Cornella 12

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

baix llobregat 30 d’abril de 2014 · Núm.12

líniacornellà

Entrevista a Jordi RosellPortaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà

pàgs 8 i 9

“Tenim un problema:som el municipi

menys transparentde Catalunya”

Agenda nacional pàg 6L’ANC explica a l’Orfeócom es veu el procés sobiranista a l’estranger

Innovació pàg 7El Citilab apropa el mónde les ‘smart cities’ als ciutadans de Cornellà

Comerç pàg 12La ciutat impulsa els mercats d’intercanvi

Esports pàg 13El Cornellà empata a NouBarris i es col·loca tercer

El Síndic alerta de l’augmentde queixes sobre l’habitatge

Joan Barrera denuncia també l’endarreriment “preocupant” en la prestació de la Renda Mínima d’Inserció pàg 6

Contaminació pàg 3El Baix Llobregat, una de les comarques més afectades per la pol·lució

Cultura pàg 12‘Los hijos de Kennedy’ arriba a l’Auditori de la mà d’Ariadna Gil i Maribel Verdú

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà 30 abril 2014

3 | En Portada líniacornellà30 abril 2014

L’amenaça de la contaminació» Diversos punts del Baix Llobregat superen els límits de contaminació recomanats per l’OMS» La pol·lució ambiental causa milions de morts i malalties cada any, també a Catalunya

Cada any moren al món uns 4 mi-lions de persones per culpa de lacontaminació. Són xifres de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS) que posen de manifest quela contaminació atmosfèrica és unproblema, i greu, que està sobrela taula. Tot i els intents políticsper reduir els nivells de pol·lució,la situació segueix sent preocu-pant i es troba lluny d’aconseguirla sostenibilitat.

L’OMS alerta que una vuitenapart de les morts mundials que esprodueixen cada any tenen rela-ció directa amb la contaminacióde l’aire, ja sigui a l’interior de lescases (4,3 milions estimats demorts) o ambiental (3,7 milionsestimats de morts). Aquesta últi-ma és molt present a les grans ciu-

tats i àrees metropolitanes. Lespartícules i agents contaminantssón substàncies molt nocives, jaque s’inhalen amb la respiració.S’ha comprovat que hi ha relacióentre l’exposició a la pol·lució i les

malalties cardiovasculars, el càn-cer i les malalties respiratòries.

Aquest és un problema queafecta, sobretot, els països d’in-gressos baixos i mitjans a les re-gions de l’Àsia Sud-oriental i delPacífic Occidental, però que enmenor mesura també és ben pre-sent al nostre país. Segons diver-

sos estudis europeus, a l’Estat hiha unes 20.000 morts prematu-res per la contaminació de l’aire.Els ecologistes ja fa temps que avi-sen que aquest és un problemagreu i que l’aire que respirem dis-ta molt del que seria recomanable.

UN PROBLEMA PROPERUn informe de l’organització Eco-logistes en Acció sobre la qualitatde l’aire el 2012 revela que a totCatalunya es van superar els va-lors anuals i diaris recomanats perl’OMS de diverses partícules con-taminants i, en algunes estacionsde mesura, també els límits legals.De fet, les pitjors dades es van re-collir a l’àrea de Barcelona.

La Comissió Europea ha ela-borat una legislació que regula iestableix límits legals en els valorsde concentració de diòxid de car-boni, diòxid de nitrogen (NO2),partícules fines en suspensió a l’ai-re (PM10 i PM2,5), ozó troposfè-

ric (O3) i diòxid de sofre (SO2), lessubstàncies contaminants méspresents a Catalunya. A banda dela regulació legal, l’OMS tambémarca uns límits, més exigents,sobre els nivells de contaminació

de l’aire, en funció del que consi-dera saludable.

Segons l’estudi, el diòxid de ni-trogen va presentar una incidèn-cia rellevant a les regions quemés trànsit rodat suporten, és adir, el Baix Llobregat (amb mol-tes de les seves estacions quemesuren la qualitat de l’aire so-

brepassant el valor límit anual es-tablert per la normativa) i la ciu-tat de Barcelona i l’AMB.

A Cornellà hi ha una estació demesura situada a l’avinguda Sal-vador Allende, tot i que l’estudid’Ecologistes en Acció no en dónadades, excepte de NO2, on la ciu-tat registra una quantitat inferiora la màxima recomanada perl’OMS. Malgrat això, la comarcaés una de les més castigades perla contaminació. En concret, la su-peració dels límits del nivell dediòxid de carboni es va produir,sobretot, a l’estació de Sant Justi Esplugues, molt properes a Cor-nellà. També a l’Hospitalet esvan superar els nivells recoma-nats de PM2,5 (5 punts per sobre).Ecologistes en acció, a més, de-nuncia que actualment no existeixun pla d’actuació efectiu per reduirla contaminació, fet que conside-ren una “falta de compromís deles administracions catalanes”.

Joaquim Gómez RibasCORNELLÀ

La concentració de cotxes i l’activitat industrial són les principals causes de contaminació atmosfèrica. Foto: Arxiu

Moren 3,7 milions

de persones al món

per la contaminació

de l’aire cada any

L’OMS considera

la pol·lució

ambiental com un

agent cancerigen

| 4Opiniólíniacornellà 30 abril 2014

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@adriduartebcn: Tito, gràcies per tot elque has donat al Barça. La teva lluita ha deser un exemple de vida per a tothom. Des-cansa en pau. #TitoHetern

@silviacasola: No hi ha cap altre país almón que en un dia laborable ompli els car-rers de gent que es regala llibres i roses.Sant Jordi, un dia màgic!

@arturpiquet: Ha mort Gabriel GarcíaMárquez, un dels escriptors que més m'hafascinat. La cultura perd una gran figura.Descansi en pau.

En una entrevista amb en JosepCuní, a 8TV, l’expresident JoséMontilla parlà de les peculiari-tats de Catalunya i els catalansrespecte a Espanya. “Propi oprivatiu d’una persona o cosa”,aquesta definició és per a miprou entenedora de quina és laposició de qui l’aplica en el seudiscurs, que és la de compararuna persona o cosa respecte a laprincipal.

Catalunya i els catalans sónpeculiars dins de la normalitatespanyola, ergo dins de la glo-balitat espanyola som una mi-noria peculiar. Vet aquí, que jono m’hi conformo amb aquestavisió de les diversitats. Jo sóc joper mi mateix, i sóc diferent i nopeculiar respecte als espanyols,francesos, americans, japone-sos i qualsevol altre poble delmón. Ni més ni menys que ells,no són peculiars respecte a mi.Els espanyols són peculiars res-pecte als italians, als alemanys,els australians i a qualsevol altrepoble, tingui o no estat? Esticequivocat?

En tot cas, tots som diferentsels uns dels altres en pla iguali-tari i no ens definirem nosaltresrespecte als altres o de l’estàn-dard que algú hagi proclamatperquè és un signe de submis-sió, molt subtil si es vol enten-dre així, però real.

Cada persona és qui és perella mateixa, cadascú té la sevaespecificitat i per a què no esmolesti ningú, es pot afegir allòque es diu de: No som ni mi-llors ni pitjors, som diferents, oés que potser només són “pecu-liars” els pobles que no tenenestat?

4Peculiaritatsper Jordi Lleal

Hi ha un sentiment generalitzatque ens posa en estat d’alerta,quan els partits i la política parlende diàleg i trobar una solució,perquè després de les continua-des estafes a la democràcia quehem patit no ens empassem queels polítics ens trauran les casta-nyes del foc. Atès que no voleusentir a parlar que al final ens tor-nin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afron-tar l’esclat previsible de l’actualsistema de partits. La primerafóra formar un nou front unitarien contra de la corrupció i enfavor de la democràcia i els dretsnacionals. Una eina que denunciïla ferum de l’ensarronada ques’albira. Això ja va passar fa moltde temps. Construir un Neo-Re-agrupament o una Solidaritat 2.0per a fer què? Per acabar trobant-nos amb el nou partit ple de sub-marins del status quo? A mi m’en-tra una mandra digna de senadorautonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer polí-tica em refereixo a encetar la for-mulació de propostes que mi-llorin la vida dels ciutadans. M’a-gradaria ajudar a bastir una novaperspectiva moderna, democrà-tica, racional, nova i valenta queidentifiqués els problemes que

tenim i en cerqués respostes i so-lucions eficients. Que ajudin asortir de la trampa que ens haparat el sistema.

Però ara que no els agafi unatac de jo-ja-ho-deiaals antisis-tema de passamuntanyes i fi-nançament truculent, ni a lesmonges visionàries, ni als pelutsde sandàlies pro-palestines. Caldesmuntar el sistema tal com ésperquè si no tinc la sensació quela gent del mig, les persones quesempre acabem pagant el comp-te, veurem canviar el pèndol dela història de les grapes dels oli-garques a les mans d’una ex-trema esquerra, dogmàtica,antiga, manipulada i amb massaànims de revenja. I aquestapel·lícula ja la varem veu- re l’es-tiu del 36 i em nego a cedir-los elmonopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una so-lució de dretes? I jo contestaréque no sigueu innocents. No diréel que diuen des del nou fei-xisme, perquè ja ho deia l’anticfeixisme, que no hi ha dretes niesquerres. I tant que hi ha dreta iesquerra, el problema es quequan els del mig mirem amuntveiem que ens manen i ensroben l’erari públic tant els dedretes com els d’esquerres.

#AdéuGabo#TitoEtern

4Un partit polític?per Carles Savalls

#SantJordi

Si amb la recuperació dels ajun-taments democràtics es vantransformar les capçaleres del’antiga premsa del Movimientoen butlletins municipals i es vaviure el naixement de noves pu-blicacions locals, de seguida esvan anar afegint emissores mu-nicipals i, més tard, canals de te-levisió. La generalització d’internetobrí un quart canal –els portalsweb– que van anar incorporantels continguts dels mitjans de co-municació municipals, i donàpas a la creació de redaccions iempreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tantper la crisi financera dels ajunta-ments que s’ha endut per davantla major part de la televisió localpública i que ha provocat la dràs-tica reducció de professionals demoltes emissores de ràdio, comper les possibilitats que ofereixenles TIC d’oferir canals d’informa-ció i interacció entre ciutadania iinstitucions, el sector de la comu-nicació pública de proximitat(ajuntaments, consells comar-cals…) ha de fer un esforç continuper oferir noves eines a la xarxaamb el menor cost possible. Iunes eines de comunicació quesiguin atractives i d’autèntic ser-vei públic. Per tant, conceptescom interacció, horitzontalitat enla comunicació i transparènciaen les dades, són claus en la co-municació institucional davantd’una ciutadania crítica i exigentamb les administracions públi-ques i els seus governants.

El recent seminari organit-zat al Citilab de Cornellà per l’as-sociació Comunicació Pública,Trending Topics en comunica-ció pública, ha servit per analit-zar casos d’èxit de comunicacióa la xarxa, des de WhatsApp aInstagram, i també per presen-tar experiències que estrenyenels vincles entre els contingutstelevisius i l’educació, com el tre-ball fet per la Fundació Bofillamb el programa Tot un món deTV3, gràcies a la plataformacol·laborativa catalana MyDo-cumenta. Un exemple de com espot oferir a la xarxa una eina pe-dagògica de gran utilitat sobre lanova immigració a Catalunya.Un tema d’especial rellevànciaper l’estratègic paper que juguenles escoles de formar les novesgeneracions amb l’objectiu deconsolidar tantes procedènciesculturals, lingüístiques i socialsen un sol poble, en un país di-vers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la inci-dència social que poden assolirels continguts de servei públicaudiovisuals de qualitat, que vamés enllà de l’impacte en l’au-diència en el moment de la sevaemissió. Una incidència que arapot créixer gràcies a unes xarxessocials on el contingut audiovi-sual és el protagonista del tempsdedicat pels seus milions d’usua-ris en les seves converses, co-mentaris, comparticions i in-teraccions de tota mena. I això vaa més.

per Daniel Condeminas

4Del butlletí municipal a l’app

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniacornellà Dipòsit legal: B.4833-2013

abril 20145 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniacornellà30

4La maternitat subrogada

Opinió en 140 caràcters

@munillacope: Guardiola en rueda deprensa en alemán, español, inglés y catalán,y traduciéndose a sí mismo. Y porque no lehan preguntado en italiano.

@lacruillacat: Si la Chacón utilitza la mortde García Márquez per fer nacionalisme espanyol, imagineu-vos quan peti el VargasLlosa.

@cristina_pardo: Viendo la actualidadpolítica y siendo mujer y española, hoy po-dría firmar en Sant Jordi algo más que li-bros y luego decir que no sabía nada.

Un diari obert

La sentència del Tribunal Suprem (TS)247/2014, del 6 de febrer, ha obert el de-bat en torn la qüestió de la maternitatsubrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, so-bre tècniques de reproducció humana as-sistida (LTRHA) ens dóna una definicióde gestació per substitució entesa com unfenomen social: “contracte a través delqual es convé la gestació, amb o sensepreu, a càrrec d’una dona que renunciaa la filiació materna en favor del con-tractant o d’un tercer”. Al mateix temps,és aquest article, juntament amb altrespreceptes del Codi Civil, el que declara lanul·litat d’aquest tipus de contractes i, pertant, prohibeix la gestació per substitu-ció a l’Estat Espanyol en tots els supòsits(incloent-hi els matrimonis homosexu-als o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat,trobem diferents països on la gestació persubstitució està permesa: Ucraïna, Rús-sia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres,com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Ale-manya, Àustria, França, Itàlia o Suïssatambé està, com aquí, prohibida.

És, precisament, aquesta disparitatd’ordenaments jurídics la que provoca laqüestió sobre la possible o no inscripcióal Registre Civil espanyol de la filiació delsnens nascuts a través d’una gestacióper substitució en països on està reco-neguda legalment aquesta pràctica. I ésen aquest controvertit punt on, a falta delegislació suficient, el TS ha declarat, enla citada sentència, que s’ha de denegarla inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i posturesés tan àmplia que costaria arribar a unconsens i a un criteri que acontentés a tot-hom. Si bé és cert que l’interès superiordel menor s’hauria de preponderar enaquests casos, la confrontació d’aquestamb la dignitat moral de la dona gestanti la no mercantilització de la gestació i lafiliació és més forta fins al punt queaquesta última ha de prevaldre, tal i com

al·lega el TS. I el que tampoc podem per-metre és un foment del denominat “tu-risme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’hade legislar la qüestió de la inscripció de lafiliació perquè encara que el TS s’hagi pro-nunciat en contra, què succeeix amb elsmenors ja inscrits? Quina seguretat jurí-dica tenen les inscripcions realitzades? ElTS no s’ha pronunciat sobre aquestesqüestions i ha deixat la porta oberta, fetque comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’unaregulació restrictiva d’aquestes inscrip-cions; establint un numerus clausus, ésa dir, una sèrie de supòsits taxatius on espermeti la inscripció de la filiació de fillsprovinents de gestació per substitució.Aquesta s’hauria de permetre sempre iquan es reuneixin una sèrie de garantiesi requisits legals, com per exemple l’ex-pedició de certificat de filiació reconegutpels tribunals al país on s’ha dut a termeo la renúncia de la mare gestant, així comdades suficients d’aquesta mare per res-pondre a l’eventual dret del menor a ac-cedir a la seva identitat biològica. Aixòcomportaria l’exclusió de països onaquesta pràctica no reuneix cap tipus degaranties, com l’Índia o el Pakistan on ac-tualment no s’expedeix cap tipus de do-cument.

Tot i que encara no hi ha una regu-lació, el Tribunal Suprem ofereix solu-cions a aquesta circumstància. L’acció dereclamació de la filiació o l’adopció sóndues vies viables per a legalitzar la si-tuació en la qual es poden trobar aques-tes famílies. Però, un altre candent de-bat sobre un possible frau de llei en elprocediment d’adopció queda al desco-bert, ja que aquesta seria una maneramolt més senzilla i menys estricta, quela convencional, per a adoptar menors.Així doncs, caldrà seguir treballant enaquesta matèria fins a obtenir la regulacióque pugui resultar més avantatjosa peral màxim nombre de persones possible.

per Anna-Clara Martínez

El primer que haurien de fer els parti-daris de la tercera via, si volen fer un ve-ritable servei a Catalunya, seria frenarles lleis piconadores que imposa el go-vern espanyol a casa nostra, i que des-sagnen Catalunya.

Els partidaris de la tercera via, si dedebò estimen Catalunya, haurien deprocurar moure cel i terra, per tal de ferpossible que no s’apliquessin a casa nos-tra unes lleis espanyolitzadores i anti-socials com la llei Wert, la llei de la re-forma de la justícia, la llei d’Unitat deMercat o la llei que pretén martiritzar

els petits i mitjans ajuntaments. Els par-tidaris de la tercera via, si realment vo-len que Catalunya millori, haurien d’in-tentar aturar el gravíssim procés de mi-norització accelerada de la nostra esti-mada llengua catalana.

Els partidaris de la tercera via, si re-alment volen que s’acabin les mortifi-cacions i injustícies (socials i fiscals) con-tra la nostra estimada nació catalana,haurien de pressionar amb força el go-vern espanyol, per tal de fer possible quela consulta del 9 de novembre fos unarealitat.

Llegeixo que Societat Civil Catalana, lanova plataforma del dependentisme, haanunciat, entre els seus actes per alspròxims mesos, un a Tarragona per alproper Onze de Setembre. He de dirque em sembla molt, però, molt cohe-rent. Només discrepo de l'hora escolli-da, les 18:08: els pertocaria de pledret fer-ho a les 17:14 hores, si fos pos-sible, davant una efígie del duc de Ber-wick. Per què, us preguntareu, si aques-ta és la data que commemorem els ca-talans que tenim com a referència pri-mera el nostre país?

Molt senzill: perquè el 1714 va néi-xer l'Espanya en la qual ells creuen avuii va morir (després de segles de pressióenvers la centralització) la de constitu-ció composta que nosaltres podríem ac-ceptar. La sort de la Guerra de Succes-sió va marcar profundament la històriade l'espai polític peninsular. De l'ante-rior dispersió de la sobirania, compar-tida entre el monarca i les diversitats co-munitats polítiques, es passà a unaconcentració absoluta del poder enmans dels Borbons, tot aplicant unmodel polític arcaic en gairebé tots elsordres que faria fallida dècades més tarda la França revolucionària.

Coincidint amb el 1808, que vol

celebrar Societat Civil Catalana, quan ca-talans i espanyols van compartir l'ob-jectiu comú de fer fora de casa el tradi-cional enemic francès, sobretot el 1812,s'inicià el desplegament del liberalismea Espanya, dificultós per la pervivènciade la voluntat absolutista del monarcai de molts dels seus partidaris.

Liberalisme fallit traduït en un règimsempre corrupte i a mercè del poder mi-litar que no es va completar plenamenten una democràcia amb tots els ets i utsfins al 1931 (i encara parcialment per lamanca del vot femení) i amb la curtís-sima durada que tots sabem.

Quan, doncs, la sobirania passà demans del monarca al poble espanyol (laque ara ens invoquen cada dia per ne-gar-nos votar) ho va fer en virtut d'unaconcentració que s'havia produït, asang i foc, per obra i gràcia de Felip V.Sense ell no sabem com s'hauria produïtaquest trànsit entre les velles estructu-res de sobirania anteriors al 1714 i el nouEstat espanyol.

El primer Borbó, doncs, va fer unapassa inicial i imprescindible en laconstrucció de la sobirania que ara in-voquen els enemics de la plena sobira-nia de Catalunya. Seria normal que hocelebressin.

per Joan Granollacs

4L’única que hauríem acceptat

per Josep M. Loste

4Als de la tercera via

Cornellà| 6

líniacornellà 30 abril 2014

L’oficina del Síndic de Greuges deCornellà va realitzar 462 gestionsdurant el 2013, entre queixes,consultes, i recomanacions. Aixòés el que es desprèn de la Memò-ria anual de l’oficina municipal,feta pública el 10 d’abril.

El Síndic de Greuges de Cor-nellà, Joan Barrera, alerta a la me-mòria de l’elevat nombre de quei-xes referides a l’endarreriment enla prestació de la Renda Mínimad’Inserció (RMI) per part de la Ge-neralitat, a més d’advertir l’exis-tència d’un altre grup de queixesvinculades a l’habitatge. Peraquest motiu, Barrera incideixen la “protecció que necessiten lespersones en situació de precarie-tat o en risc d’exclusió”.

Tal com explica Barrera a lamemòria, les queixes sobre l’en-

darreriment del RMI “és un as-pecte preocupant per la seva per-sistència i la manca d’una solucióefectiva”. En aquest sentit, elSíndic afirma a la memòria que“és inacceptable que la prestaciód’aquest subsidi per part de la Ge-neralitat, que s’atorga a personesi a famílies en risc d’exclusió i sen-se cap ingrés, es demori”, i re-corda que d’aquest ajut “en depènel pagament de l’habitatge i lasubsistència de la família”.

Justament un altre grup im-portant de queixes que ha rebutl’oficina del Síndic està vinculatamb la problemàtica de l’habi-tatge. En concret, la memòriadistingeix entre els problemesderivats dels lloguers i els con-flictes entre les dues parts invo-lucrades, i la pobresa sobrevin-guda, que afecta persones que handeixat de percebre uns ingressosfixos i que tenen grans dificultatsa l’hora de pagar la hipoteca.

Seu del Síndic de Greuges de Cornellà. Foto: Google Maps

El Síndic alerta sobre els efectesde la crisi a la ciutat de Cornellà» Joan Barrera posa èmfasi en la “protecció que necessiten les

persones que es troben en situació de precarietat o en risc d’exclusió”

L’Ajuntament vol vendre lesaccions que té de l’Espanyol

ECONOMIA4Segons va avançarel diari La Grada, l’Ajuntament deCornellà ha decidit posar a la ven-da el paquet accionarial que té delRCD Espanyol. Segons la novaLlei de Racionalització i Sosteni-bilitat de l’Administració Local(LRSAL), que va aprovar al des-embre el govern central, les em-preses municipals, en aquest casProcornellà, no poden disposard’accions d’altres empreses i, pertant, s’han de vendre per compliramb la normativa.

El paquet accionarial que l’A-

juntament, mitjançant l’empre-sa municipal, posseeix de l’Es-panyol té un valor aproximat de300.000 euros, prop de l’1,3% delcapital social de l’entitat.

Aquestes accions van ser ad-quirides quan el club perico va ferel trasllat al seu nou estadi deCornellà-El Prat, situat al barri dela Riera. De moment, el consis-tori ha posat en marxa un procésobert per a la transmissió de lesmés de 5.000 accions que té, ique tenen un valor nominal peracció d’uns 60 euros.

La ciutat celebra els 35 anysd’ajuntaments democràtics

HOMENATGE4Aquest mes d’a-bril s’han complert els 35 anys desde les primeres eleccions muni-cipals democràtiques a Cornellàdesprés de la dictadura franquis-ta. Per tal de celebrar aquesta efe-mèride, l’Ajuntament va organit-zar un acte a finals de març on esvan lliurar les medalles d’or de laciutat als dos primers alcaldes dela democràcia: Frederic Prieto(PSUC, 1979-1985) i José Monti-lla (PSC, 1985-2004).

La cerimònia va tenir lloc al’Auditori, on també es va fer unreconeixement als càrrecs elec-tes i als regidors i regidores quehan dedicat part de la seva vidaa la política local.

Durant l’acte es va projectartambé un vídeo que va repassarels moments més significatius dela restauració de la democràciaals consistoris, així com la trans-formació que ha patit la ciutat enles últimes dècades.

L’ANC explica com es veu el procés sobiranista al món

AGENDA NACIONAL4L’As-semblea Nacional Catalana(ANC) va organitzar el passat 8d’abril a l’Orfeó Catalònia deCornellà un acte sota el nom Ca-talunya al món, el procés vist desde l’exterior, on hi van interve-nir els periodistes Martí Angla-da i Llibert Ferri, i el delegat delGovern davant la UE, Pere Puig.Segons fonts de la secció local del’ANC, l’acte va ser tot un èxit departicipació.

Anglada i Ferri van fer una re-passada a la seva experiènciacom a corresponsals a païsosque van passar per processossobiranistes.

A més, es va posar de manifestque la geopolítica no és una cièn-cia exacta, ja que els conferen-ciants van recordar que per inte-ressos estratègics segons quinspaïsos contraris ara per ara a la in-dependència de Catalunya hi po-drien estar a favor en un futur.

RedaccióCORNELLÀ

L’estadi de Cornellà-El Prat va ser inaugurat l’any 2009. Foto: Arxiu

Denúncia | C’s insta el consistori a reparar l’ascensor de l’estacióL’agrupació local de Ciutadans a Cornellà insta l’Ajuntament a reparar l’ascensor de l’estació de la Renfe. El responsable del grup, Jorge García Mulet, va mostrar la seva

preocupació envers “aquelles persones que pateixen alguna minusvàlua o tenen mobilitat reduïda”, i que “no tenen cap altra alternativa per accedir a l’estació per les escales”.

7 | Cornellà líniacornellà30 abril 2014

El Citilab engega el projectepioner ‘Smart Citizens’

EDUCACIÓ4El passat 8 d'abriles va conèixer el nom dels guan-yadors dels premis i diplomesde la Mostra de Treballs de Re-cerca, en una cerimònia que vatenir lloc al Castell de Cornellà.

Els premiats, en diferentsàmbits de coneixement segonsels estudis de Batxillerat que hancursat al llarg d’aquest curs es-colar, van ser Gemma CabreraRoig, Mar Navarrete Montero iMiguel Grande Molina.

L’acte té com a objectiusprincipals potenciar les activitatsrealitzades per tot l’alumnat deBatxillerat orientades a la in-vestigació, així com posar encomú i difondre els resultatsd’aquesta recerca davant de lacomunitat.

Cornellà premiales investigacionsdels estudiants

JOVENTUT4Durant aquest mesi el mes de maig, torna a Cor-nellà una nova edició de lesNits Insòmnia amb un ampliventall de propostes d'oci noc-turn saludable adreçat als jovesde la ciutat.

Com a novetat, enguanys’han programat tallers de cui-na, que oferiran la possibilitatd'aprendre a fer cupcakes o ca-napès i descobrir alguns plats tí-pics de la cuina mexicana.

També hi ha altres opcionsesportives o activitats culturalscom els tallers d'edició de vídeo,de l’anomenat trapillo de mas-satges i també de zumba, unanova modalitat d’aeròbic quecombina l’esport amb el ball demúsiques llatines.

A més, no faltaran les clàs-siques nits esportives ques’han fet en altres edicions.

Oci saludable a laciutat durant lesNits d’Insòmnia

El Citilab de Cornellà ha posaten marxa recentment el projec-te Smart Citizens en el marc dela Smart City o ciutat intel·li-gent, amb l’objectiu de traslladarel nou paradigma de la SmartCity a la realitat del ciutadà, através de diferents línies d'acció.Es tracta d’una iniciativa pioneraen l’àmbit europeu.

Les línies sobre les quals estreballaran són, en primer lloc,educar sobre conceptes de

Smart City, actuant des del Ci-tilab com un Centre d’Interpre-tació de la Smart City. En segonlloc, es generaran projectes d’in-novació. També s’incentivaràla cultura emprenedora entre elsjoves i s’implicarà el ciutadà enla millora de la ciutat, segons in-formen els organitzadors.

“La Smart City significa unpas més en les transformacionsde les nostres ciutats des d’unavisió integrada i holística de laciutat, per millorar la qualitat devida de les persones i generarnoves oportunitats en el desen-volupament econòmic”, expli-quen des del Citilab. D’aquesta

manera, el Citilab fa un pasmés i aplicarà les capacitats deSmart City en l’àmbit socialamb la posada en marxa el pro-jecte Smart Citizens.

FORMACIÓ I TALLERSEl projecte del Citilab inclou for-mació, tallers i el concurs SmartCitizensque reconeixerà les mi-llors idees i propostes. Aquestprojecte inclou tres componentsdissenyats per facilitar l’accés atots els ciutadans que hi estiguininteressats, a més d’implicar elsveïns en la millora del municipii generar projectes d’innovacióque millorin la qualitat de vida.

RedaccióCORNELLÀ

| 8Entrevistalíniacornellà 30 abril 2014

Jordi Rosell

Ha rebut alguna resposta perpart d’Antifrau pel tema de Pro-cornellà?No, de moment no hem rebutcap resposta. Ara han de passaruns quants mesos fins que ensl’enviïn.

Ha faltat control en la gestió del’empresa municipal?Jo crec que no. No hi ha hagutuna falta de control. Hi ha altresorganismes al consistori que síque necessitarien més control,com ara les fundacions com el Ci-tilab o el Centre d’Atenció a lesPersones Dependents, però en elcas de Procornellà no és així. Arabé, sí que és cert que en aquest casels regidors de l’oposició tenimmenys accés a la informació.

Creu que es depuraran respon-sabilitats en aquest cas? Els pa-gaments irregulars al gerent deProcornellà i a una treballadorasembla que es poden haver allar-gat durant gairebé 15 anys...Nosaltres teníem la sospita queaquí no s’estaven fent bé lescoses i vam demanar informacióal govern municipal, el qual noens la va facilitar. Com que crè-iem que aquí hi havia algunacosa estranya, vam portar eltema a Antifrau perquè conti-nués investigant, ja que nosaltresno vam poder-ho seguir fent.

Hi ha hagut un canvi de relacióamb l’alcaldia arran de la de-núncia per les presumptes irre-gularitats?No. Estem per ajudar el governmunicipal en els temes impor-tants de ciutat, però també hemde ser estrictes en el control del’activitat municipal com a grupd’oposició. Ens toca fer aquest

control, però ho fem des d’unabona relació. Podem discreparen moltes coses, però jo crec quehi ha d’haver fair play.

Ha rebut pressions?No, no hi ha hagut cap tipus depressió. El que sí que hi ha hagutés que no s’ha donat tota la in-formació que demanàvem. Unavegada que s’ha portat a l’Ofi-cina Antifrau, aleshores el con-sistori sí que l’ha fet pública.

És transparent l’Ajuntament?Cadascú pot dir com creu que és,però quan et ve TransparènciaInternacional i et diu que ets elmunicipi menys transparent deCatalunya, jo crec que tenim unproblema. El fet de no voler pro-porcionar la informació sobreProcornellà n’és un exemple.L’equip de govern funciona abase d’impulsos del moment ino com a filosofia de transpa-rència. Creiem que això s’ha desolucionar, com també creiemque l’equip de govern està co-mençant a implementar revul-sius per millorar.

És fàcil fer oposició a Cornellà?Altres formacions del Ple hanafirmat a Línia Cornellà que elconsistori no dedica prou recur-sos a l’oposició…Aquest menyspreu envers l’opo-sició a Cornellà és un tema histò-ric i es produeix tant per la viaeconòmica i de recursos humans

com pel menyspreu de tot allòque prové des de l’oposició, comés el cas de les mocions que espresenten. Mai saps si la podràsdebatre o no al Ple municipal,perquè depèn d’un tema de l’al-calde i del Partit dels Socialistes.

Per tant, és difícil tirar endavantmocions al Ple de Cornellà...Al Ple tots fem un esforç persumar, des del PP fins a ICV-EUiA. Però el que crec quemenys suma i fa servir més for-tament la majoria absoluta és elPSC. Aquesta és una cosa quehan de començar a canviar. Nos-altres presentem mocions i tantet pots trobar que te l’acceptincom que no. Les mocions quefeien referència al tema nacionalno es van poder ni arribar a de-batre al Ple, mentre que unamoció que vam portar-hi darre-rament, que va ser adherir-nos ala Taula pel Dret a Decidir delBaix Llobregat, sí que la van dei-

Text: F. Javier RodríguezFotografia: Carina Sáiz

“Tenim un problema: som el municipimenys transparent de Catalunya”

Portaveu de CiU a l’Ajuntament de Cornellà

“En el cas de

Procornellà, els

regidors de

l’oposició tenim

menys accés a la

informació”

xar debatre a la sessió plenària.Tot plegat és molt estrany.

Com s’explica aquest fet?Aquí hi ha una discrecionalitatabsoluta per part de l’alcaldeBalmón. Segons com es lleva,decideix si podem debatre sobreuna moció o no.

Les pròximes eleccions munici-pals són l’oportunitat per can-viar aquesta situació?L’equip de govern té una visió dela ciutat que encara està anco-rada als anys 90. O fem una sac-sejada i posem al dia aquestaciutat i les formes de governar, oseguirem estancats en una vellaforma de fer política.

Serà candidat del seu partit a lesmunicipals?Jo em posaré a disposició delmeu partit, que serà qui deci-dirà. Per la meva part, tinc ganesd’encarar el nou repte.

Parlant sobre alguna de les pro-blemàtiques que pateix la ciu-tat, quina creu que ha de ser lasolució a les retencions que s’o-riginen cada cop que juga elRCD Espanyol als voltants delcentre comercial Splau?El primer que et diuen les perso-nes que venen a l’Splau és el pro-blema de la rotonda propera.

Estem donant una mala imatgeen aquest sentit de portes en-fora. Però el que a nosaltres enspreocupa és que l’equip de go-vern porta un any fent estudis ipensant, sense arribar a prendreno ja la solució definitiva, sinóquelcom provisional per inten-tar solucionar el problema.

Quines potencialitats té Corne-llà que potser no aprofita el go-vern municipal?Necessitem un govern que cuidimillor les empreses i el seu teixiteconòmic, perquè la nostra per-fecta ubicació geogràfica no estàsent del tot ben aprofitada.

És el petit comerç una assigna-tura pendent?L’equip de govern està fent elmateix ara per potenciar el co-merç que fa 10 i 15 anys. Jo etpodria dir què farà el govern enl’àmbit comercial l’any que ve,perquè no ho canvien. Això ésun error. En canvi, iniciativesnascudes de la societat civil comla Fira de Santa Llúcia sí que hanestat grans revulsius, i ens de-mostra que encara tenim poten-cialitats per explotar a la ciutat.

Pel que fa al procés sobiranista,l’Ajuntament va votar al Ple encontra de la vostra moció a favorde l’adhesió de la ciutat a la

Taula pel Dret a Decidir del BaixLlobregat. Es confirma que exis-teix un ‘mur polític’ a Cornellàque gira contínuament l’es-quena al dret a decidir?Vam presentar una moció quedemanava poder-nos adherir a laTaula pel Dret a Decidir del BaixLlobregat, i la contramoció queva presentar el PSC deia tot el queet pots imaginar sobre el dret adecidir, excepte demanar l’adhe-sió a la Taula. El govern local voltapar aquest tema.

Creu que els catalans votaran elpròxim 9 de novembre sobre elseu futur?Crec que votarem. Una de lesmeves funcions és assegurar queels cornellanencs puguin votar el9 de novembre.

En cas de no celebrar-se la con-sulta del 9 de novembre, estemavocats a unes eleccions plebis-citàries?El Parlament està acabant d’ela-borar la Llei de Consultes cata-lana. I la consulta en tot momentestarà dins de la legalitat. Abansde recórrer a unes eleccions ple-biscitàries s’ha d’apostar per laconsulta.

El Congrés espanyol va rebutjara principis de mes la petició delParlament per cedir-li les com-

petències per celebrar la con-sulta del 9-N. Des del governcentral es va esgrimir la Consti-tució com un fre al referèndum.Creu que està esgotada la viadel diàleg amb Madrid?Des de Catalunya estem dispo-sats a negociar. És cert que elsponts estan afeblits, perquè unanegativa constant no ajuda aldiàleg i a la bona entesa. Però en

un procés com aquest el diàlegha d’estar ben present. Per tant,mai no es pot dir que està esgo-tat, tot el contrari.

Frederic Prieto, exalcalde deCornellà del PSUC durant laTransició, és el president de laTaula pel Dret a Decidir del BaixLlobregat. És aquest un altresímptoma que alguna cosas’està movent a Cornellà i al Baixen relació al sobiranisme?Necessitem el Baix Llobregat perpoder tirar endavant el granrepte del procés. I que tinguemen Frederic Prieto ens dóna ungran marge de transversalitatper treballar el màxim possibleper la consulta.

El naixement de la plataformasobiranista de castellanoparlantsSúmate n’és un altre exemple?Aquest col·lectiu descol·locamoltes persones contràries alprocés. L’estat no diferencia perorígens, i les veus que se sentenagreujades a Catalunya pel seutracte cada cop són més diverses.

S’engresquen les entitats deCornellà en el procés?Sí. Si volem guanyar transversa-litat en tots els àmbits de la ciu-tat, necessitem les entitats per

poder penetrar el màxim possi-ble a tota la societat local.

Què en pensa de les declara-cions recents de Víctor Grífols ensuport del procés?Tenim dues veus empresarials:les que depenen del mercat es-panyol i les que depenen delmón. Quan parla un empresarique exporta al món diu unescoses diferents de quan ho fa unempresari que depèn de l’Estato del seu mercat.

Des de diversos sectors espany-ols es somia amb una il·legalit-zació de l’ANC...El nivell que estan tenint deter-minades actuacions per part del’estat i altres sectors mediàticsno mereixen ni ser comentades.

Les darreres sentències del TSJCcontravenen el sistema d'im-mersió lingüística. És Cornellàun cas paradigmàtic que potservir com a exemple dels bene-ficis d'aquest sistema?Si no existís la immersió a mu-nicipis com Cornellà, molta de laseva població no sabrien parlar,escriure ni llegir el català. Grà-cies a la normalització, pràctica-ment la majoria de la ciutadaniade Cornellà saben parlar, es-criure i llegir el català i el caste-llà per igual.

El febrer es va obrir a Cornellàuna oficina de Tributs de Catalu-nya, la hisenda catalana. De mo-ment, quins tipus d’impostospodrà gestionar aquest ens?Així és, Cornellà disposa des delpassat 20 de febrer d’una de les53 oficines amb les quals Tributsde Catalunya compta, situada alcarrer Ametller. Tributs de Ca-talunya pretén ser una de les es-tructures d’estat que en un futurhaurà de ser capaç de recaptar igestionar tots els impostos quees generen a Catalunya. La xarxaes basa en les oficines de les di-putacions i, també, en les quatreoficines ja existents de l’AgènciaTributària de Catalunya. De mo-ment, Tributs de Catalunyapodrà gestionar els tributs lo-cals, els propis de la Generalitati els cedits per l’Estat.

9 | Entrevista líniacornellà30 abril 2014

“Depèn de com es lleva Balmón,

decideix si podem debatre sobre

una moció o no”

“La consulta serà en

tot moment legal.

Abans de recórrer

a les plebiscitàries,

s’ha d’apostar per

la consulta”

Comarca| 10


El president de la Diputació deBarcelona, Salvador Esteve, varecórrer totes les comarques dela província fa unes setmanes perpresentar el Catàleg de Serveis2014 i les diferents inversionsque aquesta administració ofe-reix mitjançant el pla “Xarxa degoverns locals 2012-2015”. Tam-bé va fer parada al Baix Llobre-gat on, acompanyat del vice-president tercer i responsable deCooperació Local, Joaquim Fe-rrer, va presentar les novetatsd’aquests instruments de su-port al món local.

Salvador Esteve i JoaquimFerrer van realitzar una sessió in-formativa al Consell Comarcaldavant dels alcaldes i alcaldessesdel territori. Esteve va explicarque el nou Catàleg de serveis2014 optimitza les línies d'as-sistència als governs locals i

posa al seu abast 53,9 milionsd’euros repartits en 217 recursosque volen donar resposta a lesnecessitats actuals. Un fet que vaservir al president de la Diputa-ció, Salvador Esteve, per recor-dar que la seva voluntat és “con-tinuar donant suport al món lo-

cal des del respecte a l'autonomialocal, perquè nosaltres no podemsuplir la feina que fan els ajun-taments”.

El president del Consell Co-marcal del Baix Llobregat, Joa-quim Balsera, va agrair el treballen xarxa que realitza la Diputa-

ció, i va afirmar que reconeixen“l'esforç de la institució per estara l'alçada de les necessitats quedemanden els ciutadans” i vaqualificar aquesta ajuda com a“imprescindible”.

INVERSIONS A LA COMARCAEls governs locals del Baix Llo-bregat han rebut 94,98 milionsd’euros en inversions al territo-ri. Una xifra que estava pactadamitjançant els diferents instru-ments de concertació del pla“Xarxa de governs locals 2012-2015”. El president Salvador Es-teve va explicar que són “ cons-cients de les dificultats que pa-teixen els governs locals” i queper això intenten “unificar ob-jectius i oferir l'ajuda” que de-manen els ciutadans i les admi-nistracions locals.

Aquestes inversions prove-nen de les meses de concertació,el Catàleg de Serveis i els pro-grames complementaris com eld'urgència social o suport a l'e-conomia productiva local.

95 milions per al Baix Llobregat» El president de la Diputació de Barcelona presenta a la comarca les inversions que ha fet al territori

» Els governs locals tenen a l’abast més de 200 recursos del Catàleg de Serveis 2014

RedaccióBAIX LLOBREGAT

PRESSUPOST4El Catàleg 2014compta amb un pressupost totalde 53,9 milions d’euros, delsquals 45,7 milions corresponen arecursos econòmics i 8,2 mi-lions a recursos tècnics i mate-rials. D’aquests, un 50% (28,8 mi-lions d’euros) van destinats al’Àrea d’Atenció a les persones, i14 milions d’euros més a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic Lo-cal, tal com va explicar el vice-president tercer.

Dels 217 recursos que ofereixel Catàleg de serveis, 111 són de ti-pus tècnic, i representen el per-centatge més alt de l’oferta, ambun 51%. La resta són 58 recursoseconòmics (27% del total) i 48recursos materials (22% res-tant del total de l’oferta).

Joaquim Ferrer va recordarque aquest any s'amplien les lí-nies d'assistència en l'àmbit degovern local i de les tecnologiesi els sistemes d'informació.

Recursos per a les persones

Esteve presenta les

inversions a la

comarca del pla

“Xarxa de governs

locals 2012-2015”

El president de la Diputació, Salvador Esteve, va visitar tota la província per presentar els serveis oferts als governs locals. Foto: Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona

Inversions | Coordinació entre les administracions localsLes inversions al territori són fruit del treball en xarxa entre els governs locals i la

Diputació per tal de dotar de la màxima autonomia els ens locals. Aquestes inversions vandes de les previstes al Catàleg de Serveis, a ajudes d’urgència social, ajudes al transport

escolar, programes de crèdit local, assistència financera i les meses de concertació.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 11 | 30 abril 2014 líniacornellà

Commemoració | 45 anys de l’Esplai Vol i VolL’Esplai Vol i Vol celebrarà els seus 45 anys d’història amb una marató de 45 hores. L’esplai amb més història de la ciutat de Cornellà i del Baix Llobregat començarà aquesta celebració el pròxim divendres 9 de maig i l’acabarà el migdia del diumenge 11. S’organitzarà una ludoteca al carrer, una exposició, una tabalada i una cercavila, entre d’altres.

Comerç| 12


El passat diumenge, 27 d’abril, eldia gros de la Jordiada –que en-guany celebra el seu 22è aniver-sari–, el parc de Can Mercader vaacollir durant tota la jornada unampli ventall d’activitats lúdiquesi culturals per a tota la família. Esvan fer, per exemple, signatura dellibres, hi havia parades de roses,una mostra d’artesania, una ba-llada de sardanes, castellers, undinar popular, puntes de coixí ijocs infantils, entre altres.

La programació va estar far-cida de propostes variades i va serorganitzada per les més de tren-ta entitats que formen part de lacomissió de la Jordiada.

DIADA DE TRICENTENARIUn dels plats forts de la celebra-ció de la Jordiada va ser la com-memoració del Commemorem el

Tricentenari de 1714 i la Guerrade Successió. L’acte va tenir llocel passat dijous 24 d’abril, en elqual es va fer un recital que vabarreja història i música sota eltítol Testament 1714.

L’esdeveniment va anar a cà-rrec de Llúcia Vives i Sílvia Bel,

que van estar acompanyades perÈtnicat, sota la direcció de Car-les Beltran. L’acte es va fer al Pa-tronat Cultural i Recreatiu deCornellà. També cal destacar laconferència de Ramon Balasch iles Nits de Jazz, entre d’altres ac-tivitats que van animar la diada.

La Jordiada s’ha consolidat com una gran festa local. Foto: Urban Knitting

Cornellà se cita amb la culturacatalana per la Jordiada

RedaccióCORNELLÀ

Mercats | Activitats per als infants i cura del medi ambientA més de ser mercats d’intercanvi d’objectes, aquests esdeveniments comptaran amb

activitats diverses, des d’animació per als més petits de la casa fins a diferents propostesnoves relacionades amb la cura del medi ambient, un aspecte que forma part important

de la idiosincràsia dels mercats d’intercanvi que ara s’impulsen a la ciutat.

Cultura

Cornellà aposta un cop més pelsmercats d’intercanvi i de segonamà i ho fa amb diverses jornadesque començaran el pròxim 3 demaig i s’allargaran fins al 22 denovembre. Els mercats d’inter-canvi s’instal·laran en diversosbarris de la ciutat i estaran obertsa tothom.

“El mercat d’intercanvi i se-gona mà de Cornellà vol ser un es-pai cívic i obert a tothom, per avendre i intercanviar objectes enbon estat que tenim a casa o es-tem pensant llençar i poden serútils per a altres persones, alho-ra que podem trobar quelcom útilper a nosaltres”, expliquen fontsmunicipals en un comunicat.

Els cinc mercats previstos

“amb la voluntat d’apropar i do-nar a conèixer els mercats d’in-tercanvi i segona mà a tota la ciu-tadania” es faran a diferents ubi-cacions i amb la implicació de lesentitats de la ciutat.

El 3 de maig es farà el primermercat d’aquest tipus al parc dela Infanta, situat al barri Fon-santa-Fatjó; el segon tindrà lloc elpròxim 13 de juliol a la plaça d'Al-meda la Vella, ubicada al barri Al-meda; el 20 de setembre es faràun mercat d’intercanvi a la plaçad'Europa, al barri la Gavarra;l’11 d'octubre, a la plaça de SantIldefons, al barri Sant Ildefons; iel 22 de novembre la jornada co-mercial d’intercanvi i segona màes farà a la plaça de l’Església, albarri Centre. Sobre el seu horari,tots els mercats se celebraran dedeu del matí a dues del migdia.Els primers dos mercats estaranorganitzats per Asociación Es-

pañola Contra el Cáncer i gestio-nats concretament per la delega-ció de Cornellà. Els tres últimsmercats estaran organitzats perLa Fragua.

Durant el mercat es faran ac-tivitats solidàries, com la recolli-da d’aliments per a la Botiga So-

lidària i la mostra de botigues desegona mà i de reparació de Cor-nellà, entre altres.

Participar-hi és gratuït, tot ique els organitzadors demanen acanvi un paquet d’aliments que espugui conservar sense fred per ala Botiga Solidària de Cornellà.

Per a cada paradista, els organit-zadors posaran a la seva disposi-ció una taula i dues cadires permostrar els seus productes. Alsmercats d’intercanvi es podran in-tercanviar o vendre tota menad’objectes de segona mà, però noestocs de botigues ni artesania.

Aposta pels mercats d’intercanvi» El pròxim 3 de maig es farà el primer mercat d’intercanvi al Parc de la Infanta del barri Fontsanta» Cornellà acollirà cinc jornades en què es podran intercanviar i vendre objectes de segona mà

Els mercats d’intercanvi col·laboraran amb la Botiga Solidària. Foto: Getty

Neus MàrmolCORNELLÀ

TEATRE4Los hijos de Kennedy,sota la direcció de Josep MariaPou, va aterrar aquest passatdiumenge a l’Auditori amb uncartell de luxe. Maribel Verdú,Ariadna Gil, Emma Suárez, Fer-nando Cayo i Àlex Garcia vanportar a l’escenari cornellanencaquesta obra que endinsa l’es-pectador en els convulsos anys 60als Estats Units.

Els actors interpreten enaquesta obra un hippie, un ho-mosexual, un soldat de Vietnam,

una secretària i una aspirant a ac-triu que representen una gene-ració que va protagonitzar una deles dècades de més canvi en lahistòria occidental i sota el man-dat d’un dels presidents que ambels anys va esdevenir un mite.

Ambientat amb cançons d’e-poca de cantautors com JoanBaez, Janis Jopli i Kimi Hendrix,Los hijos de Kennedy s’emmar-ca en la programació de prima-vera de l’Auditori, que s’allarga-rà fins al pròxim 10 de maig.

L’Auditori aixeca el teló ambAriadna Gil i Maribel Verdú

13 |

Esportslíniacornellà 30 abril 2014

Cornellà serà l’epicentre europeudel bàsquet durant els mesos dejuny i juliol. L’European Basket-ball Academy Barcelona (EBAB)va escollir Cornellà per posar enmarxa la primera edició de l’E-BAB Pro & Pro Elite Summer Sta-ge, una cita que reunirà al juliolal Parc Esportiu Llobregat (PELL)més de 80 jugadors professionalsde bàsquet procedents de les mi-llors lligues del continent.

Aquesta trobada és una ini-ciativa pionera, ja que s’aplicarannous mètodes de tecnificació “in-novadors a Europa”, tal com vaafirmar Xavier Bassas, directorgeneral de l’EBAB, durant la pre-sentació celebrada el dia 11 d’abrilal complex esportiu del PELL.

Els participants es dividiranen dos grups: el Pro, amb les fu-

tures promeses que ja juguen enequips de primer nivell, i el ProElite, amb jugadors professio-nals ja consolidats. Les sessionstècniques estaran dirigides per uncos format per més de 40 pro-fessionals que participen en lesmillors competicions europees,entre entrenadors, preparadors fí-sics, metges i psicòlegs esportius.

Durant la cita del passat dia

11 també van estar presents per-sonalitats del bàsquet català comJoan Creus, Jordi Martí, AlbertVentura, Pere Capdevila i Gui-llem Vives, entre d’altres.

L’EBAB és una empresa pri-vada que té com a objectiu orga-nitzar programes personalitzatsperquè els jugadors obtinguin elseu màxim rendiment esportiupossible.

Moment de la presentació de l’estada estiuenca. Foto. EBAB

Cornellà acollirà un campus de tecnificació de bàsquet

» La iniciativa neix de la mà de l’European Basketball Academy BCN» El Parc Esportiu Llobregat rebrà la visita de 80 professionals a l’estiu

La ciutat esdevé el centremundial de la boccia

BOCCIA4La Federació Esporti-va Catalana de Paralítics Cere-brals (FECPC), amb el suport del’Ajuntament, va organitzar elcinquè Trofeu Internacional deBoccia, esport paralímpic adreçata persones amb discapacitat físi-ca, els dies 18, 19 i 20 d’abril.

La competició es va dur a ter-me al Parc Esportiu Llobregat. Untotal de 30 esportistes, 7 selec-cions, més de 80 partits, 3 jorna-des de competició, 14 àrbitres, unatrentana de tècnics i auxiliars i elcos tècnic de la Federació van par-ticipar de l'esdeveniment cele-brat a la ciutat. Pel que fa als re-sultats en categoria individual,cal destacar que els esportistes ca-

talans van estar presents a tots elspodis. En categoria BC1, perexemple, el norueg Roger Anda-len es va proclamar vencedor da-vant Ferran Ribas, membre delCE Boccia 360, amb un ajustat 3-2, i el tercer lloc va ser per OriolRoqueta, que va disputar el cam-pionat com a independent.

La FECPC va valorar l’esforçi la implicació de tots els que hanformat part de la celebració d’a-quest torneig, una gran oportu-nitat per als esportistes catalans.

La boccia és un esport que esremunta a la Grècia clàssica, moltsimilar a la petanca, que va serrescatat als països escandinausdurant els anys 80.

FUTBOL4Van sortir vius de laBombonera de Nou Barris.Aquest podria haver estat el re-sum del darrer partit del Corne-llà contra la Montañesa, que vafinalitzar amb un empat a 1 queva significar molt pels del Baix.

La Monta va sortir amb lesidees clares i ben aviat va dispo-sar de les primeres ocasions permarcar. A poc a poc, els corne-llanencs van assolir un bon nivelli van igualar les forces sobre el te-rreny de joc. Així, al minut 35 Ós-

car Muñoz feia el primer goldesprés d’aprofitar-se d’una ju-gada embolicada a l’àrea dels deNou Barris.

Amb aquest resultat s’arri-baria al descans, però a la repre-sa els locals no es van arronsar ivan empènyer per fer el gol del’empat. Tot i les ocasions, no se-ria fins al minut 80 que RolandGarrós fes l’empat, després de re-matar una centrada de Borges alsegon pal de la porteria d’Íñigo.

Aquest resultat deixa el Cor-

nellà en tercera posició amb 66punts, a només un punt del líder,la Montañesa, i empatat a puntsamb el segon, l’Europa, que no-més supera els de Jordi Roger pelgol average.

Resten tres jornades per a lafinalització de la lliga regular deTercera i el Cornellà està moltben situat per assolir de nou elsplay-off d’ascens. De moment,demà es juga gran part d’aques-tes possibilitats a casa del Sant-boià a les 6 de la tarda.

Valors | Més de 700 jugadors de la ciutat, al programa Juga Verd PlayMés de 700 jugadors de 63 equips cornellanencs de diferents modalitats esportives ja fan servir

el programa Juga Verd Play, una iniciativa que posa èmfasi en els valors en el món de l’esporti que es va posar en marxa durant el passat mes d’octubre. Aquest programa estableix una

valoració on es premia les actituds de respecte, col·laboració i esportivitat amb companys i rivals.

RedaccióCORNELLÀ

La boccia és un esport molt similar a la petenca. Foto: FECPC

Empat i tercers a la classificació

El Cornellà va aconseguir un punt important a Nou Barris. Foto: UE Cornellà

| 14Agendalíniacornellà 30 abril 2014

DIVENDRES 9 DE MAIG22:00 Petits Concerts a l’Orfeó amb Euclydes Mat-

tos, un músic que toca als més prestigiososclubs de jazz i cases de cultura de tot l’estat./ Teatre Orfeó Catalònia.

DIMECRES 30 D’ABRIL18:30-20:00 Xerrada sobre bullyingescolar, adre-

çada a pares i mares i que té l’objectiu d’en-senyar els participants a detectar-la i a trac-tar-la degudament. / Escola Dolors Almeda.

FINS AL 24 DE MAIGMatí-Tarda Les inscripcions a l’edició de Pri-

mavera de les Nits d’Insòmnia 2014estan ober-tes i romandran així fins al pròxim 24 de maig.Les Nits d’Insòmnia ofereixen tallers de cui-na, de creació i de creixement personal. Caladreçar-se per inscriure’s al Trailer.

FINS AL 5 DE MAIGMatí-TardaMostra punts de llibre de Sant Jor-

di. Exposicions de punts de llibre d’alumnesde diversos centres educatius de la ciutat encommemoració del 30è aniversari de lamostra Còmics a Cornellà. / Biblioteca SantIldefons.

FINS AL 15 DE MAIGMatí-Tarda Cambra buida, un llibre d’artista...

Exposició de gravats i poesia que acull la SalaTitán de la biblioteca Marta Mata.

DIUMENGE 4 DE MAIG12:30-14:00 Els viatges de Gúlliver. Espectacle

de titelles sobre les aventures d’aquest per-sonatge de la literatura universal. Entradesa la venda al Teatre Sala Ramon Romagosa.

DIUMENGE 11 DE MARÇ10:00-19:00 Festa solidària IPI Cooperació a l’Es-

cola Dolors Almeda, organitzada per l’Asso-ciació Iniciativa Pro Infància-IPI, l’AMPA del’Escola del barri d’Almeda i el Departamentde Cooperació i Solidaritat.

DIUMENGE 4 DE MAIG12:00 L’Auditori acull el Campionat de Catalunya

de Culturisme. Acte organitzat per l’AssociacióCatalana de Fisicoculturisme i Fitness. / Au-ditori de Cornellà.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Festa dedicada als nens i nenes que hanparticipat en el Joc del Dau. Es farà unrepartiment d’obsequis als partici-pants i finalitzarà amb una llegida decontes per als presents. / BibliotecaMarta Mata.

Lliurament de premisJoc del Dau 2014

Dc. 30 d’abril a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Comencen les inscripcions a un curs queofereix la possibilitat de conèixer elssecrets de la macrofotografía i les se-ves diferents tècniques. Cal adreçar-seal Departament de Cultura per ins-criure’s, al carrer Mossèn Jacint Ver-daguer.

InscripcionsCurs de Macrofotografia

Del 8 al 29 maig

El Cabrero i Guillermo Cano, dos can-taores joves acompanyats a la guita-rra, seran unes de les cares visibles delcartell del 31è Festival de Flamenc deCatalunya. / Auditori de Cornellà.

Festival deFlamenc de CatalunyaDs. 17 de maig a les 21:30

El pavelló esportiu municipal de SantIldefons acollirà el tercer torneig de vo-leibol Ciutat de Cornellà 4x4 Mixt Po-pular de l’AE Sàndor, de categories Sè-nior i Júnior.

VoleibolTorneig Ciuta de CornellàDg. 1 de maig de 9:00 a 20:00

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 15 | 30 abril 2014 líniacornellà

| 16 líniacornellà 30 abril 2014 Pròxima edició: 22 de maig

Cornella 12

Documents

Transcript of Cornella 12