Què feu quan arriben uns nens nous

d’un altre país, a la classe?

Com els rebeu? Què els hi dieu?

Juguen amb vosaltres?

Què fa la mestra o el mestre?

Parleu-ne.

A on en mengen tres, en mengen

quatre.

AVUI SÓC AQUÍ JAUME BARRI

VAIG CONÈIXER UN NEN MALALT,

VIVIA EN UN HOSPITAL. FEIA TEMPS QUE NO VEIA EL SOL,

NI VEIA EL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,

DEMÀ JA VEUREM ON SOM.

LA MEVA RIALLA, ÉS PER TU.

LA TEVA ÉS PER MI.

LES CANÇONS LI OBRIEN EL COR. ELS CONTES EL FEIEN MÉS FORT. ELS SEUS ULLS BRILLAVEN POC PESAVEN MASSA ELS RECORDS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

VAM CANTAR TANT ALT I TANT FORT,

QUE ELS NÚVOLS ENS VAN SENTIR. VAN ENDUR-SE LA CANÇÓ

A CASA DEL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,… (2)

LES FLORS FEIEN MÉS OLOR HAVIEN CANVIAT DE COLOR.

ELS SEUS ULLS EREN RADIANTS COM DUES PEDRES BRILLANTS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

UNA VEU ANAVA CREIXENT,

UNA VEU DEL CARRER, VAM OBRIR LA FINESTRA UN XIC,

HI HAVIA EL SEU MILLOR AMIC QUE CANTAVA

AQUESTA CANÇÓ.

AVUI SÓC AQUÍ…

Feu una estona de

silenci i escolteu el vostre cor.

Quines coses boniques us surten del cor?

LES PARAULES MÀGIQUES

Hi havia una vegada un nen que passejant pel bosc es va trobar amb un gran arbre. En una de les seves branques hi havia un estrany ocell que en veure'l va cantar: "Estic en un arbre, un arbre molt especial, un arbre encantat i per a comprovar-ho les paraules màgiques has de pronunciar, prova-ho i ja veuràs, la màgia viuràs". El nen sorprès va provar amb totes les paraules màgiques que coneixia, però cap d'elles funcionava. De sobte va recordar que sempre li deien que la vida és molt millor quan es diuen les paraules màgiques, quan les coses es demanen "Si us plau" i es donen les "Gràcies" educadament. No s'ho podia arribar a creure ..., podria ser que les paraules màgiques fossin "Si us plau" i "Gràcies"? - Arbre màgic ensenyi’m la seva màgia, si us plau.- En el gran tronc de l'arbre va aparèixer per art de màgia una gran porta. El nen va dir: - Moltes gràcies, arbre màgic, per fer aparèixer la porta. A l'interior de l'arbre era fosc i negre. El nen va dir: - Arbre màgic, podria il·luminar-me, si us plau? L'interior del gran arbre es va il·luminar i davant dels seus ulls va aparèixer tot allò que un nen pot somniar. - Moltes gràcies, arbre màgic! El nen feliç va passar unes hores jugant i divertint-se en el meravellós interior de l'arbre. Quan ja s'acostava l'hora de tornar a casa, va sortir de l'arbre màgic i va pensar que mai més oblidaria que les veritables paraules màgiques són "Si us plau" i "Gràcies". Mentre el nen s'allunyava caminant pel bosc va poder sentir la lletra de la nova cançó que l'estrany ocell cantava: "Gràcies, arbre màgic, anem a un altre lloc, per a un altre nen poder ensenyar que sempre les veritables paraules màgiques s'han de pronunciar. I així la màgia viurà"

Fi

Jesús es va fer gran i li agradava escoltar als que s’acostaven a ell. Tothom el

coneixia i volia veure’l. Un dia, es va veure envoltat de nens una

mica esverats. Tot i que els seus amics no volien que els nens empipessin a

Jesús, aquest els va dir: “deixeu que els nens s’acostin a mi”. Per

Jesús, tothom era benvingut al seu costat!

Els nens i nenes no som com caixetes on pots posar-hi tota la informació a dins i així aprenen. Els alumnes som persones totes diferents i especials que necessiten moltes maneres d’aprendre diferent: cantant, escrivint, llegint, movent-se, dibuixant, fent resums, tocant... Tothom aprèn de la seva manera. A les escoles FEDAC ens ajuden a que tots aprenguem i a que ho fem amb alegria. Els mestres de les nostres escoles estan sempre estudiant i investigant com poden ajudar-nos a aprendre. Tant els nens i nenes com els mestres hem de tenir curiositat per les coses i cal que estiguem aprenent tota la vida per a fer-nos persones útils. Aquest és un nou repte: el d’APRENEM!

T’agrada aprendre coses? Què és el que més t’agrada?

AVUI SÓC AQUÍ JAUME BARRI

VAIG CONÈIXER UN NEN MALALT,

VIVIA EN UN HOSPITAL. FEIA TEMPS QUE NO VEIA EL SOL,

NI VEIA EL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,

DEMÀ JA VEUREM ON SOM.

LA MEVA RIALLA, ÉS PER TU.

LA TEVA ÉS PER MI.

LES CANÇONS LI OBRIEN EL COR. ELS CONTES EL FEIEN MÉS FORT. ELS SEUS ULLS BRILLAVEN POC PESAVEN MASSA ELS RECORDS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

VAM CANTAR TANT ALT I TANT FORT,

QUE ELS NÚVOLS ENS VAN SENTIR. VAN ENDUR-SE LA CANÇÓ

A CASA DEL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,… (2)

LES FLORS FEIEN MÉS OLOR HAVIEN CANVIAT DE COLOR.

ELS SEUS ULLS EREN RADIANTS COM DUES PEDRES BRILLANTS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

UNA VEU ANAVA CREIXENT,

UNA VEU DEL CARRER, VAM OBRIR LA FINESTRA UN XIC,

HI HAVIA EL SEU MILLOR AMIC QUE CANTAVA

AQUESTA CANÇÓ.

AVUI SÓC AQUÍ…

Jesús, estem contents per totes les joguines que tenim

i els regals que rebem,

i et donem gràcies

per tota la gent que ens estima.

Et demanem que ens ensenyis

a compartir el que tenim,

a ser bons companys de tots,

i a fer feliços els altres.

Et demanem que ens ensenyis

a saber regalar també nosaltres la nostra amistat,

i la nostra ajuda a qui la necessiti.

LA PRINCESA I EL PÈSOL Un jove príncep desitjava casar-se, però amb una princesa de veritat. Havia recorregut els set mars, escalat totes les muntanyes del món i lluitat amb els més ferotges dracs, per a poder trobar una princesa de debò, però no havia tingut èxit. A més a més que no eren veritables princeses, totes tenien un defecte o altre: unes eren molt grasses, altres massa primes, unes molt altes, altres molt baixes, algunes tenien el nas molt gran i d'altres molt petit. En fi que el príncep del nostre conte començava ha estar una mica desesperat. Després de cinc anys de buscar, el príncep va tornar al seu reialme molt trist i va concloure que al món ja no hi havia veritables princeses. I dit això va decidir tancar-se a la torre més alta del castell i allà s'hi va quedar. Dies més tard, en un dia amb una forta tempesta, algú va trucar a la porta del palau. Com que els criats estaven molt espantats pels llamps que queien per la tempesta, el mateix Rei va haver d'anar a obrir la porta. Quan ho va fer, va veure una jove molt bonica amb un bonic vestit de seda blau teixit amb fils d'or i sabatilles de vidre. La noia estava completament xopa i les seves sabates deixaven anar força aigua a cada passa que donava. A més, les llargues trenes fetes amb el seu preciós cabell negre estaven també molles i regalimaven aigua com una font. "Sa majestat, sóc una princesa i estic perduda. Podria passar la nit al seu palau?", va dir la jove fent una reverència. "Una princesa? va pensar el rei, doncs anem a veure si és cert". El Rei se'n va endur la princesa a una de les estances per tal que es canviés la seva roba humida. Mentrestant, va ordenar als seus servents que preparessin una de les habitacions del palau i posessin sobre el llit deu matalassos i deu cobrellits. Una vegada va estar fet, el Rei va posar a sota del primer matalàs un pèsol. L'endemà, el Rei va entrar a l'habitació de la princesa i li va preguntar : "Com has passat la nit?" I la princesa va contestar: "Molt malament, hi havia alguna cosa dura al llit que no em va deixar dormir". El Rei va deixar anar una gran rialla i va sortir de l'habitació cridant per tot el palau: "És una princesa de veritat, És una princesa de veritat! Només una princesa de veritat pot ser tan sensible com per a sentir un pèsol sota de deu matalassos". Va pujar fins a la torre més alta del castell on era el seu fill i li va explicar el que havia passat. Tots dos van riure i ballar. El príncep es va canviar de roba per anar més mudat i va baixar de la torre per a conèixer la princesa. El príncep va entrar a l'habitació i va veure la princesa. Ella el va mirar i en aquest instant tots dos van saber que estaven fets l'un per l'altre. Dues setmanes després el casament es va celebrar a palau. Hi va haver una gran festa que va durar tota una setmana. El príncep i la princesa visqueren feliços per a sempre i el pèsol va ser enviat a un museu del regne.

Els avis sovint es troben molt sols i això els fa estar una mica tristos.

Vosaltres visiteu sovint als vostres avis i els feu costat i companyia?

Estan contents quan esteu amb ells? Us agradaria que quan sigueu vellets els

vostres familiars us visitessin sovint?

Parleu-ne

Oi que a tots ens agrada quan traiem una bona nota o ens feliciten perquè hem fet un treball molt bonic? A les nostres escoles ens agrada que tothom aprengui molt i que obtingui uns resultats millors cada dia. Els alumnes, els mestres, els equips directius... Tots plegats volem que els alumnes aprenguin i treballin molt bé per a esdevenir persones felices. D’això en diem “FEINA BEN FETA”, un nou repte. A les escoles ens avaluem i donem la nostra opinió per a millorar cada dia més la manera com ensenyem i per fer la feina més ben feta. Avui quan acabis una feina, atura’t a pensar si t’agrada com t’ha quedat i si la podries haver fet millor.

AVUI SÓC AQUÍ JAUME BARRI

VAIG CONÈIXER UN NEN MALALT,

VIVIA EN UN HOSPITAL. FEIA TEMPS QUE NO VEIA EL SOL,

NI VEIA EL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,

DEMÀ JA VEUREM ON SOM.

LA MEVA RIALLA, ÉS PER TU.

LA TEVA ÉS PER MI.

LES CANÇONS LI OBRIEN EL COR. ELS CONTES EL FEIEN MÉS FORT. ELS SEUS ULLS BRILLAVEN POC PESAVEN MASSA ELS RECORDS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

VAM CANTAR TANT ALT I TANT FORT,

QUE ELS NÚVOLS ENS VAN SENTIR. VAN ENDUR-SE LA CANÇÓ

A CASA DEL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,… (2)

LES FLORS FEIEN MÉS OLOR HAVIEN CANVIAT DE COLOR.

ELS SEUS ULLS EREN RADIANTS COM DUES PEDRES BRILLANTS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

UNA VEU ANAVA CREIXENT,

UNA VEU DEL CARRER, VAM OBRIR LA FINESTRA UN XIC,

HI HAVIA EL SEU MILLOR AMIC QUE CANTAVA

AQUESTA CANÇÓ.

AVUI SÓC AQUÍ…

Dia mundial de la Justícia Social

Jesús, ajuda’ns a acollir aquells nens nous que

tenim a la classe, a aquells que volen

jugar amb nosaltres, que volen ajudar-

nos a llegir... Tots ells ens fan somriure,

ens fan feliços i ens estimen.

Gràcies per totes aquelles persones que

tenim al nostre costat.

Dia internacional de la llengua materna

Les joguines Hi havia una vegada un nen que va canviar de casa i en arribar a la seva nova habitació va veure que estava plena de joguines, contes, llibres, llapis ... Tots perfectament ordenats. Aquest dia va jugar amb tot el que va voler, però se’n va anar a dormir sense haver-los recollit. Misteriosament, al matí següent totes les joguines van aparèixer ordenades i en els seus llocs corresponents. Estava segur que ningú havia entrat a la seva habitació, encara que el nen no li va donar importància. I va passar el mateix aquest dia i l'altre, però al quart dia, quan es disposava a agafar la primera joguina, aquesta va saltar del seu abast i va dir "no vull jugar amb tu!". El nen creia estar al·lucinant, però va passar el mateix amb cada joguina que va intentar tocar, fins que finalment una de les joguines, un vell osset de peluix, va dir: "per què et sorprèn que no vulguem jugar amb tu? Sempre ens deixes molt lluny del nostre lloc especial, que és on estem més còmodes i més a gustet. Saps com és de difícil per als llibres pujar a les prestatgeries, o per als llapis saltar al pot? I no tens ni idea de lo incòmode i fred que és el terra! No jugarem amb tu fins que prometis deixar-nos en les nostres casetes abans de dormir ". El nen va recordar com n’estava de bé en el seu llitet, i l'incòmode que havia estat un cop que es va quedar adormit en una cadira. Llavors es va adonar del molt malament que havia tractat a les seves joguines, així que els va demanar perdó i des d'aquell dia sempre va guardar les joguines en els seus llocs favorits abans de dormir.

EN AQUESTA FAMÍLIA, AVUI TENEN CONVIDATS. LA MARE HA PREPARAT

UN DINAR ESPECIAL. PER QUÈ ET SEMBLA QUE HA FET UN

DINAR ESPECIAL?

Tot els nens i nenes de les escoles FEDAC som diferents. Uns tenen més facilitat per les llengües, altres per les matemàtiques, per l’esport, les ciències, per cantar... Tots som diferents i perfectes tal i com som. A les nostres escoles -amb l’ajuda dels mestres- aprenem a decidir com volem ser quan siguem grans. A les nostres escoles ens ensenyen molts camins possibles i cadascú escull el seu perquè tots som diferents i únics i tenim una manera diferent de ser. Cadascú s’ha de tractar d’una manera diferent i especial perquè aprengui millor i perquè se senti millor i més valorat. Això els nostres mestres ja ho saben i ho fan cada dia. Aquest és el repte de BIOFEDACS! Pensa una cosa que t’agradi a tu. Ara, escolta què agrada als teus companys de classe. A tots ens agraden coses diferents, oi? Però tots anem a la mateixa classe!

AVUI SÓC AQUÍ JAUME BARRI

VAIG CONÈIXER UN NEN MALALT,

VIVIA EN UN HOSPITAL. FEIA TEMPS QUE NO VEIA EL SOL,

NI VEIA EL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,

DEMÀ JA VEUREM ON SOM.

LA MEVA RIALLA, ÉS PER TU.

LA TEVA ÉS PER MI.

LES CANÇONS LI OBRIEN EL COR. ELS CONTES EL FEIEN MÉS FORT. ELS SEUS ULLS BRILLAVEN POC PESAVEN MASSA ELS RECORDS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

VAM CANTAR TANT ALT I TANT FORT,

QUE ELS NÚVOLS ENS VAN SENTIR. VAN ENDUR-SE LA CANÇÓ

A CASA DEL SEU MILLOR AMIC. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

AVUI SÓC AQUÍ,… (2)

LES FLORS FEIEN MÉS OLOR HAVIEN CANVIAT DE COLOR.

ELS SEUS ULLS EREN RADIANTS COM DUES PEDRES BRILLANTS. MASSA DIES, MASSA DIES SOL.

UNA VEU ANAVA CREIXENT,

UNA VEU DEL CARRER, VAM OBRIR LA FINESTRA UN XIC,

HI HAVIA EL SEU MILLOR AMIC QUE CANTAVA

AQUESTA CANÇÓ.

AVUI SÓC AQUÍ…

La Marina Mandarina tot el dia està que trina!

La Marina Mandarina és una mica rondinaire. Una mica tirant a força. Força tirant

a molt! "I això no pot ser", li diuen cada dia els seus pares.

El cert és que la Marina, tot i tenir un munt de virtuts, a tot hi troba pegues.

Un dia, però, les coses comencen a canviar.

El dia que el seu mig-amic Jordi ha d'estar-se ingressat a l'hospital per una

operació. Quan la Marina el va a visitar descobreix com el bon humor, a més de fer-

ho tot més agradable, també és una medicina tan dolça com efectiva!

Riure, somriure i estar content ajuda el Jordi a recuperar-se millor, i és per això

que la Marina canvia el xip. "Prohibit el mal humor!", exclama aquell metge que

duu barret i nas de pallasso. "Prooooobihit!".

A partir d'avui i fent fora les cabòries, la Marina Mandarina veu com les coses li

van molt millor... i com aquell mal de panxa que tenia quan s'empipava tant ha

desaparegut del tot!

https://youtu.be/cXkyXtV_kfo