DOCUMENTACIÓ DEL CURS “L’HORT ECOLÒGIC”

2

CURS D’HORTICULTURA ECOLÒGICAAutors: MARGARITA VICIANA DELAPLACE

NICOLAU FORNS PUCH

IntroduccióL’objectiu del projecte és establir unes pautes d’ordenació i de maneig d’una parcel·la destinada a hort ecològic. En aquesta parcel·la d’una banda es persegueix aconseguir una producció hortícola, aprofundir en l’aprenentatge i pràctica en diversos temes d’horticultura ecològica. Per aquest fet es tracten diversos conreus com ara l’horta general, la fruticultura, les plantes aromàtiques, etc. D’altra banda, però també es busca que el conjunt sigui un jardí; estudiant la varietat de plantes, dissenyant els camins, per tal que es tingui present que ha de ser un lloc agradable tant per treballar-hi com per només estar-hi.Quan ens referim a pautes d’ordenació el que es pretén és orientar el tipus de maneig a aplicar, donat que hi ha diverses orientacions en la pràctica de l’horticultura ecològica, totes elles interessants, però que quan volem posar-ho en pràctica resulta difícil decidir-se per una concreta. Amb la pràctica és relativament fàcil desenvolupar una forma de treball sorgida de l’aplicació de diversos principis tècnics de les diverses escoles.

Horticultura ecològica; principis, dificultats i limitacions.El terme horticultura ecològica està força restringit a Espanya, doncs a la resta de Europa es parla de “ Biologique” i “orgànic” i subdivisions o especialitzacions com biodinàmic, permacultura , etc. Quan a Espanya es parla d’ecològic en principi es voldria dir que es conrea de manera que el conreu es compatible amb l’equilibri ecològic de l’entorn. A la pràctica vol dir conreus en els que s’utilitzen productes permesos pel CCPAE –consell català de producció agrícola ecològica -. Aquesta accepció pot portar a l’absurd de fer una producció, acceptada pel CCPAE en la que s’han substituït els productes de l’agricultura convencional –química- per d’altres autoritzats, igualment nocius per l’equilibri de l’ecosistema en el que estem. Per nosaltres es especialment significatiu remarcar que el que ens interessa realment és el concepte d’ecològic doncs considerem que quan un conreu és ecològic – en equilibri dins de l’ecosistema- el seu valor vital és el complert per un aliment per consum humà. Un cop assolit un entorn ecològic la seva producció és molt més segura i estable que entorns en producció “ecològica” forçada.La principal dificultat, o condició, per establir el conreu es crear un entorn que pugui esdevenir ecosistema; gran quantitat de poblacions diferents interrelacionades en equilibri entre elles. Aquest entorn ha d’estar en equilibri dinàmic de manera que assoleixi una capacitat de compensació interna davant de condicions externes variables.Una condició limitant és que quan s’especialitza una producció, per exemple en forma de monocultiu, s’altera l’equilibri de l’entorn i si es sobrepassa un límit de compensació interna apareix primer la malaltia, com avís i posteriorment la plaga.

3

Certament cada cop es coneixen millor els factor que intervenen en l’establiment d’aquestes interrelacions, no obstant el nombre d’elements i factors és tant elevat que el que resulta més eficaç és promoure les condicions de l’entorn favorables i esperar que en conseqüència sorgeixi l’equilibri. Es força difícil que l’aplicació reiterada de mesures intervencionistes concloguin en èxit per tant en el projecte determinarem un seguit d’elements de l’entorn que habitualment afavoreixen l’equilibri.

Espai hortNo és imaginable en horticultura ecològica un espai d’hort que es limiti a un terra remogut amb unes quantes plantes i res més. Cal crear un espai ,tant més diferenciat de l’entorn quan més desequilibrat sigui el mateix, en el que crear les condicions favorables per que s’hi estableixin colònies d’insectes, ocells, eriçons, etc. Un entorn protegit dels vents, del trànsit de persones i vehicles amb matolls on amagar-se i alimentar-se la població accessòria. Hem de procurar que hi hagi flors, refugis, etc. La circulació pel manteniment ha d’estar ordenada, els recs, les recollides d’aigua de la pluja, els llocs de compostatge, el magatzematge de la collita, les eines i la maquinària, les tasques, i el calendari perfectament definits i procurarem evitar d’aquesta manera el desassossec que ens pot produir abordar tants temes al mateix temps.

Ordenació del terrenySempre que sigui possible buscarem terrenys orientats al mig dia, i plantarem les fileres nord- sud de manera que la insolació sigui més regular. Procurarem que l’hort reculli el primer sol del dia- al assecar-se la rosada amb el primer sol dificulta la proliferació de fongs. També intentarem evitar que es produeixin ombres durant al matí de manera que el sol entri de cop a l’hort quan ja és molt calent. Les orientacions a ponent son molt més caloroses a l’estiu i el consum d’aigua és més elevat. Cal preveure l’espai per fer el compost; apilar les restes de netejar les verdures fent una pila d’aproximadament 1.5 metres d’amplada, 1.5 metres d’alçada a la part central per la llargada que en resulti de les restes dipositades. A la zona est es podria fer un compostatge on fer madurar fems durant 6 mesos. Cal que estigui a una zona accessible amb tractor. No cal fer cap obra per establir el compostatge doncs no cal pavimentar el terra ni cobrir-ho, si es possible cal posar-ho en alguna zona una mica ombrejada.Cal envoltar tot l’hort d’una tanca vegetal, especialment el cantó nord; es podrien posar un conjunt de plantes de la següent llista de plantes autòctones d’interès mediambiental , paisatgístic i hortícola, que sense ser exhaustiva serveixi d’exemple i recomanació: Aladern (Rhamnus alaternus), Arç Blanc (Crataegus monogyna), Avellaner (Corylus avellana), Boix (Buxus sempervivens), Magraner (Punica Granatum), Marfull (Viburnum tinus), Parra (Vinis vitifera), Saüc (Sambucus nigra), Olivereta (Ligustrum vulgare), Vimetera (Salix fragilis), Xuclamel (Lonicera xylosteum), fruiters, flors diverses o plantes medicinals (romaní, farigola, espígol, equinàcea, melissa, sàlvies, mentes, orengues, Mª Lluïsa, etc.). L’alçada no és important per nosaltres, podria ser d’uns dos metres i més, si el veí ens ho permet. No cal que sigui massa espessa. Les diferents amplades de les plantes que la composen ens trencarà la impressió de rectitud i rigidesa de la forma rectangular de la parcel·la. La tanca sud convé que no sigui massa alta,

4

entre 1 i 1.5 metres. Es podrien posar plantes aromàtiques i medicinals, alguns fruiters emparrats en espatllera.Tot el perímetre del terreny, entre la tanca i els conreus convé que siguin passadissos d’aproximadament 1.5 metres, uns 2 metres de la tanca de filat i els conreus. El passadís nord i el sud es comunicaran entre cada era pel passadís que es formarà. Si el conjunt dona una sensació massa rígida es pot posar alguna filera de fruiters nord –sud de tant en tant. Es pot deixar algun pas mes ample nord- sud dibuixant una distribució rítmica de les eres o en forma irregular –corba o diagonal- si ens sembla millor.

Tipologia del conreuHi ha diversos conceptes d’horticultura convencional i aparentment molt ben contrastats científicament que cal posar en observació i arriscar en altres camins. L’aplicació dels conceptes científics al ús ens tornen a conduir a l’agricultura convencional. Un d’aquests principis son els de l’alimentació de les plantes; segons l’escola convencional les plantes s’alimenten de la matèria orgànica , quan no de minerals directament. Si bé es cert que les plantes reaccionen a la matèria orgànica i a l’aplicació de sals minerals no vol dir que sigui la seva manera natural d’alimentar-se; en un 90% les plantes s’alimenten de l’atmosfera - Nitrogen, Co2 i H20 i llum - i només una petita part prové dels sol, generalment cedit per la vida microbiana del sol i l’equilibri bioquímic amb plantes adventícies. És molt important afavorir una textura del sol en la que la vida microbiana i l’intercanvi amb l’atmosfera sigui fàcil i amb el temps vagi augmentant .Hi ha alguns factors que reiteradament ens condueixen al fracàs dels conreus i que són els més senzills; la competència amb les adventícies , la falta d’aigua i l’asfíxia del sol. Hi ha altres factors però generalment no solen ser determinants, tot i que cal tenir-los en compte. El tipus de conreu que plantegem ,tot i que aparentment fa un aprofitament no tant intensiu del sol, resol eficientment les principals dificultats que hem plantejat i en conjunt és pot considerar un mètode senzill i eficaç. Treballem partint d’una unitat que en denominem ERA. Es tracta d’una franja de terreny de 1.40 m. d’amplada de llargada indefinida sobre la que disposem quatre fileres de plantes repartides amb una tub de rec cada una. Aquesta era s’estableix fent una “labor” en profunditat amb motocultor o forca de dos braços afegint-hi terra vegetal de bosc- restes de poda compostada.- o restes vegetals amb molta lignina. Al centre de l’era es disposen peces de gres o “toves” separades una passa entre elles de manera que puguem treballar-hi sense trepitjar mai el terra directament.Entre les toves disposarem plantes singulars com aromàtiques, complementàries - repel·lents d’insectes, plantes trampa, etc.- Cada unitat de conreu estarà destinat al conreu de plantes d’una determinada tipologia o família de manera que establirem les rotacions de conreus en base a la classificació de les eres –A,B;C etc.- segons un quadrant preestablert.L’espai entre les eres serà un passadís de 65 cm d’amplada que mantindrem net de adventícies amb un passi de desbrossadora o segadora de tant en tant: a la llarga es convertirà en una gespa.Al no trepitjar les eres es donarà sovint el cas que entre conreus successius no sempre caldrà passar el motocultor.

5

En algunes èpoques de l’any els conreus de les eres estaran coberts amb palla, terra vegetal o adobs en verd amb la finalitat entre altres d’impedir el contacte del sol nu amb l’atmosfera i que la pluja pugui trencar els agregats grumollosos del sol.Amb el temps les eres seran unes zones de conreu amb una terra molt diferenciada de la que l’envolta, cada cop més flonja i fèrtil i amb menys plantes adventícies, amb molta capacitat de retenció de l’aigua.Les eres estaran ordenades paral·leles entre elles, disposades Nord-Sud al llarg de tot el terreny disponible. De tant en tant alguna de les eres estarà plantada de plantes plurianuals com poden ser fruiters de bosc com gerds o d’altres aromàtiques, flors, carxoferes, etc.Els conreus estaran ordenats de manera que hi haurà cinc tipus d’era atenint-nos a les famílies botàniques o afinitats d’aprofitament de manera que basant-nos en una programació inicial estaran indicats els conreus que hi posarem a cada parcel·la durant tres anys. RotacionsLes rotacions son més importants quan menor sigui la varietat de plantes que conreem conjuntament. Els propis residus metabòlics- els detritus- son el principal factor limitant dels creixements demogràfics de les espècies i que impedeix a les poblacions tornar-se en plagues “infinites”. Aquest pot ser més limitant que la explotació sistemàtica del sol en la recerca de nutrients específics per part de la mateixa espècie.El trencament del cicle d’alguns paràsits i microorganismes és un altre factor limitant.A mida que el sol s’enriqueix en vitalitat mitjançant la diversitat apareixen factors que compensen els factor nocius de la falta de rotació, no obstant és preferible no temptar la sort! Cal vigilar especialment no repetir conreus de solanàcies, ni el de crucíferes i compostes

Es seguiran rotacions de conreus per eres. Cada era és una unitat de producció diferenciada; hi ha cinc tipologies de eres d’estiu i tres d’hivern :A,B,C,D,E d’estiu i G,H,I. d’hivern.Eres de primavera –estiu:

A. Mongeteres, blat de moro dolç, carbasses, carbassons.B. Fulla; cols enciams i col-i-flor, bròquils.C. Fruits; albergínies, pebrots, tomàquets.D. Arrels; cebes, pastanagues, remolatxes, porros.E. Plantes voraces ; patates, blat de moro, melons, síndries.

Eres de tardor hivernD i B. Com la de l’estiu però a l’hivernG. pèsols , faves. espinacs, bledes.H. adob en verd.I. amanides d’hivern; enciam, escarola.

6

RotacionsIniciem amb eres A,B,C,D,E a la primavera. A la tardor es transformen correlativament en D,G,B,H,I. .Al segon any també correlativament en B.A.E.C.D i a la tardor en G,I,D,B,H. Al tercer any es transforma en C.D.A.E.B i a la tardor en H.B.C.D.E.La varietat i conreus que es posaran a cada bancal es definirà al seu moment depenent dels gustos del consumidor.Es definiran més endavant les varietats i nombre de flors i plantes accessòries- medicinals, aromàtiques, condimentaries i d’ajuda i control de l’hort.

Gestió de la sembraLa data de sembra està condicionada per diversos factors:

1. La temperatura i humitat del sol ha de permetre la germinació i desenvolupament de la llavor.

2. Coincidència entre el cicle vegetal i les condicions climatològiques habituals, i/o la possibilitat de modificar l’entorn per fer possible el cicle vital complert.

LLAVORTradicionalment es produeix una selecció de les plantes millor adaptades a l’entorn. Principalment en l’equilibri entre el moment d’iniciar les demandes de nutrients i l’assoliment de suficient temperatura al sòl per dinamitzar la vida microbiana. La selecció industrial dona prioritat a la precocitat, la curta durada del cicle, la homogeneïtat, i factors que afavoreixen la comercialització; consistència, conservació, imatge i tots aquells valors que es poden determinar a vista instantàniament.Respecte al tema de llavors transgèniques; tota la informació que solem tenir està extremadament mediatitzada, o directament manipulada, per interessos econòmics i polítics. Es possible que l’aplicació de transgènics tingui uns efectes irreversibles en l’entorn i per això caldria aplicar el principi de precaució i per tant abstenir-se d’aplicar-los mentre no estiguin millor avaluats.Cal buscar sempre llavors autòctones de varietats antigues. Hi ha diverses empreses que comercialitzen llavor ecològica. També és important la xarxa de bancs de llavors, d’intercanvi, etc.Les llavors son “el mecanisme” que utilitza el mon vegetal per sobreviure en moments del cicle en els que la vida vegetativa no es viable i/o per introduir variabilitat genètica i adaptabilitat.Les llavors poden transcórrer un temps de durada variable segons la espècie, en estat latent, d’un any a diversos.En el procés de germinació, fins a la aparició de les primeres fulles verdes, el metabolisme de la energia és més similar al d’un animal que al d’una planta; absorbeix oxigen i aigua i desprèn CO2 i toxines. Durant la germinació es transformen els midons en sucres i s’activa el germen “Ull” i es comença el procés de multiplicació de cèl·lules. Per tant per nàixer una llavor ha d’absorbir aigua, ha d’estar a una certa temperatura, ha de poder

7

tenir intercanvi de gasos i calor. Ha d’estar molt protegida de la sequedat, l’excés de temperatura, l’asfíxia.Quan sembrem la llavor es sensible a paràsits- ocell, senglars, insectes- als fongs, l’excés de calor, al remenament de la terra, l’encrostat de la terra, la falta de llum. Cal sembrar a una profunditat que permeti a la llavor estar protegida de tots aquest factors.Per protegir-se i poder lluitar contra diversos factors hi ha diversos tipus de sembra; en eixam, a mates, a rengles, a raig (“a chorrillo”).Per regla general les llavors sembrades quan les condicions climàtiques son les adequades ,solen collir-se a pocs dies de diferència que les sembrades en condicions forçades, i produeixen amb més seguretat productes de millor qualitat.

TRASPLANTAMENTSSovint no es fa la sembra directe al camp per que les condicions delicades de la germinació son més difícils de controlar a camp que al viver.

ARREL NÜA : El procés de trasplantament és delicat, cal que la planta estigui una mica crescuda per tenir prou resistència al procés.

“TACO”; amb un petit test de terra vegetal, el planter no pateix tant stres al trasplantar. Cal vigilar que el taco sigui “fresc”, es a dir, que la planta no hagi aturat el seu creixement per falta de nutrients, aigua, o que hagi assolit el màxim creixement en el test i que les arrels no estiguin cargolades dins el test

ADEVENTÍCIES.El maneig de les adventícies és el culpable principal dels fracassos que es solen donar als horts no professionals.Les adventícies son la resposta natural a deixar el sòl descobert, amb disponibilitat d’aigua, nutrients, llum i calor.Per combatre les adventícies cal fer tot el contrari del que convé al planter; assecar, remenar la terra, cremar, no deixar claror, etc però sense oblidar la presencia del conreu que no es vol perjudicar.Cal preveure la tècnica a emprar abans de sembrar o trasplantar.Hi ha diverses tècniques.

Sense conreu al camp. Solarització; cobrir el sòl, prèviament regat, amb un plàstic negre a

ple estiu durant 35 o 40 amb la intenció que s’assoleixin temperatures altes que esterilitzi el sòl de microorganismes patògens.

Falses sembres; deixar el lloc que es voldrà sembrar amb la terra aparellada, com si estigués sembrada, al cap d’uns dies, treballar el sòl superficialment per destruir les llavors germinades. Posteriorment sembrar el conreu principal.

Amb conreu al camp; cavadura normal, binat., tractaments tèrmics, mulch plàstic o paper, cobertura vegetal.

8

Es important, mentre no es controlin millors tècniques sembrar o trasplantar en rengles, que ens permetin cavar l’hort amb facilitat si fallen els altres mètodes.Les tècniques que impliquen moviments de terres cal realitzar-los pel matí de dies calorosos per que les plantes remogudes es morin deshidratades abans no pugin arrelar de nou

Maneig de l’aigua.L’aigua és un factor limitant en el nostre clima i malgrat que per molts conreus és indispensable regar sovint i regularment per altres ho és en menor grau. Hi ha diverses consideracions respecte al maneig de l’aigua i diverses opcions.

Un sol amb una bona estructura te millor capacitat de retenció d’aigua que un sol desestructurat.

Es més important la salinitat del sol –conductivitat- que el grau d’humitat: sols amb un Pf elevat no cedeixen l’aigua a les plantes. (els adobats químics augmenten la salinitat del sol.)

Amb apropiades tècniques agronòmiques es pot reduir molt el consum d’aigua: rec gota a gota, cobrir el sol amb coberta vegetal, binats- cavadures superficials-, conreus associats, etc.

Recollida de pluja de la teulada de la caseta (50 m2 representen 30.000 litres any). Conduir els camins de l’hort fins a fer una bassa de recollida d’aigua de la pluja que cau a l’hort durant tot l’any o part ( 2.000 m2 aprox. x 600 l/m2 equival a 1.200 m3 any !), no es podria recollir tota doncs part entra al sol, i igualment no hi hauria possibilitat de fer una bassa d’aquestes dimensions.

Els mòduls de rec –quantitat d’aigua a cada rec – i la seva freqüència és bastant variable en funció de la calor, el sol, el vent, l’estat fisiològic de la planta, etc. Per regla general tendirem a les èpoques de major necessitat d’aigua, tenir el sol cobert de restes vegetals –Mulx- de manera que les pèrdues d’aigua siguin les mínimes, reduint el consum pràcticament a les despeses fisiològiques. En aquestes condicions preferirem fer pocs recs, una mica espaiats per forçar que la planta busqui activament l’aigua i desenvolupi un sistema d’arrels potent i al mateix temps explori els nutrients del terreny. A l’època de major necessitat poden ser suficients 3 recs a la setmana de 4 hores amb gota-gota, amb un consum d’uns 20-30 litres m/l. de manega depenent de la pressió i especificacions del fabricant, cada torn de rec.Depenent de la disponibilitat d’aigua es pot orientar la producció cap a produccions primerenques, tardanes o horta d’hivern. La modalitat d’hivern pot tenir una bona acceptació comercial doncs la competència dels hortolans vocacionals no es tan gran.

Adobat Caldria que aprenguéssim a diferenciar clarament entre fertilitat i nutrició. La nutrició està vinculada a la quantitat de productes que afegim al sòl amb

9

intenció de nodrir les plantes i la fertilitat està mes vinculada a la vitalitat de la planta i la seva integració al seu entorn equilibrat.L’adobat és un tema especialment delicat. Inicialment sempre que s’adobi serà amb compost, ja sigui d’origen vegetal o animal. Ara bé, no s’ha de facilitar a les plantes més nutrients solubles dels que les plantes puguin metabolitzar, altrament es produeix un excés, generalment de nitrogen, que desequilibra la composició de la saba donant lloc a la presencia de paràsits i/o fongs. És preferible aportar adobs amb molta lignina que vagin descomposant-se amb la fixació de nitrogen atmosfèric. En contrapartida, i especialment en un estadi inicial de formació de l’hort, l’hort no es tant ufanós com ho serà posteriorment. Aquest contratemps es pot anar equilibrant però requereix molt tacte i no està exempt d’algun risc. Per regla general no colgarem el compost, tot lo més lleugerament barrejats amb el gruix més superficial del sol -5cm-. També és factible practicar el compostatge en superfície que consisteix en escampar superficialment materials que encara no estan descompostos sobre el sol i esperar, sense colgar-los- que es podreixin en mig de les plantes conreades. En algunes circumstàncies es pot fer una aportació d’algues- o extractes-, maceracions de plantes- purins-, per estimular el metabolisme dels conreus.

Planificació de les tasques mes a mesPodríem imaginar el cicle anual com dos semicercles simètrics, de mig febrer, a mig agost, i la resta. Hi ha un període temperat i amb humitat a la primavera, i també a la tardor. Una primer acabament dels cicles al juny- els cereals i lleguminoses, i un segon acabament al desembre gener quan finalment cauen totes les fulles dels arbres.Cal que recordem les plantes bianuals, que si les trasplantem al gener o febrer, espigaran al més de maig, si les sembrem a l’abril, ja no espigaran fins l’altre any.Aquesta relació és un memoràndum però cal recordar que els costums locals són més importants. Cal també observar el temps que fa i les previsions climatològiques.En quant a sembres i trasplantaments; es perden més collites per fer-ho aviat que tard.

GENER: Poca cosa per sembrar ;pèsols, faves. Plantar alls Collir; cols, axicòries, escaroles, espinacs, porros i pastanagues. Cal abrigar conreus sensibles al fred; espinacs i bledes. Abrigar el terra en general.

FEBRER: encara es poden sembrar faves i pèsols. recordeu que pateixen el calor i la sequera i es corquen.

Plantar alls, ceba blanca i de guardar, xalotes. Collir cols, espinacs, porros i pastanagues. posar a germinar la” llavor” de patata. Començar a preparar el sòl, posar a punt les eines.

10

MARÇ: Sembrar al terra definitiu, la ceba de guardar, espinac. julivert, raves, pastanagues.

Plantar; all, ceba ,porro, patates. Enretirar transitòriament el mulch per assecar el terra i escalfar-lo per

sembrar.ABRIL: sembrar bledes, espinacs, mongeta d’hivernacle, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga.

Plantar: enciam, patata, porro i col. Collir: espinacs, enciams (sembrats a la tardor), porro, raves.

MAIG: Sembrar bledes, carbasses, col, col i flor. espinac. mongeta. cogombre, julivert ,soja, pastanaga.

Plantar: Albergínia, carbassa. col i flor, maduixera, meló, patata, porro, tomàquet i cogombre.

Collir: bleda, col i flor, Espinac, enciam, nap. porro, rave i pastanaga. Esglaonar les sembres de mongetes, blat de moro, i enciam. Control de males herbes.

JUNY. Sembrar bleda, axicòria. mongeta, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga.

Plantar: api, col morada, col i flor, col, enciam, porro. Collir: bleda, carbassó ,ceba blanca, col i flor, espinac, pèsol, fava,

enciam, patata primerenca, porro, pastanaga. Atenció a les adventícies, començar a esporgar les tomaqueres,

alberginieres. Recalçar les mongeteres i les patateres.JULIOL: Sembrar xicoira. Mongeta (per seca), julivert rave. pastanaga.

Plantar: col morada, col i flor, enciam, porro, col de cabdell. Collir: bleda ,api, albergínia, carbassó. col morada. col i flor, escarola,

mongeta ,enciam, blat de moro, patata, cogombre, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet, pastanaga.

AGOST: Sembrar adob verd Plantar xicoira, escarola. maduixera, enciam Collir, bleda, all, api, xicoira arrissada ,albergínia, carbassó, ceba, col i

flor, escarola, mongeta, enciam, patata primerenca, cogombre, pebrot ,bitxo, remolatxa, tomàquet i pastanaga.

control d’adventícies, Recalçar mongeteresSETEMBRE: sembrar espinacs, adob verd, naps,

collir bledes, xicoires arrissades ,alls, carbassó, ceba, col i flor, xalotes, mongeta, enciam, nap, cogombre, remolatxa vermella, pastanaga.

Control d’adventícies, despuntar tomaqueres.OCTUBRE :sembrar adob en verd. espinacs, porro i rave.

Plantar ceba blanca, col de primavera, col i flor. Collir: bledes, xicoires, api, albergínia, carbassa, col morada, col i flor,

mongeta, enciam, cogombre, porros, remolatxes .col de capsa ,tomàquet, pastanaga.

Escampar compost a les parcel·les lliures i cobrir amb mulxing.

11

NOVEMBRE: sembrar pèsols i faves. Plantar, alls, ceba blanca, col de primavera, enciam d’hivern. collir. bleda, axicòria, api, carbassa, col llombarda, col i flor,

escaroles, nap, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet i pastanaga. Protegir de les gelades les escaroles, els espinacs, i les pastanagues.

DESEMBRE :ni es sembra ni es planta res. Collir cols, espinacs, porros i pastanagues.

TractamentsCal evitar sempre que sigui possible aplicar productes destinats a matar, ja sigui fongs, microorganismes, insectes, etc doncs ens allunyen del establiment d’equilibris naturals. Cal valorar l’origen de la presencia del organisme que ens afecta, així com avaluar l’abast de les pèrdues que ens produeixen; la presència de un paràsit permet l’establiment dels seus depredadors!En primera instància cal actuar amb infusions o les diverses opcions que trobem per despistar, desorientar o repel·lir l’atac. Com a sistema aplicar tractaments a base de purins d’ortiga i cua de cavall.

Tractaments naturals de control i lluita Cargols i llimacs: llaunes de cervesa amb dos dits de cervesa mig

enterrats, rec amb cafè ¼ de quilo per 10 litres d’aigua i regar amb un litre d’aquest cafè per 10 litres d’aigua.

Pugó: Purí d’ortigues, aigua freda, vapor. Sabó potàssic, Pelitre o rotenona.

Cucs: manualment, desfer amagatalls... Bacillus thuringiensis. Oidios: fongs de pols blanca en carbassons, melons ; 1 litre de llet

per deu d’aigua, xerigot de llet, àcid làctic. Mildieu: cua de cavall, àcid làctic. Aranya roja ( taronja o groga); sovint associat a un excés de

sequedat, mantenir el terra humit ( provar de posar mulch).

Pauta d’intervenció enfront un problema de parasitisme o malaltia:1. Lluita biològica introduint espècies antagòniques o depredadores de

la espècie.2. Intervenció física, “recollir animalets”, traure parts afectades, posar

barreres, cintes engomades de color groc, trampes, etc3. Posar repel·lents a base de decoccions o extractes de plantes4. Insecticides localitzats que no es puguin integrar al medi

(matacargols dintre de llaunes de cervesa...)5. Insecticides naturals de degradació ràpida només aplicat sobre les

plantes afectades.

12

Tractaments a l’hort, - la farmaciola química de l’hort- ;Insecticida

Piretrina i rothenona. És un insecticida potent però no és selectiu, a més es tòxic per peixos i animals de sang freda. És relativament innocu pels humans però cal respectar un període de supressió.

El nime, és un oli d’un arbre, també és un insecticida general i actua sobre els mecanismes de muda dels insectes i també en el nº d’ous de la posta. Es especialment efectiu en escarabat de la patata. Com a insecticida te un efecte residual força llarg..

El sabó potàsic és un producte que “ dissol” l’esquelet dels insectes. Es especialment actiu contra la mosca blanca. No és selectiu.

Bacillus thuringiensis ; és una bactèria que actua específicament en l’estat larvari d’escarabats, insectes i coleòpters. No és selectiu. Actua bé en escarabat de la patata en estat larvari i molt efectiu en l’eruga de la col.

Fungicides Àcid làctic; és molt actiu pels mildieus – de tomaquera, vinya, etc-

no es detecten efectes negatius (Ecover H2...) Sofre; flor o mullàble , és irritant. Caldo bordelés; sulfat de coure amb calç. El coure és un metall

pesant i per tant és tòxic i és acumulable. No està prohibit en el CCPAE però no és recomanable. Evitar si es pot.

Oxiclorur de coure; està premés pel CCPAE, s’utilitza per “protegir” les llavors dels atacs dels fongs (?)

Hormones i adobats líquids.Hi ha preparats d’extractes d’algues que porten un “coctel” de vitamines, aminoàcids, i hormones naturals que estimulen el metabolisme de les plantes. Alguns d’aquests preparats son autèntics preparats amb insecticides naturals - ospooidio, ospomildieu, etc- poden ser efectius, tot i que posen en evidència carències de maneig del conreu.En qualsevol circumstància només s’aplicaran tractaments o es faran intervencions emparades per la normativa del CCPAE.

FruitersEn el cas dels fruiters es farà un tractament amb algun fungicida a la tardor quan comencin a perdre les fulles, podria ser àcid làctic o caldo bordelés (sulfat de coure amb calç), posteriorment raspallarem els troncs per fer-ne fora insectes amagats a l’escorça i “pintarem” el tronc amb fang amb xerigot de llet. Farem un tractament de prefloració amb bacillus thuringensis (per les erugues) i si ho apreciem amb essència de neem. Al poc temps del quallat del fruit tornarem a aplicar bacillus thuringensis. Cavarem el terra sota la capçada a la tardor, al pic de l’hivern després dels primers freds moderats, cobrirem la zona cavada amb palla per protegir les

13

arrels del fred. Retirarem la cobertura en sortir de l’hivern i la tornarem a posar quan comenci el calor i sequera a finals de maig o primers de juny.Preferentment, i un cop feta la primera poda de formació, es procurarà efectuar poda en verd per guiar el desenvolupament de l’arbre, tot i que en principi es procurarà fer una intervenció molt suau i amb poca poda de fusta formada.

El tabac o la Nicotina,És un insecticida molt potent, no selectiu i no autoritzat pel CCPAE. El fet de que estiguem habituats a conviure amb el tabac afegeix risc al seu maneig doncs no guarda cap relació el seu us fumat amb el seu ús com infusió o decocció amb una toxicitat moltes vegades més alta i perillosa. És molt tòxic pels animals de sang calenta.CONCLUSIÓAquest curset no és més que una introducció a la pràctica d’un tipus d’horticultura saludable, més fàcil ,econòmica en feina i diners i més satisfactòria. És mitjançant la pràctica, l’observació i l’intercanvi que anirem integrant aquests aprenentatges en el nostre hort de cada dia.

NICOLAU FORNS PUCHEnginyer Tècnic Agrícola

Productor HortícolaTel 610 84 56 70

HORTA ECOLÒGICAJARDÍ COMESTIBLE ECOLÒGIC

Els horts son espais de terra on les persones cultivem plantes que ens son útils en molts aspectes: Estris de treball, de gaudir i joguines per tota la família Teixits i tints Flors, fruits i tanques Refugis, lloc de descans i nius per animals Per menjar, regalar i fer conserves Per curar i viure mes saEl contacte amb la terra i la natura ens ajuda a estar sans, a fomentar l’estalvi, l’enginy, l’autosuficiència, el mercat local, la sostenibilitat, el sentit comú i ens dona un espai mental de tranquil·litat i de confiança.

14

Planificació i disseny de l’hortDisseny en el sentit de escollir en mètode que ens agradi i sigui eficaç.El meu consell després de llegir molts llibres es de fer un hort del estil del Mariano Bueno, el millor divulgador de l’hort ecològic que conec, es un sistema de bancals. MIDAHem de tenir en compte el numero de persones que gaudiran de les verdures, si serà verdura fresca o volem conservar o fer verdures de rebost (patates, mongetes seques, aromàtiques, alls secs, tomacons, també si ha de tenir lloc d’esbarjo per grans i petits.Les persones que s’hi dedicaran i quantes hores ho poden fer...En principi per un grup de 4 persones que vulguin menjar verdures fresques variades la mida seria de uns 100 metres quadrats, amb 50 metres efectius d’hort.Mida uns 50 metres efectius separats en quatre parterres de 1,20 per 10 metres Passadissos d’uns 50cm. A l’amplada de l’eina que farem servir per mantenir. Poden ser d’herba natural o sembrada si veiem que tenim grama que es difícil de controlar.Observació de la flora i fauna existent per actuar en cas necessari, com fer caixes nius o plantar flors per atreure els insectes útils, pensar en una protecció contra conills, aprofitar un arbust que ens agrada, també del tipus de terra ....Estudiar i comprovar si la zona te uns vents que li poden fer mal a les collites, boires o pedregades per pensar en proteccions com closos i tallaven, tanques o xarxes com a protecció per la pedra.ORIENTACIÓQue tingui una bona insolació, sud-est o sud es la mes gran, altres orientacions també son bones, Indicadors de les característiques del terra El terra pot ser argilós, amb sorra, ric, humit......tots es milloren afegint matèria orgànica descomposta. És un bon moment per pensar si es necessari un mur, un drenatge, o una nivelació del terreny.

HERBES INDICADORESLa terra sense cultivar s’omple d’herbes especifiques i son indicadores de la qualitat del terra:

Sol ric en humus i nutrients : ortiga, camamilla, mercurial, pamplina, èbol, portulaca

Sol dic en nutrients i amb argiles fines: dent de lleó, card Sol humit i pesats : equisetum, ranuncles, joncs, boto d’or Sols secs i arenosos: rosella, trèvol silvestre, plantatge, centaures Sols ben airejats: euforbies, festuca, mercurial, seneci, ranuncles,

portulaca

15

UBICACIÓA prop de casa, per recol·lectar i treballar, que tingui bon accés per carretó, cotxe i aigua a prop.

TREBALLS Decidir el lloc del compostador o pila de compost lloc per eines, dipòsits per fer els preparats de plantes, altres necessitats, llavorer, tanca, llocs de descans protegits i ombrejats, en terrenys humits algun drenatge, tanques,

Desbrossar per deixar el terreny net Marcar els parterres i treballar a ma o amb forca de dos mànecs o

amb motocultor Resclinar i treure restes, arrels, pedres... Adobar si es necessari i si es adob molt descompost. Possibilitat de

fer-ho desprès de plantar. Muntar el rec , que aconsellem gota a gota d’aigua de pou, basa o

res. Pensar en un programador. Deixar a punt per sembrar i plantar Unes rajoles per deixar al mig del parterre i facilitar el treball per

cada costat.

CLOSSOS I TALLAVENTS - TANQUESEscollir plantes autòctones, que ens donin fruit o siguin útils per els animals, ocells, com a protecció i aliment.També protecció sonora, visual, de tractaments amb fitosanitaris no ecològics, de la pols, dels vents freds.Si tenim poc espai pensar en les plantes enfiladisses.Exemples d’arbustos per tanques: Arboç, arç blanc, avellaner, boix, cirerers, codony, feijoa, ginjoler, ginestes, magraner, marfulls, murtra, nabius, nesple, roser de bosc, saüc, tamarius.....Atractives per les papallones: Àsters, budleies, lilàs, margarides, sàlvies, sedums, xuclamels....Per atreure pol.linizadords: Àsters, anemones, aquileas, centaurea, dent de lleó, aromàtiques, tanacet, violetes...Enfiladisses que donen refugi i aliment per la fauna auxiliar i aus i altres animals: Clematides, loniceres, lúpul, parra verge, raïms...Per crear habitats: Gerds, heures, mores i rosers...

SEMBRAR I PLANTARA vans de plantar o sembrar dins de l’hort hauríem de tenir clar on posarem arbustos, fruiters i plantes perennes perquè estaran molts anys en el mateix lloc i s’ha d’escollir el adequat. Pensar en deixar alguna planta per llavor i escollir la qualitat de la planta que volem reproduir. Etiquetar, donar nom i datar les llavors. Portar una llibreta d’anotacions i pensaments.

16

Si sembrem les nostres llavors i ens fem el planter tenim l’avantatge de triar la varietat de planta que volem mirant que sigui autòctona i adaptada, en la temporada correcta i de cultiu ecològic.També reduïm d’estrès del trasplantament i l’adaptació al terreny si venia d’un hivernacle.L’inconvenient es que hem de dedicar un temps extra, disposar d’un lloc adequat i aprendre les necessitats d’algunes plantes mes exigents i difícils.Sens dubte val la pena.La llavor, guardar, comprar i intercanviar llavor ecologia es un dret i un deure per tenir un futur agrícola i humà.

SEMBRARLa sembra directa va be per algunes plantes com pastanagues, alls raves, naps.. es pot fer a ma o amb sembradora.Però en ocasions es millor fer-se el planter perquè tens el terra preparat i sense herbes, no queden espais vuits per possibles fallades de la llavor, tens una planta ja feta i mes forta. I si tens un lloc càlid i ho vols pots avançar una mica les plantes. També escollim les millor plantes pe anar al terra.

Sembra en alvèols o safates:o Son unes safates amb uns espais de mides diferents on posem

la terra preparada i les llavors després es rega i esperar que creixi.

Terres: son substrats amb turbes o fibres de coco o de sotabosc compostat i adobs tipus humus, lombricompost o mantillos. Millor no fer servir turbes perquè les turberes estan a punt de extingir-se.

o Si es fa ham humus s’ha de vigilar que la planta tingui força arrels i així no es desfà el taco que forma.

Es pot sembrar seguin el calendari biodinamic que te en compte tots els astres.

Sembrar en un alvèol de mida correcte Un bon substrats Llavor ecològica, una llavor o varies per alvèol segons necessitat. Rec per manega polvoritzant l’aigua Etiquetar i datar les safates

REPICATAlgunes plantes els agrada el repicat perquè els agrada molt la matèria orgànica i agraeixen a mite creixement en la safata que les treguis i passis a un alvèol mes gran i amb terra nova i rica.Els agrada a tomàquets, pebrots, albergínies apit-rabe...No els agrada a les cebes, porros, melons, síndria, cogombre i carbasses en general.Preparar el terra per trasplantarPlantar quant tenen 4 o 5 fulles veritables,

17

Regar el planter el dia a vans perquè la terra del taco estigui humida i compacta.El lloc que hem de plantar que no estigui molt secRegar en el moment de la plantacióPlantar a la distancia que toca, pensar en la planta quan sigui adulta i distanciar el que toqui. I millor en línia recta Per aprofitar els espais es pot plantar al trasvol.ArrelsSi les plantes han perdut el taco o son d’arrel nua han d’estar humides i que el sol no toqui directament les arrels.No doblar les arrels, enterrar fins el coll de la planta i en posició vertical.Compactar el terra dels voltants de la plantaRecRegar, es pot fer un petit clot o rega perquè la humitat sigui mes gran.Regar per el sistema que hem decidit.Protecció del sol amb acotxat.

ACOTXATPot ser restes de poda triturada i compostada, compost variat, fulles, herba de segadora o neteges, palla un xic descomposta, restes del cultiu...Millora la textura del sol, la fertilitat, la humitat i surten menys adventícies.

CONTROL D’ADVENTICIES Treure les herbes quan son molt petites amb sistemes manual, amb un cremador o amb sistemes mecànics.Protegir els espais de sol sense plantes amb vegetació o similarAclareix, podes tutoratges , aporcats guiats quan sigui necessari. Retirar el cultiu acabat i deixar al compostadorEvitar que les adventícies granin dins o a prop de l’hort.Passadissos i vores sempre netsSi es te un parterre amb adob verd, tallar i protegir el terra

COMPOSTEs un adob que es produeix amb la descomposició de la matèria orgànica amb:

Un compostador Pila i regar i voltejar Quan esta fet tamisar i fer servir. Quan esta descompost li diem humus.

18

Millor no adobar amb matèria orgànica o fems frescos, si ho volem fer millor que siguin barrejats amb lignina, palla o similar i no enterrar. Millor que es vagin desfent poc a poc i incorporant-se al terra.

ASSOCIACIONS I ROTACIONSEls vegetals transformen l’energia solar en energia química i a mes d’aprofitar els microorganismes del terra i descomponen la roca mare per alimentar-se, Es un equilibri i no hem de pensar en alimentar a la planta sinó facilitar els mitjans perquè ho faci:Amb acotxats, mulch, humitat, varietat, rotacions i associacions i adobs verds i orgànics.En el mon vegetal hi ha mes de 300 famílies de plantes de les quals cultivem menys de 30.Les plantes de la mateixa família tenen caràcters i necessitats semblant i ens donen indicacions de com conrear-les. Llistat de classificació de plantes hortícoles.

ASSOCIACIONSEs tracta de cultivar conjuntament diferents espècies vegetals buscant algunes avantatges que de forma individual no tindrien.

- Aprofitament òptim del terra:Pel sol, arrels superficials i altres profundesTomàquet- apiMongeta- blat de moroPer la llum, plantes exigents en llum i planes que els agrada l’ombra Mongeta- carbassaBlat de moro- carbassa

- Millor cobertura del sol i menys deshidratació - Mes diversitat vegetal i menys problemes de plagues

- Acció beneficiosa d’unes plantes i altres:Afavorint el creixement vegetatiu: Blat de moro- mongetaAllunyant paràsits: Api- col Repel·lent d’insectes: plantes aromàtiques a prop- diversificació de la producció, amb diferents cultius tenim mes seguretat de productes.- esglaonament de la producció, amb plantes de creixements diferents lents i ràpids tenim junts enciam- porro- alls per exemple.

19

- augment de la producció en el mateix espai fisc- estalvi de rec i menys adventícies

llistat d’ associacions

ROTACIONSEls vegetals que cultivem tenen diferents necessitats, treuen uns elements del sol i cedeixen uns altres, son mes o menys exigents en humus...El sistema radicular es molt diferent, treballen a fondàries diferents del sol treien mineral que necessiten del terra i d’altres elements que canvien d’estrat del terra que serà aprofitat per plantes en cultius consecutius.Les famílies de plantes tenen unes característiques similars en quant a aquest comportament i llavors les rotacions es basen en alternar les plantes de diferents famílies per evitar carències , afavorir el manteniment de l’humus i evitar les malalties per desequilibri del sol.Les rotacions no han de ser un neguit per l’horticultor millor una ajuda per tenir un hort mes saludable i equilibrat.

CLAUSAfavorir la successió de plantes amb diferent tipus d’aprofitament i vegetació Evitar la successió de plantes d’una mateixa família botànicaIntentar que siguin de sistema radicular diferentAlternar plantes exigents en humus i adob orgànic:Api, espàrrec, porro, carbassa, cogombre, patata, col...Amb altres menys exigents:Bleda, espinac, enciam, pèsol, mongeta...

Introduir en la rotació lleguminoses:de consum: Pèsol, mongeta, sojad’adob verd: trèfola, userda, lotus, favons, sinegrec..

Llistat de rotacions

PREPARATS A BASE D’HERBES I MINERALS:Son molt importants els de:

Ortigues (estimulant vegetal i curatiu) Cua de cavall ( reforçant i mildiu i fongs en general) Cafè per els cargols Ginesta Consolda per contingut en potassi

20

Tanacet i artemises Camamilla com a reforçant de les plantes

Llistat de preparats

PLAGUESCom s’arriba a venir una plaga?Hi ha desequilibris que afavoreixen els problemes sanitaris:

Monocultiu: la mateixa planta en el mateix temps repetidament Espècies i varietats no adaptades Eliminació dels enemics naturals de les plagues(ex. que viuen en la

flora propera) Empobriment de la riquesa biològica (poca varietat) Introducció de plagues foranies

També poden venir perquè estan als camps propers ( virus, nematodes, ocells rosegadors, insectes...)Per alteracions del clima (humitat i fongs)Problemes del sol (compactació, asfixia)Contaminació del aire, aigua o el solDeficiències greus del sol

Com aconseguir una bona sanitat vegetal: amb un bon disseny del hort Biodiversitat Rotacions i cultius variats i múltiples, (rotació amb mostassa pel cuc

del filferro, per l’escarabat de la patata, rotació amb blat i per els nematodes rotació amb civada)

Un bon maneig del cultiu i prevenció Observació i seguiment I si cal lluita (fer tractaments en els focus afectats)

Dins de la lluita podem actuar per Mitjans físics (eliminar plantes o parts afectades, agafar i eliminar els primers escarabats de la patata, treball del terra per dessecar el cuc del filferroTrampes (feromones ,esquers, mosquers, colors, refugis, adhesius..) Cultius trampa (gira-sols a prop de les pomeres per que els ocells mengin larves)Confusió sexual (emissors de feromones)Tractaments Que siguin tractaments naturals no vol dir que siguin innocusAlguns tenen efectes indesitjables:Rotenona te efectes poc específics

21

Coure es un metall pesatSi hem de tractar molt vol dir que alguna cosa falla

FAUNA BENEFICIOSANo tots els animals que veiem per els horts son plagues no desitjades, molts son depredadors de les nostres plagues i son molt beneficiosos, si actuem arreu podem crear desequilibris.Mantis religiosa es un depredador d’insectes i protegit en alguns països Marietes mengen pugons i Encarsia menja mosca blanca

FLORA BENEFICIOSAAlfàbrega a prop de les tomaqueres es repel·lent de plagues Anet: atreu insectes beneficiosos al hortBorratxa perdeu atreu insectes depredadorsCebolli fa marxar els pugonsFarigola atreu fauna beneficiosa i fa marxar la mosca de la col Lavanda en infusió per les formiguesMenta a les vores per les formigues i romania per les puces Sàlvia per els insectes en general CONTROL DE PLAGUES CASOLA D’ ECOTITOT PER HORTSAranya roja: oli essencial de coriandre al 2% per matar, o be oli d’anís Cargols i llimacs: cordo de cendres al voltant del cultiu que volem protegir, puri de falguera mascle, infusió diluïda de cafè Fongs: all en pols o infusió d’all i polvoritzar Formigues: poniol en herba, especialment les sumitats florides, en els camins que fan per anar al lloc que no volem, espígol i caputxina, Gats i gossos: polvoritzar pols de pimentón picant.Insectes: tanacet com a protecció contra insectes de tota menaOrugues: fulles de noguera per algunes orugues, tanacet, es una planta insecticida fer servir una infusió diluïda.Papallones: ginesta, ceba, tomaquera, tanacet, all ..Paràsits: saüc com a repel·lent Polilles: lavanda, espígol i menta, en pols o rams escampats.Pugó: espígol, caputxina, ruda, all, infusió de camamilla o de falguera, sabó Mosca blanca: sinegrec, sajolida, saüc en puríMosques: menta, fulles de noguera, ruda, alfàbrega,Mosquits: fulles fresques de poniol frotades, alfàbrega.. Nematodes: bujacs, clavell d’índies ( atreu als nematodes, s’ha de posar fora de l’hort com a cultiu trampa)

22

Ratolins: sinegrec, saüc, sajolida i per posar a les rateres llavors triturades de cogombre del diable.Talps: sinegrec la llavor sencera als forats i cordo de sinegrec al voltant del cultiu, sajolida, sac, purí als nius i forats de 3 alls i 3 pebrots picants amb la batedora i afegir aigua.Termites i corcs: pols de canyella

ADREÇES INTERESANTS EINES Ecoprac www.ecoprac.com

VIVERS ECOLOGICSFilos la-salamandra@terra.es Bioriza www.bioriza.com

LLAVORSLe biau germe www.biaugerme.comwww.thompson-morgan.com les refardesesporus esporus@associaciolera.orgBibliografia:Llibres:

Revolución de un rastrojo . Masanobu Fukuoka. Publicaciones GEA. Cosecha Robada . El secuestro del suministro mundial de alimentos

Vandana Shiva. Ed. Paidós. Agenda del huerto y jardín ecològico . Mariano Bueno y Jesús Arnau.

Ed. Integral 2004. El huerto familiar ecològico . Mariano Bueno. Ed. Integral. Calendario de Agricultura biodinámica . Maria Thun. Ed. Rudolf

Steiner. Agenda del Pagés . Ed. Presencia.

Revistes: Agro-cultura. La revista de la producció ecològica i agroecològica. Ed.

L’Era. Espai de recursos agroecològics. C/ Ramón Iglèsies. 5-7 08242 Manresa. Tèl. 93 878 70 35. www.agrocultura.org La fertilidad de la tierra. Revista de agricultura ecològica. Apto nº

115. 31200 Estella. Tel. 948 53 92 16 www.lafertilidaddelatierra.com

Escrit i recollit per:MARGARIDA VICIANA DELAPLACE

23

972 193050terraprim@pagesosagroecològics.com

Blog-web d’hortalans ecològics al Pla de l’Estany.http://esperxatsalhort.wordpress.com/

Llista oberta per a la millora del coneixement i l’intercanvi d’experiències en l’hort ecològic a la comarca del Pla de l’Estany.

Llista promoguda pels organitzadors del curs: L’entitat ecologista Limnos-Ecologistes de Catalunya

Associació de defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estanywww.limnos.org correu e: limnos@limnos.org

El Museu Darder-Espai d’Interpretació de l’Estanywww.museusdebanyoles.orgTèl. 9872 57 44 67

DOCUMENTACIÓ ANNEXE. Figura 1. Disseny d’un hort ecològic. Model: El huerto familiar

ecològico” Mariano Bueno.

24

25

Figura 2. Disseny d’un hort ecològic. Model: El huerto familiar ecològico” Mariano Bueno.

26

Figura 3. Classificació de les plantes de l’hort.

27

Figura 5. Taula d’associacions de plantes. Manual de permacultura urbana.

28

Figura 5 i 6. Associacions de conreus per a la prevenció de plagues.

29

30

31

Figura 7. Rotacions.

32

Figura 8. Preparats a base d’herbes i minerals.

33

Figura 8. Utilització d’herbes

34

Figura 9. Taula de pulveritzacions amb purins i decoccions d’herbes.

35

Figura 10 a 14 . Tractaments naturals per a les malalties de les plantes. Text d’Alberto García.

36

37

38

39

40

Figura 15 a 17 . Tractaments naturals per a les malalties de les plantes.

41

42

43

44