HABITATGE i CANVI D'ÚSEl mètode com a condicionant de projecte

Daniel Bravo JuanicoProjectes VIII 2010-11

Escola Politècnica Superiror, UdG

Girona, 16 de juny de 2011

Imatge de portada: visió panoràmica de Girona,des de la residència de Josep Ros, arquitecte de la

Torre Girona.

HABITATGE i CANVI D'ÚSEl mètode com a condicionant de projecte

Daniel Bravo JuanicoProjectes VIII 2010-11

Escola Politècnica Superiror, UdG

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Habitatge i canvi d'úsGirona com a espai de treballExercici proposat

INTERPRETACIÓ. Generant el full en blanc

RedibuixNúmerosElements verticals

TRAÇAT. Aprofitament com a estratègia

EntroncamentsParticionsFaçana

CONCLUSIONS

El mètode com a condicionant de projecte

3

INTRODUCCIÓ

Aquest llibre es presenta com una eina complementària per mostrarl'aprenentatge i el desenvolupament personal durant el transcurs del'assignatura de Projectes VII. No es pretén explicar el resultat final delsprojectes realitzats durant el curs, sinó fer servir el material generat comreferència a les explicacions sobre els temes troncals explicats idebatuts a l'aula, alhora que mostra quina es la seva repercussió alsprojectes de forma personal.

L'assignatura ens ha posat en la situació d'haver d'elaborar tresprojectes paral·lelament, abandonant la situació ideal de rebreencàrrecs de forma lineal i pausada. L'estructura d'aquest llibre responde forma concreta als temes i feines, dins o fora de les feines mínimesestablertes per l'assignatura, que s'han portat a terme en relació a totsels projectes.

Així, aquest nou instrument permet ordenar les reflexions generadesdurant el curs per part de l'alumne de forma que, tractant els temesque han esdevingut fils conductors de l'assignatura, es poden treurealgunes conclusions o ,com a mínim, tenir present algunes idees quequeden abandonades en la típica entrega basada únicament enlàmines de projecte acabat.

L'objectiu d'aquest llibre es mostrar com el mètode de treball implantata l'hora d'afrontar un projecte, ja sigui aquest un mètode imposat opropi, té unes repercussions concretes sobre la feina realitzada.

Projectes VIIIProfessors: Xavier Monteys, Sílvia Musquera

5

Habitatge i canvi d'ús

Habitatge i canvi d'ús és el títol del llibre perquè respon a la columnavertebral del curs de projectes. No només emmarquen el procés detreball en cada projecte sinó que, como element de relació entreaquests, permeten introduir al debat a l'aula alguns temes concrets ipotenciar la feina de taller.

S'ha escollit, per primer cop durant els anys d'estudis d'arquitecturad'aquesta universitat, dedicar el curs totalment a l'habitatge entenentque en aquest s'hi troben d'alguna o altre forma totes lesproblemàtiques contingudes en l'exercici de disseny arquitectònic. En elpropi programa del curs facilitat als estudiants es fa referència a lesparaules d'Álvaro Siza referint-se a aquest tema, "un edifici públic éscom una casa". El curs de projectes, anomenat "un curs d'habitatge",ha escollit aquest àmbit concret de treball perquè traspassa les barreresde l'arquitectura, de forma que aquesta es troba en coexistència ambaltres disciplines. Dins del concepte general de l'habitatge, enl'assignatura s'ha introduït una idea de fragmentació o discontinuïtat del'habitatge convencional per repartir-lo dins l'edifici existent, de maneraque es generi un espai satèl·lit amb cert nivell d'independènciarespecte conjunt principal.

L'altre factor característic d'aquest curs es el treball en edificacionsexistents en tots els casos. Lluny de tractar-se d'un fet arbitrari ens ajudaa apropar-nos a la situació actual en la professió d'arquitecte. Enaquest sentit Catalunya s'està refent d'una època de construcciódescontrolada que ha desembocat en una crisi econòmica. Tant és aixíque les obres de rehabilitació i de canvi d'ús es presenten com la opciónatural a l'hora d'actuar a la ciutat actual. Adaptació i aprofitament esconverteixen doncs en el passos previs al disseny en projectes querarament es portaran a terme en espais lliures de preexistències, pertant això implica un canvi en la forma de treballar de l'arquitecte actualrespecte els nostres predecessors.

Instruccions habitatge discontinu. Activitat principal del cursMuntatge del grup d'investigació REhabitar

Departament de projectes arquitectònics UPC

7

Girona com espai de treball

Exercici proposat

Com s'ha comentat anteriorment l'habitatge s'entén, a part de amb elsanàlisis interns o estudis de relació amb la resta de l'edifici, en elcontacte d'aquest a la ciutat. El fet que la ciutat de Girona s'entenguicom a rerefons global del treball no només reafirma la importància dela vessant de visites com un dels pilars, juntament amb el debat a l'aulataller i la reflexió individual, sinó que estableix un factor més de relacióentre els projectes.

Aquesta percepció afavoreix la forma de presentar les reflexions delcurs en un llibre que agrupi les idees generals tractades durant el cursaplicades a cada projecte de manera paral·lela i ratifica laimportància d'alguns temes tractats més endavant, com lesrepercussions a les façanes de les nostres actuacions.

Tot i que els edificis estiguin preestablerts, els estudiants hem estatconduits a fer un pas enrere per afrontar el problemes també a escalaurbana, des de l'anàlisi fins a l'estudi de les actuacions des de laperspectiva de la ciutat.

Habitatge discontinuEs planteja el projecte de dotar a un edifici d'uns espais de més, uneshabitacions satèl·lit que ampliïn les seves possibilitats d'ús fora dels límitsde l'habitatge. El projecte suposa la reestructuració d'una o diversesplantes dels edificis triats, tenint en compte l'estructura existent, lesinstal·lacions i la façana com elements fixes del projecte.

L'exercici comença amb l'estudi de les dimensions i equipament mínimsper la unitat habitacional, entesa com a mínima expressió independentde peça

9

Imatge aèria de Girona e:1/7.500En vermell, els emplaçaments dels edificis objecte d'actuació. Cal destacar que elsanys de construcció de tots els projectes referenciats estan compresos en una franjaque no supera els deu anys i que es troben en zones de característiques similars. Totses troben en la zona de límit entre l'eixample nord i espais principals de públicaconcurrència, ja siguin vials rodats o espais lliures.

per habitar, seguit d'un estudi sobre les possibilitats de cadascun delsnivells edificats existents per encabir-hi una planta d'habitacionsvinculades als habitatges repartits per l'edifici.

Edificis objecte de l'actuació:CONJUNT HABITATGES A L'EIXAMPLE, 1965 JM de Ribot. C/ E.Grahit, 9-1TORRE CATALUNYA, 1966-69, Josep Ros. Pg. General Mendoza ,1

Un canvi d'úsEs proposa treballar en la reorganització d'un edifici pensat inicialmentper un ús diferent del d'habitatge. Això suposarà la nova ubicació d'unnucli d'escales i accessos que faci possible el nou ús de l'edifici quecontindrà habitatges de petites dimensions.Les primeres reflexions en aquest cas van dirigides a la conservació o node la rampa de l'edifici, que no és necessària pel nou us de l'edifici.Llavors l'estudi va dirigit a les tipologies d'habitatge que permeten unemplaçament òptim pel nou nucli vertical i donen lloc a una bonainteracció amb la línia de façana i el pati interior existent.

Edificis objecte d'actuació.GARATGE FORNÉ PONSA, 1956-57, JM de Ribot. Ctra Barcelona, 39

El conjunt dels exercicis proposats responen a les idees descrites pelprojecte rehabitar, anteriorment esmentat, tant per el tipus depreexistència a la que aproximem com per la naturalesa de l'actuació.L'objectiu doncs es el de donar un ús nou o modificar l'existent en unedifici que estava pensat des d'una situació econòmica i una estructurasocial que no coincideix amb la realitat que ara ens envolta.El punt departida per aquest curs es entendre aquesta realitat i, des de lainterpretació fins al traçat del projecte, tenir en compte aquestespremisses i actuar en conseqüència.

11

Torre Catalynya. Façana est Conjut d'habitatges a l'eixample. Façana sud

Garatge Forné i Ponsa. Façana nord-oest

INTERPRETACIÓ. Generant el full en blanc

Per començar cal recordar que no ens trobem amb el context habitualpels estudiants d'arquitectura, no hi ha un gran espai obert sensepreexistències construïdes amb les corbes de nivell com a únicareferència pel dibuix, o en una parcel·la ben delimitada acompanyadad'unes indicacions sobre el que s'ha de construir en aquell buit de laciutat. Per primer cop la fase de reconeixement prèvia al projecte espractica en tots els casos sobre edificis preexistents amb entre 55 i 65anys d'història.

Durant el curs de projectes se'n ha induït a una sèrie de tipus d'anàlisi,quelcom necessari per conduir el curs, donat que el fet de portarendavant 3 projectes paral·lelament també és una situació nova, iinteressant entenent això com un altre factor de connexió per abordarels projectes des de punts de vista diversos però comuns a tots ells.Aquest blocs d'anàlisi son el redibuix dels plànols de projecte, unaaproximació matemàtica al problema i l'estudi dels elements verticals apreservar forçosament.

Aquest capítol pretén explicar com el procés d'interpretació o anàlisi i,sobretot, les eines que es fan servir per interioritzar el projecte influeixenen el tracte que es dóna a cadascun dels elements existents iposteriorment al projecte que portem a terme en relació a aquests.

El que crida més l'atenció sobre aquests 3 tipus d'anàlisi es com hanportat cap a la situació on els estudiants ens trobem més còmodes perafrontar un nou projecte, el full en blanc. Aquesta aproximacióempírica a un problema ha generat, en la majoria dels casos, unaresposta funcionalista. Pel que fa al resultat dels estudis tots permeten,en referir-se a aspectes comuns a tots els projectes, fer unacomparativa entre els diferents contextos a intervenir.

13

Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965) JM de RibotPlanta 4 i inferiors

Estat actual e:1/500

Torre Catalynya (1966-69) Josep RosPlanta 5 i superiors

Estat actual e:1/500

Redibuix

Sempre és la fase inicial, anterior als anàlisis o a la profundització sobreel context o , en aquest cas, sobre l'estudi del projecte de base. Peròsembla evident que el propi dibuix, ja sigui una copia respecte plànolsoriginals o una plasmació del que es veu en la visita a l'edifici, éssempre anàlisi, sempre mostra aquest procés d'aproximació amb uncert nivell d'interpretació que es inevitable però, sobretot, necessari perl'arquitecte.

El dibuix desperta la sensibilitat respecte a aquesta realitat a la que ensaproximem de forma física, i de manera natural genera un interès pelsdetalls posant en valor alguns elements respecte d'altres despertant unllenguatge que passava desapercebut des de la simple observació.

"Si no puedo dibujarlo,es que no lo entiendo" Albert Einstein

Entenem que el millor camí per garantir el coneixement sobre unarealitat construïda, de igual manera sobre les nostres idees de projecte,es fer-ne un dibuix. A més, en el context de treballar els exercicis deforma paral·lela, un esforç per unificar el grafisme permet un exercici decomparació que novament potencien el flux d'idees compartides.

En el procés del curs el dibuix ha passat de ser eina d'anàlisi ireconeixement del context a mitjà d'expressió de les nostres idees i de laconcreció d'aquestes, fins al nivell que ha estat possible, però també hacondicionat el procés global perquè en cap cas es pot aplicar deforma objectiva, sense que les nostres pretensions quedin tambéplasmades .

15

Garatge Forné i Ponsa, alçat nord e:1/150

Croquis de procés.Especejament del mòdul tipus d'oberturai primeres propostes de galeria en façana

Números

Un cop realitzada la primera aproximació a tots els projectes a travésdel dibuix el debat d'aula es va portar per una vessant totalmentempírica. Les matemàtiques bàsiques van passar a mostrar lespossibilitats o els límits, segons com es miri, dels projectes dibuixats enrelació al programa proposat. Les dimensions i proporcions delselements constructius, en aquest apartat del procés d'aproximació, espresenten de forma numèrica per fer intel·ligible el conjunt edificat iconcretar el que el dibuix analític havia expressat de forma mes omenys abstracta.

El número de plantes, d'habitatges per planta i la seva superfície en elsedificis de la Torre Catalunya o els Habitatges de l'Eixample, el pendentde la rampa o l'espai lliure entre forjats a l'edifici de Garatge FornéPonsa formen part d'un conjunt d'informació expressada mitjançat xifresque esdevé absolutament necessària a l'hora d'afrontar l'actuaciósobre aquest edificis.

De la mateixa manera que s'aplica aquest criteri al context el tambéocorre amb els elements, des dels espais principals fins el detallconstructiu, que formen el programa del nou projecte de canvi o

En conseqüència l'exercici de portar algunes parts del projecte fins aldetall constructiu és essencial per forçar l'objectivitat del dibuix que araja serà tècnic o constructiu. Però el que m'interessa especialment esveure com amb el dibuix referent al que serà la nostra base d'actuacióbusca definir uns límits a partir dels quals valorar la viabilitat de lesnostres idees.

Torre Girona, alçat est e:1/500La proposta manté la façana tal i com es troba actualment.

17

En el procés d'actuar sobre un context, edificat o no, és indispensableidentificar quins elements són, segons criteris objectius i aliens al interessospropis, inamovibles. En el cas d'edificis d'habitatges de diverses plantesaquest es veuen representats bàsicament per les instal·lacions, de formamés rígida per les dedicades a evacuació de residus, i per l'estructura quesustenta l'edifici. El factor que protegeix aquests punts de ser modificats ésla dependència que tenen la resta de plantes respecte aquests, de maneraque potser és el punt on la necessitat d'adaptació es mostra de forma mésestricta. Aquest anàlisi tant banal no fa més que remarcar el fet que, ipersonalment ho he sofert, necessitem saber fins a quint punt podemeliminar elements preexistents per col·locar-ne de nous en el seu lloc.

Finalment disposem d'una trama d'elements verticals, format perl'estructura, els patis de llum i ventilació i baixants d'instal·lacions, quetravessen la superfície on hem d'encabir el nostre projecte. Tot aixòemmarcat per una segona estructura d'elements verticals, ara superficials,que delimiten la relació amb l'exterior alhora que, de forma encoberta,generen la imatge de la façana en el seu anvers. Un cop tenim això, com acoronament del que s'ha explicat en tot aquest capítol, comencem adissenyar.

Elements verticals

modificació d'ús. Les dimensions de l'habitació satèl·lit o de l'habitatgede petites dimensions, quan aquests encara estan en procés de dissenyprimari, sempre sofreixen un procés paral·lel de comparació numèricenvers l'entorn en el que s'insereixen. En resum, el números son una einade recolzament per prendre les nostres decisions donada la sevanaturalesa objectiva, però per contra poden deixar l'assaig i error del'exercici gràfic tant necessari en segon pla.

Torre Girona, planta procés e:1/250 Proposta inicial de d'habitació satèl·lit i distribució

Torre Girona, croquis de procés e:1/500Identificació dels elements verticals inamoviblesrespecte a la superfície de la planta i la línia deltancament

19

TRAÇAT. Aprofitament com a estratègia

En aquest capítol vull marcar el punt d'inflexió en el contingut d'aquestllibre utilitzant la reflexió que va tenir més repercussió sobre el meusprojectes, passant d'unes primeres propostes que responien al sistemad'anàlisi desenvolupat al capítol anterior a unes solucions alternativesque requereixen d'un nou anàlisi, la qual cosa no fa més que reafirmarl'efecte de l'anàlisi sobre el projecte. Ja he explicat que el tracte que esdoni a les restriccions o referències resultants de la primera aproximaciómarquen el producte final que és el projecte de reforma, però ara vullmostrar un punt de vista diferent sobre el mateixos elements i factoresmentats en apartats anterior entenent l'adaptació com aaprofitament.

El fet que ambdós projectes es basin en la projecció d'habitatges sobreun context edificat, en el cas de la Torre Girona actuant sobre unplanta intermèdia i redissenyant tota la distribució en el cas del GaratgeForné i Ponsa, ajuden a exemplificar la importància de la possibilitatd'aprofitar tots els elements que, en la seva forma i configuració actualpoden ser adaptats directament al nou projecte. Mentre que lesreferències extretes dels anàlisis objectiu d'una fase inicial prenien uncaràcter de restricció, ara s'afegeixen una nova sèrie d'elements quedonen certes facilitats i inciten a una reforma més lògica, comptantque no hi ha més facilitat constructiva i millor premissa econòmica peruna actuació que l'aprofitament.

En els propers paràgrafs vull remarcar quins son els elements que prenenvalor, no necessariament de forma objectiva, per acabar convertint-seen punts generadors d'un projecte que en un principi semblava partird'un cert volum lliurat dels elements que emplenaven l'interior.

Fotografies interiors Torre Catalunya, planta 12TerrassaPassadís

Estar - menjador

21

En aquest apartat vull referir-me a les instal·lacions, tant als punts d'úscom pugui ser un bany o una cuina, com a les bifurcacions i connexionsnecessàries per adaptar un instal·lació existent amb una altre que respona una distribució alternativa. A cop d'ull es veu que en l'espai principal del'edifici del Garatge Forné i Ponsa no hi ha cap tipus d'instal·laciófuncionant en el seu estat actual, mentre que totes les plantes de la TorreGirona disposen de totes les instal·lacions que un habitatge requereix, i enaquest sentit no hi ha gaire diferència entre un habitatge actual i un de50 anys enrere als quals es feia referència a la primera part del llibre.

La reflexió la vull centrar en el sentit d'actuar de la mateixa forma,eliminant tots el elements que no son estrictament necessaris icomençant un projecte sobre un espai en blanc amb una superfíciedeterminada, en dos situacions contextuals tan diferents. El programa,bàsicament comú en ambdós projectes, es basa en uns elements mínimsper poder habitar l'espai, alguns dels quals permeten certa llibertat deconfiguració juntament amb altres que son estrictament necessaris. Ésevident que les instal·lacions pròpies d'un bany i quelcom que pugui suplirel paper d'una cuina son uns mínims a complir en aquest sentit. En l'edificide la Torre Girona proposo buscar tots aquest elements, i durant aquestasegona mirada al edifici en el seu estat actual es pot reconèixer queestan configurats de manera que es poden utilitzar per servir a una de leshabitacions satèl·lit sense modificacions que afectin a la resta d'espais.

Aquesta decisió, no només porta a un exercici interessant de recerca decombinacions espacials, sinó que també apunta cap a solucionsconstructives més senzilles pel que fa a les afectacions a les cotes desostre i paviment o als espais aliens al punt concret de rehabilitació.Per laseva complexitat constructiva les instal·lacions en casos de canvi d'us orehabilitació dels espais són encara més determinants sobre el projecte,la qual cosa ha mantingut aquest tema al capdamunt dels continguts dedebat a aula durant tot el curs.

Entroncaments

23

Axonometria Garatge Foré i Ponsa. Identificació delselements estructurals. Vista inferior de la planta.

Garatge Forné i Ponsa, planta procés e:1/500 Proposta inicial de col·locació del nucli d'accés i distribució

Particions

Com a reflexió del succeït durant el curs en relació a aquest capítol emsembla prioritari remarcar la manca de treball en secció i alçat sobre elprojecte en favor del treball en planta. Els element de partició s'han vistrepresentats majoritàriament com a parets que separen els espais encomptes de valorar el seu efecte en aquests i les seves possibilitats deconfiguració amb el mobiliari i elements d'instal·lacions. Vis això semblaobvi l'esforç de definir l'habitació satèl·lit en una escala més detalladaamb referències als interiors i el detall constructiu.

En el procés de transformació de grans espais, lliures en el cas delGaratge Forné i Ponsa o compartimentats configurant dos habitatgesen la Torre Girona, remarca la disparitat de situació respecte al'element partició, en tant que separa l'interior i l'exterior generantfaçana o dóna forma a les habitacions generant els passadissosd'accés a aquestes. Una vegada més la proposta de la Torre Gironapermet l'aprofitament de tota la línia de façana i de la majoriad'elements de compartimentació, afavorint de nou una construcciósenzilla sense afegir noves problemàtiques distributives. A més, s'hanreconvertit espais de servei dels grans habitatges i les àmplies zonesd'estar en zones comunitàries destinades al mateix ús. En la situaciódescrita de conservació dels envans existents novament seràl'adaptació d'aquests a les noves necessitats el camí per perfilar elprojecte.

En el cas del Garatge eliminar un element de partició horitzontal hapermès disposar d'una gran superfície de façana en favor d'unaproposta concreta de distribució dels habitatges. D'altra banda aquestss'han adaptat a les alçades del nivell principal mitjançat altells peraprofitar l'espai en alçada.

25

Torre Girona, croquis de procés e:1/500Identificació de les unitats espacials existents queper la seva superfície, disposició dels elementsd'instal·lacions i contacte en façana, podriencomformar una habitació satèl·lit sensemodificacions.

Torre Girona, planta proposta e:1/250Proposta basada en l'aprofitament de les intal·lacions i particions existents.

Vista interior Garatge Forné i Ponsa.Habitatge proposat amb altell a la planta baixa.

Garatge Forné i Ponsa, planta procés e:1/500 Proposta basada en l'aprofitament de l'alçada de la planta baixa

Torre Girona, axonometia-secció de l'habitació satèl·lit e:1/100

Torre Girona, planta i alçats de l'habitació satèl·lit e:1/150

27

Façana

Com ja s'ha comentat anteriorment, l'habitatge s'entén en la sevarelació amb la ciutat. Es en a la façana, la imatge de l'edifici de cares ala ciutat, on aquesta relació visual es veu més accentuada i on espresenten les afectacions a escala urbana del nostre treball. Crecoportú tornar a remarcar la importància del procés de treball en relaciól'actuació en aquest element en concret.

En la presa de contacte amb el dibuix d'una façana existent esdetecten una sèrie de referències o pautes que conviden a afegir nouselements, amb el risc de fer servir un llenguatge aliè al context, quedonin identitat al nostre treball a una altre escala, superior a ladistribució d'un espai interior. Quan el procés d'anàlisi ens porta a lavisita de l'edifici les consideracions sobre l'actuació canvien, deixantentreveure que l'actuació a la façana només esta justificada si respon ala idea general de projecte que en depengui, i no com una afectacióper inèrcia.

En el cas de la Torre Girona, un edifici de 16 nivells de planta quadrada iaïllat, no es pot definir la seva façana amb un alçat. Aquest edificidemana un anàlisi a escala urbana a partir del qual destaca la sevaesveltesa envers les construccions que l'envolten i es detecta un certdiàleg amb la torre, de característiques similars, que es troba migquilòmetre cap el sud.

El Garatge Forné i Ponsa, a part de disposar d'una façana queprobablement sigui patrimoni de la ciutat, mostra un contrast en laconfiguració de la seva imatge exterior de grans superfícies vidrades entots els nivells, respecte un conjunt edificat de bloc d'habitatgesd'aspecte monolític.

29

Croquis de procés Torre Catalunya, façana de les propostes inicials.

Fotografia de la maqueta. Garatge Forné i Ponsa

31

Fotografia de la maqueta. Torre Girona

L'aprofitament de les façanes d'aquests edificis no només es unapremissa de l'exercici sinó que presenta una oportunitat per remarcar laversatilitat del parc construït sobre el que ens tocarà actuar en elssegüents anys i presenta el repte d'aprofitar totes les potencialitats queaquest fet pugui generar. Aprofitar la façana del Garatge, perexemple, permet generar una galeria al voltant dels habitatges la qual,al mateix temps, fa factible la col·locació d'habitatges en planta baixaper aprofitar els nivell existents de forjat i donar coherència d'usos alconjunt.

33

CONCLUSIONS

Com a conclusió personal he de dir que aquesta feina afegida sobre elformat convencional d'entrega a projectes m'ha permès reprendrealgunes idees i reflexions que haguessin quedat abandonades en favorde la representació del projecte final.

D'altre banda el llibre m'ha servit com a eina d'autocrítica i crec quecom a aprenentatge interioritzat de cares a pròxims projectes. Hepogut veure que el grau de dependència que tenim els estudiants a lesfeines obligatòries, per dir-ho d'alguna forma, per encaminar les nostrespropostes i la manca de capacitat per posar les coses en valor deforma individual. També denoto que, tot i que treballem sobre el dibuix,hauria d'aprendre a pensar sempre en la realitat com a fontd'informació, enfocant la feina a partir de les visites als emplaçaments,construïts o no, perquè resulten ser sempre font d'idees que quedendifuminades en segones interpretacions.

Potser totes les idees extretes d'aquest exercici de reflexió sobre el cursno es veuen plasmades sobre els projectes com seria ideal, però emsembla que això no resta interès al esforç per acumular tots aquestpensaments i ordenar-los de forma que siguin d'utilitat per un mateix.

35

"Los arquitectos no inventan nada,solo transforman la realidad"

Álvaro Siza