Núm. 20Desembre

2019

I també...Entrevista amb en Jan, autor de Superlópez

La prevenció del suïcidi, tema central del Dia Mundial de la Salut Mental

Actes en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

CULTURA, ART I INCLUSIÓ

EDICIÓFundació MAPPol. Ind. Els PintorsC/ Dalí, 6-817500 Ripollwww.fundaciomap.comTwitter: @fundaciomapFacebook: fundaciomap

COORDINACIÓMarta Rudé

REDACCIÓEva CabanaCristina CasasMarta FreixedasMeritxell NardiMartí PicolaMarta RudéMarta SerratosaI l’entitat: ACPAD

COL·LABORACIONSAgustí AribauGrup AtrezzoEmma BrunetJuan López Fernández, JanSanti Serratosa

MAQUETACIÓI IMPRESSIÓMAIDEU S.L.Arts Gràfiqueswww.maideu.net

Dipòsit legalGI 1339-2016

EditorialFem-nos visibles també en la cultura

L’altaveuDia Mundial de la Salut Mental: Connecta amb la Vida!

El reportatgeTrencar les barreres d’accés a la cultura

L’Inspira, Festival Inclusiu

La mirada de... Els musicoterapeutes

El MAP de propUn formatge de premiCalendari 2020: Persones de Ple DretA reveure, Joan

De divulgacióMés de 10 anys obrint portes a la cultura

La nostra propostaUn llibre d’Àlex Roca i una sèrie de Leticia Dolera

La contraAgustí Aribau: “M’agraden les pel·lícules de Harry Potter”

La reflexió3D: un dia per reflexionar

3

31

29Sabies que...Unes postals diferents a càrrec del grup Atrezzo

28

4

21

26

18

16

24

23

12 L’entrevistaJuan López Fernández, àlies Jan, autor de Superlópez

ACPADActes del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

3

Aquest desembre hem commemorat el Dia Internacional de les Persones amb Dis-capacitat. Una jornada en què s’ha denun-ciat, una vegada més, la invisibilitat de les persones amb discapacitat en els diferents sectors de la societat.El col·lectiu té les mateixes necessitats ex-pressives, comunicatives, lúdiques i emoci-onals que les altres persones i moltes vega-des es veu privat de participar en àmbits com la cultura, l’esport i l’oci per múltiples causes: manca de suports individuals per poder dur a terme les activitats, falta d’ac-cessibilitat de l’entorn (física, sensorial i cognitiva) i també manca de recursos eco-nòmics, entre altres motius.És tasca de tots acabar amb les barreres d’accés també en les arts i la cultura, on les persones amb discapacitat tenen un lloc, no només com a espectadores sinó tam-bé com a protagonistes. Cada vegada exis-teixen més iniciatives inclusives que tenen

cura dels aspectes d’accessibilitat i progra-madors que aposten per espectacles que mostrin la diversitat dalt de l’escenari. Però encara no n’hi ha prou.A la Fundació MAP coneixem bé aques-tes barreres a baix i a dalt de l’escenari i és la nostra tasca diària fer-hi front. La nostra aposta, la creació del festival inclusiu Inspi-ra, és només un granet més per fer possible que les persones puguin passar-s’ho bé en concerts i espectacles independentment de les seves capacitats. Esperem que gaudiu d’aquest número, on també comptem amb el testimoni de l’humorista gràfic i il·lustrador Jan, al qual una sordesa des dels 6 anys no l’ha impedit consagrar-se en tot un pilar del còmic es-panyol. I és que, amb els suports necessaris, tots i totes podem arribar molt lluny!

Que tingueu unes bones festes i un feliç any 2020!!

Editorial

Fem-nos visiblestambé en la cultura

4

Des dels seus inicis, les entitats d’atenció a les persones amb discapacitat han treba-llat molt en l’àmbit del lleure. A finals dels anys 60, quan van sorgir les primeres asso-ciacions de famílies que volien donar una resposta d’atenció als seus fills i filles, van començar-se a donar serveis per cobrir te-mes més educatius i d’atenció diürna, però de seguida es va tenir en compte també l’àmbit lúdic.Al principi, aquest espai de lleure es restrin-gia a fer coses amb el propi grup de per-sones amb discapacitat. Amb el transcurs dels anys, com en tots els altres àmbits, es va anar passant de la segregació a la inclu-sió, és a dir, d’activitats d’oci i lleure plani-ficades només per al col·lectiu a activitats inclusives a la comunitat: esportives, lúdi-ques, culturals, educatives, d’oci, les vacan-ces...Encara avui, però, no és fàcil trobar propos-tes culturals accessibles ni tampoc propos-tes culturals protagonitzades per persones amb diferents capacitats i destinades al gran públic. Pel que fa a temes d’accessibi-litat, l’administració va començar a aplicar més mesures després de la signatura de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que va tenir lloc el 2006 a Nova York, i que va ser rati-ficada el 2007 a l’Estat espanyol. Aquesta Convenció es basa en la Declaració Univer-sal dels Drets Humans, que reconeix que totes les persones tenen els mateixos drets i llibertats, sense distinció de cap mena.L’article 30 parla específicament de la par-ticipació en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport, i diu que les persones amb discapacitat tenen dret a participar-hi. Per fer-ho, els estats es com-prometen a garantir l’accés a tota l’oferta existent (mireu el contingut de l’article en la imatge que acompanya el reportatge).

Tot i que s’ha avançat molt en termes d’ac-cessibilitat universal (física, sensorial i cog-nitiva), encara ara hi ha moltes dificultats perquè una persona amb discapacitat pu-gui anar a un concert, a un festival, al teatre, a un museu o al cinema. Com expliquen entitats com Dincat, l’accessibilitat és la clau que obre l’accés a altres drets, com a la salut, a l’educació, a la cultura o al treball i, si no es garanteix, es margina la persona, que queda en situació d’invisibilitat respec-te a la societat que l’envolta.Programes com l’Apropa Cultura, nascut el 2006, treballen per acostar les progra-macions dels grans equipaments (teatres, museus, auditoris i festivals) a les persones

El reportatge

Trencar les barreres d’accésa la cultura

Publicació en lectura fàcil de l’Ajuntamentde Barcelona

5

amb dificultats. No només es tracta de sal-var les barreres físiques, intel·lectuals o sen-sorials, sinó també les econòmiques. Par-lem de col·lectius vulnerables, que poden tenir cobertes les necessitats bàsiques grà-cies als ajuts que reben, però que no dis-posen de diners de butxaca per poder des-tinar a gaudir del seu oci. Per això aquest programa reserva una sèrie d’entrades a preus més reduïts per a aquests col·lectius.Cada vegada hi ha més propostes inclusi-ves al llarg de tot l’espectre de les arts es-cèniques i l’àmbit cultural, com el festival Inclús de Cinema i Discapacitat de Barce-lona, el Simbiòtic Festival de teatre, l’Ins-pira Festival Inclusiu, el festival Cadí de curtmetratges i discapacitat intel·lectual o el Premi Insert del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el CLAM. També obres de teatre, titelles, pel·lícules o espectacles protagonitzats per persones amb diferents capacitats i pensats per a tot tipus de públic, com el recent estrenat espectacle Jo bé, i tu? que van representar al teatre Atlàntida de Vic persones ateses amb trastorn mental de l’entitat Osona-ment, sota la direcció de l’artista Arnau Tor-dera. Així mateix, els programadors cada vegada tenen més en compte aspectes d’accessi-bilitat universal a l’hora d’oferir els esdeve-niments: traduccions en llengua de signes, bucles magnètics per a les persones amb audiòfon i implants coclears, reconeixe-

ment tàctil, explicacions en Braille i en lectura fàcil, subtitulacions, àudio guies, pictogrames i dibuixos per dificultats cog-nitives... Per exemple, al festival Clownia, a Sant Joan de les Abadesses, disposen de bucle magnètic a les xerrades de l’Espai Consciència i han promogut la iniciativa Inclow-me, que cada any porta un grup de nens i nenes, alguns amb discapacitat, i les seves famílies en situació de vulnera-bilitat a gaudir del certamen. També és el cas d’aquells grans concerts que disposen d’espais reservats per a persones amb mo-bilitat reduïda, com plataformes elevades.I no cal anar a grans esdeveniments. Per exemple, el Festival Gollut de cinema

compromès, amb seu a Ribes de Freser, en-guany va programar dues sessions especi-als al voltant de la Sa-lut Mental i la preven-ció del suïcidi i de les capacitats a la pantalla, amb projecció de curt-metratges protagonit-zats per persones amb discapacitat, com un de la Fundació MAP. Mica en mica la diversi-tat va traient el cap en moltes cites culturals habituals.Petits i grans passos que serveixen per tren-

El reportatge

“L’article 30 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat diu que tothom té dret a participar a la vida cultural i que per això la cultura ha de ser accessible a tothom. Però avui en dia encara existeixen moltes barreres.”

6

car barreres i per sensibilitzar, però que cal anar fent extensius encara a més espais i propostes. Com diu un dels lemes del Sim-biòtic Festival, “la cultura serà un dret fona-mental o no serà”.

Teatre per a tothomEl Simbiòtic ha celebrat la 4a edició aquest 2019. La seva premissa és clara: “Perquè no-més és teatre si és per a tothom”. Es defineix com el primer festival d’arts escèniques ac-cessibles i ha arribat, per primer cop, als es-cenaris del Teatre Nacional de Catalunya. Enguany la seva programació ha inclòs dues obres accessibles, una de les quals protago-nitzada per persones amb i sense diversitat funcional. I, paral·lelament, ha ofert forma-ció sobre teatre inclusiu i workshops. En un

dels tallers que es van realitzar aquest any, es parlava de superar el concepte de Festi-val inclusiu per parlar senzillament de Fes-tivals, amb una programació diversa i que en pugui gaudir tothom. El Simbiòtic també va incloure una jorna-da per professionalitzar la interpretació de les persones amb discapacitat. I és que el teatre s’ha convertit en una activitat cabdal per a moltes persones del col·lectiu. La ma-joria d’entitats que atenen persones amb dificultats tenen en el teatre i les arts uns grans aliats per donar sortida a emocions i a creativitat i per veure néixer autèntics ar-tistes.

El treball de les entitats al territoriDe fet, moltes entitats d’atenció a col·lec-tius vulnerables s’han convertit en motors culturals del territori, oferint propostes in-clusives a les programacions dels municipis i comarques. Obres de teatre protagonit-zades per persones amb dificultats, pro-grames de ràdio enmig de programacions convencionals, etc.En el cas de la Fundació MAP, al Ripollès, l’entitat compta amb un programa de rà-dio propi a l’emissora local La Veu, a Sant Joan de les Abadesses. És un magazín que es diu El Gall i que està protagonitzat per persones ateses que en decideixen el con-tingut i el locuten. El grup rep el suport d’un educador que ja col·labora amb la rà-dio i que, per tant, els dóna també el suport tècnic que necessiten.La Fundació MAP també compta amb tres

El reportatge

“Cada vegada més els pro-gramadors tenen en comp-te les necessitats de les per-sones amb discapacitat i adopten mesures d’acces-sibilitat. També existeixen festivals totalment inclusius, com el Simbiòtic, l’Inclús o l’Inspira.”

7

El reportatgecompanyies de teatre: El Tramvia, La Tropa i La Tribu, que cada any realitzen una obra de teatre que s’ofereix a la comunitat. Algu-na d’elles fins i tot ha trepitjat teatres d’al-tres territoris. Espectacles que van des de les propostes més visuals i musicals prota-gonitzades per persones amb necessitat de suport extens (teatre amb suport), a obres més complexes, amb guions propis, inclo-ses en programacions de qualitat. Aquest 2019, per exemple, la companyia La Tribu, amb més de 15 anys de trajectòria, va fer una proposta trencadora, El Mirall, en què diferents personatges històrics projecta-ven les seves emocions davant d’un públic proper. La proposta es va fer en el marc del cicle de teatre Íntims de l’Ajuntament de Ripoll i va tenir molt bona acollida. Aquest any també una altra companyia del MAP, El Tramvia, va realitzar l’obra Un tomb per la música, que es va estrenar davant de 500 alumnes de primària i secundària de les escoles del Ripollès i que es va oferir a la comunitat el dia 1 de desembre.Un treball amateur que permet incloure la diversitat en les programacions culturals del territori.

Inclusió també en la cultura popular: el gegant NormagUna altra entitat, en aquest cas de Barcelo-na, també ha obert la porta de la inclusió a la cultura festiva i popular. La Fundació Aspasim és una entitat sense ànim de lucre que fa 80 anys que vetlla per a les persones amb discapacitats greus. Ofereix suport als centres educatius per incloure els infants amb discapacitat a l’escola ordinària, té una escola pròpia pels infants que ho ne-cessiten, fa formació sobre inclusió per a professorat, té tallers ocupacionals, gestio-na una xarxa d’habitatges, manté un grup de conta-contes infantil que fa gira per les escoles… i ara ha creat el primer gegant in-clusiu.El 20 de juny de 2019 Aspasim va posar en marxar una campanya de finançament col-lectiu per recaptar 15.000€ i construir el primer gegant amb discapacitat intel·lectu-al de Catalunya, en Normag. El 30 de juliol ja havien recaptat el que s’havien proposat gràcies al que van aportar un total de 246 mecenes i la idea es va poder fer realitat.En Normag té les faccions d’un dels nois de la Fundació Aspasim amb Síndrome de Down a qui li agraden molt els gegants, amb la voluntat de normalitzar i posar en valor la discapacitat intel·lectual en la imat-

8

El reportatge

geria festiva catalana.La producció d’en Normag s’ha fet de la mà de la mestra gegantera Dolors Sans, amb materials ultralleugers i amb un disseny adaptat per tal que el puguin portar per-sones amb discapacitats intel·lectuals i físi-ques, promovent així la creació d’una colla gegantera inclusiva a Sarrià (Barcelona). La colla gegantera la dinamitzen la Fundació Aspasim i Oratge Associació, entitats espe-cialitzades en l’atenció i la inclusió de per-sones amb discapacitatsEl seu bateig es va celebrar el 15 de setem-bre, en el marc de les festes de La Mercè de Barcelona i, des d’aleshores, ja ha voltat per unes quantes festes. Llarga vida a en Nor-mag!

“La tasca de les entitats d’atenció a les persones amb discapacitat és clau. Per una banda, per acostar les perso-nes a propostes culturals de gran format. Per altra banda, per permetre a les persones ser les protagonistes a través del teatre, l’art, el cinema, la ràdio o, fins i tot, a través d’un gegant inclusiu.”

L’INSPIRA, festival inclusiu

L’any 2018 la Fundació MAP va pensar a fer un gran acte d’agraïment en l’àmbit del Ri-pollès en motiu dels 50 anys d’existència dels serveis per a persones amb discapaci-tat al territori. Es volia fer un concert acces-sible i inclusiu, perquè hi poguessin partici-par les persones ateses de l’entitat al costat de tota la població de l’entorn. I es va deci-dir anar una mica més enllà i crear un fes-

tival dels valors, inspirador, obert a tothom, amb capacitat per a 5.000 persones i amb una programació de tarda i vespre que bar-regés grans artistes amb espectacles pro-tagonitzats per persones amb discapacitat. Així va néixer l’Inspira Festival Inclusiu. Va ser una proposta cuinada inicialment amb Txarango, amb qui la Fundació MAP ja havia col·laborat en diverses ocasions, amb

9

El reportatge

la idea que la cultura, la música i les arts servissin per transformar la societat. El grup d’arrels ripolleses va posar damunt la taula aquesta idea transformadora i la Fundació MAP hi va donar vida amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ripoll. L’Inspira Festival Inclusiu, doncs, neix amb la missió de trencar barreres i posar la cul-tura, la música i les arts escèniques a l’abast de tothom, també d’aquelles persones que no poden accedir-hi a causa d’alguna difi-cultat. Al mateix temps, busca donar visi-bilitat i normalitzar la discapacitat oferint una programació inclusiva, amb espec-tacles protagonitzats per persones amb capacitats diverses. Tot plegat garantint un espai, un preu i un horari accessibles. Com deia el lema del primer any: “Les diferènci-es ens enriqueixen, el respecte ens uneix. Inspirem Valors.”

Un espai accessibleL’emplaçament escollit va ser la Devesa del Pla de Ripoll, un espai recuperat que abans ocupava una fàbrica tèxtil del Ripollès i que encara en conserva alguns dels edificis i l’encant d’una antiga colònia. Un espai na-turalment accessible. Sense haver de crear cap plataforma elevada ni diferenciado-ra de la resta de públic, les persones amb mobilitat reduïda o altres dificultats podi-en circular per tot el recinte i trobar-hi ubi-cacions més elevades i tranquil·les des d’on veure les propostes més multitudinàries.

Es disposava de senyalitzacions arreu de l’espai per facilitar la circulació de les per-sones i d’un fulletó amb un mapa amb pic-togrames per donar a conèixer les ubicaci-ons a tot tipus de públic. Les explicacions a la web del festival també es podien trobar en Lectura Fàcil.

Un horari accessibleEs va apostar per fer una programació de tarda vespre, de les 15h fins a les 0.30h, amb el concert principal entre les 21.30 i les 22h. D’aquesta manera, es dona l’oportuni-tat que un públic familiar, gent gran, perso-nes amb discapacitat que viuen en llars o en residències i altres persones que venen de fora puguin assistir a concerts que d’una altra manera seria molt difícil que pogues-sin veure. En l’edició del 2019, l’horari es va ampliar al migdia, de 12 a 15h, amb un ver-mut musical d’entrada gratuïta.

10

El reportatge

Una entrada accessible Les entrades del festival tenen un cost de 0/1 euro (infants de 0 a 3 anys), de 6 euros (de 4 a 9 anys) i de 10 euros (a partir de 10 anys i persones adultes). Una entrada amb un preu reduït amb l’única finalitat de fi-nançar el propi festival. El 2019, a més, hi ha hagut una franja gratuïta, de 12 a 15h, amb activitats inclusives per a tots els públics.Per tal de facilitar l’accés a grups de per-sones amb discapacitat ateses en entitats d’arreu del territori català, s’ofereix una en-trada de 6 euros per persona i la gratuïtat pels monitors/es acompanyants. En l’edició del 2019, es van acostar a l’Inspira més de 150 persones provinents de 12 entitats de municipis com Vic, Olot, Banyoles, Tàrrega, Figueres...

Una programació accessible, plena de valors i capacitatsEs va concebre L’Inspira com un gran festi-val dels valors i cada espai portava el nom d’un d’ells: il·lusió (taquilles), responsabilitat (ecopunts), felicitat (zona menjar), somnis (tallers infantils), talent i valors (escenaris), superació (circuit de sensibilització), etc. Alhora, es va pensar en una programació

d’actes i tallers perquè en pogués gaudir tot tipus de públic. Així, a la zona infantil, hi havia tallers per als més petits, inflables i activitats de circ.També hi havia un circuit de sensibilitza-ció per fer en cadira de rodes, en bicicletes adaptades i amb els ulls tapats (i amb bas-tó), havent de superar una sèrie de proves per posar-se a la pell de persones que te-nen alguna dificultat. Una zona que va gau-dir de molt èxit, sobretot entre un públic d’entre 8 a 12 anys d’edat.I pel que fa als escenaris, al llarg de les dues edicions pel Valors hi van passar grups com El Pot Petit, Suu, Koers, Oques Grasses i el Dj Adrià Ortega. Finalment, la pluja va fer suspendre les actuacions de Txarango i el Dj Ernest Codina l’any 2018. I per l’escenari Talent hi van passar propostes com: Una xerrada amb el cantant de Txarango Alguer Miquel.L’espectacle Cos i ment: equilibri i benes-tar del Servei de Rehabilitació en Salut Mental del Ripollès.Una xerrada a càrrec dels responsables d’Apropa Cultura.Ioga inclusiu a càrrec de Fanals Teràpies.Concert de violoncels amb el grup inclu-

11

El reportatge

siu manlleuenc Yume.Flamenc inclusiu amb el coreògraf i bai-laor sevillà José Galán, pioner en la crea-ció d’espectacles integradors.Dansa inclusiva amb Esther Forment i Agustí Aribau, persona atesa a la Funda-ció MAP.Taller de percussió corporal adreçat a tot-hom a càrrec de Santi Serratosa.Espectacle Mur de circ poètic inclusiu a càrrec dels circs Vermut i Bombeta. Xerrada a càrrec del Punt Lila per explicar la seva tasca en festivals i festes populars. Cal destacar les actuacions del grup The Taffaners, Dj’s pel canvi i La Clique de Mous-tache durant el vermut musical d’entrada gratuïta del 2019, que també va comptar amb tallers sensorials a càrrec de l’artista ripollès Eudald Alabau. Per tal de facilitar l’accessibilitat als espec-tacles, es va comptar amb traducció en llengua de signes i amb el bucle magnètic per a persones amb implants coclears i au-diòfons per als concerts de l’escenari Valors.

La força del voluntariatLes dues edicions de l’Inspira no haguessin estat possible sense les persones voluntàri-

es, que al 2019 van arribar a ser més de 80. Algunes persones externes, com de la Co-missió de Festes i l’Ajuntament de Ripoll, però, sobretot, treballadors/es de la Funda-ció MAP i persones ateses que van viure la jornada com un gran esdeveniment.

Els resultats En ambdues edicions es van vendre totes les entrades posades a la venda. Un gran èxit. Malgrat que la primera edició no es va poder completar a causa de la pluja, les sensacions van ser molt bones i van espe-

12

El reportatge

ronar la Fundació MAP i l’Ajuntament de Ripoll a fer una segona edició. I els resultats del 2019 no podien ser més bons:

5.000 entrades venudes.1.200 persones van passar pel vermut musical d’entrada gratuïta.1.500 nens i nenes van participar als tallers de la zona infantil.

Es van oferir 20 espectacles i tallers in-clusius.10 parades al mercat social a càrrec d’entitats del tercer sector que tenen productes artesanals produïts per per-sones amb especials dificultats.250 persones es van acostar al Punt Lila a demanar informació.8 food trucks a la zona de menjar.

PúblicA l’Inspira 2019, un 61% del públic provenia del Ripollès (unes 3.000 persones), mentre que la resta va venir d’altres comarques ca-talanes. En total, a Ripoll es va acostar pú-blic de 135 municipis i de 29 comarques ca-talanes. Una gran afluència que es va deixar notar a comerços, bars, restaurants i hotels de la zona.

Un format que repetiràDesprés de les bones valoracions rebudes, l’Inspira vol tenir continuïtat en el temps per esdevenir una gran cita inclusiva en el calendari de tardor del Ripollès i de Cata-lunya.

“L’Inspira Festival Inclusiu va néixer el 2018 per mostrar les capacitats dalt de l’es-cenari i permetre a tothom accedir a les arts i a la mú-sica. Per això es va realitzar en un espai accessible, amb un preu i uns horaris accessi-bles i oferint actuacions per a tots els públics.”

13

L’entrevista

JUAN LÓPEZ FERNÁNDEZ, conegut com a JanHumorista gràfic, il·lustrador i guionista“M’avorriria molt si em jubilés i no tinc intenció de fer-ho”

En aquesta revista dedicada a les arts i la cultura, no hi podien faltar la il·lustració i el còmic, disciplines artístiques on el nom de Jan s’ha fet un lloc d’honor gràcies a per-sonatges de referència com Superlópez o Pulgarcito. Des de fa uns anys, la comarca del Ripollès i Ripoll tenen el goig de ser també el Bressol d’aquest conegut autor, i l’equip de Capaç ha volgut conversar amb ell sobre el seu ofi-ci, la seva trajectòria i el seu talent.

En Jan és sord des dels 6 anys. Entén i lle-geix perfectament el català però no el do-mina en l’àmbit escrit i per això ens ha con-testat l’entrevista en castellà. Hem decidit deixar les seves respostes originals per pre-servar la vivor de les seves explicacions. Aquest any ha complert 80 anys... el seu llapis encara segueix afilat i actiu? La verdad es que, aparte de pequeños problemas físicos, no siento diferencia de cuando tenía 40 o menos años, excepto en que tengo más experiencia y más oficio, aunque no soy un lápiz precisamente.

L’ofici de còmic i dibuixant té data de ju-bilació?Una profesión artística yo creo que es para siempre a menos que pierdas facultades, que también puede pasar, pero por suerte no es mi caso. Me aburriría mucho si me jubilara y no tengo intención de hacerlo.

Originari de Castella i Lleó, de petit ve a viure a Barcelona amb la família, de jove marxa a Cuba a treballar i després torna a Barcelona... Com acaba al Ripollès?En realidad, nací al final de la guerra civil, en León, zona de El Bierzo más gallega que leonesa, que era tierra de mi madre, y don-de mi familia se refugió por la guerra. Lue-go nos fuimos a vivir en Barcelona donde crecí y me eduqué. Mi padre era de Bilbao

y, cansado de franquismo, decidió emigrar a Cuba porque había nacido allí, en la épo-ca en que era territorio español. Debido a su mala salud murió y, al final, diez años después, en 1969 volví a Barcelona con ga-nas de pasear de nuevo por las Ramblas. Ya se sabe aquello de “volta el món i torna al Born”. Un día descubrí Camprodon y me gus-tó tanto que incluso realicé un álbum de Superlópez titulado Los cerditos de Cam-prodon ambientado allí. Y en cuanto pude me trasladé a Sant Pau de Segúries con mi compañera de entonces, la escritora Dolors Alibés i Riera, que falleció unos veinte años después. Al quedarme solo fue cuando me decidí por Ripoll, una población muy activa culturalmente y rodeada de naturaleza. Me gusta la montaña y el Ripollès.

Com ha dit, algunes de les accions dels còmics d’en Superlópez tenen lloc a la comarca: Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll. Què li agrada de viure aquí?A mí me gusta utilizar escenarios reales porque el lector se reconoce en ellos y dan vida distinta a las historias, de hecho, he realizado álbumes de Superlópez ambien-

14

L’entrevista

tados con mis viajes a países como México, Túnez, Marruecos, Japón, Bulgaria, etc… y el Ripollès, como ya es sabido, me gusta mu-cho y es donde resido, por eso me repito tanto con él.

Vostè queda sord als 6 anys. Quina és la causa?Un accidente doméstico a los 5 años, una caída, un corte de digestión y una septice-mia galopante. Estuve mucho tiempo en-fermo y el tratamiento suponía perder el oído totalmente. Más o menos es lo que sé…

Aquest fet el va condicionar a l’hora de dedicar-se al dibuix? L’ha condicionat al llarg de la seva trajectòria artística? Com?Claro que me condicionó, es inevitable y me ha servido de acicate. Ser sordo es un problema de comunicación que nunca se supera. Acabé descubriendo que inten-tando hacer algo de valor y mejor que los demás, conseguía abrirme puertas y subir escaleras. He sido director artístico y direc-tor de un estudio de dibujos animados en la televisión cubana, hasta que encontré tan difícil tratar con tanta gente diversa, y cada vez más cuanto más subes, que tiré la toalla para dedicarme a realizar cómics, porque podía dedicarme yo solo. Al fin y al cabo, dirigiendo se me iba el tiempo de di-bujar. Por eso es que soy autor de cómics. Fue una sabia elección, lo juro.

Coneix la Llengua Signes? La fa servir? En cas negatiu, per què no?En los años de la postguerra, 1940-50, los sordos se apiñaban en asociaciones y gru-pos que tendían a cerrarse un poco en ellos mismos, como autoprotección diría, y eso no me convenció. Prefería enfrentar-me a las dificultades de dónde estaban las oportunidades, como una especie de “inmersión”. Hoy es totalmente diferente y me alegro mucho de ello. Sé que hoy hay mucho más nivel cultural entre los sordos y los jóvenes son mucho más abiertos. Hoy no dispongo de tiempo para aprender ese idioma y tampoco me ayudaría ahora, pero reconozco su importancia y valor integra-dor, y recomendaría sin dudarlo su apren-dizaje en la escuela.

A vostè l’han qualificat de “pilar del còmic espanyol” per la creació de personatges i històries com les de Súperlópez o el Pul-garcito i ha rebut molts premis i home-natges. Se sent a gust amb aquesta defi-nició? Sent reconeguda la seva feina?Los premios me pillan despeinado, como suelo decir, o sea que no los espero. Los agradezco y me siento muy halagado, mu-cho… Pero no son un objetivo. Sí que me siento muy contento del resultado de mi trabajo porque a lo largo de los años he po-dido comprobar que he influido en gene-raciones varias y creo que para bien, pero no se me sube a la cabeza, más bien al co-razón.

Deu ser una persona amb molt sentit de l’humor per saber-lo plasmar tant bé en les seves vinyetes. L’humor és clau per vostè?Sentido del humor es algo que todos de-beríamos tener o no aguantaríamos la vida, es importantísimo, nos hace más fuertes. Otra cosa es ser humorista, que no lo soy en realidad. Lo que me gusta es contar his-torias que reflejen realidades y problemas sociales y lleguen a los jóvenes.

Intuïm que no li agrada gaire ser el pro-tagonista... Té alguna cosa en comú amb el protagonista més famós dels seus cò-mics, en Superlópez, a banda de compar-tir nom i cognoms?

“En Jan, autor de còmics tan coneguts com en Sú-perlópez, ens explica la seva trajectòria en aquesta entre-vista. Sord des dels 6 anys, aquesta condició el va im-pulsar a fer alguna cosa amb valor, que el diferenciés dels demés i l’ajudés, com ara el dibuix”.

15

L’entrevistaNunca pensé que fuera a ser famoso solo por dibujar cómics ni me parece lógico, ya que lo considero un arte menor, pero no es algo que pueda evitar. Soy feliz trabajando en la paz de mi estudio. Y desde luego que yo no vuelo. Superlópez se basa en un tipo de ciudadano medio bastante común, al que he cargado de características apropia-das para su papel, por eso le puse mi nom-bre y apellidos al ser estos también de lo más común. Basta ojear la guía de teléfo-nos para comprobarlo y desde luego que yo me llame así es absoluta casualidad, y mala suerte supongo, pero ningún bebé puede elegir, eligen por él. Admito que to-dos mis personajes deben tener algo de mí por el simple hecho de que los he creado yo, y es como si yo fuera un actor que inter-preta un papel… dibujando.

Quin fou el seu orígen, el de Supelópez? Un encargo que tuve de una pequeña edi-torial, en 1970. Me pedían que hiciera una parodia de Superman con chistes mudos. Posteriormente me di cuenta que el resul-tado tenía mucho juego y lo llevé a la Edi-torial Bruguera. Trabajé a contracorriente para desarrollarlo tal como es hoy.

En el context actual, de protestes al ca-rrer, com creu que actuaria Superlópez?No lo sé. Superlópez no pretende salvar el mundo sino que reacciona cuando alguien de su entorno, sus amigos o compañeros de trabajo, se meten en apuros y eso me sirve para mostrar de manera más o menos directa toda clase de problemas sociales que todos conocemos porque son actua-les. De todos modos, en lo fundamental actuaría como yo, que casi nunca me pier-do una Diada. Lo que pasa es que si hago un Superlópez del procés sería un panfleto político y no sería nada pedagógico. Traba-jo pensando en los chicos de 12 a 18 años y me gusta que desarrollen criterio propio.

Per acabar, creu que avui en dia es dóna prou espai a les disciplines com el dibuix perquè puguin sortir talents com vostè?Me halagas mucho con eso de “talents como vostè”, ahora mismo estoy rojo toma-te. El talento no sirve para nada si no te lo trabajas tres veces tres. Pero te puedo decir

que lo de dibujar no lo es todo, También hay que saber escribir y ser creativo y cu-rioso… Está bien ir a cursos o academias y todo eso, que yo apenas pude, pero puedes ser un dibujante genial y no saber construir una historia… Tienes que tener cultura, leer mucho, estudiar no importa qué, ir al cine, al teatro, patearse el mundo y saber mirar y escuchar... Los mejores autores de cómic no son precisamente los que mejor dibu-jan, pero tienen al menos la oportunidad de echar mano de un guionista, yo prefiero crear mis propias historias. ¡Y ya me gusta-ría a mí saber dibujar de verdad!En realidad, yo me abrí camino en una épo-ca muy diferente y no sabría qué decirle a un joven que empieza en esto. No puedo dar consejos como no sea aquél de “traba-jar tres veces tres” las cosas. ¡Ah, y enseñar-las!, pero no solamente a la abuela.

16

De divulgació

El programa Apropa Cultura va néixer el 2006 amb l’objectiu de millorar la vida de les persones en situació de vulnerabilitat a través de la cultura.

Amb aquesta iniciativa, teatres, museus, auditoris i festivals d’arreu de Catalunya obren les portes perquè els col·lectius més vulnerables (persones en risc d’exclusió i amb discapacitat) tinguin accés a la seva programació habitual, reservant part de les localitats a un preu reduït. Com es fa? Se segueixen cinc passos:• Els equipaments culturals s’adhereixen

al programa i ofereixen les seves locali-tats i visites a un preu màxim de 3 euros.

• Els equipaments culturals publiquen la programació a la web www.apropacul-tura.cat

• Els centres socials es registren de forma gratuïta a la web i són validats per l’equip Apropa.

• Els centres socials consulten la progra-mació i reserven l’espectacle o la visita.

• Els centres socials gaudeixen de la sorti-da i, posteriorment, la valoren a través del formulari.

Apropa Cultura va néixer el 2006 de l’inte-rès de les entitats socials pels concerts de

Més de 10 anys obrint portes a la cultura

“Apropa Cultura va néixer el 2006 per acostar la progra-mació de teatres, auditoris, festivals i museus de Catalu-nya a persones amb discapa-citat i risc d’exclusió social. A través del programa s’oferei-xen a les entitats socials en-trades a un preu reduït, no superior als 3 euros.”

17

l’Auditori. Ben aviat, a la música s’hi van unir el teatre i la dansa, amb l’adhesió al pro-grama del Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure. Entre el 2012 i el 2015 s’hi van afegir equipaments d’arreu de Catalunya i també els museus. I a partir del 2016, comencen a entrar-hi també els programadors privats. Com diu el programa “cada cop hi ha més diversitat també sobre l’escenari i la nostra passió per la cultura no para de créixer”. Avui en dia Apropa Cultura s’ha conver-tit en una gran xarxa inclusiva que uneix promotors i entitats del sector social per esborrar barreres i fer accessible la cultura. Ja en formen part més de 100 teatres, au-ditoris, festivals, museus i espais singulars d’unes 20 comarques de Catalunya i més de 1.800 centres socials que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat, als quals s’ofereixen més de 1.400 propostes culturals cada any. També s’ofereix forma-ció per als educadors i educadores per la

qual ja han passat més de 4.000 persones (jornades “Educa en l’art”). La Fundació MAP és una de les entitats participants al programa i cada any realitza entre 12 i 15 sortides a teatre, concerts i al-tres espectacles d’arreu de Catalunya amb grups de persones ateses. L’any 2016, en el marc de la celebració dels 10 anys, Apro-pa Cultura va reconèixer la Fundació MAP per ser l’entitat de la demarcació de Girona amb més inquietud per participar a més diversitat d’actes a través del programa. Una inquietud que continua creixent! Apropa Cultura compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”. També hi col·laboren la Taula del Tercer Sector Social de Cata-lunya, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, la Fundació Pere Tar-rés, la xarxa d’activitats culturals Transversal i la Diputació de Girona.

De divulgació

18

La musicoteràpia és la utilització de la mú-sica o d’algun dels seus elements (so, ritme, melodia i harmonia) per part d’un musico-terapeuta qualificat, per millorar el benes-tar físic, mental i emocional d’una persona.“El terapeuta -explica l’Emma Brunet, mu-

sicoterapeuta del Centre d’Atenció Especi-alitzada (CAE) de la Fundació MAP- és una peça clau en el procés de millora. Cal dife-renciar la musicoteràpia de l’activitat d’es-coltar música que tots podem fer en un moment o altre”. L’efecte terapèutic recau

Els musicoterapeutesLa revista Capaç ha copsat la mirada de dos musicoterapeutes per-què ens expliquin els beneficis de la teràpia a través de la música amb persones amb discapacitat. Per una banda, Emma Brunet, musicoterapeuta de la Fundació MAP, ens aproxima a la seva tasca. Per altra banda, ens endinsem en un taller de musicoteràpia i per-cussió corporal de Santi Serratosa amb persones ateses i professio-nals d’atenció al col·lectiu.

La mirada de…

“La música és un mitjà per millorar la qualitat de vida i el benestar. Té beneficis co-municatius, físics i cognitius, com la relaxació o la millora de l’atenció.”

19

en la relació que s’estableix entre música, musicoterapeuta i persona. Un musicoterapeuta no és un músic i, per tant, no necessàriament ha de tenir una àmplia educació musical, ja que la música no és el fi, sinó que és un mitjà per millorar el benestar i la qualitat de vida.La música afavoreix l’expressió emocional i verbal. Amb ella es pretén establir comuni-cació on no arriba la paraula i potenciar la connexió entre el món intern i l’extern. Però a més de l’aspecte socioemocional, també aporta beneficis cognitius (augment de la capacitat d’atenció, concentració, es-timulació cognitiva) i físics (musculatura, relaxació, disminució dels nivells d’ansie-tat). “Els resultats no són perceptibles d’un dia per l’altre, però sí que s’observen bene-ficis a llarg termini”. L’Emma treballa amb persones amb grans necessitats de suport. Les sessions són gru-pals, d’entre 5 o 6 persones, tot i que una part del treball es fa individualment. La te-rapeuta comença les sessions saludant a cadascú pel seu nom i donant-los les mans. “El contacte físic, explica l’Emma, és molt important, ja que es tracta de persones amb grans dèficits en aquest aspecte”. L’activitat es duu a terme en una aula que facilita moure’s lliurement i en les sessions s’utilitza el contacte físic, la dansa i diferents instruments (timbals, panderetes, conga...) a través dels quals la persona s’expressa i interactua. Depenent de les necessitats de cada persona s’apliquen tècniques diver-ses que van des de la improvisació lliure en la qual els participants creen sons i ritmes mitjançant instruments de percussió, fins a escoltar i cantar cançons que connecten amb les emocions i interessos de cadascun d’ells.

UN TALLER AMB MOLT RITMEL’osonenc Santi Serratosa és bateria, mu-sicoterapeuta i percussionista corporal. Per copsar el seu talent no hi ha res com mirar algun dels seus vídeos en percussió corpo-ral. Hipnotitzants i captivadors.També va ser captivador el taller que va ve-nir a fer a Ripoll, el setembre passat, a un grup reduït d’unes 30 persones, moltes d’elles vinculades a la Fundació MAP: per-sones ateses i monitors/es d’atenció direc-ta. Tota una masterclass per mostrar com a través del ritme, la música, la imaginació i la percussió es poden treballar moltes aspec-tes. Amb el públic en general però també específicament amb col·lectius com el de la discapacitat intel·lectual. Serratosa explicava la importància de fer les coses seguint un ritme musical, fent-ho de manera divertida i, sobretot, estètica. “Per-què l’estètica és també la porta d’entrada de les emocions, que es veuen de seguida reforçades per la plasticitat dels moviments amb els quals vesteixes una composició”. Un exemple és l’activitat que va fer amb un full de paper. Va fer agafar-ne un a ca-dascú i dir què podia ser associant-hi un

La mirada de…

20

La mirada de…

moviment: una fulla moguda pel vent, una mà que acaricia un gos, un plàtan que cau de l’arbre... a partir d’aquí va proposar fer aquests moviments de manera encade-nada, associar-los a una emoció, buscar la música adequada, i ballar-la repetint la se-qüència escollida. “Pot ser una bona metodologia per treba-llar els temes físics amb persones que tin-guin mobilitat reduïda amb un braç, una cama, una part del cos... fer moviments rít-mics a través de la música i forçar el movi-ment d’aquestes parts que necessiten ser més treballades”.Serratosa va mostrar com a través de la música es pot aconseguir una connexió, un vincle amb la persona amb dificultats. “Al taller, érem tots un, tots formàvem part de

la mateixa rotllana i ens en sentíem partí-cips”. Quan, seguint aquesta rotllana, cadascú havia de dir un color, l’Amadou, una per-sona amb moltes dificultats comunicatives, de cop va dir: “White, blanco, blanco...”. Una de les educadores que l’atén comentava: “se m’ha posat la pell de gallina. En aques-ta feina de vegades passes moments més baixos i, de cop, una activitat com aquesta et demostra com les persones a qui atens són capaces de connectar. Com són capa-ces de sentir... Això t’obre una finestra per poder treballar coses amb elles”.En alguns moments semblava que les persones amb discapacitat no acabaven d’entrar en les activitats i, de cop, et de-mostraven el contrari. Com la Rossita, quan va començar a moure els braços amunt i avall. Volia representar el ball i que el movi-ment s’incorporés a la coreografia. O quan la Margarita va expressar que li agradava el moviment d’acariciar el gos. I que ella volia ballar la cançó El ritmo de la noche. “Ens ha sorprès. Realment, hi ha hagut una connexió amb allò que estàvem fent tots”, van dir les educadores de la Fundació MAP, que van prendre nota per poder-ho aplicar a les aules.Serratosa va demostrar que la teràpia amb la música, el ritme i la percussió és capaç d’obrir moltes portes que semblaven tan-cades.

“El musicoterapeuta Santi Serratosa va fer un taller amb persones ateses a la Funda-ció MAP. Va demostrar com són capaces de connectar a nivell físic i comunicatiu amb els exercicis proposats.”

21

Un grup de persones ateses a serveis de Sa-lut Mental, professionals d’educació, joven-tut, serveis socials i salut, juntament amb associacions i entitats van organitzar acti-vitats i van sensibilitzar sobre la temàtica d’enguany. L’objectiu de les activitats era fer que els participants connectessin amb la vida, fent propostes plaents, divertides i en grup. Així, es va fer una xerrada, un cinefòrum, una sessió de mindfulness i tallers de respiració conscient, zumba i dansa a Ripoll, Camp-devànol, Sant Joan de les Abadesses, Cam-prodon i Ribes de Freser. A banda d’aquests actes, que van tenir lloc durant el mes d’octubre, es va elaborar un seguit de material adreçat a diferents pú-blics (població, professionals, mitjans de co-municació...) per tal de sensibilitzar i donar eines al voltant de la prevenció del suïcidi. Una tasca complexa que demana molt tre-ball en xarxa, parlar i escoltar. Per exemple, és important saber reconèixer quan ens hem de preocupar. Aquests són alguns dels senyals d’alerta que pot pre-sentar la persona:

VERBALS:• Comentaris negatius sobre si mateix o

sobre la vida: “La vida no té sentit”, “Esta-ríeu millor sense mi”...

• Comentaris o verbalitzacions negatives sobre el futur: “Vull acabar amb tot”, “Les coses no milloraran mai”...

• Comentaris o verbalitzacions relacionats amb l’acte suïcida o la mort: “M’agradaria desaparèixer”, “No desitjo seguir vivint”,

“Ningú em vol i és preferible morir”...• Comiats verbals o escrits.

NO VERBALS:• Canvi sobtat en la seva conducta.• Augment significatiu d’irritabilitat, inges-

ta de begudes alcohòliques superiors a les habituals.

• Període de calma i tranquil·litat sobtat quan prèviament ha presentat gran agi-tació.

• Aparició de danys recents en alguna part del cos.

• Regalar objectes molt personals, preuats i estimats.

• Tancar assumptes pendents.• Preparació de documents per quan un

no ja no hi sigui (testaments, asseguran-ça de vida...)

L’altaveu

Dia mundial de lasalut mental: connecta amb la vida!El dia 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental i aquest 2019 es va dedicar a la prevenció del suïcidi. El lema escollit fou “Connecta amb la vida. Parlar i escoltar salva vides” i el Ripollès també s’hi va adherir.

“El Dia Mundial de la Salut Mental del 2019 es va dedi-car a la prevenció del suïcidi. Al Ripollès es van celebrar actes i es va difondre mate-rial per sensibilitzar a la po-blació, als professionals i als mitjans de comunicació.”

22

L’altaveuRECOMANACIONS DAVANT D’UNA SITU-ACIÓ DE RISC:• Preguntar i escoltar sobre els seus pen-

saments i emocions relacionades amb la conducta suïcida.

• És molt important que adoptem una dis-posició d’escolta autèntica, de respecte i reflexiva.

• Discutir o minimitzar aquestes idees és una actitud equivocada.

• No jutjar. No retreure la seva manera de pensar.

• No criticar, no discutir, no utilitzar sarcas-mes ni desafiaments.

• S’han de prendre seriosament totes les amenaces d’autolesió.

• Conservar la calma. Transmetre tranquil-

litat, tant en la comunicació verbal com en la corporal.

• Buscar ajuda professional: serveis d’emer-gència, hospital, centre d’atenció primà-ria o de salut mental.

Un altre material que es va difondre estava destinat a desfer mites al voltant del suïcidi.

Finalment també es van repartir unes re-comanacions de cara als professionals i per a les persones que poden tenir idees suï-cides, a qui s’aconsella buscar companyia i a parlar i expressar les idees amb algun professional. I és que, tal com deia la cam-panya, parlar i escoltar pot salvar vides.

23

Llibre “El límit te’l poses tu” d’Alex Roca Primera edició: octubre 2019Editorial: Rosa dels VentsNúm. pàg.: 101

“Amb aquest llibre pretenc donar la meva història per trencar prejudicis i donar for-ça. Vull que en el moment que algú l’aca-bi, digui: Vinga, quin es el meu repte?”. Així s’expressava Alex Roca per boca de la seva novia, Mari Carme, a la presentació que va fer del seu llibre a l’església de Sant Pere de Ripoll el 16 de novembre passat.

L’Alex diu que tots tenim un llibre de vida i que tothom el podria escriure, com ell. Però el que està clar és que ningú és com ell. Quan tenia sis mesos, va patir una en-cefalitis vírica herpètica (un herpes al cer-vell) que li va causar una paràlisi cerebral i una discapacitat física del 76% del cos que li afecta tota la part esquerra i la parla. La seva, per tant, és una història de superació. Com diu ell: “digue’m que no puc i ho faré”.L’Alex ha hagut de sentit molts cops la pa-raula NO des de que era petit: potser no so-breviurà, no caminarà, no parlarà, no podrà córrer, no podrà cordar-se les sabates, no, no, no... 28 anys després, ens trobem davant d’un jove que ha pogut estudiar (grau mit-jà de Direcció d’empreses i grau superior d’Integració social), sortir de festa amb els amics, conduir, fer esport, tenir novia, anar-se’n a viure en parella, escriure un llibre i cordar-se ell sol les vambes, entre moltes d’altres coses. Entre aquestes moltes coses hi ha l’esport en majúscules: quatre triatlons, un aquatló, l’Orbea Monegros, la Mitja Marató de Bar-

celona, la Pilgrim Race i la Titan Desert (és la primera persona amb paràlisi cerebral que ho ha aconseguit). El que li agrada més és córrer, però com que té les ròtules altes, li resulta bastant dolorós i per això opta per córrer distàncies entre els 5 i els 10 quilò-metres, tot i que fa poc va completar els 21 d’una mitja marató. El que li és més fàcil és fer tàndem en bicicleta. Un cop acaba una prova, diu que se sent satisfet, però buit. I ja pensa en el següent repte. L’Alex és insaciable. Per ell, “córrer és com la vida. Tens un objectiu a aconseguir i no pares fins a creuar la línia d’arribada.

Pots caure, però t’aixeques i continues endavant”. “Quin és el teu següent repte?”, li van preguntar des del públic. A nivell esportiu, molts, a nivell personal, tenir un fill. “És una cosa que mai m’havia plante-jat perquè pensava: com vols tenir un fill si se suposa que ets tu que l’has d’ajudar i no ell a tu? Però ara veig que jo podria aportar-li uns valors i una ma-nera de veure la vida únics”. Totes aquestes vivències i la seva filosofia de vida les podeu

veure plasmades en aquest llibre, que pre-senta un estil àgil i directe. Com ell mateix diu, tota una “bomba d’autoestima”.

Sèrie“Vida Perfecta” de Leticia DoleraData d’estrena: 18 d’octubre de 2019Plataforma: Movistar +Gènere: comèdia generacionalPrimera temporadaCapitols: 8 de 25 minuts de durada

Vida perfecta és la primera sèrie ideada, coescrita i coprotagonitzada per l’actriu barcelonina Leticia Dolera. Es tracta d’una proposta amb accent clarament femení i feminista que retrata les vivències de tres dones adultes: la Maria, la Cristina i l’Esther. Totes tres estan en un moment vital com-plicat i s’adonen que la vida no sempre és com l’havien planificat.L’interessant d’aquesta sèrie, pel que ens concerneix en aquesta publicació, és que una de les trames principals planteja la maternitat/paternitat per part d’una de les

La nostra proposta

24

La nostra propostaprotagonistes amb un jove amb discapa-citat intel·lectual, en Gari, magníficament interpretat per l’actor Enric Auquer. És una llàstima que l’actor no tingui una disca-pacitat real, com sí que tenen els actors i actrius de repartiment que interpreten els seus companys a la sèrie, però el retrat tan real de la seva història salva completament aquest fet.

És molt interessant veure el tractament que fa la sèrie de la discapacitat intel·lec-tual, com la normalitza i la incorpora de manera natural i espontània al desenvolu-pament de la trama. Val la pena veure-la perquè realment serveix per trencar bar-

reres i allunyar-se de la posició paternalis-ta que moltes vegades se li dóna a la gran pantalla.

En Gari viu un procés de transformació personal: passa de viure en un pis tutelat compartit a viure tot sol al mateix temps que es planteja assumir el paper de pare després d’una relació esporàdica amb una noia sense discapacitat que no coneix de res. L’inicial rebuig del seu pare protector, el recolzament del seu educador, la voluntat des del primer moment d’involucrar-lo de la futura mare... donen a la sèrie una gran riquesa argumental, que complementa el retrat de les tres protagonistes.

No en va, aquesta primera temporada ja ha rebut un gran reconeixement internacional: el guardó de Millor Sèrie i el Premi Especial d’Interpretació per les tres actrius protagonis-tes al Festival de Cannes, Can-neseries 2019.

El MAP de prop

UN FORMATGE DE PREMI

El formatge Flor de Neu amb Tòfona  de la Formatgeria MUUU BEEE de la Fundació MAP va ser premiat l’octubre passat amb una Medalla de Plata als World Cheese Awards 2019 de Bergamo, Itàlia. Un reconegut certamen formatger a nivell mundial on van participar 3.804 formatges de 42 pa-ïsos de tot el món i 6 continents diferents. L’equip de la Formatgeria MUUU BEEE està molt satisfet per-què ha significat un reconeixement a la qualitat de la llet del Ripollès, al territori i a l’esforç d’un equip de persones amb compromís.

25

El Flor de Neu amb Tòfona de la Conca és un formatge estacional, que es realitza de novembre a març, amb pasta de tòfona i llet crua de vaca. Presenta un interior ferm en el seu estadi inicial i més cremós a me-sura que avança la maduració. Aquest és el segon premi rellevant que re-cull la formatgeria MUUU BEEE ja que l’any 2018, el Tendre de Drap va obtenir el 3r pre-mi de la categoria “formatge de vaca jove” al certamen estatal GourmetQuesos.La formatgeria va iniciar la seva activitat fa tres anys en el marc del Centre Especial de Treball de la Fundació MAP i ha permès la creació, fins a dia d’avui, de quatre llocs de treball per a persones amb discapacitat.Un projecte social que, a més de crear llocs de treball per a persones en situació de vul-nerabilitat, es compromet amb el territori i genera una activitat sostenible a través de la cooperació amb el sector primari. La llet amb què elabora MUUU BEEE prové ínte-grament de l’explotació Mas La Folcrà de Sant Joan de les Abadesses.

CALENDARI 2020: PERSONES DE PLE DRETPersones de Ple Dret és el títol del calendari que la Fundació MAP ha realitzat de cara al 2020 amb la fotografia i el disseny de l’estudi Sicalipsis. Al llarg dels mesos es fa un repàs a alguns dels drets de les persones amb discapacitat que, de fet, són els matei-xos que els de qualsevol altra persona: dret a viure de manera independent, dret a vo-tar i participar activament en la vida políti-ca, a la igualtat d’oportunitats, a estimar i a ser estimats/des, al treball, a l’accessibilitat, a rebre una atenció digna, a gaudir de l’oci, a una educació inclusiva, a la intimitat o a prendre les pròpies decisions. El calendari es ven a un preu de 8 euros a

la pròpia entitat i els diners que es recullin es destinaran a activitats de lleure per a les persones ateses.

A REVEURE, JOAN

El mes d’octubre ens va deixar el pianista i compositor ripollès Joan Amils, un gran col·laborador de la Fundació MAP. Des de gairebé els inicis de l’organització, Amils va organitzar concerts i recitals a benefici de l’entitat, que encara continuaven avui en dia, tant en el marc del Festival Internacio-nal de Música de Ripoll com durant les fes-tes nadalenques, amb el concert de Nadal. També havia col·laborat en obres de teatre o en altres actes puntuals, com el dinar ins-titucional dels 50 anys (a la foto), l’abril del 2018. Sens dubte, el trobarem a faltar. Des d’aquí un gran agraïment a la seva tasca i una abraçada a familiars i a amistats.

El MAP de prop

26

L’ACPAD va néixer de la força d’un grup de mares, pares i familiars de persones amb diversitat funcional que volien compartir les seves inquietuds i lluitar per reivindicar els drets del col·lectiu així com també sen-sibilitzar la població. Encara avui l’ACPAD lluita per la sensibilit-zació i la reivindicació perquè tot i el recor-regut fet encara queda molta feina pen-dent!!!Així doncs, en motiu del dia 3 de desem-bre, Dia Internacional de la Discapacitat, seguim reivindicant i apropant-nos a la po-blació. Aquest any ho hem fet a través de dues activitats que ja formen part de l’as-sociació i a les quals seguim donant con-tinuïtat. Parlem de l’hora del conte i de les jornades que realitzem a diferents pobles de la comarca, enguany a Camprodon.

L’hora del conte:L’hora del conte és un espai de trobada pels més petits organitzat per  la Bibliote-

ca de Ripoll. Des de fa uns anys l’ACPAD hi participa en motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquesta actuació neix amb la voluntat de sensibilitzar els més petits però també la resta de persones que ens vulguin acompa-nyar. L’acte consisteix en la tria d’un conte que parla sobre la diferència i la diversitat, i de com aquestes són presents en el dia a dia de tots/es nosaltres i de com van lliga-des de la mà de valors tant importants com el respecte, l’acceptació, l’equitat, l’ajuda, la justícia, la inclusió...Per l´ACPAD és molt important sensibilit-zar els més petits, però també convida els més grans a reflexionar sobre la mirada que tenim envers la diversitat, i de si els nostres actes i expressions  són el millor exemple a seguir pels nostres fills/es o, al contrari, po-dem canviar determinades actituds i com-portaments per així poder donar un exem-ple millor.

En motiu del dia internacional de les persones amb discapacitat i per seguir reivindicant els drets de les persones amb diversitat fun-cional!!!

Actes del dia internacional de les persones amb discapacitat

27

Les jornades:Les primeres jornades que vàrem realitzar neixen el 4 de novembre de 2018, ara just fa un anyet, a Campdevànol. Nosaltres partici-pàvem com a col·laboradors d’un projecte que va iniciar l’Ajuntament de Campdevà-nol, que donava forma a unes jornades de sensibilització social anuals. Arran de la participació en aquestes jorna-des decidim, com ACPAD, donar continu-ïtat a unes xerrades anuals que es puguin realitzar cada any a un poble diferent de la comarca per així fer-nos més propers a la població i més visibles al territori. Aquest any la jornada s’ha realitzat el dia 30 de novembre a la Sala Cal Marquès de Camprodon sota el nom de T’apuntes al repte?. La jornada englobava una petita presentació de la nostra associació, la po-nència d’Alex Roca (esportista amb paràlisi cerebral), i una petita taula debat on tam-bé ens varen acompanyar persones de la Fundació MAP i del Centre de Dia de Salut Mental del Ripollès. La clau de la jornada recau en el missat-ge que ens fan arribar les persones que hi participen i en l’aprenentatge que fem els que hi assistim. Quan coneixes les circums-tàncies de vida de cada persona, l’entorn, la forma en què decideix encarar cada si-tuació i superar-la per així continuar perse-guint cada somni... te n’adones que són au-

tèntics exemples de lluita i que ensenyen a cada minut un nou enfoc per donar a la vida, remouen consciències i donen peu a la reflexió.Reflexió que ens fa més propers a sensi-bilitzar-nos amb la diversitat i a lluitar per canviar allò que creiem que pot millorar.

Estem molt contents i agraïts de la respos-ta de la població i la participació que hi va haver, tant en la jornada de Camprodon com a l’hora del conte de Ripoll.

Moltíssimes gràcies a tots/es! Els millors de-sitjos per aquestes festes.

28

Cada any algunes persones ateses a la Fundació MAP s’encarreguen de fer propostes artístiques per les postals de Nadal. Són dibuixos i pintures que s’envien posteriorment a algunes empreses i entitats que les fan servir de postal per felicitar les festes als respectius equips.Enguany, s’ha volgut canviar el procés artístic, dei-xant de banda retoladors i pinzells, i s’ha fet un taller nou en el marc de l’Atrezzo, l’espai creatiu de la Fundació MAP. Persones ateses en diferents serveis de l’entitat s’hi reuneixen setmanalment i deixen anar la seva vena més artística, ja sigui fent la decoració de les obres de teatre del MAP, ja sigui fent manualitats o altres productes.El taller per realitzar les postals d’aquest Nadal ha tingut una protagonista diferent dels anys ante-riors: la fotografia. Així, a través d’un taller fotogràfic, les persones ateses han preparat les decoracions, han ajudat a fer els enquadraments i han après a fer fotografies de detall de qualitat gràcies a l’ajuda de dos treballadors de la casa entesos en la matè-ria, en Víctor Barrientos i la Magda Frigola. El resultat: unes estampes precioses, realistes i cà-lides fruit d’un taller fet amb moltes mans. Un es-til que podeu replicar a casa per felicitar el Nadal d’una manera diferent i original.

Sabies que…

Equip Atrezzo de la Fundació MAP

Unes postals diferents

29

“Dia internacional de les persones amb discapacitat Avui és 3 de desembre, Dia internacional de les persones amb dis-capacitat. Per aquest motiu, DINCAT fa públic aquest manifest: Les persones amb discapacitat intel·lectu-al i del desenvolupament tenen necessitat de treballar, d’estudiar, de comunicar-se, de passar-ho bé i d’expressar-se, com totes les persones. Avui denunciem que les persones amb dis-capacitat intel·lectual tenen poca presència en diferents sectors de la societat, com la cultura, l’esport, l’oci, el treball o la informa-ció. Hi ha diferents motius que ho expliquen. Nosaltres destaquem la falta de suports per viure de manera independent i les dificul-tats per accedir a un treball. La Convenció sobre els Drets de les Perso-nes amb Discapacitat reconeix el dret a viu-re de manera independent i a ser inclosos en la comunitat. S’ha avançat molt en suports i serveis per

garantir l’autonomia personal, però encara queda molt per fer.Avui dia, encara s’han de pagar serveis com les Llars Residències i el Suport a l’Autono-mia a la Vida Independent. També hi ha serveis pendents de planificar com les Llars amb Suport, l’Assistència Per-sonal i els Serveis d’oci per a Persones amb discapacitat intel·lectual. Per poder viure de manera independent, les persones amb discapacitat tenen dret a l’accessibilitat universal. L’accessibilitat universal està formada per l’accessibilitat física, la sensorial i la cogniti-va. L’accessibilitat cognitiva és la menys visible de totes i fa referència a la comunicació i a la comprensió. És a dir, a comunicar de manera clara per-què tothom ho pugui entendre.

Si la informació no és accessible, hi ha perso-nes que no entenen els cartells d’un hospi-tal, que no saben com votar, que no poden anar al teatre, que no poden llegir el diari,

En motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que es va celebrar el dia 3 de desembre (3D), la federació Dincat i l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat van fer públic un manifest per reivindicar els drets del col·lectiu. Un text per prendre consciència de la poca presència que encara avui en dia tenen les per-sones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en els diferents àmbits de la societat, ja sigui per manca de suports, per manca d’accessibilitat o per falta d’oportunitats. Aquest és el manifest en Lectura Fàcil:

La reflexió

3D: Un dia per reflexionar

30

que no poden fer esport o que no poden tenir accés a una feina. Les persones amb discapacitat tenen mol-tes dificultats per trobar feina, i sobretot les persones amb discapacitat intel·lectual. Queda molt camí per fer i, a més, molts dels èxits aconseguits estan en risc. A Catalunya s’han creat molts llocs de tre-ball per a les persones amb discapacitat. Però la societat canvia molt de pressa i el model d’inserció sociolaboral s’ha d’adap-tar als canvis per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual NO es quedin sen-se feina. Si les excloem del mercat de treball, anem

en contra dels seus drets i dels principis de dignitat i igualtat. Demanem que les persones, les entitats i els partits polítics reclamin el respecte pels drets de les persones amb discapacitat in-tel·lectual. I demanem a les institucions i empreses que facin realitat aquesta voluntat. DINCAT reivindica que s’entengui la situa-ció de les persones amb discapacitat. Si volem una societat inclusiva, on partici-pin dones i homes amb discapacitat intel-lectual, cal la implicació de tothom per fer accessible tot el que ens envolta.

Barcelona, 3 de desembre de 2019”

La reflexió

31

De quin humor et lleves?Content. Em costa molt despertar-me.Per esmorzar, dolç o salat? Croissant de xocolata.Una pel·lícula: Les de Harry Potter i Kung Fu Panda.Una cançó: El Waka Waka (Shakira).A quin lloc t’agradaria anar? De vacances, a l’Escala i a Salou.El teu plat preferit? Pernil salat i fuet a sobre. Una beguda: La Fanta de taronja.La teva millor qualitat: Ballo bé. El teu pitjor defecte: Sóc tossut.

Platja o muntanya? Platja. M’agrada molt anar a l’Aquadiver. Un color: Verd.Un hobby: Jugar a jocs d’ordinador, com el de la tortu-ga, la pilota, el Xangai...Un desig: Ajudar els altres.Un programa de TV: El temps de TV3 amb en Tomàs Molina i en Francesc (Mauri).Què et treu de polleguera? Els petards, els correfocs, els focs artificials...Què et fa plorar? Els petards.En una illa deserta t’hi enduries… Els meus ossos panda de peluix.

La contra

Agustí Aribau:“M’agraden les pel·lícules de Harry Potter”

L’Agustí Aribau és una persona atesa al Servei de Teràpia Ocupacional i a les Llars Residència de la Fundació MAP. Té 38 anys. Participa en moltes activitats del Servei d’Esports i Lleure. Li agrada molt fer teatre amb les companyies de l’entitat i també ballar. Des de fa uns anys col·labora amb la ballarina i coreògrafa Ester Forment en el marc del festival RipollÉsDansa. La connexió entre ells dos és espectacular. For-ment sap treure el millor de l’Agustín a través de la dansa. Les dues últimes edicions del festival les han obert com a duet i també van actuar en la segona edició del fes-tival inclusiu Inspira, el 5 d’octubre passat. Veure’ls ballar trenca barreres!