'Dò n u t s' b i o d e g r a d a b l e s p e r r e g e n e ... · M é s d e 1 .000 he ctà r e e...
2
ELENA FREIXA Periodista Segueix-me El juliol de fa cinc anys, el Bruc cremava en l’incendi forestal més greu d’aquell estiu, que va començar a Òdena. Més de 1.000 hectàrees, en bona part bosc de pi blanc, van quedar arrasades. La reforestació que s’ha fet a la zona ha sigut el camp de proves d’un nou mètode prometedor -el Cocoon- que ha disparat la supervivència dels arbres joves plantats no només aquí, sinó també en els diversos punts de la conca mediterrània on s’ha provat. Si normalment sis de cada deu plançons -arbres joves- morien amb el mètode tradicional de replantació, la nova tècnica ha aconseguit que el 70% dels exemplars se’n surtin, segons explica el coordinador del projecte internacional i investigador del CREAF Vicenç Carabassa. La clau de l’èxit la tenen una mena de dònuts biodegradables fets de cartró reciclat -els Cocoons, capolls en català- que s’encarreguen d’emmagatzemar aigua i protegir l’arbre durant els primers mesos, la fase més crítica per a la seva supervivència. El dònut s’enterra ple d’aigua, uns 25 litres, que li garanteixen la hidratació durant tres mesos i eviten que altres vegetals del voltant se n’aprofitin debilitant l’arbre. Després el mateix recipient de cartró es descompon al sòl en un període aproximat de dos anys. L’aigua disponible és una bona solució davant les condicions de crisi climàtica que afronta la zona mediterrània, amb episodis extrems cada cop més recurrents. “El reservori d’aigua permet que aquesta vagi caient a la planta a poc a poc i que pugui, per exemple, resistir els mesos d’estiu”, apunta Carabassa. De fet, aquest particular recipient que ha desenvolupat l’empresa holandesa Land Life Company dins del projecte ha tingut resultats sorprenents en zones molt àrides de les illes Canàries, on la diferència amb el mètode tradicional de reforestació sense rec ha sigut més gran. Al lloc més difícil on s’ha plantat, la zona de Tifaracás, a Gran Canària, amb una precipitació mitjana de menys de 200 mm i inferior els últims anys, s’hi ha aconseguit una supervivència d’entre el 30% i el 40%, si bé abans calia recórrer a mètodes de rec complexos i molt costosos per no perdre el 100% de les plantacions. “Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar tecnologies que ajudin a restaurar espais degradats”, insisteix l’expert del CREAF. El projecte europeu -batejat com The Green Link- ha durat tres anys i acumula set proves pilot a Catalunya, el País Valencià, Almeria, les Canàries, Itàlia i Grècia. Ha implicat empreses, administracions, ramaders, agricultors, propietaris forestals i ONGs. En total, s’han plantat uns 30.000 arbres, prou com per haver fet una estimació econòmica que també és optimista: reforestar amb Cocoon pot ser fins a quatre cops més rendible si es mira el cost i els resultats que de moment s’han obtingut. “La inversió inicial és més gran, però els dònuts biodegradables estalvien haver de substituir tots els exemplars que morien els primers mesos de plantació. El cost de reposició es redueix fins al 75% en algunes proves fetes”, calcula Carabassa. Els resultats positius del Cocoon el converteixen en un model “molt aplicable” en altres zones devastades pel foc a Catalunya, com la Ribera d’Ebre, on van cremar més de 6.000 hectàrees l’any passat. L’investigador del CREAF també explica que la tecnologia ha funcionat en proves de restauració del bosc de ribera. Al País Valencià, la zona reforestada ha sigut tota l’àrea pròxima a Tous, a la Ribera Alta, que es va cremar el 2012 i que no es recuperava de manera natural com a bosc sinó que derivava en un matollar. A més, al municipi de Xixona s’hi han replantat espècies agrícoles però també forestals, com l’arboç, que ha funcionat molt bé. MEDI AMBIENT 'Dònuts' biodegradables per regenerar els boscos mediterranis Una nova tècnica dispara la supervivència dels arbres replantats en zones cremades o degradades BARCELONA 22/02/2020 23:05 1 2 3 4 5 La Thermomix paellera que cuina l’arròs al punt El nord d'Itàlia, paralitzat pel coronavirus Tota l'actualitat, en directe ' A la contra' , per Ferreres 24/02/2020 FERRERES 23-F: el cop d'estat que molts creuen haver vist en directe ÀLEX GUTIÉRREZ Quatre morts a Itàlia pel coronavirus Explotades sexualment a Menorca davant de tothom Marta Pascal deixa el seu escó al Senat: "La coherència i els principis són molt importants" General Motors certifica la mort de Holden Pujades i baixades de temperatura en una setmana més d'hivern que de primavera 5 min. 0 Comparteix Guarda L’àrea del Bruc, calcinada el 2015, replantada ara amb una nova tècnica / CREAF PUBLICITAT El + vist El + comentat PUBLICITAT A la portada de l'Ara.cat PUBLICITAT a Cues a discri Segueix Societat 50% de descompte Subscriu-t'hi Accedeix Méteo La teva privacitat és la nostra prioritat Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem les “cookies” a la web per millorar la teva experiència de lectura. Si vols saber-ne més pots llegir la nostra política de cookies i de privacitat. MÉS OPCIONS ACCEPTO Vull configurar l'ús Llista completa de col·laboradors
Transcript of 'Dò n u t s' b i o d e g r a d a b l e s p e r r e g e n e ... · M é s d e 1 .000 he ctà r e e...
ELENA FREIXAPeriodista
I Segueix-me
El juliol de fa cinc anys, el Bruc cremava en l’incendi forestal més greu d’aquell estiu, que va
començar a Òdena. Més de 1.000 hectàrees, en bona part bosc de pi blanc, van quedar
arrasades. La reforestació que s’ha fet a la zona ha sigut el camp de proves d’un nou mètode
prometedor -el Cocoon- que ha disparat la supervivència dels arbres joves plantats no
només aquí, sinó també en els diversos punts de la conca mediterrània on s’ha provat. Si
normalment sis de cada deu plançons -arbres joves- morien amb el mètode tradicional de
replantació, la nova tècnica ha aconseguit que el 70% dels exemplars se’n surtin, segons
explica el coordinador del projecte internacional i investigador del CREAF Vicenç Carabassa.
La clau de l’èxit la tenen una mena de dònuts biodegradables fets de cartró reciclat -els
Cocoons, capolls en català- que s’encarreguen d’emmagatzemar aigua i protegir l’arbre
durant els primers mesos, la fase més crítica per a la seva supervivència. El dònut s’enterra
ple d’aigua, uns 25 litres, que li garanteixen la hidratació durant tres mesos i eviten que
altres vegetals del voltant se n’aprofitin debilitant l’arbre. Després el mateix recipient de
cartró es descompon al sòl en un període aproximat de dos anys.
L’aigua disponible és una bona solució davant les condicions de crisi climàtica que afronta la
zona mediterrània, amb episodis extrems cada cop més recurrents. “El reservori d’aigua
permet que aquesta vagi caient a la planta a poc a poc i que pugui, per exemple, resistir els
mesos d’estiu”, apunta Carabassa. De fet, aquest particular recipient que ha desenvolupat
l’empresa holandesa Land Life Company dins del projecte ha tingut resultats sorprenents
en zones molt àrides de les illes Canàries, on la diferència amb el mètode tradicional de
reforestació sense rec ha sigut més gran. Al lloc més difícil on s’ha plantat, la zona de
Tifaracás, a Gran Canària, amb una precipitació mitjana de menys de 200 mm i inferior els
últims anys, s’hi ha aconseguit una supervivència d’entre el 30% i el 40%, si bé abans calia
recórrer a mètodes de rec complexos i molt costosos per no perdre el 100% de les
plantacions. “Adaptar-nos al canvi climàtic vol dir això: desenvolupar tecnologies que ajudin
a restaurar espais degradats”, insisteix l’expert del CREAF.
El projecte europeu -batejat com The Green Link- ha durat tres anys i acumula set proves
pilot a Catalunya, el País Valencià, Almeria, les Canàries, Itàlia i Grècia. Ha implicat
empreses, administracions, ramaders, agricultors, propietaris forestals i ONGs. En total,
s’han plantat uns 30.000 arbres, prou com per haver fet una estimació econòmica que
també és optimista: reforestar amb Cocoon pot ser fins a quatre cops més rendible si es
mira el cost i els resultats que de moment s’han obtingut. “La inversió inicial és més gran,
però els dònuts biodegradables estalvien haver de substituir tots els exemplars que morien
els primers mesos de plantació. El cost de reposició es redueix fins al 75% en algunes
proves fetes”, calcula Carabassa.
Els resultats positius del Cocoon el converteixen en un model “molt aplicable” en altres
zones devastades pel foc a Catalunya, com la Ribera d’Ebre, on van cremar més de 6.000
hectàrees l’any passat. L’investigador del CREAF també explica que la tecnologia ha
funcionat en proves de restauració del bosc de ribera. Al País Valencià, la zona reforestada
ha sigut tota l’àrea pròxima a Tous, a la Ribera Alta, que es va cremar el 2012 i que no es
recuperava de manera natural com a bosc sinó que derivava en un matollar. A més, al
municipi de Xixona s’hi han replantat espècies agrícoles però també forestals, com l’arboç,
que ha funcionat molt bé.
MEDI AMBIENT
'Dònuts' biodegradables per regenerarels boscos mediterranisUna nova tècnica dispara la supervivència dels arbres replantats en zonescremades o degradades
BARCELONA 22/02/2020 23:05
1
2
3
4
5
La Thermomix paellera que cuina l’arròs al punt
El nord d'Itàlia, paralitzat pel coronavirus
Tota l'actualitat, en directe
'A la contra', per Ferreres 24/02/2020
FERRERES
23-F: el cop d'estat que molts creuen haver visten directe
ÀLEX GUTIÉRREZ
Quatre morts a Itàlia pel coronavirus
Explotades sexualment a Menorca davant detothom
Marta Pascal deixa el seu escó al Senat: "Lacoherència i els principis són molt importants"
General Motors certifica la mort de Holden
Pujades i baixades de temperatura en unasetmana més d'hivern que de primavera
5 min.%l 0 0 Comparteix $ Guarda
L’àrea del Bruc, calcinada el 2015, replantada ara amb una nova tècnica / CREAF
PUBLICITAT
El + vist
El + comentat
PUBLICITAT
A la portada de l'Ara.cat
PUBLICITAT
a Cues adiscri
z
Segueix Societat T S
50% de descompte Subscriu-t'hi Accedeix
Méteo
La teva privacitat és la nostra prioritatPer protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem les “cookies” a la web per millorar lateva experiència de lectura.Si vols saber-ne més pots llegir la nostra política de cookies i de privacitat.
M É S O P C I O N S
A C C E P TO
Vull configurar l'úsLlista completa de col·laboradors
Etiquetes
Comparteix a facebook Comparteix a twitter
El ministeri de Sanitatreforça la prevenció davantdel brot de coronavirus aItàlia
“Vaig trobar una oferta perfer de cuidadora i em vanexigir sexe”
“Quantes vegades a la vidacreus que necessites unpagès?”
0
Has de ser subscriptor per poder fer comentaris, prova'ns gratis 30 dies
Oportunitat per a un bosc més saLa plantació pilot al Bruc ha sigut l’oportunitat de reconstruir un bosc diferent al que es va
cremar fa cinc estius, un de més resistent a les amenaces que puguin venir en el futur,
subratlla l’investigador del CREAF. On abans tot era pi blanc, ara s’hi ha creat un mosaic que
va des d’alzines i roures fins a la recuperació d’arbres de conreu com oliveres, ametllers i
cirerers. “En el cas de l’olivera, vam plantar 2.000 arbres de tres varietats. Una d’elles, la
cornicabra, ha prosperat en un 80%”, detalla.
La diversitat d’espècies és una fortalesa per a un bosc. “Si ve una plaga, difícilment les
afectarà totes alhora, potser en matarà una però avançarà més lenta”, sosté l’enginyer de
forests de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, Oriol Bassa. Sap bé de què
parla, perquè en aquesta comarca el pi pinyer ha patit els últims anys la invasió de
l’escarabat Tomicus, que n’ha matat milers. Ara els alzinars lluiten contra el letal corc del
suro. “La gestió forestal és l’única opció, calen plans molt més seriosos d’adaptació al canvi
climàtic els pròxims anys”, reivindica Bassa. Insisteix que el bosc és crucial davant
d’inundacions com les viscudes amb el recent temporal Gloria : “Sense els boscos, la zona del
Maresme, per exemple, no hauria aguantat. I les riuades i tot el que vam veure a la Tordera
hauria sigut deu cops pitjor”, recalca.
Més continguts de
Comentaris
No hi ha comentaris. Sigues el primer a comentar aquest contingut.
Comenta
Ja ets subscriptor de l'ARA? Inicia sessió
El Cocoon, un recipient de cartró que es planta a terra ple d’aigua per regar l’arbre.
boscos
Començar
2020___
Beca Carles
Capdevila
Educació inclusiva
Proposa el teu projecte
a Cues adiscri
Fes-te subscriptorGaudeix d'eines exclusives imolts avantatges més
Subscriu-t'hi
© ARA 2020
Diari ARA
Manifest
Publicitat
Qui som
Privacitat
Avís legal
Condicions decontractació
Contacte
Et pot interessar
Newsletters
Interactius
Podcast
Vinyetes
Mots encreuats
Méteo
Comunitats
Diumenge
Criatures
Emprenem
Mengem
Play
Llegim
Motor
Fluor
Segueix-nos
Youtube
Telegram
Col·laboradors:
La teva privacitat és la nostra prioritatPer protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem les “cookies” a la web per millorar lateva experiència de lectura.Si vols saber-ne més pots llegir la nostra política de cookies i de privacitat.
M É S O P C I O N S
A C C E P TO
Vull configurar l'úsLlista completa de col·laboradors
