ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

8 MAIG/JUNY2010

Ramon Ferrer / President de Caixa d’Enginyers

Cooperativisme: camp sembrat d’oportunitats

Els pitjors presagis s’han com-plert. Les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística

indiquen que el primer trimestre del 2010 s’ha tancat amb una taxa d’atur del 20,05% (a Espanya hi ha més de 4,6 milions d’aturats), la més elevada des del 1997. En aquest context, és necessari reivin-dicar el paper que pot tenir el model cooperatiu. Segons dades del Minis-teri de Treball, la pèrdua d’ocupació patida per les cooperatives espanyoles va ser d’una mitjana del 4% interanual durant el 2009, xifra inferior al 5,7% que va presentar el nombre d’a� liats a la Seguretat Social. Així mateix, de la importància de l’economia social a Espanya en són un re� ex les gairebé 48.000 societats que actualment operen en el sector cooperatiu i que mouen uns 115.000 milions d’euros l’any, això és el 10% del PIB del país.És a dir, parlar de cooperativisme, i per tant d’economia real, és referir-se a un model productiu i econòmic que destaca per la seva elevada estabili-tat i fortalesa davant de conjuntures econòmiques adverses, gràcies als valors que el de� neixen (autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat, solidaritat, honest-edat, transparència i vocació social) i a l’estructura organitzativa de les enti-tats que en formen part. L’evidència d’aquestes variables, és a dir, atur creixent i millor comporta-ment relatiu de l’economia cooperativa en conjuntures negatives, ens ha de fer prendre consciència que el model cooperatiu és una molt bona opció per a emprenedors i d’autotreball. En l’àmbit de les entitats � nanceres,

les cooperatives d’estalvi i crèdit són una realitat plenament consolidada en l’àmbit mundial. L’any 2008 gairebé 54.000 cooperatives van atendre prop de 186 milions de socis a tot el món. En el cas de les cooperatives d’estalvi i crèdit, per regla general, podem congratular-nos d’haver evitat, � ns al moment, les terribles conseqüències derivades de la crisi que sí que han afec-tat altres sectors � nancers.A més, aquest model talla d’arrel amb un problema fonamental: el con� icte d’interès entre accionistes i clients. Aquest dualisme no es produeix en les cooperatives de crèdit perquè els cli-ents són a la vegada socis. I enfront de la maximització de bene� cis i l’aposta per negocis conjunturals amb un risc implícit elevat, es privilegia el creixe-ment sostenible i el llarg termini.Aquesta idiosincràsia del món cooperatiu, que es conjuga amb elements imprescindibles per a la competitivitat com són l’eficiència, la responsabilitat social i un fona-ment ètic, és extensible a l’àmbit dels col·legis professionals, en particular pel que fa a la conveniència que estre-nyin al més fort possible els llaços amb el col·lectiu que representen, ja que també formen part de l’economia social. És des d’aquesta pertinença a un mateix sector econòmic que col·legis i cooperatives tenen el seu nucli comú d’unió, el qual és neces-sari reforçar i impulsar. Com hem vist, són molts els factors diferencials que aporta el model coo-peratiu. Aquest, sense cap mena de dubte, és un camp sembrat de magní� ques oportunitats de present i de futur per a l’economia social, els seus agents i per al conjunt de la nostra societat.

€€€