Convenio - gencat.cat · Convenio Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa ... sar y...

ConveniGeneralitat de Catalunya - Ministeri de Defensa

oo

Conveni Generalitat de Catalunya - Ministeri de Defensa

3

Índice

» I. Presentación

» II. Actividades culturales, formativas y sociales A. Becas y ayudas a la formación universitaria B. Rutas de aproximación a los patrimonios culturales de Catalunya y Navarra C. Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria D. Otras actividades

» III. Tratamiento del archivo de procedimientos del Tribunal Militar Territorial Tercero

4

11

12

29

Índex

» Salutacions - Saludos

» I. Presentació

» II. Activitats culturals, formatives i socials A. Beques i ajudes a la formació universitària B. Rutes d’aproximació als patrimonis culturals de Catalunya i Navarra C. Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria D. Altres activitats

» III. Tractament de l’arxiu de procediments del Tribunal Militar Territorial Tercer

33

34

51

Convenio

Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa

Memòria d’activitats 2009 / Memoria de actividades 2009

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióDirecció General de Relacions InstitucionalsGeneralitat de Catalunya

Av. Diagonal, 40908008 BarcelonaTel. 93 552 60 00Fax 93 552 60 [email protected]/diripwww.gencat.cat/drep/butlletins.htm

DirectorFèlix Alonso

Coordinació / CoordinaciónGuillem SàezIsabel Muntané

Edició / EdiciónCarme Álvarez Míriam Moreno

Disseny i producció gràfica / Diseño y produccción gráficaHoipoi Studio

Fotografies/ FotografiasJosep Lluís BurónIsabel MuntanéPilar BarraganSubdelegació de Defensa de Lleida.

Dipòsit legal / Depósito legalXXXXXXXXXXXXX

Tiratge/Tirada150 exemplars/ejemplares

Aquesta publicació ha estat editada amb paper ecològic de 150 i 350 gr.Esta publicación ha estado editada en papel ecológico de 150 y 350 gr.

Direcció General de Relacions Institucionals

4


5

C omo presidente de la Generalitat, me complace presentar el informe anual de actividades con-juntas entre la Generalitat de Catalunya y el

Ministerio de Defensa.

En esta ocasión, quiero destacar que las actividades es-pecíficas destinadas al conocimiento de la realidad de Cataluña se han dirigido también a nuevos destinata-rios, como la XXXI promoción de la Academia General Militar de Zaragoza (AGM), los coroneles de la XXXIII promoción, cadetes de la AGM y coordinadores de las oficinas de apoyo a los militares profesionales (OFAP).

Igualmente, quiero dejar constancia de que continúa el trabajo de restauración, por parte de siete archiveros, del fondo documental de 11.261 expedientes de procedimientos judici-ales del periodo 1939-1988 conservados en la sede del Tribunal Militar Territorial Tercero, en Barcelona, por su importante valor histórico, documental y de reconocimiento de de-rechos personales.

Finalmente, cabe remarcar la normalidad con la que se siguen desarrollando el resto de actividades, cosa que es una buena muestra de su vigencia desde sus inicios en el año 1981, un hecho que ha propiciado tanto un mejor conocimiento mutuo como la firme colabora-ción entre la sociedad civil catalana y las Fuerzas Armadas para la defensa de la paz y de la solidaridad en el mundo.

José Montilla President de la Generalitat de Catalunya

C om a president de la Generalitat, em plau presen-tar l’informe anual d’activitats conjuntes entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa.

En aquesta ocasió, vull destacar que les activitats especí-fiques destinades al coneixement de la realitat de Cata-lunya s’han dirigit també a nous destinataris, com ara la XXXI promoció de l’Acadèmia General Militar de Sara-gossa (AGM), els coronels de la XXXIII promoció, cadets de l’AGM i coordinadors de les oficines de recolzament als militars professionals (OFAP).

Igualment, vull deixar constància que continua el treball de restauració, per part de set arxivers, del fons documental de 11.261 expedients de procediments judicials del període 1939-1988 conservats a la seu del Tribunal Militar Territorial Tercer, a Barcelona, pel seu important valor històric, documental i de reconeixement de drets personals.

Finalment, cal remarcar la normalitat amb què es continuen desenvolupant la resta d’activitats, la qual cosa és una bona mostra de la seva vigència d’ençà dels seus inicis l’any 1981, un fet que ha propiciat tant un millor coneixement mutu com la ferma col-laboració entre la societat civil catalana i les forces armades per a la defensa de la pau i de la solidaritat al món.

José Montilla President de la Generalitat de Catalunya


6


7

Como en años anteriores me es muy grato expre-sar y celebrar las excelentes relaciones entre la Generalitat de Catalunya, representada en su

Departament de Relacions Institucionals i Participació, y las Fuerzas Armadas.

Estas relaciones vienen desarrollándose desde casi tre-inta años, reafirmadas, si cabe, con el desarrollo de las actividades incluidas en el Convenio Marco entre am-bas instituciones del año 2000.

Con la finalidad de que el personal militar que ejerce su profesión en Catalunya conozca la realidad cultural y social de esta entrañable comunidad autónoma, se han fomentado actividades educativas con la participación de los miembros de las diversas academias militares de Catalunya y de Aragón, en las ya enraizadas rutas de aproximación cultural.

Así mismo me satisface pensar que estas actividades y otras muchas que forman parte de nuestra estrecha colaboración, sirven también para que la sociedad catalana se sienta identificada con sus Fuerzas Armadas y los valores que éstas representan.

Sólo me cabe desear que estas relaciones perduren y que sigan manteniéndose en tan buena sintonía como hasta ahora.

Fernando Torres González Teniente General, Inspector General del Ejército

Com en anys anteriors, em plau expressar i cele-brar les relacions excel·lents que hem establert entre la Generalitat de Catalunya, representada

pel Departament de Relacions Institucionals i Partici-pació, i les Forces Armades.

Aquestes relacions s’han desenvolupat des de fa gaire-bé trenta anys, reafirmades, amb el desenvolupament de les activitats incloses en el conveni marc de l’any 2000, signat entre totes dues institucions.

Amb la finalitat que el personal militar que exerceix aquesta professió a Catalunya cone-gui la realitat cultural i social d’aquesta entranyable comunitat autònoma, s’han fomentat activitats educatives amb la participació dels membres de les diverses acadèmies militars de Catalunya i de l’Aragó, en les ja consolidades rutes d’aproximació cultural.

Així mateix, em satisfà pensar que aquestes activitats i moltes altres que formen part de la nostra estreta col·laboració serveixen també perquè la societat catalana se senti identifica-da amb les Forces Armades i els valors que aquestes representen.

Només em queda desitjar que aquestes relacions perdurin i que continuïn mantenint-se en tan bona sintonia com fins ara.

Fernando Torres González Tinent general, inspector general de l’exèrcit


8


9

Un año más, desde el año 1983, la Generali-tat de Catalunya y el Ministerio de Defensa han colaborado en actividades dirigidas a

miembros y personal de las Fuerzas Armadas para mejorar su conocimiento de la riqueza social, cultu-ral e histórica de Catalunya. Unas actividades que a la vez que ayudan a perfeccionar la formación inte-gral y promoción socio-laboral de este personal tam-bién permiten una mayor integración en la realidad catalana.

Este año quisiera destacar los nuevos usuarios a los que se han abierto las líneas informa-tivas, formativas, culturales, sociales y de investigación como: alumnos de la Academia General Militar de Zaragoza, destacados mandos y promociones militares, y cuadros de apoyo a los miembros de las Fuerzas Armadas (las OFAP).

También se han intensificado los trabajos iniciados en el año 2003 de tratamiento archivís-tico y de recuperación de los fondos documentales de procedimientos judiciales conserva-dos en la sede del Tribunal Militar Territorial Tercero, en Barcelona. Un fondo que contiene 111.261 expedientes correspondientes al periodo 1939-1988 que, una vez digitalizados e indexados, ayudarán a recuperar la memoria histórica democrática de este periodo. Un proyecto de gran valor histórico, jurídico y cultural en el que ambas partes participamos con entusiasmo y dedicamos grandes esfuerzos.

A estas actividades destacadas se suman las rutas de aproximación al patrimonio cultu-ral, social y de trabajo de Catalunya; los másteres y posgrados en resolución de conflictos armados y gestión de crisis, y el Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria. Todas ellas son una gran muestra de la vitalidad de las ya veteranas relaciones institucionales entre las Fuerzas Armadas y la Generalitat, con el objetivo de seguir fomentando la concordia y la paz en el mundo y la máxima identificación del personal de las Fuerzas Armadas con la realidad social, cultural y nacional de Catalunya.

Joan Saura i LaportaConseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Un any més, d’ençà de l’any 1983, la Genera-litat de Catalunya i el Ministeri de Defen-sa han col·laborat en activitats dirigides a

membres i personal de les Forces Armades per millo-rar el seu coneixement de la riquesa social, cultural i històrica de Catalunya. Unes activitats que, alhora que ajuden a perfeccionar la formació integral i pro-moció sociolaboral d’aquest personal, també perme-ten augmentar la integració a la realitat catalana.

Enguany, voldria destacar els nous usuaris a qui s’han obert les línies informatives, forma-tives, culturals, socials i d’investigació, com ara: alumnat de l’Academia General Militar de Saragossa, destacats comandaments i promocions militars, i quadres de suport als mem-bres de les Forces Armades (les OFAP).

També s’han intensificat les tasques iniciades l’any 2003 de tractament arxivístic i de recu-peració dels fons documentals de procediments judicials conservats a la seu del Tribunal Militar Territorial Tercer, a Barcelona. Un fons que conté 111.261 expedients corresponents al període 1939-1988 que, una vegada digitalitzats i indexats, ajudaran a recuperar la me-mòria històrica democràtica d’aquest període. Un projecte de gran valor històric, jurídic i cultural en el qual ambdues parts participem amb entusiasme i hi dediquem grans esforços.

A aquestes activitats destacades se sumen les rutes d’aproximació al patrimoni cultural, social i de treball de Catalunya; els màsters i postgraus en resolució de conflictes armats i gestió de crisis, i el Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria. Totes són una bona mos-tra de la vitalitat de les ja veteranes relacions institucionals entre les Forces Armades i la Generalitat, amb l’objectiu de seguir fomentant la concòrdia i la pau al món i la màxima identificació del personal de les Forces Armades amb la realitat social, cultural i nacional de Catalunya.

Joan Saura i LaportaConseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació


10


11

La Generalitat de Catalunya fa accions i activitats de col·laboració i cooperació amb les Forces Armades a través de la Direcció General de Relacions Institucionals del De-partament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Aquesta col·laboració

i cooperació entre les Forces Armades i la Generalitat té un marcat caràcter cultural i s’ha mantingut constant des dels anys vuitanta. També cal dir que l’aprofundiment d’aquestes relacions i l’enfortiment d’aquests lligams s’articulen i es desenvolupen a través de diver-sos convenis entre totes dues institucions. Aquests acords permeten fer un seguit d’acti-vitats culturals, formatives, socials i d’interès històric que tenen com a objectiu millorar socialment i professionalment el treball dels membres de la tropa i la marineria, incremen-tar i millorar les relacions de la societat amb les Forces Armades i difondre els valors de seguretat i defensa en el marc de la solidaritat, de la comprensió mútua i del manteniment de la pau. En aquest informe s’hi exposen les diverses activitats i accions que es van dur a terme el 2009 i, un any més, aquesta memòria anual és una mostra pràctica de l’estat actual de les relacions entre totes dues institucions.

A través del conveni marc signat l’any 2000 entre la Generalitat de Catalunya i el Minis-teri de Defensa per fer activitats culturals, formatives i socials adreçades al personal de les Forces Armades destinat en unitats, centres i organismes militars situats en territori català, l’any 2009 es va donar continuïtat a les rutes d’aproximació al patrimoni cultural de Catalunya i a les activitats formatives. Aquest conveni és l’instrument a partir del qual s’estableix la col·laboració entre el Ministeri de Defensa i la Generalitat pel que fa a totes les activitats de caràcter formatiu, cultural i social.

El coneixement de la història, l’art, la natura i la cultura del país contribueix a aproximar i donar a conèixer la realitat de Catalunya. En aquest sentit, les rutes d’aproximació al patri-moni cultural de Catalunya són activitats que permeten mostrar amb amplitud aquestes característiques al personal militar. Els itineraris són molt variats i d’un important con-tingut cultural i històric, i són les activitats en les quals participa el nombre més elevat de personal de les Forces Armades. Els diferents grups fan recorreguts per la Barcelona moder-nista, pels escenaris de la Batalla de l’Ebre, coneixen les restes del romànic a la Vall de Boí, els castells medievals de Lleida i, any rere any, es fan aportacions innovadores, s’incorpo-ren noves rutes, es fan més visites a les principals institucions de Catalunya i conferències informatives que complementen les sortides.

Amb l’objectiu de fomentar la formació del personal militar també en l’àmbit universitari, l’any 2008 es va subscriure el Conveni de col·laboració entre el Ministeri de Defensa, la Generalitat i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per a la concessió de beques al per-sonal militar per cursar el Màster en conflictologia, especialitat en conflictes armats i gestió de crisi i el Postgrau en resolució de conflictes armats i gestió de crisis. Les tres parts que van subscriure el conveni financen l’import de les beques, i el Ministeri, per la seva part, acompleix un dels seus objectius prioritaris, que és promoure el desenvolupament d’una cultura de defensa i aconseguir que la societat conegui i valori l’esforç solidari que fan les Forces Armades en defensa dels interessos generals.

En darrer lloc, una de les accions més destacades que es duen a terme és la digitalització dels documents de l’arxiu de procediments judicials del Tribunal Militar Territorial Tercer, emplaçat a Barcelona. La millora de la situació del fons documental de l’arxiu s’ha pogut efectuar a través del Protocol de col·laboració establert entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

I. Presentació


12


13

El fons consta d’111.261 expedients judicials corresponents al període de 1939 a 1988, i, per tant, són documents de gran interès històric i tenen un valor testimonial per al reconeixe-ment de drets de les persones represaliades per la dictadura franquista.

A. Beques i ajudes a la formació universitària

L a col·laboració entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-ció, el Ministeri de Defensa i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha donat com a fruit una nova convocatòria de beques per a la formació de personal militar, amb

places per al Postgrau en resolució de conflictes armats i gestió de crisis i per al Màster en conflictologia, especialitat en conflictes armats i gestió de crisis.

Per mitjà dels cursos, l’alumnat aprèn a desenvolupar plans estratègics per intervenir en la pacificació de conflictes. La UOC presenta aquests programes de màster i postgrau com una oportunitat d’entendre les motivacions dels conflictes i aprendre a explotar les possi-bilitats de millora i canvi que es poden generar amb una intervenció adequada. L’itinerari aporta, segons la UOC, coneixements teòrics fonamentals i plantejaments pràctics i tècnics que capaciten per a l’exercici professional. Es tracta de fomentar la cultura de la pau, substi-

tuir la força pel diàleg, la imposició per l’enteniment i la violència per la conciliació. I com no s’ha cansat de repetir el president de la Fundació Cultura de Pau, Federico Mayor Zaragoza, “l’educació és la solució [...]. Mai no ens hem preparat per la pau [...] i l’única manera d’evitar en el futur guerres com les que patim ara és l’educació accessible a tothom”.

Durant el curs 2009-2010, l’únic beneficiari de les beques ha estat el capità Enrique Poveda Lidón, que ha cursat el postgrau. El cost de l’activitat formativa ha estat de 2.070 euros.

Fins al setembre de 2009 ha continuat la formació de les persones becades en l’edició ante-rior. Recordem que es tractava de la subvenció de tres postgraus –que han seguit el coman-dant José María Escuaín Sánchez, el tinent Juan Ignacio Navarro Torrecillas i el guàrdia ci-vil José A. de Jorge Martínez– i tres màsters –cursats pel coronel Manuel Redondo Moreno, la tinent Fina Quevedo González i el tinent José Luis Carrascosa Mora.

Durant l’any passat, les persones que havien obtingut una beca i havien finalitzat el post-grau l’any 2008 es van reunir per intercanviar impressions sobre el curs i explicar i com-partir l’experiència personal i professional d’estudiar conflictologia. En aquesta trobada hi van intervenir i participar el director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, i el subdirector de Relacions Intergovernamentals, Antonio Revilla.

B. Rutes d’aproximació als patrimonis culturals de Catalunya i Navarra

En el marc del conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa per preparar activitats culturals, formatives i socials adreçades al personal destinat en unitats, centres i organismes militars ubicats en territori català, s’ha dut a terme la

Campanya 2009 de rutes d’aproximació als patrimonis culturals de Catalunya i Navarra. Es tracta de la XXVIII edició d’aquest programa, que ha arribat a més de vuit-centes persones. Entre els mesos d’abril i octubre s’han dut a terme quinze rutes, dues de les quals s’han repetit. Per tant, en total s’han organitzat disset sortides. A més, aquesta iniciativa en què col·laboren altres institucions, entre elles el Govern de Navarra, promou el coneixement de la cultura i la història catalanes entre els membres de les Forces Armades.

L’any 2009 s’hi van incloure noves rutes, com la dedicada a la immigració i industrialit-zació a Catalunya, una sortida amb contingut sociocultural durant la qual es va visitar el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. Una altra ruta nova va ser la duta a terme al castell de Sant Ferran i als aiguamolls de l’Empordà, una sortida d’interès històric i mediambiental. Les sortides culturals també s’han ampliat el 2009 amb visites guiades, de caire més institucional, com la que va tenir lloc al Palau de la Generalitat, en la qual va participar personal de les acadèmies militars: alumnat, professorat i alts càrrecs dels tres exèrcits (terra, aire i armada). Durant aquesta visita, un guia del Palau va acompanyar el personal militar i li va explicar la història de l’edifici així com una breu història del Govern de la Generalitat des de l’any 1931, en què va ser creat, fins a l’actualitat.

En concret, s’han dut a terme les sortides i xerrades informatives següents:

II. Activitats culturals, formatives i socials

Reunió de seguiment dels cursos que s’han efectuat a la qual va assistir el director de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso.


14


15

1) Ajuntament de Barcelona i Palau de la Generalitat

El 22 de febrer passat, trenta-tres membres de la XXXI Promoció de l’Acadèmia General Militar de caps militars de tot Espanya es van trobar a Barcelona. El punt de sortida va ser la plaça de Sant Jaume. Els assistents van ser rebuts per Ignasi Cardelús, delegat de Presi-dència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Barcelona, que els va oferir una visita guiada al consistori de la capital catalana. Després, el director general de Relacions Institu-cionals i Participació, Fèlix Alonso, va ser l’encarregat de rebre i acompanyar les persones de la trobada durant la visita al Palau de la Generalitat. En finalitzar la ruta, Fèlix Alonso va acompanyar els caps militars al dinar ofert per la Generalitat.

2) L’Eixample i el Barri Gòtic

Barcelona va acollir el 28 de març una trobada de la XXXIII Promoció de coronels de tot Espanya, a la qual van assistir setanta persones. En aquest cas, la sortida va ser des de la Residència d’Oficials de Pedralbes. La primera parada va ser la visita a la Casa Milà i un recorregut per les façanes dels edificis més significatius de l’arquitectura que caracteritza el passeig de Gràcia. Després, va ser el torn de visitar l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat; ambdues visites van disposar de les explicacions històriques, arquitectò-niques i socials dels edificis per part de guies especialitzats. Després de dinar, les persones participants van tornar a la residència d’oficials de Pedralbes.

3) Girona monumental

El personal de tropa professional de la Base Aèria de Saragossa i els seus comandaments i familiars van assistir, l’1 d’abril, a la xerrada sobre la visita a la Girona monumental. El sub-tinent Javier Mata Martín, coordinador militar de la ruta, va ser l’encarregat de presentar el col·loqui. La conferència informativa va ser a càrrec de l’assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, José Luis Burón.

L’endemà, quaranta persones vinculades a la Base Aèria de Saragossa van desplaçar-se fins a Girona per visitar el centre històric, les muralles i la catedral de diferents estils (segles XI-XVIII), que conserva diversos elements destacables com el claustre, del primer edifici romànic, o la nau, l’espai gòtic voltant més ample del món. A més, les persones participants van conèixer l’església de Sant Feliu, originària dels primers temps del cristianisme i que conserva bona part de l’edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòti-ques i la façana barroca. El participants de la ruta també van poder visitar l’església museu de Sant Pere de Galligants, el Passeig Arqueològic, el Museu del Cinema i els banys àrabs, una construcció romànica del segle XII amb una estructura i alguns elements arquitectò-nics que recorden els autèntics banys.

4) Immigració i industrialització a Catalunya, el Barcelonès

L’any 2009 es va ampliar i millorar l’oferta de les rutes culturals amb aquesta sortida. La primera part de l’activitat es va celebrar el 29 d’abril, a la sala d’actes de la Base General Álvarez de Castro, a Sant Climent Sescebes. El coordinador de la ruta, el subtinent Francisco Plaza Rodríguez, va presentar la conferència, que va ser a càrrec de Josep Lluís Burón Ale-gre, assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Grup que va assistir a la visita que es va fer a l’Ajuntament de Barcelona i al Palau de la Generalitat.

Assistents de la ruta L’Eixample i el barri Gòtic.


16


17

La visita al Barcelonès, es va fer l’endemà. Van participar en l’activitat cinquanta-quatre persones, entre personal de tropa professional, comandaments i familiars de la base aèria EVA 4 de Roses i la Base General Álvarez de Castro, a Sant Climent Sescebes. En arribar a Sant Adrià de Besòs, i amb la col·laboració de l’Ajuntament d’aquesta localitat, les persones assistents van seguir una visita guiada al Museu d’Història de la Immigració de Catalu-nya, un centre de recerca i difusió de la memòria i de les experiències migratòries a Catalu-nya al llarg de la història.

Després, les persones assistents van desplaçar-se fins al refugi antiaeri de la placeta de Ma-cià. Aquest refugi, inaugurat l’11 de setembre de 2006, és un dels quatre refugis col·lectius que es van construir a la ciutat durant la Guerra Civil. Els altres estaven situats a la plaça de l’Església, a la plaça del Mercat i a l’actual avinguda de les Corts Catalanes. El refugi de la placeta de Macià es va construir sota la plaça pública i molt a prop de la fàbrica tèxtil In-dustrial Baurier, ja que les fàbriques eren objectius militars durant la Guerra. El refugi, amb una capacitat per a vuitanta o cent persones, va ser construït com un edifici de planta única de forma trapezoïdal amb dos accessos, un per a cada extrem de la planta, per tal d’evitar que la gent quedés atrapada sota terra. Les persones participants de la ruta, que va tenir la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat, van estar acompanyats per un guia durant tota la visita al refugi i van poder assistir a la projecció d’un audiovisual. A la tarda, les perso-nes assistents es van apropar a la zona lúdica del Maremàgnum, on van poder visitar, de manera opcional, l’Aquàrium.

5) Castell de Sant Ferran i aiguamolls de l’Empordà

La sala d’actes de la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona va acollir, el 5 de maig passat, el col·loqui de presentació de la ruta al castell de Sant Ferran i als aiguamolls de l’Empordà. El subtinent Genís Pineda Riquelme, coordinador militar de la ruta, va pre-sentar la xerrada, que va oferir posteriorment Josep Lluís Burón Alegre, assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

La visita del 7 de maig va començar amb l’exposició “Figueres, febrer de 1939” i, posterior-ment, es va fer un recorregut pel castell de Sant Ferran, construït quan, per aturar les fre-qüents entrades de tropes franceses durant la segona meitat del segle XVII i primers anys del XVIII, es va veure la necessitat de disposar d’una instal·lació militar destinada a evitar les contínues invasions dels exèrcits del país veí. A la tarda, les persones participants van tenir l’ocasió de visitar els aiguamolls de l’Empordà. Entre els cinquanta-quatre assistents, hi havia personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Comandància de la Guàrdia Civil, la Subdelegació de Defensa i la Germandat de Veterans de Girona.

6) Piragüisme i romànic a la Seu d’Urgell

Durant el 12 i 13 de maig, membres de les bases de Roses i de Sant Climent Sescebes van tenir l’oportunitat de visitar l’Alt Urgell. En arribar a la capital de la comarca, les persones assistents van fer un recorregut turístic per la ciutat i van ser rebuts a l’Ajuntament. Així, els cinquanta-quatre participants –personal de tropa professional, comandaments i fami-liars de la base aèria EVA 4 de Roses i de la Base General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes– van visitar la catedral de Santa Maria, una construcció romànica dels segles XI-XII. També van visitar l’església de Sant Miquel, el convent de Sant Domènec, l’únic que queda del conjunt d’esglésies episcopals promogut per Sant Ermengol a principis del segle XI, i van acabar la ruta recorrent el centre històric de la ciutat. Després d’instal·lar-se i dinar a l’alberg de la Seu, van conèixer el Parc Olímpic del Segre i, en concret, les instal·lacions Aigües Braves. Durant la tarda del dimarts, les persones assistents van participar en una activitat de piragüisme, mentre que el dimecres al matí va ser el torn per al ràfting.

Com és habitual, abans de la visita, el 8 de maig, s’havia presentat l’activitat a la sala d’ac-tes de la Base General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes. També van assistir-hi

Assistents de la ruta Immigració i industrialització a Catalunya, Barcelonès.

Grup que va visitar al Castell de Sant Ferran i als aiguamolls de l’Empordà.


18


19

membres de la base aèria EVA 4 de Roses. En aquest cas, va presentar l’acte el subtinent Francisco Plaza Rodríguez i la xerrada va ser a càrrec de José Luis Burón, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

7) Tarragona monumental

El 20 de maig passat, el brigada Antonio Soriano Andrés va presentar la xerrada prèvia a la visita de la ciutat de Tarragona. La conferència es va celebrar a la sala d’actes del quar-ter del Bruc, i van assistir-hi personal de tropa professional, comandaments i familiars d’aquest mateix quarter, de la Delegació de Defensa i dels sectors Aeri i Naval de Barcelo-na. La xerrada va ser a càrrec de Josep Lluís Burón Alegre, assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

La visita de l’endemà va recórrer la catedral de Santa Maria, seu catedralícia de l’arquebis-bat de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic, el Museu d’Història de la Ciutat i el pas-seig Arqueològic, on es troben restes de muralles iberes i romanes. La visita a l’amfiteatre romà, construït al segle II a poca distància del mar, va quedar per a la tarda. Els cinquanta-quatre participants de la ruta eren persones vinculades a les seccions de l’exèrcit esmenta-des en el paràgraf anterior.

8) La batalla de l’Ebre

Aquesta sortida es va fer dues vegades al llarg de l’any passat, el 28 de maig i el 22 de setem-bre. En totes dues, les persones assistents van recórrer diversos escenaris en què va tenir lloc la batalla de l’Ebre, com el coll del Moro o la part antiga de Corbera d’Ebre, que encara conserva intactes els efectes dels bombardejos de la Guerra Civil. També va haver-hi temps per visitar el Celler Cooperatiu de Gandesa, un bon exemple del modernisme agrari de principis del segle XX a Catalunya. A més, els participants de la ruta del 28 de maig van tenir l’oportunitat de conèixer el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre, la Cota 705, Santa Magdalena i Quatre Camins, un dels indrets significatius en què es va produir la coneguda batalla. D’altra banda, les persones assistents a la ruta del 22 de setembre van visitar també l’exposició “115 dies”, el Memorial de les Camposines i les trinxeres de les Devees.

A la primera excursió, hi van participar cinquanta-quatre persones, entre les quals hi ha-via personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Comandància de la Guàrdia Civil, de la Subdelegació de Defensa i de la Germandat de Veterans de Girona. A la segona van assistir-hi cinquanta-tres persones, entre personal de tropa professional, comandaments i familiars del quarter del Bruc, la Inspecció General (IGE), la Subinspecció General (SUIGE), els sectors Aeri i Naval i la Hermandad de Veteranos de Barcelona.

En totes dues ocasions, la visita va estar precedida d’una conferència explicativa a càrrec de l’assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Josep LluísBurón. Al Quarter del Bruc, va ser presentada pel subtinent José Amado Pina Cañada, i a la Comandància de la Guàrdia Civil de Girona, pel subtinent Genís Pineda Riquelme.

Fotografia del grup a l’amfiteatre romà de la ciutat de Tarragona.

Assistents a la ruta Piragüisme i romànic a la Seu d’Urgell.


20


21

9) Navarra – San Juan de Pie de Puerto – Roncesvalles

El 4 de juny passat, personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Brigada de Cavalleria Castillejos II i l’Agrupació de Suport Logístic 41 de Saragossa van sortir de la capital aragonesa cap a San Juan de Pie de Puerto. Durant aquesta ruta, els participants van poder visitar la vall d’Esteribar, la vall d’Erro, Burguete, el Alto de Ibañeta, la vall de Valcarlos, San Juan de Pie de Puerto i la col·legiata de Roncesvalles. Al Alto de Ibañeta, es va parlar de la batalla de Roncesvalles, que va tenir lloc al segle VIII i que està plena d’in-certeses i llegendes.El dia anterior, l’assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Cata-lunya, Josep Lluís Burón Alegre, havia explicat la ruta a la sala d’actes de la Brigada de Cavalleria Castillejos II. L’acte havia estat presentat pel comandant Juan Gómez Martínez.

10) Els castells medievals de Lleida – Pujalt

El castell de Montsonís és una fortalesa medieval que, durant més de cent anys, va defen-sar la frontera entre la Catalunya vella i la nova. Les persones participants en la ruta dels castells de Lleida, que va tenir lloc l’11 de juny, van poder veure’l per dins i traslladar-se a l’època de les lluites de moros i cristians. El viatge va continuar amb la visita al castell de Montclar, declarat Monument Històric i Artístic de caràcter nacional, que està situat a la part més elevada d’aquesta localitat del Montsec. Després, les persones participants van anar a Pujalt, on, amb la col·laboració de l’Ajuntament, es va fer un recorregut per la base d’instrucció del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular.

Els cinquanta-quatre assistents a la sortida eren personal de tropa professional, coman-daments i familiars del quarter Sancho Ramírez i membres de la Germandat de Veterans d’Osca. El dia 10, el quarter Sancho Ramírez havia acollit la xerrada sobre la ruta. El briga-da Francisco Javier García Marcos va presentar l’acte, mentre que Josep Lluís Burón Ale-gre del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació va ser l’encarregat de pronunciar la conferència.

11) Gaudí i l’Eixample

Les construccions de Gaudí són obres ineludibles quan es tracta de visitar Barcelona. A través d’un recorregut per les façanes més significatives del passeig de Gràcia, el personal de tropa professional, comandaments i familiars del quarter d’Aitzoain i de la Delegació de Defensa de Pamplona van poder fer-se una bona idea de com és l’arquitectura moder-nista catalana. A més, la sortida incloïa una visita a la Casa Milà, coneguda també com

La ruta s’inicia a l’antic poble de Corbera (Terra Alta), destruït durant la Batalla de l’Ebre.

Assistents de la ruta Navarra - San Juan de Pie de Puerto - Roncesvalles.

Un moment de la visita als castells medievals de Lleida-Pujalt.


22


23

“la Pedrera”, construïda entre l’any 1906 i 1910 per encàrrec del comerciant Pere Milà. A la tarda, els cinquanta-quatre participants van completar la ruta amb un recorregut per la Sagrada Família. La sortida, que va tenir lloc el 18 de juny, havia estat precedida d’una xerrada informativa a la sala d’actes del quarter d’Aitzoain.

12) Barcelona modernista i gòtica

A diferència de la majoria de les rutes organitzades dins del marc del Conveni Generalitat de Catalunya - Ministeri de Defensa, aquesta sortida no va tenir una xerrada prèvia i va durar dos dies. El 23 i 24 de juny de 2009, divuit cadets de l’Acadèmia General Militar de Sa-ragossa van apropar-se a la Barcelona modernista i gòtica i van descobrir una ciutat plena d’història i de contrastos.

Durant el primer dia, els assistents van entrar a la Casa Milà i van recórrer el passeig de Gràcia, tot observant-ne les façanes més destacades. Van visitar també la Sagrada Famí-lia. L’endemà, van passejar pel Barri Gòtic, fent parada en alguns dels punts més emble-màtics. Així, els participants van visitar la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, cons-truïda entre els segles XIII i XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica i encara abans una de paleocristiana. Després, els participants van traslladar-se al castell de Montjuïc, on van visitar diferents espais oberts al públic. Finalment, per tancar la sor-tida, els participants van passar la segona tarda a la zona lúdica del Maremàgnum, on, qui va voler, va poder visitar l’Aquàrium.

Una sortida similar va tenir lloc els dies 6 i 7 d’octubre. Es tractava de la trobada d’una trentena de coordinadors de les oficines d’atenció al personal (OFAP) de la Prefectura de Personal (JEPER) de la Subinspecció General Pirenaica (SUIGEPIR). En aquest cas, la part organitzada de la ruta es va concentrar durant el primer dia, i es va deixar el segon per a les visites opcionals. Com en la sortida anterior, els participants van veure la Sagrada Família, la Casa Milà, el passeig de Gràcia i la catedral.

13) Els dinosaures i la Conca Dellà

L’església de Covet, datada del segle XII, és un dels temples romànics més destacats del Pallars Jussà. Està situada al terme d’Isona i Conca Dellà, on també trobem el Parc Cretaci –els jaciments paleontològics de La Posa–, restes de muralles romanes i el Museu de la Conca Dellà, que exposa les transformacions d’un paisatge comú, el de la Conca, a través del pas del temps i a partir dels principals recursos patrimonials del territori, a través d’un recorregut des de fa 65 milions d’anys fins al segle XX. Un total de cinquanta-quatre assistents, entre personal de tropa professional, comandaments i familiars de la base aè-ria de Saragossa, van tenir l’ocasió de visitar tots aquests indrets. La ruta es va dur a terme el 25 de juny. Tres dies abans havia tingut lloc la primera part de l’activitat, una xerrada informativa a la base aèria de Saragossa.

El grup que va fer la ruta dedicada a la Barcelona modernista va visitar la Casa Milà, coneguda com “La Pedrera”.

Assistents a la ruta Barcelona modernista i gòtica.

Assistents a la ruta Dels dinosaures i la Conca Dellà.


24


25

14) Camí de Sant Jaume – Navarra

La visita del centre històric de Puente la Reina, localitat on s’uneixen els camins francès i de Jaca per arribar a Santiago, va ser un dels atractius de la sortida de l’1 d’octubre. Va par-ticipar-hi el personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Prefectura de Personal i la Delegació de Defensa a Saragossa. La primera parada va ser la visita al mones-tir cistercenc d’Iratxe, del qual destaca una església romànica del segle XII. Després es va visitar la Font del Vi, que Bodegas Irache ha construït en un dels murs que dóna al Camí de Sant Jaume per convidar els peregrins a fer un glop. L’excursió va continuar cap a Estella, on els assistents van ser rebuts a l’Ajuntament i van poder veure el mercat popular dels dijous, a més de fer un recorregut pel centre històric de la ciutat. D’Estella, van anar cap a Puente la Reina, on els esperava també una ruta pel nucli antic, en què van poder veure el pont medieval que dóna nom a la localitat.

La primera part de l’activitat havia tingut lloc el dia anterior a Saragossa, a la sala d’actes de la Prefectura de Personal. El capità Enrique Poveda va presentar la xerrada informativa, que va ser a càrrec de Josep Lluís Burón Alegre, assessor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-ció de la Generalitat de Catalunya.

15) Romànic pirenaic – la Vall de Boí

La Vall de Boí, municipi de l’Alta Ribagorça, té un conjunt de vuit esglésies i una ermita que l’any 2000 van ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. El 15 d’octubre, els assistents a la ruta del romànic pirenaic van resseguir algunes d’aquestes construccions dels segles XI i XII. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall de Boí, van visitar quatre de les esglésies romàniques de la zona: Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, i Sant Climent i Santa Maria de Taüll. També va haver-hi temps per veure el balneari de Caldes de Boí, amb unes aigües que Josep Pla definia com “un dels prodigis més grans dels Pirineus”.

A la sortida, hi van assistir cinquanta-quatre participants, entre personal de tropa professi-onal, comandaments i familiars de la Subdelegació de Defensa, la Comandància Naval i la Guàrdia Civil de Tarragona. La primera part de l’activitat, és a dir, la conferència informati-va, va tenir lloc el 14 d’octubre a la Subdelegació de Defensa de Tarragona.

Assistents a la ruta Camí de Sant Jaume - Navarra. Fotografia del grup que va fer la ruta Romànic pirenaica- la Vall de Boí.


26


27

C. Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria

En el marc del conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa, ambdues institucions convoquen cada any el Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria. L’objectiu del guardó és apropar els membres de les Forces Armades a la rea-

litat social i cultural de Catalunya.

El certamen és obert al personal militar en qualsevol situació i destí, al personal civil al ser-vei de l’Administració militar de les Forces Armades i a la Guàrdia Civil. Les obres que op-ten al Premi, tant les literàries com les fotogràfiques, han de ser inèdites i no poden haver estat presentades anteriorment a altres concursos. En relació amb la finalitat del guardó, els temes dels treballs han de fer referència, tal com estableixen les bases, “al passat, present o futur de Catalunya, de la seva gent, cultura i tradicions, o als fets protagonitzats per cata-lans en qualsevol lloc del món”. El mes de novembre, el jurat es va reunir a Barcelona per escollir les obres guanyado-res. Entre els escrits, el primer premi, dotat de 1.200 euros i una placa daurada, va ser per a la soldat Gisela Bernal García, pel treball “Un passat en guerra amb el futur”, redactat en llengua catalana, i per al coronel Pablo Martínez Delgado, per “Locus Amoenus: Me-diterráneo”, en llengua castellana.. Es van concedir també dos segons premis, per a un treball en català i un altre en castellà, i un tercer premi i un accèssit a dos textos escrits en

El director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, amb la guanyadora del primer premi, Gisela Bernal.

llengua castellana. El segon premi, de 600 euros i una placa platejada, va ser per a Miguel Peñaroya Prats, pel treball en català “L’inici de la navegació submarina: Monturiol-Cia a Barcelona, 1859-1867”, i per a Juan Peñalver Pérez, pel treball en castellà: “La esotérica misión”. El tercer premi i l’accèssit en llengua catalana van quedar deserts, mentre que en llengua castellana es va premiar Juan Diéguez Gutiérrez, pel treball “La fundación de isla Cristina y su desarrollo en los siglos XVIII y XIX”, i Francisco Segovia Barrientos, per “Prim, un personaje polifacético y complejo” en les categories de tercer premi i accès-sit respectivament, i dotats cadascun amb 300 euros. Pel que fa als guardons fotogràfics, amb la mateixa dotació econòmica que els escrits, el primer premi va correspondre al tinent coronel Vicente Antonio Paya Zaforteza, per la sèrie de fotografies titulada “Vieja Bella Tarragona”. El segon premi, el tercer i l’accèssit van ser atorgats a les col·leccions fotogràfiques “Barcelona”, de Ferran Larriba Montull; “Tradició fa unió”, de José Miguel Morcillo Gómez, i “Fets i festes”, de Pablo Martínez Delgado, respectivament.

El jurat de la 19a edició del Premi Roger de Llúria va estar format pel director general de Relacions Institucionals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Partici-pació (DIRIP), Fèlix Alonso; el subdirector general de Relacions Intergovernamentals del DIRIP, Antonio Revilla; el responsable de Relacions amb les Forces Armades del DIRIP, Guillem Sàez Aragonès; el coronel en cap de la Delegació de Defensa a Catalunya, Manuel Ruiz de Juan; el comandant de la 3a SUIGE PIR, Juan Carlos Páramo; la tinent del quarter aeri El Prat, María del Carmen Cembranos; el representant del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Fabián Nevado, i el gerent del Col·legi de Periodistes de Cata-lunya, Ángel Jiménez.

Guardonats en la 19a edició del Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria que convoquen anualment la Generalitat, a través de la Direcció General de Relacions Institucionals i el Ministeri de Defensa.


28


29

III. Tractament de l’arxiu de procediments del Tribunal Militar Territorial Tercer

D. Altres activitats

1) Acte d’homenatge a les víctimes del terrorisme

El 13 de juny de 2009, el president de la Generalitat, José Montilla, va presidir l’acte en record de l’atemptat terrorista del 29 de maig de 1991 a Vic i en homenatge a totes les víctimes del terrorisme. El president, juntament amb el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba; l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i el president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas Rincón, van fer una ofrena conjunta davant la placa commemorativa en record de les víctimes. A l’acte també hi van assistir el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; el director de Relacions Institucionals i Participació, Fèlix Alonso; el subdirector de Relacions Intergovernamentals, Antonio Revilla, i el responsable de Relacions amb les Forces Armades, Guillem Sàez.

2) Presa de possessió del subdelegat de Defensa a Lleida

L’1 de juliol, el coronel Pablo Martínez Delgado va prendre possessió del càrrec de subde-legat de Defensa a Lleida, en substitució del coronel Agustín Álvarez Sastre. L’acte va te-nir lloc a les instal·lacions de l’antic Govern Militar de Lleida i va ser presidit pel coronel Hermenegildo Tomé Delgado, subdelegat de Defensa a Girona, i també hi van assistir el subdelegat del Govern a Lleida, José Ángel Flores, i el delegat del Govern de la Generali-tat, Miquel Pueyo. El nou subdelegat de Defensa a Lleida pertany a l’Exèrcit de Terra, va entrar a les forces armades l’any 1973 i ha fet pràcticament tota la carrera a Catalunya. A l’acte de presa de possessió també hi van assistir el director de Relacions Institucionals i Participació, Fèlix Alonso, el subdirector de Relacions Intergovernamentals, Antonio Revilla, i el responsable de Relacions amb les Forces Armades, Guillem Sàez.

Un moment de l’acte de presa de possessió del subdelegat de Defensa a Lleida.

Durant l’any 2009, el Tribunal Militar Territorial Tercer, la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i l’Arxiu Nacional de Catalunya han continuat la col·laboració iniciada el 2003 per treballar en el tractament arxivístic dels proce-

diments judicials que hi ha dipositats en l’arxiu judicial del Tribunal Militar Territorial Tercer.

Els expedients de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona són de gran importància històrica i mostren l’abast i les conseqüències de la repressió que es va dur a terme durant la Guerra Civil i el Franquisme contra personalitats destacades del món polític, cultural i social i també contra ciutadans i ciutadanes anònims.

Els darrers sis anys s’ha dut a terme un procés de millora de la conservació dels docu-ments de l’arxiu ubicant-los en camises i caixes, i posteriorment es va iniciar la digita-lització de part del material, atesa la importància històrica i la necessitat de mantenir la documentació en les condicions més òptimes i de fer més accessible la consulta dels expedients.

Al final de l’any passat, s’havia completat l’encamisat de 70.954 expedients i se n’havien introduït 65.945 en caixes protectores. El fons disposa d’un total de 111.261 expedients judicials, oberts durant el període de 1939 a 1988, i part de la documentació encara es fa servir. L’arxiu és consultat per persones que tenen un interès particular per conèixer al-gun document, per historiadors i investigadors, i per ciutadans que necessiten justificar determinades demandes judicials.

Treballs duts a terme a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer per garantir la conservació dels documents.


30


31

Pel que fa a la digitalització dels expedients, en una primera fase es va finalitzar l’entrada a la base de dades del contingut de les fitxes dels expedients, que eren de paper, i es van digitalitzar vint-i-set expedients, i en una segona fase se’n van digitalitzar dotze més. El 2009 es van digitalitzar 12 procediments judicials més amb un contingut de 26.300 imatges.

El procés de digitalització es fa primer primer amb la documentació que es troba més de-teriorada i la que es considera més important. Aquesta base de dades es completarà afe-gint-hi més informació, que pot resultar rellevant a l’hora de fer cerques de documents.

El director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, examina com es realitza el tractament de la documentació en el procés de digitalització.

L’any passat es van digitalitzar 12 expedients amb un contingut de 26.300 imatges.


32

Convenio Generalitat de Catalunya - Ministerio de Defensa

33

L a Generalitat de Catalunya realiza acciones y actividades de colaboración y coope-ración con las Fuerzas Armadas a través de la Direcció General de Relacions Insti-tucionals del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Dicha

colaboración y cooperación entre las Fuerzas Armadas y la Generalitat se lleva a cabo prin-cipalmente en el ámbito cultural y se ha mantenido de manera constante des de los años ochenta. Las relaciones se articulan y desarrollan a partir de varios convenios entre las dos instituciones. Estos acuerdos permiten realizar diferentes actividades culturales, for-mativas, sociales y de interés histórico que tienen como objetivo mejorar de forma social y profesional el trabajo de los miembros de la tropa y la marinería, incrementar y mejorar las relaciones de la sociedad con las Fuerzas Armadas y difundir los valores de seguridad y defensa en el marco de la solidaridad, de la comprensión mutua y del mantenimiento de la paz. En este informe se exponen las diferentes actividades y acciones que se realizaron a lo largo de 2009 y, un año más, la memoria anual es una muestra práctica del estado actual de las relaciones entre las dos instituciones.

A partir del convenio marco firmado en el año 2000 entre la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Defensa para realizar actividades culturales, formativas y sociales dirigidas al personal de las Fuerzas Armadas destinado en unidades, centros y organismos militares situados en territorio catalán, en el año 2009 se dio continuidad a las rutas de aproximación al patrimonio cultural de Catalunya y a las actividades de formación.. Este convenio es el instrumento que establece la colaboración entre el Ministerio de Defensa y la Generalitat en todas las actividades de carácter formativo, cultural y social.

El conocimiento de la historia, del arte, de la naturaleza y de la cultura del país contribuye a aproximar y dar a conocer la realidad de Catalunya. Las rutas de aproximación al patri-monio cultural de Catalunya son actividades que permiten mostrar de forma extensa estas características al personal militar. Los itinerarios son muy variados y con un importante contenido cultural y histórico, y son las actividades en las que participa el mayor número de personal de las Fuerzas Armadas. Los distintos grupos recorren la Barcelona modernis-ta, los escenarios de la Batalla del Ebro, conocen los restos del románico en la Vall de Boí, los castillos medievales de Lleida y, año tras año, se realizan nuevas aportaciones, se incor-poran nuevas rutas, se realizan más visitas a las principales instituciones de Catalunya y conferencias informativas que complementan las salidas.

Con el objetivo de fomentar la formación del personal militar también en el ámbito uni-versitario, en 2008 se suscribió el Convenio de colaboración entre el Ministerio de Defen-sa, la Generalitat de Catalunya y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) para conceder becas al personal militar para cursar el Máster en conflictología, especialidad en conflictos armados y gestión de crisis y el Postgrado en resolución de conflictos armados y gestión de crisis.. Las tres partes que suscribieron el Convenio se encargan del importe de las becas, y el Ministerio, por su parte, cumple uno de sus objetivos prioritarios, que es promover el de-sarrollo de una cultura de defensa y conseguir que la sociedad conozca y valore el esfuerzo solidario que realizan las Fuerzas Armadas en defensa de los intereses generales.

En último lugar, una de las acciones más destacadas es la digitalización de los documentos del archivo de procedimientos judiciales del Tribunal Militar Territorial Tercero, situado en Barcelona. La mejora del fondo documental del archivo se ha podido llevar a cabo a través del Protocolo de colaboración establecido entre el Departamento de Cultura y Medios de

I. Presentación


34


35Comunicación y el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. El fon-do contiene 111.261 expedientes judiciales correspondientes al periodo de 1939 a 1988 y, por lo tanto, son documentos de gran interés histórico y tienen un valor testimonial para el reconocimiento de los derechos de las personas represaliadas por la dictadura franquista.

A. Becas y ayudas a la formación universitaria

L a colaboración entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-ció, el Ministerio de Defensa y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha dado como fruto una nueva convocatoria de becas para la formación de personal militar, con pla-

zas para el Postgrado en resolución de conflictos armados y gestión de crisis y para el Máster en conflictología, especialidad en conflictos armados y gestión de crisis.

A través de los cursos, el alumnado aprende a desarrollar planes estratégicos para inter-venir en la pacificación de conflictos. La UOC presenta estos programas de master y pos-grado como una oportunidad de entender las motivaciones de los conflictos y aprender a explotar las posibilidades de mejora y cambio que se pueden generar con una interven-ción adecuada. El itinerario aporta, según la UOC, conocimientos teóricos fundamentales y planteamientos prácticos y técnicos que capacitan para el ejercicio profesional. Se trata de fomentar la cultura de la paz, sustituir la fuerza por el diálogo, la imposición por el entendi-miento y la violencia por la conciliación. Y como no se ha cansado de repetir el presidente de la Fundación Cultura de Paz, Federico Mayor Zaragoza, “La educación es la solución [...] Nunca nos hemos preparado para la paz [...] y la única manera de evitar en el futuro gue-rras como las que sufrimos ahora es la educación accesible para todo el mundo”.

Durante el curso 2009-2010, el único beneficiario de las becas ha sido el capitán Enrique Poveda Lidón, que ha cursado el posgrado. El coste de la actividad formativa ha sido de 2.070 euros.

Hasta septiembre de 2009 ha continuado la formación de las personas becadas en la edi-ción anterior. Recordamos que se trataba de la subvención de tres posgrados –que han se-guido al comandante José María Escuaín Sánchez, el teniente Juan Ignacio Navarro Torre-cillas y la guardia civil José A. de Jorge Martínez– y tres másteres –cursados por el coronel Manuel Redondo Moreno, la teniente Fina Quevedo González y el teniente José Luis Ca-rrascosa Mora.

Durante el año pasado, las personas que habían obtenido una beca y habían finalizado el posgrado en el año 2008 se reunieron para intercambiar impresiones sobre el curso y explicar y compartir la experiencia personal y profesional de estudiar conflictología. En este encuentro intervinieron y participaron el director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, y el subdirector de Relacions intergubernamentals, Antonio Revilla.

B. Rutas de aproximación a los patrimonios culturales de Catalunya y Navarra

En el marco del convenio entre la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Defen-sa para realizar actividades culturales, formativas y sociales dirigidas al personal destinado a unidades, centros y organismos militares ubicados en territorio catalán,

se ha llevado a cabo la campaña 2009 de rutas de aproximación a los patrimonios cultu-rales de Catalunya y Navarra. Se trata de la vigésima octava edición de este programa, que ha llegado a más de ochocientas personas. Entre los meses de abril y octubre se han realizado quince rutas, dos de las cuales se han repetido. Por lo tanto, en total se han orga-nizado diecisiete salidas. Esta iniciativa, que cuenta además con la colaboración de otras instituciones –como el Gobierno de Navarra, entre otras–, promueve el conocimiento de la cultura e historia catalanas entre los miembros de las Fuerzas Armadas.

En el año 2009 se incluyeron nuevas rutas, como la dedicada a la inmigración e indus-trialización en Catalunya, una salida con contenido sociocultural durante la que se visitó el Museo de Historia de la Inmigración de Catalunya. Otra nueva ruta fue la organizada al castillo de Sant Ferran y els Aiguamolls de l’Empordà, una salida de interés histórico y medioambiental. Las salidas culturales también se han ampliado en el 2009 con visitas guiadas, de tipo más institucional, como la realizada al Palau de la Generalitat, en la que participó personal de las academias militares: alumnado, profesorado y altos cargos de los tres ejércitos (tierra, aire y armada). Durante la visita, un guía del Palau acompañó al perso-nal militar, al que explicó la historia del edificio e hizo un breve resumen del Gobierno de la Generalitat desde el año 1931, en que fue creado, hasta la actualidad.

En concreto, se han llevado a cabo las siguientes salidas y charlas informativas:

Reunión de seguimiento de los cursos que se han efectuado a la que asistió el director de Relaci-ons Institucionals, Fèlix Alonso.

II. Actividades culturales, formativas y sociales


36


371) Ayuntamiento de Barcelona y Palau de la Generalitat

El pasado 22 de febrero, treinta y tres miembros de la XXXI Promoción de la Academia General Militar de mandos militares de toda España se dieron cita en Barcelona. El punto de partida fue la plaza Sant Jaume. Los asistentes fueron recibidos por Ignasi Cardelús, de la Conselleria de Presidència i Relacions Institucionals del Ayuntamiento de Barcelona, que les ofreció una visita guiada por el consistorio de la capital catalana. Después, el di-rector general de Relacions Institucionals i Participació, Fèlix Alonso, fue el encargado de recibir y acompañar a los participantes en el encuentro durante la visita al Palau de la Generalitat. Al finalizar la ruta, Fèlix Alonso acompañó a los jefes militares durante el almuerzo que ofreció la Generalitat.

2) El Eixample y el Barrio Gótico

Barcelona acogió el 28 de marzo el encuentro de la XXXIII Promoción de coroneles de toda España, al que asistieron setenta personas. En este caso, el punto de partida fue la Residen-cia de Oficiales de Pedralbes. La primera parada consistió en la visita a la Casa Milà, seguida de un recorrido por las fachadas de los edificios más significativos de la arquitectura que caracteriza el paseo de Gràcia. Después, fue el turno de visitar el Ayuntamiento de Barce-lona y el Palau de la Generalitat; ambas visitas contaron con las explicaciones históricas, arquitectónicas y sociales de los edificios por parte de guías especializados. Después de co-mer, los participantes volvieron a la Residencia de Oficiales de Pedralbes.

3) Girona monumental

El personal de tropa profesional de la Base Aérea de Zaragoza, así como sus mandos y fa-miliares asistieron el 1 de abril a la charla sobre la visita a la Girona monumental. El sub-teniente Javier Mata Martín, coordinador militar de la ruta, fue el encargado de presentar el coloquio. La conferencia informativa corrió a cargo del assesor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya, José Luis Burón.

Al día siguiente, cuarenta personas vinculadas a la Base Aérea de Zaragoza se desplaza-ron a Girona para visitar su centro histórico, las murallas y la catedral, de diferentes esti-los (siglos XI-XVIII), que conserva diferentes elementos destacables como el claustro del primer edificio románico o la nave; con la bóveda gótica más ancha del mundo. Además, los participantes visitaron la iglesia de Sant Feliu, originaria de los primeros tiempos del cristianismo y que conserva gran parte del edificio románico, completado más tarde con las naves y cubiertas góticas y la fachada barroca. Los participantes de la ruta también pu-dieron visitar la iglesia-museo de Sant Pere de Galligants, el paseo Arqueológico, el Museo del Cine y los baños árabes, una construcción románica del siglo XII con una estructura y algunos elementos arquitectónicos que recuerdan los auténticos baños.

4) Inmigración e industrialización en Catalunya, el Barcelonès

En el año 2009 se amplió y mejoró la oferta de las rutas culturales con esta salida. La primera parte de la actividad tuvo lugar el 29 de abril, en el salón de actos de la Base General Álvarez de Castro, en Sant Climent Sescebes. El coordinador de la ruta, el subteniente Francisco Plaza Rodríguez, presentó la conferencia, que corrió a cargo de Josep Lluís Burón Alegre, assesor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces

Grupo que asistió a la visita guiada al Ayuntamiento de Barcelona y al Palau de la Generalitat.

Asistentes a la ruta El Eixample y el Barrio Gótico.


38


39Armades del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Ge-neralitat de Catalunya.

La visita del Barcelonés se realizó al día siguiente. La actividad contó con un total de cin-cuenta y cuatro participantes, entre personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Base Aérea EVA 4 de Roses y la Base General Álvarez de Castro, de Sant Climent Sescebes. Al llegar a Sant Adrià de Besòs, y con la colaboración del Ayuntamiento de la localidad, los asistentes siguieron una visita guiada al Museo de Historia de la Inmigración de Catalun-ya, un centro de investigación y difusión de la memoria y las experiencias migratorias de Catalunya a lo largo de la historia.

Después, los participantes se desplazaron hasta el refugio antiaéreo de la Placeta Macià. Este refugio, inaugurado el 11 de septiembre de 2006, es uno de los cuatro refugios colecti-vos que se construyeron en la ciudad durante la Guerra Civil. Los demás estaban situados en la plaza de l’Església, la plaza del Mercat y en la actual avenida de les Corts Catalanes. El refugio de la Placeta de Macià se construyó bajo la plaza pública, muy cerca de la fábrica textil Industrial Baurier, ya que las fábricas eran objetivos militares durante la Guerra. El refugio, con una capacidad para ochenta o cien personas, fue construido como un edificio de planta única de forma trapezoidal con dos accesos, uno por cada extremo de la planta, con el fin de evitar que la gente quedara atrapada bajo tierra. Los participantes de la ruta, que contó con la colaboración del Ayuntamiento de la ciudad, estuvieron acompañados por un guía durante toda la visita al refugio y pudieron asistir a la proyección de un audio-visual. Por la tarde, los asistentes se acercaron a la zona lúdica del Maremàgnum, donde pudieron visitar, de manera opcional, el Aquàrium.

5) Castillo de Sant Ferran y els Aiguamolls de l’Empordà

El salón de actos de la Comandancia de la Guardia Civil de Girona acogió el pasado 5 de mayo el coloquio de presentación de la ruta en el castillo de Sant Ferran y els Aiguamolls de l’Empordà. El subteniente Genís Pineda Riquelme, coordinador militar de la ruta, pre-sentó la charla, que ofreció posteriormente Josep Lluís Burón Alegre, assesor cultural de la

Unitat de Relacions amb les Forces Armades del Departament d’Interior, Relacions Insti-tucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

La visita del 7 de mayo empezó con la exposición “Figueres, febrer de 1939” y, posterior-mente, se hizo un recorrido por el castillo de Sant Ferran, construido cuando, para detener las frecuentes entradas de tropas francesas durante la segunda mitad del siglo XVII y pri-meros años del XVIII, se vio la necesidad de disponer de una instalación militar destinada a evitar las continuas invasiones de los ejércitos del país vecino. Por la tarde, los participan-tes tuvieron la ocasión de visitar els Aiguamolls del Empordà. Entre los cincuenta y cuatro asistentes, había personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Comandancia de la Guardia Civil, la Subdelegación de Defensa y la Hermandad de Veteranos de Girona.

6) Piragüismo y románico en la Seu d’Urgell

Durante el 12 y 13 de mayo, miembros de las bases de Roses y de Sant Climent Sescebes tuvieron la oportunidad de visitar el Alt Urgell. Al llegar a la capital de la comarca, los asistentes hicieron un recorrido turístico por la ciudad y fueron recibidos en el Ayunta-miento. Así, los cincuenta y cuatro participantes –personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Base Aérea EVA 4 de Roses y de la Base General Álvarez de Castro, de Sant Climent Sescebes– visitaron la catedral de Santa Maria, una construcción románica de los siglos XI-XII. También visitaron la iglesia de Sant Miquel, el convento de Sant Domènec, la única iglesia que queda del conjunto episcopal promovido por Sant Ermengol a principios del siglo XI. La ruta finalizó con un recorrido por el centro histórico de la ciudad. Después de instalarse y comer en el albergue de La Seu, tuvieron la ocasión de ver el Parc Olímpic del Segre y, en concreto, las instalaciones de aguas bravas. Durante la tarde del martes, los asistentes participaron en una actividad de piragüismo, mientras que el miércoles por la mañana fue el turno del rafting.

Asistentes a la ruta Inmigración e industrialización en Catalunya, el Barcelonès.

Asistentes a la ruta Castillo de Sant Ferran y els Aiguamolls de l’Empordà.


40


41Como es habitual, antes de la visita, el 8 de mayo, se presentó la actividad en el salón de actos de la Base General Álvarez de Castro, de Sant Climent Sescebes. También asistieron miembros de la Base Aérea EVA 4 de Roses. En este caso, el acto lo presentó el subteniente Francisco Plaza Rodríguez, y la charla corrió a cargo de Josep Lluís Burón del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

7) Tarragona monumental

El pasado 20 de mayo, el brigada Antonio Soriano Andrés presentó la charla previa a la visita de la ciudad de Tarragona. La conferencia se celebró en el salón de actos del Cuartel del Bruc, y asistió personal de tropa profesional, mandos y familiares del mismo acuartela-miento, de la Delegación de Defensa y de los sectores Aéreo y Naval de Barcelona. La char-la corrió a cargo de Josep Lluís Burón Alegre, asesor cultural de la Unidad de Relaciones con las Fuerzas Armadas del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-ció de la Generalitat de Catalunya.

La visita del día siguiente recorrió la catedral de Santa Maria, sede catedralicia del arzobis-pado de Tarragona, el Museo Nacional Arqueológico, el Museo de Historia de la Ciudad y el paseo Arqueológico, donde se encuentran restos de murallas íberos y romanos. La visita al anfiteatro romano, construido en el siglo II a poca distancia del mar, quedó para la tarde. Los cincuenta y cuatro participantes de la ruta eran personas vinculadas a las secciones del ejército mencionadas en el párrafo anterior.

Asistentes a la ruta Piragüismo y románico en la Seu d’Urgell.

8) La Batalla del Ebro

Esta salida se realizó dos veces a lo largo del año pasado, el 28 de mayo y el 22 de septiem-bre. En las dos, los asistentes recorrieron varios escenarios en los que tuvo lugar la Batalla del Ebro, como el Coll del Moro o la parte antigua de Corbera d’Ebre, que todavía conserva intactos los efectos de los bombardeos de la Guerra Civil. También hubo tiempo para visitar la Bodega Cooperativa Gandesa, un buen ejemplo del modernismo agrario de principios del siglo XX en Catalunya. Además, los participantes de la ruta del 28 de mayo tuvieron la oportunidad de ver el Centro de Estudios de la Batalla del Ebro, la Cota 705 (La Magdalena) y Quatre Camins, uno de los lugares significativos en que se produjo la conocida batalla. Por otra parte, los asistentes a la ruta del 22 de septiembre visitaron también la exposición “115 dies”, el Memorial de Les Camposines y las trincheras de Les Devees.

La primera excursión contó con cincuenta y cuatro participantes, entre los que había per-sonal de tropa profesional, mandos y familiares de la Comandancia de la Guardia Civil, de la Subdelegación de Defensa y de la Hermandad de Veteranos de Girona. A la segunda, asistieron cincuenta y tres personas, entre personal de tropa profesional, mandos y fami-liares del Cuartel del Bruc, la Inspección General (IGE), la Subinspección General (SUIGE), los sectores Aéreo y Naval, y la Hermandad de Veteranos de Barcelona.

En ambas ocasiones, la visita estuvo precedida por una conferencia explicativa a cargo del asesor cultural de la Unidad de Relaciones con las Fuerzas Armadas del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, José Luis Burón. En el Cuartel del Bruc, fue presentada por el subteniente José Amado Pina Cañada y, en la Comandancia de la Guardia Civil de Girona, por el subteniente Genís Pineda Ri-quelme.

Fotografía del grupo en el anfiteatro romano de la ciudad de Tarragona.


42


43

9) Navarra - San Juan de Pie de Puerto - Roncesvalles

El pasado 4 de junio, personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Brigada de Caballería Castillejos II y la Agrupación de Apoyo Logístico 41 de Zaragoza salieron de la capital aragonesa hacia San Juan de Pie de Puerto. Durante esta ruta, los participantes pu-dieron visitar el valle de Esteribar, el valle de Erro, Burguete, el Alto de Ibañeta, el valle de Valcarlos, San Juan de Pie de Puerto y la colegiata de Roncesvalles. En el Alto de Ibañeta, se habló de la Batalla de Roncesvalles, que ocurrió en el siglo VIII y que está llena de in-certidumbres y leyendas.

El día anterior, assesor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del De-partament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalun-ya, Josep Lluís Burón Alegre, había explicado la ruta en el salón de actos de la Brigada de Caballería Castillejos II. El acto fue presentado por el comandante Juan Gómez Martínez.

10) Los castillos medievales de Lleida-Pujalt

El castillo de Montsonís es una fortaleza medieval que, durante más de cien años, defendió la frontera entre la Catalunya vieja y la nueva. Los participantes en la ruta de los castillos de Lleida, que tuvo lugar el 11 de junio, pudieron verlo por dentro y trasladarse a la época de las luchas de moros y cristianos. El viaje continuó con la visita al castillo de Montclar, declarado monumento histórico y artístico de carácter nacional, situado en la parte más elevada de esta localidad del Montsec. Después, los participantes fueron a Pujalt donde, con la colaboración del Ayuntamiento, realizaron un recorrido por la Base de Instrucción del XVIII Cuerpo del Ejército Popular.

Los cincuenta y cuatro asistentes a la salida eran personal de tropa profesional, mandos y familiares del Acuartelamiento Sancho Ramírez y miembros de la Hermandad de Vetera-nos de Huesca. El día 10, el Acuartelamiento Sancho Ramírez acogió la charla sobre la ruta. El brigada Francisco Javier García Marcos presentó el acto, mientras que Josep Luís Burón Alegre, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, fue el encarga-do de pronunciar la conferencia.

11) Gaudí y el Eixample

Las construcciones de Gaudí son obras ineludibles cuando se trata de visitar Barcelona. A través de un recorrido por las fachadas más significativas del paseo de Gràcia, el personal de tropa profesional, mandos y familiares del Acuartelamiento Aizoain y de la Delega-ción de Defensa de Pamplona pudieron hacerse una idea de cómo es la arquitectura mo-dernista catalana. Además, la salida incluía una visita a la Casa Milà, conocida también Asistentes a la ruta Navarra - San Juan de Pie de Puerto - Roncesvalles.

Un momento de la visita dedicada a los castillos medievales de Lleida-Pujalt.

La ruta incluye la visita al antiguo pueblo de Corbera (Terra Alta), destruido durante la Batalla del Ebro.


44


45como “La Pedrera”, construida entre el año 1906 y 1910 por encargo del comerciante Pere Milà. Por la tarde, los cincuenta y cuatro participantes completaron la ruta con un reco-rrido por la Sagrada Familia. La salida, que tuvo lugar el 18 de junio, fue precedida por una charla informativa en el salón de actos del Acuartelamiento Aizoain.

12) Barcelona modernista y gótica

A diferencia de la mayoría de las rutas organizadas dentro del marco del Convenio Genera-litat de Catalunya - Ministerio de Defensa, esta no constó de una charla previa y duró dos días. El 23 y 24 de junio de 2009, 18 cadetes de la Academia General Militar de Zaragoza se acercaron a la Barcelona modernista y gótica, descubriendo así una ciudad llena de historia y de contrastes.

Durante el primer día, los asistentes entraron en la Casa Milà y recorrieron el paseo de Gra-cia, observando las fachadas más destacadas. Visitaron también la Sagrada Familia. Al día si-guiente, pasearon por el Barrio Gótico, deteniéndose en algunos de los puntos más emblemá-ticos. Así, los participantes visitaron la catedral de la Santa Creu y Santa Eulàlia, construida del siglo XIII al XV, en el mismo lugar donde había existido una catedral románica y todavía antes una paleocristiana. Después, los participantes se trasladaron al castillo de Montjuïc, donde visitaron diferentes espacios abiertos al público. Finalmente, para concluir la salida, los participantes pasaron la segunda tarde en la zona lúdica del Maremàgnum, donde pudie-ron visitar, si así lo deseaban, el Aquàrium.

Una salida similar tuvo lugar los días 6 y 7 de octubre. Se trataba del encuentro de una trein-tena de coordinadores de las oficinas de atención al personal (OFAP) de la Jefatura de Per-sonal (JEPER) de la Subinspección General Pirenaica (SUIGEPIR). En este caso, la parte or-ganizada de la ruta se concentró durante el primer día, y se dejó el segundo para las visitas opcionales. Como en la salida anterior, los participantes vieron la Sagrada Familia, la Casa Milà, el paseo de Gracia y la catedral.

13) Los dinosaurios y la Conca Dellà

La iglesia de Covet, que data del siglo XII, es uno de los templos románicos más destacados del Pallars Jussà. Está situada en el término de Isona i Conca Dellà, donde también encon-tramos un parque cretáceo –los yacimientos paleontológicos de La Posa–, restos de mura-llas romanas y el Museo de Conca Dellà, que expone las transformaciones de un paisaje común, el de la cuenca, a través del paso del tiempo y a partir de los principales recursos patrimoniales del territorio. Recorre el periodo de los últimos 65 millones de años hasta el siglo XX. Un total de cincuenta y cuatro asistentes, entre personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Base Aérea de Zaragoza, tuvieron la ocasión de visitar todos estos lugares. La ruta se llevó a cabo el 25 de junio. Tres días antes había tenido lugar la pri-mera parte de la actividad, una charla informativa, en la Base Aérea de Zaragoza.

Asistentes a la ruta Barcelona modernista y gótica.

Asistentes a la ruta de los dinosaurios y la Conca Dellà.Foto: Josep Lluís Burón.

El grupo que hizo la ruta dedicada a la Barcelona modernista visitó la Casa Milà, conocida como “La Pedrera”.


46


4714) Camino de Santiago - Navarra

La visita del centro histórico de Puente la Reina, localidad donde se unen los caminos fran-cés y de Jaca para llegar a Santiago, fue uno de los atractivos de la salida del 1 de octubre. Participó el personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Jefatura de Personal y la Delegación de Defensa en Zaragoza. La primera parada fue la visita al monasterio cis-terciense de Iratxe, del que destaca una iglesia románica del siglo XII. Después fue el turno de la fuente del vino, que Bodegas Irache ha construido en uno de los muros que da al Ca-mino de Santiago para invitar a los peregrinos a un trago. La excursión continuó hacia Es-tella, donde los asistentes fueron recibidos en el Ayuntamiento y pudieron ver el mercado popular de los jueves, además de realizar un recorrido por el centro histórico de la ciudad. De Estella fueron hacia Puente la Reina, donde les esperaba también una ruta por el casco antiguo, donde pudieron admirar el puente medieval que da nombre a la localidad.

La primera parte de la actividad tuvo lugar el día anterior en Zaragoza, en el salón de actos de la Jefatura de Personal. El capitán Enrique Poveda presentó la charla informativa, que corrió a cargo de Josep Lluís Burón Alegre, assesor cultural de la Unitat de Relacions amb les Forces Armades, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

15) Románico pirenaico - la Vall de Boí

La Vall de Boí, en la Alta Ribagorça, cuenta con un conjunto de ocho iglesias y una er-mita que en el año 2000 fueron declaradas patrimonio mundial de la humanidad por la UNESCO. El 15 de octubre, los asistentes a la ruta del románico pirenaico recorrieron algu-nas de estas construcciones de los siglos XI y XII. Con la colaboración del Ayuntamiento de la Vall de Boí, visitaron cuatro de las iglesias románicas de la zona: Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí, y Sant Climent y Santa Maria de Taüll. También hubo tiempo de ver el balneario de Caldes de Boí, con unas aguas que Josep Pla definía como “uno de los mayores prodigios de los Pirineos”.

La salida contó con cincuenta y cuatro participantes, entre personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Subdelegación de Defensa, la Comandancia Naval y la Guardia Civil de Tarragona. La primera parte de la actividad, es decir, la conferencia informativa, tuvo lugar el 14 de octubre en la Subdelegación de Defensa de Tarragona.

Fotografía del grupo que participó en la ruta Románico pirenaica- la Vall de Boí.

Asistentes a la ruta Camino de Santiago - Navarra.


48


49C. Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria

En el marco del Convenio entre la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Defen-sa, ambas instituciones convocan cada año el Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria. El objetivo del galardón es acercar los miembros de las Fuerzas Armadas a

la realidad social y cultural de Catalunya.

El certamen está abierto al personal militar en cualquier situación y destino, al personal civil al servicio de la Administración Militar de las Fuerzas Armadas y a la Guardia Civil. Las obras que optan al Premio, tanto las literarias como las fotográficas, deben ser inéditas y no pueden haber sido presentadas anteriormente a otros concursos. En relación a la fina-lidad del galardón, los temas de los trabajos deben hacer referencia, tal y como establecen las bases, “al pasado, presente o futuro de Catalunya, de su gente, cultura y tradiciones, o a los hechos protagonizados por catalanes en cualquier lugar del mundo”.

En el mes de noviembre, el jurado se reunió en Barcelona para escoger las obras gana-doras. Entre los escritos, el primer premio, dotado de 1.200 euros y una placa dorada, fue para la soldado Gisela Bernal García, por el trabajo “Un passat en guerra amb el fu-tur”, redactado en lengua catalana, y para el coronel Pablo Martínez Delgado, por “Locus Amoenus: Mediterráneo”, en lengua castellana. Se concedieron también dos segundos premios, para un trabajo en catalán y otro en castellano, y un tercer premio y un accésit a dos textos escritos en lengua castellana. El segundo premio, de 600 euros y una placa

plateada, fue para Miguel Peñaroya Prats por el trabajo en catalán “L’inici de la navega-ció submarina: Monturiol-Cia a Barcelona, 1859-1867” y para Juan Peñalver Pérez por el trabajo en castellano “La esotérica misión”. El tercer premio y el accésit en lengua ca-talana quedaron desiertos mientras que en lengua castellana se premió a Juan Diéguez Gutiérrez por el trabajo “La fundación de isla Cristina y su desarrollo en los siglos XVIII y XIX” y a Francisco Segovia Barrientos por “Prim, un personaje polifacético y complejo” en las categorías de tercer premio y accésit respectivamente, y dotados cada uno de ellos con 300 euros. Con respecto a los galardones fotográficos, con la misma dotación económica que los escritos, el primer premio correspondió al teniente coronel Vicente Antonio Paya Zaforteza, por la serie de fotografías titulada “Vieja Bella Tarragona”. El segundo premio, el tercero y el accésit fueron otorgados a las colecciones fotográficas “Barcelona”, de Ferran Larriba Montull; “Tradició fa unió”, de José Miguel Morcillo Gómez, y “Fets i festes”, de Pa-blo Martínez Delgado, respectivamente.

El jurado de la 19ª edición del Premio Roger de Llúria estuvo formado por el director ge-neral de Relacions Institucionals del Departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació (DIRIP), Fèlix Alonso; el subdirector general de Relacions Intergoverna-mentals del DIRIP, Antonio Revilla; el responsable de Relacions amb les Forces Arma-des del DIRIP, Guillem Sàez; el coronel jefe de la Delegación de Defensa en Catalunya, Manuel Ruiz de Juan; el comandante de la 3.ª SUIGE PIR, Juan Carlos Páramo; la tenien-te del cuartel aéreo El Prat, María del Carmen Cembranos; el representante del Sindicato de Periodistas de Cataluña, Fabián Nevado, y el gerente del Colegio de Periodistas de Catalunya, Ángel Jiménez.

El director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, con la ganadora del primer pre-mio Gisela Bernal.

Galardonados en la 19a edición del Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria que convocan la Generalitat, a través de la Dirección General de Relacions Institucionals y el Ministerio de Defensa.


50


51III. Tratamiento del archivo de procedimientos del Tribunal Militar Territorial Tercero

Durante el año 2009, el Tribunal Militar Territorial Tercero, la Secretaría de Relacions Institucionals i Participació y el Archivo Nacional de Catalunya han continuado la colaboración iniciada en el 2003 para trabajar en el tratamiento archivístico

de los procedimientos judiciales depositados en el archivo judicial del Tribunal Territorial Tercero.

Los expedientes del archivo del Tribunal Territorial Tercero de Barcelona tienen una gran importancia histórica y muestran el alcance y las consecuencias de la represión que se llevó a cabo durante la Guerra Civil y el franquismo contra personalidades destacadas del mundo político, cultural y social, y también contra ciudadanos y ciudadanas anónimos.

En los últimos seis años se ha efectuado un proceso de mejora de la conservación de los documentos del archivo ubicándolos en camisas y cajas, y posteriormente se ha iniciado la digitalización de parte del material, dada su importancia histórica y la necesidad de man-tener la documentación en las mejores condiciones y hacer más accesible la consulta de los expedientes.

A final del pasado año, se había completado el encamisado de 70.954 expedientes y se ha-bían introducido 65.945 en cajas protectoras. El fondo cuenta con un total de 111.261 expe-dientes judiciales abiertos durante el periodo de 1939 a 1988 y parte de la documentación todavía se utiliza. El archivo lo consultan personas que tienen un interés particular por conocer algún documento, historiadores e investigadores, y ciudadanos y ciudadanas que necesitan justificar determinadas demandas judiciales.

D. Otras actividades

1) Acto de homenaje a las víctimas del terrorismo

El 13 de junio de 2009, el presidente de la Generalitat, José Montilla, presidió el acto en recuerdo del atentado terrorista del 29 de mayo de 1991 en Vic y de homenaje a todas las víctimas del terrorismo. El presidente, acompañado por el ministro de Interior, Alfredo Pé-rez Rubalcaba; el alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, y el presidente de la Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas (ACVOT), José Vargas Rincón, realiza-ron una ofrenda conjunta ante la placa conmemorativa en recuerdo de las víctimas. Al acto también asistieron el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura; la conselleria de Justicia, Montserrat Tura; el director de Relacions Institucionals i Participació, Fèlix Alonso; el subdirector de Relacions Intergubernamentals, Antonio Re-villa, y el responsable de Relacions amb les Forces Armades, Guillem Sàez.

2) Toma de posesión del subdelegado de Defensa en Lleida

El 1 de julio, el coronel Pablo Martínez Delgado tomó posesión del cargo de subdelegado de Defensa en Lleida, en substitución del coronel Agustín Álvarez Sastre. El acto se realizó en las instalaciones del antiguo Gobierno Militar de Lleida y fue presidido por el coronel Hermenegildo Tomé Delgado, subdelegado de Defensa en Girona, y también asistieron el subdelegado del Gobierno en Lleida, José Ángel Flores, y el delegado del Gobierno de la Ge-neralitat, Miquel Pueyo, El nuevo subdelegado de Defensa en Lleida pertenece al Ejército de Tierra, entró en las fuerzas armadas en el año 1973 y ha realizado prácticamente toda su carrera en Catalunya. En el acto de toma de posesión del nuevo cargo, también estuvieron presentes el director de Relacions Institucionals i Participació, Fèlix Alonso, el subdirector de Relacions Intergubernamentals, Antonio Revilla, y el responsable de Relacions amb les Forces Armades, Guillem Sàez.

Fotografía del acto de la toma de posesión del subdelegado de Defensa de Lleida.

Trabajos efectuados en el archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero para garantizar la con-servación de los documentos.


52 Con respecto a la digitalización de los expedientes, en una primera fase se finalizó la entra-da en la base de datos del contenido de las fichas de los expedientes, que eran de papel, y se digitalizaron veintisiete expedientes, y en una segunda fase se digitalizaron otros doce. El 2009 se digitalizaron doce procedimientos judiciales más con un contenido de 26.300 imágenes.

El proceso se efectúa primero con la documentación que se encuentra más deteriorada y la que se considera de mayor importancia. Esta base de datos se completará añadiendo más información que pueda resultar relevante para realizar búsquedas de documentos.

El director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, examina como se realiza el trata-miento de la documentación en el proceso de digitalización.

El año 2009 se digitalizaron doce expedientes con un contenido de 26.300 imágenes.

Convenio - gencat.cat · Convenio Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa ... sar y...

Documents

Transcript of Convenio - gencat.cat · Convenio Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa ... sar y...