Currículum primaria (Comunidad Valenciana)

292
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana. [2007/9730] DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Primaria en la Comunitat Valenciana. [2007/9730] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1) de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facul- tats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1) de l’article 149 de la Constitució Espanyola i de l’alta inspecció necessària per al seu compliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràc- ter bàsic, en l’article 6.2, establix que el Govern ha de fixar els aspec- tes bàsics del currículum que constituïxen les ensenyances mínimes. Les ensenyances mínimes determinen els aspectes essencials del currículum en relació amb els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació, de manera que asseguren una formació comuna a tot l’alumnat i garantisquen la validesa dels títols corresponents al sistema educatiu espanyol. En l’article 6.4, la mencionada llei disposa que les administraci- ons educatives competents han d’establir el currículum de les distintes ensenyances regulades en esta, del qual han de formar part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors. Així mateix, en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià, disposa que s’ha d’incor- porar a les àrees prescrites per a l’Educació Primària pel Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’establixen les ensenyances mínimes de l’Educació Primària, l’ensenyança del valencià, per tal que en finalitzar esta etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Correspon al Consell, en ús de les seues competències, establir el currículum o pla de estudis d’esta etapa educativa, d’acord amb el que disposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’esta- blixen les ensenyances mínimes de l’Educació Primària. Per tal de desplegar este mandat, el present decret fixa a la Comu- nitat Valenciana els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació corresponents al conjunt de l’etapa i a cada una de les àrees que la integren o configuren. En cada àrea es descriu la manera com contri- buïx al desplegament de les competències bàsiques o aprenentatges que es consideren imprescindibles, els seus objectius, els continguts organitzats per cicles i distribuïts en blocs, i els criteris d’avaluació, procurant que en totes les àrees s’aborden coneixements de caràcter instrumental, lingüístic, matemàtic, científic i tecnològic. Així mateix, el decret ha d’assentar les bases per a un projecte de futur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal de con- vertir-la en àmbit privilegiat per a potenciar el coneixement i l’ús del valencià i del castellà. A la nostra comunitat, l’aprenentatge escolar de les dos llengües cooficials es considera, en el currículum, com a element bàsic de la nostra cultura, com a instrument d’aprenentatge dins del marc del programa o programes d’educació plurilingüe que apliquen els centres, d’anàlisi i busca de la realitat, d’adquisició d’una consciència d’identitat, de pertinença a una cultura i d’assumpció d’unes normes i d’uns valors compartits. Es regula, així mateix, una avaluació de diagnòstic en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, de caràcter orientador i formatiu, a fi de facilitar l’èxit escolar. L’etapa de l’educació primària, que amb l’educació secundària obligatòria constituïx l’ensenyança bàsica, és especialment important, ja que inicia l’escolarització obligatòria i posa les bases de tot l’apre- nentatge posterior. Per això, el present decret, encara que fa referència especialment a les capacitats, habilitats i destreses que l’alumnat ha d’adquirir en finalitzar l’etapa, oferix els instruments necessaris perquè El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1) del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, en su artículo 6.2, establece que el Gobierno fijará los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas míni- mas. Las enseñanzas mínimas determinan los aspectos esenciales del currículo en relación con los objetivos, las competencias básicas, los contenidos y los criterios de evaluación, de modo que aseguren una formación común a todo el alumnado y garanticen la validez de los títulos correspondientes al sistema educativo español. En el artículo 6.4, la mencionada Ley dispone que las administra- ciones educativas competentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la misma, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores. Asimismo, en los artículos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de Uso y Enseñanza del Valenciano, dispone que se incor- porará a las áreas prescritas para la educación primaria por el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseñanzas Mínimas de la Educación Primaria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capa- citado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, establecer el currículo o plan de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lo dispuesto en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen las Enseñanzas Mínimas de la Educación Primaria. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto fija en la Comunitat Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios de evaluación correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una de las áreas que la integran o configuran. En cada área se describe el modo en que contribuye al desarrollo de las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, sus objetivos, los con- tenidos organizados por ciclos y distribuidos en bloques, y los criterios de evaluación, procurando que en todas las áreas se aborden conoci- mientos de carácter instrumental, lingüístico, matemático, científico y tecnológico. Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto de futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana, convirtién- dola en ámbito privilegiado para potenciar el conocimiento y el uso del valenciano y del castellano. En nuestra Comunitat, el aprendiza- je escolar de las dos lenguas cooficiales se considera, en el currículo, como elemento básico de nuestra cultura, como instrumento de apren- dizaje dentro del marco del programa o programas de educación pluri- lingüe que apliquen los centros, de análisis y búsqueda de la realidad, de adquisición de una conciencia de identidad, de pertenencia a una cultura y de asunción de unas normas y de unos valores compartidos. Se regula, asimismo, una evaluación de diagnóstico al finalizar el segundo ciclo de la educación primaria de carácter orientador y forma- tivo con el fin de facilitar el éxito escolar. La etapa de la educación primaria, que con la educación secun- daria obligatoria constituye la enseñanza básica, es especialmente importante, ya que en ella se inicia la escolarización obligatoria y se ponen las bases de todo el aprendizaje posterior. Para ello, el presente decreto, aunque hace referencia especialmente a las capacidades, habi- lidades y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar

description

 

Transcript of Currículum primaria (Comunidad Valenciana)

  • 1. Num. 5562 / 24.07.2007 30110 Conselleria dEducaci Conselleria de Educacin DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual DECRETO 111/2007, de 20 de julio, del Consell, por el sestablix el currculum de lEducaci Primria a la que se establece el currculo de la Educacin Primaria en Comunitat Valenciana. [2007/9730] la Comunitat Valenciana. [2007/9730] LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculodisposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula- 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles yi graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti- grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponencle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que,amb lapartat 1) de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facul- de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan,tats que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1) de larticle 149 de las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1)de la Constituci Espanyola i de lalta inspecci necessria per al seu del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccincompliment i garantia. necesaria para su cumplimiento y garanta. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carc- La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tieneter bsic, en larticle 6.2, establix que el Govern ha de fixar els aspec- carcter bsico, en su artculo 6.2, establece que el Gobierno fijar lostes bsics del currculum que constituxen les ensenyances mnimes. aspectos bsicos del currculo que constituyen las enseanzas mni- mas. Les ensenyances mnimes determinen els aspectes essencials del Las enseanzas mnimas determinan los aspectos esenciales delcurrculum en relaci amb els objectius, les competncies bsiques, currculo en relacin con los objetivos, las competencias bsicas, losels continguts i els criteris davaluaci, de manera que asseguren una contenidos y los criterios de evaluacin, de modo que aseguren unaformaci comuna a tot lalumnat i garantisquen la validesa dels ttols formacin comn a todo el alumnado y garanticen la validez de loscorresponents al sistema educatiu espanyol. ttulos correspondientes al sistema educativo espaol. En larticle 6.4, la mencionada llei disposa que les administraci- En el artculo 6.4, la mencionada Ley dispone que las administra-ons educatives competents han destablir el currculum de les distintes ciones educativas competentes establecern el currculo de las distintasensenyances regulades en esta, del qual han de formar part els aspectes enseanzas reguladas en la misma, del que formarn parte los aspectosbsics assenyalats en els apartats anteriors. bsicos sealados en los apartados anteriores. Aix mateix, en els articles 18 i 19, la Llei 4/1983, de 23 de Asimismo, en los artculos 18 y 19, la Ley 4/1983, de 23 denovembre, ds i Ensenyament del Valenci, disposa que sha dincor- noviembre, de Uso y Enseanza del Valenciano, dispone que se incor-porar a les rees prescrites per a lEducaci Primria pel Reial Decret porar a las reas prescritas para la educacin primaria por el Real1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecen lasmnimes de lEducaci Primria, lensenyana del valenci, per tal Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria, la enseanza delque en finalitzar esta etapa lalumnat estiga capacitat per a utilitzar valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado est capa-oralment i per escrit el valenci en igualtat amb el castell. citado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Correspon al Consell, en s de les seues competncies, establir el Corresponde al Consell, en uso de sus competencias, establecer elcurrculum o pla de estudis desta etapa educativa, dacord amb el que currculo o plan de estudios de esta etapa educativa, de acuerdo con lodisposa el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sesta- dispuesto en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el queblixen les ensenyances mnimes de lEducaci Primria. se establecen las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. Per tal de desplegar este mandat, el present decret fixa a la Comu- En desarrollo de este mandato, el presente Decreto fija en lanitat Valenciana els objectius, els continguts i els criteris davaluaci Comunitat Valenciana los objetivos, los contenidos y los criterios decorresponents al conjunt de letapa i a cada una de les rees que la evaluacin correspondientes al conjunto de la etapa y a cada una deintegren o configuren. En cada rea es descriu la manera com contri- las reas que la integran o configuran. En cada rea se describe elbux al desplegament de les competncies bsiques o aprenentatges modo en que contribuye al desarrollo de las competencias bsicas oque es consideren imprescindibles, els seus objectius, els continguts aprendizajes que se consideran imprescindibles, sus objetivos, los con-organitzats per cicles i distributs en blocs, i els criteris davaluaci, tenidos organizados por ciclos y distribuidos en bloques, y los criteriosprocurant que en totes les rees saborden coneixements de carcter de evaluacin, procurando que en todas las reas se aborden conoci-instrumental, lingstic, matemtic, cientfic i tecnolgic. mientos de carcter instrumental, lingstico, matemtico, cientfico y tecnolgico. Aix mateix, el decret ha dassentar les bases per a un projecte de Asimismo, el Decreto ha de sentar las bases para un proyecto defutur en la nostra escola, la de la Comunitat Valenciana, per tal de con- futuro en nuestra escuela, la de la Comunitat Valenciana, convirtin-vertir-la en mbit privilegiat per a potenciar el coneixement i ls del dola en mbito privilegiado para potenciar el conocimiento y el usovalenci i del castell. A la nostra comunitat, laprenentatge escolar del valenciano y del castellano. En nuestra Comunitat, el aprendiza-de les dos llenges cooficials es considera, en el currculum, com a je escolar de las dos lenguas cooficiales se considera, en el currculo,element bsic de la nostra cultura, com a instrument daprenentatge como elemento bsico de nuestra cultura, como instrumento de apren-dins del marc del programa o programes deducaci plurilinge que dizaje dentro del marco del programa o programas de educacin pluri-apliquen els centres, danlisi i busca de la realitat, dadquisici duna linge que apliquen los centros, de anlisis y bsqueda de la realidad,conscincia didentitat, de pertinena a una cultura i dassumpci de adquisicin de una conciencia de identidad, de pertenencia a unadunes normes i duns valors compartits. cultura y de asuncin de unas normas y de unos valores compartidos. Es regula, aix mateix, una avaluaci de diagnstic en finalitzar el Se regula, asimismo, una evaluacin de diagnstico al finalizar elsegon cicle de leducaci primria, de carcter orientador i formatiu, a segundo ciclo de la educacin primaria de carcter orientador y forma-fi de facilitar lxit escolar. tivo con el fin de facilitar el xito escolar. Letapa de leducaci primria, que amb leducaci secundria La etapa de la educacin primaria, que con la educacin secun-obligatria constitux lensenyana bsica, s especialment important, daria obligatoria constituye la enseanza bsica, es especialmenteja que inicia lescolaritzaci obligatria i posa les bases de tot lapre- importante, ya que en ella se inicia la escolarizacin obligatoria y senentatge posterior. Per aix, el present decret, encara que fa referncia ponen las bases de todo el aprendizaje posterior. Para ello, el presenteespecialment a les capacitats, habilitats i destreses que lalumnat ha decreto, aunque hace referencia especialmente a las capacidades, habi-dadquirir en finalitzar letapa, oferix els instruments necessaris perqu lidades y destrezas que el alumnado ha de haber adquirido al finalizar
  • 2. Num. 5562 / 24.07.2007 30111les mestres i els mestres, en la seua tasca de concreci del currculum, la etapa, ofrece los instrumentos necesarios para que las maestras y losaconseguisquen la formaci integral de les xiquetes i dels xiquets. maestros, en su tarea de concrecin del currculo, consigan la forma- cin integral de las nias y los nios. Els reptes dels canvis tecnolgics i socials als quals haur den- Los retos de los cambios tecnolgicos y sociales a los que habrfrontar-se lalumnat fan necessari en leducaci primria, posar a la de enfrentarse el alumnado hacen necesario en la educacin primaria,seua disposici fonaments slids que lestimulen a mantindre lafany poner a su disposicin fundamentos slidos que lo estimulen a mante-daprendre durant tota la vida. Rau ac la transcendncia dafavorir ner el afn de aprender durante toda la vida. Radica aqu la trascenden-linters per la lectura, lescriptura i els diferents llenguatges, inclo- cia de favorecer el inters por la lectura, la escritura y los diferentesent el coneixement dalmenys una llengua estrangera, fonamental en lenguajes, incluyendo el conocimiento de al menos una lengua extran-el context europeu. jera, fundamental en el contexto europeo. Letapa de leducaci primria ha de proporcionar els lmits de La etapa de la educacin primaria ha de proporcionar los lmitescada disciplina, els seus parmetres bsics i els seus principis verte- de cada disciplina, sus parmetros bsicos y sus principios vertebra-bradors. La instrucci en les distintes rees haur destar, lgicament, dores. La instruccin en las distintas reas habr de estar, lgicamente,condicionada per ledat i les possibilitats de cada alumna i alum- condicionada por la edad y las posibilidades de cada alumna y alumno,ne, per sense renunciar a facilitar-los la informaci necessria per a pero sin renunciar a facilitarles la informacin necesaria para garanti-garantir el procs educatiu. Els continguts, fins i tot partint de len- zar el proceso educativo. Los contenidos, aun partiendo del entornotorn ms prxim, no sn, per tant, complets, si no sinserixen en el ms prximo, no sern completos, por tanto, si no se insertan en suseu context nacional, europeu i universal. Cal donar, per tant, carta de contexto nacional, europeo y universal. Hay que dar, por tanto, cartanaturalesa a uns continguts interessants i motivadors per a lalumnat. de naturaleza a unos contenidos interesantes y motivadores para elTot aix, per tal que lalumnat senta els seus avantatges i avanos i alumnado. Todo ello, para que el alumnado sienta sus ventajas y avan-shi veja recompensat, de manera que incorpore al seu mn de valors ces y se vea recompensado por ellos, incorporando a su mundo deels principis de treball i de mrit consagrats per la Constituci Espa- valores los principios de trabajo y de mrito consagrados por la Cons-nyola de 1978. titucin Espaola de 1978. La creaci en les aules i en tot el centre dun clima de treball, de La creacin en las aulas y en todo el centro de un clima de trabajo,respecte envers els altres, dinters per la cultura, de tasques compar- de respeto hacia los dems, de inters por la cultura, de tareas com-tides, datenci a tots, facilitar la convivncia i augmentar lestima partidas, de atencin a todos, facilitar la convivencia y aumentar elper la mestra i el mestre com a representants deixa cultura que es pre- aprecio por la maestra y el maestro como representantes de esa culturatn adquirir i emular, i oferir a lalumnat referncies tiques i models que se pretende adquirir y emular, y ofrecer al alumnado referenciaspositius sobre els quals dirigir la seua prpia construcci personal. Els ticas y modelos positivos sobre los que dirigir su propia construccinvalors que la nostra societat exigix per als seus membres seran, aix, personal. Los valores que nuestra sociedad exige para sus miembrosel resultat duna prctica, duna educaci en lesfor, de la generositat sern, as, el resultado de una prctica, de una educacin en el esfuer-intellectual i de la responsabilitat. zo, de la generosidad intelectual y de la responsabilidad. La configuraci del currculum, per tant, ha de desenrotllar-se amb La configuracin del currculo, por tanto, debe desarrollarse con lala suficient flexibilitat perqu els centres, en ls de la seua autono- suficiente flexibilidad para que los centros, en el uso de su autonoma,mia, puguen concretar-lo en el seu projecte educatiu, per tal que la puedan concretarlo en su proyecto educativo, para que la intervencinintervenci educativa tinga com a principi la diversitat de lalumnat. educativa contemple como principio la diversidad del alumnado. DeDesta manera, es garantix el desenrotllament personal de tot lalum- esta manera, se garantiza el desarrollo personal de todo el alumnado,nat, al mateix temps que una atenci individualitzada en funci de les al mismo tiempo que una atencin personalizada en funcin de lasnecessitats de cada alumna i alumne. Aix, els centres de la Comunitat necesidades de cada alumna y alumno. As, los centros de la Comu-Valenciana donaran resposta a les expectatives de la ciutadania, oferint nitat Valenciana darn respuesta a las expectativas de la ciudadana,una educaci de qualitat que haur de ser til al llarg de tota la vida i ofreciendo una educacin de calidad que deber ser til a lo largo deque permetr a lalumnat afrontar els reptes del nou context social. toda la vida y que permitir afrontar al alumnado los retos del nuevo contexto social. Amb esta finalitat, en este decret es configuren els elements orga- Con esta finalidad, en este decreto se configuran los elementosnitzatius suficients perqu els equips docents adopten les decisions organizativos suficientes para que los equipos docentes adopten lasrelatives a la distribuci dels continguts i dels criteris davaluaci en el decisiones relativas a la distribucin de los contenidos y de los crite-cicle, aix com la seqenciaci i lestructuraci en unitats didctiques, rios de evaluacin en el ciclo, as como la secuenciacin y la estructu-que quedaran reflectides en les programacions docents. racin en unidades didcticas, que quedarn reflejadas en las progra- maciones docentes. Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, a Por todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, aproposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdic propuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia del Consultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, sell, en la reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETE DECRETOArticle 1. Objecte i mbit daplicaci Artculo 1. Objeto y mbito de aplicacin 1. El present decret constitux el desplegament per a leduca- 1. El presente decreto constituye el desarrollo para la educacinci primria del que disposa el ttol I, captol II, de la Llei Orgnica primaria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo II, de la Ley Orgni-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 5 del Reial Decret ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en el artculo 5 del1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyances Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciembre, por el que se establecenmnimes de lEducaci Primria. las Enseanzas Mnimas de la Educacin Primaria. 2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto, se entiende porde leducaci primria el conjunt dobjectius, competncies bsiques, currculo de la educacin primaria el conjunto de objetivos, competen-continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci desta etapa edu- cias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y criterios de evalua-cativa. cin de esta etapa educativa. 3. Este decret sha daplicar als centres docents pblics i privats 3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicosde la Comunitat Valenciana que, degudament autoritzats, impartisquen y privados de la Comunitat Valenciana que, debidamente autorizados,ensenyances deducaci primria. impartan enseanzas de educacin primaria.
  • 3. Num. 5562 / 24.07.2007 30112Article 2. Principis generals Artculo 2. Principios generales 1. Leducaci primria forma part de lensenyana bsica. Per tant, 1. La educacin primaria forma parte de la enseanza bsica. Pordacord amb el que establix larticle 27.4 de la Constituci Espanyola, tanto, de acuerdo con lo establecido en el artculo 27.4 de la Constitu-t carcter obligatori i gratut. cin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito. 2. Esta etapa educativa comprn sis cursos acadmics, que shan 2. Esta etapa educativa comprende seis cursos acadmicos, que sede cursar ordinriament entre els sis i els dotze anys dedat i sorganit- cursarn ordinariamente entre los seis y los doce aos de edad y seza en tres cicles de dos anys acadmics de duraci cada un. Cada cicle organiza en tres ciclos de dos aos acadmicos de duracin cada uno.constitux la unitat de programaci i avaluaci en leducaci primria. Cada ciclo constituye la unidad de programacin y evaluacin en la educacin primaria. 3. Lalumnat sincorporar ordinriament al primer curs de ledu- 3. El alumnado se incorporar ordinariamente al primer curso de lacaci primria lany natural en qu complisca sis anys. educacin primaria en el ao natural en el que cumpla seis aos. 4. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el 4. Los centros docentes desarrollarn y desarrollarn y completa-currculum de leducaci primria establit en el present decret i en les rn, en su caso, el currculo de la educacin primaria establecido ennormes que el despleguen. El resultat desta concreci formar part el presente decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado dedel projecte educatiu del centre. esta concrecin formar parte del proyecto educativo del centro. 5. Lacci educativa en esta etapa ha de procurar la integraci de 5. La accin educativa en esta etapa procurar la integracin de lasles distintes experincies i aprenentatges de lalumnat i sha dadap- distintas experiencias y aprendizajes del alumnado y se adaptar a sustar al seu ritme de treball. Per aix, sha de posar especial mfasi en ritmos de trabajo. Por ello, se pondr especial nfasis en la atencin alatenci a la diversitat de lalumnat, en latenci individualitzada, en la diversidad del alumnado, en la atencin individualizada, en la pre-la prevenci de les dificultats daprenentatge i en la posada en marxa vencin de las dificultades de aprendizaje y en la puesta en marcha dede mecanismes de refor tan prompte com es detecten estes dificultats. mecanismos de refuerzo tan pronto como se detecten estas dificulta-La conselleria competent en matria deducaci establir les mesures des. La conselleria competente en materia de educacin establecer lasnecessries per a atendre tot lalumnat i, en particular, aquell que pre- medidas necesarias para atender a todo el alumnado y, en particular, alsente necessitats especfiques de suport educatiu. que presente necesidades especficas de apoyo educativo. 6. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela- 6. La conselleria competente en materia de educacin favorecerboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programaci la elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos dedocent i de materials didctics que faciliten al professorat el desplega- programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al pro-ment del currculum. fesorado el desarrollo del currculo. 7. La conselleria competent en matria deducaci establir lhora- 7. La conselleria competente en materia de educacin establecerri setmanal per a cada una de les rees de leducaci primria, respec- el horario semanal para cada una de las reas de la educacin prima-tant lhorari que figura en lannex III del Reial Decret 1513/2006, de 7 ria, respetando el horario que figura en el anexo III del Real Decretode desembre. Este horari ha de garantir el dret de tot lalumnat a rebre 1513/2006, de 7 de diciembre. Dicho horario garantizar el derecholensenyana del valenci i en valenci, tal com disposa larticle 6.2 de de todo el alumnado a recibir la enseanza del valenciano y en valen-lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. ciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 8. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar 8. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarnintegrades en totes les rees del currculum, dacord amb el que dispo- integradas en todas las reas del currculo, de acuerdo con lo dispuestosa larticle 19.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. en el artculo 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valencia- na.Article 3. Finalitat Artculo 3. Finalidad 1. Dacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo establecido en el artculo 2 del Real Decreto1513/2006, de 7 de desembre, leducaci primria t la finalitat de 1513/2006, de 7 de diciembre, la educacin primaria tiene la finalidadproporcionar a lalumnat una educaci que li permeta refermar el seu de proporcionar al alumnado una educacin que le permita afianzar sudesenrotllament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats desarrollo personal y su propio bienestar, adquirir las habilidades cul-culturals bsiques relatives a lexpressi i comprensi oral, a la lectura turales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral, a la lecturai a lescriptura en valenci i en castell, aix com els relatius al clcul; y a la escritura en valenciano y en castellano, as como los relativos altamb tracta de desenrotllar habilitats socials, hbits de treball i estudi, clculo; tambin trata de desarrollar habilidades sociales, hbitos deel sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. trabajo y estudio, el sentido artstico, la creatividad y la afectividad. 2. Leducaci primria tamb tindr com a finalitat preparar 2. La educacin primaria tambin tendr como finalidad prepararlalumnat per a cursar amb aprofitament leducaci secundria obliga- al alumnado para cursar con aprovechamiento la educacin secundariatria, amb la qual constitux leducaci bsica, per a facilitar la conti- obligatoria, con la que constituye la educacin bsica, para facilitar lanutat del procs educatiu de lalumnat. continuidad del proceso educativo del alumnado.Article 4. Objectius de letapa Artculo 4. Objetivos de la etapa Leducaci primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat La educacin primaria contribuir a desarrollar en el alumnado lasles capacitats que li permeten: capacidades que les permitan: a) Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, a) Conocer y apreciar los valores y las normas de convivencia,aprendre a obrar dacord amb estes, preparar-se per a lexercici actiu aprender a obrar de acuerdo con ellas, prepararse para el ejercicio acti-de la ciutadania, respectant i defenent els drets humans, aix com el vo de la ciudadana respetando y defendiendo los derechos humanos,pluralisme propi duna societat democrtica. as como el pluralismo propio de una sociedad democrtica. b) Desenrotllar hbits de treball individual i dequip, desfor b) Desarrollar hbitos de trabajo individual y de equipo, de esfuer-i de responsabilitat en lestudi, aix com actituds de confiana en si zo y responsabilidad en el estudio, as como actitudes de confianzamateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en s mismo, sentido crtico, iniciativa personal, curiosidad, inters yen laprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacci de la tasca ben creatividad en el aprendizaje, con los que descubrir la satisfaccin defeta. la tarea bien hecha. c) Desenrotllar una actitud responsable i de respecte pels altres que c) Desarrollar una actitud responsable y de respeto por los demsafavorisca un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i que favorezca un clima propicio para la libertad personal, el aprendi-
  • 4. Num. 5562 / 24.07.2007 30113la convivncia, aix com fomentar actituds que promoguen la convi- zaje y la convivencia, as como fomentar actitudes que promuevan lavncia en els mbits escolar, familiar i social. convivencia en los mbitos escolar, familiar y social. d) Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilit- d) Conocer, comprender y respetar los valores de nuestra civiliza-zaci, les diferncies culturals i personals, la igualtat de drets i oportu- cin, las diferencias culturales y personales, la igualdad de derechos ynitats dhmens i dones, i la no-discriminaci de persones amb disca- oportunidades de hombres y mujeres, y la no discriminacin de perso-pacitat. nas con discapacidad. e) Conixer i utilitzar de manera apropiada el valenci i el caste- e) Conocer y utilizar de manera apropiada el valenciano y el cas-ll, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del tellano, oralmente y por escrito. Valorar las posibilidades comunicati-valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a vas del valenciano como lengua propia de la Comunitat Valenciana ypart fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats como parte fundamental de su patrimonio cultural, as como las posi-comunicatives del castell com a llengua comuna de totes les espanyo- bilidades comunicativas del castellano como lengua comn de todasles i els espanyols i didioma internacional. Desenrotllar, aix mateix, las espaolas y espaoles y de idioma internacional. Desarrollar, asi-hbits de lectura com a instrument essencial per a laprenentatge de la mismo, hbitos de lectura como instrumento esencial para el aprendi-resta de les rees. zaje del resto de las reas. f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia f) Adquirir en, al menos una lengua extranjera, la competenciacomunicativa bsica que permeta a lalumnat expressar i comprendre comunicativa bsica que permita al alumnado expresar y comprendermissatges senzills i moures en situacions quotidianes. mensajes sencillos y desenvolverse en situaciones cotidianas. g) Desenrotllar les competncies matemtiques bsiques i iniciar- g) Desarrollar las competencias matemticas bsicas e iniciarse ense en la resoluci de problemes que requerisquen la realitzaci dope- la resolucin de problemas que requieran la realizacin de operacionesracions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, elementales de clculo, conocimientos geomtricos y estimaciones, asaix com ser capaos daplicar-los a les situacions de la seua vida quo- como ser capaces de aplicarlos a las situaciones de su vida cotidiana.tidiana. h) Conixer els fets ms rellevants de la histria dEspanya, amb h) Conocer los hechos ms relevantes de la historia de Espaa, conespecial referncia als relatius a la Comunitat Valenciana, aix com de especial referencia a los relativos a la Comunitat Valenciana, as comola histria universal. de la historia universal. i) Conixer i valorar lentorn natural, social, econmic i cultural de i) Conocer y valorar el entorno natural, social, econmico y cul-la Comunitat Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, tural de la Comunitat Valenciana, situndolo siempre en su contextoeuropeu i universal, aix com les possibilitats dacci i cura deste. Ini- nacional, europeo y universal, as como las posibilidades de accin yciar-se, aix mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat cuidado del mismo. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento de la geo-Valenciana, dEspanya i universal. grafa de la Comunitat Valenciana, de Espaa y universal. j) Iniciar-se en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i j) Iniciarse en las tecnologas de la informacin y la comunicacin,desenrotllar un esperit crtic davant dels missatges que reben i elabo- y desarrollar un espritu crtico ante los mensajes que reciben y elabo-ren. ran. k) Valorar la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum, i k) Valorar la higiene y la salud, conocer y respetar el cuerpo huma-utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el des- no, y utilizar la educacin fsica y el deporte como medios para favo-enrotllament personal i social. recer el desarrollo personal y social. l) Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, l) Comunicarse a travs de los medios de expresin verbal, corpo-visual, plstica, musical i matemtica; desenrotllar la sensibilitat est- ral, visual, plstica, musical y matemtica; desarrollar la sensibilidadtica, la creativitat i la capacitat per a disfrutar de les obres i les mani- esttica, la creatividad y la capacidad para disfrutar de las obras y lasfestacions artstiques. manifestaciones artsticas. m) Conixer el patrimoni cultural dEspanya, participar en la seua m) Conocer el patrimonio cultural de Espaa, participar en su con-conservaci i millora, i respectar-ne la diversitat lingstica i cultural. servacin y mejora, y respetar su diversidad lingstica y cultural. n) Conixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la n) Conocer y valorar el patrimonio natural, social y cultural de laComunitat Valenciana, dins del context histric, social i lingstic Comunitat Valenciana, dentro del contexto histrico, social y lingsti-propi, aix com participar en la seua conservaci i millora. co propio, as como participar en su conservacin y mejora. o) Desenrotllar tots els mbits de la personalitat, aix com una acti- o) Desarrollar todos los mbitos de la personalidad, as como unatud contrria a la violncia i als prejus de qualsevol tipus. actitud contraria a la violencia y a los prejuicios de cualquier tipo. p) Conixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres p) Conocer y valorar los animales y plantas, y adoptar modos dede comportament que nafavorisquen latenci. comportamiento que favorezcan su cuidado. q) Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per a pre- q) Fomentar la educacin vial y el respeto a las normas para pre-vindre els accidents de trnsit. venir los accidentes de trfico.Article 5. Competncies bsiques Artculo 5. Competencias bsicas Les competncies bsiques, com a elements integrants del currcu- Las competencias bsicas, como elementos integrantes del curr-lum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1513/2006, de 7 de culo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1513/2006, de 7 dedesembre. Encara que estes competncies shan dadquirir en finalitzar diciembre. Aunque dichas competencias se deben adquirir al finalizarlensenyana bsica, leducaci primria ha de contribuir a la consecu- la enseanza bsica, la educacin primaria ha de contribuir a su conse-ci destes a travs de les distintes rees en qu sorganitza. cucin a travs de las distintas reas en que se organiza.Article 6. rees de coneixement Artculo 6. reas de conocimiento 1. Les rees que shan de cursar en tots els cicles desta etapa sn 1. Las reas que se cursarn en todos los ciclos de esta etapa sernles segents: las siguientes: a) Coneixement del medi natural, social i cultural a) Conocimiento del medio natural, social y cultural b) Educaci artstica b) Educacin artstica c) Educaci fsica c) Educacin fsica d) Castell: llengua i literatura d) Castellano: lengua y literatura e) Valenci: llengua i literatura e) Valenciano: lengua y literatura f) Llengua estrangera f) Lengua extranjera g) Matemtiques g) Matemticas
  • 5. Num. 5562 / 24.07.2007 30114 2. Lensenyana de la religi sha dimpartir en tots els cursos de 2. La enseanza de la religin se impartir en todos los cursosltapa i sha dajustar al que establix la disposici addicional segona de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposicin adicionaldel present decret. segunda del presente Decreto. 3. En el quint curs, a ms de les rees incloses en els apartats 1 i 2, 3. En el quinto curso, adems de las reas incluidas en los aparta-simpartir lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets humans, en dos 1 y 2, se impartir el rea de Educacin para la ciudadana y losla qual es prestar especial atenci a la igualtat de drets i deures entre derechos humanos, en la que se prestar especial atencin a la igual-hmens i dones. dad de derechos y deberes entre hombres y mujeres. 4. Els centres docents podran impartir, tamb, en el tercer cicle, 4. Los centros docentes podrn impartir, tambin, en el terceruna segona llengua estrangera, dacord amb el que dispose la conselle- ciclo, una segunda lengua extranjera, de acuerdo con lo que dispongaria competent en matria deducaci. la conselleria competente en materia de educacin. 5. Les rees de Valenci: llengua i literatura; de Castell: llengua 5. Las reas de Valenciano: lengua y literatura; Castellano: lenguai literatura, aix com de Matemtiques, atenent el seu carcter ins- y literatura, as como de Matemticas, dado su carcter instrumentaltrumental per a ladquisici daltres coneixements, han de rebre una para la adquisicin de otros conocimientos, recibirn una especial con-especial consideraci. sideracin. 6. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la 6. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la informaci i la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la informa-la comunicaci shan de treballar en totes les rees. cin y la comunicacin se trabajarn en todas las reas. 7. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha 7. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sede potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-conflictes. cin de conflictos. 8. Lorganitzaci dels continguts en rees sha dentendre sense 8. La organizacin de los contenidos en reas se entender sin per-perju del carcter global i integrador de letapa. juicio del carcter global e integrador de la etapa.Article 7. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les rees Artculo 7. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de las reas El currculum de les rees de leducaci primria per als cen- El currculo de las reas de la educacin primaria para los centrostres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen part les docentes de la Comunitat Valenciana, del que forman parte las ense-ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de anzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciem-desembre, s el que figura en lannex del present decret, en el qual bre, es el que figura en el anexo del presente decreto, en el que se esta-sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davaluaci de blecen los objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de cada reacada rea en els diferents cicles, aix com la contribuci de cada rea en los diferentes ciclos, as como la contribucin de cada rea al desa-al desenrotllament de les competncies bsiques. rrollo de las competencias bsicas.Article 8. Avaluaci dels aprenentatges Artculo 8. Evaluacin de los aprendizajes 1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ha de 1. La evaluacin de los procesos de aprendizaje del alumnado serser contnua i global, i tindre en compte el seu progrs en el conjunt de continua y global y tendr en cuenta su progreso en el conjunto de lasles rees del currculum. reas del currculo. 2. Les mestres i els mestres han davaluar lalumnat tenint en 2. Las maestras y maestros evaluarn al alumnado teniendo encompte els objectius especfics i els coneixements adquirits en cada cuenta los objetivos especficos y los conocimientos adquiridos enuna de les rees, segons els criteris davaluaci de les rees establits cada una de las reas, segn los criterios de evaluacin de las reasen el currculum, els quals seran referents fonamentals per a valorar el establecidos en el currculo, que sern referentes fundamentales paragrau dadquisici de les competncies bsiques. valorar el grado de adquisicin de las competencias bsicas. 3. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alum- 3. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso dena o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor edu- una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas decatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del cicle, tan refuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momentoprompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a ladquisi- del ciclo, tan pronto como se detecten las dificultades, y estarn dirigi-ci dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs edu- das a la adquisicin de los aprendizajes imprescindibles para continuarcatiu. el proceso educativo. 4. La conselleria competent en matria deducaci establir els 4. La conselleria competente en materia de educacin establecercriteris sobre el procs davaluaci de lalumnat i sobre les decisions los criterios sobre el proceso de evaluacin del alumnado y sobre lasque sen deriven deste procs. Aix mateix, concretar els documents decisiones que se deriven de dicho proceso. Asimismo, concretar losdavaluaci corresponents, dacord amb el que establix larticle 12 del documentos de evaluacin correspondientes, de acuerdo con lo esta-Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre. blecido en el artculo 12 del Real Decreto 1513/2006, de 7 de diciem- bre. 5. Les mestres i els mestres han davaluar, a ms dels processos 5. Las maestras y maestros evaluarn, adems de los procesos dedaprenentatge de lalumnat, els processos densenyana i la seua pr- aprendizaje del alumnado, los procesos de enseanza y su propia prc-pia prctica docent. tica docente.Article 9. Promoci Artculo 9. Promocin 1. En finalitzar cada un dels cicles i, com a conseqncia del pro- 1. Al finalizar cada uno de los ciclos y, como consecuencia delcs davaluaci, el professorat del grup ha dadoptar les decisions cor- proceso de evaluacin, el profesorado del grupo adoptar las deci-responents sobre la promoci de lalumnat, prenent-se especialment en siones correspondientes sobre la promocin del alumnado, tomndo-consideraci la informaci i el criteri de la mestra o mestre tutor. se especialmente en consideracin la informacin y el criterio de la maestro o maestro tutor. 2. Lalumnat accedir al cicle segent sempre que es conside- 2. El alumnado acceder al ciclo siguiente siempre que se conside-re, dacord amb els criteris davaluaci de les diferents rees, que ha re, de acuerdo con los criterios de evaluacin de las diferentes reas,aconseguit el desenrotllament corresponent de les competncies bsi- que ha alcanzado el desarrollo correspondiente de las competenciasques i ladequat grau de maduresa. bsicas y el adecuado grado de madurez.
  • 6. Num. 5562 / 24.07.2007 30115 3. Aix mateix, accedir al cicle segent lalumnat amb avaluaci 3. Asimismo, acceder al ciclo siguiente el alumnado con evalua-negativa en alguna de les rees, sempre que els aprenentatges no acon- cin negativa en alguna de las reas, siempre que los aprendizajes noseguits no li impedisquen seguir amb aprofitament el cicle nou. alcanzados no le impidan seguir con aprovechamiento el nuevo ciclo. 4. Lalumnat que accedisca a un cicle amb avaluaci negativa 4. El alumnado que acceda a un ciclo con evaluacin negativa enen alguna de les rees del cicle o cicles precedents, rebr els suports alguna de las reas del ciclo o ciclos precedentes, recibir los apoyosnecessaris per a la recuperaci destes. A este efecte, les programa- necesarios para la recuperacin de stas. A estos efectos, las progra-cions didctiques han dincloure activitats destinades a ladquisici maciones didcticas incluirn actividades destinadas a la adquisicindestos aprenentatges, amb la indicaci del professorat responsable. de dichos aprendizajes, con indicacin del profesorado responsable. 5. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en els 5. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en los apar-apartats 2 i 3 del present article, sha destar un any ms en el mateix tados 2 y 3 del presente artculo, se permanecer un ao ms en elcicle. Esta mesura es pot adoptar una sola vegada al llarg de leduca- mismo ciclo. Esta medida se podr adoptar una sola vez a lo largo deci primria i haur danar acompanyada dun pla especfic de refor la educacin primaria y deber ir acompaada de un plan especfico deo recuperaci. refuerzo o recuperacin. 6. Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha aconse- 6. Se acceder a la educacin secundaria obligatoria si se ha alcan-guit el desenrotllament corresponent de les competncies bsiques i zado el desarrollo correspondiente de las competencias bsicas y elladequat grau de maduresa. Saccedir, aix mateix, sempre que els adecuado grado de madurez. Se acceder, asimismo, siempre que losaprenentatges no aconseguits no impedisquen seguir amb aprofitament aprendizajes no alcanzados no impidan seguir con aprovechamientola nova etapa. Quan no es complisquen les condicions assenyalades en la nueva etapa. Cuando no se cumplan las condiciones sealadas en elel pargraf anterior, no es podr promocionar a letapa segent si no prrafo anterior, no se podr promocionar a la etapa siguiente si no seshan esgotat les mesures previstes en els articles 8.3 i 9.4 del present han agotado las medidas previstas en los artculos 8.3 y 9.4 del presen-decret. te decreto. 7. De conformitat amb el que establix larticle 4.2 en la lletra e), de 7. De conformidad con lo establecido en el artculo 4.2 en su letrala Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEduca- e), de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derechoci, les mares, els pares o tutors hauran de participar i donar suport en a la Educacin, las madres, los padres o tutores debern participar ylevoluci del procs educatiu de les seues filles, fills o tutelats, aix apoyar la evolucin del proceso educativo de sus hijas, hijos o tutela-com conixer les decisions relatives a lavaluaci i promoci, i col- dos, as como conocer las decisiones relativas a la evaluacin y pro-laborar en les mesures de suport o refor que adopten els centres per a mocin, y colaborar en las medidas de apoyo o refuerzo que adoptenfacilitar el seu progrs educatiu. los centros para facilitar su progreso educativo. 8. La conselleria competent en matria deducaci establir els cri- 8. La conselleria competente en materia de educacin establecerteris sobre la promoci al cicle o etapa segent o la permanncia en el los criterios acerca de la promocin al ciclo o etapa siguiente o la per-mateix cicle, aix com els relatius al pla de refor o recuperaci a qu manencia en el mismo ciclo, as como los relativos al plan de refuerzoes referix lapartat 5 del present article, que haur dorganitzar cada o recuperacin al que se refiere el apartado 5 del presente artculo, quecentre. deber organizar cada centro.Article 10. Informe daprenentatge Artculo 10. Informe de aprendizaje Dacord amb el que establix larticle 20.5 de la Llei Orgnica De acuerdo con lo establecido en el artculo 20.5 de la Ley Org-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, quan finalitze letapa, els centres nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, al finalizar la etapa, los cen-han delaborar per a cada alumna i alumne un informe sobre el grau tros elaborarn para cada alumna y alumno un informe sobre el gradodadquisici dels aprenentatges, especialment els que condicionen ms de adquisicin de los aprendizajes, especialmente los que condicionenel seu progrs educatiu i sobre aquells altres aspectes que es consi- ms su progreso educativo y sobre aquellos otros aspectos que se con-deren rellevants per a garantir una atenci individualitzada, segons el sideren relevantes para garantizar una atencin individualizada, segnmodel que elabore la conselleria competent en matria deducaci. Cal el modelo que elabore la conselleria competente en materia de educa-garantir la confidencialitat desta informaci en determinar les carac- cin. Se garantizar la confidencialidad de esta informacin al deter-terstiques dels informes i en els mecanismes de coordinaci que ses- minar las caractersticas de los informes y en los mecanismos de coor-tablisquen amb leducaci secundria obligatria. dinacin que se establezcan con la educacin secundaria obligatoria.Article 11. Tutoria Artculo 11. Tutora 1. En leducaci primria, les tutores i els tutors han dorientar el 1. En la educacin primaria, las tutoras y tutores orientarn el pro-procs educatiu individual i collectiu de lalumnat. ceso educativo individual y colectivo del alumnado. 2. La tutora o el tutor coordinar el treball del grup del professorat 2. La tutora o tutor coordinar el trabajo del grupo del profesoradocorresponent i mantindr una relaci permanent amb la famlia a fi de correspondiente y mantendr una relacin permanente con la familia,facilitar lexercici dels drets reconeguts en larticle 4.1 d) i g) de la a fin de facilitar el ejercicio de los derechos reconocidos en el artculoLlei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a lEduca- 4.1.d) y g) de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora delci. Derecho a la Educacin.Article 12. Autonomia dels centres Artculo 12. Autonoma de los centros 1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 120 de la Ley Org-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat- nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente enria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa dels materia de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organizati-centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat va de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado y suinvestigadora. A ms, vetlar perqu el professorat reba el tracte, la actividad investigadora. Adems, velar para que el profesorado recibaconsideraci i el respecte dacord amb la importncia social de la seua el trato, la consideracin y el respeto acordes con la importancia socialprofessi i la realitat de la seua tasca diria. de su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currcu-establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitat lo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a laestablides per la conselleria competent en matria deducaci, adap- diversidad establecidas por la conselleria competente en materia detant-les a les caracterstiques de lalumnat, a fi datendre tant el que t educacin, adaptndolos a las caractersticas del alumnado, con eldificultats daprenentatge com el de major capacitat o motivaci per fin de atender tanto al que tiene dificultades de aprendizaje como al
  • 7. Num. 5562 / 24.07.2007 30116a aprendre. Esta concreci sha dincorporar al projecte educatiu de de mayor capacidad o motivacin para aprender. Esta concrecin secentre. incorporar al proyecto educativo de centro. 3. Amb la finalitat de respectar i potenciar la responsabilitat fona- 3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-mental de les famlies en esta etapa, els centres hi han de cooperar mental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-estretament i han destablir mecanismes per a afavorir la seua parti- mente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-cipaci destes en el procs educatiu de les seues filles i fills, donant pacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-suport a lautoritat del professorat. ridad del profesorado. 4. Per tal dafavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre i 4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, ellequip directiu propiciaran un clima ordenat i cooperatiu entre tots els claustro y el equipo directivo propiciar un clima ordenado y coopera-membres de la comunitat educativa. tivo entre todos los miembros de la comunidad educativa. 5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliaci tar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin ode lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe- ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, simposen aportaci- selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso,ons de les famlies ni exigncies per a la mateixa conselleria. se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para la propia conselleria.Article 13. Avaluaci de letapa Artculo 13. Evaluacin de la etapa 1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 21 de la Llei 1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 21 de laOrgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todolalumnat en finalitzar el segon cicle de leducaci primria, no t el alumnado al finalizar el segundo ciclo de la educacin primaria,efectes acadmics, t carcter formatiu i orientador per als centres i no tendr efectos acadmicos, tendr carcter formativo y orientadorinformatiu per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa. para los centros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. La conselleria competent en matria deducaci, dacord amb 2. La conselleria competente en materia de educacin, conformeel seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacions externes a tot a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluaciones externas alalumnat en finalitzar qualsevol dels cicles de leducaci primria. todo el alumnado al finalizar cualquiera de los ciclos de la educacin primaria. 3. Els centres utilitzaran els resultats de les avaluacions que es rea- 3. Los centros utilizarn los resultados de las evaluaciones que selitzen, per a, entre altres fins, organitzar les mesures de refor dirigides realicen para, entre otros fines, organizar las medidas de refuerzo diri-a garantir que tot lalumnat aconseguisca les corresponents competn- gidas a garantizar que todo el alumnado consiga las correspondientescies bsiques. competencias bsicas. 4. Les avaluacions de letapa permetran analitzar, valorar i reori- 4. Las evaluaciones de la etapa permitirn analizar, valorar yentar, si s el cas, les distintes actuacions educatives. reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas. DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONES ADICIONALESPrimera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides en Primera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-llenges estrangeres guas extranjeras 1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar 1. La conselleria competente en materia de educacin podr autori-la implantaci de programes deducaci plurilinge, que permetr als zar la implantacin de programas de educacin plurilinge, que permi-centres docents impartir una part de les rees del currculum en llen- tir a los centros docentes impartir una parte de las reas del currculogua estrangera, sense que aix supose modificaci dels aspectes bsics en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacin de los aspec-del currculum regulats en el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desem- tos bsicos del currculo regulados en el Real Decreto 1513/2006, debre. Aix mateix, facilitar la corresponent formaci al professorat dels 7 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspondiente formacin alcentres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de letapa lalumnat ha profesorado de los centros sostenidos con fondos pblicos. A lo largodadquirir la terminologia bsica de les rees en les llenges del pro- de la etapa el alumnado adquirir la terminologa bsica de las reasgrama. en las lenguas del programa. 2. Els centres que impartisquen una part de les rees del currcu- 2. Los centros que impartan una parte de las reas del currculolum en llenges estrangeres han daplicar, en tot cas, per a ladmis- en lenguas extranjeras aplicarn, en todo caso, para la admisin delsi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica 2/2006, de alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgnica 2/2006, de 33 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de la Comunitat de mayo, de Educacin, as como la normativa propia de la ComunitatValenciana. Valenciana.Segona. Ensenyana de la religi Segunda. Enseanza de la religin 1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la dis- 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la dis-posici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, posicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,dEducaci. de Educacin. 2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garantir 2. La conselleria competente en materia de educacin garantizarque, a linici de letapa, les mares, pares o tutors puguen manifestar la que, al inicio de la etapa, las madres, padres o tutores puedan manifes-voluntat que les seues filles i fills reben o no ensenyances de religi. tar la voluntad de que sus hijas e hijos reciban o no enseanzas de reli-Esta decisi pot ser modificada al principi de cada curs acadmic. Aix gin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cada cursomateix, sha de garantir que estes ensenyances simpartisquen en hora- acadmico. Asimismo se garantizar que dichas enseanzas se impar-ri lectiu i en condicions de no-discriminaci horria. tan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacin horaria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que determi- 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios quene la conselleria competent en matria deducaci, aplicaran les mesu- determine la conselleria competente en materia de educacin, desarro-res organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares o els tutors llarn las medidas organizativas para que el alumnado cuyas madres,dels quals no hagen optat per les ensenyances de religi, reben la padres o tutores b no hayan optado por las enseanzas de religindeguda atenci educativa, de manera que lelecci duna o altra opci reciba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una
  • 8. Num. 5562 / 24.07.2007 30117no supose cap discriminaci. Estes mesures shan dincloure en el pro- u otra opcin no suponga discriminacin alguna. Las mencionadasjecte educatiu del centre per tal que siguen conegudes per la comunitat medidas se incluirn en el proyecto educativo del centro para que seaneducativa. conocidas por la comunidad educativa. DISPOSICI TRANSITRIA DISPOSICIN TRANSITORIAnica. Calendari dimplantaci nica. Calendario de implantacin 1. El currculum establit en este decret simplantar en el primer 1. El currculo establecido en este decreto se implantar en el pri-cicle a partir del curs acadmic 2007-2008; en el segon cicle, a partir mer ciclo a partir del curso acadmico 2007-2008; en el segundo ciclo,del curs acadmic 2008-2009, i en el tercer cicle, a partir del curs aca- a partir del curso acadmico 2008-2009; en el tercer ciclo, a partir deldmic 2009-2010. curso acadmico 2009-2010. 2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci prim- 2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacinria, dacord amb el que disposa el punt anterior, les ensenyances desta primaria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto anterior, las ense-etapa es regixen pel que disposa el Decret 20/1992, de 17 de febrer, anzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el Decreto 20/1992,del Consell, pel qual establix el currculum de lEducaci Primria de 17 de febrero, del Consell, por el que se establece el currculo dea la Comunitat Valenciana, aix com pel que disposa el Reial Decret la Educacin Primaria en la Comunitat Valenciana, as como por lo2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de la dispuesto en el Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por elReligi, en all que es referix a esta etapa educativa. que se regula la Enseanza de la Religin, en lo relativo a esta etapa educativa. DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICIN DEROGATORIAnica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa 1. Queda derogat el Decret 20/1992, de 17 de febrer, del Consell, 1. Queda derogado el Decreto 20/1992, de 17 de febrero, del Con-pel qual establix el currculum de lEducaci Primria a la Comunitat sell, por el que se establece el currculo de la Educacin Primaria en laValenciana, dacord amb el que establix la disposici transitria nica Comunitat Valenciana, de acuerdo con lo establecido en la disposicindeste decret. transitoria nica de este decreto. 2. Queden derogades les altres normes del mateix rang o dun rang 2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rangoinferior que soposen al que establix este decret. que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIONES FINALESPrimera. Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativo Sautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacindictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta- para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin,ci, aplicaci i desplegament deste decret. aplicacin y desarrollo de este decreto.Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigor El present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaci El presente Decreto entrar en vigor al da siguiente de su publica-en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. cin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Valencia, 20 de juliol de 2007. Valencia, a 20 de julio de 2007. El President de la Generalitat, El President de la Generalitat, FRANCISCO CAMPS ORTIZ. FRANCISCO CAMPS ORTIZ.El Conseller dEducaci, El Conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN. ALEJANDRO FONT DE MORA TURN. VALENCI: LLENGUA I LITERATURA CASTELLANO: LENGUA Y LITERATURA CASTELL: LLENGUA I LITERATURA VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA La finalitat de laprenentatge de llenges s dotar les xiquetes i els La finalidad del aprendizaje de lenguas es dotar a las nias y a losxiquets duna competncia plurilinge i pluricultural. Esta estar cons- nios de una competencia plurilinge y pluricultural. sta estar cons-tituda per una competncia elevada en els dos idiomes cooficials de la tituida por una competencia elevada en los dos idiomas cooficiales deComunitat Valenciana i per un domini funcional de lidioma estranger, la Comunitat Valenciana y por un dominio funcional del idioma extran-per mitj dels quals podr relacionar-se, entendre millor el mn i apro- jero, mediante los que podr relacionarse, entender mejor el mundo ypiar-se dels conceptes, normes i valors de la prpia cultura, al mateix apropiarse de los conceptos, normas y valores de la propia cultura, a latemps que construx i referma la seua identitat personal i social. Ara vez que construye y afianza su identidad personal y social. Ahora bien,b, encara que els currculums de les diferents llenges sn linstru- aun cuando los currculos de las diferentes lenguas son el instrumentoment privilegiat per a fer progressar estes capacitats, algunes exigiran privilegiado para hacer progresar estas capacidades, algunas exigirnreafirmar-se en la resta drees no lingstiques on la llengua sutilitza reafirmarse en el resto de reas no lingsticas donde la lengua se utilizacom a vehicle de comunicaci i construcci de coneixements. como vehculo de comunicacin y construccin de conocimientos. Leducaci relativa al llenguatge i a la comunicaci s un dels La educacin relativa al lenguaje y a la comunicacin es uno deeixos fonamentals en lEducaci Primria, ja que permet a lalumnat los ejes fundamentales en la Educacin Primaria, puesto que permitecomunicar-se de manera eficient oralment i per escrit, expressar i com- al alumnado comunicarse de manera eficiente oralmente y por escrito,partir idees, percepcions i sentiments, apropiar-se dels continguts cul- expresar y compartir ideas, percepciones y sentimientos, apropiarse deturals, regular la conducta prpia i la dels altres, exercir el seu sentit los contenidos culturales, regular la conducta propia y la de los dems,crtic, adoptar una postura creativa i construir, en definitiva, la prpia ejercer su sentido crtico, adoptar una postura creativa y construir, en
  • 9. Num. 5562 / 24.07.2007 30118visi del mn. Al llarg desta etapa, les xiquetes i els xiquets han de definitiva, la propia visin del mundo. A lo largo de esta etapa, lascomenar a adquirir un saber reflexiu sobre les prctiques comunica- nias y los nios deben empezar a adquirir un saber reflexivo sobre lastives necessries per a viure en la societat del segle XXI. Aix, len- prcticas comunicativas necesarias para vivir en la sociedad del siglosenyana i laprenentatge en esta rea t com a objecte desenrotllar XXI. As pues, la enseanza y el aprendizaje en esta rea tiene comoles habilitats lingstiques: parlar, escoltar i conversar, llegir i escriure. objeto desarrollar las habilidades lingsticas: hablar, escuchar y con-Tamb, i de manera especfica, pretn apropar a la lectura i a la com- versar, leer y escribir. Tambin, y de manera especfica, pretende acer-prensi de textos literaris. car a la lectura y comprensin de textos literarios. Situar lensenyana i laprenentatge de la llengua en el marc de Situar la enseanza y el aprendizaje de la lengua en el marco dela competncia comunicativa significa que el currculum se centra a la competencia comunicativa significa que el currculo se centra enaprendre les destreses discursives, el domini de les quals requerix de aprender las destrezas discursivas, cuyo dominio requiere de proce-procediments i coneixements explcits sobre el funcionament del llen- dimientos y conocimientos explcitos acerca del funcionamiento delguatge en totes les seues dimensions: tant els elements formals com lenguaje en todas sus dimensiones: tanto los elementos formales comoles normes sociolingstiques que presidixen els intercanvis; la planifi- las normas sociolingsticas que presiden los intercambios; la planifi-caci i lestructuraci dels textos, larticulaci dels enunciats per mitj cacin y estructuracin de los textos, la articulacin de los enunciadosde procediments de cohesi i lorganitzaci de les oracions dacord mediante procedimientos de cohesin y la organizacin de las oracio-amb regles lexicosintctiques. nes de acuerdo con reglas lxico-sintcticas. Aprendre llengua significa, per tant, assolir la competncia neces- Aprender lengua significa, por tanto, alcanzar la competenciasria per a tindre xit en les diferents situacions de la vida, inclosa necesaria para tener xito en las diferentes situaciones de la vida,lescolar. Els textos acadmics per a aprendre continguts daltres rees incluida la escolar. Los textos acadmicos para aprender contenidos deocupen en este currculum un lloc destacat. otras reas ocupan en este currculo un lugar destacado. Esta educaci lingstica sha dimpartir a alumnat de procedncia Esta educacin lingstica tiene que impartirse a alumnado demolt diversa. A comporta, dentrada, unes competncies desiguals procedencia muy diversa. Esto comporta, de entrada, unas competen-respecte a les llenges que configuren el currculum. Les alumnes i els cias desiguales con respecto a las lenguas que configuran el currculo.alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o habitual, amb Las alumnas y los alumnos llegan a la escuela con una lengua fami-un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que liar o habitual, con un repertorio verbal y con unas experiencias cul-han anat adquirint en les seues interaccions amb altres parlants a casa turales diferentes, que han ido adquiriendo en sus interacciones cono en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un coneixement en potn- otros hablantes en casa o en el entorno inmediato. Asimismo, tienencia sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, un conocimiento en ciernes sobre los diferentes tipos de discursos osegons el major o menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mit- textos, diverso en cada caso, segn el mayor o menor contacto con lajans de comunicaci en el seu entorn social de procedncia. alfabetizacin o con los medios de comunicacin en su entorno social de procedencia. Desta manera arribar als primers cursos de lEducaci Prim- De esta manera llegarn a los primeros cursos de la Educacin Pri-ria alumnat bilinge, monolinge i plurilinge, tant nascut a la nostra maria alumnas y alumnos bilinges, monolinges y plurilinges, tantoComunitat, com procedent de llenges o cultures diferents. El paper nacidos en nuestra Comunitat, como procedentes de lenguas o culturasde lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i diferentes. El papel de la Educacin Primaria ser ampliar esta com-comunicativa inicial de manera que siguen capaos dinteractuar en petencia lingstica y comunicativa inicial de modo que sean capacesels diversos mbits socials en qu es voran immersos. Destos shan de interactuar en los diversos mbitos sociales en los que se van a verseleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al treball escolar: inmersos. De stos se han seleccionado aquellos que se estiman msel de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en laula apropiados para el trabajo escolar: el de las relaciones sociales quei en el centre, el dels mitjans de comunicaci, el literari i, de manera conforman la vida cotidiana en el aula y en el centro, el de los mediosprivilegiada, lmbit acadmic. En tals mbits sinterpreten i produ- de comunicacin, el literario y, de manera privilegiada, el mbito aca-xen els distints textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents dmico. En dichos mbitos se interpretan y producen los distintos tex-habilitats lingstiques. tos y all mismo se deben desarrollar las diferentes habilidades lings- ticas. Els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci Los objetivos del aprendizaje de lenguas, propios de la educacinplurilinge, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, plurilinge, tienen que ser comunes para todas las alumnas y los alum-independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i cul- nos, independientemente de su procedencia geogrfica, lingstica ytural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. cultural, y del nivel social y cultural de sus familias. Per a lxit destos objectius comuns de leducaci plurilinge i Para el logro de estos objetivos comunes de la educacin plurilin-pluricultural cal partir de les caracterstiques especfiques de lalum- ge y pluricultural hace falta partir de las caractersticas especficasnat plurilinge que volem formar, la competncia global del qual no del alumnado plurilinge que queremos formar, cuya competencias la suma de les competncies independents en cada una de les llen- global no es la suma de las competencias independientes en cada unages sin una competncia especfica amb caracterstiques prpies, de las lenguas sino una competencia especfica con caractersticas pro-diferents de les de la persona monolinge. Estes caracterstiques de pias, diferentes de las de la persona monolinge. Estas caractersticaslalumnat plurilinge, de les quals partim i a les quals volem arribar, del alumnado plurilinge, de las cuales partimos y a las cuales quere-ens obliguen a un tractament especfic de les llenges del currculum mos llegar, nos obligan a un tratamiento especfico de las lenguas delque denominem enfocament integrat. Este plantejament integrat con- currculo al que llamamos enfoque integrado. Este planteamiento inte-sistix en una educaci lingstica unitria, aconseguida per mitj de grado consiste en una educacin lingstica unitaria, lograda mediantela participaci conjunta de les tres llenges del currculum. Per esta la participacin conjunta de las tres lenguas del currculo. Pero estacoexistncia en el currculum de Primria podria comportar un excs coexistencia en el currculo de Primaria podra comportar un excesode temps curricular dedicat a les llenges, per aix cal abordar alguns de tiempo curricular dedicado a las lenguas, por ello hay que abordarcontinguts, especialment els que fan referncia al llenguatge acadmic, algunos contenidos, especialmente los que hacen referencia al len-units a ls vehicular en les rees no lingstiques, per mitj dun trac- guaje acadmico, unidos al uso vehicular en las reas no lingsticas,tament integrat de les llenges i els continguts. mediante un tratamiento integrado de las lenguas y los contenidos. Quan parlem densenyana i aprenentatge de ms duna llengua Cuando hablamos de enseanza y aprendizaje de ms de una len-des duna perspectiva integrada, hem de tindre en compte dos factors: gua desde una perspectiva integrada, hemos de tener en cuenta dosduna banda, que hi ha unes competncies comunes conceptuals, cog- factores: por una parte, que hay unas competencias comunes con-nitives i estratgiques(en les diferents llenges, que es podran constru- ceptuales, cognitivas y estratgicas(en las diferentes lenguas, que seir a partir de qualsevol destes llenges i tot seguit ser recuperades i podrn construir a partir de cualquiera de ellas y acto seguido ser recu-reutilitzades per totes i cada una de les altres; i, duna altra, que hi ha peradas y reutilizadas por todas y cada una de las dems; y, por otra,
  • 10. Num. 5562 / 24.07.2007 30119unes competncies lingstiques superficials, especfiques de cada una que existen unas competencias lingsticas superficiales, especficasde les llenges i que han de ser apreses de manera independent en cada para cada una de las lenguas y que tienen que aprenderse de manerauna, cosa que pot ocasionar processos de transferncies i dinterfern- independiente en cada una de ellas, lo que puede ocasionar procesoscies que caldr tindre en compte. de transferencias y de interferencias que habr que tener en cuenta. Per fer un tractament integrat en el centre docent el professorat ha Para realizar un tratamiento integrado en el centro docente, el pro-dadoptar uns criteris comuns i compartits: consideraci de la llengua fesorado ha de adoptar unos criterios comunes y compartidos: consi-com objecte daprenentatge, coneixement dels principis globals que deracin de la lengua como objeto de aprendizaje, conocimiento de losregulen ladquisici i laprenentatge de llenges i lenfocament meto- principios globales que regulan la adquisicin y el aprendizaje de len-dolgic per a totes en com i per a cada una en particular. A partir guas y el enfoque metodolgico para todas ellas en comn y para cadadestos criteris comuns, sestablir un tractament diferenciat per a les una en particular. A partir de estos criterios comunes, se establecerllenges que simpartixen, segons siga la L1, L2 o L3 de lalumnat, un tratamiento diferenciado para las lenguas que se imparten, segndacord amb lestatus sociolingstic, la presncia en lactivitat social sea la L1, L2 o L3 del alumnado, de acuerdo con su estatus sociolin-i en el currculum del centre i dacord tamb amb les caracterstiques gstico, su presencia en la actividad social y en el currculo del centroconcretes de lalumnat (competncies lingstiques i culturals, usos y de acuerdo tambin con las caractersticas concretas del alumnadolingstics a la llar, facilitat o dificultat en ladquisici...). Finalment, (competencias lingsticas y culturales, usos lingsticos en el hogar,sarticularan els continguts de la competncia comuna per a les tres facilidad o dificultad en la adquisicin...). Finalmente, se articularnllenges, perqu saconseguisquen de la manera ms efica i econmi- los contenidos de la competencia comn para las tres lenguas, paraca, evitant incongruncies i repeticions innecessries; i realitzaran les que se logren de la manera ms eficaz y econmica, evitando incon-actuacions necessries per a construir les competncies especfiques gruencias y repeticiones innecesarias; y se realizarn las actuacionesen cada llengua promovent les transferncies positives i evitant o cor- necesarias para construir las competencias especficas en cada lenguaregint progressivament les inevitables interferncies. promoviendo las transferencias positivas y evitando o corrigiendo pro- gresivamente las inevitables interferencias. Respecte a laplicaci del tractament integrat de les llenges i els Con respecto a la aplicacin del tratamiento integrado de las len-continguts, s necessria una perspectiva unitria sobre quins sn els guas y los contenidos, es necesaria una perspectiva unitaria sobrecontinguts lingstics que shan daconseguir per mitj de ls vehicu- cules son los contenidos lingsticos que han de lograrse mediantelar de les llenges. A ms sha de diversificar el tractament deste s el uso vehicular de las lenguas. Adems, debe diversificarse del tra-vehicular, especialment quan es tracta duna llengua segona o duna tamiento de este uso vehicular, especialmente cuando se trata de unallengua estrangera. En este cas, els continguts especfics de les rees lengua segunda o de una lengua extranjera. En este caso, los conte-no lingstiques shan de vehicular a travs duna llengua en la qual nidos especficos de las reas no lingsticas tienen que vehicularseles alumnes i els alumnes no tenen una competncia idntica a la que a travs de una lengua en la cual las alumnas y los alumnos no tienenpossexen en la primera llengua. En este cas haur de realitzar-se un una competencia idntica a la que poseen en la primera lengua. En estetractament metodolgic que contemple eixa situaci: el denominat s caso deber realizarse un tratamiento metodolgico que contemple esavehicular protegit. Al mateix temps, caldr articular les mesures neces- situacin: el llamado uso vehicular protegido. Al mismo tiempo, harsries per a distribuir ls vehicular de les diferents llenges entre els falta articular las medidas necesarias para distribuir del uso vehicularcontinguts de les rees no lingstiques, dacord amb el projecte de de las diferentes lenguas entre los contenidos de las reas no lingsti-cada centre. cas, de acuerdo con el proyecto de cada centro. Quant a la metodologia, per a la perspectiva integrada, sn vlids En cuanto a la metodologa, para la perspectiva integrada, sontant els principis comunicatius com les aportacions ms recents de vlidos tanto los principios comunicativos como las aportaciones mslensenyana de llenges. Des duna perspectiva global i atenent el recientes de la enseanza de lenguas. Desde una perspectiva global ymajor progrs metalingstic que sol experimentar lalumnat plurilin- atendiendo al mayor progreso metalingstico que suele experimen-ge, el considerarem: com a comunicador i com a investigador de la tar el alumnado plurilinge, lo consideraremos como comunicador yllengua. Com a comunicador, el treball de llengua es basar a adquirir como investigador de la lengua. Como comunicador, el trabajo de len-competncies a partir de la seua activitat comunicativa or