Curs de transgènics

Barcelona – 4 abril 2011

Breu biografia

Membre d'un Grup Ecologista local des del 1990.

Membre actiu de Som lo que Sembrem

Biòleg, doctor per la UAB (bioquímica clàssica amb eines de biologia molecular).

Ara us toca a vosaltres:

- quines expectatives teniu del curs?

- pensa: 1 minut x 30 persones són 30 minuts.

siguem àgils!

Avís!Es pot interrompre en qualsevol moment.

Però intentaré seguir el programa, així que potser alguna pregunta s'haurà d'esperar.

Sessió 1:

* El model agrícola actual: revolució verda, híbrids, pesticides i empreses de llavors. L'expansió de la frontera agrícola.

* El model supermercadista: homogeneïtat o globalització. El doble embut i el coll d'ampolla del sistema d'alimentació. El triple embut i els 2 colls d'ampolla.

* L'inici de l'esgotament de la revolució verda coincideix amb l'aparició dels transgènics al camp.

* La Sobirania Alimentària.

* En què consisteix un organisme Ogm. Què hi ha al camp, i com hem arribat -visió global i local-.

Quin model agrícola tenim?

.

imatge extreta de “El Brasero”

Una mica d'història

i després de la segona guerra mundial:la revolució verda.

Bàsicament 2 aspectes:

- augment de l'energia incorporada al camp.- en adobs químics.- en mecanització.- en pesticides.- en reg (bombejant-la, canalitzant-la o fent embassaments)

- noves varietats que responguin a aquesta energia.- els híbrids

La revolució verda té molts defensors.

- augmenta la producció d'aliments- va resoldre temporalment la necessitat de pensar en la super-població

Però també té veus crítiques.

Vandana Shiva

“la Revolució verda impulsada pel sector públic tenia l'objectiu amagat de vendre més productes químics, però el seu primer objectiu era proporcionar aliments, es buscava la seguretat alimentària; es van plantar menys oleaginoses i menys lleguminoses però més arrós per alimentar la gent.

La 2a revolució verda no té res a veure amb la seguretat alimentària: el seu objectiu és que la Monsanto tingui més beneficis.”

Del vídeo “el món segons Monsanto”

En quin context s'enmarquen els transgènics agrícoles?

La Revolució Verda

Marcelo Buiatti: La millora vegetal plantejada a la Revolució Verda, simplificava la natura en excés tot cercant optimitzar unes poques característiques. No es pot negar l'augment de producció de la Revolució Verda però no cal oblidar que això va relacionat amb l'important augment dels insums aplicats al camp. Pel camí es va destruir molta agro-biodiversitat. L'enginyeria genètica no només continua caient en la simplificació de la Revolució Verda sinó que a més afecta només a poques característiques (RR i bt).

De les Jornades Internacionals organitzades

per SLQS

I els híbrids, què són?

Són difícils de fer els híbrids?

Hi ha plantes, com el panís que són relativament fàcils de fer.

D'altres, com el tomàquet requereixen una tasca de “xinesos”. D'altres necessiten innovacions biotecnològiques per a desenvolupar-los.

I ara tornem als efectes de la Revolució Verda

· Pèrdua biodiversitat agrícola.

· Poder per a les empreses de les llavors.

· Desequilibris ecològics: dependència de pesticides.

· Tendència a les “supergranges”.

· Esgotament del sol.

· Pèrdua de “qualitat” nutricional.

· Temporalment els excedents d’Europa i USA han envaït mitjançant dumping els altres mercats.

Aliments quilomètrics

Contaminants escampats arreu del món

molts d'ells:bioacumulablesidisruptors hormonals

Però encara que alguns no siguin bioacumulables, o tampoc disruptors hormonals no deixen de ser problemàtics, i menys quan cada dia els estem ingerint.

També hi ha contaminacióque afecta al canvi climàtic.

L'impacte del sistema agroindustrial en el canvi climàtic és molt elevat.

L'agicultura afecta fins a un 50% del canvi climàtic global.I sobretot a 3 factors relativament fàcils de treballar: supergranges d'animals, manera com s'usen els fertilitzants i el transport amunt i avall.

Llibret Cocinando el planeta, 2009, publicat coincidint amb la pre-cimera de les Nacions Unides a Barcelona sobre el canvi Climàtic, prèvia a Copenhaguen.

Sólo en España en los últimos 50

años se han perdido 112 granjas

al dia, y en los últimos 8 años

son 255 las que se pierden al día.(F. Garcia 2011, Soberania Alimentaria Biodiversiidad y Culturas, n. 4)

Un altre efecte de la revolució verda: mata de gana als pagesos

El 80% de las personas con hambre en el mundo son agricultores.

(GRAIN, 2008 Introducción a la Crisis Alimentaria Global)

Segun el informe de IAASTD, apoyando la agricultura campesina (cambios en el mercado, semillas,

reforma agraria,...) no solo se evita el hambre sino que se produce mas

con menos contaminación.(Holt-Gimenez, 2008 Introducción a la Crisis Alimentaria Global)

Un altre efecte de la revolució verda: mata de gana als pagesos

Els dos colls d'ampolla:

de qui teniu més por?

de la Nestlé o de Bunge?

potser Carrefour i Wall Mart són els pitjors.

La figura està extreta de la publicació “petroaliments o Sobirania Alimentària” del 2009.

Un exemple de concentració:

Un altre efecte de la concentració: land grabbing

Una ONG que denuncia el acaparamiento de tierras es GRAIN. Un ejemplo es este artículo.

Una reflexió sobre la gana al món

Leonardo BoffEl principal problema ecològic

del planeta no és la extinció de les balenes sinó la gana,

totalment evitable, d’una part de la humanitat –els pobres-.

De quína desigualtat parlem?

La copa de cava

20% de la població del món es reparteix

el 82,7% de les riqueses

11,7%

1,9%

2,3%

20% de la població del món es reparteix 1,4 %

de la riquesa

Un quintil = 20% = 1.200 milions de persones (dels 6.000 milliones que poblen el planeta).

Exemples de consum: una família / una setmana

Alemanya : $500.07 Itàlia (Sicília) : $260.11

Equador : $31.55 Txad : $1,62

Font: presentació “A comer!”

Economia insostenible.

Ma d’obra a canvi de sous

Productes i serveis a canvi de diners

Capital Societat

Medi ambient

Recursos naturalsa canvi de contaminació

Fonts energètiques: quan ens queda de malbaratament?

Gràfica del consum energètic i el PIB

Bogeria energètica.

Tenint en compte que:1 dia de consum de petroli equival a milers d’anys de sediments de dinosaures (bé... els seus arbres i molses).3-5 generacions humanes hem estat hipotecant el futur de les altres generacions que vindran.

La revolució “verda”: augmenta la producció (de què?) a base d’invertir energia (petroli!).

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1960 1970 1980 1990 2000 2010

Eficiencia:Tones de cereal produït per tona de fertilitzant invertit

Relació Producció/fertilitzants

Rel

ació

Pro

ducc

ió/fe

rtili

tzan

ts

any

300

400

500

600

700

800

900

1000

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1960 1970 1980 1990 2000 2010

Revolució Verda: Augment de producció

basat en un augment d'insums.

Producció Cereal (milions tones)

Us Fertilitzants (milions tones)

Pro

ducc

ió C

ere

al (

mili

ons

tone

s) Us F

ertilitzants (milion

s tones)

any

Font: FAOSTAT 2002

Agricultura: revolució “verda”

Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org

Conseqüències? (a)

Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org

Conseqüències? (b)

Font: Fernando Ballenilla. www.crisisenergetica.org

Per no ser tant pessimista, cal treballar per preparar el futur. L’agricultura ecològica, amb tots els avenços científics acumulats, pot representar una solució vàlida a aquest greu problema.

Soberania Alimentaria:

La sobirania alimentària és el dret que té tot poble i país a garantir la pròpia alimentació de manera suficient, sana, lligada a les seves tradicions culturals i als mercats locals.

la referencia de esta diapositiva: ISAAA, es un lobbie pro-transgénicos.

Todavía hay pocos transgénicos distintos (especies y tipos). Recientemente ha destacado la remolacha-RR en USA.

Mapa zones lliures

Regions lliures de transgènicsa Europa:conferència anual: http://gmo-free-regions.org/