Cornellà, Jordi - L'Auge de La Traducció en Llengua Catalana Als Anys 60

7232019 Cornellagrave Jordi - LAuge de La Traduccioacute en Llengua Catalana Als Anys 60

httpslidepdfcomreaderfullcornella-jordi-lauge-de-la-traduccio-en-llengua-catalana-als-anys 121

Quaderns Revista de Traduccioacute 20 2013 47-67

ISSN 1138-5790 (impregraves) ISSN 2014-9735 (en liacutenia)

Lrsquoauge de la traduccioacute en llengua catalana

als anys 60 el desglaccedil de la censurael XVI Congreso Internacional de Editoresi el problema dels drets drsquoautor1

Jordi Cornellagrave-DetrellBangor University School of Modern LanguagesBangor LL57 2DG United Kingdom

jcornellabangoracuk

Resum

A principis dels anys 60 despreacutes de meacutes de dues degravecades de prohibicions la traduccioacute en llen-gua catalana va experimentar un creixement sobtat i sense precedents Aquest article que esproposa examinar les causes i les consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute de la industria editorial se centrasobretot en el paper de la traduccioacute en el redreccedilament de la cultural catalana Entre els temesque es tractaran hi ha lrsquoatemperament de la censura lrsquoimpacte de les reunions del Consejo Na-cional del Movimiento de 1961 lrsquoorganitzacioacute del XVI Congreso Internacional de Editores(Barcelona 1962) la paradoxal facilitat amb quegrave els editors van poder comenccedilar a contrac-tar els drets drsquoobres estrangeres lrsquoimpacte de la traduccioacute en lrsquoobra dels escriptors autogravectonsla creixent competegravencia entre les empreses del sector i finalment lrsquoentrada al mercat drsquoedito-rials que fins llavors nomeacutes havien publicat en espanyol

Paraules clau traduccioacute censura sector editorial cultura catalana regravegim franquista

Abstract

In the early 1960s when Francorsquos dictatorship lifted some of the restrictions imposed on thecultural sector translation into Catalan experienced a sudden and unparalleled growth Thisarticle which sets out to explore the causes and consequences of the expansion of the publish-ing industry focuses on particular in the role of translation in the revival of Catalan cultureAmong the topics to be considered are the new rules of censorship the impact of the meetingsheld by the Consejo Nacional del Movimiento in 1961 the organization of the XVI CongresoInternacional de Editores (Barcelona 1962) the easiness with which Catalan publishers wereable to buy translation rights the impact of translation on Catalan authors the increasing com-petition among publishing houses and finally the initiatives of several leading Spanish compa-nies to tap into the Catalan book market

Keywords translation censorship publishing sector Catalan culture Francorsquos regime

1 Aquest article srsquoha beneficiat drsquouna beca de la Arts and Humanities Research Association (AHRC)



48 Quaderns Rev Trad 20 2013 Jordi Cornellagrave-Detrell

Sumari

1 Els anys 60 quan els escriptors

comencen a escriure comsi traduiumlssin

2 El desglaccedil de la censura el ConsejoNacional del Movimiento i les mesures

del nou govern tecnogravecrata

3 Lrsquoedicioacute en catalagrave i el problema

dels drets drsquoautor al XVI CongresoInternacional de Editores (1962)

4 La traduccioacute i la metamorfosidel sector editorial

Bibliografia

A principis dels anys 60 el sector del llibre en llengua catalana va passar pragravectica-ment sense transicioacute drsquoun resistencialisme voluntarista gairebeacute semiclandestiacute a una

etapa drsquoenorme eufograveria caracteritzada per un auge sense precedents de lrsquoactivitattraductora Malgrat que lrsquoenorme impacte drsquoaquesta sobtada expansioacute editorial noha passat inadvertit el cert eacutes que ha merescut ben poques anagravelisis fins al punt queno eacutes exagerat afirmar que en bona part encara desconeixem com quan i per quegravees va produir2 Lrsquoobjectiu del present article doncs eacutes examinar els profunds can-vis que va patir la induacutestria editorial al llarg de la degravecada dels seixanta en relacioacute alcontext histograveric per tal drsquointentar establir les diferents causes que van permetre elredreccedilament de la cultura catalana i sobretot el paper que hi van jugar les traduc-cions Aquesta aproximacioacute a la intrahistograveria de la represa se centraragrave drsquouna bandaen dos esdeveniments que exemplifiquen el canvi de rumb de les poliacutetiques repres-

sives del regravegim lrsquoatemperament de la censura en el marc de les reunions del Conse- jo Nacional del Movimiento de 1961 i lrsquoorganitzacioacute a Barcelona el 1962 delXVI Congreso Internacional de Editores Drsquoaltra banda tambeacute srsquoexaminaran algu-nes consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute subseguumlent de les editorials en llengua catalanacom ara la paradoxal facilitat amb quegrave els editors van poder comenccedilar a contractarels drets drsquoautor drsquoobres estrangeres el paper de la traduccioacute en lrsquoincrement delpuacuteblic el seu impacte en lrsquoobra dels escriptors autogravectons la creixent competegravenciaentre les empreses del sector i finalment lrsquoentrada al mercat drsquoeditorials que finsllavors nomeacutes havien publicat en espanyol

1 Els anys 60 quan els escriptors comencen a escriure com si traduiumlssin

Joan Triaduacute a qui les circumstagravencies van convertir en un mestre de lrsquoelmiddotlipsi elsobreentegraves i el circumloqui al seu recull drsquoarticles Llegir com viure (1963) vaacusar els escriptors catalans de no estar prou al corrent de la literatura contem-poragravenia internacional (87) Entre els escriptors que va recomanar que llegissinamb meacutes assiduiumltat hi havia Iris Murdoch Muriel Spark Carson McCullersClaude Simon Cesare Pavese Italo Calvino Allan Sillitoe Malcolm LowryGuumlnter Grass Max Frisch Heinrich Boumlll J D Salinger Giorgio Bassani Mar-

2 Fins ara els estudiosos han tendit sobretot a centrar la seva atencioacute en els anys quaranta i cin-quanta Vegeu per exemple Gallofreacute 1991 i Samsoacute 1994-1995



Lrsquoauge de la traduccioacute en llengua catalana als anys 60 Quaderns Rev Trad 20 2013 49

guerite Duras Michel Butor Anthony Powell i Henry Green Poc devia pensarTriaduacute que en un termini de dos o tres anys gairebeacute tots els novelmiddotlistes quehavia esmentat veurien la seva obra publicada en catalagrave Naturalment Triaduacute

sabia prou beacute que fins llavors havia estat impossible oferir traduccions al lector iper tant la criacutetica als autors locals srsquoha drsquointerpretar com una denuacutencia obliqua deles poliacutetiques repressives de la dictadura Els fragments del seu llibre que caldecodificar no srsquoacaben aquiacute Triaduacute afirma per exemple que laquoles traduccionscatalanes si beacute no han estat molt nombroses siacute que han tingut una remarcablebona qualitatraquo (167) Qualificar aquestes paraules drsquoirograveniques seria un greu ana-cronisme eacutes meacutes aviat una frase tragravegica tant en el fons com en la forma

Un parell de capiacutetols de Llegir com viure estan dedicats a William Faulkner iJohn Steinbeck i tots dos segueixen la mateixa estructura despreacutes drsquohaver ana-litzat amb cert detall els temes i estil dels dos novelmiddotlistes Triaduacute separa ambtres asteriscs lrsquouacuteltim paragravegraf del text dedicat a la recepcioacute de la seva obra aCatalunya Aquests tres signes ortogragravefics carregats de significat impliacutecit aiumlllenlrsquoanagravelisi criacutetica que podria haver-se publicat en qualsevol revista literagraveria euro-pea de les especificitats de la cultura autogravectona i tant poden suggerir que hi hacertes idees que no srsquohan pogut expressar com advertir el lector que cal llegirentre liacutenies Despreacutes drsquoaquesta eloquumlent cesura en el cas de Steinbeck srsquoapuntaque la seva obra encara no ha estat traduiumlda a causa de laquoles conegudes dificultatsper a la publicacioacute de traduccions drsquoobres contemporagravenies en catalagrave justamentquan les de lrsquoanomenada ldquogeneracioacute perdudardquo nord-americana envaiumlen Europaraquo

(185) Pel que fa a Faulkner srsquoindica que fins ara no srsquoha publicat en catalagrave capnovelmiddotla seva laquoa causa de les dificultats vigents que limiten o anulmiddotlen les traduc-cions en la nostra llenguaraquo (227) Malgrat que mdashrecordem-homdash ja ens trobem alrsquoany 1963 els verbs laquolimitenraquo i laquoanulmiddotlenraquo encara soacuten en present drsquoindicatiuTriaduacute doncs ignorava que estava a punt de produir-se mdasho de fet ja srsquoestavaproduintmdash un canvi que convertiria en profegravetica una de les frases meacutes obscuresdel llibre una lloanccedila a la traduccioacute que manlleva de Simone Weil laquoels catalanshauriacuteem drsquoescriure sempre com si traduiacutessim perograve potser escriure ja eacutes tra-duirraquo (173)

La intuiumlcioacute de Triaduacute no podria ser meacutes ajustada al llarg de la degravecada tot just

encetada la majoria drsquoescriptors catalans es van convertir en traductors fins alpunt que en alguns casos aquesta activitat va passar al davant de la progravepia obraCom a resultat escriure i traduir van esdevenir pragravectiques no ja complementagraveriessinoacute simultagravenies i per aixograve resulta impossible entendre la trajectograveria drsquoautors comMaria Auregravelia Capmany Manuel de Pedrolo Ramon Folch Josep VallverduacuteJoan Oliver Joan Sales Rafael Tasis i tants drsquoaltres sense tenir en compte lesdues vessants de la seva produccioacute intelmiddotlectual Traduir no nomeacutes va esdevenirun modus vivendi sinoacute que va afectar tant des drsquoun punt de vista estiliacutestic comtemagravetic lrsquoobra dels escriptors esmentats El tiacutetol drsquouna de les primeres novelmiddotlesde Maria Auregravelia Capmany Traduiumlt de lrsquoamericagrave (1959) sembla presagiar el fet

que tal com desitjava Triaduacute durant la represa els originals van passar a escriu-rersquos com si fossin traduccions mentre que les traduccions es van comenccedilar allegir com si fossin originals




Joan Fuster va relatar amb brillant ironia el moment epifagravenic en quegrave va apa-regraveixer la primera traduccioacute drsquouna obra contemporagravenia

Un dia per xamba una primera traduccioacute inegravedita arribagrave a les botigues El laquollibrecatalagraveraquo ja no era uacutenicament una mogravemia amb barretina ni una enyoranccedila delsanys 20 ni una petita produccioacute genial i minoritagraveria Les traduccions no podienser gaires ni gaire variades Perograve allograve constituiumla un pas endavant Els progressosen aquest sentit foren drsquouna lentitud ben comprensible i no solament pelsentrebancs de la censura Hi havia un laquocercle vicioacutesraquo difiacutecil de rompre queparalitzava la bona voluntat dels editors calia que el puacuteblic recupereacutes la confi-anccedila en el llibre catalagrave i nomeacutes ho faria davant una oferta laquonormalraquo en la qualles traduccions hi havien de jugar un paper suggestiu perograve publicar traduccionsresultava econogravemicament arriscat quan el puacuteblic amb prou feines era percepti-ble (1992 68)

La sensacioacute que devia provocar en el lector compromegraves descobrir aquesta tra-duccioacute fundacional a les acaballes dels anys 50 estagrave admirablement ben descritaperograve el que no srsquoadiu amb la realitat eacutes la presumpta lentitud dels progressos enaquest camp que a partir de 1962 van ser rapidiacutessims Despreacutes de la primera tra-duccioacute inegravedita en va seguir ragravepidament una altra i una altra i una altra I desdels thrillers drsquoIan Feming als assajos de Roland Barthes en pocs anys la culturacatalana va ser capaccedil de posar-se al dia assimilant ragravepidament els gegraveneres tegravecni-ques estils i corrents que li havien estat vetats durant anys

El 1963 i 1964 lrsquoeditorial Alcides va publicar El llibre de lrsquoany un interes-santiacutessim almanac que per desgragravecia no va tenir continuiumltat Tot i aixograve eacutes una sortque aparegueacutes en dos anys tan crucials perquegrave ens permeten copsar la maneracom lrsquoencarregat de la seccioacute de literatura catalana Joaquim Molas va percebremdasho nomdash el canvi de paradigma Al primer volum dedicat als esdeveniments de1962 Molas destaca que a partir de comenccedilos de la degravecada sembla que el contexthagi millorat ja que ha aparegut una nova generacioacute drsquoescriptors desitjosa deconnectar amb el puacuteblic srsquohan creat noves editorials i les vendes han augmentatMalgrat tot es mostra molt caut laquoTanmateix no cal fer-se masses ilmiddotlusions Elcanvi de conjuntura eacutes molt lleu perquegrave els canvis de la base han estat tambeacute

molt lleusraquo (1963 168) Pel que fa a la traduccioacute Molas destaca que al 1962 haaparegut algun text interessant perograve tambeacute afirma que la quantitat drsquoobra traduiumldaeacutes encara irrisograveria (176) El cas eacutes que el punt de vista esperanccedilat perograve prudent deMolas deriva dotze mesos despreacutes en un clar optimisme

Probablement el fet meacutes important de lrsquoany 63 ha estat que tres o quatre editorialsbarcelonines estrictament comercials han iniciat unes colmiddotleccions de traduccionscatalanes de novelmiddotla Pensem-hi aquestes editorials no intenten de salvar patri-monis sagrats en perill tot simplement intenten drsquoacreditar dins el nostre rodaluna marca ja cotitzada en activitats en llengua castellana o drsquoaltra banda intentende fer uns guanys passablement interessants En tot cas pressuposen lrsquoexistegravenciadrsquoun puacuteblic meacutes o menys exigent a qui cal acontentar En bona logravegica sembla queaquest fet hauria de produir el joc normal drsquouna societat capitalista i per conse-




guumlent els esquemes literaris creats arran de lrsquoensulsiada han de canviar substan-cialment (Molas 1964 220)

Molas observa que es publica meacutes els tiratges creixen es comencen a reedi-tar llibres i continuen fundant-se noves cases editorials perograve els dos fets que des-taca meacutes soacuten drsquouna banda lrsquoaugment de traduccions i de lrsquoaltra lrsquoentrada almercat drsquoempreses fins llavors enfocades al mercat en espanyol que apliquen cri-teris purament comercials La perspectiva de Molas continua sent tan innovadoraara com gairebeacute cinquanta anys enrere per a ell traduir no eacutes nomeacutes una maneradrsquoomplir els buits causats per anys de repressioacute o per fer pujar la cultura catalanaal tren de la modernitat arguments que encara avui soacuten els meacutes habituals a lrsquohorade justificar la falmiddotlera traductora de la degravecada Segons Molas les consequumlegravenciesde la traduccioacute intensiva de fet aniran forccedila meacutes lluny ja que aquesta pragravecticaestagrave destinada a transformar la mateixa estructura del camp literari En el noucontext ja no hi hauragrave lloc per a lrsquoescriptor de diumenge a la tarda la produccioacuteartesanal el voluntarisme o el mecenatge perquegrave les editorials entraran en com-petegravencia entre elles i els autors autogravectons hauran de lluitar per sobresortir entretotes les propostes de qualitat arribades de lrsquoestranger El criacutetic argumenta en fique la irrupcioacute del model empresarial capitalista en el somort camp cultural enllengua catalana portaragrave a una major professionalitzacioacute i qualitat de lrsquooferta fetque resultaragrave en un increment de vendes

Molas a meacutes lamenta que encara es tradueixin tants autors de preguerra ja

que segons el seu parer el que calen soacuten obres contemporagravenies (231) Molts delsautors de la llista que ofereix complementagraveria a la de Triaduacute tampoc tardarangaire a formar part del patrimoni cultural Ernest Hemingway John Dos PassosItalo Calvino William Faulkner Heinrich Boumlll Truman Capote Angus WilsonHenry Miller Alberto Moravia Vasco Pratolini Cesare Pavese MargueriteDuras Alan Sillitoe Robert Musil Carson McCullers Louis Aragon LawrenceDurrell Jean Paul Sartre George Orwell Alain Robbe-Grillet Theodor PlieverHermann Broch i Konstantin Simonov

El canvi dragravestic que es va produir a inicis dels 60 va quedar ben reflectit enalgunes novelmiddotles de Terenci Moix a Siro o la increada consciegravencia de la raccedila

per exemple el narrador observa que sense cap aviacutes quan laquoBarcelona comenccedila-va a semblar Salamancaraquo de sobte es va produir una metamorfosi que va sacsejarla ciutat laquoal ritme increiumlble de la degravecada que ens feia ser com Londres que ensigualava a Pariacutes i a Milagraveraquo (1975 [1972] 100-101) Lrsquoempenta que va experimen-tar el sector del llibre drsquoaltra banda fa que un dels narradors de El dia que va

morir Marilyn afirmi laquodespreacutes del 1962 quan la represa drsquoedicions en catalagrave vademostrar ser un bon negoci el papagrave va editar algunes traduccions i feacuteu forccediladiners amb lrsquoobra catalana de Joaquim Benllocraquo (1970 172) La sensacioacute de tro-bar-se davant drsquouna nova conjuntura no nomeacutes va ser provocada per la nova etapade la induacutestria editorial tambeacute caldria incloure-hi lrsquoegravexit de la nova canccediloacute la crei-

xent agitacioacute universitagraveria la gauche divine i la transformacioacute que tambeacute estavaexperimentant la cultura espanyola en una Barcelona que comptava amb la Biblio-




teca Breve de Carlos Barral i la presegravencia meacutes o menys continuada dels autorsdel boom llatinoamericagrave El canvi va ser tal que despreacutes de cinc anys drsquoexili(1960-1965) a Jordi Soleacute Tura li sembla retornar a una ciutat diferent laquoSi Edici-

ons 62 mrsquohavia semblat un miracle una excepcioacute ara la rigidesa absoluta delregravegim era superada des de molts altres anglesraquo (1999 223) El moment es vaviure amb un optimisme desaforat tal com deixa entreveure Maurici Serrahimaal seu dietari de 1963 laquoen Max [Cahner] havia dit que si es complien els progra-mes aquest any hi hauragrave set-cents vint llibres publicats i comptant nomeacutes els demeacutes de 64 pagravegines cap a cinc-centsraquo (2004 450) Tot seguit Serrahima esmentaque abans de la guerra no srsquohavia passat mai dels 400 volums i per aixograve creu que lasituacioacute no era pas tan negativa com alguns lrsquohavien pintat ja que laquola cosa no haestat mai tan forta com araraquo fins i tot meacutes que durant el periacuteode republicagrave (2004449-450) Lrsquoany seguumlent despreacutes drsquoanotar que Santiago Albertiacute li ha dit que el seudiccionari ha augmentat un 30 les vendes fa una altra reflexioacute exultant

Cal tenir present que lrsquoany passat [1963] ja va marcar un augment enorme sobreels anteriors No cal que digui que em refereixo als llibres catalans Li vaig dir queveig venir la substitucioacute drsquouna bona part del llibre castellagrave laquode consumraquo mdashel queeacutes comprat per eacutesser llegit de seguida i arraconatmdash per llibres catalans Barcelonaeacutes la ciutat on el consum de llibres eacutes meacutes fort de molt en la peniacutensula ell em varespondre que aquesta possibilitat comenccedila ja a realitzar-se i que molta gent quemai mdashni abans de la guerra tan solsmdash no comprava llibres en catalagrave en compra jacinc o sis lrsquoany aixograve a part dels joves (2005 89)

De manera semblant el setembre de 1964 Manent confia a Jordi Arbonegraves quelaquoLa situacioacute cultural eacutes meacutes aviat encoratjadora [] No srsquoha anat endarreremdashcom algun incaut va creuremdash sinoacute endavant Si hom ldquoapretardquo ells afluixenraquo(Farreacutes 2011 23) Drsquoaltra banda el 1965 Serrahima torna a insistir en el fet quelaquosembla que una part dels compradors barcelonins de llibres castellans inicien lasubstitucioacute pels catalansraquo (2005 158) Al seu diari de 1956 en canvi Fuster vafer-hi unes consideracions bastant negatives laquoNo ens hem pas drsquoenganyarla societat catalana actual ha desistit mdashva desistintmdash de mantenir o sostenir la sevaliteraturaraquo (2003 507) El 1968 perograve quan prepara lrsquoedicioacute del manuscrit no es

pot estar drsquoafegir-hi una nota per aclarir que el diari va ser redactat en un contextmolt meacutes advers que lrsquoactual laquoEl lector ldquonovellrdquo o ldquooblidadiacutesrdquo podragrave trobar-louna mica ldquoexageratrdquo [] Nomeacutes direacute que en el moment que fou redactat elpanorama es presentava aixiacute tegravetric i confuacutesraquo (516) No cal dir que eacutes molt signi-ficatiu que Fuster penseacutes que el lector de finals dels anys 60 potser trobaria exa-gerat el to pessimista de 1956 Quegrave hi ha de cert perograve en lrsquoentusiasme deManent Serrahima i Fuster Les xifres que aporten Guumlell i Reixach en un detallatestudi sobre el sector editorial a lrsquoestat no deixen lloc al dubte lrsquoaugment de laproduccioacute de llibres durant el periacuteode 1965-1984 que es va multiplicar per 177cal atribuir-lo en bona part a la puixanccedila del llibre en llengua catalana que es va

multiplicar per 71 (1978 105) Les dades que ofereix Francesc Vallverduacute res-pecte al percentatge drsquooriginals i traduccions junt amb alguns cagravelculs propis enspermetran copsar amb meacutes claredat la metamorfosi que va patir el sector Partint




de 1960 el primer any del qual existeixen dades els percentatges respecte alsdotze mesos previs soacuten els seguumlents

Any

Nombre total

de llibres

en catalagrave

Evolucioacute nombre total

de llibres respecte

a lrsquoany anterior

Nombre

drsquoobres

traduiumldes

Evolucioacute drsquoobra

traduiumlda respecte


Percentatge de

traduccions respecte

al total publicat

1960 183 Sense dades 10 Sense dades 5501962 270 +475 49 +490 18201963 309 +144 131 +26734 42401964 368 +1909 186 +4198 50501965 430 +1684 236 +2688 54901966 548 +2744 207 ndash123 3780

Les dades de la segona quarta i sisena columna es troben a Vallverduacute 1975 106

Malauradament no existeixen dades respecte al 1961 perograve el 1962 apareixengairebeacute el doble de llibres que lrsquoany 1960 A partir de llavors les pujades soacuten sig-nificatives perograve menys acusades De 1960 a 1966 el punt de magravexim auge laproduccioacute total creix un 299 i les traduccions com que partien gairebeacute de zeropateixen un increment encara meacutes espectacular lrsquoalccedila de 1962 un 490 eacutesxocant perograve nomeacutes representa passar de 10 a 49 tiacutetols El creixement de 1963 encanvi ja eacutes meacutes significatiu es passa de 49 traduccions a 131 un 267 meacutesSi beacute eacutes innegable que tal com argumenta Samsoacute la florida de traduccions va ser

clau en el proceacutes de crear un nou puacuteblic i ajudar a normalitzar el panorama litera-ri (2006 168) no eacutes menys cert que tal com apunta Vallverduacute entre 1963 i 1965la seva presegravencia als catagravelegs va ser desproporcionada (108) La paradoxa tiacutepicade cultures en crisi o en proceacutes de formacioacute eacutes que el mercat propi nomeacutes podiacreacuteixer i desenvolupar-se assimilant quantitats ingents drsquoobra forana Aquestacontradiccioacute ha portat Crameri a preguntar-se si laquois translation a simple enrich-ment of a ldquomaturerdquo Catalan culture or a substitution for those parts of the culturewhich are weak or non-existentraquo (2000 57)

2 El desglaccedil de la censura el Consejo Nacional del Movimientoi les mesures del nou govern tecnogravecrata

Albert Manent considera que eacutes al 1962 quan srsquoesdeveacute laquoel moment dolccedil delldquodesglaccedilrdquo de la censuraraquo (1993a 143) que atribueix a una circumstagravencia moltespeciacutefica

Dos anys abans em penso que era el 1963 va venir a Barcelona Carlos RoblesPiquer cunyat del ministre drsquoInformacioacute Fraga Iribarne i el mateix DirectorGeneral drsquoInformacioacute per tant responsable de la censura Volia explicar a traveacutesdrsquoun dinar drsquohomes de confianccedila quegrave calia fer de cara a Catalunya A taula hihavia Ramon Mulleras [Francesc] Galiacute un tal Aymerich cap del SEU i JaimeDelgado delegat del Ministeri drsquoInformacioacute a Barcelona Galiacute davant lrsquoestuporde Robles que no en sabia res explicagrave les traves que encara hi havia per publicar




en catalagrave traduccions normals de Simenon Heidegger Moravia Teilhard oHergeacute I lrsquoordre va ser tallant per a Delgado laquoJaime a partir de ahora todo lo quese pueda publicar en castellano se puede publicar en catalaacutenraquo I la compliren El

desglaccedil coincidiacute amb lrsquoembranzida drsquoEdicions 62 que des del 1963 es va poderbeneficiar de les noves disposicions que gragravecies a Galiacute havia donat RoblesPiquer I com una cascada Edicions 62 va anar envaiumlnt el mercat de traduccionsde tota mena (1993a 220-221)

Aquesta suposada reunioacute descrita a Manent pel poeta falangista Francesc Galiacutedevia tenir lloc abans potser el 1961 o el 1962 qui sap si en el marc de la prepara-cioacute del XVI Congreso Internacional de Editores perquegrave el 1963 el desgel ja srsquohaviaproduiumlt En qualsevol cas eacutes molt difiacutecil de creure que el paper que es va atribuirGaliacute en lrsquoafer fos tan decisiu i encara costa meacutes drsquoimaginar que Robles Piquer

ignoreacutes la prohibicioacute que afectava les traduccions al catalagrave Si beacute lrsquoepisodi no eacutes deltot creiumlble al tombant dels anys 60 de reunions drsquoalt nivell on es va discutir quegrave feramb Catalunya i la seva cultura nrsquohi va haver moltes A partir drsquoun determinatmoment el regravegim es va plantejar canviar les coses ja sigui perquegrave lrsquooposicioacute a lesmesures repressives que srsquoestaven aplicant havia crescut o perquegrave cada vegada erameacutes obvi que no havien tingut lrsquoegravexit esperat ben al contrari en general les elitscatalanes havien girat lrsquoesquena a la dictadura o havien fet pocs esforccedilos per inte-grar-srsquohi i fins i tot lrsquoEsgleacutesia local srsquohi estava significant en contra

Lrsquohistoriador Carles Santacana ha argumentat que davant lrsquoevidegravencia que nosrsquohavia aconseguit assimilar la classe dirigent el govern va decidir donar meacutes lli-

bertat a lrsquoactivisme cultural per tal que les reivindicacions no adquirissin un cairepoliacutetic (2000 22) Es pretenia evitar en altres paraules que la cultura catalana esconvertiacutes en una eina exclusiva de lrsquooposicioacute Santacana ha revelat que el 1961el Consejo Nacional del Movimiento va mantenir trobades secretes per parlar delrsquoestrategravegia a seguir en les quals Manuel Fraga futur cap del Ministerio de Infor-macioacuten y Turismo mdashdel qual depenia la censuramdash hi va tenir un paper moltactiu Santacana tanmateix considera que aquestes discussions van servir demolt poc perquegrave ja era massa tard per aturar la confluegravencia drsquointeressos entre lalluita per la llibertat i la reivindicacioacute de la cultura progravepia (87) que en comptes deprendre camins separats van continuar entrellaccedilant-se De fet nomeacutes cal fer un

cop drsquoull als primers assajos traduiumlts al catagraveleg drsquoEdicions 62 per veure els resul-tats drsquoaquest encavallament Els sistemes econogravemics de Joseph Lajugie (1963) Els paiumlsos subdesenvolupats drsquoYves Lacoste (1963) La propaganda poliacutetica de J M Domenach (1963) Lrsquoanarquisme de Henri Arvon (1964)

Si lrsquoobjectiu era despolititzar la llengua catalana el Consejo certament va fra-cassar sens dubte perquegrave despreacutes de tants anys de repressioacute ja era massa tard percanviar drsquoestrategravegia Aixograve no obstant les consequumlegravencies dels debats drsquoaquestorganisme potser van ser meacutes importants que no apunta Santacana ja que la libe-ralitzacioacute del sector editorial va tenir lloc molt poc despreacutes de les reunionsalmiddotludides cosa que no sembla una coincidegravencia De fet una de les conclusions

a quegrave va arribar el Consejo era clarament contragraveria a les mesures que srsquohavienaplicat fins llavors laquoel estiacutemulo de la ejercitacioacuten literaria y acadeacutemica del idio-




ma vernaacuteculo pueden contribuir poderosamente a crear ese ambiente de variedadal servicio de la unidad mediante el que se ha actuado siempre la gran siacutentesis deEspantildearaquo (Santacana 2000 107) Podria ben ser doncs que el nou posicionament

de la dictadura dissenyat pel Consejo junt amb la liberalitzacioacute econogravemicaimpulsada pel nou govern dels anomenats tecnogravecrates precipiteacutes els grans canvisde principis de la degravecada

Per acabar drsquoentendre el context en quegrave es va produir lrsquoesclat de lrsquoactivitattraductora cal esmentar breument la profunda remodelacioacute ministerial de 1957que va permetre lrsquoacceacutes al poder drsquouna nova generacioacute dirigent que mitjanccedilantlrsquoobertura i el desenvolupament de lrsquoeconomia pretenien garantir la supervivegraven-cia drsquoun regravegim amenaccedilat pels desastrosos experiments autagraverquics de la immediatapostguerra El fet eacutes que des del final del conflicte begravelmiddotlic la induacutestria editorial delrsquoestat estava fortament intervinguda cosa que va tenir consequumlegravencies nefastestant des drsquoun punt de vista cultural com econogravemic les editorials en llengua cata-lana amb prou feines podien publicar res i les altres si beacute tenien meacutes margeestaven sota un control tan asfixiant que no podien competir amb les empresesllatinoamericanes El 1962 perograve es van produir canvis fonamentals la censuraes va relaxar al maig es va organitzar a Barcelona el XVI Congreso Internacionalde Editores i el mateix mes va entrar en vigor una mesura enormement signifi-cativa la desgravacioacute fiscal a lrsquoexportacioacute de llibres (INLE 1973 47) Aquestajut institucional al sector mdashque ogravebviament nomeacutes va beneficiar les empresesque editaven en castellagravemdash tenia per objecte contrarestar la influegravencia de la induacutes-

tria argentina i mexicana (Ferrer 2009 300)La creacioacute drsquoEdicions 62 la iniciativa meacutes visible de la represa va coincidiren el temps amb els canvis anteriors perograve no en va ser una consequumlegravencia directa ja que tal com demostren els articles de Triaduacute i Molas que hem vist al 1962lrsquoobertura tot just es comenccedilava a intuir A meacutes Max Cahner i Ramon Bastardes ja feia un parell anys que sospesaven fundar una editorial Lrsquoactivisme de Cahneri Bastardes membres de la primera promocioacute universitagraveria que ja no havia viscutla guerra es va desenvolupar en un nou context que els va permetre deixar debanda actituds merament resistencialistes i plantejar-se un programa modernitza-dor i expansiu del llibre en catalagrave Malgrat que Manent suggereix que la coinci-

degravencia drsquoun canvi poliacutetic i generacional va ser fortuiumlta mdashlaquoMax va tenir la sortdrsquoensopegar una egravepoca de clara benvolenccedila de la censuraraquo (1993b 36)mdash el feteacutes que la remodelacioacute del govern que va portar Fraga al ministeri es va formularen termes semblants ja que va permetre que arribeacutes al poder una generacioacute tambeacuteformada durant la primera postguerra Srsquoha afirmat meacutes drsquouna vegada per certque la investidura de Fraga com a ministre drsquoInformacioacute i Turisme el juliol de1962 va ser el fet clau que va propiciar lrsquoobertura (Manent 1999 20 Llobet 2012403) El seu nomenament perograve potser meacutes aviat caldria interpretar-lo com laculminacioacute drsquounes mesures que srsquohavien anat preparant durant els mesos previsEl fet que en un sol any es produiumlssin canvis tan profunds en fi no sembla fruit

de lrsquoatzar sinoacute el resultat drsquouna confluegravencia drsquointeressos poliacutetics econogravemicsculturals i generacionals dirigida a intentar normalitzar fins allagrave on el regravegim creiapossible un sector clau per al desenvolupament de lrsquoestat




3 Lrsquoedicioacute en catalagrave i el problema dels drets drsquoautoral XVI Congreso Internacional de Editores (1962)

El congreacutes internacional drsquoeditors celebrat a Barcelona entre el 6 i lrsquo11 de maigde 1962 eacutes avui molt poc recordat i pragravecticament cap estudioacutes hi ha fet referegraven-cia A lrsquoegravepoca perograve va tenir un alt valor simbogravelic ja que va permetre escenificarde manera puacuteblica el gir de les poliacutetiques del regravegim pel que fa a la cultura catala-na Lrsquoesdeveniment que va reunir meacutes de sis-cents delegats provinents de 26 paiuml-sos va ser inaugurat pel president de la Real Academia Espantildeola RamonMeneacutendez Pidal i va comptar amb lrsquoassistegravencia de la plana major del govern Esvan desplaccedilar a Barcelona entre drsquoaltres el ministre drsquoEducacioacute Jesuacutes RubioGarciacutea-Mina el de Finances Mariano Navarro el drsquoAfers Estrangers FernandoMariacutea de Castiella y Ruiz el de Turisme i Informacioacute Gabriel Arias Salgado el

subsecretari de la presidegravencia del govern Luis Carrero Blanco i el comissari delpla de desenvolupament econogravemic i futur ministre Laureano Loacutepez Rodoacute Comno podia ser drsquoaltra manera la induacutestria editorial catalana es va bolcar en els pre-paratius del congreacutes El comitegrave organitzador presidit per Joseacute Cendrera (EditorialJuventud) comptava amb representats tant de lrsquoedicioacute en catalagrave com en espanyolFrederic Rahola (Teide) Gustau Gili Jordi Miracle Josep Maria Cruzet (Selecta)Joan Teixidor (Destino) Ramon Sopena i Joseacute Ruiz Castillo (Biblioteca Nueva)

La premsa va informar agravempliament de la trobada un drsquoaquells actes interna-cionals que per motius propagandiacutestics i de prestigi tant convenien a un regravegimque feia molt poc que srsquohavia comenccedilat a obrir a lrsquoexterior Aixograve explica la llista

imposante de ministres que hi van participar Ategraves el context no sorpregraven quelrsquoedicioacute en catalagrave hi jugueacutes un paper del tot secundari en els muacuteltiples articlesque La Vanguardia va dedicar al simposi no hi ha ni una sola referegravencia a lallengua catalana3 El programa que es va repartir als delegats molt indicatiudrsquoaquesta marginacioacute incloiumla un interessant article de J M Ainaud de Lasartetitulat laquoBarcelona XXV siglos de historiaraquo (1962 19-28) El text destaca pelsdelicadiacutessims equilibris que va haver de fer lrsquoautor per tal drsquoamagar lrsquoevidegravenciaque histogravericament els escriptors de Barcelona srsquohavien servit sobretot del catalagraveSi lrsquoestudi se centra nomeacutes en la ciutat eacutes indubtablement per evitar referir-se aCatalunya En aquest cas doncs el barcelonisme no eacutes pas una ideologia substi-

tutograveria del catalanisme sinoacute tot al contrari una manera ben conscient de diluir-loEl text a meacutes deixa de banda lrsquoespinoacutes segle 983160983160 i srsquoatura al 983160983145983160 encara que natu-ralment la Renaixenccedila no srsquoesmenta ni una sola vegada A meacutes per tal drsquoevitarqualsevol referegravencia a la llengua autogravectona lrsquoarticle nomeacutes examina la imatgeque els escriptors estrangers han ofert de Barcelona cosa que permet lrsquoobligadareferegravencia a Cervantes que drsquoaquesta manera passa a formar part del patrimoniliterari local Malgrat tot cal dir que es parla breument de Verdaguer laquoel gran

3 A lrsquoexposicioacute El libro en Espantildea y en Hispanoameacuterica tanmateix nrsquohi havia uns pocs en catalagrave(vegeu el Cataacutelogo de la exposicioacuten 1962) El monagraverquic Joseacute Mariacutea Pemaacuten drsquoaltra banda vaser lrsquouacutenic congressista que va fer referegravencia a lrsquoespecificitat cultural de Catalunya tot deixantclar que laquoVous ecirctes venues en Catalogne et plus preacuteciseacutement agrave Barceloneraquo (Union Internationaledes Eacutediteurs 1964 45)




poeta cantor de la ciudadraquo perograve uacutenicament pel motiu que va inspirar lrsquo Atlaacutentida de Manuel de Falla (28)

De portes enfora el congreacutes drsquoeditors es va presentar com una trobada luacutedi-

co-festiva fins al punt que la festa del llibre drsquoaquell any es va celebrar excepcio-nalment el mes de maig per tal que els editors estrangers comprovessin fins aquin punt els llibres i la lectura eren elements consubstancials de la vida barcelo-nina En realitat perograve el simposi va ser un esdeveniment gremial en quegrave es vandiscutir quumlestions juriacutediques i econogravemiques referents a les lleis de la propietatintelmiddotlectual Organitzar una trobada drsquoaquestes caracteriacutestiques en un ambienttan contrari als interessos dels escriptors i el moacuten del llibre comportava indubta-blement certs riscs i no nomeacutes pels possibles episodis reivindicatius que espoguessin produir sinoacute perquegrave la falta de llibertat al paiacutes era prou coneguda alrsquoestranger sobretot en els cercles intelmiddotlectuals Ategraves que hi van participar algu-nes de les figures meacutes influents de lrsquoedicioacute de lrsquoegravepoca mdashcom ara Claude Galli-mard Alberto Mondadori Stanely Unwin autor del clagravessic The Truth about

Publishing (1926) Alfred A Knopf i Valentino Bompiani fundadors de lescases del mateix nommdash qualsevol pas en fals hauria pogut ser molt costoacutes per ala dictadura4 Imaginem per exemple quina hauria estat la ressonagravencia interna-cional drsquoun acte de protesta com el dels fets del Palau de la Muacutesica ocorregutsfeia menys de dos anys Eacutes de creure per tant que el simposi no srsquohauria cele-brat a Barcelona sense la certesa que transcorreria sense cap incident com aixiacuteva ser La convocatograveria doncs es devia preparar llargament amb representats del

sector cultural catalagrave i lrsquoassociacioacute internacional drsquoeditors que devia exigir cer-tes garanties o imposar determinades condicions Potser aixograve explica per quegrave unany abans el febrer de 1961 el Director General de Informacioacuten y TurismoVicente Rodriacuteguez Casado va mantenir una reunioacute amb representants de laCaacutemara del Libro de Barcelona

El fet eacutes que lrsquoegravexit de la convocatograveria clausurada amb gran pompa al PalauNacional de Montjuiumlc per Arias Salgado nomeacutes es podia garantir arribant adeterminats acords amb la intelmiddotlectualitat catalana No sembla cap coincidegravenciadoncs que hi prenguessin part editors que srsquoespecialitzaven en el llibre en catalagrave ique fos precisament molt pocs mesos abans drsquoaquest simposi quan van desaparegravei-

xer les severes restriccions que fins llavors havien impedit sistemagraveticament lapublicacioacute drsquoobres traduiumldes Aquesta mena drsquoaggiornamento es va concretar enun gest envers els editors locals que va tenir consequumlegravencies importants per a latraduccioacute Tal com el mateix Miquel Arimany va explicar a Memograveria de mi i de

molts drsquoaltres en una de les sessions de treball va demanar la paraula per denun-ciar que laquosovint les cases drsquoedicioacute estrangeres es negaven a concedir el permiacutes detraduccioacute i publicacioacute en catalagrave drsquouna obra per la qual tenien concedits els drets

4 Tambeacute hi van participar naturalment un gran nombre drsquoeditors de la peniacutensula com ara ManuelAguilar Luis de Caralt Francisco Bruguera Juan i Viacutector Seix Carlos Barral Francisco GarciacuteaPavoacuten Guillem Diacuteaz-Plaja i Santiago Salvat que en ser lrsquouacutenic membre espanyol del comiteacute exe-cutiu de la Union Internationale des Eacutediteurs va pronunciar el discurs inaugural La llista comple-ta drsquoassistents es pot consultar al volum Whorsquos who in Publishing publicat el 1962 per aquestaorganitzacioacute




per a Espanya o en espanyol (1993 327) El 1964 la Union Internationale desEacutediteurs va publicar un volum on es van transcriure totes les intervencions delscongressistes cosa que permet confirmar les paraules drsquoArimany El problema

segons va explicar era que laquoLorsque nous demandons les droits drsquoun ouvragepour le catalan il arrive que lrsquoon nous les refuse parce que nous dit-on ldquolesdroits on eacuteteacute ceacutedeacutes pour le castillan ou lrsquoespagnolrdquoraquo (122) El cop de timoacute delregravegim respecte a la cultura catalana eacutes evident tot just un any abans del congreacutesencara era gairebeacute impossible poder publicar llibres drsquoautors forans i ara encanvi un editor podia dedicar-se a glossar lrsquoespecificitat cultural de Catalunya aalgunes de les personalitats meacutes importants de lrsquoedicioacute a nivell mundial

Arimany va encetar la seva intervencioacute subratllant que la cultura catalana ilrsquoespanyola eren dos agravembits totalment separats i tot seguit va exposar diversosarguments per convegravencer els delegats del fet que vendre els drets drsquoobres per ala seva traduccioacute al catalagrave podia ser un negoci profitoacutes Arimany va adduir queCatalunya absorbia el 40 del consum peninsular de llibres i intelmiddotligentmentva argumentar que quan se cedien els drets drsquouna obra a una empresa sud-ameri-cana el llibre en quumlestioacute sovint no acabava comercialitzant-se mai a EspanyaPer evitar que laquoon prive en fait le marcheacute espagnol de toute eacutedition de lrsquoouvra-geraquo calia que laquolrsquoexploitation dans une langue est tout agrave fait indeacutependante decelle dans lrsquoautreraquo (123) Si seguint el seu consell se nrsquoautoritzava una edicioacuteen catalagrave es podia arribar a aquell 40 del mercat a quegrave srsquohavia referit Aquestpunt de vista no eacutes gaire diferent del que exposava Serrahima al seu dietari de

1964 cosa que indica que devia ser una opinioacute estesa entre els intelmiddotlectualscatalansPer entendre la proposta drsquoArimany cal tenir en compte que durant la degravecada

dels 40 i 50 lrsquoactitud hostil del regravegim envers la induacutestria del llibre tambeacute va sermolt perjudicial per a les empreses que editaven en castellagrave En els anys poste-riors a la guerra el bloqueig econogravemic dels aliats i la falta de divises van fer que elpaper fos escagraves i de mala qualitat que importar maquinagraveria fos difiacutecil i car i queno hi haguessin mitjans econogravemics per contractar els drets drsquoobres estrangeresLa censura i el menyspreu de la cultura oficial envers tot el que vingueacutes de fora ameacutes va provocar que tal com va observar Josep Maria Castellet a les seves Notas

sobre literatura espantildeola laquodifiacutecilmente podraacute el escritor espantildeol encontrar alguacutenejemplar en las libreriacuteas del paiacutes de Joyce Faulkner Sartre Moravia Dos Pas-sosraquo (1955 28) Aquest ambient tan advers va fer que el centre de lrsquoedicioacute encastellagrave es desplaceacutes a lrsquoArgentina i Megravexic Les empreses de tots dos paiumlsos vanaprofitar-se de la circumstagravencia que podien prometre als autors i agents literarisque els seus textos apareixerien sencers cosa que els va facilitar aconseguir elsdrets de la majoria drsquoescriptors de primera fila Novelmiddotlistes com Aldous Huxleyper exemple van negar-se a ser traduiumlts a Espanya per tal de protegir la integritatde la seva obra (Hurtley 1986 289) Per meacutes que el concepte drsquohispanitat fos delsmeacutes repetits en els discursos oficials la realitat eacutes que la pressioacute del regravegim sobre

el moacuten del llibre nomeacutes va aconseguir que les empreses espanyoles perdessin laseva hegemonia dins el moacuten hispagravenic Als anys 60 en resum les empreses meacutesdinagravemiques del moacuten editorial en castellagrave es trobaven molt lluny de la peniacutensula




a lrsquoaltra banda de lrsquoAtlagraventic i per tant no van poder preveure el sobtat revisco-lament de la cultura catalana

Per evitar que apareguessin diverses versions del mateix text els drets de les

obres es negociaven per a tot lrsquoagravembit hispanogravefon Espanya inclosa Ara beacute comcalia afrontar lrsquoinesperat ressorgiment del catalagrave com a llengua literagraveria A parerdrsquoArimany aquesta era una oportunitat magniacutefica per als autors i editors ja quepodien tornar a vendre els drets a Catalunya i tenir acceacutes mdashsuposadamentmdash a un40 del mercat de la peniacutensula Les companyies llatinoamericanes no van poderfer res per impedir que alguns textos dels seus catagravelegs fossin traduiumlts al catalagrave iaprofitant-se drsquoaquesta circumstagravencia tan favorable Edicions 62 Proa-AymagraveNova Terra i drsquoaltres companyies van poder editar un bon nombre drsquoobres inegravedi-tes a lrsquoestat o que nomeacutes eren accessibles a traveacutes de la importacioacute A partir de1963 doncs comencen a aparegraveixer una gran quantitat de llibres sovint introba-bles en castellagrave alguns de tan importants com Els nus i els morts de NormanMailer (Edicions 62 1965) El cor eacutes un caccedilador solitari de Carson McCullers(Edicions 62 1965) El segon sexe de Simone de Beauvoir (Edicions 62 1968)

El proceacutes de Franz Kafka (Proa 1966) i Una temporada a lrsquoinfern drsquoArthur Rim-baud (Vergara 1966) Lrsquoany 1966 Joaquim Marco va descriure la situacioacute ambinusual franquesa a Destino

En cuanto a la posibilidad de traducir las obras maacutes importantes de la literaturaoccidental de hoy debemos reconocer que en estos momentos la literatura catala-na juega con la ventaja de que los derechos de traduccioacuten para el castellano fueron

adquiridos en su momento por editores americanos de habla espantildeola de ahiacute lasausencias que notamos en cuanto a traducciones de autores contemporaacuteneos serefiere en la literatura castellana [] Y asiacute ha sido posible anunciar que El proceacutes se edita por vez primera en la Peniacutensula aunque el lector la conozca ya probable-mente en maacutes o menos deficientes traducciones hispanoamericanas (38)

Lrsquoargument que hem vist drsquoArimany per beacute que molt astut presentava unlaquopetitraquo problema atesa la demanda real a lrsquoegravepoca era del tot inversemblant queels llibres en catalagrave poguessin representar un 40 de les vendes a Espanya Eacutespossible perograve que lrsquoeditor no estigueacutes pensant en el present immediat sinoacute en

un futur on la presegravencia de traduccions a les llibreries srsquohagueacutes normalitzatSigui com sigui Arimany es mostra molt satisfet de lrsquoimpacte de les seves refle-xions laquoLrsquoargumentacioacute resultagrave eficaccedil i segons mrsquohan confirmat alguns editorscom per exemple Ramon Bastardes drsquoEdicions 62 cap dificultat no van tenir apartir drsquoaquell moment en lrsquoobtencioacute de drets de traduccioacute i edicioacute en catalagravedrsquoobres estrangeresraquo (1993 327) La seva intervencioacute i la presegravencia al congreacutesdrsquoeditors en llengua catalana certament devia ajudar a normalitzar les cosesperograve no eacutes veritat que a partir de llavors negociar amb les agegravencies internacio-nals fos tan fagravecil com ho presenta Drsquouna banda les empreses llatinoamericanesi espanyoles un cop passada la sorpresa inicial van comenccedilar a protegir els seus

interessos assegurant-se que els contractes incloiumlen el catalagrave de lrsquoaltra moltesagegravencies internacionals encara desconeixien lrsquoexistegravencia de la cultura catalana ino acabaven de veure clar que fos diferent a lrsquoespanyola Aquesta incomprensioacute




persistia entrada la degravecada seguumlent tal com explica Feliu Formosa al seu dietaride 1973

LrsquoAgegravencia Internacional Editors Co en demanar-li Edicions 62 el dret per publi-car en catalagrave Les Elegies i altres poemes de Brecht contesta laquoNo se pueden autori-zar contratos hasta tanto Nueva Visioacuten de Buenos Aires haya publicado y vendidodurante un antildeo la edicioacuten muy amplia que estaacute preparandoraquo No hi ha doncs unaignoragravencia de la nostra cultura sinoacute de la nostra existegravencia Ara cal iniciar gestionsperquegrave baixin del burro i es pugui publicar aquesta traduccioacute meva que ja estagrave fetaperograve no cobrada Els de baix soacuten els qui sempre reben (1979 26)

Malgrat algun contratemps Edicions 62 va ser la primera empresa que vavisitar la fira de Frankfurt mdashlrsquoany 1964mdash cosa que tingueacute un paper decisiu en lavisibilitat de la induacutestria editorial catalana ja que gragravecies a aquesta presegravencialaquoles editorials estrangeres i els seus agents literaris poden entendre meacutes fagravecilmentque els drets drsquoautor han de ser negociats separadament per al catalagrave i per al cas-tellagrave i no en funcioacute uacutenicament de lrsquoagravembit geogragravefic estatal com era habitualdrsquoentendreraquo (Castellet 1979 xxxv)

Com hem vist durant un breu periacuteode de temps els problemes que afectavenles editorials espanyoles i la competegravencia transatlagraventica van afavorir de retrucels interessos de les empreses catalanes que van poder oferir al lector una nota-ble quantitat de traduccions introbables a lrsquoestat Lrsquoany 1967 en plena eferves-cegravencia editorial al criacutetic Joaquim Marco li va caure a les mans Els pogravetols miacutestics

de Jack Kerouac (Proa 1967) circumstagravencia que el va portar a fer la seguumlentobservacioacute laquoHi havia algunes traduccions sud-americanes perograve no tinc notiacute -cia de traduccions espanyolesraquo (1968 251) Semblantment quan ressenya El pa-

ralmiddotlel 42 de John Dos Passos (Edicions 62 1966) afirma laquoEacutes molt de teacutemerque sigui aquesta la primera vegada que la primera part de la trilogia USA eacutes publi-cada no solament a Catalunya sinoacute encara a Espanya Lrsquohaviacuteem tingut a les mansamb anterioritat en traduccions argentinesraquo (1968 251) Jordi Arbonegraves perdonar un altre exemple gairebeacute no es podia creure que el catalagrave fos la primerallengua a quegrave Henry Miller srsquohagueacutes traduiumlt a la peniacutensula cosa que molt jus-tament considerava una gran victograveria (es tracta de Primavera negra 1970

vg Tree 2005)Aquest devessall de textos essencials del pensament i la literatura contem-poragravenia va ser sens dubte el factor clau que va permetre prestigiar ragravepidamentla cultura progravepia als ulls de la societat catalana De fet fins i tot algun diarieuropeu es va fer ressograve drsquoaquesta sorprenent vitalitat Vallverduacute explica que eldiari Le Figaro va arribar a dir que era meacutes fagravecil publicar llibres en catalagrave queen castellagrave (Vallverduacute 2013) En realitat aixograve va ser la consequumlegravencia drsquoun ines-perat impasse que va afavorir els interessos drsquoempreses com Edicions 62 oProa-Aymagrave tal com mostren els seus magniacutefics catagravelegs dels anys 60 Malaura-dament aquesta via de renovacioacute es va estroncar aviat perquegrave les noves mesu-

res liberalitzadores del regravegim tambeacute van afavorir les editorials espanyoles queen part gragravecies als ajuts a la importacioacute al llarg dels 70 van anar guanyantterreny a les llatinoamericanes




4 La traduccioacute i la metamorfosi del sector editorial

Tal com reporta Serrahima al seu dietari de 1964 el prestigi drsquoEdicions 62 va

cregraveixer molt ragravepidamentEdicions 62 mdashla drsquoen Max Cahner orientada per en [Josep] Benetmdash srsquoestagrave posantal capdavant de totes les editorials catalanes per la tria drsquoobres i per la manera depresentar-les ara per la colmiddotleccioacute La Cua de Palla mdashpoliciacuteacsmdash han aconseguitels drets totals de Simenon perograve alhora han llanccedilat el primer volum de lrsquoobra dePierre Vilar sobre Catalunya (2005 89)

Cahner i Ramon Bastardes van apostar des de bon principi per la traduccioacute ilrsquoassaig aquest uacuteltim un gegravenere fins a aquell moment gairebeacute inegravedit per tal de

trencar laquoel caragravecter tan conservador que la censura franquista havia imposat a laproduccioacute editorialraquo i laquofer del llibre catalagrave un instrument eficaccedilment nacionalitza-dorraquo (Cahner 1993 168) El paper de Josep Maria Castellet a qui Cahner i Bas-tardas van oferir la direccioacute literagraveria de lrsquoempresa (Muntildeoz 2006 174) va ser crucialen lrsquoegravexit del projecte ja que sota el seu guiatge va prendre un rumb encara meacutesambicioacutes i es va doblar la produccioacute Bohigas afirma que laquoA ell devem que laprimera etapa de la colmiddotleccioacute ldquoEl Balanciacuterdquo drsquoEdicions 62 sigui avui el fons meacutesimportant de traduccions de la millor novelmiddotliacutestica moderna i el recull de totes lespossibilitats ofertes aleshores pel recomenccedilament de la literatura catalanaraquo(1992 259) Segons Llanas lrsquoambicioacute de 62 era laquotransferir al catalagrave el llegat cultu-

ral universal que per raons histograveriques encara no srsquohi havia incorporatraquo (2007 221)i no hi ha dubte que aquest objectiu es va assolir Una de les consequumlegravencies delrsquoaugment de lrsquoactivitat traductora eacutes que als editors els costava trobar bons pro-fessionals El 1966 per exemple Jordi Arbonegraves escriu a J B Cendroacutes per pregun-tar-li si li pot encarregar feina i el mecenes de Proa accedeix de seguida pel fet quelaquoen realitat ens manquen bons traductors de lrsquoanglegraves sobretot perquegrave tenim com-prats els drets per a la llengua catalana de les obres de Faulkner Graham GreeneLawrence Durrell Henry Miller Anaiumls Nin etcraquo (Udina 2005 27)

A la segona part de Pedra de toc Maria Auregravelia Capmany apunta irogravenicamentalgunes de les raons mdashequivocadesmdash per les quals traduir va esdevenir la pedra

angular del projecte de reconstruccioacute drsquoun camp cultural autogravenom Meacutes enllagrave delrsquointeregraves sincer que hi poguessin tenir els lectors quan es va poder comenccedilar a fersense impediments aquesta pragravectica va convertir-se en una quumlestioacute patriograveticadrsquoorgull nacional laquoHi havia una positiva eufograveria a lrsquoentorn de les traduccions Elnatural miserabilisme de lrsquoesperit catalagrave es reconfortava mdash Esteu fent una granlabor mdashem deia un patriotamdash Quin efecte que fa veure en la nostra llengua Sar-tre Lukaacutecs Gramsci Faulkner Vittorini i tutti quantiraquo (1993 [1974] 229)Segons Capmany hi ha un segon motiu que va esperonar els editors a llanccedilar-se auna carrera desenfrenada per traduir com meacutes millor

Els nostres editors meacutes valents raonaven aixiacute laquoEls editors italians anglesos i france-sos guanyen els diners a cabassos aixograve vol dir que el producte que veacutenen eacutes de moltmillor qualitat que el nostre I com que nosaltres no tenim sud-americans per animar




el mercat mdasheacutes evident que lrsquoAlguer com a resta del nostre imperi linguumliacutestic no potdonar massa de si mdash ens haurem de dedicar a la traduccioacute de pressa i corrents Egravexitinternacional egravexit a casa Aixograve siacute que no falla mairaquo va concloure lrsquoeditor (228)

Lrsquoargument segons el qual en catalagrave la traduccioacute va tenir el mateix efecterevulsiu que el boom llatinoamericagrave respecte al mercat del llibre en espanyol eacutesbrillant perquegrave eacutes cert que tots dos fenogravemens es van produir gairebeacute al mateixtemps van tenir lrsquoepicentre a Barcelona i van ser orquestrats per personatges quees movien en els mateixos cercles A Espanya els autors del boom van posar enevidegravencia lrsquoesclerosi drsquoun sistema literari que com a resposta a la dictadura srsquoha-via refugiat en un realisme social que havia obtingut uns resultats discrets ACatalunya Mailer McCullers Miller i tants drsquoaltres no nomeacutes van ajudar a taparels buits drsquouna cultura durant molts anys impermeable a qualsevol influegravencia

exterior sinoacute que van demostrar que hi havia vida meacutes enllagrave de lrsquoegravepoca de pre-guerra el patriotisme voluntarioacutes el realisme histograveric o el simbolisme criacuteptic Peravaluar lrsquoimpacte que aquesta allau de traduccions va tenir en la literatura catala-na nomeacutes cal pensar en la influegravencia que van tenir en alguns dels noms que pocsanys despreacutes comencen a sobresortir com ara Baltasar Porcel Terenci Moix oMontserrat Roig

Lrsquointeregraves per la traduccioacute en aquesta degravecada va ser tan elevat que algunsautors van arribar a deixar de banda la seva obra per dedicar-se a fer de torsimanya temps complet Capmany per exemple explica que laquoSrsquoiniciava en aquells anysseixanta el periacuteode en quegrave menys he escritraquo (1993 246) i meacutes endavant afirmalaquoEn aquest periacuteode vaig escriure alguna cosa de teatre vaig traduir perograve no vaigdedicar-me a la novelmiddotla Simplement no en tenia ganesraquo (1993 257) Quinpodia haver estat el motiu drsquoaquesta desgana Potser el fet que traduir era lrsquouacutenicaactivitat relacionada amb lrsquoescriptura que proporcionava ingressos regulars

mdashPerograve iquestcom eacutes possible que et surti meacutes a compte traduir que fer un llibreoriginalmdash preguntava algun castellagrave sorpregraves

mdashDoncs eacutes aixiacute mdashPerograve si les traduccions es paguen molt malament mdashEacutes que els originals no es paguen de cap manera El sistema eacutes molt senzill

o premi o res (1993 229)

No eacutes difiacutecil trobar testimonis semblants per a Xavier Coma laquoles traduccionseren una plataforma per guanyar dinersraquo (Bonada 1989 14) Josep Vallverduacute quesrsquoha autodefinit com laquoun traductor que de tant en tant escriviaraquo (Mora 2002 129)ha afirmat expliacutecitament que laquoJo traduiumla el que em donaven Vaig haver de traduircoses que no mrsquointeressaven gens ni mica [] Necessitava un sobresou Jo agafa-va el llibre comptava les pagravegines que tenia i feia els cagravelculsraquo (121) Josep MGuumlell per la seva banda assenyala que laquoMolts eren escriptors que traduiumlen perquegraveno acabaven de guanyar-se la vida nomeacutes escrivintraquo (Figuerola 2011 258) Les

raons econogravemiques tanmateix no soacuten les uacuteniques que expliquen lrsquoemergegravencia dela figura de lrsquoescriptor-traductor que tan beacute va evocar Triaduacute Tal com assenyala




Ramon Folch i Camarasa despreacutes de dues degravecades sense que srsquoensenyeacutes catalagrave alrsquoescola els escriptors eren pragravecticament els uacutenics que dominaven beacute la llenguai per tant sols en ells podia recaure la tasca de traduir

De catalagrave nomeacutes en sabien els escriptors I com que els escriptors catalans nopodien viure dels seus llibres i vivien de feines auxiliars com ara la traduccioacute queno podem negar que no eacutes una feina de creacioacute la traduccioacute estava servida perhomes que coneixien beacute la llengua encara que aquesta activitat era molt malpagada En canvi els llibres en castellagrave molt sovint els traduiumlen mecanogravegrafes osecretagraveries que havien fet dos cursos a la Berlitz School (Lladoacute 2004 216)

Folch toca un tema molt debatut al llarg dels uacuteltims vint anys que potser cal-dria repensar el de la qualitat linguumliacutestica dels textos A desgrat de la pegravessimafama que arrosseguen les traduccions al catalagrave de lrsquoegravepoca no costa gens demos-trar que sense ser perfectes sovint eren forccedila millors que les equivalents en cas-tellagrave (Cornellagrave 2013) Josep M Boix i Selva ho comentava a Fuster en una cartade 1965 laquoEntre tots hem aconseguit que les versions catalanes estiguin meacutesacreditades que les versions castellanes ja que en els nostres traductors mdashmoltsovint escriptors professionalsmdash pesen decisivament raons ultraeconogravemiquesraquo(Vilardell 2011 255) Un dels narradors de Lleonard o el sexe dels agravengels deTerenci Moix expressa el mateix punt de vista encara que tambeacute critica que lrsquoex-cessiva dependegravencia en la traduccioacute fes que alguns novelmiddotlistes descuidessinla progravepia obra (2008 76) Meacutes recentment Vallverduacute ha afirmat que laquoles traduc-cions catalanes eren meacutes bones que no pas les castellanes perquegrave en castellagrave hihavia molts traductors professionals que no els interessava lrsquoautor que traduiumlen iper contra en catalagrave el traductor artesanal srsquooferia a traslladar una obra que liagradava i sabies que era prou competent per a assegurar una obra de qualitatraquo(Llobet 2012 402) El consens segurament caldria trobar-lo en un terme migni totes les traduccions eren tan bones ni en comparacioacute eren tan dolentes coma vegades srsquoha volgut fer creure

Sigui com sigui el boom editorial va provocar tot un seguit de situacions inegrave-dites en el petit camp cultural en catalagrave com ara el fet que les editorial comences-sin a copiar-se estrategravegies o a prendrersquos els autors Va ser sobretot Edicions 62

la primera editorial que va aplicar criteris empresarials (Llanas 2007 221) queva esperonar altres empreses a adoptar tegravecniques semblants Ja que Serrahimaesmentava laquoLa Cua de Pallaraquo val la pena assenyalar que Joan B Cendroacutes atretper lrsquoaposta drsquoEdicions 62 va decidir crear una colmiddotleccioacute semblant a Aymagraveempresa de la qual era propietari La segraverie anomenada laquoEnjogravelitraquo es va especialit-zar en el subgegravenere del thriller drsquoespionatge i va tenir una durada curta els seus15 volums es van publicar entre 1965 i 1967 La influegravencia de la Cua eacutes patenttant en la voluntat drsquooferir al puacuteblic un gegravenere popular fins llavors inexistent encatalagrave com en lrsquoauster perograve elegant disseny de cobertes blanques i amb una pisto-la Luger a la part superior com a tret distintiu Edicions 62 drsquoaltra banda no es

va quedar enrere el 1965 es va posar en contacte amb Mercegrave Rodoreda i LlorenccedilVillalonga fins llavors autors fidels al Club Editor de Joan Sales per intentar quecanviessin drsquoempresa tot oferint-los la publicacioacute de les seves obres completes




(Rodoreda amp Sales 2008 253) Finalment el 1968 Rodoreda hi va publicar La

meva Cristina i altres contes i Aloma cosa que durant un temps la va distanciardel seu antic editor (367) Sales va patir especialment les consequumlegravencies de la

competegravencia creixent i lrsquouacutes de tegravecniques meacutes agressives la colmiddotleccioacute laquoAra i AciacuteraquodrsquoAlfaguara per exemple va arrencar gragravecies a la captacioacute de diversos autors delClub als qui gairebeacute es va doblar lrsquoavanccedilament dels drets drsquoautor cosa que vaacabar produint grans pegraverdues (2008 594-595 i 613)

Un dels resultats de lrsquoimpuls que van agafar les editorials en catalagrave eacutes que benaviat diverses empreses que fins llavors nomeacutes havien publicat en espanyol vanintentar introduir-se en el nou mercat No per cap voluntat militant eacutes clar sinoacuteper fer-se un lloc en un negoci que semblava haver pres una embranzida inatura-ble Va ser el cas per exemple de Vergara (a partir de 1962 vg Vilardell 2011)Molino (que a partir de 1965 comenccedila a publicar les novelmiddotles drsquoAgatha Christie)Lumen Grijalbo Plaza y Janeacutes Poliacutegrafa Bruguera Fontanella Planeta Alfa-guara (Borragraves 2003 168) i Anagrama El raonament era que si algunes editorialsestaven traient tants llibres en catalagrave al mercat era sens dubte perquegrave es venienLrsquoarticle de Joaquim Molas publicat al Llibre de lrsquoany 1963 mostra que els intel-lectuals catalans van aplaudir aquest interegraves que suposava un pas decisiu cap a lanormalitzacioacute Pere Calders per exemple va afirmar que laquoPer a una editorial bar-celonina en llengua castellana editar en catalagrave amb la dignitat i el to de la col-leccioacute ldquoIsardrdquo [Vergara] significa un arrelament que desvetlla muacuteltiples simpati-esraquo (1964 54) Pel que fa a Anagrama el primer contracte signat per Jorge

Herralde va ser per traduir Le discourse de la guerre drsquoAndreacute Glucksmann a totesdues llenguumles Com no podia ser drsquoaltra manera lrsquoobjectiu de la seva colmiddotlecioacute encatalagrave ldquoTextosrdquo era publicar laquoobras de grandes autores ya editadas en castellanoen Ameacuterica Latinaraquo (Editorial Anagrama 1994 66)

Tal com va preveure Molas la irrupcioacute de companyies amb interessos mera-ment crematiacutestics va remoure profundament les aiguumles del fins llavors apagatcamp cultural en catalagrave A curt termini ja hem vist que els resultats van serespectaculars perograve la bonanccedila nomeacutes era aparent ja que en realitat els proble-mes del sector no podien resoldrersquos sense estendre la presegravencia de la llengua entots els agravembits drsquouacutes Vallverduacute va extreure unes conclusions molt luacutecides de la

situacioacute laquoCerts plans de traduccions al catalagrave no han tingut en compte quesense una corresponent poliacutetica cultural democragravetica lrsquointent de programar unavasta gamma de la ciegravencia i la literatura estrangera eacutes ldquobeneficegravencia culturalrdquo deconsequumlegravencies ruiumlnoses en generalraquo (1975 108)5 La conjuntura doncs eraenganyosa les traduccions eren tan ambicioses i apareixien en tals quantitatsque ninguacute es va adonar del desajustament entre la capacitat de produccioacute de lesempreses i la demanda real dels seus productes que a causa de les limitacionsque encara afectaven la cultura catalana no es podia incrementar al mateix ritmeSrsquohavia produiumlt doncs una inflacioacute de tiacutetols i aviat la demanda va esdevenir

5 Cal dir que aquesta cita de to meacutes aviat pessimista nomeacutes apareix a la segona edicioacute revisada delllibre publicada quan ja srsquohavia produiumlt la crisi almiddotludida El text de la primera edicioacute aparegudael 1968 en el punt agravelgid de la febre traductora eacutes bastant meacutes optimista




insuficient Malgrat la crisi que va seguir perograve el balanccedil inicial de la represa vaser enormement positiu ja que va quedar demostrat que la creacioacute drsquoun campliterari independent era un projecte del tot viable De fet el retroceacutes de finals de

la degravecada no va pas posar en entredit els avenccedilos que srsquohavien assolit sinoacute quenomeacutes va fer palegraves que per sedimentar-los calia que es produiacutes un impuls sem-blant en tots els fronts No hi ha cap dubte en fi que sense lrsquoaudagravecia i el dina-misme que van mostrar els agents culturals en uns temps tan incerts difiacutecilmentes podria haver encarat lrsquoentrada al periacuteode democragravetic amb la confianccedila i reso-lucioacute necessagraveries per reivindicar la viabilitat drsquoun estament cultural autogravenom encatalagrave

Bibliografia

A983145983150983137983157983140 983140983141 L983137983155983137983154983156983141 J M (1962) laquoBarcelona XXV siglos de historiaraquo A Unioacuten Inter-nacional de Editores Barcelona y el XVI Congreso Programa-Guiacutea BarcelonaINLE p 19-28

A983154983145983149983137983150983161 Miquel (1993) Memograveria de mi i de molts altres Barcelona ColumnaB983151983144983145983143983137983155 Oriol (1992) Dietari de records Dit i fet vol 2 Barcelona Edicions 62B983151983150983137983140983137 Lluiacutes (1989) laquoXavier Coma la novelmiddotla negra nord-americana es va extingir

el 60raquo Avui 20 juliol p 14B983151983154983154983264983155 B983141983156983154983145983157 Rafael (2003) La batalla de Waterloo memorias de un editor Barce-

lona Ediciones BC983137983144983150983141983154 Max (1993) laquoGegravenesi de Nosaltres els valenciansraquo El Temps 472 (5 de juliol)

p 74-82 mdash (2003) laquoLrsquoegravexit intern de la normalitzacioacuteraquo A Exili interior represa i transicioacuteed Xavier Bru de Sala i Carme Dropez Barcelona Proa p 57-62

C983137983148983140983141983154983155 Pere (1964) laquoLlibresraquo Serra drsquoOr 4 (abril) p 54-55C983137983152983149983137983150983161 Maria Auregravelia (1959) Traduiumlt de lrsquoamericagrave Barcelona Albertiacute mdash (1993) Pedra de toc 2 A Obra completa Memograveria vol 6 a cura de Guillem-Jordi

Graells Barcelona ColumnaC983137983155983156983141983148983148983141983156 Joseacute Mariacutea (1955) Notas sobre literatura espantildeola contemporaacutenea Barce-

lona Laye mdash (1979) laquoPetita histograveria drsquouna editorial catalana Crogravenica drsquouna aventura empresarialraquo

A Edicions 62 mil llibres en catalagrave 1962-1979 Barcelona Edicions 62 p XXXII-

LXXICataacutelogo de la exposicioacuten de El libro en Espantildea e Hispanoameacuterica (1962) BarcelonaInstituto Nacional del Libro Espantildeol

C983151983154983150983141983148983148983264-D983141983156983154983141983148983148 Jordi (2013) laquoLa censura despreacutes dels censors algunes reflexionssobre aspectes no resolts de lrsquoheregravencia cultural del franquismeraquo Anuari TRILCAT 2httptrilcatupfeduanuari

C983154983137983149983141983154983145 Kathryn (2000) Language the Novelist and National Identity in Post-Franco

Catalonia Oxford LegendaEditorial Anagrama (1994) Anagrama 25 antildeos 1969-1994 Barcelona AnagramaF983137983154983154983273983155 Ramon (2011) Epistolari Jordi Arbonegraves amp Albert Manent Lleida Punctum-

GETCC

F983141983154983154983141983154 983145 R983151983139983137 Josep Maria (2009) laquoEscriure i publicar a Barcelona en els darrers cin-quanta anysraquo A Llegint pedres escrivint ciutats unes visions literagraveries de la ciutat ed Carles Carreras i Sergio Moreno Lleida Pagegraves p 295-315




F983145983143983157983141983154983151983148983137 Judit (2011) laquoEntrevista a Josep M Guumlellraquo Quaderns Revista de Traduccioacute 11 p 249-266

F983151983154983149983151983155983137 Feliu (1979) El present vulnerable Diaris I (1973-1978) Barcelona Laia

F983157983155983156983141983154 Joan (1992) Lrsquoaventura del llibre catalagrave Barcelona Empuacuteries mdash (2002) Obra completa de Joan Fuster Poesia aforismes diari vinyetes i dibuixos

Barcelona Edicions 62G983137983148983148983151983142983154983273 983145 V983145983154983143983145983148983145 Maria Josepa (1991) Lrsquoedicioacute catalana i la censura franquista

(1939-1951) Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de MontserratG983292983141983148983148 Antoni M R983141983145983160983137983139983144 Modest (1978) La produccioacute editorial a les agraverees linguumliacutesti-

ques restringides el cas catalagrave Barcelona Fundacioacute Jaume BofillH983157983154983156983148983141983161 Jacqueline (1986) Josep Janeacutes el combat per la cultura Barcelona CurialINLE (1973) Los libros y su exportacioacuten Madrid Instituto Nacional del Libro EspantildeolL983148983137983140983283 Ramon (2004) laquoSobre literatura i sobre traduccions Entrevista amb Ramon Folch

i Camarasaraquo Quaderns Revista de Traduccioacute 11 p 215-222

L983148983137983150983137983155 Manuel (2007) Sis segles drsquoedicioacute a Catalunya Vic EumoL983148983151983138983141983156 Alexis (2012) laquoEntrevista a Francesc Vallverduacuteraquo Quaderns Revista de Traduc-

cioacute 19 p 397-410M983137983150983141983150983156 Albert (1993a) Solc de les hores retrats drsquoescriptors i de poliacutetics Barcelona

Destino mdash (1993b) Retorn a abans drsquoahir retrats drsquoescriptors i de poliacutetics Barcelona Destinomdash (1999) En un replagrave del meu temps retrats drsquoescriptors i de poliacutetics Barcelona ProaM983137983154983139983151 Joaquim (1966) laquoDos traducciones importantesraquo Destino 1512 (30 juliol) p 38 mdash (1968) Sobre literatura catalana i altres assaigs Barcelona Llibres de SineraM983151983145983160 Terenci (1975) Siro o la increada consciegravencia de la raccedila Barcelona Edicions 62 mdash (1970) El dia que va morir Marilyn Barcelona Edicions 62 mdash (2008) Lleonard o El sexe dels agravengels una histograveria catalana Barcelona PlanetaM983151983148983137983155 Joaquim (1963) laquoLa literaturaraquo Llibre de lrsquoany 62 Barcelona Alcides p 167-185M983151983154983137 Anna Cris (2002) laquoEntrevista a Josep Vallverduacute traductorraquo Quaderns Revista de

Traduccioacute 8 p 121-131mdash (1964) laquoLa literaturaraquo Llibre de lrsquoany 63 Barcelona Alcides p 219-250M983157983281983151983162 L983148983151983154983141983156 Teresa (2006) Josep M Castellet retrat de personatge en grup Barce-

lona Edicions 62R983151983140983151983154983141983140983137 Mercegrave S983137983148983141983155 Joan (2008) Cartes completes (1960-1983) a cura de Mont-

serrat Casals Barcelona Club EditorS983137983149983155983283 Joan (1994-1995) La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa puacuteblica

(1939-1951) 2 vols Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash (2003) laquoLa llengua i la literatura catalana a la primera postguerra de la clandestinitata la represa puacuteblicaraquo A Exili interior represa i transicioacute ed Xavier Bru de Sala iCarme Dropez Barcelona Proa p 39-50

mdash (2006) El mecenatge cultural a Catalunya durant el segle XX Barcelona ProaS983137983150983156983137983139983137983150983137 983145 T983151983154983154983141983155 Carles (2000) El franquisme i els catalans els informes del Con-

sejo Nacional del Movimiento 1962-1971 Catarroja AfersS983141983154983154983137983144983145983149983137 Maurici (2004) Del passat quan era present (1959-1963) v 3 ed Josep

Poca i Gaya Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat mdash (2005) Del passat quan era present (1964-1968) v 4 ed Josep Poca i Gaya Barce-

lona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat

S983151983148983273 T983157983154983137 Jordi (1999) Una histograveria optimista Memograveries Barcelona Edicions 62T983154983141983141 Matthew (2005) laquoArbonegraves Miller i Ninraquo Quaderns Revista de Traduccioacute 12p 77-81




T983154983145983137983140983290 Joan (1963) Llegir com viure Barcelona FontanellaU983140983145983150983137 Dolors (2005) laquoLa correspondegravencia de Jordi Arbonegravesraquo Quaderns Revista de

Traduccioacute 12 p 25-32

Unioacuten Internacional de Editores (1962) Whorsquos who in Publishing Barcelona GISAUnion Internationale des Eacutediteurs (1964) Seiziegraveme congregraves Barcelone 6-12 mai 1962 2

vols Barcelona Instituto Nacional del Libro EspantildeolV983137983148983148983158983141983154983140983290 Francesc (1968 [1975]) Lrsquoescriptor catalagrave i el problema de la llengua Bar-

celona Edicions 62V983145983148983137983154983140983141983148983148 D983151983149983272983150983141983139983144 Laura (2011) laquoUna aproximacioacute a la colmiddotleccioacute Isardraquo A La tra-

duccioacute i el moacuten editorial de postguerra ed Siacutelvia Coll-Vinent Cornegravelia Eisner i EnricGalleacuten Lleida Punctum amp TRILCAT p 253-272




Sumari

1 Els anys 60 quan els escriptors

comencen a escriure comsi traduiumlssin

2 El desglaccedil de la censura el ConsejoNacional del Movimiento i les mesures

del nou govern tecnogravecrata

3 Lrsquoedicioacute en catalagrave i el problema

dels drets drsquoautor al XVI CongresoInternacional de Editores (1962)

4 La traduccioacute i la metamorfosidel sector editorial

Bibliografia

A principis dels anys 60 el sector del llibre en llengua catalana va passar pragravectica-ment sense transicioacute drsquoun resistencialisme voluntarista gairebeacute semiclandestiacute a una

etapa drsquoenorme eufograveria caracteritzada per un auge sense precedents de lrsquoactivitattraductora Malgrat que lrsquoenorme impacte drsquoaquesta sobtada expansioacute editorial noha passat inadvertit el cert eacutes que ha merescut ben poques anagravelisis fins al punt queno eacutes exagerat afirmar que en bona part encara desconeixem com quan i per quegravees va produir2 Lrsquoobjectiu del present article doncs eacutes examinar els profunds can-vis que va patir la induacutestria editorial al llarg de la degravecada dels seixanta en relacioacute alcontext histograveric per tal drsquointentar establir les diferents causes que van permetre elredreccedilament de la cultura catalana i sobretot el paper que hi van jugar les traduc-cions Aquesta aproximacioacute a la intrahistograveria de la represa se centraragrave drsquouna bandaen dos esdeveniments que exemplifiquen el canvi de rumb de les poliacutetiques repres-

sives del regravegim lrsquoatemperament de la censura en el marc de les reunions del Conse- jo Nacional del Movimiento de 1961 i lrsquoorganitzacioacute a Barcelona el 1962 delXVI Congreso Internacional de Editores Drsquoaltra banda tambeacute srsquoexaminaran algu-nes consequumlegravencies de lrsquoexpansioacute subseguumlent de les editorials en llengua catalanacom ara la paradoxal facilitat amb quegrave els editors van poder comenccedilar a contractarels drets drsquoautor drsquoobres estrangeres el paper de la traduccioacute en lrsquoincrement delpuacuteblic el seu impacte en lrsquoobra dels escriptors autogravectons la creixent competegravenciaentre les empreses del sector i finalment lrsquoentrada al mercat drsquoeditorials que finsllavors nomeacutes havien publicat en espanyol

1 Els anys 60 quan els escriptors comencen a escriure com si traduiumlssin

Joan Triaduacute a qui les circumstagravencies van convertir en un mestre de lrsquoelmiddotlipsi elsobreentegraves i el circumloqui al seu recull drsquoarticles Llegir com viure (1963) vaacusar els escriptors catalans de no estar prou al corrent de la literatura contem-poragravenia internacional (87) Entre els escriptors que va recomanar que llegissinamb meacutes assiduiumltat hi havia Iris Murdoch Muriel Spark Carson McCullersClaude Simon Cesare Pavese Italo Calvino Allan Sillitoe Malcolm LowryGuumlnter Grass Max Frisch Heinrich Boumlll J D Salinger Giorgio Bassani Mar-

2 Fins ara els estudiosos han tendit sobretot a centrar la seva atencioacute en els anys quaranta i cin-quanta Vegeu per exemple Gallofreacute 1991 i Samsoacute 1994-1995












































Any

Nombre total

de llibres

en catalagrave


de llibres respecte


Nombre

drsquoobres

traduiumldes




Percentatge de


al total publicat





































































































































Bibliografia














GETCC












































































Any

Nombre total

de llibres

en catalagrave


de llibres respecte


Nombre

drsquoobres

traduiumldes




Percentatge de


al total publicat





































































































































Bibliografia














GETCC






























































































































































Bibliografia














GETCC

































Cornellà, Jordi - L'Auge de La Traducció en Llengua Catalana Als Anys 60

Documents

Transcript of Cornellà, Jordi - L'Auge de La Traducció en Llengua Catalana Als Anys 60