Cultura i Valors ètics .4RT ESO Institut Manolo Hugué - XTEC€¦ · ACTIVITAT SOBRE ELS DRETS...

Cultura i Valors ètics .4RT ESO

Institut Manolo Hugué

ACTIVITAT SOBRE ELS DRETS HUMANS UNIVERSALS. ACTIVI TAT 1

Classifiqueu els drets humans per temes.

Què ha de incloure la feina?

1- Mapes dels països i imatges relacionades que cridin l' atenció: dels drets

vulnerats, dels països que els vulneren, de la mesura en què vulneren,

de l’ impunitat existent, etc.

2- Les diferències segons els països o les diferents àrees geogràfiques de

determinades vulneracions, i les seves possibles causes o explicacions.

3- L' eventual relació entre aquestes vulneracions i el tipus de govern existent.

4- Polítics , escriptors , cantants, científics o personatges coneguts que hagin

denunciat la vulneració dels drets humans als seus països.

5- Les vulneracions de drets més reiterades a escala mundial.

6- Eines i iniciatives nacionals i internacionals elaborades amb la finalitat de lluitar

contra els abusos dels drets humans.

Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217

A (III), de

10 de desembre de 1948

Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables

de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la

pau en el món, Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans

han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha

proclamat com l'aspiració més elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers

humans, deslliurats del temor i la misèria,puguin gaudir de llibertat d'expressió i de

creença, Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un



règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la

rebel·lió contra la tirania i l'opressió, Considerant també que és essencial de promoure el

desenvolupament de relacions amistoses

entre les nacions, Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la

Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona

humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han decidit de promoure el

progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,Considerant

que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització

de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats

fonamentals, Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la

més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís, L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per

a tots els pobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se

constantment en aquesta Declaració, promoguin, mitjançant l’ ensenyament i l'educació,

el respecte a aquests drets i llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i

internacionals, el seu reconeixement i aplicació universals i efectius, tant entre els

pobles dels Estats membres com entre els dels territoris sota llur jurisdicció.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i

de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció

de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen

nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país

o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota

administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de

sobirania.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l’ esclavitud i el tràfic d'esclaus són

prohibits en totes llurs formes.



Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6

Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7

Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la

llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta

Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que

l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució

o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb

justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i

obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11

1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins

que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi

assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser

comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà

cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família,

el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té

dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres

de cada Estat.



2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-

se'n.

2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per

delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

1. Tota persona té dret a una nacionalitat.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de

nacionalitat.

Article 16

1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per

motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de

drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la

societat i de l'Estat.

Article 17

1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret

inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·

lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de

l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.

Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser

molestat a

causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees

per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.



2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de

representants lliurement elegits.

2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del

seu país.

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha

d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per

sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que

garanteixi la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir,

mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els

recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals

indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions

equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri

per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si

cal, amb altres mitjans de protecció social.

4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-

s'hi.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de

la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la

salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència

mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur,

malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència

independent de la seva voluntat.



2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els

infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció

social.

Article 26

1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció

elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i

professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual

per a tots en funció dels mèrits respectius.

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment

del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la

tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les

activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada

als seus fills.

Article 27

1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a

gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les

produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats

proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el

lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions

establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el

respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la

moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i

principis de les Nacions Unides.



Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un

Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a

la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

RACISME I XENOFOBIA . ACTIVITAT 2

1- Què és el racisme?

2- Què és la xenofòbia?

3- Què són els prejudicis?

4- Què són els estereotips?

5-Llegeix i compara ambdós textos.

“ Existeixen a la història innombrables exemples que proven amb claredat com, cada

vegada que la sang es ària es va barrejar amb la d’ altres pobles inferiors, la

conseqüència va ser la destrucció de la raça porta estàndard de la cultura. L’Amèrica

del Nord, amb una població que be just es va arribar a confondre amb les races inferiors

de color, exhibeixen un a cultura i una humanitats molt diferents d’ aquelles que

exhibeixen l’ Amèrica Central i del Sud, car allà els colonitzador, principalment d’

origen llatí, barrejaren amb molta llibertat la seva sang amb la dels aborígens. Si prenem

això com a exemple, comprendrem fàcilment els efectes de la confusió racial.

Adolf Hitler: “ La meva lluita” “

Els nazis i llurs precursors ideològics van fer una gran propaganda a favor de la puresa

racial, però els fets els van anar en contra. Les races més pures de la terra són els

aborígens australians, els hotentots i els pigmeus. Totes les races històricament grans

han estat el resultat d’ una barreja . Els mateixos alemanys tenen una bona part d’

esclaus(...). Per tant, no hi ha cap base racional per a oposar-se a la barreja de races



diferents. Bertrand Russell : “ Noves esperances per a un món

que canvia”.

QUÈ ÉS L’ ÈTICA? Actitivitat 3

La funció de l’ètica és reflexionar sobre els valors que guien la nostra

vida. Tots sentim que hi ha accions bones i dolentes, però ens hem de

preguntar per què és bo allò que pensem que és bo.

N’hi ha prou a seguir la veu de la consciència per actuar correctament? Què

és el més important de les nostres accions, la intenció o els resultats?

Cadascú ha d’elegir i fer el seu camí,

sense excuses i sense l’opció de la

renúncia, perquè no triar ja és una

forma de triar.

Hem d’aprendre, a més a més, que el nostre

camí no és l’únic, que moltes persones

segueixen altres itineraris. Val la pena

descobrir que, més enllà d’aspectes que fan

divergir les nostres formes de viure, existeix

un territori comú prou ampli per permetre la

trobada. Però, per trobar-se de debò, cal

buscar- se.



Aprendre a viure una vida amb valors vol dir diverses coses:

1-Aprendre a ser. Implica autonomia, pensar i fer per un mateix. Ens hem

d’esforçar per alliberar-nos dels nostres defectes i saber comportar-nos en

situacions en les quals conviuen persones i grups que defensen opinions

molt diferents. La clau de l’enteniment és el respecte i la tolerància.

2-Aprendre a conviure. Cal saber posar-se en la pell dels altres, l’empatia

t’ajudarà a entendre millor les persones que t’envolten.

3-Aprendre a formar part de la societat. Hem d’aprendre a contribuir al

bé comú , ser cívic i respectar les normes i els hàbits socials.

4-Aprendre a habitar en el món. Cal tenir cura del món on vivim i ser

sostenibles perquè si destruïm la natura no ens queda altre lloc on viure.

Com es pot pensar i decidir per un mateix?

-No precipitar-se, no deixar-se emportar pel primer impuls, ni acceptar les

decisions que altres et proposen.

-Escoltar totes les idees, pensar la pròpia opinió i buscar opinions d’altres

persones.

-Reflexionar, pensar i valorar totes les idees fins a arribar a una posició que

creguis correcta.

-Fer el que has decidit, quan has pres una decisió , has de pensar com la

duràs a terme i realitzar-la.



Què vol dir ser autònom? L’autonomia és una capacitat que s’adquireix. No

és neix sent autònom, s’hi arriba a poc a poc. És la capacitat que permet a

les persones prendre per si mateixes les decisions que afecten la seva vida.

Així doncs, l’autonomia és la capacitat de prendre les pròpies decisions; és

reflexió per prendre aquestes decisions sense precipitar-se i és

responsabilitat per decidir sense perjudicar ningú.

Autonomia prové de dos termes grecs “autos” que vol dir propi i “nomos”

que vol dir llei o norma. Literalment és manar-se a un mateix. Una persona

autònoma és qui obeeix les seves normes morals sense deixar-se emportar

per pressions externes o capricis del moment.

L’autonomia està molt lligada al concepte de llibertat. Llibertat vol dir

absència d’obstacles i pressions que limiten una persona a l’hora d’actuar;

llibertat també és la capacitat d’actuar i transformar la realitat.

PASSEM A L’ACCIÓ.

Jocs perillosos.

La Luciana està en coma, com a conseqüència d’haver consumit una

pastilla, de la qual no sabia res , en una discoteca...

[...] va començar a parlar , a poc a poc, amb una veu mancada de

reprovacions o tons durs. Era metge. I una vida estava en perill.

- Ara que la vostra amiga, si més no, està estabilitzada, és hora que

reprenguem la conversa que hem mantingut abans.

- Ja li ho hem dit tot.

- Voleu ajudar-la o no? Qui més ha pres això?

- Jo – tornar a parlar la Cinta.

- -N’heu pres tots, oi? – preguntà el doctor.

- Sí.



- Èxtasi

- Sí.

- Soleu prendre’n sovint?

- No- digueren tots.

- Quin efecte us ha fet?

- El meu cos era una màquina capaç de tot i més. Una estat d’exaltació

absoluta.

- Jo estimava a tothom- va dir en Màxim, ens va agafar ganes de riure

sense parar.

- I , ara ? –va preguntar el metge.

No va fer falta cap resposta. La baixada era evident; tenien nàusees, cefalees

,dolor a les articulacions...

- Què li ha passat exactament a la Luiciana?

- Li ha pujat la temperatura del cos.

- No, -va dir en Santi-, primer s’ha marejat i tenia rampes.

- Ha estat tot alhora, -va dir en Màxim

- Sabeu que això pot passar? –va demanar el metge.

- Sí, -van dir tots.

- I, encara i així, us arrisqueu?

Era una pregunta estúpida , improcedent. Milers de nois i noies ho sabien ,

i tanmateix es jugaven la vida cada setmana prenent porqueries de disseny.

Al capdavall només moria algú de tant en tant. Només.



CIUTADANIA I GLOBALITZACIÓ. Activitat 4

Globalització és la difusió en tot el planeta dels models econòmics, polítics, social i

culturals dels països desenvolupats amb economia de mercat.

El gran avenç que van experimentar els transports i les comunicacions des del darrer

terç del segle xx ( tren d’alta velocitat, Internet, telèfons mòbils…) va facilitar i

accelerar els intercanvis internacionals de persones, mercaderies i capital.

Però va ser sobretot amb la popularització d’ Internet , durant la dècada de 1990, quan

es va començar a parlar de globalització. Podem distingir globalització econòmica, de la

informació, sociopolítica i cultural.

Temps enrere , quan es viatjava, comprar un record d’algun país llunyà era força

original. El món d’ara és globalitzat , de manera que a sota mateix de casa tan aviat hi

trobem iogurt grec com gats xinesos de la bona sort.

Actualment, el món ja no és format per un

trencaclosques de països relativament

independents entre si. Per primer cop la

humanitat funciona com un sistema únic,

perquè les economies dels diferents països

s’han tornat interdependents.

S’anomena globalització aquesta gran

interdependència que fa que moltes de les

decisions que ens afecten es prenguin molt

lluny del nostre país i que contribueix a fer que tinguem aquesta mena de sensació que

el món s’ha fet més petit.



“ Jo entenc la globalització com aquell sistema en el qual, quan em llevo al matí, apago

el despertador fet a Taiwan , em prenc un cafè conreat a Colòmbia, em dutxo amb

aigua escalfada amb petroli de Kuwait , esmorzo amb una vaixella feta a Txèquia ,

agafo un autobús fet amb una patent francesa i em poso a treballar amb un paper que

prové de la fusta sueca”.

Entrevista a Arcadi Oliveras,

Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, num.2

-Seguint aquest exemple , elabora la teva llista d’ elements quotidians en els quals és

visible la globalització.

............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Els factors que han accelerat la globalització són:

1-La tecnologia de la informació, que permet comunicacions instantànies i reaccions

immediates arreu del món.

2-La llibertat a l’hora d’intervenir, de fer circular els capitals, de transportar

mercaderies , de comprar i vendre béns i serveis, sense gaire control per part dels

governs.

Com a resultat d’aquests dos factors , les empreses multinacionals esdevenen cada cop

més poderoses i incontrolables.



Pros i contres de la globalització.

La globalització és un procés històric irreversible, i en si mateixa no és ni bona ni

dolenta. De fet, la interdependència entre els països en teoria no hauria de ser un

problema. El que és nociu és la forma com s’està desenvolupant aquesta globalització ,

ja que posa l’accent més en el creixement econòmic que no pas en el fet d’estendre el

benestar social arreu del món. Com a conseqüència pesen més els aspectes negatius que

positius.

Per parelles acaba d’omplir aquests quadres.

ASPECTES POSITIUS.

� Les oportunitats de creixement en alguns països augmenten.

� …………………………………………………..

� …………………………………………………..

� …………………………………………………..

� …………………………………………………..

ASPECTES NEGATIUS

� La liberalització de mercats perjudica sobretot els grups més pobres i vulnerables.

� ................................................

� .................................................

� .................................................

� ................................................



ENTRE LA LLIBERTAT I LA RESPONSABILITAT. Activitat 5

LA LLIBERTAT, SUPÒSIT DE LA MORAL

Se t’ha acudit mai dir-li a una màquina que és dolenta? En tot cas,

si una màquina no funciona com esperem, diem que està

espatllada.

Al contrari que les màquines, les persones tenim la capacitat de

decidir. Per aquesta raó parlem de gent bona i de gent dolenta.

Altrament, ens limitaríem a dir que hi ha persones que funcionen bé i persones

que funcionen malament.

On no hi ha aquesta capacitat de decidir, on no hi ha llibertat , perd tot sentit

parlar de conductes morals o immorals. Parlar de moralitat implica

acceptar que som lliures.

De quina llibertat parlem?

Alguns confonen la llibertat amb fer el què a un li dóna la gana de fer

a cada moment sense restriccions de cap mena. Cometen un greu

error.

És lliure la cigonya quan fa el niu? I la lleona quan empaita la zebra? I el conill

quan menja la pastanaga? Els animals fan només allò que els dicta l’ instint. No

són lliures i, per tant, no són éssers morals.

Qui, com els animals, es deixa dur pels impulsos, n’esdevé esclavitzat. I una

persona esclavitzada és un ésser privat de llibertat.

Digues la teva opinió:

• Esteu d’acord amb l’afirmació que qui es deixa endur pels impulsos i

n’esdevé esclau, aleshores no és lliure?

• És lliure el presoner?



2.2. RESPONSABILITAT

La nostra condició d'éssers morals ens obliga a respondre de les nostres decisions

davant dels altres i davant de nosaltres mateixos. És a dir, la llibertat comporta

responsabilitat.

La responsabilitat ens posa davant de les conseqüències de les nostres accions, bones o

dolentes, i ens obliga a reflexionar sobre l'ús que fem de la nostra llibertat.

Llibertat i responsabilitat són, llavors, les dues cares de la moneda de la nostra condició

moral: no hi llibertat sense responsabilitat ni hi ha tampoc responsabilitat sense llibertat.

Cal assumir responsabilitats

Assumir la responsabilitat de les pròpies accions no és sempre agradable. D'aquí la

tendència a eludir l'exercici de responsabilitat que correspon a l'exercici de la llibertat.

Així, de vegades, quan no veiem clara una situació, tendim a simular que no passa res i

que no cal prendre cap decisió. És com si diguéssim: si puc equivocar-me, més val no

decidir res.

En altres ocasions, optem per deixar que ens guiïn, per fer veure que seguim sent

infants, ja sigui mantenint una acomodació confortable a les decisions dels pares, ja

sigui integrant-nos en grups que acaben decidint per nosaltres.

Inevitablement, però, fugir de la responsabilitat vol dir també fugir de la llibertat .

PER DEBATRE:

• Estàs d'acord amb les següents afirmacions:

o Estem condemnats a ser lliures perquè el no voler triar ja és estar triant,

escollint no escollir.

o Som allò que fem, és a dir, l'essència de l'ésser humà no està escrita sinó

que es va construint amb la seva existència. Per exemple, ser pare o mare

no és tenir un fill, sinó assumir les responsabilitats que això comporta, és

a dir, fer de pare o mare.



o El destí està escrit o l'escrivim nosaltres?

2.3.TRIAR EL TEU CAMÍ

Imagina un capità de vaixell que digués: com que sóc lliure i mano, faré el què em

vingui de gust a cada moment. Ara em ve de gust girar i giro, ara a l'est, ara a l'oest; ara

em deixo portar pel corrent... Aquest capità no arribarà mai enlloc.

Cal prendre decisions, però aquestes decisions només tenen un sentit seriós si estan al

servei d'una altra decisió més transcendent, si estan al servei d'un projecte.

Tu ets el punt de partida d'un nou camí. I has d'assumir aquest paper amb decisió,

amb responsabilitat i, si pot ser, amb entusiasme.

Examina les teves il·lusions, les teves prioritats, allò que per a tu val realment la pena, i

posa la teva llibertat al servei del teu somni. La llibertat de fer a cada moment el que a

un li ve de gust fer sense cap projecte de fons, no és més que una llibertat cega, una

llibertat que no et portarà a realitzar-te plenament com a persona.

La llibertat és quelcom molt més seriós que la protesta contra les prohibicions que ens

trobem a la vida o que el regne del caprici momentani. La llibertat és el poder de lluitar

pels somnis.

La llibertat és quelcom molt més seriós que la protesta contra les prohibicions que ens

trobem a la vida o que el regne del caprici momentani. La llibertat és el poder de lluitar

pels somnis.

• Què els diries a aquells que neguen la teva llibertat, a aquells que afirmen que la

vida t'ha dut a ser com ets i que no hi ha res més a fer?



ARA ET TOCA A TU

1. Posa un exemple d'un mal ús de la llibertat i un de bon ús (per exemple, mal ús: he

acordat amb els pares que arribaria a les 12 a casa i com que m'ho estic passant molt bé

arribo a les dues. La conseqüència és que no podré tornar a sortir durant un mes; bon ús:

vull ser cuiner i estudio, m'esforço per entrar a l'escola d’hostaleria).

Mal ús:

Bon ús:

2.La paraula “llibertat” no sempre vol dir el mateix. De les frases següents digues si n'hi

ha alguna que no encaixi realment amb cap sentit de la paraula llibertat i explica per

què:

Encaixa No Per què?

1 Sóc lliure quan faig el què em ve de gust

sense controlar-me gens.

2 Sóc lliure quan no em preocupo per res.

3 Sóc lliure quan ningú no m'obliga a fer

res.

4 Sóc lliure quan sóc capaç de marcar una

direcció per a la meva vida.



5 Sóc lliure quan em deixo portar

relaxadament pel vent que bufa a cada

moment.

3.Llegeix la següent història:

El dia que va fer 16 anys, la Joana va dir als seus pares que volia abandonar els estudis

i posar -se a treballar. Els pares de la Joana van intentar dissuadir-la amb l'argument

que continuar estudiant segurament li obriria en el futur moltes més portes laborals de

les que ara podia tenir.

La Joana va respondre que ja era prou gran per saber què era el què més li convenia i,

davant d'això, els seus pares van claudicar, fent-li saber, però, que creien que

s'equivocava.

Uns mesos més tard, la Joana es queixava amargament als seus pares de les feines que

havia pogut trobar, que no satisfeien les seves expectatives, i recriminava als seus

pares no haver-la obligat a continuar estudiant.

• Què opines d'aquesta història?

• Què et sembla l'actitud dels pares?

• I la de la filla?



EXPLOTACIÓ INFANTIL. Activitat 6

MENTRE VEUS EL DOCUMENTAL. ( El documental “No és un joc” el podeu

trobar a google )

1- Anota les paraules que desconeixes.

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

2- Provar d’identificar les eines que fan servir els nens i les nenes.

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

3- Explica quins horaris de treball tenen.

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

4- Anota les explicacions que donen les persones adultes.

.......................................................................................................................................

.......................................................................................................................................

5- Explica quins perills són evidents en les feines que fan.

.......................................................................................................................................

......................................................................................................................................

DESPRÉS DE VEURE EL DOCUMENTAL.

1- Què t’ha impactat i t’ha sorprès més del documental?



.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

2- Quina frase o quina imatge consideres que és la més rellevant del reportatge?

................................................................................................................................

3-Quines creus que són les causes del treball infantil en els exemples que surten en

el documental?

.................................................................................................................................

................................................................................................................................

2- Quines creus que són les conseqüències ?

.................................................................................................................................

................................................................................................................................

3- Pots resumir quatre idees claus que sintetitzin el missatge de la pel·lícula?

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

4- El Dia Mundial contra el Treball Infantil és el 12 de juny. Com hi podries

col·laborar?

.................................................................................................................................

.................................................................................................................................

EXPLOTACIÓ INFANTIL: QUI N’ÉS RESPONSABLE?



Les famílies que viuen en situacions de pobresa extrema sovint tenen la necessitat de

recórrer als fills perquè contribueixin a l’economia de la casa. Criminalitzar , doncs, els

pares i les mares de les víctimes de l’explotació infantil no és del tot just i significa tenir

una visió molt superficial del problema.

És responsabilitat dels governs i les institucions internacionals generar les

condicions que permetin respectar, protegir i promoure els drets de la infància. Això

inclou, entre altres coses, capacitar les famílies i els educadors perquè puguin oferir un

entorn de protecció dels menors.

També nosaltres, com a consumidors, ens podem convertir en còmplices i

responsables del treball infantil sense adonar-nos-en.

FIXA’T EN LA MARCA DE LA ROBA QUE PORTES!

Fixa’t en la roba, les vambes que calces o el telèfon mòbil que fas servir. Busca

informació de les empreses que

representen i esbrina si són

respectuoses amb els drets dels

treballadors, en general, i amb els dels

infants , en particular. Pots consultar el

llibre negre de les marques.

Què has trobat?

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................



.............................................................................................................................................

TOTS ELS CAMINS SÓN BONS? Activitat 7

QUÈ CAL FER?

Les persones som éssers morals. Tenim, de manera natural, la capacitat de valorar les

accions, de qualificar-les com a bones o com a dolentes. Tenim també la capacitat

d'elegir, de dirigir les nostres vides i d'actuar d'acord amb els valors en què creiem. Per

això som responsables del què fem i del què no

fem.

No tothom, però, està d'acord en què cal fer per ser una bona persona, en quines són les

normes morals correctes ni en per què són correctes.

RELATIVISME I UNIVERSALISME

Quan un pren consciència de la diversitat moral que existeix al món, la pregunta

immediata és: el valor de les normes morals depèn de la societat en què es donen, fins i

tot de cada persona, o bé el què està bé està bé i el què està malament està malament?

RELATIVISME

Podem pensar que, si tots som fills del nostre temps, del nostre entorn i de les nostres

circumstàncies, qui és ningú per afirmar que allò que uns altres defensen està

malament?



Si la teva posició és aquesta, estàs defensant el relativisme, que troba el seu extrem en

el subjectivisme, en la idea que els valors depenen de cada persona.

UNIVERSALISME

Si penses que hi ha coses que són bones o dolentes en si mateixes, sense dependre de les

opinions o de les circumstàncies, estàs defensant l' universalisme, l'existència de valors

absoluts.

Creieu que conductes com vendre persones com a esclaus o mutilar genitalment les

dones poden estar bé? Segur que esteu convençuts que aquells que fan aquestes coses no

és simplement que tinguin uns altres valors, sinó que estan equivocats.

SIGUES CREATIU:

-Fes tu un dibuix que il·lustri una de les dues posicions, o el relativisme cultural o l’

universalisme.



QUAN UNA NORMA MORAL ÉS BONA?

Una cosa és creure que alguns actes i alguns sistemes de valors són absolutament

inacceptables, i una altra de ben diferent és poder donar arguments de per què allò que

creiem és realment així. Per què diem que algunes conductes són bones i unes altres

no?De respostes a aquesta pregunta, n’hi ha moltes:

• La resposta més freqüent, tant al llarg de la història com en els nostres dies, és

que determinats valors, determinades pautes de conducta, són els que responen a

la voluntat de Déu.

• Alguns defensen que hi ha unes normes bàsiques que com a humans portem

escrites dins nostre, que formen part de la naturalesa humana.

• D’altres, en canvi, pensen que cada societat s’organitza al voltant d’uns valors i

que els inculca als seus membres.

• També n’hi ha que creuen que una persona només pot ser considerada bona si

segueix la seva pròpia consciència.

• Una altra idea també força estesa és que l’únic que s’ha de tenir en compte és si

aquella manera d’actuar és la que fa màxima la felicitat del nombre més gran

de persones o, fins i tot, de cada individu.



1. Assenyala quines d’aquestes conductes

et sembla que poden estar bé o malament segons les

circumstàncies en què es donin (R: relatiu) i quines et semblen

totalment inacceptables diguin el que diguin les societats que les

practiquin (A: absolut)

Relatiu Absolut

1 La poligàmia

2 La pena de mort

3 L' esclavitud

4 El canibalisme

5 L' infanticidi

6 La diferència de drets i deures entre homes i dones

7 La prohibició de pràctiques religioses

8 La mutilació genital

9 El treball infantil

10 La segregació racial

PER DEBATRE

ARA ET TOCA A TU



Creieu que els valors morals depenen de cada societat o fins i tot de cada persona, o si

existeixen valors correctes per si mateixos i les societats que no actuen d' acord amb ells

estan equivocades?

TOTS ELS CAMINS SÓN BONS? Activitat 8

QUÈ CAL FER?

Les persones som éssers morals. Tenim, de manera natural, la capacitat de valorar les

accions, de qualificar-les com a bones o com a dolentes. Tenim també la capacitat

d'elegir, de dirigir les nostres vides i d'actuar d'acord amb els valors en què creiem. Per

això som responsables del què fem i del què no

fem.

No tothom, però, està d'acord en què cal fer per ser una bona persona, en quines són les

normes morals correctes ni en per què són correctes.

RELATIVISME I UNIVERSALISME

Quan un pren consciència de la diversitat moral que existeix al món, la pregunta

immediata és: el valor de les normes morals depèn de la societat en què es donen, fins i

tot de cada persona, o bé el què està bé està bé i el què està malament està malament?

RELATIVISME

Podem pensar que, si tots som fills del nostre temps, del nostre entorn i de les nostres

circumstàncies, qui és ningú per afirmar que allò que uns altres defensen està

malament?



Si la teva posició és aquesta, estàs defensant el relativisme, que troba el seu extrem en

el subjectivisme, en la idea que els valors depenen de cada persona.

UNIVERSALISME

Si penses que hi ha coses que són bones o dolentes en si mateixes, sense dependre de les

opinions o de les circumstàncies, estàs defensant l' universalisme, l'existència de valors

absoluts.

Creieu que conductes com vendre persones com a esclaus o mutilar genitalment les

dones poden estar bé? Segur que esteu convençuts que aquells que fan aquestes coses no

és simplement que tinguin uns altres valors, sinó que estan equivocats.

SIGUES CREATIU:

-Fes tu un dibuix que il·lustri una de les dues posicions, o el relativisme cultural o l’

universalisme.



QUAN UNA NORMA MORAL ÉS BONA?

Una cosa és creure que alguns actes i alguns sistemes de valors són absolutament

inacceptables, i una altra de ben diferent és poder donar arguments de per què allò que

creiem és realment així. Per què diem que algunes conductes són bones i unes altres

no?De respostes a aquesta pregunta, n’hi ha moltes:

• La resposta més freqüent, tant al llarg de la història com en els nostres dies, és

que determinats valors, determinades pautes de conducta, són els que responen a

la voluntat de Déu.

• Alguns defensen que hi ha unes normes bàsiques que com a humans portem

escrites dins nostre, que formen part de la naturalesa humana.

• D’altres, en canvi, pensen que cada societat s’organitza al voltant d’uns valors i

que els inculca als seus membres.

• També n’hi ha que creuen que una persona només pot ser considerada bona si

segueix la seva pròpia consciència.

• Una altra idea també força estesa és que l’únic que s’ha de tenir en compte és si

aquella manera d’actuar és la que fa màxima la felicitat del nombre més gran

de persones o, fins i tot, de cada individu.



1. Assenyala quines d’aquestes conductes

et sembla que poden estar bé o malament segons les

circumstàncies en què es donin (R: relatiu) i quines et semblen

totalment inacceptables diguin el que diguin les societats que les

practiquin (A: absolut)

Relatiu Absolut

1 La poligàmia

2 La pena de mort

3 L' esclavitud

4 El canibalisme

5 L' infanticidi

6 La diferència de drets i deures entre homes i dones

7 La prohibició de pràctiques religioses

8 La mutilació genital

9 El treball infantil

10 La segregació racial

PER DEBATRE

ARA ET TOCA A TU



Creieu que els valors morals depenen de cada societat o fins i tot de cada persona, o si

existeixen valors correctes per si mateixos i les societats que no actuen d' acord amb ells

estan equivocades?

SÍNTESI I AVALUACIÓ. Activitat 10

Un aliment de km 0 és un producte conreat en una àrea propera al consumidor, mentre

que un de quilomètric fa molts quilòmetres per arribar al consumidor. L’un i l’altre no

es diferencien només pel gust o pel preu, tenen altres diferències essencials.

Per què hem d’apostar pels productes de km 0? Els aliments de km 0 fan recuperar

economies locals, contribueixen a tenir més vida rural, més productes propis. El 60%

dels aliments que mengem estan conreats fora de Catalunya i d’Espanya, de manera

que, abans de tenir-los a taula, han recorregut 5.000 quilòmetres. I no ho han fet només

els aliments exòtics (el cafè o les fruites tropicals), no. Ho està fent la soja transgènica

que es converteix en el pinso dels nostres animals, que finalment (quan ens el mengem)

es converteix en la nostra alimentació.

També passa amb els cigrons (que vénen de Mèxic), cosa inversemblant perquè

Catalunya té una tradició ancestral d’escudella. Així doncs, cada català menja a l’any

mitja tona de menjar que ve de fora i per tant fa una despesa en combustible enorme.

Quins altres inconvenients tenen els aliments quilomètrics? Doncs tres efectes molt

greus. Primer, en molts casos, qui els ha produït són països pobres on els treballadors

cobren salaris de misèria. Segon, fins que arriben a la nostra taula, els aliments han

passat per cambres de refrigeració i han estat tractats perquè es mantinguin en bon estat.

Tercer, la quantitat d’emissions de CO2 que generen els aliments quilomètrics és

enorme. De fet, el 50% de les emissions de CO2 tenen a veure amb el sistema

agroalimentari. Un aliment de km 0 contribueix a frenar el canvi climàtic? No podem

continuar depenent del petroli per al transport i per produir els fertilitzants. Avui la

modernitat, l’aposta pel futur, és mirar la natura, conrear-la i respectar-la perquè el dia

de demà els fills puguin continuar treballant la mateixa terra.



ENTREVISTA A GUSTAVO DUCH 28.03.2013 ( text adaptat)

Qüestions:

1- Què és un producte km.0 ?

2-Quins avantatges té consumir aliments de km 0?

3- Quins són els inconvenients dels aliments quilomètrics?

4-Quina relació hi ha entre energia i agricultura?

5-D’on vénen els aliments que consumim? Quines conseqüències té, això?

6-Quina és la idea més important del text?

7- Creus que els productes de km.0 contribueixen a frenar el canvi climàtic?

8- Creus que els consumidors trien productes de proximitat quan fan la compra? Saps si

el que menges habitualment és un producte km.0 ?

9-Què és la globalització?

10- Penses que l’explotació infantil és una conseqüència de la globalització? ( Raona la

resposta ) ( entre 80/100 paraules).

Cultura i Valors ètics .4RT ESO Institut Manolo Hugué - XTEC€¦ · ACTIVITAT SOBRE ELS DRETS...

Documents

Transcript of Cultura i Valors ètics .4RT ESO Institut Manolo Hugué - XTEC€¦ · ACTIVITAT SOBRE ELS DRETS...