Curs de valencià B2 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 18. Model d’examen i quadre de continguts

1 COMPRENSIÓ ORAL

Cita cultural

Examen de nivell B2 de

la Universitat d'Alacant

Dimecres, 17 de gener, part escrita

Divendres, 19 de gener, part oral

https://goo.gl/4qQgQA

2 COMPRENSIÓ ESCRITA

Els jocs dels nostres fills

Segons un estudi de l'Institut Tecnològic de Producte Infantil i d'Oci sobre l’activitat familiar, realitzat a 600 famílies amb fills menors de 12 anys, el 74% de les famílies juga amb els seus fills tots o quasi tots els dies. Els jocs depenen de l’edat dels xiquets. Els més habituals són els de taula (65%), els que es fan a l’aire lliure (55%), les manualitats (52%) i les construccions (25%). A més, l’estudi també destaca la preocupació del 77% de les famílies enquestades pel temps excessiu que passen els xiquets jugant amb aparells electrònics.

La investigació subratlla que el joc és el mitjà a través del qual es pot fomentar una interacció familiar sana, capaç de crear sòlids llaços d'unió entre pares i fills. Eixa interacció reforça la comunicació entre tots els components de la família, facilita l’expressió d’emocions i desenvolupa la confiança i l’autoestima. Segons l’estudi, el joc en família es comparteix principalment amb pares i mares en el 77% dels casos; amb els germans, en el 64%; i també amb els avis (30%) i els cosins (33%).

La directora de l’estudi apunta dos qüestions bàsiques: «En primer lloc, els xiquets haurien de jugar molt més del que ho fan, hem de donar-los temps per a divertir-se. En segon lloc, hem de jugar amb ells i evitar adoptar una actitud passiva. Quan juguem amb els nostres fills, no estem perdent el temps, sinó que estem guanyant-lo per al seu futur i per a la nostra relació amb ells, perquè enfortim els lligams».

La directora també lamenta l'escassa consciència del que és realment un joguet: «Amb els joguets hem d’aconseguir que els xiquets desenvolupen totes les facetes de la seua personalitat, la psicomotriu, la intel·lectual, l'emocional, la creativa, la social...». Per això, subratlla que és molt més positiu que els xiquets tinguen un accés moderat als joguets durant tot l’any, en lloc d’una sobreexposició tan elevada com la que se sol donar per Nadal.

Un altre dels aspectes que destaca l'estudi és la preocupació de les famílies per les hores que els xiquets passen davant de les pantalles dels aparells electrònics (tauletes, mòbils, ordinadors...). Aquestes activitats poden derivar en riscos associats al comportament o al desenvolupament dels xiquets, segons apunta l’estudi.

Així, el 77% de les famílies declara estar preocupada per aquesta qüestió. De fet, segons l'estudi, més del 50% dels xiquets passa moltes més hores de les

Exercici 1. Escolta dos vegades aquest text sobre la vacunació contra la grip. Després, respon amb una frase a cada una de les preguntes:

Exercici 3. Llig aquest text sobre el paper del joc en l’educació dels xiquets. Després, llig les preguntes i marca l’opció adequada:

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u18-a01.mp3

Exercici 2. Escolta dos vegades aquest text sobre l’Any Miguel Hernández. Després, llig les preguntes i marca l’opció adequada:

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b2-u18-a02.mp3

1. Quines són les dos principals característiques de la grip?

2. Quin grup de persones és el que presenta un major risc si es contagia la grip?

3. De mitjana, quants dies sol durar un quadro gripal?

4. Com se sol transmetre la grip?

5. Per què és necessari vacunar-se cada any?

6. Quines dos mesures es recomana que seguim quan esternudem?

7. La vacuna d’enguany és idèntica a la de l’any passat?

8. Com s’ha d’administrar la vacuna antigripal a les persones adultes?

9. El poeta Miguel Hernández era originari de...a) Oriola.b) Alacant.c) València.

10. Quins dos gèneres literaris va conrear Miguel Hernández?a) La novel·la i el teatre.b) El teatre i la poesia.c) La poesia i la novel·la.

11. Quin escriptor sud-americà és esmentat en el text?a) Ignasi Candela.b) Pablo Neruda.c) No se n’esmenta cap.

12. En què consistia el compromís polític i social de Miguel Hernández?a) Era un compromís contra la desigualtat i a favor dels desheretats.b) Era un compromís a favor de la legalitat vigent des de 1939.c) Era un compromís a favor de la joventut.

13. Els poemes de Miguel Hernández el van convertir en...a) ...la veu del poble.b) ...la veu de la política.c) ...la llum del país.

14. Per què fou empresonat Miguel Hernández?a) Per un robatori perquè no tenia queviures. b) Per usar la violència.c) Per motius polítics.

15. Com va morir Miguel Hernández?a) Va morir executat.b) Va morir per una malaltia.c) Va morir de vell després de complir 30 anys empresonat.

23. Qui pot proposar que una parcel·la siga declarada microreserva de flora?

24. Què són les localitats botàniques clàssiques?

25. Quins tipus d’arbres es poden protegir en una microreserva?

26. A banda de les plantes, què queda també protegit en una microreserva?

27. Quines funcions bàsiques acompleixen els insectes respecte a la flora?

28. A quines entitats es consulta abans de declarar una parcel·la com a microreserva?

29. Quines espècies botàniques es pretén conservar en les microreserves?

30. Quina és la grandària màxima d’una microreserva?

Fascicle 18. Model d’examen i quadre de continguts

Violeta ha entrat a casa ofegant-se. I això que _______________31 (VIURE) al primer replanell. El metge li diu que en el seu estat ja li cal agafar l’ascensor. Però també li diu que _______________32 (FER) exercici, que no s’_______________33 (ESTAR) quieta. I ella pensa que, al capdavall, són ben pocs escalons. I, a més a més, s’està massa temps quieta. Passa el dia _______________34 (PARTICIPI DE ASSEURE) al sofà, tractant de sentir el més petit

3 EXPRESSIÓ ESCRITA

Què és una microreserva de flora?

Una microreserva és una zona de menys de vint hectàrees d'extensió, que és declarada mitjançant una Orde de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, a proposta pròpia o dels propietaris del terreny, a fi d'afavorir la conservació de les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades, o les unitats de vegetació que les contenen. També poden servir, entre altres finalitats, per a les següents:

• Per a dotar d’un major grau de protecció legal a parcel·les experimentals d'investigació botànica o forestal.

• Per a conservar les localitats botàniques clàssiques, és a dir, els llocs on per primera vegada van ser descobertes per a la ciència noves espècies, moltes de les quals són endèmiques, és a dir, exclusives del territori valencià.

• Per a afavorir la conservació dels substrats sobre els quals creix la vegetació i, especialment, els perfils geològics o tipus de sòls.

• Per a preservar inventaris excel·lents d'unitats de vegetació protegits per la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea.

• Per a conservar, individualment o en conjunt, arbres monumentals o singulars que creixen sobre terrenys naturals, així com uns altres arbres destinats a la investigació forestal.

• Per a preservar recorreguts botànics didàctics i rutes ecològiques per a la docència botànica.

• Per a facilitar les reintroduccions o els reforçaments poblacionals de plantes amenaçades o en perill d'extinció.

a) Els carrers del teu poble estan molt bruts i l’Ajuntament no fa res per a netejar-los i deixar-los en condicions. Això va en contra dels residents, però també dels turistes. Escriu una carta al periòdic local on exposes la teua opinió i proposes algunes mesures per a millorar la netedat de l’entorn urbà.

b) Una empresa que comercialitza productes típics de la teua comarca t’ha contractat com a publicista. Elabora una pàgina web amb els principals productes de l’empresa i amb una breu descripció que resulte atractiva per als compradors potencials.

4 CONEIXEMENTS GRAMATICALS I LÈXICS

Exercici 4. Llig aquest text sobre les microreserves de flora. Després, respon amb una frase a cada una de les preguntes:

Exercici 5. Tria una de les dos opcions següents i redacta un text que tinga almenys 180 paraules:

Exercici 6. Ompli els buits del text següent amb les paraules adequades, d’acord amb les indicacions que apareixen entre parèntesis. Si t’oferim dos paraules separades per una barra (/), tria’n una. Si t’oferim un verb en infinitiu, conjuga’l:

16. El text està centrat en...a) les campanyes publicitàries de joguets per Nadal.b) les activitats dels xiquets quan estan amb la família.c) el paper de l’escola en l’educació dels xiquets.

17. Prop de tres quarts parts de les famílies afirma que...a) juga a diari amb els seus fills.b) no juga amb els fills tant com voldrien.c) els aparells electrònics són molt útils per a l’educació dels xiquets.

18. L’elecció dels jocs per a practicar en família...a) depén del temps de què disposen els pares.b) depén de la disponibilitat d’aparells electrònics.c) depén de l’edat dels xiquets.

19. Jugar amb els xiquets en l’entorn familiar...a) genera importants llaços afectius entre tots els components familiars.b) és una pèrdua de temps per a molts pares.c) és una tasca que fan sobretot els iaios i els cosins.

20. Segons la directora de l’estudi, els joguets...a) poden ser perjudicials si s’usen a diari.b) ajuden al desenvolupament dels xiquets en totes les facetes.c) s’han d’adquirir sobretot per Nadal.

21. El temps que passen els xiquets jugant amb aparells electrònics...a) és vist com a un risc per poques famílies.b) és un reforç educatiu que s’està usant amb saviesa.c) preocupa una gran majoria de les famílies.

22. Segons la directora de l’estudi, els pares i les mares...a) deuen mostrar als fills com funcionen els aparells electrònics.b) han de jugar amb els xiquets almenys una volta a la setmana.c) són un model d’actuació per als xiquets, que tendiran a imitar-los.

recomanables davant d'aquests dispositius. Per exemple, en el rang d'entre 1 i 2 anys, el mòbil és utilitzat de forma abusiva per a veure vídeos de dibuixos o cançons infantils. Quant a la tauleta, és un dels elements més utilitzats entre els xiquets d'1 a 12 anys. En canvi, i potser paradoxalment, l'ordinador és el mitjà menys utilitzat a pesar de les majors possibilitats educatives que presenta.

Per tot això, la directora de la investigació remarca un advertiment als pares i les mares: «els progenitors tenen un paper fonamental com a educadors, són el model de comportament dels xiquets, és a dir, el model a imitar, ja que els xiquets repeteixen el que veuen fer als pares des de la més tendra infància. Si ens mostrem usant contínuament aparells electrònics, ells voldran fer justament com nosaltres. Per això és tan important que juguem amb ells, que els contem històries o que ens vegen amb un llibre entre les mans».

Font: Diari La Veu (adaptació)

Grau de protecció de les microreserves

En una microreserva es troben protegides les plantes i els substrats sobre les quals aquestes creixen (sòl, roca, etc.), però no necessàriament la fauna. En conseqüència, la declaració d'una microreserva no implica limitacions per al desenvolupament de la caça. No obstant això, en l'Orde per la qual es declara una microreserva, poden establir-se mesures addicionals per a protegir aquelles espècies d'animals (especialment insectes) que resulten necessàries per a la supervivència de les plantes, ja que aquestes garanteixen la pol·linització de les flors i la dispersió de les llavors, entre altres funcions.

Una microreserva es declara mitjançant una Orde que es publica en el DOGV (Diari Oficial de la Generalitat Valenciana). Prèviament, equips mixts de tècnics i investigadors botànics han determinat zones idònies, n’han inventariat el contingut vegetal, n’han delimitat topogràficament els límits i han procedit a senyalitzar-los provisionalment mitjançant piquetes. En el tràmit de la declaració se sol·licita l'opinió de les entitats propietàries o gestores del terreny, de les universitats i centres d'investigació, i de les entitats conservacionistes degudament legalitzades que actuen habitualment sobre aquesta zona.

Font: Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana (adaptació)

Aquesta àrea consta de dos parts. En la primera, has d’exposar la teua opinió sobre un text que hauràs llegit prèviament. En la segona, has de participar en una situació comunicativa amb una altra persona.

5 COMPRENSIÓ ESCRITA I EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ORALS

La ciutat, ecosistema dels humans?

La ciutat és un assoliment històric i social de la civilització i del progrés, fins al punt que l’aparició de les primeres urbs en els registres arqueològics dels diferents continents marca una fita en la història i en l’evolució cultural i social de la nostra espècie. El pas d’una cultura de caçadors-recol·lectors, sovint nòmades, a una d’agricultors sedentaris, assentats primer en poblats, més tard en ciutats i a hores d’ara en grans conurbacions, és un senyal inequívoc de progrés evolutiu i cultural en

47

48

49

50

51

52

53

54

en volta de

agraeix

encara

perquè

baixava

lo que ho

naixcut

mateix

en lloc de

agraixc

doncs

per que

abaixava

com el

naxcut

mateixa

en vegada de

agraïsc

per tant

per què

tancava

com ho

nascut

mateixet

43

44

45

46

a l’hora

ø

entenc

de peus a cap

a les hores

hi

entén

dels peus al cap

alhora

en

entend

de cap a peus

–Veig que no porta paraigua –li va dir aquell estrany, _______________43 que li ensenyava el seu.

–No, no _______________44 porte, però és igual. Ara, quan la pluja amaine una miqueta, eixiré i agafaré l’autobús ací davant mateix –li va contestar amb una certa prevenció.

–Jo no _______________45 de pluges, però diria que esta, ara com ara, no té l’aspecte d’amainar. I em sabria tan greu que es banyara podent-ho evitar! Si vol, puc acompanyar-la fins a la parada. El meu és gran i ens protegirà sense dificultat –va dir tornant a alçar el paraigua.

Fent-li una ullada _______________46, li va calcular uns trenta-cinc anys i, a més de galant, el va trobar elegant i ben plantat, però _______________47 contestar-li de seguida que sí, titubejà un poc i tot seguit es comportà com el que era: una dona apocada i plena de dubtes.

–Moltes gràcies, senyor. Li _______________48 que siga tan amable, però no cal que es moleste –li va respondre afectant una indiferència que no sentia.

Abans que ell insistira, _______________49 va pensar que una volta que tenia l’oportunitat de conéixer un home, no sabia si volia o dolia. I aquesta indecisió li va provocar un neguit que li va pujar a la cara en forma d’incendi.

–El seu marit estarà intranquil si vosté tarda molt a tornar a casa –va dir ell capciosament.

I ella es va ficar de peus al cubell com una ingènua:

–No, no pot estar intranquil, _______________50 no en tinc.

–Així... viu a soles? –va continuar indagant ell.

–No exactament –va respondre pensant en Gustave.

–Ah, ja ho entenc: amb els pares.

–No, per desgràcia, estan morts –va contestar alhora que _______________51 la vista.

–Oh!, no sap _______________52 lamente. De veritat, senyoreta...

–Lelouch, Geneviève Lelouch.

–Geneviève Lelouch? –es va estranyar ell.

–Sí, és que el pare era francés, sap? _______________53 a París, com jo. I llibreter de vell al costadet _______________54 de la Sorbonne –va respondre alçant el cap i enseriosint la veu per donar a entendre que el papà havia estat un senyor com els d’abans i que ella també era considerada com una autèntica dama en els temps que corrien.

Font: Vicent Pallarés, La immensa soledat

55. Estat centreeuropeu que té com a llengües oficials l’alemany, el francés, l’italià i el romanx: ___________

56. Separar una persona o una cosa de les altres, de manera que quede sense contacte, isolar: ___________

57. Utensili format per un gran nombre de cerres rígides, fixades a una base de plàstic, que serveix per a netejar-se les dents: ___________

58. Masculí de sociòlogues: ___________

59. Part anterior o posterior dels automòbils que serveix de protecció contra els xocs de poca importància: ___________

60. Aparell de ferro o d'acer format per una tija i per dos o més braços encorbats que, lligat a l'extrem d'una cadena, d'un cap o d'un cable, es deixa caure perquè es clave en el fons del mar, a fi d'assegurar una embarcació: ___________

61. Edifici destinat a habitatge d’una comunitat de monjos o de monges, convent: ___________

62. Substància que, si s'introduïx en un organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort: ___________

Exercici 7. Ompli els buits del text següent amb l’opció adequada de les tres que t’oferim en la graella:

Exercici 8. Escriu la paraula adequada al costat de cada definició:

Exercici 9. Tria l’opció correcta de cada duet que t’oferim en el text següent:

bellugueig. Però de vegades no sent absolutament _______________35 (RES / GENS) en tota la vesprada. I aleshores també s’ofega. S’ofega, precisament, de no sentir res. La casa se li fa estreta, els mobles se li llancen al damunt i ha d’eixir on siga i caminar sense parar per fugir del pressentiment que la tenalla. Després _______________36 (S’ADONA QUE / SE N’ADONA QUE), fet i fet, això d’ofegar-se és un bon símptoma i mira de relaxar-se. La culpa de tot és de les hormones. El seu cos és un bull d’hormones tempestuoses. Durant dos dies no ha sentit res. Ha passat dues nits en vetla, dues nits absolutament infructuoses. No vol ni pensar _______________37 (QUÈ / QUE) passaria si alguna cosa anara _______________38 (MAL / MALAMENT). No podria suportar-ho. El buit que li quedaria seria tan gran que no hi hauria res capaç d’omplir-lo. Les seues entranyes esdevindrien un remolí de dolor que l’arrossegaria _______________39 (CAP / CAP A) l’embornal del no-res. Entra a l’habitació nova, que ja té ben preparada, i no pot evitar obrir els calaixos de l’armari. Troba el primer vestidet que li va comprar i es queda mirant-lo. El va comprar per la mitja llunya que té _______________40 (BRODADA / BORDADA) i perquè els botons són caragols divertits i perquè el color verd poma és el seu color preferit. Ja _______________41 (DOS PRONOMS FEBLES) va dir l’ama de la tenda, una dona pam dalt pam baix de la seua edat. De segur que aquest li agradarà quan li’l _______________42 (VEURE) posat, i li ho puc dir jo, que en tinc quatre, de fills, i la menuda és una xiqueta que tot just acaba de fer els dos anyets.

Font: Francesc Bodí, L’espill delator

Sense ___________ 63 (ENTOMAR / PRENDRE) ni postres ni café el subjecte va demanar el ___________ 64 (COMPTE / CONTE) i va eixir al carrer, així que, quan ja començava a adaptar-me a l’ambient, vaig haver de pagar amb rapidesa i renunciar a acabar-me l’estofat.

Aquell home tenia ___________ 65 (UNA CALBA / UN CALBOT) incipient, talment una tonsura gran, i caminava sense arribar a descansar per complet els talons en la ___________ 66 (CERA / VORERA), una mena de saltets estranys i graciosos. Xano-xano, va fer el trajecte fins a una pensió del carrer de Pelai i jo, ratificant el seu aspecte físic anodí, vaig deixar transcórrer un temps prudencial abans d’entrar. No hi havia ningú a la recepció, però a l’escala vaig topar-me amb una dona jove i ___________ 67 (GREIXOSA / GRASSA), de cabells taronja, que duia xancletes, mitjons curts i unes cames plenes de varius, la qual, motivada per vint euros, va contestar les preguntes que li formulava sense deixar de netejar el terra.

Que aquell individu ___________ 68 (S’ALLEUJARA / S’ALLOTJARA) a l’habitació ___________ 69 (NÚMERO / NOMBRE) catorze del segon pis i que haguera avançat els diners fins al diumenge següent em va tranquil·litzar. Em proporcionava una referència segura per al meu treball i em permetia traslladar-me sense ___________ 70 (PRESES / PRESSES) a la nostra oficina, molt prop d’allí.

Font: Rafa Gomar, Canvi de plans

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.espuntperpunt@ua.es I Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Solucions:Exercici 11. L’alta contagiositat i l’aparició en forma d’epidèmies anuals. 2. Les persones amb patologies cròniques. 3. Entre quatre i cinc dies de mitjana. 4. A través de les secrecions respiratòries. 5. Perquè els ceps que componen la vacuna canvien d’una temporada a l’altra.6. Que utilitzem un mocador d’usar i tirar i que ens llavem les mans després d’esternudar. 7. No, ha canviat un dels components. 8. Per via intramuscular o subcutània profunda al muscle.

Exercici 423. La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana o els propietaris del terreny. 24. Llocs on per primera vegada es van descobrir noves espècies. 25. Els arbres monumentals o singulars, com també els destinats a la investigació forestal. 26. Els substrats

Exercici 631 viu, 32 faça, 33 estiga, 34 asseguda, 35 res, 36 s’adona que, 37 què, 38 malament, 39 cap a, 40 brodada, 41 li ho, 42 veja

Exercici 29 a), 10 b), 11 b), 12 a), 13 a), 14 c), 15 b)

Exercici 316 b), 17 a), 18 c), 19 a), 20 b), 21 c), 22 c)

Exercici 743 alhora, 44 en, 45 entenc, 46 de cap a peus, 47 en lloc de, 48 agraïsc, 49 encara, 50 perquè, 51 abaixava, 52 com ho, 53 nascut, 54 mateix

Exercici 855 Suïssa, 56 aïllar, 57 raspall, 58 sociòlegs, 59 para-xocs, 60 àncora, 61 monestir, 62 verí

Exercici 963 prendre, 64 compte, 65 una calba, 66 vorera, 67 grassa, 68 s’allotjara, 69 número, 70 presses

QUADRE DE CONTINGUTS

Unitat Focus d’interés Normativa i gramàtica Vocabulari i pronúncia Habilitat comunicativa

1 Mites del cinema • L’accentuació• Els numerals

La descripció física i psicològica

Preguntar

2 La vida dels llops • El gènere• El nombre i la concordança• La dièresi

Els animals Respondre

4 Història de la música • Els possessius• Els quantitatius• Els indefinits

La música Resumir

17 Viatjar • Combinació de pronoms febles: CI+CD• Combinació de pronoms febles: altres

combinacions• El so [λ] i els grups tl, tll, l·l

Viatges i transports Modalitzar

3 L’era dels dinosaures • Els adverbis• L’article

Paleontologia i geologia Contar

5 El segle d’or de la literatura valenciana

• El complement directe• El complement indirecte

Literatura i grafisme Exemplificar

6 Les llengües • Les preposicions i les contraccions• Els connectors

Cultures i costums Argumentar

7 Reptes esportius • Els demostratius• Els complements preposicionals

Esports i competicions Replicar

8 Humanisme i religió • Les perífrasis d’infinitiu• El gerundi i les perífrasis de gerundi

Humanisme i religió Descriure

9 El clima • El present d’indicatiu• El so [dȝ] i els sons de la x

Climatologia i meteorologia Predir

10 Grans monuments arquitectònics

• El present de subjuntiu• El guionet

Arquitectura, mamposteria i construcció

Ordenar

11 L’educació • Els passats imperfets• Els sons [b, v]

L’escola i els valors Explicar

12 Història del País Valencià (XVIII-XIX)

• Els passats simple i perifràstic• Els pronoms relatius

Economia i etnografia Convéncer

13 Espectacles • El futur i el condicional simples• Els verbs de moviment

Espectacles Interpel·lar

14 L’amor i el romanticisme • Els temps compostos• El participi i la concordança

Les relacions sentimentals Exagerar

15 Gastronomia • L’imperatiu• Els sons [z, s]

Gastronomia Ironitzar

16 Emancipar-se • L’atribut i el complement predicatiu• Els pronoms febles

L’habitatge Comparar

Opció A: Has quedat amb un amic o una amiga per a anar a dinar. No heu fet encara cap reserva, perquè no sabeu a quin tipus de restaurant anireu. Tu preferiries un restaurant vegetarià i molt innovador.

Opció B: Has quedat amb un amic o una amiga per a anar a dinar. No heu fet encara cap reserva, perquè no sabeu a quin tipus de restaurant anireu. Tu preferiries un restaurant de menjar típic de la ciutat on vos trobeu.

Exercici 11. Llig aquesta proposta de situació comunicativa. Assumeix un dels dos papers i, després, interactua amb una altra persona fins que arribeu a un acord.

Situació: Elecció d’un restaurant

l’espècie humana i premonitori de la civilització. Però, pel que fa a la relació de l’home amb el seu entorn, ha significat també un progressiu divorci amb la natura.

Aquest allunyament de la natura té almenys un doble vessant que és interessant esmentar aquí. D’una banda, va generar oficis, professions i vocacions artístiques diferents dels directament dedicats a l’obtenció d’aliment i que, amb el temps, assoliren molta més importància i conferiren molt més estatus social que embrutar-se les mans caçant, recol·lectant o conreant la terra. La producció d’aliments va passar a ser una tasca secundària, relegada a un sector cada vegada més minoritari i del qual el ciutadà mitjà està separat per una sèrie d’intermediaris. I una tasca oblidada, allunyada de l’experiència del ciutadà ordinari. La prova la trobem en els diferents comerços de venda de queviures, en especial en els supermercats de les ciutats occidentals, on hom podria creure (i hi ha qui s’ho creu) que allò que s’hi ven ha sigut fabricat en alguna indústria estranya i que no depenem de la natura per a quasi res.

D’una altra banda, l’aglomeració humana que suposa la ciutat implica que els recursos de tota mena que necessita per a funcionar (des dels aliments esmentats més amunt, fins a les matèries primeres i l’energia), com també les deixalles que genera, necessiten per a obtenir-los o eliminar-los, respectivament, un espai molt més gran que la superfície física de la mateixa ciutat. Dit d’una altra manera: per a funcionar de manera sostinguda, una hectàrea de ciutat necessita uns quants centenars d’hectàrees de conreus, boscos, maresmes, rius, muntanyes, mars… Així doncs, la ciutat no és gens sostenible.

Font: Mètode (adaptació)

sobre els quals creixen les plantes. 27. Garanteixen la pol·linització de les flors i la dispersió de les llavors. 28. Als propietaris i els gestors dels terrenys, a les universitats i centres d’investigació i a les entitats conservacionistes legalitzades. 29. Les espècies botàniques rares, endèmiques o amenaçades. 30. Vint hectàrees d’extensió.