CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LES … · LOE, CTE i DB 4. D. 55/2009 de condicions...

CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LES NORMATIVES EN LA INTERVENCIÓ EN EDIFICIS EXISTENTS. Edificis d’habitatges Habitabil i tat, Accessibil i tat i Seguretat en cas d’incendi

gener de 2010

© 2010 COAC

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

Avís Legal Tots els drets sobre el treball "Criteris generals d’aplicació de les normatives en la intervenció en edificis existents. Edificis d’habitatges. Habitabilitat, Accessibilitat i Seguretat en cas d’incendi ", incloent-hi el copyright, pertanyen en exclusiva al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). El propòsit d’aquest treball és proporcionar una eina que faciliti l'exercici professional responsable als arquitectes col·legiats, així com a d’altres titulats tècnics que hagin estat expressament autoritzats pel COAC a accedir-hi i utilitzar-lo. Per tant, poden descarregar-se aquest arxiu, imprimir el seu contingut, conservar-ne una còpia al seu ordinador i emprar-lo, sota la seva pròpia responsabilitat, en els seus treballs professionals.

Criteris d’aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d’habitatges existents

V2- gener de 2010 1/15 Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

L’Oficina Consultora Tècnica del COAC, en base a un estudi realitzat per al “Programa d’Intensificació en rehabilitació d’edificis d’habitatges” posa a la vostra disposició aquest treball on, des del punt de vista reglamentari, es contempla la problemàtica d’intervenció en edificis existents i s’apunten criteris per definir l’abast de l’aplicació de la normativa. En aquest primer document es desenvolupen els aspectes relacionats amb les condicions d’habitabilitat, d’accessibilitat i de seguretat contra incendis, conseqüentment hi manca l’estudi des d’altres vessants. ÍNDEX

1. Antecedents

2. Llei 5/2006 Llibre V del Codi Civil de Catalunya

3. LOE, CTE i DB

4. D. 55/2009 de condicions d’Habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

5. Ordenança metropolitana de Rehabilitació

6. Reglamentacions específiques de les diferents instal·lacions

7. Dotació mínima d’instal·lacions dels edificis d’habitatges

ANNEX Quadre resum dels diferents tipus d’intervencions en els edificis d’habitatges existents: Criteris d’aplicació de les normatives d’Habitabilitat, Accessibilitat i Seguretat contra incendi


v2- gener de 2010 3/15 Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LES NORMATIVES EN LA INTERVENCIÓ EN EDIFICIS EXISTENTS 1. Antecedents La intervenció en edificis existents ha estat mancada, des de sempre, d’una normativa tècnica específica degut a la dificultat que suposa la seva regulació, ja que cada edifici parteix d’una situació i problemàtica diferent.

El que és del tot segur, és que una reglamentació redactada des d’una òptica d’aplicació per a la nova construcció serà impossible traspassar-la directament a les obres que es realitzin en edificis existents, fent necessari realitzar l’esforç d’elaborar uns criteris d’aplicació tenint en consideració la compatibilitat amb l’edifici existent i l’abast de la intervenció.

Això no obstant, i amb l’objecte de preservar els drets i deures dels propietaris en règim de comunitat, s’estableix la obligatorietat de conservar tant els elements comuns com els privatius i mantenir en correcte funcionament els serveis i instal·lacions. Un pas endavant és el que fa la Llei del dret a l’Habitatge, Llei 18/2007, quan planteja que els edificis existents s’han d’adequar per tal de garantir el nivell de qualitat exigible en cada moment. En conseqüència, s’hauran de dur a terme intervencions de conservació, millora i noves instal·lacions que requeriran una normativa de referència amb suficient flexibilitat per donar cabuda a les diferents actuacions.

La complexa situació econòmica actual ha portat, entre d’altres, a que sigui en el camp de la rehabilitació i millora on, actualment, es dirigeixen els esforços d’edificació, la qual cosa també ha comportat que aquesta indefinició i manca de claredat normativa es posi més de manifest.

Val a dir, que des d’algunes Administracions ja hi ha hagut la voluntat de potenciar la possibilitat d’intervenir en edificacions sota criteris de seguretat, millora i adequació de les condicions existents i algunes reglamentacions ho recullen de forma més o menys contundent.

Algunes de les normatives més recents es plantegen els diferents graus d’intervenció en els edificis existents i fan una primera aproximació de l’aplicació de la normativa a les mateixes contemplant possibles excepcions. Cal tenir present que aquestes normatives i reglamentacions tècniques provenen de diferents Administracions i de diferents Ministeris, amb la conseqüent falta de transversalitat i que és l’edifici el que ha de tenir les prestacions que els hi doni resposta a totes elles. A continuació s’exposa uns criteris d’aplicació de les normatives en el camp de la intervenció en edificis existents, des de la lectura acurada de les mateixes.

Codi Civil de Catalunya LOE, CTE i DBs Decret d’habitabilitat Ordenança Metropolitana de Rehabilitació Reglamentacions especifiques de les diferents instal·lacions. (Veure document “Criteris d’aplicació de la normativa vigent a les instal·lacions existents”)



ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

2. Llei 5/2006 Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La Llei 5/2006 especifica quins són els elements comuns i privatius dels edificis regulant els drets i deures dels propietaris pel que fa a les intervencions en els edificis en règim de comunitat de propietaris. Elements comuns i privatius dels edificis d’habitatge

Elements comuns de l’edifici (Art. 553-41)

- Solar, jardins, piscines - Estructures, façanes, cobertes - Vestíbuls, escales i ascensors - Antenes i, en general, les instal·lacions i els serveis situats parets enfora dels elements

privatius que es destinen a l’ús comunitari o a facilitar l’ús i el gaudi dels dits elements privatius.

Elements privatius (Art. 553-33)

- Habitatges - Locals i - Espais físics, que poden ésser objecte de propietat separada i que tenen independència funcional

perquè disposen d’accés propi a la via pública, sigui directe sigui a través d’un element comú de gaudi no restringit.

Drets i deures dels propietaris en les intervencions en els edificis d’habitatge

Intervencions en els elements comuns

→ Obres de conservació i manteniment dels elements comuns La comunitat ha de conservar els elements comuns de l’immoble i mantenir en funcionament correcte els serveis i instal·lacions. Els propietaris han d’assumir les obres de conservació i reparació necessàries.

→ Incorporació de nous serveis o noves instal·lacions en els elements comuns

(Art. 553-25, 30 i 44)

Requereix l’acord per vot favorable de la majoria dels propietaris:

- Innovacions per a la seguretat de l’immoble - Instal·lar infraestructures comunes - Connectar els serveis de banda ampla - Individualitzar el mesurament de consums d’aigua, gas o electricitat - Altres acords que siguin relatius a innovacions físiques en l’edifici que afectin a

l’estructura o al configuració exterior, o a la construcció de piscines i instal·lacions recreatives.

→ Vinculació dels acords:

- Obliguen i vinculen a tots els propietaris, però: - No obliga ni vincula als propietaris dissidents: si el valor total de la despesa

acordada és superior a la quarta part del pressupost anual de la Comunitat.



ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

- Exoneració: si s’ha impugnat judicialment i s’obté una sentència favorable.

* Els acords que disminueixin les facultats d’ús i gaudi de qualsevol propietari requereixen que aquest els consenti expressament.

Intervencions en els espais privatius (Art. 553-36)

→ Els propietaris dels elements privatius poden fer obres de conservació i reforma sempre que:

- no perjudiquin als altres propietaris i a la comunitat, - no disminueixin la solidesa de l’edifici - no alterin la composició o l’aspecte exterior del conjunt

→ S’han de comunicar prèviament al president de la comunitat (o si s’escau, a l’administrador)

→ Si l’obra comporta modificacions dels elements comuns: s’ha d’aprovar per majoria. → La comunitat pot exigir la reposició a l’estat original dels elements comuns alterats

sense el seu consentiment. Silenci positiu: 6 anys des de que es van acabar les obres. 3. LOE, CTE i DB LOE: Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació (BOE 6-11-99)

art. 2: Àmbit d’aplicació

1 “Esta Ley es de aplicación al proceso de edificación, entendiendo por tal la acción y el resultado de construir un edificio de carácter permanente, público o privado, cuyo uso principal esté comprendido en los siguientes grupos: a) .....

.....

2 “Tendrán la consideración de edificación, a los efectos de lo dispuesto en esta Ley, y requerirán un proyecto según lo establecido en el artículo 4, las siguientes obras:

a) Obras de edificación de nueva construcción, excepto aquellas construcciones de escasa entidad constructiva y sencillez técnica que no tengan, de forma eventual o permanente, carácter residencial ni público y se desarrollen en una sola planta

b) Obras de ampliación, modificación, reforma o rehabilitación que alteren la configuración arquitectónica de los edificios, entendiendo por tales las que tengan carácter de intervención total o las parciales que produzcan una variación esencial de la composición general exterior, la volumetría, o el conjunto del sistema estructural, o tengan por objeto cambiar los usos característicos del edificio.

c) Obras que tengan el carácter de intervención total en edificaciones catalogadas, o que dispongan algún tipo de protección de carácter ambiental o histórico-artístico, regulada a través de norma legal o documento urbanístico y aquellas otras de carácter parcial que afecten a los elementos o partes objeto de protección.

3 “Se consideran comprendidas en la edificación sus instalaciones fijas y el equipamiento propio, así como los elementos de urbanización que permanezcan adscritos al edificio.”:



ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

art. 3: Requisits bàsics de l’edificació 1 “Con el fin de garantizar la seguridad de las personas, el bienestar de la sociedad y la

protección del medioambiente, los edificios deberán proyectarse, construirse, mantenerse y conservarse de tal forma que se satisfagan los requisitos básicos siguientes:

a) Relativos a la funcionalidad .....

b) Relativos a la seguridad .....

c) Relativos a la habitabilidad .....

2 “El Código Técnico de la Edificación es le marco normativo que establece las exigencias básicas de calidad de los edificios y de sus instalaciones, de tal forma que permite el cumplimiento de los anteriores requisitos básicos

..... “El Código Técnico podrá completarse con las exigencias de otras normativas dictadas por las Administraciones competentes y se actualizará periódicamente conforme a la evolución de la técnica y la demanda de la sociedad”

Disposició final segona: Autorització al Govern per a l’aprovació d’un Codi Tècnic de l’Edificació

“Se autoriza al Gobierno para que, mediante Real Decreto y en el plazo de dos años a contar desde la entrada en vigor de esta Ley, apruebe un Código Técnico de la Edificación que establezca las exigencias que deben cumplir los edificios en relación con los requisitos básicos establecidos en el artículo 3, apartado 1b) y 1c).

…….

▪ CTE: RD 314/2006 Codi Tècnic de l’Edificació (BOE 28-03-06)

Part I art. 2: Àmbit d’aplicació

1.- El CTE, serà d’aplicació a les obres i edificis segons els termes establerts a la LOE, i amb les limitacions que en el mateix es determinen, a les edificacions públiques i privades....

2.- El CTE, s’aplicarà a les obres de nova construcció, excepte aquelles construccions amb senzillesa tècnica i d’escassa entitat constructiva, que no tinguin caràcter residencial o públic, ja sigui d’una forma eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin a la seguretat de les persones.

3. Igualment el CTE s’aplicarà a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que es realitzin en edificis existents, sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, en el seu cas, en el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. La possible incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar en el projecte i, en el seu cas, compensar-se amb mesures alternatives que siguin tècnica i econòmicament viables.

4. A aquest efectes s’entendrà per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte actuacions tendents a aconseguir algun dels següents resultats: a) la adequació estructural, considerant com a tal les obres que proporcionin a l’edifici

condicions de seguretat constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica

b) la adequació funcional, entenen com a tal la realització de les obres que proporcionin a l’edifici millors condicions respecte als requisits bàsics als que es refereix aquest CTE. Es consideren, en qualsevol cas,obres per a l’adequació



ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

funcional de l’edifici, les actuacions que tinguin per finalitat la supressió de barreres i la promoció de l’accessibilitat, d’acord a normativa vigent

c) la remodelació d’un edifici amb habitatges que tingui per objecte modificar la superfície destinada a vivenda o modificar el nombre d’aquestes, o la remodelació d’un edifici sense habitatges amb la finalitat de crear-los

5. S’entendrà que una obra és de rehabilitació integral quan tingui per objecte actuacions dirigides a tots als fins descrits en aquest apartat.

El projectista haurà d’indicar a la memòria del projecte en quin dels supòsits esmentats inscriu les obres projectades i si aquestes inclouen, o no, actuacions en l’estructura preexistent; entenent-se, en cas negatiu, que les obres no impliquen el risc de danys citats en l’art. 17.1.a) de la LOE.

6. En qualsevol canvi d’ús característic d’un edifici o establiment existent caldrà comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE.

..

Observacions La lectura acurada dels diferents àmbits d’aplicació del CTE i la concatenació dels mateixos, mantenint el rang de cada un d’ells pot ajudar a definir sota quin marc legal s’emparen les diferents intervencions, podent produir-se un buit legal, cosa que no és nova en l’àmbit de la rehabilitació. El CTE, és un Codi de gran envergadura amb un pes específic important i per tant ja sembla raonable que s’apliqui, segurament també amb les limitacions admeses, en les actuacions en edificis existents quan aquestes afecten la totalitat de l’edifici o gran part del mateix.

Per altra banda, podent estar fora de l’àmbit del CTE, pot passar que alguna altra normativa, remeti al compliment de la normativa vigent en alguns conceptes fent d’aplicació el DB corresponent i el seu àmbit d’aplicació.

El que no cal perdre de vista en cap moment, és que independentment del marc jurídic que empari la intervenció, aquesta sempre es fa amb l’objectiu de produir unes millores a l’edificació existent i conseqüentment un major grau d’adequació a les exigències de qualitat actuals.


v2- gener de 2010 8/15

Quadre resum de l’àmbit d’aplicació de la LOE i el CTE

LOE, art. 2 de la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació CTE, art. 2 de la Part I del RD 314/2006

PROCÉS D’EDIFICACIÓ

- La LOE és aplicable al procés de l’edificació entès com l’acció i el resultat de construir un edifici de caràcter permanent públic o privat (...).

- Les obres d’edificació requereixen un projecte segons allò que estableix l’article 4.

- Es consideren compreses en l’edificació: * les seves instal·lacions fixes i

* l’equipament propi, així com

* els elements d’urbanització que estiguin adscrits a l’edifici.

- El CTE serà d’aplicació, en els termes establerts a la LOE i amb les limitacions que en ell mateix es determinen, a les edificacions públiques o privades els projectes de les quals hagin de disposar de la corresponent llicència o autorització legalment exigible.

USOS DELS EDIFICIS (1)

- Edificis de caràcter permanent, públic o privat, l’ús principal dels quals estigui comprés en els grups següents:

a) Administratiu Sanitari Religiós Residencial en totes les seves formes Docent Cultural

b) Industrial (...) c) Totes les altres edificacions els usos de les quals no estiguin expressament esmentats en els grups anteriors.

- La classificació dels edificis i de les seves zones s’atendrà: allò que disposa l’article 2 de la LOE, tot i que, en determinats casos, en els Documents Bàsics (1) del CTE, es podran classificar els edificis i les seves dependències d’acord amb les característiques específiques de l’activitat a la que vagin a dedicar-se amb la finalitat d’adequar les exigències bàsiques als possibles riscos associats a les esmentades activitats.

a) Obres de nova construcció -Excepció: Construccions d’escassa entitat

constructiva, que no tinguin, de manera eventual o permanent, caràcter de residencial ni públic i que siguin d’una sola planta.

- Excepció: Construccions de senzillesa tècnica i d’escassa entitat

constructiva, que no tinguin caràcter de residencial o públic, ja sigui de forma eventual o permanent, que es desenvolupin en una sola planta i no afectin a la seguretat de les persones.

b) Obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica dels edificis;

S’entenen d’aquesta manera les que: - tinguin caràcter d’intervenció total

- les Intervencions parcials que produeixin una variació essencial de

- la composició general exterior - la volumetria - el conjunt dels sistema estructural

- tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici

- El CTE s’aplicarà a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació (2) que es realitzin en edificis existents:

- Sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció.

- La possible incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar en el projecte i, si s’escau, compensar amb mesures alternatives que siguin viables tècnicament i econòmica.

- En qualsevol canvi d’ús característic d’un edifici o establiment existent s’haurà de comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE.

CONSIDERACIÓ D’EDIFICACIÓ

c) Obres en edificacions catalogades o que disposin d’algun tipus de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic que tinguin el caràcter de:

- Intervenció total - Intervencions parcials que afectin els elements

o les parts objectes de protecció.

- El CTE s’aplicarà a les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació (2) que es realitzin en edificis existents:

- Sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció i, si s’escau, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats.

- La possible incompatibilitat d’aplicació s’haurà de justificar en el projecte i, si s’escau, compensar amb mesures alternatives que siguin viables tècnicament i econòmica.

(1) La LOE només relaciona uns usos, però no els defineix. En els Annexes de Terminologia dels Document bàsics DB SI i DB SU es defineixen els usos: Administratiu, Aparcament, Comercial, Docent, Sanitari (Hospitalari), Pública Concurrència, Residencial Habitatge i Residencial Públic.

(2) El CTE contempla per obres de rehabilitació aquelles que tinguin per objecte algun dels següents resultats: a) adequació estructural: proporciona seguretat constructiva, de forma que quedi garantida la seva estabilitat i resistència mecànica b) adequació funcional: proporciona millors condicions respecte als requisits bàsics als que es refereix el CTE. Es consideren, en qualsevol cas, les de

supressió de barreres arquitectòniques i promoció de l’accessibilitat, d’acord a normativa vigent. c) remodelació d’un edifici amb habitatges: té com a objecte modificar la superfície destinada a habitatge o modificar el nombre d’aquestes, o la remodelació d’un edifici sense habitatges que tingui per finalitat crear-los

S’entén que una obra és de rehabilitació integral quan tingui per objecte actuacions que tendeixin a tots els fins descrits anteriorment.

Criteris d’aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d’habitatges existent

v2- gener de 2010 9/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

DB: Documents Bàsics que conformen la part II del CTE Cada un dels DB, defineix en el seu apartat 1 de Generalitats, l’àmbit d’aplicació que a continuació s’exposa:

DB SE Resistència i Estabilitat i Aptitud de servei

Nova construcció A tots els edificis de nova construcció, inclòs els de caràcter provisional. (Article 1.1. del DB SE)

Canvi d’ús Caldrà comprovar el compliment de les exigències bàsiques del CTE, encara que no impliqui necessàriament la realització d’obres (Art. 2 Part 1 del CTE)

Reformes en edificis existents

En l’avaluació estructural es pot tenir en compte un període de servei reduït i considerar acceptables certs riscos que tinguin una possibilitat de succeir molt baixa i/o en cas de que succeeixin tinguin conseqüències suficientment petites. L’acceptació de riscos obliga a l’adopció de mesures d’inspecció i control addicionals.

Els riscos acceptats constaran a la Memòria (Annex D 3.4 del DB SE)

Edificis existents

Reforç estructural Es dissenyarà i dimensionarà amb les especificacions del CTE com a nova construcció (annex D.8.3 del DB SE).

DB SI Seguretat en cas d’incendi

EDIFICIS - Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. - S’exclouen els edificis, establiments i zones d’ús industrial als que sigui

aplicable el RSCIEI. - Usos definits a l’Annex DB SI A Terminologia

Nova construcció, ampliació, modificació, rehabilitació - Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE.

- Es manté l’ús: - S’aplica als elements afectats per la reforma sempre que això suposi una més gran adequació al DB SI.

- Altera l’ocupació o la distribució respecte dels elements d’evacuació:

- El DB SI s’haurà d’aplicar també a aquests elements d’evacuació.

- Afecta els elements constructius que suporten les instal·lacions de PCI:

- Aquestes instal·lacions s’hauran d’adequar al DB SI.

Reforma

- En qualsevol cas: - No es podrà reduir les condicions de seguretat preexistents quan aquestes siguin menys estrictes que les del DB SI.

- Afecta a una part de l’edifici: - El DB SI s’aplica únicament a aquesta part, així com als elements d’evacuació fins a l’espai exterior segur.

- Excepció: en edificis d’habitatge en que es canviï a ús habitatge zones destinades a qualsevol altre no cal aplicar el DB SI als elements d’evacuació.

Canvi d’ús

- Afecta a tot l’edifici: - El DB SI s’ha d’aplicar completament.

Edificis protegits Es contempla la singularitat dels mateixos, admetent solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible.

DB SU Seguretat d’Utilització

Àmbit d’aplicació - Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. - Específic DB SU: per a cada secció i, en alguns casos, per a cada apartat - La protecció front als riscos relacionats amb la seguretat i la salut en el treball, amb les

instal·lacions, zones dedicades a serveis de manteniment dels edificis fet per personal especialitzat, es regularan per les pròpies reglamentacions

- Edificis protegits Es contempla la singularitat dels mateixos, admetent solucions alternatives per aconseguir la major adequació possible.

- Reforma en la que es manté l’ús: - aplicació del DB als elements modificats per la reforma (sempre que suposi una millor adequació a les condicions de seguretat que fixa el DB)

Intervenció en edificis existents

- Canvi d’ús d’una part de l’edifici; - Ampliació d’un edifici existent:

- aplicació del DB només a la part afectada.


v2- gener de 2010 10/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

DB HE Estalvi d’energia: Aplicació específica per cada secció

HE 1 Limitació de la demanda energètica

• Edificis de nova construcció • Modificacions, reformes o rehabilitacions d’edificis existents

amb una superfície útil superior a 1000 m2 i on es renovi més del 25% del total dels seus tancaments.

S’exclouen: - Edificacions obertes - Edificis protegits - Edificis per activitats religioses - Construccions provisionals: ús ≤ 2 anys. - Ús industrial - Edificis aïllats Su ≤ 50 m2.

HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

• Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE. S’aplica el RITE vigent.

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

• Edificis de nova construcció • Rehabilitació d’edificis existents amb una superfície útil superior

a 1000 m2, i on es renovi més del 25% de la superfície il·luminada.

• Reformes de locals comercials i d’edificis d’ús administratiu on es renovi la instal·lació d’il·luminació.

S’exclouen: - Edificis valor històric-artísitc. - Construccions provisionals: ús ≤ 2 anys. - Ús industrial - Edificis aïllats Su ≤ 50 m2 - Interior de l’habitatge - Enllumenat d’emergència

HE 4 Contribució solar mínima d’ACS • Edificis de nova construcció amb demanda d’ACS ≥ 50 l/dia a 60ºC. • Rehabilitació d’edificis existents amb demanda d’ACS ≥ 50 l/dia

a 60ºC. • Edificis de nova construcció i rehabilitació d’edificis existents amb

climatització de piscina coberta

• Existeixen reduccions i alternatives (art. 1.1 del DB HE4)

HE 5 Contribució solar fotovoltàïca • Edificis dels usos indicats i quan superin els límits de superfície construïda:

- Hipermercats Sc > 5000 m2 - Multibotiques Sc > 3.000 m2 - Centres d’oci Sc > 3.000 m2 - Nau d’emmagatzematge Sc > 10.000 m2 - Administratius Sc > 4.000 m2 - Hotels i hostals Sc > 100 llits - Hospitals i clíniques Sc > 100 llits - Pavellons de recintes firals Sc > 10.000 m2

• Existeixen reduccions i alternatives (art. 1.1 del DB HE5)


v2- gener de 2010 11/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

DB HS Salubritat: Aplicació específica per cada secció

HS 1 Humitats en la construcció • Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE

HS 2 Eliminació de residus

• Edificis d’habitatges de nova construcció

• Edificis i locals amb altres usos: s’aplicaran criteris similars (aquest DB HS2 no els fixa).

HS 3 Qualitat de l’aire interior • En edificis d’habitatges:

- Interior de l’habitatge

- Magatzems de residus

- Trasters

- Aparcaments

• En edificis de qualsevol altre ús:

- Aparcaments

• En locals d’altres tipus: s’aplicaran criteris similars però aquest DB HS3 no els fixa

HS 4 Subministrament d’aigua • Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE

• Ampliacions, modificacions, reformes o rehabilitacions de les instal·lacions existents, quan s’amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació.

HS 5 Evacuació d’aigües residuals • Edificis inclosos en l’àmbit d’aplicació general del CTE.

• Ampliacions, modificacions, reformes de les instal·lacions existents, quan s’amplia el número o la capacitat dels aparells receptors existents a la instal·lació.


v2- gener de 2010 12/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

4. Nou Decret de condicions d’Habitabilitat, D. 55/2009 ( 1 ) ▪ Obres de gran rehabilitació(2) (disposició addicional 1a)

s’assimilen a obra nova les que comporten l’enderrocament de l’edifici, salvant-ne únicament les façanes. Se’ls hi aplicarà les condicions de l’annex 1 (nova construcció), amb l’excepció de l’apartat que fa referència a l’alçada lliure entre forjats de plantes (es fixa una alçada mínima de 2.70m)

La resta d’obres definides per la Llei del Dret a l’Habitatge com a gran rehabilitació hauran de garantir les condicions de l’annex 2 (usat o preexistent)

▪ Reconversió de l’ús original de l’edifici al d’habitatge (disposició addicional 2a)

en > 50% de la seva superfície sobre rasant: Se’ls hi aplicarà les condicions de l’annex 1 (nova construcció), amb l’excepció de l’apartat que fa referència a l’alçada lliure entre forjats de plantes que fixa una alçada mínima de 2.70m

en ≤ 50% de la seva superfície sobre rasant Se’ls hi aplicarà les condicions dels apartats 1 i 3 de l’annex 1 (nova construcció)

apartat 1 Definicions apartat 3 Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges

▪ Divisió d’habitatges preexistents (disposició addicional 3a)

al dividir un habitatge usat, es considerarà, pels habitatges resultants

Un dels resultants com a usat: condicions de l’annex 2 (usat o preexistent),amb la singularitat que ha de garantir una Su ≥ 40m2

La resta d’habitatges:

Se’ls hi aplicarà les condicions dels apartats 1 i 3 de l’annex 1 (nova construcció)

apartat 1 Definicions apartat 3 Condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges

(1) Estructuració del Decret 55/2009 de “Condicions d’Habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat”

- articulat, disposicions addicionals i disposicions transitòries - Annex 1 “Condicions d’habitabilitat dels Habitatges de nova construcció” * apartat 1: definicions * apartat 2: condicions d’habitabilitat exigibles als edificis d’habitatges * apartat 3: condicions d’habitabilitat exigibles als habitatges - Annex 2 “Condicions d’habitabilitat en els habitatges usats o preexistents

(2) Gran rehabilitació (Llei 18/2007 del Dret a l’Habitatge art. 3 Definicions) El conjunt d’obres que constitueixen en l’enderrocament d’un edifici, salvant-ne únicament les façanes, o constitueixen una actuació global que afecta l’estructura o l’ús general de l’edifici o l’habitatge rehabilitat


v2- gener de 2010 13/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

5. Ordenança Metropolitana de Rehabilitació (BOP 15-05-1985) Aquesta, és una ordenança pionera ja que en el seu dia va voler donar una resposta homogènia a les diferents actuacions en edificis existents, fixant uns criteris d’intervenció. ▪ Classificació de les actuacions de rehabilitació

Operacions de Rehabilitació actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim A d’habitabilitat definit pel D 346/1983 o un altre superior, per a totes les condicions que el determinen.

(el subjecte d’aplicació d’una operació de rehabilitació és només per aquell que no compleix el nivell mínim d’habitabilitat)

segons el nivell d’habitabilitat aconseguit

Obres de millora específica

actuacions destinades a aconseguir el nivell mínim A d’habitabilitat definit pel D 346/1983 o un altre superior, per alguna però no totes les condicions que el determinen.

(el subjecte d’aplicació d’una Obra de Millora Específica és tant per aquell que inicialment no compleix el nivell mínim d’habitabilitat, com pel que ja el compleix)

segons el tipus d’obra Grau Alt comporta obres en els fonaments, en els elements que fan una funció estructural, o en l’estructura de qualsevol altre element que formi part del cos de l’edificació.

(cos de l’edificació: el buc que el defineix com a tal i està format pels fonaments, l’estructura i els tancaments)

Grau Mitjà comporta obres en els elements del cos de l’edificació que no són considerats estructurals, obres que afecten les instal·lacions i els equipaments comuns i la redistribució generalitzada d’espais.

Grau Baix comporta obres en les instal·lacions particulars, l’equip fix (higiènic de cuina, rentada de roba), les relacionades amb els acabats i les obres interiors en habitatges i locals .

▪ Algunes consideracions de les obres per a les Operacions de Rehabilitació

augment de volum, increment del nombre d’habitatges, canvi d’ús

La part de l’actuació considerada de nova edificació es regiran per les condicions d’habitabilitat fixades per les OOMME. (amb algunes excepcions). La resta es regirà pels nivells mínims d’habitabilitat (nivell A d’habitabilitat D 346/1983)

Es fan consideracions particulars per les dimensions dels patis, les noves obertures als mateixos, la prolongació d’aquests, l’amplada de les escales, dotació d’ascensor....)

la resta d’actuacions no considerades a l’apartat anterior

nivell mínim A d’habitabilitat definit pel D 346/1983 (amb algunes limitacions)


v2- gener de 2010 14/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

6. Reglamentacions especifiques de les diferents instal·lacions

La reglamentació específica en matèria instal·lacions comença a finals dels anys 60 (Ley 49/66 sobre Antenas colectivas). Amb anterioritat, els edificis d’habitatges només estaven subjectes a certs requeriments de salubritat establerts en les “Condiciones higienico-sanitarias de las viviendas” de l’any 1944. A partir de la dècada dels 70 es regulat molt: es publiquen les normatives bàsiques sobre instal·lacions interiors d’aigua, d’electricitat, de gas i d’ascensors, el conjunt de normes tecnològiques de l’edificació, els reglaments d’instal·lacions de calefacció, les normes d’incendis, etc. En els darrers anys s’unifiquen criteris en el marc de la Unió Europea tant a nivell de normes de disseny com de productes de la construcció i apareixen els decrets que desenvolupen directives europees i s’acusa la tendència a remetre a normes UNE – EN. En el cas concret d’Espanya, desplegant de la Llei d’Ordenació de l’Edificació, el Ministerio de Vivienda va aprovar pel RD 314/2006 el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) que conté els documents d’aplicació per complir els requisits de seguretat i habitabilitat exigits als edificis. El Codi tècnic, inclou condicions específiques per a les instal·lacions de subministrament d’aigua potable i d’evacuació d’aigües residuals, de qualitat de l’aire interior, de recollida i evacuació de deixalles, de seguretat en cas d’incendi i protecció al llamp i per a les instal·lacions d’energia solar tant tèrmica com fotovoltaica. També en el marc de l’estalvi d’energia i la reducció d’emissions de CO2, s’han aprovat normes d’eficiència energètica que van des del CTE HE Estalvi d’energia, passant pel RITE RD 1027/2007 a la “Certificació de l’Eficiència energètica del edificis (RD 47/2007). Amb aquest panorama és habitual que els edificis construïts fa temps no compleixin la majoria d’aspectes a la normativa actual; tanmateix, si cal apuntar propostes d’intervenció, un dels objectius principals serà que les instal·lacions s’adeqüin en tot el que sigui possible a la normativa vigent encara que es faci amb una especial sensibilitat pel fet d’intervenir en un edifici existent. Per exemple, les normatives d’instal·lacions de gas i la de protecció contra incendis consideren d’una manera especial l’actuació en edificis existents i flexibilitzen el nivell d’exigència.

Les normes més exigents corresponen a les instal·lacions que poden afectar a la seguretat de les persones com les de combustible, electricitat o ascensors. Tanmateix, d’altres instal·lacions que incideixen en la qualitat ambiental de l’edifici i també poden provocar humitats en els elements constructius, com és el cas del sanejament i l’evacuació, no han tingut una regulació específica fins a la publicació del CTE (RD 314/2006). Cal tenir en compte que qualsevol intervenció feta a les instal·lacions que impliqui un tràmit amb la Companyia subministradora (canvi de potència contractada, canvi d’ús, col·locació d’un equip elèctric nou com per exemple l’ascensor, etc.) implicarà l’adequació d’aquelles a la normativa vigent. Com a resultat, sovint es pot observar que en una mateixa instal·lació conviuen les parts noves amb les antigues i, fins i tot obsoletes. Convé tenir en compte que en la majoria de noves reglamentacions les exigències de manteniment i inspecció es fa extensiva a les instal·lacions d’edificis existents (Ascensors, RITE, Reglament de combustibles, REBT 02). També cal considerar que en l’àmbit de les instal·lacions intervenen agents externs com els tècnics i instal·ladors especialitzats i que les instal·lacions passen per diversos controls i inspeccions. Aquest procés permet detectar errors i repartir les responsabilitats.


v2- gener de 2010 15/15

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

S’adjunta un llistat actualitzat de normatives d’instal·lacions a l’edificació, del que convé destacar, per la seva incidència en edificis nous i existents, EL Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i el nou Reglament d’Instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE, RD 1027/2007).

7. Dotació mínima d’instal·lacions dels edificis d’habitatge (D. 55/2009 Condicions mínimes d’habitabilitat)

Habitatge usat D. 55/2009 Altres reglamentacions

Subministrament d’aigua: freda i calenta Evacuació d’aigües residuals Instal·lació elèctrica Aparell de cocció elèctric o a gas Ventilació de cuina i cambra higiènica

Habitatge nou

Subministrament d’aigua: freda i calenta CTE DB HS 4

Captadors solars per aigua calenta sanitària CTE DB HE 4; D. d’Ecoeficiència

Evacuació d’aigües residuals CTE DB HS 5

Instal·lació elèctrica Reglament Electrotècnic Baixa Tensió (REBT)

Aparell de cocció elèctric o a gas REBT, Reglament Combustibles Gasosos Extracció mecànica de l’aparell de cocció CTE DB HS 3 Ventilació de cuina i cambra higiènica CTE DB HS 3

Ventilació general de l’habitatge CTE DB HS 3

Previsió de xemeneies per a calderes estanques

Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis, RITE (RD 1027/2007)

Infraestructures de telecomunicacions RD Llei 1/98

Porter electrònic Ascensor Llei 18/2007 del Dret a l’habitatge;

D. 135/95 Codi d’accessibilitat de Catalunya


v2- gener de 2009

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

D

.L. B

-115

09-2

010

ANNEX

Quadre resum dels diferents tipus d’intervencions en els edificis d’habitatges existents. Criteris d’aplicació de les normatives d’Habitabilitat, Accessibilitat i Seguretat contra incendi

Criteris generals

Encara que l’àmbit d’aplicació de les diferents reglamentacions en edificis existents és molt indeterminat i en alguns casos inexistent, s’entén que qualsevol intervenció sempre es farà amb l’objectiu de produir unes millores a l’edificació amb el sobreentès de no reduir les condicions de seguretat preexistents i per tant, qualsevol actuació que es faci serà tendent a aconseguir una major adequació i millora de l’edificació, i el referent a assolir o a aproximar-se és el de la normativa vigent.

Així doncs, en aquelles intervencions que no els hi sigui d’aplicació les exigències d’obra nova, es recomana tenir-les en consideració i incorporar-les en la mesura que sigui possible.

Criteris d’aplicació de la normativa en la intervenció en edificis d’habitatges existents: Habitabilitat, Accessibilitat i Seguretat en cas d’incendi 1/5

Oficina Consultora Tècnica. COAC v2 – gener de 2010

DIFERENTS TIPUS D’INTERVENCIONS EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES

Intervencions generals DADES PRÈVIES NORMATIVA HABITABILITAT ACCESSIBILITAT INCENDI CTE

GRAN REHABILITACIÓ conjunt d’obres que consisteixen en l’enderrocament d’un edifici, salvant-ne únicament una façana. (Llei de l’habitatge, D. Habitabilitat)

Similar a obra nova s’exceptua l’alçada entre forjats.

Similar a obra nova

Similar a obra nova Similar a obra nova

REHABILITACIÓ INTEGRAL Adequació funcional, estructural i modificació del nombre d’habitatges. (definició CTE) *(Com a habitatges usats el nombre d’entitats inicials i com a habitatge nous, els que surtin de més, podent provenir de la divisió d’habitatges)

Concepte de millora(1)

Elements comuns com a preexistent

Interior habitatges * com a habitatge usat com a habitatge nou (excepte un en el cas de subdivisió d’un habitatges)


Elements comuns com a preexistent No cal aplicar el D.135/95.

Interior habitatges habitatges usat: no hi ha requisits

habitatge nou: practicable (D 55/09)

Als elements afectats per la reforma sempre que impliqui més adequació al DB SI.

No es reduiran les condicions preexistents si són menys estrictes que el DB SI.

S’aplica el CTE, amb les limitacions dels DBs i contemplant possibles solucions alternatives.

DB SU Als elements afectats per la reforma sempre que millorin les condicions de seguretat existents.

INTERVENCIONS TOTALS sense arribar a gran rehabilitació o rehabilitació integral, intervenció generalitzada amb possibles modificacions del nombre i/o configuració dels habitatges i de la configuració dels elements comuns. (àmbit CTE)



Interior habitatges com a obra nova: tots els resultants menys un

com a habitatge usat només un



No cal aplicar el D.135/95.

Interior habitatges habitatges nou: practicable

habitatges usat: no hi ha requisits


No reduiran les condicions preexistents si són menys estrictes que el DB SI.

S’aplica el CTE, amb les limitacions dels DBs i contemplant possibles solucions alternatives.


INTERVENCIONS DE CAIRE GENERAL Es manté l’ús, el nombre d’habitatges i la configuració dels elements comuns. (CTE)

Estat actual Elements comuns: * vestíbul * escala * Accés als

habitatges i locals * patis * façana * estructura * ascensor * instal·lacions

Habitatges * Configuració * Programa * Equips

Doc. gràfica * plànols * fotografies * croquis

Urbanística Planejament

Edificació Habitabilitat Ordenances Accessibilitat Seguretat en cas d’incendi Implicacions amb el CTE

Administrativa Títol V Codi Civil Llei Propietat Horitzontal

Finançament Convenis, ajuts i subvencions .....



Interior habitatges

com a habitatge usat



No cal aplicar el D.135/95.

Interior habitatges habitatges usat: no hi ha requisits


No es reduiran les condicions preexistents si són menys estrictes que DB SI.


(1) Es recomana tenir en consideració les exigències d’obra nova d’habitabilitat i accessibilitat i incorporar-les en la mesura que sigui possible.



DIFERENTS TIPUS D’INTERVENCIONS EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES

Intervencions generals DADES PRÈVIES NORMATIVA HABITABILITAT ACCESSIBILITAT INCENDI CTE

Segons la sup. sobre rasant (S) que es reconverteixi:

Elements comuns com a obra nova si

S > 50% no cal adequar si

S ≤ 50%

Elements comuns itinerari practicable: Canvi d’ús de tot l’edifici

no cal adequar : Canvi d’ús parcial

* Excepció: canvi d’ús d’un local a local d’ús públic caldrà adequar el seu itinerari d’accés al D.135/95.

Si és de tot l’edifici, s’ha d’adequar totalment al DB SI.

Elements comuns Edifici d’habitatges:

local a habitatge: no cal adequar els recorreguts d’evacuació

en la resta de casos: s’aplica el DB SI a la part afectada pel canvi d’ús i als elements d’evacuació que la serveixen.

Edifici d’altres usos: s’aplica el DB SI a la part afectada pel canvi d’ús i als elements d’evacuació que la serveixen.

Si és de tot l’edifici, s’ha d’adequar totalment al CTE.

DB SU A la part afectada pel canvi d’ús

CANVI D’ÚS en funció de la superfície sobre rasant (S) que es reconverteixi de l’ús original a habitatge. (D. Habitabilitat, CTE)



Habitatges * Configuració * Programa *

Doc. gràfica * plànols * fotografies

* croquis





Interior habitatges com a obra nova sempre

Interior habitatges practicable (D 55/09)

sempre

Interior habitatges S’aplica DB SI.



DIFERENTS TIPUS D’INTERVENCIONS EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES Es manté l’ús i es canvia el nombre d’habitatges o hi ha Δ de superfície DADES PRÈVIES NORMATIVA HABITABILITAT ACCESSIBILITAT INCENDIS CTE DB SU

Elements comuns no cal adequar (1)

Elements comuns no cal adequar (1)

Elements comuns Concepte de millora (2) (3)

Elements comuns Concepte de millora(2)

SUBDIVISIÓ D’UN HABITATGE

Interior habitatges com a obra nova: tots els resultants menys un (1)

com a habitatge usat només un (1) (té condicions de sup. mín.)

Interior habitatges habitatge nou: practicable

habitatges usat: no hi ha requisits

Interior habitatgesConcepte de millora(2)

Interior habitatges Concepte de millora(2)

Elements comuns condicions segons limitacions de l’edifici.

* remunta: ampliació habitatge existent a la planta inferior

* remunta: creació d’un habitatge nou

Elements comuns com a preexistent No cal itinerari practicable

Cal aplicar el Decret 135/95 si la remunta es fa sobre un edifici posterior a 1991.

Elements comuns S’aplica el DB SI a la part afectada per l’ampliació.

Elements comuns S’aplica el DB SU a la part afectada per l’ampliació.

REMUNTES









Interior habitatges com a obra nova si és un habitatge independent

ampliació d’habitatge: espais ampliats, condicions d’habitatge usat (1)

Interior habitatges nou habitatge: practicable (D 55/09)

ampliació d’habitatge: no cal adequar-lo. (1)

Interior habitatges s’aplica el DB SI a la part afectada per l’ampliació.

Interior habitatges s’aplica el DB SU a la part afectada per l’ampliació.

(1) Es recomana tenir en consideració les exigències d’obra nova d’habitabilitat i accessibilitat i incorporar-les en la mesura que sigui possible. (2) Encara que és una intervenció no inclosa en l’àmbit general d’aplicació del CTE, es recomana adequar-la, el màxim possible, a les seves exigències. (3) Instrucció tècnica bombers BCN: Es podrà mantenir l’escala existent però caldrà interposar una porta resistent al foc entre l’escala i les portes dels habitatges i col·locar enllumenat

d’emergència a tota l’escala.



DIFERENTS TIPUS D’INTERVENCIONS EN ELS EDIFICIS D’HABITATGES Millores de l’edifici: s’intervé en la configuració dels elements comuns DADES PRÈVIES NORMATIVA HABITABILITAT ACCESSIBILITAT INCENDIS CTE DB SU

COL·LOCACIÓ D’ASCENSOR

Elements comuns No redueix l’habitabilitat existent (dimensió mínima de pati de ventilació de sala, ...)

Elements comuns Grau d’adequació segons encàrrec i limitacions de l’edifici.

Elements comuns Concepte de millora (2)

Ascensor en el forat d’escala: TINSCI DT 4.


MILLORES DEL VESTÍBUL I L’ESCALA

Elements comuns No redueix l’habitabilitat existent




SANEJAMENT PATIS. Ventilació, ...

Elements comuns No redueix l’habitabilitat existent

Elements comuns



REFORÇOS O REPARACIONS DE L’ESTRUCTURA









Elements comuns No redueix l’habitabilitat existent (alçada lliure mínima, ...)

Elements comuns

Elements comuns Concepte de millora(2) Es recomana adequar (4)

Elements comuns No es reduiran les condicions preexistents (2)

MILLORA DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

Elements comuns

No redueix l’habitabilitat existent

Elements comuns



(1) Es recomana tenir en consideració les exigències d’obra nova d’habitabilitat i accessibilitat i incorporar-les en la mesura que sigui possible. (2) Encara que és una intervenció no inclosa en l’àmbit general d’aplicació del CTE, es recomana adequar-la, el màxim possible, a les seves exigències. (4) Encara que és una intervenció no inclosa en l’àmbit general d’aplicació del CTE i tenint en compte la seva afectació a la seguretat general de l’edifici en el seu conjunt, caldria adequar la

resistència al foc dels elements afectats.



Intervencions de caire puntual DADES PRÈVIES NORMATIVA HABITABILITAT ACCESSIBILITAT INCENDIS CTE DB SU

REHABILITACIÓ D’HABITATGE

REFORMA D’HABITATGE

Interior habitatges com a habitatge usat(1)

Interior habitatges No hi ha requisits

Interior habitatgesConcepte de millora(2)


MILLORES DE LES CONDICIONS D’ACCESSIBILITAT DE L’HABITATGE









Interior habitatges com a habitatge usat(1)

Interior habitatges Grau d’adequació segons encàrrec i limitacions de l’habitatge.

Interior habitatges


(1) Es recomana tenir en consideració les exigències d’obra nova d’habitabilitat i accessibilitat i incorporar-les en la mesura que sigui possible. (2) Encara que és una intervenció no inclosa en l’àmbit general d’aplicació del CTE, es recomana adequar-la, el màxim possible, a les seves exigències.

CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LES … · LOE, CTE i DB 4. D. 55/2009 de condicions...

Documents

Transcript of CRITERIS GENERALS D’APLICACIÓ DE LES … · LOE, CTE i DB 4. D. 55/2009 de condicions...