entre iguals

88 ddee mmaarrçç:: DDiiaa ppeellss ddrreettss ddee lleess ddoonneess

Día género valenciano.qxd 21/7/08 18:06 Página 1

InfantilMaleni ens conta com viuen ella i la seua família, mostrant-nos amb naturalitat alguns aspectesquotidians en els quals desenvolupar-se i participar de manera conjunta xiquets i xiquetes, hòmensi dones.

A través d’un conta contes fomentem la interacció amb l’alumnat; per a això s’indiquen algunes pre-guntes que poden ser enriquides pel professor o professora de cara a conduir el diàleg en l’as-semblea cap a la comprensió que els aspectes proposats (professions, tasques domèstiques,jocs, joguets, colors, disfresses) no tenen perquè ser diferents per a un sexe o un altre i la rique-sa que suposa compartir-los sense realitzar esta distinció.

OBJECTIUS

• Descobrir realitats quotidianes dels xiquets i les xiquetes com un espai comú que s’ha de construir entretots i totes.• Fomentar valors de respecte i estima davant de les opcions i aficions dels altres independentment del seusexe.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Conta contes: El diyeridú (“didgeridoo”) de Maleni de Maleni

Hola! El meu nom és Maleni, visc a Nicaragua i tinc cinc anys.

La meua mamà és capitana d’un vaixell de passatgers i passatgeres. Ella passa molt de temps fora viatjantper tot el món.

En els seus viatges coneix molts llocs i gents. Quan torna a casa ens conta històries meravelloses sobre comés de gran i diferent el nostre món. També troba persones amb situacions molt difícils; ha vist moltes donesque ho passen malament i xiquetes que no tenen un col·legi on anar i aprendre només perquè són xiquetes…

El meu papà dóna classes de música i cant a xiquets i xiquetes invidents. A vegades, quan acaben les clas-ses ve amb alguns dels seus alumnes i de les seues alumnes i mengen amb nosaltres en casa; ens encantaque vinga gent a casa, ens divertim contant històries i aprenem uns d’altres.

També tinc un germà, Carlos, que ja està en Primària. Ens ho passem molt bé junts perquè ell m’ensenyaels seus jocs i jo els meus i també compartim els nostres joguets. Els caps de setmana juguem al futbol, llegimhistòries, passegem amb bicicleta... La meua bici és del meu color preferit, el verd. La de Carlos és taronja,a ell li agraden els colors vius i alegres.

Quin és el vostre color preferit?Teniu germans o germanes? A què jugueu amb ells?Quins joguets vos agraden més?

Mentre mamà està de viatge, ens organitzem les tasques de la casa papà, Carlos i jo. Entre els tres és moltfàcil realitzar les tasques. Jo pose la taula, papà renta els plats i Carlos ajuda a assecar-los i a agranar. Quanve mamà sempre fa alguna reparació que necessita la casa, se li donen molt bé eixe tipus de tasques.

Quines tasques feu vosaltres?Podem realitzar xiquets i xiquetes les mateixes tasques?

Divendres que ve fem una festa de disfresses en l’escola per a celebrar l’arribada de la primavera. A mi se m’haocorregut disfressar-me de capitana de vaixell perquè m’agrada molt l’uniforme de mamà però en la botiganomés tenen de capità, què puc fer?, de què em puc disfressar?, de què vos agradaria a vosaltres disfressar-vos?

Quan més feliç em sent és quan estem els quatre en casa i sempre estic desitjant que mamà arribe i ensconte les coses que ha vist i ens parle de la gent que ha conegut. En un dels seus últims viatges ens va por-tar un diyeridú, sabeu què és un diyeridú?

És un instrument musical australià, el seu aspecte és paregut a una allargada branca d’arbre i quan bufesper ell et regala el seu misteriós so. A mamà li van contar que la seua música encanta les serps.

Com que papà sap molt de música hem aprés a tocar-lo molt bé, m’encanta el diyeridú! Fins la paraula “diyeridú” em posa sempre molt contenta perquè em recorda mamà. Quan ella no està, la vaigcantant en veu baixeta pel carrer i m’imagine que en eixe moment estarà solcant els mars o descobrint algu-na ciutat de la qual després ens contarà alguna història.

Voleu repetir amb mi la paraula “di-ye-ri-dú”? Veureu què divertida!“Di-ye-ri-dú”, “di-ye-ri-dú”.(Es posa un to musical senzill i se’ls fa repetir diverses vegades la paraula i si poden esclafixen els dits encada síl·laba; es finalitza amb un aplaudiment).

Gest: Entre iguals

El professor o la professora diu a manera de paraules màgiques“Diyeridú, diyeridú, en esta classe els xiquets i les xiquetes juntes aprendran; diyeridú, diyeridú, en estaclasse els xiquets i les xiquetes juntes jugaran!”.

I cada xiquet i xiqueta pensa en un compromís relacionat amb les tasques de casa que puga fer:“Diyeridú, diyeridú, en casa…!”

Ens acostem a la història de tres xiques i de les dificultats que enfronten per a realitzar lesseues opcions. Es proposa treballar entorn de les dites històries a través de diferents pregun-tes i d’un joc de rols promovent així l’argumentació des de la comprensió dels sentiments deles protagonistes.

OBJECTIUS

• Prendre consciència dels estereotips basats en el sexe de les persones.• Comprendre els sentiments de les persones que experimenten prejudicis i discriminacions per qüestions

de gènere.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Es dividix la classe en diversos grups i s’entrega a cada grup una informació diferent (Fitxa A o Fitxa B). Cadagrup llig la fitxa i contesta les preguntes del final i a continuació exposa el tema de la seua fitxa i les respostesque ha donat com a grup.

Fitxa A

María i Cristina viuen a Astúries i tenen 13 i 14 anys respectivament. L’any passat el professor de treballsmanuals els va fer un taller de mecànica en què van aprendre a arreglar aparells elèctrics, bicis i un muntó decoses... Des de llavors elles i el seu company de classe Pedro s’han encarregat del taller de bicis del col·legiamb moltíssim èxit.

Este estiu María i Cristina han decidit anar-se’n de vacances amb un grup del barri i se’ls ha ocorregut posarun taller de bicis per a traure’s uns dinerets. Buscant local s’han recordat d’una cambra plena de xafarderiesque és de la comunitat de veïns de la casa de María.

María anà a parlar amb el president de la comunitat: “Bon dia, volia saber si l’estança del baix està lliure per apoder arreglar bicis”. El president li contestà: “Sí, María, però dis-li al teu germà que vinga ell personalment aparlar amb mi”. María li va explicar que no era per al seu germà sinó que era ella la que arreglaria les bicis ambuna amiga. El president, perplex, li va dir: “María, això és una bestiesa; on s’ha vist que les xiques arreglenbicis!”, i va afegir: “Vinga, no t’enfades i ves-te’n a jugar amb la teua amiga a les vostres coses”.i

Contesta per grups les preguntes següents: Com et sentiries si fores María? Per què li pareix malament alpresident de la comunitat que María i la seua amiga arreglen bicis? Quines idees té sobre les xiques el pre-sident? Com perjudiquen estes idees del president a María i Cristina? Com perjudiquen estes idees lesxiques i xics del seu barri?

Joc de rol• Un o una del grup es posa en el lloc de María i intenta convéncer el president que li deixe obrir el localper a posar-hi el taller.• Al final María convenç el president que li deixe el local. Ho han aconseguit!

I en poc de temps ja tenen fins i tot el cartell en la porta amb el seu nom. Marcos passava per allí amb laseua bici punxada. Crida a la porta i a l’obrir veu que són dos xiques les que estan reparant les bicis. Esqueda estranyat: podrà fiar-se que li l’arreglen bé?

Contesta les preguntes següents: Per què s’estranya Marcos? Què pot sentir? Com creus que se sentenMaría i Cristina davant de la seua desconfiança?

Fitxa B

Mariela és una xica de 13 anys que viu a Caracas. Té dos germans i ella és la xicoteta. Li ha costat molt d’es-forç traure unes notes tan bones perquè a l’arribar a casa ha hagut d’ajudar a sa mare a cuidar el seu iaio.Però ho ha aconseguit i, a més, és la millor de la classe. Ara ha de triar i ja ha contat la seua decisió als seuspares: vol estudiar en la universitat de la seua ciutat per a ser informàtica, com els seus dos germans. El pare,amb gest seriós, li ha dit que això és una bestiesa, un capritx, que tenia pensat per a ella que estudiara idio-mes com la seua tia Ana per a ajudar-la en el seu xicotet negoci. A més li ha dit: “qui ajudarà ta mare mentretu estudies tot eixe temps?”.

Contesta per grups a les preguntes següents: Com et sentiries si fores Mariela? Per què li pareix malamental pare de Mariela que ella vulga ser informàtica? Quines idees té el pare sobre les xiquetes? Com perju-diquen estes idees Mariela? En què beneficiaria que Mariela aconseguira el seu propòsit? Perjudicaria algú?

Joc de rol: • Un del grup es posa en el lloc de Mariela i intenta convéncer el pare que li deixe estudiar per a ser infor-màtica.• Al final Mariela convenç son pare. Ho ha aconseguit! En poc de temps ja ha muntat amb la seua única com-panya d’estudis una empresa per a donar suport informàtic a empreses i té la seua primera entrevista amb undirector general. A l’arribar, el senyor es queda estranyat i pregunta: “On està el director de la seua empresa?Està malalt?” Cristina respon que és ella la directora, mentre veu la desconfiança en la seua cara: podrà fiar-se d’esta empresa?

Contesta les preguntes següents: Per què s’estranya el director? Què pot sentir al saber que Mariela és direc-tora i informàtica? Com creus que se sent ella davant de la seua desconfiança? Qui eixiria perjudicat si eldirector rebutja la seua empresa perquè ella és dona?

Gest: Entre iguals

Cada alumne i alumna escriu en un full una recomanació, paraules d’ànims o desitjos (“Les meues paraulesper a...“) per a un dels protagonistes de les històries i l’apega en el cartell.

RECURSOS

• Cartolines per a repartir amb la Fitxa A i la Fitxa B.

Proposem treballar sobre els gustos, aficions i professions que normalment lliguem amb un deter-minat sexe. Ho fem a través d’una senzilla dinàmica amb targetes que contenen la descripció d’unpersonatge a qui han d’assignar un nom explicant perquè han pensat que és xic o xica.

OBJECTIUS

• Comprendre que les xiques i els xics poden tindre els mateixos gustos i aficions.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

Entreguem a cada alumne i alumna una targeta en la qual apareix una xicoteta descripció on no figura si és d’unxic o d’una xica, i han d’inventar-se un nom per a eixe personatge.

Tenim sis tipus de targetes de diferents colors, que representen sis persones, i repartim tantes com xics i xiqueshi haja en la classe, per la qual cosa diversos d’ells i elles tenen la mateixa targeta.

Una vegada que tinguen la targeta, han de llegir-la i posar-li un nom. Posteriorment, anem veient els diferentsnoms que els han donat als mateixos personatges pressuposant el seu sexe. Així, van eixint els que tinguenla targeta del mateix personatge i la lligen per als altres dient el nom que li han posat.

Comprovem que davant de la mateixa targeta, alguns pensen que és xic i altres que és xica. Cada un argumen-ta perquè ha posat que és xic o xica i es tracta de conduir la reflexió de manera que vagen prenent conscièn-cia que tant xics com xiques poden tindre els mateixos gustos i aficions.

En el cas que no hi haja consens davant d’un mateix personatge, sospesen entre tots i totes fins a determinarla identitat d’este personatge. Per a això s’escriuen en la pissarra totes les arguments que sostinguen queés xiquet i totes les arguments que sostinguen que és xiqueta.

Gest: Entre iguals

Realitzen la targeta amb informació sobre ells mateixos o elles mateixes, la diuen en veu alta i l’apeguen enel cartell.

RECURSOS

• Targetes per a entregar:

Proposem una activitat que compta amb dos temps diferents. Comencem amb un baròmetred’idees que llança afirmacions perquè l’alumnat sospese, es posicione davant d’elles i argu-mente; a continuació hi ha un altre segon moment en el qual, des de les pròpies opcions per-sonals puga reflexionar si existix o no un condicionament social pel fet de ser xics o xiques.

OBJECTIUS

• Reflexionar sobre la diferència d’oportunitats entre hòmens i dones.• Prendre consciència dels condicionaments socials derivats de ser hòmens i dones.• Fomentar una actitud respectuosa davant de les opcions dels altres.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

En un extrem de la sala col·loquem un paper amb la paraula SÍ i en el costat contrari, un altre amb la paraulaNO; delimitem l’espai entre un extrem i l’altre amb una línia imaginària que travesse el centre de la sala. Elprofesor o la professora llig la primera frase (apartat Recursos) i cada xic i xica ha de situar-se junt al foli delSÍ si estan d’acord amb l’enunciat, i junt al NO si estan en desacord.

En este primer moment no cap terme mitjà, cal posicionar-se clarament en el SÍ o en el NO. Una vegada quetots i totes estiguen situats o situades en l’extrem decidit, han d’anar donant els seus arguments; primer s’es-colten els arguments d’un costat i a continuació els de l’oposat.

Quan s’hagen sentit tots, hi ha un segon moment de reformulació de posicions en el qual tenen oportunitatde canviar d’extrem o situar-se en un lloc intermedi de la sala.

Finalitzada esta part, lliuren unes xicotetes fitxes en blanc a l’alumnat. En elles han de posar la professióque els agradaria exercir en un futur.

Posteriorment, cada alumne i alumna col·loca la seua fitxa en un paper continu que està dividit en dos colum-nes, una per a xics i una altra per a xiques.

Una vegada tenim totes les targetes en el mural, llegim en veu alta cada una de les diferents professions quehan sigut triades per l’alumnat.

Per grups, hauran de fer un recompte de les diferents professions que han eixit, tenint així una relació de futursprofessionals, dividits per sexe.

Intentem fer una reflexió en gran grup sobre el resultat:Hi ha professions que associem amb les dones i professions que associem amb els hòmens? Per què?Creus que ens condiciona a l’hora de fer les nostres opcions professionals el que socialment s’espera quefem com a xics o xiques?Si fores del sexe contrari, eligiries la mateixa professió? Per què?

Gest: Entre iguals

L’alumnat fa una assentada en silenci mentre sona la cançó “Ella” del CD de Bebe Pa´fuera telarañas.

RECURSOS

• Paper continu, fitxes en blanc i retoladors.• Frases per al baròmetre.

Drets

• Ma mare té tant de temps lliure com mon pare.• La meua iaia va necessitar el permís del meu iaio per a tindre compte corrent i vendre les seues coses.• Si tinguera un fill o una filla em demanaria el permís de maternitat o de paternitat.• Puc plorar quan vull.

Oportunitats

• Preferisc les carreres de lletres.• A les xiques se’ls donen pitjor les ciències.• Les dones no han inventat ni produït res rellevant per a la ciència.• Puc fer tots els esports que vull.• Tindre parella i formar una família és molt important en la meua vida.

Obligacions

• Els fills i les filles són responsabilitat de les mares més que dels pares.• Torne a casa a la mateixa hora que els meus germans o que les meues germanes.• En ma casa mon pare i ma mare es repartixen per igual les tasques domèstiques.• Jo realitze la mateixa quantitat de tasques que els meus germans i les meues germanes.• Ajude els meus germans xicotets i les meues germanes xicotetes en els deures.• Ma mare li fa la maleta a mon pare quan ens n’anem de viatge.

Canvi

• La situació de les dones ha anat avançant notablement al llarg del temps, cal deixar que les coses seguis-quen el seu cicle i a poc a poc s’aconseguirà la igualtat.• Gràcies a l’esforç i la lluita de moltes dones, hòmens i organitzacions socials, les dones han anat acurtantdistància respecte a les oportunitats dels hòmens; encara queda un llarg camí per recórrer en el qual ha d’im-plicar-se tota la societat (hòmens, dones, governs i societat civil).

Primària

Secundària

Batxillerat

entre iguals

Tinc 6 anys; m’agrada molt jugar al futbol i veurepel·lícules de Walt Disney.

De major vull treballar en un hospital cuidant icurant xiquets i xiquetes.

El meu nom és

Tinc 8 anys; l’assignatura que més m’agrada és coneixement del medi, perquè de major vulltreballar en el camp cultivant fruites i verdures icriant animals.

L’afició que més m’agrada és ballar, per això vaiga classes de ball tres vesprades a la setmana.

El meu nom és

Tinc 10 anys; de major vull treballar amb xiquets i xiquetes, ensenyant Llengua en uncol.legi.

El meu nom és

Tinc 7 anys; la meua principal afició és jugaramb cotxes teledirigits i veure les carreres demotociclisme.

M’agrada molt ajudar ma mare a cuinar i quansiga major treballaré en el menjador del meucol·legi, fent els menjars per als xiquets i xiquetes.

El meu nom és

Tinc 10 anys i el que més m’agrada fer en elmeu temps lliure és anar a pescar amb elsmeus pares els caps de setmana i fer rutes demuntanya amb la bicicleta.

Quan siga major, vull treballar en una guarderia.

El meu nom és

Tinc 11 anys; m’encanta la natació i patinar en elparc. De major vull ser periodista.

El meu nom és

entre iguals

entre iguals

entre iguals

Día género valenciano.qxd 21/7/08 18:06 Página 2