Contra LA VANGUARDIA Girona
1
DIVENDRES, 27 MAIG 2011 P er què el seu primer documental és el més buscat i pirate- jat per la gent que prepara oposicions a Catalunya i a Espanya? Perquè quan vaig acabar les car- reres de Dret i Econòmiques vaig passar tres anys preparant oposicions per ser advocat de l’Estat, com Mario Conde, fins que vaig abandonar i vaig rodar un documental sobre la vida de la gent que prepara oposicions. Es va emetre al programa Docu- mania i va agradar molt, però com que vam fer molt poques còpies ara van molt buscades i tothom que prepara oposicions les pirateja. Com es va obrir camí al món de l’audiovisual? Quan Trueba va rodar Soldados de Salamina a Girona li vaig pre- sentar la idea de fer un documen- tal sobre tot el rodatge, perquè quan van posar un anunci al diari demanant cinc cents extres Girona semblava el Bienvenido míster Marshal del món del cine- ma. El documental es titula Sala- minos, es va emetre per TV3, es va projectar al festival de Nàpols i és al museu del Cinema de Girona. Allò va ser l’arrencada de la meva productora. Següent èxit? Un documental sobre les àvies cuineres de Sils. Vaig passar un any amb elles fins que vaig co- mençar a ser una iaia i em vaig engreixar menjant salsitxes i peus de porc. També el va eme- tre TV3 i va anar a festivals inter- nacionals. Més obres fetes? Sóc molt amic del gaiter gallec Carlos Núñez, que és el Jimi Hen- drix de la gaita. Vaig viatjar amb ell al Brasil i vam fer dos docu- mentals que han emès diverses te- levisions. Al Brasil vam buscar un besavi seu que havia abando- nat la dona i els fills i havia desa- paregut, i varem trobar un músic que es deia igual que el seu besa- vi. També he muntat diversos vi- deoclips d’Operación Triunfo, dels quals se’n han fet més d’un milió de visionats a YouTube, i he fet videoclips dels Pepper Pots de Girona. Com arriba seva primera pel·lícula, ‘Passi el que passi’? Li vam posar aquest títol perquè la vam fer sense subvencions i en només dotze dies de rodatge, pe- rò amb una postproducció molt professional, amb una banda so- nora espectacular de grups cata- lans i amb molt humor. De què va? Va sobre la dificultat de poder fer l’amor quan una parella té criatu- res, amics, parents i veïns per ca- sa. Pot semblar ridícul però no és fàcil i cal estimular la vida matri- monial per evitar divorcis a cau- sa de fer poc l’amor. Què sent un cineasta novell quan veu la seva cinta a Canes? Una sensació brutal. Et sents ben poca cosa quan veus la pro- moció mundial de pel·lícules com Pirates i productores molt potents d’arreu del món inten- tant vendre les seves pel·lícules. Però també és una gran satisfac- ció veure que de les onze pel·lícules fetes a Catalunya que van anar a Canes, només a Pa ne- gre ia Passi el que passi es parla en català. Com és que encara no s’ha es- trenat la pel·lícula i ja molta gent en parla bé? Facebook és la mare d’aquest èxit i ens ho ha donat tot. Vam penjar el tràiler i estem rebent mi- lers d’adhesions. La gent la troba molt divertida i li agrada molt que s’hagi fet sense subvencions i sense malgastar diner públic. I a partir d’això ha començat tot el soroll mediàtic. Què aconsella als joves cineastes en aquests temps difí- cils? Odio la paraula projecte. Tothom té projectes i és terrible. Ja n’hi ha prou de projectes! Cal empen- ta i cal ser emprenedor, passi el que passi. Cal que deixin de fer curts que no mira ningú ni paga ningú per veure’ls i es posin a fer llargs passi el que passi. Els ani- mo a fer llargs. Sembla una persona conten- ta quan es veu poca gent con- tenta. Potser perquè quan em poso a escriure un guió o qualsevol al- tra cosa em surt una comèdia. Els catalans som uns cracs a l’hora de fer humor i comèdia a la ràdio, a la televisió i al teatre, però la comèdia ha desaparegut del cinema català. Ara tot són drames i ja ningú recorda aque- lla època quan pel·lícules com Un parell d’ous, L’orgia o Què t’hi jugues Mari Pili eren èxits de taquilla. No sé per què ja no es fan comèdies en llengua cata- lana. No intento salvar el gène- re però he fet una comèdia en català, molt catalana i molt giro- nina. Catalunya i el món necessi- ten una pel·lícula seva? No, però tinc ganes d’explicar co- ses i m’embarco. JOAQUIM ROGLAN AGUSTÍ ENSESA “Els catalans som un cracs quan fem humor i comèdia” EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL. Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00 Nascut a Girona l’any 1971. Vaig estudiar Dret i Econòmiques i vaig viure tres anys preparant oposicions fins que vaig fer un documental. La meva primera pel·lícula s’ha projectat a Canes i anirà al festival de Moscou. És una comèdia que s’ha fet sense subvencions i sense malgastar diner públic GIRONA ANUNCIS: Publipress Media, SLU. Carretera de Barcelona, 12-14, 4t 3a (17001) Girona Tel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939 Argenteria, 22 - Girona Sant Antoni Maria Claret, 10 - Girona Avda. 11 de Setembre, 36 - Palamós Lasauca, 1 - Figueres Tel.: 972 20 46 90 Robert Bellsolà, cineasta.
-
Upload
robert-bellsola -
Category
Documents
-
view
221 -
download
4
description
Article entrevista publicat a la Contra de la Vanguardia de Girona el 27 de Maig de 2011
Transcript of Contra LA VANGUARDIA Girona
DIVENDRES, 27 MAIG 2011
P er què el seu primerdocumental és elmés buscat i pirate-jat per la gent queprepara oposicions
a Catalunya i a Espanya?Perquè quan vaig acabar les car-reres de Dret i Econòmiquesvaig passar tres anys preparantoposicions per ser advocat del’Estat, com Mario Conde, finsque vaig abandonar i vaig rodarun documental sobre la vida dela gent que prepara oposicions.Es va emetre al programa Docu-mania i va agradar molt, peròcom que vam fer molt poquescòpies ara van molt buscades i
tothom que prepara oposicionsles pirateja.
Com es va obrir camí al mónde l’audiovisual?Quan Trueba va rodar Soldadosde Salamina a Girona li vaig pre-sentar la idea de fer un documen-tal sobre tot el rodatge, perquèquan van posar un anunci al diaridemanant cinc cents extresGirona semblava el BienvenidomísterMarshal del món del cine-ma. El documental es titula Sala-minos, es va emetre per TV3, esva projectar al festival de Nàpolsi és al museu del Cinema deGirona. Allò va ser l’arrencada dela meva productora.
Següent èxit?Un documental sobre les àviescuineres de Sils. Vaig passar unany amb elles fins que vaig co-mençar a ser una iaia i em vaigengreixar menjant salsitxes ipeus de porc. També el va eme-tre TV3 i va anar a festivals inter-nacionals.
Més obres fetes?Sóc molt amic del gaiter gallecCarlosNúñez, que és el JimiHen-drix de la gaita. Vaig viatjar ambell al Brasil i vam fer dos docu-mentals que han emès diverses te-levisions. Al Brasil vam buscarun besavi seu que havia abando-nat la dona i els fills i havia desa-
paregut, i varem trobar un músicque es deia igual que el seu besa-vi. També he muntat diversos vi-deoclips d’Operación Triunfo,dels quals se’n han fet més d’unmilió de visionats a YouTube, ihe fet videoclips dels PepperPots de Girona.
Com arriba seva primerapel·lícula, ‘Passi el que passi’?Li vam posar aquest títol perquèla vam fer sense subvencions i ennomés dotze dies de rodatge, pe-rò amb una postproducció moltprofessional, amb una banda so-nora espectacular de grups cata-lans i amb molt humor.
De què va?
Va sobre la dificultat de poder ferl’amor quan una parella té criatu-res, amics, parents i veïns per ca-sa. Pot semblar ridícul però no ésfàcil i cal estimular la vida matri-monial per evitar divorcis a cau-sa de fer poc l’amor.
Què sent un cineasta novellquan veu la seva cinta a Canes?Una sensació brutal. Et sentsben poca cosa quan veus la pro-moció mundial de pel·lículescom Pirates i productores moltpotents d’arreu del món inten-tant vendre les seves pel·lícules.Però també és una gran satisfac-ció veure que de les onzepel·lícules fetes a Catalunya quevan anar a Canes, només a Pa ne-gre i a Passi el que passi es parlaen català.
Comés que encara no s’ha es-trenat la pel·lícula i ja moltagent en parla bé?Facebook és la mare d’aquestèxit i ens ho ha donat tot. Vampenjar el tràiler i estem rebentmi-lers d’adhesions. La gent la trobamolt divertida i li agrada moltque s’hagi fet sense subvencions isense malgastar diner públic. I apartir d’això ha començat tot elsoroll mediàtic.
Què aconsella als jovescineastes en aquests tempsdifí-cils?Odio la paraula projecte. Tothomté projectes i és terrible. Ja n’hiha prou de projectes! Cal empen-ta i cal ser emprenedor, passi elque passi. Cal que deixin de fercurts que no mira ningú ni paganingú per veure’ls i es posin a ferllargs passi el que passi. Els ani-mo a fer llargs.
Sembla una persona conten-ta quan es veu poca gent con-tenta.Potser perquè quan em poso aescriure un guió o qualsevol al-tra cosa em surt una comèdia.Els catalans som uns cracs al’hora de fer humor i comèdia ala ràdio, a la televisió i al teatre,però la comèdia ha desaparegutdel cinema català. Ara tot sóndrames i ja ningú recorda aque-lla època quan pel·lícules comUn parell d’ous, L’orgia o Quèt’hi jugues Mari Pili eren èxitsde taquilla. No sé per què ja noes fan comèdies en llengua cata-lana. No intento salvar el gène-re però he fet una comèdia encatalà, molt catalana i molt giro-nina.
Catalunya i el món necessi-ten una pel·lícula seva?No, però tinc ganes d’explicar co-ses i m’embarco.
JOAQUIM ROGLAN
AGUSTÍ ENSESA
“Els catalans somuncracsquan femhumor i comèdia”
EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL.Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00
Nascut a Girona l’any 1971. Vaig estudiar Dret i Econòmiques i vaig viure tres anys preparant oposicionsfins que vaig fer un documental. La meva primera pel·lícula s’ha projectat a Canes i anirà al festival deMoscou. És una comèdia que s’ha fet sense subvencions i sense malgastar diner públic
GIRONA
ANUNCIS: Publipress Media, SLU.Carretera de Barcelona, 12-14, 4t 3a (17001) GironaTel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939
Argenteria, 22 - GironaSant Antoni Maria Claret, 10 - GironaAvda. 11 de Setembre, 36 - Palamós
Lasauca, 1 - FigueresTel.: 972 20 46 90
Robert Bellsolà, cineasta.
