CreixentQUART

DE SANTA MARIA DEL CAMÍ PUBLICACIÓ LOCAL GRATUÏTA D’INFORMACIÓ I OPINIÓ NÚM. 21 2010

Santa Maria tendràInstitut!

Antoni Oliver, representant de Convergència(abans Unió Mallorquina) al consistori i fins araprimer Tinent de Batlia i Regidor de PromocióEconómica i d’Esports, ha presentat la sevadimissió de tots els seus càrrecs a l’equip degovern. Pàg. 10-12

Nova opció a leseleccions

municipals

Es confirma que en Guillem Ramis i na RosaVich tornen a repetir com a caps de llista delsseus grups respectius, ES i PSM. En Mateu Vicencapçala una nova formació política. Pàg. 9

Continuen lesmobilitzacions pelcamí d’Es Cabàs

L’associació Amics de la Vall de Coanegra vaorganitzar una jornada de neteja d’un tram delcamí Reial de Bunyola a Alaró fins a les barreresque tanquen el seu pas per la possessió d’EsCabàs. Pag. 14.

Dimissió al’equip de governde l’Ajuntament

Guillem Ramis,candidat d’Esquerrade Santa Maria

Mateu Vic,candidat

d’Alternativa

Les importants mobilitzacions dels pares,alumnes i mestres de l’escola MelciorRosselló durant les darreres setmanes, hanaconseguit el seu objectiu: a partir del cursque ve, els alumnes de 1er d’ESO ja podrananar a escola a l’Institut de Santa Maria.Pàg. 2-7

2

Per què necessitam l’IES a Santa Mariadel Camí? El volem ja!

Consell Escolar del CEIP MelciorRosselló i Simonet

Claustre de professors del CEIPMelcior Rosselló i Simonet

Junta directiva de l’AMIPA del CEIPMelcior Rosselló i Simonet

Últimament s’ha parlat molt sobre lanecessitat de la construcció d’un institutd’educació secundària a Santa Maria delCamí. Fins i tot ja s’havia començat unavantprojecte que contemplava un IESde dues línies d’ESO i que es construiriaal costat del CEIP Melcior Rosselló iSimonet. Es nomenà, l’abril de 2010, unacomissió mixta per al seu seguimentformada per tècnics de l’IBISEC idocents del CEIP, que es va reunir el 13de maig i el 15 de juny de 2010. Es vaestudiar el primer esborrany de com seriael futur IES i es plantejaren possiblesmodificacions per a la seva millora.

També els darrers anys es parla de laconveniència de crear instituts no massagrans per als alumnes d’ESO vinculatsa un o dos centres de primària. Així esfacilitaria la coordinació dels centres, espodrien compartir determinats serveisamb els centres de primària, es millorarial’adaptació dels alumnes a la nova eta-pa, es reduiria la mobilitat de gran partde l’alumnat, els IES estarien mésvinculats a una àrea determinada, etc.De fet, a altres indrets de l’Estatespanyol es parla de la conveniència decentres públics integrats, on els alumnespoden cursar tots els nivells del’educació obligatòria, és a dir, des del’educació infantil fins a l’educaciósecundària obligatòria, dels 3 als 16 anys(tal com passa actualment a molts cen-tres concertats).

Si consideram la situació de l’IES deMarratxí, amb un milenar d’alumnes iprevisions de creixement, és més queevident la necessitat d’un nou IES.Aquests alumnes provenen dels trescentres d’educació infantil i primària(CEIP) situats a la zona de Sa Cabana-Pont d’Inca (Ses Cases Noves,Blanquerna i Sa Nova Cabana) i delsaltres centres de primària adscrits a

aquest IES: el del Pla de na Tesa, el dePòrtol-Sa Cabaneta i el de Santa Mariadel Camí. Es a dir, sis CEIP.

Així, tal com preveia la conselleria, serialògica la construcció d’un IES prop deSa Cabana i un segon a Santa Maria delCamí. Però, a hores d’ara, l’Ajuntamentde Marratxí no disposa de cap solar a lazona on es volia construir el primer i encanvi l’Ajuntament de Santa Maria delCamí ha posat a disposició de laConselleria d’Educació el solar situat alcostat del CEIP Melcior Rosselló iSimonet, que s’aprovà per àmplia majoriadel plenari de l’Ajuntament i que escomunicà oficialment el novembre de2009.

A partir d’aquestes consideracionsresulta difícil entendre la decisió de laconstrucció d’un IES de quatre líniesd’ESO a Sant Marçal, (al solar situatdavant «Mercadona») on estaranadscrits el CEIP Melcior Rosselló iSimonet i el CEIP Costa i Llobera dePòrtol-Sa Cabaneta, una decisió que vaen contradicció de fer centres d’ESOmés petits i integrats vora un CEIP.

A partir del proper curs, i durant uns doso tres anys com a mínim, el nou IESfuncionarà a un edifici modular. Esconstruirà un centre amb aules, banys,despatxos... S’ha de recordar que unmodular és la conjunció d’aulesprefabricades just al costat dels terrenyson precisament se situarà el nou IESmarratxiner. Això suposa que per aaquests anys s’haurà d’adequar el solar,dotar-lo de serveis (electricitat, aigua,clavegueram...), tancament, etc. S’hauràde conviure durant molts mesos amb elsrenous, la pols i les molèsties d’unesobres d’envergadura considerable.

No tenim les dades del cost que potsuposar dur a terme les obres ni dellloguer de tots els mòduls, però ésevident que podem parlar de molts demils d’euros. A tot això, quasi bé totsels alumnes que han d’anar a aquest IESnecessitaran transport, també amb lescorresponents despeses (aquestes, nosols per uns quants anys...).

Si la urgència de la construcció d’unprimer IES a fi de poder restar matrículaal de Marratxí és evident, es podria haverplantejat una altra possibilitat:simplement canviar la prioritat de laubicació del segon institut a Marratxí pelde Santa Maria del Camí. Això suposariamolts avantatges:

- No faria falta cap despesa; ambun centre modular, com a mínim durantels dos primers anys: a l’antic edifici deSa Graduada hi ha 11 aules buides,despatxos i banys que es podrien ferservir fins que el nou centre estiguésconstruït, amb l’estalvi de molts de milersd’euros.

- La meitat dels alumnes nonecessitarien transport, ni elsprimers anys ni els posteriors, ja que hipodrien anar a peu o en bicicleta.

- El nou IES estaria just alcostat d’un centre de primària,amb tots els avantatges que s’han descrital principi.

- Per a la construcció de l’altreIES de Marratxí es disposariade temps per cercar unaubicació més adequada, queevidentment donàs resposta a lesnecessitats dels alumnes de Sa Cabana,Pont d’Inca i Pla de Na Tesa, atès queés la zona molt propera a Palma, ambmés població en edat escolar deMarratxí.

No podem oblidar ni deixar de conside-rar que si es fa el segon IES devora SantMarçal, com en principi es té previst, potsuposar una greu amenaça en un futurper als infants santamariers, sempre

Proposen instalar l’Institut de forma provisional a l’edifici de l’antiga escola

suposant que la construcció d’aquestsegon institut a la zona de Marratxí-Santa Maria del Camí continuï sentnecessària, podria donar-se el cas quees considerés la conveniència de noubicar-lo a Santa Maria del Camí sinóque pot ser faria més falta per la zonade Sa Cabana. A més a més, elssantamariers ja estarien col·locats iadscrits a l’IES de Sant Marçal, amb laqual cosa el segon IES podria fer-se enel futur no a Santa Maria, sinó queMarratxí tendria tres IES.

Santa Maria del Camí és un municipi demés de 6.000 habitants, que requereixd’un IES ja, sense demores. S’ha dedestacar que és l’únic municipid’aquests habitants de Mallorca queencara no té el seu institut. Recordemque Porreres el té, Muro el té,Binissalem el té, Esporles i comarca elté, Campos el té, Sineu i comarca el té.L’IES de Santa Maria del Camí podriaacollir els alumnes del CEIP de SantaEugènia, també, ja que ara van a l’IESSineu, també un macroinstitut de milalumnes que també està saturadíssim.

Encara hi som a temps. Una bonasolució, encara que provisional, seriaubicar els alumnes que no caben al’actual IES Marratxí a les aules del’antiga escola, al mateix temps queagilitar la construcció de l’IES a SantaMaria del Camí i el segon IES que precisaMarratxí, a la zona de Sa Cabana.

Els infants santamariers necessiten ja,com les seves famílies, des de fa anys,poder tenir un IES a Santa Maria delCamí.

3

Boicotegen l’acte de presentació delprojecte d’Institut a Sant MarçalEl dia 24 de març va tenir lloc, a l’IESMarratxí, l’acte oficial de presentació delprojecte del nou institut que laConselleria d’Educació preveu contruir aSant Marçal. Es pot dir que aquest acteconstituí l’anunci oficial que no hi hauràinstitut d’ensenyament secundari a San-ta Maria, en contra del que molta de gentesperava. Tota esperança s’esvaí enconèixer la decisió de construir el cen-tre a Sant Marçal, en comptes de fer-hoa la zona de Nova Cabana o a SantaMaria. Amb aquesta distribuciógeogràfica és evident que el tercer institutde la zona ja no serà a Santa Maria,malgrat el que es digui des de laConselleria d’Educació.

El futur institut de Sant Marçal donaràcabuda als alumnes provinents de lesescoles de Pòrtol (Col·legi Costa iLlobera) i de Santa Maria (col·legi MelciorRosselló Simonet) i a partir del curs queve es té previst que comenci a funcionaramb aules prefabricades mentre durin lesobres de construcció del nou edifici.

Els pares i els ensenyants de l’escolade Santa Maria es varen assabentard’aquest acte només dos dies abans ies varen posar en marxa de maneraurgent per convertir l’acte de presentaciódel nou institut en un acte de protesta.Un grup de pares i mares es varenpresentar a l’acte armats d’una parcartai d’olles i pelles per fer renou.

La sorpresa de la directora general dePlanificació i Centres, Elvira Badia, va

ser gran. Ella era l’encarregada de pre-sentar el projecte, juntament ambl’arquitecte, i devia esperar veure caresde satisfacció entre els pares assistentspel fet que els seus fills podran anar aun institut més proper i menysmassificat que el del polígon de Marratxí.En comptes d’això, es va trobar ambpancartes, crits i renou pert part delssantamariers que no es mostravend’acord amb la decisió de la ubicació delnou centre.

Hi va haver fins i tot moments de tensióquan els qui protestaven es varen posara fer renou drets damunt un banc de la

sala on es feia la presentació. En aquellmoment, el director de l’IES Marratxí,que era present a l’acte, es va enfrontaramb els manifestants no nomésverbalment sinó que fins i tot va començara engronsar el banc amb la intenció defer caure la gent qui hi estava dreta aldamunt.

En tot cas, l’acte va servir per que elsmitjans de comunicació de Mallorca esfessin ressò del desacord delssantamariers pel fet que el nou institutno es construeixi al nostre poble.

Arran de tots aquests fets, des del’AMIPA del col·legi Melcior RossellóSimonet s’ha impulsat la creació d’unaplataforma reivindicativa per organitzaractes de protesta i així forçar a que escanvii la resolució publicada recentmenten el BOIB i s’adjudiqui un IES a SantaMaria.

La directora de Planificació i Centres, Elvira Badia, amb cara de circumstànciesdavant la protesta dels santamariers

Pancarta a les portes de l’Institut Marratxí

El director de l’Institut Marratxí s’enfrontà amb els santamariers que protestavenamb xiulets i cassoles

4

Manifestació enfavor de l’InstitutMés de 400 persones es varen manifestarel diumenge 3 d’Abril a la Plaça delsHostals de Santa Maria per reclamar unInstitut d’Ensenyament Secundari alnostre poble.

La manifestació va ser convocada per la«Plataforma IES Santa Maria» que esva crear poc després que es fes públicala decisió de la Conselleria d’Educacióde construir un nou Institut a SantMarçal, en comptes de fer-ho a SantaMaria com molts esperaven.

A partir d’aquí els pares, mestres ialumnes de l’escola Melcior Rossellóhan posat en marxa les mobilitzacionsper reclamar l’IES al nostre poble.

La manifestació és la mes concorregudaque s’ha fet mai a Santa Maria i vatranscórrer en un ambient festiu,amenitzada amb un gran rebombori decassoles, tambors, xiulets i botzines. Elsmanifestants feren la volta a la plaça delsHostals i, malgrat que ho feren per lesvoravies, el fet que més de 400 perso-nes atravessessin dues vegades la ca-rretera, va provocar un embós decotxes d’uns quants quilòmetres en totsdos sentits.

La manifestació va concloure amb lalectura d’un comunicat per part del’actor Simó Andreu i amb un parlamentde n’Andreu Bou, membre de laPlataforma.

L’actor Simó Andreu va donar lectura al comunicat de la Plataforma

La manifestació va provocar un gran embós de cotxes

La participació dels infants a la manifestació va ser important.(Foto Josep Lluís Salvador)

5

Plataforma IES Santa Maria del CamíJA!!

Moguts per un sentiment que en la nostraconsciència ens diu que és ple de raó,moguts per l’empenta de poder deixarals nostres fills una ensenyançacontinuada al nostre poble, moguts perun crit reprimit de ràbia que ens surt demolt dintre i que esclata per poder cridarben fort, molt fort,que «Volem l’institut,ja! ».

Volem l’institut d’educació secundària,ja! Volem l’IES a Santa Maria del Camí,ja! Volem que els nostres al·lots el propercurs 2011-2012 no hagin de sortir delnostre poble per anar-se’n fora de la vila;quan aquí, a Santa Maria del Camí,disposam d’espais més que suficientsper poder anar a l’Instiut, mentre esconstrueix el nou institut vora l’escolanova.

Ja no volem més promeses damuntpaper, ja no volem més manifestacionsde bones intencions, ja no volem mésparaules buides que no ens omplenl’enteniment, volem decisions fermades,volem fets, volem terminis. Volem veure a setembre de 2011 com els nostres fillsel matí s’aixequen per anar a peu al’institut perquè el tenim aquí, al nostrepoble.

Tenim l’espai que pertoca perquè demàmateix es puguin començar a fer lesobres per poder construir l’Institut. Ja faanys que l’Ajuntament va cedir unsterrenys a la Conselleria d’Educació,perquè els al·lots de Santa Maria, elsnostres fills, els vostres néts puguin se-guir estudiant al seu poble, i així espuguin seguir sentint ben santamariers.

No és de rebut, no té cap ni peus, el fetque donada la conjuntura econòmicaactual, es tudin els doblers nostres, elsdoblers de tots els contribuents, hi hamoltes famílies que ja no arriben a finalde mes, patim vertaderes penúries per

omplir la senalla i tenir el rebots mig ple.No hi ha una explicació coherent, de fetcap dels alts responsables de laConselleria d’Educació ens l’ha sabudadonar; per explicar-nos com es trempa,que els nostres fills hagin de anar a unaltre poble a l’escola, s’hagi de pagarun transport per desplaçar a tots elsinfants, hagin de fer classes enllaunatsdins unes aules prefabricades –ara ditesmés finament «modulars»; quan aquí aSanta Maria hi ha una edifici buit –l’antiga escola-, que dijous mateix -queés ben fresc- es va tornar a oferiroficialment a la Conselleria d’Educació,aquesta vegada per acord formal i perunanimitat del Plenari de l’Ajuntamentde Santa Maria del Camí. Aquest acordpermet que provisionalment, i mentresdurin les obres del nou edifici de l’institut,els nostres al·lots puguin estar

adequadament atesos, una escola queté una disponibilitat de 12 aules més 5despatxos per dedicar a altres serveis,un poliesportiu just a devora.Veritablement desaprofitar aquestaoportunitat és una nefasta gestió delsrecursos públics, és una vergonya queles persones amb capacitat de decisióa la Conselleria d’Educació no hoconsiderin. Els santamariers i lessantamarieres ja no podem consentir queens tractin amb tant de menyspreu, nopodem consentir que se’ns segueixiignorant, no tolerarem que ens segueixinenganant o dient sols paraules buides ideclaracions d’intencions, volem fets,volem realitats.

Ja no volem que ens allisin més el pèl,volem el que per dret ens pertoca, unaeducació de qualitat per als nostres fills,

Volem l’Institut, ja!!en unes instal·lacions adequades i aquí,a Santa Maria del Camí.

Feim un crit al poble de Santa Maria delCamí, a tots els santamariers i a lessantamarieres, a totes les institucions,associacions, grups polítics, clubs,comerços, a tothom perquè recolzi elfutur del fills del poble, de tots aquellsnascuts aquí i de tots els nou vinguts,els nous santamariers, necessitam cridaramb una sola veu, plena de sentit i deseny, sols demanam el que ens pertoca, recordam que amb l’educació no s’hijuga, que amb els nostres fills no s’hijuga. Volem fer-nos sentir, volem cridarben fort: « Volem l’ institut, ja! » ,

6

Inauguració simbòlica de les obres del’Institut

La darrera mobilització per reclamar un institut a Santa Maria va tenir lloc el diumenge10 d’abril. Una vegada més, convocats per la Plataforma IES Santa Maria, unnombrós grup de persones amb participació de molts de nins, es reuniren aquestavegada a la plaça de la Vila per anar d’allà fins al solar al costat de l’escola pública,per tal de començar de manera simbòlica les obres de construcció del nou institut.

Aquesta vegada també va participar a la manifestació gent de Santa Eugènia ques’adheriren a la reivindicació d’un Institut per Santa Maria. Actualment els nins de

Santa Eugènia han d’anar a escola a l’Institut de Sineu, que a més d’estar saturatels queda molt més enfora que si haguessin de venir al nostre poble.

Al solar de l’institut, els nins començaren a cavar els fonaments del nou edifici idesprés dels parlaments dels representats de la Plataforma, els participants esvaren instal·lar allà mateix per acabar l’acte amb un dinar amb torrada inclosa al quevaren poder gaudir d’un dia ben assolellat (encara que el paisatge no acompanyavamolt per aquest «picnic dominguero»)

7

I al final...tendremInstitut!En el moment de tancar l’edició d’aquestnúmero de la revista Quart Creixent, ensarriba la bona notícia que la direcció dePlanificació i Centres ha acordat habili-tar la part de l’edifici de l’escola antigaque actualment es troba desocupada pertal de fer-la servir de manera provisionalper l’Institut d’Ensenyament SecundariSanta Maria a partir del curs que ve.

Tindreu més informació al propers núme-ros de la revista.

Rosa María Mateos

«Conten el més vells que, a lacosta nord de Mallorca, propd´una zona pedregosa, hi haviauna fonteta d´aigua ben dolça,que es trobava quasi al costatde la mar»

El començament d’aquestconte, de l’escriptor LlorençGiménez, ens transporta ambla imaginació a una de les fontsamb més aigua de l’illa, la fontde sa Costera o font des Verger,a l’escarpat litoral de la Serrade Tramuntana.

Aquesta font, que sorgeix en undels llocs més inaccessibles dela Serra, a ponent de CalaTuent, drena aigua pràcticamentdurant tot l’any, ja que reculll’aigua de pluja que s’infiltra enun dels llocs més permeablesde la Serra -els relleus deMontcaire- amb nombrososavencs i coves que «foraden» lamuntanya. La font té un cabalmitjà d’uns 8 milions de metrescúbics anuals, encara que enanys plujosos pot drenar fins a20 milions de metres cúbics,pràcticament el triple de lacapacitat de regulació delsembassaments de Cúber i GorgBlau.

Durant molts d’anys, la font deSa Costera, que formaba un

meravellós salt d’aigua dolça ala mar, es va fer servir per gene-rar electricitat. Avui en dia en-cara es poden veure les «casesde llum», convertides en refugide muntanya, així com lessíquies i safareigs quealimentaven la fàbrica. També al’entorn de la font romanen elsvestigis d’una ancestral activitatminera, ja que a la vorera de marafloren materials molt rics enguixos, que eren extrets itransportats en vaixells a altrespunts de l’illa.

L’increment de la demandad’aigua de les darreresdècades, lligat al majordesenvolupament turístic iurbanístic de Mallorca, plantejàla possibilitat de transportarl’aigua d’aquesta font fins aPalma. Inicialment es duguerena terme nombrosos estudisencaminats a perforar un grantúnel que travessàs laTramuntana, idea descartadaper l’elevadíssim cost de l’obrai les seves dificultats. Així quees va optar per la solució ac-tual: conduir l’aigua de Sa Cos-tera por una canonada subma-rina fins al Port de Sóller idesprés bombejar-la fins a Pal-ma, aprofitant el túnel de Sóller.

L’anomenat transvasament dede sa Costera entrà enfuncionament al gener del 2009,

coincidint curiosament amb undels períodes més plujosos delsdarrers 50 anys. Per això, partdel cabal d’aquesta fonts’introdueix en un dels millorsaqüífers de l’il la, el des´Estremera, situat entreBunyola i Santa María,contribuint a recarregar aquestgran embassament naturalsubterrani.

L’aigua de la font de Sa Costera arriba aSanta Maria

Des de fa poc temps, que partdel proveïment d’aigua al nostrepoble es du a terme ambrecusos externs, l’aigua de SaCostera arriba a les nostresaixetes; ja que Emaya facilita aSanta Maria cabals procedentsde l’aqüífer de s´Estremera.

Un llarg viatge des dels penyalsde la Tramuntana fins a les

aixetes de Santa María. Aiguade font mesclada amb aigua depou, que sens dubte ha milloratla qualitat química del nostreproveïment.

8

L’IES Marratxí s’adhereix al Manifest pelCatalà

Corresponsal

El dijous 10 de febrer era el dia senyalatperquè les escoles de primària i elsinstituts es manifestassin en defensa dela nostra llengua davant les declaracionsque recentment va fer José RamónBauzá, dirigent del PP i cap de llista ales properes eleccions, que reduiria en-cara més la presència del català a lesescoles i que retallaria la Llei denormalització lingüística.

Una trentena de centres educatiuss’adheriren al manifest. També ho va ferl’escola Melcior Rosselló i Simonet.L’objectiu era dur a terme una sèried’activitats amb els alumnes per reafir-mar la nostra llengua i la nostra cultura.

Claustre de l’IES Marratxí

En els mitjans de comunicació de les Illes han aparegut fa uns dies les declaracionsde qui amb tota seguretat serà el candidat del PP a presidir el Govern de les Illes.Aquestes declaracions fan referència a la intenció de derogar/reformar la Llei deNormalització Lingüística i/o el Decret de mínims. A més a més, neguen la unitatde la llengua catalana amb arguments tan peregrins com el que aquí deim «tassó»i no «got».

Deixant de banda el fet que aquestes declaracions demostren una gran ignorànciade qui les ha realitzades, tant pel que fa als conceptes de llengua com de dialecte,en què ara no entrarem, com pel que fa a la realitat lingüística de les Illes (atès quea Menorca i Eivissa sí que es diu «got»), la veritat és que des d’un centre escolarno podem obviar-les.

Consideram que amb aquestes afirmacions l’autor ataca directament la realitatlingüística de la llengua catalana. En primer lloc perquè usa el tema de la llenguaamb intencions clarament electoralistes i per treure’n un profit, i en segon lloc perquèpretén reduir la presència del català de l’únic àmbit en què aquest ha assolit unaquasi plena normalització. En canvi, no l’hem vist mai demanar més presència delcatalà en altres àmbits en què l’ús d’aquesta llengua és molt minoritari (mitjans decomunicació, cinema, justícia, etc.). L’objectiu ben segur d’aquesta actitud és afeblirla presència futura del català en la societat, ja que l’ensenyament en català semblal’única possibilitat que totes les persones que passen per les aules esdevenguinbilingües i puguin optar en el futur per usar la llengua que vulguin, i per tant conduir-lo a l’estatus de llengua d’ús residual en el territori on és llengua pròpia, en primerainstància, i a l’extinció, en segona. A més, les seves declaracions no faran sinócrear una confrontació i divisió entre els ciutadans de les Illes per motius lingüísticsi dificultaran encara més la tasca docent i el paper que representen els centreseducatius en la societat.

Concretament, aquestes declaracions tomen en terra tota la feina que els mestresi professors dels centres docents de les Illes fan, tant per ensenyar els alumnes aesdevenir competents comunicativament en la llengua pròpia d’aquestes terres,com per col·laborar en la participació i integració en la societat de totes les personesque hi vivim, com a ciutadans de ple dret.

No val argumentar que el que es vol és dur a la legislació el que passa en la realitat.Si la situació de la llengua pròpia de les Illes és la que és, es deu a multitud defactors que ara no cal indicar i analitzar. Deixar el futur de les llengües en mans delliberalisme més salvatge no és sinó una actitud perniciosa i hipòcrita de qui no veuen la protecció de les llengües minoritàries una manera de salvaguardar el ric patrimonicultural d’aquestes Illes i del món en general. De fet, bona part de les llengües delmón legislen amb vistes a mantenir un estatus que pot ser molt diferent de larealitat de la societat en què viu aquesta llengua.

Per tot això, demanam al PP que rectifiqui i faci una declaració explicita de launitat de la llengua catalana, tot i les seves varietats dialectals. Així mateix, queexpressi que no canviarà una normativa que només pretén assolir el fet que tots elsmembres de la societat esdevenguin bilingües (deixant a banda l’ús personal quees faci de cada llengua) i que totes les persones puguin relacionar-se ambl’administració en la llengua que vulguin, per fer ús clarament de la seva llibertatlingüística individual (una cosa que és clar que poden fer els castellanoparlants deles Illes, però que no sempre poden fer els catalanoparlants).

Un cop més, els professionals de l’ensenyament veim com es trepitja la nostratasca de forma gratuïta i sense fonament. L’actual sistema educatiu es troba en unestat molt fràgil per motius complexos i molt diversos, però cap d’ells no és el fetd’utilitzar el català a les aules.

Així doncs, des del nostre claustre rebutjam i rebutjarem qualsevol tipusd’injerència que no tingui com a principal objectiu l’assoliment real d’un sistemaeducatiu de qualitat, públic i en català. A més, ens emplaçam a la difusiód’aquest manifest entre tots els centres docents, institucions i mitjans decomunicació, i a la coordinació d’una acció simbòlica per expressar el nostre rebuiga les manifestacions fetes i per afirmar clarament la unitat de la llenguacatalana.

A l’IES Marratxí els actes varen consis-tir en una lectura del manifest per partdels alumnes al pati del centre i desprésjocs educatius, projecció d’un documen-tal sobre la nostra llengua i unaconferència. L’acte va durar de 10 a 11 hi cal destacar dues coses:

La primera, que la iniciativa va partir delsmateixos alumnes, a través dels seusrepresentants al Consell Escolar de cen-tre, amb el suport del Sindicatd’Estudiants dels Països Catalans(SEPC), i l’altra l’elevada repercussióque ha tingut davant la premsa i televisió.No oblidem que es tracta de l’IES delmunicipi del qual és batle el dirigentpolític en qüestió.

Adjuntam el manifest i algunesfotografies de l’acte

Per la unitat de lallengua catalana

JOAN FORTEZAMóvil 629 609 439FRANCISCO FORTEZAMóvil 629 675 450

9

ELECCIONS MUNICIPALS

Excursió preelectoral

ELECCIONS MUNICIPALS

«Alternativa», una nova opció políticaLa principal novetat aquest any a leseleccions municipals és l’aparició d’unanova formació politica independent.Alternativa és el nom de la candidaturaque presenta com a candidat a batle aMateu Vic. Aixi idò enguany seran 6formacions polítiques les que sedisputaran les 13 cadires del consistorimunicipal: PSM, PP, PSOE, Esquerrade Santa Maria, Convergència iAlternativa.

El PSM repeteix candidata amb na RosaVich i abandona la denominació «Gentper Santa Maria» per tornar a la sevadenominació original de PSM. La candi-datura del PSM compta a més amb elsuport de les formacions polítiquesEntesa i Iniciativa-Verds.

Per part del PP no hi ha gaire novetats.Antònia Estarellas repeteix també coma candidata a batlessa. El mateix passaamb el PSOE, que torna presentar aAntònia Martí com a cap de llista.

Esquerra de Santa Maria és la novadenominació del que a les passadeseleccions era EU-EV. També repeteixencandidat amb en Guillem Ramis. Aquestacandidatura compta amb el suport

d’Esquerra Republicana de Catalunya,Esquerra Unida i Iniciativa-Verds.D’aquesta manera es dóna la curiosacircumstància que Iniciativa-Verds, partiten el que milita en Guillem Ramis, tambédóna suport a la candidatura de na RosaVich.

Convergència per les Illes és el nou partitformat recentment pels militants queabandonaren Unió Mallorquina a arreldels nombrosos casos de corrupció quehan desprestigiat aquest partit. Enprincipi l’agrupació local de Convergènciahavia acordat també repetir candidat ambn’Antoni Oliver. Poc abans que se fespúblic aquest acord, n’Antoni Oliver vadecidir finalment renunciar a la seva can-didatura després d’haver-se sotmés a laseva revisió mèdica periòdica. El seumetge li va desaconsellar l’activitat polí-tica en vistes del seu estat de salut. Demoment Convergència encara no hacomunicat el nom del seu nou canditat.

El PSM no vol saber resde Quart CreixentAls darrers mesos ens hem adreçat endiverses ocasions a na Rosa Vich

oferint-li les págines de Quart Creixentper donar a conèixer la seva candidatu-ra i el seu projecte politic. De momentno ens ha contestat. Ni tan sols ensvaren convidar a l’acte oficial depresentació de la seva candidatura.

Malgrat que aquesta revista és la mésllegida al nostre poble, amb una tiradade 3.200 exemplars que es reparteixena tots els domicilis, malgrat que la revis-ta està oberta a la participació de tothomque hi vulgui escriure sobre temesd’àmbit local, malgrat que volem donarcabuda a totes les idees i tendènciespolítiques, el PSM sembla no tenir capinterès en aparèixer a les pàgines deQuart Creixent ni cap consideració capals seus lectors.

Aquests són els dos darrers missatgesque hem enviat a na Rosa Vich, senseque de moment ens hagi contestat:

8 de Març

Hola Rosa,

D’aquí a pocs dies tancam l’edició delnro 21 de la revista Quart Creixent. Ambmotiu de la proximitat de les properes

eleccions ens agradaria poder publicarinformació sobre totes les candidatures,com ja ho hem fet amb el PP. Per aixòet recordam que les pàgines de la revis-ta estan obertes a tothom i que la revis-ta arriba a tothom (la difusió és de 3.200exemplars!).

Si vols que et facem una entrevista bas-ta que ens diguis quin dia et va bé. Siho prefereixes, ens pots enviar lainformació ja escrita (entrevista,reportatge, article d’opinió, ...).

26 de Març

Hola Rosa,

Hem sabut que vàreu fer un acte públicde presentació de la vostra candidatura.Sentim que no haguéssiu convidat a larevista Quart Creixent.

Així i tot volem insistir en el fet que larevista està oberta a tot tipusd’informació i opinió sobre temes locals.Si ens voleu enviar una nota de premsai algunes fotografies sobre l’acte depresentació estarem encantats depublicar-ho.

Joan Vich

El dissabte dia 26 de Març la batlessaRosa Vich amb alguns dels seus regidorsse’n va dur d’excursió als jubilats de San-ta Maria. Varen omplir cinc autocarsamb pensionistes, que per un preusimbòlic de 5 euros varen poder gaudird’aquest esdeveniment organitzat perl’Ajuntament i que enguany va consistiren:

- Berenar de panades.

- Visita a la fàbrica de vidre de Guardiola

- Dinar a Binicomprat amb aperitius,

arròs brut, porcella, coca amb gelat, cafèi copa.

- Visita a l’ermita de Sant Miquel deCampanet, on els excursionistes varenser rebuts per Mossèn Joan Parets,capellà santamarier que actualmentexerceix a Campanet.

- Per acabar la jornada elsexcursionistes visitaren els excusatsnous de la plaça Nova.

- Tots els participants varen rebre a mésun regal en recordatori de la jornada (uncossiol de petúnies o una llinterna).

Una excursió que segurament reportaràbons rèdits electorals a la Batlesa, jaque després d’una jornada tanentretinguda amb un bon dinar i regal derecord inclòs, tot plegat per un preuridícul, seria una falta d’agraïment nota-ble no tenir-ho en compte a l’hora dedepositar el vot a les properes eleccionsmunicipals.

Cal destacar que la data de l’excursióestava molt ben pensada ja que es vafer el darrer dissabte abans de leseleccions on legalment es podia

organitzar un acte d’aquestescaracterístiques amb doblers públics. Apartir de la setmana següent, amb motiude la convocatòria d’eleccionsmunicipals, la llei electoral prohibeixaquest tipus d’esdeveniments perconsiderar-los una forma de propagandapartidista pagada amb doblers públics.

Es clar idò que l’excursió per dos diesno era il·legal però això no lleva que estracti d’un acte de recaptació de vots peral PSM, pagat amb els doblers de totsels contribuents.

Fotografies d’Antonio Rios

10AJUNTAMENT

Antoni Oliver dimiteix dels seus carrecs al’equip de governAntoni Oliver va ser elegit regidor a les passades eleccionsmunicipals en representació de la candidatura d’Unió Mallorquina.Unes eleccions on la llista més votada va ser la de Gent Per SantaMaria però sense majoria absoluta, el que va obligar a negociacionsentre els diferents grups per tal de formar una majoria de govern. Elresultat de les negociacions va permetre la reelecció de na RosaVich al càrrec de Batlessa amb els vots de la regidora del PSOE i delpropi Antoni Oliver, a més dels de GPSM. A canvi del seu vot, n’AntoniOliver va entrar a formar part de la Junta de Govern amb els càrrecsde Primer Tinent de Batlia, regidor d’Esports i regidor de PromocióEconòmica.

Pocs mesos abans de les properes eleccions municipals n’AntoniOliver va presentar la seva dimissió com a membre de la Junta deGovern. Hem recollit les seves declaracións sobre els motius quel’han duit a prendre aquesta decisió i les seves opinions sobre algunsdels temes més importants de la política municipal en aquests darrersquatre anys.

Poc després de formar la coalició degovern amb GPSM i el PSOE ja vaigcomençar a veure coses que no escorresponien per res amb el que havíempactat i amb les responsabilitats que sem’havien asignat. Tot d’una ja vaig veureque seria una legislatura difícil, però joho vaig agafar amb il·lusió iresponsabilitat.

Malgrat els primers entrebancs, vaigcontinuar perquè tenia l’esperança queles coses anirien canviant i que podriaaportar idees i alternatives a l’equip degovern. El temps ha anat passant i lescoses no han millorat, sinó ben alcontrari. En més d’una ocasió he estata punt de dimitir, però ara ja hem arribata un punt en el qual era impossible con-tinuar.

«Les decisions ja venienpreses de més amunt,

sense cap tipus de debat»

La Junta de Govern, de la qual jo formavapart en qualitat de primer Tinent deBatlia, només s’ha dedicat a aprovar lesdecisions que ja venien preses de mésamunt, sense cap tipus de debat. LaJunta de Govern al nostre Ajuntamentno és més que un tràmit obligatori, comtambé ho és el Plenari. Tot ho duen fet idiscutit. Una Junta de Govern ha de serun lloc de participació per l’elaboracióde projectes i no només per la sevaaprovació, com és el cas a Santa Maria.Fa la impressió que hi ha un altreAjuntament a darrera, que és el qui fa idesfà. Als altres ens tenen com a«floreros» que ens utilitzen per fer plan-ta quan interessa. Tot ens arriba cuit.

Segons l’acord de govern que es va sig-nar entre els tres partits, a mi em varencorrespondre les regidories d’esports ide promoció econòmica. Per ajudar-meen la meva tasca, se m’havia d’assignarun auxiliar administratiu, cosa que no esva fer mai. Ni tan sols se’m va deixar unlloc fix on poder fer feina i tenir els meuspapers. No necessitava més que unataula i una cadira, pero ni tan sols aixòhe tingut a la Casa de la Vila. He estattot lo dia traginant els meus papers d’unlloc a un altre i sempre cercant una taulaon poder treballar. Sovint m’he hagutd’instal·lar al saló de plenaris.

El balanç de la col·laboració entre elspartits que formàvem l’equip de governper jo no pot ser més negatiu. Algunsdels membres de l’equip no només nom’han donat cap suport en la meva tas-ca, sinó que m’han posat traves unadarrera l’altra.

L’organització de les Festes del Vi, queera responsabilitat de la meva regidoria,ha estat per mi un autèntic calvari ja queels meus socis de govern, més quecol·laborar, el que alguns han fet es potqualificar de sabotatge: el cadafal queno està muntat à l’hora que hi hauriad’estar; una clau d’un despatx on hiteníem guardat material que no es trobaallà on sempre havia estat, la brigadamunicipal que acaba el seu torn de feinaa l’hora que més falta feia, un interruptorde l’enllumenat públic que no s’haviaapagat mai i que a l’hora de començar lafesta està apagat i a un lloc tancat,...

Així una darrera l’altra. A l’any 2009 vaploure el dia de la Festa del Vi i, malgratque havíem instal·lat una carpa, va venirmenys de la meitat de la gent que veniaels altres anys. Per això varen sobrar

unes 600 racions de menjar del ques’havia de repartir. La meva sorpresa vaser gran quan hora d’aplegar me vaigdonar compte que el menjar sobranthavia desparegut. Quan vaig demanarexplicacions al cap de la brigadamunicipal em va contestar amb un«donde manda patrón no mandamarinero», sense més explicacions. Novaig saber mai on va anar a parar aquestmenjar.

«Una experiència positiva,malgrat els entrebancs»

«Ens tenen com a ‘‘floreros’’per fer planta quan elsinteressa»

Malgrat els problemes i maldecaps, elfet de no haver dimitit abans m’ha permèsadquirir un bon coneixement de laproblemàtica i del funcionament del’Ajuntament. Crec que malgrat elsentrebancs, ha estat una experiènciamolt positiva, que em permetrà presen-tar-me a les properes eleccions amb unconeixement millor de la gestió munici-pal. No estic a l’Ajuntament per unacadira, ni per ànsia de poder i ni tan solsper un sou. Vull recordar que durantaquests quatre anys m’he dedicat enexclusiva a la meva feina a l’Ajuntamenti des d’un principi vaig renunciar al souque em podia correspondre per aquestafeina.

(Continua a la pàgina següent)

Artesania Tèxtil

Bujosa

Bernat de Santa Eugènia, 53tel. 971 62 00 54

Santa Maria del Camí

11

(vé de la pàgina anterior)

Ecomuseu: Una inversióindigna en època de crisiAixó de l’ «Ecomuseu» no sé d’on surt.En principi s’havia plantejat fer un Museudel Vi, per tot el que representa en lacultura i l’economía del nostre poble.Encara no entenc molt bé en quèconsistirà aquest museu. L’únic que pucdir és que un dia va venir un tècnic de laConselleria de Comerç del Govern queens va fer una xerradeta d’un quart d´horasobre el que és un «Ecomuseu» i queno va servir de massa.

La manera com s’ha gestionat aquestprojecte és un bon exemple de ladesconsideració que el partit majoritariha tingut amb jo i amb la meva tasca al’Ajuntament durant aquest quatre anys.En un principi el projecte del Museu delVi havia de ser una responsabilitat de laregidoria de Promoció Económica, de laqual jo en som el titular. El que puc dirés que la meva opinió no ha comptatper res i que tot s’ha fet sense que nitan sols n’estigués informat.

Només vaig participar a la fase deselecció de l’edifici que havia de servirper ubicar el Museu. La meva feinanomés va servir per justificar que s’haviencomplert els tràmits legals obligatoris ila decisió final va ser la contrària a laque jo havia plantejat.

Des d’un principi en què començàrem aparlar del tema de la ubicació del Museu,va quedar clar que havíem de trobar unlloc que tingués un accés facil i sobretotun aparcament al costat que permetésacollir autocars. Per això l’opció de lacasa de Cas Potecari va quedar descar-tada d’entrada. Se varen estudiar altresopcions i al final la de Son Nét (canto-nada del carrer de Terrades amb el«vial») ens va semblar la millor alterna-tiva. Se va fer la taxació oficial i ja teníeml’acord dels propietaris per la seva ven-da. Al cap de pocs dies em varen con-vocar a una reunió de la comissió infor-

mativa prèvia al Plenari, on la Batlia vapresentar la proposta per la compra deCas Potecari per fer-hi el Museu.

«Ja hi duim gastats prop de2 milions d’Euros»

El més greu de tot això és que a més elpreu que es va pagar per Cas Potecariés molt més elevat del que ensdemanaven per Son Nét. Per mi ésevident que la compra de Cas Potecarija estava decidida fa molts d’anys, nosé exactament per quines raons. A larevisió de les normes subsidiaries es afer una requalificació d’uns terrenysrústics de Sa Vileta que passaren aurbans, amb la intenció que l’Ajuntamentpogués disposar de terrenys urbans enpropietat que s’havien de permutar ambla casa de Cas Potecari. Ara que lasituació del mercat immobiliari ha fet queaquesta operació ja no tingués interèsper als promotors urbanístics que tenienl’opció de compra de Cas Potecari, alfinal l’Ajuntament no ha dubtat en inver-tir 1.200.000 per la seva compra.

A aquestes altures, amb la compra i lesreformes de l’edifici, ja hi duim gastatsprop de 2 milions d’euros i encara ningúsap en que consistirà aquest museu. Ifins aquí només tenim l’edifici i no tenimni idea dels milions que encara hihaurem d’invertir per fer el museu. Notenim ni un projecte ni un estudi deviabilitat. Tot plegat, en època de crisi,a un poble amb més de 400 persones al’atur (402 al mes de gener), amb unAjuntament que no té doblers ni per pa-gar la corrent, em sembla indigne.

Urbanisme: El gran fracàs del’Ajuntament

El fet de no haver aconseguit l’aprovacióde la revisió de les Normes Subsidiaries,que es va iniciar fa 12 anys, és un granfracàs per l’Ajuntament. La normativaurbanística és un element fonamentalper al poble que determina el seu futur allarg termini. Que un ajuntament faci lescoses tant malament com per no poderarribar a aprovar aquesta normativa en12 anys és inacceptable. Això ha produïtuna gran inseguretat als promotorsimmobiliaris que l’Ajuntament ha resoltdeixant a tothom fer el que han volgut.Cal destacar el fet que Santa Maria noté ni ha tengut mai un zelador d’obres,malgrat les promeses de la Batlia.

Falten zones verdes, carrers peatonalsi llocs on la gent pugui passejar. En elsdarrers anys el poble ha perdut bona partdel seu caràcter urbanístic tradicional,convertint-se cada vegada més en unpoble dormitori. Això ja no horecuperarem mai. Han deixat un llegatmolt negatiu per a les generacionsfutures.

Hagués estat molt més fàcil i efectiu ferles modificacions puntuals indispensa-bles de la normativa urbanística encomptes d’aquesta revisió general queha durat 12 anys, que ens ha costat moltcar i que segurament no s’aprovarà maiperquè ja ha quedat completamentobsoleta.

En la revisió de les Normes han volgutfer requalificacions «gratuïtes» on elsúnics beneficiaris són els propietaris ion el poble no hi guanya rés. Fa laimpressió que el poble els importa moltpoc i l’únic que fan és una políticaclientelista.

Al començament de la legislatura vaigpresentar un informe demanantaclariments sobre alguns aspectes dela revisió de les Normes Subsidiàries.Quatre anys després, la Batlessa m’hacontestat dient que vaig presentar lameva sol·licitud fora de plaç!. Com enmolts altres aspectes, pel que fa a lapolítica urbanística m’han ignoratcompletament, malgrat que formava partde l’equip de govern.

Residència de la tercera edat:un projecte inviable.Fer una residència municipal per latercera edat és una gran equivocació.L’Ajuntament va voler aprofitar la donaciód’aquest edifici per marcar-se un «tanto»amb la residència, sense aturar-se apensar en les seves conseqüències ievidentment sense fer un estudi deviabilitat del projecte.

Malgrat això vull destacar el bon serveique dóna la residència gràcies al esforçdels seus treballadors. És clar que lesresidències per la gent major sónnecessàries, però una residència muni-cipal és inviable per un poble com elnostre. És un servei que als pobles petitsnomés es poden gestionar de maneramancomunada, bé sigui a través del (Continua a la pàgina següent)

Consell Insular o de la Mancomunitat delRaiguer.

Ara ens trobam amb una residència qued’any en any va augmentant el seu dèficiti aquest dèficit l’ha de cobrir l’Ajuntament.A més es dóna el cas que més de lameitat dels interns són de fora poble ique els seus ajuntaments respectius noaporten ni un euro a la residència.

Per una banda les normatives sobre elsserveis i les instal·lacions de lesresidències són cada vegada mésexigents, cosa ben comprensible, el quefa augmentar el cost del funcionamentla residència. Per altra banda, laresidència te un nombre de places

limitades per persones dependents. Elque passa és que molts dels interns queingressen com a no dependents, ambels anys acaben sent dependents i aixògenera necessitats que no s’havienprevist.

A la darrera reunió del Patronat de laResidència es varen presentar elscomptes de l’exercici del 2009. El dèficit,que ha de cobrir l’Ajuntament, és de propde 100.000 euros, el que representa unadesviació de més del 20% delpressupost. Davant aquestes xifresdesastroses, vaig plantejar la necessitatd’una auditoria de comptes i un canvi enel funcionament i el finançament que,des del meu punt de vista, son pèssims.Em vaig quedar sol en la meva deman-da. Alguns ni tan sols sabien el que erauna auditoria i ningú va considerarnecessari revisar els comptes ni elsestatuts que regeixen el seufuncionament.

És impensable que els accionistes d’unaempresa privada aprovin un balanç ambun dèficit i una desviació pressupostàriaque creix any rere any, sense prendremesures dràstiques. En el nostre cas,l’Ajuntament mira cap una altra banda ipaga. Al cap i a la fi els doblers no sónseus.

«La necessitat existeixperò la solució no pot ser

municipal».

L’Ajuntament no pot continuar cobrint eldèficit sense fer res. En vistes delsresultats és clar que els estatuts queregeixen el funcionament de la residènciano son adequats a l’objectiu que espersegueix. La Residència és una bom-ba econòmica de retardament per alnostre poble. S’ha de fer un estudi deviabilitat seriós i s’ha de replantejaraquest servei. La necessitat existeixperò la solució no pot ser municipal.

12

Entrevista amb n’Antoni OliverInstitut: Problemes greus detrànsitDins la desgràcia, crec que encara hemtingut sort que l’Institut que reclamàvemse faci a Sant Marçal. La construcciód’un Institut al solar que va ofertarl’Ajuntament a la Conselleria, al costatde l’escola nova, crearia problemes moltgreus d’accés i de trànsit.

És clar que l’escola no s’havia d’haverfet al lloc on s’ha fet, a fora del poble i alcostat de la sortida de l’autopista. Elsproblemes dels accessos a l’escola ja

són greus, però si l’any qui ve hihaguéssim tingut a més un institut alcostat, la cosa hagués estat molt pitjor.

L’Ajuntament ha actuat sense capplantejament urbanístic raonable. Tenenun solar i hi fan l’escola, i l’institut si potser, sense posar-se més qüestions.L’únic que compta per a ells és poder dir«hem fet una escola». Ara encara estama temps de tenir un institut al poble queno estigui a l’entrada de l’autopista.

Fems a Fora Vila:ImprovisacióEl cas de la recollida de fems a ForaVila és el millor exemple que el governmunicipal no té ni idea de cap a on va.Primer llevaren els contenidors senseavisar i sense donar cap solució alter-nativa. A més aquesta decisió ni tan solses va dur a aprovació a la Junta deGovern i ni molt manco al Plenari.

Ara estan fent un punt verd a Can Andriaque no respeta el conveni que es vasignar amb el PSOE fa quatre anys. Calrecordar que el PSOE és el propietarid’aquests terrenys i que els varen cedir

Factoria de So: Una escolaamb prestigiL’escola de música Factoria de Socompleix un paper molt important pel quefa a la cultura musical, no només deSanta Maria sinó també de Mallorca. Elseu prestigi és reconegut per tot arreu.He de dir que m’han arribat opinions moltpositives fins i tot de gent de laGeneralitat de Catalunya.

He de dir però que el conveni amb laFactoria de So per la utilització il’explotació de les cases de Son Llaütés un altre dels punts obscurs en lagestió de l’Ajuntament. A una reuniórecent de Junta de Govern es va pre-sentar per aprovació la subvenció queel Consell Insular destina anualment a

la Factoria de So per al funcionamentde la seva escola de música. Aquest anyla subvenció és de 85.000 euros,quantitat que em sembla prou important,raó per la qual jo vaig demanar poderconsultar el darrer informe econòmicd’aquesta entitat. Tot el que he pogutarribar a veure són algunes xifresglobals, però res que s’assembli a unacomptabilitat o a un estudi econòmicrigorós.

És evident que quan l’Ajuntament cedeixuns locals en exclusiva a una entitat pri-vada, a la qual a més el Consell sub-venciona amb quantitats molt importants,el mínim és tenir els comptes ben clars.No sembla que sigui el cas pel que fa ala Factoria de So.

Economia: Acumulen deutes ipatrimoniL’Ajuntament té una situació econòmicano gaire bona. Ara mateix estancomençant a pagar les factures de l’any2010 als proveïdors. Amb la crisieconòmica que vivim actualment, nototes les empreses, sobretot les méspetites, poden suportar un retard de mésd’un any en els pagamets.

El que resulta incomprensible és que unAjuntament carregat de deutes, esdediqui a acumular patrimoni immobiliari.L’Ajuntament disposa de solars i edificisen propietat que no s’utilitzen per res ique es podrien vendre per fer front alsdeutes.

Durant aquests quatre anys en què heestat responsable de la regidoriad’esports s’han fet millores importantsal poliesportiu. A més de les millores enels serveis per als usuaris, s’han fet co-ses tan imprescindibles com és adequarles instal·lacions a les normativesd’indústria i sanitat. En aquest sentit espot dir que fa quatre anys lesinstal·lacions del poliesportiu incomplienmolts d’aquests reglaments. Pucassegurar que en el moment de la mevadimissió, l’estat de les instal·lacionsesportives és conforme a les normativeslegals de sanitat i seguretat. Aquest haestat el meu esforç prioritari.

Se va construir una nova piscina perinfants amb més espai i amb nousserveis. També es va instal·lar un sis-tema de depuració salina a les piscinesd’infants. A l’any 2008 l’Ajuntament vapressupostar una partida de 94.000

euros per instal·lar un sistema dedepuració salina a la piscina gran. Apartir d’aquí les coses ja no anaren tanbé. Durant aquell any vaig demanar ambinsistència a la secretària del’Ajuntament la redacció de les basesdel concurs per adquirir el nou sistemade depuració. No vaig arribar a tenir maiaquestes bases, en canvi a final de l’any2008, la batlessa em va demanar si podiatraspassar els doblers previstos per ladepuradora a una altra partidapressupostària, a canvi de tornarpressupostar la depuradora per l’any2009.

Al 2009 tornava a tenir el pressupostperò tampoc vaig aconseguir les basesper al concurs. Així és que tampoc hi vahaver depuradora nova. Al 2010 ja nomésse varen pressupostar 30.000 euros quetampoc no s’han pogut invertir en unadepuradora ja que s’han hagut de cobrirnecessitats més urgents.

Poliesportiu: Incomplimentdels pressuposts

(ve de la pàgina anterior)

a l’Ajuntament per 50 anys amb lacondició que es destinassin a zonaesportiva. Per altra banda el punt verden construcció incompleix la normativaurbanística. Legalment caldría un canvien les Normes Subsidiaries, que no s’hafet, abans de començar la sevaconstrucció.

Des del meu punt de vista, la soluciódels fems a Fora Vila passa per larecollida domiciliària a les zones méspoblades tal i com plantejaren en el seumoment els veinats. Això s’havia d’haverfet abans de llevar els contenidors.Aquesta opció sembla que no entra enels projectes de l’Ajuntament.

13

Els veinats de Fora Vila segueixen senseuna solució per la recollida de fems

Hem demanat a la Batlessa, RosaVich, quines són les solucionsalternatives que preveul’Ajuntament per la recollida delfems a Fora Vila i quan es posa-ran en marxa. Aquesta és laresposta que ens ha enviat perescrit:

Rosa VichBatlessa de l’Ajuntament de Santa

Maria

Fórem dels darrers pobles que vàremprocedir a la retirada dels contenidorsde fora vila, per motius de seguretatviària, sanitaris i mediambientals.

Havíem notat un augment moltsignificatiu de les tones de fems,disposàvem d’informes de la tècnica demedi ambient de la Mancomunitat i dela nostra policia local que ens alertaveni ens aconsellaven la retirada delscontenidors per motius sanitaris i deseguretat viària. Aquests fets, juntamentamb les queixes constants dels veïnspropers als contenidors ens dugué a ladecisió de suprimir els contenidors deFora Vila.

A la reunió amb els representants dels

veïns de fora Vila va quedar ben palèsque l’Ajuntament estava estudiantdiferents alternatives. Alternatives queestà executant en la mesura de lespossibilitats.

El pressupost estimat per fer la recollidadomiciliària a Fora Vila és de 181191euros, el que suposaria un rebutaproximat de 493,86 Euros (402 eurosde la recollida domiciliària més elsactuals 91,86 euros de la taxad’incineració).

En uns moments de crisi, com l’actual,aquesta mesura no ens semblàmomentàniament adient, l’Ajuntamentoptà per l’obertura de dues àreesd’aportació, on es recolliran les cincfraccions de recollida selectiva.

Estudiant diferents alternatives, es vadecidir la zona del Rafal dels Polls i laVoltadora.

S’han habilitat les partides pertinents,autoritzacions d’ús i posteriorcondicionament. Esperam que en unperíode molt breu, estiguin enfuncionament.

En el referent als seus horaris s’estanestudiant diferents opcions per podercomplementar l’horari del Parc Verd deSon Llaüt i així poder donar més serveials veïns.

«Les alternatives s’estanexecutant en la mesura de lespossibilitats»

Amb la retirada delscontenidors, nodesapareix l’incivisme

A final del mes d’agost l’Ajuntament varetirar, de forma inesperada i davant lasorpresa dels veïnats, tots elscontenidors de recollida de fems a ForaVila, tant de rebuig com de reciclatge.En un anunci que es va repartirposteriorment, l’Ajuntament proposavacom a única solució als foravilans queduguessin els fems al punt verd de SonLlaüt.

Davant les protestes que això va generar,el govern municipal va canviar de discursi va dir que estaven estudiant solucionsalternatives. Ha passat més de mig anyi les solucions segueixen sense arribar.De moment s’ha constatat que s’estanconstruint des de fa mesos dos puntsverds nous: un a devora la voltadora deCan Andria i l’altra al costat del pou deCan Pere Peu, al camí del Rafal dels

Polls. El problema és que al ritme queavancen les obres la solució es podriatorbar molt a arribar, a no ser que ambmotiu de les properes eleccions peguinuna estirada per poder-ho inaugurarabans de les votacions.

Així i tot els nous punts verds que preténobrir l’Ajuntament plantegen algunsproblemes legals. El punt verd de CanPere Peu incompliria la llei pel fet d’estaral costat d’un pou de subministramentpúblic d’aigua. Per altra banda el puntverd de Can Andria està situat dins unsterrenys que són propietat del PSOE ique estan cedits a l’Ajuntament amb lacondició de destinar-los a zona esportiva.A més no s’ha fet la modificaciónecessària a la normativa urbanística pertal de requalificar el tipus d’ús d’aquestsolar.

La presència de contenidorsa Fora Vila oferia sovint unespectacle penós amb granquantitat d’escombraries i demobles vells que algunsincívics dipositaven al seusvoltants. Després de ladesaparició dels contenidorsel problema no hadesaparegut sinó queúnicament s’ha traslladat. Elsincívics són els mateixos,només que en comptes d’anara abocar deixalles als costatsdels contenidors ara els tirenpels torrents o a la vorera dequalsevol camí.

Aquí teniu algunes imatges deltorrent de Coanegra.

El punt verd en construcció de de fa mesos a Can Andria

14

Acció reivindicativa pel camí de Bunyolaa Alaró

Tallers «Molt perviure»Els membres de la Junta Local del’Associació Espanyola Contra elCàncer a Santa Maria del Camí,encapçalats pel seu president, AntoniCañellas, estan iniciant els tràmits peraconseguir un local que pugui adaptar-se a les seves necessitats per posar enmarxa diversos tallers dirigits a lespersones diagnosticades de càncer dela nostra localitat.

Primera reunió de treball per preparar els tallers de «Molt per Viure» aSanta Maria del Camí.

En un principi es contempla l’opció dedur a terme un taller de teatre i un altrede punt mallorquí, encara que no esdescarten altres activitats, tot això enfunció de l’acollida que tengui lainiciativa. Així, totes aquelles personesinteressades en obtenir més informaciósobre aquestes noves activitats a SantaMaría del Camí i inscriure-s’hi, o quidesitgi col·laborar-hi impartint alguntalller, ho poden fer telefonant al 630914 129.

El passat 19 de març un grup de devers50 persones convocades perl’Associació d’Amics de la Vall deCoanegra i GADMA varen procedir a laneteja d’un tram del camí d’Alaró aBunyola, just abans de la partió de lapossessió des Cabàs.

El tram netejat sempre ha estat obert alpúblic, i hi continua estant, és detitularitat indiscutiblement municipal, toti que l’Ajuntament fa molts d’anys queno se n’ha cuidat ni poc ni gens.

Amb aquesta acció es pretenia unavegada més cridar l’atenció sobre latitularitat pública de la totalitat d’aquestcamí, que just devora el tram netejat

travessa la possessió des Cabàs, tancatper unes barreres que n’impedeixen elpas.

L’Ajuntament en aquesta ocasió vacol·laborar en l’acció reivindicativa cap aell mateix, aportà eines per a poder dura terme la neteja, i a més convidà aberenar als participants a l’acció deneteja. La batlessa en persona vaprendre part de l’esdeveniment, que comés de suposar no es va atrevir ni depensament travessar les barreres de lapartió des Cabàs

15

Aportació de documentació que avala la titularitatpública del camí d’Es CabàsL’associació Amics de la Vall deCoanegra ha presentat a l’Ajuntament deSanta Maria dos documents que fermenencara més la titularitat pública del camídes Cabàs.

1.- Fragment del mapa elaborat pel serveicartogràfic militar de finals del segle XIX,que es troba ubicat al castell de SantCarles de Palma, on es veu claramentsenyalat el camí des Cabàs en el tramen qüestió

2.- Fotocòpia de la inscripció del Registrede Propietat núm. 5 de Palma deMallorca de la finca núm. 3811, fol. 15,llibre 105, tom 3032, corresponent a unapart de la possessió de Son Torrella,propietat de D. Diego Zaforteza Musoles,de l’any, que transcric literalment:

Rústica. Porción de terreno procedente

del predio Son Torrella, término de San-ta María. Mide treinta y cuatrocuarteradas un cuartón y setentadestres que equivalen a veinte y cuatrohectáreas cuarenta y cinco áreas veintecentiáreas. Linda al Norte con cami-no que desde el de Santa María aAlaró va al que conduce de SantaMaría a Buñola, al Oeste con la fincael Cabás, al Sur con el torrente de CouaNegra y tierras de José Matas Busquetsy al Este con el camino de Santa Maríaa Alaró.

Es valora en setenta mil pessetes, i «sesegrega de la finca número tres mildoscientos cuatro, folio trece tomoochenta y tres de Santa Maria inscripcióntercera. Jerónima Ramis y Ramis, viudasin profesión y Pedro Balaguer Tugores,casado, propietario, ambos mayores e

Àngela Candel Coronado

Davant la publicació en el seu mitjà d’unanotícia referida a la meva persona que,per a res s’ajusta a la realitat, agrairiatingui a bé publicar les següentsmatisacions:

1- Que vaig adquirir la propietat, a la quees fa referència a la seva publicació, l’any1992, trobant-se la síquia que discorreper la mateixa, coberta des dels anys60. Per tant, no he fet cap acted’usurpació de domini públic.

2- Que en cap moment m’he servit outilitzat el meu càrrec públic per a

aconseguir o obtenir avantatges o capprivilegi.

3- És lamentable que la persona o per-sones que han instigat la informació pu-blicada ho facin davant la impossibilitatde fer valer els seus drets davant elsjutjats, davant els quals, han hagutd’aplanar-se a les pretensions davant ellsesgrimides.

4- Donat que en tot moment he actuatconforme a la Llei i dret, no entraré mésen el futur, en discussions odisquisicions que es pretengui treure ala llum pública sense el més mínim ri-gor.

CAMI DE SA SIQUIA

Notícia que per a ress’ajusta a la realitat

Aquesta és la resposta de laBatlessa, Rosa Vich, a lespreguntes d’aquesta revistasobre la polèmica del camí dela síquia.

En relació a la pregunta sobre la síquiade Coanegra pens que a la revista QuartCreixent inicialment el que s’exposen sónopinions personals i entram dins termesjurídics dels quals no tenc proudocumentació com a per poder-mepronunciar.

Sí que vull fer constar que, si és el cas,l’Ajuntament no perdrà cap dret.

I en referència a la regidora ÀngelaCandel la meva opinió és que, en cas

d’haver-hi usurpació de domini públic,aquest seria un problema heretat, en capcas provocat per ella.

L’adjudicació de les obres de l’ entubatde la síquia foren l’any 1959 i la comprade la casa l’any 1992, adquirint-la ambel tancament fet i la barrera instal·lada.Quan va procedir al canvi de la barreral’any 1994 ho feu prèvia autorització dela Comissió de Govern i lliurant davantla Secretària un compromís escrit onautoritza «l’entrada lliure al personal del’Ajuntament a efectes d’inspeccions,reparacions i d’altres en la canalitzacióde l’aigua».

Constatar que n’Àngela Candel ésregidora d’aquest Ajuntament a partir del’any 1999.

CAMI DE SA SIQUIA

« No tenc proudocumentació per poder-me pronunciar »

edad de este vecindario, adquirieron laíntegra finca de que esta procede proindiviso y en partes iguales por compraa María de ls Dolores Truyols Villalongasegún dicha inscripción tercera y vendenla porción al principio descrita queconstituye esta finca a Don DiegoZaforteza Musoles, mayor de edad,casado, catedrático de esta vecindadpor precio de treinta y dos mil pesetas».

La data d’aquesta inscripció és de Pal-ma, a dinou de juny de mil nou-centstrenta-sis i correspon a la finca conegudacom ses Fontanelles

En espera que la nostra aportació siguitinguda en compte i pugui ser útil enrelació a l’aclariment definitiu de latitularitat pública d’aquest camí, quedaa la vostra disposició.

Dipòsit Legal: PM-2327-2007Edita: Associació Quart Creixent de Santa Maria del Camí.

Quarter V, nº 19 - 07320 Santa Maria del Camí - Tel 654 01 81 91 - quartcreixent@yahoo.esCreixentQUART

DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

PUBLICACIÓ LOCAL GRATUÏTA D’INFORMACIÓ I OPINIÓ

Els articles només expressen l’opinió dels seus autors. S’autoritza la reproducció dels continguts de la revista sempre que s’indiqui la seva procedència

Quart Creixent, una publicació obertaQuart Creixent és un periòdicplural i obert. El mitjà ideal perinformar i intercanviar opinionssobre temes d’ambit local.

Quart Creixent no té equip deredacció ni linea editorial. Lalinea la fixen a cada númeroaquells que hi col.laboren.

Anima’t aparticipar-hi

quartcreixent@yahoo.es

Anima’t a dir la teva. Si tens problemesper escriure en catalá, et podem ajudar acorregir o a traduir.

L’associació promotora de la revistanomés s’ocupa dels aspectes tècnis ifinancers, i en cap cas dels continguts. Elsarticles només expressen l’opinió delsseus autors.