CURs 2015-16 PER A PAREs I MAREsampas.cat/.../CatalegConferenciesCCAPAC_2015_16.pdf · Presentació...

CATÀLEG DE CONFERÈNCIEs CURs 2015-16 PER A PAREs I MAREs

Presentació .................................................................. 4

Informació general ..................................................... 6

Conferenciants ............................................................ 8

Conferències per a pares i mares ................................ 18

Conferències per als alumnes ................................... 87

ÍnDEX

Presentació Valors de la societat o valors de la família?

Que tinguin criteri propi o que obeeixin?

Activitats extraescolars o passar el temps a casa?

Premiar?

Prohibir o acceptar l’estètica i les modes?

Imposar un tipus d’alimentació a casa?

Controlar els amics que tenen o confiar?

Llibertat o normes imposades?

Que tinguin els seus diners ?

Evitar les frustracions?

Controlar els mòbils?

Accés a internet?

5

Una de les línies de treball de la CCAPAC és la formació dels pares i mares, acompanyar-vos en el creixement dels vostres fills. Ens fem preguntes davant la realitat, com ara: Estudiar i fer els deures o ajudar a les tasques de casa?; Acompanyar-los en els disgustos o evitar les frustracions?; Activitats extraescolars o passar el temps a casa?; Premiar o castigar?; Que tinguin els seus diners o no cal perquè ja els paguem el que necessiten?; La bufetada educativa, educa?; Els avis i àvies a primera línia de foc? o Quines situacions de ciberassetjament es poden produir? Posem de nou a les vostres mans una nova edició del catàleg de conferències per tal de donar resposta a aquests temes i a molts d’altres amb 57 propostes de 15 conferenciants avalats per la seva experiència i professionalitat. Hi hem introduït enguany uns elements força rellevants:

- Una classificació de les conferències en quatre grans temes (plana 18)

creixement dels fills

actituds educadores dels pares i mares

pares i escola

el món d’avui, l’entorn on creixen els nostres fills desenvolupats, alhora, en centres d’interès.

- En aquesta mateixa línia, s’han afegit a cada conferència unes etiquetes o tags, que són paraules descriptives que ajuden a classificar el contingut de la conferència; d’aquesta manera, us facilita de trobar la que s’ajusti al tema, assumpte, qüestió... que desitgeu abordar amb els vostres pares. Trobareu indexades aquestes etiquetes de la plana 21 a la 24.

- Els enllaços o hipervincles us facilitaran la consulta del catàleg online. Com a novetat, informar-vos que hi trobareu també una sèrie de conferències

adreçades als alumnes que l’AMPA pot proposar a l’escola, si ho creieu oportú. Recordar-vos també que trobareu publicat el catàleg a la nostra web www.ampas.cat > Accés restringit > Servei de conferències. Finalment, demanar-vos insistentment que feu una valoració de la conferència que hàgiu rebut (una sola valoració per AMPA) a través d’un breu qüestionari online que ens ha de permetre de millorar i introduir elements de renovació en aquest servei. També trobareu l’enllaç en el mateix apartat que us indicàvem abans.

http://www.ampas.cat/

Informació general

7

sERVEI

PREus

sOL·LICITUDs

VALORACIÓ

La CCAPAC ofereix el servei de conferències sobre temes

educatius adreçat a pares i mares per realitzar a la vostra AMPA o escola En el present catàleg trobareu una sèrie de temes a tractar i de conferenciants. Si teniu interès en d’altres temes, feu-nos-ho saber. Localitzem

ponents sobre els temes que us interessin.

Per al curs 2015-16, el preu de les conferències està estipulat de la següent manera: 175 euros per a les AMPAs federades, més el desplaçament del ponent 235 euros per a les AMPAs no federades, més el desplaçament del ponent Només hi ha una excepció: la conferència A què podem jugar, que inclou el lliurament als assistents d’un kit de materials i que té un preu de 200 euros per a les AMPAs federades i 250 euros per a les no federades. No està indicada per a més de 30 persones. Pel que fa als preus del desplaçament del ponent: està estipulat a 0,29 €/km. En l’apartat III del catàleg (els nostres conferenciants) en podreu conèixer el lloc de procedència per tal d’efectuar un càlcul aproximat del desplaçament.

Per tal de conèixer el grau de satisfacció de les conferències que gestionem des de la CCAPAC i ajudar-nos a la millora contínua

del servei que oferim a les AMPAs i als centres, sou pregats de donar resposta a un breu qüestionari que podeu trobar a la web de la CCAPAC www.ampas.cat

Per contractar una conferència per a la vostra AMPA, cal sol·licitar-ho directament al conferenciant. Trobareu les seves dades de

contacte a la fitxa de cada conferència.

https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dDBUQW9BVER2THVDMTJyZ1ZtNVdjMHc6MA#gid=4

http://www.ampas.cat/

Conferenciants

9

ANDREU AMAT, JULIO ____________________________________

Psicòleg i Pedagog. Ha fet diversos estudis de postgrau en direcció de centres i formació de professors.

Treballa a la FECC, com a consultor del Departament Pedagògic, on realitza funcions de formació i assessorament a centres.

Procedència: Barcelona Conferències:

1. La LOMCE per als pares: més enllà de la política formal i de les tertúlies

2. L’orientació acadèmica i professional dels alumnes de 4t d’ESO

________________________________ ARRIBA MIRANDA, ÀNGEL DE Comercial i formador de comercials. Autor del llibre "Atur i Fe". Director i presentador del programa "L'església no s'atura " a Ràdio Estel. Cofundador amb Mn. Xavier Morlans del grup de creixement personal i espiritual "Nous vincles, aturats amb fe". Imparteix xerrades-col·loqui sobre atur i fe. Participa en el programa de Lideratge Social per a Joves en l'apartat "Experiències-Diàlegs" Creador del blog Atur i Fe: una manera diferent de viure el problema (aturife.blogspot.com)

Procedència: Arenys de Mar

Conferències: 1. Per què ens costa tant dir que estem a l’atur i som cristians? 2. Ser el millor, el número 1? (Conferència adreçada a alumnes)

http://aturife.blogspot.com/

10

BATET ROVIROSA, MARIA __________________________________

Diplomada en Magisteri per la Universitat de Barcelona i Màster en Promoció Econòmica i Desenvolupament Econòmic per la Universitat de Barcelona.

Ha col·laborat amb ESADE com a tutora de nous projectes empresarials i impartit cursos de formació vinculats a l’emprenedoria a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a l’IDEC de la Pompeu Fabra, a l’Escola d’Administració Pública del País Basc, a la UOC i a la UIC.

També formant, mestres de primària i professors de secundària.

Procedència: Vilafranca del Penedès

Conferències Pares - Mares: 1. Com educar els fills per fer-los més decidits

2. Entrenar l’optimisme. Clauer i instruccions d’ús

3. Més ordre, més planificació, menys discussions. Conferències Alumnes: 1. Habiliteca. Habilitat Comunicativa 2. Habiliteca. Habilitat Creativa

_____________________________________CARRETERO JARDÍ, CRISTINA

Llicenciada en psicologia per la UAB i doctoranda en l’Escola de Doctorat de la UAB en el Camp de treball de la tesi doctoral: Imatge Corporal i trastorns de la conducta alimentària.

Col·labora amb l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) en el programa d’ajuda i acompanyament a familiars i malalts i amb la Fundació Imatge i Autoestima (impulsada per ACAB) com a directora del programa de prevenció i promoció de la salut. Directora i coautora de publicacions especialitzades en el camp dels trastorns de la conducta alimentària dirigides a educadors i educadores i a famílies.

Procedència: Terrassa

Conferències: 1. L’anorèxia i la bulímia. La prevenció comença a casa

11

COLLET SABÉ, JORDI ______________________________________

Educador social, sociòleg i doctor en sociologia (UAB). Professor titular de sociologia de l'educació a la Universitat de Vic. És professor als Graus de magisteri i de psicologia, a més del Màster d'Educació Inclusiva (UVic) i Màster de polítiques socials i mediació (UB-UAB). Ha dirigit i participat en recerques com: "Noves famílies, noves polítiques", "Famílies, sistema educatiu i èxit escolar", "Bones experiències locals contra la segregació escolar", etc. Entre algunes publicacions: “Projectes Educatius de Ciutat: un procés permanent. Revisió metodològica 2008”, "Siguen llamando a las puertas del centro: educación y participación", “Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats”, "Famílies noves: educacions noves i relacions noves amb l´escola" o "Educar els fills és molt complicat ! Malestars actuals de la socialització familiar". Procedència: Vic Conferències: 1. Escola, famílies i èxit escolar: millorar els vincles, millorar els

resultats

_____________________________________ FABRÓ MONTOLIO, JAUME

Mestre i antropòleg. Director pedagògic d'Infantil i Primària de l'Escola Mare de Déu de la Mercè. Col·laborador amb la FECC en formació per a mestres. Procedència: Barcelona Conferències: 1. Per què diem SI quan voldríem dir que NO?

2. Què toca a cada edat?

http://guix.grao.com/revistas/guix/382-competencies-basiques-en-lacute-educacio-fisica-a-primaria/families-noves-educacions-noves-i-relacions-noves-amb-lacute-escola

http://guix.grao.com/revistas/guix/382-competencies-basiques-en-lacute-educacio-fisica-a-primaria/families-noves-educacions-noves-i-relacions-noves-amb-lacute-escola

12

FERNÁNDEZ SOLA, JUANJO ________________________________

Llicenciat en Filosofia i Lletres. Casat i amb dos fills, les seves vocacions són ensenyar i escriure. Ha estat professor de matèries diverses durant 18 anys a Jesuïtes-Clot (Barcelona), així com monitor i catequista d'infants i joves. Ha escrit obres de teatre i llibres de temàtica religiosa (com "La Pregària de la Porta" i "Preguem de la A a la Z", ed. Claret), així com obres de ficció ("No Abras El Cajón", Stonberg Editorial) i no ficció ("Com Ajudar els Fills a Estudiar -i fer els deures del col.le!-, Editorial Claret)". En l'actualitat és consultor pedagògic a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, però la seva activitat principal són les conferències que imparteix a alumnes, mestres i famílies sobre temes educatius ben diversos. Procedència: Barcelona Conferències Pares - Mares : 1. A què podem jugar? (Passar-ho bé amb els fills de 3 a 10 anys) 2. Afectivitat i sexualitat per a totes les edats 3. Amb R de respecte (Convivint amb la gent. Desmuntant

l’assetjament) 4. Com ajudar els fills a estudiar (i fer els deures del col·le!) 5. Com fer de la lectura una aventura (i no una tortura!) 6. Comunicació pares – fills en l’adolescència 7. Comuniquem-nos amb tots els sentits (comunicació assertiva i

eficaç) 8. Contra les drogues, família i escola! 9. Il·lusió i entusiasme en família... i arreu! 10. No us baralleeeu! (germans i amics ben avinguts) 11. Pares de P3. Sense estrès! 12. Que no pateixi o que no creixi? 13. Relació Família – Escola (reunions, circulars, entrevistes i

whatsapps) 14. Ser més feliços per ser millors pares 15. TIC: tòpics i pànic! 16. Valors en família, família amb valors Conferències Alumnes: 1. Amb FE o sense FE, el fet religiós t’afecta 2. Cal tenir valor... com Jesús! 3. Com parlar i presentar els treballs en públic 4. Emocionant! (Emocions, Afectes i Relacions) 5. EspaBíblia’t! (Aprendre i jugar amb la Bíblia) 6. Una estona amb mutants del planeta sexe.

13

___________________________________________ IGLESIAS COLL, AnnA Ha treballat 24 anys com a docent entre centres d’Educació Infantil i Primària. Ha estat directora del CEIP Josep Boada de Riudarenes, de 2001 a 2006. Coneix des de dins, les vivències del món escolar i familiar i ha treballat sempre en proximitat amb les famílies. Conferenciant des de l’any 2000, des del 2009 treballa d’assessora familiar i formadora de pares, mares i docents. Formada en Educació emocional, Intervenció familiar sistèmica i Atenció precoç, desenvolupa la seva tasca en diferents municipis duent a terme Escoles de Pares i Mares, xerrades i tallers formatius.

Procedència: Girona Conferències: 1. Això no! L’autoritat en positiu als 0-6 anys. 2. Ben equipats: tres conceptes per pensar en una autoritat

constructiva 3. Començar a fer-se grans. L’adquisició d’hàbits, 0-6 anys. 4. Començar amb bon peu: Què han de saber les famílies de la

etapa de la primera infantesa (0-8 anys) 5. El llenguatge en el desenvolupament de l’infant. 6. Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament

JUNCOSA PEXEGUEIRO, EVA _________________________________ L’Eva està casada i te dos fills de 15 i 18 anys. Creu en l’immens potencial d’aprenentatge de les persones i el seu repte és desvetllar-lo. Es psicòleg i coach i te 20 anys d’experiència acompanyant a persones i a equips a que aconsegueixin el que es proposen. Realitza intervencions en tres àmbits:

Famílies: conferències, tallers, coaching.

Joves: entrenament de competències socials, orientació vocacional..

Professorat i Directors de centres: formació, consultoria de canvi, facilitació d’equips i coaching a Directors... Gestiona una escola de pares d’una llar d’Infants, col·labora amb la FECC en la formació de mestres i amb la CCAPAC en xerrades a famílies. Ser la seva millor versió com a mare i acompanyar a d’altres pares i mares a que ho siguin és la seva raó de ser. Procedència: Barcelona Conferències: 1. Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills?

14

_____________________________________ MARTÍNEZ LÓPEZ, ELENA

Nascuda el 1969 a Barcelona. Mestra d'Educació Infantil i d'Educació Primària i tutora en les dues etapes. Psicopedagoga. Treballa al Col·legi Claret de Barcelona. Cap d’estudis de l’etapa 3-7 (Infantil i Cicle Inicial). Coordina el programa FEAC. Col·labora amb la FECC en la formació de mestres i amb la CCAPAC en xerrades a famílies. Procedència: Torrelles de Llobregat Conferències: 1. Perquè diem SI quan voldríem dir que NO? 2. Què toca a cada edat (3-8)?

MAS TORTAJADA, CARMINA __________________________________

Mare de 5 fills de 13 a 28 anys. Llicenciada en pedagogia. Productora, actriu i ballarina a la Cia Bufanúvols (www.bufanuvols.net) des del 1987. Ha realitzat nombroses actuacions per tot l'Estat Espanyol. Ha impartit cursos de danses per mestres (a la Fundació Paco Puerto, a Rosa Sensat, al Centre de Recursos del Vallès Occidental, al SIC de Catalunya i Balears, ... ) i de formació a la UAB (per la jornades d’Educació per la pau), entre altres. Autora del llibre “Viure la dimensió de l’amor dins la família” de la Col·lecció Saurí, i altres articles en revistes especialitzades. Procedència: Castellar del Vallès Conferències: 1. Viure en la dimensió de l’amor dins la família

_______________________________________ VENTURA ROVIRA, CARLES

A partir de la seva experiència laboral com a Coach especialitzat en Adolescents i Famílies, en Carles imparteix conferències i tallers per a pares, alumnes, i docents.

Sap que els pares necessitem eines clares i fàcils d’utilitzar, i per això té un enfocament molt orientat a la pràctica. Pare de tres fills, entén bé les dinàmiques familiars amb infants i adolescents.

Llicenciat en ADE i MBA per ESADE. Coach certificat per l’ICF (International Coaching Federation) i Diplomat en Coaching a Joves per The Coaching Academy (Regne Unit).

Procedència: Barcelona

Conferències: 1. Educant en el diàleg: les reunions familiars 2. Els millors pares del món no són perfectes

15

TOLOSA COSTA, M. HELENA_________________________________

Mare de tres fills. Ha treballat des de l’any 1990 en centres d’Educació Especial, Infantil , Primària i ESO com a docent i logopeda. Des de l’any 2006 treballa com a psicopedagoga en actiu en el camp de les escoles de pares i mares, l’assessorament familiar, personal i d’adolescents, formació per docents i tallers als Instituts i escoles en les àrees d’orientació vocacional i personal, resolució de conflictes, comunicació, gestió emocional i autoconeixement. Col·labora amb la Diputació de Girona en el “Servei Local d’Orientació Familiar” i amb la Generalitat de Catalunya en el programa “Créixer en família”.

Formació en Magisteri, Logopèdia,Psicopedagogia, Màster en Autoconeixement i Programació Neurolingúística i Postgrau en Teràpia familiar Sistèmica Procedència: Santa Coloma de Farnés Conferències Pares - Mares: 1. Agafem el tren de Primària a Secundària 2. Autonomia, automotivació, autoaprenentatge, autocontrol 3. Bullying: què és i com prevenir-lo 4. Coaching familiar I. Estils familiars 5. Coaching familiar II. Creixen bé els nostres fills? 6. Coaching familiar III. Fem un DAFO 7. Coaching familiar IV. Les tasques domèstiques... són cosa de

tots? 8. Comunicació nutritiva 9. D’avis i àvies, néts i nétes, pares i mares! 10. Els adolescents poden ser encantadors! 11. Els nostres conflictes de cada dia 12. Fomentar l’autoestima dels nostres fills... només és elogiar-

los? 13. Motivar per aprendre 14. Què en fem de les emocions? 15. Quins són els talents dels nostres fills? Conferències Alumnes: 1. Adolescents 2.0. 2. Canta la son, canta la gana 3. Emociona’t 4. Entendre’m, entendre’ns: Resolució de conflictes 5. Glups! Pànic Escènic 6. Intel·ligències Múltiples i canals d’informació

16

_____________________________________ VEROS GONÁLEZ, EDUARD Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses, European Univer per la UB i Diplomat en Ciències Empresarials, Universitat Ramón Llull. Máster "practitioner" i "trainner" en PNL i Coaching. Actualment cursant l'EFA, European Financial Assessment (Barcelona).

Des del 2005 treballa en l'assessorament a nivell financer, en una primera etapa directament per empreses, i posteriorment també per a particulars. Concretament assessora clients sobre la gestió de l'estalvi i/o patrimoni, les finances personals i familiars, i sobre la fiscalitat que els productes financers tenen sobre les persones. Procedència: Barcelona Conferències: 1. Les finances a la vida familiar

VIsÚs VINUÉ, ÀLEX _____________________________________________

Especialista en coaching familiar y de pareja a Instituto de desarrollo. Curs reconegut per l’lCF

Postgrau Mediació i Orientació familiar a l’UNED. Llicenciatura en Pedagogia i diplomatura d'Educació Social. Fundació Pere Tarres. Facultat de Psicologia i Pedagogia Blanquerna. Casat amb tres fills. Professional de l´educació amb àmplia experiència docent, de formador de professors, i de gestió i innovació en centres educatius. Especialitzat en noves metodologies d´aprenentatge, en acció tutorial, i en el desenvolupament de competències personals i professionals. Com a conferenciant, principalment a escoles de pares i famílies, la seva passió és mostrar la bellesa de la vida familiar, interpretant les dificultats dins del seu context i trobant les solucions més adequades per al creixement personal. Col·labora amb la fundació Gift&Task en el desenvolupament de projectes educatius i es coach familiar, educatiu i de parella. Procedència: Barcelona Conferències: 1. Com puc ajudar al meu fill al Batxillerat? 2. Els meus fills gelosos? No, home, no! 3. Tenir cura de l’amor

17

CODDIA – PLANAS ALMIÑANA, MARC___________________________

Llicenciat en Psicologia. Terapeuta Familar. Format en Models Breus de Psicoterapia, PNL i Hipnosis Ericksoniana.

Actualment és Director del Centre CODDIA, Centre d'Orientació i Diagnòstic del Desenvolupament de la Infància i l'Adolescència, on va començar la seva formació professional durant la Llicenciatura.

A banda de les tasques estrictament lligades a la teràpia, individual o de famílies, ha estat conferenciant i formador.

També ha col.laborat: amb el Consorci d'Educació de Barcelona en l'acompanyament d'adolescents amb Escolarització Compartida; i amb la Fundació pro-Disminuïts dels Penedés, atenent als usuaris amb discapacitats física i psíquica mitjançant comunicació augmentativa. Procedència: Sitges Conferències: 1. Dificultats d’aprenentatge

______________________140 COMUN ICACIÓ – FAJARDO, YOLANDA

Llicenciada en Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. Ha desenvolupat comunicació corporativa per a empreses privades de diferents àmbits; directora de redacció a grups editorials (Zeta, Godó, Hymsa, RBA...) i ha col·laborat amb el sector editorial (Enciclopèdia Catalana, Ocèano...). Dels del 2002 treballa a diferènts àmbis de la comunicació online: xarxes socials, webs, e-commerce i noves tendències. Ha impartit formació en temes de comunicació i xarxes socials a Barcelona Activa i a diferents empreses i professionals i recentment en xarxes socials i màrqueting educatiu amb la FECC. Actualment, sòcia directora a 140 Comunicació i a Verloc Editorial. Procedència: Barcelona Conferències Pares – Mares: 1. Ciberassetjament entre adolescents

Conferències Alumnes: 1. Ciberassetjament entre adolescents

La Temàtica

Les etiquetes o tags

L’edat per a les que estan indicades

L’índex alfabètic

CONFERÈNCIEs PER A PAREs I MAREs

Trobeu la

CONFERÈNCIA més adient per a la vostra

AMPA en funció de:

19

TEMÀTIQUEs *El número de conferència correspon al número que figura davant del títol de la conferència i no al número de la pàgina.

Temàtiques Núm.

conferència

1. Creixement dels fills:

1.1 Dimensions i aspectes de creixement

- Àmbits de creixement en el cicle vital: àmbit físic, social, afectiu i emocional, intel·lectual i cognitiu, moral

11

- Adquisició d’hàbits: Hàbits de supervivència, hàbits d’autonomia, hàbits relacionals. Hàbits d’ordre i planificació. Hàbit de lectura

19, 42, 17

- Hàbits saludables 38

- Autonomia i iniciativa, automotivació, autocontrol, autoconeixement, autoaprenentatge

6, 16

- Autoestima 35

- Actitud i valors: Educar en valors, Optimisme, Responsabilitat (tasques domèstiques)

56, 33, 13

- Intel·ligències múltiples 43, 51

- Intel·ligència emocional 48

- Afrontar l’adversitat i el dolor 49

- El Joc 1

- Educació financera 41

1.2 Etapes de desenvolupament

- Primera infantesa: 20

o Ajudar els infants a fer-se grans 50

o El llenguatge en el desenvolupament de l’infant 28

o El joc com a motor de desenvolupament 37

- Adolescència:

o Canvis a l’adolescència 29

o Comunicació amb adolescents 22

o Problema de les drogues 24

- Desenvolupament moral 32

- Dificultats d’aprenentatge a diverses edats 26

20

1.3 Aprenentatge de les relacions

- Habilitats socials: Assertivitat 21

- Comunicació assertiva i eficaç 23

- Relacions entre germans i amics:

o Ben avinguts 44

o Gelosia

- Afectivitat i sexualitat 2

- Respecte vs. Agressivitat: o Agressió i assetjament 5

o Bullying 8

o Ciberassetjament 9

2. Actituds educadores dels pares i mares 2.1 Estils educatius familiars 10

- Com eduquem: DAFO 12

- Expectatives positives 15

- Il·lusió i entusiasme 36

- Autoritat i límits 4, 7, 46

- Educant en el diàleg 27, 32

- Avis i àvies educadors 25

2.2 Les emocions en l’educació familiar

- Estils emocionals dels pares 48

- Autoestima com a pares i mares 35, 31

- Ser feliços per ser millors pares 53

- Tenir cura de l’amor 54, 57

- Pares primerencs de P3 45

3. Pares i escola 3.1 La bona relació família – escola i l’èxit acadèmic 34, 52

3.2 Ajudar els fills a estudiar 14, 26

3.3 Canvis d’etapa

- Pares de P3, sense estrès 45

- El pas de primària a secundària 3

- Orientació acadèmica i professional: o Sortides després de l’ESO 39

o Sortides després de Batxillerat 18

3.4 Les lleis educatives:

- La LOMCE 40

4. El món d’avui, l’entorn on creixen els nostres fills - La generació TIC 55

- Actitud davant l’atur i la fe 47

21

ETIQUETEs Actitud acomplexada, 76 Actitud davant l’atur i la fe, 76 Actitud positiva: entusiasme i

perseverança, 45 Actituds, 85 Actituds dels pares: Transparència, 84 Actituds educadores de pares i mares, 33,

36, 39, 41, 44, 54, 56, 60, 61, 65, 74, 75, 82, 83, 86

Actituds i valors: optimisme, 62 Actituds positives vs. Negatives, 65 Actituds vitals constructives i destructives,

62 Activitats extraescolars, 32 Adolescència, 31, 51, 53, 58, 67 Adquisició d’hàbits, 48, 49 Adquisició d’hàbits: Lectura, 46 Afectivitat i sexualitat, 31 Afrontar l’adversitat i el dolor, 78 Agenda, 32 Agressió i assetjament, 34 Agressivitat vs. Inhibició, 50, 52 Ajudar als fills a estudiar, 43 Ajudar els infants a fer-se grans, 79 Alegria vital, 64 Altruisme, 42 Àmbits de creixement en el cicle vital:

àmbit físic, social, afectiu i emocional, intel·lectual i cognitiu, moral, 40

Ambivalent, 39 Amics, 31 Amistat, 73 Amor, 31 AMPA, 81 Aprendre a estudiar, 55

Aprenentatge de les relacions, 31, 34, 37, 38, 50, 52, 59, 73

Aprenentatge de valors, 42 Assertivitat, 61 Autoaprenentatge, 35 Autoconeixement, 35 Autocontrol, 35 Autoestima, 35, 37, 38, 44, 56, 64, 67, 74, 78 Autoestima com a pares i mares, 60 Automotivació, 35 Autonomia, 49, 71, 78, 79 Autonomia i iniciativa, 35, 45 Autoritari, 39 Autoritat, 79 Autoritat i límits, 33, 36, 75 Avaluació, 69 Aventura, 46 Avis i àvies educadors, 54 Baralles, 73 Batxillerat, 68 Ben avinguts, 73 Benestar emocional, 71 Blogs, 84 Bullying, 37 Canvi, 62 Canvi d’etapa, 32 Canvis a l’adolescència, 58 Canvis físics i psicològics, 32 Capacitat de decisió, 71 Capacitats motrius, 66 Caràcter i personalitat, 77, 80 Càstig, 75 Cervell executiu, 72 Ciberassetjament, 38 Ciberbullying, 38 Clima escolar, 63

22

Coherència, 47, 84 Com eduquem: DAFO, 41 Competències bàsiques, 69 Complicitat, 81 Comportaments negatius, 74 Compromís, 47 Comunicació, 33, 36, 44, 45, 50, 56, 57, 58,

61, 66, 73, 81, 84 Comunicació a la parella, 52 Comunicació amb adolescents, 51 Comunicació amb els fills, 52 Comunicació amb gestos, 52 Comunicació amb l’entorn, 52 Comunicació amb paraules, 52 Comunicació assertiva i eficaç, 52 Conducta, 77 Conducta alimentària, 67 Coneixements, 66 Confiança, 53, 58, 60, 79 Confiar, 33, 36 Conflicte, 59, 73 Conflictes, 33, 36, 61 Consens, 51, 56, 61 Conseqüències, 75 Convivència, 34, 37, 38 Cooperació, 51 Creixement dels fills, 30, 31, 34, 35, 37, 38,

40, 42, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 55, 57, 58, 59, 62, 64, 66, 70, 71, 72, 73, 77, 78, 79, 80, 85

Cristians, 76 Criteris, 85 Crítica constructiva, 50 Currículum educatiu, 69 Democràtic, 39 Desenvolupament moral, 61 Detectar el consum, 53 Deures, 32 Diàleg, 53, 84 Dialogar, 75 Dieta equilibrada, 67 Dificultats d’aprenentatge a diverses

edats, 55

Dimensions i aspectes de creixement, 30, 35, 40, 42, 45, 46, 48, 62, 64, 67, 70, 71, 72, 77, 78, 80, 85

Disciplina, 33, 36 Discutir vs. Negociar, 56, 61 Dolor i patiment, 78 Donar gràcies, 82 Educació financera, 70 Educació infantil, 74 Educant en el diàleg, 56, 61 Educar en valors, 85 El joc, 30 El joc com a motor de desenvolupament,

66 El llenguatge en el desenvolupament de

l’infant, 57 El món d’avui, 76, 84 Elogis constructius, 50 Emocions, 58, 59, 67 Emocions primàries i secundàries, 77 Emocions: por, 62 Emocions: Tristesa, 78 Empatia, 61 Enfrontament, 81 Entorn on creixen els nostres fills, 84 Entusiasme, 46 Enveja, 73 Equilibri emocional, 33, 34, 36, 37, 38, 44,

45 Error, 64 Escoltar, 56, 74 Esforç, 42, 55, 72 Esperança, 85 Estils educatius familiars, 33, 36, 39, 41, 44,

54, 55, 56, 61, 65, 75 Estils emocionals, 77 Estimació, 33, 36, 44, 45, 49, 53, 79 Estimulació, 49 Estratègies dels fills, 75 Estrès, 82 Etapes de desenvolupament, 49, 51, 53, 55,

57, 58, 66, 79 Etapes educatives, 69

23

Etiquetes, 65 Exercici físic saludable, 67 Èxit escolar, 55 Expectatives positives, 44 Experiències, 66 Facebook, 84 Família, 83, 86 Fantasia, 46 Fermesa, 33, 36, 53, 75 Formació Professional, 68 Fotologs, 84 Fugir, 65 Gaudir, 30, 46, 66 Gelosia, 59, 73 Generositat, 42, 82 Groomming, 38 Habilitats socials: assertivitat, 34, 37, 38, 50 Hàbits d’autonomia, 48 Hàbits d’estudi, 80 Hàbits d’ordre i planificació, 70, 71, 80 Hàbits de supervivència, 48 Hàbits relacionals, 48 Hàbits saludables, 67 Il·lusió i entusiasme, 65 Indiferència, 81 Intel·ligència emocional, 35, 49, 51, 52, 78 Intel·ligència emocional (interpersonal i

intrapersonal), 77 Intel·ligències múltiples, 72, 80 Internet, 84 Joc, 66 Joguines, 66 Justícia, 42 l’entorn on creixen els nostres fills, 76 La bona relació família – escola, 81 La bona relació família – escola i l’èxit

acadèmic, 63 La generació TIC, 84 La LOMCE, 69 Les emocions en l’educació familiar, 60,

74, 82, 83, 86 Les lleis educatives, 69 Límits, 55

Llegir i escriure, 55 Llenguatge corporal, 57 Llenguatge oral, 57 Lleure, 30, 66 Malalties a l’escola, 74 Maltractament, 34, 37, 38 Materials, 66 Menjador escolar, 74 Metodologia d’aprenentatge, 32 Mite dels “pares perfectes”, 60 Mitjans de comunicació, 60, 67 Moda, 67 Models familiars, 48 Mort, 78 Mossegades a l’escola, 74 Motivació, 43, 62, 72 Naixement dels fills, 86 Nen consentit, 33 Normes, 58 Orientació acadèmica i professional, 47, 68 Parella, 31, 34, 38, 83, 86 Pares i escola, 32, 43, 47, 63, 68, 69, 81 Pares primerencs de P3, 74 Pas de primària i secundària, 32 Pensament positiu, 82 Perdonar, 82 Permissiu, 39 Pla d’estudi, 43 Planificació, 84 Planificació i estratègia, 66 Plasticitat neuronal, 49 Potencialitats i capacitats, 80 Preocupació, 82 Prevenir, 53 Primera infantesa, 48, 49, 57, 66, 74, 79 Problema de les drogues, 53 Protector, 39 Psicologia evolutiva infantil, 79 Publicitat, 67 Queixes, 82 Raonament, 66 Recompensa, 43 Reconciliació, 86

24

Reforçadors de conductes, 48 Reforçar comportaments positius, 74 Relació pares - fills, 75 Relacions avis - pares, 54 Relacions entre germans i amics, 59, 73 Relacions intergeneracionals, 54 Relacions positives, 64 Resiliència, 64 Respecte, 33, 36, 44, 45, 56, 79 Respecte vs. Agressivitat, 34, 37, 38 Responsabilitat, 42 Responsabilitat educadora, 79 Rivalitat, 73 Rutines, 80 Salut, 82 Seguretat, 33, 36, 44, 45, 49, 57, 71 Sensibilitat, 78 Sentiments, 74 Sentiments positius, 60, 73 Ser feliços per ser millors pares, 82

Sinceritat, 50 Sobreprotecció, 78 Societat, 76 Sortides després de batxillerat, 47 Sortides després de l’ESO, 68 Talents, 80 Tasques domèstiques, 42 Temperament, 80 Tenir cura de l’amor, 83, 86 Tossuderia, 50 Treball en paral·lel, 81 Vergonya, 76 Víctima, 34, 37, 38 Vincle afectiu, 36, 44, 45, 49, 57, 79 Violència, 34, 37, 38 Visió positiva, 41 Voluntat, 72 Voluntat i esforç, 80 Xarxes socials, 38 Youtube, 84

25

UNA CONFERÈNCIA PER A CADA EDAT

Especialment indicada

Adient

Infa

nti

l 0-3

Infa

nti

l 4-6

Pri

màr

ia

ESO

Po

sto

blig

at.

Ed. E

spec

ial

1. A què podem jugar?

2. Afectivitat i sexualitat per a totes les edats

3. Agafem el tren de Primària a Secundària

4. Això no! L’autoritat en positiu

5. Amb R de Respecte (convivint amb la gent, desmuntant l’assetjament)

6. Autonomia, Automotivació, Autoaprenentatge, Autocontrol

7. Ben equipats: Tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva

8. Bullying. Què és i què podem fer per evitar-lo?

9. Ciberassetjament entre adolescents

10. Coaching familiar I: estils familiars

11. Coaching familiar II: creixen bé els nostres fills?

12. Coaching familiar III: fem un DAFO

13. Coaching familiar IV: Tasques domèstiques...són cosa de tots?

14. Com ajudar els fills a estudiar

15. Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills?

16. Com educar als fills per fer-los més decidits. Podem entrenar la iniciativa?

17. Com fer de la lectura una aventura

18. Com puc ajudar el meu fill al batxillerat?

19. Començar a fer-se grans: L’adquisició d’hàbits

20. Començar amb bon peu: Què saber de la primera infantesa

21. Comunicació nutritiva: Assertivitat dins la família

22. Comunicació pares-fills en l’adolescència

23. Comuniquem-nos amb tots els sentits!

26

24. Contra les drogues, família i escola

25. D’àvies i avis, néts i nétes, pares i mares

26. Dificultats d’aprenentatge

27. Educant en el diàleg: les “reunions familiars”

28. El llenguatge en el desenvolupament de l’infant

29. Els adolescents poden ser encantadors!

30. Els meus fills gelosos? No, home, no!

31. Els millors pares del món no són perfectes

32. Els nostres conflictes de cada dia

33. Entrenar l’optimisme. Clauer i instruccions d’ús

34. Escola, famílies i èxit escolar

35. Fomentar l’autoestima en els nostres fills

36. Il·lusió i entusiasme en família ... i arreu!

37. Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament

38. L’anorèxia i la bulímia. La prevenció comença a casa

39. L’orientació acadèmica i professional dels alumnes de 4t d’ESO

40. La LOMCE explicada als pares: més enllà de la política formal i les tertúlies

41. Les finances a la vida familiar

42. Més ordre, més planificació, menys discussions!

43. Motivar per aprendre

44. No us baralleeeu!

45. Pares de P3. Sense estrès!

46. Per què diem sí quan voldríem dir que no?

47. Per què ens costa tant dir que estem a l’atur i som cristians?

48. Què en fem de les emocions?

49. Que no pateixi o que no creixi?

50. Què toca a cada edat?

51. Quins són els talents dels nostres fills?

52. Relació Família – Escola (reunions, circulars, entrevistes, whatsapps)

53. Ser més feliços per ser millors pares

54. Tenir cura de l’amor

55. TIC: Tòpics i pànic!

56. Valors en família, família amb valors

57. Viure en la dimensió de l’amor dins la família

27

ÍnDEX COnFERÈNCIEs

A què podem jugar? .............................................................................................................. 30 Afectivitat i Sexualitat per a totes les edats .................................................................. 31 Agafem el tren de Primària a Secundària .......................................................................... 32 Això no! L’autoritat en positiu, als 0-6 anys ...................................................................... 33 Amb R de Respecte ................................................................................................................ 34 Autonomia, Automotivació, Autoaprenentatge, Autocontrol. ....................................... 35 Ben equipats: tres conceptes per pensar en una autoritat constructiva ......................... 36 Bullying. Què és i què podem fer per evitar-lo? ............................................................... 37 Ciberassetjament entre adolescents .................................................................................... 38 Coaching familiar I : Estils familiars: Massa autoritari, massa permissiu...?... ............. 39 Coaching familiar II : ............................................................................................................. 40 Coaching familiar III : Fem un D.A.F.O. ........................................................................... 41 Coaching familiar IV : Les tasques domèstiques... són cosa de tots? ............................. 42 Com ajudar els fills a estudiar ............................................................................................. 43 Com desenvolupar la millor versió dels nostres fills? ..................................................... 44 Com educar als fills per fer-los més decidits. Podem entrenar la iniciativa? ............... 45 Com fer de la lectura una aventura ..................................................................................... 46 Com puc ajudar el meu fill al batxillerat? .......................................................................... 47 Començar a fer-se grans: L’adquisició d’hàbits ................................................................ 48 Començar amb bon peu: Què hem de saber de la primera infantesa?. ......................... 49 Comunicació nutritiva: assertivitat dins la família ........................................................... 50 Comunicació pares-fills en l’adolescència ......................................................................... 51 Comuniquem-nos amb tots els sentits!.............................................................................. 52 Contra les drogues, Família i Escola ................................................................................... 53 D’àvies i avis, néts i nétes i pares i mares .......................................................................... 54 Dificultats d’aprenentatge .................................................................................................... 55 Educant en el diàleg: les “Reunions Familiars” ............................................................... 56 El llenguatge en el desenvolupament de l’infant .............................................................. 57 Els adolescents poden ser encantadors! ............................................................................. 58 Els meus fills gelosos? No, home, no! ................................................................................. 59 Els millors pares del món NO són PERFECTES! .............................................................. 60 Els nostres conflictes de cada dia. ....................................................................................... 61

28

Entrenar l’optimisme............................................................................................................. 62 Escola, Famílies i èxit escolar: .............................................................................................. 63 Fomentar l’autoestima en els nostres fills. (només es tracta d’elogiar?) ........................ 64 Il·lusió i Entusiasme en família... i arreu! ........................................................................... 65 Jugar i aprendre. El joc com a motor del desenvolupament. .......................................... 66 L’anorèxia i la bulímia: La prevenció comença a casa. .................................................... 67 L’orientació acadèmica i professional dels alumnes de 4t d’ESO .................................. 68 La LOMCE explicada als pares: ........................................................................................... 69 Les finances a la vida familiar .............................................................................................. 70 Més ordre, més planificació, menys discussions!!!! .......................................................... 71 Motivar per aprendre ............................................................................................................ 72 No us baralleeeu! (germans i amics ben avinguts) ........................................................... 73 Pares de P3. Sense estrès! ...................................................................................................... 74 Per què diem SI quan voldríem dir que NO? (El problema dels límits amb els fills) . 75 Per què ens costa tant dir que estem a l’atur i som cristians? ......................................... 76 Què en fem, de les emocions? .............................................................................................. 77 Que no pateixi o que no creixi? ........................................................................................... 78 Què “toca” a cada edat (3-8)? ............................................................................................... 79 Quins són els talents dels nostres fills?............................................................................... 80 Relació Família – Escola (reunions, circulars, entrevistes i whatsapps) ........................ 81 Ser més feliços per ser millors pares ................................................................................... 82 Tenir Cura de l’amor ............................................................................................................. 83 TIC: Tòpics i Pànic! ................................................................................................................ 84 Valors en família, família amb valors ................................................................................. 85 Viure en la dimensió de l’amor dins la família ................................................................. 86

LEs CONFERÈNCIEs

30

A què podem jugar?

Passar-ho bé amb els fills de 3-10 anys

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, El joc, Gaudir, Lleure

Presentació Aquesta és una xerrada diferent, perquè en realitat és una xerrada-taller amb molts jocs i moltes propostes –moltes de les quals “de sempre” per aprendre a compartir estones “mortes” amb els nostres fills i convertir-les en moments joiosos... i educatius! Per poder aprofitar bé la xerrada, el nombre d’assistents no hauria de ser superior a trenta, ja que durant la sessió es posaran en pràctica un bon nombre de les activitats proposades, algunes de les quals amb l’ajut de materials repartits en “kits” als assistents. Avorrir-se no és dolent... però mirarem de passar-nos ho bé!

Guió

1. Què és “joc”? Què és “jugar”? 2. Els videojocs i els jocs 3. Som-hi: a jugar!

[una bona colla d’activitats de totes les mides i amb materials ben diversos... i molt senzills!]

globus

tres en ratlla

scooby-doo

botons

“tabas”

cordes i cordills

gomes

pinces

amb les mans

avions de paper

. . .

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

1

mailto:[email protected]

http://www.juanjofernandez.com/

31

Afectivitat i Sexualitat per a totes les

edats (o de com conviure amb mutants del

planeta del sexe!)

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Afectivitat i sexualitat, Adolescència,

Amics, Parella, Amor

Presentació Vivim en un Planeta Sexe –mitjans de comunicació, publicitat, pel·lícules, Internet, cançons...-, però la sexualitat no apareix sobtadament a l'adolescència (encara que és llavors quan fills i filles esdevenen "mutants"), sinó que va lligada al desenvolupament afectiu al llarg de tota la vida. Pares i mares hem de conèixer aquest procés i saber com i quan intervenir-hi, amb discreció, naturalitat, sentit comú i sentit de l'oportunitat. Aquesta xerrada proposa conceptes, recursos, reflexions i estratègies que són d'utilitat en edats molt diverses. La xerrada té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació de PowerPoint.

Guió 0. Què és i què no és la xerrada

1. La Diferència

Tendim a la unitat des de la diferència

Diferències en el cos, en el cap... i en l'estimar

2. El Camí de l'Afectivitat

La sexualitat no comença de sobte en l'adolescència

Des del naixement a l'amor perdurable, un camí de preparació de l'afectivitat,

amb molts graons (la fusió amb la mare, l'atracció pel progenitor de l'altre sexe,

el narcissisme, l'amic íntim, els companys, l'altre sexe en general, el "tipus", la

primera tria...)

3. Dubtes, Reptes, Estratègies i Recursos

Les tres "C" de l'amor

La flor de la relació

4. Pares i Mares... com han d'actuar?

Actituds com a educadors ("tècnic"?, "malabarista"?, "moderador"?,

"protagonista"?, "moralista"?)

La vida de parella, fonamental en l’educació afectiva dels fills.


2



32

Agafem el tren de Primària a Secundària

Pares i escola, Canvi d’etapa, Pas de primària i secundària, Canvis físics i psicològics,

Metodologia d’aprenentatge, Deures, Agenda, Activitats extraescolars

Presentació Hi ha molts canvis? Què cal fer? Com ens situem? Què cal tenir en compte?. Durant els 90 minuts que dura la xerrada, ens endinsem en les diferències entre Primària i Secundària: metodològiques, escolars, individuals i familiars. Parlem de l’adolescència, els canvis, els amics, els tutors, els deures, les agendes, les extraescolars, els pares i mares... Què cal tenir en compte, què val la pena intentar assolir i refermar abans del pas a l’ESO i què val la pena mantenir després del pas a l’ESO!

Guió

1. Canvis, canvis, canvis...

Canvis escolars

Canvis metodològics

Canvis dels púbers : físics, psicològics i mentals

2. Nous conflictes? 3. Qüestionari bàsic per encarar els canvis 4. Els nostres fills es fan grans... dubtes, pors i esperances

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL, terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

3


http://www.mhelenatolosa.com/

http://www.mhelenalespersonalitats.com/

33

Això no! L’autoritat en positiu, als 0-6

anys

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritat i límits, Fermesa, Disciplina, Estimació, Seguretat, Nen consentit, Confiar, Conflictes, Comunicació,

Equilibri emocional, Respecte

Presentació La fermesa i la estimació poden i han d’anar de la mà en la educació de la nostra mainada. Són imprescindibles, totes dues, per transmetre les habilitats socials i de respecte necessàries en el futur, per gestionar la pròpia vida personal i social. Molts pares i mares viuen amb dubtes el seu paper educatiu. Els costa destriar, tot sovint, què és allò intolerable en el comportament de les seves criatures d’allò que és acceptable. Els costa exercir una autoritat positiva en la vida familiar. Els manquen recursos comunicatius i conceptes clars per aconseguir que dirigir la família no sigui una tasca feixuga i ingrata. En aquesta xerrada, els aportarem recursos, conceptes i idees clares per facilitar-ho. Ens centrarem en l’etapa de 0 a 6 anys, època dels primers aprenentatges socials i emocionals.

Guió 1. Aclarim conceptes

Autoritat en positiu: la fermesa.

Cura i atenció: estimació i fermesa.

0-6 Necessitats fisiològiques i emocionals: l’atenció necessària.

La seguretat del niu protector. 2. La realitat

Fills consentits, fills educats.

On son, els límits?

Per què costa tant imposar-se?

La consciència dels conflictes.

Confiar en un mateix, confiar en els fills. 3. Repertori de recursos parentals per a una fermesa constructiva:

Observar la criatura, escoltar amb tots els sentits.

Exercir el rol que ens pertoca.

Amb mainada petita, actituds coherents.

Les eines comunicatives, també de la fermesa.

Com dir no sense dir no. 4. Col·loqui

Imparteix Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 www.orientarfamilies.wordpress.com

4


http://www.orientarfamilies.wordpress.com/

34

Amb R de Respecte

(Convivint amb la gent, desmuntant l’assetjament)

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Agressió i assetjament, Maltractament, Violència, Habilitats socials: assertivitat,

Convivència, Víctima, Parella, Equilibri emocional

Presentació Els nostres fills es relacionen dins i fora de l’escola, i en aquestes relacions poden ser –com els adults- passius, agressius o assertius. En ocasions es produeixen situacions d’assetjament, que poden tenir greus conseqüències, immediates i a llarg termini. Però podem fer moltes coses en el terreny de la prevenció i de l’actuació, detectant, identificant, ajudant, prenent posició... i educant els nostres fills també des de

l’exemple personal! Aquesta xerrada pretén donar una informació acurada per desfer tòpics tot evitant l’alarmisme i fent propostes concretes des d’uns perspectiva constructiva i positiva, per conviure amb la gent, desmuntant l’assetjament!

Guió 1. Tema difícil, ple de “jardinets” i ple de “mines”

2. Passius, Agressius, Assertius...

[quin és el model de relació dels nostres fills?]

3. Què és el Maltractament entre iguals?

[Agressió, Violència, Assetjament... tot NO és el mateix!]

4. Agressor i Agredit

[Desequilibri de forces, Tipus d’agressions, Qui ha d’intervenir en la solució,

Conseqüències per a la Persona, en la Vida Acadèmica, en la Vida Adulta]

5. Assetjament: 9 idees falses... i una de bona

[L’assetjament és com un càncer: difícil de detectar, difícil de tractar, pot tenir

seqüeles... i no se’l mereix ningú!]

6. La persona Agredida

[“Símptomes” i factors de risc]

7. La persona Agressora

[“Símptomes” i factors de risc]

8. Què podem fer per ajudar l’Agredit i què pot fer la persona agredida?

9. Què podem fer per ajudar l’Agressor?

10. Els Observadors i què podem fer per ajudar-los

[Espectadors, Partidaris, Seguidors, Defensors Passius, Defensors Actius]

11. Què pot fer l’Escola?

12. Què NO s’ha de fer?

13. Donem-nos de baixa de “L’Escola de l’Assetjament”!

14. Triem una bona “R”!

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]), Escriptor, conferenciant, i consultor pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

5



35

Autonomia, Automotivació,

Autoaprenentatge, Autocontrol.

Habilitats AUTO que cal promoure en els nostres

fills... en un món de canvis (autoconeixement,

autocrítica, autoestima...)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Autonomia i iniciativa, Autoestima, Automotivació, Autocontrol, Autoconeixement, Autoaprenentatge,

Intel·ligència emocional

Presentació Educar no s’assembla tant a omplir una ampolla buida, sinó més aviat a fer créixer una flor a la seva manera. La família no ho pot preveure tot, ni pot preveure totes les habilitats que un fill pot necessitar al llarg de la seva vida. És per això que ens cal PROMOURE ELS PROGRAMES “AUTO” en els nostres fills: autoconeixement, autoaprenentatge, autoconfiança, automotivació, autocrítica,....és a dir autonomia perquè ell pugui créixer i seguir el seu camí fins hi tot en l’adversitat i en l’imprevisible. En aquest espai parlarem i valorarem tos aquest AUTO, habilitats imprescindibles per assolir l’adultesa. La xerrada té una durada de 90 minuts, i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint i tos els exemples necessaris per fer-ho més entenedor!

Guió

1. Instal.lar, promoure, facilitar... Educar

2. Autoestima i autoconcepte- identitat

3. Automotivació - autoconfiança – autocontrol - emocions

4. Autoconeixement i autoaprenentatge – conèixer

5. Autocrítica i autogestió – opinió i valors

6. Autonomia - més enllà de l’obediència

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

6



36

Ben equipats: tres conceptes per pensar

en una autoritat constructiva

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritat i límits, Fermesa, Disciplina, Estimació, Vincle afectiu, Seguretat, Confiar, Conflictes,

Comunicació, Equilibri emocional, Respecte

Presentació Abordarem la vivència de l’autoritat constructiva des de tres conceptes bàsics amb l’objectiu que ens aportin noves visions de les dinàmiques de les nostres relacions familiars. Convé, de tant en tant, obrir finestres a casa i deixar entrar aire fresc. Des de l’humor i la reflexió abordarem el “camp de proves” de les actituds de grans i petits dins el grup familiar: la vida diària. En les necessitats dels uns i els altres trobarem tres claus bàsiques que ajudaran que el camp de proves no es converteixi en una pista americana massa feixuga.

Guió

1. Tres conceptes bàsics:

El vincle afectiu, la seguretat que permet el desenvolupament harmònic. La nostra part biològica. Les necessitats d’un cadell i de qui el cria. El respecte i el reconeixement per sentir-nos membres del nostre grup.

La meteorologia familiar. El clima emocional i la vivència de la vida diària. L’índex de molèsties suportables. Climogrames familiars.

La comunicació global. Les paraules no són els únics missatgers. El que es pensa, s’expressa. Allò que s’expressa dia a dia, arriba i modifica.

2. Tres claus bàsiques.

Estimar des de la sinceritat tot procurant el benestar emocional.

Mirar i actuar en positiu, la clau de la confiança, la prevenció de les crides d’atenció.

Ensenyar a fer, millor que ensenyar a no fer. 3. Col·loqui

Imparteix Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 www.orientarfamilies.wordpress.com

7



37

Bullying. Què és i què podem fer

per evitar-lo?

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Bullying, Maltractament, Violència, Habilitats socials: assertivitat, Convivència,

Víctima, Equilibri emocional, Autoestima

Presentació EL CONFLICTE FORMA PART DE LA VIDA HUMANA. El conflicte arriba quan aquest s’enquista. VIOLÈNCIA, VANDALISME, DISRUPTIVITAT, CONFLICTES INTERPERSONALS... De què parlem exactament? Què faig per prevenir? I si el meu fill és l’assetjador? Això no són les bromes pesades de tota la vida? I les relacions abusives? Són el mateix? La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint i tots els exemples necessaris per fer-ho més entenedor, a part d’un munt de material i de recursos per descarregar!

Guió

1. Què és i què no és el bullying?

Els conflictes entre iguals dins i fora de l’escola

Vandalisme, bromes, violència, l’assetjament

2. Qui són els protagonistes?

Víctima, assetjador, agressor o espectador... Qui ets tu?

3. Factors de risc i conseqüències.

4. Abordar el conflicte. Què fem?

5. I si parlem també de les relacions abusives?

6. La prevenció dins l’àmbit familiar.

Un complex d’inferioritat mal superat!

Autoestima positiva.

Educar en els drets i els deures

7. Contes, pel·lícules i idees per parlar-ne obertament!

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

8



38

Ciberassetjament entre adolescents

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Respecte vs. Agressivitat, Maltractament, Violència, Ciberassetjament, Ciberbullying, Groomming,

Xarxes socials, Habilitats socials: assertivitat, Convivència, Víctima, Parella, Equilibri emocional, Autoestima

Presentació Els últims estudis sobre ciberassetjament han mostrat un creixement d’aquest fenomen entre els adolescents i joves d’entre 12 i 18 anys. Xerrada per detectar, prevenir i actuar sobre aquest problema tant des de l’àmbit de la

comunicació (ús adequat de les xarxes socials) com des del vessant psicològic a els adolescents i les seves famílies. La conjunció d’ambdós punts de vista permet oferir una visió més àmplia de la complexitat de la situació en unes edats, en general, conflictives. Aquestes xerrades ofereixen les claus tant des de la més recent actualitat de les xarxes socials, com dels aspectes psicològics que les famílies necessiten conèixer per actuar. Les situacions davant les quals es poden trobar els adolescents són:

Violència de gènere entre adolescents: l’índex de control per part d’alguns dels joves sobre les seves parelles.

Ciberbullying escolar: assetjament entre escolars a través de les xarxes socials.

Groomming: assetjament d’adults a adolescents.

Guió

Informar de les diferents situacions de ciberassetjament que poden produir-se.

Identificar els senyals més habituals que mostren que un adolescent està sent víctima d’una d’aquestes situacions.

Identificar les xarxes més utilitzades pels adolescents i el tipus d’ús que realitzen en cadascuna: Instagram, Facebook, Twitter, Watsapp.

Factors de risc d’un adolescent per ser víctima d’aquestes situacions.

Facilitar pautes bàsiques d’actuació per a la família i /o el centre.

Com actuar si l’adolescent és l’assetjador

La prevenció. Ús saludable de les xarxes socials a través de l’educació en valors: fomentant les relacions d’igualtat ja des de l’edat escolar i l’ús responsable i sa de les xarxes socials, els smartphones i el correu electrònic.

Imparteix 140 Comunicació ([email protected]) Yolanda Fajardo 629 75 98 44 www.140comunicacio.com | https://www.facebook.com/140comunicacio https://twitter.com/140comunicacio

9


http://www.140comunicacio.com/

https://www.facebook.com/140comunicacio

https://twitter.com/140comunicacio

39

Coaching familiar I : Estils familiars: Massa

autoritari, massa permissiu...? ...un espai de

parada i reflexió per saber com i cap on anem...

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritari, Protector, Permissiu, Ambivalent, Democràtic

Presentació Sovint ens assalten els dubtes… anem bé? Ho estem fent bé? Estic prou al cas del que passa? M’he de preocupar? És normal que …? Massa autoritari? Massa permissiu? Quines fites em plantejo a nivell familiar? Quins objectius? Què vol dir per mi educar? Hi ha un bon nivell de felicitat a casa? Vivim o sobrevivim? Gaudim o patim? Ens enriquim?.... totes aquetes preguntes ens venen al cap com a pares i mares. Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals són totalment voluntàries!).

Guió

1. El cicle vital

El cicle vital dels éssers humans

Pedres bàsiques: comunicació, autoestima, normes i rutines i, visió del món 2. Índex de felicitat familiar (adaptació F. Salmurri)

Autoestima

Autocontrol de conducta

Autocontrol emocional

Pensament positiu

Vincles i relacions 3. Els diferents estils familiars:

Autoritari

Protector

Permissiu

Ambivalent

Democràtic 4. Alguns pistes per encarrilar

Objectius: realistes, positius i ecològics.

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

10




40

Coaching familiar II : Creixen bé els nostres

fills?m..

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Àmbits de creixement en el cicle vital: àmbit físic, social, afectiu i emocional,

intel·lectual i cognitiu, moral

Presentació Aquesta és una pregunta que ens fem sovint els pares i mares. En questa xerrada pensarem en les diferents àrees: salut, relacions, estudis, intel·lecte, com anem d’equilibri emocional,... Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals són totalment voluntàries!). I al final donarem algunes pistes que ens poden ajudar a fer LA MILLOR VERSIÓ DELS NOSTRES FILLS!

Guió

1. Respirem a fons ...


Quins són els salts qualitatius de cada etapa?

Avançar al mateix ritme per créixer harmònicament 2. Creixen bé els nostres fills?

Els àmbits que ens conformen: Físic, social, emocional i cognitiu

Pintem una estona ... com van els nostres fills?

Siguem objectius... creixen harmònicament? 3. Els estadis morals

Ho fa expressament?

La consciència del que està bé i el que està malament.... quan arriba? 4. Algunes idees per encaminar

Pel bon desenvolupament fisiològic

Pel bon desenvolupament afectiu i emocional

Pel bon desenvolupament cognitiu i intel·lectual

Pel bon desenvolupament social

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

11




41

Coaching familiar III : Fem un D.A.F.O.

(Dificultats, Amenaces, Fortaleses, Oportunitats)

un espai de parada i reflexió per saber com i cap on

anem... Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars,

Com eduquem: DAFO, Visió positiva

Presentació Valorem l’educació que hem rebut, quines han estat les fortaleses i les debilitats de la nostra educació rebuda i de com ens han criat. ... i valorem com volem educar nosaltres als nostres fills. Quines són les nostres fortaleses i debilitats com a pares i mares? i les de la nostra família actual?. Quines són les nostres prioritats? Aquesta és una xerrada - taller dinàmica i participativa on es van enfilant diferents punts que els assistents aniran reflexionant i donant resposta (les aportacions generals són totalment voluntàries!). Tot plegat per anar prenent nota i poder canalitzar l’energia de manera positiva i constructiva.

Guió

1. Primer de tot... Fora culpes!!!!

Ni som perfectes... ni hem de ser-ho!

Educar, cadascú ho entén diferent?

Diferents visions, diferents maneres 2. La nostra motxilla de fàbrica

Fortaleses i debilitats de l’educació rebuda dels pares

Fortaleses i debilitats nostres 3. Fem un D.A.F.O. personal

Quines debilitats tenim quan exercim de pares i mares?

Quines fortaleses tenim quan exercim de pares i mares?

Quines són les nostres amenaces familiars? (amics dels fills, relacions, laborals, entorn,...)

Quines són les nostres oportunitats familiars? (amics dels fills, relacions, laborals, entorn,...)

Què t’aporta de positiu fer de pare o mare? 4. Posa’t un objectiu!!!!

Cadascú ho fa el millor que pot i el millor que sap

Realista, positiu i ecològic... i que depengui de TU!!!!


12




42

Coaching familiar IV :

Les tasques domèstiques... són cosa de tots?

un espai de parada i reflexió per saber com i cap on

anem...

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Tasques domèstiques, Aprenentatge de valors, Responsabilitat, Generositat, Altruisme, Esforç, Justícia

Presentació Valorem les diferents tasques domèstiques: qui fa què?, per què?, què poden fer els nostres fills? Explotació infantil o responsabilitat? I surten valors i paraules com: sentit de comunitat, generositat, altruisme, corresponsabilitat, esforç, renúncia, drets i deures, justícia... Perquè les tasques familiars domèstiques són una gran eina per educar els nostres fills en àmbits on sovint no hi ha premis, ni càstigs, ni conseqüències... però hi ha coses que cal fer! I així és la vida!

Guió

1. Primer de tot... Qui fa què a casa?

Quin és l’estat de la qüestió? - Test per valorar qui, què i quan?

Valoració: n’estàs satisfet? No n’estàs?

2. Drets i deures vers les tasques familiars

Sentit de comunitat

3. Com eduquen les tasques familiars

La història de la llavor protegida

Valors associats a les tasques familiars - Generositat , Justícia i Igualtat - Responsabilitat, esforç i gestió del temps - Respecte i compromís

4. Passem a la pràctica

Qui pot fer què? Piràmide de les tasques familiars

Com ho portem a la pràctica?


13




43

Com ajudar els fills a estudiar

(i fer els deures del col·le!)

Pares i escola, Ajudar als fills a estudiar, Pla d’estudi, Motivació, Recompensa

Presentació Es tracta d’una xerrada que dóna algunes orientacions sobre les millors actituds i estratègies dels pares per ajudar els fills a estudiar i fer la feina del col·le. Després d’unes consideracions sobre el valor de l’estudi, es proposen dues “eines”, es detalla un programa de 8 punts i s’ofereix un decàleg sobre l’estudi a casa. La xerrada té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint. En l’explicació s’inclouen alguns contes il·lustratius i motivadors i es lliuren alguns materials perquè pares i mares els puguin aplicar de forma immediata.

Guió

1. Per què ens amoïna aquest tema?

Actituds negatives que els joves assumeixen: les 3ges

Propostes positives que hem de fer: posar els talents al servei dels altres

Una bona notícia 2. De veritat podem fer-hi alguna cosa?

Dos principis bàsics: si no està trencat, no cal arreglar-ho, però tothom pot canviar i millorar

Com saber-ho: diàleg + evidències= intervenció! 3. Dues poderoses eines!

Una eina per ajudar-nos a decidir: l’EduBalança (“Què és més educatiu?”)

Una eina per ajudar-nos a intervenir: l’APAbarret (“Aquí (hi) Puc Ajudar!”) 4. Un programa de 8 punts

1. Previs: a l’escola i a casa - Temps (Horari i Pla d’estudi: personal, realista, flexible, escrit, visible) - Espai (taula, cadira, il·luminació, suro, prestatges, calaixos, ventilació,

temperatura, silenci) 2. Situació: dues preguntes (“què he de fer?”, “què em cal per fer-ho?”)

- Els deures del col·le no defineixen el vostre fill! 3. Preparació: tot a punt! (distribució de la feina) 4. Propòsit 5. Realització: Lectura, Repetició, Memorització, Comprovació

- Evitem ser “Deus Ex Machina”! 6. Motivació: marcar el progrés visualment i mentalment, reforç positiu 7. Aplicació: demostrem que el que aprenen té aplicació pràctica, i siguem

creatius en la comprovació. 8. Recompensa


14



44

Com desenvolupar la millor versió dels

nostres fills?

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Expectatives positives, Estimació, Vincle afectiu, Autoestima, Equilibri emocional,

Seguretat, Comunicació, Respecte

Presentació

“El nen es valora a si mateix tal com ha estat valorat” Com valoro el meu fill i quins missatges li envio en relació la seva vàlua? Quines fortaleses i potencialitats té el meu fill? Estic ajudant-lo perquè tregui el millor de si mateix?- Què és fonamental per aconseguir aquesta fita? Les expectatives dels pares tenen una gran influència en el comportament dels fills; per tant, val la pena que les revisem perquè donin els fruits desitjats. Aquest taller pretén que prenguem consciència del poder transformador de les expectatives que tenim dels nostres fills. A continuació, identificarem les etiquetes negatives (ets lent, ets un ploramiques...) i les convertirem en una comunicació positiva, ja que és cabdal per facilitar l’expressió del potencial dels fills.

Guió

1. “La clau de pas” per a un desenvolupament saludable

El paper cabdal de l’autoestima.

El “kit” de supervivència: l’acceptació incondicional i el sentiment de valor.

2. Expectatives i etiquetes: limiten o donen ales?

Què pensem dels nostres fills? Com són els nostres fills?

Les expectatives com a instrument de mesura.

Expectatives massa altes o massa baixes. On és el punt d’equilibri?

Les etiquetes són fruit de les expectatives.

Etiquetes positives i negatives: totes limiten!

Conseqüències de les etiquetes en el comportament del fill.

3. Caixa d’eines per desenvolupar el potencial dels fills

L’efecte Pigmalió: el poder de les expectatives en els resultats.

Amb quines “ulleres” em miro el meu fill? Ulleres facilitadores del desenvolupament i ulleres obstaculitzadores.

Les 10 eines per ser un Pigmalió positiu dels fills i treure’n el millor.

I si ens rendim? Suggeriments per sortir-ne airós.

Imparteix Eva Juncosa Pexegueiro ([email protected]) Psicòloga, especialitzada en desenvolupar el potencial de persones, famílies i escoles. Col·laboradora de la FECC en la formació de mestres. 629 779 778 - entrenanteltalentdelesfuturesgeneracions.wordpress.com

15


45

Com educar als fills per fer-los més

decidits. Podem entrenar la iniciativa?

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Autonomia i iniciativa,

Actitud positiva: entusiasme i perseverança, Estimació, Vincle afectiu, Equilibri emocional, Seguretat, Comunicació, Respecte

Presentació Aquesta xerrada pretén fer reflexionar els pares i mares sobre la importància d’educar els nens i nenes i els i les joves en la iniciativa i l’entusiasme. Vol donar orientacions sobre com ajudar-los a tenir més empenta per començar les activitats i projectes i perseverança per continuar-los. Dos valors que cal treballar i entrenar perquè són competències que els ajudaran a tenir una actitud positiva i possibilista davant la vida. La xerrada dura aproximadament una hora. S’il·lustra amb un powerpoint i, com que és un entrenament, es proposen i es practiquen alguns exercicis.

Guió

1. Què és la iniciativa? Desgranarem el significat d’aquesta paraula i per què resulta una virtut útil en el present i en el futur.

2. Es pot educar o és innat?

Aprendrem quins elements de l’educació poden i han de condicionar la iniciativa.

3. Iniciativa en què? Els nens han de viure la infantesa i no els hem de fer adults abans d’hora. Decidits no ha de voler dir fer-los créixer abans d’hora, sinó fer-los protagonistes de les seves decisions.

4. Com s’entrena?

El concepte d’entrenament porta associats els conceptes d’hàbit, de pràctica i de mètode. Aprendrem alguns mètodes que ens ajudaran a posar en pràctica aquest entrenament.

5. Els valors que l’acompanyen

Educar la iniciativa vol dir educar la creativitat, el seny, l’entusiasme, la responsabilitat i la perseverança.

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Professora i entrenadora d’emprenedors 618 315 180

16


46

Com fer de la lectura una aventura

(I NO UNA TORTURA!)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Adquisició d’hàbits: Lectura, Gaudir, Aventura, Fantasia, Entusiasme

Presentació Es tracta d’una xerrada que, a partir d’algunes realitats més o menys “catastròfiques”, proporciona elements per a la reflexió sobre la lectura en els nostres fills, especifica uns quants errors a evitar i proposa diverses estratègies per animar la lectura en

diverses edats. La xerrada té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint. En la xerrada s’inclouen la lectura de diversos fragments i moltes anècdotes i referències a tot tipus de llibres. També es lliuren alguns materials perquè pares i mares els puguin fer servir de forma immediata.

Guió

1. Però... Què passa amb la lectura?

La lectura que fa por però “queda bé”

En què quedem: llegeixen o no llegeixen? (una mica –molt poca- estadística)

Els enemics de la lectura: ídols amb peus de fang 2. Llegim, que hi ha bones notícies!

Des de sempre, llegir és una passada! (grans moments de la lectura a la Història)

La Força de la lectura ens acompanya amb tot el seu poder! (molts motius per llegir)

3. Com fer de la lectura... Una tortura?

Mètodes infal·libles per fer que els nostres fills... NO vulguin llegir!

Estem trepitjant els Drets del Lector? 4. Un vademècum de reconstituents per fer una lectura robusta!

(tota mena de recursos i estratègies)

Coherentine (siguem nosaltres els primers a llegir)

Entusiasmaton (comuniquem-los el nostre entusiasme pel que llegim)

Cuentinit (un conte cada nit, al peu del llit)

Altavox (la lectura en veu alta)

Descoberten (descobrim-los temes, llibres, autors... i deixem que ens els descobreixin)

Suggerina (suggerim llibres, no els imposem)

Tothoriarreu (llegim on sigui i en tot moment)

… i encara algun més, com per omplir tota la farmaciola!

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya | 654.812.920 | www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

17



47

Com puc ajudar el meu fill al batxillerat?

Pares i escola, Orientació acadèmica i professional, Sortides després de batxillerat, Coherència, Compromís

Presentació Aquesta és una xerrada per a tots els pares que tenen fills a la selectivitat, perquè tornin a veure als seus fills com a fills i no únicament com a estudiants que han de treure una gran nota ni com a fracassats perquè en suspenen moltes. O com... Primer cal entendre el neguit dels nois i noies. Després, donar una orientació adulta. I tercer, ajudar-los a acomplir els seus compromisos. Sembla fàcil, però no ho és. Hi ha moltes emocions pel mig. Però també existeixen algunes idees que poden funcionar.

Guió

1. Com estem? Quina emoció tenim davant d’aquesta situació?

2. Com podem ajudar?

No podem arrossegar ni deixar que faci el que vol

Una proposta: Coherència + Consistència + Continuïtat + Vincles = Èxit

3. Si estudia i no treu resultats...

Tècnica

Context

Temps

4. Si no vol estudiar...

Estudiar o treballar, no hi ha més opció?

Ajudar a madurar

Reconstruir vincles

Obrir finestres

Imparteix

Àlex Visús Vinué ([email protected]) Coach familiar, educatiu i de parella. Orientador familiar. pedagog Telèfon contacte 660 08 24 50 www.alexvisus.com

18

48

Començar a fer-se grans: L’adquisició

d’hàbits

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Adquisició d’hàbits, Hàbits de supervivència, Hàbits d’autonomia, Hàbits relacionals, Primera infantesa,

Models familiars, Reforçadors de conductes

Presentació En la primera infantesa, la mainada ha de fer un munt d’aprenentatges imprescindibles per a la seva vida posterior. Fins i tot per a la pròpia autoestima, l’adquisició dels hàbits bàsics d’autonomia en el grau que l'edat i el desenvolupament de les capacitats permetin és imprescindible. En una etapa d’autonomia quasi zero, els ritmes fisiològics marquen les primeres rutines que esdevindran els hàbits bàsics de supervivència: menjar, dormir, la higiene, el lavabo... El camí de l’autonomia personal ja està iniciat. Haurem d’entendre, però, què son els hàbits i com d’importants són per a l'estructuració de la nostra personalitat i com van molt més enllà de la supervivència, intervenint en el món de la convivència i del compromís personal. Parlarem del paper educador de la família i de l’aprenentatge de la mainada. I de com és en el dia a dia quan transmetem els models que els nostres fills aprenen.

Guió

1. Aclarim conceptes

De què parlem quan parlem d’hàbits?

Hàbits bàsics de supervivència, hàbits d’autonomia, hàbits relacionals

L’aprenentatge de l’autonomia.

0-6 anys: madurar per aprendre a fer. Fer per ser.

2. Dia a dia s’integren hàbits

Com integra els hàbits la mainada: observació, imitació, repetició, integració.

La importància dels models familiars.

Som el que fem o el que diem que fem?

La vida diària familiar, les rutines.

3. Deixar que es facin grans

El reconeixement, l’atenció: un gran motor de l’aprenentatge.

Reforçadors de conductes adequades: premis, càstigs, elogis...

4. Col·loqui

Imparteix

Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 - www.orientarfamilies.wordpress.com

19



49

Començar amb bon peu.

Què han de saber les famílies de l’etapa de la

primera infantesa (0-6)

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Primera infantesa,

Plasticitat neuronal, Estimulació, Estimació, Vincle afectiu, Seguretat, Autonomia, Intel·ligència emocional, Adquisició d’hàbits

Presentació En la primera infantesa la mainada fa un salt maduratiu importantíssim, que estructura els fonaments dels seus aprenentatges i la seva vivència posterior. Aquest procés maduratiu és una necessitat biològica de l’infant, que ha de descobrir i adaptar-se a l’entorn en què ha nascut i desenvolupar les seves habilitats per integrar-se, primer en el seu nucli familiar, per després atrevir-se amb el Món. Entendre les seves necessitats i el procés que va vivint en la descoberta de qui és i qui són els altres ens ajuda en les dinàmiques del dia a dia i en l’acompanyament del seu creixement.

Guió

1. Què ens expliquen els neuropediatres? La plasticitat neuronal: El poder de la estimulació de l’entorn. Maduració i estructuració neuronal i cerebral en la primera infantesa. Del quasi de res al quasi de tot. 2. En què estan tots d’acord? El vincle afectiu segur: L’embolcall de la seguretat i l’afecte en el camí cap a l’autonomia Família i entorn, referents, protagonistes i modeladors, en la vida de l’infant 3. Algunes característiques de la mainada en aquestes edats Emocions en estat d’ebullició Creixement i adquisició d’habilitats vertiginosos. Els moments clau i les finestres d’aprenentatge. 4. Els motors de les conductes Les emocions bàsiques en la primera infantesa. 5. Activitat i joc La curiositat i la sorpresa. El plaer i la constància. Fer per saber. L’aprenentatge més global. 6. Col·loqui

Imparteix Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 - www.orientarfamilies.wordpress.com

20



50

Comunicació nutritiva: ASSERTIVITAT

dins la família

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Habilitats socials: assertivitat, Comunicació, Agressivitat vs. Inhibició, Sinceritat, Crítica constructiva,

Elogis constructius, Tossuderia

Presentació Es pot ser ASSERTIU dins la família? L’ASSERTIVITAT és l’estil comunicatiu pel qual som capaços de parlar amb els altres sense trepitjar els seus drets i sense que ens trepitgin els nostres! Comunicar des de l’emoció i el sentiment sense culpabilitzar, sense assenyalar amb el dit, sense retrets, sense queixes... És possible dins l’àmbit familiar? A la xerrada donarem la clau per obrir aquesta comunicació que ni és agressiva ni és inhibida. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint i tots els exemples necessaris per fer-ho més entenedor!

Guió

1. L’assertivitat... De què parlem?

Comunicació més enllà de les ordres

Comunicació des de l’ànima: efectiva i afectiva 2. Que no és assertivitat... 3. Test d’assertivitat... Més enllà de la família, sóc assertiu? 4. Empatia o simpatia? 5. Les paraules creen mons

Etiquetes

Ets i fas

Crítica constructiva

Elogis constructius

Sinceritat i franquesa 6. Què passa amb el no? 7. Com superar els crits?

Per què cridem?

alternatives 8. Tècniques per fer front a la tossuderia dels nostres fills!

disc ratllat

canvi de cadira

banc de boira

perseverar ...

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 631 415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

21



51

Comunicació Pares-fills en l’adolescència

30 manaments per tractar amb adolescents

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Adolescència, Comunicació amb adolescents, Intel·ligència emocional, Cooperació, Consens

Presentació Per què de sobte no expliquen res? Què és el que amaguen? Nosaltres fèiem el mateix? Llavors per què ens enfadem tan sovint? Com és que la convivència pot resultar tan complicada? Si no fa ni quatre dies que eren uns nens!” L’adolescència dels fills pot plantejar aquestes o d’altres qüestions, sovint relacionades amb les dificultats de comunicació. En aquesta xerrada es plantegen aspectes de l’adolescència i es proposen possibilitats viables per abordar els sentiments, aconseguir la cooperació i consensuar solucions a problemes quotidians, i un munt d’estratègies aplicables.

Guió

1. Adolescent i Adolescència: un cop d’ull

La xerrada podria tenir altres títols? (conceptes diversos sobre l’adolescència que no sempre ens fan bé)

Una etapa apassionant... amb algunes “pegues” i força preocupacions.

2. Comunicació? Sí, però... que hi ha algú?

No sempre és fàcil per als pares... ni tampoc per als fills.

Per què no expliquen? (les seves raons)

Ens estan donant pistes, fins i tot quan no volen que els atabalem.

No actuem a preu fet (pares “caixa d’eines” i mares “sismògraf”)

Juguem bé les nostres fitxes (com respondre a les demandes de comunicació dels fills)

Actuem amb estratègia (abordar els sentiments, aconseguir la cooperació, trobar alternatives i solucions consensuades)

3. Imatges poderoses que ens poden ajudar

El mètode de “les 5Ps” (pescant amb canya!)

Siguem una mica animals (com una manada de lleons!)

Sembrem i collim (les plantes que van creixent!)

Sempre tornen a casa! (el coet que travessa l’atmosfera abans d’aterrar!)

4. Un Multicatàleg del tracte amb l’adolescent “rabiós”

30 propostes diverses, realistes i aplicables (bé, amb una mica de voluntat!)


22



52

Comuniquem-nos amb tots els sentits!

Comunicació assertiva i eficaç

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Comunicació assertiva i eficaç, Intel·ligència emocional, Agressivitat vs. Inhibició, Comunicació amb gestos,

Comunicació amb paraules, Comunicació a la parella, Comunicació amb els fills, Comunicació amb l’entorn

Presentació

Ens comuniquem amb tothom i per tot arreu! Amb la parella, amb els fills, amb els amics, a la feina, amb desconeguts... Ens comuniquem en comunitat. Però, com ho

fem? Som agressius, passius... o assertius? Som capaços de comunicar-nos amb tots els sentits? Veniu a conèixer els cercles de la comunicació, els secrets de la comunicació eficaç i com protegir-se dels genets de l’apocalipsi comunicatiu... Veniu a apostar fort per la comunicació desinteressada i generosa amb els altres i a passar-ho bé comunicant-nos tots plegats... Perquè la comunicació no està en crisi!

Guió

1. Sempre ens estem comunicant

amb GESTOS, amb PARAULES... i SENSE PARAULES! [fem un exercici per comprovar-ho!]

2. Ens comuniquem en cercles

Parella (potser no pensem igual, però ens podem comunicar molt bé el nostre amor)

Família (tinguem cura dels “espais màgics” amb els petits, fem servir estratègies amb els adolescents)

Els Altres (quan són de la nostra... i d’altres cultures!)

En el cercle familiar, de vegades magnifiquem els problemes!

Companys, Compartir, Comunitat, Comunicació! 3. Agressius, passius... O assertius?

Ser Assertiu val la pena... però no és evident!

Molts obstacles... que podem superar! 4. Els genets de l’apocalipsi... De la comunicació!

El TrencaTimpans Ofensiu

El Jo-Ista Sobrat

El Barrufet Rondinaire

El Vampir Psíquic 5. Aprenem a comunicar-nos amb tots els sentits! (incloent-hi el cap i el cor)

6. Per acabar... Beneïm!

Imparteix

Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com 654.812.920

23



53

Contra les drogues, Família i Escola

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Adolescència, Confiança, Problema de les drogues, Detectar el consum, Prevenir, Diàleg, Estimació, Fermesa

Presentació Sovint les famílies ens amoïnem -no sense motiu- per la possibilitat que els nostres

fills sucumbeixin a les addiccions tan presents i tan atractives. Per la seva capacitat destructora, les drogues són probablement un dels temes que ens resulten més

preocupants. En aquesta xerrada intentarem abordar-ho des d'una perspectiva

constructiva, pensant en tot el que podem detectar, en tot el que podem prevenir, en tot el que podem proposar als nostres joves perquè visquin en plenitud sense necessitat de "crosses" que els facin caure. Contra la droga, Família i Escola poden marcar la diferència!

Guió

1. Què i com? [cal saber què es consumeix... però sense atabalar-nos!]

2. Qui i per què? [factors de risc, motius i fases i detecció del consum]

3. Contra les addiccions, família i escola marquem la D-I-F-E-R-È-N-C-I-A [repassem, una a una, les poderoses eines de què disposem] (D)iàleg (I)nformació (F)ermesa (E)stimació (R)ecursos (E)stratègies (N)aturalitat (C)onfiança (I)l·lusió (A)legria


24



54

D’àvies i avis, néts i nétes i pares i mares

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Avis i àvies educadors, Relacions intergeneracionals, Relacions avis - pares

Presentació “Els avis hi són per malcriar-los, ja els eduquen els pares”. ...Els meus pares em desautoritzen davant del meu fill... Són grans i no goso dir-los-hi que no ho facin....Podem exigir que facin les coses amb els néts i nétes com nosaltres volem que les facin? Quin marge de maniobra tenim? Què passa si la iaia li deixa fer tot? Els àpats els fan amb els avis i no mengen bé...L’avi li compra tot....I si els meus fills estimen més als avis que a nosaltres? Què podem demanar als avis i àvies? Els pares i mares abans hem estat fills i filles... I el que ha passat en aquesta relació té molt a veure en com ens relacionem amb els nostres fills i , com ells es relacionen amb els avis! En aquest espai parlarem del passat, del present i del futur de les relacions transgeneracionals!...

Guió

1. Respirem a fons...


Els ordres de l’amor

2. Revisem els vincles

Com ens hem sentit d’estimats?

Com valorem l’educació rebuda?

3. Tipologia d’avis i àvies

Avis i àvies confabulats amb els pares

Avis i àvies que se senten “obligats” a...

Avis i àvies invasors

Avis i àvies a primera línia de foc

4. Funcions dels avis

El dia a dia: a cada casa les seves normes

Els acords indispensables

Valorar la saviesa, les relacions intergeneracionals i la història familiar

5. Les principals “FAQS”(...preguntes freqüents)

6. Sense els avis i les àvies... No estaríem aquí!


25




55

Dificultats d’aprenentatge

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Dificultats d’aprenentatge a diverses edats, Llegir i escriure, Aprendre a estudiar,

Esforç, Èxit escolar, Estils educatius familiars, Límits

Presentació Tots els nens poden aprendre, però no tots els nens poden aprendre el mateix en el mateix moment. Què podem fer a casa i a l’escola per ajudar a superar dificultats i per garantir bons processos?

Guió

1. L’ESCOLA: Bases de tot l'aprenentatge. L'escola i el model d'educació i de formació. LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ.

El desenvolupament dels nens i nenes de 0 a 3 anys.

Àrees bàsiques sobre les quals se sustenta l'aprenentatge.

Per què correm tant a l'hora d'ensenyar a llegir i escriure?

Aprendre a estudiar, des de la comprensió lectora. L'hàbit de llegir.

La secundària, abandonament, l'adolescència i els problemes emocionals. L'hàbit d'estudi, l'esforç com a valor en l'educació.

La dislèxia i els problemes d'atenció.

Importància de les tutories. Altres temes, com els deures o l'atenció a la diversitat, eixos del protocol d'actuació amb nens amb problemes d'aprenentatge.

Quins elements dels processos d’ensenyament poden ajudar millor a l’èxit escolar?

2. LA FAMÍLIA.

El perfil de les famílies i la seva relació amb la prevenció del fracàs escolar: ni autoritaris, ni sobreprotectors.

El concepte de límits i la seva importància en l'educació i desenvolupament infantil i juvenil.

Acompanyar en el creixement als nostres fills: interessar-nos pels seus estudis no només per les seves notes, evitar el drama...

Com ajudar els nostres fills en els estudis?

Imparteix

CODDIA ([email protected]) Centre d’Orientació i Diagnòstic del desenvolupament infantil i adolescència Tel. 93 321 07 17

DIFICULTATS

D’APRENENTATGE

26

http://[email protected]/

56

Educant en el diàleg: les “Reunions

Familiars”

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Educant en el diàleg, Comunicació, Discutir vs. Negociar, Escoltar, Respecte,

Autoestima, Consens

Presentació Les reunions familiars són una eina fàcil i pràctica, àmpliament contrastada, que ens permet:

reduir les friccions entre els membres de la família i assolir un dia a dia més harmoniós a casa

educar els fills per a la vida adulta, tot permetent-los d’agafar responsabilitats i potenciar les habilitats interpersonals.

Guió

1. Situació inicial: per què calen “reunions familiars”?

Per què els fills no segueixen sempre les nostres instruccions? La sensació d’estar sempre dient “no”, discutint i negociant.

La dificultat de fer que totes les veus de la família se sentin escoltades i respectades.

2. Les reunions familiars:

Objectius

L’agenda i les fases prèvies

La importància del reconeixement per a l’autoestima dels fills

Diàleg: tots els temes són importants

Aprenem a respectar les opinions dels altres

Trobar solucions entre tots: els pares no sempre sabem la millor resposta.

El compromís d’actuar i canviar hàbits.

Tancar buscant la diversió i les activitats conjuntes que uneixen la família.

El seguiment posterior.

Imparteix

Carles Ventura Rovira ([email protected]) Coach d’adolescents i famílies 644 24 91 39 www.carlesventura.com | Twitter: @VenturaCoach

27


http://www.carlesventura.com/

57

El llenguatge en el desenvolupament

de l’infant

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Primera infantesa, El llenguatge en el desenvolupament de l’infant, Comunicació, Llenguatge oral,

Llenguatge corporal, Vincle afectiu, Seguretat

Presentació En la primera infantesa, la mainada ha de fer un munt d’aprenentatges imprescindibles per a la vida posterior. L’aprenentatge del fet comunicatiu, que és molt més que aprendre a parlar, s’inicia ja al bressol, i depèn de la relació amb els adults de l’entorn, a més de les capacitats personals. D’aquí que el paper de la família en aquest aprenentatge sigui tan important. En aquesta xerrada parlarem de llenguatge oral, però també corporal, i de la importància de l'entonació de la veu en els missatges que diem, sobretot en la primera infantesa. També del lligam d’afecte, comunicació i seguretat. De l’establiment del vincle afectiu primari segur. I des de la meva experiència com a mestra d’educació Infantil, la xerrada estarà farcida de consells i idees i recursos per afavorir dinàmiques relacionals afectives i estimulants.

Guió

1. Quatre conceptes bàsics:

La comunicació. Els diferents llenguatges. Expressió i comprensió.

Estimació i vincle. El vincle afectiu segur.

0-6 anys, trets emocionals i evolutius

0-6 anys, com aprèn la mainada?

2. Models comunicatius correctes

Llenguatges i expressions: el gest i el to de veu

Afavorir el desenvolupament d’habilitats comunicatives adequades

3. Repertori de recursos familiars:

Cantarelles, jocs de falda.

Explicar i inventar contes.

Respondre els perquès.

Conversar i parlar.

Cantar, escoltar cançons.

4. Col·loqui

Imparteix Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 - www.orientarfamilies.wordpress.com

28



58

Els adolescents poden ser encantadors!

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Adolescència, Canvis a l’adolescència, Emocions, Comunicació, Normes, Confiança

Presentació La informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació dels nostres adolescents sol ser “terrorífica, terrible i espantosa”... Quan els nostres fills comencen a entrar en aquesta etapa, una suor freda ens recorre el front... És així? Realment és tan terrible la realitat actual? Hi ha una adolescència “normal”? Cal preparar-se per al pitjor? Tots els adolescents són iguals? En aquesta xerrada parlarem de l’adolescència, la pubertat, el desenvolupament biològic i psicològic general, les diferències segons el lloc, els ambients i la cultura... i algunes propostes pràctiques per poder gaudir d’una etapa més de la vida dels nostres fills que els porta cap a la construcció de la persona autònoma... I ADULTA!

Guió

1. Què recordem de la nostra adolescència?

2. Adolescència i pubertat.

Etapes de l’adolescència

Canvis físics i canvis psicològics

Els tres dols de l’adolescent

3. L’adolescent i el seu entorn.

Família (... i germans)

Amics

Formació

Riscos actuals ( i diem riscos, no perills!)

4. Conviure amb l’adolescent... És possible!

Uff... les emocions

Uff... la comunicació: frases potents.

Uff... les exigències: normes i rutines.

Alguns trucs que ens poden donar idees...

La confiança és el nostre futur!


29




59

Els meus fills gelosos? No, home, no!

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Relacions entre germans i amics,

Gelosia, Emocions, Conflicte

Presentació Hi ha qui diu que és normal que els germans es barallin... I potser és força freqüent. Però, és el millor? Potser no. Aleshores, com ho podem fer? Doncs potser en lloc de posar l'atenció en les baralles caldria posar el focus en els vincles que ens uneixen. I en lloc de fer d’àrbitre en els conflictes, ser instrument d'unió entre els fills. Una gran tasca amb grans resultats. Germans que s'estimen... i ho demostren. De tot això, en parlarem a la xerrada. De per què es barallen els germans, com gestionar els conflictes i especialment de com construir vincles familiars forts.

Guió

1. Els gelos

Motiu dels gelos.

Els conflictes entre germans - Què NO s’ha de fer - Què s’ha de fer

Idees clau per enfortir la relació entre els germans

L’arribada d’un germanet

2. Construïm vincles familiars forts

Formes de vinculació

Com reforçar els vincles?

Imparteix


30

60

Els millors pares del món NO són

PERFECTES!

Recuperem l’autoestima!

Actituds educadores de pares i mares, Les emocions en l’educació familiar, Autoestima com a pares i mares, Sentiments positius, Confiança,

Mite dels “pares perfectes”, Mitjans de comunicació

Presentació Segons les enquestes, dos de cada tres pares i mares creuen que no estan fent la seva tasca familiar tan bé com caldria. A causa de la pressió de l’entorn i dels models dels mitjans de comunicació, els pares ens imposem una pressió enorme per ser pares “perfectes”, i això és impossible; en no assolir-ho, la nostra confiança cau. En aquesta xerrada establirem les bases per recuperar la nostra confiança com a pares i ser el millor exemple per als nostres fills. Aquesta conferència dura 1.15 hores i els assistents hi tenen un rol molt actiu.

Guió

1. El perillós mite dels “pares perfectes”.

No creguem tot el que veiem als mitjans de comunicació.

La confiança exterior i la interior. L’una ens resta, l’altra ens suma. 2. Activitats per impulsar la nostra confiança com a pares:

Desafiem les nostres creences negatives. - Agafem consciència de la nostra “veu interior”. - Quins fets l’alimenten i quins l’afebleixen?

Encoratgem els sentiments positius. - Què hem assolit com a pares? - La família és com una empresa, i nosaltres en som l’equip directiu.

Identifiquem els objectius i les properes passes. - Buscant la connexió, no la perfecció. - Què podem fer per reforçar la confiança dels nostres fills? - Què faré jo, personalment, a partir d’avui?

Imparteix

Carles Ventura Rovira ([email protected]) Coach d’adolescents i famílies 644 24 91 39 www.carlesventura.com | Twitter: @VenturaCoach

31


http://www.carlesventura.com/

61

Els nostres conflictes de cada dia.

(...tot s’ha de negociar?)

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Educant en el diàleg, Conflictes, Comunicació, Discutir vs. Negociar, Consens,

Empatia, Assertivitat, Desenvolupament moral

Presentació Els conflictes en el si de la nostra família sorgeixen cada dia. Alguns són constants, d’altres esporàdics. Dormir, menjar, deures, escola, amics, televisió, rebequeries, hora de tornada, baralles entre germans,... tot s’ha de negociar? Com ho podem negociar? Cal premiar? Cal castigar? He de donar explicacions per tot? En aquesta xerrada podem aprendre i compartir alguns trucs que ens poden obrir vies, donar llums i facilitar el dia a dia amb els nostres fills. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint enmig d’històries, caricatures i algunes metàfores de la vida!

Guió 1. Tot s’ha de negociar? Alguns previs.

Les 4 C: coherència, constància, consciència i consistència

L’exercici de l’autoritat

Càstigs, premis i regals

Les 5 C de les conseqüències: clar, concret, constant, curt i coherent

2. Els estadis morals... Ho fa expressament?

Consciència d’allò correcte segons les edats

Els estadis morals de Kholberg o... fins on puc demanar .

Empatia

3. Maneres de resoldre conflictes

Jo guanyo, tu perds

Jo perdo, tu guanyes

Guanyem!

Tu mateix!

4. Estimular la resolució de conflictes

Els 5 pensaments: causal, conseqüencial, alternatiu...

Assertivitat.... divina paraula

Emocions al descobert!

5. Idees per resoldre la quotidianitat del dia a dia

Passem a la pràctica: què, qui, com i quan! (aquest apartat es modifica en funció

de les edats a qui va dirigida la xerrada (infantil – primària – adolescència)

I les baralles entre ells?

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671 63 14 15

www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

32




62

Entrenar l’optimisme.

Clauer i instruccions d’ús

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Actituds i valors: optimisme, Actituds vitals constructives i destructives, Motivació,

Canvi, Emocions: por

Presentació Aquesta és una conferència taller que demana la participació activa dels pares i mares i que vol mostrar una visió de l’optimisme més com a actitud davant la vida que com a una manera de ser. L’objectiu és aportar coneixements i eines pràctiques per entrenar i millorar l’optimisme dels fills i filles i també, és clar, dels mateixos pares i mares. Parlarem de l’optimisme “intel·ligent” que fuig d’una visió simplista del “tot anirà bé” i que aposta per educar actituds del tipus “veig que me’n puc sortir”.

Guió

Clau 1. Diagnosi: si volem entrenar l’optimisme, com tantes altres habilitats i

destreses, haurem de disposar d’eines per poder-lo valorar.

Clau 2. Actituds destructives i constructives: l’optimisme tria, evidentment, les

constructives. Donar algunes eines als nens i nenes perquè aprenguin a triar-ne unes

més altres els ajudarà a avançar en aquest camí.

Clau 3. Monòleg interior: L’ABC de l’actitud optimista té molt a veure amb les coses

que nosaltres mateixos ens diem sobre una determinada situació. Si el diàleg és

interior, només podrem ajudar-los si els donem eines perquè verbalitzin allò que

estan pensant.

Clau 4. Motivació: aprendre a descobrir-les i a posar-les en valor.

Clau 5. Els processos de canvi: dinosaures, camaleons, cucs... amb quina actitud ens

quedem?

Clau 6. Fites i la història del bon arquer amb els ulls tapats. Voler arribar a l’objectiu

sense veure’l clar no és un bon camí.

Clau 7. El llenguatge determina el nostre pensament: quin seria un llenguatge més

optimista?

Clau 8. La por, enigma de l’optimisme: com els ajudem en el seu aprenentatge de la

valentia?

Clau 9. L’optimisme, com s’encomana, el pessimisme s’encomana,. Algunes eines

d’entorn que l’afavoreixen.

Clau 10. El clauer i les seves instruccions. Un programa d’entrenament.

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Professora i entrenadora d’emprenedors 618 31 51 80

33


63

Escola, Famílies i èxit escolar:

Millorar els vincles, millorar els resultats

Pares i escola, La bona relació família – escola i l’èxit acadèmic, Clima escolar

Presentació Es tracta d’una xerrada que pretén contribuir, al coneixement de la importància d’uns bons vincles entre el centre educatiu i les famílies. Aquests vincles de qualitat no només tenen a veure amb el clima escolar o l’ambient d’aula, sinó que també tenen impacte positiu o negatiu en els resultats acadèmics. La xerrada té una durada de 45 min aproximadament, més preguntes i debat.

Guió

0. Les famílies han canviat

Les transformacions de les famílies en el nostre context

1. Les escoles han canviat

Les transformacions dels centres educatius dels darrers anys

2. El discurs i la pràctica de les escoles envers les famílies (en alguns casos) no ha canviat gaire

Models habituals de vincle entre escoles i famílies

3. La investigació ens diu que és un vincle molt important

Vincles escoles – famílies com a element clau de l’èxit acadèmic de tothom

4. Pistes per a la millora del vincle E-F per a l’èxit escolar de tothom

Imparteix

Jordi Collet ([email protected]) professor de Sociologia. Departament de Pedagogia. Facultat d’Educació. Universitat de Vic 651 63 10 29 universityofvic.academia.edu/ColletSabéJordi

Escola, Famílies i èxit escolar

34


64

Fomentar l’autoestima en els nostres fills.

(només es tracta d’elogiar?)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Autoestima, Relacions positives, Resiliència, Error, Alegria vital

Presentació L’autoestima és un terme d’actualitat dins del mon educatiu, el món de l’autoajuda, del creixement personal. Però, què significa tenir realment una bona autoestima? Què hem de fer perquè els nostres fills tinguin una autoestima sana i equilibrada? En aquesta xerrada podem aprendre i compartir algunes pràctiques que ens poden donar llum i fer-nos adonar que no es tracta de l’elogi constant, sinó de fomentar situacions on els nostres fills experimentin la vàlua i se sentin capaços d’assumir el risc de viure i d’assumir les frustracions i els reptes del dia a dia. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint amb el toc personal d’anècdotes, contes i vivències personals!

Guió 1. L’autoestima, què és realment?

Significat d’autoestima: el sentiment de vàlua i de capacitat.

Tipus d’autoestima

Evolució de l’autoestima en les diferents etapes

2. ITV del nostre nivell d’autoestima?

Què portem a la motxilla de la nostra família d’origen?

Conseqüències de l’excés i del dèficit.

I ara, actuem per re- acció o per pro- acció?

3. Els pilars de l’autoestima

Estimular les relacions positives

Estimular la competència

Estimular l’orientació vers les fites i valors

Sentir-se bona persona

Gaudir més els fills i patir-los menys: alegria vital, ganes de viure.

4. Autoestima i resiliència... Dos termes que es troben a mig camí

5. La nostra autoestima com a pares i mares

La por als nostres errors

L’educació d’avui, la d’ahir i la de demà ... no és la mateixa.

Desdramatitzar els nostres errors!

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) - 671 63 14 15 Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

35




65

Il·lusió i Entusiasme en família... i arreu!

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Il·lusió i entusiasme, Actituds positives vs. Negatives, Etiquetes, Fugir

Presentació Tenir Entusiasme pel present i Il·lusió pel futur són dos secrets per viure bé en família, evitant Pessimisme, Tristesa, Consumisme, Insatisfacció... Il·lusionar-se pel futur i transmetre aquesta il·lusió als fills. Tenir entusiasme pel present, per veure i viure amb optimisme la vida de cada dia, la vida escolar i la vida a casa i a la feina. Entusiasme que es mostra en tota la persona i que s’oposa a Tristesa, Escepticisme, Cinisme, Desencís. Descobrirem com n’és, d’important, que invertim esforços en aquest i + e (il·lusió i entusiasme), perquè aquests dos secrets es poden aplicar a tots els àmbits de la vida i són una febre fantàstica que s’encomana!

Guió 1. Gent que ha aconseguit els objectius gràcies a l’I+E! 2. Il·lusió i entusiasme: què són i per què són tan potents?

Energia

Llum

Força

Orientació

Adrenalina

Febre bona que s’encomana! 3. Enemics de l’entusiasme i la il·lusió

(Diletantisme, Cinisme, Nostàlgia, Superficialitat, Desafecció, Tantsemenfotisme, Apatia, Desencís, Ressentiment, Determinisme, Il·lusionisme, Monotonia)

4. L’entusiasme és present, la il·lusió és futur

El Passat Pesat aixafa les il·lusions

Les Etiquetes Des-Il·lusionen 5. L’entusiasme no consisteix a fugir de la vida grisa a través de:

Xafarderia, Excitants, Consumisme, Fàrmacs, Excessos... 6. L’entusiasme i la il·lusió transformen la visió:

Finestra vs. Mirall Màgic

Prismàtics vs. Mirall de Gised

Periscopi vs. Mirall de Cortesia

Telescopi vs. Retrovisor 7. Més de 15 maneres d’”invertir” en I+E! 8. Quina llavor vols ser?

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya

654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

36



66

Jugar i aprendre. El joc com a motor del

desenvolupament.

Quines joguines necessiten a cada edat? (0-8 anys)

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Primera infantesa, El joc com a motor de desenvolupament, Joc, Joguines, Coneixements, Experiències,

Raonament, Comunicació, Capacitats motrius, Planificació i estratègia, Materials, Gaudir, Lleure

Presentació Jugar és imprescindible per a l'aprenentatge i el desenvolupament: proporciona als infants coneixements i experiències, respon a les seves curiositats, estimula les seves capacitats de raonament, verbals, motrius, de planificació, d’estratègia... Jugar és relacionar-se, fins i tot amb un mateix. Jugant, un de sol pot crear un Món. Sovint veiem com els nostres infants processen jugant emocions i situacions que els fan sentir insegurs. Així, el joc els serveix com a eina per a l’assimilació de les seves experiències vitals, les bones i les dolentes. És una eina terapèutica reconeguda. Analitzarem les característiques de l’acció de jugar des de la perspectiva de les diferents situacions, edats evolutives, necessitats i temperaments de la nostra mainada. Comentarem joguines que “donen joc” en els diferents moments evolutius fins als 8 anys.

Guió 1. Què és jugar?

Característiques del joc dels infants.

És tan important com diuen?

Què necessita una criatura per jugar?

Jugar es gaudir. El joc és la manera de viure d’un infant

2. Com i quan juguen?

A casa, a l’escola, a l’aire lliure...

Joc en solitari, joc compartit, joc lliure, joc dirigit? Qui ha de crear el Món?

Jocs actius, jocs reflexius

Jugar amb ells. Què ens mostren els infants quan juguen?

3. Existeix la joguina ideal?

Infants, joc i joguines de 0 a 2 anys

Infants, joc i joguines de 2 a 4 anys

Infants, jocs i joguines de 4 a 6 anys

Infants, jocs i joguines de 6 a 8 anys

4. Col·loqui

Imparteix

Anna Iglesias Coll ([email protected]) Mestra, formadora de pares, mares i docents 671 76 51 09 - www.orientarfamilies.wordpress.com

37



67

L’anorèxia i la bulímia: La prevenció

comença a casa. Dimensions i aspectes de creixement, Hàbits saludables, Adolescència, Emocions,

Conducta alimentària, Dieta equilibrada, Exercici físic saludable, Autoestima, Moda, Publicitat, Mitjans de comunicació

Presentació Els trastorns de la conducta alimentària segueixen representant la tercera malaltia crònica entre els joves i adolescents, afectant més de 28.000 nois i noies a Catalunya. Són malalties mentals que, malauradament, ocasionen greus efectes a nivell físic i emocional, però també en l’entorn personal, social i familiar de les persones que les pateixen. Malgrat la seva potencial gravetat, els experts alerten de la possibilitat de prevenció d’aquests trastorns i la importància de la intervenció primerenca per evitar majors conseqüències. I és en el marc de la prevenció en què l’escola, conjuntament amb la família, hi té un paper cabdal i imprescindible per posar fre a l’epidèmia que representen. Des de casa es poden educar i promoure valors i hàbits saludables des de la infància -i especialment en l’adolescència- que facin el noi i la noia més resistents a patir un trastorn d’aquest tipus.

Guió

1. Mites alimentaris i hàbits saludables:

Quina és la conducta alimentària dels nostres fills i filles? I la nostra pròpia?

Les dietes miracle i la seva relació amb els trastorns de la conducta alimentària

Què és una dieta equilibrada? I una activitat física saludable?

2. El pes de la moda i la publicitat: el cos desitjat/el cos imposat

La influència del grup d’iguals en els adolescents

Seguir modes és posar en risc la salut?

Què hi ha darrera de la pressió per estar prim?

3. Els trastorns de la conducta alimentària: de l’anorèxia a l’obesitat

Edat d’inici i prevalença

Quins factors en són causants?

Què pot fer sorgir la malaltia?

4. Com detectar un possible trastorn de la conducta alimentària des de casa i pautes per prevenir-los

Senyals d’alarma

Pautes d’actuació per a la prevenció d’aquestes malalties i per a la detecció precoç

Imparteix Cristina Carretero Jardí ([email protected]) Psicòloga, directora del programa de formació i promoció de la salut de l’Associació contra

l’Anorèxia i la Bulímia i la Fundació Imatge i Autoestima

Tel 93 454 92 75 www.f-ima.org | www.acab.org

Xerrada – debat sobre els trastorns de la conducta alimentària i

estratègies de prevenció a casa.

38


http://www.f-ima.org/

http://www.acab.org/

68

L’orientació acadèmica i professional

dels alumnes de 4t d’ESO.

Pares i escola, Orientació acadèmica i professional, Sortides després de l’ESO, Batxillerat, Formació Professional

Presentació Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i alumnes, especialment de 4t d’ESO, sobre l’organització dels ensenyaments postobligatoris, les sortides acadèmiques i professionals de cada una i el propi procés de decisió. Els alumnes, al final de l’ESO, han de prendre una decisió sobre què faran el curs següent, i aquesta decisió pot ser molt important per al seu futur. D’altra banda, els pares han d’estar informats i han de participar d’aquest procés en tant que els principals responsables de l’educació dels fills. Aquesta xerrada permet compartir informació entre pares i fills per tal de poder pensar junts el futur acadèmic i professional dels fills.

Guió

0. L’organització dels ensenyaments postobligatoris. 1. El procés de decisió

Què és?

Com fer-lo?

Què fa l’escola?

Quin paper juguen els pares? 2. El Batxillerat

Quines característiques té?

Quin és el seu contingut?

Com funciona l’avaluació?

Quines sortides té? L’accés a la universitat (selectivitat) i els cicles formatius de grau superior

3. La formació professional: Grau Mig, Grau Superior i PQPI

Quines característiques té?

Quin n’és el contingut?

Quines sortides té? Com és la prova d’accés als cicles formatius de grau superior?

4. Els ensenyament de règim especial

Quines característiques tenen?

Quin n’és el contingut?

Quines sortides tenen? Com són les proves d’accés? 5. La preinscripció en els ensenyaments postobligatoris 6. On trobar més informació?

Imparteix Julio Andreu Amat ([email protected]) Psicòleg, pedagog i consultor membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya Tel. 93 302 70 13

I després de l’ESO,

què?

39


69

La LOMCE explicada als pares:

Més enllà de la política formal i de les tertúlies

Pares i escola, Les lleis educatives, La LOMCE, Currículum educatiu, Competències bàsiques, Etapes educatives, Avaluació

Presentació Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i mares d’alumnes en què es parlarà de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, coneguda per les seves sigles en castellà, LOMCE, que es va aprovar al desembre de 2013 i que està entrant en vigor progressivament. L’explicació està pensada per a persones que no són especialistes en normativa educativa i presenta les principals novetats de la llei, tant aquelles que han despertat més crítiques com d’altres d’importants que no s’han comentat públicament. Aquesta xerrada també permetrà compartir i debatre algunes de les inquietuds que pot suscitar la reforma.

Guió

1. Les lleis educatives des de la constitució espanyola: cúmul de despropòsits.

2. Algunes característiques de la nova llei

El paper de l’Administració de l’estat i de les autonomies en la nova llei

El concepte de currículum i les competències

3. Els canvis a l’ESO

L’estructura de l’etapa

L’avaluació final de l’ESO

4. Els canvis al Batxillerat

L’estructura de l’etapa

L’avaluació final del batxillerat

5. L’accés als estudis superiors

6. Alguns canvis en la formació professional: la formació professional bàsica i els cicles de grau mig i superior

7. Altres canvis: la immersió lingüística; els canvis en el Consell Escolar; la

modificació de la LODE, etc.

Imparteix Julio Andreu Amat ([email protected]) Psicòleg, pedagog i consultor membre del Departament Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya Tel. 93 302 70 13

La LOMCE explicada als pares

40


70

Les finances a la vida familiar

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Educació financera, Hàbits d’ordre i planificació

Presentació Al llarg de la nostra vida ens trobem en moltes etapes ben diferents, i normalment, ja sigui els pares o els mestres de les escoles, ens mostren i ens ensenyen com les hem d’encarar. Hi ha un fet comú dins de la nostra vida que, tot i no ser el més important, sí que té relació i influència directa en el “modus vivendi” de totes les persones; i sí .. són els diners. Saber en tot moment què fer i com actuar, a nivell financer, en cadascuna de les etapes és molt important i més en els nostres dies. Aquesta xerrada pretén ajudar als pares i mares a prendre consciència de la necessitat i bondat de la planificació financera, i com aplicar-la. La xerrada té una duració d’una hora, ampliable segons necessitats; s’imparteix amb el suport d’una presentació en Power Point i es tracten situacions i casos reals.

Guió

1. La planificació financera.

2. L’educació financera dels fills.

3. Començant a treballar.

4. Ei! Que em compro un cotxe.

5. Començant una família.

6. Comprem un habitatge o anem de lloguer.

7. Planifiquem la nostra jubilació.

8. I si em quedo a l’atur, què?

Imparteix Eduard Veros González ([email protected]) Assessor financer personal 627 82 35 48

41


71

Més ordre, més planificació, menys

discussions!!!!

És possible... Cal entrenament.

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Hàbits d’ordre i planificació, Autonomia, Capacitat de decisió, Seguretat,

Benestar emocional

Presentació Aquesta és una conferència que parteix de l’evidència que un dels motius que més discussions i malestar generen en una família tenen la causa en la manca d’ordre i de planificació dels nostres fills/es. Hi ha moltes millores que s’hi poden introduir i que permeten, d’una banda, ajudar-los a millorar en la seva productivitat i eficàcia i, de l’altra, aconseguir un clima més tranquil en el dia a dia de casa.

Guió

1. L’evidència del dia a dia

Les “batalles” diàries relacionades amb l’ordre i la planificació. Basat en fets reals.

2. La productivitat personal aplicada a casa.

Mètodes estudiats i provats que milloren l’habilitat organitzativa nostra i dels nostres fills

3. Millores associades.

Més autonomia, més capacitat de decisió, més seguretat, més productivitat, més benestar, més tranquil·litat.

4. Cal entrenament.

Demana entrenament, com qualsevol millora en una habilitat

5. Pla d’entrenament i material d’entrenament

Una proposta pràctica per a pares i mares totalment aplicable a diferents edats i que els portarà millores substancials.

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Professora i entrenadora d’emprenedors 618 315 180

42


72

Motivar per aprendre

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Intel·ligències múltiples, Cervell executiu, Motivació, Voluntat, Esforç

Presentació Sovint sembla que l’escola és l’entitat més apropiada per ensenyar i transmetre els coneixements “oficials”... però és des de petits que podem motivar els nostres fills per a quelcom bàsic... Per aprendre, cal tenir cura del triangle PODER (capacitats/I múltiples) – VOLER (motivació) i SABER (tècniques). EL DESIG D’APRENDRE I DE SABER! Com podem estimular la curiositat dels nostres fills, què cal valorar, com vivim els pares i les mares l’“obligatorietat” de l’escola i l’institut? Com podem ajudar els nostres fills a fer-se càrrec de les seves responsabilitats? Com analitzar els resultats escolars?

Guió

1. El triangle de l’aprenentatge

Poder: intel·ligències

Voler: motivació

Saber: tècniques

2. Voler: Motivació

Motivació extrínseca

Motivació intrínseca

3. Poder: Intel·ligències i capacitats

La curiositat, base de l’aprenentatge

Activar el pensament

Observar: les intel·ligències múltiples

4. Saber: Tècniques i condicions

El cervell executiu

Voluntat i... esforç

Necessitats tècniques

5. Coaching per valorar els resultats escolars ... I actuar!

Estudia i aprova

No estudia i aprova

No estudia ni aprova

Ni estudia ni aprova

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, PNL, terapeuta familiar 671 63 14 15 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

43




73

No us baralleeeu! (germans i amics ben

avinguts)

Creixement dels fills, Aprenentatge de les relacions, Relacions entre germans i amics, Ben avinguts, Comunicació, Conflicte, Baralles, Gelosia, Enveja, Rivalitat,

Sentiments positius, Amistat

Presentació “Sí, es barallen, però entre germans és normal, no?” Curiosament, en un món on sovint sobreprotegim els fills, de vegades deixem que s’instal·lin dinàmiques de relació molt negatives entre germans i, per no enfrontar-nos a la realitat, defugim el conflicte. L’amor fraternal, l’amistat... són sentiments extraordinaris pels quals val la pena esforçar-se. Per això a la xerrada farem propostes per a diferents estils de vida familiar, sempre amb la intenció de fer que els germans s’estimin... i ho sembli!

Guió

1. Comencem malament..!

Quin títol..! Quina xerrada..!

2. Algunes veritats incòmodes

Del que ens agradaria a la realitat

Factors importants: l’espai limitat, el nombre de germans, la diferència d’edats...

3. Cadascú en el seu lloc

Primogènit, el segon, el del mig, el petit... avantatges i inconvenients.

4. Tres conceptes fonamentals

Gelosia, Enveja, Rivalitat... no és el mateix!

5. Fora sentiments negatius!

Cal expressar-los per poder-se’n alliberar.

6. I ara què fem?

Bateria d’estratègies que poden resultar útils en funció de la situació: admetre, verbalitzar, tallar, evitar comparacions, descriure, establir normes clares, anar sempre “a una”

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com|twitter.com/juanjofdezsola|juanjocosesquepenso.blogspot.com

44



74

Pares de P3. Sense estrès!

L’Auca dels pares Primerencs de P3

Actituds educadores de pares i mares, Les emocions en l’educació familiar, Pares primerencs de P3, Primera infantesa, Autoestima, Educació infantil, Escoltar,

Sentiments, Comportaments negatius, Reforçar comportaments positius, Mossegades a l’escola, Malalties a l’escola, Menjador escolar

Presentació Els vostres fills estan a punt d’entrar a P3? Esteu patint? “Plorarà, menjarà, aprendrà, s’ho passarà bé, en tindran cura, ja ho sabrem fer..?” Tant si sou aquesta mena de pares i mares, com si sou mestres o directores d’Educació Infantil i veieu venir la nova fornada de famílies, aquesta és la vostra xerrada! Una proposta de cinc vocals per fer un munt de petits canvis poderosos i aprofitar la saviesa de les auques per descobrir que podeu ser Pares i Mares de P3... sense Estrès!

Guió 1. Els fills porten canvis... Però no podem canviar-ho tot! 2. Cinc vocals, un munt de canvis!

2.1 Animar amb Autoestima

Què és l’autoestima i com potenciar-la?

La nostra autoestima de pares, fonamental!

Què ens diu l’Auca dels Pares Primerencs de P3? (potser ploren a en entrar i sortir, però no tota l’estona!)

2.2 Escoltar amb Estratègies

Estem disposats a escoltar?

Verbalitzar els sentiments, Reconèixer-los amb interjeccions, concedir desigs amb la fantasia

Dedicar temps als fills, trobar “Moments Màgics” i tenir-ne cura

Què ens diu l’Auca dels Pares Primerencs de P3? (hem d’estar-hi disposats: estimar és escoltar amb il·lusió!)

2.3 Insistir amb Instruments

Insistir perquè estem segurs del que fem (brúixola, no penell)

Instruments per eliminar comportaments negatius i reforçar els positius

Elimina la preocupació per les 3M (Mossegades, Malalties, Menjador)!

Què ens diu l’Auca dels Pares Primerencs de P3? (insistència, convivència, calma, confiança!)

2.4 Organitzar amb Objectius

Cap on anem? Què volem aconseguir? Propòsits!

Què ens diu l’Auca dels Pares Primerencs de P3? (objectius a assolir: adéu a bolquers, biberó i xumet)

2.5 Una mica d’alegria!

Fes el Bé i Fes-ho Bé amb sentit de l’humor!

Siguem positius, no “quejicas”: 21SQ (21 Dies Sense Queixes)

Què ens diu l’Auca dels Pares Primerencs de P3? (tot això passarà i s’oblidarà: confiem en l’escola que hem triat per als nostres fills!)

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) - 654.812.920 Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya www.juanjofernandez.com|twitter.com/juanjofdezsola|juanjocosesquepenso.blogspot.com

45



75

Per què diem SI quan voldríem dir que

NO? (El problema dels límits amb els fills)

Actituds educadores de pares i mares, Estils educatius familiars, Autoritat i límits, Fermesa, Dialogar, Relació pares - fills, Estratègies dels fills, Càstig, Conseqüències

Presentació

Es tracta d’una xerrada que pretén ajudar pares i mares a prendre consciència de la necessitat i de la bondat dels límits, educativament parlant. Analitza les dificultats per a posar-los i mantenir-los i dóna algunes orientacions sobre les millors actituds i estratègies dels pares per ajudar els fills a madurar i créixer en autonomia, tot mantenint unes relacions familiars sanes (que no sense conflictes!). La xerrada té una durada d’una hora aproximadament.

Guió

1. Els motius

Vivim en un context educatiu molt plural

Alguns referents diuen... SI

Els sentiments contrariats del fill/a

Mantenir un “pols” constant

La manca de temps

Els meus sentiments 2. Per a què son bons els límits? Els no?

Protegeixen, orienten, donen seguretat, ajuden a créixer, estimulen, ajuden a madurar, permeten entrenar-se a la frustració, ajuden a mantenir unes relacions sanes (amb crisis), desenvolupen la moral ...

3. Característiques d’un no ben donat, d’un límit ben posat

El NO concret

L’actitud de fermesa dels pares

El talant dialogant dels pares

La relació positiva pares-fills 4. Les estratègies que té el nostre fill/a per fer-nos desistir

La comparació, l’acusació, l’agressió, el ridícul... La “trampa de la felicitat” 5. I quan els fills transgredeixen un limit, què fem? El càstig?

Anàlisi del càstig

Criticar o descriure? (l’assertivitat al poder!)

Les accions tenen conseqüències!

Imparteix Elena Martínez López ([email protected]) Mestra i cap d’estudis del Col·legi Claret de Barcelona 654 629 010 Jaume Fabró Montolio ([email protected]) Mestre i coordinador pedagògic de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Barcelona 679 23 79 05

Per què diem SI quan voldríem dir que NO ?

46



76

Per què ens costa tant dir que estem a

l’atur i som cristians?

El món d’avui, l’entorn on creixen els nostres fills, Actitud davant l’atur i la fe, Actitud acomplexada, Vergonya, Societat, Cristians

Presentació Xerrada col·loqui dirigida a aturats i familiars (creients o no), així com a persones que, no trobant-se en aquesta situació, estiguin sensibilitzades amb el tema. La xerrada té una durada de 45 minuts aproximadament, més el col·loqui

Guió

1. Per què en una societat "que presumeix de llibertat d'expressió i de democràcia no som capaços de dir que estem a l'atur i que som cristians? 4 exemples.

Estem acomplexats?

Estem avergonyits?

Estem exclosos de la societat?

Una mirada Cristiana

2. Col·loqui

Imparteix

Àngel de Arriba ([email protected]) aturife.blogspot.com 665 06 66 43

47


77

Què en fem, de les emocions?

(L’educació emocional des de casa)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Intel·ligència emocional (interpersonal i intrapersonal), Caràcter i personalitat,

Conducta, Emocions primàries i secundàries, Estils emocionals

Presentació

La xerrada ens parla sobre la Intel·ligència Emocional i com educar-la des de casa per tenir famílies emocionalment sanes. Què són les emocions? Quin paper juguen en el nostre comportament? Dóna orientacions sobre com educar les emocions, donar nom, contenir-les i regular-les i com gestionar el baròmetre emocional individual i familiar. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint enmig d’històries, caricatures i contes.

Guió 1. Temperament, caràcter, personalitat... Qui és què?

Quina és la motxilla biològica? Temperament, caràcter i personalitat

2. Emocions

Què són les emocions? Primàries i secundàries

Relació emoció – conducta

Relació emoció - pensament

3. Intel·ligència emocional

Intel·ligència interpersonal

Intel·ligència intrapersonal

4. Estils emocionals de les mares i dels pares.

Ignorar

Censurar

Sotmetre’s

Gestionar

5. Educació emocional

Consciència emocional

Regulació emocional

Autonomia emocional

Habilitats socioemocionals

6. Pràctica del dia a dia!


48




78

Que no pateixi o que no creixi?

(Enfrontar-se a l’Adversitat, el dolor i la Mort)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Afrontar l’adversitat i el dolor, Intel·ligència emocional, Sensibilitat, Sobreprotecció,

Autonomia, Dolor i patiment, Emocions: Tristesa, Autoestima, Mort

Presentació

Potser no ens agrada pensar-hi, i és ben cert que la nostra societat fa grans esforços per “amagar” la mort i “estalviar” el dolor, però per benintencionat que pugui ser aquest esforç, estem negant als nostres fills la possibilitat de superar les adversitats en la certesa que poden confiar en aquells que els estimen. Si s’eduquen des de petits en la vivència positiva de la frustració, els nostres fills creixeran més forts, més autònoms i també més sensibles i amb una millor autoestima...!

Guió

1. La mort tabú, la mort “higiènica”, la mort no-esdeveniment...

[per què i com “amaguem” la mort als nostres fills, i quines en són les conseqüències]

2. Protecció vs. Sobreprotecció

[la diferència entre preservar i evitar]

3. La tristesa no és delicte! [com superen els infants el dolor i la tristesa, i com els podem ajudar]

4. L’autoestima: fonament, coixí, trampolí, palanca..! [una proposta de casos ben diversos perquè posem a prova la nostra capacitat de promoure la nostra autoestima i la dels nostres fills]

5. La nostra autoestima: Fonamental! [descobrirem que pares i mares som “productes” molt estimables, plens de qualitats]

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya


49



79

Què “toca” a cada edat (3-8)?

Com ajudem els nostres infants a “fer-se grans”?

Creixement dels fills, Etapes de desenvolupament, Primera infantesa, Ajudar els infants a fer-se grans, Psicologia evolutiva infantil,

Responsabilitat educadora, Estimació, Vincle afectiu, Autoritat, Respecte, Autonomia, Confiança

Presentació

Es tracta d’una xerrada adreçada a pares i mares amb infants entre els 3 i els 8 anys (el que a l’escola correspon a l’educació infantil i el cicle inicial de primària) que pretén ajudar a situar el que és realment necessari per a l’educació i la criança feliç dels infants. En un context tant plural educativament i amb una diversitat de criteris convivint a casa, sembla que és força complicat saber “què toca” a cada edat. Però no és impossible! Moltes famílies ho demostren diàriament. La xerrada parteix de l’anàlisi d’algunes situacions de la vida quotidiana i propugna el creixement en autonomia de l’infant. Finalment presenta quatre “eines”: quatre materials (dos llibres, un programa d’internet i un educòmetre) com a guies orientaves a escollir per les famílies com a suport a la tasca educativa. La xerrada té una durada d’una hora aproximadament.

Guió 1. De què depèn el “que toca “ i el “que no toca”?

Breu recordatori de psicologia evolutiva infantil

Breu recordatori de les funcions parentals: La RESPONSABILITAT EDUCATIVA

2. Partim d’alguns exemples quotidians

Necessitats infantils que es poden anar deixant enrera

Facilitats que els adults cerquem per gestionar millor la criança (riscos que comporten)

3. Criteris per forjar un infant feliç: (La direcció de la Pròpia vida I les càrregues educatives)

Afecte (estima)

Autoritat i (respecte)

Autonomia (confiança)

4. Exemples o guies “Pràctiques” de com fer-ho

Imparteix Elena Martínez López ([email protected]) Mestra i cap d’estudis del Col·legi Claret de Barcelona 654 629 010 Jaume Fabró Montolio ([email protected]) Mestre i coordinador pedagògic de l'escola Mare de Déu de la Mercè de Barcelona 679 23 79 05

Què toca i què no toca a cada edat?

50



80

Quins són els talents dels nostres fills?

(...demanar segons les capacitats de cadascú)

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Intel·ligències múltiples, Talents, Potencialitats i capacitats, Temperament, Caràcter i personalitat,

Voluntat i esforç, Hàbits d’estudi, Hàbits d’ordre i planificació, Rutines

Presentació La xerrada dóna algunes orientacions sobre com detectar les potencialitats dels nostres fills (què és innat, què es pot aprendre, què es pot millorar) i donar respostes adequades segons les seves capacitats. Parlem del concepte d’intel·ligència, les nou Intel·ligències múltiples, com detectar-les en els nostres fills i la importància de tenir-les en compte en els hàbits d’estudi, en les dinàmiques familiars i en les seves relacions amb els altres. La xerrada té una durada de 90 minuts i s’imparteix amb el suport d’una presentació amb PowerPoint. En l’explicació s’inclouen contes que fan pensar en quin fill tenim, quin fill desitgem… i valorar si coincideixen les dues imatges! Aquesta xerrada ens afina la vista per mirar els nostres fills sense ulleres que filtrin... senzillament, al natural!

Guió 1. Cal educar els nostres fills o ells sols ja troben el seu camí?

Què podem canviar i què no del nostre fill? Temperament, caràcter i personalitat

La voluntat i l’esforç

Educar en la contrarietat 2. Intel·ligència

Concepte d’intel·ligència actual

Una o moltes intel·ligències? 3. Intel·ligències múltiples

Nou intel·ligències al servei de la persona.

Intel·ligència emocional

Canals preferents d’informació V.A.C. 4. Adaptar i potenciar les capacitats de cadascú

Tècniques d’estudi segons intel·ligències dominants - Mapes conceptuals, resum, síntesi, música, camino i parlo..? - Quan i on?

Cafè per a tots? Mateix problema diferents solucions segons cadascú - L’ordre, les rutines i els hàbits - Maneres de dir, maneres de fer segons cadascú (dormir, menjar, decidir,

relacionar-se...) 5. Modelar els fills segons el nostre criteri o... Potenciar els seus talents!

Cites i dites que ens poden ajudar

Imparteix M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) - 671 63 14 15 Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

51




81

Relació Família – Escola

(reunions, circulars, entrevistes i whatsapps)

Pares i escola, La bona relació família – escola, Comunicació, Enfrontament, Indiferència, Treball en paral·lel, Complicitat, AMPA

Presentació Vols que la teva relació amb l’escola contribueixi a millorar l’educació del teu fill? En la relació entre la família i l’escola, hi intervenen molts factors: expectatives, maneres de ser i de fer, habilitats comunicatives... Des de la circular perduda al whatsapp incendiari, hi ha relació a diari, i pot resultar un obstacle... o un instrument molt poderós que contribueixi a l’educació de fills i filles. En aquesta xerrada descobriràs què caracteritza les diferents eines i àmbits de relació entre família i escola i com podem fer-les servir per ser una bona comunitat educativa!

Guió

1. Quina és la nostra relació amb l’escola?

Enfrontament

Indiferència

Treball en paral·lel

Complicitat 2. Comunicació... Unes normes bàsiques

Amb professors, amb tutors, amb la direcció, amb els delegats de l’AMPA...

De la circular perduda... al whatsapp incendiari!

Entrevistes, reunions de grup-classe, reunions generals... cal saber estar! 3. Això del whatsapp... No tothom en sap!

Per què, quan, qui, com i on el fem servir?

Alguns consells per evitar caos i pandemònium! 4. L’ampa... Un univers paral·lel (només si tu vols!)

Clients, Usuaris, Col·laboradors... o Socis?

Motivacions i motivacions ocultes... evitem les temptacions!

Posar els talents al servei dels altres

Activitats amb èxit: 7 trucs i una actitud 5. Uns casos pràctics

(qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... O no)

Imparteix

Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya


52



82

Ser més feliços per ser millors pares

Actituds educadores de pares i mares, Les emocions en l’educació familiar, Ser feliços per ser millors pares, Estrès, Preocupació, Queixes, Pensament positiu,

Donar gràcies, Perdonar, Generositat, Salut

Presentació Les llagues d’estómac no vénen del que mengem, sinó del que se’ns menja! L’estrés quotidià, les presses, la precipitació, les preocupacions... tot plegat pot fer que una cosa tan meravellosa com és criar els fills ens resulti feixuc i no tinguem forces per gaudir-ne Aquesta xerrada vol aconseguir que analitzem amb serenor allò que ens amoïna, fem servir estratègies alegres i generoses per gaudir de la vida... i descobrim que la felicitat ens dóna súperpoders per fer de pares i mares dels nostres fills!

Guió

1. Massa ocupats a preocupar-nos-en!

El mal que ens fa la preocupació

Les preocupacions-sangoneres

Massa pendents del que diran i de què pensaran..!

2. Suprimir les preocupacions

Les Preguntes Màgiques

La Llei dels Promitjos

Cooperar amb l’Inevitable

Fer el Passat Constructiu

Somriu! Somriu! Somriu!

3. El secret de la felicitat i les seves 4 cares

4. Els 7 súper-poders de la felicitat

Pensa en Positiu

Elimina les Queixes i les Comparacions

Dóna Gràcies

Aprèn a Perdonar

Sigues Generós

Assaboreix els Petits Plaers de la Vida

Cuida el Teu Cos

Imparteix

Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya 654.812.920 www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

53



83

Tenir Cura de l’amor

Actituds educadores de pares i mares, Les emocions en l’educació familiar, Tenir cura de l’amor, Família, Parella

Presentació Diuen que l'amor és com una planta. Si no en tens cura, de mica en mica es va pansint, l’ataquen les plagues i mor. És una possibilitat. Una altra, molt més interessant, és regar-lo, posar-lo a prop del sol, treure’n les fulles seques, defensar-lo de les plagues i posar-hi fems. Llavors l'amor creix i creix. En aquesta xerrada parlarem de com fer tot això en la nostra quotidianitat.

Guió

1. Símptomes que avisen d'un problema

2. Actuar com un enamorat…

3. Tenir cura de l'amor

Regar l'amor

Abonar l'amor

Plagues i antiplagues

Treure les fulles mortes.

Il·luminar l'amor

Imparteix


54

84

TIC: Tòpics i Pànic!

(viure i sobreviure a les noves tecnologies en família)

El món d’avui, Entorn on creixen els nostres fills, La generació TIC, Comunicació, Diàleg, Actituds dels pares: Transparència, Coherència, Planificació, Internet,

Facebook, Blogs, Fotologs, Youtube

Presentació Una sessió amb una mica d’informació, alguna dinàmica i força criteris perquè tots plegats aclarim idees, desfem tòpics i mesurem les nostres pors sobre les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que ocupen tantes hores dels nostres fills i alumnes –i potser també hores nostres!-. Després d’un recorregut-mostrari per algunes eines i aplicacions populars (jocs online, fotolog, messenger, youtube, facebook...), es recullen inquietuds, es proposa una dinàmica per conèixer i valorar les característiques de la generació YouTube en comparació amb la nostra i s’ofereix el FamiTICàleg: un decàleg en clau positiva per tractar amb les TIC a la nostra família. La sessió té una durada d’una hora i mitja i s’imparteix amb el suport d’una presentació de PowerPoint. En l’explicació s’inclouen exemples de situacions reals i es lliura el FamiTICàleg perquè serveixi de material de reflexió i aplicació.

Guió 1. Surfejant pels ticoceans...

[algunes eines actuals, algunes obsoletes –però que van marcar tendència!-, algunes perspectives de futur...]

Jocs online (contrincants desconeguts, objectius agressius, progrés manipulat...)

Blogs i Fotoblogs (hores i més hores per ensenyar i dir el que es vulgui)

Messenger (la necessitat d’estar sempre connectat)

YouTube (tot es pot “pujar”, tot es pot buscar... tot es pot mirar?)

Facebook (xarxa social, eina de retrobaments, teranyina per compartir... on és el truc?)

2. Conflicte generacional

Generació YouTube contra Generació... què?

3. El famiticàleg 1. Interès (per la relació dels fills amb les TIC) 2. Diàleg (parlar i sobretot escoltar: què fan i deixen de fer amb les TIC) 3. Obertura (demostrem que hi ha vida més enllà d’Internet) 4. Planificació (horari i temps, i prioritats no negociables) 5. Alerta (no alarma, però sí advertència clara sobre els perills) 6. Sensibilitat (parlem del que està bé i el que no, transmetem conviccions sobre els

drets de la gent) 7. Transparència (l’ordinador, en un espai d’ús comú) 8. Recursos (gratuïts i de pagament per facilitar la gestió de les TIC a casa nostra) 9. Coherència (revisem les nostres pròpies actuacions i actuem en conseqüència) 10. Actuació (donem importància a les males pràctiques i valorem tots els usos

positius)

Imparteix Juanjo Fernández Sola ([email protected]) - 654.812.920 Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya www.juanjofernandez.com | twitter.com/juanjofdezsola | juanjocosesquepenso.blogspot.com

55



85

Valors en família, família amb valors

Creixement dels fills, Dimensions i aspectes de creixement, Educar en valors, Criteris, Actituds, Esperança

Presentació Els joves d’avui només estimen el luxe, estan plens de manies i menyspreen l’autoritat. Contradiuen els pares, són golafres i falten al respecte als seus mestres. Això ho deia… Sòcrates, fa més de vint-i-cinc segles! Són també així els nostres fills? No “tenen” valors? Sovint tenim la temptació de deixar-nos portar per lamentacions sobre “la crisi de valors.” Però queixar-se no porta a res! Aquesta xerrada pretén que examinem la nostra escala de valors i els criteris que la formen, que tinguem clar fins a quin punt estem compromesos amb aquests valors, i que ens proposem encarnar-los amb

esperança… i amb sentit de l’humor, és clar que sí! Per això la xerrada, d’una hora i quart de durada, s’imparteix amb el suport d’una dinàmica presentació amb PowerPoint, i els assistents participen en diversos exercicis pràctics i motivadors, amb materials que es lliuren perquè pares i mares puguin fer-los servir posteriorment. Perquè els valors viscuts en família fan una família amb valors!

Guió

1. Què és un valor? [una referència breu i pràctica per tenir clar què volem dir quan parlem de “valor”]

2. Volem educar en valors?

Els 7 “peròs” de l’educació en valors (incloent-hi la “Caixa de Pandora”!)

Les 7 respostes als “peròs”

3. En quins valors eduquem?

Els criteris que formen la nostra escala de valors

Com triar 3 valors fonamentals per a la nostra família

4. I ara, què en fem?

La importància dels verbs: “inculcar”? “transmetre”?

5. I amb quines actituds?

Desànim o esperança: què transmetem als nostres fills?

Actituds fonamentals per viure i transmetre l’esperança

6. Una proposta final

Imparteix

Juanjo Fernández Sola ([email protected]) Escriptor, Conferenciant, i Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya


56



86

Viure en la dimensió de l’amor dins la

família

Actituds educadores de pares i mares, Les emocions en l’educació familiar, Tenir cura de l’amor, Família, Parella, Naixement dels fills, Reconciliació

Presentació En aquesta xerrada abordarem com l’amor esdevé fonamental per a la família. Com aquesta dimensió és l’eix de fons que hauria de vertebrar les relacions familiars. Primer de tot, partirem de l’amor com a font de la vida a través del naixement dels fills. També com aquest naixement incideix en la relació de la parella, els canvis de rols, les responsabilitats, etc. Per fer-ho, partirem primer de la pròpia experiència professional i personal de la conferenciant per fer després un col·loqui de la pròpia experiència.

Guió

1. L’amor, font de vida

Naixement dels fills i canvis en la dinàmica familiar

2. Poder versus amor

Transformació de les relacions de poder en relacions d’amor

3. Crisis familiars

Reconciliació i estabilitat familiar

4. Com podem viure la dimensió de l’amor dins la família?

Imparteix

Carmina Mas Tortajada ([email protected]) Llicenciada en pedagogia, escriptora, conferenciant, artista (membre del grup Bufanúvols) i mestra de dansa. 680680955 www.bufanuvols.net

57


http://www.bufanuvols.net/

L’edat per a les que estan indicades

L’índex alfabètic

CONFERÈNCIEs PER Als AlUMNEs

Trobeu la

CONFERÈNCIA més adient en funció de:

88

UNA CONFERÈNCIA PER A CADA EDAT

Especialment indicada

Adient

Infa

nti

l 0-3

Infa

nti

l 4-6

Pri

màr

ia

ESO

Po

sto

blig

at.

Ed. E

spec

ial

58. Adolescents 2.0.

59. Amb Fe o sense Fe, el fet religiós t’afecta!

60. Cal tenir valor... com Jesús!

61. Canta la son, canta la gana!

62. Ciberassetjament entre adolescents

63. Com parlar i presentar els treballs en públic

64. Emocionant! (Emocions, Afectes i Relacions)

65. Emociona’t!

66. Entendre’m, entendre’ns

67. Espabíblia’t! (Aprendre i jugar amb la Bíblia)

68. Habiliteca. Habilitat Comunicativa

69. Habiliteca. Habilitat Creativa

70. Intel·ligències múltiples i canals d’informació

71. Glups! Pànic escènic... Parlar en públic?

72. Ser el millor, el número 1?

73. Una estona amb mutants del planeta Sexe

89

ÍNDEX CONFERÈNCIEs

Adolescents 2.0. ...................................................................................................................... 91 Amb FE o sense FE, el FEt religiós t’aFEcta! ...................................................................... 92 Cal tenir valor... com Jesús! .................................................................................................. 93 Canta la son, canta la gana! .................................................................................................. 94 Ciberassetjament entre adolescents .................................................................................... 95 Com Parlar i Presentar els Treballs en Públic .................................................................... 96 Emocionant! (Emocions, Afectes i Relacions) .................................................................... 97 Emociona’t .............................................................................................................................. 98 Entendre’m, entendre’ns ...................................................................................................... 99 EspaBíblia’t! (Aprendre i Jugar amb la Bíblia) ................................................................ 100 HABILITECA. Habilitat Comunicativa ............................................................................ 101 HABILITECA. Habilitat Creativa ...................................................................................... 102 Intel·ligències múltiples i canals d’informació ................................................................ 103 GLUPS! Pànic escènic... Parlar en públic? ........................................................................ 104 Ser el millor, el número 1? .................................................................................................. 105 Una Estona amb Mutants del Planeta Sexe ...................................................................... 106

LEs CONFERÈNCIEs

91

Adolescents 2.0.

Presentació

Adolescència significa créixer. És una etapa dins un procés. La primera diferenciació ve de la mà dels conceptes PUBERTAT i ADOLESCÈNCIA. Mentre que el primer fa referència als canvis físics que es produeixen en un període curt de temps, el segon s’encara –sobretot- com a fenomen social. És a dir, la pubertat és un fenomen que afecta a tots els éssers humans, de totes les cultures, mentre que l'adolescència no és necessàriament universal ni té les mateixes característiques en tots els contextos culturals. Entrada ja la pubertat, el nostre cervell explosiona amb un munt de canvis físics, psicològics i mentals, tot caminant vers un pensament més abstracte i un augment de la capacita per raonar. Al mateix temps, el cervell emocional es descompensa i sovint les emocions i els sentiments ens “segresten” i no deixen que el cervell pugui actuar amb objectivitat. L’adolescència és una etapa on prenem consciència de tres preguntes vitals: Qui soc jo? Com sóc jo? Què vull fer? Així doncs, de tot allò que passa als nostres adolescents, què és universal i què és cultural? Per edats d’11 a 20 anys. La xerrada té una durada de 90 minuts. Pot tenir un format de taller i se’n poden fer diverses sessions. És necessari projector i so. El material ampliat es facilita als educadors. Als alumnes se’ls dóna la possibilitat de respondre un qüestionari online per expressar-se: http://mhelenatolosa.com/diadia/questionari-adolescents-2-0/

Guió

1. Adolescència i pubertat 2. Canvis, canvis, canvis

Físics

Psíquics- Emocionals

Mentals 3. Conflictes reals, conflictes imaginaris i conflictes culturals 4. Autoestima i identitat. Qui sóc jo? 5. Amics, afecte i sexualitat 6. Menjar, dormir i... Noves tecnologies 7. Habitar la casa: convivència familiar amb mínims garantits! 8. Reconciliar-me amb mi mateix

Imparteix

M. Helena Tolosa Costa ([email protected]) Mestra, logopeda, psicopedagoga, P.N.L., terapeuta familiar 671631415 www.mhelenatolosa.com | www.mhelenalespersonalitats.com

1



92

Amb FE o sense FE, el FEt religiós

t’aFEcta!

Presentació

Per què estudiar Religió? Per molts motius: per la cultura, per la llengua, perquè ens

ajuda en la nostra vida quotidiana, perquè ens proposa coses bones... Una xerrada dinàmica i amb moments de participació, adequada per a alumnes a partir de 3r

d’ESO. [Format xerrada d’1h 30’]

Guió 1. Mitologia sí, però cristianisme no? 2. Tenim una gran herència i cal administrar-la bé! 3. Superficialitat vs. Món Interior 4. Què és (de veritat!) una Religió? 5. La nostra herència val la pena!

Per CULTURA GENERAL

Per la LLENGUA

Per PROTEGIR-NOS del que NO ÉS AUTÈNTIC

Per COMPARTIR i DIALOGAR amb els GERMANS

Perquè ens proporciona GESTOS PODEROSOS

Perquè HA INSPIRAT i INSPIRA les PERSONES

Perquè ENS PROPOSA COSES BONES 6. Posem-ho en pràctica amb dos exercicis!

Imparteix

Juanjo Fernández ([email protected]) Consultor pedagògic, escriptor i conferenciant 654812920 juanjocosesquepenso.blogspot.com | www.juanjofernandez.cat | @juanjofdezsola

2

93

Cal tenir valor... com Jesús!

Presentació

Paciència, Escolta, Sostenibilitat... Tres valors que s’encarnen en diversos personatges

històrics. Tres valors que també ens proposa Jesús. Tres valors que els alumnes, des

del Cicle Superior de Primària, poden identificar, entendre... i treballar dia a dia! Una dinàmica xerrada amb vídeos, exemples, una gran activitat de participació i força interacció! [Format xerrada d’1h]

Guió

1. Estem pensant en els mateixos valors? (un petit truc de màgia!) 2. Paciència, Escolta i Sostenibilitat 3. Paciència

Què és la Paciència?

Què passa quan NO se’n té i quan SÍ se’n té?

Amb Paciència, trobem cinc exemples!

Gandhi, campió de la Paciència!

Jesús ens ensenya la Paciència 4. Escolta

Què és l’Escolta?

L’Escolta té enemics: el Rumor i el Cotilleo!

Aquests sí que van escoltar: Teresa de Calcuta, Patch Adams, Rosa Parks

Jesús ens ensenya a Escoltar 5. Sostenibilitat

Què és la Sostenibilitat?

El Regal de la Creació

Sostenibilitat és Equilibri

Els Voluntaris, exemple de Sostenibilitat

Jesús ens ensenya la Sostenibilitat 6. A partir d’ara, el nostre Futur, ple de Valors!

Imparteix


3

94

Canta la son, canta la gana!

Presentació

Per pares, mares, avis i àvies, tiets i tietes amb infants de 0 a 36 mesos Moixaines i jocs de falda / música popular i tradicional Espai participatiu on pares, mares i nins parlarem cantant i cantarem parlant! Aquest taller és per pares i mares de llar d’infants (0-36mesets).... i cal venir amb la o les criatures!!! Escalfarem la veu i comentarem cinc consignes importants sobre l’ús d’aquesta i la importància de l’educació musical i de l’oïda en el treball de les emocions i per construir futurs lectors. Aprendrem i compartirem cantarelles, jocs de falda i nonons tot fent un recorregut per la poesia musicada catalana del costumari català i altres. Usarem la creativitat per aprendre a educar el ritme i la sonoritat de les paraules, aspectes que facilitaran després la introducció del llenguatge i la lectura a la seva vida i, el més important... crear i enfortir els vincles afectius amb els nostres nadons! Per edats de 0 a 3 anys i pares, mares, àvies, àvies i tiets! El taller té una durada de 50-75 minuts en funció de la mainada. Materials necessaris: espai acollidor amb possibilitat d’estirar-nos i jeure al terra si cal. Es proporciona dossier de cançons, jocs de falda i moixaines.

Guió

1. La veu de la mare i el pare

Qui no pot cantar... no pot parlar!

La nostra veu, el primer aliment afectius pel nostre fill

2. La rima, el cant i els jocs de falda

3. Com enfortir vincles

4. Precursor de la comunicació, precursor del llenguatge, precursor de la lectura

5. Passem a la pràctica!

Imparteix


4



95

Ciberassetjament entre adolescents

Presentació Els últims estudis sobre ciberassetjament han mostrat un creixement d’aquest fenomen entre els adolescents i joves d’entre 12 i 18 anys. Xerrada per detectar, prevenir i actuar sobre aquest problema tant des de l’àmbit de la

comunicació (ús adequat de les xarxes socials) com des del vessant psicològic a dels adolescents i les seves famílies. La conjunció d’ambdós punts de vista permet oferir una visió més àmplia de la complexitat de la situació en unes edats, en general, conflictives. Aquestes xerrades ofereixen les claus tant des de la més recent actualitat de les xarxes socials, com dels aspectes psicològics que les famílies necessiten conèixer per actuar. Les situacions davant les quals es poden trobar els adolescents són:

Violència de gènere entre adolescents: l’índex de control per part d’alguns dels joves sobre les seves parelles.

Ciberbullying escolar: assetjament entre escolars a través de les xarxes socials.

Groomming: assetjament d’adults a adolescents.

Guió 1. Informar de les diferents situacions de ciberassetjament que poden produir-se. 2. Identificar els senyals més habituals que mostren que un adolescent està sent

víctima d’una d’aquestes situacions. 3. Identificar les xarxes més utilitzades pels adolescents i el tipus d’ús que realitzen en

cadascuna: Instagram, Facebook, Twitter, Watsapp. 4. Factors de risc d’un adolescent per ser víctima d’aquestes situacions. 5. Facilitar pautes bàsiques d’actuació per a la família i /o el centre. 6. Com actuar si l’adolescent és l’assetjador 7. La prevenció. Ús saludable de les xarxes socials a través de l’educació en valors:

fomentant les relacions d’igualtat ja des de l’edat escolar i l’ús responsable i sa de les xarxes socials, els smartphones i el correu electrònic.

Imparteix

140 Comunicació ([email protected]) Yolanda Fajardo 629 75 98 44 www.140comunicacio.com | https://www.facebook.com/140comunicacio https://twitter.com/140comunicacio

5


http://www.140comunicacio.com/

https://www.facebook.com/140comunicacio

https://twitter.com/140comunicacio

96

Com Parlar i Presentar els Treballs

en Públic

Presentació El Treball de Recerca a Batxillerat, el Projecte de Recerca i les propostes d’Emprenedoria a l’ESO, els Projectes Interdisciplinars a Primària... Constantment es presenten oportunitats de mostrar en públic el treball que s’ha dut a terme. Dominant el Triangle de Parlar en Públic (Discurs, Orador, Auditori), les possibilitats d’èxit i de gaudir amb l’experiència augmentaran moltíssim! Una xerrada dinàmica, amb exemples viscuts i significatius, i fragments de pel·lícules que proporcionaran als alumnes eines i recursos aplicables immediatament i al llarg de tota la vida. [Format xerrada de 2h o taller de 4h]

Guió 1. Per què val la pena? Per evitar petites “catàstrofes”! 2. Elements bàsics de parlar en públic: posem-los en comú 3. Uns previs tranquil·litzadors 4. El Triangle de Parlar en Públic: Discurs, Orador, Auditori (espai i públic)

Evitem el D.O.A. utilitzant el D.O.A.

Timidesa i Pànic Escènic 5. Orador

Preparar-se interiorment (Relaxar-se, Ser Positiu, Assumir la Por)

Preparar-se exteriorment (Vestuari, Expressió, Veu...) 6. Auditori

L’espai (Escenari, Il·luminació, So)

El públic (conèixer el públic: temes a evitar, temes a tractar) 7. Discurs

Vèncer la por a través del discurs

Tenir clar el propòsit del discurs (persuadir, informar, impressionar...)

Utilitzar recursos retòrics (Obertura, Claredat, Exemples, Visuals...) 8. Actitud positiva, sempre!

Imparteix


6

97

Emocionant!

(Emocions, Afectes i Relacions)

Presentació En un moment especialment “mogut” a tots els nivells (fisiològics i emocionals), pot ser molt interessant descobrir quins són els canvis en l’adolescència, adonar-se que són compartits, treballar l’autoestima i promoure el Conèixer i Donar-se a Conèixer als altres, amb tots els talents de què disposen! Aquest taller té un guió variable en funció dels interessos i característiques dels grups de 2n ESO als quals s’adreça. [Format taller de 3h –tres sessions d’una hora-]

Guió [en el taller es treballen només alguns dels temes, en funció de característiques i interessos del grup-classe]

Sessió 1 | EM CONEC... PERÒ SÓN TEMPS DE CANVIS! 1. Enquesta prèvia “com funcionen els òrgans genitals?” 2. Què li aconsellaries? (Treball sobre fragments de vídeo de la BBC) 3. Què pensem els uns dels altres? 4. Això de les aparences... (Treball d’imatges sobre la bellesa i els estereotips) 5. El millor de mi (Dinàmica per “etiquetar” un adolescent amb qualitats)

Sessió 2 | COM SÓC... I COM EM VEUEN! 1. Enquesta prèvia “em descobreixo” (Enquesta anònima sobre l’autoconcepte) 2. Els altres tenen autoconcepte? (Treball a partir de tires de la Mafalda) 3. L’Home/Dona Perfecte (Dinàmica sobre qualitats internes/externes) 4. Les meves qualitats brillen per als altres (Dinàmica per conèixer i reconèixer la gent

de la classe, atribuir-los valors i adonar-se dels valors que els altres veuen en nosaltres)

Sessió 3 | EM RELACIONO... I POTSER PUC FER-HO MILLOR! 1. Amistat, enamorament... (Treball a partir de fragments de pel·lícules) 2. Homes, dones... i estereotips (Treball sobre els estereotips de gènere a partir de

publicitat, revistes per a adolescents i fragments de sèries) 3. Tenir èxit en les relacions amb els altres (Reflexió sobre la importància del respecte

per un mateix (higiene, vestuari, presència) i de l’actitud positiva en la relació amb els altres)

4. Coses que podem dir, coses que podem fer (Dinàmica sobre frases cutres (curtes o cutres? Què vol dir el conferenciant?), frases brillants, i frases possibles. Tastet de petits jocs de contacte i de balls de saló)

Imparteix


7

98

Emociona’t

Presentació

En els darrers temps, i cada cop més, l’educació emocional ha anat prenent pes i protagonisme en l’educació. I és que hom s’adona que les emocions, el pensament i el cos formen una mateixa entitat indissoluble i que, si cadascuna d’aquestes parts va descoordinada de l’altra, el nostre creixement com a persones es veu malmès i la vida se’ns presenta més difícil. Aquest taller s’adapta a les diferents edats treballant bé des del conte, bé des de la dramateràpia, bé des de diferents vídeos. Aprendrem a ser conscients de les emocions primàries i algunes de secundàries pròpies de l’edat per veure com ens afecten. Ens iniciarem en la gestió emocional: consciència, expressió. Aplicarem algunes estratègies de regulació emocional. Tot plegat, des diferents maneres actives, participatives i reflexives en funció de les edats. La xerrada té una durada de 60-90 minuts en funció de les edats. Pot tenir un format de taller i se’n poden fer diverses sessions. És necessari projector i so en algunes sessions. El material ampliat es facilita als educadors.

Guió

1. Emocions primàries: alegria, tristesa, por, fàstic, ràbia i sorpresa

2. Emocions secundàries: vergonya, gelosia, enveja, frustració...

3. Gestió emocional

Consciència

Expressió i gestió

Automotivació

Les emocions en els altres

4. Tècniques d’autocontrol: respiració, mindfullness, relaxació,...

5. Comunicació emocional

Imparteix


8



99

Entendre’m, entendre’ns

Presentació

Els conflictes formen part de la vida i la convivència diària de tots; els conflictes són part de la vida, però a voltes hi ha conflictes que no et deixen viure! La xerrada ens introdueix els principals conceptes i components en la resolució de conflictes. Ser conscient dels nostres estils comunicatius, de com les emocions influeixen en els conflictes i els diferents estils per resoldre’ls ens ajudaran en el dia a dia a nivell escolar, familiar, entre amics i companys. Introduïm també els conceptes de pubertat, adolescència i conflictes. La xerrada té una durada de 60-90 minuts en funció de les edats. Té una part més teòrica i una part pràctica més o menys extensa en funció de les demandes del centre. Pot tenir un format de taller i se’n poden fer diverses sessions. És necessari projector i so en algunes sessions. Es facilita un dossier en pdf al centre amb la part teòrica i pràctica extensa.

Guió

1. Conflictes, problemes i discussions

2. Les emocions i el pensament en els conflictes

3. Estils comunicatius en la resolució de conflictes

Agressiu

Inhibit

Assertiu

4. Estratègies de resolució de conflictes

Habilitats cognitives: els cinc pensaments lògics

Estils de comportament en la resolució de conflictes

5. Eines dins l’aula

Quadern de bitàcola i l’assemblea dins l’aula (l’organització participativa a l’aula, llibre d’actes, secretari, funcions de cadascú...)

6. La caixa d’eines personal per a la gestió dels conflictes:

Assertivitat i empatia

Gestió emocional

Imparteix


9



100

EspaBíblia’t!

(Aprendre i Jugar amb la Bíblia)

Presentació Una estona de jocs i dinàmiques perquè els nens i nenes de 3r i 4t de Primària coneguin millor alguns personatges de la Bíblia i els valors que encarnen. Un gran complement a la classe de Religió! Aprenguem i passem-nos-ho bé: espavilem-nos i espaBibliem-nos! [Format sessió d’1h 30’ amb un grup-classe, en un espai que es pugui preparar amb antelació]

Guió

1. EspaBibliem-nos des del començament amb la Creació! (distribució d’elements de la Creació entre els diversos dies)

2. El Diluvi (recreem el Diluvi entre tots, fem i llencem un avió de paper-corb- i un avió de paper-colom)

3. Els Patriarques (reconstruïm i compartim informació sobre els Patriarques)

4. Les Tribus (ens distribuïm per tribus i fem junts el camí cap a la Terra Promesa)

5. L’Èxode (refem el pas del Mar Roig i ens escapem del Faraó)

6. Els Reis (lluitem contra Goliat com ho va fer David)

7. Els Profetes (tot el que hem après ens ajuda a anunciar el Messies... amb un Bingo!)

8. Cantem junts “Ara ja sí m’he EspaBiblia’t!”

Imparteix


10

101

HABILITECA. Habilitat Comunicativa

Presentació Les persones ens comuniquem constantment i ho fem d’una forma natural i sense ni tan sols pensar-hi. Però hi ha una forma de comunicar-nos que, ben sovint, ens intimida i ens fa posar nerviosos. Parlar davant de molta gent ja no ens resulta tan

natural i en alguns casos sentim fins i tot por. Els joves aprenen aquestes pors des de ben petits. Amb un bon entrenament millora considerablement l’habilitat comunicativa. Aquest curs vol donar eines per fer un entrenament rigorós de l’habilitat comunicativa [Format curs de 4h]

Guió 1. Què vol dir comunicar-se?

2. Què pensen?

3. Què diuen?

4. Com ho diuen?

5. Eines d’avaluació

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Mestra i Entrenadora d’Emprenedors 618315180 @mariabatetr | mariabatet.blogspot.com | www.valorsdemprendre.org

11

102

HABILITECA. Habilitat Creativa

Presentació Parlem molt de la creativitat, de la seva necessitat i de la seva importància, però no sempre queda clar si la creativitat és innata o es pot desenvolupar. Aquest taller ajudarà els joves a descobrir què és la creativitat, per a què serveix i què podem fer per millorar-la. Es tracta d’un taller eminentment pràctic en el qual, a través del joc i diferents dinàmiques de desinhibició i generació d’idees, els joves posaran a prova el seu pensament creatiu i descobriran que el seu talent els pot acompanyar en tots els àmbits de la vida. [Format Taller de 2h]

Guió 1. Què es la creativitat?

2. D’on surten les bones idees? Del mateix lloc que les dolentes!

3. Busquem idees, bones i dolentes!

Imparteix

Maria Batet Rovirosa ([email protected]) Mestra i Entrenadora d’Emprenedors 618315180 @mariabatetr | mariabatet.blogspot.com | www.valorsdemprendre.org

12

103

Intel·ligències múltiples i

canals d’informació

Presentació

Què és una persona intel·ligent? Ja fa un temps, Howard Gardner i Daniel Goleman van revolucionar i van establir un nou paradigma pel que és la intel·ligència. Una o moltes intel·ligències? Al mateix temps, des de la Programació Neurolingüística, la PNL, s’estableix que el ser humà te 3 grans sistemes para representar la informació: visual, auditiu i kinestèsic, així com les dominàncies en cadascú de nosaltres. Conèixer ambdós aspectes anteriors ens pots ajudar molt a entendre’ns i a millorar el nostre procés d’aprenentatge, d’estudi i orientar les nostres vocacions. Us animeu? Per edats de 12 a 20 anys. La xerrada te una durada de 90 - 120 minuts. S’utilitzen dos test perquè el alumnes avaluïn: les seves intel·ligències dominants i els seus canals preferents d’entrada de la informació. És necessari projector i so El material es facilita als educadors.

Guió

1. Què és la intel·ligència?

2. Intel·ligències múltiples: com sóc, fortaleses i debilitats.

3. Canals representatius d’informació: visual, auditiu i kinestèsic.

Per on m’entra millor la informació?

Canal preferent visual, auditiu o kinestèsic.

4. Circuïts paralitzants i circuïts cristal·litzants.

5. Millora de l’estudi, l’aprenentatge i orientació vocacional segons les nostres intel·ligències preferents.

Imparteix


13



104

GLUPS! Pànic escènic... Parlar en públic?

Presentació La veu és la nostra carta de presentació, el nostre DNI davant la gent, i massa sovint no en som gaire conscients. La nostra veu transmet les nostres emocions internes. Saber parlar en públic, amb molta o poca gent, és una competència essencial per anar per la vida: feina, exposicions, relacions, saber defensar i expressar el que volem, el que sentim i el que pensem. En aquesta xerrada-taller treballarem alguns conceptes teòrics de la comunicació i el funcionament de la veu i, sobretot, passarem a la pràctica treballant la respiració, el to, la projecció, la dicció, l’expressivitat, el control de la vergonya i les tècniques per sentir-nos segurs i capaços de fer una bona exposició davant de qui sigui! La xerrada – taller té una durada de 90 minuts. Poden realitzar-se diverses sessions d’una hora. Cal una sala on poder projectar vídeo i ppt (ex: aula) i un espai (pot no ser la mateixa sala) on poder moure’ns i estirar-nos al terra per fer la part pràctica. El material ampliat es facilita als educadors.

Guió

1. La comunicació

2. Tipus de llenguatge: verbal i no verbal

3. El llenguatge corporal

4. Prendre consciencia de la veu: tensions, timbre, tessitura, respiració...

5. Exercicis de relaxació, respiració, articulació i projecció

6. Coaching de la veu: la veu amb personalitat

7. Guió: per què?, què?, qui?, com?

8. Presentacions orals: treball de recerca i altres exposicions orals. Elements de l'entorn, mitjans i recursos audiovisuals.

9. Tècniques per gestionar les emocions davant del públic

Imparteix


14



105

Ser el millor, el número 1?

Presentació Xerrada col·loqui dirigida a alumnes de final de cicle d’ESO i Batxillerat. La xerrada té una durada de 40 minuts, més el col·loqui

Guió

1. La societat ens condueix des de petits a tenir èxit, a ser el número 1. El problema ve quan no ho aconsegueixes i acabes l'últim de la classe o fins i tot el segon.

2. Quan no aconsegueixes ser el número 1, automàticament vénen les frustracions.

3. Ser el millor? Què significa?

Estima la teva empresa/escola

Treballa en equip

Valora el que tens

Comparteix la teva experiència

Tingues fe (en Deu i en tu)

4. Col·loqui

Imparteix

Àngel de Arriba ([email protected]) aturife.blogspot.com 665 06 66 43

15


106

Una Estona amb Mutants del

Planeta Sexe

(Afectivitat i Sexualitat en l’Adolescència)

Presentació Per a nois i noies a partir de 3r d’ESO (ideal per als de 4t d’ESO), que ja han experimentat la “pressió social” que empeny a una sexualitat animal, impulsiva, d’”aquí te pillo, aquí te mato”. Una xerrada dinàmica i divertida, amb alguns moments participatius, perquè coneguin els aspectes fisiològics i, sobretot, els afectius, i perquè resolguin dubtes i sentin una proposta de vida afectiva plena de sentit. [Format xerrada de 2h o taller de 3h –tres sessions d’una hora-]

Guió 1. Quin és el Planeta Sexe? Qui són els “mutants”? 2. Què és i què no és la xerrada? 3. La diferència

Tendim a la unió des de la diferència

Diferències en el cos, en el cap... i en l'estimar 4. El camí de l’afectivitat

La sexualitat no comença de sobte en l'adolescència

Des del naixement a l'amor perdurable, un camí de preparació de l'afectivitat, amb molts graons (la fusió amb la mare, l'atracció pel progenitor de l'altre sexe, el narcisisme, l'amic íntim, els companys, l'altre sexe en general, el "tipus", la primera tria...)

5. Dubtes i reptes (un temps abans de la sessió es distribueix una enquesta per recollir dubtes dels alumnes que després es van tractant al llarg de la xerrada)

Encara cal “declarar-se”? Qui ha de fer el primer pas?

Em preocupa la primera vegada... em farà mal?

Què passa amb la masturbació? És bona? És dolenta?

Com se sap si aquella persona que ens agrada és LA persona?

Per què m’he de preocupar? No és millor que vagi adquirint experiència?

... 6. Conclusions

Les tres "C" de l'amor

La flor de la relació

Imparteix


16

Autoria de les fotografies que il·lustren aquest catàleg:

- Portada. Pàg. 1. NAVARRO, ANTONIO - Caràtula secció Presentació. Pàg. 4. MEDINA LÓPEZ, GERARDO S. - Caràtula secció Informació general. Pàg. 6. SÁEZ-DÍEZ GONZÁLEZ, JOSÉ ANGEL - Caràtula secció Conferenciants. Pàg. 8. SÁEZ-DÍEZ GONZÁLEZ, JOSÉ ANGEL - Caràtula secció Conferències per a pares i mares. Pàg. 18. VIDAL JIMÉNEZ, LAIA - Caràtula secció Les conferències. Pàg. 29. MANCERA LEMUS, ANTONIA - Caràtula secció Conferències per als alumnes. Pàg. 87. PERES, SEBASTIEN - Caràtula secció Les conferències. Pàg. 90. MARIÑO, DAVID

Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya

c. dels Àngels, 18, 6è | 08001 Barcelona

Tel. 93 302 34 43 | Fax 93 317 45 04

[email protected]

www.ampas.cat

CURs 2015-16 PER A PAREs I MAREsampas.cat/.../CatalegConferenciesCCAPAC_2015_16.pdf · Presentació...

Documents

Transcript of CURs 2015-16 PER A PAREs I MAREsampas.cat/.../CatalegConferenciesCCAPAC_2015_16.pdf · Presentació...