Conxita Marquez

Click here to load reader

  • date post

    04-Jul-2015
  • Category

    Travel

  • view

    2.129
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Conxita Marquez

  • 1. Ensenyar i aprendre cincies: un procs de comunicaci Conxita MrquezI Trobada pedaggica dintercanvi dexperincies de cinciesentre mestres.Tarragona, 23 de maig 2008

2. El tomquet sha florit, shafet malb, sha podrit, han sortit fongs, fa pudor, fafstic.... A laire hi ha espores.... algunes cauen en el tomquet i, si lambient sfavorable creixen, ialeshores diem que el tomquet sha florit. 3. El tomquet sha florit, shafet malb, sha podrit, han sortit fongs, fa pudor, fafstic.... Per acostar les maneres dexplicar cal parlar, escriure, llegir, fer... A laire hi ha espores.... algunes cauen en el tomquet i, si lambient sfavorable creixen, ialeshores diem que el tomquet sha florit. 4. Llenguatge qotidi i llenguatge cientfic La chicha de la peia El lbul de lorella 5. La comunicaci: Eix de totaprenentatge Expressar les idees oralment, amb ajut, del gest, del dibuix,dels TIC, argumentar-les en pblic... Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les... Llegir crticament. 6. A lescola s'aprn parlant, per es parlaquan es t alguna cosa a dir, quan lesexperincies concretes necessiten serdiscutides, representades, comunicades o resoltes, mitjanant un treball collectiu - a la prpia classe - Maria Arc 7. Contextualitzaci de laprenentatgeCEIP Ramon LlullCEIP Ginesta CEPA Oriol Martorell Sant Nicolau 8. Contextualitzaci de laprenentatge Partir dun problema socialmentrellevant, de lanlisi duna situacireal, i fer-se preguntes per arribar aAbstreure idees globals junt ambmaneres de fer iSaber-les aplicar a la interpretaci denoves situacions o problemes. 9. Contextualitzaci de laprenentatge Haurem desforar-nos en que els fenmensque vulguem estudiar tinguin lloc al nostreentorn real i, per tant, els continguts queaprenguin siguin significatius pels nens inenes i aplicables a situacions de la vidaquotidiana.Maria Gracia, alumna de tercer de magisteri. Curs 2007-08 10. Comunicar mitjanant la parla CEIP Miquel de Carreras. Sabadell 11. Quan a Isidore Rab, premi Nobel de fsica, li van preguntar qu li havia ajudat a ser cientfic, respongu: Al sortir de lescola, totes les altres mares jueves de Broklin preguntaven als seus fills: Qu heu aprs avui a lescola?. En canvi la meva mare deia Izzy, thas plantejat avui alguna bona pregunta? Christine Chin 2004 12. De la parla espontnia .....El grill ms gran s elpare?El grill fa soroll quant por? 13. A preguntes dinters cientficDescriureDescriureInterpretarestructuresdinmiques estructures idinmiques Qu hi ha?Com passa?Qu passaria si? Com s? Com canvia? Com texpliques que? On passa? Per qu creus que Quins son? passa? Quants nhi ha? Com comprovaries? 14. Descriure estructures: Qu hi ha? Com s? El grill t sis potes, hi ha mascles i femelless un terrari de plstic transparent , amb pedretes,amb un cot amb aigua...Descriure dinmiques: Com canvia el grill amb el pas dels dies? Com reacciona quan li canvien el menjar? ...El grill es mou, fa mudes, creix, pon ous i en el seumedi artificial o terrari (el cot sasseca, sacaba elmenjar, quan hi ha silenci canten, quan ha de pondreous puja al ponedor...). Interpretar estructures i dinmiques: Qu passaria si posssim els grills en un lloc fosc? Com texpliques que al crixer faci mudes. Com comprovaries en quin moment del dia canten?... 15. Segur quecanvia deA veure qu colorpassar Ho escalfemTenim aigua i mariallusa Argumentar en pblic Fem una infusi. 1 Primria. Cepsa Oriol Martorell 16. Comunicar mitjanant maquetes 17. Representar dinmiques EL DESENVOLUPAMENT DEL POLLETCEIP Coves den Cimany P5 18. LEMBARS Alumnes de 6 de Primria. Escola Orlandai (Barcelona)1- Per parelles representar en un dibuix esquemtic la manera com creiem que salimenta i respira un fetus dins de la panxa de la mare 19. 2- Construcci de maquetes 3- Explicaci de les maquetes als companys 20. COM S ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE? Alumnes de primer. Escola Coves den Cimany El fetus est en una bossa i t un cord umbilical que luneix a la mare. Per, com suneixen? 21. COM S ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE? De melic a melic perqu Al tub de menjar de la mare necessita respirarperqu necessita menjar 22. COM S ALIMENTA EL FETUS DINS LA MARE?S alimenta a travs de la sang placenta (on hi ha aliment i aire) 23. Com texpliques que menjar una poma tajudi a crixer? Alumnes de 6 de Primria. Noms representenEls nutrients es reparteixen laparell digestiu pel cos.... Com? 24. Com texpliques que menjar una poma tajudi a crixer? Alumnes de 6 de Primria. Prcticament no hi ha canvis en els aliments 25. EL MOVIMENT DE LINSECTE PAL Observar i descriure el movimentRepresentar el moviment 26. Comunicarmitjanantmaquetes - Obliguen a prendre decisions: materials, colors, relacions entre les parts.... - Ajuden a concretar idees - Ofereixen ms possibilitats que un dibuix en 3D - Afavoreixen la formulaci de preguntes diferents - Desprs de la seva construcci s ms fcil pels alumnes explicar-se verbalment 27. Comunicar dibuixant Insectes palEI 5 anysCEIP Heura 28. Dibuixa com timagines que s el teu esquelet 29. Quin cam segueix una poma quan te la menges i un gotdaigua quan tel beus? 30. Comunicar dibuixant- Permeten fer una representaci simplificada i intencionada de la realitat - Mostren la simultanetat i la seqncia temporal Insectes palEI 5 anysCEIP Heura 31. Comunicar amb gestosEls grillsEI 1-2 anys EB BarrufetsEls slids. 5. Ceip Coves den Cimany 32. Qu s la fora?Jugant a estirar a la corda fem molta fora amb els braos perestirar, amb les cames per no caure i amb lesquena per estar dretsUn bra fa poca fora perqu lafora est per tot arreu i quan es famolta fora va a laltre bra perqula fora giraNens i nenes de P-5 Font: Maria Arc 33. Comunicar amb les TIC AL DESCARREGAR LES DADES COMPROVEM QUE EL QUE ENS HAN EXPLICAT DE LA TEMPERATURA ES CERT.A 770 METRES DE PROFUNDITAT LA Escola Bellaterra. 3r Primria. TEMPERATURA S MOLT MS ALTA QUE A LEXTERIOR. 34. Sense oblidar mai la importnciadexperimentar emocionsEls pollets EI 5 anysCEIP Dovella 35. Escriure a les classes de cincies Escola Sant Felip Neri. 3r Primria 36. Algunes dificultats a lhora descriurea les classes de cincies A lescriure es solen reproduir les mateixes pautes que enel discurs oral, aix provoca: falta de coherncia, de planificaci i progressi de lesidees desconeixement del patr lingistic (Lemke, 1997) delsdiferents tipus de text que es poden produir (descriptiu,justificatiu, argumentatiu,...) dificultats en el patr temtic, s a dir de la forma deraonar i tamb dactuar de la cincia. 37. Cada disciplina t el seu patr lingstic Imaginat que ets un poeta: Descriu aquest bosc Imaginat que ets una ecloga: Descriu aquest bosc 38. Aprendre cincies s com aprendre un altre idioma La Primavera 39. HABILITATS COGNITIVOLINGSTIQUESEnunciar qualitats, propietats, DESCRIUREcaracterstiques, etc., de lobjecte o del fenomen Produir raons o arguments... EXPLICAR Establir relacions entre fetsProduir raons o arguments enJUSTIFICARrelaci al corpus deconeixement (teoria) Produir raons o arguments i ARGUMENTAR contrarguments amb la finalitatde convncer(Jorba et al; 2000) 40. Descriu una flor Com s la flor? Com podem saber que la corretjola s una flor? 41. Aprendre a descriure Com s una flor? Pensar en: A quina categoria pertany (s un sser viu, un material, un objecte, un canvi, etc) No val dir s una cosa, Quines propietats o caracterstiques sn les ms importants. Nomenar-les amb un cert ordre. Qualificar les propietats: s de color blanc trencat (s a dir posar adjectius) i quantificar amb precisi: la corol.la medeix 3 cm (s a dir donar valors amb nmeros) Relacionar una acci amb algun canvi: quan es mira amb la lupa binocular. Si es parteix per la meitat el pistil Si s posible utilitzar esquemes Redactar frases curtes i juxtaposades 42. Aprendre a definirQu s una flor? Una flor s la part de la planta.. Una flor t.Pensar en: A quina categoria pertany (s una part de la planta)Quins sn els aspectes necessaris i suficients que la caracteritzen (distingir entre all que tenen totes les flors- rgan/s reproductors- i all que no) 43. Ha de servir per contestar preguntes: Per qu li serveix a un arbre tenir flors? Com podem justificar si aquesta part del gatell s una flor o no? 44. I ha de servir per argumentar una actuaciCEIP Bellaterra. 3 EP 45. Aprenem a argumentar La meva idea s Les meves raons sn Convenceria a alg que no em creu dient 46. Abstreure idees globalsEn qu hem de pensar per saber justificar si una cosa s un sser viu? Tots els ssers vius: Intercanvien matria i energia amb el medi. Es relacionen amb el medi. Provenen daltres ssers vius. Es poden reproduir Estan formats per cl.lules. 47. Sn ssers vius? 48. Llegir, una activitat ms per aprendre cincies 49. LA LECTURAQU S LLEGIR?Establir relacions entre el que sexplica en el text i els coneixements adquirits en altres situacionss un procs de construcci personalLlegir crticament s elaborar un text nou a partir de seleccionar, generalitzar, construir i .... 50. De cranta, un brosqui va pidrar les grasques i una murolla va nascrar filotudament. No el van lligar fort, per el van sarretar tan plam. Quan el brosqui va manijar les grasques, la murolla va drinar priscament. 1- Qu va pidrar el brosqui? 2- Com va nascrar la murolla? 3- Com el van sarretar? 4- Qui va drinar? 51. A la classe de cincies tamb cal planificar lactivitat lectora Abans Activaci de la informaci que ja t el lector Durant Verificaci de les prediccions. Regulaci, modificaci de les hiptesis. Desprs Reorganizaci i integraci de la informaci 52. LLEGIR TEXTOS CIENTFICS TIPUS DE LECTURES: - Literal: possibilita conixer el text -Per exemple, preguntar: Qu diu el text? - Inferencial: possibilita utilitzar tota la informaci conceptual que es dna per suposada-Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text pernecessitem saber per entendrel? - Avaluativa: possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informaci-Per exemple, p