Joves Comunistes  no ens conformem amb la idea de treball com a eina de supervivència. La joventut comunista reivindica el treball, un altre   treball.   Treball   com   a   dret.   Treball   com   a   emancipació. Emancipar   el   treball   implica   desmercantilitzar­lo.Implica   posar l'economia al servei de les persones i no al revés. Suposa distribuir tasques i responsabilitats. Suposa redistribuir béns i atribucions. Implica recuperar el plaer de treballar, de crear, de fer1 sorgir noves idees i coneixements per a aplicar­los a la transformació de nosaltres mateixos   i   del   món.   Enfront   l'atur   creixent,   hem   de   reforçar   les experiències   que   van   sorgint   o   ressorgint   d'economia   social   i solidaria. És això possible?Només serà  possible si  ens organitzem i lluitem contra els efectes que,  per  altra banda, són amb els  que hem crescut  i  treballat,   la precarietat que ens condemna, el terrorisme patronal, l’especulació que ens ha deixat sense el dret a una vivenda digna, una educació cada   cop   menys   pública   i   una   constant   privatització   dels   serves públics   posant­los   sota   l’interés   del   mercat   i   no   de   les   nostres necessitats.Decidim dir prou i lluitar contra el capitalisme que ens fa treballar sota les úniques condiciones que necessita: les de màxima explotació.

Que no et facin pagar la crisi!!ORGANITZA’T I LLUITA  A JOVES COMUNISTES!!

www.jovescomunistes.cat¡¡JOVE 

VINE A LA VAGA GENERAL!!

1

JOVES I REFORMA LABORAL

Per   analitzar   les   condicones   de   treball   dels   i   les   Joves,   es necessari   començar   per   una   breu   presentació   de   les   reformes legislatives que s'han anat implementant a España en els ultims 30 anys.Podem   observar   en   aquest   procés     com   es   van   donant   unes condiciones   economiques   i   ideológiques   que   afavoreixen,   la contractacio   temporal   (mitjançant   la   seva   flexibilització   i   creixent incentivació)  i  impulsen un descens de l'atur juvenil  mitjançant la volta al treball en unes condicions menys favorables i de degradació progressiva   del   treball   indefinit   (   reduïnt   també   els   costos   de ll'acomiadament).

Per   remontar­nos   als   inicis   recents   d'aquest   procés,   es interessant   observar   que   ja   desde   la   signatura   de   l'Estatut   dels treballadores i treballadores (E.T) al 1980 (enmarcada en el clima de conflictivitat   sindical   i   social   de   la   transició)s'estableix   una equidistancia entre la contratació indefinida i la temporal i es facilita el dret dels empresaris a l'acomiadament, provocant el rebuig de les organitzacions  sindicals  majoritaries  en  Espanya,  CCOO  i  ELA a Euskadi ( aquest últim a més per la centralització de les relacions laborals que suposava).

L'E.T de 1980  permet l'implantació  de noves modalitats  de treball temporal. A més dels contractes temporals clàssics ( lligats a les   necessitats   cojunturals   de   la   producció),   es   mantenen   els contractes de pràctiques o per la formació, i es creen els contractes de “foment de l'ocupació” significant desde aleshores una part creixent dels nous llocs de treball creats ( que resulten ser “permanentment temporals”)     amb   una   durada   màxima   de   tres   anys,   que   va estarvigent fins a l'any 1994.Veiem doncs,  per  exemple que deia   l'article  11  de L'E.T de 1980, sobre el treball en práctiques i per la Formació:

• Quienes   estuvieran   en   posesion   de   titulación   academica  profesional   o   laboral   reconocida,   dentro   de   los   dos   años 

inmediatamentes siguientes a la obtencion de aquella, pueden  concertar   contrato   de   trabajo   en   prácticas   a   fin   de  perfeccionar   sus   conocimientos   y   adecuarlos   al   nivel   de  estudios cursados por el interesado.

• El contrato de trabajo en prácticas se formalizará siempre por  escrito

• El contrato de trabajo expresará las condiciones de trabajo y  su duracion, que no podrá ser superior a doce meses

• En   caso   de   que   el   intersado   se   incorpore,   sin   solución   de  continuidad,   a   la   empresa,   en   que   hubiera   realizado   las  practicas, el tiempo de estas se reducirá del periodo de prueba  computándose a efectos de antiguedad.

(.....)Per els sindicats, i per CCOO en aquella época aquesta modalitat contractual  suposava un serios atemptat contra l'estabilitat en el treball d'aquests treballados i treballadores.Ja que permetia a les empreses, cobrir llocs de treball permanentment sense necessitat de comprometres definitivament amb els qui ocupen el lloc de treball, poguent   recórrer   a   successives   contractacions   d'aquest   tipus   per cubrir   els   referits   llocs   de   treball.   Per   altra   banda   també   es queixaven que no es fixava un percentatge màxim de treballadors que podrán ser contractats d'aquesta forma en relació amb el total de treballadors fixes, cosa que per aleshores, ja suposava un retrocés respecte a la “Ley de Relaciones Laborales , al seu article 8,1g)

La reforma laboral de l'E.T de 1984 ( portada a terme pel primer govern socialista tot i l'oposició de 4 millions de huelguistes), va  tenir   també  una  forta repercussió   la  normalització  del   treball temporal. Despareixem els principis de causalitat,es a dir, l'obligació de que el contracte temporal tingues una causa determinada, que la temporalitat   del   contracte   estigui   justificat,   suposant   una   forta liberalitzacio   de   modalitats   contractuals   fins   ara   associades   al treball cojuntural.S'amplia la duració possible pels contractes “d'incitació al treball”, els   contractes   de   formació   i   els   contractes   en   pràctiques,   de   12 

mesos   a   3   anys,es   van   crear,   també,   noves   formes   contractuals temporals   que   suposen   noves   formes   de   liberalitzar   per   afavorir l'acés   al   treball   dels   joves.Passant,   a   més,   per   als   contractes   de formació i práctiques, la possibilitat de celebrar­los passant de 2 anys desde la finalització dels estudis a 4 anys, a més de deixar en mans de la negocacio col∙lectiva la fixació  de  la retribució  per a aquests contractes.Aquesta   reforma   porta,   per   tant,   a   una   proliferació   dels   treballs temporals en les noves contractacions ( arrivant ja al 1990 a un 30%) i   accentúa   la   segmentació   existent   entre   el   grup   central   de treballadors   i   treballadores   estables   i   una   massa   creixent d'assalariats inestables cada cop mes precaries i cada cop mes joves.A  més,   aquesta   reforma  va  ser   criticada    pels  propis   legisladors, acusant   que   desdibuixava   la   figura   del   contracte   en   formació   i d'erosionar   les   seves   finalitats   formatives.   Aixó   juntamet   amb l'experiència negativa, va portar   a una “autèntica” contrarreforma” portada a terme pel propi lesgislador socialista, després de demanar, el Ministeri de treball, un informe d'experts, que emanava rectificar certs aspectes de la reforma de 1984.

La reforma de 1994 finalment va derogar l'article 11(treball en pràctiques i per a la formació) Una   de   les   novetats,   era   que   l'omissió   de   la   forma   escrita   del contracte  en  pràctiques  o  de  donada d'alta  al  règim de Seguretat social, determinava que el citat contracte es convertís en contracte ordinari i el treballador en fix.Es reduïen, peró, les exigencieis minimes per fixar el contingut del contracte   ,   limitant­les   a   la   duració,   titulacio   del   treballador   i treballadora   i   lloc   de   treball   durant   les   pràctiques   (ometent   les referencias a la jornada).Vers la retribució dels contractes en pràctiques ,la novetat, era que en   defecte   de   negocació   col∙lectiva   que   establís   una   retribució, regiríen uns percentatges, com a mínim un 60% el primer any, un 75% el segon any, respecte els salaris del conveni per als treballadors amb llocs de treball equivalents 

Es van allargar la duració minima a 6 mesos i la màxima a 2 anys i es va reduir el periode de prova, d'un mes per als titulats de grau mig i un màxim de 2 mesos per als titulats de grau superior, tot i que es deixava a la negocació  col∙lectiva l'establiment d'un “altra cosa”.Per finalitzar sobr el treball en pràctiques aquesta reforma obre la porta   a   que   aquests   contractes   es   poguessin   celebrar   a   “temps parcial”.La   reforma  de  1994,   elimina,  per  altra  banda.   els   contractes  de foment   de   l'ocupació,   reestablint   parcialment   el   principi   de causalitat en les contractacions temporals, tot i que dona als acords sectorials   la   possibilitat   de   modificar   l'ús   del   contracte   eventual sigui   quina   sigui   la   seva   duració   màxima;l'ús   que   els   convenis col∙lectius van fer d'aquesta facultat va ser, en gairebé tots els casos, ampliar els marges de l'eventualitat, duplicant­los i fins a triplicant­los .Per exemple, la reforma del contracte per obra o servei determinat va consistir a autoritzar el seu ús per cobrir tasques normals dins de l'empresa,   sempre   que   no   fossin   permanents.   Es   va   deixar   al conveni   col∙lectiu   de   qualsevol   nivell,   inclòs   el   d'empresa,   la possibilitat de definir quins eren les tasques. La idea que es podia contractar   persones   per   fi   d'obra   per   a   activitats   normals   de l'empresa ja era admesa pels tribunals, però la reforma de l'ET va donar seguretat sobre la possibilitat d'usar la figura, la qual cosa va ampliar la seva utilització.En la pràctica, les empreses acudeixen al contracte eventual com a recurs  per   cobrir  activitats  ordinàries   i  previsibles,   sense  que   la Inspecció   de   Treball   actuï.   Si   la   plantilla   està   per   sota   de   les necessitats de l'empresa, sempre hi haurà un excés de comandes o una acumulació de tasques a la qual no es podrà fer front. Tot i aquest “avenç”, la reforma de 1994 amplia la diversificació de tipologies als treballs de temps parcial ( contracte d'aprenentatge, mes   conegut   com   “contrato  basura”),   que   en  molts   casos   acaven sustutuïnt   a   les   modalitats   desaparegudes   sense   suposar   una reducció de la temporalitat  i que , a més, eliminava les càrregues de cotització

En   aquesta   reforma   ,a   nivell   general,   la   prolongació   del   temps màxim de període de prova ,va passar de quinze dies a dos  mesos per al personal no qualificat, va multiplicar per quatre la possibilitat de l'empresa  de  prescindir  d'un   treballador­a   sense   més   explicacions durant aquest períodeIgualment aquesta reforma liberalitza l'intermediació en el “mercat” de treball. Aixo suposa el final del monopoli dels Serveis Públics de treball   en   les   tasques   d'intermediació       i   colocació,   favorint   la proliferació de les empresese de Treball Temporal (Ett's), les quals signen contractes de “puesta a disposición” dels seus treballadors i treballadores,   majoria   joves,   al   servei   de   terceres   empreses. Ràpidament una creixent i  insuficientment regulada intermediació privada inicia la seva “andadura” ( arrivant a retenir fins a un 50% els   costos   laborals   totals   pagats   per   les   empreses   en   les   que finalment es desenvolupa l'activitat laboral.Per exemple en la Comunitat Autónoma del Pais Vasc, la contratació per ETT passa de 33.238 efectius en 1995 a 137,269 en 1998  i  a 165,487 en 2004. En aquest any(2004) la part de contractes tenporals gestionats per Ett's arriva a més del 37%.D'altra   banda,   la   falta   d'intervenció   de   l'autoritat   laboral   en   el control   de   la   contractació   temporalirregular,   que   deixa   com   a   alternativa   la   reclamació   judicial individual de la condició d'estable, suposa deixar sense protecció en la   pràctica   a   la   majoria   de   la   gent   amb   contracte   precari.(joves)

La reforma “modélica” de 1997.Les eleccions generals  de 1996  van  donar  un   triomf  ajustat   –per  majoria   simple­   al  Partit Popular (PP), amb el qual la dreta espanyola recuperava el govern de torn. A diferència de les seves predecessores, la reforma laboral del PP se situa en un cicle econòmic expansiu iniciat en 1995. En raó d'això   es   justificarán els   canvis  normatius  més  que  en   la   creació d'ocupació,  en la  reducció  de  l'excessiva temporalitat,  amb la qual Espanya estava al capdavant d'Europa. Inicialment,   el   govern  del   PP,   enfront  de   la   unilateralitat  de   les reformes anteriors del PSOE, va arribar a la substitució de l'escenari de confrontació per un escenari de consens dels interlocutors socials. En   aquest   marc,   els   sindicats   majoritaris   assagen   una   “nova” 

concertació   social,   que   passa   per   no   qüestionar   les   polítiques neoliberals, mentre es pretén il∙lusòriament corregir en 1997 ­amb un   govern   de   la   dreta   neoliberal   l'involució   ocasionada   per   les reformes del PSOE, com a “subjecte agressor”. No obstant el més definitori, si cap, serà el rebuig de la política obrera de repartiment del treball que cobra certa importancia en aquesta conjuntura. Des de 1993 el programaelectoral d'Esquerra Unida (IU) defensava la jornada de 35 hores en el  camí  de  les 32­30 hores de jornada de treball   setmanal   i   sense  reducció   salarial.  A  això   s'uniran  altres organitzacions   menors   de   l'esquerra   radical,   que   encoratgen   les Marxes contra l'Atur, seguint l'exemple francès, en 1997 i 1998, a l'una que IU llançava la recollida de signatures –unes 700.000­ en suport d'una Iniciativa Legislativa Popular (*ILP) per les 35 hores, que seria rebutjada pels vots *coaligados de la dreta. Aquesta *ILP defensada  el  18  de   febrer  de  1997  a  nivell  parlamentari,   va   ser recolzada per importants mobilitzacions en tota Espanya. És més, a aquest desafiament al monopoli ja tradicional de la mobilització dels treballadors pels sindicats majoritaris s'unirà l'esmena a la totalitat del grup parlamentari d'IU al projecte de llei de reforma de 1997 La reforma laboral de 1997 va mantenir el  disseny del contracte d'obra i servei, i es van establir límits a la durada que el conveni col∙lectiu podia establir per al contracte eventual: les tres quartes parts en un període de divuit mesos. A més, a partir de 1997 el Tribunal Suprem va fer un pas més en favor  de   la  precarietat,   admetent  que   les   empreses   contractistes subjectessin  la  durada del  contracte de treball  a  la  durada de la contrata, encara que les tasques en les quals s'ocupés responguessin a   necessitats   permanents   de   l'empresa   principal.   Així,   gent   que presta serveis en les contractes podien tenir contracte per fi d'obra per   a   qualsevol   tasca   que   l'empresa   principal   hagi   decidit externalitzar,   i   en   aquest   camp   no   hi   ha   límit.   Tot   es   pot subcontractar,   treballs   auxiliars   (neteja,   menjador,   transport...)   i també les tasques pròpies de l'empresa principal. L'última volta de rosca en la precarització de l'ocupació és que, al final de la contrata, la   contractista   és   lliure   de   donar   per   acabats   per   fi   d'obra   els 

contractes de treball, encara que el servei se li torni a adjudicar de nou (Sentència del Tribunal Suprem 4­5­06). Els canvis en els contractes formatius, básicament en el  contracte per a la formació(article 11.2) anomenat “contracte d'aprenentatge” desde   la   reforma   del   1994.   diferent   al   contracte   en   práctiques ( article 11,1), son canvis que van en la tendencia de deixar en mans de   la   negociacio   col∙lectiva   sectorial   la   possibilitat   d'establir comprormisos   de   conversió   de   contractes   formatius   a   contractes indefinits.Persisteix   la   diferencia   conceptual   que   expressen   les   propies denominacions d'ambdos contractes ( en formació i en pràctiques) El contracte en pràctiques presuposa ja una formació ( i per aixo nomes podia celebrar­se  amb qui poseeixi una determinada  titulació  o un determinat   grau   de   formació   professional),   sent   la   seva   finalitat l'obtenció   d'una pràctica adequada   al nivell d'estudis cursats. En canvi el contracte per a la formació té per objecte «l'adquisició de la formació   teòrica   i   pràctica»,   concretament   aquella   que   sigui «necessària  per  a   l'acompliment  adequat  d'un   ofici   o  d'un   lloc  de treball que requereixi un determinat nivell de qualificació» (article 11 .2>. Pel que fa al contracte de treball en pràctiques la reforma de 1997 afecta substancialment només al particular relatiu a la determinació dels   llocs  de   treball   i   similars:   així,   després  de  mantenir   el   text anterior quan diu que el lloc de treball objecte del contracte «haurà de permetre l'obtenció de la pràctica professional adecuada al nivell d'estudis cursats», prescriu el següent: «Mitjançant conveni col∙lectiu d'àmbit   sectorial   o   estatal,   o   en   defecte   d'això,   en   els   convenis col∙lectius sectorials d'àmbit inferior es podran determinar els llocs de treball, grups, nivells o categories professionals objecte d'aquest contracte».La titulació exigida no ha canviat: titol   universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a  equivalents.  Segueix  vigent   el   requisit  que  el   contracte   se celebri dins dels quatre anys següents a la terminació dels estudis (si bé s'especifica que per a minusvàlids el temps és de sis anys)

Subsisteixen les mateixes normes sobre període de prova,  durada del contracte per la mateixa titulació, retribucions i antiguitat. Les reformes que afecten al  contracte  per   la   formació,   respecte  de  laregulació  anterior del contracte d'aprenentatge, són principalment les següents: L'edat màxima per ser subjecte d'aquest contracte es baixa a  la de 21   anys   (abans   era   la   de   25   anys).   No   obstant   això,   segons   la disposició   addicional   segona   de   la   Llei,   els   contractes   per   a   la formació   «que   es   realitzin   en   el   marc   dels   programes   públics d'ocupació­formació   d'escoles­taller,   cases   d'oficis   i   programesde   garantia   social»   podran   ser   subscrits   i   celebrats   «amb treballadors majors de setze anys i menors de vint­i­quatre anys» En aquesta reforma de 1997 ja comencem a veure com poc a poc, es comença a deixar en mans de la negocacio col∙lectiva certs aspectes de l'estatut de treballadors i treballadores, ja que desde el punt de vista de  l'empresa es mes fácil d'atacar, reduir, limitar o erosionar, en cadascuna de les negociacions de convenis sectorialsi d'empresa, que   no   pás   necessitar   una   reforma   laboral   per   modficiar   els mateixos  preceptes,   La   tendencia,   es   el   camí  marcat  per  Milton Friedman   i   el   dogma   de   la   “llibertat   individual”   ,   i   es   el   camí d'intentar reduir la zona d'influencia de la legislacio laboral, de tots els  assalariats,  passem a totes   i   tots  els  coberts  per  un conveni, fomentant  la  desigualtat  de drets,   i  ara a 2010 es  vol   implantar l'individualitzacio de les relacions laborals,.Veiem, doncs,   el que deia la reforma respecte a la capacitat dels convenis   respecte   aquest   aspecte   :”Mitjançant   conveni   col∙lectiu sectorial es podrà establir, en funció de la grandària de la plantilla, el  nombre  màxim de   contractes  a   realitzar  així   com els   llocs  de treball objecto d'aquest contracte. El nombre màxim de contractes podrà  també establir­se, en funció de la grandària de la plantilla, per conveni col∙lectiu d'empresa en el cas que aquesta tingui «un pla formatiu”Després d'establir que la durada del contracte haurà d'estar entre els sis mesos i els dos anys, s'afegeix, en virtut de la reforma, que mitjançant  convenis  sectorials   «es  podran  establir  altres  durades atenent a les característiques de l'ofici o lloc de treball a exercir i als 

requeriments formatius del mateix, sense que en cap cas la durada mínima pugui ser inferior a sis mesos ni la màxima superior a tres anys, o a quatre anys quan el contracte es concerti amb una persona mínusválida, tenint en compte el  tipus o grau de minusvalia  i  les característiques del procés formatiu a realitzar>>

La reforma laboral de 2001.El “decret” de Mesures Urgents de Reforma del Mercat de Treball per a l'increment de l'ocupació i millora  de   la   seva  qualitat   (RDL 5/2001,   de  2  de  març),   aprovat unilateralment pel Govern del PP,en majoria absoluta, va ser una imposició   que   va   interferir   en   la   negociació,   que   afavoria   els interessos de la patronal i suposava una volta de rosca més en les condicions i als drets de treball de tots els col∙lectius i especialment als i les joves. A més, es va demostrar inútil davant la precarietat en l'ocupació, nociu per els qui es vegin obligats a assumir un contracte de formació desnaturalitzat, regressiu pels quals treballen a temps parcial, i perjudicial per al diàleg social, que sempre ha de basar­se en   el   respecte   als   acords   vigents   i   en   la   negociació   amb   els interlocutors socials. Desvirtuava  encara més el contracte per a la Formació fent­lo “cajon de   sastre”   perla   subocupació,   lo   les'tabliment   de   relacio   laboral ordinaria   encuberta.Elimina   el   límit   d'edat   en   el   Contracte   per   a   la   Formació   dels col∙lectius   d'Immigrants,   aturats   més   de   tres   anys,   aturats   en situació   d'exclusió   social,   i   treballadors  acollits  a  Escoles  Taller   i Cases   d'Ofici.En l'Art. 1.2, el RDL realitza una important modificació de l'Art. 11.2 de   l'ET,   que  afecta  al  Contracte  per  a   la  Formació,   ampliant  els col∙lectius susceptibles d'aquest contracte formatiu, trencant el límit d'edat (16 a 21), desvirtuant seriosament el sentit de contracte de formació  com a contracte destinat a l'aprenentatge de la gent més jove que inicia la seva vida laboral, i mai per a treballadors, que per circumstàncies   laborals,   econòmiques   o   personals,   que   s'hagin despenjat del mercat de treball, i/o s'incorporin a ell, procedent d'una altra realitat  cultural,   laboral  i  econòmica,  per raons de migració.El   Govern   opta   per   marginar   més   a   les   realitats   laborals   pitjor 

tractades.Lluny d'estimular una ocupació de qualitat per a tots, va afavorir que els empresaris ampliïn, més del que ja estava la subocupacio o i el treball precari i  mal remunerat que afecta majoritariament als joves.Incapaç de fer plans globals, dirigits a els qui pateixen les pitjors conseqüències   del   mercat   laboral,   decideix   ampliar   els   espais laborals més marginals. 

La reforma­decretazo de 2002.A l'any següent, el govern del PP, al marge del ET, va disposar una altra reforma laboral per decret del 25 de maig de 2002, cridat per això el “decretazo”, amb la finalitat de modificar una vegada més la normativa de prestacions per desocupació   i  d'abaratiment de l'acomiadament, i  que excepte algunes concessions a la contestació sindical passaria a ser la Llei 45/2002   de   12   de   desembre.A aquest  efecte,  va  establir   la  possibilitat  d'eliminar el   cost  dels salaris de tramitació  en el  supòsit  de  l'acomiadament disciplinari improcedent si l'empresari reconeix la seva improcedència i dipositaràpidament la indemnització en 48 hores. D'aquesta manera,si anys enrere es tractava de dissuadir als treballadors perquè no anessin a judici, ara se'ls desincentiva el recurs als jutges, amb el consegüent reforç del poder patronal per a l'acomiadament. D'aquesta manera, per la via oberta en el 2002, es van registrar el 56% de totes les extincions de contractes en 2003 i més del 66% en 2004. Lluny de pal∙liar­se la “excessiva temporalitat” que afectava tant als joves, els treballadors i treballadores eventuals van passar de 3,5 milions a gairebé 5 milions entre 1997 i 2003, unint­se en aquest període   a   la   temporalitat   alimentada   per   l'empresa   privada,   la desenvolupada per les Administracions Públiques, sobretot la local i autonòmica. 

La   sisena   reforma   laboral,   de   2006  acordada incomprensiblement pel govern socialista i els sindicats majoritaris amb les organitzacions patronals.

La situació   laboral   en  2006   (dades  del   tercer   trimestre)  hi  havia seguit millorant en relació amb la de 2001: 21,66 milions d'actius/as (21,6% més que en 2001),  19,9 milions d'ocupats/as (24,8% més)   i 1,76 milions d'aturats i parades (5,5% menys), que representaven el 8,5% de la població  activa (segons els nous mesuraments, amb les antigues serien entre 10,5% i 11%). La temporalitat seguia reflectint un nivell altíssim (34,01%). Les mesures d'aquesta última reforma van ser:

• la bonificació de la contractació indefinida a través dels nous contractes indefinits 

• la   conversió   de   temporals   en   fixos   (mesura   limitada   en   el temps, des de l'1 de juny de 2006 a l'1 de gener de 2007);

• la   limitació   de   la   utilització   successiva   dels   contractes temporals ;

• la major transparència de les subcontractes; • el   reforç   dels   recursos   de   la   Inspecció   de   Treball,   i   la 

potenciació de les Polítiques Actives d'Ocupació.  En conjunt són una gran mentida: no són contractes pont per entrar al mercat laboral i després estabilitzar la situació  laboral. Perquè, per exemple, entre el 2006 i maig del 2010, de totes les conversions a contractes indefinits solament un 2,61% van tenir com a origen una de les citades modalitats contractuals. I els joves encara esperen que s'abordin els canvis que veritablement necessiten: els primers, una reforma del sistema educatiu que permeti recuperar­los i alhora eviti que més persones d'aquestes edats entrin en la mateixa situació; i els segons,   un   canvi   del   model   productiu   que   els   permeti   tenir oportunitats dignes al món del treball

L'ultima reforma laboral, la reforma de 2010,    no   dóna resposta a la situació  de bloqueig laboral en la qual es troben els joves compresos entre els 16 i 25 anys desde fa ja mes de 20 anysD'una  banda,   tenim el  Contracte  de  Formació  que en  comptes  de servir   per   adquirir   una   teoria   i   practica   necessària   per   a l'acompliment   practico   d'un   ofici,   serveix   per   estalviar   els   costos 

laborals   als   empresaris,   ja   que   la   seva   referència   és   el   Salari Minimo Interprofessional, 633€/mes,i no el salari de conveni per no comentar que en fer­nos aquest  contracte es regala a  l'empresari una   bonificació   del   100%   de   les   quotes   empesariales   i   del treballador@ a la Seguretat Social , amb el que l'estalvi mensual per a   una   empresa,   entre   salari   i   assegurances   socials,   amb   un treballador contractat per a la formació pot superar el 50%.Aquesta reforma, a més, àmplia el col∙lectiu de victimes potencials d'aquest contracte en ampliar l'edat fins als 25 anys (abans 21 anys)Per si encara hi ha dubtes dels grans beneficis que per a l'empresa suposa   aquest   tipus   de   Contracte,   mensualment   l'empresari,   en funció  del sector d'activitat afectat, pot tenir un estalvi de 767,04 euros en el sector Comercio; 1.037, 61 euros en Hostaleria i 1.079,94 euros   en   Construcció.  La   reforma   sembla   un   calc   sense   el   maquillatge   al   que   estem habituats,  de   les  pretensions  de   la  patronal.  Condemnant  a  mes joves a una situació d'inestabilitat contractual, salarial i per tant, personal   durant   mes   anys.  Però la reforma és mes àmplia, el Govern xifra en cinc els anys que un jove pot ser contractat en pràctiques, després de finalitzar els seus   estudis   el   que   és   sinònim   de   precarietat   laboral.  Entre ells tenim els becaris, aquest col∙lectiu de vegades tan oblidat, sembla   que   és   un   dels   menys   afectats   per   la   crisi.Desde fa anys en Espanya s'observa com milers d'ofertes inunden els portals de treball, inclosos els portals de les nostres universitats, amb ofertes buscant un jove “dinàmic amb possibilitat d'elaborar un conveni  de pràctiques  amb la universitat,  abstenir­se   la  resta”Es tracta   dels   becaris.Una  altra  vegada  al  món   real   amb   l'excusa  de   la   crisi,   algunes empreses convoquen ofertes de pràctiques, que en realitat amaguen llocs de treball encoberts. És sabut per tots el nombre de beneficis que suposa contractar a una persona en pràctiques. Amb la vella excusa de la crisi, moltes empreses fins i tot opten per acomiadar a treballadors amb ocupació  estable per contractar o  fer becaris    a alumnes que   facin  el  mateix   treball,  amb menys  o  sense  drets   i sense qualitat en l'ocupació.  Unes altres renoven constantment la 

plantilla a força de contractes porqueria, saltant qualsevol tipus de termini de contractació. Desgraciadament,  amb  massa   freqüència  el   suposat   “contracte  en pràctiques” només significa que treballaràs igual que la resta, però cobrant molt menys. Amb tot això, al govern no li sembla suficient i decideix   allargar   aquest   tipus   de   contracte.Amb   l'exposat   fins   ara   podiamos   començar   a   entendre   que   la REFORMA LABORAL  no suposa solucionar els  problemes de  la desocupació juvenil, les mesures incloses en la reforma i destinades, segons el Govern, a donar solució als problemes de la joventut per accedir al mercat laboral,  passen per alt qüestions tan importants com el salari indigne del primer any dels contractes de formació. A més no fa més que afavorir els contractes en pràctiques sense que el treballador/a   arribi   a   disposar   d'un   contracte   digne.Però aquesta reforma també permet que aquells joves que tinguin un contracte d'obra i sevei,  molts repartidors, molts comercials, molts auxiliars...etc estiguin amb aquesta modalitat contractual fins a 36 mesos en el mateix lloc de treball ( donant carta de naturalesa a la falta_de_causalitat)La contractació dels i les joves per hores o dies serà més fàcil, perquè s'amplia el camp d'actuació de les Empreses de Treball Temporal i acomiadar­los   serà   més   fàcil   i   barat,   perquè   es   contemplen   més causes   per   fer­ho   i   es   redueixen   les   indemnitzacions.  Finalment,  veiem com amb  les  mesures  proposades  ens  dificulten l'accés   al   mercat   laboral   i   es   facilita   l'existència   de   contractes inestables, beneficiant només a l'empresari, la qual cosa sens dubte tindrà una incidència en el desenvolupament personal i laboral dels i les_joves

Pel que, sens dubte ens sobren els motius per acudir el proper dia 29 de Setembre a la Vaga General

Bibliografia

ÉXITOS Y FRACASOS DE LA REFORMA LABORALhttp://www.banrep.gov.co/documentos/seminarios/pdf/Exitos­Fracasos­Reforma­Laboral­JNM.pdfAnálisis de IU sobre el decreto de Reforma Laboral http://www.iutorremolinos.com/PaginasDocumentos/rdlabora.htmLa estabilidad en el empleo:recuperación de un principiohttp://www.mtas.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/numeros/33/estudio3.pdfLa precaria reforma laboral impuesta por el PPhttp://www3.feccoo.net/bdigital/emp/20070215_emp/pdf/TE/jun2001.pdfHistoria y actualidad de las reformas laboraleshttp://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/uribarri.pdfEl recorte de derechos en las reformas laboraleshttp://biblioteca.hegoa.ehu.es/system/ebooks/17892/original/El_recorte_de_derechos_en_las_reformas_laborales.pdfhttp://www.cincodias.com/articulo/economia/jovenes­espanoles­necesitan­anos­salario­poder­comprar­vivienda/20031229cdscdseco_4/cdseco/http://www.elmundo.es/sudinero/noticias/act­73­2.htmlhttp://www.diagonalperiodico.net/aragon/Cuidado­con­la­ayuda­trampa­para.html