CURRICULUM VITAE - Francesc Roma i Casanovasfrancescroma.net/web/CV2.pdf · 3 Llicenciatura en...

download CURRICULUM VITAE - Francesc Roma i Casanovasfrancescroma.net/web/CV2.pdf · 3 Llicenciatura en GEOGRAFIA i HISTÒRIA, 1986. Universitat de Barcelona. Diplomatura en TREBALL SOCIAL,

If you can't read please download the document

Transcript of CURRICULUM VITAE - Francesc Roma i Casanovasfrancescroma.net/web/CV2.pdf · 3 Llicenciatura en...

  • CURRICULUM VITAE

    Francesc ROMA i CASANOVAS

    C. Puigfred, 5

    08592 Sant Mart de Centelles. Osona (Barcelona)

    Tel.: 93 844 24 37 - 636 77 18 74

    A/e: [email protected]

    Nascut a Sant Mart de Centelles, 5 octubre 1963

    DNI: 52 141 364

    EXPERINCIES DOCENTS

    PROFESSOR de les segents assignatures:

    Histria de la comunicaci, Grau en Periodisme, Grau en Publicitat i Grau en

    Comunicaci Audiovisual, UVIC, des del curs 2011-2012 fins a lactualitat.

    Sociologia de lempresa, Diplomatura en cincies empresarials, Fundaci Universitria del Bages, des del curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    Sociologia de lempresa, Grau en ADE, escoles EUNCET i EAE (adscrites a la UPC), curs 2010-2011.

    Cincies socials i salut, Grau en infermeria, Fundaci Universitria del Bages (adscrita a la UAB), curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    Bases per a la recerca en cincies de la salut, Grau en fisioterpia i Grau en podologia, Fundaci Universitria del Bages, curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    Tcniques dinvestigaci social i estudis de mercat, Escola dEstudis Empresarials, Fundaci Universitria del Bages, cursos 2002-2006.

    Sociologia i antropologia de la salut (assignatura Infermeria Comunitria I), Fundaci Universitria del Bages, cursos 2004-2009.

    Metodologia dins de lassignatura Metodologia i salut pblica, Fundaci Universitria del Bages, cursos 2006-2010.

    Sociologia empresarial, estructura del mercat turstic, geografia i histria de lart,

    Formatic Barna (Adscrita Universitat de Girona i University of Walles), del curs 2000-

    2001 fins al 2003-2004.

    Sociologia de loci i del turisme, Escola Universitria del Maresme (Adscrita Universitat Pompeu Fabra), 1999-2000.

    mailto:[email protected]

  • 2

    CONSULTOR Universitat Oberta de Catalunya Estructura dels Mercats Turstics, estudis de Turisme, cursos 2006-2009.

    El Turisme com a Prctica de Consum, Postgrau en Gesti Cultural, curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    PROFESSOR TUTOR Universidad Nacional de Educacin a Distancia Introducci a la Cincia Poltica, Llicenciatura en cincies poltiques i sociologia,

    cursos 2007-2009.

    Histria de les Idees i Formes Poltiques, Llicenciatura en cincies poltiques i sociologia, curs 2008-2009.

    Ecologia Humana, llicenciatura en sociologia, cursos 2008-2010.

    Fonaments de Cincia Poltica I, Grau en cincia poltica i de ladministraci. Curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    Fonaments de Cincia Poltica II: el sistema poltic espanyol, Grau en cincia poltica i de ladministraci. Curs 2009-2010 fins a lactualitat.

    SUPORT A LA TASC FORCE PER A LA INNOVACI DOCENT, Universitat Oberta de Catalunya, 2008.

    ESTUDIS

    ACREDITACI PROFESSOR CONTRACTAT DOCTOR, Agencia Nacional de

    Evaluacin y Acreditacin, 2009.

    ACREDITACI COM A PROFESSOR COLLABORADOR, Agncia per a la Qualitat del

    Sistema Universitari de Catalunya, 2005.

    DOCTORAT per la UNIVERSITAT RAMON LLULL, especialitat Cincies de lactivitat

    fsica i lesport, 2010. Qualificaci: excellent cum laude

    MASTER OFIFICIAL EN EDUCACIO I NOVES TECNOLOGIES, Universitat Oberta de

    Catalunya, 2008.

    DOCTEUR DE LCOLE DES HAUTES TUDES EN SCIENCES SOCIALES

    (especialitat geografia), Pars, 2002. Qualificaci: Trs honorable.

    DOCTORAT EN GEOGRAFIA HUMANA, Universitat Autnoma de Barcelona, 2000.

    Qualificaci: excellent per unanimitat (cum laude).

    DIPLME D'TUDES APPROFONDIES Jardins, Paysages, territoires cole des

    Hautes tudes en Sciences Sociales (Pars) i Ecole d'Architecture Paris-La Villette, 1997.

    Llicenciatura en CINCIES POLTIQUES I SOCIOLOGIA, 1996. Universitat Autnoma de

    Barcelona.

  • 3

    Llicenciatura en GEOGRAFIA i HISTRIA, 1986. Universitat de Barcelona.

    Diplomatura en TREBALL SOCIAL, 1992. EUTS Generalitat de Catalunya.

    Curs Formador de Formadors, 2005. IDFO.

    Certificat dAptitud Pedaggica, Universitat de Barcelona, 1986.

    Certificat K (correcci de textos orals i escrits) de la Junta Permanent de Catal, 2001.

    First Certificate in English, University of Cambridge, 1996. Nivell C.

    Certificat d'estudis d'angls en el Third intermediate level, 1995 per The language centre of

    Ireland (Dubln).

    Cours de perfectionnement du Franais crit, a l'Alliance Franaise de Pars.

    Ttol Professional de la Comunicaci Digital, reconegut per la Generalitat de Catalunya, 2001.

    PUBLICACIONS

    Llibres com a autor individual

    Temps atmosfric, rituals religiosos i resposta social als segles XVII i XVIII. Vic, Patronat dEstudis Osonencs, 2011.

    Temps atmosfric i societat en la cultura popular de la Catalunya de ledat moderna. Madrid, Bubok Publishing, 2010.

    Introduccin a la sociologa de la salud. Madrid, Bubok Publishing, 2009.

    Histria social de lexcursionisme catal: el franquisme. Valls, Cossetnia, 2008.

    Josep Mil. Lamor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra. Valls, Cossetnia, 2008.

    La construction mdiale des paysages montagneux de la Catalogne (XV-XX sicles). Pars, ANRT-Universit de Lille III, 2006.

    Del parads a la naci. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX. Valls, Cossetnia, 2004.

    Llegendes de la natura. Itineraris pel nostre patrimoni cultural. Tarragona, Edicions El Mdol, 2002.

  • 4

    El parads indicible. La representaci de Montserrat a ledat moderna. Manresa, Centre Excursionista Comarca de Bages, 2002.

    La construcci medial de la muntanya a Catalunya (segles XV-XX). Una mirada al paisatge des de la geografia cultural. Bellaterra, Edicions Microfotogrfiques de la

    Universitat Autnoma de Barcelona, 2001. (Microfitxa.)

    Els Pirineus malets. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals. Barcelona, Alta Fulla, 2000.

    Salvador Llobet i Reverter: la geografia entre cincia i passi. Barcelona, Societat Catalana de Geografia-Institut dEstudis Catalans, 2000.

    Apunts d'histria de l'espeleologia a Catalunya. Els orgens. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.

    Histria social de l'excursionisme catal. Dels orgens a 1936. Vilassar, Oikos-Tau, 1996.

    Francesc Pujol i Alguer, un excursionista en el seu temps. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994.

    Els orgens de l'excursionisme a Granollers (1877-1936). Estudis de Granollers i del Valls Oriental, nm. 5. Granollers, 1994.

    Obres collectives

    Del mito al monte : la conquista cultural de los Pirineos desde la vertiente sur en A la dcouverte des Pyrnees. El descubrimiento de los Pirineos. Muse Pyrneen/Espacio

    Pirineos, en prensa.

    Ms dun segle dexcursionisme vigat: anlisi dun esport i les seves vinculacions socials (1890-2011) en Centenari de lexcursionisme a Vic. UEV, en premsa.

    Les Vierges lEnfant trouves et le territoire de la grce en Romanes et Gothiques. Vierges lEnfant restaures des Pyrnes-Orientales. Perpiny, Conseil Gnral des

    Pyrnes-Orientales, 2011. P. 23-27.

    Du paysage au mythopaysage: de la montagne maudite la socit idale en Cultures et solidarits dans les Pyrnnes centrales et occidentales. Tarbes, Fedration historique

    de Midi-Pyrnes, 2007. P. 51-66.

    Anlisis y segmentacin de los discursos sobre la inmigracin. Estudio del caso de Manresa en V Congreso sobre la Inmigracin en Espaa. Migraciones y desarrollo

    humano. Valncia, Universitat de Valncia, 2007.

    Amb Marta Vilanova: Qualitats de vida en persones grans. Una aproximaci qualitativa a la ciutat de Manresa. Manresa, Observatori Social de la Catalunya Central, 2007

    (format digital, CD).

  • 5

    Els noms de lloc i la cultura popular: la toponmia en limaginari de la societat tradicional en Toponmia, paisatge i cultura. Els noms de lloc des de la lingstica, la

    geografia i la histria. Girona, Universitat de Girona, 2006. P. 127-144.

    Amb Marta Vilanova, Ester Tobas i Xavier Torres: La percepci de la immigraci a Manresa. Manresa, Observatori Social de la Catalunya Central, 2006 (format digital,

    CD).

    Amb Marta Vilanova i Ester Tobias: Inserci laboral de les persones que han obtingut el seu ttol al Campus Universitari de Manresa.

    http://www.fub.edu/pdfs/insercio_2000_2005.pdf

    Amb Francesc Costa i Vctor Prat: Dictamen sobre la situaci del comer al Bages. Consell Econmic i Social del Bages, 2006.

    Lagos malditos y huellas de santos: una aproximacin al mitopaisaje pirenaico en Anthropologia Pyrenaica. II Congreso Internacional de Historia de los Pirineos.

    Girona, UNED, 2004. P. 167-182.

    Amb Francesc Costa i Ethel Pifarr: Estudi dels hbits de compra i latractivitat comercial de Manresa. Manresa, Ajuntament de Manresa, 2003.

    Amb Francesc Snchez: LAgrupaci Excursionista de Granollers (1928-2003). Granollers, Ajuntament de Granollers, 2003.

    Lexcursionisme catal i lestima de les muntanyes i Excursionisme i medi ambient: sis hiptesis de futur en El canvi ambiental i lexcursionisme. Barcelona, Edt. Prtic,

    2002.

    Verdaguer i la imatge de la muntanya en Desencs dun paisatge. Poesia i natura a travs de Verdaguer. Barcelona, Casa Museu Verdaguer Folgueroles/Museu-Casa

    Verdaguer Barcelona, 2002. Pg. 35-40.

    Amb Mart Puig: Aproximaci a la histria de lexcursionisme terrassenc. 1910-1939. Terrassa, Els Llibres de Terrassa, 2001.

    Articles

    Per un concepte qualitatiu de pobresa. Diari de Barcelona, Barcelona, 12 de mar de 1989.

    Pobresa i societat de consum. Revista de Treball Social, nm. 118. Barcelona, juny de 1990.

    Canovelles entre 1930 i 1960. Un estudi demogrfic. Lauro, nm. 3. Granollers, Museu de Granollers, febrer de 1992. Pg. 6-10.

    http://www.fub.edu/pdfs/insercio_2000_2005.pdf

  • 6

    Seguir repensant l'excursionisme. Vrtex, nm. 151. Setembre de 1994. Pgines 115-117.

    Consideracions sobre l'obra de Dions Puig. L'agricultura i el problema de l'aigua.

    Lauro, nm. 8. Granollers, juliol-desembre de 1994. Pg..14-17.

    El primer excursionisme catal i la recerca histrica. Muntanya, nm. 802. Desembre de 1995.

    Ressenya de l'obra d'E. Bericat: Sociologia de la movilidad espacial. Publicada en

    Papers, nm. 47. Barcelona, UAB, 1995.

    Batista i Roca o la construcci d'un nacionalista. Comentari a alguns aspectes del

    centenari del seu naixement. Revista de Catalunya, nm. 107. Barcelona, maig de

    1996.

    Dions Puig i Soler i els cent anys de l'espeleologia moderna a Catalunya. Revista de

    Catalunya, nm. 111. Octubre de 1996.

    A short history of Catalan mountaineering. Irish Mountain Log, nm. 41. Dublin, Winter 1996. Pg. 8-9.

    Regionalisme, nacionalisme, independentisme, excursionisme. Alguns punts sobre tants

    ismes. Muntanya, 816. Abril de 1998.

    Salvador Llobet: la geografia com a passi. Lauro, 17. Desembre de 1999. Pg. 43-54.

    Salvador Llobet i Reverter. 1908-1991. Geographers: Biobibliographical Studies, nm. 19. Londres i Nova York, Mansell, 2000. Pg. 66-74.

    Dona i Excursionisme. Muntanya, 827 i 828. Febrer i abril de 2000.

    Una etnogeografia del Pirineu. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 49. Setembre de 2000.

    La reprsentation de Montserrat (XVe-XIXe sicles). De la merveille la montagne en

    tant que paysage. Gographie et cultures, 39. Pars, tardor de 2001. Pg. 69-84.

    Quina cartografia per a lexcursionisme?. Vrtex, 179. 2001. Pg. 24.

    Jaume Almera i la descoberta del paisatge de muntanya. Muntanya, 839. Febrer de 2002. Pg. 3-6.

    Indexs de la revista Vrtex, 161-181 (1997-2001). Publicats a Vrtex, 182. Sense paginaci.

    Vida i mort del paisatge de muntanya a Catalunya. Espais. Revista del Departament

    de Poltica Territorial i Obres Pbliques, 49. Primavera de 2003. Pg. 30-39.

  • 7

    Amb Marta Vilanova: Els discursos sobre la immigraci i la seva articulaci: algunes idees des del cas de Manresa (Bages). Quart Congrs sobre la Immigraci a Espanya.

    Girona, 2004.

    Salvador Llobet, Dions Puig, Francesc Pujol, articles en Diccionario Biogrfico Espaol de la Real Academia de la Historia.

    La nova imatge de la muntanya. Vrtex, 200. Maig-juny de 2005. Pg. 17-20.

    Lexcursionisme a la Catalunya contempornia (1876-2005). Serr dOr, 554. Febrer de 2006. Pg. 101-105.

    Migrar a la recerca dun mn que simagina millor. Regi 7. La Catalunya Central, territori obert, 2. Manresa, Regi 7, 2006. P. 8.

    Lherncia pagesa. Descobrir Catalunya, 98 (2006). P. 48-51.

    Joan Espinalt i Bajona (1910-1981): passi per lesport, professionalitzaci

    impossible. Dovella, 92. Tardor-hivern 2006. P. 31-37.

    Amb Xavier Ginesta: Lexcursionisme a Vic en el primer ter del segle XX: el cas del

    Centre Excursionista de Vic i la Colla de Gurb. Ausa, XXII, 158 (2006). P. 437-476.

    La Casa de Misericrdia de Vic (segles XVIII-XIX): assistncia i control social en

    femen. Ausa, 160 (2007). P. 307-326.

    Una mirada geogrfica al fenmeno de la brujera: devolviendo a las otros el sentido de lo que era suyo. Studium: Revista de humanidades, 14 (2008). P. 201-218.

    La revolta de 1789 a Vic. Ausa, 164 (2009). P. 297-319.

    Les petjades mtiques a Catalunya: una geografia gaireb inexplorada. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 70 (2010)- P. 70 (2010)- P. 31-54.

    Algunes dades sobre el gla a Vic durant ledat moderna. Monografies del Montseny. En premsa.

    Descobrir la muntanya, descobrir els Pirineus: de la imatge medieval a la muntanya catalana. IBIX, Annals, en premsa.

  • 8

    RECERQUES EN QU HE PARTICIPAT

    Lestructura de la comunicaci dels Ajuntaments dOsona: gabinets de comunicaci i interrelaci amb lentorn. Grup de recerca de la Universitat de Vic. En curs.

    Estudi Inserci laboral a la Fundaci Universitria del Bages 2000-2005, 2009, FUB. Investigador principal.

    Estudi de ladequaci i innovaci del sistema de dietes de la Fundaci Socio Sanitria de Manresa, 2009, Institut de Promoci i Innovaci en lAtenci a la Dependncia. Suport

    metodolgic i anlisi de resultats.

    Necessitats socials de la poblacin de Cardona, 2008, finanada per lAjuntament de Cardona. Investigador principal.

    Contracte per a la promoci i foment de la investigaci de tipus cientfic i estadstic, 2008, Fundaci Universitria del Bages.

    Qualitats de vida en persones grans, 2006, finanada per Caixa Peneds. Investigador principal.

    L'ofici de boter de pell, 2006, finanada pel programa IPEC de la Generalitat de Catalunya. Realitzaci del treball de camp.

    Inserci laboral de les persones que han obtingut el seu ttol universitari en el campus de Manresa 2000-2005, 2006, Observatori Social de la Catalunya Central.

    Investigador principal.

    Dictamen sobre la situaci del comer en la comarca del Bages, 2005, finanat per Consell Econmic i Social del Bages. Investigador principal.

    La percepci de la immigraci a Manresa, 2005, finanada per lAjuntament de Manresa. Investigador principal.

    Recerca sobre la immigraci a Manresa, 2004, finanada per la Generalitat de Catalunya. Investigador principal.

    Enquesta dintenci de vot a les eleccions municipals de 2003, 2003, Observatori Social de la Catalunya Central. Investigador principal.

    Estudi del comer a la ciutat de Manresa, 2003, finanat per lAjuntament de Manresa. Investigador principal.

    OBRES ARTSTIQUES

    COMISSARI DE LEXPOSICI FER PAS CONIXER MN, organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya i lInstitut dEstudis Catalans (2008).

  • 9

    PARTICIPACI EN CONGRESSOS: COMUNICACIONS

    Lagos malditos y huellas de santos. Una aproximacin al mitopaisaje pirenaico, 1998. II CONGRESO INTERNACIONAL HISTORIA DE LOS PIRINEOS (UNED).

    Turisme, paisatge i control social. PRIMER CONGRES DE JOVES SOCIOLEGS I SOCIOLOGUES, 2000.

    Anlisis y segmentacin de los discursos sobre la inmigracin. Estudio del caso de Manresa, 2007. V CONGRESO SOBRE LA INMIGRACION EN ESPAA

    (Universitat de Valncia).

    Du paysage au mythopaysage: de la montagne maudite a la societe ideale, 2005. CULTURES ET SOLIDARITES DANS LES PYRENEES - 56 CONGRES

    REGIONAL DE LA FEDERATION HISTORIQUE DE MIDI-PYRENEES.

    Percepcin del riesgo y representacin de la naturaleza, 1998. 1r CONGRES DE RISCOS NATURALS.

    The mythscape and the moral economics of the crowd. Some Catalan examples about the relationship between texts, discourses and the world, 2001. LANDSCAPE

    AND POLITICS CONFERENCE (Universitat dEdimburg i Open University).

    Els discursos sobre la immigraci i la seva articulaci: algunes idees des del cas de Manresa (Bages), 2004. 4 CONGRES SOBRE LA IMMIGRACIO A ESPANYA:

    CIUTADANIA I PARTICIPACIO (Universitat de Girona).

    Necesidades sociales en la poblacin de Cardona (Barcelona): anlisis y propuestas de intervencin, 2009. 7 CONGRESO NACIONAL DE LA ASOCIACION DE

    ENFERMERIA COMUNITARIA (Asociacin de Enfermera Comunitaria).

    Aigua, cultura i societat en la Catalunya moderna. V CONGRS DHISTRIA AGRRIA DELS PASOS CATALANS, 2010.

    Conflictes per ls de laigua a la conca mitjana del riu Ter durant el segle XIX. . V CONGRS DHISTRIA AGRRIA DELS PASOS CATALANS, 2010.

    Descobrir la muntanya, descobrir els Pirineus: de la imatge medieval a la muntanya catalana. VII COLLOQUI DESTUDIS TRANSPIRINENCS, Salard, 2011.

    ALTRES MRITS DINVESTIGACI

    Traducci de larticle de Paul Claval "Los fundamentos actuales de la geografia cultural",

    publicat a Documents d'Anlisi Geogrfica, 34 (1999). p. 25-40. 32 criteris latindex.

  • 10

    CURSOS I SEMINARIS IMPARTITS

    Logiques de l'espace; esprit des lieux, 1999. CENTRE CULTUREL INTERNATIONAL DE CERISY-LA-SALLE.

    El disseny de l'assignatura de metodologia als estudis de fisioterpia, 2008, FUNDACI UNIVERSITRIA DEL BAGES.

    II trobada de diplomatures en cincies empresarials, 2006, UNIVERSITAT POMPEU FABRA.

    Curs decologia poltica, 2005, UNIVERSITAT DE GIRONA.

    IV Seminari de Literatura Universal. Configuracions del paisatge des de la literatura. Centre dArt i Natura, Farrera de Pallars, 2010.

    CURSOS I SEMINARIS REBUTS

    Les tic: un instrument per a la innovaci docent, UOC, 2006

    Adaptaci duna titulaci a lEEES, IDES-UAB, 2006.

    La Llei del paisatge a Catalunya, Collegi de Gegrafs, 2006.

    Taller dhabilitats informacionals per a docents, UOC, 2007.

    Curs Tutor telemtico de la UNED, 2008.

    Curs destadstica bsica, Servei Estadstica UAB, 2008.

    Curs Nuevos profesores-tutores de la UNED, 2008.

    Jornades per a futurs doctors i doctores, 2009 (Doctorials).

  • 11

    ALTRES MRITS DOCENTS O PROFESSIONALS

    PROFESSOR de les matries:

    Introducci al turisme curs de formaci ocupacional Cambreres dHotel, Associaci Governantes de la Mediterrnia. Octubre-novembre de 2003.

    Ofimtica o Fundaci Millenari Centres dEstudis i Formaci (Caixa de Manlleu), des

    doctubre de 2003.

    o Empresa Municipal per a la Formaci i lOcupaci, Mollet del Valls, 2004. o Centre dInnovaci Tecnolgica i Desenvolupament Empresarial, Matar, 2005.

    Llengua catalana i formaci humanstica, Formaci Professional, Acadmia Arbiol (centre concertat), 1989-1991.

    ENQUESTADOR Consorci Institut d'Estudis Metropolitans i Regionals, 2000.

    EDUCADOR, Generalitat de Catalunya - Departament de Justcia, 1989-2002.

    REDACTOR revista Vrtex i de la pgina web de la Federaci dEntitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), de 2001 a 2002.

    PREMIS OBTINGUTS

    Placa dHonor de lAgrupaci Excursionista de Granollers, 2011.

    Premi Joan Amades de Cultura Popular Tarragona, 2001.

    Premi Lacetania dExcursionisme Manresa, 2000.

    Segon Premi d'Histria Mn. Narcs Saguer. Vallgorguina, 1995.

    Premi Narrativa Certamen Literari Puiggracis, 1994.

    Premi Joventut, XLII certamen literari Llusos, Vila-real (Castell), 1993.

  • 12

    IDIOMES

    Domini perfecte del catal (certificat del nivell K de la Junta Permanent) i del castell a tots els nivells (he fet classes de castell per a estrangers).

    Francs b a tots els nivells (un curs vivint i estudiant a Pars).

    Angls (First Certificate, grau C). Tres setmanes vivint i estudiant a Dubln.