Curriculum secundaria (Comunidad Valenciana)

186
Conselleria d’Educació Conselleria de Educación DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obliga- tòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] DECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por el que se establece el currículo de la Educación Secundaria Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l’article 53, disposa que és de competència exclusiva de la Generalitat la regula- ció i administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí del que disposen l’arti- cle 27 de la Constitució Espanyola i les Lleis Orgàniques que, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 81 d’aquella, el despleguen, de les facultats que atribuïx a l’Estat el número 30 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució Espanyola, i de l’alta inspecció necessària per al seu com- pliment i garantia. La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, que té caràcter bàsic, determina en l’article 6.2 que és competència del Govern fixar els objectius, les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació que constituiran les ensenyances mínimes, a fi de garantir una formació comuna a tot l’alumnat i la validesa dels títols correspo- nents en tot el territori espanyol. L’apartat 4 del mateix article precisa que les administracions educatives competents establiran el currícu- lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran part els aspectes bàsics assenyalats en els apartats anteriors, i que serà desplegat i completat pels centres docents fent ús de la seua autono- mia. L’apartat 3, així mateix, especifica que els continguts bàsics de les ensenyances mínimes requeriran el 55% dels horaris escolars per a les comunitats autònomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen llengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, d’Ús i Ense- nyament del Valencià, en els articles 18 i 19, disposa que s’ha d’incor- porar a les matèries prescrites per a l’educació secundària pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s’establixen les ense- nyances mínimes corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, l’ensenyança del valencià, perquè en acabar l’etapa l’alumnat estiga capacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valencià en igualtat amb el castellà. Una vegada fixats els aspectes bàsics del currículum que consti- tuïxen les ensenyances mínimes, amb la finalitat d’assegurar una for- mació comuna i garantir la validesa dels títols corresponents pel Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currículum de l’educació secundària obligatòria per a l’àmbit de la Comunitat Valen- ciana. En desplegament d’este mandat, el present decret inclou els objec- tius, els continguts i criteris d’avaluació corresponents a cada una de les matèries que integren l’educació secundària obligatòria, així com fa referència a les competències bàsiques o als aprenentatges que es consideren imprescindibles, que figuren en l’annex I del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, que l’alumnat ha d’aconseguir en fina- litzar esta etapa. Per a això, s’ha tingut en compte, en primer lloc, el doble caràc- ter d’esta etapa, que amb l’educació primària constituïx l’ensenyança bàsica, obligatòria i gratuïta. Orientada, d’una banda, a proporcionar a l’alumnat el bagatge necessari per a la incorporació al món laboral i, d’una altra, a preparar amb garanties d’aprofitament i superació l’alumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinació de rigor científic i flexibilitat suficient per a fer front a ambdós reptes. En segon lloc, s’ha tingut en compte l’evolució i els grans canvis que es donen a estes edats, que augmenten la complexitat intrínseca de l’eta- pa i obliguen a conciliar la formació comuna amb l’atenció a la diver- sitat i la necessitat d’oferir varietat d’opcions a uns jóvens als quals cal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el compromís amb les decisions preses, com a objectius essencials de tot procés educatiu i com a preparació per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadanes i ciutadans. Així, amb la finalitat d’aconseguir eixa cultura general que ve determinada pel doble caràcter a què acabem de referir-nos, de manera que tot l’alumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a la El Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el artículo 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu- lación y administración de la enseñanza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponen el artículo 27 de la Constitución Española y las Leyes Orgánicas que, de acuerdo con el apartado 1 del artículo 81 de aquella, lo desarrollan, de las facultades que atribuye al Estado el número 30 del apartado 1 del artículo 149 de la Constitución Española, y de la alta inspección necesaria para su cumplimiento y garantía. La Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, que tiene carácter básico, determina en su artículo 6.2 que es competencia del Gobierno fijar los objetivos, competencias básicas, contenidos y crite- rios de evaluación que constituirán las enseñanzas mínimas, con el fin de garantizar una formación común a todo el alumnado y la validez de los títulos correspondientes en todo el territorio español. El apartado 4 del mismo artículo precisa que las Administraciones educativas com- petentes establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la Ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en los apartados anteriores, y que será desarrollado y completado por los cen- tros docentes en uso de su autonomía. El apartado 3, asimismo, especi- fica que los contenidos básicos de las enseñanzas mínimas requerirán el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autónomas, como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso y Enseñanza del Valenciano, en los artículos 18 y 19, dispone que se incorporará a las materias prescritas para la educación secundaria por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable- cen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secun- daria Obligatoria, la enseñanza del valenciano, para que al terminar dicha etapa el alumnado esté capacitado para utilizar oralmente y por escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vez fijados los aspectos básicos del currículo que constituyen las enseñanzas mínimas, con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, por el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currícu- lo de la educación secundaria obligatoria para el ámbito de la Comuni- tat Valenciana. En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye los objetivos, contenidos y criterios de evaluación correspondientes a cada una de las materias que integran la educación secundaria obligatoria, así como hace referencia a las competencias básicas o aprendizajes que se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan- zar al finalizar dicha etapa. Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carácter de esta etapa, que con la educación primaria constituye la enseñanza básica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio- nar al alumnado el bagaje necesario para la incorporación al mundo laboral y, por otra parte, a preparar con garantías de aprovechamiento y superación al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo que exige una combinación de rigor científico y flexibilidad suficiente para hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta la evolución y los grandes cambios que se producen a estas edades, que aumentan la complejidad intrínseca de la etapa y obligan a conciliar la formación común con la atención a la diversidad y la necesidad de ofrecer variedad de opciones a unos jóvenes a los que hay que iniciar en la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci- siones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativo y como preparación para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos. Así pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general que viene determinada por el doble carácter a que acabamos de referirnos, de modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

Transcript of Curriculum secundaria (Comunidad Valenciana)

  • 1. Num. 5562 / 24.07.2007 30402Conselleria dEducaci Conselleria de EducacinDECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qualDECRETO 112/2007, de 20 de julio, del Consell, por elsestablix el currculum de lEducaci Secundria Obliga-que se establece el currculo de la Educacin Secundariatria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717] Obligatoria en la Comunitat Valenciana. [2007/9717] LEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en larticle 53, El Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en el artculodisposa que s de competncia exclusiva de la Generalitat la regula- 53, dispone que es de competencia exclusiva de la Generalitat la regu-ci i administraci de lensenyament en tota la seua extensi, nivells lacin y administracin de la enseanza en toda su extensin, niveles yi graus, modalitats i especialitats, sense perju del que disposen larti- grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio de lo que disponencle 27 de la Constituci Espanyola i les Lleis Orgniques que, dacord el artculo 27 de la Constitucin Espaola y las Leyes Orgnicas que,amb lapartat 1 de larticle 81 daquella, el despleguen, de les facultats de acuerdo con el apartado 1 del artculo 81 de aquella, lo desarrollan,que atribux a lEstat el nmero 30 de lapartat 1 de larticle 149 de lade las facultades que atribuye al Estado el nmero 30 del apartado 1Constituci Espanyola, i de lalta inspecci necessria per al seu com-del artculo 149 de la Constitucin Espaola, y de la alta inspeccinpliment i garantia.necesaria para su cumplimiento y garanta. La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que t carcter La Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que tienebsic, determina en larticle 6.2 que s competncia del Govern fixarcarcter bsico, determina en su artculo 6.2 que es competencia delels objectius, les competncies bsiques, els continguts i els criterisGobierno fijar los objetivos, competencias bsicas, contenidos y crite-davaluaci que constituiran les ensenyances mnimes, a fi de garantir rios de evaluacin que constituirn las enseanzas mnimas, con el finuna formaci comuna a tot lalumnat i la validesa dels ttols correspo-de garantizar una formacin comn a todo el alumnado y la validez denents en tot el territori espanyol. Lapartat 4 del mateix article precisa los ttulos correspondientes en todo el territorio espaol. El apartado 4que les administracions educatives competents establiran el currcu- del mismo artculo precisa que las Administraciones educativas com-lum de les distintes ensenyances regulades en la llei, del qual formaran petentes establecern el currculo de las distintas enseanzas reguladaspart els aspectes bsics assenyalats en els apartats anteriors, i que ser en la Ley, del que formarn parte los aspectos bsicos sealados en losdesplegat i completat pels centres docents fent s de la seua autono-apartados anteriores, y que ser desarrollado y completado por los cen-mia. Lapartat 3, aix mateix, especifica que els continguts bsics de tros docentes en uso de su autonoma. El apartado 3, asimismo, especi-les ensenyances mnimes requeriran el 55% dels horaris escolars per afica que los contenidos bsicos de las enseanzas mnimas requerirnles comunitats autnomes, com la Comunitat Valenciana, que tinguen el 55% de los horarios escolares para las Comunidades Autnomas,llengua cooficial. como la Comunitat Valenciana, que tengan lengua cooficial. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, de la Generalitat, ds i Ense- La Ley 4/1983, de 23 de noviembre, de la Generalitat, de Uso ynyament del Valenci, en els articles 18 i 19, disposa que sha dincor- Enseanza del Valenciano, en los artculos 18 y 19, dispone que seporar a les matries prescrites per a leducaci secundria pel Reialincorporar a las materias prescritas para la educacin secundaria porDecret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ense- el Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se estable-nyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, cen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secun-lensenyana del valenci, perqu en acabar letapa lalumnat estiga daria Obligatoria, la enseanza del valenciano, para que al terminarcapacitat per a utilitzar oralment i per escrit el valenci en igualtat ambdicha etapa el alumnado est capacitado para utilizar oralmente y porel castell. escrito el valenciano en igualdad con el castellano. Una vegada fixats els aspectes bsics del currculum que consti- Una vez fijados los aspectos bsicos del currculo que constituyentuxen les ensenyances mnimes, amb la finalitat dassegurar una for-las enseanzas mnimas, con el fin de asegurar una formacin comnmaci comuna i garantir la validesa dels ttols corresponents pel Reialy garantizar la validez de los ttulos correspondientes, por el RealDecret 1631/2006, de 29 de desembre, cal establir el currculum de Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, procede establecer el currcu-leducaci secundria obligatria per a lmbit de la Comunitat Valen- lo de la educacin secundaria obligatoria para el mbito de la Comuni-ciana. tat Valenciana. En desplegament deste mandat, el present decret inclou els objec- En desarrollo de este mandato, el presente Decreto incluye lostius, els continguts i criteris davaluaci corresponents a cada una deobjetivos, contenidos y criterios de evaluacin correspondientes a cadales matries que integren leducaci secundria obligatria, aix comuna de las materias que integran la educacin secundaria obligatoria,fa referncia a les competncies bsiques o als aprenentatges que es as como hace referencia a las competencias bsicas o aprendizajesconsideren imprescindibles, que figuren en lannex I del Reial Decretque se consideran imprescindibles, que figuran en el anexo I del Real1631/2006, de 29 de desembre, que lalumnat ha daconseguir en fina- Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, que el alumnado debe alcan-litzar esta etapa. zar al finalizar dicha etapa. Per a aix, sha tingut en compte, en primer lloc, el doble carc- Para ello, se ha tenido en cuenta, en primer lugar, el doble carcterter desta etapa, que amb leducaci primria constitux lensenyanade esta etapa, que con la educacin primaria constituye la enseanzabsica, obligatria i gratuta. Orientada, duna banda, a proporcionar bsica, obligatoria y gratuita. Orientada, por una parte, a proporcio-a lalumnat el bagatge necessari per a la incorporaci al mn laboralnar al alumnado el bagaje necesario para la incorporacin al mundoi, duna altra, a preparar amb garanties daprofitament i superacilaboral y, por otra parte, a preparar con garantas de aprovechamientolalumnat que continue estudis, cosa que exigix una combinaci dey superacin al alumnado que vaya a continuar sus estudios, lo querigor cientfic i flexibilitat suficient per a fer front a ambds reptes. En exige una combinacin de rigor cientfico y flexibilidad suficiente parasegon lloc, sha tingut en compte levoluci i els grans canvis que es hacer frente a ambos retos. En segundo lugar, se ha tenido en cuenta ladonen a estes edats, que augmenten la complexitat intrnseca de leta- evolucin y los grandes cambios que se producen a estas edades, quepa i obliguen a conciliar la formaci comuna amb latenci a la diver- aumentan la complejidad intrnseca de la etapa y obligan a conciliarsitat i la necessitat doferir varietat dopcions a uns jvens als quals la formacin comn con la atencin a la diversidad y la necesidad decal iniciar en la llibertat, en la responsabilitat i en el comproms amb ofrecer variedad de opciones a unos jvenes a los que hay que iniciarles decisions preses, com a objectius essencials de tot procs educatiuen la libertad, en la responsabilidad y en el compromiso con las deci-i com a preparaci per a lexercici dels seus drets i obligacions en lasiones tomadas, como objetivos esenciales de todo proceso educativovida com a ciutadanes i ciutadans. y como preparacin para el ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.Aix, amb la finalitat daconseguir eixa cultura general que ve As pues, con la finalidad de alcanzar esa cultura general quedeterminada pel doble carcter a qu acabem de referir-nos, de maneraviene determinada por el doble carcter a que acabamos de referirnos,que tot lalumnat accedisca als coneixements imprescindibles per a lade modo que todo el alumnado acceda a los conocimientos imprescin-

2. Num. 5562 / 24.07.2007 30403seua incorporaci a la societat o per a continuar, intensificar i especi- dibles para su incorporacin a la sociedad o para continuar, intensi-alitzar els seus estudis, leducaci secundria obligatria ha dimpli- ficar y especializar sus estudios, la educacin secundaria obligatoriacar una progressi respecte a letapa anterior, completar els territorisdebe suponer una progresin con respecto a la etapa anterior, comple-conceptuals delimitats en leducaci primria i advertir, a travs de tar los territorios conceptuales delimitados en la educacin primariala reflexi sobre les informacions rebudes, les lnies mestres i verte- y advertir, a travs de la reflexin sobre las informaciones recibidas,bradores de cada matria. Ha de garantir-se que lalumnat domine no las lneas maestras y vertebradoras de cada materia. Debe garantizar-sols les destreses fonamentals del clcul matemtic, els fonaments delse que el alumnado domine no slo las destrezas fundamentales deldesenrotllament tecnolgic o les llenges, sin que tamb obtinga unclculo matemtico, los fundamentos del desarrollo tecnolgico o lasconeixement suficient sobre qu sn les Cincies, les Matemtiques, lalenguas, sino que haya obtenido un conocimiento suficiente sobre quMsica, la Literatura, la Histria, la Geografia, etc., les seues refern-son las Ciencias, las Matemticas, la Msica, la Literatura, la Historia,cies essencials, particularment aplicades a la Comunitat Valenciana, ala Geografa, etctera, sus referencias esenciales, particularmente apli-Espanya, a Europa i al mn. Una formaci terica que puga anar incre- cadas a la Comunitat Valenciana, a Espaa, a Europa y al mundo. Unamentant al llarg de la vida, guiada per la curiositat intellectual com a formacin terica que pueda ir incrementando a lo largo de la vida,estmul per a laprenentatge permanent. Laccs de lalumnat a bons guiada por la curiosidad intelectual como estmulo para el aprendizajenivells de coneixement en les diferents disciplines permetr construirpermanente. El acceso del alumnado a buenos niveles de conocimientouna actitud intelligent i crtica davant dels reptes del futur.en las diferentes disciplinas permitir construir una actitud inteligentey crtica ante los retos del futuro.La consecuci destos objectius no pot fer-se sense considerar les La consecucin de estos objetivos no puede hacerse sin conside-diferents actituds i necessitats dels jvens a eixes edats, aix com la rar las diferentes actitudes y necesidades de los jvenes a esas edades,seua varietat dinteressos a lhora de triar el futur. Per tant, la inter-as como su variedad de intereses a la hora de escoger el futuro. Porvenci educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de tanto, la intervencin educativa ha de contemplar como principio lalalumnat, i garantir-ne el desenrotllament personal de tot lalumnat, al diversidad del alumnado, garantizando el desarrollo personal de todotemps que una atenci individualitzada en funci de les necessitats deel alumnado, as como una atencin individualizada en funcin de lascada alumna i alumne. Per aix, des de linici de letapa, la conselleria necesidades de cada alumna y alumno. De ah que desde el inicio de lacompetent en matria deducaci ha desforar-se per posar a disposi- etapa, la conselleria competente en materia de educacin ha de esfor-ci de lalumnat tots els recursos possibles per a inculcar el sentit de la zarse por poner a disposicin del alumnado todos los recursos posiblesresponsabilitat sobre el seu rendiment i comprometrel en les decisions para inculcar el sentido de la responsabilidad sobre su rendimiento ysobre el seu recorregut com a estudiants, tant en forma dincorporacicomprometerlo en las decisiones sobre su recorrido como estudian-a grups de refor i suport com en lexistncia de vies diferenciades, detes, tanto en forma de incorporacin a grupos de refuerzo y apoyo,manera que les ensenyances comunes inicials desemboquen, a mesura como en la existencia de vas diferenciadas, de modo que las ensean-que savana en letapa, en una trajectria personalitzada i lliurement zas comunes iniciales desemboquen, conforme se avanza en la etapa,assumida, potenciada a travs de processos orientadors basats en lesen una trayectoria personalizada y libremente asumida, potenciadareflexions prvies dels equips docents. mediante procesos orientadores basados en las reflexiones previas delos equipos docentes. Per a este fi servixen la diversitat de programes i opcions que laA este fin, sirven la diversidad de programas y opciones que la LeyLlei Orgnica dEducaci ha disposat, com els programes de diver- Orgnica de Educacin ha dispuesto, como los programas de diversi-sificaci curricular, que impliquen una adaptaci a grups reduts delsficacin curricular, que implican una adaptacin a pequeos grupos decontinguts de les matries fonamentals, perqu lalumnat que ha pre-los contenidos de las materias fundamentales, para que el alumnadosentat algun tipus de dificultats daprenentatge al llarg de la seua vida que haya presentado dificultades de aprendizaje a lo largo de su vidadestudiant puga aconseguir les competncies bsiques; els programesde estudiante pueda alcanzar las competencias bsicas; los programasde qualificaci professional inicial, que obrin una possibilitat de pre-de cualificacin profesional inicial, que abren una posibilidad de pre-paraci per al mn laboral, permeten aconseguir la titulaci i continuarparacin para el mundo laboral, permiten alcanzar la titulacin y con-posteriorment cap a la formaci professional, de manera que proporci- tinuar posteriormente hacia la formacin profesional, proporcionandoona noves oportunitats a lalumnat; els programes especfics destinatsas nuevas oportunidades al alumnado; los programas especficos des-a lalumnat amb greus insuficincies de partida o en el moment de latinados al alumnado con graves carencias de partida o en el momen-seua incorporaci al sistema educatiu espanyol; lagrupaci de mat-to de su incorporacin al sistema educativo espaol; la agrupacin deries en quart curs, dirigida a facilitar una primera elecci dopcionsmaterias en cuarto curso, dirigida a facilitar una primera eleccin deo ditineraris i la posterior continuaci destudis. En tots els casos, esopciones o de itinerarios y la posterior continuacin de estudios. Entracta de camins diferenciats per a obtindre objectius bsics i igualstodos los casos, se trata de caminos diferenciados para obtener objeti-per a tots, que permeten igualment lobtenci del corresponent ttol, vos bsicos e iguales para todos, que permitan por igual la obtencinaix com ladquisici dactituds i valors com lestimaci del treball del correspondiente ttulo, as como la adquisicin de actitudes y valo-com a valor per al progrs en la vida; el respecte als altres; lestima res, como: la estimacin del trabajo como valor para el progreso en laper la cultura i la creativitat, o el domini dels coneixements impres-vida; el respeto a los dems; el aprecio por la cultura y la creatividad,cindibles per a lexercici de la ciutadania i per a lelecci amb plena o el dominio de los conocimientos imprescindibles para el ejercicio dellibertat del seu futur.la ciudadana y para la eleccin con plena libertad de su futuro. Lensenyana de les llenges estrangeres ha sigut tamb especial- La enseanza de las lenguas extranjeras ha sido tambin especial-ment considerada, tant per la ciutadania comuna, la construcci de la mente considerada, tanto por la ciudadana comn, cuya construccinqual s un objectiu prioritari de la Uni Europea, com per larribada es un objetivo prioritario de la Unin Europea, como por la llegadade poblaci immigrant amb altres llenges i costums. La intercomuni-de poblacin inmigrante con otras lenguas y costumbres. La interco-caci i lactitud dobertura a realitats diferents que implica el coneixe-municacin y la actitud de apertura a realidades diferentes que suponement de llenges estrangeres actua com un incentiu per a aprendre-les el conocimiento de lenguas extranjeras, acta como un incentivo parai per a facilitar la incorporaci de lalumnat nouvingut; aix mateix,su aprendizaje y para facilitar la incorporacin del alumnado recinincidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat dacolli- llegado; asimismo, incide en que los nuevos ciudadanos sientan en lada inters i respecte per les caracterstiques daltres nacions i llenges. comunidad de acogida inters y respeto por las caractersticas de otrasI alhora, eixe sentiment destima, juntament amb laccs al valenci inaciones y lenguas. Y a su vez, ese sentimiento de aprecio, junto alal castell, que la conselleria competent en matria deducaci ha de acceso al valenciano y al castellano, que la conselleria competente enposar a la seua disposici, resultar denorme valor per a impulsar lamateria de educacin debe poner a su disposicin, resultar de enor-integraci dels que sincorporen a la Comunitat Valenciana, a Espa- me valor para impulsar la integracin de los que se incorporan a lanya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de laComunitat Valenciana, a Espaa y a Europa, desde el respeto a nuestrodemocrcia i la llibertat.marco legal y a los valores de la democracia y la libertad. 3. Num. 5562 / 24.07.2007 30404 A ms, a la Comunitat Valenciana, laprenentatge escolar de les Adems, en la Comunitat Valenciana, el aprendizaje escolar de lasdos llenges cooficials dins del currculum ha de convertir-se en dos lenguas cooficiales dentro del currculo ha de convertirse en unun instrument daprenentatge en el marc del programa o programesinstrumento de aprendizaje en el marco del programa o programas dededucaci plurilinge que apliquen els centres, danlisi i busca de laeducacin plurilinge que apliquen los centros, de anlisis y bsquedarealitat, dadquisici duna conscincia didentitat, de pertinena a una de la realidad, de adquisicin de una conciencia de identidad, de perte-cultura i dassumpci de normes i valors compartits.nencia a una cultura y de asuncin de normas y valores compartidos. Este decret establix el currculum de leducaci secundria obli- Este decreto estable el currculo de la educacin secundaria obli-gatria a la Comunitat Valenciana, aix com els criteris davaluaci, gatoria en la Comunitat Valenciana, as como los criterios de evalua-promoci i titulaci i la realitzaci de les proves extraordinries decin, promocin y titulacin y la realizacin de las pruebas extraordi-setembre, amb la flexibilitat necessria perqu els centres docents, en narias de septiembre, con la flexibilidad necesaria para que los centrosls de la seua autonomia, puguen concretar el currculum en el seu docentes, en uso de su autonoma, puedan concretar el currculo en suprojecte educatiu, adaptant-lo a les caracterstiques del seu alumnat i a proyecto educativo, adaptndolo a las caractersticas de su alumnado ylentorn socioeconmic i cultural.al entorno socioeconmico y cultural. Aix mateix, cont elements suficients per a permetre una acci Asimismo, contiene elementos suficientes para permitir una accincoherent i progressiva, de manera que els equips docents puguen adop- coherente y progresiva, de forma que los equipos docentes puedantar les decisions relatives a la seqenciaci i estructuraci en unitatsadoptar las decisiones relativas a la secuenciacin y estructuracin endidctiques que es reflectiran en les programacions docents.unidades didcticas que quedarn reflejadas en las programacionesdocentes.El present decret autoritza la conselleria competent en matriaEl presente Decreto autoriza a la conselleria competente en materiadeducaci per a la realitzaci davaluacions externes que garantisquen de educacin para la realizacin de evaluaciones externas que garanti-lobjectivitat dels resultats, orienten sobre les necessitats del sistema i cen la objetividad de los resultados, orienten sobre las necesidades deles constitusquen, desta manera, en ferramenta indispensable per a lasistema y se constituyan, de esta manera, en herramienta indispensablemillora de la qualitat de les nostres ensenyances.para la mejora de la calidad de nuestras enseanzas.Per tot aix, amb linforme previ del Consell Escolar Valenci, aPor todo ello, previo informe del Consejo Escolar Valenciano, aproposta del conseller dEducaci, conforme amb el Consell Jurdicpropuesta del conseller de Educacin, conforme con el Consell JurdicConsultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci prvia delConsultiu de la Comunitat Valenciana y previa deliberacin del Con-Consell, en la reuni del dia 20 de juliol de 2007, sell, en la reunin del da 20 de julio de 2007, DECRETEDECRETOArticle 1. Objecte i mbit daplicaciArtculo 1. Objeto y mbito de aplicacin1. El present decret constitux el desplegament per a leducaci 1. El presente Decreto constituye el desarrollo para la educacinsecundria obligatria del que disposa el ttol I, captol III, de la Lleisecundaria obligatoria de lo dispuesto en el ttulo I, captulo III, deOrgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com larticle 6 del la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como en elReial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen lesartculo 6 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el queensenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obliga- se establecen las enseanzas mnimas correspondientes a la Educacintria.Secundaria Obligatoria.2. A lefecte del que disposa este decret, sentn per currculum de 2. A los efectos de lo dispuesto en este decreto se entiende porleducaci secundria obligatria el conjunt dobjectius, competnciescurrculo de la educacin secundaria obligatoria el conjunto de obje-bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci destativos, competencias bsicas, contenidos, mtodos pedaggicos y crite-etapa educativa.rios de evaluacin de esta etapa educativa.3. Este decret sha daplicar en els centres docents pblics i en els3. Este decreto ser de aplicacin en los centros docentes pblicoscentres privats de la Comunitat Valenciana que, degudament autorit- y en los centros privados de la Comunitat Valenciana que, debidamen-zats, impartisquen ensenyances deducaci secundria obligatria. te autorizados, impartan enseanzas de educacin secundaria obliga-toria.Article 2. Principis generals Artculo 2. Principios generales1. Letapa de leducaci secundria obligatria forma part de len- 1. La etapa de la educacin secundaria obligatoria forma parte de lasenyana bsica. Per tant, dacord amb el que establix larticle 27.4 deenseanza bsica. Por tanto, de acuerdo con lo que establece el artculola Constituci Espanyola, t carcter obligatori i gratut. 27.4 de la Constitucin Espaola, tiene carcter obligatorio y gratuito.2. Leducaci secundria obligatria comprn quatre cursos aca- 2. La educacin secundaria obligatoria comprende cuatro cursosdmics que shan de seguir, ordinriament, entre els 12 i els 16 anys acadmicos que se seguirn ordinariamente, entre los 12 y los 16 aosdedat. de edad.3. Lalumnat podr accedir al primer curs lany natural en qu3. El alumnado podr acceder al primer curso en el ao natural encomplisca 12 anys.el que cumpla 12 aos.4. Amb carcter general, lalumnat t dret a estar escolaritzat en4. Con carcter general, el alumnado tendr derecho a permanecerrgim ordinari fins als 18 anys, complits lany en qu finalitze el curs. escolarizado en rgimen ordinario hasta los 18 aos de edad, cumpli-dos en el ao en que finalice el curso.5. Leducaci secundria obligatria sorganitza en matries dife-5. La educacin secundaria obligatoria se organiza en materiasrenciades, tenint en compte tant la finalitat duna educaci comuna diferenciadas, teniendo en cuenta tanto la finalidad de una educacincom la necessria atenci a la diversitat de lalumnat. Per a aix, lacomn como la necesaria atencin a la diversidad del alumnado. Paraconselleria competent en matria deducaci, dacord amb el que dis-ello, la conselleria competente en materia de educacin, de acuerdoposa larticle 12 del Real Decret 1631/2006, de 29 de desembre, regu- con lo dispuesto en el artculo 12 del Real Decreto 1631/2006, de 29lar les mesures organitzatives i curriculars datenci a la diversitat de diciembre, regular las medidas organizativas y curriculares deque els centres adoptaran dacord amb el seu projecte educatiu. atencin a la diversidad que los centros adoptarn de acuerdo con suproyecto educativo.6. En esta etapa, sha de prestar especial atenci a la tutoria perso-6. En esta etapa, se prestar especial atencin a la tutora personalnal de lalumnat, aix com a la seua orientaci educativa, psicopedag- del alumnado, as como a su orientacin educativa, psicopedaggica ygica i professional.profesional. 4. Num. 5562 / 24.07.200730405 7. Els centres docents han de desplegar i completar, si s el cas, el7. Los centros docentes desarrollarn y completarn, en su caso, elcurrculum de leducaci secundria obligatria establit en el present currculo de la educacin secundaria obligatoria establecido en el pre-decret i en les normes que el despleguen. El resultat desta concreci sente Decreto y en las normas que lo desarrollen. El resultado de estaformar part del projecte educatiu del centre. concrecin formar parte del proyecto educativo del centro. 8. La conselleria competent en matria deducaci afavorir lela- 8. La conselleria competente en materia de educacin favorecerboraci de projectes dinnovaci, aix com de models de programacila elaboracin de proyectos de innovacin, as como de modelos dedocent i de materials didctics que faciliten al professorat el desenrot-programacin docente y de materiales didcticos que faciliten al pro-llament del currculum.fesorado el desarrollo del currculo. 9. La conselleria competent en matria deducaci establir lho-9. La conselleria competente en materia de educacin establece-rari setmanal per a cada una de les matries de leducaci secund-r el horario semanal para cada una de las materias de la educacinria obligatria, respectant lhorari que figura en lannex III del Reial secundaria obligatoria, respetando el horario que figura en el anexoDecret 1631/2006, de 29 de desembre. Este horari ha de garantir el III del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. Dicho horariodret de tot lalumnat a rebre lensenyana del valenci i en valenci, garantizar el derecho de todo el alumnado a recibir la enseanza deltal com disposa larticle 6.2 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat valenciano y en valenciano, tal como dispone el artculo 6.2 del Esta-Valenciana.tut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 10. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci han destar10. Las tecnologas de la informacin y la comunicacin estarnintegrades en el currculum, dacord amb el que disposa larticle 19.2 integradas en el currculo, de acuerdo con lo que dispone el artculode lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana. 19.2 del Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana.Article 3. Finalitat Artculo 3. FinalidadDacord amb el que establix larticle 2 del Reial Decret 1631/2006, De acuerdo con lo que establece el artculo 2 del Real Decretode 29 de desembre, la finalitat de leducaci secundria obligatria 1631/2006, de 29 de diciembre, la finalidad de la educacin secunda-consistix a aconseguir que lalumnat adquirisca els elements bsicsria obligatoria consiste en lograr que el alumnado adquiera los elemen-de la cultura, especialment, en els seus aspectes humanstic, artstic,tos bsicos de la cultura, especialmente, en sus aspectos humanstico,cientfic i tecnolgic; que desenrotlle i consolide hbits destudi i de artstico, cientfico y tecnolgico; que desarrolle y consolide hbitostreball; preparar lalumnat per a la incorporaci als estudis posteriors de estudio y de trabajo; preparar al alumnado para su incorporacini per a la inserci laboral, i formar-lo per a lexercici dels seus drets ia estudios posteriores y para su insercin laboral, y formarlo para eldeures en la vida com a ciutadanes i ciutadans.ejercicio de sus derechos y obligaciones en la vida como ciudadanas y ciudadanos.Article 4. Objectius de letapaArtculo 4. Objetivos de la etapa Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllarLa educacin secundaria obligatoria contribuir a desarrollar enen les i els alumnes les capacitats que els permeten:las alumnas y los alumnos las capacidades que les permitan: a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els a) Conocer, asumir responsablemente sus deberes y ejercer susseus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la coopera- derechos en el respeto a los dems, practicar la tolerancia, la coopera-ci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg,cin y la solidaridad entre las personas y grupos, ejercitarse en el di-refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plu- logo, afianzando los derechos humanos como valores comunes de unaral, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania sociedad plural, abierta y democrtica, y prepararse para el ejerciciodemocrtica. de la ciudadana democrtica. b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi ib) Adquirir, desarrollar y consolidar hbitos de disciplina, estudiotreball individual i en equip com a condici necessria per a una rea- y trabajo individual y en equipo como condicin necesaria para unalitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desen- realizacin eficaz de los procesos del aprendizaje y como medio derotllament personal. desarrollo personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits c) Fomentar actitudes que favorezcan la convivencia en los mbi-escolar, familiar i social.tos escolar, familiar y social. d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Cons- d) Valorar y respetar, como un principio esencial de nuestra Cons-tituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, ambtitucin, la igualdad de derechos y oportunidades de todas las perso-independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol dis-nas, con independencia de su sexo, y rechazar los estereotipos y cual-criminaci.quier discriminacin. e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de lae) Fortalecer sus capacidades afectivas en todos los mbitos de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la personalidad y en sus relaciones con los dems, as como rechazar laviolncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iviolencia, los prejuicios de cualquier tipo, los comportamientos sexis-resoldre pacficament els conflictes.tas y resolver pacficamente los conflictos. f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts din-f) Desarrollar destrezas bsicas en la utilizacin de las fuentes deformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquiririnformacin para, con sentido crtico, adquirir nuevos conocimientos.una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment lesAdquirir una preparacin bsica en el campo de las tecnologas, espe-de la informaci i la comunicaci. cialmente las de la informacin y la comunicacin. g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que g) Concebir el conocimiento cientfico como un saber integradosestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els que se estructura en distintas disciplinas, as como conocer y aplicarmtodes per a identificar els problemes en els diversos camps dellos mtodos para identificar los problemas en los diversos campos delconeixement i de lexperincia.conocimiento y de la experiencia. h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix,h) Desarrollar el espritu emprendedor y la confianza en s mismo,la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per la participacin, el sentido crtico, la iniciativa personal y la capacidada aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon- para aprender a aprender, planificar, tomar decisiones y asumir respon-sabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les difi-sabilidades, as como valorar el esfuerzo con la finalidad de superarcultats. las dificultades. i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges com-i) Comprender y expresar con correccin textos y mensajes com-plexos, oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les pos- plejos, oralmente y por escrito, en valenciano y en castellano. Valorarsibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comu- las posibilidades comunicativas del valenciano como lengua propia de 5. Num. 5562 / 24.07.2007 30406nitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, la Comunitat Valenciana y como parte fundamental de su patrimonioaix com les possibilitats comunicatives del castell com a llenguacultural, as como las posibilidades comunicativas del castellano comocomuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacio-lengua comn de todas las espaolas y los espaoles y de idioma inter-nal. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la nacional. Iniciarse, asimismo, en el conocimiento, la lectura y el estu-literatura dambds llenges.dio de la literatura de ambas lenguas. j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres dej) Comprender y expresarse en una o ms lenguas extranjeras demanera apropiada.manera apropiada. k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i k) Conocer los aspectos fundamentales de la cultura, la geografa yla histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respec- la historia de la Comunitat Valenciana, de Espaa y del mundo; respe-tar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat detar el patrimonio artstico, cultural y lingstico; conocer la diversidadcultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllarde culturas y sociedades a fin de poder valorarlas crticamente y desa-actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres. rrollar actitudes de respeto por la cultura propia y por la de los dems. l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar lesl) Conocer y aceptar el funcionamiento del cuerpo humano y res-diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut petar las diferencias. Conocer y apreciar los efectos beneficiosos paradels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada ali- la salud de los hbitos de higiene, as como del ejercicio fsico y de lamentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per aadecuada alimentacin, incorporando la prctica del deporte y la edu-afavorir el desenrotllament personal i social. cacin fsica para favorecer el desarrollo personal y social. m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament m) Analizar los mecanismos y valores que rigen el funcionamientode les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de de las sociedades, en especial los relativos a los derechos, deberes yles ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals res-libertades de las ciudadanas y los ciudadanos, y adoptar juicios y acti-pecte a estos. tudes personales respecto a ellos. n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el n. Valorar crticamente los hbitos sociales relacionados conconsum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i con- la salud, el consumo responsable, el cuidado de los seres vivos y eltribuir-ne aix a la conservaci i millora.medio ambiente, contribuyendo a su conservacin y mejora. o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llen-o) Valorar y participar en la creacin artstica y comprender el len-guatge de les distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversosguaje de las distintas manifestaciones artsticas, utilizando diversosmitjans dexpressi i representaci. medios de expresin y representacin. p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunica-p) Analizar y valorar, de forma crtica, los medios de comunica-ci escrita i audiovisual. cin escrita y audiovisual.Article 5. Competncies bsiques Artculo 5. Competencias bsicas 1. Les competncies bsiques, com a elements integrants del curr-1. Las competencias bsicas, como elementos integrantes delculum, sn les fixades en lannex I del Reial Decret 1631/2006, de 29currculo, son las fijadas en el anexo I del Real Decreto 1631/2006, dede desembre. En les distintes matries de letapa es presta una atenci29 de diciembre. En las distintas materias de la etapa, se prestar unaespecial al desenrotllament destes competncies, iniciat en leduca-atencin especial al desarrollo de dichas competencias, iniciado en laci primria, que lalumnat haur dhaver adquirit en finalitzar lense- educacin primaria, que el alumnado deber haber adquirido al finali-nyana bsica. zar la enseanza bsica. 2. La lectura constitux un factor primordial per al desenrotlla- 2. La lectura constituye un factor primordial para el desarrollo dement de les competncies bsiques. Els centres hauran de garantir en las competencias bsicas. Los centros debern garantizar en la prcticala prctica docent de totes les matries un temps dedicat a la lectura endocente de todas las materias un tiempo dedicado a la lectura en todostots els cursos de letapa.los cursos de la etapa.Article 6. Organitzaci dels tres primers cursos Artculo 6. Organizacin de los tres primeros cursos1. Las matries dels tres primers cursos de leducaci secundria1. Las materias de los tres primeros cursos de la educacin secun-obligatria sn les segents:daria obligatoria sn las siguientes: Cincies de la naturalesa Ciencias de la naturaleza Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia Educaci fsica Educacin fsica Educaci per a la ciutadania i els drets humans Educacin para la ciudadana y los derechos humanos Educaci plstica i visual Educacin plstica y visual Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura Llengua estrangera Lengua extranjera Matemtiques Matemticas Msica Msica Tecnologies Tecnologas2. Dacord amb el que disposa en larticle 24.6 de la Llei Org- 2. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 24.6 de la Ley Org-nica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci i larticle 4.5 del Reial Decret nica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y en el artculo 4.5 del Real1631/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen les ensenyancesDecreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen lasmnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria, en cada enseanzas mnimas correspondientes a la Educacin Secundariaun dels cursos primer i segon lalumnat ha de cursar un mxim de dos Obligatoria, en cada uno de los cursos primero y segundo el alumnadomatries ms que en lltim cicle de leducaci primria.cursar un mximo de dos materias ms que en el ltimo ciclo de la educacin primaria.3. En cada un dels tres primers cursos de letapa, tot lalumnat ha3. En cada uno de los tres primeros cursos de la etapa, todo elde cursar les matries segents: alumnado cursar las siguientes materias: Cincies de la naturalesa Ciencias de la naturaleza Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia Educaci fsica Educacin fsica Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura 6. Num. 5562 / 24.07.200730407 Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura Llengua estrangera Lengua extranjera Matemtiques Matemticas4. A ms de les matries indicades en lapartat anterior, tot lalum-4. Adems de las materias indicadas en el apartado anterior, todonat ha de cursar: Educaci plstica i visual, en els cursos primer i el alumnado cursar: Educacin plstica y visual, en los cursos prime-tercer; Msica, en segon i tercer; Tecnologies, en primer i tercer; en ro y tercero; Msica, en segundo y tercero; Tecnologas, en primerosegon, Educaci per a la ciutadania i els drets humans, en la qual esy tercero; en segundo, Educacin para la ciudadana y los derechosprestar especial atenci a la igualtat entre dones i hmens.humanos, en la que se prestar especial atencin a la igualdad entre mujeres y hombres.5. En el curs tercer, les ensenyances de la matria Cincies de la 5. En el curso tercero, las enseanzas de la materia Ciencias denaturalesa sorganitzaran en dos matries (Biologia i Geologia, i Fsica la naturaleza se organizarn en dos materias (Biologa y Geologa yi Qumica), i mantindran el seu carcter unitari a lefecte de promoci. Fsica y Qumica), manteniendo su carcter unitario a los efectos de promocin.6. La conselleria competent en matria deducaci ordenar lofer- 6. La conselleria competente en materia de educacin ordenar lata de les matries optatives al llarg dels tres primers cursos de leta- oferta de las materias optativas a lo largo de los tres primeros cursospa, nestablir el currculum i les condicions per a la ser elegides per de la etapa, establecer su currculo y las condiciones para su eleccinlalumnat. En tot cas, esta oferta haur dincloure una segona Llengua por parte del alumnado. En todo caso, dicha oferta deber incluir unaestrangera, Cultura clssica i Informtica.segunda Lengua extranjera, Cultura clsica e Informtica.7. Lensenyana de la religi sha dimpartir en cada un dels tres 7. La enseanza de la religin se impartir en cada uno de los tresprimers cursos de letapa i sha dajustar al que establix la disposici primeros cursos de la etapa y se ajustar a lo establecido en la disposi-addicional segona del present decret.cin adicional segunda del presente Decreto.8. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la8. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci ila comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-de la informaci shan de treballar en totes les matries. cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.9. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha9. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sede potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducacipotenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci de cin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-conflictes.cin de conflictos.Article 7. Organitzaci del quart curs Artculo 7. Organizacin del cuarto curso1. Dacord amb el que establix larticle 25 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 25 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, en el quart curs tot lalumnat ha de 1631/2006, de 29 de diciembre, en el curso cuarto todo el alumnadocursar les matries de:cursar las materias de: Cincies socials, Geografia i Histria Ciencias sociales, Geografa e Historia Educaci eticocvica Educacin tico-cvica Educaci fsica Educacin fsica Castell: llengua i literatura Castellano: lengua y literatura Valenci: llengua i literatura Valenciano: lengua y literatura Matemtiques Matemticas Primera llengua estrangera Primera lengua extranjera2. En les condicions que establisca la conselleria competent en2. En las condiciones que establezca la conselleria competente enmatria deducaci, la matria de Matemtiques de quart curs sorga- materia de educacin, la materia de Matemticas de cuarto curso senitzar en dos opcions, de les quals lalumnat nhaur de cursar una.organizar en dos opciones, de las que el alumnado cursar una. LaLopci A t carcter terminal i lopci B, carcter propedutic. Elsopcin A tendr carcter terminal y la opcin B carcter propedutico.currculums respectius sinclouen en lannex deste decret.Los respectivos currculos se incluyen en el anexo de este decreto.3. A ms de les matries indicades en lapartat primer, en el quart3. Adems de las materias indicadas en el apartado primero, encurs tot lalumnat ha de cursar tres matries entre les segents:el cuarto curso todo el alumnado cursar tres materias de entre las siguientes: Biologia i Geologia Biologa y Geologa Educaci plstica i visual Educacin plstica y visual Fsica i Qumica Fsica y Qumica Informtica Informtica Llat Latn Msica Msica Segona llengua estrangera Segunda lengua extranjera Tecnologia Tecnologa4. Este quart curs t carcter orientador, tant per als estudis posto- 4. Este cuarto curso tendr carcter orientador, tanto para los estu-bligatoris com per a la incorporaci a la vida laboral. Per aix, els cen- dios postobligatorios como para la incorporacin a la vida laboral. Portres hauran doferir totes les matries a qu es referix lapartat anteri- ello, los centros debern ofrecer todas las materias a las que se refiereor, agrupades per opcions que configuren vies formatives coherents,el apartado anterior, agrupadas por opciones que configuren vas for-dacord amb els criteris pedaggics i organitzatius que establisca lamativas coherentes, de acuerdo con los criterios pedaggicos y orga-conselleria competent en matria deducaci. nizativos que establezca la conselleria competente en materia de edu- cacin.5. Esta mateixa conselleria ordenar loferta de matries optatives5. Esta misma conselleria ordenar la oferta de materias optativasde quart curs i lelecci destes per part de lalumnat. de cuarto curso y la eleccin de las mismas por parte del alumnado.6. Lensenyana de la religi en este curs sha dajustar al que esta- 6. La enseanza de la religin en este curso de la etapa se ajus-blix la disposici addicional segona del present decret. tar a lo establecido en la disposicin adicional segunda del presente Decreto. 7. Num. 5562 / 24.07.2007304087. La lectura i la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la 7. La lectura y la comprensin lectora, la expresin oral y escrita,comunicaci audiovisual, aix com les tecnologies de la comunicaci i la comunicacin audiovisual, as como las tecnologas de la comunica-de la informaci shan de treballar en totes les matries.cin y de la informacin, se trabajarn en todas las materias.8. Aix mateix, dacord amb el projecte educatiu del centre, sha 8. Asimismo, de acuerdo con el proyecto educativo del centro, sede potenciar leducaci en valors, amb especial referncia a leducaci potenciar la educacin en valores, con especial referencia a la educa-en la convivncia escolar, familiar i social, aix com a la resoluci decin en la convivencia escolar, familiar y social, as como a la resolu-conflictes. cin de conflictos.Article 8. Objectius, continguts i criteris davaluaci de les matries Artculo 8. Objetivos, contenidos y criterios de evaluacin de lasmateriasEl currculum de les matries de leducaci secundria obligatriaEl currculo de las materias de la educacin secundaria obligatoriaper als centres docents de la Comunitat Valenciana, del qual formen para los centros docentes de la Comunitat Valenciana, del que formanpart les ensenyances mnimes fixades en el Reial Decret 1631/2006,parte las enseanzas mnimas fijadas en el Real Decreto 1631/2006,de 29 de desembre, s el que figura en lannex del present decret, en de 29 de diciembre, es el que figura en el anexo del presente Decreto,el qual sestablixen els objectius, els continguts i els criteris davalua- en el que se establecen los objetivos, contenidos y criterios de evalua-ci de cada matria, aix com la seua contribuci a ladquisici de les cin de cada materia, as como su contribucin a la adquisicin de lascompetncies bsiques.competencias bsicas.Article 9. Avaluaci dels aprenentatges Artculo 9. Evaluacin de los aprendizajes 1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leduca-1. La evaluacin del proceso de aprendizaje del alumnado de laci secundria obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les educacin secundaria obligatoria ser continua y diferenciada segndistintes matries del currculum.las distintas materias del currculo. 2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els dife- 2. El profesorado evaluar a su alumnado teniendo en cuenta losrents elements del currculum.diferentes elementos del currculo. 3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamen- 3. Los criterios de evaluacin de las materias sern el referentetal per a valorar el grau dadquisici de les competncies bsiques i elfundamental para valorar el grado de adquisicin de las competenciasde consecuci dels objectius. bsicas y el de consecucin de los objetivos. 4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalum- 4. El equipo docente, constituido por el conjunto del profesoradonat coordinat per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuardel alumnado coordinados por la profesora tutora o el profesor tutor,de manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci de actuar de manera colegiada a lo largo del proceso de evaluacin y enles decisions que en resulten, en el marc del que establisca la conselle- la adopcin de las decisiones resultantes del mismo, en el marco de loria competent en matria deducaci.que establezca la conselleria competente en materia de educacin. 5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alum-5. En el proceso de evaluacin continua, cuando el progreso dena o alumne no siga ladequat, shan destablir mesures de refor edu-una alumna o alumno no sea el adecuado, se establecern medidas decatiu. Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tanrefuerzo educativo. Estas medidas se adoptarn en cualquier momentoprompte com es detecten les dificultats, i estaran dirigides a garantir del curso, tan pronto como se detecten las dificultades y estarn diri-ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el pro- gidas a garantizar la adquisicin de los aprendizajes imprescindiblescs educatiu. para continuar el proceso educativo. 6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat 6. El profesorado evaluar tanto los aprendizajes del alumnadocom els processos densenyana i la seua prpia prctica docent.como los procesos de enseanza y su propia prctica docente.Artcle 10. PromociArtculo 10. Promocin 1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les mat- 1. El alumnado promocionar de curso cuando haya superado losries cursades o tinga avaluaci negativa en dos matries com a mxim; objetivos de las materias cursadas o tenga evaluacin negativa en dosrepetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries. materias como mximo; repetir curso cuando tenga evaluacin nega-Excepcionalment, podr autoritzar-se que passe de curs lalumnattiva en tres o ms materias. Excepcionalmente, podr autorizarse laamb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent consi-promocin del alumnado con evaluacin negativa en tres materiasdere que la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xit cuando el equipo docente considere que la naturaleza de las mismasel curs segent, que t expectatives favorables de recuperaci i queno le impida seguir con xito el curso siguiente, que tiene expectativasesta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleriafavorables de recuperacin y que dicha promocin beneficiar su evo-competent en matria deducaci elaborar els documents correspo- lucin acadmica. La conselleria competente en materia de educacinnents, de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial Decret elaborar los documentos correspondientes, de acuerdo con lo estable-1631/2006, de 29 de desembre. cido en el artculo 16 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre. 2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de les2. Con el fin de facilitar al alumnado la recuperacin de las mate-matries amb avaluaci negativa, la conselleria competent en mat-rias con evaluacin negativa, la conselleria competente en materia deria deducaci regular les condicions perqu els centres organitzeneducacin regular las condiciones para que los centros organicen enen cada un dels cursos, al mes de setembre, les proves extraordinriescada uno de los cursos, en el mes de septiembre, las oportunas pruebasoportunes.extraordinarias. 3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matries3. Quienes promocionen sin haber superado todas las materias,han de seguir els programes de refor que establisca lequip docent,seguirn los programas de refuerzo que establezca el equipo docente,dacord amb el que determine la conselleria competent en matriade acuerdo con lo que determine la conselleria competente en materiadeducaci, i hauran de superar les avaluacions corresponents a estos de educacin y debern superar las evaluaciones correspondientes aprogrames de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte adichos programas de refuerzo. Esta circunstancia ser tenida en cuentalefecte de superar les matries pendents, aix com de passar de curs i,a los efectos de superacin de las materias pendientes, as como de lossi s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle segent. de promocin y, en su caso, obtencin de la titulacin prevista en elartculo siguiente.4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dos 4. El alumnado podr repetir el mismo curso una sola vez y dosvegades com a mxim dins de letapa. Quan esta segona repetici veces como mximo dentro de la etapa. Cuando esta segunda repeti-haja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmitcin deba producirse en el ltimo curso de la etapa, se prolongar un 8. Num. 5562 / 24.07.2007 30409dedat a qu es referix larticle 2 deste decret. Excepcionalment, es ao el lmite de edad al que se refiere el artculo 2.4 de este decreto.pot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en elsExcepcionalmente, se podr repetir una segunda vez en cuarto curso sicursos anteriors de letapa. no se ha repetido en los cursos anteriores de la etapa.5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les con-5. En todo caso, las repeticiones se planificarn de manera que lasdicions curriculars sadapten a les necessitats de lalumnat i que esti- condiciones curriculares se adapten a las necesidades del alumnado yguen orientades a la superaci de les dificultats detectades.estn orientadas a la superacin de las dificultades detectadas.Article 11. Ttol de Graduat en Educaci Secundria ObligatriaArtculo 11. Ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligato- ria1. Lalumnat que, en acabar leducaci secundria obligatria, haja 1. El alumnado que al terminar la educacin secundaria obligatoriaaconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa, obtin-haya alcanzado las competencias bsicas y los objetivos de la etapadr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.obtendr el ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.2. Este ttol permet accedir al batxillerat, a la formaci professio- 2. Este ttulo permitir acceder al bachillerato, a la formacin pro-nal de grau mitj, als cicles de grau mitj darts plstiques i disseny, a fesional de grado medio, a los ciclos de grado medio de artes plsti-les ensenyances esportives de grau mitj i al mn laboral. cas y diseo, a las enseanzas deportivas de grado medio y al mundo laboral. 3. Aquells que superen totes les matries de letapa obtindran este3. Quienes superen todas las materias de la etapa obtendrn dichottol. Aix mateix, podran obtindrel aquells que, desprs de la prova ttulo. Asimismo, podrn obtenerlo quienes, tras la prueba extraordi-extraordinria de setembre, hagen finalitzat el curs amb avaluaci naria de septiembre, hayan finalizado el curso con evaluacin negati-negativa en una o dos matries, i excepcionalment en tres, sempre queva en una o dos materias, y excepcionalmente en tres, siempre que ellequip docent, assessorat pel departament dorientaci o per qui rea- equipo docente asesorado por el departamento de orientacin o quienlitze les seues funcions, en el marc del que establisca la conselleria realice sus funciones, de acuerdo con lo que establezca la conselleriacompetent en matria deducaci, considere que la naturalesa i el pescompetente en materia de educacin, considere que la naturaleza y eldestes matries en el conjunt de letapa no els haja impedit aconseguir peso de las mismas en el conjunto de la etapa no les haya impedidoles competncies bsiques i els objectius de letapa. Sha de ponderar alcanzar las competencias bsicas y los objetivos de la etapa. Se pon-de manera especial el Valenci: llengua i literatura, el Castell: llengua derar de forma especial el Valenciano: lengua y literatura, el Caste-i literatura i les Matemtiques, matries instrumentals bsiques.llano: lengua y literatura y las Matemticas, materias instrumentales bsicas.4. Lalumnat que curse leducaci secundria obligatria i no nob- 4. El alumnado que curse la educacin secundaria obligatoria y notinga el ttol rebr un certificat descolaritat en qu consten els anys i obtenga el ttulo recibir un certificado de escolaridad en el que cons-matries cursats.ten los aos y materias cursadas.Article 12. Atenci a la diversitatArtculo 12. Atencin a la diversidad 1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latenci 1. Las diferentes actuaciones educativas debern contemplar laa la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenrotllament de totsatencin a la diversidad del alumnado, compatibilizando el desarrolloamb latenci personalitzada a les necessitats de cada un. de todos con la atencin personalizada de las necesidades de cada uno. 2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret 2. De acuerdo con lo que dispone el artculo 12 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiadeducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a aten-de educacin establecer las medidas curriculares y organizativas paradre tot lalumnat i, en particular, a qui presente dificultats especials atender a todo el alumnado y, en particular, al que manifieste dificulta-daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a qui des especiales de aprendizaje o de integracin en la actividad ordinariapresente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitatde los centros, al que presente necesidades educativas especiales, alintellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema alumnado de alta capacidad intelectual y al alumnado con incorpora-educatiu.cin tarda en nuestro sistema educativo.Article 13. Programes de diversificaci curricular Artculo 13. Programas de diversificacin curricular 1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret 1. De acuerdo con lo que establece el artculo 13 del Real Decreto1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en matria1631/2006, de 29 de diciembre, la conselleria competente en materiadeducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a qu de educacin incluir, entre las medidas de atencin a la diversidades referix larticle 12 deste decret, programes de diversificaci cur-a que se refiere el artculo 12 de este decreto, programas de diversi-ricular per tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluacificacin curricular para que el alumnado que lo requiera, tras la opor-oportuna, puga aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduat tuna evaluacin, pueda alcanzar los objetivos de la etapa y el ttuloen Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especfica de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria, con una metodolo-a travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i mat- ga especfica a travs de una organizacin de contenidos, actividadesries diferent a lestablida amb carcter general.prcticas y materias diferente a la establecida con carcter general. 2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer curs2. El alumnado podr participar en estos programas desde tercerdeducaci secundria obligatria. Tamb podr participar-hi lalum- curso de educacin secundaria obligatoria. Asimismo, podr participarnat que haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2 el alumnado que haya cursado segundo, en las condiciones estableci-del Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre. das en el artculo 13.2 del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem- bre.3. La conselleria competent en matria deducaci establir el cur- 3. La conselleria competente en materia de educacin establecerrculum destos programes, les condicions dincorporaci de lalum-el currculo de estos programas, las condiciones de incorporacin delnat, aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci ialumnado, as como los procedimientos y criterios de evaluacin, pro-obtenci del ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.mocin y obtencin del ttulo de Graduado en Educacin Secundaria Obligatoria.Article 14. Programes de qualificaci professional inicial Artculo 14. Programas de cualificacin profesional inicial1. La conselleria competent en matria deducaci organitzar1. La conselleria competente en materia de educacin organizar yi regular els programes de qualificaci professional inicial, dacord regular los programas de cualificacin profesional inicial, conforme a 9. Num. 5562 / 24.07.200730410amb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Org-lo establecido en los apartados 1 y 6 del artculo 30 de la Ley Orgnicanica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procediments2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, y establecer los procedimientosi criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de Graduat en Edu- y criterios de evaluacin, promocin y obtencin del ttulo de Gradua-caci Secundria Obligatria.do en Educacin Secundaria Obligatoria. 2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran de 2. Los programas de cualificacin profesional inicial debern res-respondre a un perfil professional expresat a travs de la competncia ponder a un perfil profesional expresado a travs de la competenciageneral, les competncies personals, socials i professionals, i la relaci general, las competencias personales, sociales y profesionales, y lade les qualificacions professionals i, si s el cas, les unitats de compe- relacin de cualificaciones profesionales y, en su caso, unidades detncia de Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professio- competencia de Nivel 1 del Catlogo Nacional de Cualificaciones Pro-nals incloses en el programa.fesionales incluidas en el programa.Article 15. Autonomia dels centres Artculo 15. Autonoma de los centros 1. Dacord amb el que disposa larticle 120 de la Llei Orgnica 1. De acuerdo con lo que dispone el artculo 120 de la Ley Orgni-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, la conselleria competent en mat-ca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, la conselleria competente enria deducaci facilitar lautonomia pedaggica i organitzativa delsmateria de educacin facilitar la autonoma pedaggica y organiza-centres, afavorir el treball en equip del professorat i la seua activitat tiva de los centros, favorecer el trabajo en equipo del profesorado yinvestigadora a partir de la prctica docent. Aix mateix, establir lasu actividad investigadora a partir de la prctica docente. Asimismo,normativa perqu els centres pblics puguen disposar dautonomia enestablecer la normativa para que los centros pblicos puedan dispo-la gesti econmica. A ms, vetlar perqu el professorat reba el trac-ner de autonoma en su gestin econmica. Adems, velar para que elte, la consideraci i el respecte que corresponen a la importncia socialprofesorado reciba el trato, la consideracin y el respeto acordes con lade la seua professi i la realitat de la seua tasca diria.importancia social de su profesin y la realidad de su tarea diaria. 2. Els centres docents han de desplegar i completar el currculum 2. Los centros docentes desarrollarn y completarn el currcu-establit en este decret, aix com les mesures datenci a la diversitatlo establecido en este decreto, as como las medidas de atencin a laestablides per la conselleria competent en matria deducaci, adap- diversidad establecidas por la conselleria competente en materia detant-les a les caracterstiques de lalumnat i a la realitat educativa, a fi educacin, adaptndolas a las caractersticas de su alumnado y a sudatendre tant lalumnat que t dificultats daprenentatge com el que t realidad educativa, con el fin de atender tanto al que tiene mayoresms capacitat o motivaci per a aprendre. Esta concreci sha dincor- de aprendizaje como al que tiene mayor capacidad o motivacin paraporar al projecte educatiu de centre.aprender. Dicha concrecin quedar incorporada en el proyecto educa- tivo de centro.3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les3. Con el objeto de respetar y potenciar la responsabilidad funda-famlies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament ambmental de las familias en esta etapa, los centros cooperarn estrecha-estes i han destablir mecanismes per a afavorir que participen en elmente con ellas y establecern mecanismos para favorecer su partici-procs educatiu de les filles i els fills, i refermar lautoritat del pro- pacin en el proceso educativo de sus hijas e hijos, apoyando la auto-fessorat en lexercici de la seua tasca docent i educadora. Aix mateix, ridad del profesorado en el ejercicio de su labor docente y educadora.han destablir mecanismes de cooperaci amb lalumnat per a facilitarAsimismo, establecern mecanismos de cooperacin con el alumnadoel seu progrs educatiu. para facilitar su progreso educativo.4. Per a afavorir el dret a lestudi de tot lalumnat, el claustre,4. Para favorecer el derecho al estudio de todo el alumnado, ellequip directiu i tots els membres de la comunitat educativa propici- claustro, el equipo directivo y todos los miembros de la comunidadaran un clima ordenat i cooperatiu, dacord amb el pla de convivnciaeducativa propiciarn un clima ordenado y cooperativo, de acuerdodel centre.con el plan de convivencia del centro.5. Els centres, en lexercici de la seua autonomia, podran adoptar 5. Los centros, en el ejercicio de su autonoma, podrn adop-experimentacions, plans de treball, formes dorganitzaci o ampliacitar experimentaciones, planes de trabajo, formas de organizacin ode lhorari escolar en els termes que establisca la conselleria compe- ampliacin del horario escolar en los trminos que establezca la con-tent en matria deducaci, sense que, en cap cas, shi imposen aporta-selleria competente en materia de educacin, sin que, en ningn caso,cions de les famlies ni exigncies per a esta conselleria.se impongan aportaciones de las familias ni exigencias para esta con- selleria.Article 16. Avaluaci de letapa Artculo 16. Evaluacin de la etapa1. Lavaluaci de diagnstic, regulada en larticle 29 de la Llei1. La evaluacin de diagnstico, regulada en el artculo 29 de laOrgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, que ha de realitzar tot Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, que realizar todolalumnat en finalitzar el segon curs de leducaci secundria obliga- el alumnado al finalizar el segundo curso de la educacin secundariatria sobre les competncies bsiques aconseguides, no tindr efectesobligatoria sobre las competencias bsicas alcanzadas, no tendr efec-acadmics, tindr carcter formatiu i orientador per als centres, i infor- tos acadmicos, tendr carcter formativo y orientador para los cen-matiu, per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa.tros e informativo para las familias y para el conjunto de la comunidad educativa. 2. Aix mateix, la conselleria competent en matria deducaci, 2. Asimismo, la conselleria competente en materia de educacin,dacord amb el seu propi pla davaluaci, podr realitzar avaluacionsconforme a su propio plan de evaluacin, podr realizar evaluacionesexternes a tot lalumnat en finalitzar qualsevol dels cursos de leduca- externas a todo el alumnado al finalizar cualquiera de los cursos de laci secundria obligatria.educacin secundaria obligatoria. 3. Els centres utilitzaran els resultats destes avaluacions per a, 3. Los centros utilizarn los resultados de estas evaluaciones para,entre altres fins, organitzar mesures i programes dirigits a millorarentre otros fines, organizar medidas y programas dirigidos a mejorar lalatenci de lalumnat i a garantir que aconseguisca les competnciesatencin del alumnado y a garantizar que alcance las correspondientesbsiques corresponents.competencias bsicas. 4. Les avaluacions de letapa permetran, junt amb lavaluaci dels4. Las evaluaciones de la etapa permitirn, junto con la evaluacinprocessos densenyana i la prctica docent, analitzar, valorar i reori- de los procesos de enseanza y la prctica docente, analizar, valorar yentar, si s procedent, les distintes actuacions educatives. reorientar, si procede, las distintas actuaciones educativas. 10. Num. 5562 / 24.07.200730411DISPOSICIONS ADDICIONALSDISPOSICIONES ADICIONALESPrimera. Ensenyances del sistema educatiu espanyol impartides enPrimera. Enseanzas del sistema educativo espaol impartidas en len-llenges estrangeresguas extranjeras1. La conselleria competent en matria deducaci podr autoritzar1. La conselleria competente en materia de educacin podr auto-la implantaci de programes deducaci plurilinge, els quals perme-rizar la implantacin de programas de educacin plurilinge, quetran als centres docents impartir una part de les matries del currcu- permitir a los centros docentes impartir una parte de las materiaslum en llengua estrangera, sense que aix supose cap modificaci dels del currculo en lengua extranjera, sin que ello suponga modificacinaspectes bsics del currculum regulats en el Reial Decret 1631/2006, de los aspectos bsicos del currculo regulados en el Real Decretode 29 de desembre. Aix mateix, facilitar la formaci corresponent al1531/2006, de 29 de diciembre. Asimismo, facilitar la correspon-professorat dels centres sostinguts amb fons pblics. Al llarg de leta-diente formacin al profesorado de los centros sostenidos con fondospa lalumnat ha dadquirir la terminologia bsica de les matries en lespblicos. A lo largo de la etapa el alumnado adquirir la terminologallenges del programa.bsica de las materias en las lenguas del programa.2. Estos centres, autoritzats per a impartir una part de les mat-2. Estos centros, autorizados para impartir una parte de las mate-ries del currculum en llenges estrangeres, han daplicar, en tot cas, rias del currculo en lenguas extranjeras, aplicarn, en todo caso, paraper a ladmissi de lalumnat, els criteris establits en la Llei Orgnica la admisin del alumnado, los criterios establecidos en la Ley Orgni-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, aix com la normativa prpia de laca 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, as como la normativa propiaComunitat Valenciana. de la Comunitat Valenciana.Segona. Ensenyana de la religiSegunda. Enseanza de la religin 1. Lensenyana de la religi sha dajustar al que establix la dis- 1. La enseanza de la religin se ajustar a lo establecido en la dis-posici addicional segona de la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, posicin adicional segunda de la Ley Orgnica 2/2006, de 3 de mayo,dEducaci. de Educacin. 2. La conselleria competent en matria deducaci ha de garan- 2. La conselleria competente en materia de educacin garantiza-tir que, a linici de letapa, les mares i els pares o els tutors puguenr que, al inicio de la etapa, las madres y los padres o tutores pue-manifestar la voluntat que les seues filles i els seus fills reben, o no, dan manifestar la voluntad de que sus hijos reciban o no enseanzasensenyances de religi. Esta decisi pot ser modificada al principi dede religin. Dicha decisin podr ser modificada al principio de cadacada curs acadmic. Aix mateix, sha de garantir que estes ensenyan- curso acadmico. Asimismo, se garantizar que dichas enseanzas seces simpartisquen en horari lectiu i en condicions de no-discriminaci impartan en horario lectivo y en condiciones de no discriminacinhorria.horaria. 3. Els centres docents, de conformitat amb els criteris que deter- 3. Los centros docentes, de conformidad con los criterios quemine la conselleria competent en matria deducaci, posaran en determine la conselleria competente en materia de educacin, desa-marxa mesures organitzatives perqu lalumnat, les mares, els pares rrollarn medidas organizativas para que el alumnado, cuyas madres,o els tutors dels quals no hagen optat per lensenyana de religi, rebapadres o tutores no hayan optado por las enseanzas de religin, reci-ladequada atenci educativa, de manera que lelecci duna opci o ba la debida atencin educativa, de modo que la eleccin de una u otrade laltra no hi comporte cap discriminaci. Estes mesures shan din-opcin no suponga discriminacin alguna. Estas medidas se incluirncloure en el projecte educatiu del centre, per tal que siguen conegudes en el proyecto educativo del centro para que sean conocidas por laper la comunitat educativa. comunidad educativa.Tercera. Educaci de persones adultes Tercera. Educacin de personas adultas 1. Dacord amb el que disposa larticle 68.1 de la Llei Orgnica1. De acuerdo con lo dispuesto en el artculo 68.1 de la Ley Org-2/2006, de 3 de maig, dEducaci, les persones adultes que vulguennica 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin, las personas adultas queadquirir les competncies i els coneixements corresponents a ledu- quieran adquirir las competencias y los conocimientos correspon-caci secundria obligatria disposaran duna oferta adaptada a les dientes a la educacin secundaria obligatoria, contarn con una ofertaseues condicions i necessitats, que es regir pels principis de mobilitat adaptada a sus condiciones y necesidades que se regir por los princi-i transparncia, i que podr desenrotllar-se a travs de lensenyana pios de movilidad y transparencia, y que podr desarrollarse a travspresencial i tamb per mitj de leducaci a distncia. de la enseanza presencial y tambin mediante la educacin a distan-cia.2. La conselleria competent en matria deducaci organitzar2. La conselleria competente en materia de educacin organizar yi regular de manera especfica estes ensenyances, en el marc de la regular de forma especfica estas enseanzas, en el marco de la dispo-disposici addicional primera del Reial Decret 1631/2006, de 29 desicin adicional primera del Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciem-desembre. En este sentit, per a la formaci de persones adultes, con- bre. En este sentido, para la formacin de personas adultas, continuartinua vigent el currculum establit pel Decret 220/1999, de 23 de en vigor el currculo establecido por el Decreto 220/1999, de 23 denovembre, del Consell.noviembre, del Consell.3. La conselleria competent en matria deducaci organitzar anu- 3. La conselleria competente en materia de educacin organizaralment proves perqu les persones majors de 18 anys puguen obtindre anualmente pruebas para que las personas mayores de 18 aos puedandirectament el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, obtener directamente el ttulo de Graduado en Educacin Secundariasempre que hagen aconseguit les competncies bsiques i els objectius Obligatoria, siempre que hayan alcanzado las competencias bsicas yde letapa. los objetivos de la etapa.4. Aix mateix, continua vigent el Decret 83/2000, de 30 de maig,4. Asimismo, continuar vigente el Decreto 83/2000, de 30 dedel Consell, pel qual sestablix la prova perqu les persones majorsmayo, del Consell, por el que se establece la prueba para que las perso-de 18 anys dedat puguen obtindre directament el ttol de Graduat ennas mayores de 18 aos de edad puedan obtener directamente el TtuloEducaci Secundria a la Comunitat Valenciana.de Graduado en Educacin Secundaria, en la Comunitat Valenciana.DISPOSICI TRANSITRIADISPOSICIN TRANSITORIAnica. Calendari dimplantacinica. Calendario de implantacin 1. La implantaci de les ensenyances establides en el present 1. La implantacin de las enseanzas establecidas en el presenteDecret tindr lloc lany acadmic 2007/2008 per als cursos primer i Decreto tendr lugar en el ao acadmico 2007/2008 para los cursos 11. Num. 5562 / 24.07.2007 30412tercer de leducaci secundria obligatria i lany acadmic 2008/2009 primero y tercero de la educacin secundaria obligatoria y en el aoen els cursos segon i quart desta etapa educativa.acadmico 2008/2009 en los cursos segundo y cuarto de dicha etapa educativa.2. Fins a la implantaci de la nova ordenaci de leducaci secun-2. Hasta la implantacin de la nueva ordenacin de la educacindria obligatria, de conformitat amb el que establix el punt anterior,secundaria obligatoria, de acuerdo con lo dispuesto en el punto ante-les ensenyances desta etapa shan de regir pel que disposa el Decretrior, las enseanzas de esta etapa se regirn por lo dispuesto en el47/1992, de 30 de mar, del Consell, pel qual establix el currculum Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Consell, por el que establecede lEducaci Secundria obligatria a la Comunitat Valenciana; pelel currculo de la Educacin Secundaria Obligatoria en la ComunitatDecret 39/2002, de 5 de mar, del Consell, pel qual es modifica par- Valenciana, por el Decreto 39/2002, de 5 de marzo, del Consell, por elcialment lanterior Decret; aix com pel que disposa el Reial Decret que se modifica parcialmente el anterior, as como por lo dispuesto en2438/1994, de 16 de desembre, pel qual es regula lEnsenyana de lael Real Decreto 2438/1994, de 16 de diciembre, por el que se regula laReligi, en all que fa referncia a esta etapa educativa. Enseanza de la Religin, en lo relativo a eswta etapa educativa.DISPOSICI DEROGATRIADISPOSICIN DEROGATORIAnica. Derogaci normativa nica. Derogacin normativa1. Queda derogat el Decret 47/1992, de 30 de mar, del Consell, 1. Queda derogado el Decreto 47/1992, de 30 de marzo, del Con-pel qual establix el currculum de lEducaci Secundria obligatria sell, por el que establece el currculo de la Educacin Secundaria Obli-a la Comunitat Valenciana, aix com el Decret 39/2002, de 5 de mar, gatoria en la Comunitat Valenciana, as como el Decreto 39/2002, de 5del Consell, pel qual es modifica parcialment lanterior Decret, dacord de marzo, del Consell, por el que se modifica parcialmente el anterior,amb el que establix la disposici transitria nica deste decret. de acuerdo con lo establecido en la disposicin transitoria nica de este decreto.2. Queden derogades les altres normes de rang igual o inferior que2. Quedan derogadas las dems normas de igual o inferior rangosoposen al que establix el present decret.que se opongan a lo establecido en este decreto. DISPOSICIONS FINALSDISPOSICIONES FINALESPrimera. Desplegament normatiu Primera. Desarrollo normativoSautoritza la conselleria competent en matria deducaci per a Se autoriza a la conselleria competente en materia de educacindictar totes les disposicions que siguen necessries per a la interpreta-para dictar cuantas disposiciones sean precisas para la interpretacin,ci, laplicaci i el desplegament deste decret.la aplicacin y el desarrollo de este decreto.Segona. Entrada en vigor Segunda. Entrada en vigorEl present decret entrar en vigor lendem de la seua publicaciEl presente Decreto entrar en vigor el da siguiente al de su publi-en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.cacin en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.Valencia, 20 de juliol de 2007.Valencia, a 20 de julio de 2007. El president de la Generalitat, El presidente de la Generalitat,FRANCISCO CAMPS ORTIZFRANCISCO CAMPS ORTIZEl conseller dEducaci, El conseller de Educacin,ALEJANDRO FONT DE MORA TURN ALEJANDRO FONT DE MORA TURNValenci: Llengua i Literatura Castellano: Lengua y LiteraturaCastell: Llengua i Literatura Valenciano: Lengua y Literatura La finalitat de lEducaci Secundria Obligatria s el desenrot- La finalidad de la Educacin Secundaria Obligatoria es el desa-llament integral i harmnic de la persona en els aspectes intellectuals,rrollo integral y armnico de la persona en los aspectos intelectuales,afectius i socials. Un component fonamental deste desenrotllament afectivos y sociales. Un componente fundamental de este desarrolloel constitux leducaci lingstica i literria, entesa la primera comlo constituye la educacin lingstica y literaria, entendida la prime-la capacitat per a usar la llengua en les diverses esferes de lactivi-ra como la capacidad para usar la lengua en las diversas esferas detat social incloses ladquisici i transmissi del coneixement i lala actividad social incluidas la adquisicin y transmisin del cono-segona com el conjunt dhabilitats i destreses necessries per a llegircimiento y la segunda como el conjunto de habilidades y destrezasde manera competent els textos literaris significatius del nostre mbitnecesarias para leer de forma competente los textos literarios significa-cultural. A ms, la millora de la competncia en les habilitats lingsti- tivos de nuestro mbito cultural. Adems, la mejora de la competenciaques s un factor determinant per a aconseguir els objectius especficsen las habilidades lingsticas es un factor determinante para conseguirde cada matria no lingstica.los objetivos especficos de cada materia no lingstica. Lobjectiu desta matria s, com en lEducaci Primria, desen-El objetivo de esta materia es, como en Educacin Primaria, desa-rotllar la competncia comunicativa en les dos llenges oficials, s a rrollar la competencia comunicativa en las dos lenguas oficiales, esdir, un conjunt de coneixements sobre la llengua i de procediments decir, un conjunto de conocimientos sobre la lengua y de procedimien-ds necessaris per a interactuar satisfactriament en diferents mbitstos de uso necesarios para interactuar satisfactoriamente en diferentessocials. Estos sabers es referixen als principis i a les normes socialsmbitos sociales. Estos saberes se refieren a los principios y normasque presidixen els intercanvis, a les formes convencionals dels textos sociales que presiden los intercambios, a las formas convencionalesen la nostra cultura, als procediments que articulen les parts del text en de los textos en nuestra cultura, a los procedimientos que articulan lasun conjunt cohesionat, a les regles lexicosintctiques que permeten la partes del texto en un conjunto cohesionado, a las reglas lxico-sintc-construcci denunciats amb sentit i gramaticalment acceptables, i a ticas que permiten la construccin de enunciados con sentido y grama-les normes ortogrfiques.ticalmente aceptables, y a las normas ortogrficas. Leducaci literria participa del conjunt daprenentatges anteriors, La educacin literaria participa del conjunto de aprendizajes ante-per implica unes competncies especfiques que obexen a les carac- riores, pero implica unas competencias especficas que obedecen a las 12. Num. 5562 / 24.07.2007 30413terstiques especials de la comunicaci literria, a les convencions pr-caractersticas especiales de la comunicacin literaria, a las conven-pies de ls literari de la llengua i a les relacions del text literari ambciones propias del uso literario de la lengua y a las relaciones del textoel seu context cultural. literario con su contexto cultural. Els objectius de les matries de Valenci: Llengua i Literatura iLos objetivos de las materias de Valenciano: Lengua y LiteraturaCastell: Llengua i Literatura en esta etapa marquen una progressiy Castellano: Lengua y Literatura en esta etapa marcan una progresinrespecte als establits per a lEducaci Primria, dels quals caldr partir.con respecto a los establecidos para la Educacin Primaria, de los queEsta progressi implica ampliar la diversitat de prctiques discursives ihabr que partir. Esta progresin supone ampliar la diversidad de prc-fer-les ms complexes, augmentar la importncia de ls de la llenguaticas discursivas y hacerlas ms complejas, acrecentar la importanciaen lmbit acadmic, subratllar el paper de les convencions literries i del uso de la lengua en el mbito acadmico, subrayar el papel de lasdel context histric en la comprensi dels textos literaris, assignar un convenciones literarias y del contexto histrico en la comprensin depaper ms rellevant a la reflexi sobre el funcionament de la llengua, los textos literarios, dar un papel ms relevante a la reflexin sobresobre les seues normes ds i la seua variaci considerant tamb lscmo funciona la lengua, sobre sus normas de uso y su variacin,social i les actituds que es generen, aix com la sistematitzaci dels considerando tambin su uso social y las actitudes que se generan, asconeixements lingstics explcits.como la sistematizacin de los conocimientos lingsticos explcitos. Per tant, la consideraci del llenguatge com una activitat les funci-Por tanto, la consideracin del lenguaje como actividad cuyas fun-ons bsiques de la qual sn la comunicaci i la representaci de la rea- ciones bsicas son la comunicacin y la representacin de la realidadlitat fsica i social ha de guiar leducaci lingstica i literria. El llen- fsica y social guiar la educacin lingstica y literaria. El lenguajeguatge sadquirix i es desenrotlla, a partir de les aptituds humanes per se adquiere y se desarrolla, a partir de las aptitudes humanas para ela la parla, per mitj dels intercanvis en contextos socials determinats. habla, mediante los intercambios en contextos sociales determinados.Aix, el llenguatge t una arrel comunicativa i la seua funci primriaAs pues, el lenguaje tiene una raz comunicativa y su funcin primarias la comunicaci. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, es la comunicacin. El lenguaje, adems de instrumento de comunica-s un mitj de representaci del mn. Estes dos funcions estan inter-cin, es un medio de representacin del mundo. Estas dos funcionesrelacionades: la comunicaci es produx per la capacitat del llenguat- estn interrelacionadas: la comunicacin se produce por la capacidadge per a representar i simbolitzar la realitat, i, a ms, en lintercanvidel lenguaje para representar y simbolizar la realidad, y, adems, encomunicatiu es creen representacions intersubjectivament comparti- el intercambio comunicativo se crean representaciones intersubjetiva-des. mente compartidas. El llenguatge est vinculat al pensament i al coneixement. Per El lenguaje est vinculado al pensamiento y al conocimiento.mitj de les operacions cognoscitives que constituxen el llenguatge Mediante las operaciones cognoscitivas que constituyen el lenguajeinterior ens comuniquem amb nosaltres mateixos, analitzem proble-interior nos comunicamos con nosotros mismos, analizamos proble-mes, organitzem la informaci, elaborem plans i iniciem processos de mas, organizamos la informacin, elaboramos planes y emprendemosdecisi. En suma, regulem i orientem la nostra prpia activitat. Daltra procesos de decisin. En suma, regulamos y orientamos nuestra pro-banda, en els intercanvis comunicatius, regulem i orientem lactivitat pia actividad. Por otra parte, en los intercambios comunicativos, regu-de les altres persones, alhora que elles influxen sobre nosaltres, regu-lamos y orientamos la actividad de las otras personas, al tiempo quelant i orientant la nostra prpia activitat. En este sentit, el llenguatge ellas influyen sobre nosotros, regulando y orientando nuestra propiacomplix una funci de representaci i de regulaci del pensament i deactividad. En este sentido, el lenguaje cumple una funcin de repre-lacci. sentacin y de regulacin del pensamiento y de la accin. Aprendre una llengua no s nicament apropiar-se dun sistemaAprender una lengua no es nicamente apropiarse de un sistemade signes, sin tamb dels significats culturals que estos transmeten, de signos, sino tambin de los significados culturales que stos trans-i, amb estos significats, de les maneres que les persones de lentornmiten, y, con dichos significados, de los modos como las personas delentenen o interpreten la realitat. El llenguatge contribux desta maneraentorno entienden o interpretan la realidad. El lenguaje contribuye dea construir una representaci del mn socialment compartida i comu-esta forma a construir una representacin del mundo socialmente com-nicable, i, amb aix, a la integraci social i cultural de les persones. partida y comunicable, y, con ello, a la integracin social y cultural deAlguns destos significats culturals que sadquirixen en el procs delas personas. Algunos de estos significados culturales que se adquierenlaprenentatge lingstic constituxen prejus respecte al gnere social,en el proceso del aprendizaje lingstico constituyen prejuicios conals grups tnics, a la religi, a la procedncia social..., aix com respec- respecto al gnero social, a los grupos tnicos, a la religin, a la pro-te a les llenges i a les maneres dusar-les. Lescola t com a responsa-cedencia social..., as como en relacin a las lenguas y a los modosbilitat, en el procs daprenentatge de les llenges, fomentar lanlisi de usarlas. La escuela tiene como responsabilidad, en el proceso decrtica de les maneres per mitj de les quals el llenguatge transmet i aprendizaje de las lenguas, fomentar el anlisis crtico de los modossanciona estos prejus i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte mediante los que el lenguaje transmite y sanciona estos prejuicios ede contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris i al foment dac- imgenes estereotipadas del mundo, con el objeto de contribuir a latituds de respecte davant de la varietat cultural i lingstica. En este erradicacin de los usos discriminatorios y al fomento de actitudes desentit, leducaci ha dafavorir el coneixement i la valoraci positivarespeto ante la variedad cultural y lingstica. En este sentido, la edu-de la realitat plurilinge i pluricultural dEspanya i dEuropa, aix comcacin ha de favorecer el conocimiento y la valoracin positiva de lala integraci de lalumnat immigrant.realidad plurilinge y pluricultural de Espaa y de Europa, as como la integracin del alumnado inmigrante. Si el llenguatge s un mitj de comunicaci i representaci, ledu-Si el lenguaje es un medio de comunicacin y representacin, lacaci lingstica sha de referir al domini del funcionament de la llen- educacin lingstica se referir al dominio del funcionamiento de lagua en contextos socials o competncia comunicativa. Esta compe- lengua en contextos sociales o competencia comunicativa. Esta com-tncia comprn, no sols el coneixement del sistema dunitats i reglespetencia comprende, no slo el conocimiento del sistema de unidadesduna llengua, s a dir la seua gramtica, sin tamb la capacitat per y reg