Cuaderno de tutoria de 1º

7/23/2019 Cuaderno de tutoria de 1

1/88

Generalitat de CatalunyaDepartament dEnsenyament

Institut Dami Campeny

0

Quadern de tutoria de 1r d'ESO

Pla d 'acci tuto rial

INS Dami CampenyCurs 2011-2012


2/88



PAT de 1r d'ESO 1

ndex de temes

ObjectiusPrimer trimestre

Rebuda i presentaci del grup

Coneixement i cohesi del grup

Elecci de delegats

Preparant l'avaluaci. Qestionari d'hbits d'estudi

Tcniques d'estudi

Segon trimestreAnlisi de la primera avaluaci. Diagnosi dels errors

Tcniques destudi

Autoimatge i autoconcepte

Les emocions

Rendiment acadmic

Tercer trimestre

Anlisi de la segona avaluaci. Diagnosi dels errors

Tcniques destudi

Les emocions

Rendiment acadmic


3/88



PAT de 1r d'ESO 2

ObjectiusEls objectius del PAT de Primer d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i

cohesi del propi grup i el treball de tcniques i hbits d'estudi que ajudin l'alumnat atreure el mxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de carctertransversal que els consciencin de determinats valors per a la vida. La tutoria, enaquest aspecte, connectar amb la matria d'Alternativa a la Religi.

Les competncies que es treballaran seran les transversals, en especial lacompetncia comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal.S'insistir tamb al llarg del curs en la competncia social i ciutadana en el fet que espropiciar el treball en grup i l'interrelaci entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier s una proposta que cada tutor o tutora potadaptar com cregui oport a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar elscontinguts plantejats aqu amb el material ofert en l'aula virtual(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).


4/88



PAT de 1r d'ESO 3

Primer trimestre

El nostre centre

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

SESSI: 1OBJECTIU: Conixer les pautes d'actuaci de l'institut, tanten el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com perpart de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL:La seva prpia agenda. Llibreta i bolgraf.

En aquesta primera sessi s'explicar com funciona l'institut. S'agafar com a pauta laguia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:

Qu fem quan falta un professor/a? Com presentem els treballs? Com hem d'estudiar? Com ens hem de planificar el temps? Qu farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe? Quina diferncia hi ha entre falta lleu i falta greu? Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup? ...

Al final, cada alumne far un resum del que s'ha dit i es demanar un/a voluntari/a pertal d'explicar el que ha ents. Els companys i les companyes completaran el quecalgui.


5/88



PAT de 1r d'ESO 4

La targeta de visita que va trobar el detectiu

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: La targeta de visita que va trobar el detectiu

SESSI: 2OBJECTIU: Descobrir aspectes de la personalitat delcompany que em sn desconeguts

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL:Un foli i un retolador per lalumne.

Desenvolupament de lactivitat:

1. Diem a lalumne que escrigui, amb lletres grans en el centre dun foli doblegat, talcom sindica en el dibuix, el nom per qu li agrada que el cridin.

A dalt a la dreta, ha descriure dos adjectius que creu el descriuen amb bastantexactitud (curis, sincer, atltic,).

A dalt a lesquerra, ha descriure paraules que indiquin el que li agrada fer (nedar, anaral cinema, llegir...)

A la part de baix, desquerra a dreta, ha descriure, i en aquests ordre:

Un lloc que li agradaria visitar.

El programa de televisi que ms li agrada.

El seu actor o actriu preferit.

Alguna cosa que ha fet i de qu sen sent orgulls/a. Algun aspecte de la seva personalitat que sigui poc coneguda pels seus

companys i que li sembla interessant donar a conixer.

Per la part del darrera pot escriure aquelles preguntes que li agradaria fer al seu tutor (sobre la seva forma de ser, lestil de portar la classe, etc.)

2. Tots els alumnes posen sobre la taula el seu foli, de manera que es pugui llegir. Esdemana als alumnes que durant uns 10 minuts, es fixin en les targetes, ja quedesprs es far una prova de detectius basada en latenci que hagin posat en lesdades que hi ha en elles.

3. El professor recull les targetes. A partir duna qualitat duna targeta ( sincer per

exemple) o duna afecci, sha dendevinar de quina persona es tracta, amb unmxim de vuit preguntes.


6/88



PAT de 1r d'ESO 5

Les preguntes han de fer-se de manera que, qui coneix la identitat de la targetanoms hagi de respondre s o no.

A partir de la cinquena pregunta pot preguntar-se si el nom comena o acaba peruna lletra determinada.

s important que noms es facin preguntes sobre les coses escrites a la targeta. Siel que fa de detectiu ho encerta, escull una altra targeta i un altre alumne voluntaripassa a ser detectiu, i tracta dendevinar el nou nom, mitjanant les vuit preguntes.

Si no lencerts, es continuaria amb la mateixa targeta fins a aconseguir-ho.

s important que, un cop sencerta el nom dalguna de les targetes, es llegeixisencera, com a resum. Tractem aix de reforar el coneixement daspectes quepotser ens havien passat desapercebuts. El joc es pot continuar mentre esmantingui linters.

4. El professor intentar contestar a les preguntes que se li han fet darrera el foli. Calprocurar contestar a totes les preguntes.


7/88



PAT de 1r d'ESO 6

Presentar l'altre

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Presentar laltre

SESSI: 3 OBJECTIU: Presentaci i autoconeixement.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de lalumne


Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res ms (si novolem).

Recollim els fulls plens.

Quan els tenim tots els repartim a latzar.

Diem: Ara cadasc t el full dun company o companya. Llegiu -lo b. Desprscadasc tindr un minut per a explicar qu ha aprs llegint el que ha escrit el companyo companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Estracta sobretot de fer conixer millor el company a tots els del grup".

Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.


8/88



PAT de 1r d'ESO 7

Em presento....

Em dic: _____________________________________________________________Tinc ________ anys. Magradaria ser ms ________________________ del que sc.

Cada dia ___________________________________________________________

En sortir del collegi, jo

Hi ha alguns companys que

Jo penso que

Quan estic a classe:

Els mestres es pensen que jo

Magradaria poder

_____________________________________________________________________

El que no sap ning s que :


9/88



PAT de 1r d'ESO 8

Un missatge de mi

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Un missatge de mi

SESSI:4OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentim

malament a causa de la seva conducta

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Full de treball


Explicar als alumnes les diferncies entre un missatge de mi i un missatge detu. Posar alguns exemples.

Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que lomplin individualment.

Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes.

Suggerir que sidentifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalmentes discuteix en gran grup all que hem aprs.

Observacions:

Es pot fer que els alumnes enumerin tota una srie de situacions conflictives en qu elproblema sigui noms duna persona. Es pot confeccionar un full de treball per portara terme lactivitat anterior.

Tamb va b de vegades, que els alumnes i professors sasseguin en cercle i durantdeu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un missatge de mi positiu.


10/88



PAT de 1r d'ESO 9

FULL DE TREBALL

I. Situaci conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1.Un pare est empipat perqu

la seva filla arriba a casa

desprs de mitja nit massa

sovint.

2.Un nen est empipat perqu el

seu germ gran no li vol deixar

la bicicleta.

3.Una mare est molesta perqu

el seu fill, en comptes dajudar-

la a casa, sasseu a veure la TV.

4. Un professor est explicant

un tema a classe i un alumne

est xerrant tota lestona.

5.En Joan arriba un quartdhora tard a la cita que tenia

amb la Maria i no es disculpa

ni dna cap explicaci.

6.La Neus deixa totes les joguines

de la seva germana escampades

per terra desprs dhaver-hi jugat.

7. Un grup dalumnes que estanfent un treball en equip, fan

tanta fressa que els altres no

poden treballar.

8.La Jlia promet tornar el

llibre al Manel. Desprs de

recordar-li-ho amigablement

sen torna a descuidar.


11/88



PAT de 1r d'ESO 10

L'elecci de delegat/da I

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Elecci de delegat amb coneixement.

SESSI: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel crrec de delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de lalumne.


Dividir la classe en dos grups. Un grup haur de resoldre el problema que es plantejar i laltre

grup far dobservador dels seus companys. El grup dobservadors el partirem per la meitat idonarem un full amb les pautes dobservaci a cada grup.

Lobjectiu s que el primer grup dobservadors es fixi ms en el primer objectiui el segon grup

en el segon objectiu.

Desprs de lactivitat comprovem si hem seguit la norma: si no escolto els meus amics no puc

saber el que han dit. Els que han fet dobservadors expliquen les notes que han pres.


12/88



PAT de 1r d'ESO 11

PROBLEMA

En una classe de primer, sha descollir delegat de curs. Shan presentat dues noies i unnoi. Llegiu les seves caracterstiques i digueu a qui triareu i per qu. s molt importantque doneu els motius de la vostra elecci. Heu de triar qui ho faria millor.

Snia:

Li agrada estudiar i treu molt bones notes.

s fora tmida i per aix de vegades sembla seriosa.

s molt responsable en els crrecs que li toca fer a la classe.

Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:

s el millor futbolista de la classe.

T molt amics per no li agrada anar amb les nenes perqu diu que juguen malamental futbol i a ms sn fora avorrides.

s un nen tranquil i a classe es porta b. Mai no ha fet res perqu el castiguin.

Sempre oblida de complir amb els crrecs de la classe.

Nria:

No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre estdistreta.

s molt simptica i oberta i se sap explicar molt b. No es talla gens quan parla,sigui amb qui sigui.

T molts amics i coneix molts nens i nenes daltres cursos.

Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a lhora del pati o del menjador.


13/88



PAT de 1r d'ESO 12

EQUIP DOBSERVADORS NM.1

1. Els vostres companys parlen sempre dun en un o parlen uns quants alhora?

2. Guarden els torns de paraula o no?

3. Shan enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussi?

4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenci al que diu o fan altrescoses?

EQUIP DOBSERVADORS NM.2

1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?2. Quan un nen parla, agafa idees daltres nens? Apunta les vegades que un nen ha

anomenat el que ha dit un altre.

3. Han parlat tots o noms uns quants?

4. El grup ha arribat a un acord? A quin?


14/88



PAT de 1r d'ESO 13

L'elecci de delegat/da II

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Lassemblea de classeI

SESSI: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans descollir els delegatsde classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a


El professor/a introduir la primera sessi explicant als alumnes qu sn els delegats i

les funcions que han de tenir.Seguidament explicar que shan descollir uns representants de la classe (Fitxa A peral professor/a), i els animar perqu es presentin diferents candidats (com a mnimhauran de ser dos).

Cada candidat haur delaborar un programa electoral que ser presentat a la restade la classe. Es donar una setmana perqu es preparin. Per tal d'elaborar elprograma, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran lacandidatura. Es pot incloure una presentaci visual (Power Point, Glog, etc.) per al diade l'elecci.

A la resta de la classe els demanar que es preparin preguntes per fer als candidats

sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.


15/88



PAT de 1r d'ESO 14

Fitxa per al professor/a

Els delegats sn representants dels estudiants. Selegeixen a nivell de classe i podenser revocats si no acompleixen el paper que sels havia encomanat.

El delegat s el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seudrets.

Les seves funcions principals sn:

Fer dinterlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o elsrgans de gesti i de govern del centre.

Mantenir informats la resta destudiants de les decisions preses pels rgans dedirecci del centre, aix com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar laseva vida estudiantil.

Participar en el sistema davaluaci existent amb la possibilitat de revisar elsexmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.

A ms daquestes funcions, tamb tindr aquelles que especficament estableixin elsestudiants de la seva classe.

El Consel l d e Delegats

s un organisme que ha de garantir la relaci del conjunt dels alumnes del centre.Est format per:

El conjunt de delegats de classe

Els representants al consell escolar del centre

Representants de les associacions destudiants

El consell de delegats ha de:

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consellescolar del centre, a qui faran arribar la problemtica especfica dels cursos oclasses als quals representen.

Elaborar informes per al consell escolar del centre, b per iniciativa prpia o bper requeriment daquest rgan collegiat.

Ser informat de lordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.

Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.


16/88



PAT de 1r d'ESO 15

L'elecci de delegat/da III

CURS:1r dESO ACTIVITAT:Lassemblea de classe II

SESSI: 7 OBJECTIU: Elecci de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL:Acta de la votaci


Sestablir a classe un debat dels diferents programes, condut per un moderadorprviament designat.

Es distribuir la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules comcandidats es presentin a delegats. Es demanar a cada candidat que se situ en unade les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.

El moderador demanar, per torns, que cada candidat presenti el seu programa iexpliqui per qu lhan descollir a ell. Cada candidat disposar de deu minuts per fer laseva exposici.

Un cop acabades totes les exposicions, es demanar a la resta de la classe que faciles preguntes que prviament havia preparat. El moderador ser lencarregat queaquesta part es faci amb ordre.

Un cop finalitzat, es procedir a la votaci del candidats. Cada alumne/a escriur en unpaper el seu candidat i el donar al professor/a; la votaci ser annima.

El recompte de vots es far pblicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferentscandidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun dells.


17/88



PAT de 1r d'ESO 16

Curs 2011-2012

ACTA D'ELECCI DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecci: ________________

Components de la mesa:

Tutor : ___________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Primera votaci

Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MS VOTATS VOTS

Si un alumne ha obtingut ms del 50% dels vots emesos ser designat delegat isotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots ms gran.

Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuar una segona votacientre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votaci.

Segona vo taci

ALUMNES MS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa


18/88



PAT de 1r d'ESO 17

Preparant l'avaluaci. Qestionari d'hbits d'estudi

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Qestionari dhbits destudi

SESSI: 8OBJECTIU: Avaluar els hbits destudi dels nostresalumnes i,daquesta manera, evidenciar-los que no en tenengaires.

DURADA APROX.:1h. MATERIAL:Qestionari de lalumne


El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hbitsdestudi mnims per a poder realitzar qualsevol curs de lESO sense dificultats.

Desprs de comentar-ho breument, es passa el qestionari que s'adjunta acontinuaci i posteriorment es valora amb lalumne/a.

Les respostes negatives evidencien que lalumne /a observa alguna carncia enaquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.


19/88



PAT de 1r d'ESO 18

Qestionari sobre hbits destudi

Contesta S o NO a la dreta de cada qesti:

Preparo tot el material destudi abans de seure a estudiar? Comeno lestudi amb exercicis de concentraci?

Sempre estudio en el mateix lloc?

Llegeixo rpidament el tema abans daprofundir en ell?

Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)

Abans de comenar a estudiar em miro les parts ms importants?

Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que siguiesquerr/na)?

Distribueixo el temps en les matries destudi sense deixar-ne cap? Subratllo i faig esquemes quan estudio?

Planifico anticipadament el meu temps lliure i destudi?

Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?

Procuro tenir llum adequada?

Busco les idees fonamentals quan llegeixo?

Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?

Desprs de subratllar, confecciono lesquema?

Faig resums quan la lli em sembla difcil o confusa?

Consulto les paraules o expressions que no conec?

Tots els dies estudio a les mateixes hores?

Tinc fora de voluntat per estudiar el temps que necessito?

Dins de lhorari destudi faig descansos?

Procuro mantenir una postura correcta?

Mocupo de ventilar la sala destudi?

No em deixo portar per la fantasia i la imaginaci, per la msica, pel mbil, pelxat...?

Estudio allunyat de la televisi i dels sorolls?

Qu crec que necessito per estudiar millor? Per qu?


20/88



PAT de 1r d'ESO 19

La planificaci del temps d'estudi

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificaci del temps d'estudi

SESSI: 9OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conixer el tutor/ales hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport idel que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.:1h. MATERIAL:Graella (dues cpies)

Desenvolupament de lactivitat:El tutor/a passar el full adjunt en dos fulls diferents per tal que lalumnat elabori unhorari setmanal destudien el primer, on haur de constar el nom. Es convenient quelalumne/a faci constar les hores doci (TV, xat, Facebook, telfon, sortir ambamics/gues...), prctica esportiva (gimns, entrenaments...) i activitats extraescolars(reps, idiomes...) per veure si hi ha coherncia i equilibri entre les hores dedicades acadascuna daquestes activitats i les destudi. Seria bo fer servir diferents colors perombrejar les caselles segons els tipus dactivitatscitades anteriorment, s una maneramolt visual de veure la distribuci.

Una vegada fet, el tutor/a el revisar juntament amb lalumne/a i, si s el cas,demanar que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions

recomanades.Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificaci destudi:

Intentar que les hores destudi siguin sempre a la mateixa o semblant franjahorria.

El mnim dhores destudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mnim) i hauriendestar repartides equitativament entre els 7 dies, s a dir sha destudiar cada dia(no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana).

Ha dhaver-hi un equilibri entre les hores destudi i/o extraescolars; i les doci i/o deprctica esportiva.

Una vegada acabada lactivitat el tutor/a pot fer-se una fotocpia (si ho consideranecessari) i retornar el full a lalumne/a perqu el pugui seguir i aconsellar de posar-lo ben visible al seu lloc destudi.

La informaci obtinguda permetr fer un anlisi a nivell de grup i individual molt til peral seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informaci al tutor/a individual de cadaalumne/a.


21/88



20

Planificaci del temps d'estudi

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

8,00-9,009,00-10,0010,00-11,0011,00-

11,3011,30-12,3012,30-13,3013,30-15,0015,00-16,0016,00-17,0017,00-18,0018,00-19,0019,00-20,0020,00-

21,0021,00-22,0022,00-23,00


22/88



21

Tcniques d'estudi: Exercitar la memria

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Exercitar la memria

SESSI: 10OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perqu lalumneexerciti la memria, tenint en compte un seguit de normes.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexes


El professor comena la sessi explicant que la memria es pot millorar si tenim en

compte unes quantes normes:1. Entendre el que volem estudiar. Per aix ens servirem de diccionaris, llibres,

esquemes, apunts per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem aprs,les ms difcils, etc.

2. Repetici daquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins queassegurem que han quedat ben fixats. La repetici es pot reforar, escrivint,subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt b, els anuncis publicitaris deTV se tacaben gravant a fora de repetici.

3. Memria associativa: La memria associativa permet dorganitzar les coses peragrupaci o afinitats i aix poder recordar ms fcilment: la pluja recorda el

paraiges.Desprs daquesta petita explicaci, el professor proposa diferents activitats perexercitar la memria.

Dins aquesta modalitat dexercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a lamemria auditiva, i el referent a la memria visual. Per tal de treballar correctament eltema de la memria, s recomanable de treballar les dues amb diferents tipusdexercicis.

Activitat primera. Llista de 15 mots que han daprendre els alumnes en dos minutsaproximadament. Es reparteix el full posat del revs. Quan tots els alumnes ja eltenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir d'aleshores comena a comptar eltemps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full deresposta escriure tots els mots que recordin. s recomanable fer aquest exercici elprimer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraulesrecorden en el temps. Aqu hi interv la memria immediata i la de llarg termini. Unaprenentatge significatiu repercuteix en una memria a llarg termini ms reeixida.

Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat per portant a terme la memriaassociativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semntics diferents. Lxitde record s moltes vegades ms exits.

Activitat tercera.Aquesta activitat s de memria visual. s del mateix tipus que laprimera per en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin ienumerin.


23/88



PAT de 1r d'ESO 22

Activitat quarta. De memria visual. Desprs densenyar el dibuix o fotografia ferpreguntes sobre el personatge o personatges que shi representen.

Quants animals surten a lhabitaci?

Qui hi ha damunt el televisor?

Hi surt alguna serp?

Qui hi ha damunt el llit?

Etc.

Avaluaci de lactivitat

Un cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat elsresultats obtinguts, i a partir daleshores que cada alumne potenci la memria menysdesenvolupada i utilitzi la que t ms facilitat a lhora de lestudi.


24/88


25/88



PAT de 1r d'ESO 24

Escriu aquestes 15 paraules memoritzades

1. _____________

2. _____________

3. _____________

4. _____________

5. _____________

6. _____________

7. _____________

8. _____________

9. _____________

10. _____________

11. _____________

12. _____________

13. _____________

14. _____________

15. _____________


26/88



PAT de 1r d'ESO 25

Activitat 2

Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar

1. Taula

2. Cadira

3. Llit

4. Armari

5. Prestatgeria

6. Margarida

7. Rosa

8. Clavell

9. Jacint

10. Tulipa

11. Aspirador

12. Planxa13. Batedora

14. Fregidora

15. Rentadora

16. Clau

17. Martell

18. Serra

19. Taladradora20. Taco


27/88



PAT de 1r d'ESO 26

Escriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar

1. _______________

2. _______________

3. _______________

4. _______________

5. _______________

6. _______________

7. _______________

8. _______________

9. _______________

10. _______________

11. _______________

12. _______________

13. _______________

14. _______________

15. _______________

16. _______________

17. _______________

18. _______________

19. _______________

20. _______________


28/88



PAT de 1r d'ESO 27

Activitat 3

Cavall, conill, gat, ratol, gos, hmster, lloro, serp


29/88



PAT de 1r d'ESO 28

Activitat 4


30/88



PAT de 1r d'ESO 29

A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tcniques d'estudi que hi ha aCoordinaci pedaggica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons lesseves necessitats.

Es pot anar treballant durant tot el curs.


31/88



PAT de 1r d'ESO 30

Preparant l'avaluaci

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Preparaci de la sessi davaluaci

SESSI: X OBJECTIU: Preparar la sessi davaluaci.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Gui per als alumnes.


El principal daquesta activitat s que lopini que es porti a la sessi sigui la de tot elgrup, i no tan sols la duns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran

al final un informe redactat i presentat correctament que es llegir a la sessi segent.s convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal devitar comentaris iapreciacions innecessries.

Gui dels alumnes:

1. Valoraci de les matries:

Inters i motivaci: actitud i participaci.

Metodologia i activitats.

Nivell de comprensi: rendiment.

Propostes dels alumnes.2. Valoraci del nivell de relaci i convivncia del grup:

Relaci grupal.

Assistncia, participaci, incidncies, etc.

Propostes dels alumnes.

Cal insistir als alumnes que linforme que confeccionen ha de tenir un sentit generalque eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matria shan de tractardirectament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (per inevitables)

referncies a les assignatures es procuraran que sinsereixin en un marc general queeviti les concrecions.

Laltra gran directriu de linforme s la seva finalitat autocrtica: els alumnes han dereflexionar tamb sobre les seves prpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, detal manera que entenguin que una crtica inclou tant els elements negatius com elspositius. Creiem que s convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessidavaluaci tan sols han de comentar problemes.


32/88



PAT de 1r d'ESO 31

GUI DELS ALUMNES

Valoraci de les matries

Inters i motivaci: actitud i participaci

Metodologia i activitats

Nivell de comprensi: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoraci del nivell de relaci i convivncia del grup

Relaci del grup




33/88



PAT de 1r d'ESO 32

Anlisi de l'avaluaci

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT:Analitzar els resultats de lavaluaci

SESSI: xOBJECTIU: Fer una reflexi global i en conjunt delavaluaci del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.


Aquesta activitat est pensada de fer un cop ja sabem els resultats de lavaluaci.

El tutor/a t recollits el nombre dassignatures suspeses pels components del grup , i espoden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en qu s amb el que msfallen, i com poden fer per a millorar.

Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuaci indiquem per a podercomparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen lesintencions que indiquen.

Tot plegat s una sessi per a reflexionar en qu hem fallat o qu hem fet b per tal deseguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aportenres positiu.

Cal que entenguin que el full de treball s com un contracte amb el tutor/a i que elscompromisos als que sarriba, cal fer el possible per assolir-los.


34/88



PAT de 1r d'ESO 33

Nom: Curs:

Valoraci dels resultats de la ______ avaluaci

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluaci sn: (senyala amb una creu)

Millors del que mesperava.

Els que mesperava

Pitjors del que mesperava

2. Per qu creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que S has fet b aquest trimestre.

a)

b)

c)

4. Digues tres coses que NO has fet b aquest trimestre.a)

b)

c)

5. Digues tres propsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar elteu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procurars complir-los.


35/88



PAT de 1r d'ESO 34

Valoraci de les activitats de tutoria

Activitat Data Valoraci i/o comentaris


36/88



PAT de 1r d'ESO 35

Segon trimestre

Es pot comenar amb la valoraci dels resultats de la primera avaluaci, si no s'hapogut fer abans.

En aquest trimestre continuarem treballant els hbits destudi. En funci dels resultatsde lavaluaci, ens replantejarem algunes qestions que potser no hem sabut veure:planificaci del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primertrimestre), el lloc on estudia lalumne/a (s ladient o caldria que sho replantegstamb), les diferents tcniques destudi. En aquest apartat, caldria anar consultant eldossier que sha preparat per a les tutories i que est al despatx de Coordinacipedaggica /Cap destudis.

A banda de les tcniques destudis, cabdal en aquest nivell de lESO, caldria treballarles emocions i lautoconeixement.

Al tercer trimestre, acabarem per conixer limportncia de lautoregulaci de lesemocions i acabarem de treballar les tcniques destudi.


37/88



PAT de 1r d'ESO 36

El cabdell de llana

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: El cabdell de llana

SESSI: X OBJECTIU: Treballar lautoestima

DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL:Cabdell de llana

Desenvolupament de lactivitat

Seurem en cercle

Un membre del grup llena un cabdell de llana mantenint la punta de la llana amb elsdits, al mateix temps diu una cosa que fa molt b (no una cosa que li agradi fer!).

Cada persona que rep el cabdell, envolta un dels seus dits amb la llana, el passa auna altra persona i diu la cosa que millor fa, fins que tot el grup participi.

El primer que comentarem s com ens hem sentit, si ens ha costat decidir-nos per unade les nostres qualitats...

El segon s reflexionar sobre el que hem construt (una teranyina, un embolic, unaxarxa...). Quan es treballa en xarxa, com ens afectem mtuament, si una persona novol sostenir la llana, afecta al grup? I si es llena amb massa fora? ...

Suggeriments:

Intentar ser ordenats i silenciosos per fer els cercles. Reflexionar abans de comenar per evitar copiar i tenir criteri propi. Pensar sobre la nostra vida. Escoltar de forma activa. Reflexionar sobre el meu paper en el grup. Extrapolar-ho a situacions reals del grup, avantatges i inconvenients.


38/88



PAT de 1r d'ESO 37

Les nostres virtuts

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Les nostres virtuts


DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL:Paper i bolgraf

Desenvolupament de lactivitatCadasc apunta el seu nom en un paper. Els barregem i cadasc nagafa un. Ha depensar dues virtuts de la persona que li ha tocat. Les diu en veu alta i els companyshan dendevinar de qui es tracta. El destinatari de les floretes diu si hi est dacord ono i diu una virtut ms.

Aquesta activitat sha de fer desprs dhaver treballat els valors.


39/88



PAT de 1r d'ESO 38

Que circuli

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Que circuli


DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL:Paper i bolgraf


Posar el nostre nom al full i fer que circuli per totes les taules de la classe. Lalumnatno shade moure del seu lloc i els fulls canvien de taula cada 15 segons.

Quan ens arriba el full duna persona a la nostra taula hem descriure un tret positiudella o alguna cosa que ens agradi de la seva forma de ser.

Un cop tothom ha escrit alguna cosa de tots els membres de la classe, el professor/arecull tots els fulls i va cridant cada membre perqu llegeixi all que ms li hagi agradatdel que li han escrit.

Aquest exercici s molt efectiu per aquells alumnes que tenen un baix nivelldautoestima perqu els ajuda a veure les seves qualitats i a relacionar-se amb elgrup-classe.


40/88



PAT de 1r d'ESO 39

La cosa ms maca daquest mn

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: La cosa ms maca daquest mn

SESSI: XOBJECTIU: Conixer el nivell dautoestima i conixer comens valoren les persones.

DURADA APROX.: 20. MATERIAL:Un a caixa i un mirall


En una caixa tancada introduirem un mirall. Els/les participants entraran un/a per un/a ise'ls dir que a la caixa hi ha la cosa ms maca daquest mn. Podran obrir la caixa,de manera que shi vegin reflectits i sels preguntar si dins la caixa hi ha la cosa msmaca daquest mn.

Cal observar la reacci dels joves i, a partir d'aqu, treballar lautoestima al nivel l quefaci falta. Aquell jove que ms segur estigui de si mateix menys es sorprendr en elmoment dobrir la caixa. De la mateixa forma, aquell que tingui una autoestima baixa,possiblement tindr la reacci de negar el que s'est dient en aquell moment.

Finalment, no cal que l'educador/a insisteixi en el fet de si el que es veu s veritat omentida. Noms cal que es fixi en la reacci del participant i, alhora, cal tenir clar que

amb aquesta sola activitat no coneixerem el nivell d'autoestima dels i les joves, sinque ho haurem de completar on tamb es tracti aquest aspecte.


41/88



PAT de 1r d'ESO 40

Em sento satisfet/a

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Em sento satisfet/a

SESSI: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima,manifestant, davant els altres, les prpies qualitats icapacitats. Afavorir la cohesi del grup.

DURADA APROX.: 30.MATERIAL: Pilota de tennis o qualsevol objecte que espugui anar passant.


Els/les participants s'han de posar en rotllana i asseguts a terra. Un cop assegutstots/es s'aniran llenant la pilota. Qui la tingui haur de dir a la resta de companysalguna cosa que faci que se senti satisfet d'ell/a mateix/a (exemple:perqu sc unabona estudiant; perqu tinc molts amics/gues; perqu sc molt responsable ...).Posteriorment es comentar el que hagi sortit.

Hem d'intentar que la pilota caigui en les mans de tots/es els/les participants i,d'aquesta manera, que ning es quedi fora del joc.


42/88



PAT de 1r d'ESO 41

Una rosa s una rosa

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Una rosa s una rosa

SESSI: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima.Afavorir la cohesi del grup.

DURADA APROX.: 30. MATERIAL:Paper i bolgraf


A cada jove se li donar un paper i un bolgraf. La consigna s que dibuixin una rosa iescriguin una qualitat seva en els ptals. Desprs passaran la seva rosa al company/adel costat. Aquest/a haur d'escriure una qualitat de la persona a qui pertanyi la flor. Iaix successivament fins que totes les roses estiguin plenes.

Totes han de ser qualitats positives i no han de repetir-se. Desprs es pot fer uncolloqui debat sobre els diferents aspectes de la dinmica.


43/88



PAT de 1r d'ESO 42

La balana

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: La balana

SESSI: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima.Afavorir la cohesi del grup.

DURADA APROX.: 2h. MATERIAL:Paper i bolgraf


Es reparteixen tants paperets com alumnes hi ha a la classe a cada un dels alumnes.Cada alumne ha descriure 3 coses bones dels seus companys i en lltim paperethauran de dir tres coses dolentes dells mateixos. Un cop acabat lexercici, esrecolliran els paperets, excepte el propi que el guardaran per a la propera sessi

En la segona sessi es repartiran els comentaris pertinents a cada un dels alumnes.Es demanar que els comparin amb el seu i que en treguin les seves prpiesconclusions. Tenen ms defectes o ms virtuts?

Lobjectiu es fer-los veure que el que opinen dells molts cops s fruit de la sevainseguretat i que si posen els seus defectes en una balana amb les virtuts de laltreveuran que no nhi ha per tant.

Tamb cal que entenguin que ning no s perfecte i que tenir defectes s hum.

Caldr preveure una segona sessi, desprs que el professor hagi fet un filtratge pertal devitar comentaris que puguin ferir.

s important insistir en el fet de potenciar les virtuts dels altres i no pas els defectes.


44/88



PAT de 1r d'ESO 43

Qualitats del carcter

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Qualitats del carcter

SESSI: XOBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de l'autoestima.Afavorir la cohesi del grup. Treballar el jo interior i el jopblic.


Desenvolupament de lactivitatApuntarem a la pissarra una srie de qualitats. Cada alumne haur descollir tres queels identifiquin.

Desprs en grup comentaran per qe han escollit aquestes qualitats i si els companysho veuen igual.

Les qualitats poden ser:

Curiositat

Independncia

Autocontrol

Constncia

Sinceritat..etc.

Es tracta de treballar la importncia de reflexionar sobre un mateix, autodefinir-se iconixer com es sent el company.


45/88



PAT de 1r d'ESO 44

Qu vull ser de gran

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Qu vull ser de gran

SESSI: XOBJECTIU: Reflexionar sobre les preferncies professionalsi els valors que tenen.



Es formaran grups en funci del nombre de persones que de major vulguin tindr lamateixa professi.

Cada grup en primer lloc haur de preparar una exposici explicant els aspectespositius de la seva professi i desprs ho exposar davant de la resta de la classenomenant un portaveu del grup.

El portaveu de cada grup haur de vendre a la resta que la seva professi s la millor iquin sn els seus punts forts. La resta de la classe desprs de la intervenci haur deplantejar preguntes sobre els contres que entenguin que t aquella professi.

Es busca amb aquesta activitat que els alumnes aprenguin de la importncia que t elsaber a la seva edat el que es vol ser, quan sincorporinal mn professional, a ms de

conixer informaci de moltes professions que sexposaran a classe .Tothom ha de participar i nomenar la professi que vol tindre en el futur.

No noms es tindran en compte els temes econmics en les intervencions, sin temesde importncia social de la professi, reconeixement de la resta...


46/88



PAT de 1r d'ESO 45

Preparant l'avaluaci

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT: Preparaci de la sessi davaluaci

SESSI: X OBJECTIU: Preparar la sessi davaluaci.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Gui per als alumnes.


El principal daquesta activitat s que lopini que es porti a la sessi sigui la de tot elgrup, i no tan sols la duns quants alumnes. Els representants del curs confe ccionaranal final un informe redactat i presentat correctament que es llegir a la sessi segent.s convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal devitar comentaris iapreciacions innecessries.

Gui dels alumnes:

3. Valoraci de les matries:

Inters i motivaci: actitud i participaci.

Metodologia i activitats.

Nivell de comprensi: rendiment. Propostes dels alumnes.

4. Valoraci del nivell de relaci i convivncia del grup:

Relaci grupal.


Propostes dels alumnes.

Cal insistir als alumnes que linforme que confeccionen ha de tenir un sentit generalque eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matria shan de tractardirectament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (per inevitables)referncies a les assignatures es procuraran que sinsereixin en un marc general queeviti les concrecions.

Laltra gran directriu de linforme s la seva finalitat autocrtica: els alumnes han dereflexionar tamb sobre les seves prpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, detal manera que entenguin que una crtica inclou tant els elements negatius com elspositius. Creiem que s convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessidavaluaci tan sols han de comentar problemes.


47/88



PAT de 1r d'ESO 46

GUI DELS ALUMNES

Valoraci de les matries

Inters i motivaci: actitud i participaci

Metodologia i activitats

Nivell de comprensi: rendiment


Valoraci del nivell de relaci i convivncia del grup

Relaci del grup




48/88



PAT de 1r d'ESO 47

Anlisi de l'avaluaci

CURS:1r d'ESO ACTIVITAT:Analitzar els resultats de lavaluaci

SESSI: xOBJECTIU: Fer una reflexi global i en conjunt delavaluaci del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.


Aquesta activitat est pensada de fer un cop ja sabem els resultats de lavaluaci.

El tutor/a t recollits el nombre dassignatures suspeses pels components del grup, i espoden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en qu s amb el que msfallen, i com poden fer per a millorar.

Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuaci indiquem per a podercomparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen lesintencions que indiquen.

Tot plegat s una sessi per a reflexionar en qu hem fallat o qu hem fet b per tal deseguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aportenres positiu.

Cal que entenguin que el full de treball s com un contracte amb el tutor/a i que elscompromisos als que sarriba, cal fer el possible per assolir-los.


49/88



PAT de 1r d'ESO 48

Nom: Curs:

Valoraci dels resultats de la ______ avaluaci

6. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluaci sn: (senyala amb una creu)

Millors del que mesperava.

Els que mesperava

Pitjors del que mesperava

7. Per qu creus que has obtingut aquests resultats?

8. Digues tres coses que S has fet b aquest trimestre.

a)

b)

c)

9. Digues tres coses que NO has fet b aquest trimestre.a)

b)

c)

10. Digues tres propsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar elteu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procurars complir-los.


50/88



PAT de 1r d'ESO 49

Valoraci de les activitats de tutoria

Activitat Data Valoraci i/o comentaris


51/88



PAT de 1r d'ESO 50

Tercer trimestre

En aquest trimestre es treballaran diferents activitats que tenen com a tema central lesemocions: la seva regulaci, lautonomia personal, les habilitats socioemocionals i leshabilitats de vida i benestar.


52/88



PAT de 1r d'ESO 51

TEMA DE LA REGULACI EMOCIONAL

ACTIVITAT: REGULACI EMOCIONAL?La regulaci serveix per a respondre adequadament davant duna situaci alhora quecontribueix a prevenir els efectes nocius de les emocions, la qual cosa es dur a termemitjanant lanlisi i la reflexi de les respostes conductuals donades a una situaci.

Object ius

Definir el concepte de regulaci emocional. Conixer diverses estratgies de regulaci emocional. Reflexionar sobre les estratgies emprades per al maneig de les emocions. Respectar les diverses respostes donades pels companys.

Procediment

Escriviu una pluja didees que contingui el que se us acudeixi sobre les preguntes quese us formulen per reflexionar.

Seguidament, heu de veure dues pellcules en qu apareixeran situacions en lesquals haureu didentificar les emocions sentides pels protagonistes, aix com tambidentificar les diverses estratgies de regulaci que utilitzen i analitzar el nivell deconducta reguladora manifestada. Per acabar, plantegeu alternatives a la resoluci deles situacions visionades utilitzant les estratgies apreses.

Es recomanen les segents pellcules per tal de facilitar lactivitat:

Te doy mis ojos, dIciar Bollan (2003), de nacionalitat espanyola i amb una

durada de 106 minuts. Durmiendo con su enemigo, de Joseph Ruben (1991), de nacionalitat nord-

americana i amb una durada de 95 minuts.

Preguntes per ref lexionar:

Qu entens per regulaci emocional? Quines estratgies de regulaci acostumes a utilitzar per a manejar les teves

emocions?


53/88



PAT de 1r d'ESO 52

Fitxa

Nom de la pellcula:

Situaci EmociEstratgies de

regulaciAnlisi que en fas

.

Per saber-ne ms

Quan parlem de regular les emocions ens estem referint gaireb sempre al domini deles emocions desagradables (tristesa, por, ansietat...), perqu algunes daquestes, sies mantenen estables en el temps, poden derivar en trastorns com ara depressi,fbies, estrs, etc. Resulta interessant treballar-les per a prevenir-ne els efectesnocius. Tot i que alguna de les emocions positives, com ara leufria, tamb sha deregular.


54/88



PAT de 1r d'ESO 53

ACTIVITAT: COM ACTUEM?

Cada persona t les seves prpies estratgies per a fer front a les diverses situacionsen qu es troba. Cadascun de vosaltres podreu observar i analitzar diferents

estratgies per a fer front a un mateix esdeveniment.Object ius

Respectar el fet que davant duna mateixa situaci cada persona pot pensar,sentir o actuar de manera diferent.

Identificar les prpies estratgies de regulaci emocional davant dunesdeveniment.

Procediment

Se us plantejaran una srie de situacions i heu de buscar quina s la millor manera deresoldre-les.

Preguntes per ref lexionar

Situaci 1

La Maria i jo som companyes de feina des de fa 8 anys; tenim una relaci, a ms deprofessional, damistat. Avui, quan ha arribata la feina, lhe trobada trista, com absent,no tenia gaires ganes de parlar, li he preguntat qu li passava i mha dit que shavianotat un bony al pit i que t por que sigui cancers; la seva mare ja va morir de cncerde pit.

EMOCI RESPOSTA IMPULSIVA ESTRATGIES DAFRONTAMENT IDE CONTROL


55/88



PAT de 1r d'ESO 54

Situaci 2

En Pau s el meu fill, t un anyet i mig; mentre jo treballo se nocupa la seva via. Heanat a buscar el nen a casa de la seva via, era lhora del berenar, i li he dit: va ja hofaig jo, i en Pau ha tancat la boca, no volia provar cap mos. No he pogut ms i mhe

posat a plorar. He tingut un dia molt dur, pateixo molta pressi a la feina, i a ms alvia li menja sense cap mena de problema.

EMOCI RESPOSTA IMPULSIVAESTRATGIES DAFRONTAMENT I

DE CONTROL

Situaci 3

Des de fa un parell de mesos sc el nou cap de Recursos Humans de la mevaempresa, estic a prova durant sis mesos. El dia que em van nomenar vaig estar moltcontent, feia cinc anys que treballava durament per aconseguir aquest crrec. Avui elmeu cap immediat mha cridat al seu despatx i mha fet saber que sha de fer una

reestructuraci de personal, i que cal acomiadar una vintena de persones, algunes deles quals havien estat companys de feina fins fa poc temps i amb les quals muneixuna sincera amistat. Personalment, penso que cal estudiar altres possibilitats, per...

EMOCI RESPOSTA IMPULSIVAESTRATGIES DAFRONTAMENT I

DE CONTROL


56/88



PAT de 1r d'ESO 55

Situaci 4

Avui, finalment, ens han donat les claus del nostre petit apartament a la platja.Estvem tan illusionats; feia dos anys que ho espervem, i hi hem invertit els estalvis

duna dcada. Per lalegria ens ha durat poc, els acabats acordats i els que hem vistno tenien res a veure. De fet, no havem supervisat gaire les obres, confivem en elpromotor, per

EMOCI RESPOSTA IMPULSIVA ESTRATGIES DAFRONTAMENT IDE CONTROL

Resposta orientativa per a lalumne/a

Les principals estratgies de regulaci sn: distanciament, meditaci, reenquadramenti planificaci de la resoluci del problema, reestructuraci cognitiva, relaxaci,acceptaci de la prpia responsabilitat, relativitzaci de les situacions mitjanant elsentit de lhumor, actitud positiva, entre daltres.


57/88



PAT de 1r d'ESO 56

ACTIVITAT: MEN RECORDO DE...

Es facilitar el procs de reflexi sobre laplicaci de diverses estratgies de regulaciemocional en situacions personals viscudes.

Object ius

Reflexionar sobre la prpia regulaci emocional. Analitzar diverses alternatives de resposta i possibles conseqncies de ls

duna estratgia o una altra davant dun mateix esdeveniment. Adquirir noves estratgies de regulaci emocional. Respectar la diversitat dopinions i valoracions donades pels companys pel que

fa a les situacions plantejades i les experincies viscudes compartides.

Procediment

Exposa per escrit una experincia personal en qu es requeria regulaci emocional.

Analitza si la resposta donada va ser ladequada o no a la situaci plantejada totseguint la plantilla. Posteriorment, proposa altres alternatives i analitzan les possiblesconseqncies.

SITUACI:

EMOCI:

RESPOSTA DONADA:

CONSEQNCIES:

POSSIBLE RESPOSTA ADEQUADA:

POSSIBLE CONSEQNCIA DE LA RESPOSTA ADEQUADA:


58/88



PAT de 1r d'ESO 57

ACTIVITAT: RESPIREM, ENS RELAXEM I ESCOLTEM MSICA

Per aprendre a relaxar-nos s important que aprenguem a respirar correctament. La

relaxaci s una estratgia til per a reduir el nivell destrs i regular la respostaemocional i conductual davant dun fet que provoca ansietat. La msica s un elementque tenim al nostre abast que pot contribuir a aconseguir aquesta relaxaci.

Object ius

Prendre conscincia de com respirem i la seva influncia en el nostre benestar. Aprendre a regular el ritme, la durada i la intensitat del procs respiratori. Conixer els beneficis de la relaxaci en la reducci de lestrs i de lansietat. Valorar lexperincia de la relaxaci. Utilitzar la msica com a element afavoridor de la relaxaci. Introduir-se en les tcniques de visualitzaci.

Procediment

Per realitzar aquests exercicis, seria interessant disposar dun espai on fos possibleregular la intensitat de la llum, sense sorolls externs i amb ventilaci natural.Tambpodem posar una msica de fons en qu, per exemple, es reprodueixin sons naturals:pluja, cascades daigua, vent, etc. Podem fer-lo asseguts en una cadira. En primer lloc,us convido a fixar-vos en com respirem. Seguidament, us donar indicacions de comfer-ho correctament, s a dir, agafant laire pel nas i enduent -nos aquest aire fins a lazona abdominal (si us poseu la m a la panxa, notareu que sinfla) i, tot seguit, deixantanar laire molt lentament per la boca. Seguidament, realitzarem una srie dexercicisde respiraci.

Pausadament: inspirem... expirem, tornem-hi: inspirem... expirem. Cada vegada queinspirem o prenguem aire, sentim com entra laire i, mentre lexpulsem, sentim com apoc a poc va sortint del nostre cos. Continuem, ara prenent aire i expulsant-lo de formalenta, rtmica i profunda. Ara tornem a fixar latenci en la nostra respiraci i respiremlentament i profundament, agafant aire pel nas i expulsant-lo per la boca. Mentreexpulsem laire, fem atenci als nostres msculs, i notem com es van afluixant.Continuem respirant profundament i rtmicament, notant com se sent a travs de tot elcos. Repetim aquest exercici diverses vegades, lentament i rtmicament. Mentreexpulsem laire, fem atenci al nostre cos, especialment als nostres msculs. spossible que hi notem una sensaci de calor (per exemple, mans i braos calents), otamb s possible que els notem ms lleugers o, al contrari, ms pesats. Siguin quinessiguin les sensacions que notem, en gaudim mentre continuem respirant lentament i

profundament.A continuaci, el que treballarem en aquest exercici ser la tensi-distensi dediversos grups musculars. Anirem seguint les indicacions que donarem tot seguit, lesquals aniran marcant quina part del cos hem de tensar i destensar. Comenarem perles mans, els braos, lesquena, labdomen, els peus, les cames, les cuixes, peracabar amb el cap.

Un exemple de com treballar una part del cos seria la segent: ara tensarem les mans,premem el puny amb fora, notem la seva tensi, comptem fins a cinc I, seguidament,destensem, notem com el puny es destensa; centrem-nos en aquesta sensaci derelaxaci i comptem fins a cinc. Aquest exercici de tensi-distensi es repeteix trescops amb cada part del cos, desprs es canvia de part del cos, continuem amb els

braos, i aix successivament.


59/88



PAT de 1r d'ESO 58

Per acabar introduirem un exemple de visualitzaci. Us convido a tancar els ulls iimaginar-vos una imatge que us resulti molt agradable; evoqueu els detalls daquestaimatge, retingueu-la a la ment, gaudiu-ne, amb la finalitat que cada cop que tingueu unmoment en qu us sentiu nerviosos, angoixats, tristos, etc., pugueu fer s del recorddaquesta imatge significativa, que simbolitza pau, tranquillitat, benestar i felicitat.

Podeu optar per posar un CD en qu es desenvolupi una sessi de relaxaci.Suggerim com a material el curs prctic de Tcnicas de relajacin y autocontrolemocional,dEscudero, de TEA Edicions.

Aquesta activitat es podria repetir en altres moments. Es tractaria descoltar durant unsminuts msica relaxant, i que lliurement fssiu en silenci els exercicis de respiraci irelaxaci treballats, o que simplement sentssiu els efectes que produeix la msica enel vostre cos i en la vostra ment, i en gaudssiu. s interessant anar canviant els tipusde msiques: naturals, tniques, clssica, etc., a fi que cada persona pugui anardescobrint els efectes que cadascuna li produeix, i aix poder decidir quin tipus demsica ens interessa en un moment determinat.


En acabar els exercicis de relaxaci i visualitzaci, reflexioneu i responeu lespreguntes segents:

Quines han estat les sensacions experimentades durant les activitats? Com us heu sentit? Qu heu aprs fent aquestes activitats?


60/88



PAT de 1r d'ESO 59

ACTIVITAT: RIU-TEN!

Lhumor ens pot ajudar a suavitzar situacions, a relaxar tensions, a valorar els fets desduna altra perspectiva, a facilitar la comunicaci. Hem de tenir present que de

vegades ls que es fa de lhumor s justament el contrari; sutilitza per a ridiculitzar,humiliar, etc. Cal diferenciar el terme humordaltres termes afins: ironia, stira, etc.

Object ius

Reflexionar sobre el sentit de lhumor com a estabilitzador emocional.

Procediment

Per tal de desenvolupar aquest tema, veureu dues pellcules que proposarem acontinuaci, amb lobjectiu dentrar en un altre concepte del sentit de lhumor, com ahabilitat de vida:

Planta 4, dAntonio Mercero (2003), de nacionalitat espanyola i amb una

durada de 100 minuts. Patch Adams, de Tom Shadyac (1999), de nacionalitat nord-americana i amb

una durada de 113 minuts.

Preguntes per a ref lexionar

A continuaci plantegem una srie dinterrogants per a encetar la reflexi sobre elsentit de lhumor.

Com es pot definir el sentit de lhumor? Per qu hi ha persones amb ms sentit de lhumor que daltres? Quina influncia tenen les variables de personalitat i situacionals amb el sentit

de lhumor? Quins efectes t el sentit de lhumor en les nostres vides? Fer ostentaci de sentit de lhumor fa que els altres et vegin com una persona

immadura, irresponsable, divertida? Si es vol donar una imatge de seriositat, responsabilitat, aix est renyit amb el

sentit de lhumor? Qu than suggerit les pellcules?

Idea Clau

Una de les tcniques de relaxaci que ms sutilitza s: la relaxaci progressiva de

Jacobson. Els supsits bsics de la relaxaci progressiva de Jacobson sn elssegents: s una tcnica fisiolgica centrada en la relaxaci de la musculaturaesqueleticomotriu.

El programa dentrenament es basa en la discriminaci dels senyals de tensi en elsdiversos msculs del cos per mitj dexercicis sistemtics de tensi i relaxaci. Larelaxaci de la musculatura esqueleticomotriu comporta automticament la relaxacidel sistema autonomovegetatiu i la relaxaci del sistema nervis central. La relaxacifisiolgica produeix efectes parallels de relaxaci emocional i de relaxaci cognitiva.


61/88



PAT de 1r d'ESO 60

TEMA DE LAUTONOMIA PERSONAL

Autoconcepte, autoestima, autoconfianaEl tema sinicia realitzant una activitat prctica que afavoreix la comprensi delcontingut que es desenvolupar posteriorment. Un cop presentats els diferentscontinguts de forma terica, sofereixen tres activitats ms que sintegren dinsdaquesta temtica.

Objectius

Distingir entre lautoconcepte, lautoestima i lautoconfiana. Conixer el concepte dautonomia emocional i les seves implicacions

psicopedaggiques. Fomentar lautomotivaci.

Descobrir lautoeficcia emocional. Conixer el concepte de responsabilitat i llibertat. Aproximar-se al coneixement del terme de resilincia.


62/88



PAT de 1r d'ESO 61

ACTIVITAT: SC QUI SC

Aquesta activitat permet reflexionar sobre un mateix i conixer-se amb qualitatspositives que siguin significatives per a un mateix i reconegudes pels altres. s

interessant que parlem de la nostra aparena fsica, les coses que fem, la manera deser i el nostre comportament.

Object ius

Promoure lautoconeixement. Desenvolupar lautoconcepte positiu. Estimular el reconeixement de les qualitats positives.

Procediment

Per fer aquesta activitat cal que tanquem els ulls i ens relaxem, que ens posemcmodes, i que pensem quin s el nostre nom, dient-lo en veu baixa. Llavors pensemen alguna qualitat positiva de la nostra aparena, les coses que fem, la manera de seri el nostre comportament. Quan ho hgim pensat ho podem anotar en el fulldexercicis, segons la pauta donada.


Escriu una qualitat positiva de cadascun daquests aspectes:

Aparena fsica

Coses que faig

Manera de ser

Comportament


63/88



PAT de 1r d'ESO 62

ACTIVITAT: HISTRIA PERSONAL

Aquesta activitat convida a pensar sobre la prpia histria personal, i shi poden evocarrecords del passat, vivncies del present i projectes de cara al futur.

Object ius

Marcar fites personals realistes. Augmentar el sentiment deficcia.

Procediment

Imagineu-vos que teniu 95 anys i que esteu contemplant un meravells paisatge.Permeteu que la vostra ment faci un reps de la vostra vida. Quan ja ho tingueupensat, escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en lavostra vida.

A continuaci, us heu de situar en el vostre present, per tenint una visi de cara al

futur. Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb ledat. Perexemple, daqu a 20 anys.

Ara que ja heu pensat en el vostre passat i heu pensat en el vostre futur, es tracta decomparar les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen aveure amb el futur.

Preguntes per a ref lexionar

Escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en lavostra vida.

Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb ledat. Per

exemple, daqu a 20 anys. Compareu les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que

tenen a veure amb el futur:

a. Sn coincidents?

b. Sn canviants?

c. Quin grau de dificultat pot haver-hi perqu sassoleixin les futures?

d. Quines han estat les emocions viscudes en aquestes visualitzacions?


64/88



PAT de 1r d'ESO 63

ACTIVITAT: LA BELLESA S EN ELS TEUS ULLS

Aquesta activitat pretn fer reflexionar sobre com veieu les altres persones i prendreconscincia que totes tenen qualitats i caracterstiques que no tenen per qu coincidir

amb les nostres.Object ius

Integrar el propi coneixement i el pensament creatiu. Promoure la comprensi danar ms enll de les qualitats fsiques de les coses

i de les persones. Desenvolupar la comprensi envers les persones diferents de nosaltres

mateixos.

Procediment

Agafeu algun objecte que tingueu al vostre abast (un clip, un adhesiu, un full de paper,un llapis, una targeta o una ampolla buida).

Observeu aquest objecte que teniu al davant, mireu-lo, toqueu-lo, oloreu-lo, sentiu-lo,etc. Desprs, doneu a aquest objecte una qualitat humana:

Objecte:

s......

Tamb haureu de reflexionar entorn a altres aspectes com els que es presenten acontinuaci:

Decideix dues raons per les quals lobjecte escollit s meravells. Pensa tres maneres en qu lobjecte pot resultar til. Dna quatre raons que expliquin per qu vols i respectes el teu objecte. Indica dues maneres dincrementar lautoestima de lobjecte i fer que se

senti valus i necessari.

Un cop reflexionats aquests aspectes sobre lobjecte, cal que en prengueu nota en unfull, per tal que no se us oblidin.


65/88



PAT de 1r d'ESO 64

ACTIVITAT: QU EN PENSES, DAIX?

En aquesta activitat es permet reflexionar sobre aspectes de la prpia vida personal iprofessional.

Object ius

Afavorir lautoconeixement i lautoconcepte. Ser conscient de quines coses fan que un mateix se senti duna determinada

manera, sigui vivint-les de forma agradable o de forma desagradable.

Procediment

Ara haureu de pensar en algunes coses que formen part de la vostra vida i que tenena veure amb diverses dimensions personals i professionals. Sn les segents:

Laspecte fsic (ulls, color de pell, cabells, constituci fsica, etc.). Lxit escolar (expedient acadmic, currculum, relacions escolars, motivaci,

etc.). Lxit professional (grau de satisfacci a la feina, estatus, tipus de professi,

lideratge, etc.). Lxit personal (famlia, parella, amics, aficions, etc.).

Seguidament, anoteu a la fitxa de lactivitat les vostres vivncies emocionals al voltantde cadascun daquests aspectes. Si ho creieu convenient, es poden agrupar en elsaspectes que tinguin a veure amb vivncies emocionals agradables (+) i els quetinguin a veure amb vivncies emocionals desagradables (-).

Per acabar, redacteu un comproms dacci per canviar algun aspecte concret quevulgueu millorar.

Qu en penses, daix?Descriu aquests aspectes segons les vivncies personals.

Aspecte fsic xit escolar

+ - + -

xit professional xit personal

+ - + -


66/88



PAT de 1r d'ESO 65

Comproms personal

Jo, ................................................................ , em comprometo a canviar sobre

...............................................................................................................................

I ho far d'aquesta manera:..............................................................................................

Data

Signatura i Nom


67/88



PAT de 1r d'ESO 66

TEMA DE LES HABILITATS SOCIOEMOCIONALS

ACTIVITAT: COMUNITAT DE PROPIETARISMolt sovint sens fa difcil intentar resoldre un problema , i possiblement en el momentdactuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i a posar-nosen el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per tal dencertarms fcilment la soluci.

Object ius

Reflexionar sobre la necessitat de conixer diferents punts de vista. Aprendre a posar-se en el lloc duna altra persona. Identificar les emocions que sentim en unes determinades situacions.

Procediment

Llegeix la primera carta que et presentarem (noms la primera, no llegeixis la segonacarta encara) i redacta una possible resposta al problema que shi planteja, adoptant elrol de president de la Comunitat de Propietaris. Quan hagis acabat de redactar la tevaresposta a la primera carta, haurs de fer el mateix amb la segona carta.


68/88



PAT de 1r d'ESO 67

Carta 1

Senyor President de la Comunitat de Propietaris

c/ Bellfoc 76BARCELONA

Em permeto adrear-me a vost com a president de la comunitat, per exposar-li unsfets que afecten la bona convivncia que des de fa 40 anys ha caracteritzat aquestacomunitat.

Des que fa cinc anys es van traslladar al pis de sobre del nostre els nous vens, elssenyors Rocamora, la pau i la tranquillitat shan acabat en les nostres vides.

Al principi, semblava que no havien de ser uns vens gaire molestos, tot i que,acostumats a la senyora Carme, lanterior propietria, que com ja deu saber vivia totasola, vam comenar a notar la diferncia. Per el pas del temps est fent la situaci

insostenible. Les criatures ploren a qualsevol hora del dia i de la nit, sembla quearrosseguin objectes pel terra, se senten cops de coses que cauen, i per acabar-hodadobar, tenen un gos que borda contnuament.

Com pot comprendre, no estem disposats a tolerar aquesta situaci, ja que enspertorba el descans i ens est afectant la salut, prou deteriorada per la malaltia que,com vost ja coneix, pateix la meva dona des del febrer denguany.

Es per tot aix que li preguem que prengui les mesures oportunes, b sigui solucionantel problema per la via del dileg, o b exercint la potestat que li atorga el fet de serpresident de la comunitat per iniciar les accions legals oportunes.

Quedem com sempre a la seva disposici.

Molt atentament,Signat: Joan Sol i Maria Esteve

Senyor President de la Comunitat de Propietaris

c/ Bellfoc 76

BARCELONA


69/88



PAT de 1r d'ESO 68

Carta 2

Barcelona, 5 de setembre de 2004Senyor Roca,

Ens dirigim a vost com a president de la comunitat per exposar-li un seguit de fetsque pensem que ens poden portar problemes, en primer lloc a nosaltres, ipossiblement ms endavant a la resta de propietaris de ledifici.

Com vost ja coneix, ens vam traslladar a aquest pis fa aproximadament uns cincanys, arran de la mort de la nostra tieta Carme, que fins aleshores havia ocupat el pispropietat de la nostra famlia.

Tot i intentar tenir molta cura, els vens del pis de sota del nostre de seguida vancomenar a queixar-se dels sorolls que, segons ells, fiem. Al principi no hi vam donar

importncia, perqu pensvem que era normal que notessin la diferncia amb lanostra tieta, que sempre, des que es van habitar els pisos, fa prcticament 40 anys,havia viscut sola.

Per el pas del temps, en comptes darreglar la situaci, lha empitjorada. Nosaltresprocurem que els nostres fills (3 mesos i 2 anys) siguin al llit abans de les nou delvespre, per no podem evitar que algun dia a un dels dos o a tots dos els costi unamica ms de dormir i facin una mica ms de soroll. Quan aix passa, el senyor JoanSol comena a colpejar el sostre de casa seva amb lescombra, com per dir-nos quecallem. Quan el nostre gos sent els cops, evidentment es posa a bordar, amb la qualcosa els nens no poden dormir i ploren, el senyor Joan senfada i pica ms al sostre, elnostre gos borda ms fort..., i aix no sacaba mai.

Per acabar-ho darrodonir, darrerament quan ens el creuem a lescala, ens insulta i ensamenaa, dient-nos que estem atemptant contra la seva salut, que ja s prou delicada.

Pensem que cal posar les coses al seu lloc, i confiem en vost, com la persona msadequada per fer-ho. Confiem en el seu bon criteri.

Molt atentament,

Pere Rocamora


Desprs dhaver llegit i donat resposta a les dues cartes, respon les preguntessegents:

Per quin motiu sha generat aquest conflicte?

Com et senties quan veies que la versi de laltra part afectada pel problemaera absolutament diferent de la versi que coneixies?

Quina ha estat la teva reacci?Ha estat correcta?

Quina o quines conclusions pots extreure daquesta activitat?


70/88



PAT de 1r d'ESO 69

ACTIVITAT: EL VIATGE DE LANNA

Prendre decisions no s fcil. Tenir clar per qu triem una opci i no una altra, i saberavaluar lalternativa triada, ens pot ajudar en aquest procs.

Object ius

Ser capa danalitzar els factors que intervenen en una presa de decisi. Saber exposar de manera clara i coherent els nostres arguments. Utilitzar adequadament les tcniques de negociaci per a arribar a un consens. Exercitar lhbit davaluar les nostres decisions.

Procediment

En primer lloc, llegireu la histria de lAnna. Tingueu en compte que no tenim msdades que les que hi ha en aquesta histria.

Un cop llegida la histria, cadasc decidir a quin dels personatges de la histria

donaria el paracaigudes. Argumenteu detalladament la vostra decisi.

EL VIATGE DE LANNA

LAnna fa molts anys que s hostessa davi. s una feina que li agrada moltssim. Defet, de petita sempre ho havia somiat i deia que aquesta seria la seva feina.

s una persona molt responsable, sempre comprova que tot sigui al seu lloc, i que nofalti res quan sigui el moment denlairar-se lavi.

Aquell dia feien la ruta BarcelonaAlmeria; era un trajecte curt.

Quan els passatgers comencen a pujar a lavi, lAnna sempre s a la porta saludant

tothom, i intentant memoritzar els passatgers.Avui ho te fcil; com que s molt dhora, no viatja gaire gent. Comencen a pujar.

El primer s un noi jovea qui lAnna creu identificar com a jugador de futbol. Va sol, idurant el viatge comenta que va a veure els seus pares, que viuen en un poblet propdAlmeria.

En segon lloc puja un matrimoni de mitjana edat i que semblen molt contents depoder viatjar. Van parlant dels fills i dels nts.

El tercer s un capell, vell conegut de lAnna que fa moltes vegades aquest trajecte.

La quarta s una noia jove amb una criatura petita als braos. Se la veu molt

atabalada, i explica a lAnna que s la primera vegada que puja en un avi, per que laseva parella encara no coneix el seu fill, i va a trobar-se amb ell, i a passar uns diestots tres plegats.

En cinqu lloc, un operari de laeroport del Prat, que ha danar a supervisar unesfeines a laltre aeroport.

I com que ja no hi ha ning ms, es tanquen les portes de lavi, que porta noms 10persones: els set passatgers, el comandant, el seu ajudant i lAnna.

Tot anava molt b, com sempre, per quan estan sobrevolant Castell, lavi comenaa tenir problemes i el comandant demana que tothom es posi un paracaigudes, quehan de saltar de lavi.

I s aqu quan apareix el problema, perqu sadonen que noms tenen dosparacaigudes. LAnna ha de decidir a qui els dna.


71/88



PAT de 1r d'ESO 70

ACTIVITAT: DIFERENTS CONDUCTES

No sempre s fcil dir qu s el que ens agradaria, manifestar els nostres desitjos,demanar all que ens fa falta s per aquest motiu que val la pena parar-se a

reflexionar, per adonar-nos que normalment la soluci passa per dir-ho, demanar-ho,expressar-ho duna manera correcta.

Object ius

Discriminar entre asserci, agressi i passivitat. Expressar desitjos, sentiments, opinions, tant positius com negatius, sense

molestar els altres i sense avergonyir-nos-en. Trobar estratgies que ens ajudin a poder exercitar els nostres drets, duna

manera apropiada i efectiva.

Procediment

Aquesta activitat est dividida en dues parts que, tot i que tenen relaci entre elles, espoden treballar de manera separada.

En la primera part sexposaran tres situacions, en les quals haureu de pensar i escollirquina seria la resposta ms probable en el vostre cas. No sha de fer cap comentari nicap explicaci fins desprs de la tercera situaci. Un cop arribats a aquest punt,tornarem a veure les respostes de les tres situacions i haureu de decidir quina seria laresposta ms adequada en cada situaci. Les tres situacions sn les segents:


72/88



PAT de 1r d'ESO 71

Situaci 1

Ests preparant un control per lendem i la teva parella entra a lhabitaci i et diu:

"Corre, portam oli del sper abans que tanquin!!!" Tenfades i crides: "S, s clar, sempre esperes que estigui ocupat per

demanar-me alguna cosa!" Et molesta haver de deixar de fer el que ests fent, per vols evitar discussions

i hi vas immediatament. Tranquillament respons: "Estic enfeinat. Si no et fa res, ho acabar abans.

Encara falta ms de mitja hora perqu tanquin la botiga."

Situaci 2

Vas a comprar a una botiga que han obert nova al teu barri, i en sortir tadones que

than tornat el canvi de 10 , quan tu havies donat un bitllet de 20 per pagar. Tranquillament, entres a la botiga i li expliques al venedor que tacabes

dadonar que el canvi no s correcte. Li expliques el que li has donat i el quetha tornat.

Et talla tornar a la botiga per si el venedor pensa que el vols enredar Entres enfadat a la botiga, interromps un client i li crides al venedor: "Escolti,

que mha donat malament el canvi. s que no pot parar atenci al que fa?"

Situaci 3

Has quedat amb un amic per anar a un concert del teu cantant favorit, ell sentret i hiarribeu tard.

Et molesta arribar tard al concert, per no vols molestar el teu amic i no diusres.

En arribar al lloc del concert i veure que ja ha comenat, tenfades: "Semblamentida, sempre fem tard per culpa teva."

En la segona part, llegireu el full de treball Drets assertius que exposem acontinuaci. Primerament omplireu la primera taula i, a continuaci, fareu el mateixamb la segona taula.


73/88



PAT de 1r d'ESO 72

LLISTA ASSERTIVA DE DRETS

Tens el dret de:

Fer el que vulguis, sempre que no fereixis els altres. Mantenir la teva dignitat, fins i tot quan facis mal a alg. Demanar alguna cosa a una altra persona, tot sabent que laltra persona t el

dret de dir que no. Aclarir i discutir problemes amb les persones involucrades. Ser tractat amb respecte. Tenir i expressar els teus propis sentiments. Ser escoltat i pres seriosament. Fixar les teves prpies prioritats. Dir NO sense sentir-te culpable. Demanar el que vulguis. Tenir all que pagues. Demanar informaci a professionals. Cometre errors. Mostrar la teva prpia posici.

DRETS ASSERTIUS

A casa meva crec que tinc dret atenir i tinc

Aix em provoca una sensaci, emoci, sentiment...

A casa meva crec que tincdret a tenir i NO tinc

Aix em provoca unasensaci, emoci,

sentiment...Qu podria fer? Qu far?


74/88



PAT de 1r d'ESO 73

TEMA DE LES HABILITATS DE VIDA I BENESTAR

ACTIVITAT: QUINS SN ELS MEUS LLADRES DE TEMPS?Mimagino que la majoria de nosaltres compartim la insatisfacci que sovintexperimentem en relaci amb el temps, o ms ben dit, amb ls del temps de qudisposem. Tanmateix, la majoria tamb estarem dacord quan afirmem que el temps esfa curt quan fem activitats plaents i que es fa etern davant dactivitats poc agradables.

Object ius

Prendre conscincia de la vivncia individual del temps. Reflexionar sobre les nostres actituds i comportaments relacionats amb ls del

temps. Analitzar els principals factors que ens condueixen a una mala gesti del

temps. Adoptar actituds favorables a la millora de la gesti del temps.

Procediment

En aquesta activitat ens centrarem en el temps. Es tracta que acabeu cadascuna deles frases que hi ha a continuaci:

Em passa el temps volant quan ............ El temps sem fa etern quan .............. Aprofito el temps quan ................. Perdo el temps quan .................. Voldria donar-me ms temps per .......................

Aprofitarem lactivitat per a recordar que hi ha molts tpics i prejudicis en relaci ambel temps. Per illustrar-ho es pot recrrer al refranyer popular o a les frases clebres. Acontinuaci, us en recollim uns quants exemples:


75/88



PAT de 1r d'ESO 74

REFRANYS I FRASES SOBRE EL TEMPS

El temps s or. Val ms tard que mai. El futur no s un regal, s una conquesta. Tots som insignificants i obsolets en el temps. Noms manca temps a qui no sap aprofitar-lo. Pel carrer del desprs sarriba a la plaa del mai. No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu. No s el temps all que passa; som nosaltres els qui passem. Viu el present i fixat el mnim possible en el dem. Oblidem el que ja va passar, ja que podem lamentar-nos-en, per no refer-ho. Un avui val per dos dems. El present, com una nota musical, res no significa si no est lligat al passat i al

que ha de venir. La vida ben emprada s llarga. No podeu fer retrocedir el rellotge, per s que podeu tornar a donar-li corda. Illumina el dem amb el dia davui. Avui s sempre encara. Haurem dutilitzar el passat com a trampol, no com a sof. El que faci avui s important, perqu estic utilitzant un dia de la meva vida en

fer-ho.

Algunes reflexions que podem fer a partir daquestes frases:

Cadasc disposa cada dia dun regal meravells que consta de vint -i quatre hores

de vida que cal gestionar de la millor manera possible.

Es tracta dun recurs concret, no es pot ampliar ni minorar. Es insubstituble iirreversible. Podrem comprar ms materials o aconseguir ms diners, per elnostre temps personal noms pot tenir 24 hores cada dia, ni una ms.

Lhome des de sempre ha sentit la necessitat de controlar el seu temps; tenimcalendaris i rellotges, i aix fa que de vegades ens estressem per fer tot el qu

Cuaderno de tutoria de 1º

Documents

Transcript of Cuaderno de tutoria de 1º