5 anys de lluita,de projecte, de CUP!Els darrers cinc anys han estat molt intensos

per a l’esquerra independentista gironina. Ha

estat un temps de mobilitzacions al carrer,

de repressió, de treball conjunt amb

associacions de veïns i d’altres sectors. Uns

mesos de molta feina feta i de molta d’altra

per fer. Malgrat tot, la CUP no ha baixat el

seu ritme i hem arribat al mes de març

celebrant el cinquè aniversari de la nostra

organització a Girona amb una proposta d’actes

atractiva, àmplia i diversa. Uns actes que

tracten temàtiques locals i nacionals que ens

afecten en el nostre dia a dia i que són de

plena actualitat. Uns actes que no són altra

cosa que la representació de les nostres

preocupacions i propostes per millorar la

nostra ciutat i alliberar el nostre país. Des

de la CUP seguim construint alternatives,

seguim treballant per assolir majors quotes

de llibertat que portin als catalans i catalanes

a gaudir d’una vertadera societat justa i sense

discriminacions ni imposicions. En definitiva,

seguim lluitant i construint projecte.

C/ Carme, 20717004 Girona · PPCCwww.girona.cup.catae: girona@cup.cat

8.000 exemplars gratuïts

ABRIL MAIG JUNY 2008

CONTRACORRENT

editorialDistribució:CUP Girona

Coordinació:Jovani i Pep Masó

Redacció:Toni Lecha, Joan Daunis,Jordi Navarro, Guillem Terradas,Anna Pujolàs, Antoni Rico,Lluís Sales, Aina Barahonai Mireia Fillol

Estil:Alícia Martínez

Il·lustració:Roger Rovira

Disseny i maquetació:Browdepeix

Els articles aquí signats són responsabilitat de les personesque els signen. Les opinions que s'hi expressen no reflecteixennecessàriament el punt de vista del consell editorial d'aquestapublicació. El punt de vista de la CUP de Girona constarà ales editorials i als articles que així s'indiqui.

Ara més que mai,cal responsabilitat políticaTant els Països Catalans com Girona es troben en una situació de certa emergència que requereix propostesdiferents, realistes i clares per acabar amb els principals problemes que ens afecten. La proposta de pavellóal mig de la Devesa de l’equip de govern gironí, amb l’amenaça que això suposa per a la pervivència d’aquestparc urbà, ens obliga a posar sobre la taula un model de gestió d’aquest espai que respongui a les demandesreals dels gironins i gironines i, alhora, que no es converteixi en una agressió a la pròpia Devesa.

La proposta de transvasaments, la sobreexplotació que actualment pateix el riu Ter o la imposició de la MATobliguen ara més que mai a la societat catalana a reflexionar sobre el model de creixement imposat pelcapitalisme i els partits polítics que li fan el joc. Cal, doncs, que comencem a treballar veritablement perl’alliberament social i nacional dels Països Catalans. Un alliberament que no arribarà sol, que no ens seràconcedit benèvolament per l’estat. Per això, la mobilització al carrer, les accions de denúncia i l’elaboracióde polítiques que responguin als interessos dels treballadors i treballadores dels Països Catalans són unaresponsabilitat que la CUP assumeix.

Una responsabilitat que la CUP vol compartir amb la resta de la societat, amb els moviments socials, elssindicats, els diferents col·lectius professionals, els joves, la nostra gent gran. En definitiva, cal unaregeneració política que a partir de la participació ciutadana faci de l’acció política una responsabilitat detothom.

Proposa la celebració d'una Audiència Pública i un Pla d'Usos consensuat,alhora que reclama a l'equip de govern que compleixi el seu propi Plade Mandat

La CUP considera que el Pavelló projectat al parc de la Devesa ha generatmalestar en un sector important de la societat gironina i, per aquest motiu,demana a l'alcaldessa Anna Pagans més flexibilitat i capacitat de diàleg.

La CUP considera que la Devesa és un espai molt estimat pels gironins igironines i reclama tenir la màxima cura tant en la seva gestió com en laseva redefinició. L'actual projecte ha generat polèmica amb els veïns de lazona i amb d'altres sectors ciutadans i per això cal iniciar un procés de diàleg.

En aquest sentit, la CUP apel·la el punt 8.1 del Pla de Mandat Municipal enquè es parla de fomentar la participació. Les idees allí recollides haurien deser interpretades de tal manera que en aquelles obres o decisions polèmiques,el govern de Girona hauria de promoure processos participatius per tal quefos la pròpia ciutadania qui acabés aprovant la seva gestió i el seudesenvolupament.

Per això, la CUP apunta que els mecanismes participatius s'han d'aplicar enel cas de la Devesa i assegura que el tripartit de Girona està incomplint elseu propi Pla de Mandat. També rebutja el procediment emprat per l'Equipde Govern que dóna per feta la construcció del pavelló. En aquest sentit, esdemana a l'alcaldessa i a l'equip de govern que reconsideri el projecte iconvoqui els ciutadans i ciutadanes a una audiència pública per començara debatre el futur de l'espai i el seu Pla d'Usos.

La CUP recolza les reivindicacions veïnals i s’afegirà als actes organitzats perla Plataforma en defensa de la Devesa que es vagin convocant. Així mateix,fa una crida a la ciutadania a donar-hi suport.

La CUP demana a l'alcaldessa més flexibilitaten el cas del pavelló de la Devesa

Com valora la situació actual de l'educació als Països Catalans?“Preocupant, en quant a l'evolució dels darrers anys, però molt millor del quediuen determinats informes educatius ja siguin nacionals o internacionals,que estan molt interessats a donar una imatge catastròfica de l'educació, queno es correspon a la realitat. És evident que l'educació pot millorar, i ha demillorar, el que passa és que bona part d'aquesta situació ve donada perl'actuació de l'administració i hi ha hagut moltes polítiques educatives molterràtiques. Hi ha hagut disfuncions i enlloc d'arreglar-les han canviat totalmentla llei. Això obliga el professorat a fer un continu procés d'adaptació. A més,hi ha un altre factor com, per exemple, en el tema de la sisena hora, hi haautèntics errors garrafals i injustificables però després no fan marxa enrereperquè un polític mai recoineixerà que s'ha equivocat i generen una desconfiançaprofunda del professorat i dels estudiants respecte a l'administració. En lameva opinió el que hauria de fer la comunitat educativa és emancipar-se delspolítics i, per tant, caldria fer un llibre blanc de l'educació, un pacte nacionalon no hi fòssin els polítcs, format per famílies, estudiants, universitats,societat civil i professorat per prendre mesures en temes com els horaris ila distribució dels recursos. No pot ser que als Països Catalans hi hagin lesjornades escolars més perllongades de tota Europa. No pot ser que als PaïsosCatalans no s'arribi al 3% del PIB en l'ensenyament quan la mitjana europeaés d'un 6%.”

Però com pot ser que la situació sigui tan nefasta?“Hi ha factors diversos. Per exemple, hi ha un element que mai es dirà enlloc:la hipocresia de la societat catalana en el seu conjunt. La societat catalanaés molt desigualitària, amb una classe mitjana bastant vulnerable i covarda.La doble xarxa, i més després de l'arribada de la immigració, el que fa ésdiscriminar bona part de la població i evitar que tinguin les mateixesoportunitats educatives. Els informes denoten que, en línies generals, l'escolapública funciona molt millor que la concertada.”

Creu que està desvaloritzada la figura del docent?“En l'actualitat totalment, però no per ser docents específicament, sinó perquèen l'actualitat el treball, en general està desvaloritzat. Si ens fixem en lapublicitat, o en la televisió, hi surt gent que no se sap ben bé què fa, peròsí que sembla que no fan cap activitat productiva. En aquestes circumstàncies,i més en un estat en què mai s'ha valorat la cultura, el docent està en elpunt de mira. Curiosament, el docent és el col·lectiu que més llegeix, quemés escriu, i que més publica i, per tant, més culte, però, en canvi, està

molt menys valorat perquè la societat té uns valors que estan molt allunyatsde la cultura i del treball.”

En línies generals, per què esteu en contra de la proposta de bases dela LEC?“Hi ha una qüestió de formes i de fons. Les formes estan molt clares: queun govern que diu representar el conjunt de la ciutadania pretengui fer unallei de país sense presentar els esborranys públicament, que vulgui fer la lleien un temps rècord, sense debat, en diu molt poc.Pel que fa als continguts, només cal dir que la llei s'inspira en la reformaeducativa de Tony Blair, tant és així que hi ha fragments traduïts literalmentde l'anglès, que aquí no han arrelat mai. A més, una llei que diu quedeterminades organitzacions sense ànim de lucre podran gestionar escoles,tal i com passa a Anglaterra; que utilitza més de quaranta vegades la paraulagestió -i, habitualment, “gestió privada”-; que trenca amb la democràcia deles escoles, tant és així que elimina la participació de les famílies, del claustre,i no parla enlloc del consell escolar; que planteja una competivitat entreescoles que és innecessària. L'educació catalana necessita moltes altres coses,però no això. El país necessita noves maneres de fer política i en aquestsentit crec que moviments com el vostre tenen molt a dir. Potser cal tornara la feina de base, cal recuperar el carrer, i més val que ho fem abans no ensel privatitzin!”

Com valora la USTEC la manifestació del passat 14 de febrer?“Molt bé perquè, tal com dèiem, es va recuperar el carrer. Hi havia moltsestudiants i es van deixar veure molt, hi havia moltes famílies i, per suposat,molts docents. Penso que s'ha de fer un agraïment molt sincer i molt profunden primer lloc, a la conselleria d'educació, perquè la seva actitud prepotentva motivar molta gent; en segon lloc, al seu gabinet de comunicació perquèva fabricar notícies que afirmaven que la llei és necessària perquè la situacióactual és catastròfica, i la gent no és tonta i sap que no és així; i en tercerlloc, als intel·lectuals orgànics que formen part de consells assessors o queestan a sou de determinats mitjans de comunicació que al seu torn formenpart de grans multinacionals que tenen interessos molt concrets en aquesttema, que van insultar molt greument el professorat i els estudiants, cosaque va motivar molta gent a sortir al carrer. Si volem construir una Catalunyadel segle XXI amb millores fonamentals, la gent ha de tornar a ocupar elcarrer, i ha de tornar a participar des de la base.”

l’entrevista Entrevista a Xavier Díez,membre del sindicat de professors USTEC-STEs

Cal tornar a la feina de base, cal recuperar el carrer,i més val que ho fem abans no ens el privatitzin

USTEC-STEs és el sindicat majoritari de l'ensenyament enl'àmbit del Principat. Un sindicat actiu amb implantacióals diversos àmbits i sectors educatius, amb vint-i-cincanys de treball sindical i presència efectiva a totes lescomarques catalanes, defensant la millora de les condicionslaborals i professionals.Un sindicat, part cofundadora de la IAC (IntersindicalAlternativa de Catalunya), que conjuntament amb altresestà contribuint a conformar-la com a un projecte de futur.USTEC-STEs no només lluita per un model d'Ensenyamentpúblic, de qualitat, democràtic i laic sinó també per untipus de societat no excloent, solidària, participativa i ambuna manera d'entendre el sindicalisme independent,responsable i obert, lluny del dirigisme, de la burocratitzaciói la jerarquització.USTEC-STEs va jugar un paper central en la coordinació dela mobilització contra la LEC i s'ha erigit en un actiuimportant en la vida social catalana.

breus

Crítiques al procés d'elaboració del noupla de joventut a Girona

Des de la CUP fem nostres les crítiques que l'organitzaciójuvenil Maulets fa respecte a la manera com s'ha elaboratel nou Pla Local de Joventut per a l'actual legislatura. Enprimer lloc, no es van habilitar els canals participatius quehi havia previstos per a l'avaluació de l'antic Pla 2005-2007,de la mateixa manera que els canals que s'han utilitzat perl'elaboració del nou pla han estat ridículs. El primer d'aquestscanals, l'obertura d'una web per a fer propostes, no va sergens difós i el període per a fer les propostes fouincomprensiblement curt. El segon i darrer, comptadestrobades amb alguns estudiants de secundària és unmecanisme del tot insuficient, ja que deixa sense veu alsjoves de més de divuit anys. De la mateixa manera, lesentitats juvenils de la ciutat no han estat informades encap moment de l'elaboració d'aquest Pla, ni molt menys,dels mecanismes participatius posats en marxa. Començamalament, doncs, el que ha de ser el full de ruta de joventutde l'Ajuntament de Girona per aquesta legislatura.

La CUP condemna la suspensiód’activitats d’EAE-ANB i EHAK-PCTB i essolidaritza amb l’esquerraindependentista basca.

Les Candidatures d’Unitat Popular, espais polítics municipalsque defensem la radicalitat democràtica i el respecte profundper les llibertats fonamentals del sistema democràtic, mostremuna enèrgica condemna als fets que venen succeint al PaísBasc en matèria de vulneració dels principis bàsics de l’estatde dret.

Nosaltres, malgrat l’exemple que pesa sobre elsindependentistes bascos, seguirem treballant per la defensadel dret a l’autodeterminació i per tal que la veu i lespropostes polítiques d’aquells que creiem en la construcciód’uns municipis i d’un país amb bases sòlidamentdemocràtiques puguin ser escoltades i respectades.

Els educadors catalans planten cara!

Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Girona volemfelicitar a la comunitat educativa del Principat de Catalunyaper la demostració de fermesa que van fer pública durantla jornada de vaga del 14 de febrer. En el cas de la nostraciutat, Girona, l’avinguda Jaume I va ser l’escenari d’una deles més grans manifestacions realitzades en els darrers anys.Més de 5.000 persones (mestres, professors, educadors,alumnes, pares i mares) van marxar entre la Subdelegaciódel Govern espanyol i la Delegació gironina del Departamentd’Educació per demanar la retirada del document de basesde la futura Llei d’Educació Catalana (LEC). En la cloenda,els representants sindicals es van reunir amb el director delsServeis Territorials, Andreu Otero, per transmetre-li el malestarde la comunitat educativa. L'advocat Sebastià Salellas vallegir el manifest conjunt.

Creiem que els sindicats convocants de mestres i estudiantsvan demostrar clarament que la protesta no respon alsinteressos concrets del professorat, com han intentat fer-nos creure els mitjans de comunicació afins al Tripartit i elgovern mateix. El clam massiu per un ensenyament públic,popular, català i de qualitat ha deixat clar que l’aposta delsdocents catalans no és altra que la de millorar el nostresistema educatiu i dotar-lo dels mecanismes necessaris peravançar cap a una societat més lliure i justa. Un modeleducatiu on la privatització, sigui del grau que sigui, no hité cap tipus de cabuda.

Fora l'exèrcit espanyol de Girona

La CUP rebutja la presència de l'exèrcit espanyol a la ciutati fa una petició a l'Ajuntament i ADIF perquè no cedeixinespais públics en futures ocasions.

Una vegada més l'exèrcit espanyol ha vingut a Girona (elsdies 11, 12 i 13 de febrer d'enguany) a reclutar joves d'aquestaciutat, i la CUP vol manifestar la seva disconformitat.

Són moltes les raons per rebutjar l'exèrcit espanyol; creiemque el seu paper és anacrònic i no s'adiu amb la realitatactual. La propaganda a favor de la pau que empren els seusdirigents considerem que és una fal·làcia perquè, si es volsalvaguardar la pau, els exèrcits no són els instruments mésadequats.

A l'exèrcit espanyol, la Constitució espanyola de 1978, enel seu article 2, li atorga el paper de vetllar per la unitatindissoluble d'Espanya mitjançant l'ús de les armes i laviolència. Els catalans i catalanes ja vam ser vençuts peraquest exèrcit el 1714 i encara avui en patim les conseqüències.Per totes aquestes i d'altres raons demanem a l'Ajuntamentde Girona que no cedeixi espais públics per a l'exèrcit espanyolen properes ocasions. També fem extensible la petició a ADIFi al Ministeri de l'Interior.

Bescanó

lluita municipalCarrer Cort Reial, 17 bxs · 17004 Girona (Barri vell) · 972 216 440

Esmorzars, dinars i soparsCuina catalana actualitzada · Menú diari 9,50¤

Per un nou model participatiu a Girona

La CUP de Girona critica el premi que ha rebut l'Ajuntamentde Girona a mans de la Generalitat pel procés participatiude la Frontissa del Güell, ja que des del nostre punt devista, el projecte final no ha contemplat cap de les trespropostes sorgides del procés participatiu que es va dura terme amb els veïns i veïnes del barri de Santa Eugènia.

Es diu que, en el sentit estricte, la democràcia és una formade govern en què les decisions col·lectives són adoptadespel poble mitjançant mecanismes de participació directa oindirecta.

Fa temps que des de la CUP intentem crear un nou modelde fer política, un model basat en la democràcia participativa.Ja durant les eleccions del 2007 vam fer uns tallers participatiusoberts a la ciutadania per elaborar entre tots i totes elprograma electoral de la ciutat. També vam ser l'únic partitpolític que va fer públic el pressupost de les despesesgenerades durant la campanya electoral.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona ha presentatuna proposta de moció als diferents Grups Municipals on hiha un recull de mesures per a dinamitzar i impulsar la culturaparticipativa a la ciutat de Girona.

La CUP recupera així algunes de les propostes que ja vadefensar en l'anterior legislatura, com ara la modificació delROM per a facilitar que els ciutadans i col·lectius puguinexpressar les seves inquietuds en els Plenaris Municipals.

Algunes de les propostes recollides en la moció de la CUPsón retransmetre els plenaris per internet, impulsar unprojecte de pressupostos participatius descentralitzats perbarris, potenciar els Plenaris descentralitzats en barris ambun aforament per a unes 200 persones o millorar la comunicacióentre regidors/es i ciutadania a través de visites programades.

Amb aquesta bateria de propostes la CUP fa la seva aportacióper a millorar la qualitat democràtica dels ciutadans iciutadanes de Girona i emplaça als socis del Govern Municipala complir el Pla de Mandat d'enguany que, recordem-ho,recull propostes encaminades a potenciar la participacióciutadana. Finalment, la CUP celebra que un grup d'associacionsde veïns reivindiqui mesures similars.

Les associacions de veïns gironinesreclamen un Ajuntament mésparticipatiu

En el marc de la xerrada organitzada per la CUP de Girona,els diferents membres de les associacions de veïnsconvidades i participants de l'acte van reclamar la necessitatde crear un Ajuntament més participatiu. La xerrada, queva comptar amb tres ponents a la taula i d'altres entreel públic, va començar amb una clara exposició històricaper part del professor de la UAB Martí Marín. Marín varealitzar una breu exposició sobre l'origen del movimentveïnal al Principat de Catalunya i l'evolució d'aquest,especialment a les darreries del franquisme i la transició.Així, segons Marín, tot i la implicació política de diferentsagents opositors al règim franquista, gran part delmoviment veïnal va sortir de dos organismes propis delsistema: les organitzacions del "Movimiento" i l'Església.Així i tot, aviat aquestes associacions de veïns van adquirirun contingut polític marcadament esquerrà degut a lacomposició dels seus membres, molts del PSUC i d'altresorganitzacions d'esquerres.

Per la seva banda, Pere Montalbán, vicepresident del'Associació de Veïns de Germans Sàbat, va donar unapanoràmica de la seva experiència com a membre delmoviment veïnal gironí. Montalbán va expressar lanecessitat d'independència de les associacions de veïnsrespecte l'Ajuntament per evitar així que aquestes puguinjugar un paper de corretja de transmissió de l'administraciópública i perdre objectivitat i efectivitat en les sevestasques. Montalbán va criticar diferents vegades el paperjugat per l'Ajuntament de Girona al llarg dels anys,denunciant diferents intents de creació d'associacions deveïns paral·leles per boicotejar les existents, entre d'altrescoses.

Finalment, Martí Carreras, president de l'Associació deVeïns de Sant Narcís, va exposar la situació del seu barrii del moviment veïnal gironí actualment. Carreras tambéva criticar en diverses ocasions l'Ajuntament gironí i lesdiferents estratègies que aquest ha dissenyat per desactivari controlar el moviment veïnal a Girona. També va ferreferència a la situació que viurà el seu barri quan comencinles obres del TAV i al previsible aïllament que patirà durantels anys que durin les obres. Així, tot i que l'alcaldessaAnna Pagans ha promès diferents vegades que una granpart dels serveis que manquen al barri es construiran enels terrenys que s'alliberaran amb l'arribada del TAV, MartíCarreras va qüestionar aquesta possibilitat i va posarsobre la taula la inviabilitat de les promeses de Pagans.

La CUP impulsa una campanya per a queun equipament musical de la ciutat portiel nom de Maria Laffite

Recentment la CUP va presentar una proposta de mocióadreçada als diferents Grups Municipals per a que debatessinal Plenari la possibilitat que un equipament cultural dela ciutat portés el nom de l'artista. Recordem que MariaLaffite era una intèrpret amb una trajectòria dilatada enel món de la cançó i que els seus treballs més recentstenien una projecció molt destacada.

La proposta de la CUP és que el futur equipament culturalde la Marfà porti el seu nom. De moment s'han adherita la campanya la cantant Marina Rossell, l'Associació UnaSola Terra, el partit Alternativa Verda i el portal d'interneteldimoni.com, així com nombroses persones a títolindividual. Podeu fer les vostres aportacions agirona@cup.cat.

Fuites d'aigua al Barri Vell

La CUP notifica a l'Ajuntament que s'està malbaratantaigua a dojo en un edifici del Barri Vell.

A la cantonada dels carrers de la Barca i del Bellaire hiha un edifici on s'hi estan efectuant unes obres derehabilitació que inclouen la perforació del subsòl per aconstruir-hi un aparcament subterrani. Precisament éssota aquest edifici on circula el riu Galligants, i l'aiguaque s'escapa prové de les aigües subterrànies d'aquestriu. Durant mesos els responsables de l'obra han bombejatl'aigua i l'han canalitzat cap al clavegueram en un exercicid'irresponsabilitat ambiental. La situació és especialmentgreu donat el dramàtic context de sequera que estemvivint a Girona.

El 29 de novembre del 2006, uns vint-i-cinc joves gironins vam assistir, algunsmés convençuts que d'altres, al plenari inaugural del Senat dels Joves deGirona. No ens enganyem, coneixent les pràctiques i el tarannà als quals ensté acostumats l'Ajuntament de Girona, que l'equip de govern obrís les portesa la participació i implicació del jovent de la ciutat en l'acció municipal tangenerosament no generava gaire confiança, precisament. I, de fet, el reglamentque finalment es va aprovar per al Senat, amb diverses modificacions respectea allò que havia sorgit del procés participatiu previ, ja va ser indicatiu delcontrol que l'Ajuntament pretenia exercir sobre l'òrgan.

Així, des de la primera sessió vam veure com l'alcaldessa va intentar manipularla dinàmica del Senat i en va vetar algunes decisions. Ho van exemplificarels intents d'evitar que s'aprovessin mocions contra l'ampliació d'Hipercor oen solidaritat amb la Núria Pórtulas. Al mateix temps, la manca d'interès peroferir el suport tècnic, logístic i econòmic adequat a l'òrgan ens va fer notarla poca voluntat política que hi havia perquè el Senat avancés en el sentitque volíem els joves gironins. Tot plegat va desincentivar l'activitat delssenadors i el Senat va anar perdent empenta fins que va acabar desapareixent.Avui, vist amb perspectiva, podem dir que l'Ajuntament va deixar morir elSenat dels Joves davant la incomoditat que representava tenir dins l'estructuramunicipal veus discrepants amb la política de l'equip de govern, així com perla seva nul·la voluntat política de promoure experiències participatives quepermetin avançar Girona cap a una democràcia real.

Ara, en el pla de mandat que va aprovar l'equip de govern el desembre passat,apareix el projecte de crear un consell local de joventut lligat, segurament,

a l'estructura del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya com a substitutdel Senat. Alguns defensen la creació d'aquest consell local perquè, diuen,pot proporcionar l'autonomia que no tenia el Senat dels Joves i estableix,en certa manera, via lliure a l'hora de redactar-ne el reglament, bàsicamentperquè no s'integrarà dins l'estructura estrictament municipal. Però no formarpart de l'estructura municipal deixarà en mans de l'Ajuntament la capacitatd'influència real d'aquest consell en la política municipal, ja que serà l'equipde govern qui decidirà si obre o no les portes a les decisions i propostesd'aquest òrgan. I aquest fet, en el marc d'un ajuntament com el de Girona,amb unes dinàmiques de presa de decisions rígides i poc obertes a laparticipació popular, significa que aquest òrgan esdevindrà, probablement,ineficaç. Almenys per als qui creiem que els ajuntaments han d'esdevenir,inevitablement, espais comunitaris i participatius per a la presa de decisionsi l'organització de la vida social.

Per això, és moment de dir a l'Ajuntament que deixi d'impulsar estructuresparticipatives per al jovent mentre no tingui una voluntat política real dededicar-hi prou esforços i cedir-nos el protagonisme. I és que perquè unacultura política més participativa s'instal·li en la mentalitat del jovent deGirona, que és necessari, i per poder assolir dinàmiques realment democràtiquesés important tenir clar que cal cedir. Si no, es generen frustracions, desafecciórespecte al concepte de participació i desconfiança cap a la política municipal.Això és el que ha passat amb el Senat dels Joves. Per tant, pensin-s'ho duesvegades abans de tornar-hi. Construir un model democràtic local vertaderamentparticipatiu i d'arrel popular és complex, però és impossible si els ajuntamentsno aposten fort per assolir-lo i es doten d'eines que permetin avançar enaquest sentit.

Els transvasaments no són la solucióLa Candidatura d'Unitat Popular diu que cal passar de les paraules als fets iimpulsar la nova cultura de l'aigua i rebutja les solucions basades en elstransvasaments.

Després de molts mesos de lluita, la gent de la Terres de l'Ebre, amb el suportde sectors amplis de la societat catalana, aconseguiren l'any 2003 aturar elPlan Hidrológico Nacional. Alhora, sorgia amb força un concepte ple de sentit,el de la «nova cultura de l'aigua», basada en la prevenció, la reutilització ila gestió racional dels recursos hídrics.

Malauradament, segons la CUP, les mateixes forces polítiques que defensavenaquesta nova cultura de l'aigua quan eren a l'oposició, no s'han decidit aimpulsar-la quan han arribat al govern de la Generalitat i no han aprofitatels darrers 5 anys per implementar mesures que fessin realitat noves maneresd'utilitzar i valorar els recursos hídrics.

La CUP creu que no han fet la feina ni en matèria de modernització delssistemes de rec, ni limitant la ploriferació d'urbanitzacions i habitatgesunifamiliars amb un consum excessiu d'aigua, ni reparant les fugues a la xarxade distribució (que oscil·len entre el 30 i el 50 %), ni penalitzant les activitatseconòmiques que malbaraten aigua de boca…

Així, mentre la pluja era relativament generosa, les conseqüències d'aquestamanca de previsió no es notaven, i és per això que ara, quan la climatologiaens és adversa, se'ns imposen dues opcions: o la falsa solució dels transvasaments,que treuen aigua d'on no en sobra per portar-ne allà on la demanda és alta,o aprofitar la conjuntura difícil per impulsar d'una vegada les mesuresnecessàries per racionalitzar el consum i la distribució de l'aigua disponible,i per replantajer-nos la sostenibilitat d'un model territorial desequilibrat. Arapotser és el moment de començar a pensar en fer possible que la gent puguiviure on hi ha l'aigua, en lloc de portar l'aigua on s'acumula la gent.

I ara, el Consell Local de Joventut

Avui, vist amb perspectiva, podem dir quel'Ajuntament va deixar morir el Senat dels Jovesdavant la incomoditat que representava tenir dinsl'estructura municipal veus discrepants amb la políticade l'equip de govern És moment de dir a l'Ajuntament que deixi d'impulsar

estructures participatives per al jovent mentre notingui una voluntat política real de dedicar-hi prouesforços i cedir-nos el protagonisme

Biel de Montserrat, ex-membre delSenat dels Joves i militant del'assemblea de Maulets de Girona

Candidatura d'Unitat PopularSecretaria de Comunicaciói Premsa

És per tot això que la CUP creu cal passar de les paraules als fets i impulsarla nova cultura de l'aigua de la que tant s'ha parlat; per tant, rebutja lessolucions basades en els transvasaments de la conca de l'Ebre o del Roine.

Comarcal.La Candidatura d’Unitat Popular va encapçalar elbloc de l’Esquerra Independentista de comarquesgironines el 30 de març passat a la manifestaciócontra la línia de Molt Alta Tensió (MAT)Sentmenat-Bescanó-Baixàs convocada per laPlataforma Antilínia i que va comptar amb elsuport d’entitats i col·lectius opositors a aquestprojecte d’arreu dels Països Catalans, amb unaimportant representació de la Catalunya Nord.Unes 18.000 persones, segons va informarl’organització, van acudir a la convocatòria queva recòrrer durant dues hores els carrers del centrede Girona i va finalitzar a la plaça del Lleó, amb

La Plataforma “Som lo que sembrem” pretén,amb una iniciativa legislativa popular (ILP),que al Parlament s'hi aprovi la prohibicióimmediata dels conreus transgènics il'etiquetatge que indiqui la procedènciabiològica o transgènica d'un producte. LaPlataforma també demana una moratòria peldesenvolupament dels transgènics a la nostraterra i investigar-ne els efectes.

Avui en dia la rendibilitat econòmica preval sobrela protecció del camp i la pagesia, pel què fa arespectar el modus vivendi, les arrels i la nostraterra. Tot i això, només cal veure la creació decomerços relacionats amb el mot ecològic peradonar-se que part important de la població dubtai es preocupa pel què consumeix.

En relació a aquesta problemàtica és tema dediscussió els avantatges i inconvenients del conreu

transgènic. Un exemple ben clar a casa nostra ésel Pla d'Urgell, on el 90% del conreu de blat demoro és transgènic, controlat per lobbies delsector que fan perpetuar la política d'ocultació.A l'Estat francès, on el moviment pagès és moltfort pel què fa a la defensa dels seus interessos,o a Itàlia, on es vol dur a terme un referèndum,hi ha un forta oposició a aquesta agricultura.

La indústria química promou els transgènics coma llavors o plantes genèticament modificadesresistents a les plagues, les quals incorporen unatoxina que, en principi, serveix per matar elsinsectes que s'hi acosten. Però les crítiquescomencen quan ha quedat demostrada la sevanocivitat a partir de diferents casos en què diversostreballadors en contacte amb transgènics hanpatit reaccions al·lèrgiques, asma, inflamaciódels ulls, cremades... i a la impossibilitat de tenirconreus no transgènics als voltants d'aquests.

Creada amb l'objectiu de declarar Catalunya“lliure de transgènics”, la Plataforma Som loque sembrem farà aquests propers mesos i perles nostres comarques un seguit d'actes deconscienciació i denúncia sobre la qüestió,focalitzant els esforços en la sensibilitzaciói la informació dirigida als consumidors i a lapagesia. La Plataforma pretén, amb unainiciativa legislativa popular (ILP), que alParlament s'hi aprovi la prohibició immediatadels conreus transgènics i l'etiquetatge queindiqui la procedència biològica o transgènicad'un producte. La Plataforma també demanauna moratòria pel desenvolupament delstransgènics a la nostra terra i investigar-neels efectes. Per portar aquesta ILP al Parlamentes necessiten 50.000 signatures, que s'hancomençat a recollir a partir del març i fins aljuny.

Nacional.

la lectura d’un manifest per part de l’actriu VickyPenya –veïna del poble de Saus, a l’Alt Empordà-, que va apel·lar un nou model energètic “méssostenible, que consideri l’energia com a motorde benestar, no només de negoci”. El manifestque va llegir l’actriu també reclamava “que no esperpetuï l’actual model de consum energètic”.Penya va recordar els “interessos mercantils quehi ha darrera d’aquesta autopista elèctrica queforma part de la dictadura econòmica, que nomésveu consumidors que cal exprèmer”. “Ens volenfer creure que Girona es quedarà a les fosques itornarem a les cavernes”, va assenyalar l’actriu,en referència a les declaracions per part deresponsables de Red Eléctrica Española i del Governde la necessitat irrenunciable d’una línia de 400kw per a les comarques gironines.La Plataforma Antilínia recorda que no s’hanconsiderat altres alternatives energètiques, coml’energia solar, i que no s’ha justificat aquestprojecte i assegura que el Govern ha fet políticade fets consumats i “s’ha quedat amb el dret a lainformació dels ciutadans”. La Plataforma Antilíniava tornar a reclamar que s’aturin les obres d’aquestprojecte, que ja s’han iniciat en alguns poblesdel seu recorregut, com Sentmenat i Sant Hilari.Uns 180 municipis a totes dues bandes delsPirineus s’oposen a la MAT, un projecte “totalmentinjustificat”, segons la Plataforma a la que la CUPdóna total suport.

LA CUP PARTICIPA A LA MULTITUDINÀRIAMANIFESTACIÓ CONTRA LA MAT A GIRONA

CATALUNYA “LLIURE DE TRANSGENICS”Francesc Pons. Militant de la CUP de Girona.

Arran de les mobilitzacions generades a partir de lescremes de retrats reials i els processaments i condemnesde diversos independentistes, els valors republicansinherents a l'independentisme han emergit com unacosa nova. Fins aleshores es podia tenir la sensacióque el patrimoni del republicanisme als Països Catalansera cosa de poques sigles. En concret d'ERC que, enhonor a la veritat, va patir una discriminació políticaen els inicis de la transició pel sol fet de contenir elqualificatiu de “republicà”, raó per la qual no va poderpresentar-se a les primeres eleccions amb aquestessigles. Però ja sabem que el caràcter republicà d'aquestpartit governamental s'ha dissolt dia que passa en laseva praxi d'opositors domesticats. Tothom recordacom els seus dirigents van estrènyer la mà del borbó.El cert és que els valors republicans han conviscutassociats a l'independentisme, contemporàniament ianteriorment en altres fases de consciència nacional.I l'expressió anticentralista, particularista od'alliberament nacional sempre ha anat acompanyadadel rebuig a la monarquia hispànica, concretamentdels borbons, la dinastia responsable del genocidicultural i la dominació militar i política dels PaïsosCatalans des de 1707.

Aquest component republicà, més enllà del terme,estava present en els actes de boicot dels joves lligatsal FNC a la rebuda del rei a l'aeroport de Barcelona el1975 o a les cremes de les falles del “Burro i l'àguilareial” realitzades per l'AEIU a les universitats catalanesals anys 80. El cartell del MDT per a la visita reial del1989 amb la imatge d'una guillotina amb la fullaestelada recuperava l'imaginari revolucionari de dossegles abans. El republicanisme ha perviscut fins aldia d'avui, per tant, en una tradició de resistènciadissident a un ordre establert: el Regne d'Espanya.

L'impacte de la Revolució francesa en les consciènciesdels pobles fou important. I d'això se'n deriven moltesde les emancipacions de les nacions i colònies delmón. Als Països Catalans, tot i que aquesta recepciófou tardana, no podem oblidar que ja comptàvem amb

un antecedent que actuava com a referent dels dretsnacionals de què havíem gaudit abans de la guerra deSuccessió: la primera i breu República Catalana de PauClaris. Aquest antecedent, que no fou eliminat del totde la memòria col·lectiva, tal i com han demostrat elsestudis sobre l'opuscle Via fora els adormits! (1734)de la historiadora Eva Serra, fou recuperat pels primersrepublicans catalans del segle XIX.

Durant el segle XIX, un segle convuls de lluites socialsi nacionals, es gesta la presa de consciència nacionalal llarg de la Nació Catalana. I aquí és important teniren compte que els precursors del catalanisme popular,fins d'un protoindependentisme, provenien de les filesrepublicanes. Republicans incansables com el figuerencAbdó Terrades, l'inventor del submarí Narcís Monturioli Anselm Clavé, impulsor dels cors que porten el seunom, són uns personatges claus per entendre laintroducció de les idees socialistes al nostre país, peròtambé per conèixer com es va anar configurant laconsciència nacional entre les classes populars,especialment a les zones urbanes. Una lluita que vatenir com a culminació l'expulsió d'Isabel II el 1868i l'inici del Sexenni Democràtic, el període en què esvan aconseguir més drets i llibertats de cop a casanostra.

No en va, la primera acció dels revoltats de la Gloriosafou la crema dels retrats dels borbons a l'Ajuntamenti la Diputació de plaça Sant Jaume. Van ser llençatspels balcons els retrats d'Isabel II i del criminal FelipV, que van ser cremats enmig de la plaça. Després, ala façana de l'actual Palau de la Generalitat, vanaparèixer un gran retrat de Pau Claris i una senyera.

El republicanisme ha impregnat pensadors i lluitadorsque podríem considerar com els antecedents del'independentisme català: de Narcís Roca i Ferreres aJaume Martínez Vendrell, passant per una llarga llistade sindicalistes, revolucionaris i intel·lectuals. I estracta d'un republicanisme català que s'ha distingit perdiversos factors: pel fet que el Principat ja va viureuna I República anterior a la Revolució francesa, iperquè federalistes intransigents del segle XIX (ambValentí Almirall al capdavant) ja van configurar unmodel de republicà allunyat del model jacobí i méspròxim a l'helvètic i al dels Estats Units americans,que intentava superar les contradiccions de la concepció“federal” centralista, i que prenia l'esperit dels nousestats alliberats del jou de la metròpoli.

El component republicà que roman a l'independentismeva molt més enllà de la crema dels retrats dels tirans,però el fet que aquesta expressió continuï viva és unamostra de la vitalitat de la nostra consciència com apoble. Més de dos segles avalen aquesta transmissiódel republicanisme. Si volem fer perviure aquestaidentitat, cal que alimentem els focs d'aquesta tradició.

Carnet per punts Amb l’entrada en vigor del carnet per punts, hem creat aquesta nova secció on es vol sancionar o premiar a totesaquelles persones, entitats, empreses, grups polítics, col·lectius, etc. que creiem que així s'ho mereixen. Per tant:

+8 punts: A la Maria Lafitte, recentment desapareguda, per la seva dedicació a lacultura catalana, la música i l'ecologisme.

+6 punts: A la celebració del Fòrum Social Català, que ha generat espais de diàlegi discussió per a la construcció d'una societat més justa.

+4 punts: Als sindicats USTEC, SEPC i la resta del comitè de la vaga del 14-F, perhaver fet sortir al carrer professors i estudiants contra les bases de la LEC a Girona.

+2 punts: A la plataforma Salvem la Devesa per la feina que està fent per protegirel parc urbà més emblemàtic de Girona.

-8 punts: Al procés judicial contra la Núria Pòrtulas, que després d'un any de laseva detenció continua sense arxivar-se.

-6 punts: A IC-V i ERC, per la seva ambigüitat en temes com la MAT i el IV Cinturó.

-4 punts: A la dreta feixista, per la seva ofensiva anticatalana.

-2 punts: Al jutge Garzón, per la il·legalització d'ANB i el PCTB.

El component republicà que roman al'independentisme va molt més enllàde la crema dels retrats dels tirans,però el fet que aquesta expressiócontinuï viva és una mostra de lavitalitat de la nostra consciència coma poble

El republicanisme ha impregnatpensadors i lluitadors que podríemconsiderar com els antecedents del'independentisme català: de NarcísRoca i Ferreres a Jaume MartínezVendrell, passant per una llarga llistade sindicalistes, revolucionaris iintel·lectuals

El republicanisme, fonamentde l'independentisme Joan Rocamora