Cooperativa N. 11

la cooperativarevista de l’Escola d’Adults de Saltcu

rs 20

10-2

011

núm

. 11

La CooperativaRevista de l’Escola d’Adults de SaltNúmero 11. Curs 2010-2011

AMB EL SUPORT:

EDICIÓ: CFA Les Bernardes Escola d’Adults de SaltSant Dionís, 4217190 SaltTelf. 972241410Fax. 972242038a/e. [email protected]

EQUIP REDACTOR: Miquel Argüelles, Enric Collado, Montse Garcia “Piti”, Maria Granell, Irene Mariscal, Montse Pont, Toni Pulido i Agnés Rubirola. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: Agnès Rubirola

DISSENY PORTADA: Miquel Argüelles i Irene Mariscal

IMPRESSIÓ: Impremta Pagès - Anglès 972 42 01 07

DIPÒSIT LEGAL: GI - 513/2001

EDITORIAL

LA NOSTRA ESCOLA

SALT, EL NOSTRE POBLE

OPINIÓ

LLENGÜES, CULTURES I TRADICIONS D’ARREU DEL MÓN

RODA EL MÓN

MEDI AMBIENT I NOVES TECNOLOGIES

RACÓ LITERARI

VIVÈNCIES

PASSATEMPS

Sumarila cooperativarevista de l’Escola d’Adults de Saltcu

rs 20

10-2

011

núm

. 11

3

4

16

18

22

24

28

32

34

36

Ajuntament de

Salt

Decepció, ràbia, tristesa, frustració…són

paraules plenes de negativitat i que potser

defi neixen el moment actual: un moment gris,

fosc i apagat. Però com deia Antoine de Saint-

Exupéry per veure-hi clar només s’ha de canviar

la direcció de la mirada. Quines paraules tan

encertades! Per què no, doncs, intentar-ho i

canviar aquesta mirada cap a la positivitat i

l’optimisme? Tot és començar. Ara amb aquesta

mirada ja ben encarrilada ens agradaria explicar-

vos, transmetre aquelles paraules que de certa

manera engloben la revista la Cooperativa

i l’Escola d’Adults. Empatia, llenguatge,

observació, transparència... en defi nitiva totes

aquelles coses que ens ajuden a comunicar-

nos. A l’Escola d’Adults intentem que tots

aquests elements treballin junts i aquesta tasca

implica un esforç personal on intervenen cada

un dels nostres sentits; escoltar ens manté

atents per percebre cada un dels llenguatges

diferents que parlem, la vista és la fi nestra que

ens endinsa amb vosaltres a veure l’escola, el

tacte i, per què no, l’olfacte ens permeten donar

un toc d’harmonia a sentiments amagats. Tots

aquests sentits i mots fan que cada any la

Cooperativa segueixi a les vostres mans amb

els vostres articles. Aquest any la revista està

escrita amb una mirada positiva, ja que l’escola

està plena de gent optimista com vosaltres

que té projectes, i què és l’Escola d’adults si

no un projecte constant? Som aquí perquè

compartim un somni i tant és si l’ampolla és

mig buida o mig plena; al fi nal del caminet tots

anem realitzant els nostres projectes. Pensem

que sovint és millor viatjar plens d’optimisme

que arribar a lloc sense emoció i motivació.

CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT • 3

4 • CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT

lacooperativarevista de l’Escola d’Adults de Salt

curs 2010-2011núm. 11

El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes/Escola d’adults de Salt és un Centre Públic de formació de persones adultes dependent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, amb 35 anys d’història. L’ oferta educativa del Centre té com a fi nalitat donar resposta a les necessitats i demandes formatives de l’entorn, tot fent especial incidència en els ensenyaments inicials, en especial l’aprenentatge de la llengua catalana adreçat a persones nouvingudes, a la formació bàsica, especialment el GES, i a la preparació de proves d’accés a CFGM i CFGS.

EL NOSTRE IDEARI

VALORSEns comprometem en la cultura i la llengua catalana.Fomentem l’esforç personal i l’autosuperació. Ens destaquem pel respecte a les persones, la integració, l’orientació, la professionalitat i el compromís social en la lluita pel dret a l’educació de les persones adultes.

MISSIÓEl Centre de Formació d’Adults Les Bernardes és una escola pública, catalana i plural, amb més de trenta anys d’experiència.Destaca pel treball rigorós, professional i seriós en l’acollida, l’orientació i la formació de persones adultes autòctones i estrangeres, afavorint la inclusió social i la formació permanent, l’accés a la formació professional i la inserció i promoció laboral.Fomenta l’exercici de la ciutadania activa, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor.

VISIÓMillorar per mantenir-se com a Centre de formació de persones adultes referent a les comarques gironines.Consolidar un equip de mestres compromès i amb voluntat innovadora que continuï afavorint els bons resultats educatius. Adaptar-se a les demandes canviants de l’entorn per seguir essent un important instrument de cohesió social.Volem ser un Centre amb edifi ci propi, amb espais i plantilla sufi cient per poder oferir una variada i completa oferta formativa.

CFA LES BERNARDES / ESCOLA D’ADULTS DE SALT -> No desaprofi tis l’ocasió de formar-te i d’augmentar les teves opcions de benestarpppppppppppp

VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!


OFERTA FORMATIVA 2010-2011

A) ENSENYAMENTS INICIALS i BÀSICS Amb la fi nalitat que les persones adultes puguin assolir coneixements inicials de cadascun dels programes i, si s’escau, obtenir una certifi cació d’estudis. Cal tenir 16 anys o complir-los l’any de la inscripció. L’oferta és trimestral i les inscripcions es fan de dilluns a dijous en l´horari d’acollida. 1. Llengua catalana1.1. Cursos d’acolliment lingüístic (A1): adreçat a persones estrangeres que no coneixen la llengua catalana, amb la fi nalitat d’adquirir les competències orals i escrites mínimes.1.2. Cursos de nivell Bàsic (A2): adreçat a persones que necessiten ampliar les competències en llengua oral i escrita.1.3. Cursos de nivell llindar (B1): adreçat a persones amb coneixement de la llengua oral i escrita que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en diferents situacions de la vida quotidiana.

2. Llengua castellana2.1. Curs de nivell inicial: curs adreçat a persones alfabetitzades i amb coneixement de llengua catalana.

3. Llengua estrangera3.1 Anglès nivell inicial: adreçat a persones sense coneixement de la llengua anglesa.

4. Informàtica4.1. Informàtica inicial o Competic Inicial: adreçat a persones sense coneixement de les tecnologies de la informació. En aquest curs es treballen tres de les sis competències digitals necessàries per obtenir el certifi cat d’ACTIC Bàsic. C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu. C3 Navegació i comunicació en el món digital. C4 Tractament de la informació escrita.

B) FORMACIÓ BÀSICA

1. Cicle de formació instrumental. Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i obtenir el certifi cat de formació instrumental.Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i a escriure i a iniciar-se en les matemàtiques.Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar l’expressió i comprensió de la lectura i l’escriptura, avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències socials i naturals.Nivell III: adreçat a persones que saben llegir i escriure i volen obtenir una certifi cació bàsica, o bé incorporar-se a altres àmbits de la formació d’adults.

L A n o s t r a e s c o l a



curs 2010-2011núm. 11

2. Cicle d’educació secundària (GES) Adreçat a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària, el qual permet accedir a estudis superiors. Per la inscripció a aquests estudis cal tenir 18 anys, o complir-los dintre de l’any natural de matriculació. I amb caràcter excepcional, les persones més grans de 16 anys que ho sol·licitin en els següents supòsits:

a) Persones amb contracte de treball.b) Persones en procés d’obtenció d’un permís de treball.c) Esportistes d’alt rendiment.d) Alumnat que estigui cursant o hagi cursat Programes de Qualifi cació Professional Inicial.

C. PREPARACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉS

Per facilitar l’accés de les persones adultes sense titulació adient als diversos nivells del sistema educatiu. La inscripció és a l’inici de curs.

1. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Mitjà.Adreçat a aquelles persones majors de 16 anys que, sense posseir una titulació acadèmica, volen preparar-se per superar la prova d’accés als cicles formatius de grau mitjà, la nova formació professional amb la titulació de tècnic mig.

2. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius de Grau Superior.Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys (o 18 si tenen el títol de tècnic de grau mitjà d’acord amb la relació d’afi nitats de famílies professionals establertes) que vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior, però no disposin de la titulació acadèmica exigida.

3. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis universitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola d’Adults es prepara la part comuna i la part específi ca a la UdG.

D. COMPETÈNCIA PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

1. Informàtica Bàsica o Competic IAdreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certifi cat d’ACTIC Bàsic. En aquest curs es preparen tres competències que, juntament amb les tres competències treballades en el curs de Competic Inicial, permeten accedir a l’examen de Nivell 1 (ACTIC Bàsic). Aquestes són les següents:

C1 Cultura, participació i civisme digital.C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment.C6 Tractament de la informació numèrica.


2. Informàtica o Competic IIAdreçat a persones que volen aprofundir en les noves tecnologies i preparar-se per obtenir el certifi cat d’ACTIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien les sis competències del cursos Competic Inicial i Competic I i es preparen dues noves competències que permeten accedir a l’examen de Nivell II (ACTIC Mitjà).

C7 Tractament de les dades.C8 Presentació de continguts.

3. Llengua anglesa a nivell funcional.Adreçat a persones que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar els coneixements.

E. ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

El Centre de Formació de Persones Adultes, Les Bernardes, és un centre col·laborador del Departament de Governació i Administracions Públiques per poder realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC.

El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de cada mes al matí per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies la possibilitat d’obtenir a través d’una prova lliure l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC).

La persona interessada ha de presentar la sol·licitud per participar a la prova d’avaluació a través del portal d’internet ACTIC (http://actic.gencat.cat). Un cop fet el pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos, la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora per realitzar la prova a través del portal d’internet ACTIC.

La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat directa d’una professora del centre, prèviament acreditada.La persona interessada es pot examinar del primer o segon nivell.

a) Nivell 1: Certifi cat Bàsic. S’avaluen les competències següents:

C1 Cultura, participació i civisme digital.C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu.C3 Navegació i comunicació en el món digital.C4 Tractament de la informació escrita.C5 Tractament de la informació gràfi ca, sonora i de la imatge en moviment.C6 Tractament de la informació numèrica.

b) Nivell 2: Certifi cat Mitjà. S’avaluen les competències següents:

C7 Tractament de les dades.C8 Presentació de continguts.

Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació cal haver cursat els dos primers cursos que ofertem al centre, Competic Inicial i Competic I, o bé si ja es té el nivell la persona es pot matricular per lliure.

Actic Mitjà: per obtenir aquesta certifi cació cal haver cursat el curs de Competic II.




curs 2010-2011núm. 11

Quadre 1 | ALUMNES MATRICULATS I EN LLISTA D’ESPERA EN DATA 10/10/2010

ENSENYAMENTS INICIALS I BÀSICS Nombre de grupsNombre de matriculats

Llista d’espera Total demanda

Llen

gua

cata

lana Curs de nivell inicial 15 281 87 368

Curs de nivell bàsic 2 42 - 42

Curs de nivell llindar 1 19 - 19

Llen

gua

cast

ella

na Curs de nivell inicial - - - -

Curs de nivell bàsic 1 20 2 22

Llen

gua

estr

ange

ra Anglès nivell inicial 1 25 12 37

Francès nivell inicial - - -

Info

rmàt

ica

Informàtica nivell inicial: Competic I 3 52 26 78

FORMACIÓ BÀSICA Nombre de grupsNombre de matriculats


Form

ació

in

stru

men

tal Nivell I 4 84 - 84

Nivell II 1 18 - 18

Nivell III - -

Educ

ació

se

cund

ària Nivell I 2 47 15 62

Nivell II 2 56 30 86

PREPARACIÓ PER A PROVES D’ACCÉS Nombre de grupsNombre de matriculats


A cicles formatius de grau mitjà 2 55 11 66

A cicles formatius de grau superior 4 144 104 248

A la universitat per a majors de 25 anys 1 29 40 69

COMPETÈNCIES PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Nombre de grupsNombre de matriculats


In

form

àtic

a Informàtica nivell Competic I 3 47 4 51

Informàtica nivell Competic II 1 15 - -

Llen

gua

es

tran

gera Llengua anglesa nivell funcional

1 29 4 33

Llengua francesa nivell funcional

Total alumnes 43 963 335 1283


Quadre 2 | ALUMNES MATRICULATS (distribuïts per curs i per origen en data 10/02/2011)

BLOCS ENSENYAMENTS

ALUMNES MATRICULATS AL CFA LES BERNARDES DE SALT CURS 2009-2010 (Distribuïts per curs i per origen)

ÀFRICA EUROPA AMÈRICA ÀSIA TOTAL

LLE

NGU

A CA

TALA

NA

Curs de nivell inicial 10

Camerun: 1Costa d’Ivori: 2Gàmbia: 40Ghana: 3Guinea: 3Mali: 15Marroc: 150Nigèria: 10Senegal: 18

Total: 242

Espanya. 2Romania:1

Total: 3

Brasil: 8Colòmbia: 1Cuba: 1Equador: 1Hondures: 3Nicaragua: 1

Total: 15

Índia:13Oman: 1Pakistan: 1Xina: 1

Total: 16 Total: 276

Curs de nivellbàsic 4

Gàmbia: 9Geòrgia: 1Ghana: 1Mali: 1Marroc: 42Nigèria: 3Senegal: 5

Total: 62

Hondures: 2Nicaragua: 1

Total: 3

Filipines: 1Índia: 1Pakistan:1

Total: 3

Total: 68

Curs de nivellllindar 1

Burkina Faso 1Gàmbia: 1Guinea: 1Mali: 3Marroc: 5Senegal: 3

Total: 14

Colòmbia: 1Hondures: 1

Total: 2

India: 1

Total: 1

Total: 17

LLEN

GUA

CAST

ELLA

NA

Curs nivell inicial 1

Congo: 1Marroc: 8Nigèria: 2

Total: 11

Romania: 1

Total: 1

Brasil: 2

Total: 2

Filipines:1India: 2

Total: 3

Total: 17

LLEN

GUA

ESTR

ANGE

RA

Anglès nivell inicial 1

Espanya: 10

Total: 10

Cuba: 1Equador. 1Hondures: 1

Total: 3

Total: 13

INFO

RMÀT

ICA

Informàtica nivell inicial 3

Gàmbia: 1Marroc:3

Total : 4

Espanya: 45

Total: 45

Perú: 2

Total: 2 Total: 51

ENSE

NYA

MEN

TS IN

ICIA

LS I

BÀSI

CS

GR

UPS




curs 2010-2011núm. 11

CICL

E DE

FOR

MAC

IÓ IN

STRU

MEN

TAL

Nivell I 7

Costa d’Ivori:1Gàmbia: 23Guinea: 1Mali: 8Marroc: 68Nigèria: 3Senegal: 8

Total: 112

Pakistan: 1

Total : 1

Total: 113

Nivell II 1

Marroc: 2

Total : 2

Espanya:14

Total: 14

Perú: 1

Total: 1 Total: 17

CICL

E D’

EDUC

ACIÓ

SECU

NDÀ

RIA

Nivell I

2

Costa d’Ivori: 1Gàmbia: 5Marroc: 6Senegal: 2

Total: 14

Espanya: 25

Total: 25

Colòmbia: 1Hondures: 2Veneçuela: 1

Total: 4

Total: 43

Nivell II 2

Algèria: 1Gàmbia: 3Marroc: 7Senegal: 2

Total: 13

Espanya: 33

Total: 33

Colòmbia: 3Hondures: 2Xile: 1

Total: 6

Total: 52

A CI

CLES

FO

RMAT

IUS

DE

GRAU

MIT

JÀ

2

Camerun: 4Gàmbia: 2Marroc: 4Senegal: 2

Total: 12

Espanya: 30

Total: 30

Argentina: 1Cuba: 1Hondures: 4Xile: 1

Total: 7

Filipines: 1

Total: 1 Total: 50

A CI

CLES

FO

RMAT

IUS

DE

GRAU

SUP

ERIO

R

4

Camerun: 1Gàmbia: 1Guinea: 1Marroc: 7

Total: 10

Espanya: 126Regne Unit: 1 Romania: 1Suïssa: 2

Total: 130

Colòmbia: 2Equador: 1Hondures: 5

Total: 8

Filipines: 1

Total: 1 Total: 149

A LA

UN

IVER

SITA

T PE

R A

MAJ

ORS

DE 2

5 AN

YS

1

Marroc: 1

Total: 1

Espanya: 24França: 1

Total: 25

Equador:1Hondures: 2Perú: 1

Total: 4 Total: 30

IN

FORM

ÀTIC

A

Informàtica Competic I 3

Gàmbia: 1Mali: 1Senegal : 1

Total: 3

Espanya: 38

Total: 38

Cuba : 1Hondures: 1

Total: 2 Total: 43

INFO

RMÀT

ICA

InformàticaCompetic II 1

Marroc: 1

Total: 1

Espanya: 11

Total: 11 Total: 12

LLEN

GUA

ESTR

ANGE

RA

Llengua anglesa a nivell funcional

Gàmbia: 1Mali: 1

Total: 2

Espanya: 13

Total: 13

Brasil:1Colòmbia: 1

Total: 2

Pakistan: 1

Total: 1

Total: 18

TOTAL 43 503 378 61 27 Total: 969

FORM

ACIÒ

BÀS

ICA

PREP

ARAC

IÓ P

ER A

PRO

VES

D’AC

CÉS

COM

PETÈ

NCI

A PE

R A

LA S

OCIE

TAT

DE

LA IN

FORM

ACIÓ


Quadre 3 | EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’ALUMNES MATRICULATS ALS ÚLTIMS CINC CURSOS DISTRIBUÏTS PER ORIGEN.

PAÍSCURS 2006-07ALUMNES MATRICULATS(distribuïts per origen)

CURS 2007-08ALUMNESMATRICULATS(distribuïts per origen)



CURS 2010-2011ALUMNESMATRICULATS distribuïts per origen)

Marroc 295 257 231 218 304

Gàmbia 61 33 46 62 87

Senegal 41 24 28 43 41

Malí 32 15 21 34 29

Guinea 16 12 9 10 6

Camerun 13 18 3 6

Altres Àfrica 29 6 22 21 30

TOTAL ÀFRICA 474 (56,83%) 360 (42,8%) 375 (42,37%) 391 (43,54%) 503 (51,91%)

ESTAT ESPANYOL 285 365 389 396 371

Altres Europa 19 15 17 6 7

TOTAL EUROPA 304 (36,45%) 380 (45,1%) 406 (45,88%) 402 (44,77%) 378 (39,31%)

Brasil 18 6 7 11

Colòmbia 10 9 12 9

Hondures 42 30 26 23

Altres Amèrica Llatina 12 21 31 15

TOTAL AM.LLATINA 38 (4,56%) 82 (9,7%) 66 (7,46%) 76 (8,48% 61 (6,30%)

TOTAL ÀSIA 18 (2,16%) 20 (2,4%) 38 (4,29%) 29 (3,23%) 27 (2,79%)

TOTAL ALUMNES

834 (sense comptar la llista d’espera)

842 885 898 969




curs 2010-2011núm. 11

EQUIP DE DOCENTSAquest curs 2010/2011, el nostre centre té consolidada gran part de la plantilla a partir de l’últim concurs de trasllat: 9 mestres de primària i dos professors d’ensenyament secundari ja tenen la plaça defi nitiva al nostre centre, fet que ens permet estabilitzar la plantilla. El Centre compta en aquests moments amb 17 docents a jornada completa. Quatre dels quals són professors de secundària i la resta són mestres. També compta amb una administrativa i un conserge a jornada completa.La nostra oferta formativa consta de 43 grups classe i atén més de 900 alumnes.

I TAMBÉ AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ DE TOTS ELS ALUMNES QUE VAN INTERVENIR EN LES MESES ELECTORALS. A TOTS, MOLTES GRÀCIES.

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRAPARTICIPACIÓ!

EL CONSELL ESCOLARDurant el mes de novembre i desembre de 2010, es van renovar els membres electes del consell Escolar del nostre Centre. La participació del sector alumnes va ser excel·lent. S’hi van presentar 9 candidatures:Eulàlia AlmazanKevin AmbelMaria TorramilansFrancesca ClaveroSoser GarcesoGabriela LópezJosep M MaciasAnna MartíRafael Rico

Les votacions per a l’elecció dels representants del sector alumnes les vam celebrar l’ 1 de desembre de 2010 amb una gran participació de l’alumnat. Es van emetre 330 vots. Les candidatures més votades i, com a conseqüència, proclamats/des representants del sector alumnes al Consell Escolar del Centre van ser:Kevin Ambel Maria TorramilansAnna MartíJosep M. Macies

Del sector del professorat les candidatures més votades i, com a conseqüència, proclamats/des representants del sector del professorat al Consell Escolar del Centre van ser:Sra. Maria Granell EspadalerSr. Carles Diego Gabaldà

En nom de la Comunitat educativa d’aquest centre de Formació d’Adults agraïm la tasca desenvolupada com a membres del Consell de Centre durant la seva permanència al mateix una vegada renovades les seves candidatures a:Sr. Christian Papió PerdigóSra. Agnès Rubirola SirventFernanda Gómez NovilloAhmed el Nachati

ELECCIONSCONSELL ESCOLAR


Un any més, continuem denunciant la manca d’espais de l’Escola d’Adults de Salt per poder fer front a les necessitats formatives creixents d’una població amb un 40% d’immigració i amb un nombre important de joves de la franja d’edat de 16 a 18 anys que no han obtingut el títol de Graduat en Educació Secundària. Aquests joves, després de passar per programes de qualifi cació professional inicial o per la casa d’ofi cis, acaben a l’Escola d’Adults per poder obtenir la titulació mínima que exigeix el mercat laboral.

Si a tot això hi afegim la situació d’atur que pateixen moltes persones del nostre poble i rodalies fa que cada dia passin pel centre persones demanant formació: necessiten treure’s urgentment el títol de graduat en Educació Secundària, preparar-se proves d’accés, ensenyaments inicials en llengua catalana, etc. Malauradament, la resposta sempre és la mateixa: ho tenim tot complert. L’únic que els podem oferir és apuntar-los a la llista d’espera i en cas de baixes se’ls truca per incorporar-se al curs. Patim, doncs, una situació de desbordament en tots els cursos que no ens permet donar resposta a la demanda registrada.

Davant d’aquest canvi demogràfi c, el Centre s’ha fet petit. Només disposa de 7 aules per una plantilla de 17 professors. Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix l’oferta en torns de matí, tarda i nit i ocupa espais externs. Es fan servir, a més dels espais del centre, 6 aules al CEIP La Farga de 19.15 a 21.45, una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats del mateix equipament de Les Bernardes i aquest és el segon curs que utilitzem una aula a la Casa de Cultura Les Bernardes amb una capacitat per a 35 alumnes.Cal, però, poder consolidar aquests espais pel curs que ve i continuar buscant solucions viables a aquesta problemàtica de la manca d’espai.

Salt hauria de poder disposar d’un Centre de Formació d’Adults amb espais i aules sufi cients per poder atendre les demandes d’un gran nombre dels seus ciutadans si volem garantir el dret a l’educació a les persones que ho necessitin.

Malgrat tot, continuarem treballant per ampliar la nostra oferta formativa i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre poble

La Direcció del Centre.

LA MANCA D’ESPAI DEL CFA LES

BERNARDES/ESCOLA D’ADULTS DE SALT.




curs 2010-2011núm. 11

Estàs estudiant anglès a l’escola i t’agradaria quedar amb una persona per parlar en aquest idioma? Estàs aprenent català al centre, essent la teva primera o segona llengua l’anglès, i tens ganes de conversar en català?Si et trobes en qualsevol de les dues primeres situacions, segurament el que t’agradaria fer és apuntar-te a les “parelles lingüístiques” de l’escola d’adults de Salt.Aquest curs hem iniciat aquesta experiència pilot, començada a gestar fa uns quants cursos per en Jordi Casals al CFA Girona. Nosaltres hem agafat la seva idea i l’hem adaptat a la tipologia d’alumnat que tenim a Salt. Per a una parella lingüística no ens calen grans coses, només dues persones matriculades a l’escola: una a català i l’altra a anglès. Després d’omplir un formulari, procurem unir dues persones que tinguin la mateixa disponibilitat horària i afi nitats semblants. Aquestes dues persones quedaran una hora setmanal per a conversar, intercalant una setmana en català i una altra en anglès. El dia que toqui parlar en català, serà la persona catalanoparlant la que s’encarregarà de dirigir una mica la sessió i fer que el seu company se senti còmode. Conseqüentment, serà la persona nouvinguda la que tindrà cura d’organitzar la conversa en anglès la setmana següent.Des de l’escola, facilitem l’espai, suggerim possibles temes dels que poden parlar, i els oferim suport en tot moment. Ara bé, una parella consta de dos membres i només aquests són els protagonistes d’aquesta experiència. Serà cada parella la que decidirà l’ordre de les sessions, l’horari i, fi ns i tot, la freqüència de les trobades. Esperem que aquestes parelles vagin forjant vincles d’amistat i que les sessions de conversa no siguin simplement una trobada en el marc acadèmic, sinó que evolucionin cap a trobades informals entre amics fora de les instal·lacions de l’escola.Aquest curs, hi ha cinc parelles que ja han començat aquest projecte amb molta il·lusió i ganes. Desitgem que l’experiència sigui positiva i que puguem ampliar-ne el nombre el curs vinent.

Coordinació de la Societat de la Informació.

PARELLES LINGÜÍSTIQUES


El passat 21 de desembre ens van fer la presentació de l’agenda Llatinoamericana 2011, sobre el lema “Quin Déu? Quina religió?” La iniciativa de l’agenda va néixer fa 20 anys per iniciativa de Pere Casaldàliga, un bisbe català que actualment viu al Brasil, el qual ho ha donat tot treballant amb comunitats indígenes de l’Amazones.A l’agenda ens enfoquen la religió com una eina que allibera a les persones, a no ser esclau de res. Tots tenim un o varis Déus, uns principis i uns valors que ens mouen. El que és important és conèixer el que realment ens inquieta. La religió signifi ca relligar, que és una acció de lligar-te amb el món, en si mateix, amb els altres o amb Déu. Una religió vertadera és la que posa l’amor per davant de tot. En defi nitiva el que es pretén és salvar la religió tocant el més profund de les persones.

Esther Garangou LópezCurs de preparació prova Accés CFGS- grup 3

PRESENTACIÓ DE L’AGENDA LLATINOAMERICANA

Quin Déu? Quina religió? Encara avui dia, hi ha una gran varietat d’opinions sobre si existeix Déu o no, i quina religió diu la veritat sobre l’existència humana.Trobo que, independentment de si creiem o no, la religió ens ensenya uns valors ètics que estaria bé seguir. Ens parla sobre la importància de ser solidaris, de fer el bé, d’estimar, de no robar ni matar... per això penso que el món aniria millor si tots en féssim cas.Sóc de l’opinió que no és més bo aquell qui més religiós es considera o més va a l’església, sinó aquell qui més sap ajudar, escoltar els altres i més bones accions fa. També penso que moltes persones, encara que no siguin massa creients, quan es troben davant d’un problema gran i no troben solució enlloc, moltes vegades s’agafen a la religió per tal de trobar alguna força o buscar alguna superstició per continuar endavant.En defi nitiva, crec que la religió no ens ensenya res dolent, però també penso que hem de tenir personalitat i saber agafar el que millor ens sembla del que ens intenta explicar.

Josep Corominas Canals.Curs de preparació de la prova d’accés als CFGS- grup 3.

QUIN DÉU? QUINA RELIGIÓ?




curs 2010-2011núm. 11

ENS AGRADA:

L’escola dels nostres fi lls, perquè els tracten

molt bé i aprenen molt.

Tots parlen perfectament el català.

La sanitat pública, perquè quan et poses malalt

estàs ben atès.

Els serveis, ja que a Salt podem trobar de tot:

escoles, hospitals, supermercats, restaurants...

La diversió: hi ha opcions per a tots els gustos

(parcs infantils, cinemes, bars,

festes, esport...)

La seguretat, perquè en els darrers mesos s’ha

ampliat la vigilància al municipi i això ens dóna més

tranquil·litat.

El clima, ja que no fa tanta calor com als nostres

països.

NO ENS AGRADA: Els problemes de convivència que hi ha hagut

darrerament, dels quals en fan culpables a tots el

immigrants sense distincions.

La seguretat i la qualitat de vida d’alguns carrers del

centre: Àngel Guimerà, Torres i Bages, Grup Sant

Jaume...La nova llei d’immigració que ens posa les coses molt

difícils; el reagrupament familiar serà molt complicat.

Que la gent de Salt es dirigeixi a nosaltres en castellà,

ja que així no ens ajuden gens a integrar-nos.

Que a les dones musulmanes que portem el cap tapat

(hiyab) ens mirin malament o, fi ns i tot, es riguin de

nosaltres.

Som un grup de persones de diferents procedències que ara vivim a Salt i que cada matí ens reunim per aprendre català a l’Escola d’Adults.Ja fa uns quants mesos que venim a classe i hem après molt, estem contents perquè el nostre esforç ha valgut la pena.Avui hem fet un petit debat sobre el que més ens agrada del nostre poble i el que no ens agrada gens i volem aprofi tar les conclusions a les quals hem arribat per compartir-les amb els lectors de la revista.

Grup de català Bàsic, matí.

SALT, EL NOSTRE POBLE


S a l t , e l n o s t r e p o b l e

EL MEU BARRIFa poc temps que he arribat a Salt, només

un any.

M’agrada molt aquest poble. Al meu barri hi

ha de tot: botigues, parc infantil, farmàcia,

escola, hospital... no hi ha cap cinema, però

puc anar al del centre comercial que també

és a prop.

Allà hi ha botigues de moda, de comestibles,

espais de lleure... una oferta molt variada.

M’agrada passejar-m’hi.

Per sort, el meu barri és tranquil i no

té problemes de convivència. La gent és

amable i simpàtica. En altres barris hi ha

molt soroll i sovint hi ha aldarulls i a mi això

no m’agrada.

Rachida Azzaagougue -català bàsic, matí-


curs 2010-2011núm. 11

APRENDRE Què vol dir aprendre? És una de les preguntes que sempre tenia curiositat d’esbrinar fi ns que vaig trobar una resposta de totes les que anava descobrint, que deia: “aprendre és un ofi ci extraordinari que mai no s’acaba”.Per tant, per què no practiquem aquest ofi ci? Però practiquem-lo d’una altra manera, no com sempre ens han ensenyat i conformar-nos aprenent que u més u sempre són dos perquè no sempre és així. No memoritzem les coses per contestar correctament un examen per després oblidar-ho tot al cap d’algunes setmanes. Qüestionem-nos el poder que poden tenir frases com: “com que sempre s’ha fet així, això deu ser el correcte”. Oblidem-nos de l’educació competitiva que s’està imposant en l’actualitat. L’ofi ci d’aprendre és molt més que una simple qualitat. És l’arbre vertebrador que podem potenciar i que ens pot ajudar a desenvolupar altres conceptes de la vida que actualment estan adormits, com el d’aprendre a escoltar als altres; aprendre a valorar més les coses que tenim; aprendre a estimar les persones que veritablement t’estimen; aprendre a emocionar-nos; aprendre a comprendre als altres i aprendre a entendre’ls; aprendre a riure de veritat i aprendre a plorar; aprendre a parlar quan és necessari i aprendre a callar quan convé; aprendre a preguntar el que necessites i aprendre a respondre correctament; aprendre a adonar-se de les coses; aprendre a despertar un nou dia; aprendre a acceptar; aprendre a avançar per la vida....Aprendre serveix per satisfer la nostra curiositat. I tenint en compte que la curiositat sedueix, alimentem-la. Captem tots els missatges verbals i no verbals, personals, visuals i emocionals que les altres persones ens vulguin transmetre i codifi quem-los o descodifi quem-los per d’aquesta manera poder entendre més els pensaments, les emocions alienes o simplement per gaudir de les sensacions que ens ofereix la vida.La persona aprèn constantment. Llegint, observant, parlant, escoltant. Sense adonar-nos aprenem sempre, ja que és una cosa que succeeix ho vulguis o no. Estem en aquest món per aprendre de tothom.Aprenem coses molt interessants dels nostres veritables amics.Aprenem les coses que veritablement no hem de fer mai dels nostres enemics.Aprenem dels nostres fi lls un nou concepte de vida. D’una vida individualista passem a una vida lluitadora, constant, generosa i compartida. És per aquest camí, el d’aprendre, que podem caminar tots plegats per canviar aquesta societat actual, plena de defectes, conformista i egoista. Aprendre sempre serà sinònim de llibertat.Sempre hem d’aprendre a mirar, mirar més enllà.

Espero que mai no parem d’aprendre!!!

Toni Pulido.


L’EDUCACIÓEducar signifi ca ajudar a l’infant a créixer en tots els sentits i a madurar perquè venim al món amb un projecte i necessitem ajuda per a realitzar-lo.Moltes vegades l’educació esdevé un problema degut a la mala intervenció dels pares per a preparar els seus fi lls per a recórrer el viatge de la seva vida.S’ha de repartir l’educació en quatre etapes diferents:

1. La infància : És l’ època en que es construeixen els fonaments. Es transmeten els principis i valors que faran la nostra personalitat i ens prepararan pel futur.

2. L’adolescència i la joventut: És l’època més fràgil, passa molt ràpid. Els joves busquen el seu lloc al món, però no tenen prou experiència i poden caure en perills com la droga, males companyies... Cal escoltar-los i donar-los informació i suport.

3. La maduresa: Aquesta etapa signifi ca ser pares i has d’ assumir la responsabilitat de la teva família. Has d’actuar com interlocutor entre la generació dels teus pares i els teus fi lls per transmetre valors i tradicions.

4. La vellesa: És una etapa molt difícil , sovint la societat rebutja els vells i el seu caràcter es torna més agre. En aquesta etapa es necessita ajuda de tothom, tant des de l’aspecte físic ( les forces minven) com en l’aspecte psicològic ( ens tornem més geniüts). Hem de procurar ser positius i gaudir de la vida.

L’educació és la clau per una societat millor.

Fàtima Elhadi -català bàsic, matí-


o p i n i ó

EL ABORTOHoy en día aún existe un gran debate sobre el aborto. La Iglesia mantiene una postura muy estricta sobre este tema, manteniéndose contraria al respecto.Pienso que hoy en día ninguna mujer decide abortar sin ningún motivo. Es una situación muy dura y que se toma cuando la embarazada no tiene otra solución. Sea porque el hijo que está esperando tiene algún problema psíquico o físico o porque es un embarazo no deseado y los padres no podrán hacerse cargo. Creo que la Iglesia no debería opinar sobre un tema que no tiene nada que ver con ellos. No son precisamente ellos quienes se harán cargo de un niño o niña discapacitada o de una posible mala situación económica de los padres. Sobre los embarazos no deseados, hoy en día se está informando mucho a los jóvenes, para intentar evitar esta situación. En mi opinión, la educación sexual es la mejor forma de evitar muchos abortos.En defi nitiva, la madre es la que tiene que decidir sobre lo que hace con su cuerpo y no debe sentirse presionada por personas con una mentalidad propia del siglo XVIII.

Josep Corominas Canals. Curs de preparació de la Prova d’accés als CFGS -grup 3

La immigració, entesa com aquella arribada d’estrangers a casa nostra per viure, treballar o estudiar, ha acabat per esdevenir un problema de difícil gestió, no solament a casa nostra sinó arreu.Tots no hi cabem, no hi ha feina per a tots. Els serveis socials i assistencials es col·lapsen, els costums religiosos són força diferents, les administracions no donen l’abast...A les pàgines dels diaris la immigració ja és un tema recorrent i fi ns i tot hem pogut veure que a la darrera campanya electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya, la immigració ha estat un tema de debat, de discussió i fi ns i tot d’enfrontament. Les mal anomenades dretes i esquerres en tenen un punt de vista força diferent de com afrontar la situació.Tot plegat, aquí i a tota Europa ha acabat per fer créixer partits polítics amb “tics” xenòfobs que no contribueixen pas a millorar la situació. Cal pensar que l’immigrant (generalment amb una història personal i familiar molt dura) no ha arribat aquí per gust, no és un turista. Són éssers humans, que a casa seva tenien força mancances bàsiques i han hagut de fugir cercant un futur millor.Evidentment no tot s’hi val. Aquí tampoc anem sobrats de res, i en un context de crisi, tot plegat encara s’aguditza més.Quins criteris s’haurien d’establir per a concedir permisos de residència i de treball? Quines condicions s’haurien de complir per tal de poder repatriar familiars? Quines condicions s’haurien de donar per poder fer fora aquells nouvinguts de difícil o nul·la integració?A tot plegat haurien de poder donar resposta els nostres representants polítics amb l’únic objectiu de preservar la convivència i el respecte entre els de fora i tots nosaltres.Dels nouvinguts hem d’esperar respecte pels nostres costums i ganes d’integració. Per la nostra banda, nosaltres hem d’oferir capacitat de comprensió i mitjans per a la seva integració. Tot plegat és possible? O és utòpic tot plegat?

Sussana Jerez.Curs de preparació de la prova d’accés als CFGS -grup 3. LA IMMIGRACIÓ


curs 2010-2011núm. 11

La majoria de dones musulmanes que assisteixen a classe a l’escola porten el cap cobert. Quasi totes porten hiyab, però aquest curs, per primera vegada, hi assisteix una dona que porta niqab (tipus de vel islàmic que cobreix tot el cap i la cara deixant només un petit forat pels ulls).Vagi per endavant que no hem tingut mai cap problema amb l’ús del vel i que la nostra premissa és ser respectuosos amb totes les persones de diferents cultures i creences i garantir el dret a l’educació.Però aquest fet ha generat un debat intern molt enriquidor i alhora controvertit que ens ha plantejat el següent dilema: És pedagògicament coherent acceptar a classes de conversa de català a persones amb la cara tapada?Al nostre país l’ús del vel integral (burka i niqab) no es tà legislat, però alguns municipis com Reus, El Vendrell, Lleida, Coin ( Màlaga) i L’Hospitalet l’han prohibit en els espais públics.En el cas de Lleida la mesura s’ha portat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè es va considerar que aquesta normativa vulnera els drets fonamentals de l’individu i suposa una discriminació per raons religioses i de moment està en suspensió cautelar.Vet aquí com entrem en un terreny espinós que ens convida a refl exionar.-L’escola ha de regular (que no legislar, perquè no li pertoca) l’ús d’aquesta vestimenta mitjançant els mecanismes de règim intern: claustre i consell de centre ,o la decisió d’acceptar a classe una persona amb la cara coberta pot de dependre únicament de la sensibilitat de cada mestre/a?- Com s’ha d’actuar en cas de que la indumentària d’aquesta persona incomodi a la resta de participants de la classe procedents de diferents cultures i religions?- S’ha de permetre dins l’aula l’ostentació de símbols religiosos o culturals com el vel islàmic, el crucifi x, la kipà jueva, l’estrella de vuit puntes, la mitja lluna, el turbant sig, la creu gamada...?- Es pot prohibir l’ús del niqab i el burka apel·lant a raons de seguretat, o per identifi car-se n’hi ha prou ensenyant els documents ( passaport o DNI) en els que la persona es veu amb el rostre descobert?- Podem refusar aquesta vestimenta en pro de la llibertat de la dona com a rebuig a la dominació masclista o hem de pensar que totes les dones que porten niqab o burka ho han escollit per voluntat pròpia i que cadascú és lliure de vestir-se i autodefi nir-se com li sembli i que ningú li pot prohibir?- És correcte basar-se en normes de civisme per a la seva prohibició?

S’ha de tractar la portadora del vel integral com ho faríem amb una persona que entrés a classe amb casc o banyador, o no es poden comparar?- En els darrers anys s’ha intentat readaptar l’Islam enfront del discurs d’occident que el dimonitza, per aquesta raó alguns grups de dones, sobretot joves, es manifesten a favor del vel com a símbol d’identitat. Les podem veure al carrer vestides de forma occidental, amb roba entallada, maquillatge i joies, però amb el cap tapat. Mentre que d’altres es pronuncien en contra perquè són obligades a portar-lo per les seves parelles i famílies. El dret de quines dones hem de respectar? El que està clar és que totes les dones haurien de ser lliures i poder gaudir de l’ autonomia que els permeti accedir a responsabilitats socials i polítiques.Com podeu veure aquest és un tema molt complex que permet moltes interpretacions, totes elles respectables. Crec que no s’hauria de polemitzar, però que s’ hauria d’establir un criteri clar per evitar que la responsabilitat última recaigui sobre una sola persona o entitat i així anar tirant, obviant el tema fi ns que sorgeixi algun confl icte. Diumenge 6 de març, mentre estic per casa feinejant , sento a les notícies la Sra. Joana Ortega (vicepresidenta del Govern de la Generalitat) que diu que legislaran sobre el tema. L’endemà llegeixo al diari que el Govern prohibirà el seu ús en els espais públics després de les eleccions municipals del proper 22 de maig. Me n’alegro, ja és hora que comencin a moure fi txa!

Montse Garcia Peitiví (cap d’estudis)

REFLEXIONS SOBRE EL VEL



o p i n i ó

EL CATALÀEl català és una llengua parlada no només a Catalunya, on és coneguda per més del 95 per cent de la població, sinó també a les illes Balears, a les terres valencianes, a Andorra, a les comarques del Rosselló i a la ciutat italiana de l’Alguer. En conjunt, doncs, és parlat en un territori amb més de deu milions d’habitants. Segur que, parlant català, entre tanta gent, pots fer uns quants amics nous.

Nouar Saddat / Català Bàsic.

EL IDIOMA BEREBERLA LENGUA DE LAS MONTAÑASLos bereberes usan su lengua de forma habitual aunque el árabe marroquí o dariyja es el idioma ofi cial del país.Los orígenes del pueblo bereber son tan desconocidos como los de su lengua. Apenas se tienen testimonios históricos escritos de ella si excluimos algunas referencias en poema latino del siglo VI o unas fi guras geométricas en un manuscrito hebreo del siglo VII. Muchos autores han buceado en idiomas cercanos en el espacio como el egipcio y otras lenguas semíticas en busca de sus raíces. Un autor, Bertholon, defi ende que viene del griego y otro eminente latinista, Schuchardt, mantiene la teoría de que tanto el euskera como el bereber provienen de un vasto tronco pre-indoeuropeo que se habló desde la península ibérica hasta el cáucaso. Además de la división en tribus, los bereberes están fragmentados en varios grupos lingüísticos. El amplio terreno sobre el que se asientan y el aislamiento histórico de grupos enteros provocó que la lengua original se fragmentara en muchos dialectos. La ausencia de una forma de escritura facilitó además esta división. Los ait hadidu pertenecen al grupo de los braber que habitan en las zonas de las montañas del centro del país y la parte oriental del alto Atlas. Los irifyen viven mayoritariamente en el Rif y los isheyen en la parte más occidental del alto Atlas. Los drawa habitan en el valle del draa y los imazighen en Udja y en la frontera con Argelia. Las grandes diferencias fonéticas y de léxico provocan que, por ejemplo, un bereber del sur pueda entender a un braber pero difícilmente a un irifyen de Rif. En cualquier caso, la mayoría de los bereberes actuales son bilingües y pueden comunicarse sin problemas tanto en tamazigt, como se conoce su lengua natal, como en el dialecto árabe utilizado a diario por los habitantes de Marruecos. Otros muchos hablan también francés.

Abel Latif Benhaaida.(Tres anys a l’escola d’adults) Grup de castellà.

EL BAILE DE LOS LOCOS O “LOCADA”

Soy una mujer nacida en Andalucía, concretamente en Fuente Carreteros, un pueblo de Córdoba. Vine de pequeña a Cataluña y no sabía nada de las tradiciones del pueblo. Ahora, con el tiempo y gracias a la tecnología, buscando en el google encontré una de las tradiciones más populares y singulares de la localidad. Esta tradición es el Baile de los Locos.Este baile es pintoresco y de carácter folklórico-religioso y se baila cada 28 de diciembre, día de los Santos Inocentes. La simbolización de este baile tiene relación con el día en que se representa el baile. Según los ancianos del lugar, el baile representa la matanza organizada por el rey Herodes que mandó matar a todos los recién nacidos e inocentes, los cuales fueron sometidos a una persecución por parte de los soldados y ayudantes del Rey.La “locada” está compuesta por seis locos y la loquilla; estos son bailarines que tocan las castañuelas a la vez que van danzando. Su danza consiste en hacer cambios y cruces bailando danzas. La “loquilla” simboliza a los inocentes que iban a ser asesinados por el Rey Herodes. En la danza hay tres piezas de baile y a cada pieza se le denomina María. Se realiza al ritmo que marcan las guitarras, castañuelas, pandereta, pandero y carraquiña.Mª CarmenCompetic 1 (grup tarda)

QUATRE COSES SOBRE EL MEU PAÍSHola, bon dia a tothom. Em dic Mohamed Jallab i sóc del Marroc. Us volia comentar quatre coses sobre el meu país. El Marroc és un país obert a tot el món, turístic i amb diverses cultures de diferents orígens. El Marroc va des de Tànger a Gouira, amb 3000 quilòmetres de costa. Fa frontera a l’est amb Algèria i al sud amb Mauritània.

Mohamed Jallab. Bàsic nit.


curs 2010-2011núm. 11


REFLEXIÓ SOBRE LES REVOLTES AL MÓN ÀRABHola, em dic Mourad i sóc del Marroc. Volia explicar el meu punt de vista sobre el que està passant actualment al món àrab.Bé, jo estic d’acord amb la revolució que hi ha hagut a Tunísia primer i a Egipte després. El canvi que ha fet el poble ha estat gràcies a una crida que han fet sobretot els joves a través de Facebook.De totes maneres, estic en total desacord amb el canvi que ha passat a l’Iraq amb guerra i molta sang. Sempre es mirarà amb mals ulls qualsevol govern que hi vingui.M’agradaria que al Marroc, al meu país d’origen, hi hagués també un canvi, no tant de persones però sí d’actituds.Una felicitació al poble de Tunísia i al d’Egipte.

Mourad Fauzi. Bàsic Nit.

PERDONEU, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!És conegut per tothom que Salt reuneix un altíssim percentatge de població immigrant que ha estat atreta pels baixos preus de l’habitatge i per la facilitat de comunicacions amb Girona.Aquest col·lectiu és el que més pateix els efectes de l’actual crisi econòmica: l’atur i la manca de perspectives de futur. Una situació que ha generat a moltes persones sentiments de ràbia, desesperació i una gran frustració que, sumats a un malaurat incident, ha propiciat que hi haguessin importants aldarulls al carrer que han posat en perill la convivència. Tot sembla indicar que ha estat més un acte de rebel·lia, sobretot per part de joves, que no pas l’acció de grups radicals organitzats, com ens volen vendre alguns mitjans de comunicació que s’han obstinat a presentar Salt com un lloc on no s’hi pot viure. De totes maneres, a una situació d’aquesta magnitud no s’hi arriba d’avui per demà i ha quedat palès que caminem sobre un tel molt prim que en qualsevol moment es pot trencar.Salt ha estat el laboratori de molts experiments amb immigració. S’han fet infi nitat d’estudis, enquestes, estadístiques, plans d’acollida i integració, cercles de conversa, campanyes d’alfabetització, jornades de convivència...que, per desgràcia de tots, quan s’acaben les subvencions queden reduïts a un grapat de bones intencions i a una gran impotència.Des de les diferents associacions i entitats (que a Salt són moltes) s’està treballant amb afany per millorar la cohesió social i la convivència, però manca una acció política contundent que permeti portar a terme actuacions valentes amb perspectiva de futur que possibilitin una autèntica transformació.Cal una veritable revolució en el tema de l’habitatge, reforçar els serveis socials que actualment estan desbordats, millorar la seguretat i apostar amb fermesa per l’educació com a eina imprescindible per a millorar l’autoestima i trobar ocupació. A Salt hi ha centres educatius amb el 80% d’alumnat immigrant (cosa que no ha de sorprendre ningú, perquè aquesta situació ja es preveia des dels anys 90) que estan treballant de valent sense cap mena de reconeixement, ans al contrari, i encara hi ha qui s’afanya a desprestigiar-los.S’ha d’entendre que per situacions excepcionals calen actuacions específi ques. L’ensenyament a Salt s’hauria de poder tractar d’acord amb la seva complexitat. No se’ns pot demanar de fer més amb menys apel·lant sempre a la solidaritat, la responsabilitat, la complicitat... perquè arriba un punt que la gent es crema i abandona.Centrant-me en el terreny que més conec perquè fa molts anys que hi treballo, trobo escandalós que l’Escola d’Adults que aquest febrer ha complert trenta sis anys i per la qual han passat milers de persones de tots els estatus i nivells (des d’alfabetització fi ns a accés a la universitat) encara no hagi pogut aconseguir un edifi ci propi que ens permeti treballar amb millors condicions. Mentre, en tots aquests anys de bonança econòmica, al municipi s’han fet inauguracions de tota mena.No demanem cap palau, només un espai amb més capacitat per poder atendre tot l’alumnat que passa pel centre. Ens conformaríem amb les tan criticades aules prefabricades. Any rere any estem ocupant espais del CEIP “ La Farga” (concretament sis aules al vespre) i la sala d’actes de l’Hotel d’Entitats i una aula de la Casa de Cultura “Les Bernardes” al matí. Aquesta situació provoca molta dispersió i genera greus problemes d’espai a l’hora de planifi car l’oferta formativa .Em faig el càrrec que amb la crisi actual potser no és el millor moment per a constru ir una escola, però és que ja fa molt temps que la demanem i mai no s’ha trobat el moment oportú. Sempre hi ha prioritats que ens releguen a segon terme. Ens han adjudicat el terreny, ens hem reunit per parlar de les característiques que hauria de tenir l’edifi ci, hem consultat les dimensions que haurien de tenir els diferents espais (número d’aules, sala d’actes, secretaria, lavabos...) i, en defi nitiva, que ens hem il·lusionat i decebut massa vegades. Diuen que l’esperança és l’últim que s’ha de perdre. Jo la mantindré, esperant que quan vinguin temps millors se’n recordin de nosaltres. Potser sóc molt ingènua!

Montse Garcia Peitiví (Cap d’Estudis).


l l e n g ü e s , c u l t u r e s I t r a d i c i ód ’ a r r e u d e l m ó n

CASAMENT A GAMBIAEl matrimoni és molt important a la cultura islàmica del meu país ( Gàmbia). El casament es prepara amb força antelació. Quan els pares dels nuvis decideixen la data es comencen a fer els preparatius: els vestits dels nuvis i familiars, el menjar, s’informa als convidats de la celebració...La festa dura tres dies. El primer dia a la nit les dones canten i ballen.El més important és el segon dia. Al matí es prepara el menjar per la festa i a la tarda els nuvis i tots els convidats es vesteixen amb la roba nova, preparada per a l’ocasió i es reuneixen per menjar (pollastre, pastís i begudes), ballen i es fan fotos i vídeos. Quan s’acaba la festa , la núvia marxa a casa seva i es dutxa per purifi car-se i després la família l’acompanya a casa del nuvi. El tercer dia es fa un ritual en el que es sacrifi ca una vaca per desitjar bona salut als nuvis en la seva nova vida.I després de la celebració la parella se’n va a viure a la seva pròpia casa.

Fatoumata Sawaneh, català bàsic, matí

RECEPTA TÍPICA DE NICARAGUA:

L’HUÀBUL (BATUT DE COCO MISKITO)

Ingredients:

-plàtan madur

-llet de coco

-sucre

Com es fa:

Es cou el plàtan en una olla. A mida

que es va coent, es va remenant

amb una cullera de forma que quedi

força espès. S’afegeix el suc de coco

i després es deixa a foc lent durant

uns 30 minuts. Es treu del foc i se li

afegeix el sucre.

És un aliment de la meva terra, molt

nutritiu.

Bon profi t!

Fernando Manuel Pomares Zacarías,

nicaraguà-català.Bàsic nit.

EL TE JAPONÈSEl te verd en pols sense fermentar va ser una beguda primer medicinal, introduïda al Japó per monjos budistes xinesos. Va evolucionar, passant a ser la beguda dels Samurais, “el matcha”, fi ns a convertir-se en un ritual infl uenciat pel zen i servit en grup. Al segle IX, Lu gu va escriure un tractat de com conrear el te verd i la seva preparació. La cerimònia del te verd s’ha de realitzar per algú que estigui familiaritzat en el domini de la cal·ligrafi a, el kimono, l’arranjament fl oral, la cerimònia de l’encens, suisiki, ceràmica, etc. L’estudi d’ aquestes arts pot allargar-se tota una vida.És aquesta pràctica signifi cativa de quietud, refi nament, humilitat, moderació, simplicitat, naturalitat, profunditat i perfecció. Sen no Ki kyu va introduir el concepte “ichi-go ichi-e” (una trobada). És la presa de consciència de prendre el te verd amb algú; és aquesta trobada que no tornarà a repetir-se ni a produir-se mai més.Es pot dir més, i gaudir més, amb la infusió d’una planta?

Àngels Appert. Competic Inicial (grup tarda)

TE VERD AMB MENTAEls berbers tenen un ritual molt bonic de passar el te de la tetera al got i del got a la tetera; això oxigena la infusió, fa despendre les olors i permet dissoldre perfectament el sucre.

INGREDIENTS: una culleradeta de te per cada got d’aigua / un manat de menta fresca / dues culleradetes de sucre per got mig got d’aigua

PREPARACIÓ: Posem l’aigua al foc. Quan comenci a bullir, hi tirem el te i deixem que torni a bullir un altre cop.S’hi afegeix una bona quantitat de brots de menta fresca, s’espera que torni a bullir, es remena i s’hi tira el sucre, es torna a remenar i s’hi afegeix mig got d’aigua freda.Se serveix colat i, si es vol, adornat amb unes fulles de menta fresca.Proveu-lo, segur que us agradarà!

-Grup de català llindar, nit-



curs 2010-2011núm. 11

EL MEU VIATGE A PRAGAPraga, la ciutat de les cent puntes, és una ciutat dividida pel riu Elba que té 17 ponts aproximadament. El pont més conegut per tothom és el “Pont Carlos”, que es troba al centre de la ciutat i separa el gran castell de la part vella de la ciutat. Al nord, hi ha la ciutat Jueva, amb moltes sinagogues i el cementiri jueu. Les sinagogues estan plenes d’informació sobre la vida dels jueus, els seus costums i la seva manera de viure. A la plaça de Wenceslao, al centre de la ciutat, hi ha un rellotge analògic que pertany a l’edifi ci de l’Ajuntament de Praga. Cada vegada que toca les hores, surten els dotze apòstols i la plaça s’omple de gent. A més a més, davant d’aquest rellotge hi ha una zona plena de bars-restaurants amb terrassa per poder gaudir de l’espectacle.Praga és una ciutat on es respira un ambient de conte de princesa. Els seus carrers empedrats i els seus edifi cis antics et fan sentir que estàs en una altra època.

Elisa Moreno. Competic Inicial (grup tarda).

EL TAJ MAHAL, UNA VERITABLE HISTÒRIA D’AMOREl Taj Mahal és un edifi ci meravellós de la Índia. És el símbol del veritable amor entre Shah Jahan i Mumtaz. Shah va ser un emperador Mughal i va estimar molt la seva esposa. Així que va construir el Taj Mahal en memòria seva. El mausoleu es va començar a construir l’any 1631 i es va fi nalitzar l’any 1653. Van ser necessaris 21 anys per a construir-lo, tot ocupant una superfície de més de 32 hectàrees a les ribes del riu Yamuna, a Agra.El Taj Mahal també s’anomena “Taj i el símbol de l’amor” i està construït amb marbres preciosos. Cada any milers de persones van a admirar la seva bellesa.

Samta Rani, Bàsic nit


r o d a e l m ó n

El Consell Municipal de la Gent Gran de Salt organitza cada quinze dies unes caminades saludables per les persones de la tercera edat. A més a més, dues vegades l’any (una al juny i una altra al desembre) es realitza una excursió de tot el dia.

El passat 13 de desembre, vam sortir de Salt a les nou del matí unes 80 persones. L’autocar ens va recollir al carrer major i ens va portar als santuaris de la Nostra Senyora de la Salut i al Santuari del Far. La ruta que vam seguir va ser molt entretinguda ja que vam passar per Bescanó, Anglès, La Cellera de Ter, Amer, Les Planes, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas i Hostalets.

Un cop vam sortir d’Hostalets, va començar la pujada als santuaris per una carretera estreta i amb moltes corbes però amb un paisatge preciós. Per les fi nestretes de l’autocar, es podien veure unes vistes meravelloses com, per exemple, els pobles de Sant Feliu de Pallerols i les Planes i unes muntanyes molt boniques.

Uns 4 km abans d’arribar al santuari del Far, a mà dreta, hi ha una carretera que arriba al Santuari de Nostra Senyora de la Salut. Allà, vam fer una parada per esmorzar i veure el Santuari per dins, que, per cert, és preciós i a l’exterior hi ha un petit restaurant per prendre un cafè o un petit refrigeri. Fora del restaurant, hi ha un mirador des del qual es poden fer unes fotos espectaculars ja que es divisen unes muntanyes i paisatges molt bonics. A les onze del matí, vam reemprendre la carretera en direcció al Far. Un cop vam arribar a l’esplanada on es troba el Restaurant Can Conreu, vam començar a caminar fi ns al Santuari del Far, que es troba a uns 3 km. Quan vam arribar al Santuari, vam visitar l’església i vam donar una volta pels voltants ja que hi ha uns miradors des dels quals es poden veure les muntanyes del Canigó, el pantà de Susqueda i Saus i també es veuen unes vistes corprenedores, miris pel costat que miris.

Un cop vam haver donat un bon passeig pel Santuari del Far i els seus voltants, vam baixar caminant fi ns el restaurant de l’esplanada. Quan vam arribar ens esperava un esplèndid menjar al restaurant, el qual ens va venir molt de gust perquè, després de tanta caminada, estàvem tots ben afamats. En acabar l’àpat i prendre el cafè i la copeta de cava, hi havia un músic que ens va fer passar una molt bona estona amb un repertori bastant variat. La majoria de la gent es va posar a ballar i ho vam passar genial. Al voltant de les cinc de la tarda, vam pujar de nou a l’autocar per tornar cap a Salt, d’on som la majoria de les persones que fem caminades i excursions.

Animo a la gent jubilada que vulgui passar-ho bé que s’uneixin al grup perquè gaudim i, alhora, caminem i fem exercici físic i mental. Juan Redondo. Competic Inicial (grup tarda).

EXCURSIÓ ALS SANTUARIS DE LA SALUT I DEL FAR



curs 2010-2011núm. 11

SICÍLIA I L’ALGUER L’Alguer va ser fundada el 1102 per la família genovesa Doria, com a port fortifi cat. Van manar-hi durant segles. Pertany a l’estat italià, ubicada en la província de Sàsser en la costa occidental; el seu síndic és Marco Tedde. Situada estratègicament al centre del Mediterrani occidental, Sardenya ha estat port obligatori per a tots els navegants.L’any 1061 els normands de Roger I (Casa d’Hauteville, Normandia), camí de Terra Santa, van ajudar als ciutadans sicilians, que els ho havien demanat, del setge sarraí. Roger II va continuar amb una política expansionista, reunifi cant els dominis continentals i insulars normands fi ns a bastir el regne de les Dues Sicílies. Va ser un excel.lent administrador. Fins Federic II Hohestaufen es va mantenir aquesta estructura política.En la primera campanya de Jaume I queden incorporades a la corona Mallorca el 1229, Menorca i Eivissa el 1231. El Llibre del Repartiment ho refl ecteix. El procés repoblador de la segona meitat del segle tindrà importants repercussions lingüístiques. El català fou conegut per les classes dirigents de la Roma dels papes Borges; de Grècia i de Morea.

Els algueresos sovint canvien l per r i al revés, i pronuncien a en comptes de vocal neutra: (Barcelona: Balçarona). La conquesta de València va ser entre 1232 i 1245. Els seus furs consten a Costums de València, de 1240.En temps de Pere II el Gran la població siciliana es va revoltar contra la tutela del rei francès Charles d’Anjou. Va durar fi ns 1287, i fou l’aixecament conegut com les Vespres Sicilianes. El rei d’Aragó entrà en aquesta illa el 1282 i en les de Malta i Gozzo. Jaume II adopta Sardenya el 1323. Es creà el Tribunal del Consolat del Mar que es regia per les Ordinacions de la Ribera de Barcelona (1243) i pels Costums del Mar (1260), recopilades després en el Llibre del Consolat del Mar. Comptem amb doble població que al segle anterior, les ciutats augmenten i es desenvolupen.La monarquia veïna no va col.laborar massa. Charles de Valois mateix, posterior a Charles d’Anjou, col.leccionava principats. No va estar ell el successor sinó Philipe (IV) Le Bel. Ambdós es dedicaven una tendra estimació per

haver-se quedat orfes, primer de pare mort a Tunis en la vuitena creuada i poc després de mare (Isabel d’Aragó) d’ençà d’una cossa d’un cavall. Mitjanament intel.ligent, desmesuradament ambiciós, comptava amb el comtat de Valois, d’Aleçon, de Chartres, de Maine i el de Perche. El 1290 esdevé comte d’Anjou, rei nominal de Sicília. Vidu, per un segon casament amb el llegat de l’hereva de l’emperador de Constantinoble, absorbeix en títol tot l’Imperi llatí de la Mediterrània oriental, malgrat ella fos una princesa pobrament dotada. L’assumpte és conclòs ràpidament, a l’avantatge d’ambdues parts. El 1300 comença amb l’expedició italiana. El sobirà pontifi ci cerca la manera de pacifi car els seus estats talment com caçar els aragonesos de la Sicília que l’ocupen des de les Vespres Sicilianes de 1282. Philippe Le Bel, poc partidari de llunyanes conquestes, està inquiet per la sortida i exigeix al Papa el seu retorn immediat cas que França es trobés en perill. S’exclou, per tant, la reconquesta de Constantinoble. Ell i tots els capets apareixeran en el descens als inferns de Dante Alighieri, un dels exiliats del poble italià. Valois altera greument la reputació francesa. Els setges s’allargassen i es fan interminables fi ns que encapçalarà 3000 cavallers i 20000 homes.El català medieval té homogeneïtat en la llengua literària, però no en la llengua parlada. Els comtats orientals eren intensament romanitzats; els occidentals tenien una forta infl uència dels parlars pirinencs. Les característiques medievals evolucionen tot seguint unes variacions. L’evolució dels sons vocàlics en posició àtona va afeblir-se en el dialecte oriental. Aquest afebliment de les vocals velars fou més tardà. Al fi nal del segle XIII o principis del XIV s’iniciaren els processos de neutralització d’/o/ i /u/ àtones. La llengua literària mantingué la grafi a /tl/ durant tot el període medieval. El procés evolutiu del català és el més conservador de l’herència llatina; el seu divorci no és tan accentuat, mentre que el castellà i el francès són innovadors. El caràcter ofi cial del català a la cort de Nàpols i a Sardenya deixa molts catalanismes al sard i també al sicilià.

Cristina Puig.


r o d a e l m ó n

VIAJE A EGIPTOEl pasado mes de octubre hicimos un viaje a Egipto junto a un grupo de amigos. El viaje fue de lo más interesante. Primero cogimos un avión en Barcelona y desde allí nos trasladamos a Luxor. Una vez allí, un autobús nos llevó a un barco donde a cada pareja nos asignaron una habitación y así comenzó el crucero. Vimos todos los alrededores de Luxor, todos los templos, el Valle de los Reyes, el templo de Abu simbel. Este último es impactante por sus estatuas tan enormes. Parece imposible que eso lo haya hecho el hombre. Por la noche, teníamos siempre fi esta en el barco. Una noche hicimos una fi esta de disfraces, todos íbamos vestidos de egipcios. Resultó de lo más gracioso, y lo más impresionante es que la noche anterior a la fi esta nos vendían los trajes desde una barquichuela situada al lado del barco mientras que nosotros estábamos en la cubierta. Esa noche fue súper divertida al igual que la de la fi esta de disfraces. Todos íbamos muy guapos, ataviados con nuestros trajes.La comida era buena y el servicio en el barco estupendo. Dos veces al día nos cambiaban las toallas. Los camareros eran muy amables y todo el personal del barco en general.Otro día nos hicieron levantar a las 2:00 de la mañana para ver el templo de Abu simbel. Fue un buen madrugón pero mereció la pena verlo. El último día de nuestra estancia en el barco hicimos una excursión en una barca pequeña, donde cabíamos unas 30 personas.

M. Carmen Cano. Competic Inicial (grup tarda).

“UNA VERDAD INCÓMODA”Aquest és el títol dúna pel.lícula –documental protagonitzat per léx candidat a la presidencia dels EEUU Al Gore. El documental refl ecteix la situació a nivell de medi ambient que viu el nostre planeta, així com el progressiu escalfament global i com ens perjudica. A continuació trobareu cinc comentaris personals de cinc alumnes, tant de GES com de Cicles Formatius de Grau mitjà, sobre aquest tema que no pot deixar-nos indiferents de cap manera.

Comentari 1

• El C. O2 és un gas que provoca l’efecte hivernacle perquè no deixa sortir els raigs del sol. L’atmosfera a la terra és igual de gruixuda que una capa de vernís en un moble. Si som capaços d’omplir látmosfera amb C.O2 hem de ser capaços de netejar-la com ja es va fer amb els esprais que feien el forat a la capa d’ozó.

• El gel refl ecteix els raigs del sol però láigua lábsorbeix. A mesura que es desfan els casquets polars, no es dissipa lénergia i tot el planeta séscalfa.

• Hi ha falses creences que com que els científi cs no es posen d’acord (que no és cert) o que tu sol no pots fer-hi res (que tampoc ho és!).

• Una petita part de la humanitat (països rics) gasta la major part d’energies i primeres matèries.• Els canvis radicals del temps en la història han vingut donats per un petit canvi durant poc temps, que després afecta

molt durant molt més temps.

Crec que té molta raó i per la meva banda jo miro de contaminar menys (tancar llums, agafar transport públic, etc.) però això és un problema de difícil solució. Crec que s’haurien d’implantar mesures obligatòries com reciclar o aïllar bé les coses perquè a la llarga tots hi sortirem guanyant.Ens hem trobat un planeta meravellós, el mínim que podem fer és que els nostres fi lls el trobin igual que nosaltres.

Àngel Marcó. Preparació CFGM.

Comentari 2

Hauríem de valorar més el nostre planeta, ja que gràcies a ell existim les persones però no som capaços de parar-nos a pensar una mica que léstem destruint. Estem destruint la nostra vida. Normalment ens preocupem per viure el dia a dia, per preocupacions que tenen remei, per treballar, per estudiar.... i podria dir-ne milers! Però no ens parem a pensar que si no mirem pel nostre planeta, si no el cuidem, si no léstimem, arribarà un punt que totes aquestes preocupacions sácabaran... però simplement haurem dit “Adéu Vida”!

Natàlia Garcia. GES 1 NIT

Comentari 3

La pel·lícula és un documental de léx candidat a la presidència dels EEUU, Al Gore, i tracta sobre els efectes de l’escalfament global, generat pels humans sobre la terra.L’escalfament global es produeix per líncrement de la concentració de gasos a látmosfera terrestre provocant així que part de la calor del sol quedi atrapada i reescalfi el planeta: això és anomenat efecte hivernacle.Parla també del creixement de la contaminació que estem produint a la terra i el desgast de la capa d’ozó. Perjudiquem el medi ambient i, en defi nitiva, a nosaltres mateixos. També destaca que hi ha alteracions en el clima i es produeixen fenòmens naturals com ara huracans, incendis forestals, descongelació de grans masses de gel, increment del nivell del mar, disminució de les reserves d’aigua dolça, etc.Per acabar, crec que el documental té com a primer objectiu donar a conèixer en xifres concretes els efectes de l’escalfament global. La pel.lícula m´ha agradat molt i em va semblar força impactant. Penso que Al Gore fa una exposició del tema molt brillant, ben assessorat per científi cs i enviant un missatge clar i alhora contundent.Per trobar-hi alguna pega al documental, puc dir que les introduccions sobre la vida personal d’Al Gore crec que són innecessàries, i que poden arribar a distreure i desviar el vertader missatge del documental.

Sergi Arbussà. Accés CFGM.


curs 2010-2011núm. 11


CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT • 29CFA LES BERNARDES · ESCOLA D’ADULTS DE SALT • 29

m e d i a m b i e n t i n o v e s t e c n o l o g i e s

Comentari 4

Ens trobem en una època en què tothom està preocupat per com està canviant el clima, però també que ningú no es posa d’acord en el perquè. Si preguntem als astròlegs, diuen que és per la infl uència de léspai que ens afecta més del que nosaltres pensem. I així a qualsevol professional entès a qui preguntem.El cas és que sigui per una o altra causa, l’evidència és prou clara: és cert que alguna cosa està canviant.Però per què passa això? Pot ser per què ens pensàvem que podíem agredir tant com volguéssim el petit espai on vivim? Hem trencat de manera molt clara léquilibri que feia que tot anés bé i tot per ambició; tot per diners.El desenvolupament exagerat ha provocat molts dels problemes que patim, per no dir que són tots. Som massa gent i tots volem més de tot. Això implica que els recursos naturals no arribin per a tothom. Mentre uns tenen massa, els altres no tenen res.Però qui té la resposta per aturar tot això? Sembla molt clar que els països rics i desenvolupats tenen alguna cosa a dir. Però quan les organitzacions de medi ambient pregunten que per què no es fa res es limiten a dir d’una manera políticament correcta que no volen perdre el benestar ni deixar de gaudir de tot allò a què estan acostumats, sense adonar-se que anem precisament en direcció de no tenir res.Però crec que estem canviant. Els ciutadans ens hem adonat que no podem continuar destrossant el planeta, que no en tenim un altre on anar. Tenim organitzacions i tractats, tenim lleis que ja obliguen a les nacions a complir-les, i cada vegada hi ha més països que súneixen a la lluita per salvar el planeta. Crec que la nostra decisió per intentar aturar tot aquest desastre arribarà als governs més reticents i aquests posaran en pràctica tot el necessari perquè puguem tractar les seves ferides i començar a tractar-lo com a un jardí.

Roser Torres. GES 1 MATÍ.

Comentari 5

De la pel·lícula en podem destacar algunes idees com:

• a línici dels moviments ecològics, els polítics pensaven que léscalfament global per lémissió de C=2 era un invent.• El desglaç dels casquets polars pot afectar tota la humanitat.• L’augment de la temperatura dels oceans provoca grans catàstrofes com huracans, tsunamis...• Léscalfament global afecta el medi ambient amb la desaparició

d’espècies, láparició de malalties i també de sequeres.• Cal buscar fonts d’energia renovables per evitar la

destrucció del planeta. Al Gore critica els governs que no escolten els avisos dels científi cs.

És un reportatge educatiu, dirigit a un públic científi c, que denuncia els polítics que intenten silenciar als científi cs que avisen de la gravetat del problema de léscalfament global.És evident que els recursos són cada vegada més escassos i la població mundial més nombrosa. És evident que la major part d’aquests recursos la té el primer món, mentre que la població del tercer o quart món pateixen les conseqüències (sequeres, malalties, fam...). Al Gore no proposa una manera de compartir els recursos equitativament. M’ha preocupat una frase: “fa falta tornar a traçar el mapa del món...” Com? Provocant noves desgràcies?M’ha agradat la frase: “la voluntat renovable dels polítics”... però això és tan difícil com renovar els nostres hàbits per renunciar a certes adquisicions.Finalment, em pregunto: quant guanya Al Gore per aquestes conferències sobre l’escalfament del planeta?

Fatiha Benharraf.Accés CFGM.



curs 2010-2011núm. 11

EL FONS MARÍHe tingut la gran sort de poder fer immersió amb ampolla, és a dir, amb escafandre autònoma, i poder veure el fons del mar. L’experiència és indescriptible ja que, a mesura que vas baixant, de mica en mica, vas desxifrant el fons i t’adones de les meravelles que estàs contemplant. Les vistes són fabuloses i els colors impressionants.Veus els animals com s’estranyen que tu puguis respirar com ells, i descobreixes petits racons o petites coves farcides d’ostres incrustades a les parets. La sorra del fons sembla que tingui petits trossos de pedres precioses, l’aigua és clara i transparent, i els peixos no marxen quan et veuen, podent-los contemplar perfectament. Ara bé, el més important és que tens una tranquil·litat immensa. No sents cap fressa, només el teu respirar.Després de veure meravelles tan immenses, després d’estar en contacte amb aquest món ocult de sota les aigües, després d’haver viscut aquesta experiència, després de tot això, tinc un somriure ben dibuixat al rostre. Estic respirant un aire completament pur, i he tingut la gran sort de poder veure el fons marí i fer que aquest record m’acompanyi sempre.

Anna Vilanova Mató.Competic Inicial (grup tarda)


m e d i a m b i e n t i n o v e s t e c n o l o g i e s

GUIFI.NETFa pocs dies em varen convidar a una xerrada sobre el projecte Guifi .net i em va semblar prou interessant com per escriure aquest article. Espero ser capaç d’explicar el concepte bàsic per a qui no ho coneix.Bàsicament, guifi .net és una xarxa de telecomunicacions, una xarxa oberta, lliure i neutral que es vertebra a partir d’un acord d’interconnexió on cadascú, quan es connecta, extén la xarxa i obté interconnectivitat.És una xarxa de telecomunicacions com podria ser telefònica, molt similar a efectes tècnics, amb la diferència que una és privada i l’altra és propietat de tots els seus usuaris, amb un objectiu no lucratiu sinó simplement d’oferir connectivitat. Seria una xarxa ciutadana de comunicació alternativa a la privatització i basada en els valors de solidaritat i col·laboració.Guifi .net va néixer el 2004 a Gurb, on un grup de persones van compartir idees i van fer les primeres proves. Actualment, hi participen particulars, entitats, empreses, administracions públiques i Universitats.Guifi .net ha rebut diferents reconeixements, entre ells el Premi Nacional de Telecomunicacions 2007, atorgat per la Generalitat de Catalunya.Està obert a tothom, no hi ha quotes, cada usuari paga el seu tros de xarxa. Es fan connexions mitjançant un router i una antena externa al teu edifi ci, teulada o terrat.Acostumats a tenir tarifes de les més cares d’Europa, això pot semblar inversemblant. D’altra banda, pels últims esdeveniments mundials, tots sabem la importància que pot tenir la comunicació lliure. És tot això el que fa que el projecte sigui tan engrescador.No tinc coneixements per poder donar detalls tècnics, però podeu consultar a www.guifi .net/girona. Hi trobareu tota la informació, podreu veure el desplegament que ja té la xarxa actualment i ben segur que hi trobareu la resposta a les preguntes que us pugueu fer.

M. Consol Teixidor. Anglès Bàsic.

LA MENT DESPERTACoincidint que el dimarts i dimecres vaig fer festa a la feina, vaig recordar que la meva dona feia uns quants dies que m’havia dit de pintar l’habitació on hi ha l’ordinador. Així que vaig treure quasi totes les coses de l’habitació i la resta la vaig tapar amb plàstics. Vaig massillar quatre esquerdes, quatre cops i quatre ratllades i, després, vaig passar el paper de vidre i a pintar! ... Després, vaig tornar a posar les coses al seu lloc i, posant els llibres al prestatge, en veig un que es diu Aritmètica comercial de tercer grau de l’editorial Vicens Vives de quan jo tenia 9-10 anys i ara en tinc 57! Aquest llibre em va fer despertar tot un munt de records. En obrir el llibre, em trobo operacions d’àlgebra, arrels quadrades, regles de tres, etc... recordant que abans totes les operacions es feien amb llapis, paper, i de cap. En canvi avui dia, quasi tot es fa amb calculadores i l’ordinador. Tot sembla molt més fàcil, però, en canvi, la ment ens queda més adormida a causa que no la fem treballar tant. Per això, per mantenir la ment ben desperta el millor és llegir, fer sudokus, mots encreuats, fer xerrades, caminades, etc... però, sobretot, no deixar que se’ns adormi.

Joan T. Competic Inicial (grup tarda).



curs 2010-2011núm. 11

LA M

EVA EXP

ERIÈN

CIA

A L’ESC

OLA

D’A

DU

LTS

LA MEVA PRECIOSA FILLA CATALANA

Et veig caminar, et veig estimarhas nascut al costat del mardavant les costes braves, preciosa meva.Catalana vas néixer essent la més bella.Vas néixer amb valls i muntanyesa braços de la meva Espanya,ets catalana al costat d’Espanya.

Però el meu amor per a tu creix, fi lla meva,no voldria mai deixar-te, fi lla.Em vaig enamorar de tanta bellesa,tens la corba exacta de l’èxiti amb la teva bellesa naturalets lluïda, més que les teves germanes,i ara formes part de la meva vida.Vull dir-te avui que ets la meva vida.

T’estimo, fi lla meva, fas bategar el meu cor,deixes caure la pluja d’amor sobre el meu cor.La teva bellesa m’enforteix encara més.Gràcies, Catalunya, per existir!

Fernando Manuel Pomares Zacarías, nicaraguà-català. Bàsic nit.


r a c ó l i t e r a r i

ÀFRICAÀfrica, terra de superfície verda;Àfrica, terra de superfície groga;Àfrica, terra de superfície negra.

Per què...has cobert la teva bellesa amb el vermell del fl ux?Has cobert amb foscor la teva glòria?Tu ets Or, Plata i Diamant i has mantingut les teves arrels.

La teva bellesa neix des de l’est per a totes les terres germanes.Els teus potencials amagats dins les teves pròpies llavors.Mostres odi, enveja i egoisme;ara cobreixes la teva terra de fl uxos vermells.

La teva bellesa disminueix.El teu món veu la foscor.Aixeca’t! Deixa que brilli la llum! Amaga la foscor!Ajudem-la! Ajudem-la! Els teus fi lls s’emmirallen amb la teva bellesa, la teva glòria i la teva riqueza.

Williams Bentil Jones. Bàsic nit.



curs 2010-2011núm. 11

APRENDRE CATALÀ A L’ESCOLA D’ADULTSA l’Escola d’Adults ens ensenyen la llengua catalana a totes les persones estrangeres que arribem a Catalunya.Fem grups per parlar i escriure, cosa molt necessària per integrar-nos a la nova societat que ens acull.Per a trobar feina, per entendre les notes que ens envia l’escola dels nostres fi lls, poder ajudar-los a fer els deures, anar al metge o a comprar, llegir les factures o les cartes que ens envien l’Ajuntament i els bancs; en defi nitiva, per assabentar-nos del que passa al nostre entorn és necessari conèixer el català.Vull agrair la feina que estan fent els professors i la direcció de l’Escola d’Adults perquè ens ajuden molt.

Fàtima Ezzekkari. Català bàsic, matí.

GRÀCIES, ESCOLAHola, bon dia a tothom. He tingut la gran sort de poder entrar a l’escola d’adults de Salt. A Senegal, el meu país, no vaig tenir l’oportunitat d’anar a l’escola perquè sovint havia d’estar ajudant el meu pare a treballar. Des que he arribat a Catalunya, sempre he tingut ganes d’aprendre la llengua catalana i l’escola d’adults m’ha obert aquesta possibilitat. Espero que aquest sigui el primer pas per obrir més portes aquí a Catalunya. M’agradaria poder fer més activitats aquí a Salt. Per exemple, m’agradaria arribar a ser un excel·lent ballarí algun dia.

Samba Diamanka. Acolliment Lingüístic, matí.

PARELLES LINGÜÍSTIQUESHola! Sóc en Momodú. Vaig néixer a Gambia i fa dos anys que visc a Catalunya. Quan vaig arribar no sabia la llengua catalana, però ara ja en sé una mica. El curs passat vaig venir a l’Escola d’Adults a fer un curs de català bàsic i aquest any estic fent el nivell llindar.Les classes es presenten de manera molt entenedora per facilitar la comprensió a les persones que no entenen la llengua. Es fan exercicis tan reals com sigui possible utilitzant materials i històries de la vida quotidiana. Les classes són alegres i divertides.Aquest curs m´he apuntat a una experiència que es fa per primera vegada a l’escola: les parelles lingüístiques. Es tracta de parelles entre alumnes catalans que vénen a aprendre anglès i alumnes estrangers que dominen l’anglès, encara que no sigui la seva llengua materna, i vénen a aprendre el català. La meva parella és un home gran, té 65 anys i es diu Miquel. Ens trobem un cop per setmana i practiquem el català i l’anglès. No podem tenir xerrades gaire llargues perquè no dominem massa la llengua, però fem el que podem. M’agrada molt!Estic content de viure a Catalunya. La seva gent és amable amb nosaltres.Vull donar les gràcies als mestres per ajudar-nos a millorar el nostre coneixement del català.

Momodou Ceesay. Català llindar, nit.


v i v è n c i e s

ALFABETITZACIÓ A L’ESCOLA

Com cada any, a l’escola hi ha diferents grups d’alumnes que aprenen a llegir i a escriure. Una tasca que requereix temps i constància però que amb paciència dóna els seus fruits.Tot seguit en podeu veure els resultats. Dos alumnes del grup d’alfabetització han volgut participar a la revista escrivint això.Hola, em dic Alassane Diop. Sóc del Senegal. Vaig arribar a Catalunya l’any 2006. M’agrada treballar, però no tinc feina i tampoc permís de residència. La vida aquí és molt difícil i tampoc no hi ha solució. El govern de Catalunya està molt bé, no té problemes amb la gent immigrant. A mi m’agradaria que el govern català ajudés els immigrants a aconseguir el permís de residència.

Alassane Diop. (Grup d’alfabetització)

Hola, em dic Moussa Kayera. Sóc de Malí, un país d’Àfrica. Vaig arribar a Catalunya el 14 de març de 2006, fa uns cinc anys. Aquell dia feia una mica de calor. Vaig arribar amb els meus companys amb barca.Visc a Salt i no tinc feina. M’agradaria treballar però no tinc permís de residència.Jo vaig començar a l’escola d’Adults de Salt l’any 2008 anant a classe amb en Carles. El 2009 vaig tenir de professora la Carme, i el 2010 i 2011 la Isabel. M’agrada parlar i escriure en català.

Moussa Kayera. (Grup d’alfabetització)

QUI SÓC I D’ON VINCHola! Sóc la Coura. Sóc del Senegal i tinc 26 anys. Fa poc temps que visc a Salt. Visc amb la meva fi lla i el meu marit. Estic a l’atur i busco feina, però el meu marit treballa de recepcionista en un hotel de Girona.El meu país és molt maco i té moltes cultures diferents. Allà tenim només dues estacions: l’hivern i l’estiu. A l’estiu hi ha molts turistes que van a la platja per banyar-se i aprofi tar el sol del tròpic.

Coura Bousso. Bàsic nit.

UNA MOTIVACIÓ MÉS PER APRENDRE: UN VIATGEDimecres passat vàrem comentar a classe que fèiem un sopar d’alumnes, i la professora va dir: “molt bé, els estudis són importants però també esbargir-se una mica”. Llavors ens va comentar que l’any passat un grup d’alumnes i professors van fer un viatge a Londres.Penso que devia ser una experiència molt enriquidora. Anar a un altre país et permet conèixer la seva cultura, la forma de viure de la seva gent, els seus paratges o llocs emblemàtics… i considero que el més important d’un viatge d’aquest tipus és que t’espaviles a practicar l’idioma i, a més a més, és una vivència que et fa madurar a nivell personal.Crec que un viatge així és una manera de reforçar l’aprenentatge de la llengua estrangera. Animeu-vos a fer propostes per poder portar, a bon port, algun viatge aquest any. Rosa Maria Ballesta. Prova accés a Grau Superior.

(CLUE CITY ONE: GIRONA/ CITY TWO: ROME/ CITY THREE: FIRENCE/ CITY FOUR: DONOSTIA)

EUROPE IS A COUNTRY FULL OF BEAUTIFUL CITIES. TRY TO GUESS WHICH CITY ARE WE REFERRING TO:

EUROPEAN CITY 2This European city is very big and old. This historic city offers you pictures and frescos by Miguel Angel.There is also a very famous fountain where tourists throw coins to have good luck and come back to this fantastic place.

Josep, Orlando, Gabriel, Angie i Puri(Anglès Inicial)

EUROPEAN CITY 3Our city is located in Europe, near the Mediterranean. Apart from its original name, this place is also called Miguel Angelo’s city.The traditional food from the area is pasta, so it’s the best place to have it. If you are planning to visit this city, you should know it isn’t expensive at all because prices are quite reasonable.

Elizette, Manel, Marta i Anna M.(Anglès Inicial)

EUROPEAN CITY 1This place is a very beautiful and immortal city. It is near Costa Brava and an international airport. This place is well known by its unique and extraordinary cathedral. Its nave is the widest of the European Gothic architecture. Its façade is baroque. Inside this church, we fi nd the Tapestry of the creation which is also unique. It was embroiled in the 11th century.This historic city is very beautiful and its inhabitants are friendly and open to visitors. The old area is made of old grey stone and it’s full of narrow twisted streets. On the right hand side from Nou Street, we fi nd Mercadal area. Here, Girona people defeated the French army in 1684.Near all this breathtaking area, there is an urban park called La Devesa.

Cristina, Anna M., Amèlia i Isabel(Anglès Inicial)

EUROPEAN CITY 4This city is 20km from France. It is a candidate for becoming the European City of culture in 2016.La Concha Bay has an important position in its landscape. Its modern architectonic development made it a French and upper-class place which encouraged European tourism in the second half of 19th century. Famous people such as Trotsky, Pastora Imperio, Maurice Ravel and Mata Hari met there. It has been punished by terrorism and street violence. Its urban grownth tries to fi ght against the climate change and it is the best enviromentaly friendly town in Spain since 2008.

Cristina.(Anglès Inicial)

EUROPEAN CITY ___ EUROPEAN CITY ___ EUROPEAN CITY ___ EUROPEAN CITY ___



curs 2010-2011núm. 11

p a s s a t e m p sREFRANYS POPULARSAquí teniu alguns refranys populars que he sentit i que us

poden agradar:

“qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu”;

“de casar-te jove i llevar-te al matí mai te n’has de penedir”;

i, fi nalment,“aquell a qui no li agrada pujar muntanyes, viu tota la vida

atrapat entre parets”.

Ahmed Boukharta. Català Bàsic.


ART CONTEMPORANI A L’ESCOLADes de l’escola recolzem totes les iniciatives creatives dels nostres alumnes, però no podem tolerar que es descarreguin les tensions i mal rotllos personals a les parets i mobiliari que ha de compartir tothom. Agrairíem que els nostres “artistes” s’expressin sobre paper o tela, perquè art i art hi ha.

P R O F E S S O R SPRIMERA FILA

(d’esquerra a dreta)

Enric ColladoCarles Diego

Cristian PapióLuis Arilla

Joan ColomerRogelio Tarroc

SEGONA FILA (d’esquerra a dreta)

Agnés RubirolaCristina Ferrer

Ester VallIrene Mariscal

Isabel Madrenas

TERCERA FILA (d’esquerra a dreta)

Laura OriolToni Pulido

Lourdes TriadóMaria Granell

Miquel Argüelles

QUARTA FILA (d’esquerra a dreta)

Marta CasalsMontse Pont

Montse GarciaMontse Sánchez

Més de 70 anys

c/ Can Planes s/n - 17160 Anglès (Girona)Tel. 972 42 01 07 (6 línies) - Fax 972 42 22 67

[email protected] - www.impremtapages.com

Cooperativa N. 11

Documents

Transcript of Cooperativa N. 11