������������������������� ����������������������������� ���������� ������������������������

���������� !!"

�����

Dictamen 5•2009

sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya

1-Dictamen

Índex DICTAMEN 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya .................................. 2 VOT PARTICULAR Unió de Pagesos de Catalunya ...................................................................... 6

2-Dictamen

DICTAMEN 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 6 d’abril del 2009, aprova el següent DICTAMEN I. ANTECEDENTS En data 13 de març del 2009 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès pel conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la tramitació, del Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya (en endavant Idescat). El Projecte de decret es va acompanyar d’una memòria justificativa i d’un estudi econòmic. La Comissió de Treball d’Economia i Fiscalitat i Unió Europea es va reunir el dia 31 de març i va elaborar la Proposta de dictamen. II. CONTINGUT El Projecte de decret consta d’un preàmbul, de vint-i-vuit articles englobats en vuit capítols, de dues disposicions transitòries, d’una disposició derogatòria i d’una disposició final. En el preàmbul es posa de manifest que la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya atorga a l’Idescat la gestió i la coordinació del Sistema estadístic de Catalunya. La Llei 2/2006, de 6 de març, del Pla estadístic de Catalunya 2006-2009 planteja nous reptes en els àmbits de la producció i la difusió estadística i en l’àmbit de l’estadística instrumental i també atorga una nova competència a l’Idescat en crear i adscriure-li el Registre de Fitxers Estadístics. La Llei 1/2006, de 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular, també incrementa les competències de l’Idescat en atorgar-li la responsabilitat d’acreditar que les persones signants estan inscrites en el padró municipal d’habitants o en el cens electoral. També es posa de manifest la necessitat d’adaptar-se al Codi de bones pràctiques de les estadístiques europees que va adoptar el Comitè del programa estadístic comunitari el 24 de febrer del 2005. Es posa de relleu que, atenent aquests nous reptes i competències, es fa necessària una reestructuració i actualització de l’organització de l’Idescat. El capítol I s’anomena naturalesa i funcions i engloba els articles 1 i 2. En l’article 1 s’estableix que l’Idescat és l’òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya i que és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Departament d’Economia i Finances. En l’article 2 es fa una relació de les seves funcions.

3-Dictamen

El capítol II s’anomena òrgans de govern i administració de l’Idescat i engloba els articles del 3 al 7. En aquest capítol s’estableix que els òrgans de govern i d’administració de l’Idescat són la Junta de Govern, i el director o directora. Es regulen els membres i les funcions de la Junta de Govern, s’estableixen les funcions del president o presidenta i també s’estableixen les funcions de la direcció. El capítol III engloba els articles 8 i 9 i regula el Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya. S’estableix que aquest Consell és l’òrgan de representació i participació dels organismes i institucions que integren el Sistema estadístic de Catalunya, se’n regula la composició i les funcions. El capítol IV engloba els articles 10 i 11 i regula el Consell Català d’Estadística. S’estableix que aquest és un òrgan de caràcter consultiu i d’assessorament de l’Idescat, se’n regula la composició i les funcions. El capítol V s’anomena règim de funcionament. Conté quatre seccions i engloba els articles del 12 al 22. En la secció primera es regula el règim de funcionament de la Junta de Govern de l’Idescat. La secció segona regula el règim de funcionament del Consell Rector del Sistema Estadístic de Catalunya. La secció tercera regula el règim de funcionament del Consell Català d’Estadística. I en la secció quarta es regula l’organització de l’Idescat, que sota la dependència del director o directora, s’estructura en tres subdireccions generals i aquestes s’organitzen en àrees funcionals. El capítol VI engloba els articles del 23 al 25 i regula el règim econòmic i pressupostari de l’Idescat. El capítol VII, que engloba els articles 26 i 27, regula la contractació administrativa i el règim de personal. El capítol VIII engloba l’article 28 i estableix el règim dels recursos contra els actes administratius dels òrgans de l’Idescat. La disposició transitòria primera estableix que el personal de l’Idescat afectat per les modificacions orgàniques continuarà percebent la totalitat de les retribucions amb càrrec als crèdits als quals s’estaven imputant fins que s’adoptin les disposicions de desenvolupament, es facin les adaptacions pressupostàries i es proveeixin reglamentàriament els llocs de treball. La disposició transitòria segona estableix que la reestructuració orgànica s’haurà de fer efectiva en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació del Decret. La disposició derogatòria deroga el Decret 34/2003, de 21 de gener, d’organització i funcionament de l’Idescat. La disposició final faculta el conseller competent en aquesta matèria per dictar les normes de desenvolupament del Decret. III. OBSERVACIONS GENERALS Primera. El CTESC considera positiva la creació del Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya com a òrgan de representació i participació dels productors del conjunt del Sistema. Tanmateix, creu que en el preàmbul de la norma caldria exposar més clarament la necessitat de creació d’aquest òrgan.

4-Dictamen

Segona. El CTESC considera que la referència concreta que es fa en el Projecte de decret al Departament d’Economia i Finances s’hauria de substituir per una citació més genèrica, com ara, “Departament competent en matèria d’economia”. IV. OBSERVACIONS A L’ARTICULAT 1. El CTESC considera que en l’article 4.2 s’hauria de precisar que s’està

referint al secretari o secretària sectorial, si s’escau, competent en l’àmbit d’economia.

2. El CTESC considera que per fer més operatiu el Consell Català d’Estadística i proporcionat el conjunt de representants, s’hauria d’establir que el Consell Interuniversitari designés dues persones en representació del conjunt de les universitats de Catalunya.

3. El CTESC considera que tant els dos representants de les associacions municipals més representatives a Catalunya com els representants de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i el representant de la resta de cambres oficials de comerç, designat pel Consell de Cambres de Catalunya, haurien de formar part del Consell Rector del Sistema estadístic de Catalunya, i no del Consell Català d’Estadística, atès que són organismes productors d’estadística oficial i entitats de dret públic.

4. El CTESC considera que en l’article 11.2 e), després de “...Govern de la

Generalitat”, s’hauria d’afegir el text següent: “o per iniciativa pròpia”.

5. A l’article 17.1, on es diu “El Consell Català d’Estadística es reunirà en sessió ordinària almenys un cop l’any...”, el CTESC considera que cal fixar dos cops l’any, tal com està establert actualment en l’article 15.1 del vigent Decret 34/2003, de 21 de gener, que diu “El Consell Català d’Estadística es reunirà en sessió ordinària almenys dos cops l’any...”.

5-Dictamen

V. CONCLUSIONS El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha valorat el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya i sol·licita al Govern que sigui receptiu a les recomanacions formulades en el present Dictamen. Barcelona, 6 d’abril del 2009 El president La secretària executiva Josep Maria Rañé i Blasco Teresita Itoiz i Cruells

6-Dictamen

VOT PARTICULAR que formula la Unió de Pagesos de Catalunya, integrant del Grup Tercer del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, en relació amb el dictamen 5/2009 sobre el Projecte de decret d’organització i funcionament de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Unió de Pagesos de Catalunya discrepa de l’opinió majoritària del CTESC perquè la lletra b) de l’article 10.2 del projecte de decret no ha de recollir la presència d’un representant de les organitzacions professionals agràries més representatives a Catalunya. Per Unió de Pagesos de Catalunya la tasca de l’Institut d’Estadística de Catalunya és rellevant per a qualsevol sector econòmic i social, i els dels professionals agraris també, i atès que el Consell Català d’Estadística és un òrgan consultiu ha de comptar amb la representació dels professionals agraris, ja que són l’únic col·lectiu exclòs de la consulta, entre altres, del Pla estadístic de Catalunya i del programa anual d’actuació estadística, quan d’acord amb l’apartat 7 de l’article 45 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol), aquestes organitzacions han de ser consultades en les polítiques publiques que les afectin. Barcelona, 1 d’abril del 2009 Maria Rovira Duran

GenDep

1 Tex DecrCata La LlCatalprocede la de leels pr La Llconsoespecassoldiverscanvila difua trametoterritocorre

ParalEstadSisteGene1/200d’acreelecto

Els nd’adaadopreferede l’Idfa al del Sorgancreacsimpldefincomp Pal qCoordsociaintegrmecaduen Subdaccesde po

eralitat de artament

xt de la disp

ret ..........., lunya

lei 23/1998, lunya com elessos de rela

Generalitat s activitats irogrames an

lei 2/2006, dolidació i encífics, que s'lir-los. A la sificar el coniants i fenòmusió estadístvés de la xdològiques orial i la míniecció tècnica

l·lelament atdístics, referma estadíst

eralitat. Així 06, de 16 deditar que leoral.

nous reptes aptació als ntat pel Coment en l’estadescat, així marc instituc

Sistema Estanismes i instció d’aquest lificant-ne l’eit com a orgposició del C

que fa a l’orgdinació Esta

als que pertorades en el anismes de c

a terme esdirecció Genssibilitat als oder fer una

Catalunyad’Econom

posició

de ... de

de 30 de dl conjunt ordació entre elli atorga a l’I actuacions

nuals que el d

de 6 de manfortiment de'han de desevegada pla

njunt d'estadímens emergetica en estabxarxa Interneper a l'obtenima càrrega com a elem

torga una norit tant a petic de Catalumateix, les

de febrer, dees persones

esmentats enous reptes qitè del progr

adística eurocom dotar-locional de l’esadístic de Citucions que nou òrgan,

estructura i cganisme autòonsell Català

ganització inadística la fuoca fer a l’Id

Sistema escoordinació mstadístiques deral d’Informresultats estdifusió més

a mia i Finan

....., d’orga

desembre, denat de les is que conjundescat la geestadístique

desenvolupe

arç, del Pla el Sistema eenvolupar enanteja nous ístiques dispents en la reablir l’obligatoet; com en nció de resuper a les unent essencia

ova competèersones físiqunya formencompetènci

e la iniciativsignants es

en l’àmbit deque suposa rama estadíspea, fan nec

o de nous mestadística oficCatalunya, q

integren el es redefine

composició pònom adscrità d’Estadístic

terna de l’Idunció de prodescat, amb stadístic de Cmetodològicad’interès de

mació i Difustadístics ambefectiva i efic

nces

nització i f

’estadística institucions i ntament prodestió i coordines que li siguen.

estadístic destadístic den el seu períoreptes tant

ponibles sobralitat econòmrietat de fer l’estadística

ultats estadínitats informaal de l’estadís

ència en creques com jun exclusivames de l’Ides

va legislativastan inscrites

e l’estadísticel Codi de bstic comunitacessària unaecanismes dcial catalana

que ha de sSistema esta

eixen les comper tal d’ajust al Departamca.

escat, s’unifoducció de le

la corresponCatalunya; da tant dins dla Generalit

sió Estadístib la de gestiocient.

funcioname

de Catalunyels òrgans q

dueixen comnació de l’esuin assignad

de Catalunyae Catalunya ode de vigènen els àmb

re Catalunyamica, demogpúblics els rinstrumenta

ístics de quaants, posant stica oficial c

ear i adscriururídiques, qument per elascat es veuea popular, as en el padró

a oficial catabones pràctiqari el 24 de a reestructurde gestió i coa, es crea un ser l’òrgan dadístic de Campetències star-la millor ment d’Econ

fiquen en la es estadístiqnent a la cod’aquesta madel mateix Idetat de Cataluca la funcióonar els siste

ent de l’Ins

ya defineix eque fan activ a resultat le

smentat Sistedes pel Pla e

a 2006-2009i estableix

ncia, i les acbits de la pa, prioritzant gràfica i sociaresultats estaal en fer exalitat amb laun èmfasi e

catalana.

re a l’Idescaue les instituaborar estaden incrementatès que li aó municipal d

alana, així cques de les febrer del 2

ració i actuaoordinació. Enou òrgan c

de represenatalunya. Code la Junta a la naturale

nomia i Finan

Subdireccióques econòmoordinació tèanera es refescat com eunya. Paral·

ó de promouemes d’infor

stitut d’Esta

el Sistema evitats estadíses estadístiquema, així comestadístic de

9 continua eels objectius

ctivitats estadproducció esles que estual de Cataluadístics sintèxplícites les a màxima dspecial en e

at el Registreucions i elsdístiques d'intades tambéatorga la resd’habitants o

com també lestadístique

2005, el quaalització de l’En aquest secom és el Cotació i parti

om a conseqde Govern

esa jurídica nces, així co

General demiques, demcnica de lesforcen i simntre els orgalelament, s’u

ure i garantirmació neces

1

adística de

estadístic destiques i delsues d'interèsm l’execució Catalunya i

el procés des generals idístiques perstadística endiïn realitatsnya; com enètics i bàsicsinnovacionsesagregació

els criteris de

e de Fitxers òrgans delnterès de laé per la Lleisponsabilitato en el cens

a necessitates europees,al suposa un’organitzacióentit, pel queonsell Rectorcipació delsüència de lade l’Idescatde l’Idescat,

om també la

e Producció imogràfiques is institucionsplifiquen elsanismes queunifica en lar la difusió issaris per tal

e

e s s ó i

e i r n s n s s ó e

s l

a i t s

t ,

n ó e r s a t , a

i i s s e a i l

GenDep

Finaldirectmilloruna delimfuncio Per ta DECR Capít Natu Articl 1.1 Les reestad 1.2 Li Finacapacdese 1.3 Ld’EcoDepa Articl Les frelativ a) Co b) Ela c) Prrefere d) Ve e) VeestadCatal f) Prestad

eralitat de artament

ment, les mtiva de l’Idesr definició deredistribució

mitat amb méonals.

ant, a propos

RETO:

tol 1

ralesa i func

e 1

’Institut d’Esesponsabilitzdístic de Cata

’Idescat és uances, amb citat d’obrar mbre, d’esta

L’adscripció donomia o dartament d’Ec

e 2

funcions de lva a la inicia

oordinar i ges

aborar estad

romoure la ent a Catalun

etllar pel com

etllar per l’apdística, en elunya.

restar servedística dispon

Catalunyad’Econom

modificacionsscat, la qual e les funcion de les àreés precisió

sta del conse

cions

stadística de za de les fualunya.

un organismepersonalitat per a comp

adística de C

de l’Idescat de l’òrgan qconomia i Fin

’Idescat d’acativa legislativ

stionar el Sis

ístiques d’int

unificació dnya dins el c

mpliment de le

plicació i la vels termes q

is de recopnible.

a mia i Finan

s organitzativpassa de q

ns encomanaees funciona

les funcions

eller d’Econo

Catalunya (Incions de p

e autònom djurídica prò

pliment de latalunya i am

al Departamque es detenances.

cord amb la va popular, s

stema estadí

terès de la G

els requisitscontext tècnic

es normes tè

vigilància del que estable

pilació, cons

nces

ves proposauatre a tres

ades a les dals en les qs pròpies de

omia i Financ

Idescat) és l’planificació,

de caràcter aòpia, amb aues seves finmb la resta d

ment d’Econoermini en e

normativa esón les següe

ístic de Catal

Generalitat.

s tècnics dec de les esta

ècniques apr

compliment ix la Llei 2

servació, em

ades suposesubdireccio

iferents subduals aquest

e les subdir

ces, i d’acord

’òrgan estadnormalització

administratiuutonomia admnalitats, d’acde disposicio

omia i Finanels respecti

n matèria d’eents:

lunya.

e les estadísdístiques est

rovades i de

de les norm3/1998, de

mmagatzema

en una simpns generals.direccions gtes s’organiteccions gen

d amb el Gov

ístic de la Gó, coordinac

, adscrit al Dministrativa

cord amb la ns que li són

nces es fa aus decrets

estadística d

stiques per tatals i intern

les vigents d

mes del secre30 de dese

atge i difus

plificació de. Això ha coenerals, aixítzen. Així mnerals i la d

vern,

eneralitat deció i gestió

Departament i financera, Llei 23/1998

n aplicables.

través de lade reestruc

de Catalunya

homologar nacionals.

dins l’àmbit e

et estadístic embre, d’es

ió de la do

2

l’estructuraomportat unaí com també

mateix, s’hande les àrees

e Catalunya idel Sistema

d’Economiai amb plena8, de 30 de

a Secretariacturació del

a així com la

l’estadística

estatal.

en l’activitatstadística de

ocumentació

2

a a é n s

i a

a a e

a l

a

a

t e

ó

GenDep

g) Asun te h) Elamanthabitacoord i) Feraquecoord j) Pro k) Enadmiemprprom l) Gecorresecre

ll) Genorm m) De n) An o) Prconseactiviestad p) Prestadd’esta q) Dud’actu r) Adles renormobliga s) Fees codespl t) Feestad

eralitat de artament

ssegurar la dmps raonabl

aborar els denir actualitzatges i les adinació amb

r, promoure ista tasca i adinació de la

omoure la for

ncarregar-senistracions reses que enoure la coord

estionar el Responents, reet estadístic.

estionar el Rativa en mat

esenvolupar

nalitzar les ne

reparar i elaeller o consetats prèvies

dístic vigent.

restar els sedístic i els padístiques.

ur a terme leuació estadís

aptar, normaeferències teatives pertinatori en els à

er complir a leompleixi, en leguen els e

er el seguimdístic.

Catalunyad’Econom

difusió adequle, i estendre

directoris d’unzats els maractivitat econaltres admin

i divulgar la atorgar ajutsrecerca a C

rmació i el pe

e de les relapúbliques, i n depenen, idinació i la c

Registre de espectant la

Registre de fitèria de prote

r bases de da

ecessitats i l’

borar cada ellera d’Ecoi preparatòri

erveis d’assisrogrames an

es activitats estica que el d

alitzar, revisaerritorials i enents, tot sàmbits estata

es administrael cas que

ncomanin l’e

ment, superv

a mia i Finan

uada de les e certificacion

nitats estadícs i els parànòmiques i s

nistracions.

recerca en l’s a altres peatalunya.

erfeccioname

acions de l’Atambé am

i els organiscol·laboració

població denormativa e

itxers estadísecció de dad

ades sobre la

’evolució de

any el projenomia i Finaies que són

stència tècninuals d’actua

estadístiquesdespleguen.

ar o establir els trams dealvant la co

al, europeu i

acions públiqel Pla estad

elaboració d’e

visar i homo

nces

estadístiquens dels resul

ístiques i feràmetres bàsisocials dins

’àmbit de l’acrsones i inst

ent professio

Administraciób els organ

smes internaamb ells en

e Catalunyaen matèria d

stics i emetr

des de caràct

a informació

la demanda

ecte de Progances perqunecessàries

ica que requació estadís

s que li enco

r les classifice desagregacompatibilitat internaciona

ques catalandístic i els pestadístiques

ologar l’exec

es de Catalultats estadíst

r les operacics d’informaun sistema

ctivitat estadtitucions, am

onal del pers

ó de la Gennismes autòacionals espe

l’activitat est

, fer-ne l’exe protecció

re les certificter personal

estadística d

d’estadístiqu

grama anual uè el sotmet en complim

uereixen les tica que el d

omanen el P

cacions estadció estandari la corresp

al.

nes la legislacprogrames ans.

cució de les

unya pels mittics.

ons censalsació sobre el

integrat d’in

ística, dedicmb aquesta f

onal estadís

neralitat ambònoms, les ecialitzats entadística.

xplotació i ede dades de

cacions correi del secret e

d’interès púb

ues a Catalu

d’actuació ei a l’aprovac

ment dels pre

diferents endespleguen

Pla estadístic

dístiques, lerditzats, i elapondència a

ció sobre esnuals d’actu

s estadístiqu

tjans més pe

necessàries territori, la p

nformació es

ar recursos finalitat, dins

tic.

b els ens loentitats púbn matèria d’e

emetre les ce caràcter pe

esponents, restadístic.

blic a Catalun

unya.

estadística ició del Goveeceptes de la

ntitats a les encomanen

c i els progra

s definicionsaborar les pamb els hom

tadística, i veació estadís

ues incloses

3

ertinents, en

s per crear ipoblació, elsstadística en

per acomplirs el marc de

ocals i altresbliques i lesestadística, i

certificacionsersonal i del

respectant la

nya.

elevar-lo alern, i fer lesa Llei del Pla

quals el Pla l’elaboració

ames anuals

s i els codis,propostes demòlegs d’ús

etllar perquèstica que els

s en el Pla

3

n

i s n

r e

s s i

s l

a

l s a

a ó

s

, e s

è s

a

GenDep

u) Inscomp v) Exconsed’esta Capít Òrga Articl

Els ò

a) La

b) El

Articl La Ju

1. El i Fina

2. Els

El se

El se

El dir

Dos presid

3. El seu d Articl 1. Co a) Appresid

b) Ap

c) Ap

d) Se

e) En 2. Co a) Ladirect

eralitat de artament

speccionar, pliment de les

xercir qualseveller o conseadística, les

tol 2

an de govern

e 3

rgans de gov

a Junta de Go

director o di

e 4

unta de Gove

president o ances

s vocals segü

cretari gener

cretari o la s

rector o direc

representandent o presid

secretari o sdirector o dire

e 5

orresponen a

provar la prodent o la pre

provar la mem

provar el pla a

er informat so

n general, les

orresponen a

a representatora de l’Ides

Catalunyad’Econom

si s’escau, s normes es

vol altra funcellera d’Econlleis del Pla

n i administ

vern i admin

overn.

rectora.

ern és l’òrgan

presidenta d

üents:

ral del Depar

secretària sec

ctora de l’Ide

nts del Condenta

secretària, quectora.

a la Junta de

oposta d'avaesidenta de l’

mòria anual d

anual d’activ

obre els conv

s que li sotm

al president o

ació extraordscat.

a mia i Finan

les activitatstadístiques v

ció que en mnomia i Finanestadístic o

ració de l’Id

istració de l'I

n de govern

de l’Idescat q

rtament d’Ec

ctorial corres

scat

sell Rector

ue serà un s

Govern les f

antprojecte d’Idescat.

de l'Idescat.

vitats de l’Ide

venis de col·

eti el preside

o presidenta

dinària institu

nces

s estadístiquvigents.

matèria estadnces, i tambéla resta de la

descat.

Idescat són e

de l’Idescat

que és el con

conomia i Fin

sponent

del Sistem

subdirector o

funcions seg

de pressupos

escat.

laboració su

ent o la presi

de l'Idescat

ucional de l'

ues sotmese

dística li assé aquelles aa normativa v

els següents

i està integra

nseller o con

nances

a Estadístic

o subdirectora

güents:

st de l'Idesca

bscrits pel d

denta de l'Id

les funcions

Idescat, la q

s al Pla est

signi el Goveltres que li avigent que af

s:

ada pels mem

sellera del D

c de Catalu

a general de

at, d'acord a

irector o dire

descat.

següents:

qual podrà d

adístic per a

ern de la Genatribueixi la Lfecti a l’Idesc

mbres següe

Departament

nya nomena

e l’Idescat a

amb les inst

ectora de l’Id

delegar en e

4

assegurar el

neralitat o elLlei 23/1998,cat.

ents:

d’Economia

ats pel seu

proposta del

truccions del

escat.

el director o

4

l

l ,

a

u

l

l

o

GenDep

b) Co c) Coamb 3. El o secexpre 4 El aixec Articl El dirGove Articl Corre a) La b) Ex c) L’a d) Diserve e) Neels aconfo f) Eminstituderiva g) Coestad h) Eladese i) Preestadtècnic j) Assde l’Id k) Qu

eralitat de artament

onvocar i dirig

onvocar i dirivot de qualit

president o cretaria genessament li d

secretari o lca acta de les

e 6

rector o la dern de la Gen

e 7

esponen al d

a representac

xercir la direc

autorització d

rigir els serveis.

egociar, concacords, convorme als obje

metre les ceucions i òrgaades de les c

oordinar les dístic de Cata

aborar el pronvolupen i e

eparar i propodístiques deccs preceptius

signar a les descat i en e

ualsevol altra

Catalunyad’Econom

gir les sessio

gir les sessiotat.

presidenta dneral del Dedelegui el pre

la secretàrias sessions i e

irectora de lneralitat a pro

irector o la d

ció ordinària

cció de l’Ides

de les despes

veis i el pers

cloure i aprovenis o altreectius de la L

ertificacions ans que integcompetèncie

actuacions dalunya en ma

ojecte de Plal seu seguim

osar les normclarades d’ins.

diferents subel Programa

a que li atribu

a mia i Finan

ons de la Jun

ons del Con

de l’Idescat pepartament desident o pre

a de la Juntaestén les cer

’Idescat, amoposta del co

directora de l

de l’Idescat.

scat i la coord

ses i els pag

sonal de l’Ide

ovar amb altes formes deLlei d’estadís

oficials pergren el Sistemes pròpies de

de l’Idescat atèria estadí

a estadístic, ament.

mes que hannterès de la

bdireccions ganual d’actu

ueixi aquest D

nces

nta de Gover

sell Rector d

podrà ser subd’Economia

esidenta.

a de Governrtificacions d

mb categoria onseller o la

’Idescat les f

dinació de le

gaments de l’

escat, i tamb

tres organisme col·laboracstica de Cata

rtinents respma estadístice l’Idescat.

amb les de ística.

així com dels

n de regir i leGeneralitat

generals les ació estadíst

Decret o la r

rn i presidir-l

del Sistema E

bstituït en cai Finances

n assisteix adels acords a

de director consellera d

funcions seg

s seves activ

’Idescat.

bé la contrac

mes estadístció per a la

alunya vigent

pecte de lesc de Catalun

les institucio

s programes

es característi, si escau

activitats estica, i l’adscr

resta de la no

es amb vot d

Estadístic de

as d’absènciael qual exe

a les reunionadoptats.

o directora gd’Economia i

güents:

vitats.

ctació admin

tics i persona realització t i la Llei del

s estadístiqunya, així com

ons i entitats

s anuals d’ac

tiques tècniq, l’homologa

stablertes enripció de l’Ide

ormativa vige

de qualitat.

e Catalunya

a o malaltia ercirà les fu

ns amb veu

general, és n Finances.

nistrativa d’o

es públiquesd’actuacionsPla estadísti

ues elaboradm també les c

s integrants

ctuació estad

ques que hanació dels seu

n el Pla anuaescat a les m

ent.

5

i presidir-les

pel secretariuncions que

i sense vot,

nomenat pel

obres, béns i

s o privadess conjuntes,c vigent.

des per lescertificacions

del Sistema

dística que el

n de tenir lesus projectes

al d’activitatsmateixes.

5

s

i e

,

l

i

s ,

s s

a

l

s s

s

GenDep

Capít El Co Articl 8.1 Edels ode la l’artic 8.2 E a) El Finan b) Docorre c) Els El dir Un reconsedepa 2 reples codels comacriter Un re Un re Un rel’ajunmés caràc Un redeteralfabè d) Eldirect Articl Corre

eralitat de artament

tol 3

onsell Recto

e 8

El Consell Reorganismes Llei 23/1998

cle 11 de l’es

El Consell Re

president onces.

os vicepresidesponent del

s vocals segü

rector o la dir

epresentant dellera, que rtament.

presentants domarques deconsells com

arcals més ris amb caràc

epresentant d

epresentant d

epresentant dntament es f

representaticter biennal.

epresentant drminació conètic; els repr

secretari otora de l’Ides

e 9

esponen al C

Catalunyad’Econom

or del Sistem

ector del Sisi institucions8, de 30 de dsmentada Lle

ector del Siste

o la presiden

dents, que sDepartamen

üents:

rectora de l’Id

de cadascuncoincidirà a

dels consellse 75.000 habmarcals es faepresentativcter biennal.

de cadascun

de l’Ajuntam

dels ajuntamfarà a propoives de Cat

de les entitatncreta de l’eresentants es

la secretàrscat.

Consell Recto

a mia i Finan

ma Estadísti

stema Estads que integredesembre, dei.

ema Estadís

nta, que és

eran el secrnt d’Economi

descat.

n dels departmb l’alt càr

s comarcals, bitants o méarà a propos

ves de Catal

na de les dipu

ent de Barce

ments catalansta del Govtalunya; el r

ts de dret púentitat de drs renovaran

ria, que ha d

or del Sistem

nces

ic de Catalu

ístic de Cataen el Sistema’estadística d

stic de Catalu

el conseller

retari o secreia i Finances

taments de larec sobre e

designats pes i un per lassta del Goveunya; els re

utacions de B

elona.

ns de més deern, una vegrepresentant

úblic que partret públic esd’acord amb

de ser un fu

ma Estadístic

unya

alunya és l’òa Estadístic dde Catalunya

unya l’integre

r o la conse

etaria generas.

a Generalitatel qual recai

els respectius resta de coern; una vegpresentants

Barcelona, G

e 50.000 hagada consult es renovar

ticipen en el s farà per t

b aquests crit

uncionari o

c de Cataluny

òrgan de repde Catalunyaa, en desple

en els memb

llera del De

al i el secret

t, nomenats igui la comp

us plens, a raomarques. Lgada consultes renovara

Girona, Lleida

bitants. La dtades les orrà d’acord a

Sistema esttorn rotatori teris amb car

funcionària,

ya les funcio

presentació ia establerts gament de l’

bres següent

partament d

ari o secreta

pel respectiupetència est

aó d’un repreLa determinatades les organ d’acord a

a i Tarragona

determinació rganitzacionsamb aquest

tadístic de Ci voluntari

ràcter bienna

designat pe

ns següents

6

participacióen l’article 7’apartat 1 de

s:

d’Economia i

aria sectorial

u conseller otadística del

esentant peració concretaganitzacions

amb aquests

a.

concreta des municipals

criteri amb

atalunya. Laamb l’ordre

al.

el director o

:

6

ó 7 e

i

l

o l

r a s s

e s b

a e

o

GenDep

a) ApPla e b) ApDepa c) Seestad d) FeCatal e) Se f) En Capít Cons Articl 10.1 10.2 a) El del co b) Els Els vi El dir Un re Un re Un reCatal Dos r Dos r Dos r Un re Un re Un re

eralitat de artament

provar les prstadístic de

provar la proartament d’Ec

er informat ddístiques dec

er proposteslunya.

er informat pe

general, les

tol 4

sell Català d

e 10

El Consell C

El Consell C

president o onseller o la

s membres s

icepresidents

rector o la dir

epresentant d

epresentant d

epresentant lunya.

representant

representant

representant

epresentant d

epresentant d

epresentant d

Catalunyad’Econom

ropostes pertCatalunya.

oposta de Prconomia i Fin

e les normeclarades d’int

s en relació

el pressupos

que li sotme

d’Estadística

Català d'Estad

Català d'Estad

la presidentaconsellera d

següents:

s o vicepresi

rectora de l'Id

de cadascun

de la Cambra

per la resta

ts de les asso

ts dels sindic

ts de les asso

de les assoc

de l’Agència

de l’Institut C

a mia i Finan

tinents d’act

ograma anunances ha d

es que han dterès de la G

ó amb les

st de l’Idesca

eti el preside

a

dística és un

dística és for

a del Conseld'Economia i

identes del C

descat.

na de les univ

a Oficial de C

a de cambre

ociacions em

cats més rep

ociacions mu

ciacions de co

Catalana de

Cartogràfic de

nces

tivitats estad

al d’actuació’elevar al Go

de regir i lesGeneralitat.

actuacions

at.

nt o la presid

n òrgan de ca

rmat per:

l, que serà nFinances.

Consell Recto

versitats cata

Comerç, Indú

es oficials de

mpresarials m

resentatius a

unicipals mé

onsumidors

e Protecció d

e Catalunya.

ístiques amb

ó estadísticaovern per a la

característiq

estadístique

denta.

aràcter consu

nomenat pel

or del Sistem

alanes.

ústria i Nave

e comerç, de

més represen

a Catalunya.

s representa

i usuaris mé

de Dades.

.

b vista a l’ela

que el consa seva aprov

ques tècniqu

es que afec

ultiu i d'asse

Govern de la

ma Estadístic

egació de Ba

esignat pel C

ntatives a Ca

atives a Cata

s representa

aboració del

seller o la covació.

ues que han

ctin l’àmbit t

ssorament d

a Generalitat

c de Cataluny

rcelona.

Consell de C

atalunya.

alunya.

atives a Cata

7

l projecte de

onsellera del

de tenir les

territorial de

de l'Idescat.

t, a proposta

ya.

Cambres de

alunya.

7

e

l

s

e

a

e

GenDep

c) Acdirect e) Fosubd Articl 11.1 a) El conse b) El 11.2 sobre a) L'in b) LaEurop c) L'e d) Ledesag e) La Capít Règim Secc De la Articl 12.1 sessipetici 12.2 presidpodràprimeno sesecre Articl

eralitat de artament

ctuarà com atora de l’Ides

ormaran partirectores gen

e 11

El Consell C

projecte deellera d'Econ

projecte de

El Consell e:

nterès públic

a situació de pea i l'anàlis

evolució i l'ap

es nomenclatgregació est

a resta d'assu

tol 5

m de funcio

ió 1

a Junta de Go

e 12

La Junta deó extraordinió de la meita

La convocatdenta amb qà preveure uera. En casoerà preceptivetària per ord

e 13

Catalunyad’Econom

a secretari oscat.

t també del nerals de l’Id

Català d'Estad

l Pla estadísnomia i Finan

programa an

Català d'Es

c de les estad

l'estadísticai de les seve

plicació dels

tures i classiftandarditzats

umptes que l

onament

overn de l’Id

e Govern denària sempreat més un de

tòria, amb exquaranta-vuiuna segona cos d’urgènciava la inclusiódre del presid

a mia i Finan

o secretària

Consell Caescat.

dística elabo

stic de Catances al Gove

nual d'actuac

stadística se

dístiques ela

a a Catalunyaes necessitat

programes a

ficacions ests emprats en

li siguin sotm

escat

e l’Idescat ee que la conels seus mem

xpressió de t hores almeconvocatòria

a podrà convó de l’ordre ddent o presid

nces

un funciona

talà d’Estad

ora un dictam

lunya, amb aern.

ció estadístic

rà consultat

aborades per

a en relació ts.

anuals d'actu

tadístiques, lles estadíst

mesos pel Go

es reunirà envoqui el pre

mbres.

l’ordre del denys d’antelaa que tindrà vocar-se la sdel dia. La codenta.

ari o una fun

ística, amb

men previ no

anterioritat a

ca.

t, i podrà el

r altres entita

amb la de la

uació estadís

es referèncieiques.

overn de la G

n sessió ordesident o la

dia, serà acoació a la dalloc 30 minuessió amb uonvocatòria

ncionària, de

veu i sense

vinculant a:

a la seva ele

laborar prop

ats no inclose

a resta de l'E

stica.

es territorials

Generalitat.

dinària almenpresidenta,

ordada i notifta de la celeuts després una antelaciópodrà ser fe

esignat pel d

e vot, els su

evació pel co

postes i reco

es en el Pla e

Estat i amb l

s, els codis i

nys dos copper iniciativa

ficada pel prebració de lade l’hora fixa

ó no inferior eta també pe

8

director o la

ubdirectors o

onseller o la

omanacions,

estadístic.

a de la Unió

els trams de

ps l’any i ena pròpia o a

resident o laa sessió. Esada per a laa 24 hores i

el secretari o

8

a

o

a

,

ó

e

n a

a s a i

o

GenDep

El qumemsego Articl Els a Secc Del C Articl 15.1 cop l’pròpi 15.2 convoGove Articl 16.1 resold 16.2 seva Secc Del C Articl 17.1 extrasol·lic 17.2 a l’es 17.3 treba 17.4 quòru Secc

eralitat de artament

uòrum per a bres, semprna convocatò

e 14

cords de la J

ió 2

Consell Recto

e 15

El Consell R’any i en sesa o a petició

Són aplicabocatòries, qu

ern.

e 16

El Consell dre assumpt

L’acord del Ccomposició,

ió 3

Consell Catal

e 17

El Consell Cordinària seciten les due

El Consell Cstudi de matè

L’acord del all establirà la

Són aplicabums de presè

ió 4

Catalunyad’Econom

la vàlida conre que, entreòria serà suf

Junta de Gov

or del Sistem

Rector del Sisssió extraord de la meitat

bles al Consuòrums de p

Rector pot ctes de la sev

Consell Rect funcions i, s

là d’Estadíst

Català d’Estaempre que es terceres pa

Català d’Estaèries específ

Consell Cata seva compo

les al Conseència i de de

a mia i Finan

nstitució de le aquests, hficient la pres

vern s’adopta

ma Estadístic

stema Estaddinària sempt més un dels

sell Rector dpresència i d

constituir amva competènc

tor en què essi escau, la s

ica

adística es rel convoqui arts dels seu

adística podràfiques.

talà d’Estadosició, funcio

ell Català d’Eecisió preveu

nces

la Junta de Gi figuri el prsència de la

aran per maj

c de Cataluny

ístic de Catare que la cos seus memb

del Sistema de decisió pr

mb els seus cia.

s decideixi laseva duració

eunirà en seel president

us membres.

à constituir a

ística en quons i, si esca

Estadístic deuen els article

Govern seràesident o la tercera part

joria absoluta

ya

alunya es reunvoqui el prebres.

Estadístic dreveuen els

membres c

a constitució .

essió ordinàrt o la presid

amb els seus

è es decideau, la seva d

e Catalunya es 12, 13 i 14

à el de la mapresidenta

dels seus m

a dels memb

unirà en sessesident o la

de Catalunyarticles 12,

comissions d

d’una comis

ria almenys denta, per i

s membres c

eixi la constituració.

les regles q4 per la Junt

ajoria absoluo qui el subembres.

bres assisten

sió ordinàriapresidenta, p

ya les regles13 i 14 per

de treball pe

ssió de trebal

un cop l’anyniciativa prò

comissions d

tució d’una

ue sobre cota de Govern

9

ta dels seusbstitueixi. En

nts.

a almenys unper iniciativa

s que sobrela Junta de

er conèixer i

ll establirà la

y i en sessióòpia o si ho

de treball per

comissió de

onvocatòries,n.

9

s n

n a

e e

i

a

ó o

r

e

,

GenDep

De l’e Articl L'Idessegüe a) SestadcoordCatal b) Sudifuside ge c) Scoordmate Articl A les a) Esestab b) Dirprofe c) Pro d) As e) La Articl 20.1 funcio 20.2 a) Àreb) Àrec) Àred) Àre 20.3 a) Àreb) Àre 20.4 Proce

eralitat de artament

estructura or

e 18

scat s'estrucents:

ubdirecció gdístiques ecodinació tècniclunya.

ubdirecció geió i accessibestionar els s

ubdirecció gdinació de lrials, així com

e 19

subdireccio

stablir les líblertes pel di

rigir i coordinessional, d’ac

oposar i gest

ssessorar al d

a resta d'assu

e 20

Les subdireonals.

La Subdirecc

ea de Produea de Produea de Producea d’Assistè

La Subdirecc

ea de Serveea de Sistem

La Subdiressament de

Catalunyad’Econom

rganitzativa d

ctura, sota l

general de onòmiques, ca de l’activ

eneral d’Inforilitat als resu

sistemes d’in

general d’Ada gestió ecm de la direc

ns generals

ínies estratèrector o direc

nar els recurscord amb les

tionar el pres

director o dir

umptes que l

eccions gen

ció general d

cció d’Estadcció d’Estadcció d’Estadncia Tècnica

ció general d

is de Difusiómes d’Inform

recció genee Dades

a mia i Finan

de l’Idescat

a dependèn

Producció demogràfiq

itat estadísti

rmació i Difuultats de les nformació i de

dministració conòmica i pcció dels serv

de l’Idescat

ègiques i elctora de l’Ide

sos humans necessitats

ssupost i rec

rectora en la

li siguin sotm

nerals de l’Id

de Producció

ístiques Ecoístiques Demístiques Soc

a Estadística

d’Informació

Estadísticaació Estadís

eral d’Admin

nces

ncia del dire

i Coordinacues i sociaca de les ins

usió Estadístactivitats estesenvolupar

i Serveis pressupostàrveis del cent

li correspone

s objectius escat, i dirigir

assignats a de l’Idescat.

cursos mater

presa de de

mesos pel dir

descat, esta

ó i Coordinac

onòmiques mogràfiquescials

i Difusió Est

tica

nistració i

ctor o direct

ció Estadístils que pertostitucions int

tica la qual stadístiques, les bases de

Generals laria, de l'admtre de proces

en les funcio

de la subdr les actuacio

la subdirecc.

rials de la su

ecisions.

rector o direc

ablertes en

ció Estadístic

adística s’org

Serveis Ge

tora, en les

ca la qual oquen a l’Idtegrades en

s’encarrega d d’elaborar ee dades nec

a qual s’ocuministració dssament de d

ns generals

direcció, d’acons necessà

ció i vetllar p

ubdirecció.

ctora de l’Ide

l’article 18,

ca s’organitza

ganitza en le

enerals s’or

subdireccio

s’ocupa d’edescat, així el Sistema e

de promoureels productescessàries.

upa de la dels recursodades de l’Id

següents:

cord amb leàries per tal d

el seu desen

scat.

s’organitzen

a en les àree

es àrees seg

rganitza en

10

ons generals

elaborar lescom de la

estadístic de

e i garantir las de síntesi i

supervisió ios humans idescat.

es directriusd’assolir-los.

nvolupament

n per àrees

es següents:

üents:

l’Àrea de

0

s

s a e

a i

i i

s

t

s

e

GenDep

Articl A les a) Feles di b) Reproje c) Gsubd d) As e) La Articl 22.1 següe a) Elvigen b) Elamant 22.2 següe a) Elavigen b) Elamant c) Ge 22.3 A a) Ela b) Elamant 22.4 A a) Prestad b) Coen el

eralitat de artament

e 21

àrees de l’Id

er operatius eirectrius del s

ealitzar la pctes i tasque

estionar i cirector o la s

ssessorar tèc

a resta d'assu

e 22

A l’Àrea deents:

aborar les ent.

aborar els denir els instr

A l’Àrea de ents:

aborar les ent.

aborar de denir els instr

estionar i cus

A l’Àrea de P

aborar les es

aborar els denir els instr

A l’Àrea d’As

restar assisdístic de Cata

oordinar i l'hoSistema est

Catalunyad’Econom

descat li corr

els objectiussubdirector o

planificació i es, seguint le

controlar elsubdirectora g

cnicament a

umptes que l

e Producció

estadístiques

directoris d'unruments d'inf

Producció d

estadístiques

irectoris d'unruments d'inf

stodiar el Reg

Producció d’E

stadístiques s

directoris d'unruments d'inf

ssistència Tè

tència tècnialunya.

omologar tèctadístic de C

a mia i Finan

responen les

assignats ao la subdirec

coordinacióes directrius d

s recursos general.

la subdirecci

li siguin sotm

d’Estadístiqu

s econòmiqu

nitats estadíformació sob

d’Estadístiqu

s demogràfiq

nitats estadísformació sob

gistre de pob

Estadístique

socials que p

nitats estadíformació sob

ècnica Estad

ca estadísti

cnicament la atalunya.

nces

s funcions ge

l’àrea i estactora general

ó operativa del subdirect

econòmics

ió i a la direc

mesos pel su

ues Econòm

ues que pert

ístiques i de bre activitats

ues Demogrà

ues que per

stiques i de bre el territori

blació de Cat

s Socials li c

pertoca fer a

ístiques i de bre les activita

dística li corre

ca a les in

producció e

enerals següe

ablir indicado.

de l’activitattor o la subd

assignats a

cció sobre as

bdirector o s

miques li cor

toca fer a l'I

les operacioeconòmique

àfiques li cor

rtoca fer a l'

les operacio, la població

talunya.

corresponen

a l'Idescat en

les operacioats socials.

esponen les

nstitucions i

estadística de

ents:

ors de seguim

t de l’àrea irectora gen

a l’àrea, se

spectes de la

subdirectora

rresponen le

descat en a

ons censals es.

rresponen le

Idescat en a

ons censals i els habitatg

les funcions

aplicació de

ons censals

funcions esp

entitats inte

e les instituc

ment i avalua

i assignar eeral.

guint les d

a seva compe

general.

es funcions e

aplicació de

necessàries

es funcions e

aplicació de

necessàriesges.

específique

e la legislació

necessàries

pecífiques se

egrades en

ions i entitat

11

ació, seguint

els diferents

irectrius del

etència.

específiques

la legislació

s per crear i

específiques

la legislació

s per crear i

s següents:

ó vigent.

s per crear i

egüents:

el Sistema

ts integrades

t

s

l

s

ó

i

s

ó

i

i

a

s

GenDep

c) Insles no d) Pprofe e) Ge 22.5 A a) Ela b) Ex c) Ge d) Ge 22.6 A a) Ge b) Deaplica c) Ela 22.7 A a) Gainformb) Dosistemc) Eldispod) Coconsu Capít Règim Articl Els re a) Le b) Le c) Le

eralitat de artament

speccionar leormes estad

Promocionar essional del p

estionar i cus

A l’Àrea de S

aborar les es

xecutar el Pla

estionar els s

estionar el we

A l’Àrea de S

estionar els s

esenvolupar ació de la leg

aborar i exec

A l’Àrea de P

arantir el cormàtiques i deonar suport mes, comuniaborar i con

osició de l'Ideoordinar i coultes d’usuar

tol 6

m econòmic

e 23

ecursos econ

es assignacio

es assignacio

s aportacion

Catalunyad’Econom

es activitats ístiques vige

programes personal esta

stodiar el Reg

Serveis de D

stadístiques d

a de comunic

serveis de bib

eb de l’Idesc

Sistemes d’In

sistemes d'in

els sistemesgislació vigen

cutar program

Processame

rrecte funcioel sistema d’e

tècnic i asicacions, xarntrolar l'aplicescat emmagontrolar tècnris.

c i pressupo

nòmics de l’Id

ons de la Gen

ons proceden

s d’altres org

a mia i Finan

estadístiqueents, especia

de recercaadístic i de fo

gistre de fitx

Difusió Estad

de síntesi qu

cació i edicio

blioteca i l'at

cat com a mit

nformació Es

nformació ap

s d'informaciónt.

mes de forma

nt de Dades

nament de l’emmagatzemssessoramenrxes i microincació de lesgatzemada. nicament l’ad

ostari

descat són c

neralitat de C

nts dels pres

ganismes, pe

nces

s subjectes alment pel qu

a i elaboraormació d'us

ers estadísti

ística li corre

ue pertoca fe

ons de l'Idesc

enció als usu

tjà de comun

stadística li c

licats a la pro

ó associats a

ació en estad

li correspon

’equipament matge de la int als usuarnformàtica. s mesures d

daptació d'ap

constituïts pe

Catalunya, d

supostos d’a

ersones i ent

al Pla estadue fa a la pre

ar i executauaris de l'est

cs.

esponen les f

er a l'Idescat

cat.

uaris d'estad

nicació i difus

corresponen

oducció i a la

a les estadís

dística comp

en les funcio

informàtic, dinformació. ris finals de

de seguretat

plicatius, la g

er:

’acord amb e

altres entitats

titats públiqu

ístic per asseservació del

ar programetadística.

funcions esp

en aplicació

dístiques.

sió.

les funcions

a difusió de r

stiques que p

putacional i e

ons específiq

de les comu

e l’Idescat i

t física i lòg

gestió del p

els seus pres

s públiques.

ues o privade

egurar el col secret estad

es de perfe

pecífiques se

ó de la legisla

específique

resultats esta

pertoca fer a

en informàtica

ques següen

nicacions, d

personal in

gica de la i

rogramari de

ssupostos.

es.

12

mpliment dedístic.

eccionament

egüents:

ació vigent.

s següents:

adístics.

a l'Idescat en

a.

ts:

e les xarxes

nformàtic en

nformació a

e base i les

2

e

t

n

s

n

a

s

GenDep

d) El e) Els f) Lealtres g) Qu Articl La gehauràGene Articl L’exeaplica Capít Cont Articl 1) Lapúblic 2) L’òli ven Articl El ped’apli Capít Règim Articl Contrlegisl

eralitat de artament

rendiment d

s productes i

s compensas institucions

ualsevol altra

e 24

estió econòmà d’adequareralitat de Ca

e 25

ecució, el coables als org

tol 7

tractació ad

e 26

a contractacióc.

òrgan de connen donades

e 27

ersonal al seicació, segon

tol 8

m de recurs

e 28

ra els actes ació sobre p

Catalunyad’Econom

e les publica

i rendiments

acions acords, persones o

a assignació

mica de l’Idesr-se a la noatalunya.

ntrol i la liquganismes aut

ministrativa

ó de l’Idesca

ntractació deper l’article

ervei de l’Idens les lleis.

sos

administratiuprocediment

a mia i Finan

acions, estud

del seu patr

dades per lao entitats en

o ingrés aut

scat estarà sormativa est

uidació del ptònoms de ca

a i personal

at es regeix

e l’Idescat és7 d’aquest D

escat es rege

us dels òrgaadministratiu

nces

dis i activitats

rimoni.

a realització general.

oritzat per la

sotmesa al rètablerta al

pressupost daràcter admi

per la norm

s el director oDecret.

eix per les n

ans de l’Idescu aplicable a

s en general

d’activitats

a legislació vi

ègim de presrespecte en

de l’Idescat einistratiu de l

ativa vigent

o la directora

normes adm

cat són procCatalunya.

realitzades p

estadístique

igent.

ssupost anuan els pressu

es regirà pela Generalita

en matèria

a d’acord am

inistratives o

cedents els r

per l’Idescat.

es en col·lab

al, i l’estructupostos gen

r les disposiat de Catalun

de contracte

mb les compe

o laborals qu

recursos pre

13

.

boració amb

ura d’aquestnerals de la

icions legalsnya.

es del sector

etències que

ue els siguin

vistos per la

3

b

t a

s

r

e

n

a

GenDep

Dispo Els fucontinimputadap Dispo L’estrcorretermiLes paquellocs Dispo Es dede Ca Dispo Es fadesplcompCatal Barce JOSEPresi ANTOCons Aqued’Ec

eralitat de artament

osició trans

uncionaris i nuaran percetant, fins quetacions pres

osició trans

ructura orgàesponent moni de dos mepersones titust Decret sede treball.

osició derog

eroga el Decatalunya.

osicions fin

aculta el conlegament, l’petència, en lunya i de la

elona, .... de

E MONTILLAdent de la G

ONI CASTELseller d’Econo

est text és conomia i F

Catalunyad’Econom

sitòria prime

altre personebent la totae s’adoptin lsupostàries

sitòria segon

ànica que pdificació de esos a compulars dels lleguiran exer

gatòria

cret 34/2003

nal única

nseller o la c’aplicació i concret els Junta de Go

......... de 20

A AGUILERAGeneralitat de

LLS omia i Finan

transcripcFinances de

a mia i Finan

era

nal que resualitat de les ses disposicioi es proveeix

na

preveu aqula relació de

ptar de l’endeocs depend

rcint les seve

, de 21 de g

consellera d’l’execució relatius al r

overn de l’Ide

009

A e Catalunya

ces

ció del docue la Genera

nces

lti afectat peseves retribuons de desexin reglamen

est Decret e llocs de treemà de la puents de les es funcions

gener, d'orga

Economia i d’aquest D

règim interioescat.

ument de talitat de Ca

er les modificucions amb cenvolupamenntàriament els

serà efectieball, que coblicació d’aqunitats afec

respectives

anització i fun

Finances peDecret en toor del Conse

treball lliuratalunya.

cacions orgàcàrrec als crènt, es proceds llocs de tre

va en la dm a màxim

quest Decretctades per fins que no

ncionament

er dictar les nots aquells ell Rector de

at pel Depa

àniques d’aqèdits als qua

deixi a les coeball.

data d’aprovs’haurà de p. l’estructura

o es proveeix

de l'Institut d

normes pertiaspectes d

el Sistema E

artament

14

quest Decretals s’estavenorresponents

vació de laproduir en el

regulada enxin els nous

d'Estadística

inents per alde la seva

Estadístic de

4

t n s

a l

n s

a

l a e