1. CRDIT DE SNTESI LA UNIVERSITAT DE CERVERA

2. ORGEN

Hi ha tres causes bsiques molt relacionades entre si, que ensajudaran a comprendre el perque d'aquesta edificaci.

1 A comenament del s. XVIII a Catalunya, hi havia un desgavell pel que fa als estudis universitaris. El rei Felip V voliafer una sola universitat per competir amb les europees. 2 causafou el rebuig que havia donat al rei la universitat de Barcelona en mostrar-se partidaria del seu contrincant I'arxiduc Carles dAustria durant la guerra de Successi3l'agraimentdel rei a la ciutat de Cervera per la suposada fidelitat durant aquesta guerra. 3. Decretde Nova Planta Constituci i lleis de Catalunya abans del Decret de Nova Planta 4. FelipV, primer borb espanyol 5. Els estudis UIniversitaris a Catalunya a principi del s. XVIII 6. La corona significa que la Universitat s de creaci reial. LImmaculada Concepci spatrona de la Universitat perqu aquest rei li tenia molta devoci i va guanyar als Austries en la guerra de Successi el vuit de desembre de lany 1710 7. Decret de la fundaci i inici de les classesLa Universitat es va fundar pel decret reial del 16 de setembre de 1714 que va ordenar el trasllat de l'estudi general de Barcelona a Cervera.Les classes es van iniciar de forma provisional, el 7 de gener de 1715, al convent dels frares mnims de S. Francesc de Pala. Pel decret de Felip V de l' 11 de maig de 1717 es va establir a Cervera I'nica universitat del Principat. La inaguraci oficial fou el 18 doctubre de lany 1762, dia que tamb es van iniciar les classes del curs definitivament en aquest edifici. El bisbe de Solsona va donar llicncia per fer missa i va beneir la capella. 8. L'edifici de la Universitat es va situar al barri de Capcorral, a I'indret on antigament hi havia I'Hospital de Castelltort.La seva construcci es va iniciar el 1718 amb el projecte de I'enginyer militar Francisco Montaigu. Va continuar les obres Francisco Soriano, amb un nou projecte l'any 1729 i Miguel Marnva acabar I'edifici I'any 1747, i li va donar un aire ms neoclssic ja que s'havia iniciat amb formes ms barroques. 9. La faana exterior est dividida en dues parts.La primera ambplafonsremarcats permotlIures,a banda i banda de la porta i damunt d'unsbassaments panxuts,hi ha dues columnes de tipuscompost.El segon pis acaba amb unacornisa curvilnia,rematada per una corona reial al centre i dosgerros flamgersa cada banda. La imatge de la Immaculada Concepci, patrona de la Universitat, s dins d'unaforncula ,als peus de la qual una inscripci en unmedallde bronze, ens recorda Felip V, el rei fundador. 10. Primera part de la faana principal 11. Part superior de la faana Vista general 12. La faana interiorSituada en el pati allargat, esta dividida en tres pisos:

• • • • La planta baixa t unportic darcadesfinestres en el primer pis i golfes. 13. Aquesta faana va ser construida posteriorment a la principal i s d'un altreestil,ms tardanomenatneoclssic. 14. Al centre s'obre unarc de mig punt i a cada costat hi ha unacolumna damunt duns pedestals coronats ambcapitells dordre com post. A sobre, un balc central envoltat de motlluresi pilastresgegants. Tamb hi ha pilastresjniques quesostenenlentaulamenti sobre l a llindauna placa que commemora la visita del rei Carles IV i la seva esposa.

15. 16. Faana interior Neoclssica Lliga reial 17. Cisternes dels patis Sota de cada pati hi ha unes cisternes amb voltes recullen laigua de la pluja de la qual sabastia lantiga universitat. 18. Observar com no ms hi ha cisternes als patis del darrera 19. La capellatamb tenia el nom de teatre o paranimf. El seu funcionament el regien uns estatuts. Laltar fou esculpit per Jaume Padr, el mateix escultor de laltar del Santssim Misteri de la Parrquia de Santa Maria. 20. Porta dentrada de la capella, al damunt lescut reial i la Immaculada Concepci Altar de la capella destil barroc fet de marbre policromat, alabastre i marbre blanc. Destacala imatge de la Immaculada acompanyada dngels i arcngels A la cpula de la capella hi ha esculpides les figures dels Evangelistes. 21. Els alumnes dhumanitats havien danar a missa cada dia . Tots tenien lobligaci de confessar-se i combregar pblicament un diumenge al mes, sota pena dexpulsi. A cada banda de laltar hi ha una sagristia acabada a sobre per una balconada o llotja destil rococ. A les parets laterals unes vidrieres historiades donen llum natural. 22. El claustre de professors era format, al comenament per vint-i-quatre catedrtics, nou dels quals eren jesutes.Els estudis eren impartits per les facultats seguents: Teologia. Cnons, Lleis, Medicina Fi!osofia i Humanitats (Gramtica Llatina, Gramtica Grega i Retrica). 23. Estudiants jugant a cartes Estava prohibit el ball, les comdies, els jocs de cartes i els daus. Al comenament sallotjaven on avui tenim les classes... Desprs en col.egis majors i residncies en cases particulars. 24.

El curs siniciava el 18 doctubre i acabava el 29 de juny. 25. El dijous sempre era festa, si no hi havia una altra festa setmanal. 26. Les vacances eren des de Nadal a reis, del diumenge de Rams fins el diumenge desprs de Pasqua Florida. Tamb eren festius les viglies de les festes eclesistiques de precepte i les de la ciutat de Cervera.

27.

Els estudiants havien de portar una vida honesta. 28. No podien sortir a partir de certes hores del vespre. 29. No podien ostentar riquesa, vestir austerament, amb hbit de sotana negra. 30. Pentinats sense cues ni llaos i camises blanquessense brodats.

GRAVAT UNIVERSITAT DE CERVERA 31.

El cancellervigilavalordre i els estudis dels alumnes. 32. El jutge destudis els vigilava en la ronda nocturna, si voltaven pel carrer ... Eren castigats. 33. El batxiller vigilava directament els alumnes que no arribessin tard, que no juguessin a cartes, ordenava tancar les portes del carrer i no deixava entrar dones sospitoses.

34. Com es divertien?

Un dia van sortir de la Universitat en una llarga fila i tirant duna soga gruixuda recorrent els carrers de la ciutat; la gent sortia a les portes i finestres per veure que passava ... I al final de la corda portaven penjada una espina duna sardina Protestaven per lexcs de pesca salada del menjar.

35.

I es lamentaven aix: 36. Tant si es vila com ciutat, 37. All que sen diu Cervera, 38. A dins lo meu cor espera 39. Sortir-ne ben aviat

40.

La densa boira dhivern que cobria Cervera, causava avorriment als pobres estudiants i escrivien a Barcelona preguntant si per fortuna havien vist rodant un sol, ja que ellsel trobaven a faltar......

41. Lestudiant Roger de Fonollar i la tavernera Nasa Tabaco 42. Els gegants de la universitat

Roger de Fonollar, lestudiant de Cervera, personatge fruit de la creativitat de lautor Alfons Maseres. Smbol del dubte de la joventut de lpoca, entre la ra i el romanticisme, entre absolutistes i liberals. Estudia dret a la Universitat i al mateix temps enamora a dues dones cerverines.

Nasa Tabaco, smbol de lhospitalitat cerverina. Era una dona sempre disposada a escoltar i ajudar a qualsevol estudiant que passs lestona, fumant, bevent o jugant a cartes en el seu local del Carrer Major.