dde les Fontse les Fonts - Web oficial de Turisme Sant ... 60.pdfMARTINA GUIZ RAMÍREZ 27-09-2014...
44
SANTJOANENCS PEL MÓN: OLGA LEZCANO LLOP Revista Semestral Sant Joan les Fonts núm. 60 Desembre 2014 Preu: 2 euros. BEGUDÀ PUBILLES I HEREUS: SANT JOAN LES FONTS LA CANYA “ELS EMBRUIXATS DE SANT JOAN”: NOU GRUP D’ESPECTACLES de les Fonts de les Fonts El Soroll El Soroll NOVA OFICINA DE TURISME PREGÓ 2014: MANEL ROS
Transcript of dde les Fontse les Fonts - Web oficial de Turisme Sant ... 60.pdfMARTINA GUIZ RAMÍREZ 27-09-2014...
1SANTJOANENCS PEL MÓN:OLGA LEZCANO LLOP
Revista SemestralSant Joan les Fonts
núm. 60Desembre 2014
Preu: 2 euros.
BEGUDÀ
PUBILLES I HEREUS:
SANT JOAN LES FONTS LA CANYA
“ELS EMBRUIXATS DE SANT JOAN”: NOU GRUP D’ESPECTACLES
de les Fontsde les FontsEl SorollEl Soroll
NOVA OFICINA DE TURISMEPREGÓ 2014:MANEL ROS
El Sorollde les Fonts
2
DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE ...................................................................... 3
L’AJUNTAMENT INFORMA ......................................................................................... 4
NOTÍCIES ...................................................................................................................................... 6
COL·LABORACIONS ....................................................................................................... 12
ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS .............................................. 16
PREGÓ DE FESTA MAJOR ...................................................................................... 26
SANTJOANENCS PEL MÓN .................................................................................... 32
ENTREVISTA ......................................................................................................................... 34
ELS VIATGES D’EN QUIM ........................................................................................ 36
RECORDS ................................................................................................................................. 38
EL SOROLL DE LES FONTSREVISTA PATROCINADA PER L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN LES FONTS
Edició: Josep Roca i Anna Serra.Redacció: Xavier Valeri, Anna Serra, Dolors Anglada, Joaquim Ferrer, Josep Roca, Janina Subirana i Anna Aumatell.
Dip. Legal: GI-966-90Impressió: Impremta Aubert. Tel. 972 29 30 10 - www.aubert.catTiratge: 1.400 exemplars.
La redacció no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.
Nota de la redacció: Si algú no rep la revista puntualment en el seu domi-cili, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres Tel. 972 29 00 52
ÍNDEX
Amb el pas del temps, la revista El Soroll de les Fonts s’ha
convertit amb un mitjà de comunicació imprescindible
d’aquestes dates. Ja forma part d’aquells elements repre-
sentatius del compte enrere de les festes de Nadal, com
també ho és La Marató de TV3, els anuncis de cava o els
llums dels carrers. Quan ens deixen El Soroll a la porta de
casa o a la bústia, ja sabem que el Nadal ha arribat i que
durant aquestes festes podrem repassar amb tranquil·litat
tot allò que ha estat i és notícia al nostre voltant. El Soroll
esdevé un protagonista més d’aquestes festes, com un
convidat de sobretaula que ens explica l’actualitat o que
ens evoca nostlagia d’un temps passat.
Des de la redacció del Soroll ens agradarà que un any
més utilitzeu les nostres pàgines i el nostre treball per co-
mentar en família allò que passa al poble on vivim.
Bon Nadal. Bona lectura.
NAIXEMENTSABRIL SACRAMENTO SERRAT 10-06-2014BERTA SUCARRATS FERNÁNDEZ 26-06-2014ISAAC CICRES DOMÍNGUEZ 27-06-2014LAIA RODRÍGUEZ RUIZ 02-07-2014BARLEEN KAUR 03-07-2014ERIC BADOSA CULLET 01-08-2014LUCA ALEXANDRU MACOVEI 27-08-2014JUJHAR SINGH 13-09-2014ARLET COMINO FIGUERAS 16-09-2014JAGJEET GNORIA SINGH 29-09-2014MARTINA GUIZ RAMÍREZ 27-09-2014ARNAU FERRER FALGARONA 07-10-2014CESC AGUSTÍ GARCIA 16-10-2014GINA ROCA CASADO 21-10-2014JASHANPREET SINGH 29-10-2014AGAM KAUR UPPAL 15-11-2014CORAL.LÍ PARAROLS RODEJA 26-11-2014EVANDRE FÀBREGA GALIZIA 30-11-2014ADRIÀ RIGALL MORENO 09-12-2014
MATRIMONISALBERT PLANELLA COROMINAROSA MARIA CANALIAS TURET 21-06-2014
ALAN OLIVÉ HERNANDEZLUCIA MOLINA ZAMORA 21-06-2014
HUGO CLAUDIO BRICEÑO GARCIANÚRIA GONZÁLEZ PUJOL 27-06-2014
EMILIO CARMONA BLANCO EVA SANZ MARTÍNEZ 28-06-2014
MANUEL MUÑOZ DE LEÓN CHACÓNMARILYN RUTH KIZABI RIUDALES 28-06-2014
JOHAN SEBASTIAN HERNÁNDEZ CUBILLOS PILAR HERRERO GÓMEZ 04-07-2014
JAVIER SIN CABRERONIEVES CASADENIBT GARCIA 15-08-2014
IGNASI CORRETGER CASAS EUGENIA ESPAÑA VERDURA 23-08-2014
JONATAN RUIZ MAJOSRAQUEL REIXACH SOLER 16-10-2014
ALFONSO GARCIA VELASCOAMELIA CARRILLO MERCADO 23-10-2014
INSCRITS AL REGISTRE CIVIL DEL MUNICIPI.DEFUNCIONSSetembre 2013: JOAN REIXACH DORCAJuny 2014: COSME LLAGOSTERA PINADELLAISIDRO COMPTE ARMAÑANJuliol 2014: MARINA PUIGDEMONT PLANAJUAN CUCURULL COMAMALAAgost 2014: JUAN SERRA OLIVERASSetembre 2014:JOSEP MARIA GUSSINYER CANADELL
Octubre 2014:JUAN MORERA BLANCHJAUME COLLDECARRERA DORCAANA FERRÉS SERRADesembre 2014: FRANCISCO JORDÀ CORCOY
DEFUNCIONS HABITANTS DEL MUNICIPIDEFUNCIONS 2013Juny 2014: COSME LLAGOSTERA PINADELLA, MARIA CONCEPCIÓN CASADEVALL BASSAGANYAS,FRANCISCA MASIAS VERGÉS, PERE TARRÉS TEIXIDOR.Juliol 2014: JAUME BASAGAÑAS MASÓ, ENRIC VILANOVA OLIVET, MARINA PUIGDEMONT PLANA, GREGORIO BRUNSÓ AGUSTÍ.Setembre 2014: JOAN SERRA OLIVERAS, MARIA CARME LLONGARRIU PARAROLS, MARIA SEGUÍ FREIXA, JOAN DESPLANS ORIOL, JOSEP Mª GUSSINYER CANADELL, ROSA VIDAL SUÑEROctubre 2014:JOAN MORERA BLANCH, COSME MASÓ DILMÉ, ANNA FERRÉS SERRADesembre 2014: FRANCISCO JORDÀ CORCOY, MARIA CRUAÑAS PUJOL
NAIXEMENTS, MATRIMONIS i DEFUNCIONS
SALUTACIÓ
Av. Cisteller - Francesc Caula - 17857 Sant Joan les Fonts (Girona)
Tel. 972 29 02 31
Carnissers i xarcuters des del 1969
3
DES DE LA TAULA DE L’ALCALDE
CTRA. D’OLOT, 6 LA CANYA 972 29 21 74
Estem vivint un moment històric en la nostra societat, on
passi el que passi res no tornarà a ser el mateix. Hem de
ser conscients, i tenir molt clar, que el respecte dels valors
i opinions dels altres, serà molt important a l’hora de pre-
servar una bona convivència. Ara és moment de treballar
plegats amb seny, i el convenciment que cal fer les coses
ben fetes.
La nostra experiència ens ajuda a entendre que al nostre
municipi comptem amb una població activa i dinàmica,
que hem de procurar que no perdi els valors i els objec-
tius que l’han fet arribar on estem. Cal continuar mantenint
l’associacionisme, fomentar que les activitats i festivitats
siguin el màxim de participatives possible, que els con-
vilatans i tots aquells que ens visitin gaudeixin del nostre
patrimoni, ja sigui cultural, mediambiental o històric, pre-
servant-ne la seva conservació i meravellant-se d’aquest
paisatge privilegiat, i alhora, fer del nostre municipi un in-
dret còmode i accessible per a tothom.
Ara, és hora de seguir treballant, entre tots, per tirar enda-
vant el nostre projecte com a poble.
Ara, és hora de mantenir la il·lusió i l’energia en tots els
objectius presents i futurs.
Ara, més que mai, cal treballar pel nostre territori: man-
tenint tot allò aconseguit i apostant per aquells projectes
que ens facin créixer com a societat.
Quan tens clar allò que desitges, és més fàcil aconseguir
el que vols. Per tant, treballant amb respecte, il·lusió i ga-
nes de tirar endavant… assolirem allò que desitgem. Tot i
que aquests moments convulsos, que la nostra societat
està vivint, ens ho posi més complicat, no hem de deixar
de lluitar mai pels nostres objectius, i nosaltres així ho fa-
rem.
Joan Espona i Agustín
L’Alcalde
17857 SANT JOAN LES FONTS(Girona)
Tel. 972 290 781Móbil. 651 668 254
SO I VISIO, C.B.MONTOLIU SO I VISIO, CBMONTOLIU SO I VISIO, CB
REPARACIÓREPARACIÓ
SERVEIS DE PALETAJOSEP REIXACH I MASDEMONT
C/. Lliberada Ferrarons, 14Tel. 972 29 05 52 - Mòbil 636 26 79 95
17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)
El Sorollde les Fonts
4
Sant Joan les Fonts fa una aposta clara pel turisme de qualitat convidant a les empreses turístiques a utilitzar el patrimoni natural, històric i arqueològic del municipi
L’Àrea de Promoció i Turisme del municipi s’ha reunit amb empreses
d’activitats turístiques de la Garrotxa per tal de compartir un nou
projecte comú. Ha estat una trobada molt positiva per ambdues
parts, d’on poden sortir propostes molt interessants per dinamitzar
l’espai i oferir més serveis als visitants.
Les empreses assistents, totes adherides a Turisme Garrotxa; entre
les quals bicicarril.cat, Corriol serveis educatius, Tren turístic Tricu
Tricu, Educ’art o l’agència de viatges receptiva Trescàlia, han pogut
comprovar les millores que des de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament
s’estan duent a terme, en especial al nou espai que acull l’ofi cina
d’atenció als visitants.
L’aposta pel turisme per part del municipi és clara, i complementada
amb el fort teixit industrial, vol adreçar-se especialment al públic
familiar. La presentació que s’ha fet a Ca l’Esquirolet ha resumit
molt clarament els principals atractius de Sant Joan les Fonts, les
característiques que el fan diferent de la resta i la necessitat de
crear una tipologia d’activitat que incideixi en les experiències dels
visitants. Tot allò viscut en primera persona i en família queda en el
record dels més petits i esdevenen la millor llavor sembrada perquè
en anys futurs tornin al municipi entusiasmats per allò que varen viure
temps enrere.
La 100% Tondo va arribar a la seva IV edició amb novetats per als més petits
Un miler de ciclistes i 200 voluntaris varen participar en la quarta
edició d’aquesta marxa cicloturista que se celebra a Sant Joan les
Fonts.
L’esdeveniment compta, des del seu inici, amb dos recorreguts de 68
i de 116 quilòmetres cadascun i va tenir lloc el passat 21 de setembre.
Preservar en la memòria l’amic Xavi Tondo és l’objectiu que
persegueixen amb la marxa cicloturista 100% Tondo els
organitzadors i amics del ciclista vallenc i garrotxí d’adopció. La
quarta edició d’aquesta marxa va tenir lloc el passat 21 de setembre
a la comarca de la Garrotxa (Girona) i va comptar amb un miler de
ciclistes participants i 200 voluntaris que van fer possible la celebració
d’aquesta festa de l’esport.
La fi nalitat de la 100% Tondo no és la de competir sinó la de recordar
el ciclista realitzant les dues rutes que ell solia fer per entrenar-se. Per
una banda, un recorregut de 68 quilòmetres per la Garrotxa i el Pla
de l’Estany amb sortida i arribada a Sant Joan les Fonts. Per l’altra, un
itinerari que, partint del primer, continua fi ns a l’estació de muntanya
de Vallter2000 per completar els 116 km de la ruta que en Xavi feia
quan preparava les competicions més dures.
Com és habitual en cada edició, la 100% Tondo va comptar amb la
participació d’alguns professionals del ciclisme i del món de l’esport
que volen retre homenatge al seu company Xavi Tondo. Els més
destacats d’enguany varen ser Carlos Verona, Oscar Pujol, Miquel
Ángel iglesias, Dominique Rollin, Carles Checa, Oscar d’Aniello, entre
d’altres. Cal destacar que l’obsequi lliurat a tots els participants de la
marxa, com cada any útil, va estar inspirat directament amb en Xavi
Tondo: un parafang pels dies de pluja i un gorro sota el casc pels
més freds.
Xavi Tondo apostava per el ciclisme infantil i com a novetat en
aquesta IV edició la 100%Tondo ha comptat amb la Tondo Kids.
Un recorregut urbà per Sant Joan les Fonts de 900 metres que ha
comptat amb un total de 79 nens i nenes d’edats compreses entre
els 5 i 12 anys. Una prova que forma part del campionat provincial,
puntuable per la Copa Catalunya que ha tingut podi garrotxí. En
categoria benjamí, Mar Bienza i en principiant, Pau Torrent.
Un any més l’organitació agraeix a les entitats de Sant Joan les
Fonts, Santa Pau, Setcases i el Consell Comarcal, als col·laboradors,
protecció civil, Mossos D’Esquadra i sobretot als voluntaris la seva
ajuda, ja que sense ells aquesta marxa no seria possible.
NOTÍCIES
5
NOTÍCIES
Visc entre volcans aplega més de 40 persones per observar les estrelles
El passat dissabte, dia 27 de setembre, es va dur a terme una
Observació astronòmica a Sant Joan les Fonts. Unes 40 persones
van observar el cel nocturn amb un telescopi i uns prismàtics
professionals. De la mà de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa el
públic assistent van gaudir de Vega, Casiopea, l’estrella Polar, entre
d’altres astres i constel·lacions. També es va poder veure una estrella
doble.
L’activitat d’observació va començar amb una presentació on es
podien veure imatges relacionades amb els astres, els aparells per
realitzar observacions, satèl·lits en òrbita, planetes, el sistema solar, la
galàxia, i tot allò relacionat amb la terra i el seu entorn proper.
En fi nalitzar la presentació es va dur a terme l’observació del cel.
Tot plegat va durar una hora aproximadament. El públic va valorar
l’activitat molt positivament.
Bona participació a la festa de Sant Cosme i Sant Damià
El passat diumenge, dia 5 d’octubre, a les 11 del matí, es va dur a
terme la tradicional Festa de Sant Cosme i Sant Damià del nucli de
població que porta aquest mateix nom.
Hi hagué una bona participació de veïns, familiars i amics amb un
ambient alegre i festiu.
La diada s’inicià amb la missa, seguidament el tradicional ball dels
capgrossos Cosme i Eulàlia i amb el pica-pica es va donar per
tancada la celebració. Enguany, i per tercer any consecutiu, es va fer
el sorteig d’una coca beneïda en honor a Sant Cosme i Sant Damià.
L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts agraeix a tots els assistents la
seva participació, així com també a la Comissió de festes de Begudà
i Sant Cosme la tasca realitzada i a la participació de l’hereu i pubilla
de Begudà.
La Fira de Bruixeria de Sant Joan les Fonts es consolida com una de les més rellevants a Catalunya en la seva 9a edició
Els dies 4 i 5 d’octubre, es va dur a terme la 9a Fira Internacional
de Bruixeria de Sant Joan les Fonts, un acte que va comptar amb
més de 50 parades de venda i consulta al mercat esotèric, milers de
visitants durant tot el cap de setmana, la col·laboració d’un centenar
de voluntaris del municipi i d’arreu de la comarca i un total de 30
activitats; aquest és un petit resum del que ha tornat a ser una de les
fi res de bruixeria amb més rellevància de Catalunya.
La característica principal de la nostra Fira, i que la diferència de la
resta, és el seu caràcter familiar i la proximitat amb la natura, ja que
gran part de les activitats es duen a terme al Clot de l’Infern, un prat
molt estimat per la població local. Tot i que la previsió meteorològica
no era la més favorable s’ha complert tota la programació.
Hi va haver activitats de tot tipus i per a tots els gustos; les infantils
amb molt bona acollida, les xerrades al castell de Juvinyà varen
ser d’allò més interessants i ben valorades pel públic assistent, i
l’animació, els tallers i les demostracions van comptar amb un gran
nombre de seguidors.
Una de les activitats més aplaudides va ser la demostració realitzada
pel convidat especial d’enguany, el senyor Nicolás Pakomio Paoa,
apropant als presents a l’illa de Rapa Nui amb tot el seu misteri i
espiritualitat.
El torneig de pàdel de tardor de Sant Joan les Fonts va acollir 50 jugadors
El cap de setmana 4 i 5 d’octubre es va celebrar el segon torneig de
pàdel de tardor del Club Poliesportiu Santjoanenc. Hi va haver un
total de 25 parelles inscrites (algunes repetien en dues categories)
en 4 categories diferents. Els guanyadors en Or masculí van estar en
Jordi Adam i Jordi del Riu. En Plata masculí en Xevi i en Marc Mayola.
En la categoria femenina Or l’adriana Sargatal i la Nuri Martínez, i en
Plata femení la Mati i la Ruth Mora.
El temps va acompanyar un dels dos dies, es van repartir premis als
dos primers de cada categoria, i els jugadors i organitzadors van
quedar molt satisfets del funcionament del mateix.
El Sorollde les Fonts
6
Èxit total del sopar terrorífi c de Molí Fondo
El passat dissabte, dia 29 de novembre, es va dur a terme un sopar
de terror amb joc de rol a l’antiga fàbrica paperera Molí Fondo de
Sant Joan les Fonts. El sopar va exhaurir la totalitat de les 50 places
que tenia previstes. Més de 25 voluntaris i voluntàries de la Colla del
Joc de Rol i del grup Els Embruixats de Sant Joan les Fonts van ser
els encarregats de l’organització d’una activitat on no hi va faltar de
res: escenografi es terrorífi ques, proves, foscor, espants, emocions,
tot i més adreçat als amants del món del terror.
Durant la nit es van poder veure actuacions de pallassos terrorífi cs,
una escena de la pel·lícula L’exorcista, mòmies, perturbats mentals,
nenes zombie, netejadores mortes, secretàries d’ultratomba,
vampiresses, homes llop, encarregats de fàbrica, esquelets, i moltes
altres aparicions amenitzades amb un gran sopar temàtic preparat
per a la ocasió.
Amb aquesta activitat la Colla del Joc de Rol ha aconseguit, un cop
més, acostar un nombrós públic al municipi de Sant Joan les Fonts,
per gaudir d’una activitat diferent amb bona companyia. A més, la
participació dels Embruixats de Sant Joan les Fonts, ha aconseguit
la consolidació d’un grup de persones que es va formar al municipi
per col·laborar amb la Fira de Bruixeria, i que ha seguit treballant
per la creació d’espectacles de terror. L’organització vol agrair la
participació dels assistents al sopar de terror, a totes i cadascuna
de les persones i empreses integrants en el desenvolupament de
l’activitat i, especialment el suport de l’Ajuntament de Sant Joan les
Fonts.
Celebrada la festa d’aniversari del Casal d’avis de Sant Joan les Fonts
El Casal d’Avis de Sant Joan les Fonts s’ho ha tornat a passar d’allò
més bé celebrant la seva festa, amb un seguit d’activitats que han
comptat amb gran participació:
Divendres – Campionat de Brisca
Dissabte – Campionat de Botifarra
Diumenge – Dinar de Germanor i Ball
La cloenda de la festa es va dur a terme durant el dinar, un menú
servit per Càtering Coderch, on les 45 persones assistents van poder
gaudir d’un acte festiu, animat i acompanyat per la bona música d’en
Manelic de Pera.
Jordi Espadalé ofereix una xerrada de la Guerra de Successió a Sant Joan les Fonts
La conferència portava per títol “La Guerra de Successió, els fets
del 1714”, una xerrada emmarcada dins el cicle de ponències del
Patronat d’Estudis Històrics, per commemorar el Tricentenari de
Catalunya.
La presentació, a càrrec de Jordi Espadalé, va ser molt ben rebuda
per tots els assistents. L’historiador va fer un repàs dels precedents
històrics i les causes que van portar a aquesta guerra d’abast europeu,
tot fent èmfasi en la situació de la guerra a la Garrotxa, i concretament
a Sant Joan les Fonts
Ràdio Sant Joan les Fonts edita postals turístiques amb excrements de gos per sensibilitzar la població
A fi nals d’octubre passat, Ràdio Sant Joan va editar centenars de
postals de Sant Joan les Fonts amb imatges dels indrets més
característics de la població, però amb excrements de gos en primer
pla. La campanya, que vol sensibilitzar als propietaris de gossos
perquè recullin els excrements dels seus animals de la via pública, va
generar un fort debat entre els veïns.
Entre els atractius turístics escollits per dur a terme aquesta campanya
reivindicativa destaca: el Monestir Romànic, l’Estada de Juvinyà,
el Pont i l’Església parroquial. Els autors de les fotografi es són els
propis oients del programa de ràdio “L’observador” (Premi “Ràdio
Associació de Catalunya 2014) qui mitjançant una crida pública han
enviat les seves imatges a l’Emissora en el marc d’una convocatòria
que, segons els responsables del programa, pretén fomentar la
participació i la sensibilització dels oients. Davant l’èxit de participants
d’aquest primera edició, Ràdio Sant Joan ja està preparant noves
postals amb noves localitzacions, sempre amb el denominador comú
dels excrements de gossos.
Les postals s’han repartit a totes les cases de Sant Joan les Fonts,
La Canya i Begudà. També es poden aconseguir a l’Ajuntament o al
Facebook de Ràdio Sant Joan.
Es tracta d’una iniciativa inèdita i sense precedents que ja ha provocat
diverses reaccions a favor i en contra, amb un debat que s’ha traslladat
NOTÍCIES
7
no només als propietaris de gossos sinó als veïns i responsables de
“Turisme Sant Joan les Fonts”, que creuen que seria millor utilitzar
una campanya que no “afecti la imatge turística del poble”. Per la
seva banda, el director de Ràdio Sant Joan, Josep Roca, recorda que
“aquesta acció de sensibilització és un complement a la campanya
feta des de l’Ajuntament”.
L’increment d’excrements de gossos als carrers i places de Sant
Joan les Fonts va provocar que l’Ajuntament enviés una carta a
tots els veïns on es recordava que la no recollida de les femtes és
una infracció de l’Ordenança sobre control de tinença d’animals
domèstics amb sancions que poden arribar fi ns als 400 euros. La
campanya de l’Ajuntament es va completar amb xerrades a l’Escola
Castanyer amb propietaris de gossos, i noves senyalitzacions als
carrers i places més afectats.
Precisament el programa L’Observador de Ràdio Sant Joan va
guanyar al mes de maig passat una menció de qualitat als “Premis
Ràdio Associació de Catalunya” dins la categoria de millor programa
local.
Més de 90 jubilats de Sant Joan les Fonts i la Canya varen gaudir de la sortida a Barcelona
Un total de 94 pensionistes i jubilats, del municipi de Sant Joan les
Fonts, van assistir a la tradicional sortida anual. Una sortida que
s’organitza des de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, juntament
amb el Casal d’Avis de la Canya i Sant Joan les Fonts, amb l’objectiu
principal d’oferir una activitat de lleure i cultura per a tots.
Van poder fer una visita guiada al Castell de Montjuïc, acompanyats
de la guia que els va fer una explicació molt completa de la història
del recinte, visitant les cel·les de les presons i fi ns i tot contemplant les
meravelloses vistes de la ciutat, que ofereix la terrassa de dalt la Torre.
Després de la visita es van desplaçar al centre de Barcelona per anar
a dinar al restaurant el Puma. I tot seguit, un parell d’hores lliures per
passejar per la plaça Catalunya i voltants. Finalment a les 7 de la tarda
l’autocar va recollir a tothom per tornar cap a casa.
Gran èxit en la castanyada i sardanes de Ràdio Sant Joan
Enmig d’un cap de semana gairebé estiuenc, es va donar la
benvinguda a la tardor amb les tradicionals castanyes i la ballada de
sardanes.
Durant la tarda de diumenge, es va celebrar, amb un gran èxit de
participació, la castanyada de Ràdio Sant Joan, on més de 300
persones van gaudir de la ballada de sardanes a càrrec de la Cobla
Osona, i es menjaren 30 quilos de castanyes torrades acompanyades
de vi dolç
Sardanes a Ràdio Sant Joan arriba al programa número 700
El passat diumenge dia 9 de novembre el programa de l’emissora
local Sardanes a Radio Sant Joan va arribar al número 700.
Aquest programa, emès cada diumenge al matí és dirigit i presentat
per Albert Plana, juntament amb el col·laborador Joan Espàrrec,
que recita poesia. El seus inicis es remunten fa més de tretze anys,
justament el dia de Sant Jordi del 2001, on es començaren a escoltar
sardanes per la diada.
El passat diumenge 9, en motiu de la celebració del programa
número 700, es va fer una emissió especial de dues hores de durada,
des de les 9 del matí fi ns a les 11, on es va repassar la historia viscuda
i s’escoltaren sardanes de la mà d’Albert Plana i poesia a càrrec de
Joan Espàrrec.
NOTÍCIES
El Sorollde les Fonts
8
NOTÍCIES
Interessant xerrada sobre els medicaments al Casal d’avis de Sant Joan les FontsEl passat divendres dia 21 de novembre va tenir lloc al Casal d’Avis
de Sant Joan les Fonts la xerrada, a càrrec de la farmacèutica Eulàlia
Jurado Cardelús, sobre “La importància de seguir bé els tractaments”
on es van tractar temes vitals per a tots aquells que hagin de prendre
medicaments.
Els més de 30 assistents a la ponència van valorar molt positivament
el missatge que els va transmetre, destacant que la xerrada havia
estat molt interessant i constructiva.
Gran participació a la castanyada infantil de Sant Joan les FontsA la castanyada infantil, celebrada a la Plaça Major, hi assistiren
més de 50 persones que van gaudir de l’actuació de la Marietta
Contacontes.
Mentre ella actuava, el grup de joves Els Colats, van coure les
castanyes que després tothom va degustar. En total es van repartir
15 kilos de castanyes.
Més de 100 assistents a la representació de l’obra De més verdes en maduren al Centre SocioculturalEl nombrós públic que va assistir a la representació teatral De més
verdes en maduren del grup teatral del Barri de Sant Miquel, van
valorar molt positivament la posada en escena i la diversió de la
comèdia, que va oferir, durant els 75 minuts de durada, un seguit de
malentesos i dobles interpretacions on els assistents no van poder
parar de riure fi ns acabar la funció.
Amb aquesta representació es consoliden els intercanvis entre grups
amateurs de la Garrotxa, fomentant la dinamització del teatre entre
els grups locals, recordem que aquest setembre el grup de teatre de
Sant Joan les Fonts, va representar la comèdia Avi Jove vol companyia
a l’envelat de la Festa del Barri de Sant Miquel.
11è Saló d’Arts Plàstiques al monestir de Sant Joan les FontsEl dia 29 de novembre, a les dotze del migdia es va dur a terme
la inauguració de l’onzè Saló Internacional d’Arts Plàstiques del
municipi, amb artistes procedents de diferents llocs.
Durant tots nou dies, que durarà el Saló, el Monestir de Sant Joan les
Fonts s’omplirà d’un gran recull d’obres de tècniques tan diverses
com l’escultura, la pintura, la ceràmica o el dibuix, entre d’altres.
La inauguració va anar a càrrec de diferents crítics d’art, autoritats
municipals, escriptors, col·leccionistes d’art i periodistes, tots
vinculats al món artístic.
Durant la inauguració es realitzà el lliurament de diplomes i trofeus
a tots i cadascun dels artistes que han participat al Saló d’enguany.
Després de l’acte es va dur a terme un recital de música a càrrec
del pianista Santi Escura. Finalment hi va haver un vernissatge per al
públic assistent.
La nova fàbrica Noel de Begudà crearà 100 nous llocs de treball
Noel ha començat a construir al costat de la seva seu central del
pla de Begudà (Sant Joan les Fonts) una nova fàbrica de 18.000
metres quadrats, que, amb 25 milions, és la inversió privada més
important d’aquest 2015 en el sector agroalimentari català. Les obres
estaran enllestides l’any vinent i, un cop en marxa, la nova fàbrica
tindrà capacitat per incrementar un 20% la producció actual a raó de
15 milions de quilos l’any d’elaborats carnis i augmentar un 10% el
nombre de treballadors, que en conjunt sumen un miler. La inversió
és de 24 milions d’euros, cosa que la situa com una de les inversions
privades més important al país en el sector agroalimentari.
En concret, les noves instal·lacions serviran per ampliar la zona
d’embotits curats i la secció de cuits de la fàbrica actual. Tindran
18.000 metres quadrats i s’han dissenyat com una fàbrica annexa a la
seu principal, amb la implantació de les tecnologies més innovadores
del sector agroalimentari.
El projecte de construcció es du a terme en tres fases, la primera de
les quals s’ha iniciat fa pocs dies i les noves instal·lacions es posaran
en marxa de manera gradual. Així, el juny del 2015, la nau central
i molts dels nous assecadors ja estaran enllestits. Per al setembre
del mateix any, hi ha prevista la posada en marxa d’aquest sector, la
recepció de matèries primeres i sala d’elaboració. I, el desembre del
2015, s’haurà construït un nou centre logístic, amb els corresponents
molls de càrrega.
Noel Alimentària SAU és una empresa familiar fundada l’any 1940 a
Olot per Josep Bosch i Callís i consolidada pel seu fi ll, Albert Bosch i
Sala. Va néixer com un petit obrador dedicat a l’elaboració artesana
d’embotits. Ara té un miler de treballadors i 9 plantes productives i és
una de les principals empreses de l’Estat espanyol d’elaborats carnis
amb una facturació de 187 milions d’euros (2013) i una previsió de
200 milions per a aquest any. Actualment, i sota la direcció de la
tercera generació de la família Boix-Bosch, Noel desenvolupa una
forta aposta pel mercat exterior amb presència en més de 55 països
de diferents continents.
9
NOTÍCIES
Sant Joan les Fonts obté dues fl ors d’honors en les distincions de Viles Florides
El passat divendres 5 de setembre ha tingut lloc als jardins del
Consell Comarcal de l’Alt Empordà, a Figueres, l’acte de lliurament
de distincions a les Viles Florides. La jornada ha estat marcada per un
ambient festiu on alcaldes, regidors, tècnics municipals i convilatans
de tots els pobles de Catalunya s’han trobat per continuar unint
voluntats i en fer, entre tots, una Catalunya més fl orida. Maria Vidal,
Tècnica de Promoció de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha estat
l’encarregada de recollir la distinció de dues fl ors d’honor que ens
han otorgat des de l’Associació de Viles Florides.
L’entrega de reconeixements Viles Florides 2014 ha comptat amb
l’Honorable Sr. Josep Maria Pelegrí i Aixut, Conseller d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural qui ha estat l’encarregat
de lliurar els reconeixements als municipis, conjuntament amb la
Il·lma. Sra. Marta Felip i Torres, Alcaldessa de Figueres i amfi triona de
l’acte, en Jordi Rodon, president de la Confederació d’Horticultura
Ornamental de Catalunya (CHOC) i els patrocinadors Terres Boix i
Massó Garden.
Durant l’acte, s’ha destacat el valor i l’aposta dels municipis catalans
per la millora i el sosteniment de l’espai urbà amb l’objectiu de fer
créixer l’interès per la natura i el verd, i afavorir la consciència sobre
el medi ambient i la necessitat de viure en espais sostenibles, més
atractius i que ofereixen una major qualitat de vida.
Després de dues primeres edicions de Viles Florides, en les quals
s’havien atorgat Flors d’Honor a 19 municipis, enguany, en la seva
tercera edició, la participació al moviment Viles Florides ha estat
realment un èxit: 36 municipis guardonats i 7 representants de noves
categories escollits entre més de 90 noves iniciatives entre espais
públics fl orits, col·lectius fl orits, racons fl orits i llars fl orides.
Enguany, el moviment Viles Florides compta amb el suport de
l’Agencia Catalana de Turisme.
Els guardonats d’aquesta edició 2014
Amb una Flor d’Honor: Carme Guimerà, Maldà, Queralbs, Santa Fe
del Penedès, Tagamanent, Vilalba Sasserra
Amb dues Flors d’Honor: Almacelles, Arenys de Munt, Cabrera de
Mar, Cabrils, Calafell, Calella, Campdevànol, Folgueroles, Llagostera,
Lloret de Mar, Manlleu, Montellà i Martinet , Premià de Dalt, Roses,
Santa Maria de Palautordera, Santa Susanna, Sant Joan de les
Abadesses, Sant Joan les Fonts, Tordera, Tornabous, Vallbona de
les Monges, Vic.
Amb tres Flors d’Honor: Cardedeu, Figueres, Olot, Sant Hilari
Sacalm, Vilassar de Mar, Vila-seca.
El moviment Viles Florides
Viles Florides, és un moviment impulsat per la Confederació
d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) per a fomentar
la millora dels espais verds a tots els nivells, des de les grans
infraestructures públiques o privades fi ns als espais d’àmbit particular,
com escoles, casals, centres cívics, comerços, restaurants, jardins i
balcons domèstics. La idea, similar al concurs Villes et Villages Fleuris
que se celebra a França des de fa més de 50 anys, és atorgar un
distintiu, la Flor d’Honor, a aquells municipis que destaquin pel seu
compromís amb els espais verds, la cura del medi ambient a través
dels espais enjardinats i la millora de l’espai urbà.
Per tal d’ampliar la participació i oferir la possibilitat als particulars de
formar part de Viles Florides, enguany s’han creat noves categories.
D’una banda, la categoria per a municipis, ja existent, que passa
a anomenar-se Viles Florides, i, de l’altra, les categories de: espais
públics fl orits, col·lectius fl orits, racons fl orits i llars fl orides. Es tracta
de fomentar els espais verds també a nivell privat en els balcons, les
escoles, els carrers, els comerços o els jardins particulars, i donar
l’oportunitat als seus propietaris o a les entitats que els gestionin de
promocionar-los a través de la pàgina web de Viles Florides (www.
vilesfl orides.cat).
Noves categories, doncs, és una crida a la participació ciutadana.
A què associacions de veïns, casals, restaurants, botigues, escoles i
altres entitats contribueixin a omplir de verd el que tenen més proper:
els balcons, els patis, els jardins, els aparadors o els interiors.
El Sorollde les Fonts
10
Testimonis de la torre de Canadell
La torre de Canadell era una peça clau per a la defensa de
Castellfollit. I, Castellfollit era el pany que obria la porta de la
Catalunya Central als exèrcits que entraven per l’Alt Empordà.
Per Vic i Granollers tenien un camí cap a Barcelona. Un camí
diferent del de la costa, el qual quedava dins del radi dels
canons dels vaixells. Es pot dir que durant quasi mil anys qui va
dominar Castellfollit va controlar el nord de Catalunya. Per això,
a la vista de la torre, s’hi van lliurar combats molt cruents.
De la importància medieval de Castellfollit n’hi han testimonis.
Un és el fet que l’infant Joan (futur Joan I) i la duquessa Violant
de Bar hi romanguessin 2 dies en el decurs de la guerra
que Pere III el Cerimoniós mantenia contra el comte Joan
d’Empúries1. La causa, més provable, per la qual els infants van
escollir Castellfollit va ser perquè tenia unes bones fortifi cacions.
Uns anys després, els remences es van apoderar de Castellfollit
i el van fer servir d’actiu en les negociacions que van culminar
en l’eliminació dels mals usos. Ja en l’Edat Moderna, el duc de
Noailles va escriure la manera de prendre Castellfollit. Abans
d’atacar la ciutadella de Castellfollit era necessari dominar
Canadell i Montrós.
Ho van aprendre bé els militars napoleònics que van establir
una caserna a les Funoses, sota la torre i van arreglar el pas de
la travessa de l’antiga N-260, prop de la casa Gussinyer.
Els napoleònics van ser els inventors de la telegrafi a òptica.
Per aquest servei, el govern liberal d’Espanya va elevar una
torre o va aprofi tar la que ja hi havia hagut sempre. Els carlins
es van apoderar de la torre durant la III Carlinada. Des d’ella,
el general Savalls va dirigir la batalla del Toix. Acabat el domini
carlí de la comarca, l’exèrcit regular va reforçar la torre perquè
no hi tornessin. Encara va tornar a servir durant la Guerra Civil,
de la qual n’hi han quedat testimonis.
Senyals a les parets
La torre de Canadell està ubicada en un turó situat a l’extrem
de llevant de la serra de Vivers. S’hi veu tota la plana de la
Garrotxa fi ns a Besalú, Begudà, les Valls d’Olot, la Vall de
Bianya, Castellar de la Muntanya i part de l’Alta Garrotxa.
El domini visual de tant de territori van ser la causa que s’hi
treballés el 1875. En una roca de les parets hi ha una data
que marca aquest any. Eren els darrers temps de la III Guerra
Carlina. I els militars la reforçaven per mantenir allunyades les
partides carlines de la zona i per assegurar els abastiments
que de Girona arribaven a Olot. El treball de Joan Alonso
Sadurní Reconstrucció de les Torres de Telegrafi a Òptica de la
Garrotxa exposa: <Des de l’interior podem conèixer la situació
de la cuina, perquè queden les restes del que va ser una
xemeneia. En aquest sector s’aprecia on hi havia el polvorí. Al
costat est hi ha una inscripció: <7B 1875>.
D’aquesta època n’han quedat més testimonis: En Lluís
Massanella, del mas Misaclós (Vall de Carrera), va sentir
explicar del seu avi que una cadena humana formada per
soldats pujava pedres des del Fluvià fi ns al turó per construir la
torre. Eren soldats del regiment de la Lleialtat. Lluís Massanella
va deixar el testimoni a Josep Vilar (historiador de Montagut i
Oix i Argelaguer).
Un altre testimoni és un document, pel qual el comandant militar
de la zona demana carretes per transportar pedres, llenya i
llits per a la torre de Canadell a l’Ajuntament Constitucional
de Begudà.
La fulla de serveis del general Martínez Campos (capità
general de les forces de l’Estat a Catalunya el 1875) exposa:
<En operacions: el 17 de gener del 1875, el general Martínez
Campos havia batut tots els facciosos que amb somatens
s’oposaven a l’avanç de l’exèrcit a Olot. Van vèncer la
resistència i van entrar a Olot. Ho van fer per animar l’esperit
de la muntanya i aixecar la moral abatuda pels desastres del
Toix i de Castelló d’Empúries.
Campos va decidir canviar el sistema de la guerra. Per
consolidar Olot (centre fi ns llavors del carlisme). Els carlins
havien fet trinxeres i obres de fortifi cació al voltant d’Olot. A
més, mantenien 13 batallons i somatens a tots els camins que
conduïen a Olot.
El 13 de març, el general Esteve va forçar el pas del Grau d’Olot.
Paral·lelament, Campos va entrar a Amer i el dia 14 va tornar
a entrar a Olot, on va ordenar que la brigada és possessionés
de Castellfollit. D’aquesta manera va restablir, la comunicació
entre Olot i Girona. Per assegurar la comunicació, va establir
un camp d’operacions focalitzat a Olot, amb torres artillades.
La torre de Canadell està estructurada per tenir canons.
Així, va assegurar les carreteres que anaven cap a Girona i
va evitar que les patrulles de recapte dels carlins (cobraven
COL·LABORACIONSper Xavier Valeri
Gesto’sPERRUQUERS
ESTÈTICAC/. Major de Santa Magdalena, 12
17857 SANT JOAN LES FONTSe-mail. [email protected]
HORES CONVINGUDESTel. 972 29 12 19
11
COL·LABORACIONS
contribucions) entressin al territori.
Després de la guerra, la major part de les fortifi cacions van ser
destruïdes. Bàsicament, per fer cases. Això no obstant, la torre
va quedar perquè no era pràctic destruir-la.
Telegrafi a òptica
Joan Alonso data la torre al 1833 (argumenta la data amb
senyals arquitectònics). Quan, segons ell, era una torre
de telegrafi a òptica. L’estat liberal necessitava d’unes
comunicacions ràpides i segures per tal d’inserir Catalunya
d’una manera efectiva dins de la seva administració. Per
això va millorar la xarxa de carreteres i va crear una xarxa de
telegrafi a òptica, de la qual ja se sabia que, en aquell temps,
s’havia convertit en un sistema desfasat i plenament superat
per la telegrafi a elèctrica.
De fet, la telegrafi a òptica era un sistema inventat a França per
Claude Chappe i molt usat a la França de Napoleó i de Lluís
Felip. També es va fer servir a Anglaterra, els Estats Units i fi ns
i tot a l’Argèlia colonial.
El problema que el Govern tenia a Catalunya eren els carlins
que s’aprofi taven de l’extensa orografi a muntanyosa per
mantenir un permanent clima de por i inestabilitat al país. Els
insurrectes (carlins o republicans) el primer que feien era tallar
els pals de la telegrafi a elèctrica per deixar incomunicades del
govern les zones que intentaven controlar.
Joan Alonso explica: <Durant la segona guerra carlina (1846-
49) a part de ser una torre fusellera va formar part de la línia de
telegrafi a òptica militar Olot-Figueres. Aquesta torre no segueix
el model de les torres de telegrafi a òptica, perquè no va ser
construïda de nova planta. El tercer i quart pis es van haver
d’habilitar per a la instal·lació del mecanisme de comunicació.
En aquesta època van arrebossar les parets>.
A les comarques de Girona, l’any 1850 el Govern va acabar
de construir un ramal que comunicava la Jonquera amb
Barcelona a través de 17 torres. Està documentada una línia
de 12 torres que comunicava Girona amb Barcelona. Les de
Girona a Barcelona estaven ubicades a Montgat, Vilassar de
Mar, Caldes d’Estrac, Calella, Hostalric, Maçanet de la Selva,
Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Blanes, Can Planes,
Sant Dalmai i Girona. Existia un ramal que comunicava Girona
amb Olot a través de les torres de Sant Miquel, Borgonyà,
Banyoles, Falgons, el Sallent, Begudà (Sant Joan les Fonts) i Olot. Per la seva part, Olot es comunicava amb Vic per Santa
Maria dels Arcs, Sant Feliu de Pallerols, Sant Andreu de Pruït,
Manlleu i Vic.
El Govern va aconseguir implantar una xarxa de comunicació
òptica important i relativament efi caç, perquè quan hi havia
boira o broma baixa era completament inútil. Les torres van
acollir de 2 a 4 empleats o soldats que hi feien vida. En temps
de pau existia un servei d’operadors civils, format per antics
soldats, que depenia de la comandància militar.
Alonso exposa: <També es té constància que aquesta torre
s’utilitzà més tard en la Guerra Civil Espanyola. D’aquesta
època se n’aprecien reformes a la part de dalt. El lloc on hi havia
hagut el terra de la terrassa a l’època de les guerres carlines,
durant la Guerra Civil Espanyola s’hi va fer el teulat de la torre.
Ho demostren les bigues enganxades a les parets i posades
de manera que fan molt pendent i per tant aguantaven el teulat
i no una terrassa.
A les parets, queden restes de bigues cremades. Això fa
pensar que en els últims confl ictes la torra va patir un incendi.
Dues de les fi nestres canoneres estan força destrossades. La
inscripció més antiga que he trobat en una espitllera data de
l’any 1938 i hi diu: <Estuvo este camarada en este Castillo>.
1) David Garrido Valls. Vida i regnat de Martí I. Rafel Dalmau.
Editor. Pàg, 70-71.
2) Joan Alonso Sadurní Reconstrucció de les Torres de
Telegrafi a Òptica de la Garrotxa
Electrònica Joan, SLc/. Santiago Rusiñol, 15 - 17857 Sant Joan les Fonts (Girona)
Tel. 0034 972 290 821 - [email protected]
BONES FESTES!
El Sorollde les Fonts
12
NOTA DE PREMSARedacció
Una troballa documental impor-tant de Sant Joan les Fonts: Dos pergamins localitzats a MarsellaEls dos investigadors de la història, en Gaspar Guardiola Triadú
i Jesús Culebras Devesa, aquest estiu han localitzat a Marsella
(França) dos documents importants que fan referència a la
població de Sant Joan les Fonts. Es tracta de dos pergamins.
Aquests han estat transcrits per l’historiador i paleògraf Gaspar
Guardiola.
El primer document que mesura 15 x 60 cm, data del 9 de juliol
de 1106, l’any 48 del rei Felip de França. És la confi rmació de
la donació d’un alou que contenia les esglésies de Sant Joan
les Fonts, Santa Maria de Castellar, Sant Pere de Lligordà, Sant
Cristòfol les Fonts i Santa Eulàlia de Begudà, amb els delmes,
primícies i altres drets d’església, exceptuant l’heretat de Raimon,
sagristà i de Pere. Feta per Berenguer Humbert, bisbe de Girona,
a favor del cardenal Ricard, abat del cenobi de Sant Víctor de
Marsella i els seus successors en el càrrec; amb la condició que
aquestes esglésies eclesiàsticament dependrien dels successius
bisbes de Girona. El document fou signat per Berenguer Humbert
que va actuar a Girona com a bisbe entre 1094 i 1111.
El segon document de mesura 10 x 40 cm data de 10 de les
calendes d’octubre de l’any 19 del rei Lluís de França (any 1127).
És la confi rmació de la donació que van fer Udalard, vescomte
difunt i la seva muller Ermessenda, de l’església de Sant Esteve o
Sant Joan de les Fonts Inferiors; feta per Berenguer Dalmau, bisbe
de Girona, a favor de Bernat, abat del monestir de Sant Víctor de
Marsella, als monjos de dit monestir i els seus successors; amb
la condició que servirien la canònica obediència i reverència a
l’església de Girona. Berenguer Dalmau, bisbe de Girona, va
actuar de 1113 a 1145.
Aquests dos documents formen part del fons de l’abadia de Sant
Víctor de Marsella, fundada el segle V per Jean Cassien. Edifi cada
prop les tombes dels màrtirs de Marsella, entre els quals hi havia
Sant Víctor, nom que dóna lloc a l’esmentada abadia. Durant
el primer mil·lenni, aquesta abadia benedictina va gaudir del
seu màxim esplendor. La seva infl uència espiritual, lingüística i
cultural va arribar a les contrades gironines a través dels comtes
de Besalú.
L’historiador santjoanenc, en Francesc Caula, ja citava en alguns
dels seus treballs aquests monjos provençals.
Ara, aquests dos investigadors han donat les fotocòpies
desinteressadament a l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts per
tal que la gent conegui la relació històrica entre el monestir de
Sant Joan les Fonts i el de Sant Víctor de Marsella. El seu objectiu
sempre ha estat el mateix, la recuperació de la petita-gran història
local, a través d’articles a les revistes comarcals i llibres que fan
referència a la Garrotxa i el Baix Empordà. Gaspar Guardiola,
juntament amb Josep Oliveras i Manel Soler, acaba de publicar
recentment el cinquè llibre, el qual fa referència als masos i molins
de Sant Joan les Fonts i en Jesús Culebras és a punt de publicar
el tercer llibre de la col·lecció dels Quaderns de la Revista de
Girona que tracta de Rupià.
13
Per a l’obtenció i renovacióde permisos de conduir,
llicència d’armes i altres tipus de revisions.
Tel. 972 29 11 61Tel. 972 29 11 61Carrer Juvinyà, 15
17857 Sant Joan les FontsHorari d’ofi cina: dimarts i divendres de 17 h a 21 h.
CENTRE DE RECONEIXEMENTS
MÈDICS SANT JOAN LES FONTS
Entitat concertada amb la Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Ciutadania,
registre d’entitats D14176.Serveis autoritzats:- Places públiques i privades- Servei d’Ajuda Domiciliària (S.A.D.) amb núm. de registre S01255.- Residència Assistida amb núm. de registre S04316.- Centre de Dia amb núm. de registre S04254.
C/ Sant Pere, 20 Tel. 972 29 22 44 · Fax: 972 29 04 14
e -mail: [email protected] SANT JOAN LES FONTS
(Girona)
Entrepans calents,
entrepans freds, tapes,
plats combinats, amanides...plats combinats, amanides...
I ara...
CARN A LA BRASA !per encàrrec
Truca’ns i reserva la teva taula!
Tel. 972 29 01 59
C/ Paperera Torras, s/n - Sant Joan les Fonts
Horari:
de dilluns a dissabte
de 5:30h a 22:00h
diumenge
de 5:30h a 21h
Gaudeix del teu bar esportiu
a Sant Joan les Fonts,
tots els dies de la setmana!
GGGGaauuddddeeeiiixxx dddeelll ttteeuu bbbaarr eeessppoorrttiiiuuuu
aaa SSannt JJooaann lleesss FFFoonttsss,,
tttooottsss eeellsss ddiiieeesss ddeee llaa ssseettmmaannaaa!!!
Gaudeix del teu bar esportiu
a Sant Joan les Fonts,
tots els dies de la setmana!
TTTTTTTrrrrruuucccaaa’’’’nnnssss iiii rrrreeeesssseeeerrrvvvaaa llllaa tttteeeevvvvaaaa tttttaaaauuulllllaaaaa!!!!!
TTTTTTTTTeeeeelllll... 999999777777222222 22222299999 0000011111 5555555999999999
Truca’ns i reserva la teva taula!
Tel. 972 29 01 59
barla piscinasant joan les fonts
5 generacions: Asia, Ruth Ramos, Conchi Vila, Maria Gómez i Maria Montoya (98) anys
El Sorollde les Fonts
14
ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Grup de joves “els colats”El Grup de Joves “Els Colats” som un grup de nois i noies
del poble de Sant Joan les Fonts amb moltes ganes de fer
activitats per a la nostra gent, sobretot pels joves i els infants.
Ens reunim un cop al mes per veure quines activitats podem
portar a terme al municipi, programar-les i preparar-les.
També ens reunim dos cops a l’any amb l’Alcaldia per parlar
del que creiem que és necessari pel nostre municipi quant a
planifi cació juvenil.
Organitzem, entre d’altres, el Ral·li Boig que es ve realitzant
des de fa una colla d’anys per la festa del Roser, la Quina per
la Marató de TV3 que aquest ja serà el tercer any que la fem i
la Castanyada infantil.
A part d’això, també col·laborem amb els patges reials i la
cavalcada de la nit de Reis per omplir d’il·lusions i somriures
a tots els infants. El Sant Joan en Flor, el carnestoltes infantil
i la Fira Internacional de Bruixeria, també són activitats on els
Colats ajudem a fer-les créixer.
El grup de joves Els Colats us volem convidar a la Quina per
la Marató de TV3 d’aquest any. Es farà el proper dia 21 de
desembre al Centre Sociocultural de Sant Joan les Fonts a 2/4
de 7 de la tarda. Us hi esperem a tots.
15
ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS
El Club Poliesportiu Santjoanenc us informa de les noves activitats d’aquesta temporada,
OBERTES A TOTHOM SOCIS I NO SOCIS
A les instal.lacions del gimnàs es porten a terme les següents activitats:
El gimnàs é obert de dilluns a divendres de 18:00 a 22:00 h per fer musculació i/o cardio i per spinning sense monitor.
ELS DILLUNS 12 i 19 I ELS DIVENDRES 16 i 23 DE GENER DE 18.30 H A 19.30 H. PORTES OBERTES DE CLASSES DE SPINNING AMB MONITORA PER A TOTS ELS SOCIS I NO SOCIS.
PER MÉS INFORMACIÓ AL TEL. 972292237
15 a 16h
17:30 a 18:30h
18:30 a 19:30h
19:30 a 20:30h
20:30 a 21:30h
GENT GRAN
SPINNING AMB MONITOR
GENT GRAN
SPINNING AMB MONITOR
ZUMBA
ZUMBA
MANTENIMENT ÀREA
ZUMBA
ZUMBA
TONIFICACIÓ QUIMA
MANTENIMENT ÀREA
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
El Sorollde les Fonts
16
ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Activitats 2014 Associació de Comerciants
FES LA BOSSAEl comerç de Sant Joan les Fonts augmentarà la competitivitat
gràcies al projecte FES LA BOSSA
L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts i la Cambra de Comerç
de Girona han inclòs l’Associació de Comerciants de Sant
Joan les Fonts i tots els establiments turístics al projecte FES
LA BOSSA: Escapa’t i Emociona’t. Una bona oportunitat de
promocionar i difondre els establiments i atractius turístics a
través de la pàgina web www.feslabossa.cat i l’aplicació per
mòbil FesLaBossa. Es tracta d’un aparador on donar a conèixer
els pobles, comerços, llocs emblemàtics i gastronomia de
cada municipi i crear sinergies mitjançant ofertes i sortejos
entre ells.
Aquesta plataforma constitueix un gran avantatge per als
nostres establiments oferint l’oportunitat de participar-hi de
forma gratuïta i amb la possibilitat de gestionar-se personalment
l’apartat de la pàgina web de cada establiment.
FIRA DEL TASTETEl 27 d’abril a la 1 del migdia al pavelló del Club Esportiu
Santjoanenc es va dur a terme la 18è Fira del tastet, una de
les activitat més emblemàtiques de la nostra associació, que
ja es consolida com una activitat dins el programa anual
d’actes de Sant Joan i dins del sector de la gastronomia de la
comarca. Aquest any com a record vam poder comptar amb
la participació de 19 establiments i amb més de 500 persones
assistents que van poder gaudir del tast de tots els productes
elaborats artesanalment pels nostres establiments.
Aquesta fi ra pretén dinamitzar el comerç del municipi i afavorí
la marca de proximitat.
Per acabar amb el ball tradicional.
19è.CONCURS FLORAL
Els dies 24 i 25 de maig la nostra associació va tornar
a participar en l’11a Exposició de fl ors i la 14è mostra de
Bonsais, i va poder realitzar el 19è concurs fl oral al Monestir
romànic.
Aquest anys, a més d’organitzar el concurs de rams i centres
de fl ors, va tornar a participar decorant els nostres barris
més emblemàtics, part del Pont Medieval i diferents fonts del
municipi.
Una de les quals, gràcies a la col·laboració de la colla de
carnaval Santjoanenca, va poder guarnir amb part de la
carrossa guanyadora aquest any del primer premi de carrosses
a Olot.
Felicitats colla Sanjoanenca per aquest premi tan merescut i
gràcies per la vostra col·laboració.
FESTA DE SANT ANTONIEl dia 14 de juny, el nostre emblemàtic carrer de Sant Antoni va
tornar a celebrar la festa en honor al seu nom, com és costum
a les 8 del vespre tot i la pluja es va donar pas al “res del
Rosari”, als locals de l’antiga escola de dibuix i per quart cop
a les 21 h. al Centre Sociocultural va tornar a organitzar un
sopar popular- botifarrada, que va comptar amb la participació
d’unes 125 persones, i que va fi nalitzar amb un ball per a tots
els assistents.
17
ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS
VIII FIRA INTERNACIONAL DE LA BRUIXERIAEl 4 i 5 d’octubre la nostra associació, com ja porta fent els
darrers anys, va tornar a col·laborar en la Fira de bruixeria.
Com cada any la nostra associació disposa d’una parada
durant els dos dies que dura la fi ra per tal de poder exposar i
vendre els diferents productes dels nostres associats i poder
recaptar diners per a poder fer les diferents activitats que porta
a terme la nostra associació al poble.
CALIU NADALENC 2014El dia 14 de desembre a les 4’30 h la tarda a la plaça Major de
Sant Joan les Fonts, es portarà a terme el 8è Caliu Nadalenc
i tradicional cagada del tió de l’Associació de Comerciants,
dirigida a tots els nens fi ns a 10 anys.
Aquest any, igual que l’any anterior, per tal de poder fer caga
el tió, tots els nens i nenes hauran de realitzar una activitat per
tal de guarnir l’arbre que estarà junt al tió durant tot el Nadal
a la plaça del poble i fer una aportació per la Marato de TV3.
Per acabar hi haurà xocolata i coca per a tothom
PROMOCIÓ NADALENCA DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DEL MUNCIPI DE SANT JOAN LES FONTSAquest any per tal d’incentivar les compres de Nadal al nostre
poble, des de l’Associació s’ha posat en marxa l’obsequi
d’un paraigua a totes aquelles persones que aportin tiquets
de compra d’almenys 5 establiments dels 48 que estan a
l’Associació per un import mínim de 100 € entre tots.
Aquesta campanya es portarà a terme per tal d’animar a la
gent a gastar als establiments del nostre poble, hem de pensar
que l’Associació està formada per més de 48 establiments de
diferents sectors, no només botigues sinó també perruqueries,
estètiques, farmàcia, mobles, estanc, assegurances, bars,
restaurants...
BONES FESTES A TOTS!!!
Isabel Rigat i Aulí
Presidenta Associació de Comerciants del municipi de Sant Joan les Fonts
El Sorollde les Fonts
18
ENTITATS i EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Quarta catalana
Cadet
Escoleta
Aleví B
Juvenil
Infantil
Benjamí
Aleví A
AE LA CANYA 2014/15
19
L’AJUNTAMENT INFORMA
L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, Noel Alimentaria S.A.U. i l’Obra Social la Caixa, enceten el projecte “Ajudes d’Emergència Social” per ajudar a les famílies en situació de risc
Per diverses circumstàncies provocades per la crisi econòmica, al
municipi existeixen nombrosos casos de famílies i infants que es
troben en situació de risc. És per això que l’Ajuntament de Sant Joan
les Fonts ha cercat línies de fi nançament per solventar aquestes
situacions.
La Societat Noel Alimentària S.A.U. ha estat la primera en oferir-se
a formar part del projecte. L’empresa ha reconegut la importància
de les activitats socials que s’impulsen des de l’Àrea d’Atenció a les
Persones de l’Ajuntament prenent el compromís de col·laborar en
la seva realització amb l’aportació global de 75.000 € que es faran
efectius fraccionadament durant cinc anys.
A principis de desembre, ha estat el torn de la de l’Obra Social “la
Caixa”. L’alcalde de Sant Joan les Fonts, Joan Espona, i el Director
d’Àrea de Negoci de “la Caixa” a la Garrotxa-Ripollès, Antoni Tremosa,
varen signar el conveni pel qual l’Obra Social “la Caixa” col·laborarà
en el projecte, tot col·laborant amb una aportació global de 6.000
euros.
El projecte “Ajudes d’emergència social” engloba el cobriment de les
necessitats bàsiques no cobertes per altres sistemes de protecció
(aliments, vestuari, allotjament...), ajudes d’ús i manteniment
d’habitatge, exercici d’activitats d’inserció sociolaboral i atenció al
menor (adquisició de llibres de text, material escolar, etc.).
Els benefi ciaris de l’ajuda han d’estar empadronats al municipi de Sant
Joan les Fonts, ser majors d’edat i no disposar d’ingressos sufi cients
per afrontar les despeses derivades de la situació d’emergència,
aportant la documentació requerida en cada cas.
Joan Espona, l’alcalde de Sant Joan les Fonts, ha volgut expressar
l’agraïment per part de tot l’equip de govern del suport rebut
d’Anna Bosch i Joan Boix de Noel Alimentària, ja que gràcies a la
col·laboració privada serà possible iniciar aquest projecte i solventar
situacions que són, malauradament, una realitat quotidiana, i que
com a responsable institucional del municipi farà el possible perquè
no es continuïn repetint.
Espona també ha volgut expressar l’agraïment per part de tot l’equip
de govern del suport rebut de “la Caixa”, ja que gràcies a aportacions
com les seves, és possible tirar endavant aquest projecte amb un
objectiu molt clar: ajudar les famílies que es troben en situació de risc.
Per la seva part, Antoni Tremosa, ha volgut posar de manifest que
l’Obra Social “la Caixa” des de fa més de 100 anys, treballa per donar
oportunitats a les persones i per intentar garantir-los un futur millor.
I que esperem que aquesta aportació de 6.000 euros contribueixi a
millorar la mida de moltes persones
Recta fi nal de les obres de millora de l’entorn de la plaça Major de Sant Joan les Fonts
Durant la segona setmana d’octubre es van iniciar les obres de millora
de l’entorn de la plaça Major de Sant Joan les Fonts, una actuació
que té per objectiu arranjar el paviment, les voreres, soterrar i millorar
les instal·lacions, així com també millorar els accessos peatonals i
rodats.
L’Ajuntament va estudiar una proposta que minimitzés les molèsties
als comerços i veïns de la plaça, i es va considerar oportú dur a terme
les obres en quatre fases, diferenciades per sectors, evitant tallar
completament els accessos als establiments i la circulació al barri
vell.
Finalitzada la urbanització del tram fi nal del secretari Moret
Es tracta d’un tram que connecta l’Eixample Cisteller amb l’Avinguda
Rafael Torras, millorant així els accessos al sector del cementiri.
En una primera fase es va arranjar l’avinguda Rafael Torras, i
amb aquesta connexió es dóna per acabada la intervenció a la
urbanització, que oferirà una accessibilitat òptima a tot sector;
millorant notablement els accessos i facilitant la circulació.
La intervenció ha consisitit en la instal·lació de nous serveis (aigua,
desaigües i il·luminació), construcció de voreres i pavimentació
asfàltica de tot el tram.
El Sorollde les Fonts
20
Aparcaments al costat de l’Ajuntament
S’ha arranjat el pas que enllaça la carretera d’Olot amb el carrer Sant
Antoni i s’ha adequat l’aparcament del costat de l’Ajuntament. En total
hi haurà 12 noves places de pàrquing. Els aparcaments seran lliures
de 21 a 9 h i durant el dia: de 9 a 21 h hi haurà temps limitat, facilitant
l’accés al comerç del nucli i evitant que s’hi estacionin vehicles sense
cap tipus de control.
Obres de millora al cementiriS’han fi nalitzat les obres de millora realitzades al cementiri municipal
de Sant Joan les Fonts. Els treballs han comportat la introducció de
formigó a tot el parterre de la part nova del cementiri, oferint una
millor accessibilitat i una bona imatge.
S’aprova inicialment el Pressupost 2015S’ha aprovat inicialment el pressupost per al 2015.
Actualment està en fase d’exposició pública. Enguany el total és de
3.285.003,49 €, un increment de tan sols el 1,25% respecte l’any
anterior.
No s’apujaran impostosS’han aprovat les ordenances fi scals corresponents a l’exercici 2015
en les quals no hi ha hagut cap increment en els impostos. S’ha
regularitzat la taxa d’escombraries pel que respecte als industrials i
comercials, en aquests últims se’ls ha rebaixat l’import que pagaven.
PRESSUPOST DE DESPESES
PRESSUPOST D’INGRESSOS
L’AJUNTAMENT INFORMA
RESULTATS 9N
21
L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts aposta per la comunicació
Volem apropar-nos al ciutadà i que tothom s’assabenti del que fem, les nostres inquietuds, la participació ciutadana en cada esdeveniment, dotar de memòria aquells records que ens fan viure un present feliç i esperonar un futur encara millor, en definitiva, volem donar a conèixer el municipi Sant Joan les Fonts itot el que l’envolta.La tecnologia avança molt de pressa i era necessària una remodelació delsmitjans de difusió existents. Per tant, hem treballat en la millora de la pàgina web institucional, incloent notícies actualitzades diàriament i la possibilitat de fer els tràmits online: www.santjoanlesfonts.cat
També calia donar un nou aire a l’agenda mensual, modernitzant-la i incloent-hi les novetats, perquè tots els que no puguin visitar la pàgina web, estiguin al corrent de les activitats i les notícies més destacades. Cada mes la trobareu a les vostres bústies.
Ens has trobat a les xarxes socials? Donem més impuls i dinamitzem la nostra difusió a través de les xarxes socials. Hem trobat un mitjà de comunicació més directe, àgil i proper que ens apropaal ciutadà i ens facilita la tasca de comunicació de les nostres activitats. Assabenta’t de tot i posa’t en contacte amb nosaltres a…
Facebook Twitter InstagramAjuntament Sant Joan les Fonts @santjoanfontsaj Sant Joan les Fonts
“La bona comunicació neix d’una escolta activa. Nosaltres hemposat fil directe amb el ciutadà i els mitjans de comunicació.”
Joan Espona, Alcalde i President
CONSOLIDEM PROJECTES, MILLOREM MUNICIPI En les següents pàgines podras informar-te de tot allò que està damunt la taula i també dels projectes nous. Volem que el nostre municipi mantingui els espais naturals i en preservi els seus recursos, oferint noves eines al visitant, apostant
per la cultura, la conservació del patrimoni històric i també continuar descobrint el llegat dels nostres avantpassats… i tot això sense deixar de banda la constant millora dels cascs antics, les infraestructures urbanes i la conservació de tots els seus nuclis. Volem gaudir d’un municipi on la principal raó de ser sigui el benestar dels seus ciutadans, fent-los
sentir orgullosos del seu territori.
Des de fa uns mesos hem engegat una nova línea de treball on pretenem transmetre amb la màxima difusió possible les activitats i esdeveniments que succeeixen al nostre municipi.
Sant Joan les Fonts, La Canya i Beguà sempre han estat un nuclis participatius i vius, però mancava una difusió que permetés ressaltar la tasca veïnal, de l’ajuntament i de tots els col·laboradors, per donar a conèixer qui som i com treballem.
Aprofitnat les noves eines, ens apropem més fàcilment al ciutadà,escoltant les idees i suggeriments…
Qui millor que els seus habitants sap com fer créixer un poble?
De Sant Joan les Fonts al món!
El Sorollde les Fonts
22
Pont RomànicPrimera fase de restauració
Arqueologia al BoscarróExecució de la 4ª fase d’excavacions
Torre Canadell Adquisició com a monument històric
catalogat
Església ParroquialAdequació de l’entorn
Vitralls
Inici del projecte de disseny dels vitralls
Associació de Patrimoni Històric
Creació d’un equip de persones que
vetllen pel patrimoni del municipi
A.E. La CanyaMillora a diferents sectors de la zona
esportiva (entrada i interior)
Pavelló: PiscinaNova fase de millora de la piscina
municipal. Anualitats 2014/2015
Pavelló: CobertaSubstitució del generador de ventilació i
acondicionament de la instal·lació
Gestor EsetReestructuració del sistema de treball
intern
Comunicació• Creació de l’Àrea de comunicació
• Consolidació de la presència online via
pàgina web i xarxes socials
Sortides CulturalsOferta periòdica de sortides culturals
Teatre AmateurFomentar els intercanvis de
representacions entre companyies
comarcals
Escola CastanyerMillorar les infraestructures
Parc de les OlorsPotenciar el projecte a través d’una 2ª fase
Vila FloridaFomentar els espais verds i les fl ors al
municipi
Manteniment de les 2 Flors d’Honors
obtingudes per Viles Florides
Bassa dels Ànecs – PeracaulaAmpliació de l’estany
BoscarróMillora de tot l’entorn de l’espai natural
Turonell Preservació del torrent Turonell amb la
modifi cació del traçat de la carretera que
va a can Martinot
Camins Rurals
Millora i consolidació dels entorns de
diferents trams de camins rurals del
municipi
CementirisContinuar amb la millora dels cementiris
La Canya• Millora de voreres i adequació de la
senyalització a diferents sectors
• Acondicionament d’un pas lateral a la
rotonda entre la ctra. Mulleres i el Terra
Vermell
Begudà • Millora de voreres i adequació de la
senyalització
• Instal·lació d’un sistema de seguretat
al polígon
Sant Joan les Fonts• Asfaltat a diferents carrers del nucli
• Millora de l’entorn i accessos a la
plaça Major
• Diverses accions per a la dinamització
del nucli antic
Monuments i Patrimoni Històric
Zones Esportives Ens institucionalCultura i Ensenyament
Cascs Urbans Patrimoni Natural
23
Ajudes d’Emergència SocialPotenciar les ajudes a famílies en situació
de risc
Plans d’aturCreació de plans de treball pels aturats
del municipi
AssociacionsPotenciar l’associacionisme als tres nuclis
de població
Convenis de col·laboracióFacilitar les pràctiques dels estudiants al
propi municipi
Brigades JovesDesprés de l’èxit de les Brigades Joves
del 2013, es continuarà treballant i, a més,
amb un augment de participants
Fil directe amb l’AlcaldeConsolidació de, com a mínim, dues
reunions anuals entre joves i alcaldia, per
millorar les polítiques de joventut
Comitiva ReialEs millora el vestuari de la Comitiva Reial
tal i com es va acordar en l’última reunió
dels joves amb l’alcalde
Pàrquing caravanesHabilitació d’un espai per a caravanes
Nova web turísticaPresentació i dinamització d’una web
més accessible i moderna per donar a
conèixer el territori i les activitats
Oferta turísticaDonar oportunitats a empreses
turístiques d’oferir el nostre patrimoni
Atenció a les persones
Turisme Joventut
Reestructurem la nostra manera de treballar per ser eficients, transversals i
apropar els tràmits al ciutadà
Estem implantant un nou sistema de treball anomenat Gestor d’Expedients Eset.Es tracta d’un procés de transformació interna per optimitzar recursos i convertir-nos en un ajuntament digital, donant més facilitats als ciutadans alhora de relacionar-se amb nosaltres, a través de la pàgina web institucional.
Serem el primer ajuntament de gairebé 3.000 habitants, en implantar aquest projecte, que té per objectius les següents millores: INTERNS: aconseguir més eficàcia i eficiència en l’execució dels tràmits que es trasllada en una millora pel ciutadà
Canvi d’hàbits de l’organització internaAdoptar mètodes de treball transversalsInclusió de la signatura digital
INTERACCIÓ AMB EL CIUTADÀ: al apostar pels serveis digitals Seu-e, Eres, E-tram i Eacat l’Ajuntament permet gestionar els tràmits des de casa, amb tots els beneficis que això comporta:
Obert 24 hores, 365 dies l’anySense cuesResposta automàtica
El Sorollde les Fonts
24
NOVA OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN LES FONTS
L’aposta pel turisme a la comarca de la Garrotxa i, també al municipi
de Sant Joan les Fonts, és clara i es pot palpar en accions com la
que el passat 21 de juny va dur a terme l’Ajuntament de Sant Joan
les Fonts amb l’obertura d’un nou espai destinat a l’atenció turística.
Un dels moments més esperats durant la festa Major de Sant Joan va
ser l’obertura de la nova Ofi cina de Turisme de Sant Joan les Fonts,
no només pel públic visitant, sinó també per la mateixa població
santjoanenca, que va poder gaudir de la visita a un espai municipal
molt apreciat i recordat per la gent i que l’ha vist renéixer amb aquesta
nova utilitat.
Ca l’Esquirolet, com es coneix popularment la casa que ara ocupa la
nova Ofi cina de turisme, s’ha convertit en un espai amè, agradable
i proper on el municipi rebrà el públic visitant que vulgui conèixer
l’entorn local i comarcal.
L’accés principal ens porta a l’espai de recepció i atenció al públic, on
en breu també hi haurà una botiga amb productes locals de qualitat
i productes de la xarxa del Parc de les Olors.
Al pis superior s’hi pot veure una breu exposició sobre la lava i l’aigua,
característiques d’aquest municipi, així com també una maqueta de
Sant Joan les Fonts i un audiovisual. En aquest pis s’ha reservat un
espai pels visitants que volen fer una parada i relaxar-se llegint alguna
publicació turística tot gaudint de la visió del riu Fluvià i del pont
medieval.
A la planta soterrada hi ha prevista la obertura d’un bar.
Aquesta ofi cina no només ha de servir per informar, sinó que també
esdevindrà punt d’atenció i d’inici d’activitats relacionades amb el
turisme i amb el propi patrimoni natural i cultural del municipi.
La nova ofi cina triplica els usuaris
- 21 de juny obertura de la nova ofi cina de turisme Ca l’Esquirolet,
amb un horari més ampli.
Cada dia de 10 a 14 h i de dimecres a dissabte les tardes de 17 a 19 h.
- Han passat per l’ofi cina 2248 persones. (juny= 220 / juliol=774 /
agost=1.254...).
- El públic atès a l’ofi cina és majoritàriament català (60%) i provinent
de Barcelona i Girona. De la resta de l’Estat (23%) el públic majoritari
prové de Madrid, València i el País Basc. I el públic Europeu (15%)
prové majoritàriament de França, Anglaterra i Bèlgica. El públic de la
resta del món representa (2%).
- El motiu principal que sol·liciten els visitants és conèixer el municipi
i destacant la ruta de les 3 colades (1617) i la Ruta de les Fonts i
Verlets. Seguidament la Ruta medieval – monuments ( 728). També
la Garrotxa (438) i rutes a peu (1.176) Alta Garrotxa (321).
- El perfi l del visitant és majoritàriament familiar (969), Seguidament
per parelles (664) i per grups d’amics (338).
Amb aquesta nova ubicació la gent arriba sola, ja que la senyalització
de l’ofi cina de turisme ha arribat un mes més tard i els visitants ho
han trobat fàcilment gràcies al nou emplaçament estratègic, just en el
punt neuràlgic del municipi: l’església, el pont, les rutes,... És un lloc
de pas amb una afl uència de turistes molt més elevada que al Castell,
on estava l’antiga ofi cina.
Fa poc s’ha obert un espai “botigueta” amb articles de record del
municipi i de la Garrotxa, amb la previsió de més endavant oferir
productes alimentaris de productors locals.
25
ENTITATS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS
Escola de Belles ArtsDes de l’octubre que hem començat les activitats com sempre
de 7 a 9 del vespre fem classes de dibuix, pintura, plàstica
infantil, fotografi a i modelatge i els dimarts de 6 a les 8 de la
tarda fem el curs de CERÀMICA
Pel proper 17 de gener començarà un MONOGRÀFIC DE
FOTOGRAFIA, els diumenges al matí durant 5 setmanes i un
dia és fotografi a nocturna, va molt dirigit a les persones que
tenen una bona càmera fotogràfi ca i volen treure-li tot el profi t.
El 17 de gener farem el monogràfi c de DECORACIÓ DE
CAIXES de 10 a 12 del matí, on aprendrem a decorar caixes
de fruites, capses de fusta o cartró amb diferents tècniques, el
decapatge, collage,...
El 7 de març de 16 a 18 hores farem el monogràfi c CUIDEM
LES NOSTRES PLANTES DE JARDI I TERRASSES, on
aprendrem tot el relacionat amb la poda, els transplantaments,
el reg, l‘adob,...
Aquest any també exposarem els pessebres fets pel nostres
alumnes més joves. A l’Església parroquial, al Monestir
Romànic i a l’Ofi cina de Turisme.
El 26 de desembre (dia de Sant Esteve) a 2/4 d’1 del migdia
a la Sala d’Exposicions de l’escola hi haurà el repartiment de
premis del XXXVII CONCURS DE NADALES.
Restauració de mobles
El Sorollde les Fonts
26
PREGÓ DE FESTA MAJOR
Pregó de Festa Major 2014: Manel Ros
Col·legi Divina Pastora, any 1960
Hola, bona tarda i bon capvespre a tothom.
Excel·lentíssim Sr. Alcalde, regidor de participació ciutadana i
festes i demés regidors d’aquest Ajuntament de Sant Joan les
Fonts, president i demés membres de la Comissió de Festes,
veïns, conciutadans, amics i familiars que heu tingut a bé el venir
a escoltar aquest pregó, us agraeixo de tot cor el que estigueu
aquí.
Us vull dir que el culpable i això entre cometes que jo avui us
faci el pregó és el nostre excel·lentíssim Sr. Alcalde Joan Espona.
El coneixeu i sabeu que és un home treballador, insistent i molt
persistent en tot el que fa. Puc dir-vos que a la tercera s’ha sortit
amb la seva, doncs anys enrere va proposar al meu pare Pere,
home de fortes conviccions santjoanenques que el fes però no
va ser ésser possible; fa també 5 o 6 anys m’ho va proposar a
mi, però la data coincidia amb un viatge de negocis a Xile i no va
ésser possible tampoc, però ara sí m’ha enganxat i no li he pogut
dir que no, tot i que ell sap que el faig amb molt de gust.
Quan a un li proposen fer el pregó del seu poble hom pot pensar
que és perquè ets una persona famosa, del món de la faràndula,
de la política, de la cultura, de l’esport, de la societat civil o perquè
ja t’has fet gran i pots aportar idees, sentiments, experiències de
les moltes coses viscudes en el transcurs dels anys.
Com bé podeu suposar és aquest segon cas i no el primer el que
crec ha portat al Sr. Alcalde a proposar-me que us faci el pregó.
D’aquí 10 dies, exactament el dia 30, faig 57 anys dels quals n’he
viscut els 24 primers a St. Joan. Després quan em vaig casar vaig
anar a viure a Olot, on resideixo tot i que encara tinc un contacte
pràcticament diari amb Sant Joan. M’ha fet especial il·lusió el fet
que en el programa de festes em defi neixin com un santjoanenc
d’arrel. Amb aquesta idea em quedo i amb aquesta idea us
acabaré aquest pregó més endavant.
Vull que sapigueu, santjoanencs, que sempre m’he sentit molt
orgullós d’haver nascut en aquest poble, un poble que fi ns avui
m’ho ha donat tot i no m’ha tret res. Que em va donar una primera
família, el meu pare Pere, en Peret de “Cal Llauner” que molts heu
conegut i que ens va deixar l’any passat als 95 anys. Treballador
incansable, molt exigent però també un home just i legal. Un
home sa. Una persona on un s’hi podia emmirallar. La meva mare
Natàlia, que sempre s’ha preocupat no em faltés res, i els meus
germans l’Anna i en Josep Mª. Tots 3 avui són aquí, al meu costat.
També una segona família. La Mariona fi lla d’en Lluís Vilanova
també d’una família de Sant Joan de tota la vida i de l’Adela
Alzamora que igualment que la meva mare varen venir a viure a
Sant Joan quan es van casar doncs totes dues eren d’Olot.
Amb la Mariona hi he compartit quasi tota la vida. La meva mare
sempre explica que amb un mes de vida ja la vaig anar a veure a
casa seva quan acabava de néixer, doncs les nostres mares eren
amigues. Vàrem festejar 8 anys i en portem 32 de casats o sigui fa
40 anys que ens aguantem. Avui això ja és tot un èxit.
No hi ha dubte que ha estat, és i serà el pal de paller de la meva
vida. Amb ella hi he tingut 2 fi lls que avui també estan aquí.
L’Eduard que és el gran, té 29 anys i és enginyer industrial i que
ja és a l’empresa amb mi, i l’Àstrid que també és enginyera i que
de moment treballa fora de l’empresa familiar perquè diu que de
moment vol volar, espero en un futur ens doni un cop de mà.
He parlat de la família, però també el poble m’ha donat molts amics
i companys de joventut. La llista és llarga i no em voldria deixar a
ningú, però sí voldria fer esment dels més propers. L’Esmeragdo
Masias, l’Albert Bramon, en Xevi Sala, en Jaume Rifà, en Josep
Figueras, en Mateu Lucas, en Pere Masmitjà, en Jordi Planella,
en Jaume Llagostera, l’Albert Cufí, en Jesús Bartrolí, en Xevi i en
Jesús Alonso, en Francesc Roig, en Miquel Coderch, i no em
voldria deixar de fer esment d’en Josep Dilmé que per desgràcia
fa uns anys ens va deixar.
He dit la família, he dit els amics i per últim la gent, si la gent del
poble en la qual voldria centrar aquest pregó.
No hi ha dubte que quan: et diuen has de fer el pregó de la festa
del poble t’envaeixen al moment mil records. El que abans us deia
de les vivències. Veus imatges en el record, recordes converses
amb els veïns, de fets puntuals que et marquen una vida, de
moments compartits amb amics, del contacte amb la natura, amb
els prats i fonts del nostre entorn amb el riu eix vertebrador del
municipi...
També tens curiositat per veure què han dit els teus predecessors
més immediats en el pregó. Què han dit pregoners com l’Albert
Bramon, el Dr. Arcos, en Jordi Espadalé la Mimi Badosa, la
Clara Sánchez - Castro, en Lluís Mª Vila i un llarg etcètera. Tots
santjoanencs de soca-rel.
27
PREGÓ DE FESTA MAJOR
A més, en el meu cas particular i parlant d’arrels tal i com us deia
abans, et vénen a la memòria històries i anècdotes explicades una
i mil vegades, no sé si a la vora del foc però sí en converses amb
els de més edat de la família Ros, amb la tia Asunción germana del
meu avi, amb les meves tietes Lourdes, Maria i Solita germanes
del meu pare, en les trobades familiars del dia del Roser on es
reunia aquí a la casa de Sant Joan tota la família.
Crec que un no pot entendre del tot els sentiments d’un poble
o d’una persona sense conèixer els orígens. Permeteu-me un
moment, us explicaré com van arribar els Ros a Sant Joan les
Fonts, entorn l’any 1850, o sigui ara fa uns 165 anys.
Sobre l’any 1230, o sigui fa uns 785 anys, el 178è Papa de la
història, Gregori IX, i a instàncies de qui en aquell moment
regnava en el regne de Catalunya, Aragó i València que era el
rei Jaume I el Conqueridor va enviar a Espanya unes tropes des
d’Itàlia, comandades per un tal “Fèlix Ros de Ursino”, fi ll de Roma,
per a lluitar contra els sarraïns.
Després d’un temps de combat, les tropes dirigides per aquest
tal Fèlix Ros feren fora l’enemic i el rei en agraïment, li va cedir un
extens territori al País Valencià, en concret situat en el que és ara
la província d’Alacant. Poc a poc, aquesta família Ros s’escampa
per Aragó i Catalunya formant aquí dues famílies, una que es
queda a Barcelona i una altra que fa arrels a Perpinyà i així el
1378 un tal Francisco de Ros i Ros és nomenat Comte de Felius;
fou aquest enterrat, ell i els més propers, a la església del Roselló
de St. Feliu d’Avall. La seva descendència té continuïtat amb
en Juan de Ros i Sorribas, amb Antonio de Ros i Margarit, amb
en Josep de Ros i del Pas estenent-se paulatinament la família
Ros en els segles XV, XVI i XVII per la vall del riu Têt remuntant
muntanya amunt, des de Perpinyà fi ns a Prades, Villafranche del
Confl ent, Mont - Luis, Sallagossa, Puigcerdà; continuant per la vall
del riu Segre vers la Seu d’Urgell, Balaguer i Lleida.
Tenim constància doncs, així se’n fa esment a l’Arxiu Nacional
de Madrid, que l’any 1611 la nostra família Ros vivia a Bilbe de
Cerdanya, ara dit Bellver de Cerdanya i que ja treballava el ferro.
Es ferraven cavalls, es treballava la forja, etc.
250 anys més tard, o sigui sobre l’any 1860, un tal Francisco Ros
Alsina, el meu besavi, fi ll a la vegada d’un tal també Francisco
Ros, o sigui el meu rebesavi, d’ofi ci “hojalatero” tal i com consta a
la partida de naixement del meu avi, es trasllada a la Garrotxa des
de la Cerdanya, doncs les veus fan córrer que en el riu Fluvià s’hi
han instal·lat fàbriques de paper, molins i farineres. Això comporta
una gran activitat industrial i decideix deixar de fer artesania per
dedicar-se al treball en sèrie. Sens dubte un home avançat als
temps. L’any 1887 i ja a St. Joan les Fonts, neix el meu avi Manel
Ros Darné, inscrit al jutjat municipal de Begudà. L’any 1920 neix
el meu pare Pere Ros Vilanova, jo neixo en aquest poble de Sant
Joan les Fonts, que tots estimem, el 30 de juny del 1957. A la
Cerdanya els meus avantpassats ja hi feien tubs per estufes i
xemeneies, doncs era un lloc fred i se’n necessitaven molts. Aquí
se’n continuaren fent tant el meu avi com el meu pare i encara ara
en fem després de 150 anys i els venem arreu del món.
Esperem, i aquesta és la meva il·lusió, que els meus fi lls Eduard i
Àstrid puguin continuar amb la història.
Per tant, com heu pogut escoltar, per motius evidentment
cronològics jo no vaig viure ni la Guerra Civil Espanyola ni la
postguerra posterior que va signifi car una època de penúries
per a molts. No he viscut directament ni la fam, ni els problemes
col·laterals que sabem se’n van derivar del confl icte, però si que
vaig rebre una formació en la qualse’m va ensenyar què volen dir
valors com la solidaritat, l’ajuda als demés en moments difícils i
que en una mà tancada no hi entra res.
Jo vaig començar a viure en els anys 60, una època d’inici de
prosperitat econòmica, de construcció de noves fàbriques, de
nous mitjans de transport, la Teisa; de cotxes el 600, el Dauphine;
la televisió, etc. Un esclat de dinamització social i humana en el
nostre poble de Sant Joan les Fonts.
Després tot va anar ràpid, els avanços tecnològics, la facilitat de
comunicació amb una vila absorbent com era Olot, el ritme de
vida frenètic i amb estrès del dia a dia provoca el que jo en dic
un canvi en les formes de la societat; ens tornem més individuals;
entre veïns es parla menys; no gaudim de les tertúlies del carrer;
de l’entorn natural que tenim; dels nostres prats; de les nostres
fonts; de les nostres muntanyes; dels nostres rius.
Amb 30 anys, dels 60 als 90, hi van haver-hi transformacions en la
societat que fa que sense adonar-nos-en perdem una petita part
de la història de les nostres vides.
És per això que voldria que aquest pregó servís per recuperar
part d’aquests valors i fer un homenatge a tota la gent, a tots els
veïns que m’han ajudat, a mi en particular, però també a tota la
societat santjoanenca, a tirar endavant aquest poble i arribar on
estem avui.
Quant jo era petit, quina expressió tan maca i tant plena de
sensacions i felicitat, vaig tenir la sort que els meus pares van
decidir que fi ns als 7 anys anés a l’escola del poble, al col·legi
de les monges de la Divina Pastora on la “madre” Felicitat i
sobretot la “madre” Natzaret ens van educar. Recordo que fèiem
urbanitat. Això ara ja no existeix, quina llàstima!! Ens van ensenyar
a llegir i a escriure. Quina paciència tenien. No perdien mai la
compostura. Era com anar a classes particulars, doncs només
érem 4 nens:l’Esmeragdo Masias, l’Albert Cufí, en Jesús Bartrolí
i jo.
Amics del Diví Pastor, any 1963
El Sorollde les Fonts
28
PREGÓ DE FESTA MAJOR
Primera comunió, any 1964
Quant a partir dels 7 anys vaig anar a Olot a l’Escola Pia, només
anava a Sant Joan els caps de setmana i per les vacances, doncs
els dies d’escola em quedava a dormir a casa dels meus avis
Lluís i Pilar que tant estimava i tant em varen ensenyar. Persones
humils, senzilles i treballadores.
Fora del col·legi i quan venia a Sant Joan, jo era com un ocell
de bosc. Bicicleta amunt i bicicleta avall. Poble amunt i poble
avall. Cap a Sabater a buscar cama-secs; cap a can Xerbanda a
caçar llagostes i agafar grills; a Soler a veure munyir les vaques;
a les rescloses de Juvinyà i Molí Fondo a observar les carpes,
les bagres i els barbs; cap als recs de Fonfreda i la Rompuda
a buscar crancs; al boscarró, cap a Morunys, Castanyer, les
Mulleres, Domènech, el Terra-vermell i un llarg etc.
Abans us deia el valor que dono a la gent del poble amb els que
he conviscut. D’aquesta època persones tan senzilles i bones
amb les quals vaig fer-m’hi molt, com la Mª Àngels Guàrdia i
l’Anna Mª de can Virgili que em varen cuidar de petit. En Virgili, en
Peret de can Máxim el pare de la Marisa i en Francisco Fàbregas
que recentment ens ha deixat i que tota la vida havia treballat a
casa que em varen ensenyar a pescar, quins esquers s’hi havia
de posar, com s’enfi lava la cameta i es feia el nus de l’ham, quina
hora era la bona i on s’havia d’anar a tirar la canya. Me’n recordo
com si fos ara que els millors cucs per pescar truites, que quan els
enfi laves a l’ham treien un suc groc i pestilent, els anava a buscar
al femer de darrera léscorxador de Sant Joan.
Cadasun d’ells dominava una tècnica diferent. En Virgili era
l’home de la ribera i Aigua-Barreja amb la tècnica de la cullereta,
la mosca i el mosquit. En Peret tota la part de Juvinyà i el tram de
riu de can Ces i can Vila amb el pa i els cucs de terra i de femer i
en Francisco la pesca de fondària amb patata bullida, sobretot el
tros de riu de sota el pont de l’església de Sant Joan i fi ns al Moli
Fondo.
Un record especial per la Rita Massegur, persona amb la qual
vaig compartir de petit, però també de gran, moltes estones, molts
moments, moltes converses. Espavilada, intuïtiva, treballadora,
de confi ança i que em va ensenyar a valorar les petites coses
d’aquesta vida.
Després, ja de més gran, però sempre buscant gresca, va venir
l’època de la piscina, el C.P.S., el tennis, tot i que ho havíem
engegat abans primer al pati dels estudis i després al prat de can
Xerbanda amb l’Albert Bramon, en Xevi Sala, en Jordi Planella i en
Jaume Llagostera amb una pista de tennis d’herba. Era el nostre
Wimbledon de la Garrotxa. Els reis i les carrosses. L’estrella amb
mil bombetes que posàvem per Nadal a la part més alta del
campanar i que ens va fabricar acuradament en Ces. El coro a la
missa de 8 del dissabte que deia mossèn Josep, el Ral·li Boig i
moltes activitats més.
En aquells anys de la meva infantesa i que jo us recordava, la vida
es feia a fora de casa. Qui no recorda la catifa de fl ors que es feia
per Corpus. Les tertúlies als capvespres d’estiu a la vorera després
de sopar, abans de la invasió massiva de la televisió; les pel·lícules
que es passaven el cap de setmana al cine Iris on en Jaume Guix,
en Jordi Ortuño i en Narcís Fontaniol n’eren els maquinistes. Crec
recordar fi ns i tot que també es passaven pel·lícules a les nits
d’estiu a la plaça a l’aire lliure. Recordo també, per exemple, els
operaris de casa el dissabte, perquè en aquella època, el dissabte
al matí es treballava, que un cop havien plegat al migdia anaven
a banyar-se a “Capri” una gorga que hi havia a sota la passarel·la
que portava al camí de Masafont i Vivers.
No es podria entendre el Sant Joan d’avui sense el teixit comercial
de petites botigues però grans persones, que anava des de ca la
Xica al carrer de Sta. Magdalena, abans anomenada calle de “los
Caídos por Dios y por la Patria”, passant pel carrer de St. Antoni
i fi ns a la plaça a can Casica tot i que després amb el creixement
del poble de Sant Joan en els anys 70, cap a Cisteller, aquesta
oferta es va ampliar.
Persones tan entranyables com, entre moltes altres, la Genoveva
i la Rosalia de ca la Xica, en Francesc Galceran i la Núria de can
Ces, en Joan Brú i la Lola de can Canadell, l’Alberta, la Maria
i la Conxita de ca l’Alberta, l’Emilienne, el Sr. Joan Bramon de
la farmàcia, la Marisa, l’Enriqueta de cal Rei, en Ton Barber,
en Llorenç Sabater, el locutori i la centraleta de telefonia d’en
Francisco Capdevila que vàrem treure de polleguera en el nostre
festeig la Mariona i jo de tant passar del nº 10 al 27 i del 27 al 10,
en Juanito y la Rosalia de ca la Rosa, l’Eudald i la Carolina de
can Camps; en Jaume i la Teresina de can Pere Cuc, la llibreria
d’en Miquel Valeri, en Rafael Ciclista, en Cosme Llagostera de
la ferreteria, l’Eugeni de cal Carnisser Nou, en Quim Barber, en
Rafael Sabater, la Teresina i en Ferriol de la pastisseria Domènech,
la Pilar de can Mieres, en Claudi de can Masias i la Roser de la
Cooperativa, la Rosita de cal Senen, l’Esteve i la Remei de can
Falguera, l’Honorat Espigulé, en Nando Palomeras i un llarg etc.
Segur que me’n deixo, disculpeu-me pels que no he anomenat.
Ah, i què dir d’en Xico i d’en Xiqués de l’Ajuntament que es
desvivien quan et faltava un paper, una partida de naixement, un
document. Sempre et demanaven quan te’l podien portar a casa.
És ben bé que tot ha ben canviat.
Per a mi tota aquesta gent i per suposat molts altres que no he
anomenat senzilles, treballadores i pencaires que en el transcurs
dels temps van conformar el Sant Joan que jo coneixia eren les
que donaven sentit i vida al poble.
Ara tot és diferent i és que tota la societat també ha canviat. No
només el nostre poble. En els últims 40 anys hem deixat enrere
la pesseta per l’euro; la dictadura per la democràcia, la televisió
en blanc i negre que a més era a molt poques llars per televisions
d’imatges amb pantalla tàctil a totes les cases i a vegades amb un
mínim de 2 per casa; els discos de vinil per les cançons baixades
d’internet; els pantalons acampanats i les sabates de plataforma
per la moda “hipster” i la vestimenta tipus “vintage”; el telèfon
clàssic gòndola per l’iphone que fa de telèfon i d’ordinador; el
correu postal amb segells pel correu electrònic, o sigui els e-mails;
el Simca 1200, el 850, el Renault 4L pel Seat León, el Q7, els tot
terrenys i els monovolums; una Espanya amb 16 aeroports i ara
amb més de 50; amb només 1.000 km. d’autopistes quan ara en
tenim per tot el territori; això sí aquí a Catalunya sempre pagant.
29
PREGÓ DE FESTA MAJOR
C A L ’ E U G E N I
EMBOTITS CASOLANS
Botifarra negraBotifarra perolBotifarra d’ou
SecallonaPanxetes
Llom curat
Llonganissa extraFuetXoriç
C. de Sant Antoni, 917857 Sant Joan les Fonts
Tel. 972 29 02 05www.embotitseugeni.com
Fixeu-vos més detalls. El PIB per càpita era de 4.850€ (800.000
ptes). Ara és de 22.300 € (3.700.000 ptes). A Espanya es
fabricaven 650.000 cotxes, ara 2.160.000; l’any 1975 varen venir
3 milions de turistes. Ara 60 milions. Espanya tenia 35 milions
d’habitants i ara 47 milions; el salari mínim era de 20 € (3.360
ptes). Ara és de 645 € (107.000 ptes). Una entrada al cine a
Barcelona costava 0,60 € (100 ptes). Ara 9 € (1.500 ptes). La
barra de pa 0,05 € (9 ptes). Ara 0,89 € (148 ptes). Un cotxe
de gamma mitja costava 1.200 € (200.000 ptes). Ara 15.000 €
(2.500.000 ptes). El “baby boom” dels naixements l’any 1975
batia rècords. Ara tenim el “baby bust” un descens brutal que
ja fa 20 anys que dura; i per últim una dada per mi important,
només teníem immigració interior. Ara aquests darrers anys hi ha
hagut un fl ux extraordinari i desorbitat d’immigració de l’exterior
que s’ha instal·lat al nostre país amb el xoc cultural i social que
això provoca.
No us puc negar que si avui em passejo pel Sant Joan del 2014,
pels barris on jo vaig néixer i créixer, tot ha canviat. Moltes de les
persones que abans he dit que hi vivien s’han mort i amb això
també el barri. Ja no hi ha el contacte entre els veïns com abans.
Hi vaig i no conec a quasi ningú. Tothom tancat a casa seva. No
hi ha tertúlies. Tothom arriba i marxa amb el seu cotxe sense dir ni
piu. Coses tan senzilles com anar al riu a pescar o a caçar ocells
o passejar amb moto per la muntanya quasi són un sacrilegi. Tot
són llicències, permisos i problemes.
Sé que des de l’Ajuntament i altres entitats es fa el possible per
a dinamitzar el poble i aquesta festa organitzada per la Comissió
de Festes i l’Ajuntament en són un clar exemple. I això els hi hem
d’agrair.
Jo també i per suposat la meva família, els meus fi lls no han estat
aliens al canvi. El fet de viure i créixer en una ciutat com Olot
no els ha permès tenir aquesta vida de poble que abans us he
comentat. Si bé és cert els ha donat també altres coses positives.
És veritat que jo en tinc potser part de culpa per no haver-m’hi
dedicat més, segurament absorbit pel treball del dia a dia i per la
responsabilitat de tirar l’empresa familiar endavant.
Abans us he dit que acabaria parlant d’arrels. Us he comentat
que els Ros tenen en aquest poble les arrels ben profundes. Tota
la gent que sens dubte estima aquest poble també els hi té. La
faula diu que quan plantes un arbre novell en un jardí l’has d’anar
regant tot sovint perquè mentre és jove les arrels són superfi cials
i si no plou i no es rega les arrels s’assequen, cauen les fulles i
l’arbre es mor.
Sens dubte, els canvis en la societat han comportat llargues
èpoques de sequera on l’arbre no s’ha pogut regar. Fins i tot
potser han caigut les fulles, però com que les arrels són fondes
no es mor i cada primavera torna a brotar. No baixem la guàrdia.
Aquesta festa n’és l’exemple del que hem de fer any darrera any.
No perdre la identitat com a poble.
Estic segur que d’aquí a pocs anys i que Déu em doni salut per
veure-ho, els meus fi lls Eduard i Àstrid em donaran néts i tindré
temps, cosa que amb ells no n’he tingut prou, per a passejar-los
pel Sant Joan que jo tant he estimat i gaudit, per a transmetre-los-
hi tots els valors que fan que tot un poble, tota una societat en
defi nitiva tiri endavant dia a dia i any darrera any.
Gràcies a tots els aquí presents per haver-me escoltat i pel temps
que m’heu dedicat.
Santjoanencs i santjoanenques, una forta abraçada a tots i BONA
FESTA MAJOR!!
Primera comunió, any 1964
El Sorollde les Fonts
30
COL·LABORACIONS
Ca l’Esquirolet en el record
El 21 de juny passat, vàrem tenir un molt bon dia. L’alcalde,
el Sr. Joan Espona, ens va convidar a la inauguració de
la nova Ofi cina de Turisme del poble. Vaig estar allà amb
la meva esposa Assumpció i el nostre fi ll Miquel i vàrem
coincidir amb altres assistents, molts d’ells de la nostra
edat o semblant i coneguts de molts anys.
Fa 56 anys que ens vàrem casar i vàrem anar a viure a
ca l’Esquirolet. Jo treballava a la fàbrica, llavors propietat
de Rafel Torras Juvinyà, SA. La casa s’havia refet i varen
llogar-me la planta baixa. Aquest fet ens va permetre
casar-nos i allà vàrem viure 10 anys i també hi varen
néixer i créixer els nostres fi lls: l’Assumpta l’any 1960 i
en Miquel el 1963.
Estic d’acord amb el Sr. Alcalde que la ubicació d’aquesta
casa és un punt de trobada perquè l’indret s’ho porta, i
ho és ara i ja ho era llavors.
Al poble, qui més qui menys, tenia un hort i la majoria
estaven situats més amunt de Peracaula, per les aigües
de Fontbona, el Barleix i les Mulleres, també a prop de
l’escola de les monges i de l’església i, això sol, feia
que fos transitat i es solia parar per casa per fer petar la
xerrada.
Desconec quan es va construir aquesta casa, però seria
molt al principi del segle xx.
Hi vivia una família que treballava a la fàbrica Torras i,
l’any 1955, es va traslladar a viure a Olot i va propiciar
que es renovés la casa. Per nosaltres era una ocasió
única per a poder-nos casar i va ser una sort que me
l’adjudiquessin.
Després que marxéssim d’allà per anar a viure a una casa
del nou barri de Cisteller, de forma progressiva, la casa
es va anar deteriorant per al fi nal, quedar desocupada i
amb els anys i molt esforç l’Ajuntament va poder fer-se
amb la propietat, d’això la seva encertada rehabilitació
com a Ofi cina de Turisme, conservant l’estructura i el
nom en què va ser anomenada en el seu dia com a ca
l’Esquirolet.
Nosaltres, tenim molts records de l’època, tant de la casa
com de les vivències.
De la casa, que tenia 4 estances, una cuina i un petit
bany, just per moure-s’hi una sola persona, amb una
dutxa amb una caldera elèctrica de 10 litres, que va ser
la primera dutxa que vàrem tenir a casa en la nostra
vida. Vàrem arreglar el soterrani i els patis de l’exterior
que eren una part jardí i l’altra hort, que solia conrear la
meva esposa.
També a l’entorn podem parlar de l’antic quarter de
la Guàrdia Civil, el més veí de casa, del pedreguet, de
les crescudes del riu, de banyar-nos a la gorga de sota
del pont, de la pesca de bagres i barbs, del pas per al
pont, de l’assistència a les misses diàries i festives, de la
mainada a l’escola de les monges, de l’anada i vinguda
als horts, també de les anades al Buscarró que estava
cultivat, de l’anada a la gorga el Rèbol, de la riera de
Bianya per banyar-nos, ...
L’edifi cació actual de la casa, li dóna vida per molts anys
i per nosaltres és molt agradable que sigui de domini
municipal i d’accés lliure, i sobretot, que es mantinguin
tots els voltants i l’accés al Molí Fondo, que abans era el
camí habitual per anar a treballar, sempre amb permís
del cabal del riu i del pas per les passeres de la resclosa.
Per acabar, ens refermarem en la nostra satisfacció per
la fi ta duta a terme per l’Ajuntament i de l’encert en la
destinació que s’ha donat a l’edifi ci i l’acabat i contingut
interior.
per Albert Teixidor Clota
L’Assumpció amb els dos fi lls a l’entrada de la casa. 1964
31
COL·LABORACIONS
El Pedreguet mirant cap el Molí Fondo i wwwBoscarró. 1962
Crescudes del riu Fluvià. Al fons casa per sobre del Torrent de Solé. 1966L’Assumpta i en Miquel amb els tortells dels padrins el dia del Ram. 1966
La casa tal com era a fi nals de 1958
El Sorollde les Fonts
32
SANTJOANENCS PEL MÓN
Olga Lezcano Llop:
Us vull explicar la meva infantesa a Sant Joan les Fonts.
Com llegireu, van ser els set primers anys i mig de la
meva vida i que han marcat la resta. Són records de
vivències entranyables i que sempre duc al meu cor.
Vaig néixer a Sant Joan les Fonts el 20 de gener de
1943, al carrer de Santa Magdalena, a la casa on vivia la
meva mare, l’àvia i els meus oncles.
Durant els primers set anys i mig de la meva vida vaig
viure, primer amb la meva mare, l’Angelina, i després
amb la meva àvia Conxita i els meus oncles, el “tio”
Ramon i el “tio” Joan.
De la meva àvia Conxita tinc molts records i molt bons.
Sempre penso com em pentinava amb uns tirabuixons
perfectes fets amb els seus dits, que feia que sempre
anés d’allò més ben pentinada. O quan m’acompanyava
i em deixava a les escales de l’escola Divina Pastora, que
jo pujava corrents. O quan preparava fi deus a la cassola
amb mongetes i que jo era tan feliç menjant-me’ls, i que
encara ara em ve el seu gust a la boca quan hi penso.
Quan em deixava pentinar els seus cabells arrissadíssims
i li treia el que jo deia els “fi ls” blancs (que eren els seus
cabells blancs). Quan els dissabtes sortia a vendre el
peix a la plaça del poble i en un cabasset em posava les
comandes que jo portava a les senyores... i tants altres
records que no cabrien en aquest escrit.
Recordo els meus “tios” Ramon i Joan sempre presents
en aquells anys. Jo enganxada a ells sempre. Un dels
records era veure’ls jugar a futbol i anar a berenar a la
font de Can Xarbanda. El record del tio Ramon d’aquella
època ja està associat a la tia Gertrudis, la seva xicota,
que després va ser la seva dona. Ella sempre està
present en els meus records d’infantesa.
Vaig tenir una infantesa molt feliç.
Quan penso en aquells anys els meus records em fan
anar fi ns a l’escola Divina Pastora i amb les monges
que ens donaven classe. Recordo una obra de teatre i
que totes les nenes cantàvem “la mare de Déu quan era
xiqueta...” i la meva família em mirava amb il·lusió.
Recordo als meus amics, el Marcel, la Maria Carme de
can Camps, l’Adelina , en Josep de can Parer i altres
amics que jugàvem a cordes, a “bales”, al joc del bèlit i
sempre corrent pel carrer ben feliços.
En Marcel, “en Marcelino”, era com un germà per mi.
Sempre estàvem junts. Vivíem de costat i sempre
estàvem o a casa d’ell o a casa meva. Recordo els seus
pares, en Joan i l’Elena. En Joan sempre ens feia torrades
al foc a terra, amb el pa enganxat en un branquilló de
fusta. Després ens menjàvem aquest pa amb xocolata
asseguts a la vorera del carrer.
Recordo a l’Elvira de ca l’Orri, portant-me darrera la seva
bicicleta pertot, i els seus pares i al seu germà Pelai. Amb
ell, ara que ens tornem a veure, sento el mateix afecte
que en aquells anys d’infantesa.
I com us he dit el record de la tia Gertrudis, llavors la
xicota del tio Ramon, i els seus pares, la Marina i el Joan.
Casa seva era com si fos casa meva. Recordo quan els
diumenges, sortint de missa, es ballaven sardanes a la
plaça i em ve a la memòria els saltirons d’en Joan, els
més alts de tots.
per Olga Lezcano
33
SANTJOANENCS PEL MÓN
En aquell temps ens havíem traslladat de casa i vivíem a
la plaça Major. Quan penso en aquell moment em ve el
gust del “xuxo” que compràvem a Can Domènech cada
diumenge per berenar.
Els meus pares vivien a Barcelona amb el meu germà
Carlos i la meva àvia Pilar.
Vaig fer la comunió quan tenia set anys i la tia Gertrudis
em va fer el vestit amb roba que la meva mare va enviar
des de Barcelona. Pel dia de la meva comunió van venir
la meva mare, el meu germà i l’àvia Pilar. L’àvia Conxita
ens va fer xocolata desfeta per esmorzar i em va fer uns
tirabuixons espectaculars. Aquell dia vaig ser molt feliç.
Aquell estiu vaig marxar a viure a Barcelona amb el meus
pares, el meu germà i àvia Pilar.
Pocs mesos després l’àvia Conxita va morir. Jo només
tenia vuit anys i recordo amb molta tristesa aquells
moments lluny de Sant Joan les Fonts.
Als deu anys vaig tornar al poble per passar l’estiu a casa
de l’Erundina i en Puig, amics de la meva mare. Passava
moltes hores a casa del tio Ramon i la tia Gertrudis, on
també vivien els pares de la tia.
Aquell estiu em vaig retrobar amb els amics i, entre altres
coses, recordo ballar el ball pla on ara és el “Centre
Social”.
Els següents anys vaig tornar esporàdicament a Sant
Joan i en recordo especialment a la tia Roser, al tio Joan
i l’Imma.
La meva vida ja es va fer a Barcelona. Vaig tenir dues
germanes més, la Leonor i la Carmen.
Vaig treballar com a aprenenta de diferents ofi cis, a
l’antic mercat del Born i sobretot com a pinzellera fi ns
que em vaig jubilar.
Amb 22 anys vaig conèixer al que va ser el meu marit, el
Félix, el millor que m’ha passat, juntament amb els meus
tres fi lls, el Jordi, l’Olga i la Judith, i els meus tres néts,
l’Arnau, la Júlia i l’Oriol.
Amb el Félix vam estar casats 38 anys i en fa deu que el
vaig perdre. Va ser un tornar a començar sense ell, difícil
i trist.
Els últims anys he anat tornant més sovint a Sant Joan
i ara hi vinc dos o tres cops l’any. Cada cop que hi vinc
torno a reviure la meva infantesa, em passejo per tot
arreu i em retrobo amb la meva família... la tia Gertrudis,
en Joan, la Fina, la tia Roser, l’Imma i el Jaume.
M’agrada venir per la Festa Major, per la Fira de la
Bruixeria, per la inauguració d’algun esdeveniment....
qualsevol excusa és bona per tornar a Sant Joan i poder
estar amb la meva família.
El Sorollde les Fonts
34
Carles Grèbol, president de la Comissió de Festes de la Canya
Quan i qui va constituir la Comissió?L’any 1967 per iniciativa d’un grup de jo-
vent de la Canya neix la COMISSIÓ DE
FESTES amb la voluntat de donar cos a
les festes del poble. Va ser a partir de l’any
1969 que es va marcar la diada de l’1 de
maig com a Festa Major amb motiu de la
festivitat de Sant Josep Obrer, patró de la
recent constituïda parròquia de la Canya.
Es sap, però, que abans dels anys 50 el poble de la Canya cele-
brava pels vols de Nadal la Festa de la Mare de Déu d’Esperança.
Els membres de la Comissió són el motor de les festes, però, no
podem deixar de parlar del local: LA COOPERATIVA que n’és
l’ànima. En aquell temps sense local hauria estat més difícil que
es crees la Comissió.
Quan es va construir el local es va fer com una cooperativa del
poble. Durant els anys de la República ja era una sala de ball i
més tard, a mans d’un llogater, va passar a ser un magatzem de
pinsos i fi ns i tot una granja de pollastres. L’any 1971 es recupera i
es condiciona amb el treball i l’esforç dels membres de la Comis-
sió i algun altre voluntari per tal que s’hi pogués celebrar la festa
del Primer de Maig. L’any 2002 es cedeix la propietat del local a
l’Ajuntament de St. Joan les Fonts i al 2007 s’enderroca per cons-
truir el nou edifi ci.
Què són els “socis Pelacanyes”? Quins són els seus objectius fundacionals? Quants en té?Les festes havien adquirit solidesa i el seu cost cada any era més
elevat. La Comissió necessitava un recolzament econòmic segur
a l’hora de programar i contractar les actuacions. En aquells mo-
ments no es disposava de cap subvenció dels ajuntaments per
això, l’any 1981, va néixer el PELA-CANYA.
El 16 de novembre del 1982 es fa fer la primera reunió de socis
que va marcar l’inici d’un fet ja habitual cada any. Era i és neces-
sari que tothom conegui l’estat de comptes de la Comissió d’una
forma clara i transparent.
Ser soci PELA-CANYA consisteix en fer una aportació econòmi-
ca de 25 euros l’any. Cada carnet permet l’entrada gratuïta per a
dues persones a tots els actes que organitza la Comissió. Cada
mes es fa el sorteig d’un premi econòmic, el número de carnet
de soci PELA-CANYA ha de coincidir amb el número del sorteig
de la ONCE.
A partir de l’any que ve, i segons es va acordar a la reunió dels
socis, cada mes es donaran 3 premis de 60 euros.
El número de socis va arribar als 384 els anys 2008-10. Actual-
ment som un total de 328 socis.
Actualment segueix perseguint els mateixos objectius? S’han complert les expectatives? Els objectius de la Comissió de Festes de la Canya continuen es-
sent els mateixos pels quals es va fundar. La seva missió principal
és la de dinamitzar les festes del poble.
La creació del carnet de soci PELA-CANYA també continua man-
tenint el mateix objectiu pel qual es va crear, que és bàsicament,
ajudar a fi nançar una part de la despesa econòmica de les festes.
S’han complert les expectatives sobradament. Cada any s’intenta
fer un programa on hi hagi activitats per a totes les edats, el qual
permet que la festa sigui un èxit de participació. Cal tenir en
compte que sempre s’organitzen les festes en funció dels diners
que es disposen.
Quines són les activitats principals que organitza LA COMIS-SIÓ?Pel vols del 18 de desembre es celebra La Festa d’ESPERANÇA.
Hi ha una missa a l’esplanada de la capella, es reparteix coca i vi
dolç per a tothom. A la tarda es fa una audició de sardanes a la
sala (és una mala època per fer més activitats a la sala, ja que és
molt freda).
La CAVALCADA DE REIS.
I la FESTA MAJOR, que es celebra l’1 de maig. Aquesta pot durar
uns 4 dies amb el pregó, concert, ball, actuacions infantils, ball
pel jovent, teatre...
Com a acte peculiar tenim la TRABUCADA GENERAL, que es
va fer per primera vegada l’any 1986. Consistia en despertar de
bon matí a la gent, fent soroll i armats amb trabucs, per recordar
que estàvem de festa. Un cop acabada es convidava tothom a
un esmorzar popular a la plaça de l’església. Actualment és una
activitat que està latent i que en qualsevol moment pot tornar a
ressorgir.
Quin paper ha jugat la COMISSIÓ en el sí de la història més recent de la Canya?El mateix paper que en els seus inicis: portar al poble de la Can-
ya, uns quants dies a l’any, l’alegria i la diversió, perquè tots junts
donant-nos les mans al so de la tenora, rient o ballant ens oblidem
una mica dels afanys diaris.
Passar-ho bé i treballar per al poble amb un grup de persones ben
avingudes, amigues, voluntarioses i sense cap afany de lucre. Ha
sigut així durant molts anys.
Quin és el nivell de participació dels SOCIS PELA-CANYA?Molt bona, ja que participen econòmicament i també assisteixen
a la majoria dels actes organitzats.
Explica’ns les particularitats del model de fi nançament?A més de la col·laboració econòmica dels socis PELA-CANYA, la
COMISSIÓ rep subvencions de l’Ajuntament de la Vall de Bianya i
de l’Ajuntament de St. Joan.
També tenim aportacions dels anunciants, de les entrades que es
venen a guixeta i del servei de bar.
Si algun dels lectors de la revista El Soroll vol col·laborar amb la vostra Associació i donar-se d’alta, què ha de fer?És molt fàcil, posar-se en contacte amb nosaltres visitant la nostra
pàgina web: www.festeslacanya.com o bé a l’adreça de correu
electrònic: [email protected]
ENTREVISTA
per Josep Roca
35
Des d’aquí animen a la gent perquè ho faci. Recordem que cada
mes es pot treure un premi econòmic i a més d’això, tots els actes
són gratuïts per a dues persones.
Ets el President de l’entitat des de l’any...? Quines són les teves funcions?
Des de l’any 1995, ja fa 19 anys que en sóc el president.
Les meves funcions són: convocar les diferents reunions que te-
nim cada mes, organitzar conjuntament amb els companys un
munt de feines que surten al dia a dia, gestionar la sala, posar-se
en contacte amb entitats o persones, determinar les diferents ac-
tivitats que es puguin organitzar...
Quin és l’equip que treballa amb tu?Al llarg d’aquests 47 anys diverses persones n’hem format part.
Actualment la comissió està formada per 22 membres. Persones
amb les quals s’hi pot comptar en qualsevol moment per realitzar
les diferentes tasques, ja que de feina n’hi ha molta: manteniment
de la sala, durant els dies de festa coordinar tot el programa, po-
sar i recollir cadires, anar a penjar programes per tota la comarca,
buscar anunciants, preparar el servei de bar…
I des d’aqui voldria donar especialment les gràcies a les parelles
dels membres de la Comissió, que d’una o una altra manera ens
ajuden i col.laboren amb nosaltres.
Com valores l’experiència d’encapçalar una Associació amb tants anys d’història?Crec que és una experiència molt positiva poder treballar pel po-
ble amb el recolzament de persones que tenen el mateix objectiu.
I si diguéssim que la comissió que organitza la festa és una de
les més antigues de les comarques gironines, crec que no ens
equivocaríem. Durant aquests 47 anys diferentes persones n’han
format part, però només hi ha hagut dos presidents, en Joan Dar-
ne fi ns al 1995 i jo mateix fi ns al moment actual.
Com veus el futur del Pela canya?Actualment la situació no és la més idònia, cada vegada costa
més fer socis. De totes maneres una de les nostres feines és con-
tinuar treballant per conservar i/o augmentar el número actual.
Voldria donar les gràcies a tots els socis PELA-CANYA per la seva
col.laboració.
En aquest futur que descrius, continuaràs de President?Aquest any a la reunió de socis vaig tornar a sortir reelegit però
m’agradaria que en la propera convocatòria algún company em
volgués substituir. De vegades va bé que la gent més jove es posi
al davant per aportar noves idees.
Escull 4 fotografi es representatives de la història del Pela can-ya i explican’s què hi podem veure.
La Comissió als anys 90, amb algun dels socis fundadors.
Any 2010. “Els Trabucaires” abans de despertar la gent.
Any 2009. Membres i parelles de la Comissió de festes.
La Lola, i la Conxita (centenària). Dues sòcies PELA-CANYA des dels
inicis, amb en Toni, un dels fundadors de la Comissió. Any 2014
ENTREVISTA
El Sorollde les Fonts
36
Viatge a MèxicFa uns quants anys, vàrem visitar una part d’aquest gran país,
del qual us ofereixo un tastet de les nostres vivències. Un
viatge que, tot sigui dit, vàrem anar improvisant sobre la marxa.
A Ciutat de Mèxic, durant una setmana, vam visitar la plaça
més important i coneguda del país anomenada popularment
el Zócalo, encara que el seu nom ofi cial és Plaza de la
Constitución, és una plaça de grans dimensions; al mig hi ha
la bandera nacional d’una dimensió exagerada, i està voltada
per notables edifi cis: la bonica catedral metropolitana, el palau
del Govern, el palau Nacional, amb els bonics murals que
representen la història del país, pintats per Diego Rivera (marit
de la també reconeguda pintora Frida Kahlo). D’aquesta plaça
arrenca el carrer Francisco L. Madero, on hi trobem la Casa de
los Azulejos, és un palau construït durant l’època colonial, té la
façana coberta de rajoles de Talavera, a l’interior hi ha botigues
i un restaurant molt concorregut pels turistes. Al fi nal del carrer
visitem el Palau de Belles Arts, el teatre més important de la
ciutat, on vàrem anar a veure una representació de danses
típiques del país. Un altre edifi ci imponent d’aquesta ciutat és
el Palacio de Correos, que val una visita i es troba molt a prop.
És d’obligada visita el Museo Nacional de Antropología, un
edifi ci molt gran, ben estructurat i modern, que ens mostra el
llegat arqueològic dels pobles que vivien en aquestes terres
fa una colla d’anys i ens adonem del ric passat que té aquest
pais. Al barri de Coyoacán vàrem visitar la Casa Azul, on havia
viscut l’artista Frida Kahlo, avui és un museu prou interessant.
Als afores de la ciutat s’hi troba TEOTIHUACAN que signifi ca
“lloc on els homes es converteixen en déus”, va ésser una de
les ciutats més importants de la seva època; avui s’hi pot veure
una gran avinguda anomenada La calzada de los muertos, on
s’hi troben las majestuoses piràmides del Sol i de la Lluna.
A l’estat de Puebla hi ha la piràmide de CHOLULA, coberta de
terra perquè no fos descoberta pels conquistadors espanyols
i que sembla una muntanya, tot i que va resultar ser una de
les piràmides més grans del món, al cim, en l’època colonial,
hi varen construir un temple catòlic. A prop de la ciutat de
Mèxic, vàrem visitar l’antic assentament de Tula, situat sobre
una muntanyeta, on hi ha LOS ATLANTES DE TULA, que són
monuments monolítics de la cultura Tolteca. No gaire lluny
s’hi troba la bonica església de Tepotzotlán, construïda pels
jesuïtes.
Prop de la capital hi ha un conjunt d’esglésies que formen el
santuari de la Virgen de Guadalupe, patrona de Mèxic, lloc
extremament venerat pels mexicans i el més visitat del món tret
de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Vàrem visitar la població
de TAXCO, a part de pintoresca, és coneguda com la capital
de la plata, perquè és plena de botigues que venen objectes
fets amb aquest material. Deixem la capital i els seus voltants
i agafem un bus per anar a OAXACA (a 470 km de Ciutat de
Mèxic), on passem un parell de dies per visitar aquesta bonica
ciutat amb l’església-convent de Santo Domingo de Guzmán.
Visitem las restes de l’antiga població MONTE ALBAN, que
fou la capital del territori, fundada i habitada per un altre grup
ètnic: els Zapotecas. Visitem una altra població dels Zapotecas,
MITLA, que signifi ca “lugar de muertos o de descanso”.
Prop de Oaxaca hi ha el que es considera l’arbre amb
el diàmetre més gran del món: 42 m, el ÁRBOL DE TULE.
Continuem el viatge amb l’avió cap a Chiapas, amb escala
prèvia a Villahermosa, estat de Tabasco, on passem una
per Joaquim Ferrer
ELS VIATGES D’EN QUIM
Habitacions i bar
amb servei
d’esmorzars
c. Josep Ballvè, 3Tels. 972 29 06 07 - 972 29 06 08
17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)Ctra d’Olot, 26 - Tel. 972 29 22 06
17857 SANT JOAN LES FONTS (Girona)
José RamónZanchís
odontòlegCol·legiat núm. 2.062
37
ELS VIATGES D’EN QUIM
nit i visitem el bonic Parque Museo de la Venta, on hi han
moltes escultures dels antics habitants de la regió, els
Olmecas. Arribem al “Estado Libre y Soberano de Chiapas”,
on passarem uns dies a la seva capital San Cristóbal de las
Casas, des d’on fem diverses visites com el parc nacional de
las Lagunas de Montebello, las cascadas del Chifl ón, amb
molts saltants d’aigua, la bonica cascada de Misol Ha, les de
Agua azul, el jaciment maia de Chinkultic, passegem amb una
embarcació pel riu Grijalva al llarg del parc nacional del Cañón
del Sumidero que, com el seu nom indica, és un congost molt
llarg i profund amb parets que arriben als 1.000 m.
Visitem un poblet anomenat SAN JUAN CHAMULA, habitat
en gran part pels tzotziles, on han conservat molts costums
prehispànics, com podem comprovar visitant la bonica i petita
església catòlica, on també hi fan celebracions paganes, és a
dir, quan hi entrem no veiem bancs tal i com estem acostumats
en les nostres esglésies, i a terra hi han moltes espelmes de
tots colors i grups de famílies fent les seves ofrenes i ritus,
per exemple, sacrifi cant una gallina... tot plegat ofereix una
atmosfera mística.
Excursió a través de la selva amb una embarcació pel riu
Uszumacinta, els mes cabalós del país i que fa de frontera
entre Mèxic i Guatemala, per visitar dos jaciments maies que
varen ser construïts al bell mig de la selva, BONAMPAK i
YAXCHILAN, prou ben conservats per haver estat tants anys
abandonats sense que ningú en sapigués res fi ns l’any 1946.
Vàrem visitar el bonic jaciment arqueològic maia de la ciudad
de PALENQUE, tambe al bell mig de la selva i no gaire lluny
del riu Uszumacinta, en força bon estat, tot i que només queda
un 5% del que fou la ciutat en temps dels maies.
Aquí s’acaba la nostra visita a Chiapas i emprenem el vol cap a
Mérida, a la península del Yucatán, des d’on amb bus anem cap
a Cancún, fent una parada d’un parell de dies a mig camí per
visitar una altra joia arqueològica dels maies, CHICHEN ITZA,
que forma part del Patrimoni de la Humanitat; hi ha un conjunt
d’edifi cis molt ben conservats: la piràmide de Kukulcan, el
Templo de los Guerreros y de las 1.000 Columnas, el Caracol,
edifi ci dedicat a les observacions astronòmiques. Un complex
per al “juego de la pelota”, aquest joc amb connotacions
rituals, tenia per fi nalitat que els guanyadors o els perdedors,
no se sap, eran assassinats en sacrifi ci pels déus.
Continuem el camí amb bus cap a Cancún (Riviera Maya),
on ens instal·lem un parell de dies i visitem una altra joia
arqueològica dels maies, l’antiga ciutat emmurallada de
TULUM, situada directament sobre el mar Carib, amb vistes
esplèndides. Abans d’acabar el viatge lloguem un cotxe des
de Cancún i anem al complex XEL-HA, a gaudir d’unes hores
d’esbarjo, on es pot nedar amb dofi ns, baixar un parell de
quilòmetres amb uns neumàtics molt grans pel corrent d’un
riu. Visitem la població turística de Playa del Carmen i Isla
Mujeres i ja de Cancún tornem cap a Barcelona via Ciutat de
Mexic, després d’haver realitzat aquest bonic viatge.
El Sorollde les Fonts
38
RECORDS
21
34
56
811
1314
15
16
910
12
7
39
per Dolors Anglada
RECORDS
1
23
4
56
El Sorollde les Fonts
40
RECORDS
12
34
56
78
910
11
41
RECORDS
7
12
34
5
67
El Sorollde les Fonts
42
RECORDS
12
34
5
6
7
43
RECORDS
71
23
4
5
67
8
11
910
12
El Sorollde les Fonts
44
Properament nova web turística: Més dinàmica Més moderna
Més a prop dels visitants
