Conxita Marquez

67
Ensenyar i aprendre ciències: un procés de comunicació Conxita Márquez I Trobada pedagògica d’intercanvi d’experiències de ciències entre mestres. Tarragona, 23 de maig 2008

Transcript of Conxita Marquez

Page 1: Conxita Marquez

Ensenyar i aprendre ciències: un procés de comunicació

Conxita Márquez

I Trobada pedagògica d’intercanvi d’experiències de ciències entre mestres.

Tarragona, 23 de maig 2008

Page 2: Conxita Marquez

El tomàquet s’ha florit, s’ha fet malbé, s’ha podrit, han sortit fongs, fa pudor, fa

fàstic....

A l’aire hi ha espores....algunes cauen en el

tomàquet i, si l’ambient és favorable creixen, i

aleshores diem que el tomàquet s’ha florit.

Page 3: Conxita Marquez

El tomàquet s’ha florit, s’ha fet malbé, s’ha podrit, han sortit fongs, fa pudor, fa

fàstic....

A l’aire hi ha espores....algunes cauen en el

tomàquet i, si l’ambient és favorable creixen, i

aleshores diem que el tomàquet s’ha florit.

Per acostar les maneres d’explicar cal parlar, escriure,

llegir, fer...

Page 4: Conxita Marquez

Llenguatge qüotidià i llenguatge científic

La chicha de la peia El lòbul de l’orella

Page 5: Conxita Marquez

La comunicació: Eix de tot aprenentatge

• Expressar les idees oralment, amb ajut, del gest, del dibuix,dels TIC…, argumentar-les en públic...

• Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les...

• Llegir críticament.

Page 6: Conxita Marquez

“A l’escola s'aprèn parlant, però es parla quan es té alguna cosa a dir, quan les experiències concretes necessiten ser

discutides, representades, comunicades o resoltes, mitjançant un treball col·lectiu - a la

pròpia classe -”Maria Arcà

Page 7: Conxita Marquez

CEIP Ramon LlullCEIP Ramon Llull

Sant NicolauSant Nicolau

CEIP GinestaCEIP Ginesta

CEPA Oriol MartorellCEPA Oriol Martorell

Contextualització de l’aprenentatge

Page 8: Conxita Marquez

Partir d’un problema socialment rellevant, de l’anàlisi d’una situació real, i fer-se preguntes per arribar a…Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i…Saber-les aplicar a la interpretació de noves situacions o problemes.

Contextualització de l’aprenentatge

Page 9: Conxita Marquez

Contextualització de l’aprenentatge

Hauríem d’esforçar-nos en que els fenòmens que vulguem estudiar tinguin lloc al nostre entorn real i, per tant, els continguts que aprenguin siguin significatius pels nens i nenes i aplicables a situacions de la vida quotidiana.

Maria Gracia, alumna de tercer de magisteri. Curs 2007-08

Page 10: Conxita Marquez

CEIP Miquel de Carreras. Sabadell

Comunicar mitjançant la parla

Page 11: Conxita Marquez

Quan a Isidore Rabí, premi Nobel de física, li van preguntar què li havia ajudat a ser científic, respongué:Al sortir de l’escola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: “Què heu après avui a l’escola?”. En canvi la meva mare deia “Izzy, t’has plantejat avui alguna bona pregunta?” Christine Chin 2004

Page 12: Conxita Marquez

De la parla espontània .....

El grill més gran és el pare?

El grill fa soroll quan té por?

Page 13: Conxita Marquez

Què passaria si?Com t’expliques que?

Per què creus que passa?

Com comprovaries?

Com passa?Com canvia?

Què hi ha?Com és?

On passa?

Quins son?

Quants n’hi ha?

Interpretar estructures i dinàmiques

Descriure dinàmiques

Descriure estructures

A preguntes d’interès científic

Page 14: Conxita Marquez

Descriure estructures: Què hi ha? Com és?

El grill té sis potes, hi ha mascles i femelles És un terrari de plàstic transparent , amb pedretes, amb un cotó amb aigua...

Descriure dinàmiques: Com canvia el grill amb el pas dels dies? Com reacciona quan li canvien el menjar? ...

El grill es mou, fa mudes, creix, pon ous i en el seu medi artificial o terrari (el cotó s’asseca, s’acaba el menjar, quan hi ha silenci canten, quan ha de pondre ous puja al ponedor...).

Interpretar estructures i dinàmiques: Què passaria si poséssim els grills en un lloc fosc? Com t’expliques que al créixer faci mudes. Com comprovaries en quin moment del dia canten?...

Page 15: Conxita Marquez

Argumentar en públic

Tenim aigua i marialluïsa

Ho escalfemA veure què

passarà

Segur que canvia de

color

Fem una infusió. 1 Primària. Cepsa Oriol Martorell

Page 16: Conxita Marquez

Comunicar mitjançant maquetes

Page 17: Conxita Marquez

Representar dinàmiques

CEIP Coves d’en Cimany P5

EL DESENVOLUPAMENT DEL POLLET

Page 18: Conxita Marquez
Page 19: Conxita Marquez

L’EMBARÀS Alumnes de 6è de Primària. Escola Orlandai (Barcelona)

1- Per parelles representar en un dibuix esquemàtic la manera com creiem que s’alimenta i respira un fetus dins de la panxa de la mare

Page 20: Conxita Marquez

2- Construcció de maquetes3- Explicació de les maquetes als companys

Page 21: Conxita Marquez

COM S’ ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE? Alumnes de primer. Escola Coves d’en Cimany

El fetus està en una bossa i té un cordó umbilical que l’uneix a la mare. Però, com s’uneixen?

Page 22: Conxita Marquez

COM S’ ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE?

De melic a melic perquè necessita respirar

Al tub de menjar de la mare perquè necessita menjar

Page 23: Conxita Marquez

COM S’ ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE?

S’ alimenta a través de la sang (on hi ha aliment i aire)placenta

Page 24: Conxita Marquez

Com t’expliques que menjar una poma t’ajudi a créixer? Alumnes de 6è de Primària.

Només representen l’aparell digestiu

Els nutrients es reparteixen pel cos.... Com?

Page 25: Conxita Marquez

Pràcticament no hi ha canvis en els aliments

Com t’expliques que menjar una poma t’ajudi a créixer? Alumnes de 6è de Primària.

Page 26: Conxita Marquez

Observar i descriure el moviment

Representar el moviment

EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL

Page 27: Conxita Marquez

Comunicar mitjançant maquetes

- Obliguen a prendre decisions: materials, colors, relacions entre les parts....- Ajuden a concretar idees- Ofereixen més possibilitats que un dibuix en 3D- Afavoreixen la formulació de preguntes diferents- Després de la seva construcció és més fàcil pels alumnes explicar-se verbalment

Page 28: Conxita Marquez

Insectes palEI 5 anys

CEIP Heura

Comunicar dibuixant

Page 29: Conxita Marquez

Dibuixa com t’imagines que és el teu esquelet

Page 30: Conxita Marquez

Quin camí segueix una poma quan te la menges i un got d’aigua quan te’l beus?

Page 31: Conxita Marquez

Insectes palEI 5 anys

CEIP Heura

Comunicar dibuixant

- Permeten fer una representació simplificada i intencionada de la realitat- Mostren la simultaneïtat i la seqüència temporal

Page 32: Conxita Marquez

Els grills EI 1-2 anys

EB Barrufets

Comunicar amb gestos

Els sòlids. 5è. Ceip Coves d’en Cimany

Page 33: Conxita Marquez

Jugant a estirar a la corda fem Jugant a estirar a la corda fem molta força amb els braços per molta força amb els braços per estirar, amb les cames per no estirar, amb les cames per no

caure i amb l’esquena per estar caure i amb l’esquena per estar dretsdrets

Un braç fa poca força perquè la Un braç fa poca força perquè la força està per tot arreu i quan es fa força està per tot arreu i quan es fa molta força va a l’altre braç perquè molta força va a l’altre braç perquè

la força girala força gira

Nens i nenes de P-5 Font: Maria Arcà

Qué és la força?

Page 34: Conxita Marquez

Comunicar amb les TIC

AL DESCARREGAR LES DADES COMPROVEM QUE EL QUE ENS HAN EXPLICAT DE LA TEMPERATURA ES CERT. A 770 METRES DE PROFUNDITAT LA TEMPERATURA ÉS MOLT MÉS ALTA QUE A L’EXTERIOR.

Escola Bellaterra. 3r Primària.

Page 35: Conxita Marquez

Sense oblidar mai la importància d’experimentar emocions

Els polletsEI 5 anys

CEIP Dovella

Page 36: Conxita Marquez

Escriure a les classes de ciències

Escola Sant Felip Neri. 3r Primària

Page 37: Conxita Marquez

Algunes dificultats a l’hora d’escriure a les classes de ciències

A l’escriure es solen reproduir les mateixes pautes que en el discurs oral, això provoca:

• falta de coherència, de planificació i progressió de les idees

• desconeixement del patró lingüistic (Lemke, 1997) dels diferents tipus de text que es poden produir (descriptiu, justificatiu, argumentatiu,...)

• dificultats en el patró temàtic, és a dir de la forma de raonar i també d’actuar de la ciència.

Page 38: Conxita Marquez

Imagina’t que ets un poeta: Descriu aquest boscImagina’t que ets una ecòloga: Descriu aquest bosc

Cada disciplina té el seu “patró” lingüísticCada disciplina té el seu “patró” lingüístic

Page 39: Conxita Marquez

La PrimaveraLa Primavera

Aprendre ciències és com aprendre un altre idiomaAprendre ciències és com aprendre un altre idioma

Page 40: Conxita Marquez

DESCRIUREDESCRIURE

EXPLICAREXPLICAR

JUSTIFICARJUSTIFICAR

Enunciar qualitats, propietats, Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de característiques, etc., de l’objecte o del fenomenl’objecte o del fenomen

Produir raons o arguments... Produir raons o arguments... Establir relacions entre fetsEstablir relacions entre fets

Produir raons o arguments en Produir raons o arguments en relació al corpus de relació al corpus de coneixement (teoria)coneixement (teoria)

Produir raons o arguments i Produir raons o arguments i contrarguments amb la finalitat contrarguments amb la finalitat

de convèncerde convèncerARGUMENTARARGUMENTAR

(Jorba et al; 2000)

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUES

Page 41: Conxita Marquez

Descriu una florDescriu una flor

Com és la flor?Com és la flor?Com podem saber que la corretjola és Com podem saber que la corretjola és una flor?una flor?

Page 42: Conxita Marquez

Pensar en:Pensar en:

A quinaA quina categoria categoria pertany (és un ésser viu, un material, un pertany (és un ésser viu, un material, un objecte, un canvi, etc…) No val dir és una cosa,…objecte, un canvi, etc…) No val dir és una cosa,…

QuinesQuines propietats o característiquespropietats o característiques són les més importants. són les més importants. Nomenar-les amb un cert ordre.Nomenar-les amb un cert ordre.

Qualificar Qualificar les propietats: és de color blanc trencat (és a dir les propietats: és de color blanc trencat (és a dir posar adjectius) iposar adjectius) i quantificar quantificar amb precisió: la corol.la medeix amb precisió: la corol.la medeix 3 cm (és a dir donar valors amb números)3 cm (és a dir donar valors amb números)

Relacionar unaRelacionar una accióacció amb algunamb algun canvicanvi: quan es mira amb la : quan es mira amb la lupa binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…lupa binocular…. Si es parteix per la meitat el pistil…

Si és posibleSi és posible utilitzar esquemesutilitzar esquemes

Redactar frases curtes i juxtaposadesRedactar frases curtes i juxtaposades

Com és una flor?Com és una flor?

Aprendre a descriure

Page 43: Conxita Marquez

Pensar en:Pensar en:

A quina categoria pertanyA quina categoria pertany (és una part de la (és una part de la planta)planta)

Quins són els aspectes “necessaris i suficients” Quins són els aspectes “necessaris i suficients” que la caracteritzenque la caracteritzen (distingir entre allò que tenen (distingir entre allò que tenen totes les flors- òrgan/s reproductors- i allò que no)totes les flors- òrgan/s reproductors- i allò que no)

Què és una flor?Què és una flor?

Una flor és la part de la planta……..Una flor és la part de la planta……..

Una flor té…. Una flor té….

Aprendre a definir

Page 44: Conxita Marquez

Ha de servir per Ha de servir per contestar contestar preguntes:preguntes:Per què li serveix Per què li serveix a un arbre tenir a un arbre tenir flors? flors? CCom podem om podem justificar si justificar si aquesta part del aquesta part del gatell gatell és una flor és una flor o no?o no?

Page 45: Conxita Marquez

I ha de servir per argumentar una actuació

CEIP Bellaterra. 3º EP

Page 46: Conxita Marquez

La meva idea és

Les meves raons són

Convenceria a algú que no em creu dient

Aprenem a argumentar

Page 47: Conxita Marquez

AbstreuAbstreure idees globalsre idees globals

En què hem de pensar per saber En què hem de pensar per saber justificarjustificar si una “cosa” és un ésser viu?si una “cosa” és un ésser viu?

Tots els éssers vius:Tots els éssers vius:

Intercanvien matèria i energia amb el medi.Intercanvien matèria i energia amb el medi.

Es relacionen amb el medi. Es relacionen amb el medi.

Provenen d’altres éssers vius.Provenen d’altres éssers vius.

Es poden reproduirEs poden reproduir

Estan formats per cèl.lules.Estan formats per cèl.lules.

Page 48: Conxita Marquez

Són éssers vius?

Page 49: Conxita Marquez

Llegir, una Llegir, una activitat més activitat més per aprendre per aprendre

ciències ciències

Page 50: Conxita Marquez

LA LECTURALA LECTURA

QUÈ ÉS LLEGIR?QUÈ ÉS LLEGIR?

Establir relacions entre el que s’explica en el Establir relacions entre el que s’explica en el text i els coneixements adquirits en altres text i els coneixements adquirits en altres situacionssituacions

És un procés de construcció personalÉs un procés de construcció personal

Llegir críticament és elaborar un text nou a Llegir críticament és elaborar un text nou a partir de seleccionar, generalitzar, construir i ....partir de seleccionar, generalitzar, construir i ....

Page 51: Conxita Marquez

De cranta, un brosqui va pidrar les grasques i una murolla va nascrar filotudament. No el van lligar fort, però el van sarretar tan plam. Quan el brosqui va manijar les grasques, la murolla va drinar priscament.

1- Què va pidrar el brosqui?

2- Com va nascrar la murolla?

3- Com el van sarretar?

4- Qui va drinar?

Page 52: Conxita Marquez

A la classe de ciències també cal planificar l’activitat lectora

• Abans– Activació de la informació que ja té el

lector• Durant

– Verificació de les prediccions.– Regulació, modificació de les hipòtesis.

• Després– Reorganizació i integració de la informació

Page 53: Conxita Marquez
Page 54: Conxita Marquez

LLEGIR TEXTOS CIENTÍFICSLLEGIR TEXTOS CIENTÍFICSTIPUS DE LECTURES:TIPUS DE LECTURES:- Literal: possibilita conèixer el textLiteral: possibilita conèixer el text

-Per exemple, preguntar: Què diu el text?Per exemple, preguntar: Què diu el text?- Inferencial: possibilita utilitzar tota la informació Inferencial: possibilita utilitzar tota la informació conceptual que es dóna per suposadaconceptual que es dóna per suposada

-Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però necessitem saber per entendre’l?necessitem saber per entendre’l?

- Avaluativa: possibilita fer un judici de valor sobre la Avaluativa: possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informacióutilitat de la informació

-Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, quines són les que em diuen que no sabia…?quines són les que em diuen que no sabia…?

- Creativa: possibilita ampliar el camp de lectura, Creativa: possibilita ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar…deduir, relacionar, aplicar…

-Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…?Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…? (Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)(Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988)

Page 55: Conxita Marquez

1- Pinta en les vinyetes el camí que segueix la bossa de plàstic des del principi fins a l’estómac de la balena.2- Escriu 5 avantatges de l’ús de les bosses de plàstic.3- Què et sembla què vol dir contaminar?4- Fes una lista amb quatre materials biodegradables5- Què has après llegint aquesta historieta?6- Quina idea és la més important del text?6- Com convenceries al senyor de la costellada que llenci la bossa de plàstic al contenidor.7- En Pere pensa que la manera de solucionar el problema és prohibir les bosses de plàstic i tornar a les bosses de paper ja que el paper és desfà deseguida i així no hi ha perill per les balenes. Escriu de manera raonada si estàs d’acord amb el Pere.

Estefi. Aquella pobra balena

Page 56: Conxita Marquez

Lectura d’imatges

Què hi veus? Què és? On és?

Com t’expliques que s’aguanti damunt de l’aigua?

Com deu ser l’aigua perquè això pugui passar?

El sabater es pot aguantar igual sobre qualsevol tipus d’aigua?

Dibuixa el paisatge que acompanyaria aquesta imatge

Page 57: Conxita Marquez

Quines Quines accions accions plantejaríeu plantejaríeu als veals veïns per ïns per recuperar els recuperar els boscos i com boscos i com els hi els hi argumentaríeu argumentaríeu que són que són adequades?adequades?

Argumentar actuacions

Page 58: Conxita Marquez

Quines propostes feien?

Com argumenten les seves idees?

Què hauríem d’aprendre per saber si les seves

propostes són adequades?

Qui eren les persones que es van manifestar?A qui feien les seves

propostes?

Lectura cooperativa de la noticia

Page 59: Conxita Marquez

““La relació entre La relació entre pensament pensament i i paraulaparaula no és un fet sinó un no és un fet sinó un procés, un anar i venir procés, un anar i venir continuat del pensament a la continuat del pensament a la paraula i de la paraula al paraula i de la paraula al pensament (…); el pensament pensament (…); el pensament no no s’expressas’expressa simplement en simplement en paraules, sinó que existeix a paraules, sinó que existeix a través d’elles”través d’elles”

L.S. VigotskiL.S. Vigotski

““Pensament i llenguatge”, 1985Pensament i llenguatge”, 1985

Page 60: Conxita Marquez

““La utopia està a l’horitzó. Camines La utopia està a l’horitzó. Camines dues passes, ella s’allunya i l’horitzó dues passes, ella s’allunya i l’horitzó corre deu passes més enllà. corre deu passes més enllà. Aleshores per què serveix la Aleshores per què serveix la utopia?. Doncs ens serveix per utopia?. Doncs ens serveix per caminar” caminar”

Eduardo GaleanoEduardo Galeano

És una utopia aconseguir qÉs una utopia aconseguir que ue els alumnes siguin competents i els alumnes siguin competents i que nosaltres siguem que nosaltres siguem competents en ajudar-los a ser-competents en ajudar-los a ser-ho?ho?

Page 61: Conxita Marquez

Ensenyar i aprendre ciències: un procés de comunicació

Conxita Márquez

I Trobada pedagògica d’intercanvi d’experiències de ciències entre mestres.

Tarragona, 23 de maig 2008

Page 62: Conxita Marquez

Competència comunicativaCompetència artística i audiovisual

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadana

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència d’aprendre a aprendre Competència matemàtica

Coneixement i interacció amb el món

Page 63: Conxita Marquez

Què s’entén per competència?

“Capacitat d’actuar eficaçment en situacions diverses, complexes i

imprevisibles; es recolza en coneixements, però també en valors, habilitats, experiència...” (Eurydice, 2002)

Page 64: Conxita Marquez

Què comporta?

Integració de coneixements en la resolució de problemes (complexitat).

Funcionalitat del coneixement (aplicació a situacions socialment rellevants, imprevisibles).

Autonomia de l’alumnat per aprendre i per actuar eficaçment.

Page 65: Conxita Marquez

P er fonamentar com actuar ens P er fonamentar com actuar ens cal res pondre preguntes com:cal res pondre preguntes com:

D’on ha s ortit l’arbre? QuD’on ha s ortit l’arbre? Què è neces s ita una llavor per germinar? neces s ita una llavor per germinar?

Què pas s a dins de la llavor quan Què pas s a dins de la llavor quan germina? …germina? …

CEIP Bellaterra, 3r

Page 66: Conxita Marquez

Justifiquem en quines condicions el bosc Justifiquem en quines condicions el bosc es recupera millor despres recupera millor després d’un incendiés d’un incendi? ?

Amb pluja

Amb pluja

Sense pluja

Sense pluja

Com que hi ha pluges els animals es poden alimentar millor i les cèl·lules es reprodueixen...Els arbres creixen perquè amb aigua es pot fer la fotosíntesi...

Ni hi hauria animals, perquè amb els seus sentits captarien que no hi ha aliment i buscarien un altre lloc ...Els animals no tenen aliment i no tenen energia ni vitamines i es moren les cèl.lules...Si no tenen aliment el cos es mor, perquè les venes no poden repartir aliment pel cos...

CEIP Coves d’en Cimany, 5è

Page 67: Conxita Marquez

Comuniquem les nostres propostes de Comuniquem les nostres propostes de gestió del boscgestió del boscPlataforma CENDRA

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt08227 Sant Llorenç del MuntBarcelona

SenyorsSom alumnes de la classe de 5è. Pirineus , de l’escola “Coves d’en Cimany” que hem estat estudiant el tema dels “Éssers vius al seu medi “, i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Llorenç i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar unes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se més incendis.

El primer de tot seria que hauríeu de plantar alzines normals i alzines sureres perquè si es cremen rebroten i tenen protecció amb el suro.

Com a prevenció podríeu :- Retallar periòdicament la part superior de la capçada dels arbres que estiguin a prop de cables, perquè no les toquin amb les puntes de les fulles. -Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer paper. - Posar més contenidors de reciclatge perquè la gent hi pogués llençar els vidres, lllaunes , plàstics, cigarrets i papers .-Distribuir rètols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer. - Organitzar una recollida periòdica d’ escombriaires.. Destinar més guardes forestals a les zones més concorregudes.

Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5è.

En nom de la classe:Pirineus