1

ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL VIROLAI DE CORNELLÀ I BIBLIOTECA CENTRAL:

MOLT DE CAMÍ PER RECÓRRER

La Biblioteca Central de Cornellà (BCC) i l’Escola d’Educació especial Virolai, hem

estat en contacte des de fa força anys tot i que aquest lligam no ha estat mai

permanent ni gaire estret i s’ha limitat a les visites escolars i al préstec de documents.

A finals de l’any 2012, l’equip de la sala infantil de la BCC vam veure clarament que

havíem d’enfortir els lligams amb aquesta escola i donar a conèixer els nostres

serveis a mestres, pares i mares, així com també organitzar alguna activitat

especialment dirigida als infants discapacitats i a les seves famílies. Teníem el

sentiment que els nostres recursos no s’estaven aprofitant prou i que calia revertir

aquesta situació.

1. Primers contactes

La nostra primera visita a l’escola, tenia com a objectiu principal convidar-los a

participar als contes inclusius així com també donar a conèixer la biblioteca i els

serveis que els podíem oferir.

Arrel d’aquest primer contacte, vam quedar d’acord en els temes següents:

• Fer una reunió amb els pares i mares per tal de convidar-los personalment als

contes inclusius i, a la vegada, informar-los dels serveis de la biblioteca, tot

animant-los a fer-ne ús.

• Préstec de lots de llibres de lectura fàcil

• Donacions de documents per a la biblioteca escolar

• Organitzar un taller per a pares i mares d’infants discapacitats sobre com

explicar-los contes als seus fills i filles

• Oferir préstec de documents a l’escola

• Potenciar l’ús de la biblioteca com a activitat dins l’horari escolar

2. Coneixem les famílies

La reunió amb les famílies va ser un moment clau en aquest camí que iniciàvem

junts.

La trobada es produí en un ambient molt distès i, a banda de convidar les famílies a

l’activitat dels contes inclusius, va ser una ocasió excel·lent per explicar què fem a la

biblioteca i trencar certs prejudicis que impedien un apropament per part seva.

2

3. Contes inclusius

L’Elisabeth Ulibarri, que ja fa anys que és narradora de contes a la BCC, ens va donar

a conèixer el seu projecte: Un viatge sensorial.

Es tractava d’explicar contes però donant molta importància a l’aspecte sensorial,

motiu pel qual eren totalment indicats per a infants amb discapacitat. A banda

d’això, la intenció no era fer activitats exclusives per a persones discapacitades, sinó

adreçades a tota mena d’infants per a poder gaudir-les plegats.

En paraules de la pròpia Elisabeth, es fa una narració prou complexa per al qui conta,

però molt entenedora per al qui escolta, acompanyada de moltes sensacions i emocions

que fan arribar el conte a tots els públics.

Els contes s’expliquen a partir de tres nivells de narració: Sensorial -Emocional -Oral

•Sensorial: vol arribar a tots els sentits, vista, oïda, olfacte, tacte, (el gust no es

treballaria per un tema de seguretat i prevenció davant de possibles al·lèrgies).

•Emocional: es dóna molta importància als estats d'ànim dels personatges i es

treballa l'empatia.

•Oral: cada paraula forma part d'una cadència gairebé musical que pren sentit més

per la forma, l’entonació i l'acompanyament sensorial que no pas pel significat de la

paraula en si.

Les rondallaires s’han format específicament per a aquest projecte a l'ANIN

(Associació de Narradors i Narradores) i han fet pràctiques en escoles especials. Totes

elles, han realitzat sessions de contes amb grups de 25/30 nens amb

pluridiscapacitats sensorials, intel·lectuals i físiques.

Els objectius dels contes inclusius, serien els següents:

• Trencar una barrera cultural.

• Fer cultura a l'abast de tothom.

• Crear un espai per compartir, on nens amb i sense discapacitat puguin gaudir

junts de l'activitat i es puguin conèixer els uns als altres.

3

• Realitzar de manera indirecta i lúdica una tasca real d'integració i

sensibilització.

3.1. Els contes inclusius arriben a la BCC

Per inaugurar les sessions de contes inclusius amb molta força, vam dedicar el mes

de novembre de 2013 a la inclusivitat. Es van programar dues sessions de contes

inclusius i una sessió de contes amb llenguatge de signes. També es va realitzar una

exposició bibliogràfica de documents adequats per a aquests infants.

La sessió inaugural va anar a càrrec de la Mon Mas sota el títol de Cabres, cabretes.

Hi varen assistir un total de 80 persones, entre infants i adults, entre els quals hi havia

una desena d’infants discapacitats amb les seves famílies.

La segona sessió fou conduïda per l’Elisabeth Ulibarri sota el títol de Contes per sentir.

L’assistència fou molt similar a la de la sessió anterior, tot i que, aquell dia, la

meteorologia fou molt adversa.

La valoració que vam fer des de la sala infantil de els sessions de contes inclusius és

molt positiva ja que:

• La resposta per part de les famílies de l’escola Virolai fou molt bona i varen

desplaçar-se a la biblioteca per escoltar els contes.

• Tots els infants, independentment de les seves capacitats, gaudiren

clarament de l’activitat.

• L’ambient fou molt bo, s’establí una complicitat entre totes les famílies i

tothom va col·laborar per tal que la sessió funcionés.

Pel que fa a la sessió de contes amb llenguatge de signes, realitzada pel Rafa López i

la Meritxell Romances, només hi varen assistir famílies amb infants no discapacitats

(unes 20 persones en total).

En aquest enllaç, es pot visionar el conte: http://youtu.be/6n3dZH1-B0o

4

4. Reptes per al 2014

Durant aquest any que tot just estrenem, tenim intenció de continuar treballant en la

mateixa direcció, tot fent incidència en aspectes concrets com:

• Programar una sessió de contes inclusius cada trimestre

• Incrementar el nombre d’assistents discapacitats a les sessions de contes

inclusius.

• Augmentar l’ús de la biblioteca per part dels infants i les seves famílies.

• Organitzar la sessió per als pares i mares sobre com explicar contes als seus

infants discapacitats.

• En general, enfortir els lligams amb l’escola Virolai.