D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per...

236
SEMINARI D’HISTÒRIA DE BARCELONA Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII XIV Congrés d’Història de Barcelona, 2015 Comunicacions

Transcript of D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per...

Page 1: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva

SEMINARIDrsquoHISTOgraveRIADE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

SEMINARI DrsquoHISTOgraveRIA DE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

SEMINARI DrsquoHISTOgraveRIA DE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

Arxiu Histograveric de la Ciutatde Barcelona 2018

Edita Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona

Director Xavier Tarraubella i Mirabet

Coordinador cientiacutefic Ramon Grau i Fernaacutendez

Ilmiddotlustracioacute coberta AHCB ms 1G-18

Maquetacioacute Pilar Rubio Tugas (Barchinonacat)

Revisioacute bibliogragravefica i enllaccedilos Xavier Cazeneuve (Barchinonacat)

Revisioacute linguumliacutestica Ramon Grau i Fernaacutendez i Xavier Cazeneuve

ISBN

copy del text els respectius autorscopy de lrsquoedicioacute Arxiu Histograveric de la Ciutat (Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona) Casa de lrsquoArdiaca Santa Lluacutecia 1 08002 Barcelonacopy de les imatges AHCB

Febrer 2018 barcelonacatbarcelonallibres

Sumari

007 LrsquoESPORTAZIONE DEL MODELLO MUNICIPALE BARCELONESE LA CITTAgrave DI CAGLIARISimona Serci

019 BARCELONA COM A REFERENT POLIacuteTIC PER LES CIUTATS CATALANES UNA APROXIMACIOacute A PARTIR DE LA CORRESPONDEgraveNCIA DELS JURATS DE GIRONA (1340-1440)Albert Reixach Sala

033 LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA I LA PROJECCIOacute DE LrsquoHISTORICISME A LA GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (DE 1914 A 1929)Antoni Jordagrave Fernaacutendez

055 LA MORT DE MARTIacute LrsquoHUMAgrave A LA LLUM DEL LLIBRE DE CLAVARIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA DEL 1410 Patriacutecia Santacruz

067 LES RELACIONS DE BARCELONA AMB FERRAN DrsquoANTEQUERA LA CORONACIOacute DE SARAGOSSA DEL 1414 Laura Miquel Milian

075 BERNAT DrsquoESPLUGUES SERVIDOR DE DOS PATRONS LrsquoESCRIVAgrave DE LA CIUTAT AMBAIXADOR DEL MAGNAgraveNIM (1420) Xavier Espluga

083 EL POLS DELS MONARQUES CONTRA LrsquoOLIGARQUIA BARCELONINA A FINALS DE LrsquoEDAT MITJANA Eduard Juncosa Bonet

095 MONARQUIA MUNICIPI I PROVEIumlMENT CEREALIacuteCOLA A BARCELONA SOTA ELS TRASTAgraveMARA (1412-1516) Pol Serrahima i Balius

111 RES PUBLICA CORONADA LA REPRESENTACIOacute DEL PODER A LA CAPELLA DE SANT JORDI DEL PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Anna Muntada Torrellas

131 UNES NOTES SOBRE LA SENYORIA I EL MUNICIPI A FLIX I LA PALMA BARONIA DE BARCELONA (SEGLES XIV-XVIII) Josep Serrano Daura

159 laquoPERQUEgrave ADMINISTREN SOS OFFICIS AB LA PERFECTIOacute CONVEacute AL BEacute PUacuteBLICHraquo EXPERIEgraveNCIES FISCALITZADORES AL CONSELL DE CENT I A LA DIPUTACIOacute DEL GENERAL UNA VISIOacute COMPARADA Ricard Torra i Prat

171 REPRESENTACIOacuteN INSTITUCIONAL Y NEGOCIACIOacuteN RITUAL EN LA BARCELONA DE LOS AUSTRIAS LAS EXEQUIAS DE FELIPE II Alfredo Chamorro Esteban

201 LrsquoAUGMENT DEL CONSELL DE CENT ELS HOMES QUE VAN ESPERONAR LA REVOLUCIOacute DEL 1640Nuacuteria Florensa i Soler

215 NACIOacute PAgraveTRIA PROVIacuteNCIA I TERRA CONCEPTES DEL VOCABULARI POLIacuteTIC I PATRIOgraveTIC EN EL DIETARI DE LrsquoANTICH CONSELL BARCELONIacute DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIOacute (1705-1714) Cristian Palomo Reina

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari

Simona Serci

Per comprendere a fondo il contesto politico e socio-economico che portograve allrsquoestensione del modello municipale barcellonese alla cittagrave di Cagliari occorre ritornare indietro nella narrazione degli eventi fino alla guerra che contrappose la Corona drsquoAragona a Pisa per il dominio sulla Sardegna meridionale Il processo di catalanizzazione di Cagliari si svolse attraverso quattro fasi la conquista militare del Castello di Cagliari e la cacciata dei pisani la concessione di privilegi ai pobladors catalanoaragonesi lrsquoimportazione in Sardegna delle istituzioni di origine catalana lrsquointegrazione dei catalanoaragonesi con le popolazioni di altre nazionalitagrave insediate nel territorio cagliaritano

Nel 1297 papa Bonifacio VIII infeudograve il Regnum Sardinie et Corsice al re Giacomo II drsquoAragona Tuttavia il regno rimase a lungo nominale un titolo senza territorio Solo nel 1323 lrsquoesercito catalanoaragonese cominciograve la conquista militare della Sardegna mentre la Corsica non sarebbe mai stata occupata

Allrsquoepoca il territorio sardo era smembrato tra varie realtagrave statuali e signorie autoctone e straniere il Giudicato drsquoArborea la Repubblica di Pisa le signorie dei Doria e dei Malaspina alcune realtagrave comunali1 Per conquistare lrsquoisola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva dichiarare guerra a questi potenziali rivali e cacciarli oppure costringerli a sottomettersi come vassalli del re drsquoAragona

Il giudice drsquoArborea Ugone II desideroso di eliminare la presenza pisana nel Sud della Sardegna si rivelograve un prezioso alleato di Giacomo II Inoltre prima ancora di programmare una guerra di conquista il re drsquoAragona srsquoimpegnograve a stabilire una rete di rapporti favorevoli con i Doria ed i Malaspina ai quali garantigrave in feudo i possedimenti che essi vantavano ormai da tempo nellrsquoisola Le resistenze maggiori arrivarono invece dai pisani i tentativi di un accordo con Pisa fallirono sin dalle prime trattative negli anni 1307-1309 La cittagrave dellrsquoArno aveva piugrave volte proposto di rinunciare a tutti i propri domini in Sardegna ad esclusione di Cagliari (Castrum Callari o Castel di Castro) cittagrave fondata tra 1215 e 1217 da mercanti pisani uno dei porti piugrave vitali del Mediterraneo In sostanza i toscani pur accettando di divenire vassalli del re drsquoAragona volevano conservare il controllo mercantile sulla Sardegna e garantirsi la direzione politica della maggiore cittagrave dellrsquoisola Ovviamente la proposta era sgradita al re drsquoAragona infatti Giacomo II riteneva che

1 Il Giudicato drsquoArborea retto da una dinastia autoctona ma imparentata con i catalani comprendeva il blocco centrale dellrsquoisola protendendosi dal Campidano superiore fino al Monteacuto in longitudine e dalla costa occidentale (golfo di Oristano) allaBarbagia in latitudine La Repubblica di Pisa dominava sulla regione sud-occidentale (Sulcis-Iglesiente) e sul Cagliaritano macontrollava anche tutta la costa orientale fino alla Gallura I possedimenti signorili delle famiglie Doria e Malaspina si trovavano nella Sardegna settentrionale Le realtagrave comunali erano Cagliari e Villa di Chiesa controllate da Pisa e Sassari drsquoinfluenzagenovese Per la storia della Sardegna medievale si consigliano Francesco Cesare Casula La Sardegna aragonese 2 vollSassari Chiarella 1990 e La storia di Sardegna 3 voll Sassari Delfino 1994 Rafael Conde delgado de Molina laquoLa Sardegnaaragoneseraquo in Massimo guidetti (a cura di) Storia dei sardi e della Sardegna II Il Medioevo dai Giudicato agli aragonesi Milano Jaca Book 1988 pag 251-278 Olivetta sChena e Sergio tognetti La Sardegna medievale nel contesto italiano e mediterraneo(secc xi- xv) Milano Monduzzi 2011

8 Simona Serci

Cagliari fosse la chiave per controllare tutta la Sardegna La conquista della roccaforte pisana era fondamentale per garantire stabilitagrave al regno nascente

Le trattative tra Pisa e lrsquoAragona furono lunghe ed estenuanti inizialmente sembrograve possibile una risoluzione pacifica ma col tempo le pretese dei toscani (controllo di Cagliari e del suo porto esenzione da dazi esclusione dei cittadini non pisani dagli uffici municipali) si rivelarono inaccettabili per Giacomo II La guerra era inevitabile

La campagna di conquista fu affidata alla direzione dellrsquoinfante Alfonso La flotta catalanoaragonese partigrave da Portfangos il 1 giugno 1323 e dopo una scalo a Maiorca approdograve in Sardegna prima sulle coste di Oristano capitale del Giudicato drsquoArborea ed infine nelle spiagge di Palma di Sulcis nella parte sud-occidentale dellrsquoisola2

Le prime operazioni militari riguardarono la cittagrave di Villa di Chiesa lrsquoaltra importante fondazione pisana in Sardegna celebre per i suoi giacimenti minerari di piombo argentifero La cittagrave oppressa dalla fame e dalle febbri malariche cadde dopo sei mesi di assedio il 7 febbraio 13243

Nel frattempo Alfonso aveva iniziato a progettare ed organizzare il controllo della piana che si estendeva dalla cittadina mineraria assediata fino al Castello di Cagliari si trattava di un vasto territorio ancora sottomesso alla signoria pisana nel quale perograve cominciava a serpeggiare il malcontento nei confronti del dominio toscano Per questo non fu difficile per i catalanoaragonesi conquistare pian piano il consenso delle popolazioni locali anche grazie allrsquoalleanza col giudice drsquoArborea In quegli anni Pisa viveva una grave crisi interna e faticava a difendere i propri domini oltremare non solo tra le genti sarde ma anche tra gli abitanti di Villa di Chiesa e Cagliari cominciava ad attecchire un sentimento filoaragonese ed antipisano

La flotta catalana guidata dallrsquoammiraglio Francesc Carroccedil srsquoimpegnograve a rendere difficili i rapporti tra la cittagrave toscana ed i suoi possedimenti sardi ma nel febbraio del 1324 unrsquoarmata pisana guidata da Manfredi dei Donoratico riuscigrave a sbarcare nella costa nord-orientale dellrsquoisola in Gallura che era ancora sotto la signoria di Pisa I toscani avevano ormai perso Villa di Chiesa ma intendevano salvaguardare con ogni mezzo il dominio su Cagliari Lo scontro diretto tra le due potenze era ormai ineluttabile

La battaglia decisiva fu combattuta il 1 marzo 1324 nelle paludi di Lutocisterna a pochi chilometri dal Castello di Cagliari Fu uno scontro campale molto cruento durante i combattimenti rimasero feriti persino lrsquoinfante Alfonso e Manfredi4 Alla fine i pisani si diedero alla fuga rintanandosi nel Castello di Cagliari ma lrsquoammiraglio Carroccedil riuscigrave a portare lrsquoattacco vincente contro le navi nemiche presso la palizzata del porto cagliaritano minando profondamente le capacitagrave difensive della roccaforte pisana

Tuttavia nonostante la superioritagrave aragonese fosse ormai evidente il Castello di Cagliari restava inespugnabile Lrsquounica soluzione possibile era impedire lrsquoapprovvigionamento alimentare della cittagrave via mare e via terra in modo da affamarla e costringerla alla resa Lrsquoassedio durograve alcuni mesi stremando sia i pisani che i catalanoaragonesi

Il 19 giugno 1324 furono firmate la resa di Cagliari e la pace Giacomo II concesse ai pisani in feudum perpetuum il Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto ma le saline e le ville circostanti che costituivano lrsquoentroterra agricolo della cittagrave furono incamerate nel patrimonio della Corona drsquoAragona Agli abitanti di Cagliari furono garantite

2 Antonio arribas Palau La conquista de Cerdentildea por Jaime II de Aragoacuten Barcelona Horta 19523 Per un approfondimento sulla conquista di Villa di Chiesa e sulla sua storia in etagrave catalanoaragonese si consiglia Marco

tangheroni La cittagrave dellʼArgento Napoli Liguori 19854 Questi eventi sono ricordati nella Cronaca di Pietro IV Giuseppe Meloni LrsquoItalia medioevale nella Cronaca di Pietro IV drsquoAragona

Cagliari Della Torre 1980 e La conquista della Sardegna nelle cronache catalane Ramon Muntaner Pietro IV drsquoAragona NuoroIlisso 1999

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 9

alcune esenzioni nel commercio e nel consumo di prodotti soggetti a monopolio regio ad esempio i pisani residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto rifornirsi di sale per lrsquouso domestico a prezzo calmierato (il medesimo stabilito nel mercato di Pisa) Inoltre era loro concesso di comprare grano ed altre merci fuori dal castello a condizione che lrsquoacquisto fosse finalizzato ai consumi familiari e di introdurre dentro le mura i prodotti provenienti dai campi di loro proprietagrave previo pagamento di un dazio Inoltre ai pisani era consentito esportare cereali dal porto di Cagliari a quello di Pisa e fu lasciato loro il diritto di eleggere a propria discrezione i castellani e capitani di giustizia della cittagrave senza che ci fosse alcuna interferenza da parte della Corte di Barcellona5

Durante il lungo assedio lrsquoesercito catalanoaragonese avevano costruito un accampamento sulla collina di Bonaria pochi chilometri ad oriente dalla rocca di Cagliari Lrsquoinsediamento fortificato che si affacciava sul mare ed era dotato di un porto era cresciuto rapidamente fino a diventare una vera e propria cittagrave la prima capitale del Regno di Sardegna

Nelle intenzioni di Alfonso Bonaria avrebbe dovuto sostituire Cagliari come punto chiave dellrsquoisola ma solo temporaneamente lrsquoobiettivo finale restava la presa della roccaforte pisana cui a malincuore gli aragonesi avevano dovuto rinunciare allo scopo di convincere alla resa i nemici Per spingere i pisani ad un volontario e pacifico abbandono della cittagrave con lrsquoaccordo del 1324 lrsquoentroterra rurale annesso al Castello di Cagliari era stato ristretto riducendo lrsquoapprovvigionamento cerealicolo del centro urbano Inoltre lrsquoinfante aveva messo in atto una strategia di dirottamento dei traffici commerciali dal porto cagliaritano verso il porto di Bonaria in modo da diminuire il prestigio del primo a vantaggio del secondo Cosigrave facendo Alfonso sperava di annichilire la produttivitagrave e lrsquoimportanza commerciale di Cagliari e di conseguenza costringere i pisani a lasciare lrsquoisola In questo modo la maggiore cittagrave della Sardegna sarebbe stata consegnata agli aragonesi senza bisogno di nuove operazioni belliche

Lrsquoinfante aveva dunque concepito la roccaforte di Bonaria come centro provvisorio in attesa di prendere pieno possesso del Castello di Cagliari e di far trasferire ligrave le genti catalane aragonesi e valenzane arrivate in Sardegna al seguito dellrsquoesercito al contrario gli abitanti del nuovo insediamento consideravano Bonaria una dimora stabile definitiva6 Bonayre come la chiamavano i catalanoaragonesi era cresciuta attorno al castrum la fortezza che si era sviluppata a partire dellrsquoaccampamento militare e che continuava ad essere un rifugio contro eventuali attacchi esterni al di fuori delle mura comprendeva il porto la villa e le pendici rurali7 Il piugrave grosso limite nello sviluppo di Bonaria fu perograve la difficoltagrave di rifornimento di acqua potabile sia per gli usi domestici sia per quelli agricoli poicheacute nellrsquoarea circostante vi erano solo stagni nei quali affluiva acqua marina

Il 1 agosto 1325 dopo piugrave di un anno dalla fine della guerra Giacomo II concesse una serie di privilegi agli abitanti di Bonaria riconoscendo loro per la prima volta uno status speciale rispetto alle altre cittagrave del regno8 Il sovrano promise che mai il castrum e

5 Per un approfondimento sulle vicende che portarono alla conquista di Cagliari e alla pace del 1324 si rimanda a Sandro PetruCCi Cagliari nel Trecento Politica istituzioni economia e societagrave Dalla conquista aragonese alla guerra tra Arborea ed Aragona (1323-1365) Tesi di Dottorato in Storia medievale Universitagrave degli studi di Sassari aa 2005-2006 pag 73-124

6 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 1387 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 139 Il privilegio concesso allrsquoesercito e alle genti catalanoaragonesi di risiedere a Bonaria

egrave contenuto in Archivio Storico Comunale di Cagliari (drsquoora in poi ACC) Sezione antica Pergamene n 228 Arxiu de la Corona drsquoAragoacute (drsquoora in poi ACA) Cancelleria reial Registres n 342 ff 370v-372v PetruCCi Cagliari nel Trecento

pag 158-166 Evandro Putzulu laquoLa prima introduzione del municipio di tipo barcellonese in Sardegna Lo statuto del Castellodi Bonariaraquo in Studi storici e giuridici in onore di Antonio Era Padova CEDAM 1963 pag 321-336 e laquoCastell de BonaireLa primera comunitad catalana en Cerdentildearaquo San Jorge 46 (1962) pag 34-39 Giovanni todde laquoCastel de Bonayre Il primoinsediamento catalano-aragonese in Sardegnaraquo in La societagrave mediterranea allrsquoepoca del Vespro Atti dellrsquoXI Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona (Palermo-Trapani-Erice 25-30 aprile 1982) Palermo Accademia di Scienze Lettere e Arti 1984 IV voll pag 335-346 Maria Rosaria Contu laquoBonaria roccaforte catalano-aragonese quale natura giuridicaraquo Quaderni Bolotanesi 12(1986) pag 139-148

10 Simona Serci

la villa di Bonayre sarebbero potuti essere abbandonati la loro popolazione non poteva essere costretta a trasferirsi altrove per nessuna ragione Dal punto di vista commerciale si ribadigrave che tutte le merci dovevano essere scaricate vendute o esportate solo nel borgo di Bonaria e nel suo porto lasciando escluso dalle rotte mercantili il porto di Cagliari Da quel momento gli abitanti di Bonaria avrebbero goduto degli ademprivi gli usi civici inerenti il pascolo la caccia la pesca ilmiddotlegnatico lrsquoutilizzo delle acque

Dal punto di vista istituzionale il municipio sarebbe stato governato da cinque consellers e cinquanta o cento iurats aventi le medesime attribuzione dei magistrati municipali di Barcellona anche le modalitagrave di elezione sarebbero state analoghe a quelle praticate nella cittagrave catalana Gli abitanti di Bonaria ricevevano in perpetuo le immunitagrave le franchigie le consuetudini degli abitanti di Barcellona erano esclusi dallrsquoobbligo di servizio militare esenzione sospesa solo nel caso in cui fosse scoppiata una guerra nellrsquoisola o ci si dovesse difendere da attacchi esterni non dovevano corrispondere la decima potevano utilizzare le unitagrave di misura barcellonesi godevano del diritto di organizzare una o due fiere allrsquoanno Nei privilegi Bonaria fu giuridicamente parificata a Barcellona a tal punto che fu definita essa stessa universitas civitatis Barchinone9 Inoltre per incentivare lrsquoemigrazione dei catalani a Bonaria Giacomo II decise alcune agevolazioni nellrsquoacquisto delle case e dei terreni Nonostante lrsquoinfante non avesse mai abbandonato lrsquoidea di prendere pieno possesso di Cagliari e in fondo considerasse Bonaria un insediamento provvisorio i privilegi concessi da suo padre rafforzavano nei catalanoaragonesi trasferitisi in Sardegna lrsquoidea che Bonaria fosse una residenza stabile

Nel 1326 lrsquoadeguamento di Bonaria al modello municipale barcellonese fu completato la cittagrave fu dotata degli uffici del vicario (veguer) e del bailo (batlle) con le medesime prerogative degli omonimi magistrati di Barcellona10 Nello specifico il vicario era dotato di ampi poteri giudiziari e di polizia e in questo andava a sostituire il precedente ufficio del capitano di guerra invece il bailo aveva competenze in materia patrimoniale e finigrave col sommare in seacute le attribuzioni di doganiere e portolano Questo cambio istituzionale dimostrava che le sorti di Bonaria non erano piugrave condizionate dalla guerra ormai lrsquoinsediamento non si connotava piugrave come semplice accampamento militare bensigrave come centro urbano vero e proprio11

Tuttavia presto la speranza di accrescere il prestigio di Bonaria a danno di Cagliari si rivelograve fallimentare Il progetto di ridurre i rifornimenti cerealicoli della cittagrave ancora pisana e di ostacolare i flussi commerciali da e verso il porto di Cagliari non andograve a buon fine Alfonso aveva ordinato che tutte le navi di grano scaricassero le proprie merci al porto di Bonaria e che si convogliassero tutti i cereali prodotti nellrsquoentroterra cagliaritano verso la cittadella catalana ma il rifornimento cerealicolo di Bonaria restograve sempre molto problematico mentre il Castello di Cagliari continuava a ricevere vettovaglie senza troppe difficoltagrave Nel 1325 lrsquoinfante Alfonso era addirittura arrivato a vietare gli scambi commerciali tra i pisani del Castello di Cagliari e i catalani di Bonaria A causa delle numerose proibizioni i rapporti tra le due cittagrave divennero particolarmente tesi fino a dar luogo ad atti di violenza e causare una nuova guerra

Il 1325 fu un anno particolarmente difficile per la Corona drsquoAragona impegnata a sedare le ribellioni di Sassari e delle signorie feudali nel nord della Sardegna alla fine di quellrsquoanno il comportamento provocatorio degli amministratori di Cagliari suscitograve una reazione decisa tesa ad impedire una ribellione troppo estesa e difficilmente arginabile

9 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 15910 ACA Cancelleria reial Registres n 342 fol 376v n 400 fol 231v-232r11 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 193

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 11

Tra il novembre 1325 e il gennaio 1326 si verificarono pesanti scontri tra pisani e catalano-aragonesi i quali si conclusero col definitivo passaggio del Castello di Cagliari alla Corona drsquoAragona12

La vigilia di Natale del 1325 una flotta pisanogenovese tentograve di rifornire il porto cagliaritano ma fu osteggiata dalle navi aragonesi capeggiate da Francesc Carroccedil Lrsquoattacco terra-mare orchestrato dallrsquoammiraglio valenzano e dal governatore Ramoacuten de Peralta colpigrave duramente la popolazione di Cagliari causando ingenti morti Questa sconfitta navale poneva definitivamente fine alle velleitagrave pisane di tornare alla situazione precedente rispetto allrsquoarrivo dei catalanoaragonesi nellrsquoisola Di fronte al rischio di un altro estenuante conflitto armato nel gennaio del 1326 Pisa firmograve la resa e rinunciograve alla concessione feudale che fino a quel momento gli aveva garantito il controllo del Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto

I pisani ancora residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto lasciare lrsquoisola portando con seacute i propri beni mobili Addirittura il re drsquoAragona avrebbe messo a loro disposizione le navi per raggiungere il porto di Pisa a titolo del tutto gratuito In ogni caso gli ufficiali regi erano autorizzati ad espellere i pisani ritenuti sospetti e a mettere in vendita i loro beni Lrsquoobiettivo era convincere i toscani ad abbandonare la Sardegna in modo tale da ripopolare Cagliari di genti iberiche13

Oltre a vari accordi commerciali che permettevano di non pregiudicare del tutto i rapporti tra Pisa ed il Regno di Sardegna alla repubblica toscana furono concesse in feudo le due curatorie agricole di Gippi e della Trexenta nel Cagliaritano superiore al confine con lrsquoArborea senza pagamento di alcun censo ma a condizione che non vi fossero costruite fortezze o strutture militari Naturalmente Giacomo II si preoccupava di impedire che da quelle terre potesse partire in futuro una nuova offensiva anti-aragonese I pisani che fossero rimasti nel Regno di Sardegna avrebbero dovuto giurare fedeltagrave al re drsquoAragona e diventare suoi sudditi14

Garantita la pace perograve riaffiorava nuovamente il progetto di trasferire la popolazione catalanoaragonese da Bonaria al Castello di Cagliari progetto a cui il console dei catalani e molti mercanti iberici erano contrari Per piegare le resistenze di coloro che non intendevano abbandonare Bonaria per popolare lrsquoex cittagrave pisana si incentivograve la creazione di nuovi insediamenti tra i due castra in modo tale da ridurre la loro distanza e la loro contrapposizione15 Si profilava dunque la possibilitagrave di estendere i privilegi di Bonaria agli abitanti di Cagliari e di porre i due centri urbani allrsquointerno di una medesima giurisdizione ma senza voler necessariamente fonderli in unrsquounica grande ciutat Cosigrave mentre a Villa di Chiesa e a Sassari era stato consentito di conservare i propri statuti e le proprie istituzioni di tipo lsquoitalianorsquo invece Cagliari avrebbe dovuto assimilarsi a Bonaria ed adeguarsi al modello municipale catalano Il processo perograve non fu privo di contraddizioni e ripensamenti

Nel 1326 fu istituito un unico ufficio di veguer con giurisdizione sia sul Castello di Cagliari sia su quello di Bonaria (vicariam castrorum de Callero et Bonayre et terminorum suorum)16 Similmente anche la giurisdizione dellrsquoufficio del batlle di Bonaria fu estesa al castello e alla villa di Cagliari17 La particolaritagrave di questa amministrazione comune era

12 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 173-17813 Riguardo al progetto di ripopolamento del Castello di Cagliari si rimanda a Maria Bonaria urban laquoDa Bonaria a Castel di

Cagliari programma politico e scelte urbanistiche nel primo periodo del Regno di Sardegna catalano-aragoneseraquo MedioevoSaggi e Rassegne 22 (1997) pag 93-148 Antonio era laquoPopolamento e ripopolamento dei territori conquistati in Sardegna daicatalano-aragonesiraquo Studi Sassaresi VI (1928) pag 63-81

14 Per un approfondimento sui vari accordi contenuti nel trattato di pace del 1326 si rimanda a PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 194-199

15 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 231-24916 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 242-243 ACA Real cancilleriacutea Registros n 402 f 146r17 ACA Cancelleria reial Registres n 402 fol 182r-v

12 Simona Serci

che a Bonaria vigeva il diritto barcellonese mentre a Cagliari quello pisano Per rendere il sistema uniforme era necessario allontanare i pisani dal Castello di Cagliari e ripopolare la cittagrave di catalani valenzani aragonesi ma il trattato di pace del 1326 consentiva misure di espulsione solo per i pisani sospetti Tuttavia gli accordi erano soggetti ad unrsquoapplicazione discrezionale Alfonso spinse gli ufficiali regi ad assumere provvedimenti drastici per garantire la pubblica sicurezza e nel gennaio del 1327 il Castello di Cagliari era ormai libero dalla presenza pisana pronto ad essere ripopolato da genti iberiche18 Lrsquointenzione era di innestare una consistente comunitagrave di catalanoaragonesi nella roccaforte19 ai sardi era consentito risiedere nelle pendici fuori dalle mura mentre in nome della sicurezza a pisani genovesi siciliani ed altri stranieri era vietato prendere dimora sia nel castello sia nelle pendici In realtagrave perograve il divieto sancito nel 132920 non fu rispettato del tutto e non fu raro che mercanti di origine pisana riuscissero a superare le iniziali restrizioni Sporadici documenti dimostrano che qualche pisano riuscigrave eccezionalmente a conservare la propria abitazione allrsquointerno del castello In linea generale perograve agli stranieri fu vietato di pernottare dentro le mura21

Al ripopolamento del castello mediante pobladors iberici dovevano accompagnarsi le stesse concessioni mercantili e fiscali giagrave concessi agli abitanti di Bonaria Per convincere i sudditi catalanoaragonesi a trasferirsi nellrsquoex cittagrave pisana Giacomo II dovette giustificare la violazione dei privilegi accordati nel 1325 con i quali aveva vietato lrsquoabbandono di Bonaria Cosigrave il re elogiograve la posizione e sicurezza del Castello di Cagliari e sottolineograve che invece a Bonayre non vi era acqua potabile e le mura non erano sufficienti ad assicurare la difesa dellrsquoinsediamento Drsquoaltra parte Giacomo II fu cauto nelle promesse percheacute lrsquoesperienza di Bonaria gli aveva insegnato che concedere cosigrave ampi privilegi ed immunitagrave ad una comunitagrave locale poteva rivelarsi limitante per la futura iniziativa regia Nel 1325 il re aveva promesso agli abitanti di Bonaria che la loro cittagrave non sarebbe mai stata abbandonata ed ora la memoria di quella promessa rendeva particolarmente complicato convincere quegli stessi abitanti a trasferirsi altrove22

Attraverso lunghe trattative il governatore Bernat de Boixadors propose un accordo allettante allrsquointerno del Castello di Cagliari i sudditi catalanoaragonesi avrebbero ottenuto immobili di numero e valore pari a quelli giagrave posseduti a Bonaria pagando somme vantaggiose prestabilite e non soggette ad oscillazioni di mercato Inoltre avrebbero potuto ottenere fabbricati ubicati nelle pendici ai piedi del castello a Lapola e Stampace a condizioni molto favorevoli Infine i catalanoaragonesi avrebbero potuto commerciare dentro il castello e nel porto liberamente senza dover pagare dazi23 Sulla base di queste promesse cominciograve il ripopolamento del Castello di Cagliari

La reazione positiva degli abitanti di Bonaria alla proposta del governatore spinse il re ad essere molto benevolo nei confronti dei propri sudditi Il 25 agosto Giacomo II firmograve il Ceterum il privilegio con il quale concesse ai nuovi abitanti di Castell de Cagraveller le stesse immunitagrave e i diritti speciali di cui godevano gli abitanti di Barcellona24

Il sovrano impose il divieto di spopolare Cagliari alla quale trasferigrave i territori che giagrave erano appartenuti a Bonaria le sue concessioni in materia commerciale le esenzioni fiscali

18 Rafael Conde delgado de Molina e Antonio Maria aragoacute Cabantildeas Castell de Cagraveller Cagliari catalano-aragonese CagliariConsiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 1984 doc V PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 248-249

19 Il 22 gennaio 1327 Giacomo II concesse ai pobladors catalanoaragonesi di Bonaria di trasferirsi al Castello di Cagliari ACC Sezione antica Pergamene n 26

20 Libro del doganiere doc 1 c 1r21 ACC Sezione antica Pergamene n 16822 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 253-25423 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 249-25724 ACC Sezione antica Pergamene n 39 (originale) nn 39-43 (copie ed estratti) Raffaele di tuCCi Il libro verde della cittagrave di

Cagliari Cagliari Societagrave Editoriale Italiana 1925 doc XXXXI pag 145-154 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 257-263

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 13

e gli usi civici su caccia pesca pascolo legname ed utilizzo delle acque Fu abolito lrsquoobbligo di scaricare le merci al porto di Bonaria e tutti i flussi commerciali furono indirizzati verso il porto Cagliari ed il mercato del castello il quale nel 1328 sarebbe diventato lrsquounico di tutta lrsquoarea metropolitana

Giacomo II ordinograve che gli abitanti di Bonaria si spostassero a Cagliari con i propri beni ricevendo dentro le mura o nelle pendici immobili il cui valore potesse risarcirli del danno subito a seguito del trasferimento e dellrsquoabbandono delle vecchie proprietagrave pagandone solo una stima prestabilita Le nuove abitazioni sarebbero state esenti da censi o altri tipi di servizi In nessun caso i cittadini sarebbero stati costretti a sgomberare lapropria dimora in favore di ufficiali regi o membri della Corte

Altre concessioni riguardavano le unitagrave di misure cerealicole e il permesso di allestire due fiere allrsquoanno secondo le consuetudini di Barcellona Gli abitanti di Cagliari erano esentati dal servizio armato Potevano costruire mulini a vento e ad acqua senza dover corrispondere alcun tributo e ricevevano gratuitamente una quantitagrave di sale conforme allrsquouso domestico quotidiano

Il popolamento del castello era incentivato proprio dalle franchigie e da altre agevolazioni fiscali e finanziarie Occorre perograve sottolineare che questi privilegi valevano solo per i pobladors catalanoaragonesi che avessero preso residenza dentro le mura mentre i sardi ed i pisani delle pendici ne erano esclusi Su questi gravavano la maggior parte dei tributi dai quali invece le genti iberiche del castello erano esentate Esisteva unrsquoevidente diversitagrave di trattamento tra il centro della cittagrave e i suoi quartieri extra muros diversitagrave che sarebbe stata superata solo nel xv secolo ai tempi di Alfonso V il Magnanimo

Dal punto di vista dellrsquoorganizzazione istituzionale similmente a quanto era accaduto a Bonayre nel 1325 anche Cagliari fu affidata allrsquoamministrazione di un consell di cinque membri e cinquanta o cento iurats eletti secondo le consuetudini di Barcellona25 Il veguer e il batlle avrebbero avuto le stesse competenze degli omonimi magistrati barcellonesi26 I magistrati di Cagliari in particolar modo il vicario avrebbero esercitato il proprio ufficio non solo nel castello ma anche nelle pendici suburbane (i quartieri di Lapola Stampace e Villanova) e nel castrum di Bonaria27 Bonaria che entro il 1331 sarebbe stata completamente abbandonata perdeva ogni forma di autonomia ed entrava nella giurisdizione territoriale di Cagliari della quale diveniva una pendice Quei pochi pobladors catalanoaragonesi che decisero di rimanervi divennero comunque cives Callari28

Dal canto suo Cagliari fu dichiarata capitale del Regno di Sardegna e cittagrave regia cioegrave demaniale il sovrano promise che mai il suo territorio o qualche sua parte sarebbe stato infeudato a terzi Il 17 settembre 1327 Giacomo II srsquoimpegnograve a rispettare quanto concesso nel Ceterum29 ed impose al governatore generale di Sardegna di fare lo stesso30

25 ACC Sezione antica Pergamene nn 39 e 4126 ACC Sezione antica Pergamene nn 28 e 3127 Nel 1331 Alfonso IV avrebbe riconfermato questi confini e la giurisdizione della Vicaria ACC Sezione antica Pergamene n 11528 Per un approfondimento sulle istituzioni e la storia della Cagliari catalano-aragonese si rimanda a Alberto bosColo laquoLe

istituzioni barcellonesi a Cagliari nel 1327raquo Anales de la Faculteacute de Lettres et Sciences Humaines de Nice (1969) pag 47-52inoltre lo stesso autore laquoLe istituzioni pisane e barcellonesi a Cagliari prima e dopo il 1326raquo in Alberto bosColo SardegnaPisa e Genova nel Medioevo Genova Universitagrave di Genova 1978 pag 127-138 Profilo storico della cittagrave di Cagliari CagliariDella Torre 1986 3deg ed Conde e aragoacute Castell de Cagraveller Evandro Putzulu laquoCagliari catalana strutture e mutamentisocialiraquo in La Corona drsquoAragona e il Mediterraneo aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico1416-1516 Atti del IX Congresso di storia della Corona drsquoAragona (Napoli 11-15 aprile 1973) Napoli Societagrave napoletana di storiapatria 1982 II vol pag 313-325 Gabriella olla rePetto Gli ufficiali regi di Sardegna durante il regno di Alfonso IV CagliariFossataro 1969 Maria Bonaria urban Cagliari aragonese Topografia e insediamento Cagliari Consiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 2000 e laquoLrsquoistituto del veguer e lrsquoamministrazione della cittagrave di Cagliari Alcune note preliminariraquo Cooperazione mediterranea Cultura economia societagrave XV n 1-2 gennaio-agosto 2003 pag 112-138

29 ACC Sezione antica Pergamene n 4430 ACC Sezione antica Pergamene n 46 Lo stesso impegno di rispettare i privilegi del Castello di Cagliari fu richiesto anche a tutti

gli amministratori regi (ACC Sezione antica Pergamene n 49)

14 Simona Serci

Nonostante lrsquoimportanza di queste concessioni il ripopolamento di Castell de Cagraveller e la sua catalanizzazione restavano parziali Cosigrave nel 1328 i consellers della cittagrave chiesero nuovi incentivi e sgravi fiscali31 Alfonso IV succeduto al padre Giacomo II sul trono drsquoAragona concesse ai pobladors del castello lrsquoesenzione dal pagamento della tratta (tre-ta) il dazio doganale imposto a chi esportava grano ed orzo fuori dal territorio di Ca-gliari32 Ogni anno dopo il 1 settembre una volta immagazzinate le quantitagrave di cereali necessarie per sfamare la popolazione del castrum gli amministratori regi procedevano a dare le licenze di esportazione agli abitanti del castello che ne avessero scorte eccedenti rispetto al fabbisogno cittadino Il privilegium trete fu esteso agli ufficiali regi momenta-neamente residenti a Cagliari per tutta la durata del mandato Insomma per beneficiare di questrsquoesenzione occorreva dimostrare o giurare di abitare in cittagrave33 La franchigia era accordata tramite licenza caso per caso anno per anno non era perciograve un privilegio acquisito una volta per tutte e poteva essere revocato in caso di carestia Questo perc-heacute la Corona si preservava il diritto ultimo di disporre delle proprie risorse patrimoniali secondo le necessitagrave e disponibilitagrave contingenti Il privilegium trete saragrave infatti quello che i re drsquoAragona cercheranno di modificare continuamente impedendo allrsquouniversitas cagli-aritana di goderne come acquisizione definitiva In fondo lrsquoesenzione dalla tratta nasceva come soluzione drsquoemergenza per impedire lo spopolamento della cittagrave ed Alfonso non era disposto a concederla in perpetuo consapevole dei danni che una simile concessione avrebbe arrecato al fisco regio sul lungo periodo I continui ripensamenti del sovrano sug-geriscono che la costruzione della Cagliari catalanoaragonese non fosse frutto di decisioni definitive o di una asettica importazione di modelli istituzioni iberici ma di un graduale adattamento di questi alla realtagrave sarda

Per garantire il costante approvvigionamento alimentare del Castello di Cagliari con-trollare la redistribuzione delle derrate tra i suoi abitanti e consolidare la centralitagrave del commercio allrsquointerno del castrum fu proibita ogni forma di compravendita fuori dalle sue mura nelle pendici e nelle pertinenze rurali della cittagrave il mercato intra muros sarebbe stato lrsquounico di tutto il territorio di Castell de Cagraveller34 Solo i catalanoaragonesi residenti nel castello avrebbero potuto vendere allrsquoingrosso e al minuto nel mercato cittadino35 Inoltre essi soltanto avrebbero potuto ricoprire uffici pubblici

Lrsquoesclusione dei forestieri dalla vendita delle merci e la posizione privilegiata dei pobladors catalanoaragonesi rispetto agli abitanti di altre nazionalitagrave creava un sistema giuridicosociale disomogeneo esistevano infatti profonde differenze tra la situazione del castello dove ormai risiedevano prevalentemente genti iberiche e le pendici abitate perlopiugrave da genti sarde e di origine pisana Questo creava un danno allrsquoeconomia cagliaritana limitandone la crescita e caratterizzandola come mercato chiuso ed esclusivo ma i consellers si batterono energicamente per consolidare questa situazione da essi ritenuta privilegiata I diritti concessi ai catalanoaragonesi ledevano quelli delle comunitagrave di diversa provenienza riducendoli ad una condizione drsquoinferioritagrave giuridica e socio-economica Eppure lrsquouniversitas di Cagliari comprendeva sia il castrum sia le pendici la corte del veguer amministrava la giustizia civile e criminale sugli abitanti dellrsquouno e delle altre le deliberazioni dei consellers valevano per gli uni e per gli altri La diversitagrave

31 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 264-27032 Per approfondimento su questo sistema amministrativo-fiscale si rimanda a Antonio era laquoLrsquoordinamento organico di Pietro IV

drsquoAragona per i territori del cagliaritanoraquo Studi Sassaresi XI (1934) pag 1-78 Pinuccia F siMbula Lrsquoorganizzazione portualedi una cittagrave medievale Cagliari xiv-xv secolo Aonia edizioni Lulucom 2012 Marco tangheroni Aspetti del commercio deicereali nei Paesi della Corona drsquoAragona Pisa Pacini 1981

33 ACA Cancelleria reial Registres n 508 fol 180r PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 26634 ACC Sezione antica Pergamene n 5235 ACC Sezione antica Pergamene n 57

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 15

di trattamento giuridico non rispettava la multietnicitagrave del territorio metropolitano di Cagliari dentro e fuori le mura36

Lrsquoepoca di Alfonso IV fu caratterizzata dal confronto e dalla scontro tra lrsquouniversitas e le autoritagrave regie e la cittagrave dimostrograve una straordinaria capacitagrave di pattuizione contro le rivendicazioni della Corona e gli abusi degli amministratori regi o dei feudatari Nonostante i privilegi concessi accadeva frequentemente che gli amministratori regi violassero queste immunitagrave ed esenzioni imponendo nuovi dazi ed imposte illegittime Spesso i salinieri impedivano ai cittadini di rifornirsi del sale necessario allrsquouso familiare A ciograve si aggiungevano gli abusi perpetrati dai feudatari i quali consentivano il commercio nelle loro ville nonostante il mercato potesse svolgersi solo nel castello scaricavano granaglie nei porti secondari della Sardegna sfuggendo al controllo del fisco ed ostacolavano i cittadini catalanoaragonesi nellrsquoesercizio degli usi civici Queste continue vessazioni cominciavano a provocare la fuga dei pobladors catalanoaragonesi dalla cittagrave allarmando i consiglieri i quali rivolsero al re le proprie lamentele37

Le indagini disposte da Alfonso rilevarono gravi violazioni Durante lrsquoassegnazione degli immobili ai catalanoaragonesi desiderosi di trasferirsi a Cagliari erano state commesse frodi38 Molti catalani non erano riusciti a pagare la stima delle abitazioni assegnate loro e molti immobili rimanevano disabitati nonostante il sovrano ribadisse lrsquoordine che i proprietari delle abitazioni del castello dovessero dimorarvi stabilmente Il progressivo spopolamento della cittagrave e le tante esenzioni fiscali concesse specialmente il privilegio della treta cominciavano a rivelarsi un danno per le finanze del regno Per incentivare la ripresa della cittagrave senza pregiudizio per la Corona nel 1331 il re stabiligrave un limite pro capite per le esportazioni esenti da dazi (cinquanta starelli di grano per ogni cittadino del castello) e cedette alla cittagrave la metagrave dei diritti di tratta sulle restanti esportazioni al fine di pagare le case concesse a titolo gratuito ai pobladors catalanoaragonesi39

Del resto la rinuncia ad un simile introito arrecava un danno ingente al patrimonio regio cosigrave negli anni successivi Alfonso pressato da esigenze belliche e dalla penuria di denaro tentograve di revocare il privilegio della tratta cercando di barattarlo con nuove concessioni40 I consellers avrebbero potuto convocare il consiglio generale come accadeva a Barcellona41 e costruire una sala per le loro assemblee42 emanare ordinanze in materia civile e criminale43 nominare il misuratore dellrsquoolio ed il mostaccedilaff lrsquoufficiale incaricato di sovrintendere al mercato44 insieme al veguer avrebbero ottenuto lrsquoincarico di stabilire chi abitasse veramente in cittagrave e chi no45 e di organizzare la difesa armata46 Al veguer designato luogotenente del governatore generale in caso di sua assenza47 sarebbero state assegnate piugrave ampie competenze giudiziarie in materia criminale48 Infine alle mogli dei pobladors catalanoaragonesi residenti nel Castello di Cagliari furono estesi i privilegi di cui godevano le donne della Catalogna e dellrsquoAragona49

36 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29337 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 278-28238 ACC Sezione antica Pergamene n 9439 ACC Sezione antica Pergamene n 11240 Si veda ad esempio ACC Sezione antica Pergamene n 9641 ACC Sezione antica Pergamene n 14242 ACC Sezione antica Pergamene n 14443 ACC Sezione antica Pergamene n 10444 ACC Sezione antica Pergamene n 13545 ACC Sezione antica Pergamene n 14846 ACC Sezione antica Pergamene n 14547 ACC Sezione antica Pergamene n 11748 ACC Sezione antica Pergamene n 132 di tuCCi Il libro verde passim PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 286-291 49 ACC Sezione antica Pergamene n 129

16 Simona Serci

Tuttavia nonostante gli sforzo di Alfonso la Corona non riuscigrave a revocare del tutto il privilegium trete Perograve i consellers accettarono di pagare una somma pari a quattro quinti della tratta sulle esportazioni di grano limitatamente al periodo della guerra contro Genova (1330-1335) Drsquoaltra parte attraverso queste nuove concessioni la cittagrave conseguigrave una maggiore stabilitagrave amministrativa

Nel 1331 per la prima volta fu riconsiderato e modificato il privilegio dellrsquoesclusione dei forestieri dalle attivitagrave commerciali del castello Alfonso IV dispose che i mercanti stranieri potessero vendervi le loro merci e comprare quelle che volevano esportare fuori dallrsquoisola ma non era consentito loro di rivendere queste merci nella stessa Cagliari e in qualunque altro luogo del Regno di Sardegna50 Nonostante si trattasse ancora di una limitazione rappresentava un passo avanti verso lrsquointegrazione tra popolazione catalanoaragonese ed altre nazioni attive nel tessuto sociale e produttivo dellrsquouniversitas cagliaritana

Pian piano cominciograve a prendere corpo la convinzione che per favorire lo sviluppo della cittagrave fosse necessario garantire benefici anche ai non catalanoaragonesi Il privilegium trete fu modificato in questa direzione la cittagrave non avrebbe piugrave potuto usare la metagrave degli introiti della tratta per pagare le stime delle abitazioni del castello ma le somme sarebbero state versate al fisco In cambio perograve allrsquouniversitas cagliaritana furono infeudate tutte le ville circostanti costituenti la vegueria di Cagliari in feudo perpetuo e senza dover corrispondere censi Questo ampio territorio extraurbano ed agricolo era cosigrave sottratto al controllo dei baroni la cittagrave acquisiva nuovi abitanti soprattutto sardi e nuove risorse produttive e finanziarie Le rendite che un tempo i sardi pagavano ai feudatari ora erano incamerate dagli amministratori cagliaritani I baroni non avrebbero piugrave potuto infastidire i cittadini ostacolandoli nel godimento degli ademprivi il castrum era dotato di una serie di pertinenze rurali sufficienti per approvvigionarlo direttamente e senza difficoltagrave fu consentito ai ceti popolari catalanoaragonesi di unirsi in matrimonio con i sardi delle ville integrando la cittagrave col suo territorio e i conquistatori con la popolazione locale Grazie a questi provvedimenti non era piugrave necessario aumentare le esenzioni fiscali a favore degli abitanti del castello percheacute lrsquouniversitas acquisiva le rendite adeguate per sostenere lrsquoimposizione fiscale stabilita dalla Corona51

Naturalmente i privilegi giagrave acquisiti non furono revocati e lrsquouniversitas li difese con tenacia ogni volta che li sentigrave in pericolo La documentazione conservata presso lrsquoArchivio storico comunale di Cagliari52 offre numerosissime testimonianze di questo continuo confronto tra la cittagrave ed il re e permette di ricostruire le tappe che portarono allrsquoestensione alla capitale del Regnum Sardinie della costituzione politico-istituzionale di Barcellona

Ci limitiamo a ricordare le seguenti fonti archivistiche

mdash Il Libro verde (Llibre verd) intitolato anche Privilegia et constituciones civitatis Barchinone que locum habent in Castro Callari vigore cuiusdam capituli positi in quodam privilegio concesso Castro eidem quod Capitulum est in XLII carta istius libri (1244-1766) Si tratta di un cartulario nel quale sono state trascritte le copie autentiche di privilegi consuetudini e costituzioni che la cittagrave regia di Cagliari ottenne dai sovrani catalanoaragonesi sin dallrsquoindomani della conquista Vi sono raccolti numerosi privilegi concessi alla cittagrave di Barcellona a partire dal xiii secolo e poi estesi allrsquouniversitas di Cagliari senza alcuna modifica o adattamento I documenti non in ordine cronologico furono registrati da diversi scrivani a partire dal xiv secolo il

50 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29051 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29452 Silvio liPPi LrsquoArchivio Comunale di Cagliari Sezione antica Cagliari Valdes 1897

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 17

cartulario fu continuamente aggiornato ed i privilegi in esso contenuto restarono in vigore fino al xviii secolo53

mdash Constituciones Cathalunie et usatici Barchinone (xiv secolo) Altro codice membranaceo che raccoglie in copia autentica le regole e le consuetudini di diritto barcellonese poi estese agli abitanti della cittagrave di Cagliari54

mdash Il diplomatico la collezione miscellanea di Pergamene (1070-1804) Tra esse si distin-guono non solo privilegi originali concessi direttamente alle universitates di Bonaria e di Cagliari a partire dal 1324 ma anche copie autenticate da notaio di privilegi emessi in favore dellrsquouniversitas Barchinone tra xiii e xiv secolo55

mdash Carte reali inviate dai re drsquoAragona alla cittagrave di Cagliari (1358-1828)56

Queste fonti confermano che nel processo di costruzione dellrsquouniversitas cagliaritana il confronto con il diritto catalano ed il richiamo alle consuetudini (usatges) di Barcellona furono costanti ed estremamente utili al fine di trasferire ed adattare un modello municipale che fino al terzo decennio del xiv secolo era stato del tutto estraneo alla storia delle cittagrave sarde

Nella prima metagrave del xiv secolo privilegi ed immunitagrave di diritto barcellonese furono estesi anche alle cittagrave di Sassari (1331) ed Alghero (1354)

53 ACC Sezione antica vol 2 Evandro Putzulu ldquoLibro verderdquo - Indice cronologico dei documenti - Archivio storico del Comune diCagliari sd

54 ACC Sezione antica vol 355 ACC Sezione antica Pergamene Evandro Putzulu Archivio storico del Comune di Cagliari - Fondo pergamene - Indice analitico

sd56 ACC Sezione antica Carte reali Evandro Putzulu Carte reali aragonesi e spagnole dellrsquoArchivio comunale di Cagliari (1358-

1719) Padova CEDAM 1959 Anna Maria oliva e Olivetta sChena Lettere regie alla cittagrave di Cagliari Le carte reali dellrsquoarchiviocomunale di Cagliari (1358-1415) Roma ISIME 2012

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)

Albert Reixach Sala

La majoria drsquohistoriadors convindrien a identificar Barcelona com a capital indiscutible del conjunt de Catalunya des de finals del segle xv i al llarg de tota lrsquoegravepoca moderna1 Pel que fa al periacuteode anterior la quumlestioacute ha estat comparativament menys estudiada en-cara que no falten indicis de la preeminegravencia barcelonina en agravembits diversos2

Un treball de Maria Teresa Ferrer Mallol dedicat a la projeccioacute exterior de la Ciutat Comtal durant la baixa Edat Mitjana sintetitza bona part drsquoaquests aspectes en concret el lideratge que exerciacute en etapes drsquoincertesa (com la de la lloctinegravencia de la reina Maria de Luna els anys 1396 i 1397) el paper actiu en la proteccioacute de les costes catalanes i en la defensa de lrsquoordre puacuteblic en territoris circumdants (a traveacutes del control del sagramen-tal) o en poblacions meacutes allunyades (actuant drsquoagraverbitre en lluites de bagravendols) I aixograve en pa-ralmiddotlel al protagonisme que reclamagrave en el mosaic jurisdiccional del Principat mitjanccedilant la promocioacute de carreratges i lrsquoadquisicioacute de senyories i al que de fet ja havia assumit des del segle xiii en lrsquoagravembit de lrsquoexpansioacute comercial de la Corona i de la poliacutetica exterior gragravecies per exemple a la possibilitat de nomenar cogravensols drsquoultramar En la mateixa contribucioacute srsquoapunten altres elements que segurament caldria aprofundir la figura dels representants locals de Barcelona com a assessors juriacutedics de certs consistoris catalans i encara meacutes important el pes drsquoaquesta ciutat en Parlaments i Corts (eacutes a dir tant dins del grup de representants del Braccedil Reial com en el conjunt drsquoestaments) en el Consell Reial (tot i que sempre amb la prevencioacute de distingir beacute entre el paper del govern municipal com a cor-

IMF-CSIC (Barcelona) Aquest breu treball srsquoha elaborat en el marc del projecte La coyuntura econoacutemica y demograacutefica enCataluntildea a fines de la eacutepoca medieval anaacutelisis criacutetico de los indicadores fiscales y financieros (HARD-2014-54205-C2-1-P) dirigitper Pere Verdeacutes i del grup de recerca consolidat Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval (2014 SGR 1154) encapccedila- lat per Pere Orti Abreviatures utilitzades AMGi=Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona I11=segraverie Manuals drsquoacords I121= segraverie Ordinacions dels jurats o Correspondegravencia emesa I127=segraverie Correspondegravencia rebuda drsquoaltres ciutats BQH = Barcelona Quaderns drsquoHistograveria

1 Vegeu en aquesta liacutenia si beacute basant-se en indicadors distints en cada cas Nuacuteria sales laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaumesobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol IV Barcelona dins la Catalunya moderna segles xvi i xvii BarcelonaEnciclopegravedia Catalana 1992 pagraveg 359-382 Albert garCia esPuChe Un siglo decisivo Barcelona y Cataluntildea 1550-1640 MadridAlianza 1998 Jaume danti riu El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (1249-1714) Barcelona Dalmau 2002 Jaumedantiacute riu (coord) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Dalmau 2011 Una siacutentesi de tot plegatamb un egravemfasi en el prestigi adquirit i en les estrategravegies comunicatives de la ciutat Xavier TORRES SANS laquoLa durabilitat drsquouna capital poliacutetica Barcelona 1479-1714raquo dins Ramon grau (coord) Presegravencia i lligams territorials de Barcelona Vint segles de vida urbana Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 18) 2012 pagraveg 165-182 Com a contrapunt no srsquohan de perdre de vista elsefectes negatius que ha tingut per a la historiografia catalana una visioacute excessivament presentista drsquoaquesta capitalitat Ramongrau Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 5) 2001 pagraveg 261-291 en especial pagraveg 263-264

2 Quan ens referim a un periacuteode anterior no ens situem gaire abans de finals del segle xiii ja que en aquesta etapa anteriorsembla clar que la inexistegravencia drsquounes institucions reials centralitzades impedia que Barcelona o qualsevol altra ciutat exerciacutes una veritable capitalitat Pere orti gost laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona(BQH 4) 2001 pagraveg 21-48 especialment pagraveg 26

20 Albert Reixach Sala

poracioacute i el que assoliren molts ciutadans barcelonins a tiacutetol particular en lrsquoadministracioacute regravegia) i en definitiva en la relacioacute entre les institucions catalanes i el monarca3

Autors com F Sabateacute tambeacute srsquohan fet ressograve del protagonisme que reivindicava la Ciu-tat Comtal en el terreny simbogravelic mitjanccedilant per exemple lrsquoorganitzacioacute de les exegravequies reials4

Aquesta importagravencia en lrsquoesfera poliacutetica se sustentava en el lloc central que Barcelona ocupava dins de la trama urbana catalana de les xarxes de comerccedil internes i en especial en contacte amb lrsquoexterior a la vegada que en els mercats financers (realitat especialment manifesta en les inversions en deute puacuteblic)5 Tot plegat tenia tambeacute implicacions en el camp de la retograverica i portagrave els contemporanis a encunyar apelmiddotlatius per la Ciutat Comtal com la de laquocap i casalraquo de Catalunya entre drsquoaltres variants meacutes esporagravediques a saber laquocap i mareraquo o laquocaboral e cap de tiacutetol de Principatraquo6

Lrsquoobjectiu de la present comunicacioacute no eacutes perograve eixamplar i reforccedilar lrsquoampli ventall de dinagravemiques presentat Preteacuten nomeacutes avaluar-ne unes poques en essegravencia la condi-cioacute de Barcelona com a referent juriacutedic per altres localitats del Principat i el protagonisme que anagrave adquirint en les negociacions poliacutetiques amb instagravencies com la cort i lrsquoadministra-cioacute reials o les Corts I es faragrave des drsquouna perspectiva molt concreta la que ofereix lrsquoactitud dels governants locals de Girona respecte del municipi barceloniacute emprant com a font principal la correspondegravencia enviada pels edils de la primera ciutat als de la segona entre 1340 i 1440 aproximadament7 Es tracta drsquouna segraverie documental forccedila ben conservada al llarg del periacuteode esmentat exceptuant un buit considerable a les degravecades de 1360 i 13708

3 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaume sobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol III La ciutat consolidada segles xiv-xv Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 pagraveg 355-391 Altres treballs de la mateixa autora centratsen la majoria de quumlestions esmentades sobretot a propogravesit de lrsquoetapa del tombant del tres-cents al quatre-cents per ordre demencioacute laquoLes relacions del rei Martiacute lrsquoHumagrave amb la ciutat de Barcelonaraquo dins VII Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute Barcelona Impr Vda de Fidel Rodriacuteguez Ferran 1964 vol III pagraveg 161-170 laquoLa sucesioacuten de Juan I de Aragoacuten por Martiacuten I yla invasioacuten del conde de Foix La participacioacuten de Barcelona en la defensa de Cataluntildea (1396-1397)raquo dins Maria Isabel del val

i Pasqual Martiacutenez soPena (dir) Castilla y el mundo feudal Homenaje al profesor Julio Valdeoacuten Valladolid Junta de Castilla yLeoacutenUniversidad de Valladolid 2009 vol III pagraveg 381-396 laquoEl sagramental una miliacutecia camperola dirigida per BarcelonaraquoBQH 1 (1995) pagraveg 61-70 laquoLes dissensions pel govern de Mallorca (1401-1404) Una intervencioacute pacificadora de Barcelo- naraquo Randa 65 (2010) pagraveg 73-94 Lrsquoassociacioacute de municipis a lrsquoEdat Mitjana El carreratge de Barcelona Barcelona Ajuntamentde Barcelona 1999 laquoBarcelona i la poliacutetica mediterragravenia catalana el Parlament de 1400-1401raquo dins XIV Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona Addenda Sassari-Alghero Carlo Delfino 1990 pagraveg 53-81 laquoLa defensa mariacutetima catalana contra elcors barbaresc La reaccioacute despreacutes del saqueig de Barenys (1406)raquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol et al (coord) La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 2005 pagraveg 101-134 laquoEl Consolat de Mar i els consolats drsquoultramar instruments i manifestacioacute de lrsquoexpansioacute del comerccedil catalagraveraquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol i Damien Coulon (coords) Lrsquoexpansioacute catalana a la Mediterragravenia a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 1999 pagraveg 53-79 laquoEl consellreial durant el regnat de Martiacute lrsquoHumagraveraquo dins XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten Zaragoza Gobierno de Aragoacuten1996 pagraveg 175-190

4 Flocel sabateacute Curull Lo Senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort delmonarca Lleida Edicions de la Universitat de Lleida 1994 pagravegs 173-187

5 Sobre lrsquoagravembit del comerccedil a falta de recerques de fons sobre els circuits interns Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 uncentre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977-1978 2 vols Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacutede la Corona Catalano-Aragonesa al segle xv Barcelona Curial 1976 pagraveg 25-54 136-142 278-307 i 373-393 Damien CoulonBarcelone et le gran commerce drsquoOrient au Moyen Acircge Un siegravecle de relations avec lrsquoEgypte et la Syrie-Palestine (ca 1330-ca 1430)Madrid-Barcelona Casa de Velaacutezquez - Institut Europeu de la Mediterragravenia 2004 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoEl comerccedilcatalagrave a la baixa edat mitjanaraquo Catalan Historical Review 5 (2012) pagraveg 159-193 A propogravesit de la capitalitat de Barcelona en elmercat del deute puacuteblic Pere verdeacutes Pijuan laquoBarcelona capital del mercat del deute puacuteblic catalagrave segles xiv-xvraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 13) 2007 pagraveg 283-311

6 Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 3587 Lrsquoinici de la sequumlegravencia cronologravegica tractada es correspon amb el moment de consolidacioacute definitiva drsquounes autegraventiques

administracions municipals arreu de Catalunya i de bona part de la Corona drsquoAragoacute Manuel saacutenChez Martiacutenez i Pere orti

gost laquoLa Corona en la geacutenesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)raquo dins Colmiddotloqui Corona municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs 1997 pagraveg 233-278 orti laquoEl Consell de Cent pagraveg 21-48 Demanera puntual es faragrave referegravencia a episodis anteriors al 1340 Tambeacute cal dir que lrsquoetapa que srsquoenceta entre 1440 i 1450 eacutes adir lrsquoavantsala de la Guerra Civil catalana srsquoentreveu decisiva en lrsquoevolucioacute de la capitalitat barcelonina sobre el Principat perograverequeriria una recerca complementagraveria a la que sustenta aquesta contribucioacute

8 El valor de la correspondegravencia com a font per a lrsquoestudi sistemagravetic de les relacions poliacutetiques entre ciutats (enmig drsquoaltres temespossibles) ja ha estat posat en relleu per diversos autors en el cas de la Corona drsquoAragoacute en consonagravencia igualment amb lahistoriografia europea recent Vicent baydal sala laquoLa xarxa epistolar del Consell municipal de Barcelona 1433-1550raquo XI Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona La ciutat en xarxa (2009) del mateix autor laquoEl geacutenero epistolar en las escribaniacuteas municipales

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 21

Aixiacute doncs proporciona una visioacute prou completa de les relacions entre una de les cinc principals ciutats de la Catalunya baixmedieval alhora que capital indiscutible de la regioacute nord-oriental i Barcelona9

En concret la base del treball soacuten les meacutes de vuitanta missives enviades pels jurats de Girona a les autoritats barcelonines durant el lapse esmentat I eacutes que el govern local de Barcelona representava el segon interlocutor principal del de Girona per beacute que a forccedila distagravencia del primer la monarquia (ben entegraves els successius reis reines infants vicecan-cellers i altres alts cagraverrecs de la cort i de lrsquoadministracioacute reials) Complementant aquests documents amb alguns altres en especial les lletres de resposta rebudes dels consellers de la Ciutat Comtal que puntualment encara es conserven a lrsquoarxiu del municipi gironiacute (algunes fins i tot anteriors a lrsquoetapa en quegrave ens centrem) srsquohi planteja observar el se-guumlent10

Drsquoentrada es fa atencioacute a les circumstagravencies i a les motivacions per les quals els jurats de Girona es dirigiren als seus homogravelegs de Barcelona I aixiacute es discerneix entre les oca-sions en quegrave el propogravesit era simplement demanar informacioacute sobre fenogravemens o esdeveni-ments amb incidegravencia arreu de Catalunya solmiddotlicitar assessorament de cara al disseny i a lrsquoaplicacioacute de determinades poliacutetiques fiscals defensar els drets i interessos dels ciutadans de la capital gironina davant drsquoaltres institucions o en una passa meacutes demanar el suport (fins i tot la intercessioacute) dels governants de la Ciutat Comtal en una negociacioacute a diverses bandes amb la cort del rei o en el marc de sessions de Corts Revisat aixograve se cerca alguna logravegica en la successioacute dels assumptes tractats amb lrsquoobjectiu de captar una certa evolucioacute de la capitalitat barcelonina durant la Baixa Edat Mitjana des del punt de vista dels vincles que hi mantenia una altra de les grans ciutats del Principat

Barcelona com a model i consellera

Tal com apuntagravevem despreacutes de la monarquia els consellers de la ciutat de Barcelona foren lrsquoaltra instagravencia a quegrave els regidors de Girona srsquoadreccedilaren amb meacutes frequumlegravencia entre 1340 i 1440 En general els jurats gironins els interpelmiddotlaren convenccediluts que constituiumlen una bona font drsquoinformacioacute potser de les meacutes qualificades del Principat Ho feien di-rigint-srsquohi amb certa confianccedila o com a miacutenim amb unes formes de tractament menys

de Valencia y Barcelona (siglos xiv-xvi)raquo dins Vicent Josep esCartiacute (coord) Escribir y persistir Estudios sobre la literatura en catalaacuten de la Edad Media a la Renaixenccedila Los AacutengelesBuenos Aires Argus-a 2013 pagraveg 81-98 laquoLes relacions epistolars de les ciutats de Barcelona Valegravencia i Palma entre els segles xvi i xvii (c 1510-c 1630)raquo Scripta 1 (2013) pagraveg 105-136 Agustiacuten rubio vela Epistolari de la Valegravencia medieval Valegravencia-Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2 vols 1985-2003 Laurence buChholzer-reacuteMy Une ville en ses reacuteseaux Nuremberg agrave la fin du Moyen Acircge Pariacutes Belin 2006

9 En efecte el rang de Girona en termes demogragravefics socio-econogravemics i poliacutetics (capital de batllia vegueria i drsquoun bisbat extens ipoblat) el converteix en un bon cas per analitzar la preponderagravencia de la urbs barcelonina Flocel sabateacute Curull El territori de la Catalunya medieval Percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoEdat Mitjana Barcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 167-225 249 i 253-254 Viacutector Fariacuteas zurita i Pere orti gost laquoHistograveria i dinagravemiques ciutadanesraquo dins Antoni Pladevall i Font (dir)LrsquoArt Gogravetic a Catalunya Vol III Arquitectura Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 21-33Christian guillereacute laquoLe creacutedit agrave Geacuterone au deacutebut du xive siegravecle (1321-1330)raquo dins Antonio eiras roel (ed) La documentacioacuten notarial y la Historia Actas del II Coloquio de Metodologiacutea Histoacuterica Aplicada vol II Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela 1984 vol II pagraveg 363-379 Lluiacutes sales i Favagrave laquoCreacutedito y redes urbanas el caso de Girona y las pequentildeas ciudades de su entorno en el siglo xivraquo dins David Carvajal de la vega et al (eds) Redes sociales y econoacutemicas en el mundobajomedieval Valladolid Castilla ediciones 2011 pagraveg 135-154

10 Tambeacute podrien ser drsquoajuda per aquesta recerca les cartes registrades en els mateixos volums de correspondegravencia enviadacustodiats a lrsquoarxiu del municipi de Barcelona Srsquohan editat unes quantes de les lletres adreccedilades a la ciutat de lrsquoOnyar encara que malauradament la majoria pertanyen a un periacuteode una mica posterior al tractat En tot cas hi advertim forccedila continuiumltat respectedels temes abordats Eduard sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona als jurats de Girona (segles xiv-xv)raquo Annals delrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 50 (200901) pagravegs 139-172

22 Albert Reixach Sala

riacutegides que les reservades per a representants de lrsquoadministracioacute reial o de la jerarquia eclesiagravestica Documentem la situacioacute en contexts diferents A tall de mostra en lrsquoinici dels atacs als calls jueus de la corona el juliol de 1391 o en una escalada de tensions entre ca-talans i genovesos de dos anys despreacutes que conduiacute a lrsquoarrest de mercaders de la repuacuteblica liacutegur que es trobaven al Principat11

Aquestes relacions epistolars tenien lloc dins de la xarxa que drsquoordinari traccedilaven els consistoris de moltes viles i ciutats no nomeacutes del Principat sinoacute del conjunt de la Corona i de vegades de territoris veiumlns12 Tot i aixograve srsquoobserva que la circulacioacute de notiacutecies srsquoin-tensificava en moments drsquoamenaces com les almiddotludides o de conteses begravelmiddotliques tal com srsquoevidencia durant la invasioacute armanyaguesa de 1389-1390 o la guerra amb Castella de 1429-143013

En els exemples referits fins ara srsquoentreveu una bona entesa entre els governs mu-nicipals disposats a cooperar per fer front al mateix problema Perograve no sempre fou aixiacute almenys a la llum de la correspondegravencia mantinguda entre els executius de Girona i Bar-celona14 Sense anar meacutes lluny enmig de la conjuntura drsquoincertesa immediata a la mort de Martiacute lrsquoHumagrave el maig de 1410 les gestions fetes des de la ciutat de lrsquoOnyar per articular una posicioacute conjunta dels estaments del bisbat gironiacute en la disputa successograveria despertagrave els recels dels consellers barcelonins si beacute la desconfianccedila ja era palesa en lrsquoaltra part lrsquoende-magrave mateix de la defuncioacute del monarca els jurats de Girona retragueren als seus homogravelegs de la Ciutat Comtal el fet de no haver-los notificat el succeacutes15

En siacutentesi els edils gironins tendiren a recoacuterrer als representants municipals de Barce-lona conscients de la informacioacute de quegrave aquests disposaven Aixograve sol no permet sostenir la preeminegravencia de la Ciutat Comtal en el panorama poliacutetic del Principat tanmateix al-tres elements hi contribueixen Destaca el fet que en diverses poblacions catalanes lrsquoexem-ple barceloniacute serviacutes molt sovint de mirall per organitzar les institucions i la poliacutetica locals Ben mirat en el cas de Girona la tendegravencia ja queda palesa en lrsquoetapa meacutes primigegravenia de formacioacute drsquouna administracioacute de caragravecter municipal

Concretament srsquoobserva quan el 25 de gener de 1284 el rei Pere II de tornada de les decisives Corts que srsquoacabaven de celebrar a Barcelona aprovagrave diverses concessions

11 Quant al primer exemple val la pena precisar que els magistrats gironins volien contrastar la notiacutecia de les agressions a la jueriade Valegravencia rebuda per un veiacute a tiacutetol particular a traveacutes drsquouna lletra enviada per un mercader gironiacute instalmiddotlat a la capital del Tuacuteria AMGi (Arxiu Municipal de Girona) I121 llig 7 reg de 1391-92 f 10v (15-VII-1391) Sobre els fets de 1391 a la ciutat delrsquoOnyar i el context general de la Corona vegeu Jaume riera sans laquoEls avalots del 1391 a Gironaraquo dins Jornades drsquoHistograveriadels jueus a Catalunya Girona Ajuntament de Girona 1990 pagraveg 95-159 Pel que fa als conflictes amb Gegravenova AMGi I121llig 7 reg de 1393 f 9r (8-V-1393)

12 baydal laquoLa xarxa epistolarraquo13 Per ordre de mencioacute AMGi I121 llig 7 reg de 1389 f 10r (7-VIII-1389) - 28r (22-XI-1389) I127 llig 1 plec 2 n (19-

VII-1429) En lrsquoentrada de Bernat VII drsquoArmanyac a la tardor de 1389 la ciutat de Girona esdevingueacute la principal instagravenciaque informava del moviment de tropes a la resta de viles i ciutats catalanes durant els primers mesos abans que la host reial ilrsquoexegravercit organitzat pels administradors del General no acudissin a la defensa del Principat Maria Teresa Ferrer Mallol laquoLaorganizacioacuten militar en Cataluntildea en la Edad Mediaraquo Revista de historia militar 45 (2001) pagraveg 119-222 en especial pagraveg 133 153 161 176-177 i 222 Quant al segon episodi vegeu per exemple Luis Pablo Martiacutenez sanMartiacuten laquoGuerra Estado y organizacioacuten social de la produccioacuten La Corona de Aragoacuten en guerra con Castilla (1429-1430)raquo Anuario de Estudios Medievales 23 (1993)pagraveg 445-471

14 Un exemple primerenc del fet que des de la ciutat de lrsquoOnyar i drsquoaltres grans poblacions catalanes no sempre srsquoacceptagrave debon grat la supremacia barcelonina el trobem en les reticegravencies a prestar jurament a un conseller barceloniacute que havia drsquoactuardrsquoadministrador drsquouna armada per a lrsquoanomenada guerra de lrsquoEstret aprovada en unes Corts de 1340 Lrsquoepisodi estagrave explicat amb detall a Manuel saacutenChez i Siacutelvia gassiot laquoLa ldquoCort Generalrdquo de Barcelona (1340) y la contribucioacuten catalana a la guerra delEstrechoraquo dins Les Corts a Catalunya Actes del Congreacutes drsquoHistograveria Institucional (1988) Barcelona Generalitat de Catalunya1991 pagravegs 222-240

15 Entre drsquoaltres missives destaquem AMGi I121 llig 8 reg 3 f 51r (1-VI-1410) 60r-61r (15-IX-1410) Meacutes drsquouna contribucioacute del present congreacutes a banda drsquoaltres recerques actualment en curs evidencien la necessitat drsquoestudiar a fons els anys de lrsquoanomenatInterregne previ al Compromiacutes de Casp i de revisar els postulats historiogragravefics tradicionals als quals no podem referir-nos comcaldria aquiacute En qualsevol cas el moviment que es documenta des de la cuacutepula municipal de Girona degueacute avanccedilar en paralmiddotlel(si es que no mantingueren connexions) amb la coneguda laquounitatraquo del braccedil militar gironiacute que pretenia celebrar un Parlamentlaquogeneralraquo a Peralada a finals drsquoestiu de 1410 Santiago sobrequeacutes vidal El compromiacutes de Casp i la noblesa catalana BarcelonaCurial 1973 pagravegs 185-251

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 23

a un grup de ciutadans gironins que li ho havien suplicat La majoria srsquoocupaven de les contribucions que justament aleshores la comunitat com les de la resta de Catalunya i de la corona haurien de satisfer a la monarquia i en un darrer apunt srsquoatorgava per primer cop de forma expliacutecita la facultat de nomenar representants per governar la ciutat al cos-tat dels oficials reials A meacutes perograve a traveacutes de dos capiacutetols srsquoestenien als gironins els usos i costums de quegrave gaudien els ciutadans de Barcelona i que precisament havien estat con-firmats de forma oficial pel propi monarca en el cegravelebre privilegi Recognoverunt Proceres pocs dies abans lrsquo11 de gener16

Si beacute aquesta difusioacute dels costums i privilegis dels ciutadans de Barcelona tambeacute ha estat documentada en altres ciutats com Igualada Granollers Mataroacute Vilafranca del Penedegraves Vic o fins i tot Cagraveller (Sardenya) a Girona es mostra molt arrelada i amb conti-nuiumltat al llarg dels segles xiv i xv17 Tant eacutes aixiacute que arran drsquouna provisioacute del rei Alfons III de 1333 srsquoestabliacute que davant de qualsevol dubte sempre calia donar validesa (i sense re-querir cap altra prova) a les lletres testimonials enviades pels consellers de Barcelona que glossessin algun uacutes pel qual es regien els seus conciutadans a fi que fos adoptat pels veiumlns de la ciutat de lrsquoOnyar18 Per aixograve advertim que en meacutes drsquouna ocasioacute els jurats de Girona es dirigiren als regidors de la Ciutat Comtal perquegrave els detallessin per escrit algun aspecte concret dels costums i aixiacute posar-lo en pragravectica en els mateixos termes19 A la llarga per tant forccedila continguts del Recognoverunt Proceres acabaren integrant les compilacions con-suetudinagraveries progravepies de la ciutat de Girona i el seu entorn20

16 Christian guillereacute (ed) Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533) Barcelona-Lleida Fundacioacute NogueraPagegraves Editors2000 doc 8 (25-I-1284) La tradicioacute historiogragravefica sempre ha tendit a considerar aquest privilegi com lrsquoacta fundacional delrsquoadministracioacute local gironina i nomeacutes alguns autors han assenyalat la darrera quumlestioacute Ferran valls i taberner laquoEls anticsprivilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilacioacute consuetudinagraveria gironina de Tomagraves Mieresraquo Estudis Universitaris Catalans XII (1928) pagraveg 171-208 Josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo dins Josep M Font

i rius Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 (treballoriginal de 1945-46) pagraveg 281-560 en especial pagraveg 497 Christian guillereacute Girona al segle xiv GironaBarcelona Ajuntamentde Girona-Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1994 vol I pagraveg 152-156 Per altra banda pel que fa a la confirmacioacute decostums i concessions obtingudes per la ciutat de Barcelona que inclou la primera part del cegravelebre privilegi Antonio Mariacuteaaragoacute Cabantildeas i Mercedes Costa Paretas Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de laCorona de Aragoacuten 1971 doc 22 Una anagravelisi recent del document des del punt de vista de la nocioacute de ciutadagrave i comparat ambaltres textos legislatius cabdals per als habitants de la Ciutat Comtal a Carolina obradors suazo Immigration and Integrationin a Mediterranean City The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Floregravencia European University Institute tesidoctoral inegravedita 2015 vol I pagravegs 55-62 (agraeixo a lrsquoautora la possibilitat de consultar la recerca abans de ser publicada) Sobre el context general del Principat i la Corona Joseacute Luis Martiacuten rodriacuteguez laquoPrivilegios y cartas de libertad en la Corona deAragoacuten (1283-1289)raquo dins lrsquoobra del mateix autor Economiacutea y sociedad de los reinos hispaacutenicos de la Baja Edad Media Barcelona El Albir 1983 vol I pagraveg 185-235 Vicent baydal Guerra relacions de poder i fiscalitat negociada els oriacutegens del contractualismeal Regne de Valegravencia (1283-1330) Barcelona Noguera 2014 pagraveg 264-290

17 Guillem M de broCagrave i de Montagut Historia del derecho de Cataluntildea especialmente del civil y exposicioacuten de las institucionesdel derecho civil del mismo territorio en relacioacuten con el coacutedigo civil de Espantildea y la jurisprudencia vol I Barcelona Generalitat deCatalunya 1985 (obra original de 1918) pagraveg 300-318 324 i 336-341 Ferran valls i taberner laquoLes consuetuds i franquesesde Barcelona de 1284 o Recognoverunt Proceresraquo dins Obras selectas MadridBarcelona CSIC 1954 vol II pagraveg 135-141Val la pena de tenir present que en els tres primers casos esmentats (als quals podrien afegir-se Vilanova i la Geltruacute i Caldesde Montbui) lrsquoassimilacioacute va lligada a la seva incorporacioacute com a carrers de Barcelona durant el quatre-cents Amb tot a tenordrsquouna provisioacute de Ferran II de 1510 srsquoha plantejat que a inicis del segle xvi el contingut del Recognoverunt Proceres ja es podriaconsiderar estegraves a tot el Principat

18 guillereacute Llibre Verd doc 117 (17-VI-1333) El document tambeacute eacutes editat a partir drsquouna altra cogravepia a valls i taberner laquoEls antics privilegis pagraveg 146

19 A tall de mostra en un cas de 1415 els edils de Girona volien legislar sobre processos manufacturers altament contaminants com agranar pastell o adobar pells Aixiacute mateix en un cas de 1440 a quegrave tornarem a referir-nos la necessitat sorgiacute arran de nous tragravemits exigits pels recaptadors de la lleuda reial (AMGi I121 llig 8 reg 5 f 73v-74r (20-IV-1415) llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440) Puntualment els assessors legals del monarca tambeacute es basaren en aquesta assimilacioacute per dirimir sobre algun assumpte com ara en un episodi de 1342 en quegrave drsquoacord amb una carta enviada per Pere III al batlle de la ciutat de lrsquoOnyar alguns gironins queposseiumlen molins fora del Monar reial estaven atraient fariners i flequers que hi portaven el gra a moldre I el monarca assenyalagraveque aquests colmiddotlectius professionals havien drsquoacudir obligatograveriament als molins propis del rei segons disposava un costum escritde la Ciutat Comtal i que tenint en compte el fet que els ciutadans de Girona tenien privilegi de regir-se pels usos dels deBarcelona calia respectar (AMGi Llibres manuscrits de tema divers reg 24503 f 6r-v (26-IV-1342)

20 Aixiacute ho han detectat diversos autors en la compilacioacute de costums gironins elaborada pel jurista Tomagraves Mieres lrsquoany 1439 identificant el Recognoverunt Proceres barceloniacute rere meacutes de trenta capiacutetols i convertint-se en la segona font en importagravencia Les colmiddotleccionsde Costums de Girona a cura de Josep M Pons guri Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera-Virgili amp Pagegraves 1988 pagraveg 24 38i 52 Costums de Girona de Tomagraves Mieres edicioacute criacutetica i traduccioacute drsquoAntoni Cobos Fajardo Girona CCG 2001 pagraveg 25 La

24 Albert Reixach Sala

El model barceloniacute de dret local es propagagrave doncs des de finals del dos-cents Aixiacute mateix lrsquoexemple de la ciutat de Girona evidencia que tambeacute tingueacute repercussioacute a propogravesit de certes estructures o pragravectiques de govern De vegades no tenim testimonis que provin que una determinada institucioacute o foacutermula poliacutetica derivava de la voluntat manifesta dels regidors gironins drsquoimitar les establertes a la ciutat de Barcelona Per exemple respecte de lrsquoofici de mostassaf creat per un privilegi reial de lrsquoany 1351 el text de la provisioacute coin-cidia en la majoria de punts amb lrsquoobtinguda amb la mateixa finalitat per la Ciutat Comtal lrsquoany 1337 perograve no srsquohi plasmagrave amb claredat (ni transcendiacute en les negociacions pregravevies) que srsquohagueacutes pres el precedent barceloniacute com a referegravencia21

Per contra els representats de Girona apelmiddotlaren expliacutecitament al model de Barcelona en sengles privilegis aconseguits del monarca a la primera meitat del segle xv Drsquouna ban-da lrsquoany 1430 el de lrsquoorganitzacioacute drsquoun sagramental liderat pel govern local de la ciutat de lrsquoOnyar i que srsquohavia drsquoestendre per la batllia la vegueria i el bisbat de quegrave era capital textualment amb lrsquoobjectiu de repetir els bons resultats en essegravencia la pau i la concograver-dia aconseguida entre drsquoaltres llocs a la vegueria del Vallegraves (on srsquohavia implantat des de Barcelona)22 De lrsquoaltra lrsquoany 1443 el de la institucioacute drsquouna taula de canvi municipal a semblanccedila de la que ja estava en funcionament a la Ciutat Comtal des de 1401 (laquouna taula assegurada com la obtench Barchinonaraquo)23 Podem afegir-hi en la mateixa liacutenia una peticioacute elevada lrsquoany 1393 a Pere Pont secretari reial drsquooriacutegens gironins amb quegrave es volia aconseguir una provisioacute signada pel monarca sobre jueus i conversos idegraventica a una ator-gada a Barcelona una cogravepia de la qual li enviaven encara que nrsquoignorem el resultat final24

Amb tot la imitacioacute drsquoestructures i models constitueix un tema molt complex i que no admet explicacions lineals I aixograve malgrat gestos tan evidents com els comentats Per adonar-sersquon segurament nrsquohi ha prou de constatar en el conjunt drsquoadministracions locals catalanes la varietat de termes a lrsquohora de designar cagraverrecs amb funcions molt semblants

permeabilitat de la legislacioacute local gironina (com la drsquoaltres poblacions) als textos de dret municipal de Barcelona tambeacute srsquoobserva en les conegudes ordinacions drsquoen Santaciacutelia tocants a quumlestions urbaniacutestiques i de veiumlnatge Jaume ribalta haro Dret urbaniacutestic medieval de la Mediterragravenia Barcelona Universitat Pompeu Fabra-Institut drsquoEstudis Catalans 2005 pagraveg 33-38

21 Lrsquoapelmiddotlacioacute a Barcelona nomeacutes apareix de forma indirecta quan en lrsquoatribucioacute dels afers en quegrave podria intervenir i els bans quepodria exigir aquest nou oficial srsquoafirma que fossin els mateixos pels quals ja estava facultat el mostassaf que actuava laquoin civitateBarchinoneraquo Per al privilegi guillereacute Llibre Verd doc 265 (10-IV-1351) Per a les negociacions pregravevies AMGi I121 llig 5 reg 4 f 41r (VII-1350) Sobre Barcelona i la corresponent concessioacute Carles vela aulesa laquoLes ordinacions de mercaderiesencamerades o falsificades Evolucioacute del control municipal sobre la qualitat de les espegravecies i les drogues (segles xiv- xv)raquo BQH 5 2001 pagraveg 19-45 Montserrat bajet royo El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi Edicioacute del ldquoLlibre de lesOrdinationsrdquo Barcelona Fundacioacute Noguera 1994 pagraveg 238-241

22 AMGi I11 n 50 f 31r-32r (31-VII-1430) Griselda juliol (ed) Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624) Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera i Pagegraves Editors 2001 doc 98 (31-X-1430) Coral Cuadrada laquoEls greuges del Sagramental en les Corts catalanes segles xiv-xvraquo dins Les Corts a Catalunya Actes pagraveg 208-216 Mesos abans de la peticioacute del privilegi els regidorsgironins es volgueren assabentar amb detall de la manera de funcionar del sagramental existent a la vegueria de Barcelona idemanaren als consellers de la seva capital un trasllat del document fundacional amb totes les ordinacions i capiacutetols que incloiumla(AMGi I121 llig 9 reg 2 f 37v 29-III-1430)

23 juliol Llibre Vermell doc 104 (23-I-1443) Cal tenir en compte perograve que lrsquoobtencioacute del privilegi srsquoemmarca en una complexanegociacioacute de siacutendics gironins amb la reina Maria i amb Mateu Pujades tresorer drsquoAlfons el Magnagravenim que segurament derivagravede pressions per part de la monarquia a fi drsquoarrencar una ajuda pecuniagraveria de la ciutat de lrsquoOnyar Aixiacute les coses a banda que elprivilegi no fou drsquoaplicacioacute immediata (no srsquoacabagrave inaugurant una taula de canvi municipal fins a la llunyana data de 1568) lamateixa concessioacute representava una meacutes de les peticions laquode poch calerraquo ideades pels magistrats gironins per donar laquocolor e talla al donatiuraquo que es proposaven fer al rei (AMGi I121 llig 9 reg 4 f 11v 11v i 12r (14-III-1441)) Quant a la creacioacute de la taula de canvi de Barcelona proceacutes en quegrave tanmateix no intervingueacute la monarquia amb cap provisioacute meacutes enllagrave de lrsquoassegurament de la ins- titucioacute per part de representants municipals davant del veguer reial Pere orti gost laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv Del censal a la Taula de Canviraquo dins saacutenChez El moacuten del cregravedit pagraveg 257-282 en especial pagraveg 272-274

24 AMGi I121 llig 7 reg de 1393 f 18v (12-VIII-1393) En relacioacute a diverses lletres reials drsquoaquell moment que poden estarrelacionades amb la peticioacute esmentada riera sans laquoEls avalots pagraveg 135-149 Val a dir que durant lrsquoany 1393 la voluntat del rei Joan I drsquoorganitzar una nova expedicioacute a Sardenya desencadenagrave una intensa i obscura campanya de pressioacute a les administracions municipals entre les quals Girona per tal drsquoaconseguir-ne colmiddotlaboracioacute econogravemica En molts casos srsquoutilitzaren investigacionsjudicials sobre els atacs a calls jueus de 1391 com a arma per forccedilar els representants locals a negociar cosa que explicaria elcontingut de la provisioacute solmiddotlicitada Albert reixaCh sala Municipi finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedievalGirona 1345-1445 Girona Universitat de Girona Tesi doctoral inegravedita 2015 vol I pagraveg 214-218

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 25

i tambeacute les diferegravencies i particularitats en la concrecioacute de figures que srsquoanomenen igual25 En pocs mots lrsquoarticulacioacute de les institucions municipals del Principat no es basagrave nomeacutes en el mimetisme o en la reproduccioacute drsquoun uacutenic model

Aixograve no obstant entre els referents disponibles el barceloniacute es presentava com un dels meacutes atractius de manera que els representants de Girona srsquohi recolzaren amb frequumlegravencia En part ho feren per resoldre dubtes que sersquols presentaven encara que alhora amb el propogravesit de legitimar les poliacutetiques que adoptarien Aixiacute la correspondegravencia del periacuteode analitzat ofereix bastants exemples de consultes formals dels regidors gironins als de Bar-celona interpelmiddotlats tambeacute per magistrats drsquoaltres poblacions tal com ja hem apuntat26 Documentem consultes de contingut divers per beacute que predominen les tocants a quumlestions fiscals eacutes a dir sobre la forma de contribucioacute de colmiddotlectius amb certes particularitats o sobre lrsquoaplicacioacute drsquoalgunes figures de fiscalitat indirecta27

Pel que fa al primer apartat eacutes relativament conegut lrsquoaclariment ofert lrsquoany 1325 pels consellers barcelonins als seus homogravelegs de Girona sobre de quina manera havien de tributar en les talles repartides entre tota la comunitat grups en situacions intermegravedies respecte drsquoestaments ben definits com ara els simples tonsurats els procuradors drsquoordes religioses els beneficiaris drsquouna franquesa individual de quegravestia i els oficials i els escrivans de delegacions regravegies naturals de la ciutat28 Uns anys despreacutes es repetiacute la pregunta a pro-pogravesit de les mullers o viacutedues de juristes fiacutesics cirurgians i mestres en medicina veiumlns de la localitat professionals que acostumaven a gaudir drsquoexempcions fiscals pels serveis que prestaven al comuacute29

La fiscalitat indirecta sota control municipal ndasho sigui la puncioacute sobre el consum i la circulacioacute de productes i mercaderies a traveacutes de distints gravagravemens anomenats imposi- cionsndash tambeacute suscitava dubtes de vegades Aixiacute lrsquoany 1382 gragravecies a la missiva enviada pels consellers de Barcelona comprovem que els edils gironins volgueren saber quegrave paga-ven els eclesiagravestics en els impostos indirectes sobre el vi i el pa30 Dues degravecades meacutes tard srsquoadverteix un conflicte similar entorn de la imposicioacute de la farina i la necessitat de pesar tant el forment abans drsquoentrar al moliacute com la farina obtinguda sempre amb lrsquoobjectiu drsquoevitar fraus que perjudiquessin els arrendataris de lrsquoexaccioacute Altre cop perograve el clergat exigia un tracte diferencial i des del govern de Girona es volien comprovar els instru-

25 Sobre aquesta constatacioacute en un treball clagravessic al respecte Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen pagraveg 511-512 En siacutentesis meacutesrecents Flocel sabateacute Curull laquoAdministracioacuten general de la Coronaraquo dins Eloiacutesa raMiacuterez vaquero et al (coord) Historia de Espantildea La eacutepoca medieval administracioacuten y gobierno Barcelona Istmo 2003 pagraveg 345-467 en especial pagraveg 421-429

26 De diversos moments anteriors al 1350 se nrsquohan localitzat per part dels edils de Manresa Vic Lleida Montblanc o de la mateixa ciutat de Valegravencia (Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 358 i 387)

27 Com mostra Pere Orti les consultes formals adreccedilades justament des de Girona i Manresa als consellers barcelonins a principis del tres-cents a propogravesit del pagament drsquoimpostos directes constitueixen la millor font sobre com es feien les talles a BarcelonaPere orti Gost Renda i fiscalitat en una ciutat medieval Barcelona segles xii-xiv Barcelona CSIC 2000 pagraveg 594-598 Pel que fa a drsquoaltra informacioacute sobre procediments fiscals (com ara lrsquoanomenat sistema del butlletiacute per a la recaptacioacute drsquoexaccions indirectes) que contiacutenuament circulava entre governs locals de viles i ciutats catalanes (en concret amb exemples tocants a la mateixaBarcelona Cervera Manresa Lleida o Vic) vegeu juntament amb la bibliografia especiacutefica a quegrave es remet Pere verdeacutes Pijuan laquoLa ciudad en el espejo hacienda municipal e identidad urbana en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad deAlicante Historia Medieval 16 (2009-10) pagravegs 137-173

28 A falta de la consulta inicial sersquon coneix la resposta lletra que a meacutes meresqueacute ser registrada al primer llibre de privilegis de laciutat guillereacute Llibre Verd doc 74 (25-IX-1325) Un comentari detallat pel que fa al grup de simples tonsurats Pere verdeacutes Pijuan laquoLa contribucioacuten eclesiaacutestica a la fiscalidad municipal en Cataluntildea durante la eacutepoca bajomedievalraquo dins Jordi Morelloacute

baget (ed) Financiar al reino terrenal la contribucioacuten de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos xiii-xvi) Barcelona 2013 pagraveg 131-168 en especial pagraveg 137-138

29 AMGi I127 llig 1 plec 1 23-XII-1332 Tambeacute fou copiada al cartulari esmentat guillereacute Llibre Verd doc 114 Vegeu elcomentari drsquoaquest document a Orti Renda i fiscalitat pagraveg 596-598

30 Sersquols respongueacute que el clergat no tributava pel vi destinat a consum propi i que en canvi el que venien estava subjecte a impost si beacute nrsquoassumia la taxa el comprador Tambeacute els aclariren que els canonges no pagaven res en el cas del pa Carme batlle gallart La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC 1973 pagraveg 115 Vegeu lrsquoedicioacute de la lletra deresposta a sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona pagravegs 144-145

26 Albert Reixach Sala

ments de quegrave disposava lrsquoadministracioacute barcelonina i obligar-los a seguir procediments similars31

Els representants de la ciutat de lrsquoOnyar tambeacute demanaren assessorament als regi-dors barcelonins en parcelmiddotles fiscals que no eren competegravencia del consistori encara que ogravebviament afectaven als interessos dels membres de la universitat A tall de mostra una consulta enviada lrsquoany 1414 es referia a les franqueses de quegrave fruiumlen els responsables de portar vitualles a la Ciutat Comtal mentre que una altra del 1440 a quegrave ja hem fet refe-regravencia srsquoocupava dels greuges provocats pels recaptadors de la lleuda (un impost igual-ment indirecte perograve vinculat al patrimoni regi) a lrsquohora de controlar lrsquoextraccioacute de merca-deries fora de la ciutat de lrsquoOnyar per part de ciutadans autogravectons32

Finalment resulta interessant observar que el desig de saber com actuaven els gover-nants municipals de Barcelona de vegades se satisfeia a traveacutes de canals extraoficials eacutes a dir no mitjanccedilant correspondegravencia directa amb els consellers sinoacute per una via meacutes discre-ta gragravecies a informants instalmiddotlats a la Ciutat Comtal com ara missatgers que srsquohi havien desplaccedilat per una certa raoacute o naturals de Girona que hi havien traslladat la residegravencia Trobem meacutes drsquouna traccedila drsquoaquesta pragravectica durant els anys de lrsquoInterregne qui sap si a causa de les tensions entre ambdoacutes consistoris que segons hem suggerit srsquoentreveuen en aquell moment

Per exemple a la primavera de 1410 volien saber a traveacutes de Francesc Segurioles un dels siacutendics enviats a les Corts que tenien lloc aleshores a Barcelona si alliacute la festa de Corpus se celebraria amb joglars i el juliol de 1412 despreacutes de la proclamacioacute de Ferran drsquoAntequera com a rei els interessaven encara meacutes els detalls que els haurien de ser pro-porcionats per dos mercaders drsquooriacutegens gironins sobre les festivitats que srsquohi haguessin organitzat o srsquohi organitzarien a propogravesit de lrsquoesdeveniment aixiacute com la possibilitat que els seus homogravelegs barcelonins nomenessin missatgers davant del nou rei33

Les indagacions realitzades al marge dels consellers de Barcelona tambeacute incidiren alguna vegada en aspectes habitualment tractats en les consultes formals com ara el fet plantejat lrsquoany 1416 de si els ciutadans de Saragossa pagaven en els impostos que perce-bia lrsquoerari barceloniacute sobre la circulacioacute de mercaderies dubte que hauria de resoldre un altre comerciant emigrat feia poc34 De tota manera segurament tenien meacutes sentit de cara a assumptes que exigien la magravexima discrecioacute com ara la resposta que durant lrsquoany 1417 havien donat les ciutats de Lleida i Tortosa a una proposta (probablement controvertida) dels consellers barcelonins drsquoenviar una ambaixada en nom del braccedil reial davant del re-centment entronitzat Alfons el Magnagravenim Ho encarregaren al doctor en lleis Francesc Serra el qual hauria de certificar-se laquosecretamentraquo drsquoaquella informacioacute35

La relacioacute que mantenia el govern municipal de Girona amb el de Barcelona durant el periacuteode tractat posa de manifest que la Ciutat Comtal constituiacute en moltes situacions el referent a tenir en compte i fins i tot una font de legitimitat Tanmateix la importagravencia de Barcelona des drsquoaquest punt de vista srsquoha drsquointerpretar en el marc drsquouna xarxa amb diversos llocs centrals eacutes clar que convenientment jerarquitzats Girona srsquoemmirallava en el model barceloniacute igual que altres municipis ben estudiats com Cervera per beacute que la

31 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 29r (27-X-1416)32 Successivament AMGi I121 llig 8 reg 5 f 53v (2-VIII-1414) I121 llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440)33 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (29-IV-1410) I121 llig 8 reg 4 f 32v (1-VII-1412) A propogravesit justament de la recepcioacute

que oferiacute la ciutat de Barcelona al nou rei Trastagravemara Miguel rauFast ChiCo laquoiquestUn mismo cerimonial para dos dinastiacuteas Lasentrades reales de Martiacuten el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelonaraquo En la Espantildea Medieval 30 (2007) pagraveg 91-130

34 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 13r (23-V-1416) 25r-v (20 drsquoagost de 1416) Podem afegir-hi que Arnau Terradesmercader i ciutadagrave de Barcelona originari de Girona tambeacute fou interpelmiddotlat pels jurats per altres afers de la Ciutat Comtalindependents de les decisions del consistori drsquoaquesta com ara lrsquoestat dels preus del coure i de lrsquoestany amb marca de Cornualla(AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 45v 18-IV-1417)

35 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 66r-v (27-VII-1417)

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 27

capital de la Segarra tampoc perdeacute mai de vista lrsquoexemple de Lleida36 Al mateix temps la ciutat de lrsquoOnyar a banda de ser receptora drsquoinfluegravencies de Barcelona tambeacute nrsquoirradiagrave a drsquoaltres localitats de menor rang de la diogravecesi que encapccedilalava com Sant Feliu de Guiacutexols o Besaluacute37

Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute

En paralmiddotlel a la imitacioacute drsquoestructures o a les consultes oficials el cas de Girona ilmiddotlumina un altre terreny on srsquoadverteix beacute el pes creixent del govern municipal de Barcelona en lrsquoescenari poliacutetic el suport que prestagrave de cara a la defensa dels interessos drsquoaltres localitats del Principat No cal insistir en el fet que lluny de lrsquoaspiracioacute de juristes com Tomagraves Mi-eres en el sentit que totes les ciutats podien ser considerades repuacutebliques la vertebracioacute poliacutetica de la Catalunya baixmedieval havia donat peu a un mosaic jurisdiccional complex i en el que coexistien diversos poders laics i eclesiagravestics si beacute amb una extensioacute forccedila im-portant de la jurisdiccioacute exercida pels delegats territorials del monarca els veguers38

En qualsevol cas eacutes en aquest context que els regidors de Girona srsquoadrecen a llurs homogravelegs de Barcelona per facilitar-los el primer contacte o la negociacioacute amb altres au-toritats Un exemple inicial apareix en la correspondegravencia intercanviada a principis de la degravecada de 1380 a propogravesit de la lleuda que lrsquoarquebisbe de Tarragona percebia al castell costaner de Tamarit (Tarragona) un pas ineludible en la navegacioacute nord-sud per la costa catalana Els jurats gironins ja havien intentat negociar directament amb la cort arquebis-bal anys enrere i en aparenccedila havien aconseguit comprar lrsquoexempcioacute drsquoaquell tribut Tot i aixograve en un proceacutes que srsquoallargagrave degravecades calgueacute lrsquoassociacioacute amb el consistori de Barce-lona per abordar lrsquoafer amb moltes meacutes garanties39

36 A propogravesit del fet que Cervera tendia a equiparar-se amb la ciutat de Barcelona encara que excepcionalment tambeacute amb Balaguer i sobretot amb Lleida de les autoritats de la qual calcagrave estrategravegies o rebeacute consell Pere verdeacutes Pijuan laquoldquoAtegraves que la utilitat de la universitat deu precehir lo singularrdquo discurso fiscal e identidad poliacutetica en Cervera durante el s xvraquo Hispania LXXI-238 (maig-agost 2011) pagraveg 409-436 en especial pagraveg 418 432 Vegeu-ne molts exemples concrets a lrsquoobra del mateix autor laquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la universitatraquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi catalagrave a la baixa Edat Mitjana(Cervera 1387-1516) Barcelona Universitat de Barcelona Tesi doctoral inegravedita 2004 pagraveg 333 382 383-384 391 483 489 491 510 534 549 968 1033 1057 i 1100 Tambeacute cal tenir present que la mateixa paeria de Cervera en moments puntuals oferiacute ajudaa drsquoaltres governs locals Resulta molt ilmiddotlustratiu drsquoaquesta dinagravemica un episodi ben documentat de 1411 en quegrave les autoritatscerverines detallaren als seus homogravelegs de Manresa les mesures preses per tal de reduir els interessos del deute del municipi isobretot endurir la posicioacute negociadora davant dels creditors Pere verdeacutes Pijuan ldquoPer ccedilo que la vila no vage a perdicioacuterdquo Lagestioacute del deute puacuteblic en un municipi catalagrave (Cervera 1387-1516) Barcelona CSIC 2004 pagravegs 124-126 En una liacutenia similar esconserva la informacioacute proporcionada pels paers de la capital de la Segarra als mateixos edils manresans en relacioacute amb els pactes de suport militar mutu entre Cervera i Lleida Pere verdeacutes Pijuan laquoEl ldquoveiumlnatge pactatrdquo de Cervera durant el segle xvraquo dinsActes del V Congreacutes Internacional drsquoHistograveria Local de Catalunya Lrsquoestructuracioacute territorial de Catalunya Els eixos cohesionadors delrsquoespai Barcelona LrsquoAvenccedil 2000 pagravegs 355-366 en especial pagravegs 362-363

37 Quant al cas de Sant Feliu constitueix una bona prova del fenomen la cogravepia drsquounes ordinacions locals de la ciutat de lrsquoOnyar que lrsquoany 1358 els jurats de la vila solmiddotlicitaren al batlle de Girona per tal drsquoimitar-les amb algunes adaptacions (Jaume Codina i SabiacutePeris laquoOrdinacions de Girona de lrsquoany 1358raquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 28 (1985) pagraveg 191-209) A propogravesit delgovern municipal de Besaluacute documentem tambeacute certes consultes de contingut similar a les que els edils gironins dirigien als seus homogravelegs de Barcelona AMGi I121 llig 6 f 35r-v 13 de maig de 1382 I1211 llig 8 reg de 1416-18 f 4v (24-II-1416)

38 Sobre aquesta coneguda postilmiddotla de Mieres a les Constitucions Generals Tomagraves Mieres Apparatus super Constitucionibus Curiarum Generalium Cathalonie Barcelona Comelles 1621 vol II pagraveg 79 citat per Flocel sabateacute laquoEstamentos soberaniacutea y modelo poliacutetico en la Cataluntildea bajomedievalraquo Aragoacuten en la Edad Media 21 (2009) pagraveg 245-278 en concret pagraveg 266 Un quadre sintegravetic del marcjurisdiccional al nord-est catalagrave durant la Baixa Edat Mitjana Pere orti gost laquoEls remences i lrsquoexercici de la jurisdiccioacute als seglesxiv i xv una lluita pel poder poliacuteticraquo dins Rosa lluCh braMon et al (ed) Migrazioni interne e forme di dipendenza libera e servile nellecampagne bassomedievali Cherasco Universitagrave di Sassari 2015 pagraveg 125-153 en especial pagraveg 132-141

39 AMGi I3311 llig 1 f 23r-v (9-VI-1358) I121 llig 6 f 30v (25-II-1382) guillereacute (ed) Llibre Verd doc 342 (31-XII-1388) I121 llig 7 reg de 1389 f 9r (22-VII-1389) I11 n 18 f 86v (17-IX-1389) I11 n 22 f 4r-v (1-X-1390) I121 llig 8 reg 5 f 92r (14-XI-1415)

28 Albert Reixach Sala

El comerccedil mariacutetim sembla de fet una de les quumlestions que meacutes cops motivagrave la cer-ca de complicitats amb Barcelona per part dels edils de Girona Aixiacute soacuten relativament frequumlents les missives dirigides als consellers barcelonins amb quegrave srsquointentaven protegir embarcacions amb carregaments de gra adquirits pel govern de la ciutat de lrsquoOnyar40 Ho tornem a veure en una disputa de 1414 entorn a gravagravemens sobre la circulacioacute de mer-caderies per mar En concret a propogravesit de lrsquoanomenada lleuda reial de Tortosa (que afectava les nombroses rutes mariacutetimes i fluvials de pas per aquest important enclavament i que a la pragravectica es cobrava en diversos ports catalans) i de lrsquoimpost aplicat sobre els co-merciants italians Els jurats de Girona amb la voluntat de defensar sobretot els habitants de la vila de Sant Feliu de Guiacutexols com eacutes sabut amb una vinculacioacute poliacutetica especial amb la ciutat de lrsquoOnyar solmiddotlicitaren lrsquoajuda dels consellers de Barcelona per frenar les arbitrarietats dels recaptadors drsquoambdues exaccions justament barcelonins encara que actuant sempre en nom de lrsquoadministracioacute reial i no pas del govern de la Ciutat Comtal41 En la mateixa liacutenia els edils de la ciutat de lrsquoOnyar lrsquoany 1441 pretenien evitar que un paraire gironiacute Bernat Vendrell i el seu fill Pere que li havia enviat mercaderies des de lrsquoAlguer (Sardenya) paguessin certes lleudes a Barcelona ategraves que segons almiddotlegaven tots els ciutadans de Girona nrsquohavien aconseguit franquesa molt temps enrere42 Amb aquest objectiu no nomeacutes es dirigiren a Galceran de Requesens batlle general de Catalu-nya i veritable responsable de tot lrsquoaparell destinat al cobrament de lrsquoexaccioacute sinoacute tambeacute als consellers barcelonins43

En un altre apartat cal situar les peticions dels regidors de Girona als de Barcelona a fi que els donessin suport en causes judicials iniciades a la cort del veguer drsquoaquesta ciutat i que podien acabar implicant ciutadans gironins Un episodi emblemagravetic en aquest sentit teacute a veure amb les marques o represagravelies que comenccedilaren a ser aplicades entorn de lrsquoany 1412 per la cort del veguer de Barcelona contra tots els sotmesos a la jurisdiccioacute del batlle de Girona (i afectant sense anar meacutes lluny a mercaders i menestrals que anaven a comerciar dins dels liacutemits de la vegueria de Barcelona) Lrsquoorigen del proceacutes es trobava en uns quants habitants de la ciutat de lrsquoOnyar que havien fet fermanccedila en un quantioacutes censal venut per Beatriu viacutedua del baroacute Hug III de Santa Pau i pel seu fill Galceran I Ademar al burgegraves de Perpinyagrave Bernat Morgolloacute Ja a lrsquoany 1411 hi havia pendents de satisfer massa pagues de la pensioacute i el creditor havia instat lrsquoinici de procediments per cobrar-les cosa que tal com era habitual tambeacute havia drsquoincidir en els avaladors Davant drsquoaixograve els jurats de Girona hagueren de reivindicar un privilegi obtingut en teoria en el marc de la campanya de recuperacioacute de jurisdiccions alienades drsquoentorn a 1400 que impe-dia mecanismes judicials com aquells Amb tot de ben segur que per aturar les represagravelies fou encara meacutes determinant la intermediacioacute dels regidors barcelonins davant del veguer i drsquoalts cagraverrecs de la monarquia44

40 AMGi I121 llig 9 reg 1 f 33r (18-X-1419) reg 3 f 49v (16-IX-1434) Tot plegat srsquoemmarca en les tensions entreadministracions locals que sovint desfermaven les operacions ldquopuacutebliquesrdquo de proveiumlment cerealiacutestic en quegrave no podem aturar-nos Un estat de la quumlestioacute sobre el fenomen a Antoni riera Melis laquoCrisis frumentarias y poliacuteticas municipales de abastecimiento en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Mediaraquo dins Rafael Hipoacutelito oliva i Pere benito (eds) Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007 pagraveg 125-161

41 AMGi I121 llig 8 reg 5 f 43v (5-IX-1414) 56r (7-XI-1414) Sobre els dos impostos esmentats Francisca vilella vila La lleuda de Tortosa en el siglo xv aportacioacuten al conocimiento del comercio interior y exterior de la Corona de Aragoacuten Tortosa ArxiuHistograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre 2007 Manuel saacutenChez Martiacutenez laquoDret dels italiansraquo dins Denis Menjot et al (ed) Glosario Criacutetico de Fiscalidad Medieval 2012

42 Sobre lrsquoimpost de la lleuda a Barcelona i la complexitat de la seva aplicacioacute en funcioacute de la procedegravencia dels comerciants malgrat la reivindicacioacute tan rotunda dels magistrats gironins sobre el fet que els habitants de llur ciutat estaven exempts drsquoaquella exempcioacute impost orti Renda i fiscalitat pagraveg 407-433

43 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 17v-18r (27-VI-1441)44 AMGi I121 llig 8 reg 4 f 38v-39r (28-VIII-1412) 39v (10-IX-1412) 44r (10-XI-1412) Ibid llig 8 reg 5 f 58r (24-XI-1414)

El privilegi que probablement almiddotlegaven els jurats es trobava dins drsquouna extensa capitulacioacute signada entre Martiacute I i els representants municipals el gener de 1399 encara que com a miacutenim en la versioacute registrada a un dels cartularis de la ciutat consta com a no

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 29

Certament el fet que els representants municipals de Girona demanessin la interces-sioacute dels consellers de Barcelona en afers que drsquoentrada nomeacutes incumbien als primers i a lrsquoadministracioacute reial posa en relleu la capacitat de mediacioacute poliacutetica aconseguida pel govern municipal barceloniacute Lrsquoany 1410 els mateixos jurats de la ciutat de lrsquoOnyar ho expressaven amb claredat quan en requeriren lrsquoajuda davant de la pretensioacute del veguer reial el cavaller Bernat de Vilarig drsquointervenir sense causa justificada en les eleccions de cagraverrecs municipals dutes a terme el dia 1 de gener segons era costum demanaven als seus homogravelegs barcelonins que atesa la confianccedila que els tenien (laquorecorrent a vosaltres en qui havem gran confianccedilaraquo) parlessin coordinant-se amb missatgers enviats ad hoc a Barcelona amb el rei a fi que el monarca proveiacutes sobre aquell assumpte A meacutes val a dir que els greuges que el consistori de Girona denunciava en lrsquoexercici de Vilarig un parell de mesos despreacutes portaren els edils a posar en entredit el fet que lrsquoesmentat cavaller ha-gueacutes obtingut per provisioacute reial els oficis de veguer i batlle de forma conjunta causa a quegrave tambeacute volgueren unir els governants barcelonins45

Tot apunta que aquesta tendegravencia a cercar lrsquoaval de Barcelona srsquoaccentuagrave durant el segon quart del segle xv En paralmiddotlel hi ha diversos indicis que la Ciutat Comtal srsquoestava convertint en un dels principals escenaris per a la negociacioacute poliacutetica entre la monarquia i les comunitats urbanes de Catalunya al marge fins i tot del propi executiu municipal En destaca la consolidacioacute del paper de notaris barcelonins que actuaven com a siacutendics permanents de diverses administracions catalanes46

En qualsevol cas la complexa conjuntura que travessagrave Girona entre 1436 i 1445 i en quegrave srsquoacabaren confonent les exigegravencies fiscals i la coaccioacute poliacutetica contra el govern local des de lrsquoentorn de la reina Maria i del governador general de Catalunya doacutena fe drsquoaquesta evolucioacute Molt a grans trets la sequumlegravencia srsquoencetagrave a finals de 1436 quan Joan Corbera governador general del Principat es desplaccedilagrave a la ciutat de lrsquoOnyar per frenar la renova-cioacute de cagraverrecs del consistori que havia de tenir lloc el primer dia de 1437 i introduir nous mecanismes drsquoatzar en el sistema drsquoeleccioacute47

Igual que havia succeiumlt en escenaris similars de degravecades abans la mesura concretada finalment en un privilegi expedit per la reina a finals de 1437 topagrave amb fortes resistegravencies Aixiacute els regidors gironins srsquoadreccedilaren als seus homogravelegs de Barcelona per anunciar-los la laquonovitatraquo que aquell oficial reial pretenia implementar a la ciutat Els demanaven en definitiva certa intercessioacute davant de la monarquia Despreacutes drsquouna primera notificacioacute cap a la tardor del mateix 1437 rebaixaren una mica lrsquoalarma inicial i gairebeacute es mostra-ren expectants per les millores que podria suposar el fet que els nous cagraverrecs electes del municipi serien ostentats per laquolos a qui vendragrave la sortraquo48 Tanmateix els consellers barce-lonins havien reaccionat amb molta fermesa respecte de casos anteriors en assabentar-se de la intervencioacute del governador general en el consistori de Girona es mobilitzaren per

atorgat pel monarca ategraves que es contradeia amb certes constitucions generals de Catalunya juliol (ed) Llibre Vermell doc 76 XXII (16-I-1399) Eacutes molt possible que lrsquoafer encara cuegeacutes lrsquoany 1418 quan els jurats tornaren a recolzar-se en els edils de la Ciutat Comtal (AMGi I121 llig 9 reg 1 f 12v (8-VI-1418)

45 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (1-I-1410 10-III-1410)46 En efecte eacutes un tema que caldria estudiar beacute Tot i aixograve des del punt de vista de Girona sobresurt durant els decennis de 1420

i 1430 la figura del notari Joan Ros que representava la ciutat de lrsquoOnyar en litigis diversos i en la preparacioacute de greuges perpresentar a les Corts a banda drsquoestar al corrent a traveacutes de cogravepies bastant sistemagravetiques de la correspondegravencia enviada entreels jurats i lrsquoadministracioacute regravegia A tall de mostra AMGi I11 n 47 f 71v-72r (16-II-1425) I11 n 48 f 17r-18r (26-II-1426)I121 llig 9 reg 3 f 28v-29r (10-I-1434) 50r (22-IX-1434) La tendegravencia a la contractacioacute de representants permanents vinculats a Barcelona en detriment de les missatgeries extraordinagraveries srsquoobserva en el mateix moment a Cervera verdeacutes laquoAdministrar lespecuacuteniesraquo pagraveg 608-611

47 Lrsquoevolucioacute del sistema drsquoeleccioacute drsquooficis al compagraves de diverses modificacions iniciades lrsquoany 1436 i que culminaren lrsquoany 1458 amb la instauracioacute del megravetode insaculatori ha estat ben estudiada a Santiago sobrequeacutes vidal laquoReacutegimen municipal gerundenseen la baja edad media La ldquoinsaculacioacutenrdquoraquo Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 10 (1955) pagraveg 165-232

48 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 37r-v (28-IX-1437)

30 Albert Reixach Sala

aconseguir que a traveacutes dels siacutendics que hi havia enviat els representants del Braccedil Reial presents a les Corts que srsquoestaven celebrant justament a Barcelona des del maig de 1436 tramitessin un greuge en relacioacute a aquell afer49

Sense a penes solucioacute de continuiumltat el setembre de 1440 srsquoencetagrave un nou conflicte ins-titucional amb lrsquoarribada a la capital gironina drsquouns comissaris eclesiagravestics disposats a per-seguir contractes usuraris El desplegament aparatoacutes dels clergues omplint les esgleacutesies i portals puacuteblics de la ciutat de cartells demanant la denuacutencia de qualsevol transaccioacute duta terme amb interessos excessius portagrave els jurats a demanar com en ocasions anteriors el consell de les autoritats municipals de Barcelona de cara a evitar aquella laquodestruccioacuteraquo50 Els fets posteriors permeten sospitar que es tractava drsquouna enegravesima estrategravegia de pressioacute de la corona desitjosa de negociar amb el govern municipal de Girona una nova contri-bucioacute ldquovoluntagraveriardquo I com hem vist a propogravesit de la concessioacute del privilegi de la taula de canvi lrsquoany 1445 comprovem que ho aconseguiacute51

Breus consideracions finals

En siacutentesi a traveacutes de lrsquoanagravelisi dels intercanvis epistolars entre Girona i Barcelona du-rant el periacuteode 1340-1440 es pretenia veure si al llarg de les darreres degravecades del segle xiv i inicis del seguumlent els consellers barcelonins adquiriren un protagonisme creixent en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat i de la corona Hem constatat drsquoentrada que el dret el govern i la poliacutetica locals de la Ciutat Comtal constituiumlren una referegravencia ineludible per a drsquoaltres administracions municipals del Principat des de la fase inicial drsquoarticulacioacute drsquoaquestes institucions al darrer terccedil del dos-cents Aixiacute se nrsquoassimilaren pragravectiques o se nrsquointentagrave reproduir foacutermules Alhora els consellers de Barcelona a partir drsquoaleshores actuaren sovint drsquoassessors de governants drsquoaltres ciutats que els feien consultes en cas de dubtes o conflictes Aixograve es produiacute dins drsquouna xarxa de relacions diversificades entre els executius de moltes comunitats catalanes perograve la dimensioacute dels fluxos que convergien a Barcelona de ben segur que li atorgaven una posicioacute privilegiada

Per una altra banda lrsquoexemple de Girona mostra que els edils barcelonins tambeacute aca-baren essent solmiddotlicitats com a intermediaris davant de lrsquoadministracioacute reial i la monarquia Sempre tenint en compte les limitacions de les fonts i de la perspectiva emprades per a precisions cronologravegiques tot apunta que la capacitat del govern municipal de Barcelona drsquointercedir dins de lrsquoarena poliacutetica del Principat srsquoaccentuagrave a partir de 1410 i en especial durant els decennis de 1430 i 1440 Lrsquoobservacioacute ogravebviament hauria de ser contrastada a partir drsquoun estudi global de la presegravencia poliacutetica de la Ciutat Comtal que caldria assen-tar-se en les fonts progravepies drsquoaquest municipi52 En qualsevol cas el camiacute de Barcelona cap a la capitalitat catalana molt probablement srsquoiniciagrave abans de la Guerra Civil de 1462-1472

49 Sobre el conflicte que els esdeveniments poliacutetics a Girona suscitaren entre el Braccedil Reial i la reina Maria en el marc de les CortsJosep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las elites urbanas de la sociedadcatalana bajomedieval (s xiv- xv)raquo Revista drsquohistograveria medieval 10 (1999) pagraveg 331-370 en concret pagraveg 352-354

50 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 1r (1-X-1440)51 Vegeu la nota 2352 Forccedila autors estarien drsquoacord que lrsquoetapa de la primera meitat (o dels dos primers terccedilos) del quatre-cents en lrsquoevolucioacute poliacutetica

del municipi de Barcelona mereix encara molta recerca Un treball en quegrave aixograve es pot evidenciar Antoni riera Melis laquoLa Diputacioacute del General de Catalunya 1412-1444 El desenvolupament drsquouna administracioacute autonogravemica medieval en un context conflictiuraquoActa Historica et Archaelogia Mediaevalia 30 (2010) pagraveg 152-249 Afortunadament aquesta mancanccedila srsquoestagrave comenccedilant a palmiddotliar gragravecies a contribucions com la drsquoEduard Juncosa en aquest mateix congreacutes i en quegrave es recullen aportacions pregravevies del mateixinvestigador

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 31

I el factor poliacutetic no devia ser simplement fruit de la inegravercia de dinagravemiques demogragravefiques o comercials

Fos com fos lrsquoepisodi mostra que no nomeacutes els edils gironins cercaren els barceloninsperquegrave els prestessin assessorament o un cert suport sinoacute que els representants de la Ciutat Comtal en conjuntures com la descrita tambeacute es volgueren erigir com a paladins del Braccedil Reial elevant una ingeregravencia regravegia en una altra localitat a la categoria drsquouna greu lesioacute de lrsquoordre constitucional Lrsquoeix de gravetat del sistema poliacutetic catalagrave segurament srsquoha-via situat cada cop meacutes al laquocap i casalraquo i els regidors drsquoaquesta assumien nous rols

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)

Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Introduccioacute

Les primeres degravecades del segle xx van ser beacute ho sabem drsquouna gran intensitat poliacutetica Lrsquoactuacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona de la Diputacioacute Provincial de la Mancomunitat de Catalunya i meacutes tard de la Generalitat de Catalunya configuraren un escenari en el quegrave la recuperacioacute dels trets histograverics singulars de la ciutat i de Catalunya van ser objecte de gran atencioacute per part de les institucions i dels seus dirigents Sota aquesta perspectiva lrsquoestudi i recuperacioacute del passat histograveric de Catalunya esdevingueacute una tasca continuada drsquoaccioacute cultural acadegravemica i cientiacutefica Una tasca que teacute noms i cognoms intelmiddotlectuals poliacutetics juristes escriptors historiadors etcegravetera participaren de forma meacutes o menys de-cidida i entusiasta en aquell escenari1

Tambeacute hi foren presents alguns funcionaris drsquoaquelles institucions implicades que drsquouna o altra forma per tarannagrave i formacioacute colmiddotlaboraren en aquell proceacutes de recuperacioacute histograverica Aquest eacutes el cas drsquoAgustiacute Duran i Sanpere en la seva vessant funcionarial-admi-nistrativa a lrsquoAjuntament de Barcelona de manera especial en les primeres etapes de for-macioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona La seva gestioacute directa de lrsquoesmentat servei administratiu municipal i la seva projeccioacute indirecta en diverses publicacions mu-nicipals (monografies revistes) aixiacute com en la Gaceta Municipal de Barcelona (fundada el 1914) permeten valorar de forma meacutes completa i adient lrsquoenorme tasca de divulgacioacute i recerca que va encapccedilalar durant vagraveries degravecades2

Catedragravetic drsquoHistograveria del Dret i de les Institucions Universitat Rovira i Virgili1 La bibliografia eacutes abundant vegeu per exemple Enric Pujol Histograveria i reconstruccioacute nacional la historiografia catalana a lrsquoegravepoca

de Ferran Soldevila 1894-1971 Catarroja-Barcelona Afers 2003 Ramon grau i Fernaacutendez Antoni de Capmany i la renovacioacute de lrsquohistoricisme poliacutetic catalagrave Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona 2006 i laquoEl pensament histograveric de la dinastia Bofarullraquo dins Josep M Fradera (coord) Societat poliacutetica i cultura a Catalunya 1830-1880 Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 6) 2002 pagraveg 121-138 Giovanni C Cattini Historiografia i catalanisme Josep Coroleu i Inglada 1839-1895 Catarroja - Barcelona Afers 2007 Josep M Fradera laquoEl passat com a present (la historiografia catalana de la revolucioacute liberal a la Renaixenccedila)raquo Recerques 23 (1990) pagraveg 53-71 Antoni siMoacuten tarreacutes laquoEls mites histograverics i el nacionalisme catalagrave La histograveria moderna de Catalunya en el pensament histograveric i poliacutetic catalagrave contemporani(1840-1939)raquo Manuscrits 12 (1994) pagraveg 193-212

2 Vegeu referegravencies a Eulagravelia duran laquoAgustiacute Duran i Sanpere (1887-1975) histograveria urbanaraquo dins Ramon grau (coord) Recurs al passat i modalitats historiogragravefiques a Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 20)2014 pagraveg 247-260 laquoAgustiacute Duran i Sanpere semblanccedilaraquo Revista de Catalunya 155 (octubre 2000) pagraveg11-38 i Agustiacute Durani Sanpere semblanccedila biogragravefica Conferegravencia pronunciada davant el Ple per Eulagravelia Duran i Grau el dia 20 de desembre de 1999 Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2000 Agustiacute duran i sanPere Tornant-hi a pensar evocacions de moments viscuts i altresescrits autobiogragravefics (nota de lrsquoedicioacute drsquoAlbert Turull) Lleida Pagegraves 2007 Josep M Muntildeoz Pujol Agustiacute Duran i Sanpere temps i memograveria Barcelona Proa 2004

34 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

El nostre objectiu eacutes analitzar la concrecioacute drsquoaquesta actuacioacute impulsada i dirigida des de lrsquoAjuntament de Barcelona examinant la seva projeccioacute especialment en les publica- cions periogravediques sense oblidar perograve les monografies histograveriques aparegudes fins els anys trenta anteriors a la Guerra Civil Podriacuteem dir que el punt drsquoarribada del nostre estudi eacutes lrsquoany 1929 data de realitzacioacute de lrsquoExposicioacute Internacional de Barcelona i pragravec-ticament de finalitzacioacute drsquoun regravegim poliacutetic estatal i municipal sorgit de la Restauracioacute

LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle xx

Durant les primeres degravecades de segle xx la ciutat de Barcelona va viure unes transfor-macions molt importants creixements demogragravefics i econogravemics tensions socials canvis poliacutetics inquietuds culturals En tot aquest proceacutes lrsquoajuntament es transformagrave en un gran gestor i alhora impulsor de lrsquoactivitat ciutadana3 Per altra banda el pes poliacutetic de lrsquoAjun-tament de Barcelona augmentagrave en convertir-se en una mena de caixa de res sonagravencia de tot el territori de Catalunya da vant la manca drsquoinstitucions poliacutetiques prograve pies Entre 1901 i 1903 arribaria un canvi im portant pel que fa a la composicioacute poliacutetica de lrsquoajuntament que es concretagrave en la pegraver dua de poder dels partits dinagravestics i la irrup cioacute dels grups republicans i regionalistes La victograveria a les eleccions municipals de 1904 de la candidatura drsquoUnioacute Republicana i de la Lliga Regio nalista va obrir una nova eta pa poliacutetica caracteritzada per la voluntat de renovar i regenerar de forma democragravetica la vida municipal A partir drsquoaleshores lrsquoimpuls de diverses actuacions administratives perograve amb una carrega poliacuteti-ca evident van caracteritzar lrsquoactivitat municipal Dins lrsquoagravembit cultural la projeccioacute poliacute-tica de Barcelona i de Catalunya passaria per divulgar aspectes de la histograveria de la ciutat i del Principat amb la voluntat i desig de conegraveixer un passat meacutes o menys glorioacutes amb les seves institucions poliacutetiques progravepies com exemple o mirall de les decisions poliacutetiques a curt i mig termini

Els mecanismes o instruments per assolir aquests objectius foren de molt diversa en-titat i importagravencia perograve certament cal assenyalar-ne les seguumlents que tenen unes carac-teriacutestiques meacutes o menys homogegravenies la inclusioacute de notiacutecies i informacions histograveriques en una publicacioacute administrativa municipal com era la Gaceta Municipal de Barcelona a partir de 1914 el manteniment de la galeria de catalans ilmiddotlustres la reorganitzacioacute de lrsquoar-xiu municipal amb la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat i la poliacutetica de publicacions historiogragravefiques dirigida des de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques aquestes dues darreres a partir de 1917 dirigides de forma principaliacutessima per Agustiacute Duran i Sanpere Tot plegat dins lrsquoagravembit de la recentment creada comissioacute de cultura de lrsquoajuntament (1916)4

3 Alejandro saacutenChez (dir) Barcelona 1888-1929 modernidad ambicioacuten y conflictos de una ciudad sontildeada Madrid Alianza Editorial 1994 Enric argullol i Murgadas laquoLes reformes i els canvis poliacutetics en el municipi dels segles xix i xxraquo dins Isabel rodagrave et al El govern de les ciutats catalanes Barcelona La Magrana - Ajuntament de Barcelona 1985 pagraveg 117-130 Cegravelia Cantildeellas i juliagrave i Rosa toran i belver laquoUna ciutat expansiva en una nova dinagravemica de participacioacute poliacutetica (1901-1923)raquo dins Manuel risques i Corbella (dir) Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona vol II De lrsquoocupacioacute napoleogravenica a lrsquoactualitat Barcelona EnciclopegravediaCatalana 2008 pagraveg 142-165

4 Cegravelia Cantildeellas Poliacutetica cultural de lrsquoAjuntament de Barcelona 1916-1929 (tesi doctoral) Universitat Autogravenoma de BarcelonaFacultat de Filosofia i Lletres 1982 Cegravelia Cantildeellas i Rosa toran Poliacutetica escolar de lrsquoAjuntament de Barcelona (1916-1936) Barcelona Barcanova 1982

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 35

La Gaceta Municipal de Barcelona

La Gaceta Municipal sorgiacute en aquest context i com un instrument de lrsquoajuntament per publi citar la seva gestioacute des drsquouna perspectiva moderna en quegrave es combinava lrsquoestricta infor macioacute administrativa amb la periodiacutestica Als efectes que ara ens interessen teacute una certa importagravencia que en una publicacioacute oficial eminentment de caire administratiu des dels seus inicis i durant quatre anys inclogueacutes de forma periogravedica i sovintejada referegravencies historiogragravefiques relatives a la ciutat de Barcelona i al Principat En efecte un procedi-ment per tal drsquoimpulsar el coneixement histograveric de la ciutat de Barcelona en la seva egravepoca medieval i moderna fou la inclusioacute drsquouna seccioacute denominada ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo en la Gaceta Municipal de Barcelona () entre 1914 i 1918 Posteriorment lrsquoany 1922 srsquohi van incloure algunes referegravencies histograveriques en la seccioacute ldquoVagraveriardquo i durant la Segona Repuacutebli-ca tambeacute es van aportar algunes notiacutecies certament en menor quantia

la gaCeta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquoCuriosidades histoacuteriCasrdquo (1914-1918)

La Gaceta havia iniciat la seva publicacioacute el mes de novembre de 19145 i ben aviat incor-poragrave lrsquoesmentada seccioacute Les caracteriacutestiques formals de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo soacuten les seguumlents6 segons informacioacute ben segur redactada per Duran i Sanpere

En la Gaceta Municipal publicacioacute exclusivament administrativa de lrsquoAjuntament de Barcelona srsquoiniciagrave des de lrsquoany de la seva aparicioacute (1914) una seccioacute anomenada de ldquocuriositats histograveriquesrdquo [sic] en la qual srsquoanaven publicant principalment documents de lrsquoArxiu Municipal i algunes altres notiacutecies de diverses procedegravencies No srsquohi seguia un ordre determinat essent-hi inclosos tots aquells documents de poca extensioacute que oferissin per ells mateixos una certa substancialitat

Tanmateix el caragravecter ldquopredominantrdquo de la publicacioacute que ja hem vist era de tipus admi-nistratiu feia que aquestes informacions histograveriques fossin poc conegudes pels estudiosos Per aquest motiu es relacionaven tots els nuacutemeros de la Gaceta on srsquohavien publicat les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo7

La periodicitat i la cronologia de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo no tenien una periodicitat fixa La Gaceta es publicava set-manalment i les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoeditaven una o dues vegades al mes tot i que de vegades passaven mesos sense publicar-se En total es van publicar 52 lliuraments cal advertir que en un mateix exemplar es podien publicar dos o meacutes textos8 fins i tot es repeteix un text9 segurament per error de composicioacute a lrsquoimpremta

5 Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Barcelona Ajuntament deBarcelona 2014

6 laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 2-73 pagraveg 56 i ss7 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 pagraveg 56-62 Estan relacionats per lrsquoany o egravepoca al que fa referegravencia el text

independentment de la data de la seva publicacioacute a la Gaseta8 GMB (Gaceta Municipal de Barcelona) 1 (4-XI-1914) 7 (16-XII-1914) 3 (20-I-1915) 4 (27-I-1915) 22 (31-V-1916) 7 (14-II-

1917) 15 (11-IV-1917) 16 (18-IV-1917)9 GMB 44 (3-XI-1915) 47 (24-XI-1915)

36 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

La segraverie de ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoiniciagrave al nuacutemero 1 de la Gaceta el dia 4 de novembre de 1914 on es van publicar dos textos histograverics10 La segraverie es va acabar el 16 de maig de 191811 sense donar cap tipus de notiacutecia explicativa de la seva finalitzacioacute

Cronologravegicament els documents que srsquoinclouen abracen des del segle xiv fins el se-gle xix el primer fa referegravencia a lrsquoany 1301 reproduint el privilegi de creacioacute dels obrers o regidors de la policia urbana de Barcelona12 El darrer correspon a finals del segle xixreproduint una nota biogragravefica sobre Narciacutes Monturiol13 Del total de textos reproduiumltsquaranta (aproximadament un vuitanta per cent de les notes documentals) fan referegravenciaa lrsquoegravepoca baixmedieval i moderna de la ciutat de Barcelona amb anterioritat a lrsquoany 1714dues meacutes srsquoubiquen al segle xviii posterior al decret de Nova Planta i deu meacutes tractentemes corresponents al segle xix

Lrsquoautoria de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Els textos no porten cap comentari addicional sobre la seva publicacioacute ni tan sols lrsquoautoria de la seleccioacute (que hom suposa correspon a Duran i Sanpere) Lrsquouacutenica informacioacute com-plementagraveria eacutes la referegravencia dels fons documentals originaris dels documents transcrits majoritagraveriament els textos procedeixen dels diversos registres documentals de lrsquoArxiu Municipal (Dietari Deliberacions Cerimonial Lletres i provisions reials Ordinacions dels Mostaccedilaf etcegravetera) tot i que tambeacute hi ha referegravencies a la premsa barcelonina del segle xix

La temagravetica de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

La temagravetica que refereixen les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo eacutes diversa i variada14 Per tal de classificar miacutenimament aquesta documentacioacute podem utilitzar de forma orientativa el quadre de classificacioacute documental de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona (Fons Municipals Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern) adaptant-lo a la informacioacute publicada a la Gaceta amb el seguumlent resultat

Creacioacute i desenvolupament del municipiNuacutem 8 (23-XII-1914) pagraveg 18-20 laquoDivisioacuten el territorio en provincias (1821) Represen-tacioacuten del Ayuntamiento a las Cortes para que se sentildealen a la de Barcelona los liacutemiacutetes en la costa desde el riacuteo Tordera a la riera de Cubellasraquo extret de Varios tom 39 any 1821 exp nuacutem 13 Nuacutem 41 (13-X-1915) pagraveg 20 laquoDestitucioacuten de los Consellers y nombramiento de Administradores de la ciudad por el mariscal Duque de Berwich (1714)raquo extret del Dietari de las funccions que faragrave la Junta dels Molt Illres Srs Administradors de Casa la Pre-sent Ciutat de Barcelona y altres cosas memorables (16-9-1714 a 5-12-1718) f 1-2v

Administracioacute municipalNuacutem 3 (20-I-1915) pagraveg 23-24 laquoLimpieza puacuteblica de la ciudad (siglos xiv y xv)raquo extret de Liber bannorum venerabilis Romei Lulli mostaccedilaff civitatis Barchinone anys 1349-1356

10 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo GMB 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 i laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo pagraveg 15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97

11 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo GMB 20 (16-V-1918) pagraveg 21 extret de Deliberacions 1500-1501f 134-135

12 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo GMB 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

13 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten submarinaraquo GMB 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacuteficode escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio elias de Molins t II pagraveg 217 a 225

14 Una relacioacute cronologravegica dels articles apareguts es va publicar a Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 57-62 es tracta drsquouna relacioacute cronologravegica dels fets histograverics referenciats i no pas de la seva data de publicacioacute a la GMB Vegeu supra nota nuacutem 7

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 37

f 21 v i ss i registre de Crides i Ordinacions anys 1471 a 1479 f 163 Nuacutem 6 (10-II-1915) pagraveg 22-23 laquoOrdinacioacute dels hostalers dels bordellsraquo extret del Bannorum Liberanys 1401-1409 f 56 v Fou pregonat el dia 29 de novembre de 1402 pel pregoner de laciutat Bernat Cadireta Nuacutem 21 (26-V-1915) pagraveg 20 laquoNota del modo y forma que sehan de tanyir los Pantildeos aacute Negra al uso de Olanda Gobernantse per cada un quintaacute depes los Materials Sag(uen)tsraquo extret de Acuerdos 1757 f 243 Nuacutem 48 (1-XII-1915)pagraveg 22-23 laquoRegistro de hueacutespedes en los mesones partes diariosraquo extret de Primus No-tularum f 22 (28-XI-1411) Nuacutem 8 (23-II-1916) pagraveg 16 laquoReloj puacuteblico Construccioacutende nueva maacutequina contrata [1494]raquo extret de Notularum vol 6 f 115 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoCapiacutetols de la escarada del portal de la casa de la Ciutat [1399]raquo extretde Manual 1399-1401 f 13215

CortsNuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoSagrament dels Sindichs elegits per la Ciutat per entre-venir en Cortsraquo extret del Llibre de Juraments

Competegravencia normativaNuacutem 11 (15-III-1916) pagraveg 22-23 laquoDels pobres mendicants e del acaptar [1494]raquo extret del Registre de Crides e Ordinacions e bans anys 1481 a 1499 f 157 a 159 Nuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoAlmotaceacuten municipal atribuciones [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 81

CorrespondegravenciaNuacutem 17 (28-IV-1915) pagraveg 20 laquoVictoria francesa en la Champagneraquo carta de Lluiacutes XIV als consellers de Barcelona (Paris 20-XII-1650) extret de Deliberacions any 1651 f 58

HisendaNuacutem 15 (14-IV-1915) pagraveg 22-23 laquoTarifas de vituallasraquo (1717) aprovada pels adminis-tradors de la ciutat extret del Dietari vol 44 f 62

Actes protocolmiddotlaris i festiusNuacutem 5 (3-II-1915) pagraveg 27-28 laquoBailes puacuteblicos de maacutescara (sic) en 1802raquo extret de Orde-nes 1802 i Acuerdos 1802 Nuacutem 47 (24-XI-1916) pagraveg 21 laquoEntrada del Conseller en Cap de Barcelona en Madrid [1617]raquo extret de Litterarum amp provisionum regiarum vol IV fols 98-100 Nuacutem 1 (3-I-1917) pagraveg 6 laquoConquista de Granada festejos en Barcelonaraquo extret de ldquoCartas Reals Originals 1486 fins 1498rdquo i Manual de Novells Ardits o Dietari del Antich Consell Municipal Barceloniacute vol XIV original Nuacutem 5 (31-I-1917) pagraveg 25-29 laquoFiestas del Carnaval de 1859raquo (Notes preses del Diario de Barcelona) Nuacutem 7 (14-II-1917) pagraveg 23-26 laquoCarnaval de Barcelona - Cabalgatas notablesraquo Notes preses del Diario de Barcelona laquoRepresentacioacuten de la apertura del Canal de Suezraquo (27-II-1870) laquoEntre-vista de Cleopatra y Marco Antonioraquo (11-II-1872) laquoEntrada del Priacutencipe de Gales en Bombayraquo (27-II-1876) laquoEl triunfo de la Repuacuteblicaraquo (23-II-1873) laquoEntrada de Hernaacuten Corteacutes en Meacutexicoraquo (11-II-1877) Nuacutem 15 (11-IV-1917) pagraveg 9-10 laquoPrerrogativas de los Consellers de Barcelona Cobertura ante el Reyraquo extret de Ceremonial de Casa la Ciutat de Barcelona Llibre I cap 24 f 23 v-24 Cobertura en actos religiosos extret de Ibidem Libre ters de las Ceremonias que los Srs Concellers fan a la Seu en los officis Divinals etc

15 Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva Histograveria 1 La formacioacute drsquouna gran ciutat Barcelona Curial 1973 pagraveg 318nota 3 indica que lrsquoautoria del text correspon a Alfons Damians i Manteacute que va ser cap de lrsquoArxiu Municipal Administratiu delrsquoAjuntament de Barcelona fins a la seva jubilacioacute el 1933 (GMB 33 (21-VII-1933))

38 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Concordia amb el Capiacutetol de la Catedral 1662 Nuacutem 16 (18-IV-1917) pagraveg 14-15 laquoFes-tividad de San Jorge Declarada de precepto por las Cortes de 1456raquo extret de Cons-titutions y altres drets de Cathalunya compilacioacute de 1704 Lib III Tit XXX De Ferias pagraveg 238-239 laquoSu celebracioacuten en el siglo xvii [1635]raquo extret de Manual de Novells Ardits vol XI impr pagraveg 40l-403 Nuacutem 17 (25-IV-1917) pagraveg 35-36 laquoAntigua Banda de muacutesica municipalraquo extret de lrsquoExp 2728 de lrsquoantiga seccioacute 2a Nuacutem 39 (26-IX-1917) pagraveg 24 laquoFiestas populares de la Merced en 1871raquo extret de lrsquoAlmanaque del Diario de Barcelona 1872 pagraveg 127

Urbanisme i ObresNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 15 laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97 Nuacutem 7 (16-XII-1914) pagraveg 38 laquoAgua de las fuentes puacuteblicas de Barcelonaraquo laquoAumento de caudal en 1439raquo extret del registre Deli-beracions 1438-1442 f 58 v 60 i 60 v laquoCambio de cantildeeriacuteas en 1439raquo extret del Manual de Novells Ardits t I impregraves pagraveg 385-386 Nuacutem 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

ProveiumlmentsNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 Nuacutem 5 (2-XII-1914) pagraveg 23 laquoConcesioacuten de Puerto franco a Barcelona en 1702raquo extret de Constitutions de Cathalunya Llibre IV pagraveg 315 Nuacutem 6 (9-XII-1914) pagraveg 13-16 laquoAntiguo Puerto Franco de Barce-lonaraquo Ordinacions y Cridas disposades per lo libero Comers y despaig de las Mercaderias que entraran y aixiran de la Casa de Portfranch extret del registre Deliberacions de 1713 inserta nuacutem 4 entre f 5 i 6 Nuacutem 4 (27-I-1915) pagraveg 24 laquoBandos de Almotaceniacutea ldquoBans del Virdquo ldquoDe no comprar herba ne mergay ne ferratge per revendrerdquo ldquoDe la pallardquoraquo extrets del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 130 i 131 Nuacutem 43 (27-X-1915) pagraveg 28 laquoMatute de carnes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans e Ordinacions 1463 a 1471 f 157 v laquoMatute de vino en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1629 f 106 v Nuacutem 44(3-XI-1915) pagraveg 9 laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacionsanys 1323-24 f 35v Nuacutem 47 (24-XI-1915) pagraveg 24 laquoLibertad de caza a los ciudadanosde Barcelona Contrafuero por el Lugarteniente s xviraquo extret de Notularum V f 66laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacions anys 1323-24 f 35 vNuacutem 6 (9-II-1916) pagraveg 24 laquoSericultura plantacioacuten de moreras en los fosos de las mu-rallas de la ciudad [1458]raquo extret del registre de Deliberacions 1456 a 1458 f CLXXVLNuacutem 48 (1-XII-1916) pagraveg 19-20 laquoExportacioacuten y monopolio de subsistencias prohibi-cioacuten [1556]raquo extret de Liber primus litterarum et provisionum regiarum f 100-101 v

Administracioacute del PaNuacutem 3 (19-I-1916) pagraveg 15 laquoHuelga de panaderos en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1608 f 44v- 45v

DefensaNuacutem 16 (21-IV-1915) pagraveg 27-28 laquoBombardeo de Barcelona por las escuadras aliadas de lnglaterra y Holanda (Antildeo 1705)raquo extret del Dietari vol 40 15 setembre a 1 drsquooctubre de 1705 Nuacutem 37 (14-IX-1916) pagraveg 15 laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendi-cioacuten en 1714raquo extret del Dietari vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de setembre de 1714

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 39

SanitatNuacutem 34 (25-VIII-1915) pagraveg 16 laquoBienhechores del Hospital de [la] Santa Cruzraquo extret del registre de Letres Closes anys 1442-1444 f 21 (Carta dels consellers de la ciutat al Bis-be de Barcelona) Nuacutem 5 (2-II-1916) pagraveg 16 laquoHospital General Enajenacioacuten de bienes permiso [1431]raquo extret de Notularum II f 235 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoPoliciacutea de cementerios [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 78

CulturaNuacutem 20 (16-V-1917) pagraveg 25-26 laquoJuegos florales Reinstalacioacuten del consistorio de Bar-celona en 1ordm de mayo de 1859raquo extret de Diario de Barcelona 2-V-1859

EsgleacutesiaNuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoDe honrar lo sant Diumenge [1376]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 92 v Nuacutem 22 (30-V-1917) pagraveg 16-18 laquoDel modo que feyen en lo temps antich la professoacute del dijous de Corpusraquo extret de Pere Joan CoMes Libre de algunes coses asanyalades Barcelona La Renaixensa lib I cap 106 pagraveg 200 Nuacutem 25 (20-VI-1917) pagraveg 28-29 laquoLa festividad de San Juan Bautista (Cos-tumbres barcelonesas del siglo xix)raquo extret de Diario de Barcelona anys 1866 1867 1869 18701872 i 1873 Nuacutem 29 (18-VII-1917) pagraveg 16 laquoVot de Nra Sra de la Concepcioacute dita la festa de las claus [1651]raquo extret del Manual de Novells Ardits ograve Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute t XV impr pagraveg 168-170 Nuacutem 20 (16-V-1918) pagraveg 21 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo extret de Deliberacions 1500-1501 f 134-135

Altres Nuacutem 52 (31-XII-1915) pagraveg 64 laquoBarrio de catalanes en Sevilla Privilegio del Rey San- cho IV (1322)raquo extret de Diversorum Secundus f 108 Nuacutem 41 (12-X-1916) pagraveg 17 laquoDescubrimiento de Ameacuterica Capitulacioacuten fecha en Santa Fee antes de ser descobiertas las Yndiasraquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos del Archivo de Yndias t XlX pagraveg 432 Nuacutem 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten subma-rinaraquo extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacutefico de escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio Elias de Molins t II pagraveg 217 a 225 Nuacutem 13 (28-III-1917) pagraveg 23-26 laquoInformacion hecha en Madrid a solicitud de Rodrigo de Cervantes padre de Mi-guel de Cervantes Saavedra para probar ser su hixo noble y estar captivo en Argel y que por ser pobre dicho padre no lo podia rescatar Madrid Marzo 17 de 1578raquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos de Indias t XXV pagraveg 386 a 406

Com a resultat drsquoaquesta classificacioacute podem deduir que la major part dels temes tractats tenen relacioacute amb actes protocolmiddotlaris i festius urbanisme i obres i proveiumlments Habitual-ment els textos seleccionats mostren i palesen la capacitat econogravemica i juriacutedica de lrsquoad-ministracioacute municipal barcelonina per exercir una segraverie de competegravencies de molt agravemplia volada en uns moments (any 1914 i posteriors) en quegrave lrsquoajuntament de la ciutat intentava novament exercir un lideratge poliacutetic a la ciutat i a Catalunya

Ja hem indicat que en cap moment srsquoexplica a la Gaceta el perquegrave de la tria dels do-cuments Tanmateix podem trobar algun indici en la data en quegrave es publiquen els textos De vegades coincideixen amb la data o la festivitat religiosa per exemple els relatius al Corpus a sant Joan la conquesta de Granada o el descobriment drsquoAmegraverica etc En altres ocasions la data de publicacioacute del document elegit no eacutes pas casual per exemple la Ga-ceta del 14 setembre de 1916 nuacutem 37 publicagrave el text laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendicioacuten en 1714raquo extret del Dietari (vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de

40 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

setembre de 1714) La data de la finalitzacioacute del setge de Barcelona el dia 11 de setembre de 1714 es troba molt present a la Gaceta i tambeacute a la ciutat el mateix exemplar de la Ga-seta (pagraveg 14) incloiumla el text i reportatge gragravefic de la inauguracioacute del monument a Rafael de Casanova que va tenir lloc simbogravelicament el dia 11 de setembre de 1916

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquovagraveriardquo (1922-1923)

La Gaceta Municipal de Barcelona es va catalanitzar a partir del mes de juliol de 1922 i aixiacute continuaria fins el mes de setembre de 1923 En aquesta nova etapa de la Gaceta es va incloure una seccioacute de contingut i denominacioacute diversa (ldquoVagraveriardquo) i que algunes vegades (molt poques) incorporava noticies o referegravencies de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat-Oficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

Normalment srsquoesmentaven les publicacions rebudes16 o que tenien relacioacute amb Barce-lona17 i en alguna ocasioacute les que editava lrsquoajuntament18 Tambeacute srsquoinformava dels donatius rebuts per exemple

La Sra Viacutedua drsquoEn Narciacutes Verdaguer i Callis Na Francesca Bonnemaison ha fet amable ofrena a aquest Arxiu drsquoun exemplar dels dos volums de lrsquoobra de Dante Alighieri Divina Comegravedia19

Aquesta seccioacute de ldquoVagraveriardquo va incloure tambeacute la publicacioacute de la Memograveria de la forma-cioacute i estat actual de la Biblioteca informe redactat pel director de lrsquoarxiu Agustiacute Duran i Sanpere20 En aquesta Memograveria Duran i Sanpere explicita de forma resumida quin ha de ser lrsquoobjecte de lrsquoArxiu Histograveric i de la seva biblioteca en el futur

La historiografia barcelonina havia de trobar-se representada iacutentegrament en la Biblioteca des de les crograveniques medievals que srsquoafanyen per a lligar els fets coetanis amb els aconteixements meacutes antics fins a les modernes monografies drsquoinvestigacioacute acurada passant pels memorials histograverics de Jeroni Pau Carbonell Calccedila Jorba Bruniquer Cervera i tants altres escriptors que ens han conservat relacions de gran vagravelua encara que siguin urdides ben sovint damunt drsquouna trama fabulosa

En la seleccioacute de les obres que formen part de la Biblioteca Duran ens diu que srsquohan tingut en compte dues circumstagravencies En primer lloc que no solament calia incorporar obres drsquohistograveria ldquolocalrdquo de Barcelona sinoacute tambeacute de Catalunya

Histogravericament eacutes tan veritat la dita de ldquoBarcelona cap i casal de Catalunyardquo que seria molt costoacutes destriar del conjunt de la bibliografia histograverica catalana una part important que no fos aixiacute mateix barcelonina

Segonament lrsquoadquisicioacute de monografies estrangeres per tal de trobar laquoun paralelisme remarcable quan no una exemplaritat palesaraquo amb al ciutat de Barcelona Drsquoaquesta ma-nera les coincidegravencies soacuten visibles en molts agravembits

16 GMB 1 (6-VII-1922) 5 (1-II-1923) 16 (19-IV-1923)17 laquoEl Journal des Savants comenta la publicacioacute del fascicle LrsquoHocirctel de Ville de Barceloneraquo GMB 2 (13-VII-1922)18 laquoSobre lrsquoedicioacute del Dietari GMB 12 (21-XI-1922) 19 GMB 2 (13-VII-1922)20 GMB 7 (17-VIII-1922) El text es va publicar en forma de separata Agustiacute duran i sanPere Memograveria de la formacioacute i estat actual

de la biblioteca de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona Comissioacute de Cultura 1922

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 41

El proceacutes de la urbanitzacioacute medieval drsquoantigues ciutats romanes i llurs transformacions interiors la incorporacioacute a la ciutat dels antics suburbis i la valor topogragravefica de les antigues construccions militars lrsquoorganitzacioacute interna del govern local i la muacutetua relacioacute de les diverses jurisdiccions la significacioacute etnogragravefica de les llegendes sobre lrsquoorigen de la ciutat i les supervivegravencies juriacutediques i tants altres aspectes de la histograveria ciutadana en els quals ultra les caracteriacutestiques locals traspua sempre el valor drsquouniversalitat i cal que trobi un reflexe adequat en la formacioacute bibliogragravefica

La darrera informacioacute historiogragravefica en la seccioacute ldquoVagraveriardquo de la Gaseta Municipal de Bar-celona es va publicar a lrsquoabril de 1923

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquolrsquoobra ConstruCtiva de lrsquoajuntaMentrdquo (1932-1934)

Amb la proclamacioacute de la Segona Repuacuteblica la Gaseta no incorporaria directament cap seccioacute periogravedica dedicada a la histograveria de Barcelona Tanmateix entre els anys 1932 i 1934 srsquoiniciaria la publicacioacute de la seccioacute ldquoLrsquoobra constructiva de lrsquoAjuntamentrdquo amb referegravencies a les obres i serveis realitzats per lrsquoajuntament LrsquoArxiu Municipal va comptar amb un ampli reportatge21 que amb detall i diverses ilmiddotlustracions explicitaven la ubica-cioacute fons documental etcegravetera de lrsquoarxiu

Val a dir que en algun drsquoaquests reportatges hi podem trobar alguna referegravencia his-tograverica Aixiacute el dedicat a la casa Padellagraves22 on srsquoinclouen plagravenols de lrsquoedifici i una peticioacute del director de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat per realitzar unes excavacions arqueologravegiques a la placcedila del Rei23 Tambeacute el dedicat al monument a Pi i Margall24 lrsquoedificacioacute del qual compta amb un atzaroacutes recorregut histograveric des de lrsquoaprovacioacute inicial el 1907 fins a la seva instalmiddotlacioacute i inauguracioacute definitiva el 1935 Lrsquoarticle sense signar finalitzava fent una lloanccedila del poliacutetic republicagrave

Lrsquoobra un cop realitzada seragrave per a Barcelona un nou timbre de glograveria ja que a la fi amb ella vindragrave a complir-se un deute de gratitud i drsquoadmiracioacute envers un dels meacutes preclars fills de la ciutat que tan ha enaltit a Catalunya i a Espanya

Una referegravencia histograverica tangencial la trobem en les biografies dels personatges el nom dels quals identificava una construccioacute o edificacioacute escolar Aixiacute sobre el grup escolar Hermenegildo Giner de los Riacuteos25 Collaso Gil (en honor de lrsquoalcalde del mateix nom) i el parvulari Forestier (en record del paisatgista Joan Claudi Nicolau Forestier)26

De la mateixa manera la creacioacute de lrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragravenia permeteacute fer una crogravenica resumida de la histograveria de lrsquoEscola de Nagraveutica de Barcelona laquode gloriosa i centenagraveria histograveriaraquo27 I el comentari de lrsquoarquitecte municipal Adolf Florensa sobre les ordenances municipals de Barcelona en mategraveria de construccions urbanes eacutes la justifi-

21 laquoLrsquoArxiu Municipal Administratiuraquo GMB 1 (11-I-1932)22 laquoLa Casa Padellagravesraquo GMB 39 (3-X-1932)23 Sobre la Casa Padellagraves vegeu Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric Municipal de Barcelona i els seus antecedentsraquo dins

Barcelona i la seva histograveria III Lrsquoart i la cultura Barcelona 1975 pagraveg 469 614-615 i 643-64824 laquoEl monument a Pi i Margallraquo GMB 48 (5-XII-1932)25 laquoNoves institucions drsquoensenyamentraquo GMB 17 (2-V-1932)26 laquoNoves institucions de culturaraquo GMB 26 (4-VII-1932)27 laquoLrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragraveniaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)

42 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

cacioacute per a incloure una introduccioacute histograverica de les ordenances municipals limitada als segles xviii i xix doncs

A Barcelona fins a la segona meitat del segle xviii no es dicten disposicions que afectin a les construccions de cases Eacutes veritat que anteriorment es troben ldquopregons drsquoobreriardquo que limiten les distagravencies que srsquohan de respectar per a edificar prop dels murs i de les torres de fortificacioacute com tambeacute disposicions sobre neteja i condiacutecia de carrers perograve no hi ha ordres de caragravecter general que afectin a totes les construccions28

Lrsquoany 1933 es publicagrave una breu referegravencia a lrsquoesgleacutesia de la Ciutadella aleshores ocupada per lrsquoInstitut-escola edificada el segle xviii en el conjunt drsquoedificis de lrsquoantiga Ciutadella laquoerigida per Felip V en 1716 sobre el solar que ocupava el barri anomenat de la Ribera Aquest barri en aquella egravepoca el constituiumlen meacutes de mil dues-centes cases les quals ve-nien a formar uns cinquanta-dos carrersraquo29

Les biografies de catalans ilmiddotlustres

Lrsquoany 1873 lrsquoAjuntament de Barcelona iniciagrave la formacioacute drsquouna galeria de catalans ilmiddotlus-tres30 Era la concrecioacute drsquouna proposta que anteriorment lrsquoany 1849 havia redactat la Reial Acadegravemia de Bones Lletres per recordar aquells laquohomes eminents de Catalunya i singularment de Barcelona antics i moderns que srsquohaguessin distingit aixiacute en les ciegravencies com en les arts en la magistratura en lrsquoEsgleacutesia en la diplomagravecia en el govern o en les armes de mar i terraraquo31

Amb motiu de la colmiddotlocacioacute dels retrats en la galeria srsquoeditaren unes breus perograve acu-rades biografies dels homenatjats redactades per literats poliacutetics i historiadors32 Com eacutes logravegic soacuten escrits de lloanccedila i enaltiment i per tant la seva tria i seleccioacute reflexa una voluntat determinada de rememorar i no oblidar les antigues i velles glograveries catalanes i barcelonines De tot plegat sersquon deriva la reivindicacioacute drsquoaquestes figures com exemples a valorar i seguir en uns moments (darrer terccedil del segle xix-principis del segle xx) de grans canvis poliacutetics i de transformacions socials i econogravemiques

Seguint un cert ordre cronologravegic en relacioacute als personatges biografiats en aquestes publicacions podem esmentar

ndash Del segle xii el senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada ndash Del segle xiii el jurista sant Raimon de Penyafort ndash Del segle xiv el cronista Ramon Muntaner ndash Del segle xv el conseller en cap Joan Fiveller ndash Del segle xvi el poeta Vicenccedil Garcia rector de Vallfogona i el militar Lluiacutes de

Requesens

28 laquoLes Ordinacions municipals en mategraveria de construccioacute a Barcelonaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)29 laquoLrsquoesgleacutesia de la Ciutadellaraquo GMB 44 (6-XI-1933)30 Sobre el tema vegeu Josep Narciacutes roCa Ferreras Josep Coroleu Galeriacutea de catalanes ilustres bosquejos biograacuteficos Barcelona

Antonio Esplugas 1891 2a ed duran Barcelona i la seva Lrsquoart i la cultura pagraveg 458-461 laquoLa Galeria de Catalans Ilmiddotlustresraquoadvertint de les mancances de la Galeria La presegravencia de la Galeria a la Gaseta Municipal de Barcelona a Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Ajuntament de Barcelona Barcelona 2014 pagraveg 159 i ss

31 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 4832 Vegeu una relacioacute a laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 49-56

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 43

ndash Del segle xvii el canonge i poliacutetic Pau Claris (biografia publicada posteriormentper Josep Coroleu)

ndash Del segle xviii el pintor Antoni de Viladomat el metge Antoni de Gimbernat elmetge Pere Virgili i el metge Francesc Salvagrave Campillo

ndash Del segle xix el jurista i historiador Antoni de Capmany lrsquoindustrial i poliacutetic JoanGuumlell Ferrer lrsquoescultor Damiagrave Campeny el filogravesof Jaume Balmes lrsquoescriptor Bo-naventura Carles Aribau el general Joan Prim el militar Antoni Franch i Estalellael poliacutetic Estanislau Figueras el poliacutetic Francesc Pi i Margall lrsquoescriptor i periodis-ta Joan Mantildeeacute i Flaquer la poetessa Josepa Massaneacutes i Dalmau el jurista i poliacuteticRamon Llagravezter de Dou i de Bassols el militar Josep Manso lrsquoescriptor ManuelMilagrave i Fontanals el poeta i compositor Josep Anselm Claveacute lrsquoempresari i poliacuteticJosep Ferrer Vidal lrsquoempresari Ramon Batlle Ribas lrsquoempresari Miquel Biada Bu-nyol el poeta Joaquim M Bartrina i drsquoAixemuacutes

Val a dir que hi ha un seguit de personatges dels que no es va publicar al seu moment la biografia corresponent el comte Ramon Berenguer I lrsquoalcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el poeta Frederic Soler Hubert (Pitarra) el religioacutes Bernat Boyl33 el bisbe Fegravelix Torres Amat lrsquoalcalde Dr Bartomeu Robert el poeta mossegraven Cinto Verdaguer el jurista Joan Pere Fontanella lrsquoinventor Narciacutes de Monturiol lrsquoescriptor Pau Piferrer i Fagravebregas

A mitjan segle xx la Gaceta Municipal de Barcelona reproduiria de forma molt resumi-da les biografies dels personatges que formaven part de la galeria de catalans ilmiddotlustres34

La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

La publicacioacute a la Gaceta Municipal de Barcelona de notiacutecies o referegravencies histograveriques es pot considerar com una petita part drsquoun projecte de meacutes volada En realitat la reorganit-zacioacute de lrsquoarxiu municipal i la creacioacute el 1917 de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques pretenia una projeccioacute molt meacutes agravemplia com era la de visualitzar millor la identitat histograverica de Catalunya Aquest objectiu srsquohavia configurat ja durant el segle xix amb la publicacioacute de diverses Histograveries Generals de Catalunya i comenccedilar el segle xx era necessari donar un nou impuls amb la creacioacute de nous instruments administratius i orga-nitzatius que permetessin assolir aquell objectiu35

Lrsquoajuntament de Barcelona elaboragrave i aplicagrave un ambicioacutes pla de treball segurament inspirat i redactat per Duran i Sanpere que descansava en dos eixos la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal i un ldquoPla de Publicacionsrdquo

33 Posteriorment publicat per Jaume Collell Fray Bernardo Boyl primer apoacutestol de Ameacuterica Estudio histoacuterico-criacuteticoVic Imp deL Anglada 1929

34 Es tracta drsquouna segraverie de catorze reportatges GMB 37 (13-IX-1948) 38 (20-IX-1948) 40 (4-X-1948) 42 (18-X-1948) 43 (25-X-1948) 44 (1-XI-1948) 46 (15-XI-1948) 47 (22-XI-1948) 48 (29-XI-1948) 50 (13-XII-1948) 51 (20-XII-1948) 52 (27-XII-1948)1 (3-I-1949) 2 (10-I-1949)

35 Jaume sobrequeacutes laquoLes Histograveries Generals de Catalunya en el periacuteode histograveric de la Renaixenccedila i el Romanticisme (segle xix)raquoLa Historiografia Catalana (Girona 1990) pagraveg 19-35 Agustiacute duran i sanPere laquoEl Instituto Municipal de Historia de Barcelona a traveacutes de sus primeros cuarenta antildeos (1917-1957)raquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957-1958)pagraveg 5-67 Ramon grau laquoLa historiografia de Barcelona abans de la institucionalitzacioacuteraquo dins Ramon grau (dir) LrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona ahir i avui Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1) 1995pagraveg 11-24 Ramon alberCh i Ramon grau laquoNoves perspectives de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelonaraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 47-60 Sebastiagrave riera i viader laquoGegravenesi i primera etapa de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria(1916-1989)raquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 25-31

44 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

lrsquoarxiu histograveriC de la Ciutat de barCelona la tasCa drsquoagustiacute duran i sanPere

Lrsquoany 1903 Alfons Damians Manteacute aleshores oficial de lrsquoArxiu Municipal de Barcelona publicava un interessant article sobre els fons documentals conservats a lrsquoarxiu amb una referegravencia especial als de contingut histograveric36 Anys despreacutes la figura de Duran i Sanpere assoliacute un protagonisme destacat i permanent beacute que moltes vegades discret i fins i tot desconegut en la tasca de conservacioacute del patrimoni histograveric documental Perograve la seva presegravencia directa i indirecta eacutes forccedila evident

Agustiacute Duran i Sanpere srsquoincorporagrave a lrsquoAjuntament amb un cagraverrec de responsabilitat a partir de 1917 quan fou nomenant sotsdirector de la recent creada Oficina drsquoInvestiga- cions i Publicacions Histograveriques37 adscrita a lrsquoArxiu Municipal38 Carreras Candi explica el proceacutes per arribar a la instalmiddotlacioacute a la Casa de lrsquoArdiaca (adquirida es diu per error el 26 de novembre de 1918)39 destacant la tasca de reorganitzacioacute de lrsquoarxiu a cagraverrec drsquoAgustiacute Duraacuten40

Les seccions les ha distribuides inseguint orientacions de conformitat ab los obgectes qursquoara lo reintegren i avans no hi eren

I en nota a peu de pagravegina

Sots la direccioacute de nrsquoAgustiacute Duraacuten lrsquoarxiu histograverich srsquoha dividit en les vuyt seccions seguents arxiu municipal contenint la documentacioacute de Ca la Ciutat anterior al 1714 arxiu judicial format ab los papers procedents de la Vegueriacutea y de les antigues escrivaniacutees adquirides de Can Dalmases arxiu gremial ab la documentacioacute que srsquoha anat recollint dels antichs gremis arxiu notarial ab la espectancia de portarhi los protocols antichs del Colegi Notarial biblioteca histograverica barcelonina contenint la valiosa coleccioacute dels diaris y periogravedichs de la Ciutat biblioteca auxiliar del arxiu ab obres de consulta biblioteca Massana ab les obres drsquoindumentaria que constituiraacuten la sua especialitat y biblioteca Toda ab les obres de viatges y altres referents a Barcelona

En aquest punt Carreras Candi posa en relleu la tasca de Duran i Sanpere en relacioacute a les publicacions41

36 Alfonso daMians y Manteacute laquoArchivo Municipalraquo dins Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona II (1903) pagraveg 193-205Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic i documental de les instalmiddotlacions i elsserveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932)) Meacutes referegravencies a Xavier tarraubella i Mirabet Guia delrsquoArxiu Municipal Administratiu Barcelona Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal 1997

37 La creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograverico-Municipals fou acordada per lrsquoajuntament el dia 21 de juliolde 1917

38 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 81 en la resposta Francesc Carreras Candi diu laquoen aquest any 1917 lrsquoAjuntament de Barcelona obriacute un concurs per constituir una oficina drsquoinvestigacions i publicacions histograveriques adscrita al Arxiu Municipali li fou adjudicat a ell lo cagraverrech de subdirector (13-VII-1917) a les ordes del oficial en cap de la Comissioacute de Gobernacioacute quellavors era NrsquoIgnasi de Janer No trigagrave en implantarse del tot la nova organisacioacute separant la part histograverica de la documentacioacutede la administrativa y adscrivint a la primera tot quan se publicava en lrsquoarxiu Moriacute En Janer en 23 de Novembre de 1919 y quedagrave NrsquoAgustiacute Duran com a oficial en cap drsquoaquesta nova seccioacuteraquo

39 La data correcta eacutes 26 de novembre de 1919 en quegrave el consell plenari de lrsquoAjuntament de Barcelona acordagrave laquola adquisicioacutende un inmueble que revista remarcable intereacutes arqueoloacutegico y artiacutestico con objeto de instalar en eacutel el Archivo Histoacuterico de laciudadraquo (Gaceta Municipal de Barcelona 41 (27-XI-1919) Sobre les posteriors obres drsquoadequacioacute de la Casa de lrsquoArdiaca comarxiu histograveric vegeu Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona LibreriacuteaFrancisco Puig 1928 pagraveg 30-37 Joan ainaud de lasarte laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo dins Jaume sobrequeacutes i CalliCoacute (dir) Guia-Catagraveleg Institut Municipal drsquoHistograveria (Casa de lrsquoArdiaca) Barcelona 1983 pagraveg 27-41

40 Vegeu tambeacute Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona 1928 pagraveg 38-76Montserrat CondoMines Xavier doltra Manuel rovira laquoArxiu histogravericraquo dins sobrequeacutes (dir) Guia-Catagraveleg pagraveg 45-78Una visioacute meacutes completa a Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 609-621

41 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 82

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 45

No ha sigut obstacle aquesta reorganisacioacute per proseguir ab ideacutentica activitat les publicacions histograveriques del arxiu municipal lo dietari o Manual de Novells ardits srsquoha continuat editant com avans li ha seguit en 1920 una nova publicacioacute de Recull de documents y estudis destinada a consignar documents breus y que tenen valor drsquooportunitat donant a conexer el ensemps trevalls realisats per la oficina y al present va a inaugurarse la serie de Monografies drsquohistoria y drsquoarqueologia local ab la de Sant Pau del Camp feta per lo propri NrsquoAgustiacute Duraacuten

Duran i Sanpere explica com va procedir a la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal42 i els elements histograverics originaris del seu pensament que van condicionar tota la seva tasca famiacutelia histograveria passat glorioacutes de Catalunya etcegravetera Aixiacute Duran diu43

Dentro del Archivo Histoacuterico de la Ciudad los diferentes grupos documentales no se desfiguran conservan sus contornos propios y su caraacutecter distintivo su personalidad poca o mucha como es ley y fuerza en toda buena organizacioacuten familiar

I meacutes endavant

El nuacutecleo documental maacutes fuertemente destacado sigue siendo el originario el de los papeles producidos por la administracioacuten puacuteblica de los antiguos ldquoConsellersrdquo de la ciudad

La plenitud de la institucioacute municipal medieval es constata en quegrave laquoa partir de los pri-meros decenios del siglo xiv se observa en los conselleres [sic] el afaacuten de dar perennidad al recuerdo de sus gestionesraquo44 Tambeacute trobem referegravencies a la guerra de Successioacute i les seves consequumlegravencies pel regravegim municipal

Con el siglo xviii vino el cambio de reacutegimen poliacutetico desaparecioacute la figura del ldquoConsellerrdquo y la pompa de su gramalla y tuvieron que arrinconarse los antiguos privilegios para dejar paso libre al nuevo orden de cosas Fortuna fue que hubiese en la Casa de la Ciudad un hueco acogedor donde se pudiesen salvar los rancios papeles que ya no deberiacutean tener ninguna utilidad y con los cuales el espiacuteritu de Fivaller de- biacutea quedar sepultado en el polvo y en el olvido45

Finalment Duran enllaccedilava la desfeta de 1714 amb el ressorgiment romagraventic del segle xix i de retruc del catalanisme poliacutetic (sense esmentar-lo)

Duradero fue el letargo Casi siglo y medio se pasaron durmiendo los libros y pergaminos hasta que por fin los desentumecioacute el aura romaacutentica del siglo xix que veniacutea con la cabeza llena de ansias reivindicatorias y con el corazoacuten enamorado de las leyendas y epopeyas de los tiempos viejos Desde entonces los historiadores pudieron acercarse al rico tesoro del Archivo y llenar sus libros con el fruto de su paciente labor Capmany Pi y Arimoacuten Bofarull Balaguer Puiggariacute Aulestia Balari Sanpere bucearon aacutevidamente en los antiguos documentos puestos de nuevo a la luz del diacutea46

42 duraacuten La Casa del43 duraacuten La Casa del pagraveg 3844 duraacuten La Casa del pagraveg 4045 duraacuten La Casa del pagraveg 40-4246 duraacuten La Casa del pagraveg 42

46 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Pel que fa a lrsquoarxiu la creacioacute per segregacioacute de lrsquoArxiu Municipal drsquoun nou Arxiu His-tograveric Municipal o de la Ciutat (en realitat inicialment es pensava en una seccioacute de lrsquoArxiu Municipal) obeiumla a diverses raons organitzatives de conservacioacute de la documentacioacute etcegravetera Val a dir que en aquesta decisioacute tingueacute una gran importagravencia la histograveria de Cata-lunya En efecte quan es justifica la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric es diu47

Separacioacute del fons documental de lrsquoArxiu en dues seccions Histograverica i Administrativa la liacutenia divisograveria de les quals hauria de cercar-se en un periacuteode histograveric que hagi originat un canvi radical del regravegim administratiu de la ciutat com el Decret de Nova Planta lrsquoorganitzacioacute constitucional etcegravetera

Potser forccedilant el sentit de les paraules aquesta delimitacioacute o separacioacute documental post-1714 ha estat interpretada com una mostra clara del posicionament historicista48

Todos los documentos que se generan a partir de esta antildeo 1714 no se consideran historia en tanto no se juzgan uacutetiles para reconstruir la historia del nacionalismo poniendo soacutelo unos determinados documentos o periacuteodo histoacuterico al servicio de los historiadores se estaacute ya condicionando y dirigiendo la investigacioacuten histoacuterica hacia unos fines muy concretos los que interesan a la clase poliacutetica que precisamente ha creado ese Archivo dejando de lado el fondo administrativo

La futura plasmacioacute del nou arxiu es concretagrave en una acurada previsioacute i planificacioacute divi-dida en catorze apartats que de manera resumida establien49

1 Creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric amb la delimitacioacute documental ja comentada (fins el1714)

2 Formacioacute drsquoun Inventari descriptiu de la documentacioacute restablint lrsquoantiga distribucioacutedrsquoescrivanies i conservant el rastre de les administracions particulars

3 Catalogacioacute de la documentacioacute descrita en lrsquoInventari formant iacutendexs i repertoris(personals topogragravefics) del contingut dels documents

4 Formacioacute drsquoun inventari descriptiu dels documents de lrsquoArxiu Municipal que estroben en altres arxius biblioteques o colmiddotleccions (per exemple els Privilegis originals de la Ciutat a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute el Cerimonial dels Obrers de la Ciutat ala Biblioteca Provincial el Cerimonial dels Consellers a la Biblioteca de Catalunya)La finalitat uacuteltima eacutes laquoprocurar llur reintegracioacute a lrsquoArxiu Municipalraquo

5 Recopilacioacute de notiacutecies documentals bibliogragravefiques etc dels documents perdutsper exemple els dos primer volums del Llibre de Solemnitats

6 Catalogacioacute de documents ldquoforastersrdquo que sense formar part de les segraveries progravepiesde lrsquoArxiu srsquohi trobaven barrejats amb altres documents

7 Relacioacute de documents histograverics de la ciutat que es troben en altres arxius i que perla seva importagravencia conveacute tenir en reproduccions fotogragravefiques o en cogravepies

8 Formacioacute de catagravelegs especials de segells miniatures etcegravetera9 Recopilacioacute de la bibliografia de les publicacions que han utilitzat els documents

de lrsquoArxiu

47 laquoCreacioacute de lrsquoOficina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriquesraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 3 48 Julio Cerdaacute diacuteaz Los archivos municipales en la Espantildea contemporaacutenea Gijoacuten Trea 1997 pagraveg 190 Des drsquouna altra perspectiva

Ramon alberCh i Fugueras laquoArxiu Municipal de Barcelona balanccedil i perspectivesraquo Revista de Catalunya 51 (1991) pagraveg 37-5549 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 3-4

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 47

10 Recollida de notiacutecies drsquoarxius municipals11 Bibliografia histograverica de Barcelona indicant la biblioteca on existeixen els

manuscrits o estampacions12 Constitucioacute drsquouna Biblioteca auxiliar de la Oficina laquoformada pels llibres de

caragravecter histograveric existents en la Biblioteca de lrsquoArxiu els que es rebin a canvi de lespublicacions de lrsquoOficina i altres llibres que hauran drsquoadquirir-seraquo50

13 Formacioacute drsquouna Seccioacute gragravefica de lrsquoArxiu constituiumlda per dibuixos plagravenolsfotografies

14 Museu de lrsquoArxiu

Meacutes enllagrave de les directrius tegravecniques i organitzatives del futur Arxiu Histograveric de la Ciutat srsquoinsistia en quegrave laquoLa Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu ccedilo eacutes la histograveria documental de la ciutat drsquoenccedilagrave de la constitucioacute del govern municipal de Barcelona fins la caiguda de les antigues llibertats de Catalunya en 1714raquo51

les PubliCaCions histograveriques

Les primeres publicacions

Sembla que a mitjan segle xix lrsquoAjuntament de Barcelona manifestagrave un cert interegraves per impulsar la redaccioacute drsquouna laquoMemoria razonada de las causas tendencias e importancia de varios hechos histoacutericos no calificados imparcialment y debidamenteraquo Aquesta laquoMe-moriaraquo fou encarregada entre drsquoaltres a Progravesper de Bofarull perograve desconeixem la seva evolucioacute posterior i ni tan sols si es va arribar a redactar52

Tanmateix es van publicar per part de lrsquoAjuntament un conjunt drsquoobres relacionades beacute amb la seva actuacioacute com a corporacioacute municipal53 beacute amb dades histograveriques de la ciu-tat en un sentit molt ampli Citem per exemple els treballs de Rispa54 Valls55 Sanpere i Miquel56 Vintildeas57 Carreras Candi58 i Comas59 Tambeacute cal esmentar lrsquoimpuls municipal a la publicacioacute de treballs histograverics sobre la Corona drsquoAragoacute60 aixiacute com lrsquoencagraverrec realitzat el 1907 a Rubioacute i Lluch per analitzar la histograveria de lrsquoOrient catalagrave que van veure la llum

50 duraacuten La Casa del pagraveg 54 diu laquoEn el antildeo 1922 cuando todaviacutea no se habiacutea podido llevar a cabo la instalacioacuten del ArchivoHistoacuterico en la Casa del Arcediano fueacute dada en una breve Memoria [Memograveria de la formacioacute i estat actual de la Biblioteca delrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona 1922 extret de la Gaseta Municipal de Barcelona any IX nuacutem 7] una idea de coacutemo se iban estructurando los diversos fondos de libros que se reuniacuteanraquo

51 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 6 Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic idocumental de les instalmiddotlacions i els serveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932))

52 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 63-64 53 laquoNotiacutecia histograverica del primer edifici escolar de Barcelona construiumlt en el segle xviraquo dins Les construccions escolars de Barcelona

Barcelona 191854 Antonio risPa Memoria relativa a las ensentildeanzas de los Sordomudos y de los Ciegos [Historia de las Escuelas de Sordo-mudos y

Ciegos de Barcelona] Barcelona Establecimiento tipograacutefico de Narciso Ramiacuterez i Rialp 186555 Francisco de Asiacutes valls y ronquillo Memoria relativa a la Escuela Municipal de Ciegos y de Sordo-Mudos de Barcelona Barcelona

Tipo-Litografiacutea de los Sucesores de N Ramiacuterez y Ca 188856 Salvador sanPere y Miquel Topografiacutea antigua de Barcelona Rodaliacutea de Corbera Barcelona Impr de Henrich y Ciacutea en

comandita Sucesores de N Ramiacuterez y Ciacutea 1890-189257 Federico vintildeas y Cusiacute Datos histoacutericos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona Barcelona 190758 Francesch Carreras y Candi La Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval Catalech de la coleccioacute gragravefica de dita

viacutea Barcelona Imp ldquoAtles Geograacutefichrdquo drsquoAlbert Martiacuten 191359 Ramon Nonat CoMas Estudi dels Esgrafiats de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 191360 Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute dedicat al Rey en Jaume I y a la seva eacutepoca Ab lo patrocini del Excm Ajuntament de

Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1910-1913

48 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

en diversos treballs publicats tant per lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans61 com per la Reial Aca-degravemia de Bones Lletres62

Tambeacute cal recordar la decisioacute municipal de publicar a partir de lrsquoany 1902 un Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona que incorporava de tant en tant notiacutecies i informa-cions de caire histograveric municipal en concret sobre lrsquoarxiu municipal la galeria de catalans ilmiddotlustres i sobre lrsquoheragraveldica de Barcelona63

El Pla de Publicacions (1917)

La proposicioacute municipal aprovada el 1917 sobre reorganitzacioacute de lrsquoArxiu Municipal i creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques incorporava un Pla de Pu-blicacions laquoper tal que resteacutes palesament manifestada la transcendegravencia que la tasca de lrsquoOficina podia tenirraquo Drsquoaquesta forma es presentava un pla de publicacions graduat en diversos nivells64

Les publicacions ldquode primer graurdquo consistirien en la impressioacute de documents histograve-rics per tal de continuar el Manual de Novells Ardits i finalitzar laquoLa Ruacutebrica drsquoEn Bruni-querraquo [sic] I un cop acabada aquesta fase srsquoiniciaria la impressioacute del Llibre de Solemnitats i altres actes dignes de memograveria La intencioacute era publicar anualment dos volums (un del Manual i un altre dels documents)

Les publicacions ldquode segon graurdquo estarien formades per monografies en base a laquoarre-plecs de dades histograveriquesraquo procedents de lrsquoArxiu Es publicarien monografies amb una periodicitat anual sobre laquonogravemina drsquooficials de la ciutat nogravemina de ciutadans honrats poblacions de Catalunya nomenades carrer de la ciutat patrimoni de la ciutat fins el se-gle xvii Decret de Nova Planta i regravegim municipal del segle xviiiraquo etcegravetera

Les publicacions ldquode tercer graurdquo serien les monografies histograveriques relatives a la ciu-tat en un ampli ventall temagravetic art arqueologia activitats industrials i gremials instruc-cioacute impremta legislacioacute i dret privat religioacute etcegravetera Serien publicacions drsquoencagraverrec a laquohomes drsquoestudi els escrits ja coneguts dels quals fossin plena garantia per la ciutatraquo Es publicaria un volum anual

En definitiva un ampli i ambicioacutes pla de publicacions en quegrave lrsquoOficina adquiriria un paper ldquoimprescindiblerdquo per fer-lo possible i real un pla que com srsquoha vist descansava en tres nivells de concrecioacute perograve que volia enllaccedilar amb el que ja srsquohavia iniciat amb anterio-ritat (bagravesicament el Manual de novells ardits i les Rubriques de Bruniquer) i els projectes de futur meacutes o menys immediat

Aquesta planificacioacute de les publicacions es va anar concretant de forma progressiva i lenta especialment amb els volums del Manual de Novells Ardits (interrompuda el 1922) i les Rubriques de Bruniquer La planificacioacute continuaria amb un Inventari de la Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu i amb el Llibre de Solemnitats (publicat el 1930)65 Finalment mentre srsquoiniciava el projecte de publicacioacute de les segraveries documentals de lrsquoArxiu srsquoaprovagrave lrsquoedicioacute drsquoun Recull de documents i estudis El seu primer i uacutenic volum es publicaria el 1920 i hauria

61 Antoni rubioacute y lluCh laquoAtenes en temps dels Catalansraquo dins lrsquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1907) laquoEls castells catalans de la Grecia continentalraquo dins lrsquoAnuari (1908) laquoEls governs de Matheu de Montcada y Roger de Lluria en la Grecia catalanaraquo dins lrsquoAnuari (1911-1912) laquoLa Grecia catalana des de la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia (1370-1377)raquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1913-1914)

62 Antoni rubioacute y lluCh laquoEls pobladors dels Ducats catalansraquo dins Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 1908 Rubioacute tambeacute va publicar el treball La Acroacutepolis de Atenas en la eacutepoca catalana Barcelona Imprenta Barcelonesa 1908

63 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 65 Sobre aquesta publicacioacute vegeu M Antogravenia Moneacutes (dir) 100 anys drsquoEstadiacutesticaMunicipal Barcelona Ajuntament de Barcelona 2002

64 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 1-265 Llibre de Solemnitats Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 2 vols

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 49

drsquoincloure breus estudis monogragravefics documentals aixiacute com la crogravenica de lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions66

Aquesta evolucioacute es pot seguir en lrsquoarticle titulat laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo67 Tot i que no srsquoesmenta lrsquoautoria de lrsquoarticle hom pot creu-re que es tracta del propi Duran i Sanpere68 Com srsquoindica al tiacutetol es tracta de divulgar les publicacions de caire histograveric editades per lrsquoAjuntament de Barcelona Una part de lrsquoarticle es centra en recordar el proceacutes que va portar a la publicacioacute de la laquoColmiddotleccioacute de documents histograverics inegraveditsraquo de lrsquoArxiu Municipal de la ciutat En efecte lrsquoany 1884 i a iniciativa de la Reial Acadegravemia de Bones Lletres els acadegravemics Pella i Forgas Bofarull i Bertran drsquoAmat van dissenyar un pla de publicacions segons lrsquoesquema seguumlent

a) Documents relatius al govern municipal de Barcelona fins al Decret de Nova Plantab) Documents referents a lrsquoexercici drsquoatribucions de la municipalitatc) Documents relatius a fets histograverics importants per a la ciutatd) Documents que laquorevelen els costums de cada egravepocaraquoe) Documents legislatius i altres no inclosos en els anteriors apartats

Aquest pla de publicacions fou presentat a lrsquoajuntament el 1886 Els regidors munici-pals Carreras Candi i Schwartz Luna (que eren tambeacute acadegravemics) reduiumlren el projecte a laquoliacutemits justosraquo69 i srsquoacordagrave iniciar les publicacions pel Dietari El primer volum es publicagrave el 189270 i es va mantenir la seva publicacioacute fins el 1922 en quegrave laquoles dificultats de pressu-post i despreacutes altres destorbs trencaren drsquoimproviacutes el ritme dels treballs editorialsraquo71

A partir de 1912 srsquoiniciaria la publicacioacute de les Ruacutebriques de Bruniquer que finalitzagrave el 191672 Formen cinc volums meacutes un sisegrave en forma drsquoiacutendex que no srsquoarribaria a publicar tot i que srsquo anunciava (laquola formacioacute dels iacutendexs que hauran de constituir un sisegrave i darrer volumraquo)73

Les justificacions de la importagravencia de lrsquoedicioacute de les Ruacutebriques i del Dietari soacuten evi-dents En el cas de les Rubriques laquodrsquoantic fou sentida la necessitat de formar ruacutebriques o repertoris dels documents de les escrivanies municipals de Barcelona per tal de tro-bar fagravecilment els originals i treurersquon lrsquoexemplaritat necessagraveriaraquo En general les Ruacutebriqueslaquosoacuten completes i veriacutediques essent un auxiliar valuosiacutessim per a les investigacions his-tograveriques que hagin de fer-se en lrsquoArxiu Municipalraquo Finalment hom diu que laquoEl pas drsquoEnBruniquer deixagrave en la Casa de la Ciutat de Barcelona una senyal inesborrable ccedilo eacutes laclaredat en la redaccioacute dels documents i el bon regravegim dels llibres que estigueren sotala seva cura La concisioacute dels seus escrits no era sequedat de lrsquoesperit sinoacute sacrifici a laveracitat documentalraquo74

Pel que fa al Dietari sersquons diu amb detall tot el proceacutes que abocagrave a la redaccioacute drsquoaquest manuscrit i les vicissituds posteriors Per exemple els fets de la guerra de Successioacute

66 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 867 Recull de Documents I (1920) pagraveg 2-7368 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 269 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 270 Manual de novells ardits Vulgarment apelmiddotlat Dietari del Antich Consell Barceloniacute Ajuntament de Barcelona Barcelona Impr

Henrich y companyia 1892-1975 28 vols71 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 61172 Ruacutebriques de Bruniquer Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona Barcelona Impr Henrich 1912-

1916 5 vols (Reed facs Pamplona 2007)73 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 46 De fet aquest anunci del sisegrave volum es publicava tambeacute a GMB 49 (5 de desembre de

1921) 16 (20 drsquoabril de 1922) dins drsquoun anunci general de ldquoPublicaciones del Excmo Ayuntamiento de venta en libreriacuteasrdquo on es deia que lrsquoesmentat volum es trobava ldquoen preparacioacutenrdquo

74 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 41 i 46-47

50 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Continuagrave ordenadament la redaccioacute del Dietari convertint-se ja ragravepidament en un llibre de Cerimonial fins lrsquoany 1718 en quegrave el Decret de Nova Planta liquidagrave de forma violenta lrsquoantiga constitucioacute municipal dels consellers75

Alguns dels projectes esmentats van fer-se realitat molts anys meacutes tard com per exemple els estudis sobre els ciutadans honrats76 o el conjunt de publicacions impulsades des de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona que tractaven diverses quumlestions relacionades amb la histograveria medieval i moderna de Barcelona La revista Barcelona Quaderns drsquoHistograve-ria la colmiddotleccioacute de monografies BCN Biblioteca Histograverica o la realitzacioacute dels Congressos drsquoHistograveria de Barcelona en soacuten un bon exemple

Conclusions

Durant les primeres degravecades del segle xx lrsquoAjuntament de Barcelona no nomeacutes srsquoabocagrave a una certa reorganitzacioacute administrativa interna sinoacute que tambeacute va procurar posicionar-se en el proceacutes de recuperacioacute histograverica de Catalunya que srsquohavia iniciat amb el romanticis-me i lrsquohistoricisme Aquesta darrera vessant es concretagrave en una voluntat de conservar protegir i divulgar la progravepia histograveria del municipi i de les seves institucions en especial de lrsquoegravepoca medieval i moderna eren moments de glograveria drsquoexpansioacute econogravemica i lideratge poliacutetic de la ciutat i eacutes aquest lideratge el que es volia revifar de nou Aquesta perspec-tiva ho inundava tot no nomeacutes es volia recrear lrsquoarquitectura de la Barcelona gogravetica o medieval77 sinoacute que srsquoestabliren les bases per millorar el coneixement histograveric drsquoaquella egravepoca amb la creacioacute del flamant Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions i Publicacions Histograveriques Despreacutes drsquouns intents meacutes o menys reeixits per divulgar la histograveria local en les publicacions municipals en especial a la Gaceta Municipal de Barcelona la constagravencia i capteniment drsquoun alt funcionari municipal com fou Agustiacute Duran i Sanpere van fer possible no nomeacutes un millor coneixement del municipi medieval sinoacute tambeacute la ilmiddotlusioacute de poder recuperar tambeacute lrsquoesplendor histograveric ja passat Una lectura de les obres escrites per Duran i Sanpere fins a la fi de la guerra civil del 1936-1939 que incloem en lrsquoapegravendix ens indica quins eren els objectius i predileccions historiogragravefiques de qui va ser responsable de la modernitzacioacute historiogragravefica municipal de Barcelona

75 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 1576 Juan-F Cabestany Fort Aportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelona Barcelona Instituto Municipal de

Historia 196277 Joan ganau Casas laquoLa recreacioacute del passat el Barri Gogravetic de Barcelona 1880-1950raquo dins Albert Cubeles i Ramon grau

(coord) El proceacutes urbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria8) 2003 pagraveg 257- 272 en especial 264 i ss

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 51

Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)

1917

laquoEn Bernat Martorell ilmiddotluminador de llibresraquo Butlletiacute de la Biblioteca de Catalunya (1917) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart i la cul-tura Barcelona Curial 1975 pagraveg 65-134

1918

laquoSimbologia medieval La llegenda de lrsquoarbre de la Creuraquo a La Veu de Catalunya 1-IV-1918 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoEls serrallersraquo De lrsquoArt de la Forja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona 4 (agost 1918) i 7 (novembre 1918) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 2 La societat i lrsquoorganitzacioacute del treball Barcelona Curial 1974 pagraveg 386-393

laquoLa documentacioacute de lrsquoantic gremi de Ferrers-Manyans de Barcelonaraquo De lrsquoArt de la For-ja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona (1918) No es publicagrave de nou

1919

laquoLrsquoArxiu Histograveric de Barcelona i la Casa de lrsquoArdiacaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (novembre 1919)

1920

laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis (1920-1923) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 128-160

laquoLa documentacioacute del Colmiddotlegi de Mestres Serrallers Armers i Agullers de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis I (1920) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 7

1921

LrsquoHocirctel de Ville de Barcelona abregeacute historique Barcelona Ajuntament de Barcelona-Ofi-cina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques 1921

laquoData de la mort de lrsquoescultor Agustiacute Pujol (1628)raquo Vell i Nou II (1921) pagraveg 132-134 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 366-373

1924

laquoDe com comenccedilaren a fabricar-se belles tapisseries a Barcelonaraquo Revista de Catalunya I (1924) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 327-338

1925

laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo Revista de Catalunya (marccedil 1925)

laquoNaixenccedila i formacioacute de la placcedila de Catalunyaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (marccedil 1925) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 514-521

52 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoLa tomba de Pau Clarisraquo Revista de Catalunya III (1925) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 545-562

1926

laquoEl monasterio de Pedralbes y su sexto centenarioraquo Barcelona Atraccioacuten 182 (agost 1926) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 685-697

1927

La Casa de la Ciudad de Barcelona Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1927

1928

La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1928 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 401-418

laquoUn monumento que recobra su valor La fachada antigua de la Casa de la Ciudad de Barcelonaraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-201 (1928)

laquoLes obres de restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo La Publicitat 27-IX-1928

laquoLes antigues cases dels canonges i els canonges de la Seuraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 382-400

laquoUn Puerto Franco en Barcelona en el siglo xviiiraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-207 (setem-bre 1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 466-478

laquoUn nuviatge barceloniacute del segle xvraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 603-617

1929

laquoEls sostres de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV-1 (gener-juny 1929)

laquoLa restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo Barcelona Atraccioacuten XIX-211 (1929)

laquoLa Barcelona del 1888 La Casa de la Ciutat Palau reialraquo La Veu de Catalunya 8-VII-1929

laquoLos antiguos Conselleres de Barcelona Notas para su iconografiacutearaquo Barcelona Atrac-cioacuten 213 i 221 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 87-108

laquoEls Brocaters de Barcelonaraquo Revista de Catalunya VI-57 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 354-361

laquoEl retaule dels blanquersraquo Arts i Bells Oficis (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

laquoEls sostres gogravetics de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV (1929) pagraveg 76-94 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 232-247

laquoLa Pietat del portal de la seu de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVI-132 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart 282-289

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 53

laquoUn retaule de Sant Sever exiliat i repatriatraquo Vida Cristiana XVI (1929) 133 i 134 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 338-347

1930

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana 139 (1930)

laquoDe qui ha fet la ciutat de Barcelonaraquo Butlletiacute de la Cambra Mercantil IX-10 (juliol 1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 7-20

laquoEl portal renaixentista de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Miquelraquo Vida Cristiana XVII (1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 319-321

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVII (1930) pagraveg 215-224 duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 330-337

laquoNoves clariacutecies documentals de lrsquoestamper Joan Gherlincraquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XIV (1930) pagraveg 146-152 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

1931

laquoEn la restauracioacute de Sant Pau del Campraquo Revista de Catalunya XIV (gener 1931) Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 590-604

laquoEl sepulcre de sant Oleguerraquo Vida Cristiana (1931) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 386-394

Arxiu Histograveric de la Ciutat Casa de lrsquoArdiaca Exposicioacute dels Documents de lrsquoAntic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona desembre 1931- gener 1932 Citat per Duran i Sanpere com a autor a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 8

1932

laquoEls oficisraquo dins Diccionari Enciclopegravedic de la Llengua Catalana Barcelona Salvat 1932 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 263-277

1933

laquoLluiacutes Borrassagrave i els seus deixeblesraquo Boletiacuten de la Sociedad Castellonense de Cultura XIV (se-tembre-octubre 1933) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoUn deixeble de Lluiacutes Borrasagrave a la Catedral de Barcelonaraquo Vida Cristiana 163 (1932) pagraveg 84-88 i 164 (1933) pagraveg 123-132 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograve-ria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoLa pintura catalana del segle xv Lluiacutes Dalmau Jaume Huguetraquo dins La peinture ca-talane agrave la fin du Moyen Age Pariacutes Librairie Ernest Leroux 1933 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

1934

laquoLas Ramblas y la Casa Moyaraquo La Vanguardia 6-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 585-589

54 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoEl ejemplo de la Casa Grallaraquo La Vanguardia 20-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute 535-541

laquoUna placcedila poliacutetica en el Pla de Palauraquo La Vanguardia 12-VIII-1934 Reproduiumlt a du-ran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 441-443

1935

laquoAlgo sobre las Atarazanasraquo La Vanguardia 5-III-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 459-465

laquoUna reconstruccioacuten de la Ciudadelaraquo La Vanguardia 9-V-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 641 nuacutem 1

laquoUna leyenda medieval y sus ilustraciones escultoacutericasraquo La Vanguardia 27-VI-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoLas representaciones de Heacuterculesraquo La Vanguardia 9-VIII-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 417-425

laquoLas Reformas y sus viacutectimas La Casa del Retiroraquo La Vanguardia 27-VIII-1935 Repro-duiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 578-580

laquoHistoria y Arte Los almogaacutevares en Barcelonaraquo La Vanguardia 27-XI-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 479-483

laquoMonumentos barceloneses El palacio de la Virreinaraquo La Vanguardia 25-XII-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 581-584

laquoLes joies i els joiersraquo Claror (1935) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 410-421

1936

laquoContribucioacute a la histograveria de la impremta a Barcelonaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) pagraveg 120-144 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

laquoLrsquoAcadegravemia de Bones Lletres durant els anys drsquoautonomia de Catalunyaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 578-582

1938

laquoEl maestro del retablo de San Jorge [Bernat Martorell]raquo La Vanguardia 16-II-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 65-134

laquoUn gran escultor medieval desconocido [Antoni Canet]raquo La Vanguardia 27-V-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 52-56

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410

Patriacutecia Santacruz

Srsquoha parlat molt sobre la mort del rei Martiacute lrsquoHumagrave i sobretot de les consequumlegravencies que la seva defuncioacute va comportar en lrsquoagravembit poliacutetic al perir sense un hereu directe1 perograve poc o gens srsquoha preocupat la historiografia per conegraveixer com es van desenvolupar les jornadesposteriors i en particular els preparatius de les seves exegravequies a la capital de la CoronaPer ser justos a la documentacioacute que srsquoacostuma a consultar no hi ha amb prou feinesreferegravencies sobre aquest assumpte i en alguns casos no se nrsquoha conservat el volum cor-responent a lrsquoany 1410

Eacutes el cas del Llibre de les Solemnitats on es recopilen les anotacions dels esdeveniments de gran rellevagravencia ja que malauradament el primer tom on hi consten els funerals de Pere el Cerimonioacutes Joan I i Martiacute lrsquoHumagrave srsquoha perdut i amb ell tota aquella informacioacute relativa a la ritualitzacioacute de les exegravequies2 Tampoc no es conserva el registre de 1410 dels llibres de comptes de la sagristia de la catedral de Barcelona tan uacutetils per reconstruir els responsos de personatges puacuteblics a la ciutat comtal3 El Manual de Novells Ardits o dietari del Consell de Cent fa una minsa referegravencia a lrsquoexpiracioacute del monarca a finals de maig el seu enterrament temporal a la catedral el dia 18 de juny i la missa realitzada en el seu honor el dia 29 del mateix mes4 Drsquoaltra banda la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute no sembla aportar gaire meacutes informacioacute respecte a aquest tema Una excepcioacute seria la forccedila recent publicacioacute sobre el funeral de la reina Maria de Luna on Stefano Maria Cingolani exposa la troballa de petites anotacions en un registre de comptes de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute5 Aquestes referegravencies aporten algunes pistes sobre lrsquoembalsamament del cos del rei els rituals durant la vetlla ndashsobretot pel que fa a les missesndash i sobre el cadafal del monument reial on reposaria el difunt Finalment tambeacute caldria esmentar les sessions del Parlament on trobem les suacutepliques que feacuteu Margari-da de Prades per a quegrave se li concedissin els seus drets com a viacutedua del rei6 Amb aquest requeriment sabem que els beacutens de la casa reial ndashprincipalment llibres i joiesndash van ser empenyorats pels marmessors del rei per sufragar els deutes i les exegravequies reials ja que les

Universitat de Barcelona1 La bibliografia sobre lrsquoInterregne i el Compromiacutes de Casp eacutes molt extensa perograve en canvi a part del debat generat al voltant del

que va passar durant les uacuteltimes hores de vida del rei i de breus referegravencies a com va morir trobem poc interegraves en conegraveixer quegraveva succeir durant els dies posteriors a la seva defuncioacute o quins moviments va fer la ciutat per mostrar el seu dol i lleialtat cap elmonarca

2 Tal i com assenyala Francesca esPantildeol laquoldquoEl coacuterrer les armesrdquo Un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanasraquoAnuario de Estudios Medievales 37 (2007) pagraveg 878

3 Com al treball de Teresa vinyoles laquoLa mort i enterrament a Barcelona del Cardenal de Tolosa (1417)raquo dins Jornades sobre elcisma drsquoOccident a Catalunya Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1986 pagraveg 283-296

4 Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 vol I pagraveg 1675 Stefano Maria Cingolani laquoLa Reina Mariacutea y los funerales de su madre Brianda drsquoAgout condesa de Luna en Zaragoza

(1399-1401)raquo Aragoacuten en la Edad Media 24 (2013) pagraveg 71-906 Actes del Parlament de Catalunya publicades dins Coleccioacuten de Documentos Ineacuteditos del Archivo General de la Corona de Aragoacuten I

1856 pagraveg 290

56 Patriacutecia Santacruz

arques de la monarquia estaven buides en consequumlegravencia Margarida no va poder gaudir del llegat que li havia atorgat el seu marit en un codicil pocs dies abans de morir7

No obstant aixograve resta per analitzar un tipus de font ignorada a causa de la seva par-ticular natura el llibre de Clavaria del Consell de Cent del segon semestre de 1410 o dit drsquouna altra manera el llibre de comptes de la ciutat de Barcelona i en particular les des-peses que es realitzaren durant aquell periacuteode tant les ordinagraveries com les extraordinagraveries A partir de les anotacions i tenint en compte altres estudis generals sobre els preparatius que es portaren a terme a la mort dels monarques podem albirar en la mesura del pos-sible quin impacte va tenir el deceacutes drsquoaquest rei a la ciutat de Barcelona durant els pri-mers mesos de lrsquoInterregne Per tant aquest volum es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltra directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense descendegraven-cia Drsquoaquesta manera eacutes possible reconstruir elements que han passat desapercebuts en aquest transcendental episodi histograveric com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave a Barcelona

Aquest llibre de comptes estagrave format per dues parts diferenciades entre elles perograve alhora molt connectades ja que el Consell no podria haver portat a terme moltes de les seves actuacions ordinagraveries com soacuten les obres i lrsquoabastiment de forment i molt menys les extraordinagraveries com en el nostre cas lrsquoaniversari de la mort del monarca i la convo- catograveria del Parlament catalagrave sense la recaptacioacute de numerari Aixograve no obstant si beacute les rebudes ndashi en particular els censalsndash soacuten un aspecte molt important i interessant drsquoestudi el quegrave ens interessava principalment eren les despeses per poder aclarir com es podia haver vist afectada la ciutat i quin paper va jugar en la preparacioacute del funeral de Martiacute lrsquoHumagrave i de la posterior reunioacute del Parlament al municipi barceloniacute

Lrsquoanagravelisi econogravemica drsquoaquest manuscrit ens doacutena una petita idea del que va suposar lrsquoesdeveniment tragravegic de la mort del rei Martiacute de les 24994 lliures que es fan de despesa du-rant aquell semestre al voltant drsquounes 2000 serviren per costejar els preparatius materials seguretat i salaris extres relacionats amb el funeral i el Parlament portat a terme a Barce-lona Eacutes a dir el 8 de la despesa global del Consell es destinagrave exclusivament a aquests pagaments excepcionals Eacutes fa palegraves doncs que la mort del rei i les consequumlents activitats al voltant drsquoaquest fet comportaren una cagraverrega suplementagraveria a lrsquoerari puacuteblic

La mort del rei Martiacute i les exegravequies

Pel que fa lrsquoanagravelisi de lrsquoimpacte de la mort del monarca a la ciutat cal dir que la defun-cioacute de personatges importants afectava la vida quotidiana dels habitants dels municipis ja que cessaven les activitats diagraveries mentre duraven les exhibicions puacutebliques de dol que culminaven amb una convocatograveria per la celebracioacute del funeral Els habitants es reu-nien llavors per realitzar solemnes processons que acabaven en exegravequies a lrsquoesgleacutesia meacutes rellevant de la ciutat Trobem doncs que per les seves consequumlegravencies en lrsquoagravembit social la mort reial era un dels esdeveniments meacutes significatius de la vida de les poblacions baixmedievals Aquesta cerimogravenia es portava a terme a partir drsquounes foacutermules particulars consolidades en el temps i que es reproduiumlen a tot el territori afermant els lligams entre

7 Fegravelix duran i CantildeaMeras Margarida de Prades Barcelona Porcar 1956 pagraveg 36

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 57

els municipis i en el nostre cas la figura monagraverquica En aquest sentit els continguts dels rituals van meacutes enllagrave de la religiositat tot i que aquesta eacutes el fil conductor8

Quan hi havia un vincle entre el municipi i el rei com en el cas de Barcelona la de-funcioacute i fins i tot la previsioacute drsquoaquest esdeveniment es vigilaven amb molt drsquointeregraves so-bretot si tenim en compte els efectes que es podien ocasionar La notiacutecia de la malaltia o pegravessima salut del monarca srsquoanava transmetent en forma de rumors entre la poblacioacute en gran mesura gragravecies als viatgers (mercaders i traginers) Per tant era usual que al territori on es trobava el rei es fes la solmiddotlicitud per la intervencioacute divina a favor del personatge a traveacutes de pregagraveries i processons religioses Drsquoaquesta manera eacutes possible que aquesta mena de rumors circulessin per Barcelona dies o fins i tot setmanes abans de la mort de Martiacute lrsquoHumagrave tal i com veiem en la informacioacute que ens aporta el nostre manuscrit sobre un peller anomenat Pochasanch Aquest va vendre una gran quantitat de tela de terliccedil de color negre per fer els vestits de dol consellers a un preu forccedila elevat potser havent-se proveiumlt pregraveviament despreacutes drsquoescoltar els rumors que probablement srsquohavien escampat per la ciutat sobre el delicat estat de salut del rei Hem de tenir en compte que el terliccedil era un teixit forccedila difiacutecil drsquoaconseguir i que principalment servia per fer les robes de dol de les autoritats i ell nrsquohavia aconseguit 221 canes eacutes a dir meacutes de 400 metres9

Quan la mort no apareixia de forma natural sinoacute que srsquoesdevenia de manera inespera-da10 no hi havia rumors previs perograve siacute sospites i temors posteriors a meacutes de precipitar les activitats cerimonials sobretot incrementant les missatgeries entre localitats per difondre les notiacutecies gragravecies a una eficient xarxa de comunicacioacute Drsquoaquesta manera la transmissioacute oficial de la notiacutecia era essencial per poder dur a terme les cerimogravenies fuacutenebres corres-ponents i en aquest sentit Barcelona assumia molts cops la prerrogativa drsquoinformar de la mort tot i que normalment sersquon encarregaven els membres de la cort el canceller o el governador general provocant en ocasions lrsquoarribada de notificacions paralmiddotleles dels consellers barcelonins i les altres autoritats puacutebliques En la mort de Martiacute lrsquoHumagrave laquosrsquoen-via a Francesc Burgues qui per part de la dit Ciutat anagrave ensempts ab lo honrat en Ramon Ccedilavall qui anagrave per lo General de Cathalunya al Compte de Urgell qui era en Aragoacuteraquo11 Quan ja srsquohavia oficialitzat la defuncioacute srsquoiniciaven els procediments per realitzar el fune-ral i la resta de cerimogravenies12

Pel que fa a la poblacioacute la notiacutecia oficial se seguia de les expressions del sentiment de dol i la realitzacioacute dels actes rituals de forma colmiddotlectiva i participativa Les ciutats i viles reials a meacutes tocaven a sometent per a quegrave els habitants deixessin les seves respectives activitats i sortissin al carrer a compartir el dolor i les mostres de fidelitat al monarca trencant drsquoaquesta manera amb la quotidianitat Aixograve uacuteltim suposava lrsquoaturada de bo-tigues i obradors usualment durant les jornades de dol ndashuns tres diesndash o com a miacutenim durant els dies en quegrave es realitzessin les cerimogravenies oficials A meacutes tampoc no es podien fer ostensibles senyals drsquoalegria ni practicar balls o jocs quumlestions llargament disposades a les ordenances municipals13

El conjunt drsquoactes rituals que es portaven a terme per les exegravequies del difunt doncs es justificaven pel fet drsquoatorgar un servei al senyor per part dels seus suacutebdits en base del sistema religioacutes de lrsquoegravepoca Drsquoaquesta manera el monarca podia arribar a la glograveria meacutes ragravepidament gragravecies a les pregagraveries de la poblacioacute que alhora feia palegraves el vincle existent

8 Flocel sabateacute i Curull Cerimogravenies fuacutenebres i poder municipal a la Catalunya Baixmedieval Barcelona Dalmau 2003 pagraveg 5-69 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r10 Com la de Joan I al bosc de Foixagrave el 139611 DACB vol I pagraveg 16712 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 9-1613 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 15-16

58 Patriacutecia Santacruz

amb el rei demostrant-li la seva fidelitat A meacutes la representacioacute mortuograveria com si el cos fos present al mateix temps a diversos indrets del paiacutes ens ajuda a albirar la conformacioacute dels fonaments humans i regionals del poder monagraverquic Tot i aixiacute no hem drsquooblidar que si aquestes cerimogravenies es realitzaven no era per manament reial sinoacute perquegrave les organit-zava el municipi que pagava lrsquouacuteltim adeacuteu al monarca14

Meacutes enllagrave drsquoaquestes circumstagravencies el cas de Barcelona teacute certes particularitats de-gudes al fet de tractar-se de la capital del paiacutes La consolidacioacute total al segle xiv de les relacions entre els membres de la Cancelleria Reial i els familiars del monarca amb el Consell de Cent feia que el municipi mantingueacutes una posicioacute preferent primer en oferir serveis per palmiddotliar la malaltia del sobiragrave15 i despreacutes en organitzar lrsquoenterrament de les despulles del rei Les autoritats municipals conduiumlen les celebracions mentre el cos del monarca era embalsamat i exposat en un cadafal amb els draps drsquoor i la lluminagraveria con-venient16

Un altre aspecte molt important eacutes que hi ha un desdoblament de les cerimogravenies fuacutene-bres a Barcelona trobem un primer ritus funerari pagat iacutentegrament pels marmessors de la Cancelleria Reial cerimogravenia que convocava el veguer convidant als cagraverrecs de la cort i oficials reials locals i regionals a meacutes de ciutadans ilmiddotlustres i un determinat nombre de nobles i eclesiagravestics Com hem vist abans a lrsquohora de celebrar aquest primer ritus la reina viacutedua es va trobar amb les arques reials buides i va haver de veure com els marmessors del rei empenyoraven les joies i els llibres de la monarquia per cobrir les despeses del funeral del seu marit17 Des del primer moment perograve el govern local aportagrave la ubicacioacute de lrsquoesde-veniment ndashexercint el seu paper preeminent sobre la resta de poblacions del reialencndash i el seu ajut en el sentit organitzatiu eacutes a dir escollint els encarregats del trasllat del cos a la catedral de Barcelona i dels preparatius materials En aquest primer monument funerari eren presents nomeacutes els escuts reials a la roba i a la lluminagraveria preparada

Uns dies despreacutes la ciutat ja era a punt per dur a terme la seva progravepia celebracioacute mortuograveria Barcelona instituiumla lrsquoaniversari expressant aixiacute la seva lleialtat cap al monarca amb un segon monument i cerimogravenia pagades pel Consell de Cent on ogravebviament hi eren presents els escuts representatius del municipi

Aixiacute doncs el rei Martiacute I moriacute el dissabte 31 de maig el dimecres 18 de juny es dugueacute a terme la cerimogravenia de les autoritats reials i finalment el 28 de juny es realitzagrave el funeral de la ciutat Les referegravencies que trobem en el llibre de Clavaria ens parlen de les despeses en missatgeries teles i lluminagraveria Una de les foacutermules drsquoexpressioacute del dol meacutes importants la trobem a traveacutes de la simbologia visual amb lrsquouacutes de les teles negres com a principal dis-tintiu Eacutes el cas de la roba sobretot si parlem de les autoritats puacutebliques ja que aquestes adoptaven un codi molt clar de vestimenta portant gramalles i caperons negres que con-trastaven amb els vestits de vius colors que duien en temps de joia18 Val a dir perograve que les grans mortaldats del periacuteode obligaven a portar vestits de dol massa frequumlentment i en consequumlegravencia les autoritats municipals havien prohibit vestir de negre i colors de dol si no es tractava de la mort drsquoun familiar directe ja que durant algunes temporades gairebeacute tothom tenia algun parent o amic difunt i la ciutat arribava a semblar que estava de dol contiacutenuament19 Com apunta Sabateacute

14 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 69-7215 Flocel sabateacute i Curull Lo senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort del

monarca Lleida Universitat de Lleida 1994 pagraveg17416 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 17617 duran Margarida de Prades pagraveg 3618 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 17-1819 Teresa vinyoles La vida quotidiana a Barcelona vers 1400 Barcelona Rafael Dalmau 1985 pagraveg 38

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 59

Lrsquoaparent contradiccioacute es resol situant lrsquoexpressioacute del dol reial per damunt de la corresponent a les altres defuncions20

Quan es tracta del funeral del monarca al igual que en molts altres municipis el cost dels vestits dels personatges puacuteblics meacutes rellevants corria a cagraverrec de la ciutat de Barcelona laquoPer vestir los dits Consellers e certs prohoms e officials de la Ciutat de saquesraquo21 En el cas que ens ocupa ens consta que tambeacute pagava les teles per a auxiliars drsquoaquests perso-natges com ara els escuders22 a meacutes de les teles destinades al laquocapell ardentraquo23 Les magrave-ximes autoritats es reunien per decidir les robes de dol que srsquohavien de posar i el nuacutemero de dies que les havien de portar Drsquoaquesta manera el municipi comprava les teles que li calien i contractava a diversos sastres que treballaven entre un i tres dies per tenir enlles-tits els vestits pels magistrats i persones distingides24

Una dada rellevant eacutes el fet que un cop acabada la cerimogravenia mortuograveria el dol enca-ra era portat per les autoritats puacutebliques durant un periacuteode variable de temps ja que el dolor per la defuncioacute del monarca anava meacutes enllagrave de les disposicions ordinagraveries sobre els dols populars i havia de tenir una durada major Com hem vist un cop finalitzades les exegravequies es feia un canvi de vestit que continuava essent negre perograve que podia variar pel que feia al tipus i la qualitat de la tela25 Sembla que en el primer periacuteode es passava de la tela de terliccedil a la molt ruacutestica llana de bruneta perograve folrades amb un teixit meacutes suau i car Sembla perograve que els consellers enviats com a missatgers no tenien tanta fortuna ja que havien de projectar certa imatge a lrsquoexterior i en consequumlegravencia havien de continuar portant la tela drsquouna qualitat prou inferior com per poder transmetre de forma evident el rigoroacutes dol que sentia la ciutat per la mort del seu rei A meacutes lrsquoescrivagrave dels racionals Bernat ccedila Font per ordre dels consellers tambeacute encarregagrave a Pere Bonet dues cobertes de laquoatsemblesraquo ndashanimal de cagraverregandash vermelles A cada coberta hi havien drsquoanar gravats laquoV grans senyals de la dita Ciutat ab alguns fullatgesraquo deixant ben clar que els missatgers provenien de la capital catalana26

Altres teixits adquirits pel Consell amb motiu de les exegravequies eren els que srsquoutilitzaren per contruir el monument pel funeral No trobem pagaments per les fustes ni el cadafal cosa que fa pensar que es van reutilitzar les fustes del monument reial previ a la cerimogravenia municipal Per tant es canviaven les teles del monument ja existent el perpunter Anthoni Olzina fou lrsquoencarregat de laquoorlar cusir e forrar II draps drsquoor imperials la Iordf ab lo camper blau e lrsquoaltre ab lo camper vermell que los dits honorables Consellers en nom de la dita Ciutat donaren a la sepultura del cors del senyor Rey en Martiacute () segons en semblants actes eacutes acostumatraquo27 A meacutes els consellers li havien fet fer 28 senyals de la ciutat a les vores drsquoaquestes dues teles amb 600 panys drsquoor petit i 400 drsquoargent a meacutes de 4 peces de terccedilanell negra per combinar-hi Srsquohi afegiacute tela vermella i negra per folrar els draps i fer el laquosobraccedilel del capell ardentraquo on srsquohi incorporaren els senyals fets amb tela daurada i platejada (sembla que la part blava va ser pintada)28

20 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 4821 AHCB 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r22 AHCB 1B-XI 34 1410 f122v 123v 126r i 132r Proporcionant-los teixits molt meacutes senzills perograve especificant que havien drsquoestar

tal i com diu el manuscrit laquonets de cap ab coharaquo23 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v24 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 1825 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 34-3526 AHCB 1B-XI 34 1410 f127r27 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v28 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v

60 Patriacutecia Santacruz

Per acabar de decorar la catedral i el monument hi calia la lluminagraveria En aquest cas29 srsquoaprofitagrave el pagament pels ciris encarregats per la festa del Corpus ndashel 22 de maig drsquoaquell any segons el dietari del Consellndash30 laquoa Johan Matheu candeller de cera e ciutadagrave de Barchelonaraquo 40 ciris blancs amb senyals del municipi a meacutes de 36 ciris grans blancs que es quedaren a la catedral en 36 bosses Es necessitaren perograve 200 lliures i 5 onces de cera per fer 100 ciris negres expressament per a lrsquoenterrament que van ser ennegrits i pin-tats amb els senyals de la ciutat A meacutes es van comprar 127 lliures de cera per fer altres 50 ciris i 20 lliures de candeles laquoqui finiren per offerir en lo dit universariraquo i per decorar el capell ardent srsquoutilitzaren 230 ciris31

Generalment un cop finalitzat lrsquoaniversari la ciutat es disposava a traslladar les des-pulles del difunt al seu lloc de descans definitiu convocant una uacuteltima processoacute on hi so-lien participar les diverses confraries amb gran lluminagraveria i que anava des de la catedral fins el lloc on es cedia la custodia del cos als monjos de Poblet32 En el cas del rei Martiacute tot i la voluntat del monarca per a ser dipositat al panteoacute reial de Poblet junt al seu pare no fou fins lrsquoany 1460 que les restes regravegies foren enviades al monestir romanent enterrat fins aquell moment a la catedral de Barcelona33

El Parlament i el conflicte successori

Aixiacute doncs Barcelona fou present en tots els esdeveniments que anaven des de la preo-cupacioacute per la malaltia del monarca el trasllat del cadagravever a la ciutat els diversos rituals que es dugueren a terme al municipi fins lrsquoenterrament al lloc destinat pel descans final del rei difunt Que la ciutat srsquoencarregueacutes dels actes exequials que tenien un elevat cost i que no suposaven cap rendibilitat aparent es deu a la voluntat de fer evident el seu poder ja que durant la representacioacute del funeral reial es distinguia lrsquooferent i drsquoaquesta manera es visualitzava el paper de capitalitat de Barcelona34

Per tant veiem com Barcelona manifesta una posicioacute preferent en tots els esdeveni-ments intentant predominar sobre les representacions dels diversos poders que confor-maven el paiacutes Aquesta actuacioacute era drsquoabsoluta importagravencia per a la ciutat fins i tot si el rei no moria al mateix municipi i se lrsquohavia de traslladar fins a Barcelona o si al funeral no hi podia assistir el fill i successor del monarca El govern municipal resolia que la capitalitat i preeminegravencia que havia anat assumint no derivaven nomeacutes del fet que des de 1291 els ogravebits reials havien sobrevingut a Barcelona sinoacute que tal i com assenyala Sabateacute les auto-ritats barcelonines interpretaven la preferegravencia per la Ciutat Comtal com una de les carac-teriacutestiques progravepies que definien i mantenien la vitalitat del municipi Eacutes per tant un signe de la capitalitat de la ciutat de Barcelona35 Aixiacute doncs resultava logravegic que drsquoacord amb

29 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r30 DACB vol 1 pagraveg 16731 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r32 DACB vol 1 pagraveg 18133 Josep David garrido Vida i regnat de Martiacute I lrsquouacuteltim rei del Casal de Barcelona Barcelona Dalmau 2010 pagraveg 28934 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 73-7435 A meacutes un altre element de la capitalitat de Barcelona es defineix clarament amb lrsquoexigegravencia drsquoacceptar oficialment la legislacioacute de

tot Catalunya formulada pels consellers de Barcelona convertint-se en una tradicioacute el fet de jurar-la a la ciutat Drsquoaquesta manera el municipi es situa com a seu institucional que sobrepassa lrsquoentorn propi immediat anant meacutes enllagrave del poder socioeconogravemic de la ciutat cap a un reconeixement poliacutetic Soacuten nombrosos els exemples de lrsquoexercici de capitalitat per part de Barcelona durant elsegle xv com es fa palegraves durant els primers mesos de lrsquoInterregne Essent el comte drsquoUrgell el candidat amb meacutes pes en aquellsmoments els consellers de la ciutat envien immediatament un representant de la Diputacioacute i un del Consell per trobar-se amb ell (sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 181-185)

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 61

la seva posicioacute com a capital Barcelona srsquoocupeacutes de les exegravequies del rei difunt i dels seus assumptes tot i que aquesta uacuteltima quumlestioacute es complicagrave forccedila en el cas de Martiacute lrsquoHumagrave

Com eacutes sabut el problema successori es plantejagrave a partir del fet que Martiacute el Jove no tenia fills legiacutetims per beacute que el rei va intentar durant les uacuteltimes setmanes abans de perir ratificar el seu neacutet bastard Frederic com a successor al tro assessorat per una comissioacute de juristes Calia tanmateix la legitimacioacute del papa Benet XIII per corroborar-ho oficialment perograve aixograve no va arribar a ocoacuterrer A meacutes el monarca havia nomenat al comte drsquoUrgell ndashcasat amb la germana del sobiragravendash lloctinent i governador general dels regnes posicioacute que habitualment ocupaven els hereus a la corona Tot i que en cap moment el rei el va declarar com a successor Jaume drsquoUrgell veia els seus cagraverrecs com un reconeixement impliacutecit del seu dret a la successioacute perograve en canvi tenia molts enemics entre les autoritats aragoneses i alguns prohoms catalans com ara Ferrer de Gualbes o el governador general del Principat Guerau Alamany de Cervelloacute Gualbes en particular sembla haver sigut lrsquoideograveleg del pla drsquoenviar una comissioacute suposadament oficial ndashde les Corts Catalanesndash encapccedilalada per ell mateix exigint al rei moribund que deixeacutes constagravencia de la forma en quegrave havia de ser escollit el seu successor havia de ser el candidat meacutes idoni la candidatura meacutes justa No obstant a falta drsquouna candidatura suficientment forta srsquoobriacute un periacuteode drsquointerregne que acabagrave amb la proclamacioacute del nebot del rei Ferran drsquoAntequera com a nou monarca al Compromiacutes de Casp el 141236

Arribar aquest final emperograve no fou un camiacute fagravecil ja que durant els dos anys previs tingueacute lloc una graviacutessima crisi plena de tensions poliacutetiques i fins i tot begravelmiddotliques quan les tropes castellanes entraren als regnes de Valegravencia i drsquoAragoacute com a represagravelia per lrsquoassassinat de lrsquoarquebisbe de Saragossa37 La Diputacioacute del General de Catalunya mentrestant disposagrave un govern provisional amb un Parlament que anagrave de Montblanc a Barcelona per finalment establir-se a Tortosa a mitjan 1411 on es van presentar les candidatures del comte drsquoUrgell i la del duc de Calagravebria38

Aixiacute doncs un cop realitzades les exegravequies els consellers es van posar immediatament a deliberar sobre la quumlestioacute successograveria En pocs dies van ser capaccedilos drsquoorganitzar i enviar en una missatgeria al siacutendic Francesc Burgueacutes39 juntament dos altres cagraverrecs Marc Turell i Bonanat Pere per parlar amb el governador general Jaume drsquoUrgell despreacutes drsquohaver assistit a laquoI ajust de prelats barons cavallers a hogravemens de paratge e Siacutendichs de Ciutats e viles reyals del Principat de Cathalunya quimiddots debia eacutesser a Cervera e apreacutes al Comte drsquoUrgellraquo40 Lrsquoobjectiu de la missatgeria era intentar convegravencer al comte perquegrave no es valgueacutes del cagraverrec i utilitzeacutes la forccedila de les armes Tot i que no ens consta la data concreta sabem pel pagament que se li feacuteu a Burgueacutes que aquest ajust es va dur a terme uns dies abans del 30 drsquoagost eacutes a dir els dies previs a la convocatograveria de Parlament catalagrave que havia fet el governador de Catalunya Guerau Alamany de Cerveroacute El dia 22 de juliol el governador decidiacute que es faria el dia 31 drsquoagost a la poblacioacute de Montblanc potser intentant guanyar temps per aconseguir que el Papa legitimeacutes a Frederic de Luna cosa que no acabaria succeint meacutes enllagrave de la seva legitimacioacute com hereu de lrsquoilla de Siciacutelia

Els representants barcelonins escollits pel Consell en la sessioacute del 23 drsquoagost per anar al Parlament de Montblanc foren els siacutendics Marc Turell Guillem Oliver Francesc Bur-

36 Flocel sabateacute i Curull laquoPer quegrave hi va haver un Compromiacutes de Caspraquo dins Ricard bellveser (coord) Els valencians en elCompromiacutes de Casp i en el Cisma drsquoOccident Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 2003 pagraveg 45-119

37 Ferran soldevila El compromiacutes de Casp Barcelona Dalmau 1965 pagraveg 7538 Beatriz Canellas anoz laquoActas de los Parlamentos de Catalunya y Aragoacuten tras la muerte de Martiacuten el Humano y del Compromiso

de Caspe y eleccioacuten de Fernando de Antequeraraquo dins La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia Zaragoza Gobierno deAragoacuten 2010 pagraveg 15

39 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r40 AHCB 1B-XI 34 1410 f 122v

62 Patriacutecia Santacruz

gueacutes Joan Fivaller i Bonanat Pere i sersquols avanccedilaren 357 lliures i 10 sous a repartir entre tots ells laquoper acraiumlment drsquoaccedilograve que seragrave degut als dits siacutendichs e a lrsquoescrivagrave qui va ab ells per rahoacute de la missatgeria a la qual soacuten estats elets per lo Consell de Cent Jurats de la dita Ciutatraquo41

Tot i que inicialment foren convocats a Montblanc lrsquoassemblea no va comenccedilar de fet fins que el Parlament fou traslladat a Barcelona el 25 de setembre Sobre les jornades parlamentagraveries anteriors nomeacutes ens consta una notiacutecia continguda en un quadern de dot-ze pagravegines amb lrsquoacta de les sessions dels dies 6 i 10 de setembre Durant aquesta uacuteltima sessioacute degut a un brot de pesta que va afectar de forma inesperada a la vila de Montblanc es pactagrave com a nova seu per a les deliberacions la ciutat de Barcelona42

Drsquoaquest 10 de setembre eacutes el pagament de 137 lliures i 10 sous de nou per avanccedilat drsquouna altra mitssatgeria que enviagrave Barcelona laquoprimerament al Sant Pare e apreacutes al Com-te drsquoUrgell e apreacutes en Aragoacute sobre diverses afers molt ponderosos e urgents tocants granment la cosa puacuteblicha no solament drsquoaquesta Ciutat mas encara del principat de Ca-talunya e de tots los regnes e terres drsquoAragoacuteraquo43 En aquesta ocasioacute foren enviats Ramon Fivaller i Miquel Roure morint aquest uacuteltim a Tarragona durant la missatgeria i essent substituiumlt pel ciutadagrave Pere de Santcliment

Un cop traslladat el Parlament comenccedilagrave la primera sessioacute com degraveiem el 25 de se-tembre al Palau Reial Major Com que el governador no hi va arribar a temps es decidiacute ajornar lrsquoinici de la reunioacute fins el dia 30 al matiacute tot i les protestes de lrsquoarquebisbe de Tar-ragona44 Pocs dies despreacutes el 6 drsquooctubre srsquoenviagrave a Pere de Santcliment45 a reunir-se amb Ramon Fivaller per la raoacute suara mencionada amb una bona remuneracioacute per realitzar aquesta substitucioacute 165 lliures Meacutes endavant al desembre46 veiem com aquests dos per-sonatges es trobaren a Saragossa i potser per cobrir les seves necessitats el mercader Pere de Casaldagraveguila els proporcionagrave 150 lliures que el comerciant cobragrave de Barcelona enviant una lletra de canvi al municipi A finals drsquoany nrsquoarribagrave una altra per valor de 82 lliures i 10 sous

Durant la sessioacute del 20 drsquooctubre de 1410 srsquoescolliacute una comissioacute de dotze persones amb la comesa drsquoorganitzar les missatgeries que srsquohavien drsquoenviar als regnes drsquoAragoacute i Valegravencia A meacutes donat que la minoria francogravefila del braccedil militar obstruiumla el normal desenvolupa-ment del Parlament tambeacute srsquoexhortagrave a quegrave srsquoimposeacutes una treva entre els parlamentaris47

Per tant tal i com ens mostra el llibre de Clavaria drsquoaquell any el Parlament barceloniacute es va anant desenvolupant a poc a poc i el municipi es preparagrave per rebre lrsquoesdeveniment En aquest sentit la ciutat no nomeacutes es va preocupar per enviar missatgeries sinoacute que veiem com el municipi tambeacute extremagrave la vigilagravencia ordenant a lrsquoescrivagrave de les obres de la Ciutat Pere ccedila Vila que distribuiacutes guardes diuumlrnes i nocturnes a dins i fora de la muralla48 Es prestagrave especial atencioacute a les portes i zones vulnerables de la muralla de la ciutat sobre-tot preocupant-se per lrsquoesperoacute de Sant Daniel on srsquohi construiacute una palissada49 A meacutes a meacutes descobrim un encagraverrec forccedila singular el Consell va fer cridar a diferents escrivans de prestigi de la ciutat per a que realitzessin uns quaderns on hi constessin totes les persones

41 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r42 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1843 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v44 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1845 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v46 AHCB 1B-XI 34 1410 f 91v47 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1948 AHCB 1B-XI 34 1410 f 129v 133v 141v 148v 149r i 154r49 AHCB 1B-XI 34 1410 f 87r i 87v La construccioacute drsquoaquesta palissada no consta a lrsquoapartat drsquoobres de la muralla per tant no es

tractaria de cap reparacioacute habitual ni part permanent drsquoaquesta

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 63

que vivien als quatre barris de la ciutat i els organitzessin en laquocinquantenes e deenesraquo50 Drsquoaltra banda tambeacute srsquoentreveu una predisposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual en el municipi a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas que esclateacutes algun conflicte En aquest sentit trobem al manuscrit diverses referegravencies a la confiscacioacute drsquoembarcacions Si beacute aquest mecanisme va eacutesser un dels meacutes emprats a Barcelona per aconseguir car-regaments de gra i aixiacute augmentar el subministrament de la ciutat de les vuit entrades que consten al document dues datades a la tardor del 1410 soacuten molt significatives ja que transmeten la sensacioacute que el Consell sent un cert neguit tant per aconseguir el magravexim possible drsquoaprovisionament a traveacutes de les confiscacions i sense tenir en compte drsquoon pro-veacute com per saber si es tracta de naus enemigues51 Finalment perograve com ja srsquoha comentat el Parlament catalagrave va ser traslladat a Tortosa a finals de lrsquoestiu de 141152

Trobem doncs una ciutat atrafegada amb els preparatius del Parlament i la seguretat de totes laquoles persones qui habitenraquo a Barcelona53 Alhora es continuen enviant missatgeries i un bon nombre de correus arreu del municipi el correu oficial Bertran de Tamarit pas-sagrave diversos dies fora de Barcelona en diverses ocasions laquoper afers drsquoaquellaraquo i lrsquohagueren de remunerar cada vegada laquoper algunes quantitats que ha pagades e bestretes a diverses cosesraquo54 En un altre compte el ciutadagrave i mercader Francesc ccedila Tria laquocom a missatger drsquoaquesta Ciutat feu a la ciutat de Tortosa per parlar ab los procuradors drsquoaquella sobre alguns afers assants pondorosos tocants lo ben avenir drsquoaquesta Ciutat e del Principat de Cathalunya e encara de tots los regnes e terres sotsmeses a la Corona reial drsquoAragoacuteraquo55

A dins de la Casa del Consell mentrestant lrsquoactivitat no era menys frenegravetica Els con-sellers treballaven i es reunien de dia perograve tambeacute de nit En una entrada del nostre ma-nuscrit veiem com el Consell enviagrave a un dels seus verguers Miquel Pere a comprar a lrsquoespecier Francesc Codina per 2 lliures i 19 sous laquoIIII tortes de cera qui pesaren XXXIII lliures e miga i II lliures de candeles de cera que Miquel Pere ha comprades [] per servei de la Casa del Consell de la dita Ciutat per cremar de nits com los dits consellers aturen en la Casa del Consell per alguns afers de nitsraquo56 Perograve no nomeacutes els consellers van veure afectades les hores de son ja que necessitaven un escrivent per registrar les decisions que srsquoanaven acordant Va ser el cas de Bartomeu Dosa laquoescrivent en la escrivania del Con-sell que rep 13 lliures i 15 sous en paga e remuneracioacute de molts extraordinaris treballs que per diverses afers de la dita Ciutat en lrsquoany present ha sofferts tambeacute de dies com de nits espetxant ab gran diligegravencia los dits afers a instagravencia dels dits honorables consellersraquo57 I no eacutes lrsquouacutenic que sembla que feacuteu hores extres tambeacute reberen un salari especial drsquouna banda dos altres escrivents de lrsquoescrivania del Consell i notaris Bartomeu Vidal i Antoni Lorenccedil58 Ambdoacutes cobraren 27 lliures i 10 sous laquoen remuneracioacute de molts treballs extraor-dinaris que ha[n] sostenguts en lrsquoany presentraquo59

50 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v Sersquols ordena drsquoaquesta manera ja que era la forma drsquoorganitzacioacute de la poblacioacute meacutes usualutilitzada tan pel sometent com pels moments en quegrave a la ciutat calia fer prestacions de serveis personals en benefici de lacomunitat en concret la participacioacute en lrsquohost veiumlnal o els serveis de vigilagravencia requerits en el marc de conjuntures begravelmiddotliques

51 AHCB 1B-XI 34 1410 f100v i 101r52 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 2453 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v54 AHCB 1B-XI 34 1410 f 126v 127r 132r 137r i 150v55 AHCB 1B-XI 34 1410 f 133v56 AHCB 1B-XI 34 1410 f 151v57 AHCB 1B-XI 34 1410 f 140r58 AHCB 1B-XI 34 1410 f 152v59 AHCB 1B-XI 34 1410 f 139v

64 Patriacutecia Santacruz

Conclusions

De moment no podem precisar gaire cosa meacutes sobre aquest episodi histograveric meacutes enllagrave de lrsquoimpacte que van tenir els diversos esdeveniments per al govern municipal i la vida a la ciutat de Barcelona La mort del monarca i les mobilitzacions que el Consell dugueacute a ter-me durant els mesos posteriors a la seva defuncioacute van alterar la quotidianitat tant de la institucioacute com de la mateixa ciutat i els seus habitants a banda del cost que van suposar els preparatius per al municipi Una inversioacute que eacutes difiacutecil de valorar perquegrave no es redueix simplement a la suma de diners que serviren per sufragar les exegravequies i el Parlament sinoacute que va meacutes enllagrave endinsant-se en aspectes menys quantificables com inversioacute i recipro-citat en un sentit de ldquocapital simbogravelicrdquo60 Es per aixograve que a Barcelona es realitzaven tant el funeral reial com el funeral municipal tambeacute eacutes la raoacute del simbolisme pel qual els con-sellers que eren enviats com a missatgers utilitzaven robes meacutes tosques i aspres per aixiacute representar el dolor de la capital per la mort del seu monarca davant dels ldquoaltresrdquo mentre que els que es quedaven a la ciutat si beacute continuaven portant rigoroacutes dol es van fer folrar els vestits amb teixits suaus i tambeacute eacutes el motiu pel qual Barcelona reuniacute el Parlament immediatament despreacutes que arribeacutes la notiacutecia que hi havia un brot de pesta a Montblanc tot i les queixes de la baixa noblesa

Barcelona havia de fer el seu paper de capital o dit drsquouna altra manera tenia el deure drsquoestar al capdavant dels debats i resolucions sobre els laquoaffers molt ponderosos e urgents tocants granments la cosa puacuteblicharaquo61 No obstant aixograve ocupar la capitalitat era un arma de doble tall ja que si per un costat la ciutat havia anat adquirint privilegis concessions excepcionals i una gran influegravencia dins i fora del Principat durant els anys drsquoestabilitat per lrsquoaltre quan el sobiragrave moria i sobretot quan ho feia sense descendegravencia la capital es situava al punt de mira tant per beacute com per mal de la dinagravemica poliacutetica Eacutes per aixograve que srsquointueix un posicionament defensiu per part de Barcelona garantir la seguretat de les vi-les i ciutats reials era una actitud normal en circumstagravencies com aquella perograve a traveacutes de la nostra font eacutes possible observar com el municipi barceloniacute extremagrave la vigilagravencia amb guardes a dins i fora de la muralla una palissada a la zona meacutes vulnerable drsquoaquesta i la mobilitzacioacute dels seus habitants en laquocinquantenes e deenesraquo A meacutes srsquoentreveu una pre-disposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas de que esclateacutes algun conflicte obert

Es constata per tant un cert canvi en el ritme del conjunt de la poblacioacute que afectava sobretot a les autoritats puacutebliques les quals no nomeacutes havien drsquoesmerccedilar diners comple-mentaris del fons municipal sinoacute que veiem com havien drsquoesforccedilar-se en fer preparatius enviar solemnes missatgeries per tota la Corona i reunir-se al Consell per prendre deci-sions fins i tot de nit com hem vist amb el encagraverrec especial de cera per espelmes per quan srsquoallargaven les sessions Quan la situacioacute es tornagrave encara una mica meacutes tensa amb els preparatius i lrsquoinici del Parlament catalagrave no nomeacutes els consellers anaren atrafegats fent missatgeries i reunint-se amb els altres magistrats del Principat i de tota la Corona sinoacute que tota la poblacioacute es va veure afectada drsquouna o altra manera Tot plegat significaria una important molegravestia per als ciutadans i habitants de Barcelona que ara veurien com tothom era controlat sobretot si pretenia sortir o entrar a la ciutat En aquest sentit lrsquoes-

60 Miguel Raufast ho defineix molt beacute laquo[la fiscalidad] aparece inscrita dentro de dinaacutemicas maacutes amplias y al mismo tiempo menos cuantificables o incluso definibles en las que conceptos como lsquoinversioacutenrsquo y reprocidad y hasta lsquocapital simboacutelicorsquo pueden llegar a jugar un papel decisivoraquo (Miguel rauFast laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidadeconomiacutea y conflictoraquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 27 2007 pagraveg 90)

61 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 65

tat drsquoexcepcioacute tambeacute es reflectia en exemples de notiacutecies sobre situacions particulars que afectaven als habitants de Barcelona com la del peller Pochasanch El dos funerals rea-litzats a la capital tot i que eacutes poc probable que paralitzessin el municipi durant gairebeacute un mes ndashrecordem que el funeral que li dedica Barcelona al rei es porta a terme 28 dies despreacutes de la seva mortndash certament degueren afectar la poblacioacute que va haver drsquoaturar les seves activitats durant les processons i cerimogravenies

En definitiva lrsquoestudi drsquouna font fiscal com eacutes un llibre de Clavaria analitzat no nomeacutes des del punt de vista econogravemic serveix per aportar dades que contribueixen a entendre millor les relacions entre el Consell de Cent i la monarquia per una banda i per lrsquoaltra el posicionament poliacutetic del municipi i el funcionament del seu ogravergan de poder En el cas del regnat de Martiacute lrsquoHumagrave aquest manuscrit es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltre directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense hereu directe sense parar-se a reconstruir fins allagrave on sigui possible aspectes que han passat desaperce-buts com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414

Laura Miquel Milian

La segraverie dels llibres de Clavaria de Barcelona conservada a lrsquoArxiu Histograveric drsquoaquesta ciu-tat eacutes malgrat ser fragmentagraveria una font de primer ordre per a lrsquoestudi histograveric1 Lrsquoanagravelisi dels seus volums poden conduir aquells que srsquohi aventuren en muacuteltiples direccions que van des de la histograveria de les finances i la hisenda de la Ciutat Comtal fins a la vida quoti-diana dels seus habitants i els esdeveniments excepcionals que hi tenien lloc2 Enmig de tots aquests aspectes ens centrem aquiacute en les dades que ens permeten conegraveixer en meacutes profunditat com eren les relacions entre Barcelona i el rei3

En concret el nostre interegraves se centra en lrsquoepisodi de la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera i la seva esposa Elionor drsquoAlburquerque celebrat a Saragossa el febrer de 1414 Per tal drsquoaproximar-nos a aquest esdeveniment a meacutes de la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria del segon semestre de 1413 i del primer de 1414 aixiacute com en me-nor mesura pel Manual de novells ardits eacutes essencial tenir en compte els treballs previs que existeixen sobre aquest notori acte4 Entre aquests destaquen sobretot els de Roser Salicruacute la qual fent uacutes de forma sistemagravetica de la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute va aconseguir en diversos articles dur a terme una acurada descripcioacute drsquoaquesta celebracioacute aixiacute com de la satisfaccioacute de les demandes reials necessagraveries per financcedilar-la5 La relacioacute feta per Antonio Duraacuten dels ritus de coronacioacute des de Pere el Ca-togravelic fins al mateix Ferran drsquoAntequera proporcionen a meacutes el context histograveric adequat

Universitat de Barcelona1 Pere orti gost laquoLes premiegraveres sources fiscales de la municipaliteacute de Barcelone (1300-1350)raquo dins Denis Menjot i Manuel

saacutenChez Martiacutenez (coord) La fiscaliteacute des villes au Moyen Acircge (France meacuteridionale Catalogne et Castille) Vol 1 Eacutetude des SourcesTolosa Privat 1996 pagraveg 91-99 Sebastiagrave riera viader laquoLes fonts municipals del periacuteode 1249-1714 Guia drsquoinvestigacioacuteraquo dinsManuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 239-275

2 Miguel rauFast ChiCo laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidad economiacutea yconflictoraquo Acta historica et archaeologica mediaevalia 27-28 (2006) pagraveg 93 Pere verdeacutes Pijuan laquoCar vuy en la cort no srsquoi fa ressens diners En torno a la negociacioacuten entre la villa de Cervera y el rey durante la Baja Edad Mediaraquo dins M Teresa Ferrer i Mallol Jean-Marie Moeglin et alii (eds) Negociar en la Edad Media Actas del coloquio celebrado en Barcelona los diacuteas 14 15 y16 de octubre de 2004 Barcelona CSIC 2005 pagraveg 190

3 Aquest enfocament perograve no eacutes una novetat ja Miguel Raufast srsquoha encarregat drsquoestudiar lrsquoentrada de Martiacute el Jove a la ciutatel 1405 mitjanccedilant el llibre de Clavaria per exemple i les repercussions que tingueacute per al municipi i Pere Verdeacutes ha fet el mateix emprant tambeacute altres fonts amb lrsquoobjectiu drsquointentar copsar la complexitat de les interaccions entre els monarques i Cervera(vegeu nota 2)

4 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXI Clavaria 36 (1413-1414) AHCB 1BXI-37 (1414-1415) Manual denovells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975

5 Roser saliCruacute i lluCh laquoLa coronacioacute de Ferran drsquoAntequera lrsquoorganitzacioacute i els preparatius de la festaraquo Anuario de EstudiosMedievales 242 (1995) pagraveg 699-759 laquoLrsquoaportacioacute del Maresme al coronatge de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionor drsquoAlburquerqueraquoSessioacute drsquoEstudis Maratonins 14 (1997) pagraveg 101-114 laquoLes demandes de la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionordrsquoAlburquerque al principat de Catalunya Una primera aproximacioacuteraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 76-119 laquoLas demandas de la coronacioacute de Fernando I en el Reino de Aragoacutenraquo Aragoacuten en la Edad Media 1415-2 (1999) pagraveg 1409-1428

68 Laura Miquel Milian

per veure lrsquoevolucioacute drsquoaquest acte punt de partida simbogravelic dels regnats dels monarques de la Corona drsquoAragoacute6

La cronologia de la coronacioacute

Abans de continuar conveacute recordar que els llibres de Clavaria soacuten llibres de comptes escrits o fets escriure pel clavari figura al capdavant dels afers financers del municipi amb lrsquoobjectiu drsquoentregar-los al final de lrsquoexercici o drsquoun periacuteode pregraveviament determinat drsquoaquest que en el cas de Barcelona soacuten sis mesos per tal que fossin degudament fisca-litzats pels racionals Amb aquesta funcioacute en ment els llibres estan sempre estructurats drsquouna forma molt clara en dues grans seccions comenccedilant amb la corresponent als ingres-sos (rebudes) i acabant amb la de les despeses (dades) Aquiacute ens centrarem uacutenicament en les dades que apareixen en la segona7

La major part de la informacioacute proporcionada pel llibre de Clavaria sobre la coronacioacute de Ferran i Elionor la trobem en lrsquoapartat de missatgeries que inclou les despeses de la ciutat destinades a les frequumlents tasques de representacioacute que havien de dur a terme els seus regidors o drsquoaltres personatges designats per aquests El remarcable episodi no va tenir lloc fins meacutes drsquoun any i mig despreacutes que a Casp es decidiacutes que la candidatura de Ferran drsquoAntequera com a successor de Martiacute lrsquoHumagrave era lrsquoescollida Foren diverses les causes drsquoaquest retard perograve va ser especialment la rebelmiddotlioacute protagonitzada per Jaume drsquoUrgell el que va obligar a ajornar lrsquoacte solemne que finalment va ser celebrat a Sara-gossa el diumenge 11 de febrer de 1414 La seva esposa Elionor drsquoAlburquerque va ser coronada tres dies meacutes tard el dia 148

Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoesdeveniment perograve va comenccedilar uns quants mesos abans Ja lrsquoes-tiu de 1413 Ferran va endegar les gestions necessagraveries per tal drsquoassegurar que la seva coronacioacute fos tal i com ell desitjava solemne fastuosa i sobretot legitimadora mentre que els preparatius per la de la seva dona no van ser iniciats fins el novembre9 Les res-postes no es van fer esperar i a Barcelona aviat es va comenccedilar a organitzar la partenccedila dels missatgers encarregats de representar la ciutat a Saragossa enmig de la resta de con-vidats ilmiddotlustres En total van ser sis delegats els que van emprendre el camiacute el dissabte 20 de gener de 1414 el conseller en cap drsquoaquell any Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Francesc Marquet Marc Turell Joan Fiveller i Antoni Bussot que encapccedilalava la co-mitiva10 Si beacute van partir tots junts el retorn el van dur a terme en tres fases en primer lloc el dissabte 3 de marccedil van arribar a Barcelona Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Antoni Bussot i Joan Fiveller mentre que per malaltia Marc Turell tornagrave el 21 de marccedil i Francesc Marquet no ho feacuteu fins el 25 del mateix mes11 Si beacute sembla que Marc Turell va aconseguir superar la seva afeccioacute no va ser aquest el cas de Francesc Marquet que ja eacutes mencionat com a difunt el 7 de maig12 Ogravebviament es tractava de personatges importants

6 Antonio duraacuten gudiol laquoEl rito de la coronacioacuten del rey en Aragoacutenraquo Argensola Revista de Ciencias Sociales del Instituto deEstudios Altoaragoneses 103 (1989) pagraveg 17-39

7 Vegeu nota 18 DACB pagraveg 187 saliCruacute laquoLa coronacioacute pagraveg 707-7089 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 8610 DACB pagraveg 187 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v f 102r i f 102v11 DACB pagraveg 188 De lrsquoestada prolongada de Francesc Marquet perograve no de la de Marc Turell tambeacute sersquon fa ressograve a AHCB 1BXI-

37 (1414-1415) f 101v12 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 69

i que jugaven un paper de primer ordre en la poliacutetica barcelonina dels primers anys del segle xv sovint en estreta relacioacute amb lrsquoofici del rei i amb el Consell mateix13 No van ser ells perograve els uacutenics que van fer el viatge a Saragossa ja que com a miacutenim documentem acompanyant-los Mateu Caro porter del rei i el verguer Miquel Ferrer14

Les despeses de la missatgeria

Evidentment aquests desplaccedilaments van suposar per a la ciutat tot un seguit de despe-ses de caire divers que podriacuteem classificar en aquelles derivades de la progravepia tasca de representacioacute en les quals srsquoinclouen els salaris dels missatgers aixiacute com els seus allotja-ments i trasllats els pagaments per la confeccioacute de peces de roba destinades als enviats les indemnitzacions per accidents ocorreguts durant el trajecte o en el decurs de lrsquoestada a la ciutat de Saragossa i altres despeses generades com a consequumlegravencia directa de la missatgeria En total la ciutat va destinar 51249 sous a la coronacioacute la major part dels quals tenien per objectiu cobrir les despeses de representacioacute (21716 sous) i pagar robes (24827 sous) mentre que nomeacutes 4541 sous van servir per donar compensacions i 165 per a altres expenses

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0Representacioacute Robes Indemnitzacions Altres

21716

24827

4541 165

Classificacioacute de les despeses (en sous) derivades de lrsquoanada a la coronacioacute de Ferran I a Saragossa el febrer de 1414

13 Sobre lrsquoascens de la famiacutelia Bussot vegirsquos M Teresa Ferrer Mallol laquoAltres famiacutelies i membres de lrsquooligarquia barceloninaraquodins Carme batlle i gallart M Teresa Ferrer Mallol et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo de la ciutat de Barcelona BarcelonaCSIC-IMF 2007 pagraveg 272-279 Pel que fa a Francesc Marquet eacutes probable que aquest pugui ser identificat amb el conseller encap de 1411 Francesc Marquet de Palou part drsquouna famiacutelia estudiada a M Teresa Ferrer Mallol laquoUna famiacutelia de navegants els Marquetraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 135-268 Per a la famiacutelia de Ferrer de Gualbes vegirsquos Carme batlle laquoEvolucioacute drsquouna famiacutelia de la Barcelona medieval Els Gualbes del segle xivraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre delConsellrdquo pagraveg 49-134 Francesc Burguegraves es tracta segurament del conseller escollit el 1396 que apareix a batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 723 mentre que Marc Turell entre drsquoaltres cagraverrecs hauria estat jurat del Consell de Cent nomenat el 1390 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 641) cagraverrec que tambeacute ostentagrave Joan Fiveller el 1392 sens dubte elmateix que ndashsegons la tradicioacutendash protagonitzagrave el famoacutes conflicte de les imposicions amb Ferran I el 1416 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 681)

14 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v

70 Laura Miquel Milian

Dels set assentaments que fan referegravencia als pagaments fets per les tasques de represen-tacioacute quatre no es corresponen a cap concepte concret sinoacute que en ells uacutenicament es menciona que estan destinats a la missatgeria a Saragossa15 Es tracta drsquoun total de 18851 sous i 2 diners dels quals 11000 els va rebre Antoni Bussot abans de la seva partida el 4 de gener 6160 sous van anar a parar a mans de Gabriel Amigoacute mercader de Barcelo-na mentre que els 1680 restants van ser rebuts per Ramon Desquer tambeacute mercader Aquests dos darrers pagaments efectuats un cop retornats a la Ciutat Comtal es van dur a terme mitjanccedilant lletres de canvi essent les quantitats que hi apareixien aquelles de quegrave havien disposat els missatgers durant el viatge gragravecies a la intercessioacute financera de ter-ceres persones com el ciutadagrave de Saragossa Ramon de Casaldagraveguila El mateix sistema srsquoempragrave per satisfer a Gabriel Amigoacute els 275 sous corresponents al pagament que va fer el mercader barceloniacute Pere de Gualbes a Miquel Corral ciutadagrave de Saragossa per la resta del lloguer de la posada on es van allotjar els missatgers16 De nou srsquoindica que va ser Ra-mon de Casaldagraveguila lrsquoencarregat de proporcionar a Pere de Gualbes el capital necessari per efectuar aquest pagament

A meacutes de lrsquohonor de poder assistir a un acte tan sumptuoacutes els enviats van percebre el 7 de maig 1600 sous de resta de salari i drsquoaltres despeses relacionades amb la missat-geria17 No srsquoindica perograve com srsquohavien de repartir entre tots ells aquesta quantitat si beacute es deixa constagravencia que davant la circumstagravencia de la mort de Francesc Marquet allograve a ell degut es podia fer arribar al seu hereu A meacutes el 25 de juny Antoni Bussot va rebre 996 sous i 6 diners meacutes en concepte de resta de lrsquoadministracioacute que ell havia fet de les despeses durant lrsquoestada a la capital aragonesa18

Pel que fa a les robes srsquohi dediquen vuit assentaments al llibre de 1413 i quatre al de 1414 La major part de la inversioacute en les vestidures dels missatgers es va fer abans de la seva partida de manera que en el llibre de 1413 hi documentem el pagament de 24136 sous destinats a tal efecte tots ells per a peces sumptuoses i riques entre les quals desta-quen laquopeccediles de draps drsquoor imperials verds de Florenccedilaraquo19 Dels quatre pagaments fets un cop retornats els missatgers el primer correspon a un de 244 sous fet a quatre pellissers Jaume Rovira Joan Pinya Pere Fitor i Pere Oliver per haver folrat de pells sis samarres de grana20 que havien estat destinades pel nombre i el tipus de peccedila als sis missatgers que van assistir a la coronacioacute dels monarques Tambeacute per a aquests sis missatgers eren les dotze gramalles de drap drsquoor per les que la ciutat va pagar 252 sous i 6 diners a Pere Desvall el Gran Petre21 Bernat Alemany i el mestre Pere de Savoia tots ells sastres i ciutadans de Barcelona En aquest preu sembla que srsquoincloiumla tambeacute el desplaccedilament ne-cessari per tal drsquoincorporar a les gramalles una cota que havia estat feta per a Bertran de Tamarit correu de la Ciutat i encarregat de cercar allotjament per als missatgers durant el trajecte22 Els representants oficials de la ciutat no van ser els uacutenics pels quals es van

15 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93r AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v 101r i 101v Per veure a quegrave podien anar destinatsaquestes despeses vegeu verdeacutes laquoCar vuy en la cort

16 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101r No ens aturem a explicar el funcionament exacte de les lletres de canvi ja que es tractadrsquouna quumlestioacute complexa que requeriria gairebeacute drsquoun apartat Per a meacutes informacioacute remetem al clagravessic estudi drsquoAndreacute Edouardsayous Els megravetodes comercials a la Barcelona medieval (traduccioacute edicioacute i estudi inicial de Arcadi Garciacutea i Sanz i Gaspar Feliui Montfort) Barcelona Base 1975 i als meacutes recents de Josep hernando delgado laquoLletres de canvi girades des de i contraBarcelona 1383-1400raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 21 (2003) pagraveg 29-102 o laquoLrsquoacceptacioacute de la lletra de canvi i lrsquoobligacioacute de pagament un proceacutes sobre les condicions en quegrave cal acceptar i pagar una lletra de canvi (Barcelona 1411)raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 27 (2009) pagraveg 73-120

17 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r18 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104r19 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93v20 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100r21 Meacutes enllagrave de les connotacions religioses drsquoaquest nom no tenim cap pista sobre el per quegrave de lrsquouacutes del mateix per designar un

sastre22 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v DACB pagraveg 187

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 71

preparar vestits per a tan especial ocasioacute sinoacute que 28 sous van servir per pagar les costures de dues cotes i dos caperons drsquouna parella drsquoescuders de Ferrer de Gualbes i 283 sous meacutes van anar destinats a pells negres que folraven les cotes dels verguers que acompanyaven els sis missatgers23 Tambeacute srsquoinclou en lrsquoapartat de les despeses relacionades amb les ro-bes el pagament de 167 sous i 6 diners fet a Bartomeu Badia abaixador i a drsquoaltres que compartien el seu ofici laquoqui baxaren los draps dels missatgers qui anaren a la coronacioacute del senyor rey e de la senyora reyna e de les companyes dels dits missatgersraquo24 Suposem doncs que abans de la partenccedila de la comitiva aquests abaixadors van encarregar-se drsquoacabar de posar a punt les vestidures de tots aquells que en formaven part

Tambeacute foren importants des del punt de vista econogravemic les indemnitzacions pagades a diversos personatges en forma de compensacioacute per la pegraverdua o dany esdevinguts a ani-mals o esclaus tant a Saragossa com durant el camiacute drsquoanada o de tornada de la dita ciutat Sembla que aquests pagaments eren relativament habituals en aquestes situacions tal i com queda indicat amb la seguumlent frase

E eacutes cert quemiddotls honorables consellers de la ciutat acustumen de fer satisfaccioacute condigna a missatgers que la dita ciutat tramet a fora aquella de begravesties e sclaus que muryren stants en la missatgeria25

Dels cinc assentaments que fan referegravencia a indemnitzacions dos ens informen sobre esclaus i els altres tres a cavalcadures que van fer el viatge amb els missatgers El primer correspon al pagament fet a Marc Turell un dels sis enviats a la coronacioacute de 715 sous coincidint amb el preu de compra que va pagar per un esclau sard de nom Jaume i agravelies Diego que va perdre a Saragossa26 No deixa de ser curioacutes que srsquoempri el verb ldquoperdrerdquo no quedant clar doncs si Jaume va morir durant lrsquoestada a la ciutat o si va escapar-se27 Aixograve no succeeix en el cas de la remuneracioacute de 770 sous rebuda per Joan Fiveller pel seu esclau Juliano sobre el qual siacute que srsquoindica clarament que va aprofitar lrsquoestada a la ciutat aragonesa per fugir28 Tambeacute eacutes interessant de veure el preu de compra similar que van pagar tant Marc Turell com Joan Fiveller pels seus respectius esclaus29

Meacutes variables soacuten els preus pagats pels animals morts o ferits En primer lloc es do-naren a Francesc Burguegraves 2200 sous per satisfaccioacute drsquoun corser mereixedor de lrsquoapelmiddotlatiu de ldquobellrdquo i que si beacute no srsquoindica de forma especiacutefica probablement va morir mentre eren fora de Barcelona30 Seguidament es va compensar amb 836 sous a Blanca de Quinta-

23 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v24 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v25 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r26 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r27 Literalment es diu que laquoItem doneacute a lrsquohonrat en March Turell ab albaragrave dels honorables consellers fet en Barchinona a XV de

maig de lrsquoany MCCCCXIIII en paga e satisfaccioacute de I sclau sart appellat Jacme alias Diego que perdeacute en Ccedileragoccedila estant enservey de la ciutatraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v)

28 laquoItem ab albaragrave dels honorables consellers scrit a XXIII de maig de lrsquoany MCCCCXIIII doneacute a lrsquohonrat en Johan Fivaller ciutadagrave de Barchinona per satisfaccioacute drsquoun seu sclau appellat Juliano lo qual havie perdut en Saragoccedila drsquoAragoacute stant en la missatgeriaen la precedent data contenguda lo qual Juliano li fugiacute en la dita ciutat de Saragoccedilaraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r)

29 No eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquest estudi dur a terme una recerca sobre el tema de lrsquoesclavitud en la Barcelona del segle xv Per aixograve esrecomana la lectura ja mencionada de Ivan arMenteros La esclavitud en Barcelona a fines de la Edad Media (1479-1516) tesidoctoral Universitat de Barcelona 2012 aixiacute com Roser saliCruacute laquoEsclaus i propietaris drsquoesclaus a la Barcelona de 1424-1425Una aproximacioacute des del punt de vista socio-professionalraquo dins La ciutat i el seu territori dos mil anys drsquohistograveria III CongreacutesdrsquoHistograveria de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1993 pagraveg 225-232 i laquoLrsquoesclau com a inversioacute Aprofitamentassalariament i rendibilitat del treball esclau en lrsquoentorn catalagrave tardomedievalraquo Recerques histograveria economia cultura 52-53(2006) pagraveg 49-85 o Josep hernando laquoEls esclaus islagravemics a Barcelona blancs negres llors i turcs De lrsquoesclavitud a la llibertat (s xiv)raquo Anuario de Estudios Medievales Annex 52 (2003)

30 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v

72 Laura Miquel Milian

nes31 viacutedua del missatger Francesc Marquet i usufructuagraveria de tots els seus beacutens per una mula que va patir una caiguda juntament amb Francesc de resultes de la qual va quedar esguerrada32 No sabem perograve si va ser aquest accident el que va provocar la malaltia i posterior mort de Francesc Marquet Per uacuteltim Guillem de Santcliment33 acompanyant de Francesc Burguegraves va rebre 220 sous drsquoindemnitzacioacute per una mula que va perdre lrsquoull com a consequumlegravencia drsquohaver rebut un cop34

Finalment nomeacutes dos assentaments relacionats amb la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera escapen a la classificacioacute anteriorment presentada El primer fa referegravencia al salari cobrat per Vidal Clotes per haver guarit una mula de Guillem de Santcliment potser la mateixa que va quedar bogravernia drsquoun cop a la cama que va rebre35 El segon correspon a 77 sous que va cobrar el 20 de marccedil Domingo Fulleda porter del rei per haver substituiumlt durant un mes Mateu Caro tambeacute porter mentre aquest es trobava a Saragossa36 La seva tasca va consistir en convocar compradors drsquoimposicions i gestionar els diners que aquests devien de les mateixes37

El donatiu pel coronatge

Meacutes enllagrave de les despeses relacionades amb la missatgeria hem buscat lrsquoexistegravencia de no-tiacutecies del pagament per part de la ciutat de Barcelona drsquoun donatiu pel coronatge del nou monarca i pel de la seva muller Tanmateix no apareix al llibre de clavaria de 1414 ni tam-poc al de 1413 si beacute no podem descartar que siacute que ho faci en alguns dels folis drsquoaquest darrer que srsquohan perdut Aixiacute doncs ara per ara no sabem si Barcelona va respondre a les peticions de concessioacute drsquoun donatiu per a la coronacioacute del rei Siacute que tenim notiacutecia perograve que el tresorer Joan Desplagrave i el lloctinent del mestre racional Lleonard de Sos van estar al capdavant de la colmiddotlecta a tot el territori de Catalunya de la qual van resultar unes 8232 lliures38 No era estrany que la Corona demaneacutes subsidis als municipis fora de lrsquoagravembit de Corts i Parlaments sovint destinats precisament a coronatges a meacutes a meacutes de a maridat-ges o causes begravelmiddotliques i en fer-ho Ferran srsquoemparava en una tradicioacute anterior que es va encarregar drsquoestudiar amb deteniment39

Ara beacute deixant de banda les xifres caldria estudiar amb molt meacutes detall les circums-tagravencies que rodejaren el donatiu especialment si tenim en compte els conflictes que va provocar la demanda reial ndashi meacutes concretament la peticioacute feta pel coronatge de la reina Elionorndash en altres indrets del Principat40 De moment a manca de meacutes estudis i del bui-

31 Coneixem el cognom de Blanca lrsquoesposa de Francesc Marquet dit de Palou gragravecies a que apareix mencionat a Ferrer MallollaquoUna famiacutelia de navegants pagraveg 255

32 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104v33 Eacutes molt possible que es tracti del fill de Guillem de Santcliment conseller en cap lrsquoany 1394 i membre drsquouna ilmiddotlustre famiacutelia

barcelonina estudiada per Ferrer i Mallol laquoAltres famiacutelies pagraveg 328-33834 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 154v35 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r36 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v37 El mateix Domingo Fulleda va cobrar una quantitat semblant 65 sous i 9 diners el 9 de febrer per haver cobrat deutes relacionats

amb imposicions dels temps en quegrave Pere Oliver era el clavari de la ciutat (1404-1405) Vegeu Joan Francesc bosCagrave Memorial Histograveric Barcelona Associacioacute de bibliogravefils de Barcelona 1977 pagraveg 111

38 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 86 i 8739 verdeacutes laquoCar vuy en la cort pagraveg 204 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 84 Esther redondo garCiacutea laquoNegociar un maridaje en

Cataluntildea el matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugalraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 61 (2005) pagraveg165-184 especialment pagraveg 165-172

40 Les demandes per al coronatge al Camp de Tarragona per exemple van ser tan problemagravetiques que no es van pagar finslrsquoany 1420 ja en temps drsquoAlfons el Magnagravenim i a Cervera el donatiu va ser objecte de discussioacute entre les autoritats municipals

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 73

datge exhaustiu de la documentacioacute de lrsquoArxiu Reial (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) no sabem quegrave va succeir exactament en el cas de Barcelona perograve no podem obviar el fet que fou pagada una suma forccedila considerable en unes circumstagravencies que no eren precisament les habituals lrsquoadveniment drsquouna nova dinastia al soli reial

Eacutes en aquest context doncs que cal posar els diversos pagaments fets al llarg de tot el territori de la Corona en concepte de coronatge i en el cas de Barcelona no podem estar-nos de relacionar-los amb un episodi que tingueacute lloc poc despreacutes el conflicte entre les ciutats del Braccedil Reial i lrsquoestament nobiliari per la recaptacioacute drsquoimposicions municipals Certament ara per ara no podem establir una relacioacute directa de causa-efecte perograve sem-bla plausible que tot lrsquoesforccedil diplomagravetic i econogravemic fet per la ciutat tingueacutes com a propogravesit situar-se en una posicioacute preeminent davant els previsibles conflictes que podien esdeve-nir-se arran de lrsquoentronitzacioacute drsquoun rei poc familiaritzat amb els problemes ancestrals del paiacutes

I aixograve fou precisament el que succeiacute en el cas de les imposicions Ferran I buscava durant lrsquoinici del seu regnat una relacioacute cordial amb les principals ciutats dels seus reg-nes a les quals despreacutes de les turbulegravencies del nomenament i amb lrsquoepisodi de rebelmiddotlioacute de Jaume drsquoUrgell li convenia tenir de la seva banda per front a les dificultats que se li anessin presentant Ara beacute aixograve no sempre fou possible i de fet ben aviat Ferran es va trobar amb un problema que srsquoarrossegava ja des dels temps dels seus antecessors pel que fa a les relacions amb els municipis el conflicte de les imposicions41 Aquest va esclatar finalment i de forma evident passada la festa de coronacioacute a les Corts de Montblanc de 1413-1414 quan el braccedil nobiliari aprofitant lrsquoadveniment de la nova dinastia va posar de manifest la seva disconformitat respecte a les prerrogatives amb quegrave comptaven les ciutats pel que fa a la gestioacute drsquoaquests impostos indirectes42 La reaccioacute dels municipis especialment la de Barcelona no es va fer esperar i va consistir en una reivindicacioacute a ultranccedila dels antics privilegis i concessions reials ja perfectament assimilats com a pro-pis43 En el cas de la Ciutat Comtal aquesta lluita es va concretar lrsquoany 1414 en lrsquoordre de buscar i copiar tots els documents que demostressin el poder del que gaudia Barcelona sobre les imposicions motiu pel qual el notari i escrivagrave del consell Bernat drsquoEsplugues i lrsquoarxiver del rei Diego Garciacutea van rebre un salari de 330 sous cadascuacute44 A meacutes aquell mateix any els consellers barcelonins van enviar a Ferran drsquoAntequera tres missatgers el jurista i advocat de Barcelona Bonanat Pere Vicenccedil Pedriccedila i el notari i siacutendic Joan de Fontcoberta durant les seves estades a Saragossa Morella i Valegravencia per discutir amb ell aquesta delicada quumlestioacute45

Tot i lrsquoevident importagravencia drsquoaquest assumpte hi ha un desconeixement general sobre el mateix i una manca drsquoestudis que puguin aportar una mica meacutes de llum sobre el tema Aquest conflicte primerenc no deixa de ser ndashsuposemndash un preludi del que van protagonit-zar nomeacutes dos anys despreacutes Ferran I i el llavors conseller segon Joan Fiveller relacionat amb la voluntat del monarca de quedar exempt del pagament drsquoalgunes de les imposicions

i els representants reials (Jordi Morelloacute baget laquoFiscalitat i deute puacuteblic en dues viles del camp de Tarragona Reus i Valls segles xiv-xvraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 43 (2001) pagraveg 284 Pere verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la Universitatrdquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi a la baixa edat mitjana (Cervera 1387-1516) Barcelona Uni- versitat de Barcelona 2004 (tesi inegravedita) pagraveg 484-485

41 rauFast laquoLa entrada real pagraveg 11542 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 vegeu especialment la nota 233543 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 Max turull i Pere verdeacutes laquoSobre la hisenda municipal a Constitucions y altres

drets de Cathalunya (1704)raquo dins Manuel saacutenChez (ed) Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluntildea medieval Anuario deEstudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 131-132

44 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 147v i 151r Lrsquoarxiver Diego Garciacutea eacutes un personatge forccedila estudiat (vegeu Jordi rubioacute i balaguer laquoLrsquoarxiver Diego Garciacutearaquo Cuadernos de Arqueologiacutea e Historia de la Ciudad 12 (1968) pagraveg 133-151)

45 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103v i 105r

74 Laura Miquel Milian

de Barcelona Tal com ha demostrat Ramon Grau aquest fou ndashtal com el coneixemndash un episodi meacutes miacutetic que real perograve constitueix un clar indici de la transcendegravencia que tenien les imposicions a la Barcelona de lrsquoegravepoca Una transcendegravencia que al cap dels segles va motivar que una de les escultures instalmiddotlades a la nova faccedilana de lrsquoAjuntament de Barce-lona fos precisament la de Fiveller46

Conclusions

Tal i com srsquoapuntava inicialment i srsquoha provat de mostrar al llarg drsquoaquesta breu presenta-cioacute els llibres de Clavaria ofereixen un ventall de possibilitats molt ampli que propicien que en ocasions siguin una de les poques eines de quegrave disposem per tal de poder conegravei-xer amb una mica meacutes de profunditat episodis tan significatius com el tractat aquiacute no nomeacutes pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic sinoacute tambeacute humagrave Conveacute recordar que la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera va suposar la confirmacioacute definitiva de la dinastia Trastagravemara al capdavant de la Corona drsquoAragoacute i que el monarca va esmerccedilar tots els esforccedilos per acon-seguir que lrsquoacte recordeacutes als seus assistents i a tots els seus suacutebdits a aquells celebrats per commemorar lrsquoacceacutes al tron de Martiacute lrsquoHumagrave i la seva esposa Maria de Luna els anys 1398 i 1400 respectivament47 La investidura del seu fill i hereu el futur Alfons el Magnagravenim amb el tiacutetol de priacutencep de Girona evidenciava un cop meacutes la voluntat de mostrar-se com a continuador de lrsquoanterior dinastia i dels seus costums48

Tanmateix i malgrat tot el que srsquoha exposat hem de ser conscients que la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria eacutes parcial En primer lloc el fet que aparentment no es mencioni el donatiu al monarca possiblement perquegrave els folis on aquest es trobava no ens han arribat ens fa sospitar que aquesta no eacutes lrsquouacutenica despesa que ha estat forccedilosament omesa en el recull aquiacute presentat La manca drsquoespecificitat drsquoalgunes partides sobretot aquelles relatives a la representacioacute dificulta tambeacute lrsquoobtencioacute de coneixement meacutes con-cret sobre lrsquoorganitzacioacute i el funcionament de la missatgeria barcelonina a Saragossa En qualsevol cas aquests fets posen de manifest una realitat ogravebvia perograve que a vegades pot ser fagravecilment oblidada com eacutes la necessitat drsquoemprar sempre el magravexim de fonts abastables per contrastar i completar les informacions que es contenen en cada una drsquoelles i obtenir aixiacute una visioacute el magravexim de completa possible sobre lrsquoaspecte de la histograveria que estiguem estudiant

46 Per tal drsquoaprofundir en aquest episodi miacutetic vegeu Ramon grau i Fernaacutendez laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagraves a un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi BarcelonaAjuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99

47 saliCruacute laquoLes demandes de la coronacioacute pagraveg 8448 duraacuten laquoEl rito de la coronacioacuten pagraveg 34

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)

Xavier Espluga

Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) descendent drsquouna famiacutelia de mercaders de Vilafranca del Penedegraves eacutes un conegut notari puacuteblic i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona actiu des de 1410 fins el 1433 any de la seva defuncioacute La seva dimensioacute puacuteblica eacutes prou recor-dada en la documentacioacute municipal barcelonina en activitats relacionades amb aquests cagraverrecs i amb la seva participacioacute a les Corts com a notari i escrivagrave del Braccedil Reial Amb tot romanen encara diverses incogravegnites sobre la seva pertinenccedila familiar sobre la seva formacioacute i sobre la seva carrera professional eclipsades per la magnitud i qualitat de la seva biblioteca1

En efecte aquest escrivagrave del Consell ben probablement no hauria passat a la histograveria si ara fa uns anys Josep-Antoni Iglesias no hagueacutes trobat lrsquoinventari post-mortem de la seva biblioteca2 el qual enumera meacutes de 180 volums manuscrits aquesta xifra converteix la llibreria del notari barceloniacute en una de les principals biblioteques privades de tota la pri-mera meitat del Quatrecents catalagrave Alguns dels manuscrits que la integraven ja han estat identificats pel mateix Iglesias posant de manifest lrsquoinnegable origen italiagrave de molts dels seus exemplars Aquesta darrera afirmacioacute es pot estendre tambeacute al manuscrit αF626 = Lat 406 de la Biblioteca Estense Universitagraveria de Mogravedena3 que correspon a un dels tres

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Llatina Grup de recerca LUDUS (Barcelona Digital Classics) (SGE 998)Projecte de recerca laquoBITECA y su contexto literario (occitano y latiacuten) De los manuscritos al mundo digitalraquo (FFI2014-55537-C3-1-P)

1 Josep-Antoni iglesias FonseCa Les biblioteques dels notaris i escrivans a la Barcelona drsquoegravepoca baix-medieval a traveacutes dels seustestaments i inventaris (anys 1396-1500) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1994 pagraveg 103-115 doc XVII delmateix autor Llibres i lectors a la Barcelona del segle xv Les biblioteques de clergues juristes metges i altres ciutadans a traveacutes de ladocumentacioacute notarial (anys 1396-1475) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1996 doc 164 laquoEls clagravessics a la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutat Iraquo Faventia 222 (2000) pagraveg 85-119 laquoEl bibliogravefil BernatdrsquoEsplugues (dagger1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutatraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona QuadernsdrsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 57-78 laquoEl ms SII26 de El Escorial (o la desaparicioacuten de textos de Ciceroacuten de un coacutedice propiedad delnotario Bernat drsquoEsplugues dagger1433)raquo Convenit Selecta 7 (2001) pagraveg 91-98 laquoDe libreriacuteas desaparecidas y coacutedices supervivienteslos de la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Estudis histograverics i documentsdels arxius del Protocols 20 (2002) pagraveg 121-164 laquoLos humanistas en la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (m1433) notario yescribano del lsquoConsell de la Ciutat de Barcelonarsquoraquo dins Joseacute Mariacutea Maestre Maestre et al (coord) Humanismo y pervivenciadel mundo claacutesico homenaje al profesor Antonio Fontaacuten Madrid Ediciones del Laberinto vol 5 2002 pagraveg 2229-2238 laquoLosManuscritos L-35 (Barcelona AHC) 591 (Barcelona BU) SII26 (El Escorial) y TII14 (El Escorial) testimonios de la dispersioacuten de una impresionante libreriacutea medieval la de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Codices Manuscripti Zeitschrift fuumlr Hanschriftenkunde 4243 (2003) pagraveg 27-53

2 Lrsquoinventari original no srsquoha conservat Sersquon conservava una cogravepia redactada el 1509 per Pere Miquel Carbonell a lrsquoArxiu Capitular de Barcelona (ACB Inventarium bonorum que fuerunt honorabilis Bernardi de Speluncis quondam notarii et scribe honorabiliumConsiliariorum civitatis Barchinone 28-II-143312-V-1433 vol 969 f 14v-39v i 70r) editada per iglesias Les biblioteques delsnotaris pagraveg 103-115 doc XVII Vegeu tambeacute iglesias Llibres i lectors vol I pagraveg 213-225 i vol II pagraveg 415-443 doc 164iglesias laquoEls clagravessics

3 Per a aquest manuscrit vegeu Remigio sabbadini laquoAncora su Quintilianoraquo Rivista di Filologia e di Istruzione Classica 21 (1892) pagraveg 142-143 (reimpregraves posteriorment dins Remigio sabbadini Storia e critica dei testi latini Cicerone Donato Tacito CelsoPlauto Plinio Quintiliano Livio e Sallustio Commedia ignota Catagravenia F Battiato 1914 pagraveg 291-293) Per a la seva tradicioacutetextual vegeu Michael WinterbottoM laquoFifteenth-Century Manuscripts of Quintilianraquo Classical Quarterly 172 (1967) pagraveg 339-369 en particular 346-347 366 i 369 Jean Cousin Recherches sur Quintilien Manuscrits et eacuteditions Paris Les Belles Lettres 1975

76 Xavier Espluga

Quintilians de la seva biblioteca en concret el nuacutemero 51 de lrsquoinventari4 on eacutes descrit en els termes seguumlents

Altre libre scrit en pergamins cubert de posts ab cuyr burel ab IIII gafets e cantoneres de lautoacute appelmiddotlat Quintilianus De oratoria institutione E en la primera carta soacuten pintades les armes drsquoAragoacute e un altre de un leoacute deurat ab una barra de III tenalles

A meacutes de lrsquoheragraveldica la identificacioacute del volum queda corroborada pel fet que lrsquoinventari transcrit per Iglesias proporciona les paraules inicial i final del verso del primer foli [laquocon-tempuentesraquo (sic) i laquodubi-raquo] i del recto del penuacuteltim (lrsquoactual 206) [laquo-dendiraquo i laquosator(um)raquo] que equivalen perfectament a la situacioacute actual del manuscrit

El volum presenta una carta dedicatograveria en el verso del primer full de guarda escrita des de Pagravedua el 18 de juny de 14205

Guiglelminus Tanagla [sic] facundissimo oratori integerrimoq(ue) amico suo Bernardo Spluges s(alutem) p(lurimam) d(icit) munus abs te diutius efflagitatum exhibeo non ea fortasse scripturae ornatusq(ue) elegantia decoratum sicut tua eiusue principis cui orator adsistis humanitas celsitudoq(ue) expostulat Summa tamen et operis perfectione ac ndashipsius auctoris preceptondash scita emendatione absolutum Librariorum enim desidia noster hic Quintilianus pluribus annis non solum apud nos sed apud exteras nationes et corruptus et principalioribus membris mutilatus dignoscebatur ni cura et diligentia eruditissimi uiri conciuis mei Poggii Florentini pridie illius fragmenta ex interiori Germania nobis restituisset Quae cum collegissem suo in loco illa recondens non infacetum sed multas omnis Hyspaniae redolens concinnitates opus perfectissimum tibi constitui Deprecatus hominis affectionem non muneris paruitatem consideres quem tamdiu tibi agnatisq(ue) tuis obsequentissimum expositissimumq(ue) aspices quamdiu immortalis dei beneficio hoc in orbe uita mihi aderit Vale XIIII Kal Iul Ex Patauio 1420

(Guglielmino Tanagli per a Bernat drsquoEsplugues ambaixador (orator) molt eloquumlent i amic molt sincer et presento el treball que mrsquohas estat demanant durant molt de temps Potser no ha estat tan ben decorat amb elegant calmiddotligrafia i miniatures com hauria reclamat la teva bonhomia i la teva excelmiddotlegravencia i tambeacute les del teu Priacutencep al qual assisteixes com a ambaixador (orator) Amb tot el volum ha estat executat amb la meacutes acurada de les atencions i seguint els preceptes del mateix autor despreacutes drsquoun assenyat proceacutes de correccioacute En efecte degut a la desiacutedia dels copistes durant molt de temps el nostre text de Quintiliagrave tant entre nosaltres com entre les nacions foranes sersquons presentava corrupte i mancat de les seves parts meacutes importants fins que la cura i la diligegravencia del meacutes erudit dels homes el florentiacute Poggio conciutadagrave meu feacuteu possible fa poc recuperar les parts que mancaven portant-les des de lrsquointerior

pagraveg 89-90 Albinia C de la Mare laquoHumanistic Script the First Ten Yearsraquo dins Fritz KraFFt i Dieter WuttKe Das Verhaltnis der Humanisten zum Buch Boppard Boldt Verlag 1977 pagraveg 89-110 en particular 105-106 Alessandro daneloni Poliziano e il testo dellrsquoInstitutio Oratoria Messina Universitagrave degli Studi di Messina (Percorsi dei Classici 6) 2001 pagraveg 79-80 Per a la contextualitzacioacute del text de Quintiliagrave i per a la decoracioacute del manuscrit remetem a Xavier esPluga i Daniele guernelli laquoFrom Italy to Barcelona an early humanist Quintilian (Est Lat 406)raquo de progravexima publicacioacute

4 Vegeu iglesias laquoEls clagravessics pagraveg 90 94 i 98 nuacutem 1 28 i 51 Iglesias va transcriure la darrera paraula com a laquoceuallesraquo perograve eacutes millor modificar la seva transcripcioacute ndashbasada en una cogravepia del segle xvndash per laquotenallesraquo (laquoceuallesraquo seria el resultat drsquouna confusioacute paleogragravefica ct i un no gens estranya) que com es veuragrave equival a lrsquoitaliagrave laquotenaglieraquo

5 Un resum de la carta havia estat publicat anteriorment a Cenni storici della R Biblioteca Estense in Modena con appendice didocumenti Mogravedena Tipografia Cappelli 1873 pagraveg 40 La carta ha estat publicada en diverses seus perograve el destinatari mai nohavia estat identificat fins ara

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 77

drsquoAlemanya Despreacutes drsquohaver-les colmiddotlacionat posant-les en el lloc que els pertocava tenint present la teva solmiddotlicitud he pogut enllestir una obra no pas barroera sinoacute perfectament polida plena de les moltes gragravecies que tenen totes les terres drsquoHispagravenia No paris atencioacute a la insignificanccedila del regal sinoacute tingues present meacutes aviat lrsquoafecte de lrsquohome que veuragraves molt deferent i molt afable envers la teva persona i envers la teva famiacutelia tant de temps com per la gragravecia de Deacuteu immortal em duri la vida en aquest moacuten Salutacions cordials A catorze dies de les calendes del mes de juliol [18 de juny] des de Pagravedua de 1420)

La carta eacutes autogravegrafa del florentiacute Guglielmo Tanagli (1391-1460) un humanista prou do-cumentat en la vida puacuteblica florentina de la primera meitat del segle xv perograve que en el moment de redactar el text encara era estudiant de Dret a Pagravedua on exercia de rector del colmiddotlegi conjunt drsquoestudiants juristes cisalpins i transalpins El text recorda tambeacute que el volum eacutes fruit de les insistents demandes de drsquoEsplugues que volia aconseguir el text complet de Quintiliagrave descobert nomeacutes quatre anys abans ndashlrsquoestiu de 1416ndash per Poggio Bracciolini a lrsquoabadia de Sankt Gallen durant la pausa estival de les sessions del concili de Constanccedila Tanagli es dirigeix a drsquoEsplugues com a laquooratorraquo (eacutes a dir ambaixador) drsquoun priacutencep no mencionat que per raons cronologravegiques ndashlrsquoany de 1420 clou la dedicatograveriandash ha de ser identificat amb el rei Alfons el Magnagravenim

Drsquoaquesta manera srsquoenteacuten lrsquoheragraveldica del bas de page del recto del primer foli descrita tambeacute en lrsquoinventari les armes drsquoAragoacute amb la corona reial campegen en posicioacute central acompanyades de les armes del comitent el ja dit Tanagli lrsquoescut del qual a la dreta de les armes reials presenta un lleoacute rampant daurat en camp de gules amb una banda atzur carregada de tres tenalles (en almiddotlusioacute al seu cognom) ressaltant sobre el fons A lrsquoesquerra de les armes reials srsquoha dibuixat un escut que ha estat deixat en blanc probablement per-quegrave el comitent ignorava lrsquoheragraveldica del destinatari Drsquoaquesta manera les armes haurien drsquoalmiddotludir els tres personatges principals mencionats a la carta-prefaci el priacutencep (eacutes a dir el rei Alfons) el comitent (el florentiacute Tanagli) i el destinatari (Bernat drsquoEsplugues)

Aquesta carta resulta tambeacute font de problemes perquegrave Bernat drsquoEsplugues no eacutes do-cumentat mai fora de Catalunya De fet aquest document semblaria ara per ara lrsquouacutenica prova tant del seu status drsquoorator com drsquoun hipotegravetic viatge fora del Principat Dissorta-dament la carta de Tanagli no declara on ni prop de qui drsquoEsplugues havia estat enviat com a orador reial Sabbadini pensagrave que drsquoEsplugues hauria servit drsquoambaixador prop del Papa i aquesta seria la hipogravetesi menys problemagravetica Cal recordar que Martiacute V durant aquells anys despreacutes drsquoabandonar Constanccedila lrsquoabril del 1418 iniciagrave un llarg viatge de re-torn a Roma amb perllongats sojorns a Magraventua i a Floregravencia (on srsquoestigueacute des del 25 o 26 de febrer de 1419 fins el 9 de setembre de lrsquoany seguumlent)

Aquesta eventual ambaixada de drsquoEsplugues hauria tingut lloc en la primera meitat de 1420 certament abans del 18 de juny data que apareix a la part final de la missiva Drsquoaquest periacuteode es coneixen legacions enviades pel rei drsquoAragoacute prop del pontiacutefex que tenien com a objectiu tractar diversos afers en la seva majoria quumlestions eclesiagravestiques En cap drsquoelles perograve no sembla figurar el nom de Bernat drsquoEsplugues El nostre notari fou un fidel servent dels interessos de la ciutat i la seva cooptacioacute com a oficial reial sempre que es faci cas de les paraules de Tanagli hauria de tenir algun tipus drsquoexplicacioacute Nomeacutes tindria sentit la seva participacioacute en una ambaixada reial si aquesta hagueacutes tingut lrsquoobjectiu de tractar un punt que afecteacutes alguns dels muacuteltiples interessos de la corporacioacute municipal barcelonina

En efecte hi ha registrades diverses anades i vingudes de llegats reials prop del pon-tiacutefex en aquell mateix any de 1420 Un dels afers que meacutes volum de comunicacioacute generagrave

78 Xavier Espluga

entre la cort reial i la cuacuteria papal fou el nomenament de lrsquoabat de Sant Cugat Lrsquooctogenari abat Bernat Estruch havia mort el 10 de setembre de 14196 i naturalment les forces del paiacutes amb la monarquia al capdavant es mogueren per colmiddotlocar un dels seus candidats al capdavant drsquouna de les principals institucions monagravestiques7 Qui generava meacutes consens per haver estat escollit pels mateixos monjos era fra Joan Satrilla que aleshores era prior del barceloniacute monestir de Sant Pau del Camp8

Les maniobres reials se succeiumlren amb celeritat des de setembre de 1419 El 3 drsquooctu-bre el rei escrigueacute al Papa i a Miquel de Navars conseller reial i doctor en ambdoacutes drets ardiaca de Lleida que havia format part dels delegats catalanoaragonesos al Concili de Constanccedila des de setembre de 14169 De Navars devia haver seguit Martiacute V en el seu viatge de tornada a Roma i per tant devia ser un dels agents reials prop de la Cuacuteria En aquestes instruccions el rei demanava diligegravencia per aconseguir el nomenament de Satri-lla Lrsquoendemagrave (4 drsquooctubre de 1420) se seguia una nova actuacioacute reial per mitjagrave de dues cartes dirigides als mateixos destinataris en les quals en preveure lrsquoacceptacioacute de la seva proposta es demanava tambeacute que la pabordia del Penedegraves que quedaria vacant fos as-signada a fra Francesc Savila monjo de Sant Cugat i servidor reial Un nou moviment reial es produiacute a finals de novembre (el dia 28) drsquoaquell mateix any el rei srsquoadreccedilagrave de nou al papa per mitja de Bernardo Bartolomei (1409-1424) bisbe de Cittagrave di Castello perquegrave nomeneacutes fra Pere Sayol com a sagristagrave de Sant Pau del Camp Les solmiddotlicituds del rei no causaren cap efecte ndashhi havia rumors drsquouna decisioacute papal contragraveria als interessos de la Coronandash en consequumlegravencia la reina Maria escrigueacute de nou (en data 18 de gener de 1420) reiterant les peticions anteriors alhora que enviava les mateixes consideracions a Pere Darnius procurador dels sobirans a la cort reial i a Pedro de Fonseca cardenal de SantrsquoAngelo persona molt propera a la sobirana10

El 18 de gener de 1419 la reina enviagrave a Floregravencia el prior del monestir de Sant Juliagrave de Santa Oliva ndashde fet un simple monjo del monestir de Sant Cugat que conservava el tiacutetol drsquoaquest monestir incorporat a lrsquoestabliment vallesagravendash per resoldre lrsquoafer del nomenament eclesiagravestic La reina recomanagrave el seu enviat segons sembla al cardenal Fonseca El pontiacutefex continuagrave sense accedir a les peticions reials la negativa papal ndashtransmesa per un missatger de qui no consta el nomndash arribagrave a Castelloacute de la Plana on srsquoestava la cort ja a principis de maig de 1420 perquegrave en data 3 de maig la reina Maria en comunicava la decisioacute a Pere de Santcliment conseller segon de la ciutat11 Dissortadament de la documentacioacute reial tampoc no resulta clar qui era aquest missatger En qualsevol cas sembla que en aquest afer de lrsquoabadiat de Sant Cugat degueren coincidir els desigs de la monarquia i els interessos de la ciutat

6 Josefina Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial sobre el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona (1402-1450)raquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 20-21 (1999) pagraveg 663-682 en particular pagraveg 668 nota 11

7 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Cancelleria Reial 3108 f 60r (citat per Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria pagraveg 676) [Carta de la reina Maria a Pere de Santcliment conseller segon de Barcelona] laquoVostra letra havem rebuda a la qual vos responem que sobre lrsquoabadiat de Sant Cugat havem parlat molt e amb gran affeccioacute ab lo senyor rey supplicant-lo fes sa mercegrave de dir al missatger del papa que lo prior de Sant Pau hagueacutes lo dit abadiat en tant que a la conclusioacute lo dit senyor nos ha respost que ell nos ha parlat ab lo dit missatger lo qual li ha dit que lo papa per res nomiddotl donaria al dit prior e axiacute que ell nomiddoty poria meacutes fer de quegrave havem hauumlt gran despleer car tota vegada havem haut gran voler e havem quemiddotl dit prior lrsquoagueacutes e no altre per sos megraverits e per sguard vostre e de sos parents amichs e de vostres serveys e lurs perograve acordats e rogats quemiddoty porem meacutes fer car tant ne feacuterem com honestament fer se puxe e conexerets nostre affeccioacute e voler Dada en Castelloacute de la Plana de Burriana sots nostre segell secret a tres dies demaig del any mil CCCC vint La reyna Dirigitur Petro de Santcliment concilliario Barchinone Domina regina mandavit michiPetro de Colle alias Lobetraquo

8 Josefina Mutgeacute El monestir benedictiacute de Sant Pau del Camp de Barcelona a traveacutes de la documentacioacute de cancelleria reial de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (1287-1510) Barcelona Fundacioacute Noguera 2008 (Textos i Documents 42) pagraveg 261-262 doc 132

9 Conrad eubel Hierarchia Catholica Medii Aevi Ratisbona 1913 pagraveg 526 Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial pagraveg 668 nota 13

10 ACA Cancelleria Reial reg 3108 f 36v11 Vegeu nota 7

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 79

Tambeacute hi ha documentada una altra important ambaixada a Floregravencia en aquest any de 1420 dirigida per un Garciacutea drsquoidentitat controvertida Zurita lrsquoidentifica amb Garciacutea Aznaacuterez de Antildeoacuten canonge drsquoElna canonge i ardiaca de Tarassona que posteriorment arribaria a ser bisbe de Lleida i membre del consell reial12 Se li coneixien altres legacions en nom del sobiragrave perograve totes soacuten de data relativament posterior a 1420 Drsquoaltra banda les fonts italianes derivades en part del testimoni de Bartolomeo Fazio esmenten en primer lloc un laquoGartias quidam Hispanus eques Alphonso percarusraquo13 que successivament les fonts napolitanes comenccedilant segons sembla per Antonio di Costanzo identificaran amb el cavaller valenciagrave Garciacutea Cabanillas (en italiagrave Cavaniglia) Garciacutea Cabanillas fou un dels cortesans reials meacutes lleials encara que en aquest cas les activitats en suport del rei tambeacute soacuten posteriors a 142014 Sigui qui sigui aquest Garciacutea la seva ambaixada dirigida prop del pontiacutefex coincidiacute a Floregravencia amb una comitiva de llegats napolitans integrada per An-tonio Caraffa Francesco de Riccardis Ugo di Moliterno i Pasquale di Campli que havia estat enviada a Martiacute V per part de la reina Joana De lrsquoencontre i acord entre aquestes dues legacions sorgiacute lrsquoacord per nomenar Alfons hereu de la sobirana napolitana15

Ara beacute ni la documentacioacute oficial de la Cancelleria ni tampoc la conservada a lrsquoAr-xiu Municipal semblen recollir la participacioacute de drsquoEsplugues en cap drsquoaquestes missions a lrsquoexterior Meacutes encara la documentacioacute municipal barcelonina sembla confirmar que drsquoEsplugues no sortiacute del Principat si meacutes no durant el periacuteode 1418-1420 (la documenta-cioacute per als anys anteriors eacutes meacutes escadussera i no permet afirmacions tan categograveriques)16 Lrsquoescrivagrave sembla present a Barcelona durant tot lrsquoany 1419 perquegrave estagrave documentat a la ciutat des del mes de gener17

De fet durant bona part drsquoaquest any de 1419 des de lrsquo1 de maig i fins al 20 de desem-bre drsquoEsplugues actuagrave com a notari i secretari dels siacutendics de Barcelona (en particular de Joan Ros Ramon Desplagrave Joan Fiveller i Bononat Pere) i drsquoaltres ciutats del braccedil reial en les sessions de les Corts que tenien lloc al monestir de Sant Cugat actuant com a notari i escrivagrave de tot el Braccedil Reial De fet el Manual municipal conserva el registre drsquouna agravepo-ca en quegrave drsquoEsplugues declarava haver rebut els emoluments per 234 dies de treball (en concret 290 lliures i 10 sous a raoacute de 25 sous per jornada) en concepte de salari pels seus serveis com a notari i secretari del Braccedil Reial (laquode notario et secretarioraquo)18 En aquestes

12 Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten tom 5 Saragossa Lorenccedilo de Robles 1610 pagraveg 537 assenyala que aquestGarciacutea era un laquocortesano romano natural del reino de Aragoacutenraquo

13 Bartholomaeus FaCius De rebus gestis ab Alphonso primo Neapolitanorum rege commentariorium libri decem Lioacute haeredes Sebast Gryphii 1562 pagraveg 21 Vegeu Tomasso PersiCo Diomede Carafa Uomo di stato e scrittore del secolo xv Nagravepols L Pierro 1899pagraveg 10 nota 2 Pandolfo CollenuCio Compendio delle Historie del Regno di Napoli Venegravecia Michele Tramezzino 1543 pagraveg 153 que simplement menciona un laquomesser Garzias spagnoloraquo

14 La identificacioacute del Garciacutea citat per Fazio amb Garciacutea Cabanillas es troba per primera vegada a lrsquoobra de Antonio di Costanzo Historia del regno di Napoli LrsquoAquila Gioseppe Cacchio 1582 pagraveg 305 i fou recollida per Giovanni suMMonte Historia dellacittagrave e Regno di Napoli Nagravepols Raffello Gessari 1601 vol II pagraveg 588-589 i per Pietro giannone DellrsquoIstoria civile del Regno diNapoli Nagravepols Niccolograve Stasso 1723 vol III pagraveg 321-322

15 Franca PetruCCi laquoCaraffa Antonioraquo Dizionario Biografico degli Italiani vol XIX Roma Istituto dellrsquoEnciclopedia Italiana1976 pagraveg 476-478

16 La documentacioacute drsquoaquests anys eacutes forccedila parcial en general17 Manuel rovira i solagrave Catalegraveg dels pergamins municipals de Barcelona Volum III Anys 1396-1440 Barcelona Ajuntament de

Barcelona 2008 pagraveg 237 nuacutem 1097 (de 14 de gener)18 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XII Manual 14 f 114r-v laquoDie Sabbati V Octobris anno praedicto [scilicet

1420] Sit omnibus notum quod ego Bernardus de Speluncis notarius et scriba honorabilis Concilii civitatis Barcinone infrascriptusconfiteor et recognosco vobis honorabili Iohanni Ros civi dicte civitatis quod inde (sic) diversas vices sive solutiones solvistis michi ducentas nonaginta duas libras et decem solidos Barch ltpro salario meo2gt ducentorum triginta quatuor dierum qui currere inceperuntprima die Madii anni Nativitatis domini nostri mille ltltquadrigentesimigtgt decimi novi et finiverant vicesima die Decembris eiusdem anniquibus ego vactavi in serviendo ltde notario et secretario2gt vobis et honorabilibus Raymundo de Plano Iohanne Fiveller ac Bononato Petriin decretis licenciato tamquam sindicis dicte civitatis et aliis sindicis Brachii Regalis in Curiis quas dominus rex celebravit Cathalanis in monasterio Sancti Cucuphatis Vallensis quasque postea mutavit ad civitatem Dertuse in ibi celebrandas ad rationem XXV solidorumBarch pro quolibet dictorum dierumv prout solitum est michi dari per dictam ciuitatem Barch quando pro sindicis dicte civitatis [exiui2] extra eandem ciuitatem ltexeo2gt et ideo renunciando excempcioni pecunie non numerate et non solute in doli Facio inde vobis intestimonium praemissorum praesentem apocha de soluto Actum est hoc Barchinone quatuor die Octobris anno Natiuitatis domini

80 Xavier Espluga

mateixes Corts drsquoEsplugues actuagrave ocasionalment com a testimoni de la sessioacute signant les actes dels dies 9 de juny19 30 de setembre20 5 drsquooctubre21 i de 2 i 3 de novembre22 Una actuacioacute significada srsquoesdevingueacute en dues ocasions del mes de setembre (el dia 11 i el 19) quan drsquoEsplugues fou un dels pocs escollits que pogueren veure com la reina Maria jeia prostrada al llit drsquouna de les celmiddotles del monestir impossibilitada de presidir les sessions parlamentagraveries per culpa de la malaltia23 En efecte el dia 11 de setembre la reina rebeacute una diputacioacute dels Braccedilos (integrada per Alfons de Tous bisbe de Vic Joan Ramon Folc de Cardona i Ramon Desplagrave) en presegravencia de diversos oficials reials el canceller Alfons Arguumlello el vicecanceller Joan de Funes el mestre racional Bertran de Gualbes el ca-marlenc de la reina Berenguer drsquoHostalric La nogravemina drsquoassistents acabava amb Bernat drsquoEsplugues (que apareix com a laquonotarius et scribe Consilii dicte civitatis Barchinonae et Curiae antedictae pro Brachio Regaliraquo) i Raimon Batlle lloctinent del protonotari i en-carregat de redactar lrsquoacta de la sessioacute Una escena similar es produiacute el dia 20 de setem-bre Aleshores la reina fou visitada de nou per una diputacioacute dels Braccedilos (formada per Dalmau de Cartellagrave abat de Ripoll Joan Ramon Folc de Cardona24 i Ramon Desplagrave) en presegravencia dels colmiddotlaboradors dels monarques el canceller Arguumlello i el camarlenc Be-renguer drsquoHosaltric Per donar fe de la malaltia de la sobirana apareixien tambeacute Bernat drsquoEsplugues i el lloctinent del protonotari Ramon Batlle

Ara beacute la documentacioacute municipal recorda que drsquoEsplugues alternava les sessions de Corts al monestir de Sant Cugat amb la seva presegravencia a Barcelona (els siacutendics i proba-blement tambeacute drsquoEsplugues es desplaccedilaven diagraveriament de Barcelona a Sant Cugat) La segraverie Clavaria de lrsquoAHCB demostra que el salari de drsquoEsplugues com a escrivagrave del Consell fou pagat regularment cada quatre mesos durant 1419 i els primers mesos de 1420 Els pagaments en concepte de salaris (laquodates de salaris ordinarisraquo) en la dita segraverie comptable srsquoefectuaren els dies 10 drsquoagost del 1419 (per al periacuteode entre 7 abril i 7 agost del 1419)25 3 de gener (per al periacuteode de 7 drsquoagost a 6 de desembre del 1419)26 i 2 drsquoabril (per al periacuteode de 7 de gener a 7 drsquoabril del 1420)27

Meacutes interessants per a certificar la presegravencia constant a Barcelona del notari durant tots aquests mesos soacuten les agravepoques pel pagament de censals (laquodates per pensions de cen-salsraquo) que apareixen registrades en aquesta mateixa segraverie comptable Srsquohi consignen els rebuts (agravepoques) amb els que es certificava el pagament drsquouna determinada quantitat en concepte de censal en les quals el nom del notari apareixia com a fedatari Els regis-

MCCCCXX signum mei Bernardi de Speluncas praedicti qui hec laudo concedo et firmo Testes huius rei sunt Anthonius Laurentii et Bartholomeus Vitalis notarius civis Barchraquo Els afegits i supressions marcats amb clau angular simple i claudagravetors soacuten del copista del document perograve fets en un moment successiu Nomeacutes he corregit lrsquoordinal de lrsquoany (amb doble clau angular) parcialment omegraves pel redactor

19 Cortes de los Antiguos Reinos de Aragoacuten y de Valencia y Principado de Cataluntildea Tomo 12 Cortes de Cataluntildea (Comprende elParlamento de Barcelona de 1416 y las Cortes de San Cucufate y Tortosa de 1419-1420 Suplementos aacute Cortes ya publicadas yAdiciones de Cortes y Parlamentos de los siglos xiii y xiv) Madrid Real Academia de la Historia 1908 pagraveg 120

20 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 156-15821 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 15922 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 176-17723 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 146-148 (per al dia 11) i pagraveg 148-153 (per al dia 20)24 A les actes publicades apareix simplement com a Raymundus perograve srsquoha drsquoentendre que es tracta de Joan Ramon Folc de Cardona

comte de Cardona25 AHCB 1B-XI Clavaria 38 (VIII-141920-X-1420) f 70v laquoItem donc al discret en Bernat Splugues scrivagrave de la casa del Consell

de la ciutat ab albaragrave dels honorables consellers fet a 10 drsquoagost de lrsquoany de MXIX per salari del dit offici de IIII mesos qui foren complits a VII drsquoagost del dit any a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

26 AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 75v laquoItem donc an Bernat Splugues notari scrivagrave de la casa del Consell de la ciutat ab albaragrave delshonorables consellers fet a III de gener de lrsquoany de MCCCCXX per salari ordinari del dit offici per IIII mesos qui foren complits a VI de decembre propassat a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

27 AHCB 1B-XI Clavaria 39 (31-VII-142017-II-1421) f 112v laquoItem donc ab albaragrave dels honorables consellers fet a II drsquoabril delany MCCCCXX an Bernat Splugues notari e scrivagrave del Consell de la ciutat de Barchinona les quals li devien eacutesser pagades a VII del dit mes drsquoabril drsquoaquells IIIIor(= 400) sous qui li soacuten donats cascun any de salari del dit offici pagadors de IIII en IIII mesos segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 81

tres cobreixen gairebeacute tots aquests anys des drsquoagost de 1419 fins a octubre de 142028 En qualsevol cas drsquoEsplugues eacutes tambeacute documentat a Barcelona el 18 de juliol de 1420 un instrument puacuteblic rebut pel notari en aquesta data reduiacute la pensioacute drsquoun censal que rebien les monges del monestir de les Magdalenes de Barcelona29

Si per tant Bernat drsquoEsplugues no srsquoabsentagrave de Barcelona durant aquest periacuteode (ex-cepte per assistir a les sessions de les Corts a la veiumlna localitat de Sant Cugat)30 no srsquoaca-ba drsquoentendre perquegrave Tanagli li doacutena ndashen dues ocasionsndash la denominacioacute drsquoorator Dues explicacions soacuten possibles drsquoEsplugues hauria pogut eacutesser lsquoambaixadorrsquo abans drsquoaquestes dates en un periacuteode immediatament anterior (entre 1416 i 1418) Ara beacute la documenta-cioacute de la Cancelleria Reial i de la corporacioacute municipal barcelonina tot i meacutes fragmentagrave-ries tampoc no semblen documentar una absegravencia del notari de la capital del Principat per a una data anterior a 1418 ni per un periacuteode perllongat Tambeacute podria ser el cas que Tanagli no hagueacutes entegraves completament beacute les tasques que Bernat drsquoEsplugues desenvolu-pava a les Corts de Sant Cugat la singularitat de la seva participacioacute ndashactuava ensems com a escrivagrave de tot el Braccedil Reial i com a fedatari puacuteblic de les sessions parlamentagraveriesndash podia portar Tanagli a creure que el notari i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona era una mena de ldquoportantveurdquo de la monarquia

Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal

En la part final de la carta de Tanagli es menciona la famiacutelia de Bernat drsquoEsplugues (en concret els agnati de lrsquoescrivagrave municipal) com si lrsquohumanista florentiacute hagueacutes tingut con-tacte amb els parents de drsquoEsplugues

Segons sembla un germagrave de Bernat de nom Joan estudiagrave a la Universitat de Bolonya on apareix documentat des de 1408 fins 1423 i on aconseguiacute els graus en Arts i en Mede-cina Eacutes consignat per primera vegada en un acte de 1418 aleshores es declara ja magister examinatus (probablement en Arts) i estudiant de Medecina Hi testifica a favor de Galce-ran Valeriola el qual lrsquoendemagrave mateix va ser nomenat ardiaca de Tarassona per part del mallorquiacute Arnau de Miroacute doctor en Dret canogravenic i vicari del bisbe de Bolonya Drsquoaquesta declaracioacute srsquoinfereix que tots dos Joan drsquoEsplugues i Galceran Valeriola havien residit a Bolonya durant meacutes de deu anys (eacutes a dir des de 1408)31

El 27 drsquooctubre de 1420 Joan drsquoEsplugues aconseguiacute la primera de les dignitats ecle- siagravestiques de la seva carrera el diaconat de Santa Margarida de Bianya (a la diogravecesi de Gi-rona) que li fou concedit pel bisbe de Girona Andreu Bertran (1420-1431)32 Al cap drsquoun any just el 28 drsquooctubre de 1421 Joan drsquoEsplugues que ja es declarava canonge de Giro-na bescanviagrave aquesta diaconia amb lrsquoardiaconat de La Selva que posseiumla Joan de Cruiuml-lles doctor en Dret33 En el testament de la seva germana Blanquina34 dictat lrsquoany seguumlent

28 Els volums que interessen soacuten AHCB 1BXI Clavaria 38 i 39 El volum anterior el 37 arriba fins al novembre del 1415 Manquen per tant els registres corresponents als anys 1416-1419 (primera meitat)

29 rovira Catalegraveg pagraveg 167 nuacutem 999 Lrsquoanotacioacute fou afegida en la venda amb carta de gragravecia drsquoun censal mort a les monges delmonestir de les Magdalenes en data 27 de gener de 1406

30 Significativament el seu nom no apareix a les actes de les Corts de Tortosa que srsquoiniciaren el gener del 142031 Celestino Piana Nuovi documenti sullrsquoUniversitagrave di Bologna e sul Collegio di Spagna Bolonia Publicaciones del Real Colegio de

Espantildea vol I 1976 pagraveg 705-706 nuacutem 1655 (19-X-1418)32 ADG (Arxiu Diocesagrave de Girona) Llibre I-2 f 103v 33 ADG Llibre I-2 f 104v34 Blanquina drsquoEsplugues srsquohavia casat amb el jurista Aimoacute Dalmau (daggerante 4-XII-1419) de qui tingueacute un fill (Joan Dalmau canonge

de Barcelona i oiumldor de comptes del General) i sis filles Dalmau doctor en Lleis i ciutadagrave de Barcelona havia assessorat els

82 Xavier Espluga

(el 22 juny de 1422) Joan drsquoEsplugues apareix com a canonge i prebost Devia residir encara a Itagravelia perquegrave el 1423 eacutes novament mencionat en aquesta ciutat el seu amic Valeriola intervingueacute com a testimoni de lrsquoacte de procura atorgat per Francesc Bertran canonge de Barcelona i fill de lrsquohomogravenim Francesc Bertran doctor en Dret canogravenic en favor de Joan drsquoEsplugues (que apareix com a ardiaca de La Selva i canonge de Girona) la intencioacute era que el germagrave de lrsquoescrivagrave barceloniacute pogueacutes encarregar-se drsquouns determinats afers a la cuacuteria del papa (que aleshores ja havia retornat a Roma)35 Durant el mes de juny de 1424 Joan drsquoEsplugues era prebost de Barcelona (precisament prebost del mes drsquoabril)36 i moriacute a comenccedilaments de juliol de 143037 la data de lrsquoinventari dels seus beacutens eacutes del 8 de juliol i el dia 13 drsquoaquell mateix mes el bisbe de Girona concedia lrsquoardiaconat de La Selva a Miquel Pere perquegrave Joan drsquoEsplugues ja havia mort38

La documentacioacute examinada fins ara ilmiddotlustra que els contactes italians de lrsquoescrivagrave municipal barceloniacute i del seu germagrave soacuten molt meacutes intensos del que fins ara es podia intuir Certament aquestes relacions ajudaran a entendre millor lrsquoorigen de la seva important biblioteca

siacutendics barcelonins durant les Corts de Sant Cugat a les quals assistia regularment el seu cunyat Vegeu AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 86v laquoItem donc a la dona na Blanquina muller de micer Aymoacute Dalmau quondam ciutadagrave de Barchinona tinent e possehint per son dot e spoli e altres drets los beacutens de la heretat del dit micer Aymoacute ab albaragrave dels honorables consellers fet a XXIX de novembre del any MCCCCXIX per remuneracioacute de molts treballs que sostench ab altres doctors en dar consells a la ciutat sobre los fets de les Corts quimiddots celebren al monastir de Sent Cugat de Vallers (sic) segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre ab apocha presa per en Bernat Splugues notari a IIII de decembre del dit anyraquo

35 Piana Nuovi documenti pagraveg 721 nuacutem 1718 (26-III-1423)36 Vicenccedil ruiz goacuteMez Els pergamins documentals de lrsquoArxiu Histograveric de Protocols de Barcelona 1142-1550 Barcelona Fundacioacute

Noguera 2014 pagraveg 345-346 nuacutem 456 37 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) notari Gabriel Canyelles vol 348 laquoPlec drsquoinventaris i encantsraquo sn f 7-14 Vegeu iglesias

Llibres i lectors doc 130 i tambeacute iglesias El bibliogravefil pagraveg 6938 ADG Llibre I-1 f 93r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana

Eduard Juncosa Bonet

Drsquoaquestos ciutadans de Barchinona eacutes lo stament tal que algun Rey norsquol teacute car eacutes de gent honrada rica e vivint honrosament ab cavalls e armes pomposament vestits e acompanyats e totes les primors de honor e gentilesa en la ciutat de Barccedilelona se troben en poder dels dits ciutadans Tenen les grans cases moblades e tinells de argent en lur viure e coses de magnificegravencia

Qui millor que aquestos merex la honra stant sobre lo gran regiment de la cosa puacuteblica de la ciutat fundat sobre virtut obrant actes de molta fortalesa e soacuten la conservacioacute dels privilegis de Cathalunya

Car vist eacutes en las Corts e altres parts que tostemps la ciutat de Barccedilelona fa servar les coses Aquestos no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Roma

Gabriel Turell

Tant se valria metre-y bochs com hogravemens de vil condicioacute

Jaume Safont

Els fragments que acabem de reproduir soacuten expressioacute de les idees bagravesiques que guiaran el nostre fil argumental al llarg de les properes planes Drsquouna banda el text procedent del capiacutetol 62 del controvertit Recort que srsquoatribueix a Gabriel Turell (1476) eacutes una mostra evident de la potegravencia que arribagrave a assolir lrsquooligarquia barcelonina1 De lrsquoaltra una frase ben poc conciliadora de Jaume Safont escrivagrave major de la Diputacioacute del General i un dels meacutes ferms defensors dels ciutadans honrats de Barcelona en quegrave pot entreveurersquos perfec-tament fins a quins extrems es desencadenagrave el conflicte entre lrsquooligarquia i el poble menut a la Ciutat Comtal del Quatrecents2

Les tensions entre estaments foren motiu drsquointervencioacute meacutes o menys directa ndashsegons cada conjunturandash de la Corona per tal drsquoapaivagar-los o esperonar-los a fi drsquoobtenir-ne el benefici esperat Tot i les etapes en quegrave reis i prohoms per muacutetua dependegravencia i inte-ressos compartits caminaren plegats en una mateixa direccioacute hi hagueacute certs moments en quegrave els sobirans de perfil meacutes ldquoabsolutrdquo actuaren en contra drsquounes institucions municipals

Universidad Complutense de Madrid (UCM) El present estudi ha estat elaborat dins del marc del projecte de recerca HAR2010-16762HIST de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupament i Innovacioacute sota el tiacutetol laquoPraacutecticas de consenso y de pacto e instrumentos de representacioacuten en la cultura poliacutetica castellana (siglos xiii al xv)raquo

1 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 2 Obra feta per en Gabriel Turell de la ciutat de Barcelona en lrsquoany de la Nativitat de NostreSenyor Deacuteu Jesuchrist Mil Quatre-cents setanta e sis la qual eacutes apellada Recort f 49r-v Vegeu els arguments exposats en contra de lrsquoautenticitat del text i sobre la seva redaccioacute en el context immediatament posterior a la guerra dels Segadors per Jaume riera laquoFalsos dels segles xiii xiv i xvraquo dins Rafael aleMany et alii (ed) Actes del Novegrave Colmiddotloqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1993 vol I pagraveg 460-462 Meacutes enllagrave de les disquisicions relativesa lrsquoatribucioacute i datacioacute del text resulta forccedila clar que les idees que transmet lrsquoextracte en quumlestioacute eren les progravepies de lrsquooligarquiabarcelonina a lrsquoocagraves medieval tal com demostra tot un reguitzell de fonts primagraveries coetagravenies

2 Dietaris de la Generalitat de Catalunya Barcelona Generalitat de Catalunya 1994 vol I pagraveg 125 (1-III-1455)

84 Eduard Juncosa Bonet

controlades per la poderosa oligarquia barcelonina de resultes de necessitats concretes i refugiant-se en el pretext de garantir la pau social un fet que desembocagrave sovint en conse-quumlegravencies funestes3

El present escrit preteacuten de posar el focus sobre aquests darrers contextos i plantejar les principals estrategravegies emprades per la monarquia en el seu particular pols contra els ciutadans meacutes poderosos de Barcelona i valorar-ne els efectes reals tot posant en relacioacute el cas del Cap i Casal de Catalunya amb drsquoaltres exemples del Principat i la Corona

Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic

Barcelona esdevingueacute un regravegim municipal orgagravenic a mitjan segle xiii arran dels privilegis concedits per Jaume I i es consolidagrave definitivament a partir del Recognoverunt proceres otorgat pel seu fill lrsquoany 1284 base fonamental de lrsquoestatut juriacutedic drsquoun municipi autogravenom que acabaragrave convertint-se en una veritable ldquosenyoria colmiddotlegiadardquo4

De forma paralmiddotlela a drsquoaltres urbs en el cas barceloniacute la creixent complexitat de la poliacutetica municipal havia deixat enrere el sistema assembleari general per falta drsquooperativi-tat i srsquohavia instituiumlt en canvi un model de representativitat i participacioacute exercit per un colmiddotlegi de magistrats de nombre reduiumlt que articulava de manera permanent el govern i lrsquoadministracioacute del municipi (consellers) i que rebia lrsquoassessorament drsquoun cos meacutes ampli de jurats (Consell de Cent) exponent de lrsquoantiga assemblea general Aquest sistema ex-cloiumla de la vida poliacutetica la majoria de la comunitat urbana fet que explica les constants disputes i tensions que es desencadenaren al llarg dels darrers temps medievals i les cor-responents reformes de lrsquoestructura de govern Lrsquoeleccioacute directa per tota lrsquoassemblea o la seva maior et sana pars va deixar pas a drsquoaltres models que combinaven la cooptacioacute amb lrsquoeleccioacute i el sorteig La participacioacute dels barcelonins en els ogravergans de regiment de la cosa puacuteblica es feia sempre seguint criteris estrictes de representacioacute estamental motiu pel qual tan sols es podia accedir als cagraverrecs reservats al propi estament o magrave De la divisioacute social tripartida progravepia del segle xiv es passagrave a una estratificacioacute meacutes complexa (ciutadans honrats mercaders artistes i menestrals) Els comicis per al nomenament dels consellers es duien a terme el dia de Sant Andreu (30 de novembre) a partir drsquoun complex model de cooptacioacute (un sistema drsquoeleccioacute muacutetua idoni per assegurar la perpetuacioacute de lrsquooligarquia com a monopolitzadora del poder urbagrave) mitjanccedilant el qual els jurats del Consell de Cent nomenaven dos dels seus membres que sumats als altres deu que aquests mateixos esco-llien constituiumlen una comissioacute de dotze electors (la dotzena electora) la qual es reunia en privat amb la finalitat de triar els consellers Un cop seleccionats srsquoinformava dels noms a la resta de jurats i al monarca Tot seguit els nous magistrats juraven el cagraverrec davant dels seus antecessors i del veguer Lrsquoendemagrave els nous consellers juntament amb el veguer i el

3 Pel que fa als sectors dominants de la societat catalana durant els darrers segles medievals vegeu entre drsquoaltres els estudis de Josep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las eacutelites urbanas de la sociedad catalanabajomedieval (s xiv-xv)raquo Revista drsquoHistograveria Medieval 10 (1999) pagraveg 331-369 Pere verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas de Cataluntildea en el umbral del s xv entre el discurso poliacutetico y el mito historiograacuteficoraquo dins Joseacute Aacutengel sesMa (dir) La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia 1410-1412 El Interregno y el Compromiso de Caspe Zaragoza Gobierno de Aragoacuten 2011 pagraveg 147-164

4 Sobre els privilegis fundacionals vegeu els treballs de josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo laquoValencia y Barcelona en los oriacutegenes de su reacutegimen municipalraquo laquoJaume I i la municipalitat de Barcelonaraquo dins Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 pagraveg 281-560 i 677-678 En relacioacuteamb el sorgiment i evolucioacute del municipi barceloniacute vegeu Pere orti laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuelrovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 21-48

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 85

batlle reials seleccionaven els membres del nou Consell de Cent format per un nombre en general superior a cent individus Aquest regravegim de cooptacioacute es mantingueacute durant degrave-cades amb algunes modificacions com la transformacioacute de la dotzena en una vint-i-qua-trena o lrsquoestabliment drsquoestructures assembleagraveries intermegravedies (Trentenari)5

Pocs mesos abans de morir el longeu rei Pere el Cerimonioacutes sensible als greus proble-mes econogravemics i socials que estava sofrint la Ciutat Comtal es va decidir a emprendre una profunda reforma del sistema poliacutetic del municipi barceloniacute encaminada a la pacificacioacute de les tensions cada cop meacutes intenses que afloraven entre els ciutadans

Amb aquesta finalitat el monarca optagrave per distanciar-se de la potent oligarquia local i dotar drsquoun major protagonisme els membres de les mans mitjana i menor als quals oferiacute la facultat de reunir-se per plantejar propostes reformistes tot prometent-los escoltar analitzar i posar en marxa en cas de ser factible llurs demandes i aspiracions Els esta-ments inferiors de la societat barcelonina van aprofitar lrsquoocasioacute per elevar al sobiragrave un reguitzell de plantejaments dirigits a obtenir una representacioacute poliacutetica meacutes agravemplia6 una major capacitat de control dels cagraverrecs puacuteblics (que eviteacutes els habituals abusos de poder del patriciat) o la disminucioacute del deute municipal Meacutes concretament demanaven que la conselleria estigueacutes integrada per sis membres dos de cada magrave sense distincions je-ragraverquiques (laquoAxiacute com en la ciutat de Barchinona ha tres condicions de persones ccedilo soacuten ciutedans honrats mercaders e industrials que de cascuna condicioacute hi hajen II consellers e axiacute com vuy soacuten V que sien VI dos ciutedans honrats et dos mercaders bons e dos bons menestralsraquo) que no es pogueacutes ocupar el cagraverrec de conseller durant dos anys seguits que srsquoexigiacutes la rendicioacute de comptes als responsables de la gestioacute de les finances puacutebliques en finalitzar les seves funcions que es reforceacutes lrsquoautoritat del Consell de Cent tot millo-rant-ne la representativitat dels diversos sectors socials (laquocar rahonable cosa eacutes que axiacute com supporten cagraverrech del beacute e del mal de la Ciutat que axiacute mateix cagravepien en lo Consell e ordinacioacute drsquoaquella e que guarden per lo beacute e profit de la cosa puacuteblicaraquo) que els cogravensols de mar i dels oficis tinguessin la possibilitat drsquointervenir en lrsquoeleccioacute dels jurats que confor-maven el Consell que es rebaixeacutes el sou dels magistrats i oficials etc7

El rei va respondre favorablement a la majoria dels capiacutetols plantejats i es reuniacute im-mediatament amb els consellers per discutir-ne els continguts especiacutefics Un cop superada aquesta fase els principals responsables del govern municipal van presentar les propostes davant del Consell de Cent en ple i determinaren que fossin estudiades en detall per part drsquouna comissioacute drsquoexperts

Arribats en aquest punt el Consell va deliberar perograve no arribagrave a cap acord especiacutefic fet que obriacute la porta a una accioacute meacutes decidida per part de Pere Terccedil qui interrompeacute la di-nagravemica habitual de cooptacioacute mitigada prohibint als jurats que duguessin a terme lrsquoeleccioacute de nous consellers Tot just abans de celebrar els comicis el monarca va adreccedilar una nota

5 Per a una anagravelisi meacutes detallada dels aspectes institucionals vegeu Carme batlle laquoEstudi histogravericraquo dins Carme batlle et alii El lsquoLlibre del Consellrsquo de la ciutat de Barcelona Segle xiv les eleccions municipals Barcelona CSIC-IMF 2007 pagraveg 11-47 Eduard junCosa laquoLa reforma del govern municipal i la formacioacute dels partits ciutadansraquo dins Manel risques i Mercegrave aventiacuten (dir)Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona 2007 vol I pagraveg 116-129Una perspectiva actualitzada i agravemplia sobre aquestes quumlestions a Max turull El gobierno de la ciudad medieval BarcelonaCSIC-IMF 2009 Un balanccedil historiogragravefic sobre la principal institucioacute representativa municipal a Ramon grau laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 261-291

6 Per obtenir una visioacute de conjunt sobre lrsquoacceacutes popular a les institucions representatives dels municipis de la Corona vegeu Rafael narbona laquoAlgunas reflexiones sobre la participacioacuten vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragoacuten (ss xii-xv)raquoRes publica 17 (2010) pagraveg 113-150

7 Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC-IMF 1973 vol II Apegravendixdocumental 8 pagraveg 392-395 laquoProyecto de reforma del gobierno municipal de Barcelona en doce capiacutetulos precedido por elpermiso concedido por el rey Pedro el Ceremonioso para la formacioacuten oficial del primer sindicato de los habitantes de la ciudad 24-IX-1386raquo document de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona actualment traspaperat

86 Eduard Juncosa Bonet

als jurats barcelonins instant-los a nomenar consellers les persones que ell mateix havia designat ndashentre els quals no es respectava cap mena de distincioacute jeragraverquicandash i a crear un grup reduiumlt drsquoassessors format per dos ciutadans honrats dos mercaders quatre menes-trals i quatre artistes8

Aixograve srsquoesdevingueacute el 8 de desembre de 1386 escasses setmanes abans que es pro- duiacutes el traspagraves del Cerimonioacutes Doncs beacute una de les primeres accions que emprengueacute el seu primogegravenit i successor fou lrsquoanulmiddotlacioacute de les modificacions impulsades a Barcelona mitjanccedilant la supressioacute del privilegi concedit a favor del partit reformador lrsquoabolicioacute del consell assessor de nova creacioacute i el dictat drsquounes noves disposicions relatives al procedi-ment electoral i a la composicioacute de la conselleria que afavorien enormement lrsquooligarquia tradicional el sector que en contra de lrsquoactitud del seu predecessor i de la seva quarta esposa Sibilmiddotla de Fortiagrave li havia brindat tot el seu suport

La poliacutetica pro oligagraverquica engegada pel rei Joan I a Barcelona no fou exclusiva del cap i casal sinoacute que durant aquest mateix periacuteode tambeacute estagrave ben documentada en el cas gironiacute (com ho demostren els estudis de Christian Guillereacute i M Teresa Ferrer) De fet el gir de 180 graus que experimentagrave la poliacutetica reial es degueacute drsquouna banda als profunds conflictes al si de la Cort ndashamb els corresponents suports entre lrsquooligarquia i el sector po-pularndash sense oblidar drsquoaltra banda que en una crisi econogravemica tan intensa com la dels anys 80 del segle xiv uacutenicament lrsquoadinerada burgesia urbana podia concedir elevades sumes de diners al monarca

Al marge drsquoalgunes ofensives pactistes protagonitzades pel patriciat barceloniacute a partir de lrsquoentronitzacioacute de la nova dinastia Trastagravemara9 i de certes reformes meacutes o menys subs-tancials10 ndashfruit del quumlestionament de la legitimitat de lrsquooligarquia al capdavant del govern municipal i sempre considerades insuficients als ulls dels estaments inferiorsndash calgueacute es-perar meacutes de mig segle fins a lrsquoestabliment drsquouna nova reforma del statu quo institucional i de la seva estructura interna moment en quegrave es compliacute la prefiguracioacute sobre Barcelona que havia escrit a finals del segle xiv lrsquoinfluent franciscagrave Francesc Eiximenis

La dita ciutat fo hedifficada en constelmiddotlacioacute fortunada emperograve a certs anys e que la sua fortuna e prosperitat se entenia a fecunditat de generacioacute natural a larga saviesa a riqueses e honors temprades Perquegrave consellagrave que la dita ciutat simiddots volia conservar en sa bona fortuna no enteseacutes en excessives honors car aquiacute li fallia la fortuna per tal dix que mentre la dita ciutat enteseacutes en mercaderies seria prosperada car honor de mercader eacutes migana e temprada magraves de continent que la dita ciutat desviagraves drsquoaquesta honor e los ciutadans seus entesessen en eacutesser cavallers o en eacutesser curials de senyors o en honors grans de continent deya que haguessen per senyal que la dita ciutat perdria la sua bona fortuna car lavors son regiment vendriacutea a joveacuten e a nores e sos notables

8 Per aprofundir en els aspectes relatius a la planificacioacute i aplicacioacute de la reforma del govern municipal impulsada per Pere elCeremonioacutes a Barcelona vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 80-100 aixiacute com lrsquoaportacioacute meacutes recent de Nuacuteria sadurniacute i Josep M salraCh laquoEl govern de Barcelona durant la crisi de la dinastia (1386-1412)raquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 87-96

9 Alguns dels principals exemples al respecte poden llegir-se a Eduard junCosa laquoEnfrontaments i desacords amb els primersTrastagravemararaquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 106-115 Sobre el cas concret de Joan Fiveller i laseva mitificacioacute historiogragravefica vegeu Ramon grau laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagravesa un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99 verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas pagraveg 147-150

10 Que tingueren lloc abans de la partida definitiva drsquoAlfons el Magnagravenim cap a Itagravelia i que poden llegir-se a junCosa laquoLa refor- ma del govern pagraveg 121-123 batlle La crisis social vol I pagraveg 151 Frederic udina (dir) Privilegios reales concedidos a laciudad de Barcelona Barcelona ACA [CoDoIn XLIII] 1971 pagraveg 231 Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona Ruacutebriques de Bruniquer Barcelona Henrich 1912 vol I pagraveg 89

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 87

habitadors haurien scisme entre si emiddots perseguirien e a la fi portarien si mateys e la ciutat a perdicioacute11

Des del regnat de Jaume I els ciutadans honrats havien controlat sempre el govern de la Ciutat Comtal fins al punt que cap a finals de lrsquoEdat Mitjana lrsquoestament superior del municipi srsquointentagrave equiparar amb la petita noblesa12 i governava cercant el seu propi pro-fit i allunyant-se cada cop meacutes dels interessos del comuacute Malgrat que alguns membres del patriciat foren sensibles a les demandes i aspiracions populars la majoria dels ciutadans honrats es mostraren intransigents i despectius amb els membres dels grups inferiors de la societat Enfront dels efectes drsquouna crisi econogravemica cada cop meacutes evident lrsquooligarquia intentagrave donar respostes gairebeacute sempre insuficients als plantejaments dels mercaders artistes i menestrals sense arribar a acords relatius a les solucions que es consideraven meacutes convenients segons cada perspectiva Els sectors partidaris drsquoaplicar reformes de fons a lrsquoestructura del regiment de la universitat agrupats en el partit de la Busca considera-ven del tot imprescindible assolir el poder municipal per fer efectives les seves demandes contragraveries als interessos de la Biga

Els dos partits que lluitaren pel govern municipal de Barcelona al llarg de la Baixa Edat Mitjana van rebre el nom de Biga (en almiddotlusioacute a la peccedila de fusta que sosteacute el pes drsquoun edifici lrsquoelement sogravelid que sosteacute tota lrsquoestructura) i Busca (lrsquoestella el petit fragment que salta drsquoun lleny i que serveix per a encendre fogueres) El primer partit era el del patriciat barceloniacute i dels seus seguidors (comerciants enriquits amb el gran comerccedil drsquoimportacioacute rendistes contraris a les pretensions autoritagraveries reials i a les poliacutetiques reformistes bus-caires) mentre que el segon estava format pels sectors vinculats a lrsquoeconomia productiva aquells que patien drsquouna manera meacutes acusada els efectes de la crisi i es mostraven parti-daris de la posada en marxa de mesures proteccionistes o de la devaluacioacute monetagraveria13

Les postures drsquoambdoacutes grups srsquoanaren distanciant progressivament de forma cada cop meacutes irreconciliable Lrsquoabsentisme del rei Alfons ndashconvertit en un veritable Janus bifrontndash i lrsquoaccioacute de govern com a lloctinent de la reina Maria de Castella afavoriren lrsquoactuacioacute dels enemics de lrsquooligarquia Aquests reis gairebeacute sempre srsquohi mostraren favorables ja que consideraven que si colmiddotlaboraven amb els grups populars i aconseguien enderrocar el govern dels grossos srsquoobriria una via de possibilitats per engegar un viratge del sistema poliacutetic vigent i exercir lliurement la desitjada tendegravencia autoritagraveria del sobiragrave14 Habitual-ment les concessions als estaments superiors coincidiren amb moments de fortes neces-sitats econogravemiques de la monarquia Les limitacions que oferien els regnes ibegraverics a la voluntat de poder del rei van ser afrontades mitjanccedilant estrategravegies ben diverses en el cas drsquoAragoacute i Valegravencia lrsquoestabliment progressiu del sistema de la insaculacioacute o de sac i sort per a lrsquoeleccioacute dels representants del govern municipal afavoriacute i facilitagrave la seva capacitat drsquointervencioacute en les estructures poliacutetiques urbanes evitant la generacioacute de grans conflic-tes socials Aquesta solucioacute no seria aplicada a Catalunya amb enormes resistegravencies fins

11 Francesc eixiMenis Dotzegrave del Crestiagrave llibre I cap XXIV Valegravencia Lambert Palmart 1484 [ca 1385] Vegeu tambeacute EduardjunCosa laquolsquoSimiddots volia conservar en sa bona fortunarsquo La sociedad perfecta el buen gobierno y la ciudad ideal seguacuten las tesisde Francesc Eiximenisraquo dins Martiacuten alvira i Jorge diacuteaz Medievo utoacutepico Suentildeos ideales y utopiacuteas en el imaginario medieval Madrid Siacutelex 2011 pagraveg 155-172 batlle La crisis social vol I pagraveg 103 Frederic-Pau verrieacute laquoDos capiacutetols de Eiximenissobre Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten histoacuterica 8 (1951) pagraveg 145-149

12 En paraules del ciutadagrave honrat Gabriel turell laquoaquestos [referint-se als honrats] no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Romaraquo (Recort cap 62)

13 Sobre aquest aspecte vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 198-204 junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12414 Conscient que les prerrogatives de la Corona al Principat laquosoacuten ja assay pochraquo el rei definia certes propostes sorgides de les

Corts catalanes com a laquoindecents impertinents e inhonestiacutessimes meacutes encara soacuten molt insoportables a la magestat e dignitatrealraquo mentre expressava el seu desig de governar Catalunya com podia fer-ho al regne de Siciacutelia laquoon ha la potestat absolutaraquo(Alan ryder Alfonso el Magnaacutenimo rey de Aragoacuten Naacutepoles y Sicilia (1396-1458) Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 1992 pagraveg 445 n 15 i 16)

88 Eduard Juncosa Bonet

a finals del regnat del seu germagrave Joan II i durant el regnat del seu nebot Ferran II De moment la complexa estructura parlamentagraveria i les insalvables tensions socials tant al camp com a la ciutat obligaren a plantejar una solucioacute distinta Cansat del bloqueig que la ciutat i el Principat en general li oferia el rei Alfons determinagrave laquoque aixiacute egualment sie tractat lo pobre com lo rich e lo chich com lo granraquo15 un lema que es convertiacute en una clara provocacioacute a la Biga i als senyors i que era de signe antagogravenic a lrsquoactitud del monarca davant de la revolta dels forans a Mallorca on actuagrave clarament en suport de lrsquooligarquia16

La reina Maria abandonagrave el Principat sense haver estat capaccedil de resoldre un conflicte de difiacutecil solucioacute17 deixant la ciutat laquoen assats tribulacioacuteraquo18 Una de les darreres actuacions poliacutetiques de la reina lloctinent abans de la seva fugida a Castella fou el permiacutes que conce-diacute oralment als buscaires perquegrave es reunissin en lrsquoanomenat Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452) una iniciativa que resultagrave insuficient als ulls del partit ja que seguia tenint vedat lrsquoacceacutes al poder municipal motiu pel qual resultava imprescindible drsquoemprendre una actuacioacute meacutes enegravergica protagonitzada pel nou lloctinent Galceran de Requesens un any meacutes tard19

Concretament corria el 30 de novembre de 1453 quan tingueacute lloc un ldquocop drsquoEstatrdquo drsquoagravembit municipal encapccedilalat per Requesens que posagrave fi al poderoacutes govern oligagraverquic i oferiacute la direccioacute municipal a la petita burgesia i a la menestralia urbana (la Busca) Ho feacuteu mitjanccedilant la supressioacute dels comicis municipals el nomenament drsquouna nova conselleria buscaire i lrsquoinici drsquouna intensa repressioacute contra els seus enemics fins al punt de fer-ne empresonar alguns Davant de tot aixograve un nombre considerable de ciutadans honrats va abandonar la institucioacute municipal i comenccedilagrave a mobilitzar-se per aconseguir la destitucioacute drsquoaquell a qui consideraven un laquomal natraquo posseiumlt pel diable que havia esclavitzat laquola meacutes noble ciutat del moacutenraquo20 El govern buscaire se centragrave en el sanejament de la Casa de la Ciutat a traveacutes de la reduccioacute del degraveficit de la hisenda la devaluacioacute de la moneda la im-plantacioacute de poliacutetiques proteccionistes drsquoinduacutestries estrategravegiques la disminucioacute dels sous Malgrat tot no es pogueren dur a la pragravectica altres propostes del seu programa com ara la construccioacute del moll o la rebaixa dels impostos Perograve si es volia consolidar la victograveria sobre els ciutadans honrats i evitar que els regidors nomenats per Galceran de Requesens deixessin de ser una solucioacute transitograveria calia que el monarca concediacutes un nou privilegi que poseacutes punt i final a una situacioacute que tot i comptar amb el seu beneplagravecit era de flagrant ilmiddotlegalitat El text que fixagrave de iure totes aquestes transformacions veieacute definitivament la llum despreacutes drsquointenses discussions lrsquoany 1455 i a grans trets destaca per haver legalitzat la presegravencia dels estaments inferiors als principals cagraverrecs de govern municipal per primer cop a la histograveria de la ciutat i per garantir un repartiment meacutes equitatiu del poder en es-

15 Jaume viCens Historia de los remensas en el siglo xv Barcelona Vicens Vives 1978 (1945) pagraveg 54 n 5816 Aquesta diversitat drsquoactuacions eacutes la que fa que no estigui drsquoacord amb Alan ryder quan afirma que pel que fa al cas catalagrave la

solucioacute preferida pel rei laquono era el reforzamiento del poder real como se testimoniaba en Naacutepoles sino las concesiones a unosintereses contrapuestos que el rey podriacutea trampear indefinidamente desde una cierta distanciaraquo (Alfonso el Magnaacutenimo pagraveg 445 i 446) Poliacutetiques diverses perograve totes amb una mateixa finalitat reforccedilar el poder reial tambeacute a Catalunya on Alfons sabia quelrsquouacutenica forma de debilitar lrsquooligarquia i els senyors considerats responsables de lrsquoescassa capacitat drsquointervencioacute monagraverquicaera aliant-se amb remences i buscaires tot i que aixograve comporteacutes lrsquoesclat de conflictes en quegrave esperava actuar com a moderador ireforccedilar aixiacute la seva figura Sobre aquestes idees em remeto a Eduard junCosa laquoEl rei Alfons i la promocioacute de la magnanimitatraquo dins M Rosa tereacutes Capitula facta et firmata Inquietuds artiacutestiques en el Quatre-cents Valls Cossetagravenia 2009 pagraveg 150-152

17 La reina es mostragrave superada per una situacioacute davant la qual no es veieacute amb pit drsquoactuar amb la mateixa fermesa que haviautilitzat uns anys abans (1437) en contra dels jurats de Girona (els quals reberen el suport directe dels consellers barcelonins i del Braccedil Reial de les Corts) La successioacute dels esdeveniments i alguns dels fragments meacutes ilmiddotlustratius drsquoaquest fet poden llegir-se aFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 352-354

18 En paraules drsquoun bigaire que transcriu batlle La crisis social vol I pagraveg 18619 Sobre el Sindicat i la figura de Requesens vegeu junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12620 Vegeu Josep M sans i traveacute Dietari o lsquoLlibre de Jornadesrsquo de Jaume Safont Barcelona Fundacioacute Noguera 1992 pagraveg 62 i 64

Amb la intencioacute de calmar les provocacions dels grossos el maig de 1454 el rei ordenagrave la substitucioacute com a lloctinent de Galceran de Requesens pel seu germagrave Joan sense retirar-li perograve el cagraverrec de governador general de Catalunya El rei de Navarra va seguir tractant amb poc mirament els poderosos i va mantenir el suport a la Busca

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 89

tablir una rigorosa igualtat de persones de cada estament al Consell de Cent (format per 128 jurats) i al Trentenari (constituiumlt per 32 membres) pel que fa als consellers el primer i el segon es reservaven als ciutadans honrats el tercer a un mercader el quart a un artista i el cinquegrave a un menestral La Busca en agraiumlment al suport reial va concedir donatius esplegravendids al monarca mentre que la Biga ndashamb el suport de la noblesa i el clergatndash mos-tragrave una enorme indignacioacute que cristalmiddotlitzagrave en una aferrissada oposicioacute (eacutes precisament en aquest context on cal situar la cita segona que encapccedilala el nostre escrit) El rei sabia que aquesta nova situacioacute no podria ser mai acceptada pels oligarques i que lrsquoenfronta-ment entre grups seria tan intens que caldria la seva intervencioacute per tal de restablir la pau social21

Alfons moriacute abans de veure el conflicte que havia provocat desembocar en una guerra civil de deu anys (1462-1472)22 perograve el redreccedil i lrsquoestabliment drsquoinstruments de control monagraverquic com la insaculacioacute o la Inquisicioacute foren posats a la pragravectica pel seu nebot Ferran el Catogravelic personificacioacute i model del priacutencep maquiavegravelmiddotlic En finalitzar el conflic-te begravelmiddotlic la institucioacute municipal quedava controlada de bell nou per lrsquooligarquia23 que aconseguiacute posar fi al fugaccedil equilibri de forces que srsquohavia produiumlt durant els anys centrals de la centuacuteria lrsquoexperiegravencia ldquodemocragraveticardquo de quegrave parlen alguns reputats autors24

El cop de gragravecia definitiu

Deixant de banda la complexa relacioacute entre Joan II i els estaments barcelonins al llarg del seu regnat25 centrarem lrsquoatencioacute en lrsquoaccioacute de govern del seu fill Ferran qui hagueacute de fer front a la difiacutecil tessitura de redreccedilar una ciutat desplaccedilada del poder i al liacutemit de lrsquoabisme pels efectes devastadors de la llarga crisi baixmedieval i de la Guerra Civil Durant el dar-rer quart del segle xv Barcelona era una ciutat controlada plenament pels interessos dels majors26 (com posagrave de manifest la instauracioacute de la Matriacutecula de ciutadans i mercaders27 a finals de 1479) que es perpetuaven al capdavant del govern mitjanccedilant un exercici del poder ineficaccedil despogravetic i corrupte El desprestigi el desgavell financer i lrsquoimmobilisme endogagravemic institucional van ser els principals factors que motivaren la intervencioacute del

21 Mica en mica arran drsquouna intensa propaganda que srsquounia al fracagraves drsquoalgunes poliacutetiques endegades pel govern reformista i adrsquoaltres variables externes la Biga va anar reconquerint el govern barceloniacute

22 Sobre aquest periacuteode vegeu el capiacutetol drsquoEduard junCosa laquoUna ciutat en conflicteraquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 130-145

23 En aquest nou escenari eacutes on cal situar les despectives paraules redactades per Jeroni Pau (1491) en contra de la participacioacute alregiment de la cosa puacuteblica municipal de la magrave menor laquoHom ha cregut que aquesta admissioacute del poble havia provocat lrsquoinici de la ruiumlna de la nostra ciutat essent com eacutes la plebs inepta per a governar per la inexperiegravencia y per lrsquoarbitrarietat drsquoordenar o de con- sultar o beacute perquegrave estagrave sempre prompta a les dissensions o pel malvoler de la noblesa i finalment perquegrave eacutes meacutes apta per aser governada que per a dirigirraquo (Jeroni Pau Barcino (edicioacute de M A Vilallonga) Barcelona Curial 1986 pagraveg 335 citat perFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 348)

24 Al respecte vegeu Eduard junCosa laquoBarcelona 1453-1460 iquestla fugaz experiencia de un gobierno democraacuteticoraquo Res publica (Suplemento 2009 laquoPresente pasado y futuro de la democraciaraquo) pagraveg 83-90

25 Per la qual em remeto a junCosa laquoUna ciutat en conflicte i a Flocel sabateacute laquoEjes vertebradores de la oligarquiacutea urbana enCataluntildearaquo Revista drsquoHistograveria Medieval 9 (1998) pagraveg 138-139 Nomeacutes apuntar aquiacute que un cop superat el conflicte begravelmiddotlic elsector oligagraverquic que srsquohavia oposat al monarca aconseguiragrave conservar la seva preeminegravencia produint-se tan sols la substitucioacutede les famiacutelies que srsquohavien significat drsquouna forma meacutes evident contra Joan II

26 La Biga controlava novament el govern la ciutat des del seu cop de timoacute de 1461 tot i fer-ho amb el privilegi de 1455 (expressioacute del triomf de la Busca) una disfuncioacute a quegrave posaragrave fi el privilegi de 1493 Vegeu Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 363

27 Un mecanisme drsquoautodefensa i monopolitzacioacute drsquouns cagraverrecs municipals que sempre requeien en mans de les mateixes persones Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Jaume viCens Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516) Barcelona Universitat de Catalunya1936-1937 vol I pagraveg 148 Eduard junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute de la institucioacute municipalraquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 148

90 Eduard Juncosa Bonet

monarca mitjanccedilant una actuacioacute ferma decidida i amb vocacioacute de perdurabilitat28 Eacutes en aquest pla on cal situar els successius privilegis de 1481 1493 i 1498 El primer anava destinat a frenar les discograverdies que generava lrsquoeleccioacute de consellers i oficis municipals tot intentant que srsquoevitessin les coaccions i els abusos i que fossin escollides les persones laquopuacutes ydograveneas e sufficientsraquo Molt meacutes substancials foren les transformacions que introduiacute en el sistema de regiment municipal el privilegi de 1493 car suposagrave la derogacioacute del drsquoAl-fons el Magnagravenim de 1455 i lrsquoadopcioacute drsquouna tendegravencia aristocratitzant29 A partir drsquoaquest moment els prohoms passaren a controlar tres de les cinc conselleries mentre que la quarta restava en mans dels mercaders i la cinquena era ocupada alternativament per artistes i menestrals La correlacioacute de forces tambeacute passagrave a ser meacutes avantatjosa per als meacutes poderosos en el Consell de Cent (compost des drsquoaleshores per 144 jurats distribuiumlts de la seguumlent manera 48 ciutadans honrats 32 mercaders 32 artistes i 32 menestrals) i al Trentenari (amb idegraventica proporcioacute de membres sobre un total de 36 12-8-8-8) a meacutes drsquoendurir-se els requisits per esdevenir jurat30 Lrsquoentrada en vigor del nou privilegi no aconseguiacute de sufocar les lluites entre els barcelonins per a obtenir el predomini del govern municipal fet que sumat als anhels dels cavallers i gentilhomes drsquointervenir-hi i a les resistegravencies dels estaments inferiors evidenciagrave que la reforma no havia estat suficient i que no srsquoajustava a les circumstagravencies poliacutetiques i socials de lrsquoegravepoca

La conjuntura fou aprofitada per la monarquia per posar en marxa una reforma con-siderablement meacutes profunda de la dinagravemica institucional un cop drsquoefecte que amplieacutes la seva capacitat drsquoaccioacute a la ciutat i que a la vegada reduiacutes la conflictivitat urbana objec-tius que srsquoacabaren materialitzant amb la concessioacute del privilegi drsquoinsaculacioacute de 1498 el veritable punt drsquoinflexioacute pel que fa a la composicioacute i al funcionament de la institucioacute municipal De fet malgrat haver ampliat la representativitat dels ciutadans honrats el rei concediacute als nobles que participessin en el govern municipal formant part del mateix es-tament que els honrats31 desvinculagrave els oligarques de diversos oficis que tradicionalment havien monopolitzat i establiacute diverses clagraveusules restrictives que no nomeacutes li permeteren drsquointervenir discrecionalment en lrsquoelaboracioacute de les primeres nogravemines drsquoinsaculats sinoacute que tambeacute es reservagrave la facultat de modificar sempre que ho cregueacutes convenient (i fou forccedila sovint a desgrat dels ciutadans) la composicioacute de les diverses bosses o sacs amb la qual cosa srsquoasseguragrave la fidelitat de jurats i consellers A partir de lrsquoaplicacioacute drsquoaquestes reformes el rei Catogravelic assoliacute la posicioacute drsquoarbitratge i el nivell de control sobre el muni-cipi barceloniacute que tants altres monarques anteriors havien anhelat sense egravexit Ferran II guanyava aixiacute tot i no tractar-se drsquoun egravexit rotund el pols contra la potent oligarquia drsquouna ciutat ferida i considerablement meacutes dogravecil que en temps passats ndashquan srsquohavia mostrat im-

28 De fet el redreccedil poliacutetic aplicat a la Ciutat Comtal va esdevenir definitiu fins que Felip V lrsquoany 1716 aboliacute dragravesticament totlrsquoentramat institucional catalagrave Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Josep M torras laquoLrsquoorganitzacioacute municipal de Barcelona als seglesmodernsraquo dins Jaume sobrequeacutes (dir) Histograveria de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona1992 vol IV pagraveg 259

29 Fet que suposagrave en part lrsquoacompliment del desig expressat per Pere Miquel Carbonell a les seves Crograveniques drsquoEspanya on defenia que laquoal parer meu valria molt meacutes tornar lo dit regiment al primer stament ccedilo eacutes quant era tot dels ciutadans los quals erenhonrats e arrendats car a aquells se pertanya e pertany portar les gramalles de consellers e regir la ciutat e a ests may perquegravemiddotnperden la honre e nom de mossenyerraquo (Pere Miquel Carbonell Crograveniques drsquoEspanya (edicioacute drsquoA Alcoberro) Barcelona Barcino 1997 pagraveg 201 citat per Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 349)

30 Tot i aquesta preeminegravencia aparent dels honrats cal advertir que el seu triomf no fou absolut ja que la suma dels membres de la resta drsquoestaments seguia superant-los en nombre Per conegraveixer meacutes detalls relatius a aquest privilegi i la seva comparacioacute gragraveficaamb el de 1455 vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 152-157 Consulteu aixiacute mateix viCens Ferran II i la ciutatvol I pagraveg 108-110

31 Una assimilacioacute que els propis honrats havien defensat degravecades abans (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 344-346) perograve que ara perjudicava llurs interessos a la ciutat Com a compensacioacute i en atencioacute als serveis prestats a les Corts de Montsoacute de 1510 el rei va atorgar als ciutadans honrats barcelonins tots els privilegis immunitats llibertats preeminegravenciesfavors i prerrogatives de quegrave disposaven el membres del braccedil militar a Catalunya amb lrsquoexcepcioacute drsquoacudir a les Corts pel referitbraccedil (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 367-368)

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 91

permeable a les demandes i al poder de la monarquiandash32 com a fruit dels nefastos efectes de les successives crisis i la guerra33

A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute

Tot i no poder entrar-hi amb molt de detall34 hem cregut drsquointeregraves abans drsquoacabar fixar lrsquoatencioacute en una realitat diversa dins el mateix Principat i fer aflorar les similituds i dife-regravencies entre ambdoacutes casos Barcelona i Tarragona35 pel que fa a les principals quumlestions que hem anat esbossant al llarg del nostre recorregut salvant les enormes distagravencies que separaven aquestes dues ciutats a nivell demogragravefic economicosocial i de rellevagravencia i influegravencia sobre el conjunt del territori

La conquesta i colonitzacioacute de lrsquoantiga capital imperial fou una empresa llarga i com-plexa que determinagrave lrsquoestabliment drsquoun particular regravegim de condomini entre monarques i arquebisbes (els dos principals poders de la Corona drsquoAragoacute) Cada senyor nomenava els respectius representants de la seva autoritat a la ciutat els quals anaren perdent protago-nisme a mesura que srsquoanava forjant el municipi ndashconvertit en regravegim orgagravenic o ple com en tants altres casos al llarg del segle xiii i de les primeres degravecades del xivndash dotat de genero-ses prerrogatives per part drsquoambdoacutes priacutenceps els quals rivalitzaren per atreurersquos el favor dels ciutadans que es vanagloriaven de ser laquolos puacutes liberts ciutadans de tota Cathalunyaraquo pel fet de ser de jurisdiccioacute comuna36

La participacioacute dels ciutadans en el govern municipal tarragoniacute va seguir un esquema molt similar al de la resta de ciutats de la Corona un gabinet executiu format per un colmiddotlegi reduiumlt de magistrats ndashque en el cas tarragoniacute estava format per tres persones que srsquoanomenaren cogravensols enlloc de consellersndash37 i un ogravergan de govern assembleari de caragravec-ter consultiu i amb capacitat legislativa ndashel Consell els membres del qual entre 45 i 60 prengueren el nom de consellers i no jurats com succeiumla a Barcelonandash drsquoon emanaven comissions delegades per a la resolucioacute drsquoassumptes concrets aixiacute com tot un ampli ventall drsquooficis menors destinats a la gestioacute i organitzacioacute colmiddotlectives La implantacioacute drsquoun model basat en la representacioacute va suposar una considerable i progressiva disminucioacute del nom-bre de ldquoveusrdquo amb capacitat de participacioacute directa en les deliberacions i en lrsquoadopcioacute de resolucions que regien la poliacutetica local perograve al mateix temps va permetre la consolidacioacute drsquouns ogravergans decisoris estables de renovacioacute anual amb una elevada capacitat drsquoinfluegraven-cia i de pressioacute sobre lrsquoautoritat senyorial els representants de la qual ndashsi no es requeria expressamentndash no podien assistir a les sessions parlamentagraveries Les principals diferegravencies amb drsquoaltres realitats com la barcelonina cal buscar-les en la composicioacute i el megravetode drsquoac-ceacutes a les referides institucions

En un primer periacuteode els responsables del govern municipal eren escollits directa-ment per tots els caps de famiacutelia una tendegravencia que es perpetuagrave fins a lrsquoentrada en vigor

32 En paraules textuals drsquoorti laquoEl Consell de Cent pagraveg 4633 Per aprofundir en aquestes quumlestions vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 146-16334 Les idees apuntades en aquest apartat sorgeixen de la meva tesi doctoral la qual seragrave publicada properament pel CSIC-IMF sota

el tiacutetol Estructura y dinaacutemicas de poder en el sentildeoriacuteo de Tarragona Creacioacuten y evolucioacuten de un dominio compartido (ca 1118-1462)35 Ciutats comparades a finals del segle xiv pel reputat gironiacute Francesc eixiMenis al capiacutetol 24 del Dotzegrave del Crestiagrave36 AHT (Arxiu Histograveric de Tarragona) Fons municipal Acords municipals 69 (1461-1462) f 31r37 Aixiacute com a Barcelona els consellers havien rebut anteriorment els apelmiddotlatius de cogravensols i pahers el nom primigeni que aquests

magistrats reberen a Tarragona fou el de jurats

92 Eduard Juncosa Bonet

de la reforma de 1336 moment en quegrave la capacitat drsquoeleccioacute va passar a recaure tan sols sobre una comissioacute restringida formada per un cos drsquouns vint electors seleccionats pels cogravensols sortints drsquoentre els membres del Consell general que emetien el seu vot junt amb els antics magistrats Seguint un model basat en la cooptacioacute indirecta o mitigada els nous cogravensols eren els encarregats de designar els membres que compondrien el Consell que els acompanyaria fins a la finalitzacioacute del seu mandat A mitjan segle la vintena electora acabagrave desapareixent i passaren a ser tots els consellers els encarregats de procedir a la vo-tacioacute (la data en quegrave se celebraven els comicis anuals srsquoacabagrave fixant el dimarts de Pasqua)

A partir del darrer terccedil del segle xiv ndashuna conjuntura drsquoenorme inestabilitat poliacutetica social i econogravemica a la major part de lrsquoOccident europeundash es visqueacute una acarnissada lluita de bagravendols a Tarragona entre els partidaris del senyoriu reial i els de lrsquoeclesiagravestic clar reflex de les tensions que assolint cada cop un to meacutes elevat protagonitzaren els seus senyors fonamentalment a partir del moment en quegrave Pere el Cerimonioacutes decidiacute que volia que laquoTarragona fos suaraquo38 Lrsquointent meacutes notori que srsquoemprengueacute per posar remei a lrsquoelevada conflictivitat (els laquooys rancors males volentats sedicions e breguesraquo de quegrave sovint parlen les fonts de lrsquoegravepoca) fou el privilegi concedit per lrsquoinfant Joan actuant com a governador general el 31 de marccedil de 1382 La importagravencia drsquoaquest document radica en el fet que meacutes enllagrave drsquoestablir lrsquoesquema teograveric de funcionament institucional dels ogravergans de govern de la ciutat va esdevenir un instrument clau que alteragrave completament ndashmit-janccedilant la decidida intervencioacute de la Coronandash el procediment electoral habitual a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoun model cooptatiu mixt (que combinava lrsquoeleccioacute amb lrsquoatzar sorteig per rodolins) a meacutes drsquointroduir la paritat estamental completa entre majors mediocres i menors39 tant al consolat com als Consells general i especial

Malgrat tot els conflictes van seguir sent recurrents fet que motivagrave la supressioacute del privilegi i la seva substitucioacute per un de nou a primers de 1388 tot just encetat el regnat de Joan I qui afavoriacute una tendegravencia totalment contragraveria a la seguida a Barcelona El monar-ca concediacute a la ciutat la plena capacitat de decidir el seu sistema electoral (el qual solia establir-se mitjanccedilant una votacioacute dels consellers pregravevia als comicis) tot basculant entre el model drsquoeleccioacute directa ndashen els contextos en quegrave lrsquooligarquia comptava amb un major poderndash amb el de lrsquoeleccioacute i atzar que esdevingueacute el megravetode predominant aixiacute com el respecte absolut a la designacioacute drsquoun cogravensol de cada magrave

A diferegravencia de lrsquoanterior aquest privilegi fou de llarg recorregut ja que es mantingueacute vigent ndashamb lleus modificacions aplicades a partir de les ordenances de 1437 i 1445ndash40 fins al primer intent drsquoestabliment del regravegim drsquoinsaculacioacute per part de Joan II el 147641 Les transformacions a quegrave fem referegravencia es degueren a les pressions drsquoun dels partits munici-pals els quals sorgiren com a cristalmiddotlitzacioacute institucionalitzada de les antigues lluites entre faccions Aixiacute doncs en el cas tarragoniacute (una ciutat molt menys oligarquitzada i amb una noblesa gairebeacute imperceptible) els partits locals no seguiren una logravegica de confrontacioacute vertical ndashcom a la Ciutat Comtalndash sinoacute que foren molt meacutes transversals pel que fa a la seva composicioacute i obeiumlren a una lluita horitzontal entre els partidaris ndashmajoritarisndash del senyoriu reial (Ciutadans) i els defensors de lrsquoarquebisbal (Querellants) fet que amb tota

38 Sobre aquest aspecte vegeu Eduard junCosa laquolsquoMuyren los traydorsrsquo La lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo xivraquoHispania LXXV250 (2015) pagraveg 441-466

39 La qual no srsquoassoliragrave a Barcelona fins als anys centrals de la centuacuteria seguumlent durant un breu periacuteode40 En alguns moments meacutes convulsos hi hagueacute propostes fetes per ciutadans i juristes de renom que recomanaren aplicar a la ciutat

del Francoliacute el sistema electoral barceloniacute perograve no reeixiren41 Soacutec partidari de mantenir-me fidel a les fonts primagraveries ndashalmenys aquelles que he utilitzat amb meacutes assiduiumltatndash i no parlar

drsquoinsaculacioacute pels models anteriors a lrsquoestabliment del privilegi especiacutefic distanciant-me en aquest cas de la posicioacute drsquoautors com Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 358-362 o Santi Casas laquoAlguns apunts sobre el govern municipal de laciutat de Tarragona (ss xv-xvi) Els privilegis drsquoinsaculacioacuteraquo Pedralbes 131 (1993) pagraveg 409-418

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 93

probabilitat resultaragrave determinant ndashjunt amb les elevades quotes drsquoautonomia el menor poder de lrsquooligarquia i la situacioacute perifegravericandash perquegrave no es produiacutes una oposicioacute frontal en contra de la monarquia com la que es visqueacute a Barcelona en reiterades ocasions

En aquesta particular lluita tambeacute hi prengueren part activa els regidors de Barcelona (laquola ciutat que tostemps fa servar les cosesraquo) a favor del partit que lluitagrave per defensar els interessos del monarca Prenguin-se llurs paraules com a colofoacute

Molt alt e molt excelmiddotlent priacutencep e poderoacutes Senyor Misser Pere Ccedilabater licenciat en leys e en Thomagraves del Bosch missetgers de la Ciutat de Terragona recorren a la vostra gran excelmiddotlegravencia per impetrar e obtenir de aquella benifici salutable de les grans oppressions a les quals la dita Ciutat eacutes supposada en tant que si la vostra magrave poderosa no repregraven tot gosar injust e no tanque la porta per la qual tals oppressions entren la dita Ciutat no pot escapar a la sua gran destruccioacute La causa Senyor molt excelmiddotlent eacutes per ccedilo com lo reverent Cardinal administrador de la Esglea de la dita Ciutat segons som informats per metre e posar sos familiars e oficials en lo regiment de la dita Ciutat se esforccedile metre quumlestioacute en lo dit regiment E opposant-se los cogravensols e regidors de la dita Ciutat a la defensioacute majorment de la juridiccioacute vostre Senyor lo dit reverent Administrador pretenent invasioacute de la sua juridiccioacute ecclesiagravestica ha supposada la dita Ciutat a intradit ecclesiagravestich la qual sa serva en aquella de quegrave molt alt Senyor moguts per deute de gran fraternitat de la dita Ciutat ab aquesta nos dolem molt e planyem lur destruccioacute sabents la dita Ciutat de Terragona eacutesser famosa e de les antigues de Espanya e sie mariacutetima e gran clau del vostre Principat de Cathalunya [] Per ccedilo supplicam molt humilment a la vostra molt alta Senyoria que sia de vostra mercegrave haver la dita Ciutat e la causa dessuacutes dita en lur justiacutecia favorablament recomenats manant aquells eacutesser desempetxats []

Scrite en Barchinona a XVI de juliol de lrsquoany MCCCCxxxviiSenyor vostres humils servidors e vassalls qui besant vostres mans e peus

humilment se recomanen en vostra gragravecia e mercegraveLos consellers de la Ciutat de Barchinona42

42 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-VI Lletres closes 5 (1435-1438) f 104v-105r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)

Pol Serrahima i Balius

Introduccioacute

Un dels problemes meacutes rellevants en la histograveria poliacutetica drsquoEuropa eacutes esbrinar quines van ser les forces que lideraren entre els segles xiv i xviii els processos que conduirien a les formes poliacutetiques i organitzatives conegudes com Estats moderns al segle xix en altres paraules quines institucions van ser els motors de la construccioacute estatal La tesi meacutes es-tesa concedeix a les monarquies i les seves administracions el paper primordial en lrsquoorga-nitzacioacute centralitzada dels territoris i reserva a les ciutats com a defensores dels propis particularismes un rol de simple oposicioacute1 Paradoxalment perograve tot i que els privilegis juriacutedics de quegrave disposaven siguin vistos com a dissolvents per les grans unitats territorials les ciutats eren elements indispensables en la uniformitzacioacute administrativa sense els quals es fa difiacutecil fins i tot perfilar el concepte de centralitat

Si entenem que un Estat eacutes una organitzacioacute que teacute control sobre un grup de poblacioacute que ocupa un territori i que 1) es diferencia drsquoaltres organitzacions operant en el mateix territori 2) eacutes autogravenom 3) estagrave centralitzat i 4) teacute divisions formalment coordinades les unes amb les altres2 aleshores podrem afirmar primer que a lrsquoEuropa medieval i drsquoAntic Regravegim eacutes difiacutecil parlar de lrsquoexistegravencia de cap organitzacioacute que pogueacutes rebre el nom drsquoEs-tat i segon que moltes ciutats posseiumlen meacutes funcions estatals en els territoris que domina-ven que no pas les progravepies monarquies que amb el seu aparell tenien lrsquoautoritat teograverica sobre aquells espais Generalment les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim eren regides per unes estructures autogravenomes de govern els municipis que si beacute havien de ser sempre sancionades ndashcom a miacutenim en origenndash pel poder monagraverquic amb el pas dels segles podien arribar a acumular un alt grau de sobirania

Resumint podriacuteem dir que si beacute lrsquoaccioacute de les estructures de poder municipal tendia generalment a allunyar les ciutats del poder monagraverquic (encara que no sempre fos aixiacute i que els resultats a la llarga fossin molt divergents) aquestes mateixes estructures exercien tambeacute una forccedila centriacutepeta respecte les seves zones drsquoinfluegravencia poliacutetica i econogravemica eacutes a dir mentre srsquoallunyaven del centre esdevenien un centre El meacutes paradigmagravetic eacutes el

Universitat de Lleida1 Vegeu per exemple a Wim bloCKMans laquoVoracious States and Obstructing Cities An Aspect of State Formation in Preindustrial

Europeraquo Theory and Society 18 5 (1989) Per a una criacutetica a aquesta visioacute vegeu Stephan R ePstein laquoTown and CountryEconomy and Institutions in Late Medieval Italyraquo The Economic History Review New Series 46 3 (1993) pagraveg 471-472

2 Prenem la definicioacute de Charles tilly laquoReflections on the History of European State-makingraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in Western Europe PrincetonLondres Princeton University Press 1975 pagraveg 70

96 Pol Serrahima i Balius

cas de les comunes italianes desvinculades en la pragravectica ja al segle xii del poder central imperial perograve convertides elles mateixes en nuclis drsquoautegraventics Estats centralitzats3 Ara beacute moltes altres municipalitats europees entre elles Barcelona o Valegravencia sense arribar mai a desvincular-se dels poders monagraverquics de quegrave depenien van desenvolupar formes autogravenomes retograveriques i efectives de control del territori que tenen possiblement tants o meacutes punts de contacte amb les formes drsquoadministracioacute estatal modernes que no pas amb les actuals estructures de les administracions municipals o locals

Al costat drsquoaixograve la paradoxa esmentada teacute una altra manifestacioacute encara meacutes evident En les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim acostumaven a tenir-hi seu independentment del fet que el poder municipal hi gaudiacutes tambeacute drsquouna gran autonomia i fortalesa institu-cions que eren extensions de lrsquoautoritat monagraverquica amb les seves oficines i oficials per-manents encarregades drsquoadministrar el territori i alhora drsquoimposar-hi la fiscalitat reial Aixiacute per exemple a Barcelona al segle xv hi tenien seu el veguer el batlle de Barcelona i el batlle general de Catalunya amb les corts respectives a meacutes drsquoalguns oficials com el mostassaf per exemple que eren de titularitat reial Ara beacute les funcions i atribucions drsquoaquestes oficines reials i les de les oficines municipals acostumaven a entremesclar-se de manera formal i informal a la histograveria de les urbs europees hi observem oligarquies ciutadanes situant membres en oficines reials per posar-les al servei dels seus interessos de classe monarquies venent o concedint taxes i imposicions als municipis monarques parlant en nom de ciutats i municipis atribuint-se la potestat del rei monarques interfe-rint en lrsquoeleccioacute de cagraverrecs municipals o concedint als municipis al dret de triar oficials reials etc4 En contrast amb la Barcelona medieval i moderna i amb tantes altres ciutats de lrsquoegravepoca la superposicioacute de competegravencies entre institucions en els Estats actuals sembla ben poca cosa

A totes aquestes consideracions cal sobreposar-ne una darrera i meacutes general que fa encara meacutes difiacutecil drsquoafirmar quegrave era motor i quegrave era fre en els processos de construccioacute estatal el fet que tot i que sovint es faci no es pot associar de forma estable una organit-zacioacute determinada a una intencionalitat poliacutetica inequiacutevoca clara i constant en la histograveria Els municipis i les administracions reials eren vehicles a traveacutes dels quals persones o grups socials especiacutefics meacutes o menys amplis segons el lloc i el moment tractaven de fer efec-tius uns interessos que eren variats i canviants A les dinagravemiques meacutes o menys progravepies i potser relativament identificables i estables del joc secular entre organitzacions calia afegir doncs interessos puntuals la Barcelona del segle xv per exemple fou en espai de pocs anys el vehicle drsquoun potent partit reialista popular i el drsquouna oligarquia aferrada a vells privilegis Aixiacute a totes llums sembla que seria inacceptable fer-se la idea que podem reduir la relacioacute ciutat-monarquia a un mer conflicte constant entre un centre favorable a la construccioacute estatal i una perifegraveria disgregadora5

3 Vegeu un relat recent i convincent drsquoaquest proceacutes a Tom sCott The City-State in Europe 1000-1600 Hinterland TerritoryRegion Oxford Oxford University Press 2012 esp pagraveg 33-36 De fet el mateix Blockmans sistematitzagrave les ciutats europeessegons el punt fins al qual hagueacutes arribat a desenvolupar-se aquesta sobirania i nrsquoindividuagrave quatre tipus el primer de les quals les autogravenomes eren les ciutats-estat italianes eacutes a dir ciutats que de tant de poder acumulat havien esdevingut Estats independents Els altres tres tipus eren les ciutats negociadores com Barcelona o les flamenques les subordinades com les franceses i lesdependents com les de lrsquoest drsquoEuropa (bloCKMans laquoVoracious States)

4 Sobre la manera com les ciutats catalanes baixmedievals van apropiar-se de les atribucions i la sobirania del monarca vegeuFlocel sabateacute Curull laquoMunicipio y monarquiacutea en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad de Alicante 13 (2000-2002)

5 Encara en el cas catalagrave cal afegir una certa excepcionalitat histograverica compartida amb lrsquoAragoacute i Valegravencia derivada de lrsquoexistegravencia drsquouna institucioacute com la Diputacioacute del General que com a delegacioacute permanent de les Corts rebia la sobirania de tots elsestaments i del rei Amb tot tambeacute en la Generalitat srsquoacaba trobant aquesta confusioacute entre la idea drsquoinstitucioacute puacuteblica i la depersona privada per exemple quan la institucioacute eacutes feta propietagraveria de part del comtat drsquoEmpuacuteries i actua com a senyora feudalen la seva part del domini

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 97

Davant drsquoaixograve plantegem la necessitat drsquoanalitzar quina era la relacioacute de les ciutats i les monarquies amb cadascun dels agravembits de la vida poliacutetica econogravemica juriacutedica i admi-nistrativa dels territoris ja que cadascun drsquoaquests agravembits eacutes un vessant del proceacutes drsquoagre-gacioacute o disgregacioacute estatal El camp de lrsquoorganitzacioacute del proveiumlment alimentari dels ter-ritoris i les ciutats eacutes un drsquoaquests agravembits i un en el qual soacuten necessagraveries tota una segraverie de competegravencies administratives i juriacutediques que en lrsquoegravepoca que tractem a la Corona drsquoAragoacute i a molts meacutes llocs drsquoEuropa es trobaven repartides entre monarquia i ciutat que havien de negociar-ne permanentment la forma drsquoaplicacioacute Entendre les atribucions de cada institucioacute en aquest agravembit permet drsquoobservar lrsquoevolucioacute de certs aspectes que podem relacionar amb lrsquoanomenat naixement de lrsquoEstat modern o com a miacutenim amb la formacioacute de conceptes ideologravegics que hi estan relacionats En aquest sentit lrsquoegravepoca de govern de la dinastia Trastagravemara a la Corona drsquoAragoacute (1412-1516) eacutes especialment interessant perquegrave aquests monarques han estat tradicionalment tinguts per la historiografia com uns dels primers abanderats a la Peniacutensula de les idees absolutistes tal vegada modernes sobre lrsquoEstat i lrsquoeconomia poliacutetica6

Malgrat aixograve i tot i el tiacutetol la comunicacioacute se centra en aquest periacuteode nomeacutes en part Per aclarir els termes de discussioacute i introduir els anys de regnat de la dinastia castellana en una narrativa meacutes llarga hem dividit el text a partir drsquoara en tres seccions de les quals la primera tracta de la relacioacute existent entre poliacutetiques drsquoavituallament urbagrave i processos de construccioacute estatal a lrsquoEuropa preindustrial des drsquouna perspectiva general la seguumlent estudia com es van formar i quines eren les atribucions en mategraveria annonagraveria del municipi barceloniacute i de la Corona aragonesa i la tercera analitza ara siacute com monarquia i ciutat van actuar sobre el proveiumlment en els anys de govern de la dinastia Trastagravemara A les conclu-sions es valora si en aquest agravembit podem o no percebre una dinagravemica clara favorable o contragraveria a la construccioacute estatal per part drsquoambdues institucions

Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries

Les poliacutetiques drsquoavituallament cerealiacutecola de les ciutats han estat un dels temes preferits tant de la histograveria econogravemica com de lrsquoeconomia poliacutetica des del seu naixement com a dis-ciplines drsquoestudi Hem de partir de la idea que la baixa productivitat agriacutecola i la reduiumlda eficiegravencia dels mitjans de transport feien meacutes difiacutecil mantenir proveiumlts els nuclis urbans de forma abundant i constant el meacutes petit trasbals podia ocasionar disfuncions en els siste-mes de circulacioacute de cereal i provocar pujades de preus o escassetats Aixograve es combinava amb ndashi potser originavandash una ideologia que feia de la fam el principal temor terrenal de la poblacioacute cosa que dugueacute les diverses autoritats a desenvolupar poliacutetiques amb lrsquoobjectiu drsquoevitar el desabastament de les ciutats un objectiu imprescindible per mantenir la pau social

Les moltes similituds entre aquestes poliacutetiques arreu drsquoEuropa ha permegraves a dos autors com Carlo Maria Cipolla i Stephan Epstein intentar sistematitzar-les i comprendre-les de

6 Aixiacute per exemple llegim Eduardo Ibarra assumir que mentre a finals del segle xv laquoera la economiacutea en gran parte municipalista ante el hecho de que no se habiacutean fraguado estos oacuterganos expresivos de las economiacuteas nacionales [] y las relaciones econoacutemicas internacionales estaban auacuten tan soacutelo en embrioacutenraquo els Reis Catogravelics havien intentat instaurar a Espanya poliacutetiques econogravemiquessemblants a les de laquoFrancia e Inglaterra paiacuteses unidos que habiacutean logrado formar naciones centralizadoras y unidasraquo (Eduardoibarra y rodriacuteguez El problema cerealista en Espantildea durante el reinado de los Reyes Catoacutelicos (1475-1516) Madrid InstitutoSancho de Moncada de Economiacutea 1944 pagraveg 13)

98 Pol Serrahima i Balius

forma general El primer les classificagrave en dos grups el de les mesures destinades a incre-mentar la produccioacute local i el de les mesures destinades a assolir el grau meacutes alt possible drsquoautosuficiegravencia generalment a traveacutes del control del mercat i de la formacioacute drsquoestocs7 El segon tambeacute ha afirmat que hi havia dos tipus de mesures destinades a assegurar el proveiumlment urbagrave perograve considera que la seva naturalesa era lleugerament diferent per una banda hi havia la creacioacute de sistemes drsquoemmagatzematge de gra puacuteblic control del preu del pa i subsidis per millorar la capacitat drsquoacceacutes dels ciutadans al pa i per altra les restriccions a les exportacions de gra i els incentius a la importacioacute8

Entre les dues sistematitzacions es cobreix la pragravectica totalitat de les poliacutetiques an-nonagraveries Cipolla sembla oblidar lrsquoexistegravencia de mesures destinades a una millor distri-bucioacute dels estocs entre la poblacioacute (el que Amartya Sen anomenaria un repartiment meacutes equitatiu dels drets drsquoacceacutes a lrsquoaliment o food entitlements)9 mentre que Epstein no doacutena importagravencia a les poliacutetiques que afectaven la produccioacute que en el nostre estudi tampoc apareixen perquegrave no van ser aplicades ni pels monarques ni per la ciutat en els segles que analitzem Alhora i tot i les lleugeres diferegravencies drsquoenfocament les anagravelisis dels dos autors permeten intuir quin era el problema principal que causaven aquestes mesures en un moacuten poliacuteticament i juriacutedicament disgregat Tots dos coincideixen a assenyalar una gran con-flictivitat que emanava del fet que les diverses ciutats i principats intentessin drsquoimplantar aquests sistemes pel seu compte En paraules drsquoEpstein laquoels controls comercials srsquoutilit-zaven tant per garantir subministraments adequats [] com per batre les mesures similars de ciutats veiumlnes [] en la mesura que una ciutat esperava que els seus veiumlns restringirien el comerccedil es veia estimulada a fer el mateix No obstant aixograve el resultat va ser un sistema de vetos mutus sobre el comerccedil les consequumlegravencies del qual srsquooposaven als propogravesits de les ciutatsraquo Malgrat tot les ciutats individualment estaven mancades drsquoestiacutemuls per abolir de manera unilateral els controls sobre el comerccedil ja que no posseiumlen els mitjans per asse-gurar-se que la resta farien el mateix10

Va ser partint de lrsquoobservacioacute drsquoaquest fet que al segle xviii els fisiogravecrates francesos i els liberals britagravenics van arribar a sostenir que era precisament la incapacitat de cooperar de les diverses unitats poliacutetiques meacutes que no la ineficiegravencia dels transports o la produc-cioacute agriacutecola el que feia que algunes caresties acabessin esdevenint fams Com a antiacutedot contra la fam per tant proposaven lrsquoabolicioacute dels privilegis locals la supressioacute de les fron-teres jurisdiccionals internes i en definitiva que el comerccedil de cereal es regiacutes uacutenicament per les lleis del mercat a lrsquointerior dels Estats Alhora proclamaven que el comerccedil entre les diverses nacions srsquohavia de produir prenent lrsquoexpressioacute drsquoAdam Smith de tal manera que laquoels diferents estats en quegrave un gran continent es divideix srsquoassemblessin a les diferents proviacutencies drsquoun mateix imperiraquo eacutes a dir reclamaven poc meacutes o menys lrsquoestabliment de lrsquoEstat administrativament modern i de relacions comercials regulades uacutenicament per les lleis del mercat11

7 Carlo M CiPolla laquoThe Italian and Iberian Peninsulasraquo dins Michael M Postan et al (ed) The Cambridge Economic History of Europe Cambridge Cambridge University Press 1979 pagraveg 399-400

8 Stephan R ePstein Libertad y crecimiento El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa 1300-1750 ValegravenciaPublicacions de la Universitat de Valegravencia 2009 pagraveg 200-201

9 Amartya sen Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Deprivation Oxford Clarendon Press 1981 Vegeu tambeacute Adam FranKlin-lyons laquoModern famine theory and the study of pre-modern faminesraquo dins Pere benito (ed) Crisis alimentarias en la Edad Media Modelos explicaciones y representaciones Lleida Milenio 2013

10 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 202 Epstein tambeacute arguumleix que si beacute la teoria de joc prediu que la cooperacioacute es produeix espontagraveniament en presegravencia de jocs repetits aquest resultat es donaria nomeacutes si les xarxes drsquoabastament fossin estables i immunes a impactes exogravegens cosa que evidentment no era el cas a lrsquoEuropa preindustrial (nota 38)

11 Adam sMith An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of the Nations Pennsylvania State University 2005 pagraveg 428-437 Per una llista extensa i completa de les obres meacutes rellevants de liberals i fisiogravecrates vegeu Karl Gunnar Persson Grain Markets in Europe 1500-1900 Integration and Deregulation Cambridge Cambridge University Press 1999 pagraveg 160-162 Una reflexioacute inte-

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 99

Aixiacute les connexions entre les poliacutetiques annonagraveries i els processos de construccioacute es-tatal semblen clars tot i que la relacioacute efectiva entre tots dos elements i la disminucioacute dels efectes de la fam a Europa eacutes un tema mal resolt Epstein per exemple va defensar que la integracioacute administrativa i juriacutedica a la Toscana i la Llombardia va ser fonamental per a la integracioacute de mercats que al seu torn va repercutir en la disminucioacute de lrsquoimpacte de la carestia entre els segles xiv i xviii12 Persson en canvi afirma que la integracioacute dels mercats (que per ell tambeacute va ser el que va conduir a la fi efectiva de les caresties ciacutecliques a Europa) va ser impulsada per les millores tecnologravegiques si beacute admet que la propagacioacute del liberalisme autoritari des drsquoaproximadament 1760 va crear el marc institucional ido-ni perquegrave aquesta integracioacute pogueacutes realitzar-se13 Altres autors com Tilly han afirmat que la intervencioacute dels Estats monagraverquics en la distribucioacute de cereals va incrementar-se a partir del segle xvi al mateix ritme que nrsquoaugmentava el poder i que especialment al Mediterrani van adoptar els sistemes drsquointervencioacute que havien apregraves de les ciutats-estat14 Ara beacute en el cas de Barcelona Catalunya i la Corona drsquoAragoacute Quins eren els marcs de referegravencia institucionals de les poliacutetiques de proveiumlment I en quina mesura depenien de les ciutats o de la monarquia

Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat

Possiblement les primeres poliacutetiques annonagraveries monagraverquiques documentades de lrsquoEdat Mitjana soacuten les incloses en diversos capitulars de lrsquoemperador Carlemany en ocasioacute de la crisi alimentagraveria de 805-806 Fonamentalment les mesures proposades foren les seguumlents prohibicioacute de treure gra de Franccedila obligacioacute de mantenir amb gra serfs i vassalls prohi-bicioacute drsquoacaparar el cereal sobrer i obligacioacute de vendrersquol als preus establerts15 Menant ha assenyalat ndashcreiem que amb encertndash que aquestes mesures certifiquen ja en egravepoca caro-liacutengia lrsquoexistegravencia drsquoun mercat de cereals drsquouna certa homogeneiumltat de preus a traveacutes de lrsquoImperi (que pot ser concebut com un espai econogravemic diferenciat) i drsquouns instruments drsquointervencioacute en mans de les autoritats aspectes corroborats pels nostres coneixements sobre els transports drsquoexcedents agriacutecoles organitzats pels grans propietaris eclesiagravestics16 Nosaltres afegiriacuteem que tambeacute srsquohi manifesta la importagravencia dels liacutemits territorials a lrsquoho-ra de definir espais econogravemics que poden ser tancats per evitar la fugida drsquoexcedents

Es podria afirmar que en aquests capitulars es prefiguren les futures poliacutetiques an-nonagraveries drsquoarrel monagraverquica fins al segle xix Tot i que hi ha altres tipus de mesures do-cumentades com a miacutenim des de lrsquoinici del segle xii com ara les distribucions caritatives drsquoaliments o els intents drsquoincrementar la produccioacute de cereals i llegums panificables no les considerarem en aquest estudi les primeres perquegrave no tenen continuiumltat (ben aviat veu-rem que soacuten les ciutats les que srsquoencarreguen de les poliacutetiques de redistribucioacute cerealiacutecola)

ressant sobre el paper de les idees dels fisiogravecrates francesos en la construccioacute estatal es troba a David MCnally Political Economy and the Rise of Capitalism A Reinterpretation Berkeley University of California Press 1982 pagraveg 85-90

12 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 203-21013 Persson Grain Markets in Europe pagraveg 131-13214 Charles tilly laquoFood Supply and Public Order in Modern Europeraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in

Europe Princeton 197515 Timothy P neWField laquoThe contours frequency and causation of subsistence crises in Carolingian Europe (750-950)raquo dins

benito Crisis alimentarias pagraveg 131 Les capitulars esmentades soacuten la Capitulare Missorum in Theodonis Villa Datum Secundum Generale les Capitula per Episcopes et Comites Nota Facienda i la Capitulare Missorum Niumagae Datum

16 Franccedilois Menant laquoCrisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media algunas reflexiones previasraquo dins Hipoacutelito Rafaeloliva i Pere benito Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007

100 Pol Serrahima i Balius

i perquegrave tal com ho veiem no poden considerar-se poliacutetiques econogravemiques progravepiament dites les segones perquegrave drsquoelles trobarem ben pocs exemples a la Corona drsquoAragoacute En canvi ja el 1198 en temps de Pere el Catogravelic (1196-1213) tenim registrada una prohibicioacute de treta del principat de Catalunya prohibicioacute potser emesa en temps del seu pare Alfons el Cast (1162-1196) que de fet el 1183 ja havia aplicat una mesura drsquoaquesta mena als seus territoris occitans17

Ignorem el grau drsquoefectivitat drsquoaquestes inhibicions i ens eacutes permegraves de dubtar que en tinguessin gaire en part perquegrave la disgregacioacute jurisdiccional de Catalunya entre els se-gles xii i xiv era molt gran Ara beacute el fet que la majoria drsquoelles les coneguem precisament a traveacutes de les llicegravencies que alguns nobles i eclesiagravestics van comprar per poder exportar legalment doacutena a entendre que com a miacutenim van ser respectades per alguacute18 A meacutes pensem que en qualsevol cas eacutes relativament fagravecil sostenir que la voluntat de mantenir aquestes poliacutetiques pogueacute ser un dels elements en quegrave es van recolzar els processos euro-peus de construccioacute territorial dels Estats des drsquouna perspectiva monagraverquica

Un exemple drsquoaixograve el trobem en el capiacutetol 37 dels presentats a lrsquoaprovacioacute del rei a les Corts de Tortosa de 1401 en quegrave llegim que el comte drsquoEmpuacuteries feia laquocontinuadament inhibitions de trer blats de son Comdatraquo i imposava laquocerts vectigals et drets los quals fa pagar per los mercaders et altres qui trahen mercaderies algunes de sa teacuterra et ha cons-tituit et creat un official appellat mestre de ports lo qual exegueix et leua continuament los dits vectigals et dretsraquo Davant drsquoaquesta situacioacute es pren el determini drsquoexigir-li que cessi en aquestes accions19 Observem clarament en aquest conflicte el paper que les poliacute-tiques annonagraveries podien tenir en la construccioacute territorial i estatal la creacioacute de la figura drsquoun mestre portolagrave encarregat de controlar les sortides de cereal (ben coneguda a Siciacute-lia des del segle xiii) i la usucapioacute del dret de tancar les exportacions esdevenen des de la perspectiva del comte drsquoEmpuacuteries un element de definicioacute territorial del seu Estat raoacute per la qual entren en conflicte amb la voluntat del rei drsquoAragoacute i al capdavall de les Corts advocat de la unitat jurisdiccional del territori catalagrave

En el cas del rei drsquoAragoacute la capacitat de permetre o prohibir les exportacions en ca-dascun dels seus Estats implicava tambeacute la possibilitat drsquointentar realitzar un cert cagravelcul de tal manera que la produccioacute dels uns serviacutes per abastir els altres i que alhora cap dels agents interessats hi sortiacutes perdent En aquest joc tenia una especial importagravencia el con-trol de Siciacutelia i en menor mesura de Sardenya Aixiacute per exemple el 1351 Pere el Cerimo-nioacutes havia ordenat al governador de Sardenya que envieacutes forment al Principat i al regne de Mallorca unes 40000 quarteres entre un terccedil i una sisena part de les necessitats anuals de Barcelona20 Encara sovint aquesta mena drsquointervencions eren necessagraveries dintre del propi Principat per exemple quan es proclamaven inhibicions de treta en agraverees especiacutefi-ques o quan les autoritats de ports drsquoexportacioacute com Tortosa emparats en les inhibicions

17 Pere benito i MonCluacutes laquoEl Rey frente a la carestiacutea Poliacuteticas frumentarias de estado en la Europa medievalraquo dins LucianoPalerMo et al (ed) Poliacuteticas contra el hambre y la carestiacutea en la Europa medieval Lleida Milenio 2016

18 Aixiacute per exemple per al segle xiii vegeu Carlos laliena Corbera laquoLicencias para la exportacioacuten de cereal de Aragoacuten y Cataluntildea a mediados del siglo xiiiraquo Aragoacuten en la Edad Media 20 (2008) o Antoni riera Melis laquoEl mercat dels cereals a la Coronacatalanoaragonesa La gestioacute de les crisis alimentagraveries al segle xiiiraquo dins Antoni riera Melis (ed) Crisis frumentagraveries iniciatives privades i poliacutetiques puacutebliques de proveiumlment a les ciutats catalanes durant la baixa edat mitjana Barcelona Institut drsquoEstudisCatalans 2013

19 Cortes de los antiguos Reinos de Aragoacuten y Valencia y Principado de Cataluntildea Madrid Real Academia de Historia 1901 pagraveg 402Cal remarcar que en aquell moment el rei Martiacute lrsquoHumagrave despreacutes drsquoalguns anys de lluites amb Joan I drsquoEmpuacuteries tenia una certa voluntat de liquidar lrsquoautonomia del comtat la qual cosa podria haver accentuat el seu interegraves en forccedilar conflictes amb el comteCreiem perograve que aquesta quumlestioacute no treu pes a lrsquoargument que presentem (Santiago sobrequeacutes i vidal Els barons de Catalunya Barcelona Vicens-Vives 1989 pagraveg 135-138

20 Mario tangheroni Aspetti del commercio dei cereali nei Paesi della Corona drsquoAragona 1 La Sardegna Pisa Pacini 1981 pagraveg 96 citat per Juanjo CaacuteCeres nebot laquoLa participacioacute del consell municipal en lrsquoaprovisionament municipal de Barcelona (1301-1430)raquo Barcelona Universitat de Barcelona pagraveg 141

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 101

de treta en vigor es negaven a deixar sortir embarcacions cap a Barcelona en aquests casos la intervencioacute del rei per fer relaxar aquestes prohibicions esdevenia clau21

Al costat drsquoaquesta atribucioacute monagraverquica cal afegir-nrsquohi algunes meacutes Una eacutes la capaci-tat ja esmentada meacutes amunt de fixar preus pel gra dins els liacutemits dels Estats del monarca Les poliacutetiques de preus va tenir una aplicacioacute relativament escassa a la Corona De fet sabem de dues ocasions en quegrave es duguessin a terme abans del segle xv En lrsquoassemblea de Pau i Treva celebrada lrsquoany 1235 en el context drsquouna greu carestia Jaume I (1213-1276) va incloure un estatut en quegrave es fixaven els preus dels cereals panificables a Catalunya subdividint aixograve siacute el territori en tres agraverees segons la moneda en circulacioacute fos la jaquesa lrsquoagramuntesa o la barcelonina Aquest sistema de preus taxats es combinava amb la pro-hibicioacute de comprar meacutes gra que el necessari per subsistir un mes una famiacutelia i lrsquoobligato-rietat de posar en circulacioacute qualsevol excedent que supereacutes aquest liacutemit Per aplicar la mesura va caldre el concurs de les autoritats reials amb les comunitats locals cadascuna de les quals hauria drsquoescollir dos prohoms i un clergue Eacutes interessant de remarcar que en aquest moment els municipis estaven tot just comenccedilant a formar-se

El seguumlent exemple que coneixem data de forccedila meacutes endavant Lrsquoany 1374 Catalu-nya i la resta de lrsquoarc mediterrani patiren la que amb seguretat fou la fam meacutes mortiacutefera dels segles medievals Davant la gravetat de la situacioacute Pere el Cerimonioacutes (1336-1387) promulgagrave durant el mes de setembre la Ordinatio super aforamento grani que tenia per objectiu en primer lloc establir uns preus de venda pels diferents cereals que havien drsquoanar baixant segons avanceacutes lrsquoany i a meacutes imposar una segraverie drsquoordenances per afavorir la circulacioacute del gra tothom hauria de manifestar la quantitat de forment i el nombre de laquomenjadorsraquo que tenia a casa en el termini de vuit dies sota pena de perdre el cereal i lrsquoexcedent hauria de ser comercialitzat als preus indicats Per dur a terme aquest objectiu srsquohavien de nomenar dos prohoms executors per vegueria que confeccionarien els in-ventaris i cobrarien un salari procedent de les multes que imposessin Lrsquoanagravelisi que Pere Benito ha realitzat drsquoaquestes mesures mostra que el marc institucional permetia aquest tipus de pragravectiques perograve alhora explica que per dur-les a terme calia la colmiddotlaboracioacute de les elits locals del paiacutes22 Per altra banda tot sembla indicar que lrsquoefecte de tals normatives va ser molt limitat si meacutes no el de la de Pere el Cerimonioacutes que va ser suspesa un mes meacutes tard de la seva publicacioacute23

Mentre que la capacitat drsquoestablir preus magravexims de compra en tot el territori dels es-tats de la Corona tan sols es feia servir en moments excepcionals i amb efectes hi ha un conjunt de funcions dels monarques europeus associada al proveiumlment i tambeacute de fet i de forma molt directa a la construccioacute estatal que teacute una gran importagravencia tambeacute a la Corona drsquoAragoacute Parlem de lrsquoobligacioacute de fer que el pas dels combois pels ports i les ciu-tats fos econogravemicament assequible i lliure drsquoimpediments aixiacute com del deure de mantenir la seguretat de les vies comercials Tractarem per separat aquestes quumlestions que com veurem eren sancionades pels fonaments de la visioacute economicopoliacutetica baix-medieval

Si parlem drsquoassequibilitat el problema era lrsquoexistegravencia drsquoimpostos indirectes en de-terminats punts que incrementaven els costos de transaccioacute Eiximenis afirmava que els priacutenceps havien de guardar-se de gravar els mercaders laquoper lleudes o per peatgesraquo24 I efectivament en relacioacute a Barcelona lrsquoaccioacute monagraverquica en aquest sentit havia pres for-ma com a miacutenim des de 1232 Fins i tot abans de lrsquoexistegravencia del municipi Jaume I havia concedit als barcelonins un privilegi que els assegurava lrsquoexempcioacute de les lleudes reials de

21 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32822 Benito laquoEl Rey frente a la carestiacutea23 Pere verdeacutes laquoLa carestia de blat de 1374-1376 a Cerveraraquo Miscelmiddotlagravenia cerverina 12 (1998) pagraveg 8-924 Francesc eixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica Barcelona Barcino (Els Nostres Clagravessics) 1927 pagraveg 169

102 Pol Serrahima i Balius

la Corona25 si beacute aquesta exempcioacute que srsquoaniria precisant en privilegis successius no fou mai tan completa com els barcelonins haurien pogut desitjar Si beacute la monarquia havia disposat que Barcelona tingueacutes una certa preeminegravencia per damunt de les altres viles del Principat tampoc podia privar del tot els recaptadors de lleudes de viles com Tortosa Tamarit Cadaqueacutes o Cotlliure de taxar les importacions que realitzava la ciutat comer-cialment meacutes potent de Catalunya aixiacute les disputes al voltant drsquoaquestes quumlestions foren constants al llarg dels segles medievals i moderns

Ara beacute la regularitat drsquoaquests peatges i gairebeacute tambeacute dels conflictes que srsquohi asso-ciaven feia que entressin ja drsquoantuvi en el cagravelcul de costos de la importacioacute cosa que no podia passar amb les interrupcions drsquoembarcacions (i meacutes excepcionalment de combois terrestres) a les viles del Principat que eren per se impredictibles Per raoacute de la seva po-blacioacute i potencial econogravemic Barcelona era des de molt antic la ciutat del litoral catalagrave que meacutes vitualles importava i aixograve era aprofitat per alguns ports del mateix territori per retenir els vaixells i fer-ne descarregar les vitualles en cas de necessitat Ja en els Usatges de Barcelona possiblement de mitjan segle xii quedava confirmada en lrsquousatge Omnes quippe naue la proteccioacute que el comte dispensava a qualsevol embarcacioacute que entre el Cap de Creus i Salou srsquoadreceacutes a (o partiacutes de) Barcelona26 Aixograve mostra la concepcioacute mo-nagraverquica de la capitalitat i la preeminegravencia barcelonina ja en una egravepoca tan reculada perograve tambeacute que la pragravectica drsquoapropiar-se de carregaments de vitualles de pas eacutes anterior a la seva legitimacioacute per mitjagrave de privilegis que es produiacute a partir del segle xiii Eacutes interessant observar que de fet aquesta legitimacioacute es produiacute alhora que els Usatges de Barcelona es feien extensius a tot Catalunya cosa que ens posa davant drsquouna contradiccioacute en els termes mentre es donava permiacutes a les viles per interceptar el tragravefic si ho necessitaven sersquols donava un marc legal que indicava que si aquests anaven a Barcelona gaudien de salconduit

Davant drsquoaixograve la quumlestioacute meacutes rellevant per nosaltres seria tractar drsquoentendre si la mo-narquia havia disposat de mecanismes per regular el proveiumlment de les viles del principat de Catalunya en conjunt ja que aixograve mostraria una certa visioacute drsquoEstat perograve el cert eacutes que tal com demostren les desenes de conflictes esdevinguts entre Barcelona i altres viles catalanes al llarg dels segles xiv i xv el que srsquoacabava imposant era la poliacutetica de fets con-sumats els municipis feien uacutes dels seus privilegis i despreacutes es preocupaven de resoldre els conflictes diplomagravetics que srsquohaguessin provocat En aquests casos en uacuteltima instagraven- cia el rei drsquoAragoacute tenia sobirania per intervenir quan les dues parts litigants eren ciutats de la Corona lrsquoany 1380 Pere el Cerimonioacutes havia impelmiddotlit els jurats de Tortosa a no impedir la davallada de blat per lrsquoEbre cap a Barcelona mentre que tan sols cinc anys meacutes tard amonestava els barcelonins perquegrave havien fet descarregar una embarcacioacute que es dirigia cap a Tortosa carregada de blat27 Ja abans el 1333 havia intentat fer restituir als barcelonins el gra drsquouna coca interceptada en el seu camiacute a Valegravencia28 Lrsquoeficiegravencia drsquoaquestes intervencions ara per ara eacutes impossible de demostrar amb tot veurem que al llarg del segle xv lrsquointeregraves reial per intervenir en aquestes quumlestions srsquoanagrave reduint

Com hem dit la darrera de les obligacions monagraverquiques era garantir la seguretat al mar per una banda davant els corsaris de nacions enemigues o els pirates actuant per compte propi a vegades suacutebdits de la progravepia Corona drsquoAragoacute i per lrsquoaltra davant els cor-saris al servei de nacions amigues o en treva o fins i tot davant de corsaris drsquoaltres ciutats de la Corona En el segon cas srsquoacostumava a procedir per la via diplomagravetica tot i que en

25 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de la Corona de Aragoacuten 1971 privilegis 2 i 326 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute a la ribera i mar de Barcelonaraquo Anales de la Universidad de

Alicante 12 (1999) pagraveg 113-13327 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32828 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 125

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 103

moltes ocasions els mateixos consellers barcelonins duguessin a terme les negociacions a vegades la intercessioacute reial hi ajudava Com que el fet no era estrany existia el sistema de marques pel qual la viacutectima de lrsquoatac rebia compensacioacute de lrsquoautoritat sobirana sobre lrsquoatacant que en tot cas despreacutes podia encarregar-se de litigar amb el seu corsari mitjan-ccedilant el dret que li pertoqueacutes Aquest sistema tambeacute es podia aplicar entre ciutats en el cas que una embarcacioacute fos retinguda i feta descarregar en un port Quan es tractava del pro-veiumlment alimentari cap compensacioacute no era del tot satisfactograveria per a la ciutat que havia vist interromput el seu abastament particularment si els atacs es produiumlen en moments de carestia En aquest cas si el conflicte era entre dues ciutats de la Corona el paper del monarca era molt similar al que acabem de descriure si no lrsquoaccioacute dels monarques i els seus oficials podien anar en dos sentits per una banda intentar protegir els seus suacutebdits i per lrsquoaltra evitar que els plets entre una ciutat dels seus dominis i la drsquoun priacutencep amb qui estigueacutes en pau pogueacutes posar en risc les seves estrategravegies diplomagravetiques

Pel que fa al primer cas en canvi la principal defensa havia de ser militar i si era pos-sible pregravevia a lrsquoaccioacute de pirateria perquegrave no existia possibilitat de reclamacioacute les preses fetes entre dues nacions enfrontades es consideraven ldquode bona guerrardquo Calia per tant vigilagravencia constant especialment contra pirates musulmans perograve tambeacute contra proscrits en general i contra les nacions en guerra Malgrat tot la flota reial no era permanent i la tasca de vigilar les costes requeia en les ciutats A Barcelona la capacitat drsquoarmar naus la tenia el veguer i en absegravencia drsquoaquest el batlle29 Ara beacute la ciutat no disposava dels mitjans institucionals per tenir naus a punt ragravepidament quan fes falta Prova drsquoaixograve sembla que en soacuten els nombrosos privilegis que durant el segle xiv els monarques van expedir permetent a la ciutat exigir temporalment imposicions per armar galeres per protegir la ciutat de pirates i corsaris Eacutes possiblement en aquest context que calgui entendre Eixime-nis (com degraveiem un bon representant de la visioacute poliacutetica del seu moment) que lrsquoany 1385 afirmava que si beacute antigament els priacutenceps havien tingut laquoveixells per mar per a guar-dar-los [els mercaders] de moros e drsquoenemics [] E ara [] fan pagar als mercaders les lleudes e altres cagraverrecs introduiumlts per lo dit esguart e no fan gens del serveiraquo30

Fou possiblement la manca drsquoefectivitat drsquoaquest sistema el que dugueacute finalment a establir de forma fixa la institucioacute del pariatge cap a lrsquoinici del segle xv El pariatge era una forma drsquoorganitzacioacute defensiva en quegrave les viles i ciutats del litoral sufragaven una armada i que es sostenia en un impost que gravava el comerccedil i el transport mariacutetim Un dels punts forts de la institucioacute era que la jurisdiccioacute sobre aquestes naus depenia directa-ment dels defenedors de la mercaderia i els cogravensols de mar de Barcelona que no havien de respondre davant de ninguacute Al llarg del segle xv els privilegis reials per lrsquoarmament de galeres pragravecticament desapareixen perograve en canvi Barcelona sostindragrave de forma gairebeacute permanent petites armades de defensa normalment formades aixograve siacute per embarcacions de menor entitat

Aquesta capacitat de mantenir una flota per petita que fos ajudaria a consolidar al llarg del segle xiv un cop ben establerta lrsquoestructura de poder del municipi barceloniacute formes meacutes agressives drsquointervencioacute en les rutes comercials particularment el privilegi Vi vel gratis Confirmat el 132831 aquest dret permetia a la ciutat emparar-se de les embar-cacions de cereal que passessin pel seu territori pagant el gra al preu que es trobeacutes a la ciutat i fou ampliat el 1337 i 136432 moment a partir del qual permeteacute emparar-se drsquoem-barcacions que carreguessin vitualles en qualsevol mar en cas de necessitat Eacutes a dir a

29 Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute pagraveg 11530 EixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica pagraveg 17031 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 11832 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona privilegi 219

104 Pol Serrahima i Balius

Barcelona se li ratificava el dret de practicar el cors activitat que la ciutat eacutes clar ja duia a terme des drsquoabans A partir del moment en quegrave la ciutat gaudiacute de la petita flota estable que esmentagravevem a principis del segle xv i durant les degravecades anteriors a la Guerra Civil la trobarem intentant controlar independentment de lrsquoopinioacute reial la sortida de gra des de Tortosa i els ports de Tarragona drsquouna manera que pel que traspuen les fonts fou molt meacutes continuada que no pas durant el segle xiv

Al costat drsquoaquests progressos la ciutat de Barcelona procuragrave drsquoassegurar-se el con-trol drsquoalguns punts clau pel seu abastament Aixiacute entre 1390 i 1409 compragrave Tagraverrega i Vilagrassa poblacions emplaccedilades en una de les principals zones productores del paiacutes compragrave la baronia de Flix i la Palma des drsquoon els barcelonins pretenien desviar per terra les embarcacions que baixaven per lrsquoEbre evitant aixiacute Tortosa i adquiriacute com a penyora per un preacutestec realitzat al rei Martiacute el comtat drsquoEmpuacuteries lrsquoaltra gran zona productora de cereal del paiacutes En aquest sentit perograve cal admetre que els esforccedilos barcelonins van ser poc fructiacutefers el camiacute de lrsquoEbre fins el mar mai funcionagrave a ple rendiment de la mateixa manera que tampoc ho feacuteu el de Tagraverrega a Barcelona pel que fa al comtat drsquoEmpuacuteries fou retornat a la Corona lrsquoany 1456

Alhora per descomptat la ciutat desenvolupagrave mecanismes de control alguns dels quals com el vetum bladi pel qual la ciutat es reservava el dret a no permetre lrsquoexportacioacute de blat des del seu port eren anagravelegs a aquells de quegrave era viacutectima (malgrat aixograve Barce-lona no era un port exportador de blat) Lrsquoaltre mecanisme era la cerca de blat pel qual els consellers obligaven els habitants de la ciutat a manifestar tot el gra que tinguessin a casa i a continuacioacute posar a la venda tota quantitat que no necessitessin per llur propi sosteniment

Al costat drsquoaquestes estrategravegies el govern municipal barceloniacute va consolidar-ne drsquoal-tres fonamentades en la intervencioacute econogravemica al mercat per tal de potenciar la importa-cioacute i la constitucioacute drsquoestocs i aixiacute modular lrsquoevolucioacute dels preus Per als segles xiv i xv tenim documentats tres sistemes habituals per fer-ho Un drsquoells eacutes el de les compres en altres mercats a traveacutes de comerciants locals o barcelonins que es podien fer de dues maneres a traveacutes de factors destacats en determinats llocs33 o a traveacutes dels oferiments que alguns mercaders feien davant dels consellers Carregravere sembla barrejar aquesta segona modalitat amb la concessioacute de seguretats possiblement per la similitud en la forma de les negocia-cions Per aquest segon sistema es pactava amb un mercader (o el seu enviat) present a la ciutat una quantitat de cereal i una data drsquoarribada igual que en la segona modalitat de compra en comptes de pactar un import total per la compra perograve srsquoassegurava al mer-cader que podria vendre el seu producte a un preu determinat que si no srsquoassolia seria compensat pel consell34 Un altre sistema la concessioacute drsquoavantatges o ajudes consistia a oferir un tant per quartera importada a qualsevol mercader Cagraveceres afirma i potser de-mostra que aquest va ser el sistema meacutes important durant el segle xiv35

Tal com veiem doncs en els darrers anys del segle xiv Barcelona consolidagrave al voltant de les seves necessitats drsquoavituallament tota una segraverie drsquoatribucions i funcions pogueacute armar flotes autogravenomament estengueacute un control efectiu sobre territoris claus definits als quals dotagrave drsquoadministracions subordinades i desplegagrave una accioacute diplomagravetica indepen-

33 Serra i Caacuteceres anomenen messions a aquesta forma de compra (CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 322-323 Eva serra laquoEls cereals a la Barcelona del segle xivraquo dins Alimentacioacute i Societat a la Catalunya Medieval Barcelona CSIC1988 pagraveg 81-82) Riera detecta compres de forma abundant durant la crisi de 1333 (Sebastiagrave riera laquoEl proveiumlment de cerealsa la ciutat de Barcelona durant el lsquomal any primerrsquo (1333) la intervencioacute del Consell de Cent i de la Coronaraquo dins Historia urbana del Pla de Barcelona Barcelona Institut Municipal drsquoHistograveria 1989-1990) Segons Caacuteceres aquestes serien les primeresdocumentades

34 Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 un centre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977 pagraveg 354-35835 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 313-318

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 105

dent tot plegat fonamentat sobre la base del control econogravemic drsquouna fiscalitat municipal permanent que efectivament es consolidagrave tambeacute al llarg del segle xiv36 en part per donar resposta a les necessitats drsquoavituallament de la ciutat Altres ciutats com Perpinyagrave Girona o Tortosa entre drsquoaltres van viure processos similars essent dotades de drets anagravelegs alsde Barcelona37 si beacute no assoliren la seva potegravencia ens suggereixen que a la pragravectica ja alsegle xiv moltes atribucions equiparables a les dels Estats eren a mans dels municipis i deles oligarquies urbanes

Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona

Una bona part de la historiografia ha tendit a veure laquoel canvi dinagravestic de 1410-1412 com un pas decisiu [] cap a lrsquoabsolutisme monagraverquic i lrsquoEstat Modernraquo38 Tot i que en els dar-rers anys el concepte drsquoabsolutisme srsquoha buidat fins a un cert punt de significat ndashi aquesta eacutes una de les raons per les quals plantegem la discussioacute al voltant del concepte de cons-truccioacute estatalndash el cert eacutes que hi ha la consciegravencia estesa que al llarg del segle xv es pro-duiacute un tragravensit cap a una concepcioacute de lrsquoEstat meacutes centralitzada i menys respectuosa amb els privilegis locals i la tradicioacute pactista Si aixograve fos aixiacute cal entendre que potser tambeacute en lrsquoagravembit que estudiem els poders locals haurien perdut algunes drsquoaquestes funcions que la teoria atribueix als Estats en favor de la monarquia o que si meacutes no des de la monarquia srsquohauria intentat drsquoabsorbir-les

Pel que fa a Alfons el Magnagravenim i a Joan II abans de la Guerra Civil els estudis de Mario del Treppo donen alguna pista que nosaltres podem complementar Lrsquoobjectiu drsquoAlfons va ser aconseguir maximitzar els intercanvis comercials i fer dels territoris que governava un espai econogravemic integrat augmentant el tragravefic entre el llevant peninsular i les possessions italianes i augmentant el control sobre les rutes comercials Segons de-mostra Del Treppo hi hagueacute efectivament una acceleracioacute del ritme drsquointercanvis durant les degravecades de 1430 1440 i 145039 Eacutes en aquest context que cal situar els esforccedilos del Magnagravenim perquegrave els seus Estats ibegraverics es proveiumlssin fonamentalment del gra de Siciacutelia i Sardenya raoacute per la qual arribaria lrsquoany 1449 a prohibir que importessin gra de Franccedila i Provenccedila40 Aquesta imposicioacute tingueacute uns efectes limitats perograve marca una visioacute determi-nada de lrsquoeconomia poliacutetica de la Corona

En aquest sentit per una banda el Magnagravenim concediria en ocasions als barcelonins aixiacute com als valencians i mallorquins acceacutes preferencial o exclusiu al gra de les illes Com a miacutenim tres ocasions (1426 1431 i 1457) a Barcelona li va ser concedit el dret drsquoimportar

36 Vegeu-ne una bona siacutentesi a Pere orti laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv del censal a la Taula deCanviraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 13) 2207 pagraveg 257-282

37 A tall drsquoexemple un privilegi de 1348 donat a Perpinyagrave proclama laquoquemiddotls cogravensols e prohomes de la vila de Perpinyagrave per carestiao fretura de blat poden a lur arbitre sens licegravencia del senyor rey o de sos officials armar galea o galeas o altres vaxells e pendratot gra passant par les mars de Rosselloacute e de Vallespir ab propogravesit de descarragar fora la senyoria del senyor rey e aquell ferdescarragar en Rosselloacute e Vallespir e forsar los de qui seragrave de vendra-lo aquiacuteraquo (El Llibre Verd Major de Perpinyagrave BarcelonaFundacioacute Noguera 2010 pagraveg 591)

38 Ramon grau i Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5 (2001)pagraveg 278

39 Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacute de la corona catalano-aragonesa Barcelona Curial 197240 Manual de Novells Ardits Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892 vol II pagraveg 89 citat per Del trePPo Els mercaders

catalans pagraveg 293

106 Pol Serrahima i Balius

blat de les illes en moments en quegrave la treta estava vedada41 Alhora el rei la seva esposa Maria i Joan II tant primer com a lloctinent com despreacutes com a rei a meacutes drsquoalguns oficials reials van actuar especialment durant la degravecada de 1450 com a venedors de blat siciliagrave a les grans ciutats del llevant peninsular42 Per descomptat aquestes accions soacuten paralmiddotleles a les ja citades de monarques anteriors43 Ara beacute agafen un relleu particular perquegrave tenen lloc en el marc drsquoun programa econogravemic com el que descriu Del Treppo a meacutes cap vega-da com durant els anys 1450 tenim documentats uns reis drsquoAragoacute intentant convertir en un negoci continu la venda drsquoexcedents agriacutecoles drsquouns Estats de la Corona a uns altres

Per altra banda tambeacute eacutes en aquest context que cal situar les poliacutetiques en lrsquoagravembit de la seguretat mariacutetima que impulsagrave el Magnagravenim Assegurar les vies comercials per als seus suacutebdits era fonamental per a la conversioacute de la Corona en un espai econogravemic integrat Po-tenciar el comerccedil entre els Estats de la Corona requeria tambeacute controlar la pirateria i el 1417 i de nou el 1431 Alfons armagrave galeres per controlar les costes catalanes i valencianes i en totes dues ocasions demanagrave la colmiddotlaboracioacute de Barcelona Valegravencia i Mallorca44 Tam-beacute la reina Maria el 1448 quan Alfons preparava una armada per atacar Marsella dema-nagrave a Barcelona que prepareacutes dues embarcacions per protegir les costes del Principat una peticioacute que renovagrave de nou lrsquoany seguumlent davant la por drsquoatacs provenccedilals45 Joan II primer com a lloctinent general el 1457 i ja com a rei el 1459 managrave tambeacute a la Ciutat Comtal que organitzeacutes estols per defensar la costa46 El juliol de 1457 de fet Alfons havia apressat la ciutat a resoldre la quumlestioacute de les galeres que srsquoestaven a les drassanes sense ser reparades per poder aixiacute fer front a la flota genovesa que es preparava per atacar Barcelona47

Aquesta insistegravencia de la Corona perquegrave Barcelona coopereacutes en la defensa de la costa sorpregraven en comprovar que de fet la ciutat duia a terme una poliacutetica naval meacutes aviat ofen-siva i molt activa particularment durant la degravecada de 145048 El problema perograve precisa-ment eacutes que la poliacutetica naval barcelonina no sembla correspondrersquos exactament amb els objectius reials sinoacute que en teacute de propis i a partir de la degravecada de 1420 aixograve esdeveacute una preocupacioacute significativa La reina Maria per exemple ha de demanar als consellers de Barcelona com a miacutenim en dues ocasions els anys 1425 i 1435 que respectin les naus que portaven blat a Valegravencia des de Siciacutelia49 Aquestes demandes de la reina es poden lligar amb la seva protesta de 1439 per la captura pels barcelonins drsquouna embarcacioacute que havia sortit de Cagraveller adequadament guiada50 i amb les protestes realitzades entre 1420 i 1456 per diversos monarques europeus contra la pirateria barcelonina incloent-hi el Magnagrave-nim el 1420 i el 145551 I aquiacute observem un clagravessic conflicte entre legitimitats i sobiranies

41 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-IX Lletres Reials Originals A-237 (5-XII-1426) A-273 (24-IX-1431) A-706 (9-III-1457)

42 Del trePPo Els mercaders catalans 43 Per exemple durant el curt regnat de Ferran drsquoAntequera (1412-1416) es produiacute una de les crisis significatives del periacuteode

(1412-13) i tot i que la documentacioacute no permet analitzar-ne la gestioacute disposem drsquouna lletra de setembre de 1413 en quegravedavant de lrsquoescassetat que viu Barcelona el monarca concedeix als barcelonins una llicegravencia de treta de lrsquoilla de Sardenya per unany (Joan-F Cabestany i Font laquoRepertorio de cartas reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia 1269 a 1458raquoDocumentos y Estudios 16 (1966) Carta 419)

44 AHCB 1B-IX A-194 (17-XI-1417) A-272 (1-V-1431)45 AHCB 1B-IX A-551 (8-X-1448) A-600 (12-XII-1449)46 AHCB 1B-IX B-111 (27-VII-1457) B-118 (17-VI-1459)47 AHCB 1B-IX A-714 (4-VII-1457)48 Vegeu sobre aquesta quumlestioacute Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC

1973 pagraveg 297-301 Pol serrahiMa balius laquoEl pa de la Busca Proveiumlment i consum de blat a Barcelona entre 1450 i 1462raquo dinsriera Melis Crisis frumentagraveries pagraveg 269

49 Si beacute de la primera no en sabem els efectes de la segona siacute que sabem per dues cartes de 5 de marccedil de 1435 que els consellersvan afirmar que complirien les demandes agraiumlts en part perquegrave els valencians havien permegraves als barcelonins drsquoextreure gra de la governacioacute drsquoOriola anteriorment (AHCB 1B-VI Lletres closes 4 f 12r-13r)

50 AHCB 1B-IX A-35651 Les protestes enregistrades contra la pirateria barcelonina per part de monarquies europees soacuten les seguumlents Alfons el Magnagravenim

protestagrave el 31 de gener de 1420 des de Tortosa i lrsquo11 drsquooctubre de 1455 des de Nagravepols (Repertorio 437 AHCB 1B-IX A-689)el duc Felip III de Borgonya el 6 de marccedil de 1439 i el 25 drsquoabril de 1456 i la seva esposa Isabel amb una altra carta el mateix 6

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 107

en la poliacutetica drsquoAntic Regravegim El monarca intenta dur una poliacutetica unificada en quegrave els seus Estats i municipis haurien de reflectir una voluntat uniacutevoca amb la seva perograve aquests poders utilitzant atribucions legals es comporten de manera autogravenoma

Per evitar que les ciutats de la Corona no trepitgin les unes els interessos de les altres el Magnagravenim i el seu successor no tenen meacutes eines que els monarques anteriors Per una banda poden intentar drsquoarbitrar entre els diversos actors aixiacute el 1419 el Magnagravenim havia emegraves un aviacutes a tots els patrons drsquoembarcacioacute suacutebdits de la Corona instant-los a no atacar les embarcacions que portaven aliments cap a Barcelona52 Per una altra intenten equili-brar legalment aquests actors Eacutes aixiacute com interpretem la concessioacute a Girona drsquoun privilegi que obliga els oficials reials de la ciutat laquoque tota vegada que per part dels jurats de la dita ciutat o altres en nom lur ne serets raquests [] arrestets e amparets tots navilis e altres qualsevulla fustes qui porten vitualles en qualsevulla parts de les nostres marsraquo53

Des del nostre punt de vista aquest privilegi pot considerar-se un intent de dotar Gi-rona drsquouna certa proteccioacute contra el predomini de Barcelona i podria ser que lrsquohagueacutessim de lligar amb la gran quantitat de conflictes que esclataren entre ambdues ciutats durant la degravecada de 1430 En qualsevol cas aquesta interpretacioacute subratlla que el problema fo-namental de cara a la instauracioacute drsquoorganitzacions similars als Estats al segle xv consistia en quegrave cap autoritat no tenia eines per tal drsquoatacar aquesta mena de conflictes de soca-rel i en quegrave per tant lrsquouacutenic que podien fer els monarques era arbitrar en els conflictes i dotar de privilegis similars els diversos agents per tal que es contrarestessin entre ells En aquest sentit lrsquoescassa intervencioacute del Magnagravenim i el seu successor en els conflictes intermuni-cipals implica una acceptacioacute tagravecita drsquoun statu quo que en termes generals afavoreix la Ciutat Comtal

Pot ajudar-nos a remarcar-ho lrsquoestudi de la gestioacute barcelonina del comtat drsquoEmpuacuteries que mostra que al llarg de gairebeacute quaranta anys el municipi com a senyor del domini va imposar contiacutenuament prohibicions drsquoexportacioacute de blat excepte evidentment si era desti-nat a Barcelona Aixiacute per exemple havent estat solmiddotlicitada pels jurats de Mallorca el 1451 la treta de 1000 quarteres del comtat els consellers deliberen que laquoatteacutes que ells [els jurats de Mallorca] han puscut haver forment de Ffranccedila e de tot lo Principat de Cathalunya ex-ceptat del dit comtat [] e atteacutes encara que la senyora Reyna havia pregats e encarregats los honorables consellers de lrsquoany prop passat que permetessen que ella posqueacutes traure del dit comtat middotXIIMmiddot migeres de forment a obs de Valegravencia e de Mallorques e la ciutat se nrsquoescusagrave per tant com lo havia necessari per sa provisioacute e encara per altres esguards que no eacutes espedient que forment isca del dit comtat per altres parts si no per provisioacute drsquoaquesta ciutat e que rahonablement ells consellers sersquon poden escusar als dits juratsraquo54

Malgrat aixograve i a diferegravencia del que havia succeiumlt el 1401 quan el comte drsquoEmpuacuteries havia intentat vedar pel seu compte les exportacions de gra del comtat no hi ha mai cap queixa de la Monarquia Eacutes meacutes en diverses ocasions la reina Maria se sotmet a haver de demanar dels barcelonins permiacutes per extreure blat del comtat55 i a vegades com en lrsquoesmentada al text citat la peticioacute li eacutes denegada Pensem que aquesta actitud teacute a veure amb quegrave des de la perspectiva monagraverquica aquest privilegi barceloniacute encaixava amb lrsquoes-tructura ideal del Principat com a Estat amb Barcelona com a capital

de marccedil de 1439 (AHCB 1B-IX A-338 A-339 B-99) lrsquoinfant Pere de Portugal el 23 de febrer de 1441 i el 25 drsquoagost de 1442 (AHCB 1B-IX B-63 B-71) Enric IV de Castella el 27 drsquooctubre de 1454 (AHCB 1B-IX A-679) i Alfons V de Portugal el 5 de febrer de 1455 (AHCB 1B-IX A-681)

52 Repertorio 43553 Luis batlle y Prats laquoDiplomatario gerundense de Alfonso el Magnaacutenimoraquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 11 (1957)

pagraveg 3954 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 6 f 68v-69r (18-II-1451)55 AHCB 1B-IX A-599 A-608

108 Pol Serrahima i Balius

El periacuteode de govern de Joan II despreacutes de la Guerra Civil eacutes massa breu convuls i difiacutecil drsquointerpretar com per analitzar-lo aquiacute56 Aixiacute passem directament a estudiar el regnat de Ferran el Catogravelic que teacute molts aspectes de gran interegraves Una de les seves carac-teriacutestiques principals fou lrsquoadopcioacute de les prohibicions de treta com a estrategravegia bagravesica de la poliacutetica monagraverquica de cara al proveiumlment barceloniacute Si entre 1436 i 1473 sembla que els reis no havien imposat cap prohibicioacute de treta ndashi de fet abans de 1480 nomeacutes en re-gistrem dues el 1432-1433 i el 1473-1478ndash durant el regnat del Catogravelic es van proclamar inhibicions com a miacutenim en onze anys diferents entre 1483-1484 i 1514-151557

Aquesta activacioacute teacute en primer lloc una relacioacute molt directa amb lrsquoevolucioacute volagravetil dels preus i la incidegravencia de les crisis de subsistegravencia Despreacutes de la Guerra Civil i a mesura que srsquoentragrave en el segle xvi Catalunya fou viacutectima drsquoun nombre creixent de crisis de subsistegravencia culminant en la fam de 1529-1530 que cau fora el nostre estudi58 Ara beacute lrsquoincrement de la volatilitat dels preus no sembla ser lrsquouacutenica causa drsquoaquest canvi drsquoestrategravegia Despreacutes de la Guerra Civil Catalana i especialment a partir de 1476 la importacioacute de gra de Llengua-doc Provenccedila o les illes italianes a Barcelona disminuiacute de forma ostensible Les assegu-rances mariacutetimes demostren que la importacioacute de gra de lrsquoUrgell i la Segarra des de ports de la costa tarragonina comenccedilagrave ser majoritagraveria59 mentre que els llibres de comptes de diverses institucions constaten un increment de lrsquoexplotacioacute de les rendes drsquoagraverees properes a la ciutat (el Garraf per exemple) aixiacute com de la importagravencia comercial del cereal vingut del Baix Llobregat lrsquoAnoia o el Vallegraves60 una tendegravencia que sembla que srsquoestengueacute per tot el segle xvi61 En general doncs podem parlar drsquouna dependegravencia meacutes gran de Barcelona respecte a la resta del Principat un veritable viratge cap a la captacioacute directa de recursos del rerepaiacutes context en el qual el control de les exportacions de blat del Principat guanya importagravencia

Interessa perograve veure quines formes pren i quegrave significa aquest canvi en les poliacuteti-ques annonagraveries Per fer-ho conveacute situar-lo en context En primer lloc observem que el municipi segueix amb les mateixes estrategravegies econogravemiques utilitzades abans (grans importacions anuals de blat mitjanccedilant compres subvencions i seguretats) perograve que eacutes aparentment incapaccedil de mantenir la poliacutetica naval anterior a la guerra Al llarg de bona part del regnat de Ferran II el monarca mostra un gran interegraves perquegrave Barcelona recons-trueixi la seva flota i juntament amb la Generalitat pugui guardar les costes del Principat intent en el qual sembla fracassar constantment62 Eacutes cert que aquest interegraves tambeacute lrsquohavia mostrat Alfons perograve durant el seu regnat la ciutat rebia tambeacute queixes per lrsquoaccioacute dels

56 Obligat a subvenir alhora les necessitats de les tropes acantonades al Rosselloacute i les drsquouna Barcelona esgotada per la guerra iafectada per la carestia la poliacutetica que dugueacute a terme el monarca entre 1473 i 1475 es pot considerar drsquourgegravencia Sobre aquestperiacuteode i els anys immediatament posteriors vegeu en qualsevol cas Manuel J Pelaacuteez Catalunya despreacutes de la Guerra Civil delsegle xv Barcelona Curial 1981 pagraveg 147-152

57 No comptem aquiacute els anys de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) perquegrave durant aquest periacuteode els reis Trastagravemara nointervingueren en relacioacute al proveiumlment de Barcelona Per altra banda cal apuntar que com que hem fonamentat la nostrarecerca exclusivament en fonts municipals pot haver-hi alguna inhibicioacute de treta que ens hagi passat per alt o fins i tot que nomeacutes tinguem referegravencia drsquoaquelles que per haver ocasionat conflictes han transcendit a les fonts En tot cas perograve i a manca drsquounexamen dels fons de Cancelleria sembla indiscutible durant els anys de govern del Rei Catogravelic les inhibicions de treta o beacute vanser molt meacutes frequumlents o beacute van generar molta meacutes documentacioacute municipal que pel cas tambeacute ens interessa Les referegravencies soacuten les seguumlents (nrsquoincloem nomeacutes una per cas per raons drsquoespai) 1432-3 AHCB 1B-VI Lletres Closes 3 f 9r 1473-1478 es dedueix del fet que Joan II emeti cartes per evitar que els oficials reials i els eclesiagravestics donin llicegravencies de treta pel seu compte (PelaacuteezCatalunya despreacutes de la Guerra Civil pagraveg 150) Les altres provenen de Sebastiagrave riera viader Cartes de Ferran II a la ciutat deBarcelona (1479-1515) Barcelona Ajuntament de Barcelona 1999 1483-1484 carta 39 1489-1490 carta 190 1499-1500 3541501-1502 carta 378 1505-1506 carta 424 1507-1508 carta 455 1513-1514 carta 624 1514-1515 carta 649

58 El recompte i localitzacioacute de les crisis alimentagraveries entre els segles xiv i xvi a partir de lrsquoanagravelisi dels preus forma part de la nostra tesi doctoral

59 Del Treppo en no discernir entre els diversos ports catalans i posar sota una mateixa categoria (Aragoacute) les importacions deTortosa Tarragona o lrsquoEmpordagrave i fins i tot les que veacutenen de ports del regne de Valegravencia passa per alt aquest detall

60 Aquestes dades seran tambeacute publicades en la nostra tesi doctoral 61 Emili giralt raventoacutes laquoEn torno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo xviraquo Hispania 18 70 (1958) pagraveg 5962 Jaume viCens vives Ferran II i la ciutat de Barcelona 1479-1516 Barcelona Vicens-Vives 2011 vol II pagraveg 265-272

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 109

seus corsaris cosa que sembla mostrar que el problema era que la ciutat actuava amb una certa autonomia davant dels designis reials Ara ens trobem davant drsquouna clara minva de la capacitat defensiva naval de la ciutat i amb un monarca preocupat perquegrave aquest fet no li permet disposar drsquoun Principat fort i defensivament autogravenom

En consonagravencia amb aquesta idea el rei empregraven accions En primer lloc el 1481 retor-na Flix que havia romagraves en mans reials des de lrsquoacabament de la Guerra Civil a la ciutat El gest eacutes significatiu ja que aquesta possessioacute havia estat si meacutes no simbogravelicament un dels eixos de la poliacutetica bladera del municipi des de vuitanta anys enrere a meacutes eacutes con-sistent amb la presumpcioacute que el rei intenta dotar Barcelona de les armes a quegrave teacute dret per consolidar la seva posicioacute preeminent al Principat En segon lloc i en la mateixa liacutenia despreacutes de temps en els quals el municipi demana sistemagraveticament pragravecticament cada any al rei que suspengui les exportacions aquest instaura vora 1514 via pragmagravetica la suspen-sioacute automagravetica de les exportacions cada vegada que el forment sobrepassi els 16 sous per quartera a Barcelona63 Si beacute no sabem fins a quin punt srsquoarribagrave a consolidar en la pragravectica el rerefons ideologravegic de la mesura sembla confirmar de nou el valor de la capitalitat bar-celonina a ulls del rei

Perograve malgrat aquests moviments no podem obviar que la nova poliacutetica monagraverquica generagrave un nombre meacutes alt de conflictes entre Municipi i Corona dels que hi havia hagut en qualsevol egravepoca precedent Sembla clar que una nova caracteriacutestica de la poliacutetica an-nonagraveria del Rei Catogravelic era la utilitzacioacute del sistema de llicegravencies com a via per posar les possibilitats productives de tots els seus Estats al servei de la seva estrategravegia militar i po-liacutetica Un exemple drsquoaixograve i dels conflictes que generava el trobem el 1507 quan Germana de Foix esposa de Ferran comunica als consellers que el rei havia concedit a Valegravencia llicegravencia per la treta de 1000 cafissos de gra de lrsquoUrgell com a compensacioacute per 1000 ca-fissos que els valencians havien donat per les galeres reials64 el municipi protesta i evita la fugida del carregament sent repregraves immediatament pel monarca65 En altres ocasions les autoritats municipals exigien al monarca que cancelmiddotleacutes totes les llicegravencies donades66 i lrsquoany 1483 un drsquoaquests conflictes arriba a desencadenar fins i tot un conflicte violent entre el batlle de Flix oficial al servei de la ciutat i el germagrave del tresorer del monarca67

La interpretacioacute drsquoaquesta conflictiva i alhora simbiogravetica relacioacute entre Municipi i Mo-narquia en el regnat de Ferran II pot anar potser pels seguumlents camins Per una banda la ciutat ha perdut una bona part de la capacitat per atraure excedents cerealiacutecoles de lluny governada per un Municipi sumit en una llarga postguerra Per lrsquoaltra el monarca amb una visioacute geopoliacutetica avanccedilada i certes ambicions imperials eacutes capaccedil en part de concebre els seus Estats com a meres bases materials perograve alhora eacutes conscient que per servir-sersquon necessita administrar-los com organitzacions unitagraveries i compregraven que la millor manera de fer-ho eacutes precisament a traveacutes de potenciar aquelles institucions com els municipis que si beacute empobrides conserven estructures que vertebren el territori En aquesta teranyina que no eacutes meacutes que una altra manifestacioacute de les contradiccions inherents a la sobirania i el poder en lrsquoAntic Regravegim cada pas cap a una organitzacioacute drsquoun territori meacutes centrada en la seva capital eacutes tambeacute un possible pas cap a lrsquoallunyament drsquoaquesta respecte la Monarquia

63 Sabem drsquoaquesta pragmagravetica el que es diu en una lletra escrita pel monarca a la ciutat de Barcelona en resposta a una novapeticioacute perquegrave prohibeixi les exportacions En la lletra es diu que laquosobre la dita proybitioacute hi ha pragmagravetica que stagrave en observanccedila disponent que proybitioacute de blats de aqueix Principat nomiddots puga fer sens que primerament valga lo forment en aqueixa ciutat a meacutes de setze sous la quarteraraquo (Riera Cartes de Ferran II carta 649) Que la pragmagravetica no es trobi en cap de les colmiddotleccions quehem consultat fins ara podria significar que no va estar en vigor massa temps

64 riera Cartes de Ferran II carta 45365 riera Cartes de Ferran II cartes 456 i 45766 El rei va veurersquos obligat a cancelmiddotlar les llicegravencies davant les protestes dels consellers per exemple lrsquooctubre de 1483 el novembre

de 1501 o el setembre de 1507 (riera Cartes de Ferran II cartes 43 375 i 454)67 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 27 f 19v-26r

110 Pol Serrahima i Balius

Conclusions

Per tancar conveacute tornar a la quumlestioacute inicial i valorar si Municipi o Monarquia tendiren a afavorir les estructures equiparables a les estatals en lrsquoagravembit de les poliacutetiques de proveiuml-ment de Barcelona A la pragravectica srsquoha observat per una banda que ambdues institucions conservaren les mateixes atribucions al llarg de tot el periacuteode estudiat i que el que canviagrave va ser llur capacitat i intencionalitat a lrsquohora drsquoemprar-les drsquoacord amb les circumstagravencies poliacutetiques i econogravemiques Si beacute el monarca era lrsquoencarregat de controlar els camins i les fronteres ja des de la fi del segle xiv delegagrave permanentment lrsquoexecucioacute drsquoaquesta tasca en els municipis i a Barcelona en particular tot i que sempre deixant ben clar a qui correspo-nia la sobirania Precisament en aquesta tensioacute entre qui deteacute la sobirania i qui lrsquoexecuta naixen els conflictes que hem anat documentant

En aquest sentit la dinastia Trastagravemara agafa un relleu particular per les tensions que srsquoacumulen entre el Municipi barceloniacute i la Monarquia unes tensions que esclaten en la Guerra Civil perograve que segueixen manifestant-se posteriorment al voltant de la quumlestioacute del proveiumlment Segurament eacutes exagerat atribuir als monarques una visioacute moderna de lrsquoEstat a la pragravectica la seva forma de relacioacute amb els municipis se circumscriu al llenguatge poliacutetic de lrsquoegravepoca i el que han canviat soacuten les circumstagravencies En el segle xv els municipis cata-lans amb Barcelona al capdavant han acumulat tantes atribucions ndashtotes elles derivades no ho oblidem de la sobirania reialndash que poden operar poliacuteticament amb una gran inde-pendegravencia alhora els reis Trastagravemara soacuten els primers reis drsquoAragoacute a entrar en el joc de la poliacutetica imperial drsquoalta volada raoacute per la qual requereixen que els seus Estats siguin fagravecils drsquoadministrar per assolir aquest objectiu perograve no coneixen altre llenguatge que el de la poliacutetica de la seva egravepoca eacutes a dir la concessioacute de privilegis la diplomagravecia a tots els nivells i la pluralitat i autonomia dels centres de govern

Finalment creiem que el nostre estudi tambeacute posa de relleu algunes quumlestions fona-mentals sobre la pregunta mateixa Si eacutes uacutetil drsquointerrogar el passat en el nostre llenguatge eacutes perquegrave drsquoaquesta manera podem veure en quins sentits les respostes defugen el marc impliacutecit en les preguntes I en aquest cas en demanar-nos per indicis drsquoestructures estatals de tipus modern en organitzacions poliacutetiques passades es perfila el que podriacuteem definir com una nocioacute drsquoEstat diferent Els monarques de la Corona drsquoAragoacute concebien cadascun dels seus territoris alhora com un conglomerat de corporacions de municipis i senyories i com una entitat uacutenica La seva accioacute per millorar-ne lrsquoadministracioacute que no consistiacute en el cas que ens ocupa a idear nous marcs i estructures poliacutetiques sinoacute a aprofundir les ja existents demostra que podia no haver-hi contradiccioacute entre la construccioacute estatal i la potenciacioacute dels drets particulars de les ciutats si beacute possiblement no va ser aquesta la via que menagrave a la peniacutensula Ibegraverica a la construccioacute de lrsquoEstat modern

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

Anna Muntada Torrellas

laquo de les armes e ensenyes del qual glorioacutes sant lo dit General eacutes Insigniter e decoratraquo

Dilluns 9 de febrer de 1433 La Cort eacutes reunida a Barcelona en el Capiacutetol de la Seu presidida per la reina Maria consort del senyor rei Alfons el Magnagravenim Pren la paraula el diputat eclesiagravestic lrsquoabat de Montserrat Marc de Vilalba en nom seu i dels altres con-diputats pel Braccedil Militar Bernat Galceran de Pinoacutes vescomte drsquoIlla i de Canet i pel Braccedil Reial Francesc Desplagrave ciutadagrave de Barcelona1

El president de la Diputacioacute demanagrave als representants que tinguessin per bo i en profit de tots del General i drsquoaquells que en el dia a dia frequumlentaven la casa atorgar la llicegravencia i els cabals necessaris per a la construccioacute drsquouna capella Els diputats comptaven ja amb el vist-i-plau de la comissioacute de nou persones que la mateixa Cort havia nomenat laquoper a reconegraveixer lo estament del dit General de Catalunya e de la casa de la Deputacioacuteraquo i valo-rar aixiacute lrsquoestat en quegrave es trobaven la institucioacute i les seves dependegravencies La compra poc abans drsquoun alberg a la banda de tramuntana per ampliar i fer alguns canvis necessaris a la casa del General brindava lrsquooportunitat de construir una capella laquoen la qual cascun die personalment se cantagraves una missa per que fos donada occasioacute e avinentesa als deputats e altres en la dita casa concorrents de hoir missa e regonegravexer lur Crehadorraquo

La peticioacute srsquoemmarcava en un context drsquointensa religiositat Fetes les oportunes laquoex-posicions e suplicacionsraquo finalment es procedeix a la resolucioacute

Sie per vosaltres en loch decent e covinent a vostre arbitre ffere fabricar e obrar de pedra en manera e structura condecent una capella ab tots sos necessaris forniments e arrenjaments e altres coses a deguda perffeccio de aquella necessaries sots titol o invocacio del glorios glorios ca2 glorios cavaller e martir de Deu monssenyor santJordi de les armes e ensenyes del qual glorios sant lo dit general es Insigniter e decorat

Lrsquoacta de Corts aporta dues dades rellevants en relacioacute a la construccioacute de la capella En primer lloc ens informa del tipus de material la pedra amb quegrave srsquohauragrave de laquofabricar e obrarraquo Quelcom tal vegada sorprenent quan tot lrsquoedifici fet i fet ja ho era En lrsquoeleccioacute

Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament drsquoArt i Musicologia Aquesta comunicacioacute parteix drsquoun treball de recerca meacutes ampli sobre el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya completat el mes drsquoabril de 2014

1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXVI Corts 31 f 54v-57 Vegeu Josep Maria soleacute i sabateacute (dir) Histograveriade la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents 1359-1518 vol I Barcelona Generalitat de Catalunya-Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 141-146 La construccioacute de la capella srsquoacorda el 1433 i no el 1432 com fins ara srsquohavia dit

2 AHCB 1BXVI 31 f 56v La paraula laquoglorioacutesraquo es repeteix tres vegades dues srsquoha ratllat

112 Anna Muntada Torrellas

de la pedra devia pesar la certesa de la durabilitat en el temps i el convenciment que per la seva mateixa naturalesa era meacutes noble i adequada al caragravecter sacre de la nova edifica-cioacute La precisioacute al seu torn convida a reflexionar sobre el tipus de coberta La capella i la sagristia soacuten els dos uacutenics espais amb volta de creueria feta amb pedra de la casa la resta soacuten enteixinats de fusta Buscat o no amb la pedra srsquoacabaria brindant una oportunitat a lrsquoescultura

Volta de pedra de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Segon lloc un aspecte fonamental la capella srsquoinstitueix laquosots titol o invocacio del glorios glorios glorios cavaller e martir de Deu monssenyor sant Jordiraquo Per una vegada ndashsi ens eacutes permegraves imaginarndash els representants a Corts arribarien a un ragravepid consens Al capdavall per a lrsquoestament reial suposava adoptar la devocioacute dels reis per a lrsquoestament militar fer seu el patroacute de la cavalleria mentre que per a lrsquoestament eclesiagravestic significava enaltir la me-mograveria del megalomagravertir el sant que moriacute i ressuscitagrave tres cops Una singularitat de la seva hagiografia no aliena a lrsquoemfagravetic laquoglorioacutes glorioacutes glorioacutesraquo repetit fins a tres vegades en la susdita acta

Per quegrave un sant cavaller i endemeacutes provinent del Progravexim Orient Tot i lrsquoantiguitat i po-pularitat del seu culte no sersquon teacute cap certesa histograverica Recordant les encertades paraules del pioner treball de Ramon drsquoAloacutes-Moner

Entre els sants de lrsquoantiguitat cap no ha eclipsat la glograveria de sant Jordi i entre els de temps posteriors difiacutecilment en trobariacuteem un altre el patronatge del qual sigui tan universalment estegraves3

3 ramon drsquoalograves-Moner Sant Jordi patroacute de Catalunya Barcelona Barcino 1926 pagraveg 9

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 113

En clau nostrada sant Jordi fou protector de nacions aliades com Anglaterra i de nacions rivals com la repuacuteblica de Gegravenova

La seva doble condicioacute cavaller i magravertir el fa especialment atractiu i nodreix abasta-ment lrsquoimaginari catalagrave medieval Pensem en les aparicions miraculoses del sant cavaller al costat dels exegravercits catalans i en el crit de guerra host feta i a punt per al combat laquoSant Jordi firam firamraquo Semblaria com si es volgueacutes justificar la lluita contra lrsquoinfidel i santi-ficar per tant lrsquoexpansioacute territorial del Casal drsquoAragoacute4

Els reis no deixaren de cercar amb afany les reliacutequies del sant protector i entre totes elles la meacutes preuada i ldquoinsignerdquo el cap de sant Jordi Els intents fallits per posseir-la han quedat ben documentats El rei Martiacute el demanaragrave encara amb insistegravencia El temps acaba-ria demostrant la inutilitat de lrsquoesforccedil Lrsquoinvestigador nord-americagrave Kenneth M Setton teacute un lloc en la nostra historiografia per haver estat capaccedil de refer lrsquoodissea del cap de sant Jordi fins a recalar en la llacuna de Venegravecia a lrsquoabadia benedictina de San Giorgio Maggiore5

Aixiacute mateix si imaginem els escenaris de la llegenda de sant Jordi resulta fagravecil evocar aquell Orient progravexim en quegrave de port en port els mercaders catalans entreteixiren les xarxes del comerccedil internacional Podem seguir-ne el fil intangible en uns fragments triats drsquouna antiga traduccioacute catalana de la llegenda de sant Jordi

Senyor ver Deacuteu tu has mesurat les munts en lo teu pes e tots los colls en la tua balanccedila e despertes los inflaments dels vents [Ell] senyorejagrave als vents e a la mar6

El llenguatge doncs pren un gir aliegrave al de la literatura pietosa i juga amb les metagravefores de pes i mesura de les balances ndashper estimar justament la mercaderiandash i del vent com invocant-lo per a quegrave sigui propici quan les naus es facin a la mar Certament tota llegen-da teacute un fons de veritat i ens serveix per explicar ldquoqui som i drsquoon venimrdquo Hom es limita a recrear-la en funcioacute de les necessitats de cada egravepoca

La devocioacute reial ben segur que aviat trobaria empara entre les classes nobles Els reis fomentaren les confraries i ordes militars sota lrsquoadvocacioacute del sant No devia costar massa ja que sant Jordi brindava el model del soldat al servei de Deacuteu i encarnava a la perfeccioacute els ideals de la cultura cavalleresca tan en voga Recordem que Ramon Llull amb el seu Libre de lrsquoorde de cavalleria havia contribuiumlt de manera decisiva a forjar lrsquoideal del noble cavaller Al Principat en qualsevol cas sant Jordi tampoc no era un desconegut Ja al segle x lrsquoabat Oliba li dedicagrave un altar en el monestir de Ripoll i tambeacute en tingueacute un en la Seu barcelonina

4 Apropiar-se drsquoun sant no era res que no haguessin fet per necessitat poliacutetica altres dinasties regnants De fet tampoc no mancaren els intents de santificar algun membre de la progravepia nissaga Aixiacute especialment durant el llarg regnat del Cerimonioacutes la figura deJaume I srsquoenvoltagrave drsquouna aura de santedat Mentre que la futura santa Isabel filla de Pere II de Catalunya-Aragoacute i de Constanccedila de Siciacutelia ndashi descendent de santa Elisabet drsquoHongria tia-agravevia per via paternandash lrsquoacabarien fent seva els portuguesos Casada amb el rei Dioniacutes de Portugal ldquoreina pacificadorardquo de famiacutelies i de pobles va ser canonitzada lrsquoany 1625 Eacutes patrona de Portugal

5 Kenneth M setton laquoSaint Georgersquos Headraquo Speculum XLVIII-1 (1973) pagraveg 1-12 Sorprenentment el cicle histograveric srsquoacabariatancant als anys vuitanta del segle passat quan lrsquoabat de lrsquoAbadia de San Giorgio Maggiore va lliurar un fragment de la cobejada reliacutequia a la Capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Avui lrsquoestoig amb el venerat fragment del cap de sant Jordi es custodia a la sagristia de la capella juntament amb les altres insiacutegnies reliacutequies (Autegraventica i Acta de donacioacute Venegravecia Abadia deSan Giorgio Maggiore 4 drsquoabril de 1981) signaren lrsquoacta de donacioacute el pare abat Egidio Zaramella el prior de la capella mossegraven Joan E Jarque i els testimonis (Catalunya Cristiana 81 (12 al 18 drsquoabril del 1981) pagraveg 8 i 82 (19-25 drsquoabril del 1981) portada ipagraveg 10-11) Lrsquoany 1378 el rei rebeacute un regal molt especial enviat per la seva cosina Elionor reina de Xipre la reliacutequia del braccedil de sant Jordi laquoDie veneris vicessima tercia die aprilis anno proxime dicto fuit facta magna processo per canonicos et alios clericos sedis et parrochialium et per religiosos civitatis Barchinone racione bracii sancti Gragorii que domina reyna Cipri misit ad dictum regemPetrum Aragonumraquo (Crogravenica del Racional de la Ciutat de Barcelona Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat (Recull de documentsi estudis vol I fascicle II) 1920 pagraveg 153 nuacutem 143 1378-IV-23

6 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 889 Aquest manuscrit que conteacute una antiga traduccioacute catalana de la vida i martiri de santJordi fou publicat per drsquoalograves-Moner Sant Jordi pagraveg 37 De tota manera cal no oblidar que mesura i balanccedila soacuten tambeacuteanalogies que es refereixen a la Saviesa divina

114 Anna Muntada Torrellas

laquoDissabte a XXIII del dit mes Festa de sent Jordiraquo Aquesta eacutes la primera lacogravenica anotacioacute en el Dietari de la Generalitat el 14127 Amb el temps es va perfilant el ceri-monial la celebracioacute solemne dels oficis i de la missa en la capella de la Diputacioacute laquoab molta multitut de cavallers e gentils hogravemens e damesraquo les justes i tornejos a lrsquoesplanada del Born en honor del patroacute de la cavalleria i encara si srsquoesqueia al capvespre laquouna bella cavalcada per ciutatraquo La llegenda i el mite del sant cavaller no arribaren perograve a quallar en la devocioacute popular No fou fins lrsquoany 1456 que es feacuteu una crida puacuteblica per la ciutat de Barcelona a fi que laquola festa de sent Jordi fos colta generalment per tothomraquo La cita proveacute del Dietari de la Generalitat i el dibuix de lrsquoestandard cruciacutefer que srsquohi enarbora aixiacute ho proclama8 No eacutes des de la devocioacute doncs que srsquoinstauragrave la festa de sant Jordi sinoacute des del poder reial i poliacutetic tot esperant la resposta i la implicacioacute populars

Ben mirat sant Jordi sembla haver-hi estat sempre en la lluita contra els sarraiumlns en la vertebracioacute del territori en lrsquoorigen de la sobirania comtal i en definitiva de la cons-ciegravencia mateixa de natione Els diputats en tot cas lrsquohavien adoptat molt abans de 1456 abans fins i tot de disposar drsquouna seu i de quegrave li dediquessin la seva capella El sant Jordi a cavall matant el drac ja apareix en el segell major del General (laquoSegell del offici de la deputacioacute del general de Cathalunyaraquo) i la creu en els segells mitjagrave i menor9 Creu jor- diana laquocreu vermella e lo camp blanch qui eacutes ndashjustament tambeacutendash el senyal de la Ciutatraquo10 La creu eacutes una presegravencia constant en el paiacutes Senyal traccedilat en el plagravenol de lrsquoantiga fundacioacute romana el cardo maximus i el decumanus maximus tallant-se perpendicularment la creu patent ndashquan els braccedilos srsquoeixamplen en lrsquoextremitatndash de la seu barcelonina de la Santa Creu i Santa Eulagravelia i endemeacutes doncs per beacute que en sautor la creu de santa Eulagravelia de Barcelona i de sant Andreu els sants protectors dels consellers Aixiacute tancant el cercle drsquoaquesta cadena simbogravelica tornem a la Ciutat Comtal no oblidem que Barcelona eacutes considerada cap i casal de Catalunya11

A mesura que la institucioacute guanya pes poliacutetic i econogravemic sorgeix la necessitat de dis-posar drsquouna casa i ben aviat tambeacute drsquouna capella Des drsquoaquest particular punt de vista conveacute recordar uns fragments del diari del viatge a la peniacutensula de Jerogravenim Muumlnzer El viatger alemany que visitagrave Barcelona la tardor de 1494 para especial atencioacute al sistema de govern i molt especialment als llibres que el fan possible Muumlnzer srsquoatura en la laquocasa anomenada de la Diputacioacute ndashque foacutera com la casa diputada per a aixograve [per a la reunioacute diagraveria dels tres representants dels clergues la noblesa i la comunitat] Alliacute reben tots tres els tributs que antigament eren dels reis i els destinen al que convingui Tenen els seus es-crivans que porten la relacioacute ordenada de totraquo Tambeacute visita el Consell de la ciutat mos-

7 En aquests primers anys els dietaris registren el dia de la setmana el mes el lloc la festa del santoral ndashsi srsquoescaundash i a continuacioacute el fet que interessa les anades i vingudes de diputats oiumldors porters i altres funcionaris de la Generalitat per atendre el bonfuncionament de la institucioacute Hem de tenir en compte doncs el caragravecter pragravectic i funcional que es troba en lrsquoorigen drsquoaquestauacutenica i ininterrompuda segraverie documental que va de 1411 a 1713 (Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat deCatalunya 1411-1713 10 vols Barcelona Generalitat de Catalunya 1994-2007

8 Uns pocs dibuixos mnemotegravecnics com el que veiem reproduiumlt acompanyen alguns assentaments del dietari Suposem quelrsquoautoria correspon a Jaume Safont que era el principal redactor drsquoaquest registre de lrsquoEscrivania major de la Diputacioacute delGeneral entre 1454 i 1472

9 Ferran de Sagarra publicagrave els documents de lrsquoencagraverrec fet per la Generalitat el 1417 (Ferran de sagarra i de sisCar Sigilmiddotlografia Catalana inventari descripcioacute i estudi dels segells de Catalunya Barcelona Estampa drsquoHenrich 1915-1932 vol I XCII XCV-XCVII lagravem CXXV (761 i 763-769) La matriu drsquoaquest notabiliacutessim segell en quegrave srsquohavia drsquolaquoempremptar e figurar la imatgede sant Jordi a cavall qui mata lo drachraquo es deu a Hans Tramer laquonadiu de Constanccedila de lrsquoimperi drsquoAlamanyaraquo Tal vegada laconnexioacute amb ell vingui de la magrave drsquoalgun dels eclesiagravestics que assistiren al Concili de Constanccedila Tramer estigueacute tambeacute al servei del rei Alfons el Magnagravenim el trobem documentat obrant per al rei un capricioacutes anell El canonge arxiver Josep Sanchis Sivera en donagrave la notiacutecia si beacute no era Llorenccedil com diu sinoacute Hans (lectura verificada per Joan Domenge a lrsquoarxiu de Valegravencia juny de 2013)

10 Document de lrsquoany 1395 citat per Cels Gomis dins Francesc Carreras Candi Geografia General de Catalunya vol II Proviacutencia de Barcelona Barcelona A Martiacuten 1908-1918 pagraveg 604

11 Frederic udina Martorell LrsquoEscut de la Ciutat de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1979 Armand de Fluviagrave Els quatre pals Lrsquoescut dels comtes de Barcelona Barcelona Rafael Dalmau 1994

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 115

trant-se captivat no tant per la casa magniacutefica com per laquouna gran sala plena de llibres que creuries una bibliotecaraquo on es custodien els annals i els llibres de tributs i de govern12

Cal insistir doncs en quegrave primer eacutes la institucioacute i llur funcioacute De fet mentre no disposa-ren de seu progravepia consellers i diputats es reunien a recer de lrsquoEsgleacutesia costum gens estrany en una societat fortament sacralitzada El Consell solia trobar-se en el convent dominic de Santa Caterina i els diputats ho feien habitualment al convent de Framenors Dominics i franciscans al servei de la ciutat

Hem localitzat una miniatura en el Llibre drsquoHores drsquoAlfons el Magnagravenim que ens ve com anell al dit ens trobem davant drsquouna particular versioacute del tema de la doble inter-cessioacute13 tret que aquiacute els qui intercedeixen en favor de la ciutat davant de Jesucrist soacuten els sants fundadors dels ordes Ha estat llegida com la representacioacute drsquouna ciutat ideal14 perograve per quegrave no veure-hi tambeacute la imatge per beacute que idealitzada de la mateixa Ciutat Comtal aixoplugada als peus de sant Francesc i de sant Domegravenec La serra envoltant el pla amb les viles esparses el camiacute ral que la travessa en la faccedilana mariacutetima hom hi reco-neixeria les drassanes (lrsquoedifici insiacutegnia de la ciutat) i en la part baixa a la dreta la llenca de terra amb les barques varades damunt la sorra

Els consellers comenccedilaren a bastir una casa progravepia ja el 1369 buscant preservar la seva independegravencia15 En acabar el segle Arnau Bargueacutes contractagrave la construccioacute de la faccedilana laquotan bellaraquo per a la qual Jordi de Deacuteu esculpiacute els escuts amb els senyals de la ciutat i del rei El 3 drsquoabril de 1401 es digueacute la primera missa a la capella16

Degravecades despreacutes els diputats del General volgueren per noble emulacioacute tenir la seva casa i capella Eacutes un proceacutes que corre en paralmiddotlel a la tendegravencia mateixa de la ciutat baix-medieval de recuperar els espais puacuteblics i el sentit de la cosa puacuteblica

Diputacioacute i Consell han estat sempre frec a frec En lrsquoagravembit artiacutestic assistim a un tens estira-i-arronsa en quegrave totes dues institucions rivalitzen en prestigi a partir de la noblesa de la seva casa i la riquesa dels seus arreus Si el Consell havia construiumlt la capella degravecades abans la Diputacioacute srsquoavanccedilaria vestint-la amb el retaule drsquoun pintor de renom Bernat Martorell Els consellers no srsquoarronsaren i confiaren al pintor portador de la novetat fla-menca Lluiacutes Dalmau la magniacutefica taula de la Mare de Deacuteu dels Consellers (1443-1445) tota una afirmacioacute del seu poder i del de la ciutat17

En estudiar el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat no po-dem prescindir drsquoaquest joc a dues bandes el Comuacute el conjunt de persones que viuen en societat i el General allograve que abraccedila el conjunt drsquoun servei comandament o administra-

12 El de Hieronymus Monetarius ndashaquest era el seu nom llatinitzatndash eacutes un dels relats meacutes interessants dels viatgers que recorregueren la peniacutensula Ibegraverica a finals de lrsquoEdat Mitjana de setembre de 1494 a febrer de 1495 El diari de Muumlnzer eacutes escrit en llatiacute com era costum Citem i traduiumlm lliurement partint de lrsquoedicioacute castellana (Jeroacutenimo Muumlnzer Viaje por Espantildea y Portugal (1494-1495) Madrid sn 1951 pagraveg 11 i 19

13 Sol representar-se la Mare de Deacuteu intercedint en favor de la humanitat davant del Fill oferint-li el pit que lrsquohavia alletat perquegrave aquest al seu torn intercedeixi davant de Deacuteu Pare En la Miniatura de les Hores del Magnagravenim per damunt dels sants confessors veiem la Verge i sant Joan Baptista intercessors habituals

14 Segons Villalba Daacutevalos en lrsquoescena srsquoevoca una visioacute de sant Domegravenec que els hagiogravegrafs del sant fundador identifiquen com el tema de la intercessioacute de la Verge davant del Fill Sant Vicent Ferrer lrsquoactualitza en reviure en primera persona aquesta mateixa visioacute srsquohi refereix en alguns dels seus sermons com el que predicagrave a Barcelona el 5 drsquoagost de 1413 Per a aquestes i altres dades vegeu Francesca esPantildeol laquoEl Salterio y Libro de Horas de Alfonso el Magnaacutenimo y el cardenal Joan de Casanovaraquo dins joaquiacutenyarza (ed) La miniatura medieval en la Peniacutensula Ibeacuterica Murcia Nausicaa 2007 pagraveg 551-612 Lrsquoestudi reconstrueix el context histogravericoartiacutestic i devocional del manuscrit

15 agustiacute duran i sanPere La casa de la ciudad Historia de su construccioacuten Guiacutea para su visita Barcelona Aymaacute 1951 pagraveg 14 i 1516 Eacutes possible que se seguiacutes treballant en la capella fins el 1409 (Pere beseran laquoLa casa de la ciutat de Barcelonaraquo dins Antoni

Pladevall i Font Lrsquoart gogravetic a Catalunya Arquitectura III Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003pagraveg 188-89 del mateix autor laquoGogravetic i neogogravetic a la Casa de la Ciutatraquo dins Albert Cubeles i Ramon grau (coord) El proceacutesurbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 8) 2003 pagraveg 288-289

17 Joan Molina Arte devocioacuten y poder en la pintura tardogoacutetica catalana Murcia Editum Ediciones de la Universidad de Murcia1999 pagraveg 173 i seguumlents del mateix autor laquoLa Virgen de los Consellers Metaacutefora mariana e imagen del poderraquo Boletiacuten delMuseo e Instituto Camoacuten Aznar LXXVII (1999) pagraveg 111-151

116 Anna Muntada Torrellas

cioacute segons el diccionari Alcover-Moll Costat per costat i sempre enfrontats com en un joc de miralls fent uacutes de la metagravefora de speculum conformadora de lrsquoimaginari medieval Aquesta rivalitat serviacute alhora per instigar i per inspirar

Encara que a dir veritat acabeacutes sent un joc no a dues sinoacute a tres bandes no debades les faccedilanes de lrsquoAjuntament i de la Diputacioacute miraven llavors al carrer que va a la Seu18

Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule

La capella de Sant Jordi sorpregraven drsquoentrada per les seves reduiumldes dimensions que en canvi srsquoexpliquen fagravecilment per la funcioacute que li eacutes encomanada19 Hem de recordar que no eacutes una capella oberta al carrer ndasheacutes a dir no teacute una comunitat de feligresos adscritandash sinoacute que funciona com una capella agraveulica de caragravecter privat adaptada a les necessitats dels qui dia a dia frequumlenten la institucioacute Avui no eacutes fagravecil fer-nos una idea de com devia ser lrsquoespai de la capella de la Diputacioacute aixiacute com el seu encaix amb la resta de lrsquoedifici20 La capella gogravetica ha acabat convertida en un lloc de pas Ja ho era el 1855 quan Antoni de Bofarull escrigueacute la seva Guia-Cicerone de Barcelona

La capilla interior estaacute formada a espaldas de la antigua que es el espacio que ahora sirve de entrada21

Eacutes important repassar la cronologia del projecte El febrer de 1433 srsquoacordagrave la construc-cioacute de la capella que el juliol de 1434 ja es trobava enllestida Aquests soacuten tambeacute els anys en quegrave Bernat Martorell pintagrave el retaule de Sant Jordi per a la capella22 La intencioacute perograve anava meacutes enllagrave Justament el 1436 els diputats feien una primera peticioacute a les Corts reu-nides a Montsoacute perquegrave laquola dita festa del dit beneiumlt Sant sia drsquoaciacute avant tots anys coltaraquo23

Som davant drsquouna microarquitectura summament ornamentada que teacute poc a veure amb la ldquofuncionalitat estructural i la simplicitat decorativardquo progravepies de lrsquoarquitectura dels territoris catalans des de mitjan segle xiv laquoReliquier sumptuoacutes on es guarda la reliacutequia preciosa del Sant Cavaller patroacute de Catalunyaraquo la imagina Joaquim Folch i Torres24

18 Ens referim a la del medalloacute esculpit de sant Jordi oposada a la primitiva faccedilana del carrer de Sant Honorat En una societatfortament sacralitzada la lituacutergia del poder no pot prescindir de la concurregravencia de la Seu i del bisbe Pel que fa a les comandesartiacutestiques la Catedral proporciona referents models i artistes i si srsquoescau en ocasions molt especials fins i tot alguna peccedila deltresor en preacutestec

19 La capella tendeix a la proporcioacute drsquoun cub de 5 metres de costat La planta eacutes quadrada i cadascun dels costats fa uns 520 metres els murs tenen 420 metres drsquoalccedilada i el punt magravexim en la clau de volta eacutes de 685 metres

20 No srsquoha drsquooblidar que la capella es trasllada a mitjan segle xvi a la planta noble de la casa mentre que la sagristia roman al pla del carrer laquoE la demunt dita capella tornaragrave e posaragrave aquella com vuy estagrave sobre les dites arets e voltes noves sens nungun dan de les pesses e mullura que alliacute eacutes [] que sens alguna lesioacute nocument o perill de la altra obra de la dita casa de la Deputacioacute sie mudada dita capella pilars y archs com eacutes ditraquo (Mariagrave Carbonell i buades El Palau de la Generalitat del gogravetic al primer Renaixement Barcelona Generalitat de Catalunya 2003 pagraveg 101-107) A meacutes en temps de lrsquoAudiegravencia borbogravenica va ser objecte drsquounaampliacioacute En afegir lrsquoampli espai cupulat del nou presbiteri lrsquoequilibri i el sentit espacial interns srsquoalteraren irremissiblementSegueix sent referent obligat lrsquoestudi de Josep Puig y CadaFalCh i Joaquim Miret i sans laquoEl Palau de la Diputacioacute General deCatalunyaraquo Anuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1909-1910 1911) pagraveg 385-480

21 Antoni de boFarull Guia-Cicerone de Barcelona Barcelona Libr Castantildeos 1855 pagraveg 6822 La cronologia del retaule srsquoha fixat a lrsquoentorn de 1435 No srsquoha de confondre amb el retaule dedicat a sant Jordi que el mateix

artista pinta per encagraverrec de les Corts de Montsoacute entre 1435 i 143723 laquoCar beacute ens doacutena de parer que semblant festa se degueacutes colre e honrar ab ses solemnitats ategraves principalment que el dit beneit

Sant Jordi e lo seu penoacute eacutes cap e vexilmiddotle en tots los actes de batalles qui es fan per lo senyor rei nostre e encara per qualsevolaltres aixiacute del Principat de Catalunya com dels altres regnes e terresraquo (alograves-Moner Sant Jordi pagraveg 84-86) Vegeu tambeacute sans (dir) Dietaris de la Generalitat vol I pagraveg 130-131

24 Joaquim FolCh i torres La Capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat Barcelona Industrias del papel 1931 pagraveg 5 Aquesta petita publicacioacute teacute el valor histograveric de ser lrsquouacutenica monografia sobre el tresor de la capella fins ara publicada

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 117

Ara tocava vestir aquesta arquitectura i especialment lrsquoaltar el punt focal que durant la celebracioacute concentra tota lrsquoatencioacute En lrsquoEdat Mitjana la mesa de lrsquoaltar se solia decorar amb el retaule i el frontal25

Aquest davant aquell damunt compartint estatus i captivant mirades perograve en gene-ral el frontal general ha rebut molta menys atencioacute per part dels investigadors Volem posar el focus en el fascinant i belliacutessim Palmiddotli brodat de sant Jordi el drac i la princesa de la capella del Palau del Generalitat I tan sols despreacutes desplaccedilar la mirada del frontal al retaule i drsquoaquest a la decoracioacute de la capella sencera per comprovar com es va desple-gant un dens programa devocional moral i poliacutetic imbricat amb lrsquohagiografia del poder

25 Vegeu Josep braun Diccionari lituacutergic Barcelona Foment de Pietat Catalana 1925 pagraveg 15 Aquest recorregut simbolico-almiddotlegograveric ha estat admirablement descrit pel bisbe Gulielmus Durandus liturgista occitagrave del segle xiii (Gulielmus durandus The Rationale Divinorum Officiorum The Foundational Symbolism of the Early Church its Structure Decoration Sacraments andVestments Louisville Fons Vitae 2007 pagraveg 27

Restitucioacute a escala de lrsquoaltar de la capella amb el frontal brodat per Antoni Sadurni i el retaule pintat per Bernat Martorell

118 Anna Muntada Torrellas

Sortosament el precioacutes frontal encara eacutes a la capella26 Acompanyem els diputats que lrsquoany 1499 feien lrsquoinventari de la casa el frontal es guarda laquoen una caxa ample e de altaria de entorn hun palmraquo en el consistori major

Primo hun pali molt bell brodat de fil drsquoor de argent e de seda ab la ymage de Sant Jordi qui mata lo drach e es de la ystoria com restaure la filla del Rey son les dites ymages enbotides ab frange tot al entorn de fil drsquoor ab alguns senyals del General27

El primer que crida lrsquoatencioacute eacutes la minuciositat amb quegrave es descriu lrsquoobra la qual cosa ens alerta ja de la vagravelua que se li confereix El frontal de Sant Jordi de la Generalitat pot ser considerat una de les obres drsquoart tegravextil del segle xv meacutes destacades entre drsquoaltres raons per quelcom que el fa uacutenic ser un brodat en alt relleu amb un punt magravexim difiacutecil drsquoima-ginar de 27 centiacutemetres28 Lrsquoadmiracioacute que desperta el frontal ve drsquoantic i no ha deixat mai de suscitar-la Fins i tot en temps de lrsquoAudiegravencia va seguir exposant-se laquodevant de la capella lo dia de la festa del Sant maacutertir ab just admiracioacute del puacuteblichraquo29 La festa llavors sigui dit de passada srsquohavia convertit en un veritable esdeveniment

Fiesta de la Solemnidad de San Jorge quemiddotn Cataluntildea es de precepto por ser patron del Principado y haver Juvileo plenisimo y concurso de todo el pueblo en esta Festividad30

Jaume Puiggariacute ho avanccedilagrave atribuint el frontal a Antoni Sadurniacute i la documentacioacute aporta el conjunt de les dades que ho ratifiquen31 El frontal srsquoexecuta entre el maig de 1450 i el maig de lrsquoany seguumlent amb prou feines en un any El cost total del frontal va sumar 1500 florins drsquoor drsquoAragoacute i 3 sous barcelonins les xifres parlen per elles mateixes32

Eacutes un brodat erudit que defuig els dissenys meacutes habituals Lrsquoescena ens remet a la lle-genda de sant Jordi i el drac popularitzada per lrsquoexitoacutes recull de vides de sants que Iacopo da Varazze compilagrave a mitjan segle xiii Lrsquoartista-brodador selecciona drsquoaquiacute i drsquoallagrave El resultat eacutes drsquouna innegable forccedila decorativa coherent i decididament efectista Els valors de lrsquoart del brodat srsquoallunyen dels de la pintura No soacuten la liacutenia o el color sinoacute les textures derivades del joc de reflexos de com la llum incideix damunt la superfiacutecie del teixit o mi-llor dit del fil entorxat drsquoor o de plata i els fils de seda de colors La llum segons sigui pot

26 A la capella es conserva tambeacute el tern quatrecentista complet Eacutes igualment una obra de primera categoria amb un extraordinari cicle brodat que narra la passioacute del megalomagravertir

27 El 30 de gener de 1499 els diputats del General i els oiumldors de comptes acorden que laquototes les coses de la Deputacioacute e casa delGeneral sien inventariades e acomenades a bon recapte etcraquo perquegrave laquoassiacute que en tot temps sersquon puixe saber la veritatraquo Feta una primera i uacutenica anotacioacute ndasheacutes la referegravencia al laquoretaula de la ystoria del glorioacutes caualler mossen Sant Jordiraquo la tasca srsquoatura i no esrepregraven fins el 17 de juliol del mateix any Serra Ragravefols en publicar els inventaris de la Generalitat donagrave a cada iacutetem un nuacutemerode partida per facilitar la consulta i la cita del document (Josep de Calassanccedil serra ragraveFols laquoAntics inventaris de la Casa de laDiputacioacuteraquo Estudis Universitaris Catalans XV (1930) pagraveg 357-368 partida 56 f 5v)

28 El frontal progravepiament dit fa 88 x 198 centiacutemetres les parts afegides ja en el segle xvi 88 x 50rsquo5 centiacutemetres cadascuna tambeacute srsquoha de comptar lrsquoorfreacutes de 9 centiacutemetres Les xifres totals del conjunt soacuten 107rsquo5 x 318rsquo5 x 27 centiacutemetres

29 Aleshores en egravepoca de lrsquoAudiegravencia es decidiacute treurersquol del seu estoig de fusta i tenir-lo sempre exposat (AHCB 6A-I ReialAudiegravencia Acords 5 1765-1772 f 271)

30 Justament aquest eacutes el motiu que preserva laquolas mismas Alajas y Reliquias de las quales dicha Capilla es dotada y asimismo losadornos y adresos del Altarraquo (Antoni Muntildeoz gonzaacutelez i Josep Catagrave i tur Repressioacute borbogravenica i resistegravencia catalana (1714-1736) Madrid MuntildeozCatagrave DL 2005 pagraveg 337

31 Josep Puiggariacute laquoTapit de Sant Jordiraquo LrsquoAvens II-13 (abril 1883) pagraveg 158-161 aquest eacutes el primer estudi monogragravefic Bona part de la documentacioacute sobre el frontal fou publicada per Josep M Madurell i MariMon laquoEl Arte en la comarca alta de UrgelraquoAnales y Boletiacuten de los Museos de Arte de Barcelona IV-1-2 (1946) pagraveg 9-172 (en especial les pagraveg 9-18) Provinent de Montblanc el pare Miquel Sadurniacute srsquoestabliacute a Barcelona a inicis de segle Pare germagrave nebots i dones tota una nissaga de brodadorssrsquoaplegagrave al voltant drsquoAntoni Sadurniacute El taller va acaparar bona part dels encagraverrecs durant la segona meitat del quatre-cents Lrsquoany 1458 fou nomenat brodador del General

32 Val la pena posar en relacioacute aquesta xifra amb el cost del treball en el segle xv Aixiacute per exemple el salari drsquoun oficial de laconstruccioacute a Barcelona era de 60 sous mensuals eacutes a dir tres lliures al mes que feta la multiplicacioacute sumen 36 lliures lrsquoany Soacuten dades relatives al cost de les obres en la Catedral de Barcelona entre els anys 1481-1489 (Pierre bonnassie La organizacioacuten deltrabajo en Barcelona a finales del siglo xv Barcelona CSIC 1975 pagraveg 119)

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 119

conferir a lrsquoobra una dimensioacute gairebeacute dramagravetica Si a meacutes srsquohi sumen les aplicacions en ldquoalt relleurdquo el resultat eacutes absolutament nou Tambeacute soacuten nous els requeriments necessaris per donar forma i volum a un teixit a la massa informe drsquouna buata El brodador per tant ha de tenir el domini de lrsquoescultura i alhora lrsquohabilitat drsquointegrar les parts modelades al conjunt de lrsquoobra drsquouna manera harmoniosa33

Meacutes que seguir argumentant nrsquohi ha prou amb fixar la vista sobre el cavall brodat Lrsquoac-titud i la constitucioacute ndashel cavall ha de ser fort i agravegil per sostenir el cavaller en la lluitandash soacuten les mateixes de les del cavall que Bernat Martorell havia pintat en el retaule el volum perograve ara eacutes real Admirem la capacitat que lrsquoartista teacute de modelar i conferir el sentit de lrsquoanatomia de lrsquoanimal amb un material com la tela tan poc donat a la corporeiumltat sinoacute eacutes que teacute un cos dessota Potser caldria no oblidar que som a la peniacutensula Ibegraverica a mitjan quatre-cents lluny de les corts del Renaixement i de les progravesperes ciutats flamenques que eren els focus de lrsquoavantguarda La plata eacutes el metall que es correspon amb el color blanc del cavall del retaule I efectivament tot el cos del cavall del frontal estagrave recobert amb finiacutessims fils de plata Quin devia ser lrsquoimpacte visual quan la plata no srsquohavia oxidat El cavall eacutes molt meacutes que una cavalcadura en realitat eacutes el centre de lrsquoescena Llanccedilat a la cagraverrega el seu cos assenyala la liacutenia diagonal que vertebra la composicioacute coratjoacutes el ca-vall srsquointerposa entre lrsquoatemorida ciutat de Silene un moacuten malgrat tot humagrave i civilitzat i el drac lrsquoinframoacuten animal o si es vol del pecat Actitud del cavall degraveiem En el llenguatge de la doma ldquoactitudrdquo eacutes el terme emprat per referir-se al grau drsquoatencioacute i obediegravencia de

33 Entre els menestrals els uacutenics artesans que poc o molt treballaven en aquesta liacutenia eren els cuirassers ndashels fabricants de cuirasses la part de lrsquoarmadura que protegeix el bustndash bagravesicament perquegrave per tal drsquoesmorteir els cops i protegir el cos de la persona sota la planxa drsquoacer encoixinaven o embuataven el seu interior El procediment del brodat en relleu eacutes forccedila laborioacutes i complex Elstreballs de restauracioacute del frontal han permegraves contrastar-ho Pregraveviament abans de brodar la figura srsquoha de ldquoconformarrdquo la base a brodar ndashnormalment un tafetagrave de sedandash amb un aprest donant-li la forma desitjada despreacutes un cop brodat es colmiddotloca a lloc i es farceix habitualment amb floca de cotoacute (Carmen Masdeu i Luz Morata Informe de restauracioacute del frontal Ref114L127-432009 MNAC inegravedit)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del cavall brodat en alt relleu Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

120 Anna Muntada Torrellas

lrsquoanimal a lrsquoordre del genet aquiacute perograve cavall i genet soacuten una sola cosa Noblesa de lrsquoun i de lrsquoaltre confianccedila en lrsquoempresa que sersquols ha confiat

E car cavall eacutes la pus noble biacutestia e la pus convinent a servir home per accediloacute de totes les begravesties hom eleec cavall e donagrave-lo a lrsquohome qui fo elet de mil hogravemens e per accedilograve aquell home ha nom cavaller34

En general les cites brodades dels estilemes caracteriacutestics de Bernat Martorell pertanyen a aquest escollit univers cavalleresc La qual cosa no exclou que Sadurniacute colmiddotlaboreacutes amb altres pintors Si meacutes no la documentacioacute ha confirmat la seva relacioacute amb Antoine de Lonhy un pintor drsquoorigen probablement borgonyoacute actiu a Catalunya entre 1460 i 1462 Aquests tipus de treballs colmiddotlaterals no soacuten tasques ocasionals per a un pintor El mateix Bernat Martorell en ser nomenat oficial del General ho eacutes com a pintor i banderer35 Sorprenentment lrsquoarmadura de sant Jordi teacute poc a veure amb les convencions drsquoaquest moacuten borgonyoacute) I en aquest punt podem incorporar a la historiografia del frontal brodat una notiacutecia inegravedita Aixiacute el juny de 1547 es paga al brodador Agravengel Maduxer laquoper adobar y reparar lo pali maior de la capella de la casa de la Deputacioacute reparant y adaptant la imatge de sanct Jordiraquo36

Voluntat descriptiva i capacitat tegravecnica es posen tambeacute al servei drsquouna renovada sen-sibilitat envers la natura Les oques del fossat ndashque Martorell ja havia pintat en el Retaule de la Transfiguracioacute de la catedral de Barcelonandash ara es broden en realccedil sobre un farcit de branquillons de lli lrsquoescuma de les aiguumles se suggereix amb brins de fil fortament retorccedilat traslluint aixiacute el model pintat i mostrant a lrsquoensems el ldquosaber ferrdquo de lrsquointegraverpret broda-dor El paisatge que srsquoesteacuten fora muralla relata el dia a dia dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom37

34 Ramon llull Libre de lrsquoorde de cavalleria citat per Martiacute de riquer Antoni CoMas Joaquim Molas Histograveria de la LiteraturaCatalana vol 1 Barcelona Ariel 1964 pagraveg 246

35 laquoDimarts a V de juliol [del any mil CCCC XXXX] En aquest dia los senyors deputats e oiumldors dels comptes del dit Generalprovehiren ena Bernat Martorell pintor ciutedagrave de Barchinona de eacutesser pintor eb banderer de la casa de la Deputacioacute del ditGeneralraquo

36 Inclosos els materials el fil drsquoor i argent les tatxes daurades i lrsquoencast drsquoalgunes pedres i perles ACA (Arxiu de la CoronadrsquoAragoacute) N-129 (1545-48) f 176 15-VI-1547)

37 laquoEn Cataluntildea tienen lugar interesantes transformaciones en el culto de San Jorge [] su representacioacuten es progresivamentedesmilitaritzada y se vuelve hacia el culto agriacutecola como si una vez terminada la obra de reconquista el santo dejara las armas y se dedicara a ocupaciones maacutes paciacuteficasraquo (Catalina girbea laquoSan Miguel y San Jorge en el Mundo Medievalraquo Arqueologia Historia y viajes sobre el mundo medieval 16 (2006) pagraveg 93-94)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del fossat amb les oques brodades en realccedil Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 121

Eacutes un paisatge fet per lrsquohome i a la mida de lrsquohome expressioacute de la civilitat Ens fa venir a la memograveria les paraules de Marsilio Ficino amb les quals el filogravesof de lrsquohumanisme ilmiddotlus-trava la seva lloanccedila de la noblesa i potegravencia de lrsquohome

Quam mirabilis per omnem orbem terrae cultura Quam stupenda aedificiorum structura et urbium Irrigatio aquarum quam artificiosa

Lrsquoadmirable cultiu de la terra les impactants fagravebriques dels edificis i les ciutats lrsquoengi-nyosa conduccioacute de les aiguumles38 talment com si fossin fragments escollits del nostre frontal brodat El tractament en profunditat del paisatge que srsquoenfila fins a la mateixa liacutenia de la costa contrasta dragravesticament amb el locus ancestral i primari que habita la begravestia confi-nada en les soles dues dimensions del pla

El mecanisme de correspondegravencies no srsquoatura Des del punt de vista de la composicioacute cavall i drac veacutenen a ser dues forces paralmiddotleles i antagograveniques lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda Amb la llanccedila al rest perograve sant Jordi estagrave a punt per al combat La tensioacute es resol en el punt on es toquen la peuumllla del cavall i el musell del drac Tota lrsquoobra pot ser llegida drsquoacord amb aquests dos nivells anti-tegravetics sant Jordi guarda el lloc on srsquoentrecreuen els camins del beacute i del mal talment com les antigues i monumentals creus de pedra que emparaven el pelegriacute I eacutes que la veritable lluita en el camiacute de la vida eacutes amb un mateix

38 Hom pot veure una canonada gris que des del pou va resseguint el perfil de la muralla Vegeu Marsilii FiCini Opera Basilea 1576 vol 2 L XIII cap III pagraveg 296-297

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Esquema compositiu del frontal El Frontal de sant Jordi el drac i la princesa eacutes un brodat erudit meditat i complex El cavall i el drac veacutenen a ser dues forces antagograveniques i en tensioacute lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda

122 Anna Muntada Torrellas

El frontal ultrapassa la seva realitat material i artiacutestica sent la plasmacioacute drsquouna manera drsquoentendre el moacuten una veritable cosmogonia Tot i la seva posicioacute als peus de lrsquoaltar el palmiddotli sens dubte estagrave a lrsquoaltura conceptual i doctrinal del retaule Del frontal al retaule degraveiem amb el propogravesit de fer palegraves lrsquoestret lligam artiacutestic i simbogravelic entre aquestes dues valuoses peces del mobiliari lituacutergic de la capella

Eacutes molt el que ja srsquoha dit sobre el Retaule de sant Jordi de la capella de Bernat Marto-rell i no eacutes el cas de repetir-ho39 Els estudiosos han procedit a la reconstruccioacute virtual del retaule avui desmembrat i dispers repartit entre lrsquoArt Institut de Chicago (la taula cen-tral amb la lluita de sant Jordi amb el drac per alliberar la princesa) Museu del Louvre de Pariacutes (les taules laterals amb les escenes de la passioacute del sant) i el Philadelphia Museum of Art (el coronament del retaule amb la Verge i el Nen les Virtuts Cardinals i dues figures femenines de les quals volem parlar tot seguit)

Abans perograve eacutes important retornar el retaule a la capella ni que sigui virtualment i provar drsquoimaginar-lo damunt lrsquoaltar juntament amb el frontal restituint-li aixiacute la pro-porcioacute deguda en relacioacute amb lrsquoespai insogravelitament escagraves No eacutes un retaule de gran aparell devia arribar als tres metres i mig i escaig El que volem eacutes subratllar aquesta petitesa40 que contrasta amb lrsquoaltiacutessima qualitat tegravecnica i material41

La taula de Filadegravelfia ha sigut lrsquouacuteltima en incorporar-se al debat historiogragravefic42 Les virtuts srsquoidentifiquen fagravecilment gragravecies als atributs la Tempranccedila que vessa aigua en una ribella la Prudegravencia amb la llanterna la Fortalesa amb un escut i una espasa i la Justiacutecia amb les balances43 Eacutes important fer notar que es tracta de les virtuts cardinals certament molt meacutes incardinades mai millor dit amb la dimensioacute moral de la vida Soacuten elaboracions i temes compartits de fa segles interessen a lrsquoindividu i a la colmiddotlectivitat la comunitat sencera que srsquoorganitza i vetlla pel beacute comuacute Eacutes un tema egravetic que transcendeix la moral cristiana i teacute la seva projeccioacute en lrsquoagravembit civil No eacutes casual que lrsquoobra de la Generalitat coincideixi pragravecticament en el temps amb lrsquoencagraverrec que en la veiumlna casa del Consell hom feia de dues vidrieres amb les quatre virtuts cardinals en forma de persones44

Qui soacuten les altres dues figures femenines que srsquoasseuen als peus de la Mare de Deacuteu amb sengles filacteris a la magrave Al nostre entendre la clau per identificar-les estagrave en la di-feregravencia drsquoedat (de fet srsquoassemblen) Podem comprovar-ho veient el detall en una antiga fotografia de lrsquoArxiu Mas Fixem-nos que la dona de la dreta teacute la cara demacrada i les gal-tes xuclades drsquouna vella Per aixograve ens sorpregraven veure com despreacutes drsquouna ldquorestauracioacuterdquo la

39 Guadaira MaCiacuteas i Rafael Cornudella laquoBernat Martorell i la llegenda de Sant Jordi Del retaule als brodatsraquo Locus Amoenus 11 (2011-2012) pagraveg 19-53

40 Aixiacute ho confirma la descripcioacute de la cortina que resguardava el retaule en lrsquoinventari de 1499 laquovna cortineta petita de vellutnegre deuant lo dit retaula en la qual cortina ha vna frange drsquoor e de granaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 5)Desconeixem si la cortina cobria el retaule sencer en tot cas era una laquocortinetaraquo [sic] i endemeacutes laquopetitaraquo En lrsquoinventari de 1499 tambeacute srsquoesmenta la cortina blanca que com prescriu lrsquouacutes lituacutergic servia per velar el retaule en temps de quaresma laquoItem vnacortina blancha quis posa deuant lo retaula de la capella en la coresmaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 31) Vegeu tambeacute Joseph gudiol i Cunill El Mobiliari Lituacutergich Resum arqueoloacutegich Vic sn 1920 pagraveg 48

41 Fa 3096 centiacutemetres de llargada per 2041 centiacutemetres drsquoamplada (hem sumat les mides que donen els catagravelegs dels respectiusmuseus) Caldria afegir la predelmiddotla i la part del guardapols Com eacutes sabut i malgrat que amb el temps la historiografia ha anatacumulant evidegravencies no tenim ldquoel documentrdquo que precisi la filiacioacute del retaule Les mides en quumlestioacute no soacuten doncs uacutenicamentxifres si calgueacutes procurarien una altra sogravelida base argumental

42 Vegeu Santiago alColea blanCh laquoBernat Martorell Retaule de Sant Jordi (ca 1435)raquo dins Josep braCons i Jesuacutes Mestre Artcatalagrave al moacuten Barcelona Edicions 62 2007 pagraveg 72-75 Al marge de qualsevol altra consideracioacute tal com suggereix lrsquohistoriador conveacute mirar tambeacute les taules pel darrere i comprovar la correspondegravencia en la disposicioacute dels taulons

43 Les figures de les virtuts ja soacuten presents en algunes de les grans portades monumentals de les catedrals franceses perograve sesistematitzen i sersquon fixa el nombre cap a la fi del segle xiii en el context de lrsquoart trecentista italiagrave Vers el 1305 Giotto pintagraveen grisalla la segraverie completa de les almiddotlegories de les virtuts i els vicis ndashels seus contrarisndash a la capella dels Scrovegni de Pagraveduatambeacute Andrea Pisano contribuiacute a la tipificacioacute de les virtuts ldquoitalianesrdquo Eacutes lrsquoordenacioacute que finalment ha quedat recollida en lesensenyances del catecisme En el context francegraves el tema fou estudiat per Eacutemile Macircle LrsquoArt Religieux de la fin du Moyen Acircge enFrance Paris Armand Colin 1995 (1908) pagraveg 309 i seguumlents

44 duran i sanPere La casa pagraveg 36 Temps a venir les virtuts cardinals srsquoesculpiren tambeacute en la nova faccedilana de la Generalitatdavant de lrsquoesgleacutesia de Sant Jaume

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 123

figura no sols srsquoha rejovenit sinoacute que fins i tot ha canviat de fesomia Eacutes una intervencioacute que no srsquoenteacuten no teacute res drsquoinnocu i siacute en canvi consequumlegravencies greus de cara a la lectura i interpretacioacute de lrsquoobra45

Reprenem el fil de lrsquoanagravelisi En la taula de la marededeacuteu srsquoestableix doncs una contra-posicioacute entre aquestes dues figures femenines en termes de joventut i vellesa la dimensioacute teologravegica que la sustenta eacutes la idea de ldquoplenitudrdquo de vida La nostra hipogravetesi eacutes que aques-tes figures soacuten les almiddotlegories de lrsquoAntic i del Nou Testament o si es vol de la Sinagoga i de lrsquoEsgleacutesia Ajuden a confirmar-ho el gest els filacteris que sostenen i el lloc que ocupen a banda i banda de la Verge Vegem-ho Esgleacutesia i Sinagoga compten amb una rica tradicioacute en imatges No sempre han tingut forma humana de vegades es recorre a la metagravefora de lrsquoarbre viu i lrsquoarbre sec LrsquoEsgleacutesia sol representar-se com una dona jove amb lrsquoestendard de la Resurreccioacute la Sinagoga eacutes en canvi una dona vella amb un bordoacute partit i els ulls embenats perquegrave encara no coneix la bona nova de Crist en els Evangelis A mida que avanccedila lrsquoEdat Mitjana canvia el sentit de la representacioacute ja no hi ha antagonisme en-tre elles Esgleacutesia i Sinagoga donen compliment a la profecia messiagravenica El missatge eacutes idegraventic al que expressen les figures amb el moviment de les mans La jove personificacioacute del Nou Testament teacute lrsquoiacutendex alccedilat eacutes el gest inequiacutevoc de qui afirma o proclama lrsquoaltra dona en canvi recull la magrave sobre el pit com qui escolta i assenteix Soacuten els codis de lrsquoora-tograveria que tambeacute els pintors varen fer seus

Per la seva banda el filacteri si beacute podria semblar un atribut ambigu funciona prou beacute a lrsquohora de comunicar la idea abstracta Aquesta caracteriacutestica banda de pergamiacute que srsquoen-rotlla als extrems eacutes el recurs que en mans de pintors i escultors ha fet parlar les imatges I amb la precisioacute de qui sap perfectament quegrave vol expressar veiem com el filacteri de la figura del Nou Testament es desplega cap a dalt com volent corroborar la vigegravencia drsquoallograve que eacutes dit lrsquooberta manifestacioacute dels Evangelis mentre que el rotlle cartaci dels temps antics els de lrsquoAntiga Llei es corba damunt la falda de lrsquoaltra figura com senyalant que aquell eacutes un temps ja passat Els filacteris lliguen les figures tambeacute conceptualment ndashallograve que estagrave escritndash i visualment el ritme sinuoacutes del traccedil srsquoacorda amb el filacteri que sosteacute la Mare i desplega el Fill La continuiumltat meravellosa de lrsquoAntic i el Nou Testament que els artistes expressaren de formes tan diverses apareix ara seguint el signe del temps com una relectura personal drsquoaquelles sacre conversazioni dels altars renaixentistes italians46

La reciprocitat entre la maternitat de Maria i la divinitat del Fill es manifesta fefaent-ment en la corona de llum o magravendorla que els rodeja Perquegrave el vel que enterbolia la lectu-ra de lrsquoAntic Testament srsquoha descobert amb la vinguda de Crist aixiacute ara nosaltres amb la cara descoberta contemplem laquocom en un mirall la glograveria del Senyorraquo (2Co 3 18) Podem distingir amb claredat que hi ha dos feixos de raigs amb dos punts focals diferents Mare i Fill que amb la seva plenitud tot ho ilmiddotluminen Aquesta eacutes la transcendegravencia de la icona feta llum No passem per alt que eacutes la Mare de Deacuteu coronada Mare del Senyor i Rei- na del cel i principal mediadora entre Deacuteu i els homes Quina major majestat per a la

45 Arxiu Mas clixeacute nuacutem GA-8844 No coneixem les circumstagravencies en quegrave srsquoha dut a terme aquesta intervencioacute en tot cas eacutesimportant recordar que el restaurador hauria de treballar sempre en estreta colmiddotlaboracioacute amb lrsquohistoriador de lrsquoart Rosa Alcoyen un estudi publicat recentment laquoObres mestres de la pintura gogravetica catalana a Amegraverica del Poliacuteptic Morgan a la Mare de Deacuteu de Filadegravelfiaraquo dins Rosa alCoy (dir) Art fugitiu Estudis drsquoart medieval desplaccedilat Barcelona Universitat de Barcelona 2014pagraveg 182-207) proposa identificar les dones amb filacteris com a sibilmiddotles io profetesses

46 Aquesta eacutes la idea que el mestre de la Seu drsquoUrgell plasma en la taula de Sant Jeroni en el desert avui en el MNAC (c 1495)sense apriorismes ni metagravefores Sant Jeroni srsquoagenolla devotament als peus de lrsquoaltar parat per adorar el crucifix que de manera simbogravelica es colmiddotloca entre dos llibres a la dreta del Crist crucificat el llibre del Nou Testament relligat en vermell referent alsacrifici a lrsquoesquerra de verd el color lituacutergic menys significat el llibre de lrsquoAntic Testament En el pol oposat podem citar unexemple que tradueix aquesta construccioacute teologravegica en la imponent maquinagraveria drsquoun retaule drsquoescultura del segle xvi vegeu Anna Muntada i torrellas laquoDe la gloriosiacutesima y puriacutesima Madre de Dios Claves para una lectura iconogragravefica del retablo mayor dela SI Catedral de El Burgo de Osmaraquo dins Juan Carlos atienza ballano Llena de gracia Iconografiacutea de la Inmaculada en laDioacutecesis de Osma-Soria El Burgo de Osma Catedral del Burgo de Osma 2005 pagraveg 77-119

124 Anna Muntada Torrellas

reina del cel que asseurersquos en un tron de nuacutevols tenyits pel roig del foc que tot ho inflama en el cel empiri ndashun no lloc sense tempsndash on regnar eternament Tot plegat per assenyalar que la Mare de Deacuteu ja eacutes en en el designi diviacute

Lrsquoor i el vermell soacuten omnipresents tambeacute en els celatges i els nuacutevols de les escenes del martiri de sant Jordi dels laterals del retaule Soacuten convencions tegravecniques en voga en la pintura de lrsquoegravepoca perograve tambeacute es poden llegir en clau simbogravelica com un recurs que servi-ria per a unificar a nivell conceptual i visual el retaule (pensem en la dimensioacute exemplar del miraculoacutes martiri) Or i vermell insistim que casualment o sortosament soacuten tambeacute els colors del senyal heragraveldic dels reis i del Principat Com hauria dit sant Tomagraves drsquoAquino la bellesa resideix no sols en lrsquoharmonia i proporcioacute de les parts sinoacute en laquola lluminositat del color degutraquo (Summa theologiae II-II 145 2) Si beacute a hores drsquoara ja sabem que no res en aquest context eacutes casual

Els estudiosos del retaule ja han advertit la particularitat drsquoaquesta taula de la mare-dedeacuteu que corona el conjunt substituint el Calvari47 Manca el Crist crucificat perograve tenim el Nen que ha vingut a complir la promesa de redempcioacute i tambeacute tenim lrsquoabanderat de Jesucrist el seu alter ego no debades el senyal de sant Jordi amb la creu vermella eacutes el mateix que duu el Jesucrist ressuscitat Sant Jordi eacutes en la clau de volta de la capella en el retaule en el frontal i tambeacute sobre lrsquoaltar En el calze ndashseguim lrsquoinventari de la capella de 1499ndash que teacute laquolo crucifix enbutit en lo peu ab la Maria e Sant Johan e altre part del dit peu al endret del dit crucifix Sant Jordiraquo i tambeacute en la creu laquoab dos tabernacles en la hu dels quals una ymage de nostra dona fet de bulto ab lo Jesus al bras () E en lrsquoaltre tabernacle la ymage de Sant Jordi ab lo drachraquo48 Aixiacute sense solucioacute de continuiumltat hom passa del Fill encarnat a sant Jordi i drsquoaquest a la Mare Si primer la concordanccedila era Calvari-sant Jordi tot seguit passa a ser sant cavaller-nostra Senyora

El programa del retaule i el de la capella sencera basculen efectivament entre la dimensioacute sacra i devocional que els eacutes inherent i aquesta altra dimensioacute laica ressograve de la poderosa tradicioacute cavalleresca Doncs per al cavaller celestial no pot haver-hi meacutes alt anhel que estar al servei de madona santa Maria i trobar-se als seus peus talment com en el nostre retaule es disposa laquoI es que () de tu brollen totes les virtuts com de les degraveus drsquouna font car lo que tu doacutenes es la perfecta saviesa i lrsquohonor seacutens magravecula cada sobirana virtut es en tu distinta omplint la perfeccioacute del teu reialmeraquo soacuten les escollides paraules drsquoun cavaller pisagrave del segle xiii a la seva dama49

Aquestes consideracions ajudarien a entendre una altra dissonagravencia iconogragravefica en lrsquoornamentacioacute de la capella la representacioacute en les megravensules esculpides de la volta estre-llada dels quatre evangelistes amb el corresponent animal del tetramorf el filacteri i no un llibre sinoacute dos Els animals perden part de la seva forccedila simbogravelica per convertir-se en dogravecils companys lrsquoatrezzo denota familiaritat amb lrsquounivers escripturari tambeacute els gestos dels evangelistes soacuten reveladors compulsant un exemplar llegint amb la ploma a la magrave com si fossin agravevids lectors de les Sagrades Escriptures I els llibres Repetits insistent-ment fins a vuit vegades els llibres servirien com a recordatori simbogravelic de la continuiumltat del temps hom restituiria visualment de nou amb els dos llibres la unitat de lrsquoAntic i el Nou Testament El Crist encarnat divideix la histograveria del moacuten amb el Nou Testament comenccedila la histograveria de la humanitat redimida que finalitzaragrave en el dia del Judici

47 En el retaule de Sant Vicenccedil de Menagraverguens (avui al MNAC) tambeacute de Bernat Martorell la Verge de la Misericograverdia substitueix el tradicional Calvari

48 Vegeu serra ragraveFols laquoAntics inventaris partides 26 i 49 Aquesta eacutes la sumptuosa creu del primer conjunt drsquoargenterialituacutergica La creu de cada dia sobre lrsquoaltar eacutes laquoun crucifix de bulto petit ab lo peu de fustaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 6)

49 Citat per John rusKin Els lliris del jardiacute de la reina Barcelona 1909 pagraveg 41

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 125

El desplegament programagravetic tampoc no acaba aquiacute A banda dels evangelistes en qua-tre de les claus secundagraveries de la volta veiem les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament Reconeixem un rei i tambeacute Moisegraves el portador de les taules de la llei i guia del seu poble en el desert La seva presegravencia queda plenament justificada perquegrave amb ell srsquoinaugura el temps sub lege que en el llenguatge juriacutedic significa que tot poder estagrave sotmegraves a la llei I justament la llei es troba en el nucli de la concepcioacute del poder poliacutetic en lrsquoegravepoca Aquest eacutes el sentit uacuteltim del concepte de ldquojuscentrismerdquo poliacutetic o imperi del dret laquoper ser expressioacute de la veritat regia la vida de tot el poble fins i tot el seu magravexim representant estava sotmegraves a aquest dretraquo en paraules de Tomagraves de Montagut50 Cal re-cordar aquiacute que una de les funcions confiades a la Generalitat eacutes lrsquoobservanccedila de privilegis i constitucions

50 Citat per Isabel saacutenChez de Movellaacuten La Diputacioacute del General de Catalunya (1413-1479) Barcelona Generalitat de Catalunya 2004 pagraveg 23 Elisa varela rodriacuteguez i Nuacuteria jornet benito laquoLas idea del cuerpo y del buen gobierno en el lsquoProacutelogo de las Leges Palatinaersquoraquo dins Gisela drossbaCh i Gottfried KersCher (eds) Utilidad y decoro Zeremoniell und Symbolische Kommunikationden lsquoLeges Palatinaersquo Koumlnig Jacobs III von Mallorca (1377) Wiesbaden Reichert Verlag 2013 pagraveg 55-65

Sant Joan Evangelista amb lrsquoanimal del tetramorf el filacteri i no un sinoacute dos llibres Megravensula esculpida de la volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat

Decoracioacute esculpida de les claus de volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat En les claus principals veiem els senyals heragraveldics del rei i de la Generalitat i en les claus secundagraveries de la volta les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament

126 Anna Muntada Torrellas

Ens hem demorat en aquestes reflexions al marge de la quumlestioacute artiacutestica perquegrave ens aju-den a llegir entre liacutenies En efecte fixem-nos ara en els senyals heragraveldics de les claus de volta de la capella Ens interessa el senyal del rei Eacutes un escut oscat el dels tornejos reves-tit ad hoc amb tota la pompa del llenguatge heragraveldic El que ens ha cridat lrsquoatencioacute eacutes que la insiacutegnia reial no estagrave sola sinoacute rodejada de quatre petits escuts amb la creu vermella sobre camp blanc ndashde gules i de platandash que soacuten les armes del General sostingudes al seu torn per quatre parelles drsquoanimals entre els que reconeixem un lleoacute i una lleona i tal vegada una parella de gossos fortalesa fidelitat no passem per alt les implicacions sim-bograveliques En la imatge trasllueixen la realitat i la idea del temps com si es fessin visibles els termes drsquouna relacioacute entre la institucioacute i el rei no sempre de fagravecil avinenccedila

Servint-se del llenguatge heragraveldic hom vindria a remarcar doncs la naturalesa del poder poliacutetic fent expliacutecita referegravencia al poder sobiragrave limitat per la naturalesa mateixa drsquoaquest poder i per la realitat constitucional del paiacutes La clau eacutes lrsquoexercici de la poliacutetica i la quumlestioacute eacutes el com com es negocia i es deteacute aquest poder

Si beacute els actes emanen de lrsquoautoritat sobirana soacuten les Corts ndashi la Generalitat en tant que comissioacute delegadandash les qui els sancionen Eacutes peremptori remetrersquons a les convocatograve-ries i intervencions a corts

laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo

Corts parlaments i ambaixades foren lrsquoescenari propici per a lrsquouacutes de la paraula i lrsquoexercici de la poliacutetica Proposicions discursos i deliberacions conformen un capiacutetol extraordinari en la histograveria poliacutetica del paiacutes Assenyalem la importagravencia de les proposicions reials que el monarca o el seu representant pronuncia a lrsquoinici de la convocatograveria Aquesta oratograveria segueix els models de lrsquoeloquumlegravencia hi abunden lloances exhortacions peticions etcegravetera barrejades amb cites extretes sobretot de lrsquoAntic Testament51 El joc de correspondegravencies Antic-Nou Testament brinda els models que serviran en el laquopresent histograveric ndashel temps neotestamentarindash en quegrave lrsquohome pren les seves decisions egravetiques i es realitzaraquo Tot gira entorn de la paraula De lrsquouacutes de la paraula en depegraven el correcte funcionament de la cosa puacuteblica Aixiacute la paraula prudent i conciliadora permetragrave actuar en lrsquoesfera poliacutetica sense recoacuterrer a la violegravencia Prudegravencia tempranccedila justiacutecia fortalesa siacute soacuten les virtuts que acompanyen la marededeacuteu que corona el retaule de la capella

Cada element dels arreus i dels ornaments de la capella de la Diputacioacute del General es colmiddotloca com si fossin les peces en un tauler drsquoescacs Veure la relacioacute entre elles ens ha permegraves avanccedilar en la comprensioacute del conjunt Aquiacute srsquoaboca molt meacutes que la sogravelita cultura drsquoartista eacutes cultura drsquoun comitent lletrat No passem per alt els tempos i les circumstagravencies per aixograve ens hem fixat en la figura de fra Marc de Vilalba diputat eclesiagravestic i primer abat de Montserrat52

Marc de Vilalba es troba al capdavant de la Generalitat justament en dos moments claus de cara al futur i lrsquoevolucioacute de la institucioacute La primera vegada lrsquoany 1413 coincidint

51 A les nostres terres seragrave a partir de Jaume I ndashsobre la base de la llengua i de lrsquoorganitzacioacute institucionalndash que trobem les primeres mostres drsquooratograveria poliacutetica catalana Vegeu Ricard albert i Joan gassiot (eds) Parlaments a les Corts Catalanes BarcelonaBarcino 1928 en particular la laquoIntroduccioacuteraquo pagraveg 5-14

52 Fou el primer abat de Montserrat nomenat per Benet XIII lrsquoany 1409 Per aquestes i altres notiacutecies vegeu Francesc Xavier alteacutes i aguiloacute laquoA lrsquoentorn de la vida i de lrsquoactivitat de Marc de Vilalba primer abat de Montserrat (1409-1439)raquo Studia Monastica 48-1 (2006) pagraveg 101-164

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 127

amb la fundacional reforma que confereix a la Generalitat lrsquoestructura definitiva Ja al final de la seva trajectograveria poliacutetica presideix la Generalitat en el trienni en quegrave es doacutena lrsquoempenta a la construccioacute de la casa gogravetica i es basteix la capella com drsquouna revolada de febrer de 1433 a juliol de 1434 poc meacutes drsquoun any doncs per a un projecte el de la capella que pensem hauria anat madurant al llarg dels anys si la nostra hipogravetesi eacutes correcta

Marc de Vilalba fou un actor principal de la poliacutetica del seu temps Va saber jugar el seu paper com a home drsquoEsgleacutesia a Ripoll i a Monserrat i tambeacute com a conseller reial parlamentari i diputat del General No descuidagrave tampoc els seus interessos culturals del seu afany pels llibres en tenim prova en la seva notable biblioteca i en lrsquoacte de donacioacute de cinc cogravedexs en la seva majoria relacionats amb els comentaris i els llibres de la Biacuteblia al monestir de Montserrat53 Fou tambeacute un constructor en el sentit meacutes ampli del terme Ell confirmagrave la confraria i els capiacutetols de Nostra Senyora de Montserrat i redactagrave les cons-titucions per a la vida comunitagraveria

Drsquoentre els materials vinculats a lrsquoabat el document clau al nostre entendre eacutes la res-posta que Marc de Vilalba pronunciagrave en les Corts de Tortosa a la proposicioacute de la reina Maria el 26 de maig de 1421 Eacutes un discurs directe escrit en la llengua materna laquojo enteacuten a parlar devant vostre magnificegravencia en vulgar e ab estil fort clarraquo El llenguatge afegi-riacuteem eacutes religioacutes literari i poliacutetic alhora ple drsquoimatges plagravestic ric en correspondegravencies simbograveliques (juga constantment amb lrsquoalternanccedila del tres i el quatre) Aquest discurs ja teacute un lloc en la historiografia catalana nosaltres ara el recuperem per la histograveria de lrsquoart catalagrave54

Per valorar-lo hem de situar-nos en context el rei eacutes absent i lrsquoassemblea es troba novament en la necessitat de fer de contrapegraves a lrsquoautoritarisme regi laquoDoncs senyora molt excelmiddotlent voacutes qui tenits lo ceptre en la regioacute de Celtibegraveria () perquegrave pugats aquella beacute governar () prenats les armes de Deacuteu ab quegrave puscats resistirraquo Se serveix tambeacute de me-tagravefores manllevades del moacuten cavalleresc

Tota persona qui vol batallar se deu beacute gornir e armar () e com la vida de lrsquoho sia cavalleria sobre la terra () eacutes necessari que voacutes senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblica

Lrsquoorador exposa quines soacuten aquestes armes tres pedres i quatre peces drsquoarnegraves laquoAquestes tres pedres designen tres virtuts teologals fe esperanccedila i caritatraquo a continuacioacute fa les obligades explicacions drsquoordre teologravegic i devocional i conclou ja en lrsquoorde poliacutetic que laquoper les dites tres pedres son figurats los tres braccedilos drsquoaquesta cort e en la concograverdia drsquoaquests vos devets armar () Los quals ensemps units e concordants la cosa puacuteblica eacutes feta pus fort contra totes coses adversanesraquo

Segonament ndashi aquest eacutes el punt on nosaltres voliacuteem arribarndash laquoVos devets gornir etc primo de cuiraces qui guarden tot los cors secundo de bacinet qui guarda lo cap tercio drsquoescut qui guarda lo cor quarto de llanccedila qui nafra e repelmiddotleix lrsquoenemic Senyora molt excelmiddotlent aquestes quatre peces drsquoarneacutes soacuten quatre virtuts cardinals de quegrave devets eacutesser armada de justiacutecia temperagravencia fortalesa e de prudegravenciaraquo

La cita eacutes prou eloquumlent El discurs avanccedila amb raonaments teologravegics morals i poliacute-tics analitzant la vinculacioacute de les virtuts a lrsquoexercici de la cosa puacuteblica La Justiacutecia que eacutes la cuirassa guarda tot el cos puacuteblic ndashallograve que eacutes la forccedila de la colmiddotlectivitat que viu en

53 Annals de Montserrat 1430 Vegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg122-12354 albert i gassiot Parlaments pagraveg 140-150 Vegeu tambeacute Jaume viCens vives Els Trastagravemares (segle xv) Barcelona Vicens

Vives 1980 pagraveg 113-118

128 Anna Muntada Torrellas

comunitat i singularment laquoestatuint e ordenant lleis justes e aquelles observantraquo La Tem-pranccedila que eacutes el casc guarda el cap i la persona de tot desig i acte sense enteniment Se-guint amb el siacutemil lrsquoescut srsquoassocia a la virtut de la Fortalesa (laquoTercerament devets eacutesser armada etc Per lrsquoescut eacutes entesa virtut de fortalesa car devets totes coses adverses pa- cientment sostenir per la cosa puacuteblicaraquo) La llanccedila per uacuteltim eacutes entesa com la Prudegravencia (laquoAixiacute la persona per prudegravencia veu les coses sinistres de lluny e deu-hi tantost ocoacuterrerraquo55

Tornant al retaule de la capella no cal dir que aquestes soacuten les virtuts que trobagravevem a la taula de la marededeacuteu De fet el fragment citat donaria raoacute de la substitucioacute de la co-lumna lrsquoatribut habitual de la Fortalesa per lrsquoescut i lrsquoespasa tal com veiem en la pintura Canviar la columna per lrsquoescut implica deixar enrere una actitud passiva de resistegravencia en favor drsquouna intencioacute meacutes volitiva de lluita Justiacutecia i Fortalesa a un costat Tempranccedila i Prudegravencia a lrsquoaltre pot semblar una subtilesa perograve fins i tot el com srsquoaparien i el lloc que ocupen tenen una funcioacute demarcativa Fortalesa i Justiacutecia srsquoavenen amb la imatge del Deacuteu combatiu i justicier de lrsquoAntic Testament i srsquoasseuen doncs amb lrsquoalmiddotlegoria de la Sinagoga Per contra Prudegravencia i Tempranccedila soacuten les virtuts que reclamen els temps nous de la histograveria per aixograve srsquoasseuen juntament amb lrsquoEsgleacutesia a la dreta de la Verge

Fins aquiacute el comentari del discurs de lrsquoabat Marc de Vilalba a les Corts de Tortosa un discurs dens drsquoidees com de fet ho eacutes el programa dens i compacte de la capella Pot ser vist com una summa de principis per al bon regiment de la nacioacute i del poble Tant per dir en tant poc Llavors el frontal el retaule i la decoracioacute de la capella sencera adquireixen el valor de traduccioacute visual drsquouna manera drsquoentendre lrsquoaccioacute individual i colmiddotlectiva en lrsquoagravembit de la cosa puacuteblica

Eacutes inevitable fer referegravencia al cicle del Bon i del Mal Govern de Siena i eacutes clar a les almiddotlegories de les Virtuts que lrsquoalenen Els frescos es despleguen sobre els murs de la Sala della Pace del Palau Puacuteblic de Siena Lrsquoobra eacutes a hores drsquoara un lloc comuacute de la historio-grafia artiacutestica Al marge de qualsevol altra consideracioacute el que sobta eacutes la brillant deter-minacioacute amb quegrave Ambrogio Lorenzetti presenta la tesi de quegrave lrsquouacutenic bon govern eacutes el que eacutes en benefici drsquoun i de tots deixant enrere els sogravelits supogravesits de la inspiracioacute divina o de legitimitat de la justiacutecia etcegravetera56

Hi ha tot un seguit drsquoepisodis que directa o indirectament lliguen lrsquoabat de Mont-serrat i la reina lloctinent Per descomptat les diverses ocasions en quegrave Marc de Vilalba intervingueacute en els parlaments i Corts Al seu torn Maria de Castella pelegrinava a la muntanya santa el 1416 seria llavors que srsquoenduria les esportelles els senyals que la reina laquodonaacute e compartiacute entre sues companyes per ccedilo que aquells aportassen en demostracio de venguda de Romiatgeraquo57 La medalla ens interessa perquegrave apareix la imatge de la Mare de Deacuteu dempeus davant drsquouna serra i lrsquoescut de lrsquoabat faixes de gules i or

La Mare de Deacuteu dempeus figura tambeacute en el notabiliacutessim segell de lrsquoabat (es troba en un document de 1420 conservat en lrsquoArxiu Capitular de Barcelona) un delicat dosseret gogravetic amb pinacles claraboies i arcbotants aixopluga lrsquoelegant Mare de Deacuteu coronada que sosteacute el Nen i una flor de lliri58

55 Meacutes endavant el discurs se centragrave en la veritable quumlestioacute a debatre que era la interpretacioacute de la llei i el liacutemit dels poders que elrei havia atorgat a la seva esposa

56 Vegeu Patrick bouCheron Conjurer la peur Sienne 1338 Essai sur la force politique des images Paris Seuil 2013 i lrsquoestudi jaclagravessic de Chiara Frugoni laquoIl govemo dei Nove a Siena e il loro credo politico nellrsquo affresco di Ambrogio Lorenzettiraquo Quaderni Medievali 7 (1979) pagraveg 14-42 i 8 (1979) pagraveg 71-103

57 Anna M balaguer laquoLes medalles montserratines del s xvraquo Acta Numismagravetica 19 (1989) pagraveg 170-171 de la mateixa autoralaquoNoves dades sobre la medalliacutestica montserratina dels segles xv-xviiraquo Acta Numismagravetica 30 (2000) pagraveg 150 i seguumlents

58 Als peus de la Mare de Deacuteu veiem la figura de lrsquoabat El segell teacute forma drsquoametlla eacutes de cera vermella fa 60 x 37 milmiddotliacutemetresVegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg 124 en quegrave doacutena la notiacutecia

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 129

I aixiacute finalment tornem a la capella del General o millor dit a lrsquoantiga sagristia on altra vegada trobem la imatge de la Mare de Deacuteu amb el Nen en braccedilos i amb el lliri a la magrave aquest cop perograve esculpida en el penjant de la clau de volta No estagrave sola lrsquoacompa-nyen sant Marc amb el lleoacute sant Francesc i sant Bernat els sants patroniacutemics dels diputats del trienni en quegrave es construiacute la capella59

El passat sobreviu en les imatges Si els textos van ser afer de clergues les imatges soacuten ara un assumpte de tots perquegrave perduren i recullen el sentit uacuteltim oferint-se a la visioacute i a la meditacioacute sostinguda per la memograveria Hi ha tantes raons que fan aquesta obra de la cape-lla discretament orgullosa tan actual Per citar-ne sols una la pressioacute que patia la terra i el seus pobladors per la llunyania drsquoun rei que havia establert la cort a Nagravepols i per a qui el Principat no era ja el centre sinoacute una perifegraveria

Hi ha camiacute i cal recorrersquol Com hauria dit sor Eulagravelia Anzizu ilmiddotlustre predecessora en la histograveria de lrsquoart catalagrave

Hi ha feyna la restauracioacute material aixiacutes com la moral no sab trobar terme60

59 Partint drsquoaquestes noves aportacions srsquoobre un nou capiacutetol el de la lectura comparada dels programes decoratius de les capelles del General i del Consell Mentre els consellers opten per la visualitzacioacute o millor dit individualitzacioacute (si tenim en compte elrealisme dels retrats) de la representacioacute de llur poder (i en definitiva del de la ciutat davant dels altres poders) els diputatsadvoquen per una imatge meacutes velada els individus segueixen essent-hi perograve lrsquoaccent en uacuteltim terme es posa en la concepcioacute irepresentacioacute de la idea de govern

60 Eulagravelia anzizu Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes Barcelona Estampa de F Xavier Alteacutes 1897 pagraveg 204 una de les primeres obres drsquohistograveria de lrsquoart escrites en llengua catalana sinoacute la primera amb el permiacutes si eacutes el cas de Jaume Puiggariacute i laseva Garlanda de Joyells Estudis i impressions de Barcelona monumental Barcelona Imp La Renaixensa 1879 Entenem que lrsquoobra de Puiggariacute aplega una segraverie de treballs publicats i no teacute una concepcioacute original unitagraveria Les Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes soacuten en canvi molt meacutes que la crogravenica del monestir sor Eulagravelia aborda la histograveria constructiva de lrsquoedifici i de les obres patrocinades per les abadesses parteix del document (va organitzar lrsquoarxiu del monestir) i mira de relacionar-lo amb les obres con- servades contextualitzant i valorant alhora

Clau de volta de la sagristia amb les armes del rei rodejades per les figures de la Mare de Deu amb el Nen i el lliri a la magrave i de sant Marc sant Francesc i sant Bernat sants patronimics dels diputats del trienni en quegrave es construi la capella

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii)

Josep Serrano Daura

La comunicacioacute que presentem en aquest nou Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona se centra en els regravegims senyorial i municipal vigents a la Baronia de Flix i la Palma a la Catalunya Nova sota el domini i la jurisdiccioacute de la Ciutat de Barcelona entre els segles xv a xviii

La baronia de Flix i la Palma

Lrsquoantiga Baronia de Flix i la Palma compregraven un territori coincident aproximadament amb els actuals termes municipals de Flix i la Palma drsquoEbre a un i altre marge del riu Ebre a la comarca de la Ribera drsquoEbre en el seu liacutemit nord-est als liacutemits amb el Priorat per lrsquooest i al sud de les comarques lleidatanes del Segriagrave i les Garrigues

El castell i els termes de Flix soacuten conquerits als sarraiumlns per Ramon Berenguer IV com tot el territori de les actuals comarques de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta entre els anys 1148 i 11531 El mes drsquoagost drsquoaquest darrer any el comte doacutena el castell i termes de Miravet a lrsquoOrde del Temple a la mateixa ribera de lrsquoEbre i en aquest acte tambeacute els lliura una heretat en terme de Flix pel que suposem que en dit moment el seu territori ja estaragrave ocupat per les forces cristianes2

Simultagraveniament Ramon Berenguer IV srsquoadreccedila als sarraiumlns que habiten tota la ribera de lrsquoEbre inclograves Flix concedint-los una Carta de seguretat perquegrave hi romanguin conser-vant la seva fe la seva cultura el seu dret i la seva organitzacioacute poliacutetica comunitagraveria No coneixem la data exacta drsquoaquesta concessioacute perograve hom acostuma fixar-la entre els anys 1153 i 11593

Aquest treball forma part de les activitats del Projecte drsquoInvestigacioacute de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupamenti Innovacioacute (Ministeri drsquoEconomia i Competitivitat) DER 2012-39719-C03-02 laquoCultura poliacutetica doctrina juriacutedica i govern aCatalunya i Valegravencia (segles xvi-xviii)raquo dirigit pel Dr Xavier Gil Puyol

1 El 1148 o 1149 srsquohavia conquerit Ascoacute i el 1153 quan el comte de Barcelona feacuteu donacioacute a lrsquoOrde del Temple de la Batllia deMiravet (Josep serrano daura La Pobla de Massaluca (Terra Alta) Ajuntament de la Pobla de Massaluca 1994 pagraveg 29 i Els Costums de la Batllia de Miravet Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 21)

2 Josep serrano daura Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles xii-xix) I Barcelona Fundacioacute Noguera 2000 pagraveg 433 AN (Archivo Nacional) Comanda drsquoAscoacute lligall 186 doc 1 Publicada per Josep M Font i rius laquoLa Carta de Seguridad

de Ramon Berenguer IV a las Moreriacuteas de Ascoacute i Ribera de Ebroraquo dins Homenaje a don Joseacute Maria Lacarra de Miguel en sujubilacioacuten del Profesorado Saragossa Anubar 1977 pagraveg 261-283 Drsquoacord amb aquesta Carta els sarraiumlns conserven els seus beacutens i mesquites amb els honors i heretats adscrits sersquols reconeix plena llibertat de moviment pels regnes hispagravenics (personal i familiar amb els seus beacutens i armes) i sersquols eximeix de tota prestacioacute personal i econogravemica a excepcioacute de la desena part de fruits i rendesEl document no es refereix als sarraiumlns de la batllia de Miravet i aixograve es pot deure al fet que en aquell moment el seu territorija pertany al Temple des de lrsquoagost de 1153 per aquesta raoacute estimem que la Carta srsquoatorga despreacutes de la donacioacute de Miravet aaquell Orde i com a molt tard el 1159 quan el mestre del Temple que tambeacute signa el document deixa el cagraverrec (Josep serrano daura La delimitacioacute dels territoris de la Batllia de Miravet i de la Comanda drsquoOrta amb el de la ciutat de Tortosa als segles xii al xiv Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 22)

132 Josep Serrano Daura

I ben aviat el 4 drsquooctubre de 1154 el mateix Ramon Berenguer IV fa donacioacute feudal del castell i termes de Flix al cavaller genovegraves Bonifaci de Volta en agraiumlment per lrsquoajut que li ha prestat en la conquesta de la zona inclosa Tortosa amb la reserva drsquoun terccedil dels seus beacutens i rendes4

Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia

La donacioacute comtal de 1154 es confirma i amplia a la totalitat lrsquoany 1157 i es fa extensiva al fill de Bonifaci de Volta Gasquet (que a meacutes rep Almunia de Matarranya en el que seragrave el futur Regne de Valegravencia) Ja aquest uacuteltim acte eacutes confirmat els anys 1171 per Alfons I i el 1217 per Jaume I a favor dels successors de Bonifaci i de Gasquet de Volta5

A Bonifaci de Volta el succeeix el seu fill Gasquet vers el 1157 i a aquest possiblement un Ennec de Volta que localitzem despreacutes a Tortosa (pot ser que la confirmacioacute reial de 1171 es fes al seu favor) Almenys el 1233 hi trobem Ger Humbert de Volta com a senyor de Flix que tambeacute eacutes ambaixador de la Repuacuteblica de Gegravenova a la Cort de Jaume I6 i a ell el succeeix a la Baronia un neacutet del mateix nom segons confirmacioacute reial de 4 de febrer de 1257 Aixograve no obstant el nou senyor sersquon despregraven suposem que per venda dels seus drets a favor de Jaume I7

La repoblacioacute cristiana de la Baronia

En un altre ordre de coses pel que fa a la poblacioacute de la Baronia recordem que en ella hi roman la comunitat sarraiumlna autogravectona perograve ben aviat srsquohi estableixen a Flix i els seus termes altres colmiddotlectius cristians nous pobladors que arriben i srsquoinstalmiddotlen en un proceacutes no dubtem que endegat en un primer moment pel mateix Bonifaci de Volta i continuat pels seus successors

Ens ho confirma el fet que lrsquoany 1166 el lloc de Flix ja teacute una esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari Una esgleacutesia reservada amb els seus beacutens i rendes conjuntament al bisbe de Tortosa i al Capiacutetol de la seva Seu segurament per alguna concessioacute del mateix Ramon Berenguer IV I prou important deu ser quan el mateix any els seus titulars la ce-

4 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Pergamins de Ramon Berenguer IV nuacutem 275 Publicat a Coleccioacuten de documentos ineacuteditosdel Archivo General de la Corona de Aragoacuten (CODOIN) Barcelona 18471910 IV pagraveg 223 i Francesc Miquel rossell Liber Feudorum Maior Barcelona CSIC 1945 vol I doc 244 pagraveg 257-258 Bonifaci de Volta formava part de les forces genovesesque ajudaren al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa lrsquoany 1148 no tenim meacutes notiacutecies sobre el seu origen i la sevafamiacutelia perograve no dubtem que abans i a part de la cessioacute dels drets sobre el castell de Flix ell i els seus reberen altres beacutens irendes en territori tortosiacute Aixiacute doncs els anys immediats posteriors localitzem a Tortosa diversos membres de la seva famiacuteliaestablerts a la ciutat amb diverses possessions Eacutes el cas drsquoun Ennec de Volta que hi eacutes els anys 1164 a 1166 (ell i la seva doacutenaveacutenen algunes possessions a lrsquoOrde del Temple) i el de Siringo de Volta que localitzem el 1176 (Laureagrave Pagarolas sabateacute La Comanda del Temple de Tortosa primer periacuteode (1148-1213) Tortosa Cooperativa Gragravefica Dertosense 1984 doc nuacutem 21pagraveg 192 doc nuacutem 26 pagraveg 196-197 i doc nuacutem 61 pagraveg 229 a 231)

5 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 18 (CODOIN IV pagraveg 242 i srsquohi refereix Emili Morera llauradoacute Tarragona Cristiana Tarragona Aris e Hijo 18971959 vol I pagraveg 431) Vegeu tambeacute Josep serrano daura El conflicte catalanoaragonegraves pel territori de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta en els segles xiii i xiv Ascoacute Ajuntament drsquoAscoacute 1997 pagraveg 55 i ss Segurament el mateixEnnec de Volta eacutes qui trobem a Flix el 1176 quan hom es refereix tambeacute al marquegraves de Flix entre 1173 i 1186 (Pagarolas La Comanda doc nuacutem 48 pagraveg 218 (laquomarchesi de Flixraquo) doc nuacutem 62 pagraveg 231 (laquoIngonis de Flixraquo) i doc nuacutem 91 pagraveg 272(laquomarchezi de Flixraquo)

6 Joaquim Miret sans Itinerari de Jaume I el Conqueridor Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1918 pagraveg 102 104 i 2717 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 56

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 133

deixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari8

Justament per la circumstagravencia que el titular de la Baronia provingui de Tortosa on srsquoinstalmiddotla inicialment creiem que els nous pobladors cristians que srsquohi estableixen prove-nen en la seva major part drsquoaquella ciutat i del seu territori Una poblacioacute que en aquell moment histograveric i ateses les caracteriacutestiques i peculiaritats del nostre dret medieval en instalmiddotlar-se en un nou territori duu amb ella i segueix practicant el dret del seu lloc drsquoori-gen Aquesta eacutes la raoacute al nostre entendre de que a la Baronia de Flix hi regeixi el dret de Tortosa com el 1308 declara i reconeix el seu nou senyor Pericoacute del Bosch

A part de Flix dins la Baronia tenim el lloc i terme de la Palma del que sabem que existeix en temps dels sarraiumlns com una quadra o masia amb terres per a treballar9 perograve no eacutes fins el 1262 que constatem que ja compta amb certa entitat amb un nucli de poblacioacute propi segurament consolidat i cristiagrave10

Altres titulars de la Baronia

Al poc temps de recuperar el ple domini sobre el castell de Flix i els seus termes el 1257 exactament el 18 drsquoagost del mateix any Jaume I en fa donacioacute a Teresa Gil de Vidaure de Lleida i els seus fills que soacuten comuns haguts amb el mateix rei11 Tanmateix lrsquo1 de de-sembre de 1262 Teresa Gil amb la preceptiva autoritzacioacute reial ven la Baronia a Arnau del Bosch ciutadagrave i antic batlle reial de Lleida12

Drsquoaquest document de 1262 cal destacar que en ell se cita per primera vegada el lloc habitat de ldquoCcedila Palmardquo (avui la Palma drsquoEbre) i des drsquoaleshores la documentacioacute que co-neixem acostuma referir-se ja a la laquoBaronia de Flix i la Palmaraquo

Justament el neacutet drsquoArnau del Bosch Pericoacute del Bosch eacutes qui el 18 de juliol de 1308 atorga a la Universitat i vassalls dels termes de Flix (creiem que amb inclusioacute dels de la Palma) un privilegi amb el que aprova antics usos concedeix nous capiacutetols de costums i al mateix temps hi reconeix la vigegravencia del dret de Tortosa13

Un altre Arnau del Bosch intenta fer nova poblacioacute en un terme menor de la Baronia conegut com Mas de Flix segons Carta que concedeix el 8 drsquoagost de 134514

La famiacutelia del Bosch posseeix la Baronia fins 1381 quan li eacutes confiscada i el seu titular eacutes empresonat per uns enormes delictes i crims que malgrat tot desconeixem amb exac-titud15

8 Jaime de villanueva Viaje literario a las iglesias de Espantildea V Madrid Real Academia de la Historia 18031852 pagraveg 73 i ss9 Joseacute ruy Fernaacutendez Notas estadiacutesticas e histoacutericas del lugar de Palma de Ebro Palma drsquoEbre 1917 pagraveg 6-710 Aixiacute es despregraven de lrsquoacte de venda de la baronia que teacute lloc el 1262 per part de la seva aleshores senyora Teresa Gil de Vidaura

(o Vidaure) a favor drsquoArnau del Bosch (el document el publica Rossend esColagrave Cubells Guia de la Palma drsquoEbre TarragonaInstitut drsquoEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV 1990 pagraveg 17-23)

11 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2212 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2213 Un document amb 42 capiacutetols de contingut divers perograve sobretot drsquoordre senyorial (en particular tarifes de corredoria) El publica

primer Josep Puiggariacute laquoCostumbres de Flixraquo Revista Histoacuterico Latina (Barcelona) II (1875) pagraveg 109-111 i despreacutes Bienvenido oliver Historia del Derecho en Cataluntildea Mallorca y Valencia Coacutedigo de las Costumbres de Tortosa Madrid M Ginesta 1876-1881 IV pagraveg 416-420 El mateix exemplar revisat i corregit el publica serrano Senyoriu i Municipi II Apegravendix II pagraveg 1161-1165

14 Document que publica Josep serrano daura laquoCarta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345) a la Baronia de Flix a lrsquoantiga Vegueria de Lleida i Pallarsraquo IlerdaHumanitats LII (1998) pagraveg 89-90

15 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 87

134 Josep Serrano Daura

Sota domini novament de la Corona el 21 de juny de 1382 el rei ven tots els dominis de Flix inclosos la Palma i Mas de Flix a Francesc de Sant Climent tambeacute ciutadagrave de Llei-da per un preu de 9700 florins drsquoor drsquoAragoacute i ja el 14 drsquoagost del mateix any el monarca nrsquoordena que es faci la presa de possessioacute

Finalment ara per nombrosos deutes la Baronia eacutes embargada i posada a la venda per mitjagrave de subhasta a instagravencia dels creditors de Sant Climent Els consellers de Barcelona decideixen participar i intervenir en la subhasta el 25 drsquoabril de 1398 el Consell de Cent acorda comprar-la per 15000 lliures jaqueses la Baronia srsquoadjudica a Barcelona i la seva adquisicioacute es formalitza en document de 7 de juny de 1399 Finalment la Ciutat en pren possessioacute com a nou titular baronial el 4 de desembre de 140016

Lrsquointeregraves de Barcelona en adquirir aquests llocs i termes radica en la necessitat drsquoasse-gurar-se el transport i lrsquoabastament sobretot de cereals provinents drsquoAragoacute Fins aleshores Aragoacute (i ja des del segle xii) exporta els seus excedents de productes com cereals llana cera vi i oli a Catalunya el transport es fa per lrsquoEbre avall fins a Tortosa i des drsquoaquesta ciutat els productes abastien les ciutats de Barcelona i Valegravencia

Perograve per la seva posicioacute privilegiada Tortosa controla el tragravensit comercial que es de-senvolupa per lrsquoEbre i preteacuten obtenir guanys econogravemics considerables17 Per aixograve per a evitar aquestes cagraverregues Barcelona adquireix Flix i la Palma termes situats a un i altre costat del riu en ells recolliragrave els productes destinats a la Ciutat i per a evitar el seu pas per Tortosa concerta amb el comte de Prades la construccioacute drsquoun camiacute cap al mar des del Castellet de Banyoles (al terme de Tivissa) fins a Miramar prop de lrsquoHospitalet de lrsquoInfant (sempre en territori de la Baronia drsquoEntenccedila)18 A meacutes la Ciutat podragrave cobrar els drets corresponents pel transport de mercaderies pel seu domini riberenc qualsevol que sigui el seu destiacute

Drsquoaltra banda les viles de Flix i la Palma queden redimides de la senyoria feudal i es convertien en carrers de Barcelona fet que implicava la transmissioacute dels privilegis immu-nitats i exempcions de la Ciutat que a la vegada esdevenia protectora i senyora dels seus llocs19 La Ciutat de Barcelona senyoreja aquesta Baronia fins el 1708 amb uns intervals en quegrave eacutes confiscada per la Corona

1 La primera vegada entre 1466 i 1481 arran la guerra contra Joan II Precisamentper beacute que drsquouna manera general el rei en conquerir el castell de Flix lrsquoany 1466(en la guerra que lrsquoenfrontagrave al Principat pels drets del seu fill Carles de Viana) enels capiacutetols establerts per la rendicioacute de la fortalesa i concretament en el nuacutemero 4

16 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 8717 Albert Curto hoMedes La intervencioacute municipal en lrsquoabastament de blat drsquouna ciutat catalana Tortosa segle xiv Barcelona

Dalmau 1988 pagraveg 24 i ss 18 Per a resoldre els nombrosos conflictes existents amb Tortosa pels drets econogravemics que aquesta Ciutat pretenia cobrar sobre

el transport dels cereals de pas pel seu terme Barcelona adquiriacute Flix i la Palma a meacutes drsquouns terrenys als llocs de BanyolesGuardamar i Miramar (al terme de Tivissa els dos uacuteltims prop de lrsquoactual Hospitalet de lrsquoInfant) Tot seguit es construiumlren encadascun drsquoaquells llocs llotges o dipogravesits de grans aixiacute com un camiacute de carros que comenccedilava a Banyoles i seguia fins Miramarel blat i productes comprats per Barcelona es duien per terra a Flix alliacute es carregaven en barques al riu Ebre i es transportavenfins Banyoles des drsquoon novament per terra i en carros (pel camiacute referit) es traslladaven a Miramar En aquest punt vora marels productes es carregaven en naus i es duien directament a Barcelona La compra dels terrenys de la Baronia drsquoEntenccedila i laconstruccioacute pel seu territori drsquoaquell camiacute des de Banyoles fins a Miramar es concertaren mitjanccedilant capiacutetols entre els consellers de Barcelona i el comte de Prades el 1402 El 1410 srsquoacabagrave el camiacute i la construccioacute de les llotges i dipogravesits (F Magraverius bru borragraves Fulls drsquohistograveria de la vila de Tivissa i del seu territori antic Tarragona Aymagrave 1955 pagraveg 177 i ss)

19 En un o altre moment soacuten carrers de Barcelona a meacutes de Flix i la Palma Cardedeu Vilamajor Igualada Corroacute Sobiragrave CorroacuteJussagrave Marata Llerona Mollet Parets Gallecs la Roca del Vallegraves Dosrius Vilanova de la Roca la Garriga Canyamars MoiagraveMartorell Castellviacute de Rosanes Mataroacute Argentona Cabrera del Maresme Vilassar Premiagrave la Vall de Ribes Vilanova deCubelles i la Geltruacute Granollers Cruiumllles Corccedilagrave Sant Sadurniacute Cambrils la Plana Montbrioacute els Tegells Caldes de Montbui iTona (Viacutector Ferro PoMagrave El dret puacuteblic catalagrave Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta Barcelona SocietatCatalana drsquoEstudis Juriacutedics 2a ed 2015 pagraveg 213)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 135

confirma laquotots los privilegis franqueses i libertats que la dita Universitat hauya tenia ufana ans del temps de la guerraraquo20

Quan Barcelona se sotmet i reconeix finalment Joan II els consellers de la Ciutat el 17 drsquooctubre de 1472 li demanen la restitucioacute de la possessioacute i domini de les Baronies que li foren confiscades entre les que es troben Flix i la Palma El rei accedeix a la peticioacute que se li formula exceptuant-ne entre altres la Baronia de Flix i la Palma21

Finalment el 1481 Ferran el Catogravelic retorna aquells dominis a Barcelona22 Perograve el mateix rei intenta recuperar els termes de Flix per a la Corona els anys 1495 i el 1508 per tal drsquoacabar amb els conflictes que novament se susciten entre Barcelona i els cerealistes aragonesos pel transport dels cereals per lrsquoEbre i els drets econogravemics que sersquon deriven pel seu pas per Flix23

2 La segona confiscacioacute fou arran la Guerra de Secessioacute o dels Segadors el 1640 finsel 1670 Perograve Barcelona recupera la Baronia per acte de 26 de gener de 1670 ambtots els seus drets i jurisdiccioacute24

3 I des de 1708 en ocasioacute de la Guerra de Successioacute a la Corona espanyola beacute queaquesta vegada ho eacutes de manera definitiva ategraves que el 1718 quan la Ciutat demanala devolucioacute de Flix i la Palma el rei li ho nega25

La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana

La Baronia de Flix i la Palma es troba just al liacutemit entre les Vegueries de Lleida i de Tor-tosa i no sempre queda clar si pertany a una o a altra dins lrsquoorganitzacioacute territorial de la monarquia catalana El 1303 no se sap del cert si el liacutemit entre ambdues eacutes el riu Ebre (es parla del pas de barca de Flix) o el propi territori de la Baronia perograve en anys posteriors observem que el veguer de Lleida i Pallars hi exerceix la seva jurisdiccioacute

Aquesta situacioacute de dubte la deu generar la circumstagravencia que els darrers senyors (del Bosch Gil i Sant Climent) soacuten ciutadans i estan domiciliats a Lleida

Aixiacute fins el 1382 que el terme de Flix passa iacutentegre a la Vegueria de Tortosa fins el riu Ebre pel seu marge dret mentre el marge esquerre amb els termes de la Palma i Mas de Flix i una part del mateix Flix formen part definitivament de la Vegueria de Lleida (i la mateixa divisioacute es mantindragrave amb lrsquoorganitzacioacute en Corregiments que srsquoinstaura el 1719)26

20 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 3381 fol 37 a 4021 Barcelona demanagrave la restitucioacute a meacutes de Flix i la Palma de Tagraverrega Vilagrassa les Baronies de Terrassa Sabadell Montcada i

Sant Vicent i uns drets sobre el castell de Cervelloacute El rei nrsquoexceptuagrave tambeacute Tagraverrega i Vilagrassa que havia donat a la seva esposa (Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten 7XVIII-XLIV Zaragoza Institucioacuten Fernando el Catoacutelico 1970 pagraveg 683-684

22 AAVV Reculls histograverics de Flix Flix Escola Municipal de Formacioacute Profesional 1982 pagraveg 23 23 Francesc Carreras Candi La navegacioacuten en el riacuteo Ebro Notas histoacutericas Barcelona La Hormiga de Oro 1940 pagraveg 136 i ss 24 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1CXII Baronies de la ciutat 7225 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 59 i Senyoriu i Municipi I pagraveg 8726 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 87 i Josep iglesies Fort laquoEl corregiment de Lleidaraquo separata del Boletiacuten Interior Informativo

del Centro Comarcal Leridano 90 (1965) pagraveg 1

136 Josep Serrano Daura

La senyoria i el municipi

Retornant al moment de la conquesta cristiana del territori el comte de Barcelona eacutes per dret de conquesta el primer titular del castell i termes de Flix un territori que qua-lifiquem com puacuteblic fiscal o feudal susceptible de ser infeudat i repoblat i que srsquoerigeix en Baronia27

Possessionat dels seus nous dominis en un primer moment el rei assumeix amb els seus oficials la seva organitzacioacute i administracioacute Un primer objectiu seragrave drsquoimmediat as-segurar la seva defensa militar atenent la seva situacioacute a la reraguarda de la fronterera respecte dels sarraiumlns tot i tenint una comunitat molt important drsquoaquest colmiddotlectiu i a la vora del riu Ebre

I en una segona fase procedeix ordenar el territori amb nova poblacioacute cristiana al-menys en les viles ja existent com eacutes Flix i tambeacute la Palma Lrsquoassentament de nova pobla-cioacute es produiragrave paulatinament conforme srsquoasseguri el nou domini cristiagrave primer amb in-dividus que integren les forces de conquesta perograve el gruix dels nous pobladors provindragrave en aquest primer moment de Tortosa com ja hem dit meacutes amunt i sense perjudici que despreacutes nrsquoarribin altres de zones com les terres lleidatanes immediates

Tanmateix la primera fase de repoblament cristiagrave tal vegada potser es faria per apri-sioacute eacutes a dir per lrsquoocupacioacute de terres consentida per lrsquoautoritat puacuteblica i tal vegada no co-menccedilaria a regularitzar-se fins la cessioacute del domini a Bonifaci de Volta Aquest eacutes sense dubte qui srsquoencarregaragrave en un primer moment drsquoestablir la nova poblacioacute cristiana que conviuragrave amb la musulmana establerta almenys a Flix28

la baronia

En tot cas i resumidament pel que fa a la Senyoria i els seus drets

a) Quan el 1154 Ramon Berenguer IV fa donacioacute del castell de Flix al genovegraves Bonifacide Volta eacutes amb retencioacute de certs drets i el 1157 el mateix comte confirma aquelladonacioacute a favor del fill de Volta i li cedeix tambeacute les rendes que ell srsquohavia reservatEn tot cas aquella primera donacioacute es feia ldquocum senioraticordquo i amb la facultat deprocedir al parellament establiment i repartiment de les terres del seu domini

b) Perograve el 1257 Jaume I recupera la Baronia i la doacutena en alou franc i lliure a perpetuiumltata Teresa Gil de Vidaura i els seus fills (haguts amb el mateix rei) La cessioacute esfa laquoin feudi seu regalis ut alio quaque modoraquo amb inclusioacute de tot domini iparcialment la jurisdiccioacute (amb el laquomero imperioraquo) sobre els termes del castell iels seus habitants perograve laquoper alodium perpetuum franchum et liberum sine omniretencionemraquo

Una donacioacute alodio-feudal per la seva naturalesa feudal o en regalia per quantla beneficiagraveria passa a posseir un territori fiscal o puacuteblic en nom del rei mentreaquest conserva la seva potestat suprema sobre el castell i els seus termes i alodialperquegrave se li transmet el domini directe i lrsquouacutetil sense retencions reials ni cap altra

27 Aquesta expressioacute ja figura en un acte drsquoempenyorament de la ldquobaroniardquo reial dels veiumlns castell i termes drsquoAscoacute a favor de lrsquoorde del Temple de 1169 (Josep serrano daura laquoSenyoria i Municipi a Orta (ss xii-xiii)raquo dins Actes de les Jornades drsquoEstudi [delsCostums drsquoOrta] Horta de Sant Joan Ajuntament drsquoHorta de Sant Joan 1997 pagraveg 86)

28 Josep serrano daura laquoEls costums de Flix una baronia de Barcelonaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 89

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 137

cagraverrega i la lliure disposicioacute per a lrsquoestabliment de pobladors com tambeacute a favor de tercers sense perjudici dels liacutemits feudals generals existents29

Drsquoaltra banda destaquem lrsquoaparicioacute de lrsquoexpressioacute de ldquoregaliardquo en el mateix document equiparada a la de ldquofeurdquo i en almiddotlusioacute als beacutens i drets puacuteblics sobre els que la Corona teacute plena disposicioacute30 i encara inclou lrsquoalmiddotlusioacute general a laquoalio quaque modoraquo de possessioacute De fet la institucioacute feudal ha perdut les seves connotacions histograveriques alt-medievals inicials militars drsquoestabliment senyorial en funcioacute drsquoun castell o fortalesa la guarda i defensa del qual srsquoencomana amb el deure de tenir-la sempre a disposicioacute del rei en temps de pau i de guerra31 el segle xiii lrsquoexpressioacute feudal ja srsquousa en almiddotlusioacute a beacutens i drets fiscals de la Corona (de domini puacuteblic) dels que el rei pot disposar lliurement per la potestat suprema que ostenta

Drsquoaquiacute lrsquouacutes de lrsquoaltra expressioacute de ldquoregaliardquo i encara la de ldquoqualsevol altre modusrdquo de possessioacute per a insistir en la plena i lliure possessioacute que se cedeix per privilegi reial perograve subjecta en tot cas al deure de fidelitat al rei i a la seva potestat sobre el castell i termes en tant que superior del senyor feudal

c) Tanmateix Teresa Gil ven la Baronia el 1262 amb lrsquoautoritzacioacute del rei i ambles mateixes condicions de franquesa a Arnau del Bosch i els seus laquovendimus actradimus ubi totam potestatem dicti castri et cenam et cum omnibus hominibuset feminisraquo amb tota laquojurisdictioraquo se li garanteix la lliure possessioacute de la Baronialaquofranche libere et quiete ac per alodium francumraquo perquegrave la posseeixi exploti ipugui vendre donar o gravar a la seva voluntat i tot aixograve sense contraprestacioacute nicagraverrega a favor del monarca

Cal destacar tambeacute drsquoaquest document la seva amplitud i detall pel que fa a larelacioacute dels drets que se cedeixen un fet excepcional en actes similars a les Terresde lrsquoEbre soacutenmdash En lrsquoordre tributari els drets de cena questes toltes forces emprius terccedilos

quarts i cinquenes de passatge i de barcatge de bovatge de monedatge dels fogatges els drets sobre les gallines i els pernils i altres usatges

mdash En lrsquoagravembit dominical la possessioacute de les pastures les salines els sembrats els plans les vinyes els alous les dominicatures les terres conreades i sense

29 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 388 i s 30 Viacutector Ferro afirma que existien uns drets concrets units a lrsquoautoritat suprema que rebien el nom de ldquoregaliesrdquo i ho argumenta amb

les opinions que cita de Ripoll i Calliacutes El primer autor en la seva obra De regaliarum tractatus (Gabriel Nogueacutes imp Barcelona1644) manifesta que les regalies soacuten els drets ldquoilla supremardquo de lrsquoemperador el rei o ldquovel supremo dominordquo que no reconeix superior (11) inclosos rendes i tributs i drsquoacord amb el dret comuacute i el dret de Catalunya (establerts drsquoantic laquoper legem seu constitutionem aut immemorialem consuetudinemraquo) (19 i 111) i el segon coincideix amb lrsquoanterior en afirmar que les regalies soacuten els drets inherents a la suprema potestat (D Jacobi Calicio iureconsulti clarissimi equitisq aurati curiarum extrav rerum summis illustratum BarcelonaJoan Guardiola imp 1556 737) (Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 39 i s) Per la seva part Planitz es refereix als ldquojura regaliardquoen el dret germagravenic com a expressioacute que des del segle xii almiddotludeix a tota classe de privilegis reials o a aquells que deriven del reicom ara potestat sobre els camins reials boscos rius costa mines salines duanes moneda mercats castells justiacutecia reclutament etcegravetera assenyala que un catagraveleg drsquoaquells drets apareix en un document de 1158 relatiu a Frederic I i que no fa meacutes que traslladar els que apareixen als Libri feudorum i distingeix entre les ldquoregalia majorardquo com a expressiva de la sobirania estatal (inalienables) iles ldquoregalia minorardquo consistents en els drets tributaris i altres amb certes utilitats perograve transmissibles (Hans Planitz Principios dederecho germaacutenico Barcelona J Bosch 1957 pagraveg 112 i s)

31 El proceacutes de conquesta de la Catalunya Nova que es pot donar per acabat a la segona meitat del segle xii teacute ogravebviament un gran paralmiddotlelisme amb el seguit a la Catalunya Vella Els castells de la zona de lrsquoEbre tenen una funcioacute inicial eminentment militarla defensa del territori conquerit front els musulmans que es troben meacutes enllagrave en terres aragoneses Una vegada srsquoha ocupattambeacute la part aragonesa i lrsquoentorn estagrave pacificat eacutes quan srsquoinicia de fet el proceacutes repoblador Justament Carreras Candi citanta Hinojosa assenyala que ja al segle xii beacute que a la Catalunya Vella les antigues prestacions feudals es transformaren en altresemfitegraveutiques i dineragraveries (Carreras La navegacioacuten en el riacuteo Ebro pagraveg 48) i el mateix Hinojosa concretament afirma que des del segle xii srsquoaccelera un procegraves que duu a la reduccioacute de les cagraverregues que graven els habitants de viles i ciutats convertint-les en censos dineraris (consequumlegravencia tambeacute del tragravensit de lrsquoeconomia natural a la monetagraveria la causa que meacutes hi influiria seria segonslrsquoautor lrsquoafany del rei i dels senyors drsquoatreure nova poblacioacute i poder-la retenir i aixograve requeria la concessioacute drsquoexempcions drsquoaquelles cagraverregues meacutes oneroses que regien fins aleshores en terra de senyoriu (en particular els mals usos amb remissioacute expressa entrealtres casos al codi de Miravet de 1319) (Eduardo de hinojosa naveros laquoEl reacutegimen sentildeorial y la cuestioacuten agraria en Cataluntildeaen la Edad Mediaraquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 258-263)

138 Josep Serrano Daura

conrear les ermes i les poblades les muntanyes i les valls les deveses la fusta les roques la caccedila de tota classe els prats les aiguumles els aiguamolls les fonts els pous i els boscos (els elements comuns del territori)

mdash Sobre els serveis que es monopolitzen les barques els molins els forns les aiguumles els aiguamolls i els recs

mdash I quant a prestacions personals exigibles als vassalls srsquoesmenten les prestacions drsquoexegravercit host i cavalcada

d) Ja el 1382 el rei confisca els beacutens de la famiacutelia del Bosch i es torna a vendre laBaronia de Flix pregravevia subhasta a Francesc de Sant Climent transferint-li el seu pledomini i jurisdiccioacute

e) I finalment el 1399 Sant Climent obligat pels seus creditors la ven novament araa la Ciutat de Barcelona igualment en lliure i franc alou i amb tota jurisdiccioacute32

Precisament feta la venda el mateix Francesc de Sant Climent convoca als batlles jurats prohoms i habitants de Flix i la Palma perquegrave prestin jurament de fidelitat i homenatge a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs i aprovin lrsquoacta de venda concertada entre lrsquoantic senyor i la nova titular de la Baronia Lrsquoacte se celebra el 23 de novembre de 1400 hi assisteixen els caps de casa de cada lloc inclosos els sarraiumlns a Flix i en garantia del seu jurament respecte la Senyoria obliguen tots els seus beacutens i els de les Universitats municipals Per la seva part el venedor tambeacute aporta en garantia de la transmissioacute lrsquoac-ceptacioacute i gravamen respectius dels seus beacutens i els dels seus vassalls i de les Universitats drsquoAlcarragraves Llardecans Montagut i Sarroca que talment soacuten del domini de Sant Climent33

el territori

Drsquoaltra banda no tenim constagravencia de cap acte fundacional de poblacions de nova planta almenys els segles xii i xiii coneixem siacute de lrsquoexistegravencia de la vila de Flix des drsquoun primer moment i de la Palma almenys des de la segona meitat del segle xiii quan la venda de Teresa Gil de Vidaura a Arnau del Bosch

La primera la vila de Flix existiria a lrsquoentorn del vell i desaparegut castell musulmagrave amb la seva poblacioacute sarraiumlna a la que srsquoafegiria la nova cristiana cadascuna en el seu barri separat

A la Palma en canvi eacutes molt probable que hi existiacutes una comunitat musulmana des drsquoun primer moment perograve deixaria pas a una altra cristiana (potser es va atorgar una carta de poblacioacute progravepia perograve ho desconeixem)

Cal tenir present que en lrsquoordenacioacute del territori i concretament en lrsquoestabliment de la seva poblacioacute els senyors o ldquobaronsrdquo gaudeixen drsquoun conjunt de facultats i prerrogatives que van meacutes enllagrave del que pot ser el simple repartiment territorial El senyor posseeix el domini i la jurisdiccioacute sobre el territori i els seus habitants i lrsquoestabliment dels pobladors en les seves terres eacutes a la base drsquoun complex sistema de relacions juriacutediques de naturalesa

32 AHCB 1CXII 3 i 833 A aquest cas deu ser aplicable la mateixa norma segons la qual els vassalls han de retre homenatge i jurar fidelitat al nou senyor

que succeeix en el feu per mort de lrsquoanterior almenys pel que fa al termini en el que aquells srsquohan de prestar en el momentdrsquoefectuar-se la transmissioacute si aquells soacuten plebeus o drsquo1 any i 1 dia si fossin cavallers (Jaume de CagravenCer Variarum resolutionumiuris Cesarei Pontificci et Municipalis Principatus Cathalauniae Lugdini Lavr Arnavd et Petri Borde 1670 I XII 74) en tot cas els actes de Flix tingueren lloc a menys drsquoun any des quegrave la baronia fou adjudicada a la Ciutat de Barcelona perograve lrsquoeficagravecia finalde la transmissioacute estava condicionada finalment i encara que segurament formalment a lrsquohomenatge i jurament de fidelitat delsvassalls

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 139

feudo-senyorial que sorgeixen entre la Senyoria i els habitants presents i futurs del seu domini Sistema o regravegim que implica una segraverie de prestacions i obligacions que srsquoafegeixen a les derivades estrictament de la possessioacute de la terra i que a la vegada introdueixen certs liacutemits a la llibertat personal sistema propi de lrsquoestatus de ldquosolidantiardquo que correspon als vassalls amb els drets i deures que sersquon deriven i que es fixen en els documents drsquoestabli-ment agraris colmiddotlectius com soacuten les Cartes de poblacioacute i en els drsquoestabliment individualit-zat dels mateixos pobladors en terres i cases per a treballar i viure

Prou expressiu de lrsquoextensioacute del domini senyorial soacuten els Usatges de Barcelona (ldquoStra-terdquo nuacutem 72) quan assenyalen que les laquostradas e vias publicas e ayguas corrents e fons vivas prats e pasturas selvas garrigas e rocas qui son fundadas en aquesta terra son de las potestatsraquo Despreacutes perograve es prohibeix a dites laquopotestatsraquo que srsquoho reservin en alou laquone ho tengan en dominiraquo (srsquoenteacuten que privat com a dominicatura) doncs han de cedir-ho laquoa empriuraquo (uacutes i gaudi) laquode lurs pobles sens tot contrast e sens servici sabutraquo34

Eacutes a dir els senyors han de repoblar les seves baronies amb la cessioacute del domini uacutetil de terres i cases als seus vassalls En qualsevol cas aquesta cessioacute a la Senyoria de Flix i la Palma era amb el dret a la lliure disposicioacute per via hereditagraveria i en el cas de lrsquoalienacioacute a favor de tercers per actes entre vius estagrave subjecta a alguns liacutemits

Habitualment aquesta llibertat de disposicioacute per actes entre vius es condicionava tam-beacute a que fos a favor de consemblants drsquoindividus de la mateixa condicioacute social (vassalls) mai a persones privilegiades cavallers o clergues perquegrave tenien immunitat davant del senyor i aquest no podria jutjar-los ni executar-los en el cas que no paguessin els seus censos I a la nostra Baronia segur que tambeacute era aixiacute doncs almenys ho recull la Carta de Mas de Flix de 1345

A banda aquest liacutemit general tota disposicioacute a favor de tercers sempre eacutes amb subjec-cioacute als drets senyorials esmentats de fadiga i lluiumlsme segons els quals

mdash Pregraveviament srsquoha de demanar permiacutes o llicegravencia al senyor doncs en virtut del seu domini directe teacute un dret preferent per a adquirir el ple domini dels beacutens que es vo-len alienar amb les mateixes condicions que un tercer (el vassall li ha de comunicar la seva voluntat i lrsquooferta econogravemica que teacute demanant-li la seva autoritzacioacute) El senyor teacute un termini per a contestar que a la nostra Baronia eacutes de 10 dies i si no ho fa ja transcorregut srsquoentendragrave que ho autoritza tagravecitament si no ho autoritza el senyor ha drsquoadquirir el beacute amb les condicions comunicades A Flix segons declaren els veiumlns en el Capbreu de 1400 (fet en ocasioacute de la presa de possessioacute de la Ciutat de Barcelona) laquoha lo senyor X dies de fadiga e cinquante per loysme de totes pro-pietats que faccedilen ccedilens de diners segons que dienraquo perograve la nova Senyoria manifesta en canvi que laquoper () nos mostra legittimament perque sie rahonable que en totes propietats que faccedilen qualsevols cens hagues senyor lo dit dretraquo A la Palma ja es manifesta que la fadiga afecta a laquocascuna propietat del loch e termeraquo

mdash I si el senyor autoritza la transmissioacute expressament o tagravecitament aleshores ha de cobrar el lluiumlsme un dret que als llocs de Flix i la Palma equival al 2 per 100 (el ldquocinquantegraverdquo) del preu de la transmissioacute (en casos ho paga el transmitent en altres ambdues parts en iguals proporcions) En una llista de drets senyorials de 1674 srsquoas-senyala que els particulars de Flix fan el cinquantegrave de lluiumlsme laquoen cas de alienacioacute que es venda o part permuta y en cas de permuta se pague lluisme de la mes valen-sa si consisteix en diner no empero se paga ni jamay se ha pagat sinquante de las insolutum dacions donacions deixes llegats universals instruccions heretaments

34 Ferran valls-taberner i Ramon drsquoabadal Usatges de Barcelona Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias 1984

140 Josep Serrano Daura

ni altres alienacionsraquo35 El mateix document afegeix que laquotampoch pagan sinquante de les heretats fan alguna part dels fruits acostumats a la Senyoriaraquo

De manera semblant el senyor posseeix el monopoli dels serveis comunitaris (forns bar-ca ferreria carnisseria molins drsquooli i de farina) de manera que ell els explota directament o beacute els cedeix al Municipi o particulars a canvi drsquoun cens o un cagravenon anual amb lrsquoafegitque els seus vassalls estan obligats a usar-los pagant tambeacute en aquest cas una taxa o undret determinat

Per uacuteltim indicar que a meacutes de les Cartes de poblacioacute hi ha documents com les actes de visites senyorials que es fan a cada lloc (normalment cada cinc anys) i els Capbreus (cada 25 o 30 anys de mitjana) que ens donen informacioacute al respecte i prou actualitzada En siacute els anomenats drets de visita i de capbreuar soacuten dues prerrogatives inherents a la jurisdiccioacute que el senyor ostenta i que li permet convocar periogravedicament els seus vassalls per a declarar i actualitzar la relacioacute de beacutens que posseeixen en nom de la Senyoria i els drets que li paguen a meacutes drsquoaltres cagraverregues que han de suportar36

Tambeacute srsquoha de dir que almenys les relacions dominicals es mantenen pragravecticament iacutentegres fins el segle xviii i parcialment encara el xix fins la desaparicioacute dels senyorius37

En tot cas i a banda de les dues viles de Flix i la Palma i els seus termes tenim cons-tagravencia de dos termes meacutes a la Baronia

a) El lloc de Mas de FlixEl lloc de Mas de Flix estagrave situat al marge esquerre de lrsquoEbre entre els termes delmas de Pere Joan Lespartell de Flix de Maials de Llardecans de Granadella iBovera (comarques del Segriagrave i les Garrigues)

I aquest lloc rep drsquoArnau del Bosch (descendent del primer Arnau senyor deFlix) Carta de poblacioacute i establiment el 8 drsquoagost de 1345 a favor de 10 homes iels seus veiumlns de Flix amb el deure de poblar el lloc i de treballar i cultivar el seuterme (els nous pobladors beneficiaris soacuten citats nominalment)38

Es tracta drsquouna Carta drsquoestabliment agrari baronial tiacutepica la meacutes tardana de lesque srsquoatorguen a lrsquoactual comarca de la Ribera drsquoEbre39

Els pobladors estan obligats a pagar un cens anual equivalent a lrsquoonzena partdels fruits i rendes que srsquoobtinguin Srsquoexigeix dels pobladors que siguin fidels alseu senyor i que no srsquohi rebelmiddotlin (laquonon clametisraquo) ni nrsquoelegeixin cap altre i que esmantinguin beacute i fidelment sota el seu domini i jurisdiccioacute Per la seva part Arnaudel Bosch en correspondegravencia a lrsquoanterior es compromet a no actuar contra delsseus vassalls i a defensar-los front a tercers

Ja drsquouna manera general es concedeixen els mateixos laquoconsuetudines usantiasfranquitatibus privilegiis et immunitatibusraquo que gaudeixen els vassalls de FlixSense dubte srsquoestagrave fent referegravencia bagravesicament a un breu capitulat de costumsconcedit el 1308 per Pere del Bosch i que tambeacute reconeix la vigegravencia a la Baroniadels Costums de Tortosa com a dret propi40

35 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6836 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 368-369 i 833-83437 Sobre la desaparicioacute dels senyorius serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 8738 Guillem Tarragoacute Arnau Oroviacute Pere Montull Bertomeu Montull Pasqual Montull Ramon Pasqual Pere Pasqual Berenguer

Dagar (o drsquoAgar) Pasqual Serres i Ramon drsquoAlbiacute De tots ells tres deuen pertanyer a la mateixa famiacutelia dels Montull i dos a ladels Pasqual

39 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 361 i s40 Vegeu la nota 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 141

Arnau del Bosch tambeacute concedeix el dret a la lliure disposicioacute a favor de tercers de les heretats que srsquoestableixin als pobladors salvant aixograve no obstant els seus drets dominicals i jurisdiccionals

I en un altre ordre de coses en un afegit al document despreacutes de la signatura de lrsquoatorgant es diu que els drets senyorials srsquohan de dur al celler de la Baronia o al del mateix lloc del Mas quan srsquohi construeixi indicant que es pagaragrave als vassalls el seu laquosalario vel logerioraquo pel treball del seu transport

b) La Devesa de FlixUn altre lloc o terme del castell de Flix del que tenim escasses notiacutecies eacutes lrsquoanomenat laquoDessaraquo o laquoDeesaraquo (o Devesa)

Precisament sersquol cita en el Capbreu de 1624 quan els jurats de Flix en declararels beacutens i drets de la seva Universitat manifesten

Item confessen y diuen que lo terme de Dessa de Flix es de la vila de Flix donat a dita vila per lo senyor en la carta de poblatio Afronta ab lo terme de Asco y ab lo terme de la Fatarella ab lo terme de Ribarroja Ccedilo es lo empriu de erbas i cosses salvades sempre la jurisdictio y drets de las heretats al senyor conforme esta mes clarament al Capbreu del senyor

I afegeixen que laquoha mes de cent anys lo tenen y posseheixenraquoA meacutes els jurats assenyalen que en dit terme hi tenen laquoacensatraquo un lloc o dos

per fer laquoun pou o dos pous de gelraquo des de lrsquo1 drsquoagost del 1619 satisfent un sou de cens per pou41

La declaracioacute doncs es refereix a aquest altre terme com a independent del de Flix i encara es fa esment a la concessioacute al mateix drsquouna Carta de poblacioacute perograve finalment fou donat a la vila de Flix Un terme en tot cas drsquoacord amb el seu propi nom que en origen constituiria una reserva o una dominicatura inicialment drsquouacutes privatiu de la Senyoria

els beacutens drets i Cagraverregues doMiniCals

Sobre el regravegim o el marc que srsquoestableix pel que fa a les relacions drsquoordre dominical entre la Senyoria de Flix i els seus vassalls hem drsquoacudir a diverses fonts documentals Una molt important eacutes un privilegi que el 1308 els atorga Pere del Bosch confirmant certs costums i el dret vigent a la Baronia perograve tambeacute tenim diversos Capbreus42 i altres documents relatius a visites i diversos actes senyorials

a) Beacutens i drets de la BaroniaEn primer lloc i almenys la primeria del segle xv quan Barcelona es possessiona dela Baronia aquesta posseeix1 A Flixmdash Dues barques de pas conegudes com ldquode la Sirgardquo i ldquode Joffardquo per les que

percep determinats drets concretament de la segona laquodues parts del barcatge de diners dels strangersraquo

mdash Tambeacute teacute un moliacute ldquode barchardquo (fariner) pel que percep laquola XVI mesuraraquo

41 serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 10042 AHCB 1CXII 1 6 i 9

142 Josep Serrano Daura

mdash Teacute un altre moliacute drsquooli per lrsquouacutes del qual cobra la setzena laquomesura munteraquomdash Pel forn de pa senyorial els vassalls donen un pa de cada vint-i-cinc (laquoromanen

a cascu XXIIII ffranques perque lo dit dret se appella vulgarment la vint-i-quatrenaraquo)

mdash Lrsquoescrivania tambeacute eacutes de la Senyoria perograve laquonon ha haut algun profitraquomdash La Senyoria tambeacute ostenta laquolo eratge de tot lo termeraquo i es paguen 11 diners per

cada cafiacutes de gra que srsquohi recullmdash Es declara que es paga pel servei de corredoria sense major concrecioacute mdash Es reconeix que el senyor laquoper sa auctoritatraquo pot vendre tot el terme i lrsquoaigua

laquoper erbejarraquo a qui vulgui excepte a veiumlnsmdash Tambeacute pot assignar a qui vulgui en qualsevol part del riu laquoventola o pesqueraraquo

i cobrar el dret que fiximdash La Senyoria ostenta tambeacute el dret de laquomesada del viraquo durant set setmanes lrsquoany mdash Cada foc de la vila ha de pagar cada set anys un dret de monedatge de set sous mdash El senyor teacute altres drets que nosaltres identifiquem com de lleuda la quarta

part de tota fusta o laquoffusts quadratsraquo (taulons) que arriba al terme com de tots els drets o diners que es paguen pel transport fins al lloc de tota altra fusta (ldquomaderesrdquo) que passi pel riu pot prendrersquon tanta com li convingui pagant-la al mateix preu que a Tortosa i pot fer el mateix amb el blat

mdash La Senyoria teacute el monopoli de la pesca i aixiacute cap veiacute pot pescar sense la seva autoritzacioacute ja els drets que el senyor percep soacuten drsquoun laquoponto de pescar () 1 git cascun die de sol a solraquo excepte del primer ldquotornrdquo de lrsquoany i el pescador podragrave vendre tot el peix que compregraven aquell ldquogitrdquo lliurement a qui vulgui

mdash El senyor tambeacute pot ldquopendrerdquo una rova de tot peix que passa pel terme (suposem que per a vendre)

mdash Una devesa en la que els vassalls no hi poden herbejarmdash I de cada porc i altra laquocarn salvatgina quirsquos prengue en lo termeraquo percep la

quarta part43

Drsquoaltra banda ja amb la Senyoria de Barcelona la Baronia promou la construccioacute drsquoun moliacute fariner ho encomana segons conveni de 7 de setembre de 1443 a Pere de Vilanova Srsquoha drsquoinstalmiddotlar a la vora del riu Ebre per a aprofitar el seu cabal44 i es preveu la construccioacute drsquolaquoun gran asut moli naforals y ccedilequiaraquo per a laquopescar moldre y regar gran part del termeraquo El preu de lrsquoobra era una participacioacute perpegravetua per a Vilanova de la meitat de les rendes que srsquoobtinguessin pels nous serveis45 I tots els vassalls hi hauran drsquoanar a moldre el seu gragrave

Precisament en un document de 1534 concretament els ldquocapitols o albarrdquo que soacuten el plec de condicions per a lrsquoadjudicacioacute en subhasta de lrsquoarrendament per tres anys de ldquoles rendesrdquo de la Baronia figuren laquotots los censos e altres drets que la dita Ciutat (de Barcelona) reheb per causa del regadiu quirsquos fa per les anahores fetes en dita vila de Flixraquo i entre altres deures lrsquoarrendatari hauragrave de tenir cura de netejar i mantenir laquoles siquiesraquo46

43 Precisament aquesta declaracioacute es contradiu amb lrsquoexempcioacute de tota ldquopernardquo que es concedeix en el privilegi de 1308 (nota 13) 44 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 563-56445 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 699-70046 Precisament lrsquoany 1694 a instagravencia del procurador fiscal de la Batllia General del Principat el batlle general com a laquoprocurador

dels feus reals en lo Principatraquo requereix els jurats i Universitat de Flix perquegrave justifiquin si tenen laquotitol que llegitim siaraquo pera laquopendre aigua del riu de Ebro per uns aquaductos vulgarment dits maforas a effecte de regar y altres usosraquo El cert eacutes quefins aleshores les notiacutecies que tenim acrediten que aquells serveis soacuten senyorials i aixiacute es recull en lrsquoacte de venda de la Baroniade 1262 pot ser que la Batllia General incorregueacutes en un error en requerir els representants municipals quan ells no en serien

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 143

En el mateix document de subhasta del contracte drsquoarrendament dels seus drets i beacutens els seus ldquocapitolsrdquo o condicions nrsquoexceptuen diferents beacutens i rendes entre els que destaquen laquolos drets dels deu sous de la lotge que es paga cada sentenar de cafisosraquo i altre dret de laquodos diners per cafiacutes de forments e altres mercaderies imposat per les obres de la lotgeraquo Veiem doncs que la Baronia tambeacute posseeix una llotja o botiga a Flix on els veiumlns deuen vendre els seus productes precisament aquest mateix any sersquons informa que es va imposar una taxa de 2 diners sobre els productes i mercaderies que es venien al lloc referint-se en general a cada cafiacutes de gra i altres mercaderies per les obres a fer-hi47

Encara lrsquoany 1556 quan la Ciutat de Barcelona ordena una visita a la Baronia demana que es comprovi entre altres lrsquoestat de la llotja (laquomira y reconega la lotja de Flix y botiga com estaraquo)48

A Flix tambeacute hi ha ferreria que el 1556 compta amb diversos ferrers aquell any el procurador senyorial denuncia que els veiumlns impedeixen als ferrers fer carbons al bosc si no paguen uns drets determinats a la seva Universitat49 I a la Palma la Universitat posseeix una ferreria almenys lrsquoany 1624 perograve desconeixem si es paga res

La Senyoria posseeix i acostuma arrendar a un tercer les ldquoerbesrdquo del terme de Flix per a pastura els ramats perograve sols els dels vassalls del lloc Aixograve no obstant lrsquoany 1556 la Ciutat de Barcelona obre una enquesta per saber si eacutes cert que lrsquoarrendatari del terme lrsquoarrendava a la vegada a laquopersonas strangeres fora de la Senyoriaraquo que a meacutes hi duien molt bestiar amb greus perjudicis pel terme i els vassalls50

Per altra documentacioacute del segle xvi coneixem que lrsquoldquoempriu de la Mijanardquo del baroacute amb altres ingressos indeterminats estagrave destinat laquoper obs del dit castell e altres coses concernents lo carrechraquo de la Senyoria51

2 A la Palmamdash Tot veiacute que teacute furoacute ha de donar cada any al senyor dues pells de conill (una per

Nadal i altra per Carnestoltes) mdash La Senyoria teacute tambeacute escrivania perograve no es paga res per lrsquouacutes del servei mdash I pel forn de pa el 1400 es paga la quarta part del que es cou i el 1511 es declaren

3 sous i la quarta part del pa (o un de cada quatre)

b) Les cagraverregues dels vassalls1 En termes generals segons lrsquoesmentat privilegi de 1308 els habitants de la

Baronia soacuten exempts de tota laquojova perna et tragino et omnia questa seuexaccioneraquo ldquojovardquo o dret senyorial pel que els vassalls haurien de llaurar undia (durant lrsquoany) la terra del senyor amb un parell de bous o mules ldquopernardquo odret del senyor a rebre una cuixa de porc cansalada etc i ldquotraginordquo o deuredels vassalls de traginar o transportar gratuiumltament els drets coses u objectes delsenyor amb el seu i propi bestiar de cagraverrega52

titulars tanmateix almenys el 1768 siacute que eacutes un servei municipal ategraves que aquell any el Comuacute arrenda la seva explotacioacute (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 593)

47 No en tenim meacutes notiacutecies i eacutes probable que aquella contribucioacute aneacutes destinada justament a la construccioacute de la llotja perograve eacutes un servei senyorial (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 25)

48 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 59949 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2550 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 66551 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 5352 Sobre els mals usos i la sentegravencia arbitral de 1486 que els aboleix vegeu Eduardo de hinojosa naveros laquoLa pagesia de remensa

en Cataluntildearaquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 21 i s i laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 169 i s

144 Josep Serrano Daura

El document inclou encara la referegravencia general a lrsquoexempcioacute de qualsevol altra laquoquesta seu exaccioneraquo alliberant els vassalls de tota cagraverrega econogravemica feta excepcioacute drsquoaquelles que es fixen en el mateix privilegi i que per la nostra part entenem tambeacute com a referent a tot altre mal uacutes especialment els de cuguacutecia eixorquia i intestia53

Despreacutes srsquoinclouen altres exempcions de mals usos limitades als cristians de manera que sersquols allibera dels deures de batre a lrsquoera del senyor de prestar bestiar de cagraverrega per a cavalcar i de donar bestiar menut per qualsevol concepte (laquomolto o moltons cabrit o cabrits ni nulla altra cosa pol[l]s ni gallinesraquo)54

Talment es disposa un cens de la quarta part de la produccioacute de les vinyes i dels horts55 Altres capiacutetols ja es refereixen als drets que es reconeixen de caccedila i de pesca als vassalls (caps 31 32 33 i 41) aixiacute com al seu dret tambeacute de pas per la devesa senyorial per una zona determinada (pels llocs de la cova de les Vaques la senda de la plana de Mar i les coves de Na Castellana i sempre que vagin sense gossos ni furons per no poder caccedilar (cap 15))56

Quant als censos que satisfan els vassalls cristians per la tinenccedila de beacutens srsquoassenyala que els censos per la tinenccedila de beacutens (ldquode la terrardquo) de forma general equivalen a la laquoVI XI XV XXraquo part dels fruits (segons quins siguin cap 3) i srsquoafegeix que si aquells estan fixats en gallines el seu titular obligat pot substituir-lo per un altre equivalent a 6 diners per gallina (cap 27)

Dos capiacutetols es refereixen un a la fanega com a mesura i lrsquoaltre als pesos indicant que sempre han drsquoestar a disposicioacute dels cristians i sarraiumlns de la vila perograve per a usos privats i mai per a vendre els seus productes57

2 Segons els Capbreus i altra documentacioacute Si acudim als Capbreus que coneixemcelebrats a la Baronia de Flix tots ells ho soacuten precisament sota la Senyoria dela Ciutat de Barcelona Diguem tambeacute que no tenim notiacutecies directes sobrelrsquoestabliment de terres i que en els Capbreus els vassalls acostumen a ferdeclaracions genegraveriques dels drets que satisfan per la possessioacute drsquoimmobles ialguns nrsquoestan exempts

21 Capbreu de 1400A la Palma primer es declara que laquolo senyor no pren singularment dret algunsobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys formentVII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

53 Aquests mals usos soacuten a) Eixorquia El senyor percep la part que correspondria al fill en concepte de legiacutetima sobre lrsquoheregravenciadel pare si el pagegraves mor sense descendegravencia b) Cuguacutecia Si lrsquoesposa del pagegraves comet adulteri el senyor ha de percebre uns dretssobre els seus beacutens la meitat si ho ha fet sense el consentiment del marit (aquest sersquon duu lrsquoaltra meitat) i tots els beacutens si fouconsentit pel pagegraves perograve suposant que lrsquoadulteri hagueacutes estat forccedilat per lrsquoespograves aleshores ella conserva els seus beacutens i lrsquoesponsalici i se li permet divorciar-se (el senyor no rep res) I c) Integravestia El senyor rebragrave la tercera part dels beacutens del pagegraves mort sense fertestament si deixa esposa i fills i si no teacute fills en aquest cas el senyor es fa amb la meitat dels beacutens Entenem que la seva exempcioacute es troba relacionada amb el principi de lliure disposicioacute del sogravel que recullen les Cartes de poblacioacute de la zona aixiacute com els propis capitulats locals esmentats (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial 220-225)

54 Capiacutetols 16 17 i 18 Hem de dir que tots els capiacutetols es refereixen als cristians entenem que els sarraiumlns resten exclosos de la seva aplicacioacute excepte quan srsquoesmenten expressament com ocorre en capiacutetols concrets (el capiacutetol 5 permet la venda de la sal lliurede corredoria per tot cristiagrave i sarraiacute el 12 reconeix el dret de tot vassall drsquouna o altra religioacute a usar francament la fanega per amesurar el seu blat etc)

55 Capiacutetol 156 Capiacutetols 15 31 32 33 i 4157 Capiacutetols 12 i 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 145

En canvi a Flix drsquoun total 68 terratinents cristians que declaren sobre el terme 4 soacuten exempts de censos (aixiacute es deu fixar en les cartes respectives drsquoestabliment)58 Tambeacute en aquest Capbreu figuren terratinents sarraiumlns i un jueu59

En ocasions es reconeixen les mateixes cagraverregues i en altres es distingeix segons lrsquoegravetnia del declarant Drsquoaquesta maneramdash Respecte dels cristians exclusivament es diu que aquell que tingui furoacute ha de

pagar cada any una pell de conillmdash Dels sarraiumlns cada any per Sant Joan paguen un dret nomenat ldquoccediladegardquo pel

que donen 1 diner per cada cap de bestiar laquomenuda e vellaraquo i un altre per laquocascuna arna de abellesraquo paguen la ldquoccediloffrardquo per begravestia de llaurar 12 sous lrsquoany qui en teacute i 10 el que no i pel que fa a la vinya per la festa de la Mare de Deacuteu drsquoagost el senyor lrsquoldquoacarraccedilerdquo (preua abans de la collita per a tenir una estimacioacute drsquoallograve que hauragrave de rebre)

mdash I conjuntament per a cristians i sarraiumlns sols srsquoindica que el senyor percep la desena part de les olives del lli del cagravenem drsquohortalisses i llegums

Venen despreacutes les declaracions particulars dels terratinents els sarraiumlns tributen amb gallines per cases o ldquoalberchsrdquo sempre que els habitin i amb diners per terres en canvi dels cristians pel que fa a les cases i altres construccions la norma general sembla ser la de pagar amb gallines (mitja una una i mitja dues etc) altres vegades en diners (normalment 6) i encara amb perdius (mitja un quart etc) i quant a les terres que tenen cedides satisfan normalment una proporcioacute de lrsquoonzena la quinzena o vintena part dels fruits que cullen (com es declara en el privilegi de 1308) segons la partida del terme on es trobin i en ocasions una suma de diners

Tambeacute sabem per altra documentacioacute que almenys des del segle xv els sarraiumlns estan obligats a lliurar i dur al castell i al seu cagraverrec tota la llenya que alliacute es necessiti durant lrsquoany a mitjans drsquoaquell segle lrsquoAljama demana que se suprimeixi aquesta prestacioacute per considerar-la molt gravosa i per ser la causa de que no srsquohi estableixin nous sarraiumlns60

22 El de 1511 El 1511 teacute lloc un nou Capbreu i en aquesta ocasioacute entre els declarants apareixen molts cristians nous que indiquen els seus noms anteriors (sarraiumlns) i els actuals (cristians) perograve encara hi ha algun sarraiacute i eacutes significatiu que els no conversos declaren per mitjagrave drsquoun tercer designat a lrsquoefecte pel batlle61 A meacutes en aquest

58 A Flix es declara que de les laquopropietats que faccedilen cens de dinersraquo el senyor teacute el dret de fadiga per 10 dies i el laquocinquante perloysmeraquo i a la Palma (drsquoEbre) laquolo senyor no pren singularment dret algun sobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys forment VII cafficcedilesraquo perograve es reconeixen els drets senyorials de fadiga per 10 dies i del lluiumlsme laquoen cascunapropietat del loch e termeraquo

59 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 323-32460 AHCB 1CXII 71 i 7261 Per exemple veiem com declara Antoni Boteller laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Brafim Burret Miquel Carhula laquoolim mororaquo

de Riba-roja Joan Ambrograves fill drsquoAfmet laquoolim mororaquo Tomagraves Vilanova i Joan Goya antics ldquomorosrdquo Agravengels casada amb GabrielAmart filla de lrsquoalfaquiacute Alboleix Esperanccedila filla de Maffoma Ferregut Martiacute de la Mussa abans Jun Salvo Antoni Lobet abans Brafim Lobet etc Interveacute tambeacute Andrea Alboleix esposa de Jun Alboleix laquomagister de morosraquo perograve en nom de Amffoma iBrafim Alboleix sarraiumlns interveacute Francesc Malet laquoolim mororaquo per assignacioacute del batlle per tal de no causar-los indefensioacute i pera poder jurar segons la formula cristiana Joan Otpona interveacute en nom del seu pare Mafoma Billera Isabel Alboleix actua com a hereva universal del seu pare Juci Alboleix Joan Burret interveacute en nom seu i en el dels seus germans Bartomeu Brafinm i SeitSantcliment Prunera laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Mafoma Ambrograves Joan Sabater i Francesc Malet com a curadors deJaffer i Maffoma Alboleix Joan Argilaga abans Foma Argilaga Bernat Cervelloacute i la seva esposa Isabel filla de Jun de Gayaque en cristiagrave es diu Joan Viana Joan Sabater i Antoni Boteller laquoalias Burretraquo assignats per a lrsquoesposa de Mafoma laquoel moreraquoGuillem Cabanyelles abans Aliacute Salim Mateu Burrtet abans Aliacute Burret etc (Josep serrano daura laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlnai dels cristians nous de Flix (Baronia de Barcelona a la Ribera drsquoEbreraquo Butlletiacute Interior de la Societat drsquoOnomagravestica LXVI(setembre 1996) pagraveg 38-48)

146 Josep Serrano Daura

Capbreu dos cristians nous manifesten els beacutens que pertanyien a lrsquoantiga Aljama musulmana dues heretats al lloc de ldquoPena de Morosrdquo a cens drsquouna gallina i mitja una siacutenia que era franca i una terra campa destinada a la sembra per la que donaven la sisena part de la collita62

Ja en concret es declaramdash Flix En general es paga una proporcioacute de la produccioacute i oscilmiddotla entre lrsquoonzena la

quinzena i la vintena part segons la partida on es recullen i amb independegravencia del tipus de cultiu (horta sembrat vinya u olivar) en comptades ocasions es tributa per la sisena la catorzena o la trentena part en casos se satisfagrave una mesura com una fanega o tres almuts de gra en sembrats una suma de diners o beacute que rarament una o mitja gallina

mdash Mas de Flix Sempre eacutes lrsquoonzena part dels fruitsmdash La Palma Segons dades de 1511 laquolos particulars del lloch fan de totes les

propietats tenen en lo termeraquo la catorzena part de tota la seva produccioacute i eacutes aixiacute en virtut drsquouna ldquocommutaciordquo feta entre la Ciutat de Barcelona i els vassalls del lloc de manera que es deixava de pagar lrsquoantic dret general pel terme i a canvi cada particular passava a tributar individualment

Complementant aquestes dades un document de 1556 drsquoldquoinstructio e memorialrdquo sobre lrsquoestat de la vila de Flix adreccedilat a la Ciutat de Barcelona ens informa que fins aleshores la produccioacute de panses no estava subjecta a tributacioacute perquegrave els guanys que els vassalls obtenien es destinaven iacutentegres a obres de reparacioacute dels seus habitatges Tanmateix el procurador assenyala que la produccioacute de panses ha augmentat considerablement en perjudici de la verema que siacute tributa afegeix que els veiumlns del lloc venen les panses lliurement sense control fins i tot a ldquoBarberiardquo i que laquono es planta altra planta en les vinyes si no per a fer pansa en gran dany y frau de dites rendesraquo Tot seguit en el mateix escrit el representant senyorial demana que es busqui una solucioacute perquegrave els vassalls del lloc tributin tambeacute per les panses63

3 El dret del monedatgeEn el tan referit document de venda de la Baronia de 1262 es refereix talment aldret senyorial del monedatge I a Flix en el Capbreu de 1400 es declara laquoItemcascun foch es tengut de pagar de VII en VII anys 1 morabati per lo qual sepaguen VII solidosraquo Despreacutes en un arrendament de la Baronia de 1534 en larelacioacute de beacutens i drets que srsquoexclouen del contracte figura laquolo morabati quersquospaga de set en set anys segons es acostumatraquo64

c) Els drets i cagraverregues de la UniversitatTambeacute acudint sobretot als Capbreus coneguts podem veure quins soacuten els drets iles cagraverregues que assumeixen les Universitats municipals de la Baronia

En el de 1400 almenys pel que fa a la Palma srsquoafirma que la Universitat faefectiu un cens anual de laquoforment VII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

62 Intervenen Joan Ambrograves i Antoni Boteller sarraiumlns cristians nous (laquoad fidem catolicamraquo) (nota anterior)63 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2564 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 626

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 147

Perograve al marge drsquoaltres drets i cagraverregues voldriacuteem destacar els privilegis reials que rep la Universitat per a tenir i celebrar mercat i fira anual65

mdash Pere III amb el seu fill i primogegravenit lrsquoInfant Joan concedeix el 10 drsquooctubre de 1360 a instagravencia del senyor Salvador del Bosch el privilegi de tenir mercat setmanal els dimarts posant els seus participants sota la reial i ldquospecialii protectionerdquo Aixiacute ho comunica lrsquoInfant Joan com a governador del Principat al veguer de Lleida i Pallars lrsquo11 de gener de 1361 A Flix hi ha precisament el segle xvi una ldquoplaccedila del Mercatrdquo

mdash I el 3 de juny de 1424 Alfons IV concedeix als fidels jurats i prohoms de la Universitat del laquoloci et seu castriraquo de Flix el privilegi de celebrar-hi anualment fira per la festa de la Nativitat de la Mare de Deacuteu del mes de setembre i laquoetiam celebrentur in dicto loco secunde nundine sive retornraquo el mes drsquooctubre durant 10 dies Es prohibeix perograve que hi assisteixin laquofabricatores falsi monete violatores latrones herediticos lesi maiestatis comittentes et alios malofactoresraquo66 Ja si consultem els Capbreus i altra documentacioacute els representants municipals declaren en nom de la Universitat els beacutens i drets seguumlents

1 En el Capbreu de 1511A Flixmdash Els jurats reconeixen tenir la Casa de la Vila per la que paguen 1 sou i 6

diners una casa destinada a carnisseria i peixateria per la que paguen el mateix67 per un moliacute de sansa paguen 12 diners i que per laquola facultat de fer pous de glasraquo donen un sou

mdash La Vila tambeacute teacute unes heretats per un laquotros de terra dit llexiuraquo donen 2 diners per altra heretat a les Mitjanes del Baroacute 6 diners i per dos hortets al Colomer i al Clos del moliacute drsquooli per altra heretat a lrsquoermita i pel laquosalvalraquo que havia estat de Tomagraves Galsseragrave paguen la quinzena part dels fruits I a la Palma pel terme i la vila es paguen al senyor 8 lliures 12 sous laquoy tres puressesraquo moneda barcelonesa

65 Bonnassie assenyala que fins el segle x el mercat tenia un marcat caragravecter local afegeix que a mitjan segle xi aparegueacute la fira amb un agravembit meacutes ampli (lrsquoany 1048 a Urgell) a celebrar el 15 drsquoagost i el 29 de setembre just despreacutes drsquoacabar la sega i la veremarespectivament Quant al mercat el mateix autor afirma que eacutes el lloc on el pagegraves pot vendre els seus productes prop de casa seva (Pierre bonnassie Catalunya mil anys enrera (segles x-xi) I Barcelona Edicions 62 1979-1981 pagraveg 370) Hinojosa indica queels primers temps la facultat drsquoestablir mercats era privativa del rei perograve que com a consequumlegravencia de la concessioacute de privilegisdrsquoimmunitat o per abandonament de la facultat o simplement per toleragravencia la van assumir els senyors territorials ja lrsquoexercicide tal atribucioacute suposava a aquells una de les fonts drsquoingressos meacutes sanejades fent-se pagar els llocs del mercat (ldquotabulaerdquo)instalmiddotlats per a la venda exigint drets sobre els articles de consum i imposant multes per infraccions fixades en els reglaments uordinacions corresponents (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 128) I Font almiddotludeix a lrsquoaparicioacute dels primers mercats enel segle x que es multipliquen en el segle xii fins que el xiii constitueixen un fet general a gairebeacute totes les poblacions com unelement drsquoindubtable significacioacute en el seu desenvolupamenti en la seva vida social insisteix perograve que la seva instalmiddotlacioacute requeria una autoritzacioacute del poder puacuteblic i que nrsquoexistien 2 tipus el setmanal (un dia) i que srsquoanomenaba ldquomercatumrdquo i els anuals que es denominaven ldquofiras nundinasrdquo (durant 8 10 o 15 dies lrsquoany (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 121-124) Quant a les firestambeacute se celebren a Moacutera de la mateixa ribera de lrsquoEbre se celebra per privilegi drsquoAlfons III de 1333 a partir del 15 de maig decada any Gandesa per la festa de Sant Martiacute de novembre segons privilegi de 1338 (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 598-599)

66 ACA Registres de Cancelleria nuacutem 904 f 186 i 2589 f 124 i 12567 Lrsquoany 1662 quan la Baronia encara es troba incorporada a la Corona des de la guerra civil anterior (fins el 1670) la Universitat

teacute laquocasa de la carniceriaraquo per cens que cada any fa al laquosenyor rey un sou y sis dinersraquo (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 67)

148 Josep Serrano Daura

2 En el Capbreu de 1624A Flixmdash Per la Universitat es declaren la Casa de la Vila y Consell per la que paguen

el mateix cens que lrsquoany 1511 la casa destinada a carniseria y pescateria sense que hagi variat el cens un moliacute de sansa i altre drsquooli (des de 1619) pels que paguen 12 sous i posseeix vagraveries finques per una paga 2 sous i de lrsquoaltra no consta cap cens

mdash Els jurats declaren que la Senyoria els va establir al terme de la laquoDessa de Flixraquo per a herbejar (laquoempriu de erbas y cossesraquo) i que tenen laquoacensatraquo un lloc o dos per a fer un o dos pous de gel (des de 1619) pagant 1 sou per pou

mdash La Vila tambeacute teacute dues teuleries una a la Creu del moliacute fariner per la que no paguen res i altra al costat del riu laquomes enlla de la llonjaraquo per la que no declaren res

mdash Els jurats declaren tenir i posseir lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei i una heretat annexa per al seu manteniment i conservacioacute (que van comprar a Joan Tarragoacute) i per la que paguen la quinzena part dels fruits

mdash Perograve tambeacute tenen altres immobles un ldquopertxerdquo i dues deveses per a guardar fusta dels que no paguen res un hortet al ldquoClosrdquo plantat de morera i pel que paguen la quinzena part dels fruits i un empriu vora el riu del que no declaren cap cens

mdash I finalment els representants municipals assenyalen que mantenen un hospital per als pobres de Cristo del que no paguen res

A la Palmamdash Srsquoassenyala que els veiumlns paguen una quarta part de tots els fruits que es

cullen mdash Que la Universitat teacute corredor franc (posat segurament per la Senyoria) mdash Que lrsquoescrivania eacutes del senyor mdash I que hi ha un forn de pa senyorial pel que paguen ara uacutenicament la quarta

part

I en el cas de Mas de Flix srsquoafirma que els terratinents posseeixen lrsquousdefruit de laquoles ayguesraquo i lrsquoempriu de les laquoerbesraquo segons recull la Carta de 1345 i despreacutes srsquoafegeix que tenen sense reconegraveixer cap cens una bassa a la partida del ldquoMa- nadorrdquo una altra que eacutes del Comuacute un pou i una font drsquoaigua

3 Altra documentacioacute31 Els delmes i primiacuteciesTambeacute vinculats a la terra i a la ramaderia tots els veiumlns cristians estan obligats a satisfer els delmes i primiacutecies de tot allograve que es cull i produeix al terme eacutes una cagraverrega canogravenica que tot cristiagrave ha de pagar per al manteniment de lrsquoEsgleacutesia i del seu clergat Perograve en la pragravectica soacuten els senyors qui assumeixen la seva recaptacioacute i gestioacute amb els seus oficials i a canvi es queden una part drsquoaquests drets repartint-se la resta amb el Bisbat el seu Capiacutetol de canonges io el rector de la Parrogravequia corresponent68 A banda encara hi ha el deure de mantenir les esgleacutesies i de que tinguin els ornaments necessaris que tambeacute lrsquoassumeixen els mateixos municipis com es reconeix expressament a Flix i la Palma

68 I en el nostre cas per una butlla de 1095 el papa Urbagrave II els cedeix al rei Pere drsquoAragoacute i als laquomagnats y baronsraquo del regne a canvi de que ells proveeixin les esgleacutesies laquode servitut y ornamentsraquo (vegeu serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 532-545)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 149

Malgrat tot tenim unes molt breus i escasses referegravencies sobre els delmes que se satisfan a la Baronia de Flix

Lrsquoany 1166 Flix teacute esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari i els seus beacutens i rendes els compartien el bisbe de Tortosa i el Capiacutetol de la seva Seu perograve aquell any els seus titulars la cedeixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari69

Amb el temps coneixem que pel que fa al lloc de Flix eacutes al final el seu prior (o rector) qui percep tots els delmes70

Coneixem tambeacute que els anys 1279 i 1280 es paguen de delmes cada undrsquoells al rector de Flix 30 lliures i al de la Palma 20 I segons un informe de 1520 fet a peticioacute dels consellers de Barcelona ens consta que fins la conversioacute de la poblacioacute sarraiumlna del lloc (vers 1510) per laquoles terres moregues de la vila e Baronia [els delmes] pertanyie lo prior de la iglesia de Flixraquo perograve srsquoexplica que des que laquolos olim moros son stats fets crestiansraquo ja no en paguen71

En canvi els cristians vells sempre els han pagat I en un document de 1674 es recull un apartat incomplet segons el qual dels drets senyorials sobre fruits (dels grans) sersquon fa munt i es reparteixen en parts entre el prior i el senyor i almenys de les terres que tributen per lrsquoonzegrave es fan dotze parts una eacutes pel terratinent (potser per a llavor) altra pel prior i ldquoaltrardquo part pel senyor (la resta)72

A meacutes dels delmes el 1511 el prior posseeix altres rendes i beacutensmdash Rendes sobre unes cases i soacuten 4 sous 6 diners anuals com a pensioacute censal

sobre la casa drsquoAntoni Guillem de Castellbell (a la placcedila) 1 sou i 2 diners sobre lrsquoalberch de Joan de Stellar 10 diners per la casa de Francesc Malet i 2 diners per la de Guillem Franc sobre heretats que soacuten 2 sous 6 diners sobre laquolo colomerraquo de Vilanova 5 sous sobre lrsquoheretat dels hereus de Joana dez Puig a lrsquoldquoalbalrdquo i una fanega de gra sobre una heretat de Jaume Cugat a la Vall de Fons

mdash laquoHeretats que te lo Prioratraquo un hort laquoo ferregenal devall la yglesiaraquo laquouna pessa de terra derrera lo castellraquo i laquouna sort de terra campa a lrsquoAlbalraquo73

32 Les cagraverregues parroquialsFlixAltres cagraverregues municipals es refereixen a la Parrogravequia Veiem com lrsquoany 1555 la Universitat es fa cagraverrec de les obres que aleshores srsquohan de fer a lrsquoesgleacutesia tant la part laquoque ja es feta com encara per acabar y axi mateix per fer un retaule nou en la dita esglesia per lo cap de la altar y orgue y per fer un altra navada per creyxer esglesiaraquo

Tot aixograve meacutes la construccioacute drsquoun hospital ascendeix a 2500 lliures i per a cobrir aquell cost la Universitat vol imposar una taxa (o cisa) de dos diners per lliura a aplicar a la laquocarn quersquos tallara en la carniseria de dita vila y aixi mateix dos diners per cagraventir de oli que vendra en dita vila hu qui comprara y altre qui vendra y sobre les fruytes com panses figues altres dos diners per rova hu

69 de villanueva Viaje literario V pagraveg 73 i ss70 Ho confirma el capiacutetol 19 del privilegi de 1308 en indicar que el senyor no hi participa71 Joseacute rius serra Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280) I Barcelona 1946 pagraveg 167 i 173 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3372 El document afegeix un pagraverraf inacabat sobre les terres acensades al quinzegrave i sols indica que laquode cada tres delmades que cobre la

iglesiaraquo despreacutes segueix en blanc (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 68)73 Les rendes i heretats es relacionen en un document de 1511 que duu el tiacutetol de laquoMemorial de les coses quersquos diu son alou del

priorraquo (AHCB 1CXII 8 doc nuacutem 3)

150 Josep Serrano Daura

qui compra y altra qui vendraraquo Encara si fos necessari per a poder cobrir les despeses es demana autoritzacioacute per a imposar un ldquovintegraverdquo sobre tots els fruits laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del prior de dita Universitatraquo74

Apart la Universitat posseeix lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei amb una heretat annexa que segons el Capbreu de 1624 fou comprada a Joan Tarragoacute i que estagrave subjecta al cens de la quinzena part dels fruits Els guanys que srsquoobtenen van destinats al manteniment drsquoaquella ermita

La Palma Abans de 1330 el rector no teacute casa ldquoabadialrdquo al lloc i el bisbe de Tortosa Berenguer de Prats requereix als jurats perquegrave la facin a cagraverrec de la Universitat El 1363 altre bisbe Joan Fabra visita el lloc i insisteix en el deure del Municipi de construir la casa del rector finalment es construeix lrsquoany 1385

Drsquoaltra banda per butlla del papa Juli II de 26 de maig de 1506 els jurats del lloc esdevenen ldquopatronsrdquo de lrsquoesgleacutesia parroquial de manera que en morir el vicari ells rebien les claus de lrsquoedifici i devien lliurar-les al beneficiat degagrave de la Parrogravequia fins que el Capiacutetol de la Seu designeacutes el nou rector75

Mas de FlixAl Mas de Flix existeix lrsquoesgleacutesia de Sant Joan de la que eacutes titular la Universitat de Flix i en la que cada diumenge segons Capbreu de 1624 laquose diu missaraquo pel prior de Flix o el seu vicari acompanyat drsquoun escolagrave Per aquell servei el prior rep cada any 16 fanegues velles de blat

33 LrsquohospitalComuacute als llocs meacutes importants eacutes el deure de la Universitat de tenir un hospital on acollir i donar assistegravencia megravedica i sanitagraveria general als veiumlns i als forasters A Flix sembla que tal servei es redueix als laquopobres de Cristoraquo com declaren els jurats en el Capbreu de 1624

Perograve el seu hospital es construeix el 1555 (ignorem si nrsquohi havia un altre abans) aquell any estagrave per acabar i justament per a poder fer front a les obres pendents (com per altres a executar a lrsquoesgleacutesia i per a lrsquoadquisicioacute drsquoun retaule) srsquoimposen contribucions especials per a cobrir un total de 2500 lliures76 a aplicar de la manera seguumlent dos diners per lliura de carn que es compri i drsquooli laquoque vendra en dita vilaraquo i per cada rova de fruits de panses i figues i un ldquovintegraverdquo sobre totes les collites del terme (laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del priorraquo) La Universitat de Flix demana tambeacute permiacutes per a designar un colmiddotlector per a recaptar els drets o beacute per a arrendar el servei

34 Altra documentacioacuteAmb altres documents del segle xvi la Universitat reconeix posseir un lleixiu del riu establert segons acte de 5 de desembre de 1592 a cens de 2 sous i tambeacute compta amb altres dues deveses per a guardar fusta del senyor perograve a cagraverrec de la mateixa Universitat segons constava en les Ordinacions de la Vila drsquo11 drsquoagost de 1557 ( beacute que soacuten franques de tot tribut senyorial)

74 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2375 APLP (Arxiu Parroquial de la Palma) Carpeta de Documents Histograverics full solt (de notes tretes dels originals -perduts- amb lletra

del segle xx)76 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 211 fol 118 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 23

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 151

els oFiCials jurisdiCCionals

El baroacute ostenta jurisdiccioacute sobre els seus vassalls en raoacute del domini que el rei li ha cedit Una jurisdiccioacute que pot ser plena o limitada i que a la Baronia de Flix eacutes plena

Aixiacute la jurisdiccioacute senyorial lrsquoaltre element en definitiva de la potestat senyorial es manifesta en els agravembits del govern de la gestioacute econogravemica i tributagraveria del dret i de la justiacutecia i en general en el de la subjeccioacute personal dels vassalls Uns vassalls que sempre han de ser fidels al seu senyor no poden canviar-lo i li han de prestar homenatge quan siguin requerits

De fet com afirma Viacutector Ferro la jurisdiccioacute secular eacutes la nota caracteriacutestica de la baronia meacutes o menys extensa77 En el nostre cas la Ciutat de Barcelona posseeix lrsquoanome-nat mer imperi o alta justiacutecia o senzillament jurisdiccioacute criminal i el mixt imperi o baixa justiacutecia o jurisdiccioacute civil

La criminal implicava en tot cas el dret a judicar delictes de sang i robatoris i imposar penes fins a la capital aixiacute com la de mutilacioacute de membres i la civil comportava diverses regalies tenir cort judicial amb escrivagrave nomenar batlle nuncis corredors etc i conegraveixer causes judicials civils i jutjar fets penals lleus castigats amb penes econogravemiques entre altres78

Essencialment aquesta jurisdiccioacute es manifesta en tres agravembits el del govern de la co-munitat en el del dret que hi regeix i en lrsquoadministracioacute de justiacutecia

Ara beacute la Senyoria precisa drsquouna certa organitzacioacute a la Baronia per a exercir i fer valdre les seves regalies dominicals i jurisdiccionals Aixiacute eacutes que hem de parlar drsquouna or-ganitzacioacute senyorial ordenada jeragraverquicament de manera piramidal al cap damunt de la qual hi ha el senyor o baroacute i drsquoell depenen tots els oficials que exerceixen les diferents funcions que sersquols assigna

a) El lloctinent del senyor o procurador generalEl primer cagraverrec senyorial de relleu i importagravencia eacutes el lloctinent del senyordenominat a la Baronia de Flix com a procurador general en el nostre cas dela Ciutat de Barcelona Eacutes un cagraverrec de delegacioacute un ldquoalter egordquo del senyor unprocurador que exerceix el domini i la jurisdiccioacute en nom seu79 Un oficial queen tot cas ha de ser catalagrave drsquoacord amb les Constitucions de Catalunya que hoordenen respecte tot cagraverrec puacuteblic que exerceixi autoritat o tingui jurisdiccioacute80

Ja la Ciutat de Barcelona teacute un procurador general per al conjunt de les sevesBaronies habitualment ciutadans de Barcelona perograve tambeacute en poden tenir un enuna Baronia determinada com ocorre a la de Flix en algun moment determinatAixiacute lrsquoany 1524 ho eacutes Francesc Holiver resident a la mateixa Baronia perograve el 1555trobem a Enric Miquel Terra de Picalgues ciutadagrave de Barcelona i el 1624 actuaBartomeu Sala que tambeacute eacutes ciutadagrave de Barcelona81

El primer el trobem informant la Senyoria drsquouns danys causats al moliacute fariner(laquotrencada en lo accedilud y resclosa del moliraquo) i demanant a la Ciutat de Barcelonaque adopti les mesures procedents82

77 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s78 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s79 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 778-78080 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 32181 AHCB 1CXII 5 i 72 doc nuacutem 382 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3

152 Josep Serrano Daura

El segon Enric M Terra laquoprocurador de las Baronies de la dita Ciutatraquo eacutes apoderat el 16 de marccedil de 1555 per a celebrar Capbreu a la Baronia Lrsquoacta afirma que eacutes ldquodeputatrdquo especialment per a capbreuar a la de Flix amb poders especials dels consellers i Consell Ordinari laquode trenta-sis prohomensraquo de la Ciutat83

El 1599 veiem que eacutes el procurador qui informa els consellers de Barcelona de la necessitat de capbreuar laquoles rendes te en Flix y ademes que srsquoasentaran moltes cosses que avuy se perden y pateixen moltisimraquo84 Es tracta drsquoun memorial en el que informa del seguumlent que srsquoha de ldquomudarrdquo el moliacute drsquooli perquegrave lrsquoexistent segurament no es pot reparar ategraves que les olives que srsquohi duen laquose podrexenraquo i quan aquelles es molen laquose pert mes de la meitat de lrsquooliraquo sobre la barca de pas assenyala que el servei srsquoha de cobrir laquosens traurersquos un diner de bosa y en muntar lo preu de la barcha conforme la taixa an posada en totes les barques del present principat en estes ultimes Corts de 1599raquo i es refereix tambeacute a la necessitat de laquosaber en que fonen los dines y grans summes que los jurats e Consel administren per les quals cotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo afegint que els veiumlns es troben laquoen un punt de desesperatio veent-se oprimits de uns quants capitosis que tenen tot atirinisat y se atreveixen a mudar los lochs y insiculation y aso va ia ab imperi y a forma de espants y recolint jent de seguida y libertadaraquo85

Ja el Capbreu de 1624 es practica tambeacute a presegravencia del procurador general de la Ciutat de Barcelona laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo segons poders atorgats el 4 de novembre (laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo)86

En termes generals a la Baronia de Flix el procurador general en definitiva interveacute en quumlestions drsquoordre dominical i jurisdiccional perograve lrsquoadministracioacute de justiacutecia estagrave reservada al batlle general fins i tot la segona instagravencia drsquoapelmiddotlacioacute contra les resolucions del batlle deu correspondre directament a la Senyoria (la Ciutat de Barcelona)

Drsquoaltra banda el 1624 el procurador general designa procurador fiscal a Maciagrave Bagagrave sabater drsquoofici que declara ser habitant de Barcelona i tambeacute del castell de Flix87

b) El batlle general de FlixTenim despreacutes el batlle general de la Baronia de Flix que eacutes governador de tota laBaronia i tambeacute castlagrave del seu castell

Drsquoell en tenim constagravencia el 1400 quan ho eacutes Pere de Castellvell donzell conegutcom laquolo bort de Castellviraquo88 i diferents descendents seus exerceixen aquest cagraverrecencara el segle xvi89

Tanmateix no creiem que sigui un cagraverrec patrimonial doncs la designacioacutesempre eacutes temporal per exemple Antoni Guillem de Castellvell eacutes elegit lrsquoany 1508

83 Aixiacute figura en lrsquoanunci puacuteblic fet per a capbreuar el 2 drsquoabril de 1555 perograve no hem localitzat la seva documentacioacute (AHCB 1CXII 4)

84 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 685 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 686 En lrsquoencapccedilalament del Capbreu tingut lrsquoany 162487 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6388 AHCB 1CXII 4 (documentacioacute adjunta al Capbreu de 1400)89 Antoni Guillem de Castellvell entre 1500 1551 i 1508 el seu fill Bartomeu de Castellvell ho eacutes el mateix 1511 i el 1558 ocupa el

cagraverrec Vicent de Castellvell (AHCB 1CXII 9 i 72 bis doc nuacutem 1 66 i 70)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 153

laquohaguda la inseculatio per lo Consell Ordinari de la dita Ciutat de lrsquooffici de balleraquo i per 3 anys90

Lrsquoany 1593 apareix Bartomeu Llaurador com a batlle general de la laquoville et Baronie de Flix et la Palmaraquo i presideix el Consell General de Flix integrat pels caps de casa del lloc laquovicini et habitatoriraquo91 i el 1598 hi trobem Pau Ros un botiguer de teles de Flix rebent un recurs drsquoapelmiddotlacioacute contra una sentegravencia dictada per ell com a tal batlle general92

En tot cas sobre aquesta institucioacute del batlle general de la Baronia de Flix ens hem de remetre a un privilegi concedit el 18 de febrer de 1464 per la Ciutat de Barcelona amb el contingut seguumlent93

mdash El dia o festa de laquoNostra Senyora del mes de mars los jurats e Consell General de la dita vila [han de] elegir e anomenar tres personas de la dita vila de aquellas millors e abonades per a batle de la dita vilaraquo la terna es presentaragrave als consellers de Barcelona que drsquoella designaran una persona laquoa la qual ajats acomanar la jurisdictio de la Ballia per un trienniraquo

mdash En cas de mort o impediment del batlle exercent els jurats i el Consell podran presentar una nova terna pel temps de mandat que li resteacutes a aquell

mdash El cagraverrec no es pot alienar ni arrendar es disposa que el designat laquono puxe en alguna forma e manya vendre arrendar ni altrament alienar a altres personas per regir e governar lo dit offici ans si ho fassia que aquella tal persona a la qual lo dit offici de Ballia seria venut arrendat comanat o altrament alienat ipso facto no fos haguda ni reputada per official ans fos haguda per privada persona afrenturant de tota jurisdictio declarat empero que per algun temps breu sie licit al dit batle fer per malaltia o absencia algun llochtinent del regiment del qual ell sia tengut tenir taularaquo94

mdash La persona designada per a ocupar el cagraverrec abans de fer-ho ha de laquojurar privilegis llibertats e immunitats e altres qualsevols concessions a la dita Universitat atorgadas e atorgadoras usos e bons costums e no res menys que fassia e sie tingut assegurar ab bonas e idonees fermances de la dita Universitat a coneguda de dits jurats e Concell de tenir taula de la fi de quiscun trienni segons son tenguts los officials realsraquo per Constitucions de Catalunya95

mdash Talment es disposa que el batlle laquohaje [d]e fer sa continua habitacio e foc estador dins lo castell de la dita vila al qual constituim de salari per quiscun any cent sous a ell pagadors de las rendas que la dita Ciutat reb en la dita vila ultra los quals haje com los tersos acostumats ja de rebrer per los batles de dita vila e los gits dels pontons e us e servey de la senia appellada del senyorraquo

Despreacutes en un nomenament de batlle de 8 de febrer de 1500 els consellers i el Consell Ordinari de Barcelona acorden

90 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 291 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6192 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 4693 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 15 i que publica serrano Senyoriu i Municipi II com Apegravendix IV pagraveg 1167-117094 Aquesta eacutes lrsquouacutenica notiacutecia que tenim a la nostra zona sobre la possible venda o arrendament drsquouna batllia la inclusioacute drsquoaquella

prohibicioacute pot fer suposar que fins aleshores sersquon pogueacutes disposar i que ara esdeveacute inalienable per a evitar els problemes que sersquon devien derivar pels mateixos vassalls Recordem que lrsquoUsatge nuacutem 149 laquoSi quis Bajuliamraquo permet que el batlle empenyori laBatllia perograve amb el consentiment del senyor

95 En aquest cas la Ciutat de Barcelona es remet a la legislacioacute general del paiacutes i concretament la que es refereix als oficials reials per a la regulacioacute de la purga de taula a la que srsquoha de sotmetre el batlle general de Flix (vegeu Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 402-407)

154 Josep Serrano Daura

Confiant nosaltres e lo Consell Ordinari de la dita Ciutat lo die present celebrat de la fe indulgentia e legalitat de vos honorable amat nostre nrsquoAntoni Guillem de Castellbell donzell de la dita vila de Flix ab tenor de les presents lo ofici de la Ballia de la dita vila de Flix Mas de Flix loch de la Palma Baronia termes e territoris drsquoaquella e la custodia del dit castell de Flix vos cometem e comanam tenidor e regidor per vos be personalment e leyal per temps de tres anys axi que siau balle de la dita Baronia e tingau custodia del seu castell ab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia comunament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territoris de aquella dret e justicia als singulars del dit ofici ministrant96

I lrsquoacte encara conteacute les disposicions seguumlents com els seus predecessors que pugui laquopuxar crear elegir e deputar lochtinent e lochtinents una vegada e moltes ab aquella potestat que a vos sera vist fahedorraquo abans de comenccedilar a exercir laquosiau tengut donar bones e ydoneas fermances de les coses per vos et vostre lochtinent e lochtinents administradors per lo dit temps a la fi del qual siau tengut tenir taularaquo per salari de la Batllia i custogravedia del castell laquo5 lliures en contra de 15 que acostumaven a ser perquegrave les 10 restants srsquoassignen a Pere Deztorrent procurador general de la dita Baronia per salariraquo a meacutes rebragrave laquoles CC fomades de lenya que fan los moros al dit castell e lo empriu de la Mijana per obs del dit castell e altres coses concernents lo carrech de la dita Ciutatraquo i laquola sinia del senyor e los terccedilos de la Cortraquo tothom per batlle us laquohagen reputen e honren e als manaments vostres e dels lochtinents vostres obeesquen tant quant a casen drsquoellsraquo i tambeacute abans laquosiau tengut fer e prestar jurament e homenatge en poder de lrsquohonorable nrsquoAntoni de Castellbell (el seu pare) de present balle de la dita Baronia o de son lochtinent de donar compte e raho de totes les rebudes fetes de les coses al dit vostre ofici pertanyents en poder dels honorables racionals de la dita Ciutat e fer e continuar dites coses per la forma del dit ofici com es acostumatraquo

El batlle general i el seu lloctinent resideixen a Flix centre de la Baronia Perograve apart hi ha els ldquobatlles particularsrdquo com es manifesta en un document de 1509 que soacuten els delegats drsquoaquell a manera de lloctinents en els llocs de la Palma i del Mas de Flix97 Nous batlles que designaragrave el batlle general de la Baronia

Lrsquoeleccioacute del batlle general per terna se segueix practicant el segle xvi i tenim exemples de 16 de novembre de 1508 i de 24 de maig de 1624 Posseiumlm altre document de presa de possessioacute drsquoun nou batlle del 16 de setembre de 1636 es convoca Consell Secret amb els jurats de Flix i laquoreben en balle generalraquo a micer Monlleoacute laquobachiller en lleys de la present vilaraquo i els consellers municipals declaren que laquolo dit Consell lo obeheix y sersquol pose sobre lo cap y han determinat que estan promptes y apparellats de jurar-lo de balle als que preste ydonea cautio ab bones y ydonees fianses conforme narre lo dit privilegi de balle y conforme de temps immemorial se es acostumat y conforme los privilegis de la vila y Universitat de Flixraquo Afegim que el nou batlle eacutes fianccedilat per Pere Taverner carnisser de Flix i Andreu Cervelloacute veiacute del lloc98

96 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 197 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3798 AHCB 1CXII 4 fol 127 i 72 docs nuacutems 2 i 14

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 155

Veiem doncs com el batlle general eacutes jurat tambeacute com a cap o president de la Universitat Diguem tambeacute que segueix cobrant els drets que es recollien el 1500 (srsquoalmiddotludeix a 5 lliures lrsquoany en lloc de 100 sous perograve eacutes la seva equivalegravencia i es mantenen els altres drets) i que li paga la Senyoria o lrsquoarrendatari de la Baronia els anys 1534 i 170099

Pel que fa al judici de taula a que estagrave sotmegraves el batlle general srsquohi refereix tambeacute el mateix privilegi que la Ciutat de Barcelona concedeix el 1464 a la Universitat de Flix i disposa mdash A la fi de cada trienni els jurats i el Consell municipal han de designar 4 persones

laquolaycasraquo de la Universitat laquoque sien jutges e inquisidors de la taula que lo dit batlle haura a tenir e aquellas personas presentar als honorables concellers de la dita Ciutatraquo perquegrave en triiumln dues

mdash Els designats gaudiran de laquototes e aquellas facultats e potestats que a tals jutges e inquisidors son donadas per Constitucions e capiacutetols de Cort de Catalunyaraquo

mdash Per a dur a terme la seva tasca laquosecretament poran hajen e sian tinguts fer-los regoneixer a algun bon juriste a quiscuna de las parts no suspitos e a concell de aquell los dits jutges hajen e promulgan llur sentenciaraquo

mdash Encara es disposa que els jurats i el Consell de Flix podran designar jutges drsquoapelmiddotlacioacute per a atendre els recursos que es presentin contra les resolucions dels jutges de taula i aquests nous jutges han de ser laquodos juristas e homens de sciencia aci de la dita vila com fora de aquella e aquelles dos sien tinguts presentar als honorables concellers que de aquells dos nrsquoe hajen a pendrer un lo qual que sie hagut per jutge de les causes de apellacions que imposador seran de las sentencias que promulgadas seran per los jutges de la taularaquo afegint que tindran tanta potestat i facultat com convingui com si fossin oficials designats laquoper lo senyor rey e ab aquelles potestats e facultat a semblants jutges atorgades per Constitucions e Capitols de Cort de Catalunyaraquo

mdash I els jutges seran assistits en tot cas per juristes i pel que fa al seu salari el cobraran de la Universitat de manera que els jurats ldquoarbitraranrdquo allograve necessari sense subjeccioacute a les rendes senyorials100

A banda drsquoaquestes funcions governatives i judicials el batlle general tambeacute eacutes castlagrave de Flix i com tal se li encomana particularment laquola custodia del dit castell de Flixraquo per la Ciutat de Barcelona aleshores senyora del lloc com a laquotenidor e regidorraquo Aixiacute srsquoestableix el 8 de febrer de 1500 quan es nomena pel cagraverrec a Antoni Guillem de Castellvell amb la indicacioacute de que es fa laquoab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia communament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territori de aquellaraquo i se li concedeix un salari consistent en una suma anual de 5 lliures meacutes les laquoCC fomades de lenya que fan los moros al dit castellraquo aixiacute com les rendes de laquolo empriu de la Mijana per obs del dit castellraquo i de la siacutenia del Senyor i els terccedilos de la Cort (a les que ja ens hem referit abans)101

99 AHCB 1CXII 72 docs nuacutems 17 i 56100 Sobre la institucioacute vegeu publica serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 835-842101 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 1

156 Josep Serrano Daura

c) LrsquoescrivagraveLa Baronia teacute assumit tambeacute el servei drsquoescrivania102 I almenys el 1509 eacutes notarisenyorial de Flix Maciagrave Loris (que des de 1495 tambeacute ho eacutes de lrsquoOrde de lrsquoHospital alsseus dominis de la Ribera drsquoEbre i per tant serveix a dos senyors diferents)103 A ell elsubstitueix Mateu de Castellbell donzell i familiar de lrsquoaleshores batlle general de Flix

En el seu nomenament srsquoafirma que lrsquoelegit assumeix les funcions de laquonotari public y scriva de la Cort del batlleraquo i que consequumlentment les seves funcions soacuten les de laquorebre y testificarraquo tot document privat dels vassalls i tots els actes judicials de la Cort104

Perograve a meacutes i a diferegravencia del que recullen altres nomenaments de Senyorius veiumlns a la Baronia de Flix srsquoafegeixen expressament com a funcions del notari senyorial la de recollir i transcriure tots els actes en manuals protocols i en els registres corresponents aixiacute com la de lliurar a la presoacute aquells que hi siguin condemnats

La primera drsquoaquestes obligacions eacutes evident que correspon als escrivans o notaris perograve la segona eacutes progravepiament una funcioacute judicial en fase drsquoexecucioacute de sentegravencia i en aquest cas en altres dominis eacutes habitual que estigui assignada al batlle senyorial que eacutes lrsquoencarregat de fer-ho105

d) El corredorEl corredor eacutes un oficial senyorial encarregat de ldquocorrerrdquo o ldquofer crida puacuteblicardquo dela venda de productes i mercaderies i de beacutens mobles i immobles per encagraverrec drsquounparticular en subhastes ordenades per sentegravencies judicials o per embargamentsfiscals I justament els drets que aquell oficial cobra pels seus serveis srsquoanomenende ldquocorredurardquo o ldquocorredoriardquo equivalen a una suma fixa o proporcional al preu devenda del producte o del beacute de que es tracti i el seu pagament correspon normalment per igual al comprador i al venedor A la Baronia de Flix el servei eacutes de la Senyoriai per tant el corredor eacutes un oficial senyorial106

Ara beacute el privilegi de 1308 tambeacute fixa una segraverie drsquoexempcions drsquoaquestes taxestots els homes i dones poden vendre francament la seva civada laquoen son almut enson alberchraquo soacuten exempts de la corredoria per la venda de sal recollida a la vilatant si es ven a un veiacute com a un estrany tambeacute soacuten francs de vendre cuir de boudrsquoase i de tota begravestia ldquogrossardquo altra exempcioacute de ldquocorradurardquo eacutes per la venda debestiar a la vila de Flix si eacutes menor drsquoun any (mort o viu) per la venda de menysde 6 caps de begravestia ldquomenudardquo no es paga corredoria eacutes franca la venda de llegumsque laquonorsquos cridaraquo es disposa altra exempcioacute per la venda de colomins srsquoeximeix lavenda de lli en quantitats inferiors al quart de rova i tambeacute per la venda de menysde mitja rova de formatge107

I ja les tarifes que es fixen el 1308 per aquest servei segons el seu objecte soacuten

102 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 599-616103 Lrsquoany 1495 Mariagrave Loris eacutes notari veiacute de Flix i treballa amb Galcera drsquoOrograves notari drsquoAscoacute ja el 27 de juny drsquoaquell any eacutes designat

notari senyorial laquoper totam terram et dominicationemraquo de lrsquoOrde de lrsquoHospital i ho eacutes tambeacute de la Baronia de Flix almenys finsel 1509 quan se li designa un substitut (ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32)

104 ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32105 Efectivament el batlle eacutes lrsquoencarregat drsquoexecutar totes les resolucions judicials segons el dret vigent (serrano Senyoriu i

Municipi II pagraveg 1133-1134) 106 Capiacutetols 7 8 10 11 21 22 23 24 25 26 28 30 35 36 37 38 39 40 i 42107 Capiacutetols 4 5 6 7 8 11 29 35 i 36

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 157

Objecte Drets

Per tota begravestia que es vengui viva o morta i de meacutes drsquoun anyndash Si eacutes viva 1 ldquopugesrdquondash Si eacutes morta i es ven laquoper ma de carnicerraquo 1 dinerndash Si es venen meacutes de 6 caps de bestiar laquomenutraquo la dotzena 3 diners( o proporcioacute)Per la roba que es vengui laquoper man de corredorrdquo nrsquoeacutes francel comprador i el venedor ha de pagar segons el valorndash Si ven per menys de 5 sous 1 mallandash Si eacutes per meacutes 1 dinerPer la venda de llegum que es crida el venedor ha depagar 1 mallaPer la venda de cavalls 24 diners Per qualsevol altra begravestia laquocavalinaraquo 12 diners Per muls mules i ases 12 dinersPer tota begravestia laquogrosa de mul o de mula avalraquo de meacutesdrsquoun any 8 dinersPer la venda de blat per cafiacutes 2 dinersPer la venda de farina per 12 roves el comprador 1 dinerPer cafiacutes de laquocabeccedilasraquo safragrave (de 16 fanegues) 2 dinersPer la venda de sal que no eacutes de la vila per cafiacutes 2 dinersPer la venda de llindash Per 1 rova 2 dinersndash Mitja rova 2 mallesndash Per un quart de rova o quartoacute 2 ldquopugeardquoI per menys sols el venedor hauragrave de pagar al corredor eldret que li correspongui per la cridaPer formatgendash Per rova 2 dinersndash Per mitja rova 2 mallesEs refereix a la llana i assenyala que es paga laquoaxi en leyraquo108

sense major explicitacioacuteDe la mel per rova 2 dinersPer la laquopeguaraquo per rova 2 dinersPer comiacute i matafaluga per rova 2 dinersPer dotze dotzenes de pells de conill 2 diners

el MuniCiPi

Fins a la conversioacute dels sarraiumlns la vila de Flix es divideix en dues comunitats individual-ment organitzades en lrsquoordre comunitari i municipal en el sentit literal de lrsquoexpressioacute

Efectivament cada comunitat compta amb els seus ogravergans de govern municipal fins el segle xv uns jurats (dos) i un Consell General dels seus respectius caps de casa sense perjudici de si cal reunir ambdues comunitats conjuntament en un assemblea de tots els caps de casa del lloc

Aixiacute el 17 de marccedil de 1384 el batlle convoca el consell general laquoad vocem Alii de Mora preconis publiciraquo a tot els homes de Flix per tal drsquoaprovar la concertacioacute drsquoun censal per part del senyor Francesc de Sant Climent amb lrsquoobligament de la baronia El document relaciona els jurats drsquoambdues comunitats cristiana i sarraiumlna del lloc i tots els homes laquoomnes vicini et habitatores predicti loci de Flix et Universitates chrispianorum et sarra-cenorumraquo almenys en aquest cas es declara que els assistents celebren Consell laquotanquam

108 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98

158 Josep Serrano Daura

major et sanior parsraquo dels homes del lloc En total soacuten 53 caps de casa dels quals 28 soacuten sarraiumlns i 25 cristians109

En canvi el 23 de novembre de 1400 es convoquen per separat els caps de casa de Flix i la Palma per tal de retre jurament de fidelitat i lrsquohomenatge degut precisament a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs110 Val a dir que en la comunitat municipal sarraiumlns srsquohi integra un jueu cap de casa Abram Sacry lrsquouacutenic que deu viure a Flix111

En el tant citat privilegi de 1464 que es concedeix a la Universitat de Flix per a la de-signacioacute del batlle general en canvi sols es fa referegravencia a la comunitat cristiana i en dos pactes es disposa que

mdash Els jurats i el Consell General han de presentar a la Ciutat de Barcelona una terna de candidats al cagraverrec (3 noms) perquegrave aquella designi lrsquooficial que lrsquoha drsquoexercir

mdash I per tal de procedir al judici de taula sobre la gestioacute del batlle cessat una vegada acabat el seu mandat talment els jurats i aquell Consell han de presentar una altra llista amb 4 persones laiques perquegrave drsquoentre elles la Ciutat nomeni dos jutges ldquode la taulardquo

Malgrat els intents infructuosos de Ferran de Catogravelic de forccedilar la conversioacute dels sarraiumlns catalans (a la qual cosa srsquooposen les Corts el 1503) el cert eacutes que pragravecticament tots es con-verteixen entre el 1509 i el 1510 i els de Flix no en soacuten una excepcioacute Aixiacute en el Capbreu de 1511 srsquoacredita que els seus residents ja soacuten cristians i declaren els seus beacutens i cagraverre-gues tot indicant el seu nom anterior musulmagrave Soacuten quasi beacute tots 20 famiacutelies converses drsquoun total de 35 Els primers ja passen a conegraveixer-se com a moriscos i els altres ho acaba-ran sent112

Convertits els sarraiumlns els seus descendents es barregen amb els cristians vells i les dues comunitats srsquounifiquen en una sola113 Tambeacute a Flix el 1593 el batlle general convoca els jurats i el Consell General perquegrave aprovin un conveni per al pagament dels deutes que teacute la Universitat a favor drsquoun mercader de Tortosa114

Precisament sobre el sistema de votacioacute per a lrsquoadopcioacute dels acords dels ogravergans colmiddotle-gials municipals se segueix com en el Municipi catalagrave en general el regravegim de la major i meacutes sana part I en aquest sentit eacutes molt interessant la declaracioacute que el 25 de setembre de 1627 fa el clavari de la Ciutat de Barcelona Francesc Bru sobre un requeriment fet per un conseller sobre determinats pagaments realitzats afectants a la Baronia de Flix laquosia cert que en tots los actes de Universitat lo vot que la major part segueix aqueix srsquoenteacuten esser estat fet ab consentiment de totsraquo per aixograve una vegada adoptat lrsquoacord ja no es pot plantejar si laquola menor part ha contradit o noraquo el mateix115

En lrsquoordre econogravemic ja el 1599 el procurador de la Baronia es queixa davant els con-sellers de Barcelona contra el procedir dels jurats i prohoms de Flix pel descontrol i possi-bles abusos que cometen contra els vassalls habitants del lloc quant a la gestioacute econogravemica municipal Afirma que calia laquosaber en que es fonen los dines y grans summes que los jurats y Consel administrenraquo i denuncia que aquells laquocotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo que ja es troben desesperats i estan oprimits per uns quants ldquocapi-tosis que tenen tot atirinisatrdquo116

109 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 860 110 AHCB 1CXII 4 (documents annexos al Capbreu de 1400)111 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98112 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 41-44113 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 44114 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 61115 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 16116 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada

Ricard Torra i Prat

Y no hay duda sino que con la residencia los Iueces viven maacutes recatados y los suacutebditos de sus agravios y dantildeos restituydos y satisfechos1

Introduccioacute

Lrsquoestudi de les institucions fiscalitzadores drsquoegravepoca medieval i moderna catalanes eacutes un camp relativament poc treballat i que nomeacutes els darrers anys sembla haver despertat lrsquoin-teregraves dels investigadors aixiacute ho demostren les obres de Pedro Llinagraves Tomagraves de Montagut Isabel Saacutenchez de Movellaacuten Eva Serra Josep Capdeferro o Ricard Torra2 Fruit de les recerques dels autors suara esmentats coneixem molt millor els oriacutegens caracteriacutestiques i funcionament de la institucioacute que es dedicagrave a fiscalitzar la Diputacioacute del General aixograve eacutes la Visita del General de Catalunya Tot i aixiacute si centrem la nostra atencioacute cap a una altra de les institucions de la terra clau durant el periacuteode modern el Consell de Cent barceloniacute aviat podrem copsar que el seu sistema de fiscalitzacioacute gairebeacute no ha rebut lrsquoatencioacute dels professionals de la histograveria3

Grup de Recerca Manuscrits (UAB) ORCID ID 000-0001-8896-8486 Aquest estudi srsquoemmarca dins del projecte de tesi doctoral laquoLa Visita del General de Catalunya la institucioacute i el seu encaix en el sistema poliacuteticoinstitucional catalagrave altmodern (ss xvi-xviii)raquo dirigida pel Dr Antoni Simon i Tarreacutes i que gaudeix del suport del Grup de Recerca en Histograveria Moderna Manuscrits(2014 SGR 232) del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia (Universitat Autonogravema de Barcelona)

1 Jeroacutenimo Castillo de bobadilla Poliacutetica para corregidores y sentildeores de vasallos en tiempo de paz y de guerra vol II Lib V Jeroni Margarit 1616 pagraveg 533

2 Pedro llinaacutes alMadana laquoLa Visita del General el procedimiento de control de los funcionarios dependientes de la Diputacioacutedel General de Catalunya (1653-1701)raquo Pedralbes 10 (1990) pagraveg 177-192 Tomagraves de Montagut i estragueacutes Les institucionsfiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya (des dels seus oriacutegens fins a la reforma de 1413) Barcelona Sindicatura de Comptes1996 Isabel saacutenChez de Movellaacuten torent Les Institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya des de la reforma de 1413 fins al final del regnat de lrsquoemperador Carles I el 1556 Barcelona Sindicatura de Comptes 2004 Josep CaPdeFerro laquoEl vigor deles institucions de la Terra en la vigiacutelia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya moderna (segles xvii-xix) Barcelona Base 2007 pagraveg 47-84 Eva serra laquoTerritori i inspeccioacute fiscal la Visita del General del 1600raquo dinsJaume dantiacute (ed) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Rafael Dalmau 2012 pagraveg 165-284 Ricardtorra i Prat laquoLa Visita del General de Catalunya Una institucioacute desconeguda (segles xvi- xviii)raquo Afers fulls de recerca ipensament 77 (2014) pagraveg 149-171 Ricard torra i Prat laquoMites o realitats Sobre el paper de les Corts catalanes altmodernescom a generadores de dret El cas de la Visita del Generalraquo Estudis revista drsquohistograveria moderna 40 (2014) pagraveg 115-132 Ricardtorra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad de los oficiales de la Generalitat de Cataluntildea en la eacutepoca moderna La Visita del General de Cataluntildea y su funcionamientoraquo Cuadernos de Historia del Derecho 22 (2015) en premsa

3 Ha estat esmentada (de passada) pels seguumlents autors Joan Lluiacutes Palos Catalunya a lrsquoimperi dels Agraveustria la pragravectica de govern segles xvi i xvii Lleida Pagegraves Editors 1994 pagraveg 383 Nuacuteria Florensa El Consell de Cent Barcelona a la Guerra dels Segadors Barcelona Universitat Rovira i Virgili 1996 pagraveg 222-223 Jaume danti laquoEl govern de la ciutat de Barcelona a lrsquoegravepoca moderna estabilitat institucional dificultats financeres i relacioacute amb el poder reialraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) Eltemps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 127-145 citem concretament la pagraveg 145 Quant a autors coetanis lrsquoexistegravencia de les visites del Consell

160 Ricard Torra i Prat

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes lrsquoestudi de la Visita del Consell barceloniacute A par-tir de lrsquoanagravelisi de la seva normativa i dels seus processos ens proposem comprendre les liacutenies rectores de la institucioacute fiscalitzadora Per tal de bastir el nostre relat en el context i sentit histograveric idonis compararem les dues principals laquovisitesraquo que tingueren lloc a la Catalunya dels segles xvi i xvii la Visita del General i la Visita del Consell barceloniacute Per assolir aital objectiu estructurarem la comunicacioacute de la manera seguumlent

En un primer moment analitzarem la legislacioacute que afectagrave la Visita del Consell bar-celoniacute A partir de la seva normativa podrem veure els diferents estadis evolutius de la institucioacute fiscalitzadora

Seguidament nrsquoanalitzarem tant el funcionament intern com la planta bo i compa-rant-los amb els emprats per la Visita del General Tot plegat ens permetragrave copsar tambeacute els problemes comuns que hagueren drsquoafrontar ambdues institucions ja avancem que malgrat que llurs diferegravencies foren notables moltes vegades toparen amb els mateixos impediments a lrsquohora de desenvolupar correctament les seves tasques

Finalment plantejarem unes breus conclusions

Evolucioacute legislativa i assentament institucional

El desenvolupament del sistema de visites del Consell barceloniacute fou un proceacutes que srsquoallar-gagrave les darreres quatre degravecades del segle xvi Aixiacute doncs de la mateixa manera que succeiacute amb la Visita del General el procediment fiscalitzador municipal no srsquoestabliacute de cop sinoacute que anagrave evolucionant a mesura que les experiegravencies fiscalitzadores adquirides en mostraven les fortaleses i les debilitats4 En aquest sentit sabem que els primers assajos fiscalitzadors srsquohaurien iniciat lrsquoany 1564 aquesta visita laquopioneraraquo es realitzava cada dos anys i nomeacutes es feia contra els consellers i el clavari de la ciutat5

Les limitacions drsquoaquest primer sistema comportaren que pocs anys despreacutes el Con-sell de Cent decidiacutes reformar les ordinacions de la Visita per fer-la meacutes efectiva Segons les ordinacions de 1595 lrsquoany 1578 el Consell de Cent hauria decidit ampliar lrsquoabast de la fiscalitzacioacute tambeacute als oficials subordinats del Consell executiu i clavari de la ciutat ja que aquests laquocometien algunes culpes de les quals restaven inpunitsraquo aixiacute com tambeacute lrsquohaurien fet extensiva als membres de les comissions de laquovuitenes quatretes y altre nombreraquo a ulls dels legisladors uns i altres laquoaxiacute per interessos com per altres respectes feyen coses inde-gudes y en notable prejudici del bon govern de la dita ciutatraquo6 Gragravecies a les ordinacions promulgades el 8 de gener de 1591 drsquoaquest ldquonourdquo sistema tambeacute en sabem que el pes del mateix requeia sobre dos dels advocats de la ciutat un dels quals exercia com a assessor i

barceloniacute hauria estat constatada almenys pels seguumlents Gabriel Berart Speculum visitationis secularis omnium magistratuum iudicum decurionum aliorumque Reipublicae Administratorum Barcelona Sebastiagrave Mathevad 1627 Andreu bosCh Sumari iacutendex o epiacutetome dels admirables i nobiliacutessims tiacutetols drsquohonor de Catalunya Rosselloacute i Cerdanya Perpinyagrave 1628 pagraveg 287 finalment tambeacute a Ceremonial dels Magniacutefichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona Rubriques de Bruniquer Volum tercer Publicat per acort y a despeses del Excm Ajuntament Constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D Francesch Carreras y Candi y D Bartomeu Gunyalons y Bou en comissioacute del mateix Excelentiacutessim Ajuntament Barcelona Imprempta drsquoHenrich y Companyiacutea en comandita 1914 molt especialment les pagravegs 5-9

4 Sobre lrsquoevolucioacute de la legislacioacute referent a la Visita del General vegeu torra laquoLa Visita del General pagraveg 152-159 5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 (22-II-1595)raquo De les

ordinacions de 1564 i 1578 nomeacutes en tenim constagravencia a partir de les de 15956 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer de 1595raquo Segons les ordinacions de 22 de febrer de

1595 la legislacioacute de 1578 srsquohauria fet en data de 29 de novembre

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 161

lrsquoaltre com a advocat fiscal al mateix temps altres dos advocats eren elegits per jutjar les apelmiddotlacions en el cas que nrsquohi haguessin7

La legislacioacute de 1578 fou substituiumlda per la de lrsquoany 1591 El gran taloacute drsquoAquilmiddotles de les ordinacions de 1578 havia sigut el sistema drsquoeleccioacute dels advocats que srsquoencarregaven de la Visita Segons els legisladors de 1591 encarregar el proceacutes fiscalitzador als advocats de la ciutat ndashels quals almenys durant el segle xvii gaudien de llur ofici a perpetuiumltatndash8 era laquocosa molt exorbitantraquo puix que aixograve podia implicar que els mateixos que exercien com a visitadors poguessin eacutesser els visitats en tant que els advocats podien ser requerits per la Visita en el cas que els consellers haguessin comegraves un delicte seguint el seu consell9 Aitals mesures buscaven evitar que laquoen la nominatioacute de les tals persones nomiddoty pogueacutes ha-ver ninguna manera de passioacute ni de subornraquo Per tot plegat els membres del Consell de Cent modificaren els procediments de seleccioacute dels visitadors se suprimiacute lrsquoantic sistema pel qual el pes de la Visita requeia sobre els advocats de la ciutat i es traslladagrave aital res-ponsabilitat a un equip colmiddotlegiat conformat per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal Lrsquoeleccioacute drsquoaquests nous cagraverrecs passava a estar desvinculada de les persones que amb anterioritat havien exercit o en el moment de lrsquoeleccioacute estaven exer-cint un cagraverrec puacuteblic dins de lrsquoorganigrama consular En el cas de lrsquoassessor i de lrsquoadvocat fiscal per cadascun dels cagraverrecs es feia extraccioacute drsquouna terna de persones provinents de la bossa drsquoadvocats de la ciutat Feta lrsquoextraccioacute els membres del Consell de Cent i del Consell barceloniacute votaven ndashmitjanccedilant sufragindash quin candidat els semblava el meacutes oportuacute resultant elegit el que obtenia un nombre meacutes elevat de vots El procediment seguit en el cas de lrsquoescrivagrave i del procurador fiscal era el mateix perograve les ternes dels candidats havien de sorgir en aquest cas de la bossa de notaris de la ciutat10 Els oficials escollits havien de jurar el seu cagraverrec i escoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute aixiacute com comptaven amb un termini de tres mesos per dur a terme la fiscalitzacioacute a partir del dia en el que sersquon publicava lrsquoinici Drsquoaltra banda tambeacute srsquoestabliren indicacions a lrsquohora de rebre els testimonis que havien de deposar els quals havien de fer-ho en presegravencia drsquoun dels consellers com a miacutenim Els salaris que havien de cobrar els visitadors quedaven a lrsquoarbitri dels membres del Consell de Cent i Consell executiu laquodonant-los allograve que aparragrave conforme la calitat de llurs officis y los treballs suportants per aquellsraquo Finalment srsquoacordagrave que en el cas drsquohaver-hi apelmiddotla-cions aquestes fossin conduiumldes per dos juristes extrets de nou emprant el mateix sistema que en el cas dels juristes encarregats del proceacutes ordinari

La vigegravencia de les ordinacions de 1591 duragrave ben poc quatre anys meacutes tard el Consell de Cent decidiacute modificar-les altra vegada considerant que laquocom a causa de la variatioacute dels temps ninguna cosa dura molt en son primer estat per lo qual eacutes necessari mudar y va-riar les ordinations y lleys conforme necessiten les ocurregraventies de les ocasionsraquo11 El nou ordenament juriacutedic fou el meacutes complet de tots els assajats fins al moment de fet podem considerar que establiacute les liacutenies bagravesiques que havien de regir la fiscalitzacioacute dels oficials puacuteblics del Consell barceloniacute durant tot el segle xvii Ni les posteriors ordinacions de 1598 ni el privilegi reial de 1599 suposaren una esmena a la totalitat del redactat de 1595 sinoacute que nomeacutes en modificaren aspectes concrets

En primer lloc les ordinacions de 1595 establiren un nou procediment a lrsquohora drsquoesco-llir els oficials que srsquohavien drsquoencarregar de la Visita En aquest sentit el primer dia juriacutedic

7 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 del mes de janer 1591 Ordinacions de la Visita fetes en consell ordinari dit die celebratraquo

8 Florensa El Consell de Cent pagraveg 3069 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo 10 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo11 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer 1595raquo

162 Ricard Torra i Prat

despreacutes de la festa de Sant Sebastiagrave els consellers havien de proposar cinc doctors en lleis al Consell de Trenta-sis o Trentenari els quals havien de tenir una edat miacutenima de 35 anys i almenys 8 anys de pragravectica juriacutedica a la Reial Audiegravencia de Catalunya Drsquoentre els cinc juristes proposats el Trentenari nrsquohavia drsquoescollir dos mitjanccedilant una votacioacute de tots els seus membres els jurats disposaven dues caixetes lrsquouna que havia de rebre els candidats a assessor i advocat fiscal de la Visita i una segona que havia de rebre els noms dels tres descartats Cada membre del Trentenari rebia cinc tires de paper a cadascuna de les quals hi havia inscrit el nom drsquoun dels candidats proposats pels consellers rebudes les ti-res introduiumlen dos dels noms proposats a la caixeta drsquoassessor i advocat fiscal mentre que els tres noms sobrants eren introduiumlts a la caixeta dels descartats Feta la votacioacute i abans de comenccedilar a descloure els papers lrsquoescrivagrave major de la ciutat recomptava el nombre total de paperetes de cada caixa per assegurar-se que no srsquohagueacutes comegraves cap irregularitat ja que en el cas de ser aixiacute srsquohavia de realitzar de nou la votacioacute12 Si no es detectaven anomalies en el recompte es procedia a descloure les paperetes i resultaven escollits com a assessor i advocat fiscal les dues persones que haguessin rebut meacutes vots esdevenint as-sessor el jurista amb meacutes anys de pragravectica juriacutedica i advocat fiscal el que menys En el cas de lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs drsquoescrivagrave i procurador fiscal de la Visita el proceacutes era semblant els consellers proposaven al Trentenari quatre notaris de Barcelona i un notari reial els quals havien de tenir com a miacutenim trenta anys drsquoedat i havien hagut drsquoexercir lrsquoofici du-rant sis anys i a meacutes no podien ser oficials de la ciutat De la mateixa manera que en el cas de lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal dels cinc proposats se nrsquoescollien dos mitjanccedilant sufragi i el que tenia meacutes anys drsquoexperiegravencia esdevenia escrivagrave quedant-se lrsquoaltre amb el cagraverrec de procurador fiscal

Segons les ordinacions de 1595 els oficials escollits mitjanccedilant aquest sistema estaven obligats a acceptar el cagraverrec sota pena drsquoeacutesser declarats inhagravebils per exercir qualsevol altre ofici de la ciutat en el cas de no acceptar-lo Com ja succeiumla amb la legislacioacute de 1591 els nous oficials de la Visita havien drsquoescoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute en accedir al seu nou cagraverrec Drsquoaltra banda els agents fiscalitzadors no podien ser quumlestionats per les seves ac-tuacions al capdavant de la Visita i en el cas drsquoobtenir un altre cagraverrec de la ciutat mentre eren visitadors sersquols permetia exercir-lo Determinaven tambeacute les ordinacions de 1595 que en el cas de celebrar-se sessions del Consell de Cent que tractessin sobre assumptes de la Visita laquono tingan vot los officials de la present ciutat ni alguna de les persones que seran compreses en dita Visitaraquo

Un segon aspecte que cal destacar de la legislacioacute de 1595 eacutes que srsquoestipulava clara-ment com srsquohavien de votar les sentegravencies En primer lloc es reunien els membres de la conselleria i els membres del Trentenari els quals rebien sentegravencia drsquoexcomunioacute i juraven laquovotar fora tota passioacute y afictioacuteraquo Un cop reunits i fets els juraments pertinents prenia la paraula lrsquoescrivagrave de la Visita que comenccedilava a relatar els processos un per un Segui-dament prenien la paraula lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal de la Visita els quals exposaven els seus vots sobre el proceacutes aixograve eacutes si calia condemnar (i de quina manera fer-ho) o absoldre als acusats Escoltat el parer dels juristes-visitadors el Conseller en Cap quatre membres del Trentenari (un de cada estament) i lrsquoescrivagrave de la Visita sortien de la sala on estaven reunits per anar a votar la sentegravencia del proceacutes votava primer el Conseller en Cap i seguidament els membres dels estaments Un cop havien votat aquests votaven els consellers segon tercer quart i cinquegrave per aquest ordre i despreacutes la resta de membres del Trentenari Feta la votacioacute es portava lrsquourna a la sala on es trobaven reunits els con-

12 La legislacioacute preveia dures penes per aquelles persones que haguessin comegraves irregularitats en el proceacutes de votacioacute i haguessinestat enxampats Concretament srsquoestipulava que laquosie fet ynhagravebil perpegravetuament de votar en negotis de la present ciutatraquo

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 163

sellers i el Trentenari i es feia el recompte de vots es considerava com a sentegravencia de la querella en quumlestioacute el parer de la majoria13 que no podia establir una condemna superior a la proposada pels juristes de la Visita tot i que siacute que la podia moderar o senzillament absoldrersquon els acusats Les sentegravencies podien ser apelmiddotlades davant un altre Trentenari que com recorda Florensa canviava la seva composicioacute cada tres mesos14 si beacute la pena no podia augmentar com a resultat de la revisioacute del proceacutes

Tercerament la legislacioacute de 1595 establiacute quina tipologia de delictes i en quins supogravesits els oficials de la ciutat podien ser investigats pels visitadors amb lrsquoobjectiu drsquoevitar laquotota manera de maliacutecies y calumpnies y que les visites sien per a castigar delatures y delictes que meresquen cagravestic y punitioacuteraquo Per tot plegat els legisladors consideraven que nomeacutes es podien acceptar aquelles denuacutencies que fessin referegravencia a delictes comesos laquoab dol y frau manifest yo barataria dels quals conste ab actes o scriptures o ab dos o meacutes testimonisraquo15 Es considerava que srsquohavia de prendre aquesta mesura perquegrave fins al moment les visites haurien tendit a fer laquograns processosraquo que nomeacutes haurien tingut com a objectiu que els oficials de la institucioacute fiscalitzadora cobressin elevades quantitats de diners

En quart lloc les ordinacions de 1595 tambeacute establien els terminis que srsquohavien drsquoapli-car als procediments de la Visita aquesta no podia durar meacutes enllagrave de tres mesos desti-nant-se un mes per cadascuna de les tres fases ndashofensa defensa i votacioacute i confeccioacute de les sentegravenciesndash Lrsquoescrivagrave estava obligat a comunicar oralment les enquestes a les parts implicades si en volien una cogravepia escrita srsquohavia de pagar Drsquoaltra banda es recordava que el clavari de la ciutat estava obligat a castigar aquells oficials que estiguessin sota la seva jurisdiccioacute i en aquest sentit se lrsquoobligava a fer arribar les sentegravencies de la Visita al siacutendic o al sots-siacutendic de la ciutat que srsquohavien drsquoencarregar drsquoaplicar-les Si el clavari no castigava els oficials que tenia sota la seva jurisdiccioacute sersquol podia acusar formalment en un altre proceacutes de Visita per aquest motiu Cal dir perograve que els oficials de la ciutat no podien ser visitats drsquoaquells delictes pels quals el clavari ja els havia castigat Eacutes important remarcar tambeacute que tant el siacutendic com el sots-siacutendic de la ciutat podien ser acusats en un proceacutes de Visita si srsquoassabentaven del fet que el clavari havia absolt un dels condemnats per la institucioacute fiscalitzadora i no ho denunciaven Les ordinacions tambeacute deixaven molt clar que els consellers no podien ser castigats per aquelles decisions preses sota lrsquoempara legal dels assessors juriacutedics de la ciutat en aquests casos els visitadors havien de processar els juristes

Finalment la legislacioacute de 1595 establia els salaris que havien de rebre els quatre ofi- cials de la Visita lrsquoassessor rebia 80 lliures lrsquoadvocat fiscal 50 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures el procurador fiscal 40 lliures i el porter 10 lliures salaris que no podien augmentar-se sota cap concepte Els visitadors tampoc no rebien cap tipus de gratificacioacute en el cas drsquohaver-se drsquoocupar de les causes drsquoapelmiddotlacioacute i tampoc no podien rebre remuneracions extraordinagrave-ries Tot plegat era justificat pels membres del Consell de Cent perquegrave calia laquorellevar la present ciutat dels grans y excessius gastos quemiddots soacuten fets [] en les dites visites passadesraquo

Les ordinacions de 1595 foren ben aviat revisades concretament sersquon modificaren alguns aspectes lrsquoany 1598 si beacute cal dir que la majoria de lrsquoarticulat es respectagrave Concre-

13 Els consellers i membres del Trentenari votaven les propostes fetes per lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal Lrsquoescrivagrave de la Visita eralrsquoencarregat de recollir el parer de cadascun dels consellers En el proceacutes de lrsquoany 1709 podem observar que les propostes delrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal no tenien perquegrave coincidir En tot cas el meacutes normal devia ser que aquestes coincidissin i que elsconsellers i membres del Trentenari senzillament optessin per votar a favor de la proposta o votar-hi en contra (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)

14 Florensa El Consell de Cent pagraveg 19715 Lrsquoarticulat de les ordinacions deixava prou clar en quins supogravesits es considerava que havia existit dol frau o barataria laquodeclarant

lo dol y frau manifest eacutesser tot allograve que faran scientment en dany notable de la present ciutat y per barataria tot allograve que losconsellers o persones visitades hauran fet per haver rebut diners o altres dagravedives per via directa o yndirecta axiacute per ynseculations y provisions de officis com per altres qualsevol coses encara que de aquell tal fet nomiddotn resulta dany alguacute a la present ciutatraquo

164 Ricard Torra i Prat

tament les reformes introduiumldes lrsquoany 1598 incidiren en tres aspectes fonamentals de la Visita lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs el sistema drsquoapelmiddotlacions i la tipologia de delictes que es po-dien investigar Quant a lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs srsquoencaminaren a introduir com a candidats nomeacutes aquelles persones presents a les bosses de juristes i notaris de la ciutat el sistema era el mateix ndashels consellers proposaven cinc noms als membres del Trentenari que tot seguit nrsquoescollien dosndash perograve els proposats havien de sortir de les suara esmentades bosses Aquesta mesura es justificagrave perquegrave amb lrsquoentrada de persones alienes als sistemes drsquoelec-cioacute de la ciutat es corria el perill que les escriptures consulars deixessin de ser secretes laquode haont resulten grans inquietuts a dita ciutat lo que abans fer nomiddots soliaraquo16 Tambeacute srsquoacordagrave que les persones que haguessin format part drsquoun equip de visitadors nomeacutes ha-guessin drsquoesperar un any sencer per poder tornar a intervenir-hi ndashsegons les ordinacions de 1595 el termini era de dos anysndash Drsquoaltra banda el sistema drsquoapelmiddotlacions tambeacute es modificagrave els condemnats passaven a tenir nomeacutes tres dies de termini per presentar el recurs a la sentegravencia un cop aquesta era publicada i el Consell de Cent srsquohavia de reunir lrsquoendemagrave mateix que el recurs fos entregat per pronunciar-srsquohi Finalment les ordinacions de 1598 tambeacute introduiumlren canvis en la tipologia de delictes que podien ser investigats pels visitadors a meacutes dels supogravesits continguts en la legislacioacute de 1595 srsquooptagrave tambeacute per inclou-re tots aquells delictes relacionats amb la laquomala administracioacute en llurs officis y cagraverrechsraquo acceptant-se com a proves les que el laquodret comuacute del present Principat o lo dret canogravenich o romagrave y quiscun dmiddotells admet segons la qualitat dels delictes de quemiddots tractaragraveraquo

La darrera de les modificacions de la legislacioacute tocant a la Visita del Consell de Centes realitzagrave lrsquoany 1599 Coincidint amb la celebracioacute de les Corts catalanes la ciutat decidiacute demanar un privilegi reial que doneacutes empara a la Visita El nou text que nomeacutes introduiumla algunes reformes a lrsquoarticulat establert lrsquoany immediatament anterior entenem que serviacute bagravesicament per bastir drsquoautoritat tot el proceacutes fiscalitzador17 no cal dir que la qualitat le-gal drsquoun privilegi reial concedit a la ciutat era molt meacutes elevada que les ordinacions fetes pel propi Consell de Cent El privilegi datat a 13 de juliol de 159918 establiacute que srsquohagueacutes de fer lrsquoextraccioacute dels membres de la Visita cada any despreacutes de la diada de Reis les con-dicions per ser assessor advocat fiscal escrivagrave i procurador fiscal semblen ser les mateixes que les previstes per les ordinacions de 1598 La durada de la visita srsquoestipulava en sis mesos ampliant a dos mesos el termini per cadascuna de les diferents fases (ofensa de-fensa i sentegravencies) i tambeacute es modificaven els salaris que havien de rebre els visitadors19 Cal dir perograve que la major modificacioacute estigueacute relacionada amb el sistema drsquoapelmiddotlacions de les sentegravencies encara que la ciutat en proposagrave un de nou finalment fou decidit pel propi monarca el qual en la concessioacute del privilegi determinagrave que laquoquant a la Visita lo recors sia al Real Consellraquo En definitiva de resultes de la nova situacioacute la ciutat perdia el control sobre la decisioacute final de les sentegravencies que ara passaven a ser capitalitzades per un tribunal del rei

Amb aquesta jugada el monarca aconseguia situar-se dins de la jurisdiccioacute de la ciutat i el que eacutes meacutes important al nostre entendre adquiria una posicioacute avantatjosa que en de-terminats casos li podia reportar informacioacute prou valuosa sobre la ciutat sense anar meacutes

16 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf17 De fet els diversos processos del segle xvii que hem pogut consultar recullen sempre al principi les tres legislacions les de 1595

1598 i el privilegi de 1599 fet que ens fa pensar que les tres normatives eren vigents alhora essent el marc general la de 1595 i les dues posteriors les esmenes a la mateixa

18 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf 19 Lrsquoassessor havia de rebre 100 ducats lrsquoadvocat fiscal 100 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures i el procurador fiscal 50 lliures Els sous dels

oficials havien de pagar-se a traveacutes dels diners obtinguts de les execucions de les sentegravencies i en el cas que aquests no fossinsuficients les despeses les assumia la ciutat

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 165

lluny hem de pensar que alguns processos resultaven riquiacutessims en informacions sobre els consellers i altres oficials de la ciutat i les seves pragravectiques meacutes o menys quumlestionables

Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors

Amb el privilegi reial de 1599 es tancagrave un periacuteode drsquoassajos legislatius referents a la Vi-sita del Consell barceloniacute les visites srsquohaurien de regir mitjanccedilant aquesta normativa fins a lrsquoextincioacute del govern consular lrsquoany 1714 Curiosament durant tota la segona meitat del segle xvi la Visita del General havia viscut un camiacute semblant que lrsquohavia portat a culminar la seva evolucioacute legislativa en el marc de les Corts catalanes de 1599 En el cas del sistema de fiscalitzacioacute del General les Corts de 1542 1585 i 1599 srsquoencarregaren de perfeccio-nar-ne els aspectes legals formals i de personal la voluntat dels braccedilos per establir una fis- calitzacioacute desvinculada tant de les convocatograveries de Cort com de la institucioacute que calia fiscalitzar ndashla Diputacioacutendash portagrave a la legislacioacute de 1599 (capiacutetol del redreccedil 11599) que hau-ria de servir com a marc de referegravencia per a tot el segle xvii A meacutes i a diferegravencia del cas de les visites del Consell barceloniacute cal dir que la monarquia no intervingueacute en cap de les legislacions i tot el proceacutes de la Visita srsquoencabiacute dins de la jurisdiccioacute del General20

Pel que fa al funcionament ambdoacutes organismes fiscalitzadors presentaven algunes similituds el primer dels actes relacionats amb les visites es referia a la cerimogravenia drsquoex-traccioacute dels visitadors celebrada a principis del mes drsquoagost (dia 2) en el cas de la Visita del General21 i a principis del mes de gener (dia 8) en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal Les persones escollides juraven els seus cagraverrecs uns quinze dies despreacutes22 Mentre que en el cas de la Visita del General un cop jurat el cagraverrec els visitadors havien de dedicar-se als preparatius de la Visita ndashaixograve eacutes fer la tria dels oficials que els havien drsquoauxiliar en les tasques de fiscalitzacioacute la compra dels materials necessaris per desenvolupar correcta-ment les tasques fiscalitzadores i la publicacioacute de les cridesndash En la Visita de la ciutat res sembla indicar que aquests preparatius existissin meacutes enllagrave de la publicacioacute de les crides sabem amb seguretat que els oficials encarregats de la Visita del Consell barceloniacute no ha-vien ni de discutir lrsquoeleccioacute de nous membres que els auxiliessin amb els treballs ni havien de comprar materials (o si meacutes no la documentacioacute no ho esmenta) De fet lrsquoanagravelisi de les crides de la Visita del Consell barceloniacute ens indicaria que el proceacutes fiscalitzador era le-gitimat pels consellers vigents que eren els qui laquofaran y administraran a tots compliment de justiacutetia [] en virtut de dits real privilegi e ordinationsraquo mentre que els encarregats de laquoferraquo la Visita eren els oficials extrets23 Aquesta laquodualitatraquo creiem que no existiacute en el cas de la Visita del General tant la responsabilitat de fer la Visita com la de donar-li empara legal requeia en els nou visitadors instituiumlts pel capiacutetol del redreccedil 11599 els oficials esco-llits per la novena de visitadors nomeacutes exercien un paper delegat i en tot cas no podien prendre cap decisioacute sense el consentiment dels visitadors Sense anar meacutes lluny un dels

20 No seragrave fins lrsquoany 1660 que dins del context del retorn de lrsquoobediegravencia del Principat a la Monarquia Hispagravenica aquesta aprofitaragrave per introduir-se dins el sistema de la Visita del General permetent que es presentessin recursos contra les sentegravencies drsquoaquestadavant de la Reial Audiegravencia de Catalunya (torra laquoMites o realitats pagraveg 127)

21 Hem explicat el funcionament de la Visita del General de forma extensa a torra laquoLa fiscalizacioacuten en premsa22 Quant a la cerimogravenia drsquoextraccioacute i jurament dels visitadors del General vegueu torra laquoLa Visita del General pagraveg 161 i ss

La cerimogravenia de la Visita del Consell de Cent ndashforccedila meacutes austera que la del General en no exigir el testimoniatge dels estaments catalansndash la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 tambeacute el Manual de Novells Ardits vulgarment apellatDietari del Antich Consell Barceloniacute Barcelona Imprempta dersquon Henrich y Companyiacutea en Comandita 1892 fa referegravencia diverses vegades a la celebracioacute drsquoaquesta cerimogravenia drsquoextraccioacute per exemple vol VIII pagraveg 78

23 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 27 (1627-1631-1632) doc sf crida de la Visita

166 Ricard Torra i Prat

elements meacutes caracteriacutestics que ens indicarien la preponderagravencia dels visitadors en el sistema del General fou la confeccioacute des drsquoun bon principi del Dietari de la Visita24 on srsquoanotaven les diverses deliberacions del consistori la correspondegravencia amb els delegats forans de la Visita o les ambaixades rebudes io enviades a altres institucions

La publicacioacute de les crides de la Visita era feta per deliberacioacute de la novena de visi-tadors en el cas de la Visita del General a instagravencia del procurador fiscal i a instagravencia de lrsquoadvocat fiscal en el cas de la Visita de la ciutat Amb la publicacioacute de les crides srsquoiniciava el periacuteode conegut com a laquoofensaraquo en el qual els agents fiscalitzadors rebien les denuacuten-cies fetes per tercers i investigaven drsquoofici totes aquelles actuacions susceptibles de ser castigades En el cas de la Visita del General aquesta fase tenia una durada de tres mesos mentre que en la fiscalitzacioacute municipal en durava dos En ambdoacutes casos les querelles havien de presentar una fonamentacioacute juriacutedica sogravelida o eren desestimades en el moment de publicar-se25 De fet pensem que en bona mesura aquest element explicaria el baix percentatge de querelles publicades en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal En el periacuteode compregraves entre 1620 i 1646 drsquoun total de 196 querelles sersquon publicaren 82 i sersquon desesti-maren un total de 114 Encara que com hem dit pensem que la manca de fonamentacioacute juriacutedica seria el principal motiu que explicaria el nombre reduiumlt de querelles publicades no hauriacuteem de descartar altres factors ldquodissipadorsrdquo com el fet que fossin els propis con-sellers els encarregats de sancionar als seus predecessors26 o que la manca drsquoexecucioacute de les sentegravencies porteacutes els oficials de la Visita a exercir llurs cagraverrecs amb desiacutedia27

Aquelles querelles que eren publicades al finalitzar-se la fase de lrsquoofensa28 eren comu-nicades als afectats perquegrave durant la seguumlent fase la de la defensa poguessin estudiar-les i presentar una defensa davant del tribunal De la mateixa manera que durant la fase de lrsquoofensa els terminis eren de dos mesos per la Visita del Consell de Cent i de tres mesos per la del General Els terminis tambeacute eren els mateixos per la darrera de les fases del proceacutes de fiscalitzacioacute la fase de la publicacioacute de les sentegravencies Dins drsquoaquesta el mo-ment agravelgid es vivia quan es votaven les sentegravencies de les querelles les quals podien resul-

24 Caldria no oblidar drsquoaltra banda la capacitat que tingueacute la Visita del General per generar publicacions impreses que tractarentant drsquoella mateixa com de la jurisdiccioacute que fiscalitzagrave aixograve eacutes el General Durant la primera meitat del segle xvii els visitadorsferen publicar un total de cinc obres tres drsquoelles dedicades als oficials de la Diputacioacute del General i dues dedicades a la progravepiaorganitzacioacute de la Visita Respectivament foren les seguumlents Capiacutetols resultants de las sentegraventias fetas per los molt illustres senyorsvisitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Casa de la Deputacioacute y General de Barcelona y altrespublicades en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Capitols y desliberations resultants de las sentegraventias fetas perlos Molt Illustres Senyors Visitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Squadra de las Galeras deCathalunya y altras subjectes a la present visita publicadas en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Summari delscagraverrechs y obligations dels collidors taulers o receptors dels drets de la Generalitat del present Principat de Cathalunya y comptatsde Rosselloacute y Cerdanya per Capiacutetol de Corts Ordinations del Generals y per sentegraventias de visitas inposadas Barcelona CatharinaMathevad 1657 Summari compendios y substancial dels procehiments sentegravencias y provisions de la Visita del General de Cathalunya feta contra los Deputats Oydors y Officials del dit General que soacuten estats en lo trienni del any 1623 fins en lo del any 1626 per amajor effectuacioacute y observanccedila de aquellas a utilitat y benefici de dit General Barcelona Jeroni Margarit 1628 Directori de la Visita del General de Catalunya y Breu sumari de sentegravencias de las Visitas fetas des de lo any 1599 fins la uacuteltima feta en lo any 1635 queimportan dispositioacute en lo esdevenidor en benefici del General Barcelona Gabriel Nogueacutes 1636

25 Aixiacute ho expressa de forma molt clara el Directori de la Visita pagraveg 11 En el cas de la Visita del Consell de Cent ja hemvist anteriorment que lrsquoonzegrave capiacutetol de les ordinacions de 22 de febrer de 1595 estipulaven aquells delictes susceptibles drsquoeacutessercastigats pels visitadors

26 Una experiegravencia semblant srsquohavia provat en el si de la Visita del General durant la segona meitat del segle xvi amb el capiacutetoldel redreccedil 151542 deixant que fossin els diputats entrants els que fiscalitzessin les actuacions dels seus predecessors perograve elsresultats no foren satisfactoris torra laquoLa Visita del General pagraveg 154

27 En aquest sentit lrsquoany 1634 el procurador fiscal de la Visita del Consell de Cent ja es queixava del fet que tant el siacutendic comel sots-siacutendic de la ciutat no estaven fent tot allograve que estava a les seves mans per agilitzar els casos drsquoapelmiddotlacioacute que la ciutattenia davant la Reial Audiegravencia per sentegravencies de visita cosa que feia que no srsquoestiguessin executant les sentegravencies emeses pelsvisitadors AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4

28 La cerimogravenia de la publicacioacute de les querelles de la Visita del Consell de Cent la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos dela Visita 43 En aquesta els oficials de la Visita el clavari i els consellers es reunien a la sala del Trentenari Un cop disposatslrsquoescrivagrave de la Visita comenccedilava a llegir una per una les querelles Cada vegada que finalitzava la lectura drsquouna querella lrsquoassessor de la Visita nrsquoexplicava els detalls i si ell considerava que srsquohavia de publicar o no seguidament expressaven el seu vot el clavariel conseller sisegrave (a partir de 1641) el cinquegrave el quart el tercer el segon i el conseller en cap Si la majoria considerava que srsquohavia de publicar la querella era publicada en el cas contrari la querella es considerava com a no feta

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 167

tar condemnatograveries o absolutograveries En el cas de la Visita del General les sentegravencies eren votades pels nou visitadors que abans escoltaven el parer de lrsquoassessor de la institucioacute Un cop fet aixograve votaven a favor o en contra del parer drsquoaquest i el resultat era la sentegravencia de la Visita En el cas de la fiscalitzacioacute drsquoagravembit municipal votaven tant els consellers com els membres del Trentenari els quals votaven lrsquoescrit que els presentaven lrsquoadvocat fiscal i lrsquoassessor de la Visita Podia donar-se el cas que advocat fiscal i assessor discrepessin i ambdoacutes poguessin presentar un vot particular llavors es considerava com a sentegravencia el vot particular que rebia la majoria de vots29

Votades les sentegravencies nomeacutes quedava publicar-ne el resultat Un cop fet aixograve i en el cas de la Visita del General el proceacutes finalitzava aquiacute car segons la legislacioacute de 1599 les sentegravencies emeses pels visitadors eren inapelmiddotlables30 Lrsquoexecucioacute de les mateixes requeia o beacute en els propis visitadors o beacute en els diputats ndashsi els visitadors havien finit llur exerci-cindash Lrsquoexecucioacute de les sentegravencies en el cas de la Visita del Consell drsquoagravembit municipal esdesenvolupava de forma diferent ja que tant les ordinacions de la Visita com el PrivilegiReial de 1599 preveien lrsquoexistegravencia de recursos contra les sentegravencies Per tant calia espe-rar a quegrave aquests recursos fossin resolts per passar a lrsquoexecucioacute drsquoaquestes Com hem vistanteriorment aixograve comportava que moltes sentegravencies srsquoeternitzessin en forma de recursdavant la Reial Audiegravencia i que moltes persones condemnades per la Visita aconseguissintornar a exercir un cagraverrec municipal durant el lapse de temps compregraves entre la presentacioacutedel recurs i la sentegravencia definitiva31

Quant a la planta drsquoambdues formes de fiscalitzacioacute les diferegravencies foren notables Al llarg de tot el segle la Visita del Consell de Cent presentagrave una planta conformada exclusivament per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal a banda dels consellers que tot i que la legislacioacute no ho permet escatir creiem que hi tingueren funcions deliberatives si meacutes no en determinats episodis32 En canvi la planta de la Visita del General durant la primera meitat del segle xvii giragrave a lrsquoentorn de la trentena drsquoofi- cials entre els visitadors assessors juriacutedics procuradors escrivans calculadors portalers i delegats forans entre altres33 Al nostre entendre hi hauria dos motius principals que explicarien aquesta dissimilitud drsquouna banda la progravepia envergadura de cadascun dels dos sistemes que srsquohavien de fiscalitzar ndashen el cas de la Visita del General srsquohavien de revisar les actuacions de tots els oficials del General repartits pel Principat i per un periacuteode de tres anysndash i de lrsquoaltra el fet que la Visita del General es constituiacutes en una institucioacute autograve- noma del poder que havia de fiscalitzar fet que comportagrave que hagueacutes de servir-se de cagraverrecs que podriacuteem considerar com a ldquocerimonialsrdquo tals com portalers escombradors o laquoencenedors del focraquo De la mateixa manera els salaris cobrats a una i altra visites foren divergents no cal dir que les remuneracions de la Visita del General eren molt meacutes gene-

29 Com per exemple succeiacute amb les votacions de la querella nuacutemero 1 de lrsquoany 1709 (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)30 Capiacutetols per lo redreacutes del General y Casa de la Deputacioacute de Cathalunya fets en las Corts celebrades en lo Monestir de Sant Francesch

de Barcelona per la SCRM del sereniacutessim senyor Rey Don Felip II de Aragoacute y III de Castella en lo any 1599 Barcelona 1704pagraveg 4-10

31 El procurador fiscal de la Visita feta lrsquoany 1634 deia molt clarament que laquoles mateixes persones ajustant mal a mal tornant axir en officis de la present ciutat cometen majors delictes usurpant-se la asienda de aquella del que resta dita ciutat damnificada no sols en no cobrar lo que eacutes seu perograve encara lesa en la contrafactioacute que en accedilograve se fa a sos privilegis disposants que qui deu a la present ciutat sia inagravebil per a concoacuterrer a sos officis y benefficisraquo (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4)

32 Una deliberacioacute del Consell datada a 13 de marccedil de 1604 i recollida al Manual de Novells Ardits ens apunta en aquesta direccioacute Segons aquesta notiacutecia els consellers haurien deliberat que una comissioacute formada per Antic Puig agutzil reial extraordinari Joan Cebriagrave Mallol notari i Miquel Castelloacute procurador designat pel procurador fiscal de la Visita es dirigiacutes als territoris de ponentlaquoab letras patents de comissioacute e instruccions dels consellers per anar a Leyda y altres parts a rebre testimonis y fortificar encausa de visita contra los consellers passatsraquo (Manual de Novells Ardits vol VIII pagraveg 84) La deliberacioacute tambeacute demostra queen determinats moments puntuals la planta de la institucioacute podia augmentar

33 Un exemple a ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Generalitat Segraverie VG 34

168 Ricard Torra i Prat

roses i fins i tot comprenien retribucions extra en forma de cera confitura o ventalls pels visitadors i principals cagraverrecs de la institucioacute amb motiu de certs esdeveniments34

Drsquoaltra banda eacutes important remarcar que existiren nexes drsquounioacute entre ambdoacutes siste-mes fiscalitzadors sense anar meacutes lluny hem pogut calcular que del total de 170 oficials ndashpel cap baixndash de la Visita del Consell de Cent durant el segle xvii un total de 58 tambeacuteexerciren un ofici en lrsquoorganigrama de la Visita del General cosa que representa meacutes drsquoun25 del total

Durant la segona meitat del segle xvii les trajectograveries drsquoambdoacutes sistemes de fiscalit-zacioacute tambeacute semblen coincidir En aquest sentit el final de la Guerra francoespanyola (1635-1659) suposagrave lrsquoinici drsquoun periacuteode de reformes en ambdues visites que les portaren a esdevenir sistemes pragravecticament marginals Recentment hem estudiat el cas de la Visita del General entre 1660 i 1675 anys durant els quals la institucioacute perdeacute la seva autonomia en mategraveria de sentegravencies nomenament de personal i control econogravemic35 Aixiacute mateix la Visita del Consell de Cent que si beacute havia assolit lrsquoany 1649 un privilegi atorgat pel virrei duc de Schomberg en el qual es preveia entre altres la no paralitzacioacute de les execucions drsquoaquelles sentegravencies que haguessin estat recusades davant la Reial Audiegravencia36 patiacute un revers molt serioacutes lrsquoany 1659 quan la monarquia decidiacute introduir una clagraveusula en la seva legislacioacute per la qual es prohibia investigar qualsevol actuacioacute comesa per un oficial muni-cipal si aquesta havia estat feta en favor de la monarquia37 El resultat de les modificacions fou devastador per a unes institucions que poc a poc anaren caient en un ldquoestat drsquoagravenimrdquo depressiu Enmig de les reformes els visitadors del General ho tenien clar si es comen-ccedilaven a acceptar recursos davant la Reial Audiegravencia sense cap filtre previ el millor que es podia fer era laquoserrar [sic] la Visitaraquo38 Uns anys meacutes tard i veient la situacioacute en la qual havia degenerat la institucioacute de resultes de les modificacions introduiumldes es lamentaven amargament assegurant que laquola Visita es de poco o ninguacuten beneficioraquo39

Pel cas de la Visita drsquoagravembit municipal no comptem amb testimonis tan contundents expressats pels seus propis oficials tot i que la documentacioacute eacutes un bon indicador de lrsquoes-tat del sistema fiscalitzador a partir de 1659 processos cada vegada meacutes petits i en alguns casos processos sense querelles tal i com succeiacute en les visites de 1689 1691 o 169340 A meacutes el canvi de centuacuteria i les noves celebracions de Corts no sembla que afavoriren un canvi en el sistema de visites del Consell de Cent al contrari tal i com hem demostrat recentment41 la Visita del General rebeacute una nova embranzida tant a les Corts de 1701-1702 com a les de 1705-1706 Eacutes evident perograve que tot plegat fou endebades lrsquoarribada de la Guerra de Successioacute i la posterior derrota de 1714 suposaren truncar el camiacute de la fiscalitzacioacute de forma definitiva

34 A tall drsquoexemple els visitadors que havien iniciats llurs gestions el mes drsquoagost de 1635 reberen un pagament extra en motiu dela laquoFesta del desafioraquo celebrada en motiu del torneig organitzat per la Confraria de Sant Jordi a finals del mes de Gener de 1636 (ACA Generalitat Segraverie G 64 f 149v-152r) A meacutes els visitadors llogaren un balcoacute a una tal Agravengela Spiga per contemplar eltorneig Aquesta era una manera tambeacute de fer-se visible com a institucioacute diferenciada de la resta tot participant de la tendegravenciade ldquoretiradardquo de les elits al balcoacute ja observada anys enrere per James S aMelang La formacioacuten de una classe dirigente Barcelona 1490-1714 Barcelona Ariel 1986 pagraveg 197-198

35 torra laquoMites o realitats pagraveg 124-12836 AHCB 1BXVII-33 Processos de la Visita privilegi datat a 29 de desembre de 1649 37 Manual de Novells Ardits vol XVII pagraveg 17-1838 ACA Generalitat Segraverie G 615 f 78-2a y 78-3a39 Lrsquoexpressioacute lrsquohem extret drsquoun memorial tramegraves pels visitadors del General al monarca lrsquoany 1674 (ACA Generalitat Segraverie G 615

f 78-2a i 78-3a) El citem tambeacute a torra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad en premsa40 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 63 65 i 6741 torra laquoMites o realitats pagraveg 128-131

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 169

A tall de conclusioacute

Com degraveiem al principi de la ponegravencia el nostre objectiu era identificar i estudiar breu-ment les principals caracteriacutestiques de la Visita del Consell barceloniacute comparant-les amb les de lrsquoaltre gran sistema fiscalitzador de les institucions de la terra aixograve eacutes la Visita del General Malgrat que ara seria el moment de plantejar unes conclusions pensem que a hores drsquoara la investigacioacute es troba en una fase massa primerenca com per poder ex-treurersquon de vagravelides Eacutes per aquest motiu que emprarem aquest espai per apuntar aquells elements que pensem que haurien de tractar les futures investigacions entorn de la Visita drsquoagravembit municipal per tal drsquoassolir-ne un millor coneixement

En primer lloc pensem que caldria dur a terme un estudi sistemagravetic dels processos de la Visita Aixograve hauria de permetre identificar elements clau com la tipologia dels delictes comesos el nombre total de sentegravencies promulgades la inclinacioacute drsquoaquestes sentegravencies i una major comprensioacute del marc legal ldquoaplicable ardquo i ldquoaplicat perrdquo la institucioacute

Caldria tambeacute fer una consulta a fons de les deliberacions del Consell barceloniacute cer-cant informacions referents a la Visita De ben segur que aixograve ens permetria copsar molt millor la visioacute que els consellers tenien del proceacutes fiscalitzador i resoldre alguns dubtes tocants al paper que aquests hi exercien

En tercer lloc caldria fer una cerca al fons dels processos de la Reial Audiegravencia de Catalunya amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar possibles casos drsquoapelmiddotlacioacute de sentegravencies emeses per la Visita del Consell barceloniacute Aixograve ens permetria observar quins casos haurien seguit aquest camiacute i el perquegrave

Finalment caldria una major i millor contextualitzacioacute de la institucioacute bo i compa-rant-la amb altres sistemes fiscalitzadors de lrsquoEuropa del seu temps i molt especialment amb aquells casos semblants que tambeacute estiguessin circumscrits a lrsquoagravembit municipal

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II

Alfredo Chamorro Esteban

A las 5 horas de la mantildeana del diacutea 13 de septiembre de 1598 Felipe II exhalaba su uacuteltimo aliento y falleciacutea en su monasterio de San Lorenzo de El Escorial1 Tras una larga y do-lorosa agoniacutea el monarca maacutes poderoso del mundo entregaba su alma a Dios en lo que se consideroacute a partir de ese momento paradigma de una muerte ejemplar La actitud de Felipe II ante su deceso fue la propia de un devoto cristiano que preocupado por la sal-vacioacuten de su alma encaroacute los uacuteltimos diacuteas de su vida con gran entereza piedad fortaleza y resignacioacuten El hecho de que fuera consciente en todo momento de que se aproximaba su final le permitioacute una ldquoautoplanificacioacutenrdquo de su agoniacutea muerte y posterior entierro en palabras de Fernando Gil Martiacutenez2 El rey dejoacute claramente registrado en su testamento todo lo que se teniacutea que hacer tras su fallecimiento incluidas las 20000 misas por su sal-vacioacuten y la de las almas del purgatorio y coacutemo debiacutean realizarse sus exequias en el propio monasterio escurialense

En todas las ciudades de la monarquiacutea tambieacuten se celebraron honras en honor del rey desaparecido De hecho la muerte de Felipe II era algo que ya se esperaba de un mo-mento a otro a tenor de las noticias que llegaban por carta a los diversos gobiernos mu-nicipales e instituciones comunicaacutendoles su enfermedad irreversible llegando a recibir incluso la extremauncioacuten En Barcelona el aviso de la mala salud del soberano llegoacute por correo el 25 de agosto En seguida los concelleres y los canoacutenigos del Capiacutetulo de la cate-dral establecieron la celebracioacuten de una procesioacuten de rogativas por la salvacioacuten de Felipe que tuvo lugar ese mismo diacutea ya por la tarde En ella participaron todos los poderes de la ciudad las parroquias y oacuterdenes religiosas los propios concelleres junto con el virrey de Cataluntildea duque de Feria llevaron las varas del palio Dos diacuteas maacutes tarde comenzoacute a salir por las calles de la ciudad el Santiacutesimo Sacramento de cada iglesia y parroquia seguacuten el diacutea que les correspondiacutea para rezar por la vida del rey Sin embargo de nada sirvieron las plegarias porque Felipe II fallecioacute Se inicioacute entonces otro proceso de gran importancia la preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales objeto de estudio de este texto

Normalmente desde el mismo momento en que llegaba la noticia oficial o no de la muerte del rey se poniacutean en marcha una serie de mecanismos para preparar las honras del rey difunto Todos los poderes puacuteblicos revisaban los ejemplares de exequias ante-riores para hacer exactamente lo que estaba establecido en ellos siguiendo unos rituales originados algunos de ellos en la Edad Media3 Comenzaban los contactos entre las ins-

Universitat de Barcelona1 Rafael vargas hidalgo laquoDocumentos ineacuteditos sobre la muerte de Felipe II y la literatura fuacutenebre de los siglos xvi y xviiraquo

Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 192-3 (1995) paacuteg 377-3872 Fernando Martiacutenez gil Muerte y sociedad en la Espantildea de los Austrias Cuenca Universidad de Castilla-La Mancha 2000

paacuteg 6183 Sobre las exequias en Cataluntildea en eacutepoca medieval veacutease Flocel sabateacute Lo senyor rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis

catalans baix-medievals davant la mort del monarca Lleida Estudi General 1994

172 Alfredo Chamorro Esteban

tituciones y poderes de Barcelona para establecer los teacuterminos de la celebracioacuten y rituales de las exequias asiacute como los lugares que cada uno ocupariacutea en ellos Los representan- tes de todos ellos iban y veniacutean comunicando a sus responsables las decisiones tomadas en un proceso de negociacioacuten ritual muy importante para el buen devenir de la ceremo-nia Las exequias de Felipe II fueron especialmente conflictivas en este punto Lo que se ofrece en las siguientes paacuteginas es un anaacutelisis de los sucesos que se dieron desde la llegada a la ciudad de la noticia de la muerte de Felipe II hasta la celebracioacuten de sus pompas fuacute-nebres Durante este tiempo la negociacioacuten por la representacioacuten institucional fue dura y en varias ocasiones infructuosa reflejo de la compleja situacioacuten y estructura poliacutetico- administrativa y social de la Barcelona de finales del siglo xvi

Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II

Tras morir el soberano su sucesor en el trono Felipe III envioacute cartas a todas sus pose- siones para dar aviso de la muerte de su padre y de coacutemo eacutel habiacutea sido designado por el monarca difunto para ocupar su lugar La carta que se envioacute al virrey de Cataluntildea duque de Feria a los diputados de Cataluntildea y a los concelleres de Barcelona fue despachada en Torrelodones el 17 de septiembre de 1598 cuatro diacuteas maacutes tarde del deceso del soberano El 21 de ese mismo mes llegoacute a la casa de la Diputacioacuten del General una carta de Miquel Ardegravevol agente de esta institucioacuten en Madrid donde residiacutea dando aviso al consistorio de la muerte de Felipe II4 Inmediatamente se juntaron los diputados oidores de cuentas y abogados y asesores de la Diputacioacuten para tratar sobre el asunto Se revisaron ejempla-res anteriores sobre muerte de reyes y se decidioacute dar aviso al duque de Feria virrey de Cataluntildea y capitaacuten general y a los concelleres de Barcelona Para tal tarea se designoacute a don Frederic Despalau y a Miquel Setantiacute quienes informaron de la llegada de la carta al duque y le preguntaron queacute nuevas teniacutea sobre el asunto El virrey contestoacute que eacutel no te-niacutea letra oficial del rey ni de particulares y que lo poco que sabiacutea era por los rumores que corriacutean por las calles asiacute que hasta que no tuviese carta oficial de Felipe III no tomariacutea decisioacuten alguna Por otro lado los dos emisarios de la Diputacioacuten fueron a casa del con-seller en cap que estaba en cama por enfermedad para informarle de la muerte del rey quien dijo que tampoco ellos teniacutean notificacioacuten oficial y que tratariacutea el tema con el resto de concelleres y los miembros del Consejo de Ciento aunque eso siacute laquono farien ningun sentildeal de tristicia fins tinguessen avis particularraquo5 Ese mismo diacutea se produjo un hecho de cierta importancia para el devenir de los acontecimientos la muerte del mercader Fran-cesc Comellas cuarto conceller de la ciudad

El diacutea 22 de septiembre los diputados enviaron de nuevo otros emisarios para in-formar al virrey de que por la noticia recibida de la muerte de Felipe II se abstuviese de realizar consejos y actos de jurisdiccioacuten laquoconforme sos predecessors en semblant cas han acostumat fins que sobre accedilo se haya donat orde en lo faedor per evitar los inconvenients que sersquon porien seguirraquo6 Es decir que tras la muerte del soberano y como estableciacutean las constituciones de Cataluntildea su lugarteniente y virrey en el Principado cesaba en sus

4 El volumen VII del Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 informa de manera erroacutenea que esta carta llegoacute un diacutea antes el 20 de septiembre

5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) Ms B-100 f 1706 Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713 10 vol Barcelona Generalitat de Catalunya

1994-2007 vol III paacuteg 319

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 173

funciones hasta que el nuevo monarca diese nuevas instrucciones7 El duque de Feria les respondioacute que aunque la noticia del fallecimiento del rey era indiscutible eacutel esperaba la llegada de la carta oficial que podiacutea llegar de un momento a otro Pero tambieacuten les dijo que entendiacutea que las atribuciones del consejo eran nulas pero que si se reuniacutea no era para ejercer jurisdiccioacuten alguna Del mismo modo que el virrey todos los oficiales de la Real Audiencia tambieacuten cesaban en sus cargos y oficios Por eso se dejaron de atender todos los asuntos y causas que se estaban tratando en las salas del tribunal hasta que se recibiese la notificacioacuten oficial8

Por fin el diacutea 24 de septiembre el virrey recibioacute el correo con las cartas que iban diri-gidas a eacutel mismo y a los diputados concelleres canoacutenigos de la catedral y otras autorida-des civiles y eclesiaacutesticas del Principado9 tambieacuten otras tres para el duque de Cardona el marqueacutes de Aitona y el conde de Quirra Raacutepidamente el duque repartioacute las cartas entre sus destinatarios teniendo de este modo diputados y concelleres la confirmacioacuten oficial de la muerte de Felipe II Feria leyoacute atentamente su misiva en la que Felipe III le infor-maba del deceso de su padre y de que en su honor se hicieran las mayores muestras de dolor por laquoquanto la occasioacuten presente es mayor que ninguna de los siglos pasados lo sea la demonstrasioacuten publica de los lutos honras y pedir aacute Dios su descanso eternoraquo Ademaacutes el joven monarca lo confirmaba en su cargo de virrey y capitaacuten general de Cataluntildea asiacute como a todos los oficiales de la Real Audiencia que para ello ya habiacutea despachado el privilegio y provisioacuten de los cargos Finalmente ordenaba al duque laquopublicar y guardar in-violablementeraquo dicha carta y comunicar a los naturales del Principado que en cuanto re-solviese los asuntos y negocios de Castilla iriacutea a Barcelona a cumplir con sus obligaciones10

El secretario del virrey Gabriel Alzina fue el encargado de llevar la carta a los dipu-tados que lo recibieron en la casa de la Diputacioacuten del General Alzina comunicoacute a los diputados que el virrey los convocaba en su palacio lo antes posible para tratar el conteni-do de la misiva que habiacutean recibido El escribano mayor de la Diputacioacuten Pere Pau Vidal leyoacute la carta del rey y tras ello dijeron a Gabriel Alzina que responderiacutean la convocatoria del virrey brevemente Ante las dudas surgidas a los diputados y oidores de cuentas sobre si debiacutean ir a ver al virrey por no ostentar eacuteste su cargo tras la muerte del rey y no haber jurado su cargo decidieron convocar un consejo para establecer si debiacutean acudir a la llamada del duque y en queacute forma Tras la convocatoria del consejo enviaron al siacutendico de la Diputacioacuten del General Francesc Montalt a ver a los concelleres para ensentildearles la carta original enviada por Felipe III y saber coacutemo iba a actuar el Consejo de Ciento para tener ellos correspondencia con la Ciudad Reunido el consejo en la Diputacioacuten11 se

7 laquoUna aplicacioacute estricta de la doctrina poliacutetica catalana implicava lrsquoimmediat cessament del virrei i lrsquoassumpcioacute de poders per lafigura del governador era lrsquoanomenada governacioacute viceregravegiaraquo (Pere Molas i ribalta Catalunya i la Casa drsquoAgraveustria BarcelonaCurial 1996 paacuteg 43)

8 BN (Biblioteca Nacional) Ms 2338 Diario de sucesos ocurridos en Cataluntildea y especialmente en Barcelona desde el 22 de agostode 1577 hasta el 13 de julio de 1628 f 102 La importancia de este manuscrito radica en que recoge los sucesos y acontecimientos relacionados con la Real Audiencia de Cataluntildea por lo que permite conocer el punto de vista de sus miembros y el ceremonialde sus doctores y oficiales

9 La Real Audiencia no recibioacute carta del rey para anunciar la muerte de su padre dado que avisado el virrey se daba por hechoque se dariacutea conocimiento de ello a los doctores de la institucioacuten Sin embargo eacutestos no lo entendieron asiacute e informaron de elloal virrey Feria solicitaacutendole que comunicara a Felipe III como hizo que escribiera una carta para ellos ya que laquose digue permolts era acostumat de ferraquo La carta de Felipe III para la Real Audiencia con fecha de 17 de septiembre llegoacute a Barcelonajusto un mes maacutes tarde cuando haciacutea ya ocho diacuteas de la celebracioacuten de las exequias en la catedral a las que asistieron los propios doctores Es importante destacar la necesidad de las instituciones de tener confirmacioacuten oficial de la muerte del rey En estecaso esta voluntad de poseer la letra real era para no perder prestigio institucional frente a otros organismos que siacute la recibieron principalmente los concelleres y los diputados La carta de Felipe III y la respuesta de la Real Audiencia estaacuten registradas en BNMs 2338 f 103

10 BN Ms 2338 f 10311 Las personas que acudieron a dicho consejo perteneciacutean a los tres estamentos Seguacuten el dietario de la Generalitat Por el estamento

eclesiaacutestico el abad de Sant Cugat el abad de Banyoles el arcediano Agullana el canoacutenigo Cordelles el canoacutenigo Delpagraves elsacristaacuten Junyent el arcediano Sentiacutes fray don Miquel de Lantorn el arcediano Lantorn y el comendador Junyent Por el militar

174 Alfredo Chamorro Esteban

aconsejoacute a los diputados que fuesen con todo su consistorio a ver al virrey laquoab la forma y modo se acostuma quant van al loctinent ya juratraquo12 Esto significaba que debiacutea ir la comi-tiva encabezada por los maceros con las mazas en alto que llegando al palacio del virrey las bajaron Sin embargo al parecer la decisioacuten de ir a visitar al duque de Feria como si hubiera jurado no fue unaacutenime ya que laquoy agueacute molts que foren del parer contrariraquo13

Por su parte los concelleres de la ciudad se encontraban en el baluarte de Migjorn en la muralla de mar cuando recibieron al emisario del duque de Feria que les entregoacute la carta de Felipe III Habiacutean acudido alliacute porque la noche anterior habiacutean entrado en el muelle de Barcelona dieciseacuteis galeras de Geacutenova capitaneadas por don Carlos Doria duque de Turci sin haber saludado a la ciudad con las protocolarias salvas de artilleriacutea como estableciacutea la tradicioacuten al ser armada extranjera Ademaacutes a la mantildeana siguiente una vez abierto el portal de Mar muchos soldados y marineros de las galeras entraron en la ciudad a buscar agua y provisiones Una vez avisados los concelleres de lo que pasaba acudieron a dicho baluarte y ordenaron que se cerrase el portal de Mar no dejando entrar ni salir a estos soldados y marineros hasta que las galeras saliesen del muelle y volviesen a entrar haciendo el saludo pertinente Los concelleres tambieacuten convocaron la Vuytena de guerra en dicho baluarte para analizar la situacioacuten Y es que tener en el interior y exterior de las murallas un contingente de soldados y marineros a las oacuterdenes de un almirante genoveacutes como Carlos Doria no era algo seguro para los barceloneses Llegaron entonces don Ramon drsquoOms y otros caballeros de la ciudad que excusaron la actuacioacuten de Doria aduciendo que teniacutea noticia de la muerte del rey y no habiacutea saludado a la ciudad en sentildeal de respeto al monarca difunto Sin embargo los concelleres alegaron que ellos todaviacutea no teniacutean notificacioacuten oficial de ello y que por este motivo Doria debiacutea volver a entrar en el muelle realizando las salvas acostumbradas

Justo cuando se estaba debatiendo este asunto llegoacute al baluarte el enviado del duque de Feria y les comunicoacute que el duque de Feria los convocaba en su palacio para informar-les de la muerte de Felipe II y que el nuevo soberano lo habiacutea confirmado como virrey del Principado No les parecioacute adecuado a los concelleres abrir y leer la carta real en ese momento porque preferiacutean hacerlo en el Consejo de Ciento donde tambieacuten tratariacutean el agravio cometido por las galeras de Doria Los concelleres enviaron a Miquel Ferrer mili-tar y Jaume Vila ciudadano honrado para que comunicasen al duque de Feria que hasta que no se leyese la carta en el Consejo de Ciento no acudiriacutean a su llamada Tras conocer el mensaje de los concelleres el virrey respondioacute a los emisarios laquoque estava bien y que procurasen de tener luego el consejoraquo14 En la casa de la Ciutat los concelleres recibieron el mensaje de Doria por el que se excusaba por no haber saludado pero que entendiacutea que hacer salvas era motivo de alegriacutea y la muerte del rey no lo permitiacutea pero que si entendiacutean que debiacutea saludar el levantariacutea anclas y volveriacutea a entrar en la ciudad con saludo proto-colario pero tambieacuten les pediacutea que abriesen el portal de Mar porque las galeras teniacutean mucha necesidad de avituallarse Los concelleres no desaprovecharon el ofrecimiento de Doria y el almirante genoveacutes tuvo que volver a entrar con sus galeras disparando salvas de artilleriacutea En dicho Consejo de Ciento se determinoacute que el segundo conceller Felip Di-

el conde de Quirra don Honofre de Alentorn don Bernat de Boxadors don Lluiacutes de Queralt don Plegamans de Marimon don Miquel Meca don Frederic Despalau Jaume Alograves Colom Copons de la Manresana don Joan de Erill Bernat Pau de Belloc don Hierogravenim Cassador don Antoni Dezpalau don Gispert de Guimeragrave don Miquel de Cruyumllles y don Joan de Vilanova Por el real Federic Vilana Francesc Cornet y Gervasi Ccedilapila Seguacuten Frederic Despalau apunta en su dietario por el estamento real tambieacuten participaron Pere Ferreres Miquel drsquoOms y Francesc Reart

12 sans (dir) Dietaris vol III paacuteg 32013 BN Ms 2338 f 10514 DACB vol VII paacuteg 137

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 175

mas Muntaner fuese a la convocatoria del virrey Feria porque el conseller en cap Miquel Joan Pons estaba muy enfermo en la cama

El juramento del virrey

El virrey recibioacute a los concellers y a los diputados en su palacio por separado La comitiva del Consejo de Ciento iba encabezada por los verguers de la ciudad y el segundo conce-ller con capirote negro y gramalla negra de luto rossegant es decir arrastrando por el suelo por la muerte del cuarto conceller Les seguiacutean un gran nuacutemero de caballeros y ciudadanos honrados barceloneses Fueron recibidos en una estancia del palacio por el virrey que tambieacuten vestiacutea de luto por la muerte del rey El duque les comunicoacute la muerte del rey y que debiacutean hacer las exequias acostumbradas en semejantes casos Sin embargo tambieacuten les reprochoacute que a pesar de conocer la muerte del monarca no se habiacutea hecho demostracioacuten alguna de dolor en la ciudad Despueacutes les informoacute de que el nuevo sobera-no lo habiacutea confirmado como lugarteniente de Cataluntildea y que por el estado y necesidad que teniacutea el territorio de ser gobernado y estar el consejo real parado era preciso que hiciese su juramento lo antes posible Por eso les dejaba todo lo que quedaba de diacutea para que tratasen lo que les habiacutea dicho y que les mandariacutea el privilegio del rey La delegacioacuten de la ciudad contestoacute que se reuniriacutean en consejo y que le comunicariacutean lo resuelto en eacutel Semejantes palabras les dijo a los diputados y oidores de la Diputacioacuten del General que llegaron al palacio del duque cuando la comitiva del Consejo de Ciento saliacutea de su audien-cia Esa misma tarde ya oscureciendo llegaron a la casa de la Diputacioacuten Salvador Fon-tanet doctor del Real Consejo y regente la Tesoreriacutea Real y el secretario Gabriel Alzina para presentar a los diputados el privilegio de Felipe III a favor del duque de Feria como lugarteniente de Cataluntildea y les conminaban a que se apresurasen a examinar el privilegio que tambieacuten habiacutean ensentildeado ya a los concelleres

A la mantildeana siguiente 25 de septiembre Gabriel Alzina volvioacute a acudir a la casa de la Diputacioacuten para avisarles que el duque de Feria queriacutea jurar su cargo en la catedral esa misma mantildeana a las 11 horas y que si queriacutean enviar a su siacutendico lo hiciesen Entonces los diputados enviaron a su siacutendico a la casa de la Ciutat para informar a los concelleres de la voluntad del duque y saber coacutemo iba a actuar el gobierno municipal Por su parte el Con-sejo de Ciento habiacutea formado una Vint-y-quatrena es decir una comisioacuten de 24 expertos para que junto con los abogados y asesores de la Diputacioacuten del General estableciesen si se debiacutea aceptar o no un privilegio de lugarteniente de un rey que todaviacutea no habiacutea ju-rado su cargo ni las constituciones y leyes de la tierra y por consiguiente si era adecuado aceptar el juramento del duque de Feria Todaviacutea a las 10 de la mantildeana los asesores y abogados de la Diputacioacuten estaban examinando la copia del privilegio presentado por el regente Fontanet y el secretario Alzina pese a las prisas que los diputados y todo el resto del consistorio poniacutean para tomar una resolucioacuten final porque el duque queriacutea jurar su cargo al cabo de una hora La paciencia del duque comenzaba a agotarse Incluso consultoacute con las tres salas de la Real Audiencia si era absolutamente necesario que los concelleres y el siacutendico de Barcelona estuvieran presentes en el juramento porque pensaba hacerlo sin ellos si era menester Los doctores de su consejo contestaron que no era obligatoria su asistencia pero que era aconsejable que mostrando los concelleres su voluntad por asistir como la estaban mostrando se esperase a que tomasen una resolucioacuten Pero eacutesta se retrasaba cada vez maacutes

176 Alfredo Chamorro Esteban

Llegoacute entonces a la Diputacioacuten el siacutendico del Consejo de Ciento Joan Sala y ad-virtioacute a los diputados que la Ciudad habiacutea determinado solicitar al virrey que dilatase su juramento ya que el Consejo de Ciento todaviacutea no habiacutea tomado una resolucioacuten por la cantidad de ejemplares que habiacutea que revisar y la importancia del negocio Por este moti-vo solicitaban que los diputados tomasen igual iniciativa para que asiacute las dos institucio-nes actuasen del mismo modo El virrey aceptoacute aplazar el juramento hasta el diacutea siguiente pero los apremioacute a que tomasen una resolucioacuten antes de las 10 de la mantildeana Las idas y venidas de los emisarios de los diputados y de los concelleres se sucedieron durante ese diacutea Los abogados de ambas instituciones se reunieron para repasar conjuntamente los ejemplares de anteriores privilegios y poder dar validez al que ahora se les presentaba Asiacute ante otra nueva embajada de los diputados para informarle de que se estaba trabajan-do en ello el virrey les reprochoacute que no entendiacutea por queacute tardaban tanto y que no teniacutean que mirar y analizar el privilegio ni documento alguno porque eacutel lo habiacutea enviado soacutelo para que tuvieran conocimiento de que Felipe III lo habiacutea designado como lugarteniente del Principado Por eso eacutel no teniacutea que esperar respuesta alguna y al diacutea siguiente a las 10 de la mantildeana jurariacutea su cargo en la catedral Finalmente la Diputacioacuten del General aceptoacute el privilegio y asiacute se lo confirmaron al virrey quien les agradecioacute mucho la noticia Sin embargo los juristas de la Ciudad continuaron con sus trabajos no pudieacutendose cele-brar el Consejo de Ciento por ser ya tarde Asiacute que se tuvo que aplazar para la mantildeana siguiente Esto claro estaacute colmoacute la gota del vaso de la paciencia de Feria Pero a las 11 de la mantildeana del 26 de septiembre los concelleres le enviaron por fin una delegacioacuten para comunicarle la determinacioacuten del Consejo de Ciento de aceptar el privilegio y le solicita-ban que fijase una hora para realizar su juramento Al parecer los asesores del Consejo se basaron en privilegios anteriores de eacutepoca de los reyes Pedro III y Martiacuten I para dar validez al privilegio que presentaba el duque de Feria

Sin embargo de nuevo surgioacute un debate entre el virrey y los concelleres en torno a la forma en que estos uacuteltimos debiacutean vestir sus gramallas de luto para dicho juramento Y es que los concelleres pretendiacutean llevar falder es decir un paje que les sujetase la gramalla para que eacutesta no arrastrase por el suelo un privilegio claro que el duque de Feria no estaba dispuesto a aceptar En este punto se hace evidente la lucha de poderes existente en la capital catalana entre el maacuteximo representante del rey en Cataluntildea su laquoalter nosraquo y los concelleres de Barcelona siempre apegados a sus privilegios y celosos guardianes del ceremonial ciacutevico Mediante su secretario Gabriel Alzina el magnate castellano que era Feria comunicoacute a los concelleres que en su presencia nadie podiacutea llevar la falda alta y lle-var paje o criado y todos debiacutea llevar sus gramallas de duelo rossegants De nuevo se suce-dieron embajadas entre el virrey y la Ciudad Los abogados del Consejo de Ciento Jaume Dalmau y micer Fivaller argumentaron y explicaron al representante del virrey para este asunto el regente y abogado fiscal patrimonial Joan Castellograve que en duelos por muerte del rey los concelleres no debiacutean salir de casa la Ciutat y siempre debiacutean llevar capirote y gramallas de luto sujetas por un falder Ademaacutes antildeadiacutea que si no fuera porque debiacutean asistir al juramento del virrey no podiacutean ir a lugar alguno si no era a sus respectivos hoga-res pero que de ninguna manera podiacutean acudir sin pajes Tambieacuten le recordaron que en la sepultura y exequias del obispo de Barcelona Joan Dimas Lloris fallecido a principios de agosto de ese mismo antildeo los concelleres llevaron faldas altas y falder Como los doctores de la Audiencia no aceptaban estos ejemplares y a pesar de los razonamientos que unos y otros emitiacutean la uacutenica solucioacuten a la que se pudo llegar era que los concelleres esperasen al virrey en la capilla del altar mayor y que no fuesen a su palacio a su encuentro

Por fin a las cuatro de la tarde el virrey de Feria tomoacute camino de la catedral acom-pantildeado de todos sus doctores y oficiales de la Real Audiencia Llevaba a su lado izquier-

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 177

do al regente de la Tesoreriacutea Real y a su derecho a don Gastoacuten de Montcada marqueacutes de Aitona Fue recibido en el portal mayor de la catedral por los canoacutenigos quienes lo acompantildearon hasta la capilla del altar mayor donde lo esperaban los concelleres En este punto es importante remarcar que los concellers que estuvieron presentes en el acto soacutelo fueron tres ya que el conseller en cap estaba muy enfermo en su casa y el cuarto conceller habiacutea fallecido pocos diacuteas antes Una vez en el altar mayor se arrodilloacute escuchoacute senten-cia de excomunioacuten y prestoacute el juramento en la forma acostumbrada Tras ello escuchoacute las protestaciones de los siacutendicos del Consejo de Ciento y de la Diputacioacuten del General respectivamente Una vez concluidas el virrey bajoacute a la capilla de santa Eulalia sin el acompantildeamiento de los concelleres que se quedaron en el altar mayor por el contencioso de las gramallas altas Alliacute de rodillas realizoacute una oracioacuten y finalizada eacutesta abandonoacute el templo con direccioacuten a su palacio El duque de Feria ya era a todos los efectos el nuevo virrey de Cataluntildea y los oficiales a sus oacuterdenes volviacutean a tener jurisdiccioacuten

Preparativos de las exequias e inicio del luto

Una vez resuelta la situacioacuten juriacutedico-administrativa del Principado tocaba poner en marcha los preparativos de las exequias de Felipe II e iniciar el luto El virrey escribioacute al Capiacutetulo de la catedral para pedir a sus canoacutenigos que celebrasen las funerarias de Fe-lipe II seguacuten lo observado en anteriores ocasiones y maacutes si era posible15 Por su parte el Consejo de Ciento determinoacute que las exequias y duelos por su majestad laquofossen fets com es acostumat fer en altras occasions passades segons se feu per lo emperador Carlos quint y per la reyna dona Anna muller del dit senyor rey y encara ab mes aventatja si aparexaragrave als dits senyors consellersraquo16 El mismo 26 de septiembre tras asistir al juramento del vir-rey los concelleres concertaron lo que se tendriacutea que hacer para las exequias Elaboraron dos memoriales uno para el clavario de la ciudad Francesc Gamis y otro para los dos obreros Marc Antoni Carreres y Joaquim Querol El memorial dirigido al clavario tra-taba sobre la construccioacuten del tugurio el catafalco y todos los elementos de la sepultura del rey Hicieron llamar al carpintero de la casa de la Ciudad y al de la catedral para que juntos hicieran el tugurio y el catafalco ndashentre el coro y las escaleras de la capilla de Santa Eulaliandash la tribuna para las damas y todo lo que fuese necesario Tambieacuten se convocoacute al pintor de la Ciudad Francesc Jornet para que pintase todo lo necesario conforme un memorial que se le entregariacutea Ademaacutes toda la capilla ardiente debiacutea estar cubierta por un sobrecielo de tela azul oscuro con las armas del rey en medio y las de la ciudad en cada uno de los cuatro lados Tambieacuten se estableciacutea el nuacutemero de antorchas cirios y velas que debiacutea tener dicha capilla ardiente

En cambio en el memorial dirigido a los obreros se haciacutea referencia a la organizacioacuten del luto el duelo y las exequias Debiacutean comunicar al vicario general del Capiacutetulo de la ca-tedral que las exequias del rey tendriacutean lugar el viernes diacutea 9 de octubre Tambieacuten se esta-bleciacutea que durante los nueve diacuteas previos a la ceremonia las campanas de la catedral y del resto de iglesias y monasterios de la ciudad (tanto infra como extramuros) repicasen tres veces cada diacutea ndashmantildeana mediodiacutea y tarde despueacutes del toque del Ave Mariacuteandash y los uacuteltimos tres diacuteas que eran los del duelo debiacutean repicar nueve veces y finalmente el mismo diacutea de

15 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) Exemplaria vol I f 18316 Llibre de les Solemnitats de Barcelona Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 vol II paacuteg 100

178 Alfredo Chamorro Esteban

las funerarias lo hariacutean en seis ocasiones Se debiacutea avisar a todas las iglesias y oacuterdenes re-ligiosas de la ciudad que el diacutea de la ceremonia acudiesen a la catedral procesionalmente y con sus respectivas cruces Dado que la sede del obispado estaba vacante por la muerte del prelado Joan Dimas Lloris solicitaban al Capiacutetulo que dijese la misa de difuntos el ca-noacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna mientras que el sermoacuten lo predicase el padre prior del monasterio de Sant Josep de los padres descalzos Finalmente estableciacutean que la mantildeana de las exequias los obreros debiacutean acudir a la casa de la Ciudad para graduar y ordenar a los concelleres y a todos aquellos que iriacutean con ellos a la catedral

Asiacute al diacutea siguiente 27 de septiembre los obreros de la Ciudad comunicaron al Capiacute-tulo de la catedral la muerte de Felipe II les conminaron a que hicieran los repiques de campana acostumbrados en anteriores ocasiones y que prestasen la madera para construir la capilla ardiente El vicario general del Capiacutetulo Monserrat Roquer respondioacute que ha-riacutean lo que teniacutean costumbre de hacer y que para el mediodiacutea comenzariacutean a repicar las campanas de la catedral ordenando el propio Roquer al resto de parroquias que hiciesen lo mismo Ese mismo diacutea partioacute de la ciudad hacia Madrid Felip Ferrandis correo de la Diputacioacuten del General con despachos de los diputados en los que daban el peacutesame a Felipe III por la muerte de su padre y certificaacutendole que habiacutean admitido el privilegio pre-sentado por el duque de Feria Y tambieacuten ese mismo diacutea por la tarde murioacute el conseller en cap Miquel Joan Pons en su casa de la plaza del Vi Este hecho era relevante porque la ciudad perdiacutea a su autoridad poliacutetica y moral maacutes importante Los tres concelleres res-tantes tuvieron que afrontar todo el proceso de preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales ademaacutes de llevar a cabo las del cuarto conceller (se encontraban en el segundo diacutea de luto) y las del conceller en cap Fue un antildeo de muertes escribioacute Jaume Ramon Vila en su dietario En 1598 habiacutean fallecido dos diputados dos concelleres el obispo de Barcelona y el rey Felipe II17 Las exequias del conseller en cap se celebraron el 29 de septiembre en la iglesia de Sant Miquel a ellas acudieron todos los oficiales y miembros del Consejo de Ciento y algunos nobles como el conde de Quirra don Joaquim Carros y de Centelles

Como habiacutea asegurado el vicario Monserrat Roquer ese mismo diacutea 27 de septiem-bre a las doce del mediodiacutea comenzaron a repicar las campanas de la catedral Todos los monasterios hicieron lo mismo pero no asiacute las parroquias Y es que los escolanos de las parroquias se negaban a repicar las campanas si no sabiacutean antes quieacuten iba a pagarles dichos toques Se les contestoacute que hicieran sonar las campanas que luego ya se veriacutea quien les pagariacutea Asiacute las parroquias no repicaron sus campanas durante los tres primeros diacuteas mientras se poniacutean de acuerdo con ellos el Capiacutetulo de la catedral Los concelleres presio-naban para que los escolanos comenzasen a hacerlo e incluso por medio del siacutendico de la ciudad se les dio a los canoacutenigos un requerimiento por el que la Ciudad se exculpaba de que las parroquias no repicasen las campanas culpando de ello a los vicarios del Capiacutetu-lo No les quedoacute otro remedio a los canoacutenigos que ordenar a las parroquias que hicieran sonar las campanas bajo la amenaza de imposicioacuten de penas pecuniarias Por su parte los concelleres dijeron a los canoacutenigos que les dariacutean una ayuda de costa por los hombres que acostumbraban a contratar para repicar las campanas como se habiacutea hecho en ante-riores ocasiones y la cantidad seriacutea la misma que la de las exequias de la reina dontildea Ana de Austria18

17 AHCB Ms B-100 f 17918 Durante maacutes de dos meses los escolanos de las parroquias fueron a la casa de la Ciudad para cobrar el dinero que les perteneciacutea

por los repiques de campana hechos por la muerte del rey El gobierno municipal se negaba a pagarles alegando que eraobligatorio hacer dichos repiques sin paga alguna Siguiendo el antecedente de la muerte de la reina Ana Mariacutea de Austria elConsejo de Ciento decidioacute que se pagasen a los monjes de la catedral los repiques que hicieron pero en calidad de estrenas y no

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 179

El duelo por el rey difunto

El Consejo de Ciento decretoacute los tres diacuteas oficiales de duelo para toda la ciudad previos a la celebracioacuten de las exequias es decir los diacuteas 6 7 y 8 de octubre El primero de ese mes se comenzoacute a preparar los tres diacuteas de luto oficial en los que los concelleres reunidos en la casa de la Ciudad recibiriacutean a todas las autoridades que quisiesen ir a mostrar sus respetos por el rey difunto Se eligioacute a 20 prohombres para que les acompantildeasen durante estos tres diacuteas y asistiesen con ellos a las exequias en la catedral Cada uno de ellos ele-gido por uno de los concelleres recibioacute una gramalla y un capirote de duelo19 Ese mismo diacutea los concelleres acudieron a la casa de la Ciudad para tratar asuntos relacionados con las funerarias del rey sin embargo los asesores del Consejo de Ciento les aconsejaron que hasta que se guardasen los tres diacuteas oficiales del duelo no era aconsejable que fuesen alliacute ni que anduviesen por las calles de Barcelona Era preferible que se reuniesen si de-biacutean hacerlo en casa del segundo conceller ya que asiacute se habiacutea observado en ejemplares anteriores de exequias reales Y es que el luto por el fallecimiento del monarca limitaba sobremanera las apariciones puacuteblicas y las acciones de los concelleres que debiacutean perma-necer en sus hogares y recibir alliacute las visitas

El 5 de octubre Bertomeu Melons trompeta de la ciudad hizo crida puacuteblica por todas las calles y plazas de Barcelona para anunciar la muerte de Felipe II y que los concelleres laquopreguen y exorten a tots los ciutedans poblats y habitants en aquesta Ciutat que fassen continuas orations e pregaries per suffragi de la anima de la prefata S C Real Magestat de don Felip Rey y Sentildeor Nre e que per demostratio de tanta tristisia tot lo dia de dimarts dimecres y dijous propvinent e immediatament seguents tinguen les portes de llurs cases obradors e botigues tencades e cessen de fer palesament llurs acostumats exercicis com es just y rahonable per la mort de dita Real Magestat E no res menys se abstinguessen que de qui en avant y cessen de fer sons desfresses danses balls e altres alegries y que fassen tota demostratio de trisitisia axi de nit com de diaraquo20

Ciertamente durante los diacuteas que duraba el duelo la ciudad se paralizaba como sentildeal de respeto al monarca fallecido Todos los artesanos cesaban su actividad y los negocios cerraban sus puertas Abrir las tiendas o trabajar durante ese periacuteodo no era una opcioacuten sino una obligacioacuten que estaba penada con multas econoacutemicas

El diacutea 6 de octubre comenzoacute el duelo oficial de la ciudad por el desaparecido rey Fe-lipe Tambieacuten los diputados iniciaron su duelo particular en la casa de la Diputacioacuten Los emisarios del Consejo de Ciento invitaron a las autoridades e instituciones a que acudieran a la casa de la Ciudad para mostrar sus respetos por Felipe II Josep de Bellafilla i Miquel Baptista Falcoacute entre otros fueron los encargados de ir a la Diputacioacuten a comunicar a los diputados el comienzo del duelo y que se esperaba su asistencia Los concelleres salieron de sus respectivas casas acompantildeados por los prohombres que anteriormente habiacutean de-

como obligacioacuten de la Ciudad Tambieacuten influyoacute el que se depositasen en la Taula de la Ciudad 12 lliures a favor de los escolanos de la parroquia de Santa Mariacutea del Pi por dicho motivo Asiacute que al Consejo de Ciento no le quedoacute maacutes remedio que girar el 19 de di- ciembre de ese mismo antildeo 42 lliures para los monjes de la catedral por los trabajos de hacer repicar las campanas para las exequias de Felipe II a razoacuten de 14 sous por repique ademaacutes se pagaron 12 lliures maacutes para los escolanos de la iglesia de Santa Mariacutea del Pi por estrenas que no por obligacioacuten A los escolanos del resto de parroquias no se les pagoacute nada por no haber ejemplar que dijese lo contrario (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 124-125)

19 Cada uno de los tres concelleres eligioacute a sus propios acompantildeantes El segundo conceller Felip Dimas Montaner escogioacute aMiquel Ferrer militar Josep de Bellafilla militar Miquel Batista Falcoacute militar Pau Mas Novell militar Mariano Berartciudadano Arcangel Caralt doctor en medicina ciudadano y Llorens Materra pelaire El tercer conceller Josep Illa a Ponsde Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc de Gualbes militar Gaspar Montaner ciudadano Juliagrave de Navelciudadano y Joan Soria mercader Finalmente el quinto conceller Hierogravenim Talavera a Joaquim Setantiacute ciudadano Francesc Cornet ciudadano Perot de Tamarit militar Marc Antoni Llentes militar Francesc Pons militar Luiacutes de Boxadors militar yPau Duran droguer

20 AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 141-142

180 Alfredo Chamorro Esteban

signado Avanzaban por las calles de la ciudad con gramallas de luto cubiertos con el ca-pirote y acompantildeados de falder Una vez llegados a la casa de la Ciudad subieron al saloacuten del Consejo de Ciento lugar donde se acostumbraba a celebrar este tipo de solemnidades Los concelleres y su acompantildeamiento se colocaron en sus asientos correspondientes es-perando a que comenzasen a llegar todas las autoridades y personalidades de la capital catalana Es en este punto donde comenzaron a surgir los desacuerdos en torno al lugar que debiacutean ocupar cada uno de ellos Durante este primer diacutea de duelo las negociaciones entre las instituciones para intentar llegar a acuerdos que contentasen a todos fueron continuas Los emisarios iban y veniacutean informando de las resoluciones que cada tribunal tomaba y comunicando si se aceptaba o no los asientos ofrecidos para el duelo

Los primeros en llegar fueron algunos abades de monasterios Banyoles Sant Cugat del Valleacutes o Serrateix Se sentaron junto a los concelleres en el lugar maacutes preminente de-bido a su calidad de eclesiaacutesticos ocupando el asiento maacutes honroso el abad de sant Cugat don Miquel de Aymeric por ser el maacutes antiguo de los tres Al poco llegaron de parte de la Diputacioacuten del General don Frederic Despalau don Joan Palau Hierogravenim de Gaver y Joaquim Setantiacute con sus gramallas rossegants para preguntar queacute lugar ocupariacutean los diputados en dicho saloacuten de Cent a los que se les contestoacute que se les dariacutea el asiento que acostumbraban a tener en anteriores ocasiones junto al conseller en cap Una vez se marcharon llegaron el canoacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna y el vicario general del Capiacutetulo Paulo Pla El primero se sentoacute entre el segundo conceller y el abad de Sant Cugat por haber sido elegido obispo mientras que el segundo lo hizo detraacutes del resto de abades Entonces regresaron de nuevo los susodichos Frederic Despalau y Joan Palau quienes comunicaron a los concelleres que en la Diputacioacuten se habiacutean revisado ejem-plares anteriores ndashconcretamente el de la reina Ana de Austriandash en los que el diputado eclesiaacutestico ocupaba el mismo lugar que el conseller en cap es decir en la mitad del fron-tispicio Ambos debiacutean estar sentados bajo la figura de la Virgen Mariacutea que presidiacutea dicha sala del Consejo de Ciento En caso de que no se les ofreciese ese lugar no acudiriacutean al duelo El segundo conceller Felip Dimas Montaner les dijo que ese era el lugar que les daba la ciudad y que se cerciorasen de ello ya que laquorebria gran pesar la Ciutat de que los senyors diputats ni vinguessen al dolraquo21 Eso siacute antildeadiacutea que si llegaba alguacuten magnate ellos los concelleres les ofreciacutean su puesto y del mismo modo teniacutean que actuar los diputados

A su vez los concelleres enviaron a Pons de Peramola Garau Guardiola Francesc Cornet y Gaspar Montaner con gramallas rossegants ya que soacutelo ellos llevaban falder a decir al virrey de Feria que la ciudad estaba guardando tres diacuteas de duelo por el rey difun-to y que en tales casos los concelleres no acostumbraban a visitar a nadie sino que ellos eran visitados en la casa de la Ciudad No obstante el duque de Feria no fue a la casa de la Diputacioacuten en ninguno de los tres diacuteas del duelo Tambieacuten enviaron a Francesc Gamis y Jaume Dalmau acompantildeados de varios oficiales del Consejo de Ciento a decir a los diputados que los concelleres sentiacutean mucho la intencioacuten de la Diputacioacuten del General de no asistir al duelo y que considerasen el lugar que se les habiacutea ofrecido ya que era el maacutes laquopreheminent y honrrat quemiddots pogueacutes donar en la Casa de la Ciutatraquo y que aquel mismo lugar era el que teniacutean el marqueacutes de Aitona el conde de Quirra o el veguer de Barcelona Insistieron los diputados que el diputado eclesiaacutestico debiacutea sentarse junto a la figura de la Virgen a lo que Francesc Gamis respondioacute que ese era precisamente el lugar que se les ofreciacutea y que los concelleres dariacutean orden para que el tiempo que sus sentildeoriacuteas estuviesen alliacute no hubiese otra persona a la que tuvieran que dar el sitio Ante esto los diputados confirmaron su asistencia al duelo en el saloacuten de Cent para contento de los concelleres

21 Llibre de les Solemnitats paacuteg 107

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 181

Ese mismo diacutea aconsejados por sus asesores los concelleres invitaron a los inquisidores para que asistieran al duelo que en la casa de la Ciudad se guardaba por Felipe II laquoper la correspondentia que aquesta Casa te y sol tenir ab tots los tribunalsraquo Era la primera vez que se invitaba a los inquisidores al duelo oficial de la ciudad ya que no se habiacutean encon-trado ejemplares anteriores donde hubieran estado presentes

Las llegadas de personalidades y cargos puacuteblicos al duelo se iban sucediendo Asiacute hi-cieron aparicioacuten los dos quinos alcaldes de la Seca con todo su consistorio Llevaban las gramallas rossegants y capirotes de luto Tomaron asiento en el banco donde se colocaban los mercaderes junto al quinto conceller Hierogravenim Talavera Ya despueacutes de comer llegoacute el marqueacutes de Aitona al que fueron a recibir los obreros de la ciudad y un gran nuacutemero de oficiales del Consejo de Ciento Y por fin aparecieron los diputados y oidores de cuentas de la Diputacioacuten del General con todos sus oficiales Los diputados se colocaron en el asiento de los ciudadanos junto al segundo conceller que ocupaba el lugar del conseller en cap recientemente fallecido Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que los conce-lleres fueron a recibir a los diputados de manera excepcional algunos pasos maacutes allaacute de donde estaban sentados porque para el resto de tribunales laquono feyan meacutes que alccedilarse de peusraquo Seguacuten apuntoacute Vila los concelleres hicieron esto porque los diputados eran junto con ellos el laquocap del dolraquo y nunca ellos debiacutean moverse para recibir a otras autoridades22 Entre los diputados no se sentoacute nadie mientras que sus oficiales se colocaron entre los prohombres Estuvieron en el duelo algo menos de media hora y luego regresaron a la casa de la Diputacioacuten Los diputados se fueron laquocon gran contentoraquo ya que en los dos an-teriores duelos de reinas ndashel de Isabel de Valois en 1568 y el de Ana de Austria en 1580ndash no se supo concertar el lugar adecuado que debiacutean ocupar23 Llegaron entonces el conde de Quirra y el abad de Ripoll que ocuparon el lugar que habiacutean dejado libre los abades que ya se habiacutean marchado Les siguieron los dos coacutensules de la Lonja que se sentaron junto al quinto conceller Pudieron sentarse en este sitio porque soacutelo habiacutea tres concelle-res ya que normalmente estaba establecido que el coacutensul ciudadano debiacutea estar sentado tras el cuarto conceller mientras que el coacutensul mercader debiacutea estarlo tras el quinto Una vez se marcharon los coacutensules de la Lonja y sus acompantildeantes el primer diacutea de duelo se dio por finalizado y los concelleres regresaron a sus hogares

A la mantildeana siguiente mieacutercoles 7 de octubre los concelleres se dirigieron otra vez a casa de la Ciudad para guardar el segundo diacutea de duelo en el saloacuten de Cent Pronto llega-ron los enviados de los inquisidores el secretario Riambau el escribano del Santo Oficio Macip y algunos otros oficiales del tribunal Comunicaron a los concelleres que los in-quisidores estaban muy satisfechos de la correspondencia que la ciudad habiacutea tenido con ellos al invitarles al duelo pero que ellos habiacutean consultado a sus asesores y oficiales maacutes antiguos asiacute como algunos dietarios y no habiacutean encontrado ninguacuten ejemplar en que los inquisidores hubieran asistido a duelos en la casa de la Ciudad y que por este motivo no acudiriacutean tampoco en esta ocasioacuten Claro estaacute este desplante de los inquisidores no debioacute de hacer mucha gracia a los concelleres y a los miembros del Consejo de Ciento Poste-riormente los concelleres enviaron emisarios al Capiacutetulo de la catedral para invitarles al duelo ya que no habiacutea obispo por estar la sede vacante Reunido los canoacutenigos del cabildo barceloneacutes decidieron que laquoen ninguna manera convenia se anas per part del capitol al dol per ocasio de las graduations se usen en casa de la ciutat y per altres inconvenientsraquo24 Sin embargo no comunicaron esta resolucioacuten a los emisarios del Consejo de Ciento sino

22 AHCB Ms B-100 f 181-18223 Afirmacioacuten de Frederic Despalau en su diario (Antoni siMon i tarreacutes Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents

Barcelona Curial paacuteg 160)24 ACB Exemplaria vol I f 184

182 Alfredo Chamorro Esteban

que les respondieron que hariacutean lo que teniacutean por acostumbrado Esta era una manera de no dar una negativa rotunda a los concelleres que podriacutean llevar a un conflicto ceremonial maacutes serio y darles una respuesta abierta aunque sujeta a lo que estaba establecido por tradicioacuten Y es que ninguna institucioacuten estaba dispuesta a aceptar una degradacioacuten en las precedencias ceremoniales lo que se traduciriacutea por una peacuterdida de poder faacutectico en favor de los otros tribunales

Comenzaron a llegar las autoridades empezando por el batlle general y su consistorio Se sentoacute junto al conceller Montaner por haber tres concelleres ya que de haber estado los cinco lo habriacutea hecho entre el segundo y el tercer conceller El lugarteniente de batlle general don Francesc Agullana no quiso asistir al duelo ya que no aceptoacute el lugar que se le ofreciacutea tras el prohombre maacutes antiguo en lugar del que eacutel reclamaba que era junto al batlle general y por delante de los prohombres Luego aparecieron los alcaldes de la Seca y tras ellos los coacutensules de la Lonja que se sentaron en estricto orden de precedencias es decir el alcalde monader entre los dos coacutensules y en uacuteltimo lugar el alcalde obrer Y es que laquolo consul de la Lotja militar o ciuteda preceheix al alcalde monader y lo dit alcalde monader preceheix al consul mercaderraquo25 A media mantildeana se envioacute al siacutendico de la ciudad junto con otros oficiales al palacio real para que invitasen al duelo al maestro racional o a su lugarteniente en su defecto Sin embargo se encontraron las puertas de dicho racional cerradas y tuvieron que regresar sin realizar su acometido Ciertamente los concelleres no queriacutean dejar fuera a nadie y todas las autoridades y oficiales de la ciu-dad debiacutean estar presentes en el duelo

Ese mismo diacutea se produjo un problema que reflejaba claramente el complejo entra-mado institucional de la Barcelona de finales del siglo xvi Joaquim Setantiacute ciudadano honrado de Barcelona habiacutea sido elegido por el quinto conceller Hierogravenim Talavera para asistir al duelo y exequias del rey por lo que recibioacute una cantidad de pantildeo veintido-seno para confeccionar las prestigiosas gramallas de luto con las que debiacutea acudir a dichas ceremonias26 Sin embargo Setantiacute rehusoacute su asistencia al duelo porque eacutel era oficial de la Diputacioacuten del General y como tal debiacutea estar presente en el duelo que se celebraba en la casa de la Diputacioacuten Por este motivo el conceller Talavera envioacute oficiales a casa de Setantiacute para reclamar la devolucioacuten de los costosos pantildeos de luto pero eacuteste les dijo que habiacutea troceado y regalado los trozos laquopor amor de Deuraquo Ante tal agravio los concelleres enviaron al veguer a casa de Setantiacute para que embargase sus bienes por el valor de las telas que le habiacutean donado sin embargo antes de que llegase el veguer Setantiacute ya habiacutea efectuado el pago de los pantildeos mediante el obrero de la ciudad Marc Antoni Carreres por lo que la orden de empentildeo de los concelleres no siguioacute adelante

No obstante este caso es representativo de la vinculacioacuten personal de los miembros de las eacutelites barcelonesas a las diversas instituciones poliacutetico-administrativas de la ciudad y del paiacutes Estas eacutelites se conformaban clientelas propias de estas instituciones y estaba totalmente prohibido que apareciesen en manifestaciones y ceremonias puacuteblicas junto a otras instituciones que no fuera a la que perteneciacutean El agravio a los concelleres no se produjo en la negativa de Setantiacute a asistir junto a ellos al duelo sino en su libre disposicioacuten de los costosos pantildeos de luto que la ciudad le habiacutea entregado Y todo en un momento en que el gobierno municipal y dentro de eacutel su cuerpo poliacutetico maacutes importante es decir los concelleres se encontraban mermados por los fallecimientos del cuarto conceller prime-

25 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11026 Sobre la cantidad y calidad del pantildeo para las gramallas seguacuten el rango del receptor veacutease Llibre de les Solemnitats vol II

paacuteg 120-123

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 183

ro y sobre todo por el del conseller en cap diacuteas maacutes tarde verdadera autoridad poliacutetica y moral de la ciudad

Sobre las diez de la mantildeana de ese mismo diacutea llegaron a la casa de la Ciudad dos oficia- les del racional de la casa y Corte de su Majestad para preguntar al escriba de la ciudad el notario Francesc Pedralbes queacute lugar dariacutean al lugarteniente de dicho racional Gaspar Vilanova en caso de que eacuteste viniese al duelo junto con el resto de oficiales del racional La respuesta del escribano Pedralbes fue clara si estaba presente el maestro racional que era el marqueacutes de Aitona eacuteste se sentariacutea en el banco de los ciudadanos junto al segundo conceller Montaner en caso de que viniese el lugarteniente de racional Vilanova acom-pantildeando al maestro racional o sin eacutel tendriacutea que colocarse tras el prohombre maacutes antiguo Se actuariacutea conforme se habiacutea actuado con el batlle general y su lugarteniente Agullana En-tonces los oficiales del racional contestaron a Pedralbes que si el lugarteniente de racional no teniacutea el mismo lugar que el maestro racional entonces el consistorio no vendriacutea Y asiacute sucedioacute que el consistorio del racional no asistioacute al duelo oficial por Felipe II

Ya por la tarde acudieron de nuevo los diputados oidores de cuentas y el resto de oficiales de la Diputacioacuten Diputados y oidores se sentaron juntos en el banco de los ciu-dadanos junto al segundo conceller En ese momento los prohombres del Consejo de Ciento se levantaron de sus asientos para dejar sitio libre para otras personalidades lo que aprovecharon los asesores y algunos caballeros de la Diputacioacuten para ocupar el es-pacio alegando que ellos debiacutean sentarse junto a los diputados y oidores porque laquotots ells feyen consistori ab los senyors diputats y nomiddots podien separarraquo Los prohombres del Consejo decidieron no recriminar nada a los diputados para evitar diferencias con ellos ndashbastante les habiacutea costado que fuesen al duelondash pero que al diacutea siguiente que era el uacutelti-mo del duelo no permitiriacutean que ocupasen ese lugar los asesores Sin embargo durante lauacuteltima jornada de duelo la Diputacioacuten del General no aparecioacute por el saloacuten del Consejode Ciento Se tomoacute nota de ello para que en futuras ocasiones los concelleres estuviesenadvertidos de ello porque laquoencara que en la Deputacioacute tots fassen consistori nomiddotl fan nimiddotlpoden fer en la present Casaraquo Se registroacute lo sucedido para evitar que el lugar ocupadopor los asesores de la Diputacioacuten marcase un precedente

El jueves 8 de octubre comenzoacute el uacuteltimo diacutea de duelo Bien temprano los ocho trompetas de la ciudad vestidos de luto con sus laquotrompes sordesraquo27 en sentildeal de respeto por el rey iban publicando por todas las calles y plazas de Barcelona que al diacutea siguiente 9 de octubre se celebrariacutean las exequias y capilla ardiente de Felipe II en la catedral de Barcelona El pregoacuten28 comenzoacute en casa de la Ciudad y acto seguido se publicoacute ante el pa-lacio donde viviacutea el virrey duque de Feria y luego por los lugares acostumbrados Como en los anteriores diacuteas no faltaron los alcaldes de la Seca ni los coacutensules de la Lonja que lo hicieron ya por la tarde Tambieacuten vinieron el prior del monasterio de Santa Ana y los canoacutenigos de la catedral de Barcelona Lluiacutes Miquel de Bertomeu y Miquel Ferrer de Bus-quets Seguacuten dijeron veniacutean al duelo en calidad de procuradores generales de la provincia de Tarragona Es decir que no veniacutean como representantes ni miembros del Capiacutetulo de la catedral de Barcelona que ndashrecordemosndash habiacutea resuelto no acudir al duelo en la casa de la Ciudad Al prior lo sentaron tras el prohombre maacutes antiguo y a los dos canoacutenigos entre los prohombres que veniacutean inmediatamente despueacutes Tambieacuten asistieron algunos nobles como don Francisco de Erill y don Pedro de Perapertusa baroacuten de Joch que se sentaron tras el prior de Santa Ana y el prohombre inmediato respectivamente

27 Se colocaba un trozo de madera dentro de la trompeta para hacer un sonido laquotrist y llamentableraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 112)

28 El pregoacuten completo en AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 142

184 Alfredo Chamorro Esteban

Por la tarde tras llegar de nuevo los concelleres a la casa de la Ciutat ordenaron a los 20 prohombres elegidos por ellos tres que fuesen a caballo junto con sus criados to-cando a las puertas de las casas laquosens dir cosa ningunaraquo Un ritual que conminaba a todos los barceloneses a acudir a las funerarias del rey Este uacuteltimo diacutea de duelo en verdad se destinaba a dejar listos todos los preparativos de las exequias que tendriacutean lugar al diacutea siguiente El propio segundo conceller se reunioacute con los obreros de la ciudad para esta-blecer la graduacioacuten de las personas que debiacutean acompantildear a los concelleres a la catedral Sin embargo no les resultoacute nada faacutecil dar cabida en la catedral a todas las instituciones y personalidades que debiacutean estar presentes en la capilla ardiente del rey Ciertamente la complejidad institucional de la Cataluntildea y Barcelona de finales de la centuria se evidencioacute en las exequias de Felipe II

Las exequias de la catedral

la negoCiaCioacuten eConoacuteMiCa

Como ya se ha visto desde la llegada de la carta de Felipe III que informaba de la muerte de su padre se pusieron en marcha los mecanismos de preparacioacuten de las exequias Era necesario que las instituciones que organizariacutean la ceremonia principalmente el Consejo de Ciento y el Capiacutetulo de la catedral se pusieran de acuerdo en la forma y modo de pro-ceder para su ejecucioacuten Ya hemos visto como la Ciudad elaboroacute dos memoriales para el clavario y los obreros respectivamente La negociacioacuten ritual entre Consejo de Ciento y Capiacutetulo se estableciacutea en varios niveles que iban desde el aacutembito maacutes puramente cere-monial relacionado con las precedencias y los lugares que debiacutean ocupar las instituciones y personalidades en la catedral hasta aspectos maacutes econoacutemicos como era sobre todo la negociacioacuten por la cera que debiacutea iluminarlo

El diacutea 2 de octubre llegaron a la sala del Capiacutetulo de la catedral el clavario Francesc Gamis y el escribano mayor de la casa de la Ciudad Galceran Francesc Calopa para solicitar a los canoacutenigos que diesen lugar sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia para construir la capilla ardiente de Felipe II Ademaacutes les pediacutean que prestasen a la Ciu-dad el dosel imperial que la ciudad habiacutea hecho para las exequias de la reina dontildea Ana cuarta esposa de Felipe II porque no teniacutean tiempo de realizar uno nuevo La tradicioacuten estableciacutea que el Consejo de Ciento debiacutea hacer un dosel para las exequias reales en la catedral que luego regalaban a la sacristiacutea El clavario Gamis tambieacuten se comprometioacute a laquoprestar las solitas obligations acustumades y de estar a las concordias antiguas tenian ab sas mercesraquo El vicario Montserrat Roquer les respondioacute que aceptaban las dos pri-meras peticiones y que ya habiacutea encargado a los canoacutenigos Pau Pla y Gabriel Cerdagrave que revisasen los ejemplares de anteriores exequias reales para ver el modo de proceder entre ambas instituciones No obstante pese a que se prestariacutea el dosel a la Ciudad el Capiacute-tulo no le perdonoacute la obligacioacuten de hacer uno nuevo y entregarlo a la sacristiacutea Por eso el clavario Gamis firmoacute en nombre de los concelleres un laquoacte de obligacioacuteraquo por el que se comprometiacutean a confeccionar un pantildeo de oro para cubrir el tuacutemulo y que posterior-mente serviriacutea para hacer un palio Sin embargo se produjeron algunas diferencias en cuanto a la calidad del brocado del pantildeo que los canoacutenigos exigiacutean de tres laquoaltsraquo como uacuteltimamente se haciacutea mientras que el clavario deciacutea que en los dietarios de la ciudad no se encontraba tal cosa comprometieacutendose eso siacute a que el dosel fuese de brocado laquoamb

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 185

tant cumpliment com lo ultimraquo29 Tambieacuten seriacutea para la sacristiacutea la tela blanca con la que se cubririacutea la tumba del rey como quedaba estipulado en anteriores funerarias de reyes

Otro de los puntos de dura negociacioacuten era el referente a la cera colocada para ilu-minar la capilla ardiente Estaba escrupulosamente regulada la cantidad de velas cirios antorchas y candelas que debiacutean acompantildear la tumba del rey El Consejo de Ciento habiacutea encargado a su candelero trescientos cirios amarillos de seis onzas de peso cada uno que se debiacutean colocar en la capilla ardiente cinco antorchas de cinco libras de peso a repar-tir entre los cuatro lados de la tumba y una en medio del cimborio cuatro cirios de tres libras para los candelabros del altar mayor y finalmente doscientas cincuenta antorchas o blandones de cinco libras que se ubicariacutean en los lados de la capilla ardiente Por unaantigua concordia entre la Ciudad y el Capiacutetulo de la catedral tras acabar las exequiasla sacristiacutea se quedariacutea con el diezmo de la cera que no se hubiese quemado restando elsobrante para la ciudad Ademaacutes los trozos de los blandones que se hubieran quemadohasta el candelabro tambieacuten perteneciacutean a la sacristiacutea ya que en su lugar los sacristanescolocaban otro blandoacuten nuevo30 Tambieacuten se estipulaban algunas ayudas de costa comolas 10 lliures al Capiacutetulo por las 100 misas que se habiacutean de celebrar por el alma de Fe-lipe II las 5 lliures a los obreros de la ciudad por la madera sobrante ya que la ciudadhabiacutea puesto madera en el capitel de la capilla ardiente y eacutesta debiacutea haberla puesto todala catedral En fin la puesta en marcha de las exequias requeriacutea un entendimiento entre lasdos principales instituciones organizadoras Una negociacioacuten ritual en este caso de clarocaraacutecter econoacutemico

negoCiaCioacuten CereMonial y asistenCia instituCional a las exequias

El lunes diacutea 5 de octubre don Frederic Despalau y Joaquim Setantiacute fueron a visitar al virrey duque de Feria para decirle que si el diacutea de las exequias reales no ofreciacutea a los diputados el lugar competente en el altar mayor de la catedral como acostumbraban a tenerlo en anteriores ocasiones no les quedaba maacutes remedio que no asistir a la ceremo-nia que les excusase por dicha ausencia y que ellos guardariacutean duelo y celebrariacutean sus propias exequias en la casa de la Diputacioacuten El duque les contestoacute que sentiacutea mucho que un tribunal tan principal laquono tuviesse lugar esa yornada y veriacutea si se podriacutea remediarraquo Les preguntoacute entonces el virrey en queacute estribaba dicha afirmacioacuten Despalau contestoacute que antiguamente los diputados ocupaban una parte del altar mayor y los concelleres la otra Sin embargo ahora ellos habiacutean perdido su lugar en favor del Real Consejo ya que sus doctores se negaban a estar separados del virrey porque ndashargumentabanndash formaban un cuerpo unitario Feria les dijo que laquono le paresiacutea se podiacutea remediar mas que eacutel lo veriacutearaquo31 Y es que eacutesta era una de las consecuencias que tuvo la instauracioacuten y posterior consolidacioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea32 la reestructuracioacuten ceremonial de las instituciones y autoridades del Principado

Durante los tres diacuteas previos a las exequias e incluso el mismo diacutea de la ceremonia las embajadas entre consistorios se sucedieron en un juego a tres bandas donde los actores principales fueron los concelleres los diputados y el virrey El diacutea 7 de octubre el secre-

29 ACB Exemplaria vol I f 18330 laquoDe les doscentes y sinquanta atxes y de tots los siris que cremaren en lo tiburi ne foren donades per servey de la sacristiacutea de deu

una y de deu altra conforme la praacuteticha y consuetut de molts anys a esta part y les restants altres atxes foren restituits al candaler y los trossos que restaren dels siris foren donats tots a la dita sacristiaraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119)

31 Estas palabras las incluyoacute el mismo Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 159)32 Sobre la introduccioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea veacutease Jesuacutes lalinde abadiacutea La institucioacuten virreinal en Cataluntildea

1471-1716 Barcelona Instituto de Estudios Mediterraacuteneos 1964

186 Alfredo Chamorro Esteban

tario Alzina fue a la casa de la Ciudad para insistir a los concelleres que el virrey queriacutea que los diputados estuvieran presentes en las exequias Su ausencia no soacutelo podriacutea ser tomada como una afrenta a su autoridad sino tambieacuten un desaire a la propia monarquiacutea y al nuevo soberano Por eso les pediacutea que diesen lugar a los diputados en el altar mayor Los concelleres por su parte se limitaron a responderle que dijesen a los diputados que acudiesen a la casa de la Ciudad donde seriacutean graduados en la comitiva que desde alliacute partiriacutea a la catedral Al diacutea siguiente temprano Miquel Sarrovira abogado del Consejo de Ciento insistioacute ante los diputados que los concelleres deseaban contar con ellos en las exequias Por eso les propuso que se sentasen en el banco de los concelleres entremez-clados con ellos y los prohombres Eso siacute insistioacute que tendriacutean que partir desde la casa de la Ciudad graduados con el resto de integrantes de la comitiva Como se acostumbraba a contestar a estos emisarios los diputados le dijeron que estudiariacutean la propuesta y les dariacutean una respuesta lo antes posible Avanzada ya la mantildeana llegoacute otra embajada de los concelleres encabezada por Josep de Bellafilla y Miquel Baptista Falcoacute que invitaron de nuevo a los diputados a las exequias del rey Felipe II

El duque de Feria envioacute a su secretario Gabriel Alzina a que dijera a los concelleres que para que los diputados pudiesen estar presentes en las exequias del rey cabiacutea la posi-bilidad de que se ubicaran junto a la reja que estaacute justo delante del altar mayor Frederic Despalau volvioacute a visitar al virrey para comunicarle que los diputados deseaban estar presentes en la capilla ardiente y volviacutea a insistir en que su Excelencia el duque les diese un lugar adecuado El problema era que eso no dependiacutea del virrey Feria les propuso la solucioacuten que habiacutea propuesto a los concelleres colocar un banco ante el altar mayor Pero esta opcioacuten que no sedujo a los diputados decididos a recuperar su sitio en el altar Los diputados reunidos con su consistorio deliberaron sobra la oferta del virrey y de los in-convenientes de asistir o no a las exequias de la catedral Tras muchos debates y ejempla-res anteriores examinados los asesores de la Diputacioacuten aconsejaron a los diputados que enviasen una embajada a los concelleres para que les indicasen el lugar que se les dariacutea en la catedral el diacutea de las funerarias Ciertamente no se habiacutea avanzado mucho

Tampoco a los concelleres les convencioacute la idea del virrey Argumentaron que no habiacutea antecedentes de que los diputados ocupasen ese lugar Ademaacutes ese banco estaba destinado para los nobles titulados cuando la persona real estaba en la capilla del altar mayor La presencia del cenotafio del rey en el altar que encarnaba su cuerpo y su alma33 impediacutea que los diputados se sentasen en ese banco porque tendriacutean un lugar maacutes valo-rado que los propios concelleres por ser sitio de los tiacutetulos del reino34 La embajada de los diputados no fue a la casa de la Ciudad con la esperanza de recibir una respuesta de su agrado No estaban equivocados Los concelleres se limitaron a comunicar a los diputados que laquosien servits de anar demagrave de matiacute en casa de la ciutat y de alliacute en fora los agraduaran y aniran agraduats perquegrave apreacutes quant fossen a la Seu nomiddoty hagueacutes novedats y quefersraquo35 No les quedoacute otro remedio a los diputados que informar al virrey duque de Feria que muy a su pesar la Diputacioacuten del General no asistiriacutea a las exequias aunque era de-seo expreso de todos los diputados y oficiales de la institucioacuten estar presentes en ellas Ademaacutes argumentaban que si los concelleres no aceptaban que estuvieran en el banco de los magnates proacuteximo al lugar que ocupaba el virrey porque suponiacutea que los diputados

33 Sobre la separacioacuten del cuerpo y el alma del soberano veacutease Ernst Hartwig KantoroWiCz Los dos cuerpos del rey Un estudio deteologiacutea poliacutetica medieval Madrid Alianza 1985

34 BN Ms 2338 f 109-110 35 sans (dir) Dietaris paacuteg 329 Frederic Despalau uno de los emisarios enviados por los diputados apuntoacute en su diario que

cuando el segundo conceller les comunicoacute la resolucioacuten tomada por el Consejo de Ciento se giroacute hacia los prohombres yasesores alliacute reunidos y les preguntoacute si la respuesta dada a los emisarios era correcta a lo que todos asintieron (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 161)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 187

tendriacutean un lugar maacutes prestigioso estaban dispuestos a cambiarles el sitio y sentarse ellos en el banco en el que acostumbraban a estar los concelleres Posteriormente reunidos en consejo los diputados informaron de todo lo sucedido y de que el virrey habiacutea quedado satisfecho por los esfuerzos de la Diputacioacuten por estar presente en la capilla ardiente del monarca fallecido y que de ello dariacutea cuenta al rey Felipe III Ademaacutes el duque se comprometiacutea a negociar con los concelleres esa misma noche previa a la ceremonia la asistencia de los diputados a la catedral Feria iba a agotar todas las posibilidades

Este ir y venir de embajadas institucionales generalmente con un resultado infructuoso evidencian que las autoridades poliacuteticas no dieron su brazo a torcer Concelleres y diputa-dos se enrocaron en sus respectivas posiciones y a diferencia de lo ocurrido con el duelo oficial no hubo acercamiento para llegar a un acuerdo ambos cuerpos institucionales aferrados a sus ejemplares antiguos Todas las partes utilizaban foacutermulas de cortesiacutea y mostraban su voluntad para encontrar una solucioacuten pero en realidad no hicieron gala de una flexibilidad poliacutetica ni de maleabilidad ceremonial Sus propuestas en ninguacuten modo podiacutean significar una peacuterdida de prestigio Por su parte el virrey parece que entendioacute la postura de la Diputacioacuten pese a que eacutel y su Real Consejo fuesen los causantes de que la institucioacuten maacutes importante de Cataluntildea hubiese perdido su lugar en el altar mayor Por eso aseguraban los diputados que el virrey poniacutea en boca del soberano que preferiacutea que ellos estuvieran presentes en las exequias laquoattes representan tot lo Principat que no un marques ni un compte que eren personas particularsraquo

la CereMonia

El viernes 9 de octubre se celebraron por fin las exequias de Felipe II en la catedral de Barcelona Los concelleres llegaron bien temprano ndashentre las 7 y las 8 de la mantildeanandash a la casa de la Ciudad junto con los prohombres y oficiales del Consejo de Ciento donde se conformariacutea la comitiva de duelo por estricto orden jeraacuterquico Los concelleres ordenaron a la persona que acostumbra a tocar la campana de la Ciudad para los difuntos que acom-pantildeado por dos hombres fuese a caballo por todas calles barcelonesas pregonando con su campanilla la muerte del rey El primer pregoacuten se hizo en la misma casa de la Ciudad

Devots cristians y cristianes Pregau a Deu per la aacutenima de la sacra catoacutelica real magestad del rey don Felip senyor nostre lo qual es passat de aquesta vida en lrsquoaltra36

Posteriormente se hizo uno ante la casa del virrey y luego por los lugares donde normal-mente se publicaban los pregones Una vez colocados todos en sus puestos la comitiva partioacute para la catedral para llegar antes alliacute que el virrey al que esperariacutean en el altar Encabezaba el cortejo el bastoner del morbo seguido del jefe de los guardias de la ciudad y los maceros o verguers del Estudio la Lonja y los concelleres Tras ellos iban los propios concelleres acompantildeados de todos los prohombres graduados en casa de la Ciudad re-partidos en seis bordones37 Y por uacuteltimo los oficiales del Consejo de Ciento mezclados y sin orden jeraacuterquico preestablecido

36 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11437 Los graduados en el cortejo de los concelleres fueron por bordones los siguientes 1ordm Don Joaquim Carroacutes de Centelles conde

de Centelles Felip Dimas Montaner segundo conceller don Miquel de Aymeric abad de Sant Cugat del Valleacutes el abad deSerrateix Pons de Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc Cornet ciudadano 2ordm Josep Illa tercer conceller elabad de Banyoles Francesc Cosme Fivaller coacutensul de la Lonja el abad de Ripoll Miquel Ferrer militar Marc Antoni Lentesmilitar Gaspar Montaner ciudadano 3ordm Hierogravenim Talavera quinto conceller el abad de Sant Pere de Gallicants Luiacutes Mirallescoacutensul de la Llotja Perot de Tamarit militar Francesc Pons militar Francesc de Gualbes militar Juliagrave de Navel ciudadano

188 Alfredo Chamorro Esteban

Cuando la comitiva de la ciudad llegoacute a la catedral los concelleres y sus graduados subieron al altar mayor Contrariamente a lo acostumbrado sus cuatro bancos estaban colocados en el lado de la Epiacutestola cuando debiacutean estarlo en el del Evangelio sin embar-go la presencia del estrado y la silla del virrey en lado del Evangelio obligoacute a colocar los bancos de los concelleres en el lado opuesto No obstante esto no fue un obstaacuteculo para el desarrollo de la ceremonia Siacute lo fue en cambio el hecho de que los bancos del virrey y de los doctores de su Real Consejo tuvieran respaldo y que el de los concelleres no Como no teniacutean tiempo para ir a buscar bancos con respaldos a la casa de la Ciudad tomaron pres-tados los de la sala capitular de la catedral Solucionado esta pequentildea diferencia el con-seller en cap se sentoacute en su banco en cuyo inicio estaba el conde de Quirra que por ser un titulado le precediacutea en el resto de bancos los otros dos concelleres abades prohombres y los oficiales de mayor rango del Consejo de Ciento Al poco llegoacute el virrey de Catalunya duque de Feria acompantildeado del regente a mano izquierda y de algunos caballeros de la tierra Tras ellos los dos maceros de la Real Audiencia el tesorero y todos los docto-res del Real Consejo por orden de antiguumledad Llegados al altar los concelleres y todos los de su cortejo se alzaron para ofrecer su acatamiento al virrey Eso siacute sin moverse de su sitio ya que en ceremonias de duelo no saliacutean a recibir al virrey

Una vez todos sentados en sus bancos salioacute de la sacristiacutea el canoacutenigo Onofre Reart acompantildeado de los canoacutenigos Bernat Oliva diaacutecono y Gabriel Cerdagrave subdiaacutecono Ellos fueron los encargados de oficiar la ceremonia que fue de gran solemnidad y a canto de oacutergano Entre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y el coro estaba el tuacutemulo y capilla ardiente de Felipe II

Sobre les escales de Sta Eularia feren un gran cadafal que si pujave ab tres o quatre grades del qual axien quatre pilars grans que sustentaven una cuberta feta acirc manera de piramida quadrada ab uns marlets tot al entorn y sinch torres una en lo meacutes alt y altre sobre cada pilar38 Sobra cada una dellas estava una atxa y en lo meacutes alt estava un escut dorat ab les armes del Senyor Rey y en las de sobra los pilars estaven altres escuts deurats ab les armes de la Ciutat Sota los marlets que estaven al entorn de dita cuberta com acirc tovallons unas telas pintadas de or y plata ab escuts de la Ciutat y del quogravendam Senyor Rey y per lo sobrecel de dita capella sota la cuberta estava un drap blau tot pintat de or y plata ab molts personatges y en lo mitg estaven las armes Reals y als cantons las de la Ciutat39

Como se puede ver en esta descripcioacuten de Jaume Ramon Vila por toda la sepultura apareciacutean las armas del rey y las de la Ciudad Y es que las exequias no soacutelo eran una ce-remonia para honrar la memoria del soberano desaparecido sino que eran tambieacuten una escenificacioacuten de la monarquiacutea y del poder municipal Ni siquiera apareciacutean el escudo del Capiacutetulo de la catedral y menos todaviacutea el de la Diputacioacuten

4ordm Francesc Gamis clavario Vicens Castelloacute tauler Sebriagrave Caraps juez de apelacioacuten Josep de Bellafilla Miquel Batista Falcoacute Luiacutes de Boxadors Pau Masnovell Gabriel Antoni Bosser 5ordm Pau Ciurana mostasaf Mariano Berart Arcagravengel Queralt Joan Soria Pau Duran y Llorens Materra prohombres de conceller Miquel Sarrovira Jaume Dalmau y Hierogravenim Fivaller abogados de la Ciudad 6ordm Joan Garriga tauler Joaquim Montalt Pere Antic y Joan Milsocos prohombres de los coacutensules de la Llotja Francesc Ccedilaragoccedila y Jaume Aymeric abogados de la Lonja Baltasar Gual y Antoni Joan Burgeacutes prohombres de los coacutensules de la Lonja

38 La graderiacutea fue la estructura efiacutemera utilizada en Barcelona para las exequias reales durante toda la Edad Moderna Esta formade tuacutemulo real era sin lugar a dudas la maacutes econoacutemica (Mariacutea Adelaida allo Manero laquoEl estudio de las exequias reales de lamonarquiacutea espantildeola ss xvi xvi y xviraquo Artigrama 19 (204) paacuteg 71

39 AHCB Ms B-100 f 182

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 189

Havia un gran tuacutemulo sobre dos gades les quals ab tot lo paviment de dita capella y les grades della estaven cubertas de dol [] y sobre lo dit tumol estava al cap dos coxins de vellut blau ab una corona Real y cetro dorat y als peus estava la creu major de la Seu y al entorn de dita capella estaven moltes blandoneras de de terra la una mes alta que la altra a menra de grades de teatro en les quals estaven 250 atxes ab escuts de la Ciutat40

Las armas del rey la corona y el cetro encarnaban la esencia de las exequias la presencia del rey y de la monarquiacutea en aquellos territorios y lugares donde ya no residiacutea No impor-taba que fuera un cenotafio el rey estaba alliacute

Acabado el oficio cuatro presbiacuteteros dieron al virrey y a los tres concelleres un cirio de una libra de peso y un escudo de oro a cada uno Entre el resto de sus acompantildeantes tambieacuten se repartieron cirios y dinero El peso del cirio y el valor de la moneda dependiacutean del rango y calidad de cada uno de los oferentes41 Mientras tanto otros presbiacuteteros repar-tieron cirios y dinero por el coro la tribuna de las damas encabezadas por dontildea Violant de Cardona y Centelles esposa del gobernador de Cataluntildea y por el resto del templo Entonces dio inicio el ritual del ofertorio En primer lugar ofrecioacute el diaacutecono Oliva y el subdiaacutecono Cerdagrave tras ellos el maestro de ceremonias del Capiacutetulo y todos los escolanos que participaron como ayudantes en el altar mayor Posteriormente fue el virrey duque de Feria quien acompantildeado del regente y del tesorero se levantoacute de su silla y ofrecioacute su moneda y cirio encendido y besoacute la patena que sujetaba el canoacutenigo Reart Tras regresar a su lugar el diaacutecono Oliva se dirigioacute a los concelleres para que hiciesen su ofrenda mien- tras que el canoacutenigo Cerdagrave lo hizo donde estaba el regente el tesorero y los doctores del Real Consejo Nadie de los que estaban en el altar mayor se movioacute de su sitio para el ofertorio excepto el virrey

el serMoacuten

Los concelleres habiacutean decidido que fuese el prior del convento de los padres carmelitas descalzos de Barcelona el padre fray Alonso de los Aacutengeles natural de Castilla quien predicase el sermoacuten fuacutenebre en la catedral de la ciudad Eacuteste era uno de los puntos esen-ciales de las exequias ya que durante su predicacioacuten se ensalzaba la figura del monarca desaparecido remarcando todas sus virtudes y todos sus logros42 Por eso la eleccioacuten del predicador era un asunto importante ya que el elegido debiacutea poseer buenas dotes como orador y saber transmitir bien su mensaje a los asistentes43 El sermoacuten era un elemento muy uacutetil para la propaganda y exaltacioacuten de la monarquiacutea y de la casa de Austria De acuerdo

40 AHCB Ms B-100 f 18341 Para la distribucioacuten de cera y dinero entre los oferentes veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119-12042 Sobre la importancia del sermoacuten como instrumento poliacutetico de la monarquiacutea se han hecho diversos estudios entre los que

destacamos Fernando negredo del Cerro laquoLa palabra de Dios al servicio del Rey La legitimacioacuten de la Casa de Austria en los sermones del siglo xviiraquo Criticon La oratoria sagrada del Siglo de Oro 84-85 (2002) paacuteg 295-311 Roberto J loacutePez laquoLa imagen del rey y de la monarquiacutea en las relaciones y sermones de las ceremonias puacuteblicas gallegas del Antiguo Reacutegimenraquo en Manuelnuacutentildeez rodriacuteguez (coord) El rostro y el discurso de la fiesta Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela1994 paacuteg 197-222 David gonzaacutelez Cruz Manuel J de lara roacutedenas y Soledad goacuteMez navarro laquoPredicacioacuten fuacutenebre ymonarquiacutea materiales para el estudio de la muerte del rey a traveacutes de los sermones (seleccioacuten de textos)raquo en Pablo Fernaacutendez albadalejo (coord) Monarquiacutea imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 771-780 y Teoacutefanes egido loacutePez laquoLos sermones retoacuterica y espectaacuteculoraquo en Luis Antonio ribot garCiacutea y Luigi de rosa (dir) Trabajo y ocio en la Edad Moderna Madrid Actas 2001 paacuteg 87-110

43 Sobre la eleccioacuten de los predicadores de los sermones en la exequias reales veacutease Oacutescar Rauacutel Melgosa oter laquoProtagonistas en las exequias de los Austrias los predicadores del sermoacuten fuacutenebreraquo Obradoiro de Historia Moderna 16 (2007) paacuteg 253-282y Manuel Moraacuten y Joseacute andreacutes-gallego laquoEl predicadorraquo en Rosario villari El hombre Barroco Madrid Alianza 1993paacuteg163-200

190 Alfredo Chamorro Esteban

con su relevancia para la ceremonia su redaccioacuten y preparacioacuten era una tarea compleja en la que el predicador se empleaba de manera concienzuda para que su puesta en esce- na en el puacutelpito fuera un eacutexito Fray Alonso de los Aacutengeles hizo en su exposicioacuten un alarde de conocimiento biacuteblico e histoacuterico pero a su vez del tiempo presente en el que viviacutea eacutel y el propio soberano Sus referencias a escritores de eacutepoca claacutesica y medieval evidenciaban la alta cultura de este padre prior de los descalzos

Comenzoacute el sermoacuten44 con una breve introduccioacuten y descripcioacuten de Espantildea hablando de su fundacioacuten con el miacutetico Tubal y de sus fronteras con Francia y Aacutefrica Acto seguido como era costumbre en los sermones de exequias reales introdujo un tema o personaje biacuteblico En este caso la figura escogida fue la del rey Salomoacuten Claro estaacute la comparacioacuten del difunto Felipe II con el miacutetico monarca biacuteblico fue un continuo durante toda la predi-cacioacuten del carmelita

Para argumento pues destas exequias Reales tomeacute vnas palabras que dixo otro Rey que fue Salomon [] y yo tambieacuten soy mortal como el pobre ambos pisamos la tierra espinosa ambos gozamos de vn ayre y todos dezimos Hay en naciendo Y no las tomo por su fundamento tanto porque las dixo Salomon como porque vn autor de grande autoridad las declara en persona de Christo para verificar que tomograve cuerpo verdadero sugeto apenas y muerte como a todos a quien yo queriacutea compara y cotejar a nuestro Rey pues tanto le imitoacute45

Es decir no comparoacute a Felipe con Salomoacuten sino con el mismo Jesucristo No obstante el rey es un imitador de Cristo christomimetes una figura sempiterna Posteriormente el predicador arguye que Felipe es el artiacutefice de la paz en la que se encontraban en ese mo-mento Para ello alude a cartas escritas por el mismo soberano como la que dirigioacute a don Jorge de Baeza y Haro corregidor de la ciudad de Toro

Pongo a Dios por testigo que nunca moui guerra por ganar mas Reynos sino por conservar estos en Religion y paz Y como Salomon edificoacute el templo nuestro Rey otro templo entre templos46

A tenor de estas palabras no cabiacutea actitud maacutes cristiana en un monarca que la de Fe-lipe II Alfonso de los Aacutengeles continuoacute su sermoacuten disertando sobre diversos asuntos la muerte de los reyes lo conveniente o no de su embalsamamiento o la celebracioacuten de las exequias Tambieacuten habloacute de la actitud del sucesor del rey su hijo Felipe III quien no dudoacute en celebrar funerarias en honor de su padre y escribioacute a todos sus reinos y ciudades entre ellas a Barcelona para que sus dirigentes tambieacuten las celebrasen como hicieron sus antepasados con ante la muerte de su predecesor en el trono Pero tambieacuten habloacute como no de la ciudad de Barcelona y su Consejo de Ciento que tan solemnemente celebraban las exequias

Tambieacuten en extremo bien ha declarado su voluntad esta christianissima y fidelissima ciudad de Barcelona y el amor que siempre ha tenido a su clementissimo Rey (Epiteto

44 Tras la ceremonia este sermoacuten fue estampado El clavario del Consejo de Ciento mandoacute realizar algunas copias para losconcelleres y otros oficiales del consistorio Ademaacutes laquose cosiacute en lo present Serimonial una copia stampada pera perpeacutetuamemoriaraquo Posteriormente el sermoacuten fue editado junto con otros sermones predicados por la muerte de Felipe II en otrasciudades de la monarquiacutea (Sermones funerales en las honras del Rey Felipe II con el que se predicoacute en las de la [] Infanta DCatalina Duquessa de Saboya recogidos por Juan Iacutentildeiguez de Lequerica Madrid imprenta del Licenciado Varez de Castro 1599)

45 Sermones funerales f 132-13346 Sermones funerales f 133

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 191

es este muy digno de su Magestad) como lo significo el excelentissimo sentildeor Duque de Feria en vna oracioacuten que hizo en Paris quando le embio su Magestad por Embaxador cerca de la eleccioacuten y nombramiento de nuevo Rey en Francia Ha mostrado tambien esta ciudad su voluntad en hazer duelo y sentimiento [] En prendas y sentildeal del amor que esta insigne Ciudad a su Rey ha tenido ha hecho tan estremadas sentildeales de sentimiento47

Visto lo visto parece que quedaban atraacutes los difiacuteciles momentos vividos y las a veces ten-sas relaciones entre el rey Felipe y la ciudad de Barcelona Sin embargo esta celebracioacuten de las exequias maacutes que de honra al rey muerto serviacutean maacutes para agasajar al rey puesto Es decir eran una declaracioacuten de intenciones ante el nuevo gobierno Y que mejor ma-nera de mostrar a un monarca su fidelidad que mostrando sus respetos a su padre el so- berano desaparecido Y como era la ciudad la organizadora de las exequias es normal que se realzase en el sermoacuten su buena predisposicioacuten a celebrarlas y no menos importan-te costearlas Asiacute el predicador hizo constantes referencias a la fidelidad y el amor que la ciudad de Barcelona y su gobierno sentiacutean por Felipe II

Amor de padre le paga esta ciudad al Christianissimo Rey48

Tras un largo discurso en el que el carmelita descalzo hizo un alarde de historia biacuteblica siempre con la figura del miacutetico rey Salomoacuten como hilo conductor comenzoacute otro en el que se dedicoacute ahora siacute a alabar la figura de Felipe II enumerando sus virtudes y com-parando la existencia del soberano con la del rey biacuteblico laquoEn lo que la historia sagrada cuenta de Salomoacuten hallaremos bastantemente que dezir de nuestro Catolico Reyraquo49 Una primera coincidencia los cuarenta antildeos que duraron ambos reinados Asiacute comienza el predicador su enumeracioacuten de virtudes La liberalidad una de las partes en que se divide la justicia y laquopropissima propiedad de Diosraquo50 Seguacuten el autor no cabe duda de la libera-lidad de Felipe II sobre todo en gastar dinero y almas para defender la religioacuten catoacutelica concretamente en Flandes En este punto Alonso de los Aacutengeles hizo todo un alegato de la abdicacioacuten de Carlos V en Bruselas y su posterior retiro a Yuste y la subida al tro-no del joven Felipe En el trasfondo la legitimacioacuten dinaacutestica Posteriormente el autor habloacute de la defensa de la cristiandad por parte del rey y de los miembros del estamento eclesiaacutestico Asiacute antepuso siempre los intereses de la Iglesia y de sus miembros a los de los laicos Puso como ejemplo de ello un conflicto ceremonial que habiacutea surgido en la ca-tedral de Valencia en 1585 entre el virrey y el arzobispo de aquella ciudad en torno a que el primero porque laquoestava en lugar de su Magestadraquo habiacutea tomado la paz antes que el segundo Estando el rey en la catedral valenciana ordenoacute que le dieran la paz al arzobispo antes que a eacutel

Este hecho fue de tanto favor a los sacerdotes y de tanta admiracioacuten al pueblo que toda la gente clamando a bozes no cessava de loar la piedad de tan valeroso Rey y la Religion de tan Christianissimo Principe51

47 Sermones funerales f 14148 Sermones funerales f 14249 Sermones funerales f 16050 Sermones funerales f 16151 Sermones funerales f 162-163

192 Alfredo Chamorro Esteban

El prior carmelita tambieacuten alaboacute la diligencia que puso Felipe II en la aplicacioacuten del Con-cilio de Trento y en la celebracioacuten de siacutenodos provinciales para tal efecto No se olvidoacute de la construccioacuten del monasterio de El Escorial y de las reliquias que guardoacute en eacutel asiacute como del retablo que envioacute al monasterio de Montserrat y de la ayuda de costa que destinoacute para la canonizacioacuten del dominico barceloneacutes san Raimundo de Pentildeafort Destacoacute al igual que Salomoacuten su sabiduriacutea (laquoSalomon no pidio riquezas ni larga vida sino sabiduriaraquo)52 Era el rey muerto muy leiacutedo en la Sagrada Biblia y muy ejercitado en geometriacutea y otras mate-rias Otra de las virtudes que compartiacutean ambos soberanos era la clemencia destacando Felipe II sobre el resto de monarcas Tambieacuten la fama era otro atributo tanto del sobera-no espantildeol como del rey biacuteblico En este punto la comparacioacuten de la edificacioacuten del tem-plo con la de San Lorenzo de El Escorial era inevitable Sin embargo finalizoacute el sermoacuten el padre carmelita argumentando que en una cosa aventajaba Felipe II a Salomoacuten y era que eacuteste habiacutea venerado a iacutedolos y habiacutea edificado templos para ellos asiacute como se habiacutea alejado de Dios para acercarse a ciertas mujeres En cambio Felipe II acaboacute sus diacuteas de una manera tan cristiana que no habiacutea duda que ya estaba en el Cielo laquogozando de Dios porque morir tan seguro tan sereno arguye la gran confianccedila que tenia su almaraquo53 Asiacute finalizoacute el sermoacuten loando la muerte ejemplar que tuvo el soberano

Pero nuestro Catolico Rey muriendo tan ledo y sereno grandes esperanccedilas da de que esta gozando de Dios y especialmente que no solo murioacute con gran seguridad y sin demonstraciones de temor pero como dize el serenissimo Principe su hijo y Rey nuestro murioacute con la deuocion grande que viuio que para medir bien qul fuesse la de la muerte se ha de saber que tanta fue la de la vida que en vna palabra se puede dezir que no ha auido Rey de tan gran deuocion a la Religion y culto diuino Aquiacute entran la santissima Cruz reliquias cosas sagradas y obras de misericordia y si como dizen su Magestad murioacute con tanta deuocion claro estaacute que moririacutea muy de gana sentildeal de que estaacute en el Cielo

En definitiva este sermoacuten fue como acostumbraban a serlo una exaltacioacuten del rey difun-to y su gobierno enumerando sus virtudes pero tambieacuten omitiendo sus defectos Felipe II no soacutelo fue comparado a Salomoacuten sino que incluso lo superoacute en virtudes del mismo modo que aventajoacute a muchos otros reyes de la Antiguumledad y antepasados suyos Un so-berano que fue ejemplo de buen cristiano un imitador de Cristo y que sin duda debiacutea servir de ejemplo a su sucesor Felipe III

Una vez acabado el sermoacuten y regresado el canoacutenigo Reart a la sacristiacutea los concelleres se dirigieron al virrey para agradecerle su presencia en las exequias Tras ello volvieron a su banco y esperaron a que el virrey de Feria abandonase la catedral para hacerlo ellos despueacutes Los concelleres no lo acompantildearon hasta la salida del templo ya que en tiempo de duelo laquototes les serimonies ordinaries cessenraquo y no podiacutean moverse de su sitio Asiacute que una vez fuera el virrey los concelleres se levantaron con todo su acompantildeamiento y abandonaron la catedral con direccioacuten a la casa de la Ciudad donde se disolvioacute la comiti-va y se dio por finalizada la ceremonia

las ausenCias

52 Sermones funerales f 16453 Sermones funerales f 168

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 193

En las exequias de Felipe II faltaron algunas autoridades de gran trascendencia en el en-tramado poliacutetico del Principado La ausencia maacutes destacada la de los diputados de Cata-lunya Definitivamente decidieron no aceptar ninguna de las propuestas ofrecidas por el virrey y por los concelleres y optaron por celebrar un aniversario por su cuenta en la casa de la Diputacioacuten el diacutea 10 de octubre En este sentido Jaume Ramon Vila culpa directa-mente al virrey y al regente de la ausencia de los diputados y a los concelleres de permi-tirlo54 El Real Consejo del virrey habiacutea ganado la partida ellos conservariacutean su lugar en altar mayor La consolidacioacuten de la figura del virrey y de su consistorio de doctores y escri-banos habiacutea desplazado e incluso excluido a la institucioacuten maacutes importante de Catalunya de las exequias reales Y no era la primera vez que los diputados faltaron a unas exequias reales por este motivo Los problemas entre el Real Consejo y la Diputacioacuten ya surgieron en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal que fuera primera esposa de Felipe II cuando todaviacutea era priacutencipe en 154555 El virrey de Cataluntildea por aquel enton-ces Juan Fernaacutendez Manrique de Lara conde de Aguilar de Campoo comunicoacute a los di-putados que no podiacutean tener su lugar habitual en el altar mayor inmediatamente despueacutes del obispo de Barcelona Aun asiacute decidieron ir a las exequias y una vez alliacute justo cuando se daba inicio al sermoacuten el virrey les confirmoacute lo dicho el diacutea anterior y que teniacutean sitio en el coro Ante tal respuesta los diputados decidieron abandonar la catedral y no estar presentes en las exequias presentando eso siacute ante notario una protestacioacuten Este fue el punto de partida de la ausencia de la Diputacioacuten del General en las funerarias regias

En 1555 tampoco asistieron a las de la reina Juana tras unas duras negociaciones con el virrey marqueacutes de Tarifa y los concelleres por conseguir recuperar su puesto en el altar mayor laquopretenent lo dit Consell Real lo dit loch per ha ells e sie molt notori que lo dit Consell Real may ha obtingut dit loch ans en semblants jornades sempre ha segut en lo dit cor de dita Seuraquo56 Siacute que estuvieron presentes en cambio en la capilla ardiente del emperador Carlos V en 155857 sin tener problema alguno para ocupar su lugar en el altar mayor Sin embargo fue en 1568 en las exequias del hijo de Felipe II el priacutencipe don Carlos donde el conflicto ceremonial entre los dos consistorios alcanzoacute mayor gravedad finalizaacutendose con la victoria del Real Consejo el desplazamiento de los diputados del al-tar mayor de la catedral y su ausencia en las exequias del malogrado priacutencipe58 Este hecho marcoacute precedente y en las exequias posteriores como las de la reina Isabel de Valois59 ese mismo antildeo y las de la reina Ana de Austria en 1580 los diputados ya no estuvieron presentes negaacutendose rotundamente a asistir a la catedral sin recuperar su sitio en el altar

Es importante destacar que para las exequias de la reina Isabel los diputados ni siquiera trataron de negociar y recuperar su puesto en la catedral simplemente no acudieron a la ceremonia Y esto no soacutelo por la inmediatez de la muerte de la joven esposa de Felipe II

54 Ante la propuesta de los concelleres de graduar a los diputados entre ellos Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que laquovistper los deputats que per esser mort lo conceller en cap que lo conceller segon lo tenia de precehir y juntament lo compte de Quirra noy volgueren anar ni aceptar lo lloch quels donaven y axi dexa de anar un tribunal tant principal a las obsequias del sor rey percausa del virrey y regent y dels concellers queu comportarenraquo (AHCB Ms B-100 f 186)

55 Sobre las exequias de Mariacutea Manuela de Portugal veacutease Llibre de les Solemnitats vol I paacuteg 430-444 ACB Exemplaria vol If 20-22

56 sans (dir) Dietaris vol II paacuteg 55 Ciertamente en las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal todo el consistorio delvirrey estuvo sentado en el coro y no en el altar donde se encontraban los diputados

57 Las exequias del emperador Carlos V no se registran en el Llibre de les Solemnitats ya que el primer volumen acaba en 1546 y el segundo comienza en 1564 Hay relaciones en los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento y en ACB Exemplaria volI f 64-66

58 laquoLos diputats no vingueren per no esser se concertats ab los consellers sobre del lloch y es veritat se feren moltes embaxadas dels uns y altres y al vizrey qui si era posat y no si trova ningun concert per a que dins lo rexat de dit altar major tinguessen lochraquo (ACBExemplaria vol I f 79) Sobre estas exequias veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 19-27 ACB Exemplaria vol I f 78-80 y los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento donde se registroacute toda la problemaacutetica surgida en torno a la asistencia o no de los diputados a las exequias

59 Las relaciones existentes de las exequias de la reina Isabel de Valois son breves (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 28-30)

194 Alfredo Chamorro Esteban

sino tambieacuten porque la Diputacioacuten estaba plenamente inmersa en el conflicto que teniacutea con la Inquisicioacuten y que llevoacute incluso al arresto de los diputados Por el contrario tanto en la capilla ardiente de la reina Ana de Austria como en la del propio soberano Felipe II siacute que se produjeron embajadas y conversaciones para que los diputados acudiesen a la ceremonia fuacutenebre aunque sin eacutexito No obstante no se debe tomar la ausencia de la Di-putacioacuten del General en las funerarias de Felipe II como una derrota de la institucioacuten ya que desde el primer momento los diputados optaron por celebrar unas exequias propias en la casa consistorial Ademaacutes se negaron a aceptar las propuestas que les planteaban ya que de haberlo hecho hubiese significado una peacuterdida de prestigio y peso especiacutefico para la Diputacioacuten en el entramado institucional de la ciudad Su posicioacuten de negativa a aceptar cualquier alternativa que no fuera recuperar su puesto en el altar mayor era en realidad un muestra de fuerza y de vitalidad de la institucioacuten catalana no soacutelo frente a los concelleres sino tambieacuten frente al virrey y el resto de poderes de la ciudad presentaacutendo-se como un cuerpo consolidado y compacto respetuoso con las leyes las ceremonias y la tradicioacuten institucional del paiacutes

Otra ausencia de relieve fue la de los inquisidores pese a que en anteriores ocasiones siacute que habiacutean acudido a las exequias reales Con motivo de las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal en 1539 el inquisidor solicitoacute al Capiacutetulo de la catedral mediante el canoacutenigo Guillem Cassador un lugar en el coro para poder asistir a la ceremonia eacutel y algu-nos de sus oficiales Se accedioacute a la peticioacuten del inquisidor y se le dio el asiento del decano que en esos momentos se encontraba ausente de la ciudad La cesioacuten de este puesto tuvo continuidad y se fue confirmando con diversas concordias establecidas entre los inquisi-dores y los canoacutenigos Asiacute el Santo Oficio pudo tener su representacioacuten institucional en la catedral de Barcelona60 Desde entonces los inquisidores estuvieron presentes en las exequias reales que se sucedieron a lo largo del siglo xvi la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 la reina Juana en 1555 el emperador Carlos V en 155861 el priacutencipe don Carlos en 156862 la reina Isabel de Portugal ese mismo antildeo y la reina Ana de Aus-tria en 1580 Sin embargo para las exequias de Felipe II los inquisidores reclamaron al Capiacutetulo que les diesen lugar en la otra parte del coro justo enfrente del batlle general don Joan Icart que estaba en el lado donde estaba la silla del obispo Ademaacutes exigieron que durante la ceremonia en el momento del ofertorio los dos capellanes que iban con las capas pluviales hacia el coro se dirigiesen antes a ellos que al batlle general como sentildeal de respeto Los canoacutenigos del Capiacutetulo les dijeron que iriacutea uno de los dos capellanes hacia ellos y el otro iriacutea hacia el batlle general es decir uno hacia cada lado del coro Los in-quisidores no aceptaron esta propuesta y decidieron no asistir a las exequias de Felipe II celebrando otras por cuenta propia en la casa de la Inquisicioacuten63 Su lugar en el coro de la catedral fue ocupado por algunos particulares Como apuntoacute Jaume Ramon Vila en su dietario la negativa de los inquisidores de Cataluntildea de asistir tanto al duelo como a las funerarias del rey hizo que los concelleres mandasen al notario laquoqui aporta lo dietari de la Casa la Ciutat quen fes nota molt particular en ell pera que no fossen may mes convi-dats en ninguna ocasion pues no havian acudido acirc la primeraraquo64

60 ACB Exemplaria vol I f 1061 laquoEstant en lo chor ab dol en la part dreta cercha la cadira Ep[iscop]al lo Inquisidor ab los officials del Sant Officiraquo (ACB

Exemplaria vol I f 66)62 laquoDins lo Chor vingueren los dos Inquisidors y assentaren al costat de la cadira pontifical al Chor de Sant Pere ab los officials de

la casa de Inquisitioraquo (ACB Exemplaria vol I f 79)63 Tanto Jaume Ramon Vila como don Frederic Despalau hacen mencioacuten en sus respectivos diarios de la demanda de los inquisidores

de ocupar el lado del batlle general Por el contrario dicha peticioacuten no aparece en ninguna de las relaciones de la ceremonia ni en los dietarios del Consejo de Ciento ni de la Diputacioacuten del General por lo que damos validez a lo escrito por los dichos JaumeRamon Vila y don Frederic Despalau

64 AHCB Ms B-100 f 181

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 195

Tampoco asistioacute a las exequias el marqueacutes de Aitona en ese momento el tiacutetulo maacutes importante que se encontraba en el Principado ya que el duque de Cardona estaba por aquel entonces en la corte de Madrid Como marqueacutes le tocaba a eacutel la precedencia sobre todas las autoridades puacuteblicas sin embargo como maestro racional no podiacutea preceder al regente Josep Mur Y fue esto lo que sucedioacute Que dicho regente no quiso ceder su puesto a Aitona y seguacuten apuntoacute Jaume Ramon Vila siempre criacutetico con la actuacioacuten del virrey y de los oficiales de la monarquiacutea el duque de Feria favorecioacute en esta ocasioacuten al miembro de su Consejo65 Tampoco asistioacute el lugarteniente del maestro racional don Gaspar de Vilanova por no aceptar el lugar que se le daba y por encontrarse en la ciudad el titular del cargo el propio marqueacutes de Aitona Un ejemplo de lo estricto que era el ceremonial barceloneacutes es la ausencia de los alcaldes de la Seca en la comitiva y posteriormente en las exequias Eacutestos no llegaron a tiempo a la casa de la Ciudad y cuando lo hizo el cortejo de los concelleres ya habiacutea llegado a la catedral La ley estableciacutea que soacutelo se podiacutea dar lugar en el templo a personas que hubieran llegado graduados en la comitiva de los concelleres Por lo tanto los alcaldes de la Seca no podiacutean asistir a las exequias No obstante decidie-ron levantar acta de su llegada a la casa de la Ciudad para que su ausencia en las exequias no marcase precedente para futuras ceremonias fuacutenebres

Las otras exequias

El 7 de octubre los diputados prepararon las exequias o aniversario de Felipe II que iban a celebrar en la casa de la Diputacioacuten el saacutebado 10 de octubre Encargaron al andador de la cofradiacutea de Sant Jordi que invitase a todos los caballeros y miembros del estamento militar que se encontrasen en la ciudad ese diacutea Tambieacuten se invitoacute al marqueacutes de Aitona al conde de Quirra a los concelleres y al duque de Feria virrey Se comunicoacute a todas las iglesias y monasterios de la ciudad que durante todo el saacutebado diacutea de las funerarias en la Diputacioacuten tocasen las campanas solemnemente y acudiesen a la casa consistorial para hacer una absuelta general implorando por el alma de Felipe II Al diacutea siguiente los diputados recibieron a los canoacutenigos del Capiacutetulo Paulo Pla y Pere Pau Cassador para informarles que ellos no repicariacutean las campanas porque uacutenicamente se podiacutea hacer en caso de celebracioacuten de exequias reales o de otras personas principales en la catedral Asiacute que si lo diputados queriacutean celebrar el aniversario por el rey ellos ofreciacutean que se hicie-se en dicho templo y sin coste alguno para ellos Tras consultar el asunto en consejo se comunicoacute a los canoacutenigos del Capiacutetulo que dicho aniversario soacutelo se celebrariacutea en la casa de la Diputacioacuten Seguacuten los diputados laquoles raons y excusas donades per ells son de poca subsistenciaraquo ya que todos los ejemplares que alegaban los canoacutenigos eran de vasallos del rey y en esta ocasioacuten era del propio monarca Por eso dado que la Diputacioacuten era laquoloc puacuteblic y cap del regne molt beacute podiacutea la dita Seu fer los tocsraquo Asiacute pues los canoacutenigos te-niacutean obligacioacuten de repicar las campanas en honor del rey

El viernes 9 de octubre diacutea de las exequias oficiales en la catedral se celebraron en la casa de la Diputacioacuten muchas misas en cuatro altares que los diputados habiacutean ordenado construir en el patio del edificio Alliacute acudieron un gran nuacutemero de caballeros y habitantes de Barcelona para prestar sus respetos al soberano fallecido Ese mismo diacutea comenza-ron a repicar las campanas de las iglesias y monasterios de la ciudad excepto las de la

65 AHCB Ms B-100 f 185

196 Alfredo Chamorro Esteban

catedral por el motivo anteriormente dicho Ya al diacutea siguiente saacutebado se celebraron las exequias en la casa de la Diputacioacuten El oficio de la ceremonia corrioacute a cargo del ca-noacutenigo Onofre Reart obispo electo de Elna acompantildeado por el diaacutecono y el subdiaacutecono Estuvo presente el virrey de Cataluntildea duque de Feria que aceptoacute de buen grado la invi-tacioacuten de los diputados para asistir a ellas Tambieacuten estuvieron presentes los concelleres el conde de Quirra y un gran nuacutemero de caballeros y miembros del estamento militar Los diputados y oidores de cuentas salieron a recibir al virrey a quien acompantildearon hasta su sitio correspondiente Sin embargo los concelleres y el conde fueron recibidos por los asesores el abogado fiscal y el escribano mayor de la Diputacioacuten Las autoridades tomaron asiento seguacuten lo haciacutean en la festividad de sant Jordi Posteriormente llegaron las oacuterdenes religiosas con sus cruces para la absuelta Como ya habiacutean anunciado no acudieron los miembros del Capiacutetulo de la catedral ni los inquisidores Ante la capilla de Sant Jordi se construyoacute el tuacutemulo

Un tumol molt alt sobre quatre grades cubertas de drap negre y lo tumol estava ab un gran drap de vellut negra guarnit ab flocadura de or y seda negra ab sinch escuts de la Diputacioacute y sobre dit tumol acirc la part del cap estaven dos coxins de vellut negra ab una corona y cetro real66

Dado el poco espacio del que se disponiacutea no se pudo hacer capilla ardiente Frente al altar de la capilla colocaron la cruz mayor de la catedral donde se hizo la misa mayor El altar estaba cubierto por un dosel de terciopelo negro con una imagen de Cristo en medio El sermoacuten corrioacute a cargo de un padre agustino castellano de nombre fray Ema- nuel que laquofeacuteu un grandiacutessim sermoacute en lo qual se aventatyagrave en extrema manera dient les alabanses del rey mort en la pau y la justicia y religioacute [que] a tots los regnes tant en Espa-nya com en Flandes y en lo ducat de Millagrave regne de Nagravepols y Ciciacutelia y en les Iacutendies Orien-tals y Octidentalsraquo67 A diferencia de lo sucedido en las exequias soacutelo el virrey ofrecioacute una hacha blanca pequentildea sin poner moneda alguna Ni diputados ni concelleres ofrecieron Acabado el oficio se hizo la absuelta general de las religiones e iglesias Acabado el ritual el virrey se levantoacute de su asiento y abandonoacute la casa de la Diputacioacuten tras eacutel salieron los concelleres los diputados y el resto de asistentes a la ceremonia

Tambieacuten los inquisidores hicieron sus propias exequias que tuvieron lugar el diacutea 13 de ese mismo mes en la capilla de Santa Aacutegata Los gastos claro estaacute corrieron a cuenta del Santo Oficio La misa fue oficiada por uno de los inquisidores Alonso Marqueacutes e hicieron de diaacuteconos los padres dominicos del convento de Santa Catalina fray Genoveacutes y fray Rifoacutes Como no podiacutea ser de otro modo los dominicos siempre al servicio de la In-quisicioacuten El sermoacuten corrioacute a cargo de un fraile del Carmen cuyo nombre desconocemos Poco maacutes se sabe de las exequias que celebraron los inquisidores en honor de Felipe II Durante los diacuteas siguientes todos los monasterios de la ciudad tanto de monjas como de padres asiacute como las cofradiacuteas de gremios en sus capillas celebraron oficios y aniversarios por el alma del monarca fallecido No lo hicieron asiacute las parroquias ya que no teniacutean constancia de quien pagariacutea los gastos de las funerarias

Felipe III escribioacute cartas a las autoridades catalanas para agradecer las muestras de sentimiento y duelo por su padre El 20 de octubre se leyeron en el saloacuten del Consejo de Ciento y la casa de la Diputacioacuten las misivas enviadas por el rey a concelleres y dipu-tados respectivamente con la que les agradeciacutea el juramento que habiacutean hecho al virrey

66 AHCB Ms B-100 f 18967 Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 163)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 197

duque de Feria y las exequias que celebraron en la catedral por su antecesor en el trono Previamente el rey habiacutea sido informado por el duque de Feria de las muestras de respeto que se habiacutean celebrado en Barcelona por su padre tanto las exequias que tuvieron lugar en la catedral como las que se hicieron en la casa de la Diputacioacuten

El luto por el rey fallecido se alargoacute durante varios meses Las autoridades poliacuteticas en especial los concelleres vistieron sus cotizadas gramallas negras de Segovia en todas sus apariciones puacuteblicas Soacutelo finalizoacute el periacuteodo de duelo cuando llegoacute la carta de Fe-lipe III anunciando su proacutexima visita a Barcelona donde teniacutea intencioacuten de casarse68 En ella el nuevo monarca solicitaba a los concelleres que abandonasen el duelo por su padre y les conminaba a que celebrasen su visita a la ciudad con todo tipo de festejos y alegriacuteas vistiendo claro estaacute las ropas maacutes lujosas Sin embargo la llegada del rey se retrasoacute hasta mayo del 159969 y el duelo oficial en la ciudad se abolioacute el 11 de abril domingo diacutea de Pascua de Resurreccioacuten No es una casualidad que el diacutea que resucitaba Cristo el cuerpo miacutestico del rey tambieacuten lo hiciese Con el abandono del luto se cerraba definitivamente la etapa anterior y se iniciaba un tiempo nuevo el reinado de Felipe III

Conclusiones

A tenor de lo visto a lo largo de esta comunicacioacuten es evidente la complejidad de la es-tructura poliacutetico-administrativa de Cataluntildea y Barcelona en el siglo xvi A finales de esta centuria coexistiacutean en la ciudad diversas instituciones y poderes puacuteblicos surgidos en distinto momento y seguacuten las necesidades de la comunidad a lo largo de los siglos medie- vales Los conflictos jurisdiccionales y la suplantacioacuten de poderes fueron una constante en la Barcelona moderna lo que llevoacute a continuos desencuentros entre las instituciones Como se ha podido comprobar uno de los aacutembitos donde mejor se puede rastrear esta competencia entre poderes es el del ceremonial que pese a que hoy no tiene demasiado relieve en los siglos medievales y modernos era de importancia vital Y es que la cere-monia era una escenificacioacuten estructurada y jerarquizada de la sociedad que la celebraba donde la representacioacuten puacuteblica indicaba el grado y peso especiacutefico que un poder tanto individual como colectivo teniacutea en esa sociedad La participacioacuten en una ceremonia o fiesta indicaba la pertenencia a la comunidad y su posicioacuten en ella Por otra parte la ce-remonia era utilizada por los poderes como un instrumento de cohesioacuten social pero a su vez tambieacuten de exclusioacuten

Pero la ceremonia era tambieacuten una excelente viacutea de comunicacioacuten y de transmisioacuten de mensajes poliacuteticos y sociales y por eso fue muy uacutetil para la monarquiacutea como divulgadora de su programa poliacutetico como legitimadora de la dinastiacutea en caso que fuera necesario o como captadora de fieles y adeptos para la casa reinante Sin embargo en aquellos terri-torios donde el rey ya no residiacutea como fue el caso de Cataluntildea y el resto de reinos de la Corona de Aragoacuten la ceremonia fue un instrumento importantiacutesimo para hacer presentes a la monarquiacutea y al soberano y para legitimar y afianzar a su laquoalter nosraquo en el territorio el lugarteniente general o virrey Las exequias reales fueron uno de los ejemplos de ceremo-

68 Agustiacute duran i sanPere laquoFelipe III queriacutea casarse en Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten Histoacuterica vol IV Barcelona Aymaacute1947 paacuteg 212-216

69 Sobre la estancia de Felipe III en Barcelona veacutease Alfredo ChaMorro estevan laquoUn eacutexito efiacutemero La visita de Felipe III aBarcelona en 1599raquo en Carlos Mata indurain y Adriaacuten J saacuteez laquoScripta Manentraquo Actas del I Congreso Internacional de JoacutevenesInvestigadores del Siglo de Oro Pamplona Universidad de Navarra 2012 paacuteg 81-103

198 Alfredo Chamorro Esteban

nia de claro caraacutecter propagandiacutestico Su intereacutes residiacutea no soacutelo en destacar y ensalzar la imagen del rey difunto sino tambieacuten en que era un ritual de transicioacuten entre su reinado y el de su sucesor En este sentido las exequias reales cubriacutean un vaciacuteo tanto a nivel admi-nistrativo como poliacutetico y social y sobre todo moral que se produciacutea con la llegada de la noticia de la muerte del rey y culminaba con la celebracioacuten de la ceremonia fuacutenebre que significaba el fin de la etapa anterior y el inicio de un nuevo reinado

Las instituciones y poderes puacuteblicos teniacutean el deber y obligacioacuten de asistir a las fune-rarias del rey En primer lugar como sentildeal de respeto hacia el monarca recieacuten desapare-cido en segundo para mostrar puacuteblicamente la vitalidad y prestigio de la institucioacuten lo que se lograba consiguiendo y conservando un lugar cotizado en la catedral para asistir a la ceremonia y en tercer lugar porque era una declaracioacuten de intenciones y una forma de posicionarse ante la llegada del nuevo reinado para ganarse asiacute el favor de la monarquiacutea Por eso la negociacioacuten ritual era tan importante para que quedasen bien atados todos los teacuterminos en que se celebrariacutea la ceremonia La ausencia en las exequias reales podiacutea tomarse como muestra de debilidad y peacuterdida de peso especiacutefico de una institucioacuten pero tambieacuten como una demostracioacuten de fuerza a la hora de defender su puesto en la iglesia el edificio por antonomasia de la comunidad cristiana Y es en este uacuteltimo sentido donde hay que inscribir la postura de los diputados de Cataluntildea durante las exequias del rey Fe-lipe II en octubre de 1598 Si bien se puede considerar que su exclusioacuten o expulsioacuten del altar mayor de la catedral en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 denotan debilidad de la Diputacioacuten del General justo en el momento de maacuteximo poder faacutectico de la monarquiacutea en 1598 gozaba de importantes cotas de poder y prestigio en el Principado y en la Ciudad Condal Asiacute pues su negativa a asistir a las exequias si no recuperaba su puesto en el altar mayor debe considerarse sin duda como una muestra de fuerza frente a las otras instituciones Ademaacutes la celebracioacuten de unas exequias por cuenta propia denota la vitalidad de la Diputacioacuten a finales del siglo xvi cuando gozaba de cierta bonanza econoacutemica resultado de la economiacutea al alza de Cataluntildea a lo largo del uacuteltimo cuarto de la centuria

No obstante la exclusioacuten de los diputados del altar mayor de la catedral es indicativo de la reformulacioacuten ceremonial que supuso la introduccioacuten y posterior desarrollo de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea Y auacuten maacutes la formacioacuten alrededor de la figura del vi- rrey de un consejo permanente de doctores y asesores el Consejo Real que poco a poco fue consolidaacutendose y ganando terreno a otros poderes poliacuteticos Consecuencia de ello fue que reclamasen tener representacioacuten puacuteblica en las ceremonias por lo que fue necesaria una reestructuracioacuten maacutes improvisada que premeditada del ceremonial ciudadano para encajar a los nuevos poderes emergentes en Barcelona principalmente el virrey el Con-sejo Real y no menos importante la Inquisicioacuten El primero de ellos no constituyoacute tanto un problema por cuanto su figura era el laquoalter nosraquo del rey y por lo tanto en ausencia de la persona real eacutel era el veacutertice de la piraacutemide institucional es decir ceremonialmente precediacutea al resto de autoridades y poderes puacuteblicos

Sin embargo maacutes complicado fue el encaje de los otros dos organismos En primer lugar porque al igual que el virrey representaban a la monarquiacutea y a un rey ausente del territorio desde hace muchos antildeos70 que en la mayoriacutea de los casos ignoraban la reali-dad poliacutetica econoacutemica y social del principado En segundo lugar porque su presencia en la ciudad podiacutea ser una seria competencia para los otros poderes autoacutectonos tanto en

70 Sobre el rey ausente veacutease Mariacutea de los Aacutengeles Peacuterez saMPer laquoEl Rey ausenteraquo en Antonio Mestre Pablo Fernaacutendez albadalejo y Enrique giMeacutenez loacutePez (coord) Monarquiacutea Imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Actas de la IV ReunioacutenCientiacutefica de la Asociacioacuten Espantildeola de Historia Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 379-394

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 199

materia jurisdiccional y poliacutetico como en el aacutembito ceremonial y de la escenificacioacuten puacute-blica En este sentido las instituciones del paiacutes especialmente el Consejo de Ciento y la Diputacioacuten del General encabezados por los concelleres y los diputados respectivamen-te defendieron sus privilegios y precedencias en materia ceremonial como un medio de supervivencia y de conservacioacuten de poder faacutectico frente a otros poderes Asiacute concelleres y diputados fueron celosos guardianes de los ceremoniales que estaban registrados en los ejemplares que se guardaban en los archivos consistoriales Ambos se presentaron como defensores de la tierra frente a aquellos poderes que intentaban dinamitar los privilegios de Cataluntildea y de Barcelona que a menudo chocaban con los intereses de la monarquiacutea y que encarnaban tanto el virrey de turno y su Real Consejo como los inquisidores y todos sus oficiales Sin embargo no quiere decir que concelleres y diputados estuvieran alineados frente a estos agentes de la monarquiacutea ya que a fin de cuentas todos estos poderes ema-naban de la figura del rey Ya se ha visto como en el caso de las exequias de Felipe II los diputados encontraron maacutes apoyo en la figura del virrey que no en la de los concelleres de Barcelona o los canoacutenigos del Capiacutetulo de la catedral eacuteste uacuteltimo un tercer poder dentro del entramado institucional barceloneacutes que siempre miroacute por sus intereses de estamento

Por debajo de estas instituciones existiacutean un gran nuacutemero de cargos y autoridades de origen medieval que se habiacutean ido devaluando con el pasar de los siglos y que encon-traban en el ceremonial un modo claro de subsistencia Un caso paradigmaacutetico es el del gobernador de Cataluntildea cuyo prestigio se habiacutea visto muy mermado desde la institucioacuten del virrey y sobre todo desde su consolidacioacuten en el siglo xvi Ya ni siquiera ante la muerte del rey momento en el que tomaban las rienda del gobierno en Cataluntildea sien-do su maacutexima autoridad hasta la toma de posesioacuten del nuevo monarca su presencia se haciacutea necesaria Como se ha visto en el caso de Felipe II cuando tras su muerte fue el mismo virrey de Feria quien siguioacute gobernando el paiacutes eso siacute jurando de nuevo su cargo Su persona tambieacuten sufrioacute una devaluacioacuten en la jerarquiacutea ceremonial Ademaacutes como a menudo sus titulares estuvieron fuera del Principado ni siquiera asistieron a las exequias como fue en este caso Otros cargos como el batlle general el maestro racional y sobre todo sus lugartenientes tambieacuten sufrieron una degradacioacuten en el ceremonial municipal

En definitiva estas pugnas ceremoniales eran un reflejo del estado del entramado ins-titucional barceloneacutes donde algunas instituciones de nuevo cuntildeo como el Consejo Real del virrey o la Inquisicioacuten trataron de abrirse paso y afianzarse como un poder poliacutetico de la ciudad frente a ellos los organismos autoacutectonos que se aferraron a sus privilegios para mantener su prestigio Eso siacute siempre dependiendo de las voluntades y el caraacutecter de cada una de las personas que las integraban En fin Barcelona despediacutea a su difunto conde y ya se preparaba para recibir al nuevo

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640

Nuacuteria Florensa i Soler

Lo present Consell de Cent feacuteu la deliberacioacute seguumlent que les persones de Consell de Cent que acabaren lo die de Sant Andreu pro passat que per deliberatioacute del savi Consell de Cent estan augmentades no puguen entrar en trentanaris Juntes fahedores ni en las matriacuteculas de mercaders ni Juy de Prohomens no entenent a ser remogudes aquelles que soacuten ja anomenades per les Juntes per estar capasses de las mategraverias y eacutesser aquest lo intent del Savi Consell de Cent

Consell de Cent 1 de desembre de 16401

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes presentar com es van vulnerar els privilegis reials de Barcelona pel proceacutes drsquoinsaculacioacute de lrsquoany consular de 1641 Presentem de manera des-triada el proceacutes que va ser seguit pels consellers i els membres del Consell de Cent de 1640 i de lrsquoextraccioacute del novembre per constituir lrsquoany consular de 1641 els jurats que havien de sortir del plenari i els que van entrar de nou amb lrsquoaquiescegravencia dels advocats i dels notaris de la ciutat Tots aquests homes van tenir una importagravencia cabdal perquegrave a partir de les seves decisions de les comissions i de la Junta que es van anar constituint van fer possible el que inicialment era una resistegravencia a les diverses ordres reials de Felip IV de Castella les quals es van anar dilatant o beacute es van ometre2 Tambeacute van estar en conni-vegravencia amb la revolta a la ciutat de Barcelona i finalment drsquoacord amb la Diputacioacute del General que va iniciar una revolucioacute arreu de Catalunya que va acabar com beacute sabem en la Guerra de Secessioacute

Lrsquohistoriador militar Luis Antonio Garciacutea Ribot en el llibre El arte de gobernar justi-fica la necessitat de les guerres pels poders sobirans que volen ser-ho

La guerra es un hecho propio de los estados o poderes soberanos y de quienes aspiran a convertirse en tales algunos de los cuales lograraacuten su objetivo gracias a ellas3

A la ciutat de Barcelona es va vulnerar el proceacutes legal drsquoinsaculacioacute que era la pedra an-gular de tot el sistema drsquoeleccioacute dels cagraverrecs i oficis de la Ciutat Comtal el 30 de novembre de 1640 a fi drsquoassegurar la majoria necessagraveria drsquohomes fidels els que eren defensors de laquoles lleis de la terraraquo per lrsquoany consular seguumlent Drsquoaquesta manera es va voler comptar

Historiadora1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) eacutes lrsquoany

consular de 1641 Consell de Cent 1-XII-1640 f 82 Nuacuteria Florensa i soler laquoLes fortificacions de Barcelona motiu de desafiament a Felip IV de Castellaraquo dins Joan roCa i al-

bert (coord) El Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat Barcelona Institut de Cultura-Proa 1997 pagraveg 41-483 Luis Antonio garCiacutea ribot El arte de gobernar estudios sobre la Espantildea de los Austrias Madrid Alianza Editorial 2006 pagraveg 18

citat a Joseacute A rebulida Felipe II y el eacutexito de San Quintiacuten Madrid Aacuteltera 2015 pagraveg 15

202 Nuacuteria Florensa i Soler

amb la majoria que ja tenien en el Consell de Cent contra les arbitrarietats i els abusos del monarca dels seus oficials i especialment per lrsquoocupacioacute de lrsquoexegravercit reial des del set-ge de Salses (1639) i les posteriors ordres drsquoallotjament de les tropes reials a Catalunya vulnerant agravempliament totes les lleis establertes a meacutes drsquoaprovisionar lrsquoexegravercit meacutes del que estava legislat4 Fins i tot els ministres reials van pretendre que la Ciutat de Barcelona tingueacutes soldadesca quan era exempta de tal cagraverrega Drsquoaquesta manera es podria conti-nuar el camiacute de la revolucioacute que ja srsquohavia iniciat i per tant aquella majoria de consellers que defensaven els drets de Barcelona alhora que eren requerits constantment per escrit per defensar els de tot Catalunya perquegrave hi havia una conculcacioacute de les lleis i les Cons-titucions van respondre defensant-les Les mesures monagraverquiques tenien per finalitat imposar lrsquoautoritarisme reial i meacutes cagraverrega fiscal al paiacutes

Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona

Despreacutes de lrsquoaixecament de la Generalitat contra el rei Joan II el paiacutes va patir una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) Aquesta situacioacute drsquoenfrontament al rei de rebuig a les ordres reials seria com un model per a les institucions del paiacutes que van ser recorda-des i enaltides durant la revolucioacute catalana de 1640 moment en quegrave les dues institucions meacutes influents de Catalunya van anar en activa concordanccedila5

Quan Felip IV de Castella vingueacute a la Ciutat Comtal per jurar les Constitucions i deixagrave al seu germagrave per tancar les Corts inacabades de 1626 les instruccions que li donagrave i per aquest ordre foren

La una el moderar la autoridad y poder de esta Ciudad otra la de reducir todo el Principado a perfecta y debida obediencia6

A la revolucioacute de 1640 fins i tot els felipistes van considerar Barcelona lrsquoorigen de tots els mals laquoque tan antiguo es en ella ser maacutes cabeza de traicioacuten que de provinciaraquo7

Notes historiogragravefiques sobre la modificacioacute del Consell de Cent dels anys 1640-1641

Durant molt de temps pel que fa a la Guerra dels Segadors srsquohan tingut com a referents les obres cabdals dels historiadors Ferran Soldevila8 Antoni Rovira i Virgili9 Josep Sa-

4 Per a una siacutentesi actualitzada i amb la perspectiva de la cort vegeu Antoni Muntildeoz i Josep Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid Els inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1641) Barcelona Rafael Dalmau 2015 pagraveg 19-37

5 Josep CaPdeFerro i Pla laquoEl vigor de les institucions de la terra a la vigilia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda i sal- vadoacute (coord) Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya Moderna Barcelona Base 2007 pagraveg 47-83

6 Citat a Muntildeoz i Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid pagraveg 11 7 BNM (Biblioteca Nacional de Madrid) anograveniM Sucesos de Cataluntildea Ms 11023 citat a Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i

tarreacutes Barcelona Fundacioacute Pere Coromina 2003 pagraveg 258 Ferran soldevila Histograveria de Catalunya 3 vol Barcelona Alpha 1962 (1a ed 1934-1935)9 Antoni rovira i virgili Histograveria de Catalunya Reproduccioacute de la 1a edicioacute de 1922-1934 8 vol Bilbao La Gran Enciclopedia

Vasca 1972-1979

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 203

nabre10 i J H Elliott11 Tambeacute va ser molt enriquidora la transcripcioacute de les Corts de 1640 per Basili de Rubiacute12 Perograve sense fer una llarga llista bibliogragravefica drsquoautors i autores meacutes recents cap dels historiadors o historiadores ens vam adonar de la modificacioacute i de lrsquoaugment del Consell de Cent en lrsquoany consular clau de la revolucioacute Jo mateixa en un article13 publicat lrsquoany 1999 vaig donar rellevagravencia a aquesta modificacioacute que per primer cop vaig vincular a lrsquoentrada del sisegrave conseller menestral a la Conselleria i considerava que necessagraveriament estava relacionada amb la tupinada en lrsquoeleccioacute de Joan Pere Fontanella com a conseller en cap que ja havia apuntat anteriorment14 Ell era un dels advocats meacutes prestigiosos drsquoEuropa en aquells moments i les seves escriptures15 eren un model juriacutedic i per tant estudiades arreu Els historiadors modernistes especialistes en aquests temes concrets i en biografies drsquoalgun personatge han anat de pressa per les fonts documentals que necessiten ser analitzades amb molta cura i observar com ja ens recomanava Jaume Vicens i Vives per les fonts institucionals de ldquollegir entre liacuteniesrdquo Poc ajuda a la lectura el fet que lrsquoescrivagrave anoteacutes moltes reiteracions en els llibres oficials la qual cosa facilita poc aquesta anagravelisi minuciosa Per tant srsquohan de confrontar aquestes fonts i treurersquon conclu-sions meacutes relacionades almenys en aquest tema Lrsquoomissioacute acadegravemica srsquoha convertit en norma no pas en diagraveleg cientiacutefic No fareacute un llistat fins el 2015 dels investigadors i inves-tigadores que han marginat el tema drsquoaquesta comunicacioacute no eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquesta re-cerca fer una comparacioacute historiogragravefica ni tindria lrsquoespai suficient perograve siacute que apuntareacute el fet que potser el lema drsquoalguns historiadors i historiadores ha estat ldquosi no ho tractes no erresrdquo16 perograve aixiacute no es fa avanccedilar la ciegravencia histograverica Per completar afegirem com Al-berto Tenenti sobre la forccedila de la inegravercia acadegravemica o pedagogravegica que argumentava laquoque la adhesioacuten que ha tenido durante tanto tiempo y tan ampliamente se ha transformado en un dato faacutectico aunque sea cultural tenazmente transmitido e inculcado un dato que es casi irremovibleraquo17

La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642

Els consellers van presentar al Consell de Cent que srsquohavien de complir els privilegis reials per fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 i quan es va voler

10 Joseacute sanabre La accioacuten de Francia en Cataluntildea en la pugna por la hegemoniacutea de Europa (1640-1659) Barcelona Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Libreriacutea J Sala Badal 1956

11 JH elliott La revolta catalana (1598-1640) Barcelona Vicens VivesCriacutetica 1989 (1a ed en anglegraves 1963)12 Basili de rubiacute Les Corts Generals de Pau Claris Dietari o proceacutes de Corts de la Junta General de Braccedilos de 10 de setembre de 1640

a mitjan marccedil de 1641 Barcelona Manuscrit de Miquel Marquegraves Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 197613 Nuacuteria Florensa i soler laquoEl bienni de transicioacute1640-1641 Conflictes socials a Barcelona el conseller sisegrave menestral i la revolucioacute

urbanaraquo dins Carlos Martiacutenez shaW (ed) Histograveria moderna histograveria en construccioacute vol II Lleida Milenio 1999 pagraveg 497-51114 Nuacuteria Florensa i soler laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo Pedralbes Revista drsquoHistograveria Moderna Actes Tercer Congreacutes

drsquoHistograveria Moderna de Catalunya 13-I (1993) pagraveg 447- 455 (posteriorment amb la presentacioacute de la tesi de doctorat vam podercompletar les notes a peu de pagravegina)

15 Vegeu les redactades amb altres eminents juristes a favor de les lleis de Catalunya contra el Princeps Namque (Barcelona 1637) BC (Biblioteca de Catalunya) F Bonsoms nuacutem 6534 la Alegacioacuten contra els procediments de les ordres reials a les viles deMataroacute i Arenys a la Reial Audiegravencia de Catalunya (Barcelona 1638) BC F Bonsoms nuacutem 5354 i 5399 i les regravepliques legalsde la Diputacioacute del General de Catalunya als ministres reials (Barcelona 1639)

16 Mencioacute especial cal fer a Vicens estanyol bardera El pactisme en guerra (lrsquoorganitzacioacute militar catalana als inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1642) Barcelona Fundacioacute Vives Casajuana 1999 que en el seu cas siacute que va voler esmentar la irregularitatdel Consell de Cent en aquells moments perograve nomeacutes ho cita del que consta a la transcripcioacute de Basili de rubiacute de Les CortsGenerals pagraveg 40-41 perograve no va argumentar les causes ja que no encaixaven els nuacutemeros totals amb els que srsquoutilitzavennormalment fins aleshores

17 Antonio tenenti La Edad Moderna Siglos xvi-xviii Barcelona Criacutetica 2000 pagraveg 7

204 Nuacuteria Florensa i Soler

comenccedilar el procediment drsquoextraccioacute laquose mogueacute alteratioacute ab les persones del savi Consell de Cent dient que lo present concell podie y devie votar sobre la dita extractioacuteraquo Davant drsquoaquests impediments i de la vulneracioacute de la legalitat de votar als nous consellers ex-trets srsquoaturagrave el proceacutes i es va demanar als advocats i als notaris de la Casa de la Ciutat que fessin consultes sobre quegrave constava en els llibres en casos conflictius similars Els juristes van revisar els llibres i van respondre al Consell que podien votar per la qual cosa es va fer la deliberacioacute seguumlent es faria lrsquoextraccioacute de consellers en la forma habitual i en cas que fossin persones que estiguessin fora de Catalunya o detingudes per qualsevol causa per la ciutat o beacute per Catalunya sersquols concediria el termini drsquoun mes a partir drsquoaquell mo-ment per presentar-se En cas contrari es faria una nova extraccioacute de la mateixa bossa i estament pel qual estaven insaculats18 A continuacioacute lrsquoescrivagrave va relatar minuciosament com mitjanccedilant un procurador les persones que estaven fora de Catalunya haurien de renunciar perograve aixiacute i tot el Consell de Cent tindria laquolegiacutetim poder se vote ab capses y botons blanchs y negres y forma acostumadaraquo Aixograve significava que en aquesta votacioacute a la persona se li admetria la renuacutencia o no al cagraverrec de conseller i srsquoacceptaria si tingueacutes meacutes nuacutemero de botons negres i podria renunciar alhora servia de seleccioacute pels consellers nous19 Tots aquests circumloquis van ser per introduir el filtre de la votacioacute pels conse-llers que entraven de nou en el Consell tal i com els advocats i notaris de la casa havien acceptat en el plenari com consta en el Registre de Deliberacions A continuacioacute es va ano-tar en aquesta deliberacioacute que no es podria acordar res amb el monarca sobre les mategraveries que es tractessin fins que primer no laquosie obtingut del Reyraquo (sic ho subratllen al mateix llibre) el privilegi de sisegrave conseller o sigui que cada any hi hagueacutes un conseller artista i un altre de menestral (fins aquell moment eren consellers en anys alterns)20 Evidentment el proceacutes drsquoinsaculacioacute va ser diferent del drsquoanys anteriors i redactat per lrsquoescrivagrave en el Registre de Deliberacions amb els circumloquis esmentats Aquest fet no el trobem en anys precedents Per poder copsar la situacioacute revolucionagraveria drsquoaquells mesos a Barcelona fi-xem-nos en el relat del conseller Francesc Ferrer21 que aprofitant la conjuntura atiava contra els estaments privilegiats i ho narrava amb aquestes paraules ben expliacutecites

Las haziendas haviacutean de ser comunas que no ne havia de tenir meacutes lo hu que lrsquoaltre22

Acte seguit en el Consell de Cent reunit el dia 30 de novembre de 1640 es va procedir a fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 (la relacioacute total drsquoells consta al final drsquoaquesta comunicacioacute) No es va fer cap anotacioacute legal malgrat lrsquoexcepcionalitat del proceacutes Sense cap meacutes explicacioacute ni referegravencies dels advocats i notaris que van assen-tir no es va posar cap antecedent fet que srsquoacostumava a relatar per altres motius i de moltiacutessima menys rellevagravencia legal Per tant srsquohavien vulnerat els privilegis reials en vigor lrsquoany 1640 i va establir-se el seguumlent

Any 1640 Any 1641Conselleria 5 consellers 5 consellersConsell 144 jurats 216 jurats

18 AHCB 1B-II150 f 1r-219 AHCB 1B-II 150 f 2v20 No fan constar quin rei laquoab sa Magraquo o beacute laquoReyraquo no trobarem als llibres del Consell fins ben entrada la guerra de Separacioacute cap

mencioacute de Lluiacutes XIII de Franccedila fins que ja sigui evident esmentar-lo La cita textual que relaciona tot aquest proceacutes drsquoinsaculacioacute de 1640 amb el sisegrave conseller menestral estagrave al f 2v

21 Es tracta de Joan Francesc Ferrer extret conseller quart de la bossa de mercaders en el Consell del 30 de novembre de 1640 perexercir el seu cagraverrec lrsquoany consular de 1641

22 Francesc Ferrer Successos de Catalunya Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i tarreacutes pagraveg 22

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 205

Ciutadans 48 juratsMilitars 24 juratsArtistes 48 juratsMenestrlas 48 jurats

Lrsquoaugment del Consell de Cent va consistir en quegrave els 72 jurats que havien de sortir per haver complert el seu bienni de permanegravencia en el plenari no ho van fer i van romandre en el seus cagraverrecs a meacutes dels 72 nous consellers que van entrar aquell any23 Aquesta mo-dificacioacute dels privilegis municipals va comportar que necessagraveriament per lrsquoany consular seguumlent la insaculacioacute i lrsquoextraccioacute de consellers i jurats srsquohagueacutes de replantejar en tot el procediment Es va crear una Setzena drsquoInsaculacioacute que faria de filtre per depurar qui entraria al consistori i a meacutes el 10 de novembre de 1641 ja srsquohavia presentat lrsquoinforme de laquoLa Xanega dels mals effectesraquo al Consell de Cent un memorial amb el llistat de persones que per laquoveu puacuteblica i rumorraquo ja havien estat desinsaculades per enemigues de la pagravetria En consequumlegravencia la insaculacioacute de 1641 tambeacute va ser excepcional adoptant procediments eclegravectics remarcats amb la frase llatina laquopro hac vice tantumraquo per tant les decisions no-meacutes tenien validesa per aquella ocasioacute24

Srsquohavia trencat lrsquostatu quo i per tant les pressions transversals dels diferents estaments es feien paleses en aquells moments a dins i fora del municipi Ja havia quedat enrere el proceacutes revolucionari per esperonar als barcelonins a emmirallar-se en una repuacuteblica com la de Venegravecia la proclamacioacute testimonial de la Repuacuteblica (16-I a 22-I-1641) tot aixograve abans del vassallatge de Catalunya a la monarquia de Lluiacutes XIII de Franccedila Ara novament srsquoimposava el pragmatisme drsquoadaptar el Consell de Cent a la nova situacioacute i es va acceptar la contundent pressioacute dels estaments populars perquegrave es complissin els acords de lrsquoany anterior de la ciutat de Barcelona demanar al virrei francegraves lrsquoadmissioacute del sisegrave conseller menestral Drsquoaquesta manera el plenari tornava a 144 jurats el Trentenari i la resta drsquoor-ganitzacioacute municipal (confraries gremis i oficials de la ciutat) quedaven de la mateixa forma El canvi substancial i reivindicat feia segles era a la Conselleria que passaria de 5 a 6 consellers un per cada estament dels representats al Consell de Cent

Per tota la nostra argumentacioacute queda palegraves que ja no es pot anar repetint que Joan Pere Fontanella va ser escollit ldquoa sac i sortrdquo com a conseller en cap fou una tupinada acordada Tambeacute hem de considerar que lrsquoaugment del Consell de Cent (de 144 a 216 jurats) eacutes un aspecte meacutes de lrsquoadequacioacute municipal a les necessitats del moment aixiacute com el reconeixement del sisegrave conseller menestral a la Conselleria Finalment ha drsquoestablir-se que no es poden desvincular els tres vessants que formaven part del mateix proceacutes del Consell de Cent drsquoadaptacioacute a la conjuntura histograverica

Foacutera bo de tenir present que el doctor Joan Pere Fontanella laquoprohom meacutes antich de Concellraquo va ser un dels ciutadans que va romandre com a jurat en el consistori en aquell any consular de 1642 tambeacute el seu fill Josep Fontanella i a la mort drsquoun altre jurat entra-ria Francesc Claris25 Els homes cabdals que havien engegat la revolucioacute i la guerra contra Felip IV de Castella seguien assegurant-se el control del Consell de Cent

Com sabem Barcelona va ser un focus drsquoavalots durant lrsquoany consular de 1641 i per evitar meacutes pressioacute dels estaments populars al voltant de Corpus quan acostumaven a entrar els segadors a la ciutat el Consell de Cent reunit el 16 de maig drsquoaquell any taxa-tivament va acordar no deixar que entressin a la ciutat designant el seu assentament en

23 AHCB 1B-II 150 f 2r-5v 24 AHCB 1B-II 150 f 377v25 AHCB 1B-II 150 f f 4v 8

206 Nuacuteria Florensa i Soler

dues places a Sant Andreu i lrsquoHospitalet La proposta es va prolongar per un termini drsquoun mes A fi de fer efectives aquestes mesures i per impedir lrsquoentrada de segadors el Consell deliberagrave formar 100 mosqueters Drsquoells 20 serien dels que ja tenia allistats la ciutat i els altres 80 anirien a cagraverrec dels colmiddotlegis i confraries de Barcelona Tots els dies haurien drsquoestar els 100 soldats de guagraverdia i repartits per cobrir els seguumlents espais uns 20 al portal de Sant Antoni uns altres 20 al portal Nou 20 meacutes en el portal de Mar que serien les uacuteniques portes drsquoentrada a la ciutat i en cadascun drsquoells com a miacutenim un caporal Els al-tres 40 mosqueters es repartirien 20 de custogravedia a la presoacute i 20 a la Casa de la Ciutat Les vigilagravencies eren de dia i de nit per tant srsquohavia de comptar en salaris dobles26

Si beacute podem extraure la conclusioacute de com es volia evitar la revolta que lrsquoany anterior van promoure segadors amb suport de barcelonins ara lrsquoobjectiu era evitar les pressions que exercia lrsquoestament popular per forccedilar les elits urbanes a acceptar un sisegrave conseller me-nestral Recordem com lrsquoany 1640 el virrei comte de Santa Coloma va trobar la total opo-sicioacute dels consellers de la ciutat en aquells moments criacutetics per no deixar entrar segadors No podem seguir mantenint una visioacute tan reduccionista de tot el conjunt drsquoesdeveniments que conflueixen

Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641

Lrsquohistoriador J H Elliott en la seva obra La revolta catalana havia identificat disset personatges que van dirigir-la Per la seva banda el professor Antoni Simoacuten i Tarreacutes27 va ampliar el nucli dirigent fins a trenta homes i va incloure altres de la Diputacioacute del Ge-neral Perograve soacuten molts meacutes Tots els jurats que formaven el Consell de Cent comptaven a banda dels que poguessin ser felipistes28 La majoria existent era la que colmiddotlaborava amb la Diputacioacute per a lrsquooposicioacute a les imposicions de Felip IV de Castella i a meacutes destaquem com van actuar per vulnerar la legalitat del proceacutes drsquo insaculacioacute per garantir la majoria ideologravegica i poliacutetica drsquoaquell plenari en les comissions i en les Juntes en aquells moments transcendentals per a la revolucioacute i la guerra

Necessagraveriament la primera pregunta que ens vam plantejar fou qui eren aquells ho-mes que finalitzaven el seu cagraverrec biennal de jurats al Consell de Cent i que resultaven imprescindibles per garantir el proceacutes revolucionari de 1640 Per quegrave es va vulnerar per ells la legalitat del sistema drsquoinsaculacioacute en aquells moments per lrsquoany consular de 1641 A meacutes dels registres habituals de la Casa de la Ciutat el Dietari i el Registre de Deliberacions ha resultat molt enriquidor comptar amb el Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions que srsquohavia fet novament lrsquoany 162629 Els breus apunts que presentem sobre aquests per-

26 AHCB 1B-II 150 f 194-194r27 elliott La revolta catalana passim Antoni siMoacuten i tarreacutes Pau Claris Liacuteder drsquouna classe revolucionagraveria Barcelona Publicacions

de lrsquoAbadia de Montserrat 2008 pagraveg 8328 Despreacutes que Catalunya fos incorporada a Franccedila srsquohaurien de reprimir els conspiradors catalans partidaris de Felip IV de

Castella vegeu Antoni siMoacuten i tarreacutes Els oriacutegens ideologravegics de la revolucioacute catalana de 1640 Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1999 pagraveg 261-272

29 AHCB 1C-VIII Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoInsaculacions (Llibre de lrsquoAgravenima) 1 Va ser un llibre nou refet lrsquoany 1626 on amb la supervisioacute directa de lrsquoescrivagrave major del Consell Pere Pau Pastor notari de Barcelona es copiava ordenadament i polida el que constava en llibres amb errades ratllades molt gastat per la seva utilitzacioacute i possiblement ja tan complet que es necessitava unaltre

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 207

sonatges molt desiguals per manca de meacutes informacioacute poden ajudar en un futur a possi-bles estudis biogragravefics30

Abans drsquoiniciar el llistat volem recordar que quan esmentem el concepte ldquopromocio-narrdquo hem de pensar en les dificultats que existien per poder ldquopujarrdquo drsquouna bossa a una altra i que es feia jeragraverquicament Alhora estar insaculat en una bossa tambeacute donava opcioacute a altres cagraverrecs i oficis de la ciutat evidentment drsquoacord amb lrsquoestament del jurat En consequumlegravencia tots aquells que van poder promocionar van ser homes fidels a la causa catalana Per altra banda pels estaments drsquoartistes i menestrals hi ha una investigacioacute en curs31

ndash Francesch Aguiloacute noble devia gaudir de prestigi ja que ja constava des de lrsquoany1626 entre els vint ciutadans inscrits al Llibre de les Agravenimes on tambeacute anoten el seuogravebit32

ndash Joan Argila doctor en medecina estava insaculat com a ciutadagrave pel Consell deCent Despreacutes el seu nom va ser tatxat i el rodoliacute tret de la bossa33

ndash Vicens Barthomeu doctor en medicina va anar promocionant i estava insaculatcom a ciutadagrave a la bossa de conseller en cap lrsquoany 1643 Va ser desinsaculat el 19 denovembre de 1647 per ogravebit34

ndash Gismundo Boffill ciutadagrave honrat com a mossegraven va arribar a la bossa de consellertercer perograve durant la pesta de 1651 a Barcelona va ser desinsaculat drsquoacord amb ladeliberacioacute adoptada pel Consell de Cent35

ndash Jaume Bru ciutadagrave honrat de Barcelona amb gran influegravencia familiar a la ciutatLrsquoany 1632 ja estava insaculat a la bossa de conseller en cap36

ndash Joan Castelloacute era militar i ens consta que va romandre fidel a la ciutat ja que vaarribar a la bossa de conseller segon perograve lrsquoany 1643 eacutes desinsaculat per ogravebit37

ndash Jaume Damians natural de Vic era ciutadagrave honrat de Barcelona on estavadomiciliat Quan lrsquoany 1630 era membre del Consell de Cent va fer un escrit ndashVotndashdefensant la prohibicioacute dels teixits estrangers Drsquoaquesta manera srsquoaugmentarienles rendes per ingressos drsquoaranzels de la Diputacioacute i de Barcelona a meacutes de poderaportar beneficis a les manufactures de llana i seda catalanes Va ser un grandefensor de les lleis de la terra i es va destacar contra els abusos reials Encapccedilalavala revolucioacute i per tant era una peccedila clau entre els ciutadans honrats del Consell deCent Va ser elegit secretari del Consell de Guerra quan es va crear i se li atorgagrave totel poder poliacutetic i militar alhora que es va dissoldre la Vint-i-quatrena de Guerra dela Ciutat despreacutes de lrsquoocupacioacute de Martorell el 21 de gener de 1641 i srsquoesperava

30 Aquests homes que esmentem en aquest llistat i al final en la nogravemina on consten tots els jurats que havien drsquoabandonar el Consell de Cent i no ho van fer es poden afegir als coneguts fins ara i tambeacute als membres actius de la Diputacioacute de la Generalitat vegeu siMoacuten Pau Claris pagraveg 83

31 La historiadora Eva Serra i Puig coordina un treball drsquoinvestigacioacute els membres del qual estem buidant sistemagraveticament elsLlibres de les Agravenimes que srsquohan conservat durant tot el periacuteode des de lrsquoorigen del sistema drsquoinsaculacioacute de la ciutat de Barcelonafins a la supressioacute del Consell de Cent Pel que fa al volum 1C-VIII 1 (drsquoaquest periacuteode de recerca) es conserva complet i encara ens queden per buidar alguns dels molts oficis menestrals que eren inscrits pel Consell de Cent i tambeacute drsquoaquesta bossa per altres oficis municipals

32 Aquest jurat requeriria una atencioacute meacutes especial ja que hi ha discordances de dates (inscripcioacute jurat que romandragrave al plenaridata drsquoogravebit io vacant sense cobrir) (AHCB 1C-VIII 1 f 22v)

33 AHCB 1C-VIII 1 f 24r34 AHCB 1C-VIII 1 f 27r35 AHCB 1C-VIII 1 f 52v36 AHCB 1C-VIII 1 f 40v37 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

208 Nuacuteria Florensa i Soler

lrsquoexegravercit del marquegraves de Los Veacutelez sobre Barcelona drsquoon srsquohavien evacuat les poblacions de les rodalies38

ndash Hyacintho Fagravebregues era misser i des de lrsquoany 1637 ja estava a la bossa de consellertercer Posteriorment el 1643 va promocionar a la bossa de segon un altre exempledrsquohome fidel a la causa revolucionagraveria catalana39

ndash Pere Llobet40 de la bossa de menestrals Era fuster caixer srsquohauria pronunciatde manera tan evident en defensa del drets del paiacutes que tambeacute va ser un juratnecessari al Consell de Cent Quan ja havia caigut Martorell en mans filipistes i estemia a Barcelona la possibilitat drsquouna contrarevolucioacute es van remoure els cagraverrecsmilitars Llobet com a home de confianccedila va ser nomenat a lrsquoestiu de 1640 performar la comissioacute de la ldquoQuatreta dels baluardsrdquo41 cagraverrec que va gaudir de granpotestat a la ciutat Un cop guanyada la batalla de Montjuiumlc es van quumlestionarles ordres militars conforme les atribucions drsquoaquesta Quatreta que havien estatpresentades pels oficials drsquoinfanteria ja que les seves atribucions de govern nomeacuteseren lrsquoartilleria i les municions no pas la jurisdiccioacute atorgada drsquoestar per sobre deles ordres drsquoinfanteria42

ndash Christogravephol Mercer era mercader i des de lrsquoany 1637 ja estava inscrit per a la bossade conseller quart mercader43

ndash Joseph Moacutera ciutadagrave honrat de Barcelona amb llarga tradicioacute familiar al servei dela ciutat Va ser conegut pel seu posicionament a favor de la causa catalana i durantlrsquoassalt del marquegraves de Los Veacutelez a Barcelona sersquol va nomenar capitagrave al baluard deLlevant Al setembre de 1641 sersquol va nomenar mestre de camp de Barcelona44 Esva agrair la seva tasca i fidelitat aconseguint lrsquoany seguumlent 1642 pujar a la bossade conseller segon45

ndash Joseph de Orlau era misser i des de la insaculacioacute del novembre de 1636 ja estavaa la bossa de conseller tercer Posteriorment va anar promocionant de bossa ambels vots favorables de la comissioacute drsquoinsaculacioacute i quan el 17 de novembre de 1641es feacuteu la inscripcioacute al Llibre de les Agravenimes ja ho feacuteu per conseller en cap46

ndash Francesch Safont com a misser va anar promocionant a les bosses del Consell deCent i lrsquoany 1651 el trobem a la bossa de conseller en cap47

ndash Francisco Sala era militar ben conegut per les elits de la ciutat ja que lrsquoany 1626quan es fa el Llibre de les Agravenimes de nou ja constava inscrit entre els dotze consellersmilitars que hi podien estar48

38 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556-558 siMoacuten Els oriacutegens ideologravegics pagraveg 93 95 i 308 Nuacuteria Florensa i soler i Manel guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana Ogravemnium 2005 pagraveg 251-252

39 AHCB 1C-VIII 1 f 51v40 En documents posteriors lrsquoescrivagrave lrsquoinscriu com Llobet forma meacutes comuna41 AHCB 1B-VI Lletres Closes 87 f 9v-10 31-VII-164042 AHCB 1B-VI f 6v-7 31-VII-1640 43 AHCB 1C-VIII 1 f 60v44 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556 i 67845 AHCB 1C-VIII 1 f 40r46 AHCB 1C-VIII 1 f 28r i 50v47 AHCB 1C-VIII 1 f 33r48 AHCB 1C-VIII 1 f 54v

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 209

ndash Francesc Sangeniacutes ciutadagrave mossegraven fidel a la causa catalana va anar promocionantfins que va ser inscrit a la matriacutecula de conseller en cap el novembre de 1646 Lrsquoany1651 consta desinsaculat per ogravebit49

ndash Llorenccedil Serra era mercader i havia defensat amb molta vehemegravencia al Consell deCent ndashjuntament amb Francesc Joan de Vergoacutesndash la proposta que els consellers esvestissin de negre en senyal de dol perquegrave les lleis de la terra srsquoestaven violant50

En una crogravenica sersquols assenyalava ja laquocom a bons patriotes i catalansraquo51 Malgrat elsecret de les sessions del plenari el virrei Santa Coloma el 18 de marccedil de 1640el va arrestar i empresonar Va sortir de la presoacute el mateix dia de lrsquoavalot urbagrave quealliberagrave el diputat militar Tamarit que tambeacute havia estat empresonat dies despreacutesSerra va ser un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra de Barcelona i eldesembre de 1640 els consellers el comissionen per anar a Narbona a comprararmament52

ndash Antich Servat era ciutadagrave mossegraven va anar promocionant dins del Consell de Centfins que al novembre de 1644 va entrar a la bossa de conseller tercer53

ndash Francesc de Sorribes i Rovira era militar don senyor de Santa Pau de Casserres unhome fidel a la defensa de Catalunya i de total confianccedila del Consell de Cent Aixograveera extensible als seus germans Felip Sorribes i Rovira (que va arribar a ser conseller en cap lrsquoany 1645) i Josep Sorribes i Rovira coronel del terccedil de la Generalitat durantla campanya de 1639 per recuperar Salses als francesos (posteriorment va anar a laCort per donar suport als nou ambaixadors enviats ndashtres de la Citutat Comtalndash i vaser empresonat a Madrid el 1640 pel seu posicionament ideologravegic-poliacutetic drsquoell i dela seva famiacutelia a favor de la causa catalana) Els consellers de Barcelona van rebrequeixes del virrei Santa Coloma posant en dubte lrsquohonorabilitat dels homes quelluitaven sota la bandera de Santa Eulagravelia Sorribes hi va ser enviat el mes drsquooctubrede 1639 acompanyat amb el siacutendic de la ciutat perquegrave esbrineacutes a traveacutes delsllibres de pagament dels soldats catalans quants havien mort de manera naturalquants en la batalla quins srsquohavien llicenciat i quants estaven en actiu Alhora haviade procurar certificacions de catalans sobre accions particulars honroses durantel combat (millor que fossin de forasters i persones ben qualificades)54 Aquestafidelitat a la causa catalana va prosseguir i per tant Francesc de Sorribes era undels homes imprescindibles en el Consell de Cent Lrsquoestiu de 1640 els consellers deBarcelona el van enviar per ajudar Girona com a capitagrave amb cent mosquetersi les municions necessagraveries juntament amb la cavalleria de Josep de Pinoacutes contrales tropes hispagraveniques ja que anaven desembarcant soldats per a lrsquoexegravercit delRosselloacute55 Va ser nomenat capitagrave del batalloacute de la Generalitat que srsquoenfrontagrave a lestropes del marquegraves de los Veacutelez i tambeacute caporal de les companyies drsquoinfanteria dela Ciutat de Barcelona i va defensar la vila de Vilafranca

ndash Joseph Spuny era militar el seu prestigi entre les elits de la ciutat era palegraves ja quelrsquoany 1626 ja constava inscrit al Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions entre

49 AHCB 1C-VIII 1 f 29r50 AHCB 1C-XIII Bosses de Deliberacions 25 1640 11 Esborranys en fulls solts51 Crogravenica ldquoExemplagraveriardquo dins Crograveniques pagraveg 21052 Nuacuteria Florensa i soler El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68153 AHCB 1C-VIII 1 f 51v54 AHCB 1B-VI f 35-3655 AHCB 1B-VI f 42-42r 11-IX-1640

210 Nuacuteria Florensa i Soler

els dotze militars que podien ser consellers i en una degravecada ja estava a la bossa de conseller en cap56

ndash Diego57 de Vergoacutes era militar i amb el seu germagrave Francesc Joan de Vergoacutes eramolt procliu en les seves propostes al Consell de Cent58 Contrari a la monarquiahispagravenica tambeacute era un dels homes que defensava la revolucioacute i era necessarique no marxeacutes del plenari Havia entrat ja a la bossa de conseller tercer militaral novembre de 1636 i lrsquoany seguumlent ja va pujar a la de conseller segon59 Tenia alseu cagraverrec la torre de Sant Andreu Al desembre de 1640 era mestre de camp deBarcelona Al gener de 1641 va marxar amb el terccedil del Llobregat i el consellertercer Rossell a lluitar cap a Tarragona Se li encarregagrave la defensa del difiacutecil coll delPortell drsquoAgullana a la serra de lrsquoAlbera que es va lliurar a les tropes hispagraveniquessense lluitar per la qual cosa i per temor a represagravelies va marxar cap a La Garriga60

ndash Francesc Joan de Vergoacutes era militar es va pronunciar en diverses ocasions contralrsquoautoritat reial que vulnerava les Constitucions del paiacutes El 3 de febrer va serescollit un dels tres representants del Braccedil Militar que van anar a la Diputacioacute perexigir mesures contundents per lrsquoassassinat drsquoAntoni de Fluviagrave els seus vassalls i lacrema del seu castell Despreacutes juntament amb Llorenccedil Serra es va pronunciar ambmolta vehemegravencia (les seves continues propostes eren molt tingudes en compteen el plenari a meacutes de ser agosarades) defensant la proposta que els consellerssrsquohavien de vestir de negre en senyal de dol perquegrave srsquohavien violat les lleis de laterra i com Serra va ser detingut i empresonat pel virrei el 18 de marccedil de 1640Gran orador i amb molta influegravencia al Consell de Cent aconseguia el suport delsjurats i a meacutes estava reforccedilat pel seu germagrave Diego de Vergoacutes61 Francesc Joande Vergograves era un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra i de la JuntaSecreta actuava amb molta concordanccedila amb Pau Claris62 En la insaculacioacute denovembre de 1640 el van promocionar a la bossa de conseller segon i va arribar ala de conseller en cap fins que lrsquoany 1645 fou desinsaculat per ogravebit63 Consideroque amb aquestes breus notes resta palesa la necessitat de la seva permanegravencia alConsell de Cent i com era un dels homes clau que no podien perdre de jurat perassegurar el camiacute revolucionari

ndash Miquel Vilanera era doctor i havia promocionat a la bossa de conseller en capPosteriorment sersquol va desinsacular perograve es va anulmiddotlar la decisioacute perquegrave va jurar nolaquodesemparar la ciutatraquo Aixograve va esdevenir en el context del contagi de pesta lrsquoany1651 a Barcelona64

ndash Francesc Xammar era un militar de prestigi al servei de la ciutat Des de lainsaculacioacute del 27 de novembre de 1638 estava a la bossa de conseller en capper tant era un dels homes imprescindibles en aquells moments en el Consell deCent65

56 AHCB 1C-VIII 1 f 44r57 Conegut historiogragraveficament per Diacutedac de Vergograves de Sorribes58 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts59 AHCB 1C-VIII 1 f 55v60 Florensa i guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute pagraveg 249 61 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts62 AHCB Ms A-51 Alberto torMeacute i liori Miscellaacuteneos histoacutericos y poliacuteticos sobre la guerra de Cataluntildea desde el antildeo 1639 pagraveg 134v-

13563 AHCB 1C-VIII 1 f 36v i 45r Vegirsquos meacutes informacioacute del personatge Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68264 AHCB 1C-VIII 1 f f 41v jurament en presegravencia del conseller en cap Ibiacutedem annex la sentegravencia drsquoexcomunicacioacute del Consell

de Cent del dia 11 de setembre de 1651 f 32v65 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 211

Nogravemina66 del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641

Conselleria67

Conseller en cap Mr Joan Pere Fontanella68

Conseller segon Mr Francesch Soler militar

Conseller tercer Mr Pere Joan Rossell69

Conseller quart Joan Francesh Ferrer (bossa mercader)

Conseller quint Pau Salines parayre (bossa menestral)

Consell de Cent

Ciutadans que han acabat Ciutadans que resten Ciutadans que entrenDr Joan Argila Dr Joan Francesch Rossell Antich Saleta y MorgadesJoseph Mora Mr Francesch Claris Joseph MassanaGismundo Boffill Mr Rafel Boffill Mr Francesch VidalMr Francesch Safont Antoni Segui y de Capella Dr Francesch GimbertJaume Damians Antoni Magarola Dr Dimas ViletaMr Pere Montserrat y Ruffet Magi Florensa Dr Hyacintho BallesterMr Francesch Aguilo (ogravebit) Mr Joseph Fontanella Mo Galceran NebotMr Joseph de Orlau Agusti Pexau Mr Miquel Carreres menorDr Miquel Vilanera Mr Francesch Congost Pau Bartrola (ogravebit)Antich Servat major (ogravebit) Mr Epiphanio Coll Mr Simon CampanaFrancesch Sangenis Mo Diego Monsar y Sors Mr Aleix TristanyDr Vicens Barthomeu Francesch Masi Mr Onofre Vila menorDr Agusti Calvet Joseph Miquel Quintana Mr Hyacintho PallaresJaume Bru Foris Bernat Enveja Dr en

medecinaMr Joan Marti Rull

Mr Hyacintho Fagravebregues Mr Narcis Peralta Mr Onofre VilaMr Francesch Marti Mr Bernat Sala en lloc de

Anton CarcerDr Francesch Huguet

Militars que han acabat Militars que resten Militars que entrenFrancesch Xammar Francesch Descallar y Sorribes Luys Joan de CaldersJoan Tarrago Don Anton de Aragall Ramon OlmeraJoan Castello Joseph de Olmera y de

AltaribaAntoni Descallar y Poset

Diego de Vergos Joseph de Serrauta Mo Hieronym CaldersDon Francesch Sorribes y Rovira

Phelip de Sorribes y Rovira Francesch Canoves (ogravebit)

Don Francisco Sala Joseph Jover Hieronym de GaverFrancesch Joan de Vergos y Sorribes

Mr Pau Boquet Don Herich Meca de Clasqueri

Joseph Spuny Don Enrich Senmanat y la Don Francesch Gamis

66 El criteri seguit en aquests llistats ha estat fer la transcripcioacute textual de com lrsquoescrivagrave els va anotar al Llibre de Deliberacions 1B-II150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Aquesta opcioacute eacutes perquegrave certs canvis subjectius o beacute de normativa ortogragravefica actualpodrien induir als historiadors a futures confusions de personatges El Consell de Cent es va reunir el dia 30 de novembre de 1640 per fer lrsquoextraccioacute i la votacioacute (AHCB 1B-II150 f 1)

67 Pel coneixement de lrsquoestament dels ciutadans honrats vegirsquos Joan F Cabestany i Fort laquoAportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelonaraquo Documentos y Estudios X (1962) Barcelona Ayuntamiento de Barcelona pagraveg 9-61

68 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 676 i laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo pagraveg 447-455 Joan Lluiacutes Palos Elsjuristes i la defensa de les constitucions Joan Pere Fontanella (1575-1649) Eumo Editorial Vic 1997 siMon Els oriacutegens ideologravegicsde la revolucioacute pagraveg 310-311 Josep CaPdeFerro Joan Pere Fontanella (1575-1649) Un advocat de luxe per a la ciutat de Girona tesi doctoral UPF 2010 i Ciegravencia i experiegravencia el jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes Barcelona Fundacioacute Noguera2012

69 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 680

212 Nuacuteria Florensa i Soler

Mercaders que han acabat Mercaders que resten Mercaders que entrenChristophol Mercer Christophol Sangenis Pere Joan XirauFrancesch Coll Rafel Ferran Damia VilardagaFrancesch Catha Rafel Mercer Joan BrugueraOnofre Massanes Pere Pau Vives Baldiri Miquel SoniesJoseph Rubia Leonart Serra Agustiacute NovellPau Albaret Francesch Rocha Bernat GatellJaume Magrinya Joan Soler Jaume PiMiquel Puigventos Thomas Pasqual Sebastiagrave de CormellesMiquel Angel Salabert (ogravebit) Luys Miralles Hieronym FeuHieronym Mathali Luys Claresvalls Balthezar RibaBarthomeu Pla Francesch Ros Ramon RogerPau Fontanet Gaspar Salla Antoni RoigPere Pau Vinyols Miquel Cudina Hierogravenym ResplansMiquel Planes Rafel Mathali Miquel GarciaBalthezar Foch Miquel Joan Rossell Francesch Fons menorPau Bonadona Pere Antoni Mercer en lloch

de JP FerrerFrancisco Moreig (ogravebit) y

foren aptes Josef (sic) Ximenis

Artistes que han acabat Artistes que resten Artistes que entrennotaris de barCelona notaris de barCelona notaris de barCelona

Joan Ramon Rafeques Epiphanio Teres Narcis Hieronym LladoFrancesch Casanoves Rafel Pellicer Joseph GalcemJoan Salines Luys Collell Hieronym Sabata (ogravebit) y en

son lloch Francesh PlaOnofre Soldevila Ramon Jaume Huguet (ogravebit) Francesh PonsMiquel Mora Steve Gilabert Bruniquer

(ogravebit) y en son lloc Pau Passoles

Hieronym Lentisclar

notaris reials70 notaris reials notaris reials

Antoni Aleix Cezilles Salvador Riambau Pere MallolPere Trelles Jaume Vila Jaume AgramuntesPeCiers esPeCiers esPeCiers

Hieronym Vidal apothecari Amador Vilar droguer Antoni Joan Brasso apothecariJoan Salvador apothecari Pau Ferrer droguer Pere Pau Amat droguerHieronym Jorda apothecari (ogravebit)

Gabriel Cases apothecari71 ogravebit y fou extret Joan VelaRubio apothecari

Gaspar Silvestre apothecari

Jaume Vilasecha apothecari Rafel Planes droguer Bernat Carrere apothecariFrancesch Ferrer droguer (ogravebit)

Valenti Serra apothecari Gabriel Soler droguer

Candeler de Cera Candeler de Cera Candeler de Cera

Pau Canals candeler de cera (ogravebit)

Miquel Savado candeler de cera

Pau Oliver candeler de cera

Cirurgians Cirurgians Cirurgians

Bernat Faura Luys Alberich Antoni CarreresPere Cisa Jaume Texidor Damia VilarMiquel Piquer Onofre Soler Francesch Monsalvo

70 Lrsquoescrivagrave del Consell de Cent anotava al Llibre de Deliberacions els noms i a la dreta posava un claudagravetor amb lrsquoofici A sota deltiacutetol de notaris reials va escriure la paraula ogravebit no pas a continuacioacute de la persona extreta com en els altres casos per tantconsiderem que fa referegravencia a les dues persones que soacuten ogravebits no nomeacutes a la liacutenia horitzontal de coincidegravencia amb la segonapersona

71 Els asteriscs que assenyalem soacuten per indicar que lrsquoescrivagrave fa una crida per posar la informacioacute complementagraveria normalment alfinal del grup estamental ja que al marge esquerre de la caixa del text no sempre tenia espai suficient

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 213

Menestrals que han acabat Menestrals que resten Menestrals que entrenHieronym Ratera argenter Guillem Pujol fuster bosquer Miquel Oliveres argenterPere Lobet fuster caixer Macia Gener argenter Marccedilal Oluja fuster bosquerSteve Piferrer parayre Joan Maduxer blanquer Rafel Vinyals parayreJoan Oliver manya Antoni Roig parayre Pau Miquel sabaterHieronym Gomis sastre Onofre Xures sabater Gaspar Goget manyaFrancesch Antoni Llanussa sabater

Pere Rovira sastre Joan Cardo sastre

Luys Calmells mestre de cases Hieronym Morato mestre de cases

Antoni Marccedilal mestre de cases

Joseph Mauri celler Antoni Costa celler Hiacintho Squer ()Miquel Angles gerrer Francesch del Abad rajoler Miquel Passoles escudellerJaume Soler vidrier Hieronym Sato mariner Salvi Soler texidor de lliFrancesch Guardiola barreter Steve Burgues guanter Pere Pujades hortolaGabriel Vergonsa calceter Francesch Serra corredor de coll Joan Steve flassaderPau Falquera matalasser Francesch Perez corder Pere Joan Bardina beynerMiquel Darder boter Pere Joan Pujalt texidor de

llanaJoseph Miquel spaser (ogravebit) fou

extret Antoni Ramon spaserMiquel Palet assahonador Joan Pich cotoner Joan Forner assahonadorJoan Baptista Darder flequer Francesch Mates daguer en

lloch de Jaume Balle Miquel Duran carnicer

214 Nuacuteria Florensa i Soler

Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641

CONSELLERIA 5 consellers

COMISSIOacute DrsquoINSACULACIOacute

NOUS JURATS

VOTACIOacute BOTONS BLANCS O NEGRES

(-) (+)

Dotzena drsquohabilitadors + Conselleria

CONSELL DE CENT 144 jurats per ocupar 216 escons en total

FONT AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Resum i elaboracioacute de lrsquoautora

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)

Cristian Palomo Reina

A causa de la gran mutabilitat del llenguatge i la semagraventica el coneixement del vocabulari histograveric resulta clau per a lrsquoavenccedil cientiacutefic de la histograveria del pensament Necessitem aquest saber per tal drsquoalbirar millor la mentalitat dels homes i dones precedents i aixiacute aproxi-mar-nos a la seva forma de viure i comprendre el moacuten si beacute potser no totalment com a miacutenim de manera menys anacrogravenica Per aixograve en aquesta comunicacioacute es duragrave a terme un estudi drsquoalguns conceptes del vocabulari histograveric relacionats amb la identitat patriogravetica dels catalans en un periacuteode de conflicte com fou la Guerra de Successioacute per a la monar-quia drsquoEspanya que es batallagrave en el principat de Catalunya entre 1705 i 17141

Per a la seva realitzacioacute srsquoexposaragrave una breu siacutentesi a partir de la bibliografia es-pecialitzada dels significats histograverics drsquoalguns dels termes meacutes rellevants del vocabulari poliacutetico-patriogravetic de la Catalunya baixmedieval i moderna laquonacioacuteraquo laquopagravetriaraquo laquoproviacutenciaraquo i laquoterraraquo alhora que es realitzaragrave una anagravelisi quantitativa i semagraventica dels mateixos mots compresos en les pagravegines del dietari del Consell de Cent ndashinstitucioacute protagonista del con-flicte en el front catalagravendash del periacuteode suara almiddotludit Finalment es faragrave un balanccedil per veure en quina mesura aquests conceptes estaven relacionats amb una identitat patriogravetica ca-talana que si beacute comptava amb elements culturals com la llengua tenia com a base ele-ments poliacutetics tals com la fidelitat al sobiragrave la pertinenccedila juridicopoliacutetica al principat de Catalunya o les contraidentitats en relacioacute als invasors forans i als autogravectons considerats traiumldors2

Tanmateix abans de comenccedilar cal fer una segraverie de constatacionsEn primer lloc el fet de fer nogravemina dels significats que tingueren les predites veus al

llarg de tants segles eacutes necessari car tal i com ens indicagrave Reinhart Kosselleck des de lrsquoal-ta Edat Mitjana fins a lrsquoegravepoca de les Llums era corrent que les paraules dels llenguatges poliacutetic social i juriacutedic acumulessin amb el pas del temps una plegravetora de significats3

En segon lloc cal fer notar una certa rellevagravencia en el fet drsquoestudiar lrsquoaspecte semagraventic de la identitat patriogravetica catalana en un periacuteode begravelmiddotlic Drsquouna banda perquegrave tal i com ens indica la historiografia especialitzada4 tant la guerra com les contraidentitats que sersquon

Grup de Recerca Manuscrits (UAB)1 Aquesta recerca srsquoemmarca en la produccioacute de la tesi doctoral de Cristian Palomo Reina Identitat i vocabulari poliacutetics a Catalunya

durant la Guerra de Successioacute dirigida per Antoni Simon i Tarreacutes i per Ignasi Fernaacutendez Terricabras dins del Programa deDoctorat del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona

2 Sobre el nostre posicionament en els debats sobre lrsquoexistegravencia de nacions abans del nacionalisme contemporani i sobre lescaracteriacutestiques de la identitat patriogravetica catalana en el segle xviii vegeu Cristian PaloMo reina laquoLa identitat nacional cata- lana al segle xviii La Guerra de Successioacute i el regravegim borbogravenicraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica de la identitat catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2015 pagraveg 83-100

3 Reinhart KoselleCK laquoHistoria de los conceptos y conceptos de historiaraquo Ayer 53 (2004) pagraveg 27-454 Hagen sChulze Estado y nacioacuten en Europa Barcelona Criacutetica 1997 pagraveg 99-100 Anthony D sMith Nacionalismo y Modernidad

un estudio criacutetico de las teoriacuteas recientes sobre naciones y nacionalismo Madrid Istmo 2000 pagraveg 153-154 i Antoni siMon tarreacutes

216 Cristian Palomo Reina

deriven resultaren ser un element fonamental a lrsquohora de consolidar les identitats patriograve-tiques progravepies dels pobles de lrsquoEuropa de lrsquoAntic Regravegim tot i no ser en la majoria de casos el seu factor generador I drsquoaltra banda perquegrave el factor begravelmiddotlic aixiacute com el de les contra- identitats no nomeacutes foren elements de consolidacioacute sinoacute tambeacute drsquoexaltacioacute de les identitats cosa que molt possiblement ens pot permetre treballar una documentacioacute histograverica on el vocabulari poliacutetic i patriogravetic eacutes prou meacutes abundant que en periacuteodes de pau

En tercer lloc sobre la font eacutes necessari remarcar la importagravencia del Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute Una segraverie documental redactada pels successius escrivans racionals del Consell de Cent entre 1390 i 1714 en la qual srsquoanotaven diagraveriament notiacutecies i es cosien missives de caire poliacutetic econogravemic administratiu i militar relacionades amb una entitat tan rellevant com era la ciutat de Barcelona Per confeccionar aquesta comunicacioacute ens hem servit de lrsquoedicioacute realitzada per lrsquoAjuntament de Barcelona entre 1892 i 19755 con-cretament dels volums XXV al XXVIII que corresponen a la degravecada de la guerra la transcripcioacute dels quals fou realitzada per Enrique Gubern i dirigida i prologada per Pedro Voltes Bou6 Lrsquoescrivagrave racional drsquoaquest periacuteode fou en Lluiacutes Cases notari puacuteblic de Bar-celona que juragrave el cagraverrec i continuagrave el dietari el dia 30 drsquoagost de 1698 en substitucioacute del difunt notari Joan Guiu7

Per uacuteltim advertim els lectors que lrsquoanagravelisi que oferim mostra tendegravencies histograveriques perograve en cap cas srsquoha de considerar com un estudi definitiu sobre el vocabulari patriogravetic del conjunt de catalans del moment puix que compta amb destacables limitacions

a) Srsquoha estudiat una uacutenica segraverie documental

b) Aquesta font no nomeacutes presenta una clara limitacioacute drsquoestrat social ndashcar totes lesvegades que apareixen les paraules analitzades aquestes soacuten escrites pronunciadesi dirigides per i per a lrsquoelit governantndash8 sinoacute tambeacute de tipologia del llenguatge jaque uacutenicament contempla un llenguatge de caire institucional

c) El treball nomeacutes investiga quatre conceptes de lrsquounivers conceptual poliacutetico-patriogravetic de la font Si els analitzeacutessim tots sobrepassariacuteem amb escreix lrsquoespaidrsquouna comunicacioacute

d) Tambeacute cal tenir sempre present que si eacutes impossible conegraveixer a la perfeccioacute el moacutende la semagraventica de lrsquoactualitat la dificultat augmenta notablement per periacuteodes delpassat meacutes encara si parlem de lrsquoAntic Regravegim i de recular centuacuteries Drsquo aquestsperiacuteodes comptem nomeacutes amb les fonts escrites que srsquohan conservat i sabem queels significats del qualsevol mot podrien ser meacutes i potser molts meacutes dels que ensmostra tot aquest conjunt documental De fet podrien ser tants i tan variats comcapaces de crear-ne i emprar-los eren les ments dels autors de lrsquoegravepoca Si a aixograve lisumem la dificultat que representa per a lrsquoinvestigador de la semagraventica del passat lacorrecta abstraccioacute del moacuten semagraventic del present ndashque nomeacutes pot aconseguir traveacutesdel coneixements dels qui lrsquohan precedit en aquest esforccedil i de la seva capacitatper fer interpretacions histogravericament operativesndash srsquoevidencia que com sol passar

Construccions poliacutetiques i identitats nacionals Catalunya i els oriacutegens de lrsquoestat modern espanyol Barcelona Abadia de Montserrat 2005 pagraveg 235-268

5 Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute XXVIII vol Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892-1975 Abasta el periacuteode de 1390-1713

6 Manual XXV-XXVIII 1972-19757 Manual XXIII pagraveg 43 i 458 Nomeacutes hi ha un cas del 1706 on lrsquoautor documental i els emissors drsquoun informe no pertanyen a lrsquoelit social car soacuten dos mestres de

cases i un fuster (Manual XXV pagraveg 254)

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 217

en tota investigacioacute histograverica qualsevol humana pretensioacute de conegraveixer-ho tot a la perfeccioacute eacutes una aspiracioacute tan lloable com quimegraverica

Nacioacute

En el dietari del Consell de Cent les paraules laquonacioacuteraquo laquonacionsraquo laquonacioacutenraquo i laquonacionesraquo sumen 45 aparicions entre els anys 1705 i 1714 24 cops en la documentacioacute cosida al die-tari escrita per autors diversos mentre que les 21 vegades que resten soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres nomeacutes soacuten 4 les ocasions en quegrave representa que en Cases anota la paraula laquonacioacuteraquo motu proprio sense que estigui reproduint el que ha dit un altre

Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 71706 41707 11708 41709 31710 51711 51712 91713 41714 3Total 45

Pel que fa a la semagraventica cal dir que a inicis del segle xviii el concepte laquonacioacuteraquo comptava amb un bon grapat drsquoaccepcions9 Una drsquoelles era el significat original que servia per de-signar colmiddotlectius drsquoindividus que havien nascut en un mateix indret (vila ciutat contrada paiacutes)

Les quatre vegades que lrsquoescrivagrave racional empra el mot per voluntat progravepia ho fa amb aquest significat Primer lrsquoany 1708 ens parla de James Stanhope el laquogeneral Estanoch de nacioacute inglegravesraquo10 Despreacutes el 1713 ens fa esment de tres judicis de prohoms celebrats a Barcelona on es jutja laquoVicente Martiacutenez de nacioacute valenciagraveraquo acusat de ser un espia borbogravenic laquoun pres quersquos diu Andreu Meacutendez de nacioacute portuguegravesraquo condemnat per crim de lesa majestat per passar-se a lrsquoenemic i un altre reu laquode nacioacute gallegoraquo que fou con-demnat a galeres per lladre11

9 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada de lrsquoevolucioacute semagraventica de laquonacioacuteraquo tant general com especiacutefica de la Catalunya delscasals drsquoAragoacute i drsquoAgraveustria vegeu Antoni Mas Esclaus i catalans Esclavitud i segregacioacute a Mallorca durant els segles xiv i xv Ciutat de Palma Lleonard Muntaner 2005 Xavier torres Naciones sin nacionalismo Cataluntildea en la monarquiacutea hispaacutenica siglos xvi- xvii Valegravencia Universitat de Valegravencia 2008 Agustiacuten rubio vela El patriciat i la nacioacute Sobre el particularisme dels valencians en els segles xiv i xv CastelloacuteBarcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2012 Flocel sabateacute laquoIdentitat i representativitatsocial a la Catalunya baixmedievalraquo dins Agravengel Casals (dir) El compromiacutes de Casp negociacioacute o imposicioacute Cabrera de MarGalerada 2013 pagraveg 53-93 Flocel sabateacute laquoLrsquoorigen medieval de la identitat catalanaraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica pagraveg 19-47 i Mateo ballester La identidad espantildeola en la Edad Moderna (1556-1665) Discursos siacutembolos y mitos Madrid Tecnos 2010 especialment les pagraveg 430-443

10 Manual XXVI pagraveg 93 11 Manual XXVIII pagraveg 98 127 i 128

218 Cristian Palomo Reina

Amb aquest mateix sentit de colmiddotlectiu drsquoorigen comuacute tambeacute trobem el concepte laquona-cioacuteraquo o laquonacionsraquo per anomenar els diversos grups en quegrave es divideixen els humans com podem observar en un document de 1709 entregat pel Braccedil Militar al Consell de Cent En el text consten les objeccions del primer a un memorial presentat al rei Carles pel magis-trat de la Llotja de Mar en quegrave es parla de la consideracioacute per la figura dels mercaders que varen tenir i encara tenen laquolos antiguos romanos y otras naciones de la Europaraquo12 De la mateixa guisa semagraventica srsquoobserva el mot lrsquoabril de 1713 en una carta transcrita per lrsquoescrivagrave en la qual els consellers escrivien amargament al virrei comte de Starhemberg advertint dels perjudicis a la glograveria de lrsquoemperador Carles drsquoAgraveustria en deixar a la seva sort els catalans puix laquototas las nacions estranyarian la resolucioacute de sa magestat de aban-donar-nosraquo13

Drsquoaquest primer significat es derivava un altre que srsquoemprava per denominar com a laquogent de nacioacuteraquo els estrangers i amb el temps per designar la composicioacute dels exegravercits laquoen nacionsraquo si beacute aquests estaven compostos de gent de diversos oriacutegens geogragravefics Aquest significat tambeacute eacutes present en la documentacioacute del Consell Trobem almiddotlusioacute a lrsquoestrangeria de les nacions en una carta on els consellers manifesten a Carles drsquoAgraveustria que lrsquoabun- dor de moneda de plata podria posar en perill el bon govern econogravemic al laquollenarse Cata-luntildea de moneda corta y dar motivo a las naciones estrangerasraquo14 a quegrave la introdueixin i encara adulterada Aixiacute mateix no hi manquen tampoc 6 aparicions de la paraula rela-cionada amb el moacuten militar com per exemple en una carta de Carles III als consellers datada del 17 de setembre de 1706 en quegrave el secretari Vilana Perlas escriu en nom del rei sobre les laquodifferentes naciones de que se componen las tropas de mis aliadosraquo15

Tot i que a finals del segle xiii aparegueacute lrsquoexpressioacute laquonacioacute catalanaraquo per denominar la comunitat etnolinguumliacutestica cristiana i catalana estesa per una agravemplia geografia mediter-ragravenia i poliacuteticament vinculada als diversos reis del casal catalagrave drsquoAragoacute en tots els casos en quegrave en el conjunt documental que estudiem apareix la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo o la paraula laquonacioacuteraquo associada als catalans (29 vegades) es refereixen sempre als catalans del principat de Catalunya i mai al conjunt de catalanoparlants que inclouria com a miacutenim valencians i mallorquins Aixograve succeeix pel fet que la consolidacioacute poliacutetica del principat de Catalunya i dels regnes de Mallorca i Valegravencia com a entitats poliacutetiques diferenciades feacuteu disminuir lrsquouacutes drsquoaquesta accepcioacute en el segle xv i sobretot en els segles xvi xvii i xviii alhora que comportagrave un reajustament geogragravefic de la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo a lrsquoagravembit exclusiu del Principat produint dos nous significats amb una tendegravencia a ser cada cop meacutes usats a mesura que finia lrsquoEdat Mitjana i discorria lrsquoalta Edat Moderna

Drsquouna banda un significat que identifica els habitants del Principat com a laquonacioacute ca-talanaraquo que estagrave caracteritzada per uns togravepics etnoculturals (catalanoparlants bons cris-tians i molt catogravelics per citar alguns) o caracterologravegics i humorals (valents ferotges tre-balladors etcegravetera) produiumlts pel clima la geografia o la voluntat de Deacuteu Aixograve feia per exemple que el caragravecter de la nacioacute pogueacutes ser observat per forans fins al punt drsquoarribar a estimar-la o que el conjunt de la nacioacute pogueacutes sentir-se orgulloacutes drsquoun membre pel seu fer-vor religioacutes com ens ho mostra la documentacioacute del consell barceloniacute en 5 ocasions Aixiacute per exemple el 1711 el marquegraves de Trivieacute srsquoacomiada dels consellers indicant-los que srsquoha hostatjat a la ciutat comtal durant quatre anys i dos mesos laquoen cuyo discurso el conocimien- to del caraacutecter de la Nacioacuten formado de los mejores principios phiacutesicos y morales que

12 Manual XXVI pagraveg 28913 Manual XXVIII pagraveg 7514 Manual XXV pagraveg 25815 Manual XXV pagraveg 153

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 219

en cualquiera otra se puedan observar me ha inspirado una verdadera estimazioacutenraquo16 que conservaria per sempre Tambeacute el 1712 la magravertir santa Eulagravelia eacutes considerada pels con-sellers com a filla i laquohonrra de tota la Nacioacuteraquo17

Drsquoaltra banda un significat que identificava els naturals18 del Principat com un colmiddotlec-tiu drsquoindividus organitzats poliacuteticament i caracteritzats pel gaudi drsquouna segraverie de drets pri-vilegis i llibertats que els eren propis com a catalans En aquest sentit la ldquonacioacute catalanardquo era una entitat capaccedil de fer accions poliacutetiques com per exemple ser representada per una assemblea parlamentaria mantenir-se fidel al seu priacutencep i lluitar per seva la causa de-fensar el Principat dels invasors aliar-se amb altres nacions lluitar per la salvaguarda la recuperacioacute i lrsquoaugment dels seus drets i privilegis colmiddotlectius anant la seva sort aparellada amb la del beacute puacuteblic Tenim un exemple en lrsquoopuscle Lealtad Catalana del 1714

Soacutelo las resoluciones que se toman en Cortes de un Reino o provincias son las que se atribuyen a la nacioacuten () La nacioacuten que soacutelo se representa en sus Brazos unidos Toda la nacioacuten catalana junta en los Brazos resolvioacute el defenderse por el rey en cuyo dominio estaba19

Conseguumlentment en la font documental que ens ocupa la resta de cops (24 vegades) en quegrave el terme laquonacioacuteraquo parla dels habitants del Principat ens remet als catalans com una comunitat poliacutetica

Aixiacute el 19 drsquooctubre de 1705 lrsquoescrivagrave Cases transcriu una carta de lord Peterborough en la que explica als consellers que la reina drsquoAnglaterra li ha encomanat intercedir per Barcelona i els catalans davant Carles drsquoAgraveustria per tal que aquest srsquoinclineacutes tant a laquoman-tener y conservar a esta Ciudad y cathalana nacioacuten no soacutelo aquella continuaccedilioacuten de privi-legios con que hasta ahora se havia visto honrradaraquo com a laquosuplicarle se dignara de antildeadir a ella muchos de nuevosraquo20

El 12 novembre del mateix any lrsquoescrivagrave cusiacute al dietari una carta Era del Braccedil Militar adreccedilada al Consell de Cent i indicava que les institucions srsquohavien de preparar legalment per defensar les lleis del Principat en les properes Corts cosa que aniria en laquomajor servey de sa magestat conservacioacute dels privilegis y prerogativas del Principat y cregravedit de la nacioacute catalanaraquo21

El 25 de marccedil de 1706 lrsquoescrivagrave tambeacute ens deixagrave anotat que una ambaixada del Consell de Cent visitagrave lrsquoambaixador del rei de Portugal i li indicagrave que laquoen conformitat de la unioacute de la nacioacute cathalana y portuguesa la Ciutat sempre estaria prompte al que fora de major servey de dit senyor don Pedroraquo22

El 27 drsquoagost de 1707 eacutes cosida una carta del govern de Barcelona al rei on li recorden que per llei un natural del Principat teacute dret a ocupar una placcedila en el Consell Reial de Mallorca i li reclamen que havent quedat dues vacants ha laquoprovehiumlt vostra magestat

16 Manual XXVII pagraveg 20017 Manual XXVIII pagraveg 15118 Ser natural implicava meacutes enllagrave drsquohaver nascut en un territori una relacioacute poliacuteticojuriacutedica Drsquouna banda el natural drsquoun domini

poliacuteticoterritorial posseiumla una segraverie de drets i deures aixiacute com la possibilitat drsquoocupar uns cagraverrecs poliacutetics i administratius als quals no podien en teoria aspirar els estrangers Drsquoaltra banda en aquest domini sempre hi havia un poder sobiragrave ndashnormalment unpriacutencepndash del que es podia ser suacutebdit natural si existia una reciproca relacioacute poliacutetica basada en la fidelitat torres Naciones pagraveg 225-248

19 Joaquim albareda laquoEl xviii un segle sense poliacuteticaraquo dins Jaume renyer i Enric Pujol (dirs) Pensament poliacutetic als PaiumlsosCatalans 1714-2014 histograveria i prospectiva Barcelona CETC Pogravertic 2007 pagraveg 71-92 La cita a la pagraveg 75

20 Manual XXV pagraveg 6021 Manual XXV pagraveg 23122 Manual XXV pagraveg 107

220 Cristian Palomo Reina

a subgectes que no soacuten cathalans lo que apar cedir en notable prejudici del lustre de la Nacioacute Cathalanaraquo23

El 2 de juliol de 1711 es cus una carta dirigida als consellers de part del general bri-tagravenic duc drsquoArgyll escrita en catalagrave on indica que volia laquoposar en notiacutecia del consistori las memograverias y gran estimacioacute en que estava la reyna de la Gran Bretanya de quegrave la nacioacute catalana se hagueacutes singularittat y esmerat tant en servey y obediencia del senyor Carles tercerraquo24

Uns dies despreacutes la Diputacioacute expressa a lrsquoemperadriu el seu temor a quegrave sigui con-certada una pau a Utrecht i quedi laquosens llibertat Cathalunya ab lo derramament de sanch y avers infructiacuteferos y lo que eacutes meacutes malmiddotlograda la constitucioacute primera establerta en la Cort General de 1706 en quegrave se declara ab singular valor y glograveria de la Nacioacute cathalana (no obstant de ser molt serca de esta Capital los dos exhegravercits del duch de Anjou) com-petir tota la monarquia al senyor Carles tercer nostre adorat monarca ab exclusioacute de la casa de Fransa faltant-se al mateix temps al jurament prestatraquo25

El 17 de juny de 1713 els Tres Comuns supliquen a lrsquoalmirall britagravenic Jennings que intercedeixi per ajudar-los a mantenir els privilegis del Principat que eren laquolo meacutes precioacutes y apreciable de tota la Nacioacute catalana que ab tanta glograveria agrave sabut en tot temps merexerraquo26

El 26 de febrer de 1714 eacutes cosida per lrsquoescrivagrave racional una carta on els comuns de-manen diligegravencia al governador de Catalunya Pere de Torrelles i Sentmenat a lrsquohora drsquoadministrar justiacutecia contra els qui havien comegraves el crim de laquotractar secretament ab lo enemich conduint-se avisos y correspondegravencias tant perniciosas al beacute puacuteblich y a la con-veniegravencia de la Nacioacute com la gran prudegravencia de vostra senyoria sabra compendrerraquo27

Tambeacute amb connotacions poliacutetiques trobem en tres casos el concepte laquonacioacuteraquo no apli-cat als catalans sinoacute als naturals o als suacutebdits dels regnes de la Corona drsquoAragoacute o dels regnes drsquoEspanya o beacute del regne de Franccedila

En el cas de la Corona drsquoAragoacute hem de dir que des de mitjan segle xiv i sota lrsquoaspira-cioacute unificadora del rei drsquoAragoacute apareix en la documentacioacute una nacioacute catalanoaragonesa referida no a tot el conjunt dels suacutebdits cristians del rei drsquoAragoacute sinoacute uacutenicament als ibegrave-rics i balears Aquesta que eacutes anomenada amb expressions com laquonacioacute del rei drsquoAragoacuteraquo o laquonacioacute aragonesa valenciana i catalanaraquo o simplement laquonacioacute catalanaraquo ndashpuix que perraons de demografia llengua i moviments comercials internacionals els suacutebdits de la Co-rona drsquoAragoacute eren majorment coneguts com a catalansndash adquiriacute ragravepidament un notablesentit poliacutetic car podia fer accions com eacutesser fidel a un sobiragrave o dinastia lluitar contraenemics o relacionar-se amicalment amb altres nacions Tanmateix tot i que tingueacute un uacutesnotable en el segles xiv i xv la utilitzacioacute drsquoaquesta accepcioacute anagrave decaient en els segles xvi

i xvii tant perquegrave els reis deixaren de fomentar-la com per la consolidacioacute dels diversosregnes i principat catalanoaragonesos i lrsquoaugment de les seves relacions en un sentit cen- triacutefug ja sigui per inegravercia progravepia o induiumlda des de la cort de Madrid28 Dit aixograve si anem a ladocumentacioacute barcelonina del segle xviii el 10 de desembre de 1709 el secretari de Josepde Cardona comte de Cardona entregagrave al Consell de Cent una cogravepia del document ambquegrave el rei Carles concedeix al comte la grandesa drsquoEspanya En aquest document redac-tat per Vilana Perlas el monarca explica que laquomi Corona drsquoAragoacutenraquo el va escollir coma rei i senyor natural tot i lrsquoamenaccedila de Franccedila Ara la predita Corona estagrave laquoempentildeada

23 Manual XXVI pagraveg 19424 Manual XXVII pagraveg 18725 Manual XXVIII pagraveg 16526 Manual XXVIII pagraveg 24327 Manual XXVIII pagraveg 12528 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 148-154

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 221

a colocar sus naturales en el lugar inmediato de mi estimacioacuten y ostentar en lo porvenir la memoria de tan garvoso acuerdo para que la ansia de esta gloria estimule a las naciones a abrazar a las de igual justiciaraquo29 Aquiacute trobem novament aquest significat dels segles xiv i xv que tracta de forma impliacutecita el conjunt drsquohabitants dels regnes de la Corona drsquoAragoacute com una nacioacute ja que pot ser imitada en justes accions com la de decantar-se per la causa austriacista per altres nacions

Pel que fa a lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute laquonacioacute espanyolaraquo cal dir que entre el segle xv i inicis del xviii srsquohan identificat diversos significats que coexistien amb nacions hispanes com lrsquoaragonesa la navarresa la valenciana la castellana la portuguesa o la catalana que venim tractant Un de geogragravefic que srsquoemprava per referir-se normalment als oriuumlnds de la terra drsquoEspanya eacutes a dir als originaris de la peniacutensula Ibegraverica I un de poliacutetic que iden-tificava com a membres de la laquonacioacute espanyolaraquo el conjunt de suacutebdits ibegraverics o no dels sobirans cristians espanyols ja fossin quatre reis a inicis del segle xv o un uacutenic monarca a inicis del xvii Tanmateix fou en aquest segle quan en consonagravencia amb un ideal uni-formitzador i castellanista de lrsquoelit dirigent de la cort de Madrid30 aparegueacute de la magrave de personatges com el comte-duc drsquoOlivares un nou significat de laquonacioacute espanyolaraquo la que com aquella nacioacute catalanoaragonesa fomentada pels reis drsquoAragoacute del segle xiv cercava la unitat identitagraveria entre els suacutebdits peninsulars alhora que aspirava a la unificacioacute del cor de la monarquia els regnes drsquoEspanya a partir de Castella

El 20 de desembre de 1712 es cus al dietari una missiva dels Tres Comuns a lrsquoempera-dor en quegrave li demanen que malgrat la retirada de les forces de la Gran Bretanya el Sacre Romagrave Imperi continuiuml la guerra contra els Borboacute En el segon paragravegraf li recorden que els seus invictes predecessors sempre han mantingut i exaltat lrsquoImperi i que laquoa esta felicitat ha contribuhiumlt Espanya ditxosament affavorida ab lo legiacutetim domini dels antecessors de la augustiacutessima casa de Austria y agermanada ab lo Imperi en suau correspondencia per lo discurs de centuacuterias devent-los la Nacioacute espanyola los majors timbres Y si est continent (que figura lo cos de la monarquia) per sa irreparable desgragravecia restava en domini del sereniacutessim duch de Anjou quedaria lo Imperi destituhiumlt de esta antigua unioacute convertint-se en oposicioacute a la augustiacutessima casa de vostra cesagraverea magestat los regnes que sempre han blazonat eacutesser sos lleals vassalls y constants aliats de lrsquoImperiraquo31 Com podem veure parla drsquoEspanya en sentit geogragravefic car eacutes el continent on figura el cos o part principal de la monarquia hispagravenica mentre que la locucioacute laquonacioacute espanyolaraquo eacutes poliacutetica equival a la poblacioacute del conjunt de regnes peninsulars que han tingut lrsquohonor drsquoeacutesser governats per dos reis que srsquohavien cenyit la corona imperial germagravenica

En darrer lloc la nacioacute francesa ens apareix lrsquooctubre de 1705 quan el virrei borbogravenic Francisco Antonio Fernaacutendez de Velasco signa amb el comte de Peterborough les capi-tulacions de Barcelona En el punt XXII drsquoaquestes Fernaacutendez de Velasco demana que quedin garantides les vides i hisendes laquode todos los naturales franceses y coacutensul de esta nacioacuten que reside en esta Ciudad y demaacutes estrangeros assiacute vezinos y abitantes de esta Ciudad como de qualesquier otros lugares y parages del Principado de Cathaluntildearaquo32

29 Manual XXVI pagraveg 321-32230 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 42-13331 Manual XXVIII pagraveg 17932 Manual XXV pagraveg 203

222 Cristian Palomo Reina

Pagravetria

En la font dietariacutestica que ens ocupa entre els anys 1705 i 1714 el terme catalagrave laquopagravetriaraquo i el castellagrave laquopatriaraquo apareixen 27 cops entre els dos Drsquoaquests 27 trobem 16 en la docu-mentacioacute cosida i 11 en el dietari anotats per lrsquoescrivagrave racional sense ser-ne cap drsquoaquests anotat per la seva progravepia iniciativa

La cronologia de les aparicions eacutes la seguumlent

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 61706 41707 11708 01709 21710 01711 51712 11713 71714 1Total 27

La veu laquopagravetriaraquo drsquoorigen clagravessic podia posseir un grapat drsquoaccepcions en la Catalunya drsquoinicis del segle xviii33 Drsquouna banda des de lrsquoalta Edat Mitjana srsquoemprava per remetre al paradiacutes (pagravetria celestial) mentre que de lrsquoaltra srsquousava per fer referegravencia a lrsquoespai geogragrave-fic de naixenccedila drsquoun individu (poble ciutat regioacute paiacutes) puix que etimologravegicament vol dir laquoterra dels paresraquo trobant-se ja en el segle xiv un exemple del fet que aquest espai eacutes Ca-talunya Perograve com que Catalunya no eacutes nomeacutes un espai geogragravefic sinoacute tambeacute un ens poliacute-tic apareix en els segles xiv-xv ndashi es manteacute fins al periacuteode que analitzem prenent especial rellevagravencia en periacuteodes begravelmiddotlics guerracivilistes com la Guerra Civil catalana (1462-1472) la Guerra dels Segadors (1640-165259) o la conflagracioacute austroborbogravenica del xviiindash una nova accepcioacute de laquopagravetriaraquo que remet directament al principat de Catalunya com a entitat poliacutetica sinogravenim o contenidor de les lleis paccionades catalanes

En la documentacioacute estudiada dels 27 casos en 26 el mot es refereix al Principat mentre que en lrsquoocasioacute que resta laquopagravetriaraquo fa almiddotlusioacute al regne de Castella

Aquesta darrera eacutes clarament poliacutetica el 12 de marccedil de 1713 en una carta a lrsquoempera-dor els Tres Comuns rememoren lrsquoaixecament austriacista hispagrave primer de Catalunya i despreacutes drsquoAragoacute per referir-se a continuacioacute al cas de Castella Aquesta laquodominada de superiors tropas enemigas no pugueacute concograverrer a esta gloriosa asanya explican la finesa de sos naturals tantas famiacutelias que abandonaren sa Pagravetriaraquo34 Srsquoobserva una accepcioacute tan geogragravefica com poliacutetica Els Comuns no nomeacutes esmenten la pagravetria castellana com a lloc ja que es refereixen als castellans com a naturals i parlen de la fidelitat de molts drsquoells a la Casa drsquoAgraveustria cosa que els ha comportat lrsquoexili

De la resta referides totes a Catalunya podem distingir 25 vegades on hi ha una in-tencionalitat poliacutetica clara

33 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i dotada de muacuteltiples exemples de la paraula laquopagravetriaraquo a la Catalunya medieval i alt-moderna vegeu Flocel sabateacute El territori de la Catalunya medieval percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoedat mitjanaBarcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 349- 351 torres Naciones pagraveg 104-113

34 Manual XXVIII pagraveg 217

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 223

En 14 ocasions laquopagravetriaraquo referida a Catalunya sersquons presenta acompanyada de termes juriacutedics tals com privilegis immunitats usos costums prerrogatives constitucions capiacute-tols de Cort actes de Cort lleis i drets de la pagravetria Per exemple el 4 drsquooctubre de 1705 el siacutendic del General entregagrave al Consell de Cent un document amb les proposicions del General i de la Diputacioacute per si tenia lloc la capitulacioacute de Barcelona enfront de lrsquoarmada aliada que defensava la causa de lrsquoarxiduc drsquoAgraveustria La quarta proposicioacute diu aixiacute

Que per quant lo quemiddots troba estatuhiumlt y ordenat per Corts nomiddots pot declarar revocar ni annulmiddotlar sinoacute en altres Corts Generals sie observat perpetuament tot lo que se eacutes fet y executat segons lo disposat estatuhiumlt y ordenat per constitucions capiacutetols de Cort privilegis y altres lleys y drets de la pagravetria35

Mentre que en 11 ocasions el principat de Catalunya com a pagravetria sersquons presenta com una entitat que equiparant-se amb Deacuteu i el rei ha de ser objecte de zel i devocioacute per part dels catalans que han de mirar pel seu bon estat i conservacioacute honorar-la servir-la amar-la i defensar-la fins a la mort si fos necessari Veiem-ne algunes mostres

El 12 drsquoagost de 1709 es cus al dietari un document amb les objeccions que el Braccedil Militar vol manifestar al rei sobre un memorial que el magistrat de la Llotja de Mar ha-via presentat anteriorment al monarca En el document els militars recorden a Carles drsquoAgraveustria que laquoel estamento militar de Cathaluntildea una viva representacioacuten de aquellos insignes heacuteroes y valerosos campeones magnates nobles barones cavalleros y hombres generosos que a expensas de su propia vida y sangre y grande dilapidacioacuten de bienes y patrimonio no soacutelo conquistaron y deffendieron la propia Patria pero auacuten () extendie-ron el dominio de sus reyes y condes a tan dilatados y famosos Reynosraquo36

El 15 de gener de 1711 ens informa lrsquoescrivagrave que els presidents dels Tres Comuns van fer al rei unes recomanacions militars sobre la situacioacute de la ciutat de Girona sabent que Carles III les admetria car laquolas dicta lo amor y lealtat per lo major servey de Deacuteu de vostra magestat y la pagravetriaraquo37

El 26 de juny de 1713 es cus una carta en la que els astorats membres dels Tres Co-muns recriminen al virrei Starhemberg lrsquoevacuacioacute de les tropes imperials sense haver arribat a un acord amb lrsquoenemic sobre la conservacioacute dels privilegis del Principat Aixiacute diuen

Se ofereix dir a vostra excelmiddotlegravencia que com lo quersquons proposa sia molt distinct del que los Comuns tenian consebut causa la expresioacute de vostra excelmiddotlegravencia un pasmo en los cors drsquoestos naturals que inseparables de la innata fidelitat que conservan a nostre rey y senyor com de la honrra y amor de la pagravetria y del comuacute benefisi38

Lrsquoaltre ocasioacute on laquopagravetriaraquo almiddotludeix a Catalunya sembla posseir un significat potser meacutes geogragravefic que poliacutetic puix que es relaciona amb el fet de ser nadiu ja que lrsquoescrivagrave Cases deixa anotada lrsquoalegria que mostra el bisbe de Barcelona als ambaixadors del Consell de Cent laquoper trobar-se cathalagrave y estar en sa Pagravetriaraquo39

35 Manual XXV pagraveg 19736 Manual XXVI pagraveg 29037 Manual XXVII pagraveg 6738 Manual XXVIII pagraveg 24939 Manual XXVIII pagraveg 83

224 Cristian Palomo Reina

Proviacutencia

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoproviacutenciaraquo el seu equivalent castellagrave el plu-ral drsquoaquest i les formes llatines provinciarum i provinciis sumades apareixen 103 vegades entre els anys 1705 i 1714 39 cops escrites per Lluiacutes Cases 12 motu proprio i 64 vegades en la documentacioacute annexa Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 251706 31707 231708 41709 101710 31711 61712 71713 221714 0Total 103

Respecte als significats el concepte laquoproviacutenciaraquo tambeacute de filiacioacute clagravessica posseiumla diver-ses accepcions40

Podem trobar un parell de cops el seu significat original remetent als territoris con-querits pels romans fora de la peniacutensula Itagravelica Per exemple en les citades objeccions del Braccedil Militar al memorial del magistrat de la Llotja el 1709 on el primer recordava que alguns emperadors romans varen ordenar laquoque todos aquellos que se ocupan en la negociacioacuten y arte de mercaduriacutea en las Provinciasraquo41 no podien ocupar cagraverrecs puacuteblics

No obstant el terme srsquohavia adaptat a les circumstagravencies poliacutetiques de cada moment Un primer significat diferenciat plenament vigent en els segles medievals i moderns

era lrsquoeclesiagravestic que venia de denominar amb aquesta veu una gran porcioacute de territori sotmegraves a una autoritat eclesiagravestica superior i que conteacute diverses diogravecesis o diverses cases religioses del mateix orde

Un altre significat ja medieval serviria per designar de forma genegraverica un territori contrada paiacutes o continent homogeni habitualment part drsquoun conjunt superior Per tant geogragraveficament Catalunya era una proviacutencia de la peniacutensula drsquoEspanya o del continent drsquoEuropa i Espanya era una proviacutencia drsquoEuropa o del moacuten

Una altra gamma de significats eren els poliacutetics Nrsquohi havia que srsquoacostaven meacutes al significat original i servien per designar regions nominals o administratives ndashamb poca o cap autonomiandash drsquoun domini poliacutetic Per exemple eren drsquoaquesta mena de proviacutencies els regnes de Toledo Muacutercia o Sevilla regions de Castella

Nrsquohi havia drsquoaltres perograve que convertien al terme laquoproviacutenciaraquo en sinogravenim de regne principat o pagravetria Aquests noms genegraverics servien tiacutepicament per anomenar estats drsquoAntic Regravegim42 normalment vinculats a monarquies compostes que es definien sobretot per un mateix dret que els diferenciava completament drsquoaltres comunitats poliacutetiques Aixiacute els

40 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoproviacutenciaraquo en les centuacuteries que ens ocupen vegeusabateacute El territori pagraveg 366-367 i torres Naciones pagraveg 114-121

41 Manual XXVI pagraveg 29542 Amb lrsquoexpressioacute laquoestats drsquoAntic Regravegimraquo no estem parlant dels sobirans i les seves administracions regravegies sinoacute del seu domini o

dominis (regnes principats o ducats que formaven monarquies compostes) o de les repuacutebliques drsquoaquell periacuteode precontemporani

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 225

regnes de Valegravencia Aragoacute Castella Nagravepols o el principat de Catalunya podien anome-nar-se laquoproviacutenciesraquo de lrsquoens imperial i pluriestatal que era la Monarquia drsquoEspanya sense perdre cap grau drsquoindependegravencia juriacutedica

Drsquoaquesta manera el concepte apareix 6 vegades fent referegravencia a estats drsquoAntic Regrave-gim de forma genegraverica

Per exemple el 6 de maig de 1707 quan parlant sobre la regravegia pretensioacute drsquoaugmentar el valor de la moneda els consellers objecten al rei que laquoLo primer inconvenient eacutes lo de mutacioacute y aument de monedas que se experimenta en qualssevol Regne y Proviacutencia que sdevingaraquo43 O novament en les objeccions al memorial de la Llotja el Braccedil Militar recorda el fet de mercadejar laquoque tal exercicio estaacute prohibido a los militares que impide el acenso a los officios puacuteblicos y honores de las Repuacuteblicas y Provinciasraquo per continuar analitzant sobre aquesta temagravetica laquolo que observan los maacutes de los Reynos y Provincias de la Europaraquo44

Perograve tambeacute el podem trobar 4 cops fent referegravencia a la Repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos Una mostra la trobem el 22 drsquooctubre de 1705 quan Cases anotagrave

Formaren las cartas als senyors emperador emperatriz reynant emperatriz viuda reyna de la Gran Bratanya y Estats Generals de las Proviacutencias Unidas45

Sobre lrsquoaplicacioacute del terme a Catalunya cal dir que si beacute ja des de lrsquoocagraves medieval podem trobar el terme laquoproviacutenciaraquo aplicat al principat de Catalunya ja sigui en un sentit geogragrave-fic o poliacutetic no eacutes fins a lrsquoinici de la dissetena centuacuteria quan el seu uacutes especialment en els escrits institucionals es multiplica exponencialment En consequumlegravencia aquest concepte apareix 91 vegades com a nom per referir-se al principat de Catalunya en la documentacioacute del Consell de Cent

En algunes ocasions amb un significat niacutetidament poliacuteticEl 30 de marccedil de 1705 Cases anota el nom i el cagraverrec de laquoJoan Batista de Aloy scrivagrave

de manament en la present llochtinegravencia y secretari de Proviacutenciaraquo46 perquegrave els noms de cagraverrecs i drsquoinstitucions poliacutetiques sempre que remeten a Catalunya ho fan amb les veus laquoprincipatraquo laquoCatalunyaraquo i laquoproviacutenciaraquo47

Uns dies despreacutes fou llegida pels consellers una carta del rei Felip de Borboacute escrita pel secretari marquegraves del Palacio on hi consta laquoassiacute mi real jurisdiccioacuten y violando las Constituciones y privilegios de essa Provinciaraquo48

El 22 de desembre de 1707 els consellers escriuen al rei Carles les seguumlents paraules

Haviendo merecido esta Provincia ser la primera de Espantildea que logroacute el suave dominio de vuestra magestad49

43 Manual XXVI pagraveg 18344 Manual XXVI pagraveg 296-29745 Manual XXV pagraveg 6346 Manual XXV pagraveg 1247 Elisabet MerCadeacute laquoUna aproximacioacute a la idea de Catalunya a partir de lrsquoanagravelisi del vocabulari poliacutetic emprat per anomenar-la

1701-1702 i 1705-1706raquo dins Mercegrave Morales et al (coord) LrsquoAposta Catalana a la Guerra de Successioacute (1705-1707) BarcelonaGeneralitat de Catalunya 2007 pagraveg 275-288

48 Manual XXV pagraveg 1349 Manual XXVI pagraveg 211

226 Cristian Palomo Reina

Mentre que el 18 de juny de 1713 es cus al dietari una carta dels Tres Comuns per a lrsquoalmirall britagravenic Jennings en quegrave solmiddotliciten laquosos bons officis per a la conservacioacute de la llibertat de esta Proviacutenciaraquo50

En altres ocasions resulta complicat destriar la part poliacutetica de la geogragraveficaPer exemple el 12 de maig de 1705 eacutes cosida una carta on els consellers informen al

virrei borbogravenic que han ordenat compres de blat laquoaxiacute en esta proviacutencia com en los regnes sircumvehiumlnsraquo51 i el 16 drsquooctubre del mateix any es registra com els consellers es dirigien al priacutencep de Liechtenstein dient-li que laquola Ciutat li donava repetidas norabonas y gragraveci-as com tambeacute la benvinguda a esta proviacutenciaraquo52

Terra

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoterraraquo el seu plural laquoterresasraquo i el castellagrave laquotierraraquo apareixen 62 vegades entre els anys 1705 i 1714 Trobem el concepte 19 cops en la documentacioacute cosida al dietari escrita per diversos autors mentre que les 43 aparicions restants soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres 35 soacuten escrites per la seva voluntat i 8 soacuten transcripcions

Pel que fa al cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 241706 121707 31708 21709 41710 51711 31712 01713 01714 9Total 62

Srsquoobserva una evident coincidegravencia entre lrsquoaugment de lrsquouacutes del concepte i els periacuteodes en quegrave Barcelona es troba assetjada 1705-1706 i 1713-1714 pel motiu que lrsquoescrivagrave racional lrsquoempra tot sovint amb sentit terrestre i material per poder descriure els fets begravelmiddotlics que afecten la ciutat tal com veurem a continuacioacute

Si atenem a la semagraventica constatem que en lrsquoalbada del segle xviii la paraula laquoterraraquo posseiumla moltes accepcions acumulades al llarg dels segles medievals i moderns53 la majo-ria de les quals encara es conserven

Per comenccedilar laquoterraraquo era el nom del material meacutes bla de lrsquoescorccedila terrestre forma-da tambeacute per roca viva metalls etcegravetera De la mateixa manera srsquoanomenava la part

50 Manual XXVIII pagraveg 24351 Manual XXV pagraveg17352 Manual XXV pagraveg 5753 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoterraraquo en aquell periacuteode vegeu sabateacute Lrsquoorigen

pagraveg 38-41 i torres Naciones pagraveg 89-104

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 227

drsquoaquest material meacutes adequat per a la vida vegetal i aprofitable per a lrsquoagricultura En la documentacioacute laquoterraraquo apareix 10 vegades fent referegravencia a aquest significat

Aixiacute per exemple el 18 de maig de 1706 lrsquoescrivagrave transcriu una carta del rei redactada per Vilana Perlas en la qual Carles drsquoAgraveustria demana als consellers reparar ragravepidament les bretxes de les muralles i vigilar per la salut dels barcelonins laquoevitaacutendose la evidente contingencia de infectar los aires los cadaacuteveres en la superficie de la tierra movida se en-quumlentrenraquo54

Tambeacute rebia el nom de laquoterraraquo el sogravel la superfiacutecie planetagraveria que trepitgem en contra-posicioacute a lrsquoatmosfera lrsquoaire i a la superfiacutecie terrestre coberta drsquoaigua sobretot a la coberta drsquoaigua marina Per aquesta raoacute el concepte apareix 46 vegades fent referegravencia al terra

El 30 de setembre de 1705 en laquoest dia ni de dia ni de nit per la part del mar no se dispararen bombas a la present Ciutat si no que per la part de terraraquo55 Mentre que el 16 de maig de 1714 sersquons informa que en laquoaquest dia se tiragrave tant del camp que llansaren a terra la major parte de la igleacutesia dels Caputxinsraquo56

Aixiacute mateix laquola terraraquo era el nom del planeta del moacuten terrenal especialment en con-traposicioacute al meacutes enllagrave

En aquest cas eacutes nomeacutes un cop que apareix el mot fent referegravencia al moacuten on vivim eacutes a dir el moacuten terrenal en contraposicioacute a lrsquoaltre moacuten el celestial

El 26 de desembre de 1705 el conseller segon fa un discurs davant del rei en quegrave li comunica el desig de la ciutat que front les adversitats un cuacutemul de consols laquolo rey del cel se digne concedir a nostre adorat rey de la terra las festas de son naxamentraquo57 eacutes a dir que desitgen que Crist consoli Carles drsquoAgraveustria

Per descomptat tambeacute srsquoanomenava laquoterraraquo a una porcioacute de superfiacutecie terrestre con-siderada geogragraveficament en ella mateixa (contrada comarca paiacutes continent per exem-ple) o com a pertanyent a alguacute Aquest alguacute podia ser un individu o un colmiddotlectiu que podia ser propietari material de la terra o exercir algun tipus de jurisdiccioacute sobre la mateixa les terres de tal individu la terra o les terres drsquoun senyor feudal el territori drsquouna vila o ciutat la terra o terres de reialenc etcegravetera

El concepte apareix dues vegades a la documentacioacute fent referegravencia a la propietat privada

Aixiacute el 30 drsquoagost de 1707 foren entregades al conseller en cap i cosides al dietari les objeccions dels consellers davant la regravegia voluntat de remarcar els reals de vuit curts en el Principat En elles srsquoindica al rei que foacutera molt convenient que publiqueacutes pregons com-minant amb laquopena de mort natural y confiscacioacute de bens contra los qui estisoran moneda usual y corrible y contra los qui permetran en sas casas y terras comegravetrer tant detestable delicte la confiscacioacute de ditas casas y terras sens poder-los aprofitar ignorancia algunaraquo58

laquoLa terraraquo tambeacute podia ser sinogravenim de la gent que hi vivia i la treballava altrament dits laquopaisansraquo especialment si aquests eren camperols o pagesos en definitiva gent de la ruralia

Per uacuteltim en relacioacute als significats meacutes poliacutetics srsquoha de dir que els juristes romanistes que donaren suport a la posicioacute dels priacutenceps medievals com a posseiumldors de la jurisdiccioacute general en els seus dominis poliacutetics produiumlren que en el segle xiii laquoterraraquo esdevingueacutes sinogravenim de regne o proviacutencia un nom genegraveric per denominar el territori de les comunitats poliacutetiques especialment aquelles que no rebien el nom de regne En consequumlegravencia Ca-

54 Manual XXV pagraveg 12855 Manual XXV pagraveg 4756 Manual XXVIII pagraveg 13657 Manual XXVII pagraveg 6258 Manual XXVI pagraveg 203

228 Cristian Palomo Reina

talunya com a comunitat poliacutetica pogueacute ser anomenada laquoterraraquo Derivat drsquoaquest darrer significat apareix a Catalunya al llarg del segle xiv un de nou fruit de la presa de cons-ciegravencia dels representants dels tres estaments catalans qui consideraren no nomeacutes unir els seus interessos per diferenciar-se conjuntament del rei drsquoAragoacute en posicionar-se al costat o enfront dels interessos drsquoaquest sinoacute assumir la identificacioacute i representacioacute de Catalunya atorgant-se la salvaguarda de la cosa puacuteblica del Principat Drsquoaquesta forma laquola terraraquo tambeacute fou sinogravenim dels catalans representats pels tres braccedilos estamentals reu-nits en la Cort General de Catalunya o en un ParlamentJunta de Braccedilos aixiacute com drsquoaltres institucions com la Diputacioacute del General que foren anomenades ldquode la terrardquo

Tanmateix aquests significats ja no semblen gaire habituals ja que en la documen-tacioacute laquoterraraquo apareix nomeacutes en 3 ocasions amb una clara connotacioacute poliacutetica essent dos drsquoells transcripcions de textos medievals

Primerament en les objeccions al memorial del magistrat de la Llotja del qual ja hem parlat se citen diverses fonts histograveriques per sustentar lrsquoargumentacioacute del Braccedil Militar Una drsquoelles eacutes la Crogravenica de Desclot

Pus com sabeu que havent entrat lo rey de Franccedila en esta terra ab lo major tiumfo que se ha vist jameacutes sersquon va ara ab gran dolor vergonya y major dany

Quan diu laquoesta terraraquo es refereix a Catalunya envida en la croada contra Pere II el Gran Una altra font soacuten les Constitucions de Catalunya

Conciderant los gloriosos reys predecessors vostres los grans serveys que dels militars del present Principat de Cathalunya havian haguts no solament en defendrer los Regnes e terras de la Corona Reyal meacutes en conquistar de nou per aumentar la dita Corona59

Quan parla de laquoterras de la Corona Reyalraquo es refereix a aquells dominis poliacutetics vinculats a la Corona drsquoAragoacute que no reben oficialment el tiacutetol de regne com fou el cas del princi-pat de Catalunya els ducats drsquoAtenes i Neopagravetria el comtat de Provenccedila o la senyoria de Montpeller

I finalment en el dietari quan en lrsquoentrada del 19 de gener de 1714 lrsquoescrivagrave Cases deixagrave anotat que en laquoaquest dia vingueren molts desertors dient que anant un destaca-ment la gent de la terra lo havia derrotatraquo60 En aquest cas laquoterraraquo podria significar tant paisans com Catalunya

Conclusions

Realitzada aquesta anagravelisi a partir de la documentacioacute del Consell de Cent (dietari i do-cuments cosits) del periacuteode que va de gener de 1705 a setembre de 1714 posem en relleu les dades i remarquem aquelles que remeten amb connotacioacute poliacutetica als catalans als catalanoaragonesos i espanyols com a colmiddotlectius poliacutetics aixiacute com al principat de Catalu-

59 Manual XXVI pagraveg 291 i 29260 Manual XXVIII pagraveg 119

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 229

nya com a entitat poliacuteticoterritorial a la fidelitat al priacutencep sobiragrave o a les constitucions i altres drets de Catalunya elements bagravesics de la identitat patriogravetica catalana del moment

Observem que el concepte laquopagravetriaraquo apareix en 26 ocasions (96)61 fent referegravencia al principat de Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial mentre que nomeacutes apareix un cop (4) almiddotludint el regne de Castella

Aixiacute mateix trobem el concepte laquoproviacutenciaraquo 103 vegades de les quals 91 (88) soacuten en almiddotlusioacute al principat de Catalunya i 12 (12) a altres entitats poliacutetiques (regnes i repuacute-bliques) ja sigui especiacuteficament per citar la repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos o de forma genegraverica

El concepte laquoterraraquo apareix 62 vegades perograve nomeacutes en 3 ocasions (5) es refereix al principat de Catalunya mentre que en les altres 59 ocasions (95) contempla significats innocus per al tema identitari que ens ocupa

Soacuten prou eloquumlents les proporcions en quegrave trobem aquests conceptes emprats per anomenar Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial drsquoun total de 120 ocasions el terme meacutes emprat era laquoproviacutenciaraquo (76) seguit de laquopagravetriaraquo (22) i laquoterraraquo (2)

Finalment pel que fa al concepte laquonacioacuteraquo el trobem almiddotludint als naturals del Princi-pat la nacioacute catalana en 29 ocasions (64) drsquoun total de 45 aparicions De les 29 refe-regravencies a la nacioacute catalana soacuten 5 (17) les ocasions en quegrave el terme posseeix un sentit caracterologravegic i 24 vegades (83) on fa referegravencia als catalans com a comunitat poliacutetica caracteritzada pels seus drets i llibertats i capaccedil drsquoemprendre accions poliacutetiques De forma testimonial apareixen la nacioacute espanyola i la nacioacute catalanoaragonesa ndashaquesta de for- ma impliacutecita i indirectandash (1 cop cadascuna 5 del total) de les quals formen part els cata-lans La resta drsquoaparicions del concepte (14 vegades 33 del total) fan referegravencia a altres nacions de forma genegraverica o especiacutefica

61 Els percentatges srsquohan arrodonit

Institut de Cultura de 1rsquoAjuntament de Barcelona

CONSELL DrsquoADMINISTRACIOacute

PresidentJaume Asens Llodragrave

VicepresidentGala Pin Ferrando

MembresJaume Ciurana i Llevadot Joan Josep Puigcorbeacute i Benaiges Mariacutea Magdalena Barceloacute Verea Guillem Espriu Avendantildeo Alfredo Bergua Valls Pere Casas Zarzuela Ricard Vinyes Ribas Joan Subirats Humet Arantxa Garciacutea Terente Marta Clari Padroacutes Antonio Ramiacuterez Gonzaacutelez Nuacuteria Sempere Comas Eduard Escoffet Coca

SecretagraveriaMontserrat Oriol Bellot

GerentValentiacuten Oviedo Cornejo

CONSELL DrsquoEDICIONS I PUBLICACIONS DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA

Gerardo Pisarello Prados Josep Mordf Montaner Martorell Laura Peacuterez Castallo Jordi Campillo Gaacutemez Joan Llinares Goacutemez Marc Andreu Acebal Aacutegueda Bantildeoacuten Peacuterez Joseacute Peacuterez Freijo Pilar Roca Viola Maria Truntildeoacute i Salvadoacute Bertran Cazorla Rodriacuteguez Anna Giralt Brunet

Aquesta publicacioacute aplega els textos complets de les catorze comunicacions del XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona organitzat per lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i celebrat del 25 al 27 de novembre de 2015 amb el lema ldquoCiutats monarquia i formacions estatals 1249-1812rdquo

Es tracta drsquouna publicacioacute complementagraveria del volum 23 de la revista Barce-lona Quaderns drsquoHistograveria aparegut el 2016 amb el tiacutetol Ciutats monarquia i formacions estatals segles xii-xviii i que conteacute els textos complets de les nou ponegravencies presentades i els resums de les comunicacions

  • Sumari
  • Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari
  • Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)
    • Barcelona com a model i consellera
    • Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute
    • Breus consideracions finals
      • LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)
        • Introduccioacute
        • LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle XX
        • Les biografies de catalans ilmiddotlustres
        • La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques
        • Conclusions
        • Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)
          • La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410
            • La mort del rei Martiacute i les exegravequies
            • El Parlament i el conflicte successori
            • Conclusions
              • Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414
                • La cronologia de la coronacioacute
                • Les despeses de la missatgeria
                • El donatiu pel coronatge
                • Conclusions
                  • Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)
                    • Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal
                      • El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana
                        • Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic
                        • El cop de gragravecia definitiu
                        • A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute
                          • Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)
                            • Introduccioacute
                            • Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries
                            • Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat
                            • Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona
                              • Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya
                                • Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule
                                • laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo
                                  • Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles XIV-XVIII)
                                    • Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia
                                    • La repoblacioacute cristiana de la Baronia
                                    • Altres titulars de la Baronia
                                    • La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana
                                    • La senyoria i el municipi
                                      • laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada
                                        • Introduccioacute
                                        • Evolucioacute legislativa i assentament institucional
                                        • Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors
                                        • A tall de conclusioacute
                                          • Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II
                                            • Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II
                                            • El juramento del virrey
                                            • Preparativos de las exequias e inicio del luto
                                            • El duelo por el rey difunto
                                            • Las exequias de la catedral
                                            • Las otras exequias
                                            • Conclusiones
                                              • Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640
                                                • Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona
                                                • La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642
                                                • Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641
                                                • Nogravemina del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641
                                                • Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641
                                                  • Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)
                                                    • Nacioacute
                                                    • Pagravetria
                                                    • Proviacutencia
                                                    • Terra
                                                    • Conclusions
Page 2: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva

SEMINARI DrsquoHISTOgraveRIA DE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

SEMINARI DrsquoHISTOgraveRIA DE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

Arxiu Histograveric de la Ciutatde Barcelona 2018

Edita Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona

Director Xavier Tarraubella i Mirabet

Coordinador cientiacutefic Ramon Grau i Fernaacutendez

Ilmiddotlustracioacute coberta AHCB ms 1G-18

Maquetacioacute Pilar Rubio Tugas (Barchinonacat)

Revisioacute bibliogragravefica i enllaccedilos Xavier Cazeneuve (Barchinonacat)

Revisioacute linguumliacutestica Ramon Grau i Fernaacutendez i Xavier Cazeneuve

ISBN

copy del text els respectius autorscopy de lrsquoedicioacute Arxiu Histograveric de la Ciutat (Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona) Casa de lrsquoArdiaca Santa Lluacutecia 1 08002 Barcelonacopy de les imatges AHCB

Febrer 2018 barcelonacatbarcelonallibres

Sumari

007 LrsquoESPORTAZIONE DEL MODELLO MUNICIPALE BARCELONESE LA CITTAgrave DI CAGLIARISimona Serci

019 BARCELONA COM A REFERENT POLIacuteTIC PER LES CIUTATS CATALANES UNA APROXIMACIOacute A PARTIR DE LA CORRESPONDEgraveNCIA DELS JURATS DE GIRONA (1340-1440)Albert Reixach Sala

033 LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA I LA PROJECCIOacute DE LrsquoHISTORICISME A LA GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (DE 1914 A 1929)Antoni Jordagrave Fernaacutendez

055 LA MORT DE MARTIacute LrsquoHUMAgrave A LA LLUM DEL LLIBRE DE CLAVARIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA DEL 1410 Patriacutecia Santacruz

067 LES RELACIONS DE BARCELONA AMB FERRAN DrsquoANTEQUERA LA CORONACIOacute DE SARAGOSSA DEL 1414 Laura Miquel Milian

075 BERNAT DrsquoESPLUGUES SERVIDOR DE DOS PATRONS LrsquoESCRIVAgrave DE LA CIUTAT AMBAIXADOR DEL MAGNAgraveNIM (1420) Xavier Espluga

083 EL POLS DELS MONARQUES CONTRA LrsquoOLIGARQUIA BARCELONINA A FINALS DE LrsquoEDAT MITJANA Eduard Juncosa Bonet

095 MONARQUIA MUNICIPI I PROVEIumlMENT CEREALIacuteCOLA A BARCELONA SOTA ELS TRASTAgraveMARA (1412-1516) Pol Serrahima i Balius

111 RES PUBLICA CORONADA LA REPRESENTACIOacute DEL PODER A LA CAPELLA DE SANT JORDI DEL PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Anna Muntada Torrellas

131 UNES NOTES SOBRE LA SENYORIA I EL MUNICIPI A FLIX I LA PALMA BARONIA DE BARCELONA (SEGLES XIV-XVIII) Josep Serrano Daura

159 laquoPERQUEgrave ADMINISTREN SOS OFFICIS AB LA PERFECTIOacute CONVEacute AL BEacute PUacuteBLICHraquo EXPERIEgraveNCIES FISCALITZADORES AL CONSELL DE CENT I A LA DIPUTACIOacute DEL GENERAL UNA VISIOacute COMPARADA Ricard Torra i Prat

171 REPRESENTACIOacuteN INSTITUCIONAL Y NEGOCIACIOacuteN RITUAL EN LA BARCELONA DE LOS AUSTRIAS LAS EXEQUIAS DE FELIPE II Alfredo Chamorro Esteban

201 LrsquoAUGMENT DEL CONSELL DE CENT ELS HOMES QUE VAN ESPERONAR LA REVOLUCIOacute DEL 1640Nuacuteria Florensa i Soler

215 NACIOacute PAgraveTRIA PROVIacuteNCIA I TERRA CONCEPTES DEL VOCABULARI POLIacuteTIC I PATRIOgraveTIC EN EL DIETARI DE LrsquoANTICH CONSELL BARCELONIacute DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIOacute (1705-1714) Cristian Palomo Reina

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari

Simona Serci

Per comprendere a fondo il contesto politico e socio-economico che portograve allrsquoestensione del modello municipale barcellonese alla cittagrave di Cagliari occorre ritornare indietro nella narrazione degli eventi fino alla guerra che contrappose la Corona drsquoAragona a Pisa per il dominio sulla Sardegna meridionale Il processo di catalanizzazione di Cagliari si svolse attraverso quattro fasi la conquista militare del Castello di Cagliari e la cacciata dei pisani la concessione di privilegi ai pobladors catalanoaragonesi lrsquoimportazione in Sardegna delle istituzioni di origine catalana lrsquointegrazione dei catalanoaragonesi con le popolazioni di altre nazionalitagrave insediate nel territorio cagliaritano

Nel 1297 papa Bonifacio VIII infeudograve il Regnum Sardinie et Corsice al re Giacomo II drsquoAragona Tuttavia il regno rimase a lungo nominale un titolo senza territorio Solo nel 1323 lrsquoesercito catalanoaragonese cominciograve la conquista militare della Sardegna mentre la Corsica non sarebbe mai stata occupata

Allrsquoepoca il territorio sardo era smembrato tra varie realtagrave statuali e signorie autoctone e straniere il Giudicato drsquoArborea la Repubblica di Pisa le signorie dei Doria e dei Malaspina alcune realtagrave comunali1 Per conquistare lrsquoisola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva dichiarare guerra a questi potenziali rivali e cacciarli oppure costringerli a sottomettersi come vassalli del re drsquoAragona

Il giudice drsquoArborea Ugone II desideroso di eliminare la presenza pisana nel Sud della Sardegna si rivelograve un prezioso alleato di Giacomo II Inoltre prima ancora di programmare una guerra di conquista il re drsquoAragona srsquoimpegnograve a stabilire una rete di rapporti favorevoli con i Doria ed i Malaspina ai quali garantigrave in feudo i possedimenti che essi vantavano ormai da tempo nellrsquoisola Le resistenze maggiori arrivarono invece dai pisani i tentativi di un accordo con Pisa fallirono sin dalle prime trattative negli anni 1307-1309 La cittagrave dellrsquoArno aveva piugrave volte proposto di rinunciare a tutti i propri domini in Sardegna ad esclusione di Cagliari (Castrum Callari o Castel di Castro) cittagrave fondata tra 1215 e 1217 da mercanti pisani uno dei porti piugrave vitali del Mediterraneo In sostanza i toscani pur accettando di divenire vassalli del re drsquoAragona volevano conservare il controllo mercantile sulla Sardegna e garantirsi la direzione politica della maggiore cittagrave dellrsquoisola Ovviamente la proposta era sgradita al re drsquoAragona infatti Giacomo II riteneva che

1 Il Giudicato drsquoArborea retto da una dinastia autoctona ma imparentata con i catalani comprendeva il blocco centrale dellrsquoisola protendendosi dal Campidano superiore fino al Monteacuto in longitudine e dalla costa occidentale (golfo di Oristano) allaBarbagia in latitudine La Repubblica di Pisa dominava sulla regione sud-occidentale (Sulcis-Iglesiente) e sul Cagliaritano macontrollava anche tutta la costa orientale fino alla Gallura I possedimenti signorili delle famiglie Doria e Malaspina si trovavano nella Sardegna settentrionale Le realtagrave comunali erano Cagliari e Villa di Chiesa controllate da Pisa e Sassari drsquoinfluenzagenovese Per la storia della Sardegna medievale si consigliano Francesco Cesare Casula La Sardegna aragonese 2 vollSassari Chiarella 1990 e La storia di Sardegna 3 voll Sassari Delfino 1994 Rafael Conde delgado de Molina laquoLa Sardegnaaragoneseraquo in Massimo guidetti (a cura di) Storia dei sardi e della Sardegna II Il Medioevo dai Giudicato agli aragonesi Milano Jaca Book 1988 pag 251-278 Olivetta sChena e Sergio tognetti La Sardegna medievale nel contesto italiano e mediterraneo(secc xi- xv) Milano Monduzzi 2011

8 Simona Serci

Cagliari fosse la chiave per controllare tutta la Sardegna La conquista della roccaforte pisana era fondamentale per garantire stabilitagrave al regno nascente

Le trattative tra Pisa e lrsquoAragona furono lunghe ed estenuanti inizialmente sembrograve possibile una risoluzione pacifica ma col tempo le pretese dei toscani (controllo di Cagliari e del suo porto esenzione da dazi esclusione dei cittadini non pisani dagli uffici municipali) si rivelarono inaccettabili per Giacomo II La guerra era inevitabile

La campagna di conquista fu affidata alla direzione dellrsquoinfante Alfonso La flotta catalanoaragonese partigrave da Portfangos il 1 giugno 1323 e dopo una scalo a Maiorca approdograve in Sardegna prima sulle coste di Oristano capitale del Giudicato drsquoArborea ed infine nelle spiagge di Palma di Sulcis nella parte sud-occidentale dellrsquoisola2

Le prime operazioni militari riguardarono la cittagrave di Villa di Chiesa lrsquoaltra importante fondazione pisana in Sardegna celebre per i suoi giacimenti minerari di piombo argentifero La cittagrave oppressa dalla fame e dalle febbri malariche cadde dopo sei mesi di assedio il 7 febbraio 13243

Nel frattempo Alfonso aveva iniziato a progettare ed organizzare il controllo della piana che si estendeva dalla cittadina mineraria assediata fino al Castello di Cagliari si trattava di un vasto territorio ancora sottomesso alla signoria pisana nel quale perograve cominciava a serpeggiare il malcontento nei confronti del dominio toscano Per questo non fu difficile per i catalanoaragonesi conquistare pian piano il consenso delle popolazioni locali anche grazie allrsquoalleanza col giudice drsquoArborea In quegli anni Pisa viveva una grave crisi interna e faticava a difendere i propri domini oltremare non solo tra le genti sarde ma anche tra gli abitanti di Villa di Chiesa e Cagliari cominciava ad attecchire un sentimento filoaragonese ed antipisano

La flotta catalana guidata dallrsquoammiraglio Francesc Carroccedil srsquoimpegnograve a rendere difficili i rapporti tra la cittagrave toscana ed i suoi possedimenti sardi ma nel febbraio del 1324 unrsquoarmata pisana guidata da Manfredi dei Donoratico riuscigrave a sbarcare nella costa nord-orientale dellrsquoisola in Gallura che era ancora sotto la signoria di Pisa I toscani avevano ormai perso Villa di Chiesa ma intendevano salvaguardare con ogni mezzo il dominio su Cagliari Lo scontro diretto tra le due potenze era ormai ineluttabile

La battaglia decisiva fu combattuta il 1 marzo 1324 nelle paludi di Lutocisterna a pochi chilometri dal Castello di Cagliari Fu uno scontro campale molto cruento durante i combattimenti rimasero feriti persino lrsquoinfante Alfonso e Manfredi4 Alla fine i pisani si diedero alla fuga rintanandosi nel Castello di Cagliari ma lrsquoammiraglio Carroccedil riuscigrave a portare lrsquoattacco vincente contro le navi nemiche presso la palizzata del porto cagliaritano minando profondamente le capacitagrave difensive della roccaforte pisana

Tuttavia nonostante la superioritagrave aragonese fosse ormai evidente il Castello di Cagliari restava inespugnabile Lrsquounica soluzione possibile era impedire lrsquoapprovvigionamento alimentare della cittagrave via mare e via terra in modo da affamarla e costringerla alla resa Lrsquoassedio durograve alcuni mesi stremando sia i pisani che i catalanoaragonesi

Il 19 giugno 1324 furono firmate la resa di Cagliari e la pace Giacomo II concesse ai pisani in feudum perpetuum il Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto ma le saline e le ville circostanti che costituivano lrsquoentroterra agricolo della cittagrave furono incamerate nel patrimonio della Corona drsquoAragona Agli abitanti di Cagliari furono garantite

2 Antonio arribas Palau La conquista de Cerdentildea por Jaime II de Aragoacuten Barcelona Horta 19523 Per un approfondimento sulla conquista di Villa di Chiesa e sulla sua storia in etagrave catalanoaragonese si consiglia Marco

tangheroni La cittagrave dellʼArgento Napoli Liguori 19854 Questi eventi sono ricordati nella Cronaca di Pietro IV Giuseppe Meloni LrsquoItalia medioevale nella Cronaca di Pietro IV drsquoAragona

Cagliari Della Torre 1980 e La conquista della Sardegna nelle cronache catalane Ramon Muntaner Pietro IV drsquoAragona NuoroIlisso 1999

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 9

alcune esenzioni nel commercio e nel consumo di prodotti soggetti a monopolio regio ad esempio i pisani residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto rifornirsi di sale per lrsquouso domestico a prezzo calmierato (il medesimo stabilito nel mercato di Pisa) Inoltre era loro concesso di comprare grano ed altre merci fuori dal castello a condizione che lrsquoacquisto fosse finalizzato ai consumi familiari e di introdurre dentro le mura i prodotti provenienti dai campi di loro proprietagrave previo pagamento di un dazio Inoltre ai pisani era consentito esportare cereali dal porto di Cagliari a quello di Pisa e fu lasciato loro il diritto di eleggere a propria discrezione i castellani e capitani di giustizia della cittagrave senza che ci fosse alcuna interferenza da parte della Corte di Barcellona5

Durante il lungo assedio lrsquoesercito catalanoaragonese avevano costruito un accampamento sulla collina di Bonaria pochi chilometri ad oriente dalla rocca di Cagliari Lrsquoinsediamento fortificato che si affacciava sul mare ed era dotato di un porto era cresciuto rapidamente fino a diventare una vera e propria cittagrave la prima capitale del Regno di Sardegna

Nelle intenzioni di Alfonso Bonaria avrebbe dovuto sostituire Cagliari come punto chiave dellrsquoisola ma solo temporaneamente lrsquoobiettivo finale restava la presa della roccaforte pisana cui a malincuore gli aragonesi avevano dovuto rinunciare allo scopo di convincere alla resa i nemici Per spingere i pisani ad un volontario e pacifico abbandono della cittagrave con lrsquoaccordo del 1324 lrsquoentroterra rurale annesso al Castello di Cagliari era stato ristretto riducendo lrsquoapprovvigionamento cerealicolo del centro urbano Inoltre lrsquoinfante aveva messo in atto una strategia di dirottamento dei traffici commerciali dal porto cagliaritano verso il porto di Bonaria in modo da diminuire il prestigio del primo a vantaggio del secondo Cosigrave facendo Alfonso sperava di annichilire la produttivitagrave e lrsquoimportanza commerciale di Cagliari e di conseguenza costringere i pisani a lasciare lrsquoisola In questo modo la maggiore cittagrave della Sardegna sarebbe stata consegnata agli aragonesi senza bisogno di nuove operazioni belliche

Lrsquoinfante aveva dunque concepito la roccaforte di Bonaria come centro provvisorio in attesa di prendere pieno possesso del Castello di Cagliari e di far trasferire ligrave le genti catalane aragonesi e valenzane arrivate in Sardegna al seguito dellrsquoesercito al contrario gli abitanti del nuovo insediamento consideravano Bonaria una dimora stabile definitiva6 Bonayre come la chiamavano i catalanoaragonesi era cresciuta attorno al castrum la fortezza che si era sviluppata a partire dellrsquoaccampamento militare e che continuava ad essere un rifugio contro eventuali attacchi esterni al di fuori delle mura comprendeva il porto la villa e le pendici rurali7 Il piugrave grosso limite nello sviluppo di Bonaria fu perograve la difficoltagrave di rifornimento di acqua potabile sia per gli usi domestici sia per quelli agricoli poicheacute nellrsquoarea circostante vi erano solo stagni nei quali affluiva acqua marina

Il 1 agosto 1325 dopo piugrave di un anno dalla fine della guerra Giacomo II concesse una serie di privilegi agli abitanti di Bonaria riconoscendo loro per la prima volta uno status speciale rispetto alle altre cittagrave del regno8 Il sovrano promise che mai il castrum e

5 Per un approfondimento sulle vicende che portarono alla conquista di Cagliari e alla pace del 1324 si rimanda a Sandro PetruCCi Cagliari nel Trecento Politica istituzioni economia e societagrave Dalla conquista aragonese alla guerra tra Arborea ed Aragona (1323-1365) Tesi di Dottorato in Storia medievale Universitagrave degli studi di Sassari aa 2005-2006 pag 73-124

6 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 1387 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 139 Il privilegio concesso allrsquoesercito e alle genti catalanoaragonesi di risiedere a Bonaria

egrave contenuto in Archivio Storico Comunale di Cagliari (drsquoora in poi ACC) Sezione antica Pergamene n 228 Arxiu de la Corona drsquoAragoacute (drsquoora in poi ACA) Cancelleria reial Registres n 342 ff 370v-372v PetruCCi Cagliari nel Trecento

pag 158-166 Evandro Putzulu laquoLa prima introduzione del municipio di tipo barcellonese in Sardegna Lo statuto del Castellodi Bonariaraquo in Studi storici e giuridici in onore di Antonio Era Padova CEDAM 1963 pag 321-336 e laquoCastell de BonaireLa primera comunitad catalana en Cerdentildearaquo San Jorge 46 (1962) pag 34-39 Giovanni todde laquoCastel de Bonayre Il primoinsediamento catalano-aragonese in Sardegnaraquo in La societagrave mediterranea allrsquoepoca del Vespro Atti dellrsquoXI Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona (Palermo-Trapani-Erice 25-30 aprile 1982) Palermo Accademia di Scienze Lettere e Arti 1984 IV voll pag 335-346 Maria Rosaria Contu laquoBonaria roccaforte catalano-aragonese quale natura giuridicaraquo Quaderni Bolotanesi 12(1986) pag 139-148

10 Simona Serci

la villa di Bonayre sarebbero potuti essere abbandonati la loro popolazione non poteva essere costretta a trasferirsi altrove per nessuna ragione Dal punto di vista commerciale si ribadigrave che tutte le merci dovevano essere scaricate vendute o esportate solo nel borgo di Bonaria e nel suo porto lasciando escluso dalle rotte mercantili il porto di Cagliari Da quel momento gli abitanti di Bonaria avrebbero goduto degli ademprivi gli usi civici inerenti il pascolo la caccia la pesca ilmiddotlegnatico lrsquoutilizzo delle acque

Dal punto di vista istituzionale il municipio sarebbe stato governato da cinque consellers e cinquanta o cento iurats aventi le medesime attribuzione dei magistrati municipali di Barcellona anche le modalitagrave di elezione sarebbero state analoghe a quelle praticate nella cittagrave catalana Gli abitanti di Bonaria ricevevano in perpetuo le immunitagrave le franchigie le consuetudini degli abitanti di Barcellona erano esclusi dallrsquoobbligo di servizio militare esenzione sospesa solo nel caso in cui fosse scoppiata una guerra nellrsquoisola o ci si dovesse difendere da attacchi esterni non dovevano corrispondere la decima potevano utilizzare le unitagrave di misura barcellonesi godevano del diritto di organizzare una o due fiere allrsquoanno Nei privilegi Bonaria fu giuridicamente parificata a Barcellona a tal punto che fu definita essa stessa universitas civitatis Barchinone9 Inoltre per incentivare lrsquoemigrazione dei catalani a Bonaria Giacomo II decise alcune agevolazioni nellrsquoacquisto delle case e dei terreni Nonostante lrsquoinfante non avesse mai abbandonato lrsquoidea di prendere pieno possesso di Cagliari e in fondo considerasse Bonaria un insediamento provvisorio i privilegi concessi da suo padre rafforzavano nei catalanoaragonesi trasferitisi in Sardegna lrsquoidea che Bonaria fosse una residenza stabile

Nel 1326 lrsquoadeguamento di Bonaria al modello municipale barcellonese fu completato la cittagrave fu dotata degli uffici del vicario (veguer) e del bailo (batlle) con le medesime prerogative degli omonimi magistrati di Barcellona10 Nello specifico il vicario era dotato di ampi poteri giudiziari e di polizia e in questo andava a sostituire il precedente ufficio del capitano di guerra invece il bailo aveva competenze in materia patrimoniale e finigrave col sommare in seacute le attribuzioni di doganiere e portolano Questo cambio istituzionale dimostrava che le sorti di Bonaria non erano piugrave condizionate dalla guerra ormai lrsquoinsediamento non si connotava piugrave come semplice accampamento militare bensigrave come centro urbano vero e proprio11

Tuttavia presto la speranza di accrescere il prestigio di Bonaria a danno di Cagliari si rivelograve fallimentare Il progetto di ridurre i rifornimenti cerealicoli della cittagrave ancora pisana e di ostacolare i flussi commerciali da e verso il porto di Cagliari non andograve a buon fine Alfonso aveva ordinato che tutte le navi di grano scaricassero le proprie merci al porto di Bonaria e che si convogliassero tutti i cereali prodotti nellrsquoentroterra cagliaritano verso la cittadella catalana ma il rifornimento cerealicolo di Bonaria restograve sempre molto problematico mentre il Castello di Cagliari continuava a ricevere vettovaglie senza troppe difficoltagrave Nel 1325 lrsquoinfante Alfonso era addirittura arrivato a vietare gli scambi commerciali tra i pisani del Castello di Cagliari e i catalani di Bonaria A causa delle numerose proibizioni i rapporti tra le due cittagrave divennero particolarmente tesi fino a dar luogo ad atti di violenza e causare una nuova guerra

Il 1325 fu un anno particolarmente difficile per la Corona drsquoAragona impegnata a sedare le ribellioni di Sassari e delle signorie feudali nel nord della Sardegna alla fine di quellrsquoanno il comportamento provocatorio degli amministratori di Cagliari suscitograve una reazione decisa tesa ad impedire una ribellione troppo estesa e difficilmente arginabile

9 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 15910 ACA Cancelleria reial Registres n 342 fol 376v n 400 fol 231v-232r11 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 193

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 11

Tra il novembre 1325 e il gennaio 1326 si verificarono pesanti scontri tra pisani e catalano-aragonesi i quali si conclusero col definitivo passaggio del Castello di Cagliari alla Corona drsquoAragona12

La vigilia di Natale del 1325 una flotta pisanogenovese tentograve di rifornire il porto cagliaritano ma fu osteggiata dalle navi aragonesi capeggiate da Francesc Carroccedil Lrsquoattacco terra-mare orchestrato dallrsquoammiraglio valenzano e dal governatore Ramoacuten de Peralta colpigrave duramente la popolazione di Cagliari causando ingenti morti Questa sconfitta navale poneva definitivamente fine alle velleitagrave pisane di tornare alla situazione precedente rispetto allrsquoarrivo dei catalanoaragonesi nellrsquoisola Di fronte al rischio di un altro estenuante conflitto armato nel gennaio del 1326 Pisa firmograve la resa e rinunciograve alla concessione feudale che fino a quel momento gli aveva garantito il controllo del Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto

I pisani ancora residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto lasciare lrsquoisola portando con seacute i propri beni mobili Addirittura il re drsquoAragona avrebbe messo a loro disposizione le navi per raggiungere il porto di Pisa a titolo del tutto gratuito In ogni caso gli ufficiali regi erano autorizzati ad espellere i pisani ritenuti sospetti e a mettere in vendita i loro beni Lrsquoobiettivo era convincere i toscani ad abbandonare la Sardegna in modo tale da ripopolare Cagliari di genti iberiche13

Oltre a vari accordi commerciali che permettevano di non pregiudicare del tutto i rapporti tra Pisa ed il Regno di Sardegna alla repubblica toscana furono concesse in feudo le due curatorie agricole di Gippi e della Trexenta nel Cagliaritano superiore al confine con lrsquoArborea senza pagamento di alcun censo ma a condizione che non vi fossero costruite fortezze o strutture militari Naturalmente Giacomo II si preoccupava di impedire che da quelle terre potesse partire in futuro una nuova offensiva anti-aragonese I pisani che fossero rimasti nel Regno di Sardegna avrebbero dovuto giurare fedeltagrave al re drsquoAragona e diventare suoi sudditi14

Garantita la pace perograve riaffiorava nuovamente il progetto di trasferire la popolazione catalanoaragonese da Bonaria al Castello di Cagliari progetto a cui il console dei catalani e molti mercanti iberici erano contrari Per piegare le resistenze di coloro che non intendevano abbandonare Bonaria per popolare lrsquoex cittagrave pisana si incentivograve la creazione di nuovi insediamenti tra i due castra in modo tale da ridurre la loro distanza e la loro contrapposizione15 Si profilava dunque la possibilitagrave di estendere i privilegi di Bonaria agli abitanti di Cagliari e di porre i due centri urbani allrsquointerno di una medesima giurisdizione ma senza voler necessariamente fonderli in unrsquounica grande ciutat Cosigrave mentre a Villa di Chiesa e a Sassari era stato consentito di conservare i propri statuti e le proprie istituzioni di tipo lsquoitalianorsquo invece Cagliari avrebbe dovuto assimilarsi a Bonaria ed adeguarsi al modello municipale catalano Il processo perograve non fu privo di contraddizioni e ripensamenti

Nel 1326 fu istituito un unico ufficio di veguer con giurisdizione sia sul Castello di Cagliari sia su quello di Bonaria (vicariam castrorum de Callero et Bonayre et terminorum suorum)16 Similmente anche la giurisdizione dellrsquoufficio del batlle di Bonaria fu estesa al castello e alla villa di Cagliari17 La particolaritagrave di questa amministrazione comune era

12 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 173-17813 Riguardo al progetto di ripopolamento del Castello di Cagliari si rimanda a Maria Bonaria urban laquoDa Bonaria a Castel di

Cagliari programma politico e scelte urbanistiche nel primo periodo del Regno di Sardegna catalano-aragoneseraquo MedioevoSaggi e Rassegne 22 (1997) pag 93-148 Antonio era laquoPopolamento e ripopolamento dei territori conquistati in Sardegna daicatalano-aragonesiraquo Studi Sassaresi VI (1928) pag 63-81

14 Per un approfondimento sui vari accordi contenuti nel trattato di pace del 1326 si rimanda a PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 194-199

15 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 231-24916 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 242-243 ACA Real cancilleriacutea Registros n 402 f 146r17 ACA Cancelleria reial Registres n 402 fol 182r-v

12 Simona Serci

che a Bonaria vigeva il diritto barcellonese mentre a Cagliari quello pisano Per rendere il sistema uniforme era necessario allontanare i pisani dal Castello di Cagliari e ripopolare la cittagrave di catalani valenzani aragonesi ma il trattato di pace del 1326 consentiva misure di espulsione solo per i pisani sospetti Tuttavia gli accordi erano soggetti ad unrsquoapplicazione discrezionale Alfonso spinse gli ufficiali regi ad assumere provvedimenti drastici per garantire la pubblica sicurezza e nel gennaio del 1327 il Castello di Cagliari era ormai libero dalla presenza pisana pronto ad essere ripopolato da genti iberiche18 Lrsquointenzione era di innestare una consistente comunitagrave di catalanoaragonesi nella roccaforte19 ai sardi era consentito risiedere nelle pendici fuori dalle mura mentre in nome della sicurezza a pisani genovesi siciliani ed altri stranieri era vietato prendere dimora sia nel castello sia nelle pendici In realtagrave perograve il divieto sancito nel 132920 non fu rispettato del tutto e non fu raro che mercanti di origine pisana riuscissero a superare le iniziali restrizioni Sporadici documenti dimostrano che qualche pisano riuscigrave eccezionalmente a conservare la propria abitazione allrsquointerno del castello In linea generale perograve agli stranieri fu vietato di pernottare dentro le mura21

Al ripopolamento del castello mediante pobladors iberici dovevano accompagnarsi le stesse concessioni mercantili e fiscali giagrave concessi agli abitanti di Bonaria Per convincere i sudditi catalanoaragonesi a trasferirsi nellrsquoex cittagrave pisana Giacomo II dovette giustificare la violazione dei privilegi accordati nel 1325 con i quali aveva vietato lrsquoabbandono di Bonaria Cosigrave il re elogiograve la posizione e sicurezza del Castello di Cagliari e sottolineograve che invece a Bonayre non vi era acqua potabile e le mura non erano sufficienti ad assicurare la difesa dellrsquoinsediamento Drsquoaltra parte Giacomo II fu cauto nelle promesse percheacute lrsquoesperienza di Bonaria gli aveva insegnato che concedere cosigrave ampi privilegi ed immunitagrave ad una comunitagrave locale poteva rivelarsi limitante per la futura iniziativa regia Nel 1325 il re aveva promesso agli abitanti di Bonaria che la loro cittagrave non sarebbe mai stata abbandonata ed ora la memoria di quella promessa rendeva particolarmente complicato convincere quegli stessi abitanti a trasferirsi altrove22

Attraverso lunghe trattative il governatore Bernat de Boixadors propose un accordo allettante allrsquointerno del Castello di Cagliari i sudditi catalanoaragonesi avrebbero ottenuto immobili di numero e valore pari a quelli giagrave posseduti a Bonaria pagando somme vantaggiose prestabilite e non soggette ad oscillazioni di mercato Inoltre avrebbero potuto ottenere fabbricati ubicati nelle pendici ai piedi del castello a Lapola e Stampace a condizioni molto favorevoli Infine i catalanoaragonesi avrebbero potuto commerciare dentro il castello e nel porto liberamente senza dover pagare dazi23 Sulla base di queste promesse cominciograve il ripopolamento del Castello di Cagliari

La reazione positiva degli abitanti di Bonaria alla proposta del governatore spinse il re ad essere molto benevolo nei confronti dei propri sudditi Il 25 agosto Giacomo II firmograve il Ceterum il privilegio con il quale concesse ai nuovi abitanti di Castell de Cagraveller le stesse immunitagrave e i diritti speciali di cui godevano gli abitanti di Barcellona24

Il sovrano impose il divieto di spopolare Cagliari alla quale trasferigrave i territori che giagrave erano appartenuti a Bonaria le sue concessioni in materia commerciale le esenzioni fiscali

18 Rafael Conde delgado de Molina e Antonio Maria aragoacute Cabantildeas Castell de Cagraveller Cagliari catalano-aragonese CagliariConsiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 1984 doc V PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 248-249

19 Il 22 gennaio 1327 Giacomo II concesse ai pobladors catalanoaragonesi di Bonaria di trasferirsi al Castello di Cagliari ACC Sezione antica Pergamene n 26

20 Libro del doganiere doc 1 c 1r21 ACC Sezione antica Pergamene n 16822 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 253-25423 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 249-25724 ACC Sezione antica Pergamene n 39 (originale) nn 39-43 (copie ed estratti) Raffaele di tuCCi Il libro verde della cittagrave di

Cagliari Cagliari Societagrave Editoriale Italiana 1925 doc XXXXI pag 145-154 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 257-263

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 13

e gli usi civici su caccia pesca pascolo legname ed utilizzo delle acque Fu abolito lrsquoobbligo di scaricare le merci al porto di Bonaria e tutti i flussi commerciali furono indirizzati verso il porto Cagliari ed il mercato del castello il quale nel 1328 sarebbe diventato lrsquounico di tutta lrsquoarea metropolitana

Giacomo II ordinograve che gli abitanti di Bonaria si spostassero a Cagliari con i propri beni ricevendo dentro le mura o nelle pendici immobili il cui valore potesse risarcirli del danno subito a seguito del trasferimento e dellrsquoabbandono delle vecchie proprietagrave pagandone solo una stima prestabilita Le nuove abitazioni sarebbero state esenti da censi o altri tipi di servizi In nessun caso i cittadini sarebbero stati costretti a sgomberare lapropria dimora in favore di ufficiali regi o membri della Corte

Altre concessioni riguardavano le unitagrave di misure cerealicole e il permesso di allestire due fiere allrsquoanno secondo le consuetudini di Barcellona Gli abitanti di Cagliari erano esentati dal servizio armato Potevano costruire mulini a vento e ad acqua senza dover corrispondere alcun tributo e ricevevano gratuitamente una quantitagrave di sale conforme allrsquouso domestico quotidiano

Il popolamento del castello era incentivato proprio dalle franchigie e da altre agevolazioni fiscali e finanziarie Occorre perograve sottolineare che questi privilegi valevano solo per i pobladors catalanoaragonesi che avessero preso residenza dentro le mura mentre i sardi ed i pisani delle pendici ne erano esclusi Su questi gravavano la maggior parte dei tributi dai quali invece le genti iberiche del castello erano esentate Esisteva unrsquoevidente diversitagrave di trattamento tra il centro della cittagrave e i suoi quartieri extra muros diversitagrave che sarebbe stata superata solo nel xv secolo ai tempi di Alfonso V il Magnanimo

Dal punto di vista dellrsquoorganizzazione istituzionale similmente a quanto era accaduto a Bonayre nel 1325 anche Cagliari fu affidata allrsquoamministrazione di un consell di cinque membri e cinquanta o cento iurats eletti secondo le consuetudini di Barcellona25 Il veguer e il batlle avrebbero avuto le stesse competenze degli omonimi magistrati barcellonesi26 I magistrati di Cagliari in particolar modo il vicario avrebbero esercitato il proprio ufficio non solo nel castello ma anche nelle pendici suburbane (i quartieri di Lapola Stampace e Villanova) e nel castrum di Bonaria27 Bonaria che entro il 1331 sarebbe stata completamente abbandonata perdeva ogni forma di autonomia ed entrava nella giurisdizione territoriale di Cagliari della quale diveniva una pendice Quei pochi pobladors catalanoaragonesi che decisero di rimanervi divennero comunque cives Callari28

Dal canto suo Cagliari fu dichiarata capitale del Regno di Sardegna e cittagrave regia cioegrave demaniale il sovrano promise che mai il suo territorio o qualche sua parte sarebbe stato infeudato a terzi Il 17 settembre 1327 Giacomo II srsquoimpegnograve a rispettare quanto concesso nel Ceterum29 ed impose al governatore generale di Sardegna di fare lo stesso30

25 ACC Sezione antica Pergamene nn 39 e 4126 ACC Sezione antica Pergamene nn 28 e 3127 Nel 1331 Alfonso IV avrebbe riconfermato questi confini e la giurisdizione della Vicaria ACC Sezione antica Pergamene n 11528 Per un approfondimento sulle istituzioni e la storia della Cagliari catalano-aragonese si rimanda a Alberto bosColo laquoLe

istituzioni barcellonesi a Cagliari nel 1327raquo Anales de la Faculteacute de Lettres et Sciences Humaines de Nice (1969) pag 47-52inoltre lo stesso autore laquoLe istituzioni pisane e barcellonesi a Cagliari prima e dopo il 1326raquo in Alberto bosColo SardegnaPisa e Genova nel Medioevo Genova Universitagrave di Genova 1978 pag 127-138 Profilo storico della cittagrave di Cagliari CagliariDella Torre 1986 3deg ed Conde e aragoacute Castell de Cagraveller Evandro Putzulu laquoCagliari catalana strutture e mutamentisocialiraquo in La Corona drsquoAragona e il Mediterraneo aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico1416-1516 Atti del IX Congresso di storia della Corona drsquoAragona (Napoli 11-15 aprile 1973) Napoli Societagrave napoletana di storiapatria 1982 II vol pag 313-325 Gabriella olla rePetto Gli ufficiali regi di Sardegna durante il regno di Alfonso IV CagliariFossataro 1969 Maria Bonaria urban Cagliari aragonese Topografia e insediamento Cagliari Consiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 2000 e laquoLrsquoistituto del veguer e lrsquoamministrazione della cittagrave di Cagliari Alcune note preliminariraquo Cooperazione mediterranea Cultura economia societagrave XV n 1-2 gennaio-agosto 2003 pag 112-138

29 ACC Sezione antica Pergamene n 4430 ACC Sezione antica Pergamene n 46 Lo stesso impegno di rispettare i privilegi del Castello di Cagliari fu richiesto anche a tutti

gli amministratori regi (ACC Sezione antica Pergamene n 49)

14 Simona Serci

Nonostante lrsquoimportanza di queste concessioni il ripopolamento di Castell de Cagraveller e la sua catalanizzazione restavano parziali Cosigrave nel 1328 i consellers della cittagrave chiesero nuovi incentivi e sgravi fiscali31 Alfonso IV succeduto al padre Giacomo II sul trono drsquoAragona concesse ai pobladors del castello lrsquoesenzione dal pagamento della tratta (tre-ta) il dazio doganale imposto a chi esportava grano ed orzo fuori dal territorio di Ca-gliari32 Ogni anno dopo il 1 settembre una volta immagazzinate le quantitagrave di cereali necessarie per sfamare la popolazione del castrum gli amministratori regi procedevano a dare le licenze di esportazione agli abitanti del castello che ne avessero scorte eccedenti rispetto al fabbisogno cittadino Il privilegium trete fu esteso agli ufficiali regi momenta-neamente residenti a Cagliari per tutta la durata del mandato Insomma per beneficiare di questrsquoesenzione occorreva dimostrare o giurare di abitare in cittagrave33 La franchigia era accordata tramite licenza caso per caso anno per anno non era perciograve un privilegio acquisito una volta per tutte e poteva essere revocato in caso di carestia Questo perc-heacute la Corona si preservava il diritto ultimo di disporre delle proprie risorse patrimoniali secondo le necessitagrave e disponibilitagrave contingenti Il privilegium trete saragrave infatti quello che i re drsquoAragona cercheranno di modificare continuamente impedendo allrsquouniversitas cagli-aritana di goderne come acquisizione definitiva In fondo lrsquoesenzione dalla tratta nasceva come soluzione drsquoemergenza per impedire lo spopolamento della cittagrave ed Alfonso non era disposto a concederla in perpetuo consapevole dei danni che una simile concessione avrebbe arrecato al fisco regio sul lungo periodo I continui ripensamenti del sovrano sug-geriscono che la costruzione della Cagliari catalanoaragonese non fosse frutto di decisioni definitive o di una asettica importazione di modelli istituzioni iberici ma di un graduale adattamento di questi alla realtagrave sarda

Per garantire il costante approvvigionamento alimentare del Castello di Cagliari con-trollare la redistribuzione delle derrate tra i suoi abitanti e consolidare la centralitagrave del commercio allrsquointerno del castrum fu proibita ogni forma di compravendita fuori dalle sue mura nelle pendici e nelle pertinenze rurali della cittagrave il mercato intra muros sarebbe stato lrsquounico di tutto il territorio di Castell de Cagraveller34 Solo i catalanoaragonesi residenti nel castello avrebbero potuto vendere allrsquoingrosso e al minuto nel mercato cittadino35 Inoltre essi soltanto avrebbero potuto ricoprire uffici pubblici

Lrsquoesclusione dei forestieri dalla vendita delle merci e la posizione privilegiata dei pobladors catalanoaragonesi rispetto agli abitanti di altre nazionalitagrave creava un sistema giuridicosociale disomogeneo esistevano infatti profonde differenze tra la situazione del castello dove ormai risiedevano prevalentemente genti iberiche e le pendici abitate perlopiugrave da genti sarde e di origine pisana Questo creava un danno allrsquoeconomia cagliaritana limitandone la crescita e caratterizzandola come mercato chiuso ed esclusivo ma i consellers si batterono energicamente per consolidare questa situazione da essi ritenuta privilegiata I diritti concessi ai catalanoaragonesi ledevano quelli delle comunitagrave di diversa provenienza riducendoli ad una condizione drsquoinferioritagrave giuridica e socio-economica Eppure lrsquouniversitas di Cagliari comprendeva sia il castrum sia le pendici la corte del veguer amministrava la giustizia civile e criminale sugli abitanti dellrsquouno e delle altre le deliberazioni dei consellers valevano per gli uni e per gli altri La diversitagrave

31 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 264-27032 Per approfondimento su questo sistema amministrativo-fiscale si rimanda a Antonio era laquoLrsquoordinamento organico di Pietro IV

drsquoAragona per i territori del cagliaritanoraquo Studi Sassaresi XI (1934) pag 1-78 Pinuccia F siMbula Lrsquoorganizzazione portualedi una cittagrave medievale Cagliari xiv-xv secolo Aonia edizioni Lulucom 2012 Marco tangheroni Aspetti del commercio deicereali nei Paesi della Corona drsquoAragona Pisa Pacini 1981

33 ACA Cancelleria reial Registres n 508 fol 180r PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 26634 ACC Sezione antica Pergamene n 5235 ACC Sezione antica Pergamene n 57

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 15

di trattamento giuridico non rispettava la multietnicitagrave del territorio metropolitano di Cagliari dentro e fuori le mura36

Lrsquoepoca di Alfonso IV fu caratterizzata dal confronto e dalla scontro tra lrsquouniversitas e le autoritagrave regie e la cittagrave dimostrograve una straordinaria capacitagrave di pattuizione contro le rivendicazioni della Corona e gli abusi degli amministratori regi o dei feudatari Nonostante i privilegi concessi accadeva frequentemente che gli amministratori regi violassero queste immunitagrave ed esenzioni imponendo nuovi dazi ed imposte illegittime Spesso i salinieri impedivano ai cittadini di rifornirsi del sale necessario allrsquouso familiare A ciograve si aggiungevano gli abusi perpetrati dai feudatari i quali consentivano il commercio nelle loro ville nonostante il mercato potesse svolgersi solo nel castello scaricavano granaglie nei porti secondari della Sardegna sfuggendo al controllo del fisco ed ostacolavano i cittadini catalanoaragonesi nellrsquoesercizio degli usi civici Queste continue vessazioni cominciavano a provocare la fuga dei pobladors catalanoaragonesi dalla cittagrave allarmando i consiglieri i quali rivolsero al re le proprie lamentele37

Le indagini disposte da Alfonso rilevarono gravi violazioni Durante lrsquoassegnazione degli immobili ai catalanoaragonesi desiderosi di trasferirsi a Cagliari erano state commesse frodi38 Molti catalani non erano riusciti a pagare la stima delle abitazioni assegnate loro e molti immobili rimanevano disabitati nonostante il sovrano ribadisse lrsquoordine che i proprietari delle abitazioni del castello dovessero dimorarvi stabilmente Il progressivo spopolamento della cittagrave e le tante esenzioni fiscali concesse specialmente il privilegio della treta cominciavano a rivelarsi un danno per le finanze del regno Per incentivare la ripresa della cittagrave senza pregiudizio per la Corona nel 1331 il re stabiligrave un limite pro capite per le esportazioni esenti da dazi (cinquanta starelli di grano per ogni cittadino del castello) e cedette alla cittagrave la metagrave dei diritti di tratta sulle restanti esportazioni al fine di pagare le case concesse a titolo gratuito ai pobladors catalanoaragonesi39

Del resto la rinuncia ad un simile introito arrecava un danno ingente al patrimonio regio cosigrave negli anni successivi Alfonso pressato da esigenze belliche e dalla penuria di denaro tentograve di revocare il privilegio della tratta cercando di barattarlo con nuove concessioni40 I consellers avrebbero potuto convocare il consiglio generale come accadeva a Barcellona41 e costruire una sala per le loro assemblee42 emanare ordinanze in materia civile e criminale43 nominare il misuratore dellrsquoolio ed il mostaccedilaff lrsquoufficiale incaricato di sovrintendere al mercato44 insieme al veguer avrebbero ottenuto lrsquoincarico di stabilire chi abitasse veramente in cittagrave e chi no45 e di organizzare la difesa armata46 Al veguer designato luogotenente del governatore generale in caso di sua assenza47 sarebbero state assegnate piugrave ampie competenze giudiziarie in materia criminale48 Infine alle mogli dei pobladors catalanoaragonesi residenti nel Castello di Cagliari furono estesi i privilegi di cui godevano le donne della Catalogna e dellrsquoAragona49

36 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29337 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 278-28238 ACC Sezione antica Pergamene n 9439 ACC Sezione antica Pergamene n 11240 Si veda ad esempio ACC Sezione antica Pergamene n 9641 ACC Sezione antica Pergamene n 14242 ACC Sezione antica Pergamene n 14443 ACC Sezione antica Pergamene n 10444 ACC Sezione antica Pergamene n 13545 ACC Sezione antica Pergamene n 14846 ACC Sezione antica Pergamene n 14547 ACC Sezione antica Pergamene n 11748 ACC Sezione antica Pergamene n 132 di tuCCi Il libro verde passim PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 286-291 49 ACC Sezione antica Pergamene n 129

16 Simona Serci

Tuttavia nonostante gli sforzo di Alfonso la Corona non riuscigrave a revocare del tutto il privilegium trete Perograve i consellers accettarono di pagare una somma pari a quattro quinti della tratta sulle esportazioni di grano limitatamente al periodo della guerra contro Genova (1330-1335) Drsquoaltra parte attraverso queste nuove concessioni la cittagrave conseguigrave una maggiore stabilitagrave amministrativa

Nel 1331 per la prima volta fu riconsiderato e modificato il privilegio dellrsquoesclusione dei forestieri dalle attivitagrave commerciali del castello Alfonso IV dispose che i mercanti stranieri potessero vendervi le loro merci e comprare quelle che volevano esportare fuori dallrsquoisola ma non era consentito loro di rivendere queste merci nella stessa Cagliari e in qualunque altro luogo del Regno di Sardegna50 Nonostante si trattasse ancora di una limitazione rappresentava un passo avanti verso lrsquointegrazione tra popolazione catalanoaragonese ed altre nazioni attive nel tessuto sociale e produttivo dellrsquouniversitas cagliaritana

Pian piano cominciograve a prendere corpo la convinzione che per favorire lo sviluppo della cittagrave fosse necessario garantire benefici anche ai non catalanoaragonesi Il privilegium trete fu modificato in questa direzione la cittagrave non avrebbe piugrave potuto usare la metagrave degli introiti della tratta per pagare le stime delle abitazioni del castello ma le somme sarebbero state versate al fisco In cambio perograve allrsquouniversitas cagliaritana furono infeudate tutte le ville circostanti costituenti la vegueria di Cagliari in feudo perpetuo e senza dover corrispondere censi Questo ampio territorio extraurbano ed agricolo era cosigrave sottratto al controllo dei baroni la cittagrave acquisiva nuovi abitanti soprattutto sardi e nuove risorse produttive e finanziarie Le rendite che un tempo i sardi pagavano ai feudatari ora erano incamerate dagli amministratori cagliaritani I baroni non avrebbero piugrave potuto infastidire i cittadini ostacolandoli nel godimento degli ademprivi il castrum era dotato di una serie di pertinenze rurali sufficienti per approvvigionarlo direttamente e senza difficoltagrave fu consentito ai ceti popolari catalanoaragonesi di unirsi in matrimonio con i sardi delle ville integrando la cittagrave col suo territorio e i conquistatori con la popolazione locale Grazie a questi provvedimenti non era piugrave necessario aumentare le esenzioni fiscali a favore degli abitanti del castello percheacute lrsquouniversitas acquisiva le rendite adeguate per sostenere lrsquoimposizione fiscale stabilita dalla Corona51

Naturalmente i privilegi giagrave acquisiti non furono revocati e lrsquouniversitas li difese con tenacia ogni volta che li sentigrave in pericolo La documentazione conservata presso lrsquoArchivio storico comunale di Cagliari52 offre numerosissime testimonianze di questo continuo confronto tra la cittagrave ed il re e permette di ricostruire le tappe che portarono allrsquoestensione alla capitale del Regnum Sardinie della costituzione politico-istituzionale di Barcellona

Ci limitiamo a ricordare le seguenti fonti archivistiche

mdash Il Libro verde (Llibre verd) intitolato anche Privilegia et constituciones civitatis Barchinone que locum habent in Castro Callari vigore cuiusdam capituli positi in quodam privilegio concesso Castro eidem quod Capitulum est in XLII carta istius libri (1244-1766) Si tratta di un cartulario nel quale sono state trascritte le copie autentiche di privilegi consuetudini e costituzioni che la cittagrave regia di Cagliari ottenne dai sovrani catalanoaragonesi sin dallrsquoindomani della conquista Vi sono raccolti numerosi privilegi concessi alla cittagrave di Barcellona a partire dal xiii secolo e poi estesi allrsquouniversitas di Cagliari senza alcuna modifica o adattamento I documenti non in ordine cronologico furono registrati da diversi scrivani a partire dal xiv secolo il

50 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29051 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29452 Silvio liPPi LrsquoArchivio Comunale di Cagliari Sezione antica Cagliari Valdes 1897

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 17

cartulario fu continuamente aggiornato ed i privilegi in esso contenuto restarono in vigore fino al xviii secolo53

mdash Constituciones Cathalunie et usatici Barchinone (xiv secolo) Altro codice membranaceo che raccoglie in copia autentica le regole e le consuetudini di diritto barcellonese poi estese agli abitanti della cittagrave di Cagliari54

mdash Il diplomatico la collezione miscellanea di Pergamene (1070-1804) Tra esse si distin-guono non solo privilegi originali concessi direttamente alle universitates di Bonaria e di Cagliari a partire dal 1324 ma anche copie autenticate da notaio di privilegi emessi in favore dellrsquouniversitas Barchinone tra xiii e xiv secolo55

mdash Carte reali inviate dai re drsquoAragona alla cittagrave di Cagliari (1358-1828)56

Queste fonti confermano che nel processo di costruzione dellrsquouniversitas cagliaritana il confronto con il diritto catalano ed il richiamo alle consuetudini (usatges) di Barcellona furono costanti ed estremamente utili al fine di trasferire ed adattare un modello municipale che fino al terzo decennio del xiv secolo era stato del tutto estraneo alla storia delle cittagrave sarde

Nella prima metagrave del xiv secolo privilegi ed immunitagrave di diritto barcellonese furono estesi anche alle cittagrave di Sassari (1331) ed Alghero (1354)

53 ACC Sezione antica vol 2 Evandro Putzulu ldquoLibro verderdquo - Indice cronologico dei documenti - Archivio storico del Comune diCagliari sd

54 ACC Sezione antica vol 355 ACC Sezione antica Pergamene Evandro Putzulu Archivio storico del Comune di Cagliari - Fondo pergamene - Indice analitico

sd56 ACC Sezione antica Carte reali Evandro Putzulu Carte reali aragonesi e spagnole dellrsquoArchivio comunale di Cagliari (1358-

1719) Padova CEDAM 1959 Anna Maria oliva e Olivetta sChena Lettere regie alla cittagrave di Cagliari Le carte reali dellrsquoarchiviocomunale di Cagliari (1358-1415) Roma ISIME 2012

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)

Albert Reixach Sala

La majoria drsquohistoriadors convindrien a identificar Barcelona com a capital indiscutible del conjunt de Catalunya des de finals del segle xv i al llarg de tota lrsquoegravepoca moderna1 Pel que fa al periacuteode anterior la quumlestioacute ha estat comparativament menys estudiada en-cara que no falten indicis de la preeminegravencia barcelonina en agravembits diversos2

Un treball de Maria Teresa Ferrer Mallol dedicat a la projeccioacute exterior de la Ciutat Comtal durant la baixa Edat Mitjana sintetitza bona part drsquoaquests aspectes en concret el lideratge que exerciacute en etapes drsquoincertesa (com la de la lloctinegravencia de la reina Maria de Luna els anys 1396 i 1397) el paper actiu en la proteccioacute de les costes catalanes i en la defensa de lrsquoordre puacuteblic en territoris circumdants (a traveacutes del control del sagramen-tal) o en poblacions meacutes allunyades (actuant drsquoagraverbitre en lluites de bagravendols) I aixograve en pa-ralmiddotlel al protagonisme que reclamagrave en el mosaic jurisdiccional del Principat mitjanccedilant la promocioacute de carreratges i lrsquoadquisicioacute de senyories i al que de fet ja havia assumit des del segle xiii en lrsquoagravembit de lrsquoexpansioacute comercial de la Corona i de la poliacutetica exterior gragravecies per exemple a la possibilitat de nomenar cogravensols drsquoultramar En la mateixa contribucioacute srsquoapunten altres elements que segurament caldria aprofundir la figura dels representants locals de Barcelona com a assessors juriacutedics de certs consistoris catalans i encara meacutes important el pes drsquoaquesta ciutat en Parlaments i Corts (eacutes a dir tant dins del grup de representants del Braccedil Reial com en el conjunt drsquoestaments) en el Consell Reial (tot i que sempre amb la prevencioacute de distingir beacute entre el paper del govern municipal com a cor-

IMF-CSIC (Barcelona) Aquest breu treball srsquoha elaborat en el marc del projecte La coyuntura econoacutemica y demograacutefica enCataluntildea a fines de la eacutepoca medieval anaacutelisis criacutetico de los indicadores fiscales y financieros (HARD-2014-54205-C2-1-P) dirigitper Pere Verdeacutes i del grup de recerca consolidat Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval (2014 SGR 1154) encapccedila- lat per Pere Orti Abreviatures utilitzades AMGi=Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona I11=segraverie Manuals drsquoacords I121= segraverie Ordinacions dels jurats o Correspondegravencia emesa I127=segraverie Correspondegravencia rebuda drsquoaltres ciutats BQH = Barcelona Quaderns drsquoHistograveria

1 Vegeu en aquesta liacutenia si beacute basant-se en indicadors distints en cada cas Nuacuteria sales laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaumesobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol IV Barcelona dins la Catalunya moderna segles xvi i xvii BarcelonaEnciclopegravedia Catalana 1992 pagraveg 359-382 Albert garCia esPuChe Un siglo decisivo Barcelona y Cataluntildea 1550-1640 MadridAlianza 1998 Jaume danti riu El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (1249-1714) Barcelona Dalmau 2002 Jaumedantiacute riu (coord) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Dalmau 2011 Una siacutentesi de tot plegatamb un egravemfasi en el prestigi adquirit i en les estrategravegies comunicatives de la ciutat Xavier TORRES SANS laquoLa durabilitat drsquouna capital poliacutetica Barcelona 1479-1714raquo dins Ramon grau (coord) Presegravencia i lligams territorials de Barcelona Vint segles de vida urbana Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 18) 2012 pagraveg 165-182 Com a contrapunt no srsquohan de perdre de vista elsefectes negatius que ha tingut per a la historiografia catalana una visioacute excessivament presentista drsquoaquesta capitalitat Ramongrau Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 5) 2001 pagraveg 261-291 en especial pagraveg 263-264

2 Quan ens referim a un periacuteode anterior no ens situem gaire abans de finals del segle xiii ja que en aquesta etapa anteriorsembla clar que la inexistegravencia drsquounes institucions reials centralitzades impedia que Barcelona o qualsevol altra ciutat exerciacutes una veritable capitalitat Pere orti gost laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona(BQH 4) 2001 pagraveg 21-48 especialment pagraveg 26

20 Albert Reixach Sala

poracioacute i el que assoliren molts ciutadans barcelonins a tiacutetol particular en lrsquoadministracioacute regravegia) i en definitiva en la relacioacute entre les institucions catalanes i el monarca3

Autors com F Sabateacute tambeacute srsquohan fet ressograve del protagonisme que reivindicava la Ciu-tat Comtal en el terreny simbogravelic mitjanccedilant per exemple lrsquoorganitzacioacute de les exegravequies reials4

Aquesta importagravencia en lrsquoesfera poliacutetica se sustentava en el lloc central que Barcelona ocupava dins de la trama urbana catalana de les xarxes de comerccedil internes i en especial en contacte amb lrsquoexterior a la vegada que en els mercats financers (realitat especialment manifesta en les inversions en deute puacuteblic)5 Tot plegat tenia tambeacute implicacions en el camp de la retograverica i portagrave els contemporanis a encunyar apelmiddotlatius per la Ciutat Comtal com la de laquocap i casalraquo de Catalunya entre drsquoaltres variants meacutes esporagravediques a saber laquocap i mareraquo o laquocaboral e cap de tiacutetol de Principatraquo6

Lrsquoobjectiu de la present comunicacioacute no eacutes perograve eixamplar i reforccedilar lrsquoampli ventall de dinagravemiques presentat Preteacuten nomeacutes avaluar-ne unes poques en essegravencia la condi-cioacute de Barcelona com a referent juriacutedic per altres localitats del Principat i el protagonisme que anagrave adquirint en les negociacions poliacutetiques amb instagravencies com la cort i lrsquoadministra-cioacute reials o les Corts I es faragrave des drsquouna perspectiva molt concreta la que ofereix lrsquoactitud dels governants locals de Girona respecte del municipi barceloniacute emprant com a font principal la correspondegravencia enviada pels edils de la primera ciutat als de la segona entre 1340 i 1440 aproximadament7 Es tracta drsquouna segraverie documental forccedila ben conservada al llarg del periacuteode esmentat exceptuant un buit considerable a les degravecades de 1360 i 13708

3 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaume sobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol III La ciutat consolidada segles xiv-xv Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 pagraveg 355-391 Altres treballs de la mateixa autora centratsen la majoria de quumlestions esmentades sobretot a propogravesit de lrsquoetapa del tombant del tres-cents al quatre-cents per ordre demencioacute laquoLes relacions del rei Martiacute lrsquoHumagrave amb la ciutat de Barcelonaraquo dins VII Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute Barcelona Impr Vda de Fidel Rodriacuteguez Ferran 1964 vol III pagraveg 161-170 laquoLa sucesioacuten de Juan I de Aragoacuten por Martiacuten I yla invasioacuten del conde de Foix La participacioacuten de Barcelona en la defensa de Cataluntildea (1396-1397)raquo dins Maria Isabel del val

i Pasqual Martiacutenez soPena (dir) Castilla y el mundo feudal Homenaje al profesor Julio Valdeoacuten Valladolid Junta de Castilla yLeoacutenUniversidad de Valladolid 2009 vol III pagraveg 381-396 laquoEl sagramental una miliacutecia camperola dirigida per BarcelonaraquoBQH 1 (1995) pagraveg 61-70 laquoLes dissensions pel govern de Mallorca (1401-1404) Una intervencioacute pacificadora de Barcelo- naraquo Randa 65 (2010) pagraveg 73-94 Lrsquoassociacioacute de municipis a lrsquoEdat Mitjana El carreratge de Barcelona Barcelona Ajuntamentde Barcelona 1999 laquoBarcelona i la poliacutetica mediterragravenia catalana el Parlament de 1400-1401raquo dins XIV Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona Addenda Sassari-Alghero Carlo Delfino 1990 pagraveg 53-81 laquoLa defensa mariacutetima catalana contra elcors barbaresc La reaccioacute despreacutes del saqueig de Barenys (1406)raquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol et al (coord) La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 2005 pagraveg 101-134 laquoEl Consolat de Mar i els consolats drsquoultramar instruments i manifestacioacute de lrsquoexpansioacute del comerccedil catalagraveraquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol i Damien Coulon (coords) Lrsquoexpansioacute catalana a la Mediterragravenia a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 1999 pagraveg 53-79 laquoEl consellreial durant el regnat de Martiacute lrsquoHumagraveraquo dins XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten Zaragoza Gobierno de Aragoacuten1996 pagraveg 175-190

4 Flocel sabateacute Curull Lo Senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort delmonarca Lleida Edicions de la Universitat de Lleida 1994 pagravegs 173-187

5 Sobre lrsquoagravembit del comerccedil a falta de recerques de fons sobre els circuits interns Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 uncentre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977-1978 2 vols Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacutede la Corona Catalano-Aragonesa al segle xv Barcelona Curial 1976 pagraveg 25-54 136-142 278-307 i 373-393 Damien CoulonBarcelone et le gran commerce drsquoOrient au Moyen Acircge Un siegravecle de relations avec lrsquoEgypte et la Syrie-Palestine (ca 1330-ca 1430)Madrid-Barcelona Casa de Velaacutezquez - Institut Europeu de la Mediterragravenia 2004 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoEl comerccedilcatalagrave a la baixa edat mitjanaraquo Catalan Historical Review 5 (2012) pagraveg 159-193 A propogravesit de la capitalitat de Barcelona en elmercat del deute puacuteblic Pere verdeacutes Pijuan laquoBarcelona capital del mercat del deute puacuteblic catalagrave segles xiv-xvraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 13) 2007 pagraveg 283-311

6 Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 3587 Lrsquoinici de la sequumlegravencia cronologravegica tractada es correspon amb el moment de consolidacioacute definitiva drsquounes autegraventiques

administracions municipals arreu de Catalunya i de bona part de la Corona drsquoAragoacute Manuel saacutenChez Martiacutenez i Pere orti

gost laquoLa Corona en la geacutenesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)raquo dins Colmiddotloqui Corona municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs 1997 pagraveg 233-278 orti laquoEl Consell de Cent pagraveg 21-48 Demanera puntual es faragrave referegravencia a episodis anteriors al 1340 Tambeacute cal dir que lrsquoetapa que srsquoenceta entre 1440 i 1450 eacutes adir lrsquoavantsala de la Guerra Civil catalana srsquoentreveu decisiva en lrsquoevolucioacute de la capitalitat barcelonina sobre el Principat perograverequeriria una recerca complementagraveria a la que sustenta aquesta contribucioacute

8 El valor de la correspondegravencia com a font per a lrsquoestudi sistemagravetic de les relacions poliacutetiques entre ciutats (enmig drsquoaltres temespossibles) ja ha estat posat en relleu per diversos autors en el cas de la Corona drsquoAragoacute en consonagravencia igualment amb lahistoriografia europea recent Vicent baydal sala laquoLa xarxa epistolar del Consell municipal de Barcelona 1433-1550raquo XI Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona La ciutat en xarxa (2009) del mateix autor laquoEl geacutenero epistolar en las escribaniacuteas municipales

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 21

Aixiacute doncs proporciona una visioacute prou completa de les relacions entre una de les cinc principals ciutats de la Catalunya baixmedieval alhora que capital indiscutible de la regioacute nord-oriental i Barcelona9

En concret la base del treball soacuten les meacutes de vuitanta missives enviades pels jurats de Girona a les autoritats barcelonines durant el lapse esmentat I eacutes que el govern local de Barcelona representava el segon interlocutor principal del de Girona per beacute que a forccedila distagravencia del primer la monarquia (ben entegraves els successius reis reines infants vicecan-cellers i altres alts cagraverrecs de la cort i de lrsquoadministracioacute reials) Complementant aquests documents amb alguns altres en especial les lletres de resposta rebudes dels consellers de la Ciutat Comtal que puntualment encara es conserven a lrsquoarxiu del municipi gironiacute (algunes fins i tot anteriors a lrsquoetapa en quegrave ens centrem) srsquohi planteja observar el se-guumlent10

Drsquoentrada es fa atencioacute a les circumstagravencies i a les motivacions per les quals els jurats de Girona es dirigiren als seus homogravelegs de Barcelona I aixiacute es discerneix entre les oca-sions en quegrave el propogravesit era simplement demanar informacioacute sobre fenogravemens o esdeveni-ments amb incidegravencia arreu de Catalunya solmiddotlicitar assessorament de cara al disseny i a lrsquoaplicacioacute de determinades poliacutetiques fiscals defensar els drets i interessos dels ciutadans de la capital gironina davant drsquoaltres institucions o en una passa meacutes demanar el suport (fins i tot la intercessioacute) dels governants de la Ciutat Comtal en una negociacioacute a diverses bandes amb la cort del rei o en el marc de sessions de Corts Revisat aixograve se cerca alguna logravegica en la successioacute dels assumptes tractats amb lrsquoobjectiu de captar una certa evolucioacute de la capitalitat barcelonina durant la Baixa Edat Mitjana des del punt de vista dels vincles que hi mantenia una altra de les grans ciutats del Principat

Barcelona com a model i consellera

Tal com apuntagravevem despreacutes de la monarquia els consellers de la ciutat de Barcelona foren lrsquoaltra instagravencia a quegrave els regidors de Girona srsquoadreccedilaren amb meacutes frequumlegravencia entre 1340 i 1440 En general els jurats gironins els interpelmiddotlaren convenccediluts que constituiumlen una bona font drsquoinformacioacute potser de les meacutes qualificades del Principat Ho feien di-rigint-srsquohi amb certa confianccedila o com a miacutenim amb unes formes de tractament menys

de Valencia y Barcelona (siglos xiv-xvi)raquo dins Vicent Josep esCartiacute (coord) Escribir y persistir Estudios sobre la literatura en catalaacuten de la Edad Media a la Renaixenccedila Los AacutengelesBuenos Aires Argus-a 2013 pagraveg 81-98 laquoLes relacions epistolars de les ciutats de Barcelona Valegravencia i Palma entre els segles xvi i xvii (c 1510-c 1630)raquo Scripta 1 (2013) pagraveg 105-136 Agustiacuten rubio vela Epistolari de la Valegravencia medieval Valegravencia-Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2 vols 1985-2003 Laurence buChholzer-reacuteMy Une ville en ses reacuteseaux Nuremberg agrave la fin du Moyen Acircge Pariacutes Belin 2006

9 En efecte el rang de Girona en termes demogragravefics socio-econogravemics i poliacutetics (capital de batllia vegueria i drsquoun bisbat extens ipoblat) el converteix en un bon cas per analitzar la preponderagravencia de la urbs barcelonina Flocel sabateacute Curull El territori de la Catalunya medieval Percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoEdat Mitjana Barcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 167-225 249 i 253-254 Viacutector Fariacuteas zurita i Pere orti gost laquoHistograveria i dinagravemiques ciutadanesraquo dins Antoni Pladevall i Font (dir)LrsquoArt Gogravetic a Catalunya Vol III Arquitectura Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 21-33Christian guillereacute laquoLe creacutedit agrave Geacuterone au deacutebut du xive siegravecle (1321-1330)raquo dins Antonio eiras roel (ed) La documentacioacuten notarial y la Historia Actas del II Coloquio de Metodologiacutea Histoacuterica Aplicada vol II Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela 1984 vol II pagraveg 363-379 Lluiacutes sales i Favagrave laquoCreacutedito y redes urbanas el caso de Girona y las pequentildeas ciudades de su entorno en el siglo xivraquo dins David Carvajal de la vega et al (eds) Redes sociales y econoacutemicas en el mundobajomedieval Valladolid Castilla ediciones 2011 pagraveg 135-154

10 Tambeacute podrien ser drsquoajuda per aquesta recerca les cartes registrades en els mateixos volums de correspondegravencia enviadacustodiats a lrsquoarxiu del municipi de Barcelona Srsquohan editat unes quantes de les lletres adreccedilades a la ciutat de lrsquoOnyar encara que malauradament la majoria pertanyen a un periacuteode una mica posterior al tractat En tot cas hi advertim forccedila continuiumltat respectedels temes abordats Eduard sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona als jurats de Girona (segles xiv-xv)raquo Annals delrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 50 (200901) pagravegs 139-172

22 Albert Reixach Sala

riacutegides que les reservades per a representants de lrsquoadministracioacute reial o de la jerarquia eclesiagravestica Documentem la situacioacute en contexts diferents A tall de mostra en lrsquoinici dels atacs als calls jueus de la corona el juliol de 1391 o en una escalada de tensions entre ca-talans i genovesos de dos anys despreacutes que conduiacute a lrsquoarrest de mercaders de la repuacuteblica liacutegur que es trobaven al Principat11

Aquestes relacions epistolars tenien lloc dins de la xarxa que drsquoordinari traccedilaven els consistoris de moltes viles i ciutats no nomeacutes del Principat sinoacute del conjunt de la Corona i de vegades de territoris veiumlns12 Tot i aixograve srsquoobserva que la circulacioacute de notiacutecies srsquoin-tensificava en moments drsquoamenaces com les almiddotludides o de conteses begravelmiddotliques tal com srsquoevidencia durant la invasioacute armanyaguesa de 1389-1390 o la guerra amb Castella de 1429-143013

En els exemples referits fins ara srsquoentreveu una bona entesa entre els governs mu-nicipals disposats a cooperar per fer front al mateix problema Perograve no sempre fou aixiacute almenys a la llum de la correspondegravencia mantinguda entre els executius de Girona i Bar-celona14 Sense anar meacutes lluny enmig de la conjuntura drsquoincertesa immediata a la mort de Martiacute lrsquoHumagrave el maig de 1410 les gestions fetes des de la ciutat de lrsquoOnyar per articular una posicioacute conjunta dels estaments del bisbat gironiacute en la disputa successograveria despertagrave els recels dels consellers barcelonins si beacute la desconfianccedila ja era palesa en lrsquoaltra part lrsquoende-magrave mateix de la defuncioacute del monarca els jurats de Girona retragueren als seus homogravelegs de la Ciutat Comtal el fet de no haver-los notificat el succeacutes15

En siacutentesi els edils gironins tendiren a recoacuterrer als representants municipals de Barce-lona conscients de la informacioacute de quegrave aquests disposaven Aixograve sol no permet sostenir la preeminegravencia de la Ciutat Comtal en el panorama poliacutetic del Principat tanmateix al-tres elements hi contribueixen Destaca el fet que en diverses poblacions catalanes lrsquoexem-ple barceloniacute serviacutes molt sovint de mirall per organitzar les institucions i la poliacutetica locals Ben mirat en el cas de Girona la tendegravencia ja queda palesa en lrsquoetapa meacutes primigegravenia de formacioacute drsquouna administracioacute de caragravecter municipal

Concretament srsquoobserva quan el 25 de gener de 1284 el rei Pere II de tornada de les decisives Corts que srsquoacabaven de celebrar a Barcelona aprovagrave diverses concessions

11 Quant al primer exemple val la pena precisar que els magistrats gironins volien contrastar la notiacutecia de les agressions a la jueriade Valegravencia rebuda per un veiacute a tiacutetol particular a traveacutes drsquouna lletra enviada per un mercader gironiacute instalmiddotlat a la capital del Tuacuteria AMGi (Arxiu Municipal de Girona) I121 llig 7 reg de 1391-92 f 10v (15-VII-1391) Sobre els fets de 1391 a la ciutat delrsquoOnyar i el context general de la Corona vegeu Jaume riera sans laquoEls avalots del 1391 a Gironaraquo dins Jornades drsquoHistograveriadels jueus a Catalunya Girona Ajuntament de Girona 1990 pagraveg 95-159 Pel que fa als conflictes amb Gegravenova AMGi I121llig 7 reg de 1393 f 9r (8-V-1393)

12 baydal laquoLa xarxa epistolarraquo13 Per ordre de mencioacute AMGi I121 llig 7 reg de 1389 f 10r (7-VIII-1389) - 28r (22-XI-1389) I127 llig 1 plec 2 n (19-

VII-1429) En lrsquoentrada de Bernat VII drsquoArmanyac a la tardor de 1389 la ciutat de Girona esdevingueacute la principal instagravenciaque informava del moviment de tropes a la resta de viles i ciutats catalanes durant els primers mesos abans que la host reial ilrsquoexegravercit organitzat pels administradors del General no acudissin a la defensa del Principat Maria Teresa Ferrer Mallol laquoLaorganizacioacuten militar en Cataluntildea en la Edad Mediaraquo Revista de historia militar 45 (2001) pagraveg 119-222 en especial pagraveg 133 153 161 176-177 i 222 Quant al segon episodi vegeu per exemple Luis Pablo Martiacutenez sanMartiacuten laquoGuerra Estado y organizacioacuten social de la produccioacuten La Corona de Aragoacuten en guerra con Castilla (1429-1430)raquo Anuario de Estudios Medievales 23 (1993)pagraveg 445-471

14 Un exemple primerenc del fet que des de la ciutat de lrsquoOnyar i drsquoaltres grans poblacions catalanes no sempre srsquoacceptagrave debon grat la supremacia barcelonina el trobem en les reticegravencies a prestar jurament a un conseller barceloniacute que havia drsquoactuardrsquoadministrador drsquouna armada per a lrsquoanomenada guerra de lrsquoEstret aprovada en unes Corts de 1340 Lrsquoepisodi estagrave explicat amb detall a Manuel saacutenChez i Siacutelvia gassiot laquoLa ldquoCort Generalrdquo de Barcelona (1340) y la contribucioacuten catalana a la guerra delEstrechoraquo dins Les Corts a Catalunya Actes del Congreacutes drsquoHistograveria Institucional (1988) Barcelona Generalitat de Catalunya1991 pagravegs 222-240

15 Entre drsquoaltres missives destaquem AMGi I121 llig 8 reg 3 f 51r (1-VI-1410) 60r-61r (15-IX-1410) Meacutes drsquouna contribucioacute del present congreacutes a banda drsquoaltres recerques actualment en curs evidencien la necessitat drsquoestudiar a fons els anys de lrsquoanomenatInterregne previ al Compromiacutes de Casp i de revisar els postulats historiogragravefics tradicionals als quals no podem referir-nos comcaldria aquiacute En qualsevol cas el moviment que es documenta des de la cuacutepula municipal de Girona degueacute avanccedilar en paralmiddotlel(si es que no mantingueren connexions) amb la coneguda laquounitatraquo del braccedil militar gironiacute que pretenia celebrar un Parlamentlaquogeneralraquo a Peralada a finals drsquoestiu de 1410 Santiago sobrequeacutes vidal El compromiacutes de Casp i la noblesa catalana BarcelonaCurial 1973 pagravegs 185-251

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 23

a un grup de ciutadans gironins que li ho havien suplicat La majoria srsquoocupaven de les contribucions que justament aleshores la comunitat com les de la resta de Catalunya i de la corona haurien de satisfer a la monarquia i en un darrer apunt srsquoatorgava per primer cop de forma expliacutecita la facultat de nomenar representants per governar la ciutat al cos-tat dels oficials reials A meacutes perograve a traveacutes de dos capiacutetols srsquoestenien als gironins els usos i costums de quegrave gaudien els ciutadans de Barcelona i que precisament havien estat con-firmats de forma oficial pel propi monarca en el cegravelebre privilegi Recognoverunt Proceres pocs dies abans lrsquo11 de gener16

Si beacute aquesta difusioacute dels costums i privilegis dels ciutadans de Barcelona tambeacute ha estat documentada en altres ciutats com Igualada Granollers Mataroacute Vilafranca del Penedegraves Vic o fins i tot Cagraveller (Sardenya) a Girona es mostra molt arrelada i amb conti-nuiumltat al llarg dels segles xiv i xv17 Tant eacutes aixiacute que arran drsquouna provisioacute del rei Alfons III de 1333 srsquoestabliacute que davant de qualsevol dubte sempre calia donar validesa (i sense re-querir cap altra prova) a les lletres testimonials enviades pels consellers de Barcelona que glossessin algun uacutes pel qual es regien els seus conciutadans a fi que fos adoptat pels veiumlns de la ciutat de lrsquoOnyar18 Per aixograve advertim que en meacutes drsquouna ocasioacute els jurats de Girona es dirigiren als regidors de la Ciutat Comtal perquegrave els detallessin per escrit algun aspecte concret dels costums i aixiacute posar-lo en pragravectica en els mateixos termes19 A la llarga per tant forccedila continguts del Recognoverunt Proceres acabaren integrant les compilacions con-suetudinagraveries progravepies de la ciutat de Girona i el seu entorn20

16 Christian guillereacute (ed) Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533) Barcelona-Lleida Fundacioacute NogueraPagegraves Editors2000 doc 8 (25-I-1284) La tradicioacute historiogragravefica sempre ha tendit a considerar aquest privilegi com lrsquoacta fundacional delrsquoadministracioacute local gironina i nomeacutes alguns autors han assenyalat la darrera quumlestioacute Ferran valls i taberner laquoEls anticsprivilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilacioacute consuetudinagraveria gironina de Tomagraves Mieresraquo Estudis Universitaris Catalans XII (1928) pagraveg 171-208 Josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo dins Josep M Font

i rius Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 (treballoriginal de 1945-46) pagraveg 281-560 en especial pagraveg 497 Christian guillereacute Girona al segle xiv GironaBarcelona Ajuntamentde Girona-Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1994 vol I pagraveg 152-156 Per altra banda pel que fa a la confirmacioacute decostums i concessions obtingudes per la ciutat de Barcelona que inclou la primera part del cegravelebre privilegi Antonio Mariacuteaaragoacute Cabantildeas i Mercedes Costa Paretas Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de laCorona de Aragoacuten 1971 doc 22 Una anagravelisi recent del document des del punt de vista de la nocioacute de ciutadagrave i comparat ambaltres textos legislatius cabdals per als habitants de la Ciutat Comtal a Carolina obradors suazo Immigration and Integrationin a Mediterranean City The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Floregravencia European University Institute tesidoctoral inegravedita 2015 vol I pagravegs 55-62 (agraeixo a lrsquoautora la possibilitat de consultar la recerca abans de ser publicada) Sobre el context general del Principat i la Corona Joseacute Luis Martiacuten rodriacuteguez laquoPrivilegios y cartas de libertad en la Corona deAragoacuten (1283-1289)raquo dins lrsquoobra del mateix autor Economiacutea y sociedad de los reinos hispaacutenicos de la Baja Edad Media Barcelona El Albir 1983 vol I pagraveg 185-235 Vicent baydal Guerra relacions de poder i fiscalitat negociada els oriacutegens del contractualismeal Regne de Valegravencia (1283-1330) Barcelona Noguera 2014 pagraveg 264-290

17 Guillem M de broCagrave i de Montagut Historia del derecho de Cataluntildea especialmente del civil y exposicioacuten de las institucionesdel derecho civil del mismo territorio en relacioacuten con el coacutedigo civil de Espantildea y la jurisprudencia vol I Barcelona Generalitat deCatalunya 1985 (obra original de 1918) pagraveg 300-318 324 i 336-341 Ferran valls i taberner laquoLes consuetuds i franquesesde Barcelona de 1284 o Recognoverunt Proceresraquo dins Obras selectas MadridBarcelona CSIC 1954 vol II pagraveg 135-141Val la pena de tenir present que en els tres primers casos esmentats (als quals podrien afegir-se Vilanova i la Geltruacute i Caldesde Montbui) lrsquoassimilacioacute va lligada a la seva incorporacioacute com a carrers de Barcelona durant el quatre-cents Amb tot a tenordrsquouna provisioacute de Ferran II de 1510 srsquoha plantejat que a inicis del segle xvi el contingut del Recognoverunt Proceres ja es podriaconsiderar estegraves a tot el Principat

18 guillereacute Llibre Verd doc 117 (17-VI-1333) El document tambeacute eacutes editat a partir drsquouna altra cogravepia a valls i taberner laquoEls antics privilegis pagraveg 146

19 A tall de mostra en un cas de 1415 els edils de Girona volien legislar sobre processos manufacturers altament contaminants com agranar pastell o adobar pells Aixiacute mateix en un cas de 1440 a quegrave tornarem a referir-nos la necessitat sorgiacute arran de nous tragravemits exigits pels recaptadors de la lleuda reial (AMGi I121 llig 8 reg 5 f 73v-74r (20-IV-1415) llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440) Puntualment els assessors legals del monarca tambeacute es basaren en aquesta assimilacioacute per dirimir sobre algun assumpte com ara en un episodi de 1342 en quegrave drsquoacord amb una carta enviada per Pere III al batlle de la ciutat de lrsquoOnyar alguns gironins queposseiumlen molins fora del Monar reial estaven atraient fariners i flequers que hi portaven el gra a moldre I el monarca assenyalagraveque aquests colmiddotlectius professionals havien drsquoacudir obligatograveriament als molins propis del rei segons disposava un costum escritde la Ciutat Comtal i que tenint en compte el fet que els ciutadans de Girona tenien privilegi de regir-se pels usos dels deBarcelona calia respectar (AMGi Llibres manuscrits de tema divers reg 24503 f 6r-v (26-IV-1342)

20 Aixiacute ho han detectat diversos autors en la compilacioacute de costums gironins elaborada pel jurista Tomagraves Mieres lrsquoany 1439 identificant el Recognoverunt Proceres barceloniacute rere meacutes de trenta capiacutetols i convertint-se en la segona font en importagravencia Les colmiddotleccionsde Costums de Girona a cura de Josep M Pons guri Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera-Virgili amp Pagegraves 1988 pagraveg 24 38i 52 Costums de Girona de Tomagraves Mieres edicioacute criacutetica i traduccioacute drsquoAntoni Cobos Fajardo Girona CCG 2001 pagraveg 25 La

24 Albert Reixach Sala

El model barceloniacute de dret local es propagagrave doncs des de finals del dos-cents Aixiacute mateix lrsquoexemple de la ciutat de Girona evidencia que tambeacute tingueacute repercussioacute a propogravesit de certes estructures o pragravectiques de govern De vegades no tenim testimonis que provin que una determinada institucioacute o foacutermula poliacutetica derivava de la voluntat manifesta dels regidors gironins drsquoimitar les establertes a la ciutat de Barcelona Per exemple respecte de lrsquoofici de mostassaf creat per un privilegi reial de lrsquoany 1351 el text de la provisioacute coin-cidia en la majoria de punts amb lrsquoobtinguda amb la mateixa finalitat per la Ciutat Comtal lrsquoany 1337 perograve no srsquohi plasmagrave amb claredat (ni transcendiacute en les negociacions pregravevies) que srsquohagueacutes pres el precedent barceloniacute com a referegravencia21

Per contra els representats de Girona apelmiddotlaren expliacutecitament al model de Barcelona en sengles privilegis aconseguits del monarca a la primera meitat del segle xv Drsquouna ban-da lrsquoany 1430 el de lrsquoorganitzacioacute drsquoun sagramental liderat pel govern local de la ciutat de lrsquoOnyar i que srsquohavia drsquoestendre per la batllia la vegueria i el bisbat de quegrave era capital textualment amb lrsquoobjectiu de repetir els bons resultats en essegravencia la pau i la concograver-dia aconseguida entre drsquoaltres llocs a la vegueria del Vallegraves (on srsquohavia implantat des de Barcelona)22 De lrsquoaltra lrsquoany 1443 el de la institucioacute drsquouna taula de canvi municipal a semblanccedila de la que ja estava en funcionament a la Ciutat Comtal des de 1401 (laquouna taula assegurada com la obtench Barchinonaraquo)23 Podem afegir-hi en la mateixa liacutenia una peticioacute elevada lrsquoany 1393 a Pere Pont secretari reial drsquooriacutegens gironins amb quegrave es volia aconseguir una provisioacute signada pel monarca sobre jueus i conversos idegraventica a una ator-gada a Barcelona una cogravepia de la qual li enviaven encara que nrsquoignorem el resultat final24

Amb tot la imitacioacute drsquoestructures i models constitueix un tema molt complex i que no admet explicacions lineals I aixograve malgrat gestos tan evidents com els comentats Per adonar-sersquon segurament nrsquohi ha prou de constatar en el conjunt drsquoadministracions locals catalanes la varietat de termes a lrsquohora de designar cagraverrecs amb funcions molt semblants

permeabilitat de la legislacioacute local gironina (com la drsquoaltres poblacions) als textos de dret municipal de Barcelona tambeacute srsquoobserva en les conegudes ordinacions drsquoen Santaciacutelia tocants a quumlestions urbaniacutestiques i de veiumlnatge Jaume ribalta haro Dret urbaniacutestic medieval de la Mediterragravenia Barcelona Universitat Pompeu Fabra-Institut drsquoEstudis Catalans 2005 pagraveg 33-38

21 Lrsquoapelmiddotlacioacute a Barcelona nomeacutes apareix de forma indirecta quan en lrsquoatribucioacute dels afers en quegrave podria intervenir i els bans quepodria exigir aquest nou oficial srsquoafirma que fossin els mateixos pels quals ja estava facultat el mostassaf que actuava laquoin civitateBarchinoneraquo Per al privilegi guillereacute Llibre Verd doc 265 (10-IV-1351) Per a les negociacions pregravevies AMGi I121 llig 5 reg 4 f 41r (VII-1350) Sobre Barcelona i la corresponent concessioacute Carles vela aulesa laquoLes ordinacions de mercaderiesencamerades o falsificades Evolucioacute del control municipal sobre la qualitat de les espegravecies i les drogues (segles xiv- xv)raquo BQH 5 2001 pagraveg 19-45 Montserrat bajet royo El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi Edicioacute del ldquoLlibre de lesOrdinationsrdquo Barcelona Fundacioacute Noguera 1994 pagraveg 238-241

22 AMGi I11 n 50 f 31r-32r (31-VII-1430) Griselda juliol (ed) Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624) Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera i Pagegraves Editors 2001 doc 98 (31-X-1430) Coral Cuadrada laquoEls greuges del Sagramental en les Corts catalanes segles xiv-xvraquo dins Les Corts a Catalunya Actes pagraveg 208-216 Mesos abans de la peticioacute del privilegi els regidorsgironins es volgueren assabentar amb detall de la manera de funcionar del sagramental existent a la vegueria de Barcelona idemanaren als consellers de la seva capital un trasllat del document fundacional amb totes les ordinacions i capiacutetols que incloiumla(AMGi I121 llig 9 reg 2 f 37v 29-III-1430)

23 juliol Llibre Vermell doc 104 (23-I-1443) Cal tenir en compte perograve que lrsquoobtencioacute del privilegi srsquoemmarca en una complexanegociacioacute de siacutendics gironins amb la reina Maria i amb Mateu Pujades tresorer drsquoAlfons el Magnagravenim que segurament derivagravede pressions per part de la monarquia a fi drsquoarrencar una ajuda pecuniagraveria de la ciutat de lrsquoOnyar Aixiacute les coses a banda que elprivilegi no fou drsquoaplicacioacute immediata (no srsquoacabagrave inaugurant una taula de canvi municipal fins a la llunyana data de 1568) lamateixa concessioacute representava una meacutes de les peticions laquode poch calerraquo ideades pels magistrats gironins per donar laquocolor e talla al donatiuraquo que es proposaven fer al rei (AMGi I121 llig 9 reg 4 f 11v 11v i 12r (14-III-1441)) Quant a la creacioacute de la taula de canvi de Barcelona proceacutes en quegrave tanmateix no intervingueacute la monarquia amb cap provisioacute meacutes enllagrave de lrsquoassegurament de la ins- titucioacute per part de representants municipals davant del veguer reial Pere orti gost laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv Del censal a la Taula de Canviraquo dins saacutenChez El moacuten del cregravedit pagraveg 257-282 en especial pagraveg 272-274

24 AMGi I121 llig 7 reg de 1393 f 18v (12-VIII-1393) En relacioacute a diverses lletres reials drsquoaquell moment que poden estarrelacionades amb la peticioacute esmentada riera sans laquoEls avalots pagraveg 135-149 Val a dir que durant lrsquoany 1393 la voluntat del rei Joan I drsquoorganitzar una nova expedicioacute a Sardenya desencadenagrave una intensa i obscura campanya de pressioacute a les administracions municipals entre les quals Girona per tal drsquoaconseguir-ne colmiddotlaboracioacute econogravemica En molts casos srsquoutilitzaren investigacionsjudicials sobre els atacs a calls jueus de 1391 com a arma per forccedilar els representants locals a negociar cosa que explicaria elcontingut de la provisioacute solmiddotlicitada Albert reixaCh sala Municipi finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedievalGirona 1345-1445 Girona Universitat de Girona Tesi doctoral inegravedita 2015 vol I pagraveg 214-218

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 25

i tambeacute les diferegravencies i particularitats en la concrecioacute de figures que srsquoanomenen igual25 En pocs mots lrsquoarticulacioacute de les institucions municipals del Principat no es basagrave nomeacutes en el mimetisme o en la reproduccioacute drsquoun uacutenic model

Aixograve no obstant entre els referents disponibles el barceloniacute es presentava com un dels meacutes atractius de manera que els representants de Girona srsquohi recolzaren amb frequumlegravencia En part ho feren per resoldre dubtes que sersquols presentaven encara que alhora amb el propogravesit de legitimar les poliacutetiques que adoptarien Aixiacute la correspondegravencia del periacuteode analitzat ofereix bastants exemples de consultes formals dels regidors gironins als de Bar-celona interpelmiddotlats tambeacute per magistrats drsquoaltres poblacions tal com ja hem apuntat26 Documentem consultes de contingut divers per beacute que predominen les tocants a quumlestions fiscals eacutes a dir sobre la forma de contribucioacute de colmiddotlectius amb certes particularitats o sobre lrsquoaplicacioacute drsquoalgunes figures de fiscalitat indirecta27

Pel que fa al primer apartat eacutes relativament conegut lrsquoaclariment ofert lrsquoany 1325 pels consellers barcelonins als seus homogravelegs de Girona sobre de quina manera havien de tributar en les talles repartides entre tota la comunitat grups en situacions intermegravedies respecte drsquoestaments ben definits com ara els simples tonsurats els procuradors drsquoordes religioses els beneficiaris drsquouna franquesa individual de quegravestia i els oficials i els escrivans de delegacions regravegies naturals de la ciutat28 Uns anys despreacutes es repetiacute la pregunta a pro-pogravesit de les mullers o viacutedues de juristes fiacutesics cirurgians i mestres en medicina veiumlns de la localitat professionals que acostumaven a gaudir drsquoexempcions fiscals pels serveis que prestaven al comuacute29

La fiscalitat indirecta sota control municipal ndasho sigui la puncioacute sobre el consum i la circulacioacute de productes i mercaderies a traveacutes de distints gravagravemens anomenats imposi- cionsndash tambeacute suscitava dubtes de vegades Aixiacute lrsquoany 1382 gragravecies a la missiva enviada pels consellers de Barcelona comprovem que els edils gironins volgueren saber quegrave paga-ven els eclesiagravestics en els impostos indirectes sobre el vi i el pa30 Dues degravecades meacutes tard srsquoadverteix un conflicte similar entorn de la imposicioacute de la farina i la necessitat de pesar tant el forment abans drsquoentrar al moliacute com la farina obtinguda sempre amb lrsquoobjectiu drsquoevitar fraus que perjudiquessin els arrendataris de lrsquoexaccioacute Altre cop perograve el clergat exigia un tracte diferencial i des del govern de Girona es volien comprovar els instru-

25 Sobre aquesta constatacioacute en un treball clagravessic al respecte Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen pagraveg 511-512 En siacutentesis meacutesrecents Flocel sabateacute Curull laquoAdministracioacuten general de la Coronaraquo dins Eloiacutesa raMiacuterez vaquero et al (coord) Historia de Espantildea La eacutepoca medieval administracioacuten y gobierno Barcelona Istmo 2003 pagraveg 345-467 en especial pagraveg 421-429

26 De diversos moments anteriors al 1350 se nrsquohan localitzat per part dels edils de Manresa Vic Lleida Montblanc o de la mateixa ciutat de Valegravencia (Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 358 i 387)

27 Com mostra Pere Orti les consultes formals adreccedilades justament des de Girona i Manresa als consellers barcelonins a principis del tres-cents a propogravesit del pagament drsquoimpostos directes constitueixen la millor font sobre com es feien les talles a BarcelonaPere orti Gost Renda i fiscalitat en una ciutat medieval Barcelona segles xii-xiv Barcelona CSIC 2000 pagraveg 594-598 Pel que fa a drsquoaltra informacioacute sobre procediments fiscals (com ara lrsquoanomenat sistema del butlletiacute per a la recaptacioacute drsquoexaccions indirectes) que contiacutenuament circulava entre governs locals de viles i ciutats catalanes (en concret amb exemples tocants a la mateixaBarcelona Cervera Manresa Lleida o Vic) vegeu juntament amb la bibliografia especiacutefica a quegrave es remet Pere verdeacutes Pijuan laquoLa ciudad en el espejo hacienda municipal e identidad urbana en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad deAlicante Historia Medieval 16 (2009-10) pagravegs 137-173

28 A falta de la consulta inicial sersquon coneix la resposta lletra que a meacutes meresqueacute ser registrada al primer llibre de privilegis de laciutat guillereacute Llibre Verd doc 74 (25-IX-1325) Un comentari detallat pel que fa al grup de simples tonsurats Pere verdeacutes Pijuan laquoLa contribucioacuten eclesiaacutestica a la fiscalidad municipal en Cataluntildea durante la eacutepoca bajomedievalraquo dins Jordi Morelloacute

baget (ed) Financiar al reino terrenal la contribucioacuten de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos xiii-xvi) Barcelona 2013 pagraveg 131-168 en especial pagraveg 137-138

29 AMGi I127 llig 1 plec 1 23-XII-1332 Tambeacute fou copiada al cartulari esmentat guillereacute Llibre Verd doc 114 Vegeu elcomentari drsquoaquest document a Orti Renda i fiscalitat pagraveg 596-598

30 Sersquols respongueacute que el clergat no tributava pel vi destinat a consum propi i que en canvi el que venien estava subjecte a impost si beacute nrsquoassumia la taxa el comprador Tambeacute els aclariren que els canonges no pagaven res en el cas del pa Carme batlle gallart La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC 1973 pagraveg 115 Vegeu lrsquoedicioacute de la lletra deresposta a sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona pagravegs 144-145

26 Albert Reixach Sala

ments de quegrave disposava lrsquoadministracioacute barcelonina i obligar-los a seguir procediments similars31

Els representants de la ciutat de lrsquoOnyar tambeacute demanaren assessorament als regi-dors barcelonins en parcelmiddotles fiscals que no eren competegravencia del consistori encara que ogravebviament afectaven als interessos dels membres de la universitat A tall de mostra una consulta enviada lrsquoany 1414 es referia a les franqueses de quegrave fruiumlen els responsables de portar vitualles a la Ciutat Comtal mentre que una altra del 1440 a quegrave ja hem fet refe-regravencia srsquoocupava dels greuges provocats pels recaptadors de la lleuda (un impost igual-ment indirecte perograve vinculat al patrimoni regi) a lrsquohora de controlar lrsquoextraccioacute de merca-deries fora de la ciutat de lrsquoOnyar per part de ciutadans autogravectons32

Finalment resulta interessant observar que el desig de saber com actuaven els gover-nants municipals de Barcelona de vegades se satisfeia a traveacutes de canals extraoficials eacutes a dir no mitjanccedilant correspondegravencia directa amb els consellers sinoacute per una via meacutes discre-ta gragravecies a informants instalmiddotlats a la Ciutat Comtal com ara missatgers que srsquohi havien desplaccedilat per una certa raoacute o naturals de Girona que hi havien traslladat la residegravencia Trobem meacutes drsquouna traccedila drsquoaquesta pragravectica durant els anys de lrsquoInterregne qui sap si a causa de les tensions entre ambdoacutes consistoris que segons hem suggerit srsquoentreveuen en aquell moment

Per exemple a la primavera de 1410 volien saber a traveacutes de Francesc Segurioles un dels siacutendics enviats a les Corts que tenien lloc aleshores a Barcelona si alliacute la festa de Corpus se celebraria amb joglars i el juliol de 1412 despreacutes de la proclamacioacute de Ferran drsquoAntequera com a rei els interessaven encara meacutes els detalls que els haurien de ser pro-porcionats per dos mercaders drsquooriacutegens gironins sobre les festivitats que srsquohi haguessin organitzat o srsquohi organitzarien a propogravesit de lrsquoesdeveniment aixiacute com la possibilitat que els seus homogravelegs barcelonins nomenessin missatgers davant del nou rei33

Les indagacions realitzades al marge dels consellers de Barcelona tambeacute incidiren alguna vegada en aspectes habitualment tractats en les consultes formals com ara el fet plantejat lrsquoany 1416 de si els ciutadans de Saragossa pagaven en els impostos que perce-bia lrsquoerari barceloniacute sobre la circulacioacute de mercaderies dubte que hauria de resoldre un altre comerciant emigrat feia poc34 De tota manera segurament tenien meacutes sentit de cara a assumptes que exigien la magravexima discrecioacute com ara la resposta que durant lrsquoany 1417 havien donat les ciutats de Lleida i Tortosa a una proposta (probablement controvertida) dels consellers barcelonins drsquoenviar una ambaixada en nom del braccedil reial davant del re-centment entronitzat Alfons el Magnagravenim Ho encarregaren al doctor en lleis Francesc Serra el qual hauria de certificar-se laquosecretamentraquo drsquoaquella informacioacute35

La relacioacute que mantenia el govern municipal de Girona amb el de Barcelona durant el periacuteode tractat posa de manifest que la Ciutat Comtal constituiacute en moltes situacions el referent a tenir en compte i fins i tot una font de legitimitat Tanmateix la importagravencia de Barcelona des drsquoaquest punt de vista srsquoha drsquointerpretar en el marc drsquouna xarxa amb diversos llocs centrals eacutes clar que convenientment jerarquitzats Girona srsquoemmirallava en el model barceloniacute igual que altres municipis ben estudiats com Cervera per beacute que la

31 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 29r (27-X-1416)32 Successivament AMGi I121 llig 8 reg 5 f 53v (2-VIII-1414) I121 llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440)33 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (29-IV-1410) I121 llig 8 reg 4 f 32v (1-VII-1412) A propogravesit justament de la recepcioacute

que oferiacute la ciutat de Barcelona al nou rei Trastagravemara Miguel rauFast ChiCo laquoiquestUn mismo cerimonial para dos dinastiacuteas Lasentrades reales de Martiacuten el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelonaraquo En la Espantildea Medieval 30 (2007) pagraveg 91-130

34 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 13r (23-V-1416) 25r-v (20 drsquoagost de 1416) Podem afegir-hi que Arnau Terradesmercader i ciutadagrave de Barcelona originari de Girona tambeacute fou interpelmiddotlat pels jurats per altres afers de la Ciutat Comtalindependents de les decisions del consistori drsquoaquesta com ara lrsquoestat dels preus del coure i de lrsquoestany amb marca de Cornualla(AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 45v 18-IV-1417)

35 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 66r-v (27-VII-1417)

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 27

capital de la Segarra tampoc perdeacute mai de vista lrsquoexemple de Lleida36 Al mateix temps la ciutat de lrsquoOnyar a banda de ser receptora drsquoinfluegravencies de Barcelona tambeacute nrsquoirradiagrave a drsquoaltres localitats de menor rang de la diogravecesi que encapccedilalava com Sant Feliu de Guiacutexols o Besaluacute37

Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute

En paralmiddotlel a la imitacioacute drsquoestructures o a les consultes oficials el cas de Girona ilmiddotlumina un altre terreny on srsquoadverteix beacute el pes creixent del govern municipal de Barcelona en lrsquoescenari poliacutetic el suport que prestagrave de cara a la defensa dels interessos drsquoaltres localitats del Principat No cal insistir en el fet que lluny de lrsquoaspiracioacute de juristes com Tomagraves Mi-eres en el sentit que totes les ciutats podien ser considerades repuacutebliques la vertebracioacute poliacutetica de la Catalunya baixmedieval havia donat peu a un mosaic jurisdiccional complex i en el que coexistien diversos poders laics i eclesiagravestics si beacute amb una extensioacute forccedila im-portant de la jurisdiccioacute exercida pels delegats territorials del monarca els veguers38

En qualsevol cas eacutes en aquest context que els regidors de Girona srsquoadrecen a llurs homogravelegs de Barcelona per facilitar-los el primer contacte o la negociacioacute amb altres au-toritats Un exemple inicial apareix en la correspondegravencia intercanviada a principis de la degravecada de 1380 a propogravesit de la lleuda que lrsquoarquebisbe de Tarragona percebia al castell costaner de Tamarit (Tarragona) un pas ineludible en la navegacioacute nord-sud per la costa catalana Els jurats gironins ja havien intentat negociar directament amb la cort arquebis-bal anys enrere i en aparenccedila havien aconseguit comprar lrsquoexempcioacute drsquoaquell tribut Tot i aixograve en un proceacutes que srsquoallargagrave degravecades calgueacute lrsquoassociacioacute amb el consistori de Barce-lona per abordar lrsquoafer amb moltes meacutes garanties39

36 A propogravesit del fet que Cervera tendia a equiparar-se amb la ciutat de Barcelona encara que excepcionalment tambeacute amb Balaguer i sobretot amb Lleida de les autoritats de la qual calcagrave estrategravegies o rebeacute consell Pere verdeacutes Pijuan laquoldquoAtegraves que la utilitat de la universitat deu precehir lo singularrdquo discurso fiscal e identidad poliacutetica en Cervera durante el s xvraquo Hispania LXXI-238 (maig-agost 2011) pagraveg 409-436 en especial pagraveg 418 432 Vegeu-ne molts exemples concrets a lrsquoobra del mateix autor laquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la universitatraquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi catalagrave a la baixa Edat Mitjana(Cervera 1387-1516) Barcelona Universitat de Barcelona Tesi doctoral inegravedita 2004 pagraveg 333 382 383-384 391 483 489 491 510 534 549 968 1033 1057 i 1100 Tambeacute cal tenir present que la mateixa paeria de Cervera en moments puntuals oferiacute ajudaa drsquoaltres governs locals Resulta molt ilmiddotlustratiu drsquoaquesta dinagravemica un episodi ben documentat de 1411 en quegrave les autoritatscerverines detallaren als seus homogravelegs de Manresa les mesures preses per tal de reduir els interessos del deute del municipi isobretot endurir la posicioacute negociadora davant dels creditors Pere verdeacutes Pijuan ldquoPer ccedilo que la vila no vage a perdicioacuterdquo Lagestioacute del deute puacuteblic en un municipi catalagrave (Cervera 1387-1516) Barcelona CSIC 2004 pagravegs 124-126 En una liacutenia similar esconserva la informacioacute proporcionada pels paers de la capital de la Segarra als mateixos edils manresans en relacioacute amb els pactes de suport militar mutu entre Cervera i Lleida Pere verdeacutes Pijuan laquoEl ldquoveiumlnatge pactatrdquo de Cervera durant el segle xvraquo dinsActes del V Congreacutes Internacional drsquoHistograveria Local de Catalunya Lrsquoestructuracioacute territorial de Catalunya Els eixos cohesionadors delrsquoespai Barcelona LrsquoAvenccedil 2000 pagravegs 355-366 en especial pagravegs 362-363

37 Quant al cas de Sant Feliu constitueix una bona prova del fenomen la cogravepia drsquounes ordinacions locals de la ciutat de lrsquoOnyar que lrsquoany 1358 els jurats de la vila solmiddotlicitaren al batlle de Girona per tal drsquoimitar-les amb algunes adaptacions (Jaume Codina i SabiacutePeris laquoOrdinacions de Girona de lrsquoany 1358raquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 28 (1985) pagraveg 191-209) A propogravesit delgovern municipal de Besaluacute documentem tambeacute certes consultes de contingut similar a les que els edils gironins dirigien als seus homogravelegs de Barcelona AMGi I121 llig 6 f 35r-v 13 de maig de 1382 I1211 llig 8 reg de 1416-18 f 4v (24-II-1416)

38 Sobre aquesta coneguda postilmiddotla de Mieres a les Constitucions Generals Tomagraves Mieres Apparatus super Constitucionibus Curiarum Generalium Cathalonie Barcelona Comelles 1621 vol II pagraveg 79 citat per Flocel sabateacute laquoEstamentos soberaniacutea y modelo poliacutetico en la Cataluntildea bajomedievalraquo Aragoacuten en la Edad Media 21 (2009) pagraveg 245-278 en concret pagraveg 266 Un quadre sintegravetic del marcjurisdiccional al nord-est catalagrave durant la Baixa Edat Mitjana Pere orti gost laquoEls remences i lrsquoexercici de la jurisdiccioacute als seglesxiv i xv una lluita pel poder poliacuteticraquo dins Rosa lluCh braMon et al (ed) Migrazioni interne e forme di dipendenza libera e servile nellecampagne bassomedievali Cherasco Universitagrave di Sassari 2015 pagraveg 125-153 en especial pagraveg 132-141

39 AMGi I3311 llig 1 f 23r-v (9-VI-1358) I121 llig 6 f 30v (25-II-1382) guillereacute (ed) Llibre Verd doc 342 (31-XII-1388) I121 llig 7 reg de 1389 f 9r (22-VII-1389) I11 n 18 f 86v (17-IX-1389) I11 n 22 f 4r-v (1-X-1390) I121 llig 8 reg 5 f 92r (14-XI-1415)

28 Albert Reixach Sala

El comerccedil mariacutetim sembla de fet una de les quumlestions que meacutes cops motivagrave la cer-ca de complicitats amb Barcelona per part dels edils de Girona Aixiacute soacuten relativament frequumlents les missives dirigides als consellers barcelonins amb quegrave srsquointentaven protegir embarcacions amb carregaments de gra adquirits pel govern de la ciutat de lrsquoOnyar40 Ho tornem a veure en una disputa de 1414 entorn a gravagravemens sobre la circulacioacute de mer-caderies per mar En concret a propogravesit de lrsquoanomenada lleuda reial de Tortosa (que afectava les nombroses rutes mariacutetimes i fluvials de pas per aquest important enclavament i que a la pragravectica es cobrava en diversos ports catalans) i de lrsquoimpost aplicat sobre els co-merciants italians Els jurats de Girona amb la voluntat de defensar sobretot els habitants de la vila de Sant Feliu de Guiacutexols com eacutes sabut amb una vinculacioacute poliacutetica especial amb la ciutat de lrsquoOnyar solmiddotlicitaren lrsquoajuda dels consellers de Barcelona per frenar les arbitrarietats dels recaptadors drsquoambdues exaccions justament barcelonins encara que actuant sempre en nom de lrsquoadministracioacute reial i no pas del govern de la Ciutat Comtal41 En la mateixa liacutenia els edils de la ciutat de lrsquoOnyar lrsquoany 1441 pretenien evitar que un paraire gironiacute Bernat Vendrell i el seu fill Pere que li havia enviat mercaderies des de lrsquoAlguer (Sardenya) paguessin certes lleudes a Barcelona ategraves que segons almiddotlegaven tots els ciutadans de Girona nrsquohavien aconseguit franquesa molt temps enrere42 Amb aquest objectiu no nomeacutes es dirigiren a Galceran de Requesens batlle general de Catalu-nya i veritable responsable de tot lrsquoaparell destinat al cobrament de lrsquoexaccioacute sinoacute tambeacute als consellers barcelonins43

En un altre apartat cal situar les peticions dels regidors de Girona als de Barcelona a fi que els donessin suport en causes judicials iniciades a la cort del veguer drsquoaquesta ciutat i que podien acabar implicant ciutadans gironins Un episodi emblemagravetic en aquest sentit teacute a veure amb les marques o represagravelies que comenccedilaren a ser aplicades entorn de lrsquoany 1412 per la cort del veguer de Barcelona contra tots els sotmesos a la jurisdiccioacute del batlle de Girona (i afectant sense anar meacutes lluny a mercaders i menestrals que anaven a comerciar dins dels liacutemits de la vegueria de Barcelona) Lrsquoorigen del proceacutes es trobava en uns quants habitants de la ciutat de lrsquoOnyar que havien fet fermanccedila en un quantioacutes censal venut per Beatriu viacutedua del baroacute Hug III de Santa Pau i pel seu fill Galceran I Ademar al burgegraves de Perpinyagrave Bernat Morgolloacute Ja a lrsquoany 1411 hi havia pendents de satisfer massa pagues de la pensioacute i el creditor havia instat lrsquoinici de procediments per cobrar-les cosa que tal com era habitual tambeacute havia drsquoincidir en els avaladors Davant drsquoaixograve els jurats de Girona hagueren de reivindicar un privilegi obtingut en teoria en el marc de la campanya de recuperacioacute de jurisdiccions alienades drsquoentorn a 1400 que impe-dia mecanismes judicials com aquells Amb tot de ben segur que per aturar les represagravelies fou encara meacutes determinant la intermediacioacute dels regidors barcelonins davant del veguer i drsquoalts cagraverrecs de la monarquia44

40 AMGi I121 llig 9 reg 1 f 33r (18-X-1419) reg 3 f 49v (16-IX-1434) Tot plegat srsquoemmarca en les tensions entreadministracions locals que sovint desfermaven les operacions ldquopuacutebliquesrdquo de proveiumlment cerealiacutestic en quegrave no podem aturar-nos Un estat de la quumlestioacute sobre el fenomen a Antoni riera Melis laquoCrisis frumentarias y poliacuteticas municipales de abastecimiento en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Mediaraquo dins Rafael Hipoacutelito oliva i Pere benito (eds) Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007 pagraveg 125-161

41 AMGi I121 llig 8 reg 5 f 43v (5-IX-1414) 56r (7-XI-1414) Sobre els dos impostos esmentats Francisca vilella vila La lleuda de Tortosa en el siglo xv aportacioacuten al conocimiento del comercio interior y exterior de la Corona de Aragoacuten Tortosa ArxiuHistograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre 2007 Manuel saacutenChez Martiacutenez laquoDret dels italiansraquo dins Denis Menjot et al (ed) Glosario Criacutetico de Fiscalidad Medieval 2012

42 Sobre lrsquoimpost de la lleuda a Barcelona i la complexitat de la seva aplicacioacute en funcioacute de la procedegravencia dels comerciants malgrat la reivindicacioacute tan rotunda dels magistrats gironins sobre el fet que els habitants de llur ciutat estaven exempts drsquoaquella exempcioacute impost orti Renda i fiscalitat pagraveg 407-433

43 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 17v-18r (27-VI-1441)44 AMGi I121 llig 8 reg 4 f 38v-39r (28-VIII-1412) 39v (10-IX-1412) 44r (10-XI-1412) Ibid llig 8 reg 5 f 58r (24-XI-1414)

El privilegi que probablement almiddotlegaven els jurats es trobava dins drsquouna extensa capitulacioacute signada entre Martiacute I i els representants municipals el gener de 1399 encara que com a miacutenim en la versioacute registrada a un dels cartularis de la ciutat consta com a no

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 29

Certament el fet que els representants municipals de Girona demanessin la interces-sioacute dels consellers de Barcelona en afers que drsquoentrada nomeacutes incumbien als primers i a lrsquoadministracioacute reial posa en relleu la capacitat de mediacioacute poliacutetica aconseguida pel govern municipal barceloniacute Lrsquoany 1410 els mateixos jurats de la ciutat de lrsquoOnyar ho expressaven amb claredat quan en requeriren lrsquoajuda davant de la pretensioacute del veguer reial el cavaller Bernat de Vilarig drsquointervenir sense causa justificada en les eleccions de cagraverrecs municipals dutes a terme el dia 1 de gener segons era costum demanaven als seus homogravelegs barcelonins que atesa la confianccedila que els tenien (laquorecorrent a vosaltres en qui havem gran confianccedilaraquo) parlessin coordinant-se amb missatgers enviats ad hoc a Barcelona amb el rei a fi que el monarca proveiacutes sobre aquell assumpte A meacutes val a dir que els greuges que el consistori de Girona denunciava en lrsquoexercici de Vilarig un parell de mesos despreacutes portaren els edils a posar en entredit el fet que lrsquoesmentat cavaller ha-gueacutes obtingut per provisioacute reial els oficis de veguer i batlle de forma conjunta causa a quegrave tambeacute volgueren unir els governants barcelonins45

Tot apunta que aquesta tendegravencia a cercar lrsquoaval de Barcelona srsquoaccentuagrave durant el segon quart del segle xv En paralmiddotlel hi ha diversos indicis que la Ciutat Comtal srsquoestava convertint en un dels principals escenaris per a la negociacioacute poliacutetica entre la monarquia i les comunitats urbanes de Catalunya al marge fins i tot del propi executiu municipal En destaca la consolidacioacute del paper de notaris barcelonins que actuaven com a siacutendics permanents de diverses administracions catalanes46

En qualsevol cas la complexa conjuntura que travessagrave Girona entre 1436 i 1445 i en quegrave srsquoacabaren confonent les exigegravencies fiscals i la coaccioacute poliacutetica contra el govern local des de lrsquoentorn de la reina Maria i del governador general de Catalunya doacutena fe drsquoaquesta evolucioacute Molt a grans trets la sequumlegravencia srsquoencetagrave a finals de 1436 quan Joan Corbera governador general del Principat es desplaccedilagrave a la ciutat de lrsquoOnyar per frenar la renova-cioacute de cagraverrecs del consistori que havia de tenir lloc el primer dia de 1437 i introduir nous mecanismes drsquoatzar en el sistema drsquoeleccioacute47

Igual que havia succeiumlt en escenaris similars de degravecades abans la mesura concretada finalment en un privilegi expedit per la reina a finals de 1437 topagrave amb fortes resistegravencies Aixiacute els regidors gironins srsquoadreccedilaren als seus homogravelegs de Barcelona per anunciar-los la laquonovitatraquo que aquell oficial reial pretenia implementar a la ciutat Els demanaven en definitiva certa intercessioacute davant de la monarquia Despreacutes drsquouna primera notificacioacute cap a la tardor del mateix 1437 rebaixaren una mica lrsquoalarma inicial i gairebeacute es mostra-ren expectants per les millores que podria suposar el fet que els nous cagraverrecs electes del municipi serien ostentats per laquolos a qui vendragrave la sortraquo48 Tanmateix els consellers barce-lonins havien reaccionat amb molta fermesa respecte de casos anteriors en assabentar-se de la intervencioacute del governador general en el consistori de Girona es mobilitzaren per

atorgat pel monarca ategraves que es contradeia amb certes constitucions generals de Catalunya juliol (ed) Llibre Vermell doc 76 XXII (16-I-1399) Eacutes molt possible que lrsquoafer encara cuegeacutes lrsquoany 1418 quan els jurats tornaren a recolzar-se en els edils de la Ciutat Comtal (AMGi I121 llig 9 reg 1 f 12v (8-VI-1418)

45 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (1-I-1410 10-III-1410)46 En efecte eacutes un tema que caldria estudiar beacute Tot i aixograve des del punt de vista de Girona sobresurt durant els decennis de 1420

i 1430 la figura del notari Joan Ros que representava la ciutat de lrsquoOnyar en litigis diversos i en la preparacioacute de greuges perpresentar a les Corts a banda drsquoestar al corrent a traveacutes de cogravepies bastant sistemagravetiques de la correspondegravencia enviada entreels jurats i lrsquoadministracioacute regravegia A tall de mostra AMGi I11 n 47 f 71v-72r (16-II-1425) I11 n 48 f 17r-18r (26-II-1426)I121 llig 9 reg 3 f 28v-29r (10-I-1434) 50r (22-IX-1434) La tendegravencia a la contractacioacute de representants permanents vinculats a Barcelona en detriment de les missatgeries extraordinagraveries srsquoobserva en el mateix moment a Cervera verdeacutes laquoAdministrar lespecuacuteniesraquo pagraveg 608-611

47 Lrsquoevolucioacute del sistema drsquoeleccioacute drsquooficis al compagraves de diverses modificacions iniciades lrsquoany 1436 i que culminaren lrsquoany 1458 amb la instauracioacute del megravetode insaculatori ha estat ben estudiada a Santiago sobrequeacutes vidal laquoReacutegimen municipal gerundenseen la baja edad media La ldquoinsaculacioacutenrdquoraquo Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 10 (1955) pagraveg 165-232

48 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 37r-v (28-IX-1437)

30 Albert Reixach Sala

aconseguir que a traveacutes dels siacutendics que hi havia enviat els representants del Braccedil Reial presents a les Corts que srsquoestaven celebrant justament a Barcelona des del maig de 1436 tramitessin un greuge en relacioacute a aquell afer49

Sense a penes solucioacute de continuiumltat el setembre de 1440 srsquoencetagrave un nou conflicte ins-titucional amb lrsquoarribada a la capital gironina drsquouns comissaris eclesiagravestics disposats a per-seguir contractes usuraris El desplegament aparatoacutes dels clergues omplint les esgleacutesies i portals puacuteblics de la ciutat de cartells demanant la denuacutencia de qualsevol transaccioacute duta terme amb interessos excessius portagrave els jurats a demanar com en ocasions anteriors el consell de les autoritats municipals de Barcelona de cara a evitar aquella laquodestruccioacuteraquo50 Els fets posteriors permeten sospitar que es tractava drsquouna enegravesima estrategravegia de pressioacute de la corona desitjosa de negociar amb el govern municipal de Girona una nova contri-bucioacute ldquovoluntagraveriardquo I com hem vist a propogravesit de la concessioacute del privilegi de la taula de canvi lrsquoany 1445 comprovem que ho aconseguiacute51

Breus consideracions finals

En siacutentesi a traveacutes de lrsquoanagravelisi dels intercanvis epistolars entre Girona i Barcelona du-rant el periacuteode 1340-1440 es pretenia veure si al llarg de les darreres degravecades del segle xiv i inicis del seguumlent els consellers barcelonins adquiriren un protagonisme creixent en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat i de la corona Hem constatat drsquoentrada que el dret el govern i la poliacutetica locals de la Ciutat Comtal constituiumlren una referegravencia ineludible per a drsquoaltres administracions municipals del Principat des de la fase inicial drsquoarticulacioacute drsquoaquestes institucions al darrer terccedil del dos-cents Aixiacute se nrsquoassimilaren pragravectiques o se nrsquointentagrave reproduir foacutermules Alhora els consellers de Barcelona a partir drsquoaleshores actuaren sovint drsquoassessors de governants drsquoaltres ciutats que els feien consultes en cas de dubtes o conflictes Aixograve es produiacute dins drsquouna xarxa de relacions diversificades entre els executius de moltes comunitats catalanes perograve la dimensioacute dels fluxos que convergien a Barcelona de ben segur que li atorgaven una posicioacute privilegiada

Per una altra banda lrsquoexemple de Girona mostra que els edils barcelonins tambeacute aca-baren essent solmiddotlicitats com a intermediaris davant de lrsquoadministracioacute reial i la monarquia Sempre tenint en compte les limitacions de les fonts i de la perspectiva emprades per a precisions cronologravegiques tot apunta que la capacitat del govern municipal de Barcelona drsquointercedir dins de lrsquoarena poliacutetica del Principat srsquoaccentuagrave a partir de 1410 i en especial durant els decennis de 1430 i 1440 Lrsquoobservacioacute ogravebviament hauria de ser contrastada a partir drsquoun estudi global de la presegravencia poliacutetica de la Ciutat Comtal que caldria assen-tar-se en les fonts progravepies drsquoaquest municipi52 En qualsevol cas el camiacute de Barcelona cap a la capitalitat catalana molt probablement srsquoiniciagrave abans de la Guerra Civil de 1462-1472

49 Sobre el conflicte que els esdeveniments poliacutetics a Girona suscitaren entre el Braccedil Reial i la reina Maria en el marc de les CortsJosep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las elites urbanas de la sociedadcatalana bajomedieval (s xiv- xv)raquo Revista drsquohistograveria medieval 10 (1999) pagraveg 331-370 en concret pagraveg 352-354

50 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 1r (1-X-1440)51 Vegeu la nota 2352 Forccedila autors estarien drsquoacord que lrsquoetapa de la primera meitat (o dels dos primers terccedilos) del quatre-cents en lrsquoevolucioacute poliacutetica

del municipi de Barcelona mereix encara molta recerca Un treball en quegrave aixograve es pot evidenciar Antoni riera Melis laquoLa Diputacioacute del General de Catalunya 1412-1444 El desenvolupament drsquouna administracioacute autonogravemica medieval en un context conflictiuraquoActa Historica et Archaelogia Mediaevalia 30 (2010) pagraveg 152-249 Afortunadament aquesta mancanccedila srsquoestagrave comenccedilant a palmiddotliar gragravecies a contribucions com la drsquoEduard Juncosa en aquest mateix congreacutes i en quegrave es recullen aportacions pregravevies del mateixinvestigador

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 31

I el factor poliacutetic no devia ser simplement fruit de la inegravercia de dinagravemiques demogragravefiques o comercials

Fos com fos lrsquoepisodi mostra que no nomeacutes els edils gironins cercaren els barceloninsperquegrave els prestessin assessorament o un cert suport sinoacute que els representants de la Ciutat Comtal en conjuntures com la descrita tambeacute es volgueren erigir com a paladins del Braccedil Reial elevant una ingeregravencia regravegia en una altra localitat a la categoria drsquouna greu lesioacute de lrsquoordre constitucional Lrsquoeix de gravetat del sistema poliacutetic catalagrave segurament srsquoha-via situat cada cop meacutes al laquocap i casalraquo i els regidors drsquoaquesta assumien nous rols

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)

Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Introduccioacute

Les primeres degravecades del segle xx van ser beacute ho sabem drsquouna gran intensitat poliacutetica Lrsquoactuacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona de la Diputacioacute Provincial de la Mancomunitat de Catalunya i meacutes tard de la Generalitat de Catalunya configuraren un escenari en el quegrave la recuperacioacute dels trets histograverics singulars de la ciutat i de Catalunya van ser objecte de gran atencioacute per part de les institucions i dels seus dirigents Sota aquesta perspectiva lrsquoestudi i recuperacioacute del passat histograveric de Catalunya esdevingueacute una tasca continuada drsquoaccioacute cultural acadegravemica i cientiacutefica Una tasca que teacute noms i cognoms intelmiddotlectuals poliacutetics juristes escriptors historiadors etcegravetera participaren de forma meacutes o menys de-cidida i entusiasta en aquell escenari1

Tambeacute hi foren presents alguns funcionaris drsquoaquelles institucions implicades que drsquouna o altra forma per tarannagrave i formacioacute colmiddotlaboraren en aquell proceacutes de recuperacioacute histograverica Aquest eacutes el cas drsquoAgustiacute Duran i Sanpere en la seva vessant funcionarial-admi-nistrativa a lrsquoAjuntament de Barcelona de manera especial en les primeres etapes de for-macioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona La seva gestioacute directa de lrsquoesmentat servei administratiu municipal i la seva projeccioacute indirecta en diverses publicacions mu-nicipals (monografies revistes) aixiacute com en la Gaceta Municipal de Barcelona (fundada el 1914) permeten valorar de forma meacutes completa i adient lrsquoenorme tasca de divulgacioacute i recerca que va encapccedilalar durant vagraveries degravecades2

Catedragravetic drsquoHistograveria del Dret i de les Institucions Universitat Rovira i Virgili1 La bibliografia eacutes abundant vegeu per exemple Enric Pujol Histograveria i reconstruccioacute nacional la historiografia catalana a lrsquoegravepoca

de Ferran Soldevila 1894-1971 Catarroja-Barcelona Afers 2003 Ramon grau i Fernaacutendez Antoni de Capmany i la renovacioacute de lrsquohistoricisme poliacutetic catalagrave Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona 2006 i laquoEl pensament histograveric de la dinastia Bofarullraquo dins Josep M Fradera (coord) Societat poliacutetica i cultura a Catalunya 1830-1880 Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 6) 2002 pagraveg 121-138 Giovanni C Cattini Historiografia i catalanisme Josep Coroleu i Inglada 1839-1895 Catarroja - Barcelona Afers 2007 Josep M Fradera laquoEl passat com a present (la historiografia catalana de la revolucioacute liberal a la Renaixenccedila)raquo Recerques 23 (1990) pagraveg 53-71 Antoni siMoacuten tarreacutes laquoEls mites histograverics i el nacionalisme catalagrave La histograveria moderna de Catalunya en el pensament histograveric i poliacutetic catalagrave contemporani(1840-1939)raquo Manuscrits 12 (1994) pagraveg 193-212

2 Vegeu referegravencies a Eulagravelia duran laquoAgustiacute Duran i Sanpere (1887-1975) histograveria urbanaraquo dins Ramon grau (coord) Recurs al passat i modalitats historiogragravefiques a Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 20)2014 pagraveg 247-260 laquoAgustiacute Duran i Sanpere semblanccedilaraquo Revista de Catalunya 155 (octubre 2000) pagraveg11-38 i Agustiacute Durani Sanpere semblanccedila biogragravefica Conferegravencia pronunciada davant el Ple per Eulagravelia Duran i Grau el dia 20 de desembre de 1999 Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2000 Agustiacute duran i sanPere Tornant-hi a pensar evocacions de moments viscuts i altresescrits autobiogragravefics (nota de lrsquoedicioacute drsquoAlbert Turull) Lleida Pagegraves 2007 Josep M Muntildeoz Pujol Agustiacute Duran i Sanpere temps i memograveria Barcelona Proa 2004

34 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

El nostre objectiu eacutes analitzar la concrecioacute drsquoaquesta actuacioacute impulsada i dirigida des de lrsquoAjuntament de Barcelona examinant la seva projeccioacute especialment en les publica- cions periogravediques sense oblidar perograve les monografies histograveriques aparegudes fins els anys trenta anteriors a la Guerra Civil Podriacuteem dir que el punt drsquoarribada del nostre estudi eacutes lrsquoany 1929 data de realitzacioacute de lrsquoExposicioacute Internacional de Barcelona i pragravec-ticament de finalitzacioacute drsquoun regravegim poliacutetic estatal i municipal sorgit de la Restauracioacute

LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle xx

Durant les primeres degravecades de segle xx la ciutat de Barcelona va viure unes transfor-macions molt importants creixements demogragravefics i econogravemics tensions socials canvis poliacutetics inquietuds culturals En tot aquest proceacutes lrsquoajuntament es transformagrave en un gran gestor i alhora impulsor de lrsquoactivitat ciutadana3 Per altra banda el pes poliacutetic de lrsquoAjun-tament de Barcelona augmentagrave en convertir-se en una mena de caixa de res sonagravencia de tot el territori de Catalunya da vant la manca drsquoinstitucions poliacutetiques prograve pies Entre 1901 i 1903 arribaria un canvi im portant pel que fa a la composicioacute poliacutetica de lrsquoajuntament que es concretagrave en la pegraver dua de poder dels partits dinagravestics i la irrup cioacute dels grups republicans i regionalistes La victograveria a les eleccions municipals de 1904 de la candidatura drsquoUnioacute Republicana i de la Lliga Regio nalista va obrir una nova eta pa poliacutetica caracteritzada per la voluntat de renovar i regenerar de forma democragravetica la vida municipal A partir drsquoaleshores lrsquoimpuls de diverses actuacions administratives perograve amb una carrega poliacuteti-ca evident van caracteritzar lrsquoactivitat municipal Dins lrsquoagravembit cultural la projeccioacute poliacute-tica de Barcelona i de Catalunya passaria per divulgar aspectes de la histograveria de la ciutat i del Principat amb la voluntat i desig de conegraveixer un passat meacutes o menys glorioacutes amb les seves institucions poliacutetiques progravepies com exemple o mirall de les decisions poliacutetiques a curt i mig termini

Els mecanismes o instruments per assolir aquests objectius foren de molt diversa en-titat i importagravencia perograve certament cal assenyalar-ne les seguumlents que tenen unes carac-teriacutestiques meacutes o menys homogegravenies la inclusioacute de notiacutecies i informacions histograveriques en una publicacioacute administrativa municipal com era la Gaceta Municipal de Barcelona a partir de 1914 el manteniment de la galeria de catalans ilmiddotlustres la reorganitzacioacute de lrsquoar-xiu municipal amb la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat i la poliacutetica de publicacions historiogragravefiques dirigida des de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques aquestes dues darreres a partir de 1917 dirigides de forma principaliacutessima per Agustiacute Duran i Sanpere Tot plegat dins lrsquoagravembit de la recentment creada comissioacute de cultura de lrsquoajuntament (1916)4

3 Alejandro saacutenChez (dir) Barcelona 1888-1929 modernidad ambicioacuten y conflictos de una ciudad sontildeada Madrid Alianza Editorial 1994 Enric argullol i Murgadas laquoLes reformes i els canvis poliacutetics en el municipi dels segles xix i xxraquo dins Isabel rodagrave et al El govern de les ciutats catalanes Barcelona La Magrana - Ajuntament de Barcelona 1985 pagraveg 117-130 Cegravelia Cantildeellas i juliagrave i Rosa toran i belver laquoUna ciutat expansiva en una nova dinagravemica de participacioacute poliacutetica (1901-1923)raquo dins Manuel risques i Corbella (dir) Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona vol II De lrsquoocupacioacute napoleogravenica a lrsquoactualitat Barcelona EnciclopegravediaCatalana 2008 pagraveg 142-165

4 Cegravelia Cantildeellas Poliacutetica cultural de lrsquoAjuntament de Barcelona 1916-1929 (tesi doctoral) Universitat Autogravenoma de BarcelonaFacultat de Filosofia i Lletres 1982 Cegravelia Cantildeellas i Rosa toran Poliacutetica escolar de lrsquoAjuntament de Barcelona (1916-1936) Barcelona Barcanova 1982

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 35

La Gaceta Municipal de Barcelona

La Gaceta Municipal sorgiacute en aquest context i com un instrument de lrsquoajuntament per publi citar la seva gestioacute des drsquouna perspectiva moderna en quegrave es combinava lrsquoestricta infor macioacute administrativa amb la periodiacutestica Als efectes que ara ens interessen teacute una certa importagravencia que en una publicacioacute oficial eminentment de caire administratiu des dels seus inicis i durant quatre anys inclogueacutes de forma periogravedica i sovintejada referegravencies historiogragravefiques relatives a la ciutat de Barcelona i al Principat En efecte un procedi-ment per tal drsquoimpulsar el coneixement histograveric de la ciutat de Barcelona en la seva egravepoca medieval i moderna fou la inclusioacute drsquouna seccioacute denominada ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo en la Gaceta Municipal de Barcelona () entre 1914 i 1918 Posteriorment lrsquoany 1922 srsquohi van incloure algunes referegravencies histograveriques en la seccioacute ldquoVagraveriardquo i durant la Segona Repuacutebli-ca tambeacute es van aportar algunes notiacutecies certament en menor quantia

la gaCeta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquoCuriosidades histoacuteriCasrdquo (1914-1918)

La Gaceta havia iniciat la seva publicacioacute el mes de novembre de 19145 i ben aviat incor-poragrave lrsquoesmentada seccioacute Les caracteriacutestiques formals de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo soacuten les seguumlents6 segons informacioacute ben segur redactada per Duran i Sanpere

En la Gaceta Municipal publicacioacute exclusivament administrativa de lrsquoAjuntament de Barcelona srsquoiniciagrave des de lrsquoany de la seva aparicioacute (1914) una seccioacute anomenada de ldquocuriositats histograveriquesrdquo [sic] en la qual srsquoanaven publicant principalment documents de lrsquoArxiu Municipal i algunes altres notiacutecies de diverses procedegravencies No srsquohi seguia un ordre determinat essent-hi inclosos tots aquells documents de poca extensioacute que oferissin per ells mateixos una certa substancialitat

Tanmateix el caragravecter ldquopredominantrdquo de la publicacioacute que ja hem vist era de tipus admi-nistratiu feia que aquestes informacions histograveriques fossin poc conegudes pels estudiosos Per aquest motiu es relacionaven tots els nuacutemeros de la Gaceta on srsquohavien publicat les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo7

La periodicitat i la cronologia de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo no tenien una periodicitat fixa La Gaceta es publicava set-manalment i les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoeditaven una o dues vegades al mes tot i que de vegades passaven mesos sense publicar-se En total es van publicar 52 lliuraments cal advertir que en un mateix exemplar es podien publicar dos o meacutes textos8 fins i tot es repeteix un text9 segurament per error de composicioacute a lrsquoimpremta

5 Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Barcelona Ajuntament deBarcelona 2014

6 laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 2-73 pagraveg 56 i ss7 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 pagraveg 56-62 Estan relacionats per lrsquoany o egravepoca al que fa referegravencia el text

independentment de la data de la seva publicacioacute a la Gaseta8 GMB (Gaceta Municipal de Barcelona) 1 (4-XI-1914) 7 (16-XII-1914) 3 (20-I-1915) 4 (27-I-1915) 22 (31-V-1916) 7 (14-II-

1917) 15 (11-IV-1917) 16 (18-IV-1917)9 GMB 44 (3-XI-1915) 47 (24-XI-1915)

36 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

La segraverie de ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoiniciagrave al nuacutemero 1 de la Gaceta el dia 4 de novembre de 1914 on es van publicar dos textos histograverics10 La segraverie es va acabar el 16 de maig de 191811 sense donar cap tipus de notiacutecia explicativa de la seva finalitzacioacute

Cronologravegicament els documents que srsquoinclouen abracen des del segle xiv fins el se-gle xix el primer fa referegravencia a lrsquoany 1301 reproduint el privilegi de creacioacute dels obrers o regidors de la policia urbana de Barcelona12 El darrer correspon a finals del segle xixreproduint una nota biogragravefica sobre Narciacutes Monturiol13 Del total de textos reproduiumltsquaranta (aproximadament un vuitanta per cent de les notes documentals) fan referegravenciaa lrsquoegravepoca baixmedieval i moderna de la ciutat de Barcelona amb anterioritat a lrsquoany 1714dues meacutes srsquoubiquen al segle xviii posterior al decret de Nova Planta i deu meacutes tractentemes corresponents al segle xix

Lrsquoautoria de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Els textos no porten cap comentari addicional sobre la seva publicacioacute ni tan sols lrsquoautoria de la seleccioacute (que hom suposa correspon a Duran i Sanpere) Lrsquouacutenica informacioacute com-plementagraveria eacutes la referegravencia dels fons documentals originaris dels documents transcrits majoritagraveriament els textos procedeixen dels diversos registres documentals de lrsquoArxiu Municipal (Dietari Deliberacions Cerimonial Lletres i provisions reials Ordinacions dels Mostaccedilaf etcegravetera) tot i que tambeacute hi ha referegravencies a la premsa barcelonina del segle xix

La temagravetica de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

La temagravetica que refereixen les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo eacutes diversa i variada14 Per tal de classificar miacutenimament aquesta documentacioacute podem utilitzar de forma orientativa el quadre de classificacioacute documental de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona (Fons Municipals Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern) adaptant-lo a la informacioacute publicada a la Gaceta amb el seguumlent resultat

Creacioacute i desenvolupament del municipiNuacutem 8 (23-XII-1914) pagraveg 18-20 laquoDivisioacuten el territorio en provincias (1821) Represen-tacioacuten del Ayuntamiento a las Cortes para que se sentildealen a la de Barcelona los liacutemiacutetes en la costa desde el riacuteo Tordera a la riera de Cubellasraquo extret de Varios tom 39 any 1821 exp nuacutem 13 Nuacutem 41 (13-X-1915) pagraveg 20 laquoDestitucioacuten de los Consellers y nombramiento de Administradores de la ciudad por el mariscal Duque de Berwich (1714)raquo extret del Dietari de las funccions que faragrave la Junta dels Molt Illres Srs Administradors de Casa la Pre-sent Ciutat de Barcelona y altres cosas memorables (16-9-1714 a 5-12-1718) f 1-2v

Administracioacute municipalNuacutem 3 (20-I-1915) pagraveg 23-24 laquoLimpieza puacuteblica de la ciudad (siglos xiv y xv)raquo extret de Liber bannorum venerabilis Romei Lulli mostaccedilaff civitatis Barchinone anys 1349-1356

10 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo GMB 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 i laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo pagraveg 15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97

11 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo GMB 20 (16-V-1918) pagraveg 21 extret de Deliberacions 1500-1501f 134-135

12 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo GMB 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

13 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten submarinaraquo GMB 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacuteficode escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio elias de Molins t II pagraveg 217 a 225

14 Una relacioacute cronologravegica dels articles apareguts es va publicar a Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 57-62 es tracta drsquouna relacioacute cronologravegica dels fets histograverics referenciats i no pas de la seva data de publicacioacute a la GMB Vegeu supra nota nuacutem 7

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 37

f 21 v i ss i registre de Crides i Ordinacions anys 1471 a 1479 f 163 Nuacutem 6 (10-II-1915) pagraveg 22-23 laquoOrdinacioacute dels hostalers dels bordellsraquo extret del Bannorum Liberanys 1401-1409 f 56 v Fou pregonat el dia 29 de novembre de 1402 pel pregoner de laciutat Bernat Cadireta Nuacutem 21 (26-V-1915) pagraveg 20 laquoNota del modo y forma que sehan de tanyir los Pantildeos aacute Negra al uso de Olanda Gobernantse per cada un quintaacute depes los Materials Sag(uen)tsraquo extret de Acuerdos 1757 f 243 Nuacutem 48 (1-XII-1915)pagraveg 22-23 laquoRegistro de hueacutespedes en los mesones partes diariosraquo extret de Primus No-tularum f 22 (28-XI-1411) Nuacutem 8 (23-II-1916) pagraveg 16 laquoReloj puacuteblico Construccioacutende nueva maacutequina contrata [1494]raquo extret de Notularum vol 6 f 115 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoCapiacutetols de la escarada del portal de la casa de la Ciutat [1399]raquo extretde Manual 1399-1401 f 13215

CortsNuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoSagrament dels Sindichs elegits per la Ciutat per entre-venir en Cortsraquo extret del Llibre de Juraments

Competegravencia normativaNuacutem 11 (15-III-1916) pagraveg 22-23 laquoDels pobres mendicants e del acaptar [1494]raquo extret del Registre de Crides e Ordinacions e bans anys 1481 a 1499 f 157 a 159 Nuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoAlmotaceacuten municipal atribuciones [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 81

CorrespondegravenciaNuacutem 17 (28-IV-1915) pagraveg 20 laquoVictoria francesa en la Champagneraquo carta de Lluiacutes XIV als consellers de Barcelona (Paris 20-XII-1650) extret de Deliberacions any 1651 f 58

HisendaNuacutem 15 (14-IV-1915) pagraveg 22-23 laquoTarifas de vituallasraquo (1717) aprovada pels adminis-tradors de la ciutat extret del Dietari vol 44 f 62

Actes protocolmiddotlaris i festiusNuacutem 5 (3-II-1915) pagraveg 27-28 laquoBailes puacuteblicos de maacutescara (sic) en 1802raquo extret de Orde-nes 1802 i Acuerdos 1802 Nuacutem 47 (24-XI-1916) pagraveg 21 laquoEntrada del Conseller en Cap de Barcelona en Madrid [1617]raquo extret de Litterarum amp provisionum regiarum vol IV fols 98-100 Nuacutem 1 (3-I-1917) pagraveg 6 laquoConquista de Granada festejos en Barcelonaraquo extret de ldquoCartas Reals Originals 1486 fins 1498rdquo i Manual de Novells Ardits o Dietari del Antich Consell Municipal Barceloniacute vol XIV original Nuacutem 5 (31-I-1917) pagraveg 25-29 laquoFiestas del Carnaval de 1859raquo (Notes preses del Diario de Barcelona) Nuacutem 7 (14-II-1917) pagraveg 23-26 laquoCarnaval de Barcelona - Cabalgatas notablesraquo Notes preses del Diario de Barcelona laquoRepresentacioacuten de la apertura del Canal de Suezraquo (27-II-1870) laquoEntre-vista de Cleopatra y Marco Antonioraquo (11-II-1872) laquoEntrada del Priacutencipe de Gales en Bombayraquo (27-II-1876) laquoEl triunfo de la Repuacuteblicaraquo (23-II-1873) laquoEntrada de Hernaacuten Corteacutes en Meacutexicoraquo (11-II-1877) Nuacutem 15 (11-IV-1917) pagraveg 9-10 laquoPrerrogativas de los Consellers de Barcelona Cobertura ante el Reyraquo extret de Ceremonial de Casa la Ciutat de Barcelona Llibre I cap 24 f 23 v-24 Cobertura en actos religiosos extret de Ibidem Libre ters de las Ceremonias que los Srs Concellers fan a la Seu en los officis Divinals etc

15 Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva Histograveria 1 La formacioacute drsquouna gran ciutat Barcelona Curial 1973 pagraveg 318nota 3 indica que lrsquoautoria del text correspon a Alfons Damians i Manteacute que va ser cap de lrsquoArxiu Municipal Administratiu delrsquoAjuntament de Barcelona fins a la seva jubilacioacute el 1933 (GMB 33 (21-VII-1933))

38 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Concordia amb el Capiacutetol de la Catedral 1662 Nuacutem 16 (18-IV-1917) pagraveg 14-15 laquoFes-tividad de San Jorge Declarada de precepto por las Cortes de 1456raquo extret de Cons-titutions y altres drets de Cathalunya compilacioacute de 1704 Lib III Tit XXX De Ferias pagraveg 238-239 laquoSu celebracioacuten en el siglo xvii [1635]raquo extret de Manual de Novells Ardits vol XI impr pagraveg 40l-403 Nuacutem 17 (25-IV-1917) pagraveg 35-36 laquoAntigua Banda de muacutesica municipalraquo extret de lrsquoExp 2728 de lrsquoantiga seccioacute 2a Nuacutem 39 (26-IX-1917) pagraveg 24 laquoFiestas populares de la Merced en 1871raquo extret de lrsquoAlmanaque del Diario de Barcelona 1872 pagraveg 127

Urbanisme i ObresNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 15 laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97 Nuacutem 7 (16-XII-1914) pagraveg 38 laquoAgua de las fuentes puacuteblicas de Barcelonaraquo laquoAumento de caudal en 1439raquo extret del registre Deli-beracions 1438-1442 f 58 v 60 i 60 v laquoCambio de cantildeeriacuteas en 1439raquo extret del Manual de Novells Ardits t I impregraves pagraveg 385-386 Nuacutem 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

ProveiumlmentsNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 Nuacutem 5 (2-XII-1914) pagraveg 23 laquoConcesioacuten de Puerto franco a Barcelona en 1702raquo extret de Constitutions de Cathalunya Llibre IV pagraveg 315 Nuacutem 6 (9-XII-1914) pagraveg 13-16 laquoAntiguo Puerto Franco de Barce-lonaraquo Ordinacions y Cridas disposades per lo libero Comers y despaig de las Mercaderias que entraran y aixiran de la Casa de Portfranch extret del registre Deliberacions de 1713 inserta nuacutem 4 entre f 5 i 6 Nuacutem 4 (27-I-1915) pagraveg 24 laquoBandos de Almotaceniacutea ldquoBans del Virdquo ldquoDe no comprar herba ne mergay ne ferratge per revendrerdquo ldquoDe la pallardquoraquo extrets del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 130 i 131 Nuacutem 43 (27-X-1915) pagraveg 28 laquoMatute de carnes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans e Ordinacions 1463 a 1471 f 157 v laquoMatute de vino en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1629 f 106 v Nuacutem 44(3-XI-1915) pagraveg 9 laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacionsanys 1323-24 f 35v Nuacutem 47 (24-XI-1915) pagraveg 24 laquoLibertad de caza a los ciudadanosde Barcelona Contrafuero por el Lugarteniente s xviraquo extret de Notularum V f 66laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacions anys 1323-24 f 35 vNuacutem 6 (9-II-1916) pagraveg 24 laquoSericultura plantacioacuten de moreras en los fosos de las mu-rallas de la ciudad [1458]raquo extret del registre de Deliberacions 1456 a 1458 f CLXXVLNuacutem 48 (1-XII-1916) pagraveg 19-20 laquoExportacioacuten y monopolio de subsistencias prohibi-cioacuten [1556]raquo extret de Liber primus litterarum et provisionum regiarum f 100-101 v

Administracioacute del PaNuacutem 3 (19-I-1916) pagraveg 15 laquoHuelga de panaderos en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1608 f 44v- 45v

DefensaNuacutem 16 (21-IV-1915) pagraveg 27-28 laquoBombardeo de Barcelona por las escuadras aliadas de lnglaterra y Holanda (Antildeo 1705)raquo extret del Dietari vol 40 15 setembre a 1 drsquooctubre de 1705 Nuacutem 37 (14-IX-1916) pagraveg 15 laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendi-cioacuten en 1714raquo extret del Dietari vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de setembre de 1714

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 39

SanitatNuacutem 34 (25-VIII-1915) pagraveg 16 laquoBienhechores del Hospital de [la] Santa Cruzraquo extret del registre de Letres Closes anys 1442-1444 f 21 (Carta dels consellers de la ciutat al Bis-be de Barcelona) Nuacutem 5 (2-II-1916) pagraveg 16 laquoHospital General Enajenacioacuten de bienes permiso [1431]raquo extret de Notularum II f 235 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoPoliciacutea de cementerios [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 78

CulturaNuacutem 20 (16-V-1917) pagraveg 25-26 laquoJuegos florales Reinstalacioacuten del consistorio de Bar-celona en 1ordm de mayo de 1859raquo extret de Diario de Barcelona 2-V-1859

EsgleacutesiaNuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoDe honrar lo sant Diumenge [1376]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 92 v Nuacutem 22 (30-V-1917) pagraveg 16-18 laquoDel modo que feyen en lo temps antich la professoacute del dijous de Corpusraquo extret de Pere Joan CoMes Libre de algunes coses asanyalades Barcelona La Renaixensa lib I cap 106 pagraveg 200 Nuacutem 25 (20-VI-1917) pagraveg 28-29 laquoLa festividad de San Juan Bautista (Cos-tumbres barcelonesas del siglo xix)raquo extret de Diario de Barcelona anys 1866 1867 1869 18701872 i 1873 Nuacutem 29 (18-VII-1917) pagraveg 16 laquoVot de Nra Sra de la Concepcioacute dita la festa de las claus [1651]raquo extret del Manual de Novells Ardits ograve Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute t XV impr pagraveg 168-170 Nuacutem 20 (16-V-1918) pagraveg 21 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo extret de Deliberacions 1500-1501 f 134-135

Altres Nuacutem 52 (31-XII-1915) pagraveg 64 laquoBarrio de catalanes en Sevilla Privilegio del Rey San- cho IV (1322)raquo extret de Diversorum Secundus f 108 Nuacutem 41 (12-X-1916) pagraveg 17 laquoDescubrimiento de Ameacuterica Capitulacioacuten fecha en Santa Fee antes de ser descobiertas las Yndiasraquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos del Archivo de Yndias t XlX pagraveg 432 Nuacutem 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten subma-rinaraquo extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacutefico de escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio Elias de Molins t II pagraveg 217 a 225 Nuacutem 13 (28-III-1917) pagraveg 23-26 laquoInformacion hecha en Madrid a solicitud de Rodrigo de Cervantes padre de Mi-guel de Cervantes Saavedra para probar ser su hixo noble y estar captivo en Argel y que por ser pobre dicho padre no lo podia rescatar Madrid Marzo 17 de 1578raquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos de Indias t XXV pagraveg 386 a 406

Com a resultat drsquoaquesta classificacioacute podem deduir que la major part dels temes tractats tenen relacioacute amb actes protocolmiddotlaris i festius urbanisme i obres i proveiumlments Habitual-ment els textos seleccionats mostren i palesen la capacitat econogravemica i juriacutedica de lrsquoad-ministracioacute municipal barcelonina per exercir una segraverie de competegravencies de molt agravemplia volada en uns moments (any 1914 i posteriors) en quegrave lrsquoajuntament de la ciutat intentava novament exercir un lideratge poliacutetic a la ciutat i a Catalunya

Ja hem indicat que en cap moment srsquoexplica a la Gaceta el perquegrave de la tria dels do-cuments Tanmateix podem trobar algun indici en la data en quegrave es publiquen els textos De vegades coincideixen amb la data o la festivitat religiosa per exemple els relatius al Corpus a sant Joan la conquesta de Granada o el descobriment drsquoAmegraverica etc En altres ocasions la data de publicacioacute del document elegit no eacutes pas casual per exemple la Ga-ceta del 14 setembre de 1916 nuacutem 37 publicagrave el text laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendicioacuten en 1714raquo extret del Dietari (vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de

40 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

setembre de 1714) La data de la finalitzacioacute del setge de Barcelona el dia 11 de setembre de 1714 es troba molt present a la Gaceta i tambeacute a la ciutat el mateix exemplar de la Ga-seta (pagraveg 14) incloiumla el text i reportatge gragravefic de la inauguracioacute del monument a Rafael de Casanova que va tenir lloc simbogravelicament el dia 11 de setembre de 1916

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquovagraveriardquo (1922-1923)

La Gaceta Municipal de Barcelona es va catalanitzar a partir del mes de juliol de 1922 i aixiacute continuaria fins el mes de setembre de 1923 En aquesta nova etapa de la Gaceta es va incloure una seccioacute de contingut i denominacioacute diversa (ldquoVagraveriardquo) i que algunes vegades (molt poques) incorporava noticies o referegravencies de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat-Oficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

Normalment srsquoesmentaven les publicacions rebudes16 o que tenien relacioacute amb Barce-lona17 i en alguna ocasioacute les que editava lrsquoajuntament18 Tambeacute srsquoinformava dels donatius rebuts per exemple

La Sra Viacutedua drsquoEn Narciacutes Verdaguer i Callis Na Francesca Bonnemaison ha fet amable ofrena a aquest Arxiu drsquoun exemplar dels dos volums de lrsquoobra de Dante Alighieri Divina Comegravedia19

Aquesta seccioacute de ldquoVagraveriardquo va incloure tambeacute la publicacioacute de la Memograveria de la forma-cioacute i estat actual de la Biblioteca informe redactat pel director de lrsquoarxiu Agustiacute Duran i Sanpere20 En aquesta Memograveria Duran i Sanpere explicita de forma resumida quin ha de ser lrsquoobjecte de lrsquoArxiu Histograveric i de la seva biblioteca en el futur

La historiografia barcelonina havia de trobar-se representada iacutentegrament en la Biblioteca des de les crograveniques medievals que srsquoafanyen per a lligar els fets coetanis amb els aconteixements meacutes antics fins a les modernes monografies drsquoinvestigacioacute acurada passant pels memorials histograverics de Jeroni Pau Carbonell Calccedila Jorba Bruniquer Cervera i tants altres escriptors que ens han conservat relacions de gran vagravelua encara que siguin urdides ben sovint damunt drsquouna trama fabulosa

En la seleccioacute de les obres que formen part de la Biblioteca Duran ens diu que srsquohan tingut en compte dues circumstagravencies En primer lloc que no solament calia incorporar obres drsquohistograveria ldquolocalrdquo de Barcelona sinoacute tambeacute de Catalunya

Histogravericament eacutes tan veritat la dita de ldquoBarcelona cap i casal de Catalunyardquo que seria molt costoacutes destriar del conjunt de la bibliografia histograverica catalana una part important que no fos aixiacute mateix barcelonina

Segonament lrsquoadquisicioacute de monografies estrangeres per tal de trobar laquoun paralelisme remarcable quan no una exemplaritat palesaraquo amb al ciutat de Barcelona Drsquoaquesta ma-nera les coincidegravencies soacuten visibles en molts agravembits

16 GMB 1 (6-VII-1922) 5 (1-II-1923) 16 (19-IV-1923)17 laquoEl Journal des Savants comenta la publicacioacute del fascicle LrsquoHocirctel de Ville de Barceloneraquo GMB 2 (13-VII-1922)18 laquoSobre lrsquoedicioacute del Dietari GMB 12 (21-XI-1922) 19 GMB 2 (13-VII-1922)20 GMB 7 (17-VIII-1922) El text es va publicar en forma de separata Agustiacute duran i sanPere Memograveria de la formacioacute i estat actual

de la biblioteca de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona Comissioacute de Cultura 1922

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 41

El proceacutes de la urbanitzacioacute medieval drsquoantigues ciutats romanes i llurs transformacions interiors la incorporacioacute a la ciutat dels antics suburbis i la valor topogragravefica de les antigues construccions militars lrsquoorganitzacioacute interna del govern local i la muacutetua relacioacute de les diverses jurisdiccions la significacioacute etnogragravefica de les llegendes sobre lrsquoorigen de la ciutat i les supervivegravencies juriacutediques i tants altres aspectes de la histograveria ciutadana en els quals ultra les caracteriacutestiques locals traspua sempre el valor drsquouniversalitat i cal que trobi un reflexe adequat en la formacioacute bibliogragravefica

La darrera informacioacute historiogragravefica en la seccioacute ldquoVagraveriardquo de la Gaseta Municipal de Bar-celona es va publicar a lrsquoabril de 1923

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquolrsquoobra ConstruCtiva de lrsquoajuntaMentrdquo (1932-1934)

Amb la proclamacioacute de la Segona Repuacuteblica la Gaseta no incorporaria directament cap seccioacute periogravedica dedicada a la histograveria de Barcelona Tanmateix entre els anys 1932 i 1934 srsquoiniciaria la publicacioacute de la seccioacute ldquoLrsquoobra constructiva de lrsquoAjuntamentrdquo amb referegravencies a les obres i serveis realitzats per lrsquoajuntament LrsquoArxiu Municipal va comptar amb un ampli reportatge21 que amb detall i diverses ilmiddotlustracions explicitaven la ubica-cioacute fons documental etcegravetera de lrsquoarxiu

Val a dir que en algun drsquoaquests reportatges hi podem trobar alguna referegravencia his-tograverica Aixiacute el dedicat a la casa Padellagraves22 on srsquoinclouen plagravenols de lrsquoedifici i una peticioacute del director de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat per realitzar unes excavacions arqueologravegiques a la placcedila del Rei23 Tambeacute el dedicat al monument a Pi i Margall24 lrsquoedificacioacute del qual compta amb un atzaroacutes recorregut histograveric des de lrsquoaprovacioacute inicial el 1907 fins a la seva instalmiddotlacioacute i inauguracioacute definitiva el 1935 Lrsquoarticle sense signar finalitzava fent una lloanccedila del poliacutetic republicagrave

Lrsquoobra un cop realitzada seragrave per a Barcelona un nou timbre de glograveria ja que a la fi amb ella vindragrave a complir-se un deute de gratitud i drsquoadmiracioacute envers un dels meacutes preclars fills de la ciutat que tan ha enaltit a Catalunya i a Espanya

Una referegravencia histograverica tangencial la trobem en les biografies dels personatges el nom dels quals identificava una construccioacute o edificacioacute escolar Aixiacute sobre el grup escolar Hermenegildo Giner de los Riacuteos25 Collaso Gil (en honor de lrsquoalcalde del mateix nom) i el parvulari Forestier (en record del paisatgista Joan Claudi Nicolau Forestier)26

De la mateixa manera la creacioacute de lrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragravenia permeteacute fer una crogravenica resumida de la histograveria de lrsquoEscola de Nagraveutica de Barcelona laquode gloriosa i centenagraveria histograveriaraquo27 I el comentari de lrsquoarquitecte municipal Adolf Florensa sobre les ordenances municipals de Barcelona en mategraveria de construccions urbanes eacutes la justifi-

21 laquoLrsquoArxiu Municipal Administratiuraquo GMB 1 (11-I-1932)22 laquoLa Casa Padellagravesraquo GMB 39 (3-X-1932)23 Sobre la Casa Padellagraves vegeu Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric Municipal de Barcelona i els seus antecedentsraquo dins

Barcelona i la seva histograveria III Lrsquoart i la cultura Barcelona 1975 pagraveg 469 614-615 i 643-64824 laquoEl monument a Pi i Margallraquo GMB 48 (5-XII-1932)25 laquoNoves institucions drsquoensenyamentraquo GMB 17 (2-V-1932)26 laquoNoves institucions de culturaraquo GMB 26 (4-VII-1932)27 laquoLrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragraveniaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)

42 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

cacioacute per a incloure una introduccioacute histograverica de les ordenances municipals limitada als segles xviii i xix doncs

A Barcelona fins a la segona meitat del segle xviii no es dicten disposicions que afectin a les construccions de cases Eacutes veritat que anteriorment es troben ldquopregons drsquoobreriardquo que limiten les distagravencies que srsquohan de respectar per a edificar prop dels murs i de les torres de fortificacioacute com tambeacute disposicions sobre neteja i condiacutecia de carrers perograve no hi ha ordres de caragravecter general que afectin a totes les construccions28

Lrsquoany 1933 es publicagrave una breu referegravencia a lrsquoesgleacutesia de la Ciutadella aleshores ocupada per lrsquoInstitut-escola edificada el segle xviii en el conjunt drsquoedificis de lrsquoantiga Ciutadella laquoerigida per Felip V en 1716 sobre el solar que ocupava el barri anomenat de la Ribera Aquest barri en aquella egravepoca el constituiumlen meacutes de mil dues-centes cases les quals ve-nien a formar uns cinquanta-dos carrersraquo29

Les biografies de catalans ilmiddotlustres

Lrsquoany 1873 lrsquoAjuntament de Barcelona iniciagrave la formacioacute drsquouna galeria de catalans ilmiddotlus-tres30 Era la concrecioacute drsquouna proposta que anteriorment lrsquoany 1849 havia redactat la Reial Acadegravemia de Bones Lletres per recordar aquells laquohomes eminents de Catalunya i singularment de Barcelona antics i moderns que srsquohaguessin distingit aixiacute en les ciegravencies com en les arts en la magistratura en lrsquoEsgleacutesia en la diplomagravecia en el govern o en les armes de mar i terraraquo31

Amb motiu de la colmiddotlocacioacute dels retrats en la galeria srsquoeditaren unes breus perograve acu-rades biografies dels homenatjats redactades per literats poliacutetics i historiadors32 Com eacutes logravegic soacuten escrits de lloanccedila i enaltiment i per tant la seva tria i seleccioacute reflexa una voluntat determinada de rememorar i no oblidar les antigues i velles glograveries catalanes i barcelonines De tot plegat sersquon deriva la reivindicacioacute drsquoaquestes figures com exemples a valorar i seguir en uns moments (darrer terccedil del segle xix-principis del segle xx) de grans canvis poliacutetics i de transformacions socials i econogravemiques

Seguint un cert ordre cronologravegic en relacioacute als personatges biografiats en aquestes publicacions podem esmentar

ndash Del segle xii el senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada ndash Del segle xiii el jurista sant Raimon de Penyafort ndash Del segle xiv el cronista Ramon Muntaner ndash Del segle xv el conseller en cap Joan Fiveller ndash Del segle xvi el poeta Vicenccedil Garcia rector de Vallfogona i el militar Lluiacutes de

Requesens

28 laquoLes Ordinacions municipals en mategraveria de construccioacute a Barcelonaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)29 laquoLrsquoesgleacutesia de la Ciutadellaraquo GMB 44 (6-XI-1933)30 Sobre el tema vegeu Josep Narciacutes roCa Ferreras Josep Coroleu Galeriacutea de catalanes ilustres bosquejos biograacuteficos Barcelona

Antonio Esplugas 1891 2a ed duran Barcelona i la seva Lrsquoart i la cultura pagraveg 458-461 laquoLa Galeria de Catalans Ilmiddotlustresraquoadvertint de les mancances de la Galeria La presegravencia de la Galeria a la Gaseta Municipal de Barcelona a Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Ajuntament de Barcelona Barcelona 2014 pagraveg 159 i ss

31 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 4832 Vegeu una relacioacute a laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 49-56

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 43

ndash Del segle xvii el canonge i poliacutetic Pau Claris (biografia publicada posteriormentper Josep Coroleu)

ndash Del segle xviii el pintor Antoni de Viladomat el metge Antoni de Gimbernat elmetge Pere Virgili i el metge Francesc Salvagrave Campillo

ndash Del segle xix el jurista i historiador Antoni de Capmany lrsquoindustrial i poliacutetic JoanGuumlell Ferrer lrsquoescultor Damiagrave Campeny el filogravesof Jaume Balmes lrsquoescriptor Bo-naventura Carles Aribau el general Joan Prim el militar Antoni Franch i Estalellael poliacutetic Estanislau Figueras el poliacutetic Francesc Pi i Margall lrsquoescriptor i periodis-ta Joan Mantildeeacute i Flaquer la poetessa Josepa Massaneacutes i Dalmau el jurista i poliacuteticRamon Llagravezter de Dou i de Bassols el militar Josep Manso lrsquoescriptor ManuelMilagrave i Fontanals el poeta i compositor Josep Anselm Claveacute lrsquoempresari i poliacuteticJosep Ferrer Vidal lrsquoempresari Ramon Batlle Ribas lrsquoempresari Miquel Biada Bu-nyol el poeta Joaquim M Bartrina i drsquoAixemuacutes

Val a dir que hi ha un seguit de personatges dels que no es va publicar al seu moment la biografia corresponent el comte Ramon Berenguer I lrsquoalcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el poeta Frederic Soler Hubert (Pitarra) el religioacutes Bernat Boyl33 el bisbe Fegravelix Torres Amat lrsquoalcalde Dr Bartomeu Robert el poeta mossegraven Cinto Verdaguer el jurista Joan Pere Fontanella lrsquoinventor Narciacutes de Monturiol lrsquoescriptor Pau Piferrer i Fagravebregas

A mitjan segle xx la Gaceta Municipal de Barcelona reproduiria de forma molt resumi-da les biografies dels personatges que formaven part de la galeria de catalans ilmiddotlustres34

La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

La publicacioacute a la Gaceta Municipal de Barcelona de notiacutecies o referegravencies histograveriques es pot considerar com una petita part drsquoun projecte de meacutes volada En realitat la reorganit-zacioacute de lrsquoarxiu municipal i la creacioacute el 1917 de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques pretenia una projeccioacute molt meacutes agravemplia com era la de visualitzar millor la identitat histograverica de Catalunya Aquest objectiu srsquohavia configurat ja durant el segle xix amb la publicacioacute de diverses Histograveries Generals de Catalunya i comenccedilar el segle xx era necessari donar un nou impuls amb la creacioacute de nous instruments administratius i orga-nitzatius que permetessin assolir aquell objectiu35

Lrsquoajuntament de Barcelona elaboragrave i aplicagrave un ambicioacutes pla de treball segurament inspirat i redactat per Duran i Sanpere que descansava en dos eixos la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal i un ldquoPla de Publicacionsrdquo

33 Posteriorment publicat per Jaume Collell Fray Bernardo Boyl primer apoacutestol de Ameacuterica Estudio histoacuterico-criacuteticoVic Imp deL Anglada 1929

34 Es tracta drsquouna segraverie de catorze reportatges GMB 37 (13-IX-1948) 38 (20-IX-1948) 40 (4-X-1948) 42 (18-X-1948) 43 (25-X-1948) 44 (1-XI-1948) 46 (15-XI-1948) 47 (22-XI-1948) 48 (29-XI-1948) 50 (13-XII-1948) 51 (20-XII-1948) 52 (27-XII-1948)1 (3-I-1949) 2 (10-I-1949)

35 Jaume sobrequeacutes laquoLes Histograveries Generals de Catalunya en el periacuteode histograveric de la Renaixenccedila i el Romanticisme (segle xix)raquoLa Historiografia Catalana (Girona 1990) pagraveg 19-35 Agustiacute duran i sanPere laquoEl Instituto Municipal de Historia de Barcelona a traveacutes de sus primeros cuarenta antildeos (1917-1957)raquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957-1958)pagraveg 5-67 Ramon grau laquoLa historiografia de Barcelona abans de la institucionalitzacioacuteraquo dins Ramon grau (dir) LrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona ahir i avui Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1) 1995pagraveg 11-24 Ramon alberCh i Ramon grau laquoNoves perspectives de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelonaraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 47-60 Sebastiagrave riera i viader laquoGegravenesi i primera etapa de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria(1916-1989)raquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 25-31

44 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

lrsquoarxiu histograveriC de la Ciutat de barCelona la tasCa drsquoagustiacute duran i sanPere

Lrsquoany 1903 Alfons Damians Manteacute aleshores oficial de lrsquoArxiu Municipal de Barcelona publicava un interessant article sobre els fons documentals conservats a lrsquoarxiu amb una referegravencia especial als de contingut histograveric36 Anys despreacutes la figura de Duran i Sanpere assoliacute un protagonisme destacat i permanent beacute que moltes vegades discret i fins i tot desconegut en la tasca de conservacioacute del patrimoni histograveric documental Perograve la seva presegravencia directa i indirecta eacutes forccedila evident

Agustiacute Duran i Sanpere srsquoincorporagrave a lrsquoAjuntament amb un cagraverrec de responsabilitat a partir de 1917 quan fou nomenant sotsdirector de la recent creada Oficina drsquoInvestiga- cions i Publicacions Histograveriques37 adscrita a lrsquoArxiu Municipal38 Carreras Candi explica el proceacutes per arribar a la instalmiddotlacioacute a la Casa de lrsquoArdiaca (adquirida es diu per error el 26 de novembre de 1918)39 destacant la tasca de reorganitzacioacute de lrsquoarxiu a cagraverrec drsquoAgustiacute Duraacuten40

Les seccions les ha distribuides inseguint orientacions de conformitat ab los obgectes qursquoara lo reintegren i avans no hi eren

I en nota a peu de pagravegina

Sots la direccioacute de nrsquoAgustiacute Duraacuten lrsquoarxiu histograverich srsquoha dividit en les vuyt seccions seguents arxiu municipal contenint la documentacioacute de Ca la Ciutat anterior al 1714 arxiu judicial format ab los papers procedents de la Vegueriacutea y de les antigues escrivaniacutees adquirides de Can Dalmases arxiu gremial ab la documentacioacute que srsquoha anat recollint dels antichs gremis arxiu notarial ab la espectancia de portarhi los protocols antichs del Colegi Notarial biblioteca histograverica barcelonina contenint la valiosa coleccioacute dels diaris y periogravedichs de la Ciutat biblioteca auxiliar del arxiu ab obres de consulta biblioteca Massana ab les obres drsquoindumentaria que constituiraacuten la sua especialitat y biblioteca Toda ab les obres de viatges y altres referents a Barcelona

En aquest punt Carreras Candi posa en relleu la tasca de Duran i Sanpere en relacioacute a les publicacions41

36 Alfonso daMians y Manteacute laquoArchivo Municipalraquo dins Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona II (1903) pagraveg 193-205Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic i documental de les instalmiddotlacions i elsserveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932)) Meacutes referegravencies a Xavier tarraubella i Mirabet Guia delrsquoArxiu Municipal Administratiu Barcelona Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal 1997

37 La creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograverico-Municipals fou acordada per lrsquoajuntament el dia 21 de juliolde 1917

38 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 81 en la resposta Francesc Carreras Candi diu laquoen aquest any 1917 lrsquoAjuntament de Barcelona obriacute un concurs per constituir una oficina drsquoinvestigacions i publicacions histograveriques adscrita al Arxiu Municipali li fou adjudicat a ell lo cagraverrech de subdirector (13-VII-1917) a les ordes del oficial en cap de la Comissioacute de Gobernacioacute quellavors era NrsquoIgnasi de Janer No trigagrave en implantarse del tot la nova organisacioacute separant la part histograverica de la documentacioacutede la administrativa y adscrivint a la primera tot quan se publicava en lrsquoarxiu Moriacute En Janer en 23 de Novembre de 1919 y quedagrave NrsquoAgustiacute Duran com a oficial en cap drsquoaquesta nova seccioacuteraquo

39 La data correcta eacutes 26 de novembre de 1919 en quegrave el consell plenari de lrsquoAjuntament de Barcelona acordagrave laquola adquisicioacutende un inmueble que revista remarcable intereacutes arqueoloacutegico y artiacutestico con objeto de instalar en eacutel el Archivo Histoacuterico de laciudadraquo (Gaceta Municipal de Barcelona 41 (27-XI-1919) Sobre les posteriors obres drsquoadequacioacute de la Casa de lrsquoArdiaca comarxiu histograveric vegeu Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona LibreriacuteaFrancisco Puig 1928 pagraveg 30-37 Joan ainaud de lasarte laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo dins Jaume sobrequeacutes i CalliCoacute (dir) Guia-Catagraveleg Institut Municipal drsquoHistograveria (Casa de lrsquoArdiaca) Barcelona 1983 pagraveg 27-41

40 Vegeu tambeacute Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona 1928 pagraveg 38-76Montserrat CondoMines Xavier doltra Manuel rovira laquoArxiu histogravericraquo dins sobrequeacutes (dir) Guia-Catagraveleg pagraveg 45-78Una visioacute meacutes completa a Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 609-621

41 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 82

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 45

No ha sigut obstacle aquesta reorganisacioacute per proseguir ab ideacutentica activitat les publicacions histograveriques del arxiu municipal lo dietari o Manual de Novells ardits srsquoha continuat editant com avans li ha seguit en 1920 una nova publicacioacute de Recull de documents y estudis destinada a consignar documents breus y que tenen valor drsquooportunitat donant a conexer el ensemps trevalls realisats per la oficina y al present va a inaugurarse la serie de Monografies drsquohistoria y drsquoarqueologia local ab la de Sant Pau del Camp feta per lo propri NrsquoAgustiacute Duraacuten

Duran i Sanpere explica com va procedir a la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal42 i els elements histograverics originaris del seu pensament que van condicionar tota la seva tasca famiacutelia histograveria passat glorioacutes de Catalunya etcegravetera Aixiacute Duran diu43

Dentro del Archivo Histoacuterico de la Ciudad los diferentes grupos documentales no se desfiguran conservan sus contornos propios y su caraacutecter distintivo su personalidad poca o mucha como es ley y fuerza en toda buena organizacioacuten familiar

I meacutes endavant

El nuacutecleo documental maacutes fuertemente destacado sigue siendo el originario el de los papeles producidos por la administracioacuten puacuteblica de los antiguos ldquoConsellersrdquo de la ciudad

La plenitud de la institucioacute municipal medieval es constata en quegrave laquoa partir de los pri-meros decenios del siglo xiv se observa en los conselleres [sic] el afaacuten de dar perennidad al recuerdo de sus gestionesraquo44 Tambeacute trobem referegravencies a la guerra de Successioacute i les seves consequumlegravencies pel regravegim municipal

Con el siglo xviii vino el cambio de reacutegimen poliacutetico desaparecioacute la figura del ldquoConsellerrdquo y la pompa de su gramalla y tuvieron que arrinconarse los antiguos privilegios para dejar paso libre al nuevo orden de cosas Fortuna fue que hubiese en la Casa de la Ciudad un hueco acogedor donde se pudiesen salvar los rancios papeles que ya no deberiacutean tener ninguna utilidad y con los cuales el espiacuteritu de Fivaller de- biacutea quedar sepultado en el polvo y en el olvido45

Finalment Duran enllaccedilava la desfeta de 1714 amb el ressorgiment romagraventic del segle xix i de retruc del catalanisme poliacutetic (sense esmentar-lo)

Duradero fue el letargo Casi siglo y medio se pasaron durmiendo los libros y pergaminos hasta que por fin los desentumecioacute el aura romaacutentica del siglo xix que veniacutea con la cabeza llena de ansias reivindicatorias y con el corazoacuten enamorado de las leyendas y epopeyas de los tiempos viejos Desde entonces los historiadores pudieron acercarse al rico tesoro del Archivo y llenar sus libros con el fruto de su paciente labor Capmany Pi y Arimoacuten Bofarull Balaguer Puiggariacute Aulestia Balari Sanpere bucearon aacutevidamente en los antiguos documentos puestos de nuevo a la luz del diacutea46

42 duraacuten La Casa del43 duraacuten La Casa del pagraveg 3844 duraacuten La Casa del pagraveg 4045 duraacuten La Casa del pagraveg 40-4246 duraacuten La Casa del pagraveg 42

46 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Pel que fa a lrsquoarxiu la creacioacute per segregacioacute de lrsquoArxiu Municipal drsquoun nou Arxiu His-tograveric Municipal o de la Ciutat (en realitat inicialment es pensava en una seccioacute de lrsquoArxiu Municipal) obeiumla a diverses raons organitzatives de conservacioacute de la documentacioacute etcegravetera Val a dir que en aquesta decisioacute tingueacute una gran importagravencia la histograveria de Cata-lunya En efecte quan es justifica la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric es diu47

Separacioacute del fons documental de lrsquoArxiu en dues seccions Histograverica i Administrativa la liacutenia divisograveria de les quals hauria de cercar-se en un periacuteode histograveric que hagi originat un canvi radical del regravegim administratiu de la ciutat com el Decret de Nova Planta lrsquoorganitzacioacute constitucional etcegravetera

Potser forccedilant el sentit de les paraules aquesta delimitacioacute o separacioacute documental post-1714 ha estat interpretada com una mostra clara del posicionament historicista48

Todos los documentos que se generan a partir de esta antildeo 1714 no se consideran historia en tanto no se juzgan uacutetiles para reconstruir la historia del nacionalismo poniendo soacutelo unos determinados documentos o periacuteodo histoacuterico al servicio de los historiadores se estaacute ya condicionando y dirigiendo la investigacioacuten histoacuterica hacia unos fines muy concretos los que interesan a la clase poliacutetica que precisamente ha creado ese Archivo dejando de lado el fondo administrativo

La futura plasmacioacute del nou arxiu es concretagrave en una acurada previsioacute i planificacioacute divi-dida en catorze apartats que de manera resumida establien49

1 Creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric amb la delimitacioacute documental ja comentada (fins el1714)

2 Formacioacute drsquoun Inventari descriptiu de la documentacioacute restablint lrsquoantiga distribucioacutedrsquoescrivanies i conservant el rastre de les administracions particulars

3 Catalogacioacute de la documentacioacute descrita en lrsquoInventari formant iacutendexs i repertoris(personals topogragravefics) del contingut dels documents

4 Formacioacute drsquoun inventari descriptiu dels documents de lrsquoArxiu Municipal que estroben en altres arxius biblioteques o colmiddotleccions (per exemple els Privilegis originals de la Ciutat a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute el Cerimonial dels Obrers de la Ciutat ala Biblioteca Provincial el Cerimonial dels Consellers a la Biblioteca de Catalunya)La finalitat uacuteltima eacutes laquoprocurar llur reintegracioacute a lrsquoArxiu Municipalraquo

5 Recopilacioacute de notiacutecies documentals bibliogragravefiques etc dels documents perdutsper exemple els dos primer volums del Llibre de Solemnitats

6 Catalogacioacute de documents ldquoforastersrdquo que sense formar part de les segraveries progravepiesde lrsquoArxiu srsquohi trobaven barrejats amb altres documents

7 Relacioacute de documents histograverics de la ciutat que es troben en altres arxius i que perla seva importagravencia conveacute tenir en reproduccions fotogragravefiques o en cogravepies

8 Formacioacute de catagravelegs especials de segells miniatures etcegravetera9 Recopilacioacute de la bibliografia de les publicacions que han utilitzat els documents

de lrsquoArxiu

47 laquoCreacioacute de lrsquoOficina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriquesraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 3 48 Julio Cerdaacute diacuteaz Los archivos municipales en la Espantildea contemporaacutenea Gijoacuten Trea 1997 pagraveg 190 Des drsquouna altra perspectiva

Ramon alberCh i Fugueras laquoArxiu Municipal de Barcelona balanccedil i perspectivesraquo Revista de Catalunya 51 (1991) pagraveg 37-5549 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 3-4

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 47

10 Recollida de notiacutecies drsquoarxius municipals11 Bibliografia histograverica de Barcelona indicant la biblioteca on existeixen els

manuscrits o estampacions12 Constitucioacute drsquouna Biblioteca auxiliar de la Oficina laquoformada pels llibres de

caragravecter histograveric existents en la Biblioteca de lrsquoArxiu els que es rebin a canvi de lespublicacions de lrsquoOficina i altres llibres que hauran drsquoadquirir-seraquo50

13 Formacioacute drsquouna Seccioacute gragravefica de lrsquoArxiu constituiumlda per dibuixos plagravenolsfotografies

14 Museu de lrsquoArxiu

Meacutes enllagrave de les directrius tegravecniques i organitzatives del futur Arxiu Histograveric de la Ciutat srsquoinsistia en quegrave laquoLa Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu ccedilo eacutes la histograveria documental de la ciutat drsquoenccedilagrave de la constitucioacute del govern municipal de Barcelona fins la caiguda de les antigues llibertats de Catalunya en 1714raquo51

les PubliCaCions histograveriques

Les primeres publicacions

Sembla que a mitjan segle xix lrsquoAjuntament de Barcelona manifestagrave un cert interegraves per impulsar la redaccioacute drsquouna laquoMemoria razonada de las causas tendencias e importancia de varios hechos histoacutericos no calificados imparcialment y debidamenteraquo Aquesta laquoMe-moriaraquo fou encarregada entre drsquoaltres a Progravesper de Bofarull perograve desconeixem la seva evolucioacute posterior i ni tan sols si es va arribar a redactar52

Tanmateix es van publicar per part de lrsquoAjuntament un conjunt drsquoobres relacionades beacute amb la seva actuacioacute com a corporacioacute municipal53 beacute amb dades histograveriques de la ciu-tat en un sentit molt ampli Citem per exemple els treballs de Rispa54 Valls55 Sanpere i Miquel56 Vintildeas57 Carreras Candi58 i Comas59 Tambeacute cal esmentar lrsquoimpuls municipal a la publicacioacute de treballs histograverics sobre la Corona drsquoAragoacute60 aixiacute com lrsquoencagraverrec realitzat el 1907 a Rubioacute i Lluch per analitzar la histograveria de lrsquoOrient catalagrave que van veure la llum

50 duraacuten La Casa del pagraveg 54 diu laquoEn el antildeo 1922 cuando todaviacutea no se habiacutea podido llevar a cabo la instalacioacuten del ArchivoHistoacuterico en la Casa del Arcediano fueacute dada en una breve Memoria [Memograveria de la formacioacute i estat actual de la Biblioteca delrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona 1922 extret de la Gaseta Municipal de Barcelona any IX nuacutem 7] una idea de coacutemo se iban estructurando los diversos fondos de libros que se reuniacuteanraquo

51 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 6 Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic idocumental de les instalmiddotlacions i els serveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932))

52 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 63-64 53 laquoNotiacutecia histograverica del primer edifici escolar de Barcelona construiumlt en el segle xviraquo dins Les construccions escolars de Barcelona

Barcelona 191854 Antonio risPa Memoria relativa a las ensentildeanzas de los Sordomudos y de los Ciegos [Historia de las Escuelas de Sordo-mudos y

Ciegos de Barcelona] Barcelona Establecimiento tipograacutefico de Narciso Ramiacuterez i Rialp 186555 Francisco de Asiacutes valls y ronquillo Memoria relativa a la Escuela Municipal de Ciegos y de Sordo-Mudos de Barcelona Barcelona

Tipo-Litografiacutea de los Sucesores de N Ramiacuterez y Ca 188856 Salvador sanPere y Miquel Topografiacutea antigua de Barcelona Rodaliacutea de Corbera Barcelona Impr de Henrich y Ciacutea en

comandita Sucesores de N Ramiacuterez y Ciacutea 1890-189257 Federico vintildeas y Cusiacute Datos histoacutericos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona Barcelona 190758 Francesch Carreras y Candi La Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval Catalech de la coleccioacute gragravefica de dita

viacutea Barcelona Imp ldquoAtles Geograacutefichrdquo drsquoAlbert Martiacuten 191359 Ramon Nonat CoMas Estudi dels Esgrafiats de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 191360 Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute dedicat al Rey en Jaume I y a la seva eacutepoca Ab lo patrocini del Excm Ajuntament de

Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1910-1913

48 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

en diversos treballs publicats tant per lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans61 com per la Reial Aca-degravemia de Bones Lletres62

Tambeacute cal recordar la decisioacute municipal de publicar a partir de lrsquoany 1902 un Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona que incorporava de tant en tant notiacutecies i informa-cions de caire histograveric municipal en concret sobre lrsquoarxiu municipal la galeria de catalans ilmiddotlustres i sobre lrsquoheragraveldica de Barcelona63

El Pla de Publicacions (1917)

La proposicioacute municipal aprovada el 1917 sobre reorganitzacioacute de lrsquoArxiu Municipal i creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques incorporava un Pla de Pu-blicacions laquoper tal que resteacutes palesament manifestada la transcendegravencia que la tasca de lrsquoOficina podia tenirraquo Drsquoaquesta forma es presentava un pla de publicacions graduat en diversos nivells64

Les publicacions ldquode primer graurdquo consistirien en la impressioacute de documents histograve-rics per tal de continuar el Manual de Novells Ardits i finalitzar laquoLa Ruacutebrica drsquoEn Bruni-querraquo [sic] I un cop acabada aquesta fase srsquoiniciaria la impressioacute del Llibre de Solemnitats i altres actes dignes de memograveria La intencioacute era publicar anualment dos volums (un del Manual i un altre dels documents)

Les publicacions ldquode segon graurdquo estarien formades per monografies en base a laquoarre-plecs de dades histograveriquesraquo procedents de lrsquoArxiu Es publicarien monografies amb una periodicitat anual sobre laquonogravemina drsquooficials de la ciutat nogravemina de ciutadans honrats poblacions de Catalunya nomenades carrer de la ciutat patrimoni de la ciutat fins el se-gle xvii Decret de Nova Planta i regravegim municipal del segle xviiiraquo etcegravetera

Les publicacions ldquode tercer graurdquo serien les monografies histograveriques relatives a la ciu-tat en un ampli ventall temagravetic art arqueologia activitats industrials i gremials instruc-cioacute impremta legislacioacute i dret privat religioacute etcegravetera Serien publicacions drsquoencagraverrec a laquohomes drsquoestudi els escrits ja coneguts dels quals fossin plena garantia per la ciutatraquo Es publicaria un volum anual

En definitiva un ampli i ambicioacutes pla de publicacions en quegrave lrsquoOficina adquiriria un paper ldquoimprescindiblerdquo per fer-lo possible i real un pla que com srsquoha vist descansava en tres nivells de concrecioacute perograve que volia enllaccedilar amb el que ja srsquohavia iniciat amb anterio-ritat (bagravesicament el Manual de novells ardits i les Rubriques de Bruniquer) i els projectes de futur meacutes o menys immediat

Aquesta planificacioacute de les publicacions es va anar concretant de forma progressiva i lenta especialment amb els volums del Manual de Novells Ardits (interrompuda el 1922) i les Rubriques de Bruniquer La planificacioacute continuaria amb un Inventari de la Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu i amb el Llibre de Solemnitats (publicat el 1930)65 Finalment mentre srsquoiniciava el projecte de publicacioacute de les segraveries documentals de lrsquoArxiu srsquoaprovagrave lrsquoedicioacute drsquoun Recull de documents i estudis El seu primer i uacutenic volum es publicaria el 1920 i hauria

61 Antoni rubioacute y lluCh laquoAtenes en temps dels Catalansraquo dins lrsquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1907) laquoEls castells catalans de la Grecia continentalraquo dins lrsquoAnuari (1908) laquoEls governs de Matheu de Montcada y Roger de Lluria en la Grecia catalanaraquo dins lrsquoAnuari (1911-1912) laquoLa Grecia catalana des de la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia (1370-1377)raquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1913-1914)

62 Antoni rubioacute y lluCh laquoEls pobladors dels Ducats catalansraquo dins Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 1908 Rubioacute tambeacute va publicar el treball La Acroacutepolis de Atenas en la eacutepoca catalana Barcelona Imprenta Barcelonesa 1908

63 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 65 Sobre aquesta publicacioacute vegeu M Antogravenia Moneacutes (dir) 100 anys drsquoEstadiacutesticaMunicipal Barcelona Ajuntament de Barcelona 2002

64 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 1-265 Llibre de Solemnitats Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 2 vols

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 49

drsquoincloure breus estudis monogragravefics documentals aixiacute com la crogravenica de lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions66

Aquesta evolucioacute es pot seguir en lrsquoarticle titulat laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo67 Tot i que no srsquoesmenta lrsquoautoria de lrsquoarticle hom pot creu-re que es tracta del propi Duran i Sanpere68 Com srsquoindica al tiacutetol es tracta de divulgar les publicacions de caire histograveric editades per lrsquoAjuntament de Barcelona Una part de lrsquoarticle es centra en recordar el proceacutes que va portar a la publicacioacute de la laquoColmiddotleccioacute de documents histograverics inegraveditsraquo de lrsquoArxiu Municipal de la ciutat En efecte lrsquoany 1884 i a iniciativa de la Reial Acadegravemia de Bones Lletres els acadegravemics Pella i Forgas Bofarull i Bertran drsquoAmat van dissenyar un pla de publicacions segons lrsquoesquema seguumlent

a) Documents relatius al govern municipal de Barcelona fins al Decret de Nova Plantab) Documents referents a lrsquoexercici drsquoatribucions de la municipalitatc) Documents relatius a fets histograverics importants per a la ciutatd) Documents que laquorevelen els costums de cada egravepocaraquoe) Documents legislatius i altres no inclosos en els anteriors apartats

Aquest pla de publicacions fou presentat a lrsquoajuntament el 1886 Els regidors munici-pals Carreras Candi i Schwartz Luna (que eren tambeacute acadegravemics) reduiumlren el projecte a laquoliacutemits justosraquo69 i srsquoacordagrave iniciar les publicacions pel Dietari El primer volum es publicagrave el 189270 i es va mantenir la seva publicacioacute fins el 1922 en quegrave laquoles dificultats de pressu-post i despreacutes altres destorbs trencaren drsquoimproviacutes el ritme dels treballs editorialsraquo71

A partir de 1912 srsquoiniciaria la publicacioacute de les Ruacutebriques de Bruniquer que finalitzagrave el 191672 Formen cinc volums meacutes un sisegrave en forma drsquoiacutendex que no srsquoarribaria a publicar tot i que srsquo anunciava (laquola formacioacute dels iacutendexs que hauran de constituir un sisegrave i darrer volumraquo)73

Les justificacions de la importagravencia de lrsquoedicioacute de les Ruacutebriques i del Dietari soacuten evi-dents En el cas de les Rubriques laquodrsquoantic fou sentida la necessitat de formar ruacutebriques o repertoris dels documents de les escrivanies municipals de Barcelona per tal de tro-bar fagravecilment els originals i treurersquon lrsquoexemplaritat necessagraveriaraquo En general les Ruacutebriqueslaquosoacuten completes i veriacutediques essent un auxiliar valuosiacutessim per a les investigacions his-tograveriques que hagin de fer-se en lrsquoArxiu Municipalraquo Finalment hom diu que laquoEl pas drsquoEnBruniquer deixagrave en la Casa de la Ciutat de Barcelona una senyal inesborrable ccedilo eacutes laclaredat en la redaccioacute dels documents i el bon regravegim dels llibres que estigueren sotala seva cura La concisioacute dels seus escrits no era sequedat de lrsquoesperit sinoacute sacrifici a laveracitat documentalraquo74

Pel que fa al Dietari sersquons diu amb detall tot el proceacutes que abocagrave a la redaccioacute drsquoaquest manuscrit i les vicissituds posteriors Per exemple els fets de la guerra de Successioacute

66 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 867 Recull de Documents I (1920) pagraveg 2-7368 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 269 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 270 Manual de novells ardits Vulgarment apelmiddotlat Dietari del Antich Consell Barceloniacute Ajuntament de Barcelona Barcelona Impr

Henrich y companyia 1892-1975 28 vols71 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 61172 Ruacutebriques de Bruniquer Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona Barcelona Impr Henrich 1912-

1916 5 vols (Reed facs Pamplona 2007)73 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 46 De fet aquest anunci del sisegrave volum es publicava tambeacute a GMB 49 (5 de desembre de

1921) 16 (20 drsquoabril de 1922) dins drsquoun anunci general de ldquoPublicaciones del Excmo Ayuntamiento de venta en libreriacuteasrdquo on es deia que lrsquoesmentat volum es trobava ldquoen preparacioacutenrdquo

74 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 41 i 46-47

50 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Continuagrave ordenadament la redaccioacute del Dietari convertint-se ja ragravepidament en un llibre de Cerimonial fins lrsquoany 1718 en quegrave el Decret de Nova Planta liquidagrave de forma violenta lrsquoantiga constitucioacute municipal dels consellers75

Alguns dels projectes esmentats van fer-se realitat molts anys meacutes tard com per exemple els estudis sobre els ciutadans honrats76 o el conjunt de publicacions impulsades des de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona que tractaven diverses quumlestions relacionades amb la histograveria medieval i moderna de Barcelona La revista Barcelona Quaderns drsquoHistograve-ria la colmiddotleccioacute de monografies BCN Biblioteca Histograverica o la realitzacioacute dels Congressos drsquoHistograveria de Barcelona en soacuten un bon exemple

Conclusions

Durant les primeres degravecades del segle xx lrsquoAjuntament de Barcelona no nomeacutes srsquoabocagrave a una certa reorganitzacioacute administrativa interna sinoacute que tambeacute va procurar posicionar-se en el proceacutes de recuperacioacute histograverica de Catalunya que srsquohavia iniciat amb el romanticis-me i lrsquohistoricisme Aquesta darrera vessant es concretagrave en una voluntat de conservar protegir i divulgar la progravepia histograveria del municipi i de les seves institucions en especial de lrsquoegravepoca medieval i moderna eren moments de glograveria drsquoexpansioacute econogravemica i lideratge poliacutetic de la ciutat i eacutes aquest lideratge el que es volia revifar de nou Aquesta perspec-tiva ho inundava tot no nomeacutes es volia recrear lrsquoarquitectura de la Barcelona gogravetica o medieval77 sinoacute que srsquoestabliren les bases per millorar el coneixement histograveric drsquoaquella egravepoca amb la creacioacute del flamant Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions i Publicacions Histograveriques Despreacutes drsquouns intents meacutes o menys reeixits per divulgar la histograveria local en les publicacions municipals en especial a la Gaceta Municipal de Barcelona la constagravencia i capteniment drsquoun alt funcionari municipal com fou Agustiacute Duran i Sanpere van fer possible no nomeacutes un millor coneixement del municipi medieval sinoacute tambeacute la ilmiddotlusioacute de poder recuperar tambeacute lrsquoesplendor histograveric ja passat Una lectura de les obres escrites per Duran i Sanpere fins a la fi de la guerra civil del 1936-1939 que incloem en lrsquoapegravendix ens indica quins eren els objectius i predileccions historiogragravefiques de qui va ser responsable de la modernitzacioacute historiogragravefica municipal de Barcelona

75 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 1576 Juan-F Cabestany Fort Aportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelona Barcelona Instituto Municipal de

Historia 196277 Joan ganau Casas laquoLa recreacioacute del passat el Barri Gogravetic de Barcelona 1880-1950raquo dins Albert Cubeles i Ramon grau

(coord) El proceacutes urbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria8) 2003 pagraveg 257- 272 en especial 264 i ss

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 51

Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)

1917

laquoEn Bernat Martorell ilmiddotluminador de llibresraquo Butlletiacute de la Biblioteca de Catalunya (1917) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart i la cul-tura Barcelona Curial 1975 pagraveg 65-134

1918

laquoSimbologia medieval La llegenda de lrsquoarbre de la Creuraquo a La Veu de Catalunya 1-IV-1918 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoEls serrallersraquo De lrsquoArt de la Forja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona 4 (agost 1918) i 7 (novembre 1918) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 2 La societat i lrsquoorganitzacioacute del treball Barcelona Curial 1974 pagraveg 386-393

laquoLa documentacioacute de lrsquoantic gremi de Ferrers-Manyans de Barcelonaraquo De lrsquoArt de la For-ja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona (1918) No es publicagrave de nou

1919

laquoLrsquoArxiu Histograveric de Barcelona i la Casa de lrsquoArdiacaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (novembre 1919)

1920

laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis (1920-1923) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 128-160

laquoLa documentacioacute del Colmiddotlegi de Mestres Serrallers Armers i Agullers de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis I (1920) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 7

1921

LrsquoHocirctel de Ville de Barcelona abregeacute historique Barcelona Ajuntament de Barcelona-Ofi-cina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques 1921

laquoData de la mort de lrsquoescultor Agustiacute Pujol (1628)raquo Vell i Nou II (1921) pagraveg 132-134 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 366-373

1924

laquoDe com comenccedilaren a fabricar-se belles tapisseries a Barcelonaraquo Revista de Catalunya I (1924) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 327-338

1925

laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo Revista de Catalunya (marccedil 1925)

laquoNaixenccedila i formacioacute de la placcedila de Catalunyaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (marccedil 1925) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 514-521

52 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoLa tomba de Pau Clarisraquo Revista de Catalunya III (1925) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 545-562

1926

laquoEl monasterio de Pedralbes y su sexto centenarioraquo Barcelona Atraccioacuten 182 (agost 1926) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 685-697

1927

La Casa de la Ciudad de Barcelona Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1927

1928

La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1928 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 401-418

laquoUn monumento que recobra su valor La fachada antigua de la Casa de la Ciudad de Barcelonaraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-201 (1928)

laquoLes obres de restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo La Publicitat 27-IX-1928

laquoLes antigues cases dels canonges i els canonges de la Seuraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 382-400

laquoUn Puerto Franco en Barcelona en el siglo xviiiraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-207 (setem-bre 1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 466-478

laquoUn nuviatge barceloniacute del segle xvraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 603-617

1929

laquoEls sostres de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV-1 (gener-juny 1929)

laquoLa restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo Barcelona Atraccioacuten XIX-211 (1929)

laquoLa Barcelona del 1888 La Casa de la Ciutat Palau reialraquo La Veu de Catalunya 8-VII-1929

laquoLos antiguos Conselleres de Barcelona Notas para su iconografiacutearaquo Barcelona Atrac-cioacuten 213 i 221 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 87-108

laquoEls Brocaters de Barcelonaraquo Revista de Catalunya VI-57 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 354-361

laquoEl retaule dels blanquersraquo Arts i Bells Oficis (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

laquoEls sostres gogravetics de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV (1929) pagraveg 76-94 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 232-247

laquoLa Pietat del portal de la seu de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVI-132 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart 282-289

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 53

laquoUn retaule de Sant Sever exiliat i repatriatraquo Vida Cristiana XVI (1929) 133 i 134 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 338-347

1930

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana 139 (1930)

laquoDe qui ha fet la ciutat de Barcelonaraquo Butlletiacute de la Cambra Mercantil IX-10 (juliol 1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 7-20

laquoEl portal renaixentista de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Miquelraquo Vida Cristiana XVII (1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 319-321

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVII (1930) pagraveg 215-224 duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 330-337

laquoNoves clariacutecies documentals de lrsquoestamper Joan Gherlincraquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XIV (1930) pagraveg 146-152 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

1931

laquoEn la restauracioacute de Sant Pau del Campraquo Revista de Catalunya XIV (gener 1931) Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 590-604

laquoEl sepulcre de sant Oleguerraquo Vida Cristiana (1931) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 386-394

Arxiu Histograveric de la Ciutat Casa de lrsquoArdiaca Exposicioacute dels Documents de lrsquoAntic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona desembre 1931- gener 1932 Citat per Duran i Sanpere com a autor a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 8

1932

laquoEls oficisraquo dins Diccionari Enciclopegravedic de la Llengua Catalana Barcelona Salvat 1932 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 263-277

1933

laquoLluiacutes Borrassagrave i els seus deixeblesraquo Boletiacuten de la Sociedad Castellonense de Cultura XIV (se-tembre-octubre 1933) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoUn deixeble de Lluiacutes Borrasagrave a la Catedral de Barcelonaraquo Vida Cristiana 163 (1932) pagraveg 84-88 i 164 (1933) pagraveg 123-132 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograve-ria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoLa pintura catalana del segle xv Lluiacutes Dalmau Jaume Huguetraquo dins La peinture ca-talane agrave la fin du Moyen Age Pariacutes Librairie Ernest Leroux 1933 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

1934

laquoLas Ramblas y la Casa Moyaraquo La Vanguardia 6-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 585-589

54 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoEl ejemplo de la Casa Grallaraquo La Vanguardia 20-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute 535-541

laquoUna placcedila poliacutetica en el Pla de Palauraquo La Vanguardia 12-VIII-1934 Reproduiumlt a du-ran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 441-443

1935

laquoAlgo sobre las Atarazanasraquo La Vanguardia 5-III-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 459-465

laquoUna reconstruccioacuten de la Ciudadelaraquo La Vanguardia 9-V-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 641 nuacutem 1

laquoUna leyenda medieval y sus ilustraciones escultoacutericasraquo La Vanguardia 27-VI-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoLas representaciones de Heacuterculesraquo La Vanguardia 9-VIII-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 417-425

laquoLas Reformas y sus viacutectimas La Casa del Retiroraquo La Vanguardia 27-VIII-1935 Repro-duiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 578-580

laquoHistoria y Arte Los almogaacutevares en Barcelonaraquo La Vanguardia 27-XI-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 479-483

laquoMonumentos barceloneses El palacio de la Virreinaraquo La Vanguardia 25-XII-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 581-584

laquoLes joies i els joiersraquo Claror (1935) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 410-421

1936

laquoContribucioacute a la histograveria de la impremta a Barcelonaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) pagraveg 120-144 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

laquoLrsquoAcadegravemia de Bones Lletres durant els anys drsquoautonomia de Catalunyaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 578-582

1938

laquoEl maestro del retablo de San Jorge [Bernat Martorell]raquo La Vanguardia 16-II-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 65-134

laquoUn gran escultor medieval desconocido [Antoni Canet]raquo La Vanguardia 27-V-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 52-56

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410

Patriacutecia Santacruz

Srsquoha parlat molt sobre la mort del rei Martiacute lrsquoHumagrave i sobretot de les consequumlegravencies que la seva defuncioacute va comportar en lrsquoagravembit poliacutetic al perir sense un hereu directe1 perograve poc o gens srsquoha preocupat la historiografia per conegraveixer com es van desenvolupar les jornadesposteriors i en particular els preparatius de les seves exegravequies a la capital de la CoronaPer ser justos a la documentacioacute que srsquoacostuma a consultar no hi ha amb prou feinesreferegravencies sobre aquest assumpte i en alguns casos no se nrsquoha conservat el volum cor-responent a lrsquoany 1410

Eacutes el cas del Llibre de les Solemnitats on es recopilen les anotacions dels esdeveniments de gran rellevagravencia ja que malauradament el primer tom on hi consten els funerals de Pere el Cerimonioacutes Joan I i Martiacute lrsquoHumagrave srsquoha perdut i amb ell tota aquella informacioacute relativa a la ritualitzacioacute de les exegravequies2 Tampoc no es conserva el registre de 1410 dels llibres de comptes de la sagristia de la catedral de Barcelona tan uacutetils per reconstruir els responsos de personatges puacuteblics a la ciutat comtal3 El Manual de Novells Ardits o dietari del Consell de Cent fa una minsa referegravencia a lrsquoexpiracioacute del monarca a finals de maig el seu enterrament temporal a la catedral el dia 18 de juny i la missa realitzada en el seu honor el dia 29 del mateix mes4 Drsquoaltra banda la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute no sembla aportar gaire meacutes informacioacute respecte a aquest tema Una excepcioacute seria la forccedila recent publicacioacute sobre el funeral de la reina Maria de Luna on Stefano Maria Cingolani exposa la troballa de petites anotacions en un registre de comptes de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute5 Aquestes referegravencies aporten algunes pistes sobre lrsquoembalsamament del cos del rei els rituals durant la vetlla ndashsobretot pel que fa a les missesndash i sobre el cadafal del monument reial on reposaria el difunt Finalment tambeacute caldria esmentar les sessions del Parlament on trobem les suacutepliques que feacuteu Margari-da de Prades per a quegrave se li concedissin els seus drets com a viacutedua del rei6 Amb aquest requeriment sabem que els beacutens de la casa reial ndashprincipalment llibres i joiesndash van ser empenyorats pels marmessors del rei per sufragar els deutes i les exegravequies reials ja que les

Universitat de Barcelona1 La bibliografia sobre lrsquoInterregne i el Compromiacutes de Casp eacutes molt extensa perograve en canvi a part del debat generat al voltant del

que va passar durant les uacuteltimes hores de vida del rei i de breus referegravencies a com va morir trobem poc interegraves en conegraveixer quegraveva succeir durant els dies posteriors a la seva defuncioacute o quins moviments va fer la ciutat per mostrar el seu dol i lleialtat cap elmonarca

2 Tal i com assenyala Francesca esPantildeol laquoldquoEl coacuterrer les armesrdquo Un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanasraquoAnuario de Estudios Medievales 37 (2007) pagraveg 878

3 Com al treball de Teresa vinyoles laquoLa mort i enterrament a Barcelona del Cardenal de Tolosa (1417)raquo dins Jornades sobre elcisma drsquoOccident a Catalunya Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1986 pagraveg 283-296

4 Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 vol I pagraveg 1675 Stefano Maria Cingolani laquoLa Reina Mariacutea y los funerales de su madre Brianda drsquoAgout condesa de Luna en Zaragoza

(1399-1401)raquo Aragoacuten en la Edad Media 24 (2013) pagraveg 71-906 Actes del Parlament de Catalunya publicades dins Coleccioacuten de Documentos Ineacuteditos del Archivo General de la Corona de Aragoacuten I

1856 pagraveg 290

56 Patriacutecia Santacruz

arques de la monarquia estaven buides en consequumlegravencia Margarida no va poder gaudir del llegat que li havia atorgat el seu marit en un codicil pocs dies abans de morir7

No obstant aixograve resta per analitzar un tipus de font ignorada a causa de la seva par-ticular natura el llibre de Clavaria del Consell de Cent del segon semestre de 1410 o dit drsquouna altra manera el llibre de comptes de la ciutat de Barcelona i en particular les des-peses que es realitzaren durant aquell periacuteode tant les ordinagraveries com les extraordinagraveries A partir de les anotacions i tenint en compte altres estudis generals sobre els preparatius que es portaren a terme a la mort dels monarques podem albirar en la mesura del pos-sible quin impacte va tenir el deceacutes drsquoaquest rei a la ciutat de Barcelona durant els pri-mers mesos de lrsquoInterregne Per tant aquest volum es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltra directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense descendegraven-cia Drsquoaquesta manera eacutes possible reconstruir elements que han passat desapercebuts en aquest transcendental episodi histograveric com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave a Barcelona

Aquest llibre de comptes estagrave format per dues parts diferenciades entre elles perograve alhora molt connectades ja que el Consell no podria haver portat a terme moltes de les seves actuacions ordinagraveries com soacuten les obres i lrsquoabastiment de forment i molt menys les extraordinagraveries com en el nostre cas lrsquoaniversari de la mort del monarca i la convo- catograveria del Parlament catalagrave sense la recaptacioacute de numerari Aixograve no obstant si beacute les rebudes ndashi en particular els censalsndash soacuten un aspecte molt important i interessant drsquoestudi el quegrave ens interessava principalment eren les despeses per poder aclarir com es podia haver vist afectada la ciutat i quin paper va jugar en la preparacioacute del funeral de Martiacute lrsquoHumagrave i de la posterior reunioacute del Parlament al municipi barceloniacute

Lrsquoanagravelisi econogravemica drsquoaquest manuscrit ens doacutena una petita idea del que va suposar lrsquoesdeveniment tragravegic de la mort del rei Martiacute de les 24994 lliures que es fan de despesa du-rant aquell semestre al voltant drsquounes 2000 serviren per costejar els preparatius materials seguretat i salaris extres relacionats amb el funeral i el Parlament portat a terme a Barce-lona Eacutes a dir el 8 de la despesa global del Consell es destinagrave exclusivament a aquests pagaments excepcionals Eacutes fa palegraves doncs que la mort del rei i les consequumlents activitats al voltant drsquoaquest fet comportaren una cagraverrega suplementagraveria a lrsquoerari puacuteblic

La mort del rei Martiacute i les exegravequies

Pel que fa lrsquoanagravelisi de lrsquoimpacte de la mort del monarca a la ciutat cal dir que la defun-cioacute de personatges importants afectava la vida quotidiana dels habitants dels municipis ja que cessaven les activitats diagraveries mentre duraven les exhibicions puacutebliques de dol que culminaven amb una convocatograveria per la celebracioacute del funeral Els habitants es reu-nien llavors per realitzar solemnes processons que acabaven en exegravequies a lrsquoesgleacutesia meacutes rellevant de la ciutat Trobem doncs que per les seves consequumlegravencies en lrsquoagravembit social la mort reial era un dels esdeveniments meacutes significatius de la vida de les poblacions baixmedievals Aquesta cerimogravenia es portava a terme a partir drsquounes foacutermules particulars consolidades en el temps i que es reproduiumlen a tot el territori afermant els lligams entre

7 Fegravelix duran i CantildeaMeras Margarida de Prades Barcelona Porcar 1956 pagraveg 36

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 57

els municipis i en el nostre cas la figura monagraverquica En aquest sentit els continguts dels rituals van meacutes enllagrave de la religiositat tot i que aquesta eacutes el fil conductor8

Quan hi havia un vincle entre el municipi i el rei com en el cas de Barcelona la de-funcioacute i fins i tot la previsioacute drsquoaquest esdeveniment es vigilaven amb molt drsquointeregraves so-bretot si tenim en compte els efectes que es podien ocasionar La notiacutecia de la malaltia o pegravessima salut del monarca srsquoanava transmetent en forma de rumors entre la poblacioacute en gran mesura gragravecies als viatgers (mercaders i traginers) Per tant era usual que al territori on es trobava el rei es fes la solmiddotlicitud per la intervencioacute divina a favor del personatge a traveacutes de pregagraveries i processons religioses Drsquoaquesta manera eacutes possible que aquesta mena de rumors circulessin per Barcelona dies o fins i tot setmanes abans de la mort de Martiacute lrsquoHumagrave tal i com veiem en la informacioacute que ens aporta el nostre manuscrit sobre un peller anomenat Pochasanch Aquest va vendre una gran quantitat de tela de terliccedil de color negre per fer els vestits de dol consellers a un preu forccedila elevat potser havent-se proveiumlt pregraveviament despreacutes drsquoescoltar els rumors que probablement srsquohavien escampat per la ciutat sobre el delicat estat de salut del rei Hem de tenir en compte que el terliccedil era un teixit forccedila difiacutecil drsquoaconseguir i que principalment servia per fer les robes de dol de les autoritats i ell nrsquohavia aconseguit 221 canes eacutes a dir meacutes de 400 metres9

Quan la mort no apareixia de forma natural sinoacute que srsquoesdevenia de manera inespera-da10 no hi havia rumors previs perograve siacute sospites i temors posteriors a meacutes de precipitar les activitats cerimonials sobretot incrementant les missatgeries entre localitats per difondre les notiacutecies gragravecies a una eficient xarxa de comunicacioacute Drsquoaquesta manera la transmissioacute oficial de la notiacutecia era essencial per poder dur a terme les cerimogravenies fuacutenebres corres-ponents i en aquest sentit Barcelona assumia molts cops la prerrogativa drsquoinformar de la mort tot i que normalment sersquon encarregaven els membres de la cort el canceller o el governador general provocant en ocasions lrsquoarribada de notificacions paralmiddotleles dels consellers barcelonins i les altres autoritats puacutebliques En la mort de Martiacute lrsquoHumagrave laquosrsquoen-via a Francesc Burgues qui per part de la dit Ciutat anagrave ensempts ab lo honrat en Ramon Ccedilavall qui anagrave per lo General de Cathalunya al Compte de Urgell qui era en Aragoacuteraquo11 Quan ja srsquohavia oficialitzat la defuncioacute srsquoiniciaven els procediments per realitzar el fune-ral i la resta de cerimogravenies12

Pel que fa a la poblacioacute la notiacutecia oficial se seguia de les expressions del sentiment de dol i la realitzacioacute dels actes rituals de forma colmiddotlectiva i participativa Les ciutats i viles reials a meacutes tocaven a sometent per a quegrave els habitants deixessin les seves respectives activitats i sortissin al carrer a compartir el dolor i les mostres de fidelitat al monarca trencant drsquoaquesta manera amb la quotidianitat Aixograve uacuteltim suposava lrsquoaturada de bo-tigues i obradors usualment durant les jornades de dol ndashuns tres diesndash o com a miacutenim durant els dies en quegrave es realitzessin les cerimogravenies oficials A meacutes tampoc no es podien fer ostensibles senyals drsquoalegria ni practicar balls o jocs quumlestions llargament disposades a les ordenances municipals13

El conjunt drsquoactes rituals que es portaven a terme per les exegravequies del difunt doncs es justificaven pel fet drsquoatorgar un servei al senyor per part dels seus suacutebdits en base del sistema religioacutes de lrsquoegravepoca Drsquoaquesta manera el monarca podia arribar a la glograveria meacutes ragravepidament gragravecies a les pregagraveries de la poblacioacute que alhora feia palegraves el vincle existent

8 Flocel sabateacute i Curull Cerimogravenies fuacutenebres i poder municipal a la Catalunya Baixmedieval Barcelona Dalmau 2003 pagraveg 5-69 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r10 Com la de Joan I al bosc de Foixagrave el 139611 DACB vol I pagraveg 16712 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 9-1613 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 15-16

58 Patriacutecia Santacruz

amb el rei demostrant-li la seva fidelitat A meacutes la representacioacute mortuograveria com si el cos fos present al mateix temps a diversos indrets del paiacutes ens ajuda a albirar la conformacioacute dels fonaments humans i regionals del poder monagraverquic Tot i aixiacute no hem drsquooblidar que si aquestes cerimogravenies es realitzaven no era per manament reial sinoacute perquegrave les organit-zava el municipi que pagava lrsquouacuteltim adeacuteu al monarca14

Meacutes enllagrave drsquoaquestes circumstagravencies el cas de Barcelona teacute certes particularitats de-gudes al fet de tractar-se de la capital del paiacutes La consolidacioacute total al segle xiv de les relacions entre els membres de la Cancelleria Reial i els familiars del monarca amb el Consell de Cent feia que el municipi mantingueacutes una posicioacute preferent primer en oferir serveis per palmiddotliar la malaltia del sobiragrave15 i despreacutes en organitzar lrsquoenterrament de les despulles del rei Les autoritats municipals conduiumlen les celebracions mentre el cos del monarca era embalsamat i exposat en un cadafal amb els draps drsquoor i la lluminagraveria con-venient16

Un altre aspecte molt important eacutes que hi ha un desdoblament de les cerimogravenies fuacutene-bres a Barcelona trobem un primer ritus funerari pagat iacutentegrament pels marmessors de la Cancelleria Reial cerimogravenia que convocava el veguer convidant als cagraverrecs de la cort i oficials reials locals i regionals a meacutes de ciutadans ilmiddotlustres i un determinat nombre de nobles i eclesiagravestics Com hem vist abans a lrsquohora de celebrar aquest primer ritus la reina viacutedua es va trobar amb les arques reials buides i va haver de veure com els marmessors del rei empenyoraven les joies i els llibres de la monarquia per cobrir les despeses del funeral del seu marit17 Des del primer moment perograve el govern local aportagrave la ubicacioacute de lrsquoesde-veniment ndashexercint el seu paper preeminent sobre la resta de poblacions del reialencndash i el seu ajut en el sentit organitzatiu eacutes a dir escollint els encarregats del trasllat del cos a la catedral de Barcelona i dels preparatius materials En aquest primer monument funerari eren presents nomeacutes els escuts reials a la roba i a la lluminagraveria preparada

Uns dies despreacutes la ciutat ja era a punt per dur a terme la seva progravepia celebracioacute mortuograveria Barcelona instituiumla lrsquoaniversari expressant aixiacute la seva lleialtat cap al monarca amb un segon monument i cerimogravenia pagades pel Consell de Cent on ogravebviament hi eren presents els escuts representatius del municipi

Aixiacute doncs el rei Martiacute I moriacute el dissabte 31 de maig el dimecres 18 de juny es dugueacute a terme la cerimogravenia de les autoritats reials i finalment el 28 de juny es realitzagrave el funeral de la ciutat Les referegravencies que trobem en el llibre de Clavaria ens parlen de les despeses en missatgeries teles i lluminagraveria Una de les foacutermules drsquoexpressioacute del dol meacutes importants la trobem a traveacutes de la simbologia visual amb lrsquouacutes de les teles negres com a principal dis-tintiu Eacutes el cas de la roba sobretot si parlem de les autoritats puacutebliques ja que aquestes adoptaven un codi molt clar de vestimenta portant gramalles i caperons negres que con-trastaven amb els vestits de vius colors que duien en temps de joia18 Val a dir perograve que les grans mortaldats del periacuteode obligaven a portar vestits de dol massa frequumlentment i en consequumlegravencia les autoritats municipals havien prohibit vestir de negre i colors de dol si no es tractava de la mort drsquoun familiar directe ja que durant algunes temporades gairebeacute tothom tenia algun parent o amic difunt i la ciutat arribava a semblar que estava de dol contiacutenuament19 Com apunta Sabateacute

14 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 69-7215 Flocel sabateacute i Curull Lo senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort del

monarca Lleida Universitat de Lleida 1994 pagraveg17416 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 17617 duran Margarida de Prades pagraveg 3618 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 17-1819 Teresa vinyoles La vida quotidiana a Barcelona vers 1400 Barcelona Rafael Dalmau 1985 pagraveg 38

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 59

Lrsquoaparent contradiccioacute es resol situant lrsquoexpressioacute del dol reial per damunt de la corresponent a les altres defuncions20

Quan es tracta del funeral del monarca al igual que en molts altres municipis el cost dels vestits dels personatges puacuteblics meacutes rellevants corria a cagraverrec de la ciutat de Barcelona laquoPer vestir los dits Consellers e certs prohoms e officials de la Ciutat de saquesraquo21 En el cas que ens ocupa ens consta que tambeacute pagava les teles per a auxiliars drsquoaquests perso-natges com ara els escuders22 a meacutes de les teles destinades al laquocapell ardentraquo23 Les magrave-ximes autoritats es reunien per decidir les robes de dol que srsquohavien de posar i el nuacutemero de dies que les havien de portar Drsquoaquesta manera el municipi comprava les teles que li calien i contractava a diversos sastres que treballaven entre un i tres dies per tenir enlles-tits els vestits pels magistrats i persones distingides24

Una dada rellevant eacutes el fet que un cop acabada la cerimogravenia mortuograveria el dol enca-ra era portat per les autoritats puacutebliques durant un periacuteode variable de temps ja que el dolor per la defuncioacute del monarca anava meacutes enllagrave de les disposicions ordinagraveries sobre els dols populars i havia de tenir una durada major Com hem vist un cop finalitzades les exegravequies es feia un canvi de vestit que continuava essent negre perograve que podia variar pel que feia al tipus i la qualitat de la tela25 Sembla que en el primer periacuteode es passava de la tela de terliccedil a la molt ruacutestica llana de bruneta perograve folrades amb un teixit meacutes suau i car Sembla perograve que els consellers enviats com a missatgers no tenien tanta fortuna ja que havien de projectar certa imatge a lrsquoexterior i en consequumlegravencia havien de continuar portant la tela drsquouna qualitat prou inferior com per poder transmetre de forma evident el rigoroacutes dol que sentia la ciutat per la mort del seu rei A meacutes lrsquoescrivagrave dels racionals Bernat ccedila Font per ordre dels consellers tambeacute encarregagrave a Pere Bonet dues cobertes de laquoatsemblesraquo ndashanimal de cagraverregandash vermelles A cada coberta hi havien drsquoanar gravats laquoV grans senyals de la dita Ciutat ab alguns fullatgesraquo deixant ben clar que els missatgers provenien de la capital catalana26

Altres teixits adquirits pel Consell amb motiu de les exegravequies eren els que srsquoutilitzaren per contruir el monument pel funeral No trobem pagaments per les fustes ni el cadafal cosa que fa pensar que es van reutilitzar les fustes del monument reial previ a la cerimogravenia municipal Per tant es canviaven les teles del monument ja existent el perpunter Anthoni Olzina fou lrsquoencarregat de laquoorlar cusir e forrar II draps drsquoor imperials la Iordf ab lo camper blau e lrsquoaltre ab lo camper vermell que los dits honorables Consellers en nom de la dita Ciutat donaren a la sepultura del cors del senyor Rey en Martiacute () segons en semblants actes eacutes acostumatraquo27 A meacutes els consellers li havien fet fer 28 senyals de la ciutat a les vores drsquoaquestes dues teles amb 600 panys drsquoor petit i 400 drsquoargent a meacutes de 4 peces de terccedilanell negra per combinar-hi Srsquohi afegiacute tela vermella i negra per folrar els draps i fer el laquosobraccedilel del capell ardentraquo on srsquohi incorporaren els senyals fets amb tela daurada i platejada (sembla que la part blava va ser pintada)28

20 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 4821 AHCB 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r22 AHCB 1B-XI 34 1410 f122v 123v 126r i 132r Proporcionant-los teixits molt meacutes senzills perograve especificant que havien drsquoestar

tal i com diu el manuscrit laquonets de cap ab coharaquo23 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v24 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 1825 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 34-3526 AHCB 1B-XI 34 1410 f127r27 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v28 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v

60 Patriacutecia Santacruz

Per acabar de decorar la catedral i el monument hi calia la lluminagraveria En aquest cas29 srsquoaprofitagrave el pagament pels ciris encarregats per la festa del Corpus ndashel 22 de maig drsquoaquell any segons el dietari del Consellndash30 laquoa Johan Matheu candeller de cera e ciutadagrave de Barchelonaraquo 40 ciris blancs amb senyals del municipi a meacutes de 36 ciris grans blancs que es quedaren a la catedral en 36 bosses Es necessitaren perograve 200 lliures i 5 onces de cera per fer 100 ciris negres expressament per a lrsquoenterrament que van ser ennegrits i pin-tats amb els senyals de la ciutat A meacutes es van comprar 127 lliures de cera per fer altres 50 ciris i 20 lliures de candeles laquoqui finiren per offerir en lo dit universariraquo i per decorar el capell ardent srsquoutilitzaren 230 ciris31

Generalment un cop finalitzat lrsquoaniversari la ciutat es disposava a traslladar les des-pulles del difunt al seu lloc de descans definitiu convocant una uacuteltima processoacute on hi so-lien participar les diverses confraries amb gran lluminagraveria i que anava des de la catedral fins el lloc on es cedia la custodia del cos als monjos de Poblet32 En el cas del rei Martiacute tot i la voluntat del monarca per a ser dipositat al panteoacute reial de Poblet junt al seu pare no fou fins lrsquoany 1460 que les restes regravegies foren enviades al monestir romanent enterrat fins aquell moment a la catedral de Barcelona33

El Parlament i el conflicte successori

Aixiacute doncs Barcelona fou present en tots els esdeveniments que anaven des de la preo-cupacioacute per la malaltia del monarca el trasllat del cadagravever a la ciutat els diversos rituals que es dugueren a terme al municipi fins lrsquoenterrament al lloc destinat pel descans final del rei difunt Que la ciutat srsquoencarregueacutes dels actes exequials que tenien un elevat cost i que no suposaven cap rendibilitat aparent es deu a la voluntat de fer evident el seu poder ja que durant la representacioacute del funeral reial es distinguia lrsquooferent i drsquoaquesta manera es visualitzava el paper de capitalitat de Barcelona34

Per tant veiem com Barcelona manifesta una posicioacute preferent en tots els esdeveni-ments intentant predominar sobre les representacions dels diversos poders que confor-maven el paiacutes Aquesta actuacioacute era drsquoabsoluta importagravencia per a la ciutat fins i tot si el rei no moria al mateix municipi i se lrsquohavia de traslladar fins a Barcelona o si al funeral no hi podia assistir el fill i successor del monarca El govern municipal resolia que la capitalitat i preeminegravencia que havia anat assumint no derivaven nomeacutes del fet que des de 1291 els ogravebits reials havien sobrevingut a Barcelona sinoacute que tal i com assenyala Sabateacute les auto-ritats barcelonines interpretaven la preferegravencia per la Ciutat Comtal com una de les carac-teriacutestiques progravepies que definien i mantenien la vitalitat del municipi Eacutes per tant un signe de la capitalitat de la ciutat de Barcelona35 Aixiacute doncs resultava logravegic que drsquoacord amb

29 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r30 DACB vol 1 pagraveg 16731 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r32 DACB vol 1 pagraveg 18133 Josep David garrido Vida i regnat de Martiacute I lrsquouacuteltim rei del Casal de Barcelona Barcelona Dalmau 2010 pagraveg 28934 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 73-7435 A meacutes un altre element de la capitalitat de Barcelona es defineix clarament amb lrsquoexigegravencia drsquoacceptar oficialment la legislacioacute de

tot Catalunya formulada pels consellers de Barcelona convertint-se en una tradicioacute el fet de jurar-la a la ciutat Drsquoaquesta manera el municipi es situa com a seu institucional que sobrepassa lrsquoentorn propi immediat anant meacutes enllagrave del poder socioeconogravemic de la ciutat cap a un reconeixement poliacutetic Soacuten nombrosos els exemples de lrsquoexercici de capitalitat per part de Barcelona durant elsegle xv com es fa palegraves durant els primers mesos de lrsquoInterregne Essent el comte drsquoUrgell el candidat amb meacutes pes en aquellsmoments els consellers de la ciutat envien immediatament un representant de la Diputacioacute i un del Consell per trobar-se amb ell (sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 181-185)

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 61

la seva posicioacute com a capital Barcelona srsquoocupeacutes de les exegravequies del rei difunt i dels seus assumptes tot i que aquesta uacuteltima quumlestioacute es complicagrave forccedila en el cas de Martiacute lrsquoHumagrave

Com eacutes sabut el problema successori es plantejagrave a partir del fet que Martiacute el Jove no tenia fills legiacutetims per beacute que el rei va intentar durant les uacuteltimes setmanes abans de perir ratificar el seu neacutet bastard Frederic com a successor al tro assessorat per una comissioacute de juristes Calia tanmateix la legitimacioacute del papa Benet XIII per corroborar-ho oficialment perograve aixograve no va arribar a ocoacuterrer A meacutes el monarca havia nomenat al comte drsquoUrgell ndashcasat amb la germana del sobiragravendash lloctinent i governador general dels regnes posicioacute que habitualment ocupaven els hereus a la corona Tot i que en cap moment el rei el va declarar com a successor Jaume drsquoUrgell veia els seus cagraverrecs com un reconeixement impliacutecit del seu dret a la successioacute perograve en canvi tenia molts enemics entre les autoritats aragoneses i alguns prohoms catalans com ara Ferrer de Gualbes o el governador general del Principat Guerau Alamany de Cervelloacute Gualbes en particular sembla haver sigut lrsquoideograveleg del pla drsquoenviar una comissioacute suposadament oficial ndashde les Corts Catalanesndash encapccedilalada per ell mateix exigint al rei moribund que deixeacutes constagravencia de la forma en quegrave havia de ser escollit el seu successor havia de ser el candidat meacutes idoni la candidatura meacutes justa No obstant a falta drsquouna candidatura suficientment forta srsquoobriacute un periacuteode drsquointerregne que acabagrave amb la proclamacioacute del nebot del rei Ferran drsquoAntequera com a nou monarca al Compromiacutes de Casp el 141236

Arribar aquest final emperograve no fou un camiacute fagravecil ja que durant els dos anys previs tingueacute lloc una graviacutessima crisi plena de tensions poliacutetiques i fins i tot begravelmiddotliques quan les tropes castellanes entraren als regnes de Valegravencia i drsquoAragoacute com a represagravelia per lrsquoassassinat de lrsquoarquebisbe de Saragossa37 La Diputacioacute del General de Catalunya mentrestant disposagrave un govern provisional amb un Parlament que anagrave de Montblanc a Barcelona per finalment establir-se a Tortosa a mitjan 1411 on es van presentar les candidatures del comte drsquoUrgell i la del duc de Calagravebria38

Aixiacute doncs un cop realitzades les exegravequies els consellers es van posar immediatament a deliberar sobre la quumlestioacute successograveria En pocs dies van ser capaccedilos drsquoorganitzar i enviar en una missatgeria al siacutendic Francesc Burgueacutes39 juntament dos altres cagraverrecs Marc Turell i Bonanat Pere per parlar amb el governador general Jaume drsquoUrgell despreacutes drsquohaver assistit a laquoI ajust de prelats barons cavallers a hogravemens de paratge e Siacutendichs de Ciutats e viles reyals del Principat de Cathalunya quimiddots debia eacutesser a Cervera e apreacutes al Comte drsquoUrgellraquo40 Lrsquoobjectiu de la missatgeria era intentar convegravencer al comte perquegrave no es valgueacutes del cagraverrec i utilitzeacutes la forccedila de les armes Tot i que no ens consta la data concreta sabem pel pagament que se li feacuteu a Burgueacutes que aquest ajust es va dur a terme uns dies abans del 30 drsquoagost eacutes a dir els dies previs a la convocatograveria de Parlament catalagrave que havia fet el governador de Catalunya Guerau Alamany de Cerveroacute El dia 22 de juliol el governador decidiacute que es faria el dia 31 drsquoagost a la poblacioacute de Montblanc potser intentant guanyar temps per aconseguir que el Papa legitimeacutes a Frederic de Luna cosa que no acabaria succeint meacutes enllagrave de la seva legitimacioacute com hereu de lrsquoilla de Siciacutelia

Els representants barcelonins escollits pel Consell en la sessioacute del 23 drsquoagost per anar al Parlament de Montblanc foren els siacutendics Marc Turell Guillem Oliver Francesc Bur-

36 Flocel sabateacute i Curull laquoPer quegrave hi va haver un Compromiacutes de Caspraquo dins Ricard bellveser (coord) Els valencians en elCompromiacutes de Casp i en el Cisma drsquoOccident Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 2003 pagraveg 45-119

37 Ferran soldevila El compromiacutes de Casp Barcelona Dalmau 1965 pagraveg 7538 Beatriz Canellas anoz laquoActas de los Parlamentos de Catalunya y Aragoacuten tras la muerte de Martiacuten el Humano y del Compromiso

de Caspe y eleccioacuten de Fernando de Antequeraraquo dins La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia Zaragoza Gobierno deAragoacuten 2010 pagraveg 15

39 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r40 AHCB 1B-XI 34 1410 f 122v

62 Patriacutecia Santacruz

gueacutes Joan Fivaller i Bonanat Pere i sersquols avanccedilaren 357 lliures i 10 sous a repartir entre tots ells laquoper acraiumlment drsquoaccedilograve que seragrave degut als dits siacutendichs e a lrsquoescrivagrave qui va ab ells per rahoacute de la missatgeria a la qual soacuten estats elets per lo Consell de Cent Jurats de la dita Ciutatraquo41

Tot i que inicialment foren convocats a Montblanc lrsquoassemblea no va comenccedilar de fet fins que el Parlament fou traslladat a Barcelona el 25 de setembre Sobre les jornades parlamentagraveries anteriors nomeacutes ens consta una notiacutecia continguda en un quadern de dot-ze pagravegines amb lrsquoacta de les sessions dels dies 6 i 10 de setembre Durant aquesta uacuteltima sessioacute degut a un brot de pesta que va afectar de forma inesperada a la vila de Montblanc es pactagrave com a nova seu per a les deliberacions la ciutat de Barcelona42

Drsquoaquest 10 de setembre eacutes el pagament de 137 lliures i 10 sous de nou per avanccedilat drsquouna altra mitssatgeria que enviagrave Barcelona laquoprimerament al Sant Pare e apreacutes al Com-te drsquoUrgell e apreacutes en Aragoacute sobre diverses afers molt ponderosos e urgents tocants granment la cosa puacuteblicha no solament drsquoaquesta Ciutat mas encara del principat de Ca-talunya e de tots los regnes e terres drsquoAragoacuteraquo43 En aquesta ocasioacute foren enviats Ramon Fivaller i Miquel Roure morint aquest uacuteltim a Tarragona durant la missatgeria i essent substituiumlt pel ciutadagrave Pere de Santcliment

Un cop traslladat el Parlament comenccedilagrave la primera sessioacute com degraveiem el 25 de se-tembre al Palau Reial Major Com que el governador no hi va arribar a temps es decidiacute ajornar lrsquoinici de la reunioacute fins el dia 30 al matiacute tot i les protestes de lrsquoarquebisbe de Tar-ragona44 Pocs dies despreacutes el 6 drsquooctubre srsquoenviagrave a Pere de Santcliment45 a reunir-se amb Ramon Fivaller per la raoacute suara mencionada amb una bona remuneracioacute per realitzar aquesta substitucioacute 165 lliures Meacutes endavant al desembre46 veiem com aquests dos per-sonatges es trobaren a Saragossa i potser per cobrir les seves necessitats el mercader Pere de Casaldagraveguila els proporcionagrave 150 lliures que el comerciant cobragrave de Barcelona enviant una lletra de canvi al municipi A finals drsquoany nrsquoarribagrave una altra per valor de 82 lliures i 10 sous

Durant la sessioacute del 20 drsquooctubre de 1410 srsquoescolliacute una comissioacute de dotze persones amb la comesa drsquoorganitzar les missatgeries que srsquohavien drsquoenviar als regnes drsquoAragoacute i Valegravencia A meacutes donat que la minoria francogravefila del braccedil militar obstruiumla el normal desenvolupa-ment del Parlament tambeacute srsquoexhortagrave a quegrave srsquoimposeacutes una treva entre els parlamentaris47

Per tant tal i com ens mostra el llibre de Clavaria drsquoaquell any el Parlament barceloniacute es va anant desenvolupant a poc a poc i el municipi es preparagrave per rebre lrsquoesdeveniment En aquest sentit la ciutat no nomeacutes es va preocupar per enviar missatgeries sinoacute que veiem com el municipi tambeacute extremagrave la vigilagravencia ordenant a lrsquoescrivagrave de les obres de la Ciutat Pere ccedila Vila que distribuiacutes guardes diuumlrnes i nocturnes a dins i fora de la muralla48 Es prestagrave especial atencioacute a les portes i zones vulnerables de la muralla de la ciutat sobre-tot preocupant-se per lrsquoesperoacute de Sant Daniel on srsquohi construiacute una palissada49 A meacutes a meacutes descobrim un encagraverrec forccedila singular el Consell va fer cridar a diferents escrivans de prestigi de la ciutat per a que realitzessin uns quaderns on hi constessin totes les persones

41 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r42 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1843 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v44 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1845 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v46 AHCB 1B-XI 34 1410 f 91v47 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1948 AHCB 1B-XI 34 1410 f 129v 133v 141v 148v 149r i 154r49 AHCB 1B-XI 34 1410 f 87r i 87v La construccioacute drsquoaquesta palissada no consta a lrsquoapartat drsquoobres de la muralla per tant no es

tractaria de cap reparacioacute habitual ni part permanent drsquoaquesta

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 63

que vivien als quatre barris de la ciutat i els organitzessin en laquocinquantenes e deenesraquo50 Drsquoaltra banda tambeacute srsquoentreveu una predisposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual en el municipi a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas que esclateacutes algun conflicte En aquest sentit trobem al manuscrit diverses referegravencies a la confiscacioacute drsquoembarcacions Si beacute aquest mecanisme va eacutesser un dels meacutes emprats a Barcelona per aconseguir car-regaments de gra i aixiacute augmentar el subministrament de la ciutat de les vuit entrades que consten al document dues datades a la tardor del 1410 soacuten molt significatives ja que transmeten la sensacioacute que el Consell sent un cert neguit tant per aconseguir el magravexim possible drsquoaprovisionament a traveacutes de les confiscacions i sense tenir en compte drsquoon pro-veacute com per saber si es tracta de naus enemigues51 Finalment perograve com ja srsquoha comentat el Parlament catalagrave va ser traslladat a Tortosa a finals de lrsquoestiu de 141152

Trobem doncs una ciutat atrafegada amb els preparatius del Parlament i la seguretat de totes laquoles persones qui habitenraquo a Barcelona53 Alhora es continuen enviant missatgeries i un bon nombre de correus arreu del municipi el correu oficial Bertran de Tamarit pas-sagrave diversos dies fora de Barcelona en diverses ocasions laquoper afers drsquoaquellaraquo i lrsquohagueren de remunerar cada vegada laquoper algunes quantitats que ha pagades e bestretes a diverses cosesraquo54 En un altre compte el ciutadagrave i mercader Francesc ccedila Tria laquocom a missatger drsquoaquesta Ciutat feu a la ciutat de Tortosa per parlar ab los procuradors drsquoaquella sobre alguns afers assants pondorosos tocants lo ben avenir drsquoaquesta Ciutat e del Principat de Cathalunya e encara de tots los regnes e terres sotsmeses a la Corona reial drsquoAragoacuteraquo55

A dins de la Casa del Consell mentrestant lrsquoactivitat no era menys frenegravetica Els con-sellers treballaven i es reunien de dia perograve tambeacute de nit En una entrada del nostre ma-nuscrit veiem com el Consell enviagrave a un dels seus verguers Miquel Pere a comprar a lrsquoespecier Francesc Codina per 2 lliures i 19 sous laquoIIII tortes de cera qui pesaren XXXIII lliures e miga i II lliures de candeles de cera que Miquel Pere ha comprades [] per servei de la Casa del Consell de la dita Ciutat per cremar de nits com los dits consellers aturen en la Casa del Consell per alguns afers de nitsraquo56 Perograve no nomeacutes els consellers van veure afectades les hores de son ja que necessitaven un escrivent per registrar les decisions que srsquoanaven acordant Va ser el cas de Bartomeu Dosa laquoescrivent en la escrivania del Con-sell que rep 13 lliures i 15 sous en paga e remuneracioacute de molts extraordinaris treballs que per diverses afers de la dita Ciutat en lrsquoany present ha sofferts tambeacute de dies com de nits espetxant ab gran diligegravencia los dits afers a instagravencia dels dits honorables consellersraquo57 I no eacutes lrsquouacutenic que sembla que feacuteu hores extres tambeacute reberen un salari especial drsquouna banda dos altres escrivents de lrsquoescrivania del Consell i notaris Bartomeu Vidal i Antoni Lorenccedil58 Ambdoacutes cobraren 27 lliures i 10 sous laquoen remuneracioacute de molts treballs extraor-dinaris que ha[n] sostenguts en lrsquoany presentraquo59

50 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v Sersquols ordena drsquoaquesta manera ja que era la forma drsquoorganitzacioacute de la poblacioacute meacutes usualutilitzada tan pel sometent com pels moments en quegrave a la ciutat calia fer prestacions de serveis personals en benefici de lacomunitat en concret la participacioacute en lrsquohost veiumlnal o els serveis de vigilagravencia requerits en el marc de conjuntures begravelmiddotliques

51 AHCB 1B-XI 34 1410 f100v i 101r52 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 2453 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v54 AHCB 1B-XI 34 1410 f 126v 127r 132r 137r i 150v55 AHCB 1B-XI 34 1410 f 133v56 AHCB 1B-XI 34 1410 f 151v57 AHCB 1B-XI 34 1410 f 140r58 AHCB 1B-XI 34 1410 f 152v59 AHCB 1B-XI 34 1410 f 139v

64 Patriacutecia Santacruz

Conclusions

De moment no podem precisar gaire cosa meacutes sobre aquest episodi histograveric meacutes enllagrave de lrsquoimpacte que van tenir els diversos esdeveniments per al govern municipal i la vida a la ciutat de Barcelona La mort del monarca i les mobilitzacions que el Consell dugueacute a ter-me durant els mesos posteriors a la seva defuncioacute van alterar la quotidianitat tant de la institucioacute com de la mateixa ciutat i els seus habitants a banda del cost que van suposar els preparatius per al municipi Una inversioacute que eacutes difiacutecil de valorar perquegrave no es redueix simplement a la suma de diners que serviren per sufragar les exegravequies i el Parlament sinoacute que va meacutes enllagrave endinsant-se en aspectes menys quantificables com inversioacute i recipro-citat en un sentit de ldquocapital simbogravelicrdquo60 Es per aixograve que a Barcelona es realitzaven tant el funeral reial com el funeral municipal tambeacute eacutes la raoacute del simbolisme pel qual els con-sellers que eren enviats com a missatgers utilitzaven robes meacutes tosques i aspres per aixiacute representar el dolor de la capital per la mort del seu monarca davant dels ldquoaltresrdquo mentre que els que es quedaven a la ciutat si beacute continuaven portant rigoroacutes dol es van fer folrar els vestits amb teixits suaus i tambeacute eacutes el motiu pel qual Barcelona reuniacute el Parlament immediatament despreacutes que arribeacutes la notiacutecia que hi havia un brot de pesta a Montblanc tot i les queixes de la baixa noblesa

Barcelona havia de fer el seu paper de capital o dit drsquouna altra manera tenia el deure drsquoestar al capdavant dels debats i resolucions sobre els laquoaffers molt ponderosos e urgents tocants granments la cosa puacuteblicharaquo61 No obstant aixograve ocupar la capitalitat era un arma de doble tall ja que si per un costat la ciutat havia anat adquirint privilegis concessions excepcionals i una gran influegravencia dins i fora del Principat durant els anys drsquoestabilitat per lrsquoaltre quan el sobiragrave moria i sobretot quan ho feia sense descendegravencia la capital es situava al punt de mira tant per beacute com per mal de la dinagravemica poliacutetica Eacutes per aixograve que srsquointueix un posicionament defensiu per part de Barcelona garantir la seguretat de les vi-les i ciutats reials era una actitud normal en circumstagravencies com aquella perograve a traveacutes de la nostra font eacutes possible observar com el municipi barceloniacute extremagrave la vigilagravencia amb guardes a dins i fora de la muralla una palissada a la zona meacutes vulnerable drsquoaquesta i la mobilitzacioacute dels seus habitants en laquocinquantenes e deenesraquo A meacutes srsquoentreveu una pre-disposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas de que esclateacutes algun conflicte obert

Es constata per tant un cert canvi en el ritme del conjunt de la poblacioacute que afectava sobretot a les autoritats puacutebliques les quals no nomeacutes havien drsquoesmerccedilar diners comple-mentaris del fons municipal sinoacute que veiem com havien drsquoesforccedilar-se en fer preparatius enviar solemnes missatgeries per tota la Corona i reunir-se al Consell per prendre deci-sions fins i tot de nit com hem vist amb el encagraverrec especial de cera per espelmes per quan srsquoallargaven les sessions Quan la situacioacute es tornagrave encara una mica meacutes tensa amb els preparatius i lrsquoinici del Parlament catalagrave no nomeacutes els consellers anaren atrafegats fent missatgeries i reunint-se amb els altres magistrats del Principat i de tota la Corona sinoacute que tota la poblacioacute es va veure afectada drsquouna o altra manera Tot plegat significaria una important molegravestia per als ciutadans i habitants de Barcelona que ara veurien com tothom era controlat sobretot si pretenia sortir o entrar a la ciutat En aquest sentit lrsquoes-

60 Miguel Raufast ho defineix molt beacute laquo[la fiscalidad] aparece inscrita dentro de dinaacutemicas maacutes amplias y al mismo tiempo menos cuantificables o incluso definibles en las que conceptos como lsquoinversioacutenrsquo y reprocidad y hasta lsquocapital simboacutelicorsquo pueden llegar a jugar un papel decisivoraquo (Miguel rauFast laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidadeconomiacutea y conflictoraquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 27 2007 pagraveg 90)

61 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 65

tat drsquoexcepcioacute tambeacute es reflectia en exemples de notiacutecies sobre situacions particulars que afectaven als habitants de Barcelona com la del peller Pochasanch El dos funerals rea-litzats a la capital tot i que eacutes poc probable que paralitzessin el municipi durant gairebeacute un mes ndashrecordem que el funeral que li dedica Barcelona al rei es porta a terme 28 dies despreacutes de la seva mortndash certament degueren afectar la poblacioacute que va haver drsquoaturar les seves activitats durant les processons i cerimogravenies

En definitiva lrsquoestudi drsquouna font fiscal com eacutes un llibre de Clavaria analitzat no nomeacutes des del punt de vista econogravemic serveix per aportar dades que contribueixen a entendre millor les relacions entre el Consell de Cent i la monarquia per una banda i per lrsquoaltra el posicionament poliacutetic del municipi i el funcionament del seu ogravergan de poder En el cas del regnat de Martiacute lrsquoHumagrave aquest manuscrit es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltre directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense hereu directe sense parar-se a reconstruir fins allagrave on sigui possible aspectes que han passat desaperce-buts com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414

Laura Miquel Milian

La segraverie dels llibres de Clavaria de Barcelona conservada a lrsquoArxiu Histograveric drsquoaquesta ciu-tat eacutes malgrat ser fragmentagraveria una font de primer ordre per a lrsquoestudi histograveric1 Lrsquoanagravelisi dels seus volums poden conduir aquells que srsquohi aventuren en muacuteltiples direccions que van des de la histograveria de les finances i la hisenda de la Ciutat Comtal fins a la vida quoti-diana dels seus habitants i els esdeveniments excepcionals que hi tenien lloc2 Enmig de tots aquests aspectes ens centrem aquiacute en les dades que ens permeten conegraveixer en meacutes profunditat com eren les relacions entre Barcelona i el rei3

En concret el nostre interegraves se centra en lrsquoepisodi de la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera i la seva esposa Elionor drsquoAlburquerque celebrat a Saragossa el febrer de 1414 Per tal drsquoaproximar-nos a aquest esdeveniment a meacutes de la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria del segon semestre de 1413 i del primer de 1414 aixiacute com en me-nor mesura pel Manual de novells ardits eacutes essencial tenir en compte els treballs previs que existeixen sobre aquest notori acte4 Entre aquests destaquen sobretot els de Roser Salicruacute la qual fent uacutes de forma sistemagravetica de la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute va aconseguir en diversos articles dur a terme una acurada descripcioacute drsquoaquesta celebracioacute aixiacute com de la satisfaccioacute de les demandes reials necessagraveries per financcedilar-la5 La relacioacute feta per Antonio Duraacuten dels ritus de coronacioacute des de Pere el Ca-togravelic fins al mateix Ferran drsquoAntequera proporcionen a meacutes el context histograveric adequat

Universitat de Barcelona1 Pere orti gost laquoLes premiegraveres sources fiscales de la municipaliteacute de Barcelone (1300-1350)raquo dins Denis Menjot i Manuel

saacutenChez Martiacutenez (coord) La fiscaliteacute des villes au Moyen Acircge (France meacuteridionale Catalogne et Castille) Vol 1 Eacutetude des SourcesTolosa Privat 1996 pagraveg 91-99 Sebastiagrave riera viader laquoLes fonts municipals del periacuteode 1249-1714 Guia drsquoinvestigacioacuteraquo dinsManuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 239-275

2 Miguel rauFast ChiCo laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidad economiacutea yconflictoraquo Acta historica et archaeologica mediaevalia 27-28 (2006) pagraveg 93 Pere verdeacutes Pijuan laquoCar vuy en la cort no srsquoi fa ressens diners En torno a la negociacioacuten entre la villa de Cervera y el rey durante la Baja Edad Mediaraquo dins M Teresa Ferrer i Mallol Jean-Marie Moeglin et alii (eds) Negociar en la Edad Media Actas del coloquio celebrado en Barcelona los diacuteas 14 15 y16 de octubre de 2004 Barcelona CSIC 2005 pagraveg 190

3 Aquest enfocament perograve no eacutes una novetat ja Miguel Raufast srsquoha encarregat drsquoestudiar lrsquoentrada de Martiacute el Jove a la ciutatel 1405 mitjanccedilant el llibre de Clavaria per exemple i les repercussions que tingueacute per al municipi i Pere Verdeacutes ha fet el mateix emprant tambeacute altres fonts amb lrsquoobjectiu drsquointentar copsar la complexitat de les interaccions entre els monarques i Cervera(vegeu nota 2)

4 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXI Clavaria 36 (1413-1414) AHCB 1BXI-37 (1414-1415) Manual denovells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975

5 Roser saliCruacute i lluCh laquoLa coronacioacute de Ferran drsquoAntequera lrsquoorganitzacioacute i els preparatius de la festaraquo Anuario de EstudiosMedievales 242 (1995) pagraveg 699-759 laquoLrsquoaportacioacute del Maresme al coronatge de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionor drsquoAlburquerqueraquoSessioacute drsquoEstudis Maratonins 14 (1997) pagraveg 101-114 laquoLes demandes de la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionordrsquoAlburquerque al principat de Catalunya Una primera aproximacioacuteraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 76-119 laquoLas demandas de la coronacioacute de Fernando I en el Reino de Aragoacutenraquo Aragoacuten en la Edad Media 1415-2 (1999) pagraveg 1409-1428

68 Laura Miquel Milian

per veure lrsquoevolucioacute drsquoaquest acte punt de partida simbogravelic dels regnats dels monarques de la Corona drsquoAragoacute6

La cronologia de la coronacioacute

Abans de continuar conveacute recordar que els llibres de Clavaria soacuten llibres de comptes escrits o fets escriure pel clavari figura al capdavant dels afers financers del municipi amb lrsquoobjectiu drsquoentregar-los al final de lrsquoexercici o drsquoun periacuteode pregraveviament determinat drsquoaquest que en el cas de Barcelona soacuten sis mesos per tal que fossin degudament fisca-litzats pels racionals Amb aquesta funcioacute en ment els llibres estan sempre estructurats drsquouna forma molt clara en dues grans seccions comenccedilant amb la corresponent als ingres-sos (rebudes) i acabant amb la de les despeses (dades) Aquiacute ens centrarem uacutenicament en les dades que apareixen en la segona7

La major part de la informacioacute proporcionada pel llibre de Clavaria sobre la coronacioacute de Ferran i Elionor la trobem en lrsquoapartat de missatgeries que inclou les despeses de la ciutat destinades a les frequumlents tasques de representacioacute que havien de dur a terme els seus regidors o drsquoaltres personatges designats per aquests El remarcable episodi no va tenir lloc fins meacutes drsquoun any i mig despreacutes que a Casp es decidiacutes que la candidatura de Ferran drsquoAntequera com a successor de Martiacute lrsquoHumagrave era lrsquoescollida Foren diverses les causes drsquoaquest retard perograve va ser especialment la rebelmiddotlioacute protagonitzada per Jaume drsquoUrgell el que va obligar a ajornar lrsquoacte solemne que finalment va ser celebrat a Sara-gossa el diumenge 11 de febrer de 1414 La seva esposa Elionor drsquoAlburquerque va ser coronada tres dies meacutes tard el dia 148

Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoesdeveniment perograve va comenccedilar uns quants mesos abans Ja lrsquoes-tiu de 1413 Ferran va endegar les gestions necessagraveries per tal drsquoassegurar que la seva coronacioacute fos tal i com ell desitjava solemne fastuosa i sobretot legitimadora mentre que els preparatius per la de la seva dona no van ser iniciats fins el novembre9 Les res-postes no es van fer esperar i a Barcelona aviat es va comenccedilar a organitzar la partenccedila dels missatgers encarregats de representar la ciutat a Saragossa enmig de la resta de con-vidats ilmiddotlustres En total van ser sis delegats els que van emprendre el camiacute el dissabte 20 de gener de 1414 el conseller en cap drsquoaquell any Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Francesc Marquet Marc Turell Joan Fiveller i Antoni Bussot que encapccedilalava la co-mitiva10 Si beacute van partir tots junts el retorn el van dur a terme en tres fases en primer lloc el dissabte 3 de marccedil van arribar a Barcelona Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Antoni Bussot i Joan Fiveller mentre que per malaltia Marc Turell tornagrave el 21 de marccedil i Francesc Marquet no ho feacuteu fins el 25 del mateix mes11 Si beacute sembla que Marc Turell va aconseguir superar la seva afeccioacute no va ser aquest el cas de Francesc Marquet que ja eacutes mencionat com a difunt el 7 de maig12 Ogravebviament es tractava de personatges importants

6 Antonio duraacuten gudiol laquoEl rito de la coronacioacuten del rey en Aragoacutenraquo Argensola Revista de Ciencias Sociales del Instituto deEstudios Altoaragoneses 103 (1989) pagraveg 17-39

7 Vegeu nota 18 DACB pagraveg 187 saliCruacute laquoLa coronacioacute pagraveg 707-7089 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 8610 DACB pagraveg 187 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v f 102r i f 102v11 DACB pagraveg 188 De lrsquoestada prolongada de Francesc Marquet perograve no de la de Marc Turell tambeacute sersquon fa ressograve a AHCB 1BXI-

37 (1414-1415) f 101v12 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 69

i que jugaven un paper de primer ordre en la poliacutetica barcelonina dels primers anys del segle xv sovint en estreta relacioacute amb lrsquoofici del rei i amb el Consell mateix13 No van ser ells perograve els uacutenics que van fer el viatge a Saragossa ja que com a miacutenim documentem acompanyant-los Mateu Caro porter del rei i el verguer Miquel Ferrer14

Les despeses de la missatgeria

Evidentment aquests desplaccedilaments van suposar per a la ciutat tot un seguit de despe-ses de caire divers que podriacuteem classificar en aquelles derivades de la progravepia tasca de representacioacute en les quals srsquoinclouen els salaris dels missatgers aixiacute com els seus allotja-ments i trasllats els pagaments per la confeccioacute de peces de roba destinades als enviats les indemnitzacions per accidents ocorreguts durant el trajecte o en el decurs de lrsquoestada a la ciutat de Saragossa i altres despeses generades com a consequumlegravencia directa de la missatgeria En total la ciutat va destinar 51249 sous a la coronacioacute la major part dels quals tenien per objectiu cobrir les despeses de representacioacute (21716 sous) i pagar robes (24827 sous) mentre que nomeacutes 4541 sous van servir per donar compensacions i 165 per a altres expenses

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0Representacioacute Robes Indemnitzacions Altres

21716

24827

4541 165

Classificacioacute de les despeses (en sous) derivades de lrsquoanada a la coronacioacute de Ferran I a Saragossa el febrer de 1414

13 Sobre lrsquoascens de la famiacutelia Bussot vegirsquos M Teresa Ferrer Mallol laquoAltres famiacutelies i membres de lrsquooligarquia barceloninaraquodins Carme batlle i gallart M Teresa Ferrer Mallol et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo de la ciutat de Barcelona BarcelonaCSIC-IMF 2007 pagraveg 272-279 Pel que fa a Francesc Marquet eacutes probable que aquest pugui ser identificat amb el conseller encap de 1411 Francesc Marquet de Palou part drsquouna famiacutelia estudiada a M Teresa Ferrer Mallol laquoUna famiacutelia de navegants els Marquetraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 135-268 Per a la famiacutelia de Ferrer de Gualbes vegirsquos Carme batlle laquoEvolucioacute drsquouna famiacutelia de la Barcelona medieval Els Gualbes del segle xivraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre delConsellrdquo pagraveg 49-134 Francesc Burguegraves es tracta segurament del conseller escollit el 1396 que apareix a batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 723 mentre que Marc Turell entre drsquoaltres cagraverrecs hauria estat jurat del Consell de Cent nomenat el 1390 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 641) cagraverrec que tambeacute ostentagrave Joan Fiveller el 1392 sens dubte elmateix que ndashsegons la tradicioacutendash protagonitzagrave el famoacutes conflicte de les imposicions amb Ferran I el 1416 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 681)

14 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v

70 Laura Miquel Milian

Dels set assentaments que fan referegravencia als pagaments fets per les tasques de represen-tacioacute quatre no es corresponen a cap concepte concret sinoacute que en ells uacutenicament es menciona que estan destinats a la missatgeria a Saragossa15 Es tracta drsquoun total de 18851 sous i 2 diners dels quals 11000 els va rebre Antoni Bussot abans de la seva partida el 4 de gener 6160 sous van anar a parar a mans de Gabriel Amigoacute mercader de Barcelo-na mentre que els 1680 restants van ser rebuts per Ramon Desquer tambeacute mercader Aquests dos darrers pagaments efectuats un cop retornats a la Ciutat Comtal es van dur a terme mitjanccedilant lletres de canvi essent les quantitats que hi apareixien aquelles de quegrave havien disposat els missatgers durant el viatge gragravecies a la intercessioacute financera de ter-ceres persones com el ciutadagrave de Saragossa Ramon de Casaldagraveguila El mateix sistema srsquoempragrave per satisfer a Gabriel Amigoacute els 275 sous corresponents al pagament que va fer el mercader barceloniacute Pere de Gualbes a Miquel Corral ciutadagrave de Saragossa per la resta del lloguer de la posada on es van allotjar els missatgers16 De nou srsquoindica que va ser Ra-mon de Casaldagraveguila lrsquoencarregat de proporcionar a Pere de Gualbes el capital necessari per efectuar aquest pagament

A meacutes de lrsquohonor de poder assistir a un acte tan sumptuoacutes els enviats van percebre el 7 de maig 1600 sous de resta de salari i drsquoaltres despeses relacionades amb la missat-geria17 No srsquoindica perograve com srsquohavien de repartir entre tots ells aquesta quantitat si beacute es deixa constagravencia que davant la circumstagravencia de la mort de Francesc Marquet allograve a ell degut es podia fer arribar al seu hereu A meacutes el 25 de juny Antoni Bussot va rebre 996 sous i 6 diners meacutes en concepte de resta de lrsquoadministracioacute que ell havia fet de les despeses durant lrsquoestada a la capital aragonesa18

Pel que fa a les robes srsquohi dediquen vuit assentaments al llibre de 1413 i quatre al de 1414 La major part de la inversioacute en les vestidures dels missatgers es va fer abans de la seva partida de manera que en el llibre de 1413 hi documentem el pagament de 24136 sous destinats a tal efecte tots ells per a peces sumptuoses i riques entre les quals desta-quen laquopeccediles de draps drsquoor imperials verds de Florenccedilaraquo19 Dels quatre pagaments fets un cop retornats els missatgers el primer correspon a un de 244 sous fet a quatre pellissers Jaume Rovira Joan Pinya Pere Fitor i Pere Oliver per haver folrat de pells sis samarres de grana20 que havien estat destinades pel nombre i el tipus de peccedila als sis missatgers que van assistir a la coronacioacute dels monarques Tambeacute per a aquests sis missatgers eren les dotze gramalles de drap drsquoor per les que la ciutat va pagar 252 sous i 6 diners a Pere Desvall el Gran Petre21 Bernat Alemany i el mestre Pere de Savoia tots ells sastres i ciutadans de Barcelona En aquest preu sembla que srsquoincloiumla tambeacute el desplaccedilament ne-cessari per tal drsquoincorporar a les gramalles una cota que havia estat feta per a Bertran de Tamarit correu de la Ciutat i encarregat de cercar allotjament per als missatgers durant el trajecte22 Els representants oficials de la ciutat no van ser els uacutenics pels quals es van

15 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93r AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v 101r i 101v Per veure a quegrave podien anar destinatsaquestes despeses vegeu verdeacutes laquoCar vuy en la cort

16 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101r No ens aturem a explicar el funcionament exacte de les lletres de canvi ja que es tractadrsquouna quumlestioacute complexa que requeriria gairebeacute drsquoun apartat Per a meacutes informacioacute remetem al clagravessic estudi drsquoAndreacute Edouardsayous Els megravetodes comercials a la Barcelona medieval (traduccioacute edicioacute i estudi inicial de Arcadi Garciacutea i Sanz i Gaspar Feliui Montfort) Barcelona Base 1975 i als meacutes recents de Josep hernando delgado laquoLletres de canvi girades des de i contraBarcelona 1383-1400raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 21 (2003) pagraveg 29-102 o laquoLrsquoacceptacioacute de la lletra de canvi i lrsquoobligacioacute de pagament un proceacutes sobre les condicions en quegrave cal acceptar i pagar una lletra de canvi (Barcelona 1411)raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 27 (2009) pagraveg 73-120

17 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r18 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104r19 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93v20 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100r21 Meacutes enllagrave de les connotacions religioses drsquoaquest nom no tenim cap pista sobre el per quegrave de lrsquouacutes del mateix per designar un

sastre22 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v DACB pagraveg 187

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 71

preparar vestits per a tan especial ocasioacute sinoacute que 28 sous van servir per pagar les costures de dues cotes i dos caperons drsquouna parella drsquoescuders de Ferrer de Gualbes i 283 sous meacutes van anar destinats a pells negres que folraven les cotes dels verguers que acompanyaven els sis missatgers23 Tambeacute srsquoinclou en lrsquoapartat de les despeses relacionades amb les ro-bes el pagament de 167 sous i 6 diners fet a Bartomeu Badia abaixador i a drsquoaltres que compartien el seu ofici laquoqui baxaren los draps dels missatgers qui anaren a la coronacioacute del senyor rey e de la senyora reyna e de les companyes dels dits missatgersraquo24 Suposem doncs que abans de la partenccedila de la comitiva aquests abaixadors van encarregar-se drsquoacabar de posar a punt les vestidures de tots aquells que en formaven part

Tambeacute foren importants des del punt de vista econogravemic les indemnitzacions pagades a diversos personatges en forma de compensacioacute per la pegraverdua o dany esdevinguts a ani-mals o esclaus tant a Saragossa com durant el camiacute drsquoanada o de tornada de la dita ciutat Sembla que aquests pagaments eren relativament habituals en aquestes situacions tal i com queda indicat amb la seguumlent frase

E eacutes cert quemiddotls honorables consellers de la ciutat acustumen de fer satisfaccioacute condigna a missatgers que la dita ciutat tramet a fora aquella de begravesties e sclaus que muryren stants en la missatgeria25

Dels cinc assentaments que fan referegravencia a indemnitzacions dos ens informen sobre esclaus i els altres tres a cavalcadures que van fer el viatge amb els missatgers El primer correspon al pagament fet a Marc Turell un dels sis enviats a la coronacioacute de 715 sous coincidint amb el preu de compra que va pagar per un esclau sard de nom Jaume i agravelies Diego que va perdre a Saragossa26 No deixa de ser curioacutes que srsquoempri el verb ldquoperdrerdquo no quedant clar doncs si Jaume va morir durant lrsquoestada a la ciutat o si va escapar-se27 Aixograve no succeeix en el cas de la remuneracioacute de 770 sous rebuda per Joan Fiveller pel seu esclau Juliano sobre el qual siacute que srsquoindica clarament que va aprofitar lrsquoestada a la ciutat aragonesa per fugir28 Tambeacute eacutes interessant de veure el preu de compra similar que van pagar tant Marc Turell com Joan Fiveller pels seus respectius esclaus29

Meacutes variables soacuten els preus pagats pels animals morts o ferits En primer lloc es do-naren a Francesc Burguegraves 2200 sous per satisfaccioacute drsquoun corser mereixedor de lrsquoapelmiddotlatiu de ldquobellrdquo i que si beacute no srsquoindica de forma especiacutefica probablement va morir mentre eren fora de Barcelona30 Seguidament es va compensar amb 836 sous a Blanca de Quinta-

23 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v24 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v25 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r26 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r27 Literalment es diu que laquoItem doneacute a lrsquohonrat en March Turell ab albaragrave dels honorables consellers fet en Barchinona a XV de

maig de lrsquoany MCCCCXIIII en paga e satisfaccioacute de I sclau sart appellat Jacme alias Diego que perdeacute en Ccedileragoccedila estant enservey de la ciutatraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v)

28 laquoItem ab albaragrave dels honorables consellers scrit a XXIII de maig de lrsquoany MCCCCXIIII doneacute a lrsquohonrat en Johan Fivaller ciutadagrave de Barchinona per satisfaccioacute drsquoun seu sclau appellat Juliano lo qual havie perdut en Saragoccedila drsquoAragoacute stant en la missatgeriaen la precedent data contenguda lo qual Juliano li fugiacute en la dita ciutat de Saragoccedilaraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r)

29 No eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquest estudi dur a terme una recerca sobre el tema de lrsquoesclavitud en la Barcelona del segle xv Per aixograve esrecomana la lectura ja mencionada de Ivan arMenteros La esclavitud en Barcelona a fines de la Edad Media (1479-1516) tesidoctoral Universitat de Barcelona 2012 aixiacute com Roser saliCruacute laquoEsclaus i propietaris drsquoesclaus a la Barcelona de 1424-1425Una aproximacioacute des del punt de vista socio-professionalraquo dins La ciutat i el seu territori dos mil anys drsquohistograveria III CongreacutesdrsquoHistograveria de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1993 pagraveg 225-232 i laquoLrsquoesclau com a inversioacute Aprofitamentassalariament i rendibilitat del treball esclau en lrsquoentorn catalagrave tardomedievalraquo Recerques histograveria economia cultura 52-53(2006) pagraveg 49-85 o Josep hernando laquoEls esclaus islagravemics a Barcelona blancs negres llors i turcs De lrsquoesclavitud a la llibertat (s xiv)raquo Anuario de Estudios Medievales Annex 52 (2003)

30 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v

72 Laura Miquel Milian

nes31 viacutedua del missatger Francesc Marquet i usufructuagraveria de tots els seus beacutens per una mula que va patir una caiguda juntament amb Francesc de resultes de la qual va quedar esguerrada32 No sabem perograve si va ser aquest accident el que va provocar la malaltia i posterior mort de Francesc Marquet Per uacuteltim Guillem de Santcliment33 acompanyant de Francesc Burguegraves va rebre 220 sous drsquoindemnitzacioacute per una mula que va perdre lrsquoull com a consequumlegravencia drsquohaver rebut un cop34

Finalment nomeacutes dos assentaments relacionats amb la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera escapen a la classificacioacute anteriorment presentada El primer fa referegravencia al salari cobrat per Vidal Clotes per haver guarit una mula de Guillem de Santcliment potser la mateixa que va quedar bogravernia drsquoun cop a la cama que va rebre35 El segon correspon a 77 sous que va cobrar el 20 de marccedil Domingo Fulleda porter del rei per haver substituiumlt durant un mes Mateu Caro tambeacute porter mentre aquest es trobava a Saragossa36 La seva tasca va consistir en convocar compradors drsquoimposicions i gestionar els diners que aquests devien de les mateixes37

El donatiu pel coronatge

Meacutes enllagrave de les despeses relacionades amb la missatgeria hem buscat lrsquoexistegravencia de no-tiacutecies del pagament per part de la ciutat de Barcelona drsquoun donatiu pel coronatge del nou monarca i pel de la seva muller Tanmateix no apareix al llibre de clavaria de 1414 ni tam-poc al de 1413 si beacute no podem descartar que siacute que ho faci en alguns dels folis drsquoaquest darrer que srsquohan perdut Aixiacute doncs ara per ara no sabem si Barcelona va respondre a les peticions de concessioacute drsquoun donatiu per a la coronacioacute del rei Siacute que tenim notiacutecia perograve que el tresorer Joan Desplagrave i el lloctinent del mestre racional Lleonard de Sos van estar al capdavant de la colmiddotlecta a tot el territori de Catalunya de la qual van resultar unes 8232 lliures38 No era estrany que la Corona demaneacutes subsidis als municipis fora de lrsquoagravembit de Corts i Parlaments sovint destinats precisament a coronatges a meacutes a meacutes de a maridat-ges o causes begravelmiddotliques i en fer-ho Ferran srsquoemparava en una tradicioacute anterior que es va encarregar drsquoestudiar amb deteniment39

Ara beacute deixant de banda les xifres caldria estudiar amb molt meacutes detall les circums-tagravencies que rodejaren el donatiu especialment si tenim en compte els conflictes que va provocar la demanda reial ndashi meacutes concretament la peticioacute feta pel coronatge de la reina Elionorndash en altres indrets del Principat40 De moment a manca de meacutes estudis i del bui-

31 Coneixem el cognom de Blanca lrsquoesposa de Francesc Marquet dit de Palou gragravecies a que apareix mencionat a Ferrer MallollaquoUna famiacutelia de navegants pagraveg 255

32 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104v33 Eacutes molt possible que es tracti del fill de Guillem de Santcliment conseller en cap lrsquoany 1394 i membre drsquouna ilmiddotlustre famiacutelia

barcelonina estudiada per Ferrer i Mallol laquoAltres famiacutelies pagraveg 328-33834 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 154v35 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r36 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v37 El mateix Domingo Fulleda va cobrar una quantitat semblant 65 sous i 9 diners el 9 de febrer per haver cobrat deutes relacionats

amb imposicions dels temps en quegrave Pere Oliver era el clavari de la ciutat (1404-1405) Vegeu Joan Francesc bosCagrave Memorial Histograveric Barcelona Associacioacute de bibliogravefils de Barcelona 1977 pagraveg 111

38 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 86 i 8739 verdeacutes laquoCar vuy en la cort pagraveg 204 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 84 Esther redondo garCiacutea laquoNegociar un maridaje en

Cataluntildea el matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugalraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 61 (2005) pagraveg165-184 especialment pagraveg 165-172

40 Les demandes per al coronatge al Camp de Tarragona per exemple van ser tan problemagravetiques que no es van pagar finslrsquoany 1420 ja en temps drsquoAlfons el Magnagravenim i a Cervera el donatiu va ser objecte de discussioacute entre les autoritats municipals

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 73

datge exhaustiu de la documentacioacute de lrsquoArxiu Reial (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) no sabem quegrave va succeir exactament en el cas de Barcelona perograve no podem obviar el fet que fou pagada una suma forccedila considerable en unes circumstagravencies que no eren precisament les habituals lrsquoadveniment drsquouna nova dinastia al soli reial

Eacutes en aquest context doncs que cal posar els diversos pagaments fets al llarg de tot el territori de la Corona en concepte de coronatge i en el cas de Barcelona no podem estar-nos de relacionar-los amb un episodi que tingueacute lloc poc despreacutes el conflicte entre les ciutats del Braccedil Reial i lrsquoestament nobiliari per la recaptacioacute drsquoimposicions municipals Certament ara per ara no podem establir una relacioacute directa de causa-efecte perograve sem-bla plausible que tot lrsquoesforccedil diplomagravetic i econogravemic fet per la ciutat tingueacutes com a propogravesit situar-se en una posicioacute preeminent davant els previsibles conflictes que podien esdeve-nir-se arran de lrsquoentronitzacioacute drsquoun rei poc familiaritzat amb els problemes ancestrals del paiacutes

I aixograve fou precisament el que succeiacute en el cas de les imposicions Ferran I buscava durant lrsquoinici del seu regnat una relacioacute cordial amb les principals ciutats dels seus reg-nes a les quals despreacutes de les turbulegravencies del nomenament i amb lrsquoepisodi de rebelmiddotlioacute de Jaume drsquoUrgell li convenia tenir de la seva banda per front a les dificultats que se li anessin presentant Ara beacute aixograve no sempre fou possible i de fet ben aviat Ferran es va trobar amb un problema que srsquoarrossegava ja des dels temps dels seus antecessors pel que fa a les relacions amb els municipis el conflicte de les imposicions41 Aquest va esclatar finalment i de forma evident passada la festa de coronacioacute a les Corts de Montblanc de 1413-1414 quan el braccedil nobiliari aprofitant lrsquoadveniment de la nova dinastia va posar de manifest la seva disconformitat respecte a les prerrogatives amb quegrave comptaven les ciutats pel que fa a la gestioacute drsquoaquests impostos indirectes42 La reaccioacute dels municipis especialment la de Barcelona no es va fer esperar i va consistir en una reivindicacioacute a ultranccedila dels antics privilegis i concessions reials ja perfectament assimilats com a pro-pis43 En el cas de la Ciutat Comtal aquesta lluita es va concretar lrsquoany 1414 en lrsquoordre de buscar i copiar tots els documents que demostressin el poder del que gaudia Barcelona sobre les imposicions motiu pel qual el notari i escrivagrave del consell Bernat drsquoEsplugues i lrsquoarxiver del rei Diego Garciacutea van rebre un salari de 330 sous cadascuacute44 A meacutes aquell mateix any els consellers barcelonins van enviar a Ferran drsquoAntequera tres missatgers el jurista i advocat de Barcelona Bonanat Pere Vicenccedil Pedriccedila i el notari i siacutendic Joan de Fontcoberta durant les seves estades a Saragossa Morella i Valegravencia per discutir amb ell aquesta delicada quumlestioacute45

Tot i lrsquoevident importagravencia drsquoaquest assumpte hi ha un desconeixement general sobre el mateix i una manca drsquoestudis que puguin aportar una mica meacutes de llum sobre el tema Aquest conflicte primerenc no deixa de ser ndashsuposemndash un preludi del que van protagonit-zar nomeacutes dos anys despreacutes Ferran I i el llavors conseller segon Joan Fiveller relacionat amb la voluntat del monarca de quedar exempt del pagament drsquoalgunes de les imposicions

i els representants reials (Jordi Morelloacute baget laquoFiscalitat i deute puacuteblic en dues viles del camp de Tarragona Reus i Valls segles xiv-xvraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 43 (2001) pagraveg 284 Pere verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la Universitatrdquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi a la baixa edat mitjana (Cervera 1387-1516) Barcelona Uni- versitat de Barcelona 2004 (tesi inegravedita) pagraveg 484-485

41 rauFast laquoLa entrada real pagraveg 11542 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 vegeu especialment la nota 233543 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 Max turull i Pere verdeacutes laquoSobre la hisenda municipal a Constitucions y altres

drets de Cathalunya (1704)raquo dins Manuel saacutenChez (ed) Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluntildea medieval Anuario deEstudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 131-132

44 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 147v i 151r Lrsquoarxiver Diego Garciacutea eacutes un personatge forccedila estudiat (vegeu Jordi rubioacute i balaguer laquoLrsquoarxiver Diego Garciacutearaquo Cuadernos de Arqueologiacutea e Historia de la Ciudad 12 (1968) pagraveg 133-151)

45 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103v i 105r

74 Laura Miquel Milian

de Barcelona Tal com ha demostrat Ramon Grau aquest fou ndashtal com el coneixemndash un episodi meacutes miacutetic que real perograve constitueix un clar indici de la transcendegravencia que tenien les imposicions a la Barcelona de lrsquoegravepoca Una transcendegravencia que al cap dels segles va motivar que una de les escultures instalmiddotlades a la nova faccedilana de lrsquoAjuntament de Barce-lona fos precisament la de Fiveller46

Conclusions

Tal i com srsquoapuntava inicialment i srsquoha provat de mostrar al llarg drsquoaquesta breu presenta-cioacute els llibres de Clavaria ofereixen un ventall de possibilitats molt ampli que propicien que en ocasions siguin una de les poques eines de quegrave disposem per tal de poder conegravei-xer amb una mica meacutes de profunditat episodis tan significatius com el tractat aquiacute no nomeacutes pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic sinoacute tambeacute humagrave Conveacute recordar que la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera va suposar la confirmacioacute definitiva de la dinastia Trastagravemara al capdavant de la Corona drsquoAragoacute i que el monarca va esmerccedilar tots els esforccedilos per acon-seguir que lrsquoacte recordeacutes als seus assistents i a tots els seus suacutebdits a aquells celebrats per commemorar lrsquoacceacutes al tron de Martiacute lrsquoHumagrave i la seva esposa Maria de Luna els anys 1398 i 1400 respectivament47 La investidura del seu fill i hereu el futur Alfons el Magnagravenim amb el tiacutetol de priacutencep de Girona evidenciava un cop meacutes la voluntat de mostrar-se com a continuador de lrsquoanterior dinastia i dels seus costums48

Tanmateix i malgrat tot el que srsquoha exposat hem de ser conscients que la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria eacutes parcial En primer lloc el fet que aparentment no es mencioni el donatiu al monarca possiblement perquegrave els folis on aquest es trobava no ens han arribat ens fa sospitar que aquesta no eacutes lrsquouacutenica despesa que ha estat forccedilosament omesa en el recull aquiacute presentat La manca drsquoespecificitat drsquoalgunes partides sobretot aquelles relatives a la representacioacute dificulta tambeacute lrsquoobtencioacute de coneixement meacutes con-cret sobre lrsquoorganitzacioacute i el funcionament de la missatgeria barcelonina a Saragossa En qualsevol cas aquests fets posen de manifest una realitat ogravebvia perograve que a vegades pot ser fagravecilment oblidada com eacutes la necessitat drsquoemprar sempre el magravexim de fonts abastables per contrastar i completar les informacions que es contenen en cada una drsquoelles i obtenir aixiacute una visioacute el magravexim de completa possible sobre lrsquoaspecte de la histograveria que estiguem estudiant

46 Per tal drsquoaprofundir en aquest episodi miacutetic vegeu Ramon grau i Fernaacutendez laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagraves a un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi BarcelonaAjuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99

47 saliCruacute laquoLes demandes de la coronacioacute pagraveg 8448 duraacuten laquoEl rito de la coronacioacuten pagraveg 34

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)

Xavier Espluga

Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) descendent drsquouna famiacutelia de mercaders de Vilafranca del Penedegraves eacutes un conegut notari puacuteblic i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona actiu des de 1410 fins el 1433 any de la seva defuncioacute La seva dimensioacute puacuteblica eacutes prou recor-dada en la documentacioacute municipal barcelonina en activitats relacionades amb aquests cagraverrecs i amb la seva participacioacute a les Corts com a notari i escrivagrave del Braccedil Reial Amb tot romanen encara diverses incogravegnites sobre la seva pertinenccedila familiar sobre la seva formacioacute i sobre la seva carrera professional eclipsades per la magnitud i qualitat de la seva biblioteca1

En efecte aquest escrivagrave del Consell ben probablement no hauria passat a la histograveria si ara fa uns anys Josep-Antoni Iglesias no hagueacutes trobat lrsquoinventari post-mortem de la seva biblioteca2 el qual enumera meacutes de 180 volums manuscrits aquesta xifra converteix la llibreria del notari barceloniacute en una de les principals biblioteques privades de tota la pri-mera meitat del Quatrecents catalagrave Alguns dels manuscrits que la integraven ja han estat identificats pel mateix Iglesias posant de manifest lrsquoinnegable origen italiagrave de molts dels seus exemplars Aquesta darrera afirmacioacute es pot estendre tambeacute al manuscrit αF626 = Lat 406 de la Biblioteca Estense Universitagraveria de Mogravedena3 que correspon a un dels tres

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Llatina Grup de recerca LUDUS (Barcelona Digital Classics) (SGE 998)Projecte de recerca laquoBITECA y su contexto literario (occitano y latiacuten) De los manuscritos al mundo digitalraquo (FFI2014-55537-C3-1-P)

1 Josep-Antoni iglesias FonseCa Les biblioteques dels notaris i escrivans a la Barcelona drsquoegravepoca baix-medieval a traveacutes dels seustestaments i inventaris (anys 1396-1500) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1994 pagraveg 103-115 doc XVII delmateix autor Llibres i lectors a la Barcelona del segle xv Les biblioteques de clergues juristes metges i altres ciutadans a traveacutes de ladocumentacioacute notarial (anys 1396-1475) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1996 doc 164 laquoEls clagravessics a la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutat Iraquo Faventia 222 (2000) pagraveg 85-119 laquoEl bibliogravefil BernatdrsquoEsplugues (dagger1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutatraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona QuadernsdrsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 57-78 laquoEl ms SII26 de El Escorial (o la desaparicioacuten de textos de Ciceroacuten de un coacutedice propiedad delnotario Bernat drsquoEsplugues dagger1433)raquo Convenit Selecta 7 (2001) pagraveg 91-98 laquoDe libreriacuteas desaparecidas y coacutedices supervivienteslos de la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Estudis histograverics i documentsdels arxius del Protocols 20 (2002) pagraveg 121-164 laquoLos humanistas en la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (m1433) notario yescribano del lsquoConsell de la Ciutat de Barcelonarsquoraquo dins Joseacute Mariacutea Maestre Maestre et al (coord) Humanismo y pervivenciadel mundo claacutesico homenaje al profesor Antonio Fontaacuten Madrid Ediciones del Laberinto vol 5 2002 pagraveg 2229-2238 laquoLosManuscritos L-35 (Barcelona AHC) 591 (Barcelona BU) SII26 (El Escorial) y TII14 (El Escorial) testimonios de la dispersioacuten de una impresionante libreriacutea medieval la de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Codices Manuscripti Zeitschrift fuumlr Hanschriftenkunde 4243 (2003) pagraveg 27-53

2 Lrsquoinventari original no srsquoha conservat Sersquon conservava una cogravepia redactada el 1509 per Pere Miquel Carbonell a lrsquoArxiu Capitular de Barcelona (ACB Inventarium bonorum que fuerunt honorabilis Bernardi de Speluncis quondam notarii et scribe honorabiliumConsiliariorum civitatis Barchinone 28-II-143312-V-1433 vol 969 f 14v-39v i 70r) editada per iglesias Les biblioteques delsnotaris pagraveg 103-115 doc XVII Vegeu tambeacute iglesias Llibres i lectors vol I pagraveg 213-225 i vol II pagraveg 415-443 doc 164iglesias laquoEls clagravessics

3 Per a aquest manuscrit vegeu Remigio sabbadini laquoAncora su Quintilianoraquo Rivista di Filologia e di Istruzione Classica 21 (1892) pagraveg 142-143 (reimpregraves posteriorment dins Remigio sabbadini Storia e critica dei testi latini Cicerone Donato Tacito CelsoPlauto Plinio Quintiliano Livio e Sallustio Commedia ignota Catagravenia F Battiato 1914 pagraveg 291-293) Per a la seva tradicioacutetextual vegeu Michael WinterbottoM laquoFifteenth-Century Manuscripts of Quintilianraquo Classical Quarterly 172 (1967) pagraveg 339-369 en particular 346-347 366 i 369 Jean Cousin Recherches sur Quintilien Manuscrits et eacuteditions Paris Les Belles Lettres 1975

76 Xavier Espluga

Quintilians de la seva biblioteca en concret el nuacutemero 51 de lrsquoinventari4 on eacutes descrit en els termes seguumlents

Altre libre scrit en pergamins cubert de posts ab cuyr burel ab IIII gafets e cantoneres de lautoacute appelmiddotlat Quintilianus De oratoria institutione E en la primera carta soacuten pintades les armes drsquoAragoacute e un altre de un leoacute deurat ab una barra de III tenalles

A meacutes de lrsquoheragraveldica la identificacioacute del volum queda corroborada pel fet que lrsquoinventari transcrit per Iglesias proporciona les paraules inicial i final del verso del primer foli [laquocon-tempuentesraquo (sic) i laquodubi-raquo] i del recto del penuacuteltim (lrsquoactual 206) [laquo-dendiraquo i laquosator(um)raquo] que equivalen perfectament a la situacioacute actual del manuscrit

El volum presenta una carta dedicatograveria en el verso del primer full de guarda escrita des de Pagravedua el 18 de juny de 14205

Guiglelminus Tanagla [sic] facundissimo oratori integerrimoq(ue) amico suo Bernardo Spluges s(alutem) p(lurimam) d(icit) munus abs te diutius efflagitatum exhibeo non ea fortasse scripturae ornatusq(ue) elegantia decoratum sicut tua eiusue principis cui orator adsistis humanitas celsitudoq(ue) expostulat Summa tamen et operis perfectione ac ndashipsius auctoris preceptondash scita emendatione absolutum Librariorum enim desidia noster hic Quintilianus pluribus annis non solum apud nos sed apud exteras nationes et corruptus et principalioribus membris mutilatus dignoscebatur ni cura et diligentia eruditissimi uiri conciuis mei Poggii Florentini pridie illius fragmenta ex interiori Germania nobis restituisset Quae cum collegissem suo in loco illa recondens non infacetum sed multas omnis Hyspaniae redolens concinnitates opus perfectissimum tibi constitui Deprecatus hominis affectionem non muneris paruitatem consideres quem tamdiu tibi agnatisq(ue) tuis obsequentissimum expositissimumq(ue) aspices quamdiu immortalis dei beneficio hoc in orbe uita mihi aderit Vale XIIII Kal Iul Ex Patauio 1420

(Guglielmino Tanagli per a Bernat drsquoEsplugues ambaixador (orator) molt eloquumlent i amic molt sincer et presento el treball que mrsquohas estat demanant durant molt de temps Potser no ha estat tan ben decorat amb elegant calmiddotligrafia i miniatures com hauria reclamat la teva bonhomia i la teva excelmiddotlegravencia i tambeacute les del teu Priacutencep al qual assisteixes com a ambaixador (orator) Amb tot el volum ha estat executat amb la meacutes acurada de les atencions i seguint els preceptes del mateix autor despreacutes drsquoun assenyat proceacutes de correccioacute En efecte degut a la desiacutedia dels copistes durant molt de temps el nostre text de Quintiliagrave tant entre nosaltres com entre les nacions foranes sersquons presentava corrupte i mancat de les seves parts meacutes importants fins que la cura i la diligegravencia del meacutes erudit dels homes el florentiacute Poggio conciutadagrave meu feacuteu possible fa poc recuperar les parts que mancaven portant-les des de lrsquointerior

pagraveg 89-90 Albinia C de la Mare laquoHumanistic Script the First Ten Yearsraquo dins Fritz KraFFt i Dieter WuttKe Das Verhaltnis der Humanisten zum Buch Boppard Boldt Verlag 1977 pagraveg 89-110 en particular 105-106 Alessandro daneloni Poliziano e il testo dellrsquoInstitutio Oratoria Messina Universitagrave degli Studi di Messina (Percorsi dei Classici 6) 2001 pagraveg 79-80 Per a la contextualitzacioacute del text de Quintiliagrave i per a la decoracioacute del manuscrit remetem a Xavier esPluga i Daniele guernelli laquoFrom Italy to Barcelona an early humanist Quintilian (Est Lat 406)raquo de progravexima publicacioacute

4 Vegeu iglesias laquoEls clagravessics pagraveg 90 94 i 98 nuacutem 1 28 i 51 Iglesias va transcriure la darrera paraula com a laquoceuallesraquo perograve eacutes millor modificar la seva transcripcioacute ndashbasada en una cogravepia del segle xvndash per laquotenallesraquo (laquoceuallesraquo seria el resultat drsquouna confusioacute paleogragravefica ct i un no gens estranya) que com es veuragrave equival a lrsquoitaliagrave laquotenaglieraquo

5 Un resum de la carta havia estat publicat anteriorment a Cenni storici della R Biblioteca Estense in Modena con appendice didocumenti Mogravedena Tipografia Cappelli 1873 pagraveg 40 La carta ha estat publicada en diverses seus perograve el destinatari mai nohavia estat identificat fins ara

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 77

drsquoAlemanya Despreacutes drsquohaver-les colmiddotlacionat posant-les en el lloc que els pertocava tenint present la teva solmiddotlicitud he pogut enllestir una obra no pas barroera sinoacute perfectament polida plena de les moltes gragravecies que tenen totes les terres drsquoHispagravenia No paris atencioacute a la insignificanccedila del regal sinoacute tingues present meacutes aviat lrsquoafecte de lrsquohome que veuragraves molt deferent i molt afable envers la teva persona i envers la teva famiacutelia tant de temps com per la gragravecia de Deacuteu immortal em duri la vida en aquest moacuten Salutacions cordials A catorze dies de les calendes del mes de juliol [18 de juny] des de Pagravedua de 1420)

La carta eacutes autogravegrafa del florentiacute Guglielmo Tanagli (1391-1460) un humanista prou do-cumentat en la vida puacuteblica florentina de la primera meitat del segle xv perograve que en el moment de redactar el text encara era estudiant de Dret a Pagravedua on exercia de rector del colmiddotlegi conjunt drsquoestudiants juristes cisalpins i transalpins El text recorda tambeacute que el volum eacutes fruit de les insistents demandes de drsquoEsplugues que volia aconseguir el text complet de Quintiliagrave descobert nomeacutes quatre anys abans ndashlrsquoestiu de 1416ndash per Poggio Bracciolini a lrsquoabadia de Sankt Gallen durant la pausa estival de les sessions del concili de Constanccedila Tanagli es dirigeix a drsquoEsplugues com a laquooratorraquo (eacutes a dir ambaixador) drsquoun priacutencep no mencionat que per raons cronologravegiques ndashlrsquoany de 1420 clou la dedicatograveriandash ha de ser identificat amb el rei Alfons el Magnagravenim

Drsquoaquesta manera srsquoenteacuten lrsquoheragraveldica del bas de page del recto del primer foli descrita tambeacute en lrsquoinventari les armes drsquoAragoacute amb la corona reial campegen en posicioacute central acompanyades de les armes del comitent el ja dit Tanagli lrsquoescut del qual a la dreta de les armes reials presenta un lleoacute rampant daurat en camp de gules amb una banda atzur carregada de tres tenalles (en almiddotlusioacute al seu cognom) ressaltant sobre el fons A lrsquoesquerra de les armes reials srsquoha dibuixat un escut que ha estat deixat en blanc probablement per-quegrave el comitent ignorava lrsquoheragraveldica del destinatari Drsquoaquesta manera les armes haurien drsquoalmiddotludir els tres personatges principals mencionats a la carta-prefaci el priacutencep (eacutes a dir el rei Alfons) el comitent (el florentiacute Tanagli) i el destinatari (Bernat drsquoEsplugues)

Aquesta carta resulta tambeacute font de problemes perquegrave Bernat drsquoEsplugues no eacutes do-cumentat mai fora de Catalunya De fet aquest document semblaria ara per ara lrsquouacutenica prova tant del seu status drsquoorator com drsquoun hipotegravetic viatge fora del Principat Dissorta-dament la carta de Tanagli no declara on ni prop de qui drsquoEsplugues havia estat enviat com a orador reial Sabbadini pensagrave que drsquoEsplugues hauria servit drsquoambaixador prop del Papa i aquesta seria la hipogravetesi menys problemagravetica Cal recordar que Martiacute V durant aquells anys despreacutes drsquoabandonar Constanccedila lrsquoabril del 1418 iniciagrave un llarg viatge de re-torn a Roma amb perllongats sojorns a Magraventua i a Floregravencia (on srsquoestigueacute des del 25 o 26 de febrer de 1419 fins el 9 de setembre de lrsquoany seguumlent)

Aquesta eventual ambaixada de drsquoEsplugues hauria tingut lloc en la primera meitat de 1420 certament abans del 18 de juny data que apareix a la part final de la missiva Drsquoaquest periacuteode es coneixen legacions enviades pel rei drsquoAragoacute prop del pontiacutefex que tenien com a objectiu tractar diversos afers en la seva majoria quumlestions eclesiagravestiques En cap drsquoelles perograve no sembla figurar el nom de Bernat drsquoEsplugues El nostre notari fou un fidel servent dels interessos de la ciutat i la seva cooptacioacute com a oficial reial sempre que es faci cas de les paraules de Tanagli hauria de tenir algun tipus drsquoexplicacioacute Nomeacutes tindria sentit la seva participacioacute en una ambaixada reial si aquesta hagueacutes tingut lrsquoobjectiu de tractar un punt que afecteacutes alguns dels muacuteltiples interessos de la corporacioacute municipal barcelonina

En efecte hi ha registrades diverses anades i vingudes de llegats reials prop del pon-tiacutefex en aquell mateix any de 1420 Un dels afers que meacutes volum de comunicacioacute generagrave

78 Xavier Espluga

entre la cort reial i la cuacuteria papal fou el nomenament de lrsquoabat de Sant Cugat Lrsquooctogenari abat Bernat Estruch havia mort el 10 de setembre de 14196 i naturalment les forces del paiacutes amb la monarquia al capdavant es mogueren per colmiddotlocar un dels seus candidats al capdavant drsquouna de les principals institucions monagravestiques7 Qui generava meacutes consens per haver estat escollit pels mateixos monjos era fra Joan Satrilla que aleshores era prior del barceloniacute monestir de Sant Pau del Camp8

Les maniobres reials se succeiumlren amb celeritat des de setembre de 1419 El 3 drsquooctu-bre el rei escrigueacute al Papa i a Miquel de Navars conseller reial i doctor en ambdoacutes drets ardiaca de Lleida que havia format part dels delegats catalanoaragonesos al Concili de Constanccedila des de setembre de 14169 De Navars devia haver seguit Martiacute V en el seu viatge de tornada a Roma i per tant devia ser un dels agents reials prop de la Cuacuteria En aquestes instruccions el rei demanava diligegravencia per aconseguir el nomenament de Satri-lla Lrsquoendemagrave (4 drsquooctubre de 1420) se seguia una nova actuacioacute reial per mitjagrave de dues cartes dirigides als mateixos destinataris en les quals en preveure lrsquoacceptacioacute de la seva proposta es demanava tambeacute que la pabordia del Penedegraves que quedaria vacant fos as-signada a fra Francesc Savila monjo de Sant Cugat i servidor reial Un nou moviment reial es produiacute a finals de novembre (el dia 28) drsquoaquell mateix any el rei srsquoadreccedilagrave de nou al papa per mitja de Bernardo Bartolomei (1409-1424) bisbe de Cittagrave di Castello perquegrave nomeneacutes fra Pere Sayol com a sagristagrave de Sant Pau del Camp Les solmiddotlicituds del rei no causaren cap efecte ndashhi havia rumors drsquouna decisioacute papal contragraveria als interessos de la Coronandash en consequumlegravencia la reina Maria escrigueacute de nou (en data 18 de gener de 1420) reiterant les peticions anteriors alhora que enviava les mateixes consideracions a Pere Darnius procurador dels sobirans a la cort reial i a Pedro de Fonseca cardenal de SantrsquoAngelo persona molt propera a la sobirana10

El 18 de gener de 1419 la reina enviagrave a Floregravencia el prior del monestir de Sant Juliagrave de Santa Oliva ndashde fet un simple monjo del monestir de Sant Cugat que conservava el tiacutetol drsquoaquest monestir incorporat a lrsquoestabliment vallesagravendash per resoldre lrsquoafer del nomenament eclesiagravestic La reina recomanagrave el seu enviat segons sembla al cardenal Fonseca El pontiacutefex continuagrave sense accedir a les peticions reials la negativa papal ndashtransmesa per un missatger de qui no consta el nomndash arribagrave a Castelloacute de la Plana on srsquoestava la cort ja a principis de maig de 1420 perquegrave en data 3 de maig la reina Maria en comunicava la decisioacute a Pere de Santcliment conseller segon de la ciutat11 Dissortadament de la documentacioacute reial tampoc no resulta clar qui era aquest missatger En qualsevol cas sembla que en aquest afer de lrsquoabadiat de Sant Cugat degueren coincidir els desigs de la monarquia i els interessos de la ciutat

6 Josefina Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial sobre el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona (1402-1450)raquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 20-21 (1999) pagraveg 663-682 en particular pagraveg 668 nota 11

7 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Cancelleria Reial 3108 f 60r (citat per Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria pagraveg 676) [Carta de la reina Maria a Pere de Santcliment conseller segon de Barcelona] laquoVostra letra havem rebuda a la qual vos responem que sobre lrsquoabadiat de Sant Cugat havem parlat molt e amb gran affeccioacute ab lo senyor rey supplicant-lo fes sa mercegrave de dir al missatger del papa que lo prior de Sant Pau hagueacutes lo dit abadiat en tant que a la conclusioacute lo dit senyor nos ha respost que ell nos ha parlat ab lo dit missatger lo qual li ha dit que lo papa per res nomiddotl donaria al dit prior e axiacute que ell nomiddoty poria meacutes fer de quegrave havem hauumlt gran despleer car tota vegada havem haut gran voler e havem quemiddotl dit prior lrsquoagueacutes e no altre per sos megraverits e per sguard vostre e de sos parents amichs e de vostres serveys e lurs perograve acordats e rogats quemiddoty porem meacutes fer car tant ne feacuterem com honestament fer se puxe e conexerets nostre affeccioacute e voler Dada en Castelloacute de la Plana de Burriana sots nostre segell secret a tres dies demaig del any mil CCCC vint La reyna Dirigitur Petro de Santcliment concilliario Barchinone Domina regina mandavit michiPetro de Colle alias Lobetraquo

8 Josefina Mutgeacute El monestir benedictiacute de Sant Pau del Camp de Barcelona a traveacutes de la documentacioacute de cancelleria reial de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (1287-1510) Barcelona Fundacioacute Noguera 2008 (Textos i Documents 42) pagraveg 261-262 doc 132

9 Conrad eubel Hierarchia Catholica Medii Aevi Ratisbona 1913 pagraveg 526 Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial pagraveg 668 nota 13

10 ACA Cancelleria Reial reg 3108 f 36v11 Vegeu nota 7

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 79

Tambeacute hi ha documentada una altra important ambaixada a Floregravencia en aquest any de 1420 dirigida per un Garciacutea drsquoidentitat controvertida Zurita lrsquoidentifica amb Garciacutea Aznaacuterez de Antildeoacuten canonge drsquoElna canonge i ardiaca de Tarassona que posteriorment arribaria a ser bisbe de Lleida i membre del consell reial12 Se li coneixien altres legacions en nom del sobiragrave perograve totes soacuten de data relativament posterior a 1420 Drsquoaltra banda les fonts italianes derivades en part del testimoni de Bartolomeo Fazio esmenten en primer lloc un laquoGartias quidam Hispanus eques Alphonso percarusraquo13 que successivament les fonts napolitanes comenccedilant segons sembla per Antonio di Costanzo identificaran amb el cavaller valenciagrave Garciacutea Cabanillas (en italiagrave Cavaniglia) Garciacutea Cabanillas fou un dels cortesans reials meacutes lleials encara que en aquest cas les activitats en suport del rei tambeacute soacuten posteriors a 142014 Sigui qui sigui aquest Garciacutea la seva ambaixada dirigida prop del pontiacutefex coincidiacute a Floregravencia amb una comitiva de llegats napolitans integrada per An-tonio Caraffa Francesco de Riccardis Ugo di Moliterno i Pasquale di Campli que havia estat enviada a Martiacute V per part de la reina Joana De lrsquoencontre i acord entre aquestes dues legacions sorgiacute lrsquoacord per nomenar Alfons hereu de la sobirana napolitana15

Ara beacute ni la documentacioacute oficial de la Cancelleria ni tampoc la conservada a lrsquoAr-xiu Municipal semblen recollir la participacioacute de drsquoEsplugues en cap drsquoaquestes missions a lrsquoexterior Meacutes encara la documentacioacute municipal barcelonina sembla confirmar que drsquoEsplugues no sortiacute del Principat si meacutes no durant el periacuteode 1418-1420 (la documenta-cioacute per als anys anteriors eacutes meacutes escadussera i no permet afirmacions tan categograveriques)16 Lrsquoescrivagrave sembla present a Barcelona durant tot lrsquoany 1419 perquegrave estagrave documentat a la ciutat des del mes de gener17

De fet durant bona part drsquoaquest any de 1419 des de lrsquo1 de maig i fins al 20 de desem-bre drsquoEsplugues actuagrave com a notari i secretari dels siacutendics de Barcelona (en particular de Joan Ros Ramon Desplagrave Joan Fiveller i Bononat Pere) i drsquoaltres ciutats del braccedil reial en les sessions de les Corts que tenien lloc al monestir de Sant Cugat actuant com a notari i escrivagrave de tot el Braccedil Reial De fet el Manual municipal conserva el registre drsquouna agravepo-ca en quegrave drsquoEsplugues declarava haver rebut els emoluments per 234 dies de treball (en concret 290 lliures i 10 sous a raoacute de 25 sous per jornada) en concepte de salari pels seus serveis com a notari i secretari del Braccedil Reial (laquode notario et secretarioraquo)18 En aquestes

12 Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten tom 5 Saragossa Lorenccedilo de Robles 1610 pagraveg 537 assenyala que aquestGarciacutea era un laquocortesano romano natural del reino de Aragoacutenraquo

13 Bartholomaeus FaCius De rebus gestis ab Alphonso primo Neapolitanorum rege commentariorium libri decem Lioacute haeredes Sebast Gryphii 1562 pagraveg 21 Vegeu Tomasso PersiCo Diomede Carafa Uomo di stato e scrittore del secolo xv Nagravepols L Pierro 1899pagraveg 10 nota 2 Pandolfo CollenuCio Compendio delle Historie del Regno di Napoli Venegravecia Michele Tramezzino 1543 pagraveg 153 que simplement menciona un laquomesser Garzias spagnoloraquo

14 La identificacioacute del Garciacutea citat per Fazio amb Garciacutea Cabanillas es troba per primera vegada a lrsquoobra de Antonio di Costanzo Historia del regno di Napoli LrsquoAquila Gioseppe Cacchio 1582 pagraveg 305 i fou recollida per Giovanni suMMonte Historia dellacittagrave e Regno di Napoli Nagravepols Raffello Gessari 1601 vol II pagraveg 588-589 i per Pietro giannone DellrsquoIstoria civile del Regno diNapoli Nagravepols Niccolograve Stasso 1723 vol III pagraveg 321-322

15 Franca PetruCCi laquoCaraffa Antonioraquo Dizionario Biografico degli Italiani vol XIX Roma Istituto dellrsquoEnciclopedia Italiana1976 pagraveg 476-478

16 La documentacioacute drsquoaquests anys eacutes forccedila parcial en general17 Manuel rovira i solagrave Catalegraveg dels pergamins municipals de Barcelona Volum III Anys 1396-1440 Barcelona Ajuntament de

Barcelona 2008 pagraveg 237 nuacutem 1097 (de 14 de gener)18 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XII Manual 14 f 114r-v laquoDie Sabbati V Octobris anno praedicto [scilicet

1420] Sit omnibus notum quod ego Bernardus de Speluncis notarius et scriba honorabilis Concilii civitatis Barcinone infrascriptusconfiteor et recognosco vobis honorabili Iohanni Ros civi dicte civitatis quod inde (sic) diversas vices sive solutiones solvistis michi ducentas nonaginta duas libras et decem solidos Barch ltpro salario meo2gt ducentorum triginta quatuor dierum qui currere inceperuntprima die Madii anni Nativitatis domini nostri mille ltltquadrigentesimigtgt decimi novi et finiverant vicesima die Decembris eiusdem anniquibus ego vactavi in serviendo ltde notario et secretario2gt vobis et honorabilibus Raymundo de Plano Iohanne Fiveller ac Bononato Petriin decretis licenciato tamquam sindicis dicte civitatis et aliis sindicis Brachii Regalis in Curiis quas dominus rex celebravit Cathalanis in monasterio Sancti Cucuphatis Vallensis quasque postea mutavit ad civitatem Dertuse in ibi celebrandas ad rationem XXV solidorumBarch pro quolibet dictorum dierumv prout solitum est michi dari per dictam ciuitatem Barch quando pro sindicis dicte civitatis [exiui2] extra eandem ciuitatem ltexeo2gt et ideo renunciando excempcioni pecunie non numerate et non solute in doli Facio inde vobis intestimonium praemissorum praesentem apocha de soluto Actum est hoc Barchinone quatuor die Octobris anno Natiuitatis domini

80 Xavier Espluga

mateixes Corts drsquoEsplugues actuagrave ocasionalment com a testimoni de la sessioacute signant les actes dels dies 9 de juny19 30 de setembre20 5 drsquooctubre21 i de 2 i 3 de novembre22 Una actuacioacute significada srsquoesdevingueacute en dues ocasions del mes de setembre (el dia 11 i el 19) quan drsquoEsplugues fou un dels pocs escollits que pogueren veure com la reina Maria jeia prostrada al llit drsquouna de les celmiddotles del monestir impossibilitada de presidir les sessions parlamentagraveries per culpa de la malaltia23 En efecte el dia 11 de setembre la reina rebeacute una diputacioacute dels Braccedilos (integrada per Alfons de Tous bisbe de Vic Joan Ramon Folc de Cardona i Ramon Desplagrave) en presegravencia de diversos oficials reials el canceller Alfons Arguumlello el vicecanceller Joan de Funes el mestre racional Bertran de Gualbes el ca-marlenc de la reina Berenguer drsquoHostalric La nogravemina drsquoassistents acabava amb Bernat drsquoEsplugues (que apareix com a laquonotarius et scribe Consilii dicte civitatis Barchinonae et Curiae antedictae pro Brachio Regaliraquo) i Raimon Batlle lloctinent del protonotari i en-carregat de redactar lrsquoacta de la sessioacute Una escena similar es produiacute el dia 20 de setem-bre Aleshores la reina fou visitada de nou per una diputacioacute dels Braccedilos (formada per Dalmau de Cartellagrave abat de Ripoll Joan Ramon Folc de Cardona24 i Ramon Desplagrave) en presegravencia dels colmiddotlaboradors dels monarques el canceller Arguumlello i el camarlenc Be-renguer drsquoHosaltric Per donar fe de la malaltia de la sobirana apareixien tambeacute Bernat drsquoEsplugues i el lloctinent del protonotari Ramon Batlle

Ara beacute la documentacioacute municipal recorda que drsquoEsplugues alternava les sessions de Corts al monestir de Sant Cugat amb la seva presegravencia a Barcelona (els siacutendics i proba-blement tambeacute drsquoEsplugues es desplaccedilaven diagraveriament de Barcelona a Sant Cugat) La segraverie Clavaria de lrsquoAHCB demostra que el salari de drsquoEsplugues com a escrivagrave del Consell fou pagat regularment cada quatre mesos durant 1419 i els primers mesos de 1420 Els pagaments en concepte de salaris (laquodates de salaris ordinarisraquo) en la dita segraverie comptable srsquoefectuaren els dies 10 drsquoagost del 1419 (per al periacuteode entre 7 abril i 7 agost del 1419)25 3 de gener (per al periacuteode de 7 drsquoagost a 6 de desembre del 1419)26 i 2 drsquoabril (per al periacuteode de 7 de gener a 7 drsquoabril del 1420)27

Meacutes interessants per a certificar la presegravencia constant a Barcelona del notari durant tots aquests mesos soacuten les agravepoques pel pagament de censals (laquodates per pensions de cen-salsraquo) que apareixen registrades en aquesta mateixa segraverie comptable Srsquohi consignen els rebuts (agravepoques) amb els que es certificava el pagament drsquouna determinada quantitat en concepte de censal en les quals el nom del notari apareixia com a fedatari Els regis-

MCCCCXX signum mei Bernardi de Speluncas praedicti qui hec laudo concedo et firmo Testes huius rei sunt Anthonius Laurentii et Bartholomeus Vitalis notarius civis Barchraquo Els afegits i supressions marcats amb clau angular simple i claudagravetors soacuten del copista del document perograve fets en un moment successiu Nomeacutes he corregit lrsquoordinal de lrsquoany (amb doble clau angular) parcialment omegraves pel redactor

19 Cortes de los Antiguos Reinos de Aragoacuten y de Valencia y Principado de Cataluntildea Tomo 12 Cortes de Cataluntildea (Comprende elParlamento de Barcelona de 1416 y las Cortes de San Cucufate y Tortosa de 1419-1420 Suplementos aacute Cortes ya publicadas yAdiciones de Cortes y Parlamentos de los siglos xiii y xiv) Madrid Real Academia de la Historia 1908 pagraveg 120

20 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 156-15821 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 15922 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 176-17723 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 146-148 (per al dia 11) i pagraveg 148-153 (per al dia 20)24 A les actes publicades apareix simplement com a Raymundus perograve srsquoha drsquoentendre que es tracta de Joan Ramon Folc de Cardona

comte de Cardona25 AHCB 1B-XI Clavaria 38 (VIII-141920-X-1420) f 70v laquoItem donc al discret en Bernat Splugues scrivagrave de la casa del Consell

de la ciutat ab albaragrave dels honorables consellers fet a 10 drsquoagost de lrsquoany de MXIX per salari del dit offici de IIII mesos qui foren complits a VII drsquoagost del dit any a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

26 AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 75v laquoItem donc an Bernat Splugues notari scrivagrave de la casa del Consell de la ciutat ab albaragrave delshonorables consellers fet a III de gener de lrsquoany de MCCCCXX per salari ordinari del dit offici per IIII mesos qui foren complits a VI de decembre propassat a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

27 AHCB 1B-XI Clavaria 39 (31-VII-142017-II-1421) f 112v laquoItem donc ab albaragrave dels honorables consellers fet a II drsquoabril delany MCCCCXX an Bernat Splugues notari e scrivagrave del Consell de la ciutat de Barchinona les quals li devien eacutesser pagades a VII del dit mes drsquoabril drsquoaquells IIIIor(= 400) sous qui li soacuten donats cascun any de salari del dit offici pagadors de IIII en IIII mesos segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 81

tres cobreixen gairebeacute tots aquests anys des drsquoagost de 1419 fins a octubre de 142028 En qualsevol cas drsquoEsplugues eacutes tambeacute documentat a Barcelona el 18 de juliol de 1420 un instrument puacuteblic rebut pel notari en aquesta data reduiacute la pensioacute drsquoun censal que rebien les monges del monestir de les Magdalenes de Barcelona29

Si per tant Bernat drsquoEsplugues no srsquoabsentagrave de Barcelona durant aquest periacuteode (ex-cepte per assistir a les sessions de les Corts a la veiumlna localitat de Sant Cugat)30 no srsquoaca-ba drsquoentendre perquegrave Tanagli li doacutena ndashen dues ocasionsndash la denominacioacute drsquoorator Dues explicacions soacuten possibles drsquoEsplugues hauria pogut eacutesser lsquoambaixadorrsquo abans drsquoaquestes dates en un periacuteode immediatament anterior (entre 1416 i 1418) Ara beacute la documenta-cioacute de la Cancelleria Reial i de la corporacioacute municipal barcelonina tot i meacutes fragmentagrave-ries tampoc no semblen documentar una absegravencia del notari de la capital del Principat per a una data anterior a 1418 ni per un periacuteode perllongat Tambeacute podria ser el cas que Tanagli no hagueacutes entegraves completament beacute les tasques que Bernat drsquoEsplugues desenvolu-pava a les Corts de Sant Cugat la singularitat de la seva participacioacute ndashactuava ensems com a escrivagrave de tot el Braccedil Reial i com a fedatari puacuteblic de les sessions parlamentagraveriesndash podia portar Tanagli a creure que el notari i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona era una mena de ldquoportantveurdquo de la monarquia

Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal

En la part final de la carta de Tanagli es menciona la famiacutelia de Bernat drsquoEsplugues (en concret els agnati de lrsquoescrivagrave municipal) com si lrsquohumanista florentiacute hagueacutes tingut con-tacte amb els parents de drsquoEsplugues

Segons sembla un germagrave de Bernat de nom Joan estudiagrave a la Universitat de Bolonya on apareix documentat des de 1408 fins 1423 i on aconseguiacute els graus en Arts i en Mede-cina Eacutes consignat per primera vegada en un acte de 1418 aleshores es declara ja magister examinatus (probablement en Arts) i estudiant de Medecina Hi testifica a favor de Galce-ran Valeriola el qual lrsquoendemagrave mateix va ser nomenat ardiaca de Tarassona per part del mallorquiacute Arnau de Miroacute doctor en Dret canogravenic i vicari del bisbe de Bolonya Drsquoaquesta declaracioacute srsquoinfereix que tots dos Joan drsquoEsplugues i Galceran Valeriola havien residit a Bolonya durant meacutes de deu anys (eacutes a dir des de 1408)31

El 27 drsquooctubre de 1420 Joan drsquoEsplugues aconseguiacute la primera de les dignitats ecle- siagravestiques de la seva carrera el diaconat de Santa Margarida de Bianya (a la diogravecesi de Gi-rona) que li fou concedit pel bisbe de Girona Andreu Bertran (1420-1431)32 Al cap drsquoun any just el 28 drsquooctubre de 1421 Joan drsquoEsplugues que ja es declarava canonge de Giro-na bescanviagrave aquesta diaconia amb lrsquoardiaconat de La Selva que posseiumla Joan de Cruiuml-lles doctor en Dret33 En el testament de la seva germana Blanquina34 dictat lrsquoany seguumlent

28 Els volums que interessen soacuten AHCB 1BXI Clavaria 38 i 39 El volum anterior el 37 arriba fins al novembre del 1415 Manquen per tant els registres corresponents als anys 1416-1419 (primera meitat)

29 rovira Catalegraveg pagraveg 167 nuacutem 999 Lrsquoanotacioacute fou afegida en la venda amb carta de gragravecia drsquoun censal mort a les monges delmonestir de les Magdalenes en data 27 de gener de 1406

30 Significativament el seu nom no apareix a les actes de les Corts de Tortosa que srsquoiniciaren el gener del 142031 Celestino Piana Nuovi documenti sullrsquoUniversitagrave di Bologna e sul Collegio di Spagna Bolonia Publicaciones del Real Colegio de

Espantildea vol I 1976 pagraveg 705-706 nuacutem 1655 (19-X-1418)32 ADG (Arxiu Diocesagrave de Girona) Llibre I-2 f 103v 33 ADG Llibre I-2 f 104v34 Blanquina drsquoEsplugues srsquohavia casat amb el jurista Aimoacute Dalmau (daggerante 4-XII-1419) de qui tingueacute un fill (Joan Dalmau canonge

de Barcelona i oiumldor de comptes del General) i sis filles Dalmau doctor en Lleis i ciutadagrave de Barcelona havia assessorat els

82 Xavier Espluga

(el 22 juny de 1422) Joan drsquoEsplugues apareix com a canonge i prebost Devia residir encara a Itagravelia perquegrave el 1423 eacutes novament mencionat en aquesta ciutat el seu amic Valeriola intervingueacute com a testimoni de lrsquoacte de procura atorgat per Francesc Bertran canonge de Barcelona i fill de lrsquohomogravenim Francesc Bertran doctor en Dret canogravenic en favor de Joan drsquoEsplugues (que apareix com a ardiaca de La Selva i canonge de Girona) la intencioacute era que el germagrave de lrsquoescrivagrave barceloniacute pogueacutes encarregar-se drsquouns determinats afers a la cuacuteria del papa (que aleshores ja havia retornat a Roma)35 Durant el mes de juny de 1424 Joan drsquoEsplugues era prebost de Barcelona (precisament prebost del mes drsquoabril)36 i moriacute a comenccedilaments de juliol de 143037 la data de lrsquoinventari dels seus beacutens eacutes del 8 de juliol i el dia 13 drsquoaquell mateix mes el bisbe de Girona concedia lrsquoardiaconat de La Selva a Miquel Pere perquegrave Joan drsquoEsplugues ja havia mort38

La documentacioacute examinada fins ara ilmiddotlustra que els contactes italians de lrsquoescrivagrave municipal barceloniacute i del seu germagrave soacuten molt meacutes intensos del que fins ara es podia intuir Certament aquestes relacions ajudaran a entendre millor lrsquoorigen de la seva important biblioteca

siacutendics barcelonins durant les Corts de Sant Cugat a les quals assistia regularment el seu cunyat Vegeu AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 86v laquoItem donc a la dona na Blanquina muller de micer Aymoacute Dalmau quondam ciutadagrave de Barchinona tinent e possehint per son dot e spoli e altres drets los beacutens de la heretat del dit micer Aymoacute ab albaragrave dels honorables consellers fet a XXIX de novembre del any MCCCCXIX per remuneracioacute de molts treballs que sostench ab altres doctors en dar consells a la ciutat sobre los fets de les Corts quimiddots celebren al monastir de Sent Cugat de Vallers (sic) segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre ab apocha presa per en Bernat Splugues notari a IIII de decembre del dit anyraquo

35 Piana Nuovi documenti pagraveg 721 nuacutem 1718 (26-III-1423)36 Vicenccedil ruiz goacuteMez Els pergamins documentals de lrsquoArxiu Histograveric de Protocols de Barcelona 1142-1550 Barcelona Fundacioacute

Noguera 2014 pagraveg 345-346 nuacutem 456 37 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) notari Gabriel Canyelles vol 348 laquoPlec drsquoinventaris i encantsraquo sn f 7-14 Vegeu iglesias

Llibres i lectors doc 130 i tambeacute iglesias El bibliogravefil pagraveg 6938 ADG Llibre I-1 f 93r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana

Eduard Juncosa Bonet

Drsquoaquestos ciutadans de Barchinona eacutes lo stament tal que algun Rey norsquol teacute car eacutes de gent honrada rica e vivint honrosament ab cavalls e armes pomposament vestits e acompanyats e totes les primors de honor e gentilesa en la ciutat de Barccedilelona se troben en poder dels dits ciutadans Tenen les grans cases moblades e tinells de argent en lur viure e coses de magnificegravencia

Qui millor que aquestos merex la honra stant sobre lo gran regiment de la cosa puacuteblica de la ciutat fundat sobre virtut obrant actes de molta fortalesa e soacuten la conservacioacute dels privilegis de Cathalunya

Car vist eacutes en las Corts e altres parts que tostemps la ciutat de Barccedilelona fa servar les coses Aquestos no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Roma

Gabriel Turell

Tant se valria metre-y bochs com hogravemens de vil condicioacute

Jaume Safont

Els fragments que acabem de reproduir soacuten expressioacute de les idees bagravesiques que guiaran el nostre fil argumental al llarg de les properes planes Drsquouna banda el text procedent del capiacutetol 62 del controvertit Recort que srsquoatribueix a Gabriel Turell (1476) eacutes una mostra evident de la potegravencia que arribagrave a assolir lrsquooligarquia barcelonina1 De lrsquoaltra una frase ben poc conciliadora de Jaume Safont escrivagrave major de la Diputacioacute del General i un dels meacutes ferms defensors dels ciutadans honrats de Barcelona en quegrave pot entreveurersquos perfec-tament fins a quins extrems es desencadenagrave el conflicte entre lrsquooligarquia i el poble menut a la Ciutat Comtal del Quatrecents2

Les tensions entre estaments foren motiu drsquointervencioacute meacutes o menys directa ndashsegons cada conjunturandash de la Corona per tal drsquoapaivagar-los o esperonar-los a fi drsquoobtenir-ne el benefici esperat Tot i les etapes en quegrave reis i prohoms per muacutetua dependegravencia i inte-ressos compartits caminaren plegats en una mateixa direccioacute hi hagueacute certs moments en quegrave els sobirans de perfil meacutes ldquoabsolutrdquo actuaren en contra drsquounes institucions municipals

Universidad Complutense de Madrid (UCM) El present estudi ha estat elaborat dins del marc del projecte de recerca HAR2010-16762HIST de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupament i Innovacioacute sota el tiacutetol laquoPraacutecticas de consenso y de pacto e instrumentos de representacioacuten en la cultura poliacutetica castellana (siglos xiii al xv)raquo

1 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 2 Obra feta per en Gabriel Turell de la ciutat de Barcelona en lrsquoany de la Nativitat de NostreSenyor Deacuteu Jesuchrist Mil Quatre-cents setanta e sis la qual eacutes apellada Recort f 49r-v Vegeu els arguments exposats en contra de lrsquoautenticitat del text i sobre la seva redaccioacute en el context immediatament posterior a la guerra dels Segadors per Jaume riera laquoFalsos dels segles xiii xiv i xvraquo dins Rafael aleMany et alii (ed) Actes del Novegrave Colmiddotloqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1993 vol I pagraveg 460-462 Meacutes enllagrave de les disquisicions relativesa lrsquoatribucioacute i datacioacute del text resulta forccedila clar que les idees que transmet lrsquoextracte en quumlestioacute eren les progravepies de lrsquooligarquiabarcelonina a lrsquoocagraves medieval tal com demostra tot un reguitzell de fonts primagraveries coetagravenies

2 Dietaris de la Generalitat de Catalunya Barcelona Generalitat de Catalunya 1994 vol I pagraveg 125 (1-III-1455)

84 Eduard Juncosa Bonet

controlades per la poderosa oligarquia barcelonina de resultes de necessitats concretes i refugiant-se en el pretext de garantir la pau social un fet que desembocagrave sovint en conse-quumlegravencies funestes3

El present escrit preteacuten de posar el focus sobre aquests darrers contextos i plantejar les principals estrategravegies emprades per la monarquia en el seu particular pols contra els ciutadans meacutes poderosos de Barcelona i valorar-ne els efectes reals tot posant en relacioacute el cas del Cap i Casal de Catalunya amb drsquoaltres exemples del Principat i la Corona

Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic

Barcelona esdevingueacute un regravegim municipal orgagravenic a mitjan segle xiii arran dels privilegis concedits per Jaume I i es consolidagrave definitivament a partir del Recognoverunt proceres otorgat pel seu fill lrsquoany 1284 base fonamental de lrsquoestatut juriacutedic drsquoun municipi autogravenom que acabaragrave convertint-se en una veritable ldquosenyoria colmiddotlegiadardquo4

De forma paralmiddotlela a drsquoaltres urbs en el cas barceloniacute la creixent complexitat de la poliacutetica municipal havia deixat enrere el sistema assembleari general per falta drsquooperativi-tat i srsquohavia instituiumlt en canvi un model de representativitat i participacioacute exercit per un colmiddotlegi de magistrats de nombre reduiumlt que articulava de manera permanent el govern i lrsquoadministracioacute del municipi (consellers) i que rebia lrsquoassessorament drsquoun cos meacutes ampli de jurats (Consell de Cent) exponent de lrsquoantiga assemblea general Aquest sistema ex-cloiumla de la vida poliacutetica la majoria de la comunitat urbana fet que explica les constants disputes i tensions que es desencadenaren al llarg dels darrers temps medievals i les cor-responents reformes de lrsquoestructura de govern Lrsquoeleccioacute directa per tota lrsquoassemblea o la seva maior et sana pars va deixar pas a drsquoaltres models que combinaven la cooptacioacute amb lrsquoeleccioacute i el sorteig La participacioacute dels barcelonins en els ogravergans de regiment de la cosa puacuteblica es feia sempre seguint criteris estrictes de representacioacute estamental motiu pel qual tan sols es podia accedir als cagraverrecs reservats al propi estament o magrave De la divisioacute social tripartida progravepia del segle xiv es passagrave a una estratificacioacute meacutes complexa (ciutadans honrats mercaders artistes i menestrals) Els comicis per al nomenament dels consellers es duien a terme el dia de Sant Andreu (30 de novembre) a partir drsquoun complex model de cooptacioacute (un sistema drsquoeleccioacute muacutetua idoni per assegurar la perpetuacioacute de lrsquooligarquia com a monopolitzadora del poder urbagrave) mitjanccedilant el qual els jurats del Consell de Cent nomenaven dos dels seus membres que sumats als altres deu que aquests mateixos esco-llien constituiumlen una comissioacute de dotze electors (la dotzena electora) la qual es reunia en privat amb la finalitat de triar els consellers Un cop seleccionats srsquoinformava dels noms a la resta de jurats i al monarca Tot seguit els nous magistrats juraven el cagraverrec davant dels seus antecessors i del veguer Lrsquoendemagrave els nous consellers juntament amb el veguer i el

3 Pel que fa als sectors dominants de la societat catalana durant els darrers segles medievals vegeu entre drsquoaltres els estudis de Josep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las eacutelites urbanas de la sociedad catalanabajomedieval (s xiv-xv)raquo Revista drsquoHistograveria Medieval 10 (1999) pagraveg 331-369 Pere verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas de Cataluntildea en el umbral del s xv entre el discurso poliacutetico y el mito historiograacuteficoraquo dins Joseacute Aacutengel sesMa (dir) La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia 1410-1412 El Interregno y el Compromiso de Caspe Zaragoza Gobierno de Aragoacuten 2011 pagraveg 147-164

4 Sobre els privilegis fundacionals vegeu els treballs de josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo laquoValencia y Barcelona en los oriacutegenes de su reacutegimen municipalraquo laquoJaume I i la municipalitat de Barcelonaraquo dins Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 pagraveg 281-560 i 677-678 En relacioacuteamb el sorgiment i evolucioacute del municipi barceloniacute vegeu Pere orti laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuelrovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 21-48

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 85

batlle reials seleccionaven els membres del nou Consell de Cent format per un nombre en general superior a cent individus Aquest regravegim de cooptacioacute es mantingueacute durant degrave-cades amb algunes modificacions com la transformacioacute de la dotzena en una vint-i-qua-trena o lrsquoestabliment drsquoestructures assembleagraveries intermegravedies (Trentenari)5

Pocs mesos abans de morir el longeu rei Pere el Cerimonioacutes sensible als greus proble-mes econogravemics i socials que estava sofrint la Ciutat Comtal es va decidir a emprendre una profunda reforma del sistema poliacutetic del municipi barceloniacute encaminada a la pacificacioacute de les tensions cada cop meacutes intenses que afloraven entre els ciutadans

Amb aquesta finalitat el monarca optagrave per distanciar-se de la potent oligarquia local i dotar drsquoun major protagonisme els membres de les mans mitjana i menor als quals oferiacute la facultat de reunir-se per plantejar propostes reformistes tot prometent-los escoltar analitzar i posar en marxa en cas de ser factible llurs demandes i aspiracions Els esta-ments inferiors de la societat barcelonina van aprofitar lrsquoocasioacute per elevar al sobiragrave un reguitzell de plantejaments dirigits a obtenir una representacioacute poliacutetica meacutes agravemplia6 una major capacitat de control dels cagraverrecs puacuteblics (que eviteacutes els habituals abusos de poder del patriciat) o la disminucioacute del deute municipal Meacutes concretament demanaven que la conselleria estigueacutes integrada per sis membres dos de cada magrave sense distincions je-ragraverquiques (laquoAxiacute com en la ciutat de Barchinona ha tres condicions de persones ccedilo soacuten ciutedans honrats mercaders e industrials que de cascuna condicioacute hi hajen II consellers e axiacute com vuy soacuten V que sien VI dos ciutedans honrats et dos mercaders bons e dos bons menestralsraquo) que no es pogueacutes ocupar el cagraverrec de conseller durant dos anys seguits que srsquoexigiacutes la rendicioacute de comptes als responsables de la gestioacute de les finances puacutebliques en finalitzar les seves funcions que es reforceacutes lrsquoautoritat del Consell de Cent tot millo-rant-ne la representativitat dels diversos sectors socials (laquocar rahonable cosa eacutes que axiacute com supporten cagraverrech del beacute e del mal de la Ciutat que axiacute mateix cagravepien en lo Consell e ordinacioacute drsquoaquella e que guarden per lo beacute e profit de la cosa puacuteblicaraquo) que els cogravensols de mar i dels oficis tinguessin la possibilitat drsquointervenir en lrsquoeleccioacute dels jurats que confor-maven el Consell que es rebaixeacutes el sou dels magistrats i oficials etc7

El rei va respondre favorablement a la majoria dels capiacutetols plantejats i es reuniacute im-mediatament amb els consellers per discutir-ne els continguts especiacutefics Un cop superada aquesta fase els principals responsables del govern municipal van presentar les propostes davant del Consell de Cent en ple i determinaren que fossin estudiades en detall per part drsquouna comissioacute drsquoexperts

Arribats en aquest punt el Consell va deliberar perograve no arribagrave a cap acord especiacutefic fet que obriacute la porta a una accioacute meacutes decidida per part de Pere Terccedil qui interrompeacute la di-nagravemica habitual de cooptacioacute mitigada prohibint als jurats que duguessin a terme lrsquoeleccioacute de nous consellers Tot just abans de celebrar els comicis el monarca va adreccedilar una nota

5 Per a una anagravelisi meacutes detallada dels aspectes institucionals vegeu Carme batlle laquoEstudi histogravericraquo dins Carme batlle et alii El lsquoLlibre del Consellrsquo de la ciutat de Barcelona Segle xiv les eleccions municipals Barcelona CSIC-IMF 2007 pagraveg 11-47 Eduard junCosa laquoLa reforma del govern municipal i la formacioacute dels partits ciutadansraquo dins Manel risques i Mercegrave aventiacuten (dir)Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona 2007 vol I pagraveg 116-129Una perspectiva actualitzada i agravemplia sobre aquestes quumlestions a Max turull El gobierno de la ciudad medieval BarcelonaCSIC-IMF 2009 Un balanccedil historiogragravefic sobre la principal institucioacute representativa municipal a Ramon grau laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 261-291

6 Per obtenir una visioacute de conjunt sobre lrsquoacceacutes popular a les institucions representatives dels municipis de la Corona vegeu Rafael narbona laquoAlgunas reflexiones sobre la participacioacuten vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragoacuten (ss xii-xv)raquoRes publica 17 (2010) pagraveg 113-150

7 Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC-IMF 1973 vol II Apegravendixdocumental 8 pagraveg 392-395 laquoProyecto de reforma del gobierno municipal de Barcelona en doce capiacutetulos precedido por elpermiso concedido por el rey Pedro el Ceremonioso para la formacioacuten oficial del primer sindicato de los habitantes de la ciudad 24-IX-1386raquo document de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona actualment traspaperat

86 Eduard Juncosa Bonet

als jurats barcelonins instant-los a nomenar consellers les persones que ell mateix havia designat ndashentre els quals no es respectava cap mena de distincioacute jeragraverquicandash i a crear un grup reduiumlt drsquoassessors format per dos ciutadans honrats dos mercaders quatre menes-trals i quatre artistes8

Aixograve srsquoesdevingueacute el 8 de desembre de 1386 escasses setmanes abans que es pro- duiacutes el traspagraves del Cerimonioacutes Doncs beacute una de les primeres accions que emprengueacute el seu primogegravenit i successor fou lrsquoanulmiddotlacioacute de les modificacions impulsades a Barcelona mitjanccedilant la supressioacute del privilegi concedit a favor del partit reformador lrsquoabolicioacute del consell assessor de nova creacioacute i el dictat drsquounes noves disposicions relatives al procedi-ment electoral i a la composicioacute de la conselleria que afavorien enormement lrsquooligarquia tradicional el sector que en contra de lrsquoactitud del seu predecessor i de la seva quarta esposa Sibilmiddotla de Fortiagrave li havia brindat tot el seu suport

La poliacutetica pro oligagraverquica engegada pel rei Joan I a Barcelona no fou exclusiva del cap i casal sinoacute que durant aquest mateix periacuteode tambeacute estagrave ben documentada en el cas gironiacute (com ho demostren els estudis de Christian Guillereacute i M Teresa Ferrer) De fet el gir de 180 graus que experimentagrave la poliacutetica reial es degueacute drsquouna banda als profunds conflictes al si de la Cort ndashamb els corresponents suports entre lrsquooligarquia i el sector po-pularndash sense oblidar drsquoaltra banda que en una crisi econogravemica tan intensa com la dels anys 80 del segle xiv uacutenicament lrsquoadinerada burgesia urbana podia concedir elevades sumes de diners al monarca

Al marge drsquoalgunes ofensives pactistes protagonitzades pel patriciat barceloniacute a partir de lrsquoentronitzacioacute de la nova dinastia Trastagravemara9 i de certes reformes meacutes o menys subs-tancials10 ndashfruit del quumlestionament de la legitimitat de lrsquooligarquia al capdavant del govern municipal i sempre considerades insuficients als ulls dels estaments inferiorsndash calgueacute es-perar meacutes de mig segle fins a lrsquoestabliment drsquouna nova reforma del statu quo institucional i de la seva estructura interna moment en quegrave es compliacute la prefiguracioacute sobre Barcelona que havia escrit a finals del segle xiv lrsquoinfluent franciscagrave Francesc Eiximenis

La dita ciutat fo hedifficada en constelmiddotlacioacute fortunada emperograve a certs anys e que la sua fortuna e prosperitat se entenia a fecunditat de generacioacute natural a larga saviesa a riqueses e honors temprades Perquegrave consellagrave que la dita ciutat simiddots volia conservar en sa bona fortuna no enteseacutes en excessives honors car aquiacute li fallia la fortuna per tal dix que mentre la dita ciutat enteseacutes en mercaderies seria prosperada car honor de mercader eacutes migana e temprada magraves de continent que la dita ciutat desviagraves drsquoaquesta honor e los ciutadans seus entesessen en eacutesser cavallers o en eacutesser curials de senyors o en honors grans de continent deya que haguessen per senyal que la dita ciutat perdria la sua bona fortuna car lavors son regiment vendriacutea a joveacuten e a nores e sos notables

8 Per aprofundir en els aspectes relatius a la planificacioacute i aplicacioacute de la reforma del govern municipal impulsada per Pere elCeremonioacutes a Barcelona vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 80-100 aixiacute com lrsquoaportacioacute meacutes recent de Nuacuteria sadurniacute i Josep M salraCh laquoEl govern de Barcelona durant la crisi de la dinastia (1386-1412)raquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 87-96

9 Alguns dels principals exemples al respecte poden llegir-se a Eduard junCosa laquoEnfrontaments i desacords amb els primersTrastagravemararaquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 106-115 Sobre el cas concret de Joan Fiveller i laseva mitificacioacute historiogragravefica vegeu Ramon grau laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagravesa un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99 verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas pagraveg 147-150

10 Que tingueren lloc abans de la partida definitiva drsquoAlfons el Magnagravenim cap a Itagravelia i que poden llegir-se a junCosa laquoLa refor- ma del govern pagraveg 121-123 batlle La crisis social vol I pagraveg 151 Frederic udina (dir) Privilegios reales concedidos a laciudad de Barcelona Barcelona ACA [CoDoIn XLIII] 1971 pagraveg 231 Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona Ruacutebriques de Bruniquer Barcelona Henrich 1912 vol I pagraveg 89

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 87

habitadors haurien scisme entre si emiddots perseguirien e a la fi portarien si mateys e la ciutat a perdicioacute11

Des del regnat de Jaume I els ciutadans honrats havien controlat sempre el govern de la Ciutat Comtal fins al punt que cap a finals de lrsquoEdat Mitjana lrsquoestament superior del municipi srsquointentagrave equiparar amb la petita noblesa12 i governava cercant el seu propi pro-fit i allunyant-se cada cop meacutes dels interessos del comuacute Malgrat que alguns membres del patriciat foren sensibles a les demandes i aspiracions populars la majoria dels ciutadans honrats es mostraren intransigents i despectius amb els membres dels grups inferiors de la societat Enfront dels efectes drsquouna crisi econogravemica cada cop meacutes evident lrsquooligarquia intentagrave donar respostes gairebeacute sempre insuficients als plantejaments dels mercaders artistes i menestrals sense arribar a acords relatius a les solucions que es consideraven meacutes convenients segons cada perspectiva Els sectors partidaris drsquoaplicar reformes de fons a lrsquoestructura del regiment de la universitat agrupats en el partit de la Busca considera-ven del tot imprescindible assolir el poder municipal per fer efectives les seves demandes contragraveries als interessos de la Biga

Els dos partits que lluitaren pel govern municipal de Barcelona al llarg de la Baixa Edat Mitjana van rebre el nom de Biga (en almiddotlusioacute a la peccedila de fusta que sosteacute el pes drsquoun edifici lrsquoelement sogravelid que sosteacute tota lrsquoestructura) i Busca (lrsquoestella el petit fragment que salta drsquoun lleny i que serveix per a encendre fogueres) El primer partit era el del patriciat barceloniacute i dels seus seguidors (comerciants enriquits amb el gran comerccedil drsquoimportacioacute rendistes contraris a les pretensions autoritagraveries reials i a les poliacutetiques reformistes bus-caires) mentre que el segon estava format pels sectors vinculats a lrsquoeconomia productiva aquells que patien drsquouna manera meacutes acusada els efectes de la crisi i es mostraven parti-daris de la posada en marxa de mesures proteccionistes o de la devaluacioacute monetagraveria13

Les postures drsquoambdoacutes grups srsquoanaren distanciant progressivament de forma cada cop meacutes irreconciliable Lrsquoabsentisme del rei Alfons ndashconvertit en un veritable Janus bifrontndash i lrsquoaccioacute de govern com a lloctinent de la reina Maria de Castella afavoriren lrsquoactuacioacute dels enemics de lrsquooligarquia Aquests reis gairebeacute sempre srsquohi mostraren favorables ja que consideraven que si colmiddotlaboraven amb els grups populars i aconseguien enderrocar el govern dels grossos srsquoobriria una via de possibilitats per engegar un viratge del sistema poliacutetic vigent i exercir lliurement la desitjada tendegravencia autoritagraveria del sobiragrave14 Habitual-ment les concessions als estaments superiors coincidiren amb moments de fortes neces-sitats econogravemiques de la monarquia Les limitacions que oferien els regnes ibegraverics a la voluntat de poder del rei van ser afrontades mitjanccedilant estrategravegies ben diverses en el cas drsquoAragoacute i Valegravencia lrsquoestabliment progressiu del sistema de la insaculacioacute o de sac i sort per a lrsquoeleccioacute dels representants del govern municipal afavoriacute i facilitagrave la seva capacitat drsquointervencioacute en les estructures poliacutetiques urbanes evitant la generacioacute de grans conflic-tes socials Aquesta solucioacute no seria aplicada a Catalunya amb enormes resistegravencies fins

11 Francesc eixiMenis Dotzegrave del Crestiagrave llibre I cap XXIV Valegravencia Lambert Palmart 1484 [ca 1385] Vegeu tambeacute EduardjunCosa laquolsquoSimiddots volia conservar en sa bona fortunarsquo La sociedad perfecta el buen gobierno y la ciudad ideal seguacuten las tesisde Francesc Eiximenisraquo dins Martiacuten alvira i Jorge diacuteaz Medievo utoacutepico Suentildeos ideales y utopiacuteas en el imaginario medieval Madrid Siacutelex 2011 pagraveg 155-172 batlle La crisis social vol I pagraveg 103 Frederic-Pau verrieacute laquoDos capiacutetols de Eiximenissobre Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten histoacuterica 8 (1951) pagraveg 145-149

12 En paraules del ciutadagrave honrat Gabriel turell laquoaquestos [referint-se als honrats] no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Romaraquo (Recort cap 62)

13 Sobre aquest aspecte vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 198-204 junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12414 Conscient que les prerrogatives de la Corona al Principat laquosoacuten ja assay pochraquo el rei definia certes propostes sorgides de les

Corts catalanes com a laquoindecents impertinents e inhonestiacutessimes meacutes encara soacuten molt insoportables a la magestat e dignitatrealraquo mentre expressava el seu desig de governar Catalunya com podia fer-ho al regne de Siciacutelia laquoon ha la potestat absolutaraquo(Alan ryder Alfonso el Magnaacutenimo rey de Aragoacuten Naacutepoles y Sicilia (1396-1458) Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 1992 pagraveg 445 n 15 i 16)

88 Eduard Juncosa Bonet

a finals del regnat del seu germagrave Joan II i durant el regnat del seu nebot Ferran II De moment la complexa estructura parlamentagraveria i les insalvables tensions socials tant al camp com a la ciutat obligaren a plantejar una solucioacute distinta Cansat del bloqueig que la ciutat i el Principat en general li oferia el rei Alfons determinagrave laquoque aixiacute egualment sie tractat lo pobre com lo rich e lo chich com lo granraquo15 un lema que es convertiacute en una clara provocacioacute a la Biga i als senyors i que era de signe antagogravenic a lrsquoactitud del monarca davant de la revolta dels forans a Mallorca on actuagrave clarament en suport de lrsquooligarquia16

La reina Maria abandonagrave el Principat sense haver estat capaccedil de resoldre un conflicte de difiacutecil solucioacute17 deixant la ciutat laquoen assats tribulacioacuteraquo18 Una de les darreres actuacions poliacutetiques de la reina lloctinent abans de la seva fugida a Castella fou el permiacutes que conce-diacute oralment als buscaires perquegrave es reunissin en lrsquoanomenat Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452) una iniciativa que resultagrave insuficient als ulls del partit ja que seguia tenint vedat lrsquoacceacutes al poder municipal motiu pel qual resultava imprescindible drsquoemprendre una actuacioacute meacutes enegravergica protagonitzada pel nou lloctinent Galceran de Requesens un any meacutes tard19

Concretament corria el 30 de novembre de 1453 quan tingueacute lloc un ldquocop drsquoEstatrdquo drsquoagravembit municipal encapccedilalat per Requesens que posagrave fi al poderoacutes govern oligagraverquic i oferiacute la direccioacute municipal a la petita burgesia i a la menestralia urbana (la Busca) Ho feacuteu mitjanccedilant la supressioacute dels comicis municipals el nomenament drsquouna nova conselleria buscaire i lrsquoinici drsquouna intensa repressioacute contra els seus enemics fins al punt de fer-ne empresonar alguns Davant de tot aixograve un nombre considerable de ciutadans honrats va abandonar la institucioacute municipal i comenccedilagrave a mobilitzar-se per aconseguir la destitucioacute drsquoaquell a qui consideraven un laquomal natraquo posseiumlt pel diable que havia esclavitzat laquola meacutes noble ciutat del moacutenraquo20 El govern buscaire se centragrave en el sanejament de la Casa de la Ciutat a traveacutes de la reduccioacute del degraveficit de la hisenda la devaluacioacute de la moneda la im-plantacioacute de poliacutetiques proteccionistes drsquoinduacutestries estrategravegiques la disminucioacute dels sous Malgrat tot no es pogueren dur a la pragravectica altres propostes del seu programa com ara la construccioacute del moll o la rebaixa dels impostos Perograve si es volia consolidar la victograveria sobre els ciutadans honrats i evitar que els regidors nomenats per Galceran de Requesens deixessin de ser una solucioacute transitograveria calia que el monarca concediacutes un nou privilegi que poseacutes punt i final a una situacioacute que tot i comptar amb el seu beneplagravecit era de flagrant ilmiddotlegalitat El text que fixagrave de iure totes aquestes transformacions veieacute definitivament la llum despreacutes drsquointenses discussions lrsquoany 1455 i a grans trets destaca per haver legalitzat la presegravencia dels estaments inferiors als principals cagraverrecs de govern municipal per primer cop a la histograveria de la ciutat i per garantir un repartiment meacutes equitatiu del poder en es-

15 Jaume viCens Historia de los remensas en el siglo xv Barcelona Vicens Vives 1978 (1945) pagraveg 54 n 5816 Aquesta diversitat drsquoactuacions eacutes la que fa que no estigui drsquoacord amb Alan ryder quan afirma que pel que fa al cas catalagrave la

solucioacute preferida pel rei laquono era el reforzamiento del poder real como se testimoniaba en Naacutepoles sino las concesiones a unosintereses contrapuestos que el rey podriacutea trampear indefinidamente desde una cierta distanciaraquo (Alfonso el Magnaacutenimo pagraveg 445 i 446) Poliacutetiques diverses perograve totes amb una mateixa finalitat reforccedilar el poder reial tambeacute a Catalunya on Alfons sabia quelrsquouacutenica forma de debilitar lrsquooligarquia i els senyors considerats responsables de lrsquoescassa capacitat drsquointervencioacute monagraverquicaera aliant-se amb remences i buscaires tot i que aixograve comporteacutes lrsquoesclat de conflictes en quegrave esperava actuar com a moderador ireforccedilar aixiacute la seva figura Sobre aquestes idees em remeto a Eduard junCosa laquoEl rei Alfons i la promocioacute de la magnanimitatraquo dins M Rosa tereacutes Capitula facta et firmata Inquietuds artiacutestiques en el Quatre-cents Valls Cossetagravenia 2009 pagraveg 150-152

17 La reina es mostragrave superada per una situacioacute davant la qual no es veieacute amb pit drsquoactuar amb la mateixa fermesa que haviautilitzat uns anys abans (1437) en contra dels jurats de Girona (els quals reberen el suport directe dels consellers barcelonins i del Braccedil Reial de les Corts) La successioacute dels esdeveniments i alguns dels fragments meacutes ilmiddotlustratius drsquoaquest fet poden llegir-se aFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 352-354

18 En paraules drsquoun bigaire que transcriu batlle La crisis social vol I pagraveg 18619 Sobre el Sindicat i la figura de Requesens vegeu junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12620 Vegeu Josep M sans i traveacute Dietari o lsquoLlibre de Jornadesrsquo de Jaume Safont Barcelona Fundacioacute Noguera 1992 pagraveg 62 i 64

Amb la intencioacute de calmar les provocacions dels grossos el maig de 1454 el rei ordenagrave la substitucioacute com a lloctinent de Galceran de Requesens pel seu germagrave Joan sense retirar-li perograve el cagraverrec de governador general de Catalunya El rei de Navarra va seguir tractant amb poc mirament els poderosos i va mantenir el suport a la Busca

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 89

tablir una rigorosa igualtat de persones de cada estament al Consell de Cent (format per 128 jurats) i al Trentenari (constituiumlt per 32 membres) pel que fa als consellers el primer i el segon es reservaven als ciutadans honrats el tercer a un mercader el quart a un artista i el cinquegrave a un menestral La Busca en agraiumlment al suport reial va concedir donatius esplegravendids al monarca mentre que la Biga ndashamb el suport de la noblesa i el clergatndash mos-tragrave una enorme indignacioacute que cristalmiddotlitzagrave en una aferrissada oposicioacute (eacutes precisament en aquest context on cal situar la cita segona que encapccedilala el nostre escrit) El rei sabia que aquesta nova situacioacute no podria ser mai acceptada pels oligarques i que lrsquoenfronta-ment entre grups seria tan intens que caldria la seva intervencioacute per tal de restablir la pau social21

Alfons moriacute abans de veure el conflicte que havia provocat desembocar en una guerra civil de deu anys (1462-1472)22 perograve el redreccedil i lrsquoestabliment drsquoinstruments de control monagraverquic com la insaculacioacute o la Inquisicioacute foren posats a la pragravectica pel seu nebot Ferran el Catogravelic personificacioacute i model del priacutencep maquiavegravelmiddotlic En finalitzar el conflic-te begravelmiddotlic la institucioacute municipal quedava controlada de bell nou per lrsquooligarquia23 que aconseguiacute posar fi al fugaccedil equilibri de forces que srsquohavia produiumlt durant els anys centrals de la centuacuteria lrsquoexperiegravencia ldquodemocragraveticardquo de quegrave parlen alguns reputats autors24

El cop de gragravecia definitiu

Deixant de banda la complexa relacioacute entre Joan II i els estaments barcelonins al llarg del seu regnat25 centrarem lrsquoatencioacute en lrsquoaccioacute de govern del seu fill Ferran qui hagueacute de fer front a la difiacutecil tessitura de redreccedilar una ciutat desplaccedilada del poder i al liacutemit de lrsquoabisme pels efectes devastadors de la llarga crisi baixmedieval i de la Guerra Civil Durant el dar-rer quart del segle xv Barcelona era una ciutat controlada plenament pels interessos dels majors26 (com posagrave de manifest la instauracioacute de la Matriacutecula de ciutadans i mercaders27 a finals de 1479) que es perpetuaven al capdavant del govern mitjanccedilant un exercici del poder ineficaccedil despogravetic i corrupte El desprestigi el desgavell financer i lrsquoimmobilisme endogagravemic institucional van ser els principals factors que motivaren la intervencioacute del

21 Mica en mica arran drsquouna intensa propaganda que srsquounia al fracagraves drsquoalgunes poliacutetiques endegades pel govern reformista i adrsquoaltres variables externes la Biga va anar reconquerint el govern barceloniacute

22 Sobre aquest periacuteode vegeu el capiacutetol drsquoEduard junCosa laquoUna ciutat en conflicteraquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 130-145

23 En aquest nou escenari eacutes on cal situar les despectives paraules redactades per Jeroni Pau (1491) en contra de la participacioacute alregiment de la cosa puacuteblica municipal de la magrave menor laquoHom ha cregut que aquesta admissioacute del poble havia provocat lrsquoinici de la ruiumlna de la nostra ciutat essent com eacutes la plebs inepta per a governar per la inexperiegravencia y per lrsquoarbitrarietat drsquoordenar o de con- sultar o beacute perquegrave estagrave sempre prompta a les dissensions o pel malvoler de la noblesa i finalment perquegrave eacutes meacutes apta per aser governada que per a dirigirraquo (Jeroni Pau Barcino (edicioacute de M A Vilallonga) Barcelona Curial 1986 pagraveg 335 citat perFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 348)

24 Al respecte vegeu Eduard junCosa laquoBarcelona 1453-1460 iquestla fugaz experiencia de un gobierno democraacuteticoraquo Res publica (Suplemento 2009 laquoPresente pasado y futuro de la democraciaraquo) pagraveg 83-90

25 Per la qual em remeto a junCosa laquoUna ciutat en conflicte i a Flocel sabateacute laquoEjes vertebradores de la oligarquiacutea urbana enCataluntildearaquo Revista drsquoHistograveria Medieval 9 (1998) pagraveg 138-139 Nomeacutes apuntar aquiacute que un cop superat el conflicte begravelmiddotlic elsector oligagraverquic que srsquohavia oposat al monarca aconseguiragrave conservar la seva preeminegravencia produint-se tan sols la substitucioacutede les famiacutelies que srsquohavien significat drsquouna forma meacutes evident contra Joan II

26 La Biga controlava novament el govern la ciutat des del seu cop de timoacute de 1461 tot i fer-ho amb el privilegi de 1455 (expressioacute del triomf de la Busca) una disfuncioacute a quegrave posaragrave fi el privilegi de 1493 Vegeu Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 363

27 Un mecanisme drsquoautodefensa i monopolitzacioacute drsquouns cagraverrecs municipals que sempre requeien en mans de les mateixes persones Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Jaume viCens Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516) Barcelona Universitat de Catalunya1936-1937 vol I pagraveg 148 Eduard junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute de la institucioacute municipalraquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 148

90 Eduard Juncosa Bonet

monarca mitjanccedilant una actuacioacute ferma decidida i amb vocacioacute de perdurabilitat28 Eacutes en aquest pla on cal situar els successius privilegis de 1481 1493 i 1498 El primer anava destinat a frenar les discograverdies que generava lrsquoeleccioacute de consellers i oficis municipals tot intentant que srsquoevitessin les coaccions i els abusos i que fossin escollides les persones laquopuacutes ydograveneas e sufficientsraquo Molt meacutes substancials foren les transformacions que introduiacute en el sistema de regiment municipal el privilegi de 1493 car suposagrave la derogacioacute del drsquoAl-fons el Magnagravenim de 1455 i lrsquoadopcioacute drsquouna tendegravencia aristocratitzant29 A partir drsquoaquest moment els prohoms passaren a controlar tres de les cinc conselleries mentre que la quarta restava en mans dels mercaders i la cinquena era ocupada alternativament per artistes i menestrals La correlacioacute de forces tambeacute passagrave a ser meacutes avantatjosa per als meacutes poderosos en el Consell de Cent (compost des drsquoaleshores per 144 jurats distribuiumlts de la seguumlent manera 48 ciutadans honrats 32 mercaders 32 artistes i 32 menestrals) i al Trentenari (amb idegraventica proporcioacute de membres sobre un total de 36 12-8-8-8) a meacutes drsquoendurir-se els requisits per esdevenir jurat30 Lrsquoentrada en vigor del nou privilegi no aconseguiacute de sufocar les lluites entre els barcelonins per a obtenir el predomini del govern municipal fet que sumat als anhels dels cavallers i gentilhomes drsquointervenir-hi i a les resistegravencies dels estaments inferiors evidenciagrave que la reforma no havia estat suficient i que no srsquoajustava a les circumstagravencies poliacutetiques i socials de lrsquoegravepoca

La conjuntura fou aprofitada per la monarquia per posar en marxa una reforma con-siderablement meacutes profunda de la dinagravemica institucional un cop drsquoefecte que amplieacutes la seva capacitat drsquoaccioacute a la ciutat i que a la vegada reduiacutes la conflictivitat urbana objec-tius que srsquoacabaren materialitzant amb la concessioacute del privilegi drsquoinsaculacioacute de 1498 el veritable punt drsquoinflexioacute pel que fa a la composicioacute i al funcionament de la institucioacute municipal De fet malgrat haver ampliat la representativitat dels ciutadans honrats el rei concediacute als nobles que participessin en el govern municipal formant part del mateix es-tament que els honrats31 desvinculagrave els oligarques de diversos oficis que tradicionalment havien monopolitzat i establiacute diverses clagraveusules restrictives que no nomeacutes li permeteren drsquointervenir discrecionalment en lrsquoelaboracioacute de les primeres nogravemines drsquoinsaculats sinoacute que tambeacute es reservagrave la facultat de modificar sempre que ho cregueacutes convenient (i fou forccedila sovint a desgrat dels ciutadans) la composicioacute de les diverses bosses o sacs amb la qual cosa srsquoasseguragrave la fidelitat de jurats i consellers A partir de lrsquoaplicacioacute drsquoaquestes reformes el rei Catogravelic assoliacute la posicioacute drsquoarbitratge i el nivell de control sobre el muni-cipi barceloniacute que tants altres monarques anteriors havien anhelat sense egravexit Ferran II guanyava aixiacute tot i no tractar-se drsquoun egravexit rotund el pols contra la potent oligarquia drsquouna ciutat ferida i considerablement meacutes dogravecil que en temps passats ndashquan srsquohavia mostrat im-

28 De fet el redreccedil poliacutetic aplicat a la Ciutat Comtal va esdevenir definitiu fins que Felip V lrsquoany 1716 aboliacute dragravesticament totlrsquoentramat institucional catalagrave Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Josep M torras laquoLrsquoorganitzacioacute municipal de Barcelona als seglesmodernsraquo dins Jaume sobrequeacutes (dir) Histograveria de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona1992 vol IV pagraveg 259

29 Fet que suposagrave en part lrsquoacompliment del desig expressat per Pere Miquel Carbonell a les seves Crograveniques drsquoEspanya on defenia que laquoal parer meu valria molt meacutes tornar lo dit regiment al primer stament ccedilo eacutes quant era tot dels ciutadans los quals erenhonrats e arrendats car a aquells se pertanya e pertany portar les gramalles de consellers e regir la ciutat e a ests may perquegravemiddotnperden la honre e nom de mossenyerraquo (Pere Miquel Carbonell Crograveniques drsquoEspanya (edicioacute drsquoA Alcoberro) Barcelona Barcino 1997 pagraveg 201 citat per Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 349)

30 Tot i aquesta preeminegravencia aparent dels honrats cal advertir que el seu triomf no fou absolut ja que la suma dels membres de la resta drsquoestaments seguia superant-los en nombre Per conegraveixer meacutes detalls relatius a aquest privilegi i la seva comparacioacute gragraveficaamb el de 1455 vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 152-157 Consulteu aixiacute mateix viCens Ferran II i la ciutatvol I pagraveg 108-110

31 Una assimilacioacute que els propis honrats havien defensat degravecades abans (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 344-346) perograve que ara perjudicava llurs interessos a la ciutat Com a compensacioacute i en atencioacute als serveis prestats a les Corts de Montsoacute de 1510 el rei va atorgar als ciutadans honrats barcelonins tots els privilegis immunitats llibertats preeminegravenciesfavors i prerrogatives de quegrave disposaven el membres del braccedil militar a Catalunya amb lrsquoexcepcioacute drsquoacudir a les Corts pel referitbraccedil (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 367-368)

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 91

permeable a les demandes i al poder de la monarquiandash32 com a fruit dels nefastos efectes de les successives crisis i la guerra33

A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute

Tot i no poder entrar-hi amb molt de detall34 hem cregut drsquointeregraves abans drsquoacabar fixar lrsquoatencioacute en una realitat diversa dins el mateix Principat i fer aflorar les similituds i dife-regravencies entre ambdoacutes casos Barcelona i Tarragona35 pel que fa a les principals quumlestions que hem anat esbossant al llarg del nostre recorregut salvant les enormes distagravencies que separaven aquestes dues ciutats a nivell demogragravefic economicosocial i de rellevagravencia i influegravencia sobre el conjunt del territori

La conquesta i colonitzacioacute de lrsquoantiga capital imperial fou una empresa llarga i com-plexa que determinagrave lrsquoestabliment drsquoun particular regravegim de condomini entre monarques i arquebisbes (els dos principals poders de la Corona drsquoAragoacute) Cada senyor nomenava els respectius representants de la seva autoritat a la ciutat els quals anaren perdent protago-nisme a mesura que srsquoanava forjant el municipi ndashconvertit en regravegim orgagravenic o ple com en tants altres casos al llarg del segle xiii i de les primeres degravecades del xivndash dotat de genero-ses prerrogatives per part drsquoambdoacutes priacutenceps els quals rivalitzaren per atreurersquos el favor dels ciutadans que es vanagloriaven de ser laquolos puacutes liberts ciutadans de tota Cathalunyaraquo pel fet de ser de jurisdiccioacute comuna36

La participacioacute dels ciutadans en el govern municipal tarragoniacute va seguir un esquema molt similar al de la resta de ciutats de la Corona un gabinet executiu format per un colmiddotlegi reduiumlt de magistrats ndashque en el cas tarragoniacute estava format per tres persones que srsquoanomenaren cogravensols enlloc de consellersndash37 i un ogravergan de govern assembleari de caragravec-ter consultiu i amb capacitat legislativa ndashel Consell els membres del qual entre 45 i 60 prengueren el nom de consellers i no jurats com succeiumla a Barcelonandash drsquoon emanaven comissions delegades per a la resolucioacute drsquoassumptes concrets aixiacute com tot un ampli ventall drsquooficis menors destinats a la gestioacute i organitzacioacute colmiddotlectives La implantacioacute drsquoun model basat en la representacioacute va suposar una considerable i progressiva disminucioacute del nom-bre de ldquoveusrdquo amb capacitat de participacioacute directa en les deliberacions i en lrsquoadopcioacute de resolucions que regien la poliacutetica local perograve al mateix temps va permetre la consolidacioacute drsquouns ogravergans decisoris estables de renovacioacute anual amb una elevada capacitat drsquoinfluegraven-cia i de pressioacute sobre lrsquoautoritat senyorial els representants de la qual ndashsi no es requeria expressamentndash no podien assistir a les sessions parlamentagraveries Les principals diferegravencies amb drsquoaltres realitats com la barcelonina cal buscar-les en la composicioacute i el megravetode drsquoac-ceacutes a les referides institucions

En un primer periacuteode els responsables del govern municipal eren escollits directa-ment per tots els caps de famiacutelia una tendegravencia que es perpetuagrave fins a lrsquoentrada en vigor

32 En paraules textuals drsquoorti laquoEl Consell de Cent pagraveg 4633 Per aprofundir en aquestes quumlestions vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 146-16334 Les idees apuntades en aquest apartat sorgeixen de la meva tesi doctoral la qual seragrave publicada properament pel CSIC-IMF sota

el tiacutetol Estructura y dinaacutemicas de poder en el sentildeoriacuteo de Tarragona Creacioacuten y evolucioacuten de un dominio compartido (ca 1118-1462)35 Ciutats comparades a finals del segle xiv pel reputat gironiacute Francesc eixiMenis al capiacutetol 24 del Dotzegrave del Crestiagrave36 AHT (Arxiu Histograveric de Tarragona) Fons municipal Acords municipals 69 (1461-1462) f 31r37 Aixiacute com a Barcelona els consellers havien rebut anteriorment els apelmiddotlatius de cogravensols i pahers el nom primigeni que aquests

magistrats reberen a Tarragona fou el de jurats

92 Eduard Juncosa Bonet

de la reforma de 1336 moment en quegrave la capacitat drsquoeleccioacute va passar a recaure tan sols sobre una comissioacute restringida formada per un cos drsquouns vint electors seleccionats pels cogravensols sortints drsquoentre els membres del Consell general que emetien el seu vot junt amb els antics magistrats Seguint un model basat en la cooptacioacute indirecta o mitigada els nous cogravensols eren els encarregats de designar els membres que compondrien el Consell que els acompanyaria fins a la finalitzacioacute del seu mandat A mitjan segle la vintena electora acabagrave desapareixent i passaren a ser tots els consellers els encarregats de procedir a la vo-tacioacute (la data en quegrave se celebraven els comicis anuals srsquoacabagrave fixant el dimarts de Pasqua)

A partir del darrer terccedil del segle xiv ndashuna conjuntura drsquoenorme inestabilitat poliacutetica social i econogravemica a la major part de lrsquoOccident europeundash es visqueacute una acarnissada lluita de bagravendols a Tarragona entre els partidaris del senyoriu reial i els de lrsquoeclesiagravestic clar reflex de les tensions que assolint cada cop un to meacutes elevat protagonitzaren els seus senyors fonamentalment a partir del moment en quegrave Pere el Cerimonioacutes decidiacute que volia que laquoTarragona fos suaraquo38 Lrsquointent meacutes notori que srsquoemprengueacute per posar remei a lrsquoelevada conflictivitat (els laquooys rancors males volentats sedicions e breguesraquo de quegrave sovint parlen les fonts de lrsquoegravepoca) fou el privilegi concedit per lrsquoinfant Joan actuant com a governador general el 31 de marccedil de 1382 La importagravencia drsquoaquest document radica en el fet que meacutes enllagrave drsquoestablir lrsquoesquema teograveric de funcionament institucional dels ogravergans de govern de la ciutat va esdevenir un instrument clau que alteragrave completament ndashmit-janccedilant la decidida intervencioacute de la Coronandash el procediment electoral habitual a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoun model cooptatiu mixt (que combinava lrsquoeleccioacute amb lrsquoatzar sorteig per rodolins) a meacutes drsquointroduir la paritat estamental completa entre majors mediocres i menors39 tant al consolat com als Consells general i especial

Malgrat tot els conflictes van seguir sent recurrents fet que motivagrave la supressioacute del privilegi i la seva substitucioacute per un de nou a primers de 1388 tot just encetat el regnat de Joan I qui afavoriacute una tendegravencia totalment contragraveria a la seguida a Barcelona El monar-ca concediacute a la ciutat la plena capacitat de decidir el seu sistema electoral (el qual solia establir-se mitjanccedilant una votacioacute dels consellers pregravevia als comicis) tot basculant entre el model drsquoeleccioacute directa ndashen els contextos en quegrave lrsquooligarquia comptava amb un major poderndash amb el de lrsquoeleccioacute i atzar que esdevingueacute el megravetode predominant aixiacute com el respecte absolut a la designacioacute drsquoun cogravensol de cada magrave

A diferegravencia de lrsquoanterior aquest privilegi fou de llarg recorregut ja que es mantingueacute vigent ndashamb lleus modificacions aplicades a partir de les ordenances de 1437 i 1445ndash40 fins al primer intent drsquoestabliment del regravegim drsquoinsaculacioacute per part de Joan II el 147641 Les transformacions a quegrave fem referegravencia es degueren a les pressions drsquoun dels partits munici-pals els quals sorgiren com a cristalmiddotlitzacioacute institucionalitzada de les antigues lluites entre faccions Aixiacute doncs en el cas tarragoniacute (una ciutat molt menys oligarquitzada i amb una noblesa gairebeacute imperceptible) els partits locals no seguiren una logravegica de confrontacioacute vertical ndashcom a la Ciutat Comtalndash sinoacute que foren molt meacutes transversals pel que fa a la seva composicioacute i obeiumlren a una lluita horitzontal entre els partidaris ndashmajoritarisndash del senyoriu reial (Ciutadans) i els defensors de lrsquoarquebisbal (Querellants) fet que amb tota

38 Sobre aquest aspecte vegeu Eduard junCosa laquolsquoMuyren los traydorsrsquo La lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo xivraquoHispania LXXV250 (2015) pagraveg 441-466

39 La qual no srsquoassoliragrave a Barcelona fins als anys centrals de la centuacuteria seguumlent durant un breu periacuteode40 En alguns moments meacutes convulsos hi hagueacute propostes fetes per ciutadans i juristes de renom que recomanaren aplicar a la ciutat

del Francoliacute el sistema electoral barceloniacute perograve no reeixiren41 Soacutec partidari de mantenir-me fidel a les fonts primagraveries ndashalmenys aquelles que he utilitzat amb meacutes assiduiumltatndash i no parlar

drsquoinsaculacioacute pels models anteriors a lrsquoestabliment del privilegi especiacutefic distanciant-me en aquest cas de la posicioacute drsquoautors com Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 358-362 o Santi Casas laquoAlguns apunts sobre el govern municipal de laciutat de Tarragona (ss xv-xvi) Els privilegis drsquoinsaculacioacuteraquo Pedralbes 131 (1993) pagraveg 409-418

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 93

probabilitat resultaragrave determinant ndashjunt amb les elevades quotes drsquoautonomia el menor poder de lrsquooligarquia i la situacioacute perifegravericandash perquegrave no es produiacutes una oposicioacute frontal en contra de la monarquia com la que es visqueacute a Barcelona en reiterades ocasions

En aquesta particular lluita tambeacute hi prengueren part activa els regidors de Barcelona (laquola ciutat que tostemps fa servar les cosesraquo) a favor del partit que lluitagrave per defensar els interessos del monarca Prenguin-se llurs paraules com a colofoacute

Molt alt e molt excelmiddotlent priacutencep e poderoacutes Senyor Misser Pere Ccedilabater licenciat en leys e en Thomagraves del Bosch missetgers de la Ciutat de Terragona recorren a la vostra gran excelmiddotlegravencia per impetrar e obtenir de aquella benifici salutable de les grans oppressions a les quals la dita Ciutat eacutes supposada en tant que si la vostra magrave poderosa no repregraven tot gosar injust e no tanque la porta per la qual tals oppressions entren la dita Ciutat no pot escapar a la sua gran destruccioacute La causa Senyor molt excelmiddotlent eacutes per ccedilo com lo reverent Cardinal administrador de la Esglea de la dita Ciutat segons som informats per metre e posar sos familiars e oficials en lo regiment de la dita Ciutat se esforccedile metre quumlestioacute en lo dit regiment E opposant-se los cogravensols e regidors de la dita Ciutat a la defensioacute majorment de la juridiccioacute vostre Senyor lo dit reverent Administrador pretenent invasioacute de la sua juridiccioacute ecclesiagravestica ha supposada la dita Ciutat a intradit ecclesiagravestich la qual sa serva en aquella de quegrave molt alt Senyor moguts per deute de gran fraternitat de la dita Ciutat ab aquesta nos dolem molt e planyem lur destruccioacute sabents la dita Ciutat de Terragona eacutesser famosa e de les antigues de Espanya e sie mariacutetima e gran clau del vostre Principat de Cathalunya [] Per ccedilo supplicam molt humilment a la vostra molt alta Senyoria que sia de vostra mercegrave haver la dita Ciutat e la causa dessuacutes dita en lur justiacutecia favorablament recomenats manant aquells eacutesser desempetxats []

Scrite en Barchinona a XVI de juliol de lrsquoany MCCCCxxxviiSenyor vostres humils servidors e vassalls qui besant vostres mans e peus

humilment se recomanen en vostra gragravecia e mercegraveLos consellers de la Ciutat de Barchinona42

42 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-VI Lletres closes 5 (1435-1438) f 104v-105r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)

Pol Serrahima i Balius

Introduccioacute

Un dels problemes meacutes rellevants en la histograveria poliacutetica drsquoEuropa eacutes esbrinar quines van ser les forces que lideraren entre els segles xiv i xviii els processos que conduirien a les formes poliacutetiques i organitzatives conegudes com Estats moderns al segle xix en altres paraules quines institucions van ser els motors de la construccioacute estatal La tesi meacutes es-tesa concedeix a les monarquies i les seves administracions el paper primordial en lrsquoorga-nitzacioacute centralitzada dels territoris i reserva a les ciutats com a defensores dels propis particularismes un rol de simple oposicioacute1 Paradoxalment perograve tot i que els privilegis juriacutedics de quegrave disposaven siguin vistos com a dissolvents per les grans unitats territorials les ciutats eren elements indispensables en la uniformitzacioacute administrativa sense els quals es fa difiacutecil fins i tot perfilar el concepte de centralitat

Si entenem que un Estat eacutes una organitzacioacute que teacute control sobre un grup de poblacioacute que ocupa un territori i que 1) es diferencia drsquoaltres organitzacions operant en el mateix territori 2) eacutes autogravenom 3) estagrave centralitzat i 4) teacute divisions formalment coordinades les unes amb les altres2 aleshores podrem afirmar primer que a lrsquoEuropa medieval i drsquoAntic Regravegim eacutes difiacutecil parlar de lrsquoexistegravencia de cap organitzacioacute que pogueacutes rebre el nom drsquoEs-tat i segon que moltes ciutats posseiumlen meacutes funcions estatals en els territoris que domina-ven que no pas les progravepies monarquies que amb el seu aparell tenien lrsquoautoritat teograverica sobre aquells espais Generalment les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim eren regides per unes estructures autogravenomes de govern els municipis que si beacute havien de ser sempre sancionades ndashcom a miacutenim en origenndash pel poder monagraverquic amb el pas dels segles podien arribar a acumular un alt grau de sobirania

Resumint podriacuteem dir que si beacute lrsquoaccioacute de les estructures de poder municipal tendia generalment a allunyar les ciutats del poder monagraverquic (encara que no sempre fos aixiacute i que els resultats a la llarga fossin molt divergents) aquestes mateixes estructures exercien tambeacute una forccedila centriacutepeta respecte les seves zones drsquoinfluegravencia poliacutetica i econogravemica eacutes a dir mentre srsquoallunyaven del centre esdevenien un centre El meacutes paradigmagravetic eacutes el

Universitat de Lleida1 Vegeu per exemple a Wim bloCKMans laquoVoracious States and Obstructing Cities An Aspect of State Formation in Preindustrial

Europeraquo Theory and Society 18 5 (1989) Per a una criacutetica a aquesta visioacute vegeu Stephan R ePstein laquoTown and CountryEconomy and Institutions in Late Medieval Italyraquo The Economic History Review New Series 46 3 (1993) pagraveg 471-472

2 Prenem la definicioacute de Charles tilly laquoReflections on the History of European State-makingraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in Western Europe PrincetonLondres Princeton University Press 1975 pagraveg 70

96 Pol Serrahima i Balius

cas de les comunes italianes desvinculades en la pragravectica ja al segle xii del poder central imperial perograve convertides elles mateixes en nuclis drsquoautegraventics Estats centralitzats3 Ara beacute moltes altres municipalitats europees entre elles Barcelona o Valegravencia sense arribar mai a desvincular-se dels poders monagraverquics de quegrave depenien van desenvolupar formes autogravenomes retograveriques i efectives de control del territori que tenen possiblement tants o meacutes punts de contacte amb les formes drsquoadministracioacute estatal modernes que no pas amb les actuals estructures de les administracions municipals o locals

Al costat drsquoaixograve la paradoxa esmentada teacute una altra manifestacioacute encara meacutes evident En les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim acostumaven a tenir-hi seu independentment del fet que el poder municipal hi gaudiacutes tambeacute drsquouna gran autonomia i fortalesa institu-cions que eren extensions de lrsquoautoritat monagraverquica amb les seves oficines i oficials per-manents encarregades drsquoadministrar el territori i alhora drsquoimposar-hi la fiscalitat reial Aixiacute per exemple a Barcelona al segle xv hi tenien seu el veguer el batlle de Barcelona i el batlle general de Catalunya amb les corts respectives a meacutes drsquoalguns oficials com el mostassaf per exemple que eren de titularitat reial Ara beacute les funcions i atribucions drsquoaquestes oficines reials i les de les oficines municipals acostumaven a entremesclar-se de manera formal i informal a la histograveria de les urbs europees hi observem oligarquies ciutadanes situant membres en oficines reials per posar-les al servei dels seus interessos de classe monarquies venent o concedint taxes i imposicions als municipis monarques parlant en nom de ciutats i municipis atribuint-se la potestat del rei monarques interfe-rint en lrsquoeleccioacute de cagraverrecs municipals o concedint als municipis al dret de triar oficials reials etc4 En contrast amb la Barcelona medieval i moderna i amb tantes altres ciutats de lrsquoegravepoca la superposicioacute de competegravencies entre institucions en els Estats actuals sembla ben poca cosa

A totes aquestes consideracions cal sobreposar-ne una darrera i meacutes general que fa encara meacutes difiacutecil drsquoafirmar quegrave era motor i quegrave era fre en els processos de construccioacute estatal el fet que tot i que sovint es faci no es pot associar de forma estable una organit-zacioacute determinada a una intencionalitat poliacutetica inequiacutevoca clara i constant en la histograveria Els municipis i les administracions reials eren vehicles a traveacutes dels quals persones o grups socials especiacutefics meacutes o menys amplis segons el lloc i el moment tractaven de fer efec-tius uns interessos que eren variats i canviants A les dinagravemiques meacutes o menys progravepies i potser relativament identificables i estables del joc secular entre organitzacions calia afegir doncs interessos puntuals la Barcelona del segle xv per exemple fou en espai de pocs anys el vehicle drsquoun potent partit reialista popular i el drsquouna oligarquia aferrada a vells privilegis Aixiacute a totes llums sembla que seria inacceptable fer-se la idea que podem reduir la relacioacute ciutat-monarquia a un mer conflicte constant entre un centre favorable a la construccioacute estatal i una perifegraveria disgregadora5

3 Vegeu un relat recent i convincent drsquoaquest proceacutes a Tom sCott The City-State in Europe 1000-1600 Hinterland TerritoryRegion Oxford Oxford University Press 2012 esp pagraveg 33-36 De fet el mateix Blockmans sistematitzagrave les ciutats europeessegons el punt fins al qual hagueacutes arribat a desenvolupar-se aquesta sobirania i nrsquoindividuagrave quatre tipus el primer de les quals les autogravenomes eren les ciutats-estat italianes eacutes a dir ciutats que de tant de poder acumulat havien esdevingut Estats independents Els altres tres tipus eren les ciutats negociadores com Barcelona o les flamenques les subordinades com les franceses i lesdependents com les de lrsquoest drsquoEuropa (bloCKMans laquoVoracious States)

4 Sobre la manera com les ciutats catalanes baixmedievals van apropiar-se de les atribucions i la sobirania del monarca vegeuFlocel sabateacute Curull laquoMunicipio y monarquiacutea en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad de Alicante 13 (2000-2002)

5 Encara en el cas catalagrave cal afegir una certa excepcionalitat histograverica compartida amb lrsquoAragoacute i Valegravencia derivada de lrsquoexistegravencia drsquouna institucioacute com la Diputacioacute del General que com a delegacioacute permanent de les Corts rebia la sobirania de tots elsestaments i del rei Amb tot tambeacute en la Generalitat srsquoacaba trobant aquesta confusioacute entre la idea drsquoinstitucioacute puacuteblica i la depersona privada per exemple quan la institucioacute eacutes feta propietagraveria de part del comtat drsquoEmpuacuteries i actua com a senyora feudalen la seva part del domini

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 97

Davant drsquoaixograve plantegem la necessitat drsquoanalitzar quina era la relacioacute de les ciutats i les monarquies amb cadascun dels agravembits de la vida poliacutetica econogravemica juriacutedica i admi-nistrativa dels territoris ja que cadascun drsquoaquests agravembits eacutes un vessant del proceacutes drsquoagre-gacioacute o disgregacioacute estatal El camp de lrsquoorganitzacioacute del proveiumlment alimentari dels ter-ritoris i les ciutats eacutes un drsquoaquests agravembits i un en el qual soacuten necessagraveries tota una segraverie de competegravencies administratives i juriacutediques que en lrsquoegravepoca que tractem a la Corona drsquoAragoacute i a molts meacutes llocs drsquoEuropa es trobaven repartides entre monarquia i ciutat que havien de negociar-ne permanentment la forma drsquoaplicacioacute Entendre les atribucions de cada institucioacute en aquest agravembit permet drsquoobservar lrsquoevolucioacute de certs aspectes que podem relacionar amb lrsquoanomenat naixement de lrsquoEstat modern o com a miacutenim amb la formacioacute de conceptes ideologravegics que hi estan relacionats En aquest sentit lrsquoegravepoca de govern de la dinastia Trastagravemara a la Corona drsquoAragoacute (1412-1516) eacutes especialment interessant perquegrave aquests monarques han estat tradicionalment tinguts per la historiografia com uns dels primers abanderats a la Peniacutensula de les idees absolutistes tal vegada modernes sobre lrsquoEstat i lrsquoeconomia poliacutetica6

Malgrat aixograve i tot i el tiacutetol la comunicacioacute se centra en aquest periacuteode nomeacutes en part Per aclarir els termes de discussioacute i introduir els anys de regnat de la dinastia castellana en una narrativa meacutes llarga hem dividit el text a partir drsquoara en tres seccions de les quals la primera tracta de la relacioacute existent entre poliacutetiques drsquoavituallament urbagrave i processos de construccioacute estatal a lrsquoEuropa preindustrial des drsquouna perspectiva general la seguumlent estudia com es van formar i quines eren les atribucions en mategraveria annonagraveria del municipi barceloniacute i de la Corona aragonesa i la tercera analitza ara siacute com monarquia i ciutat van actuar sobre el proveiumlment en els anys de govern de la dinastia Trastagravemara A les conclu-sions es valora si en aquest agravembit podem o no percebre una dinagravemica clara favorable o contragraveria a la construccioacute estatal per part drsquoambdues institucions

Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries

Les poliacutetiques drsquoavituallament cerealiacutecola de les ciutats han estat un dels temes preferits tant de la histograveria econogravemica com de lrsquoeconomia poliacutetica des del seu naixement com a dis-ciplines drsquoestudi Hem de partir de la idea que la baixa productivitat agriacutecola i la reduiumlda eficiegravencia dels mitjans de transport feien meacutes difiacutecil mantenir proveiumlts els nuclis urbans de forma abundant i constant el meacutes petit trasbals podia ocasionar disfuncions en els siste-mes de circulacioacute de cereal i provocar pujades de preus o escassetats Aixograve es combinava amb ndashi potser originavandash una ideologia que feia de la fam el principal temor terrenal de la poblacioacute cosa que dugueacute les diverses autoritats a desenvolupar poliacutetiques amb lrsquoobjectiu drsquoevitar el desabastament de les ciutats un objectiu imprescindible per mantenir la pau social

Les moltes similituds entre aquestes poliacutetiques arreu drsquoEuropa ha permegraves a dos autors com Carlo Maria Cipolla i Stephan Epstein intentar sistematitzar-les i comprendre-les de

6 Aixiacute per exemple llegim Eduardo Ibarra assumir que mentre a finals del segle xv laquoera la economiacutea en gran parte municipalista ante el hecho de que no se habiacutean fraguado estos oacuterganos expresivos de las economiacuteas nacionales [] y las relaciones econoacutemicas internacionales estaban auacuten tan soacutelo en embrioacutenraquo els Reis Catogravelics havien intentat instaurar a Espanya poliacutetiques econogravemiquessemblants a les de laquoFrancia e Inglaterra paiacuteses unidos que habiacutean logrado formar naciones centralizadoras y unidasraquo (Eduardoibarra y rodriacuteguez El problema cerealista en Espantildea durante el reinado de los Reyes Catoacutelicos (1475-1516) Madrid InstitutoSancho de Moncada de Economiacutea 1944 pagraveg 13)

98 Pol Serrahima i Balius

forma general El primer les classificagrave en dos grups el de les mesures destinades a incre-mentar la produccioacute local i el de les mesures destinades a assolir el grau meacutes alt possible drsquoautosuficiegravencia generalment a traveacutes del control del mercat i de la formacioacute drsquoestocs7 El segon tambeacute ha afirmat que hi havia dos tipus de mesures destinades a assegurar el proveiumlment urbagrave perograve considera que la seva naturalesa era lleugerament diferent per una banda hi havia la creacioacute de sistemes drsquoemmagatzematge de gra puacuteblic control del preu del pa i subsidis per millorar la capacitat drsquoacceacutes dels ciutadans al pa i per altra les restriccions a les exportacions de gra i els incentius a la importacioacute8

Entre les dues sistematitzacions es cobreix la pragravectica totalitat de les poliacutetiques an-nonagraveries Cipolla sembla oblidar lrsquoexistegravencia de mesures destinades a una millor distri-bucioacute dels estocs entre la poblacioacute (el que Amartya Sen anomenaria un repartiment meacutes equitatiu dels drets drsquoacceacutes a lrsquoaliment o food entitlements)9 mentre que Epstein no doacutena importagravencia a les poliacutetiques que afectaven la produccioacute que en el nostre estudi tampoc apareixen perquegrave no van ser aplicades ni pels monarques ni per la ciutat en els segles que analitzem Alhora i tot i les lleugeres diferegravencies drsquoenfocament les anagravelisis dels dos autors permeten intuir quin era el problema principal que causaven aquestes mesures en un moacuten poliacuteticament i juriacutedicament disgregat Tots dos coincideixen a assenyalar una gran con-flictivitat que emanava del fet que les diverses ciutats i principats intentessin drsquoimplantar aquests sistemes pel seu compte En paraules drsquoEpstein laquoels controls comercials srsquoutilit-zaven tant per garantir subministraments adequats [] com per batre les mesures similars de ciutats veiumlnes [] en la mesura que una ciutat esperava que els seus veiumlns restringirien el comerccedil es veia estimulada a fer el mateix No obstant aixograve el resultat va ser un sistema de vetos mutus sobre el comerccedil les consequumlegravencies del qual srsquooposaven als propogravesits de les ciutatsraquo Malgrat tot les ciutats individualment estaven mancades drsquoestiacutemuls per abolir de manera unilateral els controls sobre el comerccedil ja que no posseiumlen els mitjans per asse-gurar-se que la resta farien el mateix10

Va ser partint de lrsquoobservacioacute drsquoaquest fet que al segle xviii els fisiogravecrates francesos i els liberals britagravenics van arribar a sostenir que era precisament la incapacitat de cooperar de les diverses unitats poliacutetiques meacutes que no la ineficiegravencia dels transports o la produc-cioacute agriacutecola el que feia que algunes caresties acabessin esdevenint fams Com a antiacutedot contra la fam per tant proposaven lrsquoabolicioacute dels privilegis locals la supressioacute de les fron-teres jurisdiccionals internes i en definitiva que el comerccedil de cereal es regiacutes uacutenicament per les lleis del mercat a lrsquointerior dels Estats Alhora proclamaven que el comerccedil entre les diverses nacions srsquohavia de produir prenent lrsquoexpressioacute drsquoAdam Smith de tal manera que laquoels diferents estats en quegrave un gran continent es divideix srsquoassemblessin a les diferents proviacutencies drsquoun mateix imperiraquo eacutes a dir reclamaven poc meacutes o menys lrsquoestabliment de lrsquoEstat administrativament modern i de relacions comercials regulades uacutenicament per les lleis del mercat11

7 Carlo M CiPolla laquoThe Italian and Iberian Peninsulasraquo dins Michael M Postan et al (ed) The Cambridge Economic History of Europe Cambridge Cambridge University Press 1979 pagraveg 399-400

8 Stephan R ePstein Libertad y crecimiento El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa 1300-1750 ValegravenciaPublicacions de la Universitat de Valegravencia 2009 pagraveg 200-201

9 Amartya sen Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Deprivation Oxford Clarendon Press 1981 Vegeu tambeacute Adam FranKlin-lyons laquoModern famine theory and the study of pre-modern faminesraquo dins Pere benito (ed) Crisis alimentarias en la Edad Media Modelos explicaciones y representaciones Lleida Milenio 2013

10 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 202 Epstein tambeacute arguumleix que si beacute la teoria de joc prediu que la cooperacioacute es produeix espontagraveniament en presegravencia de jocs repetits aquest resultat es donaria nomeacutes si les xarxes drsquoabastament fossin estables i immunes a impactes exogravegens cosa que evidentment no era el cas a lrsquoEuropa preindustrial (nota 38)

11 Adam sMith An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of the Nations Pennsylvania State University 2005 pagraveg 428-437 Per una llista extensa i completa de les obres meacutes rellevants de liberals i fisiogravecrates vegeu Karl Gunnar Persson Grain Markets in Europe 1500-1900 Integration and Deregulation Cambridge Cambridge University Press 1999 pagraveg 160-162 Una reflexioacute inte-

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 99

Aixiacute les connexions entre les poliacutetiques annonagraveries i els processos de construccioacute es-tatal semblen clars tot i que la relacioacute efectiva entre tots dos elements i la disminucioacute dels efectes de la fam a Europa eacutes un tema mal resolt Epstein per exemple va defensar que la integracioacute administrativa i juriacutedica a la Toscana i la Llombardia va ser fonamental per a la integracioacute de mercats que al seu torn va repercutir en la disminucioacute de lrsquoimpacte de la carestia entre els segles xiv i xviii12 Persson en canvi afirma que la integracioacute dels mercats (que per ell tambeacute va ser el que va conduir a la fi efectiva de les caresties ciacutecliques a Europa) va ser impulsada per les millores tecnologravegiques si beacute admet que la propagacioacute del liberalisme autoritari des drsquoaproximadament 1760 va crear el marc institucional ido-ni perquegrave aquesta integracioacute pogueacutes realitzar-se13 Altres autors com Tilly han afirmat que la intervencioacute dels Estats monagraverquics en la distribucioacute de cereals va incrementar-se a partir del segle xvi al mateix ritme que nrsquoaugmentava el poder i que especialment al Mediterrani van adoptar els sistemes drsquointervencioacute que havien apregraves de les ciutats-estat14 Ara beacute en el cas de Barcelona Catalunya i la Corona drsquoAragoacute Quins eren els marcs de referegravencia institucionals de les poliacutetiques de proveiumlment I en quina mesura depenien de les ciutats o de la monarquia

Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat

Possiblement les primeres poliacutetiques annonagraveries monagraverquiques documentades de lrsquoEdat Mitjana soacuten les incloses en diversos capitulars de lrsquoemperador Carlemany en ocasioacute de la crisi alimentagraveria de 805-806 Fonamentalment les mesures proposades foren les seguumlents prohibicioacute de treure gra de Franccedila obligacioacute de mantenir amb gra serfs i vassalls prohi-bicioacute drsquoacaparar el cereal sobrer i obligacioacute de vendrersquol als preus establerts15 Menant ha assenyalat ndashcreiem que amb encertndash que aquestes mesures certifiquen ja en egravepoca caro-liacutengia lrsquoexistegravencia drsquoun mercat de cereals drsquouna certa homogeneiumltat de preus a traveacutes de lrsquoImperi (que pot ser concebut com un espai econogravemic diferenciat) i drsquouns instruments drsquointervencioacute en mans de les autoritats aspectes corroborats pels nostres coneixements sobre els transports drsquoexcedents agriacutecoles organitzats pels grans propietaris eclesiagravestics16 Nosaltres afegiriacuteem que tambeacute srsquohi manifesta la importagravencia dels liacutemits territorials a lrsquoho-ra de definir espais econogravemics que poden ser tancats per evitar la fugida drsquoexcedents

Es podria afirmar que en aquests capitulars es prefiguren les futures poliacutetiques an-nonagraveries drsquoarrel monagraverquica fins al segle xix Tot i que hi ha altres tipus de mesures do-cumentades com a miacutenim des de lrsquoinici del segle xii com ara les distribucions caritatives drsquoaliments o els intents drsquoincrementar la produccioacute de cereals i llegums panificables no les considerarem en aquest estudi les primeres perquegrave no tenen continuiumltat (ben aviat veu-rem que soacuten les ciutats les que srsquoencarreguen de les poliacutetiques de redistribucioacute cerealiacutecola)

ressant sobre el paper de les idees dels fisiogravecrates francesos en la construccioacute estatal es troba a David MCnally Political Economy and the Rise of Capitalism A Reinterpretation Berkeley University of California Press 1982 pagraveg 85-90

12 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 203-21013 Persson Grain Markets in Europe pagraveg 131-13214 Charles tilly laquoFood Supply and Public Order in Modern Europeraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in

Europe Princeton 197515 Timothy P neWField laquoThe contours frequency and causation of subsistence crises in Carolingian Europe (750-950)raquo dins

benito Crisis alimentarias pagraveg 131 Les capitulars esmentades soacuten la Capitulare Missorum in Theodonis Villa Datum Secundum Generale les Capitula per Episcopes et Comites Nota Facienda i la Capitulare Missorum Niumagae Datum

16 Franccedilois Menant laquoCrisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media algunas reflexiones previasraquo dins Hipoacutelito Rafaeloliva i Pere benito Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007

100 Pol Serrahima i Balius

i perquegrave tal com ho veiem no poden considerar-se poliacutetiques econogravemiques progravepiament dites les segones perquegrave drsquoelles trobarem ben pocs exemples a la Corona drsquoAragoacute En canvi ja el 1198 en temps de Pere el Catogravelic (1196-1213) tenim registrada una prohibicioacute de treta del principat de Catalunya prohibicioacute potser emesa en temps del seu pare Alfons el Cast (1162-1196) que de fet el 1183 ja havia aplicat una mesura drsquoaquesta mena als seus territoris occitans17

Ignorem el grau drsquoefectivitat drsquoaquestes inhibicions i ens eacutes permegraves de dubtar que en tinguessin gaire en part perquegrave la disgregacioacute jurisdiccional de Catalunya entre els se-gles xii i xiv era molt gran Ara beacute el fet que la majoria drsquoelles les coneguem precisament a traveacutes de les llicegravencies que alguns nobles i eclesiagravestics van comprar per poder exportar legalment doacutena a entendre que com a miacutenim van ser respectades per alguacute18 A meacutes pensem que en qualsevol cas eacutes relativament fagravecil sostenir que la voluntat de mantenir aquestes poliacutetiques pogueacute ser un dels elements en quegrave es van recolzar els processos euro-peus de construccioacute territorial dels Estats des drsquouna perspectiva monagraverquica

Un exemple drsquoaixograve el trobem en el capiacutetol 37 dels presentats a lrsquoaprovacioacute del rei a les Corts de Tortosa de 1401 en quegrave llegim que el comte drsquoEmpuacuteries feia laquocontinuadament inhibitions de trer blats de son Comdatraquo i imposava laquocerts vectigals et drets los quals fa pagar per los mercaders et altres qui trahen mercaderies algunes de sa teacuterra et ha cons-tituit et creat un official appellat mestre de ports lo qual exegueix et leua continuament los dits vectigals et dretsraquo Davant drsquoaquesta situacioacute es pren el determini drsquoexigir-li que cessi en aquestes accions19 Observem clarament en aquest conflicte el paper que les poliacute-tiques annonagraveries podien tenir en la construccioacute territorial i estatal la creacioacute de la figura drsquoun mestre portolagrave encarregat de controlar les sortides de cereal (ben coneguda a Siciacute-lia des del segle xiii) i la usucapioacute del dret de tancar les exportacions esdevenen des de la perspectiva del comte drsquoEmpuacuteries un element de definicioacute territorial del seu Estat raoacute per la qual entren en conflicte amb la voluntat del rei drsquoAragoacute i al capdavall de les Corts advocat de la unitat jurisdiccional del territori catalagrave

En el cas del rei drsquoAragoacute la capacitat de permetre o prohibir les exportacions en ca-dascun dels seus Estats implicava tambeacute la possibilitat drsquointentar realitzar un cert cagravelcul de tal manera que la produccioacute dels uns serviacutes per abastir els altres i que alhora cap dels agents interessats hi sortiacutes perdent En aquest joc tenia una especial importagravencia el con-trol de Siciacutelia i en menor mesura de Sardenya Aixiacute per exemple el 1351 Pere el Cerimo-nioacutes havia ordenat al governador de Sardenya que envieacutes forment al Principat i al regne de Mallorca unes 40000 quarteres entre un terccedil i una sisena part de les necessitats anuals de Barcelona20 Encara sovint aquesta mena drsquointervencions eren necessagraveries dintre del propi Principat per exemple quan es proclamaven inhibicions de treta en agraverees especiacutefi-ques o quan les autoritats de ports drsquoexportacioacute com Tortosa emparats en les inhibicions

17 Pere benito i MonCluacutes laquoEl Rey frente a la carestiacutea Poliacuteticas frumentarias de estado en la Europa medievalraquo dins LucianoPalerMo et al (ed) Poliacuteticas contra el hambre y la carestiacutea en la Europa medieval Lleida Milenio 2016

18 Aixiacute per exemple per al segle xiii vegeu Carlos laliena Corbera laquoLicencias para la exportacioacuten de cereal de Aragoacuten y Cataluntildea a mediados del siglo xiiiraquo Aragoacuten en la Edad Media 20 (2008) o Antoni riera Melis laquoEl mercat dels cereals a la Coronacatalanoaragonesa La gestioacute de les crisis alimentagraveries al segle xiiiraquo dins Antoni riera Melis (ed) Crisis frumentagraveries iniciatives privades i poliacutetiques puacutebliques de proveiumlment a les ciutats catalanes durant la baixa edat mitjana Barcelona Institut drsquoEstudisCatalans 2013

19 Cortes de los antiguos Reinos de Aragoacuten y Valencia y Principado de Cataluntildea Madrid Real Academia de Historia 1901 pagraveg 402Cal remarcar que en aquell moment el rei Martiacute lrsquoHumagrave despreacutes drsquoalguns anys de lluites amb Joan I drsquoEmpuacuteries tenia una certa voluntat de liquidar lrsquoautonomia del comtat la qual cosa podria haver accentuat el seu interegraves en forccedilar conflictes amb el comteCreiem perograve que aquesta quumlestioacute no treu pes a lrsquoargument que presentem (Santiago sobrequeacutes i vidal Els barons de Catalunya Barcelona Vicens-Vives 1989 pagraveg 135-138

20 Mario tangheroni Aspetti del commercio dei cereali nei Paesi della Corona drsquoAragona 1 La Sardegna Pisa Pacini 1981 pagraveg 96 citat per Juanjo CaacuteCeres nebot laquoLa participacioacute del consell municipal en lrsquoaprovisionament municipal de Barcelona (1301-1430)raquo Barcelona Universitat de Barcelona pagraveg 141

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 101

de treta en vigor es negaven a deixar sortir embarcacions cap a Barcelona en aquests casos la intervencioacute del rei per fer relaxar aquestes prohibicions esdevenia clau21

Al costat drsquoaquesta atribucioacute monagraverquica cal afegir-nrsquohi algunes meacutes Una eacutes la capaci-tat ja esmentada meacutes amunt de fixar preus pel gra dins els liacutemits dels Estats del monarca Les poliacutetiques de preus va tenir una aplicacioacute relativament escassa a la Corona De fet sabem de dues ocasions en quegrave es duguessin a terme abans del segle xv En lrsquoassemblea de Pau i Treva celebrada lrsquoany 1235 en el context drsquouna greu carestia Jaume I (1213-1276) va incloure un estatut en quegrave es fixaven els preus dels cereals panificables a Catalunya subdividint aixograve siacute el territori en tres agraverees segons la moneda en circulacioacute fos la jaquesa lrsquoagramuntesa o la barcelonina Aquest sistema de preus taxats es combinava amb la pro-hibicioacute de comprar meacutes gra que el necessari per subsistir un mes una famiacutelia i lrsquoobligato-rietat de posar en circulacioacute qualsevol excedent que supereacutes aquest liacutemit Per aplicar la mesura va caldre el concurs de les autoritats reials amb les comunitats locals cadascuna de les quals hauria drsquoescollir dos prohoms i un clergue Eacutes interessant de remarcar que en aquest moment els municipis estaven tot just comenccedilant a formar-se

El seguumlent exemple que coneixem data de forccedila meacutes endavant Lrsquoany 1374 Catalu-nya i la resta de lrsquoarc mediterrani patiren la que amb seguretat fou la fam meacutes mortiacutefera dels segles medievals Davant la gravetat de la situacioacute Pere el Cerimonioacutes (1336-1387) promulgagrave durant el mes de setembre la Ordinatio super aforamento grani que tenia per objectiu en primer lloc establir uns preus de venda pels diferents cereals que havien drsquoanar baixant segons avanceacutes lrsquoany i a meacutes imposar una segraverie drsquoordenances per afavorir la circulacioacute del gra tothom hauria de manifestar la quantitat de forment i el nombre de laquomenjadorsraquo que tenia a casa en el termini de vuit dies sota pena de perdre el cereal i lrsquoexcedent hauria de ser comercialitzat als preus indicats Per dur a terme aquest objectiu srsquohavien de nomenar dos prohoms executors per vegueria que confeccionarien els in-ventaris i cobrarien un salari procedent de les multes que imposessin Lrsquoanagravelisi que Pere Benito ha realitzat drsquoaquestes mesures mostra que el marc institucional permetia aquest tipus de pragravectiques perograve alhora explica que per dur-les a terme calia la colmiddotlaboracioacute de les elits locals del paiacutes22 Per altra banda tot sembla indicar que lrsquoefecte de tals normatives va ser molt limitat si meacutes no el de la de Pere el Cerimonioacutes que va ser suspesa un mes meacutes tard de la seva publicacioacute23

Mentre que la capacitat drsquoestablir preus magravexims de compra en tot el territori dels es-tats de la Corona tan sols es feia servir en moments excepcionals i amb efectes hi ha un conjunt de funcions dels monarques europeus associada al proveiumlment i tambeacute de fet i de forma molt directa a la construccioacute estatal que teacute una gran importagravencia tambeacute a la Corona drsquoAragoacute Parlem de lrsquoobligacioacute de fer que el pas dels combois pels ports i les ciu-tats fos econogravemicament assequible i lliure drsquoimpediments aixiacute com del deure de mantenir la seguretat de les vies comercials Tractarem per separat aquestes quumlestions que com veurem eren sancionades pels fonaments de la visioacute economicopoliacutetica baix-medieval

Si parlem drsquoassequibilitat el problema era lrsquoexistegravencia drsquoimpostos indirectes en de-terminats punts que incrementaven els costos de transaccioacute Eiximenis afirmava que els priacutenceps havien de guardar-se de gravar els mercaders laquoper lleudes o per peatgesraquo24 I efectivament en relacioacute a Barcelona lrsquoaccioacute monagraverquica en aquest sentit havia pres for-ma com a miacutenim des de 1232 Fins i tot abans de lrsquoexistegravencia del municipi Jaume I havia concedit als barcelonins un privilegi que els assegurava lrsquoexempcioacute de les lleudes reials de

21 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32822 Benito laquoEl Rey frente a la carestiacutea23 Pere verdeacutes laquoLa carestia de blat de 1374-1376 a Cerveraraquo Miscelmiddotlagravenia cerverina 12 (1998) pagraveg 8-924 Francesc eixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica Barcelona Barcino (Els Nostres Clagravessics) 1927 pagraveg 169

102 Pol Serrahima i Balius

la Corona25 si beacute aquesta exempcioacute que srsquoaniria precisant en privilegis successius no fou mai tan completa com els barcelonins haurien pogut desitjar Si beacute la monarquia havia disposat que Barcelona tingueacutes una certa preeminegravencia per damunt de les altres viles del Principat tampoc podia privar del tot els recaptadors de lleudes de viles com Tortosa Tamarit Cadaqueacutes o Cotlliure de taxar les importacions que realitzava la ciutat comer-cialment meacutes potent de Catalunya aixiacute les disputes al voltant drsquoaquestes quumlestions foren constants al llarg dels segles medievals i moderns

Ara beacute la regularitat drsquoaquests peatges i gairebeacute tambeacute dels conflictes que srsquohi asso-ciaven feia que entressin ja drsquoantuvi en el cagravelcul de costos de la importacioacute cosa que no podia passar amb les interrupcions drsquoembarcacions (i meacutes excepcionalment de combois terrestres) a les viles del Principat que eren per se impredictibles Per raoacute de la seva po-blacioacute i potencial econogravemic Barcelona era des de molt antic la ciutat del litoral catalagrave que meacutes vitualles importava i aixograve era aprofitat per alguns ports del mateix territori per retenir els vaixells i fer-ne descarregar les vitualles en cas de necessitat Ja en els Usatges de Barcelona possiblement de mitjan segle xii quedava confirmada en lrsquousatge Omnes quippe naue la proteccioacute que el comte dispensava a qualsevol embarcacioacute que entre el Cap de Creus i Salou srsquoadreceacutes a (o partiacutes de) Barcelona26 Aixograve mostra la concepcioacute mo-nagraverquica de la capitalitat i la preeminegravencia barcelonina ja en una egravepoca tan reculada perograve tambeacute que la pragravectica drsquoapropiar-se de carregaments de vitualles de pas eacutes anterior a la seva legitimacioacute per mitjagrave de privilegis que es produiacute a partir del segle xiii Eacutes interessant observar que de fet aquesta legitimacioacute es produiacute alhora que els Usatges de Barcelona es feien extensius a tot Catalunya cosa que ens posa davant drsquouna contradiccioacute en els termes mentre es donava permiacutes a les viles per interceptar el tragravefic si ho necessitaven sersquols donava un marc legal que indicava que si aquests anaven a Barcelona gaudien de salconduit

Davant drsquoaixograve la quumlestioacute meacutes rellevant per nosaltres seria tractar drsquoentendre si la mo-narquia havia disposat de mecanismes per regular el proveiumlment de les viles del principat de Catalunya en conjunt ja que aixograve mostraria una certa visioacute drsquoEstat perograve el cert eacutes que tal com demostren les desenes de conflictes esdevinguts entre Barcelona i altres viles catalanes al llarg dels segles xiv i xv el que srsquoacabava imposant era la poliacutetica de fets con-sumats els municipis feien uacutes dels seus privilegis i despreacutes es preocupaven de resoldre els conflictes diplomagravetics que srsquohaguessin provocat En aquests casos en uacuteltima instagraven- cia el rei drsquoAragoacute tenia sobirania per intervenir quan les dues parts litigants eren ciutats de la Corona lrsquoany 1380 Pere el Cerimonioacutes havia impelmiddotlit els jurats de Tortosa a no impedir la davallada de blat per lrsquoEbre cap a Barcelona mentre que tan sols cinc anys meacutes tard amonestava els barcelonins perquegrave havien fet descarregar una embarcacioacute que es dirigia cap a Tortosa carregada de blat27 Ja abans el 1333 havia intentat fer restituir als barcelonins el gra drsquouna coca interceptada en el seu camiacute a Valegravencia28 Lrsquoeficiegravencia drsquoaquestes intervencions ara per ara eacutes impossible de demostrar amb tot veurem que al llarg del segle xv lrsquointeregraves reial per intervenir en aquestes quumlestions srsquoanagrave reduint

Com hem dit la darrera de les obligacions monagraverquiques era garantir la seguretat al mar per una banda davant els corsaris de nacions enemigues o els pirates actuant per compte propi a vegades suacutebdits de la progravepia Corona drsquoAragoacute i per lrsquoaltra davant els cor-saris al servei de nacions amigues o en treva o fins i tot davant de corsaris drsquoaltres ciutats de la Corona En el segon cas srsquoacostumava a procedir per la via diplomagravetica tot i que en

25 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de la Corona de Aragoacuten 1971 privilegis 2 i 326 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute a la ribera i mar de Barcelonaraquo Anales de la Universidad de

Alicante 12 (1999) pagraveg 113-13327 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32828 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 125

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 103

moltes ocasions els mateixos consellers barcelonins duguessin a terme les negociacions a vegades la intercessioacute reial hi ajudava Com que el fet no era estrany existia el sistema de marques pel qual la viacutectima de lrsquoatac rebia compensacioacute de lrsquoautoritat sobirana sobre lrsquoatacant que en tot cas despreacutes podia encarregar-se de litigar amb el seu corsari mitjan-ccedilant el dret que li pertoqueacutes Aquest sistema tambeacute es podia aplicar entre ciutats en el cas que una embarcacioacute fos retinguda i feta descarregar en un port Quan es tractava del pro-veiumlment alimentari cap compensacioacute no era del tot satisfactograveria per a la ciutat que havia vist interromput el seu abastament particularment si els atacs es produiumlen en moments de carestia En aquest cas si el conflicte era entre dues ciutats de la Corona el paper del monarca era molt similar al que acabem de descriure si no lrsquoaccioacute dels monarques i els seus oficials podien anar en dos sentits per una banda intentar protegir els seus suacutebdits i per lrsquoaltra evitar que els plets entre una ciutat dels seus dominis i la drsquoun priacutencep amb qui estigueacutes en pau pogueacutes posar en risc les seves estrategravegies diplomagravetiques

Pel que fa al primer cas en canvi la principal defensa havia de ser militar i si era pos-sible pregravevia a lrsquoaccioacute de pirateria perquegrave no existia possibilitat de reclamacioacute les preses fetes entre dues nacions enfrontades es consideraven ldquode bona guerrardquo Calia per tant vigilagravencia constant especialment contra pirates musulmans perograve tambeacute contra proscrits en general i contra les nacions en guerra Malgrat tot la flota reial no era permanent i la tasca de vigilar les costes requeia en les ciutats A Barcelona la capacitat drsquoarmar naus la tenia el veguer i en absegravencia drsquoaquest el batlle29 Ara beacute la ciutat no disposava dels mitjans institucionals per tenir naus a punt ragravepidament quan fes falta Prova drsquoaixograve sembla que en soacuten els nombrosos privilegis que durant el segle xiv els monarques van expedir permetent a la ciutat exigir temporalment imposicions per armar galeres per protegir la ciutat de pirates i corsaris Eacutes possiblement en aquest context que calgui entendre Eixime-nis (com degraveiem un bon representant de la visioacute poliacutetica del seu moment) que lrsquoany 1385 afirmava que si beacute antigament els priacutenceps havien tingut laquoveixells per mar per a guar-dar-los [els mercaders] de moros e drsquoenemics [] E ara [] fan pagar als mercaders les lleudes e altres cagraverrecs introduiumlts per lo dit esguart e no fan gens del serveiraquo30

Fou possiblement la manca drsquoefectivitat drsquoaquest sistema el que dugueacute finalment a establir de forma fixa la institucioacute del pariatge cap a lrsquoinici del segle xv El pariatge era una forma drsquoorganitzacioacute defensiva en quegrave les viles i ciutats del litoral sufragaven una armada i que es sostenia en un impost que gravava el comerccedil i el transport mariacutetim Un dels punts forts de la institucioacute era que la jurisdiccioacute sobre aquestes naus depenia directa-ment dels defenedors de la mercaderia i els cogravensols de mar de Barcelona que no havien de respondre davant de ninguacute Al llarg del segle xv els privilegis reials per lrsquoarmament de galeres pragravecticament desapareixen perograve en canvi Barcelona sostindragrave de forma gairebeacute permanent petites armades de defensa normalment formades aixograve siacute per embarcacions de menor entitat

Aquesta capacitat de mantenir una flota per petita que fos ajudaria a consolidar al llarg del segle xiv un cop ben establerta lrsquoestructura de poder del municipi barceloniacute formes meacutes agressives drsquointervencioacute en les rutes comercials particularment el privilegi Vi vel gratis Confirmat el 132831 aquest dret permetia a la ciutat emparar-se de les embar-cacions de cereal que passessin pel seu territori pagant el gra al preu que es trobeacutes a la ciutat i fou ampliat el 1337 i 136432 moment a partir del qual permeteacute emparar-se drsquoem-barcacions que carreguessin vitualles en qualsevol mar en cas de necessitat Eacutes a dir a

29 Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute pagraveg 11530 EixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica pagraveg 17031 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 11832 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona privilegi 219

104 Pol Serrahima i Balius

Barcelona se li ratificava el dret de practicar el cors activitat que la ciutat eacutes clar ja duia a terme des drsquoabans A partir del moment en quegrave la ciutat gaudiacute de la petita flota estable que esmentagravevem a principis del segle xv i durant les degravecades anteriors a la Guerra Civil la trobarem intentant controlar independentment de lrsquoopinioacute reial la sortida de gra des de Tortosa i els ports de Tarragona drsquouna manera que pel que traspuen les fonts fou molt meacutes continuada que no pas durant el segle xiv

Al costat drsquoaquests progressos la ciutat de Barcelona procuragrave drsquoassegurar-se el con-trol drsquoalguns punts clau pel seu abastament Aixiacute entre 1390 i 1409 compragrave Tagraverrega i Vilagrassa poblacions emplaccedilades en una de les principals zones productores del paiacutes compragrave la baronia de Flix i la Palma des drsquoon els barcelonins pretenien desviar per terra les embarcacions que baixaven per lrsquoEbre evitant aixiacute Tortosa i adquiriacute com a penyora per un preacutestec realitzat al rei Martiacute el comtat drsquoEmpuacuteries lrsquoaltra gran zona productora de cereal del paiacutes En aquest sentit perograve cal admetre que els esforccedilos barcelonins van ser poc fructiacutefers el camiacute de lrsquoEbre fins el mar mai funcionagrave a ple rendiment de la mateixa manera que tampoc ho feacuteu el de Tagraverrega a Barcelona pel que fa al comtat drsquoEmpuacuteries fou retornat a la Corona lrsquoany 1456

Alhora per descomptat la ciutat desenvolupagrave mecanismes de control alguns dels quals com el vetum bladi pel qual la ciutat es reservava el dret a no permetre lrsquoexportacioacute de blat des del seu port eren anagravelegs a aquells de quegrave era viacutectima (malgrat aixograve Barce-lona no era un port exportador de blat) Lrsquoaltre mecanisme era la cerca de blat pel qual els consellers obligaven els habitants de la ciutat a manifestar tot el gra que tinguessin a casa i a continuacioacute posar a la venda tota quantitat que no necessitessin per llur propi sosteniment

Al costat drsquoaquestes estrategravegies el govern municipal barceloniacute va consolidar-ne drsquoal-tres fonamentades en la intervencioacute econogravemica al mercat per tal de potenciar la importa-cioacute i la constitucioacute drsquoestocs i aixiacute modular lrsquoevolucioacute dels preus Per als segles xiv i xv tenim documentats tres sistemes habituals per fer-ho Un drsquoells eacutes el de les compres en altres mercats a traveacutes de comerciants locals o barcelonins que es podien fer de dues maneres a traveacutes de factors destacats en determinats llocs33 o a traveacutes dels oferiments que alguns mercaders feien davant dels consellers Carregravere sembla barrejar aquesta segona modalitat amb la concessioacute de seguretats possiblement per la similitud en la forma de les negocia-cions Per aquest segon sistema es pactava amb un mercader (o el seu enviat) present a la ciutat una quantitat de cereal i una data drsquoarribada igual que en la segona modalitat de compra en comptes de pactar un import total per la compra perograve srsquoassegurava al mer-cader que podria vendre el seu producte a un preu determinat que si no srsquoassolia seria compensat pel consell34 Un altre sistema la concessioacute drsquoavantatges o ajudes consistia a oferir un tant per quartera importada a qualsevol mercader Cagraveceres afirma i potser de-mostra que aquest va ser el sistema meacutes important durant el segle xiv35

Tal com veiem doncs en els darrers anys del segle xiv Barcelona consolidagrave al voltant de les seves necessitats drsquoavituallament tota una segraverie drsquoatribucions i funcions pogueacute armar flotes autogravenomament estengueacute un control efectiu sobre territoris claus definits als quals dotagrave drsquoadministracions subordinades i desplegagrave una accioacute diplomagravetica indepen-

33 Serra i Caacuteceres anomenen messions a aquesta forma de compra (CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 322-323 Eva serra laquoEls cereals a la Barcelona del segle xivraquo dins Alimentacioacute i Societat a la Catalunya Medieval Barcelona CSIC1988 pagraveg 81-82) Riera detecta compres de forma abundant durant la crisi de 1333 (Sebastiagrave riera laquoEl proveiumlment de cerealsa la ciutat de Barcelona durant el lsquomal any primerrsquo (1333) la intervencioacute del Consell de Cent i de la Coronaraquo dins Historia urbana del Pla de Barcelona Barcelona Institut Municipal drsquoHistograveria 1989-1990) Segons Caacuteceres aquestes serien les primeresdocumentades

34 Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 un centre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977 pagraveg 354-35835 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 313-318

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 105

dent tot plegat fonamentat sobre la base del control econogravemic drsquouna fiscalitat municipal permanent que efectivament es consolidagrave tambeacute al llarg del segle xiv36 en part per donar resposta a les necessitats drsquoavituallament de la ciutat Altres ciutats com Perpinyagrave Girona o Tortosa entre drsquoaltres van viure processos similars essent dotades de drets anagravelegs alsde Barcelona37 si beacute no assoliren la seva potegravencia ens suggereixen que a la pragravectica ja alsegle xiv moltes atribucions equiparables a les dels Estats eren a mans dels municipis i deles oligarquies urbanes

Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona

Una bona part de la historiografia ha tendit a veure laquoel canvi dinagravestic de 1410-1412 com un pas decisiu [] cap a lrsquoabsolutisme monagraverquic i lrsquoEstat Modernraquo38 Tot i que en els dar-rers anys el concepte drsquoabsolutisme srsquoha buidat fins a un cert punt de significat ndashi aquesta eacutes una de les raons per les quals plantegem la discussioacute al voltant del concepte de cons-truccioacute estatalndash el cert eacutes que hi ha la consciegravencia estesa que al llarg del segle xv es pro-duiacute un tragravensit cap a una concepcioacute de lrsquoEstat meacutes centralitzada i menys respectuosa amb els privilegis locals i la tradicioacute pactista Si aixograve fos aixiacute cal entendre que potser tambeacute en lrsquoagravembit que estudiem els poders locals haurien perdut algunes drsquoaquestes funcions que la teoria atribueix als Estats en favor de la monarquia o que si meacutes no des de la monarquia srsquohauria intentat drsquoabsorbir-les

Pel que fa a Alfons el Magnagravenim i a Joan II abans de la Guerra Civil els estudis de Mario del Treppo donen alguna pista que nosaltres podem complementar Lrsquoobjectiu drsquoAlfons va ser aconseguir maximitzar els intercanvis comercials i fer dels territoris que governava un espai econogravemic integrat augmentant el tragravefic entre el llevant peninsular i les possessions italianes i augmentant el control sobre les rutes comercials Segons de-mostra Del Treppo hi hagueacute efectivament una acceleracioacute del ritme drsquointercanvis durant les degravecades de 1430 1440 i 145039 Eacutes en aquest context que cal situar els esforccedilos del Magnagravenim perquegrave els seus Estats ibegraverics es proveiumlssin fonamentalment del gra de Siciacutelia i Sardenya raoacute per la qual arribaria lrsquoany 1449 a prohibir que importessin gra de Franccedila i Provenccedila40 Aquesta imposicioacute tingueacute uns efectes limitats perograve marca una visioacute determi-nada de lrsquoeconomia poliacutetica de la Corona

En aquest sentit per una banda el Magnagravenim concediria en ocasions als barcelonins aixiacute com als valencians i mallorquins acceacutes preferencial o exclusiu al gra de les illes Com a miacutenim tres ocasions (1426 1431 i 1457) a Barcelona li va ser concedit el dret drsquoimportar

36 Vegeu-ne una bona siacutentesi a Pere orti laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv del censal a la Taula deCanviraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 13) 2207 pagraveg 257-282

37 A tall drsquoexemple un privilegi de 1348 donat a Perpinyagrave proclama laquoquemiddotls cogravensols e prohomes de la vila de Perpinyagrave per carestiao fretura de blat poden a lur arbitre sens licegravencia del senyor rey o de sos officials armar galea o galeas o altres vaxells e pendratot gra passant par les mars de Rosselloacute e de Vallespir ab propogravesit de descarragar fora la senyoria del senyor rey e aquell ferdescarragar en Rosselloacute e Vallespir e forsar los de qui seragrave de vendra-lo aquiacuteraquo (El Llibre Verd Major de Perpinyagrave BarcelonaFundacioacute Noguera 2010 pagraveg 591)

38 Ramon grau i Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5 (2001)pagraveg 278

39 Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacute de la corona catalano-aragonesa Barcelona Curial 197240 Manual de Novells Ardits Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892 vol II pagraveg 89 citat per Del trePPo Els mercaders

catalans pagraveg 293

106 Pol Serrahima i Balius

blat de les illes en moments en quegrave la treta estava vedada41 Alhora el rei la seva esposa Maria i Joan II tant primer com a lloctinent com despreacutes com a rei a meacutes drsquoalguns oficials reials van actuar especialment durant la degravecada de 1450 com a venedors de blat siciliagrave a les grans ciutats del llevant peninsular42 Per descomptat aquestes accions soacuten paralmiddotleles a les ja citades de monarques anteriors43 Ara beacute agafen un relleu particular perquegrave tenen lloc en el marc drsquoun programa econogravemic com el que descriu Del Treppo a meacutes cap vega-da com durant els anys 1450 tenim documentats uns reis drsquoAragoacute intentant convertir en un negoci continu la venda drsquoexcedents agriacutecoles drsquouns Estats de la Corona a uns altres

Per altra banda tambeacute eacutes en aquest context que cal situar les poliacutetiques en lrsquoagravembit de la seguretat mariacutetima que impulsagrave el Magnagravenim Assegurar les vies comercials per als seus suacutebdits era fonamental per a la conversioacute de la Corona en un espai econogravemic integrat Po-tenciar el comerccedil entre els Estats de la Corona requeria tambeacute controlar la pirateria i el 1417 i de nou el 1431 Alfons armagrave galeres per controlar les costes catalanes i valencianes i en totes dues ocasions demanagrave la colmiddotlaboracioacute de Barcelona Valegravencia i Mallorca44 Tam-beacute la reina Maria el 1448 quan Alfons preparava una armada per atacar Marsella dema-nagrave a Barcelona que prepareacutes dues embarcacions per protegir les costes del Principat una peticioacute que renovagrave de nou lrsquoany seguumlent davant la por drsquoatacs provenccedilals45 Joan II primer com a lloctinent general el 1457 i ja com a rei el 1459 managrave tambeacute a la Ciutat Comtal que organitzeacutes estols per defensar la costa46 El juliol de 1457 de fet Alfons havia apressat la ciutat a resoldre la quumlestioacute de les galeres que srsquoestaven a les drassanes sense ser reparades per poder aixiacute fer front a la flota genovesa que es preparava per atacar Barcelona47

Aquesta insistegravencia de la Corona perquegrave Barcelona coopereacutes en la defensa de la costa sorpregraven en comprovar que de fet la ciutat duia a terme una poliacutetica naval meacutes aviat ofen-siva i molt activa particularment durant la degravecada de 145048 El problema perograve precisa-ment eacutes que la poliacutetica naval barcelonina no sembla correspondrersquos exactament amb els objectius reials sinoacute que en teacute de propis i a partir de la degravecada de 1420 aixograve esdeveacute una preocupacioacute significativa La reina Maria per exemple ha de demanar als consellers de Barcelona com a miacutenim en dues ocasions els anys 1425 i 1435 que respectin les naus que portaven blat a Valegravencia des de Siciacutelia49 Aquestes demandes de la reina es poden lligar amb la seva protesta de 1439 per la captura pels barcelonins drsquouna embarcacioacute que havia sortit de Cagraveller adequadament guiada50 i amb les protestes realitzades entre 1420 i 1456 per diversos monarques europeus contra la pirateria barcelonina incloent-hi el Magnagrave-nim el 1420 i el 145551 I aquiacute observem un clagravessic conflicte entre legitimitats i sobiranies

41 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-IX Lletres Reials Originals A-237 (5-XII-1426) A-273 (24-IX-1431) A-706 (9-III-1457)

42 Del trePPo Els mercaders catalans 43 Per exemple durant el curt regnat de Ferran drsquoAntequera (1412-1416) es produiacute una de les crisis significatives del periacuteode

(1412-13) i tot i que la documentacioacute no permet analitzar-ne la gestioacute disposem drsquouna lletra de setembre de 1413 en quegravedavant de lrsquoescassetat que viu Barcelona el monarca concedeix als barcelonins una llicegravencia de treta de lrsquoilla de Sardenya per unany (Joan-F Cabestany i Font laquoRepertorio de cartas reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia 1269 a 1458raquoDocumentos y Estudios 16 (1966) Carta 419)

44 AHCB 1B-IX A-194 (17-XI-1417) A-272 (1-V-1431)45 AHCB 1B-IX A-551 (8-X-1448) A-600 (12-XII-1449)46 AHCB 1B-IX B-111 (27-VII-1457) B-118 (17-VI-1459)47 AHCB 1B-IX A-714 (4-VII-1457)48 Vegeu sobre aquesta quumlestioacute Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC

1973 pagraveg 297-301 Pol serrahiMa balius laquoEl pa de la Busca Proveiumlment i consum de blat a Barcelona entre 1450 i 1462raquo dinsriera Melis Crisis frumentagraveries pagraveg 269

49 Si beacute de la primera no en sabem els efectes de la segona siacute que sabem per dues cartes de 5 de marccedil de 1435 que els consellersvan afirmar que complirien les demandes agraiumlts en part perquegrave els valencians havien permegraves als barcelonins drsquoextreure gra de la governacioacute drsquoOriola anteriorment (AHCB 1B-VI Lletres closes 4 f 12r-13r)

50 AHCB 1B-IX A-35651 Les protestes enregistrades contra la pirateria barcelonina per part de monarquies europees soacuten les seguumlents Alfons el Magnagravenim

protestagrave el 31 de gener de 1420 des de Tortosa i lrsquo11 drsquooctubre de 1455 des de Nagravepols (Repertorio 437 AHCB 1B-IX A-689)el duc Felip III de Borgonya el 6 de marccedil de 1439 i el 25 drsquoabril de 1456 i la seva esposa Isabel amb una altra carta el mateix 6

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 107

en la poliacutetica drsquoAntic Regravegim El monarca intenta dur una poliacutetica unificada en quegrave els seus Estats i municipis haurien de reflectir una voluntat uniacutevoca amb la seva perograve aquests poders utilitzant atribucions legals es comporten de manera autogravenoma

Per evitar que les ciutats de la Corona no trepitgin les unes els interessos de les altres el Magnagravenim i el seu successor no tenen meacutes eines que els monarques anteriors Per una banda poden intentar drsquoarbitrar entre els diversos actors aixiacute el 1419 el Magnagravenim havia emegraves un aviacutes a tots els patrons drsquoembarcacioacute suacutebdits de la Corona instant-los a no atacar les embarcacions que portaven aliments cap a Barcelona52 Per una altra intenten equili-brar legalment aquests actors Eacutes aixiacute com interpretem la concessioacute a Girona drsquoun privilegi que obliga els oficials reials de la ciutat laquoque tota vegada que per part dels jurats de la dita ciutat o altres en nom lur ne serets raquests [] arrestets e amparets tots navilis e altres qualsevulla fustes qui porten vitualles en qualsevulla parts de les nostres marsraquo53

Des del nostre punt de vista aquest privilegi pot considerar-se un intent de dotar Gi-rona drsquouna certa proteccioacute contra el predomini de Barcelona i podria ser que lrsquohagueacutessim de lligar amb la gran quantitat de conflictes que esclataren entre ambdues ciutats durant la degravecada de 1430 En qualsevol cas aquesta interpretacioacute subratlla que el problema fo-namental de cara a la instauracioacute drsquoorganitzacions similars als Estats al segle xv consistia en quegrave cap autoritat no tenia eines per tal drsquoatacar aquesta mena de conflictes de soca-rel i en quegrave per tant lrsquouacutenic que podien fer els monarques era arbitrar en els conflictes i dotar de privilegis similars els diversos agents per tal que es contrarestessin entre ells En aquest sentit lrsquoescassa intervencioacute del Magnagravenim i el seu successor en els conflictes intermuni-cipals implica una acceptacioacute tagravecita drsquoun statu quo que en termes generals afavoreix la Ciutat Comtal

Pot ajudar-nos a remarcar-ho lrsquoestudi de la gestioacute barcelonina del comtat drsquoEmpuacuteries que mostra que al llarg de gairebeacute quaranta anys el municipi com a senyor del domini va imposar contiacutenuament prohibicions drsquoexportacioacute de blat excepte evidentment si era desti-nat a Barcelona Aixiacute per exemple havent estat solmiddotlicitada pels jurats de Mallorca el 1451 la treta de 1000 quarteres del comtat els consellers deliberen que laquoatteacutes que ells [els jurats de Mallorca] han puscut haver forment de Ffranccedila e de tot lo Principat de Cathalunya ex-ceptat del dit comtat [] e atteacutes encara que la senyora Reyna havia pregats e encarregats los honorables consellers de lrsquoany prop passat que permetessen que ella posqueacutes traure del dit comtat middotXIIMmiddot migeres de forment a obs de Valegravencia e de Mallorques e la ciutat se nrsquoescusagrave per tant com lo havia necessari per sa provisioacute e encara per altres esguards que no eacutes espedient que forment isca del dit comtat per altres parts si no per provisioacute drsquoaquesta ciutat e que rahonablement ells consellers sersquon poden escusar als dits juratsraquo54

Malgrat aixograve i a diferegravencia del que havia succeiumlt el 1401 quan el comte drsquoEmpuacuteries havia intentat vedar pel seu compte les exportacions de gra del comtat no hi ha mai cap queixa de la Monarquia Eacutes meacutes en diverses ocasions la reina Maria se sotmet a haver de demanar dels barcelonins permiacutes per extreure blat del comtat55 i a vegades com en lrsquoesmentada al text citat la peticioacute li eacutes denegada Pensem que aquesta actitud teacute a veure amb quegrave des de la perspectiva monagraverquica aquest privilegi barceloniacute encaixava amb lrsquoes-tructura ideal del Principat com a Estat amb Barcelona com a capital

de marccedil de 1439 (AHCB 1B-IX A-338 A-339 B-99) lrsquoinfant Pere de Portugal el 23 de febrer de 1441 i el 25 drsquoagost de 1442 (AHCB 1B-IX B-63 B-71) Enric IV de Castella el 27 drsquooctubre de 1454 (AHCB 1B-IX A-679) i Alfons V de Portugal el 5 de febrer de 1455 (AHCB 1B-IX A-681)

52 Repertorio 43553 Luis batlle y Prats laquoDiplomatario gerundense de Alfonso el Magnaacutenimoraquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 11 (1957)

pagraveg 3954 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 6 f 68v-69r (18-II-1451)55 AHCB 1B-IX A-599 A-608

108 Pol Serrahima i Balius

El periacuteode de govern de Joan II despreacutes de la Guerra Civil eacutes massa breu convuls i difiacutecil drsquointerpretar com per analitzar-lo aquiacute56 Aixiacute passem directament a estudiar el regnat de Ferran el Catogravelic que teacute molts aspectes de gran interegraves Una de les seves carac-teriacutestiques principals fou lrsquoadopcioacute de les prohibicions de treta com a estrategravegia bagravesica de la poliacutetica monagraverquica de cara al proveiumlment barceloniacute Si entre 1436 i 1473 sembla que els reis no havien imposat cap prohibicioacute de treta ndashi de fet abans de 1480 nomeacutes en re-gistrem dues el 1432-1433 i el 1473-1478ndash durant el regnat del Catogravelic es van proclamar inhibicions com a miacutenim en onze anys diferents entre 1483-1484 i 1514-151557

Aquesta activacioacute teacute en primer lloc una relacioacute molt directa amb lrsquoevolucioacute volagravetil dels preus i la incidegravencia de les crisis de subsistegravencia Despreacutes de la Guerra Civil i a mesura que srsquoentragrave en el segle xvi Catalunya fou viacutectima drsquoun nombre creixent de crisis de subsistegravencia culminant en la fam de 1529-1530 que cau fora el nostre estudi58 Ara beacute lrsquoincrement de la volatilitat dels preus no sembla ser lrsquouacutenica causa drsquoaquest canvi drsquoestrategravegia Despreacutes de la Guerra Civil Catalana i especialment a partir de 1476 la importacioacute de gra de Llengua-doc Provenccedila o les illes italianes a Barcelona disminuiacute de forma ostensible Les assegu-rances mariacutetimes demostren que la importacioacute de gra de lrsquoUrgell i la Segarra des de ports de la costa tarragonina comenccedilagrave ser majoritagraveria59 mentre que els llibres de comptes de diverses institucions constaten un increment de lrsquoexplotacioacute de les rendes drsquoagraverees properes a la ciutat (el Garraf per exemple) aixiacute com de la importagravencia comercial del cereal vingut del Baix Llobregat lrsquoAnoia o el Vallegraves60 una tendegravencia que sembla que srsquoestengueacute per tot el segle xvi61 En general doncs podem parlar drsquouna dependegravencia meacutes gran de Barcelona respecte a la resta del Principat un veritable viratge cap a la captacioacute directa de recursos del rerepaiacutes context en el qual el control de les exportacions de blat del Principat guanya importagravencia

Interessa perograve veure quines formes pren i quegrave significa aquest canvi en les poliacuteti-ques annonagraveries Per fer-ho conveacute situar-lo en context En primer lloc observem que el municipi segueix amb les mateixes estrategravegies econogravemiques utilitzades abans (grans importacions anuals de blat mitjanccedilant compres subvencions i seguretats) perograve que eacutes aparentment incapaccedil de mantenir la poliacutetica naval anterior a la guerra Al llarg de bona part del regnat de Ferran II el monarca mostra un gran interegraves perquegrave Barcelona recons-trueixi la seva flota i juntament amb la Generalitat pugui guardar les costes del Principat intent en el qual sembla fracassar constantment62 Eacutes cert que aquest interegraves tambeacute lrsquohavia mostrat Alfons perograve durant el seu regnat la ciutat rebia tambeacute queixes per lrsquoaccioacute dels

56 Obligat a subvenir alhora les necessitats de les tropes acantonades al Rosselloacute i les drsquouna Barcelona esgotada per la guerra iafectada per la carestia la poliacutetica que dugueacute a terme el monarca entre 1473 i 1475 es pot considerar drsquourgegravencia Sobre aquestperiacuteode i els anys immediatament posteriors vegeu en qualsevol cas Manuel J Pelaacuteez Catalunya despreacutes de la Guerra Civil delsegle xv Barcelona Curial 1981 pagraveg 147-152

57 No comptem aquiacute els anys de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) perquegrave durant aquest periacuteode els reis Trastagravemara nointervingueren en relacioacute al proveiumlment de Barcelona Per altra banda cal apuntar que com que hem fonamentat la nostrarecerca exclusivament en fonts municipals pot haver-hi alguna inhibicioacute de treta que ens hagi passat per alt o fins i tot que nomeacutes tinguem referegravencia drsquoaquelles que per haver ocasionat conflictes han transcendit a les fonts En tot cas perograve i a manca drsquounexamen dels fons de Cancelleria sembla indiscutible durant els anys de govern del Rei Catogravelic les inhibicions de treta o beacute vanser molt meacutes frequumlents o beacute van generar molta meacutes documentacioacute municipal que pel cas tambeacute ens interessa Les referegravencies soacuten les seguumlents (nrsquoincloem nomeacutes una per cas per raons drsquoespai) 1432-3 AHCB 1B-VI Lletres Closes 3 f 9r 1473-1478 es dedueix del fet que Joan II emeti cartes per evitar que els oficials reials i els eclesiagravestics donin llicegravencies de treta pel seu compte (PelaacuteezCatalunya despreacutes de la Guerra Civil pagraveg 150) Les altres provenen de Sebastiagrave riera viader Cartes de Ferran II a la ciutat deBarcelona (1479-1515) Barcelona Ajuntament de Barcelona 1999 1483-1484 carta 39 1489-1490 carta 190 1499-1500 3541501-1502 carta 378 1505-1506 carta 424 1507-1508 carta 455 1513-1514 carta 624 1514-1515 carta 649

58 El recompte i localitzacioacute de les crisis alimentagraveries entre els segles xiv i xvi a partir de lrsquoanagravelisi dels preus forma part de la nostra tesi doctoral

59 Del Treppo en no discernir entre els diversos ports catalans i posar sota una mateixa categoria (Aragoacute) les importacions deTortosa Tarragona o lrsquoEmpordagrave i fins i tot les que veacutenen de ports del regne de Valegravencia passa per alt aquest detall

60 Aquestes dades seran tambeacute publicades en la nostra tesi doctoral 61 Emili giralt raventoacutes laquoEn torno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo xviraquo Hispania 18 70 (1958) pagraveg 5962 Jaume viCens vives Ferran II i la ciutat de Barcelona 1479-1516 Barcelona Vicens-Vives 2011 vol II pagraveg 265-272

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 109

seus corsaris cosa que sembla mostrar que el problema era que la ciutat actuava amb una certa autonomia davant dels designis reials Ara ens trobem davant drsquouna clara minva de la capacitat defensiva naval de la ciutat i amb un monarca preocupat perquegrave aquest fet no li permet disposar drsquoun Principat fort i defensivament autogravenom

En consonagravencia amb aquesta idea el rei empregraven accions En primer lloc el 1481 retor-na Flix que havia romagraves en mans reials des de lrsquoacabament de la Guerra Civil a la ciutat El gest eacutes significatiu ja que aquesta possessioacute havia estat si meacutes no simbogravelicament un dels eixos de la poliacutetica bladera del municipi des de vuitanta anys enrere a meacutes eacutes con-sistent amb la presumpcioacute que el rei intenta dotar Barcelona de les armes a quegrave teacute dret per consolidar la seva posicioacute preeminent al Principat En segon lloc i en la mateixa liacutenia despreacutes de temps en els quals el municipi demana sistemagraveticament pragravecticament cada any al rei que suspengui les exportacions aquest instaura vora 1514 via pragmagravetica la suspen-sioacute automagravetica de les exportacions cada vegada que el forment sobrepassi els 16 sous per quartera a Barcelona63 Si beacute no sabem fins a quin punt srsquoarribagrave a consolidar en la pragravectica el rerefons ideologravegic de la mesura sembla confirmar de nou el valor de la capitalitat bar-celonina a ulls del rei

Perograve malgrat aquests moviments no podem obviar que la nova poliacutetica monagraverquica generagrave un nombre meacutes alt de conflictes entre Municipi i Corona dels que hi havia hagut en qualsevol egravepoca precedent Sembla clar que una nova caracteriacutestica de la poliacutetica an-nonagraveria del Rei Catogravelic era la utilitzacioacute del sistema de llicegravencies com a via per posar les possibilitats productives de tots els seus Estats al servei de la seva estrategravegia militar i po-liacutetica Un exemple drsquoaixograve i dels conflictes que generava el trobem el 1507 quan Germana de Foix esposa de Ferran comunica als consellers que el rei havia concedit a Valegravencia llicegravencia per la treta de 1000 cafissos de gra de lrsquoUrgell com a compensacioacute per 1000 ca-fissos que els valencians havien donat per les galeres reials64 el municipi protesta i evita la fugida del carregament sent repregraves immediatament pel monarca65 En altres ocasions les autoritats municipals exigien al monarca que cancelmiddotleacutes totes les llicegravencies donades66 i lrsquoany 1483 un drsquoaquests conflictes arriba a desencadenar fins i tot un conflicte violent entre el batlle de Flix oficial al servei de la ciutat i el germagrave del tresorer del monarca67

La interpretacioacute drsquoaquesta conflictiva i alhora simbiogravetica relacioacute entre Municipi i Mo-narquia en el regnat de Ferran II pot anar potser pels seguumlents camins Per una banda la ciutat ha perdut una bona part de la capacitat per atraure excedents cerealiacutecoles de lluny governada per un Municipi sumit en una llarga postguerra Per lrsquoaltra el monarca amb una visioacute geopoliacutetica avanccedilada i certes ambicions imperials eacutes capaccedil en part de concebre els seus Estats com a meres bases materials perograve alhora eacutes conscient que per servir-sersquon necessita administrar-los com organitzacions unitagraveries i compregraven que la millor manera de fer-ho eacutes precisament a traveacutes de potenciar aquelles institucions com els municipis que si beacute empobrides conserven estructures que vertebren el territori En aquesta teranyina que no eacutes meacutes que una altra manifestacioacute de les contradiccions inherents a la sobirania i el poder en lrsquoAntic Regravegim cada pas cap a una organitzacioacute drsquoun territori meacutes centrada en la seva capital eacutes tambeacute un possible pas cap a lrsquoallunyament drsquoaquesta respecte la Monarquia

63 Sabem drsquoaquesta pragmagravetica el que es diu en una lletra escrita pel monarca a la ciutat de Barcelona en resposta a una novapeticioacute perquegrave prohibeixi les exportacions En la lletra es diu que laquosobre la dita proybitioacute hi ha pragmagravetica que stagrave en observanccedila disponent que proybitioacute de blats de aqueix Principat nomiddots puga fer sens que primerament valga lo forment en aqueixa ciutat a meacutes de setze sous la quarteraraquo (Riera Cartes de Ferran II carta 649) Que la pragmagravetica no es trobi en cap de les colmiddotleccions quehem consultat fins ara podria significar que no va estar en vigor massa temps

64 riera Cartes de Ferran II carta 45365 riera Cartes de Ferran II cartes 456 i 45766 El rei va veurersquos obligat a cancelmiddotlar les llicegravencies davant les protestes dels consellers per exemple lrsquooctubre de 1483 el novembre

de 1501 o el setembre de 1507 (riera Cartes de Ferran II cartes 43 375 i 454)67 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 27 f 19v-26r

110 Pol Serrahima i Balius

Conclusions

Per tancar conveacute tornar a la quumlestioacute inicial i valorar si Municipi o Monarquia tendiren a afavorir les estructures equiparables a les estatals en lrsquoagravembit de les poliacutetiques de proveiuml-ment de Barcelona A la pragravectica srsquoha observat per una banda que ambdues institucions conservaren les mateixes atribucions al llarg de tot el periacuteode estudiat i que el que canviagrave va ser llur capacitat i intencionalitat a lrsquohora drsquoemprar-les drsquoacord amb les circumstagravencies poliacutetiques i econogravemiques Si beacute el monarca era lrsquoencarregat de controlar els camins i les fronteres ja des de la fi del segle xiv delegagrave permanentment lrsquoexecucioacute drsquoaquesta tasca en els municipis i a Barcelona en particular tot i que sempre deixant ben clar a qui correspo-nia la sobirania Precisament en aquesta tensioacute entre qui deteacute la sobirania i qui lrsquoexecuta naixen els conflictes que hem anat documentant

En aquest sentit la dinastia Trastagravemara agafa un relleu particular per les tensions que srsquoacumulen entre el Municipi barceloniacute i la Monarquia unes tensions que esclaten en la Guerra Civil perograve que segueixen manifestant-se posteriorment al voltant de la quumlestioacute del proveiumlment Segurament eacutes exagerat atribuir als monarques una visioacute moderna de lrsquoEstat a la pragravectica la seva forma de relacioacute amb els municipis se circumscriu al llenguatge poliacutetic de lrsquoegravepoca i el que han canviat soacuten les circumstagravencies En el segle xv els municipis cata-lans amb Barcelona al capdavant han acumulat tantes atribucions ndashtotes elles derivades no ho oblidem de la sobirania reialndash que poden operar poliacuteticament amb una gran inde-pendegravencia alhora els reis Trastagravemara soacuten els primers reis drsquoAragoacute a entrar en el joc de la poliacutetica imperial drsquoalta volada raoacute per la qual requereixen que els seus Estats siguin fagravecils drsquoadministrar per assolir aquest objectiu perograve no coneixen altre llenguatge que el de la poliacutetica de la seva egravepoca eacutes a dir la concessioacute de privilegis la diplomagravecia a tots els nivells i la pluralitat i autonomia dels centres de govern

Finalment creiem que el nostre estudi tambeacute posa de relleu algunes quumlestions fona-mentals sobre la pregunta mateixa Si eacutes uacutetil drsquointerrogar el passat en el nostre llenguatge eacutes perquegrave drsquoaquesta manera podem veure en quins sentits les respostes defugen el marc impliacutecit en les preguntes I en aquest cas en demanar-nos per indicis drsquoestructures estatals de tipus modern en organitzacions poliacutetiques passades es perfila el que podriacuteem definir com una nocioacute drsquoEstat diferent Els monarques de la Corona drsquoAragoacute concebien cadascun dels seus territoris alhora com un conglomerat de corporacions de municipis i senyories i com una entitat uacutenica La seva accioacute per millorar-ne lrsquoadministracioacute que no consistiacute en el cas que ens ocupa a idear nous marcs i estructures poliacutetiques sinoacute a aprofundir les ja existents demostra que podia no haver-hi contradiccioacute entre la construccioacute estatal i la potenciacioacute dels drets particulars de les ciutats si beacute possiblement no va ser aquesta la via que menagrave a la peniacutensula Ibegraverica a la construccioacute de lrsquoEstat modern

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

Anna Muntada Torrellas

laquo de les armes e ensenyes del qual glorioacutes sant lo dit General eacutes Insigniter e decoratraquo

Dilluns 9 de febrer de 1433 La Cort eacutes reunida a Barcelona en el Capiacutetol de la Seu presidida per la reina Maria consort del senyor rei Alfons el Magnagravenim Pren la paraula el diputat eclesiagravestic lrsquoabat de Montserrat Marc de Vilalba en nom seu i dels altres con-diputats pel Braccedil Militar Bernat Galceran de Pinoacutes vescomte drsquoIlla i de Canet i pel Braccedil Reial Francesc Desplagrave ciutadagrave de Barcelona1

El president de la Diputacioacute demanagrave als representants que tinguessin per bo i en profit de tots del General i drsquoaquells que en el dia a dia frequumlentaven la casa atorgar la llicegravencia i els cabals necessaris per a la construccioacute drsquouna capella Els diputats comptaven ja amb el vist-i-plau de la comissioacute de nou persones que la mateixa Cort havia nomenat laquoper a reconegraveixer lo estament del dit General de Catalunya e de la casa de la Deputacioacuteraquo i valo-rar aixiacute lrsquoestat en quegrave es trobaven la institucioacute i les seves dependegravencies La compra poc abans drsquoun alberg a la banda de tramuntana per ampliar i fer alguns canvis necessaris a la casa del General brindava lrsquooportunitat de construir una capella laquoen la qual cascun die personalment se cantagraves una missa per que fos donada occasioacute e avinentesa als deputats e altres en la dita casa concorrents de hoir missa e regonegravexer lur Crehadorraquo

La peticioacute srsquoemmarcava en un context drsquointensa religiositat Fetes les oportunes laquoex-posicions e suplicacionsraquo finalment es procedeix a la resolucioacute

Sie per vosaltres en loch decent e covinent a vostre arbitre ffere fabricar e obrar de pedra en manera e structura condecent una capella ab tots sos necessaris forniments e arrenjaments e altres coses a deguda perffeccio de aquella necessaries sots titol o invocacio del glorios glorios ca2 glorios cavaller e martir de Deu monssenyor santJordi de les armes e ensenyes del qual glorios sant lo dit general es Insigniter e decorat

Lrsquoacta de Corts aporta dues dades rellevants en relacioacute a la construccioacute de la capella En primer lloc ens informa del tipus de material la pedra amb quegrave srsquohauragrave de laquofabricar e obrarraquo Quelcom tal vegada sorprenent quan tot lrsquoedifici fet i fet ja ho era En lrsquoeleccioacute

Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament drsquoArt i Musicologia Aquesta comunicacioacute parteix drsquoun treball de recerca meacutes ampli sobre el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya completat el mes drsquoabril de 2014

1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXVI Corts 31 f 54v-57 Vegeu Josep Maria soleacute i sabateacute (dir) Histograveriade la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents 1359-1518 vol I Barcelona Generalitat de Catalunya-Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 141-146 La construccioacute de la capella srsquoacorda el 1433 i no el 1432 com fins ara srsquohavia dit

2 AHCB 1BXVI 31 f 56v La paraula laquoglorioacutesraquo es repeteix tres vegades dues srsquoha ratllat

112 Anna Muntada Torrellas

de la pedra devia pesar la certesa de la durabilitat en el temps i el convenciment que per la seva mateixa naturalesa era meacutes noble i adequada al caragravecter sacre de la nova edifica-cioacute La precisioacute al seu torn convida a reflexionar sobre el tipus de coberta La capella i la sagristia soacuten els dos uacutenics espais amb volta de creueria feta amb pedra de la casa la resta soacuten enteixinats de fusta Buscat o no amb la pedra srsquoacabaria brindant una oportunitat a lrsquoescultura

Volta de pedra de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Segon lloc un aspecte fonamental la capella srsquoinstitueix laquosots titol o invocacio del glorios glorios glorios cavaller e martir de Deu monssenyor sant Jordiraquo Per una vegada ndashsi ens eacutes permegraves imaginarndash els representants a Corts arribarien a un ragravepid consens Al capdavall per a lrsquoestament reial suposava adoptar la devocioacute dels reis per a lrsquoestament militar fer seu el patroacute de la cavalleria mentre que per a lrsquoestament eclesiagravestic significava enaltir la me-mograveria del megalomagravertir el sant que moriacute i ressuscitagrave tres cops Una singularitat de la seva hagiografia no aliena a lrsquoemfagravetic laquoglorioacutes glorioacutes glorioacutesraquo repetit fins a tres vegades en la susdita acta

Per quegrave un sant cavaller i endemeacutes provinent del Progravexim Orient Tot i lrsquoantiguitat i po-pularitat del seu culte no sersquon teacute cap certesa histograverica Recordant les encertades paraules del pioner treball de Ramon drsquoAloacutes-Moner

Entre els sants de lrsquoantiguitat cap no ha eclipsat la glograveria de sant Jordi i entre els de temps posteriors difiacutecilment en trobariacuteem un altre el patronatge del qual sigui tan universalment estegraves3

3 ramon drsquoalograves-Moner Sant Jordi patroacute de Catalunya Barcelona Barcino 1926 pagraveg 9

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 113

En clau nostrada sant Jordi fou protector de nacions aliades com Anglaterra i de nacions rivals com la repuacuteblica de Gegravenova

La seva doble condicioacute cavaller i magravertir el fa especialment atractiu i nodreix abasta-ment lrsquoimaginari catalagrave medieval Pensem en les aparicions miraculoses del sant cavaller al costat dels exegravercits catalans i en el crit de guerra host feta i a punt per al combat laquoSant Jordi firam firamraquo Semblaria com si es volgueacutes justificar la lluita contra lrsquoinfidel i santi-ficar per tant lrsquoexpansioacute territorial del Casal drsquoAragoacute4

Els reis no deixaren de cercar amb afany les reliacutequies del sant protector i entre totes elles la meacutes preuada i ldquoinsignerdquo el cap de sant Jordi Els intents fallits per posseir-la han quedat ben documentats El rei Martiacute el demanaragrave encara amb insistegravencia El temps acaba-ria demostrant la inutilitat de lrsquoesforccedil Lrsquoinvestigador nord-americagrave Kenneth M Setton teacute un lloc en la nostra historiografia per haver estat capaccedil de refer lrsquoodissea del cap de sant Jordi fins a recalar en la llacuna de Venegravecia a lrsquoabadia benedictina de San Giorgio Maggiore5

Aixiacute mateix si imaginem els escenaris de la llegenda de sant Jordi resulta fagravecil evocar aquell Orient progravexim en quegrave de port en port els mercaders catalans entreteixiren les xarxes del comerccedil internacional Podem seguir-ne el fil intangible en uns fragments triats drsquouna antiga traduccioacute catalana de la llegenda de sant Jordi

Senyor ver Deacuteu tu has mesurat les munts en lo teu pes e tots los colls en la tua balanccedila e despertes los inflaments dels vents [Ell] senyorejagrave als vents e a la mar6

El llenguatge doncs pren un gir aliegrave al de la literatura pietosa i juga amb les metagravefores de pes i mesura de les balances ndashper estimar justament la mercaderiandash i del vent com invocant-lo per a quegrave sigui propici quan les naus es facin a la mar Certament tota llegen-da teacute un fons de veritat i ens serveix per explicar ldquoqui som i drsquoon venimrdquo Hom es limita a recrear-la en funcioacute de les necessitats de cada egravepoca

La devocioacute reial ben segur que aviat trobaria empara entre les classes nobles Els reis fomentaren les confraries i ordes militars sota lrsquoadvocacioacute del sant No devia costar massa ja que sant Jordi brindava el model del soldat al servei de Deacuteu i encarnava a la perfeccioacute els ideals de la cultura cavalleresca tan en voga Recordem que Ramon Llull amb el seu Libre de lrsquoorde de cavalleria havia contribuiumlt de manera decisiva a forjar lrsquoideal del noble cavaller Al Principat en qualsevol cas sant Jordi tampoc no era un desconegut Ja al segle x lrsquoabat Oliba li dedicagrave un altar en el monestir de Ripoll i tambeacute en tingueacute un en la Seu barcelonina

4 Apropiar-se drsquoun sant no era res que no haguessin fet per necessitat poliacutetica altres dinasties regnants De fet tampoc no mancaren els intents de santificar algun membre de la progravepia nissaga Aixiacute especialment durant el llarg regnat del Cerimonioacutes la figura deJaume I srsquoenvoltagrave drsquouna aura de santedat Mentre que la futura santa Isabel filla de Pere II de Catalunya-Aragoacute i de Constanccedila de Siciacutelia ndashi descendent de santa Elisabet drsquoHongria tia-agravevia per via paternandash lrsquoacabarien fent seva els portuguesos Casada amb el rei Dioniacutes de Portugal ldquoreina pacificadorardquo de famiacutelies i de pobles va ser canonitzada lrsquoany 1625 Eacutes patrona de Portugal

5 Kenneth M setton laquoSaint Georgersquos Headraquo Speculum XLVIII-1 (1973) pagraveg 1-12 Sorprenentment el cicle histograveric srsquoacabariatancant als anys vuitanta del segle passat quan lrsquoabat de lrsquoAbadia de San Giorgio Maggiore va lliurar un fragment de la cobejada reliacutequia a la Capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Avui lrsquoestoig amb el venerat fragment del cap de sant Jordi es custodia a la sagristia de la capella juntament amb les altres insiacutegnies reliacutequies (Autegraventica i Acta de donacioacute Venegravecia Abadia deSan Giorgio Maggiore 4 drsquoabril de 1981) signaren lrsquoacta de donacioacute el pare abat Egidio Zaramella el prior de la capella mossegraven Joan E Jarque i els testimonis (Catalunya Cristiana 81 (12 al 18 drsquoabril del 1981) pagraveg 8 i 82 (19-25 drsquoabril del 1981) portada ipagraveg 10-11) Lrsquoany 1378 el rei rebeacute un regal molt especial enviat per la seva cosina Elionor reina de Xipre la reliacutequia del braccedil de sant Jordi laquoDie veneris vicessima tercia die aprilis anno proxime dicto fuit facta magna processo per canonicos et alios clericos sedis et parrochialium et per religiosos civitatis Barchinone racione bracii sancti Gragorii que domina reyna Cipri misit ad dictum regemPetrum Aragonumraquo (Crogravenica del Racional de la Ciutat de Barcelona Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat (Recull de documentsi estudis vol I fascicle II) 1920 pagraveg 153 nuacutem 143 1378-IV-23

6 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 889 Aquest manuscrit que conteacute una antiga traduccioacute catalana de la vida i martiri de santJordi fou publicat per drsquoalograves-Moner Sant Jordi pagraveg 37 De tota manera cal no oblidar que mesura i balanccedila soacuten tambeacuteanalogies que es refereixen a la Saviesa divina

114 Anna Muntada Torrellas

laquoDissabte a XXIII del dit mes Festa de sent Jordiraquo Aquesta eacutes la primera lacogravenica anotacioacute en el Dietari de la Generalitat el 14127 Amb el temps es va perfilant el ceri-monial la celebracioacute solemne dels oficis i de la missa en la capella de la Diputacioacute laquoab molta multitut de cavallers e gentils hogravemens e damesraquo les justes i tornejos a lrsquoesplanada del Born en honor del patroacute de la cavalleria i encara si srsquoesqueia al capvespre laquouna bella cavalcada per ciutatraquo La llegenda i el mite del sant cavaller no arribaren perograve a quallar en la devocioacute popular No fou fins lrsquoany 1456 que es feacuteu una crida puacuteblica per la ciutat de Barcelona a fi que laquola festa de sent Jordi fos colta generalment per tothomraquo La cita proveacute del Dietari de la Generalitat i el dibuix de lrsquoestandard cruciacutefer que srsquohi enarbora aixiacute ho proclama8 No eacutes des de la devocioacute doncs que srsquoinstauragrave la festa de sant Jordi sinoacute des del poder reial i poliacutetic tot esperant la resposta i la implicacioacute populars

Ben mirat sant Jordi sembla haver-hi estat sempre en la lluita contra els sarraiumlns en la vertebracioacute del territori en lrsquoorigen de la sobirania comtal i en definitiva de la cons-ciegravencia mateixa de natione Els diputats en tot cas lrsquohavien adoptat molt abans de 1456 abans fins i tot de disposar drsquouna seu i de quegrave li dediquessin la seva capella El sant Jordi a cavall matant el drac ja apareix en el segell major del General (laquoSegell del offici de la deputacioacute del general de Cathalunyaraquo) i la creu en els segells mitjagrave i menor9 Creu jor- diana laquocreu vermella e lo camp blanch qui eacutes ndashjustament tambeacutendash el senyal de la Ciutatraquo10 La creu eacutes una presegravencia constant en el paiacutes Senyal traccedilat en el plagravenol de lrsquoantiga fundacioacute romana el cardo maximus i el decumanus maximus tallant-se perpendicularment la creu patent ndashquan els braccedilos srsquoeixamplen en lrsquoextremitatndash de la seu barcelonina de la Santa Creu i Santa Eulagravelia i endemeacutes doncs per beacute que en sautor la creu de santa Eulagravelia de Barcelona i de sant Andreu els sants protectors dels consellers Aixiacute tancant el cercle drsquoaquesta cadena simbogravelica tornem a la Ciutat Comtal no oblidem que Barcelona eacutes considerada cap i casal de Catalunya11

A mesura que la institucioacute guanya pes poliacutetic i econogravemic sorgeix la necessitat de dis-posar drsquouna casa i ben aviat tambeacute drsquouna capella Des drsquoaquest particular punt de vista conveacute recordar uns fragments del diari del viatge a la peniacutensula de Jerogravenim Muumlnzer El viatger alemany que visitagrave Barcelona la tardor de 1494 para especial atencioacute al sistema de govern i molt especialment als llibres que el fan possible Muumlnzer srsquoatura en la laquocasa anomenada de la Diputacioacute ndashque foacutera com la casa diputada per a aixograve [per a la reunioacute diagraveria dels tres representants dels clergues la noblesa i la comunitat] Alliacute reben tots tres els tributs que antigament eren dels reis i els destinen al que convingui Tenen els seus es-crivans que porten la relacioacute ordenada de totraquo Tambeacute visita el Consell de la ciutat mos-

7 En aquests primers anys els dietaris registren el dia de la setmana el mes el lloc la festa del santoral ndashsi srsquoescaundash i a continuacioacute el fet que interessa les anades i vingudes de diputats oiumldors porters i altres funcionaris de la Generalitat per atendre el bonfuncionament de la institucioacute Hem de tenir en compte doncs el caragravecter pragravectic i funcional que es troba en lrsquoorigen drsquoaquestauacutenica i ininterrompuda segraverie documental que va de 1411 a 1713 (Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat deCatalunya 1411-1713 10 vols Barcelona Generalitat de Catalunya 1994-2007

8 Uns pocs dibuixos mnemotegravecnics com el que veiem reproduiumlt acompanyen alguns assentaments del dietari Suposem quelrsquoautoria correspon a Jaume Safont que era el principal redactor drsquoaquest registre de lrsquoEscrivania major de la Diputacioacute delGeneral entre 1454 i 1472

9 Ferran de Sagarra publicagrave els documents de lrsquoencagraverrec fet per la Generalitat el 1417 (Ferran de sagarra i de sisCar Sigilmiddotlografia Catalana inventari descripcioacute i estudi dels segells de Catalunya Barcelona Estampa drsquoHenrich 1915-1932 vol I XCII XCV-XCVII lagravem CXXV (761 i 763-769) La matriu drsquoaquest notabiliacutessim segell en quegrave srsquohavia drsquolaquoempremptar e figurar la imatgede sant Jordi a cavall qui mata lo drachraquo es deu a Hans Tramer laquonadiu de Constanccedila de lrsquoimperi drsquoAlamanyaraquo Tal vegada laconnexioacute amb ell vingui de la magrave drsquoalgun dels eclesiagravestics que assistiren al Concili de Constanccedila Tramer estigueacute tambeacute al servei del rei Alfons el Magnagravenim el trobem documentat obrant per al rei un capricioacutes anell El canonge arxiver Josep Sanchis Sivera en donagrave la notiacutecia si beacute no era Llorenccedil com diu sinoacute Hans (lectura verificada per Joan Domenge a lrsquoarxiu de Valegravencia juny de 2013)

10 Document de lrsquoany 1395 citat per Cels Gomis dins Francesc Carreras Candi Geografia General de Catalunya vol II Proviacutencia de Barcelona Barcelona A Martiacuten 1908-1918 pagraveg 604

11 Frederic udina Martorell LrsquoEscut de la Ciutat de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1979 Armand de Fluviagrave Els quatre pals Lrsquoescut dels comtes de Barcelona Barcelona Rafael Dalmau 1994

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 115

trant-se captivat no tant per la casa magniacutefica com per laquouna gran sala plena de llibres que creuries una bibliotecaraquo on es custodien els annals i els llibres de tributs i de govern12

Cal insistir doncs en quegrave primer eacutes la institucioacute i llur funcioacute De fet mentre no disposa-ren de seu progravepia consellers i diputats es reunien a recer de lrsquoEsgleacutesia costum gens estrany en una societat fortament sacralitzada El Consell solia trobar-se en el convent dominic de Santa Caterina i els diputats ho feien habitualment al convent de Framenors Dominics i franciscans al servei de la ciutat

Hem localitzat una miniatura en el Llibre drsquoHores drsquoAlfons el Magnagravenim que ens ve com anell al dit ens trobem davant drsquouna particular versioacute del tema de la doble inter-cessioacute13 tret que aquiacute els qui intercedeixen en favor de la ciutat davant de Jesucrist soacuten els sants fundadors dels ordes Ha estat llegida com la representacioacute drsquouna ciutat ideal14 perograve per quegrave no veure-hi tambeacute la imatge per beacute que idealitzada de la mateixa Ciutat Comtal aixoplugada als peus de sant Francesc i de sant Domegravenec La serra envoltant el pla amb les viles esparses el camiacute ral que la travessa en la faccedilana mariacutetima hom hi reco-neixeria les drassanes (lrsquoedifici insiacutegnia de la ciutat) i en la part baixa a la dreta la llenca de terra amb les barques varades damunt la sorra

Els consellers comenccedilaren a bastir una casa progravepia ja el 1369 buscant preservar la seva independegravencia15 En acabar el segle Arnau Bargueacutes contractagrave la construccioacute de la faccedilana laquotan bellaraquo per a la qual Jordi de Deacuteu esculpiacute els escuts amb els senyals de la ciutat i del rei El 3 drsquoabril de 1401 es digueacute la primera missa a la capella16

Degravecades despreacutes els diputats del General volgueren per noble emulacioacute tenir la seva casa i capella Eacutes un proceacutes que corre en paralmiddotlel a la tendegravencia mateixa de la ciutat baix-medieval de recuperar els espais puacuteblics i el sentit de la cosa puacuteblica

Diputacioacute i Consell han estat sempre frec a frec En lrsquoagravembit artiacutestic assistim a un tens estira-i-arronsa en quegrave totes dues institucions rivalitzen en prestigi a partir de la noblesa de la seva casa i la riquesa dels seus arreus Si el Consell havia construiumlt la capella degravecades abans la Diputacioacute srsquoavanccedilaria vestint-la amb el retaule drsquoun pintor de renom Bernat Martorell Els consellers no srsquoarronsaren i confiaren al pintor portador de la novetat fla-menca Lluiacutes Dalmau la magniacutefica taula de la Mare de Deacuteu dels Consellers (1443-1445) tota una afirmacioacute del seu poder i del de la ciutat17

En estudiar el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat no po-dem prescindir drsquoaquest joc a dues bandes el Comuacute el conjunt de persones que viuen en societat i el General allograve que abraccedila el conjunt drsquoun servei comandament o administra-

12 El de Hieronymus Monetarius ndashaquest era el seu nom llatinitzatndash eacutes un dels relats meacutes interessants dels viatgers que recorregueren la peniacutensula Ibegraverica a finals de lrsquoEdat Mitjana de setembre de 1494 a febrer de 1495 El diari de Muumlnzer eacutes escrit en llatiacute com era costum Citem i traduiumlm lliurement partint de lrsquoedicioacute castellana (Jeroacutenimo Muumlnzer Viaje por Espantildea y Portugal (1494-1495) Madrid sn 1951 pagraveg 11 i 19

13 Sol representar-se la Mare de Deacuteu intercedint en favor de la humanitat davant del Fill oferint-li el pit que lrsquohavia alletat perquegrave aquest al seu torn intercedeixi davant de Deacuteu Pare En la Miniatura de les Hores del Magnagravenim per damunt dels sants confessors veiem la Verge i sant Joan Baptista intercessors habituals

14 Segons Villalba Daacutevalos en lrsquoescena srsquoevoca una visioacute de sant Domegravenec que els hagiogravegrafs del sant fundador identifiquen com el tema de la intercessioacute de la Verge davant del Fill Sant Vicent Ferrer lrsquoactualitza en reviure en primera persona aquesta mateixa visioacute srsquohi refereix en alguns dels seus sermons com el que predicagrave a Barcelona el 5 drsquoagost de 1413 Per a aquestes i altres dades vegeu Francesca esPantildeol laquoEl Salterio y Libro de Horas de Alfonso el Magnaacutenimo y el cardenal Joan de Casanovaraquo dins joaquiacutenyarza (ed) La miniatura medieval en la Peniacutensula Ibeacuterica Murcia Nausicaa 2007 pagraveg 551-612 Lrsquoestudi reconstrueix el context histogravericoartiacutestic i devocional del manuscrit

15 agustiacute duran i sanPere La casa de la ciudad Historia de su construccioacuten Guiacutea para su visita Barcelona Aymaacute 1951 pagraveg 14 i 1516 Eacutes possible que se seguiacutes treballant en la capella fins el 1409 (Pere beseran laquoLa casa de la ciutat de Barcelonaraquo dins Antoni

Pladevall i Font Lrsquoart gogravetic a Catalunya Arquitectura III Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003pagraveg 188-89 del mateix autor laquoGogravetic i neogogravetic a la Casa de la Ciutatraquo dins Albert Cubeles i Ramon grau (coord) El proceacutesurbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 8) 2003 pagraveg 288-289

17 Joan Molina Arte devocioacuten y poder en la pintura tardogoacutetica catalana Murcia Editum Ediciones de la Universidad de Murcia1999 pagraveg 173 i seguumlents del mateix autor laquoLa Virgen de los Consellers Metaacutefora mariana e imagen del poderraquo Boletiacuten delMuseo e Instituto Camoacuten Aznar LXXVII (1999) pagraveg 111-151

116 Anna Muntada Torrellas

cioacute segons el diccionari Alcover-Moll Costat per costat i sempre enfrontats com en un joc de miralls fent uacutes de la metagravefora de speculum conformadora de lrsquoimaginari medieval Aquesta rivalitat serviacute alhora per instigar i per inspirar

Encara que a dir veritat acabeacutes sent un joc no a dues sinoacute a tres bandes no debades les faccedilanes de lrsquoAjuntament i de la Diputacioacute miraven llavors al carrer que va a la Seu18

Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule

La capella de Sant Jordi sorpregraven drsquoentrada per les seves reduiumldes dimensions que en canvi srsquoexpliquen fagravecilment per la funcioacute que li eacutes encomanada19 Hem de recordar que no eacutes una capella oberta al carrer ndasheacutes a dir no teacute una comunitat de feligresos adscritandash sinoacute que funciona com una capella agraveulica de caragravecter privat adaptada a les necessitats dels qui dia a dia frequumlenten la institucioacute Avui no eacutes fagravecil fer-nos una idea de com devia ser lrsquoespai de la capella de la Diputacioacute aixiacute com el seu encaix amb la resta de lrsquoedifici20 La capella gogravetica ha acabat convertida en un lloc de pas Ja ho era el 1855 quan Antoni de Bofarull escrigueacute la seva Guia-Cicerone de Barcelona

La capilla interior estaacute formada a espaldas de la antigua que es el espacio que ahora sirve de entrada21

Eacutes important repassar la cronologia del projecte El febrer de 1433 srsquoacordagrave la construc-cioacute de la capella que el juliol de 1434 ja es trobava enllestida Aquests soacuten tambeacute els anys en quegrave Bernat Martorell pintagrave el retaule de Sant Jordi per a la capella22 La intencioacute perograve anava meacutes enllagrave Justament el 1436 els diputats feien una primera peticioacute a les Corts reu-nides a Montsoacute perquegrave laquola dita festa del dit beneiumlt Sant sia drsquoaciacute avant tots anys coltaraquo23

Som davant drsquouna microarquitectura summament ornamentada que teacute poc a veure amb la ldquofuncionalitat estructural i la simplicitat decorativardquo progravepies de lrsquoarquitectura dels territoris catalans des de mitjan segle xiv laquoReliquier sumptuoacutes on es guarda la reliacutequia preciosa del Sant Cavaller patroacute de Catalunyaraquo la imagina Joaquim Folch i Torres24

18 Ens referim a la del medalloacute esculpit de sant Jordi oposada a la primitiva faccedilana del carrer de Sant Honorat En una societatfortament sacralitzada la lituacutergia del poder no pot prescindir de la concurregravencia de la Seu i del bisbe Pel que fa a les comandesartiacutestiques la Catedral proporciona referents models i artistes i si srsquoescau en ocasions molt especials fins i tot alguna peccedila deltresor en preacutestec

19 La capella tendeix a la proporcioacute drsquoun cub de 5 metres de costat La planta eacutes quadrada i cadascun dels costats fa uns 520 metres els murs tenen 420 metres drsquoalccedilada i el punt magravexim en la clau de volta eacutes de 685 metres

20 No srsquoha drsquooblidar que la capella es trasllada a mitjan segle xvi a la planta noble de la casa mentre que la sagristia roman al pla del carrer laquoE la demunt dita capella tornaragrave e posaragrave aquella com vuy estagrave sobre les dites arets e voltes noves sens nungun dan de les pesses e mullura que alliacute eacutes [] que sens alguna lesioacute nocument o perill de la altra obra de la dita casa de la Deputacioacute sie mudada dita capella pilars y archs com eacutes ditraquo (Mariagrave Carbonell i buades El Palau de la Generalitat del gogravetic al primer Renaixement Barcelona Generalitat de Catalunya 2003 pagraveg 101-107) A meacutes en temps de lrsquoAudiegravencia borbogravenica va ser objecte drsquounaampliacioacute En afegir lrsquoampli espai cupulat del nou presbiteri lrsquoequilibri i el sentit espacial interns srsquoalteraren irremissiblementSegueix sent referent obligat lrsquoestudi de Josep Puig y CadaFalCh i Joaquim Miret i sans laquoEl Palau de la Diputacioacute General deCatalunyaraquo Anuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1909-1910 1911) pagraveg 385-480

21 Antoni de boFarull Guia-Cicerone de Barcelona Barcelona Libr Castantildeos 1855 pagraveg 6822 La cronologia del retaule srsquoha fixat a lrsquoentorn de 1435 No srsquoha de confondre amb el retaule dedicat a sant Jordi que el mateix

artista pinta per encagraverrec de les Corts de Montsoacute entre 1435 i 143723 laquoCar beacute ens doacutena de parer que semblant festa se degueacutes colre e honrar ab ses solemnitats ategraves principalment que el dit beneit

Sant Jordi e lo seu penoacute eacutes cap e vexilmiddotle en tots los actes de batalles qui es fan per lo senyor rei nostre e encara per qualsevolaltres aixiacute del Principat de Catalunya com dels altres regnes e terresraquo (alograves-Moner Sant Jordi pagraveg 84-86) Vegeu tambeacute sans (dir) Dietaris de la Generalitat vol I pagraveg 130-131

24 Joaquim FolCh i torres La Capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat Barcelona Industrias del papel 1931 pagraveg 5 Aquesta petita publicacioacute teacute el valor histograveric de ser lrsquouacutenica monografia sobre el tresor de la capella fins ara publicada

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 117

Ara tocava vestir aquesta arquitectura i especialment lrsquoaltar el punt focal que durant la celebracioacute concentra tota lrsquoatencioacute En lrsquoEdat Mitjana la mesa de lrsquoaltar se solia decorar amb el retaule i el frontal25

Aquest davant aquell damunt compartint estatus i captivant mirades perograve en gene-ral el frontal general ha rebut molta menys atencioacute per part dels investigadors Volem posar el focus en el fascinant i belliacutessim Palmiddotli brodat de sant Jordi el drac i la princesa de la capella del Palau del Generalitat I tan sols despreacutes desplaccedilar la mirada del frontal al retaule i drsquoaquest a la decoracioacute de la capella sencera per comprovar com es va desple-gant un dens programa devocional moral i poliacutetic imbricat amb lrsquohagiografia del poder

25 Vegeu Josep braun Diccionari lituacutergic Barcelona Foment de Pietat Catalana 1925 pagraveg 15 Aquest recorregut simbolico-almiddotlegograveric ha estat admirablement descrit pel bisbe Gulielmus Durandus liturgista occitagrave del segle xiii (Gulielmus durandus The Rationale Divinorum Officiorum The Foundational Symbolism of the Early Church its Structure Decoration Sacraments andVestments Louisville Fons Vitae 2007 pagraveg 27

Restitucioacute a escala de lrsquoaltar de la capella amb el frontal brodat per Antoni Sadurni i el retaule pintat per Bernat Martorell

118 Anna Muntada Torrellas

Sortosament el precioacutes frontal encara eacutes a la capella26 Acompanyem els diputats que lrsquoany 1499 feien lrsquoinventari de la casa el frontal es guarda laquoen una caxa ample e de altaria de entorn hun palmraquo en el consistori major

Primo hun pali molt bell brodat de fil drsquoor de argent e de seda ab la ymage de Sant Jordi qui mata lo drach e es de la ystoria com restaure la filla del Rey son les dites ymages enbotides ab frange tot al entorn de fil drsquoor ab alguns senyals del General27

El primer que crida lrsquoatencioacute eacutes la minuciositat amb quegrave es descriu lrsquoobra la qual cosa ens alerta ja de la vagravelua que se li confereix El frontal de Sant Jordi de la Generalitat pot ser considerat una de les obres drsquoart tegravextil del segle xv meacutes destacades entre drsquoaltres raons per quelcom que el fa uacutenic ser un brodat en alt relleu amb un punt magravexim difiacutecil drsquoima-ginar de 27 centiacutemetres28 Lrsquoadmiracioacute que desperta el frontal ve drsquoantic i no ha deixat mai de suscitar-la Fins i tot en temps de lrsquoAudiegravencia va seguir exposant-se laquodevant de la capella lo dia de la festa del Sant maacutertir ab just admiracioacute del puacuteblichraquo29 La festa llavors sigui dit de passada srsquohavia convertit en un veritable esdeveniment

Fiesta de la Solemnidad de San Jorge quemiddotn Cataluntildea es de precepto por ser patron del Principado y haver Juvileo plenisimo y concurso de todo el pueblo en esta Festividad30

Jaume Puiggariacute ho avanccedilagrave atribuint el frontal a Antoni Sadurniacute i la documentacioacute aporta el conjunt de les dades que ho ratifiquen31 El frontal srsquoexecuta entre el maig de 1450 i el maig de lrsquoany seguumlent amb prou feines en un any El cost total del frontal va sumar 1500 florins drsquoor drsquoAragoacute i 3 sous barcelonins les xifres parlen per elles mateixes32

Eacutes un brodat erudit que defuig els dissenys meacutes habituals Lrsquoescena ens remet a la lle-genda de sant Jordi i el drac popularitzada per lrsquoexitoacutes recull de vides de sants que Iacopo da Varazze compilagrave a mitjan segle xiii Lrsquoartista-brodador selecciona drsquoaquiacute i drsquoallagrave El resultat eacutes drsquouna innegable forccedila decorativa coherent i decididament efectista Els valors de lrsquoart del brodat srsquoallunyen dels de la pintura No soacuten la liacutenia o el color sinoacute les textures derivades del joc de reflexos de com la llum incideix damunt la superfiacutecie del teixit o mi-llor dit del fil entorxat drsquoor o de plata i els fils de seda de colors La llum segons sigui pot

26 A la capella es conserva tambeacute el tern quatrecentista complet Eacutes igualment una obra de primera categoria amb un extraordinari cicle brodat que narra la passioacute del megalomagravertir

27 El 30 de gener de 1499 els diputats del General i els oiumldors de comptes acorden que laquototes les coses de la Deputacioacute e casa delGeneral sien inventariades e acomenades a bon recapte etcraquo perquegrave laquoassiacute que en tot temps sersquon puixe saber la veritatraquo Feta una primera i uacutenica anotacioacute ndasheacutes la referegravencia al laquoretaula de la ystoria del glorioacutes caualler mossen Sant Jordiraquo la tasca srsquoatura i no esrepregraven fins el 17 de juliol del mateix any Serra Ragravefols en publicar els inventaris de la Generalitat donagrave a cada iacutetem un nuacutemerode partida per facilitar la consulta i la cita del document (Josep de Calassanccedil serra ragraveFols laquoAntics inventaris de la Casa de laDiputacioacuteraquo Estudis Universitaris Catalans XV (1930) pagraveg 357-368 partida 56 f 5v)

28 El frontal progravepiament dit fa 88 x 198 centiacutemetres les parts afegides ja en el segle xvi 88 x 50rsquo5 centiacutemetres cadascuna tambeacute srsquoha de comptar lrsquoorfreacutes de 9 centiacutemetres Les xifres totals del conjunt soacuten 107rsquo5 x 318rsquo5 x 27 centiacutemetres

29 Aleshores en egravepoca de lrsquoAudiegravencia es decidiacute treurersquol del seu estoig de fusta i tenir-lo sempre exposat (AHCB 6A-I ReialAudiegravencia Acords 5 1765-1772 f 271)

30 Justament aquest eacutes el motiu que preserva laquolas mismas Alajas y Reliquias de las quales dicha Capilla es dotada y asimismo losadornos y adresos del Altarraquo (Antoni Muntildeoz gonzaacutelez i Josep Catagrave i tur Repressioacute borbogravenica i resistegravencia catalana (1714-1736) Madrid MuntildeozCatagrave DL 2005 pagraveg 337

31 Josep Puiggariacute laquoTapit de Sant Jordiraquo LrsquoAvens II-13 (abril 1883) pagraveg 158-161 aquest eacutes el primer estudi monogragravefic Bona part de la documentacioacute sobre el frontal fou publicada per Josep M Madurell i MariMon laquoEl Arte en la comarca alta de UrgelraquoAnales y Boletiacuten de los Museos de Arte de Barcelona IV-1-2 (1946) pagraveg 9-172 (en especial les pagraveg 9-18) Provinent de Montblanc el pare Miquel Sadurniacute srsquoestabliacute a Barcelona a inicis de segle Pare germagrave nebots i dones tota una nissaga de brodadorssrsquoaplegagrave al voltant drsquoAntoni Sadurniacute El taller va acaparar bona part dels encagraverrecs durant la segona meitat del quatre-cents Lrsquoany 1458 fou nomenat brodador del General

32 Val la pena posar en relacioacute aquesta xifra amb el cost del treball en el segle xv Aixiacute per exemple el salari drsquoun oficial de laconstruccioacute a Barcelona era de 60 sous mensuals eacutes a dir tres lliures al mes que feta la multiplicacioacute sumen 36 lliures lrsquoany Soacuten dades relatives al cost de les obres en la Catedral de Barcelona entre els anys 1481-1489 (Pierre bonnassie La organizacioacuten deltrabajo en Barcelona a finales del siglo xv Barcelona CSIC 1975 pagraveg 119)

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 119

conferir a lrsquoobra una dimensioacute gairebeacute dramagravetica Si a meacutes srsquohi sumen les aplicacions en ldquoalt relleurdquo el resultat eacutes absolutament nou Tambeacute soacuten nous els requeriments necessaris per donar forma i volum a un teixit a la massa informe drsquouna buata El brodador per tant ha de tenir el domini de lrsquoescultura i alhora lrsquohabilitat drsquointegrar les parts modelades al conjunt de lrsquoobra drsquouna manera harmoniosa33

Meacutes que seguir argumentant nrsquohi ha prou amb fixar la vista sobre el cavall brodat Lrsquoac-titud i la constitucioacute ndashel cavall ha de ser fort i agravegil per sostenir el cavaller en la lluitandash soacuten les mateixes de les del cavall que Bernat Martorell havia pintat en el retaule el volum perograve ara eacutes real Admirem la capacitat que lrsquoartista teacute de modelar i conferir el sentit de lrsquoanatomia de lrsquoanimal amb un material com la tela tan poc donat a la corporeiumltat sinoacute eacutes que teacute un cos dessota Potser caldria no oblidar que som a la peniacutensula Ibegraverica a mitjan quatre-cents lluny de les corts del Renaixement i de les progravesperes ciutats flamenques que eren els focus de lrsquoavantguarda La plata eacutes el metall que es correspon amb el color blanc del cavall del retaule I efectivament tot el cos del cavall del frontal estagrave recobert amb finiacutessims fils de plata Quin devia ser lrsquoimpacte visual quan la plata no srsquohavia oxidat El cavall eacutes molt meacutes que una cavalcadura en realitat eacutes el centre de lrsquoescena Llanccedilat a la cagraverrega el seu cos assenyala la liacutenia diagonal que vertebra la composicioacute coratjoacutes el ca-vall srsquointerposa entre lrsquoatemorida ciutat de Silene un moacuten malgrat tot humagrave i civilitzat i el drac lrsquoinframoacuten animal o si es vol del pecat Actitud del cavall degraveiem En el llenguatge de la doma ldquoactitudrdquo eacutes el terme emprat per referir-se al grau drsquoatencioacute i obediegravencia de

33 Entre els menestrals els uacutenics artesans que poc o molt treballaven en aquesta liacutenia eren els cuirassers ndashels fabricants de cuirasses la part de lrsquoarmadura que protegeix el bustndash bagravesicament perquegrave per tal drsquoesmorteir els cops i protegir el cos de la persona sota la planxa drsquoacer encoixinaven o embuataven el seu interior El procediment del brodat en relleu eacutes forccedila laborioacutes i complex Elstreballs de restauracioacute del frontal han permegraves contrastar-ho Pregraveviament abans de brodar la figura srsquoha de ldquoconformarrdquo la base a brodar ndashnormalment un tafetagrave de sedandash amb un aprest donant-li la forma desitjada despreacutes un cop brodat es colmiddotloca a lloc i es farceix habitualment amb floca de cotoacute (Carmen Masdeu i Luz Morata Informe de restauracioacute del frontal Ref114L127-432009 MNAC inegravedit)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del cavall brodat en alt relleu Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

120 Anna Muntada Torrellas

lrsquoanimal a lrsquoordre del genet aquiacute perograve cavall i genet soacuten una sola cosa Noblesa de lrsquoun i de lrsquoaltre confianccedila en lrsquoempresa que sersquols ha confiat

E car cavall eacutes la pus noble biacutestia e la pus convinent a servir home per accediloacute de totes les begravesties hom eleec cavall e donagrave-lo a lrsquohome qui fo elet de mil hogravemens e per accedilograve aquell home ha nom cavaller34

En general les cites brodades dels estilemes caracteriacutestics de Bernat Martorell pertanyen a aquest escollit univers cavalleresc La qual cosa no exclou que Sadurniacute colmiddotlaboreacutes amb altres pintors Si meacutes no la documentacioacute ha confirmat la seva relacioacute amb Antoine de Lonhy un pintor drsquoorigen probablement borgonyoacute actiu a Catalunya entre 1460 i 1462 Aquests tipus de treballs colmiddotlaterals no soacuten tasques ocasionals per a un pintor El mateix Bernat Martorell en ser nomenat oficial del General ho eacutes com a pintor i banderer35 Sorprenentment lrsquoarmadura de sant Jordi teacute poc a veure amb les convencions drsquoaquest moacuten borgonyoacute) I en aquest punt podem incorporar a la historiografia del frontal brodat una notiacutecia inegravedita Aixiacute el juny de 1547 es paga al brodador Agravengel Maduxer laquoper adobar y reparar lo pali maior de la capella de la casa de la Deputacioacute reparant y adaptant la imatge de sanct Jordiraquo36

Voluntat descriptiva i capacitat tegravecnica es posen tambeacute al servei drsquouna renovada sen-sibilitat envers la natura Les oques del fossat ndashque Martorell ja havia pintat en el Retaule de la Transfiguracioacute de la catedral de Barcelonandash ara es broden en realccedil sobre un farcit de branquillons de lli lrsquoescuma de les aiguumles se suggereix amb brins de fil fortament retorccedilat traslluint aixiacute el model pintat i mostrant a lrsquoensems el ldquosaber ferrdquo de lrsquointegraverpret broda-dor El paisatge que srsquoesteacuten fora muralla relata el dia a dia dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom37

34 Ramon llull Libre de lrsquoorde de cavalleria citat per Martiacute de riquer Antoni CoMas Joaquim Molas Histograveria de la LiteraturaCatalana vol 1 Barcelona Ariel 1964 pagraveg 246

35 laquoDimarts a V de juliol [del any mil CCCC XXXX] En aquest dia los senyors deputats e oiumldors dels comptes del dit Generalprovehiren ena Bernat Martorell pintor ciutedagrave de Barchinona de eacutesser pintor eb banderer de la casa de la Deputacioacute del ditGeneralraquo

36 Inclosos els materials el fil drsquoor i argent les tatxes daurades i lrsquoencast drsquoalgunes pedres i perles ACA (Arxiu de la CoronadrsquoAragoacute) N-129 (1545-48) f 176 15-VI-1547)

37 laquoEn Cataluntildea tienen lugar interesantes transformaciones en el culto de San Jorge [] su representacioacuten es progresivamentedesmilitaritzada y se vuelve hacia el culto agriacutecola como si una vez terminada la obra de reconquista el santo dejara las armas y se dedicara a ocupaciones maacutes paciacuteficasraquo (Catalina girbea laquoSan Miguel y San Jorge en el Mundo Medievalraquo Arqueologia Historia y viajes sobre el mundo medieval 16 (2006) pagraveg 93-94)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del fossat amb les oques brodades en realccedil Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 121

Eacutes un paisatge fet per lrsquohome i a la mida de lrsquohome expressioacute de la civilitat Ens fa venir a la memograveria les paraules de Marsilio Ficino amb les quals el filogravesof de lrsquohumanisme ilmiddotlus-trava la seva lloanccedila de la noblesa i potegravencia de lrsquohome

Quam mirabilis per omnem orbem terrae cultura Quam stupenda aedificiorum structura et urbium Irrigatio aquarum quam artificiosa

Lrsquoadmirable cultiu de la terra les impactants fagravebriques dels edificis i les ciutats lrsquoengi-nyosa conduccioacute de les aiguumles38 talment com si fossin fragments escollits del nostre frontal brodat El tractament en profunditat del paisatge que srsquoenfila fins a la mateixa liacutenia de la costa contrasta dragravesticament amb el locus ancestral i primari que habita la begravestia confi-nada en les soles dues dimensions del pla

El mecanisme de correspondegravencies no srsquoatura Des del punt de vista de la composicioacute cavall i drac veacutenen a ser dues forces paralmiddotleles i antagograveniques lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda Amb la llanccedila al rest perograve sant Jordi estagrave a punt per al combat La tensioacute es resol en el punt on es toquen la peuumllla del cavall i el musell del drac Tota lrsquoobra pot ser llegida drsquoacord amb aquests dos nivells anti-tegravetics sant Jordi guarda el lloc on srsquoentrecreuen els camins del beacute i del mal talment com les antigues i monumentals creus de pedra que emparaven el pelegriacute I eacutes que la veritable lluita en el camiacute de la vida eacutes amb un mateix

38 Hom pot veure una canonada gris que des del pou va resseguint el perfil de la muralla Vegeu Marsilii FiCini Opera Basilea 1576 vol 2 L XIII cap III pagraveg 296-297

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Esquema compositiu del frontal El Frontal de sant Jordi el drac i la princesa eacutes un brodat erudit meditat i complex El cavall i el drac veacutenen a ser dues forces antagograveniques i en tensioacute lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda

122 Anna Muntada Torrellas

El frontal ultrapassa la seva realitat material i artiacutestica sent la plasmacioacute drsquouna manera drsquoentendre el moacuten una veritable cosmogonia Tot i la seva posicioacute als peus de lrsquoaltar el palmiddotli sens dubte estagrave a lrsquoaltura conceptual i doctrinal del retaule Del frontal al retaule degraveiem amb el propogravesit de fer palegraves lrsquoestret lligam artiacutestic i simbogravelic entre aquestes dues valuoses peces del mobiliari lituacutergic de la capella

Eacutes molt el que ja srsquoha dit sobre el Retaule de sant Jordi de la capella de Bernat Marto-rell i no eacutes el cas de repetir-ho39 Els estudiosos han procedit a la reconstruccioacute virtual del retaule avui desmembrat i dispers repartit entre lrsquoArt Institut de Chicago (la taula cen-tral amb la lluita de sant Jordi amb el drac per alliberar la princesa) Museu del Louvre de Pariacutes (les taules laterals amb les escenes de la passioacute del sant) i el Philadelphia Museum of Art (el coronament del retaule amb la Verge i el Nen les Virtuts Cardinals i dues figures femenines de les quals volem parlar tot seguit)

Abans perograve eacutes important retornar el retaule a la capella ni que sigui virtualment i provar drsquoimaginar-lo damunt lrsquoaltar juntament amb el frontal restituint-li aixiacute la pro-porcioacute deguda en relacioacute amb lrsquoespai insogravelitament escagraves No eacutes un retaule de gran aparell devia arribar als tres metres i mig i escaig El que volem eacutes subratllar aquesta petitesa40 que contrasta amb lrsquoaltiacutessima qualitat tegravecnica i material41

La taula de Filadegravelfia ha sigut lrsquouacuteltima en incorporar-se al debat historiogragravefic42 Les virtuts srsquoidentifiquen fagravecilment gragravecies als atributs la Tempranccedila que vessa aigua en una ribella la Prudegravencia amb la llanterna la Fortalesa amb un escut i una espasa i la Justiacutecia amb les balances43 Eacutes important fer notar que es tracta de les virtuts cardinals certament molt meacutes incardinades mai millor dit amb la dimensioacute moral de la vida Soacuten elaboracions i temes compartits de fa segles interessen a lrsquoindividu i a la colmiddotlectivitat la comunitat sencera que srsquoorganitza i vetlla pel beacute comuacute Eacutes un tema egravetic que transcendeix la moral cristiana i teacute la seva projeccioacute en lrsquoagravembit civil No eacutes casual que lrsquoobra de la Generalitat coincideixi pragravecticament en el temps amb lrsquoencagraverrec que en la veiumlna casa del Consell hom feia de dues vidrieres amb les quatre virtuts cardinals en forma de persones44

Qui soacuten les altres dues figures femenines que srsquoasseuen als peus de la Mare de Deacuteu amb sengles filacteris a la magrave Al nostre entendre la clau per identificar-les estagrave en la di-feregravencia drsquoedat (de fet srsquoassemblen) Podem comprovar-ho veient el detall en una antiga fotografia de lrsquoArxiu Mas Fixem-nos que la dona de la dreta teacute la cara demacrada i les gal-tes xuclades drsquouna vella Per aixograve ens sorpregraven veure com despreacutes drsquouna ldquorestauracioacuterdquo la

39 Guadaira MaCiacuteas i Rafael Cornudella laquoBernat Martorell i la llegenda de Sant Jordi Del retaule als brodatsraquo Locus Amoenus 11 (2011-2012) pagraveg 19-53

40 Aixiacute ho confirma la descripcioacute de la cortina que resguardava el retaule en lrsquoinventari de 1499 laquovna cortineta petita de vellutnegre deuant lo dit retaula en la qual cortina ha vna frange drsquoor e de granaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 5)Desconeixem si la cortina cobria el retaule sencer en tot cas era una laquocortinetaraquo [sic] i endemeacutes laquopetitaraquo En lrsquoinventari de 1499 tambeacute srsquoesmenta la cortina blanca que com prescriu lrsquouacutes lituacutergic servia per velar el retaule en temps de quaresma laquoItem vnacortina blancha quis posa deuant lo retaula de la capella en la coresmaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 31) Vegeu tambeacute Joseph gudiol i Cunill El Mobiliari Lituacutergich Resum arqueoloacutegich Vic sn 1920 pagraveg 48

41 Fa 3096 centiacutemetres de llargada per 2041 centiacutemetres drsquoamplada (hem sumat les mides que donen els catagravelegs dels respectiusmuseus) Caldria afegir la predelmiddotla i la part del guardapols Com eacutes sabut i malgrat que amb el temps la historiografia ha anatacumulant evidegravencies no tenim ldquoel documentrdquo que precisi la filiacioacute del retaule Les mides en quumlestioacute no soacuten doncs uacutenicamentxifres si calgueacutes procurarien una altra sogravelida base argumental

42 Vegeu Santiago alColea blanCh laquoBernat Martorell Retaule de Sant Jordi (ca 1435)raquo dins Josep braCons i Jesuacutes Mestre Artcatalagrave al moacuten Barcelona Edicions 62 2007 pagraveg 72-75 Al marge de qualsevol altra consideracioacute tal com suggereix lrsquohistoriador conveacute mirar tambeacute les taules pel darrere i comprovar la correspondegravencia en la disposicioacute dels taulons

43 Les figures de les virtuts ja soacuten presents en algunes de les grans portades monumentals de les catedrals franceses perograve sesistematitzen i sersquon fixa el nombre cap a la fi del segle xiii en el context de lrsquoart trecentista italiagrave Vers el 1305 Giotto pintagraveen grisalla la segraverie completa de les almiddotlegories de les virtuts i els vicis ndashels seus contrarisndash a la capella dels Scrovegni de Pagraveduatambeacute Andrea Pisano contribuiacute a la tipificacioacute de les virtuts ldquoitalianesrdquo Eacutes lrsquoordenacioacute que finalment ha quedat recollida en lesensenyances del catecisme En el context francegraves el tema fou estudiat per Eacutemile Macircle LrsquoArt Religieux de la fin du Moyen Acircge enFrance Paris Armand Colin 1995 (1908) pagraveg 309 i seguumlents

44 duran i sanPere La casa pagraveg 36 Temps a venir les virtuts cardinals srsquoesculpiren tambeacute en la nova faccedilana de la Generalitatdavant de lrsquoesgleacutesia de Sant Jaume

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 123

figura no sols srsquoha rejovenit sinoacute que fins i tot ha canviat de fesomia Eacutes una intervencioacute que no srsquoenteacuten no teacute res drsquoinnocu i siacute en canvi consequumlegravencies greus de cara a la lectura i interpretacioacute de lrsquoobra45

Reprenem el fil de lrsquoanagravelisi En la taula de la marededeacuteu srsquoestableix doncs una contra-posicioacute entre aquestes dues figures femenines en termes de joventut i vellesa la dimensioacute teologravegica que la sustenta eacutes la idea de ldquoplenitudrdquo de vida La nostra hipogravetesi eacutes que aques-tes figures soacuten les almiddotlegories de lrsquoAntic i del Nou Testament o si es vol de la Sinagoga i de lrsquoEsgleacutesia Ajuden a confirmar-ho el gest els filacteris que sostenen i el lloc que ocupen a banda i banda de la Verge Vegem-ho Esgleacutesia i Sinagoga compten amb una rica tradicioacute en imatges No sempre han tingut forma humana de vegades es recorre a la metagravefora de lrsquoarbre viu i lrsquoarbre sec LrsquoEsgleacutesia sol representar-se com una dona jove amb lrsquoestendard de la Resurreccioacute la Sinagoga eacutes en canvi una dona vella amb un bordoacute partit i els ulls embenats perquegrave encara no coneix la bona nova de Crist en els Evangelis A mida que avanccedila lrsquoEdat Mitjana canvia el sentit de la representacioacute ja no hi ha antagonisme en-tre elles Esgleacutesia i Sinagoga donen compliment a la profecia messiagravenica El missatge eacutes idegraventic al que expressen les figures amb el moviment de les mans La jove personificacioacute del Nou Testament teacute lrsquoiacutendex alccedilat eacutes el gest inequiacutevoc de qui afirma o proclama lrsquoaltra dona en canvi recull la magrave sobre el pit com qui escolta i assenteix Soacuten els codis de lrsquoora-tograveria que tambeacute els pintors varen fer seus

Per la seva banda el filacteri si beacute podria semblar un atribut ambigu funciona prou beacute a lrsquohora de comunicar la idea abstracta Aquesta caracteriacutestica banda de pergamiacute que srsquoen-rotlla als extrems eacutes el recurs que en mans de pintors i escultors ha fet parlar les imatges I amb la precisioacute de qui sap perfectament quegrave vol expressar veiem com el filacteri de la figura del Nou Testament es desplega cap a dalt com volent corroborar la vigegravencia drsquoallograve que eacutes dit lrsquooberta manifestacioacute dels Evangelis mentre que el rotlle cartaci dels temps antics els de lrsquoAntiga Llei es corba damunt la falda de lrsquoaltra figura com senyalant que aquell eacutes un temps ja passat Els filacteris lliguen les figures tambeacute conceptualment ndashallograve que estagrave escritndash i visualment el ritme sinuoacutes del traccedil srsquoacorda amb el filacteri que sosteacute la Mare i desplega el Fill La continuiumltat meravellosa de lrsquoAntic i el Nou Testament que els artistes expressaren de formes tan diverses apareix ara seguint el signe del temps com una relectura personal drsquoaquelles sacre conversazioni dels altars renaixentistes italians46

La reciprocitat entre la maternitat de Maria i la divinitat del Fill es manifesta fefaent-ment en la corona de llum o magravendorla que els rodeja Perquegrave el vel que enterbolia la lectu-ra de lrsquoAntic Testament srsquoha descobert amb la vinguda de Crist aixiacute ara nosaltres amb la cara descoberta contemplem laquocom en un mirall la glograveria del Senyorraquo (2Co 3 18) Podem distingir amb claredat que hi ha dos feixos de raigs amb dos punts focals diferents Mare i Fill que amb la seva plenitud tot ho ilmiddotluminen Aquesta eacutes la transcendegravencia de la icona feta llum No passem per alt que eacutes la Mare de Deacuteu coronada Mare del Senyor i Rei- na del cel i principal mediadora entre Deacuteu i els homes Quina major majestat per a la

45 Arxiu Mas clixeacute nuacutem GA-8844 No coneixem les circumstagravencies en quegrave srsquoha dut a terme aquesta intervencioacute en tot cas eacutesimportant recordar que el restaurador hauria de treballar sempre en estreta colmiddotlaboracioacute amb lrsquohistoriador de lrsquoart Rosa Alcoyen un estudi publicat recentment laquoObres mestres de la pintura gogravetica catalana a Amegraverica del Poliacuteptic Morgan a la Mare de Deacuteu de Filadegravelfiaraquo dins Rosa alCoy (dir) Art fugitiu Estudis drsquoart medieval desplaccedilat Barcelona Universitat de Barcelona 2014pagraveg 182-207) proposa identificar les dones amb filacteris com a sibilmiddotles io profetesses

46 Aquesta eacutes la idea que el mestre de la Seu drsquoUrgell plasma en la taula de Sant Jeroni en el desert avui en el MNAC (c 1495)sense apriorismes ni metagravefores Sant Jeroni srsquoagenolla devotament als peus de lrsquoaltar parat per adorar el crucifix que de manera simbogravelica es colmiddotloca entre dos llibres a la dreta del Crist crucificat el llibre del Nou Testament relligat en vermell referent alsacrifici a lrsquoesquerra de verd el color lituacutergic menys significat el llibre de lrsquoAntic Testament En el pol oposat podem citar unexemple que tradueix aquesta construccioacute teologravegica en la imponent maquinagraveria drsquoun retaule drsquoescultura del segle xvi vegeu Anna Muntada i torrellas laquoDe la gloriosiacutesima y puriacutesima Madre de Dios Claves para una lectura iconogragravefica del retablo mayor dela SI Catedral de El Burgo de Osmaraquo dins Juan Carlos atienza ballano Llena de gracia Iconografiacutea de la Inmaculada en laDioacutecesis de Osma-Soria El Burgo de Osma Catedral del Burgo de Osma 2005 pagraveg 77-119

124 Anna Muntada Torrellas

reina del cel que asseurersquos en un tron de nuacutevols tenyits pel roig del foc que tot ho inflama en el cel empiri ndashun no lloc sense tempsndash on regnar eternament Tot plegat per assenyalar que la Mare de Deacuteu ja eacutes en en el designi diviacute

Lrsquoor i el vermell soacuten omnipresents tambeacute en els celatges i els nuacutevols de les escenes del martiri de sant Jordi dels laterals del retaule Soacuten convencions tegravecniques en voga en la pintura de lrsquoegravepoca perograve tambeacute es poden llegir en clau simbogravelica com un recurs que servi-ria per a unificar a nivell conceptual i visual el retaule (pensem en la dimensioacute exemplar del miraculoacutes martiri) Or i vermell insistim que casualment o sortosament soacuten tambeacute els colors del senyal heragraveldic dels reis i del Principat Com hauria dit sant Tomagraves drsquoAquino la bellesa resideix no sols en lrsquoharmonia i proporcioacute de les parts sinoacute en laquola lluminositat del color degutraquo (Summa theologiae II-II 145 2) Si beacute a hores drsquoara ja sabem que no res en aquest context eacutes casual

Els estudiosos del retaule ja han advertit la particularitat drsquoaquesta taula de la mare-dedeacuteu que corona el conjunt substituint el Calvari47 Manca el Crist crucificat perograve tenim el Nen que ha vingut a complir la promesa de redempcioacute i tambeacute tenim lrsquoabanderat de Jesucrist el seu alter ego no debades el senyal de sant Jordi amb la creu vermella eacutes el mateix que duu el Jesucrist ressuscitat Sant Jordi eacutes en la clau de volta de la capella en el retaule en el frontal i tambeacute sobre lrsquoaltar En el calze ndashseguim lrsquoinventari de la capella de 1499ndash que teacute laquolo crucifix enbutit en lo peu ab la Maria e Sant Johan e altre part del dit peu al endret del dit crucifix Sant Jordiraquo i tambeacute en la creu laquoab dos tabernacles en la hu dels quals una ymage de nostra dona fet de bulto ab lo Jesus al bras () E en lrsquoaltre tabernacle la ymage de Sant Jordi ab lo drachraquo48 Aixiacute sense solucioacute de continuiumltat hom passa del Fill encarnat a sant Jordi i drsquoaquest a la Mare Si primer la concordanccedila era Calvari-sant Jordi tot seguit passa a ser sant cavaller-nostra Senyora

El programa del retaule i el de la capella sencera basculen efectivament entre la dimensioacute sacra i devocional que els eacutes inherent i aquesta altra dimensioacute laica ressograve de la poderosa tradicioacute cavalleresca Doncs per al cavaller celestial no pot haver-hi meacutes alt anhel que estar al servei de madona santa Maria i trobar-se als seus peus talment com en el nostre retaule es disposa laquoI es que () de tu brollen totes les virtuts com de les degraveus drsquouna font car lo que tu doacutenes es la perfecta saviesa i lrsquohonor seacutens magravecula cada sobirana virtut es en tu distinta omplint la perfeccioacute del teu reialmeraquo soacuten les escollides paraules drsquoun cavaller pisagrave del segle xiii a la seva dama49

Aquestes consideracions ajudarien a entendre una altra dissonagravencia iconogragravefica en lrsquoornamentacioacute de la capella la representacioacute en les megravensules esculpides de la volta estre-llada dels quatre evangelistes amb el corresponent animal del tetramorf el filacteri i no un llibre sinoacute dos Els animals perden part de la seva forccedila simbogravelica per convertir-se en dogravecils companys lrsquoatrezzo denota familiaritat amb lrsquounivers escripturari tambeacute els gestos dels evangelistes soacuten reveladors compulsant un exemplar llegint amb la ploma a la magrave com si fossin agravevids lectors de les Sagrades Escriptures I els llibres Repetits insistent-ment fins a vuit vegades els llibres servirien com a recordatori simbogravelic de la continuiumltat del temps hom restituiria visualment de nou amb els dos llibres la unitat de lrsquoAntic i el Nou Testament El Crist encarnat divideix la histograveria del moacuten amb el Nou Testament comenccedila la histograveria de la humanitat redimida que finalitzaragrave en el dia del Judici

47 En el retaule de Sant Vicenccedil de Menagraverguens (avui al MNAC) tambeacute de Bernat Martorell la Verge de la Misericograverdia substitueix el tradicional Calvari

48 Vegeu serra ragraveFols laquoAntics inventaris partides 26 i 49 Aquesta eacutes la sumptuosa creu del primer conjunt drsquoargenterialituacutergica La creu de cada dia sobre lrsquoaltar eacutes laquoun crucifix de bulto petit ab lo peu de fustaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 6)

49 Citat per John rusKin Els lliris del jardiacute de la reina Barcelona 1909 pagraveg 41

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 125

El desplegament programagravetic tampoc no acaba aquiacute A banda dels evangelistes en qua-tre de les claus secundagraveries de la volta veiem les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament Reconeixem un rei i tambeacute Moisegraves el portador de les taules de la llei i guia del seu poble en el desert La seva presegravencia queda plenament justificada perquegrave amb ell srsquoinaugura el temps sub lege que en el llenguatge juriacutedic significa que tot poder estagrave sotmegraves a la llei I justament la llei es troba en el nucli de la concepcioacute del poder poliacutetic en lrsquoegravepoca Aquest eacutes el sentit uacuteltim del concepte de ldquojuscentrismerdquo poliacutetic o imperi del dret laquoper ser expressioacute de la veritat regia la vida de tot el poble fins i tot el seu magravexim representant estava sotmegraves a aquest dretraquo en paraules de Tomagraves de Montagut50 Cal re-cordar aquiacute que una de les funcions confiades a la Generalitat eacutes lrsquoobservanccedila de privilegis i constitucions

50 Citat per Isabel saacutenChez de Movellaacuten La Diputacioacute del General de Catalunya (1413-1479) Barcelona Generalitat de Catalunya 2004 pagraveg 23 Elisa varela rodriacuteguez i Nuacuteria jornet benito laquoLas idea del cuerpo y del buen gobierno en el lsquoProacutelogo de las Leges Palatinaersquoraquo dins Gisela drossbaCh i Gottfried KersCher (eds) Utilidad y decoro Zeremoniell und Symbolische Kommunikationden lsquoLeges Palatinaersquo Koumlnig Jacobs III von Mallorca (1377) Wiesbaden Reichert Verlag 2013 pagraveg 55-65

Sant Joan Evangelista amb lrsquoanimal del tetramorf el filacteri i no un sinoacute dos llibres Megravensula esculpida de la volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat

Decoracioacute esculpida de les claus de volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat En les claus principals veiem els senyals heragraveldics del rei i de la Generalitat i en les claus secundagraveries de la volta les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament

126 Anna Muntada Torrellas

Ens hem demorat en aquestes reflexions al marge de la quumlestioacute artiacutestica perquegrave ens aju-den a llegir entre liacutenies En efecte fixem-nos ara en els senyals heragraveldics de les claus de volta de la capella Ens interessa el senyal del rei Eacutes un escut oscat el dels tornejos reves-tit ad hoc amb tota la pompa del llenguatge heragraveldic El que ens ha cridat lrsquoatencioacute eacutes que la insiacutegnia reial no estagrave sola sinoacute rodejada de quatre petits escuts amb la creu vermella sobre camp blanc ndashde gules i de platandash que soacuten les armes del General sostingudes al seu torn per quatre parelles drsquoanimals entre els que reconeixem un lleoacute i una lleona i tal vegada una parella de gossos fortalesa fidelitat no passem per alt les implicacions sim-bograveliques En la imatge trasllueixen la realitat i la idea del temps com si es fessin visibles els termes drsquouna relacioacute entre la institucioacute i el rei no sempre de fagravecil avinenccedila

Servint-se del llenguatge heragraveldic hom vindria a remarcar doncs la naturalesa del poder poliacutetic fent expliacutecita referegravencia al poder sobiragrave limitat per la naturalesa mateixa drsquoaquest poder i per la realitat constitucional del paiacutes La clau eacutes lrsquoexercici de la poliacutetica i la quumlestioacute eacutes el com com es negocia i es deteacute aquest poder

Si beacute els actes emanen de lrsquoautoritat sobirana soacuten les Corts ndashi la Generalitat en tant que comissioacute delegadandash les qui els sancionen Eacutes peremptori remetrersquons a les convocatograve-ries i intervencions a corts

laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo

Corts parlaments i ambaixades foren lrsquoescenari propici per a lrsquouacutes de la paraula i lrsquoexercici de la poliacutetica Proposicions discursos i deliberacions conformen un capiacutetol extraordinari en la histograveria poliacutetica del paiacutes Assenyalem la importagravencia de les proposicions reials que el monarca o el seu representant pronuncia a lrsquoinici de la convocatograveria Aquesta oratograveria segueix els models de lrsquoeloquumlegravencia hi abunden lloances exhortacions peticions etcegravetera barrejades amb cites extretes sobretot de lrsquoAntic Testament51 El joc de correspondegravencies Antic-Nou Testament brinda els models que serviran en el laquopresent histograveric ndashel temps neotestamentarindash en quegrave lrsquohome pren les seves decisions egravetiques i es realitzaraquo Tot gira entorn de la paraula De lrsquouacutes de la paraula en depegraven el correcte funcionament de la cosa puacuteblica Aixiacute la paraula prudent i conciliadora permetragrave actuar en lrsquoesfera poliacutetica sense recoacuterrer a la violegravencia Prudegravencia tempranccedila justiacutecia fortalesa siacute soacuten les virtuts que acompanyen la marededeacuteu que corona el retaule de la capella

Cada element dels arreus i dels ornaments de la capella de la Diputacioacute del General es colmiddotloca com si fossin les peces en un tauler drsquoescacs Veure la relacioacute entre elles ens ha permegraves avanccedilar en la comprensioacute del conjunt Aquiacute srsquoaboca molt meacutes que la sogravelita cultura drsquoartista eacutes cultura drsquoun comitent lletrat No passem per alt els tempos i les circumstagravencies per aixograve ens hem fixat en la figura de fra Marc de Vilalba diputat eclesiagravestic i primer abat de Montserrat52

Marc de Vilalba es troba al capdavant de la Generalitat justament en dos moments claus de cara al futur i lrsquoevolucioacute de la institucioacute La primera vegada lrsquoany 1413 coincidint

51 A les nostres terres seragrave a partir de Jaume I ndashsobre la base de la llengua i de lrsquoorganitzacioacute institucionalndash que trobem les primeres mostres drsquooratograveria poliacutetica catalana Vegeu Ricard albert i Joan gassiot (eds) Parlaments a les Corts Catalanes BarcelonaBarcino 1928 en particular la laquoIntroduccioacuteraquo pagraveg 5-14

52 Fou el primer abat de Montserrat nomenat per Benet XIII lrsquoany 1409 Per aquestes i altres notiacutecies vegeu Francesc Xavier alteacutes i aguiloacute laquoA lrsquoentorn de la vida i de lrsquoactivitat de Marc de Vilalba primer abat de Montserrat (1409-1439)raquo Studia Monastica 48-1 (2006) pagraveg 101-164

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 127

amb la fundacional reforma que confereix a la Generalitat lrsquoestructura definitiva Ja al final de la seva trajectograveria poliacutetica presideix la Generalitat en el trienni en quegrave es doacutena lrsquoempenta a la construccioacute de la casa gogravetica i es basteix la capella com drsquouna revolada de febrer de 1433 a juliol de 1434 poc meacutes drsquoun any doncs per a un projecte el de la capella que pensem hauria anat madurant al llarg dels anys si la nostra hipogravetesi eacutes correcta

Marc de Vilalba fou un actor principal de la poliacutetica del seu temps Va saber jugar el seu paper com a home drsquoEsgleacutesia a Ripoll i a Monserrat i tambeacute com a conseller reial parlamentari i diputat del General No descuidagrave tampoc els seus interessos culturals del seu afany pels llibres en tenim prova en la seva notable biblioteca i en lrsquoacte de donacioacute de cinc cogravedexs en la seva majoria relacionats amb els comentaris i els llibres de la Biacuteblia al monestir de Montserrat53 Fou tambeacute un constructor en el sentit meacutes ampli del terme Ell confirmagrave la confraria i els capiacutetols de Nostra Senyora de Montserrat i redactagrave les cons-titucions per a la vida comunitagraveria

Drsquoentre els materials vinculats a lrsquoabat el document clau al nostre entendre eacutes la res-posta que Marc de Vilalba pronunciagrave en les Corts de Tortosa a la proposicioacute de la reina Maria el 26 de maig de 1421 Eacutes un discurs directe escrit en la llengua materna laquojo enteacuten a parlar devant vostre magnificegravencia en vulgar e ab estil fort clarraquo El llenguatge afegi-riacuteem eacutes religioacutes literari i poliacutetic alhora ple drsquoimatges plagravestic ric en correspondegravencies simbograveliques (juga constantment amb lrsquoalternanccedila del tres i el quatre) Aquest discurs ja teacute un lloc en la historiografia catalana nosaltres ara el recuperem per la histograveria de lrsquoart catalagrave54

Per valorar-lo hem de situar-nos en context el rei eacutes absent i lrsquoassemblea es troba novament en la necessitat de fer de contrapegraves a lrsquoautoritarisme regi laquoDoncs senyora molt excelmiddotlent voacutes qui tenits lo ceptre en la regioacute de Celtibegraveria () perquegrave pugats aquella beacute governar () prenats les armes de Deacuteu ab quegrave puscats resistirraquo Se serveix tambeacute de me-tagravefores manllevades del moacuten cavalleresc

Tota persona qui vol batallar se deu beacute gornir e armar () e com la vida de lrsquoho sia cavalleria sobre la terra () eacutes necessari que voacutes senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblica

Lrsquoorador exposa quines soacuten aquestes armes tres pedres i quatre peces drsquoarnegraves laquoAquestes tres pedres designen tres virtuts teologals fe esperanccedila i caritatraquo a continuacioacute fa les obligades explicacions drsquoordre teologravegic i devocional i conclou ja en lrsquoorde poliacutetic que laquoper les dites tres pedres son figurats los tres braccedilos drsquoaquesta cort e en la concograverdia drsquoaquests vos devets armar () Los quals ensemps units e concordants la cosa puacuteblica eacutes feta pus fort contra totes coses adversanesraquo

Segonament ndashi aquest eacutes el punt on nosaltres voliacuteem arribarndash laquoVos devets gornir etc primo de cuiraces qui guarden tot los cors secundo de bacinet qui guarda lo cap tercio drsquoescut qui guarda lo cor quarto de llanccedila qui nafra e repelmiddotleix lrsquoenemic Senyora molt excelmiddotlent aquestes quatre peces drsquoarneacutes soacuten quatre virtuts cardinals de quegrave devets eacutesser armada de justiacutecia temperagravencia fortalesa e de prudegravenciaraquo

La cita eacutes prou eloquumlent El discurs avanccedila amb raonaments teologravegics morals i poliacute-tics analitzant la vinculacioacute de les virtuts a lrsquoexercici de la cosa puacuteblica La Justiacutecia que eacutes la cuirassa guarda tot el cos puacuteblic ndashallograve que eacutes la forccedila de la colmiddotlectivitat que viu en

53 Annals de Montserrat 1430 Vegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg122-12354 albert i gassiot Parlaments pagraveg 140-150 Vegeu tambeacute Jaume viCens vives Els Trastagravemares (segle xv) Barcelona Vicens

Vives 1980 pagraveg 113-118

128 Anna Muntada Torrellas

comunitat i singularment laquoestatuint e ordenant lleis justes e aquelles observantraquo La Tem-pranccedila que eacutes el casc guarda el cap i la persona de tot desig i acte sense enteniment Se-guint amb el siacutemil lrsquoescut srsquoassocia a la virtut de la Fortalesa (laquoTercerament devets eacutesser armada etc Per lrsquoescut eacutes entesa virtut de fortalesa car devets totes coses adverses pa- cientment sostenir per la cosa puacuteblicaraquo) La llanccedila per uacuteltim eacutes entesa com la Prudegravencia (laquoAixiacute la persona per prudegravencia veu les coses sinistres de lluny e deu-hi tantost ocoacuterrerraquo55

Tornant al retaule de la capella no cal dir que aquestes soacuten les virtuts que trobagravevem a la taula de la marededeacuteu De fet el fragment citat donaria raoacute de la substitucioacute de la co-lumna lrsquoatribut habitual de la Fortalesa per lrsquoescut i lrsquoespasa tal com veiem en la pintura Canviar la columna per lrsquoescut implica deixar enrere una actitud passiva de resistegravencia en favor drsquouna intencioacute meacutes volitiva de lluita Justiacutecia i Fortalesa a un costat Tempranccedila i Prudegravencia a lrsquoaltre pot semblar una subtilesa perograve fins i tot el com srsquoaparien i el lloc que ocupen tenen una funcioacute demarcativa Fortalesa i Justiacutecia srsquoavenen amb la imatge del Deacuteu combatiu i justicier de lrsquoAntic Testament i srsquoasseuen doncs amb lrsquoalmiddotlegoria de la Sinagoga Per contra Prudegravencia i Tempranccedila soacuten les virtuts que reclamen els temps nous de la histograveria per aixograve srsquoasseuen juntament amb lrsquoEsgleacutesia a la dreta de la Verge

Fins aquiacute el comentari del discurs de lrsquoabat Marc de Vilalba a les Corts de Tortosa un discurs dens drsquoidees com de fet ho eacutes el programa dens i compacte de la capella Pot ser vist com una summa de principis per al bon regiment de la nacioacute i del poble Tant per dir en tant poc Llavors el frontal el retaule i la decoracioacute de la capella sencera adquireixen el valor de traduccioacute visual drsquouna manera drsquoentendre lrsquoaccioacute individual i colmiddotlectiva en lrsquoagravembit de la cosa puacuteblica

Eacutes inevitable fer referegravencia al cicle del Bon i del Mal Govern de Siena i eacutes clar a les almiddotlegories de les Virtuts que lrsquoalenen Els frescos es despleguen sobre els murs de la Sala della Pace del Palau Puacuteblic de Siena Lrsquoobra eacutes a hores drsquoara un lloc comuacute de la historio-grafia artiacutestica Al marge de qualsevol altra consideracioacute el que sobta eacutes la brillant deter-minacioacute amb quegrave Ambrogio Lorenzetti presenta la tesi de quegrave lrsquouacutenic bon govern eacutes el que eacutes en benefici drsquoun i de tots deixant enrere els sogravelits supogravesits de la inspiracioacute divina o de legitimitat de la justiacutecia etcegravetera56

Hi ha tot un seguit drsquoepisodis que directa o indirectament lliguen lrsquoabat de Mont-serrat i la reina lloctinent Per descomptat les diverses ocasions en quegrave Marc de Vilalba intervingueacute en els parlaments i Corts Al seu torn Maria de Castella pelegrinava a la muntanya santa el 1416 seria llavors que srsquoenduria les esportelles els senyals que la reina laquodonaacute e compartiacute entre sues companyes per ccedilo que aquells aportassen en demostracio de venguda de Romiatgeraquo57 La medalla ens interessa perquegrave apareix la imatge de la Mare de Deacuteu dempeus davant drsquouna serra i lrsquoescut de lrsquoabat faixes de gules i or

La Mare de Deacuteu dempeus figura tambeacute en el notabiliacutessim segell de lrsquoabat (es troba en un document de 1420 conservat en lrsquoArxiu Capitular de Barcelona) un delicat dosseret gogravetic amb pinacles claraboies i arcbotants aixopluga lrsquoelegant Mare de Deacuteu coronada que sosteacute el Nen i una flor de lliri58

55 Meacutes endavant el discurs se centragrave en la veritable quumlestioacute a debatre que era la interpretacioacute de la llei i el liacutemit dels poders que elrei havia atorgat a la seva esposa

56 Vegeu Patrick bouCheron Conjurer la peur Sienne 1338 Essai sur la force politique des images Paris Seuil 2013 i lrsquoestudi jaclagravessic de Chiara Frugoni laquoIl govemo dei Nove a Siena e il loro credo politico nellrsquo affresco di Ambrogio Lorenzettiraquo Quaderni Medievali 7 (1979) pagraveg 14-42 i 8 (1979) pagraveg 71-103

57 Anna M balaguer laquoLes medalles montserratines del s xvraquo Acta Numismagravetica 19 (1989) pagraveg 170-171 de la mateixa autoralaquoNoves dades sobre la medalliacutestica montserratina dels segles xv-xviiraquo Acta Numismagravetica 30 (2000) pagraveg 150 i seguumlents

58 Als peus de la Mare de Deacuteu veiem la figura de lrsquoabat El segell teacute forma drsquoametlla eacutes de cera vermella fa 60 x 37 milmiddotliacutemetresVegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg 124 en quegrave doacutena la notiacutecia

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 129

I aixiacute finalment tornem a la capella del General o millor dit a lrsquoantiga sagristia on altra vegada trobem la imatge de la Mare de Deacuteu amb el Nen en braccedilos i amb el lliri a la magrave aquest cop perograve esculpida en el penjant de la clau de volta No estagrave sola lrsquoacompa-nyen sant Marc amb el lleoacute sant Francesc i sant Bernat els sants patroniacutemics dels diputats del trienni en quegrave es construiacute la capella59

El passat sobreviu en les imatges Si els textos van ser afer de clergues les imatges soacuten ara un assumpte de tots perquegrave perduren i recullen el sentit uacuteltim oferint-se a la visioacute i a la meditacioacute sostinguda per la memograveria Hi ha tantes raons que fan aquesta obra de la cape-lla discretament orgullosa tan actual Per citar-ne sols una la pressioacute que patia la terra i el seus pobladors per la llunyania drsquoun rei que havia establert la cort a Nagravepols i per a qui el Principat no era ja el centre sinoacute una perifegraveria

Hi ha camiacute i cal recorrersquol Com hauria dit sor Eulagravelia Anzizu ilmiddotlustre predecessora en la histograveria de lrsquoart catalagrave

Hi ha feyna la restauracioacute material aixiacutes com la moral no sab trobar terme60

59 Partint drsquoaquestes noves aportacions srsquoobre un nou capiacutetol el de la lectura comparada dels programes decoratius de les capelles del General i del Consell Mentre els consellers opten per la visualitzacioacute o millor dit individualitzacioacute (si tenim en compte elrealisme dels retrats) de la representacioacute de llur poder (i en definitiva del de la ciutat davant dels altres poders) els diputatsadvoquen per una imatge meacutes velada els individus segueixen essent-hi perograve lrsquoaccent en uacuteltim terme es posa en la concepcioacute irepresentacioacute de la idea de govern

60 Eulagravelia anzizu Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes Barcelona Estampa de F Xavier Alteacutes 1897 pagraveg 204 una de les primeres obres drsquohistograveria de lrsquoart escrites en llengua catalana sinoacute la primera amb el permiacutes si eacutes el cas de Jaume Puiggariacute i laseva Garlanda de Joyells Estudis i impressions de Barcelona monumental Barcelona Imp La Renaixensa 1879 Entenem que lrsquoobra de Puiggariacute aplega una segraverie de treballs publicats i no teacute una concepcioacute original unitagraveria Les Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes soacuten en canvi molt meacutes que la crogravenica del monestir sor Eulagravelia aborda la histograveria constructiva de lrsquoedifici i de les obres patrocinades per les abadesses parteix del document (va organitzar lrsquoarxiu del monestir) i mira de relacionar-lo amb les obres con- servades contextualitzant i valorant alhora

Clau de volta de la sagristia amb les armes del rei rodejades per les figures de la Mare de Deu amb el Nen i el lliri a la magrave i de sant Marc sant Francesc i sant Bernat sants patronimics dels diputats del trienni en quegrave es construi la capella

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii)

Josep Serrano Daura

La comunicacioacute que presentem en aquest nou Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona se centra en els regravegims senyorial i municipal vigents a la Baronia de Flix i la Palma a la Catalunya Nova sota el domini i la jurisdiccioacute de la Ciutat de Barcelona entre els segles xv a xviii

La baronia de Flix i la Palma

Lrsquoantiga Baronia de Flix i la Palma compregraven un territori coincident aproximadament amb els actuals termes municipals de Flix i la Palma drsquoEbre a un i altre marge del riu Ebre a la comarca de la Ribera drsquoEbre en el seu liacutemit nord-est als liacutemits amb el Priorat per lrsquooest i al sud de les comarques lleidatanes del Segriagrave i les Garrigues

El castell i els termes de Flix soacuten conquerits als sarraiumlns per Ramon Berenguer IV com tot el territori de les actuals comarques de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta entre els anys 1148 i 11531 El mes drsquoagost drsquoaquest darrer any el comte doacutena el castell i termes de Miravet a lrsquoOrde del Temple a la mateixa ribera de lrsquoEbre i en aquest acte tambeacute els lliura una heretat en terme de Flix pel que suposem que en dit moment el seu territori ja estaragrave ocupat per les forces cristianes2

Simultagraveniament Ramon Berenguer IV srsquoadreccedila als sarraiumlns que habiten tota la ribera de lrsquoEbre inclograves Flix concedint-los una Carta de seguretat perquegrave hi romanguin conser-vant la seva fe la seva cultura el seu dret i la seva organitzacioacute poliacutetica comunitagraveria No coneixem la data exacta drsquoaquesta concessioacute perograve hom acostuma fixar-la entre els anys 1153 i 11593

Aquest treball forma part de les activitats del Projecte drsquoInvestigacioacute de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupamenti Innovacioacute (Ministeri drsquoEconomia i Competitivitat) DER 2012-39719-C03-02 laquoCultura poliacutetica doctrina juriacutedica i govern aCatalunya i Valegravencia (segles xvi-xviii)raquo dirigit pel Dr Xavier Gil Puyol

1 El 1148 o 1149 srsquohavia conquerit Ascoacute i el 1153 quan el comte de Barcelona feacuteu donacioacute a lrsquoOrde del Temple de la Batllia deMiravet (Josep serrano daura La Pobla de Massaluca (Terra Alta) Ajuntament de la Pobla de Massaluca 1994 pagraveg 29 i Els Costums de la Batllia de Miravet Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 21)

2 Josep serrano daura Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles xii-xix) I Barcelona Fundacioacute Noguera 2000 pagraveg 433 AN (Archivo Nacional) Comanda drsquoAscoacute lligall 186 doc 1 Publicada per Josep M Font i rius laquoLa Carta de Seguridad

de Ramon Berenguer IV a las Moreriacuteas de Ascoacute i Ribera de Ebroraquo dins Homenaje a don Joseacute Maria Lacarra de Miguel en sujubilacioacuten del Profesorado Saragossa Anubar 1977 pagraveg 261-283 Drsquoacord amb aquesta Carta els sarraiumlns conserven els seus beacutens i mesquites amb els honors i heretats adscrits sersquols reconeix plena llibertat de moviment pels regnes hispagravenics (personal i familiar amb els seus beacutens i armes) i sersquols eximeix de tota prestacioacute personal i econogravemica a excepcioacute de la desena part de fruits i rendesEl document no es refereix als sarraiumlns de la batllia de Miravet i aixograve es pot deure al fet que en aquell moment el seu territorija pertany al Temple des de lrsquoagost de 1153 per aquesta raoacute estimem que la Carta srsquoatorga despreacutes de la donacioacute de Miravet aaquell Orde i com a molt tard el 1159 quan el mestre del Temple que tambeacute signa el document deixa el cagraverrec (Josep serrano daura La delimitacioacute dels territoris de la Batllia de Miravet i de la Comanda drsquoOrta amb el de la ciutat de Tortosa als segles xii al xiv Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 22)

132 Josep Serrano Daura

I ben aviat el 4 drsquooctubre de 1154 el mateix Ramon Berenguer IV fa donacioacute feudal del castell i termes de Flix al cavaller genovegraves Bonifaci de Volta en agraiumlment per lrsquoajut que li ha prestat en la conquesta de la zona inclosa Tortosa amb la reserva drsquoun terccedil dels seus beacutens i rendes4

Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia

La donacioacute comtal de 1154 es confirma i amplia a la totalitat lrsquoany 1157 i es fa extensiva al fill de Bonifaci de Volta Gasquet (que a meacutes rep Almunia de Matarranya en el que seragrave el futur Regne de Valegravencia) Ja aquest uacuteltim acte eacutes confirmat els anys 1171 per Alfons I i el 1217 per Jaume I a favor dels successors de Bonifaci i de Gasquet de Volta5

A Bonifaci de Volta el succeeix el seu fill Gasquet vers el 1157 i a aquest possiblement un Ennec de Volta que localitzem despreacutes a Tortosa (pot ser que la confirmacioacute reial de 1171 es fes al seu favor) Almenys el 1233 hi trobem Ger Humbert de Volta com a senyor de Flix que tambeacute eacutes ambaixador de la Repuacuteblica de Gegravenova a la Cort de Jaume I6 i a ell el succeeix a la Baronia un neacutet del mateix nom segons confirmacioacute reial de 4 de febrer de 1257 Aixograve no obstant el nou senyor sersquon despregraven suposem que per venda dels seus drets a favor de Jaume I7

La repoblacioacute cristiana de la Baronia

En un altre ordre de coses pel que fa a la poblacioacute de la Baronia recordem que en ella hi roman la comunitat sarraiumlna autogravectona perograve ben aviat srsquohi estableixen a Flix i els seus termes altres colmiddotlectius cristians nous pobladors que arriben i srsquoinstalmiddotlen en un proceacutes no dubtem que endegat en un primer moment pel mateix Bonifaci de Volta i continuat pels seus successors

Ens ho confirma el fet que lrsquoany 1166 el lloc de Flix ja teacute una esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari Una esgleacutesia reservada amb els seus beacutens i rendes conjuntament al bisbe de Tortosa i al Capiacutetol de la seva Seu segurament per alguna concessioacute del mateix Ramon Berenguer IV I prou important deu ser quan el mateix any els seus titulars la ce-

4 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Pergamins de Ramon Berenguer IV nuacutem 275 Publicat a Coleccioacuten de documentos ineacuteditosdel Archivo General de la Corona de Aragoacuten (CODOIN) Barcelona 18471910 IV pagraveg 223 i Francesc Miquel rossell Liber Feudorum Maior Barcelona CSIC 1945 vol I doc 244 pagraveg 257-258 Bonifaci de Volta formava part de les forces genovesesque ajudaren al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa lrsquoany 1148 no tenim meacutes notiacutecies sobre el seu origen i la sevafamiacutelia perograve no dubtem que abans i a part de la cessioacute dels drets sobre el castell de Flix ell i els seus reberen altres beacutens irendes en territori tortosiacute Aixiacute doncs els anys immediats posteriors localitzem a Tortosa diversos membres de la seva famiacuteliaestablerts a la ciutat amb diverses possessions Eacutes el cas drsquoun Ennec de Volta que hi eacutes els anys 1164 a 1166 (ell i la seva doacutenaveacutenen algunes possessions a lrsquoOrde del Temple) i el de Siringo de Volta que localitzem el 1176 (Laureagrave Pagarolas sabateacute La Comanda del Temple de Tortosa primer periacuteode (1148-1213) Tortosa Cooperativa Gragravefica Dertosense 1984 doc nuacutem 21pagraveg 192 doc nuacutem 26 pagraveg 196-197 i doc nuacutem 61 pagraveg 229 a 231)

5 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 18 (CODOIN IV pagraveg 242 i srsquohi refereix Emili Morera llauradoacute Tarragona Cristiana Tarragona Aris e Hijo 18971959 vol I pagraveg 431) Vegeu tambeacute Josep serrano daura El conflicte catalanoaragonegraves pel territori de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta en els segles xiii i xiv Ascoacute Ajuntament drsquoAscoacute 1997 pagraveg 55 i ss Segurament el mateixEnnec de Volta eacutes qui trobem a Flix el 1176 quan hom es refereix tambeacute al marquegraves de Flix entre 1173 i 1186 (Pagarolas La Comanda doc nuacutem 48 pagraveg 218 (laquomarchesi de Flixraquo) doc nuacutem 62 pagraveg 231 (laquoIngonis de Flixraquo) i doc nuacutem 91 pagraveg 272(laquomarchezi de Flixraquo)

6 Joaquim Miret sans Itinerari de Jaume I el Conqueridor Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1918 pagraveg 102 104 i 2717 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 56

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 133

deixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari8

Justament per la circumstagravencia que el titular de la Baronia provingui de Tortosa on srsquoinstalmiddotla inicialment creiem que els nous pobladors cristians que srsquohi estableixen prove-nen en la seva major part drsquoaquella ciutat i del seu territori Una poblacioacute que en aquell moment histograveric i ateses les caracteriacutestiques i peculiaritats del nostre dret medieval en instalmiddotlar-se en un nou territori duu amb ella i segueix practicant el dret del seu lloc drsquoori-gen Aquesta eacutes la raoacute al nostre entendre de que a la Baronia de Flix hi regeixi el dret de Tortosa com el 1308 declara i reconeix el seu nou senyor Pericoacute del Bosch

A part de Flix dins la Baronia tenim el lloc i terme de la Palma del que sabem que existeix en temps dels sarraiumlns com una quadra o masia amb terres per a treballar9 perograve no eacutes fins el 1262 que constatem que ja compta amb certa entitat amb un nucli de poblacioacute propi segurament consolidat i cristiagrave10

Altres titulars de la Baronia

Al poc temps de recuperar el ple domini sobre el castell de Flix i els seus termes el 1257 exactament el 18 drsquoagost del mateix any Jaume I en fa donacioacute a Teresa Gil de Vidaure de Lleida i els seus fills que soacuten comuns haguts amb el mateix rei11 Tanmateix lrsquo1 de de-sembre de 1262 Teresa Gil amb la preceptiva autoritzacioacute reial ven la Baronia a Arnau del Bosch ciutadagrave i antic batlle reial de Lleida12

Drsquoaquest document de 1262 cal destacar que en ell se cita per primera vegada el lloc habitat de ldquoCcedila Palmardquo (avui la Palma drsquoEbre) i des drsquoaleshores la documentacioacute que co-neixem acostuma referir-se ja a la laquoBaronia de Flix i la Palmaraquo

Justament el neacutet drsquoArnau del Bosch Pericoacute del Bosch eacutes qui el 18 de juliol de 1308 atorga a la Universitat i vassalls dels termes de Flix (creiem que amb inclusioacute dels de la Palma) un privilegi amb el que aprova antics usos concedeix nous capiacutetols de costums i al mateix temps hi reconeix la vigegravencia del dret de Tortosa13

Un altre Arnau del Bosch intenta fer nova poblacioacute en un terme menor de la Baronia conegut com Mas de Flix segons Carta que concedeix el 8 drsquoagost de 134514

La famiacutelia del Bosch posseeix la Baronia fins 1381 quan li eacutes confiscada i el seu titular eacutes empresonat per uns enormes delictes i crims que malgrat tot desconeixem amb exac-titud15

8 Jaime de villanueva Viaje literario a las iglesias de Espantildea V Madrid Real Academia de la Historia 18031852 pagraveg 73 i ss9 Joseacute ruy Fernaacutendez Notas estadiacutesticas e histoacutericas del lugar de Palma de Ebro Palma drsquoEbre 1917 pagraveg 6-710 Aixiacute es despregraven de lrsquoacte de venda de la baronia que teacute lloc el 1262 per part de la seva aleshores senyora Teresa Gil de Vidaura

(o Vidaure) a favor drsquoArnau del Bosch (el document el publica Rossend esColagrave Cubells Guia de la Palma drsquoEbre TarragonaInstitut drsquoEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV 1990 pagraveg 17-23)

11 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2212 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2213 Un document amb 42 capiacutetols de contingut divers perograve sobretot drsquoordre senyorial (en particular tarifes de corredoria) El publica

primer Josep Puiggariacute laquoCostumbres de Flixraquo Revista Histoacuterico Latina (Barcelona) II (1875) pagraveg 109-111 i despreacutes Bienvenido oliver Historia del Derecho en Cataluntildea Mallorca y Valencia Coacutedigo de las Costumbres de Tortosa Madrid M Ginesta 1876-1881 IV pagraveg 416-420 El mateix exemplar revisat i corregit el publica serrano Senyoriu i Municipi II Apegravendix II pagraveg 1161-1165

14 Document que publica Josep serrano daura laquoCarta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345) a la Baronia de Flix a lrsquoantiga Vegueria de Lleida i Pallarsraquo IlerdaHumanitats LII (1998) pagraveg 89-90

15 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 87

134 Josep Serrano Daura

Sota domini novament de la Corona el 21 de juny de 1382 el rei ven tots els dominis de Flix inclosos la Palma i Mas de Flix a Francesc de Sant Climent tambeacute ciutadagrave de Llei-da per un preu de 9700 florins drsquoor drsquoAragoacute i ja el 14 drsquoagost del mateix any el monarca nrsquoordena que es faci la presa de possessioacute

Finalment ara per nombrosos deutes la Baronia eacutes embargada i posada a la venda per mitjagrave de subhasta a instagravencia dels creditors de Sant Climent Els consellers de Barcelona decideixen participar i intervenir en la subhasta el 25 drsquoabril de 1398 el Consell de Cent acorda comprar-la per 15000 lliures jaqueses la Baronia srsquoadjudica a Barcelona i la seva adquisicioacute es formalitza en document de 7 de juny de 1399 Finalment la Ciutat en pren possessioacute com a nou titular baronial el 4 de desembre de 140016

Lrsquointeregraves de Barcelona en adquirir aquests llocs i termes radica en la necessitat drsquoasse-gurar-se el transport i lrsquoabastament sobretot de cereals provinents drsquoAragoacute Fins aleshores Aragoacute (i ja des del segle xii) exporta els seus excedents de productes com cereals llana cera vi i oli a Catalunya el transport es fa per lrsquoEbre avall fins a Tortosa i des drsquoaquesta ciutat els productes abastien les ciutats de Barcelona i Valegravencia

Perograve per la seva posicioacute privilegiada Tortosa controla el tragravensit comercial que es de-senvolupa per lrsquoEbre i preteacuten obtenir guanys econogravemics considerables17 Per aixograve per a evitar aquestes cagraverregues Barcelona adquireix Flix i la Palma termes situats a un i altre costat del riu en ells recolliragrave els productes destinats a la Ciutat i per a evitar el seu pas per Tortosa concerta amb el comte de Prades la construccioacute drsquoun camiacute cap al mar des del Castellet de Banyoles (al terme de Tivissa) fins a Miramar prop de lrsquoHospitalet de lrsquoInfant (sempre en territori de la Baronia drsquoEntenccedila)18 A meacutes la Ciutat podragrave cobrar els drets corresponents pel transport de mercaderies pel seu domini riberenc qualsevol que sigui el seu destiacute

Drsquoaltra banda les viles de Flix i la Palma queden redimides de la senyoria feudal i es convertien en carrers de Barcelona fet que implicava la transmissioacute dels privilegis immu-nitats i exempcions de la Ciutat que a la vegada esdevenia protectora i senyora dels seus llocs19 La Ciutat de Barcelona senyoreja aquesta Baronia fins el 1708 amb uns intervals en quegrave eacutes confiscada per la Corona

1 La primera vegada entre 1466 i 1481 arran la guerra contra Joan II Precisamentper beacute que drsquouna manera general el rei en conquerir el castell de Flix lrsquoany 1466(en la guerra que lrsquoenfrontagrave al Principat pels drets del seu fill Carles de Viana) enels capiacutetols establerts per la rendicioacute de la fortalesa i concretament en el nuacutemero 4

16 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 8717 Albert Curto hoMedes La intervencioacute municipal en lrsquoabastament de blat drsquouna ciutat catalana Tortosa segle xiv Barcelona

Dalmau 1988 pagraveg 24 i ss 18 Per a resoldre els nombrosos conflictes existents amb Tortosa pels drets econogravemics que aquesta Ciutat pretenia cobrar sobre

el transport dels cereals de pas pel seu terme Barcelona adquiriacute Flix i la Palma a meacutes drsquouns terrenys als llocs de BanyolesGuardamar i Miramar (al terme de Tivissa els dos uacuteltims prop de lrsquoactual Hospitalet de lrsquoInfant) Tot seguit es construiumlren encadascun drsquoaquells llocs llotges o dipogravesits de grans aixiacute com un camiacute de carros que comenccedilava a Banyoles i seguia fins Miramarel blat i productes comprats per Barcelona es duien per terra a Flix alliacute es carregaven en barques al riu Ebre i es transportavenfins Banyoles des drsquoon novament per terra i en carros (pel camiacute referit) es traslladaven a Miramar En aquest punt vora marels productes es carregaven en naus i es duien directament a Barcelona La compra dels terrenys de la Baronia drsquoEntenccedila i laconstruccioacute pel seu territori drsquoaquell camiacute des de Banyoles fins a Miramar es concertaren mitjanccedilant capiacutetols entre els consellers de Barcelona i el comte de Prades el 1402 El 1410 srsquoacabagrave el camiacute i la construccioacute de les llotges i dipogravesits (F Magraverius bru borragraves Fulls drsquohistograveria de la vila de Tivissa i del seu territori antic Tarragona Aymagrave 1955 pagraveg 177 i ss)

19 En un o altre moment soacuten carrers de Barcelona a meacutes de Flix i la Palma Cardedeu Vilamajor Igualada Corroacute Sobiragrave CorroacuteJussagrave Marata Llerona Mollet Parets Gallecs la Roca del Vallegraves Dosrius Vilanova de la Roca la Garriga Canyamars MoiagraveMartorell Castellviacute de Rosanes Mataroacute Argentona Cabrera del Maresme Vilassar Premiagrave la Vall de Ribes Vilanova deCubelles i la Geltruacute Granollers Cruiumllles Corccedilagrave Sant Sadurniacute Cambrils la Plana Montbrioacute els Tegells Caldes de Montbui iTona (Viacutector Ferro PoMagrave El dret puacuteblic catalagrave Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta Barcelona SocietatCatalana drsquoEstudis Juriacutedics 2a ed 2015 pagraveg 213)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 135

confirma laquotots los privilegis franqueses i libertats que la dita Universitat hauya tenia ufana ans del temps de la guerraraquo20

Quan Barcelona se sotmet i reconeix finalment Joan II els consellers de la Ciutat el 17 drsquooctubre de 1472 li demanen la restitucioacute de la possessioacute i domini de les Baronies que li foren confiscades entre les que es troben Flix i la Palma El rei accedeix a la peticioacute que se li formula exceptuant-ne entre altres la Baronia de Flix i la Palma21

Finalment el 1481 Ferran el Catogravelic retorna aquells dominis a Barcelona22 Perograve el mateix rei intenta recuperar els termes de Flix per a la Corona els anys 1495 i el 1508 per tal drsquoacabar amb els conflictes que novament se susciten entre Barcelona i els cerealistes aragonesos pel transport dels cereals per lrsquoEbre i els drets econogravemics que sersquon deriven pel seu pas per Flix23

2 La segona confiscacioacute fou arran la Guerra de Secessioacute o dels Segadors el 1640 finsel 1670 Perograve Barcelona recupera la Baronia per acte de 26 de gener de 1670 ambtots els seus drets i jurisdiccioacute24

3 I des de 1708 en ocasioacute de la Guerra de Successioacute a la Corona espanyola beacute queaquesta vegada ho eacutes de manera definitiva ategraves que el 1718 quan la Ciutat demanala devolucioacute de Flix i la Palma el rei li ho nega25

La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana

La Baronia de Flix i la Palma es troba just al liacutemit entre les Vegueries de Lleida i de Tor-tosa i no sempre queda clar si pertany a una o a altra dins lrsquoorganitzacioacute territorial de la monarquia catalana El 1303 no se sap del cert si el liacutemit entre ambdues eacutes el riu Ebre (es parla del pas de barca de Flix) o el propi territori de la Baronia perograve en anys posteriors observem que el veguer de Lleida i Pallars hi exerceix la seva jurisdiccioacute

Aquesta situacioacute de dubte la deu generar la circumstagravencia que els darrers senyors (del Bosch Gil i Sant Climent) soacuten ciutadans i estan domiciliats a Lleida

Aixiacute fins el 1382 que el terme de Flix passa iacutentegre a la Vegueria de Tortosa fins el riu Ebre pel seu marge dret mentre el marge esquerre amb els termes de la Palma i Mas de Flix i una part del mateix Flix formen part definitivament de la Vegueria de Lleida (i la mateixa divisioacute es mantindragrave amb lrsquoorganitzacioacute en Corregiments que srsquoinstaura el 1719)26

20 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 3381 fol 37 a 4021 Barcelona demanagrave la restitucioacute a meacutes de Flix i la Palma de Tagraverrega Vilagrassa les Baronies de Terrassa Sabadell Montcada i

Sant Vicent i uns drets sobre el castell de Cervelloacute El rei nrsquoexceptuagrave tambeacute Tagraverrega i Vilagrassa que havia donat a la seva esposa (Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten 7XVIII-XLIV Zaragoza Institucioacuten Fernando el Catoacutelico 1970 pagraveg 683-684

22 AAVV Reculls histograverics de Flix Flix Escola Municipal de Formacioacute Profesional 1982 pagraveg 23 23 Francesc Carreras Candi La navegacioacuten en el riacuteo Ebro Notas histoacutericas Barcelona La Hormiga de Oro 1940 pagraveg 136 i ss 24 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1CXII Baronies de la ciutat 7225 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 59 i Senyoriu i Municipi I pagraveg 8726 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 87 i Josep iglesies Fort laquoEl corregiment de Lleidaraquo separata del Boletiacuten Interior Informativo

del Centro Comarcal Leridano 90 (1965) pagraveg 1

136 Josep Serrano Daura

La senyoria i el municipi

Retornant al moment de la conquesta cristiana del territori el comte de Barcelona eacutes per dret de conquesta el primer titular del castell i termes de Flix un territori que qua-lifiquem com puacuteblic fiscal o feudal susceptible de ser infeudat i repoblat i que srsquoerigeix en Baronia27

Possessionat dels seus nous dominis en un primer moment el rei assumeix amb els seus oficials la seva organitzacioacute i administracioacute Un primer objectiu seragrave drsquoimmediat as-segurar la seva defensa militar atenent la seva situacioacute a la reraguarda de la fronterera respecte dels sarraiumlns tot i tenint una comunitat molt important drsquoaquest colmiddotlectiu i a la vora del riu Ebre

I en una segona fase procedeix ordenar el territori amb nova poblacioacute cristiana al-menys en les viles ja existent com eacutes Flix i tambeacute la Palma Lrsquoassentament de nova pobla-cioacute es produiragrave paulatinament conforme srsquoasseguri el nou domini cristiagrave primer amb in-dividus que integren les forces de conquesta perograve el gruix dels nous pobladors provindragrave en aquest primer moment de Tortosa com ja hem dit meacutes amunt i sense perjudici que despreacutes nrsquoarribin altres de zones com les terres lleidatanes immediates

Tanmateix la primera fase de repoblament cristiagrave tal vegada potser es faria per apri-sioacute eacutes a dir per lrsquoocupacioacute de terres consentida per lrsquoautoritat puacuteblica i tal vegada no co-menccedilaria a regularitzar-se fins la cessioacute del domini a Bonifaci de Volta Aquest eacutes sense dubte qui srsquoencarregaragrave en un primer moment drsquoestablir la nova poblacioacute cristiana que conviuragrave amb la musulmana establerta almenys a Flix28

la baronia

En tot cas i resumidament pel que fa a la Senyoria i els seus drets

a) Quan el 1154 Ramon Berenguer IV fa donacioacute del castell de Flix al genovegraves Bonifacide Volta eacutes amb retencioacute de certs drets i el 1157 el mateix comte confirma aquelladonacioacute a favor del fill de Volta i li cedeix tambeacute les rendes que ell srsquohavia reservatEn tot cas aquella primera donacioacute es feia ldquocum senioraticordquo i amb la facultat deprocedir al parellament establiment i repartiment de les terres del seu domini

b) Perograve el 1257 Jaume I recupera la Baronia i la doacutena en alou franc i lliure a perpetuiumltata Teresa Gil de Vidaura i els seus fills (haguts amb el mateix rei) La cessioacute esfa laquoin feudi seu regalis ut alio quaque modoraquo amb inclusioacute de tot domini iparcialment la jurisdiccioacute (amb el laquomero imperioraquo) sobre els termes del castell iels seus habitants perograve laquoper alodium perpetuum franchum et liberum sine omniretencionemraquo

Una donacioacute alodio-feudal per la seva naturalesa feudal o en regalia per quantla beneficiagraveria passa a posseir un territori fiscal o puacuteblic en nom del rei mentreaquest conserva la seva potestat suprema sobre el castell i els seus termes i alodialperquegrave se li transmet el domini directe i lrsquouacutetil sense retencions reials ni cap altra

27 Aquesta expressioacute ja figura en un acte drsquoempenyorament de la ldquobaroniardquo reial dels veiumlns castell i termes drsquoAscoacute a favor de lrsquoorde del Temple de 1169 (Josep serrano daura laquoSenyoria i Municipi a Orta (ss xii-xiii)raquo dins Actes de les Jornades drsquoEstudi [delsCostums drsquoOrta] Horta de Sant Joan Ajuntament drsquoHorta de Sant Joan 1997 pagraveg 86)

28 Josep serrano daura laquoEls costums de Flix una baronia de Barcelonaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 89

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 137

cagraverrega i la lliure disposicioacute per a lrsquoestabliment de pobladors com tambeacute a favor de tercers sense perjudici dels liacutemits feudals generals existents29

Drsquoaltra banda destaquem lrsquoaparicioacute de lrsquoexpressioacute de ldquoregaliardquo en el mateix document equiparada a la de ldquofeurdquo i en almiddotlusioacute als beacutens i drets puacuteblics sobre els que la Corona teacute plena disposicioacute30 i encara inclou lrsquoalmiddotlusioacute general a laquoalio quaque modoraquo de possessioacute De fet la institucioacute feudal ha perdut les seves connotacions histograveriques alt-medievals inicials militars drsquoestabliment senyorial en funcioacute drsquoun castell o fortalesa la guarda i defensa del qual srsquoencomana amb el deure de tenir-la sempre a disposicioacute del rei en temps de pau i de guerra31 el segle xiii lrsquoexpressioacute feudal ja srsquousa en almiddotlusioacute a beacutens i drets fiscals de la Corona (de domini puacuteblic) dels que el rei pot disposar lliurement per la potestat suprema que ostenta

Drsquoaquiacute lrsquouacutes de lrsquoaltra expressioacute de ldquoregaliardquo i encara la de ldquoqualsevol altre modusrdquo de possessioacute per a insistir en la plena i lliure possessioacute que se cedeix per privilegi reial perograve subjecta en tot cas al deure de fidelitat al rei i a la seva potestat sobre el castell i termes en tant que superior del senyor feudal

c) Tanmateix Teresa Gil ven la Baronia el 1262 amb lrsquoautoritzacioacute del rei i ambles mateixes condicions de franquesa a Arnau del Bosch i els seus laquovendimus actradimus ubi totam potestatem dicti castri et cenam et cum omnibus hominibuset feminisraquo amb tota laquojurisdictioraquo se li garanteix la lliure possessioacute de la Baronialaquofranche libere et quiete ac per alodium francumraquo perquegrave la posseeixi exploti ipugui vendre donar o gravar a la seva voluntat i tot aixograve sense contraprestacioacute nicagraverrega a favor del monarca

Cal destacar tambeacute drsquoaquest document la seva amplitud i detall pel que fa a larelacioacute dels drets que se cedeixen un fet excepcional en actes similars a les Terresde lrsquoEbre soacutenmdash En lrsquoordre tributari els drets de cena questes toltes forces emprius terccedilos

quarts i cinquenes de passatge i de barcatge de bovatge de monedatge dels fogatges els drets sobre les gallines i els pernils i altres usatges

mdash En lrsquoagravembit dominical la possessioacute de les pastures les salines els sembrats els plans les vinyes els alous les dominicatures les terres conreades i sense

29 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 388 i s 30 Viacutector Ferro afirma que existien uns drets concrets units a lrsquoautoritat suprema que rebien el nom de ldquoregaliesrdquo i ho argumenta amb

les opinions que cita de Ripoll i Calliacutes El primer autor en la seva obra De regaliarum tractatus (Gabriel Nogueacutes imp Barcelona1644) manifesta que les regalies soacuten els drets ldquoilla supremardquo de lrsquoemperador el rei o ldquovel supremo dominordquo que no reconeix superior (11) inclosos rendes i tributs i drsquoacord amb el dret comuacute i el dret de Catalunya (establerts drsquoantic laquoper legem seu constitutionem aut immemorialem consuetudinemraquo) (19 i 111) i el segon coincideix amb lrsquoanterior en afirmar que les regalies soacuten els drets inherents a la suprema potestat (D Jacobi Calicio iureconsulti clarissimi equitisq aurati curiarum extrav rerum summis illustratum BarcelonaJoan Guardiola imp 1556 737) (Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 39 i s) Per la seva part Planitz es refereix als ldquojura regaliardquoen el dret germagravenic com a expressioacute que des del segle xii almiddotludeix a tota classe de privilegis reials o a aquells que deriven del reicom ara potestat sobre els camins reials boscos rius costa mines salines duanes moneda mercats castells justiacutecia reclutament etcegravetera assenyala que un catagraveleg drsquoaquells drets apareix en un document de 1158 relatiu a Frederic I i que no fa meacutes que traslladar els que apareixen als Libri feudorum i distingeix entre les ldquoregalia majorardquo com a expressiva de la sobirania estatal (inalienables) iles ldquoregalia minorardquo consistents en els drets tributaris i altres amb certes utilitats perograve transmissibles (Hans Planitz Principios dederecho germaacutenico Barcelona J Bosch 1957 pagraveg 112 i s)

31 El proceacutes de conquesta de la Catalunya Nova que es pot donar per acabat a la segona meitat del segle xii teacute ogravebviament un gran paralmiddotlelisme amb el seguit a la Catalunya Vella Els castells de la zona de lrsquoEbre tenen una funcioacute inicial eminentment militarla defensa del territori conquerit front els musulmans que es troben meacutes enllagrave en terres aragoneses Una vegada srsquoha ocupattambeacute la part aragonesa i lrsquoentorn estagrave pacificat eacutes quan srsquoinicia de fet el proceacutes repoblador Justament Carreras Candi citanta Hinojosa assenyala que ja al segle xii beacute que a la Catalunya Vella les antigues prestacions feudals es transformaren en altresemfitegraveutiques i dineragraveries (Carreras La navegacioacuten en el riacuteo Ebro pagraveg 48) i el mateix Hinojosa concretament afirma que des del segle xii srsquoaccelera un procegraves que duu a la reduccioacute de les cagraverregues que graven els habitants de viles i ciutats convertint-les en censos dineraris (consequumlegravencia tambeacute del tragravensit de lrsquoeconomia natural a la monetagraveria la causa que meacutes hi influiria seria segonslrsquoautor lrsquoafany del rei i dels senyors drsquoatreure nova poblacioacute i poder-la retenir i aixograve requeria la concessioacute drsquoexempcions drsquoaquelles cagraverregues meacutes oneroses que regien fins aleshores en terra de senyoriu (en particular els mals usos amb remissioacute expressa entrealtres casos al codi de Miravet de 1319) (Eduardo de hinojosa naveros laquoEl reacutegimen sentildeorial y la cuestioacuten agraria en Cataluntildeaen la Edad Mediaraquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 258-263)

138 Josep Serrano Daura

conrear les ermes i les poblades les muntanyes i les valls les deveses la fusta les roques la caccedila de tota classe els prats les aiguumles els aiguamolls les fonts els pous i els boscos (els elements comuns del territori)

mdash Sobre els serveis que es monopolitzen les barques els molins els forns les aiguumles els aiguamolls i els recs

mdash I quant a prestacions personals exigibles als vassalls srsquoesmenten les prestacions drsquoexegravercit host i cavalcada

d) Ja el 1382 el rei confisca els beacutens de la famiacutelia del Bosch i es torna a vendre laBaronia de Flix pregravevia subhasta a Francesc de Sant Climent transferint-li el seu pledomini i jurisdiccioacute

e) I finalment el 1399 Sant Climent obligat pels seus creditors la ven novament araa la Ciutat de Barcelona igualment en lliure i franc alou i amb tota jurisdiccioacute32

Precisament feta la venda el mateix Francesc de Sant Climent convoca als batlles jurats prohoms i habitants de Flix i la Palma perquegrave prestin jurament de fidelitat i homenatge a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs i aprovin lrsquoacta de venda concertada entre lrsquoantic senyor i la nova titular de la Baronia Lrsquoacte se celebra el 23 de novembre de 1400 hi assisteixen els caps de casa de cada lloc inclosos els sarraiumlns a Flix i en garantia del seu jurament respecte la Senyoria obliguen tots els seus beacutens i els de les Universitats municipals Per la seva part el venedor tambeacute aporta en garantia de la transmissioacute lrsquoac-ceptacioacute i gravamen respectius dels seus beacutens i els dels seus vassalls i de les Universitats drsquoAlcarragraves Llardecans Montagut i Sarroca que talment soacuten del domini de Sant Climent33

el territori

Drsquoaltra banda no tenim constagravencia de cap acte fundacional de poblacions de nova planta almenys els segles xii i xiii coneixem siacute de lrsquoexistegravencia de la vila de Flix des drsquoun primer moment i de la Palma almenys des de la segona meitat del segle xiii quan la venda de Teresa Gil de Vidaura a Arnau del Bosch

La primera la vila de Flix existiria a lrsquoentorn del vell i desaparegut castell musulmagrave amb la seva poblacioacute sarraiumlna a la que srsquoafegiria la nova cristiana cadascuna en el seu barri separat

A la Palma en canvi eacutes molt probable que hi existiacutes una comunitat musulmana des drsquoun primer moment perograve deixaria pas a una altra cristiana (potser es va atorgar una carta de poblacioacute progravepia perograve ho desconeixem)

Cal tenir present que en lrsquoordenacioacute del territori i concretament en lrsquoestabliment de la seva poblacioacute els senyors o ldquobaronsrdquo gaudeixen drsquoun conjunt de facultats i prerrogatives que van meacutes enllagrave del que pot ser el simple repartiment territorial El senyor posseeix el domini i la jurisdiccioacute sobre el territori i els seus habitants i lrsquoestabliment dels pobladors en les seves terres eacutes a la base drsquoun complex sistema de relacions juriacutediques de naturalesa

32 AHCB 1CXII 3 i 833 A aquest cas deu ser aplicable la mateixa norma segons la qual els vassalls han de retre homenatge i jurar fidelitat al nou senyor

que succeeix en el feu per mort de lrsquoanterior almenys pel que fa al termini en el que aquells srsquohan de prestar en el momentdrsquoefectuar-se la transmissioacute si aquells soacuten plebeus o drsquo1 any i 1 dia si fossin cavallers (Jaume de CagravenCer Variarum resolutionumiuris Cesarei Pontificci et Municipalis Principatus Cathalauniae Lugdini Lavr Arnavd et Petri Borde 1670 I XII 74) en tot cas els actes de Flix tingueren lloc a menys drsquoun any des quegrave la baronia fou adjudicada a la Ciutat de Barcelona perograve lrsquoeficagravecia finalde la transmissioacute estava condicionada finalment i encara que segurament formalment a lrsquohomenatge i jurament de fidelitat delsvassalls

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 139

feudo-senyorial que sorgeixen entre la Senyoria i els habitants presents i futurs del seu domini Sistema o regravegim que implica una segraverie de prestacions i obligacions que srsquoafegeixen a les derivades estrictament de la possessioacute de la terra i que a la vegada introdueixen certs liacutemits a la llibertat personal sistema propi de lrsquoestatus de ldquosolidantiardquo que correspon als vassalls amb els drets i deures que sersquon deriven i que es fixen en els documents drsquoestabli-ment agraris colmiddotlectius com soacuten les Cartes de poblacioacute i en els drsquoestabliment individualit-zat dels mateixos pobladors en terres i cases per a treballar i viure

Prou expressiu de lrsquoextensioacute del domini senyorial soacuten els Usatges de Barcelona (ldquoStra-terdquo nuacutem 72) quan assenyalen que les laquostradas e vias publicas e ayguas corrents e fons vivas prats e pasturas selvas garrigas e rocas qui son fundadas en aquesta terra son de las potestatsraquo Despreacutes perograve es prohibeix a dites laquopotestatsraquo que srsquoho reservin en alou laquone ho tengan en dominiraquo (srsquoenteacuten que privat com a dominicatura) doncs han de cedir-ho laquoa empriuraquo (uacutes i gaudi) laquode lurs pobles sens tot contrast e sens servici sabutraquo34

Eacutes a dir els senyors han de repoblar les seves baronies amb la cessioacute del domini uacutetil de terres i cases als seus vassalls En qualsevol cas aquesta cessioacute a la Senyoria de Flix i la Palma era amb el dret a la lliure disposicioacute per via hereditagraveria i en el cas de lrsquoalienacioacute a favor de tercers per actes entre vius estagrave subjecta a alguns liacutemits

Habitualment aquesta llibertat de disposicioacute per actes entre vius es condicionava tam-beacute a que fos a favor de consemblants drsquoindividus de la mateixa condicioacute social (vassalls) mai a persones privilegiades cavallers o clergues perquegrave tenien immunitat davant del senyor i aquest no podria jutjar-los ni executar-los en el cas que no paguessin els seus censos I a la nostra Baronia segur que tambeacute era aixiacute doncs almenys ho recull la Carta de Mas de Flix de 1345

A banda aquest liacutemit general tota disposicioacute a favor de tercers sempre eacutes amb subjec-cioacute als drets senyorials esmentats de fadiga i lluiumlsme segons els quals

mdash Pregraveviament srsquoha de demanar permiacutes o llicegravencia al senyor doncs en virtut del seu domini directe teacute un dret preferent per a adquirir el ple domini dels beacutens que es vo-len alienar amb les mateixes condicions que un tercer (el vassall li ha de comunicar la seva voluntat i lrsquooferta econogravemica que teacute demanant-li la seva autoritzacioacute) El senyor teacute un termini per a contestar que a la nostra Baronia eacutes de 10 dies i si no ho fa ja transcorregut srsquoentendragrave que ho autoritza tagravecitament si no ho autoritza el senyor ha drsquoadquirir el beacute amb les condicions comunicades A Flix segons declaren els veiumlns en el Capbreu de 1400 (fet en ocasioacute de la presa de possessioacute de la Ciutat de Barcelona) laquoha lo senyor X dies de fadiga e cinquante per loysme de totes pro-pietats que faccedilen ccedilens de diners segons que dienraquo perograve la nova Senyoria manifesta en canvi que laquoper () nos mostra legittimament perque sie rahonable que en totes propietats que faccedilen qualsevols cens hagues senyor lo dit dretraquo A la Palma ja es manifesta que la fadiga afecta a laquocascuna propietat del loch e termeraquo

mdash I si el senyor autoritza la transmissioacute expressament o tagravecitament aleshores ha de cobrar el lluiumlsme un dret que als llocs de Flix i la Palma equival al 2 per 100 (el ldquocinquantegraverdquo) del preu de la transmissioacute (en casos ho paga el transmitent en altres ambdues parts en iguals proporcions) En una llista de drets senyorials de 1674 srsquoas-senyala que els particulars de Flix fan el cinquantegrave de lluiumlsme laquoen cas de alienacioacute que es venda o part permuta y en cas de permuta se pague lluisme de la mes valen-sa si consisteix en diner no empero se paga ni jamay se ha pagat sinquante de las insolutum dacions donacions deixes llegats universals instruccions heretaments

34 Ferran valls-taberner i Ramon drsquoabadal Usatges de Barcelona Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias 1984

140 Josep Serrano Daura

ni altres alienacionsraquo35 El mateix document afegeix que laquotampoch pagan sinquante de les heretats fan alguna part dels fruits acostumats a la Senyoriaraquo

De manera semblant el senyor posseeix el monopoli dels serveis comunitaris (forns bar-ca ferreria carnisseria molins drsquooli i de farina) de manera que ell els explota directament o beacute els cedeix al Municipi o particulars a canvi drsquoun cens o un cagravenon anual amb lrsquoafegitque els seus vassalls estan obligats a usar-los pagant tambeacute en aquest cas una taxa o undret determinat

Per uacuteltim indicar que a meacutes de les Cartes de poblacioacute hi ha documents com les actes de visites senyorials que es fan a cada lloc (normalment cada cinc anys) i els Capbreus (cada 25 o 30 anys de mitjana) que ens donen informacioacute al respecte i prou actualitzada En siacute els anomenats drets de visita i de capbreuar soacuten dues prerrogatives inherents a la jurisdiccioacute que el senyor ostenta i que li permet convocar periogravedicament els seus vassalls per a declarar i actualitzar la relacioacute de beacutens que posseeixen en nom de la Senyoria i els drets que li paguen a meacutes drsquoaltres cagraverregues que han de suportar36

Tambeacute srsquoha de dir que almenys les relacions dominicals es mantenen pragravecticament iacutentegres fins el segle xviii i parcialment encara el xix fins la desaparicioacute dels senyorius37

En tot cas i a banda de les dues viles de Flix i la Palma i els seus termes tenim cons-tagravencia de dos termes meacutes a la Baronia

a) El lloc de Mas de FlixEl lloc de Mas de Flix estagrave situat al marge esquerre de lrsquoEbre entre els termes delmas de Pere Joan Lespartell de Flix de Maials de Llardecans de Granadella iBovera (comarques del Segriagrave i les Garrigues)

I aquest lloc rep drsquoArnau del Bosch (descendent del primer Arnau senyor deFlix) Carta de poblacioacute i establiment el 8 drsquoagost de 1345 a favor de 10 homes iels seus veiumlns de Flix amb el deure de poblar el lloc i de treballar i cultivar el seuterme (els nous pobladors beneficiaris soacuten citats nominalment)38

Es tracta drsquouna Carta drsquoestabliment agrari baronial tiacutepica la meacutes tardana de lesque srsquoatorguen a lrsquoactual comarca de la Ribera drsquoEbre39

Els pobladors estan obligats a pagar un cens anual equivalent a lrsquoonzena partdels fruits i rendes que srsquoobtinguin Srsquoexigeix dels pobladors que siguin fidels alseu senyor i que no srsquohi rebelmiddotlin (laquonon clametisraquo) ni nrsquoelegeixin cap altre i que esmantinguin beacute i fidelment sota el seu domini i jurisdiccioacute Per la seva part Arnaudel Bosch en correspondegravencia a lrsquoanterior es compromet a no actuar contra delsseus vassalls i a defensar-los front a tercers

Ja drsquouna manera general es concedeixen els mateixos laquoconsuetudines usantiasfranquitatibus privilegiis et immunitatibusraquo que gaudeixen els vassalls de FlixSense dubte srsquoestagrave fent referegravencia bagravesicament a un breu capitulat de costumsconcedit el 1308 per Pere del Bosch i que tambeacute reconeix la vigegravencia a la Baroniadels Costums de Tortosa com a dret propi40

35 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6836 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 368-369 i 833-83437 Sobre la desaparicioacute dels senyorius serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 8738 Guillem Tarragoacute Arnau Oroviacute Pere Montull Bertomeu Montull Pasqual Montull Ramon Pasqual Pere Pasqual Berenguer

Dagar (o drsquoAgar) Pasqual Serres i Ramon drsquoAlbiacute De tots ells tres deuen pertanyer a la mateixa famiacutelia dels Montull i dos a ladels Pasqual

39 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 361 i s40 Vegeu la nota 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 141

Arnau del Bosch tambeacute concedeix el dret a la lliure disposicioacute a favor de tercers de les heretats que srsquoestableixin als pobladors salvant aixograve no obstant els seus drets dominicals i jurisdiccionals

I en un altre ordre de coses en un afegit al document despreacutes de la signatura de lrsquoatorgant es diu que els drets senyorials srsquohan de dur al celler de la Baronia o al del mateix lloc del Mas quan srsquohi construeixi indicant que es pagaragrave als vassalls el seu laquosalario vel logerioraquo pel treball del seu transport

b) La Devesa de FlixUn altre lloc o terme del castell de Flix del que tenim escasses notiacutecies eacutes lrsquoanomenat laquoDessaraquo o laquoDeesaraquo (o Devesa)

Precisament sersquol cita en el Capbreu de 1624 quan els jurats de Flix en declararels beacutens i drets de la seva Universitat manifesten

Item confessen y diuen que lo terme de Dessa de Flix es de la vila de Flix donat a dita vila per lo senyor en la carta de poblatio Afronta ab lo terme de Asco y ab lo terme de la Fatarella ab lo terme de Ribarroja Ccedilo es lo empriu de erbas i cosses salvades sempre la jurisdictio y drets de las heretats al senyor conforme esta mes clarament al Capbreu del senyor

I afegeixen que laquoha mes de cent anys lo tenen y posseheixenraquoA meacutes els jurats assenyalen que en dit terme hi tenen laquoacensatraquo un lloc o dos

per fer laquoun pou o dos pous de gelraquo des de lrsquo1 drsquoagost del 1619 satisfent un sou de cens per pou41

La declaracioacute doncs es refereix a aquest altre terme com a independent del de Flix i encara es fa esment a la concessioacute al mateix drsquouna Carta de poblacioacute perograve finalment fou donat a la vila de Flix Un terme en tot cas drsquoacord amb el seu propi nom que en origen constituiria una reserva o una dominicatura inicialment drsquouacutes privatiu de la Senyoria

els beacutens drets i Cagraverregues doMiniCals

Sobre el regravegim o el marc que srsquoestableix pel que fa a les relacions drsquoordre dominical entre la Senyoria de Flix i els seus vassalls hem drsquoacudir a diverses fonts documentals Una molt important eacutes un privilegi que el 1308 els atorga Pere del Bosch confirmant certs costums i el dret vigent a la Baronia perograve tambeacute tenim diversos Capbreus42 i altres documents relatius a visites i diversos actes senyorials

a) Beacutens i drets de la BaroniaEn primer lloc i almenys la primeria del segle xv quan Barcelona es possessiona dela Baronia aquesta posseeix1 A Flixmdash Dues barques de pas conegudes com ldquode la Sirgardquo i ldquode Joffardquo per les que

percep determinats drets concretament de la segona laquodues parts del barcatge de diners dels strangersraquo

mdash Tambeacute teacute un moliacute ldquode barchardquo (fariner) pel que percep laquola XVI mesuraraquo

41 serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 10042 AHCB 1CXII 1 6 i 9

142 Josep Serrano Daura

mdash Teacute un altre moliacute drsquooli per lrsquouacutes del qual cobra la setzena laquomesura munteraquomdash Pel forn de pa senyorial els vassalls donen un pa de cada vint-i-cinc (laquoromanen

a cascu XXIIII ffranques perque lo dit dret se appella vulgarment la vint-i-quatrenaraquo)

mdash Lrsquoescrivania tambeacute eacutes de la Senyoria perograve laquonon ha haut algun profitraquomdash La Senyoria tambeacute ostenta laquolo eratge de tot lo termeraquo i es paguen 11 diners per

cada cafiacutes de gra que srsquohi recullmdash Es declara que es paga pel servei de corredoria sense major concrecioacute mdash Es reconeix que el senyor laquoper sa auctoritatraquo pot vendre tot el terme i lrsquoaigua

laquoper erbejarraquo a qui vulgui excepte a veiumlnsmdash Tambeacute pot assignar a qui vulgui en qualsevol part del riu laquoventola o pesqueraraquo

i cobrar el dret que fiximdash La Senyoria ostenta tambeacute el dret de laquomesada del viraquo durant set setmanes lrsquoany mdash Cada foc de la vila ha de pagar cada set anys un dret de monedatge de set sous mdash El senyor teacute altres drets que nosaltres identifiquem com de lleuda la quarta

part de tota fusta o laquoffusts quadratsraquo (taulons) que arriba al terme com de tots els drets o diners que es paguen pel transport fins al lloc de tota altra fusta (ldquomaderesrdquo) que passi pel riu pot prendrersquon tanta com li convingui pagant-la al mateix preu que a Tortosa i pot fer el mateix amb el blat

mdash La Senyoria teacute el monopoli de la pesca i aixiacute cap veiacute pot pescar sense la seva autoritzacioacute ja els drets que el senyor percep soacuten drsquoun laquoponto de pescar () 1 git cascun die de sol a solraquo excepte del primer ldquotornrdquo de lrsquoany i el pescador podragrave vendre tot el peix que compregraven aquell ldquogitrdquo lliurement a qui vulgui

mdash El senyor tambeacute pot ldquopendrerdquo una rova de tot peix que passa pel terme (suposem que per a vendre)

mdash Una devesa en la que els vassalls no hi poden herbejarmdash I de cada porc i altra laquocarn salvatgina quirsquos prengue en lo termeraquo percep la

quarta part43

Drsquoaltra banda ja amb la Senyoria de Barcelona la Baronia promou la construccioacute drsquoun moliacute fariner ho encomana segons conveni de 7 de setembre de 1443 a Pere de Vilanova Srsquoha drsquoinstalmiddotlar a la vora del riu Ebre per a aprofitar el seu cabal44 i es preveu la construccioacute drsquolaquoun gran asut moli naforals y ccedilequiaraquo per a laquopescar moldre y regar gran part del termeraquo El preu de lrsquoobra era una participacioacute perpegravetua per a Vilanova de la meitat de les rendes que srsquoobtinguessin pels nous serveis45 I tots els vassalls hi hauran drsquoanar a moldre el seu gragrave

Precisament en un document de 1534 concretament els ldquocapitols o albarrdquo que soacuten el plec de condicions per a lrsquoadjudicacioacute en subhasta de lrsquoarrendament per tres anys de ldquoles rendesrdquo de la Baronia figuren laquotots los censos e altres drets que la dita Ciutat (de Barcelona) reheb per causa del regadiu quirsquos fa per les anahores fetes en dita vila de Flixraquo i entre altres deures lrsquoarrendatari hauragrave de tenir cura de netejar i mantenir laquoles siquiesraquo46

43 Precisament aquesta declaracioacute es contradiu amb lrsquoexempcioacute de tota ldquopernardquo que es concedeix en el privilegi de 1308 (nota 13) 44 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 563-56445 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 699-70046 Precisament lrsquoany 1694 a instagravencia del procurador fiscal de la Batllia General del Principat el batlle general com a laquoprocurador

dels feus reals en lo Principatraquo requereix els jurats i Universitat de Flix perquegrave justifiquin si tenen laquotitol que llegitim siaraquo pera laquopendre aigua del riu de Ebro per uns aquaductos vulgarment dits maforas a effecte de regar y altres usosraquo El cert eacutes quefins aleshores les notiacutecies que tenim acrediten que aquells serveis soacuten senyorials i aixiacute es recull en lrsquoacte de venda de la Baroniade 1262 pot ser que la Batllia General incorregueacutes en un error en requerir els representants municipals quan ells no en serien

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 143

En el mateix document de subhasta del contracte drsquoarrendament dels seus drets i beacutens els seus ldquocapitolsrdquo o condicions nrsquoexceptuen diferents beacutens i rendes entre els que destaquen laquolos drets dels deu sous de la lotge que es paga cada sentenar de cafisosraquo i altre dret de laquodos diners per cafiacutes de forments e altres mercaderies imposat per les obres de la lotgeraquo Veiem doncs que la Baronia tambeacute posseeix una llotja o botiga a Flix on els veiumlns deuen vendre els seus productes precisament aquest mateix any sersquons informa que es va imposar una taxa de 2 diners sobre els productes i mercaderies que es venien al lloc referint-se en general a cada cafiacutes de gra i altres mercaderies per les obres a fer-hi47

Encara lrsquoany 1556 quan la Ciutat de Barcelona ordena una visita a la Baronia demana que es comprovi entre altres lrsquoestat de la llotja (laquomira y reconega la lotja de Flix y botiga com estaraquo)48

A Flix tambeacute hi ha ferreria que el 1556 compta amb diversos ferrers aquell any el procurador senyorial denuncia que els veiumlns impedeixen als ferrers fer carbons al bosc si no paguen uns drets determinats a la seva Universitat49 I a la Palma la Universitat posseeix una ferreria almenys lrsquoany 1624 perograve desconeixem si es paga res

La Senyoria posseeix i acostuma arrendar a un tercer les ldquoerbesrdquo del terme de Flix per a pastura els ramats perograve sols els dels vassalls del lloc Aixograve no obstant lrsquoany 1556 la Ciutat de Barcelona obre una enquesta per saber si eacutes cert que lrsquoarrendatari del terme lrsquoarrendava a la vegada a laquopersonas strangeres fora de la Senyoriaraquo que a meacutes hi duien molt bestiar amb greus perjudicis pel terme i els vassalls50

Per altra documentacioacute del segle xvi coneixem que lrsquoldquoempriu de la Mijanardquo del baroacute amb altres ingressos indeterminats estagrave destinat laquoper obs del dit castell e altres coses concernents lo carrechraquo de la Senyoria51

2 A la Palmamdash Tot veiacute que teacute furoacute ha de donar cada any al senyor dues pells de conill (una per

Nadal i altra per Carnestoltes) mdash La Senyoria teacute tambeacute escrivania perograve no es paga res per lrsquouacutes del servei mdash I pel forn de pa el 1400 es paga la quarta part del que es cou i el 1511 es declaren

3 sous i la quarta part del pa (o un de cada quatre)

b) Les cagraverregues dels vassalls1 En termes generals segons lrsquoesmentat privilegi de 1308 els habitants de la

Baronia soacuten exempts de tota laquojova perna et tragino et omnia questa seuexaccioneraquo ldquojovardquo o dret senyorial pel que els vassalls haurien de llaurar undia (durant lrsquoany) la terra del senyor amb un parell de bous o mules ldquopernardquo odret del senyor a rebre una cuixa de porc cansalada etc i ldquotraginordquo o deuredels vassalls de traginar o transportar gratuiumltament els drets coses u objectes delsenyor amb el seu i propi bestiar de cagraverrega52

titulars tanmateix almenys el 1768 siacute que eacutes un servei municipal ategraves que aquell any el Comuacute arrenda la seva explotacioacute (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 593)

47 No en tenim meacutes notiacutecies i eacutes probable que aquella contribucioacute aneacutes destinada justament a la construccioacute de la llotja perograve eacutes un servei senyorial (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 25)

48 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 59949 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2550 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 66551 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 5352 Sobre els mals usos i la sentegravencia arbitral de 1486 que els aboleix vegeu Eduardo de hinojosa naveros laquoLa pagesia de remensa

en Cataluntildearaquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 21 i s i laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 169 i s

144 Josep Serrano Daura

El document inclou encara la referegravencia general a lrsquoexempcioacute de qualsevol altra laquoquesta seu exaccioneraquo alliberant els vassalls de tota cagraverrega econogravemica feta excepcioacute drsquoaquelles que es fixen en el mateix privilegi i que per la nostra part entenem tambeacute com a referent a tot altre mal uacutes especialment els de cuguacutecia eixorquia i intestia53

Despreacutes srsquoinclouen altres exempcions de mals usos limitades als cristians de manera que sersquols allibera dels deures de batre a lrsquoera del senyor de prestar bestiar de cagraverrega per a cavalcar i de donar bestiar menut per qualsevol concepte (laquomolto o moltons cabrit o cabrits ni nulla altra cosa pol[l]s ni gallinesraquo)54

Talment es disposa un cens de la quarta part de la produccioacute de les vinyes i dels horts55 Altres capiacutetols ja es refereixen als drets que es reconeixen de caccedila i de pesca als vassalls (caps 31 32 33 i 41) aixiacute com al seu dret tambeacute de pas per la devesa senyorial per una zona determinada (pels llocs de la cova de les Vaques la senda de la plana de Mar i les coves de Na Castellana i sempre que vagin sense gossos ni furons per no poder caccedilar (cap 15))56

Quant als censos que satisfan els vassalls cristians per la tinenccedila de beacutens srsquoassenyala que els censos per la tinenccedila de beacutens (ldquode la terrardquo) de forma general equivalen a la laquoVI XI XV XXraquo part dels fruits (segons quins siguin cap 3) i srsquoafegeix que si aquells estan fixats en gallines el seu titular obligat pot substituir-lo per un altre equivalent a 6 diners per gallina (cap 27)

Dos capiacutetols es refereixen un a la fanega com a mesura i lrsquoaltre als pesos indicant que sempre han drsquoestar a disposicioacute dels cristians i sarraiumlns de la vila perograve per a usos privats i mai per a vendre els seus productes57

2 Segons els Capbreus i altra documentacioacute Si acudim als Capbreus que coneixemcelebrats a la Baronia de Flix tots ells ho soacuten precisament sota la Senyoria dela Ciutat de Barcelona Diguem tambeacute que no tenim notiacutecies directes sobrelrsquoestabliment de terres i que en els Capbreus els vassalls acostumen a ferdeclaracions genegraveriques dels drets que satisfan per la possessioacute drsquoimmobles ialguns nrsquoestan exempts

21 Capbreu de 1400A la Palma primer es declara que laquolo senyor no pren singularment dret algunsobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys formentVII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

53 Aquests mals usos soacuten a) Eixorquia El senyor percep la part que correspondria al fill en concepte de legiacutetima sobre lrsquoheregravenciadel pare si el pagegraves mor sense descendegravencia b) Cuguacutecia Si lrsquoesposa del pagegraves comet adulteri el senyor ha de percebre uns dretssobre els seus beacutens la meitat si ho ha fet sense el consentiment del marit (aquest sersquon duu lrsquoaltra meitat) i tots els beacutens si fouconsentit pel pagegraves perograve suposant que lrsquoadulteri hagueacutes estat forccedilat per lrsquoespograves aleshores ella conserva els seus beacutens i lrsquoesponsalici i se li permet divorciar-se (el senyor no rep res) I c) Integravestia El senyor rebragrave la tercera part dels beacutens del pagegraves mort sense fertestament si deixa esposa i fills i si no teacute fills en aquest cas el senyor es fa amb la meitat dels beacutens Entenem que la seva exempcioacute es troba relacionada amb el principi de lliure disposicioacute del sogravel que recullen les Cartes de poblacioacute de la zona aixiacute com els propis capitulats locals esmentats (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial 220-225)

54 Capiacutetols 16 17 i 18 Hem de dir que tots els capiacutetols es refereixen als cristians entenem que els sarraiumlns resten exclosos de la seva aplicacioacute excepte quan srsquoesmenten expressament com ocorre en capiacutetols concrets (el capiacutetol 5 permet la venda de la sal lliurede corredoria per tot cristiagrave i sarraiacute el 12 reconeix el dret de tot vassall drsquouna o altra religioacute a usar francament la fanega per amesurar el seu blat etc)

55 Capiacutetol 156 Capiacutetols 15 31 32 33 i 4157 Capiacutetols 12 i 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 145

En canvi a Flix drsquoun total 68 terratinents cristians que declaren sobre el terme 4 soacuten exempts de censos (aixiacute es deu fixar en les cartes respectives drsquoestabliment)58 Tambeacute en aquest Capbreu figuren terratinents sarraiumlns i un jueu59

En ocasions es reconeixen les mateixes cagraverregues i en altres es distingeix segons lrsquoegravetnia del declarant Drsquoaquesta maneramdash Respecte dels cristians exclusivament es diu que aquell que tingui furoacute ha de

pagar cada any una pell de conillmdash Dels sarraiumlns cada any per Sant Joan paguen un dret nomenat ldquoccediladegardquo pel

que donen 1 diner per cada cap de bestiar laquomenuda e vellaraquo i un altre per laquocascuna arna de abellesraquo paguen la ldquoccediloffrardquo per begravestia de llaurar 12 sous lrsquoany qui en teacute i 10 el que no i pel que fa a la vinya per la festa de la Mare de Deacuteu drsquoagost el senyor lrsquoldquoacarraccedilerdquo (preua abans de la collita per a tenir una estimacioacute drsquoallograve que hauragrave de rebre)

mdash I conjuntament per a cristians i sarraiumlns sols srsquoindica que el senyor percep la desena part de les olives del lli del cagravenem drsquohortalisses i llegums

Venen despreacutes les declaracions particulars dels terratinents els sarraiumlns tributen amb gallines per cases o ldquoalberchsrdquo sempre que els habitin i amb diners per terres en canvi dels cristians pel que fa a les cases i altres construccions la norma general sembla ser la de pagar amb gallines (mitja una una i mitja dues etc) altres vegades en diners (normalment 6) i encara amb perdius (mitja un quart etc) i quant a les terres que tenen cedides satisfan normalment una proporcioacute de lrsquoonzena la quinzena o vintena part dels fruits que cullen (com es declara en el privilegi de 1308) segons la partida del terme on es trobin i en ocasions una suma de diners

Tambeacute sabem per altra documentacioacute que almenys des del segle xv els sarraiumlns estan obligats a lliurar i dur al castell i al seu cagraverrec tota la llenya que alliacute es necessiti durant lrsquoany a mitjans drsquoaquell segle lrsquoAljama demana que se suprimeixi aquesta prestacioacute per considerar-la molt gravosa i per ser la causa de que no srsquohi estableixin nous sarraiumlns60

22 El de 1511 El 1511 teacute lloc un nou Capbreu i en aquesta ocasioacute entre els declarants apareixen molts cristians nous que indiquen els seus noms anteriors (sarraiumlns) i els actuals (cristians) perograve encara hi ha algun sarraiacute i eacutes significatiu que els no conversos declaren per mitjagrave drsquoun tercer designat a lrsquoefecte pel batlle61 A meacutes en aquest

58 A Flix es declara que de les laquopropietats que faccedilen cens de dinersraquo el senyor teacute el dret de fadiga per 10 dies i el laquocinquante perloysmeraquo i a la Palma (drsquoEbre) laquolo senyor no pren singularment dret algun sobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys forment VII cafficcedilesraquo perograve es reconeixen els drets senyorials de fadiga per 10 dies i del lluiumlsme laquoen cascunapropietat del loch e termeraquo

59 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 323-32460 AHCB 1CXII 71 i 7261 Per exemple veiem com declara Antoni Boteller laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Brafim Burret Miquel Carhula laquoolim mororaquo

de Riba-roja Joan Ambrograves fill drsquoAfmet laquoolim mororaquo Tomagraves Vilanova i Joan Goya antics ldquomorosrdquo Agravengels casada amb GabrielAmart filla de lrsquoalfaquiacute Alboleix Esperanccedila filla de Maffoma Ferregut Martiacute de la Mussa abans Jun Salvo Antoni Lobet abans Brafim Lobet etc Interveacute tambeacute Andrea Alboleix esposa de Jun Alboleix laquomagister de morosraquo perograve en nom de Amffoma iBrafim Alboleix sarraiumlns interveacute Francesc Malet laquoolim mororaquo per assignacioacute del batlle per tal de no causar-los indefensioacute i pera poder jurar segons la formula cristiana Joan Otpona interveacute en nom del seu pare Mafoma Billera Isabel Alboleix actua com a hereva universal del seu pare Juci Alboleix Joan Burret interveacute en nom seu i en el dels seus germans Bartomeu Brafinm i SeitSantcliment Prunera laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Mafoma Ambrograves Joan Sabater i Francesc Malet com a curadors deJaffer i Maffoma Alboleix Joan Argilaga abans Foma Argilaga Bernat Cervelloacute i la seva esposa Isabel filla de Jun de Gayaque en cristiagrave es diu Joan Viana Joan Sabater i Antoni Boteller laquoalias Burretraquo assignats per a lrsquoesposa de Mafoma laquoel moreraquoGuillem Cabanyelles abans Aliacute Salim Mateu Burrtet abans Aliacute Burret etc (Josep serrano daura laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlnai dels cristians nous de Flix (Baronia de Barcelona a la Ribera drsquoEbreraquo Butlletiacute Interior de la Societat drsquoOnomagravestica LXVI(setembre 1996) pagraveg 38-48)

146 Josep Serrano Daura

Capbreu dos cristians nous manifesten els beacutens que pertanyien a lrsquoantiga Aljama musulmana dues heretats al lloc de ldquoPena de Morosrdquo a cens drsquouna gallina i mitja una siacutenia que era franca i una terra campa destinada a la sembra per la que donaven la sisena part de la collita62

Ja en concret es declaramdash Flix En general es paga una proporcioacute de la produccioacute i oscilmiddotla entre lrsquoonzena la

quinzena i la vintena part segons la partida on es recullen i amb independegravencia del tipus de cultiu (horta sembrat vinya u olivar) en comptades ocasions es tributa per la sisena la catorzena o la trentena part en casos se satisfagrave una mesura com una fanega o tres almuts de gra en sembrats una suma de diners o beacute que rarament una o mitja gallina

mdash Mas de Flix Sempre eacutes lrsquoonzena part dels fruitsmdash La Palma Segons dades de 1511 laquolos particulars del lloch fan de totes les

propietats tenen en lo termeraquo la catorzena part de tota la seva produccioacute i eacutes aixiacute en virtut drsquouna ldquocommutaciordquo feta entre la Ciutat de Barcelona i els vassalls del lloc de manera que es deixava de pagar lrsquoantic dret general pel terme i a canvi cada particular passava a tributar individualment

Complementant aquestes dades un document de 1556 drsquoldquoinstructio e memorialrdquo sobre lrsquoestat de la vila de Flix adreccedilat a la Ciutat de Barcelona ens informa que fins aleshores la produccioacute de panses no estava subjecta a tributacioacute perquegrave els guanys que els vassalls obtenien es destinaven iacutentegres a obres de reparacioacute dels seus habitatges Tanmateix el procurador assenyala que la produccioacute de panses ha augmentat considerablement en perjudici de la verema que siacute tributa afegeix que els veiumlns del lloc venen les panses lliurement sense control fins i tot a ldquoBarberiardquo i que laquono es planta altra planta en les vinyes si no per a fer pansa en gran dany y frau de dites rendesraquo Tot seguit en el mateix escrit el representant senyorial demana que es busqui una solucioacute perquegrave els vassalls del lloc tributin tambeacute per les panses63

3 El dret del monedatgeEn el tan referit document de venda de la Baronia de 1262 es refereix talment aldret senyorial del monedatge I a Flix en el Capbreu de 1400 es declara laquoItemcascun foch es tengut de pagar de VII en VII anys 1 morabati per lo qual sepaguen VII solidosraquo Despreacutes en un arrendament de la Baronia de 1534 en larelacioacute de beacutens i drets que srsquoexclouen del contracte figura laquolo morabati quersquospaga de set en set anys segons es acostumatraquo64

c) Els drets i cagraverregues de la UniversitatTambeacute acudint sobretot als Capbreus coneguts podem veure quins soacuten els drets iles cagraverregues que assumeixen les Universitats municipals de la Baronia

En el de 1400 almenys pel que fa a la Palma srsquoafirma que la Universitat faefectiu un cens anual de laquoforment VII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

62 Intervenen Joan Ambrograves i Antoni Boteller sarraiumlns cristians nous (laquoad fidem catolicamraquo) (nota anterior)63 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2564 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 626

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 147

Perograve al marge drsquoaltres drets i cagraverregues voldriacuteem destacar els privilegis reials que rep la Universitat per a tenir i celebrar mercat i fira anual65

mdash Pere III amb el seu fill i primogegravenit lrsquoInfant Joan concedeix el 10 drsquooctubre de 1360 a instagravencia del senyor Salvador del Bosch el privilegi de tenir mercat setmanal els dimarts posant els seus participants sota la reial i ldquospecialii protectionerdquo Aixiacute ho comunica lrsquoInfant Joan com a governador del Principat al veguer de Lleida i Pallars lrsquo11 de gener de 1361 A Flix hi ha precisament el segle xvi una ldquoplaccedila del Mercatrdquo

mdash I el 3 de juny de 1424 Alfons IV concedeix als fidels jurats i prohoms de la Universitat del laquoloci et seu castriraquo de Flix el privilegi de celebrar-hi anualment fira per la festa de la Nativitat de la Mare de Deacuteu del mes de setembre i laquoetiam celebrentur in dicto loco secunde nundine sive retornraquo el mes drsquooctubre durant 10 dies Es prohibeix perograve que hi assisteixin laquofabricatores falsi monete violatores latrones herediticos lesi maiestatis comittentes et alios malofactoresraquo66 Ja si consultem els Capbreus i altra documentacioacute els representants municipals declaren en nom de la Universitat els beacutens i drets seguumlents

1 En el Capbreu de 1511A Flixmdash Els jurats reconeixen tenir la Casa de la Vila per la que paguen 1 sou i 6

diners una casa destinada a carnisseria i peixateria per la que paguen el mateix67 per un moliacute de sansa paguen 12 diners i que per laquola facultat de fer pous de glasraquo donen un sou

mdash La Vila tambeacute teacute unes heretats per un laquotros de terra dit llexiuraquo donen 2 diners per altra heretat a les Mitjanes del Baroacute 6 diners i per dos hortets al Colomer i al Clos del moliacute drsquooli per altra heretat a lrsquoermita i pel laquosalvalraquo que havia estat de Tomagraves Galsseragrave paguen la quinzena part dels fruits I a la Palma pel terme i la vila es paguen al senyor 8 lliures 12 sous laquoy tres puressesraquo moneda barcelonesa

65 Bonnassie assenyala que fins el segle x el mercat tenia un marcat caragravecter local afegeix que a mitjan segle xi aparegueacute la fira amb un agravembit meacutes ampli (lrsquoany 1048 a Urgell) a celebrar el 15 drsquoagost i el 29 de setembre just despreacutes drsquoacabar la sega i la veremarespectivament Quant al mercat el mateix autor afirma que eacutes el lloc on el pagegraves pot vendre els seus productes prop de casa seva (Pierre bonnassie Catalunya mil anys enrera (segles x-xi) I Barcelona Edicions 62 1979-1981 pagraveg 370) Hinojosa indica queels primers temps la facultat drsquoestablir mercats era privativa del rei perograve que com a consequumlegravencia de la concessioacute de privilegisdrsquoimmunitat o per abandonament de la facultat o simplement per toleragravencia la van assumir els senyors territorials ja lrsquoexercicide tal atribucioacute suposava a aquells una de les fonts drsquoingressos meacutes sanejades fent-se pagar els llocs del mercat (ldquotabulaerdquo)instalmiddotlats per a la venda exigint drets sobre els articles de consum i imposant multes per infraccions fixades en els reglaments uordinacions corresponents (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 128) I Font almiddotludeix a lrsquoaparicioacute dels primers mercats enel segle x que es multipliquen en el segle xii fins que el xiii constitueixen un fet general a gairebeacute totes les poblacions com unelement drsquoindubtable significacioacute en el seu desenvolupamenti en la seva vida social insisteix perograve que la seva instalmiddotlacioacute requeria una autoritzacioacute del poder puacuteblic i que nrsquoexistien 2 tipus el setmanal (un dia) i que srsquoanomenaba ldquomercatumrdquo i els anuals que es denominaven ldquofiras nundinasrdquo (durant 8 10 o 15 dies lrsquoany (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 121-124) Quant a les firestambeacute se celebren a Moacutera de la mateixa ribera de lrsquoEbre se celebra per privilegi drsquoAlfons III de 1333 a partir del 15 de maig decada any Gandesa per la festa de Sant Martiacute de novembre segons privilegi de 1338 (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 598-599)

66 ACA Registres de Cancelleria nuacutem 904 f 186 i 2589 f 124 i 12567 Lrsquoany 1662 quan la Baronia encara es troba incorporada a la Corona des de la guerra civil anterior (fins el 1670) la Universitat

teacute laquocasa de la carniceriaraquo per cens que cada any fa al laquosenyor rey un sou y sis dinersraquo (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 67)

148 Josep Serrano Daura

2 En el Capbreu de 1624A Flixmdash Per la Universitat es declaren la Casa de la Vila y Consell per la que paguen

el mateix cens que lrsquoany 1511 la casa destinada a carniseria y pescateria sense que hagi variat el cens un moliacute de sansa i altre drsquooli (des de 1619) pels que paguen 12 sous i posseeix vagraveries finques per una paga 2 sous i de lrsquoaltra no consta cap cens

mdash Els jurats declaren que la Senyoria els va establir al terme de la laquoDessa de Flixraquo per a herbejar (laquoempriu de erbas y cossesraquo) i que tenen laquoacensatraquo un lloc o dos per a fer un o dos pous de gel (des de 1619) pagant 1 sou per pou

mdash La Vila tambeacute teacute dues teuleries una a la Creu del moliacute fariner per la que no paguen res i altra al costat del riu laquomes enlla de la llonjaraquo per la que no declaren res

mdash Els jurats declaren tenir i posseir lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei i una heretat annexa per al seu manteniment i conservacioacute (que van comprar a Joan Tarragoacute) i per la que paguen la quinzena part dels fruits

mdash Perograve tambeacute tenen altres immobles un ldquopertxerdquo i dues deveses per a guardar fusta dels que no paguen res un hortet al ldquoClosrdquo plantat de morera i pel que paguen la quinzena part dels fruits i un empriu vora el riu del que no declaren cap cens

mdash I finalment els representants municipals assenyalen que mantenen un hospital per als pobres de Cristo del que no paguen res

A la Palmamdash Srsquoassenyala que els veiumlns paguen una quarta part de tots els fruits que es

cullen mdash Que la Universitat teacute corredor franc (posat segurament per la Senyoria) mdash Que lrsquoescrivania eacutes del senyor mdash I que hi ha un forn de pa senyorial pel que paguen ara uacutenicament la quarta

part

I en el cas de Mas de Flix srsquoafirma que els terratinents posseeixen lrsquousdefruit de laquoles ayguesraquo i lrsquoempriu de les laquoerbesraquo segons recull la Carta de 1345 i despreacutes srsquoafegeix que tenen sense reconegraveixer cap cens una bassa a la partida del ldquoMa- nadorrdquo una altra que eacutes del Comuacute un pou i una font drsquoaigua

3 Altra documentacioacute31 Els delmes i primiacuteciesTambeacute vinculats a la terra i a la ramaderia tots els veiumlns cristians estan obligats a satisfer els delmes i primiacutecies de tot allograve que es cull i produeix al terme eacutes una cagraverrega canogravenica que tot cristiagrave ha de pagar per al manteniment de lrsquoEsgleacutesia i del seu clergat Perograve en la pragravectica soacuten els senyors qui assumeixen la seva recaptacioacute i gestioacute amb els seus oficials i a canvi es queden una part drsquoaquests drets repartint-se la resta amb el Bisbat el seu Capiacutetol de canonges io el rector de la Parrogravequia corresponent68 A banda encara hi ha el deure de mantenir les esgleacutesies i de que tinguin els ornaments necessaris que tambeacute lrsquoassumeixen els mateixos municipis com es reconeix expressament a Flix i la Palma

68 I en el nostre cas per una butlla de 1095 el papa Urbagrave II els cedeix al rei Pere drsquoAragoacute i als laquomagnats y baronsraquo del regne a canvi de que ells proveeixin les esgleacutesies laquode servitut y ornamentsraquo (vegeu serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 532-545)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 149

Malgrat tot tenim unes molt breus i escasses referegravencies sobre els delmes que se satisfan a la Baronia de Flix

Lrsquoany 1166 Flix teacute esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari i els seus beacutens i rendes els compartien el bisbe de Tortosa i el Capiacutetol de la seva Seu perograve aquell any els seus titulars la cedeixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari69

Amb el temps coneixem que pel que fa al lloc de Flix eacutes al final el seu prior (o rector) qui percep tots els delmes70

Coneixem tambeacute que els anys 1279 i 1280 es paguen de delmes cada undrsquoells al rector de Flix 30 lliures i al de la Palma 20 I segons un informe de 1520 fet a peticioacute dels consellers de Barcelona ens consta que fins la conversioacute de la poblacioacute sarraiumlna del lloc (vers 1510) per laquoles terres moregues de la vila e Baronia [els delmes] pertanyie lo prior de la iglesia de Flixraquo perograve srsquoexplica que des que laquolos olim moros son stats fets crestiansraquo ja no en paguen71

En canvi els cristians vells sempre els han pagat I en un document de 1674 es recull un apartat incomplet segons el qual dels drets senyorials sobre fruits (dels grans) sersquon fa munt i es reparteixen en parts entre el prior i el senyor i almenys de les terres que tributen per lrsquoonzegrave es fan dotze parts una eacutes pel terratinent (potser per a llavor) altra pel prior i ldquoaltrardquo part pel senyor (la resta)72

A meacutes dels delmes el 1511 el prior posseeix altres rendes i beacutensmdash Rendes sobre unes cases i soacuten 4 sous 6 diners anuals com a pensioacute censal

sobre la casa drsquoAntoni Guillem de Castellbell (a la placcedila) 1 sou i 2 diners sobre lrsquoalberch de Joan de Stellar 10 diners per la casa de Francesc Malet i 2 diners per la de Guillem Franc sobre heretats que soacuten 2 sous 6 diners sobre laquolo colomerraquo de Vilanova 5 sous sobre lrsquoheretat dels hereus de Joana dez Puig a lrsquoldquoalbalrdquo i una fanega de gra sobre una heretat de Jaume Cugat a la Vall de Fons

mdash laquoHeretats que te lo Prioratraquo un hort laquoo ferregenal devall la yglesiaraquo laquouna pessa de terra derrera lo castellraquo i laquouna sort de terra campa a lrsquoAlbalraquo73

32 Les cagraverregues parroquialsFlixAltres cagraverregues municipals es refereixen a la Parrogravequia Veiem com lrsquoany 1555 la Universitat es fa cagraverrec de les obres que aleshores srsquohan de fer a lrsquoesgleacutesia tant la part laquoque ja es feta com encara per acabar y axi mateix per fer un retaule nou en la dita esglesia per lo cap de la altar y orgue y per fer un altra navada per creyxer esglesiaraquo

Tot aixograve meacutes la construccioacute drsquoun hospital ascendeix a 2500 lliures i per a cobrir aquell cost la Universitat vol imposar una taxa (o cisa) de dos diners per lliura a aplicar a la laquocarn quersquos tallara en la carniseria de dita vila y aixi mateix dos diners per cagraventir de oli que vendra en dita vila hu qui comprara y altre qui vendra y sobre les fruytes com panses figues altres dos diners per rova hu

69 de villanueva Viaje literario V pagraveg 73 i ss70 Ho confirma el capiacutetol 19 del privilegi de 1308 en indicar que el senyor no hi participa71 Joseacute rius serra Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280) I Barcelona 1946 pagraveg 167 i 173 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3372 El document afegeix un pagraverraf inacabat sobre les terres acensades al quinzegrave i sols indica que laquode cada tres delmades que cobre la

iglesiaraquo despreacutes segueix en blanc (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 68)73 Les rendes i heretats es relacionen en un document de 1511 que duu el tiacutetol de laquoMemorial de les coses quersquos diu son alou del

priorraquo (AHCB 1CXII 8 doc nuacutem 3)

150 Josep Serrano Daura

qui compra y altra qui vendraraquo Encara si fos necessari per a poder cobrir les despeses es demana autoritzacioacute per a imposar un ldquovintegraverdquo sobre tots els fruits laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del prior de dita Universitatraquo74

Apart la Universitat posseeix lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei amb una heretat annexa que segons el Capbreu de 1624 fou comprada a Joan Tarragoacute i que estagrave subjecta al cens de la quinzena part dels fruits Els guanys que srsquoobtenen van destinats al manteniment drsquoaquella ermita

La Palma Abans de 1330 el rector no teacute casa ldquoabadialrdquo al lloc i el bisbe de Tortosa Berenguer de Prats requereix als jurats perquegrave la facin a cagraverrec de la Universitat El 1363 altre bisbe Joan Fabra visita el lloc i insisteix en el deure del Municipi de construir la casa del rector finalment es construeix lrsquoany 1385

Drsquoaltra banda per butlla del papa Juli II de 26 de maig de 1506 els jurats del lloc esdevenen ldquopatronsrdquo de lrsquoesgleacutesia parroquial de manera que en morir el vicari ells rebien les claus de lrsquoedifici i devien lliurar-les al beneficiat degagrave de la Parrogravequia fins que el Capiacutetol de la Seu designeacutes el nou rector75

Mas de FlixAl Mas de Flix existeix lrsquoesgleacutesia de Sant Joan de la que eacutes titular la Universitat de Flix i en la que cada diumenge segons Capbreu de 1624 laquose diu missaraquo pel prior de Flix o el seu vicari acompanyat drsquoun escolagrave Per aquell servei el prior rep cada any 16 fanegues velles de blat

33 LrsquohospitalComuacute als llocs meacutes importants eacutes el deure de la Universitat de tenir un hospital on acollir i donar assistegravencia megravedica i sanitagraveria general als veiumlns i als forasters A Flix sembla que tal servei es redueix als laquopobres de Cristoraquo com declaren els jurats en el Capbreu de 1624

Perograve el seu hospital es construeix el 1555 (ignorem si nrsquohi havia un altre abans) aquell any estagrave per acabar i justament per a poder fer front a les obres pendents (com per altres a executar a lrsquoesgleacutesia i per a lrsquoadquisicioacute drsquoun retaule) srsquoimposen contribucions especials per a cobrir un total de 2500 lliures76 a aplicar de la manera seguumlent dos diners per lliura de carn que es compri i drsquooli laquoque vendra en dita vilaraquo i per cada rova de fruits de panses i figues i un ldquovintegraverdquo sobre totes les collites del terme (laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del priorraquo) La Universitat de Flix demana tambeacute permiacutes per a designar un colmiddotlector per a recaptar els drets o beacute per a arrendar el servei

34 Altra documentacioacuteAmb altres documents del segle xvi la Universitat reconeix posseir un lleixiu del riu establert segons acte de 5 de desembre de 1592 a cens de 2 sous i tambeacute compta amb altres dues deveses per a guardar fusta del senyor perograve a cagraverrec de la mateixa Universitat segons constava en les Ordinacions de la Vila drsquo11 drsquoagost de 1557 ( beacute que soacuten franques de tot tribut senyorial)

74 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2375 APLP (Arxiu Parroquial de la Palma) Carpeta de Documents Histograverics full solt (de notes tretes dels originals -perduts- amb lletra

del segle xx)76 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 211 fol 118 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 23

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 151

els oFiCials jurisdiCCionals

El baroacute ostenta jurisdiccioacute sobre els seus vassalls en raoacute del domini que el rei li ha cedit Una jurisdiccioacute que pot ser plena o limitada i que a la Baronia de Flix eacutes plena

Aixiacute la jurisdiccioacute senyorial lrsquoaltre element en definitiva de la potestat senyorial es manifesta en els agravembits del govern de la gestioacute econogravemica i tributagraveria del dret i de la justiacutecia i en general en el de la subjeccioacute personal dels vassalls Uns vassalls que sempre han de ser fidels al seu senyor no poden canviar-lo i li han de prestar homenatge quan siguin requerits

De fet com afirma Viacutector Ferro la jurisdiccioacute secular eacutes la nota caracteriacutestica de la baronia meacutes o menys extensa77 En el nostre cas la Ciutat de Barcelona posseeix lrsquoanome-nat mer imperi o alta justiacutecia o senzillament jurisdiccioacute criminal i el mixt imperi o baixa justiacutecia o jurisdiccioacute civil

La criminal implicava en tot cas el dret a judicar delictes de sang i robatoris i imposar penes fins a la capital aixiacute com la de mutilacioacute de membres i la civil comportava diverses regalies tenir cort judicial amb escrivagrave nomenar batlle nuncis corredors etc i conegraveixer causes judicials civils i jutjar fets penals lleus castigats amb penes econogravemiques entre altres78

Essencialment aquesta jurisdiccioacute es manifesta en tres agravembits el del govern de la co-munitat en el del dret que hi regeix i en lrsquoadministracioacute de justiacutecia

Ara beacute la Senyoria precisa drsquouna certa organitzacioacute a la Baronia per a exercir i fer valdre les seves regalies dominicals i jurisdiccionals Aixiacute eacutes que hem de parlar drsquouna or-ganitzacioacute senyorial ordenada jeragraverquicament de manera piramidal al cap damunt de la qual hi ha el senyor o baroacute i drsquoell depenen tots els oficials que exerceixen les diferents funcions que sersquols assigna

a) El lloctinent del senyor o procurador generalEl primer cagraverrec senyorial de relleu i importagravencia eacutes el lloctinent del senyordenominat a la Baronia de Flix com a procurador general en el nostre cas dela Ciutat de Barcelona Eacutes un cagraverrec de delegacioacute un ldquoalter egordquo del senyor unprocurador que exerceix el domini i la jurisdiccioacute en nom seu79 Un oficial queen tot cas ha de ser catalagrave drsquoacord amb les Constitucions de Catalunya que hoordenen respecte tot cagraverrec puacuteblic que exerceixi autoritat o tingui jurisdiccioacute80

Ja la Ciutat de Barcelona teacute un procurador general per al conjunt de les sevesBaronies habitualment ciutadans de Barcelona perograve tambeacute en poden tenir un enuna Baronia determinada com ocorre a la de Flix en algun moment determinatAixiacute lrsquoany 1524 ho eacutes Francesc Holiver resident a la mateixa Baronia perograve el 1555trobem a Enric Miquel Terra de Picalgues ciutadagrave de Barcelona i el 1624 actuaBartomeu Sala que tambeacute eacutes ciutadagrave de Barcelona81

El primer el trobem informant la Senyoria drsquouns danys causats al moliacute fariner(laquotrencada en lo accedilud y resclosa del moliraquo) i demanant a la Ciutat de Barcelonaque adopti les mesures procedents82

77 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s78 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s79 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 778-78080 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 32181 AHCB 1CXII 5 i 72 doc nuacutem 382 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3

152 Josep Serrano Daura

El segon Enric M Terra laquoprocurador de las Baronies de la dita Ciutatraquo eacutes apoderat el 16 de marccedil de 1555 per a celebrar Capbreu a la Baronia Lrsquoacta afirma que eacutes ldquodeputatrdquo especialment per a capbreuar a la de Flix amb poders especials dels consellers i Consell Ordinari laquode trenta-sis prohomensraquo de la Ciutat83

El 1599 veiem que eacutes el procurador qui informa els consellers de Barcelona de la necessitat de capbreuar laquoles rendes te en Flix y ademes que srsquoasentaran moltes cosses que avuy se perden y pateixen moltisimraquo84 Es tracta drsquoun memorial en el que informa del seguumlent que srsquoha de ldquomudarrdquo el moliacute drsquooli perquegrave lrsquoexistent segurament no es pot reparar ategraves que les olives que srsquohi duen laquose podrexenraquo i quan aquelles es molen laquose pert mes de la meitat de lrsquooliraquo sobre la barca de pas assenyala que el servei srsquoha de cobrir laquosens traurersquos un diner de bosa y en muntar lo preu de la barcha conforme la taixa an posada en totes les barques del present principat en estes ultimes Corts de 1599raquo i es refereix tambeacute a la necessitat de laquosaber en que fonen los dines y grans summes que los jurats e Consel administren per les quals cotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo afegint que els veiumlns es troben laquoen un punt de desesperatio veent-se oprimits de uns quants capitosis que tenen tot atirinisat y se atreveixen a mudar los lochs y insiculation y aso va ia ab imperi y a forma de espants y recolint jent de seguida y libertadaraquo85

Ja el Capbreu de 1624 es practica tambeacute a presegravencia del procurador general de la Ciutat de Barcelona laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo segons poders atorgats el 4 de novembre (laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo)86

En termes generals a la Baronia de Flix el procurador general en definitiva interveacute en quumlestions drsquoordre dominical i jurisdiccional perograve lrsquoadministracioacute de justiacutecia estagrave reservada al batlle general fins i tot la segona instagravencia drsquoapelmiddotlacioacute contra les resolucions del batlle deu correspondre directament a la Senyoria (la Ciutat de Barcelona)

Drsquoaltra banda el 1624 el procurador general designa procurador fiscal a Maciagrave Bagagrave sabater drsquoofici que declara ser habitant de Barcelona i tambeacute del castell de Flix87

b) El batlle general de FlixTenim despreacutes el batlle general de la Baronia de Flix que eacutes governador de tota laBaronia i tambeacute castlagrave del seu castell

Drsquoell en tenim constagravencia el 1400 quan ho eacutes Pere de Castellvell donzell conegutcom laquolo bort de Castellviraquo88 i diferents descendents seus exerceixen aquest cagraverrecencara el segle xvi89

Tanmateix no creiem que sigui un cagraverrec patrimonial doncs la designacioacutesempre eacutes temporal per exemple Antoni Guillem de Castellvell eacutes elegit lrsquoany 1508

83 Aixiacute figura en lrsquoanunci puacuteblic fet per a capbreuar el 2 drsquoabril de 1555 perograve no hem localitzat la seva documentacioacute (AHCB 1CXII 4)

84 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 685 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 686 En lrsquoencapccedilalament del Capbreu tingut lrsquoany 162487 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6388 AHCB 1CXII 4 (documentacioacute adjunta al Capbreu de 1400)89 Antoni Guillem de Castellvell entre 1500 1551 i 1508 el seu fill Bartomeu de Castellvell ho eacutes el mateix 1511 i el 1558 ocupa el

cagraverrec Vicent de Castellvell (AHCB 1CXII 9 i 72 bis doc nuacutem 1 66 i 70)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 153

laquohaguda la inseculatio per lo Consell Ordinari de la dita Ciutat de lrsquooffici de balleraquo i per 3 anys90

Lrsquoany 1593 apareix Bartomeu Llaurador com a batlle general de la laquoville et Baronie de Flix et la Palmaraquo i presideix el Consell General de Flix integrat pels caps de casa del lloc laquovicini et habitatoriraquo91 i el 1598 hi trobem Pau Ros un botiguer de teles de Flix rebent un recurs drsquoapelmiddotlacioacute contra una sentegravencia dictada per ell com a tal batlle general92

En tot cas sobre aquesta institucioacute del batlle general de la Baronia de Flix ens hem de remetre a un privilegi concedit el 18 de febrer de 1464 per la Ciutat de Barcelona amb el contingut seguumlent93

mdash El dia o festa de laquoNostra Senyora del mes de mars los jurats e Consell General de la dita vila [han de] elegir e anomenar tres personas de la dita vila de aquellas millors e abonades per a batle de la dita vilaraquo la terna es presentaragrave als consellers de Barcelona que drsquoella designaran una persona laquoa la qual ajats acomanar la jurisdictio de la Ballia per un trienniraquo

mdash En cas de mort o impediment del batlle exercent els jurats i el Consell podran presentar una nova terna pel temps de mandat que li resteacutes a aquell

mdash El cagraverrec no es pot alienar ni arrendar es disposa que el designat laquono puxe en alguna forma e manya vendre arrendar ni altrament alienar a altres personas per regir e governar lo dit offici ans si ho fassia que aquella tal persona a la qual lo dit offici de Ballia seria venut arrendat comanat o altrament alienat ipso facto no fos haguda ni reputada per official ans fos haguda per privada persona afrenturant de tota jurisdictio declarat empero que per algun temps breu sie licit al dit batle fer per malaltia o absencia algun llochtinent del regiment del qual ell sia tengut tenir taularaquo94

mdash La persona designada per a ocupar el cagraverrec abans de fer-ho ha de laquojurar privilegis llibertats e immunitats e altres qualsevols concessions a la dita Universitat atorgadas e atorgadoras usos e bons costums e no res menys que fassia e sie tingut assegurar ab bonas e idonees fermances de la dita Universitat a coneguda de dits jurats e Concell de tenir taula de la fi de quiscun trienni segons son tenguts los officials realsraquo per Constitucions de Catalunya95

mdash Talment es disposa que el batlle laquohaje [d]e fer sa continua habitacio e foc estador dins lo castell de la dita vila al qual constituim de salari per quiscun any cent sous a ell pagadors de las rendas que la dita Ciutat reb en la dita vila ultra los quals haje com los tersos acostumats ja de rebrer per los batles de dita vila e los gits dels pontons e us e servey de la senia appellada del senyorraquo

Despreacutes en un nomenament de batlle de 8 de febrer de 1500 els consellers i el Consell Ordinari de Barcelona acorden

90 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 291 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6192 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 4693 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 15 i que publica serrano Senyoriu i Municipi II com Apegravendix IV pagraveg 1167-117094 Aquesta eacutes lrsquouacutenica notiacutecia que tenim a la nostra zona sobre la possible venda o arrendament drsquouna batllia la inclusioacute drsquoaquella

prohibicioacute pot fer suposar que fins aleshores sersquon pogueacutes disposar i que ara esdeveacute inalienable per a evitar els problemes que sersquon devien derivar pels mateixos vassalls Recordem que lrsquoUsatge nuacutem 149 laquoSi quis Bajuliamraquo permet que el batlle empenyori laBatllia perograve amb el consentiment del senyor

95 En aquest cas la Ciutat de Barcelona es remet a la legislacioacute general del paiacutes i concretament la que es refereix als oficials reials per a la regulacioacute de la purga de taula a la que srsquoha de sotmetre el batlle general de Flix (vegeu Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 402-407)

154 Josep Serrano Daura

Confiant nosaltres e lo Consell Ordinari de la dita Ciutat lo die present celebrat de la fe indulgentia e legalitat de vos honorable amat nostre nrsquoAntoni Guillem de Castellbell donzell de la dita vila de Flix ab tenor de les presents lo ofici de la Ballia de la dita vila de Flix Mas de Flix loch de la Palma Baronia termes e territoris drsquoaquella e la custodia del dit castell de Flix vos cometem e comanam tenidor e regidor per vos be personalment e leyal per temps de tres anys axi que siau balle de la dita Baronia e tingau custodia del seu castell ab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia comunament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territoris de aquella dret e justicia als singulars del dit ofici ministrant96

I lrsquoacte encara conteacute les disposicions seguumlents com els seus predecessors que pugui laquopuxar crear elegir e deputar lochtinent e lochtinents una vegada e moltes ab aquella potestat que a vos sera vist fahedorraquo abans de comenccedilar a exercir laquosiau tengut donar bones e ydoneas fermances de les coses per vos et vostre lochtinent e lochtinents administradors per lo dit temps a la fi del qual siau tengut tenir taularaquo per salari de la Batllia i custogravedia del castell laquo5 lliures en contra de 15 que acostumaven a ser perquegrave les 10 restants srsquoassignen a Pere Deztorrent procurador general de la dita Baronia per salariraquo a meacutes rebragrave laquoles CC fomades de lenya que fan los moros al dit castell e lo empriu de la Mijana per obs del dit castell e altres coses concernents lo carrech de la dita Ciutatraquo i laquola sinia del senyor e los terccedilos de la Cortraquo tothom per batlle us laquohagen reputen e honren e als manaments vostres e dels lochtinents vostres obeesquen tant quant a casen drsquoellsraquo i tambeacute abans laquosiau tengut fer e prestar jurament e homenatge en poder de lrsquohonorable nrsquoAntoni de Castellbell (el seu pare) de present balle de la dita Baronia o de son lochtinent de donar compte e raho de totes les rebudes fetes de les coses al dit vostre ofici pertanyents en poder dels honorables racionals de la dita Ciutat e fer e continuar dites coses per la forma del dit ofici com es acostumatraquo

El batlle general i el seu lloctinent resideixen a Flix centre de la Baronia Perograve apart hi ha els ldquobatlles particularsrdquo com es manifesta en un document de 1509 que soacuten els delegats drsquoaquell a manera de lloctinents en els llocs de la Palma i del Mas de Flix97 Nous batlles que designaragrave el batlle general de la Baronia

Lrsquoeleccioacute del batlle general per terna se segueix practicant el segle xvi i tenim exemples de 16 de novembre de 1508 i de 24 de maig de 1624 Posseiumlm altre document de presa de possessioacute drsquoun nou batlle del 16 de setembre de 1636 es convoca Consell Secret amb els jurats de Flix i laquoreben en balle generalraquo a micer Monlleoacute laquobachiller en lleys de la present vilaraquo i els consellers municipals declaren que laquolo dit Consell lo obeheix y sersquol pose sobre lo cap y han determinat que estan promptes y apparellats de jurar-lo de balle als que preste ydonea cautio ab bones y ydonees fianses conforme narre lo dit privilegi de balle y conforme de temps immemorial se es acostumat y conforme los privilegis de la vila y Universitat de Flixraquo Afegim que el nou batlle eacutes fianccedilat per Pere Taverner carnisser de Flix i Andreu Cervelloacute veiacute del lloc98

96 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 197 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3798 AHCB 1CXII 4 fol 127 i 72 docs nuacutems 2 i 14

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 155

Veiem doncs com el batlle general eacutes jurat tambeacute com a cap o president de la Universitat Diguem tambeacute que segueix cobrant els drets que es recollien el 1500 (srsquoalmiddotludeix a 5 lliures lrsquoany en lloc de 100 sous perograve eacutes la seva equivalegravencia i es mantenen els altres drets) i que li paga la Senyoria o lrsquoarrendatari de la Baronia els anys 1534 i 170099

Pel que fa al judici de taula a que estagrave sotmegraves el batlle general srsquohi refereix tambeacute el mateix privilegi que la Ciutat de Barcelona concedeix el 1464 a la Universitat de Flix i disposa mdash A la fi de cada trienni els jurats i el Consell municipal han de designar 4 persones

laquolaycasraquo de la Universitat laquoque sien jutges e inquisidors de la taula que lo dit batlle haura a tenir e aquellas personas presentar als honorables concellers de la dita Ciutatraquo perquegrave en triiumln dues

mdash Els designats gaudiran de laquototes e aquellas facultats e potestats que a tals jutges e inquisidors son donadas per Constitucions e capiacutetols de Cort de Catalunyaraquo

mdash Per a dur a terme la seva tasca laquosecretament poran hajen e sian tinguts fer-los regoneixer a algun bon juriste a quiscuna de las parts no suspitos e a concell de aquell los dits jutges hajen e promulgan llur sentenciaraquo

mdash Encara es disposa que els jurats i el Consell de Flix podran designar jutges drsquoapelmiddotlacioacute per a atendre els recursos que es presentin contra les resolucions dels jutges de taula i aquests nous jutges han de ser laquodos juristas e homens de sciencia aci de la dita vila com fora de aquella e aquelles dos sien tinguts presentar als honorables concellers que de aquells dos nrsquoe hajen a pendrer un lo qual que sie hagut per jutge de les causes de apellacions que imposador seran de las sentencias que promulgadas seran per los jutges de la taularaquo afegint que tindran tanta potestat i facultat com convingui com si fossin oficials designats laquoper lo senyor rey e ab aquelles potestats e facultat a semblants jutges atorgades per Constitucions e Capitols de Cort de Catalunyaraquo

mdash I els jutges seran assistits en tot cas per juristes i pel que fa al seu salari el cobraran de la Universitat de manera que els jurats ldquoarbitraranrdquo allograve necessari sense subjeccioacute a les rendes senyorials100

A banda drsquoaquestes funcions governatives i judicials el batlle general tambeacute eacutes castlagrave de Flix i com tal se li encomana particularment laquola custodia del dit castell de Flixraquo per la Ciutat de Barcelona aleshores senyora del lloc com a laquotenidor e regidorraquo Aixiacute srsquoestableix el 8 de febrer de 1500 quan es nomena pel cagraverrec a Antoni Guillem de Castellvell amb la indicacioacute de que es fa laquoab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia communament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territori de aquellaraquo i se li concedeix un salari consistent en una suma anual de 5 lliures meacutes les laquoCC fomades de lenya que fan los moros al dit castellraquo aixiacute com les rendes de laquolo empriu de la Mijana per obs del dit castellraquo i de la siacutenia del Senyor i els terccedilos de la Cort (a les que ja ens hem referit abans)101

99 AHCB 1CXII 72 docs nuacutems 17 i 56100 Sobre la institucioacute vegeu publica serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 835-842101 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 1

156 Josep Serrano Daura

c) LrsquoescrivagraveLa Baronia teacute assumit tambeacute el servei drsquoescrivania102 I almenys el 1509 eacutes notarisenyorial de Flix Maciagrave Loris (que des de 1495 tambeacute ho eacutes de lrsquoOrde de lrsquoHospital alsseus dominis de la Ribera drsquoEbre i per tant serveix a dos senyors diferents)103 A ell elsubstitueix Mateu de Castellbell donzell i familiar de lrsquoaleshores batlle general de Flix

En el seu nomenament srsquoafirma que lrsquoelegit assumeix les funcions de laquonotari public y scriva de la Cort del batlleraquo i que consequumlentment les seves funcions soacuten les de laquorebre y testificarraquo tot document privat dels vassalls i tots els actes judicials de la Cort104

Perograve a meacutes i a diferegravencia del que recullen altres nomenaments de Senyorius veiumlns a la Baronia de Flix srsquoafegeixen expressament com a funcions del notari senyorial la de recollir i transcriure tots els actes en manuals protocols i en els registres corresponents aixiacute com la de lliurar a la presoacute aquells que hi siguin condemnats

La primera drsquoaquestes obligacions eacutes evident que correspon als escrivans o notaris perograve la segona eacutes progravepiament una funcioacute judicial en fase drsquoexecucioacute de sentegravencia i en aquest cas en altres dominis eacutes habitual que estigui assignada al batlle senyorial que eacutes lrsquoencarregat de fer-ho105

d) El corredorEl corredor eacutes un oficial senyorial encarregat de ldquocorrerrdquo o ldquofer crida puacuteblicardquo dela venda de productes i mercaderies i de beacutens mobles i immobles per encagraverrec drsquounparticular en subhastes ordenades per sentegravencies judicials o per embargamentsfiscals I justament els drets que aquell oficial cobra pels seus serveis srsquoanomenende ldquocorredurardquo o ldquocorredoriardquo equivalen a una suma fixa o proporcional al preu devenda del producte o del beacute de que es tracti i el seu pagament correspon normalment per igual al comprador i al venedor A la Baronia de Flix el servei eacutes de la Senyoriai per tant el corredor eacutes un oficial senyorial106

Ara beacute el privilegi de 1308 tambeacute fixa una segraverie drsquoexempcions drsquoaquestes taxestots els homes i dones poden vendre francament la seva civada laquoen son almut enson alberchraquo soacuten exempts de la corredoria per la venda de sal recollida a la vilatant si es ven a un veiacute com a un estrany tambeacute soacuten francs de vendre cuir de boudrsquoase i de tota begravestia ldquogrossardquo altra exempcioacute de ldquocorradurardquo eacutes per la venda debestiar a la vila de Flix si eacutes menor drsquoun any (mort o viu) per la venda de menysde 6 caps de begravestia ldquomenudardquo no es paga corredoria eacutes franca la venda de llegumsque laquonorsquos cridaraquo es disposa altra exempcioacute per la venda de colomins srsquoeximeix lavenda de lli en quantitats inferiors al quart de rova i tambeacute per la venda de menysde mitja rova de formatge107

I ja les tarifes que es fixen el 1308 per aquest servei segons el seu objecte soacuten

102 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 599-616103 Lrsquoany 1495 Mariagrave Loris eacutes notari veiacute de Flix i treballa amb Galcera drsquoOrograves notari drsquoAscoacute ja el 27 de juny drsquoaquell any eacutes designat

notari senyorial laquoper totam terram et dominicationemraquo de lrsquoOrde de lrsquoHospital i ho eacutes tambeacute de la Baronia de Flix almenys finsel 1509 quan se li designa un substitut (ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32)

104 ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32105 Efectivament el batlle eacutes lrsquoencarregat drsquoexecutar totes les resolucions judicials segons el dret vigent (serrano Senyoriu i

Municipi II pagraveg 1133-1134) 106 Capiacutetols 7 8 10 11 21 22 23 24 25 26 28 30 35 36 37 38 39 40 i 42107 Capiacutetols 4 5 6 7 8 11 29 35 i 36

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 157

Objecte Drets

Per tota begravestia que es vengui viva o morta i de meacutes drsquoun anyndash Si eacutes viva 1 ldquopugesrdquondash Si eacutes morta i es ven laquoper ma de carnicerraquo 1 dinerndash Si es venen meacutes de 6 caps de bestiar laquomenutraquo la dotzena 3 diners( o proporcioacute)Per la roba que es vengui laquoper man de corredorrdquo nrsquoeacutes francel comprador i el venedor ha de pagar segons el valorndash Si ven per menys de 5 sous 1 mallandash Si eacutes per meacutes 1 dinerPer la venda de llegum que es crida el venedor ha depagar 1 mallaPer la venda de cavalls 24 diners Per qualsevol altra begravestia laquocavalinaraquo 12 diners Per muls mules i ases 12 dinersPer tota begravestia laquogrosa de mul o de mula avalraquo de meacutesdrsquoun any 8 dinersPer la venda de blat per cafiacutes 2 dinersPer la venda de farina per 12 roves el comprador 1 dinerPer cafiacutes de laquocabeccedilasraquo safragrave (de 16 fanegues) 2 dinersPer la venda de sal que no eacutes de la vila per cafiacutes 2 dinersPer la venda de llindash Per 1 rova 2 dinersndash Mitja rova 2 mallesndash Per un quart de rova o quartoacute 2 ldquopugeardquoI per menys sols el venedor hauragrave de pagar al corredor eldret que li correspongui per la cridaPer formatgendash Per rova 2 dinersndash Per mitja rova 2 mallesEs refereix a la llana i assenyala que es paga laquoaxi en leyraquo108

sense major explicitacioacuteDe la mel per rova 2 dinersPer la laquopeguaraquo per rova 2 dinersPer comiacute i matafaluga per rova 2 dinersPer dotze dotzenes de pells de conill 2 diners

el MuniCiPi

Fins a la conversioacute dels sarraiumlns la vila de Flix es divideix en dues comunitats individual-ment organitzades en lrsquoordre comunitari i municipal en el sentit literal de lrsquoexpressioacute

Efectivament cada comunitat compta amb els seus ogravergans de govern municipal fins el segle xv uns jurats (dos) i un Consell General dels seus respectius caps de casa sense perjudici de si cal reunir ambdues comunitats conjuntament en un assemblea de tots els caps de casa del lloc

Aixiacute el 17 de marccedil de 1384 el batlle convoca el consell general laquoad vocem Alii de Mora preconis publiciraquo a tot els homes de Flix per tal drsquoaprovar la concertacioacute drsquoun censal per part del senyor Francesc de Sant Climent amb lrsquoobligament de la baronia El document relaciona els jurats drsquoambdues comunitats cristiana i sarraiumlna del lloc i tots els homes laquoomnes vicini et habitatores predicti loci de Flix et Universitates chrispianorum et sarra-cenorumraquo almenys en aquest cas es declara que els assistents celebren Consell laquotanquam

108 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98

158 Josep Serrano Daura

major et sanior parsraquo dels homes del lloc En total soacuten 53 caps de casa dels quals 28 soacuten sarraiumlns i 25 cristians109

En canvi el 23 de novembre de 1400 es convoquen per separat els caps de casa de Flix i la Palma per tal de retre jurament de fidelitat i lrsquohomenatge degut precisament a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs110 Val a dir que en la comunitat municipal sarraiumlns srsquohi integra un jueu cap de casa Abram Sacry lrsquouacutenic que deu viure a Flix111

En el tant citat privilegi de 1464 que es concedeix a la Universitat de Flix per a la de-signacioacute del batlle general en canvi sols es fa referegravencia a la comunitat cristiana i en dos pactes es disposa que

mdash Els jurats i el Consell General han de presentar a la Ciutat de Barcelona una terna de candidats al cagraverrec (3 noms) perquegrave aquella designi lrsquooficial que lrsquoha drsquoexercir

mdash I per tal de procedir al judici de taula sobre la gestioacute del batlle cessat una vegada acabat el seu mandat talment els jurats i aquell Consell han de presentar una altra llista amb 4 persones laiques perquegrave drsquoentre elles la Ciutat nomeni dos jutges ldquode la taulardquo

Malgrat els intents infructuosos de Ferran de Catogravelic de forccedilar la conversioacute dels sarraiumlns catalans (a la qual cosa srsquooposen les Corts el 1503) el cert eacutes que pragravecticament tots es con-verteixen entre el 1509 i el 1510 i els de Flix no en soacuten una excepcioacute Aixiacute en el Capbreu de 1511 srsquoacredita que els seus residents ja soacuten cristians i declaren els seus beacutens i cagraverre-gues tot indicant el seu nom anterior musulmagrave Soacuten quasi beacute tots 20 famiacutelies converses drsquoun total de 35 Els primers ja passen a conegraveixer-se com a moriscos i els altres ho acaba-ran sent112

Convertits els sarraiumlns els seus descendents es barregen amb els cristians vells i les dues comunitats srsquounifiquen en una sola113 Tambeacute a Flix el 1593 el batlle general convoca els jurats i el Consell General perquegrave aprovin un conveni per al pagament dels deutes que teacute la Universitat a favor drsquoun mercader de Tortosa114

Precisament sobre el sistema de votacioacute per a lrsquoadopcioacute dels acords dels ogravergans colmiddotle-gials municipals se segueix com en el Municipi catalagrave en general el regravegim de la major i meacutes sana part I en aquest sentit eacutes molt interessant la declaracioacute que el 25 de setembre de 1627 fa el clavari de la Ciutat de Barcelona Francesc Bru sobre un requeriment fet per un conseller sobre determinats pagaments realitzats afectants a la Baronia de Flix laquosia cert que en tots los actes de Universitat lo vot que la major part segueix aqueix srsquoenteacuten esser estat fet ab consentiment de totsraquo per aixograve una vegada adoptat lrsquoacord ja no es pot plantejar si laquola menor part ha contradit o noraquo el mateix115

En lrsquoordre econogravemic ja el 1599 el procurador de la Baronia es queixa davant els con-sellers de Barcelona contra el procedir dels jurats i prohoms de Flix pel descontrol i possi-bles abusos que cometen contra els vassalls habitants del lloc quant a la gestioacute econogravemica municipal Afirma que calia laquosaber en que es fonen los dines y grans summes que los jurats y Consel administrenraquo i denuncia que aquells laquocotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo que ja es troben desesperats i estan oprimits per uns quants ldquocapi-tosis que tenen tot atirinisatrdquo116

109 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 860 110 AHCB 1CXII 4 (documents annexos al Capbreu de 1400)111 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98112 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 41-44113 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 44114 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 61115 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 16116 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada

Ricard Torra i Prat

Y no hay duda sino que con la residencia los Iueces viven maacutes recatados y los suacutebditos de sus agravios y dantildeos restituydos y satisfechos1

Introduccioacute

Lrsquoestudi de les institucions fiscalitzadores drsquoegravepoca medieval i moderna catalanes eacutes un camp relativament poc treballat i que nomeacutes els darrers anys sembla haver despertat lrsquoin-teregraves dels investigadors aixiacute ho demostren les obres de Pedro Llinagraves Tomagraves de Montagut Isabel Saacutenchez de Movellaacuten Eva Serra Josep Capdeferro o Ricard Torra2 Fruit de les recerques dels autors suara esmentats coneixem molt millor els oriacutegens caracteriacutestiques i funcionament de la institucioacute que es dedicagrave a fiscalitzar la Diputacioacute del General aixograve eacutes la Visita del General de Catalunya Tot i aixiacute si centrem la nostra atencioacute cap a una altra de les institucions de la terra clau durant el periacuteode modern el Consell de Cent barceloniacute aviat podrem copsar que el seu sistema de fiscalitzacioacute gairebeacute no ha rebut lrsquoatencioacute dels professionals de la histograveria3

Grup de Recerca Manuscrits (UAB) ORCID ID 000-0001-8896-8486 Aquest estudi srsquoemmarca dins del projecte de tesi doctoral laquoLa Visita del General de Catalunya la institucioacute i el seu encaix en el sistema poliacuteticoinstitucional catalagrave altmodern (ss xvi-xviii)raquo dirigida pel Dr Antoni Simon i Tarreacutes i que gaudeix del suport del Grup de Recerca en Histograveria Moderna Manuscrits(2014 SGR 232) del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia (Universitat Autonogravema de Barcelona)

1 Jeroacutenimo Castillo de bobadilla Poliacutetica para corregidores y sentildeores de vasallos en tiempo de paz y de guerra vol II Lib V Jeroni Margarit 1616 pagraveg 533

2 Pedro llinaacutes alMadana laquoLa Visita del General el procedimiento de control de los funcionarios dependientes de la Diputacioacutedel General de Catalunya (1653-1701)raquo Pedralbes 10 (1990) pagraveg 177-192 Tomagraves de Montagut i estragueacutes Les institucionsfiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya (des dels seus oriacutegens fins a la reforma de 1413) Barcelona Sindicatura de Comptes1996 Isabel saacutenChez de Movellaacuten torent Les Institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya des de la reforma de 1413 fins al final del regnat de lrsquoemperador Carles I el 1556 Barcelona Sindicatura de Comptes 2004 Josep CaPdeFerro laquoEl vigor deles institucions de la Terra en la vigiacutelia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya moderna (segles xvii-xix) Barcelona Base 2007 pagraveg 47-84 Eva serra laquoTerritori i inspeccioacute fiscal la Visita del General del 1600raquo dinsJaume dantiacute (ed) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Rafael Dalmau 2012 pagraveg 165-284 Ricardtorra i Prat laquoLa Visita del General de Catalunya Una institucioacute desconeguda (segles xvi- xviii)raquo Afers fulls de recerca ipensament 77 (2014) pagraveg 149-171 Ricard torra i Prat laquoMites o realitats Sobre el paper de les Corts catalanes altmodernescom a generadores de dret El cas de la Visita del Generalraquo Estudis revista drsquohistograveria moderna 40 (2014) pagraveg 115-132 Ricardtorra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad de los oficiales de la Generalitat de Cataluntildea en la eacutepoca moderna La Visita del General de Cataluntildea y su funcionamientoraquo Cuadernos de Historia del Derecho 22 (2015) en premsa

3 Ha estat esmentada (de passada) pels seguumlents autors Joan Lluiacutes Palos Catalunya a lrsquoimperi dels Agraveustria la pragravectica de govern segles xvi i xvii Lleida Pagegraves Editors 1994 pagraveg 383 Nuacuteria Florensa El Consell de Cent Barcelona a la Guerra dels Segadors Barcelona Universitat Rovira i Virgili 1996 pagraveg 222-223 Jaume danti laquoEl govern de la ciutat de Barcelona a lrsquoegravepoca moderna estabilitat institucional dificultats financeres i relacioacute amb el poder reialraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) Eltemps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 127-145 citem concretament la pagraveg 145 Quant a autors coetanis lrsquoexistegravencia de les visites del Consell

160 Ricard Torra i Prat

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes lrsquoestudi de la Visita del Consell barceloniacute A par-tir de lrsquoanagravelisi de la seva normativa i dels seus processos ens proposem comprendre les liacutenies rectores de la institucioacute fiscalitzadora Per tal de bastir el nostre relat en el context i sentit histograveric idonis compararem les dues principals laquovisitesraquo que tingueren lloc a la Catalunya dels segles xvi i xvii la Visita del General i la Visita del Consell barceloniacute Per assolir aital objectiu estructurarem la comunicacioacute de la manera seguumlent

En un primer moment analitzarem la legislacioacute que afectagrave la Visita del Consell bar-celoniacute A partir de la seva normativa podrem veure els diferents estadis evolutius de la institucioacute fiscalitzadora

Seguidament nrsquoanalitzarem tant el funcionament intern com la planta bo i compa-rant-los amb els emprats per la Visita del General Tot plegat ens permetragrave copsar tambeacute els problemes comuns que hagueren drsquoafrontar ambdues institucions ja avancem que malgrat que llurs diferegravencies foren notables moltes vegades toparen amb els mateixos impediments a lrsquohora de desenvolupar correctament les seves tasques

Finalment plantejarem unes breus conclusions

Evolucioacute legislativa i assentament institucional

El desenvolupament del sistema de visites del Consell barceloniacute fou un proceacutes que srsquoallar-gagrave les darreres quatre degravecades del segle xvi Aixiacute doncs de la mateixa manera que succeiacute amb la Visita del General el procediment fiscalitzador municipal no srsquoestabliacute de cop sinoacute que anagrave evolucionant a mesura que les experiegravencies fiscalitzadores adquirides en mostraven les fortaleses i les debilitats4 En aquest sentit sabem que els primers assajos fiscalitzadors srsquohaurien iniciat lrsquoany 1564 aquesta visita laquopioneraraquo es realitzava cada dos anys i nomeacutes es feia contra els consellers i el clavari de la ciutat5

Les limitacions drsquoaquest primer sistema comportaren que pocs anys despreacutes el Con-sell de Cent decidiacutes reformar les ordinacions de la Visita per fer-la meacutes efectiva Segons les ordinacions de 1595 lrsquoany 1578 el Consell de Cent hauria decidit ampliar lrsquoabast de la fiscalitzacioacute tambeacute als oficials subordinats del Consell executiu i clavari de la ciutat ja que aquests laquocometien algunes culpes de les quals restaven inpunitsraquo aixiacute com tambeacute lrsquohaurien fet extensiva als membres de les comissions de laquovuitenes quatretes y altre nombreraquo a ulls dels legisladors uns i altres laquoaxiacute per interessos com per altres respectes feyen coses inde-gudes y en notable prejudici del bon govern de la dita ciutatraquo6 Gragravecies a les ordinacions promulgades el 8 de gener de 1591 drsquoaquest ldquonourdquo sistema tambeacute en sabem que el pes del mateix requeia sobre dos dels advocats de la ciutat un dels quals exercia com a assessor i

barceloniacute hauria estat constatada almenys pels seguumlents Gabriel Berart Speculum visitationis secularis omnium magistratuum iudicum decurionum aliorumque Reipublicae Administratorum Barcelona Sebastiagrave Mathevad 1627 Andreu bosCh Sumari iacutendex o epiacutetome dels admirables i nobiliacutessims tiacutetols drsquohonor de Catalunya Rosselloacute i Cerdanya Perpinyagrave 1628 pagraveg 287 finalment tambeacute a Ceremonial dels Magniacutefichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona Rubriques de Bruniquer Volum tercer Publicat per acort y a despeses del Excm Ajuntament Constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D Francesch Carreras y Candi y D Bartomeu Gunyalons y Bou en comissioacute del mateix Excelentiacutessim Ajuntament Barcelona Imprempta drsquoHenrich y Companyiacutea en comandita 1914 molt especialment les pagravegs 5-9

4 Sobre lrsquoevolucioacute de la legislacioacute referent a la Visita del General vegeu torra laquoLa Visita del General pagraveg 152-159 5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 (22-II-1595)raquo De les

ordinacions de 1564 i 1578 nomeacutes en tenim constagravencia a partir de les de 15956 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer de 1595raquo Segons les ordinacions de 22 de febrer de

1595 la legislacioacute de 1578 srsquohauria fet en data de 29 de novembre

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 161

lrsquoaltre com a advocat fiscal al mateix temps altres dos advocats eren elegits per jutjar les apelmiddotlacions en el cas que nrsquohi haguessin7

La legislacioacute de 1578 fou substituiumlda per la de lrsquoany 1591 El gran taloacute drsquoAquilmiddotles de les ordinacions de 1578 havia sigut el sistema drsquoeleccioacute dels advocats que srsquoencarregaven de la Visita Segons els legisladors de 1591 encarregar el proceacutes fiscalitzador als advocats de la ciutat ndashels quals almenys durant el segle xvii gaudien de llur ofici a perpetuiumltatndash8 era laquocosa molt exorbitantraquo puix que aixograve podia implicar que els mateixos que exercien com a visitadors poguessin eacutesser els visitats en tant que els advocats podien ser requerits per la Visita en el cas que els consellers haguessin comegraves un delicte seguint el seu consell9 Aitals mesures buscaven evitar que laquoen la nominatioacute de les tals persones nomiddoty pogueacutes ha-ver ninguna manera de passioacute ni de subornraquo Per tot plegat els membres del Consell de Cent modificaren els procediments de seleccioacute dels visitadors se suprimiacute lrsquoantic sistema pel qual el pes de la Visita requeia sobre els advocats de la ciutat i es traslladagrave aital res-ponsabilitat a un equip colmiddotlegiat conformat per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal Lrsquoeleccioacute drsquoaquests nous cagraverrecs passava a estar desvinculada de les persones que amb anterioritat havien exercit o en el moment de lrsquoeleccioacute estaven exer-cint un cagraverrec puacuteblic dins de lrsquoorganigrama consular En el cas de lrsquoassessor i de lrsquoadvocat fiscal per cadascun dels cagraverrecs es feia extraccioacute drsquouna terna de persones provinents de la bossa drsquoadvocats de la ciutat Feta lrsquoextraccioacute els membres del Consell de Cent i del Consell barceloniacute votaven ndashmitjanccedilant sufragindash quin candidat els semblava el meacutes oportuacute resultant elegit el que obtenia un nombre meacutes elevat de vots El procediment seguit en el cas de lrsquoescrivagrave i del procurador fiscal era el mateix perograve les ternes dels candidats havien de sorgir en aquest cas de la bossa de notaris de la ciutat10 Els oficials escollits havien de jurar el seu cagraverrec i escoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute aixiacute com comptaven amb un termini de tres mesos per dur a terme la fiscalitzacioacute a partir del dia en el que sersquon publicava lrsquoinici Drsquoaltra banda tambeacute srsquoestabliren indicacions a lrsquohora de rebre els testimonis que havien de deposar els quals havien de fer-ho en presegravencia drsquoun dels consellers com a miacutenim Els salaris que havien de cobrar els visitadors quedaven a lrsquoarbitri dels membres del Consell de Cent i Consell executiu laquodonant-los allograve que aparragrave conforme la calitat de llurs officis y los treballs suportants per aquellsraquo Finalment srsquoacordagrave que en el cas drsquohaver-hi apelmiddotla-cions aquestes fossin conduiumldes per dos juristes extrets de nou emprant el mateix sistema que en el cas dels juristes encarregats del proceacutes ordinari

La vigegravencia de les ordinacions de 1591 duragrave ben poc quatre anys meacutes tard el Consell de Cent decidiacute modificar-les altra vegada considerant que laquocom a causa de la variatioacute dels temps ninguna cosa dura molt en son primer estat per lo qual eacutes necessari mudar y va-riar les ordinations y lleys conforme necessiten les ocurregraventies de les ocasionsraquo11 El nou ordenament juriacutedic fou el meacutes complet de tots els assajats fins al moment de fet podem considerar que establiacute les liacutenies bagravesiques que havien de regir la fiscalitzacioacute dels oficials puacuteblics del Consell barceloniacute durant tot el segle xvii Ni les posteriors ordinacions de 1598 ni el privilegi reial de 1599 suposaren una esmena a la totalitat del redactat de 1595 sinoacute que nomeacutes en modificaren aspectes concrets

En primer lloc les ordinacions de 1595 establiren un nou procediment a lrsquohora drsquoesco-llir els oficials que srsquohavien drsquoencarregar de la Visita En aquest sentit el primer dia juriacutedic

7 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 del mes de janer 1591 Ordinacions de la Visita fetes en consell ordinari dit die celebratraquo

8 Florensa El Consell de Cent pagraveg 3069 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo 10 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo11 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer 1595raquo

162 Ricard Torra i Prat

despreacutes de la festa de Sant Sebastiagrave els consellers havien de proposar cinc doctors en lleis al Consell de Trenta-sis o Trentenari els quals havien de tenir una edat miacutenima de 35 anys i almenys 8 anys de pragravectica juriacutedica a la Reial Audiegravencia de Catalunya Drsquoentre els cinc juristes proposats el Trentenari nrsquohavia drsquoescollir dos mitjanccedilant una votacioacute de tots els seus membres els jurats disposaven dues caixetes lrsquouna que havia de rebre els candidats a assessor i advocat fiscal de la Visita i una segona que havia de rebre els noms dels tres descartats Cada membre del Trentenari rebia cinc tires de paper a cadascuna de les quals hi havia inscrit el nom drsquoun dels candidats proposats pels consellers rebudes les ti-res introduiumlen dos dels noms proposats a la caixeta drsquoassessor i advocat fiscal mentre que els tres noms sobrants eren introduiumlts a la caixeta dels descartats Feta la votacioacute i abans de comenccedilar a descloure els papers lrsquoescrivagrave major de la ciutat recomptava el nombre total de paperetes de cada caixa per assegurar-se que no srsquohagueacutes comegraves cap irregularitat ja que en el cas de ser aixiacute srsquohavia de realitzar de nou la votacioacute12 Si no es detectaven anomalies en el recompte es procedia a descloure les paperetes i resultaven escollits com a assessor i advocat fiscal les dues persones que haguessin rebut meacutes vots esdevenint as-sessor el jurista amb meacutes anys de pragravectica juriacutedica i advocat fiscal el que menys En el cas de lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs drsquoescrivagrave i procurador fiscal de la Visita el proceacutes era semblant els consellers proposaven al Trentenari quatre notaris de Barcelona i un notari reial els quals havien de tenir com a miacutenim trenta anys drsquoedat i havien hagut drsquoexercir lrsquoofici du-rant sis anys i a meacutes no podien ser oficials de la ciutat De la mateixa manera que en el cas de lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal dels cinc proposats se nrsquoescollien dos mitjanccedilant sufragi i el que tenia meacutes anys drsquoexperiegravencia esdevenia escrivagrave quedant-se lrsquoaltre amb el cagraverrec de procurador fiscal

Segons les ordinacions de 1595 els oficials escollits mitjanccedilant aquest sistema estaven obligats a acceptar el cagraverrec sota pena drsquoeacutesser declarats inhagravebils per exercir qualsevol altre ofici de la ciutat en el cas de no acceptar-lo Com ja succeiumla amb la legislacioacute de 1591 els nous oficials de la Visita havien drsquoescoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute en accedir al seu nou cagraverrec Drsquoaltra banda els agents fiscalitzadors no podien ser quumlestionats per les seves ac-tuacions al capdavant de la Visita i en el cas drsquoobtenir un altre cagraverrec de la ciutat mentre eren visitadors sersquols permetia exercir-lo Determinaven tambeacute les ordinacions de 1595 que en el cas de celebrar-se sessions del Consell de Cent que tractessin sobre assumptes de la Visita laquono tingan vot los officials de la present ciutat ni alguna de les persones que seran compreses en dita Visitaraquo

Un segon aspecte que cal destacar de la legislacioacute de 1595 eacutes que srsquoestipulava clara-ment com srsquohavien de votar les sentegravencies En primer lloc es reunien els membres de la conselleria i els membres del Trentenari els quals rebien sentegravencia drsquoexcomunioacute i juraven laquovotar fora tota passioacute y afictioacuteraquo Un cop reunits i fets els juraments pertinents prenia la paraula lrsquoescrivagrave de la Visita que comenccedilava a relatar els processos un per un Segui-dament prenien la paraula lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal de la Visita els quals exposaven els seus vots sobre el proceacutes aixograve eacutes si calia condemnar (i de quina manera fer-ho) o absoldre als acusats Escoltat el parer dels juristes-visitadors el Conseller en Cap quatre membres del Trentenari (un de cada estament) i lrsquoescrivagrave de la Visita sortien de la sala on estaven reunits per anar a votar la sentegravencia del proceacutes votava primer el Conseller en Cap i seguidament els membres dels estaments Un cop havien votat aquests votaven els consellers segon tercer quart i cinquegrave per aquest ordre i despreacutes la resta de membres del Trentenari Feta la votacioacute es portava lrsquourna a la sala on es trobaven reunits els con-

12 La legislacioacute preveia dures penes per aquelles persones que haguessin comegraves irregularitats en el proceacutes de votacioacute i haguessinestat enxampats Concretament srsquoestipulava que laquosie fet ynhagravebil perpegravetuament de votar en negotis de la present ciutatraquo

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 163

sellers i el Trentenari i es feia el recompte de vots es considerava com a sentegravencia de la querella en quumlestioacute el parer de la majoria13 que no podia establir una condemna superior a la proposada pels juristes de la Visita tot i que siacute que la podia moderar o senzillament absoldrersquon els acusats Les sentegravencies podien ser apelmiddotlades davant un altre Trentenari que com recorda Florensa canviava la seva composicioacute cada tres mesos14 si beacute la pena no podia augmentar com a resultat de la revisioacute del proceacutes

Tercerament la legislacioacute de 1595 establiacute quina tipologia de delictes i en quins supogravesits els oficials de la ciutat podien ser investigats pels visitadors amb lrsquoobjectiu drsquoevitar laquotota manera de maliacutecies y calumpnies y que les visites sien per a castigar delatures y delictes que meresquen cagravestic y punitioacuteraquo Per tot plegat els legisladors consideraven que nomeacutes es podien acceptar aquelles denuacutencies que fessin referegravencia a delictes comesos laquoab dol y frau manifest yo barataria dels quals conste ab actes o scriptures o ab dos o meacutes testimonisraquo15 Es considerava que srsquohavia de prendre aquesta mesura perquegrave fins al moment les visites haurien tendit a fer laquograns processosraquo que nomeacutes haurien tingut com a objectiu que els oficials de la institucioacute fiscalitzadora cobressin elevades quantitats de diners

En quart lloc les ordinacions de 1595 tambeacute establien els terminis que srsquohavien drsquoapli-car als procediments de la Visita aquesta no podia durar meacutes enllagrave de tres mesos desti-nant-se un mes per cadascuna de les tres fases ndashofensa defensa i votacioacute i confeccioacute de les sentegravenciesndash Lrsquoescrivagrave estava obligat a comunicar oralment les enquestes a les parts implicades si en volien una cogravepia escrita srsquohavia de pagar Drsquoaltra banda es recordava que el clavari de la ciutat estava obligat a castigar aquells oficials que estiguessin sota la seva jurisdiccioacute i en aquest sentit se lrsquoobligava a fer arribar les sentegravencies de la Visita al siacutendic o al sots-siacutendic de la ciutat que srsquohavien drsquoencarregar drsquoaplicar-les Si el clavari no castigava els oficials que tenia sota la seva jurisdiccioacute sersquol podia acusar formalment en un altre proceacutes de Visita per aquest motiu Cal dir perograve que els oficials de la ciutat no podien ser visitats drsquoaquells delictes pels quals el clavari ja els havia castigat Eacutes important remarcar tambeacute que tant el siacutendic com el sots-siacutendic de la ciutat podien ser acusats en un proceacutes de Visita si srsquoassabentaven del fet que el clavari havia absolt un dels condemnats per la institucioacute fiscalitzadora i no ho denunciaven Les ordinacions tambeacute deixaven molt clar que els consellers no podien ser castigats per aquelles decisions preses sota lrsquoempara legal dels assessors juriacutedics de la ciutat en aquests casos els visitadors havien de processar els juristes

Finalment la legislacioacute de 1595 establia els salaris que havien de rebre els quatre ofi- cials de la Visita lrsquoassessor rebia 80 lliures lrsquoadvocat fiscal 50 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures el procurador fiscal 40 lliures i el porter 10 lliures salaris que no podien augmentar-se sota cap concepte Els visitadors tampoc no rebien cap tipus de gratificacioacute en el cas drsquohaver-se drsquoocupar de les causes drsquoapelmiddotlacioacute i tampoc no podien rebre remuneracions extraordinagrave-ries Tot plegat era justificat pels membres del Consell de Cent perquegrave calia laquorellevar la present ciutat dels grans y excessius gastos quemiddots soacuten fets [] en les dites visites passadesraquo

Les ordinacions de 1595 foren ben aviat revisades concretament sersquon modificaren alguns aspectes lrsquoany 1598 si beacute cal dir que la majoria de lrsquoarticulat es respectagrave Concre-

13 Els consellers i membres del Trentenari votaven les propostes fetes per lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal Lrsquoescrivagrave de la Visita eralrsquoencarregat de recollir el parer de cadascun dels consellers En el proceacutes de lrsquoany 1709 podem observar que les propostes delrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal no tenien perquegrave coincidir En tot cas el meacutes normal devia ser que aquestes coincidissin i que elsconsellers i membres del Trentenari senzillament optessin per votar a favor de la proposta o votar-hi en contra (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)

14 Florensa El Consell de Cent pagraveg 19715 Lrsquoarticulat de les ordinacions deixava prou clar en quins supogravesits es considerava que havia existit dol frau o barataria laquodeclarant

lo dol y frau manifest eacutesser tot allograve que faran scientment en dany notable de la present ciutat y per barataria tot allograve que losconsellers o persones visitades hauran fet per haver rebut diners o altres dagravedives per via directa o yndirecta axiacute per ynseculations y provisions de officis com per altres qualsevol coses encara que de aquell tal fet nomiddotn resulta dany alguacute a la present ciutatraquo

164 Ricard Torra i Prat

tament les reformes introduiumldes lrsquoany 1598 incidiren en tres aspectes fonamentals de la Visita lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs el sistema drsquoapelmiddotlacions i la tipologia de delictes que es po-dien investigar Quant a lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs srsquoencaminaren a introduir com a candidats nomeacutes aquelles persones presents a les bosses de juristes i notaris de la ciutat el sistema era el mateix ndashels consellers proposaven cinc noms als membres del Trentenari que tot seguit nrsquoescollien dosndash perograve els proposats havien de sortir de les suara esmentades bosses Aquesta mesura es justificagrave perquegrave amb lrsquoentrada de persones alienes als sistemes drsquoelec-cioacute de la ciutat es corria el perill que les escriptures consulars deixessin de ser secretes laquode haont resulten grans inquietuts a dita ciutat lo que abans fer nomiddots soliaraquo16 Tambeacute srsquoacordagrave que les persones que haguessin format part drsquoun equip de visitadors nomeacutes ha-guessin drsquoesperar un any sencer per poder tornar a intervenir-hi ndashsegons les ordinacions de 1595 el termini era de dos anysndash Drsquoaltra banda el sistema drsquoapelmiddotlacions tambeacute es modificagrave els condemnats passaven a tenir nomeacutes tres dies de termini per presentar el recurs a la sentegravencia un cop aquesta era publicada i el Consell de Cent srsquohavia de reunir lrsquoendemagrave mateix que el recurs fos entregat per pronunciar-srsquohi Finalment les ordinacions de 1598 tambeacute introduiumlren canvis en la tipologia de delictes que podien ser investigats pels visitadors a meacutes dels supogravesits continguts en la legislacioacute de 1595 srsquooptagrave tambeacute per inclou-re tots aquells delictes relacionats amb la laquomala administracioacute en llurs officis y cagraverrechsraquo acceptant-se com a proves les que el laquodret comuacute del present Principat o lo dret canogravenich o romagrave y quiscun dmiddotells admet segons la qualitat dels delictes de quemiddots tractaragraveraquo

La darrera de les modificacions de la legislacioacute tocant a la Visita del Consell de Centes realitzagrave lrsquoany 1599 Coincidint amb la celebracioacute de les Corts catalanes la ciutat decidiacute demanar un privilegi reial que doneacutes empara a la Visita El nou text que nomeacutes introduiumla algunes reformes a lrsquoarticulat establert lrsquoany immediatament anterior entenem que serviacute bagravesicament per bastir drsquoautoritat tot el proceacutes fiscalitzador17 no cal dir que la qualitat le-gal drsquoun privilegi reial concedit a la ciutat era molt meacutes elevada que les ordinacions fetes pel propi Consell de Cent El privilegi datat a 13 de juliol de 159918 establiacute que srsquohagueacutes de fer lrsquoextraccioacute dels membres de la Visita cada any despreacutes de la diada de Reis les con-dicions per ser assessor advocat fiscal escrivagrave i procurador fiscal semblen ser les mateixes que les previstes per les ordinacions de 1598 La durada de la visita srsquoestipulava en sis mesos ampliant a dos mesos el termini per cadascuna de les diferents fases (ofensa de-fensa i sentegravencies) i tambeacute es modificaven els salaris que havien de rebre els visitadors19 Cal dir perograve que la major modificacioacute estigueacute relacionada amb el sistema drsquoapelmiddotlacions de les sentegravencies encara que la ciutat en proposagrave un de nou finalment fou decidit pel propi monarca el qual en la concessioacute del privilegi determinagrave que laquoquant a la Visita lo recors sia al Real Consellraquo En definitiva de resultes de la nova situacioacute la ciutat perdia el control sobre la decisioacute final de les sentegravencies que ara passaven a ser capitalitzades per un tribunal del rei

Amb aquesta jugada el monarca aconseguia situar-se dins de la jurisdiccioacute de la ciutat i el que eacutes meacutes important al nostre entendre adquiria una posicioacute avantatjosa que en de-terminats casos li podia reportar informacioacute prou valuosa sobre la ciutat sense anar meacutes

16 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf17 De fet els diversos processos del segle xvii que hem pogut consultar recullen sempre al principi les tres legislacions les de 1595

1598 i el privilegi de 1599 fet que ens fa pensar que les tres normatives eren vigents alhora essent el marc general la de 1595 i les dues posteriors les esmenes a la mateixa

18 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf 19 Lrsquoassessor havia de rebre 100 ducats lrsquoadvocat fiscal 100 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures i el procurador fiscal 50 lliures Els sous dels

oficials havien de pagar-se a traveacutes dels diners obtinguts de les execucions de les sentegravencies i en el cas que aquests no fossinsuficients les despeses les assumia la ciutat

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 165

lluny hem de pensar que alguns processos resultaven riquiacutessims en informacions sobre els consellers i altres oficials de la ciutat i les seves pragravectiques meacutes o menys quumlestionables

Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors

Amb el privilegi reial de 1599 es tancagrave un periacuteode drsquoassajos legislatius referents a la Vi-sita del Consell barceloniacute les visites srsquohaurien de regir mitjanccedilant aquesta normativa fins a lrsquoextincioacute del govern consular lrsquoany 1714 Curiosament durant tota la segona meitat del segle xvi la Visita del General havia viscut un camiacute semblant que lrsquohavia portat a culminar la seva evolucioacute legislativa en el marc de les Corts catalanes de 1599 En el cas del sistema de fiscalitzacioacute del General les Corts de 1542 1585 i 1599 srsquoencarregaren de perfeccio-nar-ne els aspectes legals formals i de personal la voluntat dels braccedilos per establir una fis- calitzacioacute desvinculada tant de les convocatograveries de Cort com de la institucioacute que calia fiscalitzar ndashla Diputacioacutendash portagrave a la legislacioacute de 1599 (capiacutetol del redreccedil 11599) que hau-ria de servir com a marc de referegravencia per a tot el segle xvii A meacutes i a diferegravencia del cas de les visites del Consell barceloniacute cal dir que la monarquia no intervingueacute en cap de les legislacions i tot el proceacutes de la Visita srsquoencabiacute dins de la jurisdiccioacute del General20

Pel que fa al funcionament ambdoacutes organismes fiscalitzadors presentaven algunes similituds el primer dels actes relacionats amb les visites es referia a la cerimogravenia drsquoex-traccioacute dels visitadors celebrada a principis del mes drsquoagost (dia 2) en el cas de la Visita del General21 i a principis del mes de gener (dia 8) en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal Les persones escollides juraven els seus cagraverrecs uns quinze dies despreacutes22 Mentre que en el cas de la Visita del General un cop jurat el cagraverrec els visitadors havien de dedicar-se als preparatius de la Visita ndashaixograve eacutes fer la tria dels oficials que els havien drsquoauxiliar en les tasques de fiscalitzacioacute la compra dels materials necessaris per desenvolupar correcta-ment les tasques fiscalitzadores i la publicacioacute de les cridesndash En la Visita de la ciutat res sembla indicar que aquests preparatius existissin meacutes enllagrave de la publicacioacute de les crides sabem amb seguretat que els oficials encarregats de la Visita del Consell barceloniacute no ha-vien ni de discutir lrsquoeleccioacute de nous membres que els auxiliessin amb els treballs ni havien de comprar materials (o si meacutes no la documentacioacute no ho esmenta) De fet lrsquoanagravelisi de les crides de la Visita del Consell barceloniacute ens indicaria que el proceacutes fiscalitzador era le-gitimat pels consellers vigents que eren els qui laquofaran y administraran a tots compliment de justiacutetia [] en virtut de dits real privilegi e ordinationsraquo mentre que els encarregats de laquoferraquo la Visita eren els oficials extrets23 Aquesta laquodualitatraquo creiem que no existiacute en el cas de la Visita del General tant la responsabilitat de fer la Visita com la de donar-li empara legal requeia en els nou visitadors instituiumlts pel capiacutetol del redreccedil 11599 els oficials esco-llits per la novena de visitadors nomeacutes exercien un paper delegat i en tot cas no podien prendre cap decisioacute sense el consentiment dels visitadors Sense anar meacutes lluny un dels

20 No seragrave fins lrsquoany 1660 que dins del context del retorn de lrsquoobediegravencia del Principat a la Monarquia Hispagravenica aquesta aprofitaragrave per introduir-se dins el sistema de la Visita del General permetent que es presentessin recursos contra les sentegravencies drsquoaquestadavant de la Reial Audiegravencia de Catalunya (torra laquoMites o realitats pagraveg 127)

21 Hem explicat el funcionament de la Visita del General de forma extensa a torra laquoLa fiscalizacioacuten en premsa22 Quant a la cerimogravenia drsquoextraccioacute i jurament dels visitadors del General vegueu torra laquoLa Visita del General pagraveg 161 i ss

La cerimogravenia de la Visita del Consell de Cent ndashforccedila meacutes austera que la del General en no exigir el testimoniatge dels estaments catalansndash la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 tambeacute el Manual de Novells Ardits vulgarment apellatDietari del Antich Consell Barceloniacute Barcelona Imprempta dersquon Henrich y Companyiacutea en Comandita 1892 fa referegravencia diverses vegades a la celebracioacute drsquoaquesta cerimogravenia drsquoextraccioacute per exemple vol VIII pagraveg 78

23 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 27 (1627-1631-1632) doc sf crida de la Visita

166 Ricard Torra i Prat

elements meacutes caracteriacutestics que ens indicarien la preponderagravencia dels visitadors en el sistema del General fou la confeccioacute des drsquoun bon principi del Dietari de la Visita24 on srsquoanotaven les diverses deliberacions del consistori la correspondegravencia amb els delegats forans de la Visita o les ambaixades rebudes io enviades a altres institucions

La publicacioacute de les crides de la Visita era feta per deliberacioacute de la novena de visi-tadors en el cas de la Visita del General a instagravencia del procurador fiscal i a instagravencia de lrsquoadvocat fiscal en el cas de la Visita de la ciutat Amb la publicacioacute de les crides srsquoiniciava el periacuteode conegut com a laquoofensaraquo en el qual els agents fiscalitzadors rebien les denuacuten-cies fetes per tercers i investigaven drsquoofici totes aquelles actuacions susceptibles de ser castigades En el cas de la Visita del General aquesta fase tenia una durada de tres mesos mentre que en la fiscalitzacioacute municipal en durava dos En ambdoacutes casos les querelles havien de presentar una fonamentacioacute juriacutedica sogravelida o eren desestimades en el moment de publicar-se25 De fet pensem que en bona mesura aquest element explicaria el baix percentatge de querelles publicades en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal En el periacuteode compregraves entre 1620 i 1646 drsquoun total de 196 querelles sersquon publicaren 82 i sersquon desesti-maren un total de 114 Encara que com hem dit pensem que la manca de fonamentacioacute juriacutedica seria el principal motiu que explicaria el nombre reduiumlt de querelles publicades no hauriacuteem de descartar altres factors ldquodissipadorsrdquo com el fet que fossin els propis con-sellers els encarregats de sancionar als seus predecessors26 o que la manca drsquoexecucioacute de les sentegravencies porteacutes els oficials de la Visita a exercir llurs cagraverrecs amb desiacutedia27

Aquelles querelles que eren publicades al finalitzar-se la fase de lrsquoofensa28 eren comu-nicades als afectats perquegrave durant la seguumlent fase la de la defensa poguessin estudiar-les i presentar una defensa davant del tribunal De la mateixa manera que durant la fase de lrsquoofensa els terminis eren de dos mesos per la Visita del Consell de Cent i de tres mesos per la del General Els terminis tambeacute eren els mateixos per la darrera de les fases del proceacutes de fiscalitzacioacute la fase de la publicacioacute de les sentegravencies Dins drsquoaquesta el mo-ment agravelgid es vivia quan es votaven les sentegravencies de les querelles les quals podien resul-

24 Caldria no oblidar drsquoaltra banda la capacitat que tingueacute la Visita del General per generar publicacions impreses que tractarentant drsquoella mateixa com de la jurisdiccioacute que fiscalitzagrave aixograve eacutes el General Durant la primera meitat del segle xvii els visitadorsferen publicar un total de cinc obres tres drsquoelles dedicades als oficials de la Diputacioacute del General i dues dedicades a la progravepiaorganitzacioacute de la Visita Respectivament foren les seguumlents Capiacutetols resultants de las sentegraventias fetas per los molt illustres senyorsvisitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Casa de la Deputacioacute y General de Barcelona y altrespublicades en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Capitols y desliberations resultants de las sentegraventias fetas perlos Molt Illustres Senyors Visitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Squadra de las Galeras deCathalunya y altras subjectes a la present visita publicadas en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Summari delscagraverrechs y obligations dels collidors taulers o receptors dels drets de la Generalitat del present Principat de Cathalunya y comptatsde Rosselloacute y Cerdanya per Capiacutetol de Corts Ordinations del Generals y per sentegraventias de visitas inposadas Barcelona CatharinaMathevad 1657 Summari compendios y substancial dels procehiments sentegravencias y provisions de la Visita del General de Cathalunya feta contra los Deputats Oydors y Officials del dit General que soacuten estats en lo trienni del any 1623 fins en lo del any 1626 per amajor effectuacioacute y observanccedila de aquellas a utilitat y benefici de dit General Barcelona Jeroni Margarit 1628 Directori de la Visita del General de Catalunya y Breu sumari de sentegravencias de las Visitas fetas des de lo any 1599 fins la uacuteltima feta en lo any 1635 queimportan dispositioacute en lo esdevenidor en benefici del General Barcelona Gabriel Nogueacutes 1636

25 Aixiacute ho expressa de forma molt clara el Directori de la Visita pagraveg 11 En el cas de la Visita del Consell de Cent ja hemvist anteriorment que lrsquoonzegrave capiacutetol de les ordinacions de 22 de febrer de 1595 estipulaven aquells delictes susceptibles drsquoeacutessercastigats pels visitadors

26 Una experiegravencia semblant srsquohavia provat en el si de la Visita del General durant la segona meitat del segle xvi amb el capiacutetoldel redreccedil 151542 deixant que fossin els diputats entrants els que fiscalitzessin les actuacions dels seus predecessors perograve elsresultats no foren satisfactoris torra laquoLa Visita del General pagraveg 154

27 En aquest sentit lrsquoany 1634 el procurador fiscal de la Visita del Consell de Cent ja es queixava del fet que tant el siacutendic comel sots-siacutendic de la ciutat no estaven fent tot allograve que estava a les seves mans per agilitzar els casos drsquoapelmiddotlacioacute que la ciutattenia davant la Reial Audiegravencia per sentegravencies de visita cosa que feia que no srsquoestiguessin executant les sentegravencies emeses pelsvisitadors AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4

28 La cerimogravenia de la publicacioacute de les querelles de la Visita del Consell de Cent la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos dela Visita 43 En aquesta els oficials de la Visita el clavari i els consellers es reunien a la sala del Trentenari Un cop disposatslrsquoescrivagrave de la Visita comenccedilava a llegir una per una les querelles Cada vegada que finalitzava la lectura drsquouna querella lrsquoassessor de la Visita nrsquoexplicava els detalls i si ell considerava que srsquohavia de publicar o no seguidament expressaven el seu vot el clavariel conseller sisegrave (a partir de 1641) el cinquegrave el quart el tercer el segon i el conseller en cap Si la majoria considerava que srsquohavia de publicar la querella era publicada en el cas contrari la querella es considerava com a no feta

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 167

tar condemnatograveries o absolutograveries En el cas de la Visita del General les sentegravencies eren votades pels nou visitadors que abans escoltaven el parer de lrsquoassessor de la institucioacute Un cop fet aixograve votaven a favor o en contra del parer drsquoaquest i el resultat era la sentegravencia de la Visita En el cas de la fiscalitzacioacute drsquoagravembit municipal votaven tant els consellers com els membres del Trentenari els quals votaven lrsquoescrit que els presentaven lrsquoadvocat fiscal i lrsquoassessor de la Visita Podia donar-se el cas que advocat fiscal i assessor discrepessin i ambdoacutes poguessin presentar un vot particular llavors es considerava com a sentegravencia el vot particular que rebia la majoria de vots29

Votades les sentegravencies nomeacutes quedava publicar-ne el resultat Un cop fet aixograve i en el cas de la Visita del General el proceacutes finalitzava aquiacute car segons la legislacioacute de 1599 les sentegravencies emeses pels visitadors eren inapelmiddotlables30 Lrsquoexecucioacute de les mateixes requeia o beacute en els propis visitadors o beacute en els diputats ndashsi els visitadors havien finit llur exerci-cindash Lrsquoexecucioacute de les sentegravencies en el cas de la Visita del Consell drsquoagravembit municipal esdesenvolupava de forma diferent ja que tant les ordinacions de la Visita com el PrivilegiReial de 1599 preveien lrsquoexistegravencia de recursos contra les sentegravencies Per tant calia espe-rar a quegrave aquests recursos fossin resolts per passar a lrsquoexecucioacute drsquoaquestes Com hem vistanteriorment aixograve comportava que moltes sentegravencies srsquoeternitzessin en forma de recursdavant la Reial Audiegravencia i que moltes persones condemnades per la Visita aconseguissintornar a exercir un cagraverrec municipal durant el lapse de temps compregraves entre la presentacioacutedel recurs i la sentegravencia definitiva31

Quant a la planta drsquoambdues formes de fiscalitzacioacute les diferegravencies foren notables Al llarg de tot el segle la Visita del Consell de Cent presentagrave una planta conformada exclusivament per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal a banda dels consellers que tot i que la legislacioacute no ho permet escatir creiem que hi tingueren funcions deliberatives si meacutes no en determinats episodis32 En canvi la planta de la Visita del General durant la primera meitat del segle xvii giragrave a lrsquoentorn de la trentena drsquoofi- cials entre els visitadors assessors juriacutedics procuradors escrivans calculadors portalers i delegats forans entre altres33 Al nostre entendre hi hauria dos motius principals que explicarien aquesta dissimilitud drsquouna banda la progravepia envergadura de cadascun dels dos sistemes que srsquohavien de fiscalitzar ndashen el cas de la Visita del General srsquohavien de revisar les actuacions de tots els oficials del General repartits pel Principat i per un periacuteode de tres anysndash i de lrsquoaltra el fet que la Visita del General es constituiacutes en una institucioacute autograve- noma del poder que havia de fiscalitzar fet que comportagrave que hagueacutes de servir-se de cagraverrecs que podriacuteem considerar com a ldquocerimonialsrdquo tals com portalers escombradors o laquoencenedors del focraquo De la mateixa manera els salaris cobrats a una i altra visites foren divergents no cal dir que les remuneracions de la Visita del General eren molt meacutes gene-

29 Com per exemple succeiacute amb les votacions de la querella nuacutemero 1 de lrsquoany 1709 (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)30 Capiacutetols per lo redreacutes del General y Casa de la Deputacioacute de Cathalunya fets en las Corts celebrades en lo Monestir de Sant Francesch

de Barcelona per la SCRM del sereniacutessim senyor Rey Don Felip II de Aragoacute y III de Castella en lo any 1599 Barcelona 1704pagraveg 4-10

31 El procurador fiscal de la Visita feta lrsquoany 1634 deia molt clarament que laquoles mateixes persones ajustant mal a mal tornant axir en officis de la present ciutat cometen majors delictes usurpant-se la asienda de aquella del que resta dita ciutat damnificada no sols en no cobrar lo que eacutes seu perograve encara lesa en la contrafactioacute que en accedilograve se fa a sos privilegis disposants que qui deu a la present ciutat sia inagravebil per a concoacuterrer a sos officis y benefficisraquo (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4)

32 Una deliberacioacute del Consell datada a 13 de marccedil de 1604 i recollida al Manual de Novells Ardits ens apunta en aquesta direccioacute Segons aquesta notiacutecia els consellers haurien deliberat que una comissioacute formada per Antic Puig agutzil reial extraordinari Joan Cebriagrave Mallol notari i Miquel Castelloacute procurador designat pel procurador fiscal de la Visita es dirigiacutes als territoris de ponentlaquoab letras patents de comissioacute e instruccions dels consellers per anar a Leyda y altres parts a rebre testimonis y fortificar encausa de visita contra los consellers passatsraquo (Manual de Novells Ardits vol VIII pagraveg 84) La deliberacioacute tambeacute demostra queen determinats moments puntuals la planta de la institucioacute podia augmentar

33 Un exemple a ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Generalitat Segraverie VG 34

168 Ricard Torra i Prat

roses i fins i tot comprenien retribucions extra en forma de cera confitura o ventalls pels visitadors i principals cagraverrecs de la institucioacute amb motiu de certs esdeveniments34

Drsquoaltra banda eacutes important remarcar que existiren nexes drsquounioacute entre ambdoacutes siste-mes fiscalitzadors sense anar meacutes lluny hem pogut calcular que del total de 170 oficials ndashpel cap baixndash de la Visita del Consell de Cent durant el segle xvii un total de 58 tambeacuteexerciren un ofici en lrsquoorganigrama de la Visita del General cosa que representa meacutes drsquoun25 del total

Durant la segona meitat del segle xvii les trajectograveries drsquoambdoacutes sistemes de fiscalit-zacioacute tambeacute semblen coincidir En aquest sentit el final de la Guerra francoespanyola (1635-1659) suposagrave lrsquoinici drsquoun periacuteode de reformes en ambdues visites que les portaren a esdevenir sistemes pragravecticament marginals Recentment hem estudiat el cas de la Visita del General entre 1660 i 1675 anys durant els quals la institucioacute perdeacute la seva autonomia en mategraveria de sentegravencies nomenament de personal i control econogravemic35 Aixiacute mateix la Visita del Consell de Cent que si beacute havia assolit lrsquoany 1649 un privilegi atorgat pel virrei duc de Schomberg en el qual es preveia entre altres la no paralitzacioacute de les execucions drsquoaquelles sentegravencies que haguessin estat recusades davant la Reial Audiegravencia36 patiacute un revers molt serioacutes lrsquoany 1659 quan la monarquia decidiacute introduir una clagraveusula en la seva legislacioacute per la qual es prohibia investigar qualsevol actuacioacute comesa per un oficial muni-cipal si aquesta havia estat feta en favor de la monarquia37 El resultat de les modificacions fou devastador per a unes institucions que poc a poc anaren caient en un ldquoestat drsquoagravenimrdquo depressiu Enmig de les reformes els visitadors del General ho tenien clar si es comen-ccedilaven a acceptar recursos davant la Reial Audiegravencia sense cap filtre previ el millor que es podia fer era laquoserrar [sic] la Visitaraquo38 Uns anys meacutes tard i veient la situacioacute en la qual havia degenerat la institucioacute de resultes de les modificacions introduiumldes es lamentaven amargament assegurant que laquola Visita es de poco o ninguacuten beneficioraquo39

Pel cas de la Visita drsquoagravembit municipal no comptem amb testimonis tan contundents expressats pels seus propis oficials tot i que la documentacioacute eacutes un bon indicador de lrsquoes-tat del sistema fiscalitzador a partir de 1659 processos cada vegada meacutes petits i en alguns casos processos sense querelles tal i com succeiacute en les visites de 1689 1691 o 169340 A meacutes el canvi de centuacuteria i les noves celebracions de Corts no sembla que afavoriren un canvi en el sistema de visites del Consell de Cent al contrari tal i com hem demostrat recentment41 la Visita del General rebeacute una nova embranzida tant a les Corts de 1701-1702 com a les de 1705-1706 Eacutes evident perograve que tot plegat fou endebades lrsquoarribada de la Guerra de Successioacute i la posterior derrota de 1714 suposaren truncar el camiacute de la fiscalitzacioacute de forma definitiva

34 A tall drsquoexemple els visitadors que havien iniciats llurs gestions el mes drsquoagost de 1635 reberen un pagament extra en motiu dela laquoFesta del desafioraquo celebrada en motiu del torneig organitzat per la Confraria de Sant Jordi a finals del mes de Gener de 1636 (ACA Generalitat Segraverie G 64 f 149v-152r) A meacutes els visitadors llogaren un balcoacute a una tal Agravengela Spiga per contemplar eltorneig Aquesta era una manera tambeacute de fer-se visible com a institucioacute diferenciada de la resta tot participant de la tendegravenciade ldquoretiradardquo de les elits al balcoacute ja observada anys enrere per James S aMelang La formacioacuten de una classe dirigente Barcelona 1490-1714 Barcelona Ariel 1986 pagraveg 197-198

35 torra laquoMites o realitats pagraveg 124-12836 AHCB 1BXVII-33 Processos de la Visita privilegi datat a 29 de desembre de 1649 37 Manual de Novells Ardits vol XVII pagraveg 17-1838 ACA Generalitat Segraverie G 615 f 78-2a y 78-3a39 Lrsquoexpressioacute lrsquohem extret drsquoun memorial tramegraves pels visitadors del General al monarca lrsquoany 1674 (ACA Generalitat Segraverie G 615

f 78-2a i 78-3a) El citem tambeacute a torra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad en premsa40 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 63 65 i 6741 torra laquoMites o realitats pagraveg 128-131

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 169

A tall de conclusioacute

Com degraveiem al principi de la ponegravencia el nostre objectiu era identificar i estudiar breu-ment les principals caracteriacutestiques de la Visita del Consell barceloniacute comparant-les amb les de lrsquoaltre gran sistema fiscalitzador de les institucions de la terra aixograve eacutes la Visita del General Malgrat que ara seria el moment de plantejar unes conclusions pensem que a hores drsquoara la investigacioacute es troba en una fase massa primerenca com per poder ex-treurersquon de vagravelides Eacutes per aquest motiu que emprarem aquest espai per apuntar aquells elements que pensem que haurien de tractar les futures investigacions entorn de la Visita drsquoagravembit municipal per tal drsquoassolir-ne un millor coneixement

En primer lloc pensem que caldria dur a terme un estudi sistemagravetic dels processos de la Visita Aixograve hauria de permetre identificar elements clau com la tipologia dels delictes comesos el nombre total de sentegravencies promulgades la inclinacioacute drsquoaquestes sentegravencies i una major comprensioacute del marc legal ldquoaplicable ardquo i ldquoaplicat perrdquo la institucioacute

Caldria tambeacute fer una consulta a fons de les deliberacions del Consell barceloniacute cer-cant informacions referents a la Visita De ben segur que aixograve ens permetria copsar molt millor la visioacute que els consellers tenien del proceacutes fiscalitzador i resoldre alguns dubtes tocants al paper que aquests hi exercien

En tercer lloc caldria fer una cerca al fons dels processos de la Reial Audiegravencia de Catalunya amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar possibles casos drsquoapelmiddotlacioacute de sentegravencies emeses per la Visita del Consell barceloniacute Aixograve ens permetria observar quins casos haurien seguit aquest camiacute i el perquegrave

Finalment caldria una major i millor contextualitzacioacute de la institucioacute bo i compa-rant-la amb altres sistemes fiscalitzadors de lrsquoEuropa del seu temps i molt especialment amb aquells casos semblants que tambeacute estiguessin circumscrits a lrsquoagravembit municipal

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II

Alfredo Chamorro Esteban

A las 5 horas de la mantildeana del diacutea 13 de septiembre de 1598 Felipe II exhalaba su uacuteltimo aliento y falleciacutea en su monasterio de San Lorenzo de El Escorial1 Tras una larga y do-lorosa agoniacutea el monarca maacutes poderoso del mundo entregaba su alma a Dios en lo que se consideroacute a partir de ese momento paradigma de una muerte ejemplar La actitud de Felipe II ante su deceso fue la propia de un devoto cristiano que preocupado por la sal-vacioacuten de su alma encaroacute los uacuteltimos diacuteas de su vida con gran entereza piedad fortaleza y resignacioacuten El hecho de que fuera consciente en todo momento de que se aproximaba su final le permitioacute una ldquoautoplanificacioacutenrdquo de su agoniacutea muerte y posterior entierro en palabras de Fernando Gil Martiacutenez2 El rey dejoacute claramente registrado en su testamento todo lo que se teniacutea que hacer tras su fallecimiento incluidas las 20000 misas por su sal-vacioacuten y la de las almas del purgatorio y coacutemo debiacutean realizarse sus exequias en el propio monasterio escurialense

En todas las ciudades de la monarquiacutea tambieacuten se celebraron honras en honor del rey desaparecido De hecho la muerte de Felipe II era algo que ya se esperaba de un mo-mento a otro a tenor de las noticias que llegaban por carta a los diversos gobiernos mu-nicipales e instituciones comunicaacutendoles su enfermedad irreversible llegando a recibir incluso la extremauncioacuten En Barcelona el aviso de la mala salud del soberano llegoacute por correo el 25 de agosto En seguida los concelleres y los canoacutenigos del Capiacutetulo de la cate-dral establecieron la celebracioacuten de una procesioacuten de rogativas por la salvacioacuten de Felipe que tuvo lugar ese mismo diacutea ya por la tarde En ella participaron todos los poderes de la ciudad las parroquias y oacuterdenes religiosas los propios concelleres junto con el virrey de Cataluntildea duque de Feria llevaron las varas del palio Dos diacuteas maacutes tarde comenzoacute a salir por las calles de la ciudad el Santiacutesimo Sacramento de cada iglesia y parroquia seguacuten el diacutea que les correspondiacutea para rezar por la vida del rey Sin embargo de nada sirvieron las plegarias porque Felipe II fallecioacute Se inicioacute entonces otro proceso de gran importancia la preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales objeto de estudio de este texto

Normalmente desde el mismo momento en que llegaba la noticia oficial o no de la muerte del rey se poniacutean en marcha una serie de mecanismos para preparar las honras del rey difunto Todos los poderes puacuteblicos revisaban los ejemplares de exequias ante-riores para hacer exactamente lo que estaba establecido en ellos siguiendo unos rituales originados algunos de ellos en la Edad Media3 Comenzaban los contactos entre las ins-

Universitat de Barcelona1 Rafael vargas hidalgo laquoDocumentos ineacuteditos sobre la muerte de Felipe II y la literatura fuacutenebre de los siglos xvi y xviiraquo

Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 192-3 (1995) paacuteg 377-3872 Fernando Martiacutenez gil Muerte y sociedad en la Espantildea de los Austrias Cuenca Universidad de Castilla-La Mancha 2000

paacuteg 6183 Sobre las exequias en Cataluntildea en eacutepoca medieval veacutease Flocel sabateacute Lo senyor rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis

catalans baix-medievals davant la mort del monarca Lleida Estudi General 1994

172 Alfredo Chamorro Esteban

tituciones y poderes de Barcelona para establecer los teacuterminos de la celebracioacuten y rituales de las exequias asiacute como los lugares que cada uno ocupariacutea en ellos Los representan- tes de todos ellos iban y veniacutean comunicando a sus responsables las decisiones tomadas en un proceso de negociacioacuten ritual muy importante para el buen devenir de la ceremo-nia Las exequias de Felipe II fueron especialmente conflictivas en este punto Lo que se ofrece en las siguientes paacuteginas es un anaacutelisis de los sucesos que se dieron desde la llegada a la ciudad de la noticia de la muerte de Felipe II hasta la celebracioacuten de sus pompas fuacute-nebres Durante este tiempo la negociacioacuten por la representacioacuten institucional fue dura y en varias ocasiones infructuosa reflejo de la compleja situacioacuten y estructura poliacutetico- administrativa y social de la Barcelona de finales del siglo xvi

Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II

Tras morir el soberano su sucesor en el trono Felipe III envioacute cartas a todas sus pose- siones para dar aviso de la muerte de su padre y de coacutemo eacutel habiacutea sido designado por el monarca difunto para ocupar su lugar La carta que se envioacute al virrey de Cataluntildea duque de Feria a los diputados de Cataluntildea y a los concelleres de Barcelona fue despachada en Torrelodones el 17 de septiembre de 1598 cuatro diacuteas maacutes tarde del deceso del soberano El 21 de ese mismo mes llegoacute a la casa de la Diputacioacuten del General una carta de Miquel Ardegravevol agente de esta institucioacuten en Madrid donde residiacutea dando aviso al consistorio de la muerte de Felipe II4 Inmediatamente se juntaron los diputados oidores de cuentas y abogados y asesores de la Diputacioacuten para tratar sobre el asunto Se revisaron ejempla-res anteriores sobre muerte de reyes y se decidioacute dar aviso al duque de Feria virrey de Cataluntildea y capitaacuten general y a los concelleres de Barcelona Para tal tarea se designoacute a don Frederic Despalau y a Miquel Setantiacute quienes informaron de la llegada de la carta al duque y le preguntaron queacute nuevas teniacutea sobre el asunto El virrey contestoacute que eacutel no te-niacutea letra oficial del rey ni de particulares y que lo poco que sabiacutea era por los rumores que corriacutean por las calles asiacute que hasta que no tuviese carta oficial de Felipe III no tomariacutea decisioacuten alguna Por otro lado los dos emisarios de la Diputacioacuten fueron a casa del con-seller en cap que estaba en cama por enfermedad para informarle de la muerte del rey quien dijo que tampoco ellos teniacutean notificacioacuten oficial y que tratariacutea el tema con el resto de concelleres y los miembros del Consejo de Ciento aunque eso siacute laquono farien ningun sentildeal de tristicia fins tinguessen avis particularraquo5 Ese mismo diacutea se produjo un hecho de cierta importancia para el devenir de los acontecimientos la muerte del mercader Fran-cesc Comellas cuarto conceller de la ciudad

El diacutea 22 de septiembre los diputados enviaron de nuevo otros emisarios para in-formar al virrey de que por la noticia recibida de la muerte de Felipe II se abstuviese de realizar consejos y actos de jurisdiccioacuten laquoconforme sos predecessors en semblant cas han acostumat fins que sobre accedilo se haya donat orde en lo faedor per evitar los inconvenients que sersquon porien seguirraquo6 Es decir que tras la muerte del soberano y como estableciacutean las constituciones de Cataluntildea su lugarteniente y virrey en el Principado cesaba en sus

4 El volumen VII del Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 informa de manera erroacutenea que esta carta llegoacute un diacutea antes el 20 de septiembre

5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) Ms B-100 f 1706 Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713 10 vol Barcelona Generalitat de Catalunya

1994-2007 vol III paacuteg 319

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 173

funciones hasta que el nuevo monarca diese nuevas instrucciones7 El duque de Feria les respondioacute que aunque la noticia del fallecimiento del rey era indiscutible eacutel esperaba la llegada de la carta oficial que podiacutea llegar de un momento a otro Pero tambieacuten les dijo que entendiacutea que las atribuciones del consejo eran nulas pero que si se reuniacutea no era para ejercer jurisdiccioacuten alguna Del mismo modo que el virrey todos los oficiales de la Real Audiencia tambieacuten cesaban en sus cargos y oficios Por eso se dejaron de atender todos los asuntos y causas que se estaban tratando en las salas del tribunal hasta que se recibiese la notificacioacuten oficial8

Por fin el diacutea 24 de septiembre el virrey recibioacute el correo con las cartas que iban diri-gidas a eacutel mismo y a los diputados concelleres canoacutenigos de la catedral y otras autorida-des civiles y eclesiaacutesticas del Principado9 tambieacuten otras tres para el duque de Cardona el marqueacutes de Aitona y el conde de Quirra Raacutepidamente el duque repartioacute las cartas entre sus destinatarios teniendo de este modo diputados y concelleres la confirmacioacuten oficial de la muerte de Felipe II Feria leyoacute atentamente su misiva en la que Felipe III le infor-maba del deceso de su padre y de que en su honor se hicieran las mayores muestras de dolor por laquoquanto la occasioacuten presente es mayor que ninguna de los siglos pasados lo sea la demonstrasioacuten publica de los lutos honras y pedir aacute Dios su descanso eternoraquo Ademaacutes el joven monarca lo confirmaba en su cargo de virrey y capitaacuten general de Cataluntildea asiacute como a todos los oficiales de la Real Audiencia que para ello ya habiacutea despachado el privilegio y provisioacuten de los cargos Finalmente ordenaba al duque laquopublicar y guardar in-violablementeraquo dicha carta y comunicar a los naturales del Principado que en cuanto re-solviese los asuntos y negocios de Castilla iriacutea a Barcelona a cumplir con sus obligaciones10

El secretario del virrey Gabriel Alzina fue el encargado de llevar la carta a los dipu-tados que lo recibieron en la casa de la Diputacioacuten del General Alzina comunicoacute a los diputados que el virrey los convocaba en su palacio lo antes posible para tratar el conteni-do de la misiva que habiacutean recibido El escribano mayor de la Diputacioacuten Pere Pau Vidal leyoacute la carta del rey y tras ello dijeron a Gabriel Alzina que responderiacutean la convocatoria del virrey brevemente Ante las dudas surgidas a los diputados y oidores de cuentas sobre si debiacutean ir a ver al virrey por no ostentar eacuteste su cargo tras la muerte del rey y no haber jurado su cargo decidieron convocar un consejo para establecer si debiacutean acudir a la llamada del duque y en queacute forma Tras la convocatoria del consejo enviaron al siacutendico de la Diputacioacuten del General Francesc Montalt a ver a los concelleres para ensentildearles la carta original enviada por Felipe III y saber coacutemo iba a actuar el Consejo de Ciento para tener ellos correspondencia con la Ciudad Reunido el consejo en la Diputacioacuten11 se

7 laquoUna aplicacioacute estricta de la doctrina poliacutetica catalana implicava lrsquoimmediat cessament del virrei i lrsquoassumpcioacute de poders per lafigura del governador era lrsquoanomenada governacioacute viceregravegiaraquo (Pere Molas i ribalta Catalunya i la Casa drsquoAgraveustria BarcelonaCurial 1996 paacuteg 43)

8 BN (Biblioteca Nacional) Ms 2338 Diario de sucesos ocurridos en Cataluntildea y especialmente en Barcelona desde el 22 de agostode 1577 hasta el 13 de julio de 1628 f 102 La importancia de este manuscrito radica en que recoge los sucesos y acontecimientos relacionados con la Real Audiencia de Cataluntildea por lo que permite conocer el punto de vista de sus miembros y el ceremonialde sus doctores y oficiales

9 La Real Audiencia no recibioacute carta del rey para anunciar la muerte de su padre dado que avisado el virrey se daba por hechoque se dariacutea conocimiento de ello a los doctores de la institucioacuten Sin embargo eacutestos no lo entendieron asiacute e informaron de elloal virrey Feria solicitaacutendole que comunicara a Felipe III como hizo que escribiera una carta para ellos ya que laquose digue permolts era acostumat de ferraquo La carta de Felipe III para la Real Audiencia con fecha de 17 de septiembre llegoacute a Barcelonajusto un mes maacutes tarde cuando haciacutea ya ocho diacuteas de la celebracioacuten de las exequias en la catedral a las que asistieron los propios doctores Es importante destacar la necesidad de las instituciones de tener confirmacioacuten oficial de la muerte del rey En estecaso esta voluntad de poseer la letra real era para no perder prestigio institucional frente a otros organismos que siacute la recibieron principalmente los concelleres y los diputados La carta de Felipe III y la respuesta de la Real Audiencia estaacuten registradas en BNMs 2338 f 103

10 BN Ms 2338 f 10311 Las personas que acudieron a dicho consejo perteneciacutean a los tres estamentos Seguacuten el dietario de la Generalitat Por el estamento

eclesiaacutestico el abad de Sant Cugat el abad de Banyoles el arcediano Agullana el canoacutenigo Cordelles el canoacutenigo Delpagraves elsacristaacuten Junyent el arcediano Sentiacutes fray don Miquel de Lantorn el arcediano Lantorn y el comendador Junyent Por el militar

174 Alfredo Chamorro Esteban

aconsejoacute a los diputados que fuesen con todo su consistorio a ver al virrey laquoab la forma y modo se acostuma quant van al loctinent ya juratraquo12 Esto significaba que debiacutea ir la comi-tiva encabezada por los maceros con las mazas en alto que llegando al palacio del virrey las bajaron Sin embargo al parecer la decisioacuten de ir a visitar al duque de Feria como si hubiera jurado no fue unaacutenime ya que laquoy agueacute molts que foren del parer contrariraquo13

Por su parte los concelleres de la ciudad se encontraban en el baluarte de Migjorn en la muralla de mar cuando recibieron al emisario del duque de Feria que les entregoacute la carta de Felipe III Habiacutean acudido alliacute porque la noche anterior habiacutean entrado en el muelle de Barcelona dieciseacuteis galeras de Geacutenova capitaneadas por don Carlos Doria duque de Turci sin haber saludado a la ciudad con las protocolarias salvas de artilleriacutea como estableciacutea la tradicioacuten al ser armada extranjera Ademaacutes a la mantildeana siguiente una vez abierto el portal de Mar muchos soldados y marineros de las galeras entraron en la ciudad a buscar agua y provisiones Una vez avisados los concelleres de lo que pasaba acudieron a dicho baluarte y ordenaron que se cerrase el portal de Mar no dejando entrar ni salir a estos soldados y marineros hasta que las galeras saliesen del muelle y volviesen a entrar haciendo el saludo pertinente Los concelleres tambieacuten convocaron la Vuytena de guerra en dicho baluarte para analizar la situacioacuten Y es que tener en el interior y exterior de las murallas un contingente de soldados y marineros a las oacuterdenes de un almirante genoveacutes como Carlos Doria no era algo seguro para los barceloneses Llegaron entonces don Ramon drsquoOms y otros caballeros de la ciudad que excusaron la actuacioacuten de Doria aduciendo que teniacutea noticia de la muerte del rey y no habiacutea saludado a la ciudad en sentildeal de respeto al monarca difunto Sin embargo los concelleres alegaron que ellos todaviacutea no teniacutean notificacioacuten oficial de ello y que por este motivo Doria debiacutea volver a entrar en el muelle realizando las salvas acostumbradas

Justo cuando se estaba debatiendo este asunto llegoacute al baluarte el enviado del duque de Feria y les comunicoacute que el duque de Feria los convocaba en su palacio para informar-les de la muerte de Felipe II y que el nuevo soberano lo habiacutea confirmado como virrey del Principado No les parecioacute adecuado a los concelleres abrir y leer la carta real en ese momento porque preferiacutean hacerlo en el Consejo de Ciento donde tambieacuten tratariacutean el agravio cometido por las galeras de Doria Los concelleres enviaron a Miquel Ferrer mili-tar y Jaume Vila ciudadano honrado para que comunicasen al duque de Feria que hasta que no se leyese la carta en el Consejo de Ciento no acudiriacutean a su llamada Tras conocer el mensaje de los concelleres el virrey respondioacute a los emisarios laquoque estava bien y que procurasen de tener luego el consejoraquo14 En la casa de la Ciutat los concelleres recibieron el mensaje de Doria por el que se excusaba por no haber saludado pero que entendiacutea que hacer salvas era motivo de alegriacutea y la muerte del rey no lo permitiacutea pero que si entendiacutean que debiacutea saludar el levantariacutea anclas y volveriacutea a entrar en la ciudad con saludo proto-colario pero tambieacuten les pediacutea que abriesen el portal de Mar porque las galeras teniacutean mucha necesidad de avituallarse Los concelleres no desaprovecharon el ofrecimiento de Doria y el almirante genoveacutes tuvo que volver a entrar con sus galeras disparando salvas de artilleriacutea En dicho Consejo de Ciento se determinoacute que el segundo conceller Felip Di-

el conde de Quirra don Honofre de Alentorn don Bernat de Boxadors don Lluiacutes de Queralt don Plegamans de Marimon don Miquel Meca don Frederic Despalau Jaume Alograves Colom Copons de la Manresana don Joan de Erill Bernat Pau de Belloc don Hierogravenim Cassador don Antoni Dezpalau don Gispert de Guimeragrave don Miquel de Cruyumllles y don Joan de Vilanova Por el real Federic Vilana Francesc Cornet y Gervasi Ccedilapila Seguacuten Frederic Despalau apunta en su dietario por el estamento real tambieacuten participaron Pere Ferreres Miquel drsquoOms y Francesc Reart

12 sans (dir) Dietaris vol III paacuteg 32013 BN Ms 2338 f 10514 DACB vol VII paacuteg 137

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 175

mas Muntaner fuese a la convocatoria del virrey Feria porque el conseller en cap Miquel Joan Pons estaba muy enfermo en la cama

El juramento del virrey

El virrey recibioacute a los concellers y a los diputados en su palacio por separado La comitiva del Consejo de Ciento iba encabezada por los verguers de la ciudad y el segundo conce-ller con capirote negro y gramalla negra de luto rossegant es decir arrastrando por el suelo por la muerte del cuarto conceller Les seguiacutean un gran nuacutemero de caballeros y ciudadanos honrados barceloneses Fueron recibidos en una estancia del palacio por el virrey que tambieacuten vestiacutea de luto por la muerte del rey El duque les comunicoacute la muerte del rey y que debiacutean hacer las exequias acostumbradas en semejantes casos Sin embargo tambieacuten les reprochoacute que a pesar de conocer la muerte del monarca no se habiacutea hecho demostracioacuten alguna de dolor en la ciudad Despueacutes les informoacute de que el nuevo sobera-no lo habiacutea confirmado como lugarteniente de Cataluntildea y que por el estado y necesidad que teniacutea el territorio de ser gobernado y estar el consejo real parado era preciso que hiciese su juramento lo antes posible Por eso les dejaba todo lo que quedaba de diacutea para que tratasen lo que les habiacutea dicho y que les mandariacutea el privilegio del rey La delegacioacuten de la ciudad contestoacute que se reuniriacutean en consejo y que le comunicariacutean lo resuelto en eacutel Semejantes palabras les dijo a los diputados y oidores de la Diputacioacuten del General que llegaron al palacio del duque cuando la comitiva del Consejo de Ciento saliacutea de su audien-cia Esa misma tarde ya oscureciendo llegaron a la casa de la Diputacioacuten Salvador Fon-tanet doctor del Real Consejo y regente la Tesoreriacutea Real y el secretario Gabriel Alzina para presentar a los diputados el privilegio de Felipe III a favor del duque de Feria como lugarteniente de Cataluntildea y les conminaban a que se apresurasen a examinar el privilegio que tambieacuten habiacutean ensentildeado ya a los concelleres

A la mantildeana siguiente 25 de septiembre Gabriel Alzina volvioacute a acudir a la casa de la Diputacioacuten para avisarles que el duque de Feria queriacutea jurar su cargo en la catedral esa misma mantildeana a las 11 horas y que si queriacutean enviar a su siacutendico lo hiciesen Entonces los diputados enviaron a su siacutendico a la casa de la Ciutat para informar a los concelleres de la voluntad del duque y saber coacutemo iba a actuar el gobierno municipal Por su parte el Con-sejo de Ciento habiacutea formado una Vint-y-quatrena es decir una comisioacuten de 24 expertos para que junto con los abogados y asesores de la Diputacioacuten del General estableciesen si se debiacutea aceptar o no un privilegio de lugarteniente de un rey que todaviacutea no habiacutea ju-rado su cargo ni las constituciones y leyes de la tierra y por consiguiente si era adecuado aceptar el juramento del duque de Feria Todaviacutea a las 10 de la mantildeana los asesores y abogados de la Diputacioacuten estaban examinando la copia del privilegio presentado por el regente Fontanet y el secretario Alzina pese a las prisas que los diputados y todo el resto del consistorio poniacutean para tomar una resolucioacuten final porque el duque queriacutea jurar su cargo al cabo de una hora La paciencia del duque comenzaba a agotarse Incluso consultoacute con las tres salas de la Real Audiencia si era absolutamente necesario que los concelleres y el siacutendico de Barcelona estuvieran presentes en el juramento porque pensaba hacerlo sin ellos si era menester Los doctores de su consejo contestaron que no era obligatoria su asistencia pero que era aconsejable que mostrando los concelleres su voluntad por asistir como la estaban mostrando se esperase a que tomasen una resolucioacuten Pero eacutesta se retrasaba cada vez maacutes

176 Alfredo Chamorro Esteban

Llegoacute entonces a la Diputacioacuten el siacutendico del Consejo de Ciento Joan Sala y ad-virtioacute a los diputados que la Ciudad habiacutea determinado solicitar al virrey que dilatase su juramento ya que el Consejo de Ciento todaviacutea no habiacutea tomado una resolucioacuten por la cantidad de ejemplares que habiacutea que revisar y la importancia del negocio Por este moti-vo solicitaban que los diputados tomasen igual iniciativa para que asiacute las dos institucio-nes actuasen del mismo modo El virrey aceptoacute aplazar el juramento hasta el diacutea siguiente pero los apremioacute a que tomasen una resolucioacuten antes de las 10 de la mantildeana Las idas y venidas de los emisarios de los diputados y de los concelleres se sucedieron durante ese diacutea Los abogados de ambas instituciones se reunieron para repasar conjuntamente los ejemplares de anteriores privilegios y poder dar validez al que ahora se les presentaba Asiacute ante otra nueva embajada de los diputados para informarle de que se estaba trabajan-do en ello el virrey les reprochoacute que no entendiacutea por queacute tardaban tanto y que no teniacutean que mirar y analizar el privilegio ni documento alguno porque eacutel lo habiacutea enviado soacutelo para que tuvieran conocimiento de que Felipe III lo habiacutea designado como lugarteniente del Principado Por eso eacutel no teniacutea que esperar respuesta alguna y al diacutea siguiente a las 10 de la mantildeana jurariacutea su cargo en la catedral Finalmente la Diputacioacuten del General aceptoacute el privilegio y asiacute se lo confirmaron al virrey quien les agradecioacute mucho la noticia Sin embargo los juristas de la Ciudad continuaron con sus trabajos no pudieacutendose cele-brar el Consejo de Ciento por ser ya tarde Asiacute que se tuvo que aplazar para la mantildeana siguiente Esto claro estaacute colmoacute la gota del vaso de la paciencia de Feria Pero a las 11 de la mantildeana del 26 de septiembre los concelleres le enviaron por fin una delegacioacuten para comunicarle la determinacioacuten del Consejo de Ciento de aceptar el privilegio y le solicita-ban que fijase una hora para realizar su juramento Al parecer los asesores del Consejo se basaron en privilegios anteriores de eacutepoca de los reyes Pedro III y Martiacuten I para dar validez al privilegio que presentaba el duque de Feria

Sin embargo de nuevo surgioacute un debate entre el virrey y los concelleres en torno a la forma en que estos uacuteltimos debiacutean vestir sus gramallas de luto para dicho juramento Y es que los concelleres pretendiacutean llevar falder es decir un paje que les sujetase la gramalla para que eacutesta no arrastrase por el suelo un privilegio claro que el duque de Feria no estaba dispuesto a aceptar En este punto se hace evidente la lucha de poderes existente en la capital catalana entre el maacuteximo representante del rey en Cataluntildea su laquoalter nosraquo y los concelleres de Barcelona siempre apegados a sus privilegios y celosos guardianes del ceremonial ciacutevico Mediante su secretario Gabriel Alzina el magnate castellano que era Feria comunicoacute a los concelleres que en su presencia nadie podiacutea llevar la falda alta y lle-var paje o criado y todos debiacutea llevar sus gramallas de duelo rossegants De nuevo se suce-dieron embajadas entre el virrey y la Ciudad Los abogados del Consejo de Ciento Jaume Dalmau y micer Fivaller argumentaron y explicaron al representante del virrey para este asunto el regente y abogado fiscal patrimonial Joan Castellograve que en duelos por muerte del rey los concelleres no debiacutean salir de casa la Ciutat y siempre debiacutean llevar capirote y gramallas de luto sujetas por un falder Ademaacutes antildeadiacutea que si no fuera porque debiacutean asistir al juramento del virrey no podiacutean ir a lugar alguno si no era a sus respectivos hoga-res pero que de ninguna manera podiacutean acudir sin pajes Tambieacuten le recordaron que en la sepultura y exequias del obispo de Barcelona Joan Dimas Lloris fallecido a principios de agosto de ese mismo antildeo los concelleres llevaron faldas altas y falder Como los doctores de la Audiencia no aceptaban estos ejemplares y a pesar de los razonamientos que unos y otros emitiacutean la uacutenica solucioacuten a la que se pudo llegar era que los concelleres esperasen al virrey en la capilla del altar mayor y que no fuesen a su palacio a su encuentro

Por fin a las cuatro de la tarde el virrey de Feria tomoacute camino de la catedral acom-pantildeado de todos sus doctores y oficiales de la Real Audiencia Llevaba a su lado izquier-

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 177

do al regente de la Tesoreriacutea Real y a su derecho a don Gastoacuten de Montcada marqueacutes de Aitona Fue recibido en el portal mayor de la catedral por los canoacutenigos quienes lo acompantildearon hasta la capilla del altar mayor donde lo esperaban los concelleres En este punto es importante remarcar que los concellers que estuvieron presentes en el acto soacutelo fueron tres ya que el conseller en cap estaba muy enfermo en su casa y el cuarto conceller habiacutea fallecido pocos diacuteas antes Una vez en el altar mayor se arrodilloacute escuchoacute senten-cia de excomunioacuten y prestoacute el juramento en la forma acostumbrada Tras ello escuchoacute las protestaciones de los siacutendicos del Consejo de Ciento y de la Diputacioacuten del General respectivamente Una vez concluidas el virrey bajoacute a la capilla de santa Eulalia sin el acompantildeamiento de los concelleres que se quedaron en el altar mayor por el contencioso de las gramallas altas Alliacute de rodillas realizoacute una oracioacuten y finalizada eacutesta abandonoacute el templo con direccioacuten a su palacio El duque de Feria ya era a todos los efectos el nuevo virrey de Cataluntildea y los oficiales a sus oacuterdenes volviacutean a tener jurisdiccioacuten

Preparativos de las exequias e inicio del luto

Una vez resuelta la situacioacuten juriacutedico-administrativa del Principado tocaba poner en marcha los preparativos de las exequias de Felipe II e iniciar el luto El virrey escribioacute al Capiacutetulo de la catedral para pedir a sus canoacutenigos que celebrasen las funerarias de Fe-lipe II seguacuten lo observado en anteriores ocasiones y maacutes si era posible15 Por su parte el Consejo de Ciento determinoacute que las exequias y duelos por su majestad laquofossen fets com es acostumat fer en altras occasions passades segons se feu per lo emperador Carlos quint y per la reyna dona Anna muller del dit senyor rey y encara ab mes aventatja si aparexaragrave als dits senyors consellersraquo16 El mismo 26 de septiembre tras asistir al juramento del vir-rey los concelleres concertaron lo que se tendriacutea que hacer para las exequias Elaboraron dos memoriales uno para el clavario de la ciudad Francesc Gamis y otro para los dos obreros Marc Antoni Carreres y Joaquim Querol El memorial dirigido al clavario tra-taba sobre la construccioacuten del tugurio el catafalco y todos los elementos de la sepultura del rey Hicieron llamar al carpintero de la casa de la Ciudad y al de la catedral para que juntos hicieran el tugurio y el catafalco ndashentre el coro y las escaleras de la capilla de Santa Eulaliandash la tribuna para las damas y todo lo que fuese necesario Tambieacuten se convocoacute al pintor de la Ciudad Francesc Jornet para que pintase todo lo necesario conforme un memorial que se le entregariacutea Ademaacutes toda la capilla ardiente debiacutea estar cubierta por un sobrecielo de tela azul oscuro con las armas del rey en medio y las de la ciudad en cada uno de los cuatro lados Tambieacuten se estableciacutea el nuacutemero de antorchas cirios y velas que debiacutea tener dicha capilla ardiente

En cambio en el memorial dirigido a los obreros se haciacutea referencia a la organizacioacuten del luto el duelo y las exequias Debiacutean comunicar al vicario general del Capiacutetulo de la ca-tedral que las exequias del rey tendriacutean lugar el viernes diacutea 9 de octubre Tambieacuten se esta-bleciacutea que durante los nueve diacuteas previos a la ceremonia las campanas de la catedral y del resto de iglesias y monasterios de la ciudad (tanto infra como extramuros) repicasen tres veces cada diacutea ndashmantildeana mediodiacutea y tarde despueacutes del toque del Ave Mariacuteandash y los uacuteltimos tres diacuteas que eran los del duelo debiacutean repicar nueve veces y finalmente el mismo diacutea de

15 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) Exemplaria vol I f 18316 Llibre de les Solemnitats de Barcelona Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 vol II paacuteg 100

178 Alfredo Chamorro Esteban

las funerarias lo hariacutean en seis ocasiones Se debiacutea avisar a todas las iglesias y oacuterdenes re-ligiosas de la ciudad que el diacutea de la ceremonia acudiesen a la catedral procesionalmente y con sus respectivas cruces Dado que la sede del obispado estaba vacante por la muerte del prelado Joan Dimas Lloris solicitaban al Capiacutetulo que dijese la misa de difuntos el ca-noacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna mientras que el sermoacuten lo predicase el padre prior del monasterio de Sant Josep de los padres descalzos Finalmente estableciacutean que la mantildeana de las exequias los obreros debiacutean acudir a la casa de la Ciudad para graduar y ordenar a los concelleres y a todos aquellos que iriacutean con ellos a la catedral

Asiacute al diacutea siguiente 27 de septiembre los obreros de la Ciudad comunicaron al Capiacute-tulo de la catedral la muerte de Felipe II les conminaron a que hicieran los repiques de campana acostumbrados en anteriores ocasiones y que prestasen la madera para construir la capilla ardiente El vicario general del Capiacutetulo Monserrat Roquer respondioacute que ha-riacutean lo que teniacutean costumbre de hacer y que para el mediodiacutea comenzariacutean a repicar las campanas de la catedral ordenando el propio Roquer al resto de parroquias que hiciesen lo mismo Ese mismo diacutea partioacute de la ciudad hacia Madrid Felip Ferrandis correo de la Diputacioacuten del General con despachos de los diputados en los que daban el peacutesame a Felipe III por la muerte de su padre y certificaacutendole que habiacutean admitido el privilegio pre-sentado por el duque de Feria Y tambieacuten ese mismo diacutea por la tarde murioacute el conseller en cap Miquel Joan Pons en su casa de la plaza del Vi Este hecho era relevante porque la ciudad perdiacutea a su autoridad poliacutetica y moral maacutes importante Los tres concelleres res-tantes tuvieron que afrontar todo el proceso de preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales ademaacutes de llevar a cabo las del cuarto conceller (se encontraban en el segundo diacutea de luto) y las del conceller en cap Fue un antildeo de muertes escribioacute Jaume Ramon Vila en su dietario En 1598 habiacutean fallecido dos diputados dos concelleres el obispo de Barcelona y el rey Felipe II17 Las exequias del conseller en cap se celebraron el 29 de septiembre en la iglesia de Sant Miquel a ellas acudieron todos los oficiales y miembros del Consejo de Ciento y algunos nobles como el conde de Quirra don Joaquim Carros y de Centelles

Como habiacutea asegurado el vicario Monserrat Roquer ese mismo diacutea 27 de septiem-bre a las doce del mediodiacutea comenzaron a repicar las campanas de la catedral Todos los monasterios hicieron lo mismo pero no asiacute las parroquias Y es que los escolanos de las parroquias se negaban a repicar las campanas si no sabiacutean antes quieacuten iba a pagarles dichos toques Se les contestoacute que hicieran sonar las campanas que luego ya se veriacutea quien les pagariacutea Asiacute las parroquias no repicaron sus campanas durante los tres primeros diacuteas mientras se poniacutean de acuerdo con ellos el Capiacutetulo de la catedral Los concelleres presio-naban para que los escolanos comenzasen a hacerlo e incluso por medio del siacutendico de la ciudad se les dio a los canoacutenigos un requerimiento por el que la Ciudad se exculpaba de que las parroquias no repicasen las campanas culpando de ello a los vicarios del Capiacutetu-lo No les quedoacute otro remedio a los canoacutenigos que ordenar a las parroquias que hicieran sonar las campanas bajo la amenaza de imposicioacuten de penas pecuniarias Por su parte los concelleres dijeron a los canoacutenigos que les dariacutean una ayuda de costa por los hombres que acostumbraban a contratar para repicar las campanas como se habiacutea hecho en ante-riores ocasiones y la cantidad seriacutea la misma que la de las exequias de la reina dontildea Ana de Austria18

17 AHCB Ms B-100 f 17918 Durante maacutes de dos meses los escolanos de las parroquias fueron a la casa de la Ciudad para cobrar el dinero que les perteneciacutea

por los repiques de campana hechos por la muerte del rey El gobierno municipal se negaba a pagarles alegando que eraobligatorio hacer dichos repiques sin paga alguna Siguiendo el antecedente de la muerte de la reina Ana Mariacutea de Austria elConsejo de Ciento decidioacute que se pagasen a los monjes de la catedral los repiques que hicieron pero en calidad de estrenas y no

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 179

El duelo por el rey difunto

El Consejo de Ciento decretoacute los tres diacuteas oficiales de duelo para toda la ciudad previos a la celebracioacuten de las exequias es decir los diacuteas 6 7 y 8 de octubre El primero de ese mes se comenzoacute a preparar los tres diacuteas de luto oficial en los que los concelleres reunidos en la casa de la Ciudad recibiriacutean a todas las autoridades que quisiesen ir a mostrar sus respetos por el rey difunto Se eligioacute a 20 prohombres para que les acompantildeasen durante estos tres diacuteas y asistiesen con ellos a las exequias en la catedral Cada uno de ellos ele-gido por uno de los concelleres recibioacute una gramalla y un capirote de duelo19 Ese mismo diacutea los concelleres acudieron a la casa de la Ciudad para tratar asuntos relacionados con las funerarias del rey sin embargo los asesores del Consejo de Ciento les aconsejaron que hasta que se guardasen los tres diacuteas oficiales del duelo no era aconsejable que fuesen alliacute ni que anduviesen por las calles de Barcelona Era preferible que se reuniesen si de-biacutean hacerlo en casa del segundo conceller ya que asiacute se habiacutea observado en ejemplares anteriores de exequias reales Y es que el luto por el fallecimiento del monarca limitaba sobremanera las apariciones puacuteblicas y las acciones de los concelleres que debiacutean perma-necer en sus hogares y recibir alliacute las visitas

El 5 de octubre Bertomeu Melons trompeta de la ciudad hizo crida puacuteblica por todas las calles y plazas de Barcelona para anunciar la muerte de Felipe II y que los concelleres laquopreguen y exorten a tots los ciutedans poblats y habitants en aquesta Ciutat que fassen continuas orations e pregaries per suffragi de la anima de la prefata S C Real Magestat de don Felip Rey y Sentildeor Nre e que per demostratio de tanta tristisia tot lo dia de dimarts dimecres y dijous propvinent e immediatament seguents tinguen les portes de llurs cases obradors e botigues tencades e cessen de fer palesament llurs acostumats exercicis com es just y rahonable per la mort de dita Real Magestat E no res menys se abstinguessen que de qui en avant y cessen de fer sons desfresses danses balls e altres alegries y que fassen tota demostratio de trisitisia axi de nit com de diaraquo20

Ciertamente durante los diacuteas que duraba el duelo la ciudad se paralizaba como sentildeal de respeto al monarca fallecido Todos los artesanos cesaban su actividad y los negocios cerraban sus puertas Abrir las tiendas o trabajar durante ese periacuteodo no era una opcioacuten sino una obligacioacuten que estaba penada con multas econoacutemicas

El diacutea 6 de octubre comenzoacute el duelo oficial de la ciudad por el desaparecido rey Fe-lipe Tambieacuten los diputados iniciaron su duelo particular en la casa de la Diputacioacuten Los emisarios del Consejo de Ciento invitaron a las autoridades e instituciones a que acudieran a la casa de la Ciudad para mostrar sus respetos por Felipe II Josep de Bellafilla i Miquel Baptista Falcoacute entre otros fueron los encargados de ir a la Diputacioacuten a comunicar a los diputados el comienzo del duelo y que se esperaba su asistencia Los concelleres salieron de sus respectivas casas acompantildeados por los prohombres que anteriormente habiacutean de-

como obligacioacuten de la Ciudad Tambieacuten influyoacute el que se depositasen en la Taula de la Ciudad 12 lliures a favor de los escolanos de la parroquia de Santa Mariacutea del Pi por dicho motivo Asiacute que al Consejo de Ciento no le quedoacute maacutes remedio que girar el 19 de di- ciembre de ese mismo antildeo 42 lliures para los monjes de la catedral por los trabajos de hacer repicar las campanas para las exequias de Felipe II a razoacuten de 14 sous por repique ademaacutes se pagaron 12 lliures maacutes para los escolanos de la iglesia de Santa Mariacutea del Pi por estrenas que no por obligacioacuten A los escolanos del resto de parroquias no se les pagoacute nada por no haber ejemplar que dijese lo contrario (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 124-125)

19 Cada uno de los tres concelleres eligioacute a sus propios acompantildeantes El segundo conceller Felip Dimas Montaner escogioacute aMiquel Ferrer militar Josep de Bellafilla militar Miquel Batista Falcoacute militar Pau Mas Novell militar Mariano Berartciudadano Arcangel Caralt doctor en medicina ciudadano y Llorens Materra pelaire El tercer conceller Josep Illa a Ponsde Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc de Gualbes militar Gaspar Montaner ciudadano Juliagrave de Navelciudadano y Joan Soria mercader Finalmente el quinto conceller Hierogravenim Talavera a Joaquim Setantiacute ciudadano Francesc Cornet ciudadano Perot de Tamarit militar Marc Antoni Llentes militar Francesc Pons militar Luiacutes de Boxadors militar yPau Duran droguer

20 AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 141-142

180 Alfredo Chamorro Esteban

signado Avanzaban por las calles de la ciudad con gramallas de luto cubiertos con el ca-pirote y acompantildeados de falder Una vez llegados a la casa de la Ciudad subieron al saloacuten del Consejo de Ciento lugar donde se acostumbraba a celebrar este tipo de solemnidades Los concelleres y su acompantildeamiento se colocaron en sus asientos correspondientes es-perando a que comenzasen a llegar todas las autoridades y personalidades de la capital catalana Es en este punto donde comenzaron a surgir los desacuerdos en torno al lugar que debiacutean ocupar cada uno de ellos Durante este primer diacutea de duelo las negociaciones entre las instituciones para intentar llegar a acuerdos que contentasen a todos fueron continuas Los emisarios iban y veniacutean informando de las resoluciones que cada tribunal tomaba y comunicando si se aceptaba o no los asientos ofrecidos para el duelo

Los primeros en llegar fueron algunos abades de monasterios Banyoles Sant Cugat del Valleacutes o Serrateix Se sentaron junto a los concelleres en el lugar maacutes preminente de-bido a su calidad de eclesiaacutesticos ocupando el asiento maacutes honroso el abad de sant Cugat don Miquel de Aymeric por ser el maacutes antiguo de los tres Al poco llegaron de parte de la Diputacioacuten del General don Frederic Despalau don Joan Palau Hierogravenim de Gaver y Joaquim Setantiacute con sus gramallas rossegants para preguntar queacute lugar ocupariacutean los diputados en dicho saloacuten de Cent a los que se les contestoacute que se les dariacutea el asiento que acostumbraban a tener en anteriores ocasiones junto al conseller en cap Una vez se marcharon llegaron el canoacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna y el vicario general del Capiacutetulo Paulo Pla El primero se sentoacute entre el segundo conceller y el abad de Sant Cugat por haber sido elegido obispo mientras que el segundo lo hizo detraacutes del resto de abades Entonces regresaron de nuevo los susodichos Frederic Despalau y Joan Palau quienes comunicaron a los concelleres que en la Diputacioacuten se habiacutean revisado ejem-plares anteriores ndashconcretamente el de la reina Ana de Austriandash en los que el diputado eclesiaacutestico ocupaba el mismo lugar que el conseller en cap es decir en la mitad del fron-tispicio Ambos debiacutean estar sentados bajo la figura de la Virgen Mariacutea que presidiacutea dicha sala del Consejo de Ciento En caso de que no se les ofreciese ese lugar no acudiriacutean al duelo El segundo conceller Felip Dimas Montaner les dijo que ese era el lugar que les daba la ciudad y que se cerciorasen de ello ya que laquorebria gran pesar la Ciutat de que los senyors diputats ni vinguessen al dolraquo21 Eso siacute antildeadiacutea que si llegaba alguacuten magnate ellos los concelleres les ofreciacutean su puesto y del mismo modo teniacutean que actuar los diputados

A su vez los concelleres enviaron a Pons de Peramola Garau Guardiola Francesc Cornet y Gaspar Montaner con gramallas rossegants ya que soacutelo ellos llevaban falder a decir al virrey de Feria que la ciudad estaba guardando tres diacuteas de duelo por el rey difun-to y que en tales casos los concelleres no acostumbraban a visitar a nadie sino que ellos eran visitados en la casa de la Ciudad No obstante el duque de Feria no fue a la casa de la Diputacioacuten en ninguno de los tres diacuteas del duelo Tambieacuten enviaron a Francesc Gamis y Jaume Dalmau acompantildeados de varios oficiales del Consejo de Ciento a decir a los diputados que los concelleres sentiacutean mucho la intencioacuten de la Diputacioacuten del General de no asistir al duelo y que considerasen el lugar que se les habiacutea ofrecido ya que era el maacutes laquopreheminent y honrrat quemiddots pogueacutes donar en la Casa de la Ciutatraquo y que aquel mismo lugar era el que teniacutean el marqueacutes de Aitona el conde de Quirra o el veguer de Barcelona Insistieron los diputados que el diputado eclesiaacutestico debiacutea sentarse junto a la figura de la Virgen a lo que Francesc Gamis respondioacute que ese era precisamente el lugar que se les ofreciacutea y que los concelleres dariacutean orden para que el tiempo que sus sentildeoriacuteas estuviesen alliacute no hubiese otra persona a la que tuvieran que dar el sitio Ante esto los diputados confirmaron su asistencia al duelo en el saloacuten de Cent para contento de los concelleres

21 Llibre de les Solemnitats paacuteg 107

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 181

Ese mismo diacutea aconsejados por sus asesores los concelleres invitaron a los inquisidores para que asistieran al duelo que en la casa de la Ciudad se guardaba por Felipe II laquoper la correspondentia que aquesta Casa te y sol tenir ab tots los tribunalsraquo Era la primera vez que se invitaba a los inquisidores al duelo oficial de la ciudad ya que no se habiacutean encon-trado ejemplares anteriores donde hubieran estado presentes

Las llegadas de personalidades y cargos puacuteblicos al duelo se iban sucediendo Asiacute hi-cieron aparicioacuten los dos quinos alcaldes de la Seca con todo su consistorio Llevaban las gramallas rossegants y capirotes de luto Tomaron asiento en el banco donde se colocaban los mercaderes junto al quinto conceller Hierogravenim Talavera Ya despueacutes de comer llegoacute el marqueacutes de Aitona al que fueron a recibir los obreros de la ciudad y un gran nuacutemero de oficiales del Consejo de Ciento Y por fin aparecieron los diputados y oidores de cuentas de la Diputacioacuten del General con todos sus oficiales Los diputados se colocaron en el asiento de los ciudadanos junto al segundo conceller que ocupaba el lugar del conseller en cap recientemente fallecido Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que los conce-lleres fueron a recibir a los diputados de manera excepcional algunos pasos maacutes allaacute de donde estaban sentados porque para el resto de tribunales laquono feyan meacutes que alccedilarse de peusraquo Seguacuten apuntoacute Vila los concelleres hicieron esto porque los diputados eran junto con ellos el laquocap del dolraquo y nunca ellos debiacutean moverse para recibir a otras autoridades22 Entre los diputados no se sentoacute nadie mientras que sus oficiales se colocaron entre los prohombres Estuvieron en el duelo algo menos de media hora y luego regresaron a la casa de la Diputacioacuten Los diputados se fueron laquocon gran contentoraquo ya que en los dos an-teriores duelos de reinas ndashel de Isabel de Valois en 1568 y el de Ana de Austria en 1580ndash no se supo concertar el lugar adecuado que debiacutean ocupar23 Llegaron entonces el conde de Quirra y el abad de Ripoll que ocuparon el lugar que habiacutean dejado libre los abades que ya se habiacutean marchado Les siguieron los dos coacutensules de la Lonja que se sentaron junto al quinto conceller Pudieron sentarse en este sitio porque soacutelo habiacutea tres concelle-res ya que normalmente estaba establecido que el coacutensul ciudadano debiacutea estar sentado tras el cuarto conceller mientras que el coacutensul mercader debiacutea estarlo tras el quinto Una vez se marcharon los coacutensules de la Lonja y sus acompantildeantes el primer diacutea de duelo se dio por finalizado y los concelleres regresaron a sus hogares

A la mantildeana siguiente mieacutercoles 7 de octubre los concelleres se dirigieron otra vez a casa de la Ciudad para guardar el segundo diacutea de duelo en el saloacuten de Cent Pronto llega-ron los enviados de los inquisidores el secretario Riambau el escribano del Santo Oficio Macip y algunos otros oficiales del tribunal Comunicaron a los concelleres que los in-quisidores estaban muy satisfechos de la correspondencia que la ciudad habiacutea tenido con ellos al invitarles al duelo pero que ellos habiacutean consultado a sus asesores y oficiales maacutes antiguos asiacute como algunos dietarios y no habiacutean encontrado ninguacuten ejemplar en que los inquisidores hubieran asistido a duelos en la casa de la Ciudad y que por este motivo no acudiriacutean tampoco en esta ocasioacuten Claro estaacute este desplante de los inquisidores no debioacute de hacer mucha gracia a los concelleres y a los miembros del Consejo de Ciento Poste-riormente los concelleres enviaron emisarios al Capiacutetulo de la catedral para invitarles al duelo ya que no habiacutea obispo por estar la sede vacante Reunido los canoacutenigos del cabildo barceloneacutes decidieron que laquoen ninguna manera convenia se anas per part del capitol al dol per ocasio de las graduations se usen en casa de la ciutat y per altres inconvenientsraquo24 Sin embargo no comunicaron esta resolucioacuten a los emisarios del Consejo de Ciento sino

22 AHCB Ms B-100 f 181-18223 Afirmacioacuten de Frederic Despalau en su diario (Antoni siMon i tarreacutes Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents

Barcelona Curial paacuteg 160)24 ACB Exemplaria vol I f 184

182 Alfredo Chamorro Esteban

que les respondieron que hariacutean lo que teniacutean por acostumbrado Esta era una manera de no dar una negativa rotunda a los concelleres que podriacutean llevar a un conflicto ceremonial maacutes serio y darles una respuesta abierta aunque sujeta a lo que estaba establecido por tradicioacuten Y es que ninguna institucioacuten estaba dispuesta a aceptar una degradacioacuten en las precedencias ceremoniales lo que se traduciriacutea por una peacuterdida de poder faacutectico en favor de los otros tribunales

Comenzaron a llegar las autoridades empezando por el batlle general y su consistorio Se sentoacute junto al conceller Montaner por haber tres concelleres ya que de haber estado los cinco lo habriacutea hecho entre el segundo y el tercer conceller El lugarteniente de batlle general don Francesc Agullana no quiso asistir al duelo ya que no aceptoacute el lugar que se le ofreciacutea tras el prohombre maacutes antiguo en lugar del que eacutel reclamaba que era junto al batlle general y por delante de los prohombres Luego aparecieron los alcaldes de la Seca y tras ellos los coacutensules de la Lonja que se sentaron en estricto orden de precedencias es decir el alcalde monader entre los dos coacutensules y en uacuteltimo lugar el alcalde obrer Y es que laquolo consul de la Lotja militar o ciuteda preceheix al alcalde monader y lo dit alcalde monader preceheix al consul mercaderraquo25 A media mantildeana se envioacute al siacutendico de la ciudad junto con otros oficiales al palacio real para que invitasen al duelo al maestro racional o a su lugarteniente en su defecto Sin embargo se encontraron las puertas de dicho racional cerradas y tuvieron que regresar sin realizar su acometido Ciertamente los concelleres no queriacutean dejar fuera a nadie y todas las autoridades y oficiales de la ciu-dad debiacutean estar presentes en el duelo

Ese mismo diacutea se produjo un problema que reflejaba claramente el complejo entra-mado institucional de la Barcelona de finales del siglo xvi Joaquim Setantiacute ciudadano honrado de Barcelona habiacutea sido elegido por el quinto conceller Hierogravenim Talavera para asistir al duelo y exequias del rey por lo que recibioacute una cantidad de pantildeo veintido-seno para confeccionar las prestigiosas gramallas de luto con las que debiacutea acudir a dichas ceremonias26 Sin embargo Setantiacute rehusoacute su asistencia al duelo porque eacutel era oficial de la Diputacioacuten del General y como tal debiacutea estar presente en el duelo que se celebraba en la casa de la Diputacioacuten Por este motivo el conceller Talavera envioacute oficiales a casa de Setantiacute para reclamar la devolucioacuten de los costosos pantildeos de luto pero eacuteste les dijo que habiacutea troceado y regalado los trozos laquopor amor de Deuraquo Ante tal agravio los concelleres enviaron al veguer a casa de Setantiacute para que embargase sus bienes por el valor de las telas que le habiacutean donado sin embargo antes de que llegase el veguer Setantiacute ya habiacutea efectuado el pago de los pantildeos mediante el obrero de la ciudad Marc Antoni Carreres por lo que la orden de empentildeo de los concelleres no siguioacute adelante

No obstante este caso es representativo de la vinculacioacuten personal de los miembros de las eacutelites barcelonesas a las diversas instituciones poliacutetico-administrativas de la ciudad y del paiacutes Estas eacutelites se conformaban clientelas propias de estas instituciones y estaba totalmente prohibido que apareciesen en manifestaciones y ceremonias puacuteblicas junto a otras instituciones que no fuera a la que perteneciacutean El agravio a los concelleres no se produjo en la negativa de Setantiacute a asistir junto a ellos al duelo sino en su libre disposicioacuten de los costosos pantildeos de luto que la ciudad le habiacutea entregado Y todo en un momento en que el gobierno municipal y dentro de eacutel su cuerpo poliacutetico maacutes importante es decir los concelleres se encontraban mermados por los fallecimientos del cuarto conceller prime-

25 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11026 Sobre la cantidad y calidad del pantildeo para las gramallas seguacuten el rango del receptor veacutease Llibre de les Solemnitats vol II

paacuteg 120-123

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 183

ro y sobre todo por el del conseller en cap diacuteas maacutes tarde verdadera autoridad poliacutetica y moral de la ciudad

Sobre las diez de la mantildeana de ese mismo diacutea llegaron a la casa de la Ciudad dos oficia- les del racional de la casa y Corte de su Majestad para preguntar al escriba de la ciudad el notario Francesc Pedralbes queacute lugar dariacutean al lugarteniente de dicho racional Gaspar Vilanova en caso de que eacuteste viniese al duelo junto con el resto de oficiales del racional La respuesta del escribano Pedralbes fue clara si estaba presente el maestro racional que era el marqueacutes de Aitona eacuteste se sentariacutea en el banco de los ciudadanos junto al segundo conceller Montaner en caso de que viniese el lugarteniente de racional Vilanova acom-pantildeando al maestro racional o sin eacutel tendriacutea que colocarse tras el prohombre maacutes antiguo Se actuariacutea conforme se habiacutea actuado con el batlle general y su lugarteniente Agullana En-tonces los oficiales del racional contestaron a Pedralbes que si el lugarteniente de racional no teniacutea el mismo lugar que el maestro racional entonces el consistorio no vendriacutea Y asiacute sucedioacute que el consistorio del racional no asistioacute al duelo oficial por Felipe II

Ya por la tarde acudieron de nuevo los diputados oidores de cuentas y el resto de oficiales de la Diputacioacuten Diputados y oidores se sentaron juntos en el banco de los ciu-dadanos junto al segundo conceller En ese momento los prohombres del Consejo de Ciento se levantaron de sus asientos para dejar sitio libre para otras personalidades lo que aprovecharon los asesores y algunos caballeros de la Diputacioacuten para ocupar el es-pacio alegando que ellos debiacutean sentarse junto a los diputados y oidores porque laquotots ells feyen consistori ab los senyors diputats y nomiddots podien separarraquo Los prohombres del Consejo decidieron no recriminar nada a los diputados para evitar diferencias con ellos ndashbastante les habiacutea costado que fuesen al duelondash pero que al diacutea siguiente que era el uacutelti-mo del duelo no permitiriacutean que ocupasen ese lugar los asesores Sin embargo durante lauacuteltima jornada de duelo la Diputacioacuten del General no aparecioacute por el saloacuten del Consejode Ciento Se tomoacute nota de ello para que en futuras ocasiones los concelleres estuviesenadvertidos de ello porque laquoencara que en la Deputacioacute tots fassen consistori nomiddotl fan nimiddotlpoden fer en la present Casaraquo Se registroacute lo sucedido para evitar que el lugar ocupadopor los asesores de la Diputacioacuten marcase un precedente

El jueves 8 de octubre comenzoacute el uacuteltimo diacutea de duelo Bien temprano los ocho trompetas de la ciudad vestidos de luto con sus laquotrompes sordesraquo27 en sentildeal de respeto por el rey iban publicando por todas las calles y plazas de Barcelona que al diacutea siguiente 9 de octubre se celebrariacutean las exequias y capilla ardiente de Felipe II en la catedral de Barcelona El pregoacuten28 comenzoacute en casa de la Ciudad y acto seguido se publicoacute ante el pa-lacio donde viviacutea el virrey duque de Feria y luego por los lugares acostumbrados Como en los anteriores diacuteas no faltaron los alcaldes de la Seca ni los coacutensules de la Lonja que lo hicieron ya por la tarde Tambieacuten vinieron el prior del monasterio de Santa Ana y los canoacutenigos de la catedral de Barcelona Lluiacutes Miquel de Bertomeu y Miquel Ferrer de Bus-quets Seguacuten dijeron veniacutean al duelo en calidad de procuradores generales de la provincia de Tarragona Es decir que no veniacutean como representantes ni miembros del Capiacutetulo de la catedral de Barcelona que ndashrecordemosndash habiacutea resuelto no acudir al duelo en la casa de la Ciudad Al prior lo sentaron tras el prohombre maacutes antiguo y a los dos canoacutenigos entre los prohombres que veniacutean inmediatamente despueacutes Tambieacuten asistieron algunos nobles como don Francisco de Erill y don Pedro de Perapertusa baroacuten de Joch que se sentaron tras el prior de Santa Ana y el prohombre inmediato respectivamente

27 Se colocaba un trozo de madera dentro de la trompeta para hacer un sonido laquotrist y llamentableraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 112)

28 El pregoacuten completo en AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 142

184 Alfredo Chamorro Esteban

Por la tarde tras llegar de nuevo los concelleres a la casa de la Ciutat ordenaron a los 20 prohombres elegidos por ellos tres que fuesen a caballo junto con sus criados to-cando a las puertas de las casas laquosens dir cosa ningunaraquo Un ritual que conminaba a todos los barceloneses a acudir a las funerarias del rey Este uacuteltimo diacutea de duelo en verdad se destinaba a dejar listos todos los preparativos de las exequias que tendriacutean lugar al diacutea siguiente El propio segundo conceller se reunioacute con los obreros de la ciudad para esta-blecer la graduacioacuten de las personas que debiacutean acompantildear a los concelleres a la catedral Sin embargo no les resultoacute nada faacutecil dar cabida en la catedral a todas las instituciones y personalidades que debiacutean estar presentes en la capilla ardiente del rey Ciertamente la complejidad institucional de la Cataluntildea y Barcelona de finales de la centuria se evidencioacute en las exequias de Felipe II

Las exequias de la catedral

la negoCiaCioacuten eConoacuteMiCa

Como ya se ha visto desde la llegada de la carta de Felipe III que informaba de la muerte de su padre se pusieron en marcha los mecanismos de preparacioacuten de las exequias Era necesario que las instituciones que organizariacutean la ceremonia principalmente el Consejo de Ciento y el Capiacutetulo de la catedral se pusieran de acuerdo en la forma y modo de pro-ceder para su ejecucioacuten Ya hemos visto como la Ciudad elaboroacute dos memoriales para el clavario y los obreros respectivamente La negociacioacuten ritual entre Consejo de Ciento y Capiacutetulo se estableciacutea en varios niveles que iban desde el aacutembito maacutes puramente cere-monial relacionado con las precedencias y los lugares que debiacutean ocupar las instituciones y personalidades en la catedral hasta aspectos maacutes econoacutemicos como era sobre todo la negociacioacuten por la cera que debiacutea iluminarlo

El diacutea 2 de octubre llegaron a la sala del Capiacutetulo de la catedral el clavario Francesc Gamis y el escribano mayor de la casa de la Ciudad Galceran Francesc Calopa para solicitar a los canoacutenigos que diesen lugar sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia para construir la capilla ardiente de Felipe II Ademaacutes les pediacutean que prestasen a la Ciu-dad el dosel imperial que la ciudad habiacutea hecho para las exequias de la reina dontildea Ana cuarta esposa de Felipe II porque no teniacutean tiempo de realizar uno nuevo La tradicioacuten estableciacutea que el Consejo de Ciento debiacutea hacer un dosel para las exequias reales en la catedral que luego regalaban a la sacristiacutea El clavario Gamis tambieacuten se comprometioacute a laquoprestar las solitas obligations acustumades y de estar a las concordias antiguas tenian ab sas mercesraquo El vicario Montserrat Roquer les respondioacute que aceptaban las dos pri-meras peticiones y que ya habiacutea encargado a los canoacutenigos Pau Pla y Gabriel Cerdagrave que revisasen los ejemplares de anteriores exequias reales para ver el modo de proceder entre ambas instituciones No obstante pese a que se prestariacutea el dosel a la Ciudad el Capiacute-tulo no le perdonoacute la obligacioacuten de hacer uno nuevo y entregarlo a la sacristiacutea Por eso el clavario Gamis firmoacute en nombre de los concelleres un laquoacte de obligacioacuteraquo por el que se comprometiacutean a confeccionar un pantildeo de oro para cubrir el tuacutemulo y que posterior-mente serviriacutea para hacer un palio Sin embargo se produjeron algunas diferencias en cuanto a la calidad del brocado del pantildeo que los canoacutenigos exigiacutean de tres laquoaltsraquo como uacuteltimamente se haciacutea mientras que el clavario deciacutea que en los dietarios de la ciudad no se encontraba tal cosa comprometieacutendose eso siacute a que el dosel fuese de brocado laquoamb

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 185

tant cumpliment com lo ultimraquo29 Tambieacuten seriacutea para la sacristiacutea la tela blanca con la que se cubririacutea la tumba del rey como quedaba estipulado en anteriores funerarias de reyes

Otro de los puntos de dura negociacioacuten era el referente a la cera colocada para ilu-minar la capilla ardiente Estaba escrupulosamente regulada la cantidad de velas cirios antorchas y candelas que debiacutean acompantildear la tumba del rey El Consejo de Ciento habiacutea encargado a su candelero trescientos cirios amarillos de seis onzas de peso cada uno que se debiacutean colocar en la capilla ardiente cinco antorchas de cinco libras de peso a repar-tir entre los cuatro lados de la tumba y una en medio del cimborio cuatro cirios de tres libras para los candelabros del altar mayor y finalmente doscientas cincuenta antorchas o blandones de cinco libras que se ubicariacutean en los lados de la capilla ardiente Por unaantigua concordia entre la Ciudad y el Capiacutetulo de la catedral tras acabar las exequiasla sacristiacutea se quedariacutea con el diezmo de la cera que no se hubiese quemado restando elsobrante para la ciudad Ademaacutes los trozos de los blandones que se hubieran quemadohasta el candelabro tambieacuten perteneciacutean a la sacristiacutea ya que en su lugar los sacristanescolocaban otro blandoacuten nuevo30 Tambieacuten se estipulaban algunas ayudas de costa comolas 10 lliures al Capiacutetulo por las 100 misas que se habiacutean de celebrar por el alma de Fe-lipe II las 5 lliures a los obreros de la ciudad por la madera sobrante ya que la ciudadhabiacutea puesto madera en el capitel de la capilla ardiente y eacutesta debiacutea haberla puesto todala catedral En fin la puesta en marcha de las exequias requeriacutea un entendimiento entre lasdos principales instituciones organizadoras Una negociacioacuten ritual en este caso de clarocaraacutecter econoacutemico

negoCiaCioacuten CereMonial y asistenCia instituCional a las exequias

El lunes diacutea 5 de octubre don Frederic Despalau y Joaquim Setantiacute fueron a visitar al virrey duque de Feria para decirle que si el diacutea de las exequias reales no ofreciacutea a los diputados el lugar competente en el altar mayor de la catedral como acostumbraban a tenerlo en anteriores ocasiones no les quedaba maacutes remedio que no asistir a la ceremo-nia que les excusase por dicha ausencia y que ellos guardariacutean duelo y celebrariacutean sus propias exequias en la casa de la Diputacioacuten El duque les contestoacute que sentiacutea mucho que un tribunal tan principal laquono tuviesse lugar esa yornada y veriacutea si se podriacutea remediarraquo Les preguntoacute entonces el virrey en queacute estribaba dicha afirmacioacuten Despalau contestoacute que antiguamente los diputados ocupaban una parte del altar mayor y los concelleres la otra Sin embargo ahora ellos habiacutean perdido su lugar en favor del Real Consejo ya que sus doctores se negaban a estar separados del virrey porque ndashargumentabanndash formaban un cuerpo unitario Feria les dijo que laquono le paresiacutea se podiacutea remediar mas que eacutel lo veriacutearaquo31 Y es que eacutesta era una de las consecuencias que tuvo la instauracioacuten y posterior consolidacioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea32 la reestructuracioacuten ceremonial de las instituciones y autoridades del Principado

Durante los tres diacuteas previos a las exequias e incluso el mismo diacutea de la ceremonia las embajadas entre consistorios se sucedieron en un juego a tres bandas donde los actores principales fueron los concelleres los diputados y el virrey El diacutea 7 de octubre el secre-

29 ACB Exemplaria vol I f 18330 laquoDe les doscentes y sinquanta atxes y de tots los siris que cremaren en lo tiburi ne foren donades per servey de la sacristiacutea de deu

una y de deu altra conforme la praacuteticha y consuetut de molts anys a esta part y les restants altres atxes foren restituits al candaler y los trossos que restaren dels siris foren donats tots a la dita sacristiaraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119)

31 Estas palabras las incluyoacute el mismo Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 159)32 Sobre la introduccioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea veacutease Jesuacutes lalinde abadiacutea La institucioacuten virreinal en Cataluntildea

1471-1716 Barcelona Instituto de Estudios Mediterraacuteneos 1964

186 Alfredo Chamorro Esteban

tario Alzina fue a la casa de la Ciudad para insistir a los concelleres que el virrey queriacutea que los diputados estuvieran presentes en las exequias Su ausencia no soacutelo podriacutea ser tomada como una afrenta a su autoridad sino tambieacuten un desaire a la propia monarquiacutea y al nuevo soberano Por eso les pediacutea que diesen lugar a los diputados en el altar mayor Los concelleres por su parte se limitaron a responderle que dijesen a los diputados que acudiesen a la casa de la Ciudad donde seriacutean graduados en la comitiva que desde alliacute partiriacutea a la catedral Al diacutea siguiente temprano Miquel Sarrovira abogado del Consejo de Ciento insistioacute ante los diputados que los concelleres deseaban contar con ellos en las exequias Por eso les propuso que se sentasen en el banco de los concelleres entremez-clados con ellos y los prohombres Eso siacute insistioacute que tendriacutean que partir desde la casa de la Ciudad graduados con el resto de integrantes de la comitiva Como se acostumbraba a contestar a estos emisarios los diputados le dijeron que estudiariacutean la propuesta y les dariacutean una respuesta lo antes posible Avanzada ya la mantildeana llegoacute otra embajada de los concelleres encabezada por Josep de Bellafilla y Miquel Baptista Falcoacute que invitaron de nuevo a los diputados a las exequias del rey Felipe II

El duque de Feria envioacute a su secretario Gabriel Alzina a que dijera a los concelleres que para que los diputados pudiesen estar presentes en las exequias del rey cabiacutea la posi-bilidad de que se ubicaran junto a la reja que estaacute justo delante del altar mayor Frederic Despalau volvioacute a visitar al virrey para comunicarle que los diputados deseaban estar presentes en la capilla ardiente y volviacutea a insistir en que su Excelencia el duque les diese un lugar adecuado El problema era que eso no dependiacutea del virrey Feria les propuso la solucioacuten que habiacutea propuesto a los concelleres colocar un banco ante el altar mayor Pero esta opcioacuten que no sedujo a los diputados decididos a recuperar su sitio en el altar Los diputados reunidos con su consistorio deliberaron sobra la oferta del virrey y de los in-convenientes de asistir o no a las exequias de la catedral Tras muchos debates y ejempla-res anteriores examinados los asesores de la Diputacioacuten aconsejaron a los diputados que enviasen una embajada a los concelleres para que les indicasen el lugar que se les dariacutea en la catedral el diacutea de las funerarias Ciertamente no se habiacutea avanzado mucho

Tampoco a los concelleres les convencioacute la idea del virrey Argumentaron que no habiacutea antecedentes de que los diputados ocupasen ese lugar Ademaacutes ese banco estaba destinado para los nobles titulados cuando la persona real estaba en la capilla del altar mayor La presencia del cenotafio del rey en el altar que encarnaba su cuerpo y su alma33 impediacutea que los diputados se sentasen en ese banco porque tendriacutean un lugar maacutes valo-rado que los propios concelleres por ser sitio de los tiacutetulos del reino34 La embajada de los diputados no fue a la casa de la Ciudad con la esperanza de recibir una respuesta de su agrado No estaban equivocados Los concelleres se limitaron a comunicar a los diputados que laquosien servits de anar demagrave de matiacute en casa de la ciutat y de alliacute en fora los agraduaran y aniran agraduats perquegrave apreacutes quant fossen a la Seu nomiddoty hagueacutes novedats y quefersraquo35 No les quedoacute otro remedio a los diputados que informar al virrey duque de Feria que muy a su pesar la Diputacioacuten del General no asistiriacutea a las exequias aunque era de-seo expreso de todos los diputados y oficiales de la institucioacuten estar presentes en ellas Ademaacutes argumentaban que si los concelleres no aceptaban que estuvieran en el banco de los magnates proacuteximo al lugar que ocupaba el virrey porque suponiacutea que los diputados

33 Sobre la separacioacuten del cuerpo y el alma del soberano veacutease Ernst Hartwig KantoroWiCz Los dos cuerpos del rey Un estudio deteologiacutea poliacutetica medieval Madrid Alianza 1985

34 BN Ms 2338 f 109-110 35 sans (dir) Dietaris paacuteg 329 Frederic Despalau uno de los emisarios enviados por los diputados apuntoacute en su diario que

cuando el segundo conceller les comunicoacute la resolucioacuten tomada por el Consejo de Ciento se giroacute hacia los prohombres yasesores alliacute reunidos y les preguntoacute si la respuesta dada a los emisarios era correcta a lo que todos asintieron (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 161)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 187

tendriacutean un lugar maacutes prestigioso estaban dispuestos a cambiarles el sitio y sentarse ellos en el banco en el que acostumbraban a estar los concelleres Posteriormente reunidos en consejo los diputados informaron de todo lo sucedido y de que el virrey habiacutea quedado satisfecho por los esfuerzos de la Diputacioacuten por estar presente en la capilla ardiente del monarca fallecido y que de ello dariacutea cuenta al rey Felipe III Ademaacutes el duque se comprometiacutea a negociar con los concelleres esa misma noche previa a la ceremonia la asistencia de los diputados a la catedral Feria iba a agotar todas las posibilidades

Este ir y venir de embajadas institucionales generalmente con un resultado infructuoso evidencian que las autoridades poliacuteticas no dieron su brazo a torcer Concelleres y diputa-dos se enrocaron en sus respectivas posiciones y a diferencia de lo ocurrido con el duelo oficial no hubo acercamiento para llegar a un acuerdo ambos cuerpos institucionales aferrados a sus ejemplares antiguos Todas las partes utilizaban foacutermulas de cortesiacutea y mostraban su voluntad para encontrar una solucioacuten pero en realidad no hicieron gala de una flexibilidad poliacutetica ni de maleabilidad ceremonial Sus propuestas en ninguacuten modo podiacutean significar una peacuterdida de prestigio Por su parte el virrey parece que entendioacute la postura de la Diputacioacuten pese a que eacutel y su Real Consejo fuesen los causantes de que la institucioacuten maacutes importante de Cataluntildea hubiese perdido su lugar en el altar mayor Por eso aseguraban los diputados que el virrey poniacutea en boca del soberano que preferiacutea que ellos estuvieran presentes en las exequias laquoattes representan tot lo Principat que no un marques ni un compte que eren personas particularsraquo

la CereMonia

El viernes 9 de octubre se celebraron por fin las exequias de Felipe II en la catedral de Barcelona Los concelleres llegaron bien temprano ndashentre las 7 y las 8 de la mantildeanandash a la casa de la Ciudad junto con los prohombres y oficiales del Consejo de Ciento donde se conformariacutea la comitiva de duelo por estricto orden jeraacuterquico Los concelleres ordenaron a la persona que acostumbra a tocar la campana de la Ciudad para los difuntos que acom-pantildeado por dos hombres fuese a caballo por todas calles barcelonesas pregonando con su campanilla la muerte del rey El primer pregoacuten se hizo en la misma casa de la Ciudad

Devots cristians y cristianes Pregau a Deu per la aacutenima de la sacra catoacutelica real magestad del rey don Felip senyor nostre lo qual es passat de aquesta vida en lrsquoaltra36

Posteriormente se hizo uno ante la casa del virrey y luego por los lugares donde normal-mente se publicaban los pregones Una vez colocados todos en sus puestos la comitiva partioacute para la catedral para llegar antes alliacute que el virrey al que esperariacutean en el altar Encabezaba el cortejo el bastoner del morbo seguido del jefe de los guardias de la ciudad y los maceros o verguers del Estudio la Lonja y los concelleres Tras ellos iban los propios concelleres acompantildeados de todos los prohombres graduados en casa de la Ciudad re-partidos en seis bordones37 Y por uacuteltimo los oficiales del Consejo de Ciento mezclados y sin orden jeraacuterquico preestablecido

36 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11437 Los graduados en el cortejo de los concelleres fueron por bordones los siguientes 1ordm Don Joaquim Carroacutes de Centelles conde

de Centelles Felip Dimas Montaner segundo conceller don Miquel de Aymeric abad de Sant Cugat del Valleacutes el abad deSerrateix Pons de Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc Cornet ciudadano 2ordm Josep Illa tercer conceller elabad de Banyoles Francesc Cosme Fivaller coacutensul de la Lonja el abad de Ripoll Miquel Ferrer militar Marc Antoni Lentesmilitar Gaspar Montaner ciudadano 3ordm Hierogravenim Talavera quinto conceller el abad de Sant Pere de Gallicants Luiacutes Mirallescoacutensul de la Llotja Perot de Tamarit militar Francesc Pons militar Francesc de Gualbes militar Juliagrave de Navel ciudadano

188 Alfredo Chamorro Esteban

Cuando la comitiva de la ciudad llegoacute a la catedral los concelleres y sus graduados subieron al altar mayor Contrariamente a lo acostumbrado sus cuatro bancos estaban colocados en el lado de la Epiacutestola cuando debiacutean estarlo en el del Evangelio sin embar-go la presencia del estrado y la silla del virrey en lado del Evangelio obligoacute a colocar los bancos de los concelleres en el lado opuesto No obstante esto no fue un obstaacuteculo para el desarrollo de la ceremonia Siacute lo fue en cambio el hecho de que los bancos del virrey y de los doctores de su Real Consejo tuvieran respaldo y que el de los concelleres no Como no teniacutean tiempo para ir a buscar bancos con respaldos a la casa de la Ciudad tomaron pres-tados los de la sala capitular de la catedral Solucionado esta pequentildea diferencia el con-seller en cap se sentoacute en su banco en cuyo inicio estaba el conde de Quirra que por ser un titulado le precediacutea en el resto de bancos los otros dos concelleres abades prohombres y los oficiales de mayor rango del Consejo de Ciento Al poco llegoacute el virrey de Catalunya duque de Feria acompantildeado del regente a mano izquierda y de algunos caballeros de la tierra Tras ellos los dos maceros de la Real Audiencia el tesorero y todos los docto-res del Real Consejo por orden de antiguumledad Llegados al altar los concelleres y todos los de su cortejo se alzaron para ofrecer su acatamiento al virrey Eso siacute sin moverse de su sitio ya que en ceremonias de duelo no saliacutean a recibir al virrey

Una vez todos sentados en sus bancos salioacute de la sacristiacutea el canoacutenigo Onofre Reart acompantildeado de los canoacutenigos Bernat Oliva diaacutecono y Gabriel Cerdagrave subdiaacutecono Ellos fueron los encargados de oficiar la ceremonia que fue de gran solemnidad y a canto de oacutergano Entre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y el coro estaba el tuacutemulo y capilla ardiente de Felipe II

Sobre les escales de Sta Eularia feren un gran cadafal que si pujave ab tres o quatre grades del qual axien quatre pilars grans que sustentaven una cuberta feta acirc manera de piramida quadrada ab uns marlets tot al entorn y sinch torres una en lo meacutes alt y altre sobre cada pilar38 Sobra cada una dellas estava una atxa y en lo meacutes alt estava un escut dorat ab les armes del Senyor Rey y en las de sobra los pilars estaven altres escuts deurats ab les armes de la Ciutat Sota los marlets que estaven al entorn de dita cuberta com acirc tovallons unas telas pintadas de or y plata ab escuts de la Ciutat y del quogravendam Senyor Rey y per lo sobrecel de dita capella sota la cuberta estava un drap blau tot pintat de or y plata ab molts personatges y en lo mitg estaven las armes Reals y als cantons las de la Ciutat39

Como se puede ver en esta descripcioacuten de Jaume Ramon Vila por toda la sepultura apareciacutean las armas del rey y las de la Ciudad Y es que las exequias no soacutelo eran una ce-remonia para honrar la memoria del soberano desaparecido sino que eran tambieacuten una escenificacioacuten de la monarquiacutea y del poder municipal Ni siquiera apareciacutean el escudo del Capiacutetulo de la catedral y menos todaviacutea el de la Diputacioacuten

4ordm Francesc Gamis clavario Vicens Castelloacute tauler Sebriagrave Caraps juez de apelacioacuten Josep de Bellafilla Miquel Batista Falcoacute Luiacutes de Boxadors Pau Masnovell Gabriel Antoni Bosser 5ordm Pau Ciurana mostasaf Mariano Berart Arcagravengel Queralt Joan Soria Pau Duran y Llorens Materra prohombres de conceller Miquel Sarrovira Jaume Dalmau y Hierogravenim Fivaller abogados de la Ciudad 6ordm Joan Garriga tauler Joaquim Montalt Pere Antic y Joan Milsocos prohombres de los coacutensules de la Llotja Francesc Ccedilaragoccedila y Jaume Aymeric abogados de la Lonja Baltasar Gual y Antoni Joan Burgeacutes prohombres de los coacutensules de la Lonja

38 La graderiacutea fue la estructura efiacutemera utilizada en Barcelona para las exequias reales durante toda la Edad Moderna Esta formade tuacutemulo real era sin lugar a dudas la maacutes econoacutemica (Mariacutea Adelaida allo Manero laquoEl estudio de las exequias reales de lamonarquiacutea espantildeola ss xvi xvi y xviraquo Artigrama 19 (204) paacuteg 71

39 AHCB Ms B-100 f 182

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 189

Havia un gran tuacutemulo sobre dos gades les quals ab tot lo paviment de dita capella y les grades della estaven cubertas de dol [] y sobre lo dit tumol estava al cap dos coxins de vellut blau ab una corona Real y cetro dorat y als peus estava la creu major de la Seu y al entorn de dita capella estaven moltes blandoneras de de terra la una mes alta que la altra a menra de grades de teatro en les quals estaven 250 atxes ab escuts de la Ciutat40

Las armas del rey la corona y el cetro encarnaban la esencia de las exequias la presencia del rey y de la monarquiacutea en aquellos territorios y lugares donde ya no residiacutea No impor-taba que fuera un cenotafio el rey estaba alliacute

Acabado el oficio cuatro presbiacuteteros dieron al virrey y a los tres concelleres un cirio de una libra de peso y un escudo de oro a cada uno Entre el resto de sus acompantildeantes tambieacuten se repartieron cirios y dinero El peso del cirio y el valor de la moneda dependiacutean del rango y calidad de cada uno de los oferentes41 Mientras tanto otros presbiacuteteros repar-tieron cirios y dinero por el coro la tribuna de las damas encabezadas por dontildea Violant de Cardona y Centelles esposa del gobernador de Cataluntildea y por el resto del templo Entonces dio inicio el ritual del ofertorio En primer lugar ofrecioacute el diaacutecono Oliva y el subdiaacutecono Cerdagrave tras ellos el maestro de ceremonias del Capiacutetulo y todos los escolanos que participaron como ayudantes en el altar mayor Posteriormente fue el virrey duque de Feria quien acompantildeado del regente y del tesorero se levantoacute de su silla y ofrecioacute su moneda y cirio encendido y besoacute la patena que sujetaba el canoacutenigo Reart Tras regresar a su lugar el diaacutecono Oliva se dirigioacute a los concelleres para que hiciesen su ofrenda mien- tras que el canoacutenigo Cerdagrave lo hizo donde estaba el regente el tesorero y los doctores del Real Consejo Nadie de los que estaban en el altar mayor se movioacute de su sitio para el ofertorio excepto el virrey

el serMoacuten

Los concelleres habiacutean decidido que fuese el prior del convento de los padres carmelitas descalzos de Barcelona el padre fray Alonso de los Aacutengeles natural de Castilla quien predicase el sermoacuten fuacutenebre en la catedral de la ciudad Eacuteste era uno de los puntos esen-ciales de las exequias ya que durante su predicacioacuten se ensalzaba la figura del monarca desaparecido remarcando todas sus virtudes y todos sus logros42 Por eso la eleccioacuten del predicador era un asunto importante ya que el elegido debiacutea poseer buenas dotes como orador y saber transmitir bien su mensaje a los asistentes43 El sermoacuten era un elemento muy uacutetil para la propaganda y exaltacioacuten de la monarquiacutea y de la casa de Austria De acuerdo

40 AHCB Ms B-100 f 18341 Para la distribucioacuten de cera y dinero entre los oferentes veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119-12042 Sobre la importancia del sermoacuten como instrumento poliacutetico de la monarquiacutea se han hecho diversos estudios entre los que

destacamos Fernando negredo del Cerro laquoLa palabra de Dios al servicio del Rey La legitimacioacuten de la Casa de Austria en los sermones del siglo xviiraquo Criticon La oratoria sagrada del Siglo de Oro 84-85 (2002) paacuteg 295-311 Roberto J loacutePez laquoLa imagen del rey y de la monarquiacutea en las relaciones y sermones de las ceremonias puacuteblicas gallegas del Antiguo Reacutegimenraquo en Manuelnuacutentildeez rodriacuteguez (coord) El rostro y el discurso de la fiesta Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela1994 paacuteg 197-222 David gonzaacutelez Cruz Manuel J de lara roacutedenas y Soledad goacuteMez navarro laquoPredicacioacuten fuacutenebre ymonarquiacutea materiales para el estudio de la muerte del rey a traveacutes de los sermones (seleccioacuten de textos)raquo en Pablo Fernaacutendez albadalejo (coord) Monarquiacutea imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 771-780 y Teoacutefanes egido loacutePez laquoLos sermones retoacuterica y espectaacuteculoraquo en Luis Antonio ribot garCiacutea y Luigi de rosa (dir) Trabajo y ocio en la Edad Moderna Madrid Actas 2001 paacuteg 87-110

43 Sobre la eleccioacuten de los predicadores de los sermones en la exequias reales veacutease Oacutescar Rauacutel Melgosa oter laquoProtagonistas en las exequias de los Austrias los predicadores del sermoacuten fuacutenebreraquo Obradoiro de Historia Moderna 16 (2007) paacuteg 253-282y Manuel Moraacuten y Joseacute andreacutes-gallego laquoEl predicadorraquo en Rosario villari El hombre Barroco Madrid Alianza 1993paacuteg163-200

190 Alfredo Chamorro Esteban

con su relevancia para la ceremonia su redaccioacuten y preparacioacuten era una tarea compleja en la que el predicador se empleaba de manera concienzuda para que su puesta en esce- na en el puacutelpito fuera un eacutexito Fray Alonso de los Aacutengeles hizo en su exposicioacuten un alarde de conocimiento biacuteblico e histoacuterico pero a su vez del tiempo presente en el que viviacutea eacutel y el propio soberano Sus referencias a escritores de eacutepoca claacutesica y medieval evidenciaban la alta cultura de este padre prior de los descalzos

Comenzoacute el sermoacuten44 con una breve introduccioacuten y descripcioacuten de Espantildea hablando de su fundacioacuten con el miacutetico Tubal y de sus fronteras con Francia y Aacutefrica Acto seguido como era costumbre en los sermones de exequias reales introdujo un tema o personaje biacuteblico En este caso la figura escogida fue la del rey Salomoacuten Claro estaacute la comparacioacuten del difunto Felipe II con el miacutetico monarca biacuteblico fue un continuo durante toda la predi-cacioacuten del carmelita

Para argumento pues destas exequias Reales tomeacute vnas palabras que dixo otro Rey que fue Salomon [] y yo tambieacuten soy mortal como el pobre ambos pisamos la tierra espinosa ambos gozamos de vn ayre y todos dezimos Hay en naciendo Y no las tomo por su fundamento tanto porque las dixo Salomon como porque vn autor de grande autoridad las declara en persona de Christo para verificar que tomograve cuerpo verdadero sugeto apenas y muerte como a todos a quien yo queriacutea compara y cotejar a nuestro Rey pues tanto le imitoacute45

Es decir no comparoacute a Felipe con Salomoacuten sino con el mismo Jesucristo No obstante el rey es un imitador de Cristo christomimetes una figura sempiterna Posteriormente el predicador arguye que Felipe es el artiacutefice de la paz en la que se encontraban en ese mo-mento Para ello alude a cartas escritas por el mismo soberano como la que dirigioacute a don Jorge de Baeza y Haro corregidor de la ciudad de Toro

Pongo a Dios por testigo que nunca moui guerra por ganar mas Reynos sino por conservar estos en Religion y paz Y como Salomon edificoacute el templo nuestro Rey otro templo entre templos46

A tenor de estas palabras no cabiacutea actitud maacutes cristiana en un monarca que la de Fe-lipe II Alfonso de los Aacutengeles continuoacute su sermoacuten disertando sobre diversos asuntos la muerte de los reyes lo conveniente o no de su embalsamamiento o la celebracioacuten de las exequias Tambieacuten habloacute de la actitud del sucesor del rey su hijo Felipe III quien no dudoacute en celebrar funerarias en honor de su padre y escribioacute a todos sus reinos y ciudades entre ellas a Barcelona para que sus dirigentes tambieacuten las celebrasen como hicieron sus antepasados con ante la muerte de su predecesor en el trono Pero tambieacuten habloacute como no de la ciudad de Barcelona y su Consejo de Ciento que tan solemnemente celebraban las exequias

Tambieacuten en extremo bien ha declarado su voluntad esta christianissima y fidelissima ciudad de Barcelona y el amor que siempre ha tenido a su clementissimo Rey (Epiteto

44 Tras la ceremonia este sermoacuten fue estampado El clavario del Consejo de Ciento mandoacute realizar algunas copias para losconcelleres y otros oficiales del consistorio Ademaacutes laquose cosiacute en lo present Serimonial una copia stampada pera perpeacutetuamemoriaraquo Posteriormente el sermoacuten fue editado junto con otros sermones predicados por la muerte de Felipe II en otrasciudades de la monarquiacutea (Sermones funerales en las honras del Rey Felipe II con el que se predicoacute en las de la [] Infanta DCatalina Duquessa de Saboya recogidos por Juan Iacutentildeiguez de Lequerica Madrid imprenta del Licenciado Varez de Castro 1599)

45 Sermones funerales f 132-13346 Sermones funerales f 133

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 191

es este muy digno de su Magestad) como lo significo el excelentissimo sentildeor Duque de Feria en vna oracioacuten que hizo en Paris quando le embio su Magestad por Embaxador cerca de la eleccioacuten y nombramiento de nuevo Rey en Francia Ha mostrado tambien esta ciudad su voluntad en hazer duelo y sentimiento [] En prendas y sentildeal del amor que esta insigne Ciudad a su Rey ha tenido ha hecho tan estremadas sentildeales de sentimiento47

Visto lo visto parece que quedaban atraacutes los difiacuteciles momentos vividos y las a veces ten-sas relaciones entre el rey Felipe y la ciudad de Barcelona Sin embargo esta celebracioacuten de las exequias maacutes que de honra al rey muerto serviacutean maacutes para agasajar al rey puesto Es decir eran una declaracioacuten de intenciones ante el nuevo gobierno Y que mejor ma-nera de mostrar a un monarca su fidelidad que mostrando sus respetos a su padre el so- berano desaparecido Y como era la ciudad la organizadora de las exequias es normal que se realzase en el sermoacuten su buena predisposicioacuten a celebrarlas y no menos importan-te costearlas Asiacute el predicador hizo constantes referencias a la fidelidad y el amor que la ciudad de Barcelona y su gobierno sentiacutean por Felipe II

Amor de padre le paga esta ciudad al Christianissimo Rey48

Tras un largo discurso en el que el carmelita descalzo hizo un alarde de historia biacuteblica siempre con la figura del miacutetico rey Salomoacuten como hilo conductor comenzoacute otro en el que se dedicoacute ahora siacute a alabar la figura de Felipe II enumerando sus virtudes y com-parando la existencia del soberano con la del rey biacuteblico laquoEn lo que la historia sagrada cuenta de Salomoacuten hallaremos bastantemente que dezir de nuestro Catolico Reyraquo49 Una primera coincidencia los cuarenta antildeos que duraron ambos reinados Asiacute comienza el predicador su enumeracioacuten de virtudes La liberalidad una de las partes en que se divide la justicia y laquopropissima propiedad de Diosraquo50 Seguacuten el autor no cabe duda de la libera-lidad de Felipe II sobre todo en gastar dinero y almas para defender la religioacuten catoacutelica concretamente en Flandes En este punto Alonso de los Aacutengeles hizo todo un alegato de la abdicacioacuten de Carlos V en Bruselas y su posterior retiro a Yuste y la subida al tro-no del joven Felipe En el trasfondo la legitimacioacuten dinaacutestica Posteriormente el autor habloacute de la defensa de la cristiandad por parte del rey y de los miembros del estamento eclesiaacutestico Asiacute antepuso siempre los intereses de la Iglesia y de sus miembros a los de los laicos Puso como ejemplo de ello un conflicto ceremonial que habiacutea surgido en la ca-tedral de Valencia en 1585 entre el virrey y el arzobispo de aquella ciudad en torno a que el primero porque laquoestava en lugar de su Magestadraquo habiacutea tomado la paz antes que el segundo Estando el rey en la catedral valenciana ordenoacute que le dieran la paz al arzobispo antes que a eacutel

Este hecho fue de tanto favor a los sacerdotes y de tanta admiracioacuten al pueblo que toda la gente clamando a bozes no cessava de loar la piedad de tan valeroso Rey y la Religion de tan Christianissimo Principe51

47 Sermones funerales f 14148 Sermones funerales f 14249 Sermones funerales f 16050 Sermones funerales f 16151 Sermones funerales f 162-163

192 Alfredo Chamorro Esteban

El prior carmelita tambieacuten alaboacute la diligencia que puso Felipe II en la aplicacioacuten del Con-cilio de Trento y en la celebracioacuten de siacutenodos provinciales para tal efecto No se olvidoacute de la construccioacuten del monasterio de El Escorial y de las reliquias que guardoacute en eacutel asiacute como del retablo que envioacute al monasterio de Montserrat y de la ayuda de costa que destinoacute para la canonizacioacuten del dominico barceloneacutes san Raimundo de Pentildeafort Destacoacute al igual que Salomoacuten su sabiduriacutea (laquoSalomon no pidio riquezas ni larga vida sino sabiduriaraquo)52 Era el rey muerto muy leiacutedo en la Sagrada Biblia y muy ejercitado en geometriacutea y otras mate-rias Otra de las virtudes que compartiacutean ambos soberanos era la clemencia destacando Felipe II sobre el resto de monarcas Tambieacuten la fama era otro atributo tanto del sobera-no espantildeol como del rey biacuteblico En este punto la comparacioacuten de la edificacioacuten del tem-plo con la de San Lorenzo de El Escorial era inevitable Sin embargo finalizoacute el sermoacuten el padre carmelita argumentando que en una cosa aventajaba Felipe II a Salomoacuten y era que eacuteste habiacutea venerado a iacutedolos y habiacutea edificado templos para ellos asiacute como se habiacutea alejado de Dios para acercarse a ciertas mujeres En cambio Felipe II acaboacute sus diacuteas de una manera tan cristiana que no habiacutea duda que ya estaba en el Cielo laquogozando de Dios porque morir tan seguro tan sereno arguye la gran confianccedila que tenia su almaraquo53 Asiacute finalizoacute el sermoacuten loando la muerte ejemplar que tuvo el soberano

Pero nuestro Catolico Rey muriendo tan ledo y sereno grandes esperanccedilas da de que esta gozando de Dios y especialmente que no solo murioacute con gran seguridad y sin demonstraciones de temor pero como dize el serenissimo Principe su hijo y Rey nuestro murioacute con la deuocion grande que viuio que para medir bien qul fuesse la de la muerte se ha de saber que tanta fue la de la vida que en vna palabra se puede dezir que no ha auido Rey de tan gran deuocion a la Religion y culto diuino Aquiacute entran la santissima Cruz reliquias cosas sagradas y obras de misericordia y si como dizen su Magestad murioacute con tanta deuocion claro estaacute que moririacutea muy de gana sentildeal de que estaacute en el Cielo

En definitiva este sermoacuten fue como acostumbraban a serlo una exaltacioacuten del rey difun-to y su gobierno enumerando sus virtudes pero tambieacuten omitiendo sus defectos Felipe II no soacutelo fue comparado a Salomoacuten sino que incluso lo superoacute en virtudes del mismo modo que aventajoacute a muchos otros reyes de la Antiguumledad y antepasados suyos Un so-berano que fue ejemplo de buen cristiano un imitador de Cristo y que sin duda debiacutea servir de ejemplo a su sucesor Felipe III

Una vez acabado el sermoacuten y regresado el canoacutenigo Reart a la sacristiacutea los concelleres se dirigieron al virrey para agradecerle su presencia en las exequias Tras ello volvieron a su banco y esperaron a que el virrey de Feria abandonase la catedral para hacerlo ellos despueacutes Los concelleres no lo acompantildearon hasta la salida del templo ya que en tiempo de duelo laquototes les serimonies ordinaries cessenraquo y no podiacutean moverse de su sitio Asiacute que una vez fuera el virrey los concelleres se levantaron con todo su acompantildeamiento y abandonaron la catedral con direccioacuten a la casa de la Ciudad donde se disolvioacute la comiti-va y se dio por finalizada la ceremonia

las ausenCias

52 Sermones funerales f 16453 Sermones funerales f 168

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 193

En las exequias de Felipe II faltaron algunas autoridades de gran trascendencia en el en-tramado poliacutetico del Principado La ausencia maacutes destacada la de los diputados de Cata-lunya Definitivamente decidieron no aceptar ninguna de las propuestas ofrecidas por el virrey y por los concelleres y optaron por celebrar un aniversario por su cuenta en la casa de la Diputacioacuten el diacutea 10 de octubre En este sentido Jaume Ramon Vila culpa directa-mente al virrey y al regente de la ausencia de los diputados y a los concelleres de permi-tirlo54 El Real Consejo del virrey habiacutea ganado la partida ellos conservariacutean su lugar en altar mayor La consolidacioacuten de la figura del virrey y de su consistorio de doctores y escri-banos habiacutea desplazado e incluso excluido a la institucioacuten maacutes importante de Catalunya de las exequias reales Y no era la primera vez que los diputados faltaron a unas exequias reales por este motivo Los problemas entre el Real Consejo y la Diputacioacuten ya surgieron en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal que fuera primera esposa de Felipe II cuando todaviacutea era priacutencipe en 154555 El virrey de Cataluntildea por aquel enton-ces Juan Fernaacutendez Manrique de Lara conde de Aguilar de Campoo comunicoacute a los di-putados que no podiacutean tener su lugar habitual en el altar mayor inmediatamente despueacutes del obispo de Barcelona Aun asiacute decidieron ir a las exequias y una vez alliacute justo cuando se daba inicio al sermoacuten el virrey les confirmoacute lo dicho el diacutea anterior y que teniacutean sitio en el coro Ante tal respuesta los diputados decidieron abandonar la catedral y no estar presentes en las exequias presentando eso siacute ante notario una protestacioacuten Este fue el punto de partida de la ausencia de la Diputacioacuten del General en las funerarias regias

En 1555 tampoco asistieron a las de la reina Juana tras unas duras negociaciones con el virrey marqueacutes de Tarifa y los concelleres por conseguir recuperar su puesto en el altar mayor laquopretenent lo dit Consell Real lo dit loch per ha ells e sie molt notori que lo dit Consell Real may ha obtingut dit loch ans en semblants jornades sempre ha segut en lo dit cor de dita Seuraquo56 Siacute que estuvieron presentes en cambio en la capilla ardiente del emperador Carlos V en 155857 sin tener problema alguno para ocupar su lugar en el altar mayor Sin embargo fue en 1568 en las exequias del hijo de Felipe II el priacutencipe don Carlos donde el conflicto ceremonial entre los dos consistorios alcanzoacute mayor gravedad finalizaacutendose con la victoria del Real Consejo el desplazamiento de los diputados del al-tar mayor de la catedral y su ausencia en las exequias del malogrado priacutencipe58 Este hecho marcoacute precedente y en las exequias posteriores como las de la reina Isabel de Valois59 ese mismo antildeo y las de la reina Ana de Austria en 1580 los diputados ya no estuvieron presentes negaacutendose rotundamente a asistir a la catedral sin recuperar su sitio en el altar

Es importante destacar que para las exequias de la reina Isabel los diputados ni siquiera trataron de negociar y recuperar su puesto en la catedral simplemente no acudieron a la ceremonia Y esto no soacutelo por la inmediatez de la muerte de la joven esposa de Felipe II

54 Ante la propuesta de los concelleres de graduar a los diputados entre ellos Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que laquovistper los deputats que per esser mort lo conceller en cap que lo conceller segon lo tenia de precehir y juntament lo compte de Quirra noy volgueren anar ni aceptar lo lloch quels donaven y axi dexa de anar un tribunal tant principal a las obsequias del sor rey percausa del virrey y regent y dels concellers queu comportarenraquo (AHCB Ms B-100 f 186)

55 Sobre las exequias de Mariacutea Manuela de Portugal veacutease Llibre de les Solemnitats vol I paacuteg 430-444 ACB Exemplaria vol If 20-22

56 sans (dir) Dietaris vol II paacuteg 55 Ciertamente en las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal todo el consistorio delvirrey estuvo sentado en el coro y no en el altar donde se encontraban los diputados

57 Las exequias del emperador Carlos V no se registran en el Llibre de les Solemnitats ya que el primer volumen acaba en 1546 y el segundo comienza en 1564 Hay relaciones en los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento y en ACB Exemplaria volI f 64-66

58 laquoLos diputats no vingueren per no esser se concertats ab los consellers sobre del lloch y es veritat se feren moltes embaxadas dels uns y altres y al vizrey qui si era posat y no si trova ningun concert per a que dins lo rexat de dit altar major tinguessen lochraquo (ACBExemplaria vol I f 79) Sobre estas exequias veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 19-27 ACB Exemplaria vol I f 78-80 y los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento donde se registroacute toda la problemaacutetica surgida en torno a la asistencia o no de los diputados a las exequias

59 Las relaciones existentes de las exequias de la reina Isabel de Valois son breves (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 28-30)

194 Alfredo Chamorro Esteban

sino tambieacuten porque la Diputacioacuten estaba plenamente inmersa en el conflicto que teniacutea con la Inquisicioacuten y que llevoacute incluso al arresto de los diputados Por el contrario tanto en la capilla ardiente de la reina Ana de Austria como en la del propio soberano Felipe II siacute que se produjeron embajadas y conversaciones para que los diputados acudiesen a la ceremonia fuacutenebre aunque sin eacutexito No obstante no se debe tomar la ausencia de la Di-putacioacuten del General en las funerarias de Felipe II como una derrota de la institucioacuten ya que desde el primer momento los diputados optaron por celebrar unas exequias propias en la casa consistorial Ademaacutes se negaron a aceptar las propuestas que les planteaban ya que de haberlo hecho hubiese significado una peacuterdida de prestigio y peso especiacutefico para la Diputacioacuten en el entramado institucional de la ciudad Su posicioacuten de negativa a aceptar cualquier alternativa que no fuera recuperar su puesto en el altar mayor era en realidad un muestra de fuerza y de vitalidad de la institucioacuten catalana no soacutelo frente a los concelleres sino tambieacuten frente al virrey y el resto de poderes de la ciudad presentaacutendo-se como un cuerpo consolidado y compacto respetuoso con las leyes las ceremonias y la tradicioacuten institucional del paiacutes

Otra ausencia de relieve fue la de los inquisidores pese a que en anteriores ocasiones siacute que habiacutean acudido a las exequias reales Con motivo de las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal en 1539 el inquisidor solicitoacute al Capiacutetulo de la catedral mediante el canoacutenigo Guillem Cassador un lugar en el coro para poder asistir a la ceremonia eacutel y algu-nos de sus oficiales Se accedioacute a la peticioacuten del inquisidor y se le dio el asiento del decano que en esos momentos se encontraba ausente de la ciudad La cesioacuten de este puesto tuvo continuidad y se fue confirmando con diversas concordias establecidas entre los inquisi-dores y los canoacutenigos Asiacute el Santo Oficio pudo tener su representacioacuten institucional en la catedral de Barcelona60 Desde entonces los inquisidores estuvieron presentes en las exequias reales que se sucedieron a lo largo del siglo xvi la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 la reina Juana en 1555 el emperador Carlos V en 155861 el priacutencipe don Carlos en 156862 la reina Isabel de Portugal ese mismo antildeo y la reina Ana de Aus-tria en 1580 Sin embargo para las exequias de Felipe II los inquisidores reclamaron al Capiacutetulo que les diesen lugar en la otra parte del coro justo enfrente del batlle general don Joan Icart que estaba en el lado donde estaba la silla del obispo Ademaacutes exigieron que durante la ceremonia en el momento del ofertorio los dos capellanes que iban con las capas pluviales hacia el coro se dirigiesen antes a ellos que al batlle general como sentildeal de respeto Los canoacutenigos del Capiacutetulo les dijeron que iriacutea uno de los dos capellanes hacia ellos y el otro iriacutea hacia el batlle general es decir uno hacia cada lado del coro Los in-quisidores no aceptaron esta propuesta y decidieron no asistir a las exequias de Felipe II celebrando otras por cuenta propia en la casa de la Inquisicioacuten63 Su lugar en el coro de la catedral fue ocupado por algunos particulares Como apuntoacute Jaume Ramon Vila en su dietario la negativa de los inquisidores de Cataluntildea de asistir tanto al duelo como a las funerarias del rey hizo que los concelleres mandasen al notario laquoqui aporta lo dietari de la Casa la Ciutat quen fes nota molt particular en ell pera que no fossen may mes convi-dats en ninguna ocasion pues no havian acudido acirc la primeraraquo64

60 ACB Exemplaria vol I f 1061 laquoEstant en lo chor ab dol en la part dreta cercha la cadira Ep[iscop]al lo Inquisidor ab los officials del Sant Officiraquo (ACB

Exemplaria vol I f 66)62 laquoDins lo Chor vingueren los dos Inquisidors y assentaren al costat de la cadira pontifical al Chor de Sant Pere ab los officials de

la casa de Inquisitioraquo (ACB Exemplaria vol I f 79)63 Tanto Jaume Ramon Vila como don Frederic Despalau hacen mencioacuten en sus respectivos diarios de la demanda de los inquisidores

de ocupar el lado del batlle general Por el contrario dicha peticioacuten no aparece en ninguna de las relaciones de la ceremonia ni en los dietarios del Consejo de Ciento ni de la Diputacioacuten del General por lo que damos validez a lo escrito por los dichos JaumeRamon Vila y don Frederic Despalau

64 AHCB Ms B-100 f 181

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 195

Tampoco asistioacute a las exequias el marqueacutes de Aitona en ese momento el tiacutetulo maacutes importante que se encontraba en el Principado ya que el duque de Cardona estaba por aquel entonces en la corte de Madrid Como marqueacutes le tocaba a eacutel la precedencia sobre todas las autoridades puacuteblicas sin embargo como maestro racional no podiacutea preceder al regente Josep Mur Y fue esto lo que sucedioacute Que dicho regente no quiso ceder su puesto a Aitona y seguacuten apuntoacute Jaume Ramon Vila siempre criacutetico con la actuacioacuten del virrey y de los oficiales de la monarquiacutea el duque de Feria favorecioacute en esta ocasioacuten al miembro de su Consejo65 Tampoco asistioacute el lugarteniente del maestro racional don Gaspar de Vilanova por no aceptar el lugar que se le daba y por encontrarse en la ciudad el titular del cargo el propio marqueacutes de Aitona Un ejemplo de lo estricto que era el ceremonial barceloneacutes es la ausencia de los alcaldes de la Seca en la comitiva y posteriormente en las exequias Eacutestos no llegaron a tiempo a la casa de la Ciudad y cuando lo hizo el cortejo de los concelleres ya habiacutea llegado a la catedral La ley estableciacutea que soacutelo se podiacutea dar lugar en el templo a personas que hubieran llegado graduados en la comitiva de los concelleres Por lo tanto los alcaldes de la Seca no podiacutean asistir a las exequias No obstante decidie-ron levantar acta de su llegada a la casa de la Ciudad para que su ausencia en las exequias no marcase precedente para futuras ceremonias fuacutenebres

Las otras exequias

El 7 de octubre los diputados prepararon las exequias o aniversario de Felipe II que iban a celebrar en la casa de la Diputacioacuten el saacutebado 10 de octubre Encargaron al andador de la cofradiacutea de Sant Jordi que invitase a todos los caballeros y miembros del estamento militar que se encontrasen en la ciudad ese diacutea Tambieacuten se invitoacute al marqueacutes de Aitona al conde de Quirra a los concelleres y al duque de Feria virrey Se comunicoacute a todas las iglesias y monasterios de la ciudad que durante todo el saacutebado diacutea de las funerarias en la Diputacioacuten tocasen las campanas solemnemente y acudiesen a la casa consistorial para hacer una absuelta general implorando por el alma de Felipe II Al diacutea siguiente los diputados recibieron a los canoacutenigos del Capiacutetulo Paulo Pla y Pere Pau Cassador para informarles que ellos no repicariacutean las campanas porque uacutenicamente se podiacutea hacer en caso de celebracioacuten de exequias reales o de otras personas principales en la catedral Asiacute que si lo diputados queriacutean celebrar el aniversario por el rey ellos ofreciacutean que se hicie-se en dicho templo y sin coste alguno para ellos Tras consultar el asunto en consejo se comunicoacute a los canoacutenigos del Capiacutetulo que dicho aniversario soacutelo se celebrariacutea en la casa de la Diputacioacuten Seguacuten los diputados laquoles raons y excusas donades per ells son de poca subsistenciaraquo ya que todos los ejemplares que alegaban los canoacutenigos eran de vasallos del rey y en esta ocasioacuten era del propio monarca Por eso dado que la Diputacioacuten era laquoloc puacuteblic y cap del regne molt beacute podiacutea la dita Seu fer los tocsraquo Asiacute pues los canoacutenigos te-niacutean obligacioacuten de repicar las campanas en honor del rey

El viernes 9 de octubre diacutea de las exequias oficiales en la catedral se celebraron en la casa de la Diputacioacuten muchas misas en cuatro altares que los diputados habiacutean ordenado construir en el patio del edificio Alliacute acudieron un gran nuacutemero de caballeros y habitantes de Barcelona para prestar sus respetos al soberano fallecido Ese mismo diacutea comenza-ron a repicar las campanas de las iglesias y monasterios de la ciudad excepto las de la

65 AHCB Ms B-100 f 185

196 Alfredo Chamorro Esteban

catedral por el motivo anteriormente dicho Ya al diacutea siguiente saacutebado se celebraron las exequias en la casa de la Diputacioacuten El oficio de la ceremonia corrioacute a cargo del ca-noacutenigo Onofre Reart obispo electo de Elna acompantildeado por el diaacutecono y el subdiaacutecono Estuvo presente el virrey de Cataluntildea duque de Feria que aceptoacute de buen grado la invi-tacioacuten de los diputados para asistir a ellas Tambieacuten estuvieron presentes los concelleres el conde de Quirra y un gran nuacutemero de caballeros y miembros del estamento militar Los diputados y oidores de cuentas salieron a recibir al virrey a quien acompantildearon hasta su sitio correspondiente Sin embargo los concelleres y el conde fueron recibidos por los asesores el abogado fiscal y el escribano mayor de la Diputacioacuten Las autoridades tomaron asiento seguacuten lo haciacutean en la festividad de sant Jordi Posteriormente llegaron las oacuterdenes religiosas con sus cruces para la absuelta Como ya habiacutean anunciado no acudieron los miembros del Capiacutetulo de la catedral ni los inquisidores Ante la capilla de Sant Jordi se construyoacute el tuacutemulo

Un tumol molt alt sobre quatre grades cubertas de drap negre y lo tumol estava ab un gran drap de vellut negra guarnit ab flocadura de or y seda negra ab sinch escuts de la Diputacioacute y sobre dit tumol acirc la part del cap estaven dos coxins de vellut negra ab una corona y cetro real66

Dado el poco espacio del que se disponiacutea no se pudo hacer capilla ardiente Frente al altar de la capilla colocaron la cruz mayor de la catedral donde se hizo la misa mayor El altar estaba cubierto por un dosel de terciopelo negro con una imagen de Cristo en medio El sermoacuten corrioacute a cargo de un padre agustino castellano de nombre fray Ema- nuel que laquofeacuteu un grandiacutessim sermoacute en lo qual se aventatyagrave en extrema manera dient les alabanses del rey mort en la pau y la justicia y religioacute [que] a tots los regnes tant en Espa-nya com en Flandes y en lo ducat de Millagrave regne de Nagravepols y Ciciacutelia y en les Iacutendies Orien-tals y Octidentalsraquo67 A diferencia de lo sucedido en las exequias soacutelo el virrey ofrecioacute una hacha blanca pequentildea sin poner moneda alguna Ni diputados ni concelleres ofrecieron Acabado el oficio se hizo la absuelta general de las religiones e iglesias Acabado el ritual el virrey se levantoacute de su asiento y abandonoacute la casa de la Diputacioacuten tras eacutel salieron los concelleres los diputados y el resto de asistentes a la ceremonia

Tambieacuten los inquisidores hicieron sus propias exequias que tuvieron lugar el diacutea 13 de ese mismo mes en la capilla de Santa Aacutegata Los gastos claro estaacute corrieron a cuenta del Santo Oficio La misa fue oficiada por uno de los inquisidores Alonso Marqueacutes e hicieron de diaacuteconos los padres dominicos del convento de Santa Catalina fray Genoveacutes y fray Rifoacutes Como no podiacutea ser de otro modo los dominicos siempre al servicio de la In-quisicioacuten El sermoacuten corrioacute a cargo de un fraile del Carmen cuyo nombre desconocemos Poco maacutes se sabe de las exequias que celebraron los inquisidores en honor de Felipe II Durante los diacuteas siguientes todos los monasterios de la ciudad tanto de monjas como de padres asiacute como las cofradiacuteas de gremios en sus capillas celebraron oficios y aniversarios por el alma del monarca fallecido No lo hicieron asiacute las parroquias ya que no teniacutean constancia de quien pagariacutea los gastos de las funerarias

Felipe III escribioacute cartas a las autoridades catalanas para agradecer las muestras de sentimiento y duelo por su padre El 20 de octubre se leyeron en el saloacuten del Consejo de Ciento y la casa de la Diputacioacuten las misivas enviadas por el rey a concelleres y dipu-tados respectivamente con la que les agradeciacutea el juramento que habiacutean hecho al virrey

66 AHCB Ms B-100 f 18967 Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 163)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 197

duque de Feria y las exequias que celebraron en la catedral por su antecesor en el trono Previamente el rey habiacutea sido informado por el duque de Feria de las muestras de respeto que se habiacutean celebrado en Barcelona por su padre tanto las exequias que tuvieron lugar en la catedral como las que se hicieron en la casa de la Diputacioacuten

El luto por el rey fallecido se alargoacute durante varios meses Las autoridades poliacuteticas en especial los concelleres vistieron sus cotizadas gramallas negras de Segovia en todas sus apariciones puacuteblicas Soacutelo finalizoacute el periacuteodo de duelo cuando llegoacute la carta de Fe-lipe III anunciando su proacutexima visita a Barcelona donde teniacutea intencioacuten de casarse68 En ella el nuevo monarca solicitaba a los concelleres que abandonasen el duelo por su padre y les conminaba a que celebrasen su visita a la ciudad con todo tipo de festejos y alegriacuteas vistiendo claro estaacute las ropas maacutes lujosas Sin embargo la llegada del rey se retrasoacute hasta mayo del 159969 y el duelo oficial en la ciudad se abolioacute el 11 de abril domingo diacutea de Pascua de Resurreccioacuten No es una casualidad que el diacutea que resucitaba Cristo el cuerpo miacutestico del rey tambieacuten lo hiciese Con el abandono del luto se cerraba definitivamente la etapa anterior y se iniciaba un tiempo nuevo el reinado de Felipe III

Conclusiones

A tenor de lo visto a lo largo de esta comunicacioacuten es evidente la complejidad de la es-tructura poliacutetico-administrativa de Cataluntildea y Barcelona en el siglo xvi A finales de esta centuria coexistiacutean en la ciudad diversas instituciones y poderes puacuteblicos surgidos en distinto momento y seguacuten las necesidades de la comunidad a lo largo de los siglos medie- vales Los conflictos jurisdiccionales y la suplantacioacuten de poderes fueron una constante en la Barcelona moderna lo que llevoacute a continuos desencuentros entre las instituciones Como se ha podido comprobar uno de los aacutembitos donde mejor se puede rastrear esta competencia entre poderes es el del ceremonial que pese a que hoy no tiene demasiado relieve en los siglos medievales y modernos era de importancia vital Y es que la cere-monia era una escenificacioacuten estructurada y jerarquizada de la sociedad que la celebraba donde la representacioacuten puacuteblica indicaba el grado y peso especiacutefico que un poder tanto individual como colectivo teniacutea en esa sociedad La participacioacuten en una ceremonia o fiesta indicaba la pertenencia a la comunidad y su posicioacuten en ella Por otra parte la ce-remonia era utilizada por los poderes como un instrumento de cohesioacuten social pero a su vez tambieacuten de exclusioacuten

Pero la ceremonia era tambieacuten una excelente viacutea de comunicacioacuten y de transmisioacuten de mensajes poliacuteticos y sociales y por eso fue muy uacutetil para la monarquiacutea como divulgadora de su programa poliacutetico como legitimadora de la dinastiacutea en caso que fuera necesario o como captadora de fieles y adeptos para la casa reinante Sin embargo en aquellos terri-torios donde el rey ya no residiacutea como fue el caso de Cataluntildea y el resto de reinos de la Corona de Aragoacuten la ceremonia fue un instrumento importantiacutesimo para hacer presentes a la monarquiacutea y al soberano y para legitimar y afianzar a su laquoalter nosraquo en el territorio el lugarteniente general o virrey Las exequias reales fueron uno de los ejemplos de ceremo-

68 Agustiacute duran i sanPere laquoFelipe III queriacutea casarse en Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten Histoacuterica vol IV Barcelona Aymaacute1947 paacuteg 212-216

69 Sobre la estancia de Felipe III en Barcelona veacutease Alfredo ChaMorro estevan laquoUn eacutexito efiacutemero La visita de Felipe III aBarcelona en 1599raquo en Carlos Mata indurain y Adriaacuten J saacuteez laquoScripta Manentraquo Actas del I Congreso Internacional de JoacutevenesInvestigadores del Siglo de Oro Pamplona Universidad de Navarra 2012 paacuteg 81-103

198 Alfredo Chamorro Esteban

nia de claro caraacutecter propagandiacutestico Su intereacutes residiacutea no soacutelo en destacar y ensalzar la imagen del rey difunto sino tambieacuten en que era un ritual de transicioacuten entre su reinado y el de su sucesor En este sentido las exequias reales cubriacutean un vaciacuteo tanto a nivel admi-nistrativo como poliacutetico y social y sobre todo moral que se produciacutea con la llegada de la noticia de la muerte del rey y culminaba con la celebracioacuten de la ceremonia fuacutenebre que significaba el fin de la etapa anterior y el inicio de un nuevo reinado

Las instituciones y poderes puacuteblicos teniacutean el deber y obligacioacuten de asistir a las fune-rarias del rey En primer lugar como sentildeal de respeto hacia el monarca recieacuten desapare-cido en segundo para mostrar puacuteblicamente la vitalidad y prestigio de la institucioacuten lo que se lograba consiguiendo y conservando un lugar cotizado en la catedral para asistir a la ceremonia y en tercer lugar porque era una declaracioacuten de intenciones y una forma de posicionarse ante la llegada del nuevo reinado para ganarse asiacute el favor de la monarquiacutea Por eso la negociacioacuten ritual era tan importante para que quedasen bien atados todos los teacuterminos en que se celebrariacutea la ceremonia La ausencia en las exequias reales podiacutea tomarse como muestra de debilidad y peacuterdida de peso especiacutefico de una institucioacuten pero tambieacuten como una demostracioacuten de fuerza a la hora de defender su puesto en la iglesia el edificio por antonomasia de la comunidad cristiana Y es en este uacuteltimo sentido donde hay que inscribir la postura de los diputados de Cataluntildea durante las exequias del rey Fe-lipe II en octubre de 1598 Si bien se puede considerar que su exclusioacuten o expulsioacuten del altar mayor de la catedral en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 denotan debilidad de la Diputacioacuten del General justo en el momento de maacuteximo poder faacutectico de la monarquiacutea en 1598 gozaba de importantes cotas de poder y prestigio en el Principado y en la Ciudad Condal Asiacute pues su negativa a asistir a las exequias si no recuperaba su puesto en el altar mayor debe considerarse sin duda como una muestra de fuerza frente a las otras instituciones Ademaacutes la celebracioacuten de unas exequias por cuenta propia denota la vitalidad de la Diputacioacuten a finales del siglo xvi cuando gozaba de cierta bonanza econoacutemica resultado de la economiacutea al alza de Cataluntildea a lo largo del uacuteltimo cuarto de la centuria

No obstante la exclusioacuten de los diputados del altar mayor de la catedral es indicativo de la reformulacioacuten ceremonial que supuso la introduccioacuten y posterior desarrollo de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea Y auacuten maacutes la formacioacuten alrededor de la figura del vi- rrey de un consejo permanente de doctores y asesores el Consejo Real que poco a poco fue consolidaacutendose y ganando terreno a otros poderes poliacuteticos Consecuencia de ello fue que reclamasen tener representacioacuten puacuteblica en las ceremonias por lo que fue necesaria una reestructuracioacuten maacutes improvisada que premeditada del ceremonial ciudadano para encajar a los nuevos poderes emergentes en Barcelona principalmente el virrey el Con-sejo Real y no menos importante la Inquisicioacuten El primero de ellos no constituyoacute tanto un problema por cuanto su figura era el laquoalter nosraquo del rey y por lo tanto en ausencia de la persona real eacutel era el veacutertice de la piraacutemide institucional es decir ceremonialmente precediacutea al resto de autoridades y poderes puacuteblicos

Sin embargo maacutes complicado fue el encaje de los otros dos organismos En primer lugar porque al igual que el virrey representaban a la monarquiacutea y a un rey ausente del territorio desde hace muchos antildeos70 que en la mayoriacutea de los casos ignoraban la reali-dad poliacutetica econoacutemica y social del principado En segundo lugar porque su presencia en la ciudad podiacutea ser una seria competencia para los otros poderes autoacutectonos tanto en

70 Sobre el rey ausente veacutease Mariacutea de los Aacutengeles Peacuterez saMPer laquoEl Rey ausenteraquo en Antonio Mestre Pablo Fernaacutendez albadalejo y Enrique giMeacutenez loacutePez (coord) Monarquiacutea Imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Actas de la IV ReunioacutenCientiacutefica de la Asociacioacuten Espantildeola de Historia Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 379-394

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 199

materia jurisdiccional y poliacutetico como en el aacutembito ceremonial y de la escenificacioacuten puacute-blica En este sentido las instituciones del paiacutes especialmente el Consejo de Ciento y la Diputacioacuten del General encabezados por los concelleres y los diputados respectivamen-te defendieron sus privilegios y precedencias en materia ceremonial como un medio de supervivencia y de conservacioacuten de poder faacutectico frente a otros poderes Asiacute concelleres y diputados fueron celosos guardianes de los ceremoniales que estaban registrados en los ejemplares que se guardaban en los archivos consistoriales Ambos se presentaron como defensores de la tierra frente a aquellos poderes que intentaban dinamitar los privilegios de Cataluntildea y de Barcelona que a menudo chocaban con los intereses de la monarquiacutea y que encarnaban tanto el virrey de turno y su Real Consejo como los inquisidores y todos sus oficiales Sin embargo no quiere decir que concelleres y diputados estuvieran alineados frente a estos agentes de la monarquiacutea ya que a fin de cuentas todos estos poderes ema-naban de la figura del rey Ya se ha visto como en el caso de las exequias de Felipe II los diputados encontraron maacutes apoyo en la figura del virrey que no en la de los concelleres de Barcelona o los canoacutenigos del Capiacutetulo de la catedral eacuteste uacuteltimo un tercer poder dentro del entramado institucional barceloneacutes que siempre miroacute por sus intereses de estamento

Por debajo de estas instituciones existiacutean un gran nuacutemero de cargos y autoridades de origen medieval que se habiacutean ido devaluando con el pasar de los siglos y que encon-traban en el ceremonial un modo claro de subsistencia Un caso paradigmaacutetico es el del gobernador de Cataluntildea cuyo prestigio se habiacutea visto muy mermado desde la institucioacuten del virrey y sobre todo desde su consolidacioacuten en el siglo xvi Ya ni siquiera ante la muerte del rey momento en el que tomaban las rienda del gobierno en Cataluntildea sien-do su maacutexima autoridad hasta la toma de posesioacuten del nuevo monarca su presencia se haciacutea necesaria Como se ha visto en el caso de Felipe II cuando tras su muerte fue el mismo virrey de Feria quien siguioacute gobernando el paiacutes eso siacute jurando de nuevo su cargo Su persona tambieacuten sufrioacute una devaluacioacuten en la jerarquiacutea ceremonial Ademaacutes como a menudo sus titulares estuvieron fuera del Principado ni siquiera asistieron a las exequias como fue en este caso Otros cargos como el batlle general el maestro racional y sobre todo sus lugartenientes tambieacuten sufrieron una degradacioacuten en el ceremonial municipal

En definitiva estas pugnas ceremoniales eran un reflejo del estado del entramado ins-titucional barceloneacutes donde algunas instituciones de nuevo cuntildeo como el Consejo Real del virrey o la Inquisicioacuten trataron de abrirse paso y afianzarse como un poder poliacutetico de la ciudad frente a ellos los organismos autoacutectonos que se aferraron a sus privilegios para mantener su prestigio Eso siacute siempre dependiendo de las voluntades y el caraacutecter de cada una de las personas que las integraban En fin Barcelona despediacutea a su difunto conde y ya se preparaba para recibir al nuevo

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640

Nuacuteria Florensa i Soler

Lo present Consell de Cent feacuteu la deliberacioacute seguumlent que les persones de Consell de Cent que acabaren lo die de Sant Andreu pro passat que per deliberatioacute del savi Consell de Cent estan augmentades no puguen entrar en trentanaris Juntes fahedores ni en las matriacuteculas de mercaders ni Juy de Prohomens no entenent a ser remogudes aquelles que soacuten ja anomenades per les Juntes per estar capasses de las mategraverias y eacutesser aquest lo intent del Savi Consell de Cent

Consell de Cent 1 de desembre de 16401

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes presentar com es van vulnerar els privilegis reials de Barcelona pel proceacutes drsquoinsaculacioacute de lrsquoany consular de 1641 Presentem de manera des-triada el proceacutes que va ser seguit pels consellers i els membres del Consell de Cent de 1640 i de lrsquoextraccioacute del novembre per constituir lrsquoany consular de 1641 els jurats que havien de sortir del plenari i els que van entrar de nou amb lrsquoaquiescegravencia dels advocats i dels notaris de la ciutat Tots aquests homes van tenir una importagravencia cabdal perquegrave a partir de les seves decisions de les comissions i de la Junta que es van anar constituint van fer possible el que inicialment era una resistegravencia a les diverses ordres reials de Felip IV de Castella les quals es van anar dilatant o beacute es van ometre2 Tambeacute van estar en conni-vegravencia amb la revolta a la ciutat de Barcelona i finalment drsquoacord amb la Diputacioacute del General que va iniciar una revolucioacute arreu de Catalunya que va acabar com beacute sabem en la Guerra de Secessioacute

Lrsquohistoriador militar Luis Antonio Garciacutea Ribot en el llibre El arte de gobernar justi-fica la necessitat de les guerres pels poders sobirans que volen ser-ho

La guerra es un hecho propio de los estados o poderes soberanos y de quienes aspiran a convertirse en tales algunos de los cuales lograraacuten su objetivo gracias a ellas3

A la ciutat de Barcelona es va vulnerar el proceacutes legal drsquoinsaculacioacute que era la pedra an-gular de tot el sistema drsquoeleccioacute dels cagraverrecs i oficis de la Ciutat Comtal el 30 de novembre de 1640 a fi drsquoassegurar la majoria necessagraveria drsquohomes fidels els que eren defensors de laquoles lleis de la terraraquo per lrsquoany consular seguumlent Drsquoaquesta manera es va voler comptar

Historiadora1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) eacutes lrsquoany

consular de 1641 Consell de Cent 1-XII-1640 f 82 Nuacuteria Florensa i soler laquoLes fortificacions de Barcelona motiu de desafiament a Felip IV de Castellaraquo dins Joan roCa i al-

bert (coord) El Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat Barcelona Institut de Cultura-Proa 1997 pagraveg 41-483 Luis Antonio garCiacutea ribot El arte de gobernar estudios sobre la Espantildea de los Austrias Madrid Alianza Editorial 2006 pagraveg 18

citat a Joseacute A rebulida Felipe II y el eacutexito de San Quintiacuten Madrid Aacuteltera 2015 pagraveg 15

202 Nuacuteria Florensa i Soler

amb la majoria que ja tenien en el Consell de Cent contra les arbitrarietats i els abusos del monarca dels seus oficials i especialment per lrsquoocupacioacute de lrsquoexegravercit reial des del set-ge de Salses (1639) i les posteriors ordres drsquoallotjament de les tropes reials a Catalunya vulnerant agravempliament totes les lleis establertes a meacutes drsquoaprovisionar lrsquoexegravercit meacutes del que estava legislat4 Fins i tot els ministres reials van pretendre que la Ciutat de Barcelona tingueacutes soldadesca quan era exempta de tal cagraverrega Drsquoaquesta manera es podria conti-nuar el camiacute de la revolucioacute que ja srsquohavia iniciat i per tant aquella majoria de consellers que defensaven els drets de Barcelona alhora que eren requerits constantment per escrit per defensar els de tot Catalunya perquegrave hi havia una conculcacioacute de les lleis i les Cons-titucions van respondre defensant-les Les mesures monagraverquiques tenien per finalitat imposar lrsquoautoritarisme reial i meacutes cagraverrega fiscal al paiacutes

Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona

Despreacutes de lrsquoaixecament de la Generalitat contra el rei Joan II el paiacutes va patir una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) Aquesta situacioacute drsquoenfrontament al rei de rebuig a les ordres reials seria com un model per a les institucions del paiacutes que van ser recorda-des i enaltides durant la revolucioacute catalana de 1640 moment en quegrave les dues institucions meacutes influents de Catalunya van anar en activa concordanccedila5

Quan Felip IV de Castella vingueacute a la Ciutat Comtal per jurar les Constitucions i deixagrave al seu germagrave per tancar les Corts inacabades de 1626 les instruccions que li donagrave i per aquest ordre foren

La una el moderar la autoridad y poder de esta Ciudad otra la de reducir todo el Principado a perfecta y debida obediencia6

A la revolucioacute de 1640 fins i tot els felipistes van considerar Barcelona lrsquoorigen de tots els mals laquoque tan antiguo es en ella ser maacutes cabeza de traicioacuten que de provinciaraquo7

Notes historiogragravefiques sobre la modificacioacute del Consell de Cent dels anys 1640-1641

Durant molt de temps pel que fa a la Guerra dels Segadors srsquohan tingut com a referents les obres cabdals dels historiadors Ferran Soldevila8 Antoni Rovira i Virgili9 Josep Sa-

4 Per a una siacutentesi actualitzada i amb la perspectiva de la cort vegeu Antoni Muntildeoz i Josep Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid Els inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1641) Barcelona Rafael Dalmau 2015 pagraveg 19-37

5 Josep CaPdeFerro i Pla laquoEl vigor de les institucions de la terra a la vigilia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda i sal- vadoacute (coord) Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya Moderna Barcelona Base 2007 pagraveg 47-83

6 Citat a Muntildeoz i Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid pagraveg 11 7 BNM (Biblioteca Nacional de Madrid) anograveniM Sucesos de Cataluntildea Ms 11023 citat a Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i

tarreacutes Barcelona Fundacioacute Pere Coromina 2003 pagraveg 258 Ferran soldevila Histograveria de Catalunya 3 vol Barcelona Alpha 1962 (1a ed 1934-1935)9 Antoni rovira i virgili Histograveria de Catalunya Reproduccioacute de la 1a edicioacute de 1922-1934 8 vol Bilbao La Gran Enciclopedia

Vasca 1972-1979

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 203

nabre10 i J H Elliott11 Tambeacute va ser molt enriquidora la transcripcioacute de les Corts de 1640 per Basili de Rubiacute12 Perograve sense fer una llarga llista bibliogragravefica drsquoautors i autores meacutes recents cap dels historiadors o historiadores ens vam adonar de la modificacioacute i de lrsquoaugment del Consell de Cent en lrsquoany consular clau de la revolucioacute Jo mateixa en un article13 publicat lrsquoany 1999 vaig donar rellevagravencia a aquesta modificacioacute que per primer cop vaig vincular a lrsquoentrada del sisegrave conseller menestral a la Conselleria i considerava que necessagraveriament estava relacionada amb la tupinada en lrsquoeleccioacute de Joan Pere Fontanella com a conseller en cap que ja havia apuntat anteriorment14 Ell era un dels advocats meacutes prestigiosos drsquoEuropa en aquells moments i les seves escriptures15 eren un model juriacutedic i per tant estudiades arreu Els historiadors modernistes especialistes en aquests temes concrets i en biografies drsquoalgun personatge han anat de pressa per les fonts documentals que necessiten ser analitzades amb molta cura i observar com ja ens recomanava Jaume Vicens i Vives per les fonts institucionals de ldquollegir entre liacuteniesrdquo Poc ajuda a la lectura el fet que lrsquoescrivagrave anoteacutes moltes reiteracions en els llibres oficials la qual cosa facilita poc aquesta anagravelisi minuciosa Per tant srsquohan de confrontar aquestes fonts i treurersquon conclu-sions meacutes relacionades almenys en aquest tema Lrsquoomissioacute acadegravemica srsquoha convertit en norma no pas en diagraveleg cientiacutefic No fareacute un llistat fins el 2015 dels investigadors i inves-tigadores que han marginat el tema drsquoaquesta comunicacioacute no eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquesta re-cerca fer una comparacioacute historiogragravefica ni tindria lrsquoespai suficient perograve siacute que apuntareacute el fet que potser el lema drsquoalguns historiadors i historiadores ha estat ldquosi no ho tractes no erresrdquo16 perograve aixiacute no es fa avanccedilar la ciegravencia histograverica Per completar afegirem com Al-berto Tenenti sobre la forccedila de la inegravercia acadegravemica o pedagogravegica que argumentava laquoque la adhesioacuten que ha tenido durante tanto tiempo y tan ampliamente se ha transformado en un dato faacutectico aunque sea cultural tenazmente transmitido e inculcado un dato que es casi irremovibleraquo17

La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642

Els consellers van presentar al Consell de Cent que srsquohavien de complir els privilegis reials per fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 i quan es va voler

10 Joseacute sanabre La accioacuten de Francia en Cataluntildea en la pugna por la hegemoniacutea de Europa (1640-1659) Barcelona Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Libreriacutea J Sala Badal 1956

11 JH elliott La revolta catalana (1598-1640) Barcelona Vicens VivesCriacutetica 1989 (1a ed en anglegraves 1963)12 Basili de rubiacute Les Corts Generals de Pau Claris Dietari o proceacutes de Corts de la Junta General de Braccedilos de 10 de setembre de 1640

a mitjan marccedil de 1641 Barcelona Manuscrit de Miquel Marquegraves Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 197613 Nuacuteria Florensa i soler laquoEl bienni de transicioacute1640-1641 Conflictes socials a Barcelona el conseller sisegrave menestral i la revolucioacute

urbanaraquo dins Carlos Martiacutenez shaW (ed) Histograveria moderna histograveria en construccioacute vol II Lleida Milenio 1999 pagraveg 497-51114 Nuacuteria Florensa i soler laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo Pedralbes Revista drsquoHistograveria Moderna Actes Tercer Congreacutes

drsquoHistograveria Moderna de Catalunya 13-I (1993) pagraveg 447- 455 (posteriorment amb la presentacioacute de la tesi de doctorat vam podercompletar les notes a peu de pagravegina)

15 Vegeu les redactades amb altres eminents juristes a favor de les lleis de Catalunya contra el Princeps Namque (Barcelona 1637) BC (Biblioteca de Catalunya) F Bonsoms nuacutem 6534 la Alegacioacuten contra els procediments de les ordres reials a les viles deMataroacute i Arenys a la Reial Audiegravencia de Catalunya (Barcelona 1638) BC F Bonsoms nuacutem 5354 i 5399 i les regravepliques legalsde la Diputacioacute del General de Catalunya als ministres reials (Barcelona 1639)

16 Mencioacute especial cal fer a Vicens estanyol bardera El pactisme en guerra (lrsquoorganitzacioacute militar catalana als inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1642) Barcelona Fundacioacute Vives Casajuana 1999 que en el seu cas siacute que va voler esmentar la irregularitatdel Consell de Cent en aquells moments perograve nomeacutes ho cita del que consta a la transcripcioacute de Basili de rubiacute de Les CortsGenerals pagraveg 40-41 perograve no va argumentar les causes ja que no encaixaven els nuacutemeros totals amb els que srsquoutilitzavennormalment fins aleshores

17 Antonio tenenti La Edad Moderna Siglos xvi-xviii Barcelona Criacutetica 2000 pagraveg 7

204 Nuacuteria Florensa i Soler

comenccedilar el procediment drsquoextraccioacute laquose mogueacute alteratioacute ab les persones del savi Consell de Cent dient que lo present concell podie y devie votar sobre la dita extractioacuteraquo Davant drsquoaquests impediments i de la vulneracioacute de la legalitat de votar als nous consellers ex-trets srsquoaturagrave el proceacutes i es va demanar als advocats i als notaris de la Casa de la Ciutat que fessin consultes sobre quegrave constava en els llibres en casos conflictius similars Els juristes van revisar els llibres i van respondre al Consell que podien votar per la qual cosa es va fer la deliberacioacute seguumlent es faria lrsquoextraccioacute de consellers en la forma habitual i en cas que fossin persones que estiguessin fora de Catalunya o detingudes per qualsevol causa per la ciutat o beacute per Catalunya sersquols concediria el termini drsquoun mes a partir drsquoaquell mo-ment per presentar-se En cas contrari es faria una nova extraccioacute de la mateixa bossa i estament pel qual estaven insaculats18 A continuacioacute lrsquoescrivagrave va relatar minuciosament com mitjanccedilant un procurador les persones que estaven fora de Catalunya haurien de renunciar perograve aixiacute i tot el Consell de Cent tindria laquolegiacutetim poder se vote ab capses y botons blanchs y negres y forma acostumadaraquo Aixograve significava que en aquesta votacioacute a la persona se li admetria la renuacutencia o no al cagraverrec de conseller i srsquoacceptaria si tingueacutes meacutes nuacutemero de botons negres i podria renunciar alhora servia de seleccioacute pels consellers nous19 Tots aquests circumloquis van ser per introduir el filtre de la votacioacute pels conse-llers que entraven de nou en el Consell tal i com els advocats i notaris de la casa havien acceptat en el plenari com consta en el Registre de Deliberacions A continuacioacute es va ano-tar en aquesta deliberacioacute que no es podria acordar res amb el monarca sobre les mategraveries que es tractessin fins que primer no laquosie obtingut del Reyraquo (sic ho subratllen al mateix llibre) el privilegi de sisegrave conseller o sigui que cada any hi hagueacutes un conseller artista i un altre de menestral (fins aquell moment eren consellers en anys alterns)20 Evidentment el proceacutes drsquoinsaculacioacute va ser diferent del drsquoanys anteriors i redactat per lrsquoescrivagrave en el Registre de Deliberacions amb els circumloquis esmentats Aquest fet no el trobem en anys precedents Per poder copsar la situacioacute revolucionagraveria drsquoaquells mesos a Barcelona fi-xem-nos en el relat del conseller Francesc Ferrer21 que aprofitant la conjuntura atiava contra els estaments privilegiats i ho narrava amb aquestes paraules ben expliacutecites

Las haziendas haviacutean de ser comunas que no ne havia de tenir meacutes lo hu que lrsquoaltre22

Acte seguit en el Consell de Cent reunit el dia 30 de novembre de 1640 es va procedir a fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 (la relacioacute total drsquoells consta al final drsquoaquesta comunicacioacute) No es va fer cap anotacioacute legal malgrat lrsquoexcepcionalitat del proceacutes Sense cap meacutes explicacioacute ni referegravencies dels advocats i notaris que van assen-tir no es va posar cap antecedent fet que srsquoacostumava a relatar per altres motius i de moltiacutessima menys rellevagravencia legal Per tant srsquohavien vulnerat els privilegis reials en vigor lrsquoany 1640 i va establir-se el seguumlent

Any 1640 Any 1641Conselleria 5 consellers 5 consellersConsell 144 jurats 216 jurats

18 AHCB 1B-II150 f 1r-219 AHCB 1B-II 150 f 2v20 No fan constar quin rei laquoab sa Magraquo o beacute laquoReyraquo no trobarem als llibres del Consell fins ben entrada la guerra de Separacioacute cap

mencioacute de Lluiacutes XIII de Franccedila fins que ja sigui evident esmentar-lo La cita textual que relaciona tot aquest proceacutes drsquoinsaculacioacute de 1640 amb el sisegrave conseller menestral estagrave al f 2v

21 Es tracta de Joan Francesc Ferrer extret conseller quart de la bossa de mercaders en el Consell del 30 de novembre de 1640 perexercir el seu cagraverrec lrsquoany consular de 1641

22 Francesc Ferrer Successos de Catalunya Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i tarreacutes pagraveg 22

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 205

Ciutadans 48 juratsMilitars 24 juratsArtistes 48 juratsMenestrlas 48 jurats

Lrsquoaugment del Consell de Cent va consistir en quegrave els 72 jurats que havien de sortir per haver complert el seu bienni de permanegravencia en el plenari no ho van fer i van romandre en el seus cagraverrecs a meacutes dels 72 nous consellers que van entrar aquell any23 Aquesta mo-dificacioacute dels privilegis municipals va comportar que necessagraveriament per lrsquoany consular seguumlent la insaculacioacute i lrsquoextraccioacute de consellers i jurats srsquohagueacutes de replantejar en tot el procediment Es va crear una Setzena drsquoInsaculacioacute que faria de filtre per depurar qui entraria al consistori i a meacutes el 10 de novembre de 1641 ja srsquohavia presentat lrsquoinforme de laquoLa Xanega dels mals effectesraquo al Consell de Cent un memorial amb el llistat de persones que per laquoveu puacuteblica i rumorraquo ja havien estat desinsaculades per enemigues de la pagravetria En consequumlegravencia la insaculacioacute de 1641 tambeacute va ser excepcional adoptant procediments eclegravectics remarcats amb la frase llatina laquopro hac vice tantumraquo per tant les decisions no-meacutes tenien validesa per aquella ocasioacute24

Srsquohavia trencat lrsquostatu quo i per tant les pressions transversals dels diferents estaments es feien paleses en aquells moments a dins i fora del municipi Ja havia quedat enrere el proceacutes revolucionari per esperonar als barcelonins a emmirallar-se en una repuacuteblica com la de Venegravecia la proclamacioacute testimonial de la Repuacuteblica (16-I a 22-I-1641) tot aixograve abans del vassallatge de Catalunya a la monarquia de Lluiacutes XIII de Franccedila Ara novament srsquoimposava el pragmatisme drsquoadaptar el Consell de Cent a la nova situacioacute i es va acceptar la contundent pressioacute dels estaments populars perquegrave es complissin els acords de lrsquoany anterior de la ciutat de Barcelona demanar al virrei francegraves lrsquoadmissioacute del sisegrave conseller menestral Drsquoaquesta manera el plenari tornava a 144 jurats el Trentenari i la resta drsquoor-ganitzacioacute municipal (confraries gremis i oficials de la ciutat) quedaven de la mateixa forma El canvi substancial i reivindicat feia segles era a la Conselleria que passaria de 5 a 6 consellers un per cada estament dels representats al Consell de Cent

Per tota la nostra argumentacioacute queda palegraves que ja no es pot anar repetint que Joan Pere Fontanella va ser escollit ldquoa sac i sortrdquo com a conseller en cap fou una tupinada acordada Tambeacute hem de considerar que lrsquoaugment del Consell de Cent (de 144 a 216 jurats) eacutes un aspecte meacutes de lrsquoadequacioacute municipal a les necessitats del moment aixiacute com el reconeixement del sisegrave conseller menestral a la Conselleria Finalment ha drsquoestablir-se que no es poden desvincular els tres vessants que formaven part del mateix proceacutes del Consell de Cent drsquoadaptacioacute a la conjuntura histograverica

Foacutera bo de tenir present que el doctor Joan Pere Fontanella laquoprohom meacutes antich de Concellraquo va ser un dels ciutadans que va romandre com a jurat en el consistori en aquell any consular de 1642 tambeacute el seu fill Josep Fontanella i a la mort drsquoun altre jurat entra-ria Francesc Claris25 Els homes cabdals que havien engegat la revolucioacute i la guerra contra Felip IV de Castella seguien assegurant-se el control del Consell de Cent

Com sabem Barcelona va ser un focus drsquoavalots durant lrsquoany consular de 1641 i per evitar meacutes pressioacute dels estaments populars al voltant de Corpus quan acostumaven a entrar els segadors a la ciutat el Consell de Cent reunit el 16 de maig drsquoaquell any taxa-tivament va acordar no deixar que entressin a la ciutat designant el seu assentament en

23 AHCB 1B-II 150 f 2r-5v 24 AHCB 1B-II 150 f 377v25 AHCB 1B-II 150 f f 4v 8

206 Nuacuteria Florensa i Soler

dues places a Sant Andreu i lrsquoHospitalet La proposta es va prolongar per un termini drsquoun mes A fi de fer efectives aquestes mesures i per impedir lrsquoentrada de segadors el Consell deliberagrave formar 100 mosqueters Drsquoells 20 serien dels que ja tenia allistats la ciutat i els altres 80 anirien a cagraverrec dels colmiddotlegis i confraries de Barcelona Tots els dies haurien drsquoestar els 100 soldats de guagraverdia i repartits per cobrir els seguumlents espais uns 20 al portal de Sant Antoni uns altres 20 al portal Nou 20 meacutes en el portal de Mar que serien les uacuteniques portes drsquoentrada a la ciutat i en cadascun drsquoells com a miacutenim un caporal Els al-tres 40 mosqueters es repartirien 20 de custogravedia a la presoacute i 20 a la Casa de la Ciutat Les vigilagravencies eren de dia i de nit per tant srsquohavia de comptar en salaris dobles26

Si beacute podem extraure la conclusioacute de com es volia evitar la revolta que lrsquoany anterior van promoure segadors amb suport de barcelonins ara lrsquoobjectiu era evitar les pressions que exercia lrsquoestament popular per forccedilar les elits urbanes a acceptar un sisegrave conseller me-nestral Recordem com lrsquoany 1640 el virrei comte de Santa Coloma va trobar la total opo-sicioacute dels consellers de la ciutat en aquells moments criacutetics per no deixar entrar segadors No podem seguir mantenint una visioacute tan reduccionista de tot el conjunt drsquoesdeveniments que conflueixen

Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641

Lrsquohistoriador J H Elliott en la seva obra La revolta catalana havia identificat disset personatges que van dirigir-la Per la seva banda el professor Antoni Simoacuten i Tarreacutes27 va ampliar el nucli dirigent fins a trenta homes i va incloure altres de la Diputacioacute del Ge-neral Perograve soacuten molts meacutes Tots els jurats que formaven el Consell de Cent comptaven a banda dels que poguessin ser felipistes28 La majoria existent era la que colmiddotlaborava amb la Diputacioacute per a lrsquooposicioacute a les imposicions de Felip IV de Castella i a meacutes destaquem com van actuar per vulnerar la legalitat del proceacutes drsquo insaculacioacute per garantir la majoria ideologravegica i poliacutetica drsquoaquell plenari en les comissions i en les Juntes en aquells moments transcendentals per a la revolucioacute i la guerra

Necessagraveriament la primera pregunta que ens vam plantejar fou qui eren aquells ho-mes que finalitzaven el seu cagraverrec biennal de jurats al Consell de Cent i que resultaven imprescindibles per garantir el proceacutes revolucionari de 1640 Per quegrave es va vulnerar per ells la legalitat del sistema drsquoinsaculacioacute en aquells moments per lrsquoany consular de 1641 A meacutes dels registres habituals de la Casa de la Ciutat el Dietari i el Registre de Deliberacions ha resultat molt enriquidor comptar amb el Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions que srsquohavia fet novament lrsquoany 162629 Els breus apunts que presentem sobre aquests per-

26 AHCB 1B-II 150 f 194-194r27 elliott La revolta catalana passim Antoni siMoacuten i tarreacutes Pau Claris Liacuteder drsquouna classe revolucionagraveria Barcelona Publicacions

de lrsquoAbadia de Montserrat 2008 pagraveg 8328 Despreacutes que Catalunya fos incorporada a Franccedila srsquohaurien de reprimir els conspiradors catalans partidaris de Felip IV de

Castella vegeu Antoni siMoacuten i tarreacutes Els oriacutegens ideologravegics de la revolucioacute catalana de 1640 Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1999 pagraveg 261-272

29 AHCB 1C-VIII Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoInsaculacions (Llibre de lrsquoAgravenima) 1 Va ser un llibre nou refet lrsquoany 1626 on amb la supervisioacute directa de lrsquoescrivagrave major del Consell Pere Pau Pastor notari de Barcelona es copiava ordenadament i polida el que constava en llibres amb errades ratllades molt gastat per la seva utilitzacioacute i possiblement ja tan complet que es necessitava unaltre

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 207

sonatges molt desiguals per manca de meacutes informacioacute poden ajudar en un futur a possi-bles estudis biogragravefics30

Abans drsquoiniciar el llistat volem recordar que quan esmentem el concepte ldquopromocio-narrdquo hem de pensar en les dificultats que existien per poder ldquopujarrdquo drsquouna bossa a una altra i que es feia jeragraverquicament Alhora estar insaculat en una bossa tambeacute donava opcioacute a altres cagraverrecs i oficis de la ciutat evidentment drsquoacord amb lrsquoestament del jurat En consequumlegravencia tots aquells que van poder promocionar van ser homes fidels a la causa catalana Per altra banda pels estaments drsquoartistes i menestrals hi ha una investigacioacute en curs31

ndash Francesch Aguiloacute noble devia gaudir de prestigi ja que ja constava des de lrsquoany1626 entre els vint ciutadans inscrits al Llibre de les Agravenimes on tambeacute anoten el seuogravebit32

ndash Joan Argila doctor en medecina estava insaculat com a ciutadagrave pel Consell deCent Despreacutes el seu nom va ser tatxat i el rodoliacute tret de la bossa33

ndash Vicens Barthomeu doctor en medicina va anar promocionant i estava insaculatcom a ciutadagrave a la bossa de conseller en cap lrsquoany 1643 Va ser desinsaculat el 19 denovembre de 1647 per ogravebit34

ndash Gismundo Boffill ciutadagrave honrat com a mossegraven va arribar a la bossa de consellertercer perograve durant la pesta de 1651 a Barcelona va ser desinsaculat drsquoacord amb ladeliberacioacute adoptada pel Consell de Cent35

ndash Jaume Bru ciutadagrave honrat de Barcelona amb gran influegravencia familiar a la ciutatLrsquoany 1632 ja estava insaculat a la bossa de conseller en cap36

ndash Joan Castelloacute era militar i ens consta que va romandre fidel a la ciutat ja que vaarribar a la bossa de conseller segon perograve lrsquoany 1643 eacutes desinsaculat per ogravebit37

ndash Jaume Damians natural de Vic era ciutadagrave honrat de Barcelona on estavadomiciliat Quan lrsquoany 1630 era membre del Consell de Cent va fer un escrit ndashVotndashdefensant la prohibicioacute dels teixits estrangers Drsquoaquesta manera srsquoaugmentarienles rendes per ingressos drsquoaranzels de la Diputacioacute i de Barcelona a meacutes de poderaportar beneficis a les manufactures de llana i seda catalanes Va ser un grandefensor de les lleis de la terra i es va destacar contra els abusos reials Encapccedilalavala revolucioacute i per tant era una peccedila clau entre els ciutadans honrats del Consell deCent Va ser elegit secretari del Consell de Guerra quan es va crear i se li atorgagrave totel poder poliacutetic i militar alhora que es va dissoldre la Vint-i-quatrena de Guerra dela Ciutat despreacutes de lrsquoocupacioacute de Martorell el 21 de gener de 1641 i srsquoesperava

30 Aquests homes que esmentem en aquest llistat i al final en la nogravemina on consten tots els jurats que havien drsquoabandonar el Consell de Cent i no ho van fer es poden afegir als coneguts fins ara i tambeacute als membres actius de la Diputacioacute de la Generalitat vegeu siMoacuten Pau Claris pagraveg 83

31 La historiadora Eva Serra i Puig coordina un treball drsquoinvestigacioacute els membres del qual estem buidant sistemagraveticament elsLlibres de les Agravenimes que srsquohan conservat durant tot el periacuteode des de lrsquoorigen del sistema drsquoinsaculacioacute de la ciutat de Barcelonafins a la supressioacute del Consell de Cent Pel que fa al volum 1C-VIII 1 (drsquoaquest periacuteode de recerca) es conserva complet i encara ens queden per buidar alguns dels molts oficis menestrals que eren inscrits pel Consell de Cent i tambeacute drsquoaquesta bossa per altres oficis municipals

32 Aquest jurat requeriria una atencioacute meacutes especial ja que hi ha discordances de dates (inscripcioacute jurat que romandragrave al plenaridata drsquoogravebit io vacant sense cobrir) (AHCB 1C-VIII 1 f 22v)

33 AHCB 1C-VIII 1 f 24r34 AHCB 1C-VIII 1 f 27r35 AHCB 1C-VIII 1 f 52v36 AHCB 1C-VIII 1 f 40v37 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

208 Nuacuteria Florensa i Soler

lrsquoexegravercit del marquegraves de Los Veacutelez sobre Barcelona drsquoon srsquohavien evacuat les poblacions de les rodalies38

ndash Hyacintho Fagravebregues era misser i des de lrsquoany 1637 ja estava a la bossa de consellertercer Posteriorment el 1643 va promocionar a la bossa de segon un altre exempledrsquohome fidel a la causa revolucionagraveria catalana39

ndash Pere Llobet40 de la bossa de menestrals Era fuster caixer srsquohauria pronunciatde manera tan evident en defensa del drets del paiacutes que tambeacute va ser un juratnecessari al Consell de Cent Quan ja havia caigut Martorell en mans filipistes i estemia a Barcelona la possibilitat drsquouna contrarevolucioacute es van remoure els cagraverrecsmilitars Llobet com a home de confianccedila va ser nomenat a lrsquoestiu de 1640 performar la comissioacute de la ldquoQuatreta dels baluardsrdquo41 cagraverrec que va gaudir de granpotestat a la ciutat Un cop guanyada la batalla de Montjuiumlc es van quumlestionarles ordres militars conforme les atribucions drsquoaquesta Quatreta que havien estatpresentades pels oficials drsquoinfanteria ja que les seves atribucions de govern nomeacuteseren lrsquoartilleria i les municions no pas la jurisdiccioacute atorgada drsquoestar per sobre deles ordres drsquoinfanteria42

ndash Christogravephol Mercer era mercader i des de lrsquoany 1637 ja estava inscrit per a la bossade conseller quart mercader43

ndash Joseph Moacutera ciutadagrave honrat de Barcelona amb llarga tradicioacute familiar al servei dela ciutat Va ser conegut pel seu posicionament a favor de la causa catalana i durantlrsquoassalt del marquegraves de Los Veacutelez a Barcelona sersquol va nomenar capitagrave al baluard deLlevant Al setembre de 1641 sersquol va nomenar mestre de camp de Barcelona44 Esva agrair la seva tasca i fidelitat aconseguint lrsquoany seguumlent 1642 pujar a la bossade conseller segon45

ndash Joseph de Orlau era misser i des de la insaculacioacute del novembre de 1636 ja estavaa la bossa de conseller tercer Posteriorment va anar promocionant de bossa ambels vots favorables de la comissioacute drsquoinsaculacioacute i quan el 17 de novembre de 1641es feacuteu la inscripcioacute al Llibre de les Agravenimes ja ho feacuteu per conseller en cap46

ndash Francesch Safont com a misser va anar promocionant a les bosses del Consell deCent i lrsquoany 1651 el trobem a la bossa de conseller en cap47

ndash Francisco Sala era militar ben conegut per les elits de la ciutat ja que lrsquoany 1626quan es fa el Llibre de les Agravenimes de nou ja constava inscrit entre els dotze consellersmilitars que hi podien estar48

38 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556-558 siMoacuten Els oriacutegens ideologravegics pagraveg 93 95 i 308 Nuacuteria Florensa i soler i Manel guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana Ogravemnium 2005 pagraveg 251-252

39 AHCB 1C-VIII 1 f 51v40 En documents posteriors lrsquoescrivagrave lrsquoinscriu com Llobet forma meacutes comuna41 AHCB 1B-VI Lletres Closes 87 f 9v-10 31-VII-164042 AHCB 1B-VI f 6v-7 31-VII-1640 43 AHCB 1C-VIII 1 f 60v44 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556 i 67845 AHCB 1C-VIII 1 f 40r46 AHCB 1C-VIII 1 f 28r i 50v47 AHCB 1C-VIII 1 f 33r48 AHCB 1C-VIII 1 f 54v

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 209

ndash Francesc Sangeniacutes ciutadagrave mossegraven fidel a la causa catalana va anar promocionantfins que va ser inscrit a la matriacutecula de conseller en cap el novembre de 1646 Lrsquoany1651 consta desinsaculat per ogravebit49

ndash Llorenccedil Serra era mercader i havia defensat amb molta vehemegravencia al Consell deCent ndashjuntament amb Francesc Joan de Vergoacutesndash la proposta que els consellers esvestissin de negre en senyal de dol perquegrave les lleis de la terra srsquoestaven violant50

En una crogravenica sersquols assenyalava ja laquocom a bons patriotes i catalansraquo51 Malgrat elsecret de les sessions del plenari el virrei Santa Coloma el 18 de marccedil de 1640el va arrestar i empresonar Va sortir de la presoacute el mateix dia de lrsquoavalot urbagrave quealliberagrave el diputat militar Tamarit que tambeacute havia estat empresonat dies despreacutesSerra va ser un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra de Barcelona i eldesembre de 1640 els consellers el comissionen per anar a Narbona a comprararmament52

ndash Antich Servat era ciutadagrave mossegraven va anar promocionant dins del Consell de Centfins que al novembre de 1644 va entrar a la bossa de conseller tercer53

ndash Francesc de Sorribes i Rovira era militar don senyor de Santa Pau de Casserres unhome fidel a la defensa de Catalunya i de total confianccedila del Consell de Cent Aixograveera extensible als seus germans Felip Sorribes i Rovira (que va arribar a ser conseller en cap lrsquoany 1645) i Josep Sorribes i Rovira coronel del terccedil de la Generalitat durantla campanya de 1639 per recuperar Salses als francesos (posteriorment va anar a laCort per donar suport als nou ambaixadors enviats ndashtres de la Citutat Comtalndash i vaser empresonat a Madrid el 1640 pel seu posicionament ideologravegic-poliacutetic drsquoell i dela seva famiacutelia a favor de la causa catalana) Els consellers de Barcelona van rebrequeixes del virrei Santa Coloma posant en dubte lrsquohonorabilitat dels homes quelluitaven sota la bandera de Santa Eulagravelia Sorribes hi va ser enviat el mes drsquooctubrede 1639 acompanyat amb el siacutendic de la ciutat perquegrave esbrineacutes a traveacutes delsllibres de pagament dels soldats catalans quants havien mort de manera naturalquants en la batalla quins srsquohavien llicenciat i quants estaven en actiu Alhora haviade procurar certificacions de catalans sobre accions particulars honroses durantel combat (millor que fossin de forasters i persones ben qualificades)54 Aquestafidelitat a la causa catalana va prosseguir i per tant Francesc de Sorribes era undels homes imprescindibles en el Consell de Cent Lrsquoestiu de 1640 els consellers deBarcelona el van enviar per ajudar Girona com a capitagrave amb cent mosquetersi les municions necessagraveries juntament amb la cavalleria de Josep de Pinoacutes contrales tropes hispagraveniques ja que anaven desembarcant soldats per a lrsquoexegravercit delRosselloacute55 Va ser nomenat capitagrave del batalloacute de la Generalitat que srsquoenfrontagrave a lestropes del marquegraves de los Veacutelez i tambeacute caporal de les companyies drsquoinfanteria dela Ciutat de Barcelona i va defensar la vila de Vilafranca

ndash Joseph Spuny era militar el seu prestigi entre les elits de la ciutat era palegraves ja quelrsquoany 1626 ja constava inscrit al Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions entre

49 AHCB 1C-VIII 1 f 29r50 AHCB 1C-XIII Bosses de Deliberacions 25 1640 11 Esborranys en fulls solts51 Crogravenica ldquoExemplagraveriardquo dins Crograveniques pagraveg 21052 Nuacuteria Florensa i soler El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68153 AHCB 1C-VIII 1 f 51v54 AHCB 1B-VI f 35-3655 AHCB 1B-VI f 42-42r 11-IX-1640

210 Nuacuteria Florensa i Soler

els dotze militars que podien ser consellers i en una degravecada ja estava a la bossa de conseller en cap56

ndash Diego57 de Vergoacutes era militar i amb el seu germagrave Francesc Joan de Vergoacutes eramolt procliu en les seves propostes al Consell de Cent58 Contrari a la monarquiahispagravenica tambeacute era un dels homes que defensava la revolucioacute i era necessarique no marxeacutes del plenari Havia entrat ja a la bossa de conseller tercer militaral novembre de 1636 i lrsquoany seguumlent ja va pujar a la de conseller segon59 Tenia alseu cagraverrec la torre de Sant Andreu Al desembre de 1640 era mestre de camp deBarcelona Al gener de 1641 va marxar amb el terccedil del Llobregat i el consellertercer Rossell a lluitar cap a Tarragona Se li encarregagrave la defensa del difiacutecil coll delPortell drsquoAgullana a la serra de lrsquoAlbera que es va lliurar a les tropes hispagraveniquessense lluitar per la qual cosa i per temor a represagravelies va marxar cap a La Garriga60

ndash Francesc Joan de Vergoacutes era militar es va pronunciar en diverses ocasions contralrsquoautoritat reial que vulnerava les Constitucions del paiacutes El 3 de febrer va serescollit un dels tres representants del Braccedil Militar que van anar a la Diputacioacute perexigir mesures contundents per lrsquoassassinat drsquoAntoni de Fluviagrave els seus vassalls i lacrema del seu castell Despreacutes juntament amb Llorenccedil Serra es va pronunciar ambmolta vehemegravencia (les seves continues propostes eren molt tingudes en compteen el plenari a meacutes de ser agosarades) defensant la proposta que els consellerssrsquohavien de vestir de negre en senyal de dol perquegrave srsquohavien violat les lleis de laterra i com Serra va ser detingut i empresonat pel virrei el 18 de marccedil de 1640Gran orador i amb molta influegravencia al Consell de Cent aconseguia el suport delsjurats i a meacutes estava reforccedilat pel seu germagrave Diego de Vergoacutes61 Francesc Joande Vergograves era un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra i de la JuntaSecreta actuava amb molta concordanccedila amb Pau Claris62 En la insaculacioacute denovembre de 1640 el van promocionar a la bossa de conseller segon i va arribar ala de conseller en cap fins que lrsquoany 1645 fou desinsaculat per ogravebit63 Consideroque amb aquestes breus notes resta palesa la necessitat de la seva permanegravencia alConsell de Cent i com era un dels homes clau que no podien perdre de jurat perassegurar el camiacute revolucionari

ndash Miquel Vilanera era doctor i havia promocionat a la bossa de conseller en capPosteriorment sersquol va desinsacular perograve es va anulmiddotlar la decisioacute perquegrave va jurar nolaquodesemparar la ciutatraquo Aixograve va esdevenir en el context del contagi de pesta lrsquoany1651 a Barcelona64

ndash Francesc Xammar era un militar de prestigi al servei de la ciutat Des de lainsaculacioacute del 27 de novembre de 1638 estava a la bossa de conseller en capper tant era un dels homes imprescindibles en aquells moments en el Consell deCent65

56 AHCB 1C-VIII 1 f 44r57 Conegut historiogragraveficament per Diacutedac de Vergograves de Sorribes58 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts59 AHCB 1C-VIII 1 f 55v60 Florensa i guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute pagraveg 249 61 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts62 AHCB Ms A-51 Alberto torMeacute i liori Miscellaacuteneos histoacutericos y poliacuteticos sobre la guerra de Cataluntildea desde el antildeo 1639 pagraveg 134v-

13563 AHCB 1C-VIII 1 f 36v i 45r Vegirsquos meacutes informacioacute del personatge Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68264 AHCB 1C-VIII 1 f f 41v jurament en presegravencia del conseller en cap Ibiacutedem annex la sentegravencia drsquoexcomunicacioacute del Consell

de Cent del dia 11 de setembre de 1651 f 32v65 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 211

Nogravemina66 del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641

Conselleria67

Conseller en cap Mr Joan Pere Fontanella68

Conseller segon Mr Francesch Soler militar

Conseller tercer Mr Pere Joan Rossell69

Conseller quart Joan Francesh Ferrer (bossa mercader)

Conseller quint Pau Salines parayre (bossa menestral)

Consell de Cent

Ciutadans que han acabat Ciutadans que resten Ciutadans que entrenDr Joan Argila Dr Joan Francesch Rossell Antich Saleta y MorgadesJoseph Mora Mr Francesch Claris Joseph MassanaGismundo Boffill Mr Rafel Boffill Mr Francesch VidalMr Francesch Safont Antoni Segui y de Capella Dr Francesch GimbertJaume Damians Antoni Magarola Dr Dimas ViletaMr Pere Montserrat y Ruffet Magi Florensa Dr Hyacintho BallesterMr Francesch Aguilo (ogravebit) Mr Joseph Fontanella Mo Galceran NebotMr Joseph de Orlau Agusti Pexau Mr Miquel Carreres menorDr Miquel Vilanera Mr Francesch Congost Pau Bartrola (ogravebit)Antich Servat major (ogravebit) Mr Epiphanio Coll Mr Simon CampanaFrancesch Sangenis Mo Diego Monsar y Sors Mr Aleix TristanyDr Vicens Barthomeu Francesch Masi Mr Onofre Vila menorDr Agusti Calvet Joseph Miquel Quintana Mr Hyacintho PallaresJaume Bru Foris Bernat Enveja Dr en

medecinaMr Joan Marti Rull

Mr Hyacintho Fagravebregues Mr Narcis Peralta Mr Onofre VilaMr Francesch Marti Mr Bernat Sala en lloc de

Anton CarcerDr Francesch Huguet

Militars que han acabat Militars que resten Militars que entrenFrancesch Xammar Francesch Descallar y Sorribes Luys Joan de CaldersJoan Tarrago Don Anton de Aragall Ramon OlmeraJoan Castello Joseph de Olmera y de

AltaribaAntoni Descallar y Poset

Diego de Vergos Joseph de Serrauta Mo Hieronym CaldersDon Francesch Sorribes y Rovira

Phelip de Sorribes y Rovira Francesch Canoves (ogravebit)

Don Francisco Sala Joseph Jover Hieronym de GaverFrancesch Joan de Vergos y Sorribes

Mr Pau Boquet Don Herich Meca de Clasqueri

Joseph Spuny Don Enrich Senmanat y la Don Francesch Gamis

66 El criteri seguit en aquests llistats ha estat fer la transcripcioacute textual de com lrsquoescrivagrave els va anotar al Llibre de Deliberacions 1B-II150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Aquesta opcioacute eacutes perquegrave certs canvis subjectius o beacute de normativa ortogragravefica actualpodrien induir als historiadors a futures confusions de personatges El Consell de Cent es va reunir el dia 30 de novembre de 1640 per fer lrsquoextraccioacute i la votacioacute (AHCB 1B-II150 f 1)

67 Pel coneixement de lrsquoestament dels ciutadans honrats vegirsquos Joan F Cabestany i Fort laquoAportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelonaraquo Documentos y Estudios X (1962) Barcelona Ayuntamiento de Barcelona pagraveg 9-61

68 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 676 i laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo pagraveg 447-455 Joan Lluiacutes Palos Elsjuristes i la defensa de les constitucions Joan Pere Fontanella (1575-1649) Eumo Editorial Vic 1997 siMon Els oriacutegens ideologravegicsde la revolucioacute pagraveg 310-311 Josep CaPdeFerro Joan Pere Fontanella (1575-1649) Un advocat de luxe per a la ciutat de Girona tesi doctoral UPF 2010 i Ciegravencia i experiegravencia el jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes Barcelona Fundacioacute Noguera2012

69 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 680

212 Nuacuteria Florensa i Soler

Mercaders que han acabat Mercaders que resten Mercaders que entrenChristophol Mercer Christophol Sangenis Pere Joan XirauFrancesch Coll Rafel Ferran Damia VilardagaFrancesch Catha Rafel Mercer Joan BrugueraOnofre Massanes Pere Pau Vives Baldiri Miquel SoniesJoseph Rubia Leonart Serra Agustiacute NovellPau Albaret Francesch Rocha Bernat GatellJaume Magrinya Joan Soler Jaume PiMiquel Puigventos Thomas Pasqual Sebastiagrave de CormellesMiquel Angel Salabert (ogravebit) Luys Miralles Hieronym FeuHieronym Mathali Luys Claresvalls Balthezar RibaBarthomeu Pla Francesch Ros Ramon RogerPau Fontanet Gaspar Salla Antoni RoigPere Pau Vinyols Miquel Cudina Hierogravenym ResplansMiquel Planes Rafel Mathali Miquel GarciaBalthezar Foch Miquel Joan Rossell Francesch Fons menorPau Bonadona Pere Antoni Mercer en lloch

de JP FerrerFrancisco Moreig (ogravebit) y

foren aptes Josef (sic) Ximenis

Artistes que han acabat Artistes que resten Artistes que entrennotaris de barCelona notaris de barCelona notaris de barCelona

Joan Ramon Rafeques Epiphanio Teres Narcis Hieronym LladoFrancesch Casanoves Rafel Pellicer Joseph GalcemJoan Salines Luys Collell Hieronym Sabata (ogravebit) y en

son lloch Francesh PlaOnofre Soldevila Ramon Jaume Huguet (ogravebit) Francesh PonsMiquel Mora Steve Gilabert Bruniquer

(ogravebit) y en son lloc Pau Passoles

Hieronym Lentisclar

notaris reials70 notaris reials notaris reials

Antoni Aleix Cezilles Salvador Riambau Pere MallolPere Trelles Jaume Vila Jaume AgramuntesPeCiers esPeCiers esPeCiers

Hieronym Vidal apothecari Amador Vilar droguer Antoni Joan Brasso apothecariJoan Salvador apothecari Pau Ferrer droguer Pere Pau Amat droguerHieronym Jorda apothecari (ogravebit)

Gabriel Cases apothecari71 ogravebit y fou extret Joan VelaRubio apothecari

Gaspar Silvestre apothecari

Jaume Vilasecha apothecari Rafel Planes droguer Bernat Carrere apothecariFrancesch Ferrer droguer (ogravebit)

Valenti Serra apothecari Gabriel Soler droguer

Candeler de Cera Candeler de Cera Candeler de Cera

Pau Canals candeler de cera (ogravebit)

Miquel Savado candeler de cera

Pau Oliver candeler de cera

Cirurgians Cirurgians Cirurgians

Bernat Faura Luys Alberich Antoni CarreresPere Cisa Jaume Texidor Damia VilarMiquel Piquer Onofre Soler Francesch Monsalvo

70 Lrsquoescrivagrave del Consell de Cent anotava al Llibre de Deliberacions els noms i a la dreta posava un claudagravetor amb lrsquoofici A sota deltiacutetol de notaris reials va escriure la paraula ogravebit no pas a continuacioacute de la persona extreta com en els altres casos per tantconsiderem que fa referegravencia a les dues persones que soacuten ogravebits no nomeacutes a la liacutenia horitzontal de coincidegravencia amb la segonapersona

71 Els asteriscs que assenyalem soacuten per indicar que lrsquoescrivagrave fa una crida per posar la informacioacute complementagraveria normalment alfinal del grup estamental ja que al marge esquerre de la caixa del text no sempre tenia espai suficient

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 213

Menestrals que han acabat Menestrals que resten Menestrals que entrenHieronym Ratera argenter Guillem Pujol fuster bosquer Miquel Oliveres argenterPere Lobet fuster caixer Macia Gener argenter Marccedilal Oluja fuster bosquerSteve Piferrer parayre Joan Maduxer blanquer Rafel Vinyals parayreJoan Oliver manya Antoni Roig parayre Pau Miquel sabaterHieronym Gomis sastre Onofre Xures sabater Gaspar Goget manyaFrancesch Antoni Llanussa sabater

Pere Rovira sastre Joan Cardo sastre

Luys Calmells mestre de cases Hieronym Morato mestre de cases

Antoni Marccedilal mestre de cases

Joseph Mauri celler Antoni Costa celler Hiacintho Squer ()Miquel Angles gerrer Francesch del Abad rajoler Miquel Passoles escudellerJaume Soler vidrier Hieronym Sato mariner Salvi Soler texidor de lliFrancesch Guardiola barreter Steve Burgues guanter Pere Pujades hortolaGabriel Vergonsa calceter Francesch Serra corredor de coll Joan Steve flassaderPau Falquera matalasser Francesch Perez corder Pere Joan Bardina beynerMiquel Darder boter Pere Joan Pujalt texidor de

llanaJoseph Miquel spaser (ogravebit) fou

extret Antoni Ramon spaserMiquel Palet assahonador Joan Pich cotoner Joan Forner assahonadorJoan Baptista Darder flequer Francesch Mates daguer en

lloch de Jaume Balle Miquel Duran carnicer

214 Nuacuteria Florensa i Soler

Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641

CONSELLERIA 5 consellers

COMISSIOacute DrsquoINSACULACIOacute

NOUS JURATS

VOTACIOacute BOTONS BLANCS O NEGRES

(-) (+)

Dotzena drsquohabilitadors + Conselleria

CONSELL DE CENT 144 jurats per ocupar 216 escons en total

FONT AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Resum i elaboracioacute de lrsquoautora

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)

Cristian Palomo Reina

A causa de la gran mutabilitat del llenguatge i la semagraventica el coneixement del vocabulari histograveric resulta clau per a lrsquoavenccedil cientiacutefic de la histograveria del pensament Necessitem aquest saber per tal drsquoalbirar millor la mentalitat dels homes i dones precedents i aixiacute aproxi-mar-nos a la seva forma de viure i comprendre el moacuten si beacute potser no totalment com a miacutenim de manera menys anacrogravenica Per aixograve en aquesta comunicacioacute es duragrave a terme un estudi drsquoalguns conceptes del vocabulari histograveric relacionats amb la identitat patriogravetica dels catalans en un periacuteode de conflicte com fou la Guerra de Successioacute per a la monar-quia drsquoEspanya que es batallagrave en el principat de Catalunya entre 1705 i 17141

Per a la seva realitzacioacute srsquoexposaragrave una breu siacutentesi a partir de la bibliografia es-pecialitzada dels significats histograverics drsquoalguns dels termes meacutes rellevants del vocabulari poliacutetico-patriogravetic de la Catalunya baixmedieval i moderna laquonacioacuteraquo laquopagravetriaraquo laquoproviacutenciaraquo i laquoterraraquo alhora que es realitzaragrave una anagravelisi quantitativa i semagraventica dels mateixos mots compresos en les pagravegines del dietari del Consell de Cent ndashinstitucioacute protagonista del con-flicte en el front catalagravendash del periacuteode suara almiddotludit Finalment es faragrave un balanccedil per veure en quina mesura aquests conceptes estaven relacionats amb una identitat patriogravetica ca-talana que si beacute comptava amb elements culturals com la llengua tenia com a base ele-ments poliacutetics tals com la fidelitat al sobiragrave la pertinenccedila juridicopoliacutetica al principat de Catalunya o les contraidentitats en relacioacute als invasors forans i als autogravectons considerats traiumldors2

Tanmateix abans de comenccedilar cal fer una segraverie de constatacionsEn primer lloc el fet de fer nogravemina dels significats que tingueren les predites veus al

llarg de tants segles eacutes necessari car tal i com ens indicagrave Reinhart Kosselleck des de lrsquoal-ta Edat Mitjana fins a lrsquoegravepoca de les Llums era corrent que les paraules dels llenguatges poliacutetic social i juriacutedic acumulessin amb el pas del temps una plegravetora de significats3

En segon lloc cal fer notar una certa rellevagravencia en el fet drsquoestudiar lrsquoaspecte semagraventic de la identitat patriogravetica catalana en un periacuteode begravelmiddotlic Drsquouna banda perquegrave tal i com ens indica la historiografia especialitzada4 tant la guerra com les contraidentitats que sersquon

Grup de Recerca Manuscrits (UAB)1 Aquesta recerca srsquoemmarca en la produccioacute de la tesi doctoral de Cristian Palomo Reina Identitat i vocabulari poliacutetics a Catalunya

durant la Guerra de Successioacute dirigida per Antoni Simon i Tarreacutes i per Ignasi Fernaacutendez Terricabras dins del Programa deDoctorat del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona

2 Sobre el nostre posicionament en els debats sobre lrsquoexistegravencia de nacions abans del nacionalisme contemporani i sobre lescaracteriacutestiques de la identitat patriogravetica catalana en el segle xviii vegeu Cristian PaloMo reina laquoLa identitat nacional cata- lana al segle xviii La Guerra de Successioacute i el regravegim borbogravenicraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica de la identitat catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2015 pagraveg 83-100

3 Reinhart KoselleCK laquoHistoria de los conceptos y conceptos de historiaraquo Ayer 53 (2004) pagraveg 27-454 Hagen sChulze Estado y nacioacuten en Europa Barcelona Criacutetica 1997 pagraveg 99-100 Anthony D sMith Nacionalismo y Modernidad

un estudio criacutetico de las teoriacuteas recientes sobre naciones y nacionalismo Madrid Istmo 2000 pagraveg 153-154 i Antoni siMon tarreacutes

216 Cristian Palomo Reina

deriven resultaren ser un element fonamental a lrsquohora de consolidar les identitats patriograve-tiques progravepies dels pobles de lrsquoEuropa de lrsquoAntic Regravegim tot i no ser en la majoria de casos el seu factor generador I drsquoaltra banda perquegrave el factor begravelmiddotlic aixiacute com el de les contra- identitats no nomeacutes foren elements de consolidacioacute sinoacute tambeacute drsquoexaltacioacute de les identitats cosa que molt possiblement ens pot permetre treballar una documentacioacute histograverica on el vocabulari poliacutetic i patriogravetic eacutes prou meacutes abundant que en periacuteodes de pau

En tercer lloc sobre la font eacutes necessari remarcar la importagravencia del Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute Una segraverie documental redactada pels successius escrivans racionals del Consell de Cent entre 1390 i 1714 en la qual srsquoanotaven diagraveriament notiacutecies i es cosien missives de caire poliacutetic econogravemic administratiu i militar relacionades amb una entitat tan rellevant com era la ciutat de Barcelona Per confeccionar aquesta comunicacioacute ens hem servit de lrsquoedicioacute realitzada per lrsquoAjuntament de Barcelona entre 1892 i 19755 con-cretament dels volums XXV al XXVIII que corresponen a la degravecada de la guerra la transcripcioacute dels quals fou realitzada per Enrique Gubern i dirigida i prologada per Pedro Voltes Bou6 Lrsquoescrivagrave racional drsquoaquest periacuteode fou en Lluiacutes Cases notari puacuteblic de Bar-celona que juragrave el cagraverrec i continuagrave el dietari el dia 30 drsquoagost de 1698 en substitucioacute del difunt notari Joan Guiu7

Per uacuteltim advertim els lectors que lrsquoanagravelisi que oferim mostra tendegravencies histograveriques perograve en cap cas srsquoha de considerar com un estudi definitiu sobre el vocabulari patriogravetic del conjunt de catalans del moment puix que compta amb destacables limitacions

a) Srsquoha estudiat una uacutenica segraverie documental

b) Aquesta font no nomeacutes presenta una clara limitacioacute drsquoestrat social ndashcar totes lesvegades que apareixen les paraules analitzades aquestes soacuten escrites pronunciadesi dirigides per i per a lrsquoelit governantndash8 sinoacute tambeacute de tipologia del llenguatge jaque uacutenicament contempla un llenguatge de caire institucional

c) El treball nomeacutes investiga quatre conceptes de lrsquounivers conceptual poliacutetico-patriogravetic de la font Si els analitzeacutessim tots sobrepassariacuteem amb escreix lrsquoespaidrsquouna comunicacioacute

d) Tambeacute cal tenir sempre present que si eacutes impossible conegraveixer a la perfeccioacute el moacutende la semagraventica de lrsquoactualitat la dificultat augmenta notablement per periacuteodes delpassat meacutes encara si parlem de lrsquoAntic Regravegim i de recular centuacuteries Drsquo aquestsperiacuteodes comptem nomeacutes amb les fonts escrites que srsquohan conservat i sabem queels significats del qualsevol mot podrien ser meacutes i potser molts meacutes dels que ensmostra tot aquest conjunt documental De fet podrien ser tants i tan variats comcapaces de crear-ne i emprar-los eren les ments dels autors de lrsquoegravepoca Si a aixograve lisumem la dificultat que representa per a lrsquoinvestigador de la semagraventica del passat lacorrecta abstraccioacute del moacuten semagraventic del present ndashque nomeacutes pot aconseguir traveacutesdel coneixements dels qui lrsquohan precedit en aquest esforccedil i de la seva capacitatper fer interpretacions histogravericament operativesndash srsquoevidencia que com sol passar

Construccions poliacutetiques i identitats nacionals Catalunya i els oriacutegens de lrsquoestat modern espanyol Barcelona Abadia de Montserrat 2005 pagraveg 235-268

5 Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute XXVIII vol Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892-1975 Abasta el periacuteode de 1390-1713

6 Manual XXV-XXVIII 1972-19757 Manual XXIII pagraveg 43 i 458 Nomeacutes hi ha un cas del 1706 on lrsquoautor documental i els emissors drsquoun informe no pertanyen a lrsquoelit social car soacuten dos mestres de

cases i un fuster (Manual XXV pagraveg 254)

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 217

en tota investigacioacute histograverica qualsevol humana pretensioacute de conegraveixer-ho tot a la perfeccioacute eacutes una aspiracioacute tan lloable com quimegraverica

Nacioacute

En el dietari del Consell de Cent les paraules laquonacioacuteraquo laquonacionsraquo laquonacioacutenraquo i laquonacionesraquo sumen 45 aparicions entre els anys 1705 i 1714 24 cops en la documentacioacute cosida al die-tari escrita per autors diversos mentre que les 21 vegades que resten soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres nomeacutes soacuten 4 les ocasions en quegrave representa que en Cases anota la paraula laquonacioacuteraquo motu proprio sense que estigui reproduint el que ha dit un altre

Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 71706 41707 11708 41709 31710 51711 51712 91713 41714 3Total 45

Pel que fa a la semagraventica cal dir que a inicis del segle xviii el concepte laquonacioacuteraquo comptava amb un bon grapat drsquoaccepcions9 Una drsquoelles era el significat original que servia per de-signar colmiddotlectius drsquoindividus que havien nascut en un mateix indret (vila ciutat contrada paiacutes)

Les quatre vegades que lrsquoescrivagrave racional empra el mot per voluntat progravepia ho fa amb aquest significat Primer lrsquoany 1708 ens parla de James Stanhope el laquogeneral Estanoch de nacioacute inglegravesraquo10 Despreacutes el 1713 ens fa esment de tres judicis de prohoms celebrats a Barcelona on es jutja laquoVicente Martiacutenez de nacioacute valenciagraveraquo acusat de ser un espia borbogravenic laquoun pres quersquos diu Andreu Meacutendez de nacioacute portuguegravesraquo condemnat per crim de lesa majestat per passar-se a lrsquoenemic i un altre reu laquode nacioacute gallegoraquo que fou con-demnat a galeres per lladre11

9 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada de lrsquoevolucioacute semagraventica de laquonacioacuteraquo tant general com especiacutefica de la Catalunya delscasals drsquoAragoacute i drsquoAgraveustria vegeu Antoni Mas Esclaus i catalans Esclavitud i segregacioacute a Mallorca durant els segles xiv i xv Ciutat de Palma Lleonard Muntaner 2005 Xavier torres Naciones sin nacionalismo Cataluntildea en la monarquiacutea hispaacutenica siglos xvi- xvii Valegravencia Universitat de Valegravencia 2008 Agustiacuten rubio vela El patriciat i la nacioacute Sobre el particularisme dels valencians en els segles xiv i xv CastelloacuteBarcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2012 Flocel sabateacute laquoIdentitat i representativitatsocial a la Catalunya baixmedievalraquo dins Agravengel Casals (dir) El compromiacutes de Casp negociacioacute o imposicioacute Cabrera de MarGalerada 2013 pagraveg 53-93 Flocel sabateacute laquoLrsquoorigen medieval de la identitat catalanaraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica pagraveg 19-47 i Mateo ballester La identidad espantildeola en la Edad Moderna (1556-1665) Discursos siacutembolos y mitos Madrid Tecnos 2010 especialment les pagraveg 430-443

10 Manual XXVI pagraveg 93 11 Manual XXVIII pagraveg 98 127 i 128

218 Cristian Palomo Reina

Amb aquest mateix sentit de colmiddotlectiu drsquoorigen comuacute tambeacute trobem el concepte laquona-cioacuteraquo o laquonacionsraquo per anomenar els diversos grups en quegrave es divideixen els humans com podem observar en un document de 1709 entregat pel Braccedil Militar al Consell de Cent En el text consten les objeccions del primer a un memorial presentat al rei Carles pel magis-trat de la Llotja de Mar en quegrave es parla de la consideracioacute per la figura dels mercaders que varen tenir i encara tenen laquolos antiguos romanos y otras naciones de la Europaraquo12 De la mateixa guisa semagraventica srsquoobserva el mot lrsquoabril de 1713 en una carta transcrita per lrsquoescrivagrave en la qual els consellers escrivien amargament al virrei comte de Starhemberg advertint dels perjudicis a la glograveria de lrsquoemperador Carles drsquoAgraveustria en deixar a la seva sort els catalans puix laquototas las nacions estranyarian la resolucioacute de sa magestat de aban-donar-nosraquo13

Drsquoaquest primer significat es derivava un altre que srsquoemprava per denominar com a laquogent de nacioacuteraquo els estrangers i amb el temps per designar la composicioacute dels exegravercits laquoen nacionsraquo si beacute aquests estaven compostos de gent de diversos oriacutegens geogragravefics Aquest significat tambeacute eacutes present en la documentacioacute del Consell Trobem almiddotlusioacute a lrsquoestrangeria de les nacions en una carta on els consellers manifesten a Carles drsquoAgraveustria que lrsquoabun- dor de moneda de plata podria posar en perill el bon govern econogravemic al laquollenarse Cata-luntildea de moneda corta y dar motivo a las naciones estrangerasraquo14 a quegrave la introdueixin i encara adulterada Aixiacute mateix no hi manquen tampoc 6 aparicions de la paraula rela-cionada amb el moacuten militar com per exemple en una carta de Carles III als consellers datada del 17 de setembre de 1706 en quegrave el secretari Vilana Perlas escriu en nom del rei sobre les laquodifferentes naciones de que se componen las tropas de mis aliadosraquo15

Tot i que a finals del segle xiii aparegueacute lrsquoexpressioacute laquonacioacute catalanaraquo per denominar la comunitat etnolinguumliacutestica cristiana i catalana estesa per una agravemplia geografia mediter-ragravenia i poliacuteticament vinculada als diversos reis del casal catalagrave drsquoAragoacute en tots els casos en quegrave en el conjunt documental que estudiem apareix la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo o la paraula laquonacioacuteraquo associada als catalans (29 vegades) es refereixen sempre als catalans del principat de Catalunya i mai al conjunt de catalanoparlants que inclouria com a miacutenim valencians i mallorquins Aixograve succeeix pel fet que la consolidacioacute poliacutetica del principat de Catalunya i dels regnes de Mallorca i Valegravencia com a entitats poliacutetiques diferenciades feacuteu disminuir lrsquouacutes drsquoaquesta accepcioacute en el segle xv i sobretot en els segles xvi xvii i xviii alhora que comportagrave un reajustament geogragravefic de la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo a lrsquoagravembit exclusiu del Principat produint dos nous significats amb una tendegravencia a ser cada cop meacutes usats a mesura que finia lrsquoEdat Mitjana i discorria lrsquoalta Edat Moderna

Drsquouna banda un significat que identifica els habitants del Principat com a laquonacioacute ca-talanaraquo que estagrave caracteritzada per uns togravepics etnoculturals (catalanoparlants bons cris-tians i molt catogravelics per citar alguns) o caracterologravegics i humorals (valents ferotges tre-balladors etcegravetera) produiumlts pel clima la geografia o la voluntat de Deacuteu Aixograve feia per exemple que el caragravecter de la nacioacute pogueacutes ser observat per forans fins al punt drsquoarribar a estimar-la o que el conjunt de la nacioacute pogueacutes sentir-se orgulloacutes drsquoun membre pel seu fer-vor religioacutes com ens ho mostra la documentacioacute del consell barceloniacute en 5 ocasions Aixiacute per exemple el 1711 el marquegraves de Trivieacute srsquoacomiada dels consellers indicant-los que srsquoha hostatjat a la ciutat comtal durant quatre anys i dos mesos laquoen cuyo discurso el conocimien- to del caraacutecter de la Nacioacuten formado de los mejores principios phiacutesicos y morales que

12 Manual XXVI pagraveg 28913 Manual XXVIII pagraveg 7514 Manual XXV pagraveg 25815 Manual XXV pagraveg 153

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 219

en cualquiera otra se puedan observar me ha inspirado una verdadera estimazioacutenraquo16 que conservaria per sempre Tambeacute el 1712 la magravertir santa Eulagravelia eacutes considerada pels con-sellers com a filla i laquohonrra de tota la Nacioacuteraquo17

Drsquoaltra banda un significat que identificava els naturals18 del Principat com un colmiddotlec-tiu drsquoindividus organitzats poliacuteticament i caracteritzats pel gaudi drsquouna segraverie de drets pri-vilegis i llibertats que els eren propis com a catalans En aquest sentit la ldquonacioacute catalanardquo era una entitat capaccedil de fer accions poliacutetiques com per exemple ser representada per una assemblea parlamentaria mantenir-se fidel al seu priacutencep i lluitar per seva la causa de-fensar el Principat dels invasors aliar-se amb altres nacions lluitar per la salvaguarda la recuperacioacute i lrsquoaugment dels seus drets i privilegis colmiddotlectius anant la seva sort aparellada amb la del beacute puacuteblic Tenim un exemple en lrsquoopuscle Lealtad Catalana del 1714

Soacutelo las resoluciones que se toman en Cortes de un Reino o provincias son las que se atribuyen a la nacioacuten () La nacioacuten que soacutelo se representa en sus Brazos unidos Toda la nacioacuten catalana junta en los Brazos resolvioacute el defenderse por el rey en cuyo dominio estaba19

Conseguumlentment en la font documental que ens ocupa la resta de cops (24 vegades) en quegrave el terme laquonacioacuteraquo parla dels habitants del Principat ens remet als catalans com una comunitat poliacutetica

Aixiacute el 19 drsquooctubre de 1705 lrsquoescrivagrave Cases transcriu una carta de lord Peterborough en la que explica als consellers que la reina drsquoAnglaterra li ha encomanat intercedir per Barcelona i els catalans davant Carles drsquoAgraveustria per tal que aquest srsquoinclineacutes tant a laquoman-tener y conservar a esta Ciudad y cathalana nacioacuten no soacutelo aquella continuaccedilioacuten de privi-legios con que hasta ahora se havia visto honrradaraquo com a laquosuplicarle se dignara de antildeadir a ella muchos de nuevosraquo20

El 12 novembre del mateix any lrsquoescrivagrave cusiacute al dietari una carta Era del Braccedil Militar adreccedilada al Consell de Cent i indicava que les institucions srsquohavien de preparar legalment per defensar les lleis del Principat en les properes Corts cosa que aniria en laquomajor servey de sa magestat conservacioacute dels privilegis y prerogativas del Principat y cregravedit de la nacioacute catalanaraquo21

El 25 de marccedil de 1706 lrsquoescrivagrave tambeacute ens deixagrave anotat que una ambaixada del Consell de Cent visitagrave lrsquoambaixador del rei de Portugal i li indicagrave que laquoen conformitat de la unioacute de la nacioacute cathalana y portuguesa la Ciutat sempre estaria prompte al que fora de major servey de dit senyor don Pedroraquo22

El 27 drsquoagost de 1707 eacutes cosida una carta del govern de Barcelona al rei on li recorden que per llei un natural del Principat teacute dret a ocupar una placcedila en el Consell Reial de Mallorca i li reclamen que havent quedat dues vacants ha laquoprovehiumlt vostra magestat

16 Manual XXVII pagraveg 20017 Manual XXVIII pagraveg 15118 Ser natural implicava meacutes enllagrave drsquohaver nascut en un territori una relacioacute poliacuteticojuriacutedica Drsquouna banda el natural drsquoun domini

poliacuteticoterritorial posseiumla una segraverie de drets i deures aixiacute com la possibilitat drsquoocupar uns cagraverrecs poliacutetics i administratius als quals no podien en teoria aspirar els estrangers Drsquoaltra banda en aquest domini sempre hi havia un poder sobiragrave ndashnormalment unpriacutencepndash del que es podia ser suacutebdit natural si existia una reciproca relacioacute poliacutetica basada en la fidelitat torres Naciones pagraveg 225-248

19 Joaquim albareda laquoEl xviii un segle sense poliacuteticaraquo dins Jaume renyer i Enric Pujol (dirs) Pensament poliacutetic als PaiumlsosCatalans 1714-2014 histograveria i prospectiva Barcelona CETC Pogravertic 2007 pagraveg 71-92 La cita a la pagraveg 75

20 Manual XXV pagraveg 6021 Manual XXV pagraveg 23122 Manual XXV pagraveg 107

220 Cristian Palomo Reina

a subgectes que no soacuten cathalans lo que apar cedir en notable prejudici del lustre de la Nacioacute Cathalanaraquo23

El 2 de juliol de 1711 es cus una carta dirigida als consellers de part del general bri-tagravenic duc drsquoArgyll escrita en catalagrave on indica que volia laquoposar en notiacutecia del consistori las memograverias y gran estimacioacute en que estava la reyna de la Gran Bretanya de quegrave la nacioacute catalana se hagueacutes singularittat y esmerat tant en servey y obediencia del senyor Carles tercerraquo24

Uns dies despreacutes la Diputacioacute expressa a lrsquoemperadriu el seu temor a quegrave sigui con-certada una pau a Utrecht i quedi laquosens llibertat Cathalunya ab lo derramament de sanch y avers infructiacuteferos y lo que eacutes meacutes malmiddotlograda la constitucioacute primera establerta en la Cort General de 1706 en quegrave se declara ab singular valor y glograveria de la Nacioacute cathalana (no obstant de ser molt serca de esta Capital los dos exhegravercits del duch de Anjou) com-petir tota la monarquia al senyor Carles tercer nostre adorat monarca ab exclusioacute de la casa de Fransa faltant-se al mateix temps al jurament prestatraquo25

El 17 de juny de 1713 els Tres Comuns supliquen a lrsquoalmirall britagravenic Jennings que intercedeixi per ajudar-los a mantenir els privilegis del Principat que eren laquolo meacutes precioacutes y apreciable de tota la Nacioacute catalana que ab tanta glograveria agrave sabut en tot temps merexerraquo26

El 26 de febrer de 1714 eacutes cosida per lrsquoescrivagrave racional una carta on els comuns de-manen diligegravencia al governador de Catalunya Pere de Torrelles i Sentmenat a lrsquohora drsquoadministrar justiacutecia contra els qui havien comegraves el crim de laquotractar secretament ab lo enemich conduint-se avisos y correspondegravencias tant perniciosas al beacute puacuteblich y a la con-veniegravencia de la Nacioacute com la gran prudegravencia de vostra senyoria sabra compendrerraquo27

Tambeacute amb connotacions poliacutetiques trobem en tres casos el concepte laquonacioacuteraquo no apli-cat als catalans sinoacute als naturals o als suacutebdits dels regnes de la Corona drsquoAragoacute o dels regnes drsquoEspanya o beacute del regne de Franccedila

En el cas de la Corona drsquoAragoacute hem de dir que des de mitjan segle xiv i sota lrsquoaspira-cioacute unificadora del rei drsquoAragoacute apareix en la documentacioacute una nacioacute catalanoaragonesa referida no a tot el conjunt dels suacutebdits cristians del rei drsquoAragoacute sinoacute uacutenicament als ibegrave-rics i balears Aquesta que eacutes anomenada amb expressions com laquonacioacute del rei drsquoAragoacuteraquo o laquonacioacute aragonesa valenciana i catalanaraquo o simplement laquonacioacute catalanaraquo ndashpuix que perraons de demografia llengua i moviments comercials internacionals els suacutebdits de la Co-rona drsquoAragoacute eren majorment coneguts com a catalansndash adquiriacute ragravepidament un notablesentit poliacutetic car podia fer accions com eacutesser fidel a un sobiragrave o dinastia lluitar contraenemics o relacionar-se amicalment amb altres nacions Tanmateix tot i que tingueacute un uacutesnotable en el segles xiv i xv la utilitzacioacute drsquoaquesta accepcioacute anagrave decaient en els segles xvi

i xvii tant perquegrave els reis deixaren de fomentar-la com per la consolidacioacute dels diversosregnes i principat catalanoaragonesos i lrsquoaugment de les seves relacions en un sentit cen- triacutefug ja sigui per inegravercia progravepia o induiumlda des de la cort de Madrid28 Dit aixograve si anem a ladocumentacioacute barcelonina del segle xviii el 10 de desembre de 1709 el secretari de Josepde Cardona comte de Cardona entregagrave al Consell de Cent una cogravepia del document ambquegrave el rei Carles concedeix al comte la grandesa drsquoEspanya En aquest document redac-tat per Vilana Perlas el monarca explica que laquomi Corona drsquoAragoacutenraquo el va escollir coma rei i senyor natural tot i lrsquoamenaccedila de Franccedila Ara la predita Corona estagrave laquoempentildeada

23 Manual XXVI pagraveg 19424 Manual XXVII pagraveg 18725 Manual XXVIII pagraveg 16526 Manual XXVIII pagraveg 24327 Manual XXVIII pagraveg 12528 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 148-154

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 221

a colocar sus naturales en el lugar inmediato de mi estimacioacuten y ostentar en lo porvenir la memoria de tan garvoso acuerdo para que la ansia de esta gloria estimule a las naciones a abrazar a las de igual justiciaraquo29 Aquiacute trobem novament aquest significat dels segles xiv i xv que tracta de forma impliacutecita el conjunt drsquohabitants dels regnes de la Corona drsquoAragoacute com una nacioacute ja que pot ser imitada en justes accions com la de decantar-se per la causa austriacista per altres nacions

Pel que fa a lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute laquonacioacute espanyolaraquo cal dir que entre el segle xv i inicis del xviii srsquohan identificat diversos significats que coexistien amb nacions hispanes com lrsquoaragonesa la navarresa la valenciana la castellana la portuguesa o la catalana que venim tractant Un de geogragravefic que srsquoemprava per referir-se normalment als oriuumlnds de la terra drsquoEspanya eacutes a dir als originaris de la peniacutensula Ibegraverica I un de poliacutetic que iden-tificava com a membres de la laquonacioacute espanyolaraquo el conjunt de suacutebdits ibegraverics o no dels sobirans cristians espanyols ja fossin quatre reis a inicis del segle xv o un uacutenic monarca a inicis del xvii Tanmateix fou en aquest segle quan en consonagravencia amb un ideal uni-formitzador i castellanista de lrsquoelit dirigent de la cort de Madrid30 aparegueacute de la magrave de personatges com el comte-duc drsquoOlivares un nou significat de laquonacioacute espanyolaraquo la que com aquella nacioacute catalanoaragonesa fomentada pels reis drsquoAragoacute del segle xiv cercava la unitat identitagraveria entre els suacutebdits peninsulars alhora que aspirava a la unificacioacute del cor de la monarquia els regnes drsquoEspanya a partir de Castella

El 20 de desembre de 1712 es cus al dietari una missiva dels Tres Comuns a lrsquoempera-dor en quegrave li demanen que malgrat la retirada de les forces de la Gran Bretanya el Sacre Romagrave Imperi continuiuml la guerra contra els Borboacute En el segon paragravegraf li recorden que els seus invictes predecessors sempre han mantingut i exaltat lrsquoImperi i que laquoa esta felicitat ha contribuhiumlt Espanya ditxosament affavorida ab lo legiacutetim domini dels antecessors de la augustiacutessima casa de Austria y agermanada ab lo Imperi en suau correspondencia per lo discurs de centuacuterias devent-los la Nacioacute espanyola los majors timbres Y si est continent (que figura lo cos de la monarquia) per sa irreparable desgragravecia restava en domini del sereniacutessim duch de Anjou quedaria lo Imperi destituhiumlt de esta antigua unioacute convertint-se en oposicioacute a la augustiacutessima casa de vostra cesagraverea magestat los regnes que sempre han blazonat eacutesser sos lleals vassalls y constants aliats de lrsquoImperiraquo31 Com podem veure parla drsquoEspanya en sentit geogragravefic car eacutes el continent on figura el cos o part principal de la monarquia hispagravenica mentre que la locucioacute laquonacioacute espanyolaraquo eacutes poliacutetica equival a la poblacioacute del conjunt de regnes peninsulars que han tingut lrsquohonor drsquoeacutesser governats per dos reis que srsquohavien cenyit la corona imperial germagravenica

En darrer lloc la nacioacute francesa ens apareix lrsquooctubre de 1705 quan el virrei borbogravenic Francisco Antonio Fernaacutendez de Velasco signa amb el comte de Peterborough les capi-tulacions de Barcelona En el punt XXII drsquoaquestes Fernaacutendez de Velasco demana que quedin garantides les vides i hisendes laquode todos los naturales franceses y coacutensul de esta nacioacuten que reside en esta Ciudad y demaacutes estrangeros assiacute vezinos y abitantes de esta Ciudad como de qualesquier otros lugares y parages del Principado de Cathaluntildearaquo32

29 Manual XXVI pagraveg 321-32230 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 42-13331 Manual XXVIII pagraveg 17932 Manual XXV pagraveg 203

222 Cristian Palomo Reina

Pagravetria

En la font dietariacutestica que ens ocupa entre els anys 1705 i 1714 el terme catalagrave laquopagravetriaraquo i el castellagrave laquopatriaraquo apareixen 27 cops entre els dos Drsquoaquests 27 trobem 16 en la docu-mentacioacute cosida i 11 en el dietari anotats per lrsquoescrivagrave racional sense ser-ne cap drsquoaquests anotat per la seva progravepia iniciativa

La cronologia de les aparicions eacutes la seguumlent

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 61706 41707 11708 01709 21710 01711 51712 11713 71714 1Total 27

La veu laquopagravetriaraquo drsquoorigen clagravessic podia posseir un grapat drsquoaccepcions en la Catalunya drsquoinicis del segle xviii33 Drsquouna banda des de lrsquoalta Edat Mitjana srsquoemprava per remetre al paradiacutes (pagravetria celestial) mentre que de lrsquoaltra srsquousava per fer referegravencia a lrsquoespai geogragrave-fic de naixenccedila drsquoun individu (poble ciutat regioacute paiacutes) puix que etimologravegicament vol dir laquoterra dels paresraquo trobant-se ja en el segle xiv un exemple del fet que aquest espai eacutes Ca-talunya Perograve com que Catalunya no eacutes nomeacutes un espai geogragravefic sinoacute tambeacute un ens poliacute-tic apareix en els segles xiv-xv ndashi es manteacute fins al periacuteode que analitzem prenent especial rellevagravencia en periacuteodes begravelmiddotlics guerracivilistes com la Guerra Civil catalana (1462-1472) la Guerra dels Segadors (1640-165259) o la conflagracioacute austroborbogravenica del xviiindash una nova accepcioacute de laquopagravetriaraquo que remet directament al principat de Catalunya com a entitat poliacutetica sinogravenim o contenidor de les lleis paccionades catalanes

En la documentacioacute estudiada dels 27 casos en 26 el mot es refereix al Principat mentre que en lrsquoocasioacute que resta laquopagravetriaraquo fa almiddotlusioacute al regne de Castella

Aquesta darrera eacutes clarament poliacutetica el 12 de marccedil de 1713 en una carta a lrsquoempera-dor els Tres Comuns rememoren lrsquoaixecament austriacista hispagrave primer de Catalunya i despreacutes drsquoAragoacute per referir-se a continuacioacute al cas de Castella Aquesta laquodominada de superiors tropas enemigas no pugueacute concograverrer a esta gloriosa asanya explican la finesa de sos naturals tantas famiacutelias que abandonaren sa Pagravetriaraquo34 Srsquoobserva una accepcioacute tan geogragravefica com poliacutetica Els Comuns no nomeacutes esmenten la pagravetria castellana com a lloc ja que es refereixen als castellans com a naturals i parlen de la fidelitat de molts drsquoells a la Casa drsquoAgraveustria cosa que els ha comportat lrsquoexili

De la resta referides totes a Catalunya podem distingir 25 vegades on hi ha una in-tencionalitat poliacutetica clara

33 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i dotada de muacuteltiples exemples de la paraula laquopagravetriaraquo a la Catalunya medieval i alt-moderna vegeu Flocel sabateacute El territori de la Catalunya medieval percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoedat mitjanaBarcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 349- 351 torres Naciones pagraveg 104-113

34 Manual XXVIII pagraveg 217

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 223

En 14 ocasions laquopagravetriaraquo referida a Catalunya sersquons presenta acompanyada de termes juriacutedics tals com privilegis immunitats usos costums prerrogatives constitucions capiacute-tols de Cort actes de Cort lleis i drets de la pagravetria Per exemple el 4 drsquooctubre de 1705 el siacutendic del General entregagrave al Consell de Cent un document amb les proposicions del General i de la Diputacioacute per si tenia lloc la capitulacioacute de Barcelona enfront de lrsquoarmada aliada que defensava la causa de lrsquoarxiduc drsquoAgraveustria La quarta proposicioacute diu aixiacute

Que per quant lo quemiddots troba estatuhiumlt y ordenat per Corts nomiddots pot declarar revocar ni annulmiddotlar sinoacute en altres Corts Generals sie observat perpetuament tot lo que se eacutes fet y executat segons lo disposat estatuhiumlt y ordenat per constitucions capiacutetols de Cort privilegis y altres lleys y drets de la pagravetria35

Mentre que en 11 ocasions el principat de Catalunya com a pagravetria sersquons presenta com una entitat que equiparant-se amb Deacuteu i el rei ha de ser objecte de zel i devocioacute per part dels catalans que han de mirar pel seu bon estat i conservacioacute honorar-la servir-la amar-la i defensar-la fins a la mort si fos necessari Veiem-ne algunes mostres

El 12 drsquoagost de 1709 es cus al dietari un document amb les objeccions que el Braccedil Militar vol manifestar al rei sobre un memorial que el magistrat de la Llotja de Mar ha-via presentat anteriorment al monarca En el document els militars recorden a Carles drsquoAgraveustria que laquoel estamento militar de Cathaluntildea una viva representacioacuten de aquellos insignes heacuteroes y valerosos campeones magnates nobles barones cavalleros y hombres generosos que a expensas de su propia vida y sangre y grande dilapidacioacuten de bienes y patrimonio no soacutelo conquistaron y deffendieron la propia Patria pero auacuten () extendie-ron el dominio de sus reyes y condes a tan dilatados y famosos Reynosraquo36

El 15 de gener de 1711 ens informa lrsquoescrivagrave que els presidents dels Tres Comuns van fer al rei unes recomanacions militars sobre la situacioacute de la ciutat de Girona sabent que Carles III les admetria car laquolas dicta lo amor y lealtat per lo major servey de Deacuteu de vostra magestat y la pagravetriaraquo37

El 26 de juny de 1713 es cus una carta en la que els astorats membres dels Tres Co-muns recriminen al virrei Starhemberg lrsquoevacuacioacute de les tropes imperials sense haver arribat a un acord amb lrsquoenemic sobre la conservacioacute dels privilegis del Principat Aixiacute diuen

Se ofereix dir a vostra excelmiddotlegravencia que com lo quersquons proposa sia molt distinct del que los Comuns tenian consebut causa la expresioacute de vostra excelmiddotlegravencia un pasmo en los cors drsquoestos naturals que inseparables de la innata fidelitat que conservan a nostre rey y senyor com de la honrra y amor de la pagravetria y del comuacute benefisi38

Lrsquoaltre ocasioacute on laquopagravetriaraquo almiddotludeix a Catalunya sembla posseir un significat potser meacutes geogragravefic que poliacutetic puix que es relaciona amb el fet de ser nadiu ja que lrsquoescrivagrave Cases deixa anotada lrsquoalegria que mostra el bisbe de Barcelona als ambaixadors del Consell de Cent laquoper trobar-se cathalagrave y estar en sa Pagravetriaraquo39

35 Manual XXV pagraveg 19736 Manual XXVI pagraveg 29037 Manual XXVII pagraveg 6738 Manual XXVIII pagraveg 24939 Manual XXVIII pagraveg 83

224 Cristian Palomo Reina

Proviacutencia

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoproviacutenciaraquo el seu equivalent castellagrave el plu-ral drsquoaquest i les formes llatines provinciarum i provinciis sumades apareixen 103 vegades entre els anys 1705 i 1714 39 cops escrites per Lluiacutes Cases 12 motu proprio i 64 vegades en la documentacioacute annexa Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 251706 31707 231708 41709 101710 31711 61712 71713 221714 0Total 103

Respecte als significats el concepte laquoproviacutenciaraquo tambeacute de filiacioacute clagravessica posseiumla diver-ses accepcions40

Podem trobar un parell de cops el seu significat original remetent als territoris con-querits pels romans fora de la peniacutensula Itagravelica Per exemple en les citades objeccions del Braccedil Militar al memorial del magistrat de la Llotja el 1709 on el primer recordava que alguns emperadors romans varen ordenar laquoque todos aquellos que se ocupan en la negociacioacuten y arte de mercaduriacutea en las Provinciasraquo41 no podien ocupar cagraverrecs puacuteblics

No obstant el terme srsquohavia adaptat a les circumstagravencies poliacutetiques de cada moment Un primer significat diferenciat plenament vigent en els segles medievals i moderns

era lrsquoeclesiagravestic que venia de denominar amb aquesta veu una gran porcioacute de territori sotmegraves a una autoritat eclesiagravestica superior i que conteacute diverses diogravecesis o diverses cases religioses del mateix orde

Un altre significat ja medieval serviria per designar de forma genegraverica un territori contrada paiacutes o continent homogeni habitualment part drsquoun conjunt superior Per tant geogragraveficament Catalunya era una proviacutencia de la peniacutensula drsquoEspanya o del continent drsquoEuropa i Espanya era una proviacutencia drsquoEuropa o del moacuten

Una altra gamma de significats eren els poliacutetics Nrsquohi havia que srsquoacostaven meacutes al significat original i servien per designar regions nominals o administratives ndashamb poca o cap autonomiandash drsquoun domini poliacutetic Per exemple eren drsquoaquesta mena de proviacutencies els regnes de Toledo Muacutercia o Sevilla regions de Castella

Nrsquohi havia drsquoaltres perograve que convertien al terme laquoproviacutenciaraquo en sinogravenim de regne principat o pagravetria Aquests noms genegraverics servien tiacutepicament per anomenar estats drsquoAntic Regravegim42 normalment vinculats a monarquies compostes que es definien sobretot per un mateix dret que els diferenciava completament drsquoaltres comunitats poliacutetiques Aixiacute els

40 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoproviacutenciaraquo en les centuacuteries que ens ocupen vegeusabateacute El territori pagraveg 366-367 i torres Naciones pagraveg 114-121

41 Manual XXVI pagraveg 29542 Amb lrsquoexpressioacute laquoestats drsquoAntic Regravegimraquo no estem parlant dels sobirans i les seves administracions regravegies sinoacute del seu domini o

dominis (regnes principats o ducats que formaven monarquies compostes) o de les repuacutebliques drsquoaquell periacuteode precontemporani

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 225

regnes de Valegravencia Aragoacute Castella Nagravepols o el principat de Catalunya podien anome-nar-se laquoproviacutenciesraquo de lrsquoens imperial i pluriestatal que era la Monarquia drsquoEspanya sense perdre cap grau drsquoindependegravencia juriacutedica

Drsquoaquesta manera el concepte apareix 6 vegades fent referegravencia a estats drsquoAntic Regrave-gim de forma genegraverica

Per exemple el 6 de maig de 1707 quan parlant sobre la regravegia pretensioacute drsquoaugmentar el valor de la moneda els consellers objecten al rei que laquoLo primer inconvenient eacutes lo de mutacioacute y aument de monedas que se experimenta en qualssevol Regne y Proviacutencia que sdevingaraquo43 O novament en les objeccions al memorial de la Llotja el Braccedil Militar recorda el fet de mercadejar laquoque tal exercicio estaacute prohibido a los militares que impide el acenso a los officios puacuteblicos y honores de las Repuacuteblicas y Provinciasraquo per continuar analitzant sobre aquesta temagravetica laquolo que observan los maacutes de los Reynos y Provincias de la Europaraquo44

Perograve tambeacute el podem trobar 4 cops fent referegravencia a la Repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos Una mostra la trobem el 22 drsquooctubre de 1705 quan Cases anotagrave

Formaren las cartas als senyors emperador emperatriz reynant emperatriz viuda reyna de la Gran Bratanya y Estats Generals de las Proviacutencias Unidas45

Sobre lrsquoaplicacioacute del terme a Catalunya cal dir que si beacute ja des de lrsquoocagraves medieval podem trobar el terme laquoproviacutenciaraquo aplicat al principat de Catalunya ja sigui en un sentit geogragrave-fic o poliacutetic no eacutes fins a lrsquoinici de la dissetena centuacuteria quan el seu uacutes especialment en els escrits institucionals es multiplica exponencialment En consequumlegravencia aquest concepte apareix 91 vegades com a nom per referir-se al principat de Catalunya en la documentacioacute del Consell de Cent

En algunes ocasions amb un significat niacutetidament poliacuteticEl 30 de marccedil de 1705 Cases anota el nom i el cagraverrec de laquoJoan Batista de Aloy scrivagrave

de manament en la present llochtinegravencia y secretari de Proviacutenciaraquo46 perquegrave els noms de cagraverrecs i drsquoinstitucions poliacutetiques sempre que remeten a Catalunya ho fan amb les veus laquoprincipatraquo laquoCatalunyaraquo i laquoproviacutenciaraquo47

Uns dies despreacutes fou llegida pels consellers una carta del rei Felip de Borboacute escrita pel secretari marquegraves del Palacio on hi consta laquoassiacute mi real jurisdiccioacuten y violando las Constituciones y privilegios de essa Provinciaraquo48

El 22 de desembre de 1707 els consellers escriuen al rei Carles les seguumlents paraules

Haviendo merecido esta Provincia ser la primera de Espantildea que logroacute el suave dominio de vuestra magestad49

43 Manual XXVI pagraveg 18344 Manual XXVI pagraveg 296-29745 Manual XXV pagraveg 6346 Manual XXV pagraveg 1247 Elisabet MerCadeacute laquoUna aproximacioacute a la idea de Catalunya a partir de lrsquoanagravelisi del vocabulari poliacutetic emprat per anomenar-la

1701-1702 i 1705-1706raquo dins Mercegrave Morales et al (coord) LrsquoAposta Catalana a la Guerra de Successioacute (1705-1707) BarcelonaGeneralitat de Catalunya 2007 pagraveg 275-288

48 Manual XXV pagraveg 1349 Manual XXVI pagraveg 211

226 Cristian Palomo Reina

Mentre que el 18 de juny de 1713 es cus al dietari una carta dels Tres Comuns per a lrsquoalmirall britagravenic Jennings en quegrave solmiddotliciten laquosos bons officis per a la conservacioacute de la llibertat de esta Proviacutenciaraquo50

En altres ocasions resulta complicat destriar la part poliacutetica de la geogragraveficaPer exemple el 12 de maig de 1705 eacutes cosida una carta on els consellers informen al

virrei borbogravenic que han ordenat compres de blat laquoaxiacute en esta proviacutencia com en los regnes sircumvehiumlnsraquo51 i el 16 drsquooctubre del mateix any es registra com els consellers es dirigien al priacutencep de Liechtenstein dient-li que laquola Ciutat li donava repetidas norabonas y gragraveci-as com tambeacute la benvinguda a esta proviacutenciaraquo52

Terra

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoterraraquo el seu plural laquoterresasraquo i el castellagrave laquotierraraquo apareixen 62 vegades entre els anys 1705 i 1714 Trobem el concepte 19 cops en la documentacioacute cosida al dietari escrita per diversos autors mentre que les 43 aparicions restants soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres 35 soacuten escrites per la seva voluntat i 8 soacuten transcripcions

Pel que fa al cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 241706 121707 31708 21709 41710 51711 31712 01713 01714 9Total 62

Srsquoobserva una evident coincidegravencia entre lrsquoaugment de lrsquouacutes del concepte i els periacuteodes en quegrave Barcelona es troba assetjada 1705-1706 i 1713-1714 pel motiu que lrsquoescrivagrave racional lrsquoempra tot sovint amb sentit terrestre i material per poder descriure els fets begravelmiddotlics que afecten la ciutat tal com veurem a continuacioacute

Si atenem a la semagraventica constatem que en lrsquoalbada del segle xviii la paraula laquoterraraquo posseiumla moltes accepcions acumulades al llarg dels segles medievals i moderns53 la majo-ria de les quals encara es conserven

Per comenccedilar laquoterraraquo era el nom del material meacutes bla de lrsquoescorccedila terrestre forma-da tambeacute per roca viva metalls etcegravetera De la mateixa manera srsquoanomenava la part

50 Manual XXVIII pagraveg 24351 Manual XXV pagraveg17352 Manual XXV pagraveg 5753 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoterraraquo en aquell periacuteode vegeu sabateacute Lrsquoorigen

pagraveg 38-41 i torres Naciones pagraveg 89-104

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 227

drsquoaquest material meacutes adequat per a la vida vegetal i aprofitable per a lrsquoagricultura En la documentacioacute laquoterraraquo apareix 10 vegades fent referegravencia a aquest significat

Aixiacute per exemple el 18 de maig de 1706 lrsquoescrivagrave transcriu una carta del rei redactada per Vilana Perlas en la qual Carles drsquoAgraveustria demana als consellers reparar ragravepidament les bretxes de les muralles i vigilar per la salut dels barcelonins laquoevitaacutendose la evidente contingencia de infectar los aires los cadaacuteveres en la superficie de la tierra movida se en-quumlentrenraquo54

Tambeacute rebia el nom de laquoterraraquo el sogravel la superfiacutecie planetagraveria que trepitgem en contra-posicioacute a lrsquoatmosfera lrsquoaire i a la superfiacutecie terrestre coberta drsquoaigua sobretot a la coberta drsquoaigua marina Per aquesta raoacute el concepte apareix 46 vegades fent referegravencia al terra

El 30 de setembre de 1705 en laquoest dia ni de dia ni de nit per la part del mar no se dispararen bombas a la present Ciutat si no que per la part de terraraquo55 Mentre que el 16 de maig de 1714 sersquons informa que en laquoaquest dia se tiragrave tant del camp que llansaren a terra la major parte de la igleacutesia dels Caputxinsraquo56

Aixiacute mateix laquola terraraquo era el nom del planeta del moacuten terrenal especialment en con-traposicioacute al meacutes enllagrave

En aquest cas eacutes nomeacutes un cop que apareix el mot fent referegravencia al moacuten on vivim eacutes a dir el moacuten terrenal en contraposicioacute a lrsquoaltre moacuten el celestial

El 26 de desembre de 1705 el conseller segon fa un discurs davant del rei en quegrave li comunica el desig de la ciutat que front les adversitats un cuacutemul de consols laquolo rey del cel se digne concedir a nostre adorat rey de la terra las festas de son naxamentraquo57 eacutes a dir que desitgen que Crist consoli Carles drsquoAgraveustria

Per descomptat tambeacute srsquoanomenava laquoterraraquo a una porcioacute de superfiacutecie terrestre con-siderada geogragraveficament en ella mateixa (contrada comarca paiacutes continent per exem-ple) o com a pertanyent a alguacute Aquest alguacute podia ser un individu o un colmiddotlectiu que podia ser propietari material de la terra o exercir algun tipus de jurisdiccioacute sobre la mateixa les terres de tal individu la terra o les terres drsquoun senyor feudal el territori drsquouna vila o ciutat la terra o terres de reialenc etcegravetera

El concepte apareix dues vegades a la documentacioacute fent referegravencia a la propietat privada

Aixiacute el 30 drsquoagost de 1707 foren entregades al conseller en cap i cosides al dietari les objeccions dels consellers davant la regravegia voluntat de remarcar els reals de vuit curts en el Principat En elles srsquoindica al rei que foacutera molt convenient que publiqueacutes pregons com-minant amb laquopena de mort natural y confiscacioacute de bens contra los qui estisoran moneda usual y corrible y contra los qui permetran en sas casas y terras comegravetrer tant detestable delicte la confiscacioacute de ditas casas y terras sens poder-los aprofitar ignorancia algunaraquo58

laquoLa terraraquo tambeacute podia ser sinogravenim de la gent que hi vivia i la treballava altrament dits laquopaisansraquo especialment si aquests eren camperols o pagesos en definitiva gent de la ruralia

Per uacuteltim en relacioacute als significats meacutes poliacutetics srsquoha de dir que els juristes romanistes que donaren suport a la posicioacute dels priacutenceps medievals com a posseiumldors de la jurisdiccioacute general en els seus dominis poliacutetics produiumlren que en el segle xiii laquoterraraquo esdevingueacutes sinogravenim de regne o proviacutencia un nom genegraveric per denominar el territori de les comunitats poliacutetiques especialment aquelles que no rebien el nom de regne En consequumlegravencia Ca-

54 Manual XXV pagraveg 12855 Manual XXV pagraveg 4756 Manual XXVIII pagraveg 13657 Manual XXVII pagraveg 6258 Manual XXVI pagraveg 203

228 Cristian Palomo Reina

talunya com a comunitat poliacutetica pogueacute ser anomenada laquoterraraquo Derivat drsquoaquest darrer significat apareix a Catalunya al llarg del segle xiv un de nou fruit de la presa de cons-ciegravencia dels representants dels tres estaments catalans qui consideraren no nomeacutes unir els seus interessos per diferenciar-se conjuntament del rei drsquoAragoacute en posicionar-se al costat o enfront dels interessos drsquoaquest sinoacute assumir la identificacioacute i representacioacute de Catalunya atorgant-se la salvaguarda de la cosa puacuteblica del Principat Drsquoaquesta forma laquola terraraquo tambeacute fou sinogravenim dels catalans representats pels tres braccedilos estamentals reu-nits en la Cort General de Catalunya o en un ParlamentJunta de Braccedilos aixiacute com drsquoaltres institucions com la Diputacioacute del General que foren anomenades ldquode la terrardquo

Tanmateix aquests significats ja no semblen gaire habituals ja que en la documen-tacioacute laquoterraraquo apareix nomeacutes en 3 ocasions amb una clara connotacioacute poliacutetica essent dos drsquoells transcripcions de textos medievals

Primerament en les objeccions al memorial del magistrat de la Llotja del qual ja hem parlat se citen diverses fonts histograveriques per sustentar lrsquoargumentacioacute del Braccedil Militar Una drsquoelles eacutes la Crogravenica de Desclot

Pus com sabeu que havent entrat lo rey de Franccedila en esta terra ab lo major tiumfo que se ha vist jameacutes sersquon va ara ab gran dolor vergonya y major dany

Quan diu laquoesta terraraquo es refereix a Catalunya envida en la croada contra Pere II el Gran Una altra font soacuten les Constitucions de Catalunya

Conciderant los gloriosos reys predecessors vostres los grans serveys que dels militars del present Principat de Cathalunya havian haguts no solament en defendrer los Regnes e terras de la Corona Reyal meacutes en conquistar de nou per aumentar la dita Corona59

Quan parla de laquoterras de la Corona Reyalraquo es refereix a aquells dominis poliacutetics vinculats a la Corona drsquoAragoacute que no reben oficialment el tiacutetol de regne com fou el cas del princi-pat de Catalunya els ducats drsquoAtenes i Neopagravetria el comtat de Provenccedila o la senyoria de Montpeller

I finalment en el dietari quan en lrsquoentrada del 19 de gener de 1714 lrsquoescrivagrave Cases deixagrave anotat que en laquoaquest dia vingueren molts desertors dient que anant un destaca-ment la gent de la terra lo havia derrotatraquo60 En aquest cas laquoterraraquo podria significar tant paisans com Catalunya

Conclusions

Realitzada aquesta anagravelisi a partir de la documentacioacute del Consell de Cent (dietari i do-cuments cosits) del periacuteode que va de gener de 1705 a setembre de 1714 posem en relleu les dades i remarquem aquelles que remeten amb connotacioacute poliacutetica als catalans als catalanoaragonesos i espanyols com a colmiddotlectius poliacutetics aixiacute com al principat de Catalu-

59 Manual XXVI pagraveg 291 i 29260 Manual XXVIII pagraveg 119

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 229

nya com a entitat poliacuteticoterritorial a la fidelitat al priacutencep sobiragrave o a les constitucions i altres drets de Catalunya elements bagravesics de la identitat patriogravetica catalana del moment

Observem que el concepte laquopagravetriaraquo apareix en 26 ocasions (96)61 fent referegravencia al principat de Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial mentre que nomeacutes apareix un cop (4) almiddotludint el regne de Castella

Aixiacute mateix trobem el concepte laquoproviacutenciaraquo 103 vegades de les quals 91 (88) soacuten en almiddotlusioacute al principat de Catalunya i 12 (12) a altres entitats poliacutetiques (regnes i repuacute-bliques) ja sigui especiacuteficament per citar la repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos o de forma genegraverica

El concepte laquoterraraquo apareix 62 vegades perograve nomeacutes en 3 ocasions (5) es refereix al principat de Catalunya mentre que en les altres 59 ocasions (95) contempla significats innocus per al tema identitari que ens ocupa

Soacuten prou eloquumlents les proporcions en quegrave trobem aquests conceptes emprats per anomenar Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial drsquoun total de 120 ocasions el terme meacutes emprat era laquoproviacutenciaraquo (76) seguit de laquopagravetriaraquo (22) i laquoterraraquo (2)

Finalment pel que fa al concepte laquonacioacuteraquo el trobem almiddotludint als naturals del Princi-pat la nacioacute catalana en 29 ocasions (64) drsquoun total de 45 aparicions De les 29 refe-regravencies a la nacioacute catalana soacuten 5 (17) les ocasions en quegrave el terme posseeix un sentit caracterologravegic i 24 vegades (83) on fa referegravencia als catalans com a comunitat poliacutetica caracteritzada pels seus drets i llibertats i capaccedil drsquoemprendre accions poliacutetiques De forma testimonial apareixen la nacioacute espanyola i la nacioacute catalanoaragonesa ndashaquesta de for- ma impliacutecita i indirectandash (1 cop cadascuna 5 del total) de les quals formen part els cata-lans La resta drsquoaparicions del concepte (14 vegades 33 del total) fan referegravencia a altres nacions de forma genegraverica o especiacutefica

61 Els percentatges srsquohan arrodonit

Institut de Cultura de 1rsquoAjuntament de Barcelona

CONSELL DrsquoADMINISTRACIOacute

PresidentJaume Asens Llodragrave

VicepresidentGala Pin Ferrando

MembresJaume Ciurana i Llevadot Joan Josep Puigcorbeacute i Benaiges Mariacutea Magdalena Barceloacute Verea Guillem Espriu Avendantildeo Alfredo Bergua Valls Pere Casas Zarzuela Ricard Vinyes Ribas Joan Subirats Humet Arantxa Garciacutea Terente Marta Clari Padroacutes Antonio Ramiacuterez Gonzaacutelez Nuacuteria Sempere Comas Eduard Escoffet Coca

SecretagraveriaMontserrat Oriol Bellot

GerentValentiacuten Oviedo Cornejo

CONSELL DrsquoEDICIONS I PUBLICACIONS DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA

Gerardo Pisarello Prados Josep Mordf Montaner Martorell Laura Peacuterez Castallo Jordi Campillo Gaacutemez Joan Llinares Goacutemez Marc Andreu Acebal Aacutegueda Bantildeoacuten Peacuterez Joseacute Peacuterez Freijo Pilar Roca Viola Maria Truntildeoacute i Salvadoacute Bertran Cazorla Rodriacuteguez Anna Giralt Brunet

Aquesta publicacioacute aplega els textos complets de les catorze comunicacions del XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona organitzat per lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i celebrat del 25 al 27 de novembre de 2015 amb el lema ldquoCiutats monarquia i formacions estatals 1249-1812rdquo

Es tracta drsquouna publicacioacute complementagraveria del volum 23 de la revista Barce-lona Quaderns drsquoHistograveria aparegut el 2016 amb el tiacutetol Ciutats monarquia i formacions estatals segles xii-xviii i que conteacute els textos complets de les nou ponegravencies presentades i els resums de les comunicacions

  • Sumari
  • Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari
  • Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)
    • Barcelona com a model i consellera
    • Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute
    • Breus consideracions finals
      • LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)
        • Introduccioacute
        • LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle XX
        • Les biografies de catalans ilmiddotlustres
        • La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques
        • Conclusions
        • Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)
          • La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410
            • La mort del rei Martiacute i les exegravequies
            • El Parlament i el conflicte successori
            • Conclusions
              • Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414
                • La cronologia de la coronacioacute
                • Les despeses de la missatgeria
                • El donatiu pel coronatge
                • Conclusions
                  • Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)
                    • Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal
                      • El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana
                        • Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic
                        • El cop de gragravecia definitiu
                        • A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute
                          • Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)
                            • Introduccioacute
                            • Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries
                            • Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat
                            • Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona
                              • Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya
                                • Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule
                                • laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo
                                  • Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles XIV-XVIII)
                                    • Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia
                                    • La repoblacioacute cristiana de la Baronia
                                    • Altres titulars de la Baronia
                                    • La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana
                                    • La senyoria i el municipi
                                      • laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada
                                        • Introduccioacute
                                        • Evolucioacute legislativa i assentament institucional
                                        • Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors
                                        • A tall de conclusioacute
                                          • Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II
                                            • Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II
                                            • El juramento del virrey
                                            • Preparativos de las exequias e inicio del luto
                                            • El duelo por el rey difunto
                                            • Las exequias de la catedral
                                            • Las otras exequias
                                            • Conclusiones
                                              • Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640
                                                • Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona
                                                • La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642
                                                • Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641
                                                • Nogravemina del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641
                                                • Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641
                                                  • Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)
                                                    • Nacioacute
                                                    • Pagravetria
                                                    • Proviacutencia
                                                    • Terra
                                                    • Conclusions
Page 3: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva

SEMINARI DrsquoHISTOgraveRIA DE BARCELONA

Ciutat monarquia i formacions estatals segles xiii-xviii

XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona 2015Comunicacions

Arxiu Histograveric de la Ciutatde Barcelona 2018

Edita Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura

Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona

Director Xavier Tarraubella i Mirabet

Coordinador cientiacutefic Ramon Grau i Fernaacutendez

Ilmiddotlustracioacute coberta AHCB ms 1G-18

Maquetacioacute Pilar Rubio Tugas (Barchinonacat)

Revisioacute bibliogragravefica i enllaccedilos Xavier Cazeneuve (Barchinonacat)

Revisioacute linguumliacutestica Ramon Grau i Fernaacutendez i Xavier Cazeneuve

ISBN

copy del text els respectius autorscopy de lrsquoedicioacute Arxiu Histograveric de la Ciutat (Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona) Casa de lrsquoArdiaca Santa Lluacutecia 1 08002 Barcelonacopy de les imatges AHCB

Febrer 2018 barcelonacatbarcelonallibres

Sumari

007 LrsquoESPORTAZIONE DEL MODELLO MUNICIPALE BARCELONESE LA CITTAgrave DI CAGLIARISimona Serci

019 BARCELONA COM A REFERENT POLIacuteTIC PER LES CIUTATS CATALANES UNA APROXIMACIOacute A PARTIR DE LA CORRESPONDEgraveNCIA DELS JURATS DE GIRONA (1340-1440)Albert Reixach Sala

033 LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA I LA PROJECCIOacute DE LrsquoHISTORICISME A LA GACETA MUNICIPAL DE BARCELONA (DE 1914 A 1929)Antoni Jordagrave Fernaacutendez

055 LA MORT DE MARTIacute LrsquoHUMAgrave A LA LLUM DEL LLIBRE DE CLAVARIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA DEL 1410 Patriacutecia Santacruz

067 LES RELACIONS DE BARCELONA AMB FERRAN DrsquoANTEQUERA LA CORONACIOacute DE SARAGOSSA DEL 1414 Laura Miquel Milian

075 BERNAT DrsquoESPLUGUES SERVIDOR DE DOS PATRONS LrsquoESCRIVAgrave DE LA CIUTAT AMBAIXADOR DEL MAGNAgraveNIM (1420) Xavier Espluga

083 EL POLS DELS MONARQUES CONTRA LrsquoOLIGARQUIA BARCELONINA A FINALS DE LrsquoEDAT MITJANA Eduard Juncosa Bonet

095 MONARQUIA MUNICIPI I PROVEIumlMENT CEREALIacuteCOLA A BARCELONA SOTA ELS TRASTAgraveMARA (1412-1516) Pol Serrahima i Balius

111 RES PUBLICA CORONADA LA REPRESENTACIOacute DEL PODER A LA CAPELLA DE SANT JORDI DEL PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Anna Muntada Torrellas

131 UNES NOTES SOBRE LA SENYORIA I EL MUNICIPI A FLIX I LA PALMA BARONIA DE BARCELONA (SEGLES XIV-XVIII) Josep Serrano Daura

159 laquoPERQUEgrave ADMINISTREN SOS OFFICIS AB LA PERFECTIOacute CONVEacute AL BEacute PUacuteBLICHraquo EXPERIEgraveNCIES FISCALITZADORES AL CONSELL DE CENT I A LA DIPUTACIOacute DEL GENERAL UNA VISIOacute COMPARADA Ricard Torra i Prat

171 REPRESENTACIOacuteN INSTITUCIONAL Y NEGOCIACIOacuteN RITUAL EN LA BARCELONA DE LOS AUSTRIAS LAS EXEQUIAS DE FELIPE II Alfredo Chamorro Esteban

201 LrsquoAUGMENT DEL CONSELL DE CENT ELS HOMES QUE VAN ESPERONAR LA REVOLUCIOacute DEL 1640Nuacuteria Florensa i Soler

215 NACIOacute PAgraveTRIA PROVIacuteNCIA I TERRA CONCEPTES DEL VOCABULARI POLIacuteTIC I PATRIOgraveTIC EN EL DIETARI DE LrsquoANTICH CONSELL BARCELONIacute DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIOacute (1705-1714) Cristian Palomo Reina

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari

Simona Serci

Per comprendere a fondo il contesto politico e socio-economico che portograve allrsquoestensione del modello municipale barcellonese alla cittagrave di Cagliari occorre ritornare indietro nella narrazione degli eventi fino alla guerra che contrappose la Corona drsquoAragona a Pisa per il dominio sulla Sardegna meridionale Il processo di catalanizzazione di Cagliari si svolse attraverso quattro fasi la conquista militare del Castello di Cagliari e la cacciata dei pisani la concessione di privilegi ai pobladors catalanoaragonesi lrsquoimportazione in Sardegna delle istituzioni di origine catalana lrsquointegrazione dei catalanoaragonesi con le popolazioni di altre nazionalitagrave insediate nel territorio cagliaritano

Nel 1297 papa Bonifacio VIII infeudograve il Regnum Sardinie et Corsice al re Giacomo II drsquoAragona Tuttavia il regno rimase a lungo nominale un titolo senza territorio Solo nel 1323 lrsquoesercito catalanoaragonese cominciograve la conquista militare della Sardegna mentre la Corsica non sarebbe mai stata occupata

Allrsquoepoca il territorio sardo era smembrato tra varie realtagrave statuali e signorie autoctone e straniere il Giudicato drsquoArborea la Repubblica di Pisa le signorie dei Doria e dei Malaspina alcune realtagrave comunali1 Per conquistare lrsquoisola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva dichiarare guerra a questi potenziali rivali e cacciarli oppure costringerli a sottomettersi come vassalli del re drsquoAragona

Il giudice drsquoArborea Ugone II desideroso di eliminare la presenza pisana nel Sud della Sardegna si rivelograve un prezioso alleato di Giacomo II Inoltre prima ancora di programmare una guerra di conquista il re drsquoAragona srsquoimpegnograve a stabilire una rete di rapporti favorevoli con i Doria ed i Malaspina ai quali garantigrave in feudo i possedimenti che essi vantavano ormai da tempo nellrsquoisola Le resistenze maggiori arrivarono invece dai pisani i tentativi di un accordo con Pisa fallirono sin dalle prime trattative negli anni 1307-1309 La cittagrave dellrsquoArno aveva piugrave volte proposto di rinunciare a tutti i propri domini in Sardegna ad esclusione di Cagliari (Castrum Callari o Castel di Castro) cittagrave fondata tra 1215 e 1217 da mercanti pisani uno dei porti piugrave vitali del Mediterraneo In sostanza i toscani pur accettando di divenire vassalli del re drsquoAragona volevano conservare il controllo mercantile sulla Sardegna e garantirsi la direzione politica della maggiore cittagrave dellrsquoisola Ovviamente la proposta era sgradita al re drsquoAragona infatti Giacomo II riteneva che

1 Il Giudicato drsquoArborea retto da una dinastia autoctona ma imparentata con i catalani comprendeva il blocco centrale dellrsquoisola protendendosi dal Campidano superiore fino al Monteacuto in longitudine e dalla costa occidentale (golfo di Oristano) allaBarbagia in latitudine La Repubblica di Pisa dominava sulla regione sud-occidentale (Sulcis-Iglesiente) e sul Cagliaritano macontrollava anche tutta la costa orientale fino alla Gallura I possedimenti signorili delle famiglie Doria e Malaspina si trovavano nella Sardegna settentrionale Le realtagrave comunali erano Cagliari e Villa di Chiesa controllate da Pisa e Sassari drsquoinfluenzagenovese Per la storia della Sardegna medievale si consigliano Francesco Cesare Casula La Sardegna aragonese 2 vollSassari Chiarella 1990 e La storia di Sardegna 3 voll Sassari Delfino 1994 Rafael Conde delgado de Molina laquoLa Sardegnaaragoneseraquo in Massimo guidetti (a cura di) Storia dei sardi e della Sardegna II Il Medioevo dai Giudicato agli aragonesi Milano Jaca Book 1988 pag 251-278 Olivetta sChena e Sergio tognetti La Sardegna medievale nel contesto italiano e mediterraneo(secc xi- xv) Milano Monduzzi 2011

8 Simona Serci

Cagliari fosse la chiave per controllare tutta la Sardegna La conquista della roccaforte pisana era fondamentale per garantire stabilitagrave al regno nascente

Le trattative tra Pisa e lrsquoAragona furono lunghe ed estenuanti inizialmente sembrograve possibile una risoluzione pacifica ma col tempo le pretese dei toscani (controllo di Cagliari e del suo porto esenzione da dazi esclusione dei cittadini non pisani dagli uffici municipali) si rivelarono inaccettabili per Giacomo II La guerra era inevitabile

La campagna di conquista fu affidata alla direzione dellrsquoinfante Alfonso La flotta catalanoaragonese partigrave da Portfangos il 1 giugno 1323 e dopo una scalo a Maiorca approdograve in Sardegna prima sulle coste di Oristano capitale del Giudicato drsquoArborea ed infine nelle spiagge di Palma di Sulcis nella parte sud-occidentale dellrsquoisola2

Le prime operazioni militari riguardarono la cittagrave di Villa di Chiesa lrsquoaltra importante fondazione pisana in Sardegna celebre per i suoi giacimenti minerari di piombo argentifero La cittagrave oppressa dalla fame e dalle febbri malariche cadde dopo sei mesi di assedio il 7 febbraio 13243

Nel frattempo Alfonso aveva iniziato a progettare ed organizzare il controllo della piana che si estendeva dalla cittadina mineraria assediata fino al Castello di Cagliari si trattava di un vasto territorio ancora sottomesso alla signoria pisana nel quale perograve cominciava a serpeggiare il malcontento nei confronti del dominio toscano Per questo non fu difficile per i catalanoaragonesi conquistare pian piano il consenso delle popolazioni locali anche grazie allrsquoalleanza col giudice drsquoArborea In quegli anni Pisa viveva una grave crisi interna e faticava a difendere i propri domini oltremare non solo tra le genti sarde ma anche tra gli abitanti di Villa di Chiesa e Cagliari cominciava ad attecchire un sentimento filoaragonese ed antipisano

La flotta catalana guidata dallrsquoammiraglio Francesc Carroccedil srsquoimpegnograve a rendere difficili i rapporti tra la cittagrave toscana ed i suoi possedimenti sardi ma nel febbraio del 1324 unrsquoarmata pisana guidata da Manfredi dei Donoratico riuscigrave a sbarcare nella costa nord-orientale dellrsquoisola in Gallura che era ancora sotto la signoria di Pisa I toscani avevano ormai perso Villa di Chiesa ma intendevano salvaguardare con ogni mezzo il dominio su Cagliari Lo scontro diretto tra le due potenze era ormai ineluttabile

La battaglia decisiva fu combattuta il 1 marzo 1324 nelle paludi di Lutocisterna a pochi chilometri dal Castello di Cagliari Fu uno scontro campale molto cruento durante i combattimenti rimasero feriti persino lrsquoinfante Alfonso e Manfredi4 Alla fine i pisani si diedero alla fuga rintanandosi nel Castello di Cagliari ma lrsquoammiraglio Carroccedil riuscigrave a portare lrsquoattacco vincente contro le navi nemiche presso la palizzata del porto cagliaritano minando profondamente le capacitagrave difensive della roccaforte pisana

Tuttavia nonostante la superioritagrave aragonese fosse ormai evidente il Castello di Cagliari restava inespugnabile Lrsquounica soluzione possibile era impedire lrsquoapprovvigionamento alimentare della cittagrave via mare e via terra in modo da affamarla e costringerla alla resa Lrsquoassedio durograve alcuni mesi stremando sia i pisani che i catalanoaragonesi

Il 19 giugno 1324 furono firmate la resa di Cagliari e la pace Giacomo II concesse ai pisani in feudum perpetuum il Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto ma le saline e le ville circostanti che costituivano lrsquoentroterra agricolo della cittagrave furono incamerate nel patrimonio della Corona drsquoAragona Agli abitanti di Cagliari furono garantite

2 Antonio arribas Palau La conquista de Cerdentildea por Jaime II de Aragoacuten Barcelona Horta 19523 Per un approfondimento sulla conquista di Villa di Chiesa e sulla sua storia in etagrave catalanoaragonese si consiglia Marco

tangheroni La cittagrave dellʼArgento Napoli Liguori 19854 Questi eventi sono ricordati nella Cronaca di Pietro IV Giuseppe Meloni LrsquoItalia medioevale nella Cronaca di Pietro IV drsquoAragona

Cagliari Della Torre 1980 e La conquista della Sardegna nelle cronache catalane Ramon Muntaner Pietro IV drsquoAragona NuoroIlisso 1999

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 9

alcune esenzioni nel commercio e nel consumo di prodotti soggetti a monopolio regio ad esempio i pisani residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto rifornirsi di sale per lrsquouso domestico a prezzo calmierato (il medesimo stabilito nel mercato di Pisa) Inoltre era loro concesso di comprare grano ed altre merci fuori dal castello a condizione che lrsquoacquisto fosse finalizzato ai consumi familiari e di introdurre dentro le mura i prodotti provenienti dai campi di loro proprietagrave previo pagamento di un dazio Inoltre ai pisani era consentito esportare cereali dal porto di Cagliari a quello di Pisa e fu lasciato loro il diritto di eleggere a propria discrezione i castellani e capitani di giustizia della cittagrave senza che ci fosse alcuna interferenza da parte della Corte di Barcellona5

Durante il lungo assedio lrsquoesercito catalanoaragonese avevano costruito un accampamento sulla collina di Bonaria pochi chilometri ad oriente dalla rocca di Cagliari Lrsquoinsediamento fortificato che si affacciava sul mare ed era dotato di un porto era cresciuto rapidamente fino a diventare una vera e propria cittagrave la prima capitale del Regno di Sardegna

Nelle intenzioni di Alfonso Bonaria avrebbe dovuto sostituire Cagliari come punto chiave dellrsquoisola ma solo temporaneamente lrsquoobiettivo finale restava la presa della roccaforte pisana cui a malincuore gli aragonesi avevano dovuto rinunciare allo scopo di convincere alla resa i nemici Per spingere i pisani ad un volontario e pacifico abbandono della cittagrave con lrsquoaccordo del 1324 lrsquoentroterra rurale annesso al Castello di Cagliari era stato ristretto riducendo lrsquoapprovvigionamento cerealicolo del centro urbano Inoltre lrsquoinfante aveva messo in atto una strategia di dirottamento dei traffici commerciali dal porto cagliaritano verso il porto di Bonaria in modo da diminuire il prestigio del primo a vantaggio del secondo Cosigrave facendo Alfonso sperava di annichilire la produttivitagrave e lrsquoimportanza commerciale di Cagliari e di conseguenza costringere i pisani a lasciare lrsquoisola In questo modo la maggiore cittagrave della Sardegna sarebbe stata consegnata agli aragonesi senza bisogno di nuove operazioni belliche

Lrsquoinfante aveva dunque concepito la roccaforte di Bonaria come centro provvisorio in attesa di prendere pieno possesso del Castello di Cagliari e di far trasferire ligrave le genti catalane aragonesi e valenzane arrivate in Sardegna al seguito dellrsquoesercito al contrario gli abitanti del nuovo insediamento consideravano Bonaria una dimora stabile definitiva6 Bonayre come la chiamavano i catalanoaragonesi era cresciuta attorno al castrum la fortezza che si era sviluppata a partire dellrsquoaccampamento militare e che continuava ad essere un rifugio contro eventuali attacchi esterni al di fuori delle mura comprendeva il porto la villa e le pendici rurali7 Il piugrave grosso limite nello sviluppo di Bonaria fu perograve la difficoltagrave di rifornimento di acqua potabile sia per gli usi domestici sia per quelli agricoli poicheacute nellrsquoarea circostante vi erano solo stagni nei quali affluiva acqua marina

Il 1 agosto 1325 dopo piugrave di un anno dalla fine della guerra Giacomo II concesse una serie di privilegi agli abitanti di Bonaria riconoscendo loro per la prima volta uno status speciale rispetto alle altre cittagrave del regno8 Il sovrano promise che mai il castrum e

5 Per un approfondimento sulle vicende che portarono alla conquista di Cagliari e alla pace del 1324 si rimanda a Sandro PetruCCi Cagliari nel Trecento Politica istituzioni economia e societagrave Dalla conquista aragonese alla guerra tra Arborea ed Aragona (1323-1365) Tesi di Dottorato in Storia medievale Universitagrave degli studi di Sassari aa 2005-2006 pag 73-124

6 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 1387 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 139 Il privilegio concesso allrsquoesercito e alle genti catalanoaragonesi di risiedere a Bonaria

egrave contenuto in Archivio Storico Comunale di Cagliari (drsquoora in poi ACC) Sezione antica Pergamene n 228 Arxiu de la Corona drsquoAragoacute (drsquoora in poi ACA) Cancelleria reial Registres n 342 ff 370v-372v PetruCCi Cagliari nel Trecento

pag 158-166 Evandro Putzulu laquoLa prima introduzione del municipio di tipo barcellonese in Sardegna Lo statuto del Castellodi Bonariaraquo in Studi storici e giuridici in onore di Antonio Era Padova CEDAM 1963 pag 321-336 e laquoCastell de BonaireLa primera comunitad catalana en Cerdentildearaquo San Jorge 46 (1962) pag 34-39 Giovanni todde laquoCastel de Bonayre Il primoinsediamento catalano-aragonese in Sardegnaraquo in La societagrave mediterranea allrsquoepoca del Vespro Atti dellrsquoXI Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona (Palermo-Trapani-Erice 25-30 aprile 1982) Palermo Accademia di Scienze Lettere e Arti 1984 IV voll pag 335-346 Maria Rosaria Contu laquoBonaria roccaforte catalano-aragonese quale natura giuridicaraquo Quaderni Bolotanesi 12(1986) pag 139-148

10 Simona Serci

la villa di Bonayre sarebbero potuti essere abbandonati la loro popolazione non poteva essere costretta a trasferirsi altrove per nessuna ragione Dal punto di vista commerciale si ribadigrave che tutte le merci dovevano essere scaricate vendute o esportate solo nel borgo di Bonaria e nel suo porto lasciando escluso dalle rotte mercantili il porto di Cagliari Da quel momento gli abitanti di Bonaria avrebbero goduto degli ademprivi gli usi civici inerenti il pascolo la caccia la pesca ilmiddotlegnatico lrsquoutilizzo delle acque

Dal punto di vista istituzionale il municipio sarebbe stato governato da cinque consellers e cinquanta o cento iurats aventi le medesime attribuzione dei magistrati municipali di Barcellona anche le modalitagrave di elezione sarebbero state analoghe a quelle praticate nella cittagrave catalana Gli abitanti di Bonaria ricevevano in perpetuo le immunitagrave le franchigie le consuetudini degli abitanti di Barcellona erano esclusi dallrsquoobbligo di servizio militare esenzione sospesa solo nel caso in cui fosse scoppiata una guerra nellrsquoisola o ci si dovesse difendere da attacchi esterni non dovevano corrispondere la decima potevano utilizzare le unitagrave di misura barcellonesi godevano del diritto di organizzare una o due fiere allrsquoanno Nei privilegi Bonaria fu giuridicamente parificata a Barcellona a tal punto che fu definita essa stessa universitas civitatis Barchinone9 Inoltre per incentivare lrsquoemigrazione dei catalani a Bonaria Giacomo II decise alcune agevolazioni nellrsquoacquisto delle case e dei terreni Nonostante lrsquoinfante non avesse mai abbandonato lrsquoidea di prendere pieno possesso di Cagliari e in fondo considerasse Bonaria un insediamento provvisorio i privilegi concessi da suo padre rafforzavano nei catalanoaragonesi trasferitisi in Sardegna lrsquoidea che Bonaria fosse una residenza stabile

Nel 1326 lrsquoadeguamento di Bonaria al modello municipale barcellonese fu completato la cittagrave fu dotata degli uffici del vicario (veguer) e del bailo (batlle) con le medesime prerogative degli omonimi magistrati di Barcellona10 Nello specifico il vicario era dotato di ampi poteri giudiziari e di polizia e in questo andava a sostituire il precedente ufficio del capitano di guerra invece il bailo aveva competenze in materia patrimoniale e finigrave col sommare in seacute le attribuzioni di doganiere e portolano Questo cambio istituzionale dimostrava che le sorti di Bonaria non erano piugrave condizionate dalla guerra ormai lrsquoinsediamento non si connotava piugrave come semplice accampamento militare bensigrave come centro urbano vero e proprio11

Tuttavia presto la speranza di accrescere il prestigio di Bonaria a danno di Cagliari si rivelograve fallimentare Il progetto di ridurre i rifornimenti cerealicoli della cittagrave ancora pisana e di ostacolare i flussi commerciali da e verso il porto di Cagliari non andograve a buon fine Alfonso aveva ordinato che tutte le navi di grano scaricassero le proprie merci al porto di Bonaria e che si convogliassero tutti i cereali prodotti nellrsquoentroterra cagliaritano verso la cittadella catalana ma il rifornimento cerealicolo di Bonaria restograve sempre molto problematico mentre il Castello di Cagliari continuava a ricevere vettovaglie senza troppe difficoltagrave Nel 1325 lrsquoinfante Alfonso era addirittura arrivato a vietare gli scambi commerciali tra i pisani del Castello di Cagliari e i catalani di Bonaria A causa delle numerose proibizioni i rapporti tra le due cittagrave divennero particolarmente tesi fino a dar luogo ad atti di violenza e causare una nuova guerra

Il 1325 fu un anno particolarmente difficile per la Corona drsquoAragona impegnata a sedare le ribellioni di Sassari e delle signorie feudali nel nord della Sardegna alla fine di quellrsquoanno il comportamento provocatorio degli amministratori di Cagliari suscitograve una reazione decisa tesa ad impedire una ribellione troppo estesa e difficilmente arginabile

9 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 15910 ACA Cancelleria reial Registres n 342 fol 376v n 400 fol 231v-232r11 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 193

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 11

Tra il novembre 1325 e il gennaio 1326 si verificarono pesanti scontri tra pisani e catalano-aragonesi i quali si conclusero col definitivo passaggio del Castello di Cagliari alla Corona drsquoAragona12

La vigilia di Natale del 1325 una flotta pisanogenovese tentograve di rifornire il porto cagliaritano ma fu osteggiata dalle navi aragonesi capeggiate da Francesc Carroccedil Lrsquoattacco terra-mare orchestrato dallrsquoammiraglio valenzano e dal governatore Ramoacuten de Peralta colpigrave duramente la popolazione di Cagliari causando ingenti morti Questa sconfitta navale poneva definitivamente fine alle velleitagrave pisane di tornare alla situazione precedente rispetto allrsquoarrivo dei catalanoaragonesi nellrsquoisola Di fronte al rischio di un altro estenuante conflitto armato nel gennaio del 1326 Pisa firmograve la resa e rinunciograve alla concessione feudale che fino a quel momento gli aveva garantito il controllo del Castello di Cagliari con le sue pendici ed il porto

I pisani ancora residenti nella cittagrave sarda avrebbero potuto lasciare lrsquoisola portando con seacute i propri beni mobili Addirittura il re drsquoAragona avrebbe messo a loro disposizione le navi per raggiungere il porto di Pisa a titolo del tutto gratuito In ogni caso gli ufficiali regi erano autorizzati ad espellere i pisani ritenuti sospetti e a mettere in vendita i loro beni Lrsquoobiettivo era convincere i toscani ad abbandonare la Sardegna in modo tale da ripopolare Cagliari di genti iberiche13

Oltre a vari accordi commerciali che permettevano di non pregiudicare del tutto i rapporti tra Pisa ed il Regno di Sardegna alla repubblica toscana furono concesse in feudo le due curatorie agricole di Gippi e della Trexenta nel Cagliaritano superiore al confine con lrsquoArborea senza pagamento di alcun censo ma a condizione che non vi fossero costruite fortezze o strutture militari Naturalmente Giacomo II si preoccupava di impedire che da quelle terre potesse partire in futuro una nuova offensiva anti-aragonese I pisani che fossero rimasti nel Regno di Sardegna avrebbero dovuto giurare fedeltagrave al re drsquoAragona e diventare suoi sudditi14

Garantita la pace perograve riaffiorava nuovamente il progetto di trasferire la popolazione catalanoaragonese da Bonaria al Castello di Cagliari progetto a cui il console dei catalani e molti mercanti iberici erano contrari Per piegare le resistenze di coloro che non intendevano abbandonare Bonaria per popolare lrsquoex cittagrave pisana si incentivograve la creazione di nuovi insediamenti tra i due castra in modo tale da ridurre la loro distanza e la loro contrapposizione15 Si profilava dunque la possibilitagrave di estendere i privilegi di Bonaria agli abitanti di Cagliari e di porre i due centri urbani allrsquointerno di una medesima giurisdizione ma senza voler necessariamente fonderli in unrsquounica grande ciutat Cosigrave mentre a Villa di Chiesa e a Sassari era stato consentito di conservare i propri statuti e le proprie istituzioni di tipo lsquoitalianorsquo invece Cagliari avrebbe dovuto assimilarsi a Bonaria ed adeguarsi al modello municipale catalano Il processo perograve non fu privo di contraddizioni e ripensamenti

Nel 1326 fu istituito un unico ufficio di veguer con giurisdizione sia sul Castello di Cagliari sia su quello di Bonaria (vicariam castrorum de Callero et Bonayre et terminorum suorum)16 Similmente anche la giurisdizione dellrsquoufficio del batlle di Bonaria fu estesa al castello e alla villa di Cagliari17 La particolaritagrave di questa amministrazione comune era

12 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 173-17813 Riguardo al progetto di ripopolamento del Castello di Cagliari si rimanda a Maria Bonaria urban laquoDa Bonaria a Castel di

Cagliari programma politico e scelte urbanistiche nel primo periodo del Regno di Sardegna catalano-aragoneseraquo MedioevoSaggi e Rassegne 22 (1997) pag 93-148 Antonio era laquoPopolamento e ripopolamento dei territori conquistati in Sardegna daicatalano-aragonesiraquo Studi Sassaresi VI (1928) pag 63-81

14 Per un approfondimento sui vari accordi contenuti nel trattato di pace del 1326 si rimanda a PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 194-199

15 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 231-24916 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 242-243 ACA Real cancilleriacutea Registros n 402 f 146r17 ACA Cancelleria reial Registres n 402 fol 182r-v

12 Simona Serci

che a Bonaria vigeva il diritto barcellonese mentre a Cagliari quello pisano Per rendere il sistema uniforme era necessario allontanare i pisani dal Castello di Cagliari e ripopolare la cittagrave di catalani valenzani aragonesi ma il trattato di pace del 1326 consentiva misure di espulsione solo per i pisani sospetti Tuttavia gli accordi erano soggetti ad unrsquoapplicazione discrezionale Alfonso spinse gli ufficiali regi ad assumere provvedimenti drastici per garantire la pubblica sicurezza e nel gennaio del 1327 il Castello di Cagliari era ormai libero dalla presenza pisana pronto ad essere ripopolato da genti iberiche18 Lrsquointenzione era di innestare una consistente comunitagrave di catalanoaragonesi nella roccaforte19 ai sardi era consentito risiedere nelle pendici fuori dalle mura mentre in nome della sicurezza a pisani genovesi siciliani ed altri stranieri era vietato prendere dimora sia nel castello sia nelle pendici In realtagrave perograve il divieto sancito nel 132920 non fu rispettato del tutto e non fu raro che mercanti di origine pisana riuscissero a superare le iniziali restrizioni Sporadici documenti dimostrano che qualche pisano riuscigrave eccezionalmente a conservare la propria abitazione allrsquointerno del castello In linea generale perograve agli stranieri fu vietato di pernottare dentro le mura21

Al ripopolamento del castello mediante pobladors iberici dovevano accompagnarsi le stesse concessioni mercantili e fiscali giagrave concessi agli abitanti di Bonaria Per convincere i sudditi catalanoaragonesi a trasferirsi nellrsquoex cittagrave pisana Giacomo II dovette giustificare la violazione dei privilegi accordati nel 1325 con i quali aveva vietato lrsquoabbandono di Bonaria Cosigrave il re elogiograve la posizione e sicurezza del Castello di Cagliari e sottolineograve che invece a Bonayre non vi era acqua potabile e le mura non erano sufficienti ad assicurare la difesa dellrsquoinsediamento Drsquoaltra parte Giacomo II fu cauto nelle promesse percheacute lrsquoesperienza di Bonaria gli aveva insegnato che concedere cosigrave ampi privilegi ed immunitagrave ad una comunitagrave locale poteva rivelarsi limitante per la futura iniziativa regia Nel 1325 il re aveva promesso agli abitanti di Bonaria che la loro cittagrave non sarebbe mai stata abbandonata ed ora la memoria di quella promessa rendeva particolarmente complicato convincere quegli stessi abitanti a trasferirsi altrove22

Attraverso lunghe trattative il governatore Bernat de Boixadors propose un accordo allettante allrsquointerno del Castello di Cagliari i sudditi catalanoaragonesi avrebbero ottenuto immobili di numero e valore pari a quelli giagrave posseduti a Bonaria pagando somme vantaggiose prestabilite e non soggette ad oscillazioni di mercato Inoltre avrebbero potuto ottenere fabbricati ubicati nelle pendici ai piedi del castello a Lapola e Stampace a condizioni molto favorevoli Infine i catalanoaragonesi avrebbero potuto commerciare dentro il castello e nel porto liberamente senza dover pagare dazi23 Sulla base di queste promesse cominciograve il ripopolamento del Castello di Cagliari

La reazione positiva degli abitanti di Bonaria alla proposta del governatore spinse il re ad essere molto benevolo nei confronti dei propri sudditi Il 25 agosto Giacomo II firmograve il Ceterum il privilegio con il quale concesse ai nuovi abitanti di Castell de Cagraveller le stesse immunitagrave e i diritti speciali di cui godevano gli abitanti di Barcellona24

Il sovrano impose il divieto di spopolare Cagliari alla quale trasferigrave i territori che giagrave erano appartenuti a Bonaria le sue concessioni in materia commerciale le esenzioni fiscali

18 Rafael Conde delgado de Molina e Antonio Maria aragoacute Cabantildeas Castell de Cagraveller Cagliari catalano-aragonese CagliariConsiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 1984 doc V PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 248-249

19 Il 22 gennaio 1327 Giacomo II concesse ai pobladors catalanoaragonesi di Bonaria di trasferirsi al Castello di Cagliari ACC Sezione antica Pergamene n 26

20 Libro del doganiere doc 1 c 1r21 ACC Sezione antica Pergamene n 16822 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 253-25423 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 249-25724 ACC Sezione antica Pergamene n 39 (originale) nn 39-43 (copie ed estratti) Raffaele di tuCCi Il libro verde della cittagrave di

Cagliari Cagliari Societagrave Editoriale Italiana 1925 doc XXXXI pag 145-154 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 257-263

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 13

e gli usi civici su caccia pesca pascolo legname ed utilizzo delle acque Fu abolito lrsquoobbligo di scaricare le merci al porto di Bonaria e tutti i flussi commerciali furono indirizzati verso il porto Cagliari ed il mercato del castello il quale nel 1328 sarebbe diventato lrsquounico di tutta lrsquoarea metropolitana

Giacomo II ordinograve che gli abitanti di Bonaria si spostassero a Cagliari con i propri beni ricevendo dentro le mura o nelle pendici immobili il cui valore potesse risarcirli del danno subito a seguito del trasferimento e dellrsquoabbandono delle vecchie proprietagrave pagandone solo una stima prestabilita Le nuove abitazioni sarebbero state esenti da censi o altri tipi di servizi In nessun caso i cittadini sarebbero stati costretti a sgomberare lapropria dimora in favore di ufficiali regi o membri della Corte

Altre concessioni riguardavano le unitagrave di misure cerealicole e il permesso di allestire due fiere allrsquoanno secondo le consuetudini di Barcellona Gli abitanti di Cagliari erano esentati dal servizio armato Potevano costruire mulini a vento e ad acqua senza dover corrispondere alcun tributo e ricevevano gratuitamente una quantitagrave di sale conforme allrsquouso domestico quotidiano

Il popolamento del castello era incentivato proprio dalle franchigie e da altre agevolazioni fiscali e finanziarie Occorre perograve sottolineare che questi privilegi valevano solo per i pobladors catalanoaragonesi che avessero preso residenza dentro le mura mentre i sardi ed i pisani delle pendici ne erano esclusi Su questi gravavano la maggior parte dei tributi dai quali invece le genti iberiche del castello erano esentate Esisteva unrsquoevidente diversitagrave di trattamento tra il centro della cittagrave e i suoi quartieri extra muros diversitagrave che sarebbe stata superata solo nel xv secolo ai tempi di Alfonso V il Magnanimo

Dal punto di vista dellrsquoorganizzazione istituzionale similmente a quanto era accaduto a Bonayre nel 1325 anche Cagliari fu affidata allrsquoamministrazione di un consell di cinque membri e cinquanta o cento iurats eletti secondo le consuetudini di Barcellona25 Il veguer e il batlle avrebbero avuto le stesse competenze degli omonimi magistrati barcellonesi26 I magistrati di Cagliari in particolar modo il vicario avrebbero esercitato il proprio ufficio non solo nel castello ma anche nelle pendici suburbane (i quartieri di Lapola Stampace e Villanova) e nel castrum di Bonaria27 Bonaria che entro il 1331 sarebbe stata completamente abbandonata perdeva ogni forma di autonomia ed entrava nella giurisdizione territoriale di Cagliari della quale diveniva una pendice Quei pochi pobladors catalanoaragonesi che decisero di rimanervi divennero comunque cives Callari28

Dal canto suo Cagliari fu dichiarata capitale del Regno di Sardegna e cittagrave regia cioegrave demaniale il sovrano promise che mai il suo territorio o qualche sua parte sarebbe stato infeudato a terzi Il 17 settembre 1327 Giacomo II srsquoimpegnograve a rispettare quanto concesso nel Ceterum29 ed impose al governatore generale di Sardegna di fare lo stesso30

25 ACC Sezione antica Pergamene nn 39 e 4126 ACC Sezione antica Pergamene nn 28 e 3127 Nel 1331 Alfonso IV avrebbe riconfermato questi confini e la giurisdizione della Vicaria ACC Sezione antica Pergamene n 11528 Per un approfondimento sulle istituzioni e la storia della Cagliari catalano-aragonese si rimanda a Alberto bosColo laquoLe

istituzioni barcellonesi a Cagliari nel 1327raquo Anales de la Faculteacute de Lettres et Sciences Humaines de Nice (1969) pag 47-52inoltre lo stesso autore laquoLe istituzioni pisane e barcellonesi a Cagliari prima e dopo il 1326raquo in Alberto bosColo SardegnaPisa e Genova nel Medioevo Genova Universitagrave di Genova 1978 pag 127-138 Profilo storico della cittagrave di Cagliari CagliariDella Torre 1986 3deg ed Conde e aragoacute Castell de Cagraveller Evandro Putzulu laquoCagliari catalana strutture e mutamentisocialiraquo in La Corona drsquoAragona e il Mediterraneo aspetti e problemi comuni da Alfonso il Magnanimo a Ferdinando il Cattolico1416-1516 Atti del IX Congresso di storia della Corona drsquoAragona (Napoli 11-15 aprile 1973) Napoli Societagrave napoletana di storiapatria 1982 II vol pag 313-325 Gabriella olla rePetto Gli ufficiali regi di Sardegna durante il regno di Alfonso IV CagliariFossataro 1969 Maria Bonaria urban Cagliari aragonese Topografia e insediamento Cagliari Consiglio nazionale delle ricerche-Istituto sui rapporti italo-iberici 2000 e laquoLrsquoistituto del veguer e lrsquoamministrazione della cittagrave di Cagliari Alcune note preliminariraquo Cooperazione mediterranea Cultura economia societagrave XV n 1-2 gennaio-agosto 2003 pag 112-138

29 ACC Sezione antica Pergamene n 4430 ACC Sezione antica Pergamene n 46 Lo stesso impegno di rispettare i privilegi del Castello di Cagliari fu richiesto anche a tutti

gli amministratori regi (ACC Sezione antica Pergamene n 49)

14 Simona Serci

Nonostante lrsquoimportanza di queste concessioni il ripopolamento di Castell de Cagraveller e la sua catalanizzazione restavano parziali Cosigrave nel 1328 i consellers della cittagrave chiesero nuovi incentivi e sgravi fiscali31 Alfonso IV succeduto al padre Giacomo II sul trono drsquoAragona concesse ai pobladors del castello lrsquoesenzione dal pagamento della tratta (tre-ta) il dazio doganale imposto a chi esportava grano ed orzo fuori dal territorio di Ca-gliari32 Ogni anno dopo il 1 settembre una volta immagazzinate le quantitagrave di cereali necessarie per sfamare la popolazione del castrum gli amministratori regi procedevano a dare le licenze di esportazione agli abitanti del castello che ne avessero scorte eccedenti rispetto al fabbisogno cittadino Il privilegium trete fu esteso agli ufficiali regi momenta-neamente residenti a Cagliari per tutta la durata del mandato Insomma per beneficiare di questrsquoesenzione occorreva dimostrare o giurare di abitare in cittagrave33 La franchigia era accordata tramite licenza caso per caso anno per anno non era perciograve un privilegio acquisito una volta per tutte e poteva essere revocato in caso di carestia Questo perc-heacute la Corona si preservava il diritto ultimo di disporre delle proprie risorse patrimoniali secondo le necessitagrave e disponibilitagrave contingenti Il privilegium trete saragrave infatti quello che i re drsquoAragona cercheranno di modificare continuamente impedendo allrsquouniversitas cagli-aritana di goderne come acquisizione definitiva In fondo lrsquoesenzione dalla tratta nasceva come soluzione drsquoemergenza per impedire lo spopolamento della cittagrave ed Alfonso non era disposto a concederla in perpetuo consapevole dei danni che una simile concessione avrebbe arrecato al fisco regio sul lungo periodo I continui ripensamenti del sovrano sug-geriscono che la costruzione della Cagliari catalanoaragonese non fosse frutto di decisioni definitive o di una asettica importazione di modelli istituzioni iberici ma di un graduale adattamento di questi alla realtagrave sarda

Per garantire il costante approvvigionamento alimentare del Castello di Cagliari con-trollare la redistribuzione delle derrate tra i suoi abitanti e consolidare la centralitagrave del commercio allrsquointerno del castrum fu proibita ogni forma di compravendita fuori dalle sue mura nelle pendici e nelle pertinenze rurali della cittagrave il mercato intra muros sarebbe stato lrsquounico di tutto il territorio di Castell de Cagraveller34 Solo i catalanoaragonesi residenti nel castello avrebbero potuto vendere allrsquoingrosso e al minuto nel mercato cittadino35 Inoltre essi soltanto avrebbero potuto ricoprire uffici pubblici

Lrsquoesclusione dei forestieri dalla vendita delle merci e la posizione privilegiata dei pobladors catalanoaragonesi rispetto agli abitanti di altre nazionalitagrave creava un sistema giuridicosociale disomogeneo esistevano infatti profonde differenze tra la situazione del castello dove ormai risiedevano prevalentemente genti iberiche e le pendici abitate perlopiugrave da genti sarde e di origine pisana Questo creava un danno allrsquoeconomia cagliaritana limitandone la crescita e caratterizzandola come mercato chiuso ed esclusivo ma i consellers si batterono energicamente per consolidare questa situazione da essi ritenuta privilegiata I diritti concessi ai catalanoaragonesi ledevano quelli delle comunitagrave di diversa provenienza riducendoli ad una condizione drsquoinferioritagrave giuridica e socio-economica Eppure lrsquouniversitas di Cagliari comprendeva sia il castrum sia le pendici la corte del veguer amministrava la giustizia civile e criminale sugli abitanti dellrsquouno e delle altre le deliberazioni dei consellers valevano per gli uni e per gli altri La diversitagrave

31 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 264-27032 Per approfondimento su questo sistema amministrativo-fiscale si rimanda a Antonio era laquoLrsquoordinamento organico di Pietro IV

drsquoAragona per i territori del cagliaritanoraquo Studi Sassaresi XI (1934) pag 1-78 Pinuccia F siMbula Lrsquoorganizzazione portualedi una cittagrave medievale Cagliari xiv-xv secolo Aonia edizioni Lulucom 2012 Marco tangheroni Aspetti del commercio deicereali nei Paesi della Corona drsquoAragona Pisa Pacini 1981

33 ACA Cancelleria reial Registres n 508 fol 180r PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 26634 ACC Sezione antica Pergamene n 5235 ACC Sezione antica Pergamene n 57

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 15

di trattamento giuridico non rispettava la multietnicitagrave del territorio metropolitano di Cagliari dentro e fuori le mura36

Lrsquoepoca di Alfonso IV fu caratterizzata dal confronto e dalla scontro tra lrsquouniversitas e le autoritagrave regie e la cittagrave dimostrograve una straordinaria capacitagrave di pattuizione contro le rivendicazioni della Corona e gli abusi degli amministratori regi o dei feudatari Nonostante i privilegi concessi accadeva frequentemente che gli amministratori regi violassero queste immunitagrave ed esenzioni imponendo nuovi dazi ed imposte illegittime Spesso i salinieri impedivano ai cittadini di rifornirsi del sale necessario allrsquouso familiare A ciograve si aggiungevano gli abusi perpetrati dai feudatari i quali consentivano il commercio nelle loro ville nonostante il mercato potesse svolgersi solo nel castello scaricavano granaglie nei porti secondari della Sardegna sfuggendo al controllo del fisco ed ostacolavano i cittadini catalanoaragonesi nellrsquoesercizio degli usi civici Queste continue vessazioni cominciavano a provocare la fuga dei pobladors catalanoaragonesi dalla cittagrave allarmando i consiglieri i quali rivolsero al re le proprie lamentele37

Le indagini disposte da Alfonso rilevarono gravi violazioni Durante lrsquoassegnazione degli immobili ai catalanoaragonesi desiderosi di trasferirsi a Cagliari erano state commesse frodi38 Molti catalani non erano riusciti a pagare la stima delle abitazioni assegnate loro e molti immobili rimanevano disabitati nonostante il sovrano ribadisse lrsquoordine che i proprietari delle abitazioni del castello dovessero dimorarvi stabilmente Il progressivo spopolamento della cittagrave e le tante esenzioni fiscali concesse specialmente il privilegio della treta cominciavano a rivelarsi un danno per le finanze del regno Per incentivare la ripresa della cittagrave senza pregiudizio per la Corona nel 1331 il re stabiligrave un limite pro capite per le esportazioni esenti da dazi (cinquanta starelli di grano per ogni cittadino del castello) e cedette alla cittagrave la metagrave dei diritti di tratta sulle restanti esportazioni al fine di pagare le case concesse a titolo gratuito ai pobladors catalanoaragonesi39

Del resto la rinuncia ad un simile introito arrecava un danno ingente al patrimonio regio cosigrave negli anni successivi Alfonso pressato da esigenze belliche e dalla penuria di denaro tentograve di revocare il privilegio della tratta cercando di barattarlo con nuove concessioni40 I consellers avrebbero potuto convocare il consiglio generale come accadeva a Barcellona41 e costruire una sala per le loro assemblee42 emanare ordinanze in materia civile e criminale43 nominare il misuratore dellrsquoolio ed il mostaccedilaff lrsquoufficiale incaricato di sovrintendere al mercato44 insieme al veguer avrebbero ottenuto lrsquoincarico di stabilire chi abitasse veramente in cittagrave e chi no45 e di organizzare la difesa armata46 Al veguer designato luogotenente del governatore generale in caso di sua assenza47 sarebbero state assegnate piugrave ampie competenze giudiziarie in materia criminale48 Infine alle mogli dei pobladors catalanoaragonesi residenti nel Castello di Cagliari furono estesi i privilegi di cui godevano le donne della Catalogna e dellrsquoAragona49

36 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29337 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 278-28238 ACC Sezione antica Pergamene n 9439 ACC Sezione antica Pergamene n 11240 Si veda ad esempio ACC Sezione antica Pergamene n 9641 ACC Sezione antica Pergamene n 14242 ACC Sezione antica Pergamene n 14443 ACC Sezione antica Pergamene n 10444 ACC Sezione antica Pergamene n 13545 ACC Sezione antica Pergamene n 14846 ACC Sezione antica Pergamene n 14547 ACC Sezione antica Pergamene n 11748 ACC Sezione antica Pergamene n 132 di tuCCi Il libro verde passim PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 286-291 49 ACC Sezione antica Pergamene n 129

16 Simona Serci

Tuttavia nonostante gli sforzo di Alfonso la Corona non riuscigrave a revocare del tutto il privilegium trete Perograve i consellers accettarono di pagare una somma pari a quattro quinti della tratta sulle esportazioni di grano limitatamente al periodo della guerra contro Genova (1330-1335) Drsquoaltra parte attraverso queste nuove concessioni la cittagrave conseguigrave una maggiore stabilitagrave amministrativa

Nel 1331 per la prima volta fu riconsiderato e modificato il privilegio dellrsquoesclusione dei forestieri dalle attivitagrave commerciali del castello Alfonso IV dispose che i mercanti stranieri potessero vendervi le loro merci e comprare quelle che volevano esportare fuori dallrsquoisola ma non era consentito loro di rivendere queste merci nella stessa Cagliari e in qualunque altro luogo del Regno di Sardegna50 Nonostante si trattasse ancora di una limitazione rappresentava un passo avanti verso lrsquointegrazione tra popolazione catalanoaragonese ed altre nazioni attive nel tessuto sociale e produttivo dellrsquouniversitas cagliaritana

Pian piano cominciograve a prendere corpo la convinzione che per favorire lo sviluppo della cittagrave fosse necessario garantire benefici anche ai non catalanoaragonesi Il privilegium trete fu modificato in questa direzione la cittagrave non avrebbe piugrave potuto usare la metagrave degli introiti della tratta per pagare le stime delle abitazioni del castello ma le somme sarebbero state versate al fisco In cambio perograve allrsquouniversitas cagliaritana furono infeudate tutte le ville circostanti costituenti la vegueria di Cagliari in feudo perpetuo e senza dover corrispondere censi Questo ampio territorio extraurbano ed agricolo era cosigrave sottratto al controllo dei baroni la cittagrave acquisiva nuovi abitanti soprattutto sardi e nuove risorse produttive e finanziarie Le rendite che un tempo i sardi pagavano ai feudatari ora erano incamerate dagli amministratori cagliaritani I baroni non avrebbero piugrave potuto infastidire i cittadini ostacolandoli nel godimento degli ademprivi il castrum era dotato di una serie di pertinenze rurali sufficienti per approvvigionarlo direttamente e senza difficoltagrave fu consentito ai ceti popolari catalanoaragonesi di unirsi in matrimonio con i sardi delle ville integrando la cittagrave col suo territorio e i conquistatori con la popolazione locale Grazie a questi provvedimenti non era piugrave necessario aumentare le esenzioni fiscali a favore degli abitanti del castello percheacute lrsquouniversitas acquisiva le rendite adeguate per sostenere lrsquoimposizione fiscale stabilita dalla Corona51

Naturalmente i privilegi giagrave acquisiti non furono revocati e lrsquouniversitas li difese con tenacia ogni volta che li sentigrave in pericolo La documentazione conservata presso lrsquoArchivio storico comunale di Cagliari52 offre numerosissime testimonianze di questo continuo confronto tra la cittagrave ed il re e permette di ricostruire le tappe che portarono allrsquoestensione alla capitale del Regnum Sardinie della costituzione politico-istituzionale di Barcellona

Ci limitiamo a ricordare le seguenti fonti archivistiche

mdash Il Libro verde (Llibre verd) intitolato anche Privilegia et constituciones civitatis Barchinone que locum habent in Castro Callari vigore cuiusdam capituli positi in quodam privilegio concesso Castro eidem quod Capitulum est in XLII carta istius libri (1244-1766) Si tratta di un cartulario nel quale sono state trascritte le copie autentiche di privilegi consuetudini e costituzioni che la cittagrave regia di Cagliari ottenne dai sovrani catalanoaragonesi sin dallrsquoindomani della conquista Vi sono raccolti numerosi privilegi concessi alla cittagrave di Barcellona a partire dal xiii secolo e poi estesi allrsquouniversitas di Cagliari senza alcuna modifica o adattamento I documenti non in ordine cronologico furono registrati da diversi scrivani a partire dal xiv secolo il

50 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29051 PetruCCi Cagliari nel Trecento pag 29452 Silvio liPPi LrsquoArchivio Comunale di Cagliari Sezione antica Cagliari Valdes 1897

Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari 17

cartulario fu continuamente aggiornato ed i privilegi in esso contenuto restarono in vigore fino al xviii secolo53

mdash Constituciones Cathalunie et usatici Barchinone (xiv secolo) Altro codice membranaceo che raccoglie in copia autentica le regole e le consuetudini di diritto barcellonese poi estese agli abitanti della cittagrave di Cagliari54

mdash Il diplomatico la collezione miscellanea di Pergamene (1070-1804) Tra esse si distin-guono non solo privilegi originali concessi direttamente alle universitates di Bonaria e di Cagliari a partire dal 1324 ma anche copie autenticate da notaio di privilegi emessi in favore dellrsquouniversitas Barchinone tra xiii e xiv secolo55

mdash Carte reali inviate dai re drsquoAragona alla cittagrave di Cagliari (1358-1828)56

Queste fonti confermano che nel processo di costruzione dellrsquouniversitas cagliaritana il confronto con il diritto catalano ed il richiamo alle consuetudini (usatges) di Barcellona furono costanti ed estremamente utili al fine di trasferire ed adattare un modello municipale che fino al terzo decennio del xiv secolo era stato del tutto estraneo alla storia delle cittagrave sarde

Nella prima metagrave del xiv secolo privilegi ed immunitagrave di diritto barcellonese furono estesi anche alle cittagrave di Sassari (1331) ed Alghero (1354)

53 ACC Sezione antica vol 2 Evandro Putzulu ldquoLibro verderdquo - Indice cronologico dei documenti - Archivio storico del Comune diCagliari sd

54 ACC Sezione antica vol 355 ACC Sezione antica Pergamene Evandro Putzulu Archivio storico del Comune di Cagliari - Fondo pergamene - Indice analitico

sd56 ACC Sezione antica Carte reali Evandro Putzulu Carte reali aragonesi e spagnole dellrsquoArchivio comunale di Cagliari (1358-

1719) Padova CEDAM 1959 Anna Maria oliva e Olivetta sChena Lettere regie alla cittagrave di Cagliari Le carte reali dellrsquoarchiviocomunale di Cagliari (1358-1415) Roma ISIME 2012

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)

Albert Reixach Sala

La majoria drsquohistoriadors convindrien a identificar Barcelona com a capital indiscutible del conjunt de Catalunya des de finals del segle xv i al llarg de tota lrsquoegravepoca moderna1 Pel que fa al periacuteode anterior la quumlestioacute ha estat comparativament menys estudiada en-cara que no falten indicis de la preeminegravencia barcelonina en agravembits diversos2

Un treball de Maria Teresa Ferrer Mallol dedicat a la projeccioacute exterior de la Ciutat Comtal durant la baixa Edat Mitjana sintetitza bona part drsquoaquests aspectes en concret el lideratge que exerciacute en etapes drsquoincertesa (com la de la lloctinegravencia de la reina Maria de Luna els anys 1396 i 1397) el paper actiu en la proteccioacute de les costes catalanes i en la defensa de lrsquoordre puacuteblic en territoris circumdants (a traveacutes del control del sagramen-tal) o en poblacions meacutes allunyades (actuant drsquoagraverbitre en lluites de bagravendols) I aixograve en pa-ralmiddotlel al protagonisme que reclamagrave en el mosaic jurisdiccional del Principat mitjanccedilant la promocioacute de carreratges i lrsquoadquisicioacute de senyories i al que de fet ja havia assumit des del segle xiii en lrsquoagravembit de lrsquoexpansioacute comercial de la Corona i de la poliacutetica exterior gragravecies per exemple a la possibilitat de nomenar cogravensols drsquoultramar En la mateixa contribucioacute srsquoapunten altres elements que segurament caldria aprofundir la figura dels representants locals de Barcelona com a assessors juriacutedics de certs consistoris catalans i encara meacutes important el pes drsquoaquesta ciutat en Parlaments i Corts (eacutes a dir tant dins del grup de representants del Braccedil Reial com en el conjunt drsquoestaments) en el Consell Reial (tot i que sempre amb la prevencioacute de distingir beacute entre el paper del govern municipal com a cor-

IMF-CSIC (Barcelona) Aquest breu treball srsquoha elaborat en el marc del projecte La coyuntura econoacutemica y demograacutefica enCataluntildea a fines de la eacutepoca medieval anaacutelisis criacutetico de los indicadores fiscales y financieros (HARD-2014-54205-C2-1-P) dirigitper Pere Verdeacutes i del grup de recerca consolidat Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval (2014 SGR 1154) encapccedila- lat per Pere Orti Abreviatures utilitzades AMGi=Arxiu Municipal de Girona Fons Ajuntament de Girona I11=segraverie Manuals drsquoacords I121= segraverie Ordinacions dels jurats o Correspondegravencia emesa I127=segraverie Correspondegravencia rebuda drsquoaltres ciutats BQH = Barcelona Quaderns drsquoHistograveria

1 Vegeu en aquesta liacutenia si beacute basant-se en indicadors distints en cada cas Nuacuteria sales laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaumesobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol IV Barcelona dins la Catalunya moderna segles xvi i xvii BarcelonaEnciclopegravedia Catalana 1992 pagraveg 359-382 Albert garCia esPuChe Un siglo decisivo Barcelona y Cataluntildea 1550-1640 MadridAlianza 1998 Jaume danti riu El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona (1249-1714) Barcelona Dalmau 2002 Jaumedantiacute riu (coord) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Dalmau 2011 Una siacutentesi de tot plegatamb un egravemfasi en el prestigi adquirit i en les estrategravegies comunicatives de la ciutat Xavier TORRES SANS laquoLa durabilitat drsquouna capital poliacutetica Barcelona 1479-1714raquo dins Ramon grau (coord) Presegravencia i lligams territorials de Barcelona Vint segles de vida urbana Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 18) 2012 pagraveg 165-182 Com a contrapunt no srsquohan de perdre de vista elsefectes negatius que ha tingut per a la historiografia catalana una visioacute excessivament presentista drsquoaquesta capitalitat Ramongrau Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 5) 2001 pagraveg 261-291 en especial pagraveg 263-264

2 Quan ens referim a un periacuteode anterior no ens situem gaire abans de finals del segle xiii ja que en aquesta etapa anteriorsembla clar que la inexistegravencia drsquounes institucions reials centralitzades impedia que Barcelona o qualsevol altra ciutat exerciacutes una veritable capitalitat Pere orti gost laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona(BQH 4) 2001 pagraveg 21-48 especialment pagraveg 26

20 Albert Reixach Sala

poracioacute i el que assoliren molts ciutadans barcelonins a tiacutetol particular en lrsquoadministracioacute regravegia) i en definitiva en la relacioacute entre les institucions catalanes i el monarca3

Autors com F Sabateacute tambeacute srsquohan fet ressograve del protagonisme que reivindicava la Ciu-tat Comtal en el terreny simbogravelic mitjanccedilant per exemple lrsquoorganitzacioacute de les exegravequies reials4

Aquesta importagravencia en lrsquoesfera poliacutetica se sustentava en el lloc central que Barcelona ocupava dins de la trama urbana catalana de les xarxes de comerccedil internes i en especial en contacte amb lrsquoexterior a la vegada que en els mercats financers (realitat especialment manifesta en les inversions en deute puacuteblic)5 Tot plegat tenia tambeacute implicacions en el camp de la retograverica i portagrave els contemporanis a encunyar apelmiddotlatius per la Ciutat Comtal com la de laquocap i casalraquo de Catalunya entre drsquoaltres variants meacutes esporagravediques a saber laquocap i mareraquo o laquocaboral e cap de tiacutetol de Principatraquo6

Lrsquoobjectiu de la present comunicacioacute no eacutes perograve eixamplar i reforccedilar lrsquoampli ventall de dinagravemiques presentat Preteacuten nomeacutes avaluar-ne unes poques en essegravencia la condi-cioacute de Barcelona com a referent juriacutedic per altres localitats del Principat i el protagonisme que anagrave adquirint en les negociacions poliacutetiques amb instagravencies com la cort i lrsquoadministra-cioacute reials o les Corts I es faragrave des drsquouna perspectiva molt concreta la que ofereix lrsquoactitud dels governants locals de Girona respecte del municipi barceloniacute emprant com a font principal la correspondegravencia enviada pels edils de la primera ciutat als de la segona entre 1340 i 1440 aproximadament7 Es tracta drsquouna segraverie documental forccedila ben conservada al llarg del periacuteode esmentat exceptuant un buit considerable a les degravecades de 1360 i 13708

3 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exteriorraquo dins Jaume sobrequeacutes CalliCoacute (dir) Histograveria de Barcelona Vol III La ciutat consolidada segles xiv-xv Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1993 pagraveg 355-391 Altres treballs de la mateixa autora centratsen la majoria de quumlestions esmentades sobretot a propogravesit de lrsquoetapa del tombant del tres-cents al quatre-cents per ordre demencioacute laquoLes relacions del rei Martiacute lrsquoHumagrave amb la ciutat de Barcelonaraquo dins VII Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute Barcelona Impr Vda de Fidel Rodriacuteguez Ferran 1964 vol III pagraveg 161-170 laquoLa sucesioacuten de Juan I de Aragoacuten por Martiacuten I yla invasioacuten del conde de Foix La participacioacuten de Barcelona en la defensa de Cataluntildea (1396-1397)raquo dins Maria Isabel del val

i Pasqual Martiacutenez soPena (dir) Castilla y el mundo feudal Homenaje al profesor Julio Valdeoacuten Valladolid Junta de Castilla yLeoacutenUniversidad de Valladolid 2009 vol III pagraveg 381-396 laquoEl sagramental una miliacutecia camperola dirigida per BarcelonaraquoBQH 1 (1995) pagraveg 61-70 laquoLes dissensions pel govern de Mallorca (1401-1404) Una intervencioacute pacificadora de Barcelo- naraquo Randa 65 (2010) pagraveg 73-94 Lrsquoassociacioacute de municipis a lrsquoEdat Mitjana El carreratge de Barcelona Barcelona Ajuntamentde Barcelona 1999 laquoBarcelona i la poliacutetica mediterragravenia catalana el Parlament de 1400-1401raquo dins XIV Congresso di Storiadella Corona drsquoAragona Addenda Sassari-Alghero Carlo Delfino 1990 pagraveg 53-81 laquoLa defensa mariacutetima catalana contra elcors barbaresc La reaccioacute despreacutes del saqueig de Barenys (1406)raquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol et al (coord) La Corona catalanoaragonesa i el seu entorn mediterrani a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 2005 pagraveg 101-134 laquoEl Consolat de Mar i els consolats drsquoultramar instruments i manifestacioacute de lrsquoexpansioacute del comerccedil catalagraveraquo dins Maria Teresa Ferrer Mallol i Damien Coulon (coords) Lrsquoexpansioacute catalana a la Mediterragravenia a la Baixa Edat Mitjana Barcelona CSIC 1999 pagraveg 53-79 laquoEl consellreial durant el regnat de Martiacute lrsquoHumagraveraquo dins XV Congreso de Historia de la Corona de Aragoacuten Zaragoza Gobierno de Aragoacuten1996 pagraveg 175-190

4 Flocel sabateacute Curull Lo Senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort delmonarca Lleida Edicions de la Universitat de Lleida 1994 pagravegs 173-187

5 Sobre lrsquoagravembit del comerccedil a falta de recerques de fons sobre els circuits interns Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 uncentre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977-1978 2 vols Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacutede la Corona Catalano-Aragonesa al segle xv Barcelona Curial 1976 pagraveg 25-54 136-142 278-307 i 373-393 Damien CoulonBarcelone et le gran commerce drsquoOrient au Moyen Acircge Un siegravecle de relations avec lrsquoEgypte et la Syrie-Palestine (ca 1330-ca 1430)Madrid-Barcelona Casa de Velaacutezquez - Institut Europeu de la Mediterragravenia 2004 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoEl comerccedilcatalagrave a la baixa edat mitjanaraquo Catalan Historical Review 5 (2012) pagraveg 159-193 A propogravesit de la capitalitat de Barcelona en elmercat del deute puacuteblic Pere verdeacutes Pijuan laquoBarcelona capital del mercat del deute puacuteblic catalagrave segles xiv-xvraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (BQH 13) 2007 pagraveg 283-311

6 Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 3587 Lrsquoinici de la sequumlegravencia cronologravegica tractada es correspon amb el moment de consolidacioacute definitiva drsquounes autegraventiques

administracions municipals arreu de Catalunya i de bona part de la Corona drsquoAragoacute Manuel saacutenChez Martiacutenez i Pere orti

gost laquoLa Corona en la geacutenesis del sistema fiscal municipal en Cataluntildea (1300-1360)raquo dins Colmiddotloqui Corona municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana Lleida Institut drsquoEstudis Ilerdencs 1997 pagraveg 233-278 orti laquoEl Consell de Cent pagraveg 21-48 Demanera puntual es faragrave referegravencia a episodis anteriors al 1340 Tambeacute cal dir que lrsquoetapa que srsquoenceta entre 1440 i 1450 eacutes adir lrsquoavantsala de la Guerra Civil catalana srsquoentreveu decisiva en lrsquoevolucioacute de la capitalitat barcelonina sobre el Principat perograverequeriria una recerca complementagraveria a la que sustenta aquesta contribucioacute

8 El valor de la correspondegravencia com a font per a lrsquoestudi sistemagravetic de les relacions poliacutetiques entre ciutats (enmig drsquoaltres temespossibles) ja ha estat posat en relleu per diversos autors en el cas de la Corona drsquoAragoacute en consonagravencia igualment amb lahistoriografia europea recent Vicent baydal sala laquoLa xarxa epistolar del Consell municipal de Barcelona 1433-1550raquo XI Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona La ciutat en xarxa (2009) del mateix autor laquoEl geacutenero epistolar en las escribaniacuteas municipales

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 21

Aixiacute doncs proporciona una visioacute prou completa de les relacions entre una de les cinc principals ciutats de la Catalunya baixmedieval alhora que capital indiscutible de la regioacute nord-oriental i Barcelona9

En concret la base del treball soacuten les meacutes de vuitanta missives enviades pels jurats de Girona a les autoritats barcelonines durant el lapse esmentat I eacutes que el govern local de Barcelona representava el segon interlocutor principal del de Girona per beacute que a forccedila distagravencia del primer la monarquia (ben entegraves els successius reis reines infants vicecan-cellers i altres alts cagraverrecs de la cort i de lrsquoadministracioacute reials) Complementant aquests documents amb alguns altres en especial les lletres de resposta rebudes dels consellers de la Ciutat Comtal que puntualment encara es conserven a lrsquoarxiu del municipi gironiacute (algunes fins i tot anteriors a lrsquoetapa en quegrave ens centrem) srsquohi planteja observar el se-guumlent10

Drsquoentrada es fa atencioacute a les circumstagravencies i a les motivacions per les quals els jurats de Girona es dirigiren als seus homogravelegs de Barcelona I aixiacute es discerneix entre les oca-sions en quegrave el propogravesit era simplement demanar informacioacute sobre fenogravemens o esdeveni-ments amb incidegravencia arreu de Catalunya solmiddotlicitar assessorament de cara al disseny i a lrsquoaplicacioacute de determinades poliacutetiques fiscals defensar els drets i interessos dels ciutadans de la capital gironina davant drsquoaltres institucions o en una passa meacutes demanar el suport (fins i tot la intercessioacute) dels governants de la Ciutat Comtal en una negociacioacute a diverses bandes amb la cort del rei o en el marc de sessions de Corts Revisat aixograve se cerca alguna logravegica en la successioacute dels assumptes tractats amb lrsquoobjectiu de captar una certa evolucioacute de la capitalitat barcelonina durant la Baixa Edat Mitjana des del punt de vista dels vincles que hi mantenia una altra de les grans ciutats del Principat

Barcelona com a model i consellera

Tal com apuntagravevem despreacutes de la monarquia els consellers de la ciutat de Barcelona foren lrsquoaltra instagravencia a quegrave els regidors de Girona srsquoadreccedilaren amb meacutes frequumlegravencia entre 1340 i 1440 En general els jurats gironins els interpelmiddotlaren convenccediluts que constituiumlen una bona font drsquoinformacioacute potser de les meacutes qualificades del Principat Ho feien di-rigint-srsquohi amb certa confianccedila o com a miacutenim amb unes formes de tractament menys

de Valencia y Barcelona (siglos xiv-xvi)raquo dins Vicent Josep esCartiacute (coord) Escribir y persistir Estudios sobre la literatura en catalaacuten de la Edad Media a la Renaixenccedila Los AacutengelesBuenos Aires Argus-a 2013 pagraveg 81-98 laquoLes relacions epistolars de les ciutats de Barcelona Valegravencia i Palma entre els segles xvi i xvii (c 1510-c 1630)raquo Scripta 1 (2013) pagraveg 105-136 Agustiacuten rubio vela Epistolari de la Valegravencia medieval Valegravencia-Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2 vols 1985-2003 Laurence buChholzer-reacuteMy Une ville en ses reacuteseaux Nuremberg agrave la fin du Moyen Acircge Pariacutes Belin 2006

9 En efecte el rang de Girona en termes demogragravefics socio-econogravemics i poliacutetics (capital de batllia vegueria i drsquoun bisbat extens ipoblat) el converteix en un bon cas per analitzar la preponderagravencia de la urbs barcelonina Flocel sabateacute Curull El territori de la Catalunya medieval Percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoEdat Mitjana Barcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 167-225 249 i 253-254 Viacutector Fariacuteas zurita i Pere orti gost laquoHistograveria i dinagravemiques ciutadanesraquo dins Antoni Pladevall i Font (dir)LrsquoArt Gogravetic a Catalunya Vol III Arquitectura Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 21-33Christian guillereacute laquoLe creacutedit agrave Geacuterone au deacutebut du xive siegravecle (1321-1330)raquo dins Antonio eiras roel (ed) La documentacioacuten notarial y la Historia Actas del II Coloquio de Metodologiacutea Histoacuterica Aplicada vol II Santiago de Compostela Universidade de Santiago de Compostela 1984 vol II pagraveg 363-379 Lluiacutes sales i Favagrave laquoCreacutedito y redes urbanas el caso de Girona y las pequentildeas ciudades de su entorno en el siglo xivraquo dins David Carvajal de la vega et al (eds) Redes sociales y econoacutemicas en el mundobajomedieval Valladolid Castilla ediciones 2011 pagraveg 135-154

10 Tambeacute podrien ser drsquoajuda per aquesta recerca les cartes registrades en els mateixos volums de correspondegravencia enviadacustodiats a lrsquoarxiu del municipi de Barcelona Srsquohan editat unes quantes de les lletres adreccedilades a la ciutat de lrsquoOnyar encara que malauradament la majoria pertanyen a un periacuteode una mica posterior al tractat En tot cas hi advertim forccedila continuiumltat respectedels temes abordats Eduard sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona als jurats de Girona (segles xiv-xv)raquo Annals delrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 50 (200901) pagravegs 139-172

22 Albert Reixach Sala

riacutegides que les reservades per a representants de lrsquoadministracioacute reial o de la jerarquia eclesiagravestica Documentem la situacioacute en contexts diferents A tall de mostra en lrsquoinici dels atacs als calls jueus de la corona el juliol de 1391 o en una escalada de tensions entre ca-talans i genovesos de dos anys despreacutes que conduiacute a lrsquoarrest de mercaders de la repuacuteblica liacutegur que es trobaven al Principat11

Aquestes relacions epistolars tenien lloc dins de la xarxa que drsquoordinari traccedilaven els consistoris de moltes viles i ciutats no nomeacutes del Principat sinoacute del conjunt de la Corona i de vegades de territoris veiumlns12 Tot i aixograve srsquoobserva que la circulacioacute de notiacutecies srsquoin-tensificava en moments drsquoamenaces com les almiddotludides o de conteses begravelmiddotliques tal com srsquoevidencia durant la invasioacute armanyaguesa de 1389-1390 o la guerra amb Castella de 1429-143013

En els exemples referits fins ara srsquoentreveu una bona entesa entre els governs mu-nicipals disposats a cooperar per fer front al mateix problema Perograve no sempre fou aixiacute almenys a la llum de la correspondegravencia mantinguda entre els executius de Girona i Bar-celona14 Sense anar meacutes lluny enmig de la conjuntura drsquoincertesa immediata a la mort de Martiacute lrsquoHumagrave el maig de 1410 les gestions fetes des de la ciutat de lrsquoOnyar per articular una posicioacute conjunta dels estaments del bisbat gironiacute en la disputa successograveria despertagrave els recels dels consellers barcelonins si beacute la desconfianccedila ja era palesa en lrsquoaltra part lrsquoende-magrave mateix de la defuncioacute del monarca els jurats de Girona retragueren als seus homogravelegs de la Ciutat Comtal el fet de no haver-los notificat el succeacutes15

En siacutentesi els edils gironins tendiren a recoacuterrer als representants municipals de Barce-lona conscients de la informacioacute de quegrave aquests disposaven Aixograve sol no permet sostenir la preeminegravencia de la Ciutat Comtal en el panorama poliacutetic del Principat tanmateix al-tres elements hi contribueixen Destaca el fet que en diverses poblacions catalanes lrsquoexem-ple barceloniacute serviacutes molt sovint de mirall per organitzar les institucions i la poliacutetica locals Ben mirat en el cas de Girona la tendegravencia ja queda palesa en lrsquoetapa meacutes primigegravenia de formacioacute drsquouna administracioacute de caragravecter municipal

Concretament srsquoobserva quan el 25 de gener de 1284 el rei Pere II de tornada de les decisives Corts que srsquoacabaven de celebrar a Barcelona aprovagrave diverses concessions

11 Quant al primer exemple val la pena precisar que els magistrats gironins volien contrastar la notiacutecia de les agressions a la jueriade Valegravencia rebuda per un veiacute a tiacutetol particular a traveacutes drsquouna lletra enviada per un mercader gironiacute instalmiddotlat a la capital del Tuacuteria AMGi (Arxiu Municipal de Girona) I121 llig 7 reg de 1391-92 f 10v (15-VII-1391) Sobre els fets de 1391 a la ciutat delrsquoOnyar i el context general de la Corona vegeu Jaume riera sans laquoEls avalots del 1391 a Gironaraquo dins Jornades drsquoHistograveriadels jueus a Catalunya Girona Ajuntament de Girona 1990 pagraveg 95-159 Pel que fa als conflictes amb Gegravenova AMGi I121llig 7 reg de 1393 f 9r (8-V-1393)

12 baydal laquoLa xarxa epistolarraquo13 Per ordre de mencioacute AMGi I121 llig 7 reg de 1389 f 10r (7-VIII-1389) - 28r (22-XI-1389) I127 llig 1 plec 2 n (19-

VII-1429) En lrsquoentrada de Bernat VII drsquoArmanyac a la tardor de 1389 la ciutat de Girona esdevingueacute la principal instagravenciaque informava del moviment de tropes a la resta de viles i ciutats catalanes durant els primers mesos abans que la host reial ilrsquoexegravercit organitzat pels administradors del General no acudissin a la defensa del Principat Maria Teresa Ferrer Mallol laquoLaorganizacioacuten militar en Cataluntildea en la Edad Mediaraquo Revista de historia militar 45 (2001) pagraveg 119-222 en especial pagraveg 133 153 161 176-177 i 222 Quant al segon episodi vegeu per exemple Luis Pablo Martiacutenez sanMartiacuten laquoGuerra Estado y organizacioacuten social de la produccioacuten La Corona de Aragoacuten en guerra con Castilla (1429-1430)raquo Anuario de Estudios Medievales 23 (1993)pagraveg 445-471

14 Un exemple primerenc del fet que des de la ciutat de lrsquoOnyar i drsquoaltres grans poblacions catalanes no sempre srsquoacceptagrave debon grat la supremacia barcelonina el trobem en les reticegravencies a prestar jurament a un conseller barceloniacute que havia drsquoactuardrsquoadministrador drsquouna armada per a lrsquoanomenada guerra de lrsquoEstret aprovada en unes Corts de 1340 Lrsquoepisodi estagrave explicat amb detall a Manuel saacutenChez i Siacutelvia gassiot laquoLa ldquoCort Generalrdquo de Barcelona (1340) y la contribucioacuten catalana a la guerra delEstrechoraquo dins Les Corts a Catalunya Actes del Congreacutes drsquoHistograveria Institucional (1988) Barcelona Generalitat de Catalunya1991 pagravegs 222-240

15 Entre drsquoaltres missives destaquem AMGi I121 llig 8 reg 3 f 51r (1-VI-1410) 60r-61r (15-IX-1410) Meacutes drsquouna contribucioacute del present congreacutes a banda drsquoaltres recerques actualment en curs evidencien la necessitat drsquoestudiar a fons els anys de lrsquoanomenatInterregne previ al Compromiacutes de Casp i de revisar els postulats historiogragravefics tradicionals als quals no podem referir-nos comcaldria aquiacute En qualsevol cas el moviment que es documenta des de la cuacutepula municipal de Girona degueacute avanccedilar en paralmiddotlel(si es que no mantingueren connexions) amb la coneguda laquounitatraquo del braccedil militar gironiacute que pretenia celebrar un Parlamentlaquogeneralraquo a Peralada a finals drsquoestiu de 1410 Santiago sobrequeacutes vidal El compromiacutes de Casp i la noblesa catalana BarcelonaCurial 1973 pagravegs 185-251

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 23

a un grup de ciutadans gironins que li ho havien suplicat La majoria srsquoocupaven de les contribucions que justament aleshores la comunitat com les de la resta de Catalunya i de la corona haurien de satisfer a la monarquia i en un darrer apunt srsquoatorgava per primer cop de forma expliacutecita la facultat de nomenar representants per governar la ciutat al cos-tat dels oficials reials A meacutes perograve a traveacutes de dos capiacutetols srsquoestenien als gironins els usos i costums de quegrave gaudien els ciutadans de Barcelona i que precisament havien estat con-firmats de forma oficial pel propi monarca en el cegravelebre privilegi Recognoverunt Proceres pocs dies abans lrsquo11 de gener16

Si beacute aquesta difusioacute dels costums i privilegis dels ciutadans de Barcelona tambeacute ha estat documentada en altres ciutats com Igualada Granollers Mataroacute Vilafranca del Penedegraves Vic o fins i tot Cagraveller (Sardenya) a Girona es mostra molt arrelada i amb conti-nuiumltat al llarg dels segles xiv i xv17 Tant eacutes aixiacute que arran drsquouna provisioacute del rei Alfons III de 1333 srsquoestabliacute que davant de qualsevol dubte sempre calia donar validesa (i sense re-querir cap altra prova) a les lletres testimonials enviades pels consellers de Barcelona que glossessin algun uacutes pel qual es regien els seus conciutadans a fi que fos adoptat pels veiumlns de la ciutat de lrsquoOnyar18 Per aixograve advertim que en meacutes drsquouna ocasioacute els jurats de Girona es dirigiren als regidors de la Ciutat Comtal perquegrave els detallessin per escrit algun aspecte concret dels costums i aixiacute posar-lo en pragravectica en els mateixos termes19 A la llarga per tant forccedila continguts del Recognoverunt Proceres acabaren integrant les compilacions con-suetudinagraveries progravepies de la ciutat de Girona i el seu entorn20

16 Christian guillereacute (ed) Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533) Barcelona-Lleida Fundacioacute NogueraPagegraves Editors2000 doc 8 (25-I-1284) La tradicioacute historiogragravefica sempre ha tendit a considerar aquest privilegi com lrsquoacta fundacional delrsquoadministracioacute local gironina i nomeacutes alguns autors han assenyalat la darrera quumlestioacute Ferran valls i taberner laquoEls anticsprivilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilacioacute consuetudinagraveria gironina de Tomagraves Mieresraquo Estudis Universitaris Catalans XII (1928) pagraveg 171-208 Josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo dins Josep M Font

i rius Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 (treballoriginal de 1945-46) pagraveg 281-560 en especial pagraveg 497 Christian guillereacute Girona al segle xiv GironaBarcelona Ajuntamentde Girona-Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1994 vol I pagraveg 152-156 Per altra banda pel que fa a la confirmacioacute decostums i concessions obtingudes per la ciutat de Barcelona que inclou la primera part del cegravelebre privilegi Antonio Mariacuteaaragoacute Cabantildeas i Mercedes Costa Paretas Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de laCorona de Aragoacuten 1971 doc 22 Una anagravelisi recent del document des del punt de vista de la nocioacute de ciutadagrave i comparat ambaltres textos legislatius cabdals per als habitants de la Ciutat Comtal a Carolina obradors suazo Immigration and Integrationin a Mediterranean City The Making of the Citizen in Fifteenth-Century Barcelona Floregravencia European University Institute tesidoctoral inegravedita 2015 vol I pagravegs 55-62 (agraeixo a lrsquoautora la possibilitat de consultar la recerca abans de ser publicada) Sobre el context general del Principat i la Corona Joseacute Luis Martiacuten rodriacuteguez laquoPrivilegios y cartas de libertad en la Corona deAragoacuten (1283-1289)raquo dins lrsquoobra del mateix autor Economiacutea y sociedad de los reinos hispaacutenicos de la Baja Edad Media Barcelona El Albir 1983 vol I pagraveg 185-235 Vicent baydal Guerra relacions de poder i fiscalitat negociada els oriacutegens del contractualismeal Regne de Valegravencia (1283-1330) Barcelona Noguera 2014 pagraveg 264-290

17 Guillem M de broCagrave i de Montagut Historia del derecho de Cataluntildea especialmente del civil y exposicioacuten de las institucionesdel derecho civil del mismo territorio en relacioacuten con el coacutedigo civil de Espantildea y la jurisprudencia vol I Barcelona Generalitat deCatalunya 1985 (obra original de 1918) pagraveg 300-318 324 i 336-341 Ferran valls i taberner laquoLes consuetuds i franquesesde Barcelona de 1284 o Recognoverunt Proceresraquo dins Obras selectas MadridBarcelona CSIC 1954 vol II pagraveg 135-141Val la pena de tenir present que en els tres primers casos esmentats (als quals podrien afegir-se Vilanova i la Geltruacute i Caldesde Montbui) lrsquoassimilacioacute va lligada a la seva incorporacioacute com a carrers de Barcelona durant el quatre-cents Amb tot a tenordrsquouna provisioacute de Ferran II de 1510 srsquoha plantejat que a inicis del segle xvi el contingut del Recognoverunt Proceres ja es podriaconsiderar estegraves a tot el Principat

18 guillereacute Llibre Verd doc 117 (17-VI-1333) El document tambeacute eacutes editat a partir drsquouna altra cogravepia a valls i taberner laquoEls antics privilegis pagraveg 146

19 A tall de mostra en un cas de 1415 els edils de Girona volien legislar sobre processos manufacturers altament contaminants com agranar pastell o adobar pells Aixiacute mateix en un cas de 1440 a quegrave tornarem a referir-nos la necessitat sorgiacute arran de nous tragravemits exigits pels recaptadors de la lleuda reial (AMGi I121 llig 8 reg 5 f 73v-74r (20-IV-1415) llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440) Puntualment els assessors legals del monarca tambeacute es basaren en aquesta assimilacioacute per dirimir sobre algun assumpte com ara en un episodi de 1342 en quegrave drsquoacord amb una carta enviada per Pere III al batlle de la ciutat de lrsquoOnyar alguns gironins queposseiumlen molins fora del Monar reial estaven atraient fariners i flequers que hi portaven el gra a moldre I el monarca assenyalagraveque aquests colmiddotlectius professionals havien drsquoacudir obligatograveriament als molins propis del rei segons disposava un costum escritde la Ciutat Comtal i que tenint en compte el fet que els ciutadans de Girona tenien privilegi de regir-se pels usos dels deBarcelona calia respectar (AMGi Llibres manuscrits de tema divers reg 24503 f 6r-v (26-IV-1342)

20 Aixiacute ho han detectat diversos autors en la compilacioacute de costums gironins elaborada pel jurista Tomagraves Mieres lrsquoany 1439 identificant el Recognoverunt Proceres barceloniacute rere meacutes de trenta capiacutetols i convertint-se en la segona font en importagravencia Les colmiddotleccionsde Costums de Girona a cura de Josep M Pons guri Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera-Virgili amp Pagegraves 1988 pagraveg 24 38i 52 Costums de Girona de Tomagraves Mieres edicioacute criacutetica i traduccioacute drsquoAntoni Cobos Fajardo Girona CCG 2001 pagraveg 25 La

24 Albert Reixach Sala

El model barceloniacute de dret local es propagagrave doncs des de finals del dos-cents Aixiacute mateix lrsquoexemple de la ciutat de Girona evidencia que tambeacute tingueacute repercussioacute a propogravesit de certes estructures o pragravectiques de govern De vegades no tenim testimonis que provin que una determinada institucioacute o foacutermula poliacutetica derivava de la voluntat manifesta dels regidors gironins drsquoimitar les establertes a la ciutat de Barcelona Per exemple respecte de lrsquoofici de mostassaf creat per un privilegi reial de lrsquoany 1351 el text de la provisioacute coin-cidia en la majoria de punts amb lrsquoobtinguda amb la mateixa finalitat per la Ciutat Comtal lrsquoany 1337 perograve no srsquohi plasmagrave amb claredat (ni transcendiacute en les negociacions pregravevies) que srsquohagueacutes pres el precedent barceloniacute com a referegravencia21

Per contra els representats de Girona apelmiddotlaren expliacutecitament al model de Barcelona en sengles privilegis aconseguits del monarca a la primera meitat del segle xv Drsquouna ban-da lrsquoany 1430 el de lrsquoorganitzacioacute drsquoun sagramental liderat pel govern local de la ciutat de lrsquoOnyar i que srsquohavia drsquoestendre per la batllia la vegueria i el bisbat de quegrave era capital textualment amb lrsquoobjectiu de repetir els bons resultats en essegravencia la pau i la concograver-dia aconseguida entre drsquoaltres llocs a la vegueria del Vallegraves (on srsquohavia implantat des de Barcelona)22 De lrsquoaltra lrsquoany 1443 el de la institucioacute drsquouna taula de canvi municipal a semblanccedila de la que ja estava en funcionament a la Ciutat Comtal des de 1401 (laquouna taula assegurada com la obtench Barchinonaraquo)23 Podem afegir-hi en la mateixa liacutenia una peticioacute elevada lrsquoany 1393 a Pere Pont secretari reial drsquooriacutegens gironins amb quegrave es volia aconseguir una provisioacute signada pel monarca sobre jueus i conversos idegraventica a una ator-gada a Barcelona una cogravepia de la qual li enviaven encara que nrsquoignorem el resultat final24

Amb tot la imitacioacute drsquoestructures i models constitueix un tema molt complex i que no admet explicacions lineals I aixograve malgrat gestos tan evidents com els comentats Per adonar-sersquon segurament nrsquohi ha prou de constatar en el conjunt drsquoadministracions locals catalanes la varietat de termes a lrsquohora de designar cagraverrecs amb funcions molt semblants

permeabilitat de la legislacioacute local gironina (com la drsquoaltres poblacions) als textos de dret municipal de Barcelona tambeacute srsquoobserva en les conegudes ordinacions drsquoen Santaciacutelia tocants a quumlestions urbaniacutestiques i de veiumlnatge Jaume ribalta haro Dret urbaniacutestic medieval de la Mediterragravenia Barcelona Universitat Pompeu Fabra-Institut drsquoEstudis Catalans 2005 pagraveg 33-38

21 Lrsquoapelmiddotlacioacute a Barcelona nomeacutes apareix de forma indirecta quan en lrsquoatribucioacute dels afers en quegrave podria intervenir i els bans quepodria exigir aquest nou oficial srsquoafirma que fossin els mateixos pels quals ja estava facultat el mostassaf que actuava laquoin civitateBarchinoneraquo Per al privilegi guillereacute Llibre Verd doc 265 (10-IV-1351) Per a les negociacions pregravevies AMGi I121 llig 5 reg 4 f 41r (VII-1350) Sobre Barcelona i la corresponent concessioacute Carles vela aulesa laquoLes ordinacions de mercaderiesencamerades o falsificades Evolucioacute del control municipal sobre la qualitat de les espegravecies i les drogues (segles xiv- xv)raquo BQH 5 2001 pagraveg 19-45 Montserrat bajet royo El mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle xvi Edicioacute del ldquoLlibre de lesOrdinationsrdquo Barcelona Fundacioacute Noguera 1994 pagraveg 238-241

22 AMGi I11 n 50 f 31r-32r (31-VII-1430) Griselda juliol (ed) Llibre Vermell de la ciutat de Girona (1188-1624) Barcelona-Lleida Fundacioacute Noguera i Pagegraves Editors 2001 doc 98 (31-X-1430) Coral Cuadrada laquoEls greuges del Sagramental en les Corts catalanes segles xiv-xvraquo dins Les Corts a Catalunya Actes pagraveg 208-216 Mesos abans de la peticioacute del privilegi els regidorsgironins es volgueren assabentar amb detall de la manera de funcionar del sagramental existent a la vegueria de Barcelona idemanaren als consellers de la seva capital un trasllat del document fundacional amb totes les ordinacions i capiacutetols que incloiumla(AMGi I121 llig 9 reg 2 f 37v 29-III-1430)

23 juliol Llibre Vermell doc 104 (23-I-1443) Cal tenir en compte perograve que lrsquoobtencioacute del privilegi srsquoemmarca en una complexanegociacioacute de siacutendics gironins amb la reina Maria i amb Mateu Pujades tresorer drsquoAlfons el Magnagravenim que segurament derivagravede pressions per part de la monarquia a fi drsquoarrencar una ajuda pecuniagraveria de la ciutat de lrsquoOnyar Aixiacute les coses a banda que elprivilegi no fou drsquoaplicacioacute immediata (no srsquoacabagrave inaugurant una taula de canvi municipal fins a la llunyana data de 1568) lamateixa concessioacute representava una meacutes de les peticions laquode poch calerraquo ideades pels magistrats gironins per donar laquocolor e talla al donatiuraquo que es proposaven fer al rei (AMGi I121 llig 9 reg 4 f 11v 11v i 12r (14-III-1441)) Quant a la creacioacute de la taula de canvi de Barcelona proceacutes en quegrave tanmateix no intervingueacute la monarquia amb cap provisioacute meacutes enllagrave de lrsquoassegurament de la ins- titucioacute per part de representants municipals davant del veguer reial Pere orti gost laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv Del censal a la Taula de Canviraquo dins saacutenChez El moacuten del cregravedit pagraveg 257-282 en especial pagraveg 272-274

24 AMGi I121 llig 7 reg de 1393 f 18v (12-VIII-1393) En relacioacute a diverses lletres reials drsquoaquell moment que poden estarrelacionades amb la peticioacute esmentada riera sans laquoEls avalots pagraveg 135-149 Val a dir que durant lrsquoany 1393 la voluntat del rei Joan I drsquoorganitzar una nova expedicioacute a Sardenya desencadenagrave una intensa i obscura campanya de pressioacute a les administracions municipals entre les quals Girona per tal drsquoaconseguir-ne colmiddotlaboracioacute econogravemica En molts casos srsquoutilitzaren investigacionsjudicials sobre els atacs a calls jueus de 1391 com a arma per forccedilar els representants locals a negociar cosa que explicaria elcontingut de la provisioacute solmiddotlicitada Albert reixaCh sala Municipi finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedievalGirona 1345-1445 Girona Universitat de Girona Tesi doctoral inegravedita 2015 vol I pagraveg 214-218

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 25

i tambeacute les diferegravencies i particularitats en la concrecioacute de figures que srsquoanomenen igual25 En pocs mots lrsquoarticulacioacute de les institucions municipals del Principat no es basagrave nomeacutes en el mimetisme o en la reproduccioacute drsquoun uacutenic model

Aixograve no obstant entre els referents disponibles el barceloniacute es presentava com un dels meacutes atractius de manera que els representants de Girona srsquohi recolzaren amb frequumlegravencia En part ho feren per resoldre dubtes que sersquols presentaven encara que alhora amb el propogravesit de legitimar les poliacutetiques que adoptarien Aixiacute la correspondegravencia del periacuteode analitzat ofereix bastants exemples de consultes formals dels regidors gironins als de Bar-celona interpelmiddotlats tambeacute per magistrats drsquoaltres poblacions tal com ja hem apuntat26 Documentem consultes de contingut divers per beacute que predominen les tocants a quumlestions fiscals eacutes a dir sobre la forma de contribucioacute de colmiddotlectius amb certes particularitats o sobre lrsquoaplicacioacute drsquoalgunes figures de fiscalitat indirecta27

Pel que fa al primer apartat eacutes relativament conegut lrsquoaclariment ofert lrsquoany 1325 pels consellers barcelonins als seus homogravelegs de Girona sobre de quina manera havien de tributar en les talles repartides entre tota la comunitat grups en situacions intermegravedies respecte drsquoestaments ben definits com ara els simples tonsurats els procuradors drsquoordes religioses els beneficiaris drsquouna franquesa individual de quegravestia i els oficials i els escrivans de delegacions regravegies naturals de la ciutat28 Uns anys despreacutes es repetiacute la pregunta a pro-pogravesit de les mullers o viacutedues de juristes fiacutesics cirurgians i mestres en medicina veiumlns de la localitat professionals que acostumaven a gaudir drsquoexempcions fiscals pels serveis que prestaven al comuacute29

La fiscalitat indirecta sota control municipal ndasho sigui la puncioacute sobre el consum i la circulacioacute de productes i mercaderies a traveacutes de distints gravagravemens anomenats imposi- cionsndash tambeacute suscitava dubtes de vegades Aixiacute lrsquoany 1382 gragravecies a la missiva enviada pels consellers de Barcelona comprovem que els edils gironins volgueren saber quegrave paga-ven els eclesiagravestics en els impostos indirectes sobre el vi i el pa30 Dues degravecades meacutes tard srsquoadverteix un conflicte similar entorn de la imposicioacute de la farina i la necessitat de pesar tant el forment abans drsquoentrar al moliacute com la farina obtinguda sempre amb lrsquoobjectiu drsquoevitar fraus que perjudiquessin els arrendataris de lrsquoexaccioacute Altre cop perograve el clergat exigia un tracte diferencial i des del govern de Girona es volien comprovar els instru-

25 Sobre aquesta constatacioacute en un treball clagravessic al respecte Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen pagraveg 511-512 En siacutentesis meacutesrecents Flocel sabateacute Curull laquoAdministracioacuten general de la Coronaraquo dins Eloiacutesa raMiacuterez vaquero et al (coord) Historia de Espantildea La eacutepoca medieval administracioacuten y gobierno Barcelona Istmo 2003 pagraveg 345-467 en especial pagraveg 421-429

26 De diversos moments anteriors al 1350 se nrsquohan localitzat per part dels edils de Manresa Vic Lleida Montblanc o de la mateixa ciutat de Valegravencia (Ferrer Mallol laquoProjeccioacute exterior pagraveg 358 i 387)

27 Com mostra Pere Orti les consultes formals adreccedilades justament des de Girona i Manresa als consellers barcelonins a principis del tres-cents a propogravesit del pagament drsquoimpostos directes constitueixen la millor font sobre com es feien les talles a BarcelonaPere orti Gost Renda i fiscalitat en una ciutat medieval Barcelona segles xii-xiv Barcelona CSIC 2000 pagraveg 594-598 Pel que fa a drsquoaltra informacioacute sobre procediments fiscals (com ara lrsquoanomenat sistema del butlletiacute per a la recaptacioacute drsquoexaccions indirectes) que contiacutenuament circulava entre governs locals de viles i ciutats catalanes (en concret amb exemples tocants a la mateixaBarcelona Cervera Manresa Lleida o Vic) vegeu juntament amb la bibliografia especiacutefica a quegrave es remet Pere verdeacutes Pijuan laquoLa ciudad en el espejo hacienda municipal e identidad urbana en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad deAlicante Historia Medieval 16 (2009-10) pagravegs 137-173

28 A falta de la consulta inicial sersquon coneix la resposta lletra que a meacutes meresqueacute ser registrada al primer llibre de privilegis de laciutat guillereacute Llibre Verd doc 74 (25-IX-1325) Un comentari detallat pel que fa al grup de simples tonsurats Pere verdeacutes Pijuan laquoLa contribucioacuten eclesiaacutestica a la fiscalidad municipal en Cataluntildea durante la eacutepoca bajomedievalraquo dins Jordi Morelloacute

baget (ed) Financiar al reino terrenal la contribucioacuten de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos xiii-xvi) Barcelona 2013 pagraveg 131-168 en especial pagraveg 137-138

29 AMGi I127 llig 1 plec 1 23-XII-1332 Tambeacute fou copiada al cartulari esmentat guillereacute Llibre Verd doc 114 Vegeu elcomentari drsquoaquest document a Orti Renda i fiscalitat pagraveg 596-598

30 Sersquols respongueacute que el clergat no tributava pel vi destinat a consum propi i que en canvi el que venien estava subjecte a impost si beacute nrsquoassumia la taxa el comprador Tambeacute els aclariren que els canonges no pagaven res en el cas del pa Carme batlle gallart La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC 1973 pagraveg 115 Vegeu lrsquoedicioacute de la lletra deresposta a sierra valentiacute laquoLletres dels consellers de Barcelona pagravegs 144-145

26 Albert Reixach Sala

ments de quegrave disposava lrsquoadministracioacute barcelonina i obligar-los a seguir procediments similars31

Els representants de la ciutat de lrsquoOnyar tambeacute demanaren assessorament als regi-dors barcelonins en parcelmiddotles fiscals que no eren competegravencia del consistori encara que ogravebviament afectaven als interessos dels membres de la universitat A tall de mostra una consulta enviada lrsquoany 1414 es referia a les franqueses de quegrave fruiumlen els responsables de portar vitualles a la Ciutat Comtal mentre que una altra del 1440 a quegrave ja hem fet refe-regravencia srsquoocupava dels greuges provocats pels recaptadors de la lleuda (un impost igual-ment indirecte perograve vinculat al patrimoni regi) a lrsquohora de controlar lrsquoextraccioacute de merca-deries fora de la ciutat de lrsquoOnyar per part de ciutadans autogravectons32

Finalment resulta interessant observar que el desig de saber com actuaven els gover-nants municipals de Barcelona de vegades se satisfeia a traveacutes de canals extraoficials eacutes a dir no mitjanccedilant correspondegravencia directa amb els consellers sinoacute per una via meacutes discre-ta gragravecies a informants instalmiddotlats a la Ciutat Comtal com ara missatgers que srsquohi havien desplaccedilat per una certa raoacute o naturals de Girona que hi havien traslladat la residegravencia Trobem meacutes drsquouna traccedila drsquoaquesta pragravectica durant els anys de lrsquoInterregne qui sap si a causa de les tensions entre ambdoacutes consistoris que segons hem suggerit srsquoentreveuen en aquell moment

Per exemple a la primavera de 1410 volien saber a traveacutes de Francesc Segurioles un dels siacutendics enviats a les Corts que tenien lloc aleshores a Barcelona si alliacute la festa de Corpus se celebraria amb joglars i el juliol de 1412 despreacutes de la proclamacioacute de Ferran drsquoAntequera com a rei els interessaven encara meacutes els detalls que els haurien de ser pro-porcionats per dos mercaders drsquooriacutegens gironins sobre les festivitats que srsquohi haguessin organitzat o srsquohi organitzarien a propogravesit de lrsquoesdeveniment aixiacute com la possibilitat que els seus homogravelegs barcelonins nomenessin missatgers davant del nou rei33

Les indagacions realitzades al marge dels consellers de Barcelona tambeacute incidiren alguna vegada en aspectes habitualment tractats en les consultes formals com ara el fet plantejat lrsquoany 1416 de si els ciutadans de Saragossa pagaven en els impostos que perce-bia lrsquoerari barceloniacute sobre la circulacioacute de mercaderies dubte que hauria de resoldre un altre comerciant emigrat feia poc34 De tota manera segurament tenien meacutes sentit de cara a assumptes que exigien la magravexima discrecioacute com ara la resposta que durant lrsquoany 1417 havien donat les ciutats de Lleida i Tortosa a una proposta (probablement controvertida) dels consellers barcelonins drsquoenviar una ambaixada en nom del braccedil reial davant del re-centment entronitzat Alfons el Magnagravenim Ho encarregaren al doctor en lleis Francesc Serra el qual hauria de certificar-se laquosecretamentraquo drsquoaquella informacioacute35

La relacioacute que mantenia el govern municipal de Girona amb el de Barcelona durant el periacuteode tractat posa de manifest que la Ciutat Comtal constituiacute en moltes situacions el referent a tenir en compte i fins i tot una font de legitimitat Tanmateix la importagravencia de Barcelona des drsquoaquest punt de vista srsquoha drsquointerpretar en el marc drsquouna xarxa amb diversos llocs centrals eacutes clar que convenientment jerarquitzats Girona srsquoemmirallava en el model barceloniacute igual que altres municipis ben estudiats com Cervera per beacute que la

31 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 29r (27-X-1416)32 Successivament AMGi I121 llig 8 reg 5 f 53v (2-VIII-1414) I121 llig 9 reg 4 f 107v (17-VI-1440)33 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (29-IV-1410) I121 llig 8 reg 4 f 32v (1-VII-1412) A propogravesit justament de la recepcioacute

que oferiacute la ciutat de Barcelona al nou rei Trastagravemara Miguel rauFast ChiCo laquoiquestUn mismo cerimonial para dos dinastiacuteas Lasentrades reales de Martiacuten el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelonaraquo En la Espantildea Medieval 30 (2007) pagraveg 91-130

34 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 13r (23-V-1416) 25r-v (20 drsquoagost de 1416) Podem afegir-hi que Arnau Terradesmercader i ciutadagrave de Barcelona originari de Girona tambeacute fou interpelmiddotlat pels jurats per altres afers de la Ciutat Comtalindependents de les decisions del consistori drsquoaquesta com ara lrsquoestat dels preus del coure i de lrsquoestany amb marca de Cornualla(AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 45v 18-IV-1417)

35 AMGi I121 llig 8 reg de 1416-18 f 66r-v (27-VII-1417)

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 27

capital de la Segarra tampoc perdeacute mai de vista lrsquoexemple de Lleida36 Al mateix temps la ciutat de lrsquoOnyar a banda de ser receptora drsquoinfluegravencies de Barcelona tambeacute nrsquoirradiagrave a drsquoaltres localitats de menor rang de la diogravecesi que encapccedilalava com Sant Feliu de Guiacutexols o Besaluacute37

Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute

En paralmiddotlel a la imitacioacute drsquoestructures o a les consultes oficials el cas de Girona ilmiddotlumina un altre terreny on srsquoadverteix beacute el pes creixent del govern municipal de Barcelona en lrsquoescenari poliacutetic el suport que prestagrave de cara a la defensa dels interessos drsquoaltres localitats del Principat No cal insistir en el fet que lluny de lrsquoaspiracioacute de juristes com Tomagraves Mi-eres en el sentit que totes les ciutats podien ser considerades repuacutebliques la vertebracioacute poliacutetica de la Catalunya baixmedieval havia donat peu a un mosaic jurisdiccional complex i en el que coexistien diversos poders laics i eclesiagravestics si beacute amb una extensioacute forccedila im-portant de la jurisdiccioacute exercida pels delegats territorials del monarca els veguers38

En qualsevol cas eacutes en aquest context que els regidors de Girona srsquoadrecen a llurs homogravelegs de Barcelona per facilitar-los el primer contacte o la negociacioacute amb altres au-toritats Un exemple inicial apareix en la correspondegravencia intercanviada a principis de la degravecada de 1380 a propogravesit de la lleuda que lrsquoarquebisbe de Tarragona percebia al castell costaner de Tamarit (Tarragona) un pas ineludible en la navegacioacute nord-sud per la costa catalana Els jurats gironins ja havien intentat negociar directament amb la cort arquebis-bal anys enrere i en aparenccedila havien aconseguit comprar lrsquoexempcioacute drsquoaquell tribut Tot i aixograve en un proceacutes que srsquoallargagrave degravecades calgueacute lrsquoassociacioacute amb el consistori de Barce-lona per abordar lrsquoafer amb moltes meacutes garanties39

36 A propogravesit del fet que Cervera tendia a equiparar-se amb la ciutat de Barcelona encara que excepcionalment tambeacute amb Balaguer i sobretot amb Lleida de les autoritats de la qual calcagrave estrategravegies o rebeacute consell Pere verdeacutes Pijuan laquoldquoAtegraves que la utilitat de la universitat deu precehir lo singularrdquo discurso fiscal e identidad poliacutetica en Cervera durante el s xvraquo Hispania LXXI-238 (maig-agost 2011) pagraveg 409-436 en especial pagraveg 418 432 Vegeu-ne molts exemples concrets a lrsquoobra del mateix autor laquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la universitatraquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi catalagrave a la baixa Edat Mitjana(Cervera 1387-1516) Barcelona Universitat de Barcelona Tesi doctoral inegravedita 2004 pagraveg 333 382 383-384 391 483 489 491 510 534 549 968 1033 1057 i 1100 Tambeacute cal tenir present que la mateixa paeria de Cervera en moments puntuals oferiacute ajudaa drsquoaltres governs locals Resulta molt ilmiddotlustratiu drsquoaquesta dinagravemica un episodi ben documentat de 1411 en quegrave les autoritatscerverines detallaren als seus homogravelegs de Manresa les mesures preses per tal de reduir els interessos del deute del municipi isobretot endurir la posicioacute negociadora davant dels creditors Pere verdeacutes Pijuan ldquoPer ccedilo que la vila no vage a perdicioacuterdquo Lagestioacute del deute puacuteblic en un municipi catalagrave (Cervera 1387-1516) Barcelona CSIC 2004 pagravegs 124-126 En una liacutenia similar esconserva la informacioacute proporcionada pels paers de la capital de la Segarra als mateixos edils manresans en relacioacute amb els pactes de suport militar mutu entre Cervera i Lleida Pere verdeacutes Pijuan laquoEl ldquoveiumlnatge pactatrdquo de Cervera durant el segle xvraquo dinsActes del V Congreacutes Internacional drsquoHistograveria Local de Catalunya Lrsquoestructuracioacute territorial de Catalunya Els eixos cohesionadors delrsquoespai Barcelona LrsquoAvenccedil 2000 pagravegs 355-366 en especial pagravegs 362-363

37 Quant al cas de Sant Feliu constitueix una bona prova del fenomen la cogravepia drsquounes ordinacions locals de la ciutat de lrsquoOnyar que lrsquoany 1358 els jurats de la vila solmiddotlicitaren al batlle de Girona per tal drsquoimitar-les amb algunes adaptacions (Jaume Codina i SabiacutePeris laquoOrdinacions de Girona de lrsquoany 1358raquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 28 (1985) pagraveg 191-209) A propogravesit delgovern municipal de Besaluacute documentem tambeacute certes consultes de contingut similar a les que els edils gironins dirigien als seus homogravelegs de Barcelona AMGi I121 llig 6 f 35r-v 13 de maig de 1382 I1211 llig 8 reg de 1416-18 f 4v (24-II-1416)

38 Sobre aquesta coneguda postilmiddotla de Mieres a les Constitucions Generals Tomagraves Mieres Apparatus super Constitucionibus Curiarum Generalium Cathalonie Barcelona Comelles 1621 vol II pagraveg 79 citat per Flocel sabateacute laquoEstamentos soberaniacutea y modelo poliacutetico en la Cataluntildea bajomedievalraquo Aragoacuten en la Edad Media 21 (2009) pagraveg 245-278 en concret pagraveg 266 Un quadre sintegravetic del marcjurisdiccional al nord-est catalagrave durant la Baixa Edat Mitjana Pere orti gost laquoEls remences i lrsquoexercici de la jurisdiccioacute als seglesxiv i xv una lluita pel poder poliacuteticraquo dins Rosa lluCh braMon et al (ed) Migrazioni interne e forme di dipendenza libera e servile nellecampagne bassomedievali Cherasco Universitagrave di Sassari 2015 pagraveg 125-153 en especial pagraveg 132-141

39 AMGi I3311 llig 1 f 23r-v (9-VI-1358) I121 llig 6 f 30v (25-II-1382) guillereacute (ed) Llibre Verd doc 342 (31-XII-1388) I121 llig 7 reg de 1389 f 9r (22-VII-1389) I11 n 18 f 86v (17-IX-1389) I11 n 22 f 4r-v (1-X-1390) I121 llig 8 reg 5 f 92r (14-XI-1415)

28 Albert Reixach Sala

El comerccedil mariacutetim sembla de fet una de les quumlestions que meacutes cops motivagrave la cer-ca de complicitats amb Barcelona per part dels edils de Girona Aixiacute soacuten relativament frequumlents les missives dirigides als consellers barcelonins amb quegrave srsquointentaven protegir embarcacions amb carregaments de gra adquirits pel govern de la ciutat de lrsquoOnyar40 Ho tornem a veure en una disputa de 1414 entorn a gravagravemens sobre la circulacioacute de mer-caderies per mar En concret a propogravesit de lrsquoanomenada lleuda reial de Tortosa (que afectava les nombroses rutes mariacutetimes i fluvials de pas per aquest important enclavament i que a la pragravectica es cobrava en diversos ports catalans) i de lrsquoimpost aplicat sobre els co-merciants italians Els jurats de Girona amb la voluntat de defensar sobretot els habitants de la vila de Sant Feliu de Guiacutexols com eacutes sabut amb una vinculacioacute poliacutetica especial amb la ciutat de lrsquoOnyar solmiddotlicitaren lrsquoajuda dels consellers de Barcelona per frenar les arbitrarietats dels recaptadors drsquoambdues exaccions justament barcelonins encara que actuant sempre en nom de lrsquoadministracioacute reial i no pas del govern de la Ciutat Comtal41 En la mateixa liacutenia els edils de la ciutat de lrsquoOnyar lrsquoany 1441 pretenien evitar que un paraire gironiacute Bernat Vendrell i el seu fill Pere que li havia enviat mercaderies des de lrsquoAlguer (Sardenya) paguessin certes lleudes a Barcelona ategraves que segons almiddotlegaven tots els ciutadans de Girona nrsquohavien aconseguit franquesa molt temps enrere42 Amb aquest objectiu no nomeacutes es dirigiren a Galceran de Requesens batlle general de Catalu-nya i veritable responsable de tot lrsquoaparell destinat al cobrament de lrsquoexaccioacute sinoacute tambeacute als consellers barcelonins43

En un altre apartat cal situar les peticions dels regidors de Girona als de Barcelona a fi que els donessin suport en causes judicials iniciades a la cort del veguer drsquoaquesta ciutat i que podien acabar implicant ciutadans gironins Un episodi emblemagravetic en aquest sentit teacute a veure amb les marques o represagravelies que comenccedilaren a ser aplicades entorn de lrsquoany 1412 per la cort del veguer de Barcelona contra tots els sotmesos a la jurisdiccioacute del batlle de Girona (i afectant sense anar meacutes lluny a mercaders i menestrals que anaven a comerciar dins dels liacutemits de la vegueria de Barcelona) Lrsquoorigen del proceacutes es trobava en uns quants habitants de la ciutat de lrsquoOnyar que havien fet fermanccedila en un quantioacutes censal venut per Beatriu viacutedua del baroacute Hug III de Santa Pau i pel seu fill Galceran I Ademar al burgegraves de Perpinyagrave Bernat Morgolloacute Ja a lrsquoany 1411 hi havia pendents de satisfer massa pagues de la pensioacute i el creditor havia instat lrsquoinici de procediments per cobrar-les cosa que tal com era habitual tambeacute havia drsquoincidir en els avaladors Davant drsquoaixograve els jurats de Girona hagueren de reivindicar un privilegi obtingut en teoria en el marc de la campanya de recuperacioacute de jurisdiccions alienades drsquoentorn a 1400 que impe-dia mecanismes judicials com aquells Amb tot de ben segur que per aturar les represagravelies fou encara meacutes determinant la intermediacioacute dels regidors barcelonins davant del veguer i drsquoalts cagraverrecs de la monarquia44

40 AMGi I121 llig 9 reg 1 f 33r (18-X-1419) reg 3 f 49v (16-IX-1434) Tot plegat srsquoemmarca en les tensions entreadministracions locals que sovint desfermaven les operacions ldquopuacutebliquesrdquo de proveiumlment cerealiacutestic en quegrave no podem aturar-nos Un estat de la quumlestioacute sobre el fenomen a Antoni riera Melis laquoCrisis frumentarias y poliacuteticas municipales de abastecimiento en las ciudades catalanas durante la Baja Edad Mediaraquo dins Rafael Hipoacutelito oliva i Pere benito (eds) Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007 pagraveg 125-161

41 AMGi I121 llig 8 reg 5 f 43v (5-IX-1414) 56r (7-XI-1414) Sobre els dos impostos esmentats Francisca vilella vila La lleuda de Tortosa en el siglo xv aportacioacuten al conocimiento del comercio interior y exterior de la Corona de Aragoacuten Tortosa ArxiuHistograveric Comarcal de les Terres de lrsquoEbre 2007 Manuel saacutenChez Martiacutenez laquoDret dels italiansraquo dins Denis Menjot et al (ed) Glosario Criacutetico de Fiscalidad Medieval 2012

42 Sobre lrsquoimpost de la lleuda a Barcelona i la complexitat de la seva aplicacioacute en funcioacute de la procedegravencia dels comerciants malgrat la reivindicacioacute tan rotunda dels magistrats gironins sobre el fet que els habitants de llur ciutat estaven exempts drsquoaquella exempcioacute impost orti Renda i fiscalitat pagraveg 407-433

43 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 17v-18r (27-VI-1441)44 AMGi I121 llig 8 reg 4 f 38v-39r (28-VIII-1412) 39v (10-IX-1412) 44r (10-XI-1412) Ibid llig 8 reg 5 f 58r (24-XI-1414)

El privilegi que probablement almiddotlegaven els jurats es trobava dins drsquouna extensa capitulacioacute signada entre Martiacute I i els representants municipals el gener de 1399 encara que com a miacutenim en la versioacute registrada a un dels cartularis de la ciutat consta com a no

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 29

Certament el fet que els representants municipals de Girona demanessin la interces-sioacute dels consellers de Barcelona en afers que drsquoentrada nomeacutes incumbien als primers i a lrsquoadministracioacute reial posa en relleu la capacitat de mediacioacute poliacutetica aconseguida pel govern municipal barceloniacute Lrsquoany 1410 els mateixos jurats de la ciutat de lrsquoOnyar ho expressaven amb claredat quan en requeriren lrsquoajuda davant de la pretensioacute del veguer reial el cavaller Bernat de Vilarig drsquointervenir sense causa justificada en les eleccions de cagraverrecs municipals dutes a terme el dia 1 de gener segons era costum demanaven als seus homogravelegs barcelonins que atesa la confianccedila que els tenien (laquorecorrent a vosaltres en qui havem gran confianccedilaraquo) parlessin coordinant-se amb missatgers enviats ad hoc a Barcelona amb el rei a fi que el monarca proveiacutes sobre aquell assumpte A meacutes val a dir que els greuges que el consistori de Girona denunciava en lrsquoexercici de Vilarig un parell de mesos despreacutes portaren els edils a posar en entredit el fet que lrsquoesmentat cavaller ha-gueacutes obtingut per provisioacute reial els oficis de veguer i batlle de forma conjunta causa a quegrave tambeacute volgueren unir els governants barcelonins45

Tot apunta que aquesta tendegravencia a cercar lrsquoaval de Barcelona srsquoaccentuagrave durant el segon quart del segle xv En paralmiddotlel hi ha diversos indicis que la Ciutat Comtal srsquoestava convertint en un dels principals escenaris per a la negociacioacute poliacutetica entre la monarquia i les comunitats urbanes de Catalunya al marge fins i tot del propi executiu municipal En destaca la consolidacioacute del paper de notaris barcelonins que actuaven com a siacutendics permanents de diverses administracions catalanes46

En qualsevol cas la complexa conjuntura que travessagrave Girona entre 1436 i 1445 i en quegrave srsquoacabaren confonent les exigegravencies fiscals i la coaccioacute poliacutetica contra el govern local des de lrsquoentorn de la reina Maria i del governador general de Catalunya doacutena fe drsquoaquesta evolucioacute Molt a grans trets la sequumlegravencia srsquoencetagrave a finals de 1436 quan Joan Corbera governador general del Principat es desplaccedilagrave a la ciutat de lrsquoOnyar per frenar la renova-cioacute de cagraverrecs del consistori que havia de tenir lloc el primer dia de 1437 i introduir nous mecanismes drsquoatzar en el sistema drsquoeleccioacute47

Igual que havia succeiumlt en escenaris similars de degravecades abans la mesura concretada finalment en un privilegi expedit per la reina a finals de 1437 topagrave amb fortes resistegravencies Aixiacute els regidors gironins srsquoadreccedilaren als seus homogravelegs de Barcelona per anunciar-los la laquonovitatraquo que aquell oficial reial pretenia implementar a la ciutat Els demanaven en definitiva certa intercessioacute davant de la monarquia Despreacutes drsquouna primera notificacioacute cap a la tardor del mateix 1437 rebaixaren una mica lrsquoalarma inicial i gairebeacute es mostra-ren expectants per les millores que podria suposar el fet que els nous cagraverrecs electes del municipi serien ostentats per laquolos a qui vendragrave la sortraquo48 Tanmateix els consellers barce-lonins havien reaccionat amb molta fermesa respecte de casos anteriors en assabentar-se de la intervencioacute del governador general en el consistori de Girona es mobilitzaren per

atorgat pel monarca ategraves que es contradeia amb certes constitucions generals de Catalunya juliol (ed) Llibre Vermell doc 76 XXII (16-I-1399) Eacutes molt possible que lrsquoafer encara cuegeacutes lrsquoany 1418 quan els jurats tornaren a recolzar-se en els edils de la Ciutat Comtal (AMGi I121 llig 9 reg 1 f 12v (8-VI-1418)

45 AMGi I121 llig 8 reg 3 sf (1-I-1410 10-III-1410)46 En efecte eacutes un tema que caldria estudiar beacute Tot i aixograve des del punt de vista de Girona sobresurt durant els decennis de 1420

i 1430 la figura del notari Joan Ros que representava la ciutat de lrsquoOnyar en litigis diversos i en la preparacioacute de greuges perpresentar a les Corts a banda drsquoestar al corrent a traveacutes de cogravepies bastant sistemagravetiques de la correspondegravencia enviada entreels jurats i lrsquoadministracioacute regravegia A tall de mostra AMGi I11 n 47 f 71v-72r (16-II-1425) I11 n 48 f 17r-18r (26-II-1426)I121 llig 9 reg 3 f 28v-29r (10-I-1434) 50r (22-IX-1434) La tendegravencia a la contractacioacute de representants permanents vinculats a Barcelona en detriment de les missatgeries extraordinagraveries srsquoobserva en el mateix moment a Cervera verdeacutes laquoAdministrar lespecuacuteniesraquo pagraveg 608-611

47 Lrsquoevolucioacute del sistema drsquoeleccioacute drsquooficis al compagraves de diverses modificacions iniciades lrsquoany 1436 i que culminaren lrsquoany 1458 amb la instauracioacute del megravetode insaculatori ha estat ben estudiada a Santiago sobrequeacutes vidal laquoReacutegimen municipal gerundenseen la baja edad media La ldquoinsaculacioacutenrdquoraquo Anales del Instituto de Estudios Gerundenses 10 (1955) pagraveg 165-232

48 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 37r-v (28-IX-1437)

30 Albert Reixach Sala

aconseguir que a traveacutes dels siacutendics que hi havia enviat els representants del Braccedil Reial presents a les Corts que srsquoestaven celebrant justament a Barcelona des del maig de 1436 tramitessin un greuge en relacioacute a aquell afer49

Sense a penes solucioacute de continuiumltat el setembre de 1440 srsquoencetagrave un nou conflicte ins-titucional amb lrsquoarribada a la capital gironina drsquouns comissaris eclesiagravestics disposats a per-seguir contractes usuraris El desplegament aparatoacutes dels clergues omplint les esgleacutesies i portals puacuteblics de la ciutat de cartells demanant la denuacutencia de qualsevol transaccioacute duta terme amb interessos excessius portagrave els jurats a demanar com en ocasions anteriors el consell de les autoritats municipals de Barcelona de cara a evitar aquella laquodestruccioacuteraquo50 Els fets posteriors permeten sospitar que es tractava drsquouna enegravesima estrategravegia de pressioacute de la corona desitjosa de negociar amb el govern municipal de Girona una nova contri-bucioacute ldquovoluntagraveriardquo I com hem vist a propogravesit de la concessioacute del privilegi de la taula de canvi lrsquoany 1445 comprovem que ho aconseguiacute51

Breus consideracions finals

En siacutentesi a traveacutes de lrsquoanagravelisi dels intercanvis epistolars entre Girona i Barcelona du-rant el periacuteode 1340-1440 es pretenia veure si al llarg de les darreres degravecades del segle xiv i inicis del seguumlent els consellers barcelonins adquiriren un protagonisme creixent en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat i de la corona Hem constatat drsquoentrada que el dret el govern i la poliacutetica locals de la Ciutat Comtal constituiumlren una referegravencia ineludible per a drsquoaltres administracions municipals del Principat des de la fase inicial drsquoarticulacioacute drsquoaquestes institucions al darrer terccedil del dos-cents Aixiacute se nrsquoassimilaren pragravectiques o se nrsquointentagrave reproduir foacutermules Alhora els consellers de Barcelona a partir drsquoaleshores actuaren sovint drsquoassessors de governants drsquoaltres ciutats que els feien consultes en cas de dubtes o conflictes Aixograve es produiacute dins drsquouna xarxa de relacions diversificades entre els executius de moltes comunitats catalanes perograve la dimensioacute dels fluxos que convergien a Barcelona de ben segur que li atorgaven una posicioacute privilegiada

Per una altra banda lrsquoexemple de Girona mostra que els edils barcelonins tambeacute aca-baren essent solmiddotlicitats com a intermediaris davant de lrsquoadministracioacute reial i la monarquia Sempre tenint en compte les limitacions de les fonts i de la perspectiva emprades per a precisions cronologravegiques tot apunta que la capacitat del govern municipal de Barcelona drsquointercedir dins de lrsquoarena poliacutetica del Principat srsquoaccentuagrave a partir de 1410 i en especial durant els decennis de 1430 i 1440 Lrsquoobservacioacute ogravebviament hauria de ser contrastada a partir drsquoun estudi global de la presegravencia poliacutetica de la Ciutat Comtal que caldria assen-tar-se en les fonts progravepies drsquoaquest municipi52 En qualsevol cas el camiacute de Barcelona cap a la capitalitat catalana molt probablement srsquoiniciagrave abans de la Guerra Civil de 1462-1472

49 Sobre el conflicte que els esdeveniments poliacutetics a Girona suscitaren entre el Braccedil Reial i la reina Maria en el marc de les CortsJosep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las elites urbanas de la sociedadcatalana bajomedieval (s xiv- xv)raquo Revista drsquohistograveria medieval 10 (1999) pagraveg 331-370 en concret pagraveg 352-354

50 AMGi I121 llig 9 reg 4 f 1r (1-X-1440)51 Vegeu la nota 2352 Forccedila autors estarien drsquoacord que lrsquoetapa de la primera meitat (o dels dos primers terccedilos) del quatre-cents en lrsquoevolucioacute poliacutetica

del municipi de Barcelona mereix encara molta recerca Un treball en quegrave aixograve es pot evidenciar Antoni riera Melis laquoLa Diputacioacute del General de Catalunya 1412-1444 El desenvolupament drsquouna administracioacute autonogravemica medieval en un context conflictiuraquoActa Historica et Archaelogia Mediaevalia 30 (2010) pagraveg 152-249 Afortunadament aquesta mancanccedila srsquoestagrave comenccedilant a palmiddotliar gragravecies a contribucions com la drsquoEduard Juncosa en aquest mateix congreacutes i en quegrave es recullen aportacions pregravevies del mateixinvestigador

Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440) 31

I el factor poliacutetic no devia ser simplement fruit de la inegravercia de dinagravemiques demogragravefiques o comercials

Fos com fos lrsquoepisodi mostra que no nomeacutes els edils gironins cercaren els barceloninsperquegrave els prestessin assessorament o un cert suport sinoacute que els representants de la Ciutat Comtal en conjuntures com la descrita tambeacute es volgueren erigir com a paladins del Braccedil Reial elevant una ingeregravencia regravegia en una altra localitat a la categoria drsquouna greu lesioacute de lrsquoordre constitucional Lrsquoeix de gravetat del sistema poliacutetic catalagrave segurament srsquoha-via situat cada cop meacutes al laquocap i casalraquo i els regidors drsquoaquesta assumien nous rols

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)

Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Introduccioacute

Les primeres degravecades del segle xx van ser beacute ho sabem drsquouna gran intensitat poliacutetica Lrsquoactuacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona de la Diputacioacute Provincial de la Mancomunitat de Catalunya i meacutes tard de la Generalitat de Catalunya configuraren un escenari en el quegrave la recuperacioacute dels trets histograverics singulars de la ciutat i de Catalunya van ser objecte de gran atencioacute per part de les institucions i dels seus dirigents Sota aquesta perspectiva lrsquoestudi i recuperacioacute del passat histograveric de Catalunya esdevingueacute una tasca continuada drsquoaccioacute cultural acadegravemica i cientiacutefica Una tasca que teacute noms i cognoms intelmiddotlectuals poliacutetics juristes escriptors historiadors etcegravetera participaren de forma meacutes o menys de-cidida i entusiasta en aquell escenari1

Tambeacute hi foren presents alguns funcionaris drsquoaquelles institucions implicades que drsquouna o altra forma per tarannagrave i formacioacute colmiddotlaboraren en aquell proceacutes de recuperacioacute histograverica Aquest eacutes el cas drsquoAgustiacute Duran i Sanpere en la seva vessant funcionarial-admi-nistrativa a lrsquoAjuntament de Barcelona de manera especial en les primeres etapes de for-macioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona La seva gestioacute directa de lrsquoesmentat servei administratiu municipal i la seva projeccioacute indirecta en diverses publicacions mu-nicipals (monografies revistes) aixiacute com en la Gaceta Municipal de Barcelona (fundada el 1914) permeten valorar de forma meacutes completa i adient lrsquoenorme tasca de divulgacioacute i recerca que va encapccedilalar durant vagraveries degravecades2

Catedragravetic drsquoHistograveria del Dret i de les Institucions Universitat Rovira i Virgili1 La bibliografia eacutes abundant vegeu per exemple Enric Pujol Histograveria i reconstruccioacute nacional la historiografia catalana a lrsquoegravepoca

de Ferran Soldevila 1894-1971 Catarroja-Barcelona Afers 2003 Ramon grau i Fernaacutendez Antoni de Capmany i la renovacioacute de lrsquohistoricisme poliacutetic catalagrave Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat Institut de Cultura Ajuntament de Barcelona 2006 i laquoEl pensament histograveric de la dinastia Bofarullraquo dins Josep M Fradera (coord) Societat poliacutetica i cultura a Catalunya 1830-1880 Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 6) 2002 pagraveg 121-138 Giovanni C Cattini Historiografia i catalanisme Josep Coroleu i Inglada 1839-1895 Catarroja - Barcelona Afers 2007 Josep M Fradera laquoEl passat com a present (la historiografia catalana de la revolucioacute liberal a la Renaixenccedila)raquo Recerques 23 (1990) pagraveg 53-71 Antoni siMoacuten tarreacutes laquoEls mites histograverics i el nacionalisme catalagrave La histograveria moderna de Catalunya en el pensament histograveric i poliacutetic catalagrave contemporani(1840-1939)raquo Manuscrits 12 (1994) pagraveg 193-212

2 Vegeu referegravencies a Eulagravelia duran laquoAgustiacute Duran i Sanpere (1887-1975) histograveria urbanaraquo dins Ramon grau (coord) Recurs al passat i modalitats historiogragravefiques a Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 20)2014 pagraveg 247-260 laquoAgustiacute Duran i Sanpere semblanccedilaraquo Revista de Catalunya 155 (octubre 2000) pagraveg11-38 i Agustiacute Durani Sanpere semblanccedila biogragravefica Conferegravencia pronunciada davant el Ple per Eulagravelia Duran i Grau el dia 20 de desembre de 1999 Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2000 Agustiacute duran i sanPere Tornant-hi a pensar evocacions de moments viscuts i altresescrits autobiogragravefics (nota de lrsquoedicioacute drsquoAlbert Turull) Lleida Pagegraves 2007 Josep M Muntildeoz Pujol Agustiacute Duran i Sanpere temps i memograveria Barcelona Proa 2004

34 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

El nostre objectiu eacutes analitzar la concrecioacute drsquoaquesta actuacioacute impulsada i dirigida des de lrsquoAjuntament de Barcelona examinant la seva projeccioacute especialment en les publica- cions periogravediques sense oblidar perograve les monografies histograveriques aparegudes fins els anys trenta anteriors a la Guerra Civil Podriacuteem dir que el punt drsquoarribada del nostre estudi eacutes lrsquoany 1929 data de realitzacioacute de lrsquoExposicioacute Internacional de Barcelona i pragravec-ticament de finalitzacioacute drsquoun regravegim poliacutetic estatal i municipal sorgit de la Restauracioacute

LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle xx

Durant les primeres degravecades de segle xx la ciutat de Barcelona va viure unes transfor-macions molt importants creixements demogragravefics i econogravemics tensions socials canvis poliacutetics inquietuds culturals En tot aquest proceacutes lrsquoajuntament es transformagrave en un gran gestor i alhora impulsor de lrsquoactivitat ciutadana3 Per altra banda el pes poliacutetic de lrsquoAjun-tament de Barcelona augmentagrave en convertir-se en una mena de caixa de res sonagravencia de tot el territori de Catalunya da vant la manca drsquoinstitucions poliacutetiques prograve pies Entre 1901 i 1903 arribaria un canvi im portant pel que fa a la composicioacute poliacutetica de lrsquoajuntament que es concretagrave en la pegraver dua de poder dels partits dinagravestics i la irrup cioacute dels grups republicans i regionalistes La victograveria a les eleccions municipals de 1904 de la candidatura drsquoUnioacute Republicana i de la Lliga Regio nalista va obrir una nova eta pa poliacutetica caracteritzada per la voluntat de renovar i regenerar de forma democragravetica la vida municipal A partir drsquoaleshores lrsquoimpuls de diverses actuacions administratives perograve amb una carrega poliacuteti-ca evident van caracteritzar lrsquoactivitat municipal Dins lrsquoagravembit cultural la projeccioacute poliacute-tica de Barcelona i de Catalunya passaria per divulgar aspectes de la histograveria de la ciutat i del Principat amb la voluntat i desig de conegraveixer un passat meacutes o menys glorioacutes amb les seves institucions poliacutetiques progravepies com exemple o mirall de les decisions poliacutetiques a curt i mig termini

Els mecanismes o instruments per assolir aquests objectius foren de molt diversa en-titat i importagravencia perograve certament cal assenyalar-ne les seguumlents que tenen unes carac-teriacutestiques meacutes o menys homogegravenies la inclusioacute de notiacutecies i informacions histograveriques en una publicacioacute administrativa municipal com era la Gaceta Municipal de Barcelona a partir de 1914 el manteniment de la galeria de catalans ilmiddotlustres la reorganitzacioacute de lrsquoar-xiu municipal amb la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat i la poliacutetica de publicacions historiogragravefiques dirigida des de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques aquestes dues darreres a partir de 1917 dirigides de forma principaliacutessima per Agustiacute Duran i Sanpere Tot plegat dins lrsquoagravembit de la recentment creada comissioacute de cultura de lrsquoajuntament (1916)4

3 Alejandro saacutenChez (dir) Barcelona 1888-1929 modernidad ambicioacuten y conflictos de una ciudad sontildeada Madrid Alianza Editorial 1994 Enric argullol i Murgadas laquoLes reformes i els canvis poliacutetics en el municipi dels segles xix i xxraquo dins Isabel rodagrave et al El govern de les ciutats catalanes Barcelona La Magrana - Ajuntament de Barcelona 1985 pagraveg 117-130 Cegravelia Cantildeellas i juliagrave i Rosa toran i belver laquoUna ciutat expansiva en una nova dinagravemica de participacioacute poliacutetica (1901-1923)raquo dins Manuel risques i Corbella (dir) Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona vol II De lrsquoocupacioacute napoleogravenica a lrsquoactualitat Barcelona EnciclopegravediaCatalana 2008 pagraveg 142-165

4 Cegravelia Cantildeellas Poliacutetica cultural de lrsquoAjuntament de Barcelona 1916-1929 (tesi doctoral) Universitat Autogravenoma de BarcelonaFacultat de Filosofia i Lletres 1982 Cegravelia Cantildeellas i Rosa toran Poliacutetica escolar de lrsquoAjuntament de Barcelona (1916-1936) Barcelona Barcanova 1982

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 35

La Gaceta Municipal de Barcelona

La Gaceta Municipal sorgiacute en aquest context i com un instrument de lrsquoajuntament per publi citar la seva gestioacute des drsquouna perspectiva moderna en quegrave es combinava lrsquoestricta infor macioacute administrativa amb la periodiacutestica Als efectes que ara ens interessen teacute una certa importagravencia que en una publicacioacute oficial eminentment de caire administratiu des dels seus inicis i durant quatre anys inclogueacutes de forma periogravedica i sovintejada referegravencies historiogragravefiques relatives a la ciutat de Barcelona i al Principat En efecte un procedi-ment per tal drsquoimpulsar el coneixement histograveric de la ciutat de Barcelona en la seva egravepoca medieval i moderna fou la inclusioacute drsquouna seccioacute denominada ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo en la Gaceta Municipal de Barcelona () entre 1914 i 1918 Posteriorment lrsquoany 1922 srsquohi van incloure algunes referegravencies histograveriques en la seccioacute ldquoVagraveriardquo i durant la Segona Repuacutebli-ca tambeacute es van aportar algunes notiacutecies certament en menor quantia

la gaCeta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquoCuriosidades histoacuteriCasrdquo (1914-1918)

La Gaceta havia iniciat la seva publicacioacute el mes de novembre de 19145 i ben aviat incor-poragrave lrsquoesmentada seccioacute Les caracteriacutestiques formals de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo soacuten les seguumlents6 segons informacioacute ben segur redactada per Duran i Sanpere

En la Gaceta Municipal publicacioacute exclusivament administrativa de lrsquoAjuntament de Barcelona srsquoiniciagrave des de lrsquoany de la seva aparicioacute (1914) una seccioacute anomenada de ldquocuriositats histograveriquesrdquo [sic] en la qual srsquoanaven publicant principalment documents de lrsquoArxiu Municipal i algunes altres notiacutecies de diverses procedegravencies No srsquohi seguia un ordre determinat essent-hi inclosos tots aquells documents de poca extensioacute que oferissin per ells mateixos una certa substancialitat

Tanmateix el caragravecter ldquopredominantrdquo de la publicacioacute que ja hem vist era de tipus admi-nistratiu feia que aquestes informacions histograveriques fossin poc conegudes pels estudiosos Per aquest motiu es relacionaven tots els nuacutemeros de la Gaceta on srsquohavien publicat les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo7

La periodicitat i la cronologia de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo no tenien una periodicitat fixa La Gaceta es publicava set-manalment i les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoeditaven una o dues vegades al mes tot i que de vegades passaven mesos sense publicar-se En total es van publicar 52 lliuraments cal advertir que en un mateix exemplar es podien publicar dos o meacutes textos8 fins i tot es repeteix un text9 segurament per error de composicioacute a lrsquoimpremta

5 Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Barcelona Ajuntament deBarcelona 2014

6 laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 2-73 pagraveg 56 i ss7 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 pagraveg 56-62 Estan relacionats per lrsquoany o egravepoca al que fa referegravencia el text

independentment de la data de la seva publicacioacute a la Gaseta8 GMB (Gaceta Municipal de Barcelona) 1 (4-XI-1914) 7 (16-XII-1914) 3 (20-I-1915) 4 (27-I-1915) 22 (31-V-1916) 7 (14-II-

1917) 15 (11-IV-1917) 16 (18-IV-1917)9 GMB 44 (3-XI-1915) 47 (24-XI-1915)

36 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

La segraverie de ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo srsquoiniciagrave al nuacutemero 1 de la Gaceta el dia 4 de novembre de 1914 on es van publicar dos textos histograverics10 La segraverie es va acabar el 16 de maig de 191811 sense donar cap tipus de notiacutecia explicativa de la seva finalitzacioacute

Cronologravegicament els documents que srsquoinclouen abracen des del segle xiv fins el se-gle xix el primer fa referegravencia a lrsquoany 1301 reproduint el privilegi de creacioacute dels obrers o regidors de la policia urbana de Barcelona12 El darrer correspon a finals del segle xixreproduint una nota biogragravefica sobre Narciacutes Monturiol13 Del total de textos reproduiumltsquaranta (aproximadament un vuitanta per cent de les notes documentals) fan referegravenciaa lrsquoegravepoca baixmedieval i moderna de la ciutat de Barcelona amb anterioritat a lrsquoany 1714dues meacutes srsquoubiquen al segle xviii posterior al decret de Nova Planta i deu meacutes tractentemes corresponents al segle xix

Lrsquoautoria de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

Els textos no porten cap comentari addicional sobre la seva publicacioacute ni tan sols lrsquoautoria de la seleccioacute (que hom suposa correspon a Duran i Sanpere) Lrsquouacutenica informacioacute com-plementagraveria eacutes la referegravencia dels fons documentals originaris dels documents transcrits majoritagraveriament els textos procedeixen dels diversos registres documentals de lrsquoArxiu Municipal (Dietari Deliberacions Cerimonial Lletres i provisions reials Ordinacions dels Mostaccedilaf etcegravetera) tot i que tambeacute hi ha referegravencies a la premsa barcelonina del segle xix

La temagravetica de les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo

La temagravetica que refereixen les ldquoCuriosidades histoacutericasrdquo eacutes diversa i variada14 Per tal de classificar miacutenimament aquesta documentacioacute podem utilitzar de forma orientativa el quadre de classificacioacute documental de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona (Fons Municipals Fons Consell de la Ciutat i Ajuntament Modern) adaptant-lo a la informacioacute publicada a la Gaceta amb el seguumlent resultat

Creacioacute i desenvolupament del municipiNuacutem 8 (23-XII-1914) pagraveg 18-20 laquoDivisioacuten el territorio en provincias (1821) Represen-tacioacuten del Ayuntamiento a las Cortes para que se sentildealen a la de Barcelona los liacutemiacutetes en la costa desde el riacuteo Tordera a la riera de Cubellasraquo extret de Varios tom 39 any 1821 exp nuacutem 13 Nuacutem 41 (13-X-1915) pagraveg 20 laquoDestitucioacuten de los Consellers y nombramiento de Administradores de la ciudad por el mariscal Duque de Berwich (1714)raquo extret del Dietari de las funccions que faragrave la Junta dels Molt Illres Srs Administradors de Casa la Pre-sent Ciutat de Barcelona y altres cosas memorables (16-9-1714 a 5-12-1718) f 1-2v

Administracioacute municipalNuacutem 3 (20-I-1915) pagraveg 23-24 laquoLimpieza puacuteblica de la ciudad (siglos xiv y xv)raquo extret de Liber bannorum venerabilis Romei Lulli mostaccedilaff civitatis Barchinone anys 1349-1356

10 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo GMB 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 i laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo pagraveg 15 extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97

11 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo GMB 20 (16-V-1918) pagraveg 21 extret de Deliberacions 1500-1501f 134-135

12 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo GMB 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

13 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten submarinaraquo GMB 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacuteficode escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio elias de Molins t II pagraveg 217 a 225

14 Una relacioacute cronologravegica dels articles apareguts es va publicar a Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 57-62 es tracta drsquouna relacioacute cronologravegica dels fets histograverics referenciats i no pas de la seva data de publicacioacute a la GMB Vegeu supra nota nuacutem 7

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 37

f 21 v i ss i registre de Crides i Ordinacions anys 1471 a 1479 f 163 Nuacutem 6 (10-II-1915) pagraveg 22-23 laquoOrdinacioacute dels hostalers dels bordellsraquo extret del Bannorum Liberanys 1401-1409 f 56 v Fou pregonat el dia 29 de novembre de 1402 pel pregoner de laciutat Bernat Cadireta Nuacutem 21 (26-V-1915) pagraveg 20 laquoNota del modo y forma que sehan de tanyir los Pantildeos aacute Negra al uso de Olanda Gobernantse per cada un quintaacute depes los Materials Sag(uen)tsraquo extret de Acuerdos 1757 f 243 Nuacutem 48 (1-XII-1915)pagraveg 22-23 laquoRegistro de hueacutespedes en los mesones partes diariosraquo extret de Primus No-tularum f 22 (28-XI-1411) Nuacutem 8 (23-II-1916) pagraveg 16 laquoReloj puacuteblico Construccioacutende nueva maacutequina contrata [1494]raquo extret de Notularum vol 6 f 115 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoCapiacutetols de la escarada del portal de la casa de la Ciutat [1399]raquo extretde Manual 1399-1401 f 13215

CortsNuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoSagrament dels Sindichs elegits per la Ciutat per entre-venir en Cortsraquo extret del Llibre de Juraments

Competegravencia normativaNuacutem 11 (15-III-1916) pagraveg 22-23 laquoDels pobres mendicants e del acaptar [1494]raquo extret del Registre de Crides e Ordinacions e bans anys 1481 a 1499 f 157 a 159 Nuacutem 18 (3-V-1916) pagraveg 18-19 laquoAlmotaceacuten municipal atribuciones [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 81

CorrespondegravenciaNuacutem 17 (28-IV-1915) pagraveg 20 laquoVictoria francesa en la Champagneraquo carta de Lluiacutes XIV als consellers de Barcelona (Paris 20-XII-1650) extret de Deliberacions any 1651 f 58

HisendaNuacutem 15 (14-IV-1915) pagraveg 22-23 laquoTarifas de vituallasraquo (1717) aprovada pels adminis-tradors de la ciutat extret del Dietari vol 44 f 62

Actes protocolmiddotlaris i festiusNuacutem 5 (3-II-1915) pagraveg 27-28 laquoBailes puacuteblicos de maacutescara (sic) en 1802raquo extret de Orde-nes 1802 i Acuerdos 1802 Nuacutem 47 (24-XI-1916) pagraveg 21 laquoEntrada del Conseller en Cap de Barcelona en Madrid [1617]raquo extret de Litterarum amp provisionum regiarum vol IV fols 98-100 Nuacutem 1 (3-I-1917) pagraveg 6 laquoConquista de Granada festejos en Barcelonaraquo extret de ldquoCartas Reals Originals 1486 fins 1498rdquo i Manual de Novells Ardits o Dietari del Antich Consell Municipal Barceloniacute vol XIV original Nuacutem 5 (31-I-1917) pagraveg 25-29 laquoFiestas del Carnaval de 1859raquo (Notes preses del Diario de Barcelona) Nuacutem 7 (14-II-1917) pagraveg 23-26 laquoCarnaval de Barcelona - Cabalgatas notablesraquo Notes preses del Diario de Barcelona laquoRepresentacioacuten de la apertura del Canal de Suezraquo (27-II-1870) laquoEntre-vista de Cleopatra y Marco Antonioraquo (11-II-1872) laquoEntrada del Priacutencipe de Gales en Bombayraquo (27-II-1876) laquoEl triunfo de la Repuacuteblicaraquo (23-II-1873) laquoEntrada de Hernaacuten Corteacutes en Meacutexicoraquo (11-II-1877) Nuacutem 15 (11-IV-1917) pagraveg 9-10 laquoPrerrogativas de los Consellers de Barcelona Cobertura ante el Reyraquo extret de Ceremonial de Casa la Ciutat de Barcelona Llibre I cap 24 f 23 v-24 Cobertura en actos religiosos extret de Ibidem Libre ters de las Ceremonias que los Srs Concellers fan a la Seu en los officis Divinals etc

15 Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva Histograveria 1 La formacioacute drsquouna gran ciutat Barcelona Curial 1973 pagraveg 318nota 3 indica que lrsquoautoria del text correspon a Alfons Damians i Manteacute que va ser cap de lrsquoArxiu Municipal Administratiu delrsquoAjuntament de Barcelona fins a la seva jubilacioacute el 1933 (GMB 33 (21-VII-1933))

38 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Concordia amb el Capiacutetol de la Catedral 1662 Nuacutem 16 (18-IV-1917) pagraveg 14-15 laquoFes-tividad de San Jorge Declarada de precepto por las Cortes de 1456raquo extret de Cons-titutions y altres drets de Cathalunya compilacioacute de 1704 Lib III Tit XXX De Ferias pagraveg 238-239 laquoSu celebracioacuten en el siglo xvii [1635]raquo extret de Manual de Novells Ardits vol XI impr pagraveg 40l-403 Nuacutem 17 (25-IV-1917) pagraveg 35-36 laquoAntigua Banda de muacutesica municipalraquo extret de lrsquoExp 2728 de lrsquoantiga seccioacute 2a Nuacutem 39 (26-IX-1917) pagraveg 24 laquoFiestas populares de la Merced en 1871raquo extret de lrsquoAlmanaque del Diario de Barcelona 1872 pagraveg 127

Urbanisme i ObresNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 15 laquoPoliciacutea de las fuentes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 92 i 97 Nuacutem 7 (16-XII-1914) pagraveg 38 laquoAgua de las fuentes puacuteblicas de Barcelonaraquo laquoAumento de caudal en 1439raquo extret del registre Deli-beracions 1438-1442 f 58 v 60 i 60 v laquoCambio de cantildeeriacuteas en 1439raquo extret del Manual de Novells Ardits t I impregraves pagraveg 385-386 Nuacutem 36 (7-IX-1916) pagraveg 28 laquoObreros o Regidores de la Policiacutea urbana (Privilegio de creacioacuten) [1301]raquo extret de Deliberacions anys 1301 a 1303 f 30

ProveiumlmentsNuacutem 1 (4-XI-1914) pagraveg 12-15 laquoReglamento de la Pescaderiacutea en el siglo xvraquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 64-69 Nuacutem 5 (2-XII-1914) pagraveg 23 laquoConcesioacuten de Puerto franco a Barcelona en 1702raquo extret de Constitutions de Cathalunya Llibre IV pagraveg 315 Nuacutem 6 (9-XII-1914) pagraveg 13-16 laquoAntiguo Puerto Franco de Barce-lonaraquo Ordinacions y Cridas disposades per lo libero Comers y despaig de las Mercaderias que entraran y aixiran de la Casa de Portfranch extret del registre Deliberacions de 1713 inserta nuacutem 4 entre f 5 i 6 Nuacutem 4 (27-I-1915) pagraveg 24 laquoBandos de Almotaceniacutea ldquoBans del Virdquo ldquoDe no comprar herba ne mergay ne ferratge per revendrerdquo ldquoDe la pallardquoraquo extrets del registre de Bans del Mostaccedilaff 1372-1378 f 130 i 131 Nuacutem 43 (27-X-1915) pagraveg 28 laquoMatute de carnes en el siglo xvraquo extret del registre de Bans e Ordinacions 1463 a 1471 f 157 v laquoMatute de vino en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1629 f 106 v Nuacutem 44(3-XI-1915) pagraveg 9 laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacionsanys 1323-24 f 35v Nuacutem 47 (24-XI-1915) pagraveg 24 laquoLibertad de caza a los ciudadanosde Barcelona Contrafuero por el Lugarteniente s xviraquo extret de Notularum V f 66laquoIntroduccioacuten y venta de setas prohibidaraquo extret de Deliberacions anys 1323-24 f 35 vNuacutem 6 (9-II-1916) pagraveg 24 laquoSericultura plantacioacuten de moreras en los fosos de las mu-rallas de la ciudad [1458]raquo extret del registre de Deliberacions 1456 a 1458 f CLXXVLNuacutem 48 (1-XII-1916) pagraveg 19-20 laquoExportacioacuten y monopolio de subsistencias prohibi-cioacuten [1556]raquo extret de Liber primus litterarum et provisionum regiarum f 100-101 v

Administracioacute del PaNuacutem 3 (19-I-1916) pagraveg 15 laquoHuelga de panaderos en el siglo xviiraquo extret de Deliberacions 1608 f 44v- 45v

DefensaNuacutem 16 (21-IV-1915) pagraveg 27-28 laquoBombardeo de Barcelona por las escuadras aliadas de lnglaterra y Holanda (Antildeo 1705)raquo extret del Dietari vol 40 15 setembre a 1 drsquooctubre de 1705 Nuacutem 37 (14-IX-1916) pagraveg 15 laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendi-cioacuten en 1714raquo extret del Dietari vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de setembre de 1714

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 39

SanitatNuacutem 34 (25-VIII-1915) pagraveg 16 laquoBienhechores del Hospital de [la] Santa Cruzraquo extret del registre de Letres Closes anys 1442-1444 f 21 (Carta dels consellers de la ciutat al Bis-be de Barcelona) Nuacutem 5 (2-II-1916) pagraveg 16 laquoHospital General Enajenacioacuten de bienes permiso [1431]raquo extret de Notularum II f 235 Nuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoPoliciacutea de cementerios [1375]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 78

CulturaNuacutem 20 (16-V-1917) pagraveg 25-26 laquoJuegos florales Reinstalacioacuten del consistorio de Bar-celona en 1ordm de mayo de 1859raquo extret de Diario de Barcelona 2-V-1859

EsgleacutesiaNuacutem 22 (31-V-1916) pagraveg 16 laquoDe honrar lo sant Diumenge [1376]raquo extret del registre de Bans del Mostaccedilaff anys 1372 a 1378 f 92 v Nuacutem 22 (30-V-1917) pagraveg 16-18 laquoDel modo que feyen en lo temps antich la professoacute del dijous de Corpusraquo extret de Pere Joan CoMes Libre de algunes coses asanyalades Barcelona La Renaixensa lib I cap 106 pagraveg 200 Nuacutem 25 (20-VI-1917) pagraveg 28-29 laquoLa festividad de San Juan Bautista (Cos-tumbres barcelonesas del siglo xix)raquo extret de Diario de Barcelona anys 1866 1867 1869 18701872 i 1873 Nuacutem 29 (18-VII-1917) pagraveg 16 laquoVot de Nra Sra de la Concepcioacute dita la festa de las claus [1651]raquo extret del Manual de Novells Ardits ograve Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute t XV impr pagraveg 168-170 Nuacutem 20 (16-V-1918) pagraveg 21 laquoQueixa sobre les estovalles de la colmiddotlacioacute de Corpus (1501)raquo extret de Deliberacions 1500-1501 f 134-135

Altres Nuacutem 52 (31-XII-1915) pagraveg 64 laquoBarrio de catalanes en Sevilla Privilegio del Rey San- cho IV (1322)raquo extret de Diversorum Secundus f 108 Nuacutem 41 (12-X-1916) pagraveg 17 laquoDescubrimiento de Ameacuterica Capitulacioacuten fecha en Santa Fee antes de ser descobiertas las Yndiasraquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos del Archivo de Yndias t XlX pagraveg 432 Nuacutem 9 (28-II-1917) pagraveg 17-19 laquoNarciso Monturiol y la navegacioacuten subma-rinaraquo extret del Diccionario biograacutefico y bibliograacutefico de escritores y artistas catalanes del siglo xix por D Antonio Elias de Molins t II pagraveg 217 a 225 Nuacutem 13 (28-III-1917) pagraveg 23-26 laquoInformacion hecha en Madrid a solicitud de Rodrigo de Cervantes padre de Mi-guel de Cervantes Saavedra para probar ser su hixo noble y estar captivo en Argel y que por ser pobre dicho padre no lo podia rescatar Madrid Marzo 17 de 1578raquo extret de Coleccioacuten de documentos ineacuteditos de Indias t XXV pagraveg 386 a 406

Com a resultat drsquoaquesta classificacioacute podem deduir que la major part dels temes tractats tenen relacioacute amb actes protocolmiddotlaris i festius urbanisme i obres i proveiumlments Habitual-ment els textos seleccionats mostren i palesen la capacitat econogravemica i juriacutedica de lrsquoad-ministracioacute municipal barcelonina per exercir una segraverie de competegravencies de molt agravemplia volada en uns moments (any 1914 i posteriors) en quegrave lrsquoajuntament de la ciutat intentava novament exercir un lideratge poliacutetic a la ciutat i a Catalunya

Ja hem indicat que en cap moment srsquoexplica a la Gaceta el perquegrave de la tria dels do-cuments Tanmateix podem trobar algun indici en la data en quegrave es publiquen els textos De vegades coincideixen amb la data o la festivitat religiosa per exemple els relatius al Corpus a sant Joan la conquesta de Granada o el descobriment drsquoAmegraverica etc En altres ocasions la data de publicacioacute del document elegit no eacutes pas casual per exemple la Ga-ceta del 14 setembre de 1916 nuacutem 37 publicagrave el text laquoUacuteltimos diacuteas del sitio de Barcelona y su rendicioacuten en 1714raquo extret del Dietari (vol 43 del 30 de novembre de 1711 al 14 de

40 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

setembre de 1714) La data de la finalitzacioacute del setge de Barcelona el dia 11 de setembre de 1714 es troba molt present a la Gaceta i tambeacute a la ciutat el mateix exemplar de la Ga-seta (pagraveg 14) incloiumla el text i reportatge gragravefic de la inauguracioacute del monument a Rafael de Casanova que va tenir lloc simbogravelicament el dia 11 de setembre de 1916

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquovagraveriardquo (1922-1923)

La Gaceta Municipal de Barcelona es va catalanitzar a partir del mes de juliol de 1922 i aixiacute continuaria fins el mes de setembre de 1923 En aquesta nova etapa de la Gaceta es va incloure una seccioacute de contingut i denominacioacute diversa (ldquoVagraveriardquo) i que algunes vegades (molt poques) incorporava noticies o referegravencies de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat-Oficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

Normalment srsquoesmentaven les publicacions rebudes16 o que tenien relacioacute amb Barce-lona17 i en alguna ocasioacute les que editava lrsquoajuntament18 Tambeacute srsquoinformava dels donatius rebuts per exemple

La Sra Viacutedua drsquoEn Narciacutes Verdaguer i Callis Na Francesca Bonnemaison ha fet amable ofrena a aquest Arxiu drsquoun exemplar dels dos volums de lrsquoobra de Dante Alighieri Divina Comegravedia19

Aquesta seccioacute de ldquoVagraveriardquo va incloure tambeacute la publicacioacute de la Memograveria de la forma-cioacute i estat actual de la Biblioteca informe redactat pel director de lrsquoarxiu Agustiacute Duran i Sanpere20 En aquesta Memograveria Duran i Sanpere explicita de forma resumida quin ha de ser lrsquoobjecte de lrsquoArxiu Histograveric i de la seva biblioteca en el futur

La historiografia barcelonina havia de trobar-se representada iacutentegrament en la Biblioteca des de les crograveniques medievals que srsquoafanyen per a lligar els fets coetanis amb els aconteixements meacutes antics fins a les modernes monografies drsquoinvestigacioacute acurada passant pels memorials histograverics de Jeroni Pau Carbonell Calccedila Jorba Bruniquer Cervera i tants altres escriptors que ens han conservat relacions de gran vagravelua encara que siguin urdides ben sovint damunt drsquouna trama fabulosa

En la seleccioacute de les obres que formen part de la Biblioteca Duran ens diu que srsquohan tingut en compte dues circumstagravencies En primer lloc que no solament calia incorporar obres drsquohistograveria ldquolocalrdquo de Barcelona sinoacute tambeacute de Catalunya

Histogravericament eacutes tan veritat la dita de ldquoBarcelona cap i casal de Catalunyardquo que seria molt costoacutes destriar del conjunt de la bibliografia histograverica catalana una part important que no fos aixiacute mateix barcelonina

Segonament lrsquoadquisicioacute de monografies estrangeres per tal de trobar laquoun paralelisme remarcable quan no una exemplaritat palesaraquo amb al ciutat de Barcelona Drsquoaquesta ma-nera les coincidegravencies soacuten visibles en molts agravembits

16 GMB 1 (6-VII-1922) 5 (1-II-1923) 16 (19-IV-1923)17 laquoEl Journal des Savants comenta la publicacioacute del fascicle LrsquoHocirctel de Ville de Barceloneraquo GMB 2 (13-VII-1922)18 laquoSobre lrsquoedicioacute del Dietari GMB 12 (21-XI-1922) 19 GMB 2 (13-VII-1922)20 GMB 7 (17-VIII-1922) El text es va publicar en forma de separata Agustiacute duran i sanPere Memograveria de la formacioacute i estat actual

de la biblioteca de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona Comissioacute de Cultura 1922

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 41

El proceacutes de la urbanitzacioacute medieval drsquoantigues ciutats romanes i llurs transformacions interiors la incorporacioacute a la ciutat dels antics suburbis i la valor topogragravefica de les antigues construccions militars lrsquoorganitzacioacute interna del govern local i la muacutetua relacioacute de les diverses jurisdiccions la significacioacute etnogragravefica de les llegendes sobre lrsquoorigen de la ciutat i les supervivegravencies juriacutediques i tants altres aspectes de la histograveria ciutadana en els quals ultra les caracteriacutestiques locals traspua sempre el valor drsquouniversalitat i cal que trobi un reflexe adequat en la formacioacute bibliogragravefica

La darrera informacioacute historiogragravefica en la seccioacute ldquoVagraveriardquo de la Gaseta Municipal de Bar-celona es va publicar a lrsquoabril de 1923

la gaseta MuniCiPal de barCelona i la seCCioacute ldquolrsquoobra ConstruCtiva de lrsquoajuntaMentrdquo (1932-1934)

Amb la proclamacioacute de la Segona Repuacuteblica la Gaseta no incorporaria directament cap seccioacute periogravedica dedicada a la histograveria de Barcelona Tanmateix entre els anys 1932 i 1934 srsquoiniciaria la publicacioacute de la seccioacute ldquoLrsquoobra constructiva de lrsquoAjuntamentrdquo amb referegravencies a les obres i serveis realitzats per lrsquoajuntament LrsquoArxiu Municipal va comptar amb un ampli reportatge21 que amb detall i diverses ilmiddotlustracions explicitaven la ubica-cioacute fons documental etcegravetera de lrsquoarxiu

Val a dir que en algun drsquoaquests reportatges hi podem trobar alguna referegravencia his-tograverica Aixiacute el dedicat a la casa Padellagraves22 on srsquoinclouen plagravenols de lrsquoedifici i una peticioacute del director de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat per realitzar unes excavacions arqueologravegiques a la placcedila del Rei23 Tambeacute el dedicat al monument a Pi i Margall24 lrsquoedificacioacute del qual compta amb un atzaroacutes recorregut histograveric des de lrsquoaprovacioacute inicial el 1907 fins a la seva instalmiddotlacioacute i inauguracioacute definitiva el 1935 Lrsquoarticle sense signar finalitzava fent una lloanccedila del poliacutetic republicagrave

Lrsquoobra un cop realitzada seragrave per a Barcelona un nou timbre de glograveria ja que a la fi amb ella vindragrave a complir-se un deute de gratitud i drsquoadmiracioacute envers un dels meacutes preclars fills de la ciutat que tan ha enaltit a Catalunya i a Espanya

Una referegravencia histograverica tangencial la trobem en les biografies dels personatges el nom dels quals identificava una construccioacute o edificacioacute escolar Aixiacute sobre el grup escolar Hermenegildo Giner de los Riacuteos25 Collaso Gil (en honor de lrsquoalcalde del mateix nom) i el parvulari Forestier (en record del paisatgista Joan Claudi Nicolau Forestier)26

De la mateixa manera la creacioacute de lrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragravenia permeteacute fer una crogravenica resumida de la histograveria de lrsquoEscola de Nagraveutica de Barcelona laquode gloriosa i centenagraveria histograveriaraquo27 I el comentari de lrsquoarquitecte municipal Adolf Florensa sobre les ordenances municipals de Barcelona en mategraveria de construccions urbanes eacutes la justifi-

21 laquoLrsquoArxiu Municipal Administratiuraquo GMB 1 (11-I-1932)22 laquoLa Casa Padellagravesraquo GMB 39 (3-X-1932)23 Sobre la Casa Padellagraves vegeu Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric Municipal de Barcelona i els seus antecedentsraquo dins

Barcelona i la seva histograveria III Lrsquoart i la cultura Barcelona 1975 pagraveg 469 614-615 i 643-64824 laquoEl monument a Pi i Margallraquo GMB 48 (5-XII-1932)25 laquoNoves institucions drsquoensenyamentraquo GMB 17 (2-V-1932)26 laquoNoves institucions de culturaraquo GMB 26 (4-VII-1932)27 laquoLrsquoInstitut Nagraveutic de la Mediterragraveniaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)

42 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

cacioacute per a incloure una introduccioacute histograverica de les ordenances municipals limitada als segles xviii i xix doncs

A Barcelona fins a la segona meitat del segle xviii no es dicten disposicions que afectin a les construccions de cases Eacutes veritat que anteriorment es troben ldquopregons drsquoobreriardquo que limiten les distagravencies que srsquohan de respectar per a edificar prop dels murs i de les torres de fortificacioacute com tambeacute disposicions sobre neteja i condiacutecia de carrers perograve no hi ha ordres de caragravecter general que afectin a totes les construccions28

Lrsquoany 1933 es publicagrave una breu referegravencia a lrsquoesgleacutesia de la Ciutadella aleshores ocupada per lrsquoInstitut-escola edificada el segle xviii en el conjunt drsquoedificis de lrsquoantiga Ciutadella laquoerigida per Felip V en 1716 sobre el solar que ocupava el barri anomenat de la Ribera Aquest barri en aquella egravepoca el constituiumlen meacutes de mil dues-centes cases les quals ve-nien a formar uns cinquanta-dos carrersraquo29

Les biografies de catalans ilmiddotlustres

Lrsquoany 1873 lrsquoAjuntament de Barcelona iniciagrave la formacioacute drsquouna galeria de catalans ilmiddotlus-tres30 Era la concrecioacute drsquouna proposta que anteriorment lrsquoany 1849 havia redactat la Reial Acadegravemia de Bones Lletres per recordar aquells laquohomes eminents de Catalunya i singularment de Barcelona antics i moderns que srsquohaguessin distingit aixiacute en les ciegravencies com en les arts en la magistratura en lrsquoEsgleacutesia en la diplomagravecia en el govern o en les armes de mar i terraraquo31

Amb motiu de la colmiddotlocacioacute dels retrats en la galeria srsquoeditaren unes breus perograve acu-rades biografies dels homenatjats redactades per literats poliacutetics i historiadors32 Com eacutes logravegic soacuten escrits de lloanccedila i enaltiment i per tant la seva tria i seleccioacute reflexa una voluntat determinada de rememorar i no oblidar les antigues i velles glograveries catalanes i barcelonines De tot plegat sersquon deriva la reivindicacioacute drsquoaquestes figures com exemples a valorar i seguir en uns moments (darrer terccedil del segle xix-principis del segle xx) de grans canvis poliacutetics i de transformacions socials i econogravemiques

Seguint un cert ordre cronologravegic en relacioacute als personatges biografiats en aquestes publicacions podem esmentar

ndash Del segle xii el senescal de Catalunya Guillem Ramon de Montcada ndash Del segle xiii el jurista sant Raimon de Penyafort ndash Del segle xiv el cronista Ramon Muntaner ndash Del segle xv el conseller en cap Joan Fiveller ndash Del segle xvi el poeta Vicenccedil Garcia rector de Vallfogona i el militar Lluiacutes de

Requesens

28 laquoLes Ordinacions municipals en mategraveria de construccioacute a Barcelonaraquo GMB 30 (1-VIII-1932)29 laquoLrsquoesgleacutesia de la Ciutadellaraquo GMB 44 (6-XI-1933)30 Sobre el tema vegeu Josep Narciacutes roCa Ferreras Josep Coroleu Galeriacutea de catalanes ilustres bosquejos biograacuteficos Barcelona

Antonio Esplugas 1891 2a ed duran Barcelona i la seva Lrsquoart i la cultura pagraveg 458-461 laquoLa Galeria de Catalans Ilmiddotlustresraquoadvertint de les mancances de la Galeria La presegravencia de la Galeria a la Gaseta Municipal de Barcelona a Antoni jordagrave Fernaacutendez Barcelona crograveniques des de lrsquoAjuntament La Gaseta municipal 1914-2014 Ajuntament de Barcelona Barcelona 2014 pagraveg 159 i ss

31 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 4832 Vegeu una relacioacute a laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 2-73 en concret pagraveg 49-56

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 43

ndash Del segle xvii el canonge i poliacutetic Pau Claris (biografia publicada posteriormentper Josep Coroleu)

ndash Del segle xviii el pintor Antoni de Viladomat el metge Antoni de Gimbernat elmetge Pere Virgili i el metge Francesc Salvagrave Campillo

ndash Del segle xix el jurista i historiador Antoni de Capmany lrsquoindustrial i poliacutetic JoanGuumlell Ferrer lrsquoescultor Damiagrave Campeny el filogravesof Jaume Balmes lrsquoescriptor Bo-naventura Carles Aribau el general Joan Prim el militar Antoni Franch i Estalellael poliacutetic Estanislau Figueras el poliacutetic Francesc Pi i Margall lrsquoescriptor i periodis-ta Joan Mantildeeacute i Flaquer la poetessa Josepa Massaneacutes i Dalmau el jurista i poliacuteticRamon Llagravezter de Dou i de Bassols el militar Josep Manso lrsquoescriptor ManuelMilagrave i Fontanals el poeta i compositor Josep Anselm Claveacute lrsquoempresari i poliacuteticJosep Ferrer Vidal lrsquoempresari Ramon Batlle Ribas lrsquoempresari Miquel Biada Bu-nyol el poeta Joaquim M Bartrina i drsquoAixemuacutes

Val a dir que hi ha un seguit de personatges dels que no es va publicar al seu moment la biografia corresponent el comte Ramon Berenguer I lrsquoalcalde Francesc de Paula Rius i Taulet el poeta Frederic Soler Hubert (Pitarra) el religioacutes Bernat Boyl33 el bisbe Fegravelix Torres Amat lrsquoalcalde Dr Bartomeu Robert el poeta mossegraven Cinto Verdaguer el jurista Joan Pere Fontanella lrsquoinventor Narciacutes de Monturiol lrsquoescriptor Pau Piferrer i Fagravebregas

A mitjan segle xx la Gaceta Municipal de Barcelona reproduiria de forma molt resumi-da les biografies dels personatges que formaven part de la galeria de catalans ilmiddotlustres34

La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques

La publicacioacute a la Gaceta Municipal de Barcelona de notiacutecies o referegravencies histograveriques es pot considerar com una petita part drsquoun projecte de meacutes volada En realitat la reorganit-zacioacute de lrsquoarxiu municipal i la creacioacute el 1917 de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques pretenia una projeccioacute molt meacutes agravemplia com era la de visualitzar millor la identitat histograverica de Catalunya Aquest objectiu srsquohavia configurat ja durant el segle xix amb la publicacioacute de diverses Histograveries Generals de Catalunya i comenccedilar el segle xx era necessari donar un nou impuls amb la creacioacute de nous instruments administratius i orga-nitzatius que permetessin assolir aquell objectiu35

Lrsquoajuntament de Barcelona elaboragrave i aplicagrave un ambicioacutes pla de treball segurament inspirat i redactat per Duran i Sanpere que descansava en dos eixos la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal i un ldquoPla de Publicacionsrdquo

33 Posteriorment publicat per Jaume Collell Fray Bernardo Boyl primer apoacutestol de Ameacuterica Estudio histoacuterico-criacuteticoVic Imp deL Anglada 1929

34 Es tracta drsquouna segraverie de catorze reportatges GMB 37 (13-IX-1948) 38 (20-IX-1948) 40 (4-X-1948) 42 (18-X-1948) 43 (25-X-1948) 44 (1-XI-1948) 46 (15-XI-1948) 47 (22-XI-1948) 48 (29-XI-1948) 50 (13-XII-1948) 51 (20-XII-1948) 52 (27-XII-1948)1 (3-I-1949) 2 (10-I-1949)

35 Jaume sobrequeacutes laquoLes Histograveries Generals de Catalunya en el periacuteode histograveric de la Renaixenccedila i el Romanticisme (segle xix)raquoLa Historiografia Catalana (Girona 1990) pagraveg 19-35 Agustiacute duran i sanPere laquoEl Instituto Municipal de Historia de Barcelona a traveacutes de sus primeros cuarenta antildeos (1917-1957)raquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 27 (1957-1958)pagraveg 5-67 Ramon grau laquoLa historiografia de Barcelona abans de la institucionalitzacioacuteraquo dins Ramon grau (dir) LrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona ahir i avui Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1) 1995pagraveg 11-24 Ramon alberCh i Ramon grau laquoNoves perspectives de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelonaraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 47-60 Sebastiagrave riera i viader laquoGegravenesi i primera etapa de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria(1916-1989)raquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 1 (1995) pagraveg 25-31

44 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

lrsquoarxiu histograveriC de la Ciutat de barCelona la tasCa drsquoagustiacute duran i sanPere

Lrsquoany 1903 Alfons Damians Manteacute aleshores oficial de lrsquoArxiu Municipal de Barcelona publicava un interessant article sobre els fons documentals conservats a lrsquoarxiu amb una referegravencia especial als de contingut histograveric36 Anys despreacutes la figura de Duran i Sanpere assoliacute un protagonisme destacat i permanent beacute que moltes vegades discret i fins i tot desconegut en la tasca de conservacioacute del patrimoni histograveric documental Perograve la seva presegravencia directa i indirecta eacutes forccedila evident

Agustiacute Duran i Sanpere srsquoincorporagrave a lrsquoAjuntament amb un cagraverrec de responsabilitat a partir de 1917 quan fou nomenant sotsdirector de la recent creada Oficina drsquoInvestiga- cions i Publicacions Histograveriques37 adscrita a lrsquoArxiu Municipal38 Carreras Candi explica el proceacutes per arribar a la instalmiddotlacioacute a la Casa de lrsquoArdiaca (adquirida es diu per error el 26 de novembre de 1918)39 destacant la tasca de reorganitzacioacute de lrsquoarxiu a cagraverrec drsquoAgustiacute Duraacuten40

Les seccions les ha distribuides inseguint orientacions de conformitat ab los obgectes qursquoara lo reintegren i avans no hi eren

I en nota a peu de pagravegina

Sots la direccioacute de nrsquoAgustiacute Duraacuten lrsquoarxiu histograverich srsquoha dividit en les vuyt seccions seguents arxiu municipal contenint la documentacioacute de Ca la Ciutat anterior al 1714 arxiu judicial format ab los papers procedents de la Vegueriacutea y de les antigues escrivaniacutees adquirides de Can Dalmases arxiu gremial ab la documentacioacute que srsquoha anat recollint dels antichs gremis arxiu notarial ab la espectancia de portarhi los protocols antichs del Colegi Notarial biblioteca histograverica barcelonina contenint la valiosa coleccioacute dels diaris y periogravedichs de la Ciutat biblioteca auxiliar del arxiu ab obres de consulta biblioteca Massana ab les obres drsquoindumentaria que constituiraacuten la sua especialitat y biblioteca Toda ab les obres de viatges y altres referents a Barcelona

En aquest punt Carreras Candi posa en relleu la tasca de Duran i Sanpere en relacioacute a les publicacions41

36 Alfonso daMians y Manteacute laquoArchivo Municipalraquo dins Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona II (1903) pagraveg 193-205Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic i documental de les instalmiddotlacions i elsserveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932)) Meacutes referegravencies a Xavier tarraubella i Mirabet Guia delrsquoArxiu Municipal Administratiu Barcelona Ajuntament de Barcelona Arxiu Municipal 1997

37 La creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograverico-Municipals fou acordada per lrsquoajuntament el dia 21 de juliolde 1917

38 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 81 en la resposta Francesc Carreras Candi diu laquoen aquest any 1917 lrsquoAjuntament de Barcelona obriacute un concurs per constituir una oficina drsquoinvestigacions i publicacions histograveriques adscrita al Arxiu Municipali li fou adjudicat a ell lo cagraverrech de subdirector (13-VII-1917) a les ordes del oficial en cap de la Comissioacute de Gobernacioacute quellavors era NrsquoIgnasi de Janer No trigagrave en implantarse del tot la nova organisacioacute separant la part histograverica de la documentacioacutede la administrativa y adscrivint a la primera tot quan se publicava en lrsquoarxiu Moriacute En Janer en 23 de Novembre de 1919 y quedagrave NrsquoAgustiacute Duran com a oficial en cap drsquoaquesta nova seccioacuteraquo

39 La data correcta eacutes 26 de novembre de 1919 en quegrave el consell plenari de lrsquoAjuntament de Barcelona acordagrave laquola adquisicioacutende un inmueble que revista remarcable intereacutes arqueoloacutegico y artiacutestico con objeto de instalar en eacutel el Archivo Histoacuterico de laciudadraquo (Gaceta Municipal de Barcelona 41 (27-XI-1919) Sobre les posteriors obres drsquoadequacioacute de la Casa de lrsquoArdiaca comarxiu histograveric vegeu Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona LibreriacuteaFrancisco Puig 1928 pagraveg 30-37 Joan ainaud de lasarte laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo dins Jaume sobrequeacutes i CalliCoacute (dir) Guia-Catagraveleg Institut Municipal drsquoHistograveria (Casa de lrsquoArdiaca) Barcelona 1983 pagraveg 27-41

40 Vegeu tambeacute Agustiacuten duraacuten y sanPere La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona 1928 pagraveg 38-76Montserrat CondoMines Xavier doltra Manuel rovira laquoArxiu histogravericraquo dins sobrequeacutes (dir) Guia-Catagraveleg pagraveg 45-78Una visioacute meacutes completa a Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 609-621

41 Discursos llegits en la ldquoReal Academia de Buenas Letrasrdquo de Barcelona en la solemne recepcioacute puacuteblica de D Agustiacute Duraacuten y Sanpereel diacutea 20 drsquoabril de 1924 Barcelona 1924 pagraveg 82

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 45

No ha sigut obstacle aquesta reorganisacioacute per proseguir ab ideacutentica activitat les publicacions histograveriques del arxiu municipal lo dietari o Manual de Novells ardits srsquoha continuat editant com avans li ha seguit en 1920 una nova publicacioacute de Recull de documents y estudis destinada a consignar documents breus y que tenen valor drsquooportunitat donant a conexer el ensemps trevalls realisats per la oficina y al present va a inaugurarse la serie de Monografies drsquohistoria y drsquoarqueologia local ab la de Sant Pau del Camp feta per lo propri NrsquoAgustiacute Duraacuten

Duran i Sanpere explica com va procedir a la reorganitzacioacute de lrsquoarxiu municipal42 i els elements histograverics originaris del seu pensament que van condicionar tota la seva tasca famiacutelia histograveria passat glorioacutes de Catalunya etcegravetera Aixiacute Duran diu43

Dentro del Archivo Histoacuterico de la Ciudad los diferentes grupos documentales no se desfiguran conservan sus contornos propios y su caraacutecter distintivo su personalidad poca o mucha como es ley y fuerza en toda buena organizacioacuten familiar

I meacutes endavant

El nuacutecleo documental maacutes fuertemente destacado sigue siendo el originario el de los papeles producidos por la administracioacuten puacuteblica de los antiguos ldquoConsellersrdquo de la ciudad

La plenitud de la institucioacute municipal medieval es constata en quegrave laquoa partir de los pri-meros decenios del siglo xiv se observa en los conselleres [sic] el afaacuten de dar perennidad al recuerdo de sus gestionesraquo44 Tambeacute trobem referegravencies a la guerra de Successioacute i les seves consequumlegravencies pel regravegim municipal

Con el siglo xviii vino el cambio de reacutegimen poliacutetico desaparecioacute la figura del ldquoConsellerrdquo y la pompa de su gramalla y tuvieron que arrinconarse los antiguos privilegios para dejar paso libre al nuevo orden de cosas Fortuna fue que hubiese en la Casa de la Ciudad un hueco acogedor donde se pudiesen salvar los rancios papeles que ya no deberiacutean tener ninguna utilidad y con los cuales el espiacuteritu de Fivaller de- biacutea quedar sepultado en el polvo y en el olvido45

Finalment Duran enllaccedilava la desfeta de 1714 amb el ressorgiment romagraventic del segle xix i de retruc del catalanisme poliacutetic (sense esmentar-lo)

Duradero fue el letargo Casi siglo y medio se pasaron durmiendo los libros y pergaminos hasta que por fin los desentumecioacute el aura romaacutentica del siglo xix que veniacutea con la cabeza llena de ansias reivindicatorias y con el corazoacuten enamorado de las leyendas y epopeyas de los tiempos viejos Desde entonces los historiadores pudieron acercarse al rico tesoro del Archivo y llenar sus libros con el fruto de su paciente labor Capmany Pi y Arimoacuten Bofarull Balaguer Puiggariacute Aulestia Balari Sanpere bucearon aacutevidamente en los antiguos documentos puestos de nuevo a la luz del diacutea46

42 duraacuten La Casa del43 duraacuten La Casa del pagraveg 3844 duraacuten La Casa del pagraveg 4045 duraacuten La Casa del pagraveg 40-4246 duraacuten La Casa del pagraveg 42

46 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Pel que fa a lrsquoarxiu la creacioacute per segregacioacute de lrsquoArxiu Municipal drsquoun nou Arxiu His-tograveric Municipal o de la Ciutat (en realitat inicialment es pensava en una seccioacute de lrsquoArxiu Municipal) obeiumla a diverses raons organitzatives de conservacioacute de la documentacioacute etcegravetera Val a dir que en aquesta decisioacute tingueacute una gran importagravencia la histograveria de Cata-lunya En efecte quan es justifica la creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric es diu47

Separacioacute del fons documental de lrsquoArxiu en dues seccions Histograverica i Administrativa la liacutenia divisograveria de les quals hauria de cercar-se en un periacuteode histograveric que hagi originat un canvi radical del regravegim administratiu de la ciutat com el Decret de Nova Planta lrsquoorganitzacioacute constitucional etcegravetera

Potser forccedilant el sentit de les paraules aquesta delimitacioacute o separacioacute documental post-1714 ha estat interpretada com una mostra clara del posicionament historicista48

Todos los documentos que se generan a partir de esta antildeo 1714 no se consideran historia en tanto no se juzgan uacutetiles para reconstruir la historia del nacionalismo poniendo soacutelo unos determinados documentos o periacuteodo histoacuterico al servicio de los historiadores se estaacute ya condicionando y dirigiendo la investigacioacuten histoacuterica hacia unos fines muy concretos los que interesan a la clase poliacutetica que precisamente ha creado ese Archivo dejando de lado el fondo administrativo

La futura plasmacioacute del nou arxiu es concretagrave en una acurada previsioacute i planificacioacute divi-dida en catorze apartats que de manera resumida establien49

1 Creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric amb la delimitacioacute documental ja comentada (fins el1714)

2 Formacioacute drsquoun Inventari descriptiu de la documentacioacute restablint lrsquoantiga distribucioacutedrsquoescrivanies i conservant el rastre de les administracions particulars

3 Catalogacioacute de la documentacioacute descrita en lrsquoInventari formant iacutendexs i repertoris(personals topogragravefics) del contingut dels documents

4 Formacioacute drsquoun inventari descriptiu dels documents de lrsquoArxiu Municipal que estroben en altres arxius biblioteques o colmiddotleccions (per exemple els Privilegis originals de la Ciutat a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute el Cerimonial dels Obrers de la Ciutat ala Biblioteca Provincial el Cerimonial dels Consellers a la Biblioteca de Catalunya)La finalitat uacuteltima eacutes laquoprocurar llur reintegracioacute a lrsquoArxiu Municipalraquo

5 Recopilacioacute de notiacutecies documentals bibliogragravefiques etc dels documents perdutsper exemple els dos primer volums del Llibre de Solemnitats

6 Catalogacioacute de documents ldquoforastersrdquo que sense formar part de les segraveries progravepiesde lrsquoArxiu srsquohi trobaven barrejats amb altres documents

7 Relacioacute de documents histograverics de la ciutat que es troben en altres arxius i que perla seva importagravencia conveacute tenir en reproduccions fotogragravefiques o en cogravepies

8 Formacioacute de catagravelegs especials de segells miniatures etcegravetera9 Recopilacioacute de la bibliografia de les publicacions que han utilitzat els documents

de lrsquoArxiu

47 laquoCreacioacute de lrsquoOficina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriquesraquo dins Recull de Documents i Estudis I (1920) pagraveg 3 48 Julio Cerdaacute diacuteaz Los archivos municipales en la Espantildea contemporaacutenea Gijoacuten Trea 1997 pagraveg 190 Des drsquouna altra perspectiva

Ramon alberCh i Fugueras laquoArxiu Municipal de Barcelona balanccedil i perspectivesraquo Revista de Catalunya 51 (1991) pagraveg 37-5549 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 3-4

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 47

10 Recollida de notiacutecies drsquoarxius municipals11 Bibliografia histograverica de Barcelona indicant la biblioteca on existeixen els

manuscrits o estampacions12 Constitucioacute drsquouna Biblioteca auxiliar de la Oficina laquoformada pels llibres de

caragravecter histograveric existents en la Biblioteca de lrsquoArxiu els que es rebin a canvi de lespublicacions de lrsquoOficina i altres llibres que hauran drsquoadquirir-seraquo50

13 Formacioacute drsquouna Seccioacute gragravefica de lrsquoArxiu constituiumlda per dibuixos plagravenolsfotografies

14 Museu de lrsquoArxiu

Meacutes enllagrave de les directrius tegravecniques i organitzatives del futur Arxiu Histograveric de la Ciutat srsquoinsistia en quegrave laquoLa Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu ccedilo eacutes la histograveria documental de la ciutat drsquoenccedilagrave de la constitucioacute del govern municipal de Barcelona fins la caiguda de les antigues llibertats de Catalunya en 1714raquo51

les PubliCaCions histograveriques

Les primeres publicacions

Sembla que a mitjan segle xix lrsquoAjuntament de Barcelona manifestagrave un cert interegraves per impulsar la redaccioacute drsquouna laquoMemoria razonada de las causas tendencias e importancia de varios hechos histoacutericos no calificados imparcialment y debidamenteraquo Aquesta laquoMe-moriaraquo fou encarregada entre drsquoaltres a Progravesper de Bofarull perograve desconeixem la seva evolucioacute posterior i ni tan sols si es va arribar a redactar52

Tanmateix es van publicar per part de lrsquoAjuntament un conjunt drsquoobres relacionades beacute amb la seva actuacioacute com a corporacioacute municipal53 beacute amb dades histograveriques de la ciu-tat en un sentit molt ampli Citem per exemple els treballs de Rispa54 Valls55 Sanpere i Miquel56 Vintildeas57 Carreras Candi58 i Comas59 Tambeacute cal esmentar lrsquoimpuls municipal a la publicacioacute de treballs histograverics sobre la Corona drsquoAragoacute60 aixiacute com lrsquoencagraverrec realitzat el 1907 a Rubioacute i Lluch per analitzar la histograveria de lrsquoOrient catalagrave que van veure la llum

50 duraacuten La Casa del pagraveg 54 diu laquoEn el antildeo 1922 cuando todaviacutea no se habiacutea podido llevar a cabo la instalacioacuten del ArchivoHistoacuterico en la Casa del Arcediano fueacute dada en una breve Memoria [Memograveria de la formacioacute i estat actual de la Biblioteca delrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat Barcelona 1922 extret de la Gaseta Municipal de Barcelona any IX nuacutem 7] una idea de coacutemo se iban estructurando los diversos fondos de libros que se reuniacuteanraquo

51 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 6 Lrsquoany 1932 es va publicar una memograveria sense signar amb un interessant recull fotogragravefic idocumental de les instalmiddotlacions i els serveis de lrsquoArxiu Municipal Administratiu (GMB 1 (11-I-1932))

52 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 63-64 53 laquoNotiacutecia histograverica del primer edifici escolar de Barcelona construiumlt en el segle xviraquo dins Les construccions escolars de Barcelona

Barcelona 191854 Antonio risPa Memoria relativa a las ensentildeanzas de los Sordomudos y de los Ciegos [Historia de las Escuelas de Sordo-mudos y

Ciegos de Barcelona] Barcelona Establecimiento tipograacutefico de Narciso Ramiacuterez i Rialp 186555 Francisco de Asiacutes valls y ronquillo Memoria relativa a la Escuela Municipal de Ciegos y de Sordo-Mudos de Barcelona Barcelona

Tipo-Litografiacutea de los Sucesores de N Ramiacuterez y Ca 188856 Salvador sanPere y Miquel Topografiacutea antigua de Barcelona Rodaliacutea de Corbera Barcelona Impr de Henrich y Ciacutea en

comandita Sucesores de N Ramiacuterez y Ciacutea 1890-189257 Federico vintildeas y Cusiacute Datos histoacutericos sobre las epidemias de peste ocurridas en Barcelona Barcelona 190758 Francesch Carreras y Candi La Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval Catalech de la coleccioacute gragravefica de dita

viacutea Barcelona Imp ldquoAtles Geograacutefichrdquo drsquoAlbert Martiacuten 191359 Ramon Nonat CoMas Estudi dels Esgrafiats de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 191360 Congreacutes drsquoHistograveria de la Corona drsquoAragoacute dedicat al Rey en Jaume I y a la seva eacutepoca Ab lo patrocini del Excm Ajuntament de

Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1910-1913

48 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

en diversos treballs publicats tant per lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans61 com per la Reial Aca-degravemia de Bones Lletres62

Tambeacute cal recordar la decisioacute municipal de publicar a partir de lrsquoany 1902 un Anuario Estadiacutestico de la Ciudad de Barcelona que incorporava de tant en tant notiacutecies i informa-cions de caire histograveric municipal en concret sobre lrsquoarxiu municipal la galeria de catalans ilmiddotlustres i sobre lrsquoheragraveldica de Barcelona63

El Pla de Publicacions (1917)

La proposicioacute municipal aprovada el 1917 sobre reorganitzacioacute de lrsquoArxiu Municipal i creacioacute de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques incorporava un Pla de Pu-blicacions laquoper tal que resteacutes palesament manifestada la transcendegravencia que la tasca de lrsquoOficina podia tenirraquo Drsquoaquesta forma es presentava un pla de publicacions graduat en diversos nivells64

Les publicacions ldquode primer graurdquo consistirien en la impressioacute de documents histograve-rics per tal de continuar el Manual de Novells Ardits i finalitzar laquoLa Ruacutebrica drsquoEn Bruni-querraquo [sic] I un cop acabada aquesta fase srsquoiniciaria la impressioacute del Llibre de Solemnitats i altres actes dignes de memograveria La intencioacute era publicar anualment dos volums (un del Manual i un altre dels documents)

Les publicacions ldquode segon graurdquo estarien formades per monografies en base a laquoarre-plecs de dades histograveriquesraquo procedents de lrsquoArxiu Es publicarien monografies amb una periodicitat anual sobre laquonogravemina drsquooficials de la ciutat nogravemina de ciutadans honrats poblacions de Catalunya nomenades carrer de la ciutat patrimoni de la ciutat fins el se-gle xvii Decret de Nova Planta i regravegim municipal del segle xviiiraquo etcegravetera

Les publicacions ldquode tercer graurdquo serien les monografies histograveriques relatives a la ciu-tat en un ampli ventall temagravetic art arqueologia activitats industrials i gremials instruc-cioacute impremta legislacioacute i dret privat religioacute etcegravetera Serien publicacions drsquoencagraverrec a laquohomes drsquoestudi els escrits ja coneguts dels quals fossin plena garantia per la ciutatraquo Es publicaria un volum anual

En definitiva un ampli i ambicioacutes pla de publicacions en quegrave lrsquoOficina adquiriria un paper ldquoimprescindiblerdquo per fer-lo possible i real un pla que com srsquoha vist descansava en tres nivells de concrecioacute perograve que volia enllaccedilar amb el que ja srsquohavia iniciat amb anterio-ritat (bagravesicament el Manual de novells ardits i les Rubriques de Bruniquer) i els projectes de futur meacutes o menys immediat

Aquesta planificacioacute de les publicacions es va anar concretant de forma progressiva i lenta especialment amb els volums del Manual de Novells Ardits (interrompuda el 1922) i les Rubriques de Bruniquer La planificacioacute continuaria amb un Inventari de la Seccioacute Histograverica de lrsquoArxiu i amb el Llibre de Solemnitats (publicat el 1930)65 Finalment mentre srsquoiniciava el projecte de publicacioacute de les segraveries documentals de lrsquoArxiu srsquoaprovagrave lrsquoedicioacute drsquoun Recull de documents i estudis El seu primer i uacutenic volum es publicaria el 1920 i hauria

61 Antoni rubioacute y lluCh laquoAtenes en temps dels Catalansraquo dins lrsquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1907) laquoEls castells catalans de la Grecia continentalraquo dins lrsquoAnuari (1908) laquoEls governs de Matheu de Montcada y Roger de Lluria en la Grecia catalanaraquo dins lrsquoAnuari (1911-1912) laquoLa Grecia catalana des de la mort de Roger de Lluria fins a la de Frederic III de Sicilia (1370-1377)raquoAnuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1913-1914)

62 Antoni rubioacute y lluCh laquoEls pobladors dels Ducats catalansraquo dins Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 1908 Rubioacute tambeacute va publicar el treball La Acroacutepolis de Atenas en la eacutepoca catalana Barcelona Imprenta Barcelonesa 1908

63 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 65 Sobre aquesta publicacioacute vegeu M Antogravenia Moneacutes (dir) 100 anys drsquoEstadiacutesticaMunicipal Barcelona Ajuntament de Barcelona 2002

64 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 1-265 Llibre de Solemnitats Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 2 vols

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 49

drsquoincloure breus estudis monogragravefics documentals aixiacute com la crogravenica de lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions66

Aquesta evolucioacute es pot seguir en lrsquoarticle titulat laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo67 Tot i que no srsquoesmenta lrsquoautoria de lrsquoarticle hom pot creu-re que es tracta del propi Duran i Sanpere68 Com srsquoindica al tiacutetol es tracta de divulgar les publicacions de caire histograveric editades per lrsquoAjuntament de Barcelona Una part de lrsquoarticle es centra en recordar el proceacutes que va portar a la publicacioacute de la laquoColmiddotleccioacute de documents histograverics inegraveditsraquo de lrsquoArxiu Municipal de la ciutat En efecte lrsquoany 1884 i a iniciativa de la Reial Acadegravemia de Bones Lletres els acadegravemics Pella i Forgas Bofarull i Bertran drsquoAmat van dissenyar un pla de publicacions segons lrsquoesquema seguumlent

a) Documents relatius al govern municipal de Barcelona fins al Decret de Nova Plantab) Documents referents a lrsquoexercici drsquoatribucions de la municipalitatc) Documents relatius a fets histograverics importants per a la ciutatd) Documents que laquorevelen els costums de cada egravepocaraquoe) Documents legislatius i altres no inclosos en els anteriors apartats

Aquest pla de publicacions fou presentat a lrsquoajuntament el 1886 Els regidors munici-pals Carreras Candi i Schwartz Luna (que eren tambeacute acadegravemics) reduiumlren el projecte a laquoliacutemits justosraquo69 i srsquoacordagrave iniciar les publicacions pel Dietari El primer volum es publicagrave el 189270 i es va mantenir la seva publicacioacute fins el 1922 en quegrave laquoles dificultats de pressu-post i despreacutes altres destorbs trencaren drsquoimproviacutes el ritme dels treballs editorialsraquo71

A partir de 1912 srsquoiniciaria la publicacioacute de les Ruacutebriques de Bruniquer que finalitzagrave el 191672 Formen cinc volums meacutes un sisegrave en forma drsquoiacutendex que no srsquoarribaria a publicar tot i que srsquo anunciava (laquola formacioacute dels iacutendexs que hauran de constituir un sisegrave i darrer volumraquo)73

Les justificacions de la importagravencia de lrsquoedicioacute de les Ruacutebriques i del Dietari soacuten evi-dents En el cas de les Rubriques laquodrsquoantic fou sentida la necessitat de formar ruacutebriques o repertoris dels documents de les escrivanies municipals de Barcelona per tal de tro-bar fagravecilment els originals i treurersquon lrsquoexemplaritat necessagraveriaraquo En general les Ruacutebriqueslaquosoacuten completes i veriacutediques essent un auxiliar valuosiacutessim per a les investigacions his-tograveriques que hagin de fer-se en lrsquoArxiu Municipalraquo Finalment hom diu que laquoEl pas drsquoEnBruniquer deixagrave en la Casa de la Ciutat de Barcelona una senyal inesborrable ccedilo eacutes laclaredat en la redaccioacute dels documents i el bon regravegim dels llibres que estigueren sotala seva cura La concisioacute dels seus escrits no era sequedat de lrsquoesperit sinoacute sacrifici a laveracitat documentalraquo74

Pel que fa al Dietari sersquons diu amb detall tot el proceacutes que abocagrave a la redaccioacute drsquoaquest manuscrit i les vicissituds posteriors Per exemple els fets de la guerra de Successioacute

66 laquoCreacioacute de lrsquoOficina pagraveg 867 Recull de Documents I (1920) pagraveg 2-7368 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 269 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 611 nuacutem 270 Manual de novells ardits Vulgarment apelmiddotlat Dietari del Antich Consell Barceloniacute Ajuntament de Barcelona Barcelona Impr

Henrich y companyia 1892-1975 28 vols71 Agustiacute duran i sanPere laquoLrsquoArxiu Histograveric pagraveg 61172 Ruacutebriques de Bruniquer Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la ciutat de Barcelona Barcelona Impr Henrich 1912-

1916 5 vols (Reed facs Pamplona 2007)73 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 46 De fet aquest anunci del sisegrave volum es publicava tambeacute a GMB 49 (5 de desembre de

1921) 16 (20 drsquoabril de 1922) dins drsquoun anunci general de ldquoPublicaciones del Excmo Ayuntamiento de venta en libreriacuteasrdquo on es deia que lrsquoesmentat volum es trobava ldquoen preparacioacutenrdquo

74 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 41 i 46-47

50 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

Continuagrave ordenadament la redaccioacute del Dietari convertint-se ja ragravepidament en un llibre de Cerimonial fins lrsquoany 1718 en quegrave el Decret de Nova Planta liquidagrave de forma violenta lrsquoantiga constitucioacute municipal dels consellers75

Alguns dels projectes esmentats van fer-se realitat molts anys meacutes tard com per exemple els estudis sobre els ciutadans honrats76 o el conjunt de publicacions impulsades des de lrsquoInstitut Municipal drsquoHistograveria de Barcelona que tractaven diverses quumlestions relacionades amb la histograveria medieval i moderna de Barcelona La revista Barcelona Quaderns drsquoHistograve-ria la colmiddotleccioacute de monografies BCN Biblioteca Histograverica o la realitzacioacute dels Congressos drsquoHistograveria de Barcelona en soacuten un bon exemple

Conclusions

Durant les primeres degravecades del segle xx lrsquoAjuntament de Barcelona no nomeacutes srsquoabocagrave a una certa reorganitzacioacute administrativa interna sinoacute que tambeacute va procurar posicionar-se en el proceacutes de recuperacioacute histograverica de Catalunya que srsquohavia iniciat amb el romanticis-me i lrsquohistoricisme Aquesta darrera vessant es concretagrave en una voluntat de conservar protegir i divulgar la progravepia histograveria del municipi i de les seves institucions en especial de lrsquoegravepoca medieval i moderna eren moments de glograveria drsquoexpansioacute econogravemica i lideratge poliacutetic de la ciutat i eacutes aquest lideratge el que es volia revifar de nou Aquesta perspec-tiva ho inundava tot no nomeacutes es volia recrear lrsquoarquitectura de la Barcelona gogravetica o medieval77 sinoacute que srsquoestabliren les bases per millorar el coneixement histograveric drsquoaquella egravepoca amb la creacioacute del flamant Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i lrsquoOficina drsquoIn-vestigacions i Publicacions Histograveriques Despreacutes drsquouns intents meacutes o menys reeixits per divulgar la histograveria local en les publicacions municipals en especial a la Gaceta Municipal de Barcelona la constagravencia i capteniment drsquoun alt funcionari municipal com fou Agustiacute Duran i Sanpere van fer possible no nomeacutes un millor coneixement del municipi medieval sinoacute tambeacute la ilmiddotlusioacute de poder recuperar tambeacute lrsquoesplendor histograveric ja passat Una lectura de les obres escrites per Duran i Sanpere fins a la fi de la guerra civil del 1936-1939 que incloem en lrsquoapegravendix ens indica quins eren els objectius i predileccions historiogragravefiques de qui va ser responsable de la modernitzacioacute historiogragravefica municipal de Barcelona

75 laquoLes publicacions histograveriques pagraveg 1576 Juan-F Cabestany Fort Aportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelona Barcelona Instituto Municipal de

Historia 196277 Joan ganau Casas laquoLa recreacioacute del passat el Barri Gogravetic de Barcelona 1880-1950raquo dins Albert Cubeles i Ramon grau

(coord) El proceacutes urbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria8) 2003 pagraveg 257- 272 en especial 264 i ss

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 51

Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)

1917

laquoEn Bernat Martorell ilmiddotluminador de llibresraquo Butlletiacute de la Biblioteca de Catalunya (1917) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart i la cul-tura Barcelona Curial 1975 pagraveg 65-134

1918

laquoSimbologia medieval La llegenda de lrsquoarbre de la Creuraquo a La Veu de Catalunya 1-IV-1918 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoEls serrallersraquo De lrsquoArt de la Forja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona 4 (agost 1918) i 7 (novembre 1918) Reproduiumlt a Agustiacute duran i sanPere Barcelona i la seva histograveria 2 La societat i lrsquoorganitzacioacute del treball Barcelona Curial 1974 pagraveg 386-393

laquoLa documentacioacute de lrsquoantic gremi de Ferrers-Manyans de Barcelonaraquo De lrsquoArt de la For-ja Revista del gremi de serrallers i ferrers de Barcelona (1918) No es publicagrave de nou

1919

laquoLrsquoArxiu Histograveric de Barcelona i la Casa de lrsquoArdiacaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (novembre 1919)

1920

laquoLes publicacions histograveriques de lrsquoAjuntament de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis (1920-1923) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 128-160

laquoLa documentacioacute del Colmiddotlegi de Mestres Serrallers Armers i Agullers de Barcelonaraquo Recull de Documents i Estudis I (1920) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 7

1921

LrsquoHocirctel de Ville de Barcelona abregeacute historique Barcelona Ajuntament de Barcelona-Ofi-cina Municipal drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques 1921

laquoData de la mort de lrsquoescultor Agustiacute Pujol (1628)raquo Vell i Nou II (1921) pagraveg 132-134 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 366-373

1924

laquoDe com comenccedilaren a fabricar-se belles tapisseries a Barcelonaraquo Revista de Catalunya I (1924) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 327-338

1925

laquoLa Casa de lrsquoArdiacaraquo Revista de Catalunya (marccedil 1925)

laquoNaixenccedila i formacioacute de la placcedila de Catalunyaraquo DrsquoAciacute i drsquoAllagrave (marccedil 1925) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 514-521

52 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoLa tomba de Pau Clarisraquo Revista de Catalunya III (1925) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 545-562

1926

laquoEl monasterio de Pedralbes y su sexto centenarioraquo Barcelona Atraccioacuten 182 (agost 1926) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 685-697

1927

La Casa de la Ciudad de Barcelona Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1927

1928

La Casa del Arcediano y el Archivo Histoacuterico de la Ciudad Barcelona Biblioteca de Turismo de la Sociedad de Atraccioacuten de Forasteros de Barcelona Libreriacutea Francisco Puig 1928 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 401-418

laquoUn monumento que recobra su valor La fachada antigua de la Casa de la Ciudad de Barcelonaraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-201 (1928)

laquoLes obres de restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo La Publicitat 27-IX-1928

laquoLes antigues cases dels canonges i els canonges de la Seuraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 382-400

laquoUn Puerto Franco en Barcelona en el siglo xviiiraquo Barcelona Atraccioacuten XVIII-207 (setem-bre 1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 466-478

laquoUn nuviatge barceloniacute del segle xvraquo Arts i Bells Oficis I (1928) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 603-617

1929

laquoEls sostres de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV-1 (gener-juny 1929)

laquoLa restauracioacute de la Casa de la Ciutatraquo Barcelona Atraccioacuten XIX-211 (1929)

laquoLa Barcelona del 1888 La Casa de la Ciutat Palau reialraquo La Veu de Catalunya 8-VII-1929

laquoLos antiguos Conselleres de Barcelona Notas para su iconografiacutearaquo Barcelona Atrac-cioacuten 213 i 221 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 87-108

laquoEls Brocaters de Barcelonaraquo Revista de Catalunya VI-57 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 354-361

laquoEl retaule dels blanquersraquo Arts i Bells Oficis (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

laquoEls sostres gogravetics de la Casa de la Ciutatraquo Estudis Universitaris Catalans XIV (1929) pagraveg 76-94 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 232-247

laquoLa Pietat del portal de la seu de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVI-132 (1929) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart 282-289

LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929) 53

laquoUn retaule de Sant Sever exiliat i repatriatraquo Vida Cristiana XVI (1929) 133 i 134 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 338-347

1930

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana 139 (1930)

laquoDe qui ha fet la ciutat de Barcelonaraquo Butlletiacute de la Cambra Mercantil IX-10 (juliol 1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 7-20

laquoEl portal renaixentista de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Miquelraquo Vida Cristiana XVII (1930) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 319-321

laquoLrsquoescultor Damiagrave Forment i lrsquoaltar major de Sant Just de Barcelonaraquo Vida Cristiana XVII (1930) pagraveg 215-224 duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 330-337

laquoNoves clariacutecies documentals de lrsquoestamper Joan Gherlincraquo Boletiacuten de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona XIV (1930) pagraveg 146-152 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

1931

laquoEn la restauracioacute de Sant Pau del Campraquo Revista de Catalunya XIV (gener 1931) Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 590-604

laquoEl sepulcre de sant Oleguerraquo Vida Cristiana (1931) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 386-394

Arxiu Histograveric de la Ciutat Casa de lrsquoArdiaca Exposicioacute dels Documents de lrsquoAntic Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona desembre 1931- gener 1932 Citat per Duran i Sanpere com a autor a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 617 nuacutem 8

1932

laquoEls oficisraquo dins Diccionari Enciclopegravedic de la Llengua Catalana Barcelona Salvat 1932 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 263-277

1933

laquoLluiacutes Borrassagrave i els seus deixeblesraquo Boletiacuten de la Sociedad Castellonense de Cultura XIV (se-tembre-octubre 1933) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoUn deixeble de Lluiacutes Borrasagrave a la Catedral de Barcelonaraquo Vida Cristiana 163 (1932) pagraveg 84-88 i 164 (1933) pagraveg 123-132 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograve-ria 3 Lrsquoart pagraveg 28-38

laquoLa pintura catalana del segle xv Lluiacutes Dalmau Jaume Huguetraquo dins La peinture ca-talane agrave la fin du Moyen Age Pariacutes Librairie Ernest Leroux 1933 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 135-179

1934

laquoLas Ramblas y la Casa Moyaraquo La Vanguardia 6-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 585-589

54 Antoni Jordagrave Fernaacutendez

laquoEl ejemplo de la Casa Grallaraquo La Vanguardia 20-V-1934 Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 1 La formacioacute 535-541

laquoUna placcedila poliacutetica en el Pla de Palauraquo La Vanguardia 12-VIII-1934 Reproduiumlt a du-ran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 441-443

1935

laquoAlgo sobre las Atarazanasraquo La Vanguardia 5-III-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 459-465

laquoUna reconstruccioacuten de la Ciudadelaraquo La Vanguardia 9-V-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 641 nuacutem 1

laquoUna leyenda medieval y sus ilustraciones escultoacutericasraquo La Vanguardia 27-VI-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 487-496

laquoLas representaciones de Heacuterculesraquo La Vanguardia 9-VIII-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 417-425

laquoLas Reformas y sus viacutectimas La Casa del Retiroraquo La Vanguardia 27-VIII-1935 Repro-duiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 578-580

laquoHistoria y Arte Los almogaacutevares en Barcelonaraquo La Vanguardia 27-XI-1935 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 479-483

laquoMonumentos barceloneses El palacio de la Virreinaraquo La Vanguardia 25-XII-1935 Re-produiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 1 La formacioacute pagraveg 581-584

laquoLes joies i els joiersraquo Claror (1935) Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 2 La societat pagraveg 410-421

1936

laquoContribucioacute a la histograveria de la impremta a Barcelonaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) pagraveg 120-144 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 500-510

laquoLrsquoAcadegravemia de Bones Lletres durant els anys drsquoautonomia de Catalunyaraquo Butlletiacute de lrsquoAcadegravemia de Bones Lletres de Barcelona XVI (1933-1936) Reproduiumlt a duran Barcelo-na i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 578-582

1938

laquoEl maestro del retablo de San Jorge [Bernat Martorell]raquo La Vanguardia 16-II-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 65-134

laquoUn gran escultor medieval desconocido [Antoni Canet]raquo La Vanguardia 27-V-1938 Reproduiumlt a duran Barcelona i la seva histograveria 3 Lrsquoart pagraveg 52-56

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410

Patriacutecia Santacruz

Srsquoha parlat molt sobre la mort del rei Martiacute lrsquoHumagrave i sobretot de les consequumlegravencies que la seva defuncioacute va comportar en lrsquoagravembit poliacutetic al perir sense un hereu directe1 perograve poc o gens srsquoha preocupat la historiografia per conegraveixer com es van desenvolupar les jornadesposteriors i en particular els preparatius de les seves exegravequies a la capital de la CoronaPer ser justos a la documentacioacute que srsquoacostuma a consultar no hi ha amb prou feinesreferegravencies sobre aquest assumpte i en alguns casos no se nrsquoha conservat el volum cor-responent a lrsquoany 1410

Eacutes el cas del Llibre de les Solemnitats on es recopilen les anotacions dels esdeveniments de gran rellevagravencia ja que malauradament el primer tom on hi consten els funerals de Pere el Cerimonioacutes Joan I i Martiacute lrsquoHumagrave srsquoha perdut i amb ell tota aquella informacioacute relativa a la ritualitzacioacute de les exegravequies2 Tampoc no es conserva el registre de 1410 dels llibres de comptes de la sagristia de la catedral de Barcelona tan uacutetils per reconstruir els responsos de personatges puacuteblics a la ciutat comtal3 El Manual de Novells Ardits o dietari del Consell de Cent fa una minsa referegravencia a lrsquoexpiracioacute del monarca a finals de maig el seu enterrament temporal a la catedral el dia 18 de juny i la missa realitzada en el seu honor el dia 29 del mateix mes4 Drsquoaltra banda la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute no sembla aportar gaire meacutes informacioacute respecte a aquest tema Una excepcioacute seria la forccedila recent publicacioacute sobre el funeral de la reina Maria de Luna on Stefano Maria Cingolani exposa la troballa de petites anotacions en un registre de comptes de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute5 Aquestes referegravencies aporten algunes pistes sobre lrsquoembalsamament del cos del rei els rituals durant la vetlla ndashsobretot pel que fa a les missesndash i sobre el cadafal del monument reial on reposaria el difunt Finalment tambeacute caldria esmentar les sessions del Parlament on trobem les suacutepliques que feacuteu Margari-da de Prades per a quegrave se li concedissin els seus drets com a viacutedua del rei6 Amb aquest requeriment sabem que els beacutens de la casa reial ndashprincipalment llibres i joiesndash van ser empenyorats pels marmessors del rei per sufragar els deutes i les exegravequies reials ja que les

Universitat de Barcelona1 La bibliografia sobre lrsquoInterregne i el Compromiacutes de Casp eacutes molt extensa perograve en canvi a part del debat generat al voltant del

que va passar durant les uacuteltimes hores de vida del rei i de breus referegravencies a com va morir trobem poc interegraves en conegraveixer quegraveva succeir durant els dies posteriors a la seva defuncioacute o quins moviments va fer la ciutat per mostrar el seu dol i lleialtat cap elmonarca

2 Tal i com assenyala Francesca esPantildeol laquoldquoEl coacuterrer les armesrdquo Un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanasraquoAnuario de Estudios Medievales 37 (2007) pagraveg 878

3 Com al treball de Teresa vinyoles laquoLa mort i enterrament a Barcelona del Cardenal de Tolosa (1417)raquo dins Jornades sobre elcisma drsquoOccident a Catalunya Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1986 pagraveg 283-296

4 Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 vol I pagraveg 1675 Stefano Maria Cingolani laquoLa Reina Mariacutea y los funerales de su madre Brianda drsquoAgout condesa de Luna en Zaragoza

(1399-1401)raquo Aragoacuten en la Edad Media 24 (2013) pagraveg 71-906 Actes del Parlament de Catalunya publicades dins Coleccioacuten de Documentos Ineacuteditos del Archivo General de la Corona de Aragoacuten I

1856 pagraveg 290

56 Patriacutecia Santacruz

arques de la monarquia estaven buides en consequumlegravencia Margarida no va poder gaudir del llegat que li havia atorgat el seu marit en un codicil pocs dies abans de morir7

No obstant aixograve resta per analitzar un tipus de font ignorada a causa de la seva par-ticular natura el llibre de Clavaria del Consell de Cent del segon semestre de 1410 o dit drsquouna altra manera el llibre de comptes de la ciutat de Barcelona i en particular les des-peses que es realitzaren durant aquell periacuteode tant les ordinagraveries com les extraordinagraveries A partir de les anotacions i tenint en compte altres estudis generals sobre els preparatius que es portaren a terme a la mort dels monarques podem albirar en la mesura del pos-sible quin impacte va tenir el deceacutes drsquoaquest rei a la ciutat de Barcelona durant els pri-mers mesos de lrsquoInterregne Per tant aquest volum es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltra directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense descendegraven-cia Drsquoaquesta manera eacutes possible reconstruir elements que han passat desapercebuts en aquest transcendental episodi histograveric com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave a Barcelona

Aquest llibre de comptes estagrave format per dues parts diferenciades entre elles perograve alhora molt connectades ja que el Consell no podria haver portat a terme moltes de les seves actuacions ordinagraveries com soacuten les obres i lrsquoabastiment de forment i molt menys les extraordinagraveries com en el nostre cas lrsquoaniversari de la mort del monarca i la convo- catograveria del Parlament catalagrave sense la recaptacioacute de numerari Aixograve no obstant si beacute les rebudes ndashi en particular els censalsndash soacuten un aspecte molt important i interessant drsquoestudi el quegrave ens interessava principalment eren les despeses per poder aclarir com es podia haver vist afectada la ciutat i quin paper va jugar en la preparacioacute del funeral de Martiacute lrsquoHumagrave i de la posterior reunioacute del Parlament al municipi barceloniacute

Lrsquoanagravelisi econogravemica drsquoaquest manuscrit ens doacutena una petita idea del que va suposar lrsquoesdeveniment tragravegic de la mort del rei Martiacute de les 24994 lliures que es fan de despesa du-rant aquell semestre al voltant drsquounes 2000 serviren per costejar els preparatius materials seguretat i salaris extres relacionats amb el funeral i el Parlament portat a terme a Barce-lona Eacutes a dir el 8 de la despesa global del Consell es destinagrave exclusivament a aquests pagaments excepcionals Eacutes fa palegraves doncs que la mort del rei i les consequumlents activitats al voltant drsquoaquest fet comportaren una cagraverrega suplementagraveria a lrsquoerari puacuteblic

La mort del rei Martiacute i les exegravequies

Pel que fa lrsquoanagravelisi de lrsquoimpacte de la mort del monarca a la ciutat cal dir que la defun-cioacute de personatges importants afectava la vida quotidiana dels habitants dels municipis ja que cessaven les activitats diagraveries mentre duraven les exhibicions puacutebliques de dol que culminaven amb una convocatograveria per la celebracioacute del funeral Els habitants es reu-nien llavors per realitzar solemnes processons que acabaven en exegravequies a lrsquoesgleacutesia meacutes rellevant de la ciutat Trobem doncs que per les seves consequumlegravencies en lrsquoagravembit social la mort reial era un dels esdeveniments meacutes significatius de la vida de les poblacions baixmedievals Aquesta cerimogravenia es portava a terme a partir drsquounes foacutermules particulars consolidades en el temps i que es reproduiumlen a tot el territori afermant els lligams entre

7 Fegravelix duran i CantildeaMeras Margarida de Prades Barcelona Porcar 1956 pagraveg 36

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 57

els municipis i en el nostre cas la figura monagraverquica En aquest sentit els continguts dels rituals van meacutes enllagrave de la religiositat tot i que aquesta eacutes el fil conductor8

Quan hi havia un vincle entre el municipi i el rei com en el cas de Barcelona la de-funcioacute i fins i tot la previsioacute drsquoaquest esdeveniment es vigilaven amb molt drsquointeregraves so-bretot si tenim en compte els efectes que es podien ocasionar La notiacutecia de la malaltia o pegravessima salut del monarca srsquoanava transmetent en forma de rumors entre la poblacioacute en gran mesura gragravecies als viatgers (mercaders i traginers) Per tant era usual que al territori on es trobava el rei es fes la solmiddotlicitud per la intervencioacute divina a favor del personatge a traveacutes de pregagraveries i processons religioses Drsquoaquesta manera eacutes possible que aquesta mena de rumors circulessin per Barcelona dies o fins i tot setmanes abans de la mort de Martiacute lrsquoHumagrave tal i com veiem en la informacioacute que ens aporta el nostre manuscrit sobre un peller anomenat Pochasanch Aquest va vendre una gran quantitat de tela de terliccedil de color negre per fer els vestits de dol consellers a un preu forccedila elevat potser havent-se proveiumlt pregraveviament despreacutes drsquoescoltar els rumors que probablement srsquohavien escampat per la ciutat sobre el delicat estat de salut del rei Hem de tenir en compte que el terliccedil era un teixit forccedila difiacutecil drsquoaconseguir i que principalment servia per fer les robes de dol de les autoritats i ell nrsquohavia aconseguit 221 canes eacutes a dir meacutes de 400 metres9

Quan la mort no apareixia de forma natural sinoacute que srsquoesdevenia de manera inespera-da10 no hi havia rumors previs perograve siacute sospites i temors posteriors a meacutes de precipitar les activitats cerimonials sobretot incrementant les missatgeries entre localitats per difondre les notiacutecies gragravecies a una eficient xarxa de comunicacioacute Drsquoaquesta manera la transmissioacute oficial de la notiacutecia era essencial per poder dur a terme les cerimogravenies fuacutenebres corres-ponents i en aquest sentit Barcelona assumia molts cops la prerrogativa drsquoinformar de la mort tot i que normalment sersquon encarregaven els membres de la cort el canceller o el governador general provocant en ocasions lrsquoarribada de notificacions paralmiddotleles dels consellers barcelonins i les altres autoritats puacutebliques En la mort de Martiacute lrsquoHumagrave laquosrsquoen-via a Francesc Burgues qui per part de la dit Ciutat anagrave ensempts ab lo honrat en Ramon Ccedilavall qui anagrave per lo General de Cathalunya al Compte de Urgell qui era en Aragoacuteraquo11 Quan ja srsquohavia oficialitzat la defuncioacute srsquoiniciaven els procediments per realitzar el fune-ral i la resta de cerimogravenies12

Pel que fa a la poblacioacute la notiacutecia oficial se seguia de les expressions del sentiment de dol i la realitzacioacute dels actes rituals de forma colmiddotlectiva i participativa Les ciutats i viles reials a meacutes tocaven a sometent per a quegrave els habitants deixessin les seves respectives activitats i sortissin al carrer a compartir el dolor i les mostres de fidelitat al monarca trencant drsquoaquesta manera amb la quotidianitat Aixograve uacuteltim suposava lrsquoaturada de bo-tigues i obradors usualment durant les jornades de dol ndashuns tres diesndash o com a miacutenim durant els dies en quegrave es realitzessin les cerimogravenies oficials A meacutes tampoc no es podien fer ostensibles senyals drsquoalegria ni practicar balls o jocs quumlestions llargament disposades a les ordenances municipals13

El conjunt drsquoactes rituals que es portaven a terme per les exegravequies del difunt doncs es justificaven pel fet drsquoatorgar un servei al senyor per part dels seus suacutebdits en base del sistema religioacutes de lrsquoegravepoca Drsquoaquesta manera el monarca podia arribar a la glograveria meacutes ragravepidament gragravecies a les pregagraveries de la poblacioacute que alhora feia palegraves el vincle existent

8 Flocel sabateacute i Curull Cerimogravenies fuacutenebres i poder municipal a la Catalunya Baixmedieval Barcelona Dalmau 2003 pagraveg 5-69 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r10 Com la de Joan I al bosc de Foixagrave el 139611 DACB vol I pagraveg 16712 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 9-1613 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 15-16

58 Patriacutecia Santacruz

amb el rei demostrant-li la seva fidelitat A meacutes la representacioacute mortuograveria com si el cos fos present al mateix temps a diversos indrets del paiacutes ens ajuda a albirar la conformacioacute dels fonaments humans i regionals del poder monagraverquic Tot i aixiacute no hem drsquooblidar que si aquestes cerimogravenies es realitzaven no era per manament reial sinoacute perquegrave les organit-zava el municipi que pagava lrsquouacuteltim adeacuteu al monarca14

Meacutes enllagrave drsquoaquestes circumstagravencies el cas de Barcelona teacute certes particularitats de-gudes al fet de tractar-se de la capital del paiacutes La consolidacioacute total al segle xiv de les relacions entre els membres de la Cancelleria Reial i els familiars del monarca amb el Consell de Cent feia que el municipi mantingueacutes una posicioacute preferent primer en oferir serveis per palmiddotliar la malaltia del sobiragrave15 i despreacutes en organitzar lrsquoenterrament de les despulles del rei Les autoritats municipals conduiumlen les celebracions mentre el cos del monarca era embalsamat i exposat en un cadafal amb els draps drsquoor i la lluminagraveria con-venient16

Un altre aspecte molt important eacutes que hi ha un desdoblament de les cerimogravenies fuacutene-bres a Barcelona trobem un primer ritus funerari pagat iacutentegrament pels marmessors de la Cancelleria Reial cerimogravenia que convocava el veguer convidant als cagraverrecs de la cort i oficials reials locals i regionals a meacutes de ciutadans ilmiddotlustres i un determinat nombre de nobles i eclesiagravestics Com hem vist abans a lrsquohora de celebrar aquest primer ritus la reina viacutedua es va trobar amb les arques reials buides i va haver de veure com els marmessors del rei empenyoraven les joies i els llibres de la monarquia per cobrir les despeses del funeral del seu marit17 Des del primer moment perograve el govern local aportagrave la ubicacioacute de lrsquoesde-veniment ndashexercint el seu paper preeminent sobre la resta de poblacions del reialencndash i el seu ajut en el sentit organitzatiu eacutes a dir escollint els encarregats del trasllat del cos a la catedral de Barcelona i dels preparatius materials En aquest primer monument funerari eren presents nomeacutes els escuts reials a la roba i a la lluminagraveria preparada

Uns dies despreacutes la ciutat ja era a punt per dur a terme la seva progravepia celebracioacute mortuograveria Barcelona instituiumla lrsquoaniversari expressant aixiacute la seva lleialtat cap al monarca amb un segon monument i cerimogravenia pagades pel Consell de Cent on ogravebviament hi eren presents els escuts representatius del municipi

Aixiacute doncs el rei Martiacute I moriacute el dissabte 31 de maig el dimecres 18 de juny es dugueacute a terme la cerimogravenia de les autoritats reials i finalment el 28 de juny es realitzagrave el funeral de la ciutat Les referegravencies que trobem en el llibre de Clavaria ens parlen de les despeses en missatgeries teles i lluminagraveria Una de les foacutermules drsquoexpressioacute del dol meacutes importants la trobem a traveacutes de la simbologia visual amb lrsquouacutes de les teles negres com a principal dis-tintiu Eacutes el cas de la roba sobretot si parlem de les autoritats puacutebliques ja que aquestes adoptaven un codi molt clar de vestimenta portant gramalles i caperons negres que con-trastaven amb els vestits de vius colors que duien en temps de joia18 Val a dir perograve que les grans mortaldats del periacuteode obligaven a portar vestits de dol massa frequumlentment i en consequumlegravencia les autoritats municipals havien prohibit vestir de negre i colors de dol si no es tractava de la mort drsquoun familiar directe ja que durant algunes temporades gairebeacute tothom tenia algun parent o amic difunt i la ciutat arribava a semblar que estava de dol contiacutenuament19 Com apunta Sabateacute

14 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 69-7215 Flocel sabateacute i Curull Lo senyor Rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis catalans baix-medievals davant la mort del

monarca Lleida Universitat de Lleida 1994 pagraveg17416 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 17617 duran Margarida de Prades pagraveg 3618 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 17-1819 Teresa vinyoles La vida quotidiana a Barcelona vers 1400 Barcelona Rafael Dalmau 1985 pagraveg 38

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 59

Lrsquoaparent contradiccioacute es resol situant lrsquoexpressioacute del dol reial per damunt de la corresponent a les altres defuncions20

Quan es tracta del funeral del monarca al igual que en molts altres municipis el cost dels vestits dels personatges puacuteblics meacutes rellevants corria a cagraverrec de la ciutat de Barcelona laquoPer vestir los dits Consellers e certs prohoms e officials de la Ciutat de saquesraquo21 En el cas que ens ocupa ens consta que tambeacute pagava les teles per a auxiliars drsquoaquests perso-natges com ara els escuders22 a meacutes de les teles destinades al laquocapell ardentraquo23 Les magrave-ximes autoritats es reunien per decidir les robes de dol que srsquohavien de posar i el nuacutemero de dies que les havien de portar Drsquoaquesta manera el municipi comprava les teles que li calien i contractava a diversos sastres que treballaven entre un i tres dies per tenir enlles-tits els vestits pels magistrats i persones distingides24

Una dada rellevant eacutes el fet que un cop acabada la cerimogravenia mortuograveria el dol enca-ra era portat per les autoritats puacutebliques durant un periacuteode variable de temps ja que el dolor per la defuncioacute del monarca anava meacutes enllagrave de les disposicions ordinagraveries sobre els dols populars i havia de tenir una durada major Com hem vist un cop finalitzades les exegravequies es feia un canvi de vestit que continuava essent negre perograve que podia variar pel que feia al tipus i la qualitat de la tela25 Sembla que en el primer periacuteode es passava de la tela de terliccedil a la molt ruacutestica llana de bruneta perograve folrades amb un teixit meacutes suau i car Sembla perograve que els consellers enviats com a missatgers no tenien tanta fortuna ja que havien de projectar certa imatge a lrsquoexterior i en consequumlegravencia havien de continuar portant la tela drsquouna qualitat prou inferior com per poder transmetre de forma evident el rigoroacutes dol que sentia la ciutat per la mort del seu rei A meacutes lrsquoescrivagrave dels racionals Bernat ccedila Font per ordre dels consellers tambeacute encarregagrave a Pere Bonet dues cobertes de laquoatsemblesraquo ndashanimal de cagraverregandash vermelles A cada coberta hi havien drsquoanar gravats laquoV grans senyals de la dita Ciutat ab alguns fullatgesraquo deixant ben clar que els missatgers provenien de la capital catalana26

Altres teixits adquirits pel Consell amb motiu de les exegravequies eren els que srsquoutilitzaren per contruir el monument pel funeral No trobem pagaments per les fustes ni el cadafal cosa que fa pensar que es van reutilitzar les fustes del monument reial previ a la cerimogravenia municipal Per tant es canviaven les teles del monument ja existent el perpunter Anthoni Olzina fou lrsquoencarregat de laquoorlar cusir e forrar II draps drsquoor imperials la Iordf ab lo camper blau e lrsquoaltre ab lo camper vermell que los dits honorables Consellers en nom de la dita Ciutat donaren a la sepultura del cors del senyor Rey en Martiacute () segons en semblants actes eacutes acostumatraquo27 A meacutes els consellers li havien fet fer 28 senyals de la ciutat a les vores drsquoaquestes dues teles amb 600 panys drsquoor petit i 400 drsquoargent a meacutes de 4 peces de terccedilanell negra per combinar-hi Srsquohi afegiacute tela vermella i negra per folrar els draps i fer el laquosobraccedilel del capell ardentraquo on srsquohi incorporaren els senyals fets amb tela daurada i platejada (sembla que la part blava va ser pintada)28

20 sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 4821 AHCB 1B-XI Clavaria 34 1410 f 122r22 AHCB 1B-XI 34 1410 f122v 123v 126r i 132r Proporcionant-los teixits molt meacutes senzills perograve especificant que havien drsquoestar

tal i com diu el manuscrit laquonets de cap ab coharaquo23 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v24 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 1825 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 34-3526 AHCB 1B-XI 34 1410 f127r27 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v28 AHCB 1B-XI 34 1410 f 124v

60 Patriacutecia Santacruz

Per acabar de decorar la catedral i el monument hi calia la lluminagraveria En aquest cas29 srsquoaprofitagrave el pagament pels ciris encarregats per la festa del Corpus ndashel 22 de maig drsquoaquell any segons el dietari del Consellndash30 laquoa Johan Matheu candeller de cera e ciutadagrave de Barchelonaraquo 40 ciris blancs amb senyals del municipi a meacutes de 36 ciris grans blancs que es quedaren a la catedral en 36 bosses Es necessitaren perograve 200 lliures i 5 onces de cera per fer 100 ciris negres expressament per a lrsquoenterrament que van ser ennegrits i pin-tats amb els senyals de la ciutat A meacutes es van comprar 127 lliures de cera per fer altres 50 ciris i 20 lliures de candeles laquoqui finiren per offerir en lo dit universariraquo i per decorar el capell ardent srsquoutilitzaren 230 ciris31

Generalment un cop finalitzat lrsquoaniversari la ciutat es disposava a traslladar les des-pulles del difunt al seu lloc de descans definitiu convocant una uacuteltima processoacute on hi so-lien participar les diverses confraries amb gran lluminagraveria i que anava des de la catedral fins el lloc on es cedia la custodia del cos als monjos de Poblet32 En el cas del rei Martiacute tot i la voluntat del monarca per a ser dipositat al panteoacute reial de Poblet junt al seu pare no fou fins lrsquoany 1460 que les restes regravegies foren enviades al monestir romanent enterrat fins aquell moment a la catedral de Barcelona33

El Parlament i el conflicte successori

Aixiacute doncs Barcelona fou present en tots els esdeveniments que anaven des de la preo-cupacioacute per la malaltia del monarca el trasllat del cadagravever a la ciutat els diversos rituals que es dugueren a terme al municipi fins lrsquoenterrament al lloc destinat pel descans final del rei difunt Que la ciutat srsquoencarregueacutes dels actes exequials que tenien un elevat cost i que no suposaven cap rendibilitat aparent es deu a la voluntat de fer evident el seu poder ja que durant la representacioacute del funeral reial es distinguia lrsquooferent i drsquoaquesta manera es visualitzava el paper de capitalitat de Barcelona34

Per tant veiem com Barcelona manifesta una posicioacute preferent en tots els esdeveni-ments intentant predominar sobre les representacions dels diversos poders que confor-maven el paiacutes Aquesta actuacioacute era drsquoabsoluta importagravencia per a la ciutat fins i tot si el rei no moria al mateix municipi i se lrsquohavia de traslladar fins a Barcelona o si al funeral no hi podia assistir el fill i successor del monarca El govern municipal resolia que la capitalitat i preeminegravencia que havia anat assumint no derivaven nomeacutes del fet que des de 1291 els ogravebits reials havien sobrevingut a Barcelona sinoacute que tal i com assenyala Sabateacute les auto-ritats barcelonines interpretaven la preferegravencia per la Ciutat Comtal com una de les carac-teriacutestiques progravepies que definien i mantenien la vitalitat del municipi Eacutes per tant un signe de la capitalitat de la ciutat de Barcelona35 Aixiacute doncs resultava logravegic que drsquoacord amb

29 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r30 DACB vol 1 pagraveg 16731 AHCB 1B-XI 34 1410 f 121r32 DACB vol 1 pagraveg 18133 Josep David garrido Vida i regnat de Martiacute I lrsquouacuteltim rei del Casal de Barcelona Barcelona Dalmau 2010 pagraveg 28934 sabateacute Cerimogravenies fuacutenebres pagraveg 73-7435 A meacutes un altre element de la capitalitat de Barcelona es defineix clarament amb lrsquoexigegravencia drsquoacceptar oficialment la legislacioacute de

tot Catalunya formulada pels consellers de Barcelona convertint-se en una tradicioacute el fet de jurar-la a la ciutat Drsquoaquesta manera el municipi es situa com a seu institucional que sobrepassa lrsquoentorn propi immediat anant meacutes enllagrave del poder socioeconogravemic de la ciutat cap a un reconeixement poliacutetic Soacuten nombrosos els exemples de lrsquoexercici de capitalitat per part de Barcelona durant elsegle xv com es fa palegraves durant els primers mesos de lrsquoInterregne Essent el comte drsquoUrgell el candidat amb meacutes pes en aquellsmoments els consellers de la ciutat envien immediatament un representant de la Diputacioacute i un del Consell per trobar-se amb ell (sabateacute Lo senyor Rei pagraveg 181-185)

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 61

la seva posicioacute com a capital Barcelona srsquoocupeacutes de les exegravequies del rei difunt i dels seus assumptes tot i que aquesta uacuteltima quumlestioacute es complicagrave forccedila en el cas de Martiacute lrsquoHumagrave

Com eacutes sabut el problema successori es plantejagrave a partir del fet que Martiacute el Jove no tenia fills legiacutetims per beacute que el rei va intentar durant les uacuteltimes setmanes abans de perir ratificar el seu neacutet bastard Frederic com a successor al tro assessorat per una comissioacute de juristes Calia tanmateix la legitimacioacute del papa Benet XIII per corroborar-ho oficialment perograve aixograve no va arribar a ocoacuterrer A meacutes el monarca havia nomenat al comte drsquoUrgell ndashcasat amb la germana del sobiragravendash lloctinent i governador general dels regnes posicioacute que habitualment ocupaven els hereus a la corona Tot i que en cap moment el rei el va declarar com a successor Jaume drsquoUrgell veia els seus cagraverrecs com un reconeixement impliacutecit del seu dret a la successioacute perograve en canvi tenia molts enemics entre les autoritats aragoneses i alguns prohoms catalans com ara Ferrer de Gualbes o el governador general del Principat Guerau Alamany de Cervelloacute Gualbes en particular sembla haver sigut lrsquoideograveleg del pla drsquoenviar una comissioacute suposadament oficial ndashde les Corts Catalanesndash encapccedilalada per ell mateix exigint al rei moribund que deixeacutes constagravencia de la forma en quegrave havia de ser escollit el seu successor havia de ser el candidat meacutes idoni la candidatura meacutes justa No obstant a falta drsquouna candidatura suficientment forta srsquoobriacute un periacuteode drsquointerregne que acabagrave amb la proclamacioacute del nebot del rei Ferran drsquoAntequera com a nou monarca al Compromiacutes de Casp el 141236

Arribar aquest final emperograve no fou un camiacute fagravecil ja que durant els dos anys previs tingueacute lloc una graviacutessima crisi plena de tensions poliacutetiques i fins i tot begravelmiddotliques quan les tropes castellanes entraren als regnes de Valegravencia i drsquoAragoacute com a represagravelia per lrsquoassassinat de lrsquoarquebisbe de Saragossa37 La Diputacioacute del General de Catalunya mentrestant disposagrave un govern provisional amb un Parlament que anagrave de Montblanc a Barcelona per finalment establir-se a Tortosa a mitjan 1411 on es van presentar les candidatures del comte drsquoUrgell i la del duc de Calagravebria38

Aixiacute doncs un cop realitzades les exegravequies els consellers es van posar immediatament a deliberar sobre la quumlestioacute successograveria En pocs dies van ser capaccedilos drsquoorganitzar i enviar en una missatgeria al siacutendic Francesc Burgueacutes39 juntament dos altres cagraverrecs Marc Turell i Bonanat Pere per parlar amb el governador general Jaume drsquoUrgell despreacutes drsquohaver assistit a laquoI ajust de prelats barons cavallers a hogravemens de paratge e Siacutendichs de Ciutats e viles reyals del Principat de Cathalunya quimiddots debia eacutesser a Cervera e apreacutes al Comte drsquoUrgellraquo40 Lrsquoobjectiu de la missatgeria era intentar convegravencer al comte perquegrave no es valgueacutes del cagraverrec i utilitzeacutes la forccedila de les armes Tot i que no ens consta la data concreta sabem pel pagament que se li feacuteu a Burgueacutes que aquest ajust es va dur a terme uns dies abans del 30 drsquoagost eacutes a dir els dies previs a la convocatograveria de Parlament catalagrave que havia fet el governador de Catalunya Guerau Alamany de Cerveroacute El dia 22 de juliol el governador decidiacute que es faria el dia 31 drsquoagost a la poblacioacute de Montblanc potser intentant guanyar temps per aconseguir que el Papa legitimeacutes a Frederic de Luna cosa que no acabaria succeint meacutes enllagrave de la seva legitimacioacute com hereu de lrsquoilla de Siciacutelia

Els representants barcelonins escollits pel Consell en la sessioacute del 23 drsquoagost per anar al Parlament de Montblanc foren els siacutendics Marc Turell Guillem Oliver Francesc Bur-

36 Flocel sabateacute i Curull laquoPer quegrave hi va haver un Compromiacutes de Caspraquo dins Ricard bellveser (coord) Els valencians en elCompromiacutes de Casp i en el Cisma drsquoOccident Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 2003 pagraveg 45-119

37 Ferran soldevila El compromiacutes de Casp Barcelona Dalmau 1965 pagraveg 7538 Beatriz Canellas anoz laquoActas de los Parlamentos de Catalunya y Aragoacuten tras la muerte de Martiacuten el Humano y del Compromiso

de Caspe y eleccioacuten de Fernando de Antequeraraquo dins La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia Zaragoza Gobierno deAragoacuten 2010 pagraveg 15

39 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r40 AHCB 1B-XI 34 1410 f 122v

62 Patriacutecia Santacruz

gueacutes Joan Fivaller i Bonanat Pere i sersquols avanccedilaren 357 lliures i 10 sous a repartir entre tots ells laquoper acraiumlment drsquoaccedilograve que seragrave degut als dits siacutendichs e a lrsquoescrivagrave qui va ab ells per rahoacute de la missatgeria a la qual soacuten estats elets per lo Consell de Cent Jurats de la dita Ciutatraquo41

Tot i que inicialment foren convocats a Montblanc lrsquoassemblea no va comenccedilar de fet fins que el Parlament fou traslladat a Barcelona el 25 de setembre Sobre les jornades parlamentagraveries anteriors nomeacutes ens consta una notiacutecia continguda en un quadern de dot-ze pagravegines amb lrsquoacta de les sessions dels dies 6 i 10 de setembre Durant aquesta uacuteltima sessioacute degut a un brot de pesta que va afectar de forma inesperada a la vila de Montblanc es pactagrave com a nova seu per a les deliberacions la ciutat de Barcelona42

Drsquoaquest 10 de setembre eacutes el pagament de 137 lliures i 10 sous de nou per avanccedilat drsquouna altra mitssatgeria que enviagrave Barcelona laquoprimerament al Sant Pare e apreacutes al Com-te drsquoUrgell e apreacutes en Aragoacute sobre diverses afers molt ponderosos e urgents tocants granment la cosa puacuteblicha no solament drsquoaquesta Ciutat mas encara del principat de Ca-talunya e de tots los regnes e terres drsquoAragoacuteraquo43 En aquesta ocasioacute foren enviats Ramon Fivaller i Miquel Roure morint aquest uacuteltim a Tarragona durant la missatgeria i essent substituiumlt pel ciutadagrave Pere de Santcliment

Un cop traslladat el Parlament comenccedilagrave la primera sessioacute com degraveiem el 25 de se-tembre al Palau Reial Major Com que el governador no hi va arribar a temps es decidiacute ajornar lrsquoinici de la reunioacute fins el dia 30 al matiacute tot i les protestes de lrsquoarquebisbe de Tar-ragona44 Pocs dies despreacutes el 6 drsquooctubre srsquoenviagrave a Pere de Santcliment45 a reunir-se amb Ramon Fivaller per la raoacute suara mencionada amb una bona remuneracioacute per realitzar aquesta substitucioacute 165 lliures Meacutes endavant al desembre46 veiem com aquests dos per-sonatges es trobaren a Saragossa i potser per cobrir les seves necessitats el mercader Pere de Casaldagraveguila els proporcionagrave 150 lliures que el comerciant cobragrave de Barcelona enviant una lletra de canvi al municipi A finals drsquoany nrsquoarribagrave una altra per valor de 82 lliures i 10 sous

Durant la sessioacute del 20 drsquooctubre de 1410 srsquoescolliacute una comissioacute de dotze persones amb la comesa drsquoorganitzar les missatgeries que srsquohavien drsquoenviar als regnes drsquoAragoacute i Valegravencia A meacutes donat que la minoria francogravefila del braccedil militar obstruiumla el normal desenvolupa-ment del Parlament tambeacute srsquoexhortagrave a quegrave srsquoimposeacutes una treva entre els parlamentaris47

Per tant tal i com ens mostra el llibre de Clavaria drsquoaquell any el Parlament barceloniacute es va anant desenvolupant a poc a poc i el municipi es preparagrave per rebre lrsquoesdeveniment En aquest sentit la ciutat no nomeacutes es va preocupar per enviar missatgeries sinoacute que veiem com el municipi tambeacute extremagrave la vigilagravencia ordenant a lrsquoescrivagrave de les obres de la Ciutat Pere ccedila Vila que distribuiacutes guardes diuumlrnes i nocturnes a dins i fora de la muralla48 Es prestagrave especial atencioacute a les portes i zones vulnerables de la muralla de la ciutat sobre-tot preocupant-se per lrsquoesperoacute de Sant Daniel on srsquohi construiacute una palissada49 A meacutes a meacutes descobrim un encagraverrec forccedila singular el Consell va fer cridar a diferents escrivans de prestigi de la ciutat per a que realitzessin uns quaderns on hi constessin totes les persones

41 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90r42 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1843 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v44 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1845 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v46 AHCB 1B-XI 34 1410 f 91v47 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 1948 AHCB 1B-XI 34 1410 f 129v 133v 141v 148v 149r i 154r49 AHCB 1B-XI 34 1410 f 87r i 87v La construccioacute drsquoaquesta palissada no consta a lrsquoapartat drsquoobres de la muralla per tant no es

tractaria de cap reparacioacute habitual ni part permanent drsquoaquesta

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 63

que vivien als quatre barris de la ciutat i els organitzessin en laquocinquantenes e deenesraquo50 Drsquoaltra banda tambeacute srsquoentreveu una predisposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual en el municipi a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas que esclateacutes algun conflicte En aquest sentit trobem al manuscrit diverses referegravencies a la confiscacioacute drsquoembarcacions Si beacute aquest mecanisme va eacutesser un dels meacutes emprats a Barcelona per aconseguir car-regaments de gra i aixiacute augmentar el subministrament de la ciutat de les vuit entrades que consten al document dues datades a la tardor del 1410 soacuten molt significatives ja que transmeten la sensacioacute que el Consell sent un cert neguit tant per aconseguir el magravexim possible drsquoaprovisionament a traveacutes de les confiscacions i sense tenir en compte drsquoon pro-veacute com per saber si es tracta de naus enemigues51 Finalment perograve com ja srsquoha comentat el Parlament catalagrave va ser traslladat a Tortosa a finals de lrsquoestiu de 141152

Trobem doncs una ciutat atrafegada amb els preparatius del Parlament i la seguretat de totes laquoles persones qui habitenraquo a Barcelona53 Alhora es continuen enviant missatgeries i un bon nombre de correus arreu del municipi el correu oficial Bertran de Tamarit pas-sagrave diversos dies fora de Barcelona en diverses ocasions laquoper afers drsquoaquellaraquo i lrsquohagueren de remunerar cada vegada laquoper algunes quantitats que ha pagades e bestretes a diverses cosesraquo54 En un altre compte el ciutadagrave i mercader Francesc ccedila Tria laquocom a missatger drsquoaquesta Ciutat feu a la ciutat de Tortosa per parlar ab los procuradors drsquoaquella sobre alguns afers assants pondorosos tocants lo ben avenir drsquoaquesta Ciutat e del Principat de Cathalunya e encara de tots los regnes e terres sotsmeses a la Corona reial drsquoAragoacuteraquo55

A dins de la Casa del Consell mentrestant lrsquoactivitat no era menys frenegravetica Els con-sellers treballaven i es reunien de dia perograve tambeacute de nit En una entrada del nostre ma-nuscrit veiem com el Consell enviagrave a un dels seus verguers Miquel Pere a comprar a lrsquoespecier Francesc Codina per 2 lliures i 19 sous laquoIIII tortes de cera qui pesaren XXXIII lliures e miga i II lliures de candeles de cera que Miquel Pere ha comprades [] per servei de la Casa del Consell de la dita Ciutat per cremar de nits com los dits consellers aturen en la Casa del Consell per alguns afers de nitsraquo56 Perograve no nomeacutes els consellers van veure afectades les hores de son ja que necessitaven un escrivent per registrar les decisions que srsquoanaven acordant Va ser el cas de Bartomeu Dosa laquoescrivent en la escrivania del Con-sell que rep 13 lliures i 15 sous en paga e remuneracioacute de molts extraordinaris treballs que per diverses afers de la dita Ciutat en lrsquoany present ha sofferts tambeacute de dies com de nits espetxant ab gran diligegravencia los dits afers a instagravencia dels dits honorables consellersraquo57 I no eacutes lrsquouacutenic que sembla que feacuteu hores extres tambeacute reberen un salari especial drsquouna banda dos altres escrivents de lrsquoescrivania del Consell i notaris Bartomeu Vidal i Antoni Lorenccedil58 Ambdoacutes cobraren 27 lliures i 10 sous laquoen remuneracioacute de molts treballs extraor-dinaris que ha[n] sostenguts en lrsquoany presentraquo59

50 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v Sersquols ordena drsquoaquesta manera ja que era la forma drsquoorganitzacioacute de la poblacioacute meacutes usualutilitzada tan pel sometent com pels moments en quegrave a la ciutat calia fer prestacions de serveis personals en benefici de lacomunitat en concret la participacioacute en lrsquohost veiumlnal o els serveis de vigilagravencia requerits en el marc de conjuntures begravelmiddotliques

51 AHCB 1B-XI 34 1410 f100v i 101r52 Canellas laquoActas de los Parlamentos pagraveg 2453 AHCB 1B-XI 34 1410 f 130v54 AHCB 1B-XI 34 1410 f 126v 127r 132r 137r i 150v55 AHCB 1B-XI 34 1410 f 133v56 AHCB 1B-XI 34 1410 f 151v57 AHCB 1B-XI 34 1410 f 140r58 AHCB 1B-XI 34 1410 f 152v59 AHCB 1B-XI 34 1410 f 139v

64 Patriacutecia Santacruz

Conclusions

De moment no podem precisar gaire cosa meacutes sobre aquest episodi histograveric meacutes enllagrave de lrsquoimpacte que van tenir els diversos esdeveniments per al govern municipal i la vida a la ciutat de Barcelona La mort del monarca i les mobilitzacions que el Consell dugueacute a ter-me durant els mesos posteriors a la seva defuncioacute van alterar la quotidianitat tant de la institucioacute com de la mateixa ciutat i els seus habitants a banda del cost que van suposar els preparatius per al municipi Una inversioacute que eacutes difiacutecil de valorar perquegrave no es redueix simplement a la suma de diners que serviren per sufragar les exegravequies i el Parlament sinoacute que va meacutes enllagrave endinsant-se en aspectes menys quantificables com inversioacute i recipro-citat en un sentit de ldquocapital simbogravelicrdquo60 Es per aixograve que a Barcelona es realitzaven tant el funeral reial com el funeral municipal tambeacute eacutes la raoacute del simbolisme pel qual els con-sellers que eren enviats com a missatgers utilitzaven robes meacutes tosques i aspres per aixiacute representar el dolor de la capital per la mort del seu monarca davant dels ldquoaltresrdquo mentre que els que es quedaven a la ciutat si beacute continuaven portant rigoroacutes dol es van fer folrar els vestits amb teixits suaus i tambeacute eacutes el motiu pel qual Barcelona reuniacute el Parlament immediatament despreacutes que arribeacutes la notiacutecia que hi havia un brot de pesta a Montblanc tot i les queixes de la baixa noblesa

Barcelona havia de fer el seu paper de capital o dit drsquouna altra manera tenia el deure drsquoestar al capdavant dels debats i resolucions sobre els laquoaffers molt ponderosos e urgents tocants granments la cosa puacuteblicharaquo61 No obstant aixograve ocupar la capitalitat era un arma de doble tall ja que si per un costat la ciutat havia anat adquirint privilegis concessions excepcionals i una gran influegravencia dins i fora del Principat durant els anys drsquoestabilitat per lrsquoaltre quan el sobiragrave moria i sobretot quan ho feia sense descendegravencia la capital es situava al punt de mira tant per beacute com per mal de la dinagravemica poliacutetica Eacutes per aixograve que srsquointueix un posicionament defensiu per part de Barcelona garantir la seguretat de les vi-les i ciutats reials era una actitud normal en circumstagravencies com aquella perograve a traveacutes de la nostra font eacutes possible observar com el municipi barceloniacute extremagrave la vigilagravencia amb guardes a dins i fora de la muralla una palissada a la zona meacutes vulnerable drsquoaquesta i la mobilitzacioacute dels seus habitants en laquocinquantenes e deenesraquo A meacutes srsquoentreveu una pre-disposicioacute una mica meacutes agressiva del que ja era habitual a lrsquohora drsquoaconseguir proveiumlment per a la ciutat probablement per assegurar-ne el magravexim possible per si es doneacutes el cas de que esclateacutes algun conflicte obert

Es constata per tant un cert canvi en el ritme del conjunt de la poblacioacute que afectava sobretot a les autoritats puacutebliques les quals no nomeacutes havien drsquoesmerccedilar diners comple-mentaris del fons municipal sinoacute que veiem com havien drsquoesforccedilar-se en fer preparatius enviar solemnes missatgeries per tota la Corona i reunir-se al Consell per prendre deci-sions fins i tot de nit com hem vist amb el encagraverrec especial de cera per espelmes per quan srsquoallargaven les sessions Quan la situacioacute es tornagrave encara una mica meacutes tensa amb els preparatius i lrsquoinici del Parlament catalagrave no nomeacutes els consellers anaren atrafegats fent missatgeries i reunint-se amb els altres magistrats del Principat i de tota la Corona sinoacute que tota la poblacioacute es va veure afectada drsquouna o altra manera Tot plegat significaria una important molegravestia per als ciutadans i habitants de Barcelona que ara veurien com tothom era controlat sobretot si pretenia sortir o entrar a la ciutat En aquest sentit lrsquoes-

60 Miguel Raufast ho defineix molt beacute laquo[la fiscalidad] aparece inscrita dentro de dinaacutemicas maacutes amplias y al mismo tiempo menos cuantificables o incluso definibles en las que conceptos como lsquoinversioacutenrsquo y reprocidad y hasta lsquocapital simboacutelicorsquo pueden llegar a jugar un papel decisivoraquo (Miguel rauFast laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidadeconomiacutea y conflictoraquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 27 2007 pagraveg 90)

61 AHCB 1B-XI 34 1410 f 90v

La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410 65

tat drsquoexcepcioacute tambeacute es reflectia en exemples de notiacutecies sobre situacions particulars que afectaven als habitants de Barcelona com la del peller Pochasanch El dos funerals rea-litzats a la capital tot i que eacutes poc probable que paralitzessin el municipi durant gairebeacute un mes ndashrecordem que el funeral que li dedica Barcelona al rei es porta a terme 28 dies despreacutes de la seva mortndash certament degueren afectar la poblacioacute que va haver drsquoaturar les seves activitats durant les processons i cerimogravenies

En definitiva lrsquoestudi drsquouna font fiscal com eacutes un llibre de Clavaria analitzat no nomeacutes des del punt de vista econogravemic serveix per aportar dades que contribueixen a entendre millor les relacions entre el Consell de Cent i la monarquia per una banda i per lrsquoaltra el posicionament poliacutetic del municipi i el funcionament del seu ogravergan de poder En el cas del regnat de Martiacute lrsquoHumagrave aquest manuscrit es pot considerar una font inegravedita que completa tota aquella bibliografia que per un costat ens parla de la vida del monarca i per lrsquoaltre directament passa a les greus consequumlegravencies drsquouna defuncioacute sense hereu directe sense parar-se a reconstruir fins allagrave on sigui possible aspectes que han passat desaperce-buts com les exegravequies o la realitzacioacute material del Parlament catalagrave

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414

Laura Miquel Milian

La segraverie dels llibres de Clavaria de Barcelona conservada a lrsquoArxiu Histograveric drsquoaquesta ciu-tat eacutes malgrat ser fragmentagraveria una font de primer ordre per a lrsquoestudi histograveric1 Lrsquoanagravelisi dels seus volums poden conduir aquells que srsquohi aventuren en muacuteltiples direccions que van des de la histograveria de les finances i la hisenda de la Ciutat Comtal fins a la vida quoti-diana dels seus habitants i els esdeveniments excepcionals que hi tenien lloc2 Enmig de tots aquests aspectes ens centrem aquiacute en les dades que ens permeten conegraveixer en meacutes profunditat com eren les relacions entre Barcelona i el rei3

En concret el nostre interegraves se centra en lrsquoepisodi de la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera i la seva esposa Elionor drsquoAlburquerque celebrat a Saragossa el febrer de 1414 Per tal drsquoaproximar-nos a aquest esdeveniment a meacutes de la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria del segon semestre de 1413 i del primer de 1414 aixiacute com en me-nor mesura pel Manual de novells ardits eacutes essencial tenir en compte els treballs previs que existeixen sobre aquest notori acte4 Entre aquests destaquen sobretot els de Roser Salicruacute la qual fent uacutes de forma sistemagravetica de la documentacioacute conservada a lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute va aconseguir en diversos articles dur a terme una acurada descripcioacute drsquoaquesta celebracioacute aixiacute com de la satisfaccioacute de les demandes reials necessagraveries per financcedilar-la5 La relacioacute feta per Antonio Duraacuten dels ritus de coronacioacute des de Pere el Ca-togravelic fins al mateix Ferran drsquoAntequera proporcionen a meacutes el context histograveric adequat

Universitat de Barcelona1 Pere orti gost laquoLes premiegraveres sources fiscales de la municipaliteacute de Barcelone (1300-1350)raquo dins Denis Menjot i Manuel

saacutenChez Martiacutenez (coord) La fiscaliteacute des villes au Moyen Acircge (France meacuteridionale Catalogne et Castille) Vol 1 Eacutetude des SourcesTolosa Privat 1996 pagraveg 91-99 Sebastiagrave riera viader laquoLes fonts municipals del periacuteode 1249-1714 Guia drsquoinvestigacioacuteraquo dinsManuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 239-275

2 Miguel rauFast ChiCo laquoLa entrada real de Martiacuten el Joven rey de Sicilia en Barcelona (1405) solemnidad economiacutea yconflictoraquo Acta historica et archaeologica mediaevalia 27-28 (2006) pagraveg 93 Pere verdeacutes Pijuan laquoCar vuy en la cort no srsquoi fa ressens diners En torno a la negociacioacuten entre la villa de Cervera y el rey durante la Baja Edad Mediaraquo dins M Teresa Ferrer i Mallol Jean-Marie Moeglin et alii (eds) Negociar en la Edad Media Actas del coloquio celebrado en Barcelona los diacuteas 14 15 y16 de octubre de 2004 Barcelona CSIC 2005 pagraveg 190

3 Aquest enfocament perograve no eacutes una novetat ja Miguel Raufast srsquoha encarregat drsquoestudiar lrsquoentrada de Martiacute el Jove a la ciutatel 1405 mitjanccedilant el llibre de Clavaria per exemple i les repercussions que tingueacute per al municipi i Pere Verdeacutes ha fet el mateix emprant tambeacute altres fonts amb lrsquoobjectiu drsquointentar copsar la complexitat de les interaccions entre els monarques i Cervera(vegeu nota 2)

4 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXI Clavaria 36 (1413-1414) AHCB 1BXI-37 (1414-1415) Manual denovells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975

5 Roser saliCruacute i lluCh laquoLa coronacioacute de Ferran drsquoAntequera lrsquoorganitzacioacute i els preparatius de la festaraquo Anuario de EstudiosMedievales 242 (1995) pagraveg 699-759 laquoLrsquoaportacioacute del Maresme al coronatge de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionor drsquoAlburquerqueraquoSessioacute drsquoEstudis Maratonins 14 (1997) pagraveg 101-114 laquoLes demandes de la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera i drsquoElionordrsquoAlburquerque al principat de Catalunya Una primera aproximacioacuteraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 76-119 laquoLas demandas de la coronacioacute de Fernando I en el Reino de Aragoacutenraquo Aragoacuten en la Edad Media 1415-2 (1999) pagraveg 1409-1428

68 Laura Miquel Milian

per veure lrsquoevolucioacute drsquoaquest acte punt de partida simbogravelic dels regnats dels monarques de la Corona drsquoAragoacute6

La cronologia de la coronacioacute

Abans de continuar conveacute recordar que els llibres de Clavaria soacuten llibres de comptes escrits o fets escriure pel clavari figura al capdavant dels afers financers del municipi amb lrsquoobjectiu drsquoentregar-los al final de lrsquoexercici o drsquoun periacuteode pregraveviament determinat drsquoaquest que en el cas de Barcelona soacuten sis mesos per tal que fossin degudament fisca-litzats pels racionals Amb aquesta funcioacute en ment els llibres estan sempre estructurats drsquouna forma molt clara en dues grans seccions comenccedilant amb la corresponent als ingres-sos (rebudes) i acabant amb la de les despeses (dades) Aquiacute ens centrarem uacutenicament en les dades que apareixen en la segona7

La major part de la informacioacute proporcionada pel llibre de Clavaria sobre la coronacioacute de Ferran i Elionor la trobem en lrsquoapartat de missatgeries que inclou les despeses de la ciutat destinades a les frequumlents tasques de representacioacute que havien de dur a terme els seus regidors o drsquoaltres personatges designats per aquests El remarcable episodi no va tenir lloc fins meacutes drsquoun any i mig despreacutes que a Casp es decidiacutes que la candidatura de Ferran drsquoAntequera com a successor de Martiacute lrsquoHumagrave era lrsquoescollida Foren diverses les causes drsquoaquest retard perograve va ser especialment la rebelmiddotlioacute protagonitzada per Jaume drsquoUrgell el que va obligar a ajornar lrsquoacte solemne que finalment va ser celebrat a Sara-gossa el diumenge 11 de febrer de 1414 La seva esposa Elionor drsquoAlburquerque va ser coronada tres dies meacutes tard el dia 148

Lrsquoorganitzacioacute de lrsquoesdeveniment perograve va comenccedilar uns quants mesos abans Ja lrsquoes-tiu de 1413 Ferran va endegar les gestions necessagraveries per tal drsquoassegurar que la seva coronacioacute fos tal i com ell desitjava solemne fastuosa i sobretot legitimadora mentre que els preparatius per la de la seva dona no van ser iniciats fins el novembre9 Les res-postes no es van fer esperar i a Barcelona aviat es va comenccedilar a organitzar la partenccedila dels missatgers encarregats de representar la ciutat a Saragossa enmig de la resta de con-vidats ilmiddotlustres En total van ser sis delegats els que van emprendre el camiacute el dissabte 20 de gener de 1414 el conseller en cap drsquoaquell any Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Francesc Marquet Marc Turell Joan Fiveller i Antoni Bussot que encapccedilalava la co-mitiva10 Si beacute van partir tots junts el retorn el van dur a terme en tres fases en primer lloc el dissabte 3 de marccedil van arribar a Barcelona Francesc Burguegraves Ferrer de Gualbes Antoni Bussot i Joan Fiveller mentre que per malaltia Marc Turell tornagrave el 21 de marccedil i Francesc Marquet no ho feacuteu fins el 25 del mateix mes11 Si beacute sembla que Marc Turell va aconseguir superar la seva afeccioacute no va ser aquest el cas de Francesc Marquet que ja eacutes mencionat com a difunt el 7 de maig12 Ogravebviament es tractava de personatges importants

6 Antonio duraacuten gudiol laquoEl rito de la coronacioacuten del rey en Aragoacutenraquo Argensola Revista de Ciencias Sociales del Instituto deEstudios Altoaragoneses 103 (1989) pagraveg 17-39

7 Vegeu nota 18 DACB pagraveg 187 saliCruacute laquoLa coronacioacute pagraveg 707-7089 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 8610 DACB pagraveg 187 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v f 102r i f 102v11 DACB pagraveg 188 De lrsquoestada prolongada de Francesc Marquet perograve no de la de Marc Turell tambeacute sersquon fa ressograve a AHCB 1BXI-

37 (1414-1415) f 101v12 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 69

i que jugaven un paper de primer ordre en la poliacutetica barcelonina dels primers anys del segle xv sovint en estreta relacioacute amb lrsquoofici del rei i amb el Consell mateix13 No van ser ells perograve els uacutenics que van fer el viatge a Saragossa ja que com a miacutenim documentem acompanyant-los Mateu Caro porter del rei i el verguer Miquel Ferrer14

Les despeses de la missatgeria

Evidentment aquests desplaccedilaments van suposar per a la ciutat tot un seguit de despe-ses de caire divers que podriacuteem classificar en aquelles derivades de la progravepia tasca de representacioacute en les quals srsquoinclouen els salaris dels missatgers aixiacute com els seus allotja-ments i trasllats els pagaments per la confeccioacute de peces de roba destinades als enviats les indemnitzacions per accidents ocorreguts durant el trajecte o en el decurs de lrsquoestada a la ciutat de Saragossa i altres despeses generades com a consequumlegravencia directa de la missatgeria En total la ciutat va destinar 51249 sous a la coronacioacute la major part dels quals tenien per objectiu cobrir les despeses de representacioacute (21716 sous) i pagar robes (24827 sous) mentre que nomeacutes 4541 sous van servir per donar compensacions i 165 per a altres expenses

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0Representacioacute Robes Indemnitzacions Altres

21716

24827

4541 165

Classificacioacute de les despeses (en sous) derivades de lrsquoanada a la coronacioacute de Ferran I a Saragossa el febrer de 1414

13 Sobre lrsquoascens de la famiacutelia Bussot vegirsquos M Teresa Ferrer Mallol laquoAltres famiacutelies i membres de lrsquooligarquia barceloninaraquodins Carme batlle i gallart M Teresa Ferrer Mallol et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo de la ciutat de Barcelona BarcelonaCSIC-IMF 2007 pagraveg 272-279 Pel que fa a Francesc Marquet eacutes probable que aquest pugui ser identificat amb el conseller encap de 1411 Francesc Marquet de Palou part drsquouna famiacutelia estudiada a M Teresa Ferrer Mallol laquoUna famiacutelia de navegants els Marquetraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 135-268 Per a la famiacutelia de Ferrer de Gualbes vegirsquos Carme batlle laquoEvolucioacute drsquouna famiacutelia de la Barcelona medieval Els Gualbes del segle xivraquo dins batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre delConsellrdquo pagraveg 49-134 Francesc Burguegraves es tracta segurament del conseller escollit el 1396 que apareix a batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 723 mentre que Marc Turell entre drsquoaltres cagraverrecs hauria estat jurat del Consell de Cent nomenat el 1390 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 641) cagraverrec que tambeacute ostentagrave Joan Fiveller el 1392 sens dubte elmateix que ndashsegons la tradicioacutendash protagonitzagrave el famoacutes conflicte de les imposicions amb Ferran I el 1416 (batlle Ferrer et alii El ldquoLlibre del Consellrdquo pagraveg 681)

14 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v

70 Laura Miquel Milian

Dels set assentaments que fan referegravencia als pagaments fets per les tasques de represen-tacioacute quatre no es corresponen a cap concepte concret sinoacute que en ells uacutenicament es menciona que estan destinats a la missatgeria a Saragossa15 Es tracta drsquoun total de 18851 sous i 2 diners dels quals 11000 els va rebre Antoni Bussot abans de la seva partida el 4 de gener 6160 sous van anar a parar a mans de Gabriel Amigoacute mercader de Barcelo-na mentre que els 1680 restants van ser rebuts per Ramon Desquer tambeacute mercader Aquests dos darrers pagaments efectuats un cop retornats a la Ciutat Comtal es van dur a terme mitjanccedilant lletres de canvi essent les quantitats que hi apareixien aquelles de quegrave havien disposat els missatgers durant el viatge gragravecies a la intercessioacute financera de ter-ceres persones com el ciutadagrave de Saragossa Ramon de Casaldagraveguila El mateix sistema srsquoempragrave per satisfer a Gabriel Amigoacute els 275 sous corresponents al pagament que va fer el mercader barceloniacute Pere de Gualbes a Miquel Corral ciutadagrave de Saragossa per la resta del lloguer de la posada on es van allotjar els missatgers16 De nou srsquoindica que va ser Ra-mon de Casaldagraveguila lrsquoencarregat de proporcionar a Pere de Gualbes el capital necessari per efectuar aquest pagament

A meacutes de lrsquohonor de poder assistir a un acte tan sumptuoacutes els enviats van percebre el 7 de maig 1600 sous de resta de salari i drsquoaltres despeses relacionades amb la missat-geria17 No srsquoindica perograve com srsquohavien de repartir entre tots ells aquesta quantitat si beacute es deixa constagravencia que davant la circumstagravencia de la mort de Francesc Marquet allograve a ell degut es podia fer arribar al seu hereu A meacutes el 25 de juny Antoni Bussot va rebre 996 sous i 6 diners meacutes en concepte de resta de lrsquoadministracioacute que ell havia fet de les despeses durant lrsquoestada a la capital aragonesa18

Pel que fa a les robes srsquohi dediquen vuit assentaments al llibre de 1413 i quatre al de 1414 La major part de la inversioacute en les vestidures dels missatgers es va fer abans de la seva partida de manera que en el llibre de 1413 hi documentem el pagament de 24136 sous destinats a tal efecte tots ells per a peces sumptuoses i riques entre les quals desta-quen laquopeccediles de draps drsquoor imperials verds de Florenccedilaraquo19 Dels quatre pagaments fets un cop retornats els missatgers el primer correspon a un de 244 sous fet a quatre pellissers Jaume Rovira Joan Pinya Pere Fitor i Pere Oliver per haver folrat de pells sis samarres de grana20 que havien estat destinades pel nombre i el tipus de peccedila als sis missatgers que van assistir a la coronacioacute dels monarques Tambeacute per a aquests sis missatgers eren les dotze gramalles de drap drsquoor per les que la ciutat va pagar 252 sous i 6 diners a Pere Desvall el Gran Petre21 Bernat Alemany i el mestre Pere de Savoia tots ells sastres i ciutadans de Barcelona En aquest preu sembla que srsquoincloiumla tambeacute el desplaccedilament ne-cessari per tal drsquoincorporar a les gramalles una cota que havia estat feta per a Bertran de Tamarit correu de la Ciutat i encarregat de cercar allotjament per als missatgers durant el trajecte22 Els representants oficials de la ciutat no van ser els uacutenics pels quals es van

15 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93r AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v 101r i 101v Per veure a quegrave podien anar destinatsaquestes despeses vegeu verdeacutes laquoCar vuy en la cort

16 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101r No ens aturem a explicar el funcionament exacte de les lletres de canvi ja que es tractadrsquouna quumlestioacute complexa que requeriria gairebeacute drsquoun apartat Per a meacutes informacioacute remetem al clagravessic estudi drsquoAndreacute Edouardsayous Els megravetodes comercials a la Barcelona medieval (traduccioacute edicioacute i estudi inicial de Arcadi Garciacutea i Sanz i Gaspar Feliui Montfort) Barcelona Base 1975 i als meacutes recents de Josep hernando delgado laquoLletres de canvi girades des de i contraBarcelona 1383-1400raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 21 (2003) pagraveg 29-102 o laquoLrsquoacceptacioacute de la lletra de canvi i lrsquoobligacioacute de pagament un proceacutes sobre les condicions en quegrave cal acceptar i pagar una lletra de canvi (Barcelona 1411)raquo Estudis histograverics i documents dels arxius de protocols 27 (2009) pagraveg 73-120

17 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r18 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104r19 AHCB 1BXI-36 (1413-1414) f 93v20 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100r21 Meacutes enllagrave de les connotacions religioses drsquoaquest nom no tenim cap pista sobre el per quegrave de lrsquouacutes del mateix per designar un

sastre22 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v DACB pagraveg 187

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 71

preparar vestits per a tan especial ocasioacute sinoacute que 28 sous van servir per pagar les costures de dues cotes i dos caperons drsquouna parella drsquoescuders de Ferrer de Gualbes i 283 sous meacutes van anar destinats a pells negres que folraven les cotes dels verguers que acompanyaven els sis missatgers23 Tambeacute srsquoinclou en lrsquoapartat de les despeses relacionades amb les ro-bes el pagament de 167 sous i 6 diners fet a Bartomeu Badia abaixador i a drsquoaltres que compartien el seu ofici laquoqui baxaren los draps dels missatgers qui anaren a la coronacioacute del senyor rey e de la senyora reyna e de les companyes dels dits missatgersraquo24 Suposem doncs que abans de la partenccedila de la comitiva aquests abaixadors van encarregar-se drsquoacabar de posar a punt les vestidures de tots aquells que en formaven part

Tambeacute foren importants des del punt de vista econogravemic les indemnitzacions pagades a diversos personatges en forma de compensacioacute per la pegraverdua o dany esdevinguts a ani-mals o esclaus tant a Saragossa com durant el camiacute drsquoanada o de tornada de la dita ciutat Sembla que aquests pagaments eren relativament habituals en aquestes situacions tal i com queda indicat amb la seguumlent frase

E eacutes cert quemiddotls honorables consellers de la ciutat acustumen de fer satisfaccioacute condigna a missatgers que la dita ciutat tramet a fora aquella de begravesties e sclaus que muryren stants en la missatgeria25

Dels cinc assentaments que fan referegravencia a indemnitzacions dos ens informen sobre esclaus i els altres tres a cavalcadures que van fer el viatge amb els missatgers El primer correspon al pagament fet a Marc Turell un dels sis enviats a la coronacioacute de 715 sous coincidint amb el preu de compra que va pagar per un esclau sard de nom Jaume i agravelies Diego que va perdre a Saragossa26 No deixa de ser curioacutes que srsquoempri el verb ldquoperdrerdquo no quedant clar doncs si Jaume va morir durant lrsquoestada a la ciutat o si va escapar-se27 Aixograve no succeeix en el cas de la remuneracioacute de 770 sous rebuda per Joan Fiveller pel seu esclau Juliano sobre el qual siacute que srsquoindica clarament que va aprofitar lrsquoestada a la ciutat aragonesa per fugir28 Tambeacute eacutes interessant de veure el preu de compra similar que van pagar tant Marc Turell com Joan Fiveller pels seus respectius esclaus29

Meacutes variables soacuten els preus pagats pels animals morts o ferits En primer lloc es do-naren a Francesc Burguegraves 2200 sous per satisfaccioacute drsquoun corser mereixedor de lrsquoapelmiddotlatiu de ldquobellrdquo i que si beacute no srsquoindica de forma especiacutefica probablement va morir mentre eren fora de Barcelona30 Seguidament es va compensar amb 836 sous a Blanca de Quinta-

23 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 101v24 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 100v25 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r26 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102r27 Literalment es diu que laquoItem doneacute a lrsquohonrat en March Turell ab albaragrave dels honorables consellers fet en Barchinona a XV de

maig de lrsquoany MCCCCXIIII en paga e satisfaccioacute de I sclau sart appellat Jacme alias Diego que perdeacute en Ccedileragoccedila estant enservey de la ciutatraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v)

28 laquoItem ab albaragrave dels honorables consellers scrit a XXIII de maig de lrsquoany MCCCCXIIII doneacute a lrsquohonrat en Johan Fivaller ciutadagrave de Barchinona per satisfaccioacute drsquoun seu sclau appellat Juliano lo qual havie perdut en Saragoccedila drsquoAragoacute stant en la missatgeriaen la precedent data contenguda lo qual Juliano li fugiacute en la dita ciutat de Saragoccedilaraquo (AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r)

29 No eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquest estudi dur a terme una recerca sobre el tema de lrsquoesclavitud en la Barcelona del segle xv Per aixograve esrecomana la lectura ja mencionada de Ivan arMenteros La esclavitud en Barcelona a fines de la Edad Media (1479-1516) tesidoctoral Universitat de Barcelona 2012 aixiacute com Roser saliCruacute laquoEsclaus i propietaris drsquoesclaus a la Barcelona de 1424-1425Una aproximacioacute des del punt de vista socio-professionalraquo dins La ciutat i el seu territori dos mil anys drsquohistograveria III CongreacutesdrsquoHistograveria de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1993 pagraveg 225-232 i laquoLrsquoesclau com a inversioacute Aprofitamentassalariament i rendibilitat del treball esclau en lrsquoentorn catalagrave tardomedievalraquo Recerques histograveria economia cultura 52-53(2006) pagraveg 49-85 o Josep hernando laquoEls esclaus islagravemics a Barcelona blancs negres llors i turcs De lrsquoesclavitud a la llibertat (s xiv)raquo Anuario de Estudios Medievales Annex 52 (2003)

30 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 102v

72 Laura Miquel Milian

nes31 viacutedua del missatger Francesc Marquet i usufructuagraveria de tots els seus beacutens per una mula que va patir una caiguda juntament amb Francesc de resultes de la qual va quedar esguerrada32 No sabem perograve si va ser aquest accident el que va provocar la malaltia i posterior mort de Francesc Marquet Per uacuteltim Guillem de Santcliment33 acompanyant de Francesc Burguegraves va rebre 220 sous drsquoindemnitzacioacute per una mula que va perdre lrsquoull com a consequumlegravencia drsquohaver rebut un cop34

Finalment nomeacutes dos assentaments relacionats amb la coronacioacute de Ferran drsquoAnte-quera escapen a la classificacioacute anteriorment presentada El primer fa referegravencia al salari cobrat per Vidal Clotes per haver guarit una mula de Guillem de Santcliment potser la mateixa que va quedar bogravernia drsquoun cop a la cama que va rebre35 El segon correspon a 77 sous que va cobrar el 20 de marccedil Domingo Fulleda porter del rei per haver substituiumlt durant un mes Mateu Caro tambeacute porter mentre aquest es trobava a Saragossa36 La seva tasca va consistir en convocar compradors drsquoimposicions i gestionar els diners que aquests devien de les mateixes37

El donatiu pel coronatge

Meacutes enllagrave de les despeses relacionades amb la missatgeria hem buscat lrsquoexistegravencia de no-tiacutecies del pagament per part de la ciutat de Barcelona drsquoun donatiu pel coronatge del nou monarca i pel de la seva muller Tanmateix no apareix al llibre de clavaria de 1414 ni tam-poc al de 1413 si beacute no podem descartar que siacute que ho faci en alguns dels folis drsquoaquest darrer que srsquohan perdut Aixiacute doncs ara per ara no sabem si Barcelona va respondre a les peticions de concessioacute drsquoun donatiu per a la coronacioacute del rei Siacute que tenim notiacutecia perograve que el tresorer Joan Desplagrave i el lloctinent del mestre racional Lleonard de Sos van estar al capdavant de la colmiddotlecta a tot el territori de Catalunya de la qual van resultar unes 8232 lliures38 No era estrany que la Corona demaneacutes subsidis als municipis fora de lrsquoagravembit de Corts i Parlaments sovint destinats precisament a coronatges a meacutes a meacutes de a maridat-ges o causes begravelmiddotliques i en fer-ho Ferran srsquoemparava en una tradicioacute anterior que es va encarregar drsquoestudiar amb deteniment39

Ara beacute deixant de banda les xifres caldria estudiar amb molt meacutes detall les circums-tagravencies que rodejaren el donatiu especialment si tenim en compte els conflictes que va provocar la demanda reial ndashi meacutes concretament la peticioacute feta pel coronatge de la reina Elionorndash en altres indrets del Principat40 De moment a manca de meacutes estudis i del bui-

31 Coneixem el cognom de Blanca lrsquoesposa de Francesc Marquet dit de Palou gragravecies a que apareix mencionat a Ferrer MallollaquoUna famiacutelia de navegants pagraveg 255

32 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 104v33 Eacutes molt possible que es tracti del fill de Guillem de Santcliment conseller en cap lrsquoany 1394 i membre drsquouna ilmiddotlustre famiacutelia

barcelonina estudiada per Ferrer i Mallol laquoAltres famiacutelies pagraveg 328-33834 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 154v35 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103r36 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 143v37 El mateix Domingo Fulleda va cobrar una quantitat semblant 65 sous i 9 diners el 9 de febrer per haver cobrat deutes relacionats

amb imposicions dels temps en quegrave Pere Oliver era el clavari de la ciutat (1404-1405) Vegeu Joan Francesc bosCagrave Memorial Histograveric Barcelona Associacioacute de bibliogravefils de Barcelona 1977 pagraveg 111

38 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 86 i 8739 verdeacutes laquoCar vuy en la cort pagraveg 204 saliCruacute laquoLes demandes pagraveg 84 Esther redondo garCiacutea laquoNegociar un maridaje en

Cataluntildea el matrimonio de la infanta Leonor con Eduardo de Portugalraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 61 (2005) pagraveg165-184 especialment pagraveg 165-172

40 Les demandes per al coronatge al Camp de Tarragona per exemple van ser tan problemagravetiques que no es van pagar finslrsquoany 1420 ja en temps drsquoAlfons el Magnagravenim i a Cervera el donatiu va ser objecte de discussioacute entre les autoritats municipals

Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414 73

datge exhaustiu de la documentacioacute de lrsquoArxiu Reial (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) no sabem quegrave va succeir exactament en el cas de Barcelona perograve no podem obviar el fet que fou pagada una suma forccedila considerable en unes circumstagravencies que no eren precisament les habituals lrsquoadveniment drsquouna nova dinastia al soli reial

Eacutes en aquest context doncs que cal posar els diversos pagaments fets al llarg de tot el territori de la Corona en concepte de coronatge i en el cas de Barcelona no podem estar-nos de relacionar-los amb un episodi que tingueacute lloc poc despreacutes el conflicte entre les ciutats del Braccedil Reial i lrsquoestament nobiliari per la recaptacioacute drsquoimposicions municipals Certament ara per ara no podem establir una relacioacute directa de causa-efecte perograve sem-bla plausible que tot lrsquoesforccedil diplomagravetic i econogravemic fet per la ciutat tingueacutes com a propogravesit situar-se en una posicioacute preeminent davant els previsibles conflictes que podien esdeve-nir-se arran de lrsquoentronitzacioacute drsquoun rei poc familiaritzat amb els problemes ancestrals del paiacutes

I aixograve fou precisament el que succeiacute en el cas de les imposicions Ferran I buscava durant lrsquoinici del seu regnat una relacioacute cordial amb les principals ciutats dels seus reg-nes a les quals despreacutes de les turbulegravencies del nomenament i amb lrsquoepisodi de rebelmiddotlioacute de Jaume drsquoUrgell li convenia tenir de la seva banda per front a les dificultats que se li anessin presentant Ara beacute aixograve no sempre fou possible i de fet ben aviat Ferran es va trobar amb un problema que srsquoarrossegava ja des dels temps dels seus antecessors pel que fa a les relacions amb els municipis el conflicte de les imposicions41 Aquest va esclatar finalment i de forma evident passada la festa de coronacioacute a les Corts de Montblanc de 1413-1414 quan el braccedil nobiliari aprofitant lrsquoadveniment de la nova dinastia va posar de manifest la seva disconformitat respecte a les prerrogatives amb quegrave comptaven les ciutats pel que fa a la gestioacute drsquoaquests impostos indirectes42 La reaccioacute dels municipis especialment la de Barcelona no es va fer esperar i va consistir en una reivindicacioacute a ultranccedila dels antics privilegis i concessions reials ja perfectament assimilats com a pro-pis43 En el cas de la Ciutat Comtal aquesta lluita es va concretar lrsquoany 1414 en lrsquoordre de buscar i copiar tots els documents que demostressin el poder del que gaudia Barcelona sobre les imposicions motiu pel qual el notari i escrivagrave del consell Bernat drsquoEsplugues i lrsquoarxiver del rei Diego Garciacutea van rebre un salari de 330 sous cadascuacute44 A meacutes aquell mateix any els consellers barcelonins van enviar a Ferran drsquoAntequera tres missatgers el jurista i advocat de Barcelona Bonanat Pere Vicenccedil Pedriccedila i el notari i siacutendic Joan de Fontcoberta durant les seves estades a Saragossa Morella i Valegravencia per discutir amb ell aquesta delicada quumlestioacute45

Tot i lrsquoevident importagravencia drsquoaquest assumpte hi ha un desconeixement general sobre el mateix i una manca drsquoestudis que puguin aportar una mica meacutes de llum sobre el tema Aquest conflicte primerenc no deixa de ser ndashsuposemndash un preludi del que van protagonit-zar nomeacutes dos anys despreacutes Ferran I i el llavors conseller segon Joan Fiveller relacionat amb la voluntat del monarca de quedar exempt del pagament drsquoalgunes de les imposicions

i els representants reials (Jordi Morelloacute baget laquoFiscalitat i deute puacuteblic en dues viles del camp de Tarragona Reus i Valls segles xiv-xvraquo Anuario de Estudios Medievales Annex 43 (2001) pagraveg 284 Pere verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies e beacutens de la Universitatrdquo La poliacutetica fiscal i les estrategravegies financeres drsquoun municipi a la baixa edat mitjana (Cervera 1387-1516) Barcelona Uni- versitat de Barcelona 2004 (tesi inegravedita) pagraveg 484-485

41 rauFast laquoLa entrada real pagraveg 11542 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 vegeu especialment la nota 233543 verdeacutes ldquoAdministrar les pecuacutenies pagraveg 765 Max turull i Pere verdeacutes laquoSobre la hisenda municipal a Constitucions y altres

drets de Cathalunya (1704)raquo dins Manuel saacutenChez (ed) Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Cataluntildea medieval Anuario deEstudios Medievales Annex 35 (1999) pagraveg 131-132

44 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 147v i 151r Lrsquoarxiver Diego Garciacutea eacutes un personatge forccedila estudiat (vegeu Jordi rubioacute i balaguer laquoLrsquoarxiver Diego Garciacutearaquo Cuadernos de Arqueologiacutea e Historia de la Ciudad 12 (1968) pagraveg 133-151)

45 AHCB 1BXI-37 (1414-1415) f 103v i 105r

74 Laura Miquel Milian

de Barcelona Tal com ha demostrat Ramon Grau aquest fou ndashtal com el coneixemndash un episodi meacutes miacutetic que real perograve constitueix un clar indici de la transcendegravencia que tenien les imposicions a la Barcelona de lrsquoegravepoca Una transcendegravencia que al cap dels segles va motivar que una de les escultures instalmiddotlades a la nova faccedilana de lrsquoAjuntament de Barce-lona fos precisament la de Fiveller46

Conclusions

Tal i com srsquoapuntava inicialment i srsquoha provat de mostrar al llarg drsquoaquesta breu presenta-cioacute els llibres de Clavaria ofereixen un ventall de possibilitats molt ampli que propicien que en ocasions siguin una de les poques eines de quegrave disposem per tal de poder conegravei-xer amb una mica meacutes de profunditat episodis tan significatius com el tractat aquiacute no nomeacutes pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic sinoacute tambeacute humagrave Conveacute recordar que la coronacioacute de Ferran drsquoAntequera va suposar la confirmacioacute definitiva de la dinastia Trastagravemara al capdavant de la Corona drsquoAragoacute i que el monarca va esmerccedilar tots els esforccedilos per acon-seguir que lrsquoacte recordeacutes als seus assistents i a tots els seus suacutebdits a aquells celebrats per commemorar lrsquoacceacutes al tron de Martiacute lrsquoHumagrave i la seva esposa Maria de Luna els anys 1398 i 1400 respectivament47 La investidura del seu fill i hereu el futur Alfons el Magnagravenim amb el tiacutetol de priacutencep de Girona evidenciava un cop meacutes la voluntat de mostrar-se com a continuador de lrsquoanterior dinastia i dels seus costums48

Tanmateix i malgrat tot el que srsquoha exposat hem de ser conscients que la informacioacute proporcionada pels llibres de Clavaria eacutes parcial En primer lloc el fet que aparentment no es mencioni el donatiu al monarca possiblement perquegrave els folis on aquest es trobava no ens han arribat ens fa sospitar que aquesta no eacutes lrsquouacutenica despesa que ha estat forccedilosament omesa en el recull aquiacute presentat La manca drsquoespecificitat drsquoalgunes partides sobretot aquelles relatives a la representacioacute dificulta tambeacute lrsquoobtencioacute de coneixement meacutes con-cret sobre lrsquoorganitzacioacute i el funcionament de la missatgeria barcelonina a Saragossa En qualsevol cas aquests fets posen de manifest una realitat ogravebvia perograve que a vegades pot ser fagravecilment oblidada com eacutes la necessitat drsquoemprar sempre el magravexim de fonts abastables per contrastar i completar les informacions que es contenen en cada una drsquoelles i obtenir aixiacute una visioacute el magravexim de completa possible sobre lrsquoaspecte de la histograveria que estiguem estudiant

46 Per tal drsquoaprofundir en aquest episodi miacutetic vegeu Ramon grau i Fernaacutendez laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagraves a un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi BarcelonaAjuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99

47 saliCruacute laquoLes demandes de la coronacioacute pagraveg 8448 duraacuten laquoEl rito de la coronacioacuten pagraveg 34

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)

Xavier Espluga

Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) descendent drsquouna famiacutelia de mercaders de Vilafranca del Penedegraves eacutes un conegut notari puacuteblic i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona actiu des de 1410 fins el 1433 any de la seva defuncioacute La seva dimensioacute puacuteblica eacutes prou recor-dada en la documentacioacute municipal barcelonina en activitats relacionades amb aquests cagraverrecs i amb la seva participacioacute a les Corts com a notari i escrivagrave del Braccedil Reial Amb tot romanen encara diverses incogravegnites sobre la seva pertinenccedila familiar sobre la seva formacioacute i sobre la seva carrera professional eclipsades per la magnitud i qualitat de la seva biblioteca1

En efecte aquest escrivagrave del Consell ben probablement no hauria passat a la histograveria si ara fa uns anys Josep-Antoni Iglesias no hagueacutes trobat lrsquoinventari post-mortem de la seva biblioteca2 el qual enumera meacutes de 180 volums manuscrits aquesta xifra converteix la llibreria del notari barceloniacute en una de les principals biblioteques privades de tota la pri-mera meitat del Quatrecents catalagrave Alguns dels manuscrits que la integraven ja han estat identificats pel mateix Iglesias posant de manifest lrsquoinnegable origen italiagrave de molts dels seus exemplars Aquesta darrera afirmacioacute es pot estendre tambeacute al manuscrit αF626 = Lat 406 de la Biblioteca Estense Universitagraveria de Mogravedena3 que correspon a un dels tres

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Llatina Grup de recerca LUDUS (Barcelona Digital Classics) (SGE 998)Projecte de recerca laquoBITECA y su contexto literario (occitano y latiacuten) De los manuscritos al mundo digitalraquo (FFI2014-55537-C3-1-P)

1 Josep-Antoni iglesias FonseCa Les biblioteques dels notaris i escrivans a la Barcelona drsquoegravepoca baix-medieval a traveacutes dels seustestaments i inventaris (anys 1396-1500) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1994 pagraveg 103-115 doc XVII delmateix autor Llibres i lectors a la Barcelona del segle xv Les biblioteques de clergues juristes metges i altres ciutadans a traveacutes de ladocumentacioacute notarial (anys 1396-1475) Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona 1996 doc 164 laquoEls clagravessics a la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutat Iraquo Faventia 222 (2000) pagraveg 85-119 laquoEl bibliogravefil BernatdrsquoEsplugues (dagger1433) notari i escrivagrave del Consell de la Ciutatraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona QuadernsdrsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 57-78 laquoEl ms SII26 de El Escorial (o la desaparicioacuten de textos de Ciceroacuten de un coacutedice propiedad delnotario Bernat drsquoEsplugues dagger1433)raquo Convenit Selecta 7 (2001) pagraveg 91-98 laquoDe libreriacuteas desaparecidas y coacutedices supervivienteslos de la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Estudis histograverics i documentsdels arxius del Protocols 20 (2002) pagraveg 121-164 laquoLos humanistas en la biblioteca de Bernat drsquoEsplugues (m1433) notario yescribano del lsquoConsell de la Ciutat de Barcelonarsquoraquo dins Joseacute Mariacutea Maestre Maestre et al (coord) Humanismo y pervivenciadel mundo claacutesico homenaje al profesor Antonio Fontaacuten Madrid Ediciones del Laberinto vol 5 2002 pagraveg 2229-2238 laquoLosManuscritos L-35 (Barcelona AHC) 591 (Barcelona BU) SII26 (El Escorial) y TII14 (El Escorial) testimonios de la dispersioacuten de una impresionante libreriacutea medieval la de Bernat drsquoEsplugues (dagger1433) notario del Consell de la Ciutat de Barcelonaraquo Codices Manuscripti Zeitschrift fuumlr Hanschriftenkunde 4243 (2003) pagraveg 27-53

2 Lrsquoinventari original no srsquoha conservat Sersquon conservava una cogravepia redactada el 1509 per Pere Miquel Carbonell a lrsquoArxiu Capitular de Barcelona (ACB Inventarium bonorum que fuerunt honorabilis Bernardi de Speluncis quondam notarii et scribe honorabiliumConsiliariorum civitatis Barchinone 28-II-143312-V-1433 vol 969 f 14v-39v i 70r) editada per iglesias Les biblioteques delsnotaris pagraveg 103-115 doc XVII Vegeu tambeacute iglesias Llibres i lectors vol I pagraveg 213-225 i vol II pagraveg 415-443 doc 164iglesias laquoEls clagravessics

3 Per a aquest manuscrit vegeu Remigio sabbadini laquoAncora su Quintilianoraquo Rivista di Filologia e di Istruzione Classica 21 (1892) pagraveg 142-143 (reimpregraves posteriorment dins Remigio sabbadini Storia e critica dei testi latini Cicerone Donato Tacito CelsoPlauto Plinio Quintiliano Livio e Sallustio Commedia ignota Catagravenia F Battiato 1914 pagraveg 291-293) Per a la seva tradicioacutetextual vegeu Michael WinterbottoM laquoFifteenth-Century Manuscripts of Quintilianraquo Classical Quarterly 172 (1967) pagraveg 339-369 en particular 346-347 366 i 369 Jean Cousin Recherches sur Quintilien Manuscrits et eacuteditions Paris Les Belles Lettres 1975

76 Xavier Espluga

Quintilians de la seva biblioteca en concret el nuacutemero 51 de lrsquoinventari4 on eacutes descrit en els termes seguumlents

Altre libre scrit en pergamins cubert de posts ab cuyr burel ab IIII gafets e cantoneres de lautoacute appelmiddotlat Quintilianus De oratoria institutione E en la primera carta soacuten pintades les armes drsquoAragoacute e un altre de un leoacute deurat ab una barra de III tenalles

A meacutes de lrsquoheragraveldica la identificacioacute del volum queda corroborada pel fet que lrsquoinventari transcrit per Iglesias proporciona les paraules inicial i final del verso del primer foli [laquocon-tempuentesraquo (sic) i laquodubi-raquo] i del recto del penuacuteltim (lrsquoactual 206) [laquo-dendiraquo i laquosator(um)raquo] que equivalen perfectament a la situacioacute actual del manuscrit

El volum presenta una carta dedicatograveria en el verso del primer full de guarda escrita des de Pagravedua el 18 de juny de 14205

Guiglelminus Tanagla [sic] facundissimo oratori integerrimoq(ue) amico suo Bernardo Spluges s(alutem) p(lurimam) d(icit) munus abs te diutius efflagitatum exhibeo non ea fortasse scripturae ornatusq(ue) elegantia decoratum sicut tua eiusue principis cui orator adsistis humanitas celsitudoq(ue) expostulat Summa tamen et operis perfectione ac ndashipsius auctoris preceptondash scita emendatione absolutum Librariorum enim desidia noster hic Quintilianus pluribus annis non solum apud nos sed apud exteras nationes et corruptus et principalioribus membris mutilatus dignoscebatur ni cura et diligentia eruditissimi uiri conciuis mei Poggii Florentini pridie illius fragmenta ex interiori Germania nobis restituisset Quae cum collegissem suo in loco illa recondens non infacetum sed multas omnis Hyspaniae redolens concinnitates opus perfectissimum tibi constitui Deprecatus hominis affectionem non muneris paruitatem consideres quem tamdiu tibi agnatisq(ue) tuis obsequentissimum expositissimumq(ue) aspices quamdiu immortalis dei beneficio hoc in orbe uita mihi aderit Vale XIIII Kal Iul Ex Patauio 1420

(Guglielmino Tanagli per a Bernat drsquoEsplugues ambaixador (orator) molt eloquumlent i amic molt sincer et presento el treball que mrsquohas estat demanant durant molt de temps Potser no ha estat tan ben decorat amb elegant calmiddotligrafia i miniatures com hauria reclamat la teva bonhomia i la teva excelmiddotlegravencia i tambeacute les del teu Priacutencep al qual assisteixes com a ambaixador (orator) Amb tot el volum ha estat executat amb la meacutes acurada de les atencions i seguint els preceptes del mateix autor despreacutes drsquoun assenyat proceacutes de correccioacute En efecte degut a la desiacutedia dels copistes durant molt de temps el nostre text de Quintiliagrave tant entre nosaltres com entre les nacions foranes sersquons presentava corrupte i mancat de les seves parts meacutes importants fins que la cura i la diligegravencia del meacutes erudit dels homes el florentiacute Poggio conciutadagrave meu feacuteu possible fa poc recuperar les parts que mancaven portant-les des de lrsquointerior

pagraveg 89-90 Albinia C de la Mare laquoHumanistic Script the First Ten Yearsraquo dins Fritz KraFFt i Dieter WuttKe Das Verhaltnis der Humanisten zum Buch Boppard Boldt Verlag 1977 pagraveg 89-110 en particular 105-106 Alessandro daneloni Poliziano e il testo dellrsquoInstitutio Oratoria Messina Universitagrave degli Studi di Messina (Percorsi dei Classici 6) 2001 pagraveg 79-80 Per a la contextualitzacioacute del text de Quintiliagrave i per a la decoracioacute del manuscrit remetem a Xavier esPluga i Daniele guernelli laquoFrom Italy to Barcelona an early humanist Quintilian (Est Lat 406)raquo de progravexima publicacioacute

4 Vegeu iglesias laquoEls clagravessics pagraveg 90 94 i 98 nuacutem 1 28 i 51 Iglesias va transcriure la darrera paraula com a laquoceuallesraquo perograve eacutes millor modificar la seva transcripcioacute ndashbasada en una cogravepia del segle xvndash per laquotenallesraquo (laquoceuallesraquo seria el resultat drsquouna confusioacute paleogragravefica ct i un no gens estranya) que com es veuragrave equival a lrsquoitaliagrave laquotenaglieraquo

5 Un resum de la carta havia estat publicat anteriorment a Cenni storici della R Biblioteca Estense in Modena con appendice didocumenti Mogravedena Tipografia Cappelli 1873 pagraveg 40 La carta ha estat publicada en diverses seus perograve el destinatari mai nohavia estat identificat fins ara

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 77

drsquoAlemanya Despreacutes drsquohaver-les colmiddotlacionat posant-les en el lloc que els pertocava tenint present la teva solmiddotlicitud he pogut enllestir una obra no pas barroera sinoacute perfectament polida plena de les moltes gragravecies que tenen totes les terres drsquoHispagravenia No paris atencioacute a la insignificanccedila del regal sinoacute tingues present meacutes aviat lrsquoafecte de lrsquohome que veuragraves molt deferent i molt afable envers la teva persona i envers la teva famiacutelia tant de temps com per la gragravecia de Deacuteu immortal em duri la vida en aquest moacuten Salutacions cordials A catorze dies de les calendes del mes de juliol [18 de juny] des de Pagravedua de 1420)

La carta eacutes autogravegrafa del florentiacute Guglielmo Tanagli (1391-1460) un humanista prou do-cumentat en la vida puacuteblica florentina de la primera meitat del segle xv perograve que en el moment de redactar el text encara era estudiant de Dret a Pagravedua on exercia de rector del colmiddotlegi conjunt drsquoestudiants juristes cisalpins i transalpins El text recorda tambeacute que el volum eacutes fruit de les insistents demandes de drsquoEsplugues que volia aconseguir el text complet de Quintiliagrave descobert nomeacutes quatre anys abans ndashlrsquoestiu de 1416ndash per Poggio Bracciolini a lrsquoabadia de Sankt Gallen durant la pausa estival de les sessions del concili de Constanccedila Tanagli es dirigeix a drsquoEsplugues com a laquooratorraquo (eacutes a dir ambaixador) drsquoun priacutencep no mencionat que per raons cronologravegiques ndashlrsquoany de 1420 clou la dedicatograveriandash ha de ser identificat amb el rei Alfons el Magnagravenim

Drsquoaquesta manera srsquoenteacuten lrsquoheragraveldica del bas de page del recto del primer foli descrita tambeacute en lrsquoinventari les armes drsquoAragoacute amb la corona reial campegen en posicioacute central acompanyades de les armes del comitent el ja dit Tanagli lrsquoescut del qual a la dreta de les armes reials presenta un lleoacute rampant daurat en camp de gules amb una banda atzur carregada de tres tenalles (en almiddotlusioacute al seu cognom) ressaltant sobre el fons A lrsquoesquerra de les armes reials srsquoha dibuixat un escut que ha estat deixat en blanc probablement per-quegrave el comitent ignorava lrsquoheragraveldica del destinatari Drsquoaquesta manera les armes haurien drsquoalmiddotludir els tres personatges principals mencionats a la carta-prefaci el priacutencep (eacutes a dir el rei Alfons) el comitent (el florentiacute Tanagli) i el destinatari (Bernat drsquoEsplugues)

Aquesta carta resulta tambeacute font de problemes perquegrave Bernat drsquoEsplugues no eacutes do-cumentat mai fora de Catalunya De fet aquest document semblaria ara per ara lrsquouacutenica prova tant del seu status drsquoorator com drsquoun hipotegravetic viatge fora del Principat Dissorta-dament la carta de Tanagli no declara on ni prop de qui drsquoEsplugues havia estat enviat com a orador reial Sabbadini pensagrave que drsquoEsplugues hauria servit drsquoambaixador prop del Papa i aquesta seria la hipogravetesi menys problemagravetica Cal recordar que Martiacute V durant aquells anys despreacutes drsquoabandonar Constanccedila lrsquoabril del 1418 iniciagrave un llarg viatge de re-torn a Roma amb perllongats sojorns a Magraventua i a Floregravencia (on srsquoestigueacute des del 25 o 26 de febrer de 1419 fins el 9 de setembre de lrsquoany seguumlent)

Aquesta eventual ambaixada de drsquoEsplugues hauria tingut lloc en la primera meitat de 1420 certament abans del 18 de juny data que apareix a la part final de la missiva Drsquoaquest periacuteode es coneixen legacions enviades pel rei drsquoAragoacute prop del pontiacutefex que tenien com a objectiu tractar diversos afers en la seva majoria quumlestions eclesiagravestiques En cap drsquoelles perograve no sembla figurar el nom de Bernat drsquoEsplugues El nostre notari fou un fidel servent dels interessos de la ciutat i la seva cooptacioacute com a oficial reial sempre que es faci cas de les paraules de Tanagli hauria de tenir algun tipus drsquoexplicacioacute Nomeacutes tindria sentit la seva participacioacute en una ambaixada reial si aquesta hagueacutes tingut lrsquoobjectiu de tractar un punt que afecteacutes alguns dels muacuteltiples interessos de la corporacioacute municipal barcelonina

En efecte hi ha registrades diverses anades i vingudes de llegats reials prop del pon-tiacutefex en aquell mateix any de 1420 Un dels afers que meacutes volum de comunicacioacute generagrave

78 Xavier Espluga

entre la cort reial i la cuacuteria papal fou el nomenament de lrsquoabat de Sant Cugat Lrsquooctogenari abat Bernat Estruch havia mort el 10 de setembre de 14196 i naturalment les forces del paiacutes amb la monarquia al capdavant es mogueren per colmiddotlocar un dels seus candidats al capdavant drsquouna de les principals institucions monagravestiques7 Qui generava meacutes consens per haver estat escollit pels mateixos monjos era fra Joan Satrilla que aleshores era prior del barceloniacute monestir de Sant Pau del Camp8

Les maniobres reials se succeiumlren amb celeritat des de setembre de 1419 El 3 drsquooctu-bre el rei escrigueacute al Papa i a Miquel de Navars conseller reial i doctor en ambdoacutes drets ardiaca de Lleida que havia format part dels delegats catalanoaragonesos al Concili de Constanccedila des de setembre de 14169 De Navars devia haver seguit Martiacute V en el seu viatge de tornada a Roma i per tant devia ser un dels agents reials prop de la Cuacuteria En aquestes instruccions el rei demanava diligegravencia per aconseguir el nomenament de Satri-lla Lrsquoendemagrave (4 drsquooctubre de 1420) se seguia una nova actuacioacute reial per mitjagrave de dues cartes dirigides als mateixos destinataris en les quals en preveure lrsquoacceptacioacute de la seva proposta es demanava tambeacute que la pabordia del Penedegraves que quedaria vacant fos as-signada a fra Francesc Savila monjo de Sant Cugat i servidor reial Un nou moviment reial es produiacute a finals de novembre (el dia 28) drsquoaquell mateix any el rei srsquoadreccedilagrave de nou al papa per mitja de Bernardo Bartolomei (1409-1424) bisbe de Cittagrave di Castello perquegrave nomeneacutes fra Pere Sayol com a sagristagrave de Sant Pau del Camp Les solmiddotlicituds del rei no causaren cap efecte ndashhi havia rumors drsquouna decisioacute papal contragraveria als interessos de la Coronandash en consequumlegravencia la reina Maria escrigueacute de nou (en data 18 de gener de 1420) reiterant les peticions anteriors alhora que enviava les mateixes consideracions a Pere Darnius procurador dels sobirans a la cort reial i a Pedro de Fonseca cardenal de SantrsquoAngelo persona molt propera a la sobirana10

El 18 de gener de 1419 la reina enviagrave a Floregravencia el prior del monestir de Sant Juliagrave de Santa Oliva ndashde fet un simple monjo del monestir de Sant Cugat que conservava el tiacutetol drsquoaquest monestir incorporat a lrsquoestabliment vallesagravendash per resoldre lrsquoafer del nomenament eclesiagravestic La reina recomanagrave el seu enviat segons sembla al cardenal Fonseca El pontiacutefex continuagrave sense accedir a les peticions reials la negativa papal ndashtransmesa per un missatger de qui no consta el nomndash arribagrave a Castelloacute de la Plana on srsquoestava la cort ja a principis de maig de 1420 perquegrave en data 3 de maig la reina Maria en comunicava la decisioacute a Pere de Santcliment conseller segon de la ciutat11 Dissortadament de la documentacioacute reial tampoc no resulta clar qui era aquest missatger En qualsevol cas sembla que en aquest afer de lrsquoabadiat de Sant Cugat degueren coincidir els desigs de la monarquia i els interessos de la ciutat

6 Josefina Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial sobre el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona (1402-1450)raquo Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia 20-21 (1999) pagraveg 663-682 en particular pagraveg 668 nota 11

7 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Cancelleria Reial 3108 f 60r (citat per Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria pagraveg 676) [Carta de la reina Maria a Pere de Santcliment conseller segon de Barcelona] laquoVostra letra havem rebuda a la qual vos responem que sobre lrsquoabadiat de Sant Cugat havem parlat molt e amb gran affeccioacute ab lo senyor rey supplicant-lo fes sa mercegrave de dir al missatger del papa que lo prior de Sant Pau hagueacutes lo dit abadiat en tant que a la conclusioacute lo dit senyor nos ha respost que ell nos ha parlat ab lo dit missatger lo qual li ha dit que lo papa per res nomiddotl donaria al dit prior e axiacute que ell nomiddoty poria meacutes fer de quegrave havem hauumlt gran despleer car tota vegada havem haut gran voler e havem quemiddotl dit prior lrsquoagueacutes e no altre per sos megraverits e per sguard vostre e de sos parents amichs e de vostres serveys e lurs perograve acordats e rogats quemiddoty porem meacutes fer car tant ne feacuterem com honestament fer se puxe e conexerets nostre affeccioacute e voler Dada en Castelloacute de la Plana de Burriana sots nostre segell secret a tres dies demaig del any mil CCCC vint La reyna Dirigitur Petro de Santcliment concilliario Barchinone Domina regina mandavit michiPetro de Colle alias Lobetraquo

8 Josefina Mutgeacute El monestir benedictiacute de Sant Pau del Camp de Barcelona a traveacutes de la documentacioacute de cancelleria reial de lrsquoArxiu de la Corona drsquoAragoacute (1287-1510) Barcelona Fundacioacute Noguera 2008 (Textos i Documents 42) pagraveg 261-262 doc 132

9 Conrad eubel Hierarchia Catholica Medii Aevi Ratisbona 1913 pagraveg 526 Mutgeacute laquoDocuments de Cancelleria Reial pagraveg 668 nota 13

10 ACA Cancelleria Reial reg 3108 f 36v11 Vegeu nota 7

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 79

Tambeacute hi ha documentada una altra important ambaixada a Floregravencia en aquest any de 1420 dirigida per un Garciacutea drsquoidentitat controvertida Zurita lrsquoidentifica amb Garciacutea Aznaacuterez de Antildeoacuten canonge drsquoElna canonge i ardiaca de Tarassona que posteriorment arribaria a ser bisbe de Lleida i membre del consell reial12 Se li coneixien altres legacions en nom del sobiragrave perograve totes soacuten de data relativament posterior a 1420 Drsquoaltra banda les fonts italianes derivades en part del testimoni de Bartolomeo Fazio esmenten en primer lloc un laquoGartias quidam Hispanus eques Alphonso percarusraquo13 que successivament les fonts napolitanes comenccedilant segons sembla per Antonio di Costanzo identificaran amb el cavaller valenciagrave Garciacutea Cabanillas (en italiagrave Cavaniglia) Garciacutea Cabanillas fou un dels cortesans reials meacutes lleials encara que en aquest cas les activitats en suport del rei tambeacute soacuten posteriors a 142014 Sigui qui sigui aquest Garciacutea la seva ambaixada dirigida prop del pontiacutefex coincidiacute a Floregravencia amb una comitiva de llegats napolitans integrada per An-tonio Caraffa Francesco de Riccardis Ugo di Moliterno i Pasquale di Campli que havia estat enviada a Martiacute V per part de la reina Joana De lrsquoencontre i acord entre aquestes dues legacions sorgiacute lrsquoacord per nomenar Alfons hereu de la sobirana napolitana15

Ara beacute ni la documentacioacute oficial de la Cancelleria ni tampoc la conservada a lrsquoAr-xiu Municipal semblen recollir la participacioacute de drsquoEsplugues en cap drsquoaquestes missions a lrsquoexterior Meacutes encara la documentacioacute municipal barcelonina sembla confirmar que drsquoEsplugues no sortiacute del Principat si meacutes no durant el periacuteode 1418-1420 (la documenta-cioacute per als anys anteriors eacutes meacutes escadussera i no permet afirmacions tan categograveriques)16 Lrsquoescrivagrave sembla present a Barcelona durant tot lrsquoany 1419 perquegrave estagrave documentat a la ciutat des del mes de gener17

De fet durant bona part drsquoaquest any de 1419 des de lrsquo1 de maig i fins al 20 de desem-bre drsquoEsplugues actuagrave com a notari i secretari dels siacutendics de Barcelona (en particular de Joan Ros Ramon Desplagrave Joan Fiveller i Bononat Pere) i drsquoaltres ciutats del braccedil reial en les sessions de les Corts que tenien lloc al monestir de Sant Cugat actuant com a notari i escrivagrave de tot el Braccedil Reial De fet el Manual municipal conserva el registre drsquouna agravepo-ca en quegrave drsquoEsplugues declarava haver rebut els emoluments per 234 dies de treball (en concret 290 lliures i 10 sous a raoacute de 25 sous per jornada) en concepte de salari pels seus serveis com a notari i secretari del Braccedil Reial (laquode notario et secretarioraquo)18 En aquestes

12 Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten tom 5 Saragossa Lorenccedilo de Robles 1610 pagraveg 537 assenyala que aquestGarciacutea era un laquocortesano romano natural del reino de Aragoacutenraquo

13 Bartholomaeus FaCius De rebus gestis ab Alphonso primo Neapolitanorum rege commentariorium libri decem Lioacute haeredes Sebast Gryphii 1562 pagraveg 21 Vegeu Tomasso PersiCo Diomede Carafa Uomo di stato e scrittore del secolo xv Nagravepols L Pierro 1899pagraveg 10 nota 2 Pandolfo CollenuCio Compendio delle Historie del Regno di Napoli Venegravecia Michele Tramezzino 1543 pagraveg 153 que simplement menciona un laquomesser Garzias spagnoloraquo

14 La identificacioacute del Garciacutea citat per Fazio amb Garciacutea Cabanillas es troba per primera vegada a lrsquoobra de Antonio di Costanzo Historia del regno di Napoli LrsquoAquila Gioseppe Cacchio 1582 pagraveg 305 i fou recollida per Giovanni suMMonte Historia dellacittagrave e Regno di Napoli Nagravepols Raffello Gessari 1601 vol II pagraveg 588-589 i per Pietro giannone DellrsquoIstoria civile del Regno diNapoli Nagravepols Niccolograve Stasso 1723 vol III pagraveg 321-322

15 Franca PetruCCi laquoCaraffa Antonioraquo Dizionario Biografico degli Italiani vol XIX Roma Istituto dellrsquoEnciclopedia Italiana1976 pagraveg 476-478

16 La documentacioacute drsquoaquests anys eacutes forccedila parcial en general17 Manuel rovira i solagrave Catalegraveg dels pergamins municipals de Barcelona Volum III Anys 1396-1440 Barcelona Ajuntament de

Barcelona 2008 pagraveg 237 nuacutem 1097 (de 14 de gener)18 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-XII Manual 14 f 114r-v laquoDie Sabbati V Octobris anno praedicto [scilicet

1420] Sit omnibus notum quod ego Bernardus de Speluncis notarius et scriba honorabilis Concilii civitatis Barcinone infrascriptusconfiteor et recognosco vobis honorabili Iohanni Ros civi dicte civitatis quod inde (sic) diversas vices sive solutiones solvistis michi ducentas nonaginta duas libras et decem solidos Barch ltpro salario meo2gt ducentorum triginta quatuor dierum qui currere inceperuntprima die Madii anni Nativitatis domini nostri mille ltltquadrigentesimigtgt decimi novi et finiverant vicesima die Decembris eiusdem anniquibus ego vactavi in serviendo ltde notario et secretario2gt vobis et honorabilibus Raymundo de Plano Iohanne Fiveller ac Bononato Petriin decretis licenciato tamquam sindicis dicte civitatis et aliis sindicis Brachii Regalis in Curiis quas dominus rex celebravit Cathalanis in monasterio Sancti Cucuphatis Vallensis quasque postea mutavit ad civitatem Dertuse in ibi celebrandas ad rationem XXV solidorumBarch pro quolibet dictorum dierumv prout solitum est michi dari per dictam ciuitatem Barch quando pro sindicis dicte civitatis [exiui2] extra eandem ciuitatem ltexeo2gt et ideo renunciando excempcioni pecunie non numerate et non solute in doli Facio inde vobis intestimonium praemissorum praesentem apocha de soluto Actum est hoc Barchinone quatuor die Octobris anno Natiuitatis domini

80 Xavier Espluga

mateixes Corts drsquoEsplugues actuagrave ocasionalment com a testimoni de la sessioacute signant les actes dels dies 9 de juny19 30 de setembre20 5 drsquooctubre21 i de 2 i 3 de novembre22 Una actuacioacute significada srsquoesdevingueacute en dues ocasions del mes de setembre (el dia 11 i el 19) quan drsquoEsplugues fou un dels pocs escollits que pogueren veure com la reina Maria jeia prostrada al llit drsquouna de les celmiddotles del monestir impossibilitada de presidir les sessions parlamentagraveries per culpa de la malaltia23 En efecte el dia 11 de setembre la reina rebeacute una diputacioacute dels Braccedilos (integrada per Alfons de Tous bisbe de Vic Joan Ramon Folc de Cardona i Ramon Desplagrave) en presegravencia de diversos oficials reials el canceller Alfons Arguumlello el vicecanceller Joan de Funes el mestre racional Bertran de Gualbes el ca-marlenc de la reina Berenguer drsquoHostalric La nogravemina drsquoassistents acabava amb Bernat drsquoEsplugues (que apareix com a laquonotarius et scribe Consilii dicte civitatis Barchinonae et Curiae antedictae pro Brachio Regaliraquo) i Raimon Batlle lloctinent del protonotari i en-carregat de redactar lrsquoacta de la sessioacute Una escena similar es produiacute el dia 20 de setem-bre Aleshores la reina fou visitada de nou per una diputacioacute dels Braccedilos (formada per Dalmau de Cartellagrave abat de Ripoll Joan Ramon Folc de Cardona24 i Ramon Desplagrave) en presegravencia dels colmiddotlaboradors dels monarques el canceller Arguumlello i el camarlenc Be-renguer drsquoHosaltric Per donar fe de la malaltia de la sobirana apareixien tambeacute Bernat drsquoEsplugues i el lloctinent del protonotari Ramon Batlle

Ara beacute la documentacioacute municipal recorda que drsquoEsplugues alternava les sessions de Corts al monestir de Sant Cugat amb la seva presegravencia a Barcelona (els siacutendics i proba-blement tambeacute drsquoEsplugues es desplaccedilaven diagraveriament de Barcelona a Sant Cugat) La segraverie Clavaria de lrsquoAHCB demostra que el salari de drsquoEsplugues com a escrivagrave del Consell fou pagat regularment cada quatre mesos durant 1419 i els primers mesos de 1420 Els pagaments en concepte de salaris (laquodates de salaris ordinarisraquo) en la dita segraverie comptable srsquoefectuaren els dies 10 drsquoagost del 1419 (per al periacuteode entre 7 abril i 7 agost del 1419)25 3 de gener (per al periacuteode de 7 drsquoagost a 6 de desembre del 1419)26 i 2 drsquoabril (per al periacuteode de 7 de gener a 7 drsquoabril del 1420)27

Meacutes interessants per a certificar la presegravencia constant a Barcelona del notari durant tots aquests mesos soacuten les agravepoques pel pagament de censals (laquodates per pensions de cen-salsraquo) que apareixen registrades en aquesta mateixa segraverie comptable Srsquohi consignen els rebuts (agravepoques) amb els que es certificava el pagament drsquouna determinada quantitat en concepte de censal en les quals el nom del notari apareixia com a fedatari Els regis-

MCCCCXX signum mei Bernardi de Speluncas praedicti qui hec laudo concedo et firmo Testes huius rei sunt Anthonius Laurentii et Bartholomeus Vitalis notarius civis Barchraquo Els afegits i supressions marcats amb clau angular simple i claudagravetors soacuten del copista del document perograve fets en un moment successiu Nomeacutes he corregit lrsquoordinal de lrsquoany (amb doble clau angular) parcialment omegraves pel redactor

19 Cortes de los Antiguos Reinos de Aragoacuten y de Valencia y Principado de Cataluntildea Tomo 12 Cortes de Cataluntildea (Comprende elParlamento de Barcelona de 1416 y las Cortes de San Cucufate y Tortosa de 1419-1420 Suplementos aacute Cortes ya publicadas yAdiciones de Cortes y Parlamentos de los siglos xiii y xiv) Madrid Real Academia de la Historia 1908 pagraveg 120

20 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 156-15821 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 15922 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 176-17723 Cortes de los Antiguos Reinos pagraveg 146-148 (per al dia 11) i pagraveg 148-153 (per al dia 20)24 A les actes publicades apareix simplement com a Raymundus perograve srsquoha drsquoentendre que es tracta de Joan Ramon Folc de Cardona

comte de Cardona25 AHCB 1B-XI Clavaria 38 (VIII-141920-X-1420) f 70v laquoItem donc al discret en Bernat Splugues scrivagrave de la casa del Consell

de la ciutat ab albaragrave dels honorables consellers fet a 10 drsquoagost de lrsquoany de MXIX per salari del dit offici de IIII mesos qui foren complits a VII drsquoagost del dit any a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

26 AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 75v laquoItem donc an Bernat Splugues notari scrivagrave de la casa del Consell de la ciutat ab albaragrave delshonorables consellers fet a III de gener de lrsquoany de MCCCCXX per salari ordinari del dit offici per IIII mesos qui foren complits a VI de decembre propassat a raoacute de CL lliures lrsquoany munta segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

27 AHCB 1B-XI Clavaria 39 (31-VII-142017-II-1421) f 112v laquoItem donc ab albaragrave dels honorables consellers fet a II drsquoabril delany MCCCCXX an Bernat Splugues notari e scrivagrave del Consell de la ciutat de Barchinona les quals li devien eacutesser pagades a VII del dit mes drsquoabril drsquoaquells IIIIor(= 400) sous qui li soacuten donats cascun any de salari del dit offici pagadors de IIII en IIII mesos segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre sens altra cautelaraquo

Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420) 81

tres cobreixen gairebeacute tots aquests anys des drsquoagost de 1419 fins a octubre de 142028 En qualsevol cas drsquoEsplugues eacutes tambeacute documentat a Barcelona el 18 de juliol de 1420 un instrument puacuteblic rebut pel notari en aquesta data reduiacute la pensioacute drsquoun censal que rebien les monges del monestir de les Magdalenes de Barcelona29

Si per tant Bernat drsquoEsplugues no srsquoabsentagrave de Barcelona durant aquest periacuteode (ex-cepte per assistir a les sessions de les Corts a la veiumlna localitat de Sant Cugat)30 no srsquoaca-ba drsquoentendre perquegrave Tanagli li doacutena ndashen dues ocasionsndash la denominacioacute drsquoorator Dues explicacions soacuten possibles drsquoEsplugues hauria pogut eacutesser lsquoambaixadorrsquo abans drsquoaquestes dates en un periacuteode immediatament anterior (entre 1416 i 1418) Ara beacute la documenta-cioacute de la Cancelleria Reial i de la corporacioacute municipal barcelonina tot i meacutes fragmentagrave-ries tampoc no semblen documentar una absegravencia del notari de la capital del Principat per a una data anterior a 1418 ni per un periacuteode perllongat Tambeacute podria ser el cas que Tanagli no hagueacutes entegraves completament beacute les tasques que Bernat drsquoEsplugues desenvolu-pava a les Corts de Sant Cugat la singularitat de la seva participacioacute ndashactuava ensems com a escrivagrave de tot el Braccedil Reial i com a fedatari puacuteblic de les sessions parlamentagraveriesndash podia portar Tanagli a creure que el notari i escrivagrave del Consell de la ciutat de Barcelona era una mena de ldquoportantveurdquo de la monarquia

Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal

En la part final de la carta de Tanagli es menciona la famiacutelia de Bernat drsquoEsplugues (en concret els agnati de lrsquoescrivagrave municipal) com si lrsquohumanista florentiacute hagueacutes tingut con-tacte amb els parents de drsquoEsplugues

Segons sembla un germagrave de Bernat de nom Joan estudiagrave a la Universitat de Bolonya on apareix documentat des de 1408 fins 1423 i on aconseguiacute els graus en Arts i en Mede-cina Eacutes consignat per primera vegada en un acte de 1418 aleshores es declara ja magister examinatus (probablement en Arts) i estudiant de Medecina Hi testifica a favor de Galce-ran Valeriola el qual lrsquoendemagrave mateix va ser nomenat ardiaca de Tarassona per part del mallorquiacute Arnau de Miroacute doctor en Dret canogravenic i vicari del bisbe de Bolonya Drsquoaquesta declaracioacute srsquoinfereix que tots dos Joan drsquoEsplugues i Galceran Valeriola havien residit a Bolonya durant meacutes de deu anys (eacutes a dir des de 1408)31

El 27 drsquooctubre de 1420 Joan drsquoEsplugues aconseguiacute la primera de les dignitats ecle- siagravestiques de la seva carrera el diaconat de Santa Margarida de Bianya (a la diogravecesi de Gi-rona) que li fou concedit pel bisbe de Girona Andreu Bertran (1420-1431)32 Al cap drsquoun any just el 28 drsquooctubre de 1421 Joan drsquoEsplugues que ja es declarava canonge de Giro-na bescanviagrave aquesta diaconia amb lrsquoardiaconat de La Selva que posseiumla Joan de Cruiuml-lles doctor en Dret33 En el testament de la seva germana Blanquina34 dictat lrsquoany seguumlent

28 Els volums que interessen soacuten AHCB 1BXI Clavaria 38 i 39 El volum anterior el 37 arriba fins al novembre del 1415 Manquen per tant els registres corresponents als anys 1416-1419 (primera meitat)

29 rovira Catalegraveg pagraveg 167 nuacutem 999 Lrsquoanotacioacute fou afegida en la venda amb carta de gragravecia drsquoun censal mort a les monges delmonestir de les Magdalenes en data 27 de gener de 1406

30 Significativament el seu nom no apareix a les actes de les Corts de Tortosa que srsquoiniciaren el gener del 142031 Celestino Piana Nuovi documenti sullrsquoUniversitagrave di Bologna e sul Collegio di Spagna Bolonia Publicaciones del Real Colegio de

Espantildea vol I 1976 pagraveg 705-706 nuacutem 1655 (19-X-1418)32 ADG (Arxiu Diocesagrave de Girona) Llibre I-2 f 103v 33 ADG Llibre I-2 f 104v34 Blanquina drsquoEsplugues srsquohavia casat amb el jurista Aimoacute Dalmau (daggerante 4-XII-1419) de qui tingueacute un fill (Joan Dalmau canonge

de Barcelona i oiumldor de comptes del General) i sis filles Dalmau doctor en Lleis i ciutadagrave de Barcelona havia assessorat els

82 Xavier Espluga

(el 22 juny de 1422) Joan drsquoEsplugues apareix com a canonge i prebost Devia residir encara a Itagravelia perquegrave el 1423 eacutes novament mencionat en aquesta ciutat el seu amic Valeriola intervingueacute com a testimoni de lrsquoacte de procura atorgat per Francesc Bertran canonge de Barcelona i fill de lrsquohomogravenim Francesc Bertran doctor en Dret canogravenic en favor de Joan drsquoEsplugues (que apareix com a ardiaca de La Selva i canonge de Girona) la intencioacute era que el germagrave de lrsquoescrivagrave barceloniacute pogueacutes encarregar-se drsquouns determinats afers a la cuacuteria del papa (que aleshores ja havia retornat a Roma)35 Durant el mes de juny de 1424 Joan drsquoEsplugues era prebost de Barcelona (precisament prebost del mes drsquoabril)36 i moriacute a comenccedilaments de juliol de 143037 la data de lrsquoinventari dels seus beacutens eacutes del 8 de juliol i el dia 13 drsquoaquell mateix mes el bisbe de Girona concedia lrsquoardiaconat de La Selva a Miquel Pere perquegrave Joan drsquoEsplugues ja havia mort38

La documentacioacute examinada fins ara ilmiddotlustra que els contactes italians de lrsquoescrivagrave municipal barceloniacute i del seu germagrave soacuten molt meacutes intensos del que fins ara es podia intuir Certament aquestes relacions ajudaran a entendre millor lrsquoorigen de la seva important biblioteca

siacutendics barcelonins durant les Corts de Sant Cugat a les quals assistia regularment el seu cunyat Vegeu AHCB 1B-XI Clavaria 38 f 86v laquoItem donc a la dona na Blanquina muller de micer Aymoacute Dalmau quondam ciutadagrave de Barchinona tinent e possehint per son dot e spoli e altres drets los beacutens de la heretat del dit micer Aymoacute ab albaragrave dels honorables consellers fet a XXIX de novembre del any MCCCCXIX per remuneracioacute de molts treballs que sostench ab altres doctors en dar consells a la ciutat sobre los fets de les Corts quimiddots celebren al monastir de Sent Cugat de Vallers (sic) segons apar en lo dit albaragrave lo qual cobre ab apocha presa per en Bernat Splugues notari a IIII de decembre del dit anyraquo

35 Piana Nuovi documenti pagraveg 721 nuacutem 1718 (26-III-1423)36 Vicenccedil ruiz goacuteMez Els pergamins documentals de lrsquoArxiu Histograveric de Protocols de Barcelona 1142-1550 Barcelona Fundacioacute

Noguera 2014 pagraveg 345-346 nuacutem 456 37 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) notari Gabriel Canyelles vol 348 laquoPlec drsquoinventaris i encantsraquo sn f 7-14 Vegeu iglesias

Llibres i lectors doc 130 i tambeacute iglesias El bibliogravefil pagraveg 6938 ADG Llibre I-1 f 93r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana

Eduard Juncosa Bonet

Drsquoaquestos ciutadans de Barchinona eacutes lo stament tal que algun Rey norsquol teacute car eacutes de gent honrada rica e vivint honrosament ab cavalls e armes pomposament vestits e acompanyats e totes les primors de honor e gentilesa en la ciutat de Barccedilelona se troben en poder dels dits ciutadans Tenen les grans cases moblades e tinells de argent en lur viure e coses de magnificegravencia

Qui millor que aquestos merex la honra stant sobre lo gran regiment de la cosa puacuteblica de la ciutat fundat sobre virtut obrant actes de molta fortalesa e soacuten la conservacioacute dels privilegis de Cathalunya

Car vist eacutes en las Corts e altres parts que tostemps la ciutat de Barccedilelona fa servar les coses Aquestos no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Roma

Gabriel Turell

Tant se valria metre-y bochs com hogravemens de vil condicioacute

Jaume Safont

Els fragments que acabem de reproduir soacuten expressioacute de les idees bagravesiques que guiaran el nostre fil argumental al llarg de les properes planes Drsquouna banda el text procedent del capiacutetol 62 del controvertit Recort que srsquoatribueix a Gabriel Turell (1476) eacutes una mostra evident de la potegravencia que arribagrave a assolir lrsquooligarquia barcelonina1 De lrsquoaltra una frase ben poc conciliadora de Jaume Safont escrivagrave major de la Diputacioacute del General i un dels meacutes ferms defensors dels ciutadans honrats de Barcelona en quegrave pot entreveurersquos perfec-tament fins a quins extrems es desencadenagrave el conflicte entre lrsquooligarquia i el poble menut a la Ciutat Comtal del Quatrecents2

Les tensions entre estaments foren motiu drsquointervencioacute meacutes o menys directa ndashsegons cada conjunturandash de la Corona per tal drsquoapaivagar-los o esperonar-los a fi drsquoobtenir-ne el benefici esperat Tot i les etapes en quegrave reis i prohoms per muacutetua dependegravencia i inte-ressos compartits caminaren plegats en una mateixa direccioacute hi hagueacute certs moments en quegrave els sobirans de perfil meacutes ldquoabsolutrdquo actuaren en contra drsquounes institucions municipals

Universidad Complutense de Madrid (UCM) El present estudi ha estat elaborat dins del marc del projecte de recerca HAR2010-16762HIST de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupament i Innovacioacute sota el tiacutetol laquoPraacutecticas de consenso y de pacto e instrumentos de representacioacuten en la cultura poliacutetica castellana (siglos xiii al xv)raquo

1 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 2 Obra feta per en Gabriel Turell de la ciutat de Barcelona en lrsquoany de la Nativitat de NostreSenyor Deacuteu Jesuchrist Mil Quatre-cents setanta e sis la qual eacutes apellada Recort f 49r-v Vegeu els arguments exposats en contra de lrsquoautenticitat del text i sobre la seva redaccioacute en el context immediatament posterior a la guerra dels Segadors per Jaume riera laquoFalsos dels segles xiii xiv i xvraquo dins Rafael aleMany et alii (ed) Actes del Novegrave Colmiddotloqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1993 vol I pagraveg 460-462 Meacutes enllagrave de les disquisicions relativesa lrsquoatribucioacute i datacioacute del text resulta forccedila clar que les idees que transmet lrsquoextracte en quumlestioacute eren les progravepies de lrsquooligarquiabarcelonina a lrsquoocagraves medieval tal com demostra tot un reguitzell de fonts primagraveries coetagravenies

2 Dietaris de la Generalitat de Catalunya Barcelona Generalitat de Catalunya 1994 vol I pagraveg 125 (1-III-1455)

84 Eduard Juncosa Bonet

controlades per la poderosa oligarquia barcelonina de resultes de necessitats concretes i refugiant-se en el pretext de garantir la pau social un fet que desembocagrave sovint en conse-quumlegravencies funestes3

El present escrit preteacuten de posar el focus sobre aquests darrers contextos i plantejar les principals estrategravegies emprades per la monarquia en el seu particular pols contra els ciutadans meacutes poderosos de Barcelona i valorar-ne els efectes reals tot posant en relacioacute el cas del Cap i Casal de Catalunya amb drsquoaltres exemples del Principat i la Corona

Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic

Barcelona esdevingueacute un regravegim municipal orgagravenic a mitjan segle xiii arran dels privilegis concedits per Jaume I i es consolidagrave definitivament a partir del Recognoverunt proceres otorgat pel seu fill lrsquoany 1284 base fonamental de lrsquoestatut juriacutedic drsquoun municipi autogravenom que acabaragrave convertint-se en una veritable ldquosenyoria colmiddotlegiadardquo4

De forma paralmiddotlela a drsquoaltres urbs en el cas barceloniacute la creixent complexitat de la poliacutetica municipal havia deixat enrere el sistema assembleari general per falta drsquooperativi-tat i srsquohavia instituiumlt en canvi un model de representativitat i participacioacute exercit per un colmiddotlegi de magistrats de nombre reduiumlt que articulava de manera permanent el govern i lrsquoadministracioacute del municipi (consellers) i que rebia lrsquoassessorament drsquoun cos meacutes ampli de jurats (Consell de Cent) exponent de lrsquoantiga assemblea general Aquest sistema ex-cloiumla de la vida poliacutetica la majoria de la comunitat urbana fet que explica les constants disputes i tensions que es desencadenaren al llarg dels darrers temps medievals i les cor-responents reformes de lrsquoestructura de govern Lrsquoeleccioacute directa per tota lrsquoassemblea o la seva maior et sana pars va deixar pas a drsquoaltres models que combinaven la cooptacioacute amb lrsquoeleccioacute i el sorteig La participacioacute dels barcelonins en els ogravergans de regiment de la cosa puacuteblica es feia sempre seguint criteris estrictes de representacioacute estamental motiu pel qual tan sols es podia accedir als cagraverrecs reservats al propi estament o magrave De la divisioacute social tripartida progravepia del segle xiv es passagrave a una estratificacioacute meacutes complexa (ciutadans honrats mercaders artistes i menestrals) Els comicis per al nomenament dels consellers es duien a terme el dia de Sant Andreu (30 de novembre) a partir drsquoun complex model de cooptacioacute (un sistema drsquoeleccioacute muacutetua idoni per assegurar la perpetuacioacute de lrsquooligarquia com a monopolitzadora del poder urbagrave) mitjanccedilant el qual els jurats del Consell de Cent nomenaven dos dels seus membres que sumats als altres deu que aquests mateixos esco-llien constituiumlen una comissioacute de dotze electors (la dotzena electora) la qual es reunia en privat amb la finalitat de triar els consellers Un cop seleccionats srsquoinformava dels noms a la resta de jurats i al monarca Tot seguit els nous magistrats juraven el cagraverrec davant dels seus antecessors i del veguer Lrsquoendemagrave els nous consellers juntament amb el veguer i el

3 Pel que fa als sectors dominants de la societat catalana durant els darrers segles medievals vegeu entre drsquoaltres els estudis de Josep Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos honrados Aproximacioacuten al estudio de las eacutelites urbanas de la sociedad catalanabajomedieval (s xiv-xv)raquo Revista drsquoHistograveria Medieval 10 (1999) pagraveg 331-369 Pere verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas de Cataluntildea en el umbral del s xv entre el discurso poliacutetico y el mito historiograacuteficoraquo dins Joseacute Aacutengel sesMa (dir) La Corona de Aragoacuten en el centro de su historia 1410-1412 El Interregno y el Compromiso de Caspe Zaragoza Gobierno de Aragoacuten 2011 pagraveg 147-164

4 Sobre els privilegis fundacionals vegeu els treballs de josep M Font i rius laquoOriacutegenes del reacutegimen municipal de Cataluntildearaquo laquoValencia y Barcelona en los oriacutegenes de su reacutegimen municipalraquo laquoJaume I i la municipalitat de Barcelonaraquo dins Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval Barcelona Universitat de Barcelona 1985 pagraveg 281-560 i 677-678 En relacioacuteamb el sorgiment i evolucioacute del municipi barceloniacute vegeu Pere orti laquoEl Consell de Cent durant lrsquoEdat Mitjanaraquo dins Manuelrovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent I Lrsquoemergegravencia del municipi segles xiii-xiv Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 4) 2001 pagraveg 21-48

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 85

batlle reials seleccionaven els membres del nou Consell de Cent format per un nombre en general superior a cent individus Aquest regravegim de cooptacioacute es mantingueacute durant degrave-cades amb algunes modificacions com la transformacioacute de la dotzena en una vint-i-qua-trena o lrsquoestabliment drsquoestructures assembleagraveries intermegravedies (Trentenari)5

Pocs mesos abans de morir el longeu rei Pere el Cerimonioacutes sensible als greus proble-mes econogravemics i socials que estava sofrint la Ciutat Comtal es va decidir a emprendre una profunda reforma del sistema poliacutetic del municipi barceloniacute encaminada a la pacificacioacute de les tensions cada cop meacutes intenses que afloraven entre els ciutadans

Amb aquesta finalitat el monarca optagrave per distanciar-se de la potent oligarquia local i dotar drsquoun major protagonisme els membres de les mans mitjana i menor als quals oferiacute la facultat de reunir-se per plantejar propostes reformistes tot prometent-los escoltar analitzar i posar en marxa en cas de ser factible llurs demandes i aspiracions Els esta-ments inferiors de la societat barcelonina van aprofitar lrsquoocasioacute per elevar al sobiragrave un reguitzell de plantejaments dirigits a obtenir una representacioacute poliacutetica meacutes agravemplia6 una major capacitat de control dels cagraverrecs puacuteblics (que eviteacutes els habituals abusos de poder del patriciat) o la disminucioacute del deute municipal Meacutes concretament demanaven que la conselleria estigueacutes integrada per sis membres dos de cada magrave sense distincions je-ragraverquiques (laquoAxiacute com en la ciutat de Barchinona ha tres condicions de persones ccedilo soacuten ciutedans honrats mercaders e industrials que de cascuna condicioacute hi hajen II consellers e axiacute com vuy soacuten V que sien VI dos ciutedans honrats et dos mercaders bons e dos bons menestralsraquo) que no es pogueacutes ocupar el cagraverrec de conseller durant dos anys seguits que srsquoexigiacutes la rendicioacute de comptes als responsables de la gestioacute de les finances puacutebliques en finalitzar les seves funcions que es reforceacutes lrsquoautoritat del Consell de Cent tot millo-rant-ne la representativitat dels diversos sectors socials (laquocar rahonable cosa eacutes que axiacute com supporten cagraverrech del beacute e del mal de la Ciutat que axiacute mateix cagravepien en lo Consell e ordinacioacute drsquoaquella e que guarden per lo beacute e profit de la cosa puacuteblicaraquo) que els cogravensols de mar i dels oficis tinguessin la possibilitat drsquointervenir en lrsquoeleccioacute dels jurats que confor-maven el Consell que es rebaixeacutes el sou dels magistrats i oficials etc7

El rei va respondre favorablement a la majoria dels capiacutetols plantejats i es reuniacute im-mediatament amb els consellers per discutir-ne els continguts especiacutefics Un cop superada aquesta fase els principals responsables del govern municipal van presentar les propostes davant del Consell de Cent en ple i determinaren que fossin estudiades en detall per part drsquouna comissioacute drsquoexperts

Arribats en aquest punt el Consell va deliberar perograve no arribagrave a cap acord especiacutefic fet que obriacute la porta a una accioacute meacutes decidida per part de Pere Terccedil qui interrompeacute la di-nagravemica habitual de cooptacioacute mitigada prohibint als jurats que duguessin a terme lrsquoeleccioacute de nous consellers Tot just abans de celebrar els comicis el monarca va adreccedilar una nota

5 Per a una anagravelisi meacutes detallada dels aspectes institucionals vegeu Carme batlle laquoEstudi histogravericraquo dins Carme batlle et alii El lsquoLlibre del Consellrsquo de la ciutat de Barcelona Segle xiv les eleccions municipals Barcelona CSIC-IMF 2007 pagraveg 11-47 Eduard junCosa laquoLa reforma del govern municipal i la formacioacute dels partits ciutadansraquo dins Manel risques i Mercegrave aventiacuten (dir)Histograveria de lrsquoAjuntament de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona 2007 vol I pagraveg 116-129Una perspectiva actualitzada i agravemplia sobre aquestes quumlestions a Max turull El gobierno de la ciudad medieval BarcelonaCSIC-IMF 2009 Un balanccedil historiogragravefic sobre la principal institucioacute representativa municipal a Ramon grau laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo dins Manuel rovira i Sebastiagrave riera (coord) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 261-291

6 Per obtenir una visioacute de conjunt sobre lrsquoacceacutes popular a les institucions representatives dels municipis de la Corona vegeu Rafael narbona laquoAlgunas reflexiones sobre la participacioacuten vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragoacuten (ss xii-xv)raquoRes publica 17 (2010) pagraveg 113-150

7 Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC-IMF 1973 vol II Apegravendixdocumental 8 pagraveg 392-395 laquoProyecto de reforma del gobierno municipal de Barcelona en doce capiacutetulos precedido por elpermiso concedido por el rey Pedro el Ceremonioso para la formacioacuten oficial del primer sindicato de los habitantes de la ciudad 24-IX-1386raquo document de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona actualment traspaperat

86 Eduard Juncosa Bonet

als jurats barcelonins instant-los a nomenar consellers les persones que ell mateix havia designat ndashentre els quals no es respectava cap mena de distincioacute jeragraverquicandash i a crear un grup reduiumlt drsquoassessors format per dos ciutadans honrats dos mercaders quatre menes-trals i quatre artistes8

Aixograve srsquoesdevingueacute el 8 de desembre de 1386 escasses setmanes abans que es pro- duiacutes el traspagraves del Cerimonioacutes Doncs beacute una de les primeres accions que emprengueacute el seu primogegravenit i successor fou lrsquoanulmiddotlacioacute de les modificacions impulsades a Barcelona mitjanccedilant la supressioacute del privilegi concedit a favor del partit reformador lrsquoabolicioacute del consell assessor de nova creacioacute i el dictat drsquounes noves disposicions relatives al procedi-ment electoral i a la composicioacute de la conselleria que afavorien enormement lrsquooligarquia tradicional el sector que en contra de lrsquoactitud del seu predecessor i de la seva quarta esposa Sibilmiddotla de Fortiagrave li havia brindat tot el seu suport

La poliacutetica pro oligagraverquica engegada pel rei Joan I a Barcelona no fou exclusiva del cap i casal sinoacute que durant aquest mateix periacuteode tambeacute estagrave ben documentada en el cas gironiacute (com ho demostren els estudis de Christian Guillereacute i M Teresa Ferrer) De fet el gir de 180 graus que experimentagrave la poliacutetica reial es degueacute drsquouna banda als profunds conflictes al si de la Cort ndashamb els corresponents suports entre lrsquooligarquia i el sector po-pularndash sense oblidar drsquoaltra banda que en una crisi econogravemica tan intensa com la dels anys 80 del segle xiv uacutenicament lrsquoadinerada burgesia urbana podia concedir elevades sumes de diners al monarca

Al marge drsquoalgunes ofensives pactistes protagonitzades pel patriciat barceloniacute a partir de lrsquoentronitzacioacute de la nova dinastia Trastagravemara9 i de certes reformes meacutes o menys subs-tancials10 ndashfruit del quumlestionament de la legitimitat de lrsquooligarquia al capdavant del govern municipal i sempre considerades insuficients als ulls dels estaments inferiorsndash calgueacute es-perar meacutes de mig segle fins a lrsquoestabliment drsquouna nova reforma del statu quo institucional i de la seva estructura interna moment en quegrave es compliacute la prefiguracioacute sobre Barcelona que havia escrit a finals del segle xiv lrsquoinfluent franciscagrave Francesc Eiximenis

La dita ciutat fo hedifficada en constelmiddotlacioacute fortunada emperograve a certs anys e que la sua fortuna e prosperitat se entenia a fecunditat de generacioacute natural a larga saviesa a riqueses e honors temprades Perquegrave consellagrave que la dita ciutat simiddots volia conservar en sa bona fortuna no enteseacutes en excessives honors car aquiacute li fallia la fortuna per tal dix que mentre la dita ciutat enteseacutes en mercaderies seria prosperada car honor de mercader eacutes migana e temprada magraves de continent que la dita ciutat desviagraves drsquoaquesta honor e los ciutadans seus entesessen en eacutesser cavallers o en eacutesser curials de senyors o en honors grans de continent deya que haguessen per senyal que la dita ciutat perdria la sua bona fortuna car lavors son regiment vendriacutea a joveacuten e a nores e sos notables

8 Per aprofundir en els aspectes relatius a la planificacioacute i aplicacioacute de la reforma del govern municipal impulsada per Pere elCeremonioacutes a Barcelona vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 80-100 aixiacute com lrsquoaportacioacute meacutes recent de Nuacuteria sadurniacute i Josep M salraCh laquoEl govern de Barcelona durant la crisi de la dinastia (1386-1412)raquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 87-96

9 Alguns dels principals exemples al respecte poden llegir-se a Eduard junCosa laquoEnfrontaments i desacords amb els primersTrastagravemararaquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 106-115 Sobre el cas concret de Joan Fiveller i laseva mitificacioacute historiogragravefica vegeu Ramon grau laquoJoan Fiveller Ferran I i les imposicions municipals de Barcelona Repagravesa un mite histogravericraquo dins Ramon grau (dir) La gegravenesi de lrsquoautonomia fiscal del municipi Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 2-3) 1996 pagraveg 53-99 verdeacutes laquoLas eacutelites urbanas pagraveg 147-150

10 Que tingueren lloc abans de la partida definitiva drsquoAlfons el Magnagravenim cap a Itagravelia i que poden llegir-se a junCosa laquoLa refor- ma del govern pagraveg 121-123 batlle La crisis social vol I pagraveg 151 Frederic udina (dir) Privilegios reales concedidos a laciudad de Barcelona Barcelona ACA [CoDoIn XLIII] 1971 pagraveg 231 Ceremonial dels magniacutefichs consellers y regiment de la Ciutat de Barcelona Ruacutebriques de Bruniquer Barcelona Henrich 1912 vol I pagraveg 89

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 87

habitadors haurien scisme entre si emiddots perseguirien e a la fi portarien si mateys e la ciutat a perdicioacute11

Des del regnat de Jaume I els ciutadans honrats havien controlat sempre el govern de la Ciutat Comtal fins al punt que cap a finals de lrsquoEdat Mitjana lrsquoestament superior del municipi srsquointentagrave equiparar amb la petita noblesa12 i governava cercant el seu propi pro-fit i allunyant-se cada cop meacutes dels interessos del comuacute Malgrat que alguns membres del patriciat foren sensibles a les demandes i aspiracions populars la majoria dels ciutadans honrats es mostraren intransigents i despectius amb els membres dels grups inferiors de la societat Enfront dels efectes drsquouna crisi econogravemica cada cop meacutes evident lrsquooligarquia intentagrave donar respostes gairebeacute sempre insuficients als plantejaments dels mercaders artistes i menestrals sense arribar a acords relatius a les solucions que es consideraven meacutes convenients segons cada perspectiva Els sectors partidaris drsquoaplicar reformes de fons a lrsquoestructura del regiment de la universitat agrupats en el partit de la Busca considera-ven del tot imprescindible assolir el poder municipal per fer efectives les seves demandes contragraveries als interessos de la Biga

Els dos partits que lluitaren pel govern municipal de Barcelona al llarg de la Baixa Edat Mitjana van rebre el nom de Biga (en almiddotlusioacute a la peccedila de fusta que sosteacute el pes drsquoun edifici lrsquoelement sogravelid que sosteacute tota lrsquoestructura) i Busca (lrsquoestella el petit fragment que salta drsquoun lleny i que serveix per a encendre fogueres) El primer partit era el del patriciat barceloniacute i dels seus seguidors (comerciants enriquits amb el gran comerccedil drsquoimportacioacute rendistes contraris a les pretensions autoritagraveries reials i a les poliacutetiques reformistes bus-caires) mentre que el segon estava format pels sectors vinculats a lrsquoeconomia productiva aquells que patien drsquouna manera meacutes acusada els efectes de la crisi i es mostraven parti-daris de la posada en marxa de mesures proteccionistes o de la devaluacioacute monetagraveria13

Les postures drsquoambdoacutes grups srsquoanaren distanciant progressivament de forma cada cop meacutes irreconciliable Lrsquoabsentisme del rei Alfons ndashconvertit en un veritable Janus bifrontndash i lrsquoaccioacute de govern com a lloctinent de la reina Maria de Castella afavoriren lrsquoactuacioacute dels enemics de lrsquooligarquia Aquests reis gairebeacute sempre srsquohi mostraren favorables ja que consideraven que si colmiddotlaboraven amb els grups populars i aconseguien enderrocar el govern dels grossos srsquoobriria una via de possibilitats per engegar un viratge del sistema poliacutetic vigent i exercir lliurement la desitjada tendegravencia autoritagraveria del sobiragrave14 Habitual-ment les concessions als estaments superiors coincidiren amb moments de fortes neces-sitats econogravemiques de la monarquia Les limitacions que oferien els regnes ibegraverics a la voluntat de poder del rei van ser afrontades mitjanccedilant estrategravegies ben diverses en el cas drsquoAragoacute i Valegravencia lrsquoestabliment progressiu del sistema de la insaculacioacute o de sac i sort per a lrsquoeleccioacute dels representants del govern municipal afavoriacute i facilitagrave la seva capacitat drsquointervencioacute en les estructures poliacutetiques urbanes evitant la generacioacute de grans conflic-tes socials Aquesta solucioacute no seria aplicada a Catalunya amb enormes resistegravencies fins

11 Francesc eixiMenis Dotzegrave del Crestiagrave llibre I cap XXIV Valegravencia Lambert Palmart 1484 [ca 1385] Vegeu tambeacute EduardjunCosa laquolsquoSimiddots volia conservar en sa bona fortunarsquo La sociedad perfecta el buen gobierno y la ciudad ideal seguacuten las tesisde Francesc Eiximenisraquo dins Martiacuten alvira i Jorge diacuteaz Medievo utoacutepico Suentildeos ideales y utopiacuteas en el imaginario medieval Madrid Siacutelex 2011 pagraveg 155-172 batlle La crisis social vol I pagraveg 103 Frederic-Pau verrieacute laquoDos capiacutetols de Eiximenissobre Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten histoacuterica 8 (1951) pagraveg 145-149

12 En paraules del ciutadagrave honrat Gabriel turell laquoaquestos [referint-se als honrats] no soacuten solament ciutadans magraves cavallers en lo viure e representen los senats de Romaraquo (Recort cap 62)

13 Sobre aquest aspecte vegeu batlle La crisis social vol I pagraveg 198-204 junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12414 Conscient que les prerrogatives de la Corona al Principat laquosoacuten ja assay pochraquo el rei definia certes propostes sorgides de les

Corts catalanes com a laquoindecents impertinents e inhonestiacutessimes meacutes encara soacuten molt insoportables a la magestat e dignitatrealraquo mentre expressava el seu desig de governar Catalunya com podia fer-ho al regne de Siciacutelia laquoon ha la potestat absolutaraquo(Alan ryder Alfonso el Magnaacutenimo rey de Aragoacuten Naacutepoles y Sicilia (1396-1458) Valegravencia Institucioacute Alfons el Magnagravenim 1992 pagraveg 445 n 15 i 16)

88 Eduard Juncosa Bonet

a finals del regnat del seu germagrave Joan II i durant el regnat del seu nebot Ferran II De moment la complexa estructura parlamentagraveria i les insalvables tensions socials tant al camp com a la ciutat obligaren a plantejar una solucioacute distinta Cansat del bloqueig que la ciutat i el Principat en general li oferia el rei Alfons determinagrave laquoque aixiacute egualment sie tractat lo pobre com lo rich e lo chich com lo granraquo15 un lema que es convertiacute en una clara provocacioacute a la Biga i als senyors i que era de signe antagogravenic a lrsquoactitud del monarca davant de la revolta dels forans a Mallorca on actuagrave clarament en suport de lrsquooligarquia16

La reina Maria abandonagrave el Principat sense haver estat capaccedil de resoldre un conflicte de difiacutecil solucioacute17 deixant la ciutat laquoen assats tribulacioacuteraquo18 Una de les darreres actuacions poliacutetiques de la reina lloctinent abans de la seva fugida a Castella fou el permiacutes que conce-diacute oralment als buscaires perquegrave es reunissin en lrsquoanomenat Sindicat dels Tres Estaments i Poble de Barcelona (1452) una iniciativa que resultagrave insuficient als ulls del partit ja que seguia tenint vedat lrsquoacceacutes al poder municipal motiu pel qual resultava imprescindible drsquoemprendre una actuacioacute meacutes enegravergica protagonitzada pel nou lloctinent Galceran de Requesens un any meacutes tard19

Concretament corria el 30 de novembre de 1453 quan tingueacute lloc un ldquocop drsquoEstatrdquo drsquoagravembit municipal encapccedilalat per Requesens que posagrave fi al poderoacutes govern oligagraverquic i oferiacute la direccioacute municipal a la petita burgesia i a la menestralia urbana (la Busca) Ho feacuteu mitjanccedilant la supressioacute dels comicis municipals el nomenament drsquouna nova conselleria buscaire i lrsquoinici drsquouna intensa repressioacute contra els seus enemics fins al punt de fer-ne empresonar alguns Davant de tot aixograve un nombre considerable de ciutadans honrats va abandonar la institucioacute municipal i comenccedilagrave a mobilitzar-se per aconseguir la destitucioacute drsquoaquell a qui consideraven un laquomal natraquo posseiumlt pel diable que havia esclavitzat laquola meacutes noble ciutat del moacutenraquo20 El govern buscaire se centragrave en el sanejament de la Casa de la Ciutat a traveacutes de la reduccioacute del degraveficit de la hisenda la devaluacioacute de la moneda la im-plantacioacute de poliacutetiques proteccionistes drsquoinduacutestries estrategravegiques la disminucioacute dels sous Malgrat tot no es pogueren dur a la pragravectica altres propostes del seu programa com ara la construccioacute del moll o la rebaixa dels impostos Perograve si es volia consolidar la victograveria sobre els ciutadans honrats i evitar que els regidors nomenats per Galceran de Requesens deixessin de ser una solucioacute transitograveria calia que el monarca concediacutes un nou privilegi que poseacutes punt i final a una situacioacute que tot i comptar amb el seu beneplagravecit era de flagrant ilmiddotlegalitat El text que fixagrave de iure totes aquestes transformacions veieacute definitivament la llum despreacutes drsquointenses discussions lrsquoany 1455 i a grans trets destaca per haver legalitzat la presegravencia dels estaments inferiors als principals cagraverrecs de govern municipal per primer cop a la histograveria de la ciutat i per garantir un repartiment meacutes equitatiu del poder en es-

15 Jaume viCens Historia de los remensas en el siglo xv Barcelona Vicens Vives 1978 (1945) pagraveg 54 n 5816 Aquesta diversitat drsquoactuacions eacutes la que fa que no estigui drsquoacord amb Alan ryder quan afirma que pel que fa al cas catalagrave la

solucioacute preferida pel rei laquono era el reforzamiento del poder real como se testimoniaba en Naacutepoles sino las concesiones a unosintereses contrapuestos que el rey podriacutea trampear indefinidamente desde una cierta distanciaraquo (Alfonso el Magnaacutenimo pagraveg 445 i 446) Poliacutetiques diverses perograve totes amb una mateixa finalitat reforccedilar el poder reial tambeacute a Catalunya on Alfons sabia quelrsquouacutenica forma de debilitar lrsquooligarquia i els senyors considerats responsables de lrsquoescassa capacitat drsquointervencioacute monagraverquicaera aliant-se amb remences i buscaires tot i que aixograve comporteacutes lrsquoesclat de conflictes en quegrave esperava actuar com a moderador ireforccedilar aixiacute la seva figura Sobre aquestes idees em remeto a Eduard junCosa laquoEl rei Alfons i la promocioacute de la magnanimitatraquo dins M Rosa tereacutes Capitula facta et firmata Inquietuds artiacutestiques en el Quatre-cents Valls Cossetagravenia 2009 pagraveg 150-152

17 La reina es mostragrave superada per una situacioacute davant la qual no es veieacute amb pit drsquoactuar amb la mateixa fermesa que haviautilitzat uns anys abans (1437) en contra dels jurats de Girona (els quals reberen el suport directe dels consellers barcelonins i del Braccedil Reial de les Corts) La successioacute dels esdeveniments i alguns dels fragments meacutes ilmiddotlustratius drsquoaquest fet poden llegir-se aFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 352-354

18 En paraules drsquoun bigaire que transcriu batlle La crisis social vol I pagraveg 18619 Sobre el Sindicat i la figura de Requesens vegeu junCosa laquoLa reforma del govern municipal pagraveg 12620 Vegeu Josep M sans i traveacute Dietari o lsquoLlibre de Jornadesrsquo de Jaume Safont Barcelona Fundacioacute Noguera 1992 pagraveg 62 i 64

Amb la intencioacute de calmar les provocacions dels grossos el maig de 1454 el rei ordenagrave la substitucioacute com a lloctinent de Galceran de Requesens pel seu germagrave Joan sense retirar-li perograve el cagraverrec de governador general de Catalunya El rei de Navarra va seguir tractant amb poc mirament els poderosos i va mantenir el suport a la Busca

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 89

tablir una rigorosa igualtat de persones de cada estament al Consell de Cent (format per 128 jurats) i al Trentenari (constituiumlt per 32 membres) pel que fa als consellers el primer i el segon es reservaven als ciutadans honrats el tercer a un mercader el quart a un artista i el cinquegrave a un menestral La Busca en agraiumlment al suport reial va concedir donatius esplegravendids al monarca mentre que la Biga ndashamb el suport de la noblesa i el clergatndash mos-tragrave una enorme indignacioacute que cristalmiddotlitzagrave en una aferrissada oposicioacute (eacutes precisament en aquest context on cal situar la cita segona que encapccedilala el nostre escrit) El rei sabia que aquesta nova situacioacute no podria ser mai acceptada pels oligarques i que lrsquoenfronta-ment entre grups seria tan intens que caldria la seva intervencioacute per tal de restablir la pau social21

Alfons moriacute abans de veure el conflicte que havia provocat desembocar en una guerra civil de deu anys (1462-1472)22 perograve el redreccedil i lrsquoestabliment drsquoinstruments de control monagraverquic com la insaculacioacute o la Inquisicioacute foren posats a la pragravectica pel seu nebot Ferran el Catogravelic personificacioacute i model del priacutencep maquiavegravelmiddotlic En finalitzar el conflic-te begravelmiddotlic la institucioacute municipal quedava controlada de bell nou per lrsquooligarquia23 que aconseguiacute posar fi al fugaccedil equilibri de forces que srsquohavia produiumlt durant els anys centrals de la centuacuteria lrsquoexperiegravencia ldquodemocragraveticardquo de quegrave parlen alguns reputats autors24

El cop de gragravecia definitiu

Deixant de banda la complexa relacioacute entre Joan II i els estaments barcelonins al llarg del seu regnat25 centrarem lrsquoatencioacute en lrsquoaccioacute de govern del seu fill Ferran qui hagueacute de fer front a la difiacutecil tessitura de redreccedilar una ciutat desplaccedilada del poder i al liacutemit de lrsquoabisme pels efectes devastadors de la llarga crisi baixmedieval i de la Guerra Civil Durant el dar-rer quart del segle xv Barcelona era una ciutat controlada plenament pels interessos dels majors26 (com posagrave de manifest la instauracioacute de la Matriacutecula de ciutadans i mercaders27 a finals de 1479) que es perpetuaven al capdavant del govern mitjanccedilant un exercici del poder ineficaccedil despogravetic i corrupte El desprestigi el desgavell financer i lrsquoimmobilisme endogagravemic institucional van ser els principals factors que motivaren la intervencioacute del

21 Mica en mica arran drsquouna intensa propaganda que srsquounia al fracagraves drsquoalgunes poliacutetiques endegades pel govern reformista i adrsquoaltres variables externes la Biga va anar reconquerint el govern barceloniacute

22 Sobre aquest periacuteode vegeu el capiacutetol drsquoEduard junCosa laquoUna ciutat en conflicteraquo dins risques i aventiacuten Histograveria delrsquoAjuntament vol I pagraveg 130-145

23 En aquest nou escenari eacutes on cal situar les despectives paraules redactades per Jeroni Pau (1491) en contra de la participacioacute alregiment de la cosa puacuteblica municipal de la magrave menor laquoHom ha cregut que aquesta admissioacute del poble havia provocat lrsquoinici de la ruiumlna de la nostra ciutat essent com eacutes la plebs inepta per a governar per la inexperiegravencia y per lrsquoarbitrarietat drsquoordenar o de con- sultar o beacute perquegrave estagrave sempre prompta a les dissensions o pel malvoler de la noblesa i finalment perquegrave eacutes meacutes apta per aser governada que per a dirigirraquo (Jeroni Pau Barcino (edicioacute de M A Vilallonga) Barcelona Curial 1986 pagraveg 335 citat perFernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 348)

24 Al respecte vegeu Eduard junCosa laquoBarcelona 1453-1460 iquestla fugaz experiencia de un gobierno democraacuteticoraquo Res publica (Suplemento 2009 laquoPresente pasado y futuro de la democraciaraquo) pagraveg 83-90

25 Per la qual em remeto a junCosa laquoUna ciutat en conflicte i a Flocel sabateacute laquoEjes vertebradores de la oligarquiacutea urbana enCataluntildearaquo Revista drsquoHistograveria Medieval 9 (1998) pagraveg 138-139 Nomeacutes apuntar aquiacute que un cop superat el conflicte begravelmiddotlic elsector oligagraverquic que srsquohavia oposat al monarca aconseguiragrave conservar la seva preeminegravencia produint-se tan sols la substitucioacutede les famiacutelies que srsquohavien significat drsquouna forma meacutes evident contra Joan II

26 La Biga controlava novament el govern la ciutat des del seu cop de timoacute de 1461 tot i fer-ho amb el privilegi de 1455 (expressioacute del triomf de la Busca) una disfuncioacute a quegrave posaragrave fi el privilegi de 1493 Vegeu Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 363

27 Un mecanisme drsquoautodefensa i monopolitzacioacute drsquouns cagraverrecs municipals que sempre requeien en mans de les mateixes persones Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Jaume viCens Ferran II i la ciutat de Barcelona (1479-1516) Barcelona Universitat de Catalunya1936-1937 vol I pagraveg 148 Eduard junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute de la institucioacute municipalraquo dins risques i aventiacuten Histograveria de lrsquoAjuntament vol I pagraveg 148

90 Eduard Juncosa Bonet

monarca mitjanccedilant una actuacioacute ferma decidida i amb vocacioacute de perdurabilitat28 Eacutes en aquest pla on cal situar els successius privilegis de 1481 1493 i 1498 El primer anava destinat a frenar les discograverdies que generava lrsquoeleccioacute de consellers i oficis municipals tot intentant que srsquoevitessin les coaccions i els abusos i que fossin escollides les persones laquopuacutes ydograveneas e sufficientsraquo Molt meacutes substancials foren les transformacions que introduiacute en el sistema de regiment municipal el privilegi de 1493 car suposagrave la derogacioacute del drsquoAl-fons el Magnagravenim de 1455 i lrsquoadopcioacute drsquouna tendegravencia aristocratitzant29 A partir drsquoaquest moment els prohoms passaren a controlar tres de les cinc conselleries mentre que la quarta restava en mans dels mercaders i la cinquena era ocupada alternativament per artistes i menestrals La correlacioacute de forces tambeacute passagrave a ser meacutes avantatjosa per als meacutes poderosos en el Consell de Cent (compost des drsquoaleshores per 144 jurats distribuiumlts de la seguumlent manera 48 ciutadans honrats 32 mercaders 32 artistes i 32 menestrals) i al Trentenari (amb idegraventica proporcioacute de membres sobre un total de 36 12-8-8-8) a meacutes drsquoendurir-se els requisits per esdevenir jurat30 Lrsquoentrada en vigor del nou privilegi no aconseguiacute de sufocar les lluites entre els barcelonins per a obtenir el predomini del govern municipal fet que sumat als anhels dels cavallers i gentilhomes drsquointervenir-hi i a les resistegravencies dels estaments inferiors evidenciagrave que la reforma no havia estat suficient i que no srsquoajustava a les circumstagravencies poliacutetiques i socials de lrsquoegravepoca

La conjuntura fou aprofitada per la monarquia per posar en marxa una reforma con-siderablement meacutes profunda de la dinagravemica institucional un cop drsquoefecte que amplieacutes la seva capacitat drsquoaccioacute a la ciutat i que a la vegada reduiacutes la conflictivitat urbana objec-tius que srsquoacabaren materialitzant amb la concessioacute del privilegi drsquoinsaculacioacute de 1498 el veritable punt drsquoinflexioacute pel que fa a la composicioacute i al funcionament de la institucioacute municipal De fet malgrat haver ampliat la representativitat dels ciutadans honrats el rei concediacute als nobles que participessin en el govern municipal formant part del mateix es-tament que els honrats31 desvinculagrave els oligarques de diversos oficis que tradicionalment havien monopolitzat i establiacute diverses clagraveusules restrictives que no nomeacutes li permeteren drsquointervenir discrecionalment en lrsquoelaboracioacute de les primeres nogravemines drsquoinsaculats sinoacute que tambeacute es reservagrave la facultat de modificar sempre que ho cregueacutes convenient (i fou forccedila sovint a desgrat dels ciutadans) la composicioacute de les diverses bosses o sacs amb la qual cosa srsquoasseguragrave la fidelitat de jurats i consellers A partir de lrsquoaplicacioacute drsquoaquestes reformes el rei Catogravelic assoliacute la posicioacute drsquoarbitratge i el nivell de control sobre el muni-cipi barceloniacute que tants altres monarques anteriors havien anhelat sense egravexit Ferran II guanyava aixiacute tot i no tractar-se drsquoun egravexit rotund el pols contra la potent oligarquia drsquouna ciutat ferida i considerablement meacutes dogravecil que en temps passats ndashquan srsquohavia mostrat im-

28 De fet el redreccedil poliacutetic aplicat a la Ciutat Comtal va esdevenir definitiu fins que Felip V lrsquoany 1716 aboliacute dragravesticament totlrsquoentramat institucional catalagrave Sobre aquesta quumlestioacute vegeu Josep M torras laquoLrsquoorganitzacioacute municipal de Barcelona als seglesmodernsraquo dins Jaume sobrequeacutes (dir) Histograveria de Barcelona Barcelona Enciclopegravedia CatalanaAjuntament de Barcelona1992 vol IV pagraveg 259

29 Fet que suposagrave en part lrsquoacompliment del desig expressat per Pere Miquel Carbonell a les seves Crograveniques drsquoEspanya on defenia que laquoal parer meu valria molt meacutes tornar lo dit regiment al primer stament ccedilo eacutes quant era tot dels ciutadans los quals erenhonrats e arrendats car a aquells se pertanya e pertany portar les gramalles de consellers e regir la ciutat e a ests may perquegravemiddotnperden la honre e nom de mossenyerraquo (Pere Miquel Carbonell Crograveniques drsquoEspanya (edicioacute drsquoA Alcoberro) Barcelona Barcino 1997 pagraveg 201 citat per Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 349)

30 Tot i aquesta preeminegravencia aparent dels honrats cal advertir que el seu triomf no fou absolut ja que la suma dels membres de la resta drsquoestaments seguia superant-los en nombre Per conegraveixer meacutes detalls relatius a aquest privilegi i la seva comparacioacute gragraveficaamb el de 1455 vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 152-157 Consulteu aixiacute mateix viCens Ferran II i la ciutatvol I pagraveg 108-110

31 Una assimilacioacute que els propis honrats havien defensat degravecades abans (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 344-346) perograve que ara perjudicava llurs interessos a la ciutat Com a compensacioacute i en atencioacute als serveis prestats a les Corts de Montsoacute de 1510 el rei va atorgar als ciutadans honrats barcelonins tots els privilegis immunitats llibertats preeminegravenciesfavors i prerrogatives de quegrave disposaven el membres del braccedil militar a Catalunya amb lrsquoexcepcioacute drsquoacudir a les Corts pel referitbraccedil (Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 367-368)

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 91

permeable a les demandes i al poder de la monarquiandash32 com a fruit dels nefastos efectes de les successives crisis i la guerra33

A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute

Tot i no poder entrar-hi amb molt de detall34 hem cregut drsquointeregraves abans drsquoacabar fixar lrsquoatencioacute en una realitat diversa dins el mateix Principat i fer aflorar les similituds i dife-regravencies entre ambdoacutes casos Barcelona i Tarragona35 pel que fa a les principals quumlestions que hem anat esbossant al llarg del nostre recorregut salvant les enormes distagravencies que separaven aquestes dues ciutats a nivell demogragravefic economicosocial i de rellevagravencia i influegravencia sobre el conjunt del territori

La conquesta i colonitzacioacute de lrsquoantiga capital imperial fou una empresa llarga i com-plexa que determinagrave lrsquoestabliment drsquoun particular regravegim de condomini entre monarques i arquebisbes (els dos principals poders de la Corona drsquoAragoacute) Cada senyor nomenava els respectius representants de la seva autoritat a la ciutat els quals anaren perdent protago-nisme a mesura que srsquoanava forjant el municipi ndashconvertit en regravegim orgagravenic o ple com en tants altres casos al llarg del segle xiii i de les primeres degravecades del xivndash dotat de genero-ses prerrogatives per part drsquoambdoacutes priacutenceps els quals rivalitzaren per atreurersquos el favor dels ciutadans que es vanagloriaven de ser laquolos puacutes liberts ciutadans de tota Cathalunyaraquo pel fet de ser de jurisdiccioacute comuna36

La participacioacute dels ciutadans en el govern municipal tarragoniacute va seguir un esquema molt similar al de la resta de ciutats de la Corona un gabinet executiu format per un colmiddotlegi reduiumlt de magistrats ndashque en el cas tarragoniacute estava format per tres persones que srsquoanomenaren cogravensols enlloc de consellersndash37 i un ogravergan de govern assembleari de caragravec-ter consultiu i amb capacitat legislativa ndashel Consell els membres del qual entre 45 i 60 prengueren el nom de consellers i no jurats com succeiumla a Barcelonandash drsquoon emanaven comissions delegades per a la resolucioacute drsquoassumptes concrets aixiacute com tot un ampli ventall drsquooficis menors destinats a la gestioacute i organitzacioacute colmiddotlectives La implantacioacute drsquoun model basat en la representacioacute va suposar una considerable i progressiva disminucioacute del nom-bre de ldquoveusrdquo amb capacitat de participacioacute directa en les deliberacions i en lrsquoadopcioacute de resolucions que regien la poliacutetica local perograve al mateix temps va permetre la consolidacioacute drsquouns ogravergans decisoris estables de renovacioacute anual amb una elevada capacitat drsquoinfluegraven-cia i de pressioacute sobre lrsquoautoritat senyorial els representants de la qual ndashsi no es requeria expressamentndash no podien assistir a les sessions parlamentagraveries Les principals diferegravencies amb drsquoaltres realitats com la barcelonina cal buscar-les en la composicioacute i el megravetode drsquoac-ceacutes a les referides institucions

En un primer periacuteode els responsables del govern municipal eren escollits directa-ment per tots els caps de famiacutelia una tendegravencia que es perpetuagrave fins a lrsquoentrada en vigor

32 En paraules textuals drsquoorti laquoEl Consell de Cent pagraveg 4633 Per aprofundir en aquestes quumlestions vegeu junCosa laquoFerran II i la recuperacioacute pagraveg 146-16334 Les idees apuntades en aquest apartat sorgeixen de la meva tesi doctoral la qual seragrave publicada properament pel CSIC-IMF sota

el tiacutetol Estructura y dinaacutemicas de poder en el sentildeoriacuteo de Tarragona Creacioacuten y evolucioacuten de un dominio compartido (ca 1118-1462)35 Ciutats comparades a finals del segle xiv pel reputat gironiacute Francesc eixiMenis al capiacutetol 24 del Dotzegrave del Crestiagrave36 AHT (Arxiu Histograveric de Tarragona) Fons municipal Acords municipals 69 (1461-1462) f 31r37 Aixiacute com a Barcelona els consellers havien rebut anteriorment els apelmiddotlatius de cogravensols i pahers el nom primigeni que aquests

magistrats reberen a Tarragona fou el de jurats

92 Eduard Juncosa Bonet

de la reforma de 1336 moment en quegrave la capacitat drsquoeleccioacute va passar a recaure tan sols sobre una comissioacute restringida formada per un cos drsquouns vint electors seleccionats pels cogravensols sortints drsquoentre els membres del Consell general que emetien el seu vot junt amb els antics magistrats Seguint un model basat en la cooptacioacute indirecta o mitigada els nous cogravensols eren els encarregats de designar els membres que compondrien el Consell que els acompanyaria fins a la finalitzacioacute del seu mandat A mitjan segle la vintena electora acabagrave desapareixent i passaren a ser tots els consellers els encarregats de procedir a la vo-tacioacute (la data en quegrave se celebraven els comicis anuals srsquoacabagrave fixant el dimarts de Pasqua)

A partir del darrer terccedil del segle xiv ndashuna conjuntura drsquoenorme inestabilitat poliacutetica social i econogravemica a la major part de lrsquoOccident europeundash es visqueacute una acarnissada lluita de bagravendols a Tarragona entre els partidaris del senyoriu reial i els de lrsquoeclesiagravestic clar reflex de les tensions que assolint cada cop un to meacutes elevat protagonitzaren els seus senyors fonamentalment a partir del moment en quegrave Pere el Cerimonioacutes decidiacute que volia que laquoTarragona fos suaraquo38 Lrsquointent meacutes notori que srsquoemprengueacute per posar remei a lrsquoelevada conflictivitat (els laquooys rancors males volentats sedicions e breguesraquo de quegrave sovint parlen les fonts de lrsquoegravepoca) fou el privilegi concedit per lrsquoinfant Joan actuant com a governador general el 31 de marccedil de 1382 La importagravencia drsquoaquest document radica en el fet que meacutes enllagrave drsquoestablir lrsquoesquema teograveric de funcionament institucional dels ogravergans de govern de la ciutat va esdevenir un instrument clau que alteragrave completament ndashmit-janccedilant la decidida intervencioacute de la Coronandash el procediment electoral habitual a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoun model cooptatiu mixt (que combinava lrsquoeleccioacute amb lrsquoatzar sorteig per rodolins) a meacutes drsquointroduir la paritat estamental completa entre majors mediocres i menors39 tant al consolat com als Consells general i especial

Malgrat tot els conflictes van seguir sent recurrents fet que motivagrave la supressioacute del privilegi i la seva substitucioacute per un de nou a primers de 1388 tot just encetat el regnat de Joan I qui afavoriacute una tendegravencia totalment contragraveria a la seguida a Barcelona El monar-ca concediacute a la ciutat la plena capacitat de decidir el seu sistema electoral (el qual solia establir-se mitjanccedilant una votacioacute dels consellers pregravevia als comicis) tot basculant entre el model drsquoeleccioacute directa ndashen els contextos en quegrave lrsquooligarquia comptava amb un major poderndash amb el de lrsquoeleccioacute i atzar que esdevingueacute el megravetode predominant aixiacute com el respecte absolut a la designacioacute drsquoun cogravensol de cada magrave

A diferegravencia de lrsquoanterior aquest privilegi fou de llarg recorregut ja que es mantingueacute vigent ndashamb lleus modificacions aplicades a partir de les ordenances de 1437 i 1445ndash40 fins al primer intent drsquoestabliment del regravegim drsquoinsaculacioacute per part de Joan II el 147641 Les transformacions a quegrave fem referegravencia es degueren a les pressions drsquoun dels partits munici-pals els quals sorgiren com a cristalmiddotlitzacioacute institucionalitzada de les antigues lluites entre faccions Aixiacute doncs en el cas tarragoniacute (una ciutat molt menys oligarquitzada i amb una noblesa gairebeacute imperceptible) els partits locals no seguiren una logravegica de confrontacioacute vertical ndashcom a la Ciutat Comtalndash sinoacute que foren molt meacutes transversals pel que fa a la seva composicioacute i obeiumlren a una lluita horitzontal entre els partidaris ndashmajoritarisndash del senyoriu reial (Ciutadans) i els defensors de lrsquoarquebisbal (Querellants) fet que amb tota

38 Sobre aquest aspecte vegeu Eduard junCosa laquolsquoMuyren los traydorsrsquo La lucha de bandos en Tarragona a fines del siglo xivraquoHispania LXXV250 (2015) pagraveg 441-466

39 La qual no srsquoassoliragrave a Barcelona fins als anys centrals de la centuacuteria seguumlent durant un breu periacuteode40 En alguns moments meacutes convulsos hi hagueacute propostes fetes per ciutadans i juristes de renom que recomanaren aplicar a la ciutat

del Francoliacute el sistema electoral barceloniacute perograve no reeixiren41 Soacutec partidari de mantenir-me fidel a les fonts primagraveries ndashalmenys aquelles que he utilitzat amb meacutes assiduiumltatndash i no parlar

drsquoinsaculacioacute pels models anteriors a lrsquoestabliment del privilegi especiacutefic distanciant-me en aquest cas de la posicioacute drsquoautors com Fernaacutendez trabal laquoDe lsquoprohomsrsquo a ciudadanos pagraveg 358-362 o Santi Casas laquoAlguns apunts sobre el govern municipal de laciutat de Tarragona (ss xv-xvi) Els privilegis drsquoinsaculacioacuteraquo Pedralbes 131 (1993) pagraveg 409-418

El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana 93

probabilitat resultaragrave determinant ndashjunt amb les elevades quotes drsquoautonomia el menor poder de lrsquooligarquia i la situacioacute perifegravericandash perquegrave no es produiacutes una oposicioacute frontal en contra de la monarquia com la que es visqueacute a Barcelona en reiterades ocasions

En aquesta particular lluita tambeacute hi prengueren part activa els regidors de Barcelona (laquola ciutat que tostemps fa servar les cosesraquo) a favor del partit que lluitagrave per defensar els interessos del monarca Prenguin-se llurs paraules com a colofoacute

Molt alt e molt excelmiddotlent priacutencep e poderoacutes Senyor Misser Pere Ccedilabater licenciat en leys e en Thomagraves del Bosch missetgers de la Ciutat de Terragona recorren a la vostra gran excelmiddotlegravencia per impetrar e obtenir de aquella benifici salutable de les grans oppressions a les quals la dita Ciutat eacutes supposada en tant que si la vostra magrave poderosa no repregraven tot gosar injust e no tanque la porta per la qual tals oppressions entren la dita Ciutat no pot escapar a la sua gran destruccioacute La causa Senyor molt excelmiddotlent eacutes per ccedilo com lo reverent Cardinal administrador de la Esglea de la dita Ciutat segons som informats per metre e posar sos familiars e oficials en lo regiment de la dita Ciutat se esforccedile metre quumlestioacute en lo dit regiment E opposant-se los cogravensols e regidors de la dita Ciutat a la defensioacute majorment de la juridiccioacute vostre Senyor lo dit reverent Administrador pretenent invasioacute de la sua juridiccioacute ecclesiagravestica ha supposada la dita Ciutat a intradit ecclesiagravestich la qual sa serva en aquella de quegrave molt alt Senyor moguts per deute de gran fraternitat de la dita Ciutat ab aquesta nos dolem molt e planyem lur destruccioacute sabents la dita Ciutat de Terragona eacutesser famosa e de les antigues de Espanya e sie mariacutetima e gran clau del vostre Principat de Cathalunya [] Per ccedilo supplicam molt humilment a la vostra molt alta Senyoria que sia de vostra mercegrave haver la dita Ciutat e la causa dessuacutes dita en lur justiacutecia favorablament recomenats manant aquells eacutesser desempetxats []

Scrite en Barchinona a XVI de juliol de lrsquoany MCCCCxxxviiSenyor vostres humils servidors e vassalls qui besant vostres mans e peus

humilment se recomanen en vostra gragravecia e mercegraveLos consellers de la Ciutat de Barchinona42

42 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-VI Lletres closes 5 (1435-1438) f 104v-105r

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)

Pol Serrahima i Balius

Introduccioacute

Un dels problemes meacutes rellevants en la histograveria poliacutetica drsquoEuropa eacutes esbrinar quines van ser les forces que lideraren entre els segles xiv i xviii els processos que conduirien a les formes poliacutetiques i organitzatives conegudes com Estats moderns al segle xix en altres paraules quines institucions van ser els motors de la construccioacute estatal La tesi meacutes es-tesa concedeix a les monarquies i les seves administracions el paper primordial en lrsquoorga-nitzacioacute centralitzada dels territoris i reserva a les ciutats com a defensores dels propis particularismes un rol de simple oposicioacute1 Paradoxalment perograve tot i que els privilegis juriacutedics de quegrave disposaven siguin vistos com a dissolvents per les grans unitats territorials les ciutats eren elements indispensables en la uniformitzacioacute administrativa sense els quals es fa difiacutecil fins i tot perfilar el concepte de centralitat

Si entenem que un Estat eacutes una organitzacioacute que teacute control sobre un grup de poblacioacute que ocupa un territori i que 1) es diferencia drsquoaltres organitzacions operant en el mateix territori 2) eacutes autogravenom 3) estagrave centralitzat i 4) teacute divisions formalment coordinades les unes amb les altres2 aleshores podrem afirmar primer que a lrsquoEuropa medieval i drsquoAntic Regravegim eacutes difiacutecil parlar de lrsquoexistegravencia de cap organitzacioacute que pogueacutes rebre el nom drsquoEs-tat i segon que moltes ciutats posseiumlen meacutes funcions estatals en els territoris que domina-ven que no pas les progravepies monarquies que amb el seu aparell tenien lrsquoautoritat teograverica sobre aquells espais Generalment les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim eren regides per unes estructures autogravenomes de govern els municipis que si beacute havien de ser sempre sancionades ndashcom a miacutenim en origenndash pel poder monagraverquic amb el pas dels segles podien arribar a acumular un alt grau de sobirania

Resumint podriacuteem dir que si beacute lrsquoaccioacute de les estructures de poder municipal tendia generalment a allunyar les ciutats del poder monagraverquic (encara que no sempre fos aixiacute i que els resultats a la llarga fossin molt divergents) aquestes mateixes estructures exercien tambeacute una forccedila centriacutepeta respecte les seves zones drsquoinfluegravencia poliacutetica i econogravemica eacutes a dir mentre srsquoallunyaven del centre esdevenien un centre El meacutes paradigmagravetic eacutes el

Universitat de Lleida1 Vegeu per exemple a Wim bloCKMans laquoVoracious States and Obstructing Cities An Aspect of State Formation in Preindustrial

Europeraquo Theory and Society 18 5 (1989) Per a una criacutetica a aquesta visioacute vegeu Stephan R ePstein laquoTown and CountryEconomy and Institutions in Late Medieval Italyraquo The Economic History Review New Series 46 3 (1993) pagraveg 471-472

2 Prenem la definicioacute de Charles tilly laquoReflections on the History of European State-makingraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in Western Europe PrincetonLondres Princeton University Press 1975 pagraveg 70

96 Pol Serrahima i Balius

cas de les comunes italianes desvinculades en la pragravectica ja al segle xii del poder central imperial perograve convertides elles mateixes en nuclis drsquoautegraventics Estats centralitzats3 Ara beacute moltes altres municipalitats europees entre elles Barcelona o Valegravencia sense arribar mai a desvincular-se dels poders monagraverquics de quegrave depenien van desenvolupar formes autogravenomes retograveriques i efectives de control del territori que tenen possiblement tants o meacutes punts de contacte amb les formes drsquoadministracioacute estatal modernes que no pas amb les actuals estructures de les administracions municipals o locals

Al costat drsquoaixograve la paradoxa esmentada teacute una altra manifestacioacute encara meacutes evident En les ciutats medievals i drsquoAntic Regravegim acostumaven a tenir-hi seu independentment del fet que el poder municipal hi gaudiacutes tambeacute drsquouna gran autonomia i fortalesa institu-cions que eren extensions de lrsquoautoritat monagraverquica amb les seves oficines i oficials per-manents encarregades drsquoadministrar el territori i alhora drsquoimposar-hi la fiscalitat reial Aixiacute per exemple a Barcelona al segle xv hi tenien seu el veguer el batlle de Barcelona i el batlle general de Catalunya amb les corts respectives a meacutes drsquoalguns oficials com el mostassaf per exemple que eren de titularitat reial Ara beacute les funcions i atribucions drsquoaquestes oficines reials i les de les oficines municipals acostumaven a entremesclar-se de manera formal i informal a la histograveria de les urbs europees hi observem oligarquies ciutadanes situant membres en oficines reials per posar-les al servei dels seus interessos de classe monarquies venent o concedint taxes i imposicions als municipis monarques parlant en nom de ciutats i municipis atribuint-se la potestat del rei monarques interfe-rint en lrsquoeleccioacute de cagraverrecs municipals o concedint als municipis al dret de triar oficials reials etc4 En contrast amb la Barcelona medieval i moderna i amb tantes altres ciutats de lrsquoegravepoca la superposicioacute de competegravencies entre institucions en els Estats actuals sembla ben poca cosa

A totes aquestes consideracions cal sobreposar-ne una darrera i meacutes general que fa encara meacutes difiacutecil drsquoafirmar quegrave era motor i quegrave era fre en els processos de construccioacute estatal el fet que tot i que sovint es faci no es pot associar de forma estable una organit-zacioacute determinada a una intencionalitat poliacutetica inequiacutevoca clara i constant en la histograveria Els municipis i les administracions reials eren vehicles a traveacutes dels quals persones o grups socials especiacutefics meacutes o menys amplis segons el lloc i el moment tractaven de fer efec-tius uns interessos que eren variats i canviants A les dinagravemiques meacutes o menys progravepies i potser relativament identificables i estables del joc secular entre organitzacions calia afegir doncs interessos puntuals la Barcelona del segle xv per exemple fou en espai de pocs anys el vehicle drsquoun potent partit reialista popular i el drsquouna oligarquia aferrada a vells privilegis Aixiacute a totes llums sembla que seria inacceptable fer-se la idea que podem reduir la relacioacute ciutat-monarquia a un mer conflicte constant entre un centre favorable a la construccioacute estatal i una perifegraveria disgregadora5

3 Vegeu un relat recent i convincent drsquoaquest proceacutes a Tom sCott The City-State in Europe 1000-1600 Hinterland TerritoryRegion Oxford Oxford University Press 2012 esp pagraveg 33-36 De fet el mateix Blockmans sistematitzagrave les ciutats europeessegons el punt fins al qual hagueacutes arribat a desenvolupar-se aquesta sobirania i nrsquoindividuagrave quatre tipus el primer de les quals les autogravenomes eren les ciutats-estat italianes eacutes a dir ciutats que de tant de poder acumulat havien esdevingut Estats independents Els altres tres tipus eren les ciutats negociadores com Barcelona o les flamenques les subordinades com les franceses i lesdependents com les de lrsquoest drsquoEuropa (bloCKMans laquoVoracious States)

4 Sobre la manera com les ciutats catalanes baixmedievals van apropiar-se de les atribucions i la sobirania del monarca vegeuFlocel sabateacute Curull laquoMunicipio y monarquiacutea en la Cataluntildea bajomedievalraquo Anales de la Universidad de Alicante 13 (2000-2002)

5 Encara en el cas catalagrave cal afegir una certa excepcionalitat histograverica compartida amb lrsquoAragoacute i Valegravencia derivada de lrsquoexistegravencia drsquouna institucioacute com la Diputacioacute del General que com a delegacioacute permanent de les Corts rebia la sobirania de tots elsestaments i del rei Amb tot tambeacute en la Generalitat srsquoacaba trobant aquesta confusioacute entre la idea drsquoinstitucioacute puacuteblica i la depersona privada per exemple quan la institucioacute eacutes feta propietagraveria de part del comtat drsquoEmpuacuteries i actua com a senyora feudalen la seva part del domini

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 97

Davant drsquoaixograve plantegem la necessitat drsquoanalitzar quina era la relacioacute de les ciutats i les monarquies amb cadascun dels agravembits de la vida poliacutetica econogravemica juriacutedica i admi-nistrativa dels territoris ja que cadascun drsquoaquests agravembits eacutes un vessant del proceacutes drsquoagre-gacioacute o disgregacioacute estatal El camp de lrsquoorganitzacioacute del proveiumlment alimentari dels ter-ritoris i les ciutats eacutes un drsquoaquests agravembits i un en el qual soacuten necessagraveries tota una segraverie de competegravencies administratives i juriacutediques que en lrsquoegravepoca que tractem a la Corona drsquoAragoacute i a molts meacutes llocs drsquoEuropa es trobaven repartides entre monarquia i ciutat que havien de negociar-ne permanentment la forma drsquoaplicacioacute Entendre les atribucions de cada institucioacute en aquest agravembit permet drsquoobservar lrsquoevolucioacute de certs aspectes que podem relacionar amb lrsquoanomenat naixement de lrsquoEstat modern o com a miacutenim amb la formacioacute de conceptes ideologravegics que hi estan relacionats En aquest sentit lrsquoegravepoca de govern de la dinastia Trastagravemara a la Corona drsquoAragoacute (1412-1516) eacutes especialment interessant perquegrave aquests monarques han estat tradicionalment tinguts per la historiografia com uns dels primers abanderats a la Peniacutensula de les idees absolutistes tal vegada modernes sobre lrsquoEstat i lrsquoeconomia poliacutetica6

Malgrat aixograve i tot i el tiacutetol la comunicacioacute se centra en aquest periacuteode nomeacutes en part Per aclarir els termes de discussioacute i introduir els anys de regnat de la dinastia castellana en una narrativa meacutes llarga hem dividit el text a partir drsquoara en tres seccions de les quals la primera tracta de la relacioacute existent entre poliacutetiques drsquoavituallament urbagrave i processos de construccioacute estatal a lrsquoEuropa preindustrial des drsquouna perspectiva general la seguumlent estudia com es van formar i quines eren les atribucions en mategraveria annonagraveria del municipi barceloniacute i de la Corona aragonesa i la tercera analitza ara siacute com monarquia i ciutat van actuar sobre el proveiumlment en els anys de govern de la dinastia Trastagravemara A les conclu-sions es valora si en aquest agravembit podem o no percebre una dinagravemica clara favorable o contragraveria a la construccioacute estatal per part drsquoambdues institucions

Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries

Les poliacutetiques drsquoavituallament cerealiacutecola de les ciutats han estat un dels temes preferits tant de la histograveria econogravemica com de lrsquoeconomia poliacutetica des del seu naixement com a dis-ciplines drsquoestudi Hem de partir de la idea que la baixa productivitat agriacutecola i la reduiumlda eficiegravencia dels mitjans de transport feien meacutes difiacutecil mantenir proveiumlts els nuclis urbans de forma abundant i constant el meacutes petit trasbals podia ocasionar disfuncions en els siste-mes de circulacioacute de cereal i provocar pujades de preus o escassetats Aixograve es combinava amb ndashi potser originavandash una ideologia que feia de la fam el principal temor terrenal de la poblacioacute cosa que dugueacute les diverses autoritats a desenvolupar poliacutetiques amb lrsquoobjectiu drsquoevitar el desabastament de les ciutats un objectiu imprescindible per mantenir la pau social

Les moltes similituds entre aquestes poliacutetiques arreu drsquoEuropa ha permegraves a dos autors com Carlo Maria Cipolla i Stephan Epstein intentar sistematitzar-les i comprendre-les de

6 Aixiacute per exemple llegim Eduardo Ibarra assumir que mentre a finals del segle xv laquoera la economiacutea en gran parte municipalista ante el hecho de que no se habiacutean fraguado estos oacuterganos expresivos de las economiacuteas nacionales [] y las relaciones econoacutemicas internacionales estaban auacuten tan soacutelo en embrioacutenraquo els Reis Catogravelics havien intentat instaurar a Espanya poliacutetiques econogravemiquessemblants a les de laquoFrancia e Inglaterra paiacuteses unidos que habiacutean logrado formar naciones centralizadoras y unidasraquo (Eduardoibarra y rodriacuteguez El problema cerealista en Espantildea durante el reinado de los Reyes Catoacutelicos (1475-1516) Madrid InstitutoSancho de Moncada de Economiacutea 1944 pagraveg 13)

98 Pol Serrahima i Balius

forma general El primer les classificagrave en dos grups el de les mesures destinades a incre-mentar la produccioacute local i el de les mesures destinades a assolir el grau meacutes alt possible drsquoautosuficiegravencia generalment a traveacutes del control del mercat i de la formacioacute drsquoestocs7 El segon tambeacute ha afirmat que hi havia dos tipus de mesures destinades a assegurar el proveiumlment urbagrave perograve considera que la seva naturalesa era lleugerament diferent per una banda hi havia la creacioacute de sistemes drsquoemmagatzematge de gra puacuteblic control del preu del pa i subsidis per millorar la capacitat drsquoacceacutes dels ciutadans al pa i per altra les restriccions a les exportacions de gra i els incentius a la importacioacute8

Entre les dues sistematitzacions es cobreix la pragravectica totalitat de les poliacutetiques an-nonagraveries Cipolla sembla oblidar lrsquoexistegravencia de mesures destinades a una millor distri-bucioacute dels estocs entre la poblacioacute (el que Amartya Sen anomenaria un repartiment meacutes equitatiu dels drets drsquoacceacutes a lrsquoaliment o food entitlements)9 mentre que Epstein no doacutena importagravencia a les poliacutetiques que afectaven la produccioacute que en el nostre estudi tampoc apareixen perquegrave no van ser aplicades ni pels monarques ni per la ciutat en els segles que analitzem Alhora i tot i les lleugeres diferegravencies drsquoenfocament les anagravelisis dels dos autors permeten intuir quin era el problema principal que causaven aquestes mesures en un moacuten poliacuteticament i juriacutedicament disgregat Tots dos coincideixen a assenyalar una gran con-flictivitat que emanava del fet que les diverses ciutats i principats intentessin drsquoimplantar aquests sistemes pel seu compte En paraules drsquoEpstein laquoels controls comercials srsquoutilit-zaven tant per garantir subministraments adequats [] com per batre les mesures similars de ciutats veiumlnes [] en la mesura que una ciutat esperava que els seus veiumlns restringirien el comerccedil es veia estimulada a fer el mateix No obstant aixograve el resultat va ser un sistema de vetos mutus sobre el comerccedil les consequumlegravencies del qual srsquooposaven als propogravesits de les ciutatsraquo Malgrat tot les ciutats individualment estaven mancades drsquoestiacutemuls per abolir de manera unilateral els controls sobre el comerccedil ja que no posseiumlen els mitjans per asse-gurar-se que la resta farien el mateix10

Va ser partint de lrsquoobservacioacute drsquoaquest fet que al segle xviii els fisiogravecrates francesos i els liberals britagravenics van arribar a sostenir que era precisament la incapacitat de cooperar de les diverses unitats poliacutetiques meacutes que no la ineficiegravencia dels transports o la produc-cioacute agriacutecola el que feia que algunes caresties acabessin esdevenint fams Com a antiacutedot contra la fam per tant proposaven lrsquoabolicioacute dels privilegis locals la supressioacute de les fron-teres jurisdiccionals internes i en definitiva que el comerccedil de cereal es regiacutes uacutenicament per les lleis del mercat a lrsquointerior dels Estats Alhora proclamaven que el comerccedil entre les diverses nacions srsquohavia de produir prenent lrsquoexpressioacute drsquoAdam Smith de tal manera que laquoels diferents estats en quegrave un gran continent es divideix srsquoassemblessin a les diferents proviacutencies drsquoun mateix imperiraquo eacutes a dir reclamaven poc meacutes o menys lrsquoestabliment de lrsquoEstat administrativament modern i de relacions comercials regulades uacutenicament per les lleis del mercat11

7 Carlo M CiPolla laquoThe Italian and Iberian Peninsulasraquo dins Michael M Postan et al (ed) The Cambridge Economic History of Europe Cambridge Cambridge University Press 1979 pagraveg 399-400

8 Stephan R ePstein Libertad y crecimiento El desarrollo de los estados y de los mercados en Europa 1300-1750 ValegravenciaPublicacions de la Universitat de Valegravencia 2009 pagraveg 200-201

9 Amartya sen Poverty and Famines an Essay on Entitlement and Deprivation Oxford Clarendon Press 1981 Vegeu tambeacute Adam FranKlin-lyons laquoModern famine theory and the study of pre-modern faminesraquo dins Pere benito (ed) Crisis alimentarias en la Edad Media Modelos explicaciones y representaciones Lleida Milenio 2013

10 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 202 Epstein tambeacute arguumleix que si beacute la teoria de joc prediu que la cooperacioacute es produeix espontagraveniament en presegravencia de jocs repetits aquest resultat es donaria nomeacutes si les xarxes drsquoabastament fossin estables i immunes a impactes exogravegens cosa que evidentment no era el cas a lrsquoEuropa preindustrial (nota 38)

11 Adam sMith An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of the Nations Pennsylvania State University 2005 pagraveg 428-437 Per una llista extensa i completa de les obres meacutes rellevants de liberals i fisiogravecrates vegeu Karl Gunnar Persson Grain Markets in Europe 1500-1900 Integration and Deregulation Cambridge Cambridge University Press 1999 pagraveg 160-162 Una reflexioacute inte-

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 99

Aixiacute les connexions entre les poliacutetiques annonagraveries i els processos de construccioacute es-tatal semblen clars tot i que la relacioacute efectiva entre tots dos elements i la disminucioacute dels efectes de la fam a Europa eacutes un tema mal resolt Epstein per exemple va defensar que la integracioacute administrativa i juriacutedica a la Toscana i la Llombardia va ser fonamental per a la integracioacute de mercats que al seu torn va repercutir en la disminucioacute de lrsquoimpacte de la carestia entre els segles xiv i xviii12 Persson en canvi afirma que la integracioacute dels mercats (que per ell tambeacute va ser el que va conduir a la fi efectiva de les caresties ciacutecliques a Europa) va ser impulsada per les millores tecnologravegiques si beacute admet que la propagacioacute del liberalisme autoritari des drsquoaproximadament 1760 va crear el marc institucional ido-ni perquegrave aquesta integracioacute pogueacutes realitzar-se13 Altres autors com Tilly han afirmat que la intervencioacute dels Estats monagraverquics en la distribucioacute de cereals va incrementar-se a partir del segle xvi al mateix ritme que nrsquoaugmentava el poder i que especialment al Mediterrani van adoptar els sistemes drsquointervencioacute que havien apregraves de les ciutats-estat14 Ara beacute en el cas de Barcelona Catalunya i la Corona drsquoAragoacute Quins eren els marcs de referegravencia institucionals de les poliacutetiques de proveiumlment I en quina mesura depenien de les ciutats o de la monarquia

Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat

Possiblement les primeres poliacutetiques annonagraveries monagraverquiques documentades de lrsquoEdat Mitjana soacuten les incloses en diversos capitulars de lrsquoemperador Carlemany en ocasioacute de la crisi alimentagraveria de 805-806 Fonamentalment les mesures proposades foren les seguumlents prohibicioacute de treure gra de Franccedila obligacioacute de mantenir amb gra serfs i vassalls prohi-bicioacute drsquoacaparar el cereal sobrer i obligacioacute de vendrersquol als preus establerts15 Menant ha assenyalat ndashcreiem que amb encertndash que aquestes mesures certifiquen ja en egravepoca caro-liacutengia lrsquoexistegravencia drsquoun mercat de cereals drsquouna certa homogeneiumltat de preus a traveacutes de lrsquoImperi (que pot ser concebut com un espai econogravemic diferenciat) i drsquouns instruments drsquointervencioacute en mans de les autoritats aspectes corroborats pels nostres coneixements sobre els transports drsquoexcedents agriacutecoles organitzats pels grans propietaris eclesiagravestics16 Nosaltres afegiriacuteem que tambeacute srsquohi manifesta la importagravencia dels liacutemits territorials a lrsquoho-ra de definir espais econogravemics que poden ser tancats per evitar la fugida drsquoexcedents

Es podria afirmar que en aquests capitulars es prefiguren les futures poliacutetiques an-nonagraveries drsquoarrel monagraverquica fins al segle xix Tot i que hi ha altres tipus de mesures do-cumentades com a miacutenim des de lrsquoinici del segle xii com ara les distribucions caritatives drsquoaliments o els intents drsquoincrementar la produccioacute de cereals i llegums panificables no les considerarem en aquest estudi les primeres perquegrave no tenen continuiumltat (ben aviat veu-rem que soacuten les ciutats les que srsquoencarreguen de les poliacutetiques de redistribucioacute cerealiacutecola)

ressant sobre el paper de les idees dels fisiogravecrates francesos en la construccioacute estatal es troba a David MCnally Political Economy and the Rise of Capitalism A Reinterpretation Berkeley University of California Press 1982 pagraveg 85-90

12 EPstein Libertad y crecimiento pagraveg 203-21013 Persson Grain Markets in Europe pagraveg 131-13214 Charles tilly laquoFood Supply and Public Order in Modern Europeraquo dins Charles tilly (ed) The Formation of National States in

Europe Princeton 197515 Timothy P neWField laquoThe contours frequency and causation of subsistence crises in Carolingian Europe (750-950)raquo dins

benito Crisis alimentarias pagraveg 131 Les capitulars esmentades soacuten la Capitulare Missorum in Theodonis Villa Datum Secundum Generale les Capitula per Episcopes et Comites Nota Facienda i la Capitulare Missorum Niumagae Datum

16 Franccedilois Menant laquoCrisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media algunas reflexiones previasraquo dins Hipoacutelito Rafaeloliva i Pere benito Crisis de subsistencia y crisis agrarias en la Edad Media Sevilla Universidad de Sevilla 2007

100 Pol Serrahima i Balius

i perquegrave tal com ho veiem no poden considerar-se poliacutetiques econogravemiques progravepiament dites les segones perquegrave drsquoelles trobarem ben pocs exemples a la Corona drsquoAragoacute En canvi ja el 1198 en temps de Pere el Catogravelic (1196-1213) tenim registrada una prohibicioacute de treta del principat de Catalunya prohibicioacute potser emesa en temps del seu pare Alfons el Cast (1162-1196) que de fet el 1183 ja havia aplicat una mesura drsquoaquesta mena als seus territoris occitans17

Ignorem el grau drsquoefectivitat drsquoaquestes inhibicions i ens eacutes permegraves de dubtar que en tinguessin gaire en part perquegrave la disgregacioacute jurisdiccional de Catalunya entre els se-gles xii i xiv era molt gran Ara beacute el fet que la majoria drsquoelles les coneguem precisament a traveacutes de les llicegravencies que alguns nobles i eclesiagravestics van comprar per poder exportar legalment doacutena a entendre que com a miacutenim van ser respectades per alguacute18 A meacutes pensem que en qualsevol cas eacutes relativament fagravecil sostenir que la voluntat de mantenir aquestes poliacutetiques pogueacute ser un dels elements en quegrave es van recolzar els processos euro-peus de construccioacute territorial dels Estats des drsquouna perspectiva monagraverquica

Un exemple drsquoaixograve el trobem en el capiacutetol 37 dels presentats a lrsquoaprovacioacute del rei a les Corts de Tortosa de 1401 en quegrave llegim que el comte drsquoEmpuacuteries feia laquocontinuadament inhibitions de trer blats de son Comdatraquo i imposava laquocerts vectigals et drets los quals fa pagar per los mercaders et altres qui trahen mercaderies algunes de sa teacuterra et ha cons-tituit et creat un official appellat mestre de ports lo qual exegueix et leua continuament los dits vectigals et dretsraquo Davant drsquoaquesta situacioacute es pren el determini drsquoexigir-li que cessi en aquestes accions19 Observem clarament en aquest conflicte el paper que les poliacute-tiques annonagraveries podien tenir en la construccioacute territorial i estatal la creacioacute de la figura drsquoun mestre portolagrave encarregat de controlar les sortides de cereal (ben coneguda a Siciacute-lia des del segle xiii) i la usucapioacute del dret de tancar les exportacions esdevenen des de la perspectiva del comte drsquoEmpuacuteries un element de definicioacute territorial del seu Estat raoacute per la qual entren en conflicte amb la voluntat del rei drsquoAragoacute i al capdavall de les Corts advocat de la unitat jurisdiccional del territori catalagrave

En el cas del rei drsquoAragoacute la capacitat de permetre o prohibir les exportacions en ca-dascun dels seus Estats implicava tambeacute la possibilitat drsquointentar realitzar un cert cagravelcul de tal manera que la produccioacute dels uns serviacutes per abastir els altres i que alhora cap dels agents interessats hi sortiacutes perdent En aquest joc tenia una especial importagravencia el con-trol de Siciacutelia i en menor mesura de Sardenya Aixiacute per exemple el 1351 Pere el Cerimo-nioacutes havia ordenat al governador de Sardenya que envieacutes forment al Principat i al regne de Mallorca unes 40000 quarteres entre un terccedil i una sisena part de les necessitats anuals de Barcelona20 Encara sovint aquesta mena drsquointervencions eren necessagraveries dintre del propi Principat per exemple quan es proclamaven inhibicions de treta en agraverees especiacutefi-ques o quan les autoritats de ports drsquoexportacioacute com Tortosa emparats en les inhibicions

17 Pere benito i MonCluacutes laquoEl Rey frente a la carestiacutea Poliacuteticas frumentarias de estado en la Europa medievalraquo dins LucianoPalerMo et al (ed) Poliacuteticas contra el hambre y la carestiacutea en la Europa medieval Lleida Milenio 2016

18 Aixiacute per exemple per al segle xiii vegeu Carlos laliena Corbera laquoLicencias para la exportacioacuten de cereal de Aragoacuten y Cataluntildea a mediados del siglo xiiiraquo Aragoacuten en la Edad Media 20 (2008) o Antoni riera Melis laquoEl mercat dels cereals a la Coronacatalanoaragonesa La gestioacute de les crisis alimentagraveries al segle xiiiraquo dins Antoni riera Melis (ed) Crisis frumentagraveries iniciatives privades i poliacutetiques puacutebliques de proveiumlment a les ciutats catalanes durant la baixa edat mitjana Barcelona Institut drsquoEstudisCatalans 2013

19 Cortes de los antiguos Reinos de Aragoacuten y Valencia y Principado de Cataluntildea Madrid Real Academia de Historia 1901 pagraveg 402Cal remarcar que en aquell moment el rei Martiacute lrsquoHumagrave despreacutes drsquoalguns anys de lluites amb Joan I drsquoEmpuacuteries tenia una certa voluntat de liquidar lrsquoautonomia del comtat la qual cosa podria haver accentuat el seu interegraves en forccedilar conflictes amb el comteCreiem perograve que aquesta quumlestioacute no treu pes a lrsquoargument que presentem (Santiago sobrequeacutes i vidal Els barons de Catalunya Barcelona Vicens-Vives 1989 pagraveg 135-138

20 Mario tangheroni Aspetti del commercio dei cereali nei Paesi della Corona drsquoAragona 1 La Sardegna Pisa Pacini 1981 pagraveg 96 citat per Juanjo CaacuteCeres nebot laquoLa participacioacute del consell municipal en lrsquoaprovisionament municipal de Barcelona (1301-1430)raquo Barcelona Universitat de Barcelona pagraveg 141

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 101

de treta en vigor es negaven a deixar sortir embarcacions cap a Barcelona en aquests casos la intervencioacute del rei per fer relaxar aquestes prohibicions esdevenia clau21

Al costat drsquoaquesta atribucioacute monagraverquica cal afegir-nrsquohi algunes meacutes Una eacutes la capaci-tat ja esmentada meacutes amunt de fixar preus pel gra dins els liacutemits dels Estats del monarca Les poliacutetiques de preus va tenir una aplicacioacute relativament escassa a la Corona De fet sabem de dues ocasions en quegrave es duguessin a terme abans del segle xv En lrsquoassemblea de Pau i Treva celebrada lrsquoany 1235 en el context drsquouna greu carestia Jaume I (1213-1276) va incloure un estatut en quegrave es fixaven els preus dels cereals panificables a Catalunya subdividint aixograve siacute el territori en tres agraverees segons la moneda en circulacioacute fos la jaquesa lrsquoagramuntesa o la barcelonina Aquest sistema de preus taxats es combinava amb la pro-hibicioacute de comprar meacutes gra que el necessari per subsistir un mes una famiacutelia i lrsquoobligato-rietat de posar en circulacioacute qualsevol excedent que supereacutes aquest liacutemit Per aplicar la mesura va caldre el concurs de les autoritats reials amb les comunitats locals cadascuna de les quals hauria drsquoescollir dos prohoms i un clergue Eacutes interessant de remarcar que en aquest moment els municipis estaven tot just comenccedilant a formar-se

El seguumlent exemple que coneixem data de forccedila meacutes endavant Lrsquoany 1374 Catalu-nya i la resta de lrsquoarc mediterrani patiren la que amb seguretat fou la fam meacutes mortiacutefera dels segles medievals Davant la gravetat de la situacioacute Pere el Cerimonioacutes (1336-1387) promulgagrave durant el mes de setembre la Ordinatio super aforamento grani que tenia per objectiu en primer lloc establir uns preus de venda pels diferents cereals que havien drsquoanar baixant segons avanceacutes lrsquoany i a meacutes imposar una segraverie drsquoordenances per afavorir la circulacioacute del gra tothom hauria de manifestar la quantitat de forment i el nombre de laquomenjadorsraquo que tenia a casa en el termini de vuit dies sota pena de perdre el cereal i lrsquoexcedent hauria de ser comercialitzat als preus indicats Per dur a terme aquest objectiu srsquohavien de nomenar dos prohoms executors per vegueria que confeccionarien els in-ventaris i cobrarien un salari procedent de les multes que imposessin Lrsquoanagravelisi que Pere Benito ha realitzat drsquoaquestes mesures mostra que el marc institucional permetia aquest tipus de pragravectiques perograve alhora explica que per dur-les a terme calia la colmiddotlaboracioacute de les elits locals del paiacutes22 Per altra banda tot sembla indicar que lrsquoefecte de tals normatives va ser molt limitat si meacutes no el de la de Pere el Cerimonioacutes que va ser suspesa un mes meacutes tard de la seva publicacioacute23

Mentre que la capacitat drsquoestablir preus magravexims de compra en tot el territori dels es-tats de la Corona tan sols es feia servir en moments excepcionals i amb efectes hi ha un conjunt de funcions dels monarques europeus associada al proveiumlment i tambeacute de fet i de forma molt directa a la construccioacute estatal que teacute una gran importagravencia tambeacute a la Corona drsquoAragoacute Parlem de lrsquoobligacioacute de fer que el pas dels combois pels ports i les ciu-tats fos econogravemicament assequible i lliure drsquoimpediments aixiacute com del deure de mantenir la seguretat de les vies comercials Tractarem per separat aquestes quumlestions que com veurem eren sancionades pels fonaments de la visioacute economicopoliacutetica baix-medieval

Si parlem drsquoassequibilitat el problema era lrsquoexistegravencia drsquoimpostos indirectes en de-terminats punts que incrementaven els costos de transaccioacute Eiximenis afirmava que els priacutenceps havien de guardar-se de gravar els mercaders laquoper lleudes o per peatgesraquo24 I efectivament en relacioacute a Barcelona lrsquoaccioacute monagraverquica en aquest sentit havia pres for-ma com a miacutenim des de 1232 Fins i tot abans de lrsquoexistegravencia del municipi Jaume I havia concedit als barcelonins un privilegi que els assegurava lrsquoexempcioacute de les lleudes reials de

21 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32822 Benito laquoEl Rey frente a la carestiacutea23 Pere verdeacutes laquoLa carestia de blat de 1374-1376 a Cerveraraquo Miscelmiddotlagravenia cerverina 12 (1998) pagraveg 8-924 Francesc eixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica Barcelona Barcino (Els Nostres Clagravessics) 1927 pagraveg 169

102 Pol Serrahima i Balius

la Corona25 si beacute aquesta exempcioacute que srsquoaniria precisant en privilegis successius no fou mai tan completa com els barcelonins haurien pogut desitjar Si beacute la monarquia havia disposat que Barcelona tingueacutes una certa preeminegravencia per damunt de les altres viles del Principat tampoc podia privar del tot els recaptadors de lleudes de viles com Tortosa Tamarit Cadaqueacutes o Cotlliure de taxar les importacions que realitzava la ciutat comer-cialment meacutes potent de Catalunya aixiacute les disputes al voltant drsquoaquestes quumlestions foren constants al llarg dels segles medievals i moderns

Ara beacute la regularitat drsquoaquests peatges i gairebeacute tambeacute dels conflictes que srsquohi asso-ciaven feia que entressin ja drsquoantuvi en el cagravelcul de costos de la importacioacute cosa que no podia passar amb les interrupcions drsquoembarcacions (i meacutes excepcionalment de combois terrestres) a les viles del Principat que eren per se impredictibles Per raoacute de la seva po-blacioacute i potencial econogravemic Barcelona era des de molt antic la ciutat del litoral catalagrave que meacutes vitualles importava i aixograve era aprofitat per alguns ports del mateix territori per retenir els vaixells i fer-ne descarregar les vitualles en cas de necessitat Ja en els Usatges de Barcelona possiblement de mitjan segle xii quedava confirmada en lrsquousatge Omnes quippe naue la proteccioacute que el comte dispensava a qualsevol embarcacioacute que entre el Cap de Creus i Salou srsquoadreceacutes a (o partiacutes de) Barcelona26 Aixograve mostra la concepcioacute mo-nagraverquica de la capitalitat i la preeminegravencia barcelonina ja en una egravepoca tan reculada perograve tambeacute que la pragravectica drsquoapropiar-se de carregaments de vitualles de pas eacutes anterior a la seva legitimacioacute per mitjagrave de privilegis que es produiacute a partir del segle xiii Eacutes interessant observar que de fet aquesta legitimacioacute es produiacute alhora que els Usatges de Barcelona es feien extensius a tot Catalunya cosa que ens posa davant drsquouna contradiccioacute en els termes mentre es donava permiacutes a les viles per interceptar el tragravefic si ho necessitaven sersquols donava un marc legal que indicava que si aquests anaven a Barcelona gaudien de salconduit

Davant drsquoaixograve la quumlestioacute meacutes rellevant per nosaltres seria tractar drsquoentendre si la mo-narquia havia disposat de mecanismes per regular el proveiumlment de les viles del principat de Catalunya en conjunt ja que aixograve mostraria una certa visioacute drsquoEstat perograve el cert eacutes que tal com demostren les desenes de conflictes esdevinguts entre Barcelona i altres viles catalanes al llarg dels segles xiv i xv el que srsquoacabava imposant era la poliacutetica de fets con-sumats els municipis feien uacutes dels seus privilegis i despreacutes es preocupaven de resoldre els conflictes diplomagravetics que srsquohaguessin provocat En aquests casos en uacuteltima instagraven- cia el rei drsquoAragoacute tenia sobirania per intervenir quan les dues parts litigants eren ciutats de la Corona lrsquoany 1380 Pere el Cerimonioacutes havia impelmiddotlit els jurats de Tortosa a no impedir la davallada de blat per lrsquoEbre cap a Barcelona mentre que tan sols cinc anys meacutes tard amonestava els barcelonins perquegrave havien fet descarregar una embarcacioacute que es dirigia cap a Tortosa carregada de blat27 Ja abans el 1333 havia intentat fer restituir als barcelonins el gra drsquouna coca interceptada en el seu camiacute a Valegravencia28 Lrsquoeficiegravencia drsquoaquestes intervencions ara per ara eacutes impossible de demostrar amb tot veurem que al llarg del segle xv lrsquointeregraves reial per intervenir en aquestes quumlestions srsquoanagrave reduint

Com hem dit la darrera de les obligacions monagraverquiques era garantir la seguretat al mar per una banda davant els corsaris de nacions enemigues o els pirates actuant per compte propi a vegades suacutebdits de la progravepia Corona drsquoAragoacute i per lrsquoaltra davant els cor-saris al servei de nacions amigues o en treva o fins i tot davant de corsaris drsquoaltres ciutats de la Corona En el segon cas srsquoacostumava a procedir per la via diplomagravetica tot i que en

25 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona Barcelona Archivo de la Corona de Aragoacuten 1971 privilegis 2 i 326 Maria Teresa Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute a la ribera i mar de Barcelonaraquo Anales de la Universidad de

Alicante 12 (1999) pagraveg 113-13327 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 32828 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 125

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 103

moltes ocasions els mateixos consellers barcelonins duguessin a terme les negociacions a vegades la intercessioacute reial hi ajudava Com que el fet no era estrany existia el sistema de marques pel qual la viacutectima de lrsquoatac rebia compensacioacute de lrsquoautoritat sobirana sobre lrsquoatacant que en tot cas despreacutes podia encarregar-se de litigar amb el seu corsari mitjan-ccedilant el dret que li pertoqueacutes Aquest sistema tambeacute es podia aplicar entre ciutats en el cas que una embarcacioacute fos retinguda i feta descarregar en un port Quan es tractava del pro-veiumlment alimentari cap compensacioacute no era del tot satisfactograveria per a la ciutat que havia vist interromput el seu abastament particularment si els atacs es produiumlen en moments de carestia En aquest cas si el conflicte era entre dues ciutats de la Corona el paper del monarca era molt similar al que acabem de descriure si no lrsquoaccioacute dels monarques i els seus oficials podien anar en dos sentits per una banda intentar protegir els seus suacutebdits i per lrsquoaltra evitar que els plets entre una ciutat dels seus dominis i la drsquoun priacutencep amb qui estigueacutes en pau pogueacutes posar en risc les seves estrategravegies diplomagravetiques

Pel que fa al primer cas en canvi la principal defensa havia de ser militar i si era pos-sible pregravevia a lrsquoaccioacute de pirateria perquegrave no existia possibilitat de reclamacioacute les preses fetes entre dues nacions enfrontades es consideraven ldquode bona guerrardquo Calia per tant vigilagravencia constant especialment contra pirates musulmans perograve tambeacute contra proscrits en general i contra les nacions en guerra Malgrat tot la flota reial no era permanent i la tasca de vigilar les costes requeia en les ciutats A Barcelona la capacitat drsquoarmar naus la tenia el veguer i en absegravencia drsquoaquest el batlle29 Ara beacute la ciutat no disposava dels mitjans institucionals per tenir naus a punt ragravepidament quan fes falta Prova drsquoaixograve sembla que en soacuten els nombrosos privilegis que durant el segle xiv els monarques van expedir permetent a la ciutat exigir temporalment imposicions per armar galeres per protegir la ciutat de pirates i corsaris Eacutes possiblement en aquest context que calgui entendre Eixime-nis (com degraveiem un bon representant de la visioacute poliacutetica del seu moment) que lrsquoany 1385 afirmava que si beacute antigament els priacutenceps havien tingut laquoveixells per mar per a guar-dar-los [els mercaders] de moros e drsquoenemics [] E ara [] fan pagar als mercaders les lleudes e altres cagraverrecs introduiumlts per lo dit esguart e no fan gens del serveiraquo30

Fou possiblement la manca drsquoefectivitat drsquoaquest sistema el que dugueacute finalment a establir de forma fixa la institucioacute del pariatge cap a lrsquoinici del segle xv El pariatge era una forma drsquoorganitzacioacute defensiva en quegrave les viles i ciutats del litoral sufragaven una armada i que es sostenia en un impost que gravava el comerccedil i el transport mariacutetim Un dels punts forts de la institucioacute era que la jurisdiccioacute sobre aquestes naus depenia directa-ment dels defenedors de la mercaderia i els cogravensols de mar de Barcelona que no havien de respondre davant de ninguacute Al llarg del segle xv els privilegis reials per lrsquoarmament de galeres pragravecticament desapareixen perograve en canvi Barcelona sostindragrave de forma gairebeacute permanent petites armades de defensa normalment formades aixograve siacute per embarcacions de menor entitat

Aquesta capacitat de mantenir una flota per petita que fos ajudaria a consolidar al llarg del segle xiv un cop ben establerta lrsquoestructura de poder del municipi barceloniacute formes meacutes agressives drsquointervencioacute en les rutes comercials particularment el privilegi Vi vel gratis Confirmat el 132831 aquest dret permetia a la ciutat emparar-se de les embar-cacions de cereal que passessin pel seu territori pagant el gra al preu que es trobeacutes a la ciutat i fou ampliat el 1337 i 136432 moment a partir del qual permeteacute emparar-se drsquoem-barcacions que carreguessin vitualles en qualsevol mar en cas de necessitat Eacutes a dir a

29 Ferrer Mallol laquoJurisdiccioacute i control de la navegacioacute pagraveg 11530 EixiMenis Regiment de la Cosa Puacuteblica pagraveg 17031 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 11832 Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona privilegi 219

104 Pol Serrahima i Balius

Barcelona se li ratificava el dret de practicar el cors activitat que la ciutat eacutes clar ja duia a terme des drsquoabans A partir del moment en quegrave la ciutat gaudiacute de la petita flota estable que esmentagravevem a principis del segle xv i durant les degravecades anteriors a la Guerra Civil la trobarem intentant controlar independentment de lrsquoopinioacute reial la sortida de gra des de Tortosa i els ports de Tarragona drsquouna manera que pel que traspuen les fonts fou molt meacutes continuada que no pas durant el segle xiv

Al costat drsquoaquests progressos la ciutat de Barcelona procuragrave drsquoassegurar-se el con-trol drsquoalguns punts clau pel seu abastament Aixiacute entre 1390 i 1409 compragrave Tagraverrega i Vilagrassa poblacions emplaccedilades en una de les principals zones productores del paiacutes compragrave la baronia de Flix i la Palma des drsquoon els barcelonins pretenien desviar per terra les embarcacions que baixaven per lrsquoEbre evitant aixiacute Tortosa i adquiriacute com a penyora per un preacutestec realitzat al rei Martiacute el comtat drsquoEmpuacuteries lrsquoaltra gran zona productora de cereal del paiacutes En aquest sentit perograve cal admetre que els esforccedilos barcelonins van ser poc fructiacutefers el camiacute de lrsquoEbre fins el mar mai funcionagrave a ple rendiment de la mateixa manera que tampoc ho feacuteu el de Tagraverrega a Barcelona pel que fa al comtat drsquoEmpuacuteries fou retornat a la Corona lrsquoany 1456

Alhora per descomptat la ciutat desenvolupagrave mecanismes de control alguns dels quals com el vetum bladi pel qual la ciutat es reservava el dret a no permetre lrsquoexportacioacute de blat des del seu port eren anagravelegs a aquells de quegrave era viacutectima (malgrat aixograve Barce-lona no era un port exportador de blat) Lrsquoaltre mecanisme era la cerca de blat pel qual els consellers obligaven els habitants de la ciutat a manifestar tot el gra que tinguessin a casa i a continuacioacute posar a la venda tota quantitat que no necessitessin per llur propi sosteniment

Al costat drsquoaquestes estrategravegies el govern municipal barceloniacute va consolidar-ne drsquoal-tres fonamentades en la intervencioacute econogravemica al mercat per tal de potenciar la importa-cioacute i la constitucioacute drsquoestocs i aixiacute modular lrsquoevolucioacute dels preus Per als segles xiv i xv tenim documentats tres sistemes habituals per fer-ho Un drsquoells eacutes el de les compres en altres mercats a traveacutes de comerciants locals o barcelonins que es podien fer de dues maneres a traveacutes de factors destacats en determinats llocs33 o a traveacutes dels oferiments que alguns mercaders feien davant dels consellers Carregravere sembla barrejar aquesta segona modalitat amb la concessioacute de seguretats possiblement per la similitud en la forma de les negocia-cions Per aquest segon sistema es pactava amb un mercader (o el seu enviat) present a la ciutat una quantitat de cereal i una data drsquoarribada igual que en la segona modalitat de compra en comptes de pactar un import total per la compra perograve srsquoassegurava al mer-cader que podria vendre el seu producte a un preu determinat que si no srsquoassolia seria compensat pel consell34 Un altre sistema la concessioacute drsquoavantatges o ajudes consistia a oferir un tant per quartera importada a qualsevol mercader Cagraveceres afirma i potser de-mostra que aquest va ser el sistema meacutes important durant el segle xiv35

Tal com veiem doncs en els darrers anys del segle xiv Barcelona consolidagrave al voltant de les seves necessitats drsquoavituallament tota una segraverie drsquoatribucions i funcions pogueacute armar flotes autogravenomament estengueacute un control efectiu sobre territoris claus definits als quals dotagrave drsquoadministracions subordinades i desplegagrave una accioacute diplomagravetica indepen-

33 Serra i Caacuteceres anomenen messions a aquesta forma de compra (CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 322-323 Eva serra laquoEls cereals a la Barcelona del segle xivraquo dins Alimentacioacute i Societat a la Catalunya Medieval Barcelona CSIC1988 pagraveg 81-82) Riera detecta compres de forma abundant durant la crisi de 1333 (Sebastiagrave riera laquoEl proveiumlment de cerealsa la ciutat de Barcelona durant el lsquomal any primerrsquo (1333) la intervencioacute del Consell de Cent i de la Coronaraquo dins Historia urbana del Pla de Barcelona Barcelona Institut Municipal drsquoHistograveria 1989-1990) Segons Caacuteceres aquestes serien les primeresdocumentades

34 Claude Carregravere Barcelona 1380-1462 un centre econogravemic en egravepoca de crisi Barcelona Curial 1977 pagraveg 354-35835 CaacuteCeres laquoLa participacioacute del consell municipal pagraveg 313-318

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 105

dent tot plegat fonamentat sobre la base del control econogravemic drsquouna fiscalitat municipal permanent que efectivament es consolidagrave tambeacute al llarg del segle xiv36 en part per donar resposta a les necessitats drsquoavituallament de la ciutat Altres ciutats com Perpinyagrave Girona o Tortosa entre drsquoaltres van viure processos similars essent dotades de drets anagravelegs alsde Barcelona37 si beacute no assoliren la seva potegravencia ens suggereixen que a la pragravectica ja alsegle xiv moltes atribucions equiparables a les dels Estats eren a mans dels municipis i deles oligarquies urbanes

Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona

Una bona part de la historiografia ha tendit a veure laquoel canvi dinagravestic de 1410-1412 com un pas decisiu [] cap a lrsquoabsolutisme monagraverquic i lrsquoEstat Modernraquo38 Tot i que en els dar-rers anys el concepte drsquoabsolutisme srsquoha buidat fins a un cert punt de significat ndashi aquesta eacutes una de les raons per les quals plantegem la discussioacute al voltant del concepte de cons-truccioacute estatalndash el cert eacutes que hi ha la consciegravencia estesa que al llarg del segle xv es pro-duiacute un tragravensit cap a una concepcioacute de lrsquoEstat meacutes centralitzada i menys respectuosa amb els privilegis locals i la tradicioacute pactista Si aixograve fos aixiacute cal entendre que potser tambeacute en lrsquoagravembit que estudiem els poders locals haurien perdut algunes drsquoaquestes funcions que la teoria atribueix als Estats en favor de la monarquia o que si meacutes no des de la monarquia srsquohauria intentat drsquoabsorbir-les

Pel que fa a Alfons el Magnagravenim i a Joan II abans de la Guerra Civil els estudis de Mario del Treppo donen alguna pista que nosaltres podem complementar Lrsquoobjectiu drsquoAlfons va ser aconseguir maximitzar els intercanvis comercials i fer dels territoris que governava un espai econogravemic integrat augmentant el tragravefic entre el llevant peninsular i les possessions italianes i augmentant el control sobre les rutes comercials Segons de-mostra Del Treppo hi hagueacute efectivament una acceleracioacute del ritme drsquointercanvis durant les degravecades de 1430 1440 i 145039 Eacutes en aquest context que cal situar els esforccedilos del Magnagravenim perquegrave els seus Estats ibegraverics es proveiumlssin fonamentalment del gra de Siciacutelia i Sardenya raoacute per la qual arribaria lrsquoany 1449 a prohibir que importessin gra de Franccedila i Provenccedila40 Aquesta imposicioacute tingueacute uns efectes limitats perograve marca una visioacute determi-nada de lrsquoeconomia poliacutetica de la Corona

En aquest sentit per una banda el Magnagravenim concediria en ocasions als barcelonins aixiacute com als valencians i mallorquins acceacutes preferencial o exclusiu al gra de les illes Com a miacutenim tres ocasions (1426 1431 i 1457) a Barcelona li va ser concedit el dret drsquoimportar

36 Vegeu-ne una bona siacutentesi a Pere orti laquoLes finances municipals de la Barcelona dels segles xiv i xv del censal a la Taula deCanviraquo dins Manuel saacutenChez (coord) El moacuten del cregravedit a la Barcelona medieval Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 13) 2207 pagraveg 257-282

37 A tall drsquoexemple un privilegi de 1348 donat a Perpinyagrave proclama laquoquemiddotls cogravensols e prohomes de la vila de Perpinyagrave per carestiao fretura de blat poden a lur arbitre sens licegravencia del senyor rey o de sos officials armar galea o galeas o altres vaxells e pendratot gra passant par les mars de Rosselloacute e de Vallespir ab propogravesit de descarragar fora la senyoria del senyor rey e aquell ferdescarragar en Rosselloacute e Vallespir e forsar los de qui seragrave de vendra-lo aquiacuteraquo (El Llibre Verd Major de Perpinyagrave BarcelonaFundacioacute Noguera 2010 pagraveg 591)

38 Ramon grau i Fernaacutendez laquoLa historiografia sobre el regravegim del Consell de Centraquo Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5 (2001)pagraveg 278

39 Mario del trePPo Els mercaders catalans i lrsquoexpansioacute de la corona catalano-aragonesa Barcelona Curial 197240 Manual de Novells Ardits Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892 vol II pagraveg 89 citat per Del trePPo Els mercaders

catalans pagraveg 293

106 Pol Serrahima i Balius

blat de les illes en moments en quegrave la treta estava vedada41 Alhora el rei la seva esposa Maria i Joan II tant primer com a lloctinent com despreacutes com a rei a meacutes drsquoalguns oficials reials van actuar especialment durant la degravecada de 1450 com a venedors de blat siciliagrave a les grans ciutats del llevant peninsular42 Per descomptat aquestes accions soacuten paralmiddotleles a les ja citades de monarques anteriors43 Ara beacute agafen un relleu particular perquegrave tenen lloc en el marc drsquoun programa econogravemic com el que descriu Del Treppo a meacutes cap vega-da com durant els anys 1450 tenim documentats uns reis drsquoAragoacute intentant convertir en un negoci continu la venda drsquoexcedents agriacutecoles drsquouns Estats de la Corona a uns altres

Per altra banda tambeacute eacutes en aquest context que cal situar les poliacutetiques en lrsquoagravembit de la seguretat mariacutetima que impulsagrave el Magnagravenim Assegurar les vies comercials per als seus suacutebdits era fonamental per a la conversioacute de la Corona en un espai econogravemic integrat Po-tenciar el comerccedil entre els Estats de la Corona requeria tambeacute controlar la pirateria i el 1417 i de nou el 1431 Alfons armagrave galeres per controlar les costes catalanes i valencianes i en totes dues ocasions demanagrave la colmiddotlaboracioacute de Barcelona Valegravencia i Mallorca44 Tam-beacute la reina Maria el 1448 quan Alfons preparava una armada per atacar Marsella dema-nagrave a Barcelona que prepareacutes dues embarcacions per protegir les costes del Principat una peticioacute que renovagrave de nou lrsquoany seguumlent davant la por drsquoatacs provenccedilals45 Joan II primer com a lloctinent general el 1457 i ja com a rei el 1459 managrave tambeacute a la Ciutat Comtal que organitzeacutes estols per defensar la costa46 El juliol de 1457 de fet Alfons havia apressat la ciutat a resoldre la quumlestioacute de les galeres que srsquoestaven a les drassanes sense ser reparades per poder aixiacute fer front a la flota genovesa que es preparava per atacar Barcelona47

Aquesta insistegravencia de la Corona perquegrave Barcelona coopereacutes en la defensa de la costa sorpregraven en comprovar que de fet la ciutat duia a terme una poliacutetica naval meacutes aviat ofen-siva i molt activa particularment durant la degravecada de 145048 El problema perograve precisa-ment eacutes que la poliacutetica naval barcelonina no sembla correspondrersquos exactament amb els objectius reials sinoacute que en teacute de propis i a partir de la degravecada de 1420 aixograve esdeveacute una preocupacioacute significativa La reina Maria per exemple ha de demanar als consellers de Barcelona com a miacutenim en dues ocasions els anys 1425 i 1435 que respectin les naus que portaven blat a Valegravencia des de Siciacutelia49 Aquestes demandes de la reina es poden lligar amb la seva protesta de 1439 per la captura pels barcelonins drsquouna embarcacioacute que havia sortit de Cagraveller adequadament guiada50 i amb les protestes realitzades entre 1420 i 1456 per diversos monarques europeus contra la pirateria barcelonina incloent-hi el Magnagrave-nim el 1420 i el 145551 I aquiacute observem un clagravessic conflicte entre legitimitats i sobiranies

41 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-IX Lletres Reials Originals A-237 (5-XII-1426) A-273 (24-IX-1431) A-706 (9-III-1457)

42 Del trePPo Els mercaders catalans 43 Per exemple durant el curt regnat de Ferran drsquoAntequera (1412-1416) es produiacute una de les crisis significatives del periacuteode

(1412-13) i tot i que la documentacioacute no permet analitzar-ne la gestioacute disposem drsquouna lletra de setembre de 1413 en quegravedavant de lrsquoescassetat que viu Barcelona el monarca concedeix als barcelonins una llicegravencia de treta de lrsquoilla de Sardenya per unany (Joan-F Cabestany i Font laquoRepertorio de cartas reales conservadas en el Instituto Municipal de Historia 1269 a 1458raquoDocumentos y Estudios 16 (1966) Carta 419)

44 AHCB 1B-IX A-194 (17-XI-1417) A-272 (1-V-1431)45 AHCB 1B-IX A-551 (8-X-1448) A-600 (12-XII-1449)46 AHCB 1B-IX B-111 (27-VII-1457) B-118 (17-VI-1459)47 AHCB 1B-IX A-714 (4-VII-1457)48 Vegeu sobre aquesta quumlestioacute Carme batlle La crisis social y econoacutemica de Barcelona a mediados del siglo xv Barcelona CSIC

1973 pagraveg 297-301 Pol serrahiMa balius laquoEl pa de la Busca Proveiumlment i consum de blat a Barcelona entre 1450 i 1462raquo dinsriera Melis Crisis frumentagraveries pagraveg 269

49 Si beacute de la primera no en sabem els efectes de la segona siacute que sabem per dues cartes de 5 de marccedil de 1435 que els consellersvan afirmar que complirien les demandes agraiumlts en part perquegrave els valencians havien permegraves als barcelonins drsquoextreure gra de la governacioacute drsquoOriola anteriorment (AHCB 1B-VI Lletres closes 4 f 12r-13r)

50 AHCB 1B-IX A-35651 Les protestes enregistrades contra la pirateria barcelonina per part de monarquies europees soacuten les seguumlents Alfons el Magnagravenim

protestagrave el 31 de gener de 1420 des de Tortosa i lrsquo11 drsquooctubre de 1455 des de Nagravepols (Repertorio 437 AHCB 1B-IX A-689)el duc Felip III de Borgonya el 6 de marccedil de 1439 i el 25 drsquoabril de 1456 i la seva esposa Isabel amb una altra carta el mateix 6

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 107

en la poliacutetica drsquoAntic Regravegim El monarca intenta dur una poliacutetica unificada en quegrave els seus Estats i municipis haurien de reflectir una voluntat uniacutevoca amb la seva perograve aquests poders utilitzant atribucions legals es comporten de manera autogravenoma

Per evitar que les ciutats de la Corona no trepitgin les unes els interessos de les altres el Magnagravenim i el seu successor no tenen meacutes eines que els monarques anteriors Per una banda poden intentar drsquoarbitrar entre els diversos actors aixiacute el 1419 el Magnagravenim havia emegraves un aviacutes a tots els patrons drsquoembarcacioacute suacutebdits de la Corona instant-los a no atacar les embarcacions que portaven aliments cap a Barcelona52 Per una altra intenten equili-brar legalment aquests actors Eacutes aixiacute com interpretem la concessioacute a Girona drsquoun privilegi que obliga els oficials reials de la ciutat laquoque tota vegada que per part dels jurats de la dita ciutat o altres en nom lur ne serets raquests [] arrestets e amparets tots navilis e altres qualsevulla fustes qui porten vitualles en qualsevulla parts de les nostres marsraquo53

Des del nostre punt de vista aquest privilegi pot considerar-se un intent de dotar Gi-rona drsquouna certa proteccioacute contra el predomini de Barcelona i podria ser que lrsquohagueacutessim de lligar amb la gran quantitat de conflictes que esclataren entre ambdues ciutats durant la degravecada de 1430 En qualsevol cas aquesta interpretacioacute subratlla que el problema fo-namental de cara a la instauracioacute drsquoorganitzacions similars als Estats al segle xv consistia en quegrave cap autoritat no tenia eines per tal drsquoatacar aquesta mena de conflictes de soca-rel i en quegrave per tant lrsquouacutenic que podien fer els monarques era arbitrar en els conflictes i dotar de privilegis similars els diversos agents per tal que es contrarestessin entre ells En aquest sentit lrsquoescassa intervencioacute del Magnagravenim i el seu successor en els conflictes intermuni-cipals implica una acceptacioacute tagravecita drsquoun statu quo que en termes generals afavoreix la Ciutat Comtal

Pot ajudar-nos a remarcar-ho lrsquoestudi de la gestioacute barcelonina del comtat drsquoEmpuacuteries que mostra que al llarg de gairebeacute quaranta anys el municipi com a senyor del domini va imposar contiacutenuament prohibicions drsquoexportacioacute de blat excepte evidentment si era desti-nat a Barcelona Aixiacute per exemple havent estat solmiddotlicitada pels jurats de Mallorca el 1451 la treta de 1000 quarteres del comtat els consellers deliberen que laquoatteacutes que ells [els jurats de Mallorca] han puscut haver forment de Ffranccedila e de tot lo Principat de Cathalunya ex-ceptat del dit comtat [] e atteacutes encara que la senyora Reyna havia pregats e encarregats los honorables consellers de lrsquoany prop passat que permetessen que ella posqueacutes traure del dit comtat middotXIIMmiddot migeres de forment a obs de Valegravencia e de Mallorques e la ciutat se nrsquoescusagrave per tant com lo havia necessari per sa provisioacute e encara per altres esguards que no eacutes espedient que forment isca del dit comtat per altres parts si no per provisioacute drsquoaquesta ciutat e que rahonablement ells consellers sersquon poden escusar als dits juratsraquo54

Malgrat aixograve i a diferegravencia del que havia succeiumlt el 1401 quan el comte drsquoEmpuacuteries havia intentat vedar pel seu compte les exportacions de gra del comtat no hi ha mai cap queixa de la Monarquia Eacutes meacutes en diverses ocasions la reina Maria se sotmet a haver de demanar dels barcelonins permiacutes per extreure blat del comtat55 i a vegades com en lrsquoesmentada al text citat la peticioacute li eacutes denegada Pensem que aquesta actitud teacute a veure amb quegrave des de la perspectiva monagraverquica aquest privilegi barceloniacute encaixava amb lrsquoes-tructura ideal del Principat com a Estat amb Barcelona com a capital

de marccedil de 1439 (AHCB 1B-IX A-338 A-339 B-99) lrsquoinfant Pere de Portugal el 23 de febrer de 1441 i el 25 drsquoagost de 1442 (AHCB 1B-IX B-63 B-71) Enric IV de Castella el 27 drsquooctubre de 1454 (AHCB 1B-IX A-679) i Alfons V de Portugal el 5 de febrer de 1455 (AHCB 1B-IX A-681)

52 Repertorio 43553 Luis batlle y Prats laquoDiplomatario gerundense de Alfonso el Magnaacutenimoraquo Annals de lrsquoInstitut drsquoEstudis Gironins 11 (1957)

pagraveg 3954 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 6 f 68v-69r (18-II-1451)55 AHCB 1B-IX A-599 A-608

108 Pol Serrahima i Balius

El periacuteode de govern de Joan II despreacutes de la Guerra Civil eacutes massa breu convuls i difiacutecil drsquointerpretar com per analitzar-lo aquiacute56 Aixiacute passem directament a estudiar el regnat de Ferran el Catogravelic que teacute molts aspectes de gran interegraves Una de les seves carac-teriacutestiques principals fou lrsquoadopcioacute de les prohibicions de treta com a estrategravegia bagravesica de la poliacutetica monagraverquica de cara al proveiumlment barceloniacute Si entre 1436 i 1473 sembla que els reis no havien imposat cap prohibicioacute de treta ndashi de fet abans de 1480 nomeacutes en re-gistrem dues el 1432-1433 i el 1473-1478ndash durant el regnat del Catogravelic es van proclamar inhibicions com a miacutenim en onze anys diferents entre 1483-1484 i 1514-151557

Aquesta activacioacute teacute en primer lloc una relacioacute molt directa amb lrsquoevolucioacute volagravetil dels preus i la incidegravencia de les crisis de subsistegravencia Despreacutes de la Guerra Civil i a mesura que srsquoentragrave en el segle xvi Catalunya fou viacutectima drsquoun nombre creixent de crisis de subsistegravencia culminant en la fam de 1529-1530 que cau fora el nostre estudi58 Ara beacute lrsquoincrement de la volatilitat dels preus no sembla ser lrsquouacutenica causa drsquoaquest canvi drsquoestrategravegia Despreacutes de la Guerra Civil Catalana i especialment a partir de 1476 la importacioacute de gra de Llengua-doc Provenccedila o les illes italianes a Barcelona disminuiacute de forma ostensible Les assegu-rances mariacutetimes demostren que la importacioacute de gra de lrsquoUrgell i la Segarra des de ports de la costa tarragonina comenccedilagrave ser majoritagraveria59 mentre que els llibres de comptes de diverses institucions constaten un increment de lrsquoexplotacioacute de les rendes drsquoagraverees properes a la ciutat (el Garraf per exemple) aixiacute com de la importagravencia comercial del cereal vingut del Baix Llobregat lrsquoAnoia o el Vallegraves60 una tendegravencia que sembla que srsquoestengueacute per tot el segle xvi61 En general doncs podem parlar drsquouna dependegravencia meacutes gran de Barcelona respecte a la resta del Principat un veritable viratge cap a la captacioacute directa de recursos del rerepaiacutes context en el qual el control de les exportacions de blat del Principat guanya importagravencia

Interessa perograve veure quines formes pren i quegrave significa aquest canvi en les poliacuteti-ques annonagraveries Per fer-ho conveacute situar-lo en context En primer lloc observem que el municipi segueix amb les mateixes estrategravegies econogravemiques utilitzades abans (grans importacions anuals de blat mitjanccedilant compres subvencions i seguretats) perograve que eacutes aparentment incapaccedil de mantenir la poliacutetica naval anterior a la guerra Al llarg de bona part del regnat de Ferran II el monarca mostra un gran interegraves perquegrave Barcelona recons-trueixi la seva flota i juntament amb la Generalitat pugui guardar les costes del Principat intent en el qual sembla fracassar constantment62 Eacutes cert que aquest interegraves tambeacute lrsquohavia mostrat Alfons perograve durant el seu regnat la ciutat rebia tambeacute queixes per lrsquoaccioacute dels

56 Obligat a subvenir alhora les necessitats de les tropes acantonades al Rosselloacute i les drsquouna Barcelona esgotada per la guerra iafectada per la carestia la poliacutetica que dugueacute a terme el monarca entre 1473 i 1475 es pot considerar drsquourgegravencia Sobre aquestperiacuteode i els anys immediatament posteriors vegeu en qualsevol cas Manuel J Pelaacuteez Catalunya despreacutes de la Guerra Civil delsegle xv Barcelona Curial 1981 pagraveg 147-152

57 No comptem aquiacute els anys de la Guerra Civil Catalana (1462-1472) perquegrave durant aquest periacuteode els reis Trastagravemara nointervingueren en relacioacute al proveiumlment de Barcelona Per altra banda cal apuntar que com que hem fonamentat la nostrarecerca exclusivament en fonts municipals pot haver-hi alguna inhibicioacute de treta que ens hagi passat per alt o fins i tot que nomeacutes tinguem referegravencia drsquoaquelles que per haver ocasionat conflictes han transcendit a les fonts En tot cas perograve i a manca drsquounexamen dels fons de Cancelleria sembla indiscutible durant els anys de govern del Rei Catogravelic les inhibicions de treta o beacute vanser molt meacutes frequumlents o beacute van generar molta meacutes documentacioacute municipal que pel cas tambeacute ens interessa Les referegravencies soacuten les seguumlents (nrsquoincloem nomeacutes una per cas per raons drsquoespai) 1432-3 AHCB 1B-VI Lletres Closes 3 f 9r 1473-1478 es dedueix del fet que Joan II emeti cartes per evitar que els oficials reials i els eclesiagravestics donin llicegravencies de treta pel seu compte (PelaacuteezCatalunya despreacutes de la Guerra Civil pagraveg 150) Les altres provenen de Sebastiagrave riera viader Cartes de Ferran II a la ciutat deBarcelona (1479-1515) Barcelona Ajuntament de Barcelona 1999 1483-1484 carta 39 1489-1490 carta 190 1499-1500 3541501-1502 carta 378 1505-1506 carta 424 1507-1508 carta 455 1513-1514 carta 624 1514-1515 carta 649

58 El recompte i localitzacioacute de les crisis alimentagraveries entre els segles xiv i xvi a partir de lrsquoanagravelisi dels preus forma part de la nostra tesi doctoral

59 Del Treppo en no discernir entre els diversos ports catalans i posar sota una mateixa categoria (Aragoacute) les importacions deTortosa Tarragona o lrsquoEmpordagrave i fins i tot les que veacutenen de ports del regne de Valegravencia passa per alt aquest detall

60 Aquestes dades seran tambeacute publicades en la nostra tesi doctoral 61 Emili giralt raventoacutes laquoEn torno al precio del trigo en Barcelona durante el siglo xviraquo Hispania 18 70 (1958) pagraveg 5962 Jaume viCens vives Ferran II i la ciutat de Barcelona 1479-1516 Barcelona Vicens-Vives 2011 vol II pagraveg 265-272

Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516) 109

seus corsaris cosa que sembla mostrar que el problema era que la ciutat actuava amb una certa autonomia davant dels designis reials Ara ens trobem davant drsquouna clara minva de la capacitat defensiva naval de la ciutat i amb un monarca preocupat perquegrave aquest fet no li permet disposar drsquoun Principat fort i defensivament autogravenom

En consonagravencia amb aquesta idea el rei empregraven accions En primer lloc el 1481 retor-na Flix que havia romagraves en mans reials des de lrsquoacabament de la Guerra Civil a la ciutat El gest eacutes significatiu ja que aquesta possessioacute havia estat si meacutes no simbogravelicament un dels eixos de la poliacutetica bladera del municipi des de vuitanta anys enrere a meacutes eacutes con-sistent amb la presumpcioacute que el rei intenta dotar Barcelona de les armes a quegrave teacute dret per consolidar la seva posicioacute preeminent al Principat En segon lloc i en la mateixa liacutenia despreacutes de temps en els quals el municipi demana sistemagraveticament pragravecticament cada any al rei que suspengui les exportacions aquest instaura vora 1514 via pragmagravetica la suspen-sioacute automagravetica de les exportacions cada vegada que el forment sobrepassi els 16 sous per quartera a Barcelona63 Si beacute no sabem fins a quin punt srsquoarribagrave a consolidar en la pragravectica el rerefons ideologravegic de la mesura sembla confirmar de nou el valor de la capitalitat bar-celonina a ulls del rei

Perograve malgrat aquests moviments no podem obviar que la nova poliacutetica monagraverquica generagrave un nombre meacutes alt de conflictes entre Municipi i Corona dels que hi havia hagut en qualsevol egravepoca precedent Sembla clar que una nova caracteriacutestica de la poliacutetica an-nonagraveria del Rei Catogravelic era la utilitzacioacute del sistema de llicegravencies com a via per posar les possibilitats productives de tots els seus Estats al servei de la seva estrategravegia militar i po-liacutetica Un exemple drsquoaixograve i dels conflictes que generava el trobem el 1507 quan Germana de Foix esposa de Ferran comunica als consellers que el rei havia concedit a Valegravencia llicegravencia per la treta de 1000 cafissos de gra de lrsquoUrgell com a compensacioacute per 1000 ca-fissos que els valencians havien donat per les galeres reials64 el municipi protesta i evita la fugida del carregament sent repregraves immediatament pel monarca65 En altres ocasions les autoritats municipals exigien al monarca que cancelmiddotleacutes totes les llicegravencies donades66 i lrsquoany 1483 un drsquoaquests conflictes arriba a desencadenar fins i tot un conflicte violent entre el batlle de Flix oficial al servei de la ciutat i el germagrave del tresorer del monarca67

La interpretacioacute drsquoaquesta conflictiva i alhora simbiogravetica relacioacute entre Municipi i Mo-narquia en el regnat de Ferran II pot anar potser pels seguumlents camins Per una banda la ciutat ha perdut una bona part de la capacitat per atraure excedents cerealiacutecoles de lluny governada per un Municipi sumit en una llarga postguerra Per lrsquoaltra el monarca amb una visioacute geopoliacutetica avanccedilada i certes ambicions imperials eacutes capaccedil en part de concebre els seus Estats com a meres bases materials perograve alhora eacutes conscient que per servir-sersquon necessita administrar-los com organitzacions unitagraveries i compregraven que la millor manera de fer-ho eacutes precisament a traveacutes de potenciar aquelles institucions com els municipis que si beacute empobrides conserven estructures que vertebren el territori En aquesta teranyina que no eacutes meacutes que una altra manifestacioacute de les contradiccions inherents a la sobirania i el poder en lrsquoAntic Regravegim cada pas cap a una organitzacioacute drsquoun territori meacutes centrada en la seva capital eacutes tambeacute un possible pas cap a lrsquoallunyament drsquoaquesta respecte la Monarquia

63 Sabem drsquoaquesta pragmagravetica el que es diu en una lletra escrita pel monarca a la ciutat de Barcelona en resposta a una novapeticioacute perquegrave prohibeixi les exportacions En la lletra es diu que laquosobre la dita proybitioacute hi ha pragmagravetica que stagrave en observanccedila disponent que proybitioacute de blats de aqueix Principat nomiddots puga fer sens que primerament valga lo forment en aqueixa ciutat a meacutes de setze sous la quarteraraquo (Riera Cartes de Ferran II carta 649) Que la pragmagravetica no es trobi en cap de les colmiddotleccions quehem consultat fins ara podria significar que no va estar en vigor massa temps

64 riera Cartes de Ferran II carta 45365 riera Cartes de Ferran II cartes 456 i 45766 El rei va veurersquos obligat a cancelmiddotlar les llicegravencies davant les protestes dels consellers per exemple lrsquooctubre de 1483 el novembre

de 1501 o el setembre de 1507 (riera Cartes de Ferran II cartes 43 375 i 454)67 AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 27 f 19v-26r

110 Pol Serrahima i Balius

Conclusions

Per tancar conveacute tornar a la quumlestioacute inicial i valorar si Municipi o Monarquia tendiren a afavorir les estructures equiparables a les estatals en lrsquoagravembit de les poliacutetiques de proveiuml-ment de Barcelona A la pragravectica srsquoha observat per una banda que ambdues institucions conservaren les mateixes atribucions al llarg de tot el periacuteode estudiat i que el que canviagrave va ser llur capacitat i intencionalitat a lrsquohora drsquoemprar-les drsquoacord amb les circumstagravencies poliacutetiques i econogravemiques Si beacute el monarca era lrsquoencarregat de controlar els camins i les fronteres ja des de la fi del segle xiv delegagrave permanentment lrsquoexecucioacute drsquoaquesta tasca en els municipis i a Barcelona en particular tot i que sempre deixant ben clar a qui correspo-nia la sobirania Precisament en aquesta tensioacute entre qui deteacute la sobirania i qui lrsquoexecuta naixen els conflictes que hem anat documentant

En aquest sentit la dinastia Trastagravemara agafa un relleu particular per les tensions que srsquoacumulen entre el Municipi barceloniacute i la Monarquia unes tensions que esclaten en la Guerra Civil perograve que segueixen manifestant-se posteriorment al voltant de la quumlestioacute del proveiumlment Segurament eacutes exagerat atribuir als monarques una visioacute moderna de lrsquoEstat a la pragravectica la seva forma de relacioacute amb els municipis se circumscriu al llenguatge poliacutetic de lrsquoegravepoca i el que han canviat soacuten les circumstagravencies En el segle xv els municipis cata-lans amb Barcelona al capdavant han acumulat tantes atribucions ndashtotes elles derivades no ho oblidem de la sobirania reialndash que poden operar poliacuteticament amb una gran inde-pendegravencia alhora els reis Trastagravemara soacuten els primers reis drsquoAragoacute a entrar en el joc de la poliacutetica imperial drsquoalta volada raoacute per la qual requereixen que els seus Estats siguin fagravecils drsquoadministrar per assolir aquest objectiu perograve no coneixen altre llenguatge que el de la poliacutetica de la seva egravepoca eacutes a dir la concessioacute de privilegis la diplomagravecia a tots els nivells i la pluralitat i autonomia dels centres de govern

Finalment creiem que el nostre estudi tambeacute posa de relleu algunes quumlestions fona-mentals sobre la pregunta mateixa Si eacutes uacutetil drsquointerrogar el passat en el nostre llenguatge eacutes perquegrave drsquoaquesta manera podem veure en quins sentits les respostes defugen el marc impliacutecit en les preguntes I en aquest cas en demanar-nos per indicis drsquoestructures estatals de tipus modern en organitzacions poliacutetiques passades es perfila el que podriacuteem definir com una nocioacute drsquoEstat diferent Els monarques de la Corona drsquoAragoacute concebien cadascun dels seus territoris alhora com un conglomerat de corporacions de municipis i senyories i com una entitat uacutenica La seva accioacute per millorar-ne lrsquoadministracioacute que no consistiacute en el cas que ens ocupa a idear nous marcs i estructures poliacutetiques sinoacute a aprofundir les ja existents demostra que podia no haver-hi contradiccioacute entre la construccioacute estatal i la potenciacioacute dels drets particulars de les ciutats si beacute possiblement no va ser aquesta la via que menagrave a la peniacutensula Ibegraverica a la construccioacute de lrsquoEstat modern

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

Anna Muntada Torrellas

laquo de les armes e ensenyes del qual glorioacutes sant lo dit General eacutes Insigniter e decoratraquo

Dilluns 9 de febrer de 1433 La Cort eacutes reunida a Barcelona en el Capiacutetol de la Seu presidida per la reina Maria consort del senyor rei Alfons el Magnagravenim Pren la paraula el diputat eclesiagravestic lrsquoabat de Montserrat Marc de Vilalba en nom seu i dels altres con-diputats pel Braccedil Militar Bernat Galceran de Pinoacutes vescomte drsquoIlla i de Canet i pel Braccedil Reial Francesc Desplagrave ciutadagrave de Barcelona1

El president de la Diputacioacute demanagrave als representants que tinguessin per bo i en profit de tots del General i drsquoaquells que en el dia a dia frequumlentaven la casa atorgar la llicegravencia i els cabals necessaris per a la construccioacute drsquouna capella Els diputats comptaven ja amb el vist-i-plau de la comissioacute de nou persones que la mateixa Cort havia nomenat laquoper a reconegraveixer lo estament del dit General de Catalunya e de la casa de la Deputacioacuteraquo i valo-rar aixiacute lrsquoestat en quegrave es trobaven la institucioacute i les seves dependegravencies La compra poc abans drsquoun alberg a la banda de tramuntana per ampliar i fer alguns canvis necessaris a la casa del General brindava lrsquooportunitat de construir una capella laquoen la qual cascun die personalment se cantagraves una missa per que fos donada occasioacute e avinentesa als deputats e altres en la dita casa concorrents de hoir missa e regonegravexer lur Crehadorraquo

La peticioacute srsquoemmarcava en un context drsquointensa religiositat Fetes les oportunes laquoex-posicions e suplicacionsraquo finalment es procedeix a la resolucioacute

Sie per vosaltres en loch decent e covinent a vostre arbitre ffere fabricar e obrar de pedra en manera e structura condecent una capella ab tots sos necessaris forniments e arrenjaments e altres coses a deguda perffeccio de aquella necessaries sots titol o invocacio del glorios glorios ca2 glorios cavaller e martir de Deu monssenyor santJordi de les armes e ensenyes del qual glorios sant lo dit general es Insigniter e decorat

Lrsquoacta de Corts aporta dues dades rellevants en relacioacute a la construccioacute de la capella En primer lloc ens informa del tipus de material la pedra amb quegrave srsquohauragrave de laquofabricar e obrarraquo Quelcom tal vegada sorprenent quan tot lrsquoedifici fet i fet ja ho era En lrsquoeleccioacute

Universitat Autogravenoma de Barcelona Departament drsquoArt i Musicologia Aquesta comunicacioacute parteix drsquoun treball de recerca meacutes ampli sobre el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya completat el mes drsquoabril de 2014

1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXVI Corts 31 f 54v-57 Vegeu Josep Maria soleacute i sabateacute (dir) Histograveriade la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents 1359-1518 vol I Barcelona Generalitat de Catalunya-Enciclopegravedia Catalana 2003 pagraveg 141-146 La construccioacute de la capella srsquoacorda el 1433 i no el 1432 com fins ara srsquohavia dit

2 AHCB 1BXVI 31 f 56v La paraula laquoglorioacutesraquo es repeteix tres vegades dues srsquoha ratllat

112 Anna Muntada Torrellas

de la pedra devia pesar la certesa de la durabilitat en el temps i el convenciment que per la seva mateixa naturalesa era meacutes noble i adequada al caragravecter sacre de la nova edifica-cioacute La precisioacute al seu torn convida a reflexionar sobre el tipus de coberta La capella i la sagristia soacuten els dos uacutenics espais amb volta de creueria feta amb pedra de la casa la resta soacuten enteixinats de fusta Buscat o no amb la pedra srsquoacabaria brindant una oportunitat a lrsquoescultura

Volta de pedra de la capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

Segon lloc un aspecte fonamental la capella srsquoinstitueix laquosots titol o invocacio del glorios glorios glorios cavaller e martir de Deu monssenyor sant Jordiraquo Per una vegada ndashsi ens eacutes permegraves imaginarndash els representants a Corts arribarien a un ragravepid consens Al capdavall per a lrsquoestament reial suposava adoptar la devocioacute dels reis per a lrsquoestament militar fer seu el patroacute de la cavalleria mentre que per a lrsquoestament eclesiagravestic significava enaltir la me-mograveria del megalomagravertir el sant que moriacute i ressuscitagrave tres cops Una singularitat de la seva hagiografia no aliena a lrsquoemfagravetic laquoglorioacutes glorioacutes glorioacutesraquo repetit fins a tres vegades en la susdita acta

Per quegrave un sant cavaller i endemeacutes provinent del Progravexim Orient Tot i lrsquoantiguitat i po-pularitat del seu culte no sersquon teacute cap certesa histograverica Recordant les encertades paraules del pioner treball de Ramon drsquoAloacutes-Moner

Entre els sants de lrsquoantiguitat cap no ha eclipsat la glograveria de sant Jordi i entre els de temps posteriors difiacutecilment en trobariacuteem un altre el patronatge del qual sigui tan universalment estegraves3

3 ramon drsquoalograves-Moner Sant Jordi patroacute de Catalunya Barcelona Barcino 1926 pagraveg 9

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 113

En clau nostrada sant Jordi fou protector de nacions aliades com Anglaterra i de nacions rivals com la repuacuteblica de Gegravenova

La seva doble condicioacute cavaller i magravertir el fa especialment atractiu i nodreix abasta-ment lrsquoimaginari catalagrave medieval Pensem en les aparicions miraculoses del sant cavaller al costat dels exegravercits catalans i en el crit de guerra host feta i a punt per al combat laquoSant Jordi firam firamraquo Semblaria com si es volgueacutes justificar la lluita contra lrsquoinfidel i santi-ficar per tant lrsquoexpansioacute territorial del Casal drsquoAragoacute4

Els reis no deixaren de cercar amb afany les reliacutequies del sant protector i entre totes elles la meacutes preuada i ldquoinsignerdquo el cap de sant Jordi Els intents fallits per posseir-la han quedat ben documentats El rei Martiacute el demanaragrave encara amb insistegravencia El temps acaba-ria demostrant la inutilitat de lrsquoesforccedil Lrsquoinvestigador nord-americagrave Kenneth M Setton teacute un lloc en la nostra historiografia per haver estat capaccedil de refer lrsquoodissea del cap de sant Jordi fins a recalar en la llacuna de Venegravecia a lrsquoabadia benedictina de San Giorgio Maggiore5

Aixiacute mateix si imaginem els escenaris de la llegenda de sant Jordi resulta fagravecil evocar aquell Orient progravexim en quegrave de port en port els mercaders catalans entreteixiren les xarxes del comerccedil internacional Podem seguir-ne el fil intangible en uns fragments triats drsquouna antiga traduccioacute catalana de la llegenda de sant Jordi

Senyor ver Deacuteu tu has mesurat les munts en lo teu pes e tots los colls en la tua balanccedila e despertes los inflaments dels vents [Ell] senyorejagrave als vents e a la mar6

El llenguatge doncs pren un gir aliegrave al de la literatura pietosa i juga amb les metagravefores de pes i mesura de les balances ndashper estimar justament la mercaderiandash i del vent com invocant-lo per a quegrave sigui propici quan les naus es facin a la mar Certament tota llegen-da teacute un fons de veritat i ens serveix per explicar ldquoqui som i drsquoon venimrdquo Hom es limita a recrear-la en funcioacute de les necessitats de cada egravepoca

La devocioacute reial ben segur que aviat trobaria empara entre les classes nobles Els reis fomentaren les confraries i ordes militars sota lrsquoadvocacioacute del sant No devia costar massa ja que sant Jordi brindava el model del soldat al servei de Deacuteu i encarnava a la perfeccioacute els ideals de la cultura cavalleresca tan en voga Recordem que Ramon Llull amb el seu Libre de lrsquoorde de cavalleria havia contribuiumlt de manera decisiva a forjar lrsquoideal del noble cavaller Al Principat en qualsevol cas sant Jordi tampoc no era un desconegut Ja al segle x lrsquoabat Oliba li dedicagrave un altar en el monestir de Ripoll i tambeacute en tingueacute un en la Seu barcelonina

4 Apropiar-se drsquoun sant no era res que no haguessin fet per necessitat poliacutetica altres dinasties regnants De fet tampoc no mancaren els intents de santificar algun membre de la progravepia nissaga Aixiacute especialment durant el llarg regnat del Cerimonioacutes la figura deJaume I srsquoenvoltagrave drsquouna aura de santedat Mentre que la futura santa Isabel filla de Pere II de Catalunya-Aragoacute i de Constanccedila de Siciacutelia ndashi descendent de santa Elisabet drsquoHongria tia-agravevia per via paternandash lrsquoacabarien fent seva els portuguesos Casada amb el rei Dioniacutes de Portugal ldquoreina pacificadorardquo de famiacutelies i de pobles va ser canonitzada lrsquoany 1625 Eacutes patrona de Portugal

5 Kenneth M setton laquoSaint Georgersquos Headraquo Speculum XLVIII-1 (1973) pagraveg 1-12 Sorprenentment el cicle histograveric srsquoacabariatancant als anys vuitanta del segle passat quan lrsquoabat de lrsquoAbadia de San Giorgio Maggiore va lliurar un fragment de la cobejada reliacutequia a la Capella de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Avui lrsquoestoig amb el venerat fragment del cap de sant Jordi es custodia a la sagristia de la capella juntament amb les altres insiacutegnies reliacutequies (Autegraventica i Acta de donacioacute Venegravecia Abadia deSan Giorgio Maggiore 4 drsquoabril de 1981) signaren lrsquoacta de donacioacute el pare abat Egidio Zaramella el prior de la capella mossegraven Joan E Jarque i els testimonis (Catalunya Cristiana 81 (12 al 18 drsquoabril del 1981) pagraveg 8 i 82 (19-25 drsquoabril del 1981) portada ipagraveg 10-11) Lrsquoany 1378 el rei rebeacute un regal molt especial enviat per la seva cosina Elionor reina de Xipre la reliacutequia del braccedil de sant Jordi laquoDie veneris vicessima tercia die aprilis anno proxime dicto fuit facta magna processo per canonicos et alios clericos sedis et parrochialium et per religiosos civitatis Barchinone racione bracii sancti Gragorii que domina reyna Cipri misit ad dictum regemPetrum Aragonumraquo (Crogravenica del Racional de la Ciutat de Barcelona Barcelona Arxiu Histograveric de la Ciutat (Recull de documentsi estudis vol I fascicle II) 1920 pagraveg 153 nuacutem 143 1378-IV-23

6 BC (Biblioteca de Catalunya) Ms 889 Aquest manuscrit que conteacute una antiga traduccioacute catalana de la vida i martiri de santJordi fou publicat per drsquoalograves-Moner Sant Jordi pagraveg 37 De tota manera cal no oblidar que mesura i balanccedila soacuten tambeacuteanalogies que es refereixen a la Saviesa divina

114 Anna Muntada Torrellas

laquoDissabte a XXIII del dit mes Festa de sent Jordiraquo Aquesta eacutes la primera lacogravenica anotacioacute en el Dietari de la Generalitat el 14127 Amb el temps es va perfilant el ceri-monial la celebracioacute solemne dels oficis i de la missa en la capella de la Diputacioacute laquoab molta multitut de cavallers e gentils hogravemens e damesraquo les justes i tornejos a lrsquoesplanada del Born en honor del patroacute de la cavalleria i encara si srsquoesqueia al capvespre laquouna bella cavalcada per ciutatraquo La llegenda i el mite del sant cavaller no arribaren perograve a quallar en la devocioacute popular No fou fins lrsquoany 1456 que es feacuteu una crida puacuteblica per la ciutat de Barcelona a fi que laquola festa de sent Jordi fos colta generalment per tothomraquo La cita proveacute del Dietari de la Generalitat i el dibuix de lrsquoestandard cruciacutefer que srsquohi enarbora aixiacute ho proclama8 No eacutes des de la devocioacute doncs que srsquoinstauragrave la festa de sant Jordi sinoacute des del poder reial i poliacutetic tot esperant la resposta i la implicacioacute populars

Ben mirat sant Jordi sembla haver-hi estat sempre en la lluita contra els sarraiumlns en la vertebracioacute del territori en lrsquoorigen de la sobirania comtal i en definitiva de la cons-ciegravencia mateixa de natione Els diputats en tot cas lrsquohavien adoptat molt abans de 1456 abans fins i tot de disposar drsquouna seu i de quegrave li dediquessin la seva capella El sant Jordi a cavall matant el drac ja apareix en el segell major del General (laquoSegell del offici de la deputacioacute del general de Cathalunyaraquo) i la creu en els segells mitjagrave i menor9 Creu jor- diana laquocreu vermella e lo camp blanch qui eacutes ndashjustament tambeacutendash el senyal de la Ciutatraquo10 La creu eacutes una presegravencia constant en el paiacutes Senyal traccedilat en el plagravenol de lrsquoantiga fundacioacute romana el cardo maximus i el decumanus maximus tallant-se perpendicularment la creu patent ndashquan els braccedilos srsquoeixamplen en lrsquoextremitatndash de la seu barcelonina de la Santa Creu i Santa Eulagravelia i endemeacutes doncs per beacute que en sautor la creu de santa Eulagravelia de Barcelona i de sant Andreu els sants protectors dels consellers Aixiacute tancant el cercle drsquoaquesta cadena simbogravelica tornem a la Ciutat Comtal no oblidem que Barcelona eacutes considerada cap i casal de Catalunya11

A mesura que la institucioacute guanya pes poliacutetic i econogravemic sorgeix la necessitat de dis-posar drsquouna casa i ben aviat tambeacute drsquouna capella Des drsquoaquest particular punt de vista conveacute recordar uns fragments del diari del viatge a la peniacutensula de Jerogravenim Muumlnzer El viatger alemany que visitagrave Barcelona la tardor de 1494 para especial atencioacute al sistema de govern i molt especialment als llibres que el fan possible Muumlnzer srsquoatura en la laquocasa anomenada de la Diputacioacute ndashque foacutera com la casa diputada per a aixograve [per a la reunioacute diagraveria dels tres representants dels clergues la noblesa i la comunitat] Alliacute reben tots tres els tributs que antigament eren dels reis i els destinen al que convingui Tenen els seus es-crivans que porten la relacioacute ordenada de totraquo Tambeacute visita el Consell de la ciutat mos-

7 En aquests primers anys els dietaris registren el dia de la setmana el mes el lloc la festa del santoral ndashsi srsquoescaundash i a continuacioacute el fet que interessa les anades i vingudes de diputats oiumldors porters i altres funcionaris de la Generalitat per atendre el bonfuncionament de la institucioacute Hem de tenir en compte doncs el caragravecter pragravectic i funcional que es troba en lrsquoorigen drsquoaquestauacutenica i ininterrompuda segraverie documental que va de 1411 a 1713 (Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat deCatalunya 1411-1713 10 vols Barcelona Generalitat de Catalunya 1994-2007

8 Uns pocs dibuixos mnemotegravecnics com el que veiem reproduiumlt acompanyen alguns assentaments del dietari Suposem quelrsquoautoria correspon a Jaume Safont que era el principal redactor drsquoaquest registre de lrsquoEscrivania major de la Diputacioacute delGeneral entre 1454 i 1472

9 Ferran de Sagarra publicagrave els documents de lrsquoencagraverrec fet per la Generalitat el 1417 (Ferran de sagarra i de sisCar Sigilmiddotlografia Catalana inventari descripcioacute i estudi dels segells de Catalunya Barcelona Estampa drsquoHenrich 1915-1932 vol I XCII XCV-XCVII lagravem CXXV (761 i 763-769) La matriu drsquoaquest notabiliacutessim segell en quegrave srsquohavia drsquolaquoempremptar e figurar la imatgede sant Jordi a cavall qui mata lo drachraquo es deu a Hans Tramer laquonadiu de Constanccedila de lrsquoimperi drsquoAlamanyaraquo Tal vegada laconnexioacute amb ell vingui de la magrave drsquoalgun dels eclesiagravestics que assistiren al Concili de Constanccedila Tramer estigueacute tambeacute al servei del rei Alfons el Magnagravenim el trobem documentat obrant per al rei un capricioacutes anell El canonge arxiver Josep Sanchis Sivera en donagrave la notiacutecia si beacute no era Llorenccedil com diu sinoacute Hans (lectura verificada per Joan Domenge a lrsquoarxiu de Valegravencia juny de 2013)

10 Document de lrsquoany 1395 citat per Cels Gomis dins Francesc Carreras Candi Geografia General de Catalunya vol II Proviacutencia de Barcelona Barcelona A Martiacuten 1908-1918 pagraveg 604

11 Frederic udina Martorell LrsquoEscut de la Ciutat de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona 1979 Armand de Fluviagrave Els quatre pals Lrsquoescut dels comtes de Barcelona Barcelona Rafael Dalmau 1994

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 115

trant-se captivat no tant per la casa magniacutefica com per laquouna gran sala plena de llibres que creuries una bibliotecaraquo on es custodien els annals i els llibres de tributs i de govern12

Cal insistir doncs en quegrave primer eacutes la institucioacute i llur funcioacute De fet mentre no disposa-ren de seu progravepia consellers i diputats es reunien a recer de lrsquoEsgleacutesia costum gens estrany en una societat fortament sacralitzada El Consell solia trobar-se en el convent dominic de Santa Caterina i els diputats ho feien habitualment al convent de Framenors Dominics i franciscans al servei de la ciutat

Hem localitzat una miniatura en el Llibre drsquoHores drsquoAlfons el Magnagravenim que ens ve com anell al dit ens trobem davant drsquouna particular versioacute del tema de la doble inter-cessioacute13 tret que aquiacute els qui intercedeixen en favor de la ciutat davant de Jesucrist soacuten els sants fundadors dels ordes Ha estat llegida com la representacioacute drsquouna ciutat ideal14 perograve per quegrave no veure-hi tambeacute la imatge per beacute que idealitzada de la mateixa Ciutat Comtal aixoplugada als peus de sant Francesc i de sant Domegravenec La serra envoltant el pla amb les viles esparses el camiacute ral que la travessa en la faccedilana mariacutetima hom hi reco-neixeria les drassanes (lrsquoedifici insiacutegnia de la ciutat) i en la part baixa a la dreta la llenca de terra amb les barques varades damunt la sorra

Els consellers comenccedilaren a bastir una casa progravepia ja el 1369 buscant preservar la seva independegravencia15 En acabar el segle Arnau Bargueacutes contractagrave la construccioacute de la faccedilana laquotan bellaraquo per a la qual Jordi de Deacuteu esculpiacute els escuts amb els senyals de la ciutat i del rei El 3 drsquoabril de 1401 es digueacute la primera missa a la capella16

Degravecades despreacutes els diputats del General volgueren per noble emulacioacute tenir la seva casa i capella Eacutes un proceacutes que corre en paralmiddotlel a la tendegravencia mateixa de la ciutat baix-medieval de recuperar els espais puacuteblics i el sentit de la cosa puacuteblica

Diputacioacute i Consell han estat sempre frec a frec En lrsquoagravembit artiacutestic assistim a un tens estira-i-arronsa en quegrave totes dues institucions rivalitzen en prestigi a partir de la noblesa de la seva casa i la riquesa dels seus arreus Si el Consell havia construiumlt la capella degravecades abans la Diputacioacute srsquoavanccedilaria vestint-la amb el retaule drsquoun pintor de renom Bernat Martorell Els consellers no srsquoarronsaren i confiaren al pintor portador de la novetat fla-menca Lluiacutes Dalmau la magniacutefica taula de la Mare de Deacuteu dels Consellers (1443-1445) tota una afirmacioacute del seu poder i del de la ciutat17

En estudiar el parament lituacutergic de la capella de Sant Jordi de la Generalitat no po-dem prescindir drsquoaquest joc a dues bandes el Comuacute el conjunt de persones que viuen en societat i el General allograve que abraccedila el conjunt drsquoun servei comandament o administra-

12 El de Hieronymus Monetarius ndashaquest era el seu nom llatinitzatndash eacutes un dels relats meacutes interessants dels viatgers que recorregueren la peniacutensula Ibegraverica a finals de lrsquoEdat Mitjana de setembre de 1494 a febrer de 1495 El diari de Muumlnzer eacutes escrit en llatiacute com era costum Citem i traduiumlm lliurement partint de lrsquoedicioacute castellana (Jeroacutenimo Muumlnzer Viaje por Espantildea y Portugal (1494-1495) Madrid sn 1951 pagraveg 11 i 19

13 Sol representar-se la Mare de Deacuteu intercedint en favor de la humanitat davant del Fill oferint-li el pit que lrsquohavia alletat perquegrave aquest al seu torn intercedeixi davant de Deacuteu Pare En la Miniatura de les Hores del Magnagravenim per damunt dels sants confessors veiem la Verge i sant Joan Baptista intercessors habituals

14 Segons Villalba Daacutevalos en lrsquoescena srsquoevoca una visioacute de sant Domegravenec que els hagiogravegrafs del sant fundador identifiquen com el tema de la intercessioacute de la Verge davant del Fill Sant Vicent Ferrer lrsquoactualitza en reviure en primera persona aquesta mateixa visioacute srsquohi refereix en alguns dels seus sermons com el que predicagrave a Barcelona el 5 drsquoagost de 1413 Per a aquestes i altres dades vegeu Francesca esPantildeol laquoEl Salterio y Libro de Horas de Alfonso el Magnaacutenimo y el cardenal Joan de Casanovaraquo dins joaquiacutenyarza (ed) La miniatura medieval en la Peniacutensula Ibeacuterica Murcia Nausicaa 2007 pagraveg 551-612 Lrsquoestudi reconstrueix el context histogravericoartiacutestic i devocional del manuscrit

15 agustiacute duran i sanPere La casa de la ciudad Historia de su construccioacuten Guiacutea para su visita Barcelona Aymaacute 1951 pagraveg 14 i 1516 Eacutes possible que se seguiacutes treballant en la capella fins el 1409 (Pere beseran laquoLa casa de la ciutat de Barcelonaraquo dins Antoni

Pladevall i Font Lrsquoart gogravetic a Catalunya Arquitectura III Dels palaus a les masies Barcelona Enciclopegravedia Catalana 2003pagraveg 188-89 del mateix autor laquoGogravetic i neogogravetic a la Casa de la Ciutatraquo dins Albert Cubeles i Ramon grau (coord) El proceacutesurbagrave i la identitat gogravetica de Barcelona Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 8) 2003 pagraveg 288-289

17 Joan Molina Arte devocioacuten y poder en la pintura tardogoacutetica catalana Murcia Editum Ediciones de la Universidad de Murcia1999 pagraveg 173 i seguumlents del mateix autor laquoLa Virgen de los Consellers Metaacutefora mariana e imagen del poderraquo Boletiacuten delMuseo e Instituto Camoacuten Aznar LXXVII (1999) pagraveg 111-151

116 Anna Muntada Torrellas

cioacute segons el diccionari Alcover-Moll Costat per costat i sempre enfrontats com en un joc de miralls fent uacutes de la metagravefora de speculum conformadora de lrsquoimaginari medieval Aquesta rivalitat serviacute alhora per instigar i per inspirar

Encara que a dir veritat acabeacutes sent un joc no a dues sinoacute a tres bandes no debades les faccedilanes de lrsquoAjuntament i de la Diputacioacute miraven llavors al carrer que va a la Seu18

Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule

La capella de Sant Jordi sorpregraven drsquoentrada per les seves reduiumldes dimensions que en canvi srsquoexpliquen fagravecilment per la funcioacute que li eacutes encomanada19 Hem de recordar que no eacutes una capella oberta al carrer ndasheacutes a dir no teacute una comunitat de feligresos adscritandash sinoacute que funciona com una capella agraveulica de caragravecter privat adaptada a les necessitats dels qui dia a dia frequumlenten la institucioacute Avui no eacutes fagravecil fer-nos una idea de com devia ser lrsquoespai de la capella de la Diputacioacute aixiacute com el seu encaix amb la resta de lrsquoedifici20 La capella gogravetica ha acabat convertida en un lloc de pas Ja ho era el 1855 quan Antoni de Bofarull escrigueacute la seva Guia-Cicerone de Barcelona

La capilla interior estaacute formada a espaldas de la antigua que es el espacio que ahora sirve de entrada21

Eacutes important repassar la cronologia del projecte El febrer de 1433 srsquoacordagrave la construc-cioacute de la capella que el juliol de 1434 ja es trobava enllestida Aquests soacuten tambeacute els anys en quegrave Bernat Martorell pintagrave el retaule de Sant Jordi per a la capella22 La intencioacute perograve anava meacutes enllagrave Justament el 1436 els diputats feien una primera peticioacute a les Corts reu-nides a Montsoacute perquegrave laquola dita festa del dit beneiumlt Sant sia drsquoaciacute avant tots anys coltaraquo23

Som davant drsquouna microarquitectura summament ornamentada que teacute poc a veure amb la ldquofuncionalitat estructural i la simplicitat decorativardquo progravepies de lrsquoarquitectura dels territoris catalans des de mitjan segle xiv laquoReliquier sumptuoacutes on es guarda la reliacutequia preciosa del Sant Cavaller patroacute de Catalunyaraquo la imagina Joaquim Folch i Torres24

18 Ens referim a la del medalloacute esculpit de sant Jordi oposada a la primitiva faccedilana del carrer de Sant Honorat En una societatfortament sacralitzada la lituacutergia del poder no pot prescindir de la concurregravencia de la Seu i del bisbe Pel que fa a les comandesartiacutestiques la Catedral proporciona referents models i artistes i si srsquoescau en ocasions molt especials fins i tot alguna peccedila deltresor en preacutestec

19 La capella tendeix a la proporcioacute drsquoun cub de 5 metres de costat La planta eacutes quadrada i cadascun dels costats fa uns 520 metres els murs tenen 420 metres drsquoalccedilada i el punt magravexim en la clau de volta eacutes de 685 metres

20 No srsquoha drsquooblidar que la capella es trasllada a mitjan segle xvi a la planta noble de la casa mentre que la sagristia roman al pla del carrer laquoE la demunt dita capella tornaragrave e posaragrave aquella com vuy estagrave sobre les dites arets e voltes noves sens nungun dan de les pesses e mullura que alliacute eacutes [] que sens alguna lesioacute nocument o perill de la altra obra de la dita casa de la Deputacioacute sie mudada dita capella pilars y archs com eacutes ditraquo (Mariagrave Carbonell i buades El Palau de la Generalitat del gogravetic al primer Renaixement Barcelona Generalitat de Catalunya 2003 pagraveg 101-107) A meacutes en temps de lrsquoAudiegravencia borbogravenica va ser objecte drsquounaampliacioacute En afegir lrsquoampli espai cupulat del nou presbiteri lrsquoequilibri i el sentit espacial interns srsquoalteraren irremissiblementSegueix sent referent obligat lrsquoestudi de Josep Puig y CadaFalCh i Joaquim Miret i sans laquoEl Palau de la Diputacioacute General deCatalunyaraquo Anuari de lrsquoInstitut drsquoEstudis Catalans (1909-1910 1911) pagraveg 385-480

21 Antoni de boFarull Guia-Cicerone de Barcelona Barcelona Libr Castantildeos 1855 pagraveg 6822 La cronologia del retaule srsquoha fixat a lrsquoentorn de 1435 No srsquoha de confondre amb el retaule dedicat a sant Jordi que el mateix

artista pinta per encagraverrec de les Corts de Montsoacute entre 1435 i 143723 laquoCar beacute ens doacutena de parer que semblant festa se degueacutes colre e honrar ab ses solemnitats ategraves principalment que el dit beneit

Sant Jordi e lo seu penoacute eacutes cap e vexilmiddotle en tots los actes de batalles qui es fan per lo senyor rei nostre e encara per qualsevolaltres aixiacute del Principat de Catalunya com dels altres regnes e terresraquo (alograves-Moner Sant Jordi pagraveg 84-86) Vegeu tambeacute sans (dir) Dietaris de la Generalitat vol I pagraveg 130-131

24 Joaquim FolCh i torres La Capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat Barcelona Industrias del papel 1931 pagraveg 5 Aquesta petita publicacioacute teacute el valor histograveric de ser lrsquouacutenica monografia sobre el tresor de la capella fins ara publicada

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 117

Ara tocava vestir aquesta arquitectura i especialment lrsquoaltar el punt focal que durant la celebracioacute concentra tota lrsquoatencioacute En lrsquoEdat Mitjana la mesa de lrsquoaltar se solia decorar amb el retaule i el frontal25

Aquest davant aquell damunt compartint estatus i captivant mirades perograve en gene-ral el frontal general ha rebut molta menys atencioacute per part dels investigadors Volem posar el focus en el fascinant i belliacutessim Palmiddotli brodat de sant Jordi el drac i la princesa de la capella del Palau del Generalitat I tan sols despreacutes desplaccedilar la mirada del frontal al retaule i drsquoaquest a la decoracioacute de la capella sencera per comprovar com es va desple-gant un dens programa devocional moral i poliacutetic imbricat amb lrsquohagiografia del poder

25 Vegeu Josep braun Diccionari lituacutergic Barcelona Foment de Pietat Catalana 1925 pagraveg 15 Aquest recorregut simbolico-almiddotlegograveric ha estat admirablement descrit pel bisbe Gulielmus Durandus liturgista occitagrave del segle xiii (Gulielmus durandus The Rationale Divinorum Officiorum The Foundational Symbolism of the Early Church its Structure Decoration Sacraments andVestments Louisville Fons Vitae 2007 pagraveg 27

Restitucioacute a escala de lrsquoaltar de la capella amb el frontal brodat per Antoni Sadurni i el retaule pintat per Bernat Martorell

118 Anna Muntada Torrellas

Sortosament el precioacutes frontal encara eacutes a la capella26 Acompanyem els diputats que lrsquoany 1499 feien lrsquoinventari de la casa el frontal es guarda laquoen una caxa ample e de altaria de entorn hun palmraquo en el consistori major

Primo hun pali molt bell brodat de fil drsquoor de argent e de seda ab la ymage de Sant Jordi qui mata lo drach e es de la ystoria com restaure la filla del Rey son les dites ymages enbotides ab frange tot al entorn de fil drsquoor ab alguns senyals del General27

El primer que crida lrsquoatencioacute eacutes la minuciositat amb quegrave es descriu lrsquoobra la qual cosa ens alerta ja de la vagravelua que se li confereix El frontal de Sant Jordi de la Generalitat pot ser considerat una de les obres drsquoart tegravextil del segle xv meacutes destacades entre drsquoaltres raons per quelcom que el fa uacutenic ser un brodat en alt relleu amb un punt magravexim difiacutecil drsquoima-ginar de 27 centiacutemetres28 Lrsquoadmiracioacute que desperta el frontal ve drsquoantic i no ha deixat mai de suscitar-la Fins i tot en temps de lrsquoAudiegravencia va seguir exposant-se laquodevant de la capella lo dia de la festa del Sant maacutertir ab just admiracioacute del puacuteblichraquo29 La festa llavors sigui dit de passada srsquohavia convertit en un veritable esdeveniment

Fiesta de la Solemnidad de San Jorge quemiddotn Cataluntildea es de precepto por ser patron del Principado y haver Juvileo plenisimo y concurso de todo el pueblo en esta Festividad30

Jaume Puiggariacute ho avanccedilagrave atribuint el frontal a Antoni Sadurniacute i la documentacioacute aporta el conjunt de les dades que ho ratifiquen31 El frontal srsquoexecuta entre el maig de 1450 i el maig de lrsquoany seguumlent amb prou feines en un any El cost total del frontal va sumar 1500 florins drsquoor drsquoAragoacute i 3 sous barcelonins les xifres parlen per elles mateixes32

Eacutes un brodat erudit que defuig els dissenys meacutes habituals Lrsquoescena ens remet a la lle-genda de sant Jordi i el drac popularitzada per lrsquoexitoacutes recull de vides de sants que Iacopo da Varazze compilagrave a mitjan segle xiii Lrsquoartista-brodador selecciona drsquoaquiacute i drsquoallagrave El resultat eacutes drsquouna innegable forccedila decorativa coherent i decididament efectista Els valors de lrsquoart del brodat srsquoallunyen dels de la pintura No soacuten la liacutenia o el color sinoacute les textures derivades del joc de reflexos de com la llum incideix damunt la superfiacutecie del teixit o mi-llor dit del fil entorxat drsquoor o de plata i els fils de seda de colors La llum segons sigui pot

26 A la capella es conserva tambeacute el tern quatrecentista complet Eacutes igualment una obra de primera categoria amb un extraordinari cicle brodat que narra la passioacute del megalomagravertir

27 El 30 de gener de 1499 els diputats del General i els oiumldors de comptes acorden que laquototes les coses de la Deputacioacute e casa delGeneral sien inventariades e acomenades a bon recapte etcraquo perquegrave laquoassiacute que en tot temps sersquon puixe saber la veritatraquo Feta una primera i uacutenica anotacioacute ndasheacutes la referegravencia al laquoretaula de la ystoria del glorioacutes caualler mossen Sant Jordiraquo la tasca srsquoatura i no esrepregraven fins el 17 de juliol del mateix any Serra Ragravefols en publicar els inventaris de la Generalitat donagrave a cada iacutetem un nuacutemerode partida per facilitar la consulta i la cita del document (Josep de Calassanccedil serra ragraveFols laquoAntics inventaris de la Casa de laDiputacioacuteraquo Estudis Universitaris Catalans XV (1930) pagraveg 357-368 partida 56 f 5v)

28 El frontal progravepiament dit fa 88 x 198 centiacutemetres les parts afegides ja en el segle xvi 88 x 50rsquo5 centiacutemetres cadascuna tambeacute srsquoha de comptar lrsquoorfreacutes de 9 centiacutemetres Les xifres totals del conjunt soacuten 107rsquo5 x 318rsquo5 x 27 centiacutemetres

29 Aleshores en egravepoca de lrsquoAudiegravencia es decidiacute treurersquol del seu estoig de fusta i tenir-lo sempre exposat (AHCB 6A-I ReialAudiegravencia Acords 5 1765-1772 f 271)

30 Justament aquest eacutes el motiu que preserva laquolas mismas Alajas y Reliquias de las quales dicha Capilla es dotada y asimismo losadornos y adresos del Altarraquo (Antoni Muntildeoz gonzaacutelez i Josep Catagrave i tur Repressioacute borbogravenica i resistegravencia catalana (1714-1736) Madrid MuntildeozCatagrave DL 2005 pagraveg 337

31 Josep Puiggariacute laquoTapit de Sant Jordiraquo LrsquoAvens II-13 (abril 1883) pagraveg 158-161 aquest eacutes el primer estudi monogragravefic Bona part de la documentacioacute sobre el frontal fou publicada per Josep M Madurell i MariMon laquoEl Arte en la comarca alta de UrgelraquoAnales y Boletiacuten de los Museos de Arte de Barcelona IV-1-2 (1946) pagraveg 9-172 (en especial les pagraveg 9-18) Provinent de Montblanc el pare Miquel Sadurniacute srsquoestabliacute a Barcelona a inicis de segle Pare germagrave nebots i dones tota una nissaga de brodadorssrsquoaplegagrave al voltant drsquoAntoni Sadurniacute El taller va acaparar bona part dels encagraverrecs durant la segona meitat del quatre-cents Lrsquoany 1458 fou nomenat brodador del General

32 Val la pena posar en relacioacute aquesta xifra amb el cost del treball en el segle xv Aixiacute per exemple el salari drsquoun oficial de laconstruccioacute a Barcelona era de 60 sous mensuals eacutes a dir tres lliures al mes que feta la multiplicacioacute sumen 36 lliures lrsquoany Soacuten dades relatives al cost de les obres en la Catedral de Barcelona entre els anys 1481-1489 (Pierre bonnassie La organizacioacuten deltrabajo en Barcelona a finales del siglo xv Barcelona CSIC 1975 pagraveg 119)

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 119

conferir a lrsquoobra una dimensioacute gairebeacute dramagravetica Si a meacutes srsquohi sumen les aplicacions en ldquoalt relleurdquo el resultat eacutes absolutament nou Tambeacute soacuten nous els requeriments necessaris per donar forma i volum a un teixit a la massa informe drsquouna buata El brodador per tant ha de tenir el domini de lrsquoescultura i alhora lrsquohabilitat drsquointegrar les parts modelades al conjunt de lrsquoobra drsquouna manera harmoniosa33

Meacutes que seguir argumentant nrsquohi ha prou amb fixar la vista sobre el cavall brodat Lrsquoac-titud i la constitucioacute ndashel cavall ha de ser fort i agravegil per sostenir el cavaller en la lluitandash soacuten les mateixes de les del cavall que Bernat Martorell havia pintat en el retaule el volum perograve ara eacutes real Admirem la capacitat que lrsquoartista teacute de modelar i conferir el sentit de lrsquoanatomia de lrsquoanimal amb un material com la tela tan poc donat a la corporeiumltat sinoacute eacutes que teacute un cos dessota Potser caldria no oblidar que som a la peniacutensula Ibegraverica a mitjan quatre-cents lluny de les corts del Renaixement i de les progravesperes ciutats flamenques que eren els focus de lrsquoavantguarda La plata eacutes el metall que es correspon amb el color blanc del cavall del retaule I efectivament tot el cos del cavall del frontal estagrave recobert amb finiacutessims fils de plata Quin devia ser lrsquoimpacte visual quan la plata no srsquohavia oxidat El cavall eacutes molt meacutes que una cavalcadura en realitat eacutes el centre de lrsquoescena Llanccedilat a la cagraverrega el seu cos assenyala la liacutenia diagonal que vertebra la composicioacute coratjoacutes el ca-vall srsquointerposa entre lrsquoatemorida ciutat de Silene un moacuten malgrat tot humagrave i civilitzat i el drac lrsquoinframoacuten animal o si es vol del pecat Actitud del cavall degraveiem En el llenguatge de la doma ldquoactitudrdquo eacutes el terme emprat per referir-se al grau drsquoatencioacute i obediegravencia de

33 Entre els menestrals els uacutenics artesans que poc o molt treballaven en aquesta liacutenia eren els cuirassers ndashels fabricants de cuirasses la part de lrsquoarmadura que protegeix el bustndash bagravesicament perquegrave per tal drsquoesmorteir els cops i protegir el cos de la persona sota la planxa drsquoacer encoixinaven o embuataven el seu interior El procediment del brodat en relleu eacutes forccedila laborioacutes i complex Elstreballs de restauracioacute del frontal han permegraves contrastar-ho Pregraveviament abans de brodar la figura srsquoha de ldquoconformarrdquo la base a brodar ndashnormalment un tafetagrave de sedandash amb un aprest donant-li la forma desitjada despreacutes un cop brodat es colmiddotloca a lloc i es farceix habitualment amb floca de cotoacute (Carmen Masdeu i Luz Morata Informe de restauracioacute del frontal Ref114L127-432009 MNAC inegravedit)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del cavall brodat en alt relleu Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

120 Anna Muntada Torrellas

lrsquoanimal a lrsquoordre del genet aquiacute perograve cavall i genet soacuten una sola cosa Noblesa de lrsquoun i de lrsquoaltre confianccedila en lrsquoempresa que sersquols ha confiat

E car cavall eacutes la pus noble biacutestia e la pus convinent a servir home per accediloacute de totes les begravesties hom eleec cavall e donagrave-lo a lrsquohome qui fo elet de mil hogravemens e per accedilograve aquell home ha nom cavaller34

En general les cites brodades dels estilemes caracteriacutestics de Bernat Martorell pertanyen a aquest escollit univers cavalleresc La qual cosa no exclou que Sadurniacute colmiddotlaboreacutes amb altres pintors Si meacutes no la documentacioacute ha confirmat la seva relacioacute amb Antoine de Lonhy un pintor drsquoorigen probablement borgonyoacute actiu a Catalunya entre 1460 i 1462 Aquests tipus de treballs colmiddotlaterals no soacuten tasques ocasionals per a un pintor El mateix Bernat Martorell en ser nomenat oficial del General ho eacutes com a pintor i banderer35 Sorprenentment lrsquoarmadura de sant Jordi teacute poc a veure amb les convencions drsquoaquest moacuten borgonyoacute) I en aquest punt podem incorporar a la historiografia del frontal brodat una notiacutecia inegravedita Aixiacute el juny de 1547 es paga al brodador Agravengel Maduxer laquoper adobar y reparar lo pali maior de la capella de la casa de la Deputacioacute reparant y adaptant la imatge de sanct Jordiraquo36

Voluntat descriptiva i capacitat tegravecnica es posen tambeacute al servei drsquouna renovada sen-sibilitat envers la natura Les oques del fossat ndashque Martorell ja havia pintat en el Retaule de la Transfiguracioacute de la catedral de Barcelonandash ara es broden en realccedil sobre un farcit de branquillons de lli lrsquoescuma de les aiguumles se suggereix amb brins de fil fortament retorccedilat traslluint aixiacute el model pintat i mostrant a lrsquoensems el ldquosaber ferrdquo de lrsquointegraverpret broda-dor El paisatge que srsquoesteacuten fora muralla relata el dia a dia dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom37

34 Ramon llull Libre de lrsquoorde de cavalleria citat per Martiacute de riquer Antoni CoMas Joaquim Molas Histograveria de la LiteraturaCatalana vol 1 Barcelona Ariel 1964 pagraveg 246

35 laquoDimarts a V de juliol [del any mil CCCC XXXX] En aquest dia los senyors deputats e oiumldors dels comptes del dit Generalprovehiren ena Bernat Martorell pintor ciutedagrave de Barchinona de eacutesser pintor eb banderer de la casa de la Deputacioacute del ditGeneralraquo

36 Inclosos els materials el fil drsquoor i argent les tatxes daurades i lrsquoencast drsquoalgunes pedres i perles ACA (Arxiu de la CoronadrsquoAragoacute) N-129 (1545-48) f 176 15-VI-1547)

37 laquoEn Cataluntildea tienen lugar interesantes transformaciones en el culto de San Jorge [] su representacioacuten es progresivamentedesmilitaritzada y se vuelve hacia el culto agriacutecola como si una vez terminada la obra de reconquista el santo dejara las armas y se dedicara a ocupaciones maacutes paciacuteficasraquo (Catalina girbea laquoSan Miguel y San Jorge en el Mundo Medievalraquo Arqueologia Historia y viajes sobre el mundo medieval 16 (2006) pagraveg 93-94)

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall del fossat amb les oques brodades en realccedil Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 121

Eacutes un paisatge fet per lrsquohome i a la mida de lrsquohome expressioacute de la civilitat Ens fa venir a la memograveria les paraules de Marsilio Ficino amb les quals el filogravesof de lrsquohumanisme ilmiddotlus-trava la seva lloanccedila de la noblesa i potegravencia de lrsquohome

Quam mirabilis per omnem orbem terrae cultura Quam stupenda aedificiorum structura et urbium Irrigatio aquarum quam artificiosa

Lrsquoadmirable cultiu de la terra les impactants fagravebriques dels edificis i les ciutats lrsquoengi-nyosa conduccioacute de les aiguumles38 talment com si fossin fragments escollits del nostre frontal brodat El tractament en profunditat del paisatge que srsquoenfila fins a la mateixa liacutenia de la costa contrasta dragravesticament amb el locus ancestral i primari que habita la begravestia confi-nada en les soles dues dimensions del pla

El mecanisme de correspondegravencies no srsquoatura Des del punt de vista de la composicioacute cavall i drac veacutenen a ser dues forces paralmiddotleles i antagograveniques lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda Amb la llanccedila al rest perograve sant Jordi estagrave a punt per al combat La tensioacute es resol en el punt on es toquen la peuumllla del cavall i el musell del drac Tota lrsquoobra pot ser llegida drsquoacord amb aquests dos nivells anti-tegravetics sant Jordi guarda el lloc on srsquoentrecreuen els camins del beacute i del mal talment com les antigues i monumentals creus de pedra que emparaven el pelegriacute I eacutes que la veritable lluita en el camiacute de la vida eacutes amb un mateix

38 Hom pot veure una canonada gris que des del pou va resseguint el perfil de la muralla Vegeu Marsilii FiCini Opera Basilea 1576 vol 2 L XIII cap III pagraveg 296-297

Antoni Sadurni brodador Frontal de sant Jordi el drac i la princesa 1450-1451 Detall dels homes menant el bestiar traginant mercaderies anant al tros per conrear aquella terra mateixa de la qual el sant duria el nom Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat

Esquema compositiu del frontal El Frontal de sant Jordi el drac i la princesa eacutes un brodat erudit meditat i complex El cavall i el drac veacutenen a ser dues forces antagograveniques i en tensioacute lrsquouna ascendent i lrsquoaltra descendent que inevitablement condueix a la caiguda

122 Anna Muntada Torrellas

El frontal ultrapassa la seva realitat material i artiacutestica sent la plasmacioacute drsquouna manera drsquoentendre el moacuten una veritable cosmogonia Tot i la seva posicioacute als peus de lrsquoaltar el palmiddotli sens dubte estagrave a lrsquoaltura conceptual i doctrinal del retaule Del frontal al retaule degraveiem amb el propogravesit de fer palegraves lrsquoestret lligam artiacutestic i simbogravelic entre aquestes dues valuoses peces del mobiliari lituacutergic de la capella

Eacutes molt el que ja srsquoha dit sobre el Retaule de sant Jordi de la capella de Bernat Marto-rell i no eacutes el cas de repetir-ho39 Els estudiosos han procedit a la reconstruccioacute virtual del retaule avui desmembrat i dispers repartit entre lrsquoArt Institut de Chicago (la taula cen-tral amb la lluita de sant Jordi amb el drac per alliberar la princesa) Museu del Louvre de Pariacutes (les taules laterals amb les escenes de la passioacute del sant) i el Philadelphia Museum of Art (el coronament del retaule amb la Verge i el Nen les Virtuts Cardinals i dues figures femenines de les quals volem parlar tot seguit)

Abans perograve eacutes important retornar el retaule a la capella ni que sigui virtualment i provar drsquoimaginar-lo damunt lrsquoaltar juntament amb el frontal restituint-li aixiacute la pro-porcioacute deguda en relacioacute amb lrsquoespai insogravelitament escagraves No eacutes un retaule de gran aparell devia arribar als tres metres i mig i escaig El que volem eacutes subratllar aquesta petitesa40 que contrasta amb lrsquoaltiacutessima qualitat tegravecnica i material41

La taula de Filadegravelfia ha sigut lrsquouacuteltima en incorporar-se al debat historiogragravefic42 Les virtuts srsquoidentifiquen fagravecilment gragravecies als atributs la Tempranccedila que vessa aigua en una ribella la Prudegravencia amb la llanterna la Fortalesa amb un escut i una espasa i la Justiacutecia amb les balances43 Eacutes important fer notar que es tracta de les virtuts cardinals certament molt meacutes incardinades mai millor dit amb la dimensioacute moral de la vida Soacuten elaboracions i temes compartits de fa segles interessen a lrsquoindividu i a la colmiddotlectivitat la comunitat sencera que srsquoorganitza i vetlla pel beacute comuacute Eacutes un tema egravetic que transcendeix la moral cristiana i teacute la seva projeccioacute en lrsquoagravembit civil No eacutes casual que lrsquoobra de la Generalitat coincideixi pragravecticament en el temps amb lrsquoencagraverrec que en la veiumlna casa del Consell hom feia de dues vidrieres amb les quatre virtuts cardinals en forma de persones44

Qui soacuten les altres dues figures femenines que srsquoasseuen als peus de la Mare de Deacuteu amb sengles filacteris a la magrave Al nostre entendre la clau per identificar-les estagrave en la di-feregravencia drsquoedat (de fet srsquoassemblen) Podem comprovar-ho veient el detall en una antiga fotografia de lrsquoArxiu Mas Fixem-nos que la dona de la dreta teacute la cara demacrada i les gal-tes xuclades drsquouna vella Per aixograve ens sorpregraven veure com despreacutes drsquouna ldquorestauracioacuterdquo la

39 Guadaira MaCiacuteas i Rafael Cornudella laquoBernat Martorell i la llegenda de Sant Jordi Del retaule als brodatsraquo Locus Amoenus 11 (2011-2012) pagraveg 19-53

40 Aixiacute ho confirma la descripcioacute de la cortina que resguardava el retaule en lrsquoinventari de 1499 laquovna cortineta petita de vellutnegre deuant lo dit retaula en la qual cortina ha vna frange drsquoor e de granaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 5)Desconeixem si la cortina cobria el retaule sencer en tot cas era una laquocortinetaraquo [sic] i endemeacutes laquopetitaraquo En lrsquoinventari de 1499 tambeacute srsquoesmenta la cortina blanca que com prescriu lrsquouacutes lituacutergic servia per velar el retaule en temps de quaresma laquoItem vnacortina blancha quis posa deuant lo retaula de la capella en la coresmaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 31) Vegeu tambeacute Joseph gudiol i Cunill El Mobiliari Lituacutergich Resum arqueoloacutegich Vic sn 1920 pagraveg 48

41 Fa 3096 centiacutemetres de llargada per 2041 centiacutemetres drsquoamplada (hem sumat les mides que donen els catagravelegs dels respectiusmuseus) Caldria afegir la predelmiddotla i la part del guardapols Com eacutes sabut i malgrat que amb el temps la historiografia ha anatacumulant evidegravencies no tenim ldquoel documentrdquo que precisi la filiacioacute del retaule Les mides en quumlestioacute no soacuten doncs uacutenicamentxifres si calgueacutes procurarien una altra sogravelida base argumental

42 Vegeu Santiago alColea blanCh laquoBernat Martorell Retaule de Sant Jordi (ca 1435)raquo dins Josep braCons i Jesuacutes Mestre Artcatalagrave al moacuten Barcelona Edicions 62 2007 pagraveg 72-75 Al marge de qualsevol altra consideracioacute tal com suggereix lrsquohistoriador conveacute mirar tambeacute les taules pel darrere i comprovar la correspondegravencia en la disposicioacute dels taulons

43 Les figures de les virtuts ja soacuten presents en algunes de les grans portades monumentals de les catedrals franceses perograve sesistematitzen i sersquon fixa el nombre cap a la fi del segle xiii en el context de lrsquoart trecentista italiagrave Vers el 1305 Giotto pintagraveen grisalla la segraverie completa de les almiddotlegories de les virtuts i els vicis ndashels seus contrarisndash a la capella dels Scrovegni de Pagraveduatambeacute Andrea Pisano contribuiacute a la tipificacioacute de les virtuts ldquoitalianesrdquo Eacutes lrsquoordenacioacute que finalment ha quedat recollida en lesensenyances del catecisme En el context francegraves el tema fou estudiat per Eacutemile Macircle LrsquoArt Religieux de la fin du Moyen Acircge enFrance Paris Armand Colin 1995 (1908) pagraveg 309 i seguumlents

44 duran i sanPere La casa pagraveg 36 Temps a venir les virtuts cardinals srsquoesculpiren tambeacute en la nova faccedilana de la Generalitatdavant de lrsquoesgleacutesia de Sant Jaume

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 123

figura no sols srsquoha rejovenit sinoacute que fins i tot ha canviat de fesomia Eacutes una intervencioacute que no srsquoenteacuten no teacute res drsquoinnocu i siacute en canvi consequumlegravencies greus de cara a la lectura i interpretacioacute de lrsquoobra45

Reprenem el fil de lrsquoanagravelisi En la taula de la marededeacuteu srsquoestableix doncs una contra-posicioacute entre aquestes dues figures femenines en termes de joventut i vellesa la dimensioacute teologravegica que la sustenta eacutes la idea de ldquoplenitudrdquo de vida La nostra hipogravetesi eacutes que aques-tes figures soacuten les almiddotlegories de lrsquoAntic i del Nou Testament o si es vol de la Sinagoga i de lrsquoEsgleacutesia Ajuden a confirmar-ho el gest els filacteris que sostenen i el lloc que ocupen a banda i banda de la Verge Vegem-ho Esgleacutesia i Sinagoga compten amb una rica tradicioacute en imatges No sempre han tingut forma humana de vegades es recorre a la metagravefora de lrsquoarbre viu i lrsquoarbre sec LrsquoEsgleacutesia sol representar-se com una dona jove amb lrsquoestendard de la Resurreccioacute la Sinagoga eacutes en canvi una dona vella amb un bordoacute partit i els ulls embenats perquegrave encara no coneix la bona nova de Crist en els Evangelis A mida que avanccedila lrsquoEdat Mitjana canvia el sentit de la representacioacute ja no hi ha antagonisme en-tre elles Esgleacutesia i Sinagoga donen compliment a la profecia messiagravenica El missatge eacutes idegraventic al que expressen les figures amb el moviment de les mans La jove personificacioacute del Nou Testament teacute lrsquoiacutendex alccedilat eacutes el gest inequiacutevoc de qui afirma o proclama lrsquoaltra dona en canvi recull la magrave sobre el pit com qui escolta i assenteix Soacuten els codis de lrsquoora-tograveria que tambeacute els pintors varen fer seus

Per la seva banda el filacteri si beacute podria semblar un atribut ambigu funciona prou beacute a lrsquohora de comunicar la idea abstracta Aquesta caracteriacutestica banda de pergamiacute que srsquoen-rotlla als extrems eacutes el recurs que en mans de pintors i escultors ha fet parlar les imatges I amb la precisioacute de qui sap perfectament quegrave vol expressar veiem com el filacteri de la figura del Nou Testament es desplega cap a dalt com volent corroborar la vigegravencia drsquoallograve que eacutes dit lrsquooberta manifestacioacute dels Evangelis mentre que el rotlle cartaci dels temps antics els de lrsquoAntiga Llei es corba damunt la falda de lrsquoaltra figura com senyalant que aquell eacutes un temps ja passat Els filacteris lliguen les figures tambeacute conceptualment ndashallograve que estagrave escritndash i visualment el ritme sinuoacutes del traccedil srsquoacorda amb el filacteri que sosteacute la Mare i desplega el Fill La continuiumltat meravellosa de lrsquoAntic i el Nou Testament que els artistes expressaren de formes tan diverses apareix ara seguint el signe del temps com una relectura personal drsquoaquelles sacre conversazioni dels altars renaixentistes italians46

La reciprocitat entre la maternitat de Maria i la divinitat del Fill es manifesta fefaent-ment en la corona de llum o magravendorla que els rodeja Perquegrave el vel que enterbolia la lectu-ra de lrsquoAntic Testament srsquoha descobert amb la vinguda de Crist aixiacute ara nosaltres amb la cara descoberta contemplem laquocom en un mirall la glograveria del Senyorraquo (2Co 3 18) Podem distingir amb claredat que hi ha dos feixos de raigs amb dos punts focals diferents Mare i Fill que amb la seva plenitud tot ho ilmiddotluminen Aquesta eacutes la transcendegravencia de la icona feta llum No passem per alt que eacutes la Mare de Deacuteu coronada Mare del Senyor i Rei- na del cel i principal mediadora entre Deacuteu i els homes Quina major majestat per a la

45 Arxiu Mas clixeacute nuacutem GA-8844 No coneixem les circumstagravencies en quegrave srsquoha dut a terme aquesta intervencioacute en tot cas eacutesimportant recordar que el restaurador hauria de treballar sempre en estreta colmiddotlaboracioacute amb lrsquohistoriador de lrsquoart Rosa Alcoyen un estudi publicat recentment laquoObres mestres de la pintura gogravetica catalana a Amegraverica del Poliacuteptic Morgan a la Mare de Deacuteu de Filadegravelfiaraquo dins Rosa alCoy (dir) Art fugitiu Estudis drsquoart medieval desplaccedilat Barcelona Universitat de Barcelona 2014pagraveg 182-207) proposa identificar les dones amb filacteris com a sibilmiddotles io profetesses

46 Aquesta eacutes la idea que el mestre de la Seu drsquoUrgell plasma en la taula de Sant Jeroni en el desert avui en el MNAC (c 1495)sense apriorismes ni metagravefores Sant Jeroni srsquoagenolla devotament als peus de lrsquoaltar parat per adorar el crucifix que de manera simbogravelica es colmiddotloca entre dos llibres a la dreta del Crist crucificat el llibre del Nou Testament relligat en vermell referent alsacrifici a lrsquoesquerra de verd el color lituacutergic menys significat el llibre de lrsquoAntic Testament En el pol oposat podem citar unexemple que tradueix aquesta construccioacute teologravegica en la imponent maquinagraveria drsquoun retaule drsquoescultura del segle xvi vegeu Anna Muntada i torrellas laquoDe la gloriosiacutesima y puriacutesima Madre de Dios Claves para una lectura iconogragravefica del retablo mayor dela SI Catedral de El Burgo de Osmaraquo dins Juan Carlos atienza ballano Llena de gracia Iconografiacutea de la Inmaculada en laDioacutecesis de Osma-Soria El Burgo de Osma Catedral del Burgo de Osma 2005 pagraveg 77-119

124 Anna Muntada Torrellas

reina del cel que asseurersquos en un tron de nuacutevols tenyits pel roig del foc que tot ho inflama en el cel empiri ndashun no lloc sense tempsndash on regnar eternament Tot plegat per assenyalar que la Mare de Deacuteu ja eacutes en en el designi diviacute

Lrsquoor i el vermell soacuten omnipresents tambeacute en els celatges i els nuacutevols de les escenes del martiri de sant Jordi dels laterals del retaule Soacuten convencions tegravecniques en voga en la pintura de lrsquoegravepoca perograve tambeacute es poden llegir en clau simbogravelica com un recurs que servi-ria per a unificar a nivell conceptual i visual el retaule (pensem en la dimensioacute exemplar del miraculoacutes martiri) Or i vermell insistim que casualment o sortosament soacuten tambeacute els colors del senyal heragraveldic dels reis i del Principat Com hauria dit sant Tomagraves drsquoAquino la bellesa resideix no sols en lrsquoharmonia i proporcioacute de les parts sinoacute en laquola lluminositat del color degutraquo (Summa theologiae II-II 145 2) Si beacute a hores drsquoara ja sabem que no res en aquest context eacutes casual

Els estudiosos del retaule ja han advertit la particularitat drsquoaquesta taula de la mare-dedeacuteu que corona el conjunt substituint el Calvari47 Manca el Crist crucificat perograve tenim el Nen que ha vingut a complir la promesa de redempcioacute i tambeacute tenim lrsquoabanderat de Jesucrist el seu alter ego no debades el senyal de sant Jordi amb la creu vermella eacutes el mateix que duu el Jesucrist ressuscitat Sant Jordi eacutes en la clau de volta de la capella en el retaule en el frontal i tambeacute sobre lrsquoaltar En el calze ndashseguim lrsquoinventari de la capella de 1499ndash que teacute laquolo crucifix enbutit en lo peu ab la Maria e Sant Johan e altre part del dit peu al endret del dit crucifix Sant Jordiraquo i tambeacute en la creu laquoab dos tabernacles en la hu dels quals una ymage de nostra dona fet de bulto ab lo Jesus al bras () E en lrsquoaltre tabernacle la ymage de Sant Jordi ab lo drachraquo48 Aixiacute sense solucioacute de continuiumltat hom passa del Fill encarnat a sant Jordi i drsquoaquest a la Mare Si primer la concordanccedila era Calvari-sant Jordi tot seguit passa a ser sant cavaller-nostra Senyora

El programa del retaule i el de la capella sencera basculen efectivament entre la dimensioacute sacra i devocional que els eacutes inherent i aquesta altra dimensioacute laica ressograve de la poderosa tradicioacute cavalleresca Doncs per al cavaller celestial no pot haver-hi meacutes alt anhel que estar al servei de madona santa Maria i trobar-se als seus peus talment com en el nostre retaule es disposa laquoI es que () de tu brollen totes les virtuts com de les degraveus drsquouna font car lo que tu doacutenes es la perfecta saviesa i lrsquohonor seacutens magravecula cada sobirana virtut es en tu distinta omplint la perfeccioacute del teu reialmeraquo soacuten les escollides paraules drsquoun cavaller pisagrave del segle xiii a la seva dama49

Aquestes consideracions ajudarien a entendre una altra dissonagravencia iconogragravefica en lrsquoornamentacioacute de la capella la representacioacute en les megravensules esculpides de la volta estre-llada dels quatre evangelistes amb el corresponent animal del tetramorf el filacteri i no un llibre sinoacute dos Els animals perden part de la seva forccedila simbogravelica per convertir-se en dogravecils companys lrsquoatrezzo denota familiaritat amb lrsquounivers escripturari tambeacute els gestos dels evangelistes soacuten reveladors compulsant un exemplar llegint amb la ploma a la magrave com si fossin agravevids lectors de les Sagrades Escriptures I els llibres Repetits insistent-ment fins a vuit vegades els llibres servirien com a recordatori simbogravelic de la continuiumltat del temps hom restituiria visualment de nou amb els dos llibres la unitat de lrsquoAntic i el Nou Testament El Crist encarnat divideix la histograveria del moacuten amb el Nou Testament comenccedila la histograveria de la humanitat redimida que finalitzaragrave en el dia del Judici

47 En el retaule de Sant Vicenccedil de Menagraverguens (avui al MNAC) tambeacute de Bernat Martorell la Verge de la Misericograverdia substitueix el tradicional Calvari

48 Vegeu serra ragraveFols laquoAntics inventaris partides 26 i 49 Aquesta eacutes la sumptuosa creu del primer conjunt drsquoargenterialituacutergica La creu de cada dia sobre lrsquoaltar eacutes laquoun crucifix de bulto petit ab lo peu de fustaraquo (serra ragraveFols laquoAntics inventaris partida 6)

49 Citat per John rusKin Els lliris del jardiacute de la reina Barcelona 1909 pagraveg 41

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 125

El desplegament programagravetic tampoc no acaba aquiacute A banda dels evangelistes en qua-tre de les claus secundagraveries de la volta veiem les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament Reconeixem un rei i tambeacute Moisegraves el portador de les taules de la llei i guia del seu poble en el desert La seva presegravencia queda plenament justificada perquegrave amb ell srsquoinaugura el temps sub lege que en el llenguatge juriacutedic significa que tot poder estagrave sotmegraves a la llei I justament la llei es troba en el nucli de la concepcioacute del poder poliacutetic en lrsquoegravepoca Aquest eacutes el sentit uacuteltim del concepte de ldquojuscentrismerdquo poliacutetic o imperi del dret laquoper ser expressioacute de la veritat regia la vida de tot el poble fins i tot el seu magravexim representant estava sotmegraves a aquest dretraquo en paraules de Tomagraves de Montagut50 Cal re-cordar aquiacute que una de les funcions confiades a la Generalitat eacutes lrsquoobservanccedila de privilegis i constitucions

50 Citat per Isabel saacutenChez de Movellaacuten La Diputacioacute del General de Catalunya (1413-1479) Barcelona Generalitat de Catalunya 2004 pagraveg 23 Elisa varela rodriacuteguez i Nuacuteria jornet benito laquoLas idea del cuerpo y del buen gobierno en el lsquoProacutelogo de las Leges Palatinaersquoraquo dins Gisela drossbaCh i Gottfried KersCher (eds) Utilidad y decoro Zeremoniell und Symbolische Kommunikationden lsquoLeges Palatinaersquo Koumlnig Jacobs III von Mallorca (1377) Wiesbaden Reichert Verlag 2013 pagraveg 55-65

Sant Joan Evangelista amb lrsquoanimal del tetramorf el filacteri i no un sinoacute dos llibres Megravensula esculpida de la volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat

Decoracioacute esculpida de les claus de volta de la capella de Sant Jordi de la Generalitat En les claus principals veiem els senyals heragraveldics del rei i de la Generalitat i en les claus secundagraveries de la volta les representacions de patriarques i reis de lrsquoAntic Testament

126 Anna Muntada Torrellas

Ens hem demorat en aquestes reflexions al marge de la quumlestioacute artiacutestica perquegrave ens aju-den a llegir entre liacutenies En efecte fixem-nos ara en els senyals heragraveldics de les claus de volta de la capella Ens interessa el senyal del rei Eacutes un escut oscat el dels tornejos reves-tit ad hoc amb tota la pompa del llenguatge heragraveldic El que ens ha cridat lrsquoatencioacute eacutes que la insiacutegnia reial no estagrave sola sinoacute rodejada de quatre petits escuts amb la creu vermella sobre camp blanc ndashde gules i de platandash que soacuten les armes del General sostingudes al seu torn per quatre parelles drsquoanimals entre els que reconeixem un lleoacute i una lleona i tal vegada una parella de gossos fortalesa fidelitat no passem per alt les implicacions sim-bograveliques En la imatge trasllueixen la realitat i la idea del temps com si es fessin visibles els termes drsquouna relacioacute entre la institucioacute i el rei no sempre de fagravecil avinenccedila

Servint-se del llenguatge heragraveldic hom vindria a remarcar doncs la naturalesa del poder poliacutetic fent expliacutecita referegravencia al poder sobiragrave limitat per la naturalesa mateixa drsquoaquest poder i per la realitat constitucional del paiacutes La clau eacutes lrsquoexercici de la poliacutetica i la quumlestioacute eacutes el com com es negocia i es deteacute aquest poder

Si beacute els actes emanen de lrsquoautoritat sobirana soacuten les Corts ndashi la Generalitat en tant que comissioacute delegadandash les qui els sancionen Eacutes peremptori remetrersquons a les convocatograve-ries i intervencions a corts

laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo

Corts parlaments i ambaixades foren lrsquoescenari propici per a lrsquouacutes de la paraula i lrsquoexercici de la poliacutetica Proposicions discursos i deliberacions conformen un capiacutetol extraordinari en la histograveria poliacutetica del paiacutes Assenyalem la importagravencia de les proposicions reials que el monarca o el seu representant pronuncia a lrsquoinici de la convocatograveria Aquesta oratograveria segueix els models de lrsquoeloquumlegravencia hi abunden lloances exhortacions peticions etcegravetera barrejades amb cites extretes sobretot de lrsquoAntic Testament51 El joc de correspondegravencies Antic-Nou Testament brinda els models que serviran en el laquopresent histograveric ndashel temps neotestamentarindash en quegrave lrsquohome pren les seves decisions egravetiques i es realitzaraquo Tot gira entorn de la paraula De lrsquouacutes de la paraula en depegraven el correcte funcionament de la cosa puacuteblica Aixiacute la paraula prudent i conciliadora permetragrave actuar en lrsquoesfera poliacutetica sense recoacuterrer a la violegravencia Prudegravencia tempranccedila justiacutecia fortalesa siacute soacuten les virtuts que acompanyen la marededeacuteu que corona el retaule de la capella

Cada element dels arreus i dels ornaments de la capella de la Diputacioacute del General es colmiddotloca com si fossin les peces en un tauler drsquoescacs Veure la relacioacute entre elles ens ha permegraves avanccedilar en la comprensioacute del conjunt Aquiacute srsquoaboca molt meacutes que la sogravelita cultura drsquoartista eacutes cultura drsquoun comitent lletrat No passem per alt els tempos i les circumstagravencies per aixograve ens hem fixat en la figura de fra Marc de Vilalba diputat eclesiagravestic i primer abat de Montserrat52

Marc de Vilalba es troba al capdavant de la Generalitat justament en dos moments claus de cara al futur i lrsquoevolucioacute de la institucioacute La primera vegada lrsquoany 1413 coincidint

51 A les nostres terres seragrave a partir de Jaume I ndashsobre la base de la llengua i de lrsquoorganitzacioacute institucionalndash que trobem les primeres mostres drsquooratograveria poliacutetica catalana Vegeu Ricard albert i Joan gassiot (eds) Parlaments a les Corts Catalanes BarcelonaBarcino 1928 en particular la laquoIntroduccioacuteraquo pagraveg 5-14

52 Fou el primer abat de Montserrat nomenat per Benet XIII lrsquoany 1409 Per aquestes i altres notiacutecies vegeu Francesc Xavier alteacutes i aguiloacute laquoA lrsquoentorn de la vida i de lrsquoactivitat de Marc de Vilalba primer abat de Montserrat (1409-1439)raquo Studia Monastica 48-1 (2006) pagraveg 101-164

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 127

amb la fundacional reforma que confereix a la Generalitat lrsquoestructura definitiva Ja al final de la seva trajectograveria poliacutetica presideix la Generalitat en el trienni en quegrave es doacutena lrsquoempenta a la construccioacute de la casa gogravetica i es basteix la capella com drsquouna revolada de febrer de 1433 a juliol de 1434 poc meacutes drsquoun any doncs per a un projecte el de la capella que pensem hauria anat madurant al llarg dels anys si la nostra hipogravetesi eacutes correcta

Marc de Vilalba fou un actor principal de la poliacutetica del seu temps Va saber jugar el seu paper com a home drsquoEsgleacutesia a Ripoll i a Monserrat i tambeacute com a conseller reial parlamentari i diputat del General No descuidagrave tampoc els seus interessos culturals del seu afany pels llibres en tenim prova en la seva notable biblioteca i en lrsquoacte de donacioacute de cinc cogravedexs en la seva majoria relacionats amb els comentaris i els llibres de la Biacuteblia al monestir de Montserrat53 Fou tambeacute un constructor en el sentit meacutes ampli del terme Ell confirmagrave la confraria i els capiacutetols de Nostra Senyora de Montserrat i redactagrave les cons-titucions per a la vida comunitagraveria

Drsquoentre els materials vinculats a lrsquoabat el document clau al nostre entendre eacutes la res-posta que Marc de Vilalba pronunciagrave en les Corts de Tortosa a la proposicioacute de la reina Maria el 26 de maig de 1421 Eacutes un discurs directe escrit en la llengua materna laquojo enteacuten a parlar devant vostre magnificegravencia en vulgar e ab estil fort clarraquo El llenguatge afegi-riacuteem eacutes religioacutes literari i poliacutetic alhora ple drsquoimatges plagravestic ric en correspondegravencies simbograveliques (juga constantment amb lrsquoalternanccedila del tres i el quatre) Aquest discurs ja teacute un lloc en la historiografia catalana nosaltres ara el recuperem per la histograveria de lrsquoart catalagrave54

Per valorar-lo hem de situar-nos en context el rei eacutes absent i lrsquoassemblea es troba novament en la necessitat de fer de contrapegraves a lrsquoautoritarisme regi laquoDoncs senyora molt excelmiddotlent voacutes qui tenits lo ceptre en la regioacute de Celtibegraveria () perquegrave pugats aquella beacute governar () prenats les armes de Deacuteu ab quegrave puscats resistirraquo Se serveix tambeacute de me-tagravefores manllevades del moacuten cavalleresc

Tota persona qui vol batallar se deu beacute gornir e armar () e com la vida de lrsquoho sia cavalleria sobre la terra () eacutes necessari que voacutes senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblica

Lrsquoorador exposa quines soacuten aquestes armes tres pedres i quatre peces drsquoarnegraves laquoAquestes tres pedres designen tres virtuts teologals fe esperanccedila i caritatraquo a continuacioacute fa les obligades explicacions drsquoordre teologravegic i devocional i conclou ja en lrsquoorde poliacutetic que laquoper les dites tres pedres son figurats los tres braccedilos drsquoaquesta cort e en la concograverdia drsquoaquests vos devets armar () Los quals ensemps units e concordants la cosa puacuteblica eacutes feta pus fort contra totes coses adversanesraquo

Segonament ndashi aquest eacutes el punt on nosaltres voliacuteem arribarndash laquoVos devets gornir etc primo de cuiraces qui guarden tot los cors secundo de bacinet qui guarda lo cap tercio drsquoescut qui guarda lo cor quarto de llanccedila qui nafra e repelmiddotleix lrsquoenemic Senyora molt excelmiddotlent aquestes quatre peces drsquoarneacutes soacuten quatre virtuts cardinals de quegrave devets eacutesser armada de justiacutecia temperagravencia fortalesa e de prudegravenciaraquo

La cita eacutes prou eloquumlent El discurs avanccedila amb raonaments teologravegics morals i poliacute-tics analitzant la vinculacioacute de les virtuts a lrsquoexercici de la cosa puacuteblica La Justiacutecia que eacutes la cuirassa guarda tot el cos puacuteblic ndashallograve que eacutes la forccedila de la colmiddotlectivitat que viu en

53 Annals de Montserrat 1430 Vegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg122-12354 albert i gassiot Parlaments pagraveg 140-150 Vegeu tambeacute Jaume viCens vives Els Trastagravemares (segle xv) Barcelona Vicens

Vives 1980 pagraveg 113-118

128 Anna Muntada Torrellas

comunitat i singularment laquoestatuint e ordenant lleis justes e aquelles observantraquo La Tem-pranccedila que eacutes el casc guarda el cap i la persona de tot desig i acte sense enteniment Se-guint amb el siacutemil lrsquoescut srsquoassocia a la virtut de la Fortalesa (laquoTercerament devets eacutesser armada etc Per lrsquoescut eacutes entesa virtut de fortalesa car devets totes coses adverses pa- cientment sostenir per la cosa puacuteblicaraquo) La llanccedila per uacuteltim eacutes entesa com la Prudegravencia (laquoAixiacute la persona per prudegravencia veu les coses sinistres de lluny e deu-hi tantost ocoacuterrerraquo55

Tornant al retaule de la capella no cal dir que aquestes soacuten les virtuts que trobagravevem a la taula de la marededeacuteu De fet el fragment citat donaria raoacute de la substitucioacute de la co-lumna lrsquoatribut habitual de la Fortalesa per lrsquoescut i lrsquoespasa tal com veiem en la pintura Canviar la columna per lrsquoescut implica deixar enrere una actitud passiva de resistegravencia en favor drsquouna intencioacute meacutes volitiva de lluita Justiacutecia i Fortalesa a un costat Tempranccedila i Prudegravencia a lrsquoaltre pot semblar una subtilesa perograve fins i tot el com srsquoaparien i el lloc que ocupen tenen una funcioacute demarcativa Fortalesa i Justiacutecia srsquoavenen amb la imatge del Deacuteu combatiu i justicier de lrsquoAntic Testament i srsquoasseuen doncs amb lrsquoalmiddotlegoria de la Sinagoga Per contra Prudegravencia i Tempranccedila soacuten les virtuts que reclamen els temps nous de la histograveria per aixograve srsquoasseuen juntament amb lrsquoEsgleacutesia a la dreta de la Verge

Fins aquiacute el comentari del discurs de lrsquoabat Marc de Vilalba a les Corts de Tortosa un discurs dens drsquoidees com de fet ho eacutes el programa dens i compacte de la capella Pot ser vist com una summa de principis per al bon regiment de la nacioacute i del poble Tant per dir en tant poc Llavors el frontal el retaule i la decoracioacute de la capella sencera adquireixen el valor de traduccioacute visual drsquouna manera drsquoentendre lrsquoaccioacute individual i colmiddotlectiva en lrsquoagravembit de la cosa puacuteblica

Eacutes inevitable fer referegravencia al cicle del Bon i del Mal Govern de Siena i eacutes clar a les almiddotlegories de les Virtuts que lrsquoalenen Els frescos es despleguen sobre els murs de la Sala della Pace del Palau Puacuteblic de Siena Lrsquoobra eacutes a hores drsquoara un lloc comuacute de la historio-grafia artiacutestica Al marge de qualsevol altra consideracioacute el que sobta eacutes la brillant deter-minacioacute amb quegrave Ambrogio Lorenzetti presenta la tesi de quegrave lrsquouacutenic bon govern eacutes el que eacutes en benefici drsquoun i de tots deixant enrere els sogravelits supogravesits de la inspiracioacute divina o de legitimitat de la justiacutecia etcegravetera56

Hi ha tot un seguit drsquoepisodis que directa o indirectament lliguen lrsquoabat de Mont-serrat i la reina lloctinent Per descomptat les diverses ocasions en quegrave Marc de Vilalba intervingueacute en els parlaments i Corts Al seu torn Maria de Castella pelegrinava a la muntanya santa el 1416 seria llavors que srsquoenduria les esportelles els senyals que la reina laquodonaacute e compartiacute entre sues companyes per ccedilo que aquells aportassen en demostracio de venguda de Romiatgeraquo57 La medalla ens interessa perquegrave apareix la imatge de la Mare de Deacuteu dempeus davant drsquouna serra i lrsquoescut de lrsquoabat faixes de gules i or

La Mare de Deacuteu dempeus figura tambeacute en el notabiliacutessim segell de lrsquoabat (es troba en un document de 1420 conservat en lrsquoArxiu Capitular de Barcelona) un delicat dosseret gogravetic amb pinacles claraboies i arcbotants aixopluga lrsquoelegant Mare de Deacuteu coronada que sosteacute el Nen i una flor de lliri58

55 Meacutes endavant el discurs se centragrave en la veritable quumlestioacute a debatre que era la interpretacioacute de la llei i el liacutemit dels poders que elrei havia atorgat a la seva esposa

56 Vegeu Patrick bouCheron Conjurer la peur Sienne 1338 Essai sur la force politique des images Paris Seuil 2013 i lrsquoestudi jaclagravessic de Chiara Frugoni laquoIl govemo dei Nove a Siena e il loro credo politico nellrsquo affresco di Ambrogio Lorenzettiraquo Quaderni Medievali 7 (1979) pagraveg 14-42 i 8 (1979) pagraveg 71-103

57 Anna M balaguer laquoLes medalles montserratines del s xvraquo Acta Numismagravetica 19 (1989) pagraveg 170-171 de la mateixa autoralaquoNoves dades sobre la medalliacutestica montserratina dels segles xv-xviiraquo Acta Numismagravetica 30 (2000) pagraveg 150 i seguumlents

58 Als peus de la Mare de Deacuteu veiem la figura de lrsquoabat El segell teacute forma drsquoametlla eacutes de cera vermella fa 60 x 37 milmiddotliacutemetresVegeu alteacutes laquoA lrsquoentorn pagraveg 124 en quegrave doacutena la notiacutecia

Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya 129

I aixiacute finalment tornem a la capella del General o millor dit a lrsquoantiga sagristia on altra vegada trobem la imatge de la Mare de Deacuteu amb el Nen en braccedilos i amb el lliri a la magrave aquest cop perograve esculpida en el penjant de la clau de volta No estagrave sola lrsquoacompa-nyen sant Marc amb el lleoacute sant Francesc i sant Bernat els sants patroniacutemics dels diputats del trienni en quegrave es construiacute la capella59

El passat sobreviu en les imatges Si els textos van ser afer de clergues les imatges soacuten ara un assumpte de tots perquegrave perduren i recullen el sentit uacuteltim oferint-se a la visioacute i a la meditacioacute sostinguda per la memograveria Hi ha tantes raons que fan aquesta obra de la cape-lla discretament orgullosa tan actual Per citar-ne sols una la pressioacute que patia la terra i el seus pobladors per la llunyania drsquoun rei que havia establert la cort a Nagravepols i per a qui el Principat no era ja el centre sinoacute una perifegraveria

Hi ha camiacute i cal recorrersquol Com hauria dit sor Eulagravelia Anzizu ilmiddotlustre predecessora en la histograveria de lrsquoart catalagrave

Hi ha feyna la restauracioacute material aixiacutes com la moral no sab trobar terme60

59 Partint drsquoaquestes noves aportacions srsquoobre un nou capiacutetol el de la lectura comparada dels programes decoratius de les capelles del General i del Consell Mentre els consellers opten per la visualitzacioacute o millor dit individualitzacioacute (si tenim en compte elrealisme dels retrats) de la representacioacute de llur poder (i en definitiva del de la ciutat davant dels altres poders) els diputatsadvoquen per una imatge meacutes velada els individus segueixen essent-hi perograve lrsquoaccent en uacuteltim terme es posa en la concepcioacute irepresentacioacute de la idea de govern

60 Eulagravelia anzizu Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes Barcelona Estampa de F Xavier Alteacutes 1897 pagraveg 204 una de les primeres obres drsquohistograveria de lrsquoart escrites en llengua catalana sinoacute la primera amb el permiacutes si eacutes el cas de Jaume Puiggariacute i laseva Garlanda de Joyells Estudis i impressions de Barcelona monumental Barcelona Imp La Renaixensa 1879 Entenem que lrsquoobra de Puiggariacute aplega una segraverie de treballs publicats i no teacute una concepcioacute original unitagraveria Les Fulles Histograveriques de Santa Maria de Pedralbes soacuten en canvi molt meacutes que la crogravenica del monestir sor Eulagravelia aborda la histograveria constructiva de lrsquoedifici i de les obres patrocinades per les abadesses parteix del document (va organitzar lrsquoarxiu del monestir) i mira de relacionar-lo amb les obres con- servades contextualitzant i valorant alhora

Clau de volta de la sagristia amb les armes del rei rodejades per les figures de la Mare de Deu amb el Nen i el lliri a la magrave i de sant Marc sant Francesc i sant Bernat sants patronimics dels diputats del trienni en quegrave es construi la capella

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii)

Josep Serrano Daura

La comunicacioacute que presentem en aquest nou Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona se centra en els regravegims senyorial i municipal vigents a la Baronia de Flix i la Palma a la Catalunya Nova sota el domini i la jurisdiccioacute de la Ciutat de Barcelona entre els segles xv a xviii

La baronia de Flix i la Palma

Lrsquoantiga Baronia de Flix i la Palma compregraven un territori coincident aproximadament amb els actuals termes municipals de Flix i la Palma drsquoEbre a un i altre marge del riu Ebre a la comarca de la Ribera drsquoEbre en el seu liacutemit nord-est als liacutemits amb el Priorat per lrsquooest i al sud de les comarques lleidatanes del Segriagrave i les Garrigues

El castell i els termes de Flix soacuten conquerits als sarraiumlns per Ramon Berenguer IV com tot el territori de les actuals comarques de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta entre els anys 1148 i 11531 El mes drsquoagost drsquoaquest darrer any el comte doacutena el castell i termes de Miravet a lrsquoOrde del Temple a la mateixa ribera de lrsquoEbre i en aquest acte tambeacute els lliura una heretat en terme de Flix pel que suposem que en dit moment el seu territori ja estaragrave ocupat per les forces cristianes2

Simultagraveniament Ramon Berenguer IV srsquoadreccedila als sarraiumlns que habiten tota la ribera de lrsquoEbre inclograves Flix concedint-los una Carta de seguretat perquegrave hi romanguin conser-vant la seva fe la seva cultura el seu dret i la seva organitzacioacute poliacutetica comunitagraveria No coneixem la data exacta drsquoaquesta concessioacute perograve hom acostuma fixar-la entre els anys 1153 i 11593

Aquest treball forma part de les activitats del Projecte drsquoInvestigacioacute de la Secretaria drsquoEstat drsquoInvestigacioacute Desenvolupamenti Innovacioacute (Ministeri drsquoEconomia i Competitivitat) DER 2012-39719-C03-02 laquoCultura poliacutetica doctrina juriacutedica i govern aCatalunya i Valegravencia (segles xvi-xviii)raquo dirigit pel Dr Xavier Gil Puyol

1 El 1148 o 1149 srsquohavia conquerit Ascoacute i el 1153 quan el comte de Barcelona feacuteu donacioacute a lrsquoOrde del Temple de la Batllia deMiravet (Josep serrano daura La Pobla de Massaluca (Terra Alta) Ajuntament de la Pobla de Massaluca 1994 pagraveg 29 i Els Costums de la Batllia de Miravet Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 21)

2 Josep serrano daura Senyoriu i Municipi a la Catalunya Nova (segles xii-xix) I Barcelona Fundacioacute Noguera 2000 pagraveg 433 AN (Archivo Nacional) Comanda drsquoAscoacute lligall 186 doc 1 Publicada per Josep M Font i rius laquoLa Carta de Seguridad

de Ramon Berenguer IV a las Moreriacuteas de Ascoacute i Ribera de Ebroraquo dins Homenaje a don Joseacute Maria Lacarra de Miguel en sujubilacioacuten del Profesorado Saragossa Anubar 1977 pagraveg 261-283 Drsquoacord amb aquesta Carta els sarraiumlns conserven els seus beacutens i mesquites amb els honors i heretats adscrits sersquols reconeix plena llibertat de moviment pels regnes hispagravenics (personal i familiar amb els seus beacutens i armes) i sersquols eximeix de tota prestacioacute personal i econogravemica a excepcioacute de la desena part de fruits i rendesEl document no es refereix als sarraiumlns de la batllia de Miravet i aixograve es pot deure al fet que en aquell moment el seu territorija pertany al Temple des de lrsquoagost de 1153 per aquesta raoacute estimem que la Carta srsquoatorga despreacutes de la donacioacute de Miravet aaquell Orde i com a molt tard el 1159 quan el mestre del Temple que tambeacute signa el document deixa el cagraverrec (Josep serrano daura La delimitacioacute dels territoris de la Batllia de Miravet i de la Comanda drsquoOrta amb el de la ciutat de Tortosa als segles xii al xiv Gandesa Consell Comarcal de la Terra Alta 1999 pagraveg 22)

132 Josep Serrano Daura

I ben aviat el 4 drsquooctubre de 1154 el mateix Ramon Berenguer IV fa donacioacute feudal del castell i termes de Flix al cavaller genovegraves Bonifaci de Volta en agraiumlment per lrsquoajut que li ha prestat en la conquesta de la zona inclosa Tortosa amb la reserva drsquoun terccedil dels seus beacutens i rendes4

Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia

La donacioacute comtal de 1154 es confirma i amplia a la totalitat lrsquoany 1157 i es fa extensiva al fill de Bonifaci de Volta Gasquet (que a meacutes rep Almunia de Matarranya en el que seragrave el futur Regne de Valegravencia) Ja aquest uacuteltim acte eacutes confirmat els anys 1171 per Alfons I i el 1217 per Jaume I a favor dels successors de Bonifaci i de Gasquet de Volta5

A Bonifaci de Volta el succeeix el seu fill Gasquet vers el 1157 i a aquest possiblement un Ennec de Volta que localitzem despreacutes a Tortosa (pot ser que la confirmacioacute reial de 1171 es fes al seu favor) Almenys el 1233 hi trobem Ger Humbert de Volta com a senyor de Flix que tambeacute eacutes ambaixador de la Repuacuteblica de Gegravenova a la Cort de Jaume I6 i a ell el succeeix a la Baronia un neacutet del mateix nom segons confirmacioacute reial de 4 de febrer de 1257 Aixograve no obstant el nou senyor sersquon despregraven suposem que per venda dels seus drets a favor de Jaume I7

La repoblacioacute cristiana de la Baronia

En un altre ordre de coses pel que fa a la poblacioacute de la Baronia recordem que en ella hi roman la comunitat sarraiumlna autogravectona perograve ben aviat srsquohi estableixen a Flix i els seus termes altres colmiddotlectius cristians nous pobladors que arriben i srsquoinstalmiddotlen en un proceacutes no dubtem que endegat en un primer moment pel mateix Bonifaci de Volta i continuat pels seus successors

Ens ho confirma el fet que lrsquoany 1166 el lloc de Flix ja teacute una esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari Una esgleacutesia reservada amb els seus beacutens i rendes conjuntament al bisbe de Tortosa i al Capiacutetol de la seva Seu segurament per alguna concessioacute del mateix Ramon Berenguer IV I prou important deu ser quan el mateix any els seus titulars la ce-

4 ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Pergamins de Ramon Berenguer IV nuacutem 275 Publicat a Coleccioacuten de documentos ineacuteditosdel Archivo General de la Corona de Aragoacuten (CODOIN) Barcelona 18471910 IV pagraveg 223 i Francesc Miquel rossell Liber Feudorum Maior Barcelona CSIC 1945 vol I doc 244 pagraveg 257-258 Bonifaci de Volta formava part de les forces genovesesque ajudaren al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa lrsquoany 1148 no tenim meacutes notiacutecies sobre el seu origen i la sevafamiacutelia perograve no dubtem que abans i a part de la cessioacute dels drets sobre el castell de Flix ell i els seus reberen altres beacutens irendes en territori tortosiacute Aixiacute doncs els anys immediats posteriors localitzem a Tortosa diversos membres de la seva famiacuteliaestablerts a la ciutat amb diverses possessions Eacutes el cas drsquoun Ennec de Volta que hi eacutes els anys 1164 a 1166 (ell i la seva doacutenaveacutenen algunes possessions a lrsquoOrde del Temple) i el de Siringo de Volta que localitzem el 1176 (Laureagrave Pagarolas sabateacute La Comanda del Temple de Tortosa primer periacuteode (1148-1213) Tortosa Cooperativa Gragravefica Dertosense 1984 doc nuacutem 21pagraveg 192 doc nuacutem 26 pagraveg 196-197 i doc nuacutem 61 pagraveg 229 a 231)

5 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 18 (CODOIN IV pagraveg 242 i srsquohi refereix Emili Morera llauradoacute Tarragona Cristiana Tarragona Aris e Hijo 18971959 vol I pagraveg 431) Vegeu tambeacute Josep serrano daura El conflicte catalanoaragonegraves pel territori de la Ribera drsquoEbre i de la Terra Alta en els segles xiii i xiv Ascoacute Ajuntament drsquoAscoacute 1997 pagraveg 55 i ss Segurament el mateixEnnec de Volta eacutes qui trobem a Flix el 1176 quan hom es refereix tambeacute al marquegraves de Flix entre 1173 i 1186 (Pagarolas La Comanda doc nuacutem 48 pagraveg 218 (laquomarchesi de Flixraquo) doc nuacutem 62 pagraveg 231 (laquoIngonis de Flixraquo) i doc nuacutem 91 pagraveg 272(laquomarchezi de Flixraquo)

6 Joaquim Miret sans Itinerari de Jaume I el Conqueridor Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 1918 pagraveg 102 104 i 2717 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 56

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 133

deixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari8

Justament per la circumstagravencia que el titular de la Baronia provingui de Tortosa on srsquoinstalmiddotla inicialment creiem que els nous pobladors cristians que srsquohi estableixen prove-nen en la seva major part drsquoaquella ciutat i del seu territori Una poblacioacute que en aquell moment histograveric i ateses les caracteriacutestiques i peculiaritats del nostre dret medieval en instalmiddotlar-se en un nou territori duu amb ella i segueix practicant el dret del seu lloc drsquoori-gen Aquesta eacutes la raoacute al nostre entendre de que a la Baronia de Flix hi regeixi el dret de Tortosa com el 1308 declara i reconeix el seu nou senyor Pericoacute del Bosch

A part de Flix dins la Baronia tenim el lloc i terme de la Palma del que sabem que existeix en temps dels sarraiumlns com una quadra o masia amb terres per a treballar9 perograve no eacutes fins el 1262 que constatem que ja compta amb certa entitat amb un nucli de poblacioacute propi segurament consolidat i cristiagrave10

Altres titulars de la Baronia

Al poc temps de recuperar el ple domini sobre el castell de Flix i els seus termes el 1257 exactament el 18 drsquoagost del mateix any Jaume I en fa donacioacute a Teresa Gil de Vidaure de Lleida i els seus fills que soacuten comuns haguts amb el mateix rei11 Tanmateix lrsquo1 de de-sembre de 1262 Teresa Gil amb la preceptiva autoritzacioacute reial ven la Baronia a Arnau del Bosch ciutadagrave i antic batlle reial de Lleida12

Drsquoaquest document de 1262 cal destacar que en ell se cita per primera vegada el lloc habitat de ldquoCcedila Palmardquo (avui la Palma drsquoEbre) i des drsquoaleshores la documentacioacute que co-neixem acostuma referir-se ja a la laquoBaronia de Flix i la Palmaraquo

Justament el neacutet drsquoArnau del Bosch Pericoacute del Bosch eacutes qui el 18 de juliol de 1308 atorga a la Universitat i vassalls dels termes de Flix (creiem que amb inclusioacute dels de la Palma) un privilegi amb el que aprova antics usos concedeix nous capiacutetols de costums i al mateix temps hi reconeix la vigegravencia del dret de Tortosa13

Un altre Arnau del Bosch intenta fer nova poblacioacute en un terme menor de la Baronia conegut com Mas de Flix segons Carta que concedeix el 8 drsquoagost de 134514

La famiacutelia del Bosch posseeix la Baronia fins 1381 quan li eacutes confiscada i el seu titular eacutes empresonat per uns enormes delictes i crims que malgrat tot desconeixem amb exac-titud15

8 Jaime de villanueva Viaje literario a las iglesias de Espantildea V Madrid Real Academia de la Historia 18031852 pagraveg 73 i ss9 Joseacute ruy Fernaacutendez Notas estadiacutesticas e histoacutericas del lugar de Palma de Ebro Palma drsquoEbre 1917 pagraveg 6-710 Aixiacute es despregraven de lrsquoacte de venda de la baronia que teacute lloc el 1262 per part de la seva aleshores senyora Teresa Gil de Vidaura

(o Vidaure) a favor drsquoArnau del Bosch (el document el publica Rossend esColagrave Cubells Guia de la Palma drsquoEbre TarragonaInstitut drsquoEstudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV 1990 pagraveg 17-23)

11 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2212 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 9 fol 2213 Un document amb 42 capiacutetols de contingut divers perograve sobretot drsquoordre senyorial (en particular tarifes de corredoria) El publica

primer Josep Puiggariacute laquoCostumbres de Flixraquo Revista Histoacuterico Latina (Barcelona) II (1875) pagraveg 109-111 i despreacutes Bienvenido oliver Historia del Derecho en Cataluntildea Mallorca y Valencia Coacutedigo de las Costumbres de Tortosa Madrid M Ginesta 1876-1881 IV pagraveg 416-420 El mateix exemplar revisat i corregit el publica serrano Senyoriu i Municipi II Apegravendix II pagraveg 1161-1165

14 Document que publica Josep serrano daura laquoCarta de poblament del lloc del Mas de Flix (1345) a la Baronia de Flix a lrsquoantiga Vegueria de Lleida i Pallarsraquo IlerdaHumanitats LII (1998) pagraveg 89-90

15 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 87

134 Josep Serrano Daura

Sota domini novament de la Corona el 21 de juny de 1382 el rei ven tots els dominis de Flix inclosos la Palma i Mas de Flix a Francesc de Sant Climent tambeacute ciutadagrave de Llei-da per un preu de 9700 florins drsquoor drsquoAragoacute i ja el 14 drsquoagost del mateix any el monarca nrsquoordena que es faci la presa de possessioacute

Finalment ara per nombrosos deutes la Baronia eacutes embargada i posada a la venda per mitjagrave de subhasta a instagravencia dels creditors de Sant Climent Els consellers de Barcelona decideixen participar i intervenir en la subhasta el 25 drsquoabril de 1398 el Consell de Cent acorda comprar-la per 15000 lliures jaqueses la Baronia srsquoadjudica a Barcelona i la seva adquisicioacute es formalitza en document de 7 de juny de 1399 Finalment la Ciutat en pren possessioacute com a nou titular baronial el 4 de desembre de 140016

Lrsquointeregraves de Barcelona en adquirir aquests llocs i termes radica en la necessitat drsquoasse-gurar-se el transport i lrsquoabastament sobretot de cereals provinents drsquoAragoacute Fins aleshores Aragoacute (i ja des del segle xii) exporta els seus excedents de productes com cereals llana cera vi i oli a Catalunya el transport es fa per lrsquoEbre avall fins a Tortosa i des drsquoaquesta ciutat els productes abastien les ciutats de Barcelona i Valegravencia

Perograve per la seva posicioacute privilegiada Tortosa controla el tragravensit comercial que es de-senvolupa per lrsquoEbre i preteacuten obtenir guanys econogravemics considerables17 Per aixograve per a evitar aquestes cagraverregues Barcelona adquireix Flix i la Palma termes situats a un i altre costat del riu en ells recolliragrave els productes destinats a la Ciutat i per a evitar el seu pas per Tortosa concerta amb el comte de Prades la construccioacute drsquoun camiacute cap al mar des del Castellet de Banyoles (al terme de Tivissa) fins a Miramar prop de lrsquoHospitalet de lrsquoInfant (sempre en territori de la Baronia drsquoEntenccedila)18 A meacutes la Ciutat podragrave cobrar els drets corresponents pel transport de mercaderies pel seu domini riberenc qualsevol que sigui el seu destiacute

Drsquoaltra banda les viles de Flix i la Palma queden redimides de la senyoria feudal i es convertien en carrers de Barcelona fet que implicava la transmissioacute dels privilegis immu-nitats i exempcions de la Ciutat que a la vegada esdevenia protectora i senyora dels seus llocs19 La Ciutat de Barcelona senyoreja aquesta Baronia fins el 1708 amb uns intervals en quegrave eacutes confiscada per la Corona

1 La primera vegada entre 1466 i 1481 arran la guerra contra Joan II Precisamentper beacute que drsquouna manera general el rei en conquerir el castell de Flix lrsquoany 1466(en la guerra que lrsquoenfrontagrave al Principat pels drets del seu fill Carles de Viana) enels capiacutetols establerts per la rendicioacute de la fortalesa i concretament en el nuacutemero 4

16 serrano laquoCarta de poblament pagraveg 8717 Albert Curto hoMedes La intervencioacute municipal en lrsquoabastament de blat drsquouna ciutat catalana Tortosa segle xiv Barcelona

Dalmau 1988 pagraveg 24 i ss 18 Per a resoldre els nombrosos conflictes existents amb Tortosa pels drets econogravemics que aquesta Ciutat pretenia cobrar sobre

el transport dels cereals de pas pel seu terme Barcelona adquiriacute Flix i la Palma a meacutes drsquouns terrenys als llocs de BanyolesGuardamar i Miramar (al terme de Tivissa els dos uacuteltims prop de lrsquoactual Hospitalet de lrsquoInfant) Tot seguit es construiumlren encadascun drsquoaquells llocs llotges o dipogravesits de grans aixiacute com un camiacute de carros que comenccedilava a Banyoles i seguia fins Miramarel blat i productes comprats per Barcelona es duien per terra a Flix alliacute es carregaven en barques al riu Ebre i es transportavenfins Banyoles des drsquoon novament per terra i en carros (pel camiacute referit) es traslladaven a Miramar En aquest punt vora marels productes es carregaven en naus i es duien directament a Barcelona La compra dels terrenys de la Baronia drsquoEntenccedila i laconstruccioacute pel seu territori drsquoaquell camiacute des de Banyoles fins a Miramar es concertaren mitjanccedilant capiacutetols entre els consellers de Barcelona i el comte de Prades el 1402 El 1410 srsquoacabagrave el camiacute i la construccioacute de les llotges i dipogravesits (F Magraverius bru borragraves Fulls drsquohistograveria de la vila de Tivissa i del seu territori antic Tarragona Aymagrave 1955 pagraveg 177 i ss)

19 En un o altre moment soacuten carrers de Barcelona a meacutes de Flix i la Palma Cardedeu Vilamajor Igualada Corroacute Sobiragrave CorroacuteJussagrave Marata Llerona Mollet Parets Gallecs la Roca del Vallegraves Dosrius Vilanova de la Roca la Garriga Canyamars MoiagraveMartorell Castellviacute de Rosanes Mataroacute Argentona Cabrera del Maresme Vilassar Premiagrave la Vall de Ribes Vilanova deCubelles i la Geltruacute Granollers Cruiumllles Corccedilagrave Sant Sadurniacute Cambrils la Plana Montbrioacute els Tegells Caldes de Montbui iTona (Viacutector Ferro PoMagrave El dret puacuteblic catalagrave Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta Barcelona SocietatCatalana drsquoEstudis Juriacutedics 2a ed 2015 pagraveg 213)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 135

confirma laquotots los privilegis franqueses i libertats que la dita Universitat hauya tenia ufana ans del temps de la guerraraquo20

Quan Barcelona se sotmet i reconeix finalment Joan II els consellers de la Ciutat el 17 drsquooctubre de 1472 li demanen la restitucioacute de la possessioacute i domini de les Baronies que li foren confiscades entre les que es troben Flix i la Palma El rei accedeix a la peticioacute que se li formula exceptuant-ne entre altres la Baronia de Flix i la Palma21

Finalment el 1481 Ferran el Catogravelic retorna aquells dominis a Barcelona22 Perograve el mateix rei intenta recuperar els termes de Flix per a la Corona els anys 1495 i el 1508 per tal drsquoacabar amb els conflictes que novament se susciten entre Barcelona i els cerealistes aragonesos pel transport dels cereals per lrsquoEbre i els drets econogravemics que sersquon deriven pel seu pas per Flix23

2 La segona confiscacioacute fou arran la Guerra de Secessioacute o dels Segadors el 1640 finsel 1670 Perograve Barcelona recupera la Baronia per acte de 26 de gener de 1670 ambtots els seus drets i jurisdiccioacute24

3 I des de 1708 en ocasioacute de la Guerra de Successioacute a la Corona espanyola beacute queaquesta vegada ho eacutes de manera definitiva ategraves que el 1718 quan la Ciutat demanala devolucioacute de Flix i la Palma el rei li ho nega25

La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana

La Baronia de Flix i la Palma es troba just al liacutemit entre les Vegueries de Lleida i de Tor-tosa i no sempre queda clar si pertany a una o a altra dins lrsquoorganitzacioacute territorial de la monarquia catalana El 1303 no se sap del cert si el liacutemit entre ambdues eacutes el riu Ebre (es parla del pas de barca de Flix) o el propi territori de la Baronia perograve en anys posteriors observem que el veguer de Lleida i Pallars hi exerceix la seva jurisdiccioacute

Aquesta situacioacute de dubte la deu generar la circumstagravencia que els darrers senyors (del Bosch Gil i Sant Climent) soacuten ciutadans i estan domiciliats a Lleida

Aixiacute fins el 1382 que el terme de Flix passa iacutentegre a la Vegueria de Tortosa fins el riu Ebre pel seu marge dret mentre el marge esquerre amb els termes de la Palma i Mas de Flix i una part del mateix Flix formen part definitivament de la Vegueria de Lleida (i la mateixa divisioacute es mantindragrave amb lrsquoorganitzacioacute en Corregiments que srsquoinstaura el 1719)26

20 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 3381 fol 37 a 4021 Barcelona demanagrave la restitucioacute a meacutes de Flix i la Palma de Tagraverrega Vilagrassa les Baronies de Terrassa Sabadell Montcada i

Sant Vicent i uns drets sobre el castell de Cervelloacute El rei nrsquoexceptuagrave tambeacute Tagraverrega i Vilagrassa que havia donat a la seva esposa (Jeroacutenimo zurita Anales de la Corona de Aragoacuten 7XVIII-XLIV Zaragoza Institucioacuten Fernando el Catoacutelico 1970 pagraveg 683-684

22 AAVV Reculls histograverics de Flix Flix Escola Municipal de Formacioacute Profesional 1982 pagraveg 23 23 Francesc Carreras Candi La navegacioacuten en el riacuteo Ebro Notas histoacutericas Barcelona La Hormiga de Oro 1940 pagraveg 136 i ss 24 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1CXII Baronies de la ciutat 7225 serrano El conflicte catalanoaragonegraves pagraveg 59 i Senyoriu i Municipi I pagraveg 8726 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 87 i Josep iglesies Fort laquoEl corregiment de Lleidaraquo separata del Boletiacuten Interior Informativo

del Centro Comarcal Leridano 90 (1965) pagraveg 1

136 Josep Serrano Daura

La senyoria i el municipi

Retornant al moment de la conquesta cristiana del territori el comte de Barcelona eacutes per dret de conquesta el primer titular del castell i termes de Flix un territori que qua-lifiquem com puacuteblic fiscal o feudal susceptible de ser infeudat i repoblat i que srsquoerigeix en Baronia27

Possessionat dels seus nous dominis en un primer moment el rei assumeix amb els seus oficials la seva organitzacioacute i administracioacute Un primer objectiu seragrave drsquoimmediat as-segurar la seva defensa militar atenent la seva situacioacute a la reraguarda de la fronterera respecte dels sarraiumlns tot i tenint una comunitat molt important drsquoaquest colmiddotlectiu i a la vora del riu Ebre

I en una segona fase procedeix ordenar el territori amb nova poblacioacute cristiana al-menys en les viles ja existent com eacutes Flix i tambeacute la Palma Lrsquoassentament de nova pobla-cioacute es produiragrave paulatinament conforme srsquoasseguri el nou domini cristiagrave primer amb in-dividus que integren les forces de conquesta perograve el gruix dels nous pobladors provindragrave en aquest primer moment de Tortosa com ja hem dit meacutes amunt i sense perjudici que despreacutes nrsquoarribin altres de zones com les terres lleidatanes immediates

Tanmateix la primera fase de repoblament cristiagrave tal vegada potser es faria per apri-sioacute eacutes a dir per lrsquoocupacioacute de terres consentida per lrsquoautoritat puacuteblica i tal vegada no co-menccedilaria a regularitzar-se fins la cessioacute del domini a Bonifaci de Volta Aquest eacutes sense dubte qui srsquoencarregaragrave en un primer moment drsquoestablir la nova poblacioacute cristiana que conviuragrave amb la musulmana establerta almenys a Flix28

la baronia

En tot cas i resumidament pel que fa a la Senyoria i els seus drets

a) Quan el 1154 Ramon Berenguer IV fa donacioacute del castell de Flix al genovegraves Bonifacide Volta eacutes amb retencioacute de certs drets i el 1157 el mateix comte confirma aquelladonacioacute a favor del fill de Volta i li cedeix tambeacute les rendes que ell srsquohavia reservatEn tot cas aquella primera donacioacute es feia ldquocum senioraticordquo i amb la facultat deprocedir al parellament establiment i repartiment de les terres del seu domini

b) Perograve el 1257 Jaume I recupera la Baronia i la doacutena en alou franc i lliure a perpetuiumltata Teresa Gil de Vidaura i els seus fills (haguts amb el mateix rei) La cessioacute esfa laquoin feudi seu regalis ut alio quaque modoraquo amb inclusioacute de tot domini iparcialment la jurisdiccioacute (amb el laquomero imperioraquo) sobre els termes del castell iels seus habitants perograve laquoper alodium perpetuum franchum et liberum sine omniretencionemraquo

Una donacioacute alodio-feudal per la seva naturalesa feudal o en regalia per quantla beneficiagraveria passa a posseir un territori fiscal o puacuteblic en nom del rei mentreaquest conserva la seva potestat suprema sobre el castell i els seus termes i alodialperquegrave se li transmet el domini directe i lrsquouacutetil sense retencions reials ni cap altra

27 Aquesta expressioacute ja figura en un acte drsquoempenyorament de la ldquobaroniardquo reial dels veiumlns castell i termes drsquoAscoacute a favor de lrsquoorde del Temple de 1169 (Josep serrano daura laquoSenyoria i Municipi a Orta (ss xii-xiii)raquo dins Actes de les Jornades drsquoEstudi [delsCostums drsquoOrta] Horta de Sant Joan Ajuntament drsquoHorta de Sant Joan 1997 pagraveg 86)

28 Josep serrano daura laquoEls costums de Flix una baronia de Barcelonaraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) El temps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona(Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 89

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 137

cagraverrega i la lliure disposicioacute per a lrsquoestabliment de pobladors com tambeacute a favor de tercers sense perjudici dels liacutemits feudals generals existents29

Drsquoaltra banda destaquem lrsquoaparicioacute de lrsquoexpressioacute de ldquoregaliardquo en el mateix document equiparada a la de ldquofeurdquo i en almiddotlusioacute als beacutens i drets puacuteblics sobre els que la Corona teacute plena disposicioacute30 i encara inclou lrsquoalmiddotlusioacute general a laquoalio quaque modoraquo de possessioacute De fet la institucioacute feudal ha perdut les seves connotacions histograveriques alt-medievals inicials militars drsquoestabliment senyorial en funcioacute drsquoun castell o fortalesa la guarda i defensa del qual srsquoencomana amb el deure de tenir-la sempre a disposicioacute del rei en temps de pau i de guerra31 el segle xiii lrsquoexpressioacute feudal ja srsquousa en almiddotlusioacute a beacutens i drets fiscals de la Corona (de domini puacuteblic) dels que el rei pot disposar lliurement per la potestat suprema que ostenta

Drsquoaquiacute lrsquouacutes de lrsquoaltra expressioacute de ldquoregaliardquo i encara la de ldquoqualsevol altre modusrdquo de possessioacute per a insistir en la plena i lliure possessioacute que se cedeix per privilegi reial perograve subjecta en tot cas al deure de fidelitat al rei i a la seva potestat sobre el castell i termes en tant que superior del senyor feudal

c) Tanmateix Teresa Gil ven la Baronia el 1262 amb lrsquoautoritzacioacute del rei i ambles mateixes condicions de franquesa a Arnau del Bosch i els seus laquovendimus actradimus ubi totam potestatem dicti castri et cenam et cum omnibus hominibuset feminisraquo amb tota laquojurisdictioraquo se li garanteix la lliure possessioacute de la Baronialaquofranche libere et quiete ac per alodium francumraquo perquegrave la posseeixi exploti ipugui vendre donar o gravar a la seva voluntat i tot aixograve sense contraprestacioacute nicagraverrega a favor del monarca

Cal destacar tambeacute drsquoaquest document la seva amplitud i detall pel que fa a larelacioacute dels drets que se cedeixen un fet excepcional en actes similars a les Terresde lrsquoEbre soacutenmdash En lrsquoordre tributari els drets de cena questes toltes forces emprius terccedilos

quarts i cinquenes de passatge i de barcatge de bovatge de monedatge dels fogatges els drets sobre les gallines i els pernils i altres usatges

mdash En lrsquoagravembit dominical la possessioacute de les pastures les salines els sembrats els plans les vinyes els alous les dominicatures les terres conreades i sense

29 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 388 i s 30 Viacutector Ferro afirma que existien uns drets concrets units a lrsquoautoritat suprema que rebien el nom de ldquoregaliesrdquo i ho argumenta amb

les opinions que cita de Ripoll i Calliacutes El primer autor en la seva obra De regaliarum tractatus (Gabriel Nogueacutes imp Barcelona1644) manifesta que les regalies soacuten els drets ldquoilla supremardquo de lrsquoemperador el rei o ldquovel supremo dominordquo que no reconeix superior (11) inclosos rendes i tributs i drsquoacord amb el dret comuacute i el dret de Catalunya (establerts drsquoantic laquoper legem seu constitutionem aut immemorialem consuetudinemraquo) (19 i 111) i el segon coincideix amb lrsquoanterior en afirmar que les regalies soacuten els drets inherents a la suprema potestat (D Jacobi Calicio iureconsulti clarissimi equitisq aurati curiarum extrav rerum summis illustratum BarcelonaJoan Guardiola imp 1556 737) (Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 39 i s) Per la seva part Planitz es refereix als ldquojura regaliardquoen el dret germagravenic com a expressioacute que des del segle xii almiddotludeix a tota classe de privilegis reials o a aquells que deriven del reicom ara potestat sobre els camins reials boscos rius costa mines salines duanes moneda mercats castells justiacutecia reclutament etcegravetera assenyala que un catagraveleg drsquoaquells drets apareix en un document de 1158 relatiu a Frederic I i que no fa meacutes que traslladar els que apareixen als Libri feudorum i distingeix entre les ldquoregalia majorardquo com a expressiva de la sobirania estatal (inalienables) iles ldquoregalia minorardquo consistents en els drets tributaris i altres amb certes utilitats perograve transmissibles (Hans Planitz Principios dederecho germaacutenico Barcelona J Bosch 1957 pagraveg 112 i s)

31 El proceacutes de conquesta de la Catalunya Nova que es pot donar per acabat a la segona meitat del segle xii teacute ogravebviament un gran paralmiddotlelisme amb el seguit a la Catalunya Vella Els castells de la zona de lrsquoEbre tenen una funcioacute inicial eminentment militarla defensa del territori conquerit front els musulmans que es troben meacutes enllagrave en terres aragoneses Una vegada srsquoha ocupattambeacute la part aragonesa i lrsquoentorn estagrave pacificat eacutes quan srsquoinicia de fet el proceacutes repoblador Justament Carreras Candi citanta Hinojosa assenyala que ja al segle xii beacute que a la Catalunya Vella les antigues prestacions feudals es transformaren en altresemfitegraveutiques i dineragraveries (Carreras La navegacioacuten en el riacuteo Ebro pagraveg 48) i el mateix Hinojosa concretament afirma que des del segle xii srsquoaccelera un procegraves que duu a la reduccioacute de les cagraverregues que graven els habitants de viles i ciutats convertint-les en censos dineraris (consequumlegravencia tambeacute del tragravensit de lrsquoeconomia natural a la monetagraveria la causa que meacutes hi influiria seria segonslrsquoautor lrsquoafany del rei i dels senyors drsquoatreure nova poblacioacute i poder-la retenir i aixograve requeria la concessioacute drsquoexempcions drsquoaquelles cagraverregues meacutes oneroses que regien fins aleshores en terra de senyoriu (en particular els mals usos amb remissioacute expressa entrealtres casos al codi de Miravet de 1319) (Eduardo de hinojosa naveros laquoEl reacutegimen sentildeorial y la cuestioacuten agraria en Cataluntildeaen la Edad Mediaraquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 258-263)

138 Josep Serrano Daura

conrear les ermes i les poblades les muntanyes i les valls les deveses la fusta les roques la caccedila de tota classe els prats les aiguumles els aiguamolls les fonts els pous i els boscos (els elements comuns del territori)

mdash Sobre els serveis que es monopolitzen les barques els molins els forns les aiguumles els aiguamolls i els recs

mdash I quant a prestacions personals exigibles als vassalls srsquoesmenten les prestacions drsquoexegravercit host i cavalcada

d) Ja el 1382 el rei confisca els beacutens de la famiacutelia del Bosch i es torna a vendre laBaronia de Flix pregravevia subhasta a Francesc de Sant Climent transferint-li el seu pledomini i jurisdiccioacute

e) I finalment el 1399 Sant Climent obligat pels seus creditors la ven novament araa la Ciutat de Barcelona igualment en lliure i franc alou i amb tota jurisdiccioacute32

Precisament feta la venda el mateix Francesc de Sant Climent convoca als batlles jurats prohoms i habitants de Flix i la Palma perquegrave prestin jurament de fidelitat i homenatge a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs i aprovin lrsquoacta de venda concertada entre lrsquoantic senyor i la nova titular de la Baronia Lrsquoacte se celebra el 23 de novembre de 1400 hi assisteixen els caps de casa de cada lloc inclosos els sarraiumlns a Flix i en garantia del seu jurament respecte la Senyoria obliguen tots els seus beacutens i els de les Universitats municipals Per la seva part el venedor tambeacute aporta en garantia de la transmissioacute lrsquoac-ceptacioacute i gravamen respectius dels seus beacutens i els dels seus vassalls i de les Universitats drsquoAlcarragraves Llardecans Montagut i Sarroca que talment soacuten del domini de Sant Climent33

el territori

Drsquoaltra banda no tenim constagravencia de cap acte fundacional de poblacions de nova planta almenys els segles xii i xiii coneixem siacute de lrsquoexistegravencia de la vila de Flix des drsquoun primer moment i de la Palma almenys des de la segona meitat del segle xiii quan la venda de Teresa Gil de Vidaura a Arnau del Bosch

La primera la vila de Flix existiria a lrsquoentorn del vell i desaparegut castell musulmagrave amb la seva poblacioacute sarraiumlna a la que srsquoafegiria la nova cristiana cadascuna en el seu barri separat

A la Palma en canvi eacutes molt probable que hi existiacutes una comunitat musulmana des drsquoun primer moment perograve deixaria pas a una altra cristiana (potser es va atorgar una carta de poblacioacute progravepia perograve ho desconeixem)

Cal tenir present que en lrsquoordenacioacute del territori i concretament en lrsquoestabliment de la seva poblacioacute els senyors o ldquobaronsrdquo gaudeixen drsquoun conjunt de facultats i prerrogatives que van meacutes enllagrave del que pot ser el simple repartiment territorial El senyor posseeix el domini i la jurisdiccioacute sobre el territori i els seus habitants i lrsquoestabliment dels pobladors en les seves terres eacutes a la base drsquoun complex sistema de relacions juriacutediques de naturalesa

32 AHCB 1CXII 3 i 833 A aquest cas deu ser aplicable la mateixa norma segons la qual els vassalls han de retre homenatge i jurar fidelitat al nou senyor

que succeeix en el feu per mort de lrsquoanterior almenys pel que fa al termini en el que aquells srsquohan de prestar en el momentdrsquoefectuar-se la transmissioacute si aquells soacuten plebeus o drsquo1 any i 1 dia si fossin cavallers (Jaume de CagravenCer Variarum resolutionumiuris Cesarei Pontificci et Municipalis Principatus Cathalauniae Lugdini Lavr Arnavd et Petri Borde 1670 I XII 74) en tot cas els actes de Flix tingueren lloc a menys drsquoun any des quegrave la baronia fou adjudicada a la Ciutat de Barcelona perograve lrsquoeficagravecia finalde la transmissioacute estava condicionada finalment i encara que segurament formalment a lrsquohomenatge i jurament de fidelitat delsvassalls

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 139

feudo-senyorial que sorgeixen entre la Senyoria i els habitants presents i futurs del seu domini Sistema o regravegim que implica una segraverie de prestacions i obligacions que srsquoafegeixen a les derivades estrictament de la possessioacute de la terra i que a la vegada introdueixen certs liacutemits a la llibertat personal sistema propi de lrsquoestatus de ldquosolidantiardquo que correspon als vassalls amb els drets i deures que sersquon deriven i que es fixen en els documents drsquoestabli-ment agraris colmiddotlectius com soacuten les Cartes de poblacioacute i en els drsquoestabliment individualit-zat dels mateixos pobladors en terres i cases per a treballar i viure

Prou expressiu de lrsquoextensioacute del domini senyorial soacuten els Usatges de Barcelona (ldquoStra-terdquo nuacutem 72) quan assenyalen que les laquostradas e vias publicas e ayguas corrents e fons vivas prats e pasturas selvas garrigas e rocas qui son fundadas en aquesta terra son de las potestatsraquo Despreacutes perograve es prohibeix a dites laquopotestatsraquo que srsquoho reservin en alou laquone ho tengan en dominiraquo (srsquoenteacuten que privat com a dominicatura) doncs han de cedir-ho laquoa empriuraquo (uacutes i gaudi) laquode lurs pobles sens tot contrast e sens servici sabutraquo34

Eacutes a dir els senyors han de repoblar les seves baronies amb la cessioacute del domini uacutetil de terres i cases als seus vassalls En qualsevol cas aquesta cessioacute a la Senyoria de Flix i la Palma era amb el dret a la lliure disposicioacute per via hereditagraveria i en el cas de lrsquoalienacioacute a favor de tercers per actes entre vius estagrave subjecta a alguns liacutemits

Habitualment aquesta llibertat de disposicioacute per actes entre vius es condicionava tam-beacute a que fos a favor de consemblants drsquoindividus de la mateixa condicioacute social (vassalls) mai a persones privilegiades cavallers o clergues perquegrave tenien immunitat davant del senyor i aquest no podria jutjar-los ni executar-los en el cas que no paguessin els seus censos I a la nostra Baronia segur que tambeacute era aixiacute doncs almenys ho recull la Carta de Mas de Flix de 1345

A banda aquest liacutemit general tota disposicioacute a favor de tercers sempre eacutes amb subjec-cioacute als drets senyorials esmentats de fadiga i lluiumlsme segons els quals

mdash Pregraveviament srsquoha de demanar permiacutes o llicegravencia al senyor doncs en virtut del seu domini directe teacute un dret preferent per a adquirir el ple domini dels beacutens que es vo-len alienar amb les mateixes condicions que un tercer (el vassall li ha de comunicar la seva voluntat i lrsquooferta econogravemica que teacute demanant-li la seva autoritzacioacute) El senyor teacute un termini per a contestar que a la nostra Baronia eacutes de 10 dies i si no ho fa ja transcorregut srsquoentendragrave que ho autoritza tagravecitament si no ho autoritza el senyor ha drsquoadquirir el beacute amb les condicions comunicades A Flix segons declaren els veiumlns en el Capbreu de 1400 (fet en ocasioacute de la presa de possessioacute de la Ciutat de Barcelona) laquoha lo senyor X dies de fadiga e cinquante per loysme de totes pro-pietats que faccedilen ccedilens de diners segons que dienraquo perograve la nova Senyoria manifesta en canvi que laquoper () nos mostra legittimament perque sie rahonable que en totes propietats que faccedilen qualsevols cens hagues senyor lo dit dretraquo A la Palma ja es manifesta que la fadiga afecta a laquocascuna propietat del loch e termeraquo

mdash I si el senyor autoritza la transmissioacute expressament o tagravecitament aleshores ha de cobrar el lluiumlsme un dret que als llocs de Flix i la Palma equival al 2 per 100 (el ldquocinquantegraverdquo) del preu de la transmissioacute (en casos ho paga el transmitent en altres ambdues parts en iguals proporcions) En una llista de drets senyorials de 1674 srsquoas-senyala que els particulars de Flix fan el cinquantegrave de lluiumlsme laquoen cas de alienacioacute que es venda o part permuta y en cas de permuta se pague lluisme de la mes valen-sa si consisteix en diner no empero se paga ni jamay se ha pagat sinquante de las insolutum dacions donacions deixes llegats universals instruccions heretaments

34 Ferran valls-taberner i Ramon drsquoabadal Usatges de Barcelona Barcelona Promociones y Publicaciones Universitarias 1984

140 Josep Serrano Daura

ni altres alienacionsraquo35 El mateix document afegeix que laquotampoch pagan sinquante de les heretats fan alguna part dels fruits acostumats a la Senyoriaraquo

De manera semblant el senyor posseeix el monopoli dels serveis comunitaris (forns bar-ca ferreria carnisseria molins drsquooli i de farina) de manera que ell els explota directament o beacute els cedeix al Municipi o particulars a canvi drsquoun cens o un cagravenon anual amb lrsquoafegitque els seus vassalls estan obligats a usar-los pagant tambeacute en aquest cas una taxa o undret determinat

Per uacuteltim indicar que a meacutes de les Cartes de poblacioacute hi ha documents com les actes de visites senyorials que es fan a cada lloc (normalment cada cinc anys) i els Capbreus (cada 25 o 30 anys de mitjana) que ens donen informacioacute al respecte i prou actualitzada En siacute els anomenats drets de visita i de capbreuar soacuten dues prerrogatives inherents a la jurisdiccioacute que el senyor ostenta i que li permet convocar periogravedicament els seus vassalls per a declarar i actualitzar la relacioacute de beacutens que posseeixen en nom de la Senyoria i els drets que li paguen a meacutes drsquoaltres cagraverregues que han de suportar36

Tambeacute srsquoha de dir que almenys les relacions dominicals es mantenen pragravecticament iacutentegres fins el segle xviii i parcialment encara el xix fins la desaparicioacute dels senyorius37

En tot cas i a banda de les dues viles de Flix i la Palma i els seus termes tenim cons-tagravencia de dos termes meacutes a la Baronia

a) El lloc de Mas de FlixEl lloc de Mas de Flix estagrave situat al marge esquerre de lrsquoEbre entre els termes delmas de Pere Joan Lespartell de Flix de Maials de Llardecans de Granadella iBovera (comarques del Segriagrave i les Garrigues)

I aquest lloc rep drsquoArnau del Bosch (descendent del primer Arnau senyor deFlix) Carta de poblacioacute i establiment el 8 drsquoagost de 1345 a favor de 10 homes iels seus veiumlns de Flix amb el deure de poblar el lloc i de treballar i cultivar el seuterme (els nous pobladors beneficiaris soacuten citats nominalment)38

Es tracta drsquouna Carta drsquoestabliment agrari baronial tiacutepica la meacutes tardana de lesque srsquoatorguen a lrsquoactual comarca de la Ribera drsquoEbre39

Els pobladors estan obligats a pagar un cens anual equivalent a lrsquoonzena partdels fruits i rendes que srsquoobtinguin Srsquoexigeix dels pobladors que siguin fidels alseu senyor i que no srsquohi rebelmiddotlin (laquonon clametisraquo) ni nrsquoelegeixin cap altre i que esmantinguin beacute i fidelment sota el seu domini i jurisdiccioacute Per la seva part Arnaudel Bosch en correspondegravencia a lrsquoanterior es compromet a no actuar contra delsseus vassalls i a defensar-los front a tercers

Ja drsquouna manera general es concedeixen els mateixos laquoconsuetudines usantiasfranquitatibus privilegiis et immunitatibusraquo que gaudeixen els vassalls de FlixSense dubte srsquoestagrave fent referegravencia bagravesicament a un breu capitulat de costumsconcedit el 1308 per Pere del Bosch i que tambeacute reconeix la vigegravencia a la Baroniadels Costums de Tortosa com a dret propi40

35 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6836 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 368-369 i 833-83437 Sobre la desaparicioacute dels senyorius serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 8738 Guillem Tarragoacute Arnau Oroviacute Pere Montull Bertomeu Montull Pasqual Montull Ramon Pasqual Pere Pasqual Berenguer

Dagar (o drsquoAgar) Pasqual Serres i Ramon drsquoAlbiacute De tots ells tres deuen pertanyer a la mateixa famiacutelia dels Montull i dos a ladels Pasqual

39 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 361 i s40 Vegeu la nota 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 141

Arnau del Bosch tambeacute concedeix el dret a la lliure disposicioacute a favor de tercers de les heretats que srsquoestableixin als pobladors salvant aixograve no obstant els seus drets dominicals i jurisdiccionals

I en un altre ordre de coses en un afegit al document despreacutes de la signatura de lrsquoatorgant es diu que els drets senyorials srsquohan de dur al celler de la Baronia o al del mateix lloc del Mas quan srsquohi construeixi indicant que es pagaragrave als vassalls el seu laquosalario vel logerioraquo pel treball del seu transport

b) La Devesa de FlixUn altre lloc o terme del castell de Flix del que tenim escasses notiacutecies eacutes lrsquoanomenat laquoDessaraquo o laquoDeesaraquo (o Devesa)

Precisament sersquol cita en el Capbreu de 1624 quan els jurats de Flix en declararels beacutens i drets de la seva Universitat manifesten

Item confessen y diuen que lo terme de Dessa de Flix es de la vila de Flix donat a dita vila per lo senyor en la carta de poblatio Afronta ab lo terme de Asco y ab lo terme de la Fatarella ab lo terme de Ribarroja Ccedilo es lo empriu de erbas i cosses salvades sempre la jurisdictio y drets de las heretats al senyor conforme esta mes clarament al Capbreu del senyor

I afegeixen que laquoha mes de cent anys lo tenen y posseheixenraquoA meacutes els jurats assenyalen que en dit terme hi tenen laquoacensatraquo un lloc o dos

per fer laquoun pou o dos pous de gelraquo des de lrsquo1 drsquoagost del 1619 satisfent un sou de cens per pou41

La declaracioacute doncs es refereix a aquest altre terme com a independent del de Flix i encara es fa esment a la concessioacute al mateix drsquouna Carta de poblacioacute perograve finalment fou donat a la vila de Flix Un terme en tot cas drsquoacord amb el seu propi nom que en origen constituiria una reserva o una dominicatura inicialment drsquouacutes privatiu de la Senyoria

els beacutens drets i Cagraverregues doMiniCals

Sobre el regravegim o el marc que srsquoestableix pel que fa a les relacions drsquoordre dominical entre la Senyoria de Flix i els seus vassalls hem drsquoacudir a diverses fonts documentals Una molt important eacutes un privilegi que el 1308 els atorga Pere del Bosch confirmant certs costums i el dret vigent a la Baronia perograve tambeacute tenim diversos Capbreus42 i altres documents relatius a visites i diversos actes senyorials

a) Beacutens i drets de la BaroniaEn primer lloc i almenys la primeria del segle xv quan Barcelona es possessiona dela Baronia aquesta posseeix1 A Flixmdash Dues barques de pas conegudes com ldquode la Sirgardquo i ldquode Joffardquo per les que

percep determinats drets concretament de la segona laquodues parts del barcatge de diners dels strangersraquo

mdash Tambeacute teacute un moliacute ldquode barchardquo (fariner) pel que percep laquola XVI mesuraraquo

41 serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 10042 AHCB 1CXII 1 6 i 9

142 Josep Serrano Daura

mdash Teacute un altre moliacute drsquooli per lrsquouacutes del qual cobra la setzena laquomesura munteraquomdash Pel forn de pa senyorial els vassalls donen un pa de cada vint-i-cinc (laquoromanen

a cascu XXIIII ffranques perque lo dit dret se appella vulgarment la vint-i-quatrenaraquo)

mdash Lrsquoescrivania tambeacute eacutes de la Senyoria perograve laquonon ha haut algun profitraquomdash La Senyoria tambeacute ostenta laquolo eratge de tot lo termeraquo i es paguen 11 diners per

cada cafiacutes de gra que srsquohi recullmdash Es declara que es paga pel servei de corredoria sense major concrecioacute mdash Es reconeix que el senyor laquoper sa auctoritatraquo pot vendre tot el terme i lrsquoaigua

laquoper erbejarraquo a qui vulgui excepte a veiumlnsmdash Tambeacute pot assignar a qui vulgui en qualsevol part del riu laquoventola o pesqueraraquo

i cobrar el dret que fiximdash La Senyoria ostenta tambeacute el dret de laquomesada del viraquo durant set setmanes lrsquoany mdash Cada foc de la vila ha de pagar cada set anys un dret de monedatge de set sous mdash El senyor teacute altres drets que nosaltres identifiquem com de lleuda la quarta

part de tota fusta o laquoffusts quadratsraquo (taulons) que arriba al terme com de tots els drets o diners que es paguen pel transport fins al lloc de tota altra fusta (ldquomaderesrdquo) que passi pel riu pot prendrersquon tanta com li convingui pagant-la al mateix preu que a Tortosa i pot fer el mateix amb el blat

mdash La Senyoria teacute el monopoli de la pesca i aixiacute cap veiacute pot pescar sense la seva autoritzacioacute ja els drets que el senyor percep soacuten drsquoun laquoponto de pescar () 1 git cascun die de sol a solraquo excepte del primer ldquotornrdquo de lrsquoany i el pescador podragrave vendre tot el peix que compregraven aquell ldquogitrdquo lliurement a qui vulgui

mdash El senyor tambeacute pot ldquopendrerdquo una rova de tot peix que passa pel terme (suposem que per a vendre)

mdash Una devesa en la que els vassalls no hi poden herbejarmdash I de cada porc i altra laquocarn salvatgina quirsquos prengue en lo termeraquo percep la

quarta part43

Drsquoaltra banda ja amb la Senyoria de Barcelona la Baronia promou la construccioacute drsquoun moliacute fariner ho encomana segons conveni de 7 de setembre de 1443 a Pere de Vilanova Srsquoha drsquoinstalmiddotlar a la vora del riu Ebre per a aprofitar el seu cabal44 i es preveu la construccioacute drsquolaquoun gran asut moli naforals y ccedilequiaraquo per a laquopescar moldre y regar gran part del termeraquo El preu de lrsquoobra era una participacioacute perpegravetua per a Vilanova de la meitat de les rendes que srsquoobtinguessin pels nous serveis45 I tots els vassalls hi hauran drsquoanar a moldre el seu gragrave

Precisament en un document de 1534 concretament els ldquocapitols o albarrdquo que soacuten el plec de condicions per a lrsquoadjudicacioacute en subhasta de lrsquoarrendament per tres anys de ldquoles rendesrdquo de la Baronia figuren laquotots los censos e altres drets que la dita Ciutat (de Barcelona) reheb per causa del regadiu quirsquos fa per les anahores fetes en dita vila de Flixraquo i entre altres deures lrsquoarrendatari hauragrave de tenir cura de netejar i mantenir laquoles siquiesraquo46

43 Precisament aquesta declaracioacute es contradiu amb lrsquoexempcioacute de tota ldquopernardquo que es concedeix en el privilegi de 1308 (nota 13) 44 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 563-56445 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 699-70046 Precisament lrsquoany 1694 a instagravencia del procurador fiscal de la Batllia General del Principat el batlle general com a laquoprocurador

dels feus reals en lo Principatraquo requereix els jurats i Universitat de Flix perquegrave justifiquin si tenen laquotitol que llegitim siaraquo pera laquopendre aigua del riu de Ebro per uns aquaductos vulgarment dits maforas a effecte de regar y altres usosraquo El cert eacutes quefins aleshores les notiacutecies que tenim acrediten que aquells serveis soacuten senyorials i aixiacute es recull en lrsquoacte de venda de la Baroniade 1262 pot ser que la Batllia General incorregueacutes en un error en requerir els representants municipals quan ells no en serien

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 143

En el mateix document de subhasta del contracte drsquoarrendament dels seus drets i beacutens els seus ldquocapitolsrdquo o condicions nrsquoexceptuen diferents beacutens i rendes entre els que destaquen laquolos drets dels deu sous de la lotge que es paga cada sentenar de cafisosraquo i altre dret de laquodos diners per cafiacutes de forments e altres mercaderies imposat per les obres de la lotgeraquo Veiem doncs que la Baronia tambeacute posseeix una llotja o botiga a Flix on els veiumlns deuen vendre els seus productes precisament aquest mateix any sersquons informa que es va imposar una taxa de 2 diners sobre els productes i mercaderies que es venien al lloc referint-se en general a cada cafiacutes de gra i altres mercaderies per les obres a fer-hi47

Encara lrsquoany 1556 quan la Ciutat de Barcelona ordena una visita a la Baronia demana que es comprovi entre altres lrsquoestat de la llotja (laquomira y reconega la lotja de Flix y botiga com estaraquo)48

A Flix tambeacute hi ha ferreria que el 1556 compta amb diversos ferrers aquell any el procurador senyorial denuncia que els veiumlns impedeixen als ferrers fer carbons al bosc si no paguen uns drets determinats a la seva Universitat49 I a la Palma la Universitat posseeix una ferreria almenys lrsquoany 1624 perograve desconeixem si es paga res

La Senyoria posseeix i acostuma arrendar a un tercer les ldquoerbesrdquo del terme de Flix per a pastura els ramats perograve sols els dels vassalls del lloc Aixograve no obstant lrsquoany 1556 la Ciutat de Barcelona obre una enquesta per saber si eacutes cert que lrsquoarrendatari del terme lrsquoarrendava a la vegada a laquopersonas strangeres fora de la Senyoriaraquo que a meacutes hi duien molt bestiar amb greus perjudicis pel terme i els vassalls50

Per altra documentacioacute del segle xvi coneixem que lrsquoldquoempriu de la Mijanardquo del baroacute amb altres ingressos indeterminats estagrave destinat laquoper obs del dit castell e altres coses concernents lo carrechraquo de la Senyoria51

2 A la Palmamdash Tot veiacute que teacute furoacute ha de donar cada any al senyor dues pells de conill (una per

Nadal i altra per Carnestoltes) mdash La Senyoria teacute tambeacute escrivania perograve no es paga res per lrsquouacutes del servei mdash I pel forn de pa el 1400 es paga la quarta part del que es cou i el 1511 es declaren

3 sous i la quarta part del pa (o un de cada quatre)

b) Les cagraverregues dels vassalls1 En termes generals segons lrsquoesmentat privilegi de 1308 els habitants de la

Baronia soacuten exempts de tota laquojova perna et tragino et omnia questa seuexaccioneraquo ldquojovardquo o dret senyorial pel que els vassalls haurien de llaurar undia (durant lrsquoany) la terra del senyor amb un parell de bous o mules ldquopernardquo odret del senyor a rebre una cuixa de porc cansalada etc i ldquotraginordquo o deuredels vassalls de traginar o transportar gratuiumltament els drets coses u objectes delsenyor amb el seu i propi bestiar de cagraverrega52

titulars tanmateix almenys el 1768 siacute que eacutes un servei municipal ategraves que aquell any el Comuacute arrenda la seva explotacioacute (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 593)

47 No en tenim meacutes notiacutecies i eacutes probable que aquella contribucioacute aneacutes destinada justament a la construccioacute de la llotja perograve eacutes un servei senyorial (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 25)

48 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 59949 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2550 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 66551 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 5352 Sobre els mals usos i la sentegravencia arbitral de 1486 que els aboleix vegeu Eduardo de hinojosa naveros laquoLa pagesia de remensa

en Cataluntildearaquo Obras-Estudios de Investigacioacuten II (1950) pagraveg 21 i s i laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 169 i s

144 Josep Serrano Daura

El document inclou encara la referegravencia general a lrsquoexempcioacute de qualsevol altra laquoquesta seu exaccioneraquo alliberant els vassalls de tota cagraverrega econogravemica feta excepcioacute drsquoaquelles que es fixen en el mateix privilegi i que per la nostra part entenem tambeacute com a referent a tot altre mal uacutes especialment els de cuguacutecia eixorquia i intestia53

Despreacutes srsquoinclouen altres exempcions de mals usos limitades als cristians de manera que sersquols allibera dels deures de batre a lrsquoera del senyor de prestar bestiar de cagraverrega per a cavalcar i de donar bestiar menut per qualsevol concepte (laquomolto o moltons cabrit o cabrits ni nulla altra cosa pol[l]s ni gallinesraquo)54

Talment es disposa un cens de la quarta part de la produccioacute de les vinyes i dels horts55 Altres capiacutetols ja es refereixen als drets que es reconeixen de caccedila i de pesca als vassalls (caps 31 32 33 i 41) aixiacute com al seu dret tambeacute de pas per la devesa senyorial per una zona determinada (pels llocs de la cova de les Vaques la senda de la plana de Mar i les coves de Na Castellana i sempre que vagin sense gossos ni furons per no poder caccedilar (cap 15))56

Quant als censos que satisfan els vassalls cristians per la tinenccedila de beacutens srsquoassenyala que els censos per la tinenccedila de beacutens (ldquode la terrardquo) de forma general equivalen a la laquoVI XI XV XXraquo part dels fruits (segons quins siguin cap 3) i srsquoafegeix que si aquells estan fixats en gallines el seu titular obligat pot substituir-lo per un altre equivalent a 6 diners per gallina (cap 27)

Dos capiacutetols es refereixen un a la fanega com a mesura i lrsquoaltre als pesos indicant que sempre han drsquoestar a disposicioacute dels cristians i sarraiumlns de la vila perograve per a usos privats i mai per a vendre els seus productes57

2 Segons els Capbreus i altra documentacioacute Si acudim als Capbreus que coneixemcelebrats a la Baronia de Flix tots ells ho soacuten precisament sota la Senyoria dela Ciutat de Barcelona Diguem tambeacute que no tenim notiacutecies directes sobrelrsquoestabliment de terres i que en els Capbreus els vassalls acostumen a ferdeclaracions genegraveriques dels drets que satisfan per la possessioacute drsquoimmobles ialguns nrsquoestan exempts

21 Capbreu de 1400A la Palma primer es declara que laquolo senyor no pren singularment dret algunsobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys formentVII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

53 Aquests mals usos soacuten a) Eixorquia El senyor percep la part que correspondria al fill en concepte de legiacutetima sobre lrsquoheregravenciadel pare si el pagegraves mor sense descendegravencia b) Cuguacutecia Si lrsquoesposa del pagegraves comet adulteri el senyor ha de percebre uns dretssobre els seus beacutens la meitat si ho ha fet sense el consentiment del marit (aquest sersquon duu lrsquoaltra meitat) i tots els beacutens si fouconsentit pel pagegraves perograve suposant que lrsquoadulteri hagueacutes estat forccedilat per lrsquoespograves aleshores ella conserva els seus beacutens i lrsquoesponsalici i se li permet divorciar-se (el senyor no rep res) I c) Integravestia El senyor rebragrave la tercera part dels beacutens del pagegraves mort sense fertestament si deixa esposa i fills i si no teacute fills en aquest cas el senyor es fa amb la meitat dels beacutens Entenem que la seva exempcioacute es troba relacionada amb el principi de lliure disposicioacute del sogravel que recullen les Cartes de poblacioacute de la zona aixiacute com els propis capitulats locals esmentats (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial 220-225)

54 Capiacutetols 16 17 i 18 Hem de dir que tots els capiacutetols es refereixen als cristians entenem que els sarraiumlns resten exclosos de la seva aplicacioacute excepte quan srsquoesmenten expressament com ocorre en capiacutetols concrets (el capiacutetol 5 permet la venda de la sal lliurede corredoria per tot cristiagrave i sarraiacute el 12 reconeix el dret de tot vassall drsquouna o altra religioacute a usar francament la fanega per amesurar el seu blat etc)

55 Capiacutetol 156 Capiacutetols 15 31 32 33 i 4157 Capiacutetols 12 i 13

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 145

En canvi a Flix drsquoun total 68 terratinents cristians que declaren sobre el terme 4 soacuten exempts de censos (aixiacute es deu fixar en les cartes respectives drsquoestabliment)58 Tambeacute en aquest Capbreu figuren terratinents sarraiumlns i un jueu59

En ocasions es reconeixen les mateixes cagraverregues i en altres es distingeix segons lrsquoegravetnia del declarant Drsquoaquesta maneramdash Respecte dels cristians exclusivament es diu que aquell que tingui furoacute ha de

pagar cada any una pell de conillmdash Dels sarraiumlns cada any per Sant Joan paguen un dret nomenat ldquoccediladegardquo pel

que donen 1 diner per cada cap de bestiar laquomenuda e vellaraquo i un altre per laquocascuna arna de abellesraquo paguen la ldquoccediloffrardquo per begravestia de llaurar 12 sous lrsquoany qui en teacute i 10 el que no i pel que fa a la vinya per la festa de la Mare de Deacuteu drsquoagost el senyor lrsquoldquoacarraccedilerdquo (preua abans de la collita per a tenir una estimacioacute drsquoallograve que hauragrave de rebre)

mdash I conjuntament per a cristians i sarraiumlns sols srsquoindica que el senyor percep la desena part de les olives del lli del cagravenem drsquohortalisses i llegums

Venen despreacutes les declaracions particulars dels terratinents els sarraiumlns tributen amb gallines per cases o ldquoalberchsrdquo sempre que els habitin i amb diners per terres en canvi dels cristians pel que fa a les cases i altres construccions la norma general sembla ser la de pagar amb gallines (mitja una una i mitja dues etc) altres vegades en diners (normalment 6) i encara amb perdius (mitja un quart etc) i quant a les terres que tenen cedides satisfan normalment una proporcioacute de lrsquoonzena la quinzena o vintena part dels fruits que cullen (com es declara en el privilegi de 1308) segons la partida del terme on es trobin i en ocasions una suma de diners

Tambeacute sabem per altra documentacioacute que almenys des del segle xv els sarraiumlns estan obligats a lliurar i dur al castell i al seu cagraverrec tota la llenya que alliacute es necessiti durant lrsquoany a mitjans drsquoaquell segle lrsquoAljama demana que se suprimeixi aquesta prestacioacute per considerar-la molt gravosa i per ser la causa de que no srsquohi estableixin nous sarraiumlns60

22 El de 1511 El 1511 teacute lloc un nou Capbreu i en aquesta ocasioacute entre els declarants apareixen molts cristians nous que indiquen els seus noms anteriors (sarraiumlns) i els actuals (cristians) perograve encara hi ha algun sarraiacute i eacutes significatiu que els no conversos declaren per mitjagrave drsquoun tercer designat a lrsquoefecte pel batlle61 A meacutes en aquest

58 A Flix es declara que de les laquopropietats que faccedilen cens de dinersraquo el senyor teacute el dret de fadiga per 10 dies i el laquocinquante perloysmeraquo i a la Palma (drsquoEbre) laquolo senyor no pren singularment dret algun sobre los singulars del dit loch mas tota la Universitat fa cascuns anys forment VII cafficcedilesraquo perograve es reconeixen els drets senyorials de fadiga per 10 dies i del lluiumlsme laquoen cascunapropietat del loch e termeraquo

59 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 323-32460 AHCB 1CXII 71 i 7261 Per exemple veiem com declara Antoni Boteller laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Brafim Burret Miquel Carhula laquoolim mororaquo

de Riba-roja Joan Ambrograves fill drsquoAfmet laquoolim mororaquo Tomagraves Vilanova i Joan Goya antics ldquomorosrdquo Agravengels casada amb GabrielAmart filla de lrsquoalfaquiacute Alboleix Esperanccedila filla de Maffoma Ferregut Martiacute de la Mussa abans Jun Salvo Antoni Lobet abans Brafim Lobet etc Interveacute tambeacute Andrea Alboleix esposa de Jun Alboleix laquomagister de morosraquo perograve en nom de Amffoma iBrafim Alboleix sarraiumlns interveacute Francesc Malet laquoolim mororaquo per assignacioacute del batlle per tal de no causar-los indefensioacute i pera poder jurar segons la formula cristiana Joan Otpona interveacute en nom del seu pare Mafoma Billera Isabel Alboleix actua com a hereva universal del seu pare Juci Alboleix Joan Burret interveacute en nom seu i en el dels seus germans Bartomeu Brafinm i SeitSantcliment Prunera laquoolim sarracenusraquo que abans es deia Mafoma Ambrograves Joan Sabater i Francesc Malet com a curadors deJaffer i Maffoma Alboleix Joan Argilaga abans Foma Argilaga Bernat Cervelloacute i la seva esposa Isabel filla de Jun de Gayaque en cristiagrave es diu Joan Viana Joan Sabater i Antoni Boteller laquoalias Burretraquo assignats per a lrsquoesposa de Mafoma laquoel moreraquoGuillem Cabanyelles abans Aliacute Salim Mateu Burrtet abans Aliacute Burret etc (Josep serrano daura laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlnai dels cristians nous de Flix (Baronia de Barcelona a la Ribera drsquoEbreraquo Butlletiacute Interior de la Societat drsquoOnomagravestica LXVI(setembre 1996) pagraveg 38-48)

146 Josep Serrano Daura

Capbreu dos cristians nous manifesten els beacutens que pertanyien a lrsquoantiga Aljama musulmana dues heretats al lloc de ldquoPena de Morosrdquo a cens drsquouna gallina i mitja una siacutenia que era franca i una terra campa destinada a la sembra per la que donaven la sisena part de la collita62

Ja en concret es declaramdash Flix En general es paga una proporcioacute de la produccioacute i oscilmiddotla entre lrsquoonzena la

quinzena i la vintena part segons la partida on es recullen i amb independegravencia del tipus de cultiu (horta sembrat vinya u olivar) en comptades ocasions es tributa per la sisena la catorzena o la trentena part en casos se satisfagrave una mesura com una fanega o tres almuts de gra en sembrats una suma de diners o beacute que rarament una o mitja gallina

mdash Mas de Flix Sempre eacutes lrsquoonzena part dels fruitsmdash La Palma Segons dades de 1511 laquolos particulars del lloch fan de totes les

propietats tenen en lo termeraquo la catorzena part de tota la seva produccioacute i eacutes aixiacute en virtut drsquouna ldquocommutaciordquo feta entre la Ciutat de Barcelona i els vassalls del lloc de manera que es deixava de pagar lrsquoantic dret general pel terme i a canvi cada particular passava a tributar individualment

Complementant aquestes dades un document de 1556 drsquoldquoinstructio e memorialrdquo sobre lrsquoestat de la vila de Flix adreccedilat a la Ciutat de Barcelona ens informa que fins aleshores la produccioacute de panses no estava subjecta a tributacioacute perquegrave els guanys que els vassalls obtenien es destinaven iacutentegres a obres de reparacioacute dels seus habitatges Tanmateix el procurador assenyala que la produccioacute de panses ha augmentat considerablement en perjudici de la verema que siacute tributa afegeix que els veiumlns del lloc venen les panses lliurement sense control fins i tot a ldquoBarberiardquo i que laquono es planta altra planta en les vinyes si no per a fer pansa en gran dany y frau de dites rendesraquo Tot seguit en el mateix escrit el representant senyorial demana que es busqui una solucioacute perquegrave els vassalls del lloc tributin tambeacute per les panses63

3 El dret del monedatgeEn el tan referit document de venda de la Baronia de 1262 es refereix talment aldret senyorial del monedatge I a Flix en el Capbreu de 1400 es declara laquoItemcascun foch es tengut de pagar de VII en VII anys 1 morabati per lo qual sepaguen VII solidosraquo Despreacutes en un arrendament de la Baronia de 1534 en larelacioacute de beacutens i drets que srsquoexclouen del contracte figura laquolo morabati quersquospaga de set en set anys segons es acostumatraquo64

c) Els drets i cagraverregues de la UniversitatTambeacute acudint sobretot als Capbreus coneguts podem veure quins soacuten els drets iles cagraverregues que assumeixen les Universitats municipals de la Baronia

En el de 1400 almenys pel que fa a la Palma srsquoafirma que la Universitat faefectiu un cens anual de laquoforment VII cafficcedilesraquo meacutes cinc drsquoordi

62 Intervenen Joan Ambrograves i Antoni Boteller sarraiumlns cristians nous (laquoad fidem catolicamraquo) (nota anterior)63 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2564 serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 626

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 147

Perograve al marge drsquoaltres drets i cagraverregues voldriacuteem destacar els privilegis reials que rep la Universitat per a tenir i celebrar mercat i fira anual65

mdash Pere III amb el seu fill i primogegravenit lrsquoInfant Joan concedeix el 10 drsquooctubre de 1360 a instagravencia del senyor Salvador del Bosch el privilegi de tenir mercat setmanal els dimarts posant els seus participants sota la reial i ldquospecialii protectionerdquo Aixiacute ho comunica lrsquoInfant Joan com a governador del Principat al veguer de Lleida i Pallars lrsquo11 de gener de 1361 A Flix hi ha precisament el segle xvi una ldquoplaccedila del Mercatrdquo

mdash I el 3 de juny de 1424 Alfons IV concedeix als fidels jurats i prohoms de la Universitat del laquoloci et seu castriraquo de Flix el privilegi de celebrar-hi anualment fira per la festa de la Nativitat de la Mare de Deacuteu del mes de setembre i laquoetiam celebrentur in dicto loco secunde nundine sive retornraquo el mes drsquooctubre durant 10 dies Es prohibeix perograve que hi assisteixin laquofabricatores falsi monete violatores latrones herediticos lesi maiestatis comittentes et alios malofactoresraquo66 Ja si consultem els Capbreus i altra documentacioacute els representants municipals declaren en nom de la Universitat els beacutens i drets seguumlents

1 En el Capbreu de 1511A Flixmdash Els jurats reconeixen tenir la Casa de la Vila per la que paguen 1 sou i 6

diners una casa destinada a carnisseria i peixateria per la que paguen el mateix67 per un moliacute de sansa paguen 12 diners i que per laquola facultat de fer pous de glasraquo donen un sou

mdash La Vila tambeacute teacute unes heretats per un laquotros de terra dit llexiuraquo donen 2 diners per altra heretat a les Mitjanes del Baroacute 6 diners i per dos hortets al Colomer i al Clos del moliacute drsquooli per altra heretat a lrsquoermita i pel laquosalvalraquo que havia estat de Tomagraves Galsseragrave paguen la quinzena part dels fruits I a la Palma pel terme i la vila es paguen al senyor 8 lliures 12 sous laquoy tres puressesraquo moneda barcelonesa

65 Bonnassie assenyala que fins el segle x el mercat tenia un marcat caragravecter local afegeix que a mitjan segle xi aparegueacute la fira amb un agravembit meacutes ampli (lrsquoany 1048 a Urgell) a celebrar el 15 drsquoagost i el 29 de setembre just despreacutes drsquoacabar la sega i la veremarespectivament Quant al mercat el mateix autor afirma que eacutes el lloc on el pagegraves pot vendre els seus productes prop de casa seva (Pierre bonnassie Catalunya mil anys enrera (segles x-xi) I Barcelona Edicions 62 1979-1981 pagraveg 370) Hinojosa indica queels primers temps la facultat drsquoestablir mercats era privativa del rei perograve que com a consequumlegravencia de la concessioacute de privilegisdrsquoimmunitat o per abandonament de la facultat o simplement per toleragravencia la van assumir els senyors territorials ja lrsquoexercicide tal atribucioacute suposava a aquells una de les fonts drsquoingressos meacutes sanejades fent-se pagar els llocs del mercat (ldquotabulaerdquo)instalmiddotlats per a la venda exigint drets sobre els articles de consum i imposant multes per infraccions fixades en els reglaments uordinacions corresponents (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 128) I Font almiddotludeix a lrsquoaparicioacute dels primers mercats enel segle x que es multipliquen en el segle xii fins que el xiii constitueixen un fet general a gairebeacute totes les poblacions com unelement drsquoindubtable significacioacute en el seu desenvolupamenti en la seva vida social insisteix perograve que la seva instalmiddotlacioacute requeria una autoritzacioacute del poder puacuteblic i que nrsquoexistien 2 tipus el setmanal (un dia) i que srsquoanomenaba ldquomercatumrdquo i els anuals que es denominaven ldquofiras nundinasrdquo (durant 8 10 o 15 dies lrsquoany (de hinojosa laquoEl reacutegimen senyorial pagraveg 121-124) Quant a les firestambeacute se celebren a Moacutera de la mateixa ribera de lrsquoEbre se celebra per privilegi drsquoAlfons III de 1333 a partir del 15 de maig decada any Gandesa per la festa de Sant Martiacute de novembre segons privilegi de 1338 (serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 598-599)

66 ACA Registres de Cancelleria nuacutem 904 f 186 i 2589 f 124 i 12567 Lrsquoany 1662 quan la Baronia encara es troba incorporada a la Corona des de la guerra civil anterior (fins el 1670) la Universitat

teacute laquocasa de la carniceriaraquo per cens que cada any fa al laquosenyor rey un sou y sis dinersraquo (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 67)

148 Josep Serrano Daura

2 En el Capbreu de 1624A Flixmdash Per la Universitat es declaren la Casa de la Vila y Consell per la que paguen

el mateix cens que lrsquoany 1511 la casa destinada a carniseria y pescateria sense que hagi variat el cens un moliacute de sansa i altre drsquooli (des de 1619) pels que paguen 12 sous i posseeix vagraveries finques per una paga 2 sous i de lrsquoaltra no consta cap cens

mdash Els jurats declaren que la Senyoria els va establir al terme de la laquoDessa de Flixraquo per a herbejar (laquoempriu de erbas y cossesraquo) i que tenen laquoacensatraquo un lloc o dos per a fer un o dos pous de gel (des de 1619) pagant 1 sou per pou

mdash La Vila tambeacute teacute dues teuleries una a la Creu del moliacute fariner per la que no paguen res i altra al costat del riu laquomes enlla de la llonjaraquo per la que no declaren res

mdash Els jurats declaren tenir i posseir lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei i una heretat annexa per al seu manteniment i conservacioacute (que van comprar a Joan Tarragoacute) i per la que paguen la quinzena part dels fruits

mdash Perograve tambeacute tenen altres immobles un ldquopertxerdquo i dues deveses per a guardar fusta dels que no paguen res un hortet al ldquoClosrdquo plantat de morera i pel que paguen la quinzena part dels fruits i un empriu vora el riu del que no declaren cap cens

mdash I finalment els representants municipals assenyalen que mantenen un hospital per als pobres de Cristo del que no paguen res

A la Palmamdash Srsquoassenyala que els veiumlns paguen una quarta part de tots els fruits que es

cullen mdash Que la Universitat teacute corredor franc (posat segurament per la Senyoria) mdash Que lrsquoescrivania eacutes del senyor mdash I que hi ha un forn de pa senyorial pel que paguen ara uacutenicament la quarta

part

I en el cas de Mas de Flix srsquoafirma que els terratinents posseeixen lrsquousdefruit de laquoles ayguesraquo i lrsquoempriu de les laquoerbesraquo segons recull la Carta de 1345 i despreacutes srsquoafegeix que tenen sense reconegraveixer cap cens una bassa a la partida del ldquoMa- nadorrdquo una altra que eacutes del Comuacute un pou i una font drsquoaigua

3 Altra documentacioacute31 Els delmes i primiacuteciesTambeacute vinculats a la terra i a la ramaderia tots els veiumlns cristians estan obligats a satisfer els delmes i primiacutecies de tot allograve que es cull i produeix al terme eacutes una cagraverrega canogravenica que tot cristiagrave ha de pagar per al manteniment de lrsquoEsgleacutesia i del seu clergat Perograve en la pragravectica soacuten els senyors qui assumeixen la seva recaptacioacute i gestioacute amb els seus oficials i a canvi es queden una part drsquoaquests drets repartint-se la resta amb el Bisbat el seu Capiacutetol de canonges io el rector de la Parrogravequia corresponent68 A banda encara hi ha el deure de mantenir les esgleacutesies i de que tinguin els ornaments necessaris que tambeacute lrsquoassumeixen els mateixos municipis com es reconeix expressament a Flix i la Palma

68 I en el nostre cas per una butlla de 1095 el papa Urbagrave II els cedeix al rei Pere drsquoAragoacute i als laquomagnats y baronsraquo del regne a canvi de que ells proveeixin les esgleacutesies laquode servitut y ornamentsraquo (vegeu serrano Senyoriu i Municipi I pagraveg 532-545)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 149

Malgrat tot tenim unes molt breus i escasses referegravencies sobre els delmes que se satisfan a la Baronia de Flix

Lrsquoany 1166 Flix teacute esgleacutesia progravepia regida per un rector i un vicari i els seus beacutens i rendes els compartien el bisbe de Tortosa i el Capiacutetol de la seva Seu perograve aquell any els seus titulars la cedeixen iacutentegra amb el dret de designar-ne rector (el ldquopriorrdquo) al monestir de Besaluacute amb la uacutenica retencioacute episcopal de la quarta part dels delmes i la facultat de nomenar-ne vicari69

Amb el temps coneixem que pel que fa al lloc de Flix eacutes al final el seu prior (o rector) qui percep tots els delmes70

Coneixem tambeacute que els anys 1279 i 1280 es paguen de delmes cada undrsquoells al rector de Flix 30 lliures i al de la Palma 20 I segons un informe de 1520 fet a peticioacute dels consellers de Barcelona ens consta que fins la conversioacute de la poblacioacute sarraiumlna del lloc (vers 1510) per laquoles terres moregues de la vila e Baronia [els delmes] pertanyie lo prior de la iglesia de Flixraquo perograve srsquoexplica que des que laquolos olim moros son stats fets crestiansraquo ja no en paguen71

En canvi els cristians vells sempre els han pagat I en un document de 1674 es recull un apartat incomplet segons el qual dels drets senyorials sobre fruits (dels grans) sersquon fa munt i es reparteixen en parts entre el prior i el senyor i almenys de les terres que tributen per lrsquoonzegrave es fan dotze parts una eacutes pel terratinent (potser per a llavor) altra pel prior i ldquoaltrardquo part pel senyor (la resta)72

A meacutes dels delmes el 1511 el prior posseeix altres rendes i beacutensmdash Rendes sobre unes cases i soacuten 4 sous 6 diners anuals com a pensioacute censal

sobre la casa drsquoAntoni Guillem de Castellbell (a la placcedila) 1 sou i 2 diners sobre lrsquoalberch de Joan de Stellar 10 diners per la casa de Francesc Malet i 2 diners per la de Guillem Franc sobre heretats que soacuten 2 sous 6 diners sobre laquolo colomerraquo de Vilanova 5 sous sobre lrsquoheretat dels hereus de Joana dez Puig a lrsquoldquoalbalrdquo i una fanega de gra sobre una heretat de Jaume Cugat a la Vall de Fons

mdash laquoHeretats que te lo Prioratraquo un hort laquoo ferregenal devall la yglesiaraquo laquouna pessa de terra derrera lo castellraquo i laquouna sort de terra campa a lrsquoAlbalraquo73

32 Les cagraverregues parroquialsFlixAltres cagraverregues municipals es refereixen a la Parrogravequia Veiem com lrsquoany 1555 la Universitat es fa cagraverrec de les obres que aleshores srsquohan de fer a lrsquoesgleacutesia tant la part laquoque ja es feta com encara per acabar y axi mateix per fer un retaule nou en la dita esglesia per lo cap de la altar y orgue y per fer un altra navada per creyxer esglesiaraquo

Tot aixograve meacutes la construccioacute drsquoun hospital ascendeix a 2500 lliures i per a cobrir aquell cost la Universitat vol imposar una taxa (o cisa) de dos diners per lliura a aplicar a la laquocarn quersquos tallara en la carniseria de dita vila y aixi mateix dos diners per cagraventir de oli que vendra en dita vila hu qui comprara y altre qui vendra y sobre les fruytes com panses figues altres dos diners per rova hu

69 de villanueva Viaje literario V pagraveg 73 i ss70 Ho confirma el capiacutetol 19 del privilegi de 1308 en indicar que el senyor no hi participa71 Joseacute rius serra Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280) I Barcelona 1946 pagraveg 167 i 173 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3372 El document afegeix un pagraverraf inacabat sobre les terres acensades al quinzegrave i sols indica que laquode cada tres delmades que cobre la

iglesiaraquo despreacutes segueix en blanc (AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 68)73 Les rendes i heretats es relacionen en un document de 1511 que duu el tiacutetol de laquoMemorial de les coses quersquos diu son alou del

priorraquo (AHCB 1CXII 8 doc nuacutem 3)

150 Josep Serrano Daura

qui compra y altra qui vendraraquo Encara si fos necessari per a poder cobrir les despeses es demana autoritzacioacute per a imposar un ldquovintegraverdquo sobre tots els fruits laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del prior de dita Universitatraquo74

Apart la Universitat posseeix lrsquoermita de la Mare de Deacuteu del Remei amb una heretat annexa que segons el Capbreu de 1624 fou comprada a Joan Tarragoacute i que estagrave subjecta al cens de la quinzena part dels fruits Els guanys que srsquoobtenen van destinats al manteniment drsquoaquella ermita

La Palma Abans de 1330 el rector no teacute casa ldquoabadialrdquo al lloc i el bisbe de Tortosa Berenguer de Prats requereix als jurats perquegrave la facin a cagraverrec de la Universitat El 1363 altre bisbe Joan Fabra visita el lloc i insisteix en el deure del Municipi de construir la casa del rector finalment es construeix lrsquoany 1385

Drsquoaltra banda per butlla del papa Juli II de 26 de maig de 1506 els jurats del lloc esdevenen ldquopatronsrdquo de lrsquoesgleacutesia parroquial de manera que en morir el vicari ells rebien les claus de lrsquoedifici i devien lliurar-les al beneficiat degagrave de la Parrogravequia fins que el Capiacutetol de la Seu designeacutes el nou rector75

Mas de FlixAl Mas de Flix existeix lrsquoesgleacutesia de Sant Joan de la que eacutes titular la Universitat de Flix i en la que cada diumenge segons Capbreu de 1624 laquose diu missaraquo pel prior de Flix o el seu vicari acompanyat drsquoun escolagrave Per aquell servei el prior rep cada any 16 fanegues velles de blat

33 LrsquohospitalComuacute als llocs meacutes importants eacutes el deure de la Universitat de tenir un hospital on acollir i donar assistegravencia megravedica i sanitagraveria general als veiumlns i als forasters A Flix sembla que tal servei es redueix als laquopobres de Cristoraquo com declaren els jurats en el Capbreu de 1624

Perograve el seu hospital es construeix el 1555 (ignorem si nrsquohi havia un altre abans) aquell any estagrave per acabar i justament per a poder fer front a les obres pendents (com per altres a executar a lrsquoesgleacutesia i per a lrsquoadquisicioacute drsquoun retaule) srsquoimposen contribucions especials per a cobrir un total de 2500 lliures76 a aplicar de la manera seguumlent dos diners per lliura de carn que es compri i drsquooli laquoque vendra en dita vilaraquo i per cada rova de fruits de panses i figues i un ldquovintegraverdquo sobre totes les collites del terme (laquopagats primer lo dret del senyor y aixi mateix del priorraquo) La Universitat de Flix demana tambeacute permiacutes per a designar un colmiddotlector per a recaptar els drets o beacute per a arrendar el servei

34 Altra documentacioacuteAmb altres documents del segle xvi la Universitat reconeix posseir un lleixiu del riu establert segons acte de 5 de desembre de 1592 a cens de 2 sous i tambeacute compta amb altres dues deveses per a guardar fusta del senyor perograve a cagraverrec de la mateixa Universitat segons constava en les Ordinacions de la Vila drsquo11 drsquoagost de 1557 ( beacute que soacuten franques de tot tribut senyorial)

74 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 2375 APLP (Arxiu Parroquial de la Palma) Carpeta de Documents Histograverics full solt (de notes tretes dels originals -perduts- amb lletra

del segle xx)76 ACA Registre de Cancelleria nuacutem 211 fol 118 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 23

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 151

els oFiCials jurisdiCCionals

El baroacute ostenta jurisdiccioacute sobre els seus vassalls en raoacute del domini que el rei li ha cedit Una jurisdiccioacute que pot ser plena o limitada i que a la Baronia de Flix eacutes plena

Aixiacute la jurisdiccioacute senyorial lrsquoaltre element en definitiva de la potestat senyorial es manifesta en els agravembits del govern de la gestioacute econogravemica i tributagraveria del dret i de la justiacutecia i en general en el de la subjeccioacute personal dels vassalls Uns vassalls que sempre han de ser fidels al seu senyor no poden canviar-lo i li han de prestar homenatge quan siguin requerits

De fet com afirma Viacutector Ferro la jurisdiccioacute secular eacutes la nota caracteriacutestica de la baronia meacutes o menys extensa77 En el nostre cas la Ciutat de Barcelona posseeix lrsquoanome-nat mer imperi o alta justiacutecia o senzillament jurisdiccioacute criminal i el mixt imperi o baixa justiacutecia o jurisdiccioacute civil

La criminal implicava en tot cas el dret a judicar delictes de sang i robatoris i imposar penes fins a la capital aixiacute com la de mutilacioacute de membres i la civil comportava diverses regalies tenir cort judicial amb escrivagrave nomenar batlle nuncis corredors etc i conegraveixer causes judicials civils i jutjar fets penals lleus castigats amb penes econogravemiques entre altres78

Essencialment aquesta jurisdiccioacute es manifesta en tres agravembits el del govern de la co-munitat en el del dret que hi regeix i en lrsquoadministracioacute de justiacutecia

Ara beacute la Senyoria precisa drsquouna certa organitzacioacute a la Baronia per a exercir i fer valdre les seves regalies dominicals i jurisdiccionals Aixiacute eacutes que hem de parlar drsquouna or-ganitzacioacute senyorial ordenada jeragraverquicament de manera piramidal al cap damunt de la qual hi ha el senyor o baroacute i drsquoell depenen tots els oficials que exerceixen les diferents funcions que sersquols assigna

a) El lloctinent del senyor o procurador generalEl primer cagraverrec senyorial de relleu i importagravencia eacutes el lloctinent del senyordenominat a la Baronia de Flix com a procurador general en el nostre cas dela Ciutat de Barcelona Eacutes un cagraverrec de delegacioacute un ldquoalter egordquo del senyor unprocurador que exerceix el domini i la jurisdiccioacute en nom seu79 Un oficial queen tot cas ha de ser catalagrave drsquoacord amb les Constitucions de Catalunya que hoordenen respecte tot cagraverrec puacuteblic que exerceixi autoritat o tingui jurisdiccioacute80

Ja la Ciutat de Barcelona teacute un procurador general per al conjunt de les sevesBaronies habitualment ciutadans de Barcelona perograve tambeacute en poden tenir un enuna Baronia determinada com ocorre a la de Flix en algun moment determinatAixiacute lrsquoany 1524 ho eacutes Francesc Holiver resident a la mateixa Baronia perograve el 1555trobem a Enric Miquel Terra de Picalgues ciutadagrave de Barcelona i el 1624 actuaBartomeu Sala que tambeacute eacutes ciutadagrave de Barcelona81

El primer el trobem informant la Senyoria drsquouns danys causats al moliacute fariner(laquotrencada en lo accedilud y resclosa del moliraquo) i demanant a la Ciutat de Barcelonaque adopti les mesures procedents82

77 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s78 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 138 i s79 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 778-78080 Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 32181 AHCB 1CXII 5 i 72 doc nuacutem 382 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3

152 Josep Serrano Daura

El segon Enric M Terra laquoprocurador de las Baronies de la dita Ciutatraquo eacutes apoderat el 16 de marccedil de 1555 per a celebrar Capbreu a la Baronia Lrsquoacta afirma que eacutes ldquodeputatrdquo especialment per a capbreuar a la de Flix amb poders especials dels consellers i Consell Ordinari laquode trenta-sis prohomensraquo de la Ciutat83

El 1599 veiem que eacutes el procurador qui informa els consellers de Barcelona de la necessitat de capbreuar laquoles rendes te en Flix y ademes que srsquoasentaran moltes cosses que avuy se perden y pateixen moltisimraquo84 Es tracta drsquoun memorial en el que informa del seguumlent que srsquoha de ldquomudarrdquo el moliacute drsquooli perquegrave lrsquoexistent segurament no es pot reparar ategraves que les olives que srsquohi duen laquose podrexenraquo i quan aquelles es molen laquose pert mes de la meitat de lrsquooliraquo sobre la barca de pas assenyala que el servei srsquoha de cobrir laquosens traurersquos un diner de bosa y en muntar lo preu de la barcha conforme la taixa an posada en totes les barques del present principat en estes ultimes Corts de 1599raquo i es refereix tambeacute a la necessitat de laquosaber en que fonen los dines y grans summes que los jurats e Consel administren per les quals cotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo afegint que els veiumlns es troben laquoen un punt de desesperatio veent-se oprimits de uns quants capitosis que tenen tot atirinisat y se atreveixen a mudar los lochs y insiculation y aso va ia ab imperi y a forma de espants y recolint jent de seguida y libertadaraquo85

Ja el Capbreu de 1624 es practica tambeacute a presegravencia del procurador general de la Ciutat de Barcelona laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo segons poders atorgats el 4 de novembre (laquodeputat per los dits molt illustres senyors consellers y son Consell de Centraquo)86

En termes generals a la Baronia de Flix el procurador general en definitiva interveacute en quumlestions drsquoordre dominical i jurisdiccional perograve lrsquoadministracioacute de justiacutecia estagrave reservada al batlle general fins i tot la segona instagravencia drsquoapelmiddotlacioacute contra les resolucions del batlle deu correspondre directament a la Senyoria (la Ciutat de Barcelona)

Drsquoaltra banda el 1624 el procurador general designa procurador fiscal a Maciagrave Bagagrave sabater drsquoofici que declara ser habitant de Barcelona i tambeacute del castell de Flix87

b) El batlle general de FlixTenim despreacutes el batlle general de la Baronia de Flix que eacutes governador de tota laBaronia i tambeacute castlagrave del seu castell

Drsquoell en tenim constagravencia el 1400 quan ho eacutes Pere de Castellvell donzell conegutcom laquolo bort de Castellviraquo88 i diferents descendents seus exerceixen aquest cagraverrecencara el segle xvi89

Tanmateix no creiem que sigui un cagraverrec patrimonial doncs la designacioacutesempre eacutes temporal per exemple Antoni Guillem de Castellvell eacutes elegit lrsquoany 1508

83 Aixiacute figura en lrsquoanunci puacuteblic fet per a capbreuar el 2 drsquoabril de 1555 perograve no hem localitzat la seva documentacioacute (AHCB 1CXII 4)

84 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 685 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 686 En lrsquoencapccedilalament del Capbreu tingut lrsquoany 162487 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6388 AHCB 1CXII 4 (documentacioacute adjunta al Capbreu de 1400)89 Antoni Guillem de Castellvell entre 1500 1551 i 1508 el seu fill Bartomeu de Castellvell ho eacutes el mateix 1511 i el 1558 ocupa el

cagraverrec Vicent de Castellvell (AHCB 1CXII 9 i 72 bis doc nuacutem 1 66 i 70)

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 153

laquohaguda la inseculatio per lo Consell Ordinari de la dita Ciutat de lrsquooffici de balleraquo i per 3 anys90

Lrsquoany 1593 apareix Bartomeu Llaurador com a batlle general de la laquoville et Baronie de Flix et la Palmaraquo i presideix el Consell General de Flix integrat pels caps de casa del lloc laquovicini et habitatoriraquo91 i el 1598 hi trobem Pau Ros un botiguer de teles de Flix rebent un recurs drsquoapelmiddotlacioacute contra una sentegravencia dictada per ell com a tal batlle general92

En tot cas sobre aquesta institucioacute del batlle general de la Baronia de Flix ens hem de remetre a un privilegi concedit el 18 de febrer de 1464 per la Ciutat de Barcelona amb el contingut seguumlent93

mdash El dia o festa de laquoNostra Senyora del mes de mars los jurats e Consell General de la dita vila [han de] elegir e anomenar tres personas de la dita vila de aquellas millors e abonades per a batle de la dita vilaraquo la terna es presentaragrave als consellers de Barcelona que drsquoella designaran una persona laquoa la qual ajats acomanar la jurisdictio de la Ballia per un trienniraquo

mdash En cas de mort o impediment del batlle exercent els jurats i el Consell podran presentar una nova terna pel temps de mandat que li resteacutes a aquell

mdash El cagraverrec no es pot alienar ni arrendar es disposa que el designat laquono puxe en alguna forma e manya vendre arrendar ni altrament alienar a altres personas per regir e governar lo dit offici ans si ho fassia que aquella tal persona a la qual lo dit offici de Ballia seria venut arrendat comanat o altrament alienat ipso facto no fos haguda ni reputada per official ans fos haguda per privada persona afrenturant de tota jurisdictio declarat empero que per algun temps breu sie licit al dit batle fer per malaltia o absencia algun llochtinent del regiment del qual ell sia tengut tenir taularaquo94

mdash La persona designada per a ocupar el cagraverrec abans de fer-ho ha de laquojurar privilegis llibertats e immunitats e altres qualsevols concessions a la dita Universitat atorgadas e atorgadoras usos e bons costums e no res menys que fassia e sie tingut assegurar ab bonas e idonees fermances de la dita Universitat a coneguda de dits jurats e Concell de tenir taula de la fi de quiscun trienni segons son tenguts los officials realsraquo per Constitucions de Catalunya95

mdash Talment es disposa que el batlle laquohaje [d]e fer sa continua habitacio e foc estador dins lo castell de la dita vila al qual constituim de salari per quiscun any cent sous a ell pagadors de las rendas que la dita Ciutat reb en la dita vila ultra los quals haje com los tersos acostumats ja de rebrer per los batles de dita vila e los gits dels pontons e us e servey de la senia appellada del senyorraquo

Despreacutes en un nomenament de batlle de 8 de febrer de 1500 els consellers i el Consell Ordinari de Barcelona acorden

90 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 291 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6192 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 4693 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 15 i que publica serrano Senyoriu i Municipi II com Apegravendix IV pagraveg 1167-117094 Aquesta eacutes lrsquouacutenica notiacutecia que tenim a la nostra zona sobre la possible venda o arrendament drsquouna batllia la inclusioacute drsquoaquella

prohibicioacute pot fer suposar que fins aleshores sersquon pogueacutes disposar i que ara esdeveacute inalienable per a evitar els problemes que sersquon devien derivar pels mateixos vassalls Recordem que lrsquoUsatge nuacutem 149 laquoSi quis Bajuliamraquo permet que el batlle empenyori laBatllia perograve amb el consentiment del senyor

95 En aquest cas la Ciutat de Barcelona es remet a la legislacioacute general del paiacutes i concretament la que es refereix als oficials reials per a la regulacioacute de la purga de taula a la que srsquoha de sotmetre el batlle general de Flix (vegeu Ferro El Dret puacuteblic catalagrave pagraveg 402-407)

154 Josep Serrano Daura

Confiant nosaltres e lo Consell Ordinari de la dita Ciutat lo die present celebrat de la fe indulgentia e legalitat de vos honorable amat nostre nrsquoAntoni Guillem de Castellbell donzell de la dita vila de Flix ab tenor de les presents lo ofici de la Ballia de la dita vila de Flix Mas de Flix loch de la Palma Baronia termes e territoris drsquoaquella e la custodia del dit castell de Flix vos cometem e comanam tenidor e regidor per vos be personalment e leyal per temps de tres anys axi que siau balle de la dita Baronia e tingau custodia del seu castell ab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia comunament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territoris de aquella dret e justicia als singulars del dit ofici ministrant96

I lrsquoacte encara conteacute les disposicions seguumlents com els seus predecessors que pugui laquopuxar crear elegir e deputar lochtinent e lochtinents una vegada e moltes ab aquella potestat que a vos sera vist fahedorraquo abans de comenccedilar a exercir laquosiau tengut donar bones e ydoneas fermances de les coses per vos et vostre lochtinent e lochtinents administradors per lo dit temps a la fi del qual siau tengut tenir taularaquo per salari de la Batllia i custogravedia del castell laquo5 lliures en contra de 15 que acostumaven a ser perquegrave les 10 restants srsquoassignen a Pere Deztorrent procurador general de la dita Baronia per salariraquo a meacutes rebragrave laquoles CC fomades de lenya que fan los moros al dit castell e lo empriu de la Mijana per obs del dit castell e altres coses concernents lo carrech de la dita Ciutatraquo i laquola sinia del senyor e los terccedilos de la Cortraquo tothom per batlle us laquohagen reputen e honren e als manaments vostres e dels lochtinents vostres obeesquen tant quant a casen drsquoellsraquo i tambeacute abans laquosiau tengut fer e prestar jurament e homenatge en poder de lrsquohonorable nrsquoAntoni de Castellbell (el seu pare) de present balle de la dita Baronia o de son lochtinent de donar compte e raho de totes les rebudes fetes de les coses al dit vostre ofici pertanyents en poder dels honorables racionals de la dita Ciutat e fer e continuar dites coses per la forma del dit ofici com es acostumatraquo

El batlle general i el seu lloctinent resideixen a Flix centre de la Baronia Perograve apart hi ha els ldquobatlles particularsrdquo com es manifesta en un document de 1509 que soacuten els delegats drsquoaquell a manera de lloctinents en els llocs de la Palma i del Mas de Flix97 Nous batlles que designaragrave el batlle general de la Baronia

Lrsquoeleccioacute del batlle general per terna se segueix practicant el segle xvi i tenim exemples de 16 de novembre de 1508 i de 24 de maig de 1624 Posseiumlm altre document de presa de possessioacute drsquoun nou batlle del 16 de setembre de 1636 es convoca Consell Secret amb els jurats de Flix i laquoreben en balle generalraquo a micer Monlleoacute laquobachiller en lleys de la present vilaraquo i els consellers municipals declaren que laquolo dit Consell lo obeheix y sersquol pose sobre lo cap y han determinat que estan promptes y apparellats de jurar-lo de balle als que preste ydonea cautio ab bones y ydonees fianses conforme narre lo dit privilegi de balle y conforme de temps immemorial se es acostumat y conforme los privilegis de la vila y Universitat de Flixraquo Afegim que el nou batlle eacutes fianccedilat per Pere Taverner carnisser de Flix i Andreu Cervelloacute veiacute del lloc98

96 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 197 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 3798 AHCB 1CXII 4 fol 127 i 72 docs nuacutems 2 i 14

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 155

Veiem doncs com el batlle general eacutes jurat tambeacute com a cap o president de la Universitat Diguem tambeacute que segueix cobrant els drets que es recollien el 1500 (srsquoalmiddotludeix a 5 lliures lrsquoany en lloc de 100 sous perograve eacutes la seva equivalegravencia i es mantenen els altres drets) i que li paga la Senyoria o lrsquoarrendatari de la Baronia els anys 1534 i 170099

Pel que fa al judici de taula a que estagrave sotmegraves el batlle general srsquohi refereix tambeacute el mateix privilegi que la Ciutat de Barcelona concedeix el 1464 a la Universitat de Flix i disposa mdash A la fi de cada trienni els jurats i el Consell municipal han de designar 4 persones

laquolaycasraquo de la Universitat laquoque sien jutges e inquisidors de la taula que lo dit batlle haura a tenir e aquellas personas presentar als honorables concellers de la dita Ciutatraquo perquegrave en triiumln dues

mdash Els designats gaudiran de laquototes e aquellas facultats e potestats que a tals jutges e inquisidors son donadas per Constitucions e capiacutetols de Cort de Catalunyaraquo

mdash Per a dur a terme la seva tasca laquosecretament poran hajen e sian tinguts fer-los regoneixer a algun bon juriste a quiscuna de las parts no suspitos e a concell de aquell los dits jutges hajen e promulgan llur sentenciaraquo

mdash Encara es disposa que els jurats i el Consell de Flix podran designar jutges drsquoapelmiddotlacioacute per a atendre els recursos que es presentin contra les resolucions dels jutges de taula i aquests nous jutges han de ser laquodos juristas e homens de sciencia aci de la dita vila com fora de aquella e aquelles dos sien tinguts presentar als honorables concellers que de aquells dos nrsquoe hajen a pendrer un lo qual que sie hagut per jutge de les causes de apellacions que imposador seran de las sentencias que promulgadas seran per los jutges de la taularaquo afegint que tindran tanta potestat i facultat com convingui com si fossin oficials designats laquoper lo senyor rey e ab aquelles potestats e facultat a semblants jutges atorgades per Constitucions e Capitols de Cort de Catalunyaraquo

mdash I els jutges seran assistits en tot cas per juristes i pel que fa al seu salari el cobraran de la Universitat de manera que els jurats ldquoarbitraranrdquo allograve necessari sense subjeccioacute a les rendes senyorials100

A banda drsquoaquestes funcions governatives i judicials el batlle general tambeacute eacutes castlagrave de Flix i com tal se li encomana particularment laquola custodia del dit castell de Flixraquo per la Ciutat de Barcelona aleshores senyora del lloc com a laquotenidor e regidorraquo Aixiacute srsquoestableix el 8 de febrer de 1500 quan es nomena pel cagraverrec a Antoni Guillem de Castellvell amb la indicacioacute de que es fa laquoab tal qualitat e potestat que vos ab vostra case e familia communament stigau e faccedilau vostra habitacio en lo dit castell e exerciau la jurisdictio civil e criminal mer e mixte imperi e altre qualsevol a senyor pertanyent en la dita vila de Flix loch de la Palma Mas de Flix Baronia termes e territori de aquellaraquo i se li concedeix un salari consistent en una suma anual de 5 lliures meacutes les laquoCC fomades de lenya que fan los moros al dit castellraquo aixiacute com les rendes de laquolo empriu de la Mijana per obs del dit castellraquo i de la siacutenia del Senyor i els terccedilos de la Cort (a les que ja ens hem referit abans)101

99 AHCB 1CXII 72 docs nuacutems 17 i 56100 Sobre la institucioacute vegeu publica serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 835-842101 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 1

156 Josep Serrano Daura

c) LrsquoescrivagraveLa Baronia teacute assumit tambeacute el servei drsquoescrivania102 I almenys el 1509 eacutes notarisenyorial de Flix Maciagrave Loris (que des de 1495 tambeacute ho eacutes de lrsquoOrde de lrsquoHospital alsseus dominis de la Ribera drsquoEbre i per tant serveix a dos senyors diferents)103 A ell elsubstitueix Mateu de Castellbell donzell i familiar de lrsquoaleshores batlle general de Flix

En el seu nomenament srsquoafirma que lrsquoelegit assumeix les funcions de laquonotari public y scriva de la Cort del batlleraquo i que consequumlentment les seves funcions soacuten les de laquorebre y testificarraquo tot document privat dels vassalls i tots els actes judicials de la Cort104

Perograve a meacutes i a diferegravencia del que recullen altres nomenaments de Senyorius veiumlns a la Baronia de Flix srsquoafegeixen expressament com a funcions del notari senyorial la de recollir i transcriure tots els actes en manuals protocols i en els registres corresponents aixiacute com la de lliurar a la presoacute aquells que hi siguin condemnats

La primera drsquoaquestes obligacions eacutes evident que correspon als escrivans o notaris perograve la segona eacutes progravepiament una funcioacute judicial en fase drsquoexecucioacute de sentegravencia i en aquest cas en altres dominis eacutes habitual que estigui assignada al batlle senyorial que eacutes lrsquoencarregat de fer-ho105

d) El corredorEl corredor eacutes un oficial senyorial encarregat de ldquocorrerrdquo o ldquofer crida puacuteblicardquo dela venda de productes i mercaderies i de beacutens mobles i immobles per encagraverrec drsquounparticular en subhastes ordenades per sentegravencies judicials o per embargamentsfiscals I justament els drets que aquell oficial cobra pels seus serveis srsquoanomenende ldquocorredurardquo o ldquocorredoriardquo equivalen a una suma fixa o proporcional al preu devenda del producte o del beacute de que es tracti i el seu pagament correspon normalment per igual al comprador i al venedor A la Baronia de Flix el servei eacutes de la Senyoriai per tant el corredor eacutes un oficial senyorial106

Ara beacute el privilegi de 1308 tambeacute fixa una segraverie drsquoexempcions drsquoaquestes taxestots els homes i dones poden vendre francament la seva civada laquoen son almut enson alberchraquo soacuten exempts de la corredoria per la venda de sal recollida a la vilatant si es ven a un veiacute com a un estrany tambeacute soacuten francs de vendre cuir de boudrsquoase i de tota begravestia ldquogrossardquo altra exempcioacute de ldquocorradurardquo eacutes per la venda debestiar a la vila de Flix si eacutes menor drsquoun any (mort o viu) per la venda de menysde 6 caps de begravestia ldquomenudardquo no es paga corredoria eacutes franca la venda de llegumsque laquonorsquos cridaraquo es disposa altra exempcioacute per la venda de colomins srsquoeximeix lavenda de lli en quantitats inferiors al quart de rova i tambeacute per la venda de menysde mitja rova de formatge107

I ja les tarifes que es fixen el 1308 per aquest servei segons el seu objecte soacuten

102 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 599-616103 Lrsquoany 1495 Mariagrave Loris eacutes notari veiacute de Flix i treballa amb Galcera drsquoOrograves notari drsquoAscoacute ja el 27 de juny drsquoaquell any eacutes designat

notari senyorial laquoper totam terram et dominicationemraquo de lrsquoOrde de lrsquoHospital i ho eacutes tambeacute de la Baronia de Flix almenys finsel 1509 quan se li designa un substitut (ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32)

104 ACA Gran Priorat Lligall nuacutem 585 fols 182 i 183 i AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 32105 Efectivament el batlle eacutes lrsquoencarregat drsquoexecutar totes les resolucions judicials segons el dret vigent (serrano Senyoriu i

Municipi II pagraveg 1133-1134) 106 Capiacutetols 7 8 10 11 21 22 23 24 25 26 28 30 35 36 37 38 39 40 i 42107 Capiacutetols 4 5 6 7 8 11 29 35 i 36

Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles xiv-xviii) 157

Objecte Drets

Per tota begravestia que es vengui viva o morta i de meacutes drsquoun anyndash Si eacutes viva 1 ldquopugesrdquondash Si eacutes morta i es ven laquoper ma de carnicerraquo 1 dinerndash Si es venen meacutes de 6 caps de bestiar laquomenutraquo la dotzena 3 diners( o proporcioacute)Per la roba que es vengui laquoper man de corredorrdquo nrsquoeacutes francel comprador i el venedor ha de pagar segons el valorndash Si ven per menys de 5 sous 1 mallandash Si eacutes per meacutes 1 dinerPer la venda de llegum que es crida el venedor ha depagar 1 mallaPer la venda de cavalls 24 diners Per qualsevol altra begravestia laquocavalinaraquo 12 diners Per muls mules i ases 12 dinersPer tota begravestia laquogrosa de mul o de mula avalraquo de meacutesdrsquoun any 8 dinersPer la venda de blat per cafiacutes 2 dinersPer la venda de farina per 12 roves el comprador 1 dinerPer cafiacutes de laquocabeccedilasraquo safragrave (de 16 fanegues) 2 dinersPer la venda de sal que no eacutes de la vila per cafiacutes 2 dinersPer la venda de llindash Per 1 rova 2 dinersndash Mitja rova 2 mallesndash Per un quart de rova o quartoacute 2 ldquopugeardquoI per menys sols el venedor hauragrave de pagar al corredor eldret que li correspongui per la cridaPer formatgendash Per rova 2 dinersndash Per mitja rova 2 mallesEs refereix a la llana i assenyala que es paga laquoaxi en leyraquo108

sense major explicitacioacuteDe la mel per rova 2 dinersPer la laquopeguaraquo per rova 2 dinersPer comiacute i matafaluga per rova 2 dinersPer dotze dotzenes de pells de conill 2 diners

el MuniCiPi

Fins a la conversioacute dels sarraiumlns la vila de Flix es divideix en dues comunitats individual-ment organitzades en lrsquoordre comunitari i municipal en el sentit literal de lrsquoexpressioacute

Efectivament cada comunitat compta amb els seus ogravergans de govern municipal fins el segle xv uns jurats (dos) i un Consell General dels seus respectius caps de casa sense perjudici de si cal reunir ambdues comunitats conjuntament en un assemblea de tots els caps de casa del lloc

Aixiacute el 17 de marccedil de 1384 el batlle convoca el consell general laquoad vocem Alii de Mora preconis publiciraquo a tot els homes de Flix per tal drsquoaprovar la concertacioacute drsquoun censal per part del senyor Francesc de Sant Climent amb lrsquoobligament de la baronia El document relaciona els jurats drsquoambdues comunitats cristiana i sarraiumlna del lloc i tots els homes laquoomnes vicini et habitatores predicti loci de Flix et Universitates chrispianorum et sarra-cenorumraquo almenys en aquest cas es declara que els assistents celebren Consell laquotanquam

108 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98

158 Josep Serrano Daura

major et sanior parsraquo dels homes del lloc En total soacuten 53 caps de casa dels quals 28 soacuten sarraiumlns i 25 cristians109

En canvi el 23 de novembre de 1400 es convoquen per separat els caps de casa de Flix i la Palma per tal de retre jurament de fidelitat i lrsquohomenatge degut precisament a la Ciutat de Barcelona com a nova senyora dels llocs110 Val a dir que en la comunitat municipal sarraiumlns srsquohi integra un jueu cap de casa Abram Sacry lrsquouacutenic que deu viure a Flix111

En el tant citat privilegi de 1464 que es concedeix a la Universitat de Flix per a la de-signacioacute del batlle general en canvi sols es fa referegravencia a la comunitat cristiana i en dos pactes es disposa que

mdash Els jurats i el Consell General han de presentar a la Ciutat de Barcelona una terna de candidats al cagraverrec (3 noms) perquegrave aquella designi lrsquooficial que lrsquoha drsquoexercir

mdash I per tal de procedir al judici de taula sobre la gestioacute del batlle cessat una vegada acabat el seu mandat talment els jurats i aquell Consell han de presentar una altra llista amb 4 persones laiques perquegrave drsquoentre elles la Ciutat nomeni dos jutges ldquode la taulardquo

Malgrat els intents infructuosos de Ferran de Catogravelic de forccedilar la conversioacute dels sarraiumlns catalans (a la qual cosa srsquooposen les Corts el 1503) el cert eacutes que pragravecticament tots es con-verteixen entre el 1509 i el 1510 i els de Flix no en soacuten una excepcioacute Aixiacute en el Capbreu de 1511 srsquoacredita que els seus residents ja soacuten cristians i declaren els seus beacutens i cagraverre-gues tot indicant el seu nom anterior musulmagrave Soacuten quasi beacute tots 20 famiacutelies converses drsquoun total de 35 Els primers ja passen a conegraveixer-se com a moriscos i els altres ho acaba-ran sent112

Convertits els sarraiumlns els seus descendents es barregen amb els cristians vells i les dues comunitats srsquounifiquen en una sola113 Tambeacute a Flix el 1593 el batlle general convoca els jurats i el Consell General perquegrave aprovin un conveni per al pagament dels deutes que teacute la Universitat a favor drsquoun mercader de Tortosa114

Precisament sobre el sistema de votacioacute per a lrsquoadopcioacute dels acords dels ogravergans colmiddotle-gials municipals se segueix com en el Municipi catalagrave en general el regravegim de la major i meacutes sana part I en aquest sentit eacutes molt interessant la declaracioacute que el 25 de setembre de 1627 fa el clavari de la Ciutat de Barcelona Francesc Bru sobre un requeriment fet per un conseller sobre determinats pagaments realitzats afectants a la Baronia de Flix laquosia cert que en tots los actes de Universitat lo vot que la major part segueix aqueix srsquoenteacuten esser estat fet ab consentiment de totsraquo per aixograve una vegada adoptat lrsquoacord ja no es pot plantejar si laquola menor part ha contradit o noraquo el mateix115

En lrsquoordre econogravemic ja el 1599 el procurador de la Baronia es queixa davant els con-sellers de Barcelona contra el procedir dels jurats i prohoms de Flix pel descontrol i possi-bles abusos que cometen contra els vassalls habitants del lloc quant a la gestioacute econogravemica municipal Afirma que calia laquosaber en que es fonen los dines y grans summes que los jurats y Consel administrenraquo i denuncia que aquells laquocotidianament talen a les persones abitants de dita Vilaraquo que ja es troben desesperats i estan oprimits per uns quants ldquocapi-tosis que tenen tot atirinisatrdquo116

109 serrano Senyoriu i Municipi II pagraveg 860 110 AHCB 1CXII 4 (documents annexos al Capbreu de 1400)111 Publicades per serrano laquoEls costums de Flix pagraveg 97-98112 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 41-44113 serrano laquoLrsquoonomagravestica sarraiumlna pagraveg 44114 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 61115 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 16116 AHCB 1CXII 72 doc nuacutem 6

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada

Ricard Torra i Prat

Y no hay duda sino que con la residencia los Iueces viven maacutes recatados y los suacutebditos de sus agravios y dantildeos restituydos y satisfechos1

Introduccioacute

Lrsquoestudi de les institucions fiscalitzadores drsquoegravepoca medieval i moderna catalanes eacutes un camp relativament poc treballat i que nomeacutes els darrers anys sembla haver despertat lrsquoin-teregraves dels investigadors aixiacute ho demostren les obres de Pedro Llinagraves Tomagraves de Montagut Isabel Saacutenchez de Movellaacuten Eva Serra Josep Capdeferro o Ricard Torra2 Fruit de les recerques dels autors suara esmentats coneixem molt millor els oriacutegens caracteriacutestiques i funcionament de la institucioacute que es dedicagrave a fiscalitzar la Diputacioacute del General aixograve eacutes la Visita del General de Catalunya Tot i aixiacute si centrem la nostra atencioacute cap a una altra de les institucions de la terra clau durant el periacuteode modern el Consell de Cent barceloniacute aviat podrem copsar que el seu sistema de fiscalitzacioacute gairebeacute no ha rebut lrsquoatencioacute dels professionals de la histograveria3

Grup de Recerca Manuscrits (UAB) ORCID ID 000-0001-8896-8486 Aquest estudi srsquoemmarca dins del projecte de tesi doctoral laquoLa Visita del General de Catalunya la institucioacute i el seu encaix en el sistema poliacuteticoinstitucional catalagrave altmodern (ss xvi-xviii)raquo dirigida pel Dr Antoni Simon i Tarreacutes i que gaudeix del suport del Grup de Recerca en Histograveria Moderna Manuscrits(2014 SGR 232) del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia (Universitat Autonogravema de Barcelona)

1 Jeroacutenimo Castillo de bobadilla Poliacutetica para corregidores y sentildeores de vasallos en tiempo de paz y de guerra vol II Lib V Jeroni Margarit 1616 pagraveg 533

2 Pedro llinaacutes alMadana laquoLa Visita del General el procedimiento de control de los funcionarios dependientes de la Diputacioacutedel General de Catalunya (1653-1701)raquo Pedralbes 10 (1990) pagraveg 177-192 Tomagraves de Montagut i estragueacutes Les institucionsfiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya (des dels seus oriacutegens fins a la reforma de 1413) Barcelona Sindicatura de Comptes1996 Isabel saacutenChez de Movellaacuten torent Les Institucions fiscalitzadores de la Generalitat de Catalunya des de la reforma de 1413 fins al final del regnat de lrsquoemperador Carles I el 1556 Barcelona Sindicatura de Comptes 2004 Josep CaPdeFerro laquoEl vigor deles institucions de la Terra en la vigiacutelia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya moderna (segles xvii-xix) Barcelona Base 2007 pagraveg 47-84 Eva serra laquoTerritori i inspeccioacute fiscal la Visita del General del 1600raquo dinsJaume dantiacute (ed) Les xarxes urbanes a la Catalunya dels segles xvi i xvii Barcelona Rafael Dalmau 2012 pagraveg 165-284 Ricardtorra i Prat laquoLa Visita del General de Catalunya Una institucioacute desconeguda (segles xvi- xviii)raquo Afers fulls de recerca ipensament 77 (2014) pagraveg 149-171 Ricard torra i Prat laquoMites o realitats Sobre el paper de les Corts catalanes altmodernescom a generadores de dret El cas de la Visita del Generalraquo Estudis revista drsquohistograveria moderna 40 (2014) pagraveg 115-132 Ricardtorra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad de los oficiales de la Generalitat de Cataluntildea en la eacutepoca moderna La Visita del General de Cataluntildea y su funcionamientoraquo Cuadernos de Historia del Derecho 22 (2015) en premsa

3 Ha estat esmentada (de passada) pels seguumlents autors Joan Lluiacutes Palos Catalunya a lrsquoimperi dels Agraveustria la pragravectica de govern segles xvi i xvii Lleida Pagegraves Editors 1994 pagraveg 383 Nuacuteria Florensa El Consell de Cent Barcelona a la Guerra dels Segadors Barcelona Universitat Rovira i Virgili 1996 pagraveg 222-223 Jaume danti laquoEl govern de la ciutat de Barcelona a lrsquoegravepoca moderna estabilitat institucional dificultats financeres i relacioacute amb el poder reialraquo dins Manuel rovira i solagrave i Sebastiagrave riera i viader (coords) Eltemps del Consell de Cent II La persistegravencia institucional segles xv-xvii Barcelona Ajuntament de Barcelona (Barcelona Quaderns drsquoHistograveria 5) 2001 pagraveg 127-145 citem concretament la pagraveg 145 Quant a autors coetanis lrsquoexistegravencia de les visites del Consell

160 Ricard Torra i Prat

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes lrsquoestudi de la Visita del Consell barceloniacute A par-tir de lrsquoanagravelisi de la seva normativa i dels seus processos ens proposem comprendre les liacutenies rectores de la institucioacute fiscalitzadora Per tal de bastir el nostre relat en el context i sentit histograveric idonis compararem les dues principals laquovisitesraquo que tingueren lloc a la Catalunya dels segles xvi i xvii la Visita del General i la Visita del Consell barceloniacute Per assolir aital objectiu estructurarem la comunicacioacute de la manera seguumlent

En un primer moment analitzarem la legislacioacute que afectagrave la Visita del Consell bar-celoniacute A partir de la seva normativa podrem veure els diferents estadis evolutius de la institucioacute fiscalitzadora

Seguidament nrsquoanalitzarem tant el funcionament intern com la planta bo i compa-rant-los amb els emprats per la Visita del General Tot plegat ens permetragrave copsar tambeacute els problemes comuns que hagueren drsquoafrontar ambdues institucions ja avancem que malgrat que llurs diferegravencies foren notables moltes vegades toparen amb els mateixos impediments a lrsquohora de desenvolupar correctament les seves tasques

Finalment plantejarem unes breus conclusions

Evolucioacute legislativa i assentament institucional

El desenvolupament del sistema de visites del Consell barceloniacute fou un proceacutes que srsquoallar-gagrave les darreres quatre degravecades del segle xvi Aixiacute doncs de la mateixa manera que succeiacute amb la Visita del General el procediment fiscalitzador municipal no srsquoestabliacute de cop sinoacute que anagrave evolucionant a mesura que les experiegravencies fiscalitzadores adquirides en mostraven les fortaleses i les debilitats4 En aquest sentit sabem que els primers assajos fiscalitzadors srsquohaurien iniciat lrsquoany 1564 aquesta visita laquopioneraraquo es realitzava cada dos anys i nomeacutes es feia contra els consellers i el clavari de la ciutat5

Les limitacions drsquoaquest primer sistema comportaren que pocs anys despreacutes el Con-sell de Cent decidiacutes reformar les ordinacions de la Visita per fer-la meacutes efectiva Segons les ordinacions de 1595 lrsquoany 1578 el Consell de Cent hauria decidit ampliar lrsquoabast de la fiscalitzacioacute tambeacute als oficials subordinats del Consell executiu i clavari de la ciutat ja que aquests laquocometien algunes culpes de les quals restaven inpunitsraquo aixiacute com tambeacute lrsquohaurien fet extensiva als membres de les comissions de laquovuitenes quatretes y altre nombreraquo a ulls dels legisladors uns i altres laquoaxiacute per interessos com per altres respectes feyen coses inde-gudes y en notable prejudici del bon govern de la dita ciutatraquo6 Gragravecies a les ordinacions promulgades el 8 de gener de 1591 drsquoaquest ldquonourdquo sistema tambeacute en sabem que el pes del mateix requeia sobre dos dels advocats de la ciutat un dels quals exercia com a assessor i

barceloniacute hauria estat constatada almenys pels seguumlents Gabriel Berart Speculum visitationis secularis omnium magistratuum iudicum decurionum aliorumque Reipublicae Administratorum Barcelona Sebastiagrave Mathevad 1627 Andreu bosCh Sumari iacutendex o epiacutetome dels admirables i nobiliacutessims tiacutetols drsquohonor de Catalunya Rosselloacute i Cerdanya Perpinyagrave 1628 pagraveg 287 finalment tambeacute a Ceremonial dels Magniacutefichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona Rubriques de Bruniquer Volum tercer Publicat per acort y a despeses del Excm Ajuntament Constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D Francesch Carreras y Candi y D Bartomeu Gunyalons y Bou en comissioacute del mateix Excelentiacutessim Ajuntament Barcelona Imprempta drsquoHenrich y Companyiacutea en comandita 1914 molt especialment les pagravegs 5-9

4 Sobre lrsquoevolucioacute de la legislacioacute referent a la Visita del General vegeu torra laquoLa Visita del General pagraveg 152-159 5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 (22-II-1595)raquo De les

ordinacions de 1564 i 1578 nomeacutes en tenim constagravencia a partir de les de 15956 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer de 1595raquo Segons les ordinacions de 22 de febrer de

1595 la legislacioacute de 1578 srsquohauria fet en data de 29 de novembre

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 161

lrsquoaltre com a advocat fiscal al mateix temps altres dos advocats eren elegits per jutjar les apelmiddotlacions en el cas que nrsquohi haguessin7

La legislacioacute de 1578 fou substituiumlda per la de lrsquoany 1591 El gran taloacute drsquoAquilmiddotles de les ordinacions de 1578 havia sigut el sistema drsquoeleccioacute dels advocats que srsquoencarregaven de la Visita Segons els legisladors de 1591 encarregar el proceacutes fiscalitzador als advocats de la ciutat ndashels quals almenys durant el segle xvii gaudien de llur ofici a perpetuiumltatndash8 era laquocosa molt exorbitantraquo puix que aixograve podia implicar que els mateixos que exercien com a visitadors poguessin eacutesser els visitats en tant que els advocats podien ser requerits per la Visita en el cas que els consellers haguessin comegraves un delicte seguint el seu consell9 Aitals mesures buscaven evitar que laquoen la nominatioacute de les tals persones nomiddoty pogueacutes ha-ver ninguna manera de passioacute ni de subornraquo Per tot plegat els membres del Consell de Cent modificaren els procediments de seleccioacute dels visitadors se suprimiacute lrsquoantic sistema pel qual el pes de la Visita requeia sobre els advocats de la ciutat i es traslladagrave aital res-ponsabilitat a un equip colmiddotlegiat conformat per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal Lrsquoeleccioacute drsquoaquests nous cagraverrecs passava a estar desvinculada de les persones que amb anterioritat havien exercit o en el moment de lrsquoeleccioacute estaven exer-cint un cagraverrec puacuteblic dins de lrsquoorganigrama consular En el cas de lrsquoassessor i de lrsquoadvocat fiscal per cadascun dels cagraverrecs es feia extraccioacute drsquouna terna de persones provinents de la bossa drsquoadvocats de la ciutat Feta lrsquoextraccioacute els membres del Consell de Cent i del Consell barceloniacute votaven ndashmitjanccedilant sufragindash quin candidat els semblava el meacutes oportuacute resultant elegit el que obtenia un nombre meacutes elevat de vots El procediment seguit en el cas de lrsquoescrivagrave i del procurador fiscal era el mateix perograve les ternes dels candidats havien de sorgir en aquest cas de la bossa de notaris de la ciutat10 Els oficials escollits havien de jurar el seu cagraverrec i escoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute aixiacute com comptaven amb un termini de tres mesos per dur a terme la fiscalitzacioacute a partir del dia en el que sersquon publicava lrsquoinici Drsquoaltra banda tambeacute srsquoestabliren indicacions a lrsquohora de rebre els testimonis que havien de deposar els quals havien de fer-ho en presegravencia drsquoun dels consellers com a miacutenim Els salaris que havien de cobrar els visitadors quedaven a lrsquoarbitri dels membres del Consell de Cent i Consell executiu laquodonant-los allograve que aparragrave conforme la calitat de llurs officis y los treballs suportants per aquellsraquo Finalment srsquoacordagrave que en el cas drsquohaver-hi apelmiddotla-cions aquestes fossin conduiumldes per dos juristes extrets de nou emprant el mateix sistema que en el cas dels juristes encarregats del proceacutes ordinari

La vigegravencia de les ordinacions de 1591 duragrave ben poc quatre anys meacutes tard el Consell de Cent decidiacute modificar-les altra vegada considerant que laquocom a causa de la variatioacute dels temps ninguna cosa dura molt en son primer estat per lo qual eacutes necessari mudar y va-riar les ordinations y lleys conforme necessiten les ocurregraventies de les ocasionsraquo11 El nou ordenament juriacutedic fou el meacutes complet de tots els assajats fins al moment de fet podem considerar que establiacute les liacutenies bagravesiques que havien de regir la fiscalitzacioacute dels oficials puacuteblics del Consell barceloniacute durant tot el segle xvii Ni les posteriors ordinacions de 1598 ni el privilegi reial de 1599 suposaren una esmena a la totalitat del redactat de 1595 sinoacute que nomeacutes en modificaren aspectes concrets

En primer lloc les ordinacions de 1595 establiren un nou procediment a lrsquohora drsquoesco-llir els oficials que srsquohavien drsquoencarregar de la Visita En aquest sentit el primer dia juriacutedic

7 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 del mes de janer 1591 Ordinacions de la Visita fetes en consell ordinari dit die celebratraquo

8 Florensa El Consell de Cent pagraveg 3069 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo 10 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1590-1594) doc 2 laquoDimars a 8 delraquo11 AHCB 1BXXVI Ordinacions Originals 26 (1595-1598) doc 3 laquo22 de febrer 1595raquo

162 Ricard Torra i Prat

despreacutes de la festa de Sant Sebastiagrave els consellers havien de proposar cinc doctors en lleis al Consell de Trenta-sis o Trentenari els quals havien de tenir una edat miacutenima de 35 anys i almenys 8 anys de pragravectica juriacutedica a la Reial Audiegravencia de Catalunya Drsquoentre els cinc juristes proposats el Trentenari nrsquohavia drsquoescollir dos mitjanccedilant una votacioacute de tots els seus membres els jurats disposaven dues caixetes lrsquouna que havia de rebre els candidats a assessor i advocat fiscal de la Visita i una segona que havia de rebre els noms dels tres descartats Cada membre del Trentenari rebia cinc tires de paper a cadascuna de les quals hi havia inscrit el nom drsquoun dels candidats proposats pels consellers rebudes les ti-res introduiumlen dos dels noms proposats a la caixeta drsquoassessor i advocat fiscal mentre que els tres noms sobrants eren introduiumlts a la caixeta dels descartats Feta la votacioacute i abans de comenccedilar a descloure els papers lrsquoescrivagrave major de la ciutat recomptava el nombre total de paperetes de cada caixa per assegurar-se que no srsquohagueacutes comegraves cap irregularitat ja que en el cas de ser aixiacute srsquohavia de realitzar de nou la votacioacute12 Si no es detectaven anomalies en el recompte es procedia a descloure les paperetes i resultaven escollits com a assessor i advocat fiscal les dues persones que haguessin rebut meacutes vots esdevenint as-sessor el jurista amb meacutes anys de pragravectica juriacutedica i advocat fiscal el que menys En el cas de lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs drsquoescrivagrave i procurador fiscal de la Visita el proceacutes era semblant els consellers proposaven al Trentenari quatre notaris de Barcelona i un notari reial els quals havien de tenir com a miacutenim trenta anys drsquoedat i havien hagut drsquoexercir lrsquoofici du-rant sis anys i a meacutes no podien ser oficials de la ciutat De la mateixa manera que en el cas de lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal dels cinc proposats se nrsquoescollien dos mitjanccedilant sufragi i el que tenia meacutes anys drsquoexperiegravencia esdevenia escrivagrave quedant-se lrsquoaltre amb el cagraverrec de procurador fiscal

Segons les ordinacions de 1595 els oficials escollits mitjanccedilant aquest sistema estaven obligats a acceptar el cagraverrec sota pena drsquoeacutesser declarats inhagravebils per exercir qualsevol altre ofici de la ciutat en el cas de no acceptar-lo Com ja succeiumla amb la legislacioacute de 1591 els nous oficials de la Visita havien drsquoescoltar sentegravencia drsquoexcomunioacute en accedir al seu nou cagraverrec Drsquoaltra banda els agents fiscalitzadors no podien ser quumlestionats per les seves ac-tuacions al capdavant de la Visita i en el cas drsquoobtenir un altre cagraverrec de la ciutat mentre eren visitadors sersquols permetia exercir-lo Determinaven tambeacute les ordinacions de 1595 que en el cas de celebrar-se sessions del Consell de Cent que tractessin sobre assumptes de la Visita laquono tingan vot los officials de la present ciutat ni alguna de les persones que seran compreses en dita Visitaraquo

Un segon aspecte que cal destacar de la legislacioacute de 1595 eacutes que srsquoestipulava clara-ment com srsquohavien de votar les sentegravencies En primer lloc es reunien els membres de la conselleria i els membres del Trentenari els quals rebien sentegravencia drsquoexcomunioacute i juraven laquovotar fora tota passioacute y afictioacuteraquo Un cop reunits i fets els juraments pertinents prenia la paraula lrsquoescrivagrave de la Visita que comenccedilava a relatar els processos un per un Segui-dament prenien la paraula lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal de la Visita els quals exposaven els seus vots sobre el proceacutes aixograve eacutes si calia condemnar (i de quina manera fer-ho) o absoldre als acusats Escoltat el parer dels juristes-visitadors el Conseller en Cap quatre membres del Trentenari (un de cada estament) i lrsquoescrivagrave de la Visita sortien de la sala on estaven reunits per anar a votar la sentegravencia del proceacutes votava primer el Conseller en Cap i seguidament els membres dels estaments Un cop havien votat aquests votaven els consellers segon tercer quart i cinquegrave per aquest ordre i despreacutes la resta de membres del Trentenari Feta la votacioacute es portava lrsquourna a la sala on es trobaven reunits els con-

12 La legislacioacute preveia dures penes per aquelles persones que haguessin comegraves irregularitats en el proceacutes de votacioacute i haguessinestat enxampats Concretament srsquoestipulava que laquosie fet ynhagravebil perpegravetuament de votar en negotis de la present ciutatraquo

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 163

sellers i el Trentenari i es feia el recompte de vots es considerava com a sentegravencia de la querella en quumlestioacute el parer de la majoria13 que no podia establir una condemna superior a la proposada pels juristes de la Visita tot i que siacute que la podia moderar o senzillament absoldrersquon els acusats Les sentegravencies podien ser apelmiddotlades davant un altre Trentenari que com recorda Florensa canviava la seva composicioacute cada tres mesos14 si beacute la pena no podia augmentar com a resultat de la revisioacute del proceacutes

Tercerament la legislacioacute de 1595 establiacute quina tipologia de delictes i en quins supogravesits els oficials de la ciutat podien ser investigats pels visitadors amb lrsquoobjectiu drsquoevitar laquotota manera de maliacutecies y calumpnies y que les visites sien per a castigar delatures y delictes que meresquen cagravestic y punitioacuteraquo Per tot plegat els legisladors consideraven que nomeacutes es podien acceptar aquelles denuacutencies que fessin referegravencia a delictes comesos laquoab dol y frau manifest yo barataria dels quals conste ab actes o scriptures o ab dos o meacutes testimonisraquo15 Es considerava que srsquohavia de prendre aquesta mesura perquegrave fins al moment les visites haurien tendit a fer laquograns processosraquo que nomeacutes haurien tingut com a objectiu que els oficials de la institucioacute fiscalitzadora cobressin elevades quantitats de diners

En quart lloc les ordinacions de 1595 tambeacute establien els terminis que srsquohavien drsquoapli-car als procediments de la Visita aquesta no podia durar meacutes enllagrave de tres mesos desti-nant-se un mes per cadascuna de les tres fases ndashofensa defensa i votacioacute i confeccioacute de les sentegravenciesndash Lrsquoescrivagrave estava obligat a comunicar oralment les enquestes a les parts implicades si en volien una cogravepia escrita srsquohavia de pagar Drsquoaltra banda es recordava que el clavari de la ciutat estava obligat a castigar aquells oficials que estiguessin sota la seva jurisdiccioacute i en aquest sentit se lrsquoobligava a fer arribar les sentegravencies de la Visita al siacutendic o al sots-siacutendic de la ciutat que srsquohavien drsquoencarregar drsquoaplicar-les Si el clavari no castigava els oficials que tenia sota la seva jurisdiccioacute sersquol podia acusar formalment en un altre proceacutes de Visita per aquest motiu Cal dir perograve que els oficials de la ciutat no podien ser visitats drsquoaquells delictes pels quals el clavari ja els havia castigat Eacutes important remarcar tambeacute que tant el siacutendic com el sots-siacutendic de la ciutat podien ser acusats en un proceacutes de Visita si srsquoassabentaven del fet que el clavari havia absolt un dels condemnats per la institucioacute fiscalitzadora i no ho denunciaven Les ordinacions tambeacute deixaven molt clar que els consellers no podien ser castigats per aquelles decisions preses sota lrsquoempara legal dels assessors juriacutedics de la ciutat en aquests casos els visitadors havien de processar els juristes

Finalment la legislacioacute de 1595 establia els salaris que havien de rebre els quatre ofi- cials de la Visita lrsquoassessor rebia 80 lliures lrsquoadvocat fiscal 50 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures el procurador fiscal 40 lliures i el porter 10 lliures salaris que no podien augmentar-se sota cap concepte Els visitadors tampoc no rebien cap tipus de gratificacioacute en el cas drsquohaver-se drsquoocupar de les causes drsquoapelmiddotlacioacute i tampoc no podien rebre remuneracions extraordinagrave-ries Tot plegat era justificat pels membres del Consell de Cent perquegrave calia laquorellevar la present ciutat dels grans y excessius gastos quemiddots soacuten fets [] en les dites visites passadesraquo

Les ordinacions de 1595 foren ben aviat revisades concretament sersquon modificaren alguns aspectes lrsquoany 1598 si beacute cal dir que la majoria de lrsquoarticulat es respectagrave Concre-

13 Els consellers i membres del Trentenari votaven les propostes fetes per lrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal Lrsquoescrivagrave de la Visita eralrsquoencarregat de recollir el parer de cadascun dels consellers En el proceacutes de lrsquoany 1709 podem observar que les propostes delrsquoassessor i lrsquoadvocat fiscal no tenien perquegrave coincidir En tot cas el meacutes normal devia ser que aquestes coincidissin i que elsconsellers i membres del Trentenari senzillament optessin per votar a favor de la proposta o votar-hi en contra (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)

14 Florensa El Consell de Cent pagraveg 19715 Lrsquoarticulat de les ordinacions deixava prou clar en quins supogravesits es considerava que havia existit dol frau o barataria laquodeclarant

lo dol y frau manifest eacutesser tot allograve que faran scientment en dany notable de la present ciutat y per barataria tot allograve que losconsellers o persones visitades hauran fet per haver rebut diners o altres dagravedives per via directa o yndirecta axiacute per ynseculations y provisions de officis com per altres qualsevol coses encara que de aquell tal fet nomiddotn resulta dany alguacute a la present ciutatraquo

164 Ricard Torra i Prat

tament les reformes introduiumldes lrsquoany 1598 incidiren en tres aspectes fonamentals de la Visita lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs el sistema drsquoapelmiddotlacions i la tipologia de delictes que es po-dien investigar Quant a lrsquoeleccioacute dels cagraverrecs srsquoencaminaren a introduir com a candidats nomeacutes aquelles persones presents a les bosses de juristes i notaris de la ciutat el sistema era el mateix ndashels consellers proposaven cinc noms als membres del Trentenari que tot seguit nrsquoescollien dosndash perograve els proposats havien de sortir de les suara esmentades bosses Aquesta mesura es justificagrave perquegrave amb lrsquoentrada de persones alienes als sistemes drsquoelec-cioacute de la ciutat es corria el perill que les escriptures consulars deixessin de ser secretes laquode haont resulten grans inquietuts a dita ciutat lo que abans fer nomiddots soliaraquo16 Tambeacute srsquoacordagrave que les persones que haguessin format part drsquoun equip de visitadors nomeacutes ha-guessin drsquoesperar un any sencer per poder tornar a intervenir-hi ndashsegons les ordinacions de 1595 el termini era de dos anysndash Drsquoaltra banda el sistema drsquoapelmiddotlacions tambeacute es modificagrave els condemnats passaven a tenir nomeacutes tres dies de termini per presentar el recurs a la sentegravencia un cop aquesta era publicada i el Consell de Cent srsquohavia de reunir lrsquoendemagrave mateix que el recurs fos entregat per pronunciar-srsquohi Finalment les ordinacions de 1598 tambeacute introduiumlren canvis en la tipologia de delictes que podien ser investigats pels visitadors a meacutes dels supogravesits continguts en la legislacioacute de 1595 srsquooptagrave tambeacute per inclou-re tots aquells delictes relacionats amb la laquomala administracioacute en llurs officis y cagraverrechsraquo acceptant-se com a proves les que el laquodret comuacute del present Principat o lo dret canogravenich o romagrave y quiscun dmiddotells admet segons la qualitat dels delictes de quemiddots tractaragraveraquo

La darrera de les modificacions de la legislacioacute tocant a la Visita del Consell de Centes realitzagrave lrsquoany 1599 Coincidint amb la celebracioacute de les Corts catalanes la ciutat decidiacute demanar un privilegi reial que doneacutes empara a la Visita El nou text que nomeacutes introduiumla algunes reformes a lrsquoarticulat establert lrsquoany immediatament anterior entenem que serviacute bagravesicament per bastir drsquoautoritat tot el proceacutes fiscalitzador17 no cal dir que la qualitat le-gal drsquoun privilegi reial concedit a la ciutat era molt meacutes elevada que les ordinacions fetes pel propi Consell de Cent El privilegi datat a 13 de juliol de 159918 establiacute que srsquohagueacutes de fer lrsquoextraccioacute dels membres de la Visita cada any despreacutes de la diada de Reis les con-dicions per ser assessor advocat fiscal escrivagrave i procurador fiscal semblen ser les mateixes que les previstes per les ordinacions de 1598 La durada de la visita srsquoestipulava en sis mesos ampliant a dos mesos el termini per cadascuna de les diferents fases (ofensa de-fensa i sentegravencies) i tambeacute es modificaven els salaris que havien de rebre els visitadors19 Cal dir perograve que la major modificacioacute estigueacute relacionada amb el sistema drsquoapelmiddotlacions de les sentegravencies encara que la ciutat en proposagrave un de nou finalment fou decidit pel propi monarca el qual en la concessioacute del privilegi determinagrave que laquoquant a la Visita lo recors sia al Real Consellraquo En definitiva de resultes de la nova situacioacute la ciutat perdia el control sobre la decisioacute final de les sentegravencies que ara passaven a ser capitalitzades per un tribunal del rei

Amb aquesta jugada el monarca aconseguia situar-se dins de la jurisdiccioacute de la ciutat i el que eacutes meacutes important al nostre entendre adquiria una posicioacute avantatjosa que en de-terminats casos li podia reportar informacioacute prou valuosa sobre la ciutat sense anar meacutes

16 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf17 De fet els diversos processos del segle xvii que hem pogut consultar recullen sempre al principi les tres legislacions les de 1595

1598 i el privilegi de 1599 fet que ens fa pensar que les tres normatives eren vigents alhora essent el marc general la de 1595 i les dues posteriors les esmenes a la mateixa

18 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 sf 19 Lrsquoassessor havia de rebre 100 ducats lrsquoadvocat fiscal 100 lliures lrsquoescrivagrave 80 lliures i el procurador fiscal 50 lliures Els sous dels

oficials havien de pagar-se a traveacutes dels diners obtinguts de les execucions de les sentegravencies i en el cas que aquests no fossinsuficients les despeses les assumia la ciutat

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 165

lluny hem de pensar que alguns processos resultaven riquiacutessims en informacions sobre els consellers i altres oficials de la ciutat i les seves pragravectiques meacutes o menys quumlestionables

Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors

Amb el privilegi reial de 1599 es tancagrave un periacuteode drsquoassajos legislatius referents a la Vi-sita del Consell barceloniacute les visites srsquohaurien de regir mitjanccedilant aquesta normativa fins a lrsquoextincioacute del govern consular lrsquoany 1714 Curiosament durant tota la segona meitat del segle xvi la Visita del General havia viscut un camiacute semblant que lrsquohavia portat a culminar la seva evolucioacute legislativa en el marc de les Corts catalanes de 1599 En el cas del sistema de fiscalitzacioacute del General les Corts de 1542 1585 i 1599 srsquoencarregaren de perfeccio-nar-ne els aspectes legals formals i de personal la voluntat dels braccedilos per establir una fis- calitzacioacute desvinculada tant de les convocatograveries de Cort com de la institucioacute que calia fiscalitzar ndashla Diputacioacutendash portagrave a la legislacioacute de 1599 (capiacutetol del redreccedil 11599) que hau-ria de servir com a marc de referegravencia per a tot el segle xvii A meacutes i a diferegravencia del cas de les visites del Consell barceloniacute cal dir que la monarquia no intervingueacute en cap de les legislacions i tot el proceacutes de la Visita srsquoencabiacute dins de la jurisdiccioacute del General20

Pel que fa al funcionament ambdoacutes organismes fiscalitzadors presentaven algunes similituds el primer dels actes relacionats amb les visites es referia a la cerimogravenia drsquoex-traccioacute dels visitadors celebrada a principis del mes drsquoagost (dia 2) en el cas de la Visita del General21 i a principis del mes de gener (dia 8) en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal Les persones escollides juraven els seus cagraverrecs uns quinze dies despreacutes22 Mentre que en el cas de la Visita del General un cop jurat el cagraverrec els visitadors havien de dedicar-se als preparatius de la Visita ndashaixograve eacutes fer la tria dels oficials que els havien drsquoauxiliar en les tasques de fiscalitzacioacute la compra dels materials necessaris per desenvolupar correcta-ment les tasques fiscalitzadores i la publicacioacute de les cridesndash En la Visita de la ciutat res sembla indicar que aquests preparatius existissin meacutes enllagrave de la publicacioacute de les crides sabem amb seguretat que els oficials encarregats de la Visita del Consell barceloniacute no ha-vien ni de discutir lrsquoeleccioacute de nous membres que els auxiliessin amb els treballs ni havien de comprar materials (o si meacutes no la documentacioacute no ho esmenta) De fet lrsquoanagravelisi de les crides de la Visita del Consell barceloniacute ens indicaria que el proceacutes fiscalitzador era le-gitimat pels consellers vigents que eren els qui laquofaran y administraran a tots compliment de justiacutetia [] en virtut de dits real privilegi e ordinationsraquo mentre que els encarregats de laquoferraquo la Visita eren els oficials extrets23 Aquesta laquodualitatraquo creiem que no existiacute en el cas de la Visita del General tant la responsabilitat de fer la Visita com la de donar-li empara legal requeia en els nou visitadors instituiumlts pel capiacutetol del redreccedil 11599 els oficials esco-llits per la novena de visitadors nomeacutes exercien un paper delegat i en tot cas no podien prendre cap decisioacute sense el consentiment dels visitadors Sense anar meacutes lluny un dels

20 No seragrave fins lrsquoany 1660 que dins del context del retorn de lrsquoobediegravencia del Principat a la Monarquia Hispagravenica aquesta aprofitaragrave per introduir-se dins el sistema de la Visita del General permetent que es presentessin recursos contra les sentegravencies drsquoaquestadavant de la Reial Audiegravencia de Catalunya (torra laquoMites o realitats pagraveg 127)

21 Hem explicat el funcionament de la Visita del General de forma extensa a torra laquoLa fiscalizacioacuten en premsa22 Quant a la cerimogravenia drsquoextraccioacute i jurament dels visitadors del General vegueu torra laquoLa Visita del General pagraveg 161 i ss

La cerimogravenia de la Visita del Consell de Cent ndashforccedila meacutes austera que la del General en no exigir el testimoniatge dels estaments catalansndash la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos de la Visita 5 tambeacute el Manual de Novells Ardits vulgarment apellatDietari del Antich Consell Barceloniacute Barcelona Imprempta dersquon Henrich y Companyiacutea en Comandita 1892 fa referegravencia diverses vegades a la celebracioacute drsquoaquesta cerimogravenia drsquoextraccioacute per exemple vol VIII pagraveg 78

23 AHCB 1BXXVI Ordinacions originals 27 (1627-1631-1632) doc sf crida de la Visita

166 Ricard Torra i Prat

elements meacutes caracteriacutestics que ens indicarien la preponderagravencia dels visitadors en el sistema del General fou la confeccioacute des drsquoun bon principi del Dietari de la Visita24 on srsquoanotaven les diverses deliberacions del consistori la correspondegravencia amb els delegats forans de la Visita o les ambaixades rebudes io enviades a altres institucions

La publicacioacute de les crides de la Visita era feta per deliberacioacute de la novena de visi-tadors en el cas de la Visita del General a instagravencia del procurador fiscal i a instagravencia de lrsquoadvocat fiscal en el cas de la Visita de la ciutat Amb la publicacioacute de les crides srsquoiniciava el periacuteode conegut com a laquoofensaraquo en el qual els agents fiscalitzadors rebien les denuacuten-cies fetes per tercers i investigaven drsquoofici totes aquelles actuacions susceptibles de ser castigades En el cas de la Visita del General aquesta fase tenia una durada de tres mesos mentre que en la fiscalitzacioacute municipal en durava dos En ambdoacutes casos les querelles havien de presentar una fonamentacioacute juriacutedica sogravelida o eren desestimades en el moment de publicar-se25 De fet pensem que en bona mesura aquest element explicaria el baix percentatge de querelles publicades en el cas de la Visita drsquoagravembit municipal En el periacuteode compregraves entre 1620 i 1646 drsquoun total de 196 querelles sersquon publicaren 82 i sersquon desesti-maren un total de 114 Encara que com hem dit pensem que la manca de fonamentacioacute juriacutedica seria el principal motiu que explicaria el nombre reduiumlt de querelles publicades no hauriacuteem de descartar altres factors ldquodissipadorsrdquo com el fet que fossin els propis con-sellers els encarregats de sancionar als seus predecessors26 o que la manca drsquoexecucioacute de les sentegravencies porteacutes els oficials de la Visita a exercir llurs cagraverrecs amb desiacutedia27

Aquelles querelles que eren publicades al finalitzar-se la fase de lrsquoofensa28 eren comu-nicades als afectats perquegrave durant la seguumlent fase la de la defensa poguessin estudiar-les i presentar una defensa davant del tribunal De la mateixa manera que durant la fase de lrsquoofensa els terminis eren de dos mesos per la Visita del Consell de Cent i de tres mesos per la del General Els terminis tambeacute eren els mateixos per la darrera de les fases del proceacutes de fiscalitzacioacute la fase de la publicacioacute de les sentegravencies Dins drsquoaquesta el mo-ment agravelgid es vivia quan es votaven les sentegravencies de les querelles les quals podien resul-

24 Caldria no oblidar drsquoaltra banda la capacitat que tingueacute la Visita del General per generar publicacions impreses que tractarentant drsquoella mateixa com de la jurisdiccioacute que fiscalitzagrave aixograve eacutes el General Durant la primera meitat del segle xvii els visitadorsferen publicar un total de cinc obres tres drsquoelles dedicades als oficials de la Diputacioacute del General i dues dedicades a la progravepiaorganitzacioacute de la Visita Respectivament foren les seguumlents Capiacutetols resultants de las sentegraventias fetas per los molt illustres senyorsvisitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Casa de la Deputacioacute y General de Barcelona y altrespublicades en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Capitols y desliberations resultants de las sentegraventias fetas perlos Molt Illustres Senyors Visitadors del General de Cathalunya acerca dels cagraverrechs dels officials de la Squadra de las Galeras deCathalunya y altras subjectes a la present visita publicadas en lo any MDCXXI Barcelona Geroni Margarit 1621 Summari delscagraverrechs y obligations dels collidors taulers o receptors dels drets de la Generalitat del present Principat de Cathalunya y comptatsde Rosselloacute y Cerdanya per Capiacutetol de Corts Ordinations del Generals y per sentegraventias de visitas inposadas Barcelona CatharinaMathevad 1657 Summari compendios y substancial dels procehiments sentegravencias y provisions de la Visita del General de Cathalunya feta contra los Deputats Oydors y Officials del dit General que soacuten estats en lo trienni del any 1623 fins en lo del any 1626 per amajor effectuacioacute y observanccedila de aquellas a utilitat y benefici de dit General Barcelona Jeroni Margarit 1628 Directori de la Visita del General de Catalunya y Breu sumari de sentegravencias de las Visitas fetas des de lo any 1599 fins la uacuteltima feta en lo any 1635 queimportan dispositioacute en lo esdevenidor en benefici del General Barcelona Gabriel Nogueacutes 1636

25 Aixiacute ho expressa de forma molt clara el Directori de la Visita pagraveg 11 En el cas de la Visita del Consell de Cent ja hemvist anteriorment que lrsquoonzegrave capiacutetol de les ordinacions de 22 de febrer de 1595 estipulaven aquells delictes susceptibles drsquoeacutessercastigats pels visitadors

26 Una experiegravencia semblant srsquohavia provat en el si de la Visita del General durant la segona meitat del segle xvi amb el capiacutetoldel redreccedil 151542 deixant que fossin els diputats entrants els que fiscalitzessin les actuacions dels seus predecessors perograve elsresultats no foren satisfactoris torra laquoLa Visita del General pagraveg 154

27 En aquest sentit lrsquoany 1634 el procurador fiscal de la Visita del Consell de Cent ja es queixava del fet que tant el siacutendic comel sots-siacutendic de la ciutat no estaven fent tot allograve que estava a les seves mans per agilitzar els casos drsquoapelmiddotlacioacute que la ciutattenia davant la Reial Audiegravencia per sentegravencies de visita cosa que feia que no srsquoestiguessin executant les sentegravencies emeses pelsvisitadors AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4

28 La cerimogravenia de la publicacioacute de les querelles de la Visita del Consell de Cent la podem seguir a AHCB 1BXVII Processos dela Visita 43 En aquesta els oficials de la Visita el clavari i els consellers es reunien a la sala del Trentenari Un cop disposatslrsquoescrivagrave de la Visita comenccedilava a llegir una per una les querelles Cada vegada que finalitzava la lectura drsquouna querella lrsquoassessor de la Visita nrsquoexplicava els detalls i si ell considerava que srsquohavia de publicar o no seguidament expressaven el seu vot el clavariel conseller sisegrave (a partir de 1641) el cinquegrave el quart el tercer el segon i el conseller en cap Si la majoria considerava que srsquohavia de publicar la querella era publicada en el cas contrari la querella es considerava com a no feta

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 167

tar condemnatograveries o absolutograveries En el cas de la Visita del General les sentegravencies eren votades pels nou visitadors que abans escoltaven el parer de lrsquoassessor de la institucioacute Un cop fet aixograve votaven a favor o en contra del parer drsquoaquest i el resultat era la sentegravencia de la Visita En el cas de la fiscalitzacioacute drsquoagravembit municipal votaven tant els consellers com els membres del Trentenari els quals votaven lrsquoescrit que els presentaven lrsquoadvocat fiscal i lrsquoassessor de la Visita Podia donar-se el cas que advocat fiscal i assessor discrepessin i ambdoacutes poguessin presentar un vot particular llavors es considerava com a sentegravencia el vot particular que rebia la majoria de vots29

Votades les sentegravencies nomeacutes quedava publicar-ne el resultat Un cop fet aixograve i en el cas de la Visita del General el proceacutes finalitzava aquiacute car segons la legislacioacute de 1599 les sentegravencies emeses pels visitadors eren inapelmiddotlables30 Lrsquoexecucioacute de les mateixes requeia o beacute en els propis visitadors o beacute en els diputats ndashsi els visitadors havien finit llur exerci-cindash Lrsquoexecucioacute de les sentegravencies en el cas de la Visita del Consell drsquoagravembit municipal esdesenvolupava de forma diferent ja que tant les ordinacions de la Visita com el PrivilegiReial de 1599 preveien lrsquoexistegravencia de recursos contra les sentegravencies Per tant calia espe-rar a quegrave aquests recursos fossin resolts per passar a lrsquoexecucioacute drsquoaquestes Com hem vistanteriorment aixograve comportava que moltes sentegravencies srsquoeternitzessin en forma de recursdavant la Reial Audiegravencia i que moltes persones condemnades per la Visita aconseguissintornar a exercir un cagraverrec municipal durant el lapse de temps compregraves entre la presentacioacutedel recurs i la sentegravencia definitiva31

Quant a la planta drsquoambdues formes de fiscalitzacioacute les diferegravencies foren notables Al llarg de tot el segle la Visita del Consell de Cent presentagrave una planta conformada exclusivament per un assessor un advocat fiscal un notari i un procurador fiscal a banda dels consellers que tot i que la legislacioacute no ho permet escatir creiem que hi tingueren funcions deliberatives si meacutes no en determinats episodis32 En canvi la planta de la Visita del General durant la primera meitat del segle xvii giragrave a lrsquoentorn de la trentena drsquoofi- cials entre els visitadors assessors juriacutedics procuradors escrivans calculadors portalers i delegats forans entre altres33 Al nostre entendre hi hauria dos motius principals que explicarien aquesta dissimilitud drsquouna banda la progravepia envergadura de cadascun dels dos sistemes que srsquohavien de fiscalitzar ndashen el cas de la Visita del General srsquohavien de revisar les actuacions de tots els oficials del General repartits pel Principat i per un periacuteode de tres anysndash i de lrsquoaltra el fet que la Visita del General es constituiacutes en una institucioacute autograve- noma del poder que havia de fiscalitzar fet que comportagrave que hagueacutes de servir-se de cagraverrecs que podriacuteem considerar com a ldquocerimonialsrdquo tals com portalers escombradors o laquoencenedors del focraquo De la mateixa manera els salaris cobrats a una i altra visites foren divergents no cal dir que les remuneracions de la Visita del General eren molt meacutes gene-

29 Com per exemple succeiacute amb les votacions de la querella nuacutemero 1 de lrsquoany 1709 (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 78)30 Capiacutetols per lo redreacutes del General y Casa de la Deputacioacute de Cathalunya fets en las Corts celebrades en lo Monestir de Sant Francesch

de Barcelona per la SCRM del sereniacutessim senyor Rey Don Felip II de Aragoacute y III de Castella en lo any 1599 Barcelona 1704pagraveg 4-10

31 El procurador fiscal de la Visita feta lrsquoany 1634 deia molt clarament que laquoles mateixes persones ajustant mal a mal tornant axir en officis de la present ciutat cometen majors delictes usurpant-se la asienda de aquella del que resta dita ciutat damnificada no sols en no cobrar lo que eacutes seu perograve encara lesa en la contrafactioacute que en accedilograve se fa a sos privilegis disposants que qui deu a la present ciutat sia inagravebil per a concoacuterrer a sos officis y benefficisraquo (AHCB 1BXVII Processos de la Visita 19 querella 4)

32 Una deliberacioacute del Consell datada a 13 de marccedil de 1604 i recollida al Manual de Novells Ardits ens apunta en aquesta direccioacute Segons aquesta notiacutecia els consellers haurien deliberat que una comissioacute formada per Antic Puig agutzil reial extraordinari Joan Cebriagrave Mallol notari i Miquel Castelloacute procurador designat pel procurador fiscal de la Visita es dirigiacutes als territoris de ponentlaquoab letras patents de comissioacute e instruccions dels consellers per anar a Leyda y altres parts a rebre testimonis y fortificar encausa de visita contra los consellers passatsraquo (Manual de Novells Ardits vol VIII pagraveg 84) La deliberacioacute tambeacute demostra queen determinats moments puntuals la planta de la institucioacute podia augmentar

33 Un exemple a ACA (Arxiu de la Corona drsquoAragoacute) Generalitat Segraverie VG 34

168 Ricard Torra i Prat

roses i fins i tot comprenien retribucions extra en forma de cera confitura o ventalls pels visitadors i principals cagraverrecs de la institucioacute amb motiu de certs esdeveniments34

Drsquoaltra banda eacutes important remarcar que existiren nexes drsquounioacute entre ambdoacutes siste-mes fiscalitzadors sense anar meacutes lluny hem pogut calcular que del total de 170 oficials ndashpel cap baixndash de la Visita del Consell de Cent durant el segle xvii un total de 58 tambeacuteexerciren un ofici en lrsquoorganigrama de la Visita del General cosa que representa meacutes drsquoun25 del total

Durant la segona meitat del segle xvii les trajectograveries drsquoambdoacutes sistemes de fiscalit-zacioacute tambeacute semblen coincidir En aquest sentit el final de la Guerra francoespanyola (1635-1659) suposagrave lrsquoinici drsquoun periacuteode de reformes en ambdues visites que les portaren a esdevenir sistemes pragravecticament marginals Recentment hem estudiat el cas de la Visita del General entre 1660 i 1675 anys durant els quals la institucioacute perdeacute la seva autonomia en mategraveria de sentegravencies nomenament de personal i control econogravemic35 Aixiacute mateix la Visita del Consell de Cent que si beacute havia assolit lrsquoany 1649 un privilegi atorgat pel virrei duc de Schomberg en el qual es preveia entre altres la no paralitzacioacute de les execucions drsquoaquelles sentegravencies que haguessin estat recusades davant la Reial Audiegravencia36 patiacute un revers molt serioacutes lrsquoany 1659 quan la monarquia decidiacute introduir una clagraveusula en la seva legislacioacute per la qual es prohibia investigar qualsevol actuacioacute comesa per un oficial muni-cipal si aquesta havia estat feta en favor de la monarquia37 El resultat de les modificacions fou devastador per a unes institucions que poc a poc anaren caient en un ldquoestat drsquoagravenimrdquo depressiu Enmig de les reformes els visitadors del General ho tenien clar si es comen-ccedilaven a acceptar recursos davant la Reial Audiegravencia sense cap filtre previ el millor que es podia fer era laquoserrar [sic] la Visitaraquo38 Uns anys meacutes tard i veient la situacioacute en la qual havia degenerat la institucioacute de resultes de les modificacions introduiumldes es lamentaven amargament assegurant que laquola Visita es de poco o ninguacuten beneficioraquo39

Pel cas de la Visita drsquoagravembit municipal no comptem amb testimonis tan contundents expressats pels seus propis oficials tot i que la documentacioacute eacutes un bon indicador de lrsquoes-tat del sistema fiscalitzador a partir de 1659 processos cada vegada meacutes petits i en alguns casos processos sense querelles tal i com succeiacute en les visites de 1689 1691 o 169340 A meacutes el canvi de centuacuteria i les noves celebracions de Corts no sembla que afavoriren un canvi en el sistema de visites del Consell de Cent al contrari tal i com hem demostrat recentment41 la Visita del General rebeacute una nova embranzida tant a les Corts de 1701-1702 com a les de 1705-1706 Eacutes evident perograve que tot plegat fou endebades lrsquoarribada de la Guerra de Successioacute i la posterior derrota de 1714 suposaren truncar el camiacute de la fiscalitzacioacute de forma definitiva

34 A tall drsquoexemple els visitadors que havien iniciats llurs gestions el mes drsquoagost de 1635 reberen un pagament extra en motiu dela laquoFesta del desafioraquo celebrada en motiu del torneig organitzat per la Confraria de Sant Jordi a finals del mes de Gener de 1636 (ACA Generalitat Segraverie G 64 f 149v-152r) A meacutes els visitadors llogaren un balcoacute a una tal Agravengela Spiga per contemplar eltorneig Aquesta era una manera tambeacute de fer-se visible com a institucioacute diferenciada de la resta tot participant de la tendegravenciade ldquoretiradardquo de les elits al balcoacute ja observada anys enrere per James S aMelang La formacioacuten de una classe dirigente Barcelona 1490-1714 Barcelona Ariel 1986 pagraveg 197-198

35 torra laquoMites o realitats pagraveg 124-12836 AHCB 1BXVII-33 Processos de la Visita privilegi datat a 29 de desembre de 1649 37 Manual de Novells Ardits vol XVII pagraveg 17-1838 ACA Generalitat Segraverie G 615 f 78-2a y 78-3a39 Lrsquoexpressioacute lrsquohem extret drsquoun memorial tramegraves pels visitadors del General al monarca lrsquoany 1674 (ACA Generalitat Segraverie G 615

f 78-2a i 78-3a) El citem tambeacute a torra laquoLa fiscalizacioacuten de la actividad en premsa40 AHCB 1BXVII Processos de la Visita 63 65 i 6741 torra laquoMites o realitats pagraveg 128-131

laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada 169

A tall de conclusioacute

Com degraveiem al principi de la ponegravencia el nostre objectiu era identificar i estudiar breu-ment les principals caracteriacutestiques de la Visita del Consell barceloniacute comparant-les amb les de lrsquoaltre gran sistema fiscalitzador de les institucions de la terra aixograve eacutes la Visita del General Malgrat que ara seria el moment de plantejar unes conclusions pensem que a hores drsquoara la investigacioacute es troba en una fase massa primerenca com per poder ex-treurersquon de vagravelides Eacutes per aquest motiu que emprarem aquest espai per apuntar aquells elements que pensem que haurien de tractar les futures investigacions entorn de la Visita drsquoagravembit municipal per tal drsquoassolir-ne un millor coneixement

En primer lloc pensem que caldria dur a terme un estudi sistemagravetic dels processos de la Visita Aixograve hauria de permetre identificar elements clau com la tipologia dels delictes comesos el nombre total de sentegravencies promulgades la inclinacioacute drsquoaquestes sentegravencies i una major comprensioacute del marc legal ldquoaplicable ardquo i ldquoaplicat perrdquo la institucioacute

Caldria tambeacute fer una consulta a fons de les deliberacions del Consell barceloniacute cer-cant informacions referents a la Visita De ben segur que aixograve ens permetria copsar molt millor la visioacute que els consellers tenien del proceacutes fiscalitzador i resoldre alguns dubtes tocants al paper que aquests hi exercien

En tercer lloc caldria fer una cerca al fons dels processos de la Reial Audiegravencia de Catalunya amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar possibles casos drsquoapelmiddotlacioacute de sentegravencies emeses per la Visita del Consell barceloniacute Aixograve ens permetria observar quins casos haurien seguit aquest camiacute i el perquegrave

Finalment caldria una major i millor contextualitzacioacute de la institucioacute bo i compa-rant-la amb altres sistemes fiscalitzadors de lrsquoEuropa del seu temps i molt especialment amb aquells casos semblants que tambeacute estiguessin circumscrits a lrsquoagravembit municipal

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II

Alfredo Chamorro Esteban

A las 5 horas de la mantildeana del diacutea 13 de septiembre de 1598 Felipe II exhalaba su uacuteltimo aliento y falleciacutea en su monasterio de San Lorenzo de El Escorial1 Tras una larga y do-lorosa agoniacutea el monarca maacutes poderoso del mundo entregaba su alma a Dios en lo que se consideroacute a partir de ese momento paradigma de una muerte ejemplar La actitud de Felipe II ante su deceso fue la propia de un devoto cristiano que preocupado por la sal-vacioacuten de su alma encaroacute los uacuteltimos diacuteas de su vida con gran entereza piedad fortaleza y resignacioacuten El hecho de que fuera consciente en todo momento de que se aproximaba su final le permitioacute una ldquoautoplanificacioacutenrdquo de su agoniacutea muerte y posterior entierro en palabras de Fernando Gil Martiacutenez2 El rey dejoacute claramente registrado en su testamento todo lo que se teniacutea que hacer tras su fallecimiento incluidas las 20000 misas por su sal-vacioacuten y la de las almas del purgatorio y coacutemo debiacutean realizarse sus exequias en el propio monasterio escurialense

En todas las ciudades de la monarquiacutea tambieacuten se celebraron honras en honor del rey desaparecido De hecho la muerte de Felipe II era algo que ya se esperaba de un mo-mento a otro a tenor de las noticias que llegaban por carta a los diversos gobiernos mu-nicipales e instituciones comunicaacutendoles su enfermedad irreversible llegando a recibir incluso la extremauncioacuten En Barcelona el aviso de la mala salud del soberano llegoacute por correo el 25 de agosto En seguida los concelleres y los canoacutenigos del Capiacutetulo de la cate-dral establecieron la celebracioacuten de una procesioacuten de rogativas por la salvacioacuten de Felipe que tuvo lugar ese mismo diacutea ya por la tarde En ella participaron todos los poderes de la ciudad las parroquias y oacuterdenes religiosas los propios concelleres junto con el virrey de Cataluntildea duque de Feria llevaron las varas del palio Dos diacuteas maacutes tarde comenzoacute a salir por las calles de la ciudad el Santiacutesimo Sacramento de cada iglesia y parroquia seguacuten el diacutea que les correspondiacutea para rezar por la vida del rey Sin embargo de nada sirvieron las plegarias porque Felipe II fallecioacute Se inicioacute entonces otro proceso de gran importancia la preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales objeto de estudio de este texto

Normalmente desde el mismo momento en que llegaba la noticia oficial o no de la muerte del rey se poniacutean en marcha una serie de mecanismos para preparar las honras del rey difunto Todos los poderes puacuteblicos revisaban los ejemplares de exequias ante-riores para hacer exactamente lo que estaba establecido en ellos siguiendo unos rituales originados algunos de ellos en la Edad Media3 Comenzaban los contactos entre las ins-

Universitat de Barcelona1 Rafael vargas hidalgo laquoDocumentos ineacuteditos sobre la muerte de Felipe II y la literatura fuacutenebre de los siglos xvi y xviiraquo

Boletiacuten de la Real Academia de la Historia 192-3 (1995) paacuteg 377-3872 Fernando Martiacutenez gil Muerte y sociedad en la Espantildea de los Austrias Cuenca Universidad de Castilla-La Mancha 2000

paacuteg 6183 Sobre las exequias en Cataluntildea en eacutepoca medieval veacutease Flocel sabateacute Lo senyor rei eacutes mort Actitud i cerimogravenies dels municipis

catalans baix-medievals davant la mort del monarca Lleida Estudi General 1994

172 Alfredo Chamorro Esteban

tituciones y poderes de Barcelona para establecer los teacuterminos de la celebracioacuten y rituales de las exequias asiacute como los lugares que cada uno ocupariacutea en ellos Los representan- tes de todos ellos iban y veniacutean comunicando a sus responsables las decisiones tomadas en un proceso de negociacioacuten ritual muy importante para el buen devenir de la ceremo-nia Las exequias de Felipe II fueron especialmente conflictivas en este punto Lo que se ofrece en las siguientes paacuteginas es un anaacutelisis de los sucesos que se dieron desde la llegada a la ciudad de la noticia de la muerte de Felipe II hasta la celebracioacuten de sus pompas fuacute-nebres Durante este tiempo la negociacioacuten por la representacioacuten institucional fue dura y en varias ocasiones infructuosa reflejo de la compleja situacioacuten y estructura poliacutetico- administrativa y social de la Barcelona de finales del siglo xvi

Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II

Tras morir el soberano su sucesor en el trono Felipe III envioacute cartas a todas sus pose- siones para dar aviso de la muerte de su padre y de coacutemo eacutel habiacutea sido designado por el monarca difunto para ocupar su lugar La carta que se envioacute al virrey de Cataluntildea duque de Feria a los diputados de Cataluntildea y a los concelleres de Barcelona fue despachada en Torrelodones el 17 de septiembre de 1598 cuatro diacuteas maacutes tarde del deceso del soberano El 21 de ese mismo mes llegoacute a la casa de la Diputacioacuten del General una carta de Miquel Ardegravevol agente de esta institucioacuten en Madrid donde residiacutea dando aviso al consistorio de la muerte de Felipe II4 Inmediatamente se juntaron los diputados oidores de cuentas y abogados y asesores de la Diputacioacuten para tratar sobre el asunto Se revisaron ejempla-res anteriores sobre muerte de reyes y se decidioacute dar aviso al duque de Feria virrey de Cataluntildea y capitaacuten general y a los concelleres de Barcelona Para tal tarea se designoacute a don Frederic Despalau y a Miquel Setantiacute quienes informaron de la llegada de la carta al duque y le preguntaron queacute nuevas teniacutea sobre el asunto El virrey contestoacute que eacutel no te-niacutea letra oficial del rey ni de particulares y que lo poco que sabiacutea era por los rumores que corriacutean por las calles asiacute que hasta que no tuviese carta oficial de Felipe III no tomariacutea decisioacuten alguna Por otro lado los dos emisarios de la Diputacioacuten fueron a casa del con-seller en cap que estaba en cama por enfermedad para informarle de la muerte del rey quien dijo que tampoco ellos teniacutean notificacioacuten oficial y que tratariacutea el tema con el resto de concelleres y los miembros del Consejo de Ciento aunque eso siacute laquono farien ningun sentildeal de tristicia fins tinguessen avis particularraquo5 Ese mismo diacutea se produjo un hecho de cierta importancia para el devenir de los acontecimientos la muerte del mercader Fran-cesc Comellas cuarto conceller de la ciudad

El diacutea 22 de septiembre los diputados enviaron de nuevo otros emisarios para in-formar al virrey de que por la noticia recibida de la muerte de Felipe II se abstuviese de realizar consejos y actos de jurisdiccioacuten laquoconforme sos predecessors en semblant cas han acostumat fins que sobre accedilo se haya donat orde en lo faedor per evitar los inconvenients que sersquon porien seguirraquo6 Es decir que tras la muerte del soberano y como estableciacutean las constituciones de Cataluntildea su lugarteniente y virrey en el Principado cesaba en sus

4 El volumen VII del Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute (DACB) Barcelona 1892-1975 informa de manera erroacutenea que esta carta llegoacute un diacutea antes el 20 de septiembre

5 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) Ms B-100 f 1706 Josep Maria sans i traveacute (dir) Dietaris de la Generalitat de Catalunya 1411-1713 10 vol Barcelona Generalitat de Catalunya

1994-2007 vol III paacuteg 319

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 173

funciones hasta que el nuevo monarca diese nuevas instrucciones7 El duque de Feria les respondioacute que aunque la noticia del fallecimiento del rey era indiscutible eacutel esperaba la llegada de la carta oficial que podiacutea llegar de un momento a otro Pero tambieacuten les dijo que entendiacutea que las atribuciones del consejo eran nulas pero que si se reuniacutea no era para ejercer jurisdiccioacuten alguna Del mismo modo que el virrey todos los oficiales de la Real Audiencia tambieacuten cesaban en sus cargos y oficios Por eso se dejaron de atender todos los asuntos y causas que se estaban tratando en las salas del tribunal hasta que se recibiese la notificacioacuten oficial8

Por fin el diacutea 24 de septiembre el virrey recibioacute el correo con las cartas que iban diri-gidas a eacutel mismo y a los diputados concelleres canoacutenigos de la catedral y otras autorida-des civiles y eclesiaacutesticas del Principado9 tambieacuten otras tres para el duque de Cardona el marqueacutes de Aitona y el conde de Quirra Raacutepidamente el duque repartioacute las cartas entre sus destinatarios teniendo de este modo diputados y concelleres la confirmacioacuten oficial de la muerte de Felipe II Feria leyoacute atentamente su misiva en la que Felipe III le infor-maba del deceso de su padre y de que en su honor se hicieran las mayores muestras de dolor por laquoquanto la occasioacuten presente es mayor que ninguna de los siglos pasados lo sea la demonstrasioacuten publica de los lutos honras y pedir aacute Dios su descanso eternoraquo Ademaacutes el joven monarca lo confirmaba en su cargo de virrey y capitaacuten general de Cataluntildea asiacute como a todos los oficiales de la Real Audiencia que para ello ya habiacutea despachado el privilegio y provisioacuten de los cargos Finalmente ordenaba al duque laquopublicar y guardar in-violablementeraquo dicha carta y comunicar a los naturales del Principado que en cuanto re-solviese los asuntos y negocios de Castilla iriacutea a Barcelona a cumplir con sus obligaciones10

El secretario del virrey Gabriel Alzina fue el encargado de llevar la carta a los dipu-tados que lo recibieron en la casa de la Diputacioacuten del General Alzina comunicoacute a los diputados que el virrey los convocaba en su palacio lo antes posible para tratar el conteni-do de la misiva que habiacutean recibido El escribano mayor de la Diputacioacuten Pere Pau Vidal leyoacute la carta del rey y tras ello dijeron a Gabriel Alzina que responderiacutean la convocatoria del virrey brevemente Ante las dudas surgidas a los diputados y oidores de cuentas sobre si debiacutean ir a ver al virrey por no ostentar eacuteste su cargo tras la muerte del rey y no haber jurado su cargo decidieron convocar un consejo para establecer si debiacutean acudir a la llamada del duque y en queacute forma Tras la convocatoria del consejo enviaron al siacutendico de la Diputacioacuten del General Francesc Montalt a ver a los concelleres para ensentildearles la carta original enviada por Felipe III y saber coacutemo iba a actuar el Consejo de Ciento para tener ellos correspondencia con la Ciudad Reunido el consejo en la Diputacioacuten11 se

7 laquoUna aplicacioacute estricta de la doctrina poliacutetica catalana implicava lrsquoimmediat cessament del virrei i lrsquoassumpcioacute de poders per lafigura del governador era lrsquoanomenada governacioacute viceregravegiaraquo (Pere Molas i ribalta Catalunya i la Casa drsquoAgraveustria BarcelonaCurial 1996 paacuteg 43)

8 BN (Biblioteca Nacional) Ms 2338 Diario de sucesos ocurridos en Cataluntildea y especialmente en Barcelona desde el 22 de agostode 1577 hasta el 13 de julio de 1628 f 102 La importancia de este manuscrito radica en que recoge los sucesos y acontecimientos relacionados con la Real Audiencia de Cataluntildea por lo que permite conocer el punto de vista de sus miembros y el ceremonialde sus doctores y oficiales

9 La Real Audiencia no recibioacute carta del rey para anunciar la muerte de su padre dado que avisado el virrey se daba por hechoque se dariacutea conocimiento de ello a los doctores de la institucioacuten Sin embargo eacutestos no lo entendieron asiacute e informaron de elloal virrey Feria solicitaacutendole que comunicara a Felipe III como hizo que escribiera una carta para ellos ya que laquose digue permolts era acostumat de ferraquo La carta de Felipe III para la Real Audiencia con fecha de 17 de septiembre llegoacute a Barcelonajusto un mes maacutes tarde cuando haciacutea ya ocho diacuteas de la celebracioacuten de las exequias en la catedral a las que asistieron los propios doctores Es importante destacar la necesidad de las instituciones de tener confirmacioacuten oficial de la muerte del rey En estecaso esta voluntad de poseer la letra real era para no perder prestigio institucional frente a otros organismos que siacute la recibieron principalmente los concelleres y los diputados La carta de Felipe III y la respuesta de la Real Audiencia estaacuten registradas en BNMs 2338 f 103

10 BN Ms 2338 f 10311 Las personas que acudieron a dicho consejo perteneciacutean a los tres estamentos Seguacuten el dietario de la Generalitat Por el estamento

eclesiaacutestico el abad de Sant Cugat el abad de Banyoles el arcediano Agullana el canoacutenigo Cordelles el canoacutenigo Delpagraves elsacristaacuten Junyent el arcediano Sentiacutes fray don Miquel de Lantorn el arcediano Lantorn y el comendador Junyent Por el militar

174 Alfredo Chamorro Esteban

aconsejoacute a los diputados que fuesen con todo su consistorio a ver al virrey laquoab la forma y modo se acostuma quant van al loctinent ya juratraquo12 Esto significaba que debiacutea ir la comi-tiva encabezada por los maceros con las mazas en alto que llegando al palacio del virrey las bajaron Sin embargo al parecer la decisioacuten de ir a visitar al duque de Feria como si hubiera jurado no fue unaacutenime ya que laquoy agueacute molts que foren del parer contrariraquo13

Por su parte los concelleres de la ciudad se encontraban en el baluarte de Migjorn en la muralla de mar cuando recibieron al emisario del duque de Feria que les entregoacute la carta de Felipe III Habiacutean acudido alliacute porque la noche anterior habiacutean entrado en el muelle de Barcelona dieciseacuteis galeras de Geacutenova capitaneadas por don Carlos Doria duque de Turci sin haber saludado a la ciudad con las protocolarias salvas de artilleriacutea como estableciacutea la tradicioacuten al ser armada extranjera Ademaacutes a la mantildeana siguiente una vez abierto el portal de Mar muchos soldados y marineros de las galeras entraron en la ciudad a buscar agua y provisiones Una vez avisados los concelleres de lo que pasaba acudieron a dicho baluarte y ordenaron que se cerrase el portal de Mar no dejando entrar ni salir a estos soldados y marineros hasta que las galeras saliesen del muelle y volviesen a entrar haciendo el saludo pertinente Los concelleres tambieacuten convocaron la Vuytena de guerra en dicho baluarte para analizar la situacioacuten Y es que tener en el interior y exterior de las murallas un contingente de soldados y marineros a las oacuterdenes de un almirante genoveacutes como Carlos Doria no era algo seguro para los barceloneses Llegaron entonces don Ramon drsquoOms y otros caballeros de la ciudad que excusaron la actuacioacuten de Doria aduciendo que teniacutea noticia de la muerte del rey y no habiacutea saludado a la ciudad en sentildeal de respeto al monarca difunto Sin embargo los concelleres alegaron que ellos todaviacutea no teniacutean notificacioacuten oficial de ello y que por este motivo Doria debiacutea volver a entrar en el muelle realizando las salvas acostumbradas

Justo cuando se estaba debatiendo este asunto llegoacute al baluarte el enviado del duque de Feria y les comunicoacute que el duque de Feria los convocaba en su palacio para informar-les de la muerte de Felipe II y que el nuevo soberano lo habiacutea confirmado como virrey del Principado No les parecioacute adecuado a los concelleres abrir y leer la carta real en ese momento porque preferiacutean hacerlo en el Consejo de Ciento donde tambieacuten tratariacutean el agravio cometido por las galeras de Doria Los concelleres enviaron a Miquel Ferrer mili-tar y Jaume Vila ciudadano honrado para que comunicasen al duque de Feria que hasta que no se leyese la carta en el Consejo de Ciento no acudiriacutean a su llamada Tras conocer el mensaje de los concelleres el virrey respondioacute a los emisarios laquoque estava bien y que procurasen de tener luego el consejoraquo14 En la casa de la Ciutat los concelleres recibieron el mensaje de Doria por el que se excusaba por no haber saludado pero que entendiacutea que hacer salvas era motivo de alegriacutea y la muerte del rey no lo permitiacutea pero que si entendiacutean que debiacutea saludar el levantariacutea anclas y volveriacutea a entrar en la ciudad con saludo proto-colario pero tambieacuten les pediacutea que abriesen el portal de Mar porque las galeras teniacutean mucha necesidad de avituallarse Los concelleres no desaprovecharon el ofrecimiento de Doria y el almirante genoveacutes tuvo que volver a entrar con sus galeras disparando salvas de artilleriacutea En dicho Consejo de Ciento se determinoacute que el segundo conceller Felip Di-

el conde de Quirra don Honofre de Alentorn don Bernat de Boxadors don Lluiacutes de Queralt don Plegamans de Marimon don Miquel Meca don Frederic Despalau Jaume Alograves Colom Copons de la Manresana don Joan de Erill Bernat Pau de Belloc don Hierogravenim Cassador don Antoni Dezpalau don Gispert de Guimeragrave don Miquel de Cruyumllles y don Joan de Vilanova Por el real Federic Vilana Francesc Cornet y Gervasi Ccedilapila Seguacuten Frederic Despalau apunta en su dietario por el estamento real tambieacuten participaron Pere Ferreres Miquel drsquoOms y Francesc Reart

12 sans (dir) Dietaris vol III paacuteg 32013 BN Ms 2338 f 10514 DACB vol VII paacuteg 137

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 175

mas Muntaner fuese a la convocatoria del virrey Feria porque el conseller en cap Miquel Joan Pons estaba muy enfermo en la cama

El juramento del virrey

El virrey recibioacute a los concellers y a los diputados en su palacio por separado La comitiva del Consejo de Ciento iba encabezada por los verguers de la ciudad y el segundo conce-ller con capirote negro y gramalla negra de luto rossegant es decir arrastrando por el suelo por la muerte del cuarto conceller Les seguiacutean un gran nuacutemero de caballeros y ciudadanos honrados barceloneses Fueron recibidos en una estancia del palacio por el virrey que tambieacuten vestiacutea de luto por la muerte del rey El duque les comunicoacute la muerte del rey y que debiacutean hacer las exequias acostumbradas en semejantes casos Sin embargo tambieacuten les reprochoacute que a pesar de conocer la muerte del monarca no se habiacutea hecho demostracioacuten alguna de dolor en la ciudad Despueacutes les informoacute de que el nuevo sobera-no lo habiacutea confirmado como lugarteniente de Cataluntildea y que por el estado y necesidad que teniacutea el territorio de ser gobernado y estar el consejo real parado era preciso que hiciese su juramento lo antes posible Por eso les dejaba todo lo que quedaba de diacutea para que tratasen lo que les habiacutea dicho y que les mandariacutea el privilegio del rey La delegacioacuten de la ciudad contestoacute que se reuniriacutean en consejo y que le comunicariacutean lo resuelto en eacutel Semejantes palabras les dijo a los diputados y oidores de la Diputacioacuten del General que llegaron al palacio del duque cuando la comitiva del Consejo de Ciento saliacutea de su audien-cia Esa misma tarde ya oscureciendo llegaron a la casa de la Diputacioacuten Salvador Fon-tanet doctor del Real Consejo y regente la Tesoreriacutea Real y el secretario Gabriel Alzina para presentar a los diputados el privilegio de Felipe III a favor del duque de Feria como lugarteniente de Cataluntildea y les conminaban a que se apresurasen a examinar el privilegio que tambieacuten habiacutean ensentildeado ya a los concelleres

A la mantildeana siguiente 25 de septiembre Gabriel Alzina volvioacute a acudir a la casa de la Diputacioacuten para avisarles que el duque de Feria queriacutea jurar su cargo en la catedral esa misma mantildeana a las 11 horas y que si queriacutean enviar a su siacutendico lo hiciesen Entonces los diputados enviaron a su siacutendico a la casa de la Ciutat para informar a los concelleres de la voluntad del duque y saber coacutemo iba a actuar el gobierno municipal Por su parte el Con-sejo de Ciento habiacutea formado una Vint-y-quatrena es decir una comisioacuten de 24 expertos para que junto con los abogados y asesores de la Diputacioacuten del General estableciesen si se debiacutea aceptar o no un privilegio de lugarteniente de un rey que todaviacutea no habiacutea ju-rado su cargo ni las constituciones y leyes de la tierra y por consiguiente si era adecuado aceptar el juramento del duque de Feria Todaviacutea a las 10 de la mantildeana los asesores y abogados de la Diputacioacuten estaban examinando la copia del privilegio presentado por el regente Fontanet y el secretario Alzina pese a las prisas que los diputados y todo el resto del consistorio poniacutean para tomar una resolucioacuten final porque el duque queriacutea jurar su cargo al cabo de una hora La paciencia del duque comenzaba a agotarse Incluso consultoacute con las tres salas de la Real Audiencia si era absolutamente necesario que los concelleres y el siacutendico de Barcelona estuvieran presentes en el juramento porque pensaba hacerlo sin ellos si era menester Los doctores de su consejo contestaron que no era obligatoria su asistencia pero que era aconsejable que mostrando los concelleres su voluntad por asistir como la estaban mostrando se esperase a que tomasen una resolucioacuten Pero eacutesta se retrasaba cada vez maacutes

176 Alfredo Chamorro Esteban

Llegoacute entonces a la Diputacioacuten el siacutendico del Consejo de Ciento Joan Sala y ad-virtioacute a los diputados que la Ciudad habiacutea determinado solicitar al virrey que dilatase su juramento ya que el Consejo de Ciento todaviacutea no habiacutea tomado una resolucioacuten por la cantidad de ejemplares que habiacutea que revisar y la importancia del negocio Por este moti-vo solicitaban que los diputados tomasen igual iniciativa para que asiacute las dos institucio-nes actuasen del mismo modo El virrey aceptoacute aplazar el juramento hasta el diacutea siguiente pero los apremioacute a que tomasen una resolucioacuten antes de las 10 de la mantildeana Las idas y venidas de los emisarios de los diputados y de los concelleres se sucedieron durante ese diacutea Los abogados de ambas instituciones se reunieron para repasar conjuntamente los ejemplares de anteriores privilegios y poder dar validez al que ahora se les presentaba Asiacute ante otra nueva embajada de los diputados para informarle de que se estaba trabajan-do en ello el virrey les reprochoacute que no entendiacutea por queacute tardaban tanto y que no teniacutean que mirar y analizar el privilegio ni documento alguno porque eacutel lo habiacutea enviado soacutelo para que tuvieran conocimiento de que Felipe III lo habiacutea designado como lugarteniente del Principado Por eso eacutel no teniacutea que esperar respuesta alguna y al diacutea siguiente a las 10 de la mantildeana jurariacutea su cargo en la catedral Finalmente la Diputacioacuten del General aceptoacute el privilegio y asiacute se lo confirmaron al virrey quien les agradecioacute mucho la noticia Sin embargo los juristas de la Ciudad continuaron con sus trabajos no pudieacutendose cele-brar el Consejo de Ciento por ser ya tarde Asiacute que se tuvo que aplazar para la mantildeana siguiente Esto claro estaacute colmoacute la gota del vaso de la paciencia de Feria Pero a las 11 de la mantildeana del 26 de septiembre los concelleres le enviaron por fin una delegacioacuten para comunicarle la determinacioacuten del Consejo de Ciento de aceptar el privilegio y le solicita-ban que fijase una hora para realizar su juramento Al parecer los asesores del Consejo se basaron en privilegios anteriores de eacutepoca de los reyes Pedro III y Martiacuten I para dar validez al privilegio que presentaba el duque de Feria

Sin embargo de nuevo surgioacute un debate entre el virrey y los concelleres en torno a la forma en que estos uacuteltimos debiacutean vestir sus gramallas de luto para dicho juramento Y es que los concelleres pretendiacutean llevar falder es decir un paje que les sujetase la gramalla para que eacutesta no arrastrase por el suelo un privilegio claro que el duque de Feria no estaba dispuesto a aceptar En este punto se hace evidente la lucha de poderes existente en la capital catalana entre el maacuteximo representante del rey en Cataluntildea su laquoalter nosraquo y los concelleres de Barcelona siempre apegados a sus privilegios y celosos guardianes del ceremonial ciacutevico Mediante su secretario Gabriel Alzina el magnate castellano que era Feria comunicoacute a los concelleres que en su presencia nadie podiacutea llevar la falda alta y lle-var paje o criado y todos debiacutea llevar sus gramallas de duelo rossegants De nuevo se suce-dieron embajadas entre el virrey y la Ciudad Los abogados del Consejo de Ciento Jaume Dalmau y micer Fivaller argumentaron y explicaron al representante del virrey para este asunto el regente y abogado fiscal patrimonial Joan Castellograve que en duelos por muerte del rey los concelleres no debiacutean salir de casa la Ciutat y siempre debiacutean llevar capirote y gramallas de luto sujetas por un falder Ademaacutes antildeadiacutea que si no fuera porque debiacutean asistir al juramento del virrey no podiacutean ir a lugar alguno si no era a sus respectivos hoga-res pero que de ninguna manera podiacutean acudir sin pajes Tambieacuten le recordaron que en la sepultura y exequias del obispo de Barcelona Joan Dimas Lloris fallecido a principios de agosto de ese mismo antildeo los concelleres llevaron faldas altas y falder Como los doctores de la Audiencia no aceptaban estos ejemplares y a pesar de los razonamientos que unos y otros emitiacutean la uacutenica solucioacuten a la que se pudo llegar era que los concelleres esperasen al virrey en la capilla del altar mayor y que no fuesen a su palacio a su encuentro

Por fin a las cuatro de la tarde el virrey de Feria tomoacute camino de la catedral acom-pantildeado de todos sus doctores y oficiales de la Real Audiencia Llevaba a su lado izquier-

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 177

do al regente de la Tesoreriacutea Real y a su derecho a don Gastoacuten de Montcada marqueacutes de Aitona Fue recibido en el portal mayor de la catedral por los canoacutenigos quienes lo acompantildearon hasta la capilla del altar mayor donde lo esperaban los concelleres En este punto es importante remarcar que los concellers que estuvieron presentes en el acto soacutelo fueron tres ya que el conseller en cap estaba muy enfermo en su casa y el cuarto conceller habiacutea fallecido pocos diacuteas antes Una vez en el altar mayor se arrodilloacute escuchoacute senten-cia de excomunioacuten y prestoacute el juramento en la forma acostumbrada Tras ello escuchoacute las protestaciones de los siacutendicos del Consejo de Ciento y de la Diputacioacuten del General respectivamente Una vez concluidas el virrey bajoacute a la capilla de santa Eulalia sin el acompantildeamiento de los concelleres que se quedaron en el altar mayor por el contencioso de las gramallas altas Alliacute de rodillas realizoacute una oracioacuten y finalizada eacutesta abandonoacute el templo con direccioacuten a su palacio El duque de Feria ya era a todos los efectos el nuevo virrey de Cataluntildea y los oficiales a sus oacuterdenes volviacutean a tener jurisdiccioacuten

Preparativos de las exequias e inicio del luto

Una vez resuelta la situacioacuten juriacutedico-administrativa del Principado tocaba poner en marcha los preparativos de las exequias de Felipe II e iniciar el luto El virrey escribioacute al Capiacutetulo de la catedral para pedir a sus canoacutenigos que celebrasen las funerarias de Fe-lipe II seguacuten lo observado en anteriores ocasiones y maacutes si era posible15 Por su parte el Consejo de Ciento determinoacute que las exequias y duelos por su majestad laquofossen fets com es acostumat fer en altras occasions passades segons se feu per lo emperador Carlos quint y per la reyna dona Anna muller del dit senyor rey y encara ab mes aventatja si aparexaragrave als dits senyors consellersraquo16 El mismo 26 de septiembre tras asistir al juramento del vir-rey los concelleres concertaron lo que se tendriacutea que hacer para las exequias Elaboraron dos memoriales uno para el clavario de la ciudad Francesc Gamis y otro para los dos obreros Marc Antoni Carreres y Joaquim Querol El memorial dirigido al clavario tra-taba sobre la construccioacuten del tugurio el catafalco y todos los elementos de la sepultura del rey Hicieron llamar al carpintero de la casa de la Ciudad y al de la catedral para que juntos hicieran el tugurio y el catafalco ndashentre el coro y las escaleras de la capilla de Santa Eulaliandash la tribuna para las damas y todo lo que fuese necesario Tambieacuten se convocoacute al pintor de la Ciudad Francesc Jornet para que pintase todo lo necesario conforme un memorial que se le entregariacutea Ademaacutes toda la capilla ardiente debiacutea estar cubierta por un sobrecielo de tela azul oscuro con las armas del rey en medio y las de la ciudad en cada uno de los cuatro lados Tambieacuten se estableciacutea el nuacutemero de antorchas cirios y velas que debiacutea tener dicha capilla ardiente

En cambio en el memorial dirigido a los obreros se haciacutea referencia a la organizacioacuten del luto el duelo y las exequias Debiacutean comunicar al vicario general del Capiacutetulo de la ca-tedral que las exequias del rey tendriacutean lugar el viernes diacutea 9 de octubre Tambieacuten se esta-bleciacutea que durante los nueve diacuteas previos a la ceremonia las campanas de la catedral y del resto de iglesias y monasterios de la ciudad (tanto infra como extramuros) repicasen tres veces cada diacutea ndashmantildeana mediodiacutea y tarde despueacutes del toque del Ave Mariacuteandash y los uacuteltimos tres diacuteas que eran los del duelo debiacutean repicar nueve veces y finalmente el mismo diacutea de

15 ACB (Arxiu Capitular de Barcelona) Exemplaria vol I f 18316 Llibre de les Solemnitats de Barcelona Barcelona Institucioacute Patxot 1930-1947 vol II paacuteg 100

178 Alfredo Chamorro Esteban

las funerarias lo hariacutean en seis ocasiones Se debiacutea avisar a todas las iglesias y oacuterdenes re-ligiosas de la ciudad que el diacutea de la ceremonia acudiesen a la catedral procesionalmente y con sus respectivas cruces Dado que la sede del obispado estaba vacante por la muerte del prelado Joan Dimas Lloris solicitaban al Capiacutetulo que dijese la misa de difuntos el ca-noacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna mientras que el sermoacuten lo predicase el padre prior del monasterio de Sant Josep de los padres descalzos Finalmente estableciacutean que la mantildeana de las exequias los obreros debiacutean acudir a la casa de la Ciudad para graduar y ordenar a los concelleres y a todos aquellos que iriacutean con ellos a la catedral

Asiacute al diacutea siguiente 27 de septiembre los obreros de la Ciudad comunicaron al Capiacute-tulo de la catedral la muerte de Felipe II les conminaron a que hicieran los repiques de campana acostumbrados en anteriores ocasiones y que prestasen la madera para construir la capilla ardiente El vicario general del Capiacutetulo Monserrat Roquer respondioacute que ha-riacutean lo que teniacutean costumbre de hacer y que para el mediodiacutea comenzariacutean a repicar las campanas de la catedral ordenando el propio Roquer al resto de parroquias que hiciesen lo mismo Ese mismo diacutea partioacute de la ciudad hacia Madrid Felip Ferrandis correo de la Diputacioacuten del General con despachos de los diputados en los que daban el peacutesame a Felipe III por la muerte de su padre y certificaacutendole que habiacutean admitido el privilegio pre-sentado por el duque de Feria Y tambieacuten ese mismo diacutea por la tarde murioacute el conseller en cap Miquel Joan Pons en su casa de la plaza del Vi Este hecho era relevante porque la ciudad perdiacutea a su autoridad poliacutetica y moral maacutes importante Los tres concelleres res-tantes tuvieron que afrontar todo el proceso de preparacioacuten y celebracioacuten de las exequias reales ademaacutes de llevar a cabo las del cuarto conceller (se encontraban en el segundo diacutea de luto) y las del conceller en cap Fue un antildeo de muertes escribioacute Jaume Ramon Vila en su dietario En 1598 habiacutean fallecido dos diputados dos concelleres el obispo de Barcelona y el rey Felipe II17 Las exequias del conseller en cap se celebraron el 29 de septiembre en la iglesia de Sant Miquel a ellas acudieron todos los oficiales y miembros del Consejo de Ciento y algunos nobles como el conde de Quirra don Joaquim Carros y de Centelles

Como habiacutea asegurado el vicario Monserrat Roquer ese mismo diacutea 27 de septiem-bre a las doce del mediodiacutea comenzaron a repicar las campanas de la catedral Todos los monasterios hicieron lo mismo pero no asiacute las parroquias Y es que los escolanos de las parroquias se negaban a repicar las campanas si no sabiacutean antes quieacuten iba a pagarles dichos toques Se les contestoacute que hicieran sonar las campanas que luego ya se veriacutea quien les pagariacutea Asiacute las parroquias no repicaron sus campanas durante los tres primeros diacuteas mientras se poniacutean de acuerdo con ellos el Capiacutetulo de la catedral Los concelleres presio-naban para que los escolanos comenzasen a hacerlo e incluso por medio del siacutendico de la ciudad se les dio a los canoacutenigos un requerimiento por el que la Ciudad se exculpaba de que las parroquias no repicasen las campanas culpando de ello a los vicarios del Capiacutetu-lo No les quedoacute otro remedio a los canoacutenigos que ordenar a las parroquias que hicieran sonar las campanas bajo la amenaza de imposicioacuten de penas pecuniarias Por su parte los concelleres dijeron a los canoacutenigos que les dariacutean una ayuda de costa por los hombres que acostumbraban a contratar para repicar las campanas como se habiacutea hecho en ante-riores ocasiones y la cantidad seriacutea la misma que la de las exequias de la reina dontildea Ana de Austria18

17 AHCB Ms B-100 f 17918 Durante maacutes de dos meses los escolanos de las parroquias fueron a la casa de la Ciudad para cobrar el dinero que les perteneciacutea

por los repiques de campana hechos por la muerte del rey El gobierno municipal se negaba a pagarles alegando que eraobligatorio hacer dichos repiques sin paga alguna Siguiendo el antecedente de la muerte de la reina Ana Mariacutea de Austria elConsejo de Ciento decidioacute que se pagasen a los monjes de la catedral los repiques que hicieron pero en calidad de estrenas y no

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 179

El duelo por el rey difunto

El Consejo de Ciento decretoacute los tres diacuteas oficiales de duelo para toda la ciudad previos a la celebracioacuten de las exequias es decir los diacuteas 6 7 y 8 de octubre El primero de ese mes se comenzoacute a preparar los tres diacuteas de luto oficial en los que los concelleres reunidos en la casa de la Ciudad recibiriacutean a todas las autoridades que quisiesen ir a mostrar sus respetos por el rey difunto Se eligioacute a 20 prohombres para que les acompantildeasen durante estos tres diacuteas y asistiesen con ellos a las exequias en la catedral Cada uno de ellos ele-gido por uno de los concelleres recibioacute una gramalla y un capirote de duelo19 Ese mismo diacutea los concelleres acudieron a la casa de la Ciudad para tratar asuntos relacionados con las funerarias del rey sin embargo los asesores del Consejo de Ciento les aconsejaron que hasta que se guardasen los tres diacuteas oficiales del duelo no era aconsejable que fuesen alliacute ni que anduviesen por las calles de Barcelona Era preferible que se reuniesen si de-biacutean hacerlo en casa del segundo conceller ya que asiacute se habiacutea observado en ejemplares anteriores de exequias reales Y es que el luto por el fallecimiento del monarca limitaba sobremanera las apariciones puacuteblicas y las acciones de los concelleres que debiacutean perma-necer en sus hogares y recibir alliacute las visitas

El 5 de octubre Bertomeu Melons trompeta de la ciudad hizo crida puacuteblica por todas las calles y plazas de Barcelona para anunciar la muerte de Felipe II y que los concelleres laquopreguen y exorten a tots los ciutedans poblats y habitants en aquesta Ciutat que fassen continuas orations e pregaries per suffragi de la anima de la prefata S C Real Magestat de don Felip Rey y Sentildeor Nre e que per demostratio de tanta tristisia tot lo dia de dimarts dimecres y dijous propvinent e immediatament seguents tinguen les portes de llurs cases obradors e botigues tencades e cessen de fer palesament llurs acostumats exercicis com es just y rahonable per la mort de dita Real Magestat E no res menys se abstinguessen que de qui en avant y cessen de fer sons desfresses danses balls e altres alegries y que fassen tota demostratio de trisitisia axi de nit com de diaraquo20

Ciertamente durante los diacuteas que duraba el duelo la ciudad se paralizaba como sentildeal de respeto al monarca fallecido Todos los artesanos cesaban su actividad y los negocios cerraban sus puertas Abrir las tiendas o trabajar durante ese periacuteodo no era una opcioacuten sino una obligacioacuten que estaba penada con multas econoacutemicas

El diacutea 6 de octubre comenzoacute el duelo oficial de la ciudad por el desaparecido rey Fe-lipe Tambieacuten los diputados iniciaron su duelo particular en la casa de la Diputacioacuten Los emisarios del Consejo de Ciento invitaron a las autoridades e instituciones a que acudieran a la casa de la Ciudad para mostrar sus respetos por Felipe II Josep de Bellafilla i Miquel Baptista Falcoacute entre otros fueron los encargados de ir a la Diputacioacuten a comunicar a los diputados el comienzo del duelo y que se esperaba su asistencia Los concelleres salieron de sus respectivas casas acompantildeados por los prohombres que anteriormente habiacutean de-

como obligacioacuten de la Ciudad Tambieacuten influyoacute el que se depositasen en la Taula de la Ciudad 12 lliures a favor de los escolanos de la parroquia de Santa Mariacutea del Pi por dicho motivo Asiacute que al Consejo de Ciento no le quedoacute maacutes remedio que girar el 19 de di- ciembre de ese mismo antildeo 42 lliures para los monjes de la catedral por los trabajos de hacer repicar las campanas para las exequias de Felipe II a razoacuten de 14 sous por repique ademaacutes se pagaron 12 lliures maacutes para los escolanos de la iglesia de Santa Mariacutea del Pi por estrenas que no por obligacioacuten A los escolanos del resto de parroquias no se les pagoacute nada por no haber ejemplar que dijese lo contrario (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 124-125)

19 Cada uno de los tres concelleres eligioacute a sus propios acompantildeantes El segundo conceller Felip Dimas Montaner escogioacute aMiquel Ferrer militar Josep de Bellafilla militar Miquel Batista Falcoacute militar Pau Mas Novell militar Mariano Berartciudadano Arcangel Caralt doctor en medicina ciudadano y Llorens Materra pelaire El tercer conceller Josep Illa a Ponsde Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc de Gualbes militar Gaspar Montaner ciudadano Juliagrave de Navelciudadano y Joan Soria mercader Finalmente el quinto conceller Hierogravenim Talavera a Joaquim Setantiacute ciudadano Francesc Cornet ciudadano Perot de Tamarit militar Marc Antoni Llentes militar Francesc Pons militar Luiacutes de Boxadors militar yPau Duran droguer

20 AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 141-142

180 Alfredo Chamorro Esteban

signado Avanzaban por las calles de la ciudad con gramallas de luto cubiertos con el ca-pirote y acompantildeados de falder Una vez llegados a la casa de la Ciudad subieron al saloacuten del Consejo de Ciento lugar donde se acostumbraba a celebrar este tipo de solemnidades Los concelleres y su acompantildeamiento se colocaron en sus asientos correspondientes es-perando a que comenzasen a llegar todas las autoridades y personalidades de la capital catalana Es en este punto donde comenzaron a surgir los desacuerdos en torno al lugar que debiacutean ocupar cada uno de ellos Durante este primer diacutea de duelo las negociaciones entre las instituciones para intentar llegar a acuerdos que contentasen a todos fueron continuas Los emisarios iban y veniacutean informando de las resoluciones que cada tribunal tomaba y comunicando si se aceptaba o no los asientos ofrecidos para el duelo

Los primeros en llegar fueron algunos abades de monasterios Banyoles Sant Cugat del Valleacutes o Serrateix Se sentaron junto a los concelleres en el lugar maacutes preminente de-bido a su calidad de eclesiaacutesticos ocupando el asiento maacutes honroso el abad de sant Cugat don Miquel de Aymeric por ser el maacutes antiguo de los tres Al poco llegaron de parte de la Diputacioacuten del General don Frederic Despalau don Joan Palau Hierogravenim de Gaver y Joaquim Setantiacute con sus gramallas rossegants para preguntar queacute lugar ocupariacutean los diputados en dicho saloacuten de Cent a los que se les contestoacute que se les dariacutea el asiento que acostumbraban a tener en anteriores ocasiones junto al conseller en cap Una vez se marcharon llegaron el canoacutenigo Onofre Reart electo obispo de Elna y el vicario general del Capiacutetulo Paulo Pla El primero se sentoacute entre el segundo conceller y el abad de Sant Cugat por haber sido elegido obispo mientras que el segundo lo hizo detraacutes del resto de abades Entonces regresaron de nuevo los susodichos Frederic Despalau y Joan Palau quienes comunicaron a los concelleres que en la Diputacioacuten se habiacutean revisado ejem-plares anteriores ndashconcretamente el de la reina Ana de Austriandash en los que el diputado eclesiaacutestico ocupaba el mismo lugar que el conseller en cap es decir en la mitad del fron-tispicio Ambos debiacutean estar sentados bajo la figura de la Virgen Mariacutea que presidiacutea dicha sala del Consejo de Ciento En caso de que no se les ofreciese ese lugar no acudiriacutean al duelo El segundo conceller Felip Dimas Montaner les dijo que ese era el lugar que les daba la ciudad y que se cerciorasen de ello ya que laquorebria gran pesar la Ciutat de que los senyors diputats ni vinguessen al dolraquo21 Eso siacute antildeadiacutea que si llegaba alguacuten magnate ellos los concelleres les ofreciacutean su puesto y del mismo modo teniacutean que actuar los diputados

A su vez los concelleres enviaron a Pons de Peramola Garau Guardiola Francesc Cornet y Gaspar Montaner con gramallas rossegants ya que soacutelo ellos llevaban falder a decir al virrey de Feria que la ciudad estaba guardando tres diacuteas de duelo por el rey difun-to y que en tales casos los concelleres no acostumbraban a visitar a nadie sino que ellos eran visitados en la casa de la Ciudad No obstante el duque de Feria no fue a la casa de la Diputacioacuten en ninguno de los tres diacuteas del duelo Tambieacuten enviaron a Francesc Gamis y Jaume Dalmau acompantildeados de varios oficiales del Consejo de Ciento a decir a los diputados que los concelleres sentiacutean mucho la intencioacuten de la Diputacioacuten del General de no asistir al duelo y que considerasen el lugar que se les habiacutea ofrecido ya que era el maacutes laquopreheminent y honrrat quemiddots pogueacutes donar en la Casa de la Ciutatraquo y que aquel mismo lugar era el que teniacutean el marqueacutes de Aitona el conde de Quirra o el veguer de Barcelona Insistieron los diputados que el diputado eclesiaacutestico debiacutea sentarse junto a la figura de la Virgen a lo que Francesc Gamis respondioacute que ese era precisamente el lugar que se les ofreciacutea y que los concelleres dariacutean orden para que el tiempo que sus sentildeoriacuteas estuviesen alliacute no hubiese otra persona a la que tuvieran que dar el sitio Ante esto los diputados confirmaron su asistencia al duelo en el saloacuten de Cent para contento de los concelleres

21 Llibre de les Solemnitats paacuteg 107

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 181

Ese mismo diacutea aconsejados por sus asesores los concelleres invitaron a los inquisidores para que asistieran al duelo que en la casa de la Ciudad se guardaba por Felipe II laquoper la correspondentia que aquesta Casa te y sol tenir ab tots los tribunalsraquo Era la primera vez que se invitaba a los inquisidores al duelo oficial de la ciudad ya que no se habiacutean encon-trado ejemplares anteriores donde hubieran estado presentes

Las llegadas de personalidades y cargos puacuteblicos al duelo se iban sucediendo Asiacute hi-cieron aparicioacuten los dos quinos alcaldes de la Seca con todo su consistorio Llevaban las gramallas rossegants y capirotes de luto Tomaron asiento en el banco donde se colocaban los mercaderes junto al quinto conceller Hierogravenim Talavera Ya despueacutes de comer llegoacute el marqueacutes de Aitona al que fueron a recibir los obreros de la ciudad y un gran nuacutemero de oficiales del Consejo de Ciento Y por fin aparecieron los diputados y oidores de cuentas de la Diputacioacuten del General con todos sus oficiales Los diputados se colocaron en el asiento de los ciudadanos junto al segundo conceller que ocupaba el lugar del conseller en cap recientemente fallecido Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que los conce-lleres fueron a recibir a los diputados de manera excepcional algunos pasos maacutes allaacute de donde estaban sentados porque para el resto de tribunales laquono feyan meacutes que alccedilarse de peusraquo Seguacuten apuntoacute Vila los concelleres hicieron esto porque los diputados eran junto con ellos el laquocap del dolraquo y nunca ellos debiacutean moverse para recibir a otras autoridades22 Entre los diputados no se sentoacute nadie mientras que sus oficiales se colocaron entre los prohombres Estuvieron en el duelo algo menos de media hora y luego regresaron a la casa de la Diputacioacuten Los diputados se fueron laquocon gran contentoraquo ya que en los dos an-teriores duelos de reinas ndashel de Isabel de Valois en 1568 y el de Ana de Austria en 1580ndash no se supo concertar el lugar adecuado que debiacutean ocupar23 Llegaron entonces el conde de Quirra y el abad de Ripoll que ocuparon el lugar que habiacutean dejado libre los abades que ya se habiacutean marchado Les siguieron los dos coacutensules de la Lonja que se sentaron junto al quinto conceller Pudieron sentarse en este sitio porque soacutelo habiacutea tres concelle-res ya que normalmente estaba establecido que el coacutensul ciudadano debiacutea estar sentado tras el cuarto conceller mientras que el coacutensul mercader debiacutea estarlo tras el quinto Una vez se marcharon los coacutensules de la Lonja y sus acompantildeantes el primer diacutea de duelo se dio por finalizado y los concelleres regresaron a sus hogares

A la mantildeana siguiente mieacutercoles 7 de octubre los concelleres se dirigieron otra vez a casa de la Ciudad para guardar el segundo diacutea de duelo en el saloacuten de Cent Pronto llega-ron los enviados de los inquisidores el secretario Riambau el escribano del Santo Oficio Macip y algunos otros oficiales del tribunal Comunicaron a los concelleres que los in-quisidores estaban muy satisfechos de la correspondencia que la ciudad habiacutea tenido con ellos al invitarles al duelo pero que ellos habiacutean consultado a sus asesores y oficiales maacutes antiguos asiacute como algunos dietarios y no habiacutean encontrado ninguacuten ejemplar en que los inquisidores hubieran asistido a duelos en la casa de la Ciudad y que por este motivo no acudiriacutean tampoco en esta ocasioacuten Claro estaacute este desplante de los inquisidores no debioacute de hacer mucha gracia a los concelleres y a los miembros del Consejo de Ciento Poste-riormente los concelleres enviaron emisarios al Capiacutetulo de la catedral para invitarles al duelo ya que no habiacutea obispo por estar la sede vacante Reunido los canoacutenigos del cabildo barceloneacutes decidieron que laquoen ninguna manera convenia se anas per part del capitol al dol per ocasio de las graduations se usen en casa de la ciutat y per altres inconvenientsraquo24 Sin embargo no comunicaron esta resolucioacuten a los emisarios del Consejo de Ciento sino

22 AHCB Ms B-100 f 181-18223 Afirmacioacuten de Frederic Despalau en su diario (Antoni siMon i tarreacutes Cavallers i ciutadans a la Catalunya del cinc-cents

Barcelona Curial paacuteg 160)24 ACB Exemplaria vol I f 184

182 Alfredo Chamorro Esteban

que les respondieron que hariacutean lo que teniacutean por acostumbrado Esta era una manera de no dar una negativa rotunda a los concelleres que podriacutean llevar a un conflicto ceremonial maacutes serio y darles una respuesta abierta aunque sujeta a lo que estaba establecido por tradicioacuten Y es que ninguna institucioacuten estaba dispuesta a aceptar una degradacioacuten en las precedencias ceremoniales lo que se traduciriacutea por una peacuterdida de poder faacutectico en favor de los otros tribunales

Comenzaron a llegar las autoridades empezando por el batlle general y su consistorio Se sentoacute junto al conceller Montaner por haber tres concelleres ya que de haber estado los cinco lo habriacutea hecho entre el segundo y el tercer conceller El lugarteniente de batlle general don Francesc Agullana no quiso asistir al duelo ya que no aceptoacute el lugar que se le ofreciacutea tras el prohombre maacutes antiguo en lugar del que eacutel reclamaba que era junto al batlle general y por delante de los prohombres Luego aparecieron los alcaldes de la Seca y tras ellos los coacutensules de la Lonja que se sentaron en estricto orden de precedencias es decir el alcalde monader entre los dos coacutensules y en uacuteltimo lugar el alcalde obrer Y es que laquolo consul de la Lotja militar o ciuteda preceheix al alcalde monader y lo dit alcalde monader preceheix al consul mercaderraquo25 A media mantildeana se envioacute al siacutendico de la ciudad junto con otros oficiales al palacio real para que invitasen al duelo al maestro racional o a su lugarteniente en su defecto Sin embargo se encontraron las puertas de dicho racional cerradas y tuvieron que regresar sin realizar su acometido Ciertamente los concelleres no queriacutean dejar fuera a nadie y todas las autoridades y oficiales de la ciu-dad debiacutean estar presentes en el duelo

Ese mismo diacutea se produjo un problema que reflejaba claramente el complejo entra-mado institucional de la Barcelona de finales del siglo xvi Joaquim Setantiacute ciudadano honrado de Barcelona habiacutea sido elegido por el quinto conceller Hierogravenim Talavera para asistir al duelo y exequias del rey por lo que recibioacute una cantidad de pantildeo veintido-seno para confeccionar las prestigiosas gramallas de luto con las que debiacutea acudir a dichas ceremonias26 Sin embargo Setantiacute rehusoacute su asistencia al duelo porque eacutel era oficial de la Diputacioacuten del General y como tal debiacutea estar presente en el duelo que se celebraba en la casa de la Diputacioacuten Por este motivo el conceller Talavera envioacute oficiales a casa de Setantiacute para reclamar la devolucioacuten de los costosos pantildeos de luto pero eacuteste les dijo que habiacutea troceado y regalado los trozos laquopor amor de Deuraquo Ante tal agravio los concelleres enviaron al veguer a casa de Setantiacute para que embargase sus bienes por el valor de las telas que le habiacutean donado sin embargo antes de que llegase el veguer Setantiacute ya habiacutea efectuado el pago de los pantildeos mediante el obrero de la ciudad Marc Antoni Carreres por lo que la orden de empentildeo de los concelleres no siguioacute adelante

No obstante este caso es representativo de la vinculacioacuten personal de los miembros de las eacutelites barcelonesas a las diversas instituciones poliacutetico-administrativas de la ciudad y del paiacutes Estas eacutelites se conformaban clientelas propias de estas instituciones y estaba totalmente prohibido que apareciesen en manifestaciones y ceremonias puacuteblicas junto a otras instituciones que no fuera a la que perteneciacutean El agravio a los concelleres no se produjo en la negativa de Setantiacute a asistir junto a ellos al duelo sino en su libre disposicioacuten de los costosos pantildeos de luto que la ciudad le habiacutea entregado Y todo en un momento en que el gobierno municipal y dentro de eacutel su cuerpo poliacutetico maacutes importante es decir los concelleres se encontraban mermados por los fallecimientos del cuarto conceller prime-

25 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11026 Sobre la cantidad y calidad del pantildeo para las gramallas seguacuten el rango del receptor veacutease Llibre de les Solemnitats vol II

paacuteg 120-123

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 183

ro y sobre todo por el del conseller en cap diacuteas maacutes tarde verdadera autoridad poliacutetica y moral de la ciudad

Sobre las diez de la mantildeana de ese mismo diacutea llegaron a la casa de la Ciudad dos oficia- les del racional de la casa y Corte de su Majestad para preguntar al escriba de la ciudad el notario Francesc Pedralbes queacute lugar dariacutean al lugarteniente de dicho racional Gaspar Vilanova en caso de que eacuteste viniese al duelo junto con el resto de oficiales del racional La respuesta del escribano Pedralbes fue clara si estaba presente el maestro racional que era el marqueacutes de Aitona eacuteste se sentariacutea en el banco de los ciudadanos junto al segundo conceller Montaner en caso de que viniese el lugarteniente de racional Vilanova acom-pantildeando al maestro racional o sin eacutel tendriacutea que colocarse tras el prohombre maacutes antiguo Se actuariacutea conforme se habiacutea actuado con el batlle general y su lugarteniente Agullana En-tonces los oficiales del racional contestaron a Pedralbes que si el lugarteniente de racional no teniacutea el mismo lugar que el maestro racional entonces el consistorio no vendriacutea Y asiacute sucedioacute que el consistorio del racional no asistioacute al duelo oficial por Felipe II

Ya por la tarde acudieron de nuevo los diputados oidores de cuentas y el resto de oficiales de la Diputacioacuten Diputados y oidores se sentaron juntos en el banco de los ciu-dadanos junto al segundo conceller En ese momento los prohombres del Consejo de Ciento se levantaron de sus asientos para dejar sitio libre para otras personalidades lo que aprovecharon los asesores y algunos caballeros de la Diputacioacuten para ocupar el es-pacio alegando que ellos debiacutean sentarse junto a los diputados y oidores porque laquotots ells feyen consistori ab los senyors diputats y nomiddots podien separarraquo Los prohombres del Consejo decidieron no recriminar nada a los diputados para evitar diferencias con ellos ndashbastante les habiacutea costado que fuesen al duelondash pero que al diacutea siguiente que era el uacutelti-mo del duelo no permitiriacutean que ocupasen ese lugar los asesores Sin embargo durante lauacuteltima jornada de duelo la Diputacioacuten del General no aparecioacute por el saloacuten del Consejode Ciento Se tomoacute nota de ello para que en futuras ocasiones los concelleres estuviesenadvertidos de ello porque laquoencara que en la Deputacioacute tots fassen consistori nomiddotl fan nimiddotlpoden fer en la present Casaraquo Se registroacute lo sucedido para evitar que el lugar ocupadopor los asesores de la Diputacioacuten marcase un precedente

El jueves 8 de octubre comenzoacute el uacuteltimo diacutea de duelo Bien temprano los ocho trompetas de la ciudad vestidos de luto con sus laquotrompes sordesraquo27 en sentildeal de respeto por el rey iban publicando por todas las calles y plazas de Barcelona que al diacutea siguiente 9 de octubre se celebrariacutean las exequias y capilla ardiente de Felipe II en la catedral de Barcelona El pregoacuten28 comenzoacute en casa de la Ciudad y acto seguido se publicoacute ante el pa-lacio donde viviacutea el virrey duque de Feria y luego por los lugares acostumbrados Como en los anteriores diacuteas no faltaron los alcaldes de la Seca ni los coacutensules de la Lonja que lo hicieron ya por la tarde Tambieacuten vinieron el prior del monasterio de Santa Ana y los canoacutenigos de la catedral de Barcelona Lluiacutes Miquel de Bertomeu y Miquel Ferrer de Bus-quets Seguacuten dijeron veniacutean al duelo en calidad de procuradores generales de la provincia de Tarragona Es decir que no veniacutean como representantes ni miembros del Capiacutetulo de la catedral de Barcelona que ndashrecordemosndash habiacutea resuelto no acudir al duelo en la casa de la Ciudad Al prior lo sentaron tras el prohombre maacutes antiguo y a los dos canoacutenigos entre los prohombres que veniacutean inmediatamente despueacutes Tambieacuten asistieron algunos nobles como don Francisco de Erill y don Pedro de Perapertusa baroacuten de Joch que se sentaron tras el prior de Santa Ana y el prohombre inmediato respectivamente

27 Se colocaba un trozo de madera dentro de la trompeta para hacer un sonido laquotrist y llamentableraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 112)

28 El pregoacuten completo en AHCB 1B-IV Crides Comunes 23 f 142

184 Alfredo Chamorro Esteban

Por la tarde tras llegar de nuevo los concelleres a la casa de la Ciutat ordenaron a los 20 prohombres elegidos por ellos tres que fuesen a caballo junto con sus criados to-cando a las puertas de las casas laquosens dir cosa ningunaraquo Un ritual que conminaba a todos los barceloneses a acudir a las funerarias del rey Este uacuteltimo diacutea de duelo en verdad se destinaba a dejar listos todos los preparativos de las exequias que tendriacutean lugar al diacutea siguiente El propio segundo conceller se reunioacute con los obreros de la ciudad para esta-blecer la graduacioacuten de las personas que debiacutean acompantildear a los concelleres a la catedral Sin embargo no les resultoacute nada faacutecil dar cabida en la catedral a todas las instituciones y personalidades que debiacutean estar presentes en la capilla ardiente del rey Ciertamente la complejidad institucional de la Cataluntildea y Barcelona de finales de la centuria se evidencioacute en las exequias de Felipe II

Las exequias de la catedral

la negoCiaCioacuten eConoacuteMiCa

Como ya se ha visto desde la llegada de la carta de Felipe III que informaba de la muerte de su padre se pusieron en marcha los mecanismos de preparacioacuten de las exequias Era necesario que las instituciones que organizariacutean la ceremonia principalmente el Consejo de Ciento y el Capiacutetulo de la catedral se pusieran de acuerdo en la forma y modo de pro-ceder para su ejecucioacuten Ya hemos visto como la Ciudad elaboroacute dos memoriales para el clavario y los obreros respectivamente La negociacioacuten ritual entre Consejo de Ciento y Capiacutetulo se estableciacutea en varios niveles que iban desde el aacutembito maacutes puramente cere-monial relacionado con las precedencias y los lugares que debiacutean ocupar las instituciones y personalidades en la catedral hasta aspectos maacutes econoacutemicos como era sobre todo la negociacioacuten por la cera que debiacutea iluminarlo

El diacutea 2 de octubre llegaron a la sala del Capiacutetulo de la catedral el clavario Francesc Gamis y el escribano mayor de la casa de la Ciudad Galceran Francesc Calopa para solicitar a los canoacutenigos que diesen lugar sobre las gradas de la capilla de Santa Eulalia para construir la capilla ardiente de Felipe II Ademaacutes les pediacutean que prestasen a la Ciu-dad el dosel imperial que la ciudad habiacutea hecho para las exequias de la reina dontildea Ana cuarta esposa de Felipe II porque no teniacutean tiempo de realizar uno nuevo La tradicioacuten estableciacutea que el Consejo de Ciento debiacutea hacer un dosel para las exequias reales en la catedral que luego regalaban a la sacristiacutea El clavario Gamis tambieacuten se comprometioacute a laquoprestar las solitas obligations acustumades y de estar a las concordias antiguas tenian ab sas mercesraquo El vicario Montserrat Roquer les respondioacute que aceptaban las dos pri-meras peticiones y que ya habiacutea encargado a los canoacutenigos Pau Pla y Gabriel Cerdagrave que revisasen los ejemplares de anteriores exequias reales para ver el modo de proceder entre ambas instituciones No obstante pese a que se prestariacutea el dosel a la Ciudad el Capiacute-tulo no le perdonoacute la obligacioacuten de hacer uno nuevo y entregarlo a la sacristiacutea Por eso el clavario Gamis firmoacute en nombre de los concelleres un laquoacte de obligacioacuteraquo por el que se comprometiacutean a confeccionar un pantildeo de oro para cubrir el tuacutemulo y que posterior-mente serviriacutea para hacer un palio Sin embargo se produjeron algunas diferencias en cuanto a la calidad del brocado del pantildeo que los canoacutenigos exigiacutean de tres laquoaltsraquo como uacuteltimamente se haciacutea mientras que el clavario deciacutea que en los dietarios de la ciudad no se encontraba tal cosa comprometieacutendose eso siacute a que el dosel fuese de brocado laquoamb

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 185

tant cumpliment com lo ultimraquo29 Tambieacuten seriacutea para la sacristiacutea la tela blanca con la que se cubririacutea la tumba del rey como quedaba estipulado en anteriores funerarias de reyes

Otro de los puntos de dura negociacioacuten era el referente a la cera colocada para ilu-minar la capilla ardiente Estaba escrupulosamente regulada la cantidad de velas cirios antorchas y candelas que debiacutean acompantildear la tumba del rey El Consejo de Ciento habiacutea encargado a su candelero trescientos cirios amarillos de seis onzas de peso cada uno que se debiacutean colocar en la capilla ardiente cinco antorchas de cinco libras de peso a repar-tir entre los cuatro lados de la tumba y una en medio del cimborio cuatro cirios de tres libras para los candelabros del altar mayor y finalmente doscientas cincuenta antorchas o blandones de cinco libras que se ubicariacutean en los lados de la capilla ardiente Por unaantigua concordia entre la Ciudad y el Capiacutetulo de la catedral tras acabar las exequiasla sacristiacutea se quedariacutea con el diezmo de la cera que no se hubiese quemado restando elsobrante para la ciudad Ademaacutes los trozos de los blandones que se hubieran quemadohasta el candelabro tambieacuten perteneciacutean a la sacristiacutea ya que en su lugar los sacristanescolocaban otro blandoacuten nuevo30 Tambieacuten se estipulaban algunas ayudas de costa comolas 10 lliures al Capiacutetulo por las 100 misas que se habiacutean de celebrar por el alma de Fe-lipe II las 5 lliures a los obreros de la ciudad por la madera sobrante ya que la ciudadhabiacutea puesto madera en el capitel de la capilla ardiente y eacutesta debiacutea haberla puesto todala catedral En fin la puesta en marcha de las exequias requeriacutea un entendimiento entre lasdos principales instituciones organizadoras Una negociacioacuten ritual en este caso de clarocaraacutecter econoacutemico

negoCiaCioacuten CereMonial y asistenCia instituCional a las exequias

El lunes diacutea 5 de octubre don Frederic Despalau y Joaquim Setantiacute fueron a visitar al virrey duque de Feria para decirle que si el diacutea de las exequias reales no ofreciacutea a los diputados el lugar competente en el altar mayor de la catedral como acostumbraban a tenerlo en anteriores ocasiones no les quedaba maacutes remedio que no asistir a la ceremo-nia que les excusase por dicha ausencia y que ellos guardariacutean duelo y celebrariacutean sus propias exequias en la casa de la Diputacioacuten El duque les contestoacute que sentiacutea mucho que un tribunal tan principal laquono tuviesse lugar esa yornada y veriacutea si se podriacutea remediarraquo Les preguntoacute entonces el virrey en queacute estribaba dicha afirmacioacuten Despalau contestoacute que antiguamente los diputados ocupaban una parte del altar mayor y los concelleres la otra Sin embargo ahora ellos habiacutean perdido su lugar en favor del Real Consejo ya que sus doctores se negaban a estar separados del virrey porque ndashargumentabanndash formaban un cuerpo unitario Feria les dijo que laquono le paresiacutea se podiacutea remediar mas que eacutel lo veriacutearaquo31 Y es que eacutesta era una de las consecuencias que tuvo la instauracioacuten y posterior consolidacioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea32 la reestructuracioacuten ceremonial de las instituciones y autoridades del Principado

Durante los tres diacuteas previos a las exequias e incluso el mismo diacutea de la ceremonia las embajadas entre consistorios se sucedieron en un juego a tres bandas donde los actores principales fueron los concelleres los diputados y el virrey El diacutea 7 de octubre el secre-

29 ACB Exemplaria vol I f 18330 laquoDe les doscentes y sinquanta atxes y de tots los siris que cremaren en lo tiburi ne foren donades per servey de la sacristiacutea de deu

una y de deu altra conforme la praacuteticha y consuetut de molts anys a esta part y les restants altres atxes foren restituits al candaler y los trossos que restaren dels siris foren donats tots a la dita sacristiaraquo (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119)

31 Estas palabras las incluyoacute el mismo Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 159)32 Sobre la introduccioacuten de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea veacutease Jesuacutes lalinde abadiacutea La institucioacuten virreinal en Cataluntildea

1471-1716 Barcelona Instituto de Estudios Mediterraacuteneos 1964

186 Alfredo Chamorro Esteban

tario Alzina fue a la casa de la Ciudad para insistir a los concelleres que el virrey queriacutea que los diputados estuvieran presentes en las exequias Su ausencia no soacutelo podriacutea ser tomada como una afrenta a su autoridad sino tambieacuten un desaire a la propia monarquiacutea y al nuevo soberano Por eso les pediacutea que diesen lugar a los diputados en el altar mayor Los concelleres por su parte se limitaron a responderle que dijesen a los diputados que acudiesen a la casa de la Ciudad donde seriacutean graduados en la comitiva que desde alliacute partiriacutea a la catedral Al diacutea siguiente temprano Miquel Sarrovira abogado del Consejo de Ciento insistioacute ante los diputados que los concelleres deseaban contar con ellos en las exequias Por eso les propuso que se sentasen en el banco de los concelleres entremez-clados con ellos y los prohombres Eso siacute insistioacute que tendriacutean que partir desde la casa de la Ciudad graduados con el resto de integrantes de la comitiva Como se acostumbraba a contestar a estos emisarios los diputados le dijeron que estudiariacutean la propuesta y les dariacutean una respuesta lo antes posible Avanzada ya la mantildeana llegoacute otra embajada de los concelleres encabezada por Josep de Bellafilla y Miquel Baptista Falcoacute que invitaron de nuevo a los diputados a las exequias del rey Felipe II

El duque de Feria envioacute a su secretario Gabriel Alzina a que dijera a los concelleres que para que los diputados pudiesen estar presentes en las exequias del rey cabiacutea la posi-bilidad de que se ubicaran junto a la reja que estaacute justo delante del altar mayor Frederic Despalau volvioacute a visitar al virrey para comunicarle que los diputados deseaban estar presentes en la capilla ardiente y volviacutea a insistir en que su Excelencia el duque les diese un lugar adecuado El problema era que eso no dependiacutea del virrey Feria les propuso la solucioacuten que habiacutea propuesto a los concelleres colocar un banco ante el altar mayor Pero esta opcioacuten que no sedujo a los diputados decididos a recuperar su sitio en el altar Los diputados reunidos con su consistorio deliberaron sobra la oferta del virrey y de los in-convenientes de asistir o no a las exequias de la catedral Tras muchos debates y ejempla-res anteriores examinados los asesores de la Diputacioacuten aconsejaron a los diputados que enviasen una embajada a los concelleres para que les indicasen el lugar que se les dariacutea en la catedral el diacutea de las funerarias Ciertamente no se habiacutea avanzado mucho

Tampoco a los concelleres les convencioacute la idea del virrey Argumentaron que no habiacutea antecedentes de que los diputados ocupasen ese lugar Ademaacutes ese banco estaba destinado para los nobles titulados cuando la persona real estaba en la capilla del altar mayor La presencia del cenotafio del rey en el altar que encarnaba su cuerpo y su alma33 impediacutea que los diputados se sentasen en ese banco porque tendriacutean un lugar maacutes valo-rado que los propios concelleres por ser sitio de los tiacutetulos del reino34 La embajada de los diputados no fue a la casa de la Ciudad con la esperanza de recibir una respuesta de su agrado No estaban equivocados Los concelleres se limitaron a comunicar a los diputados que laquosien servits de anar demagrave de matiacute en casa de la ciutat y de alliacute en fora los agraduaran y aniran agraduats perquegrave apreacutes quant fossen a la Seu nomiddoty hagueacutes novedats y quefersraquo35 No les quedoacute otro remedio a los diputados que informar al virrey duque de Feria que muy a su pesar la Diputacioacuten del General no asistiriacutea a las exequias aunque era de-seo expreso de todos los diputados y oficiales de la institucioacuten estar presentes en ellas Ademaacutes argumentaban que si los concelleres no aceptaban que estuvieran en el banco de los magnates proacuteximo al lugar que ocupaba el virrey porque suponiacutea que los diputados

33 Sobre la separacioacuten del cuerpo y el alma del soberano veacutease Ernst Hartwig KantoroWiCz Los dos cuerpos del rey Un estudio deteologiacutea poliacutetica medieval Madrid Alianza 1985

34 BN Ms 2338 f 109-110 35 sans (dir) Dietaris paacuteg 329 Frederic Despalau uno de los emisarios enviados por los diputados apuntoacute en su diario que

cuando el segundo conceller les comunicoacute la resolucioacuten tomada por el Consejo de Ciento se giroacute hacia los prohombres yasesores alliacute reunidos y les preguntoacute si la respuesta dada a los emisarios era correcta a lo que todos asintieron (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 161)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 187

tendriacutean un lugar maacutes prestigioso estaban dispuestos a cambiarles el sitio y sentarse ellos en el banco en el que acostumbraban a estar los concelleres Posteriormente reunidos en consejo los diputados informaron de todo lo sucedido y de que el virrey habiacutea quedado satisfecho por los esfuerzos de la Diputacioacuten por estar presente en la capilla ardiente del monarca fallecido y que de ello dariacutea cuenta al rey Felipe III Ademaacutes el duque se comprometiacutea a negociar con los concelleres esa misma noche previa a la ceremonia la asistencia de los diputados a la catedral Feria iba a agotar todas las posibilidades

Este ir y venir de embajadas institucionales generalmente con un resultado infructuoso evidencian que las autoridades poliacuteticas no dieron su brazo a torcer Concelleres y diputa-dos se enrocaron en sus respectivas posiciones y a diferencia de lo ocurrido con el duelo oficial no hubo acercamiento para llegar a un acuerdo ambos cuerpos institucionales aferrados a sus ejemplares antiguos Todas las partes utilizaban foacutermulas de cortesiacutea y mostraban su voluntad para encontrar una solucioacuten pero en realidad no hicieron gala de una flexibilidad poliacutetica ni de maleabilidad ceremonial Sus propuestas en ninguacuten modo podiacutean significar una peacuterdida de prestigio Por su parte el virrey parece que entendioacute la postura de la Diputacioacuten pese a que eacutel y su Real Consejo fuesen los causantes de que la institucioacuten maacutes importante de Cataluntildea hubiese perdido su lugar en el altar mayor Por eso aseguraban los diputados que el virrey poniacutea en boca del soberano que preferiacutea que ellos estuvieran presentes en las exequias laquoattes representan tot lo Principat que no un marques ni un compte que eren personas particularsraquo

la CereMonia

El viernes 9 de octubre se celebraron por fin las exequias de Felipe II en la catedral de Barcelona Los concelleres llegaron bien temprano ndashentre las 7 y las 8 de la mantildeanandash a la casa de la Ciudad junto con los prohombres y oficiales del Consejo de Ciento donde se conformariacutea la comitiva de duelo por estricto orden jeraacuterquico Los concelleres ordenaron a la persona que acostumbra a tocar la campana de la Ciudad para los difuntos que acom-pantildeado por dos hombres fuese a caballo por todas calles barcelonesas pregonando con su campanilla la muerte del rey El primer pregoacuten se hizo en la misma casa de la Ciudad

Devots cristians y cristianes Pregau a Deu per la aacutenima de la sacra catoacutelica real magestad del rey don Felip senyor nostre lo qual es passat de aquesta vida en lrsquoaltra36

Posteriormente se hizo uno ante la casa del virrey y luego por los lugares donde normal-mente se publicaban los pregones Una vez colocados todos en sus puestos la comitiva partioacute para la catedral para llegar antes alliacute que el virrey al que esperariacutean en el altar Encabezaba el cortejo el bastoner del morbo seguido del jefe de los guardias de la ciudad y los maceros o verguers del Estudio la Lonja y los concelleres Tras ellos iban los propios concelleres acompantildeados de todos los prohombres graduados en casa de la Ciudad re-partidos en seis bordones37 Y por uacuteltimo los oficiales del Consejo de Ciento mezclados y sin orden jeraacuterquico preestablecido

36 Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 11437 Los graduados en el cortejo de los concelleres fueron por bordones los siguientes 1ordm Don Joaquim Carroacutes de Centelles conde

de Centelles Felip Dimas Montaner segundo conceller don Miquel de Aymeric abad de Sant Cugat del Valleacutes el abad deSerrateix Pons de Peramola militar Garau Guardiola militar Francesc Cornet ciudadano 2ordm Josep Illa tercer conceller elabad de Banyoles Francesc Cosme Fivaller coacutensul de la Lonja el abad de Ripoll Miquel Ferrer militar Marc Antoni Lentesmilitar Gaspar Montaner ciudadano 3ordm Hierogravenim Talavera quinto conceller el abad de Sant Pere de Gallicants Luiacutes Mirallescoacutensul de la Llotja Perot de Tamarit militar Francesc Pons militar Francesc de Gualbes militar Juliagrave de Navel ciudadano

188 Alfredo Chamorro Esteban

Cuando la comitiva de la ciudad llegoacute a la catedral los concelleres y sus graduados subieron al altar mayor Contrariamente a lo acostumbrado sus cuatro bancos estaban colocados en el lado de la Epiacutestola cuando debiacutean estarlo en el del Evangelio sin embar-go la presencia del estrado y la silla del virrey en lado del Evangelio obligoacute a colocar los bancos de los concelleres en el lado opuesto No obstante esto no fue un obstaacuteculo para el desarrollo de la ceremonia Siacute lo fue en cambio el hecho de que los bancos del virrey y de los doctores de su Real Consejo tuvieran respaldo y que el de los concelleres no Como no teniacutean tiempo para ir a buscar bancos con respaldos a la casa de la Ciudad tomaron pres-tados los de la sala capitular de la catedral Solucionado esta pequentildea diferencia el con-seller en cap se sentoacute en su banco en cuyo inicio estaba el conde de Quirra que por ser un titulado le precediacutea en el resto de bancos los otros dos concelleres abades prohombres y los oficiales de mayor rango del Consejo de Ciento Al poco llegoacute el virrey de Catalunya duque de Feria acompantildeado del regente a mano izquierda y de algunos caballeros de la tierra Tras ellos los dos maceros de la Real Audiencia el tesorero y todos los docto-res del Real Consejo por orden de antiguumledad Llegados al altar los concelleres y todos los de su cortejo se alzaron para ofrecer su acatamiento al virrey Eso siacute sin moverse de su sitio ya que en ceremonias de duelo no saliacutean a recibir al virrey

Una vez todos sentados en sus bancos salioacute de la sacristiacutea el canoacutenigo Onofre Reart acompantildeado de los canoacutenigos Bernat Oliva diaacutecono y Gabriel Cerdagrave subdiaacutecono Ellos fueron los encargados de oficiar la ceremonia que fue de gran solemnidad y a canto de oacutergano Entre las gradas de la capilla de Santa Eulalia y el coro estaba el tuacutemulo y capilla ardiente de Felipe II

Sobre les escales de Sta Eularia feren un gran cadafal que si pujave ab tres o quatre grades del qual axien quatre pilars grans que sustentaven una cuberta feta acirc manera de piramida quadrada ab uns marlets tot al entorn y sinch torres una en lo meacutes alt y altre sobre cada pilar38 Sobra cada una dellas estava una atxa y en lo meacutes alt estava un escut dorat ab les armes del Senyor Rey y en las de sobra los pilars estaven altres escuts deurats ab les armes de la Ciutat Sota los marlets que estaven al entorn de dita cuberta com acirc tovallons unas telas pintadas de or y plata ab escuts de la Ciutat y del quogravendam Senyor Rey y per lo sobrecel de dita capella sota la cuberta estava un drap blau tot pintat de or y plata ab molts personatges y en lo mitg estaven las armes Reals y als cantons las de la Ciutat39

Como se puede ver en esta descripcioacuten de Jaume Ramon Vila por toda la sepultura apareciacutean las armas del rey y las de la Ciudad Y es que las exequias no soacutelo eran una ce-remonia para honrar la memoria del soberano desaparecido sino que eran tambieacuten una escenificacioacuten de la monarquiacutea y del poder municipal Ni siquiera apareciacutean el escudo del Capiacutetulo de la catedral y menos todaviacutea el de la Diputacioacuten

4ordm Francesc Gamis clavario Vicens Castelloacute tauler Sebriagrave Caraps juez de apelacioacuten Josep de Bellafilla Miquel Batista Falcoacute Luiacutes de Boxadors Pau Masnovell Gabriel Antoni Bosser 5ordm Pau Ciurana mostasaf Mariano Berart Arcagravengel Queralt Joan Soria Pau Duran y Llorens Materra prohombres de conceller Miquel Sarrovira Jaume Dalmau y Hierogravenim Fivaller abogados de la Ciudad 6ordm Joan Garriga tauler Joaquim Montalt Pere Antic y Joan Milsocos prohombres de los coacutensules de la Llotja Francesc Ccedilaragoccedila y Jaume Aymeric abogados de la Lonja Baltasar Gual y Antoni Joan Burgeacutes prohombres de los coacutensules de la Lonja

38 La graderiacutea fue la estructura efiacutemera utilizada en Barcelona para las exequias reales durante toda la Edad Moderna Esta formade tuacutemulo real era sin lugar a dudas la maacutes econoacutemica (Mariacutea Adelaida allo Manero laquoEl estudio de las exequias reales de lamonarquiacutea espantildeola ss xvi xvi y xviraquo Artigrama 19 (204) paacuteg 71

39 AHCB Ms B-100 f 182

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 189

Havia un gran tuacutemulo sobre dos gades les quals ab tot lo paviment de dita capella y les grades della estaven cubertas de dol [] y sobre lo dit tumol estava al cap dos coxins de vellut blau ab una corona Real y cetro dorat y als peus estava la creu major de la Seu y al entorn de dita capella estaven moltes blandoneras de de terra la una mes alta que la altra a menra de grades de teatro en les quals estaven 250 atxes ab escuts de la Ciutat40

Las armas del rey la corona y el cetro encarnaban la esencia de las exequias la presencia del rey y de la monarquiacutea en aquellos territorios y lugares donde ya no residiacutea No impor-taba que fuera un cenotafio el rey estaba alliacute

Acabado el oficio cuatro presbiacuteteros dieron al virrey y a los tres concelleres un cirio de una libra de peso y un escudo de oro a cada uno Entre el resto de sus acompantildeantes tambieacuten se repartieron cirios y dinero El peso del cirio y el valor de la moneda dependiacutean del rango y calidad de cada uno de los oferentes41 Mientras tanto otros presbiacuteteros repar-tieron cirios y dinero por el coro la tribuna de las damas encabezadas por dontildea Violant de Cardona y Centelles esposa del gobernador de Cataluntildea y por el resto del templo Entonces dio inicio el ritual del ofertorio En primer lugar ofrecioacute el diaacutecono Oliva y el subdiaacutecono Cerdagrave tras ellos el maestro de ceremonias del Capiacutetulo y todos los escolanos que participaron como ayudantes en el altar mayor Posteriormente fue el virrey duque de Feria quien acompantildeado del regente y del tesorero se levantoacute de su silla y ofrecioacute su moneda y cirio encendido y besoacute la patena que sujetaba el canoacutenigo Reart Tras regresar a su lugar el diaacutecono Oliva se dirigioacute a los concelleres para que hiciesen su ofrenda mien- tras que el canoacutenigo Cerdagrave lo hizo donde estaba el regente el tesorero y los doctores del Real Consejo Nadie de los que estaban en el altar mayor se movioacute de su sitio para el ofertorio excepto el virrey

el serMoacuten

Los concelleres habiacutean decidido que fuese el prior del convento de los padres carmelitas descalzos de Barcelona el padre fray Alonso de los Aacutengeles natural de Castilla quien predicase el sermoacuten fuacutenebre en la catedral de la ciudad Eacuteste era uno de los puntos esen-ciales de las exequias ya que durante su predicacioacuten se ensalzaba la figura del monarca desaparecido remarcando todas sus virtudes y todos sus logros42 Por eso la eleccioacuten del predicador era un asunto importante ya que el elegido debiacutea poseer buenas dotes como orador y saber transmitir bien su mensaje a los asistentes43 El sermoacuten era un elemento muy uacutetil para la propaganda y exaltacioacuten de la monarquiacutea y de la casa de Austria De acuerdo

40 AHCB Ms B-100 f 18341 Para la distribucioacuten de cera y dinero entre los oferentes veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 119-12042 Sobre la importancia del sermoacuten como instrumento poliacutetico de la monarquiacutea se han hecho diversos estudios entre los que

destacamos Fernando negredo del Cerro laquoLa palabra de Dios al servicio del Rey La legitimacioacuten de la Casa de Austria en los sermones del siglo xviiraquo Criticon La oratoria sagrada del Siglo de Oro 84-85 (2002) paacuteg 295-311 Roberto J loacutePez laquoLa imagen del rey y de la monarquiacutea en las relaciones y sermones de las ceremonias puacuteblicas gallegas del Antiguo Reacutegimenraquo en Manuelnuacutentildeez rodriacuteguez (coord) El rostro y el discurso de la fiesta Santiago de Compostela Universidad de Santiago de Compostela1994 paacuteg 197-222 David gonzaacutelez Cruz Manuel J de lara roacutedenas y Soledad goacuteMez navarro laquoPredicacioacuten fuacutenebre ymonarquiacutea materiales para el estudio de la muerte del rey a traveacutes de los sermones (seleccioacuten de textos)raquo en Pablo Fernaacutendez albadalejo (coord) Monarquiacutea imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 771-780 y Teoacutefanes egido loacutePez laquoLos sermones retoacuterica y espectaacuteculoraquo en Luis Antonio ribot garCiacutea y Luigi de rosa (dir) Trabajo y ocio en la Edad Moderna Madrid Actas 2001 paacuteg 87-110

43 Sobre la eleccioacuten de los predicadores de los sermones en la exequias reales veacutease Oacutescar Rauacutel Melgosa oter laquoProtagonistas en las exequias de los Austrias los predicadores del sermoacuten fuacutenebreraquo Obradoiro de Historia Moderna 16 (2007) paacuteg 253-282y Manuel Moraacuten y Joseacute andreacutes-gallego laquoEl predicadorraquo en Rosario villari El hombre Barroco Madrid Alianza 1993paacuteg163-200

190 Alfredo Chamorro Esteban

con su relevancia para la ceremonia su redaccioacuten y preparacioacuten era una tarea compleja en la que el predicador se empleaba de manera concienzuda para que su puesta en esce- na en el puacutelpito fuera un eacutexito Fray Alonso de los Aacutengeles hizo en su exposicioacuten un alarde de conocimiento biacuteblico e histoacuterico pero a su vez del tiempo presente en el que viviacutea eacutel y el propio soberano Sus referencias a escritores de eacutepoca claacutesica y medieval evidenciaban la alta cultura de este padre prior de los descalzos

Comenzoacute el sermoacuten44 con una breve introduccioacuten y descripcioacuten de Espantildea hablando de su fundacioacuten con el miacutetico Tubal y de sus fronteras con Francia y Aacutefrica Acto seguido como era costumbre en los sermones de exequias reales introdujo un tema o personaje biacuteblico En este caso la figura escogida fue la del rey Salomoacuten Claro estaacute la comparacioacuten del difunto Felipe II con el miacutetico monarca biacuteblico fue un continuo durante toda la predi-cacioacuten del carmelita

Para argumento pues destas exequias Reales tomeacute vnas palabras que dixo otro Rey que fue Salomon [] y yo tambieacuten soy mortal como el pobre ambos pisamos la tierra espinosa ambos gozamos de vn ayre y todos dezimos Hay en naciendo Y no las tomo por su fundamento tanto porque las dixo Salomon como porque vn autor de grande autoridad las declara en persona de Christo para verificar que tomograve cuerpo verdadero sugeto apenas y muerte como a todos a quien yo queriacutea compara y cotejar a nuestro Rey pues tanto le imitoacute45

Es decir no comparoacute a Felipe con Salomoacuten sino con el mismo Jesucristo No obstante el rey es un imitador de Cristo christomimetes una figura sempiterna Posteriormente el predicador arguye que Felipe es el artiacutefice de la paz en la que se encontraban en ese mo-mento Para ello alude a cartas escritas por el mismo soberano como la que dirigioacute a don Jorge de Baeza y Haro corregidor de la ciudad de Toro

Pongo a Dios por testigo que nunca moui guerra por ganar mas Reynos sino por conservar estos en Religion y paz Y como Salomon edificoacute el templo nuestro Rey otro templo entre templos46

A tenor de estas palabras no cabiacutea actitud maacutes cristiana en un monarca que la de Fe-lipe II Alfonso de los Aacutengeles continuoacute su sermoacuten disertando sobre diversos asuntos la muerte de los reyes lo conveniente o no de su embalsamamiento o la celebracioacuten de las exequias Tambieacuten habloacute de la actitud del sucesor del rey su hijo Felipe III quien no dudoacute en celebrar funerarias en honor de su padre y escribioacute a todos sus reinos y ciudades entre ellas a Barcelona para que sus dirigentes tambieacuten las celebrasen como hicieron sus antepasados con ante la muerte de su predecesor en el trono Pero tambieacuten habloacute como no de la ciudad de Barcelona y su Consejo de Ciento que tan solemnemente celebraban las exequias

Tambieacuten en extremo bien ha declarado su voluntad esta christianissima y fidelissima ciudad de Barcelona y el amor que siempre ha tenido a su clementissimo Rey (Epiteto

44 Tras la ceremonia este sermoacuten fue estampado El clavario del Consejo de Ciento mandoacute realizar algunas copias para losconcelleres y otros oficiales del consistorio Ademaacutes laquose cosiacute en lo present Serimonial una copia stampada pera perpeacutetuamemoriaraquo Posteriormente el sermoacuten fue editado junto con otros sermones predicados por la muerte de Felipe II en otrasciudades de la monarquiacutea (Sermones funerales en las honras del Rey Felipe II con el que se predicoacute en las de la [] Infanta DCatalina Duquessa de Saboya recogidos por Juan Iacutentildeiguez de Lequerica Madrid imprenta del Licenciado Varez de Castro 1599)

45 Sermones funerales f 132-13346 Sermones funerales f 133

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 191

es este muy digno de su Magestad) como lo significo el excelentissimo sentildeor Duque de Feria en vna oracioacuten que hizo en Paris quando le embio su Magestad por Embaxador cerca de la eleccioacuten y nombramiento de nuevo Rey en Francia Ha mostrado tambien esta ciudad su voluntad en hazer duelo y sentimiento [] En prendas y sentildeal del amor que esta insigne Ciudad a su Rey ha tenido ha hecho tan estremadas sentildeales de sentimiento47

Visto lo visto parece que quedaban atraacutes los difiacuteciles momentos vividos y las a veces ten-sas relaciones entre el rey Felipe y la ciudad de Barcelona Sin embargo esta celebracioacuten de las exequias maacutes que de honra al rey muerto serviacutean maacutes para agasajar al rey puesto Es decir eran una declaracioacuten de intenciones ante el nuevo gobierno Y que mejor ma-nera de mostrar a un monarca su fidelidad que mostrando sus respetos a su padre el so- berano desaparecido Y como era la ciudad la organizadora de las exequias es normal que se realzase en el sermoacuten su buena predisposicioacuten a celebrarlas y no menos importan-te costearlas Asiacute el predicador hizo constantes referencias a la fidelidad y el amor que la ciudad de Barcelona y su gobierno sentiacutean por Felipe II

Amor de padre le paga esta ciudad al Christianissimo Rey48

Tras un largo discurso en el que el carmelita descalzo hizo un alarde de historia biacuteblica siempre con la figura del miacutetico rey Salomoacuten como hilo conductor comenzoacute otro en el que se dedicoacute ahora siacute a alabar la figura de Felipe II enumerando sus virtudes y com-parando la existencia del soberano con la del rey biacuteblico laquoEn lo que la historia sagrada cuenta de Salomoacuten hallaremos bastantemente que dezir de nuestro Catolico Reyraquo49 Una primera coincidencia los cuarenta antildeos que duraron ambos reinados Asiacute comienza el predicador su enumeracioacuten de virtudes La liberalidad una de las partes en que se divide la justicia y laquopropissima propiedad de Diosraquo50 Seguacuten el autor no cabe duda de la libera-lidad de Felipe II sobre todo en gastar dinero y almas para defender la religioacuten catoacutelica concretamente en Flandes En este punto Alonso de los Aacutengeles hizo todo un alegato de la abdicacioacuten de Carlos V en Bruselas y su posterior retiro a Yuste y la subida al tro-no del joven Felipe En el trasfondo la legitimacioacuten dinaacutestica Posteriormente el autor habloacute de la defensa de la cristiandad por parte del rey y de los miembros del estamento eclesiaacutestico Asiacute antepuso siempre los intereses de la Iglesia y de sus miembros a los de los laicos Puso como ejemplo de ello un conflicto ceremonial que habiacutea surgido en la ca-tedral de Valencia en 1585 entre el virrey y el arzobispo de aquella ciudad en torno a que el primero porque laquoestava en lugar de su Magestadraquo habiacutea tomado la paz antes que el segundo Estando el rey en la catedral valenciana ordenoacute que le dieran la paz al arzobispo antes que a eacutel

Este hecho fue de tanto favor a los sacerdotes y de tanta admiracioacuten al pueblo que toda la gente clamando a bozes no cessava de loar la piedad de tan valeroso Rey y la Religion de tan Christianissimo Principe51

47 Sermones funerales f 14148 Sermones funerales f 14249 Sermones funerales f 16050 Sermones funerales f 16151 Sermones funerales f 162-163

192 Alfredo Chamorro Esteban

El prior carmelita tambieacuten alaboacute la diligencia que puso Felipe II en la aplicacioacuten del Con-cilio de Trento y en la celebracioacuten de siacutenodos provinciales para tal efecto No se olvidoacute de la construccioacuten del monasterio de El Escorial y de las reliquias que guardoacute en eacutel asiacute como del retablo que envioacute al monasterio de Montserrat y de la ayuda de costa que destinoacute para la canonizacioacuten del dominico barceloneacutes san Raimundo de Pentildeafort Destacoacute al igual que Salomoacuten su sabiduriacutea (laquoSalomon no pidio riquezas ni larga vida sino sabiduriaraquo)52 Era el rey muerto muy leiacutedo en la Sagrada Biblia y muy ejercitado en geometriacutea y otras mate-rias Otra de las virtudes que compartiacutean ambos soberanos era la clemencia destacando Felipe II sobre el resto de monarcas Tambieacuten la fama era otro atributo tanto del sobera-no espantildeol como del rey biacuteblico En este punto la comparacioacuten de la edificacioacuten del tem-plo con la de San Lorenzo de El Escorial era inevitable Sin embargo finalizoacute el sermoacuten el padre carmelita argumentando que en una cosa aventajaba Felipe II a Salomoacuten y era que eacuteste habiacutea venerado a iacutedolos y habiacutea edificado templos para ellos asiacute como se habiacutea alejado de Dios para acercarse a ciertas mujeres En cambio Felipe II acaboacute sus diacuteas de una manera tan cristiana que no habiacutea duda que ya estaba en el Cielo laquogozando de Dios porque morir tan seguro tan sereno arguye la gran confianccedila que tenia su almaraquo53 Asiacute finalizoacute el sermoacuten loando la muerte ejemplar que tuvo el soberano

Pero nuestro Catolico Rey muriendo tan ledo y sereno grandes esperanccedilas da de que esta gozando de Dios y especialmente que no solo murioacute con gran seguridad y sin demonstraciones de temor pero como dize el serenissimo Principe su hijo y Rey nuestro murioacute con la deuocion grande que viuio que para medir bien qul fuesse la de la muerte se ha de saber que tanta fue la de la vida que en vna palabra se puede dezir que no ha auido Rey de tan gran deuocion a la Religion y culto diuino Aquiacute entran la santissima Cruz reliquias cosas sagradas y obras de misericordia y si como dizen su Magestad murioacute con tanta deuocion claro estaacute que moririacutea muy de gana sentildeal de que estaacute en el Cielo

En definitiva este sermoacuten fue como acostumbraban a serlo una exaltacioacuten del rey difun-to y su gobierno enumerando sus virtudes pero tambieacuten omitiendo sus defectos Felipe II no soacutelo fue comparado a Salomoacuten sino que incluso lo superoacute en virtudes del mismo modo que aventajoacute a muchos otros reyes de la Antiguumledad y antepasados suyos Un so-berano que fue ejemplo de buen cristiano un imitador de Cristo y que sin duda debiacutea servir de ejemplo a su sucesor Felipe III

Una vez acabado el sermoacuten y regresado el canoacutenigo Reart a la sacristiacutea los concelleres se dirigieron al virrey para agradecerle su presencia en las exequias Tras ello volvieron a su banco y esperaron a que el virrey de Feria abandonase la catedral para hacerlo ellos despueacutes Los concelleres no lo acompantildearon hasta la salida del templo ya que en tiempo de duelo laquototes les serimonies ordinaries cessenraquo y no podiacutean moverse de su sitio Asiacute que una vez fuera el virrey los concelleres se levantaron con todo su acompantildeamiento y abandonaron la catedral con direccioacuten a la casa de la Ciudad donde se disolvioacute la comiti-va y se dio por finalizada la ceremonia

las ausenCias

52 Sermones funerales f 16453 Sermones funerales f 168

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 193

En las exequias de Felipe II faltaron algunas autoridades de gran trascendencia en el en-tramado poliacutetico del Principado La ausencia maacutes destacada la de los diputados de Cata-lunya Definitivamente decidieron no aceptar ninguna de las propuestas ofrecidas por el virrey y por los concelleres y optaron por celebrar un aniversario por su cuenta en la casa de la Diputacioacuten el diacutea 10 de octubre En este sentido Jaume Ramon Vila culpa directa-mente al virrey y al regente de la ausencia de los diputados y a los concelleres de permi-tirlo54 El Real Consejo del virrey habiacutea ganado la partida ellos conservariacutean su lugar en altar mayor La consolidacioacuten de la figura del virrey y de su consistorio de doctores y escri-banos habiacutea desplazado e incluso excluido a la institucioacuten maacutes importante de Catalunya de las exequias reales Y no era la primera vez que los diputados faltaron a unas exequias reales por este motivo Los problemas entre el Real Consejo y la Diputacioacuten ya surgieron en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal que fuera primera esposa de Felipe II cuando todaviacutea era priacutencipe en 154555 El virrey de Cataluntildea por aquel enton-ces Juan Fernaacutendez Manrique de Lara conde de Aguilar de Campoo comunicoacute a los di-putados que no podiacutean tener su lugar habitual en el altar mayor inmediatamente despueacutes del obispo de Barcelona Aun asiacute decidieron ir a las exequias y una vez alliacute justo cuando se daba inicio al sermoacuten el virrey les confirmoacute lo dicho el diacutea anterior y que teniacutean sitio en el coro Ante tal respuesta los diputados decidieron abandonar la catedral y no estar presentes en las exequias presentando eso siacute ante notario una protestacioacuten Este fue el punto de partida de la ausencia de la Diputacioacuten del General en las funerarias regias

En 1555 tampoco asistieron a las de la reina Juana tras unas duras negociaciones con el virrey marqueacutes de Tarifa y los concelleres por conseguir recuperar su puesto en el altar mayor laquopretenent lo dit Consell Real lo dit loch per ha ells e sie molt notori que lo dit Consell Real may ha obtingut dit loch ans en semblants jornades sempre ha segut en lo dit cor de dita Seuraquo56 Siacute que estuvieron presentes en cambio en la capilla ardiente del emperador Carlos V en 155857 sin tener problema alguno para ocupar su lugar en el altar mayor Sin embargo fue en 1568 en las exequias del hijo de Felipe II el priacutencipe don Carlos donde el conflicto ceremonial entre los dos consistorios alcanzoacute mayor gravedad finalizaacutendose con la victoria del Real Consejo el desplazamiento de los diputados del al-tar mayor de la catedral y su ausencia en las exequias del malogrado priacutencipe58 Este hecho marcoacute precedente y en las exequias posteriores como las de la reina Isabel de Valois59 ese mismo antildeo y las de la reina Ana de Austria en 1580 los diputados ya no estuvieron presentes negaacutendose rotundamente a asistir a la catedral sin recuperar su sitio en el altar

Es importante destacar que para las exequias de la reina Isabel los diputados ni siquiera trataron de negociar y recuperar su puesto en la catedral simplemente no acudieron a la ceremonia Y esto no soacutelo por la inmediatez de la muerte de la joven esposa de Felipe II

54 Ante la propuesta de los concelleres de graduar a los diputados entre ellos Jaume Ramon Vila escribioacute en su dietario que laquovistper los deputats que per esser mort lo conceller en cap que lo conceller segon lo tenia de precehir y juntament lo compte de Quirra noy volgueren anar ni aceptar lo lloch quels donaven y axi dexa de anar un tribunal tant principal a las obsequias del sor rey percausa del virrey y regent y dels concellers queu comportarenraquo (AHCB Ms B-100 f 186)

55 Sobre las exequias de Mariacutea Manuela de Portugal veacutease Llibre de les Solemnitats vol I paacuteg 430-444 ACB Exemplaria vol If 20-22

56 sans (dir) Dietaris vol II paacuteg 55 Ciertamente en las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal todo el consistorio delvirrey estuvo sentado en el coro y no en el altar donde se encontraban los diputados

57 Las exequias del emperador Carlos V no se registran en el Llibre de les Solemnitats ya que el primer volumen acaba en 1546 y el segundo comienza en 1564 Hay relaciones en los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento y en ACB Exemplaria volI f 64-66

58 laquoLos diputats no vingueren per no esser se concertats ab los consellers sobre del lloch y es veritat se feren moltes embaxadas dels uns y altres y al vizrey qui si era posat y no si trova ningun concert per a que dins lo rexat de dit altar major tinguessen lochraquo (ACBExemplaria vol I f 79) Sobre estas exequias veacutease Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 19-27 ACB Exemplaria vol I f 78-80 y los dietarios de la Generalitat y del Consejo de Ciento donde se registroacute toda la problemaacutetica surgida en torno a la asistencia o no de los diputados a las exequias

59 Las relaciones existentes de las exequias de la reina Isabel de Valois son breves (Llibre de les Solemnitats vol II paacuteg 28-30)

194 Alfredo Chamorro Esteban

sino tambieacuten porque la Diputacioacuten estaba plenamente inmersa en el conflicto que teniacutea con la Inquisicioacuten y que llevoacute incluso al arresto de los diputados Por el contrario tanto en la capilla ardiente de la reina Ana de Austria como en la del propio soberano Felipe II siacute que se produjeron embajadas y conversaciones para que los diputados acudiesen a la ceremonia fuacutenebre aunque sin eacutexito No obstante no se debe tomar la ausencia de la Di-putacioacuten del General en las funerarias de Felipe II como una derrota de la institucioacuten ya que desde el primer momento los diputados optaron por celebrar unas exequias propias en la casa consistorial Ademaacutes se negaron a aceptar las propuestas que les planteaban ya que de haberlo hecho hubiese significado una peacuterdida de prestigio y peso especiacutefico para la Diputacioacuten en el entramado institucional de la ciudad Su posicioacuten de negativa a aceptar cualquier alternativa que no fuera recuperar su puesto en el altar mayor era en realidad un muestra de fuerza y de vitalidad de la institucioacuten catalana no soacutelo frente a los concelleres sino tambieacuten frente al virrey y el resto de poderes de la ciudad presentaacutendo-se como un cuerpo consolidado y compacto respetuoso con las leyes las ceremonias y la tradicioacuten institucional del paiacutes

Otra ausencia de relieve fue la de los inquisidores pese a que en anteriores ocasiones siacute que habiacutean acudido a las exequias reales Con motivo de las exequias de la emperatriz Isabel de Portugal en 1539 el inquisidor solicitoacute al Capiacutetulo de la catedral mediante el canoacutenigo Guillem Cassador un lugar en el coro para poder asistir a la ceremonia eacutel y algu-nos de sus oficiales Se accedioacute a la peticioacuten del inquisidor y se le dio el asiento del decano que en esos momentos se encontraba ausente de la ciudad La cesioacuten de este puesto tuvo continuidad y se fue confirmando con diversas concordias establecidas entre los inquisi-dores y los canoacutenigos Asiacute el Santo Oficio pudo tener su representacioacuten institucional en la catedral de Barcelona60 Desde entonces los inquisidores estuvieron presentes en las exequias reales que se sucedieron a lo largo del siglo xvi la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 la reina Juana en 1555 el emperador Carlos V en 155861 el priacutencipe don Carlos en 156862 la reina Isabel de Portugal ese mismo antildeo y la reina Ana de Aus-tria en 1580 Sin embargo para las exequias de Felipe II los inquisidores reclamaron al Capiacutetulo que les diesen lugar en la otra parte del coro justo enfrente del batlle general don Joan Icart que estaba en el lado donde estaba la silla del obispo Ademaacutes exigieron que durante la ceremonia en el momento del ofertorio los dos capellanes que iban con las capas pluviales hacia el coro se dirigiesen antes a ellos que al batlle general como sentildeal de respeto Los canoacutenigos del Capiacutetulo les dijeron que iriacutea uno de los dos capellanes hacia ellos y el otro iriacutea hacia el batlle general es decir uno hacia cada lado del coro Los in-quisidores no aceptaron esta propuesta y decidieron no asistir a las exequias de Felipe II celebrando otras por cuenta propia en la casa de la Inquisicioacuten63 Su lugar en el coro de la catedral fue ocupado por algunos particulares Como apuntoacute Jaume Ramon Vila en su dietario la negativa de los inquisidores de Cataluntildea de asistir tanto al duelo como a las funerarias del rey hizo que los concelleres mandasen al notario laquoqui aporta lo dietari de la Casa la Ciutat quen fes nota molt particular en ell pera que no fossen may mes convi-dats en ninguna ocasion pues no havian acudido acirc la primeraraquo64

60 ACB Exemplaria vol I f 1061 laquoEstant en lo chor ab dol en la part dreta cercha la cadira Ep[iscop]al lo Inquisidor ab los officials del Sant Officiraquo (ACB

Exemplaria vol I f 66)62 laquoDins lo Chor vingueren los dos Inquisidors y assentaren al costat de la cadira pontifical al Chor de Sant Pere ab los officials de

la casa de Inquisitioraquo (ACB Exemplaria vol I f 79)63 Tanto Jaume Ramon Vila como don Frederic Despalau hacen mencioacuten en sus respectivos diarios de la demanda de los inquisidores

de ocupar el lado del batlle general Por el contrario dicha peticioacuten no aparece en ninguna de las relaciones de la ceremonia ni en los dietarios del Consejo de Ciento ni de la Diputacioacuten del General por lo que damos validez a lo escrito por los dichos JaumeRamon Vila y don Frederic Despalau

64 AHCB Ms B-100 f 181

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 195

Tampoco asistioacute a las exequias el marqueacutes de Aitona en ese momento el tiacutetulo maacutes importante que se encontraba en el Principado ya que el duque de Cardona estaba por aquel entonces en la corte de Madrid Como marqueacutes le tocaba a eacutel la precedencia sobre todas las autoridades puacuteblicas sin embargo como maestro racional no podiacutea preceder al regente Josep Mur Y fue esto lo que sucedioacute Que dicho regente no quiso ceder su puesto a Aitona y seguacuten apuntoacute Jaume Ramon Vila siempre criacutetico con la actuacioacuten del virrey y de los oficiales de la monarquiacutea el duque de Feria favorecioacute en esta ocasioacuten al miembro de su Consejo65 Tampoco asistioacute el lugarteniente del maestro racional don Gaspar de Vilanova por no aceptar el lugar que se le daba y por encontrarse en la ciudad el titular del cargo el propio marqueacutes de Aitona Un ejemplo de lo estricto que era el ceremonial barceloneacutes es la ausencia de los alcaldes de la Seca en la comitiva y posteriormente en las exequias Eacutestos no llegaron a tiempo a la casa de la Ciudad y cuando lo hizo el cortejo de los concelleres ya habiacutea llegado a la catedral La ley estableciacutea que soacutelo se podiacutea dar lugar en el templo a personas que hubieran llegado graduados en la comitiva de los concelleres Por lo tanto los alcaldes de la Seca no podiacutean asistir a las exequias No obstante decidie-ron levantar acta de su llegada a la casa de la Ciudad para que su ausencia en las exequias no marcase precedente para futuras ceremonias fuacutenebres

Las otras exequias

El 7 de octubre los diputados prepararon las exequias o aniversario de Felipe II que iban a celebrar en la casa de la Diputacioacuten el saacutebado 10 de octubre Encargaron al andador de la cofradiacutea de Sant Jordi que invitase a todos los caballeros y miembros del estamento militar que se encontrasen en la ciudad ese diacutea Tambieacuten se invitoacute al marqueacutes de Aitona al conde de Quirra a los concelleres y al duque de Feria virrey Se comunicoacute a todas las iglesias y monasterios de la ciudad que durante todo el saacutebado diacutea de las funerarias en la Diputacioacuten tocasen las campanas solemnemente y acudiesen a la casa consistorial para hacer una absuelta general implorando por el alma de Felipe II Al diacutea siguiente los diputados recibieron a los canoacutenigos del Capiacutetulo Paulo Pla y Pere Pau Cassador para informarles que ellos no repicariacutean las campanas porque uacutenicamente se podiacutea hacer en caso de celebracioacuten de exequias reales o de otras personas principales en la catedral Asiacute que si lo diputados queriacutean celebrar el aniversario por el rey ellos ofreciacutean que se hicie-se en dicho templo y sin coste alguno para ellos Tras consultar el asunto en consejo se comunicoacute a los canoacutenigos del Capiacutetulo que dicho aniversario soacutelo se celebrariacutea en la casa de la Diputacioacuten Seguacuten los diputados laquoles raons y excusas donades per ells son de poca subsistenciaraquo ya que todos los ejemplares que alegaban los canoacutenigos eran de vasallos del rey y en esta ocasioacuten era del propio monarca Por eso dado que la Diputacioacuten era laquoloc puacuteblic y cap del regne molt beacute podiacutea la dita Seu fer los tocsraquo Asiacute pues los canoacutenigos te-niacutean obligacioacuten de repicar las campanas en honor del rey

El viernes 9 de octubre diacutea de las exequias oficiales en la catedral se celebraron en la casa de la Diputacioacuten muchas misas en cuatro altares que los diputados habiacutean ordenado construir en el patio del edificio Alliacute acudieron un gran nuacutemero de caballeros y habitantes de Barcelona para prestar sus respetos al soberano fallecido Ese mismo diacutea comenza-ron a repicar las campanas de las iglesias y monasterios de la ciudad excepto las de la

65 AHCB Ms B-100 f 185

196 Alfredo Chamorro Esteban

catedral por el motivo anteriormente dicho Ya al diacutea siguiente saacutebado se celebraron las exequias en la casa de la Diputacioacuten El oficio de la ceremonia corrioacute a cargo del ca-noacutenigo Onofre Reart obispo electo de Elna acompantildeado por el diaacutecono y el subdiaacutecono Estuvo presente el virrey de Cataluntildea duque de Feria que aceptoacute de buen grado la invi-tacioacuten de los diputados para asistir a ellas Tambieacuten estuvieron presentes los concelleres el conde de Quirra y un gran nuacutemero de caballeros y miembros del estamento militar Los diputados y oidores de cuentas salieron a recibir al virrey a quien acompantildearon hasta su sitio correspondiente Sin embargo los concelleres y el conde fueron recibidos por los asesores el abogado fiscal y el escribano mayor de la Diputacioacuten Las autoridades tomaron asiento seguacuten lo haciacutean en la festividad de sant Jordi Posteriormente llegaron las oacuterdenes religiosas con sus cruces para la absuelta Como ya habiacutean anunciado no acudieron los miembros del Capiacutetulo de la catedral ni los inquisidores Ante la capilla de Sant Jordi se construyoacute el tuacutemulo

Un tumol molt alt sobre quatre grades cubertas de drap negre y lo tumol estava ab un gran drap de vellut negra guarnit ab flocadura de or y seda negra ab sinch escuts de la Diputacioacute y sobre dit tumol acirc la part del cap estaven dos coxins de vellut negra ab una corona y cetro real66

Dado el poco espacio del que se disponiacutea no se pudo hacer capilla ardiente Frente al altar de la capilla colocaron la cruz mayor de la catedral donde se hizo la misa mayor El altar estaba cubierto por un dosel de terciopelo negro con una imagen de Cristo en medio El sermoacuten corrioacute a cargo de un padre agustino castellano de nombre fray Ema- nuel que laquofeacuteu un grandiacutessim sermoacute en lo qual se aventatyagrave en extrema manera dient les alabanses del rey mort en la pau y la justicia y religioacute [que] a tots los regnes tant en Espa-nya com en Flandes y en lo ducat de Millagrave regne de Nagravepols y Ciciacutelia y en les Iacutendies Orien-tals y Octidentalsraquo67 A diferencia de lo sucedido en las exequias soacutelo el virrey ofrecioacute una hacha blanca pequentildea sin poner moneda alguna Ni diputados ni concelleres ofrecieron Acabado el oficio se hizo la absuelta general de las religiones e iglesias Acabado el ritual el virrey se levantoacute de su asiento y abandonoacute la casa de la Diputacioacuten tras eacutel salieron los concelleres los diputados y el resto de asistentes a la ceremonia

Tambieacuten los inquisidores hicieron sus propias exequias que tuvieron lugar el diacutea 13 de ese mismo mes en la capilla de Santa Aacutegata Los gastos claro estaacute corrieron a cuenta del Santo Oficio La misa fue oficiada por uno de los inquisidores Alonso Marqueacutes e hicieron de diaacuteconos los padres dominicos del convento de Santa Catalina fray Genoveacutes y fray Rifoacutes Como no podiacutea ser de otro modo los dominicos siempre al servicio de la In-quisicioacuten El sermoacuten corrioacute a cargo de un fraile del Carmen cuyo nombre desconocemos Poco maacutes se sabe de las exequias que celebraron los inquisidores en honor de Felipe II Durante los diacuteas siguientes todos los monasterios de la ciudad tanto de monjas como de padres asiacute como las cofradiacuteas de gremios en sus capillas celebraron oficios y aniversarios por el alma del monarca fallecido No lo hicieron asiacute las parroquias ya que no teniacutean constancia de quien pagariacutea los gastos de las funerarias

Felipe III escribioacute cartas a las autoridades catalanas para agradecer las muestras de sentimiento y duelo por su padre El 20 de octubre se leyeron en el saloacuten del Consejo de Ciento y la casa de la Diputacioacuten las misivas enviadas por el rey a concelleres y dipu-tados respectivamente con la que les agradeciacutea el juramento que habiacutean hecho al virrey

66 AHCB Ms B-100 f 18967 Frederic Despalau en su diario (siMon Cavallers i ciutadans paacuteg 163)

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 197

duque de Feria y las exequias que celebraron en la catedral por su antecesor en el trono Previamente el rey habiacutea sido informado por el duque de Feria de las muestras de respeto que se habiacutean celebrado en Barcelona por su padre tanto las exequias que tuvieron lugar en la catedral como las que se hicieron en la casa de la Diputacioacuten

El luto por el rey fallecido se alargoacute durante varios meses Las autoridades poliacuteticas en especial los concelleres vistieron sus cotizadas gramallas negras de Segovia en todas sus apariciones puacuteblicas Soacutelo finalizoacute el periacuteodo de duelo cuando llegoacute la carta de Fe-lipe III anunciando su proacutexima visita a Barcelona donde teniacutea intencioacuten de casarse68 En ella el nuevo monarca solicitaba a los concelleres que abandonasen el duelo por su padre y les conminaba a que celebrasen su visita a la ciudad con todo tipo de festejos y alegriacuteas vistiendo claro estaacute las ropas maacutes lujosas Sin embargo la llegada del rey se retrasoacute hasta mayo del 159969 y el duelo oficial en la ciudad se abolioacute el 11 de abril domingo diacutea de Pascua de Resurreccioacuten No es una casualidad que el diacutea que resucitaba Cristo el cuerpo miacutestico del rey tambieacuten lo hiciese Con el abandono del luto se cerraba definitivamente la etapa anterior y se iniciaba un tiempo nuevo el reinado de Felipe III

Conclusiones

A tenor de lo visto a lo largo de esta comunicacioacuten es evidente la complejidad de la es-tructura poliacutetico-administrativa de Cataluntildea y Barcelona en el siglo xvi A finales de esta centuria coexistiacutean en la ciudad diversas instituciones y poderes puacuteblicos surgidos en distinto momento y seguacuten las necesidades de la comunidad a lo largo de los siglos medie- vales Los conflictos jurisdiccionales y la suplantacioacuten de poderes fueron una constante en la Barcelona moderna lo que llevoacute a continuos desencuentros entre las instituciones Como se ha podido comprobar uno de los aacutembitos donde mejor se puede rastrear esta competencia entre poderes es el del ceremonial que pese a que hoy no tiene demasiado relieve en los siglos medievales y modernos era de importancia vital Y es que la cere-monia era una escenificacioacuten estructurada y jerarquizada de la sociedad que la celebraba donde la representacioacuten puacuteblica indicaba el grado y peso especiacutefico que un poder tanto individual como colectivo teniacutea en esa sociedad La participacioacuten en una ceremonia o fiesta indicaba la pertenencia a la comunidad y su posicioacuten en ella Por otra parte la ce-remonia era utilizada por los poderes como un instrumento de cohesioacuten social pero a su vez tambieacuten de exclusioacuten

Pero la ceremonia era tambieacuten una excelente viacutea de comunicacioacuten y de transmisioacuten de mensajes poliacuteticos y sociales y por eso fue muy uacutetil para la monarquiacutea como divulgadora de su programa poliacutetico como legitimadora de la dinastiacutea en caso que fuera necesario o como captadora de fieles y adeptos para la casa reinante Sin embargo en aquellos terri-torios donde el rey ya no residiacutea como fue el caso de Cataluntildea y el resto de reinos de la Corona de Aragoacuten la ceremonia fue un instrumento importantiacutesimo para hacer presentes a la monarquiacutea y al soberano y para legitimar y afianzar a su laquoalter nosraquo en el territorio el lugarteniente general o virrey Las exequias reales fueron uno de los ejemplos de ceremo-

68 Agustiacute duran i sanPere laquoFelipe III queriacutea casarse en Barcelonaraquo Barcelona Divulgacioacuten Histoacuterica vol IV Barcelona Aymaacute1947 paacuteg 212-216

69 Sobre la estancia de Felipe III en Barcelona veacutease Alfredo ChaMorro estevan laquoUn eacutexito efiacutemero La visita de Felipe III aBarcelona en 1599raquo en Carlos Mata indurain y Adriaacuten J saacuteez laquoScripta Manentraquo Actas del I Congreso Internacional de JoacutevenesInvestigadores del Siglo de Oro Pamplona Universidad de Navarra 2012 paacuteg 81-103

198 Alfredo Chamorro Esteban

nia de claro caraacutecter propagandiacutestico Su intereacutes residiacutea no soacutelo en destacar y ensalzar la imagen del rey difunto sino tambieacuten en que era un ritual de transicioacuten entre su reinado y el de su sucesor En este sentido las exequias reales cubriacutean un vaciacuteo tanto a nivel admi-nistrativo como poliacutetico y social y sobre todo moral que se produciacutea con la llegada de la noticia de la muerte del rey y culminaba con la celebracioacuten de la ceremonia fuacutenebre que significaba el fin de la etapa anterior y el inicio de un nuevo reinado

Las instituciones y poderes puacuteblicos teniacutean el deber y obligacioacuten de asistir a las fune-rarias del rey En primer lugar como sentildeal de respeto hacia el monarca recieacuten desapare-cido en segundo para mostrar puacuteblicamente la vitalidad y prestigio de la institucioacuten lo que se lograba consiguiendo y conservando un lugar cotizado en la catedral para asistir a la ceremonia y en tercer lugar porque era una declaracioacuten de intenciones y una forma de posicionarse ante la llegada del nuevo reinado para ganarse asiacute el favor de la monarquiacutea Por eso la negociacioacuten ritual era tan importante para que quedasen bien atados todos los teacuterminos en que se celebrariacutea la ceremonia La ausencia en las exequias reales podiacutea tomarse como muestra de debilidad y peacuterdida de peso especiacutefico de una institucioacuten pero tambieacuten como una demostracioacuten de fuerza a la hora de defender su puesto en la iglesia el edificio por antonomasia de la comunidad cristiana Y es en este uacuteltimo sentido donde hay que inscribir la postura de los diputados de Cataluntildea durante las exequias del rey Fe-lipe II en octubre de 1598 Si bien se puede considerar que su exclusioacuten o expulsioacuten del altar mayor de la catedral en las exequias de la princesa Mariacutea Manuela de Portugal en 1545 denotan debilidad de la Diputacioacuten del General justo en el momento de maacuteximo poder faacutectico de la monarquiacutea en 1598 gozaba de importantes cotas de poder y prestigio en el Principado y en la Ciudad Condal Asiacute pues su negativa a asistir a las exequias si no recuperaba su puesto en el altar mayor debe considerarse sin duda como una muestra de fuerza frente a las otras instituciones Ademaacutes la celebracioacuten de unas exequias por cuenta propia denota la vitalidad de la Diputacioacuten a finales del siglo xvi cuando gozaba de cierta bonanza econoacutemica resultado de la economiacutea al alza de Cataluntildea a lo largo del uacuteltimo cuarto de la centuria

No obstante la exclusioacuten de los diputados del altar mayor de la catedral es indicativo de la reformulacioacuten ceremonial que supuso la introduccioacuten y posterior desarrollo de la institucioacuten virreinal en Cataluntildea Y auacuten maacutes la formacioacuten alrededor de la figura del vi- rrey de un consejo permanente de doctores y asesores el Consejo Real que poco a poco fue consolidaacutendose y ganando terreno a otros poderes poliacuteticos Consecuencia de ello fue que reclamasen tener representacioacuten puacuteblica en las ceremonias por lo que fue necesaria una reestructuracioacuten maacutes improvisada que premeditada del ceremonial ciudadano para encajar a los nuevos poderes emergentes en Barcelona principalmente el virrey el Con-sejo Real y no menos importante la Inquisicioacuten El primero de ellos no constituyoacute tanto un problema por cuanto su figura era el laquoalter nosraquo del rey y por lo tanto en ausencia de la persona real eacutel era el veacutertice de la piraacutemide institucional es decir ceremonialmente precediacutea al resto de autoridades y poderes puacuteblicos

Sin embargo maacutes complicado fue el encaje de los otros dos organismos En primer lugar porque al igual que el virrey representaban a la monarquiacutea y a un rey ausente del territorio desde hace muchos antildeos70 que en la mayoriacutea de los casos ignoraban la reali-dad poliacutetica econoacutemica y social del principado En segundo lugar porque su presencia en la ciudad podiacutea ser una seria competencia para los otros poderes autoacutectonos tanto en

70 Sobre el rey ausente veacutease Mariacutea de los Aacutengeles Peacuterez saMPer laquoEl Rey ausenteraquo en Antonio Mestre Pablo Fernaacutendez albadalejo y Enrique giMeacutenez loacutePez (coord) Monarquiacutea Imperio y pueblos en la Espantildea Moderna Actas de la IV ReunioacutenCientiacutefica de la Asociacioacuten Espantildeola de Historia Moderna Alicante Universidad de Alicante 1997 paacuteg 379-394

Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II 199

materia jurisdiccional y poliacutetico como en el aacutembito ceremonial y de la escenificacioacuten puacute-blica En este sentido las instituciones del paiacutes especialmente el Consejo de Ciento y la Diputacioacuten del General encabezados por los concelleres y los diputados respectivamen-te defendieron sus privilegios y precedencias en materia ceremonial como un medio de supervivencia y de conservacioacuten de poder faacutectico frente a otros poderes Asiacute concelleres y diputados fueron celosos guardianes de los ceremoniales que estaban registrados en los ejemplares que se guardaban en los archivos consistoriales Ambos se presentaron como defensores de la tierra frente a aquellos poderes que intentaban dinamitar los privilegios de Cataluntildea y de Barcelona que a menudo chocaban con los intereses de la monarquiacutea y que encarnaban tanto el virrey de turno y su Real Consejo como los inquisidores y todos sus oficiales Sin embargo no quiere decir que concelleres y diputados estuvieran alineados frente a estos agentes de la monarquiacutea ya que a fin de cuentas todos estos poderes ema-naban de la figura del rey Ya se ha visto como en el caso de las exequias de Felipe II los diputados encontraron maacutes apoyo en la figura del virrey que no en la de los concelleres de Barcelona o los canoacutenigos del Capiacutetulo de la catedral eacuteste uacuteltimo un tercer poder dentro del entramado institucional barceloneacutes que siempre miroacute por sus intereses de estamento

Por debajo de estas instituciones existiacutean un gran nuacutemero de cargos y autoridades de origen medieval que se habiacutean ido devaluando con el pasar de los siglos y que encon-traban en el ceremonial un modo claro de subsistencia Un caso paradigmaacutetico es el del gobernador de Cataluntildea cuyo prestigio se habiacutea visto muy mermado desde la institucioacuten del virrey y sobre todo desde su consolidacioacuten en el siglo xvi Ya ni siquiera ante la muerte del rey momento en el que tomaban las rienda del gobierno en Cataluntildea sien-do su maacutexima autoridad hasta la toma de posesioacuten del nuevo monarca su presencia se haciacutea necesaria Como se ha visto en el caso de Felipe II cuando tras su muerte fue el mismo virrey de Feria quien siguioacute gobernando el paiacutes eso siacute jurando de nuevo su cargo Su persona tambieacuten sufrioacute una devaluacioacuten en la jerarquiacutea ceremonial Ademaacutes como a menudo sus titulares estuvieron fuera del Principado ni siquiera asistieron a las exequias como fue en este caso Otros cargos como el batlle general el maestro racional y sobre todo sus lugartenientes tambieacuten sufrieron una degradacioacuten en el ceremonial municipal

En definitiva estas pugnas ceremoniales eran un reflejo del estado del entramado ins-titucional barceloneacutes donde algunas instituciones de nuevo cuntildeo como el Consejo Real del virrey o la Inquisicioacuten trataron de abrirse paso y afianzarse como un poder poliacutetico de la ciudad frente a ellos los organismos autoacutectonos que se aferraron a sus privilegios para mantener su prestigio Eso siacute siempre dependiendo de las voluntades y el caraacutecter de cada una de las personas que las integraban En fin Barcelona despediacutea a su difunto conde y ya se preparaba para recibir al nuevo

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640

Nuacuteria Florensa i Soler

Lo present Consell de Cent feacuteu la deliberacioacute seguumlent que les persones de Consell de Cent que acabaren lo die de Sant Andreu pro passat que per deliberatioacute del savi Consell de Cent estan augmentades no puguen entrar en trentanaris Juntes fahedores ni en las matriacuteculas de mercaders ni Juy de Prohomens no entenent a ser remogudes aquelles que soacuten ja anomenades per les Juntes per estar capasses de las mategraverias y eacutesser aquest lo intent del Savi Consell de Cent

Consell de Cent 1 de desembre de 16401

Lrsquoobjectiu drsquoaquesta comunicacioacute eacutes presentar com es van vulnerar els privilegis reials de Barcelona pel proceacutes drsquoinsaculacioacute de lrsquoany consular de 1641 Presentem de manera des-triada el proceacutes que va ser seguit pels consellers i els membres del Consell de Cent de 1640 i de lrsquoextraccioacute del novembre per constituir lrsquoany consular de 1641 els jurats que havien de sortir del plenari i els que van entrar de nou amb lrsquoaquiescegravencia dels advocats i dels notaris de la ciutat Tots aquests homes van tenir una importagravencia cabdal perquegrave a partir de les seves decisions de les comissions i de la Junta que es van anar constituint van fer possible el que inicialment era una resistegravencia a les diverses ordres reials de Felip IV de Castella les quals es van anar dilatant o beacute es van ometre2 Tambeacute van estar en conni-vegravencia amb la revolta a la ciutat de Barcelona i finalment drsquoacord amb la Diputacioacute del General que va iniciar una revolucioacute arreu de Catalunya que va acabar com beacute sabem en la Guerra de Secessioacute

Lrsquohistoriador militar Luis Antonio Garciacutea Ribot en el llibre El arte de gobernar justi-fica la necessitat de les guerres pels poders sobirans que volen ser-ho

La guerra es un hecho propio de los estados o poderes soberanos y de quienes aspiran a convertirse en tales algunos de los cuales lograraacuten su objetivo gracias a ellas3

A la ciutat de Barcelona es va vulnerar el proceacutes legal drsquoinsaculacioacute que era la pedra an-gular de tot el sistema drsquoeleccioacute dels cagraverrecs i oficis de la Ciutat Comtal el 30 de novembre de 1640 a fi drsquoassegurar la majoria necessagraveria drsquohomes fidels els que eren defensors de laquoles lleis de la terraraquo per lrsquoany consular seguumlent Drsquoaquesta manera es va voler comptar

Historiadora1 AHCB (Arxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona) 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) eacutes lrsquoany

consular de 1641 Consell de Cent 1-XII-1640 f 82 Nuacuteria Florensa i soler laquoLes fortificacions de Barcelona motiu de desafiament a Felip IV de Castellaraquo dins Joan roCa i al-

bert (coord) El Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat Barcelona Institut de Cultura-Proa 1997 pagraveg 41-483 Luis Antonio garCiacutea ribot El arte de gobernar estudios sobre la Espantildea de los Austrias Madrid Alianza Editorial 2006 pagraveg 18

citat a Joseacute A rebulida Felipe II y el eacutexito de San Quintiacuten Madrid Aacuteltera 2015 pagraveg 15

202 Nuacuteria Florensa i Soler

amb la majoria que ja tenien en el Consell de Cent contra les arbitrarietats i els abusos del monarca dels seus oficials i especialment per lrsquoocupacioacute de lrsquoexegravercit reial des del set-ge de Salses (1639) i les posteriors ordres drsquoallotjament de les tropes reials a Catalunya vulnerant agravempliament totes les lleis establertes a meacutes drsquoaprovisionar lrsquoexegravercit meacutes del que estava legislat4 Fins i tot els ministres reials van pretendre que la Ciutat de Barcelona tingueacutes soldadesca quan era exempta de tal cagraverrega Drsquoaquesta manera es podria conti-nuar el camiacute de la revolucioacute que ja srsquohavia iniciat i per tant aquella majoria de consellers que defensaven els drets de Barcelona alhora que eren requerits constantment per escrit per defensar els de tot Catalunya perquegrave hi havia una conculcacioacute de les lleis i les Cons-titucions van respondre defensant-les Les mesures monagraverquiques tenien per finalitat imposar lrsquoautoritarisme reial i meacutes cagraverrega fiscal al paiacutes

Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona

Despreacutes de lrsquoaixecament de la Generalitat contra el rei Joan II el paiacutes va patir una guerra civil que va durar deu anys (1462-1472) Aquesta situacioacute drsquoenfrontament al rei de rebuig a les ordres reials seria com un model per a les institucions del paiacutes que van ser recorda-des i enaltides durant la revolucioacute catalana de 1640 moment en quegrave les dues institucions meacutes influents de Catalunya van anar en activa concordanccedila5

Quan Felip IV de Castella vingueacute a la Ciutat Comtal per jurar les Constitucions i deixagrave al seu germagrave per tancar les Corts inacabades de 1626 les instruccions que li donagrave i per aquest ordre foren

La una el moderar la autoridad y poder de esta Ciudad otra la de reducir todo el Principado a perfecta y debida obediencia6

A la revolucioacute de 1640 fins i tot els felipistes van considerar Barcelona lrsquoorigen de tots els mals laquoque tan antiguo es en ella ser maacutes cabeza de traicioacuten que de provinciaraquo7

Notes historiogragravefiques sobre la modificacioacute del Consell de Cent dels anys 1640-1641

Durant molt de temps pel que fa a la Guerra dels Segadors srsquohan tingut com a referents les obres cabdals dels historiadors Ferran Soldevila8 Antoni Rovira i Virgili9 Josep Sa-

4 Per a una siacutentesi actualitzada i amb la perspectiva de la cort vegeu Antoni Muntildeoz i Josep Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid Els inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1641) Barcelona Rafael Dalmau 2015 pagraveg 19-37

5 Josep CaPdeFerro i Pla laquoEl vigor de les institucions de la terra a la vigilia dels Segadorsraquo dins Joaquim albareda i sal- vadoacute (coord) Una relacioacute difiacutecil Catalunya i lrsquoEspanya Moderna Barcelona Base 2007 pagraveg 47-83

6 Citat a Muntildeoz i Catagrave Ambaixadors catalans a Madrid pagraveg 11 7 BNM (Biblioteca Nacional de Madrid) anograveniM Sucesos de Cataluntildea Ms 11023 citat a Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i

tarreacutes Barcelona Fundacioacute Pere Coromina 2003 pagraveg 258 Ferran soldevila Histograveria de Catalunya 3 vol Barcelona Alpha 1962 (1a ed 1934-1935)9 Antoni rovira i virgili Histograveria de Catalunya Reproduccioacute de la 1a edicioacute de 1922-1934 8 vol Bilbao La Gran Enciclopedia

Vasca 1972-1979

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 203

nabre10 i J H Elliott11 Tambeacute va ser molt enriquidora la transcripcioacute de les Corts de 1640 per Basili de Rubiacute12 Perograve sense fer una llarga llista bibliogragravefica drsquoautors i autores meacutes recents cap dels historiadors o historiadores ens vam adonar de la modificacioacute i de lrsquoaugment del Consell de Cent en lrsquoany consular clau de la revolucioacute Jo mateixa en un article13 publicat lrsquoany 1999 vaig donar rellevagravencia a aquesta modificacioacute que per primer cop vaig vincular a lrsquoentrada del sisegrave conseller menestral a la Conselleria i considerava que necessagraveriament estava relacionada amb la tupinada en lrsquoeleccioacute de Joan Pere Fontanella com a conseller en cap que ja havia apuntat anteriorment14 Ell era un dels advocats meacutes prestigiosos drsquoEuropa en aquells moments i les seves escriptures15 eren un model juriacutedic i per tant estudiades arreu Els historiadors modernistes especialistes en aquests temes concrets i en biografies drsquoalgun personatge han anat de pressa per les fonts documentals que necessiten ser analitzades amb molta cura i observar com ja ens recomanava Jaume Vicens i Vives per les fonts institucionals de ldquollegir entre liacuteniesrdquo Poc ajuda a la lectura el fet que lrsquoescrivagrave anoteacutes moltes reiteracions en els llibres oficials la qual cosa facilita poc aquesta anagravelisi minuciosa Per tant srsquohan de confrontar aquestes fonts i treurersquon conclu-sions meacutes relacionades almenys en aquest tema Lrsquoomissioacute acadegravemica srsquoha convertit en norma no pas en diagraveleg cientiacutefic No fareacute un llistat fins el 2015 dels investigadors i inves-tigadores que han marginat el tema drsquoaquesta comunicacioacute no eacutes lrsquoobjectiu drsquoaquesta re-cerca fer una comparacioacute historiogragravefica ni tindria lrsquoespai suficient perograve siacute que apuntareacute el fet que potser el lema drsquoalguns historiadors i historiadores ha estat ldquosi no ho tractes no erresrdquo16 perograve aixiacute no es fa avanccedilar la ciegravencia histograverica Per completar afegirem com Al-berto Tenenti sobre la forccedila de la inegravercia acadegravemica o pedagogravegica que argumentava laquoque la adhesioacuten que ha tenido durante tanto tiempo y tan ampliamente se ha transformado en un dato faacutectico aunque sea cultural tenazmente transmitido e inculcado un dato que es casi irremovibleraquo17

La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642

Els consellers van presentar al Consell de Cent que srsquohavien de complir els privilegis reials per fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 i quan es va voler

10 Joseacute sanabre La accioacuten de Francia en Cataluntildea en la pugna por la hegemoniacutea de Europa (1640-1659) Barcelona Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Libreriacutea J Sala Badal 1956

11 JH elliott La revolta catalana (1598-1640) Barcelona Vicens VivesCriacutetica 1989 (1a ed en anglegraves 1963)12 Basili de rubiacute Les Corts Generals de Pau Claris Dietari o proceacutes de Corts de la Junta General de Braccedilos de 10 de setembre de 1640

a mitjan marccedil de 1641 Barcelona Manuscrit de Miquel Marquegraves Fundacioacute Salvador Vives Casajuana 197613 Nuacuteria Florensa i soler laquoEl bienni de transicioacute1640-1641 Conflictes socials a Barcelona el conseller sisegrave menestral i la revolucioacute

urbanaraquo dins Carlos Martiacutenez shaW (ed) Histograveria moderna histograveria en construccioacute vol II Lleida Milenio 1999 pagraveg 497-51114 Nuacuteria Florensa i soler laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo Pedralbes Revista drsquoHistograveria Moderna Actes Tercer Congreacutes

drsquoHistograveria Moderna de Catalunya 13-I (1993) pagraveg 447- 455 (posteriorment amb la presentacioacute de la tesi de doctorat vam podercompletar les notes a peu de pagravegina)

15 Vegeu les redactades amb altres eminents juristes a favor de les lleis de Catalunya contra el Princeps Namque (Barcelona 1637) BC (Biblioteca de Catalunya) F Bonsoms nuacutem 6534 la Alegacioacuten contra els procediments de les ordres reials a les viles deMataroacute i Arenys a la Reial Audiegravencia de Catalunya (Barcelona 1638) BC F Bonsoms nuacutem 5354 i 5399 i les regravepliques legalsde la Diputacioacute del General de Catalunya als ministres reials (Barcelona 1639)

16 Mencioacute especial cal fer a Vicens estanyol bardera El pactisme en guerra (lrsquoorganitzacioacute militar catalana als inicis de la guerra de Separacioacute (1640-1642) Barcelona Fundacioacute Vives Casajuana 1999 que en el seu cas siacute que va voler esmentar la irregularitatdel Consell de Cent en aquells moments perograve nomeacutes ho cita del que consta a la transcripcioacute de Basili de rubiacute de Les CortsGenerals pagraveg 40-41 perograve no va argumentar les causes ja que no encaixaven els nuacutemeros totals amb els que srsquoutilitzavennormalment fins aleshores

17 Antonio tenenti La Edad Moderna Siglos xvi-xviii Barcelona Criacutetica 2000 pagraveg 7

204 Nuacuteria Florensa i Soler

comenccedilar el procediment drsquoextraccioacute laquose mogueacute alteratioacute ab les persones del savi Consell de Cent dient que lo present concell podie y devie votar sobre la dita extractioacuteraquo Davant drsquoaquests impediments i de la vulneracioacute de la legalitat de votar als nous consellers ex-trets srsquoaturagrave el proceacutes i es va demanar als advocats i als notaris de la Casa de la Ciutat que fessin consultes sobre quegrave constava en els llibres en casos conflictius similars Els juristes van revisar els llibres i van respondre al Consell que podien votar per la qual cosa es va fer la deliberacioacute seguumlent es faria lrsquoextraccioacute de consellers en la forma habitual i en cas que fossin persones que estiguessin fora de Catalunya o detingudes per qualsevol causa per la ciutat o beacute per Catalunya sersquols concediria el termini drsquoun mes a partir drsquoaquell mo-ment per presentar-se En cas contrari es faria una nova extraccioacute de la mateixa bossa i estament pel qual estaven insaculats18 A continuacioacute lrsquoescrivagrave va relatar minuciosament com mitjanccedilant un procurador les persones que estaven fora de Catalunya haurien de renunciar perograve aixiacute i tot el Consell de Cent tindria laquolegiacutetim poder se vote ab capses y botons blanchs y negres y forma acostumadaraquo Aixograve significava que en aquesta votacioacute a la persona se li admetria la renuacutencia o no al cagraverrec de conseller i srsquoacceptaria si tingueacutes meacutes nuacutemero de botons negres i podria renunciar alhora servia de seleccioacute pels consellers nous19 Tots aquests circumloquis van ser per introduir el filtre de la votacioacute pels conse-llers que entraven de nou en el Consell tal i com els advocats i notaris de la casa havien acceptat en el plenari com consta en el Registre de Deliberacions A continuacioacute es va ano-tar en aquesta deliberacioacute que no es podria acordar res amb el monarca sobre les mategraveries que es tractessin fins que primer no laquosie obtingut del Reyraquo (sic ho subratllen al mateix llibre) el privilegi de sisegrave conseller o sigui que cada any hi hagueacutes un conseller artista i un altre de menestral (fins aquell moment eren consellers en anys alterns)20 Evidentment el proceacutes drsquoinsaculacioacute va ser diferent del drsquoanys anteriors i redactat per lrsquoescrivagrave en el Registre de Deliberacions amb els circumloquis esmentats Aquest fet no el trobem en anys precedents Per poder copsar la situacioacute revolucionagraveria drsquoaquells mesos a Barcelona fi-xem-nos en el relat del conseller Francesc Ferrer21 que aprofitant la conjuntura atiava contra els estaments privilegiats i ho narrava amb aquestes paraules ben expliacutecites

Las haziendas haviacutean de ser comunas que no ne havia de tenir meacutes lo hu que lrsquoaltre22

Acte seguit en el Consell de Cent reunit el dia 30 de novembre de 1640 es va procedir a fer lrsquoextraccioacute dels nous consellers per lrsquoany consular de 1641 (la relacioacute total drsquoells consta al final drsquoaquesta comunicacioacute) No es va fer cap anotacioacute legal malgrat lrsquoexcepcionalitat del proceacutes Sense cap meacutes explicacioacute ni referegravencies dels advocats i notaris que van assen-tir no es va posar cap antecedent fet que srsquoacostumava a relatar per altres motius i de moltiacutessima menys rellevagravencia legal Per tant srsquohavien vulnerat els privilegis reials en vigor lrsquoany 1640 i va establir-se el seguumlent

Any 1640 Any 1641Conselleria 5 consellers 5 consellersConsell 144 jurats 216 jurats

18 AHCB 1B-II150 f 1r-219 AHCB 1B-II 150 f 2v20 No fan constar quin rei laquoab sa Magraquo o beacute laquoReyraquo no trobarem als llibres del Consell fins ben entrada la guerra de Separacioacute cap

mencioacute de Lluiacutes XIII de Franccedila fins que ja sigui evident esmentar-lo La cita textual que relaciona tot aquest proceacutes drsquoinsaculacioacute de 1640 amb el sisegrave conseller menestral estagrave al f 2v

21 Es tracta de Joan Francesc Ferrer extret conseller quart de la bossa de mercaders en el Consell del 30 de novembre de 1640 perexercir el seu cagraverrec lrsquoany consular de 1641

22 Francesc Ferrer Successos de Catalunya Crograveniques a cura drsquoAntoni siMoacuten i tarreacutes pagraveg 22

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 205

Ciutadans 48 juratsMilitars 24 juratsArtistes 48 juratsMenestrlas 48 jurats

Lrsquoaugment del Consell de Cent va consistir en quegrave els 72 jurats que havien de sortir per haver complert el seu bienni de permanegravencia en el plenari no ho van fer i van romandre en el seus cagraverrecs a meacutes dels 72 nous consellers que van entrar aquell any23 Aquesta mo-dificacioacute dels privilegis municipals va comportar que necessagraveriament per lrsquoany consular seguumlent la insaculacioacute i lrsquoextraccioacute de consellers i jurats srsquohagueacutes de replantejar en tot el procediment Es va crear una Setzena drsquoInsaculacioacute que faria de filtre per depurar qui entraria al consistori i a meacutes el 10 de novembre de 1641 ja srsquohavia presentat lrsquoinforme de laquoLa Xanega dels mals effectesraquo al Consell de Cent un memorial amb el llistat de persones que per laquoveu puacuteblica i rumorraquo ja havien estat desinsaculades per enemigues de la pagravetria En consequumlegravencia la insaculacioacute de 1641 tambeacute va ser excepcional adoptant procediments eclegravectics remarcats amb la frase llatina laquopro hac vice tantumraquo per tant les decisions no-meacutes tenien validesa per aquella ocasioacute24

Srsquohavia trencat lrsquostatu quo i per tant les pressions transversals dels diferents estaments es feien paleses en aquells moments a dins i fora del municipi Ja havia quedat enrere el proceacutes revolucionari per esperonar als barcelonins a emmirallar-se en una repuacuteblica com la de Venegravecia la proclamacioacute testimonial de la Repuacuteblica (16-I a 22-I-1641) tot aixograve abans del vassallatge de Catalunya a la monarquia de Lluiacutes XIII de Franccedila Ara novament srsquoimposava el pragmatisme drsquoadaptar el Consell de Cent a la nova situacioacute i es va acceptar la contundent pressioacute dels estaments populars perquegrave es complissin els acords de lrsquoany anterior de la ciutat de Barcelona demanar al virrei francegraves lrsquoadmissioacute del sisegrave conseller menestral Drsquoaquesta manera el plenari tornava a 144 jurats el Trentenari i la resta drsquoor-ganitzacioacute municipal (confraries gremis i oficials de la ciutat) quedaven de la mateixa forma El canvi substancial i reivindicat feia segles era a la Conselleria que passaria de 5 a 6 consellers un per cada estament dels representats al Consell de Cent

Per tota la nostra argumentacioacute queda palegraves que ja no es pot anar repetint que Joan Pere Fontanella va ser escollit ldquoa sac i sortrdquo com a conseller en cap fou una tupinada acordada Tambeacute hem de considerar que lrsquoaugment del Consell de Cent (de 144 a 216 jurats) eacutes un aspecte meacutes de lrsquoadequacioacute municipal a les necessitats del moment aixiacute com el reconeixement del sisegrave conseller menestral a la Conselleria Finalment ha drsquoestablir-se que no es poden desvincular els tres vessants que formaven part del mateix proceacutes del Consell de Cent drsquoadaptacioacute a la conjuntura histograverica

Foacutera bo de tenir present que el doctor Joan Pere Fontanella laquoprohom meacutes antich de Concellraquo va ser un dels ciutadans que va romandre com a jurat en el consistori en aquell any consular de 1642 tambeacute el seu fill Josep Fontanella i a la mort drsquoun altre jurat entra-ria Francesc Claris25 Els homes cabdals que havien engegat la revolucioacute i la guerra contra Felip IV de Castella seguien assegurant-se el control del Consell de Cent

Com sabem Barcelona va ser un focus drsquoavalots durant lrsquoany consular de 1641 i per evitar meacutes pressioacute dels estaments populars al voltant de Corpus quan acostumaven a entrar els segadors a la ciutat el Consell de Cent reunit el 16 de maig drsquoaquell any taxa-tivament va acordar no deixar que entressin a la ciutat designant el seu assentament en

23 AHCB 1B-II 150 f 2r-5v 24 AHCB 1B-II 150 f 377v25 AHCB 1B-II 150 f f 4v 8

206 Nuacuteria Florensa i Soler

dues places a Sant Andreu i lrsquoHospitalet La proposta es va prolongar per un termini drsquoun mes A fi de fer efectives aquestes mesures i per impedir lrsquoentrada de segadors el Consell deliberagrave formar 100 mosqueters Drsquoells 20 serien dels que ja tenia allistats la ciutat i els altres 80 anirien a cagraverrec dels colmiddotlegis i confraries de Barcelona Tots els dies haurien drsquoestar els 100 soldats de guagraverdia i repartits per cobrir els seguumlents espais uns 20 al portal de Sant Antoni uns altres 20 al portal Nou 20 meacutes en el portal de Mar que serien les uacuteniques portes drsquoentrada a la ciutat i en cadascun drsquoells com a miacutenim un caporal Els al-tres 40 mosqueters es repartirien 20 de custogravedia a la presoacute i 20 a la Casa de la Ciutat Les vigilagravencies eren de dia i de nit per tant srsquohavia de comptar en salaris dobles26

Si beacute podem extraure la conclusioacute de com es volia evitar la revolta que lrsquoany anterior van promoure segadors amb suport de barcelonins ara lrsquoobjectiu era evitar les pressions que exercia lrsquoestament popular per forccedilar les elits urbanes a acceptar un sisegrave conseller me-nestral Recordem com lrsquoany 1640 el virrei comte de Santa Coloma va trobar la total opo-sicioacute dels consellers de la ciutat en aquells moments criacutetics per no deixar entrar segadors No podem seguir mantenint una visioacute tan reduccionista de tot el conjunt drsquoesdeveniments que conflueixen

Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641

Lrsquohistoriador J H Elliott en la seva obra La revolta catalana havia identificat disset personatges que van dirigir-la Per la seva banda el professor Antoni Simoacuten i Tarreacutes27 va ampliar el nucli dirigent fins a trenta homes i va incloure altres de la Diputacioacute del Ge-neral Perograve soacuten molts meacutes Tots els jurats que formaven el Consell de Cent comptaven a banda dels que poguessin ser felipistes28 La majoria existent era la que colmiddotlaborava amb la Diputacioacute per a lrsquooposicioacute a les imposicions de Felip IV de Castella i a meacutes destaquem com van actuar per vulnerar la legalitat del proceacutes drsquo insaculacioacute per garantir la majoria ideologravegica i poliacutetica drsquoaquell plenari en les comissions i en les Juntes en aquells moments transcendentals per a la revolucioacute i la guerra

Necessagraveriament la primera pregunta que ens vam plantejar fou qui eren aquells ho-mes que finalitzaven el seu cagraverrec biennal de jurats al Consell de Cent i que resultaven imprescindibles per garantir el proceacutes revolucionari de 1640 Per quegrave es va vulnerar per ells la legalitat del sistema drsquoinsaculacioacute en aquells moments per lrsquoany consular de 1641 A meacutes dels registres habituals de la Casa de la Ciutat el Dietari i el Registre de Deliberacions ha resultat molt enriquidor comptar amb el Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions que srsquohavia fet novament lrsquoany 162629 Els breus apunts que presentem sobre aquests per-

26 AHCB 1B-II 150 f 194-194r27 elliott La revolta catalana passim Antoni siMoacuten i tarreacutes Pau Claris Liacuteder drsquouna classe revolucionagraveria Barcelona Publicacions

de lrsquoAbadia de Montserrat 2008 pagraveg 8328 Despreacutes que Catalunya fos incorporada a Franccedila srsquohaurien de reprimir els conspiradors catalans partidaris de Felip IV de

Castella vegeu Antoni siMoacuten i tarreacutes Els oriacutegens ideologravegics de la revolucioacute catalana de 1640 Barcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 1999 pagraveg 261-272

29 AHCB 1C-VIII Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoInsaculacions (Llibre de lrsquoAgravenima) 1 Va ser un llibre nou refet lrsquoany 1626 on amb la supervisioacute directa de lrsquoescrivagrave major del Consell Pere Pau Pastor notari de Barcelona es copiava ordenadament i polida el que constava en llibres amb errades ratllades molt gastat per la seva utilitzacioacute i possiblement ja tan complet que es necessitava unaltre

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 207

sonatges molt desiguals per manca de meacutes informacioacute poden ajudar en un futur a possi-bles estudis biogragravefics30

Abans drsquoiniciar el llistat volem recordar que quan esmentem el concepte ldquopromocio-narrdquo hem de pensar en les dificultats que existien per poder ldquopujarrdquo drsquouna bossa a una altra i que es feia jeragraverquicament Alhora estar insaculat en una bossa tambeacute donava opcioacute a altres cagraverrecs i oficis de la ciutat evidentment drsquoacord amb lrsquoestament del jurat En consequumlegravencia tots aquells que van poder promocionar van ser homes fidels a la causa catalana Per altra banda pels estaments drsquoartistes i menestrals hi ha una investigacioacute en curs31

ndash Francesch Aguiloacute noble devia gaudir de prestigi ja que ja constava des de lrsquoany1626 entre els vint ciutadans inscrits al Llibre de les Agravenimes on tambeacute anoten el seuogravebit32

ndash Joan Argila doctor en medecina estava insaculat com a ciutadagrave pel Consell deCent Despreacutes el seu nom va ser tatxat i el rodoliacute tret de la bossa33

ndash Vicens Barthomeu doctor en medicina va anar promocionant i estava insaculatcom a ciutadagrave a la bossa de conseller en cap lrsquoany 1643 Va ser desinsaculat el 19 denovembre de 1647 per ogravebit34

ndash Gismundo Boffill ciutadagrave honrat com a mossegraven va arribar a la bossa de consellertercer perograve durant la pesta de 1651 a Barcelona va ser desinsaculat drsquoacord amb ladeliberacioacute adoptada pel Consell de Cent35

ndash Jaume Bru ciutadagrave honrat de Barcelona amb gran influegravencia familiar a la ciutatLrsquoany 1632 ja estava insaculat a la bossa de conseller en cap36

ndash Joan Castelloacute era militar i ens consta que va romandre fidel a la ciutat ja que vaarribar a la bossa de conseller segon perograve lrsquoany 1643 eacutes desinsaculat per ogravebit37

ndash Jaume Damians natural de Vic era ciutadagrave honrat de Barcelona on estavadomiciliat Quan lrsquoany 1630 era membre del Consell de Cent va fer un escrit ndashVotndashdefensant la prohibicioacute dels teixits estrangers Drsquoaquesta manera srsquoaugmentarienles rendes per ingressos drsquoaranzels de la Diputacioacute i de Barcelona a meacutes de poderaportar beneficis a les manufactures de llana i seda catalanes Va ser un grandefensor de les lleis de la terra i es va destacar contra els abusos reials Encapccedilalavala revolucioacute i per tant era una peccedila clau entre els ciutadans honrats del Consell deCent Va ser elegit secretari del Consell de Guerra quan es va crear i se li atorgagrave totel poder poliacutetic i militar alhora que es va dissoldre la Vint-i-quatrena de Guerra dela Ciutat despreacutes de lrsquoocupacioacute de Martorell el 21 de gener de 1641 i srsquoesperava

30 Aquests homes que esmentem en aquest llistat i al final en la nogravemina on consten tots els jurats que havien drsquoabandonar el Consell de Cent i no ho van fer es poden afegir als coneguts fins ara i tambeacute als membres actius de la Diputacioacute de la Generalitat vegeu siMoacuten Pau Claris pagraveg 83

31 La historiadora Eva Serra i Puig coordina un treball drsquoinvestigacioacute els membres del qual estem buidant sistemagraveticament elsLlibres de les Agravenimes que srsquohan conservat durant tot el periacuteode des de lrsquoorigen del sistema drsquoinsaculacioacute de la ciutat de Barcelonafins a la supressioacute del Consell de Cent Pel que fa al volum 1C-VIII 1 (drsquoaquest periacuteode de recerca) es conserva complet i encara ens queden per buidar alguns dels molts oficis menestrals que eren inscrits pel Consell de Cent i tambeacute drsquoaquesta bossa per altres oficis municipals

32 Aquest jurat requeriria una atencioacute meacutes especial ja que hi ha discordances de dates (inscripcioacute jurat que romandragrave al plenaridata drsquoogravebit io vacant sense cobrir) (AHCB 1C-VIII 1 f 22v)

33 AHCB 1C-VIII 1 f 24r34 AHCB 1C-VIII 1 f 27r35 AHCB 1C-VIII 1 f 52v36 AHCB 1C-VIII 1 f 40v37 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

208 Nuacuteria Florensa i Soler

lrsquoexegravercit del marquegraves de Los Veacutelez sobre Barcelona drsquoon srsquohavien evacuat les poblacions de les rodalies38

ndash Hyacintho Fagravebregues era misser i des de lrsquoany 1637 ja estava a la bossa de consellertercer Posteriorment el 1643 va promocionar a la bossa de segon un altre exempledrsquohome fidel a la causa revolucionagraveria catalana39

ndash Pere Llobet40 de la bossa de menestrals Era fuster caixer srsquohauria pronunciatde manera tan evident en defensa del drets del paiacutes que tambeacute va ser un juratnecessari al Consell de Cent Quan ja havia caigut Martorell en mans filipistes i estemia a Barcelona la possibilitat drsquouna contrarevolucioacute es van remoure els cagraverrecsmilitars Llobet com a home de confianccedila va ser nomenat a lrsquoestiu de 1640 performar la comissioacute de la ldquoQuatreta dels baluardsrdquo41 cagraverrec que va gaudir de granpotestat a la ciutat Un cop guanyada la batalla de Montjuiumlc es van quumlestionarles ordres militars conforme les atribucions drsquoaquesta Quatreta que havien estatpresentades pels oficials drsquoinfanteria ja que les seves atribucions de govern nomeacuteseren lrsquoartilleria i les municions no pas la jurisdiccioacute atorgada drsquoestar per sobre deles ordres drsquoinfanteria42

ndash Christogravephol Mercer era mercader i des de lrsquoany 1637 ja estava inscrit per a la bossade conseller quart mercader43

ndash Joseph Moacutera ciutadagrave honrat de Barcelona amb llarga tradicioacute familiar al servei dela ciutat Va ser conegut pel seu posicionament a favor de la causa catalana i durantlrsquoassalt del marquegraves de Los Veacutelez a Barcelona sersquol va nomenar capitagrave al baluard deLlevant Al setembre de 1641 sersquol va nomenar mestre de camp de Barcelona44 Esva agrair la seva tasca i fidelitat aconseguint lrsquoany seguumlent 1642 pujar a la bossade conseller segon45

ndash Joseph de Orlau era misser i des de la insaculacioacute del novembre de 1636 ja estavaa la bossa de conseller tercer Posteriorment va anar promocionant de bossa ambels vots favorables de la comissioacute drsquoinsaculacioacute i quan el 17 de novembre de 1641es feacuteu la inscripcioacute al Llibre de les Agravenimes ja ho feacuteu per conseller en cap46

ndash Francesch Safont com a misser va anar promocionant a les bosses del Consell deCent i lrsquoany 1651 el trobem a la bossa de conseller en cap47

ndash Francisco Sala era militar ben conegut per les elits de la ciutat ja que lrsquoany 1626quan es fa el Llibre de les Agravenimes de nou ja constava inscrit entre els dotze consellersmilitars que hi podien estar48

38 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556-558 siMoacuten Els oriacutegens ideologravegics pagraveg 93 95 i 308 Nuacuteria Florensa i soler i Manel guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana Ogravemnium 2005 pagraveg 251-252

39 AHCB 1C-VIII 1 f 51v40 En documents posteriors lrsquoescrivagrave lrsquoinscriu com Llobet forma meacutes comuna41 AHCB 1B-VI Lletres Closes 87 f 9v-10 31-VII-164042 AHCB 1B-VI f 6v-7 31-VII-1640 43 AHCB 1C-VIII 1 f 60v44 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 556 i 67845 AHCB 1C-VIII 1 f 40r46 AHCB 1C-VIII 1 f 28r i 50v47 AHCB 1C-VIII 1 f 33r48 AHCB 1C-VIII 1 f 54v

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 209

ndash Francesc Sangeniacutes ciutadagrave mossegraven fidel a la causa catalana va anar promocionantfins que va ser inscrit a la matriacutecula de conseller en cap el novembre de 1646 Lrsquoany1651 consta desinsaculat per ogravebit49

ndash Llorenccedil Serra era mercader i havia defensat amb molta vehemegravencia al Consell deCent ndashjuntament amb Francesc Joan de Vergoacutesndash la proposta que els consellers esvestissin de negre en senyal de dol perquegrave les lleis de la terra srsquoestaven violant50

En una crogravenica sersquols assenyalava ja laquocom a bons patriotes i catalansraquo51 Malgrat elsecret de les sessions del plenari el virrei Santa Coloma el 18 de marccedil de 1640el va arrestar i empresonar Va sortir de la presoacute el mateix dia de lrsquoavalot urbagrave quealliberagrave el diputat militar Tamarit que tambeacute havia estat empresonat dies despreacutesSerra va ser un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra de Barcelona i eldesembre de 1640 els consellers el comissionen per anar a Narbona a comprararmament52

ndash Antich Servat era ciutadagrave mossegraven va anar promocionant dins del Consell de Centfins que al novembre de 1644 va entrar a la bossa de conseller tercer53

ndash Francesc de Sorribes i Rovira era militar don senyor de Santa Pau de Casserres unhome fidel a la defensa de Catalunya i de total confianccedila del Consell de Cent Aixograveera extensible als seus germans Felip Sorribes i Rovira (que va arribar a ser conseller en cap lrsquoany 1645) i Josep Sorribes i Rovira coronel del terccedil de la Generalitat durantla campanya de 1639 per recuperar Salses als francesos (posteriorment va anar a laCort per donar suport als nou ambaixadors enviats ndashtres de la Citutat Comtalndash i vaser empresonat a Madrid el 1640 pel seu posicionament ideologravegic-poliacutetic drsquoell i dela seva famiacutelia a favor de la causa catalana) Els consellers de Barcelona van rebrequeixes del virrei Santa Coloma posant en dubte lrsquohonorabilitat dels homes quelluitaven sota la bandera de Santa Eulagravelia Sorribes hi va ser enviat el mes drsquooctubrede 1639 acompanyat amb el siacutendic de la ciutat perquegrave esbrineacutes a traveacutes delsllibres de pagament dels soldats catalans quants havien mort de manera naturalquants en la batalla quins srsquohavien llicenciat i quants estaven en actiu Alhora haviade procurar certificacions de catalans sobre accions particulars honroses durantel combat (millor que fossin de forasters i persones ben qualificades)54 Aquestafidelitat a la causa catalana va prosseguir i per tant Francesc de Sorribes era undels homes imprescindibles en el Consell de Cent Lrsquoestiu de 1640 els consellers deBarcelona el van enviar per ajudar Girona com a capitagrave amb cent mosquetersi les municions necessagraveries juntament amb la cavalleria de Josep de Pinoacutes contrales tropes hispagraveniques ja que anaven desembarcant soldats per a lrsquoexegravercit delRosselloacute55 Va ser nomenat capitagrave del batalloacute de la Generalitat que srsquoenfrontagrave a lestropes del marquegraves de los Veacutelez i tambeacute caporal de les companyies drsquoinfanteria dela Ciutat de Barcelona i va defensar la vila de Vilafranca

ndash Joseph Spuny era militar el seu prestigi entre les elits de la ciutat era palegraves ja quelrsquoany 1626 ja constava inscrit al Llibre de lrsquoAgravenima de les bosses drsquoinsaculacions entre

49 AHCB 1C-VIII 1 f 29r50 AHCB 1C-XIII Bosses de Deliberacions 25 1640 11 Esborranys en fulls solts51 Crogravenica ldquoExemplagraveriardquo dins Crograveniques pagraveg 21052 Nuacuteria Florensa i soler El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68153 AHCB 1C-VIII 1 f 51v54 AHCB 1B-VI f 35-3655 AHCB 1B-VI f 42-42r 11-IX-1640

210 Nuacuteria Florensa i Soler

els dotze militars que podien ser consellers i en una degravecada ja estava a la bossa de conseller en cap56

ndash Diego57 de Vergoacutes era militar i amb el seu germagrave Francesc Joan de Vergoacutes eramolt procliu en les seves propostes al Consell de Cent58 Contrari a la monarquiahispagravenica tambeacute era un dels homes que defensava la revolucioacute i era necessarique no marxeacutes del plenari Havia entrat ja a la bossa de conseller tercer militaral novembre de 1636 i lrsquoany seguumlent ja va pujar a la de conseller segon59 Tenia alseu cagraverrec la torre de Sant Andreu Al desembre de 1640 era mestre de camp deBarcelona Al gener de 1641 va marxar amb el terccedil del Llobregat i el consellertercer Rossell a lluitar cap a Tarragona Se li encarregagrave la defensa del difiacutecil coll delPortell drsquoAgullana a la serra de lrsquoAlbera que es va lliurar a les tropes hispagraveniquessense lluitar per la qual cosa i per temor a represagravelies va marxar cap a La Garriga60

ndash Francesc Joan de Vergoacutes era militar es va pronunciar en diverses ocasions contralrsquoautoritat reial que vulnerava les Constitucions del paiacutes El 3 de febrer va serescollit un dels tres representants del Braccedil Militar que van anar a la Diputacioacute perexigir mesures contundents per lrsquoassassinat drsquoAntoni de Fluviagrave els seus vassalls i lacrema del seu castell Despreacutes juntament amb Llorenccedil Serra es va pronunciar ambmolta vehemegravencia (les seves continues propostes eren molt tingudes en compteen el plenari a meacutes de ser agosarades) defensant la proposta que els consellerssrsquohavien de vestir de negre en senyal de dol perquegrave srsquohavien violat les lleis de laterra i com Serra va ser detingut i empresonat pel virrei el 18 de marccedil de 1640Gran orador i amb molta influegravencia al Consell de Cent aconseguia el suport delsjurats i a meacutes estava reforccedilat pel seu germagrave Diego de Vergoacutes61 Francesc Joande Vergograves era un dels integrants de la Vint-i-quatrena de Guerra i de la JuntaSecreta actuava amb molta concordanccedila amb Pau Claris62 En la insaculacioacute denovembre de 1640 el van promocionar a la bossa de conseller segon i va arribar ala de conseller en cap fins que lrsquoany 1645 fou desinsaculat per ogravebit63 Consideroque amb aquestes breus notes resta palesa la necessitat de la seva permanegravencia alConsell de Cent i com era un dels homes clau que no podien perdre de jurat perassegurar el camiacute revolucionari

ndash Miquel Vilanera era doctor i havia promocionat a la bossa de conseller en capPosteriorment sersquol va desinsacular perograve es va anulmiddotlar la decisioacute perquegrave va jurar nolaquodesemparar la ciutatraquo Aixograve va esdevenir en el context del contagi de pesta lrsquoany1651 a Barcelona64

ndash Francesc Xammar era un militar de prestigi al servei de la ciutat Des de lainsaculacioacute del 27 de novembre de 1638 estava a la bossa de conseller en capper tant era un dels homes imprescindibles en aquells moments en el Consell deCent65

56 AHCB 1C-VIII 1 f 44r57 Conegut historiogragraveficament per Diacutedac de Vergograves de Sorribes58 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts59 AHCB 1C-VIII 1 f 55v60 Florensa i guumlell ldquoPro Deo Pro Regi et Pro Patriardquo La revolucioacute pagraveg 249 61 AHCB 1C-XIII 25 1640 11 Esborranys en fulls solts62 AHCB Ms A-51 Alberto torMeacute i liori Miscellaacuteneos histoacutericos y poliacuteticos sobre la guerra de Cataluntildea desde el antildeo 1639 pagraveg 134v-

13563 AHCB 1C-VIII 1 f 36v i 45r Vegirsquos meacutes informacioacute del personatge Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 68264 AHCB 1C-VIII 1 f f 41v jurament en presegravencia del conseller en cap Ibiacutedem annex la sentegravencia drsquoexcomunicacioacute del Consell

de Cent del dia 11 de setembre de 1651 f 32v65 AHCB 1C-VIII 1 f 45r

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 211

Nogravemina66 del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641

Conselleria67

Conseller en cap Mr Joan Pere Fontanella68

Conseller segon Mr Francesch Soler militar

Conseller tercer Mr Pere Joan Rossell69

Conseller quart Joan Francesh Ferrer (bossa mercader)

Conseller quint Pau Salines parayre (bossa menestral)

Consell de Cent

Ciutadans que han acabat Ciutadans que resten Ciutadans que entrenDr Joan Argila Dr Joan Francesch Rossell Antich Saleta y MorgadesJoseph Mora Mr Francesch Claris Joseph MassanaGismundo Boffill Mr Rafel Boffill Mr Francesch VidalMr Francesch Safont Antoni Segui y de Capella Dr Francesch GimbertJaume Damians Antoni Magarola Dr Dimas ViletaMr Pere Montserrat y Ruffet Magi Florensa Dr Hyacintho BallesterMr Francesch Aguilo (ogravebit) Mr Joseph Fontanella Mo Galceran NebotMr Joseph de Orlau Agusti Pexau Mr Miquel Carreres menorDr Miquel Vilanera Mr Francesch Congost Pau Bartrola (ogravebit)Antich Servat major (ogravebit) Mr Epiphanio Coll Mr Simon CampanaFrancesch Sangenis Mo Diego Monsar y Sors Mr Aleix TristanyDr Vicens Barthomeu Francesch Masi Mr Onofre Vila menorDr Agusti Calvet Joseph Miquel Quintana Mr Hyacintho PallaresJaume Bru Foris Bernat Enveja Dr en

medecinaMr Joan Marti Rull

Mr Hyacintho Fagravebregues Mr Narcis Peralta Mr Onofre VilaMr Francesch Marti Mr Bernat Sala en lloc de

Anton CarcerDr Francesch Huguet

Militars que han acabat Militars que resten Militars que entrenFrancesch Xammar Francesch Descallar y Sorribes Luys Joan de CaldersJoan Tarrago Don Anton de Aragall Ramon OlmeraJoan Castello Joseph de Olmera y de

AltaribaAntoni Descallar y Poset

Diego de Vergos Joseph de Serrauta Mo Hieronym CaldersDon Francesch Sorribes y Rovira

Phelip de Sorribes y Rovira Francesch Canoves (ogravebit)

Don Francisco Sala Joseph Jover Hieronym de GaverFrancesch Joan de Vergos y Sorribes

Mr Pau Boquet Don Herich Meca de Clasqueri

Joseph Spuny Don Enrich Senmanat y la Don Francesch Gamis

66 El criteri seguit en aquests llistats ha estat fer la transcripcioacute textual de com lrsquoescrivagrave els va anotar al Llibre de Deliberacions 1B-II150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Aquesta opcioacute eacutes perquegrave certs canvis subjectius o beacute de normativa ortogragravefica actualpodrien induir als historiadors a futures confusions de personatges El Consell de Cent es va reunir el dia 30 de novembre de 1640 per fer lrsquoextraccioacute i la votacioacute (AHCB 1B-II150 f 1)

67 Pel coneixement de lrsquoestament dels ciutadans honrats vegirsquos Joan F Cabestany i Fort laquoAportacioacuten a la noacutemina de los ldquociutadans honratsrdquo de Barcelonaraquo Documentos y Estudios X (1962) Barcelona Ayuntamiento de Barcelona pagraveg 9-61

68 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 676 i laquoLa insaculacioacute pactada Barcelona 1640raquo pagraveg 447-455 Joan Lluiacutes Palos Elsjuristes i la defensa de les constitucions Joan Pere Fontanella (1575-1649) Eumo Editorial Vic 1997 siMon Els oriacutegens ideologravegicsde la revolucioacute pagraveg 310-311 Josep CaPdeFerro Joan Pere Fontanella (1575-1649) Un advocat de luxe per a la ciutat de Girona tesi doctoral UPF 2010 i Ciegravencia i experiegravencia el jurista Fontanella (1575-1649) i les seves cartes Barcelona Fundacioacute Noguera2012

69 Florensa El Consell de Cent Barcelona pagraveg 680

212 Nuacuteria Florensa i Soler

Mercaders que han acabat Mercaders que resten Mercaders que entrenChristophol Mercer Christophol Sangenis Pere Joan XirauFrancesch Coll Rafel Ferran Damia VilardagaFrancesch Catha Rafel Mercer Joan BrugueraOnofre Massanes Pere Pau Vives Baldiri Miquel SoniesJoseph Rubia Leonart Serra Agustiacute NovellPau Albaret Francesch Rocha Bernat GatellJaume Magrinya Joan Soler Jaume PiMiquel Puigventos Thomas Pasqual Sebastiagrave de CormellesMiquel Angel Salabert (ogravebit) Luys Miralles Hieronym FeuHieronym Mathali Luys Claresvalls Balthezar RibaBarthomeu Pla Francesch Ros Ramon RogerPau Fontanet Gaspar Salla Antoni RoigPere Pau Vinyols Miquel Cudina Hierogravenym ResplansMiquel Planes Rafel Mathali Miquel GarciaBalthezar Foch Miquel Joan Rossell Francesch Fons menorPau Bonadona Pere Antoni Mercer en lloch

de JP FerrerFrancisco Moreig (ogravebit) y

foren aptes Josef (sic) Ximenis

Artistes que han acabat Artistes que resten Artistes que entrennotaris de barCelona notaris de barCelona notaris de barCelona

Joan Ramon Rafeques Epiphanio Teres Narcis Hieronym LladoFrancesch Casanoves Rafel Pellicer Joseph GalcemJoan Salines Luys Collell Hieronym Sabata (ogravebit) y en

son lloch Francesh PlaOnofre Soldevila Ramon Jaume Huguet (ogravebit) Francesh PonsMiquel Mora Steve Gilabert Bruniquer

(ogravebit) y en son lloc Pau Passoles

Hieronym Lentisclar

notaris reials70 notaris reials notaris reials

Antoni Aleix Cezilles Salvador Riambau Pere MallolPere Trelles Jaume Vila Jaume AgramuntesPeCiers esPeCiers esPeCiers

Hieronym Vidal apothecari Amador Vilar droguer Antoni Joan Brasso apothecariJoan Salvador apothecari Pau Ferrer droguer Pere Pau Amat droguerHieronym Jorda apothecari (ogravebit)

Gabriel Cases apothecari71 ogravebit y fou extret Joan VelaRubio apothecari

Gaspar Silvestre apothecari

Jaume Vilasecha apothecari Rafel Planes droguer Bernat Carrere apothecariFrancesch Ferrer droguer (ogravebit)

Valenti Serra apothecari Gabriel Soler droguer

Candeler de Cera Candeler de Cera Candeler de Cera

Pau Canals candeler de cera (ogravebit)

Miquel Savado candeler de cera

Pau Oliver candeler de cera

Cirurgians Cirurgians Cirurgians

Bernat Faura Luys Alberich Antoni CarreresPere Cisa Jaume Texidor Damia VilarMiquel Piquer Onofre Soler Francesch Monsalvo

70 Lrsquoescrivagrave del Consell de Cent anotava al Llibre de Deliberacions els noms i a la dreta posava un claudagravetor amb lrsquoofici A sota deltiacutetol de notaris reials va escriure la paraula ogravebit no pas a continuacioacute de la persona extreta com en els altres casos per tantconsiderem que fa referegravencia a les dues persones que soacuten ogravebits no nomeacutes a la liacutenia horitzontal de coincidegravencia amb la segonapersona

71 Els asteriscs que assenyalem soacuten per indicar que lrsquoescrivagrave fa una crida per posar la informacioacute complementagraveria normalment alfinal del grup estamental ja que al marge esquerre de la caixa del text no sempre tenia espai suficient

Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640 213

Menestrals que han acabat Menestrals que resten Menestrals que entrenHieronym Ratera argenter Guillem Pujol fuster bosquer Miquel Oliveres argenterPere Lobet fuster caixer Macia Gener argenter Marccedilal Oluja fuster bosquerSteve Piferrer parayre Joan Maduxer blanquer Rafel Vinyals parayreJoan Oliver manya Antoni Roig parayre Pau Miquel sabaterHieronym Gomis sastre Onofre Xures sabater Gaspar Goget manyaFrancesch Antoni Llanussa sabater

Pere Rovira sastre Joan Cardo sastre

Luys Calmells mestre de cases Hieronym Morato mestre de cases

Antoni Marccedilal mestre de cases

Joseph Mauri celler Antoni Costa celler Hiacintho Squer ()Miquel Angles gerrer Francesch del Abad rajoler Miquel Passoles escudellerJaume Soler vidrier Hieronym Sato mariner Salvi Soler texidor de lliFrancesch Guardiola barreter Steve Burgues guanter Pere Pujades hortolaGabriel Vergonsa calceter Francesch Serra corredor de coll Joan Steve flassaderPau Falquera matalasser Francesch Perez corder Pere Joan Bardina beynerMiquel Darder boter Pere Joan Pujalt texidor de

llanaJoseph Miquel spaser (ogravebit) fou

extret Antoni Ramon spaserMiquel Palet assahonador Joan Pich cotoner Joan Forner assahonadorJoan Baptista Darder flequer Francesch Mates daguer en

lloch de Jaume Balle Miquel Duran carnicer

214 Nuacuteria Florensa i Soler

Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641

CONSELLERIA 5 consellers

COMISSIOacute DrsquoINSACULACIOacute

NOUS JURATS

VOTACIOacute BOTONS BLANCS O NEGRES

(-) (+)

Dotzena drsquohabilitadors + Conselleria

CONSELL DE CENT 144 jurats per ocupar 216 escons en total

FONT AHCB 1B-II Registre de Deliberacions 150 (30-XI-1640 a 22-XII-1641) f 2-5v Resum i elaboracioacute de lrsquoautora

Ciutat monarquia i formacions estatals segles XIII-XVIII XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona Comunicacions ISBN

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)

Cristian Palomo Reina

A causa de la gran mutabilitat del llenguatge i la semagraventica el coneixement del vocabulari histograveric resulta clau per a lrsquoavenccedil cientiacutefic de la histograveria del pensament Necessitem aquest saber per tal drsquoalbirar millor la mentalitat dels homes i dones precedents i aixiacute aproxi-mar-nos a la seva forma de viure i comprendre el moacuten si beacute potser no totalment com a miacutenim de manera menys anacrogravenica Per aixograve en aquesta comunicacioacute es duragrave a terme un estudi drsquoalguns conceptes del vocabulari histograveric relacionats amb la identitat patriogravetica dels catalans en un periacuteode de conflicte com fou la Guerra de Successioacute per a la monar-quia drsquoEspanya que es batallagrave en el principat de Catalunya entre 1705 i 17141

Per a la seva realitzacioacute srsquoexposaragrave una breu siacutentesi a partir de la bibliografia es-pecialitzada dels significats histograverics drsquoalguns dels termes meacutes rellevants del vocabulari poliacutetico-patriogravetic de la Catalunya baixmedieval i moderna laquonacioacuteraquo laquopagravetriaraquo laquoproviacutenciaraquo i laquoterraraquo alhora que es realitzaragrave una anagravelisi quantitativa i semagraventica dels mateixos mots compresos en les pagravegines del dietari del Consell de Cent ndashinstitucioacute protagonista del con-flicte en el front catalagravendash del periacuteode suara almiddotludit Finalment es faragrave un balanccedil per veure en quina mesura aquests conceptes estaven relacionats amb una identitat patriogravetica ca-talana que si beacute comptava amb elements culturals com la llengua tenia com a base ele-ments poliacutetics tals com la fidelitat al sobiragrave la pertinenccedila juridicopoliacutetica al principat de Catalunya o les contraidentitats en relacioacute als invasors forans i als autogravectons considerats traiumldors2

Tanmateix abans de comenccedilar cal fer una segraverie de constatacionsEn primer lloc el fet de fer nogravemina dels significats que tingueren les predites veus al

llarg de tants segles eacutes necessari car tal i com ens indicagrave Reinhart Kosselleck des de lrsquoal-ta Edat Mitjana fins a lrsquoegravepoca de les Llums era corrent que les paraules dels llenguatges poliacutetic social i juriacutedic acumulessin amb el pas del temps una plegravetora de significats3

En segon lloc cal fer notar una certa rellevagravencia en el fet drsquoestudiar lrsquoaspecte semagraventic de la identitat patriogravetica catalana en un periacuteode begravelmiddotlic Drsquouna banda perquegrave tal i com ens indica la historiografia especialitzada4 tant la guerra com les contraidentitats que sersquon

Grup de Recerca Manuscrits (UAB)1 Aquesta recerca srsquoemmarca en la produccioacute de la tesi doctoral de Cristian Palomo Reina Identitat i vocabulari poliacutetics a Catalunya

durant la Guerra de Successioacute dirigida per Antoni Simon i Tarreacutes i per Ignasi Fernaacutendez Terricabras dins del Programa deDoctorat del Departament drsquoHistograveria Moderna i Contemporagravenia de la Universitat Autogravenoma de Barcelona

2 Sobre el nostre posicionament en els debats sobre lrsquoexistegravencia de nacions abans del nacionalisme contemporani i sobre lescaracteriacutestiques de la identitat patriogravetica catalana en el segle xviii vegeu Cristian PaloMo reina laquoLa identitat nacional cata- lana al segle xviii La Guerra de Successioacute i el regravegim borbogravenicraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica de la identitat catalana Barcelona Institut drsquoEstudis Catalans 2015 pagraveg 83-100

3 Reinhart KoselleCK laquoHistoria de los conceptos y conceptos de historiaraquo Ayer 53 (2004) pagraveg 27-454 Hagen sChulze Estado y nacioacuten en Europa Barcelona Criacutetica 1997 pagraveg 99-100 Anthony D sMith Nacionalismo y Modernidad

un estudio criacutetico de las teoriacuteas recientes sobre naciones y nacionalismo Madrid Istmo 2000 pagraveg 153-154 i Antoni siMon tarreacutes

216 Cristian Palomo Reina

deriven resultaren ser un element fonamental a lrsquohora de consolidar les identitats patriograve-tiques progravepies dels pobles de lrsquoEuropa de lrsquoAntic Regravegim tot i no ser en la majoria de casos el seu factor generador I drsquoaltra banda perquegrave el factor begravelmiddotlic aixiacute com el de les contra- identitats no nomeacutes foren elements de consolidacioacute sinoacute tambeacute drsquoexaltacioacute de les identitats cosa que molt possiblement ens pot permetre treballar una documentacioacute histograverica on el vocabulari poliacutetic i patriogravetic eacutes prou meacutes abundant que en periacuteodes de pau

En tercer lloc sobre la font eacutes necessari remarcar la importagravencia del Dietari de lrsquoAntic Consell Barceloniacute Una segraverie documental redactada pels successius escrivans racionals del Consell de Cent entre 1390 i 1714 en la qual srsquoanotaven diagraveriament notiacutecies i es cosien missives de caire poliacutetic econogravemic administratiu i militar relacionades amb una entitat tan rellevant com era la ciutat de Barcelona Per confeccionar aquesta comunicacioacute ens hem servit de lrsquoedicioacute realitzada per lrsquoAjuntament de Barcelona entre 1892 i 19755 con-cretament dels volums XXV al XXVIII que corresponen a la degravecada de la guerra la transcripcioacute dels quals fou realitzada per Enrique Gubern i dirigida i prologada per Pedro Voltes Bou6 Lrsquoescrivagrave racional drsquoaquest periacuteode fou en Lluiacutes Cases notari puacuteblic de Bar-celona que juragrave el cagraverrec i continuagrave el dietari el dia 30 drsquoagost de 1698 en substitucioacute del difunt notari Joan Guiu7

Per uacuteltim advertim els lectors que lrsquoanagravelisi que oferim mostra tendegravencies histograveriques perograve en cap cas srsquoha de considerar com un estudi definitiu sobre el vocabulari patriogravetic del conjunt de catalans del moment puix que compta amb destacables limitacions

a) Srsquoha estudiat una uacutenica segraverie documental

b) Aquesta font no nomeacutes presenta una clara limitacioacute drsquoestrat social ndashcar totes lesvegades que apareixen les paraules analitzades aquestes soacuten escrites pronunciadesi dirigides per i per a lrsquoelit governantndash8 sinoacute tambeacute de tipologia del llenguatge jaque uacutenicament contempla un llenguatge de caire institucional

c) El treball nomeacutes investiga quatre conceptes de lrsquounivers conceptual poliacutetico-patriogravetic de la font Si els analitzeacutessim tots sobrepassariacuteem amb escreix lrsquoespaidrsquouna comunicacioacute

d) Tambeacute cal tenir sempre present que si eacutes impossible conegraveixer a la perfeccioacute el moacutende la semagraventica de lrsquoactualitat la dificultat augmenta notablement per periacuteodes delpassat meacutes encara si parlem de lrsquoAntic Regravegim i de recular centuacuteries Drsquo aquestsperiacuteodes comptem nomeacutes amb les fonts escrites que srsquohan conservat i sabem queels significats del qualsevol mot podrien ser meacutes i potser molts meacutes dels que ensmostra tot aquest conjunt documental De fet podrien ser tants i tan variats comcapaces de crear-ne i emprar-los eren les ments dels autors de lrsquoegravepoca Si a aixograve lisumem la dificultat que representa per a lrsquoinvestigador de la semagraventica del passat lacorrecta abstraccioacute del moacuten semagraventic del present ndashque nomeacutes pot aconseguir traveacutesdel coneixements dels qui lrsquohan precedit en aquest esforccedil i de la seva capacitatper fer interpretacions histogravericament operativesndash srsquoevidencia que com sol passar

Construccions poliacutetiques i identitats nacionals Catalunya i els oriacutegens de lrsquoestat modern espanyol Barcelona Abadia de Montserrat 2005 pagraveg 235-268

5 Manual de Novells Ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloniacute XXVIII vol Barcelona Ajuntament de Barcelona 1892-1975 Abasta el periacuteode de 1390-1713

6 Manual XXV-XXVIII 1972-19757 Manual XXIII pagraveg 43 i 458 Nomeacutes hi ha un cas del 1706 on lrsquoautor documental i els emissors drsquoun informe no pertanyen a lrsquoelit social car soacuten dos mestres de

cases i un fuster (Manual XXV pagraveg 254)

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 217

en tota investigacioacute histograverica qualsevol humana pretensioacute de conegraveixer-ho tot a la perfeccioacute eacutes una aspiracioacute tan lloable com quimegraverica

Nacioacute

En el dietari del Consell de Cent les paraules laquonacioacuteraquo laquonacionsraquo laquonacioacutenraquo i laquonacionesraquo sumen 45 aparicions entre els anys 1705 i 1714 24 cops en la documentacioacute cosida al die-tari escrita per autors diversos mentre que les 21 vegades que resten soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres nomeacutes soacuten 4 les ocasions en quegrave representa que en Cases anota la paraula laquonacioacuteraquo motu proprio sense que estigui reproduint el que ha dit un altre

Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 71706 41707 11708 41709 31710 51711 51712 91713 41714 3Total 45

Pel que fa a la semagraventica cal dir que a inicis del segle xviii el concepte laquonacioacuteraquo comptava amb un bon grapat drsquoaccepcions9 Una drsquoelles era el significat original que servia per de-signar colmiddotlectius drsquoindividus que havien nascut en un mateix indret (vila ciutat contrada paiacutes)

Les quatre vegades que lrsquoescrivagrave racional empra el mot per voluntat progravepia ho fa amb aquest significat Primer lrsquoany 1708 ens parla de James Stanhope el laquogeneral Estanoch de nacioacute inglegravesraquo10 Despreacutes el 1713 ens fa esment de tres judicis de prohoms celebrats a Barcelona on es jutja laquoVicente Martiacutenez de nacioacute valenciagraveraquo acusat de ser un espia borbogravenic laquoun pres quersquos diu Andreu Meacutendez de nacioacute portuguegravesraquo condemnat per crim de lesa majestat per passar-se a lrsquoenemic i un altre reu laquode nacioacute gallegoraquo que fou con-demnat a galeres per lladre11

9 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada de lrsquoevolucioacute semagraventica de laquonacioacuteraquo tant general com especiacutefica de la Catalunya delscasals drsquoAragoacute i drsquoAgraveustria vegeu Antoni Mas Esclaus i catalans Esclavitud i segregacioacute a Mallorca durant els segles xiv i xv Ciutat de Palma Lleonard Muntaner 2005 Xavier torres Naciones sin nacionalismo Cataluntildea en la monarquiacutea hispaacutenica siglos xvi- xvii Valegravencia Universitat de Valegravencia 2008 Agustiacuten rubio vela El patriciat i la nacioacute Sobre el particularisme dels valencians en els segles xiv i xv CastelloacuteBarcelona Publicacions de lrsquoAbadia de Montserrat 2012 Flocel sabateacute laquoIdentitat i representativitatsocial a la Catalunya baixmedievalraquo dins Agravengel Casals (dir) El compromiacutes de Casp negociacioacute o imposicioacute Cabrera de MarGalerada 2013 pagraveg 53-93 Flocel sabateacute laquoLrsquoorigen medieval de la identitat catalanaraquo dins Flocel sabateacute (dir) Anagravelisi histograverica pagraveg 19-47 i Mateo ballester La identidad espantildeola en la Edad Moderna (1556-1665) Discursos siacutembolos y mitos Madrid Tecnos 2010 especialment les pagraveg 430-443

10 Manual XXVI pagraveg 93 11 Manual XXVIII pagraveg 98 127 i 128

218 Cristian Palomo Reina

Amb aquest mateix sentit de colmiddotlectiu drsquoorigen comuacute tambeacute trobem el concepte laquona-cioacuteraquo o laquonacionsraquo per anomenar els diversos grups en quegrave es divideixen els humans com podem observar en un document de 1709 entregat pel Braccedil Militar al Consell de Cent En el text consten les objeccions del primer a un memorial presentat al rei Carles pel magis-trat de la Llotja de Mar en quegrave es parla de la consideracioacute per la figura dels mercaders que varen tenir i encara tenen laquolos antiguos romanos y otras naciones de la Europaraquo12 De la mateixa guisa semagraventica srsquoobserva el mot lrsquoabril de 1713 en una carta transcrita per lrsquoescrivagrave en la qual els consellers escrivien amargament al virrei comte de Starhemberg advertint dels perjudicis a la glograveria de lrsquoemperador Carles drsquoAgraveustria en deixar a la seva sort els catalans puix laquototas las nacions estranyarian la resolucioacute de sa magestat de aban-donar-nosraquo13

Drsquoaquest primer significat es derivava un altre que srsquoemprava per denominar com a laquogent de nacioacuteraquo els estrangers i amb el temps per designar la composicioacute dels exegravercits laquoen nacionsraquo si beacute aquests estaven compostos de gent de diversos oriacutegens geogragravefics Aquest significat tambeacute eacutes present en la documentacioacute del Consell Trobem almiddotlusioacute a lrsquoestrangeria de les nacions en una carta on els consellers manifesten a Carles drsquoAgraveustria que lrsquoabun- dor de moneda de plata podria posar en perill el bon govern econogravemic al laquollenarse Cata-luntildea de moneda corta y dar motivo a las naciones estrangerasraquo14 a quegrave la introdueixin i encara adulterada Aixiacute mateix no hi manquen tampoc 6 aparicions de la paraula rela-cionada amb el moacuten militar com per exemple en una carta de Carles III als consellers datada del 17 de setembre de 1706 en quegrave el secretari Vilana Perlas escriu en nom del rei sobre les laquodifferentes naciones de que se componen las tropas de mis aliadosraquo15

Tot i que a finals del segle xiii aparegueacute lrsquoexpressioacute laquonacioacute catalanaraquo per denominar la comunitat etnolinguumliacutestica cristiana i catalana estesa per una agravemplia geografia mediter-ragravenia i poliacuteticament vinculada als diversos reis del casal catalagrave drsquoAragoacute en tots els casos en quegrave en el conjunt documental que estudiem apareix la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo o la paraula laquonacioacuteraquo associada als catalans (29 vegades) es refereixen sempre als catalans del principat de Catalunya i mai al conjunt de catalanoparlants que inclouria com a miacutenim valencians i mallorquins Aixograve succeeix pel fet que la consolidacioacute poliacutetica del principat de Catalunya i dels regnes de Mallorca i Valegravencia com a entitats poliacutetiques diferenciades feacuteu disminuir lrsquouacutes drsquoaquesta accepcioacute en el segle xv i sobretot en els segles xvi xvii i xviii alhora que comportagrave un reajustament geogragravefic de la locucioacute laquonacioacute catalanaraquo a lrsquoagravembit exclusiu del Principat produint dos nous significats amb una tendegravencia a ser cada cop meacutes usats a mesura que finia lrsquoEdat Mitjana i discorria lrsquoalta Edat Moderna

Drsquouna banda un significat que identifica els habitants del Principat com a laquonacioacute ca-talanaraquo que estagrave caracteritzada per uns togravepics etnoculturals (catalanoparlants bons cris-tians i molt catogravelics per citar alguns) o caracterologravegics i humorals (valents ferotges tre-balladors etcegravetera) produiumlts pel clima la geografia o la voluntat de Deacuteu Aixograve feia per exemple que el caragravecter de la nacioacute pogueacutes ser observat per forans fins al punt drsquoarribar a estimar-la o que el conjunt de la nacioacute pogueacutes sentir-se orgulloacutes drsquoun membre pel seu fer-vor religioacutes com ens ho mostra la documentacioacute del consell barceloniacute en 5 ocasions Aixiacute per exemple el 1711 el marquegraves de Trivieacute srsquoacomiada dels consellers indicant-los que srsquoha hostatjat a la ciutat comtal durant quatre anys i dos mesos laquoen cuyo discurso el conocimien- to del caraacutecter de la Nacioacuten formado de los mejores principios phiacutesicos y morales que

12 Manual XXVI pagraveg 28913 Manual XXVIII pagraveg 7514 Manual XXV pagraveg 25815 Manual XXV pagraveg 153

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 219

en cualquiera otra se puedan observar me ha inspirado una verdadera estimazioacutenraquo16 que conservaria per sempre Tambeacute el 1712 la magravertir santa Eulagravelia eacutes considerada pels con-sellers com a filla i laquohonrra de tota la Nacioacuteraquo17

Drsquoaltra banda un significat que identificava els naturals18 del Principat com un colmiddotlec-tiu drsquoindividus organitzats poliacuteticament i caracteritzats pel gaudi drsquouna segraverie de drets pri-vilegis i llibertats que els eren propis com a catalans En aquest sentit la ldquonacioacute catalanardquo era una entitat capaccedil de fer accions poliacutetiques com per exemple ser representada per una assemblea parlamentaria mantenir-se fidel al seu priacutencep i lluitar per seva la causa de-fensar el Principat dels invasors aliar-se amb altres nacions lluitar per la salvaguarda la recuperacioacute i lrsquoaugment dels seus drets i privilegis colmiddotlectius anant la seva sort aparellada amb la del beacute puacuteblic Tenim un exemple en lrsquoopuscle Lealtad Catalana del 1714

Soacutelo las resoluciones que se toman en Cortes de un Reino o provincias son las que se atribuyen a la nacioacuten () La nacioacuten que soacutelo se representa en sus Brazos unidos Toda la nacioacuten catalana junta en los Brazos resolvioacute el defenderse por el rey en cuyo dominio estaba19

Conseguumlentment en la font documental que ens ocupa la resta de cops (24 vegades) en quegrave el terme laquonacioacuteraquo parla dels habitants del Principat ens remet als catalans com una comunitat poliacutetica

Aixiacute el 19 drsquooctubre de 1705 lrsquoescrivagrave Cases transcriu una carta de lord Peterborough en la que explica als consellers que la reina drsquoAnglaterra li ha encomanat intercedir per Barcelona i els catalans davant Carles drsquoAgraveustria per tal que aquest srsquoinclineacutes tant a laquoman-tener y conservar a esta Ciudad y cathalana nacioacuten no soacutelo aquella continuaccedilioacuten de privi-legios con que hasta ahora se havia visto honrradaraquo com a laquosuplicarle se dignara de antildeadir a ella muchos de nuevosraquo20

El 12 novembre del mateix any lrsquoescrivagrave cusiacute al dietari una carta Era del Braccedil Militar adreccedilada al Consell de Cent i indicava que les institucions srsquohavien de preparar legalment per defensar les lleis del Principat en les properes Corts cosa que aniria en laquomajor servey de sa magestat conservacioacute dels privilegis y prerogativas del Principat y cregravedit de la nacioacute catalanaraquo21

El 25 de marccedil de 1706 lrsquoescrivagrave tambeacute ens deixagrave anotat que una ambaixada del Consell de Cent visitagrave lrsquoambaixador del rei de Portugal i li indicagrave que laquoen conformitat de la unioacute de la nacioacute cathalana y portuguesa la Ciutat sempre estaria prompte al que fora de major servey de dit senyor don Pedroraquo22

El 27 drsquoagost de 1707 eacutes cosida una carta del govern de Barcelona al rei on li recorden que per llei un natural del Principat teacute dret a ocupar una placcedila en el Consell Reial de Mallorca i li reclamen que havent quedat dues vacants ha laquoprovehiumlt vostra magestat

16 Manual XXVII pagraveg 20017 Manual XXVIII pagraveg 15118 Ser natural implicava meacutes enllagrave drsquohaver nascut en un territori una relacioacute poliacuteticojuriacutedica Drsquouna banda el natural drsquoun domini

poliacuteticoterritorial posseiumla una segraverie de drets i deures aixiacute com la possibilitat drsquoocupar uns cagraverrecs poliacutetics i administratius als quals no podien en teoria aspirar els estrangers Drsquoaltra banda en aquest domini sempre hi havia un poder sobiragrave ndashnormalment unpriacutencepndash del que es podia ser suacutebdit natural si existia una reciproca relacioacute poliacutetica basada en la fidelitat torres Naciones pagraveg 225-248

19 Joaquim albareda laquoEl xviii un segle sense poliacuteticaraquo dins Jaume renyer i Enric Pujol (dirs) Pensament poliacutetic als PaiumlsosCatalans 1714-2014 histograveria i prospectiva Barcelona CETC Pogravertic 2007 pagraveg 71-92 La cita a la pagraveg 75

20 Manual XXV pagraveg 6021 Manual XXV pagraveg 23122 Manual XXV pagraveg 107

220 Cristian Palomo Reina

a subgectes que no soacuten cathalans lo que apar cedir en notable prejudici del lustre de la Nacioacute Cathalanaraquo23

El 2 de juliol de 1711 es cus una carta dirigida als consellers de part del general bri-tagravenic duc drsquoArgyll escrita en catalagrave on indica que volia laquoposar en notiacutecia del consistori las memograverias y gran estimacioacute en que estava la reyna de la Gran Bretanya de quegrave la nacioacute catalana se hagueacutes singularittat y esmerat tant en servey y obediencia del senyor Carles tercerraquo24

Uns dies despreacutes la Diputacioacute expressa a lrsquoemperadriu el seu temor a quegrave sigui con-certada una pau a Utrecht i quedi laquosens llibertat Cathalunya ab lo derramament de sanch y avers infructiacuteferos y lo que eacutes meacutes malmiddotlograda la constitucioacute primera establerta en la Cort General de 1706 en quegrave se declara ab singular valor y glograveria de la Nacioacute cathalana (no obstant de ser molt serca de esta Capital los dos exhegravercits del duch de Anjou) com-petir tota la monarquia al senyor Carles tercer nostre adorat monarca ab exclusioacute de la casa de Fransa faltant-se al mateix temps al jurament prestatraquo25

El 17 de juny de 1713 els Tres Comuns supliquen a lrsquoalmirall britagravenic Jennings que intercedeixi per ajudar-los a mantenir els privilegis del Principat que eren laquolo meacutes precioacutes y apreciable de tota la Nacioacute catalana que ab tanta glograveria agrave sabut en tot temps merexerraquo26

El 26 de febrer de 1714 eacutes cosida per lrsquoescrivagrave racional una carta on els comuns de-manen diligegravencia al governador de Catalunya Pere de Torrelles i Sentmenat a lrsquohora drsquoadministrar justiacutecia contra els qui havien comegraves el crim de laquotractar secretament ab lo enemich conduint-se avisos y correspondegravencias tant perniciosas al beacute puacuteblich y a la con-veniegravencia de la Nacioacute com la gran prudegravencia de vostra senyoria sabra compendrerraquo27

Tambeacute amb connotacions poliacutetiques trobem en tres casos el concepte laquonacioacuteraquo no apli-cat als catalans sinoacute als naturals o als suacutebdits dels regnes de la Corona drsquoAragoacute o dels regnes drsquoEspanya o beacute del regne de Franccedila

En el cas de la Corona drsquoAragoacute hem de dir que des de mitjan segle xiv i sota lrsquoaspira-cioacute unificadora del rei drsquoAragoacute apareix en la documentacioacute una nacioacute catalanoaragonesa referida no a tot el conjunt dels suacutebdits cristians del rei drsquoAragoacute sinoacute uacutenicament als ibegrave-rics i balears Aquesta que eacutes anomenada amb expressions com laquonacioacute del rei drsquoAragoacuteraquo o laquonacioacute aragonesa valenciana i catalanaraquo o simplement laquonacioacute catalanaraquo ndashpuix que perraons de demografia llengua i moviments comercials internacionals els suacutebdits de la Co-rona drsquoAragoacute eren majorment coneguts com a catalansndash adquiriacute ragravepidament un notablesentit poliacutetic car podia fer accions com eacutesser fidel a un sobiragrave o dinastia lluitar contraenemics o relacionar-se amicalment amb altres nacions Tanmateix tot i que tingueacute un uacutesnotable en el segles xiv i xv la utilitzacioacute drsquoaquesta accepcioacute anagrave decaient en els segles xvi

i xvii tant perquegrave els reis deixaren de fomentar-la com per la consolidacioacute dels diversosregnes i principat catalanoaragonesos i lrsquoaugment de les seves relacions en un sentit cen- triacutefug ja sigui per inegravercia progravepia o induiumlda des de la cort de Madrid28 Dit aixograve si anem a ladocumentacioacute barcelonina del segle xviii el 10 de desembre de 1709 el secretari de Josepde Cardona comte de Cardona entregagrave al Consell de Cent una cogravepia del document ambquegrave el rei Carles concedeix al comte la grandesa drsquoEspanya En aquest document redac-tat per Vilana Perlas el monarca explica que laquomi Corona drsquoAragoacutenraquo el va escollir coma rei i senyor natural tot i lrsquoamenaccedila de Franccedila Ara la predita Corona estagrave laquoempentildeada

23 Manual XXVI pagraveg 19424 Manual XXVII pagraveg 18725 Manual XXVIII pagraveg 16526 Manual XXVIII pagraveg 24327 Manual XXVIII pagraveg 12528 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 148-154

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 221

a colocar sus naturales en el lugar inmediato de mi estimacioacuten y ostentar en lo porvenir la memoria de tan garvoso acuerdo para que la ansia de esta gloria estimule a las naciones a abrazar a las de igual justiciaraquo29 Aquiacute trobem novament aquest significat dels segles xiv i xv que tracta de forma impliacutecita el conjunt drsquohabitants dels regnes de la Corona drsquoAragoacute com una nacioacute ja que pot ser imitada en justes accions com la de decantar-se per la causa austriacista per altres nacions

Pel que fa a lrsquouacutes de lrsquoexpressioacute laquonacioacute espanyolaraquo cal dir que entre el segle xv i inicis del xviii srsquohan identificat diversos significats que coexistien amb nacions hispanes com lrsquoaragonesa la navarresa la valenciana la castellana la portuguesa o la catalana que venim tractant Un de geogragravefic que srsquoemprava per referir-se normalment als oriuumlnds de la terra drsquoEspanya eacutes a dir als originaris de la peniacutensula Ibegraverica I un de poliacutetic que iden-tificava com a membres de la laquonacioacute espanyolaraquo el conjunt de suacutebdits ibegraverics o no dels sobirans cristians espanyols ja fossin quatre reis a inicis del segle xv o un uacutenic monarca a inicis del xvii Tanmateix fou en aquest segle quan en consonagravencia amb un ideal uni-formitzador i castellanista de lrsquoelit dirigent de la cort de Madrid30 aparegueacute de la magrave de personatges com el comte-duc drsquoOlivares un nou significat de laquonacioacute espanyolaraquo la que com aquella nacioacute catalanoaragonesa fomentada pels reis drsquoAragoacute del segle xiv cercava la unitat identitagraveria entre els suacutebdits peninsulars alhora que aspirava a la unificacioacute del cor de la monarquia els regnes drsquoEspanya a partir de Castella

El 20 de desembre de 1712 es cus al dietari una missiva dels Tres Comuns a lrsquoempera-dor en quegrave li demanen que malgrat la retirada de les forces de la Gran Bretanya el Sacre Romagrave Imperi continuiuml la guerra contra els Borboacute En el segon paragravegraf li recorden que els seus invictes predecessors sempre han mantingut i exaltat lrsquoImperi i que laquoa esta felicitat ha contribuhiumlt Espanya ditxosament affavorida ab lo legiacutetim domini dels antecessors de la augustiacutessima casa de Austria y agermanada ab lo Imperi en suau correspondencia per lo discurs de centuacuterias devent-los la Nacioacute espanyola los majors timbres Y si est continent (que figura lo cos de la monarquia) per sa irreparable desgragravecia restava en domini del sereniacutessim duch de Anjou quedaria lo Imperi destituhiumlt de esta antigua unioacute convertint-se en oposicioacute a la augustiacutessima casa de vostra cesagraverea magestat los regnes que sempre han blazonat eacutesser sos lleals vassalls y constants aliats de lrsquoImperiraquo31 Com podem veure parla drsquoEspanya en sentit geogragravefic car eacutes el continent on figura el cos o part principal de la monarquia hispagravenica mentre que la locucioacute laquonacioacute espanyolaraquo eacutes poliacutetica equival a la poblacioacute del conjunt de regnes peninsulars que han tingut lrsquohonor drsquoeacutesser governats per dos reis que srsquohavien cenyit la corona imperial germagravenica

En darrer lloc la nacioacute francesa ens apareix lrsquooctubre de 1705 quan el virrei borbogravenic Francisco Antonio Fernaacutendez de Velasco signa amb el comte de Peterborough les capi-tulacions de Barcelona En el punt XXII drsquoaquestes Fernaacutendez de Velasco demana que quedin garantides les vides i hisendes laquode todos los naturales franceses y coacutensul de esta nacioacuten que reside en esta Ciudad y demaacutes estrangeros assiacute vezinos y abitantes de esta Ciudad como de qualesquier otros lugares y parages del Principado de Cathaluntildearaquo32

29 Manual XXVI pagraveg 321-32230 siMon tarreacutes Construccions pagraveg 42-13331 Manual XXVIII pagraveg 17932 Manual XXV pagraveg 203

222 Cristian Palomo Reina

Pagravetria

En la font dietariacutestica que ens ocupa entre els anys 1705 i 1714 el terme catalagrave laquopagravetriaraquo i el castellagrave laquopatriaraquo apareixen 27 cops entre els dos Drsquoaquests 27 trobem 16 en la docu-mentacioacute cosida i 11 en el dietari anotats per lrsquoescrivagrave racional sense ser-ne cap drsquoaquests anotat per la seva progravepia iniciativa

La cronologia de les aparicions eacutes la seguumlent

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 61706 41707 11708 01709 21710 01711 51712 11713 71714 1Total 27

La veu laquopagravetriaraquo drsquoorigen clagravessic podia posseir un grapat drsquoaccepcions en la Catalunya drsquoinicis del segle xviii33 Drsquouna banda des de lrsquoalta Edat Mitjana srsquoemprava per remetre al paradiacutes (pagravetria celestial) mentre que de lrsquoaltra srsquousava per fer referegravencia a lrsquoespai geogragrave-fic de naixenccedila drsquoun individu (poble ciutat regioacute paiacutes) puix que etimologravegicament vol dir laquoterra dels paresraquo trobant-se ja en el segle xiv un exemple del fet que aquest espai eacutes Ca-talunya Perograve com que Catalunya no eacutes nomeacutes un espai geogragravefic sinoacute tambeacute un ens poliacute-tic apareix en els segles xiv-xv ndashi es manteacute fins al periacuteode que analitzem prenent especial rellevagravencia en periacuteodes begravelmiddotlics guerracivilistes com la Guerra Civil catalana (1462-1472) la Guerra dels Segadors (1640-165259) o la conflagracioacute austroborbogravenica del xviiindash una nova accepcioacute de laquopagravetriaraquo que remet directament al principat de Catalunya com a entitat poliacutetica sinogravenim o contenidor de les lleis paccionades catalanes

En la documentacioacute estudiada dels 27 casos en 26 el mot es refereix al Principat mentre que en lrsquoocasioacute que resta laquopagravetriaraquo fa almiddotlusioacute al regne de Castella

Aquesta darrera eacutes clarament poliacutetica el 12 de marccedil de 1713 en una carta a lrsquoempera-dor els Tres Comuns rememoren lrsquoaixecament austriacista hispagrave primer de Catalunya i despreacutes drsquoAragoacute per referir-se a continuacioacute al cas de Castella Aquesta laquodominada de superiors tropas enemigas no pugueacute concograverrer a esta gloriosa asanya explican la finesa de sos naturals tantas famiacutelias que abandonaren sa Pagravetriaraquo34 Srsquoobserva una accepcioacute tan geogragravefica com poliacutetica Els Comuns no nomeacutes esmenten la pagravetria castellana com a lloc ja que es refereixen als castellans com a naturals i parlen de la fidelitat de molts drsquoells a la Casa drsquoAgraveustria cosa que els ha comportat lrsquoexili

De la resta referides totes a Catalunya podem distingir 25 vegades on hi ha una in-tencionalitat poliacutetica clara

33 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i dotada de muacuteltiples exemples de la paraula laquopagravetriaraquo a la Catalunya medieval i alt-moderna vegeu Flocel sabateacute El territori de la Catalunya medieval percepcioacute de lrsquoespai i divisioacute territorial al llarg de lrsquoedat mitjanaBarcelona Rafael Dalmau 1997 pagraveg 349- 351 torres Naciones pagraveg 104-113

34 Manual XXVIII pagraveg 217

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 223

En 14 ocasions laquopagravetriaraquo referida a Catalunya sersquons presenta acompanyada de termes juriacutedics tals com privilegis immunitats usos costums prerrogatives constitucions capiacute-tols de Cort actes de Cort lleis i drets de la pagravetria Per exemple el 4 drsquooctubre de 1705 el siacutendic del General entregagrave al Consell de Cent un document amb les proposicions del General i de la Diputacioacute per si tenia lloc la capitulacioacute de Barcelona enfront de lrsquoarmada aliada que defensava la causa de lrsquoarxiduc drsquoAgraveustria La quarta proposicioacute diu aixiacute

Que per quant lo quemiddots troba estatuhiumlt y ordenat per Corts nomiddots pot declarar revocar ni annulmiddotlar sinoacute en altres Corts Generals sie observat perpetuament tot lo que se eacutes fet y executat segons lo disposat estatuhiumlt y ordenat per constitucions capiacutetols de Cort privilegis y altres lleys y drets de la pagravetria35

Mentre que en 11 ocasions el principat de Catalunya com a pagravetria sersquons presenta com una entitat que equiparant-se amb Deacuteu i el rei ha de ser objecte de zel i devocioacute per part dels catalans que han de mirar pel seu bon estat i conservacioacute honorar-la servir-la amar-la i defensar-la fins a la mort si fos necessari Veiem-ne algunes mostres

El 12 drsquoagost de 1709 es cus al dietari un document amb les objeccions que el Braccedil Militar vol manifestar al rei sobre un memorial que el magistrat de la Llotja de Mar ha-via presentat anteriorment al monarca En el document els militars recorden a Carles drsquoAgraveustria que laquoel estamento militar de Cathaluntildea una viva representacioacuten de aquellos insignes heacuteroes y valerosos campeones magnates nobles barones cavalleros y hombres generosos que a expensas de su propia vida y sangre y grande dilapidacioacuten de bienes y patrimonio no soacutelo conquistaron y deffendieron la propia Patria pero auacuten () extendie-ron el dominio de sus reyes y condes a tan dilatados y famosos Reynosraquo36

El 15 de gener de 1711 ens informa lrsquoescrivagrave que els presidents dels Tres Comuns van fer al rei unes recomanacions militars sobre la situacioacute de la ciutat de Girona sabent que Carles III les admetria car laquolas dicta lo amor y lealtat per lo major servey de Deacuteu de vostra magestat y la pagravetriaraquo37

El 26 de juny de 1713 es cus una carta en la que els astorats membres dels Tres Co-muns recriminen al virrei Starhemberg lrsquoevacuacioacute de les tropes imperials sense haver arribat a un acord amb lrsquoenemic sobre la conservacioacute dels privilegis del Principat Aixiacute diuen

Se ofereix dir a vostra excelmiddotlegravencia que com lo quersquons proposa sia molt distinct del que los Comuns tenian consebut causa la expresioacute de vostra excelmiddotlegravencia un pasmo en los cors drsquoestos naturals que inseparables de la innata fidelitat que conservan a nostre rey y senyor com de la honrra y amor de la pagravetria y del comuacute benefisi38

Lrsquoaltre ocasioacute on laquopagravetriaraquo almiddotludeix a Catalunya sembla posseir un significat potser meacutes geogragravefic que poliacutetic puix que es relaciona amb el fet de ser nadiu ja que lrsquoescrivagrave Cases deixa anotada lrsquoalegria que mostra el bisbe de Barcelona als ambaixadors del Consell de Cent laquoper trobar-se cathalagrave y estar en sa Pagravetriaraquo39

35 Manual XXV pagraveg 19736 Manual XXVI pagraveg 29037 Manual XXVII pagraveg 6738 Manual XXVIII pagraveg 24939 Manual XXVIII pagraveg 83

224 Cristian Palomo Reina

Proviacutencia

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoproviacutenciaraquo el seu equivalent castellagrave el plu-ral drsquoaquest i les formes llatines provinciarum i provinciis sumades apareixen 103 vegades entre els anys 1705 i 1714 39 cops escrites per Lluiacutes Cases 12 motu proprio i 64 vegades en la documentacioacute annexa Pel que fa a la cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 251706 31707 231708 41709 101710 31711 61712 71713 221714 0Total 103

Respecte als significats el concepte laquoproviacutenciaraquo tambeacute de filiacioacute clagravessica posseiumla diver-ses accepcions40

Podem trobar un parell de cops el seu significat original remetent als territoris con-querits pels romans fora de la peniacutensula Itagravelica Per exemple en les citades objeccions del Braccedil Militar al memorial del magistrat de la Llotja el 1709 on el primer recordava que alguns emperadors romans varen ordenar laquoque todos aquellos que se ocupan en la negociacioacuten y arte de mercaduriacutea en las Provinciasraquo41 no podien ocupar cagraverrecs puacuteblics

No obstant el terme srsquohavia adaptat a les circumstagravencies poliacutetiques de cada moment Un primer significat diferenciat plenament vigent en els segles medievals i moderns

era lrsquoeclesiagravestic que venia de denominar amb aquesta veu una gran porcioacute de territori sotmegraves a una autoritat eclesiagravestica superior i que conteacute diverses diogravecesis o diverses cases religioses del mateix orde

Un altre significat ja medieval serviria per designar de forma genegraverica un territori contrada paiacutes o continent homogeni habitualment part drsquoun conjunt superior Per tant geogragraveficament Catalunya era una proviacutencia de la peniacutensula drsquoEspanya o del continent drsquoEuropa i Espanya era una proviacutencia drsquoEuropa o del moacuten

Una altra gamma de significats eren els poliacutetics Nrsquohi havia que srsquoacostaven meacutes al significat original i servien per designar regions nominals o administratives ndashamb poca o cap autonomiandash drsquoun domini poliacutetic Per exemple eren drsquoaquesta mena de proviacutencies els regnes de Toledo Muacutercia o Sevilla regions de Castella

Nrsquohi havia drsquoaltres perograve que convertien al terme laquoproviacutenciaraquo en sinogravenim de regne principat o pagravetria Aquests noms genegraverics servien tiacutepicament per anomenar estats drsquoAntic Regravegim42 normalment vinculats a monarquies compostes que es definien sobretot per un mateix dret que els diferenciava completament drsquoaltres comunitats poliacutetiques Aixiacute els

40 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoproviacutenciaraquo en les centuacuteries que ens ocupen vegeusabateacute El territori pagraveg 366-367 i torres Naciones pagraveg 114-121

41 Manual XXVI pagraveg 29542 Amb lrsquoexpressioacute laquoestats drsquoAntic Regravegimraquo no estem parlant dels sobirans i les seves administracions regravegies sinoacute del seu domini o

dominis (regnes principats o ducats que formaven monarquies compostes) o de les repuacutebliques drsquoaquell periacuteode precontemporani

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 225

regnes de Valegravencia Aragoacute Castella Nagravepols o el principat de Catalunya podien anome-nar-se laquoproviacutenciesraquo de lrsquoens imperial i pluriestatal que era la Monarquia drsquoEspanya sense perdre cap grau drsquoindependegravencia juriacutedica

Drsquoaquesta manera el concepte apareix 6 vegades fent referegravencia a estats drsquoAntic Regrave-gim de forma genegraverica

Per exemple el 6 de maig de 1707 quan parlant sobre la regravegia pretensioacute drsquoaugmentar el valor de la moneda els consellers objecten al rei que laquoLo primer inconvenient eacutes lo de mutacioacute y aument de monedas que se experimenta en qualssevol Regne y Proviacutencia que sdevingaraquo43 O novament en les objeccions al memorial de la Llotja el Braccedil Militar recorda el fet de mercadejar laquoque tal exercicio estaacute prohibido a los militares que impide el acenso a los officios puacuteblicos y honores de las Repuacuteblicas y Provinciasraquo per continuar analitzant sobre aquesta temagravetica laquolo que observan los maacutes de los Reynos y Provincias de la Europaraquo44

Perograve tambeacute el podem trobar 4 cops fent referegravencia a la Repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos Una mostra la trobem el 22 drsquooctubre de 1705 quan Cases anotagrave

Formaren las cartas als senyors emperador emperatriz reynant emperatriz viuda reyna de la Gran Bratanya y Estats Generals de las Proviacutencias Unidas45

Sobre lrsquoaplicacioacute del terme a Catalunya cal dir que si beacute ja des de lrsquoocagraves medieval podem trobar el terme laquoproviacutenciaraquo aplicat al principat de Catalunya ja sigui en un sentit geogragrave-fic o poliacutetic no eacutes fins a lrsquoinici de la dissetena centuacuteria quan el seu uacutes especialment en els escrits institucionals es multiplica exponencialment En consequumlegravencia aquest concepte apareix 91 vegades com a nom per referir-se al principat de Catalunya en la documentacioacute del Consell de Cent

En algunes ocasions amb un significat niacutetidament poliacuteticEl 30 de marccedil de 1705 Cases anota el nom i el cagraverrec de laquoJoan Batista de Aloy scrivagrave

de manament en la present llochtinegravencia y secretari de Proviacutenciaraquo46 perquegrave els noms de cagraverrecs i drsquoinstitucions poliacutetiques sempre que remeten a Catalunya ho fan amb les veus laquoprincipatraquo laquoCatalunyaraquo i laquoproviacutenciaraquo47

Uns dies despreacutes fou llegida pels consellers una carta del rei Felip de Borboacute escrita pel secretari marquegraves del Palacio on hi consta laquoassiacute mi real jurisdiccioacuten y violando las Constituciones y privilegios de essa Provinciaraquo48

El 22 de desembre de 1707 els consellers escriuen al rei Carles les seguumlents paraules

Haviendo merecido esta Provincia ser la primera de Espantildea que logroacute el suave dominio de vuestra magestad49

43 Manual XXVI pagraveg 18344 Manual XXVI pagraveg 296-29745 Manual XXV pagraveg 6346 Manual XXV pagraveg 1247 Elisabet MerCadeacute laquoUna aproximacioacute a la idea de Catalunya a partir de lrsquoanagravelisi del vocabulari poliacutetic emprat per anomenar-la

1701-1702 i 1705-1706raquo dins Mercegrave Morales et al (coord) LrsquoAposta Catalana a la Guerra de Successioacute (1705-1707) BarcelonaGeneralitat de Catalunya 2007 pagraveg 275-288

48 Manual XXV pagraveg 1349 Manual XXVI pagraveg 211

226 Cristian Palomo Reina

Mentre que el 18 de juny de 1713 es cus al dietari una carta dels Tres Comuns per a lrsquoalmirall britagravenic Jennings en quegrave solmiddotliciten laquosos bons officis per a la conservacioacute de la llibertat de esta Proviacutenciaraquo50

En altres ocasions resulta complicat destriar la part poliacutetica de la geogragraveficaPer exemple el 12 de maig de 1705 eacutes cosida una carta on els consellers informen al

virrei borbogravenic que han ordenat compres de blat laquoaxiacute en esta proviacutencia com en los regnes sircumvehiumlnsraquo51 i el 16 drsquooctubre del mateix any es registra com els consellers es dirigien al priacutencep de Liechtenstein dient-li que laquola Ciutat li donava repetidas norabonas y gragraveci-as com tambeacute la benvinguda a esta proviacutenciaraquo52

Terra

En el dietari del Consell de Cent la paraula laquoterraraquo el seu plural laquoterresasraquo i el castellagrave laquotierraraquo apareixen 62 vegades entre els anys 1705 i 1714 Trobem el concepte 19 cops en la documentacioacute cosida al dietari escrita per diversos autors mentre que les 43 aparicions restants soacuten obra de lrsquoescrivagrave racional Drsquoaquestes darreres 35 soacuten escrites per la seva voluntat i 8 soacuten transcripcions

Pel que fa al cronologia de les aparicions

Any Nuacutemero drsquoaparicions1705 241706 121707 31708 21709 41710 51711 31712 01713 01714 9Total 62

Srsquoobserva una evident coincidegravencia entre lrsquoaugment de lrsquouacutes del concepte i els periacuteodes en quegrave Barcelona es troba assetjada 1705-1706 i 1713-1714 pel motiu que lrsquoescrivagrave racional lrsquoempra tot sovint amb sentit terrestre i material per poder descriure els fets begravelmiddotlics que afecten la ciutat tal com veurem a continuacioacute

Si atenem a la semagraventica constatem que en lrsquoalbada del segle xviii la paraula laquoterraraquo posseiumla moltes accepcions acumulades al llarg dels segles medievals i moderns53 la majo-ria de les quals encara es conserven

Per comenccedilar laquoterraraquo era el nom del material meacutes bla de lrsquoescorccedila terrestre forma-da tambeacute per roca viva metalls etcegravetera De la mateixa manera srsquoanomenava la part

50 Manual XXVIII pagraveg 24351 Manual XXV pagraveg17352 Manual XXV pagraveg 5753 Per a una explicacioacute meacutes desenvolupada i amb exemples de lrsquouacutes del terme laquoterraraquo en aquell periacuteode vegeu sabateacute Lrsquoorigen

pagraveg 38-41 i torres Naciones pagraveg 89-104

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 227

drsquoaquest material meacutes adequat per a la vida vegetal i aprofitable per a lrsquoagricultura En la documentacioacute laquoterraraquo apareix 10 vegades fent referegravencia a aquest significat

Aixiacute per exemple el 18 de maig de 1706 lrsquoescrivagrave transcriu una carta del rei redactada per Vilana Perlas en la qual Carles drsquoAgraveustria demana als consellers reparar ragravepidament les bretxes de les muralles i vigilar per la salut dels barcelonins laquoevitaacutendose la evidente contingencia de infectar los aires los cadaacuteveres en la superficie de la tierra movida se en-quumlentrenraquo54

Tambeacute rebia el nom de laquoterraraquo el sogravel la superfiacutecie planetagraveria que trepitgem en contra-posicioacute a lrsquoatmosfera lrsquoaire i a la superfiacutecie terrestre coberta drsquoaigua sobretot a la coberta drsquoaigua marina Per aquesta raoacute el concepte apareix 46 vegades fent referegravencia al terra

El 30 de setembre de 1705 en laquoest dia ni de dia ni de nit per la part del mar no se dispararen bombas a la present Ciutat si no que per la part de terraraquo55 Mentre que el 16 de maig de 1714 sersquons informa que en laquoaquest dia se tiragrave tant del camp que llansaren a terra la major parte de la igleacutesia dels Caputxinsraquo56

Aixiacute mateix laquola terraraquo era el nom del planeta del moacuten terrenal especialment en con-traposicioacute al meacutes enllagrave

En aquest cas eacutes nomeacutes un cop que apareix el mot fent referegravencia al moacuten on vivim eacutes a dir el moacuten terrenal en contraposicioacute a lrsquoaltre moacuten el celestial

El 26 de desembre de 1705 el conseller segon fa un discurs davant del rei en quegrave li comunica el desig de la ciutat que front les adversitats un cuacutemul de consols laquolo rey del cel se digne concedir a nostre adorat rey de la terra las festas de son naxamentraquo57 eacutes a dir que desitgen que Crist consoli Carles drsquoAgraveustria

Per descomptat tambeacute srsquoanomenava laquoterraraquo a una porcioacute de superfiacutecie terrestre con-siderada geogragraveficament en ella mateixa (contrada comarca paiacutes continent per exem-ple) o com a pertanyent a alguacute Aquest alguacute podia ser un individu o un colmiddotlectiu que podia ser propietari material de la terra o exercir algun tipus de jurisdiccioacute sobre la mateixa les terres de tal individu la terra o les terres drsquoun senyor feudal el territori drsquouna vila o ciutat la terra o terres de reialenc etcegravetera

El concepte apareix dues vegades a la documentacioacute fent referegravencia a la propietat privada

Aixiacute el 30 drsquoagost de 1707 foren entregades al conseller en cap i cosides al dietari les objeccions dels consellers davant la regravegia voluntat de remarcar els reals de vuit curts en el Principat En elles srsquoindica al rei que foacutera molt convenient que publiqueacutes pregons com-minant amb laquopena de mort natural y confiscacioacute de bens contra los qui estisoran moneda usual y corrible y contra los qui permetran en sas casas y terras comegravetrer tant detestable delicte la confiscacioacute de ditas casas y terras sens poder-los aprofitar ignorancia algunaraquo58

laquoLa terraraquo tambeacute podia ser sinogravenim de la gent que hi vivia i la treballava altrament dits laquopaisansraquo especialment si aquests eren camperols o pagesos en definitiva gent de la ruralia

Per uacuteltim en relacioacute als significats meacutes poliacutetics srsquoha de dir que els juristes romanistes que donaren suport a la posicioacute dels priacutenceps medievals com a posseiumldors de la jurisdiccioacute general en els seus dominis poliacutetics produiumlren que en el segle xiii laquoterraraquo esdevingueacutes sinogravenim de regne o proviacutencia un nom genegraveric per denominar el territori de les comunitats poliacutetiques especialment aquelles que no rebien el nom de regne En consequumlegravencia Ca-

54 Manual XXV pagraveg 12855 Manual XXV pagraveg 4756 Manual XXVIII pagraveg 13657 Manual XXVII pagraveg 6258 Manual XXVI pagraveg 203

228 Cristian Palomo Reina

talunya com a comunitat poliacutetica pogueacute ser anomenada laquoterraraquo Derivat drsquoaquest darrer significat apareix a Catalunya al llarg del segle xiv un de nou fruit de la presa de cons-ciegravencia dels representants dels tres estaments catalans qui consideraren no nomeacutes unir els seus interessos per diferenciar-se conjuntament del rei drsquoAragoacute en posicionar-se al costat o enfront dels interessos drsquoaquest sinoacute assumir la identificacioacute i representacioacute de Catalunya atorgant-se la salvaguarda de la cosa puacuteblica del Principat Drsquoaquesta forma laquola terraraquo tambeacute fou sinogravenim dels catalans representats pels tres braccedilos estamentals reu-nits en la Cort General de Catalunya o en un ParlamentJunta de Braccedilos aixiacute com drsquoaltres institucions com la Diputacioacute del General que foren anomenades ldquode la terrardquo

Tanmateix aquests significats ja no semblen gaire habituals ja que en la documen-tacioacute laquoterraraquo apareix nomeacutes en 3 ocasions amb una clara connotacioacute poliacutetica essent dos drsquoells transcripcions de textos medievals

Primerament en les objeccions al memorial del magistrat de la Llotja del qual ja hem parlat se citen diverses fonts histograveriques per sustentar lrsquoargumentacioacute del Braccedil Militar Una drsquoelles eacutes la Crogravenica de Desclot

Pus com sabeu que havent entrat lo rey de Franccedila en esta terra ab lo major tiumfo que se ha vist jameacutes sersquon va ara ab gran dolor vergonya y major dany

Quan diu laquoesta terraraquo es refereix a Catalunya envida en la croada contra Pere II el Gran Una altra font soacuten les Constitucions de Catalunya

Conciderant los gloriosos reys predecessors vostres los grans serveys que dels militars del present Principat de Cathalunya havian haguts no solament en defendrer los Regnes e terras de la Corona Reyal meacutes en conquistar de nou per aumentar la dita Corona59

Quan parla de laquoterras de la Corona Reyalraquo es refereix a aquells dominis poliacutetics vinculats a la Corona drsquoAragoacute que no reben oficialment el tiacutetol de regne com fou el cas del princi-pat de Catalunya els ducats drsquoAtenes i Neopagravetria el comtat de Provenccedila o la senyoria de Montpeller

I finalment en el dietari quan en lrsquoentrada del 19 de gener de 1714 lrsquoescrivagrave Cases deixagrave anotat que en laquoaquest dia vingueren molts desertors dient que anant un destaca-ment la gent de la terra lo havia derrotatraquo60 En aquest cas laquoterraraquo podria significar tant paisans com Catalunya

Conclusions

Realitzada aquesta anagravelisi a partir de la documentacioacute del Consell de Cent (dietari i do-cuments cosits) del periacuteode que va de gener de 1705 a setembre de 1714 posem en relleu les dades i remarquem aquelles que remeten amb connotacioacute poliacutetica als catalans als catalanoaragonesos i espanyols com a colmiddotlectius poliacutetics aixiacute com al principat de Catalu-

59 Manual XXVI pagraveg 291 i 29260 Manual XXVIII pagraveg 119

Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714) 229

nya com a entitat poliacuteticoterritorial a la fidelitat al priacutencep sobiragrave o a les constitucions i altres drets de Catalunya elements bagravesics de la identitat patriogravetica catalana del moment

Observem que el concepte laquopagravetriaraquo apareix en 26 ocasions (96)61 fent referegravencia al principat de Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial mentre que nomeacutes apareix un cop (4) almiddotludint el regne de Castella

Aixiacute mateix trobem el concepte laquoproviacutenciaraquo 103 vegades de les quals 91 (88) soacuten en almiddotlusioacute al principat de Catalunya i 12 (12) a altres entitats poliacutetiques (regnes i repuacute-bliques) ja sigui especiacuteficament per citar la repuacuteblica de les Proviacutencies Unides dels Paiumlsos Baixos o de forma genegraverica

El concepte laquoterraraquo apareix 62 vegades perograve nomeacutes en 3 ocasions (5) es refereix al principat de Catalunya mentre que en les altres 59 ocasions (95) contempla significats innocus per al tema identitari que ens ocupa

Soacuten prou eloquumlents les proporcions en quegrave trobem aquests conceptes emprats per anomenar Catalunya com a entitat poliacuteticoterritorial drsquoun total de 120 ocasions el terme meacutes emprat era laquoproviacutenciaraquo (76) seguit de laquopagravetriaraquo (22) i laquoterraraquo (2)

Finalment pel que fa al concepte laquonacioacuteraquo el trobem almiddotludint als naturals del Princi-pat la nacioacute catalana en 29 ocasions (64) drsquoun total de 45 aparicions De les 29 refe-regravencies a la nacioacute catalana soacuten 5 (17) les ocasions en quegrave el terme posseeix un sentit caracterologravegic i 24 vegades (83) on fa referegravencia als catalans com a comunitat poliacutetica caracteritzada pels seus drets i llibertats i capaccedil drsquoemprendre accions poliacutetiques De forma testimonial apareixen la nacioacute espanyola i la nacioacute catalanoaragonesa ndashaquesta de for- ma impliacutecita i indirectandash (1 cop cadascuna 5 del total) de les quals formen part els cata-lans La resta drsquoaparicions del concepte (14 vegades 33 del total) fan referegravencia a altres nacions de forma genegraverica o especiacutefica

61 Els percentatges srsquohan arrodonit

Institut de Cultura de 1rsquoAjuntament de Barcelona

CONSELL DrsquoADMINISTRACIOacute

PresidentJaume Asens Llodragrave

VicepresidentGala Pin Ferrando

MembresJaume Ciurana i Llevadot Joan Josep Puigcorbeacute i Benaiges Mariacutea Magdalena Barceloacute Verea Guillem Espriu Avendantildeo Alfredo Bergua Valls Pere Casas Zarzuela Ricard Vinyes Ribas Joan Subirats Humet Arantxa Garciacutea Terente Marta Clari Padroacutes Antonio Ramiacuterez Gonzaacutelez Nuacuteria Sempere Comas Eduard Escoffet Coca

SecretagraveriaMontserrat Oriol Bellot

GerentValentiacuten Oviedo Cornejo

CONSELL DrsquoEDICIONS I PUBLICACIONS DE LrsquoAJUNTAMENT DE BARCELONA

Gerardo Pisarello Prados Josep Mordf Montaner Martorell Laura Peacuterez Castallo Jordi Campillo Gaacutemez Joan Llinares Goacutemez Marc Andreu Acebal Aacutegueda Bantildeoacuten Peacuterez Joseacute Peacuterez Freijo Pilar Roca Viola Maria Truntildeoacute i Salvadoacute Bertran Cazorla Rodriacuteguez Anna Giralt Brunet

Aquesta publicacioacute aplega els textos complets de les catorze comunicacions del XIV Congreacutes drsquoHistograveria de Barcelona organitzat per lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i celebrat del 25 al 27 de novembre de 2015 amb el lema ldquoCiutats monarquia i formacions estatals 1249-1812rdquo

Es tracta drsquouna publicacioacute complementagraveria del volum 23 de la revista Barce-lona Quaderns drsquoHistograveria aparegut el 2016 amb el tiacutetol Ciutats monarquia i formacions estatals segles xii-xviii i que conteacute els textos complets de les nou ponegravencies presentades i els resums de les comunicacions

  • Sumari
  • Lrsquoesportazione del modello municipale barcelonese la cittagrave di Cagliari
  • Barcelona com a referent poliacutetic per les ciutats catalanes una aproximacioacute a partir de la correspondegravencia dels jurats de Girona (1340-1440)
    • Barcelona com a model i consellera
    • Barcelona en lrsquoescaquer poliacutetic del Principat cercar-ne la complicitat i la intercessioacute
    • Breus consideracions finals
      • LrsquoAjuntament de Barcelona i la projeccioacute de lrsquohistoricisme a la Gaceta Municipal de Barcelona (de 1914 a 1929)
        • Introduccioacute
        • LrsquoAjuntament de Barcelona a principis del segle XX
        • Les biografies de catalans ilmiddotlustres
        • La creacioacute de lrsquoArxiu Histograveric de la Ciutat de Barcelona i de lrsquoOficina drsquoInvestigacions i Publicacions Histograveriques
        • Conclusions
        • Apegravendix Obres inicials drsquoAgustiacute Duran i Sanpere (1917-1938)
          • La mort de Martiacute lrsquoHumagrave a la llum del llibre de Clavaria de la Ciutat de Barcelona del 1410
            • La mort del rei Martiacute i les exegravequies
            • El Parlament i el conflicte successori
            • Conclusions
              • Les relacions de Barcelona amb Ferran drsquoAntequera la coronacioacute de Saragossa del 1414
                • La cronologia de la coronacioacute
                • Les despeses de la missatgeria
                • El donatiu pel coronatge
                • Conclusions
                  • Bernat drsquoEsplugues servidor de dos patrons Lrsquoescrivagrave de la ciutat ambaixador del Magnagravenim (1420)
                    • Apegravendix la famiacutelia de lrsquoescrivagrave municipal
                      • El pols dels monarques contra lrsquooligarquia barcelonina a finals de lrsquoEdat Mitjana
                        • Els intents per posar fi al blindatge oligagraverquic
                        • El cop de gragravecia definitiu
                        • A tall de conclusioacute un exercici de poliacutetica comparada amb el cas tarragoniacute
                          • Monarquia municipi i proveiumlment cerealiacutecola a Barcelona sota els Trastagravemara (1412-1516)
                            • Introduccioacute
                            • Estat municipi i poliacutetiques annonagraveries
                            • Els fonaments de les poliacutetiques annonagraveries de la Corona i de la ciutat
                            • Els reis Trastagravemara i el Consell de Cent davant el proveiumlment de Barcelona
                              • Res Publica Coronada la representacioacute del poder a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya
                                • Vestir lrsquoaltar de la capella del frontal al retaule
                                • laquo senyora siats beacute armada en lo regiment de la cosa puacuteblicaraquo
                                  • Unes notes sobre la senyoria i el municipi a Flix i la Palma baronia de Barcelona (segles XIV-XVIII)
                                    • Bonifaci de Volta i la seva famiacutelia
                                    • La repoblacioacute cristiana de la Baronia
                                    • Altres titulars de la Baronia
                                    • La Baronia en lrsquoorganitzacioacute territorial catalana
                                    • La senyoria i el municipi
                                      • laquoPerquegrave administren sos officis ab la perfectioacute conveacute al beacute puacuteblichraquo Experiegravencies fiscalitzadores al Consell de Cent i a la Diputacioacute del General Una visioacute comparada
                                        • Introduccioacute
                                        • Evolucioacute legislativa i assentament institucional
                                        • Trajectograveries i funcionament Comparant dos sistemes fiscalitzadors
                                        • A tall de conclusioacute
                                          • Representacioacuten institucional y negociacioacuten ritual en la Barcelona de los Austrias las exequias de Felipe II
                                            • Llegada de la noticia de la muerte de Felipe II
                                            • El juramento del virrey
                                            • Preparativos de las exequias e inicio del luto
                                            • El duelo por el rey difunto
                                            • Las exequias de la catedral
                                            • Las otras exequias
                                            • Conclusiones
                                              • Lrsquoaugment del Consell de Cent els homes que van esperonar la revolucioacute del 1640
                                                • Breus antecedents de la preeminegravencia de Barcelona
                                                • La vulneracioacute dels privilegis reials per la insaculacioacute de 1640 i lrsquoextraccioacute de lrsquoany consular de 1641 i 1642
                                                • Apunts sobre alguns homes que havien acabat en el Consell de Cent per lrsquoany consular de 1641
                                                • Nogravemina del Consell de Cent de lrsquoany consular de 1641
                                                • Annex Proceacutes drsquoeleccioacute del Consell de Cent Any consular 1641
                                                  • Nacioacute pagravetria proviacutencia i terra Conceptes del vocabulari poliacutetic i patriogravetic en el Dietari de lrsquoAntich Consell Barceloniacute durant la Guerra de Successioacute (1705-1714)
                                                    • Nacioacute
                                                    • Pagravetria
                                                    • Proviacutencia
                                                    • Terra
                                                    • Conclusions
Page 4: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 5: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 6: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 7: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 8: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 9: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 10: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 11: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 12: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 13: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 14: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 15: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 16: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 17: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 18: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 19: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 20: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 21: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 22: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 23: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 24: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 25: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 26: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 27: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 28: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 29: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 30: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 31: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 32: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 33: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 34: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 35: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 36: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 37: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 38: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 39: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 40: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 41: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 42: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 43: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 44: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 45: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 46: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 47: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 48: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 49: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 50: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 51: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 52: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 53: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 54: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 55: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 56: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 57: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 58: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 59: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 60: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 61: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 62: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 63: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 64: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 65: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 66: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 67: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 68: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 69: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 70: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 71: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 72: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 73: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 74: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 75: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 76: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 77: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 78: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 79: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 80: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 81: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 82: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 83: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 84: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 85: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 86: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 87: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 88: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 89: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 90: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 91: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 92: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 93: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 94: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 95: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 96: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 97: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 98: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 99: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 100: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 101: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 102: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 103: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 104: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 105: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 106: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 107: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 108: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 109: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 110: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 111: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 112: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 113: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 114: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 115: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 116: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 117: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 118: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 119: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 120: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 121: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 122: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 123: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 124: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 125: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 126: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 127: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 128: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 129: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 130: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 131: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 132: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 133: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 134: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 135: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 136: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 137: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 138: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 139: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 140: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 141: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 142: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 143: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 144: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 145: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 146: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 147: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 148: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 149: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 150: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 151: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 152: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 153: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 154: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 155: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 156: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 157: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 158: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 159: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 160: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 161: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 162: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 163: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 164: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 165: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 166: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 167: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 168: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 169: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 170: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 171: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 172: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 173: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 174: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 175: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 176: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 177: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 178: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 179: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 180: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 181: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 182: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 183: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 184: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 185: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 186: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 187: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 188: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 189: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 190: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 191: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 192: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 193: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 194: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 195: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 196: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 197: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 198: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 199: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 200: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 201: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 202: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 203: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 204: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 205: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 206: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 207: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 208: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 209: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 210: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 211: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 212: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 213: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 214: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 215: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 216: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 217: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 218: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 219: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 220: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 221: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 222: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 223: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva
Page 224: D’HISTÒRIA DE BARCELONA formacions estatals, segles · Malaspina, alcune realtà comunali. 1 Per conquistare l’isola e trasformarla da regno de iure a regno de facto occorreva