Cop d'Ull 233

‘Preparats per seguirconstruint Tortosa’

L’any en què l’Ebre també va desembocar als tribunals

Justícia Opinió

#p18#p4 a 7

cop d’ull Segueix-nos a

Les cares del 2014TEMA DEL MES / UN REPÀS PELS 10 NOMS QUE HAN MARCAT L’ACTUALITAT DE LES TERRES DE L’EBRE

LA PRESIDENTA DE L’ANC I ELS DIPUTATS DEL TERRITORI HAN VISCUT EN PRIMERA LÍNIA EL DIA A DIA DEL PROCÉS

1 Carme Forcadell 2 Lluís Salvadó 3 Alfons Montserrat 4 Núria Ventura 5 Joan Martín Masdeu 6 Marc Mur 7 Manolo Tomàs 8 Josep Bordes (Pepet i Marieta) 9 José Antolí 10 Gervasi Aspa

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10

Jordi JardíEnric RoigJordi JordanNúria VenturaJoan Alginet

Marc PuigdomènechCarles Luz

Aitor Pérez CodorniuJaume Solé Purcalla

cop d’ull// Gener 20152

cop d’ull Gener 2015 // 3

Una desena d’ebrencs han es-crit el seu nom en majúscules al’actualitat política del territori ide Catalunya durant el 2014.Sens dubte, una de les protago-nistes més destacades de l’anyque hem deixat enrere ha estatla xertolina Carme Forcadell,presidenta de l’Assemblea Na-cional Catalana (ANC), pel fetd’haver viscut en primera líniaels obstacles i també els èxits del’organització del procés parti-cipatiu del 9 de novembre, laconsulta sobre el futur polític deCatalunya. A més, pel Dia de laHispanitat, la mateixa Forcadelli altres personalitats catalanespintaven de groc les cases dePoblenou del Delta, una accióque va tenir ressò arreu delpaís. Però sobretot, Forcadell vaser una de les protagonistes del’espectacular “V” humana quel’ANC i Òmnium Cultural vanconvocar a Barcelona ambmotiu de l’Onze de Setembre.Una gran demostració de forçaon Forcadell va pronunciar unafrase per a la història, la pro-clama “President, posi lesurnes” amb què demanava aArtur Mas que fes un pas enda-vant per tirar endavant la con-sulta sobre la independència. I després del 9-N, Forcadell en-cara ha tingut més protago-nisme, tot reclamant als partitsdel bloc sobiranista unitat i pre-disposició per arribar a acordssobre la llista única que ha de

fer possibles unes plebiscitàriesdurant els primers mesos del2015. De fet, Forcadell ha insistitque el nou Parlament hauriad’estar constituït ja durant lapropera primavera. Així, la pre-sidenta de l’ANC és un delsnoms que ha sonat per a la llistaunitària proposada pel presi-dent Mas, tot i que Forcadell hadeixat clar que, en cas de pro-duir-se la trucada del presidentde la Generalitat, aquesta seràuna decisió que també deixaràen mans de l’assemblea. Potserper això va ser tan comentada ladiscussió que les càmeres vancaptar entre ella i la republicanaMarta Rovira, just després de laconferència d’Oriol Junqueras.

Els diputats a BarcelonaEls diputats ebrencs al Parla-ment han tingut un paper des-tacat durant el 2014. El rapitencLluís Salvadó, com a secretarigeneral adjunt d’ERC, ha estat ala sala de màquines dels repu-blicans en aquests mesos trans-cendentals per a Catalunya. Itambé hem vist Salvadó en laprimera línia quan ERC ha ex-plicat la seua posició al voltantde l’escàndol del cas de la famí-lia Pujol; i inevitablement cadavegada que hi havia algun temasobre les Terres de l’Ebre, comara la indemnització pel pro-jecte Castor, el nou Pla Hidrolò-gic, o la polèmica pel serveid’ambulàncies d’Alcanar.D’altra banda, l’ulldeconencaNúria Ventura és l’altra dipu-tada de les Terres de l’Ebre queha deixat grans titulars durant

P PLA ESTRATÈGIC ‘SEGRESTAT’JOSEP CASADÓ, secretari generalde CCOO al territori, ha acusat la Ge-neralitat de tenir “segrestat” el Pla Es-tratègic per a l’Empresa i l’Ocupacióde les Terres de l’Ebre. Un documentque la URV va entregar al govern alfebrer del 2014, amb un cost de140.000 euros i després d’un procés enquè el mateix conseller Felip Puig re-

clamava la participació dels agents so-cials i econòmics del territori, perquèel Pla Estratègic fos alguna cosa mésque un llibre “en una prestatgeria”. Larealitat, és que fa gairebé un any queel govern té el document i la sensaciódels sindicats és que el Pla Estratègicpotser no dorm en una prestatgeria,però sí tancat en un calaix. G.M.

PORTADA

Els 10 ebrencsque han posat elnom i la cara al’any 2014El diputats i la presidenta de l’ANC han

viscut en primera línia l’actualitat del procés

Gustau MorenoTORTOSA

[] El discurs de la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, a Poblenou. / Foto: MANEL CAPELL.

POLÍTICA

el 2014. El fet que el 16 de genertrenqués la disciplina de vot delpartit, al costat dels també dipu-tats Maria Geli i Joan IgnasiElena, va provocar una gran crisial PSC que, mesos després, haculminat amb una escissió entota regla. I és que Ventura i Gelisón dues de les promotores delnou partit Moviment d’Esque-rres (MES) per aglutinar el so-cialisme catalanista. Així, laprimera gran prova del cotó pera MES seran les eleccions muni-cipals del maig, amb una mésque previsible divisió en les filesdel socialisme ebrenc. De fet, ésde suposar que hi haurà candi-datura de MES a Ulldecona, onprecisament els republicans jaes van presentar sota les siglesde Més Ulldecona, un nom moltsemblant, el 2011. A banda, undels primers que ja ha manifes-tat el seu suport al nou projectedel socialisme catalanista és elregidor de Deltebre, Joan Algi-net, molt crític amb la cúpula delPSC pel tema nacional.

Alcaldes mediàticsFaltarà per veure, però, si l’al-calde de Flix, Marc Mur, que almarç va anunciar que abando-nava el PSC en desacord peltema nacional, també segueix elmateix camí que Ventura. Mur,que ja havia tingut molt deressò mediàtic durant el 2013 acausa de la mobilització de Flixcontra els acomiadaments d’Er-cros, ha tingut un cert protago-nisme en el procés català com asecretari de l’Associació de Mu-nicipis per la Independència

(AMI). I ara Mur està emmarcatdins de les files d’Avancem, for-mació que a finals del 2014 es-tava negociant la presentació dellistes conjuntes amb ERC, al-menys a la Ribera d’Ebre. Altres alcaldes ebrencs que hanestat mediàtics durant el 2014són Alfons Montserrat, d’Alca-nar; Joan Martín Masdéu, deSant Carles de la Ràpita, i JoséAntolí, d’Horta de Sant Joan. Enprimer lloc, Montserrat i el seuregidor d’Urbanisme, ManelMartí, van ser retinguts duranthores a l’Ajuntament d’Alcanar,amb motiu de l’escorcoll judicialque va practicar-hi la GuàrdiaCivil en el marc de l’operació‘Carraus’. Això va ser el passat16 d’octubre, i dies després lajutgessa d’Amposta els impu-tava per diversos delictes contral’administració pública. El go-vern d’ERC ha negat qualsevoltipus de concertació amb cons-tructors locals en l’adjudicacióde projectes, obres i serveis mu-nicipals, tal i com havia denun-ciat un militant de CiU. De fet,els republicans han afirmat quedarrere de l’operació Carraus hiha la revenja de l’exsecretàriamunicipal, però també la “mànegra” de l’oposició de CiU al’Ajuntament canareu. A més,l’any acabava amb la notícia quel’alcalde d’Alcanar serà citat adeclarar per CiU en la comissiód’investigació del Parlamentsobre el frau, l’evasió fiscal i lacorrupció política a Catalunya.Per la seua banda, Joan MartínMasdéu (CiU) ha estat un altredels protagonistes del 2014 a les

Terres de l’Ebre perquè aquestha estat el primer any de l’arri-bada dels creuers turístics alport de Sant Carles de la Ràpita.Un gran èxit per aquesta pobla-ció del Montsià, que ja està tre-ballant per assolir l’arribadad’altres operadors de cara a lapropera temporada d’estiu.Finalment, el tercer alcalde me-diàtic del 2014 al territori haestat José Antolí, del PP. Antolíno va signar l’autorització que lidemanava Governació per orga-nitzar-hi el 9-N, i Horta de SantJoan va ser l’únic municipi delterritori que no va tenir urnes el9 de novembre. L’alcalde es vadeclarar víctima d’una polèmicapropiciada per l’oposició de CiUi per la Delegació del Govern ales Terres de l’Ebre, que final-ment va costejar els autobusosperquè la gent d’Horta de SantJoan anés a votar a Gandesa.

Aigua, finques i cançonsL’aprovació del nou Pla Hidro-lògic, al febrer, va tornar a situarel portaveu de la Plataforma enDefensa de l’Ebre (PDE), Ma-nolo Tomàs, en molts titulars.També va fer vessar rius detinta, a principi d’any, la polè-mica adquisició de la finca delMolí dels Mirons per part deGervasi Aspa, tinent d’alcaldede Deltebre. Finalment, el 2014també ha estat un any molt dolçper a la banda Pepet i Marieta.El seu cantant, Josep Bordes, vaposar la veu a la cançó de l’estiude TV3, i després d’una giramolt intensa han acabat l’anyenregistrant un nou disc.


PORTADA

Els Mossos d’Esquadra han xi-frat en 30 milions d’euros elforat comptable a Agrofruit, elprimer exportador de cítrics deles Terres de l’Ebre. La policiaassenyala com a responsablel’exgerent i exconseller d’Agro-fruit i Ebrefruit, Xavier Guar-ner, a qui també han acusatd’haver-se apropiat de 275.000euros. El 3 de desembre, en ladenominada operació ‘Àgora’,Guarner va ser detingut pelsMossos d’Esquadra acusat defalsedat comptable, administra-ció deslleial i fraudulenta, apro-piació indeguda, alçament debéns, fallida fraudulenta, contrala Hisenda Pública, i falsedatdocumental. A banda, altres di-rectius i exdirectius van ser de-tinguts per haver-se aprofitatde la seua condició d’adminis-tradors, i per intentar recuperaruna part dels diners que haviendeixat a la companyia en con-cepte de préstec, i un tercer peralçament de béns. Com Guar-ner, les altres persones detingu-des el 3 de desembre eren nomsforça coneguts al Baix Ebre:Adolfo Guarner, Ferran Ferrer iJosep Forés.

L’origen del casLa investigació dels Mossosd’Esquadra va iniciar-se l’estiude l’any 2013, a partir d’una de-núncia presentada als Jutjats deTortosa per un empresari agrí-cola d’Alcanar, Agustí Vilar, que

també havia estat membre delconsell d’administració d’Agro-fruit. Segons la denúncia, Guar-ner havia reconegut davant delconsell d’administració que ha-vien ocultat quantioses pèrdueseconòmiques. Així, durant anys,Guarner hauria presentant (da-vant els òrgans socials de lacompanyia i també davant delRegistre Mercantil) estats finan-cers falsos per ocultar unes pèr-dues de 15 milions d’euros.D’aquesta manera, Agrofruitpodia presentar beneficis cada

any. A més, per ocultar les pèr-dues econòmiques, Guarner vaidear un mètode de facturaciófictícia entre les dues compan-yies, Agrofruit i Ebrefruit, mit-jançant un sistema bancari debestreta o descompte. Això esva mantenir fins que la situacióes va fer insostenible i Agrofruites va veure abocat a sol·licitar elconcurs de creditors, ja que noes podia fer front a tots els pa-gaments i venciments.Admès el concurs a tràmit, l’ad-ministrador concursal va deter-

minar que el valor real deldeute de l’empresa era de mésde 50 milions d’euros, molt su-perior al declarat fins aleshores,amb un patrimoni net negatiud’uns 30 milions d’euros. A més, la investigació policialtambé ha permès detectar totauna sèrie de disfuncions en lagestió financera i comptable dela companyia, que haurienagreujat encara més la situació.D’una banda, els Mossos handescobert una sèrie d’opera-cions entre una de les societats

i Guarner. També entre la ma-teixa companyia i dos delsmembres del consell d’admi-nistració que van ser detinguts.Els tres homes haurien rebutindegudament entre 100.000 i275.000 euros, justificats com amoviments de fons entre Agro-fruit i Ebrefruit, tot i que en re-alitat els diners van anar a pararals comptes dels detinguts. Perúltim, segons els Mossos d’Es-quadra, un altre conseller de lacompanyia, a la vista de la si-tuació, va realitzar operacionsper ocultar o gravar el seu patri-moni, per no haver de fer fronta futures responsabilitats civilsi patrimonials.

“Irregularitats comptables”Dos dies després de l’escorcollde les oficines d’Agrofruit i deles detencions, l’exdirector ge-neral, Xavier Guarner, va que-dar en llibertat provisionalpagant una fiança de 90.000euros. El jutge també va deixaren llibertat amb càrrecs JosepForés i Ferran Ferrer, mentreque el president d’Agrofruit,Adolfo Algueró, serà objected’una instrucció separada. Elsseus advocats, Javier Faura iDavid Domènech, s’han mos-trat confiats que se’ls exculparà.El cas va esclatar en plena cam-panya dels cítrics, i els gestorsd’Agrofruit van voler llançar unmissatge de tranquil·litat alssocis. Faura, també com va se-cretari, va atribuir la investiga-ció judicial a “irregularitatscomptables” anteriors al con-curs de creditors.

Agrofruit, amb un forat de 30 milions i l’exdirector general sota sospita

OPERACIÓ ‘ÀGORA’

Xavier Guarner queda en llibertat després de pagar unafiança de 90.000 euros, i hi ha tres directius més imputats

Els Mossos d’Esquadra els atribueixen diversos delictes id’haver-se apropiat entre 100.000 i 275.000 euros

El moment en què els Mossos d’Esquadra abandonaven les oficines d’Agrofruit, al polígon industrial Baix Ebre de Tor-

tosa, amb un dels quatre detinguts en l’operació ‘Àgora’. // FOTO: ACN.

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA

L’Ebre desemboca als jutjats

El 2014 ha estat l’any en què l’Ebre hadesembocat als tribunals. Durant l’anyque hem acomiadat, les operacions poli-cials i judicials també han arribat al terri-tori, amb investigacions de presumptacorrupció política i diverses irregulari-tats, tant en l’àmbit públic com en el pri-vat. El darrer episodi ha estat l’operació‘Àgora’, a principis de desembre, quan

els Mossos d’Esquadra van detenir l’ex-gerent general d’Agrofruit i tres directiusi exdirectius més, acusats de falsedatcomptable, administració deslleial ifraudulenta, apropiació indeguda, alça-ment de béns, fallida fraudulenta, con-tra la Hisenda Pública, i falsedatdocumental. A més, l’esclat definitiudel cas d’Agrofuit ha coincidit en plenacampanya de recollida dels cítrics, i haprovocat un important neguit entre elsproductors del sector, en tractar-se del’empresa exportadora més important

del territori, amb un forat comptable xi-frat en uns 30 milions d’euros.En l’àmbit del sector agroalimentari, elsantic responsables de la cooperativaagrícola de l’Aldea també han hagut dedesfilar pels jutjats de Tortosa, quemanté oberta la investigació per la fa-llida de la secció de crèdit, ara fa tresanys. Però a les Terres de l’Ebre hi hahagut altres protagonistes del 2014 quehan acabat als jutjats. Sens dubte, undels casos més mediàtics va ser l’opera-ció ‘Carraus’, amb l’escorcoll de l’Ajun-

tament d’Alcanar i la detenció preven-tiva de l’alcalde, Alfons Montserrat, idel regidor d’Urbanisme, Manel Martí.Mentrestant, l’intercanvi de querelles aBatea també va portar l’alcalde, Joa-quim Paladella, davant del jutge. Final-ment, les Terres de l’Ebre s’han vistesquitxades per dues operacions al mésalt nivell, amb la ramificació del cas In-nova de Reus -amb la detenció del ge-rent d’Ambulàncies Baix Ebre- i amb laimplicació del promotor de l’abocadorde Tivissa al cas de la família Pujol.


Un any de notícies


La construcció de l’abocadorde Tivissa, fa 10 anys, s’ha vistesquitxada per la investigacióque el jutge de l’AudienciaNacional, Pablo Ruz, està fentara dels negocis de JordiPujol Ferrusola, el fill gran del’expresident de la Generali-tat. Al novembre, l’empresariGustavo Buesa, un dels res-ponsables de l’empresa Ges-tió i Recuperació de Terrenys,va declarar davant del jutgeque Pujol Ferrusola va inver-tir-hi 700.000 euros per a laposada en funcionament del’abocador de Tivissa. I que el2004, uns 10 dies abans quel’empresa es vengués a unafilial de Fomento de Cons-trucciones y Contratas (FCC),

el fill de Pujol va traspassar laseua participació en la ma-teixa empresa, però a canvide cinc milions d’euros. L’úl-tim govern de Pujol haviaconcedit la llicència d’activi-tat a Gestió i Recuperació deTerrenys, però va ser el tri-partit qui va autoritzar la po-sada en funcionament del’abocador de Tivissa. De fet,Pujol Ferrusola va estar ofi-cialment vinculat a l’empresade l’abocador després del pri-mer permís, i fins poc abansde la venda a FCC. D’altra banda, un altre fill del’expresident, Oriol Pujol, haaparegut en altres informa-cions sobre les autoritzacionsa favor dels parcs eòlics dePrat de Comte i Ascó. Unsprojectes promoguts per em-preses de membres històricsde CiU o propers a Pujol.

PORTADA

La ramificació ebrencadel cas Innova de ReusAl gener van detenir el propietari d’Ambulàncies Baix Ebre

Gustau MorenoTIVISSA

La flota d’Ambulàncies Baix Ebre, a la seu de Roquetes. / Foto: ACN.

OPERACIÓ ‘CIRURGIA’

El jutge del cas Innova ha fixatuna fiança d’1,2 milions d’eu-ros pel propitari i gerent del’empresa Ambulàncies BaixEbre. Bernardo Coslado Gar-cia va ser detingut per laGuàrdia Civil al gener del2014, per la seua suposada re-lació amb el cas Innova deReus. Coslado va ser imputat

pels presumptes delictes desuborn, tràfic d’influències idelicte societari, en una peçaseparada del cas que investigala suposada trama de corrup-ció en la gestió del hòldingd’empreses municipals deReus. La Guàrdia Civil va es-corcollar la seu d’Ambulàn-cies Baix Ebre, a la carreterade Roquetes al Mas de Barbe-rans, d’on es van endur di-versa informació i uns 18.0000euros en metàl·lic. Coslado,també president de la federa-

ció espanyola d’ambulàncies,va declarar davant del jutge aReus. Poc després, el jutge vaimputar quatre fills de l’exdi-rector general d’Innova, JosepPrat, en el mateix cas. Segonsl’auto judicial, Coslado va co-mençar a pagar l’abril del2012 prop de 5.000 euros men-suals a una empresa de Prat,que aleshores era presidentde l’Institut Català de la Salut(ICS), per tenir una posicióavantatjosa en el proper con-curs del transport sanitari.

Gustau MorenoROQUETES

Abocadors iparcs eòlics

CAS PUJOL

Imatge d’arxiu de Jordi Pujol Ferrusola. / Foto: ARXIU.

Un any de notícies


El regidor d’Urbanisme d’Alca-nar, Manel Martí, va assegurarque l’escorcoll de l’Ajuntamenti la imputació de l’alcalde i ellmateix, el 16 d’octubre passaten el marc de l’operació Ca-rraus, no respon a un cas de co-rrupció. Segons Martí, és “unaoperació política orquestradaper CiU” per erosionar el go-vern d’ERC. En declaracions aCanal 21 Ebre, Martí va anarmés enllà i va afegir-hi la impli-cació de l’exsecretària munici-pal, de qui va afirmar que estàressentida contra l’Ajuntamentcanareu. De la mateixa manera,Martí va sentenciar que l’opera-ció Carraus busca castigar Es-querra amb un presumpte casde corrupció, però que la ciuta-dania d’Alcanar va entendreque l’actuació de la justícia haestat absolutament desmesu-rada. Sobretot, quan la GuàrdiaCivil va escorcollar l’Ajunta-ment i va retenir durant hores

l’alcalde i el regidor d’Urba-nisme. “La gent va veure unadesproporció, perquè no s’enénque per agafar uns papers hienviessin 32 guàrdies civils, 15vehicles, i que es cride lapremsa; hi havia la intenció me-diàtica de fer mal a l’equip degovern”, va apuntar Martí.D’altra banda, Martí va lamen-tar que la instrucció del cas sigatant lenta, i que ara es vulga im-putar també els funcionaris del’Ajuntament que han tingutpaper en les meses de contrac-tació. A més, el regidor d’Urba-nisme va destacar que CiU hainclòs l’alcalde d’Alcanar, el re-publicà Alfons Montserrat,entre els compareixents de lacomissió del Parlament sobre elfrau, l’evasió fiscal i la corrupciópolítica a Catalunya. SegonsMartí, aquest gest també de-mostra que hi ha una mà negrade CiU darrera de l’operacióCarraus, per evitar que Montse-rrat puga repetir com a candi-dat d’ERC a Alcanar. “Aquestfet denuncia el lligam entre ladenúncia i Convergència, ara ja

al més alt nivell, i no només enclau local”, va valorar el regidor.“L’alcalde anirà gustosament alParlament, contestarà totes lespreguntes i potser sortirà tras-quilat qui no s’ho pensava”.Martí va negar que el governd’ERC concertés algunes obresamb constructores del poble.Així, va afirmar que no acabend’entendre la seua imputació,

basada en una sospita o en unacausa general, i no en la comis-sió concreta de cap delicte. Se-gons el regidor d’Urbanisme, elprocediment està viciat perquèes van traure documents de l’A-juntament de manera irregulari també perquè l’exsecretàriahauria tingut una relació ambl’instructor del cas. Martí haafegit que aquesta situació està

fent molt de mal al poble d’Al-canar. Martí també va dir que lasituació del consistori és com-plicada i d’una certa paràlisi, jaque Alcanar ara no té secretàriamunicipal ni interventor. Però elregidor d’Urbanisme va afirmarque la intenció del governd’ERC és tirar endavant l’Ajun-tament, perquè la ciutadanias’ho mereix.

PORTADA

L’alcalde d’Alcanar i el regidor d’Urbanisme van rebre el suport de molts veïns en acabar l’escorcoll de l’Ajuntament i quedar en llibertat

El govern d’Alcanar esdefensa atacant

OPERACIÓ ‘CARRAUS’

ERC acusa CiU d’orquestrar el cas per evitar la reelecció d’Alfons Montserrat

Gustau MorenoALCANAR

Sense acord i citats als jutjatsEL CENTRE DE REHABILITACIÓ DE BATEA

El conflicte pel centre de rehabilitació enfronta el govern de Paladella i l’oposició

Les querelles de l’alcalde i Terra AltaSegle XXI han esquitxat el tortosí Enric Roig

L’alcalde de Batea, Joaquim Pa-ladella, no ha dubtat a enfron-tar-se amb el Departament deSalut, amb la Fundació PrivadaTerra Alta Segle XXI i amb elgrup municipal de Cent perCent per Batea, per intentar tro-bar una solució definitiva a laprestació del servei de rehabili-tació. Aquest 2014, Paladella hareiterat les queixes de l’Ajunta-ment per la “falta de transpa-rència” que envolta el servei de

rehabilitació, que Salut va ator-gar a la Fundació Privada TerraAlta Segle XXI tot i que, segonsel consistori, les seues instal·la-cions al poble no reunien lescondicions necessàries. Final-ment, Salut va optar perquè lafundació prestés el servei desdels centres d’atenció primàriade Gandesa i de Batea; peròaquesta solució tampoc va con-vèncer l’Ajuntament, que ambuna sentència judicial haviaobligat l’entitat privada a tancarel seu centre de rehabilitació.Per la seua banda, la FundacióPrivada Terra Alta Segle XXI

també va portar l’alcalde als tri-bunals. De fet, l’entitat va anun-ciar que recorreria el tancamentdel seu centre de rehabilitacióal Tribunal Superior de Justíciade Catalunya (TSJC), tot negantque estigués comprometent laseguretat de les persones. De lamateixa manera, la FundacióPrivada Terra Alta Segle XXI vademanar la imputació del ma-teix alcalde de Batea i de dostècnics municipals, l’arquitecteEnric Roig -portaveu del PSC icandidat dels socialistes a l’al-caldia de Tortosa- i d’Iñaki Co-poví. Al setembre, Roig va

declarar als jutjats de Gandesacom a imputat per un pre-sumpte delicte de nomenamentil·legal, tot i que l’arquitectehavia intentat desmarcar-se dela polèmica entre l’equip de go-vern de Batea i la Fundació Pri-vada Terra Alta Segle XXI. Per la seua banda, l’alcalde vaanunciar querelles contra elresponsable i una tècnica de lafundació, per un presumpte de-licte de falsificació de documentpúblic: els plànols de les seuesinstal·lacions, per reobrir el cen-tre de rehabilitació amb l’avaldel Departament de Salut.

C. Bonet / G. MorenoBATEA

Un any de notícies

Una imatge d’arxiu de l’alcalde de Batea amb mem


PORTADA

. // FOTO: ACN.

El regidor d’Urbanisme admetque la investigació judicial ha afectat eldia a dia del consistori

CiU citarà l’alcalde d’Alcanar, elrepublicà Alfons Montserrat, a lacomissió d’investigació sobre elfrau, l’evasió fiscal i la corrupciópolítica a Catalunya. És a dir, a lacomissió que es va crear al Parla-ment arran de la confessió deJordi Pujol. En concret, CiU con-sidera necessari que Montserratcomparegui al Parlament perquèl’alcalde canareu va ser imputatper diversos delictes contra l’ad-ministració pública. Això va pas-sar després que el 16 d’octubre laGuàrdia Civil escorcollés l’Ajun-tament durant 14 hores i detin-gués “preventivament” el mateixalcalde i el regidor d’Urbanisme,Manel Martí. L’anomenada ope-ració Carraus, sota la tutela judi-cial i de la fiscalia, investiga lapossible manipulació de concur-sos públics entre 2008 i 2013. Defet, un any abans, al novembre del2013, la Guàrdia Civil també haviaentrat a l’Ajuntament d’Alcanarper demanar informació sobre di-verses adjudicacions municipals.Tant Montserrat com Martí ja vannegar els fets davant de la jut-gessa a finals d’octubre.A banda, CiU també citarà a de-clarar al Parlament l’exvicepresi-dent del Govern, Josep-LluísCarod-Rovira. El motiu és que elrepublicà va afirmar tenir conei-xements que a Catalunya es pa-gaven comissions del 5% durantels governs de Pujol.

L’alcalde d’Alcanar, a lacomissió delcas Pujol

COOPERATIVA DE L’ALDEA

El ‘corralito’ es mantéDegoteig d’imputats mentre segueixen bloquejats 4,5 milions

L’exgerent Daniel Ferré, increpat per un impositor afectat, en una imatge d’arxiu. / Foto: ACN.

La fallida de la cooperativaagrícola de l’Aldea, ara fa tresanys, encara continua vessantrius de tinta. De fet, el “corra-lito” de l’Aldea segueix blo-quejant més de 4,5 milionsd’euros en estalvis d’uns 300socis. A més, la cooperativacontinua en concurs de credi-tors i la junta directiva actualcalcula que el seu deute estàper sobre dels 6,2 milionsd’euros. Però a l’Aldea, l’any2014 s’ha acabat amb la notí-cia de la imputació de Bankia

per suposada apropiació in-deguda. Aquesta entitat fi-nancera, l’antiga Caja Madrid,operava amb els impositorsde la secció de crèdit de la co-operativa com si fossin clientsseus, obrint-los comptessense la seua autorització. Laimputació de Bankia i de Ma-nuela Buera, exsubdirectorade la sucursal d’Amposta, i deMercè Benito, comptable de lacooperativa, s’han sumat a les 25 persones ja imputadesen el procés del cas de la sec-ció de crèdit de l’Aldea.Durant aquest 2014 també haestat imputada, per exemple,la dona de l’exgerent de la co-

operativa, Daniel Ferré, perhaver simulat la seua contrac-tació. De fet, ha estat un anymolt intens per a la jutge deTortosa que investiga el cas. Iés a finals de novembre vananar a declarar uns 14 empre-saris i proveïdors imputatsper suposada falsificació do-cumental i defraudació de lessubvencions. Segons els Mos-sos, els proveïdors haurienpactat amb el gerent inflar lesfactures en quatre milionsd’euros, per incrementar elvolum de les subvencions. Al’octubre, Ferré va ser detin-gut i va quedar en llibertatprovisional sota fiança.

G.M.TORTOSA

No és gens habitual que un al-calde demani la dimissió delsregidors de l’oposició. Joa-quim Paladella ho va fer el 12de desembre en una compa-reixença per negar que ell oels regidors del govern deBatea haguessin comès capdelicte econòmic, tal i comhavia publicat un mitjà del te-rritori. L’alcalde va acusar elgrup municipal Cent per Centper Batea d’”orquestrar” unacampanya per desgastar l’e-quip de govern, i a ell mateix,perquè no es torni a presentara les properes municipals. Defet, Paladella va explicar queel grup Cent per Cent per

Batea va arribar a demanar lacòpia de tots els expedients del’ajuntament per intentar tro-bar alguna irregularitat, i vademanar la dimissió dels regi-dors de l’oposició, tot acusant-los de fer “joc brut”.En canvi, des del grup Centper Cent per Batea han remar-cat que encara que estiguin al’oposició tenen el dret demo-cràtic de sol·licitar còpia delsexpedients de l’Ajuntament.També assenyalen que, abansde presentar-se a les eleccions,ja tenien familiars relacionatsamb la Fundació Privada TerraAlta segle XXI. En aquest sen-tit, qüestionen si són ells els

que han orquestrat una opera-ció de descrèdit, o si és l’al-calde el que està atacant elsseus familiars per “despresti-giar i desarticular” a l’oposi-ció, arran del cas pel servei derehabilitació. També deixenclar que ells no estan al da-rrere de la notícia que assen-yalava que Paladella i el seuequip de govern havien comèsun delicte econòmic, i que sil’alcalde n’està tan segur queels presenti una prova. En casde no poder demostrar aquestfet, el grup Cent per Cent perBatea demana la dimissió dePaladella i del seu equip degovern “per mentiders”.

L’alcalde de Batea demana la dimissió de l’oposiciói l’oposició cessaria Paladella per “mentider”

Un any de notícies

mbres del seu equip de govern. // FOTO: ACN.


PORTADA

Aitor Pérez CodorniuPOLITÒLEG

Llevantins, mesetaris, estètiques i cavallsNO HAVIA PASSATel 9-N quan molts ja enspreguntàvem què passaria l’endemà. El pro-cés de participació, l’enèsima costellada, estavegada però, organitzada per una instituciódemocràtica, se va dur a terme i amb suspen-sió del Tribunal Constitucional (TC) inclosa.Partits i societat civil favorable van seure ataula per posar l’allioli que fes falta, ja amb lavista posada en el post-9-N. Alguns albiràvemel que vindria i recordàvem el que l’intel·lec-tual forjat entre la plana mesetària i el nordforal, Miguel de Unamuno, deia sobre Cata-lunya: "¡Levantinos, os pierde la estética!". Siper la frase d’Unamuno entenem que nosenerva una necessitat genètica de perdre’nsen debats bizantins, enlloc de tirar pel dret,esta respon a un vici de pompa o a altres fac-tors?

25 DE NOVEMBRE a l’Auditori del Fòrum.Conferència: ‘Després del 9N, temps de deci-dir, temps de sumar’. La via d’Artur Mas ésuna llista pel sí, “mixta o combinada de partitspolítics, societat civil i professionals experts”.Amb majoria parlamentària a favor de la in-dependència, la legislatura duraria un any imig. Se comunicaria a les institucions euro-pees i a la comunitat internacional “la intencióde constituir un estat a Catalunya d’acord ambel mandat de les urnes”, i s’obririen negocia-cions formals amb l’Estat espanyol. Es pre-pararien les estructures d’estat per assegurarla transició fins a la constitució del nou estat,que es prepararia en divuit mesos i s’apro-varia en la legislatura següent. El governseria recolzat per una majoria parlamentàriafins eleccions constituents i el referèndum deproclamació de l’estat català. D’altra banda,Duran i Lleida, UDC, ja ha manifestat basta-ment la incomoditat d’unes plebiscitàries iamb llista única.

2 DE DESEMBRE al Palau de Congressos deCatalunya. Conferència: ‘Crida a un noupaís: la República Catalana’. El camí d’OriolJunqueras aposta per candidatures separa-

des amb cinc punts de trobada comuns: lesdiferents candidatures compartirien unapart del nom, un punt que seria l’assolimentde la independència, acte conjunt entreestes, compromís de totes a incloure un per-centatge de persones independents. Final-ment, se configuraria un govern deconcentració ampli. El govern hauria d’ac-tuar ‘com un estat independent’. El Governimpulsaria la Llei de transitorietat jurídica, elmarc legal espanyol continuaria vigent mentrees substitueix pel del nou estat. El procés cons-tituent seria el màxim inclusiu possible perdefinir la nova constitució, que seria referen-dada després del període de transició i de pre-paració de les estructures d’estat. Els comicissegüents haurien de ser per ratificar la consti-tució.

10 DE DESEMBREal Museu Marítim. Confe-rència ‘Catalunya 2015. El canvi que necessi-tem’. Miquel Iceta, PSC, creu que el Governhauria d’esgotar la legislatura actual, fins el2016, enlloc d’avançar les eleccions. Un cop elPSOE guanyés les eleccions, el Govern hauriade recolzar la reforma federal de la Constitu-ció, d’aquí la demanda de la creació d’una co-missió constitucional al Congrés dels Diputatsque Rajoy ja ha rebutjat. Nou sistema de fi-nançament autonòmic basat en els principisde solidaritat i ordinalitat. També ha proposatque el govern espanyol assumeixi una part del’actual deute públic de les autonomies com apropi, mitjançant, ‘un quitament del deute pú-blic’, que Rajoy ja ha dit també que no.

15 DE DESEMBRE al Teatre del Raval. Confe-rència ‘Un país just, net i lliure’. Joan Herrera,ICV-EUiA, aposta per “una llista unitària deles esquerres”, un “punt de trobada entre fe-deralistes, sobiranistes i independentistes”.“Per reivindicar el dret a decidir” i “parlar dela desigualtat i dels problemes quotidians”.No creu en unes eleccions plebiscitàries sobrela independència i demana que no es menys-tinguen “expressions de trencament i rup-

tura” de la resta de l’Estat. Podemos. El nougovern convocaria tres consultes els tres pri-mers anys: una sobre la renda garantida, unaaltra sobre la propietat pública dels serveisd'aigua i energia, i una altra sobre el model sa-nitari.

VICI DE POMPA o la complexitat del país?Les enquestes, especialment les que es refe-reixen a la predicció electoral, prenen sentit allarg termini. En determinats contextos d’ines-tabilitat, el resultat d’avui, pot no servir perpredir què passarà demà. Deixant al marge laqualitat de l’enquesta. En l’anterior article javaig comentar que no sempre una suma d’op-cions pot sumar votants o a l’inrevés. En pers-pectiva, per tant, també podem veure la relacióque hi ha entre votants de cada partit i la seuaposició respecte la independència. ERC, CUPi CiU superen en escreix el tres quarts; encanvi, ICV-EUiA té un electorat molt dividit,més d’una tercera part del seu electorat hi estàa favor. El PSC, en canvi, ha baixat el seu per-centatge de favorables a la independència per-què paral·lelament ha perdut suport electorald’estos.

L’ELECTORAT DELS PARTITS i el seu posi-cionament respecte la independència pot ex-plicar el comportament dels partits. Potserexplica esta insistència en voler decidir senseopció, voler decidir amb ‘permís’, ‘pacte’ ambel govern actual o amb el que podria arribar. Iés que el comportament dels partits segonsl’electorat i la seua preferència territorialtambé té lògica a la meseta. El politòleg i se-cretari de programa de Podemos, Juan CarlosMonedero, ja ho ha deixat clar i em ve a la me-mòria la frase d’un cèlebre llevantí, Joan Fusteri Ortells: “L'esquerra espanyola fa la impressióque ha estat i és un instrument nacionalista dela dreta, i de l'extrema dreta...”. Deixant debanda si ‘és un instrument’, si és simplementnacionalista o si és com l’electorat, que l’estè-tica del cavall de fusta, no ens perde.

El delegat del Govern a les Te-rres de l’Ebre, Xavier Pallarès,va defensar el 16 de desembreel pressupost de la Generalitatper al 2015 al territori. Va serdesprés de les crítiques delspartits de l’oposició per laminsa partida de 17,2 milionsd’euros que figuraven en elscomptes de la Generalitat per ales Terres de l’Ebre, el que re-presentava un 7% menys que

l’exercici del 2014. Així, Pallarèsva xifrar finalment en 24,5 mi-lions d'euros la inversió pre-vista al territori. El delegat vaprecisar que és cert que elscomptes preveuen 17,2 milionsen inversió nova a les Terres del'Ebre, però va recordar quetambé s'hi han de sumar algu-nes partides destacades, com ésla darrera fase de les obres delreg oriental de la Terra Alta,amb quatre milions. Altres in-versions, segons Pallarès, són elnou contracte de navegabilitatper l'Ebre, amb 500.000 euros;

els 700.000 euros per als tracta-ments contra la mosca negra i elmosquit; un total d’1,7 milionsdel Pla Únic d’Obres i Serveis(PUOSC), o més de 600.000euros per accions relacionadesamb el transport públic.El delegat va assegurar que elpressupost del 2015 incidiràmolt en la despesa social i enl'àmbit sanitari, i va recordarque durant el 2014 s'han desti-nat fins a 93,7 milions al terri-tori. "Aquesta xifra tambél'assolirem aquest 2015, perquèés el mínim que necessitem pel

funcionament normal al terri-tori", va dir. Pallarès va afegir-hique "no es podran fer grans ca-rreteres", però va remarcar quela prioritat del Govern seran lespolítiques socials i sanitàries,així com continuar pagant "lesobres necessàries que en el seumoment es van fent".El pressupost de la Generalitatque el conseller Andreu Mas-Colell havia presentat el 2 dedesembre només preveia 17,2milions en inversió nova a l’E-bre. Per exemple, 2,6 milionsper al nou edifici de les delega-

cions de la Generalitat a Tor-tosa; 1,1 milions per a la comis-saria dels Mossos d'Esquadra al'Ametlla de Mar; o l'1,4 milionsper a l'edifici del nou CAP deRoquetes i base comarcal delSistema d'Emergències Mèdi-ques (SEM). El PSC va ser el més contun-dent a l’hora de criticar el pres-supost de CiU per a les Terresde l’Ebre, titllant-lo de “mise-riós” i acusant el govern d’ArturMas de “menysprear” el terri-tori. De fet, van anunciar la pre-sentació de 50 esmenes.

La Generalitat assegura que el 2015 destinarà 24,5 milions d’inversió a l’Ebre

POLÍTICA

C. Bonet / G. MorenoTORTOSA


PORTADA MEDI AMBIENT

Missió europea de la PDE

La Plataforma en Defensa del'Ebre (PDE) espera que la Co-missió Europea faci un informecontrari al nou Pla Hidrològicde l'Ebre, aprovat pel governespanyol al febrer del 2014. "Seli farà una bona estirada d'ore-lles al govern espanyol", va as-segurar la portaveu de la PDE,Susanna Abella, des de Brus-sel·les, on el 2 de desembre vaintervenir davant del comitè dePeticions del Parlament Euro-peu. Abella va explicar que"tots els arguments de la PDE

van ser “secundats" per la Co-missió Europea, i va mostrar-seconfiada que l'informe final deBrussel·les anirà en la "mateixalínia". A més, la delegació de laPDE va demanar al comitè dePeticions que un grup d'euro-diputats viatge properament ales Terres de l'Ebre per infor-mar-se 'in situ' de la situació.La compareixença formavapart del procés obert des que,fa un any i mig, es va presentarla petició davant de l'Eurocam-bra, i s'uneix també a la queixade la PDE davant de la Comis-sió Europea i a la demanda alTribunal Suprem espanyol. Defet, Abella va tornar a reclamar

a la Generalitat que redacti elseu informe sobre els efectesdel Pla Hidrològic sobre laXarxa Natura 2000 en el tramfinal de l’Ebre. “És un docu-ment imprescindible perquè ladefensa que estem fent, tant alstribunals espanyols com a lesinstitucions europees, tiri en-davant”, va recordar.L’eurodiputat d’ICV, ErnestUrtasun, va coincidir amb elsplantejaments de la PDE. Encanvi, l’eurodiputada del PP ivicepresidenta del comitè dePeticions, Rosa Estaràs, vamostrar-se confiada que la Co-missió Europea i el govern es-panyol arribaran a un acord.

G.M.TORTOSA

JAUME SOLÉ PURCALLASECRETARI GENERALDEL PP DE TORTOSA

Catalunya, capital ParísPARAFRASEJANTel títol del lli-bre del canareu Germà Bel, ‘Es-panya, capital París’, vull traure adebat el que considero el princi-pal problema de les Terres de l’E-bre. No són poques les vegadesque em pregunto què seria deles Terres de l’Ebre si enlloc deformar part de Catalunya ha-guessin continuat lligades a l’A-ragó, convertint-se així en lasortida al mar d’aquesta comu-nitat autònoma. Evidentment,els nostres principals ports tin-drien un aspecte i una funciona-litat molt diferents. Lesconnexions ferroviàries i per ca-rretera dubto molt que fossinsemblants a les que tenim ara;però això és fer volar coloms. Lesnostres comarques conformenl’anomenada “cinquena provín-cia” de Catalunya, tant per a bécom per a mal...

QUALSEVOL CIUTADÀ delnostre territori, pot palpar diària-ment el greuge territorial al qualens sotmet el centralisme asfi-xiant de Barcelona, però tambéla passivitat i l’apatia de Tarra-gona per convertir-se en referentterritorial a les Terres de l’Ebre.Com s’entén que als XVIII Jocsdel Mediterrani, que s’organit-zen a Tarragona, les nostres co-marques no tinguin ni una solaseu? En canvi, Barcelona i Cas-telldefels se’n reparteixen tres. Simirem el mapa dels municipisque han estat escollits com a seud’alguna disciplina esportiva,aquest acaba a Cambrils.

I PRECISAMENTés a Cambrilson acaba el servei de Rodaliesque va dissenyar la Generalitatper a la província de Tarragona.Nosaltres ens hem de conformaramb un servei deficient (acu-mula més de 30 hores de retardscada mes) i insuficient per a lesnecessitats del territori. Sónmolts els joves que es desplacencap a les capitals de provínciaper estudiar i molta la gent quetreballa fora de les nostres co-marques, un fenomen que a lavegada es tradueix en una pèr-dua de capital humà de conse-qüències nefastes per al futur deles Terres de l’Ebre.

EL TEMA ENERGÈTIC i delsrecursos naturals és potser elmés flagrant de tots. Sols a les Te-rres de l’Ebre es genera més del42% de l’energia eòlica de totaCatalunya, i què obtenim acanvi? Les dos úniques centralsnuclears de Catalunya se situena Ascó i a Vandellós, i què obte-nim a canvi? Amb el minitrans-vasament de l’Ebre aprovat perJordi Pujol, el Camp de Tarra-gona ha viscut una transforma-ció industrial que és indiscutiblea primera vista però, què hemobtingut nosaltres a canvi? El ge-nerar tota aquesta energia i lavenda dels nostres recursos na-turals ens ha proporcionat avan-tatja alguna? Paguem menys pelrebut de la llum o de l’aigua quea Barcelona?

PERÒ EL COP MORTAL al te-rritori no s’ha orquestrat a Ma-drid, sinó al Palau de laGeneralitat. Allí on tants políticsnostres se senten com a casa.Aquests últims pressupostos dela Generalitat per al 2015 són un7% més baixos a l’Ebre que elsde l’any passat. I si els comparemamb els de 2010, veurem que lareducció supera amb creus el80%. Sabeu on no han minvat lesinversions? A l’àrea metropoli-tana de Barcelona, ja que hanaugmentat un 24%. Seguramentus pregunteu què fan els dipu-tats ebrencs quan van a Barce-lona? Jo tampoc entenc per quètornen somrient i amb les mansbuides. Tampoc entenc per quèsurten orgullosos al darrera delpresident Mas. Potser és un actede cinisme polític...

NO PODEM CONTINUARanant a Barcelona a suplicar lesmolles del pastís, mentre multenles ramaderies d’Alfara de Car-les, mentre destinen els dinersdels pagesos per a altres usos,mentre desbaraten la sanitat ca-talana i als ebrencs ens subtitu-len a TV3. Veure als joves ebrencslluitant amb totes les forces peruna Catalunya independent, en-lloc de lluitar pel futur de les Te-rres de l’Ebre és el símptoma deque Barcelunya ja ens està guan-yat el pols.


LA INNEGABLE popularitat dePodemos dins del panorama polí-tic espanyol no deixa de ser, desdel meu punt de vista, una bonanoticia per al sofert electorat es-panyol que durant dècades ha vistalternar-se en el poder dues orga-nitzacions amb clares reminiscèn-cies franquistes. Uns, per ser elshereus directes de les doctrinesnacional-catòliques; i els altres,per haver-se educat sota els parai-gües d’un pla d’estudis basat enl'homogeneïtzació nacional. El fe-nomen de Podemos sorgeix, con-cretament, de la confluència d’unasèrie de factors socials i econòmicsque, combinats de manera es-plèndida, han configurat un puntde convergència tan seductor comcapaç d’alterar el comportamentelectoral dels votants que encarano es resignen a l’abstenció.

COM DÈIEM, la situació de crisieconòmica, la joventut i prepara-ció dels seus líders visibles, junta-ment amb la creació (gràcies a lesnoves tecnologies de la comunica-ció) d’una crisi de valors fins aranomés latent en la consciència so-

cial de bona part de la població,han permès explorar un camí po-lític reservat, de forma íntima, avenerables catedràtics enyorososde les heroiques càrregues delsgrisos. La desvergonyida voluntatde dignificar les teories antisis-tema és força lloable i, certament,la immaculada trajectòria políticadels mediàtics promotors de Po-demos tenen molts punts percaptivar la munió de gent que en-globa el ressentiment crònic, elconsumisme desenganyat, l’ado-lescència rebel, l'al·lèrgia a l’ IVA,i el cinisme dels adoradors delRisto.

PERÒ AQUESTA NOVA opciópolítica també té un dogma de feencobert. Què s’oculta rere aquestepítet? Per què Podemos? Bàsica-ment, estem davant d’un nom quedeu la seva força a la translaciódialèctica d’una proclama patriò-tica clara i contundent. El seu rao-nament dona per fet que Espanyaté el capital (humà, socialhistòric,cultural i econòmic) suficient peresdevenir una nova potènciamundial. “Podemos porque Es-

paña es la mejor”. Estaríem doncsdavant d’una moderna exaltaciódel “orgullo nacional” de sempre,

el que torna a refusar l'insosteni-ble realitat d’un estat que, políti-cament, no contempla laplurinacional existent. Fins i tot elsfonaments internacionalistes deles propostes que esgrimeixencom a rèplica a la reivindicació na-cional de Catalunya han esdevin-gut obsolets. O algú pot negarque, històricament i a hores d’ara,

les relacions laborals, socials o deproducció catalanes són diferentsa les espanyoles? Catalunya té elmateix ecosistema (humà, social,històric, cultural i econòmic) queFrança, Espanya o Portugal?

EN UN ANY ENTRANTde mar-cat perfil electoral, és importanttenir en compte aquests factors.Les idees de Podemos podensemblar atractives per la seva apa-rença transgressora, però la sevasuposada funcionalitat és incapaçde resoldre, d’acord amb el seudiscurs actual, els autèntics pro-blemes del nostre país. Aquestnou any tindrem eleccions alsnostres ajuntaments i ara més quemai calen ajuntaments forts, pro-pis, compromesos i senyera de lanostra particularitat. La gent quevivim a Catalunya tenim il·lu-sions, projectes i problemes exclu-sivament catalans, i aquestaparticularitat no es gestiona ambmoviments que encara avui advo-quen per solucions uniformitza-dores, basades en uninternacionalisme insensible a lariquesa de la diferència.

ARA, A LES ACABALLES delmandat 2011-2015, i a pocs mesosde les eleccions municipals del2015, és un bon moment per mirarcap a enrere i fer balanç del quehan estat aquests quatre anys degestió al Consell Comarcal de laTerra Alta.

EL PRESENT ha sigut un mandatuna mica diferent als precedents,ja que la crisi econòmica i lesseues crues conseqüències hanmarcat l’acció de les administra-cions en general. La manca de re-cursos econòmics ha sigutevident, en especial en uns enscom els comarcals, que disposend’unes fonts de finançament limi-tades i delegades. De ben segurque no estem davant d’un períodede grans obres i de grans inver-sions. No ens enganyem, no hemtingut recursos suficients per això,ja que en uns moments com elsactuals el principal objectiu de lagestió i la despesa públiques hande ser la política social i l’atenció

a les persones. Des d’aquest puntde vista, crec sincerament, que elmandat comarcal que estem apunt d’acabar ha sigut positiu, jaque malgrat tot, malgrat les penú-ries i les restriccions, el ConsellComarcal de la Terra Alta ha sigutcapaç de continuar impulsant po-lítiques i accions en favor de la co-marca i la seua gent. Em refereixoa actuacions que de ben segur noocupen grans titulars als diaris,però que són imprescindibles permantindre el nervi dels nostrespobles, la cohesió social i el benes-tar de les persones, en especial deles més febles, les més vulnera-bles, les més necessitades.

CREC, SINCERAMENT, quehem estat al costat de la gent gran,un col·lectiu molt nombrós a lacomarca de la Terra Alta i d’unaimportància determinant. Hemmantingut tots els programesd’actuació en aquest àmbit i hemincrementat notablement les po-lítiques de suport a les dones a

través del SIAD; a la joventut, ambl’oficina i el servei que prestemdes del Telecentre; a les personesnecessitades, reforçant els serveisi els recursos per a casos d’emer-gència; als aturats, amb progra-mes públics d’ocupació…

HEM TREBALLAT en l’àmbit so-cial, però no ens hem oblidat deredoblar els esforços per donarsuport a l’economia en uns mo-ments com els actuals. És el man-dat en què hem incidit mésdirectament en qüestions coml’enoturisme, un sector d’activitatemergent que comença a consoli-dar-se com un actiu de primerordre de la nostra oferta turística.Ho demostra el fet que 21 cellersadmeten visites de turistes.

HEM COL·LABORAT amb elmón empresarial per fomentarl’emprenedoria, la responsabilitatsocial i la competitivitat de lesnostres empreses, a través de pro-grames com Terra Alta+. Hem tre-

ballat colze a colze amb el sectorprimari per potenciar el vi, l’oli, laramaderia… I hem cercat aliancesamb altres territoris, més enllà dela Terra Alta, de l’Ebre i de Cata-lunya. Apostes compartides jun-tament amb la comarca delMatarranya i la ciutat de Morella,com ‘Tres territoris, una mateixaterra’, s’estan desvetllant com unaeina útil per a la promoció econò-mica, turística i cultural.

Ara que el mandat enfila la rectafinal, és moment de continuarconsolidant aquest model i d’afer-mar les línies de futur que enshan de permetre aprofundir enles polítiques de cohesió social ipromoció econòmica que ensocupen. Queda molt a fer, és cert,però el govern comarcal que pre-sideixo continua mantenint lail·lusió i la força intactes per ento-mar els reptes que tenim al da-vant. De ben segur que ens esperaun futur ple d’oportunitats que nopodem desaprofitar.

OOPINIÓ

CONFIDENCIAL: VISITA SORPRESA D’ALÍCIA

EL PORTAVEU del PP de Catalunya,Alícia Sánchez Camacho, va visitarHorta de Sant Joan el passat 15 dedesembre, per avalar la candidaturade l’alcalde de la població, José Antolí,qui a les municipals del 2015 optarà ala reelecció. Un gest de suport de lapresidenta del PP a l’únic alcalde quetenen a les Terres de l’Ebre, poquessetmanes després de la polèmica que

Antolí va protagonitzar amb la Dele-gació del Govern de les Terres de l’E-bre, arran de l’organització de laconsulta alternativa del 9-N. SánchezCamacho anava acompanyada del pre-sident del PP a Tarragona, AlejandroFernández, però el partit no va convo-car la premsa per cobrir la visita de laseua líder a Catalunya. Només van en-viar, després de la reunió, tres imatges

de la trobada i una breu nota depremsa. Segur que als periodistes deles Terres de l’Ebre ens hauria agradatretrobar-nos amb Sánchez Camacho(no visitava el territori des de la cam-panya de les eleccions catalanes del2012) i fer-li diverses preguntes sobrela situació política del país. El PP catalàpotser ho tindrà en compte en prope-res visites de la seua presidenta.

Salvador Peiró MorellSOCIÒLEG

Carles LuzALCALDE DEGANDESAI PRESIDENT DELCONSELL COMARCALDE LA TERRA ALTA

Natros també podem

Un futur ple d’oportunitats

Les idees dePodemospoden semblaratractives perla seva aparençatransgressora”

“


Edita:Doble Columna, s. l.Av. Remolins 24 - TORTOSATel. 977 58 80 [email protected] d’Ull només expressa la seua opinió en els edi-torials. Els articles publicats exposen el punt de vistadels autors.La direcció de la empresa Doble Columna, s.l.declina tota responsabilitat vers els comentarisdels seus col·laboradors.

Dipòsit Legal:T-52/95

Amb el suport:

Director Gerent: Albert RodaDirector: Gustau MorenoDirectora Adjunta: Cinta BonetRedacció:Cinta Bonet, Gustau Moreno, Judit Brú,Sílvia AlarcónDisseny :Claudio Ena, Jordi AljarillaImatge:Eduardo Bertolín, Manolo VelázquezCol·laboradors:Enric Bayerri, Jaume QuerolAdministració:Noelia CastilloComercials:Maria José Vicente, David Fornós

EL DIA 15 de gener és ladata que s’ha fixat el presi-dent de Convergència alBaix Ebre, Lluís Soler, pertenir decidits tots els capsde llista de la comarca pera les eleccions municipalsdel maig. Però Soler ha ma-

tisat que el fet que esti-guen tancats els noms delscandidats no voldrà dir, ne-cessàriament, que siguenpúblics. En aquest mandat,CiU ha tingut cinc de les 14alcaldies del Baix Ebre i lestres EMD tortosines. OPINIÓ

ENVIA’NS ELS TEUSARTICLES D’OPINIÓ[email protected]

CARTES AL [email protected]

La Ribera d’Ebre té dret a reclamar més de la nuclear Una estació d’autobusos

que resol un deute històric

Bankia ha de respondre alsafectats de l’Aldea

EDITORIALS

‘aportació econòmicade l’Associació Nu-clear-Ascó Vandellòs

(ANAV) per finançar políti-ques socials al Consell Co-marcal de la Ribera d’Ebre haanat reduint-se en els darrersanys. El 2014, l’ANAV ha reta-llat un 20% la seua sub-venció a l’ens comarcal;una reducció que vasumar-se a la tisoradadel 2014, que va arribarfins al 50%. En nomésdos anys, el ConsellComarcal de la Riberad’Ebre ha passat d’in-gressar 385.000 euros arebre només 150.000euros. Però el més greude tot plegat, segons afirmena la Ribera d’Ebre, és que peral 2015 el compromís de l’A-NAV és zero.

LA RIBERA D’EBRE té dreta reclamar més de la nuclear.En primer lloc, perquè estemparlant d’uns diners que sónnecessaris perquè es puguenfinançar diversos serveis so-cials. Unes polítiques socialsque fins ara feien que la Ri-bera d’Ebre fos una comarcareferent a Catalunya. I això, enun moment com l’actual, enquè la crisi econòmica ha col-

pejat la gent amb tanta força,els responsables de l’ANAVho haurien de tenir molt encompte. Al Consell Comarcaldel Baix Ebre, per exemple, al-gunes iniciatives socials ques’han impulsat en aquestsanys de crisi s’han pogut fi-

nançar a partir de la implica-ció de la petroliera Repsol. Pertant, els operadors de les cen-trals nuclears d’Ascó hauriende respondre amb la mateixaresponsabilitat social a la co-marca en què estan ubicats elsdos reactors atòmics.

EL PRESIDENT del ConsellComarcal de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí, amb una posiciópro-nuclear que ningú potposar en dubte, no s’ha ama-gat a l’hora de reclamar unarectificació de l’ANAV. De fet,en aquest mateix número de

Cop d’Ull poden llegir un ar-ticle en què el mateix Jardí,que també és president de laMesa d’Alcaldes de l’Energiade Catalunya (MADE), exposaamb claredat i rotunditat totsels seus plantejaments. Jardíadverteix que és difícil d’en-

tendre que una em-presa com l’ANAV,amb els milions d’eu-ros que cada any ge-neren les centralsnuclears, ara retalliuns pocs milers d’eu-ros que, en realitat, esdestinen a les famí-lies més necessitadesde la comarca.

L’ALTRE MOTIU importantque té la Ribera d’Ebre per re-clamar més diners a l’ANAVés el risc directe que suposatenir aquesta indústria a la co-marca. De fet, per aquest ma-teix motiu, la reversió del nouimpost de la Generalitat a lesnuclears catalanes hauria defer-se, en una part molt im-portant, també a la Riberad’Ebre i a la resta de comar-ques de l’Ebre. Es preveu re-captar uns 47 milions d’eurosa l’any i els riberencs tambétenen dret a reclamar poderser-ne els majors beneficiaris.

LA JUTGE de Tortosa queinvestiga la fallida de la sec-ció de crèdit de la coopera-tiva de l’Aldea ha deciditimputar Bankia per pre-sumpta apropiació inde-guda. L’antiga Caja Madridha de respondre als afectatsper la fallida de la coopera-tiva, en tant que l’entitat fi-

nancera operava amb els im-positors de la secció de crè-dit com si fossin clients seus,obrint-los comptes sense laseua autorització. Bankia hatingut un fosc paper en elbloqueig dels comptes de lacooperativa, que fa més detres anys que dura: 4,5 mi-lions en estalvis de 300 socis.

DaniForcadellEXRESPONSABLE

DE L’ARRÒS DE

LA UNIÓ DE

PAGESOS

EL MUR

Els operadors de les centrals d’Ascó han derespondre amb més responsabilitat social

SERÀ NOTÍCIA

L

Una delegació del sin-dicat Unió de Pagesos ide SEO/Bird Life va

portar l’11 de desembre a Brus-sel·les la problemàtica del cara-gol maçana del Delta. Unaexpedició ebrenca organitzadapel grup ALE/Verds a Europa.

Pere JosepJiménezCOORDINADOR

DE LA RESERVA

NATURAL DE

SEBES A FLIX

El Grup de NaturaFreixe, que gestiona lareserva natural de Sebes

a Flix, ha estat guardonat en-guany amb el premi Sirga d’Or2014, que atorguen el ConsellComarcal i el Centre d’Estudisde la Ribera d’Ebre (CERE).

AndreuMas-ColellCONSELLER

D’ECONOMIA

El pressupost de la Generalitat per al 2015preveu 17 milions d’eu-

ros en inversions per a les Terresde l’Ebre, dos milions menys quel’anterior. El govern català té mésdiners per l’any que ara comença,però a l’Ebre això no es notarà.

AndreuMartíALCALDE DEL’AMETLLA DEMAR

L’Ametlla de Mar trans-formarà set plages ambun projecte d’smart

beach, gràcies a la reversió de lataxa turística al municipi. L’actua-ció, inclosa a la Xarxa Ebrebios-fera, millorarà el servei de dutxesi la senyalització de les platges.

Boi RuizCONSELLER DESALUT

El consultori de Paüls,la nova sala de rehabi-litació al CAP Baix Ebre

de Tortosa, o la modernització deserveis a l’hospital Verge de laCinta, es mereixien que Salut ha-gués convocat a la premsa, enlloc de voler amagar Boi Ruiz.

LA INAUGURACIÓ de lanova estació d’autobusosd’Amposta representa la re-solució d’un deute històricamb la capital del Montsià.L’equip de govern de ManelFerré fa temps que venia re-clamant la construcció d’a-quest equipament, ja queAmposta era la única capitalde comarca de les Terres del’Ebre que no tenia estaciód’autobusos, ni tan sols unaparada digna. De fet, ara faquatre anys, Ferré ja va ad-vertir que les obres de l’esta-ció d’autobusos serien elprimer tema que l’Ajunta-ment d’Amposta planteja-rien al primer govern de

Mas, quan CiU va guanyarles eleccions del 2010. I ésque el tema s’arrossegavades del 2009, quan el consis-tori va posar a disposició dela Generalitat el solar en quèhavia de construir-se l’esta-ció, al costat del nou Centred’Atenció Primària (CAP).

DURANT EL 2014 s’haconstruït l’estació d’autobu-sos i ara el nou pressupostdel 2015 inclou la primerapartida per fer el nou edificidel CAP. És l’altre equipa-ment que Amposta fa tempsque reclama: el seu CAP ésun dels més antics del país ité moltes deficiències.


OPINIÓ

EL TEMPS HA PASSAT ràpidper a tots. Alguns han mort, al-tres han marxat i alguns conti-nuem fent-nos vells. Però elsque encara podem defensaramb orgull els nostres princi-pis, sentim una gran indigna-ció i vergonya cada vegada queet veiem escopint a la mà queet va donar de menjar. Cadainsult i menyspreu que dirigei-xes cap al Partit Popular, és unainjúria i una ofensa cap a totsaquells que un dia van ser elsteus companys, aquells ambels que un dia vas compartirideals, principis i valors. Elsmateixos ideals que avui traei-xes i les mateixes persones ales que avui humilies, sónaquells que et van permetrearribar on vas arribar.

QUAN PASSEJO per Tortosa,encara em trobo amics d’aque-lla època en la que el Partit Po-pular érem una força políticaimportant a la ciutat. Personesdignes i decents, que no s’hanvenut a canvi de res. Encararecordes aquelles campanyeselectorals que et van donar elbitllet a Barcelona? Encara re-cordes qui les pagàvem, lescampanyes? Encara recordesqui t’acompanyàvem a repartirpropaganda i a penjar cartellsper la ciutat?

VEIG QUE NO VAS tenir valor

de contestar la carta que etvaig escriure l’any 2012. Esperoque aquesta vegada tinguis elcoratge suficient per respon-dre algunes preguntes:1-Et consideres un català na-cionalista?2-Defenses la independènciade Catalunya? Defensaries laindependència de les Terres del’Ebre?3-Te’n vas anar del PP o et vanfotre fora?4-Has rebut favors de la castapolítica?

5-Ets aficionat del Real Ma-drid?6-Entrenaries gratis als xiquetsdel futbol base del CD Tor-tosa?

7-Aniries a Càritas o altres as-sociacions per ajudar els torto-sins necessitats?8-Et posaries davant de la pan-carta de la Plataforma en De-fensa de l’Ebre (PDE) perreclamar que tornin l’aiguaque tenen reservades les pe-troquímiques de Tarragona?9-Què vas fer al Parlament deCatalunya per les Terres de l’E-bre?

AQUESTA CARTA continuasent molt suau per al que etmereixes. Però, humilment,espero haver sigut la veu detots aquells excompanys que,impotents, veuen com et pas-seges pels platós televisius.Però per molt ben vestit quevagis, per molt bé que parles iper molt coherent que sem-bles, recorda que “encara quees vesteixi de seda, la mona,mona es queda”.

VULL ACOMIADAR-ME aixíde tots els peperos de les Te-rres de l’Ebre. Gent honrada ihonesta on les hi hagi. Unaforta abraçada a tots ells. L’es-criptor Vicente Espiner deia:“La traïció l’emprenen aquellsque no han arribat a com-prendre el gran tresor que esposseeix sent amo d’una cons-ciència honrada i pura”. Pertant, ja no perdré més tempsen tu, Kubaleta.

Carta oberta a José Curto,antic diputat del PP

José Solé MoraJUBILAT

Transparènciai repressió

EL GOVERN ESPANYOLha poast en funcionamentel portal de la transparèn-cia. Una transparència re-lativa, perquè no podremaccedir a qualsevol infor-mació. Sí que podem co-nèixer, per exemple, el soudel govern i dels alts cà-rrecs, motiu de les notíciesde portada. El president ila vicepresidenta del go-vern cobren menys que al-guns dels seus alts càrrecs.No se sap, però, quin és elsou amb dietes dels cà-rrecs públics, per exemple.Si el resum de tot el portalés el sou de Rajoy, anembé. Un web que ha costat300.000 euros, per cert.

A BANDA, s’ha aprovat lanova norma que restrin-geix el dret de manifesta-ció i que, al mateix temps,legalitza les expulsionsd'immigrants "en calent",tot posant-los fora de lafrontera al mateix tempsque arriben. El brillant mi-nistre de l'Interior ha ditque qui protesta peraquesta legalització, que lidoni la seva adreça o queels hi enviarà. Aquesthome és ministre, sí, en-cara que no ho sembli.Quant a la repressió, es-pero que els constituciona-listes posin el crit al cel ique portin la llei al Tribu-nal Constitucional, perquèsembla que un dret fona-mental com la llibertatd'expressió és trepitjat perla voluntat dels políticsd'impedir que la gent ex-pressi el seu enuig allí onvulgui. Posar barreres a lallibertat d’expressió. Pen-sava que aquest era undret sagrat, si s’exerciaamb respecte. Necessitenbarreres legals i, si poden,també físiques.

Manel Zaera. INFORMÀTIC I MÚSIC

Sentim unagran indignaciói vergonya cadavegada que etveiem escopinta la mà que etva donar demenjar”

“

MOLT SOVINT, PARLEM DE CASTIGAR als ciutadans pels hà-bits “dolents”, a través de les multes. Però si podem fer moure l’aseamb cops de pal, també li podem oferir una carlota com a recom-pensa per animar-lo a agafar el bon camí! Aplicat això a les perso-nes, podem premiar-los per aquelles accions que pensem que sónbones per al conjunt de la ciutadania. Si realment pensem que des-plaçar-se més per la ciutat en bicicleta ens aporta beneficis, potseraquest mètode ens podria ajudar.

PARLO DE PREMIAR la gent que es mou en bicicleta en el seudia a dia – els que hi van cap a la feina, a la compra, a l’escola. Po-dríem començar des de les entitats públiques. Bé, faig unes pro-postes concretes: l’Ajuntament de Tortosa podria oferir espaisgratuïts pels seus treballadors per deixar la bicicleta a l’aparcamentsoterrat de la plaça Alfons XII (en lloc de premiar l’hàbit d’anar atreballar en cotxe). A més a més, els treballadors municipals quevagin en bicicleta a la feina podrien rebre entrades gratis o a preusreduïts als concerts, teatre, festes... El mateix podria passar en elcas d’altres feines públiques –treballadors de l’hospital, de les es-

coles, dels consells comarcals, d’oficines públiques... Pensem enalgun tipus de premi que els incentivaria a venir algun dia a treba-llar a cop de pedal, com ara serveis amb descompte, preus reduïtsper a l’ús del menjador o bar...

ELS ALUMNES que van a l’institut en bicicleta podrien rebre valsper material escolar, llibres o material esportiu –unes recompensessubvencionades pels ajuntaments, o fins i tot per entitats privadescom les botigues i tallers de bicis. També se’ls podria reservar ar-mariets gratis a l’institut, per seu ús. Val la pena que a les nostrespoblacions es comenci a pensar en idees per animar aquella gentque encara dubta d’anar en bicicleta, ja que la propera generaciónomés hi anirà si veuen que nosaltres, els pares, els professors, elsregidors, els botiguers, comencem a gaudir dels beneficis d’aquestaeina en el nostre dia a dia. S’ha de començar a veure que la bicicletano és només per fer la sortida del diumenge, sinó per a usar-la cadadia.

ME MOC EN BICI

Premiar l’ús de la bicicleta

Les cartes adreçades a la bústia han de portar les dades personals dels seus autors: noms, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat

o passaport. Així mateix, cal que no superin les quinze línies o els vuit-cents caràcters d’extensió. COP D’ULL es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No

es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

BRIAN CUTTSÉS MEMBRE DEL COL·LECTIU ME MOC EN BICI


OPINIÓ

Jordi JardíPRESIDENT DEL CONSELL COMARCALDE LA RIBERA D’EBREI PRESIDENT DE LAMESA D’ALCALDESDE L’ENERGIA DE CATALUNYA (MADE)

SEMPRE HE CREGUT en la necessitat impe-riosa que quan algú altre parla digui realmentel que pensa. Més encara, quan aquest ostentila representació d’algú o altre, en institucionspúbliques o privades. Per això, d’acord ambaquesta profunda convicció, he procurat sem-pre predicar amb l’exemple; no sé si sempre demanera destra o no, però els puc assegurar quel’intent hi ha sigut sempre, per damunt de qual-sevol altra prerrogativa. Feta aquesta conside-ració inicial, la qual crec necessària abansd’entrar en la matèria que els vull proposar, valla pena fer sabedors als lectors que el que pre-tenc desglossar a continuació difícilment dei-xarà satisfet a ningú, al marge de la mevaconsciència personal.

MAI M’HE AMAGAT, menys encara des quetinc alguna responsabilitat pública, que consi-dero la producció d’energia una oportunitat re-llevant de desenvolupament socioeconòmic del’entorn més immediat on es produeix. Tampoche tingut cap inconvenient en manifestar ober-tament que l’energia nuclear ha estat cabdal, iho ha de continuar essent, en el futur de la nos-tra comarca, la Ribera d’Ebre. He pronunciat al-gunes conferències en aquest sentit, heparticipat en debats i entrevistes, moltes vega-des en escenaris poc o gens favorables, sempredefensant la meva creença (que suposo quemereix el mateix respecte que qualsevol altra,encara que potser no estigui de moda). Però tor-nant al començament, la coherència és el mínimque s’ha d’esperar d’un representant públic, ino tinc pas la sensació d’haver-la perdut mai.

PER AIXÒ, arribat a aquest moment, en què lesnotícies s’emeten i s’interpreten de mil maneresdiferents, amb la voluntat de seguir amb la ma-

nera de fer que considero més honesta, neces-sito fer partícips als lectors d’unes reflexions quevoldria compartir i que els ajudaran a entendrela situació que ha provocat la “retirada” queestà protagonitzant L’Associació Nuclear AscóVandellòs (ANAV) a la Ribera d’Ebre.

ANAV, EMPRESAque gestiona i opera les trescentrals nuclears catalanes, ha estat històrica-ment un model de responsabilitat social empre-sarial, participant de manera clara i decidida enel desenvolupament integral de la comarca ifent de la Ribera d’Ebre un referent capdavan-ter en molts aspectes, sobretot en l’àmbit delsserveis socials. Per tant, és just, tot i que algunsdels beneficiats per raons polítiques mai ho hanfet, reconèixer la magnifica tasca que ANAV haprotagonitzat al llarg dels anys. Han estat mul-titud de petites entitats, ajuntaments i ConsellComarcal els que hem sabut canalitzar els va-luosos recursos que han posat a la nostra dis-posició. Per aquest motiu, no s’entén comaquesta empresa, la qual genera rebuig socialper l’activitat que realitza, que provoca sensacióde risc on opera, que perjudica l’entorn on estàinstal·lada (només cal recordar l’exclusió de setpobles riberencs de la Reserva de la Biosfera),amb la justificació de nous impostos, amb l’ex-cusa d’una direcció estrangera, amb l’argumentde la baixada de consum... es retiri de tots elscompromisos que l’havien fet diferent.

UN SERVIDOR, i poca gent de la comarca vol-dria creure’m, entenem que qui està acostumata comptar els guanys en milers de milions i querep la protecció estatal més descarada mai so-miada per cap empresari, ha de saber conviureamb l’entorn que l’envolta. I ho ha de fer sem-pre, però sobretot quan més falta fa. I ara és

quan fa més falta. Aquestes consideracions emporten a dues breus conclusions. La primera,que ANAV no ha sabut llegir ni la realitat socialque estem vivint ni la importància que han tin-gut al llarg de la història. La segona: rectificar ésde savis! I és que, al final,potser acabaran tenintraó aquells que prediquen segons el públic queels escolta, segons la demarcació geogràfica perla que transiten, segons els interessos personalso partidistes, segons la conjuntura del momenti que mai tenen en compte la credibilitat basadaen l’honestedat.

COM EN TOT A LA VIDA, si hi pares l’atenciónecessària, sempre acabes aprenent algunacosa. Jo en aquest episodi n’he après un parell,com a mínim. La primera, que hi ha algun al-calde de la comarca que, lluny de perseguir launitat d’acció, la coordinació per la eficiència, laconcòrdia per tenir més força, la camaraderiaper trobar camins junts... han preferit negociard’amagat i a les fosques, sense cap escrúpol a l’-hora de demanar el de l’altre per aprofitar-se’nell. Ni la vida és tan recargolada... ni tan llargacom per desaprofitar-la d’aquesta manera. I lasegona: si a les centrals nuclears catalanes cadacop hi treballa menys gent dels nostres pobles,si no participen de la vida social i econòmica del’entorn que les acull, si perjudiquen amb laseva imatge les possibilitats de desenvolupa-ment alternatiu, si no assumeixen el lideratgeen responsabilitat social empresarial... Voleu dirque val la pena que segueixin operant fins els60 anys, allargant-los l’autorització actual?

SI MÉS NO, alguna cosa hi hauríem de dir elsriberencs que hi convivim, no els sembla? Re-flexió, recapacitació, generositat, acord... retorna la normalitat.

ANAV i la Ribera... ara més que mai

Enric RoigPORTAVEU DEL PSCDE TORTOSA I CANDIDAT A L’ALCALDIA

Veritat o mentida? Tu decideixes!DEIA CICERÓ que la veritat es degenera tantamb la mentida com amb el silenci. I jo no vullser còmplice, per acció o per omissió, dels moltsincompliments del govern municipal de Con-vergència i Unió (CiU). No puc entendre queamb tots els problemes que tenen els ciuta-dans i ciutadanes de Tortosa, l'alcalde-senadordediqui, desprès de vuit anys al govern, lamajor part de les seves intervencions a parlarde “l’herència rebuda”. Un tema que el governmunicipal ha explotat al màxim, fins al puntque sembla que tenen prou amb criticar l'he-rència i no fer res més.

I QUÈ PASSA AMB EL FUTUR?D’aquestfutur i del present, qui se n’ocupa? Pel que esveu, l'oposició. O, com a mínim, som nosaltres,des del PSC, aquells que ens dediquem a pre-sentar propostes en positiu, tot pensant en so-lucionar els problemes de les persones queviuen i treballen a Tortosa. Fins a 91 propostesen tres anys, un 66% de les quals han estat re-butjades per la majoria absoluta de Ferran Bel.

TENIM CLAR que al govern de CiU a Tortosali falten idees, solucions i iniciatives per donarresposta als reptes de la ciutat i els seus habi-tants. I aquesta inacció queda palesa quan,debat rere debat, l'alcalde tanca les seves inter-vencions, no amb propostes de futur, sinó ambun discurs per parlar del passat i del malamentque ho han fet els altres. Amb aquesta actitudsuperba i prepotent, tracta d’ocultar la pèrduadel seu lideratge i l'esgotament del seu projecte.

Però amb fer oposició de l’oposició no n’hi haprou. Allò que realment els tortosins i les torto-sines reclamen és un alcalde que es preocupi

per la gent i doni solucions als problemes realsde les persones. A cada crítica, una nova pro-posta, a cada insult, una nova idea. Aquest és elnostre missatge.

I PER AIXÒ, en aquests tres anys el grup mu-nicipal del PSC ha presentat 91 mocions en elPle de l’Ajuntament. I, tot i que als que gover-nen no els hi agradi, en el temps que queda finsa les eleccions continuarem presentat propos-tes en positiu i aportant solucions. L’última: re-

clamar la celebració d'un Debat sobre l'Estat dela Ciutat per tractar d’oferir, entre totes i tots,solucions i propostes per al futur de Tortosa. Undebat en què l’alcalde-senador expliqui la sevagestió i exposi el seu projecte per a la ciutat, siés que en té algun, i confronti aquest projecteamb les propostes de l'oposició. Un debat enquè es permeti la intervenció dels ciutadans atítol particular i com a representants d’entitats,per tal que puguin tenir veu i que s’escoltin, enprimera persona, els veritables problemes de lanostra ciutat. Esperem que, aquesta vegada sí,el grup municipal de Convergència i Unióaprovi una moció i puguem debatre sobre lanostra ciutat.

PERQUÈ NO VOLEMser nosaltres els que di-guem allò que és veritat i allò que no. Volemque sigui el ciutadà qui miri el seu voltant i de-cideixi la ciutat que vol, la ciutat per la qual me-reix la pena lluitar i somiar.

LA NOSTRA APOSTAés passar full d’una Tor-tosa gris, esgotada, que demana a crits una glo-pada d’aire fresc i construir una ciutat en color.

TENIM DESAFIAMENTS importantíssims,com ara lluitar contra la desigualtat, contra lafalta d'oportunitats dels nostres joves, i no tanjoves, contra la injustícia, contra l'abandona-ment a que està essent sotmès el mantenimentde la ciutat... Tortosa ha de sortir de la crisi, i hade fer-ho sense deixar ningú enrere. Veritat omentida?

Reclamem undebat en què l’alcalde-senadorexpliqui la sevagestió i exposi elseu projecte per ala ciutat, si és queen té algun, i confronti aquestprojecte”

“


OPINIÓ

EL PASSAT MES de novembre,l’Ajuntament de Tortosa, amb elsúnics vots de CiU, aprovava elspressupostos municipals per al2015, els comptes que marquencom seran emprats els dinerspúblics de tots els tortosins i tor-tosines. Els darrers pressupostosdel mandat, quan fa uns anysque CiU governa a Tortosa ambmajoria absoluta. Un vegadamés, des d’Iniciativa-Entesa perTortosa hem hagut de rebutjaruns comptes, que al nostre en-tendre, expressen l’absolutismedel nostre alcalde, els greus in-compliments de tot allò que vaprometre i, sobretot, estan ela-borats de cara els propers comi-cis, essent claramentelectoralistes.

EN PRIMER LLOC, són unspressupostos absolutistes en elsentit que se’ns donen ja elabo-rats sense que nosaltres ni capgrup de l’oposició, que repre-sentem els vots de 6.000 torto-sins, hi puguem fer aportacions.Uns pressupostos que no tenenen compte la participació ciuta-dana, com reclama molta gent,que vol expressar, com a mínimen els aspectes més importants,com i en què cal gastar els dinersde tots. I uns pressupostos que

un any més –i ja en van vuit- notenen al darrera cap Pla Estratè-gic de Ciutat, amb un clar modelde ciutat, consensuat entre tots,garantia d’èxit i progrés per aTortosa.

D’ALTRA BANDA, una segonaidea que expressen aquestspressupostos són tots els incom-pliments que Bel i el seu governhan dut a terme. Promeses quedesprés de vuit anys s’han esfu-mat amb el temps. Els tres apar-caments soterrats a la plaça del’Estadi, a la plaça Mossèn Sol ials terrenys en desús de Renfe;les llars d’infants promeses abanda i banda de riu; la zonad’oci de vidre al costat del pontdel tren rehabilitat pel governcentral; la no finalització de lesobres al nucli antic com el barridel Castell, que és un niu debrutícia per a la ciutat, situatentre la Catedral, el Parador i elsReials Col·legis, o la no realitza-ció dels carrers de la Mercè i elbarri del Garrofer, entre d’altres.Les piscines municipals, quedonen una imatge dantesca enun Estadi que és visitat cada capde setmana per centenars d’es-portistes; i evidentment, lamanca de manteniment de la viapública, carrers i places, que dei-

xen una ciutat poc atractiva. Sónalgunes de les promeses quehan passat a la història i que re-flecteixen l’esgotament d’un go-vern que, a més a més, ha estatdurant anys insensible amb quipateix més la crisi: aturats i des-nonats.

FINALMENT, els comptes queCiU ha aprovat aquest any sónelectoralistes perquè pugen ladespesa social quan durantmolts d’anys l’han tingut conge-lada amb el sofriment de moltesfamílies; ho són també perquèarrangen alguns carrers a mesos

vista de les eleccions quan hantingut superàvit en els darrersanys, esperant per fer-ho a úl-tima hora; canvien els llums,quan la ciutat ha estat a fosquesdurant tres anys per no parlar dela brutícia, que ha estat tambéprotagonista per la manca deneteja municipal. I les cases dela Catedral així com grans anun-cis, fora de pressupost, arribaranen els propers dies, tot i que enels darrers tres anys hi ha hagutuna paràlisi considerable...

EN DEFINITIVA,esperem que elstortosins i tortosines siguin cons-cients que la majoria absoluta deCiU ha fet molt de mal al nostreconsistori i a la nostra ciutat. De-batre, dialogar i consensuar apro-vant les millors idees i projecteshaurien de ser les actituds habi-tuals, no rebutjar-les sistemàtica-ment. Planificar amb sentit comúi sense obres faraòniques, hauriend’estar presents en un Ajunta-ment que, a la vegada, hauria deser sensible amb qui més pateix lacrisi. I sobretot fer-ho sempre, noa sis mesos de les eleccions. Espe-rem que tinguem entre tots i totesmemòria i, a partir de l’any vinent,el nostre Ajuntament tingui unanova composició que ho faci pos-sible.

QUAN PARLEM, les paraulessurten al vent. Es diuen, se sen-ten, potser s’escolten i marxenvolant amb el vent de dalt, ca-racterístic de la nostra terra.Només escrites, enganyen altemps. Ara que som grans, araque ja tenim 20 anys de recorre-gut literari, ara que sentim de lavida tot el que ella ens guarda,celebrem des de la conviccióque aquell somni utòpic detenir una terra d’oportunitats,una terra culturalment avan-çada i socialment justa començaa esdevenir una realitat. I tot ésgràcies a la terra de fang. Ellaens ha fet com som. Valents iforts. Ferms de conviccions i co-herents amb els principis. Ensha fet patriotes, com no podiaser d’una altra manera, esti-mant aquest trosset de país.

CELEBRAR 20 ANYS d’unspremis literaris no tindria méstranscendència de la puramentformal sinó fos perquè té desimbòlic molt més que de trans-cendent. L’any 1994 un grup dejoves inquiets, compromesosamb la terra de fang, van posaren marxa aquests premis. Segu-rament pensant en l’immediat,

sense pensar en la transcendèn-cia del futur. Però inequívoca-ment compromesos amb lacultura, amb la llengua i amb laterra.

EL DELTEBRE d’avui no és elde fa 20 anys. La cultura tampoci, malgrat tot, també ha evolu-cionat. Tots n’hem de ser cons-cients que estava tot per fer. Ala gent del Delta no els perto-cava el dret a saber. Els tocava eltreball dur, el sacrifici, la gana ila misèria. Però el saber, nomésera un selecte privilegi per auns quants de riu amunt. Peraixò té tant de valor el que hemaconseguit fer. Un mèrit que hatraspassat generacions, amb latenacitat d’entitats i associa-cions. Amb el lideratge d’alcal-des i regidors i ambl’assessorament imprescindibledels tècnics de la casa.

TOTS SOM TERRA...tots somterra humida. Tots som la mes-cla que ha forjat els destinsd’esta terra. Aigua i fang. Aiguade riu i mar, de desaigües i dellacunes. I fang d’argila, d’arenade platja, de llac... Una sinèrgianatural invencible, que ni el

temps ni el contratemps potaturar. No vam tindre oportuni-tats, és cert. Però això no vol dirque els que ara tinguem les dei-xarem escapar. Les portes delsaber, de la cultura, del coneixe-ment....del compromís, hand’estar sempre obertes.

L’ANY 2015 serà un any nou, oncaldrà plantejar nous reptes i

visualitzar nous horitzons.Sense perdre de vista el quetenim pendent, però conscientsque els temps avancen i el repteavui és canviar a passes de ge-gant com ho fa la societat ma-teixa.

I COM DIU SERRAT,“Ara que tinc vint anys, ara que encara tinc força, que no tinc l'ànima morta, i em sento bullir la sang. Vull alçar la veu, per una tem-pesta, per un raig de sol; o pel rossinyol, que ha de can-tar al vespre.“

SEGUIREM CANTANT, se se-guiran sentint en temps de can-vis i grans transformacions elsnostres cants. Que són notesjoves, carregades de passió,amb altes dosis d’orgull i ambla mirada fixada al futur. Cadarepte, més ganes i coratge quemai. A cada entrebanc, unaoportunitat per superar-lo. Del-tebre val la pena i Deltebre me-reix més, molt més. I us he dedir de cor que treballar per lacultura del nostre poble haestat, és i serà un plaer.

Jordi JordanREGIDOR D’INICIATIVA-ENTESAPER TORTOSA

Joan AlginetTERCER TINENTD’ALCALDE I REGIDOR DE CULTURADE DELTEBRE

L’últim capítol de l’absolutisme a Tortosa

20 anys de Premis Literaris a Deltebre

La majoria absoluta deCiU ha fet moltde mal al nostre consistori i a lanostra ciutat”

“

A la gent delDelta no elspertocava eldret a saber.Els tocava eltreball dur, elsacrifici, lagana i la misèria”

“


OPINIÓ

PERDUTS EN L’ESTÈRILdebat de la política ficció, no espresta la suficient atenció alque passa avui. Titulars no envulgueu més, hores de televisiói ràdio, pàgines de diaris, tertu-lians entesos en tot. Eleccionsplebiscitàries, constituents, llis-tes úniques, separades... De-bats alguns cops sobresentiments, percepcions i sen-sacions. Girem la moneda i ensimpacta la crua realitat. Llistesespera, atur, dependència, jubi-lats que mantenen famíliessenceres, infància en risc d’ex-clusió, situacions de pobresaenergètica, desnonaments, co-rrupció-... I ningú mai n’és res-ponsable i no hi ha debat quevalgui.

TREBALLO PER una societaton es garanteixen la igualtatd’oportunitats i on la justíciasocial sigui l’eix sobre el quepivote tot. On la POLÍTICA de-cideixi i no estiguem sotmesosal poder econòmic ni als inte-ressos dels poderosos de torn.Però això no deixen de ser pa-

raules i, mentre somiem (queés necessari, imprescindible,perquè si no ho fem no avan-cem), cal treballar intensamentel present si no volem que elfutur se’ns escape. Si no ac-tuem avui, demà hi ha cosesque haurem perdut.

MAI HAVÍEM tingut tant coma societat com la darrera dè-cada: un patrimoni de tots enforma de serveis públics (edu-cació, sanitat, benestar), in-fraestructures, comunicacions.Ara, però, veiem dia a dia comanem enrere, tant a nivell depaís com en molts dels nostrespobles. Perdem oportunitats enexcuses barates com que no hiha recursos, quan segons per aquè i segons per a qui sí quen’hi ha. Cada cop que en dei-xem passar una, d’oportunitat,es degrada el nostre futur.

ELS GRANS FENÒMENS dedecadència patits en altres ciu-tats i països al llarg de la histò-ria sempre tenen un inici quepassa desapercebut. Exemples

els trobem a Grècia, a Itàlia o aDetroit, en un cas potser mésestudiat. Tot comença amb una

nau abandonada, unes persia-nes a l’escola que no baixen,uns vidres trencats, unes pape-reres brutes, unes bombetesfuses, la substitució del comerçde qualitat per la venda a l’en-gròs, i tants fets minúsculs queseparadament no tenen impor-tància però que al final del re-corregut ja són insuperables.

AQUÍ HEM D’ESTAR alertaque la il·lusió per construir unanova societat, per viure aquestanova transició, no ens amagui larealitat. Si l’activitat econòmicadecreix i tanquen botigues, si elscarrers estan bruts, sense llum iplens de clots, si s’abandonenels grans edificis, si veiem alcostat de casa la cara més cruade la pobresa, sobretot en tantesi tantes famílies que no arribena final de mes, si no fem el man-teniment adequat als edificispúblics, si no substituïm la tec-nologia als CAP i hospitals, si nosom exigents en la qualitat del’educació, si no blindem lescondicions laborals... si no lidonem importància a tot allòque verdaderament és impor-tant, arribarà un dia que seràtard. Imaginem el futur, ambtotes les nostres forces i ener-gies, treballem per construir-lo,defensem amb vehemència ca-dascú les seves idees, però nooblidem el present. Si no hofem, els nostres somnis sempreseran somnis i mai realitat.

EL PASSAT 19 de desembreva tenir lloc un acte de repa-ració històrica a la ciutat deTortosa, amb l’entrega a títolpòstum de la medalla PugnaPro Patria Dertosa a l’alcaldeJosep Rodríguez, afusellat pelfranquisme fa 75 anys. Hapassat molt de temps abans laseva figura no ha estat reco-neguda, però finalment harebut l’honor que mereixiaper la seva gestió al capda-vant del consistori municipali per la seva vàlua humana,en un període de tragèdiacol·lectiva com fou la GuerraCivil.

ENTRE 1936 I 1939, amb elparèntesi d’uns mesos, JosepRodríguez va ser alcalde deTortosa per Esquerra Repu-blicana de Catalunya, en unescondicions mai vistes. Primerva haver de fer front a la vio-lència dels incontrolats anar-quistes de “L’Específica”contra gent d’ordre (i la po-blació en general) que acabàamb els Fets de Maig del1937. També durant el seumandat, la ciutat va rebre unaallau de refugiats que fugiende les tropes feixistes, alsquals es donava acollimentmalgrat les evidents mancan-ces de recursos disponibles.

Per si les circumstàncies nofossin prou dramàtiques, Tor-tosa va patir la riuada d’octu-bre del 1937 i dos mesosdesprés va haver d’acollir des-enes de víctimes pel descarri-lament d’un tren. Però lasituació empitjorava encaramés degut als greus bombar-dejos que patia la ciutat per laseva situació estratègica com anus de comunicacions entreCatalunya i la resta del terri-tori de la República. Aquestsatacs aeris es van intensificarel 1938, provocant desenes demorts civils, i van ser seguitsper la partició de la ciutatarran de l’ocupació del margedret del riu per part de l’exèr-cit franquista. Amb l’Ajunta-ment de Tortosa traslladat alPerelló, Rodríguez va intentargestionar la situació com vapoder, per donar resposta alsmilers de persones que vanhaver de marxar de casa i delnucli urbà. Els tortosins pas-saven d’acollir refugiats a con-vertir-se’n ells mateixos.

DURANT TOT AQUESTtemps, Rodríguez va actuarper defensar els drets delsseus conciutadans, indepen-dentment de les idees políti-ques de cadascú. Per aquestmotiu, perquè se sentia lliure

de qualsevol culpa, va come-tre l’error de creure’s la pro-paganda franquista per laqual no hi hauria represàliescontra qui així s’hagués com-

portat. Va retornar a la ciutat,on fou detingut, transportat ala presó de Tarragona, jutjaten Consell de Guerra Suma-ríssim i condemnat a mort. El8 d’agost de 1939 va tenir llocla seva execució, amb la detres tortosins més: Jacint Ar-bona Fontcuberta, JoaquimCid Subirats i el doctor Primi-tiu Sabaté Barjau.

HA CALGUT esperar massamassa, però finalment l’al-calde màrtir ha estat home-natjat com mereixia. Primeramb la descoberta d’unaplaca commemorativa al petitcarrer del Grup el Temple queporta el seu nom, l’agost pas-sat, coincidint amb el 75è ani-versari de l’afusellament. Iaquest desembre, amb l’en-trega de la medalla Pugna ProPatria Dertosa, que ha recollitla seva família. Per això, mésenllà de qüestions polítiques,crec que cal agrair pública-ment a l’actual alcalde i a totel consistori aquesta repara-ció històrica, en nom propi idels companys d’ERC-Tor-tosa. Esperem que mai més laciutat es trobi en situacionstan crítiques com les que vahaver d’afrontar l’alcaldeJosep Rodríguez, i tota la sevageneració.

Núria VenturaDIPUTADA ALPARLAMENT DE CATALUNYA

Marc PuigdomènechPRESIDENT D’ERC A TORTOSA

Treballant el present

Josep Rodríguez, un reconeixement merescut

Cada cop queen deixem passar una,d’oportunitat,es degrada elnostre futur”

“

Més enllà deqüestions polítiques, crecque cal agrairpúblicament al’actual alcaldei a tot el consistoriaquesta reparació històrica”

“


TTORTOSA

La primera tinent d’alcalde deTortosa, Meritxell Roigé, haanunciat que en poques setma-nes s’adjudicaran les obres dereforma integral de la plaçaMossèn Sol, la darrera de lesactuacions urbanístiques del’Ajuntament al barri del Ras-tre. El projecte, que té un pres-supost de 400.000 euros i untermini d’execució de quatremesos, va tornar a ser incorpo-rat al pla integral del nucli antic(Pincat) quan es va descartar laconstrucció de l’aparcamentsoterrat de la plaça Mossèn Sol.De fet, la presentació d’ofertess’ha acabat a finals de desem-bre, i al llarg del mes de generpodrien començar els treballs,amb la urbanització de tota laplaça i la recuperació de la mu-ralla medieval. Segons la regi-dora, l’objectiu és guanyaraquest espai del Rastre per albarri i per a la ciutadania.Roigé ha remarcat que l’actua-ció arribarà fins a l’antic col·legiSant Josep, i que per tant caldràeliminar algunes de les actuals

places d’aparcament. A més, laregidora ha assenyalat que elsveïns del Rastre tindran targe-tes per poder estacionar a lazona, com ja es va fer amb elsveïns del call de Remolins.En canvi, Roigé ha afirmat quela nova urbanització de la plaçano és “compatible” amb el pàr-quing privat del Casal Tortosí,

tot i que ha precisat que serà lamateixa entitat qui determinaràel futur d’aquest espai que aras’utilitza per estacionar els ve-hicles dels socis. En aquest sen-tit, la primera tinent d’alcaldeha afirmat que l’Ajuntament noestà obligat a trobar cap solucióper al pàrquing del Casal Tor-tosí, un recurs que alguns veïns

i funcionaris de diverses admi-nistracions utilitzaven en elsdarrers anys per poder estacio-nar al nucli històric.

Canvi de pell al cor del RastreLes obres de reforma de la plaça Mossèn Sol duraran

quatre mesos, amb un pressupost d’uns 400.000 eurosLa reurbanització d’aquest espai no és “compatible”

amb l’aparcament privat del Casal Tortosí, segons Roigé

[ ] El govern tortosí no creu ‘compatible’ el pàrquing del Casal Tortosí amb la nova plaça del Rastre. // FOTO: G.M.

El 2015, l’anyde la nova plaçade la catedral

“Després de fer l’eixample,la plaça Sant Joan i reorde-nar el carrer Providència, elque faltava al barri del Ras-tre era la plaça Mossèn Sol”,ha recordat la regidora d’Ur-banisme. Encara parlant delnucli històric, Roigé ha afir-mat que l’Ajuntament confiaen poder arribar a un acordamb el darrer dels propieta-ris de les cases de davant dela catedral, abans de tirar en-davant el procés expropia-tori. De fet, un cop adquiritel darrer immoble i quan lescases siguen enderrocades,l’Ajuntament impulsarà laconstrucció de la nova plaçade la façana principal de lacatedral. Això serà durant el2015, segons els càlculs delgovern municipal. En unasegona fase, també han pre-vist la construcció d’unanova de zona de vianantsentre la plaça del Paiolet i laplaça de l’Escorxador, perposar en valor la façana de lacatedral, el palau del Bisbe iel complex de l’antic escor-xador, on ara hi ha el Museu.“Volem que aquests edificistinguen més valor, i situaruna zona de vianants al vol-tant d’aquests monumentsdotarà Tortosa de molta mésimportància”, ha afegit. Enaquest sentit, Roigé ha expli-cat que més endavant esveurà què passa amb el mo-nument de la Batalla de l’E-bre, ja que el pla especial delnucli històric també preveuutilitzar la pilastra per recu-perar l’antic pas sobre el riu.


URBANISME

Mira elvídeo enaquestenllaç

AIGUA CONGELADAEL DARRER PLE ORDINARI del2014 a Tortosa va servir per aprovar lacongelació de les tarifes de consum del’aigua i del clavegueram per a l’exercicidel 2015. La congelació del preu de l’ai-gua va tirar endavant amb el vot afavor de CiU i l’oposició d’ERC i ICV,mentre que el PSC, PP i PxC van abste-nir-se. Quant a la tarifa del clavegue-

ram, només PxC va abstenir-se. Ambtot, cal dir que la implantació del nousistema de telelectura d’Aigües de Tor-tosa, amb una inversió de més d’1,5 mi-lions d’euros, repercutirà en el rebut del’aigua incrementat la quota de mante-niment en 0,30 euros el primer any, 0,60euros el segon any, i 0,90 euros el tercer.L’empresa mixta preveu finalitzar a l’a-

bril la substitució dels més de 14.000comptadors d’aigua del municipi peraquest nou sistema de lectura a distàn-cia, que permeten detectar fuites demanera immediata. Des de l’oposicióhan criticat que Aigües de Tortosa s’es-talviarà costos de personal amb una in-versió que en realitat hauran estatfinançant els abonats al servei. G.M.


Roig (PSC) acusa Esquerra de ser“còmplice” de Bel amb el nou projecte

El portaveu del PSC i candidata l’alcaldia de Tortosa, EnricRoig, ha acusat CiU de ser elsprincipals culpables de la si-tuació de les piscines munici-pals, començant perquè fa 10anys van oposar-se al projectede l’alcalde socialista Joan Sa-baté, amb motiu de la polèmicaper l’enderrocament del velò-drom. Durant una entrevista aCanal 21 Ebre, Roig va recordarque el velòdrom continua ambgreus deficiències i sense co-brir, que és el que havia pro-mès CiU. I que, a més a més, elgovern de Ferran Bel tampocha fet el seu complex d’aigües,mentre que la piscina d’estiuva ser enderrocada just abansde les municipals del 2011. Roigtambé va comparar la fallidadel projecte del complex d’ai-gües de Tortosa amb el nyap i laindemnització que s’ha pagat ala promotora del projecte Cas-tor. Així, Roig va concloure quela ciutadania de Tortosa es me-reix saber quan i com es cons-truiran les noves piscines. Roig va tornar a justificar la de-cisió dels socialistes de no par-ticipar en la taula de negociacióper consensuar les noves pisci-nes. De fet, va lamentar que enel darrer ple del 2014 el governde CiU rebutgés la moció delPSC que reclamava un calen-dari clar, després de gairebé unany de converses amb els

grups de l’oposició. A més, vacelebrar que Iniciativa haja de-cidit abandonar les negocia-cions. Però, en canvi, va criticarque ERC siga “còmplice” de“l’engany” de les piscines i dela foto “propagandística” quevol propiciar l’alcalde.I és que el grup d'ERC seguiràparticipant en les reunions dela taula de diàleg per consen-suar un nou projecte de pisci-nes. Els republicans ho vandecidir després que Iniciativaanunciés, durant el ple d’apro-vació del pressupost del 2015,que deixava aquestes reunionsen desacord amb el govern deCiU. Així, el president locald’ERC, Marc Puigdomènech,va afirmar que la polèmica deles piscines és l’exemple mésclar de “mala gestió” de l’actualgovern municipal, ja que la ciu-tat ha perdut “temps i diners”.Però tot i així, Puigdomènechva afegir-hi que ara cal tirar en-davant un nou projecte almarge de les baralles políti-ques, i que ERC ha fet algunesaportacions. Per la seua banda,Xavier Dalmau va condicionarel suport del PP, tot advertint dela falta de claredat sobre el sis-tema de finançament de lesobres. Finalment, la regidorad’Urbanisme, Meritxell Roigé(CiU), va lamentar que el PSC iICV no apostin pel diàleg perconsensuar un nou projecte.De fet, els va acusar de volerque el projecte fracasse i queaixí Tortosa no puga construirles noves piscines.


POLÍTICA

Les noves piscines tornen a enfrontar govern i oposició

El cartell anunciador de l’antic complex d’aigües. // FOTO: G.M.

TORTOSA

Nou programa 6-16 per ainfants, joves i famílies

L'Obra Social de “la Caixa” des-tinarà 42.000 euros per impulsarun projecte d’accions socials ieducatives per a infants i joves iles seues famílies, en el marc delprograma 6-16 de l’Ajuntamentde Tortosa. “Sense aquesta apor-tació que sempre hem tingut,però que es veu incrementadaenguany, no seria possible tirarendavant aquest projecte, quefarà que tinguem una societatmillor i més cohesionada a Tor-tosa, amb un millor futur”, va

voler destacar l’alcalde, FerranBel, durant la signatura del con-veni amb la directora de laBanda d’Institucions de “laCaixa”, Tatiana Caro. A més, Beltambé va agrair la “gran tasca”que estan realitzant els volunta-ris de les entitats per desenvolu-par el programa 6-16. “Aquestesconvocatòries d’ajuts són unaaltra manera de col·laborar ambel territori i amb les entitats so-cials i les institucions que tenencura de les persones vulnera-bles”, va assenyalar Caro. “Pertant, ens complau que un pro-jecte de Tortosa hagi estat selec-cionat com un dels prioritaris

per al proper any”, va dir. El pro-jecte, impulsat pel consistori,pretén articular una acció edu-cativa integrada entre l’adminis-tració, el món associatiu, i laresta d’agents educatius del mu-nicipi de Tortosa, per promourela cohesió social, la igualtat d’o-portunitats i l’educació intercul-tural. Dinamitzar i potenciaractuacions coordinades entre elscentres educatius, les famílies,l’Ajuntament, les associacions ientitats. També promoure l’èxitescolar i l’aprenentatge fora del’àmbit formal, així com aconse-guir que Tortosa puga esdeveniruna ciutat educadora.

SOCIETAT

G.M.TORTOSA


TORTOSA BREUS

Tortosa blinda laxarxa d’aigua potable per als propers 20 anys

Les darreres actuacions quel'empresa estatal Acuamedha fet a Tortosa, en el marcdel Pla de restitució territo-rial vinculat a la desconta-minació de l'embassamentde Flix, permeten que la ciu-tat puga tenir garantit l'a-bastament d'aigua durantels propers 20 anys. Així hova assegurar l'alcalde deTortosa, Ferran Bel, en lapresentació de les tres da-rreres obres que Acuamedha dut a terme al terme mu-nicipal, per un import d’unsdos milions d'euros. Ambtot, el total de la inversió aTortosa ascendeix fins als 5milions d'euros, ja quetambé cal destacar el dipòsitde 3.000 metres cúbics a lapartida de Sant Bernabé al'EMD de Jesús, i la canalit-zació des del dipòsit a tot elpoble. A més, la interconne-xió feta amb Ferreries fa unsanys facilitaria que aquestbarri es pogués abastir si fosnecessari des de Jesús, encas d’emergència. SegonsBel, Tortosa ja no tindrà pro-blemes de subministramentd’aigua ni actualment nipels propers 20 anys, ja queles actuacions que ha fetAcuamed han permès com-pletar un circuit d’abasta-ment que farà possible ferfront a qualsevol situaciód’emergència a la xarxa d’ai-gua. G.M.

Els treballs d’instal·lació dela tanca de protecció entrel’avinguda Canigó i la viadel ferrocarril, al barri deSant Llàtzer, han finalitzaten els darrers dies de des-embre. L’Ajuntament deTortosa havia instat l’em-presa promotora de la urba-nització Tirant Lo Blanc a feraquesta actuació, desprésque en el seu moment, quanes va urbanitzar aquest sec-tor, les desavinences entre lapromotora i Adif van impe-dir que es pogués fer l’obra.La tanca de protecció dónacontinuïtat a la que l’Ajun-tament havia habilitat en eltram immediatament ante-rior, en el marc de les obresde construcció dels accessosa la nova escola de Sant Llàt-zer. G.M.

Tanca de protecció a les viesdel tren de l’avinguda Canigó

Meritxell RoigéPRIMERA TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE TORTOSAI DIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

ELS FINALS D’ANY es presten a fer balançde tot tipus i, en l’àmbit de la política muni-cipal, s’afegeix la finalització del mandatmunicipal amb les eleccions locals del pro-per mes de maig. El govern de l’Ajuntamentde Tortosa, presidit per Ferran Bel i en elqual he participat en aquest i en l’anteriormandat, va introduir com a novetat el Plad’Actuació Municipal (PAM), document quepermet retre comptes anualment del balançde gestió de l’acció de govern davant la ciu-tadania. En els propers mesos presentareml’estat d’execució de l’any que ara acaba i detota la legislatura, però ja puc avançar queestarà en la línia dels balanços presentatsfins ara, amb compliments que s’han situatal voltant del 90 per cent.

PERÒ MÉS ENLLÀ de les xifres, que sónben reals i constatables, hi ha la realitat deldia a dia, la del carrer. I el més fàcil per cop-sar aquest elevat compliment del PAM éspassejar per qualsevol barri de Tortosa, in-tentar recordar com estaven el 2007, quanl’equip de Ferran Bel vàrem assolir per pri-mera vegada el govern de la ciutat, i veurecom han canviat. El centre històric de Tor-tosa és un dels exemples més evidents –peròno l’únic- d’aquesta transformació radical.Tots estem ja familiaritzats amb els nous ca-rrers de la Rosa, Bisbe Aznar, del Vall, plaçade la Cinta, plaça de l’Absis, carrer delCarme, carrer Croera i Ciutat.. Però cal pen-sar que al 2007 estava tot per a fer. El PIN-CAT, l’eina cofinançada entre la Generalitati l’Ajuntament de Tortosa que ha permèsdonar la volta al nucli antic, feia dos anysque existia quan CiU va arribar al governmunicipal però no s’havia redactat ni un solprojecte d’obra durant els anys que va go-vernar el tripartit, amb alcaldia del PSC. Resde res. En una autèntica cursa contrare-llotge, el govern de Ferran Bel va posar fil al’agulla i va iniciar la urbanització de carrersi places del nucli antic fins al dia d’avui, ja

en la recta final, quan ja ha finalitzat una deles últimes i més emblemàtiques obres delPINCAT: la urbanització dels carrers Mont-cada, Bonaire i plaça Montserrat. A la qualcal afegir l’obertura de l’aparcament sote-rrat del carrer Montcada, i l’entrada en larecta final perquè la Catedral pugui obrir-sedefinitivament a la façana fluvial, amb l’en-derroc de les cases del carrer Croera. Sensdubte, la transformació més gran del centrehistòric de Tortosa, en moltes dècades, ésuna de les fites de les quals ens sentim mésorgullosos d’haver assolit.

PERÒ AQUEST CANVI, aquesta transfor-mació de la ciutat, ha anat més enllà delnucli antic. Hem renovat el barri del Rastre,amb carrers urbanitzats i en breu amb unanova plaça Mossèn Sol. Santa Clara, un delsbarris emblemàtics del nucli antic, també haviscut una important renovació de carrers,places i nous equipaments, com la nova seude l’associació de veïns. Remolins, que vaviure una de les primeres actuacions delnostre govern, la nova comissaria de la Poli-cia Local, ha seguit gaudint d’altres actua-cions com la rehabilitació de l’anticescorxador per ubicar-hi el recuperatMuseu de Tortosa i també la nova oficina deturisme, juntament amb una aposta pel calljueu i la urbanització del carrer Major deRemolins i el Portal de Remolins. Ferreries,amb la urbanització del carrer Llarg de SantVicent, el nou Centre Cívic, la millora de lesinstal·lacions esportives existents, la nova fa-çana fluvial, la consolidació del viver d’em-preses o l’ampliació dels carrils bici. AlTemple, hem retirat la pilastra de l’anticpont del tren a l’avinguda de la Generalitat,hem recrescut i ordenat l’avinguda Lleidaen el context de la conversió del pont deltren en la nova rambla de la ciutat, hem con-solidat el nou pavelló poliesportiu, hem ur-banitzat la plaça del Carrilet, tenim unanova Casa de la Música al barri i el Parc Mu-

nicipal llueix com mai abans. Al barri deSant Llàtzer acabem d’estrenar escola, hemprolongat l’avinguda Canigó i creat novesplaces d’aparcament gratuït, a més d’am-pliar la capacitat del barranc de la Llet. Itambé hem actuat i apostat pels nostres po-bles, amb actuacions a Jesús, Campredó,Bítem, Els Reguers i Vinallop. Aquestes sónnomés algunes de les iniciatives que hemtirat endavant en els barris i pobles de laciutat, que es complementen amb un pla demanteniment de la via pública, que inclouaccions de millora a tot el municipi, i projec-tes de ciutat com la renovació de l’enllume-nat o l’aposta per la mobilitat, amb laconstrucció de vora 700 noves places d’apar-cament gratuït en superfície o la creació demés de 9 quilòmetres de carril bici en nomésset anys.

RESUMIR EN UN ARTICLE les aproxima-dament mil actuacions dels dos PAM queaquest govern municipal ha tirat endavantno és cosa fàcil. Resulta molt més pràctic,com deia abans, sortir al carrer, passejar perTortosa, obrir bé els ulls i comprovar el re-sultat de l’acció de govern de CiU enaquests últims anys. Hem estat capaços detransformar Tortosa, i ho hem fet en unsanys de crisi econòmica, sense renunciar almanteniment de les polítiques socials i a lareducció de l’endeutament per deixar la ciu-tat menys hipotecada. El govern de CiU hadeixat una ciutat transformada, més bengestionada i menys hipotecada. S’han posatles bases de la Tortosa del futur. Quedenmolts reptes per endavant. Disposar d’unesnoves piscines n’és un, i seguirem treballantper fer-ho possible. Deia que s’han posat lesbases del futur amb un nou model de gestióde la ciutat que ha permès la seva transfor-mació en condicions adverses. Tenim unasocietat civil compromesa i un Ajuntamentendreçat. Estem preparats per continuarconstruint la Tortosa del futur.

Preparats per seguir construint Tortosa


L’Agrupació de Penyes i Co-missions Taurines de les Te-rres de l’Ebre va celebrar el29 de novembre la III GalaTaurina, un esdevenimentque vol posar en valor la festadels bous, tradicional a lamajoria dels pobles del terri-tori. Així ho va destacar elpresident de l’Agrupació, Jo-aquim Puig, qui també vaafirmar que la Gala Taurinabusca la unió entre els aficio-nats, així com sumar esforçosper mantenir les festes ambbous. En aquest sentit, la IIIGala Taurina de les Terres del’Ebre va guardonar els mi-llors bous, vaques i cartells depenyes de la temporada.Com a novetat, també es vanincloure premis a la millor

col·laboració, a la millora di-fusió exterior de la festa -queva rebre l’ampostina ÀngelaBaz, cap de premsa del toreroDavid Mora-, i a la millor de-fensa activa dels bous, queenguany va rebre l’alcalded’Alfara de Carles, JosepMas. També es va fer un reco-neixement al ramader Roge-lio Martí, propietari, fins fauns mesos, d’una de les ra-maderies de lídia històriquesde l’Ebre, situada a la fincaEls Ullals d’Alfara de Carles.Enguany la Gala Taurina vatenir lloc a Santa Bàrbara, justdesprés de celebrar la pre-ceptiva assemblea general enla qual es va acordar, entred’altres punts, augmentar laquota als socis i negociar elcost dels veterinaris. La duesprimeres gales taurines vancelebrar-se a Santa Carles dela Ràpita i a Amposta. C.B.

Bankia, imputada per apropiació indeguda en el cas de la cooperativa

L’ALDEA SOCIETAT

La jutge afirma que l’antiga Caja Madrid operava amb els impositors com si fossin clients

L’entitat bancària obria comptes als socisde la cooperativa sense el seu consentiment

La titular del jutjat número 1 deTortosa ha decidit imputar Bankiaper presumpta apropiació inde-guda en el cas de la fallida de lacooperativa de l'Aldea. Segons lainterlocutòria de la jutge, l'entitatfinancera operava amb els impo-sitors de la secció de crèdit com sifossin clients seus, obrint-loscomptes sense la seva autoritza-ció. Això hauria permès a Bankiaincrementar els seus beneficiseconòmics. Per aquests fets, ja vaser imputat l'exdirector de l'ofi-cina de l'entitat a Amposta -jatancada-, Antonio Fornós. Ara, amés, s'amplien les imputacions al'exsubdirectora de la sucursal,Manuela Buera, i també a lacomptable de la mateixa coope-rativa agrícola, Mercè Benito. Laimputació de Bankia i Buera, ques’afegeixen a les 25 persones im-putades en el procés, s’ha produïtdesprés d’un recurs de l’Associa-ció d’Afectats per la Secció deCrèdit de la Cooperativa.En realitat, el fosc paper de Ban-kia en el bloqueig dels comptesde la secció de crèdit, al desembre

del 2011, i la fallida posterior de lacooperativa havia estat denunciatreiteradament pels impositors isocis afectats. També pels actualsgestors de la cooperativa i per l'A-juntament de l’Aldea, que des debon principi van assenyalar l'en-titat financera -l’antiga Caja Ma-drid- com una de les principalsresponsables de la situació. Unbloqueig que manté encara en-trampats més de 4,5 milions d'eu-ros, en estalvis d'uns 300 socis.

Llibretes sense permísBankia, ara imputada com a enti-tat, va obrir comptes als socis dela cooperativa "sense que exis-teixi evidència d'alguna autorit-zació per part dels interessats". Ésa dir, sense cap tipus de consen-timent. Segons la jutgessa, el pro-cediment de vincular els comptesde la secció de crèdit amb els deBankia es feia d'acord amb l'exdi-rector de la secció de crèdit, EnricSabater. Ell determinava si es vin-culaven al compte 750 o al 246,propietat de la Cooperativa. I uncop fets els corresponents reque-riments judicials, ni la societat niBankia han pogut aportar cap au-torització per escrit dels afectats. Més i tot, la interlocutòria també

recorda que sobre el compte 750,que era una llibreta ordinàriaamb la qual la cooperativa ope-rava a través de Bankia, no cons-tava l'existència de comptesvinculats. Segons la jutgessa, l'en-titat financera hauria d'haverremès la informació sobre càrrecso abonaments a la mateixa coo-perativa de l’Aldea, perquèaquesta la traslladés als titularsdels comptes de la secció de crè-

dit. En canvi, la interlocutòria re-treu que Bankia ho enviava direc-tament als impostors, "tot i queno eren clients seus". L'adminis-trador concursal de la cooperativaja va informar que aquestes pràc-tiques podien suposar greus irre-gularitats i importants sancions,segons les normes de regulacióbancària.

BBAIX EBRE

L’EBRETERRA PREN FORMAEL CONSELL COMARCAL del BaixEbre ja té molt avançades les obres delCentre d’Innovació i DesenvolupamentTurístic que s’està construint a Deltebre.Es dirà EbreTerra i serà un espai de serveiintegral, que combinarà atenció perso-nalitzada, experiències per al visitant,espais de descobriment del territori, ex-posicions, cursos de professionalització i

formació ocupacional, i assessorament iacompanyament per a les empreses. Lesobres es van iniciar al mes de maig i,sense comptar la futura museïtzació, jas’han executat més d’un 75% dels tre-balls. A més, també s’han iniciat lesobres de la plaça exterior. La previsió ésque EbreTerra es puga inaugurar durantel primer trimestre del 2015. G.M.

Premi de lespenyes taurinesa l’alcalde d’Alfara

El ramader Rogelio Martítambé va rebre unreconeixementdels afeccionats

Gustau Moreno / ACNL’ALDEA

Els agents judicials entrant a l’antiga oficina de Bankia, el 2013. / Foto: ACN.


Amposta va tancar el 8 de des-embre la 54a Fira de Mostres,després de quatre dies d’intensaactivitat. L’alcalde d’Amposta,Manel Ferré, va calcular que,malgrat el fort vent que va bufaral territori durant aquells darrersdies, prop de 50.000 persones vanvisitar Fira Amposta. Una firaque inaugurava el 5 de desembreel conseller d’Agricultura, JosepMaria Pelegrí. Una vegada més,el certamen va convertir Am-posta en l’aparador comercial deles Terres de l’Ebre, amb un totalde 150 expositors que segonsFerré van complir amb les expec-tatives dels visitants.Entre els actes celebrats en elmarc de la Fira de Mostres, vadestacar el XXVII Dia de la Co-marca, dedicada enguany a SantCarles de la Ràpita. La jornada vaestar presidida per la directorageneral d’Atenció a la Infància il’Adolescència, Mercè Santmartí,qui va efectuar un emotiu dis-curs com a rapitenca d’adopció.Santmartí va recordar la seua

arribada a la Ràpita l’any 1986, iva destacar els canvis que ha ex-perimentat el municipi en els da-rrers anys. L’alcalde de la Ràpita,Joan Martín Masdéu, va remar-car que, malgrat el temps de crisidels darrers anys, cal posar sobrela taula les potencialitats del mu-nicipi.

AAMPOSTA

EN RECORD DELS CAMÀLICS AMPOSTA ha dedicat els dies 12 i 14de desembre a recordar i homenatjar elscamàlics, la feina dels quals va ser im-prescindible en l’elaboració i comercia-lització de l’arròs. De fet, els camàlicsvan ser una de les figures més popularsd’Amposta i de la resta de poblacionsdel Delta al llarg del segle XX. Encarre-gats de transportar a coll sacs de fins a

100 quilos d’arròs, els camàlics haviende tenir força, habilitat i també resistèn-cia. Una feina que admirava tothomperò que els provocava desviacions decolumna, vèrtebres aixafades, costellesenfonsades, problemes a les cames i na-fres al coll. I la pols d’arròs, a més decoïssor, també produïa problemes respi-ratoris, pulmonies o bronquitis. G.M.

La 54a Fira de Mostres d’Ampostaaplega prop de de 50.000 visitantsL’alcalde destaca l’afluència de públic i la satisfacció dels

expositors, tot i el vent que va bufar durant els dies de firaPelegrí va ser l’encarregat d’inaugurar el certamen, que

va dedicar el dia de la comarca a la població de la Ràpita

Potenciar elsemprenedors il’arribada d’indústries

Gustau MorenoAMPOSTA

El regidor d’Empresa i In-dústria d’Amposta, JosepManel Ferré, ha fet una valo-ració molt positiva del serveiAmposta Empresa, que so-bretot va dirigit a orientar iassessorar els nous emprene-dors. De fet, va anunciar quevolen potenciar el programaAmposta Empresa, tenint encompte els bons resultats as-solits. Ferré va explicar que elservei ha tingut una granafluència en els darrers anysde crisi, ja que molta gent hadecidit capitalitzar el seu aturo destinar els diners de laseua indemnització per amuntar noves empreses. Elregidor també va destacarl’èxit dels fòrums d’empre-nedoria, tenint en compteque la darrera edició va aple-gar unes 300 persones. Abanda, Ferré va afirmar quel’Ajuntament està treballantmolt dur per atraure novesinversions industrials. Se-gons el regidor, la situació ésmolt complicada, ja que la re-activació econòmica encarano ha arribat als polígonsmés allunyats dels grans polscom Barcelona. Ferré ha dit,però, que estan fent nouscontactes de manera cons-tant, per intentar cristal·litzarl’arribada de noves empresesque generin ocupació.

ECONOMIA

Cinta BonetAMPOSTA

Més fires, potser després de la crisi

El regidor de Fires d’Am-posta, Josep Manel Ferré, vaassenyalar que l’Ajuntamentde la capital del Montsià noté previst ampliar el seu ca-lendari firal. Durant una en-trevista a Canal 21 Ebre,Ferré va dir que això seràaixí, com a mínim, fins que

arribe la recuperació econò-mica. El regidor va explicarque ho van estar considerantdesprés de rebre algunespropostes, però va dir que demoment prefereixen apostarper la Fira de Mostres, on hicap tothom pel seu caràctermultisectorial. G.M.


Una imatge de l’edició d’enguany de la Fira de Mostres d’Amposta. / Foto: M.C.


AMPOSTA

El conseller Vila inaugura lanova estació d’autobusos

MOBILITAT

El conseller de Territori i Soste-nibilitat, Santi Vila, va inaugurarel pasasat 11 de desembre lanova estació d’autobusos inte-rurbans d’Amposta, en funcio-nament des de feia poc mésd’una setmana. Es tracta d’unainstal·lació llargament reivindi-cada que ha comptat amb unainversió d’1’2 milions d’euros, ique millora la mobilitat entransport públic al municipi aixícom a la resta de la comarca del

Montsià. En concret, a l’estaciótindran parada nou línies inte-rurbanes, amb una previsiód’uns 100.000 viatgers anuals.L’estació té una capacitat per a7 andanes i 5 places addicionalsper autobusos i compta amb unedifici terminal amb sala d’es-pera, despatx de bitllets i serveide bar. Així mateix, disposad’una àrea d’aparcament exte-rior per uns 40 turismes. El con-seller Vila va assegurar que laposada en marxa de la nova es-tació d’autobusos evidenciavaque, malgrat les dificultats eco-nòmiques, el govern catalàcompleix amb els seus compro-

misos. Per la seva part, l’alcalded’Amposta, Manel Ferré, vadestacar que l’estació d’autobu-sos, a la cruïlla entre l’avingudade Santa Bàrbara i el carrer Se-bastià Juan Arbó, es troba en unlloc de creixement de la ciutat,és molt funcional i dóna unaresposta adequada als usuaris.En la seva visita a Amposta, i enrelació a les infraestructures demobilitat, Vila també va volerremarcar que actualment hi hauna bona cartera de serveis ales Terres de l’Ebre i que es vanatenent les demandes del terri-tori intentant optimitzar els im-postos dels ciutadans.

Inauguració de l’estació d’autobusos. // FOTO: M.V.

Cinta BonetAMPOSTA

Miró (PSC) proposa milloresper al nou equipament il’alcalde les dóna per fetes

El candidat del PSC a Am-posta, Francesc Miró, vaapuntar, el mateix dia de lainauguracióde l’estaciód’autobusosd’Amposta,que calia feralgunes mi-llores a l’e-quipament.Durant unaentrevista aCanal 21Ebre, Miróva destacarque la novaestació d’autobusos d’Am-posta és un equipament moltactual i modern, a més demolt ben situat. Però Miró varemarcar que alguns usuarisja han manifestat les prime-res demandesper millorarl’estació. Perexemple, re-clamen man-tenir l’estacióoberta finsque arribe eldarrer auto-bús, perquèalgunes vega-des ho fa ambretard, aixícom instal·larmarquesines a l’exterior. Dela mateixa manera, Miró vaassenyalar que caldria millo-rar la il·luminació de la zona,així com treballar perquè hihagi més autobusos directes

amb els pobles de l’interiordel Montsià.Dies més tard, l’alcalde

d’Amposta,Manel Ferré,responia lesp e t i c i o n sque va fer elPSC per mi-llorar lanova estaciód’autobusosde la capitaldel Montsià.Ferré va con-testar a Miróque l’estació

encara no funciona a ple ren-diment perquè la Generalitatha de fer abans l’adjudicacióde la gestió del nou equipa-ment, que provisionalmentestà gestionant l’empresa

Hife. Així,el nou ope-rador hauràde compliramb unsnous hora-ris i ambuna possi-ble millorade l’enllu-menat, si esconsideranecessari.A més, l’al-

calde d’Amposta va assenya-lar que ja s’ha instal·lat unamarquesina a l’exterior del’estació, per donar serveitambé els usuaris del busurbà.

Miró reclama mésil·luminació, lainstal·lació demarquesines iretardar l’horaride tancament

Ferré explica quela marquesina jas’ha instal·lat i

que hi haurà noushoraris i milloresen l’enllumenat


L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, ha avançat les actuacionsque faran amb la subvenciód’un milió d’euros que hi des-tinarà la Diputació de Tarra-gona per a l’exercici del 2015.Durant una entrevista a Canal21 Ebre, Ferré va explicar quees tracta d’un ajut directe quela Diputació de Tarragona con-cedirà als tres municipis de lademarcació amb més de 20.000habitants i que no han estat de-signats com a subseus dels Jocsdel Mediterrani del 2017 a Ta-rragona. A les Terres de l’Ebre,és el cas de les ciutats d’Am-posta i de Tortosa, que tambérebrà una altra subvenció d’unmilió d’euros. En aquest sentit, Ferré va deta-llar que la Diputació de Tarra-gona voldria que aquestsdiners es dediquessin a in-fraestructures de caràcter es-portiu, tot i que tambéacceptarien altres obres urba-nes. Així, Amposta destinaràuna part de la subvenció a laurbanització de l’avinguda delDoctor Tomàs Pujol i a la mi-llora de la xemeneia del Molíd’Adell, amb un pressupost de545.000 euros. L’altre projecte que volen em-prendre a Amposta és el cobri-ment lateral de les pistes defutbol sala, perquè puguenfuncionar com si fos un pave-lló. Ferré també va detallar al-guns dels aspectes delpressupost de l’Ajuntamentd’Amposta per a l’any vinent, al’espera de poder negociar al-guna esmena amb els grups del’oposició, tot remarcant que hi

haurà partides importants pera polítiques socials i d’ocupa-ció. I també per a inversions,gràcies a la subvenció de la Di-putació de Tarragona i també apartir d’un nou préstec. Així,l’equip de gover preveu acabarl’oficina de turisme i el centred’interpretació del Delta, al’antic escorxador, i també ferla segona fase del carrer Terol,a més de la urbanització delpasseig del Canal.

El portaveu i regidor del grupmunicipal d’Esquerra d’Am-posta, Adam Tomàs, ha anun-ciat que portarà al Tribunal deComptes el procediment decontractació del transportadaptat a través de la Funda-ció Privada de Serveis Socialsdel Montsià (FUSSMONT).El regidor republicà va acusarl’alcalde d’Amposta, ManelFerré, president de l’HospitalComarcal del Montsià i deFUSMMONT, d’utilitzar tantl’hospital com la Fundacióper seguir procediments ad-ministratius més laxes delsque es veuria obligat a com-plir en cas que el mateix pro-cediment es fes des de

l’Ajuntament. Després de co-nèixer el contingut dels infor-mes de Secretaria iIntervenció, els republicansqüestionen que el procedi-ment administratiu per con-tractar la gestió del serveisigui l’adequat. Tomàs va afir-mar que “no judicialitzaran lapolítica ampostina portant elcas al Tribunal ContenciósAdministratiu”, però afirmaque sí que utilitzaran un altremitjà fiscalitzador, el Tribunalde Comptes, per saber si s’haactuat de manera correcta ono. Tomàs va anar més enllàquan va explicar que el Con-sell d’Administració de l’Hos-pital Comarcal del Montsiàva encarregar una auditoriainterna sobre el control de lesfinances de l’exercici 2013 i hiapareixen 16 casos que nos’ajusten al procediment quefixa la Llei de contractes delSector públic i que, en total,sumen més de 4 milionsd’euros. C. Bonet

AMPOSTA

Millores urbanes i esportivesPart del milió d’euros de la Diputació serà pel

cobriment lateral de les pistes de futbol sala També s’actuarà a l’avinguda del Doctor

Tomàs Pujol i a la xemeneia del Molí d’Adell

PRESSUPOSTOSLOCAL

ERC portaràel cas de laFussmont alTribunal deComptes

Els republicansquestionen que elprocedimentadministratiu percontractar la gestiódel servei siguil’adequat

El cas afecta laFundació de ServeisSocials del Montsià

El govern d’Amposta preveu fer el cobriment lateral de les pistes de futbol sala, // FOTO: M.V.

G. Moreno / C. BonetAMPOSTA

Les obres del CAP es podrientreure a concurs al 2015

L’alcalde d’Amposta, ManelFerré, ha remarcat que el2015 la Generalitat hauria detraure a concurs les obres delnou centre d’atenció primà-ria, amb un pressupost demés de tres milions d’euros.Així ho va afirmar desprésde mostrar el seu desacordamb el pressupost d’inver-sions de la Generalitat per al2015 a les Terres de l’Ebre.Així, Ferré va assenyalar quefa temps que reclama una“discriminació positiva” per

al territori, i molt especial-ment per a la comarca delMontsià. De fet, l’alcaldeampostí va recordar que fa 14anys que el Montsià és la co-marca “Ventafocs” del país.Amb tot, Ferré va destacar lanecessitat de poder aprovarel pressupost del 2015, i es vamostrar convençut que es po-drien introduir esmenes permillorar el capítol d’inver-sions a l’Ebre. Ferré també vacriticar la manca d’inver-sions de l’Estat al territori.



MMONTSIÀ

PAS DEFINITU PER LA LÍNIA DEL TRABUCADOR

LA GENERALITAT, l’empresa, In-fosa i Endesa han rubricat un conveniper formalitzar el projecte de soterra-ment de la línia elèctrica que abasteixl'empresa que explota les salines de laTrinitat. L'actuació ha de permetre as-segurar el subministrament a l'explo-tació situada a la punta de la Banya, almateix temps que garantir la integritat

dels espais naturals, la seguretat delsusuaris de la platja i les espècies prote-gides que hi habiten. L’actuació té uncost de 800.000 euros dels quals la mei-tat aniran a càrrec d'Infosa, un 30% En-desa i un 20% la Generalitat. L'obra,que durarà quatre mesos i havia de co-mençar aquest novembre, s'iniciarà fi-nalment un cop la companyia elèctrica

disposi de tots els permisos. Aquestaactuació consistirà en la substitució del'actual cable aeri que transcorre perl'istme del Trabucador, i que sovint,fruit dels temporals, queda dins delmar o provoca accidents entre usuarisde la platja, per un nou cable soterratsota el llit marí que ha de suposar unasolució definitiva. C.B.

Els veïns d’Alcanar no descar-ten mobilitzacions “contun-dents” perquè es mantingui elservei d’ambulància les 24hores del dia. La plataforma endefensa del servei d’ambulàn-cia 24 hores d’Alcanar va realit-zar una assemblea el passat 12de desembre, en la qual es vainformar del resultat de la reu-nió que tot just al matí vanmantenir amb el delegat delGovern a les Terres de l'Ebre,Xavier Pallarès, i el director delsserveis territorials de Salut a lesTerres de l'Ebre, Albert Gómez,que els van donar el seu com-promís verbal que, malgrat elnou concurs contempla una re-tallada de 12 hores, en la fasede millores es tornarà a 24. Enconcret, segons un dels mem-bres de la plataforma, JordiBort, tant Pallarès com Gómezels van assegurar que en el ter-cer sobre del concurs -el de lafase de millores- "s'adjudicauna ambulància 24 hores a Al-canar pels propers deu anys, i

una ambulància a 12 hores a lesCases d'Alcanar durant el període estival". Els veïns, però,no descarten mobilitzacions"contundents" si aquesta pro-mesa no es materialitza.

Al mes de novembre, la Comis-sió de Salut del Parlament deCatalunya va aprovar una reso-lució d'ERC que instava la Ge-neralitat a restituir el serveid'ambulància a Alcanar durantels 24 hores del dia. La resolu-ció va rebre els vots a favor detots els partits i només els votsen contra de CiU. Salvadótambé va reclamar que es tin-gués en compte la situació si-milar que viu Sant Jaumed'Enveja. I és que segons el nou

concurs del servei d’ambulàn-cia a Catalunya, Sant Jaumed’Enveja es quedaria sense elservei nocturn d’ambulància,actiu de les 20 hores a les 8hores, és a dir, 12 hores. L’alcalde de Sant Jaume d’En-veja, Joan Castor Gonell, va re-cordar que les primeresretallades del govern de la Ge-neralitat l’any 2011 ja van afec-tar directament el municipi,amb el tancament del Centred’Atenció Primària (CAT) a lesnits i els caps de setmana. Percompensar aquest tancament,Salut va consolidar el serveinocturn d’ambulància a SantJaume d’Enveja, però ara es voleliminar. Un fet que ha indig-nat els veïns del municipi. L’equip de govern de SantJaume ja ha fet diverses ges-tions amb Salut per mostrar elseu absolut desacord amb lamesura.


Un dels portaveus de la plataforma en defensa del servei d’ambu-

lància d’Alcanar, Jordi Bort. // FOTO: M.V.

Cinta BonetALCANAR

Els veïns d’Alcanar estudien mobilitzar-sepel manteniment del servei d’ambulància

SOCIAL

Des del Govern asseguren que el nou concurs adjudicauna ambulància les 24 hores a Alcanar per deu anys

Els veïns de Sant Jaume d’Enveja tampoc descartenaccions per evitar que el poble es quedi sense ambulància

La Generalitat ha refermatel compromís amb CemexAlcanar per consolidar laproducció de la cimentera il’activitat del port industrial.De fet, el 97% dels productesde Cemex operats desprésdel dragatge al port d’Alca-nar es destinen a l’exporta-ció, un any en què ja s’hanassolit 1.150.000 tones demercaderia. C.B.

El Govern refermael compromís ambCemex Alcanar

Alcanar passaria de24 hores de serveid’ambulància a 12

Sant Jaume d’Enveja esquedaria sense servei


MONTSIÀ

Les obres del barranc de laGalera començaran al gener

OBRES

Les obres del barranc de la Ga-lera començaran al gener. Arafa un any i mig, tres de les casesmés pròximes al barranc de laGalera es van esfondrar degut al'erosió provocada per l'aigua.La llevantada de finals de no-vembre no va provocar cap pro-blema, però el mal estat delshabitatges fa que l'alcalde delmunicipi, Ramon Muñoz, no escansi de reclamar que cal actuarper evitar més ensorraments.

De fet, ja s'ha aconseguit el fi-nançament per realitzar la pri-mera fase del projecte de reforç,que hauria de començar a mit-jans de gener perquè no esperdi la subvenció. El problemaes remunta als forts aiguats quevan tenir lloc a la tardor de l'any2000, que van provocar unagran barrancada. Des d’alesho-res, els fonaments d'una vin-tena de cases es van erosionantcada cop que plou, amb el perillque això comporta. La primerafase del projecte consisteix en laconstrucció d’un talús de con-tenció. Es tracta de gairebé

400.000 euros, un 50% delsquals els aportarà el govern es-panyol, un 40% la Generalitat iun 10% l'Ajuntament. Les obreshaurien de començar el mes vi-nent però tècnics de la Diputa-ció de Tarragona, que hanredactat el projecte, i els de l'A-gència Catalana de l'Aiguatenen algunes diferències. Se-gons ha explicat l’alcalde de laGalera, estan discutint si eltalús que s’ha de construir hade fer una inclinació de 30graus, l'ha de fer de 20 o l'ha defer de 15, perquè no es mengi elcurs del barranc. El barranc de la Galera. // FOTO: ACN.

Cinta BonetGALERA

L’Ajuntament d’Ulldecona vaser l’escenari escollit per cele-brar l’acte d’entrega del PremiEuropa Nostra 2014 que s’haatorgat al paisatge històric deles oliveres mil·lenàries del Te-rritori del Sénia. Es tracta d’unguardó de patrimoni culturalque atorga la Unió Europea. Eljurat va quedar impressionatper les fotografies d’aquests ar-bres i satisfets de reconèixer elsesforços realitzats per unample col·lectiu de gent de lazona per a posar en valoraquestes oliveres i el seu oli. Defet, el vicepresident d’Europa

Nostra, Álvaro Fernández-Vi-llaverde, va explicar que undels aspectes que va valorarmolt positivament el jurat vaser el treball realitzat per trescomunitats autònomes dife-rents. Les plaques del premivan ser col·locades als museusnaturals d’oliveres mil·lenàriesde la Jana i d’Ulldecona. En aquesta línia, i en el trans-curs de la celebració del 4tCongrés de la Mancomunitatde la Taula del Sénia, també esva posar en valor la gastrono-mia del nou oli d’oliva Via Au-gusta. El responsable de cuinade la Fundació Alícia, JaumeBiarnés, va remarcar que olimil·lenari de la Taula del Séniaés “únic al món, autèntic i sin-gular”.

Cinta BonetULLDECONA

AGRICULTURA

L’oli mil·lenari delSénia rep el premiEuropa Nostra

[ ] Una de les plaques col·locades als museus naturals d’oliveres mil·le-

nàries. // FOTO: TAULA DEL SÉNIA.


L’alcalde de Batea, Joaquim Pa-ladella, va comparèixer davantels mitjans de comunicació pernegar amb rotunditat que ell oel seus regidors hagin comèscap delicte econòmic. Paladellava fer aquestes declaracionsarran d’una notícia publicadaen un mitjà del territori on s’a-firmava que el jutge de Gan-desa, encarregat de la querellainterposada per la Fundació Pri-vada Terra Alta Segle XXI pelcas del servei de rehabilitació,havia demanat documentaciódes del 2005 per esbrinar unpresumpte delicte econòmic enla construcció del centre de re-habilitació municipal. En la no-tícia també s’afirma que lainvestigació afectaria l’actualequip de govern de l’Ajunta-ment de Batea i l’anterior, exaltscàrrecs del govern del tripartit,de Sagessa i del Catsalut d’a-quella època. Paladella va re-marcar que les informacionssón falses tot detallant que en laseva resolució el jutge no parlaen cap moment de delicte eco-nòmic i només demana infor-

mació sobre un decret relacio-nat amb l’ús del pati de l’escola,la construcció de l’institut itambé de la construcció delCentre de Serveis. L’alcalde deBatea va remarcar que difícil-ment han pogut cometre capdelicte quan l’Ajuntament no hafinançat res d’aquests equipa-ments. Paladella va explicarsense embuts el lligam “abso-lut” existent entre Cent perCent i la Fundació Privada TerraAlta Segle XXI, tot afirmant ques’està al davant d’una campanyaorquestrada per desgastar l’e-quip de govern, i a ell mateixcom a alcalde, perquè no estorni a presentar a les eleccionsmunicipals. De fet, Paladella vaexplicar que el grup a l’oposicióva demanar la còpia de tots elsexpedients de l’Ajuntament perintentar trobar alguna irregula-ritat. Així les coses, Paladella vademanar la dimissió dels regi-dors de Cent per Cent Batea pertot acusant-los d’estar utilitzantel joc brut.

Paladella i el seu equip de govern en roda de premsa. // FOTO: SÍLVIA ALARCÓN.

TTERRA ALTAi MATARRANYA

MÉS PLACES DE RESIDÈNCIAL’AJUNTAMENT de Batea reclamaràa la Generalitat la concertació de 30noves places per a la residència de lagent gran. Amb una inversió de sis mi-lions d’euros i després de molts mesosd’espera, la residència de Batea va obrirportes al desembre del 2012, quan unadura i llarga negociació amb el Departa-ment de Benestar i Família va permetre

concertar 30 de les 60 places públiquesprevistes. L’alcalde, Joaquim Paladella,assegura que les 30 primeres places ja fatemps que estan cobertes De fet, segonsl’alcalde, hi ha una llista d’espera quepermetria cobrir les 30 places que falten,fins al punt que alguns veïns han hagutde marxar fora del poble perquè a Bateano tenien plaça de residència. G.M.

Els regidors de Cent per Centper Batea van publicar unacarta oberta a l’alcalde de Batea,Joaquim Paladella, remarcantque els regidors a l’oposiciótenen el dret democràtic desol·licitar còpia dels expedientsde l’Ajuntament. També asse-nyalaven que abans de presen-tar-se a les eleccions ja tenien

familiars relacionats amb laFundació Privada Terra Altasegle XXI. En aquest sentit,qüestionen si són ells els quehan orquestrat una operació dedescrèdit o és l’alcalde el queestà atacant els seus familiarsper “desprestigiar i desarticu-lar” a l’oposició arran del caspel servei de rehabilitació.

També deixen clar que ells noestan al darrere de la notíciaque assenyalava que Paladellai el seu equip de govern haviencomès un delicte econòmic ique si l’alcalde n’està tan segurque els presenti una prova. Encas contrari, exigeixen la dimis-sió de l’equip de govern i Pala-della “per mentiders”.

Acusacions creuades a BateaL’alcalde demana la dimissió dels regidors de Cent per

Cent per Batea “pel seu joc brut” per desgastar el governEn resposta, els regidors a l’oposició també han exigit

la dimissió de Joaquim Paladella per “mentider”

L’oposició respon amb una carta oberta a l’alcalde

GASTRONOMIA


Cinta BonetBATEA

El Consell Comarcal de laTerra Alta ha endegat el pro-grama Treball i Formació,junt amb Servei d’Ocupacióde Catalunya. Aquest hapermès contractar 13 perso-nes en situació d’atur, que jahavien exhaurit la prestació,durant sis mesos. Aquestesrealitzen treballs de mante-niment, neteja i d’interès so-cial en diferents pobles de lacomarca. C.B.

ECONOMIA

La Terra Alta dónafeina a 13 aturats


La recta final de la vint-i-dosena recàrrega de la centralnuclear d’Ascó II ha registratalmenys dos incidències signi-ficatives. La primera va ser el28 de novembre, quan el titu-lar de la central va comunicaral Consell de Seguretat Nu-clear (CSN) que durant la re-càrrega de la planta s’haviaproduït un “petit vessamentd’aigua fora de la cubeta deltanc d’emmagatzematge d’ai-gua de recàrrega, a travésd’una línia que s’havia con-nectat a la sortida de l’esmen-tat tanc”. Durant l’incident, lacentral d’Ascó es trobava atu-rada, precisament, amb motiude la recàrrega. Segons les pri-meres informacions, l’aiguavessada va ser recollida per

una canaleta que condueix auna arqueta de pluvials, dinsde l’emplaçament. Per això, vaser necessària la seua descon-taminació, així com la delcol·lector. Tot seguir, es va pro-cedir a l’aspiració de l’aiguacontinguda en les arquetes depluvials situades en el mateixcol·lector. El succés va ser clas-sificat de nivell 0, sense conse-qüències per a les persones oel medi ambient.L’altre incident es va produirdurant la reconnexió del reac-tor d’Ascó II a la xarxa, el 16 dedesembre. Així, la central es vadesconnectar automàticamentquan s’incrementava la potèn-cia del reactor després de larenovació de 64 dels 157 ele-ments combustibles i les11.000 ordres de treball. Mésde mil persones han treballata Ascó II durant la recàrrega.

G.M.

La Ribera d’Ebre es rebel·la contrala retallada de l’aportació nuclear

ECONOMIA MEDI AMBIENT

En dos anys, la comarca ha passat de rebre385.000 euros a ingressar 150.000 euros

L’ajust en la subvenció posa en risc laprestació de serveis socials comarcals

El ple del Consell Comarcal de laRibera d’Ebre va aprovar a finalsde novembre, malgrat una novaretallada en les aportacions, lesbases reguladores de la conces-sió anual de l’Associació NuclearAscó-Vandellòs (ANAV) per fi-nançar les polítiques socials del’ens comarcal. De la mateixamanera, també per compensarels municipis de la comarca queno poden ser beneficiaris de lessubvencions estatals destinadesa les dotacions i infraestructuresderivades de l’aplicació delsplans d’emergència nuclear. I ésque ANAV ha retallat un 20% lasubvenció del 2014, una reduccióque se suma a la del 2013, que vaarribar fins al 50%. Així, en dosanys, el Consell Comarcal de laRibera d’Ebre ha passat de rebre385.000 euros a 150.000 euros. El president de la Ribera d’Ebre,Jordi Jardí, va assegurar que l’a-justament d’ANAV farà tronto-llar de manera significativa quela Ribera d’Ebre continuï sent re-

ferent en serveis socials. Així lescoses, Jardí va avançar que escrearà una comissió de negocia-ció amb ANAV, per intentar quereconsideri la retallada en laseua aportació econòmica.De fet, Jardí va anar encara mésenllà i, en la seua queixa, va afe-gir-hi que no entenia com unaempresa com ANAV, amb els mi-lions que generen les centralsnuclears, retallin “uns pocs milsd’euros” tan necessaris per a lacomarca de la Ribera d’Ebre.Finalment, el president del Con-sell Comarcal de la Ribera d’E-bre va detallar que els quatremunicipis que rebien ajuts per alreequilibri territorial pel fet deno poder ser beneficiaris de lessubvencions estatals, és a dir, Be-nissanet, Ginestar, Miravet i Ras-quera han passat, en dos anys, derebre ajuts per valor de 25.000euros a 10.000 euros.

El ple del Consell Comarcal de la RIbera d’Ebre. / Foto: RIBERAONLINE.

Incidènciesdurant la recàrregad’Ascó II

Més de 1.000persones han treballat durant larenovació

C.B. / G.M.MÓRA D’EBRE

Jardí crida a la reflexió d’ANAVJordi Jardí també va apro-fitar la celebració de l’actede lliurament de la Sirgad’Or 2014 per fer una cridaa la reflexió i tornar a re-clamar a l’ANAV que in-crementi la seua aportacióa la comarca. Així, desprésde remarcar que l’ajusta-ment d’ANAV fa trontollar

de manera significativaque la Ribera d’Ebre conti-nuï sent un referent en ser-veis socials, Jardí vaqüestionar que s’allarguila vida de les centrals nu-clears i que, després,aquestes no reverteixinpart dels seus ingressos enel territori on s’ubiquen.

RRIBERA D’EBREi PRIORAT

S’ENTREGUEN ELS PREMIS SIRGA D’OR 2014EL GRUP DE NATURA FREIXE,en la categoria d’entitats, i la llevadoraPepita Grangé, de Benissanet, hanestat els guanyadors de l’edició 2014dels premis Sirga d’Or, organitzats pelConsell Comarcal de la Ribera d’Ebre iel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.Es tracta d’uns premis que s’atorguen,de forma bianual, a persones i entitatsamb l’objectiu de reconèixer la seva

tasca envers la comarca. El Grup de Natura Freixe és una entitatsense ànim de lucre que aquest 2014ha celebrat el seu 25è aniversari. Desde la seva fundació, l’entitat va centrarles seves activitats en la conservació dezones humides, i en especial de la Re-serva Natural de Sebes i Meandre deFlix, on el Grup de Natura Freixe ésl’encarregat de la gestió d’aquest espai

natural mitjançant acords amb dife-rents administracions.D’altra banda, Pepita Grangé va ser lle-vadora a Móra d’Ebre des del 1950 finsal 1998. Grangé no només atenia elsparts de la Clínica Borràs, sinó que aju-dava també les mares que volien tenirla criatura a casa seva. Tothom va coin-cidir que va ser una dona molt avan-çada per la seua època. C.B.

Mira elvideo enaquestenllaç


BBAIX MAESTRATi ELS PORTS

EL CARTELL DE LA CARXOFALA XXII Festa de la Carxofa ja té car-tell anunciador, obra del fotògraf DavidPalau i la dissenyadora Bea Esbrí, i quecom no podia ser d’una altra manera, téla carxofa com a protagonista. El regi-dor d’Agricultura, Eduardo Arín, tambéha avançat que més enllà d’atorgar laCarxofa d’Or al restaurador ManuelRico, el sector agrari reconeixerà el tre-

ball de l'Associació de la Dona al llargdels 21 anys d'història de la Festa. D’al-tra banda, Arín va anunciar que s’eri-girà un monument a la carxofa en unade les rotondes més cèntriques de Beni-carló, just davant del col·legi La Salle. LaXXII Festa de la Carxofa començarà elproper 9 gener amb l'encesa de la gar-landa. C.B.

L'alcalde de Morella, RhamsésRipollés, i la regidora de Benes-tar Social, Malú Blasco, hanmantingut una reunió amb ladirecció de la residència SantJoan Baptista de la localitat, des-prés adonar-se que amb elspressupostos de la GeneralitatValenciana de 2015 es generariaun dèficit per al centre residen-cial de mig milió d'euros. Aixòes deu a que s'ha pressupostatla mateixa quantitat que el 2014i no s'ha tingut en compte l'a-portació dels usuaris, que a par-tir l'1 de gener cobraràdirectament l'administració au-tonòmica. D'aquesta manera, laconsignació és de 800.000 euros,en compte d’1,3 milions d'euros.Per a l'alcalde de Morella"aquesta desviació pressupostà-ria és injustificable i inassumi-ble i demostra que laimplantació del nou sistema degestió en serveis socials s'ha fetsense transparència i amb greuserrors”. A més, ha recordat que"la Generalitat té greus proble-

mes econòmics, especialment ala Conselleria de Benestar So-cial, i que amb aquesta mesuraes pretén que els ajuntaments iempreses gestores d'aquestsserveis la financie sense plante-jar-se que els retards en els pa-gaments poden fer perillar elsdiferents centres. Així les coses,Ripollés ha exigit que se solu-cione immediatament el pro-blema.

Pla de Transport PúblicD’altra banda, el ple de Morellava aprovar, per unanimitat, unamoció per reclamar a la Genera-litat Valenciana la creació d'unpla de transport que millori lapresència i coordinació d'auto-busos en el terme municipal i ala comarca dels Ports. Així, s'e-xigeix una reunió amb la Direc-ció General de Transport pertraslladar la importància detenir servei d'autobusos 365 diesa l'any i de millorar la coordina-ció amb l'estació de tren de Vi-naròs. També es demana ques’instal·li una marquesina a Or-tells i que hi hagi una línia d'a-juts per a l'ús del transportpúblic dels joves universitaris.

Morella reclama el mig milió d’euros dela residència Sant Joan Baptista

SOCIAL

La Generalitat Valenciana ha pressupostat800.000 euros en lloc de 1,3 milions d’euros

L’alcalde de Morella afirma que aquest fetmostra la mala gestió del govern valencià

L’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés // FOTO: MORELLA.NET.

Cinta BonetMORELLA

A partir del mes de gener,qualsevol nova activitat quees vulga establir a Benicarlóveurà reduïda la despesacorresponent a la documen-tació administrativa neces-sària. Així, la llicènciaambiental per a lainstal·lació d'una activitats'ha reduït de 600 a 300euros; la llicència ambientalper a la instal·lació d'una ac-tivitat amb Estudi d'ImpacteAmbiental (EIA) s'ha reduïtde 800 a 400 euros; i la co-municació d'inici d'una acti-vitat sotmesa a llicènciaambiental ha passat de 300 a200 euros. En el cas de la de-claració responsable am-biental la taxa de 300 eurosha passat a 0 euros, igual

que en el cas de la comuni-cació d'activitat innòcua,que també ha passat a 300euros a 0 euros; la declaracióresponsable per a oberturad'activitat recreativa s'ha re-duït de 600 a 350 euros. I amés, s'ha anul·lat el certifi-cat de compatibilitat urba-nística, que era de 53 euros.El regidor d'Economia i Hi-senda, José María Serrano,ha destacat que l'Ajunta-ment pretén facilitar almàxim l'establiment denoves activitats industrials ide serveis a la ciutat i incen-tivar les activitats comer-cials, en les quals s'haneliminat pràcticament el100% de les taxes. C.B.

LOCAL

Benicarlófacilitaràl’obertura denous negocis

La majoria de lestaxes s’han eliminato reduït a la meitat

El consistori volincentivar l’activitatcomercial


L'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tor-tosa ha inaugurat recentment les noves instal·lacions alnucli antic de la ciutat, després de les obres de restau-ració i adequació del Palau Despuig, edifici annex alPalau Oriol, fins ara seu del centre. Amb aquesta inver-sió, de gairebé 1 milió d'euros, la Diputació de Tarra-gona dóna resposta a les necessitats d'espai, derivadesde la creixent demanda d'estudiants de música, i d'a-questa manera, referma la seva aposta per la qualitatdels nou centres educatius que gestiona arreu del te-rritori.El president de la Diputació, Josep Poblet, va ser l'en-carregat d'inaugurar les noves instal·lacions, en un acteal qual també van participar l'alcalde de Tortosa, FerranBel; el vicepresident de representació territorial de laDiputació a les Terres de l'Ebre, Pere Panisello; els di-putats Joan Josep Malràs, Àlvaro Gisbert, Maria JoséBeltrán i Francesc Josep Miró, i el director del centre,Joan Carles Fabra, entre altres autoritats. La celebració,que es va emmarcar en el 40è aniversari del centre icom un dels actes organitzats per Santa Cecília, es vacompletar amb una jornada de portes obertes, que vaapropar les noves instal·lacions a la ciutadania.

El president de la Diputació va fer servir una cita deFelip Pedrell, "la música no pot ser altra cosa que l'à-nima de les persones i de la societat", per destacar lainversió de la Diputació en l'educació musical, ja que"és un instrument de capacitació de les persones per afer-les millor". Poblet va ressaltar que la unió del PalauOriol i el Palau Despuig, amb les obres de reforma i d’a-daptació als nous usos, ha permès que l’Escola i Con-servatori de Música de la Diputació a Tortosa hagipogut ampliar les seves aules oferint, així, un millor ser-vei als més de 350 alumnes que hi estan matriculats.D'altra banda. el director del centre, Joan Carles Fabra,va donar les gràcies a la comunitat educativa la pacièn-cia que ha tingut al llarg del temps que han durat lesobres. Actualment "aquestes instal·lacions són un goigper a professors i alumnes".

Dos palaus, seu del centreLes obres, iniciades l’any 2011 sota la direcció delsServeis Tècnics de la Diputació, han unit internamentels dos Palaus, tot conservant els accessos indepen-dents des del carrer de la Rosa; a més, s’ha incorporatuna escala nova la Palau Despuig que comunica ver-ticalment els dos nivells. En una segona fase, s'hanexecutat les obres de cobriment del Palau Despuig,que van finalitzar a principis del 2014. Gràcies a unpla de treball molt acurat, no s'han hagut de paralit-zar els ensenyaments musicals al centre mentre handurat les obres.El conjunt dels dos edificis ocupa una superfícieconstruïda total de 1.832.40m², amb una superfícieútil total de 1.369.09m², del quals 625.20 m² més l’al-tell, estan afectats per la reforma contemplada en el

projecte. Distribuïts en 22 aules (13 d’existents, 1 dereformada i 8 de noves), on 32 professors imparteixenformació musical a un total de 356 alumnes.El Palau Despuig, propietat de la Diputació, va sercedit a la Generalitat durant uns anys, però es va re-cuperar per poder dur a terme l’ampliació de l’Escolai conservatori de la Diputació a la ciutat de Tortosa,per tal de cobrir les necessitats creixents dels estu-diants de música. El Palau Despuig, igual que l’annexPalau Oriol, és un edifici representatiu de l’estil gòticcivil català dels segles XIII-XVI, on destaca un granpati interior amb escalinata de pedra, una galeria gò-tica d’arcs ogivals sobre columnes quatrilobulades icapitells senzills de decoració vegetal, i bigues poli-cromades en alguns dels seus sostres de la plantabaixa.

PUBLICITAT

Més espai per a la músicaL'Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tortosa amplia les seves instal·lacions,

per poder atendre la creixent demanda del territori.

Les obres han annexat elPalau Oriol amb el PalauDespuig, fet que ha permès

ampliar l'espai disponible”“

Vull destacar la inversió dela Diputació en educaciómusical, com a

instrument de capacitació de les persones per a fer-les millor"“

Josep Poblet

[ ] El president de la Diputació, Josep Poblet, durant la seva intervenció en l'acte inaugural // FOTO: DIPTA.CAT

[ ] Bel, Poblet i Fabra van visitar les noves instal·lacions del rehabilitat Palau Despuig // FOTO: DIPTA.CAT


La família del músic, folklorista iescriptor tortosí Joan Moreira hacedit en comodat a la URV el fonsprivat del fundador de l’OrfeóTortosí i de l’Orfeó Montsiàd’Ulldecona. Amb aquesta ces-sió, el Campus de les Terres del’Ebre es compromet a custodiar,conservar i investigar aquest fonsdocumental que, segons un delsbesnéts del folklorista, Xavier Ai-xendri, recull des de partituresfins a obres de teatre, passant percartes –algunes del compositor imusicòleg Felip Pedrell-, recullsde premsa, o dibuixos realitzatsper artistes contemporanis a Mo-reira, com ara Antonio Cerveto.La cessió ha estat possible gràcies

a una proposta dels professorsdel campus ebrenc de la URV,Joan Vidal, Mònica Sales i NúriaGil. De fet, el projecte naix des-prés de la tasca de recerca i cata-logació del llegat, realitzada perAlbert Aragonés i Joan Vidal desdel 2009 fins a l’actualitat. Unafeina que es va materialitzar endiverses activitats de divulgació,entre les quals cal destacar elprojecte de recerca sobre ‘ElsPastorets a les Terres de l'Ebre’ ila reestrena de l’obra musical‘Panderos i fabriols’. El directordel campus ebrenc, Azael Fabre-gat, ha agraït a la família Moreiraque hagi pensat en la universitatper donat visibilitat a l’obra delfolklorista tortosí.L’obra més important de Moreiraestà recollida en gran part en l'ú-nic llibre que va publicar en vida:

Del folklore tortosí. Costums, ba-llets, pregàries, parèmies, jocs icançons del camp i de la ciutat deTortosa, del 1934.

PINZELLADES DE TORTOSA

ENCETEM el 2015 parlantd'una de les tradicions mésarrelades dels territoris deparla catalana i valenciana, lallibreria. A l’Edat Mitjana jase citen edicions en els cartu-laris, els testaments i d’altresdocuments. Al segle XIII, a Va-lència, cal fer menció el ne-goci del llibreter d’Abū ‘AbdAllāh ibn Ġatos, que es dedi-cava a produïr còpies de l’Al-corà, mentre que a Barcelonaen el mateix període era cone-guda la llibreria d’en PerePosa. A mesura que el nombrede llibreters augmenta, escreen els gremis de llibreters,tals com el de Barcelona, reco-negut pel Consell de Centl’any 1446.

A TORTOSA, potser que lahistòria d’aquest ofici s’haperdut en el temps, o proba-blement hagi seguit una líniasemblant a la de la resta deciutats de Catalunya. El cas ésque el testimoni més anticd’una llibreria a Tortosa es re-munta al 1760, quan es men-ciona la llibreria Oliveres ique evolucionaria fins a la lli-breria Viladrich, que va tancarportes el 31 de desembre de2005 , i de la qual va ser hereval’actual La 2 de Viladrich.

LA HISTÒRIA de la llibreriaViladrich és, si mes no, intere-sant: és una de les llibreriesmés antigues d’Europa, ambmés de dos segles i mig d’his-

tòria, i que representa l’à-nima de l’ofici amb què vanéixer juntament amb d’altresllibreries encara més antiguesque sobreviuen a Catalunya:la de llibreter i no la de vene-dor de llibres. D’això enpodem donar exemples benclars a la nostra ciutat: la lli-breria Voltes, la llibreria Que-rol, la llibreria Blanch, lallibreria Antoni Matheu oFontcuberta, la llibreria ElParc, la llibreria Berenguer, iaixí moltds més. De fet, no ésestrany que alguna d’aques-tes llibreries alhora fessind’editors i distribuïdors: al-guns dels propietaris d’a-quests establiments estavenvinculats a publicacions com

La Voz del Bajo Ebro, La Ver-dad o El Estandarte Católico.

ARA, DES DE FA TEMPS, lesgrans superfícies han volgutsuplir el paper d’aquests esta-bliments familiars, que gene-ració rera generació han estatdipositàries del coneixementde ciutats i pobles, i que lacrisi i la competència brutals’han encarregat de liquidar.Personalment, m’agradavasubmergir-me dins les sec-cions locals d’alguna d’aques-tes llibreries, perque sabiaque amb el savi consell del lli-breter de vocació trobariaaquell llibre únic i irrepetibleque no és enlloc més, nomésallí.

Dels llibreters de TortosaDAVID JIMÉNEZ. Tècnic de Turisme.

QUI ET REGALA UN LLIBREet regala un univers, una expe-riència, una nova realitat. Qui etposa a les mans un llibre t’estàelogiant i al mateix temps etdesafia.

OBLIDEU-VOS dels tòpics quevolen esquivar el llibre com aregal, amb l’argument que ésun objecte molt personal. D’en-trada, podem assegurar que elmínim que es requereix d’unregal és precisament que siguipersonal, que digui alguna cosade la persona que ens fa elregal i de nosaltres mateixos.

EL LLIBRE ES POT REGALARa totes les edats, n’hi ha per atots els gustos, per a totes lesaficions i per a tots els caràcters;el llibre espera pacient el mo-ment en què decidim obrir-lo,no caduca, no passa de moda,no cal estrenar-lo al moment, itot i així ho podem fer.

ENCARA MÉS,el llibre usat ésigual de nou que l’acabat decomprar, costa poc i dóna molt,es pot conservar anys o ens enpodem desprendre fàcilment.

AIXÍ DONCS,regaleu-vos lli-bres, d’autors coneguts o anò-nims, de temes propers oexòtics, usats o nous, clàssics onovetats. Regaleu-vos els llibresque són més que un objecte,regaleu-vos objectes que sónnous horitzons.

Regaleu-vos llibres

Núria de SantiagoPERIODISTA

1LLIRI ENTRE CARDSCULTURA

CCARTELLERA DE LUXE PELS 20 ANYS

Moreira, a la URVARXIUS

EL TEATRE AUDITORI Felip Pedrellcommemorarà aquest 2015 el seu vintèaniversari portant a Tortosa els gransnoms de l'escena catalana. La nova tem-porada del Teatre Auditori preveu unprograma a l'alçada de l’efemèride. Així,la nova programació de gener a maigdel 2015 portarà a la ciutat noms de tra-jectòria reconeguda com ara Abel Folk,Rosa Novell, Jordi Boixaderas, Jordi

Bosch, Emma Vilarasau o Mercè Sampie-tro, a més de Pepa Plana o de DagollDagom amb el remake de ‘Flor de Nit’.La nova temporada fa també una novaaposta pels espectacles familiars, ambcinc muntatges adreçats als més me-nuts. En l'apartat de música, l’auditoriacollirà també dos concerts: la Jove Or-questra Nacional de Catalunya i l’Or-questra de Cambra de Colònia. G.M.

Cinta BonetTORTOSA

Els documents inclouen partitures, obres deteatre, dibuixos i cartes del músic Felip Pedrell

La família del folklorista cedeix el fons del’autor al Campus de les Terres de l’Ebre

[ ] La imatge més coneguda del folklorista Joan Moreira. // FOTO: CEDIDA.


Oblideu-vos delstòpics que volenesquivar el llibrecom a regal”“


Tretzena edició d’una fira ja consolidada, que secelebra amb la voluntad de difondre i promocio-nar els diferents i excel·lents olis que es produei-xen a les nostres terres. D’una banda, els olis dela prestigiosa DOP Siurana, d’altra els excel.lentsolis de la DOP Terra Alta, i entres les dues els no

menys importants olis de la Ribera d’Ebre.A banda, també se celebren diversos actes lú-dics, com ara el concurs d’all-i-oli, i el tradicionalrepartiment de clotxes.Un bon aparador de tots els nostres olis, on elconsumidor pot triar aquell que més li agradi.

AAGE N D A

Ulldecona

Teatre 'DOT'

Un sorprenent espectacle amb dansa, teatre, música i noves tec-nologies, en el qual tot és possible. Aquest espectacle ha estatpremiat com a millor espectacle a la Fira Feten 2014 i programata la Mostra d'Igualada, Mercat de les Flors, Festival GREC Barce-lona.Dissabte, 10 de gener.Lloc: Teatre Orfeó Montsià.Entrada: 8€ / Socis i nens: 5€

Teatre

US RECOMANEM

Exposicions

XIII FIO A MÓRA LA NOVAFira Intercomarcal de l’Oli de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat24 i 25 de gener de 2015

AmpostaLuca Rullo i Miguel Ayesa:La mort del DeltaFins el 10 de gener.Lloc: Lo Pati - Centre d'Art Terresde l'Ebre.

TortosaExposició 'Modelats en paper',de Manolo RipollésFins el 10 de gener.Lloc: Taller Cinta Dalmau.

La RàpitaExposició 'Aqüifoto:l'aqüicultura espanyolaen imatges'Fins l’11 de gener.Lloc: Museu de la Mar de l’Ebre.

Móra d’EbreExposicions commemoratives'Escultor Julio Antonio’Fins l’11 de gener.Lloc: Sala temporal Julio Antonio iSala d'exposicions Julio Antonio.

AmpostaExposició 'Força i pes. Elscamàlics de l'arròs d'Amposta'Fins el 25 de gener de 2015.Lloc: Museu de les Terres de l’Ebre.

La GaleraPeces de terrissa dels alumnesdel Curs de Terrissa MontsiàActiu 2014Fins el 25 de gener.Lloc: Sala 2 de Terracota, Centred’Interpretació de la Terrissa de laGalera.

BenicarlóExposició ‘El Circo’ (LázaroVentura, Cinta Barberá i LaraDomenech)Fins el 25 de gener.Lloc: Mucbe - Centre Cultural deSant Francesc.

Tortosa‘Or i color al segle XVII’, sobrela restauració del retaule de lessantes Càndia i Còrdula de laCatedral de Tortosa.Fins el 30 de gener.Lloc: Escola d’Art i Disseny.

TortosaExposició 'Reserves de labiosfera'Fins el 6 de març.Lloc: Vestíbul del Campus Terresde l’Ebre.

Música

TortosaConcert 'La guitarra'

En el marc del cicle de concerts 'L'hivern musical' de l'Escolai Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona a Tor-tosa, concert 'La guitarra' a càrrec de Ferran Talarn.

Dijous 29 de gener, 20h.Lloc: Conservatori de Música.Entrada gratuïta.

Espectacles

TortosaTeatre 'Penèlope'

Entremaliat remake de laGuerra de Troia, amb lesseves naus, les seves ciuta-delles, tots els seus heroicsguerrers i, no cal dir-ho, elmolt famós cavall que vadonar la victòria a les tro-pes d’Ulisses.

Divendres 30 de gener.Hora: 20h.Lloc: Auditori Felip Pedrell.Entrada: 10€

Teatre

TortosaTeatre infantil 'El molinetmàgic'Diumenge 11 de gener, a les 12h.Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

VinaròsFestival de Gentsana‘Bailando con + / - pausia’,a benefici de Cocemfe9, 10 i 11 de gener.Lloc: Auditori municipal.Donatiu 5 €

Xerrades

TortosaXerrada ‘Presa de decisionscomplexes en pacients fràgils’,a càrrec del Dr. Jordi Amblàs Nove-llas, responsable de la Unitat Gerià-trica d’Aguts de l’Hospital de SantaCreu de Vic.Dijous 15 de gener, a les 18h.Lloc: Campus Terres de l'Ebre.

Literatura

TortosaClub de lectura 'La ciutat invi-sible', d’Emili Rosales ambpresència de l'autor.Divendres 30 de gener, a les 18:30hLloc: Biblioteca Marcel·lí DomingoOrganitza: Biblioteca Marcel·lí Do-mingo i Antena Cultural Tortosa.

Dansa

VinaròsFestival de Locura17 i 18 de gener.Lloc: Auditori municipal.

Espectacles

TortosaTeatre infantil 'Torna RobinHood'Diumenge 15 de febrer, a les 12h.Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.

TortosaTeatre 'L'última trobada'Divendres 20 de febrer, a les 22hLloc: Teatre Auditori Felip Pedrell.


ULLDECONA compta amb el centreescolar Ramón y Cajal, format per 610alumnes. El primer edifici de l’escola esva inaugurar sobre la dècada als anys30. Actualment, l’escola Ramón y Cajalja compta amb quatre edificis, annexosa la primera escola, situats a l’emblemà-tica avinguda de les Escoles del muni-cipi. Els protagonistes del Petits Artistessón els alumnes més grans de l’escola,

del curs de 6è de primària, que ens pre-senten l’hort ecològic situat al pati del’escola, on aprenen diferents tasquesrelacionades amb el camp.

“Amb l’hort femun projecte onexplicarem totesles activitats quehem realitzat.Així es veurà totala feina que hem fet els alumnes.”

PPETITS ARTISTES

ESCOLA RAMÓN Y CAJAL: L’hort ecològic


“Monica Cilan“Jo he dibuixat la morera, que és l’arbremés gran. També, l’olivera i altres plan-tes. Gràcies a l’hort ecològic he apréscom es planta, i els utensilis necessarisper cultivar, com l’aixada. ”

“El que més m’a-grada és plantar.Primer, prepa-rem la terra idesprés fem unclot, posem la lla-

vor, ho tornem a tapar i reguem.”

2 PINZELLADES

Laura Hernández

Roger Gascó

“Els horts ecolò-gics es cultivend’una forma na-tural i no s’utilit-zen productesquímics. Per això,tenim una compostadora a l’hort.”

“L’arbre que mésm’agrada del’hort ecològic dela nostra escolaés el platanerperquè té uns co-

lors molt bonics. ”

Max Fernández

Marc Gil

“El que més m’a-grada de l’hort ésla vinya. Abanda, tenimplantes i hortalis-ses que cultivem,i collim. Ara estem plantant.”

“Amb l’hort eco-lògic els produc-tes són més bonsi més saludables.Per això, és im-portant que hi

hagi aquest tipus d’horts. ”

Roc Grau

Ainhoa Sanz“A l’hort ecològicjo cultivo plantes,recullo les fulles iarrenco les malesherbes. Entre totsel tenim moltben cuidat i arreglat.”

“A l’hort ecològicde l’escola hi hamoltes plantes.Amb l’hort heaprès a regar, acultivar i moltes

coses més. M’agrada molt.”

David Valencia

Gala Bel

“Al voltant del’hort ecològic hiha una tanca queprotegeix lesplantes. Jo m’hopasso molt bécuidant l’hort de l’escola.”

“A l’hort tenimaloe vera, queserveix per curarferides. El mestreTomàs és l’enca-rregat d’ensen-

yar-nos com cuidar l’hort. ”

Aleix Castell

Jalal Mannou

“Ens agrada moltquan creixen lesplantes. Des queplantem les lla-vors fins que sur-ten passen uns

deu dies més o menys. La patatera ésla planta que més m’agrada.”

Gemma Pomada

“Amb els pro-ductes que plan-tem a l’hort femun sorteig i elguanyador es potemportar les

fruites i verdures a casa seva.”

Ana Goldea

“L’hort ecològicel cuidem duranttot el curs. Araestem plantant iregant. D’aquíuns mesos tin-

drem els fruits que sortiran. ”

Felicia Mihu

“M’agrada moltl’hort ecològic, iel que prefereixoés plantar. Tincganes de veureles taronges que

ara hem plantat les llavors. ”

Sandro González

“Hi ha un arbreal mig de l’hortecològic. És unamorera. La mevatasca preferida al’hort és regar les

plantes i arbres.”

Desiree Carratalà

“Al final del tri-mestre farem unsorteig per repar-tir els fruits quesortiran de l’hort.Jo m’ho passo

molt bé a l’hort ecològic. ”

Sukaina El Haddouchi


Ramia i Ibáñez, guanyadors

La tercera edició del duatló demuntanya de Tortosa, celebratel 14 de desembre, va comptaramb uns 80 participants. El pa-velló de Remolins va ser elpunt neuràlgic d’una prova queconstava de tres segments: cincquilòmetres de cursa, 21 en

BTT i dos i mig més de cursa.Pel que fa a podis, en homes esva imposar Daniel Ramia(1.27:32), seguit per DiegoAguilar (1.27:59) i Albert Torres(1.28:13). En dones, la campionava ser Ester Ibáñez (2.04.09). Elsegon lloc el va ocupar DianaGarcia (2.05:44) i el tercerNoemí Moncayo (2.05:56). Enrelleus, l’equip campió va ser elTeam Faldut-Calijo.

EESPORTS

LES ‘SANT SILVESTRE’

ENTREVISTA. Jordi Tomàs

-Quin balanç fas d’aquesta temporada?En general molt positiu. He estat el vence-dor, un any més, dels campionats català, es-panyol i també de la Copa del Rei. Pel que faal campionat mundial, aquest 2014 s’ha con-vertit en el pitjor any perquè he trencat lamoto en totes les proves i he tingut molts ac-cidents a les curses, que no m’han permèsobtenir una bona temporada.

-En què consisteix la motonàutica?És un esport molt semblant a les carreres demotociclisme o motocròs. Es tracta d’un cir-cuit marcat i durant un temps establert hasde realitzar el màxim nombre de voltes alcircuit i el vencedor és qui arriba primer.

-Quines qualitats s’han de tenir per ser unbon pilot de motonàutica?Bastantes. Físicament has d’estar molt pre-parat, perquè moltes vegades has de dispu-tar mànegues amb mal estat de la mar, pertant la teva condició física ha de ser òptima.També has de tenir molta agilitat ja que enel cas del jet has de tenir molt equilibri, itambé agressivitat i valentia.

-Disset anys vinculat amb la motonàutica.Quin és l’origen?Abans competia en motocròs, però senseèxit. A partir d’aquí, un amic tenia una motod’aigua, me l’ha va deixar provar en unaocasió i em vaig enamorar. La idea era ad-quirir una moto per gaudir d’aquest esporten temps de lleure, però finalment vaig de-cantar-me per la motonàutica, perquè no-tava que podria fer alguna cosa positiva.

-On realitzes els entrenaments?En diversos llocs. Amb la moto aquàticaentreno al riu Ebre al seu pas per Am-posta, però també en zones amb mésonades, com la platja de l’Eucaliptus.

-Algun repte pendent?He assolit tots els objectius quem’havia plantejat. Tinc pen-dent potser el Mundial,però poder mantenir-meentre els cinc millors delmón és molt impor-tant i és el majorrepte.

“Tinc pendent el Mundial”L’esportista ampostí fa un balanç de la temporada positiu després de 17 anys al capdavant d’aquest esport

Judit BrúAMPOSTA

Imatge dels participants a punt per a la sortida. // FOTO: EMILIO ZARAGOZA

AGENDAESPORTIVADies 3 i 4 generTorneig d’handbol ‘3 Reis’organitzat pel Centred’Esports Tortosa.

Diumenge 4 generTorneig de Reis. Partits debàsquet del CB Cantaires iel CB Tarragona.

Diumenge 11 generVI Cursa de les II Torresde Campredó. Primeraprova del circuit 2015.

Dies 17 i 18 generII Copa Júnior Ciutat deTortosa i VII Copa Inter-nacional Ebrenca de Judo

Diumenge 25 generVI Cursa del Pastisset deBenifallet. Segona provadel circuit de muntanya.

DUATLÓ DE MUNTANYA

Judit BrúTORTOSA

LES CURSES I MARXES de Sant Sil-vestre es converteixen en un esdeveni-ment social i esportiu molt destacatdurant les festes nadalenques. Es tractad’una prova urbana de diverses distànciesque se celebra en diverses localitatsebrenques i arreu del món. Se sol disputardurant la tarda del dia 31 de desembre,però en els darrers anys tant el dia com

l’hora ha anat variant. La intenció, però,és que sigui l’última de l’any. El seu ori-gen rau a la ciutat de Sao Paulo l’any1925, a partir d’una vella tradició francesad’una cursa durant la nit de cap d’any onels concursants corrien amb torxes. A l’E-bre també tenim Sant Silvestre a l’Aldea iRoquetes, però compte que també Delte-bre celebra la Cursa dels Innocents. J.B.

BREUS

Més de 700 guardonats a l’onzena ediciódels Premis Esportius del Baix Ebre

El teatre Felip Pedrell de Tortosa va acollir el passat 13 de des-embre l’onzena edició dels Premis Esportius del Baix Ebre, uncertamen que va homenatjar més de 700 esportistes. Entre elsguardonats, destaquen el premi al Millor Esportista en Edat Es-colar que va recaure en la gimnasta Carolina Monllau, cam-piona del Trofeu Diputació, o en Federat, que va ser per aljugador de bàsquet Jaume Sorolla, campió júnior català amb elFC Barcelona. Destaca també el grup Xou Petit del CP L’Aldea,que va recollir el premi a Millor Equip, després de proclamar-se tercer d’Espanya, cinquè d’Europa i segon del món. J.B.

Amposta formalitza l’activitat del circuit icedeix la gestió al Moto Club de la ciutat

L’Ajuntament d’Amposta va formalitzar l’entrada en funciona-ment del circuit de motocròs de la ciutat, l’Oriola MX Parc. I ésque la parcel·la de 60.000 metres quadrats del camp de cros,tenia la qualificació de zona verda, de manera que l’activitatesportiva s’hi duia a terme de forma provisional. Amb el canvide qualificació a zona d’ús esportiu, l’Ajuntament ha realitzatuna primera inversió de tancament de perímetre i també va ferpública la gestió de l’espai al Moto Club Amposta. J.B.


EL TORRÓ ÉS UN DOLÇquees fa habitualment d’ametlla,mel i ou, generalment cuit. Éspotser el dolç més típic i tradi-cional en aquests dies de festa.Però, per què es menja princi-palment per Nadal? Uns diuenque mai va ser un aliment baratpels seus ingredients i el procésd’elaboració, i per això es reser-vava per a ocasions especials.Altres diuen que el temps de laseva preparació coincidia ambl'època en què els pagesos ces-saven les feines del camp i esdedicaven a la producció torro-nera, en els mesos previs a l’a-rribada de l'hivern.

EL TORRÓ ÉS UN ALIMENTmolt concentrat ric en greixos,sucres i calories. Tastar i gaudird'una petita porció, resulta gra-tificant. Però com a norma ge-neral se n'ha de moderar el seuconsum, si no es vol guanyarpes, i d'una forma més estricta,si es té obesitat o malalties comla diabetis o dislipèmies (hiper-colesterolèmia, hipertrigliceri-dèmia). Les persones quepateixen intoleràncies alimen-tàries com la celiaquia (intole-rància al gluten) o intolerància ala lactosa (sucre de la llet), hau-ran de llegir detingudament lallista d'ingredients de cadatorró, per a assegurar-se que elspoden consumir sense risc

MALGRAT ELS ESFORÇOSper controlar l'alimentacióaquests dies de festa, és gairebéimpossible no guanyar un pa-rell o tres de quilos. Per evitararribar a Cap d’Any i haver defer promeses difícils de complir,la millor solució és menjar ambmoderació i fer una mica d’es-port, com ara caminar, anar enbicicleta, després dels àpatsmés copiosos, perquè ens aju-darà a cremar les calories so-brants i eliminar toxines.

SS A L U T

ESTUDI GENÈTIC SOBRE EL PARKINSON

MEMBRES de la Unitat de Parkinson iTrastorns del Moviment de l’Hospital Clí-nic de Barcelona van desplaçar-se el no-vembre a Tortosa per recollir mostresgenètiques de malalts de Parkinson delterritori. L’Associació de Parkinson Terresde l’Ebre (APTE) va organitzar una jor-nada informativa amb una xerrada a cà-rrec del doctor Eduardo Tolosa, director

de la mateixa unitat del Clínic. En aquestestudi genètic s’estan recollint mostresde malalts de Parkinson, per saber sitenen una mutació genètica en el genLRRK”, el qual augmenta el risc de desen-volupar aqueta malaltia. En total, a la jor-nada organitzada per APTE van recollir-seun total de 49 mostres, segons va explicarel seu president, Pere Cabanes. G.M.

Les protestes contra les retalla-des i les privatitzacions en lasanitat pública van marcar lavisita que el conseller Boi Ruizva fer el 13 de desembre a lesTerres de l’Ebre. El conseller deSalut va inaugurar actuacionsque han suposat una inversióglobal de gairebé 1,5 milionsd’euros: el consultori local dePaüls, les instal·lacions de reha-bilitació del CAP Baix Ebre, albarri tortosí de Ferreries, i elsnous serveis d’endoscòpia di-gestiva i respiratòria a l’Hospi-tal de Tortosa Verge de la Cinta.Però Ruiz ho va fer en una visitano anunciada oficialment, nitan sols a la premsa. Siga comsiga, Ruiz va ser rebut amb pro-testes de treballadors i usuarisde la sanitat pública, que vanconcentrar-se a les portes de l’-hospital. De fet, el conseller vaparlar uns minuts amb algunstreballadors de l’hospital Vergede la Cinta i va negar que s’es-tiga privatitzant la sanitat.Acompanyat per l’alcalde de

Tortosa, Ferran Bel, Ruiz va vi-sitar les noves instal·lacionsdels serveis d'endoscòpia di-gestiva i respiratòria, les qualsmilloren una pràctica que haexperimentat un increment sig-nificatiu en els darrers dos anysa causa del cribratge poblacio-nal de càncer de còlon i recte alBaix Ebre i al Montsià. A més,amb l’actuació realitzada als

serveis d’endoscòpia digestiva irespiratòria de l’Hospital deTortosa Verge de la Cinta,també s'ha modernitzat l'àreade gabinets, amb la creació dequatre noves sales, i s'han re-definit els circuits dels pacients.A banda, la modernització deles instal·lacions també ha sig-nificat la instal·lació d'unaxarxa de gasos medicinals que

inclou el diòxid de carboni. Itambé a partir del 2015 estàprevist que en aquest equipa-ment es realitzi el 100% de l'ac-tivitat amb sedació.

Salut inverteix 1,5 milions ennoves instal·lacions al Baix Ebre

INFRAESTRUCTURES

Una concentració contra les retalladesmarca l’estrena dels nous serveis de l’hospital

El conseller visita el nou consultori de Paüls iel nou servei de rehabilitació del CAP Baix Ebre

Boi Ruiz, durant la seua visita als nous serveis de rehabilitació del CAP Baix Ebre de Tortosa. // FOTO: DEP. DE SALUT.

Cinta BonetTORTOSA

Toni PonsFARMACÈUTIC I PROFESSOR

1RACÓ DE SALUTEl torró torna acasa per Nadal



La utilització adequada delsmedicaments, la prevenciód’infeccions, el control de lescaducitats del material fungi-ble, la gestió dels aparells tèc-nics assistencials i també lesextraccions de sang segures sónalguns dels aspectes relacionatsamb la seguretat dels pacientsque els onze equips d’atencióprimària (EAP) de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) a les Terresde l’Ebre han reforçat, tot se-guint les directrius del Depar-

tament de Salut. Dels 33 princi-pals estàndards analitzats alscentres d’atenció primària(CAP) i consultoris ebrencs, sen’assoleixen el 90%, amb unamillora substancial en compa-ració amb l’any 2012, en què laconsecució mitjana era del 67%. Aquesta és la situació que des-criu un dels cinc projectes guar-donats -entre les més de 900experiències de tot Catalunya-en la Jornada del Pla de Salut,que va tenir lloca Sitges. L’ex-periència, inclosa en la línia 1sobre projectes de salut del Plade Salut 2011-2015, ha permèsimplantar una estratègia de

gestió de la seguretat dels pa-cients als onze EAP de l’ICS ales Terres de l’Ebre: s’hi hanidentificat el nucli de seguretati els referents de tots els equips,s'ha dissenyat i desenvolupatun programa de seguretat es-pecífic des de cada equip i, al-hora, també s’ha facilitat elbenchmarking amb la restad’EAP de l’ICS. El 2011 es va redactar a Cata-lunya el Pla estratègic de segu-retat dels pacients en l’atencióprimària. També el Pla de Salutde Catalunya 2011-2015 recullla necessitat d’augmentar la se-guretat dels pacients als CAP.

COMENÇA UN ANY NOU i moltes de lespersones que llegeixin aquestes línies i re-cordin els desitjos que s’havien proposatper començar bé l’any vell, per a milloraralguns dels aspectes de la seva vida, veuencom no es compliran: portar una alimenta-ció més sana, fer més exercici, anar al gim-nàs, deixar de fumar, perdre pes o tenir lacasa sempre a punt. Desitjos que s’esfumeni que ens porten als hàbits de sempre.

L’ESSÈNCIA DELS PROPÒSITS que ensfem en començar un any nou és, bàsica-ment, millorar aspectes negatius que tenimo aquells comportaments que creiem quehem de canviar. Per poder complir amb elsobjectius que ens plantegem i que ens por-ten a aconseguir les nostres metes, és ne-cessari plantejar-los amb realisme, ja quehem de ser conscients de les nostres limi-tacions, les quals ens han de portar a prio-ritzar els nostres objectius, tot buscant lamotivacio adequada per poder-los complir.En general, quan formulem els propòsits deles coses que volem canviar, elaborem unllistat inacabable que ens porta a col·locar-nos el llistó molt alt. Per corregir això, el

més adequat és concentrant-nos en un únicpropòsit i que sigui veritablement impor-tant, encara que sempre és possible incor-porar algun objectiu més al llistat.

MOLTES VEGADES ELS PROPÒSITS queens plantegem ens vénen donats pel nostreentorn social o familiar, dels quals rebempressions per realitzar un canvi. Peròaquesta situació ens provoca una desmoti-vació o falta d’interès, la qual cosa ens portadesprés a no complir amb l’objectiu fixat.Per tant, és realment important triar un pro-pòsit que sigui interessant per a nosaltres iens estimuli a aconseguir-ho. L’ideal seriaapassionar-nos per fer realitat el que ensproposem, sense veure-ho com una obliga-ció, sinó més aviat com un repte personal,notant que, a mesura que ens impliquemper a aconseguir-ho, millorem també, dia adia, en la nostra vida.

QUAN JA TENIM CLAR l’objectiu quevolem assolir, i depenent del que vulguemaconseguir, la majoria de vegades no seràuna qüestió de tot o res. Hauríem de con-centrar-nos en el nostre propòsit i realitzar

cada dia petit passos que ens portin a acon-seguir metes parcials, havent de ser cons-cients que qualsevol canvi, per petit quesigui, requereix un esforç. Malgrat això,moltes vegades veurem que no podemaconseguir l’objectiu que ens havíem pro-posat, per molt diverses qüestions. És lla-vors quan hem de parar-nos a pensar i aanalitzar per què no hem aconseguit elsnostres objectius, amb un accent crític pera una futura ocasió i per poder fer les varia-cions necessàries, tant a la planificació comen els objectius.

MALGRAT TOT, és molt possible que noaconseguim els propòsits formulats en aca-bar l’any, però tot i així no hem de veure-hotot de color negre, ja que només són propò-sits. Hem de ser optimistes i aprofitar el quehem après en intentar canviar les coses, jaque ens servirà com a experiència per alcreixement personal. Tanmateix, no és el co-mençament de l’any la data ideal per acon-seguir un propòsit, sinó qualsevol altra enquè nosaltres creiem que podem estar pre-parats per assolir un èxit. Bon any i ànimsamb els nous propòsits.

SALUT

Els propòsits d’any nou

Lluís VergésPSICÒLEG

BREU

Pla per reforçar la seguretat dels pacientsATENCIÓ PRIMÀRIA

Les Terres de l’Ebre es van bol-car un any més amb La Maratóde TV3, enguany dedicada arecaptar fons per a la investi-gació de les malalties del cor.Al territori es van organitzarmés d’un centenar d’activitatsper recaptar fons. A Tortosa, lacaminada solidària de la URVa les Terres de l’Ebre va assolirla xifra de 2.586 euros. G.M.

Més de 100 actesper La Marató

Una imatge d’arxiu del CAP El Temple de Tortosa. // FOTO: G.M.

C. Bonet TORTOSA


Vinaròs Es ven parcel.laurbana 1000m2, situada alterme municipal de Vinaròs,partida Closa o Ribes(ermita de Vinaròs). Preu:130.000 euros � 636 256045 - 610 261 631

Tortosa Es ven finca rústicade 3,5 jornals al costat de lavia verda a 3 min de Jesús,sense casa. Interessatstrucar � 605 994 256

Camarles Es ven finca 11jornals amb aigua, llum,casa i magatzem. Per entrara viure. A 5 min deCamarles. � 605 994 256

Roquetes Es ven fincad’oliveres de 7 jornals a plerendiment amb caseta demuntanya, prop del canalXerta-Calig. Interessatstrucar � 607 211 802 - 605994 256

Jesús Es ven estudi aJesus, habitació, bany icuina-menjador amb bombade calor/fred. 30.000 eurosnegociables. Trucar a partirde les 19h. � 664 562 637

Tortosa Es ven pis de 90m2, zona de Remolins,edifici ganadera, 4 hab., 2banys, gran terrassa, patiinterior, xemeneia, ascensor,primera planta. Preu: 86.000euros. � 646 465 499

Mas de Barberans Es vencasa al Mas de Barberans,amb dos hab, 1 bany, cuinamenjador, magatzem i granterrassa amb magnífiquesvistes. Preu: 56.000 euros � 638 170 363

Roquetes Es ven adossat aRoquetes de 160m2,garatge més 3 plantes amb3 hab + suite, safareig iterrassa. Preu: 180.000euros � 617 518 827

Amposta Zona Valletes. Esven parcel·la edificable de120 m2, prop del col·legiMiquel Granell. De particulara particular. � 649114580

Tortosa Es ven per la zonaTemple. Pis 2 hab., salómenjador amb terrassa, 1bany, cuina i galeria.Calefacció amb gas. Zonaajardinada i piscinacomunitaria. Per entrar aviure. Preu: 130.000 euros.� 636 732 222

Alfara de Carles Es venxalet de 180 m2, piscinaaigua i llum, barrat al ParcNatural d’Alfara de Carles,amb hort i oliveres. Preu aconvindre. � 661 143 311

Amposta Es ven plaça depàrquing. 2.000 Euros. � 650756727

Alfara de Carles Es vencasa a Alfara de Carles amb130 m2, 5 hab., 2 banys,moblat, cuina i menjador,

amb hort i finca d’oliveres.Interessats trucar al � 661 143 311

Tortosa Es ven pis àtic 3habitacions, més un bany,cuina, sala d'estar, granterrassa, magatzem lateral,moblat, electrodomèstics,televisió, etc. 129.000 Eurosnegociables. � 610629522

Tortosa Es lloga pàrquing alcarrer Móssen Manyà,edifici Voraparc. Preu: 55euros. � 977 73 07 21

Paüls Mas Agueró, casarural amb encant, situada ales afores del poble dePauls, al centre del parcnatural. 12 places,barbacoa.Preu 17€/persona � 608 438 245

Amposta Es lloga pis al’avinguda la Ràpita, 4 hab.,cuina, 2 banys, terrasses imoblat. Preu: 350 euros � 610 471 851

Benicarló Es lloga pis amb3 hab., sala d’estar,menjador, 2 banys iascensor � 676 960 978

Jesús Es lloga planta baixaamb 2 habitacions, cuina,menjador, 1 bany, a/a ambbomba de calor i moblat.Preu 260 euros. � 620 39 28 50

Jesús Es lloga pis moblat aJesús amb 3 hab, bany, cuinai menjador. Pis molt acollidor ien molt bon estat Preu: 320euros � 676 226 990

Tortosa Es lloga plaça depàrquing,a la zona del Templede Tortosa. Preu a convenir � 678461724

Tortosa Plaça Coronad'Aragó de Tortosa. Es llogapis d’una habitació ambpossiblitat de compra. � 678461724

Ofertes Enginyer enTelecomunicacions ofereixclasses de repàs o reforçescolar de Matemàtiques iFísica per alumnes d’ESOi Batxillerat. Josep. � 608 438 245

Oferta S’ofereix pintordecorador d’interiors iexteriors amb moltaexperiència. Pressupostossense compromís.Netedat màxima. � 686 085 657

Contactes Desitjo relacióamb dona lliberal, amb finsseriosos, o parella matrimoni.Jo, noi de 50 anys. � 645668213

Contactes Home de 45anys, cerca dona per arelació seriosa i de futur.Enviar curriculum vitae mésfoto carnet a: Cid AF al’avinguda de la Generalitat151, 1ºC 43500 Tortosa.

Varis Es compra, es restaurai es venen tot tipus de moblesantics, antiguitats...Interessats trucar al � 977 503 113

Varis Recollida de trastosvells, desallotjament i netejade pisos i locals. Preusmínims. Per a mes informaciótruca � 618 792 176

Varis Tens que arreglar-tealguna peça de roba? Sinecessites que et cusin alguntipus de roba, no dubtis entrucar. Servei a domicili � 977 510 705

Varis Compro tebeos,còmics de superherois,manga, àlbums de cromos,llibres, calendaris de butxaca,programes de cinema,soldadets de plom i joguinesen general. � 630930616

Varis Es venen dos moblesper pan, aparador, alarma.500 Euros. � 650756727

[LLOGUERS]

CLASSIFICATS

[VENDES]

[VARIS]

HORITZONTALS: 1. Sistema deproducció japonès amb molt d’èxittelevisiu. Fem al contrari del món / 2.Llinatge veí dels que no deixen sortirla dona tota sola. Clam dels italiansal toro d’Osborne / 3. Telenovícies.Peix petit que es menja l’home gros.Quart de gram / 4. Pilonet de terrapropietat de la Guillermina. Pagadaper valor d’una onzena part de la ta-verna / 5. Filòsof partidari que enBlas teoritzi i l’altre curi. Aquelles fú-ries que alteren els reis / 6. Com unsenyorito andalús però en rus. Les te-mibles bessones teutones / 7. Aque-lla blancor que desfà la borla aprimera hora… Primer fou segres-tada per Reus i ara per la gran banca/ 8. Es cargola tot baixant pel llit.Matxambra correctament / 9 Ésmassa, aquesta. Ni reculeu ni recor-deu: torneu a coure. Besàvia de lesgrans tecnològiques d’avui / 10. Per-fumar el cafè. Mata en grup i al migdel carrer un exemplar de linx feme-lla / 11. Estadi intermedi entre l’anticetrusc i l’actual toscà. En Gadda, queen tenia coneixença, sabia que feiamal. Cap de brot / 12. Gènova lavella. Antecessora sarda dels metgeseutanasistes / 13. Dedicatòria quedeixa les coses ben clares i a lloc. Atac

d’asma durant la profecia.VERTICALS: 1. Cremallera geològica. Cap per re-forçar les veles de l’armari en cas d’a-maratge / 2. Exclusiva comercial deljoc de taula. Lliguen sense flirtejar /3.Mitges de nàilon. Cotxes de cavallsque semblen ideals pel salt d’altura.Dia de guerra / 4. Valoració, impostinclòs. És car, però per tirar la barca amar no hi ha alternativa / 5. De diven-dres a diumenge. Sembla mons-truosa, però és finesa o hongaresa.Abracen la Carme / 6. Força antirevo-lucionària centreamericana dels 80patrocinada per La Vanguardia. Nopot parlar sense mossegar / 7. Vocaldel mig. No està bé del tot, però quasi.La boa quan es cargola / 8. Els globusel porten incorporat per quan hand’explotar. Entre la Carulla i en Cucu-rull ja n’està ben tipa / 9. Mentre llui-tava a l’arena anava recitant el rosari.Aplico mercromina al periodonci /10. Assassinar de la manera més vul-gar. Copulo pecaminosament: enpostura invertida / 11. Ve del sud. Co-municació ràpida (amb la rapidesadel XIX) per a l’oficina. La cosa llatina/ 12. Pa de pagès fet mig amb foc migamb gas. Diuen que mata, però en re-alitat suïcida.

[AMISTAT]

PASSATEMPS

[TREBALL] [RELACIONS]


La tercera onada de l’EGM Baròmetre Ca-talunya del 2014, publicada el 2 de gener, nova revelar grans canvis en les audiènciesmediàtiques del Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre. Així, el Diari de Tarragonasegueix sent el diari més llegit amb 75.000lectors en tota la província, seguit de La Van-guardia, amb 46.000 lectors, i Mundo De-portivo, amb 44.000 lectors.El periòdic gratuït Cop d’Ull, que edital’empresa Doble Columna, és el mitjà escritque, segons la darrera onada de l’EGM Ba-ròmetre Catalunya, té un públic lector mésfidel. I és que el Cop d’Ull manté els 23.000

lectors de l’onada anterior, del mes de juliol.I això, sense tenir en compte els lectors queCop d’Ull té a les comarques veïnes del Ma-tarranya, el Baix Maestrat i els Ports, zonesen què també es distribueix aquest periòdicmensual gratuït. Mentrestant, tots els altresmitjans escrits del territori de l’Ebre perdensuports. Per exemple, el setmanari La Veude l’Ebre va tancar el 2014 amb 22.000 lec-tors, 2.000 lectors menys que la segonaonada del mateix baromètre, del juliol pas-sat. Per la seua banda, també el gratuït MésEbre perd un nombre important de suports:si al juliol va registrar 55.000 lectors, al mesde desembre va tenir-ne 48.000, el que re-presenta 7.000 lectors menys.L’EGM Baròmetre Catalunya no calculal’audiència de les televisions locals.

PANTALLES

P Canal 21 et recomanaCALAIX DE SASTRE. L’artista tor-tosí Joan Iniesta és el responsable de‘Calaix de Sastre’, el nou programa deCanal 21 Ebre. Es tracta d’un espai dedi-cat a la creació, l’expressió plàstica, lacultura popular i les tradicions del país.En cada programa, Iniesta proposa unamanualitat i un retallable. A més, s’hi in-clou un gag del pallasso Muniatto.

L’ENTRELLAT. Aquest mes de gener,i després del parèntesi de les vacancesde Nadal, en què s’ha emès un pro-grama especial, torna el programa dedebat de Canal 21 Ebre. Conduït pel pe-riodista Manel Ramon, L’Entrellat s’e-met els divendres a les 22.00 hores. Lamillor tertúlia política del territori, ambels convidats més influents.

23.000 lectors molt fidelsCOMUNICACIÓ TECNOLOGIA

El realitzador ebrenc MàrioPons és el responsable del cur-metratge documental ‘La filladel farer’, que es va presentarel 13 de novembre a la salad’actes del Museu del Port deTarragona. El curmetratge re-cupera la memòria de l’anticofici de “torrer de fars”, a travésdels records de la família d’An-tonio Cabezas. G.M.

DOCUMENTAL

El far de Buda, enun curtmetratge

Anuncien la tableta Nokia N1,amb sistema Android

per Jaume Querol

RedaccióTORTOSA

El periòdic Cop d’Ull és l’únic mitjà escrit de l’Ebre que mantéel nombre de lectors, segons la tercera onada de l’EGM català

[ ] Algunes portades del Cop d’Ull dels darrers mesos. // FOTO: ARXIU

Amb una pantalla de 7’9 polzades, unajustadíssim gruix de 6,9 cms., i amb l’a-nunci per part de Microsoft de liquidar lamarca Nokia substituint-la per “MicrosoftLumia”, el finlandesos demostren tenirencara capacitat de desenvolupar sorpre-nents dispositius de la més alta qualitat,com demostren amb el N1 Tablet.En quant a disseny i prestacions, ens tro-bem amb un dispositiu realment exquisit,amb els bisells arrodonits i de construcciómetàl·lica, i de mides ben ajustades de200x138,6 mm., tot amb un reduït pes de318 grams. Sens dubte, els esforços del fa-bricant han tingut el seus fruits positius.Però què podem dir de les prestacions, desdel punt de vista tècnic? El processador es-collit és el potent Intel Atom Z3580 a2,3GHz de quatre nuclis i 64 bits de procés,que juntament amb els 2GBytes de me-mòria RAM i la GPU (unitat gràfica) Po-werVR G6430 (533Mhz) permetran moureamb absoluta fluidesa l’última versió delsistema Android 5.0 de Google, equipadade sèrie. En quant a capacitat d’emmagat-zematge, únicament estarà disponibleamb 32GB, a diferència d’altres fabricantsque disposen de diferents models, segonsla seva capacitat. Ressaltem, però, que laN1 de Nokia disposarà de ranura d’ex-

pansió microSD, per tant problema resolt.També destaquem la tecnologia del panell(pantalla) IPS LCD de 7,9” de 2048x1536pixels i 324ppp de densitat protegida ambGorilla Glass 3. Recordem que aquest sis-tema patentat és capaç d’aguantar impac-tes de fins a un metre d’alçada, senserebres desperfectes. I altres característi-ques més típiques seran la càmera princi-pal de 8MP, amb capacitat de vídeo de1080p, i una secundària de 5Mp que per-metrà autoretrats i videoconferències demàxima qualitat. També completarà laconnectivitat el Wifi a/b/g/n i MIMO, aixícom Bluetooth 4.0.Pel que fa a l’autonomia, destaquem elsesforços de Nokia mitjançant una bateriade 5300 mAh que li donaran una duradaaproximada de fins a 9 hores per càrrega,més o menys complint al nivell exigit.Bé, la N1 tablet de Nokia és un dispositiudigne i per competir amb la màxima qua-litat i prestacions front els models degamma alta de la competència, mercat peral qual el dispositiu ha estat dissenyat. Iper últim, el preu, tot i que encara per con-firmar, estarà al voltant dels 299€.

Més informació a:www.nokia.com/es

La firma finlandesa Nokia, ara sota els dominis del gegantamericà Microsoft, ha anunciat de forma sorprenent la primeratableta amb sistema Android denominada Nokia N1, que semblaheretar el disseny d’Apple i del seu triomfant Ipad Mini.


VI RECOMANATSerra de Cavalls

CriançaCeller Serra de Cavalls

D.O. TERRA ALTAEl Pinell de BraiPreu aprox. : 8,50€

F O G O N S

F

Situat a Vilalba dels Arcs, el res-taurant Nou Moderno té una decoració sòbria amb forjats querecorden la terra i la vinya, sem-pre molt present en el caràcterpropi que t'apropa a un entornper descobrir dels paisatgesagraïts de la Terra Alta.Amb una trajectòria de tres ge-neracions dedicades a l'hostele-ria, el Moderno ofereix unaàmplia carta de productes dequalitat del territori, amb tocsd'elegància i innovació que nous deixaran indiferent.Disposen d'un menú de cap desetmana de molta qualitat a unpreu assequible, que gira a l'en-torn de la cuina tradicional quetota la família podrà disfrutar,sense deixar de banda la cuinad'autor que, amb aromes d'oli,l'or líquid de la Terra Alta, hidóna un toc robust i d'elegànciaal paladar.Us sorprendrà una amplia cartade vins, composada principal-ment pels magnífics caldos de lazona amb les varietats més apre-ciades del sector, encara quetambé hi ha representats vinsd'arreu del món: Austràlia,EEUU, Nova Zelanda...Aquest any s'han decidit a ela-borar, juntament amb un pro-ductor de la zona, una ampollade vi que porta el nom del res-taurant, amb una etiqueta moltoriginal, i un vi que no us dei-xarà indiferents. Comprovareuque El Nou Moderno cuida moltels detalls i l'atenció als cliens,amb un tracte exquisit queestem segurs que us captivarà.El Nou Moderno és un lloc derepòs i de calma, teniu habita-cions per poder gaudir del poblei des d'allí ser el punt de partidade les múltiples activitats que espoden dur a terme a l'entorn gai-rebé verge que l'envolta.

Us animo a apropar-vos i passaruna vetllada fantàstica.

RestaurantNou Moderno

La ressenya

Netejarem les carxofes amb aigua, retirarem les fullesde fora per deixar la zona més tendra. Les partirem enquatre peces.Mentrestant haurem deixat una olla amb oli calentper confitar les carxofes. Haurem de tenir en comptela temperatura, ja que no s’ha de fregir sinó que s’hade confitar, per tant l’oli estarà calent però no bullint.Ho deixarem al foc durant 30 minuts.Per altra banda, a una paella calenta posarem el foiefresc que prèviament s’haurà enfarinat perquè man-tingui millor la seva textura. Daurarem les duescapes.

Aprofitarem, mentre es daura el foie, per fregir enuna paella petita l’ou d’ànec.Presentació:Col·locarem una base amb les carxofes confitades.Prèviament retirarem tot l’oli que porten, ja que lacombinació amb el foie ja li donarà un toc gras al plat.Al damunt del llit de carxofes hi posarem el foie, liafegirem la sal en escama, el pebre negre, i l’empol-sarem amb el vinagre balsàmic.Per culminar el plat afegirem l’ou.Quan el mengem trinxarem el foie i l’ou per mesclartots els sabors. Bon profit!

Ingredients

4 carxofes

½ l d’oli d’oliva verge extra

200 g de foie

farina de blat

1 ou d’ànec

sal d’escama

pebre negre mòlt

vinagre balsàmic

Delta Hotel

Carxofes confitadesi foie fresc amb ou

d’ànec

Lupe Tomás

PAS PAS PAS PAS

ELABORACIÓ:

ET RECOMANEMRESTAURANT RACÓ DEL RIUAquest mes de gener farà 20 anys que vanobrir les portes del restaurant. Exactament,va ser el 26 de gener de 1995, quan s’hovan jugar tot a una sola carta, i sembla queels va sortir bé. Al llarg dels anys, han anatevolucionant i això s'ha vist reflectit a laseva carta i també al restaurant. Un delsgrans canvis l'han pogut fer realitat a l'any2013, amb l'obertura de la nova terrassa

Miratges, la qual podreu veure molt mésdetalladament a la seva pàgina web.Dia rere dia es reinventen amb l'objectiude crear quelcom nou, alguna cosa dife-rent, que només es pot aconseguir permitjà de treball i més treball.

Avinguda de l’Ebre, 162, de Sant Jaumed’Enveja. Reserves: 977 468 378www.racodelriu.com


P RELLEU AL SECTOR DE L’ARRÒS D’UPL’AMPOSTÍ Daniel Forcadell ha dei-xat de ser aquest desembre el respon-sable de l’arròs de la Unió de Pagesos,després de quatre anys en el càrrec.Forcadell, que ha estat substituït perAlberto Pons, va dir que seguirà vincu-lat a la sectorial de l’arròs, però que re-nunciava al càrrec per poder emprendrenoves iniciatives empresarials. El dia

abans de deixar el càrrec, Forcadell vaadvertir que el sector l’arròs al Delta éscada vegada menys competitiu, ja queja és la zona de l’Estat amb menys ren-diment per hectàrea. Segons l’exdiri-gent sindical, la situació s’ha agreujatper qüestions com la plaga del caragolmaçana o el retard en el pagament delsajuts agroambientals. G.M.

PAGESIA

Aquest gener es planten lescebes, els enciams, les esca-roles i les bledes. També sesembra en grana julivert,pèsols, faves i espinacs. Esrecol·lecten els bròquils, lesbledes, els apis, les pastana-gues o carlotes, els espinacsi els porros. D’altra banda,cap a finals del mes degener es plantaran els ro-sers. És també el mes per es-porgar els fruiters. A més,cal plantar els fruiters depinyol, i s’han de tallar elsxupons i branques sequesde l’avellaner. G.M.

CALENDARI

Al gener calplantar elsfruiters de pinyol

Aigua de generomple bótes igraners”

“Del gener, elpagès no entrau res”

“El millorfemer, el de lalluna nova delgener”

“La glaçada degener estova laterra bé”

“

AGRICULTURA

Preocupació en el sector delscítrics de les Terres de l’Ebre,davant la possibilitat de regis-trar pèrdues de més del 60% dela collita. Les pluges que vancaure al territori durant elsmesos de novembre i desembrevan malmetre els cítrics en undels moments més importantsde la campanya. En aquest sen-tit, el delegat de la Generalitat,Xavier Pallarès, va voler insistiren la necessitat de tenir assegu-rats els productes del camp. Per la seua banda, la Unió dePagesos (UP) ha calculat queels danys de fins a un 70% en lacollita pendent de mandarines,agreujats per les ventades, po-drien representar unes pèrduesde 15,37 milions d'euros, aixícom la destrucció de milers dellocs de treball a les Terres del'Ebre. Així, el 18 de desembre,els responsables d’UP van exi-gir a les administracions públi-ques que habilitin de formaurgent i efectiva ajuts per poderdestinar tota la fruita que en-cara es trobava als arbres -unes90.000 tones- a la transformacióen sucs, o perquè puga ser trin-xada al terra, per evitar l'accióde les plagues. D'aquestes me-sures, avisen, en depenen la su-pervivència del sector citrícolai l'ocupació al territori.D'acord amb els càlculs de laUnió de Pagesos, basats en elsprimers peritatges de les asse-gurances, més d'un 70% de les90.000 tones de clementinesque quedaven als arbres per re-collir -d'una collita total pre-vista de 140.000 quilos- vanpatir la deshidratació de la pellpels forts vents de les últimessetmanes de l’any. Això es tra-dueix en més de 64.000 tones declementines, varietat 'nules' -un 84% de les que es conreen a

Catalunya-, afectades per la cli-matologia. Amb un preu mitjàde mercat de 0,24 euros elquilo, les pèrdues directes s'e-levarien als 15,37 milions d'eu-ros, segons UP.Però el problema va encara mésenllà. Especialment, perquè laresta de fruita que potencial-ment encara podria ser comer-cialitzada és ara "molt difícil degestionar", segons va recordarel responsable del sector delscítrics de la Unió de Pagesos,Carlos Roig. Així, caldria sepa-rar i destriar les mandarines almateix arbre, fet que encaririade forma ostensible la recol·lec-ció. A banda, també acabarientenint poques condicions perarribar bé als mercats.L'altre gran problema són lesassegurances. Tot i que una partdels productors es veuran co-berts, Agroseguro s'espolsa laresponsabilitat redefinint lescondicions per les quals el venthauria estat el responsable deles pèrdues i es negaria, fins itot, a peritar els danys. Enaquest sentit, la Unió de Page-sos ha criticat la incertesa peraquells productors que no hanassegurat, però també permolts que ho han fet i ara "hanquedat fora del sistema", queredefineix els costos i les cober-tures cada any.Així, el coordinador d’UP a lesTerres de l'Ebre, Joan Montesó,va reclamar a les administra-cions, tant al Ministeri d'Agri-cultura com a la Generalitat,que es comprometin a fonsamb el sector per donar sortidaa aquesta fruita. De fet, tot i va-lorar que el Departament d'A-gricultura estiga pressionant aMadrid perquè autoritzi la reti-rada de 8.000 tones de manda-rines per transformar-les ensucs a Catalunya -una xifra,però, que consideren curta-,exigeixen un compromís fermde les administracions per evi-tar que el sector s'ensorri.

Alarma al sector dels cítricsLa pèrdua de la collita de mandarines a l’E-

bre pot superar els 15,37 milions d’eurosLes pluges i les ventades de la tardor

proquen danys en el 70% de la collita

Els dirigents de la Unió de Pagesos a l’Ebre. // FOTO: ACN.

G.M. / ACNL’ALDEA

Joan Montesó: “És com si passésuna catàstrofe a la Seat”"És com si passés una catàs-trofe a la Seat. Necessitemceleritat. La fruita avança diaa dia i fa encara vent", vaapuntar el coordinador de laUnió de Pagesos a les Terresde l’Ebre, Joan Montesó. Defet, el dirigent sindical va re-cordar que el sector dels cí-trics es troba "tocat de mort"i treballant fa anys "per sotadels costos de producció".Segons Montesó, caldria quela retirada afectés a tota lafruita que queda per recollir-davant els costos que supo-saria triar-la i la incertesa dela seva sortida comercial-,permetent que la seva trans-formació tingués lloc a Cata-lunya. Així Montesó vacriticar que el govern espan-yol puga rebaixar a la meitatles 8.000 tones reclamadesper la Generalitat, i obligar atraslladar-les al sud de la pe-nínsula.De forma alternativa o com-plementària, UP reclama al

Departament d’Agriculturaque habiliti un mòdul d'a-juts per poder tirar al terra lafruita i efectuar un piconatgemecànic. La fruita dalt del'arbre perjudicaria la novafloració, i tampoc es pot dei-xar al terra, on acabaria pro-liferant la mosca. En aquestsentit, Montesó va reiterarl'exigència que si s'habilita lanormativa es disposin deforma immediata els recur-sos per fer possible un "ajutd'Estat" que comptaria ambel vistiplau de la Unió Euro-pea. "Entre el Ministeri i laGeneralitat han d'actuar iposar els diners que toqueno ens podríem arruïnar doscops tirant la fruita. O tenimdarrere les administracions oes quedarem molt penjats",va alertar Montesó. De fet, vaassenyalar que la situació nonomés tindria conseqüènciesper als citricultors, ja que elsector ocupa diversos milersde persones a l’Ebre.


Els Mossos xifren en30 milions el foratcomptable d’Agrofruit

El Govern assegura queel 2015 invertirà 24,5 milions d’euros a les Terres de l’Ebre

Tortosa vol començardurant el mes de generles obres de reforma dela plaça del Rastre

El conseller Vila inaugura la nova esta-ció d’autobusos d’Amposta

La Ribera d’Ebre rebutja la tisorada del’aportació nuclear

Morella reclama migmilió d’euros per a laresidència Sant JoanBaptista

Salut inverteix 1,5milions d’euros ennoves instal·lacions alBaix Ebre

Alarma en el sectordels cítrics per les pèrdues a la collita demandarines

#p8

#16

#p22

#p27

#p28

#p34

#p39

1

// Maig 201440

UÚLTIMA

LOS GAMBUSINS

Tortosa:Av. Remolins, 2443500977 58 80 [email protected]

EN ULLADA

#p4

Cop d'Ull 233

Documents

Transcript of Cop d'Ull 233