CORRAL DE COMEDIAS D’ALMAGRO

Fet per Jordi Schoenenberger

INTRODUCCIÓ

El Corral de Comedias d'Almagro és conegut arreu del món per ser l'únic que

roman actiu tal com era fa gairebé quatre-cents anys. Està situat a la Plaça

Major d'Almagro i deu la seva construcció a Leonardo d'Oviedo, prevere de

l'Església de Sant Bartomeu el Vell d'Almagro. En 1628, el senyor Leonardo de

Oviedo va demanar permís a l'Ajuntament per a l'edificació del corral al pati de

la fonda del toro. Va invertir en la construcció més de cinc mil ducats, una

autèntica fortuna de l'època. En el seu origen el corral de comèdies ocupava

una superfície de 622 m, una mica més del doble del que es conserva en

l'actualitat.

La primera representació de la qual es té referència va ser a càrrec de la

companyia de Juan Martínez en 1629, una de les dotze companyies "de Títol".

HISTÒRIA

Al segle XVIII, amb la prohibició dels corrals, es converteix en el “Mesó” de la Fruita, coneixent des de mitjan segle XIX com la Posada de les Comèdies.

El 1950, l'amo de la posada, mentre realitzava unes obres, va trobar una baralla espanyola pintada a mà datada a principis del segle XVIII. Va posar la troballa en coneixement de l'Ajuntament i el seu alcalde, Julián Calero, la va traslladar al governador civil de la província. José María del Moral, per aquest i altres documents, va suposar que en aquest lloc podria haver existit un corral de comèdies.

Es van iniciar les obres i va aparèixer la zona de l'escenari pràcticament intacta, moment en què es va decidir recuperar tan magnífic espai, que estava molt parcel·lat i en mans de diferents propietaris.

Després del procés d'expropiació i restauració oportunes, es va inaugurar el 1952 aquest espai únic al món, testimoni d'una de les èpoques més fecundes i brillants del teatre.

HISTÒRIA

A la fi del segle es va decretar la prohibició total i els corrals van patir diferents

sorts. La majoria van desaparèixer, altres es van transformar en teatres "a la

italiana" (el Corral de Príncep es va transformar en el Teatre Espanyol a Madrid)

i el Corral de Comedias d'Almagro es va seguir utilitzant com el que sempre va

ser: una posada.

La recuperació d'aquest espai va donar origen al Festival de Teatre Clàssic

d'Almagro. De caràcter internacional, es celebra durant els mesos de juliol en

cinc espais diferents tenint com a referent el corral de comèdies.

DESCRIPCIÓ

Entre la porta del carrer i el pati es troba un vestíbul empedrat, com el que tota la planta, de petits còdols, lluint el del vestíbul la Creu de “Calatrava”. Hi havia instal·lat una fonda que funcionava regularment hi hagi o no representació. En la seva part esquerra hi va haver un foc manxec i en una de les pallissa va aparèixer la baralla datada el 1725. Des del mateix s'obria un reixat de fusta que comunicava directament amb el pati.

El corral està sustentat en les tres parts que envolten l'escenari per 54 pilastres de fusta amb els seus sabates, les inferiors estan muntades sobre un tosc basament de pedra per a protegir-les de la humitat del sòl. Aquests puntals reben els dos cossos de l'edifici i formen un porxo o cobert els seus tres costats.

La “alojería” era la moderna cafeteria dels nostres dies. Estava situada al costat del reixat d'entrada al pati, sota la primera cassola. Es bevia una beguda refrescant anomenada allotja, composta d'aigua, mel, canyella i altres espècies que cada “alojero” barrejava a conveniència, ja que en els corrals estava prohibit vendre begudes alcohòliques. Encara que se sap que era habitual que els “alojeros” la barregessin amb vi.

DESCRIPCIÓ

Les estances privades estaven situades en els laterals de l'escenari i es llogaven només a famílies nobles, per un període determinat de temps. Les espesses gelosies permetien veure sense ser vistos ... Posseïen accessos independents de la resta de l'edifici per mantenir l'anonimat dels seus ocupants.

La cassola era el lloc des d' on veien la representació les dones. Així ho exigia l'estricta moral d'aquella època. Estava situada davant de l'escenari, a la primera planta de l'edifici. Els accessos eren independents del pati i corredors, i comunicaven amb l'entrada mitjançant una o diverses escales. El corredor situat sobre de la cassola ocupaven habitualment les institucions, tant civils com eclesiàstics.

Els corredors laterals estaven entre la cassola i les estances privats. Es dividien en estades que es llogaven a famílies. Són els antecedents de la llotja.

L'escenari, el lloc on es representava, està situat a la part oposada de l'entrada i darrere hi ha els camerinos. La paret del fons compta en la seva part superior amb un corredor de tres balcons de barana que apunten a l'escena, i en el costat dret la porta d'accés als còmics. Sota el entarimat hi ha el fossat, on s'allotjava la companyia amb tots els seus béns.

DESCRIPCIÓ

Durant el Segle d'Or tota manifestació teatral era coneguda com "comèdia", excepte les actuacions sacramentals. El públic anava a la comèdia, encara que ho representat fora drama o tragèdia.

En els corrals de comèdies no hi havia lavabos i les condicions higièniques no eren les més adequades. Amb l'arribada, a mitjans del segle XVIII, de diferents governs il·lustrats es comencen a prohibir les representacions en aquests locals. La manca d'higiene, el risc d'incendi, els desordres ... A això cal afegir el desenvolupament d'una burgesia que no vol assistir a les comèdies en espais incòmodes i l'aparició d'espectacles “metateatrales” com l'òpera que requereixen d'espais tancats amb un tractament acústic específic.

Els dos laterals restants es completaven amb estrades o grades que eren ocupats per comerciants, militars, funcionaris ..., gent d'un nivell social més elevat que a la resta del pati que només podia ser ocupat per gent plana i al que s'anomenaria Pati dels Mosqueters.

NORMES

NORMES

Les representacions s'organitzaven en funció de les següents normes:

La temporada començava diumenge de resurrecció i acabava el dimecres de

cendra.

Estava prohibit fumar, pel risc d'incendi.

D'octubre a abril la comèdia començava a les dues de la tarda, a la primavera a

les tres i a les quatre a l'estiu, per a finalitzar abans de la posta de sol. La seva

durada estava entre quatre i sis hores.

L 'estructura d'una funció era: Lloa, primera jornada (acte), entremès, segona

jornada, romanços o “mojigangas”, tercera jornada i ball final.

Els homes i dones no podien estar junts. Els homes ocupaven el pati (en grades

laterals, bancs al pati i de peu) i les dones a la grada de les cassoles. L'únic lloc

on se'ls permetia estar junts era a les estances dels corredors.

NORMES

Els nens no podien entrar.

El preu de l'entrada no era un preu global com avui el coneixem. Llavors es

pagaven diferents entrades: una a l'entrada, una altra per a la germanor o

beneficiari i una altra per seure. La companyia rarament arribava al 20% del

recaptat.

En ciutats universitàries estava prohibit representar entre setmana perquè els

estudiants no es distraguessin.

Dues de les figures més característiques dels corrals eren:

El mantenidor de l'ordre. Mosso fort del lloc que, proveït d'un bon

garrot, contemplava els ànims de tots aquells que exaltaven.

El “apretador”. En no existir un aforament determinat, tot el que passava tenia

dret a seure ...

GALERIA D’IMATGES

GALERIA D’IMATGES

GALERIA D’IMATGES

FI