E s p a i( r e ) - c o r r e n t

A d r i a n a V á z q u e z B a l l ó - P r o j e c t e s V I I - C u r s d ' h a b i t a t g e

í n d e xPasseig urbà

Espais de circulació

L'escala

La rampa

El corredor

Delimitadors de l'espai

Murs, portes i finestres

Sostre

L'ocupació de l'espai

Mobiliari

L'estança

Reflexió personal

I n t r o d u c c i óLa feina de l'arquitectura és donar-li una estrcutura més sensible a la vida

Alvar Aalto

Des de fa poc anys, la societat es trobava inmersa en un model econòmic consumista icapitalista enfocat bàsicament en l'especulació inmobiliària. Aquest fet ha originat unesquema de vida basat en el benefici econòmic que podia oferir la construcció per tal desatisfer les necessitats més bàsiques de l'èssser humà com eren, són i seran la seva proteccióenfront les inclemències del temps, el repós i el viure familiarment i en intimitat.

Aquest model social ha originat una societat jove, amb empenta i vitalitat que encara no ha

viscut el patiment d'una guerra, les injustícies d'una dictadura... És un conjunt de personesque han viscut en democràcia amb tots els drets i deures i amb un gran afany d'unamerescuda llibertat.

Per tant, ara la societat es troba en un model de canvi ja que tota vida té un inici i un final i,al llarg d'aquest recorregut, els fets succeeixen, van canviant...amb el propòsit de intentarmillorar. En l'arquitectura, com a necessitat vital, aquesta idea es reflecteix en cadascun delsprojectes encara que, moltes vegades, es consideri que un projecte mai es pot donar peracabat. Aquest punt de partida s'ha anat modificant-se al llarg de la història com a resposta al'entorn social. Per aquesta raó, fins fa poques dècades enrere l'arquitectura es basava

simplement en el fet d'enderrocar i partir d'una tabula rassa independenment del seu estatreal. No obstant, actualment, inmmersos en una situació de inexistència de sòl urbàl'arquitectura es veu, gairebé, amb l'obligació de treballar l'espai exisent, un espai moltesvegades complicat pels condicionants i les preexistències que ja duu escrites ambanterioritat i que, moltes vegedes, s'hauran de respectar

En aquest curs d'habitatge es vol intentar respondre als problemes actuals de l'arquitecturades de la unitat més petita, però no menys important, com seria l'habitatge. En els cincprojectes es basa en el canvi dús, en l'ampliació... d'uns edificis emblematics de la ciutat degirona per donar lloc a l'estudi del ple, del buit; dels recorreguts interiors; de la importànciade les preexistencies i condicionants... per a respondre a una nova tendència enl'arquitectura enfocada en les tres erres com són rehabilitar, restaurar i reutitilitzar i que, amés de respondre a criteris de sostenibilitat, responent a la constant evolució i al canviactual amb un recorregut continu i sense pausa que igualment cobrirà les necessitats socialsactuals

Juny 2011

Alvar Aalto, Dibuixos d'idees i evolució del projec de l'Esglèsia en Lahti (Finlàndia), 1970

p a s s e i g u r b àTots tenim la nostra casa, que és la llar privada, i la ciutat que és la llar pública

Enrique Tierno Galván

G a r a t g e F o r n é ( 1 9 5 6 - 1 9 5 8 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal)

C o n j u n t d ' h a b . d e l ' E i x a m p l e

Arq Joan Maria de RibotC/ Emili Grahit, 9-11,

B l o c D o m è n e c h ( 1 8 5 5 )

Arq. Josep Roca i BrosEscola Pia i Pujada Sant Domènech (Ciutat Antiga)

B l o c M a s c o r t ( 1 9 2 8 - 1 9 2 9 )

Arq. Joan Maria de RibotC/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal)

C a s a R u y r a

Arq. Josep Esteve, Salvador BegudàC/Sant Josep, 3 (Ciutat antiga)

B l o c P l a C a r g o l ( 1 9 2 8 - 1 9 3 0 )

A r q. Gaietà CabanyesC/Lorenzana, 38 (Eixample)

DC

DC

DC

DC

DC

DC

DC

DC

e s p a i s d e c i r c u l a c i óNo es veu d'una vegada, es mira recorrent, donant-se la volta. Tenim els ulls davant i nodarrera, i més o menys, a 1,60m d'alçada. Això és molt important, és la clau en arquitectura.S'ha de tenir tot això en compte en la concepció de l'arquitectura.

Le Corbusier

l ' e s c a l a

Al llarg del temps, les escales han anat evolucionant i per a cobrir les necessitats del momenten el que els tocava viure. És a dir, mostrar el poder amb la monumentalitat en elRenaixement o, evocant a la simplicitat de les seves formes amb el Moviment Modern.

Les escales han tingut una importància capdalt per la seva diversitat de funcions que podenarribar a assolir com accés als habitatges en alçada, la circulació entre estances... No obstant,sempre tenen una mateixa finalitat: permetre l'accès a llocs inaccessibles. Degut a laquotidianitat de la seva presència, seria lògic no pensar que la seva permanència en la nostravida es redueixi a un simple element que ens pugui arribar a deixar indiferents.

El fet de què l'escala ens obligui a un desplaçament en vertical, modificant la nostre habitualmanera de moure'ns, fa que li prestem una atenció especial. La primera sensació que tenimen utilitzar-la de manera merament funcional, consisteix en el seu major o menor grau decomoditat, subjecte a la simple relació numèrica entre petja i contrapetja. Però, a més, comtotes les coses, l'escala pot ser bonica o no. En altres paraules, l'escala pot contenir unsvalors espacials que la converteixen en una obra d'art susceptible de proporcionar certa raóestètica.

L'escala, amb el seu desplaçament vertical, és una victòria sobre la gravetat. Per aquesta raó,l'escala adquireix un contingut fortament expressiu. La història de l'arquitectura ensproporciona nombrosos exemples intel·ligents i bells dissenys d'escales, moltes d'elles,sintetitzadores de noves interpretacions culturals de l'espai arquitectònic.

Però més enllà de la seves lectures funcionals i formals, l'escala conté una alt grau desimbolisme. Per aquesta raó, es converteix en un element de ritual, present en la històriades dels seus orígens. Les accions de pujar, ascendir, escalar... estan estretament vinculadesals conceptes de dominació, gradació, jerarquia....Ascendir al cim, escalar posicions, l'escaladel poder... són frases molt usuals que apareixen freqüentment, associant les ànsies detriomf amb el símbol físic de l'escala.

A l'antiguitat, el símbol de l'escala estava vinculat en un sentiment místic i religiós: l'escalaconduïa a Déu, que estava a les alçades. Alguns exemples d'arquitectura simbòlica al llarg dela història van ser els zigurats, les piràmides escalonades, els teocalis de l'Amèricaprecolombina, els monuments observatoris hindús..., permetent la identificació entre laforma, el ritus i el simbolisme que aquest element arquitectònic podia arribar a contenir. Enl'època posteriors, a l'Edat Mitja predomina particularment aquest sentit afirmatiu(ascendent) de l'escala i es relaciona directament amb el cel. Per això, una escala per sota delnivell del sòl és símbol del món infernal, del mal.

Per tant,sobre l'escala preval una idea de jerarquia, en el poderós es troba en el punt mésàlgid i és utilitzada per les classes dominants per accentuar la seva imatge de força iassegurar-se el vassallatge dels seus súbdits i servidors. Per exemple, en els temples, l'altarés elevat. A la vegada, les façanes de l'església presenten escales. Monestirs i castells essolien col·locar en punts alts del paisatge per destacar, dominar i controlar per sobre del'entorn i la seu corresponent accés permetia a la construcció de escales llargues i amb moltapendent i assemblant.se a un camí. Els majestuosos palaus barrocs presenten les mateixescaracterístiques: el seu basament és una gran escalinata i en l'interior es construeixen lesmés refinades escales que el joc geomètric permet. També les dictadures del segle XX,

Biblioteca Laurenziana , Florència (1524-1526), Miguel AngelVilla Malaparte, Capri (1940), Adalberto LiberaMuseu Vaticà; Ciutat del Vaticà (1505), Donato BramanteCasa Tassel , Turin (1893), Victor HortaSantuari Bon Jesus do Monte , Braga (1722), Manuel Pinto VillalobosTemple de les Màscares , Guatemal (700)

acumulant tota l'herència simbòlica que li proporciona la història i utilitzant una retòricatràgicament grotesca, creant, mitjançant escales, grans parodies de glòria i poder

Espectacles i jocs també remeten novament a la utilització del símbol ascensional, l'escala: elteatre, el circ romà, l'estadi actual. En la gran majoria, són recintes amb generatriusescalonades que creen una ambigua relació entre les grades i l'atleta o el comediant on laseva glòria o fracàs depèn del veredicte col·lectiu. En el mateix estadi té lloc l'expressió méselemental del símbol glòria: l'entrega de medalles als vencedors, realitzada en el pòdium

El mateix simbolisme i expressió de les proporcions de les escales ve essent utilitzada en elcine com per exemple a la pel·lícula Lo que el viento se llevo (1939), on Scarlett O'Haramentre la descendeix es contemplada pel seu estimat c Al mateix temps, el oncle Mr Hulot aMon oncle, puja una escala poc majestuosa que ha marcat un abans i un després.

No obstant, el cine ha anat modificant aquesta relació simbòlica escala-poder. El poderamericà està en l'actualitat plasmat físicament en el gratacels novaiorquesos on l'ascensor,ha aconseguit substituir l'escala. Potser en un futur molt pròxim l'ascensor aconsegueixidonar l'esquena al símbol de l'escala. No obstant, sembla que falten encara molts anys perveure una recepció a les portes d'un ascensor i no al peu d'una escala, i no ens provoqui unaespecial sensació de ridícul

Fotogrames de lespelícules de : MonOncle de JacquesTati (1958) i Lo queel viento se llevó de(1939)

B l o c D o m è n e c h ( 1 8 5 5 )

Arq. Josep Roca i BrosEscola Pia i Pujada Sant Domènech (Ciutat Antiga)

Deixant de banda formalismes i simbolismes de l'escala, aquesta i l'habitatge també vanmolt lligats i de la mà. És el nexe d'unió entre les parts, una unió que reflexa el lligam entrepropietaris o dins d'un mateix habitatge, on el seu objectiue principal esdevé la sevacapacitat de connexió i relació entre les parts. Aquestes escales poden ser monumentals, osenzilles però sempre oferint la màxima comoditat als usuaris amb una correcta petja icontrapetja i mantenint el seu simbolisme d'acensió cap al cel i cap a la llum i tambéordenant una disposició jeràrquica de les peces.

Referent a aquest tema, el bloc Domènech, d'estil neoclàssic, l'escala és un recorreguthelicoïdal cap a la llum del lluernari final. Aquest recorregut es continu al voltant del foratd'escala a excepció del primer tram que enveix el forat i dona accés directe a la plantaprincipal, vivenda dels propietaris. Per tant, en aquest cas, en comptes de buscar la reflexiódel poder a través a de l'alçada ho ha aconseguit a través del simple gest de canviar per unsinstants, el recorregut de l'escala. No obstant, avui en dia, en una societat de consum com laque vivim sempre ha estat superior aquell que viu a la coberta ja que des de ella es potdominar el món sencer. Un entorn que necessita dominar igual que com feien a l'antiguitatdes dels castells o monestirs. Volem dominar el món per sentir el plaer de tenir el poder a lesnostres mans, un poder que permet el control sobre els altres.

B l o c M a s c o r t ( 1 9 5 9 - 1 9 5 9 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal)

Un exemple de control sobre el món seria la edificació en la coberta, tal i com s'ha fet alprojecte de la Mascort on es planteja un habitatge, taller i botiga per una modista en duesplantes i on les parts han destar relacionades. Per tant es veu, gairebé amb l'obligatorietatde crear una nova escala que relacioni cadascuna de les parts. Una escala senzilla que notregui protagonisme a la imponent escala que puja a cada planta. En defintiva, un habitatgecapaç d'estar interrlacionat i crear un recorregut en el seu interior sense necessitat de sortira fora i poder manar al món des de la teva propia coberta.)

l a r a m p a

Segons l'enciclopèdia catalana, una rampa és un pla inclinat situat entre dues superfíciessituades a diferent nivell, que es fa servir, especialment, per a poder-hi pujar i baixarcàrregues tot reduint els esforços necessaris. Per tant, es pot deduir que és un element quemillora l'accessibilitat i, per aquesta raó, resulta òptim per a l'accés en cadires de rodes,cotxets...

Per tant, la rampa, tal i com passa amb l'escala, però oferint una major facilitat i comoditat,ens permet un accés a cotes superiors i un desplaçament en vertical. Mentre que elsesglaons de l'escala, per molt que sigui de cargol, només permeten l'avenç espasmòdic(pujar-parar-pujar-para), la rampa facilitarà una ascensió despreocupada que ha de afavoriral desplegament d'experiències perceptives, un continum espai-temps. D'aquesta manera,permet una percepció continuada, mantnient la mirada fixa en l'objecte que ens atrau,percepció totalment diferent a l'escala que resulta ser discontinua i reiteradamentinterrompuda, on la visió, fugaç peró no efectiva dels esglaons. Tots aquest elements la fanbonica.

En el camp de l'arquitectura s'ha utilitzat de diverses maneres i com l'escala també per arealitzar diverses funcions però per aconseguir el mateix objectiu: facilitar l'accés. Noobstant, no és un element tant quotidià degut a la gran longitud necessària per a cobrir undesnivell que una escala amb pocs metres pot cobrir. Per aquesta raó, la poca presència enl'arquitectura la fan un element tan especial.

Quan es pensa en una rampa, el primer que que ve al cap és la utilització com a accès per a vehicles en un aparcament. No obstant, aquest element es pot arribar a donar una altravisió com a espai continuu de circulació per a peatons tal i com fa Wright en el Guggenheimde Nova York on la rampa es espai d'exposició.

Un mestre en utilitzar la rampa com a element de circulació fou Le Corbusier. La rampa estroba present en molts dels seus proejctes perquè és primordial en la percepció de l'espaimodern, la quarta dimensió inherent a la promenade architecurale. Per exemple, al emblemade l'arquitectura del Moviment Modern com és la Villa Saovye, la rampa trasnforma eldesplaçament en ritus, dignifiant l'espai, al temps que evoca metònicament la vocaciómaquinista del moment al introduir, en un interior domèstic, en un interior domèstic, larampa pista del trànsit rodat.

De manera convencional s'asocia l'inici de la rampa amb la casa La Roche, on una magníficacol·lecció de pintures cubistes pejada de les parets de la sala principal requerirà precisamentun desplaçament progressiu, similar al desenvolupat en la visita a un museu o galera d'art,molt semblant al que es produeix en el Museu Guggenheim de Frank Lloyd Wright. Aquestarampa té el seu punt de partida a la cota superior per anar descendint fins a trobar la sortidai així evitar la repeticó de sales d'exposició i ser un recorregut contindes de l'entrada fins aque es surt a l'exterior.

Villa Savoye, Poissy(1929), Le CorbusierVilla La Roche, París (1923), Le Corbusier

Museu Guggenheim, Nova York (1959)Rampa del artge Forne Ponsa

e l c o r r e d o r

No es veu d'una vegada, es mira recorrent, donant-se la volta. Tenim els ulls davant i nodarrera, i més o menys, a 1,60m d'alçada. Això és molt important, és la clau en arquitectura.S'ha de tenir tot això en compte en la concepció de l'arquitectura.

Le Corbusier

L'arquitectura és vida, o per lo menys és la vida mateixa prenent la forma i, per tant, és eldocument més sincer de la vida tal com ha sigut viscuda sempre.

Frank Loyd Wright

Un habitatge resulta de la unió de diferents peces que han de conformar el conjunt que siguiadient i que repongui a les necessitats dels usuaris. Les peces es disposen com si fossin unpuzzle; un trencaclosques amb moltes peces poden encaixar-hi i que ha de ser capaç deformar un conjunt unitari que doni sentit i dibuixi un plànol adient a les nostres possibilitats inecessitats. Aquestes parts del puzle corresponen a les diferents peces i condicionants alsque s'enfronta l'arquitecte dins d'un habitatge i que responenen, en la majoria de casos, ales estances. Per tant, la seva relació és una idea fonamental per què tot encaixi dins lasilueta. Aquesta subordinació de les peces pot esdevenir entre diferents nivells o plantes, ésa dir, en tres dimensions, i es resolt mitjançant l'escala tal i com s'ha explicat méscorrectament a l'anterior apartat. O pot ser en un sol pla sobre el qual es disposa un espaidistribuïdor que moltes vegades respon al nom de corredor, degut a les seves proporcionsentre la llargada i l'amplada final.

Al llarg de la història s'ha disposat diversos models per a l'ordenació de l'espais, semprebasats en models canònics a imitar i d'ordre de l'espai. Es poden prendre com exemplediversos tractats, tot començant per Vitruvi i acabant en l'últim tractat de Le Corbusier.Molts d'ells, arriblen a la conclusió de la gran importància que té el pla amb un simbolismeque es desenvolupa en una malla isòtropa on totes les parts tenen la mateixa jerarquia, sónintercanviables i que s'estenen fins el infinit (l'exterior d'aquesta malla simbolitza el móncaòtic i en destrucció). Per exemple, Brunelleschi va crear un pla on tot fos igual, on no hihaguessin jerarquies entre les peces, una malla isòtropa que permetés la identificació del'espai miréssim des d'on miréssim. Aquesta concepció geomètrica i filosòfica de l'espai esveu reflectida en grans edificis com l'Església del Santo Esperito o el porxo de l'Ospedaledegli Innocenti.

Enllaçant aquesta concepció del pla pels artistes del Renaixement on tot ha de desaparèixer,en l'arquitectectura, la jeraquia entre les diferents peces en un habitatge l'habitatge nohauria de ser menys. L'habitatge hauria de ser capaç de respondre a unes peces quepoguèssin èsser intercanviables pel propietari i usuari al seu gust. D'aquesta maneras'aconseguiria la no subordinació d'unes peces respecte les altres. Totes les peces o estancesque componen un habitatge han de valer per igual, com per exemple els menyspreu quemoltes vegades es disposa i es reflexa sobre el corredor. El passadís ha de converti-se en unaextensió del propi habitatge que doni cabuda tant a una funció ideada per l'usari com a laseva capacitat d'articulació entre peces.

En l'actualitat aquesta relació de no subordinació de les peces en el corredor es refelcteix

CarrerOspedale delgi Innocenti, Florència (1421), BrunelleschiCarrer de la llebre, Girona

amb l'ajuda d'una sèrie d'espais que el rodegen i el controlen en la mesura que poden peròpermeten el libre albedrío en tot el que s'hi succeeixi. Allà dins pot arribar a ser com unaanarquia controlada.

Respecte els projectes treballats a classe , el corredor del projectes de la Mascort esdesenvolupa amb l'ajuda d'una successió de peces amb una funció que pot serintercanviable amb facilitat i que permeten l'articulació amb la resta d'estances. Per tant, enaquest cas, el corredor s'ha difuminat, s'ha diluït en diverses funcions i aconsegueix unrecorregut sempre constant només interromput per unes portes o uns mobles que enlimiten l'espai permetent-ne la seva privatització en els moments en què sigui necessari.

A la historia de l'arquitectura s'han ideat diversos enginys per evitar que el corredor sembliun túnel, un espai tètric i angost que ha servit d'excusa per a algunes escenes de pel·lícules,sobretot del gènere de terror o de por. D'aquesta manera, en una de les intervencions en elbloc de Pla Cargol, s'han originat uns armaris que, a més d'emagatzemar, en direccionin elpas cap a l'estar, altres idees poden ser la del projecte de Josep Alemany a Sant Pol de Maron, gràcies a unes entrades de llum puntuals i zenitals a més de permetre l'entrada de llums'interropi l'espai i així es trenca la longitud del mateix.

B l o c P l a C a r g o l ( 1 9 2 8 - 1 9 3 0 )

A r q. Gaietà CabanyesC/Lorenzana, 38 (Eixample)

B l o c M a s c o r t ( 1 9 5 9 - 1 9 5 9 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal

Si ens refereim als projectes a intervenir, tot deixant de banda els grans mestres, en el garteForné Ponsa, antic concessionari Seat de Giorna i actualment en desús ha suposat unareflexió d'aques dualitat de funcions que presenta ra rampa ja que, tal i com s'ha ditanteriorment, la rampa pot ser l'accés al vehicle rodat com l'acceés per a persones. Enaquest cas s'ha volgut enfatitizar la rampa com una promenade architecturale de LeCorbusier i un cionitnu que lliga les dues plantes d'exposicions que hi ha a la plantasemisoterrania i a la planta baixa. En canvi, a les plantes superiors, s'ha preferit l'acceès delvehicle privat perqué cadascú accedeixi al seu habitatge i pugui aparcar-lo ust a davant decasa, un prvilegi que poca gent pot gaudir-ne.

G a r a t g e F o r n é P o n s a ( 1 9 5 6 - 1 9 5 8 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal)

mateix (projecte de Josep Alemany a Sant Pol de Mar, 1975). Amb aquest fet d'e trencar elpassadis també s'aconsegeix en el projecte d'habitacions satèl·lit del Bloc de l'Eixample quemitjançant una sèrie de retranquejos i dsicontinuïtat van formant les diferents entrades delshabitatges i, d'aquesta manera, s'evita la continuïta i aburrida repetició de portes com passaals Bloc de les Unite d'habitacions de Le Corbusier.

Aquest exemples poden prosseguir amb la Ruyra on una galeria exterior, concebuda com aespai de pas per a accedir a l'habitatge des de l'ascensor, s'ha cobert, de tal manera ques'ocasiona un curiós passadís on un seguit de pilastres segons l'ordre de la façana existentremunta i permet la col·locació de elements per emmagatzemar utensilis.... D'aquestamanera el passadís malgrat continuar essent recte disposa d'uns elements que l'interrompeni li creen un cert dinamisme.

En defintiva, el corredor ha d'acabar essent un dels principals espais de la vivenda quecomencen, en la majoria dels casos, en l'espai de l'entrada i que no posseeix una funcióespecífica i que simplement ordena i organitza l'espai.

C o n j u n t d ' h a b i t a t g e s d e l ' E i x a m p l e

Arq Joan Maria de RibotC/ Emili Grahit, 9-11, C/ Manel Quer i C/ Cor de Maria (Eixample)

d e l i m i t a d o r s d e l ' e s p a iLa casa ha de ser l'estoig de la vida i la màquina de la felicitat.

Le Corbusier

m u r i g r u i x

La casa ha de ser l'estoig de la vida i la màquina de la felicitat.Le Corbusier

Tal i com cita anteriorment Le Corbusier, un habitatge és una capsa plena de peces, tancada ique s'obre segons necessitat, i on habita la persona. Per tant, com a capsa té uns límits quesón bàcament els murs en posició verticals i el sostre i el paviment col·locats en el pla. Totstres formen el que tot ésser humà necessita per aixoplugar-se i protegir-se del la intemperie ide l'exterior. En aquest apartat únicament tractarem les parets o murs.

Els murs són els elements de sustentació, una massa continua formada per un entramat depeces que han anat evolucionant al llarg de la història, primerament reduint-neconsiderablement el gruix i, més tard, afegint altres materials i altres tècniques quepermeten la creació de diverses formes i colors que modifiquen la concepció que es teniades dels inicis de la història dels murs.

Els materials utilitzats poden ser ceràmica vista o arrebossada i pintada de diversos colors,formigó, pladur, aplacat amb diversos acabats. Segons els materials triats utilitzarem inecessitarem un sistema constructiu o un altre. Per aquesta raó, abans de tot, seria necessariconèixer la tècnica. Un tècnica que evoluciona constantment degut als incessant canvis iavenços en una societat que es modernitza i necessita, cada vegada, una vida més fàcil.

Els murs són delimitadors de l'espai i com a tals ens tanquen, ens limiten i ens restenllibertat de moviment. Al no ser transparents, també resten comunicació amb els altresespais que l'envolten. Per aquesta raó, i per fer menys opressiva la convivència en un espaidelimitat es creen i s'obren alguns punts per permetre la circulació i la comunicaciócontínuament entre les estances. Aquesta comunicació pot ser més o menys privatitzadatambé depenent de la tipologia d'obertura utilitzada, si aquesta conté vidre o no; tambédepèn del gruix del mur... En definitiva, els murs privatitzen un espai que s'obre cap al'exterior en busca d'elements i relacions exteriors per a cultivar la ment i l'esperit.

D'aquesta manera resulta interessant els quadres de Joannes Vermeer. Pintor holandèscostumista del qual es conserven molt pocs quadres. Amb quests dos quadres, intentamostra la quotidianitat de les situacions donant importància a la llum com a mitjà de relacióamb l'exterior i amb l'enquadra amb portes cap a l'interior.

Obrint el mur: La porta Vermeer no va ser l'únic que vaincloure la porta com a element de relació entre les parts i per donar més importància al'escena. També ho va utilitzar Velàzquez al quadre de les Menines sense anar més lluny onals fons de l'escena és pot arribar a veure una sala amb un altre personatge, segons es diu,un parent del pintor.

La porta és una obertura en mur dissenyada i construïda per permetre el pas entre lesdiferents peces i prohibir el pas quan així es desitgi. És un element creat en l'època antigaper mostra la victòria dels guerrers en una batalla, un honor a la victòria. Eren arcs peròsemblaven portes.

Biblioteca Laurenziana , Florència (1524-1526), Miguel AngelVilla Malaparte, Capri (1940), Adalberto Libera

Museu Vaticà; Ciutat del Vaticà (1505), Donato BramanteCasa Tassel , Turin (1893), Victor Horta

Santuari Bon Jesus do Monte , Braga (1722), Manuel Pinto VillalobosTemple de les Màscares , Guatemal (700)

semblaven portes.El simbolisme de la porta és el pas d'un món per entrar en un altra, un de millor i ple desorpreses que ens lliuren a un nou espai. Sense anar més lluny, el gest d'obrir la porta marcal'entrada al propi habitatge, un espai privat i que no viu en comunitat. Per tant, la porta, almateix temps, que en l'antiguitat era símbol de majestuositat i honor, en l'actualitat, haesdevingut un element molt important de l'habitatge ja que marca la interrelació entre lesparts, la privacitat i l'entrada cada cop que s'obre cap a un nou món.

La porta és un element contínuament present en la nostra història, i en l'habitatge. Ésl'encarregat de mostrar un nou món i de relacionar-les. És troba present en tots els projectesper donar privacitat a cada estança de l'habitatge.

Una finestra cap un nou món L'exterior com a espai decontemplació, de llibertat, de tranquil·litat o relació, d'aldarulls...un espai que mai tel'acabes, que cada dia mostra un espai il·limitat. Des de la finestra es pot descobrir un noumón, segons Alberti la pintura és una finestra plasmada del món, una visió existencialista delmón.

La finestra és un element també de connexió amb l'exterior, ha de respondre amb lescapacitat d'entrada de llum, de millor de les condicions personals i de la llum i de ventilació.És l'espai de puresa que pot ser de grans dimensions o no segons ús i el que s'amaga aldarrera. No obstant, ha d'estar protegit, sobretot aquelles façanes a sud, est i oest a l'estiudegut a la forta incidència del sol.

C o n j u n t d ' h a b i t a t g e s d e l ' E i x a m p l e

Arq Joan Maria de RibotC/ Emili Grahit, 9-11, C/ Manel Quer i C/ Cor de Maria (Eixample)

B l o c M a s c o r t ( 1 9 5 9 - 1 9 5 9 )

Arq. Joan Maria de RibotC/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal

C a s a R u y r a

Arq. Josep Esteve, Salvador BegudàC/Sant Josep, 3 (Ciutat antiga)

En definitiva, una obertura és de vital importància per permetre el control de l'exterior. Peraquesta raó és un espai de contemplació que si fos una obra de restauració o d'ampliacióhauria de respectar i tenir en compte els espais colindants tal i com es mostra en els projectesde la Ruyra i Mascort i, al amteix temps, el canvi d'ud del conjunt d'habitatges de l'exiampleamb intensió de voler seguir la mida de les gelosies existents.

Franges i gruix El mur, la paret tenen gruix. No són prims com elpaper de fumar. L'habitatge és un espai contenidor d'objectes i persones i com a tal ha depoder guardar tot allò que sigui necessari. Per aquesta raó, malgrat les evolucions històriques itècniques el mur gairebé no ha canviat ja que en certa mesura ara destinat aquest espai per aposar-hi armaris, lleixes, o d'altres mobles que serveixen per a emmagatzemar. Necessitemguarda gran part del les cors per mantenir l'espai amb ordre; les necessitem guardar en un llocfresc i sec i quin millor lloc que l'interior d'un mur?

Per aquesta raó, sense anar més lluny hi ha projectes que s'encarreguen de crear distribucionsamb el propis gruix del gruix, ja sigui aconseguit amb l pedra o amb l'addició de mobiliari. Aixòés el que s'ha intentat projectar per al grandíssim hall del bloc Pla Cargol on uns quants armarisgeneren les diferents estances. A mateix temps, al projecte de la Ruyra, s'aprofita el gruix de lapilastra, es buida i es creen espais per emmagatzemar objectes ,siguin o no de valor. El mateixpassa amb la unitat d'ahbaitció que per separa-se encara més del corredor s'originen una sèriede closets on si es donés el cas es puguèssin guarda fins i tot una petita cuina

C o n j u n t d ' h a b i t a t g e s d e l ' E i x a m p l e

Arq Joan Maria de RibotC/ Emili Grahit, 9-11, C/ Manel Quer i C/ Cor de Maria (Eixample)

C a s a R u y r a

Arq. Josep Esteve, Salvador BegudàC/Sant Josep, 3 (Ciutat antiga)

B l o c P l a C a r g o l ( 1 9 2 8 - 1 9 3 0 )

A r q. Gaietà CabanyesC/Lorenzana, 38 (Eixample)

e l s o s t r e p e n j a tUn simple paraigües, des del meu punt de vista, pot arribar a ser concebut com un sostre. Unsostre que es pot transportar arreu i que protegeix a l'humà ja sigui de la pluja com del sol iamb un simple recolzament, en aquest cas, la nostra mà. D'aquesta idea queda palesa lanecessitat de protecció que rau contínuament en nosaltres. Una protecció que volem queens donin i que nosaltres si podem també oferim, tal i com fa una mare al seu fill.

Més enllà de les concepcions simbòliques, l'acció de de protegir-nos de l'exterior ha existitdes de temps remots, des de que l'home ha necessitat un lloc on salvaguardar-se. Primer vaser en coves i o cabanes i, més tard, amb els habitatges que actualment coneixem. El sostreporta implícit la paraula llar que ens apropa cap a un centre més íntim del lloc on habitem. Alprincipi la llar era el lloc on es feia foc ja fos a la cuina o no convertint-la en una estança de lavivenda acollidora i habitable i que convidava a assentar-se al seu voltant. El sostre,juntament amb les parets i el terra ens proporcionen i ens permeten una protecció i, almateix temps, un confort per a l'usuari.

En l'antiguïtat i encara avui en dia per moltes tribus indígenes, les seves llars estaven i estanconstruïdes de manera molt senzilla i formades per troncs d'arbres travades i obertes enalgun punt per deixar sortir el fum que crema a l'interior per escalfar i cuinar. D'aquestamanera viuen i conviuen de manera confortable i protegint-se més que menys de l'exterior idels seus condicionants. Aquest sostre amb el pas del temps va anar evolucionant permillorar la vida fent-la més fàcil i satisfent altres necessitats i requeriments.

Maqueta interior Projecte Pla CargolBiblioteca Viipuri, Viipuri (1940), Alvar AaltoCasa Eames; California (1945-1949), Charles EamesProtipus Domino, (1914-1915), Le CorbusierAuditori de l'esglèsia unitària, Rochester (1959-1965), Louis KahnDibuix de Steven Holl sobre el pla hortizontal

Empezar la casa pel tejado marca l'absurd, la vida vista des d'una altra punt de vista i entesaal revés del món. Aquesta expressió de la importància que rau en sostre i la coberta Enaquest cas no parlem del teulat sinó del sostre. Ambdós conceptes no obstant, regulen ianomenen dos elements d'un habitatge totalment diferents. El teulat es refereix al'envolvent de l'habitatge, limitant-ne i protegint l'interior de l'exterior i, per tant, al ser unapart poc visible per part de l'home, resulta difícil de controlar; el segon, el sostre s'anomenaa aquell element de l'interior que condiciona l'espai i el delimita creant al mateix temps unessensacions i textures dins d'aquest que condicionen el seu interior. El interior es l'espai onhabitem i ve marcat per tots els seus límits verticals i horitzontals. Aquest interior ha crearconfort i ha de ser bonic i al mateix temps ha de ser capaç de dividir-se en àmbits quegenerin diverses funcions. Aquesta separació d'espais cada cop, amb el pas dels anys, s'haanat difuminant tal i com fa a la tècnica de l'sfumato de Donato Bramante. Ara cada cop méses requereix que cada estança sigui la connexió de la següent i d'aquí esdevé la importànciadel sostre com a element diferenciador d'espais.

El sostre per si mateix pot arribar a generar espais? Per què es penja el sostre? Aquí torna aaparèixer l idea inicial del paraigua, el qual ens protegeix amb un simple recolzament, enaquest cas la nostra mà. D'aquestes idees se'n anomenar la importància de la planta lliuredifosa i presentada pels arquitectes del moviment modern on un prim esquelet estructural elsuporta i ocasiona una major flexibilitat d'espais.

Aquesta autonomia respecte els elements verticals lineals com els murs que li dòna la plantalliure, segons el concepte ideat al segle XX, el sostre té cada cop més importància. Ha detenir la capacitat de generar àmbits, espais, i que hi passin coses en el seu interior. Un delsfets que ho va permetre ha sigut i serà el fals sostre que permet no tan sols el pas deinstal·lacions sinó que també la generació d'espais i sensacions. Tal i com mostra el projecte

del Pla Director per a l'habitatge de Pla Cargol aquest és capaç, no tant sols de generarespais sinó marcar el recorregut cap a un punt, el final, el centre de la casa a partir del qualtot gira, es a dir, la sala d'estar. Aquest recorregut es veu marcat per un fals sostre i una llumque guia a l'usuari cap al seu destí final, el punt de màxima relació social d'un habitatge deltal manera que s'intentin suprimir totes les divisions de l'espai i sigui el propi sostre quegeneri diversos ritmes, sensacions i visions de l'espai amb el simple gest de pujar o baixaraquest. En canvi a la Ruyra el que es vol aconseguir no és un simple sostre que pugi o quebaixi i generi espais, sinó que es molt diferent, es necessita un sostre continu on ell mateixsigui capaç de manar l'espai, un única sala allargada per protegir el principal nucli decomunicacions de l'exterior. En definitiva, una coberta i no un sostre.

C a s a R u y r a

Arq. Josep Esteve, Salvador BegudàC/Sant Josep, 3 (Ciutat antiga)

B l o c P l a C a r g o l ( 1 9 2 8 - 1 9 3 0 )

A r q. Gaietà CabanyesC/Lorenzana, 38 (Eixample)

l ' o c u p a c i ó d e l ' e s p a iLa arquitectura es la historia del hombre en su labor de organizar y dar forma al espacio.

Nikolaus Pevsner

m o b i l i a r iUn día, cuando ya habías comenzado a rodar por el mundo, soñando tu casa, pero sin ella, unacontecer inesperado te deparó al fin la ocasión de tenerla. Y la fuiste levantando en torno ati, sencilla, clara i propicia: la mesa, el diván, los libros, la lámpara.

Luis Cernuda, La Casa

Tal i com cita anteriorment Cernuda en el seu llibre, la casa és el resultat d'uns esforçosconstant, d'unes ganes de buscar perquè acabi essent un refugi i a la vegada d'unademostració pública d'una manera de pensar i conseqüentment de cultura. Però no obstant,aquesta es diferència clarament en l'envolvent i el interior. D'aquests, no podem participar niintervenir en el aspecte exterior però en canvi sí que escollim la taula, el sofà, les cadires, lanevera.... de la mateixa manera que en les lleixes hi ha uns determinats llibres i que el colordels llençols del llit dependrà d'un gust concret. D'aquesta manera aconseguirem crear unespai que ens el farem nostre i que condicionarà la futura utilització de l'habitatge, i en moltscasos els límits de cada estança. A més, aconseguirem el gruix necessari per crear privacitat illoc per guardar objectes primordial en una societat del consum on els objectes que tenimamb el pas del temps els hi donem poc valor i s'acaben guardant a l'espai més recòndit d'unaestança.

En la actualitat, els mobles es poden escollir de tres maneres diferents: gràcies a la publicitatque ofereixen el mitjans de comunicació anunciant-nos ofertes o novetats, sobretot de gransuperfícies com IKEA o altres; la decisió i el projecte d'un professional de l'àmbit o mitjançantel propis criteris. Totes aquestes formes es veuen modificades en una escala de opcions, enla que realitza un paper fonamental el sistema econòmic d'una societat de consum, al igual

que les influències culturals que, d'una forma o una altra, i en major o menor mesura,condicionen tota l'existència de cada persona. No obstant, la imatge que s'ofereix als altreses desprèn de la pròpia vivenda, de la forma especifica de la taula, de la manera de parlar id'actuar. En totes aquestes formes estan presents els mobles.

El fet d'escollir mobles ocasiona saber ben bé la seva utilització dins l'habitatge. No obstant,en aquest punt apareixen aquells que engloben funció i la forma. Són aquells objectes que obé amb la seva mateixa forma nega el seu ús o bé que amb la seva forma suggereixen usospels que no estan dissenyats, Aquests fets són poc importants quantitativament en elcontext del disseny però, produïts en societats diferents, actuen com puntes de llança queens detenen perplexes, en el nostre tranquil camí i ens introdueixen en un altre món.

El diseño y la arquitectura se hallan en una profunda crisis. Correnel peligro de hacerse cómplices de las modas. Ya no se derivan delargumento y el razonamiento fundado, como la ciencia y la técnica,sino de la veleidad, del azar estético de que en cada momento se déen reverenciar un arte y fastigar otro.

Com tot, un moble neix, té vida i mor quan aquest és substituït. Per tant, el moble va moltlligat a les modes. ¿Què es fa amb els mobles?¿Son immutables al llarg de l'existència? ¿Quinés el procés de substitució d'aquests? Qualsevol d'aquestes preguntes té varies respostes.Però al marge dels problemes de deteriorament dels objectes hi ha un fet evident i que, éstal i com hem dit abans el fet del canvi de modes, però encara no suposa una contestaciódirecta a la qüestió. Centra el tema de les modes en un punt interessant: la substitució, i pertant, la marginació, d'un moble per altre, amb la mateixa funció, suposa immediatament

situar en la història al primer d'ells. ¿quin són els mòbils que fan abandonar un objecte perun altre? Inclòs aquest abandonament es realitza, en algunes ocasions, de manera poètica.És tradicional la crema dels vells llibres, eines o altres objectes en desús, en les fogueres deSant Joan, en mig de una festa en la què participa tota una comunitat reunida al voltant delfoc. Alguna cosa que iniciar una nova vida.

Però els mobles no desapareixen sinó que es multipliquen, es continuen dissenyant taules,cadires, llums. De la mateixa manera que semblen insuperables les marques olímpiques i lamajoria són batudes, en disseny, cada any, la societat dóna el beneplàcit a una nova cadira,taula o llum i, com no, aquesta substitueix a la seva homòloga, que el únic error que hacomés ha sigut néixer dos o tres anys abans. És una substitució que respons a les tendènciesde moment, unes tendències que solen acomplir no tant sols una funció funcional sinótambé estètica.

No s'ha d'oblidar, de totes formes un detall important: les estrelles destronades no moren,només dormen. I algunes d'elles, renaixeran amb els anus i es convertiran en objectes mésmimats i adorats que en el seu primer moment. Aquest, normalment, a més corresponent afirmes il·lustres que donen caràcter a un propis espai.

Fins aquí platejo genèricament la representativitat dels mobles referit a la seva creació i a laseva forma. Però queda un aspecte important com és l'ambigüitat del seu ús.

Però la cadira no és l'únic moble què s'utilitza per vàries coses; ens assentem a taules o lesutilitzem amb d'ampit o jardineres; les llums peu poden convertir-se en penjadors openjar-hi collars... Inclòs ens atrevim a modificar el seu aspecte, afegint elements personals,redissenyant contínuament, reinterpretant l'espai i el seu contingut. I quan no hi hasuficientamb l'habitatge, es busca un altre element característic de la personalitat i que posien marxa la seva transformació, i si aquesta no és possible se li exigeix que no molesti ointerfereixi la imatge pública.

En definitiva, el moble no ha ser interpretat com un simple objecte sinó com algunca cosamés, encarrerga de donar vida a l'espai. Per aquesta raó resulta indispensable la sevautitització en tot projecte arquitectònic. Sense ell la vida és torna temps 0, temps inexistent.

l ' e s t a n ç aMoltes vegades l'espai recorrent passa a estar ocupat per una estança. Aquesta ocupació potser de ocupant toalemtn l'espai i donant-li un ús o ocupant-lo parcialment. Aquest fet s'havist produït bàsicament, en l'actualitat, pels pocs metres quadrats de què disposa la vivendade tal manera que es pot intentar crear noves estances en espais que abans erenimpensables com és el cas del passadís o corredor. Aquesta estança sol ser poc utilizada i nosol necessitar de tranquilitat sinó que simplement resulta una resposta per a cobrir la faltad'espai. Per tant, potser trobem estances dedicades a l'emmagatzametge amb una sèried'armaris, potser trobem algun espai de jocs per als nens...

Aquest fet de trobarnos estances el mig del pas, sento la vulgaritat, es reflexa, sobretot en elbloc Mascort on el passadís despareix i passa a formar part de l'habitatge i a l'hora decircular per l'habitatge et relaciones amb la sala d'estar, el menjador, la sala de jocs pelsnens, la cuina....

En el projecte del Pla Cargol, on es basava en la remodelació d'un vestibul-corredor, s'haremodelat donant lloc una diversitat de peces. També passa el mateix amb el garatge Forné,on uns habitatges han originat que un epsai que abans eran d'estinat a la circulació devehicles i al seu aparcament, ara estigui destinat a habitatges, talles i rales d'exposicionsCom bé s'ha dit anteriorment, l'espai recorrent tambeés es pot ocupar parcialemtn comsucceix al projecte de les habitacions satèl·lit de l'Eixample on una serie de dents surtens capal passadís per trencar-lo i ocupar-lo. En aquest cas, simplement el trencar en certs puntssense donar lloc a cap funció específica sinó que es el simple trncament logitudinal d'aquest.

C o n j u n t d ' h a b i t a t g e s d e l ' E i x a m p l e

Arq Joan Maria de RibotC/ Emili Grahit, 9-11, C/ Manel Quer i C/ Cor de Maria (Eixample)

B l o c M a s c o r t ( 1 9 5 9 - 1 9 5 9 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal

B l o c P l a C a r g o l ( 1 9 2 8 - 1 9 3 0 )

A r q. Gaietà CabanyesC/Lorenzana, 38 (Eixample)

G a r a t g e F o r n é P o n s a ( 1 9 5 6 - 1 9 5 8 ) Arq. Joan Maria de Ribot C/Nou,39 i C/Sant Francesc (Mercadal)

R e f l e x i ó f i n a lLa arquitectura es el arte de organizar el espacio.

Auguste Perret

En l'actualitat l'arquitectura ha de donar resposta ha les noves necessitats de l'home.L'habitatge és la unitat que ha de complir més acuradament aquestes ja que, al cap i a la fi,és, segurament, més estones es sol estar.

Com a resposta a aquesta necessitat i com a respota a l'aprofitament de les proòpiespreexistencies i no actuar des d'una tabula rassa, durant el curs s'han proposat una sèrie deintervencions i amplicacions en edificis ja construïts. Tots ells estan situats en edificisconeguts de la ciutat de Girona que ens han donat eines per a conèixer noves maneres deconcebre l'habitatge ja sigui desde una simple ampliació en el Bloc Mascort, un canvi d'ús enel Garatge Forne i Ponsa i molts d'altres. Una investigació que semprce començava amb unestudi on no era tant important l'entorn, sinó que, més aviat, en tots els projectes hiimperaven els condicionants (façana, instal·lacions, evacuació de fums...). Finalment, es varealitzar el desenvolupament de les propostes, les quals han permés conèixer més de fonsles relacions entre les peces, la importància de la seva conexió, la intervenció en un passadísper a donar-li un nou ús...