DIVENDRES · 29 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14952 - AVUI / Any XLI. Núm. 13822 - EL PUNT

1,20€

1515

27-1

2062

09L

REVÉS · La fiscalia demana ques’aturi la intenció de l’advocaciade l’Estat d’investigar perdesobediència els votants de l’1-O

Contra el dretde manifestacióFET · Una desena de guàrdiescivils denuncien en el judici alSuprem protestes emparades en la llibertat d’expressió

P6-11

Un moment de l’entrevista en el programa de la televisió alemanya ■ EL PUNT AVUI

NACIONAL P8

El ministre perd els papers en ser qüestionat sobre Catalunya

Ridícul de Borrell

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 11.00 hDemà, a partirde les 11.00 h

1838

63-1

1841

84T

NACIONAL P16

El Tribunal deComptes apuntaara a Exteriors

Posa en dubte informes i viatges deles èpoques de Mas i Puigdemont

EUROPA-MÓN P24,25

May intentade nou avuivalidar eldivorci pactatamb la UESitua la sortida límitel 22 de maig

El director signa un film amb imatgereal sobre el popular elefant volador

Cultura-Espectacles P28,29

Burton, en l’estrena del film a París, fa uns dies ■ EFE

Torna Dumbo,gràcies a Tim Burton

La fiscalia denuncia alfinal sis alcaldes per l’1-O

Nacional P7

Entrevista François Calvet P10Senador nord-català

“La reacció espanyola fa quetothom parli dels presos”

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 201930 | Cultura i Espectacles |

Ludwig van Beethoven se-rà l’eix central de la pro-gramació de L’Auditoriper a la temporada2019/2020, obrint aixíuna nova etapa amb l’ob-jectiu de construir un pro-jecte artístic “unificat itransversal”. Amb motiudel 250è aniversari delnaixement del compositoralemany, L’Auditori “im-pregna” els cicles de l’Or-questra Simfònica de Bar-celona i Nacional de Cata-lunya (OBC), Música Anti-ga i de Cambra del llegatdel músic, sota el paraiguadel Festival Beethoven250. “Com a altaveu de lamodernitat, L’Auditoritroba en Beethoven una fi-gura de rellevància en totsels nivells”, va dir ahir el di-rector de L’Auditori, Ro-bert Brufau, en la presen-tació de la programació.Ramon Humet i PabloCarrascosa són els compo-sitors convidats a partirdels quals la sala vol poten-ciar la nova creació.L’OBC, per la seva banda,interpretarà gran part dela producció simfònica delcompositor, sota la direc-ció de Kazushi Ono, JanWillem de Vriend i RudolfBuchbinder.

La temporada oferirà21 estrenes mundials i 35estrenes nacionals, i haencarregat un total de 23obres. Una de les estrenes

serà l’òpera Prisoners ofthe state, de David Lang,basada en el llibret origi-nal de Fidelio, un encàrreca institucions com la Fil-harmònica de Nova York iel Barbican de Londres.

Una de les grans obrescorals de JohannesBrahms, Rèquiem ale-many, obrirà la tempora-da de l’OBC, que viurà unaltre moment destacatamb la fusió de l’OBC ambl’Orquestra Simfònica delTeatre Mariïnski, que tor-naran a reunir-se desprésde fer-ho el 2017.

Ahir, el director del’OBC, Kazushi Ono, vadestacar també el cicle de-dicat al compositor honga-rès Béla Bartók, del qual

s’interpretaran dos balletsi una òpera.

Marató de cambraUn dels plats forts de latemporada de Música deCambra serà una maratóde 14 hores de concert in-interromput. Artistescom el Trio Ludwig, Vera iClaudio Martínez Mehner,Miguel Colom o Arnau To-màs seran els protagonis-tes d’una jornada que tin-drà les portes obertes de lasala 2 perquè el públic pu-gui entrar i sortir de formagratuïta. En el seu con-junt, la temporada de Mú-sica de Cambra reunirà lestres grans escoles de quar-tet, l’Armida Quartett, elCalidore String Quartet i

David Oistrakh StringQuartet. El Quartet Ca-sals, amb formació a L’Au-ditori, tancarà la tempora-da amb tres concerts ambrepertori de Mozart.

Pel que fa a la tempora-da de Música Antiga, Beet-hoven deixarà el seu segellen la segona edició del Fes-tival Llums d’Antiga, quegirarà al voltant del con-cepte de llibertat, un tòpicen l’univers del composi-tor de Bonn. La pròximaedició, que portarà el nomde Llibertat. Entre el caosi l’ordre, se celebrarà el fe-brer del 2020, amb un car-tell que inclou l’EnsembleO Vos Omnes, el col·lectiuflamenc Graindelavoix, ElGran Teatro del Mundo o

el Sollazzo Ensemble. Abanda, Jordi Savall segui-rà amb la integral de sim-fonies del músic alemany,i dirigirà, acompanyat deLe Concert des Nations, laPassió segons Sant Joan,de Bach.

En l’apartat internacio-nal de música antiga, Il Po-mo d’Oro oferirà un recitald’àries de Händel i Vinciamb el contratenor Fran-co Fagioli, que ve per pri-mera vegada en solitari aBarcelona. També debuta-ran a la capital catalana elstxecs Václav Luks i Colle-gium 1704, i els belguesVox Luminis. La BandaMunicipal interpretarà lamúsica incidental d’Eg-mont en el marc del Festi-val Beethoven 250, quepresentarà companyiesinternacionals com l’Or-questra Simfònica de laRàdio de Baviera, dirigidaper Mariss Jansons. Ambel pianista Evgueni Kissin,presentaran un programamonogràfic de sonates ivariacions de Beethoven.

L’Auditori, finalment,impulsarà la Tarifa Pla-na 25, un abonament perals menors de 25 anysque ofereix accés il·limi-tat a 300 concerts enfunció de la disponibili-tat. El pressupost de con-tractació és de dos mi-lions d’euros, similar ald’exercicis anteriors, i laimatge gràfica de la tem-porada és a càrrec de l’ar-tista Perejaume. ■

El compositor alemany “impregna” els cicles de l’OBC, MúsicaAntiga i de Cambra, en la nova temporada de L’Auditori

Mar Vila / ACNBARCELONA

Beethoven, el fil

Kazushi Ono, director de l’OBC, ahir a L’Auditori ■ MAR VILA

Els alcaldes del Pallars So-birà, reunits ahir al ves-pre, estudiaran practicarla insubmissió amb l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua(ACA) i deixar de pagar elcànon de l’aigua. Es tracta

d’una mesura per mostrarel descontentament ambl’informe negatiu que haredactat aquesta agènciacontra la celebració delDoctor Music Festival i perl’excés de normatives res-trictives. Aquesta mesuraes ratificarà en un conselld’alcaldes convocat per di-lluns vinent. En la reunióper abordar la probablemarxa del Doctor Musicd’Escalarre també es vaaprovar convocar un con-

sell d’alcaldes del Pirineuper tractar problemàti-ques conjuntes. Tots els al-caldes han coincidit a de-nunciar que les normati-ves són molt genèriques ique no preveuen les dife-rents realitats del país.

Ahir, d’altra banda, laPlataforma Salvem Doc-tor Music va mostrar la se-va “indignació total” pelsegon informe negatiu,emès dimecres, i la Dipu-tació de Lleida va acordar

celebrar dilluns una reu-nió amb tots els grups de lacorporació per mirar detrobar solucions a la possi-ble marxa del Doctor Mu-sic Festival, que s’hauriade celebrar a Escalarre del12 al 14 de juliol.

Doctor Music, per la se-va banda, ha convocat unaroda de premsa per di-marts que ve en què pro-bablement revelarà si, fi-nalment, deixa el Pallars iva a Montmeló. ■

Els alcaldes del Pallars estudien no pagar l’ACA

ACN / RedaccióBARCELONA

És una mostra deprotesta per l’informeemès contrael Doctor Music

Els prats on s’hauria de fer el Doctor Music Festival, del 12 al14 de juliol ■ ACN

Andrés González Ibáñez,Andy, guitarra solista i undels membres fundadorsde la banda barceloninaLos Salvajes, tot un refe-rent dels anys seixanta, esva morir dimecres a 72anys d’edat a causa d’uninfart. Va ser el mateixgrup el que va fer-ho pública Facebook. “Descansa enpau, estimat camarada,ara a col·laborar amb lagran banda del Paradís”,van deixar escrit. AndyGonzález va néixer al’Hospitalet de Llobregat,al barri de la Torrassa, el 4d’octubre de 1946. LosSalvajes, que es van ano-menar inicialment TheSavages, van formar-se aBarcelona a finals de l’any1962 amb el guitarristarítmic Francisco Miralles,el bateria Delfí Fernández,el també guitarrista –i des-prés cantant– Gaby Ale-gret i Andy González. Pocdesprés s’hi va unir el bai-xista Enric Canals (ex LosAlbas), que seria reempla-çat per Sebastià Sospedra.Los Salvajes, que l’any1964 van anar a forjar-seen clubs de rock alemanycom, uns quants anysabans, havien fets elsBeatles, la qual cosa va en-durir el seu so, van publi-car diversos EP als seixan-ta en un estil que es moviaentre el R&B britànic, elmerseybeat i la psicodèlia,amb els Rolling Stones i elsWho com a principals in-fluències. González va dei-xar el grup el 1969 per ferel servei militar i no va par-ticipar en la reunió de LosSalvajes l’any 2013.

Mor AndyGonzález,guitarrista deLos Salvajes

G. V.BARCELONA

� �

�

Gran costelladaTremp (Pallars Jussà)Per celebrar la primavera, elConsell del Corder del PallarsJussà proposa sortir a gaudirde la carn a les barbacoes dela comarca.

�

�

Tast de jocsManresa (Bages)Nova edició del festival dejocs de taula amb més de500 propostes. 30 i 31.

��

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 201932 |

No tots els mesos sóniguals. Al Baix Llobregat,l’abril és un mes diferent, elmés familiar i divertit del’any. Arriba la quarta edi-ció del SuperMes, unacampanya impulsada pelConsorci de Turisme delBaix Llobregat que propo-sa durant els quatre capsde setmana de l’abril mésd’un centenar d’activitatsfamiliars d’oci, cultura igastronomia a tota la co-marca. Entre les propostes

d’aquesta edició desta-quen els importants des-comptes que es faran alsprincipals atractius turís-tics de la zona, com ara lescoves de Montserrat, elsespais naturals del deltadel Llobregat, el canalolímpic de Castelldefels, elParc Arqueològic Mines deGavà, la Catalunya en Mi-niatura a Torrelles o laCripta Gaudí de la ColòniaGüell. Convertir-se en xefper un dia, viure raidsd’aventura en família o di-vertir-se fent de pagès sónalgunes de les activitats

més originals de la progra-mació. També destaquenla Festa de Turisme Fami-liar del 7 d’abril a Castellde-fels, la Fira de la CervesaArtesana a Begues del 13d’abril o les 20 Jugatequesals Municipis del Baix Llo-bregat de cada diumenge.Són espais on les famílies,amb infants de totes lesedats, poden compartiruna estona de joc i experi-mentació mentre coneixenels valors dels parcs i plat-ges metropolitans, a mésd’altres continguts relacio-nats amb la sostenibilitat.

Gran festa inauguralPer primera vegada, el Su-perMes celebra una granfesta inaugural per ence-tar l’edició del 2019. Seràel diumenge 31 de març alparc de Can Mercader deCornellà, que es transfor-marà en un gran escenarion al matí es faran ple d’ac-tivitats per a tota la famí-lia. El plat fort de la festa elposarà el concert de Reg-gae per Xics a les dotze delmigdia, que ha creat lacançó del SuperMes dedi-cada al Baix Llobregat. Laprogramació, però, enge-

garà cap a les deu del matíamb activitats com arajocs de fusta gegants, ta-ller de maquillatge, bom-bolles de sabó, photocallamb la Puput Punxetes–la mascota ambaixadoradel SuperMes– o l’anima-ció de diferents xanquers.

Dades d’interèsb Dates: tot el mesd’abril. Diada inaugural el31 de març al parc de CanMercader de Cornellà(gratuït).b Més informació:www.elsupermes.cat

a Una gran festa diumenge a Can Mercader de Cornellà enceta la quarta edició del SuperMes, unacampanya que proposa més d’un centenar d’activitats familiars al mes d’abril a tota la comarca

Disfrutar del mes mésdivertit del Baix Llobregat

RedaccióCORNELLÀ DE LLOBREGAT

El concert de Reggae per Xics és el plat fort de la festa inaugural del SuperMes que es farà diumenge al parc de Can Mercader de Cornellà ■ J. CASTRO

Trons al març,fred abril i maig

A la 16a edició de la Fira del’Oli i la Pedra de Vinaixas’hi promocionen els dosproductes més preuats ireconeguts del municipi:l’oli d’oliva verge extra i lapedra natural. A aquestsdos també s’hi suma la pe-dra seca, reconeguda re-centment patrimoni mun-dial per la Unesco.

La fira també serveixper mostrar altres aspec-tes interessants de Vinai-xa, amb exposicions diver-ses, tallers i rutes sobre lahistòria de la localitat.Animeu-vos a participardels actes culturals i a gau-dir de les parades i l’es-morzar popular. Entreaquests actes hi ha una ca-minada popular dissabte, ial vespre, teatre. Diumen-ge s’inaugurarà la fira a2/4 d’11 del matí i al ves-pre hi haurà un concert degòspel a l’església.

16a edició dela Fira de l’Olii la Pedraa Vinaixa

La força de l’Ebre, la cançóde Pepet i Marieta que ser-veix per commemorar elsdivuit anys de lluita de laPlataforma en Defensa del’Ebre, sonarà en directeen la gran diada ebrencaque demà es farà al pavelló1 d’Octubre d’Amposta.Durant la jornada actua-ran els principals grupsmusicals de la zona i tambéhi haurà tallers infantils,gastronomia, activitatsculturals, animació, infla-bles, pallassos, la Fira delLlibre Ebrenc, parades...

Gran festa aAmposta perrecordar laforça de l’Ebre

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 2019

inc la mania (ladèria, la idea) de

guardar els recordato-ris de funeral. No enllenço mai cap. Els tincdesats en una capsa o,

de tant en tant, me’ls trobo en una but-xaca de l’americana que fa temps queno em poso. Hi són tots, però n’hi ha unque no hi cap, en aquest cofre quemantinc sense gaire sentit. És el del fu-neral de la Cristina Cervià. Ella mateixa,abans de morir, va demanar un favor al’Ignasi Esteve i a en Pep Pujol. I molts jasaben que quan la Cristina et demana-va un favor, era millor dir que sí, perquèera insistent i invencible. El pintor i elpoeta van accedir a la petició, tu diràs,perquè van entendre que aquell encàr-rec no solament era una mostra d’esti-mació envers la Cristina sinó el símbolde l’amor que la Cristina volia transme-tre a la gent que l’estimava. El recorda-tori, el tinc en un prestatge, en un espaiprivilegiat, perquè hi ha un poema ex-cel·lent d’en Pep Pujol (una evocacióamb aires de Vinyoli, en alexandrins) iperquè inclou una aquarel·la de l’Ignasi

Esteve que no és sinó una porció delmural que va pintar expressament pera la memòria de la Cristina. No l’he vist,però m’han dit que s’hi representa unanoia que és a punt de capbussar-se enel mar. “Un fragment de la Cristina quecadascú s’endurà a casa”, va dir algundels assistents al funeral.

En els versos finals del poema d’enPep, l’elegia es torna expansió de l’àni-ma i lligam profund amb la natura: “Lla-vors, qui podrà estar-se’n? Ens deixa-rem endur / pel dolç reclam del blau,de ser aigua dins l’aigua / sorpresos detrobar-hi un tros de cel tan pur.” Va seremocionant participar en aquesta co-munió just en el moment en què en lacerimònia de comiat el mateix Ignasideia el fragment de l’Evangeli de Joanamb què la Cristina volia cloure l’acte:“Estimeu-vos els uns altres com jo ushe estimat.” Seria injust parlar d’ella no-més en aquests termes, perquè va seruna excel·lent actriu, una dona coratjo-sa i un caràcter indòmit, però també vaser algú capaç de guanyar-se l’afectesolidari, rotund, col·lectiu: “el dolç re-clam del blau”.

T

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Un fragmentd’ella

Cristina Cervià, a més d’unaexcel·lent actriu, va ser unadona coratjosa, un caràcterindòmit i algú capaç deguanyar-se l’afecte solidari

e sentit una cosa terrible: l’ad-vocat de Sandro Rosell supli-cant al tribunal que el jutja que

el fet d’haver-lo mantingut dos anys enpresó preventiva no sigui un impedi-ment per absoldre’l i dipositar-lo alcarrer. L’advocat tem que el tribunal,per orgull, per no reconèixer la desme-sura i no desprestigiar més la Justícia,pugui aplicar-li encara més presó i fermés extensa la injustícia, tot i que enel seu fur intern trobi Rosell innocent.Si que anem bé, si s’han de dir aques-tes coses i si els jutges les escoltensense ofendre’s ni enviar l’advocat apasseig.

Sandro Rosell ha tingut la pega deser un president del Barça poc esti-mat. N’ignoro els motius. El futbol emcau lluny. Mals fitxatges? Pocs gols?Mala gestió? Una paraula imperti-nent? Tampoc no sabria detallar perquin motiu és jutjat. Hi ha diners i co-missions pel mig. Sigui com sigui, sihagués estat un president apreciat, elssocis de l’entitat i també molts homespúblics haurien denunciat des del pri-mer dia i de manera sostinguda la pre-só sense judici que l’ha afligit. Els més

H

susceptibles hi haurien observat unatac a Catalunya o a l’independentis-me i haurien sortit llaços blaugranaper reclamar-ne la llibertat. El soci delBarça s’ha mantingut en general en si-lenci, i els polítics no volen contradirel soci del Barça. No hi ha hagut “Lli-bertat Sandro Rosell” al camp.

Quan aspirava a la presidència delclub, Rosell em va convidar a dinaramb quatre periodistes més. No sé perquè em va escollir, si, com dic, no re-uneixo cap condició futbolística. Deviaestar mal assessorat. Un moment ensva dir: “Jo responc exactament a laimatge del català típic: visc a Barcelo-

na i tinc una casa a l’Empordà i una al-tra a la Cerdanya.” Llavors em va ferriure, em va semblar l’expansió d’unfantasma que no viu en aquest món nien el de la majoria de socis. Ara,veient-lo entrar i sortir dels jutjatsamb molt més que dos anys a sobre iamb tot embargat, les seves paraulesem susciten entre tristesa i tendresa.

Alguns afirmen que la sentènciacontra els independentistes ja està es-crita pel tribunal del Suprem que elsjutja. Que ens la diguin, si la saben.L’advocat Jaume Alonso-Cuevillas par-la d’entre vuit i onze anys, però es pre-senta de candidat de Puigdemont perGirona. No han sortit per enlloc els de-lictes de rebel·lió i sedició. El de mal-versació, l’estan buscant com desespe-rats. Alguns porten més de dos anystancats. Uns altres menys, però de to-ta manera un temps desorbitat. Lasentència de presó que s’albira: ¿seràper justificar aquests anys que portenacumulats i no ofendre l’orgull del jut-ge instructor que se’ls va quedar i delTribunal Constitucional que no els havolgut alliberar? Haurem de veure isentir els advocats suplicar?

“De SandroRosell alsindependentistesjutjats

Vuits i nous

La sentènciaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 2019

El conflicte entre Catalunya iEspanya està lluny de tancar-

se i no sembla que l’Estat tingui cappressa, ni tan sols voluntat de fer-ho. Així ho indica, almenys, la inicia-tiva de l’Advocacia de l’Estat de re-clamar la imputació de 36 votantsferits durant el referèndum de l’1-Oque van decidir denunciar la policia,així com d’ampliar aquesta investi-gació a altres concentrats que apa-reguin en vídeos, a qui qualifica de“massa tumultuària” contra la poli-cia i als quals pretén acusar de de-lictes com ara desobediència, resis-tència a l’autoritat, atemptat con-tra l’autoritat o desordres públicsamb amenaça de violència.

El jutjat d’instrucció número 7de Barcelona va rebutjar l’oberturad’un procediment contra els vo-tants perquè els va considerar sub-jecte passiu de l’acció policial, peròla insistència de l’advocat de l’Estatamb un recurs davant l’Audiènciaen els termes citats no només man-té l’amenaça judicial contra els 36ciutadans que es van querellar,sinó que l’amplia sense límits alscentenars de milers de catalansque l’1-O van viure la indignitat deser atacats per la policia als col·legiselectorals mentre participaven enel referèndum.

La iniciativa és greu. Més enllàque se’n pugui sospitar la utilitattàctica, bé per dissuadir més quere-lles contra policies o bé perquè elgovern de Pedro Sánchez afronti leseleccions havent refutat qualsevolsospita de connivència amb l’inde-pendentisme, l’amenaça és un fet.Un fet que alimenta el conflicte ju-dicial i també el social i que, òbvia-ment, no recau en el funcionari detorn, l’advocat Severo Bueno deSitjar de Togores, sinó en els seussuperiors jeràrquics, que en últimainstància són la ministra de Justícia,Dolores Delgado, i el mateix presi-dent del govern, que haurien de do-nar explicacions de manera urgent.

L’amenaçade l’Estat

EDITORIAL

o es pot pas negar que els socia-listes són bons, quan concedei-xen entrevistes. I que són, so-

bretot, sincers. Els haurien d’entrevis-tar més sovint. El ministre d’Afers Ex-teriors espanyol (quin paperàs, minis-tre!) se’n va al canal de l’emissora ale-manya DW News i no només s’aixeca amitja entrevista sinó que renya el pe-riodista i l’acusa de mentider. Comque no li agradaven les preguntes, facom els nens petits i s’aixeca de taula.“Atureu-vos, deixeu de gravar!”, s’ex-clama. Es treu el micròfon de la corba-ta i se’n va. Fins que els seus asses-sors, que no devien ni saber on posar-se, el convencen perquè es torni a as-seure –porta’t bé, ministre!– i l’acabi.“Podries fer millor les teves pregun-tes”, li acaba etzibant Borrell al final alveterà periodista de DWNews Tim Se-bastian. “Jo no soc aquí per fer-li lespreguntes que vol”, li aclareix ell. Hiha qui s’exclama, per aquest episodi. A

N “Si el que volsón entrevistesamables, ministre,haurà de fer comSergio Ramosmi, en canvi, em sembla fantàstic, queBorrell es retrati allà on va, un diaamb els senadors francesos, un diaamb el president mexicà, un dia a latele alemanya. I si vol entrevistes ama-bles, que faci com Sergio Ramos i s’au-toentrevisti, no?. I per bona, també,l’entrevista d’Iceta al diari Berria. SiBorrell va ser sincer i es va mostrar talcom és a DW News, Iceta devia fer elmateix a Berria. “Si el 65% dels cata-lans volen la independència, la demo-cràcia ha de trobar un mecanisme per

fer-ho possible”, els va dir. Una cosatan òbvia i ja hi ha muntat, és clar, totun sidral al PSOE. És bo, Iceta. No ésel primer cop que li passa, que se li es-capa un comentari probablement sin-cer i li piquen la cresta els seus. De lamateixa manera que està bé que es ve-gi com és Borrell (això no m’agrada,m’aixeco i me’n vaig), també està béque es vegi què passa quan Iceta diu elque diu: que ha de córrer a demanarperdó i a fer piulades a Twitter mati-sant-ho per deixar clar no només queno és independentista sinó que és an-tiindependentista, que no és ben bé elmateix. Fins i tot la vicepresidenta delgovern espanyol, Carmen Calvo, va ha-ver de sortir ahir a dir-ho: “Iceta és unsocialista antiindependentista.” Nocalia, ministra, tant d’aclariment. Re-corddant simplement que és socialistan’hi havia prou. Perquè de socialistesindependentistes, si és que n’hi havia,ja no n’hi ha. Ni al PSC ni al PSOE.

Iceta & BorrellXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’autor d’Eduardo Manostijeras, La novia cadáver iel remake d’Alicia en el País de las Maravillas harecuperat ara un clàssic de Disney estrenat el1941, Dumbo, i n’ha fet una nova versió en llarg-metratge amb acció real, amb imatges creadesper ordinador i amb personalitat pròpia.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS

El nou Dumbo

El cap de la diplomàcia espanyola té un discurs iun caràcter gens diplomàtics. Aquesta setmana,conflictes amb Mèxic, França, Israel... i ahir es vaaixecar, visiblement alterat, d’una entrevista tele-visiva a Alemanya perquè no li agradaven les pre-guntes. Fent amics i deixant empremta.

-+=

-+=

Ara, contra els votantsSevero Bueno de Sitjar

Diplomàcia pírricaJosep Borrell

-+=

Tim Burton

El funcionari de l’Estat tenia una croada personalcontra la immersió lingüística a l’escola catalana iara n’ha engegat una altra –ordenada a Madrid–per acusar de diversos delictes una trentena deciutadans que van anar a votar en el referèndumde l’1-O. Més judicis i més indignitat.

ADVOCAT DE L’ESTAT

DIRECTOR DE CINEMA

De reüllAdela Genís

Maternitaten espera

a joventut s’ha allargassat. Hi ha frases que s’han fetcèlebres durant els darrers anys. “Els 50 són els

nous 40” o “els 40 són els nous 30”, depenent de lafranja d’edat on es jugui. Es fa esport per sobre de lesnostres possibilitats i el que s’ha anomenatsuperaliments comencen a ser habituals en les nostresdietes. Tot i això, l’edat no perdona i el rellotge biològic,encara menys. Ho mostrava fa pocs dies un programaemès per TV3 sota el títol Maternitat en ‘stand by’ enquè es reflexionava sobre els problemes als quals

s’enfronta una dona quan vol sermare més enllà de la quarantena.Les especialistes alerten que no hiha prou informació i que moltesvegades no és possible ser mare niamb les tècniques de reproduccióassistida. De fet, les dadesassenyalen que una quarta part deles dones d’aquesta generació es

quedaran sense tenir fills. Catalunya és un dels païsosdel món amb la taxa de natalitat més baixa.Primerament, perquè el primer fill ja arriba tard i moltesvegades ja és complicat tenir-ne un altre. Fa dècades, enla quarantena, les dones tenien el tercer o quart fill. Enaquest trencaclosques que s’ha convertit tenir criaturesen ple segle XXI hi ha el mantra de la conciliació laboral ifamiliar. Alguns testimonis revelaven que no tenen fills(o no en tenen més) perquè no hi ha facilitats; un fet quehauria de fer reflexionar les administracions públiquesperquè un país sense nens és un país amb poc futur.

L

Catalunya ésun dels païsosdel món ambla taxa denatalitatmés baixa

http://epa.cat/c/4lks6s

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

L’ONU també intervé en el casPuigdemont. El Comitè de DretsHumans accepta estudiar siEspanya ha vulnerat els seusdrets polítics.

10anys

20anys

Avisa que la xifra serà“raonablement incòmoda” pera tothom. El govern creu que noés la millor manera de tornar anegociar.

Les represàlies sèrbies pelsatacs de l’OTAN obliguen milersde persones a buscar refugi alspaïsos veïns o altres zones deKosovo.

També hi intervenen Solbes no cedeix Èxode a KosovoTal diacomavui fa...

a Junta Electoral Central va re-soldre la setmana passada queGeneralitat i ajuntaments ha-

vien de treure els llaços grocs i les es-telades dels espais públics institucio-nals perquè argumenten que la sevapresència “no garanteix la necessàrianeutralitat durant la campanya”, jaque, diuen, són símbols “partidistes”.Si hem de parlar de símbols “partidis-tes”, cal especificar que en el cas queens ocupa són de “tots els partits”,tant els que estan a favor del que re-presenten aquests símbols com delsque hi estan en contra, perquèaquests darrers en les campanyeselectorals se serveixen d’aquests ma-teixos símbols, amb certs rèdits elec-torals, per malparlar dels partits so-biranistes.

SI EVOQUEM SÍMBOLS partidistes, hau-ríem de retreure a la Junta ElectoralCentral que la bandera espanyolatambé ho és, ja que si més no per a un53,12% de catalans no és pas la ban-dera que els representa (vegeu l’estu-di de l’analista de dades Joe Brew).

L Però és que, a més, el fet que es crimi-nalitzi que hi hagi símbols i pancar-tes en edificis públics és una acciópartidista dels unionistes que atemp-ta contra aquest fantasma de la “neu-tralitat”. Una de les accepcions del’adjectiu “neutre” és que “té un ca-ràcter indefinit” o que una cosa estàdesproveïda de tot matís intencionalo afectiu. I jo em pregunto, a la vidareal, ¿quantes coses tenen un caràc-ter no definit? Si ens cenyim a l’espaifísic de les institucions, és clar que labandera espanyola és un símbol ambun matís clarament intencional,igual que els símbols de l’exèrcit o delrei o de l’església.

EN EL CAS CONCRET de la controvèrsiaentre govern català i Junta ElectoralCentral, un llaç groc o una esteladasón símbols que representen drets illibertats legítims que en cap cas nosón contraris a una suposada neutra-litat política. I és que drets tan bàsicscom els de la llibertat d’opinió i ex-pressió, en una situació d’excepcio-nalitat com la que patim, no han d’es-

tar sotmesos a l’encotillament d’una“neutralitat” mal entesa per la JuntaElectoral espanyola. La llibertat perals presos polítics i l’autodetermina-ció tenen un valor representatiu, in-clusiu, significats pel Parlament deCatalunya, veu i mirall d’un poble queva aprovar diverses resolucions favo-rables a exposar en els espais públicstant llaços grocs com estelades, unssímbols que conviuen amb altres quepolíticament no sempre compartim.

AQUESTA DISCORDANÇA social ens de-mostra cada dia que la “neutralitat”no és altra cosa que un invent, un en-gany dels qui ens volen imposar unesregles de joc a mida del 155 i del’Ibex-35. Aquesta neutralitat és deltot falsa, com ho demostra el fet devoler treure llaços grocs i estelades,que és l’evidència que hi ha presos po-lítics i exiliats, a més de l’evidènciaque la querella presentada pel presi-dent Torra davant la justícia espa-nyola serà més que paper mullat.Prou lliris a la mà. Ens cal desobeirl’Estat per obeir el poble sobirà.

Joan Abril Español. Filòleg

Llaços neutralsTribuna

n diari pot sermolt antipàtic

quan dedica espai ales seves pàgines a unesdeveniment socialper al qual ja no hi ha

entrades a la venda perquè el fet hapassat o bé les entrades s’han esgotat.Així que disculpes prèvies a la lectora oel lector perquè l’article va dedicat a laBorrell fashion week que s’ha celebratdel 25 al 29 de març a Madrid i tambéen altres ciutats del món. Si no ha vistcap anunci de la cita a les marquesinesdels autobusos ni a la premsa, no hade tenir cap sentiment de culpabilitat,perquè fins i tot a Pedro Sánchez l’haagafat per sorpresa l’esdeveniment. Ladesfilada inaugural va arrencar ambuns estampats d’inspiració asteca enforma de carta del president mexicàAndrés Manuel López Obrador al reiFelip VI perquè Espanya demani perdóa Mèxic per l’erasmus violent d’HernánCortés. “No. De la mateixa manera queno demanarem a la República France-sa que presenti disculpes pel que vanfer els soldats de Napoleó quan van

envair Espanya. Ni els francesos de-manaran als italians que es disculpinper la conquesta de les Gàl·lies de JuliCèsar”, va replicar el ministre de modaestant ja de gira a Buenos Aires. Peròla desfilada no es va aturar aquí i aviatva arribar el prêt-à-porter francès ambuna carta de 41 senadors denunciantel judici als presos polítics i després lamoda asiàtica de l’assalt a l’ambaixadade Corea del Nord a Madrid. La Borrellfashion week avançava amb un èxit decrítica i públic mundial incontestables,però al mateix temps corria el riscd’esdevenir tan colorista i efectista queel públic oblidés l’alma mater de la ci-ta. Així que Josep Borrell va acudir alprograma Conflict Zone –el nom ja erauna pista del desenllaç– de la televisióalemanya DW News i va abandonar elplató en to irat davant les preguntesdel periodista Tim Sebastian. “Stopthis record! Finish!”, va esclatar Borrellen la millor tradició de l’artista maldito.Si per a la Borrell fashion week del2020 ja no troba entrada, aleshores jano serà culpa del diari.

U

Full de rutaDavid Portabella

La ‘Borrellfashion week’

La desfilada va arrencar ambun estampat asteca, seguiaamb el ‘prêt-à-porter’ delssenadors francesos i al finalvenia el ‘finish!’ a l’entrevistade la televisió alemanya Espanya: injusta

presó a políticscatalansb En els vint dies del judici alslíders del moviment indepen-dentista, jutjats per haver cele-brat un referèndum d’autode-terminació de Catalunya, handesfilat els responsables del’anterior govern i tots hanmostrat, sense pudor, la sevaamnèsia sobrevinguda; elsmembres de les forces de se-guretat han centrat la violènciaen les nostres “terrorífiquesmirades d’odi” per argumentarels delictes de rebel·lió i sedi-ció, i els tècnics no han pogutdocumentar el suposat delictede malversació. Si Espanya fosun estat social i democràtic dedret, com repeteix Sánchez,actual cap del govern (que hadonat suport a la repressió po-licial i judicial contra Catalunyaper haver qüestionat la unitatd’Espanya), instaria l’Advoca-cia de l’Estat a ordenar l’allibe-rament immediat dels presos

polítics, la Fiscalia sol·licitaria elmateix, i el Tribunal Suprem, enveure l’absència de provesconsistents, arxivaria la causa.Però el Tribunal Suprem se-gueix beneficiant l’acusació,impedint que en el judici es pu-guin veure vídeos dels fets i,per tant, que no es pugui com-provar que alguns testimonismenteixen. Argumenten queels vídeos ja es veuran al finaldel judici, però llavors, descon-textualitzats, perdran bonapart del seu potencial com aproves. Això sí, Sánchez conti-nua amb el seu mantra que “aCatalunya no hi ha un proble-ma polític, sinó de convivèn-cia”. De vergonya.AMADEO PALLISER CIFUENTESBarcelona

Que ve lamarquesa!b Ara ve Cayetana Álvarez deToledo Peralta-Ramos, XIIImarquesa de Casa Fuerte, pre-sentada pel Patit Popular com

a candidata al Congrés dels Di-putats per la circumscripció deBarcelona. La seva carta depresentació és espaterrant;sense pretendre dissimularres, ha trepitjat fort i de valentamb unes manifestacions queaixequen la destral de guerraen territori de la colònia: Torraés com un cabdill; el 23-F com-parat amb el 20-S i l’1-O fouuna broma; “Tancaré TV3, queno és la televisió de tots”, i quese sàpiga mai ha dit res deTVE, que no ha estat pas unexemple de pluralitat mentreha estat el PP al govern; que noes pengin llaços opressius (sic)per a la meitat dels catalans.En fi, aquesta dona ho porta ala sang, que deu ser blava perser de la noblesa aristocràticao per ser de la falange de FAES,no? Amb Arrimadas i ara Álva-rez, no sembla que hi guanyemres amb el canvi o potser a lesdues no els veurem el pèl, queestaran prou enfeinades perdefensar els valors patriòticsen la guerra oberta contra l’in-

dependentisme català. Anemservits!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Esborrar llaçosgrocsb No em refereixo a la retiradade pancartes en llocs públics.Es pot entendre. Però, com se liexplica a un nen que ha dibui-xat un llaç groc en un mur de laseva escola que hi hagi algúque ha ordenat esborrar-lo?Em recorda una època d’in-fausta memòria en què elsnostres pares feien mans i mà-nigues per fer-nos entendrecoses semblants. Els que hohan manat no deuen tenir fillspetits. Ni poden saber el queels ha de costar als mestresexplicar el que és inexplicable.Em sembla, d’altra banda, queno s’adonen que amb aquestamesura han creat més inde-pendentistes futurs.MIQUEL PUCURULL FONTOVABarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 2019

SísifJordiSoler

embla que el car-bó s’acaba. Conta-

mina massa, ja no n’hiha a moltes mines iallà on en queda sovintés molt més costós

d’extreure que no pas fer energia solar oenergia eòlica. Fa un parell de mesosvaig haver de comprar un cotxe. Comtanta altra gent, vaig estar setmanesanant de concessionari en concessio-nari. Preguntava, escoltava ofertes,comparava preus, models i cotxes: laseguretat, la velocitat, el confort, el con-sum de combustible… També en parla-va amb coneguts i amics. Tothom emdeia que els cotxes dièsel durarien poc,m’avisaven que no m’equivoqués. Lamajoria dels concessionaris, però, asse-guraven que durarien tant com els cot-xes de gasolina. No deien que el dièselfos bo, només que el futur era del cotxeelèctric. I hi afegien que aquest futur noera tan imminent i que, mentre no arri-bava, millor que triés un cotxe. Quan emvaig decidir –per un motor de gasoli-na–, el cotxe que vaig triar no era enlloc.Els fabricants no volen tenir estocs, fatemps que saben que els va molt millortreballar sota comanda. Exactament,però nosaltres què decidim? O és mésaviat que la informació i les possibilitatsde triar ens arriben un cop els que dedebò trien saben que l’alternativa els ésrendible i que, per tant, no és un malmoment perquè canviem. I amb el car-bó igual. Ha estat després que siguimassa car que hem sabut que contami-na i que hem tingut alternatives. Sí, per-què tot això arriba també quan ells vo-len. Abans, res de res. Temps de Procési de Brexit. Parodiant el castellà, moltstertulians, columnistes i periodistesdiuen o escriuen que els referèndumsels carrega el diable. I que són perillososperquè no es controlen. Doncs això, es-timat Iceta. Hem d’esperar quinze anys.No ho controleu encara.

S

De set en setXavier Cortadellas

El carbó

Adolfo Suárez Illana, NÚMERO DOS DEL PP PER MADRID

“Els neandertals també practicaven l’avortament:esperaven que naixessin per després tallar-los el cap”

La frase del dia

“El ‘Brexit’provoca undebilitament delpropi concepted’Occident com areferent de valorsper defensar, i posaen evidència queera erroni donar perirreversible laconstrucció políticaeuropea

osep Piqué, economista i políticamb trajectòria distingida, publi-cà l’any passat un llibre –El mun-

do que nos viene– que fa un ampli re-pàs geopolític del món d’avui. L’eixaxial de la seva tesi és que estem en unmón postoccidental necessitat que esbasteixi amb urgència un nou ordremundial fonamentat en l’equilibri depoder. No és estrany, per tant, que co-menci parlant del replegament anglo-saxó, que suposa un cop duríssim per al’ordre liberal vigent des del final de laSegona Guerra Mundial.

EL ‘BREXIT’ PROVOCA un debilitament delpropi concepte d’Occident com a refe-rent de valors per defensar, i posa enevidència que era erroni donar per irre-versible la construcció política euro-pea. Respecte als Estats Units, el reple-gament es manifesta amb l’elecció delpresident Trump, que ha trencat unsconsensos bàsics sobre política exte-rior, que s’allunya d’Europa. A més, esconstata que els Estats Units seguei-xen sent necessaris però ja no són sufi-cients: com diu Madeleine Albright, ésla potència indispensable però no l’úni-ca. I és obvi que els Estats Units estanreorientant la seva política exteriorcap a Àsia. Tant de bo que el món anglo-saxó es reincorpori en algun moment,però ara toca seguir defensant l’ordreliberal internacional encara que siguisense ell.La Xina tan sols ha pres del comunis-me, per reconstruir un Estat desapare-gut durant dos segles, la vestidura for-mal però no la ideologia de fons. La fun-ció del comunisme ha estat pragmàti-ca, una eina per construir un Estat mésconfucià i nacionalista que comunista,un Estat que busca la seva legitimacióen la seva eficàcia, un Estat que no tévoluntat d’estendre el seu model polí-tic, sinó d’ampliar la seva influènciaglobal. Estabilitat i ordre en lloc de lli-bertat i democràcia. La Xina retorna a

J la seva tradició imperial mil·lenària.

L’INTERÈS HISTÒRIC nacional de Rússiaha estat sempre garantir la seva segu-retat. Per això, en aquest context, l’ar-renglerament occidental al Caucas i ales seves fronteres europees després dela pèrdua de les repúbliques bàltiques ide Polònia, i el debilitament de la sevaposició als mars Bàltic i Negre per la in-dependència d’Ucraïna, han constituïtper a Rússia un autèntic casus belli.Aquesta és l’última ratio del conflicteamb Ucraïna. Dit això, Rússia tan solspot aspirar a ser una potència regionalde primer ordre però limitada al seu

“estranger”, que és com defineix Rús-sia la seva àrea d’influència, una zonaque ve a coincidir amb els confins del’antiga URSS.

A L’ORIENT MITJÀ hem passat d’un con-flicte entre Israel i el món àrab a unconflicte circumscrit a la disputa pelsterritoris ocupats entre Israel, Palesti-na, Síria i el Líban. I al darrere hi ha elproblema de fons: la lluita sectària igeopolítica per l’hegemonia en el mónmusulmà que lliuren xiïtes i sunnites,amb l’afegitó del fracàs de les “primave-res àrabs”.

L’AMÈRICA LLATINA comparteix en granmesura els valors occidentals. Els seussistemes polítics es basen, a granstrets, en la democràcia representativai l’economia de lliure mercat. Pot con-vertir-se en el futur en un factor essen-cial per a la defensa dels valors occiden-tals. No obstant, l’arribada del presi-dent Trump ha aprofundit l’abandó es-tratègic d’aquesta zona per als EstatsUnits, cosa que ha estat aprofitada perla Xina, que va penetrant a l’AmèricaLlatina des de fa temps. Té per això totel sentit un titular de The New York Ti-mes: “Trump parla de murs i la Xinatendeix ponts”.

I D’EUROPA Piqué diu que està en la cruï-lla generada per una doble digestió: la del’ampliació a l’Est i la de les greus conse-qüències de la Gran Recessió. Europaviu una crisi d’identitat. El que semblavauna conquesta irreversible s’ha vistqüestionada pel Brexit i per la crua ir-rupció de moviments populistes de ca-ràcter xenòfob i euroescèptic. Ara bé, noobstant aquesta deriva, s’ha d’insistir enla construcció d’una Europa federal quepersegueixi no tan sols un projecte polí-tic i econòmic, sinó que tingui tambéuna clara proposta social amb la finalitatde generar un sentiment de comunitatcompartida entre els seus ciutadans.

Juan-José López Burniol. Notari

El món postoccidentalTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 20196 |

Aprova un informeen què considerairregulars viatges iinformes fetsdurant el procés

Entrevista a FrançoisCalvet, un dels 41senadors francesosque van denunciarla repressió a l’Estat

El Tribunal deComptes posaara la banyaa Exteriors

“La reacció faque tothomparli ara delspresos”Nacional

L’exercici del dret a la lli-bertat d’expressió i de ma-nifestació es va exemplifi-car ahir davant dels setmagistrats de la sala d’en-judiciament del Suprem,quan una desena d’agentsde la Guàrdia Civil, a pro-posta de la fiscalia, van re-latar concentracions ve-ïnals, cassolades i una per-formance, en casernes ihotels on estaven allotjats,i que es van fer més sono-res i amb ràbia l’endemàde l’1-O, com a mostra derebuig a les brutals càrre-gues policials a la caçad’urnes. Cap intent d’as-salt als locals i cap agent varesultar ferit, novament.Els advocats del dotze in-dependentistes catalansvan fer-los ben poques pre-guntes, als agents, en con-siderar que el que van pa-tir són expressions empa-rades en la Constitució.

No obstant això, l’advo-cat de l’Estat a Barcelona(que orgànicament depèndel govern del PSOE), pe-rò, ha obert la porta a po-sar en perill drets fona-mentals quan avala quevotants de l’1-O, que vandenunciar l’excés policialal jutjat, siguin ara investi-gats, com a mínim, perdesobediència passiva

greu en el cas de l’escolaProsperitat de Barcelona.La fiscalia, l’Ajuntamentde Barcelona i la Generali-tat ja han tancat la porta aaquesta proposta per “ge-nèrica” i que impulsa elSindicato Profesional dela Polícia (SPP) a l’Audièn-cia de Barcelona. Per l’ad-vocat de l’Estat SeveroBueno de Sitjar, “l’autènti-ca resistència passiva no-més seria” la que en arri-

bar les forces de seguretatal centre de votació “lespersones estiguessin im-mòbils i en silenci”.

En la sessió d’ahir, elsagents de la Guàrdia Civilvan expressar sentimentsde “por”, “intimidació” i“disgust” per part d’ells,companys i de les seves do-nes, xicotes i fills per haverhagut de sentir insults,com ara “fora les forcesd’ocupació”i “fills de pu-ta”, des del carrer i davantde les seves cases “per partde companys de feina i del’institut”. En la majoriade concentracions i casso-lades, que es van produirdel 20 de setembre al 3d’octubre del 2017 a Cata-lunya, es van convocar através a les xarxes socials ino excedien de l’hora.

Així, dos agents de laGuàrdia Civil van assegu-rar que van patir escra-ches als hotels de la Seud’Urgell, després de la sevacriticada actuació als cen-tres de votació. “No ha-víem vist res igual; la nos-tra actuació va ser molthumana, per provocar elmenor dany possible”,s’excusava un d’ells per laseva intervenció al pobled’Artesa. A Lleida, tresmembres del cos armat depaisà van ser seguits, in-crepats i enregistrats perun ciutadà, que després va

difondre la seva imatge aFacebook, i segons van re-latar, posava “no vullaquests animals”. El pena-lista Benet Salellas, del’equip del presidentd’Òmnium, va fer una deles poques preguntes deles defenses: “Al principidel missatge no posa ‘Cal-ma, calma, no caiguem enprovocacions’?” Curiosa-ment, els agents no ho re-cordaven. Un tinent de laGuàrdia Civil i responsa-ble de la seguretat de la ca-serna de Manresa va defi-nir com a “performance”l’acció d’uns 2.000 veïns el20-S contra els escorcollsa institucions del govern,davant d’aquest l’equipa-ment militar i que el 3-Ovan ser-ne uns 15.000 em-pipats per la seva brutali-tat l’1-O. Les casernes deValls i Gandesa també vanviure protestes al seu da-vant, i a la d’Igualada “van

llançar un artefacte incen-diari” en un pati interior,que va resultar ser unabossa militar amb roba ique no va ocasionar danysni ferits.

Ferits, culpa del governAhir també van declarartres dels cinc agents delsMossos ferits lleument (enun dit o al genoll) en la con-centració contra la deten-ció d’un exregidor de Sa-badell i càrrec de Presi-dència el 20-S.

Per determinar si elsacusats van cometre undelicte de rebel·lió o de se-dició, el Suprem haurà devalorar si aquests actes deprotesta ciutadana rela-tats ahir poden o no vestiraquest risc de violència iconformar un “alçamenttumultuari” per saltar-sela legalitat vigent. Pertant, la sala haurà d’entrara valorar els drets de lliber-

tat d’expressió i de protes-ta, que les defenses temenque retalli. En el cas de l’es-cola Prosperitat de Barce-lona en l’1-O, l’advocat del’Estat, en el seu escritd’adhesió a la proposta delSPP, sosté que les perso-nes que es van integrar enla “massa tumultuària”per impedir l’actuació delsagents de la policia espa-nyola no es van limitar auna resistència passiva, si-nó que podrien haver co-mès els delictes de resis-tència, desobediènciagreu, desordres públics iatemptat a l’autoritat.

L’única cosa que els po-dria eximir de responsabi-litat penal –indica SeveroBueno– és que els votantsdenunciats demostrin que“creien tenir el dret a obs-taculitzar l’actuació poli-cial” perquè els poders pú-blics autonòmics els vanfer incórrer en l’“error in-

El dret deprotesta,al Suprem

Mayte PiulachsBARCELONA

ACCIONS Una desena d’agents de la Guàrdia Civil relatenconcentracions de veïns en quarters i hotels per mostrar elseu rebuig a l’actuació del cos, totes emparades en la llibertatd’expressió PRESSIÓ L’advocat de l’Estat vol restringir drets

L’advocat de l’Estat a Barce-lona vol limitar la llibertatd’expressió, com l’1-O, ambdos articles del Codi Penal.

Desobediència pas-siva greu (art. 556)b Els qui, sense estar a l’ar-ticle 550, es resisteixin al’autoritat o als seus agents,o els desobeeixin greument,seran castigats amb fins aun any de presó.

Escomesa (art. 550)b Atempta qui escomet l’au-toritat o agents i usa la forçacontra ells, els intimida greu-ment o els fa resistència acti-va greu. Castigat amb fins aquatre anys de presó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Delictes contrala llibertatd’expressió

Concentració contra l’acció de laGuàrdia Civil a Manresa, el 20-S del2017, que va acabar davant de laseva caserna ■ NOEMÍ BADRENAS

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 7

Campanyaempresonada

L’APUNT fer campanya, per què no pot muntar un míting a lapresó, com Podemos ja va fer a Andalusia? Si Sànchezés cap de llista, per què no pot confrontar les sevesidees amb les d’altres partits en un debat públic a Sotodel Real? Que la justícia espanyola ho tombi és previsi-ble, però que ni ho acceptin els seus rivals el 28-A parlamolt (poc) de la seva categoria democràtica.Òscar Palau

Arribats a aquest punt, sembla evident que Marchena ola mateixa Junta Electoral Central s’inventaran qualse-vol excusa, emparada en la seva sui generis interpreta-ció de la legalitat, per denegar-les. Però les peticionsd’ERC i JxCat per celebrar actes electorals a les pre-sons no són tan sols legítimes, sinó políticament irreba-tibles. Si Junqueras és candidat i no se’l deixa sortir a

vencible” que defensavenel seu dret a vot i que ac-tuaven legalment. Sobreles lesions sofertes pels“obstruccionistes”, l’advo-cat de l’Estat consideraque la culpa és del govern

català en impulsar l’acció.“El fet que la massa tumul-tuària actués convidadapels poders públics i auto-nòmics i altres institu-cions, cosa que és certa,haurà de tenir els seus

efectes penals respecte alsresponsables d’aquestspoders o institucions, pe-rò no elimina la responsa-bilitat penal dels que vanparticipar en el tumult”,clou. ■

L’Audiència de Barcelona ésqui ha de resoldre ara la pro-posta de poder imputar, coma mínim un delicte de des-obediència greu, a votants del’1-O de l’escola Prosperitatde Barcelona, com demana elSindicato Profesional de laPolicía, amb el suport de l’Ad-vocacia de l’Estat.

El fiscal de la causa, DiegoVillafañe, refusa aquesta ac-ció i dona suport a la resolu-ció del titular del jutjat d’ins-trucció 7 de Barcelona –queinvestiga uns 40 agents de lapolicia espanyola per les càr-

regues a les escoles–, en con-siderar que és una petició“genèrica” i que en els vídeosdels fets no es desprèn l’en-caix del delicte de resistènciagreu. En la resolució, el jutgeFrancesc Miralles critica laconfrontació d’ambdós go-verns i sosté que els veïns notenien cap prohibició d’anarals centres i a votar, una acció–sosté– que tothom sabiaque no tenia cap efecte jurí-dic. L’advocat de la Generali-tat comparteix que la petició“no s’ajusta a dret” i afegeixque se sol·licita gairebé un

any després de la declaraciódels agents com a investi-gats, els quals van ser denun-ciats per ciutadans que arademanen imputar. L’advocatde l’Ajuntament de Barcelonatambé qualifica “com una es-tratègia de defensa delsagents investigats”, que araes vulgui criminalitzar ungrup de votants. I el tinentd’alcalde Jaume Asens va de-manar “al govern de Sánchezque deixi de torpedinar la in-vestigació perquè les vícti-mes de l’1-O mereixen justíciai reparació, no persecució”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El fiscal i l’Ajuntament, contra la imputació de votants

La investigació oberta el2017 a alcaldes de tot Ca-talunya, una setantena,per la seva possible partici-pació en el referèndum del’1-O ha quedat limitada “asis o set”, segons dades fa-cilitades ahir pel fiscal su-perior de Catalunya, Fran-cisco Bañeres. Des del2014 que el fiscal superiorno compareixia a la cam-bra catalana i ahir ho vafer per donar compte de lamemòria d’activitat del2017 i intentant, a més amés, passar de puntetesdel que va comportar desdel punt de vista judicialtot el procés independen-tista pel que fa al nombrede diligències i instruc-cions obertes pels fetsd’octubre.

Ahir, però, els grups in-dependentistes li van re-treure el paper de la fisca-lia al llarg del procés. “Braçrepressor” i “col·labora-dors de la causa generalcontra l’independentis-

me” van ser alguns dels re-trets que li va fer el diputatde JxCat i membre de lamesa Eusebi Campdepa-drós. El parlamentaritambé va preguntar al fis-cal sobre la querella al pre-sident Torra, però Bañe-res no va contestar entractar-se d’un cas obert.El republicà Jordi Orobitgva acusar-lo de crear “inse-guretat jurídica” entre elsalcaldes i va anar més en-llà assenyalant que algunsprocediments “no s’hanajustat a llei”. Per part dela CUP, el diputat VidalAragonès li criticava lamanca d’actuacions de lafiscalia per investigar les

denúncies presentadesper ciutadans per la vio-lència exercida per la poli-cia durant l’1-O.

Bañeres va tirar pilotesfora i es va referir tan poccom va poder als fets del’1-O. Només va admetreque hi va haver un debatentre els fiscals de Catalu-nya a l’hora d’establir un lí-mit en la participació delsalcaldes en el referèndum.Concretament, es va deba-tre si l’actuació podia serconstitutiva de delicte entant que es col·laborava enuna activitat declarada il-legal o bé la participacióobeïa a la llibertat ideològi-ca de l’individu. Final-ment, es va decidir que no-més es portarien davantdel jutge els casos en quèes constatés “la participa-ció activa” de l’alcalde, vaexplicar. De moment, s’hadonat a conèixer que és elcas dels alcaldes d’Agra-munt i diputat d’ERC, Ber-nat Solé i els de Collbató,Molins de Rei, Castellód’Empúries i la Bisbald’Empordà. ■

a El fiscal, que no compareixia a la cambra des del 2014,afirma que aquests edils van participar-hi de forma activa

La fiscalia denunciasis alcaldes dels 70investigats per l’1-O

Emma AnsolaBARCELONA

“Les forces deseguretat actuaven al’empara d’un mandatjudicial, tenien unaordre”Francisco BañeresFISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El fiscal superior ahir a la comissió de Justícia de la cambra catalana ■ ACN

GISELA PLADEVEYA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

LA TERTÚLIA

“L’Estat intenta imposarun relat públic i aprofitenel judici, on els guàrdiesrepeteixen fins a la sacietatque van ser víctimes d’unhostigamiento”

“Els policies volen ferveure que els assetjatsvan ser ells l’1-O, quanva ser al revés”

SERGI TARRÉSASSESSOR POLÍTIC

“La maquinària del’Estat continua activa,però la gent és moltpersistent i valenta”

ANNA PUIGPERIODISTA

“Els agents intententransmetre que van tenirpor. No s’ho creu ningú.Només inflen el relat, sibé això no té res a veureamb els encausats”

“Des de Catalunyano estem demanantres que no siguinormal al segle XXI”

L’ENTREVISTA MÍRIAM NOGUERAS

i ha un clam multitudi-nari de ciutadans cata-lans que volen, de mane-

ra pacífica i cívica, assolir la inde-pendència.” Així ho posa en relleuMíriam Nogueras, vicepresidentadel PDeCAT i número 3 per Barce-lona de JxCat al Congrés, el 28-A.

“HIceta ha plantejat que si el 65% delscatalans volen la independència, lademocràcia ha de trobar un meca-nisme per habilitar-la. Què en pensa?Qui ens diu que no som ja el 65%?Tot i això, no em crec Iceta. PedroSánchez va deixar molt clar quementre governés el PSOE, Catalu-nya mai seria independent.

Tornarien a investir Sánchez?La gent ens ha votat perquè vol queCatalunya esdevingui un estat in-dependent. No perquè fem presi-dents espanyols ni amb l’objectiuque siguem aquell partit que evitique les dretes governin. A Escòciavan poder celebrar un referèndumpactat. Els resultats van ser moltajustats, i aquí mai ningú va parlarde trencament. Des de Catalunyano estem demanant res que en elsegle XXI no sigui normal.

Va de número 3 a la candidaturaque encapçala Jordi Sànchez. Quinés el valor que creu que aportarà?Que els nostres companys a la pre-só encapçalin llistes en diverses de-marcacions és la màxima expressióde la situació de conflicte que es viuentre Catalunya i Espanya.

Sànchez proposa a la resta de can-didats un debat a la presó. Merit-xell Batet, però, ja ha dit que no.La proposta de Jordi Sànchez és le-gítima. Els que van amb la banderade demòcrates socialistes tornen aignorar els drets polítics que hau-rien de tenir els nostres represen-tants que estan a la presó i a l’exili.

D’altra banda, creu que el PDeCATha d’acabar integrat a la Crida?La Crida és la transversalitat queclama la gent. Esperem que totesles formacions polítiques indepen-dentistes s’acullin a aquest parai-gua, el qual ens ajudarà a fer l’es-print final. La unitat és la força queens portarà a culminar el procéscap a la independència.

Ferran Espada

FOTO: JOAN SABATER

L’ILLA DE ROBINSON

QÜESTIONS TÈCNIQUES

“Els relats dels agents no espoden lligar amb els acusats”

la sessió d’ahir al Suprem hi va haver una llarga desfi-lada d’agents, que van explicar haver rebut insults

per part de la ciutadania i alguns també van assegurar quehavien sigut víctimes d’escraches organitzats. L’advocadaNúria Angulo destaca que cap d’aquests testimonis va des-criure episodis que es puguin lligar amb els in-vestigats. “Han sigut relats d’incidents. Podenser o no uns fets punibles per a les personesque hi van participar directament, però no te-nen cap relació amb els encausats.”

En

Núria Angulo

ANÀLISI

“Que vulguin imputar votantsdenota nerviosisme de l’Estat”

n dels aspectes que s’intenten criminalitzar en el ju-dici per l’1-O és el dret de manifestació, així com el de

concentració i la llibertat d’expressió. El lletrat Jaume Alon-so-Cuevillas qualifica “d’aberració jurídica” que l’advocaciade l’Estat demani investigar ciutadans per haver formatuna “massa tumultuària” davant els col·legis electorals perimpedir a la policia requisar les urnes i les paperetes. “Quees vulguin imputar votants denota que l’Estat està moltnerviós. Es veuen ferits en el seu orgull. El judici farsa cadadia es va evidenciant amb més claredat.” D’altra banda,l’advocat considera “incomprensible” que el ministre d’Ex-teriors espanyol, Josep Borrell, abandonés un plató durantuna entrevista a la televisió alemanya, desprésque el periodista li preguntés sobre el percen-tatge de ciutadans que voldrien canvis a laConstitució. “Ja es poden gastar milions apromocionar la marca Espanya. No s’enténla pèrdua de papers de Borrell.”

U

Jaume Alonso-Cuevillas

Una cinquantena de llistesde vuit comarques dife-rents (Selva, Cerdanya,Maresme, Baix Empordà,Osona, Gironès, Ripollès iAlt Empordà) han consti-tuït un grup polític nou,Independents de Catalu-nya (IdC). La formació

considera que les candi-datures que treballen almarge dels grans partits ifora de l’àrea metropolita-na de Barcelona són me-nystingudes, i per això vo-len que se’ls prengui enconsideració.

Independents de Cata-lunya es considera un “mo-viment municipalista quevol posar veu a les necessi-

tats dels pobles de Catalu-nya”. Neix des de la Selva,on Independents de la Sel-va ja es va presentar faquatre anys en una dotze-na de pobles. Ara IdSelva jaté alcaldies a la comarca iun diputat a la Diputacióde Girona.

La descentralització ésuna de les vies perquè elpaís avanci, consideren.

Expliquen que les llistesindependents de poble“som entre el 17 i el 20% deles llistes que participen enles eleccions municipals”.

IdC reclama, a més, unallista electoral nova, “ambllistes obertes, dobles vol-tes i altres possibilitats”.Afirma que més d’un 10%dels comptes municipalssón per “a elements que noens pertoquen”. Dels mu-nicipis que han contribuïtal naixement d’IdC hi ha,entre d’altres, regidorsd’Arbúcies, Viladrau, SantHilari, Alp, Llívia, Bellverde Cerdanya, Tossa, Lloreti Vilablareix. ■

Independents deCatalunya, en marxaJ.F.BARCELONA

Una imatge de la presentació d’ahir al migdia del grupd’Independents de Catalunya, a Barcelona ■ CEDIDA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 201910 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

Que els fets no ens espatllin el titularPer als partits i els mitjans que consi-deren que l’esquerra, quan és al go-vern, és una usurpadora, les declara-cions de Miquel Iceta a Berria han es-tat com aigua de maig. Tant li fa que elpolític català sortís a matisar que ellno havia parlat de cap referèndum.Per això, la presentació del programaelectoral del PSOE va ser rebuda ambacusacions. “Sánchez amaga el seupla per a Catalunya”, denuncia LaRazón. “Sánchez silencia que el pri-mer problema d’aquest país segueixsent el desafiament independentis-ta”, es queixa El Mundo. L’ABC li faun retret: “La unitat d’Espanya noforma part de les seves prioritats.”

L’autèntic Estat profundqueda al descobertAmador Pérez destaca que amb eljudici “veiem que els veritableshomes d’Estat són els suboficials ioficials subalterns [...] exposats ala ira dels més exaltats [...] i quese’n senten orgullosos”.

Ramon Pastrana dona aquestconsell: “Si els qui demanen diàlegdialoguessin abans de proposariniciatives fracassades que con-dueixen a la malenconia, els jut-ges treballarien menys.”

Haver-ho pensatabans de fer-hi res

Bastonada a la burrablanca... i a la negraUn desencisat Bernardo Vicenteescriu: “No ens podem refiar decap clan polític i menys d’aquellsque no els disgusta o que pretenentrencar la nació, ni dels que finsara han tingut majoria d’escons.”

Després de llegir els titulars d’alguns mit-jans queda clar que Quim Torra és unferm candidat a la Medalla al Mèrit delTreball. Perquè presideix un govern i en-cara treu hores per manipular la història.Aquesta és una obsessió d’alguns mitjans,entre els quals hi ha OKdiario. Per a ellsnomés hi ha una història objectiva: la quees va quedar fixada al segle XIX i que enca-ra podem llegir a l’Enciclopedia Álvarez.

Martell d’adoctrinadors

Davila, a El Faro de Vigo, comenta l’ascens de l’extrema dreta.Diversos articulistes reflexionen i no n’acaben de treure l’entre-llat. Bé, n’hi ha prou llegint opinions de persones –que es declara-rien allunyades del feixisme– sobre López Obrador per entendreque les arrels són fondes. “Hernán Cortés, feixista”, ironitza ElMundo. “Perdonar antigues atzagaiades”, afirma La Opinión deCoruña. “A López Obrador li envio el mateix perdó que jo dema-no a Itàlia”, llegim a El Correo Gallego. “Brams d’ase...”, conclouLa Región. “¿Què hi ha al darrere de la cortina de fum de LópezObrador”, es pregunta una perspicaç La Voz de Galicia.

Les arrels de l’ascens feixista

L’organització Ciutadans,mentre manté l’hermetis-me sobre quines candida-tures municipals presen-tarà i la seva composició,continua centrada en laretirada de símbols pen-jats en dependències mu-nicipals a les comarquesgironines. Ahir van fer pú-blic que la junta electoralde zona de la Bisbal d’Em-pordà ha resolt, a instàn-cies del partit taronja, queset ajuntaments del BaixEmpordà –la Bisbal, Fora-llac, Palafrugell, SantaCristina d’Aro, Palamós,Sant Feliu de Guíxols iTorroella de Montgrí– tre-guin “pancartes, llaçosgrocs, estelades i qualse-vol altre signe o símbol quecontingui missatges parti-distes que pugui haver-hien dependències munici-pals i que vulneri el princi-pi de neutralitat políticade les institucions públi-ques”.

La resolució arriba gai-rebé dues setmanes des-prés que un primer ajun-tament de la comarca, elde Castell-Platja d’Aro –onel partit té representació–rebés l’ordre de retirarpancartes i llaços, acatadaper l’alcalde, Joan Giraut,sense resistència, però

amb la idea de tornar-la apenjar passats els comicis.Pel que fa als municipisafectats per la segona ona-da, ahir a la tarda, nomésels alcaldes de Sant Feliude Guíxols –Carles Motas,de la formació local TSF– iSanta Cristina d’Aro, Xa-vier Sala (ERC), avança-ven haver rebut la comu-nicació i haver traslladatordres a la brigada pertreure les pancartes. En el

cas guixolenc, també ar-riaran l’estelada en un palsitaut davant del consisto-ri, en ser col·legi electoralel 26-M, però no pas la queoneja al passeig.

Altres alcaldes encarano han mogut fitxa. A Pa-lamós, l’alcalde, Lluís Puig(ERC), apostava per notreure res fins que els arri-bi la notificació formal. I aPalafrugell, Josep Pifer-rer, també republicà, ex-plicava que aquest matíresoldran amb la resta del

a La junta electoral de la Bisbal instaset consistoris de la comarca a retirarsímbols en dependències municipals

La croada de Cscontra llaços ipancartes creixal Baix Empordà

E. Agulló / J. TrillasLA BISBAL D’EMPORDÀ

La pancarta, en anglès, al balcó de l’ajuntament de la Bisbal,a mitjan mes ■ E.A.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

7municipis més del Baix Em-pordà han de retirar llaços,pancartes i estelades dels edi-ficis, segons la junta electoral.

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 2019

1714

45-1

1334

13w

L’ALTRA CARA DEL JUDICI

Excés de zel d’una agent de policia

“Vam rebre puntades depeu, cops, empentes... Novam haver d’usar lesdefenses”

AGENT 12143MOSSO D’ESQUADRA

“Es va posar en marxa unamena de performance davantla caserna. Va crear certaintranquil·litat. No hi vahaver cap llançament contral’edifici”

“Van penjar una estelada iquan va acabar laconcentració la vandespenjar i van anar-se’n”

TIP G97659-YTINENT DE LA GUÀRDIA CIVIL.CASERNA DE MANRESA

“Vaig sortir a treure cartells ise’m van encarar, amb elsulls desorbitats”

TIP G99880-LSERGENT DE LA GUÀRDIA CIVIL.CASERNA DE VALLS

“No vaig veure ni analitzar elque ens varen llançar. Emvan dir que era un paquet deroba militar encès”

TIP G57387-ZGUÀRDIA CIVIL. CASERNAD’IGUALADA

“Portaven una pancarta ambuna cara travessada amb unaratlla en diagonal, que voliadir que els deixéssim parlar...o alguna cosa així.”

TIP S24635-EGUÀRDIA CIVIL

“No havia vist mai aquellescares d’odi. I això que lanostra intervenció va sermolt humana, lleugera...”

TIP C34336-UGUÀRDIA CIVIL

“Passaven vehicles debombers per davant de lacomandància, ens feiengestos i ens insultaven”

TIP C88411-IGUÀRDIA CIVIL DESTINAT A GIRONA

“No recordo haver enviatcap whatsapp que digués:fem que Lleida sigui Calella;a cantar havaneres”

ALEXANDRA PERALTAMOSSA D’ESQUADRA

“Desconec si en els informesdels Mossos es parla de massaper referir-se a la gent”

AGENT 11836MOSSO D’ESQUADRA

que se’l traguessin, però poc després elmateix tribunal, que ja el primer dia esva pronunciar a favor que es poguessinexhibir, va dir que havia estar un errorperquè la policia era nova.

LA CARA I LA CREU

L’excés de zel d’una agent de la PolicíaNacional va provocar una sorpresa des-agradable a algunes persones del públic,que van entrar al Suprem amb un llaçgroc. La funcionària els va comminar

LA SORPRESA

Manuel Marchena en un moment de la sessió d’ahir, la 24a del judici ■ EFE

Marcatgeimplacable a lesdefenses

Intent d’assalt,‘performance’ omanifestació

Després d’escoltar el testi-moni de catorze guàrdies ci-vils i mossos d’esquadraproposats pel ministeri fis-cal en la sessió d’ahir, conti-

nua sense acreditar-se la violència ne-cessària per a sustentar el delicte de re-bel·lió. El “clima insurreccional” descritdimarts pel tinent coronel de la GuàrdiaCivil Daniel Baena contrasta amb la de-claració del tinent de la caserna de Man-resa, que va parlar de performance.Fins al mateix fiscal Fidel Cadena se li vaescapar “manifestació” per referir-se al’habitual “massa tumultuària”.

Manuel Marchena continuasotmetent les defenses a unmarcatge implacable, fetque contrasta amb la lliber-tat de moviments que con-

cedeix a les acusacions. El president deltribunal deixa que la fiscalia condueixila declaració dels seus testimonis ambpreguntes que ja porten implícita la res-posta i, pel contrari, talla de soca-rel iamb males maneres les defenses quanintenten posar-lo en contradicció. “Se-nyor Pina, siguem seriosos”, va etzibarahir a l’advocat per impedir una pregun-ta a un dels guàrdies civils.

LES FRASESLES FRASES

EMILIGISPERT

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 29 DE MARÇ DEL 201912 | Nacional |

El ministre d’Afers Exte-riors, i cap de la diplomàciaespanyola, Josep Borrell,va perdre els papers en serinterrogat sobre el procéscatalà en una tensa entre-vista en el programa Con-flict Zone (Zona de conflic-te) de la cadena alemanyaen anglès DW emesa dime-cres a la nit. Borrell desqua-lifica repetidament el pe-riodista –Tim Sebastian,un reconegut i experimen-tat ex de la BBC– i arriba aaturar l’enregistrament,fet a Madrid, abans que,poc després, els assessors elconvencin de reprendre-la,segons informa un rètol du-rant l’emissió, que respec-taria la seqüència íntegra.

Borrell ja s’incomodaquan Sebastian li començapreguntant per la pre-sumpció d’innocència, i perquè una “àvia” com CarmeForcadell ha de ser en presópreventiva quan no estàcondemnada. El ministreadmet que hauria preferitque el jutge hagués trobat“altres vies” per evitar queescapés, però davant la in-sistència, etziba: “Els jut-ges són independents; pot-ser si Puigdemont no ha-gués fugit hauria adoptataltres mesures.” El presen-tador no es dona per satis-fet, i li pregunta si creu quetenir-la tancada 15 hores

en una cel·la és la manera.“Pari. Si continua així para-ré aquesta entrevista.M’entén? Vostè no m’estàinterrogant, m’està entre-vistant. Vostè no és la poli-cia i jo no soc objecte de capinterrogatori. Faci’m lesqüestions correctes i dei-xi’m parlar. Tornem a co-mençar”, li retreu, al quartminut, aixecant el dit i ambcara d’odi.

El periodista, però, con-tinua, i tot seguit li recordafets com que l’Estat espa-nyol és al fons dels ràn-quings internacionals enindependència judicial o elsmolts juristes que diuen

que no hi ha hagut rebel·lióa Catalunya, com la matei-xa justícia alemanya en elcas de Carles Puigdemont.Borrell, que ja aquí l’acusade ser “molt esbiaixat”, es-clata quan li recorda quel’expresident va dir que elseu nomenament no era ungest per desescalar. “Té lamés lleugera idea del queestà parlant?”, retreu, en tofatxenda, quan admet elperiodista que no sap perquè ho va dir.

El ministre segueix i ex-plica que l’Estat no pot con-cedir el dret a l’autodeter-minació a Catalunya per-què la Constitució no ho

permet, i Sebastian li pre-gunta per què no obren undebat per esmenar els arti-cles que ho impedeixen.“Podrien haver anat al Con-grés i presentar una pro-posta per reformar la Cons-titució, però no ho van fer,com van fer els bascos”, ex-posa Borrell. El periodistainsisteix que un estudi delCentre d’Estudis Sociolò-gics diu que un 70% d’espa-nyols volen algun tipus dereforma de la Carta Magna,i en aquest punt l’entrevis-tat decideix aturar l’enre-gistrament. “Està mentintconstantment! Pareuaquesta gravació. No, no, fi-nal”, tanca.

Aràbia i GibraltarA la tornada, Sebastianno li pregunta més sobreCatalunya però la conver-sa manté la tensió, ja quesurten qüestions com elsdèficits en llibertat d’ex-pressió o la venda d’armesa l’Aràbia Saudita. Borrellacusa diversos cops el pe-riodista d’“ignorant”,“mentider” i d’estar “malinformat”, i fins i tot se’nriu. Després de preguntar-li, sense resposta, “per quèli fa por el diàleg” en fò-rums internacionals sobrela sobirania de les aigüesde Gibraltar, Sebastianretreu al ministre si l’Es-tat fa prou per lluitar con-tra la corrupció a gran es-cala. “Podríem fer més, ivostè també podria fer mi-llor les entrevistes”, li etzi-ba, moment en què Sebas-tian la dona per finalit-zada, i Borrell es queixaque la propera vegada lifaci “preguntes menysesbiaixades”. “No soc aquíper fer-li les preguntes quevol”, respon l’entrevis-tador, abans que el minis-tre s’aixequi i marxi preci-pitadament sense donar-lila mà. ■

Borrell perd els papers en serqüestionat sobre Catalunya

Òscar PalauBARCELONA

a Acusa el periodista d’ignorant, fa veure que marxa i l’han de convèncer de quedar-se a l’entrevistad’una televisió alemanya a Li preguntava per la presó de Forcadell i la reforma de la Constitució

Des de l’Equador, on es trobade viatge oficial, Borrell vaafirmar, arran de la polèmica,que va aguantar massa ambel periodista alemany: “Jocrec que prou paciència vaigtenir”, va declarar el ministreque, sense fer acte d’esmena,va afegir: “Probablement nohauria ni tan sols d’haver-lidonat l’oportunitat de conti-nuar l’entrevista en una sego-na part”. A més, va tornar adeixar clar el seu caràcter as-senyalant que “a aquestamena de personatges, de

Un moment de la tensa entrevista entre Tim Sebastian i Josep Borrell, en què aquest li aixeca el dit ■ DW CONFLICT ZONE

tant en tant se’ls ha de pararels peus”.

La vicepresidenta, Car-men Calvo, i la ministra dePolítica Territorial, MeritxellBatet, van defensar ahir el pa-per de Borrell a DW. “No po-dem donar per bo que al nos-tre país existeixin presos polí-tics i que algú està en unacel·la d’aïllament per idees,perquè no és veritat”, lamen-tava Calvo, per qui Borrell “nopot acceptar com a membred’un govern el que no és veri-tat”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ell respon que va aguantar massa

Només els sobiranistes–ERC, Front Republicà iels comuns– han acceptatla proposta, llançada ahirpel candidat de JxCat alCongrés, Jordi Sànchez, defer un debat a la presó deSoto del Real, on està re-clòs. Sànchez ho va dema-

nar a tots els caps de llistaen una carta en què lamen-ta la “paradoxa” de no po-der fer campanya i aclareixque no proposa “un acteelectoral dins la presó”, si-nó “un debat obert, lliure iplural”, moderat per quipactin les llistes, amb co-bertura informativa i quefins i tot pot ser abans de lacampanya.

“Jordi, d’acord amb aixòde fer el debat, en parlem aSoto del Real quan arri-bem”, va revelar l’ACN que,en un recés del judici, li varespondre el número u re-publicà, Oriol Junqueras,tancat amb ell. També elcandidat dels comuns, Jau-me Asens, ho va acceptarvia Twitter. “Cap mur enshauria d’impedir debatre i

avançar”, va dir. AlbanoDante-Fachin, del FR, varespondre pel mateix ca-nal: “Compta amb mi.” ElPSC encara valora si res-pon a la carta, però fonts in-ternes van avançar a l’ACNque refusaran la proposta.

La candidata del PP,Cayetana Álvarez de Tole-do, sí que va respondre enuna carta publicada a Twit-

ter, en què ho rebutja pels“greus delictes” pels qualsestà processat. “La sevapresència a les llistes emprodueix el mateix rebuigmoral i polític que m’hauriaproduït la candidatura deTejero o Milans del Bosch”,va etzibar, mentre va avan-çar que proposarà al PP uncanvi en la legislació per im-pedir que els processats perdelictes greus siguin candi-dats. Sànchez ja ho va la-mentar i va dir que sempreel trobaran “disposat”. “Eldiàleg té més sentit i és mésnecessari com més dis-tants siguin les posicions”,va cloure a Twitter. ■

Sànchez proposa un debat a lapresó i el PP el compara amb TejeroÒ.P.J.BARCELONA

Jordi Sànchez, aquestasetmana en el judici ■ ACN