:•:-••:-:•:-:•:•:•:.:.:•: ^^^^^^^-•-•-•-•-•••-•-•-:-•-•-•-•^^-•:•:•:•:• ::•:•:'X^W·:-:-:

<c2^272^if^ C2et66ettetc a& *^rPa>M*z-fat, vijL» núm. &£

*^I

«*'

"1^ST-.,

\ . •

2(i44) Bones tardes Pep Vallorii te saluda uh bon amir

%

'l"3||g;moS Tfeesdecuiner

*§£2?'

»ElïS-SiA""'8"'Er,««s. «. «~*ffSffSÏ«també los no f

^fdeve"ss'aiuntamentr u e t 2 a n a s s i s d i e n t ,desmoixquevar«

•"ÍATl'nív« fugir^rouera pudejit

s^>r-S S»«* MarratXt

K^%TttS'Sa<SÍ en ïtorntn preguntar

^a5S{rsievlstaq U e mQ

0uSePsaürma nohasvis ta

c^"°oK cosTaixò te P°dr.£stant tristauna "2TiS « s a mstasi no volsqu canviarde tema has o

¿rAis5vtfi- -9rtista

AquT ja pots prendre Ilumno te farem pus sermons

« ¡ g tu ' es teus companyons• ^^^^ Pgs carrer sou es rum rum

'...^-^ 1 tots plegats sou un betumK i 'nau untats taIl de garronsK-/ '' no faceu de fanfarrons'^i^jjj| que vos farem més cançons

tfC5ra que no va tenir coionsde publicar es "Foc i Fum"

*f&** Ara ja estàs avisatRafel portolà inquersi aixo t'ha caigut béen tenc molt de reservatsi es moix no haguessis cuinatno ho dirien pes carrerara ja em despediréfins es número que ve

v»o6u3i<*[ que esticque no t'hagin elegitno me fuig de sa memori'hagués estat sa gran victori'si ho haguessis conseguitn'hi ha que per Selva han diti en tenen vanaglori'en Pep dins es consistoritanmateix no hagués servit

No hem de confondre es filaramb so teixir ni fer randano feres prou propagandai sa gent no se va enterart'havies de passetjarper Selva de banda a banda'segut dins un seat pandai amb un altaveu cridarperquè has de creure i pensarque amb s'assumpte des votarsa publicitat comanda

A ningo has dat es brouja ho podies esperartu mai has sabut triomfarni 'si fa sol ni si plou

|fa lin ol*- -_ - ... si plou

| 'gafa un altre rumbo noui tot aixo deixeu anarsempre t'he vist fracassaisi anassis a torejar

anarfracassar

ara ja em aespeairefins es número que vesi és que t'hagi agradati si quedes agraviatqued>jo ja hi

les agraviatestava primer

COMISSIO PORTOLANADE GLOSADORS

"ooia a corejarPer ä mi et colliria es boujome 'n guardaria prouvoler tornar figurar

d'únic 8***tP Hi,. __ .>y'-8 confiarMateu Palou

IMPRÈS DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Carta d'ordre al BANC u CAIXAAgència nfi

Localitat

nft#,m¿i¿et¿ífctMetbaa

^ff

S'Escola Vella, s/n07HI-POflol

Distingits senyors:Vos agrairé que, fins a nova ordre, vulgueu atendre amb càrrec al meu compte corrent,

els rebuts que vos siguin presentats per Ia revista PORTULA, corresponents a Ia meva quota.

, de de__

£*

(signatura)

Nom del Subscriptor

Sr.

C/

i Localitat

Titular üel Compte Corrent

Sr.

Cl

Localitat

C/C. n»

(Enviau-ho, omplert, a l'adreça indicada en el mar¿e superior )

i

Avui Es Notícia

Per tercer any consecutiuPòrtula aconsegueix un dels premis"Premsa Forana". En aquesta ocasióens ha estat atorgat pels treballsde Pere J. Amengual, al qual veimen Ia foto rebent el premi de mansdel director de l'hotel Sumba, deCaIa Millor.

EIs altres premiats foren Ra-mon Costa Dot, del Manacor Co-marcal i Cosme Nigorra i JoanMorey de "MeI i Sucre" de SantJoan. Enhorabona a tots.

(Fotografia gentilment cedidaper "Perlas y Cuevas")

DurantETA a Catalunya

e , , - u t i l i t , a t v a e s s e r p a c t a r ^

. Els *itanics pogueren vemr a

5000 ptes . 0 miiions oe

— -AfTJ-"Ai - P- -«^*fíïrji---rz:¿-—:-^"*:,,,,,e.,a-- "-

En Gorbatxov se(

restroika

J^esPassat,ue "ETA reco-

^^&&*t&*política" 1?)

YoW, «— a ,wena. «

.jyrJSS3^Mort Fred Astaire ^ ^ ^

Campsa <esmuntara les maniobres

B CSlC va demanar V*

a Cabrerabrera i de Sant JoanrfP Sant Marçal \ de

FesteS de ,„, Ramon

Bs 25 passaren a esser 75FeSteSdeSantM:relprem—-ambValentí Puig 6uanyà

'Somni Delta". - - " T MG A V 1 M

Quatre de FresquesMIQUEL BOSCH I- AUBA

PLAQUES ALS MAJORS DEL POBLEA les passades festes del Carme de Portol es

varen entregar unes plaques a les persones majo-sdel nostre poble: Sor Maria Angela CoIl, mestre BielCompany "Sipera" i l 'amo en Miquel Canellas Roca"Teixidor", els dos homes, a .nés, formen Ia parellade margers més antiga.

CANVI DE SUPERIORA A PORTOL

A Ia comunitat franciscana de Portol hi hagutcanvi de superiora. Sor Margalida Torrens Perellóens ha deixat després de sis anys de permanènciaper passar al convent de So n'Espanyol-Son Sardina.Per substituiria ha vengut sor Maciana Seguí, provi-nent d'Es Capdella. En Ia foto, Sor Margalida.

GUlLLEM VIDAL CONTlNUA COM A BATLEDE MARRATXI

Dia 30 de juny a l'Ajuntament hi hagué Ia com-posició del nou consistori sorgit de les eleccions del10 de juny, composició que ja avançarem al númeroanterior. Dia 30 només s'havia de triar el batle, icom ja estava previst fou elegit Guillem Vidal ambdeu vots a favor -9 del seu partit i un d'AP- sisdel PSOE en contra i una abstenció d'AP.

COMISSIONS PERMANENTSCOMPOSICIÓ

En el PIe celebrat dia 13 de juliol es feu Iacomposició de les diferents comissions informativesque quedaren de Ia següent manera:

Hisenda: P(resident) Miquel Bestard Parets (UM),Vocals Juan Juan Ramis (UM), Antoni Montilla Peina-do (UM), Manuel Pardo Cabot (PSOE), Daniel GuiraoNavarro (PSOE) i Felip Juan Fiol (AP).

Serveis, vies i obres P: Juan Juan; V: BartomeuBarceló Gonzalvez (UM), Joan Bestard Trias (UM),Domingo Nievas Moreno (PSOE), Manuel Pardo i JoanHomar Pastor (AP).

Cultura i esports P: Antoni Montilla; V: MiquelRomaguera Cañellas (UM), Gabriel Tomàs Fiol (UM),Miquel CoIl CanelIas (PSOE), Miguel A. Cabeza Ro-dríguez (PSOE) i Felip Juan.

Ordenació del territori i urbanisme P: GuillemVidal Bibiloni (UM), Joan Bestard, Bartomeu Barceló,Miguel A. Cabeza, MartI Serra Mas (PSOE) i FelipJuan.

Sanitat i abastiment P: Francesc Sastre Serra(UM); V: Gabriel Tomàs, Joan Bestard, Martí Serra,Domingo Nievas Moreno (PSOE) i Joan Homar.

Acció social i informació P: Miquel Romaguera;V: Gabriel Tomàs, Bartomeu Barceló, Daniel Guirao,Miquel CoIl i Joan Homar.

NOMENAMENT DE TINENTS DE BATLEAl mateix ple foren nomenats els cinc tinents

de batle, que per ordre són: 1er- Miquel Bestard Pa-rets, 2on- Juan Juan Ramis, 3er- Antoni MontillaPeinado, 4t- Francesc Sastre Serra i 5e i últim Mi-quel Romaguera CañelIas.

BATLES DE BARRIElsbatles de barri dels distints nuclis de pobla-

ció i urbanitzacions deI terme són:Sa Cabaneta: Joan CoIl CaneIlas, Portol: Rafel MoIlPalou, Es Pont d'Inca: Joana Ma Llobet Capellà, SaCabana: Toribio Cádiz Martínez, Es PIa de na Tesa:José Pocovf Salom, Es Pont d'Inca Nou: Rafel SerraTous, Ca's Capità: José Escobar Calvo, Es Figueral-Ca'n Farineta: Martín Fornés Gual, Son Ramonell-Polígon Industrial: José Campins Mir, Es Garrovers:Matias Salom Díaz.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICAA L'AJUNTAMENT

Segons informa Ia darrera comissió de govern-integrada pel batle i pels tinent de batle- el propermes d'octubre començarà un curset de català pelsempleats de !'Ajuntament per tal de normalitzar d'u-na vegada Ia documentació oficial.

EIs articlespublicats a Pòrtula

expressen únicamentl'opinió de llurs autors

tHS

pKtOCVÍ*

*te*gtfUtf^

^t5^AM

COHDl'%

AUTO ESCOLA

KALETC/. Ma re de Deu de M o n t s e r r a t . 30

Es R a f a l TeI. 27 39 97C/. Perez Galdos 9

TeI 46 77 04

PA L M A DE M A L L O R C A

Es PIa de Na Tes

IV BALLADA POPULAR D'ES PLA DE NA TESA

Per quarta vegada, el grup folklòric Aires desPIa de Marratxí ha organitzat Ia Ballada Popular.Enguany es va fer dia 20 de juny i Ia plaça de del'església del PIa de na Tesa era tan plena de gentque ballava i que mirava ballar els altres, que nohavia resultat mai tan petita com aquell dia. Hi va-ren participar devers quinze grups de tota Mallorcai un de València, el grup de danses Berca d'Algeme-sí, que com a grup convidat d'honor actuà el primerde tots amb una mostra de les seves danses més sig-nificatives. Aquesta Ballada Popular es culminà ambel principal acte a Ia plaça del poble, pero de fetcomençà dies abans amb actuacions del grup organit-zador i del convidat a altres places del municipi ienguany també al Parc de Ia Mar.

Aquestes Ballades començaren com si res arafa quatre anys i de cada vegada s'ha fet més popu-lar i més important, de cada any ha vengut més gentper participar-hi en grups o pel seu compte. AquestesMostres són Ia millor manera per fer de Ia músicai el baIl allò que eren de bon principi i és on espot fer més patent el sentit que haurien de prendreaquests actes: el sentit popular i obert a tothom,sense pretensions exclusivistes ni competitives, sim-plement amb Ia intenció de compartir uns momentsde diversió sonant i ballant els balls mallorquins. A-quests són actes festius on Ia gent de diversos grupsaprenen uns dels altres i posen en comú els puntsi formes de ball que coneixen.

Es molt bo que aquestes festes es facin cadapic més sovint i que tothom hi participi d'una mane-ra o d'altra. La vitalitat que té qualsevol poble ésIa vida que Ii dóna Ia seva gent i, en el nostre, elsqui es mouen més per insuflar un poc d'alegria, decolor i de moviment al poble són les agrupacionsfolklòriques. Si no fos per ells semblaria que aquíno hi viu ningü de sang calenta i d'esperit inquiet.

JOANA M« MATAS I ALOMAR

.r.':.:.)

'//

' /

« /

<

0

,_ fJ PO0V

**

/ff

•'/ï

?

*

TaI com anunciàvem a l'anterior editorial aquí teniu el programa electoral delgrup municipal que governarà Marratxí per espai de quatre anys més. Feim votsperquè arribi a bon port.

MARRATXI, ES NOSTRO COMPROMISPeI mes d'Abril del 83, un grup de persones ens acostàrem

a les vostres cases amb una barreja dé incertitud i dé il.lusió,duguent-vos un missatge, el projecte d'un partit nou, amb idèesjoves i arrels molt fondes dins l'illa: U.M.

Vos ofen'rem Ia única cosa que teniem: sinceritat i ganes defeina, i avui voldríem demanar-vos un poc del vostre temps perfer-vos part del nostre agraïment per haver confiat en nosaltres.Aquesta vegada, emperò, no venim amb les mans buides; aravos duim un present que tant vos servís a vosaltres com al nostreequip: quatre anys d'experiència i alhora un projecte nou.

UNIO MALLORQUINA ja és una realitat, Ia d'un Partit quecreu en Ia seva terra i les dones i homes que hi viuen, i és perservir-los millor que demana el màxim de competències per al'autogovern de les nostres Illes.

U.M. espera i necessita Ia vostra ajuda, Ia vostra companyiai Ia vostra confiança per refermar i consolidar el pensament delnostre poble.

Aquesta és Ia nostra oferta: Un compromís complit, una vo-luntat de servei, un programa nou.

Marratxí. Juny 1987

CULTURA I ENSENYAMENT: U.M. desenvoluparà totesaquelles activitats culturals que afermin I enriquesquin Ia perso-nalitat del nostre poble, ja sia reforçant-ne les tradicions o obrint-li camins nous per expresar Ia seva creativitat.

Amb aquesta finalitat:U.M. VOL PROMOURE: Concursos d'expresl6 artística baix

totes les formes, Exposicions, Concerts, Festes Populars, etc. imillorar o habilitar els locals adients a les activitats esmentades:Centres, Tallers, Biblioteques, etc.

U.M. VOL RECOLZAR les iniciatives populars en aquestsentit, donant suport a les Festes Populars, Agrupacions de Tea-tre, Cercles de Lectors, Corals, Grups de Musica, tant de Ia tra-dicional com de Ia culta, i tota quanta altra idea pugui ajudar alnostre avenç cultural.

Una iniciativa nostra que ha agafat molta força i que pot arri-bar a convertir-se en una manifestació de caire internacional ésIa Fira del Fang, una aportació aI resorgiment d'antigues tradi-cions i al mateix temps una projecció cap a un futur de cada ve-gada més esponerós.

Una altra de les nostres grans il·lusions és Ia creació d'unaEscola de Música i una Banda Municipal.

Volem complementar l'educació escolar amb un Gabinetd'Orientació i Assistència Pedagògica, per entremig del ConsellMunicipal Escolar.

UM. gestionarà ademés Ia implantació dé un centre de BUPal terme de Marratxí.

ESPORTS: U.M. considera que el cuitiu del cos és tan im-portant com el de l'esperit: l'esport és una part de Ia vida quoti-diana.

Per això vol encoratjar Ia participació del major nombre pos-sible de ciutadans, afavorint Ia creació de l'ambient necessari pera Ia millor utilització dels poliesportius de Sa Cabana, Ca'n Fari-neta i el Camp Municipal de Son Caulelles, i finalitzarà el polies-portiu del Polígon, amb piscina i vestuaris.

Les modalitats esportives "minoritàries", com és ara el bas-ket, el volley-ball i altres, fins ara no han disposat dels mitjansadequats com pugui ser el pavelló cobert que Marratxí es mereixmalgrat el seu cost. U.M. es compromet a conseguir-lo.

JOVENTUT I LLEURE: UM. crearà el col.lectiu de Ia Jo-ventut com a representant i coordinador dels clubs jovenils i percanalitzar les seves inquietuds i necessitats al Regidor de Joven-tut, del que en seràn els assessors.

U.M. afavorirà Ia participació dels joves en les tasques so-cials, cíviques i culturals.

A més de les activitats pròpies d'una Regiduria de Joventutes programaran totes aquelles que omplin de manera profitosaper aI cos i l'esperit el temps lliure i vacacionaI del nostre jovent.

Tots aquells joves que desitgin constituir qualque grup, as-sociació o club jovenil es veuran beneficiats a'una especial aten-ció i del material necessari per a Ia seva dotació i millora.

ATENCIÓ A LA DONA: Ü.M. fomentarà Ia creació d'As-sociacions de Mestresses de Casa que Ii permetin aixamplar elsseus horit2onts culturals i socials.

TERCERA EDAT: Ajudarem a Ia constitució de Clubs i As-sociacions, afavorint així el contacte entre els nostres majors, icomptarem amb el seu consell per a totes les activitats que pu-guem programar per a te Tercera Edat. Així doncs, a més d'aherir-nos al programa anyal de les Institucions de Ia Comunitat, cadaany celebrarem Ia Diada de Ia Tercera Edat de Marratxí, que reu-nirà a les persones majors pertanyents a tots els nuclis del terme.

HlSENDA LOCAL: Uns deb majors encerts de U.M. ha estatl'eficàcia i transparència de Ia gestió deb Fons Públics, car no hemtancat ni un sol exercici amb dèficit. L'equilibri financer del futurestà doncs assegurat.

Una mostra de Ia moderació de Ia fiscalitat del nostre Ajun-tament està en què no hem recaptat ní una pesseta de més enconcepte de Contribució Urbana, i per això no ha calgut tomarcap quantitat per aquest concepte.

Insistim, per això, en te moderació fiscal, en respectar al mà-xim les economies familiars i en seguir mantenint allò que diferenda Marratxí de molts d'altres municipis.

VlES, OBRESI ENLLUMENAT: Anirem millorant aquestsaspectes amb l'espertt de treure eI màxim profit deb recursos pres-supostaris assignats.

Al mateix temps, te millora de mitjans materials i del parcmòvil ens permetrà que en acabar els propers quatre anys tot elterme disposi d'un niveU de serveis adequat.

SEGURETAT CIUTADANA: El creixement progressiu delnostre municipi, exigeix una millor racionalització deb serveis dePolicia Municipal, dotant als seus membres d'una adequada for-mació professional y dels recursos necessaris per a una màxImaefectivitat.

Assignarem un Policia de Barri a cada nucli, i volem menta-litzar a tots els veïnats de que comptar amb Ia seva col·laboracióes Ia única manera d'assolir una vertadera eficàcia i seguretat.

U.M. oferirà a Ia Direcció General de Ia Guardia QvIl, perentremig de l'Ajuntament, un soter per a Ia construcció d'una novaCasa Quarter que permeti l'assentament definitiu del Cos a Mar-ratxí.

U.M. exigirà a l'Administració Central Ia solució als proble-mes derivats de Ia presència del Centre Tutelar de Menors, ajus-tant el seu règim de manera que no resulti perjudicial per al Ter-me.

TRANSPORT I CIRCULACIÓ: El creixement del Municipii Ia seva conseqüència: l'augment del parc mòvil i de Ia circula-ció, exigiran una remodelació als nuclis urbans.

El mateix es pot dir dels transports urbans, i així U.M. estu-diarà Ia millora i prolongació de les línies actuals; implantaremel servei de Taxis, demanarem a Ia FEVE Ia construcció dels da-valladors del tren que facin falta, etc.

SANITAT: El nostre grup municipal ha negociat un Conveni amb Ia Conselleria de Sanitat, i com a conseqüència de Ia se-va aprovació entre l'Ajuntament i Ia dita Conselleria, es construiràIa Unitat Sanitària de Marratxí, on se centralitzaran les consultes,especialitats, pediatria, revisions, anàlisis, etc.

URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI: U.M. se-guirà el desenvolupament contemplat per les Normes Subsidià-ries de Planejament Urbanístic (NNSS), realitzant una justa dis-tribució de càrregues i beneficis als terrenys afectats, mitjançantunitats d'actuació.

Durem a terme Ia redacció del planejament dels sòls aptesper a urbanitzar de Sa Comuna i Ca'n Domingo.

Vetllarem per Ia conservació del Medi Ambient tenint benen compte el Catàleg de Protecció d'Edificis i Elements Arqui-tectònics.

Normalitzarem el sòl rústic dins de les NNSS i Ia nova Lleid'Ordenació del Territori de les llles Balears.

I TOT AIXÒ SERÀ POSSIBLE AMB LA TEVA COL.LA-BORACIÓ

Per endavant, moltes gràcies.

7(149)

\^5°&

rfv

0

- **>,,c*<o< Ä

<V$> >6^ C^e%c

ve^ ^x^C

\

» "5<v^^<^V "^v*

\^v-

- ° M»1 <0\>^0 t*O^*f<2*$*>^v>

^ '>6 >•<±o€" ^x <x»V^> ^eP \ 9^^c* ;>A*,r4>:>i>°

.

^8?^

,lO^

CJI

-.o

íífíã

StS

Montserrat Cañellas Palou "Miqueleva" iAntònia Bibiloni Amengual "Miquelona".

Catalina Sans Frau des Tancat, Maria VichSantandreu de Ca'n Flor, Magdalena Guar-diola Serra i Margalida Guardiola Serra. Adarrere Miquel Cañellas Serra de Ca'n Ros.

Margalida Cabot Roca "Carretet"; MiquelCañellas Santandreu i Pepa Bonnín de CaNa Pepa.

El matrimoni de més durada: Josep DuranCabot i Catalina Ramis Bestard de Sa Font

Vicenç Serra Garau "Mira" i MontserratCañellas Capó (+)f*afel MoIl Bestard "Pinso"

Magdalena Santandreu Ripoll de Ca'n Tasar,Margalida Cánovas Juan i Miquel BibiloniRoig de Ca Ses Colomes. 9(151)

10(152)

Francesca Noguera Terrassa "Parruta", Ma-ria Garau Serra "Seguina" i Maria Piza Ra-mis "Xica".

Bartomeu Garau Frau "Teresa", Mateu Ca-bot Roca "Carretet" i Joan Canellas Roca"Teixidor".

PoliciaLA POLICIA MUNICIPAL INFORMA

Juny

Dia 1 davant el "meson Tio Pepe" hi hagué unaccident entre dos cotxes amb quatre ferits greus.

El mateix dia hi hagué foc a un rostoll de SonBonet i fou necessària Ia presència dels Bombers.

A les 22'30 al carrer Gra. Weyler d'Es PIa dena Tesa xocaren un R-5 i un Simca 1200; sense ferits

Dia 4 Ia PM va atendre un extranger a Sa Ca-baneta que sofrí una hemorràgia. Fou assistit pelmetge local.

Dia 5 hi hagué una identificació de gitanos aPortol a les 16 h; a les 19'30 Ia PM hagué d'inter-venir a Ca's Capità per una ruptura de rajoles.

El mateix dia hi hagué un accident de tràficentre un R-5 conduït per Antonio M.N. i un vespinoconduït per Jaume N.V., el qual va haver d'esserassistit a una clínica de Ciutat.

Dia 9 a un solar del carrer Hno Benildo hi ha-gué foc que fou apagat per Ia PM, Ia Guardia Civili eIs Bombers de Palma.

Dia 10 foren tancats al dipòsit de Ia PM dosindividus: M.A.R.C. de 24 anys i M.C.C. de 42, perescàndol a un bar d'Es Pont d'Inca.

Dia 11 fou recuperat un vespino a Ca'n PoI,procedent de robatori.

Dia 12 fou traslladat a Son Dureta el nin de12 anys VIctor R.G. que s'havia fet un cop al cap.

El mateix dia hi hagué un incendi a Es Garro-vers apagat per Ia PM i els Bombers de Palma.

Dia 13 hi hagué una falsa alarma a Ia Caixad'Estalvis de Portol, i un accident entre dos cotxessense ferits.

Dia 18 l'electricista de l'Ajuntament Josep Poufou traslladat a Ia Policlínica ja que s'havia fet mal.

Dia 19 va esser traslladada a Son Dureta unanina de 7 anys que es feu mal als cotxets de xoc.

Dia 20 incendi al Torrent Gros, apagat.

Dia 21 foren detinguts per Ia G.C. i Ia PM tresindividus per usurpació de funcions, es feien pasarper guàrdies civils.

Hi hagué una brega al pub d'Es Figueral queacabà amb Ia presència de Ia PM.

Dia 23 al carrer Oleza fou atropellat RafelB.S. per un cotxe que conduïa Ia senyoreta J.P.F.

Aquest mateix dia fou recuperat un vespinorobat a Llucmajor.

Dia 26 al carrer de Sa Cabana xocaren dos cot-xes. La PM hagué de fer l'atestat perquè els conduc-tors no es posaren d'acord.

Resum: atestats 3, denúncies de tràfic 69, de-nüncies d'obres 18, proves d'alcohometria 4, detinguts8.

J u 1 i o 1

Dia 1 es recupera a Portol un 4-L robat. Elmateix dia intervenció a un bar de Sa Cabana quanuna persona beguda feia demostracions damunt unataula i hi volia orinar.

Dia 3 foren sorpresos per Ia PM dos homes dinsun cotxe fent Io normal entre un home i una dona.

Dia 5 accident al creuer de Ia carretera deSa Cabaneta i Inca entre dos cotxes. Sense ferits.

Dia 6 incendi a un solar del Polígon Industrial.

Dia 9 de matinada fou robada una furgoneta4-L en Es PIa de na Tesa. La PM localitzà en el

S O C I E T A T

Com ja sabeu fa uns mesos que hi va havercanvi de direcció a l'oficina de Ia Caixa d'Estalvis"Sa Nostra" de Pòrtol. En un número anterior varemparlar amb Miquel Sureda, l'anterior director. Avuiho feim amb el nou.

Antoni Pere Font Munar és de Ciutat, té 33anys, és casat i té tres al.lots. Des de fa tres anysviu al nostre municipi, concretament en Es PIa dena Tesa. Abans de Pòrtol va estar per espai d'onzeanys a l'oficina de Colliure (Es Camp Red<5).

-Coneixies Pòrtol?-De referències. Havia vingut a comprar coses

de fang, siurells... Ho coneixia poc.-T'has trobat sorpreses a nivell econòmic?-Aquí s'estalvia molt. Si tenim en compte po-

blació i lloc de l'oficina, resulta que és una que o-pera molt. Em pensava que hi hauria menys movi-ment. A Pòrtol hi ha un client estalviador.

-Com estan les inversions?-Crec que aquest poble anirà creixent. Pens

que hi haurà noves urbanitzacions, segons el plànolurbanístic. Tenc consultes per fer obres noves, cases,xalets...

-El veus com un poble dormitori?-Crec que en Ia curta experiència de tres me-

sos puc dir que té una vida més pròpia, si més nohi ha gent que va fent feina per ca seva. No és eltípic poble dormitori ni ho serà.

-Com veus Ia gent?-La veig molt franca, jo diria atenta, servicial.

El tractament és molt diferent que a Ia ciutat.-Estalviador vol dir tacany, estret?-No. Crec que l'estalvi està en funció de moltes

coses: cubrir unes necessitats en prirner lloc i desprésamb un esperit previsor. Si aquestes necessitats estan

Polígon una persona d'edat que havia desaparegutdel seu domicili de Ciutat.

Dia 10 a les 23 h. a les festes-de Pòrtol Sebas-tià M.G. de Santa Maria del Camí xocà amb unamoto Yamaha contra una columna de Ca'n Verdera.Hagué de ser traslladat a Palma en ambulància. AIlloc de l'accident fou atès per tres metges que erena les festes.

Dia 11 en Es Figueral xoc d'un vespino contrauna furgoneta aparcada. Fou traslladat a Palma.

Dia 13 a les 8 h. Ia PM i uns veïnats haguerend'apagar un foc a un solar del carrer Rector Llom-part. A les 18'30 i per tercera vegada es torna calarfoc un solar del Polígon. Fou apagat per Ia PM, IaG.C. i els Bombers de Palma.

Dia 15 fou entregat a Ia PM el menor P.T.R.per consum de drogues; el fet fou denunciat pelsseus propis pares.

Dia 17 per ordre de l'Alcaldia fou tancat elPub s'Esclat d'Es Figueral per no tenir les oportunesllicències d'activitats.

Dia 18 es dispara una alarma a una vivendadel Carrer Gral. Goded. La PM hi efectuà un regis-tre sense trobar-hi res.

11(153)

satisfetes i Ia persona no s'escatima res a ella ma-teixa no crec que sigui avarícia. Així com hi ha gentque inverteix en altres coses, una caixa ho fa a ni-vell de recursos dineraris i aixo és l'estalvi.

-Quins serveis principals dóna Sa Nostra aquí?-En primer lloc els serveis propis: oferim uns

productes de passiu (estalvi a Ia vista i a terminis)i amb menys disponibilitat els comptes corrents. Itambé uns productes d'actiu que són els préstecs,i entre els més irnportants hi ha el préstec-vivendaque jo pens que és essencial perquè protegeix unavivenda; també hi ha els comptes corrents de crèdita nivell de co::ierciants i a nivell de previsió estarnoferint el pla de jubilació que és una alternativa pertenir una pensió suficient.

Després a nivell d'entital col·laboradora oferimpagament de prestacions de Ia S.S., pagament d'atur,recaptacions per hisenda, entre altres. I després anivell d'obra social Sa Nostra s'ha distingit per po-tenciar unes activitats socials, artístiques i culturalsque crec que són una cosa característica d'aquestaentitat que Ia lliguen un poc amb els projectes dellloc on ens trobam.

-Quin programa d'actuacions socials i culturalstens previst?

-De moment estic en un pla de coneixement,però ens mantendrem oberts a qualsevol iniciativad'aquest tipus. De tota manera el programa no l'hade fer únicament l'oficina sinó totes les forces dePòrtol i les entitats culturals.

Per acabar vull fer un oferiment personal decara a Pòrtol en el sentit que estam disposats a a-tendre tothom en tots els aspectes.

-Perfecte, Antoni, gràcies i sort!

Dia 20 a les 12'15 al camí del cementeri unafurgoneta amb -tres dones i carregada de verdurestengué un accident. Dues resultaren ferides greus.

Dia 21 a les 13 h. Ia PM hagué d'anar a unrestaurant de Ca's Capità ja que al pis de damunts'havien deixat una aixeta oberta.

Dia 22 a Son Nebot hi hagué una brega entrecinc veïnats. La PM els traslladà a Ia G.C.

Dia 25 una vivenda del carrer Nueva s'inundàdegut a les pluges i al mal estat del clavegueram.

Dia 26 xoc al semàfor d'Es Pont d'Inca.

I2{J54) Precisament Aquest Mes 7(125)

• • •

(Viat¿e cronològicjer Ia història de Marratxí

a t.avés de les actes municipal,,

Fa 150 anys (Juliol del 1837)

Se forma Ia llista dels quison contribuents a Ia "milicia naci-onal" pel valor corresponent alprimer semestre d'aquest any quepuja 15 lliures, 16 sous i 2 dinersi se resol passar-la al recaptadornomenat, Miquel Nadal i Serra.

Reunits batle i regidors, l'e-cònom de Ia vila Llorenç Homari demés vocals de Ia Junta localde beneficència i altres individusque estan sota Ia immediata depen-dència de l'Ajuntament "siendolas nueve de la mañana prestarontodos el solemne juramento a IaConstitución Polftica de Ia Monar-quía decretada por las Cortes yaceptada por S.M. en el presenteaño, arregladamente a Io dispuestoen el Real Decreto de 15 de junioúltimo".

Després van a Ia parroquia,celebren missa en acció de graciesi quan acaba presten el juramentel clero ¡ demés veïnats del poble.

En fa 100 (juliol del 1887)

Hi ha canvi d'Ajuntament.La nova composició és:Francesc Serra Sastre, batleRafel Jaume Llabrés, primer tinentVicenç Jaume Mates, segon tinentMiquel Serra Jaume, regidor síndicBartomeu Carrió Ramis, id.

Regidors:Joan Gallur SabaterJosep Serra BarreraJosep Serra RamisSebastia Rosselló PizaMarçal Bestard SerraBernat Nadal Planes

Decideixen fer les sessionsordinaries els diumenges a les qua-tre de l'horabaixa.

Essent que el novament reele-git batle està suspès d'aquesta fun-ció s'encarrega interinament deIa presidència el primer tinent debatle

Al cap de dues setmanes esfixen les diferents juntes perma-nents. Vet ací llur composició:

Junta de Sanitat i beneficèn-cia:Antoni Villalonga GelabertPere J. Juan MasTomàs Romaguera CampsJaume Crespí SansAbdó Pastor Ferrer

J.d'Instrucció pública:Tomas RomagueraRafel JaumeAntoni Villalonga

J.d'Obre_s públiques, camins,torrents i aigües:Vicenç MatesJosep Serra

J. de Pressuposts i comptes:Bartomeu CarrióMiquel SerraRafel Jaume

També se reelegeixen els bat-les de barri:Andreu Carrió RotgerMartí Barrera SerraJoan Socias CanellasMiquel Ramis SerraBartomeu Mulet FerràSebastià Bibiloni

Se designen les seccions dequè s'ha de composar Ia municipa-litat i queda dividida en quatre:

1- Sa Cabaneta2- Pòrtol3- Marratxí, Es Pou des CoIl

i Son Nebot4- Es PIa de na Tesa

El 24 de juliol, sota Ia presi-dència del primer tinent de batle,es procedeix al sorteig de vocalsassociats que amb l'Ajuntamenthan de formar Ia Junta Municipal.Queda així:

Per Ia secció Ia:Tomàs Romaguera CampsPere J. Juan Mas

Per Ia 2«:Bartomeu Canellas CanellasBartomeu Amengual NadalMiquel Bestard Serra

Per Ia 3*:Joan Socias CanellasAntoni Vallespir LlompartAntoni Frau Carríó

Per Ia 4«:Miquel Homar Jaume, de MateuAntoni BarreraGabriel CoIl

Aixímateix se renova Ia co-missió inspectora del cens, segonsIa llei electoral de diputats aCorts. Queda d'aquesta manera:Rafel Jaume LlabrésSebastià FrauBartomeu CarrióFelip CrespíSebastia Oliver

En fa 75 (juliol del 1912)

Segueixen les obres del pontde Coanegra en Es Pont d'Inca.

L'arquitecte <troba que espoden abonar 1000 ptes al contrac-tista del pont, Jaume Planisi, acompte de les obres.

Se llegeix Ia llista de perso-nes que han contribuït a Ia milloradel pont. S'acorda continuar Iasubscripció i es nomena una comis-sió formada per Antoni Homar(mestre), Antoni Vives, Vicenç Ca-nellas i Francesc Serra Cabot.

En fa 50 (juliol del 1937)

Antoni Sastre Miralles presen-ta Ia dimissió com a gestor muni-cipal. Intentaran que Ia retiri abansde presentar-la al governador civil.

Han d'estudiar una fórmulaper veure si seria convenientdeixar el servei de carro de trans-port ja que troben que és un sis-tema molt costós en proporció alstreballs que realitza.

Acorden demanar que supri-mesquin les escoles nacionals depàrvuls de Marratxí, Es Pont d'Incai Es PIa de na Tesa i Ia mixtade Marratxinet.

Es fa neteja del pou públicde Ses Clotes, devora Ia quarteradadita des Rafal, per a que els veï-nats hi puguin abeurar els animalsque pasturen per les finques d'allàa prop. Costa 5 ptes.

Es col.loquen les làpides ambels noms antics dels carrers d'EsPont d'Inca que acorda reposarIa comissió gestora.

Troben que el camí de SaCabana està en molt mal estatperquè fa molts d'anys que no s'hiha fet cap obra de millora. Acor-den publicar un ban convidant aquè tots els qui vulguin dur-hi 200m3 de balastre presentin en vuitdies el preu a l'Ajuntament.

Per facilitar als veïnats l 'úsdel carro de regar de l'Ajuntamenthom farà pagar 3 ptes per dia aaquells que el sol.licitin, compro-metent-se a pagar els desperfectesque l 'hi poguessin fer. L'encarregatd'aquest servei serà l'empIeat mu-nicipal Bartomeu Canellas Capó.

Acorden comunicar al veteri-nari titular que, com a mínim,

verifiqui mensualment una inspeccióde llet a cada barri deI terme pertenir notícies que se'n veu moltasense reunir les degudes condicions.

El fosser ha de pintar totsels baüls que hi ha en el depositdel cementeri per conservar-losi que es puguin utilitzar quan facifalta.

Un fuster que ha fet feinaalgunes setmanes a Ies obres deI'escorxador no ha abonat el jornalal seu mosso. Acorden que no hifaci pus feina i que pagui a l'apre-nent.

El regidor Sastre retira Iaseva dimissió.

En fa 25 (juliol del 1962)

Surt a subhasta l'asfaltat iIa col.locaci6 de voravies dels se-güents carrers: Rector Llompart,Marques de Zayas, Marquès de IaCenia, Maria Guzman de Moscardó,N* S« del Carme, Heroes del Alcá-zar de Toledo i Queipo de Llano.

Hi ha d'haver oposicions perdues places de peons caminers.Composen el tribunal: Antoni Mo-ya, batle, com a president; Barto-meu Riera Antich, secretari; JoanSans Miralles, mestre nacional;Joan Cap6 Porcel en representacióde Ia Direcció Gral d'AdministracióLocaI.

El regidor Miquel Serra Co-mas demana que en Es PIa de naTesa hi posin discos de senyalitza-ció de velocitat i de zona escolar,en vista que hi ha molt de trànsit.

Es demana a GESA que hihagi una major potència en el sub-ministrament d'energia elèctricad'Es Pont d'lnca ja que a les horespunta no és possible llegir ni uti-litzar cap aparell elèctric domèstic

Interessa obrir el carrer Aen Es Pont d'Inca però hi ha unsproblemes econòmics derivatsdel cost de l'expropiació i ocupacióde terrenys. Se gestionarà ambels veïnats per trobar una solució.

Acorden augmentar Ia gratifi-cació de Ia "divulgadora rural deIa Secci6n Femenina" demanadael passat maig. De 100 a 175 ptes.

S'acorda l'electrificació delnucli de Marratxinet, únic que en-cara no té corrent. S'ha de formarel projecte i el pressupost per partde GESA.

Aproven que el perit industri-al, Sr. Laportilla, faci un projectei pressupost per renovar i amillorarIa xarxa d'enllumenat públic delmunicipi, amb llums guies per atot el vespre.

Han de fer un projecte perpoder aprofitar l'aigua del pou mu-nicipal delcarrer Gómez Ulla'd 'EsPont d'Inca.

Donen de baixa els arbitrisde Beneta Rigo Vidal per vendade carn fresca, a partir del l-I-63 subtituint-se pel concert deMiquel Ramis Perelló.

Gabriel Prohens Matas repIa llicència municipal d'aperturad'un bar en el carrer Weyler,n0 9.

S'han de publicar uns bansindicant les principals regles decirculació a què s'han de sotmetreconductor i peatons, tenint encompte l'intens tràfic d'Es Pontd'Inca.

Se paguen 84.468 ptes perl 'asfaltat del C/ Jaume I, fet pelcontractista Joan Perelló. L'apare-llador és Sebastià Salom Amengual.

—A G O S T—

Fa 150 anys (agost del 1837)

Passen comunicació al "Gefesuperior político" sobre l'acte so-lemne de jurament de Ia Constitu-ció política de Ia Monarquia.

En fa 125 (agost del 1862)

Contesten a una demandade Ia Hisenda Pública sobre Ia mo-dificació del resum de Ia riquesadel Terme. Consideren que és ne-cessari posar en evidència davantl'administració que Ia riquesa deMarratxí tal com ha figurat enels darrers repartiments excedeixdel seu veritable import. Per Iovist Ia base estava fonamentadaen el "catastre de 1685" però suc-cesive modificacions han fet queaquest poble sortís perjudicat.

En fa 75 (agost del 1912)

Antoni Vives Canals, segontinent de batle, presenta Ia dimis-sió del càrrec. L'Ajuntament nol'accepta.

Essent que a Sa Cabanetano hi ha plaça pública s'acordafer-hi el corral anex a Ia casaconsistorial. S'ha de passar oficia l'arquitecte provincial per a quepasi per Ia viIa per taI d'aixecarel plànol oportú per Ia reformaprojectada.

En fa 50 (agost del 1937)

Es prohibeix Ia circulacióde cans per les vies públiques delMunicipi sense dur morral i Ia pla-ca del registre corresponent a l'ac-tual exercici. Hi haurà càstic pelscontraventors.

Han col.locat una bomba detreure aigua a Ia plaça públicade Sa Cabaneta.

Han de tomar Ia casa de Ca'nRubiol del c/Gral MoIa d'Es PIade na Tesa per ampliar el campde Son Bonet, que pertany al ramde guerra.

S'ha de fer net el pou nome-nat "Font de Marratxinet". Tambéhi col.locaran una corriola i unacadena per poder treure aigua.

El "dia del plato único" hapassat a ser setmanal. EIs subscrip-tors han de pagar Ia mateixa quotaque quan era quinzenal.

Es fa constar en acta "Iasatisfacción y alegría, exteriorizadacon manifestaciones de entusiasmoen los diferentes barrios por labrillante toma de Ia ciudad de San-tander por las invictas tropas denuestro Caudillo y GeneralísimoFranco".

Se publica un ban per fersaber que queda terminantmentprohibit llevar grava dels carrerso camins públics del terme, adver-tint que hi haurà multes pels con-traventors.

En fa 25 (agost del 1962)

S'atorguen -com cada any-les següents subvencions:-A l'Institut d'Estudis d'Adminis-

tració local, 900 ptes-AIs "cotos escolares", 300 ptes-Al Col.legi de Secretaris, Inter-

ventors i Dipositaris d'Adminis-tració local, 525 ptes

-A Ia Guàrdia de Franco, 500 ptes-Al Frente de Juventudes, 600 ptes-Al menjador d'Auxilio Social, 600-Al pòsit local, 11.000 ptes-A Ies festes patronals, 2000 ptes-Al col.legi de sordomuds, 2400A Ia "Feria Internacional del Cam-

po", 1000 ptes.

Es concedeix llicència muni-cipal a Miquel Alomar Salvà perobrir un local destinat a vendrepinsos i gra en el C/ Antonio Mau-ra, 10.

Autoritzen a Francesc Zano-guera Vidal per instal.lar una in-dustria destinada al sacrifici i pre-paració de polls en el C/ GralFranco, 37.

Autoritzen a Alfons GrechPomares per instal.lar una indústriade fabricació de viguetes i bovedi-lles de formigó armat en Ia per-llongació del c/ de ca ets Enegis-tes.

:«(i:*;)

Autoritzen a Rafael de MataMontero en nom de "Ia AuxiliarMallorquina de Construcción" perinstal.lar en el local del c/ GómezUHa, 13 una indOstria destinadaa fabricar articles derivats delciment.

Es concedeix llicència muni-cipal a Gabriel Prohens Matas perobrir una barberia en el c/ Weyler,

Es concedeix Ia baixa d'unforn a nom de Caterina OliverSerra, del c/ Balmes de Portol.

S'autoritza a Caterina VidalMayol per instal.lar en el c/ SantaCaterina Thomàs, 72 una indústriadestinada a escorxador avícola.

B I E L

EL FUMAT (320 m.)

Aquí tenim una altra excursió per a l'estiu,ja que en haver-la acabada ens podem donar un bany.

Aquesta excursió convendria fer-la de bon de-matí, inclüs seria una bona idea anar-hi abans desortir el sol i així el podríem veure sortir, i si fosun dia sense calitja també veuríem l'illa de Menorca.

De totes maneres sigui de bon matf o de grandia, val Ia pena visitar Ia península de Formentor,tant per Ia vista de les aigües transparents de Ie;dues costes com per Ia meravellosa vista de Ia terrai Ia seva baixa vegetació verdosa.

Començarem l'excursió a l'entrada del túnel,a Ia seva esquerra veurem una escaIeta que s'enfilaper un penya-segat, nosaltres seguirem per eIla. Re-comanam que si teniu vertigen no vos gireu a darre-re ni mireu per avall perquè fa més por que compa-nyia. En esser a dalt d'aquest penyal seguirem endirecció S. per una pendent bastant empinada; enhaver-la pujada veurem davant noItros el camí velldel Far, després tombarem a Ia dreta en direccióSO fins a dalt del Fumat. D'aquí dalt podem contem-plar una de les millors vistes tant per mar com perterra de Mallorca. El camí de tornada el farem peIcamí vell del For que ens durà a uns 500 m. enforadel túnel. En esser al cotxe tornarem arrere uns 500m. avall i veurem el camí que va a CaIa Figuera;val Ia pena anar a donar-nos un bany o a passar-hiIa resta del dia.

Horari aproximat: 3 hores.

JORDI CLOQUELL

5£15(157)

<t>%A MODO D'EDITORIAL °*

Acabat de llegir l'article "LA PASSA ENVANT"signat per Ramon Turmeda no he tengut altre pensa-ment que escriure una resposta o afegitó. I aquí elteniu.

L'article parla de les conseqüències dels resul-tats electorals pels nacionalistes i per l'únic partitnacionalista mallorquí, el PSM.

Fa menció, també, a les conegudes coalicionsde partits nacionalistes amb altres que no ho sóna alguns llocs de Ia Península, i cita el País Va-lencià; puntualitza Ia transformació externa del PSA(Partido Socialista de Andalucía) per PA (PartidoAndalucista). Recorda Ia possibilitat d'un congrés ex-traordinai del PSM i, objectivament, fa conèixerRl positiu índex de nacionalistes que hi ha a Mallor-ca. Per acabar, reflexiona dient que "és qüestió detemps i de conscienciació".

Efectivament, aquí hi ha Ia gran qüestió, Iaclau que pot obrir Ia porta al camí del nacionalismevertader: LA CONSCIENCIACIÓ. Evidentment no ésun descubriment històric saber que és Ia consciencia-ció social del poble mallorquí Ia que pot fer possibleque aquestes illes estiguin governades per dirigentsnacionalistes. I, ¿com s'aconsegueix prendre consci-ència deI fet nacionalista i adquirir un mínim de sen-sibilitat cap a Ies coses nostres? No oblidem que elnacionalisme, dins Ia més profunda de Ies seves ar-rels ideològiques hi guarda l'amor i Ia gelosia d'allònostrat, i nostrada és Ia llengua, és Ia cultura popu-lar, és eI treball pagès del nostre camp, és Ia rnun-tanya plena de pins i d'alzines, és Ia mar de Ies ai-gües cristaI.Iines i moltes coses més; però mai nos'identificarà amb eI nacionalisme el fum dels cotxes,aquella autopista que ens permet arribar deu minutsmés prest al lloc on anam ni aquella urbanitzaciómonstruosa que posa el cul damunt Ia mateixa vorerade Ia mar.

Escrivint aquestes retxes em ve a Ia memòria«I que va dir el pare Ramon Ballester el passat 19de juliol al Torrent de Pareis en eI pregó amb motiudel concert anual que fa Ia Capella Mallorquina enl'incomparable marc natural del Torrent; apuntavaen un passatge del pregó:

V "... amics, jo us convid a cantar i aviure -des d'aquest Concert- una compro-mesa cançó de llibertat que digui més0 manco així: Basta de pragmatisme, d'es-peculacions utilitaristes, del terrorismedel ciment que mata Ia natura i ens ofe-ga! Que puguem fruir Ia gratuïtat i l'ale-gria de compartir els nostres paisatgesque són terra de tots.

Basta també de l'hedonisme buit queens eixorca l'ànima!

Que tinguem el coratge de manteniruns valors que ens configuren i ens mante-nen drets; sempre disponibles per a bastirun País on hi priva eI ser sobre eI tenir.

Basta ja d'estar mans plegades o deixar-se dur del pessimisme!

Que res ni ningü no ens enteli l'ideal;1 que amb esperança i paciència tossuda,activa, construiguem un món renovat: unmón que no crei' marginats socials, quedeixi Ia folla cursa dels armaments i deIa violència; un món de justícia i de pau.

Basta ja de malconèixer Ia nostra cul-tura i de menysprear Ia llengua pròpia!"PeIs títols que Ia il.lustren, pels recordsque l'ennobleixen, per l'ànima que hi vi-bra; però sobretot voler-la i preferir-laper esser Ia nostra -com deia Joan Alco-ver- Aquest és el títol suprem que Ia fa,no Ia millor, sinó l'única per nosaltres".

Que es faci el miracle que demanavaMarian Aguiló:

"Digau "EPHETA" al coratgede Ia ignorant mul t i tudi cobrarà son llenguatge

mon trist poble sord i mut."

Això senyors, pens jo que ho diu tot. I sols unaparaula basta per definir realment el que significaIa conscienciació que proposa Ramon Turmeda i l'ex-posició del P. Ramon 8aIlester: Amor, a Mallorca.

Estimar-la com a una mare. ElIa ens va parir,pns ha vist créixer i ens veurà morir.

ANTONl CANYELLES I OLIVER

:~<¿ÓCC.. 77lC&CCi-- ': '4

t>gAfaDNgftfc.uUuft €

4» *

fc.

SAV>JfcfA

tiTfEtMC

A> ï* •

i*>..

CA&<UQAFARCMAToAAL

> ,*

*L

fco ftti*A *e ieRCUfii6i eL m QOE

ÍLS VE»*««lOWiKWftM<iS &f

V. -MAawaAii'WiwMQ&AVTßFt- -

__ /

i6(l53) CcwvAMB G-tñ/r

NOSTRA

Vicenç Matas i Miralles viu a Ca'n Rudin, alcamí de Sa Comuna de Sa Cabaneta des de fa cincanys. Crec que és prou conegut dels marratxinersi de qualsevol que miri Ia televisio a I'hora de Iaprogramacio per Balears. Va passar, de més jovenet,bastants d'anys al PIa de na Tesa, a Ia casa pairalde Ca'n Vador.

-Vicenç, quina és exactament Ia teva feina aT.V.?

-Be, Ia meva fitxa tècnica es podria omplirdient que som operador de camera de T.V.E. a Bale-ars, o si vols, reporter gràfic. La meva tasca és Iad'enregistrar unes imatges per tal de donar a l'espec-tador una selecció de Ia realitat més destacable, detot allò que passa a les Balears. Aquesta realitatsempre esta en funció de l'actualitat: l'arribada d'u-na personalitat, un incendi, campionats esportius, etc.Jo he de contar visualment allo que passa segonscom jo ho veig, però dins un marc d'objectivitat,tenint present que Ia filmació ha d'arribar a un pu-blic més nombrós i divers. Això comporta una grandelicadesa perquè el camera ha de transmetre notan sols allo que l'interessa a ell, sinó totes aquellescoses que són importants per al public. El cameras'ha de posar al nivell d'allò que capta: per exemple,si el camera no sent gens d'interès per un partitde futbol, l'ha de captar amb tant d'esment i passiócom si fos un fanàtic d'aquest esport.

-I Ia teva feina, quin lloc ocupa en relació alsprogrames ja elaborats que veim en pantalla?

-Es una feina en equip. La feina del càmera

és tan sols na baula d'una cadena molt llarga; a partd'ell hi ha els ajudants, el redactor, els tècnics deso i de llum, els locutors, etc. Cadascú és responsa-ble de Ia seva part pero el resultat no depèn maid'un sol element.

-Quina llibertat tens d'escollir els temes o notí-cies que a tu t'agradaria filmar i mostrar als espec-tadors?

-Això ja són figues d'un altre sostre. La televi-sió és una organització mirall d'un poder molt mésenorme, més complicat. El qui té Ia T.V. té el po-der, això els polítics ho saben molt bé i confien elmaneig de Ia T.V. a gent que no pugui perjudicarels seus plans. Aquest fet condiciona molt. Jo pucproposar algunes coses, però tot està supeditat a l'es-pai de temps i ara, a l'estiu, és d'una hora.

EIs redactors són els qui proposen els temesa tractar i seleccionen les filmacions segons els dia-ris i altres informacions. Això és absurd, és molt llu-ny de l'ideal. El camera té Ia llibertat de filmarIa noticia aixI com vol, però pels dirigents és moltmés important que surti un personatge en pantalla,no de Ia manera com surt, inclus no importa quèdigui, tan sols que Ia gent el vegi.

-Per tant, com s'hauria de fer Ia T.V.? Quèté de positiu Ia T.V. d'aquí?

-Be, hi ha altres alternatives. El pitjor és queIa T.V. es torni una rutina, per començar no s'hauriade fer segons allò que diuen els diaris sinó segonsles coses vives, les que veim pel carrer, a Ia reali-tat palpable. Un altre aspecte és el de Ia llengua:

17(158

s'havia deixat molt al marge i es va proposar durel professor Grimalt. Que surti en imatge explicanti parlant d'aquesta temàtica és bo i ell té bones qua-litats, però seria molt millor si es fes d'una formamés dinàmica i més d'acord amb els parlants: con-verses als mercats, a les fires... I com aixo, tot po-dria tenir un tractament més viu, més expressiu, demés participació.

Quant a l'altre punt, jo crec que sí, que hi hacoses positives. Si comparam Ia nostra manera defer televisi6 amb Ia de Catalunya tampoc no és queaquesta sigui gaire més interessant que Ia d'aquT.Es fan els mateixos errors i es mouen peIs mateixosinteressos. Tots els altres canals, siguin pirates, siguinbons o dolents tècnicament mentre mostris Ia realitatvisual, verbal, cultural de Mallorca, Menorca i Eivis-sa, és una cosa ben positiva. La T.V. a Balears, mal-.grat les deficiències administratives, tècniques, lin-güístiques, etc., és molt important i positiva. Entretots hem d'aportar el nostre criteri i treball tan béconi poguem per fer-la millorar i superar.

-Què feies abans de fer feina per T.V.?-EIs primers contactes amb el món professional

de Ia imatge varen ser uns cursos d'educaci6 cinema-togràfica infantil . Jo parlava de cinema amb els al-lots. Això em va dur a pensar en fer cinema, a ferel que trobava més escaient pels al.lots. Jo treballavaamb pel.lfcules llogades, però a mi m'interessava ar-ribar a fer cine i calia aprendre: començar a ferfotografies, a fer pel.lícules curtes. Poc a poc vaigcomençar a poder viure de les fotografies i delsfilms que jo feia. Vaig fer fotografies per il.lustraratles, llibres. Vaig començar a fer de corresponsalper a Ia T.V. del programa regional, quan hi va havertelevisió a Balears em varen dir per treballar ambells, Jo tenia equip propi i el vaig posar a disposicióseva. EIs primers anys Ia meva feina era exclusiva-ment per T.V. Ara tenc més temps per fer aquellesfeines que m'agraden més, que m'interessen. Ara pucescollir entre els treballs que em proposen els quemés m'interessen. En aquests moments faig unes fo-tografies sobre races autòctones d'animals que m'handemanat uns manescals amics meus.

JOANA Ma MATAS I ALOMAR

GiU,18(160)

COSES D1ES JAl'LLEGÍU/

Aquest jai punyetero es pensava que podria te-nir vacances, pero en s'estiu i tot s'arros va a gru-mallons. Per on començam?

Res millor que començar pel principi. I el prin-cipi fou el nomenament de batle. N'hi hagué per Uo- */gar cadiretes. Es veu que el comandar imposa. Sapsque hi anaven de xalests i vitencs eIs d'U.M. ambIa mudada nova i l'anagrama del partit que lluïa tal-ment un "cordonsillo".

I en Joan Feliu que anava gat? Què feia ananta seure al banc de l'oposició? TaI vegada planejaja Ia primera fuga del consistori? Probablement deviaesser l'emoci6 de tan august instant allo que Ii feuperdre el Nord.

I tornant a en Joan. Mai m'haguera pensat queles emocions de comanderà et girassin Ia llengua.Per què en Joan Juan va jurar el carrec en castellà?Potser pensa que per tan solemne acte Ia nostra llen-gua no és valida? Ho devia trobar poc?

També aquest jai xitxerel.lo ha d'amonestara don Guillemet! Concòrdia, senyor batIe, Concòrdiai predicar amb exemple. Què és això de en el diade Ia seva solemne investidura saludar efusivamental seu grup municipal, a l'Aliança Popular i despre-ciar els altres? Més cortesia i manco parts i quarts.No vàreu veure en Martí que us feia mamballetes?Ara ja és ternps d'oblidar els nirvis de Ia campanyai les petites picabaralles pre-electorals!

Aquest jai, aprofitant les serenes estiuenquesha furgat llibres d'alta sabiduria: xinesa, hindú... Aun lloc molt amagat ha trobat un vell aforisme queIi ha fet gràcia. Diu així: "Fes una infracció, i etfaran cosa".

Per cert que ja és ben hora de deixar de parlarde política i parlar de festes.

De festes en podríem parlar d'asseguts, com •asseguts encara esperen els portolans Ia pujada alcadafal dels seus més il·lustríssims i inefables glosa-dors. On eren en Felip, en Pau i el super-managerMarçal, a l'hora de començar el glosat? El ridículfou de pinyol vermell.

ElIs es defensen dient que ningú no els haviaconvidat a festa, que ho havien posat damunt el pro-grama sense el seu consentiment, i que fins mitjahora abans d'haver de començar a glosar, el super-totum-factorum Romaguera no els havia dit res.

Quan en Romaguera els va dir si pujarien, vol-gueren cobrar... I jo què sé quantes coses (llegiudois) digueren.

MaI fet està que no els diguessin res, però jase sap que el sabater és el qui duu les sabates espa-nyades i els confiats van a l 'infern, pero allò queferen Ia Comissió de bravejadors portolana és simple-ment fer el colló. Hi havia altres maneres de solu-cionar el problema, haguessin fet una glosa de picata qui se Ia meresqués! Ho haguessin fet constar enacta! Però fer seure Ia gent mitja hora per no res,això és abusar massa de Ia confiança del poble. Eldescuit o l'excés de confiança d'uns quants no erasuficient per burlar-se olímpicament del públic.

Enhorabona a en Pedro de n'Anita Perruquerapel fritet, que Ia Mare de Déu del Carme et conser-vi aquestes manetes d'àngel per aguiar.

Per cert ja era ben hora que els del P.S.M.despenjassin Ia pancarta que s'assolellava devers SaCabaneta. Potser era que els mancava Ia força ne-cessària per davallar-la. 9 —• • •• ES JAI DE SA COVA

^r — • ^•fc^^^·^ —^^^*^__*_

LLOCSDE

VENDAD'AQU^STA

REVISTA

P ò r t o 1CAFE CA1N JAUMEPAPERERIA CONXINAUTOSERVICI CA1N CROSTA

Sa CabanetaPAPERERIA SA CABANETACAFE CA1N CARRIOCAFE NOUBAR LA UNION

Es PIa de na TesaAUTOSERVICI MATAS

Es Pont d^ncaPAPERERIA FRANCIS

BENZINERA. Estació de Servici Marratxí

LA PORTADA D1AQUEST MES

De qualque manera el mes passat Ja vàrem ini-ciar un altre camí en les portades de Pòrtula: Iafotografia. Si des de fa un temps eren les portadesdibuixades per artistes, ara ho seran fotografiades.

La corresponent al mes de juny -per venturano va quedar massa clar- era una fotografia de l'any1902 reproduïda de "La Roqueta".

La d'avui és tot un símbol. Una imatge quede cada pic es veu menys: un home de Marratxinet,el nucli originari de Marratxí -avui paradís isolat-amb el carro i Ia bístia. Al darrera es veu un pai-satge que pot canviar dràsticament si prospera elprojecte d'autopista. D'aquesta fotografia de MaciàDuran i Antoni Rotget haurem de dir "això era..."?

19(161)

HAUREM DE VlURE ELS BLADE RUNNER ?

Blade Runner és el títol d'una magistral pel-lícula de Ridley Scott. En ella vivim una situaciópoc habitual dins el món de Ia ciència ficció. Unaciutat, grisa i fosca és habitada per una massa hu-mana que fa d'ella una metrópoli superpoblada. Apa-rentment no sembla que hi hagi un desorbitat avançtecnològic, però en el fons és aquest l'objectiu delsBlade Runner. Aquests s6n uns homes que temps en-rera foren entrenats per donar caça als anomenats"Replicants". Aquests senzillament eren humanoides,pero d'entre ells hi hagué una sèrie, els Nexus-6,que arribaren a una perfecci6 increïble i gran sem-blança amb els homes, tant que s'han de sotmetrea dures proves per saber si són o no replicants. Laparticularitat que tenen és que quan foren creatsse'ls limita Ia seva vida. EIs humans es pensavenque ja no quedaven replicants i per això desaparegue-ren els Blade Runner. Ara però, els nexus-6 han tor-nat a Ia ciutat, per trobar qui els pugui allargar Iavida. Es aquí on apareix Rick Deckart, interpretatper Harrison Ford. EIl és el darrer Blade Runner ité per missió acabar amb els darrers Nexus-6. Hoaconseguirà?...

Hi ha un moment a Ia pel.lícula en el que undels personatges diu: "Sóc dissenyador genètic". A-quest aspecte de Ia pel.lícula crec que molt aviatserà realitat (si no ho és ja). Les manipulacions aIes que ha rribat l'home, tant en animals com enIa pròpia humanitat donen molt que pensar. I aixòen un principi tendra objectius pacífics destinantsa millorar les races, eliminar del -planeta malalties,etc. Però com tot Io nou que es descobreix o s'in-venta s'acaba aplicant al que no s'hauria. Qui sap,pentura d'aquí uns anys en lloc de tenir carnet d'i-dentitat haurem de dur un carnet genètic...

Hi ha un periodista de parla anglesa que escri-gué un llibre en el que conta que fou testimoni del'experiment de clonació d'un milionari nordamericà.La prohibició d'aquest a que ell pogués agafar provesdel que veia, ha fet que el seu llibre sigui tota unapolèmica, ja que al no tenir proves les editores deienque s'havia de publicar baix el concepte de novel.la,fet que no agradà al periodista. A Ia fi trobà quiIi publicas sense haver de dir que era novel.la.

També fa moIt poc, a una revista de caire na-cional, es publicà un reportatge que apunta cap aIa possible i imminent creació de l'home-mono. Enun principi es destinaria a fer les tasques més duresi mal vistes per Ia societat. Això ens crearia innom-brables problemes, ja que aquest col.lectiu, en unprincipi inferior a Ia raça humana començaria a ferIes seves "reivindicacions" i ben segur que sorgiriensocietats que tendrien per objectiu protegir aquestaespècie. Es fer una mica de ciència ficció, però nosembla que hi estiguem molt lluny.

On arribarem? Què arribarem a veure? S'atre-veix qualcú a aturar aquest procés d'investigació iexperimentació? Existiran de veritat els Nexus-6?

Com aquestes preguntes en podem fer moltesmés. La ficció de Blade Runner no és molt llunyana.La societat de Ia pel.lícula vegé l'equivocació quehavien fet quan crearen els replicants i el mal queallò havia suposat i suposava encara a Ia seva socie-tat i el seu món. Però es corregiren i decidiren eli-minar-los, pel que crearen els Blade Runner. I aixíaprengueren Ia lliçó. Ara nosaltres anam camí de,Ia creació dels Replicants amb una diferència, queno seran de cel.luloide. Circularan pels carrers delplaneta i del nostre pafs. La pel.lícula de RidleyScott era ficció, ara és un avfs del que ens pot pas-sar (segur que el mateix Scott no s'ho pensà mai),un avís del que ben segur Ia humanitat present noen farà cas algun.

Ara només ens queden dues solucions: posar-nos d'acord i aturar aquesta experimentació o comen-çar a entrenar els Blade Runner mallorquins.

GABRIEL ANGEL VICH I MARTORELL

ÒPTICÍl/S"CIUTAT \Kl

/ optomelri/te/lenl/ decontacte

Carrer Manacor, 63 - PALMA - TeI. 46 37 77

20{K>2)

VIATGE D'ESTUDIS DEL "COSTA I LLOBERA"

Enguany els alumnes del "Costa i Llobera" hancanviat d'aires quant a anar-se'n de viatge d'estudis,i si l'any passat anaren a les àrides terres del sud(Andalusia), enguany han preferit les frondoses terresdel nord (Galícia).

El viatge començã el dia del Corpus quan ales 23'45 els alumnes i mestres embarcaren cap aBarcelona. El dia 19 de juny arribaren a Barcelonaa les 8 deI matí. Aquell dia els alumnes s'haviende traslladar fins Aranda de Duero, fent escala aZaragoza per dinar i visitar Ia famosa església delPilar. AlIa els alumnes hi estigueren molt poc temps;destaca de l'església Ia famosa verge del Pilar des-gastada per les besades de Ia gent i les dues bombespenjades de les tres que hi caigueren durant Ia guer-ra civil del 36.

EIs alumnes després de Ia, curta visita al Pilaranaren a dinar a Ia mateixa Zaragoza, l'horabaixaestigueren tot el temps dins l'autocar i el vesprearribaren a Aranda de Duero.

Al dia següent partiren cap a La Coruna fentuna aturada a mit jan horabaixa a Lugo visitant lesseves murades que circunden el barri antic on hi haIa catedral.

Després de Ia curta visita a Ia ciutat tornarenpartir cap a La Coruna. El vespre hi arribaren i des-prés de sopar anaren a fer una volta per Ia ciutat.El diumenge matí visitaren Betanzos on destaquenles seves tres esglésies: Sant Francesc, del segle XIV,d'estil gòtic destacant a l 'interior diferents sepulcres;Ia de Santiago, d'estil romànic però amb finestresgòtiques degut a unes reformes fetes en el segleXIV; i Ia de Nostra Senyora del Camí, amb façanarenaixentista. En aquest poble també és de destacarIa seva famosa ria i les marees que els demantinsi hi van a pescar casi casi poden agafar els peixosamb Ia mà perquè queden clavats a l'arena.

Després passaren per Pontedeume en camí capa El Ferrol. A Pontedeume Ii ve el nom pel pontque allà hi ha. La traduccio seria una cosa com Pontd'Eume o Pont de l'Eume, ja que està situat damuntel riu Eume.

El més important de t.i rerroi s6n les drassanesi l'arseii^! ^e Ia Marina on els alumnes del "Costai Llobera" entraren. Allà no hi ha molta cosa percontar exceptuant el museu de Ia Marina.

Després de Ia visita a l'arsenal es tornarentraslladar a l'hotel de La Coruna per dinar. L'hora-baixa visitaren La Coruna amb Ia seva Torre de Hér-cules que diuen que Ia manà construir n'Herculesper penjar-hi el cap d'Herion, rei d'España en aquelltemps i Ia Coruna també va dir n'Hercules que allàs'hi establissin els homes i que el nom de Ia primeradona que allà va viure que diuen es nomia "Cruna"però n'hi ha uns altres que diuen que La Corunyave de columna per allò de sa Torre d'Hercules. Ideixant a part tot això del naixement de La Corunaanem a Ia Torre d'Hercules que té 109 m. d'altàriai hi ha un far modern. Aquesta torre separa el Can-tàbric de l 'Atlàntic.

Després de Ia visi ta a Ia Torre anaren al cas-tell de San Anton on se troba el museu arqueològicde Ia ciutat. Allà hi trobam que dins Ia Santabàrbara

S*.?-'•

21(lC;

hi ha bombes i canons de l'any que es construí lafortalesa o castell. Dins les dependències. Dins lesdependències de Ia fortalesa hi ha un museu des delstemps de les civilitzacions prehistòriques: restes delspoblats celtes que es resistiren a l'ocupació romana;a les dependències superiors hi ha les armes ques'empraren durant Ia guerra de Ia Independència iels estendards que empraren les tropes espanyolesen una batallà on hi anà un batalló d'estudiants deSantiago de Compostela.

Després anaren a Ia plaça de Maria Pita, he-roïna de Ia guerra de Ia independència espanyola.En aquesta plaça s'hi troba el majestuós ajuntamentde La Coruna i es troba de les famoses vidrieresque caracteritzen La Coruna.

Després d'aquesta visita a Ia ciutat es trasllada-ren a l'hotel. El dilluns al matí abandonaren La Co-runa en direcció a Santiago. Allà visitaren Ia cate-dral situada a Ia plaça de l'Obradoiro.

L'Ajuntament i Ia televisió gallega està tot aun mateix edifici. Centrant-nos en Ia catedral podemdir q u e l a seva façana data de l'any 1188 i és d'estilromànic. Te el "pórtico de Ia gloria" que representaIa creença en Déu i representa una escena del judicifinal. Entrant dins Ia catedral hi veim el fastuós al-tar al bell mig del qual hi ha el Santiago que estàfet de marbre i decorat amb pedreria. Abans d'arri-bar a l 'altar hi ha el creuer que es .alla on ballapl botafumeiro que arriba a estar a un metre delsòtil de Ia catedral.

L'horabaixa els aI.lots pogueren comprar pelscarrers de Ia "plateria" fins a les sis que partirencap a Sanxenxo.

L'endemà dematí partiren cap a Portugal onpassaren el dia. Allà no hi ha molta cosa per veure(almenys allà on ells anaren) i es passaren el diacomprant.-

El dimecres dematí descansaren d'excursionsi l'horabaixa visitaren La Toja i les ries baixes.

El dijous es passà dins l'autocar arribant l'hora-baixa a Madrid.

El divendres dematí visitaren a Madrid el palaureial on han residit els reis espanyols des de FelipeV fins a Alfonso XIII i que ara és emprat per recep-cions oficials; el palau és de gran bellesa arquitec-tònica. Després visitaren les sales més importantsdel museu del Prado.

L'horabaixa partiren cap a València on arribarena les nou del vespre. Dues hores i mitja més tardembarcaren cap a Mallorca. A les vuit del matí arri-baren tots amb un gran cansament.

GUILLEM MIQUEL BOSCH 1 ROCA

^ |*Us*

_,,,.-.*i

22(154)» v

v

D I V U L G A C I Ó

o

üo

•ù*>

MEDI AMBIENT

U.

Estam celebrant 1987 com l'Any del Medi Am-bient amb l'objecte de promoure una major conscien-tització sobre aquest problema.

El problema del medi ambient es deu principal-ment a què Ia terra no és extensible, -és limitada-i en realitat no hi ha més que UNA SOLA TERRA.(Aquest fou el lema de Ia Conferència de les NacionsUnides sobre el Medi Humà a Estocolm, 1972)

Europa encara està patint les conseqüènciesde les catàstrofes de Ia Central Nuclear de Txerno-bil i Ia contaminació del riu Rhin. També a propde noltros hi ha notícies diàries que ens avisen sobreIa contaminació del nostre medi: contaminació decostes i platges, escassesa d'aigua, autopistes i sobre-tot urbanitzacions incontrolades que a més d'atemptarcontra el paisatge produeixen una degradació en elsnostres ecosistemes d'una manera irreversible.

A nivell mundial comptam amb problemes ambi-entals greus: fam, augment de població, creixementconstant de les superfícies desèrtiques, minvamentde reserves naturals, esgotament de recursos energè-tics, contaminació de l'aigua de Ia terra i de l'at-mosfera, esgotament i degradació del sol...

No podem oblidar aquells que s 'o r ig inenen elnostre medi social com l'atur, Ia delinqùência, Iaviolència, Ia deterioració de Ia qualitat de vida almedi urbà.

Tot això no es pot deslligar a plantejamentsecologies.

Al número 59 d'aquesta mateixa revista, a l'es-pai Avui és notícia, s'informa sobre certs aspectesreferents a les Normes Subsidiàries que han estatexposades a l 'Ajuntament de Marratxí. Unes normesque, com elles mateixes estableixen, seran les quedefiniran el creixement urbà del Terme una vegadasiguin aprovades.

El redactor, després d'una breu exposició, arri-ba a una lamentable conclusió: desapareixen els pi-nars que hi ha dins el Terme.

Si això succeeix, d'aquí pocs anys les generaci-ons presents i futures només veuran "taques urbanit-zades d'enormes proporcions a Marratxí".

Som conscients que tots aquests problemes te-nen una solució "científica", però que també tot aixòté una dimensió social i política. La nostra reflexióva per aquí. Tenen en compte els nostres políticsel coneixement científic a damunt llurs decisions?

A l'escola ens han ensenyat a tots que Ia reser-va dels espais lliures i els boscos són una "fàbricad'oxigen" per a Ia purificació de l'aire. Un pulmóque funciona al revés.

EIs boscos conserven els sòls l lu i tan t contraIa seva erosió i assegurant Ia seva regeneració.

EIs boscos regulen els cicles de l'aigua i ésun factor de protecció contra Ia contaminació atmos-fèrica, de l'aigua i contra eI renou.

Es Pou des CoIl: l'únic lloc humid de Marratxí.Amb Ia construcció de l'autopista Ia seva pèrdua seràirreversible.

Avui en dia Ia funció del bosc es contemplatambé com a font d'esplai, de saIut física i moralde Ia gent.

No sabem si els tècnics responsables de lesNormes Subsidiàries dels nostres termes municipalsde Mallorca, a l'hora de dictar unes Normes, hanestat respectuosos amb els espais naturals.

Creim que és important conèixer les estructuresi el funcionament dels ecosistemes naturals i establirles interaccions entre ecosistemes veïns a l'hora defer una bona planificació territorial.

L'estètica del paisatge és un factor que s'hade tenir molt en compte.

El nostre paisatge rural, cada vegada més, estroba invadit per ciutadans que estableixen Ia sevasegona residència, de dispersió anàrquica i d'una ar-quitectura que res té que veure amb Ia pròpia deIa zona. Residències en moltes ocasions de molt malgust. Poc a poc es va instal.lant Ia lletjura.

iPer acabar, direm que protegir Ia naturalesa

no equival tan sols a preservar les masses forestals,també hem de procurar estimar i conservar l'arqui-tectura popular. EIs edificis i monuments històrics(cases, possessions, molins, marges, etc) formen partde Ia història dels nostres pobles i són l'expressiód'una cultura. Moltes vegades hem deixat perdre mol-tes coses que a hores d'ara són irrecuperables. Nohem sabut estimar primer i conservar després. Hem

* de prendre consciència de què tots els homes i donesgaudeixen d'un patrimoni col.lectiu que han d'estimari conservar. (1)

Esperam que aquest article ens faci reflexionaruna mica a tots, per tal d'evitar Ia destrucció, Iadegradació o l'eliminació d'aquests espais naturals.

>i Encara hi som a temps.

> ROSA MIRO I JULIABONIFACI MOLADA I PRADAS

«> (1) Diario de Mallorca, 20 de Maig de 1987."Diario

de Ia Escuela".

ASSOCIACIÓ •

23(135)

ASSOCIACIÓAMICS DEL RAIGUER

Presentaci6En primer lloc ens interessa deixar ben clar

que Ies persones que integram l'Associació "AMICSDEL RAIGUER" som majoritàriament residents delsdiferents pobles d'aquesta comarca, usuaris de Ia sevaxarxa viària i per tant perfectament conscients deIa seva problemàtica i de Ia necessitat de millorar-la.

L'Associació s'oposa i rebutja el model de xarxaviària, el projecte d'Autopista/Autovia, proposat perIa Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme del Go-vern Balear.

Ens oposam a Ia realització d'un projecte ela-borat prèviament a un PIa Director Territorial, oa un PIa Global de Transports, sense un estudi urba-nístic, econòmic o sociològic. Es vol dur a termeun projecte sense plantejar-se que l'actuació en ma-tèria viària no hauria d'esser puntual, sinó conjuntai immersa dins una política integral d'ordenació delterritori, contemplant, conjuntament, amb un tracta-ment integral de Ia xarxa viària pre-existent i ambuna ampla participació i debat ciutadà.

Rebutjam un projecte irreversible, que és deter-minant per al nostre futur territorial, economic iurbanístic. Serà un element determinant, a més amés d'unes futures Directrius d'Ordenació Territorial.Hi haurà un abans i un després de l'Autopista ambun model d'illa molt determinat.

AlternativesPer a Ia millora de Ia xarxa viària proposam

Ies següents alternatives:

a) El desdoblament i millora de l'actual carre-tera Marratxí-Inca, amb els passos a nivell, circumva-lacions urbanes integrades en eI teixit urbanístic decada nucli... que es trobin convenients. Aquesta solu-ció ja havia estat apuntada prèviament, fins i toten el PGOU d'Inca, i que incomprensiblement s'haabandonat.

b) A Mallorca existeix una densa xarxa de car-reteres secundàries fruit de Ia necessitat de relacionsentre els diferents pobles, Ia qual cosa és molt sig-nificativa i respon al model d'ordenació territorialeconòmic, històric i idiosincràtic de Ia nostra illa.Aquestes carreteres han d'esser acondicionades, millo-rades, essent rutes alternatives i descentralitzadoresi per tant potenciadores dels pobles i de l'economiade l'interior de l'illa. Es tracta d'una alternativa almonocultiu desenrotllista del turisme i de l'exclusiufoment de Ia zona perifèrica o costanera. Donariauna alternativa de futur a Ia suburbització, despobla-ment i empobriment de l'interior, al desequilibri eco-nòmic, de serveis i a Ia macrocefàlia de Palma.

c) PIa Global de Transports, potenciant eltransport püblic, no amb Ia dilapidació i despilfarra-ment de Ia infraestructura del ferrocarril marginant-lo i potenciant el transport privat.

Si analitzam el cost d'oportunitat, Ia idoneitatdel projecte, els salvatges costos socials que compor-ta, observam que està pressupostat en QUATRE MILCINC-CENTS SETANTA UN MILIONS CINC-CENTESUNA MIL QUATRE-CENTES SETZE pessetes(4571,501.416 ptes). Cada quilòmetre surt unes cincvegades més car que el desdoblament d'una carrete-ra. El sacrifici de terrenys és d'UN MILIO NOU-CENTS VINT-I-QUATRE MIL DOS-CENTS SETANTACINC metres (1.924.275 m2), unes deu vegades mésque una carretera desdoblada, sense resoldre cap pro-blema que no pugui solventar Ia xarxa viària pre-e-xistent -millorada i potenciada- i duu com a conse-qüència Ia pràctica inutilització d'una infinitat deterrenys per finques xapades, sistemes de reguiu, ac-cessos, desertització, fort impacte ambiental, tallde carreteres i de l'illa, economies de famílies i po-bles, cases í edificis arrasats.

Si plantejam el binomi Transport/Temps, és evi-dent que a Mallorca es tradueix a Avió/Vaixell, .elscanons continentals no són extrapolables a una illa.

Una autopista serveix per a comunicar amb ra-pidesa dos punts allunyats, als quals eventualmentes poden sumar alguns punts intermitjos necessària-ment escassos donada Ia complexitat dels enllaçosque s'han de menester. La resta del traçat quedaper definició a'iilat del territori que l'envolta: ningúpot entrar o sortir de l'autopista, provocant per tantuna ruptura del territori travessat per l 'amplitud delsistema d'accés.

Aquest cost tan elevat sols es justifica si estracta de rompre l'aïllament, és a dir, de dotar d'unseixos ràpids de transport a una àrea gran i incomuni-cada; millorant Ia xarxa viària existent a Mallorcaes traduiria a minuts.

Es inevitable que amb Ia creació d'una autopistacom a alternativa viària, es concentrin els serveis,els llocs de feina, el territorUhabitable j especulable.Això ens obligaria a unes necessitats de dependènciadel transport i d'energia, antieconòmiques i absurdes,concentraria Ia comercialització dels productes enca-rint-los d'una inflació absurda, provocaria l'abando-nament dels pobles, les formes de vida de producciói de consum més disperses i millor relacionades ambel territori, reduint cada vegada més Ia capacitatd'autonomia de Ia població.

Informació i debatUn projecte d'aquesta magnitud no es pot limi-

tar a una breu i asèptica exposició pública d'un pro-jecte exclusivament tecnocràtic, com deia CIemen-ceau a Ia seva conegudíssima frase "Les carreteressón un assumpte massa seriós per a deixar-lo enmans dels enginyers". EIs tècnics posen els seus cone-ixements al servei del model concret que els sol.li-cita el Govern Balear. Es necessari sotmetre'l a de-bat de tots eIs afectats (ciutadans, municipis, comer-ciants, associacions, sindicats, científics, tècnics, etc)a fi de conèixer totes les alternatives i saber en

24(i6;;

AWRATXí': E5^XO'flROGgES"?

^

funció de quins interessos se tria per una solucióclarament insatisfactoria.

La informació Pública d'un projecte realitzaten el silenci dels gabinets i que transcendeix l'opiniópública per primera i única vegada per a que elsciutadans manifestin Ia seva opinió, aquesta via departicipació ciutadana se revela absolutament insufi-cient i inútil per a assentar-hi damunt Ia legitimitatdels plànols; es limita a un simple complir amb l'ex-pedient i cap als fets consumats.

Per tant l'actuació en matèria viària no potesser puntual, fer o no fer l'autopista, sinó conjunta-ment amb un tractament integral de Ia xarxa viàriapre-existent, de transports, i immersa a més a mésen una política integral d'ordenació territorial.

ASSOCIACIÓ AMICS DEL RAIGUERTfn 50 47 40

Apartat de Correus 191I n c a

i diners; fins i tot els nins i nines després de l'escolatraginaven poals d'aigua i pedres. 25 ( iG

¡lÉ

EL SOLAR DEL CONVENT

En aquest any de 1987 en què ens trobam, se-gons unes hotes històriques d'un llibre de Ia parro-quis, es cumpleixen 75 anys d'un fet històric i gene-rós, digne del més gran agraïment per les mongesi per tot el poble de Pòrtol: El fet és Ia donació,l'any 1912, d'un solar per construir el nou conventque feu Mn. Joan Santandreu, missioner, natural delpoble.

Per recordar aquest fet escrivim aquestes da-des. En el llibre d'actes de l 'Ajuntament de dia 10de març de 1912 se dóna lectura a una instànciapresentada per Sor Maria de l'Esperança sol.licitantIa tirada d'una casa-convent a Pòrtol i que Ia Comis-sió d'Obres ve a Pòrtol per efectuar l'alineació.

Parlant també del convent i de les Monges po-dríem recordar que a principis de segle perquè cui-dassin dels malalts i dels infants petits, demanenuna Fundació.

En nom de Ia població, Joan Canellas, JaumeCoIl i Antoni Serra van a Palma a fer una visitaal P. Visitador D. Antoni Ma Massanet per demanaraquesta fundació de les monges tan desitjada pertothom.

Era rector de Ia Vicaria Mn. Manuel Cortèsi Segura i aquest capella en companyia del P. Visita-dor inauguren Ia nova casa.

Dia 9 de setembre de l'any 1903 Sor Maria Qui-tèria Frau, superiora, i altres tres monges acompa-nyades de Ia superiora general sor Josepa de JesüsRigo feren l'entrada solemne al poble. Se va dir unamissa i se canta un himne d'acció de gràcies. Vis-queren a una casa del carrer d'Oleza, propietat deJoan Capó.

Visqueren a aquesta casa uns dotze anys i elpoble pagava el lloguer. Durant tres anys, de 1912a 1915 se feren les obres i tothom ajuda amb feina

El dia 27 de juny de 1915 el convent estavaenllestit i feren una gran festa. Les monges encarano hi passaren a viure fins el dia 16 de juliol, festadel Carme. No estava acabada Ia capella que s'acabàl'any 1926, quan es celebrava el VII centenari deIa mort de St. Francesc.

Varen ésser padrins de Ia capella els joves Ma-teu Santandreu Ramis i Francesca Vich Santandreu,nebots de Mn. Joan Santandreu, C.M.

Sempre serà bo, i per això ho feim, recordaramb agraïment eIs fets passats dignes de recordançaeterna. Que Déu que, com mos diu l 'Evangeli, nodeixa sense recompensa un poc d'aigua donat ennom seu a un que té set, recompensi de forma eternaaquest gest de despreniment dels bens d'aquesta terraefectuat per aquell missioner. I que les monges itots noltros _que formam aquesta parròquia de Portolsiguem agraïts encomanant a Déu l ' ànima d'aquestgermà nostro que mos donà aquest gran exemple dig-ne de tota lloança.

CRISTOFOR TRIES I SERRA

Actual convent, Ia primera pedra del qual foubeneïda el 24 de març de 1912, ara ha fet 75 anys.

Aquests ferros que servien per aguantar unaasta resten com testimoni mut del pas de les mongesper Ia casa que fou de Joan Capó (actual C/ Major,41) i primera residència de Ia Comunitat al poble.

»23(163)

SA COVA DES BOC (I)

"De Ia infantesa i Ia ignoràncian'he tengut sempre bon record:De les fletxes i els arcs,dels conions i amagatalls,dels nierons i altres jocs.I de les nostres grans barallesdevers Sa Cova des Boc".

ANTONI CANYELLES I OLIVER

Avui dematí, molt prest, he partit de cap aIa Cova des Boc. Qui més qui manco, a Ia vila dePortol, sap on és i què és Ia Cova des Boc. Vosaltresvos preguntareu: a què ve ara anar a Ia Cova desBoc? quin pebre ens fa coure el cul anar allà? Quèhi volem trobar? Què hi cercam? ...

Doncs, jo vos contestaré a totes les preguntesque vos feis. Poc a poc aniré explicant-vos aquestesqüestions. I poc a poc anireu comprenent el "per què"de Ia meva intenci6 de voler pujar a Ia misteriosai sorprenent cova.

Fa molts d'anys, quan jo era petit i jugava ambels meus amics i companys formàvem dos bans deguerrers; uns eren els moros i els altres els cristians;o un altre dia uns eren els indis i els altres els pis-tolers; i altres vegades tots érem indis i un bàndolatacava l'altre. Les armes predilectes eren els arcsd'ullastre i les fletxes de jonc. El medi on es desen-volupava Ia batalla era el pinar i Ia garriga. El llocon es centrava l'acció i Ia raó de ser de tot el jocera "ocupar" i defensar "Sa Cova des E5oc".

A Ia Cova des Boc hi anàvem un dia sí, undia no. Anar allà era una espècie d'obligat exercicique té Ia seva recompensa i satisfacció de trobar

i descobrir coses noves. Per a nosaltres descobrircoses noves era veure rates pinyades, atravessar elbassiot que hi havia al fons de Ia cova, l'obscuritatimmensa que presidia el tron de Ia cova representavaper a nosaltres el més enllà, el no sabíem què, elmisteri.

Sempre que pujàvem a Ia cova anàvem ambIa il.lusió i Ia inquietud de trobar-nos-hi qualsevolcosa. La ignorància, el temor de trobar-hi algú. Unanimal estrany o un vell moro que ens assustàs iens fes córrer.

Record que sempre que hi entràvem procuràvemdeixar Ia vella i espanyada barrera de Ia boca d'en-trada ben oberta per si un cas haguéssim de sortirper cames, assustats per qualque crit o veu que allàdedins es produís. En el fons de tots noltros hi habi-tava Ia idea i Ia creència de què un dia hi trobaríemquelcom que podríem desvetlar i esser els primersen descobrir.

Avui he decidit, després de tants d'anys, anar-hi altre cop. Reviure una mica les sensacions de quanera nin. Trobar-hi, si cal, Ia cosa o les coses quecercàvem i descobrir si importa el suposat misterique ens portava com "hipnotitzats" cap a Ia cova.

T) o i S ±/ TV

ENTINTADEJ

^RP*

LA PASSA ENDAVANT

Després dels resultats electorals obtinguts elproppassat mes de juny als ajuntaments i al Consellde Mallorca, és hora que el Partit Socialista de Ma-llorca faci una profunda reflexió sobre els resultatsi es plantegi eI seu futur.

No, no vull confondre l'opinió del lector. Noés Ia meva intenció afegir llenya al foc, ni molt me-nys fer llenya de l'arbre caigut. No es tracta d'aixo,sinó precisament de tot el contrari. Ara per ara elPSM és l'únic partit nacionalista que tenim a Mallor-ca, i precisament perqud és l'únic partit nacionalistaaixo fa que, d'una manera o de l'altra, els seus re-sultats electorals i el seu futur polTtic tenguin unaincidència que no sols afecta el partit, sinó el nacio-nalisme illenc en general. En poques paraules: si elPSM no avança, si el PSM no aconsegueix augmentarel seu espai social i polític, no és sols un partit mésque no avança, sinó que és també el nacionalismei els nacionalistes.

Es hora que seriosament, amb tranquil.litat,amb profunditat i amb realisme el PSM es posi da-vant el mirall i planifiqui el seu futur. S'han comèsequivocacions en aquest partit com en tots els altres,pero les equivocacions ja han quedat enrera i potseralgunes d'elles s'han pagat ja en forma de pèrduade vots. Ara no és el moment de parlar dels errors,almenys des d'aquesta plana, sinó de mirar el futuri reflexionar sobre quin ha de ser el paper del PSMdins Ia nostra societat. No es pot badar en aquestaqüestió perquè el PSM i el nacionalisme s'hi juguenel seu futur en Ia nostra illa.

A unes eleccions s'hi va a guanyar, sense triom-falismes exagerats, perd a guanyar. No val aixo deconformar-se amb resultats mediocres o conservantposicions. Després de Ia darrera experiència electoral,Ia del juny, cal una profunda reflexió. TaI vegadaseria convenient un Congrés Extraordinari del PSM?No ho sé. A això ho han de decidir el PSM i elsseus militants, però Ia reflexió s'ha de fer. CaI sabercom ha d'orientar-se el Partit per aconseguir moltmés suport popular i més espai social i polític.

Per a que ningú pugui malinterpretar les mevesopinions, voldria deixar ben clar que no estic propo-sant des d'aquí ni una reconversió del PSM, ni moltmenys integracions o coalicions dels nacionalistesd'esquerra mallorquins amb altres partits. Ni el camíde l'antic PSA, ara reconvertit en PA després d'haverrenunciat a l'esquerranisme, ni Ia integració en par-tits més grans i més forts com el cas del PSP odel PSPV en el PSOE, ni coalicions pre-electoralsde molt dubtosa efectivitat amb formacions polítiquesque no són nacionalistes, poder ser solucions adequa-rif><i if>n aniif>ct- «pnHt pn el sentir r1'animar el PSM

a formar coalició amb altres formacions no naciona^yng<listes, concretament IU, ja s'han pogut llegir els pri-mers cants de sirena en un article aparegut en unarevista del País Valencià. AlIa, al País Valencia, IaUnitat del Poble Valencià -formació nacionalista-anà amb IU a les eleccions del juny i els resultatsno han estat ni tan optimistes ni tan espectacularscom alguns s'esperaven. De vegades les sumes... res-ten vots).

Aleshores cal un debat i prest. La feina ha decomençar-se ara mateix i no ha d'afectar sols unarevisió de Ia part ideològica, sinó sobretot de Ia partpràctica, Ia projecció social i política del nacionalis-me d'esquerres del PSM a Ia nostra illa. Es necessà-ria Ia revitalització de l'únic partit nacionalista quetenim a Mallorca per recuperar els espais perdutsi entrar en altres. A Ia nostra illa hi ha molts mésnacionalistes dels que alguns voldrien i dels que no-saltres ens pensam. Es hora d'obrir Ia porta, eixam-plar horitzons i enfortir el sentiment nacionalista. ;

El nacionalisme d'esquerres sí que té cabudaa Ia nostra i l la i té, ben segur, un espai més grandel que fins ara ha tengut. Es qüestió de temps ide conscienciació.

RAMON TURMEDA

/35fV^^C-Jfef<

«%5?Si i*;i;^'A^

r.;---f: | l

.$J*KKS!

-"<S ;T^ CWi üjo.i. •• .o. IUoI4i .<»di > «kKn i Kbrtfta

Esbàsicaperlanostracultura.Ei U BiMkXKa BjsJca de Mallotca que an i'oferm dConsetl Insular. Sòn 2Í obrcs que posen • l'íbasi de

"Aigafor:s"; Miquel Cosu i Uoberi. "TndiïonsíFantauet" i molts més autors mallorquins componen amb

(«hom d mò representatiu de b Uieri(ura i cultura faes a fes seves obres roes reprnenu(ives aquesia BiWiouca Unessencial per conèixer Ia «ostra cultura, les nostra amb itradkionl. Uoa Biblioteca que p*r te *oitn t*tomn, ei

Mïlkxca.Una coi.lecció únka Í molt econòmica que 00 pot nuncar a

Ramon'Ltul l . "Llibre d'Amic e Amit"; Cat>rid Maura.

BIBLIOTECATZ,u>i#*

DEMALLORa

rnnsrii insnt.*R nrM*noRCA

28(170)

<

CO

Ul

Bartomeu Ramis és un jove de trenta-un anysque va néixer a Portol. Fill de Na BeI de Ca's Tei-xidor i d'En Tomeu "Garrover"; de moIt petit va par-tir amb Ia seva famflia a S'Aranjassa on eIs seuspares duien les tasques d'un hort. Treballant a Ciu-tat, sempre en contacte amb el món de l'electrònica,En Tomeu té una gran sensibilitat per Ia música clàs-sica; no hi manquen a Ia seva col.lecci6 de discsnoms com Bach, Mozart, Txaikowsky, i molts d'al-tres. Però En Tomeu té un altre lleure més especial:Ia pintura.

Pintar és trobar Ia tranquiI.litat, Ia serenitat...es per a ell una via d'escapada al ritme frenèticque imposa Ia ciutat. Sempre que pot parteix capa una caseta que té a Ia costa d'Estellencs i alla"escup" en oli les pinzellades de colors que duen lesseves teles. S'ha dit d'ell en qualque ocasió que s'a-propa molt a Ia perfecció en Ia mescla dels colors.

La di fuminació de Ia pintura, Ia manca de con-creció de les formes, l'enllaç entre el cel, Ies her-bes, i les muntanyes en uns casos, i Ia infinita pro-funditat dels camps de flors en altres configuren undels darrers treballs d'aquest portola quan el mesde juny passat exposa a Ia Galeria de Belles Artsde Puigpunyent.

Al seu estudi de Ciutat hi té una sèrie de pro-jectes per Ia propera mostra de pintura que es duràa terme dins un grapat de mesos.

Mentre prenim cafè a Ia regada i fresca ter-rassa de ca seva a Ciutat i amb un poc de músicade Vivaldi de fons anam a conèixer una mica elsgusts, les tendències i projectes pictòrics de Tomeu.

29(171)

-Com definiries la teva pintura?-Com a neo-impressionista. Formes poc concre-

tes i harmonia del color.-Quin estil es podria dir que segueixes?-Jo pens que estic dins l'estil i seguesc el neo-

impressionisme des de sempre, no he canviat gaire.-Quins pintors admires més?-Per ventura els que més he estudiat i analit-

zat, Renoir, Monet, Manet, Van Gogh.-Quin moviment pictòric és el teu preferit?-TaI volta l'impressionisme, que es dóna sobre-

tot a França a finals del segle XIX.-Aconsegueixes sempre el tema que vols reflec-

tir a Ia tela?-Si, quasi sempre. Ja ho he comentat abans

que des de que pint no he sortit del tema generaldel neo-impressionisme, aleshores no escap del cerclepictòric.

-Pintes el que vols o el que te comanen?-No sempre pint el que jo vull. Per motius co-

mercials m'he d'ajustar a una línia temàtica imposa-da pels gusts de Ia clientela.

-Què penses de Ia pintura que es fa a Mallorca?-La pintura avantguardista que es fa a Mallorca

és molt important. Gent com Patxi Etxevarria, Ra-mon Canet, Maria Carbonero fan coses interessants.

-Conta'ns un poc cronològicament les exposici-ons que has fet fins ara.

L'any 1983. Col.lectiva al Certamen de Pintura"Amas de casa Nuredduna" al Casal Balaguer de Ciu-tat.

L'any 1985. Individual a Ia Galeria de BellesArts de Puigpunyent.

L'any 1985. Col.lectiva a Ia Galeria Caoba deCiutat.

L'any 1987. Individual a Ia Galeria de BellesArts de Puigpunyent.

-Què t'agradaria pintar un dia que no hagis fetfins ara?

-Cap tema especial. Per ventura amb el tempsaconseguir una millor transparència en Ia pintura delsmeus quadres.

Gràcies Tomeu per Ia teva amabilitat. Des deIa revista Pòrtula, i des del teu poble natal et de-sitjam molt d'èxit i sort.

ANTONI CANYELLES I OLIVER

30(172)

•££ fcÜt fcfcfyP"M'haurà de perdonar Antoine de Saint-Exupéry

que m'aprofiti del títol del seu llibre per encapçalarles impressions i sentiments amb què vaig viure iencara visc Ia partida d'entre nosaltres, quan tenianomés encara sis anyets així de tendres, d'En Miquelde Son Ros. Pero és que el que va escriure a undels millors llibres que el sol encobeeix m'ha estatungüent dolç, bàlsam per a curar Ia nafra que pro-dueix al cor un esdeveniment tan dolorós i incom-prensible com aquest. L'esperit s'avalota i romanconfús, sense paraules, només amb el - llenguatge delsilenci que tot ho diu i de l'expressió inconteniblei viva de les llàgrimes. Dins Ia tempestuosa nit deldolor aquest petit príncep ha estat eI far lluminósque guia el vaixel cap al port on arrecerar-se i con-templar les estrelles, que hi són, encara que no lesdeixin veure els núvols de Ia tempesta.

Per aixo he llegit una vegada més aquest llibreen un intent de traslladar el meu esperit més enllàdel pensament dels humans:

"Adéu... heus aquí el meu secret. EsmoIt senzill: Només hi veim bé amb elcor. Tot el que és essencial és invisibleals ulls".

"A Ia terra eIs homes conren cinc milroses en un mateix jardí, i no hi trobenel que cerquen... El que cerquen podrientrobar-ho en una rosa, només una, o enuna mica d'aigua... Però els ulls són cecs.CaI cercar amb el cor..."

"El que fa bell el desert és que téun pou amagat en algun lloc..."

En Miquel sofrí sense gemegar, fou valent, moltmés que moltes persones grans. Partí després d'haverguanyat Ia guerra a una cruel malaltia, com l'escala-dor que dalt del cim acaba les forces i ja no tornacap a Ia terra... se'n puja per amunt de cap al cel.

"Com que el petit príncep s'adormia,el vaig prendre en braços, i em vaig posaren camí altra vegada. Estava emocionat.Em semblava portar un tresor fràgil. Emsemblava, fins i tot, com si no hi haguésres més fràgil sobre Ia terra. Jo contem-plava, a Ia llum de Ia lluna, aquell frontpàl.lid, aquells ulls closos, aquells manyocsde cabells que tremolaven al vent, i emdeia: el que veig només és l'escorxa. AlIdque té d'important és l'invisible..."

Se n'anà sense dir res amb el somriure als lla-vis, el mateix somriure que tantes vegades ens haviaalegrat ara ens feia plorar:

"Avui jo també torn a casa meva...Es molt més lluny... i molt més difícil...Altra vegada el sentit de quelcom irrepa-rable em gelava el cor. Vaig comprendreque no podria suportar Ia idea de no sentirmai més aquella rialla."

"A Ia nit miraràs els estels. El meués massa petit perquè te'l pugui assenya-lar. Es millor així. El meu serà per a tuun d'entre els estels. Així t'agradarà con-templar-los tots... Tots seran amics teus."

»*0 ,^m^r?'< ?• •-**<>•- *»- *A

W &X ''''** *' ' '•' J ' > " -r

fr* >..-, t- - ?" .'. ~- ....f,> • --* '-. : v - ^"Quan miraràs el cel, a Ia nit, com

que jo viuré en algun dels estels, comque hi riuré, per a tu serà com si rigues-sin tots els estels. Tu tendràs estels queriuran".

"Et faré llàstima. Semblarà que estiguimort i no serà cert... Tu ja ho comprens.Ss massa lluny. No me'n puc dur el meucos. Pesa rnassa... Serà com Ia vella es-corça abandonada".

Cada vegada que un nin se'n va és un petitpríncep que torna a Ia seva estrella:

"Ara ja m'he consolat una mica. Esa dir, no massa. Però estic segur que haretornat al seu planeta, perquè, en trencarel dia, no vaig trobar el seu cos, i noera un cos tan.pesat... i m'agrada escoltarels estels..."

Posta de sol del diumenge vint-i-vuit de junyi acompanyat del cant viu d'un esbart de cadernere-tes joves sense pintar en Miquel aixecà el vol pode-rós de cap al seu planeta. EIs nostres ulls no ho ve-ren, pero sí les darreres pinzellades de llum del diaque moria.

PERE J. AMENGUAL BESTARD^ Juliol 1987

Nota: Totes les frases entrecometades són d'An-toine de Saintíxupéry, del llibre "El Petit Príncep".Les il.lustracions són del mateix autor reproduïdesper Antoni Canyelles i Oliver.

S

"Aquest és per a mi el paisatge més bell i méstrist del món... Fou aquí on el petit príncep apareguésobre Ia terra i on després desaparegué... Mirau ambatenció aquest paisatge... Si alguna vegada hi passà-veu, vos ho deman, no aneu de pressa; esperau unamica sota mateix de l'estel. Si un infant llavors vecap a vosaltres, si riu, si té els cabells d'or, si nocontesta quan se Ii pregunta, endevinareu que és ell.Aleshores feu-me el favor! No em deixeu tan trist;escriviu-me tot d'una que ha tornat".

31(173)

I.- Londres sempre és interes-sant! Aquesta frase mig a cavallentre Ia veritat i l'eslogan se m'o-corr tornant de Ia capital anglesa.Concerts, òperes, ballets, exposici-ons variedes, mils de propostesculturals... Londres vol ser Ia capi-tal d'Europa. I crec, sinceramentque ho aconsegueix, per qualquecosa és Ia democràcia més antigai més arrelada.

II.- Amb tota una sèrie deconcerts que arribaran fins benentrat el mes de setembre hancomençat al Royal Albert HaIlde Londres els PROMS' 87, vetla-des musicals organitzades per IaBBC i transmeses per ràdio a totel món.

Amb un concert dirigit perSir John Pritchard s'obriren nova-ment les portes d'un dels festivalsmusicals amb més tradició. Erael passat 17 de juliol. Però Ia ve-ritable estrena tingué lloc dos diesdesprés: John Cage en persona "lle-gint" el seu REORATORIO i ambIa companyia de dansa de MercèCumirgam plantejant una coreogra-fia.

The Musiciantravels m

Bond St., Sth Kensington,Dover St., Oxford Circus

Stations

Cage és, avui per avui, elprimer compositor viu, al menys elmés universal i popular. No és unanovetat que entre el seu publichi hagi alguns punkis. El llenguatgede Cage té quelcom d'estrambòtic.

PERE ESTELRICH I MASSUTI

^Xj^^>^S^-^^.-^g ." • . . . •

Estambul no és Suissa. Doscontrasts de dos móns: un és lle-vant i s'altre ponent. La culturaés el sabó.

Abans d'entrar a Ia Mesquitano són pocs que es renten els

•peus. S'hi entra descalçat. Es veuuna gran devoció; els homes estan

'davant amb el.sacerdot. Les donesi les altres religions, allunyadesde l'altar.

Banys turcs: calor, suor, mas-satge, dutxa amb un plat fondode plata. 4000 lliures turques, alcanvi 800 ptes per persona.

XIM D'AIXA

32(174) COL.LABORADORS: Guilleni Bosch i Roca, Xis-co Busquets, Jordi Cloquell, Comissi6 de glosadorsde Pòrtol > Rafei CrespT, Macià Duran, Pere Estelrichi Massutí, Miquel Angel Font i Villalonga, MaritaLlad6, Pau Llad6 i Oliver, Jaume ¡úiraJles, Rosa Mirói Julià, Bonifaci Molada i Pradas, Mi uel Mut i Sure-da, Antoni Roca i Jerez, Ramon Rosselló, VicençSastre i Arrom, Cristòfor Tries i Serra, Antoni Va-quer i Ramis, Gabriel A. Vich i Martorell.

CONSELL DE REDACCIO: Pere Amengual iBestard, Miquel Bosch i Auba, Antoni Canyelles iOliver, Biel Massot i Muntaner, Joana Ma Matas iAlornar.Imprès a "Ap6stol y Civilizador"(Petra) D.LPM 529/81

V^tâwf&tvtw&áit•dfafazte&

S'Escola VeIIa, s/nO7141--Portol

Número 62, juliol-agost del 1937

Temps.

CA SEh flONGES. SA ÇABANETA.

D'ESQUEPRA A OPETA. Part Superior: l.Bàrbara flas, 2.Barbara Ferrer, 3. ¿?

4. ¿?, b.WariH Bauçà, 6.francesc* CoIl, 7.Waria Cerdà (Sensa).

Part d*anmig_; 8.Francesca Frau, 9.Caterina Pamis (de sa Pleta), lP.RBnrta

(Correva), ll.Sor Caterina García Vingut, 12.nagdalena Salom, 13.^ari^ Mulet,

14.Antonia Pastor, lb.ttnita de Ca'n Gorig.

Part inferior; 16.Antonia Cabot, 17.nagdalena Pizà, 18.Fagdalena r"esquida,

19.Waria Frau, 20.Caterina rtmen^ual (Bernardina), 21.^aria Tr.ies, 22.Caterina

de Ca'n Gorig.