Dia 20, 16.30h Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Dia 21, 16.30h Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Dia 22, 16.30h Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Presentación de la Jornada:Leandre Mondrià, director de l’IES Francesc Macià.

Dia 20, 18.00hPresentarà els ponents:Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0.

Presentará a los ponentes:Teresa Giménez Barbat, de la plataforma Cultura 3.0.

Dia 21, 18.30h Presentarà els ponents:Lluisa Serrano catedràtica de biologia de l’IES Francesc Macià.

Presentará a los ponentes:Lluisa Serrano, catedrática de Biología del IES Francesc Macià.

Dia 22, 18.30h Presentarà els ponents:Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0.

Presentará a los ponentes:Roger Corcho, de la plataforma Cultura 3.0.

Daniel Turbón, antropòleg, ha publicat La evolución humana (Ariel) i Origen del hombre. Ciencia, filosofía y religión (Eunsa), on tracta de respondre qüestions com quan va aparèixer l’ésser humà, quin és el valor de la teoria de l’evolució, què va dir exactament Darwin, què hem descobert gràcies a la genètica o quina relació manté la filosofia amb aquests temes. És catedràtic d’Antropologia Física de la Universitat de Barcelona i és membre del Grup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’Altres Primats.

Daniel Turbón, antropólogo, ha publicado La evolución humana (Ariel) y Origen del hombre. Ciencia, filosofía y religión (Eunsa), obras en las que responde a cuestiones como cuándo apareció el hombre, cuál es el valor de la teoría de la evolución, qué dijo exactamente Darwin, qué hemos descubierto gracias a la genética o qué relación mantiene la filosofía con estos temas. Es catedrático de Antropología Física de la Universidad de Barcelona y miembro del Grup d’Estudis d’Evolució dels Homínids i d’Altres Primats.

Carles Escera, doctor en psicologia, ha dirigit recentment un estudi en col·laboració amb la Universitat de Bremen que demostra que el cervell prioritza els estímuls emocionals en cas de perill, perquè són més eficaços per a la supervivencia. Pertany al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultat de Medicina de la UB i és coordinador del Grup d’investigació de Neurociència Cognitiva de la UB.

Carles Escera, doctor en psicología, ha dirigido recientemen-te un estudio en colaboración con la Universidad de Bremen que demuestra que el cerebro prioriza los estímulos emocio-nales en caso de peligro, porque resultan más eficaces para la supervivencia. Pertenece al Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Facultad de Psicología de la UB y es coordinador del Grupo de Investigación de Neurociencia Cognitiva de la UB.

Olga Fernández Prat, doctora en filosofia, dirigeix un projecte d’investigació a l’entorn de les connexions que pot haver entre les explicacions filosòfiques de les funcions de la ment i les teories de les neurociències Es coautora del llibre Lógica y metodología de la ciencia (Vicens vives) i ha publicat articles d’investigació en revistas especialitzades. Pertany al Departament de Lògica y Filosofia de la Ciència de la Facultat de Filosofia de la UAB, i és membre del Grup de Recerca en Epistemologia i Ciències Cognitives (GRECC) i de la European Society for Philosophy and Psychology.

Olga Fernández Prat, doctora en filosofía, dirige un proyecto de investigación en torno a las conexiones que puede haber entre las explicaciones filosóficas de las funciones de la mente y las teo-rías de las neurociencias. Es coautora de libro Lógica y metodolo-gía de la ciencia (Vicens Vives) y ha publicado artículos de investi-gación en revistas especializadas. Pertenece al Departamento de Lógica y Filosofía de la Ciencia de la UAB, y es miembro del Grup de Recerca en Epistemologia i Ciències Cognitives (GRECC) y de la European Society for Philosophy and Psychology.

Arcadi Navarro, doctor en biologia. Pertany a l’equip internacional d’investigadors que ha descobert recentment que les diferències entre els genomes dels humans i els ximpanzés són més grans del que es pensava. Ha escrit Contra natura (Brumera-UPV), un llibre que obliga a replantejar-nos els nostres prejudicis sobre la naturalesa en qüestionar la imatge d’una mare natura sabia i protectora, i presentar en canvi una naturalesa cruel, violenta i manipuladora, on la cooperació no és més que una forma de supervivència. És professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i investigador de l’IBE (Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra).

Arcadi Navarro, doctor en biología. Pertenece al equipo inter-nacional de investigadores que ha descubierto recientemente que las diferencias entre los genomas de los humanos y chim-pancés son más grandes de lo que se pensaba. Ha escrito Con-tra natura (Brumera-UPV), un libro que obliga a replantearnos nuestros prejuicios sobre la naturaleza al cuestionar la imagen de una madre naturaleza sabia y protectora, y presentar en cambio una naturaleza cruel, violenta y manipuladora, donde la cooperación no es más que una forma de supervivencia. Es profesor de investigación ICREA (Institució Catalana de Recer-ca i Estudis Avançats) e Investigador del IBE (Institut de Biolo-gia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra).

Salvador Moyà-Solà, antropòleg, expert en primats del període miocè. Dirigeix la investigació de importants jaciments de Catalunya. Entre ells, el d’Hostalets de Pierola, on el seu equip va trobar el Pierolapithecus catalaunicus, més conegut com Pau, que podria ser un antecessor comú entre els homes i els grans simis. És director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i investigador ICREA a la Unitat d’Antropologia Biològica de la Facultat de Biociències de la UAB.

Salvador Moyà-Solà, antropólogo, experto en primates del período Mioceno. Dirige la investigación de importantes ya-cimientos de Cataluña. Entre ellos el de Hostalets de Pierola, donde su equipo halló al Pierolapithecus catalaunicus, más conocido como Pau, que podría ser el antecesor común del hombre y los grandes simios. Es director del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell e investigador ICREA en la Unitat d’Antropologia Biològica de la Facultat de Biociències de la UAB.

Adolf Tobeña és autor de nombroses investigacions en neurociència. Ha dirigit programes de debat científic a la ràdio i col·labora de forma assídua a la premsa. Entre els seus últims llibres es troba El cervell eròtic, que analitza els ressorts neuronals i hormonals que ajuden a explicar l’amor i el desamor, la gelosia i les relacions sexuals en general, i Cerebro y poder (La esfera de los libros), a l’entorn de la relació entre la biologia i l’astúcia, la persuasió, l’audàcia, la manipulació o la falsedat, la crueltat i altres característiques que predominen en els líders polítics. És catedràtic de Psicologia Mèdica i Psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona, on dirigeix el Departament de Psiquiatria i Medicina Legal.

Adolf Tobeña es autor de numerosas investigaciones en neuro-ciencia. Ha dirigido programas de debate científico en la radio y colabora asiduamente en la prensa. Entre sus últimos libros fi-guran El cerebro erótico (La esfera de los libros), que analiza los resortes neuronales y hormonales que ayudan a explicar el amor y el desamor, los celos y las relaciones sexuales en general, y Cere-bro y poder (La esfera de los libros), acerca de la relación entre la biología y la astucia, la persuasión, la audacia, la manipulación, la falsedad, la crueldad y otras características que prevalecen en los líderes políticos. Es catedrático de Psicología Médica y Psiquiatría en la Universidad Autónoma de Barcelona, donde dirige el De-partamento de Psiquiatría y Medicina Legal.

«De monos, anissos i neandertals»«De monos, anises y neandertales»

«El cervell: La màquina de pensar i sentir»«El cerebro: la máquina de pensar y sentir»

«De què som conscients? La intersecció entre filosofia i neurociència cognitiva»«¿De que somos conscientes? La intersección entre filosofía y neurociencia cognitiva»

«Ni disseny ni intel·ligent: 150 anys de darwinisme»«Ni diseño ni inteligente: 150 años de darwinismo»

«Darwin, illes, fòssils i evolució»«Darwin, islas, fósiles y evolución»

«Amors, afectes i evolució: el cervell eròtic»«Amores, afectos y evolución: el cerebro erótico»

http://www.investigacionyciencia.es/13000013/Origen_y_Evolucion_de_la_Vida.htm