Descobrir els espais naturals protegitsde la plana de Lleida

ii iii

Programa de comunicació i divulgació dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida

EditaSEO/BirdLife

Amb el suport deMinisterio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino – Programa de Desarrollo

Rural Sostenible 2010-2014

Una iniciativa deCentre Tecnològic Forestal de Catalunya

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Continguts i redacció: Ignasi Oliveras, Juan Bécares i Silvia Gannau

Coordinació editorial: Cristina Sánchez

Disseny i maquetació: Jordi Prieto i Sara Sánchez

Impressió: NETAIGRAF S.L.L.

Dipòsit legal: M-10420-2014

Primera edició: setembre 2011

Cita recomanada: Oliveras, I.; Bécares, J. i Gannau, S. (2011). Descobrir els espais naturals protegits de la plana de Lleida. Edita: SEO/BirdLife.

Il·lustracions: Juan Varela

Fotografia portada: Juan Bécares

Fotografies contraportada i solpes internes: Jordi Prieto i Juan Bécares

Fotografies interiors (en ordre alfabètic dels autors): Albert Ruhí (A.R.), Anna Esteve (A.E.), Anna Maria Cabezas (AM.C.), Blanca

Martínez (B.M.), Carme Torres (C.T.), Cristina Sánchez (C.S.), David Serrano

(D.S.), Dolors Santiveri (D.S.), Isabel Rodríguez (I.R.), Iván Corbacho (I.C.),

Jaume Charles (J.C.), Jordi Izquierdo (J.I.), Jordi Prieto (J.P.), José Manuel

Fernández (JM.F.), Josep Maria Abadia (JM.A.), Juan Bécares (J.B.), Mònica Utjés

(M.U.), Noemí León (N.L.), Roser Fonte (R.F.), Salvador Solé Soriano (S.S.S.), Sara

Sánchez (S.S.), Teresa Torres (T.T.).

iv v

Índex

INTRODUCCIÓ 3

GEOGRAFIA DE LA PLANA 8

Plans, tossals i aigua 10

De rius i de canals 12

De la calor estival al fred de l’hivern 15

Boira hivernal, vent de ponent 16

Ecosistemes, plantes i animals 18

Ecosistemes i ambients 19

Fauna amb denominació d’origen 21

Poblament humà a la plana 24

Corrent per la història 24

Ruralitat a la plana 27

Activitats diverses en espais comuns 29

Paisatges de la plana de Lleida 32

Elements del paisatge 35

El paisatge dels espais naturals protegits 38

VALORS CULTURALS I HISTÒRICS 40

Patrimoni cultural i històric 42

Jaciments catalogats i elements d’interès històric 46

Jaciments històrics catalogats als espais naturals protegits 48

Unapuntfinal:elscaminsramaders 50

VALORS NATURALS 53

Ambients esteparis: únics i diferents 55

Ambients subestèpics a Catalunya 57

Els diferents tipus de secans 59

Ocells de la plana de Lleida 65

Els ocells de les zones humides 65

Els ocells dels secans 67

Altres valors naturals rellevants 81

Plantes d’ambients estèpics, de zones humides i males herbes 81

Identitat animal en ambients àrids 83

AGRICULTURA I RAMADERIA 89 L’agricultura als espais naturals dels secans 91 Ramaderia als secans 96 Activitat ramadera diferenciada segons els espais 97 Perfilhumàdelesexplotacionsagràries 101 Paisatges temporals 105 Tardor 105 Hivern 106 Primavera 107 Estiu 108

CONSERVACIÓ 109 LaxarxaNatura2000ilesZEPA 111 QuèésunaZEPA? 113 XarxaNatura2000:novesoportunitats 115 Finançamentdelaxarxa 117 SituacióactualdelaxarxaNatura2000 119 XarxaNatura2000aCatalunya 121 LESZEPADELSSECANSDELAPLANADELLEIDA 125 Importància de la conservació dels secans 127 Preservació de la biodiversitat, una assegurança de futur 127 Serveis ambientals 129 DesignaciódelesZEPA 134 MapageneraldelesZEPAdelssecans 135 DescripciódelesZEPA 137 Secans de Mas de Melons-Alfés 137 Anglesola-Vilagrassa 147 Granyena 153 Secans de la Noguera 161 Bellmunt-Almenara 173 Plans de la Unilla 181 Plans de Sió 187 SecansdeBelianes-Preixana 197 SecansdelSegriàiUtxesa 205

ANNEXOS 217 Estudis i treballs realitzats pel CTFC entre els anys 2010 i 2011 219 Noms de les espècies animals i vegetals citades al llibre 223

Referènciesbibliogràfiques 235

2 3

Introducció

I.C

.

4 5

camps llaurats, guarets i erms, ha permès, de forma secular, la supervivència d’un

ecosistemaúniconinteraccionenunafaunaiflorabenparticulars.

El compromís amb la preservació de la biodiversitat adoptat internacionalment

suposa la conservació i protecció d’aquests hàbitats i de les espècies que els

habiten, objectius que, en l’àmbit europeu, es pretenen assolir amb la creació

d’unaxarxad’espaisnaturalsprotegits.

En aquesta lògica, hi ha un grup d’espais, que engloben els secans de la plana

deLleida,ques’hanincorporataaquestaxarxaeuropea,atesaladiversitati

riquesa d’ocells que hi viuen gràcies a les particularitats d’aquests ambients

pseudoestèpics (vegeu mapa de les pàgines 136-136). Un cop incorporats cal

dissenyar iexecutarplansdegestióespecíficsperatènyerelsobjectiuspro-

posats.Elfetdeformarpartd’aquestaxarxasuposauneslimitacionssobreles

activitats que es poden dur a terme dins l’espai protegit per tal de preservar

Introducció

Els secansde laplanadeLleidaconstitueixenunpaisatge singularaCatalu-

nya. L’observació d’aquesta realitat en la curta distància permet a l’espectador

constatar que, més que un paisatge únic, la realitat la conforma una suma de

paisatges. Lluny de la uniformitat globalitzant que acompanya els temps mo-

derns,aquestspaisatgesreflecteixenlesparticularitatsdepoblesipobladors,

quealllargdelahistòriahandeixatlasevapetjaalaplana.

ComsucceeixentotalaMediterrània,l’evoluciódel’entornruralidelsseus

valors naturals ha anat acompanyada, amb un afaiçonament mutu, de l’evolució

de les persones que han poblat aquest territori en períodes successius, amb els

seus valors culturals i socials propis. No es pot entendre el paisatge de la plana

sinoestéencompteaquestesinteraccionsques’hanproduït,iesprodueixen,

entre el medi i els seus pobladors.

Ijustamentaquestainteracció−pluralidesigual

eneltemps−entrelaterrail’aixada,l’oliverai

el setrill, la perdiu i el guisat és la que ha per-

mès, gràcies a l’harmonia natural i l’amorosiment

del pagès, que la plana tingui aquest valor afegit

que li és propi i diferenciat d’altres contrades del

nostre país.

AlcostatdelestrinxeresdelabatalladelSegre,

junt a les vies romanes i les torres de guaita de

l’època dels sarraïns, a tocar de pobles encimbe-

llats i coves paleolítiques, hi conviuen un conjunt

devalorsnaturalsqueexisteixengràciesal’estruc-

turació, manteniment i pervivència dels conreus de

secà, amb els quals aquests valors han evolucionat

any rere any, seguint el ritme acolorit del canvi es-

tacional de les feines del camp. Hi destaquen, per

particulars, els ambients anomenats pseudoestè-

pics per la seva similitud a les estepes pròpiament

dites,onelsherbassarsnaturalscreixenalvoltant

delscampsdeblatiordi,ambaquestaidentificació

amb l’estepa. Aquest conreu de secà, que alterna

Introducció

J.P.

6 7

Aquest material que teniu a les mans no és un material aïllat, sinó que forma

part d’un ampli programa de sensibilització que inclou, a més a més, l’ela-

boració d’una pàgina web, la redacció de fulletons informatius i rutes orni-

tològiques, l’elaboració ipresentaciód’unaexposició itinerant i laconfecció

i projecció d’un curtmetratge. Darrere de tot plegat hi ha un doble objectiu:

donar informació actualitzada i precisa sobre els espais protegits dels secans de

la plana de Lleida, i potenciar el valor afegit que aquests espais de gran riquesa

naturaliculturalcontenenperdonar-losaconèixerforadelesterresilerden-

ques, icontribuiraixíaldesenvolupament sostenibledesitjat ialcompromís

internacional de conservació de la biodiversitat.

La preservació i la difusió dels valors naturals, culturals i històrics associats a les

activitats pròpies de l’agricultura dels secans són la clau per aconseguir aquest

valor afegit. I també són la clau de volta que ha d’obrir una porta cap al futur.

aquestsvalorsnaturals.Peròalmateixtempsintrodueixunvalorafegitalterri-

tori−sovintdesconegutigairebémaiproureconegut−associatalasingularitat

del seu potencial natural, que obre un ampli ventall de noves possibilitats de

desenvolupament dels seus habitants, en consonància amb els nivells de con-

servació requerits.

La recerca del desenvolupament sostenible, que ha d’incloure els pilars social, eco-

nòmic,ambientalidegovernabilitat,éslafitaúltimadeladegestiódelsespais

naturals protegits dels secans de la plana de Lleida.

Aquestllibrepretén,dinsleslimitacionsinherentsdelformat,exposarelsvalors

naturals dels secans de la plana als habitants de la zona, però sense oblidar el

visitant,esporàdicorecurrent,elpúblicinteressat,expertollec.Ambaquest

objectiu,laprimerapartdelllibreintrodueixellectorenlageografiaielsva-

lorsculturals,històricsinaturalsdelaplana−aquestsdarrersambunaatenció

particularsobreelsocellsobjectedeprotecció−,seguitd’unadescripciódeles

activitats humanes, principalment agropecuàries, que hi tenen lloc. Tot seguit

es fa un repàs de les qüestions de conservació que han conduït a la inclusió de

determinatsespaisdelaplanaalaxarxaeuropea,percontinuarambunades-

cripció àmplia d’aquests espais, on es destaquen els valors naturals i culturals

que inclouen.Unsannexosambelsnomsde lesespèciescitades,elsdarrers

treballsrealitzatsalazonaiunabibliografiadereferènciaconclouenelllibre.

IntroduccióJ.

P.

8 9

Geografiade la plana

Plans, tossals i aiguaDe la calor estival al fred de l’hivernEcosistemes, plantes i animalsPoblament humà a la planaPaisatges de la plana de LleidaJ.

B.

10 11

Els materials que afloren a la plana de Lleida són força diversos, i els millors

representats són els carbonats, especialment les calcàries, però també hi ha

conglomerats calcaris i dolomies com també gresos, llims, argiles i guixos.

Durant el Quaternari, la cubeta sedimentària de l’Ebre es va anar retallant

amb la creació i eixamplament dels rius que passaven per la plana: el Segre, la

Noguera Ribagorçana, el Set, la Femosa, el Sió, el riu d’Ondara i el Corb, entre

d’altres.

La uniformitat del relleu que hi ha a les comarques del Pla d’Urgell i l’Urgell

és molt notable; en canvi, al sud de Tàrrega els terrenys són una mica més ac-

cidentats. Per la seva banda, l’altiplà central de la Segarra, d’orientació nord-

sud, divideix la Depressió Central Catalana en dues unitats geogràfiques a banda

i banda dels dos vessants.

La dinàmica actual de tot aquest territori és erosiva, en especial a Les Gar-

rigues, la Segarra i l’Urgell, encara que no amb una intensitat gaire elevada.

Tanmateix, el risc potencial d’erosió per l’ús agrícola de les terres ha anat dis-

minuint al llarg dels anys amb la construcció de murs de pedra i terrasses que

eviten la pèrdua del sòl fèrtil, i que han esdevingut un dels elements distintius

del paisatge d’aquestes comarques.

Un altre factor que cal tenir en compte en aquesta zona, tant pel que fa a la

definició del paisatge com per la seva influència en la vegetació i usos agrícoles

del sòl, és la salinitat derivada de la presència de materials amb alts continguts

de sals solubles.

Plans, tossals i aigua

A les terres de Lleida s’estén una gran plana de baixa altitud, entre els 200

i 400 metres, que forma part de la Depressió Central i defineix un paisat-

ge de línies horitzontals interminables, on només algun tossal testimonial

trenca, de tant en tant, la monotonia de la planura.

La plana, envoltada per un semicercle de muntanyes que va de nord a sud-est,

queda oberta cap a l’oest i constitueix l’única plana realment extensa de Ca-

talunya, fins al punt que en un passat recent es produïren diversos fenòmens

endorreics per rius que, mancats de pendent, no podien arribar a desguassar i

formaven estanys, com el d’Ivars d’Urgell i Vila-Sana. Cap al centre de la plana,

el riu Segre ha practicat un profund tall i ha obert una àmplia vall esglaonada,

on se situa la franja de verdor de l’horta.

Geogràficament, la Depressió Central Catalana forma part de la depressió de

l’Ebre. Va néixer fa 60 milions d’anys com un mar que recollia els detritus apor-

tats pels rius i, posteriorment, es va transformar en un gran llac interior. Per

això, a la base es troben els sediments marins i més amunt els lacustres, sepa-

rats en molts llocs per capes de guixos i sals. Poc afectada per les orogènies, els

rius pirinencs van anar escampant cap a la depressió arrossegalls que formen el

nivell superior de graves.

Geografia de la plana

J.B.

J.P.

Serra Llarga

Secans de Mas de Melons-Alfés

12 13

del riu Segre, que travessa el territori de nord-est a sud-oest, amb una longitud

de 265 km des de la capçalera fins a l’aiguabarreig, i que durant el seu pas pels

secans rep petites aportacions de diferents cursos fluvials. Una bona part de

les seves aigües són dirigides cap a una xarxa de canals que abasten d’aigua els

camps agrícoles de la zona. Per la seva banda, la Noguera Ribagorçana, de 133

km de longitud, transcorre de nord a sud del territori i contribueix a augmentar

les aigües del Segre poc abans que aquest entri al nucli urbà de Lleida. La No-

guera Ribagorçana també aporta aigua als camps de conreu propers mitjançant

una altra xarxa de canals de regadiu.

Respecte a les zones humides, aquestes es troben tant a la proximitat dels prin-

cipals cursos d’aigua, com disperses arreu, fins i tot enclavades en el paisatge

agrícola.

De rius i de canals

En tota la regió destaca la presència de diversos cursos fluvials que marquen

l’orografia i la zonificació de l’espai i que tenen un important valor paisatgístic,

alhora que accentuen els valors ecològics i estètics dels conreus i la vegetació

natural presents al territori.

El conjunt de les aigües continentals de la plana de Lleida la formen els rius

que, juntament amb les aigües subterrànies, constitueixen un recurs impor-

tant per a les poblacions d’aquest territori, i també altres masses d’aigua, com

embassaments, basses agrícoles i canals de regadiu força freqüents en algunes

zones d’aquestes terres.

La xarxa hidrogràfica ve marcada pel transcurs de dos importants cursos fluvials

i els seus afluents: el Segre i la Noguera Ribagorçana, que donen nom a les res-

pectives conques a les quals pertanyen i que formen part de la conca de l’Ebre.

L’orografia de la plana de Lleida està marcada principalment per la presència

Bassa dels caçadors

J.P.

J.B.

Geografia de la plana

Canal d’Urgell

14 15

De la calor de l’estiu al fred de l’hivern

Situada a cavall de la Depressió Central Catalana i els Prepirineus, la plana

de Lleida es caracteritza per un clima mediterrani continental, amb tempe-

ratures molt contrastades i poca precipitació.

La plana de Lleida se situa a l’extrem oriental de la gran zona de clima conti-

nental i semiàrid del centre de la depressió de l’Ebre, que es perllonga a les

províncies de Tarragona, Saragossa, Osca, La Rioja i part de Navarra. Aquesta

continentalitat i aridesa es manifesten en un contrast de temperatures i unes

pluges escasses que determinen uns creixements molt minsos de la vegetació.

El clima continental està mancat de la suavitat pròpia dels climes mediterranis

més litorals. Així, les temperatures d’hivern i d’estiu són unes de les més extre-

mes de tot el territori català: als mesos de juliol i agost les temperatures màximes

poden superar els 40º C i, a l’hivern, les mínimes poden baixar dels -10º C. La

forta oscil·lació tèrmica no és només anual, sinó també mensual i diària.

Les temperatures poden veure’s modificades en funció de l’orientació dels ves-

sants: els vessants que miren cap al sud (solell) reben més radiació solar que els

vessants orientats cap al nord (obac), contribuint a alterar les temperatures de

En general, a la plana de Lleida els canals de re-

gadiu deriven dels principals rius del territori i es

subdivideixen en una xarxa de canals secundaris

i sèquies de regadiu tot permetent que gran part

d’aquestes terres de vocació eixuta puguin soste-

nir conreus. Els principals canals de regadiu cons-

truïts són els de Pinyana, Urgell, Aragó i Catalunya

i el canal d’Algerri-Balaguer. Altres canals de gran

importància, com el de Seròs, han estat dissenyats

per produir energia hidroelèctrica. Cal destacar la

present execució de les obres per a la construcció

d’un nou canal: el Segarra-Garrigues, que, amb ini-

ci al pantà de Rialb i final a l’embassament d’Alba-

gés, contribuirà a aportar aigua a desenes de milers

d’hectàrees de conreu de la plana.

Secà de Belianes - PreixanaBellmunt - Almenara

J.P.

J.P.

Geografia de la plana

16 17

Aquestes boires tenen com a conseqüència una disminució de la temperatura

−ja que el sol no arriba a escalfar la superfície− i una menor amplitud tèrmica

diària; això provoca que les temperatures del dia i de la nit difereixin en pocs

graus. Un altre efecte de la boira, important però de difícil mesura, és la seva

contribució a la precipitació horitzontal, que possiblement influeix, juntament

amb les pluges primaverals, al desenvolupament dels conreus cerealístics de

secà.

De manera general, com més al centre i a l’oest de la plana de Lleida, el clima

té una aridesa més extrema i la boira incideix amb més persistència. En canvi,

com més al nord, al sud i a l’est, més elevada és la topografia i la boira té una

incidència relativament menor i la precipitació mitjana és un pèl més alta,

possiblement associada a un nombre més important de tempestes estivals i

tardorenques.

Pel que fa al vent, especialment el cerç o ponent, es presenta associat al pas

de fronts i sistemes de borrasques atlàntiques, i sol arribar molt sec però fort i

i amb ràfegues. També pot arribar a ser persistent el mestral que es canalitza

per la vall de l’Ebre i que coincideix amb episodis de tramuntana en altres zones

del país.

forma moderada respecte els valors que s’enregistren als llocs planers contigus

no exposats. Aquest fenomen és observable fins i tot en els petits turons de la

plana del Segrià i l’Urgell.

Els obstacles orogràfics que limiten la plana de Lleida, tant pel sud com pel

nord, fan que la sequera sigui molt accentuada, ja que els vents humits tant

atlàntics com mediterranis no hi arriben: les serres prepirinenques, especial-

ment el Montsec i la serra de Sant Mamet, al nord, i les elevacions de la serra

de la Llena, de la serra de Vilobí i del Tallat, al sud, actuen com a barreres que

dificulten el pas dels vents humits cap a les planes interiors.

És per això que la precipitació mitjana anual al sector central oscil·la entre 378

i 411 mm, amb força variabilitat entre anys. Durant la major part de l’any, el

balanç hídric −entrades menys sortides− és deficitari. Els màxims de precipita-

ció es produeixen a la primavera i a la tardor, amb més biaix cap a la tardor

com més influència mediterrània hi ha a la zona. No es pot menystenir, però,

la possibilitat de precipitacions torrencials capaces de concentrar grans volums

d’aigua superficial.

Boira hivernal, vent de ponent

Hi ha dos fenòmens meteorològics més d’especial rellevància a la plana de Llei-

da: la boira i el vent. En el cas de la boira, tot i la seva presència variable segons

els anys, quan hi és pot romandre durant setmanes, especialment a les parts

més baixes de la plana, associada a la presència d’anticiclons hivernals (altes

pressions atmosfèriques), en què l’aire fred, més dens que el calent, roman

arran de terra fins que un vent fort el remou o l’escalfor del dia el fa aixecar.

Sovint, entre els mesos de novembre i febrer, la boira es manté estable per sota

dels 400 m d’altitud.

J.B.

Geografia de la plana

18 19

Ecosistemes i ambients

Els ecosistemes propis de la plana són de tipus mediterrani continental encara

que la intervenció humana els ha modificat profundament. Així, malgrat que

actualment hi destaquen els conreus, en realitat aquests han anat ocupant el

lloc d’antics ecosistemes fluvials, forestals i de màquies.

Actualment, a la plana de Lleida destaquen els ambients de caire estèpic, deno-

minació que, pel que fa a Catalunya, s’assigna a aquelles grans extensions pla-

nes, desarborades i dominades per plantes de petit port. Aquestes comunitats,

considerades com a pseudoestepes, estan representades per cultius extensius

de cereal que interaccionen amb la vegetació natural. Justament, i no per casu-

alitat, el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida s’emmarca

dins d’aquest àmbit estèpic.

En aquest àmbit, l’ús predominant és l’agrícola: el 83 % de la superfície total

dels espais de la plana està ocupat per camps de conreu, i el 16 % per vegetació

natural −bàsicament herbàcia i subarbustiva, com les brolles i timonedes− mentre

que la vegetació arbrada representa només el 2 % de la superfície total. Els con-

reus més representatius són els extensius de secà que s’estenen al llarg de més

de 34.000 ha (63 %), seguits dels fruiterars alts predominantment de secà (17 %).

Ecosistemes, plantes i animals

Malgrat que la informació sobre la biodiversitat de la plana és heterogènia

i centrada en grups d’animals concrets, com els ocells, o de determinats

espais, com els espais naturals protegits, la seva singularitat i importància

biogeogràfica li atorguen, fora de qualsevol dubte, una rellevància espe-

cial.

Com en altres contrades mediterrànies, el paisatge vegetal de la plana de Lleida

es mostra extraordinàriament modificat i alterat. Els humans han cremat, tallat

i eliminat grans extensions de bosc i bosquines a fi d’obtenir pastures, terres

agrícoles i material per construir els assentaments. Els ecosistemes naturals

originaris del territori s’han degradat o han desaparegut: extenses superfícies

del bosc primitiu han estat substituïdes per cultius o per masses forestals −que

en condicions naturals haurien d’ocupar petites extensions, com la major part

de les pinedes mediterrànies− o bé estan formades per un mosaic de comunitats

vegetals diferents, on la garriga, la brolla, els matollars, herbassars i prats re-

presenten diferents estats de degradació o reconstrucció de la vegetació.

Secans de la Noguera

J.P.

Geografia de la plana

20 21

Per la seva banda, els ecosistemes fluvials se situen

al llarg del curs del riu Segre, els seus afluents i bona

part de la xarxa hidràulica associada als canals i sè-

quies. La formació vegetal més característica és el

bosc de ribera −pollancredes, alberedes, omedes i

vernedes−, dominat per arbres caducifolis que, junta-

ment amb salzedes, bardisses i canyissars, ofereixen

refugi a una gran quantitat d’ocells i petits mamífers.

Les comunitats vegetals submergides representen un

important recurs alimentari per a les comunitats de

peixos i alguns ocells.

Els espais naturals protegits de la plana de Lleida han

rebut l’atenció de botànics a causa de les singularitats

de flora existents. En general, els elements florístics

d’interès en aquests espais estan lligats a tres grups

concrets: flora associada als herbassars i matollars es-

tèpics; flora arvense −les anomenades males herbes−

associada als conreus extensius de secà; i flora lligada

als medis aquàtics existents dins d’aquests espais.

Fauna amb denominació d’origen

Existeix un interès científic pels espais d’aridesa extrema, on els tipus de vege-

tació existent solen tenir associats un conjunt d’espècies d’invertebrats adap-

tats a aquestes condicions de sequedat, de temperatures o de salinitat extre-

mes. Per exemple, certs tipus de vegetació força específics, com el siscallar,

acullen espècies d’invertebrats també molt específics. Entre els invertebrats,

les aranyes, les llagostes i les papallones d’aquests ambients són les que han

rebut més atenció, i s’han trobat algunes espècies endèmiques de la depressió

de l’Ebre.

En el cas dels peixos, a la conca del Segre es poden trobar 19 espècies de

peixos, de les quals set són autòctones. Antigament, els cursos fluvials i em-

bassaments com l’Ondara, el Sió, el Set, el Farfanya o el Corb i l’embassament

d’Utxesa tenien poblacions de peixos molt més interessants. Actualment, però,

el seu estat ecològic es troba força degradat, amb riberes constretes per les

Però això no sempre ha estat així: fins a principi del segle XIX aquestes zones de

secà estaven dominades per un ecosistema de boscos i màquies de fulla peren-

ne. La tala, la pastura i la roturació per guanyar terreny per a l’agricultura en

van reduir la distribució. Actualment, accentuat amb l’extensió dels regadius,

aquesta vegetació es troba limitada a les àrees que els envolten i sovint són

les comunitats secundàries −pinedes de pi blanc, brolles de romaní, llistonars,

siscallars− les que dominen el paisatge. Amb aquests canvis que han generat

ambients pseudoesteparis, s’han consolidat comunitats de diverses espècies de

flora i fauna.

L’altre ambient destacat està format per les zones de regadiu del canal d’Ur-

gell, les hortes del Segre i els seus afluents i alguns regadius més recents que es

troben situats sobre l’antic domini forestal del carrascar i la màquia continental

de garric i arçot, formacions que han estat completament transformades. El

regadiu comporta una diversitat biològica menor, amb un gran predomini d’uns

pocs conreus herbacis i llenyosos de regadiu. Als marges dels camps hi abunden

els llistonars i bardisses i, a les zones de reg, algunes comunitats de plantes que

necessiten créixer en llocs molt humits. La fauna terrestre, en general, es troba

molt afectada per la intensificació dels processos agrícoles.

Parcel·les amb marges arbrats

J.B.

Geografia de la plana

22 23

explotacions agrícoles, amb cabals molt irregulars més lligats al cicle del reg

i els seus drenatges que no pas al cicle hidrològic natural, i amb aigües sovint

contaminades per fitosanitaris, aigües residuals urbanes i rentats de fertilit-

zants. Aquest fet, juntament amb la introducció d’espècies al·lòctones −per a

la pesca esportiva− ha provocat la desaparició d’algunes espècies autòctones,

determinant una riquesa actual de peixos bastant minsa.

Els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable riquesa en amfibis i

rèptils. Destaquen els ambients purament estèpics o subestèpics de la part més

plana, amb cinc espècies d’amfibis que aprofiten tant els cursos fluvials natu-

rals com els entollaments temporals, inclosos els relacionats amb estructures

d’origen antròpic com els abeuradors. Pel que fa als rèptils, cal destacar fins a

11 espècies en aquests ambients més algunes altres que s’afegeixen a les serres

properes i a l’embassament d’Utxesa.

El grup dels mamífers es troba ben representat gràcies a la varietat d’ambients

de la zona, al tipus d’activitat que s’hi desenvolupa i al comportament propi de

les diferents espècies, poc selectiu. Tanmateix, hi són absents, malgrat alguna

cita esporàdica, els grans herbívors i carnívors propis de zones forestals i de

muntanya, així com mamífers d’espais fluvials −amb les excepcions de la rata

d’aigua i la llúdriga.

Pel que fa als ocells, aquest és segurament el grup faunístic que ha rebut més

atenció en aquestes contrades, tant des del punt de vista pròpiament natura-

lista o d’observador com des del punt de vista científic, especialment en els

darrers anys i sobre algunes espècies en concret, amb el grau màxim de pro-

tecció i especialment lligades als ambients estèpics. En funció de la distribució

i presència de les diverses espècies d’ocells, es tendeix a agrupar els espais

naturals de la plana de Lleida en dues àrees diferenciades: els secans orientals

i els secans occidentals (aquests darrers inclouen les millors poblacions de les

espècies més estrictament estepàries). Tot i que les espècies d’ambients estè-

pics o pseudoestèpics són les que han rebut més atenció, la varietat d’ambients

presents a la plana −estepes, conreus, brolles, bosc de ribera, bosc mediterrani,

rius, estanys, basses i zones urbanes− fa possible una gran diversitat d’altres es-

pècies d’ocells que hi són més o menys abundants, i les poblacions de les quals

poden ser especialment importants.

J.B.Esparver cendrós

24 25

importància especial les ciutats

d’Ilerda (Lleida) i Iesso (Guisso-

na). Es va produir un procés de

desforestació de les terrasses

fluvials i d’extensió de les terres

dedicades a l’agricultura −prin-

cipalment olivera, vinya, cere-

als i altres com la noguera− i la

construcció d’importants vies de

comunicació −les vies romanes.

El declivi de l’Imperi Romà, l’ar-

ribada dels francs procedents

del nord i la conquesta del terri-

tori pels sarraïns i el seu domini

posterior sobre aquestes terres

van suposar canvis importants.

Durant el període islàmic, entre

altres exemples, es van construir

diversos canals d’aigua, com el

de Pinyana.

Entre els segles XI i XII, la neces-

sitat de garantir el domini sobre

les terres reconquerides va afa-

vorir que s’atorguessin privilegis

i es creés un sistema feudal. Van

sorgir nombrosos nuclis de població nous o al voltant de castells i esglésies.

Es va produir una nova expansió dels conreus mediterranis −cereals, olivera i

vinya−, mentre que la ramaderia va esdevenir més intensiva. Amb les guerres

i epidèmies dels segles XV i XVII, però, va disminuir la població, hi va haver un

abandonament de camps de conreu i, en conseqüència, una nova recuperació

forestal.

A principi del segle XIX un nou increment poblacional va accelerar la cerca de

noves terres per conrear oliveres, vinyes i ametllers, amb cultius abancalats

gràcies a la construcció de murs de pedra seca, que va permetre la instauració

de l’agricultura a les terres trencades i costerudes. Aquests murs ajuden encara

Poblament humà a la plana

Com passa arreu de la Mediterrània, el paisatge de la plana de Lleida no es

pot explicar si no és sota el prisma de la interacció secular de l’home amb

l’entorn. Aquesta influència recíproca es fa especialment palesa en l’acti-

vitat agrícola d’aquest territori.

Corrent per la història

La plana de Lleida presenta vestigis arqueològics que posen de manifest l’an-

tiguitat del poblament humà en aquest indret ja des del Paleolític. En aquella

època es tractava d’una població minsa i nòmada, que vivia en coves, balmes i

cabanes, s’alimentava de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres.

Durant el Neolític, al cinquè mil·lenni aC, van tenir lloc els primers assenta-

ments de població estables i es va iniciar la pràctica de l’agricultura i de la

ramaderia, amb les consegüents

transformacions dels ecosistemes.

Entre els segles VI i V aC, els iler-

getes, una tribu iber que tenia

la seva capital a Iltirta (l’actual

Lleida), controlaven el territori.

Vivien en poblats dalt de turons

i cases aïllades i van realitzar les

primeres rompudes de terreny per

a l’establiment d’una agricultura

cerealista −blat, civada, ordi i

mill−, tot i que alhora es practi-

cava l’agricultura d’horta. La ra-

maderia −cabrú, oví, porcí, oví i

equí− també hi va tenir un paper

important.

Durant la romanització, entre el

218 aC i el 500 dC, van tenir una

Arbeca

Montcortés de Segarra

J.B.

J.P.

Geografia de la plana

26 27

Ruralitat a la plana

La plana de Lleida presenta dues característiques pròpies de l’espai rural: el

predomini d’usos extensius del sòl, amb grans extensions dedicades a les acti-

vitats agràries, i uns nivells baixos d’urbanització que suposen unes densitats

poblacionals també baixes.

Les Garrigues és la comarca més rural, mentre que el Segrià és la que té menys

municipis i població rurals. En general, els municipis de menys de 500 habitants

són els més comuns però perden població, mentre que hi ha una estabilització

poblacional en municipis de més de 2.000 habitants, i han aparegut municipis

de més de 5.000 habitants, les ciutats del camp, que agrupen una part impor-

tant de la població. Els espais naturals protegits se situen majorment −amb

excepcions importants− dins de municipis amb densitats de població inferiors a

75 habitants/km2.

Tot i el suposat declivi demogràfic associat als espais rurals, al llarg de tot el

segle XX el creixement demogràfic d’aquest territori ha estat, de fet, positiu.

En el balanç dels darrers 30 anys (1981-2010) només la comarca de Les Garri-

gues ha patit un lleuger descens poblacional del 0,3 %. Les altres comarques han

experimentat un creixement demogràfic considerable, en alguns casos força su-

perior al creixement general català: per damunt del 30 % al Segrià i la Segarra i

gairebé del 80 % al Pla d’Urgell (26 % a Catalunya en el mateix període). El 2010,

la població conjunta de les cinc comarques i, per tant, més enllà de l’àmbit

estricte de la plana, és de 363.900 habitants.

avui a retenir els sòls i protegir-los de l’erosió. A mitjan segle XIX les lleis de de-

samortització −amb el pas de la propietat de les terres dels nobles als pagesos−

van permetre una nova explotació de les terres i una nova etapa de degradació

de les àrees de vegetació natural a favor dels conreus. El conreu de la vinya es

va expandir i es van ocupar terres molt marginals.

A final de segle, la construcció del ferrocarril (1874), l’arribada de l’electrici-

tat (1884) i el telègraf, el regadiu −amb la materialització del canal d’Urgell,

l’any 1862− i la millora de la xarxa de carreteres van suposar una transformació

ràpida del paisatge.

A principi del segle XX, juntament amb la política de repoblament forestal i la

creació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, va començar la construcció

de grans embassaments amb la fina-

litat d’explotar les aigües superficials

per a reg i generar energia hidroelèc-

trica, com l’embassament de Cama-

rasa (iniciat el 1917), la presa de Sant

Llorenç de Montgai (1935) i el canal

auxiliar d’Urgell (1929). L’empenta

econòmica amb què va començar el

segle es va veure frenada tot d’una

amb la Guerra Civil. Un cop recupe-

rada aquesta embranzida als setanta,

es van produir canvis importants en

els sectors agrícola −amb l’expansió

de la fruita dolça−, ramader −amb la

construcció de més granges de besti-

ar porcí−, industrial i de serveis.

J.P.

Regar la plana de Lleida és un pro-

jecte que data de temps immemo-

rial i que té diversos precedents his-

tòrics. Al segle XII, el lleidatà Pere

de Sassala va allargar fins a Alcarràs,

passant per la ciutat de Lleida, una

antiga sèquia que portava aigua a

Almenar des de la Noguera Ribagor-

çana i va bastir el canal de Pinyana,

que ha regat les hortes del Segrià

durant més de 800 anys.

Geografia de la plana

28 29

Activitats diverses en els espais naturals protegits

Les activitats que tradicionalment han tingut més significació dins els espais

naturals protegits de la plana de Lleida són l’agricultura i la ramaderia, si bé

aquesta darrera ha patit un retrocés prou significatiu durant les darreres dèca-

des. Tanmateix, aquestes activitats han de conviure amb altres tipus d’activi-

tats que es desenvolupen als mateixos espais:

• l’activitat agrícola als espais naturals protegits de la plana de Lleida té una

gran importància en l’àmbit econòmic, social i ambiental, ja que suposa una de

les principals activitats econòmiques i d’aquesta depèn una bona part de les es-

pècies d’interès lligades a l’agroecosistema estèpic. El sòl agrícola està ocupat

majorment per cultius herbacis, la gran majoria en règim de secà i alguns en reg

de suport, dominats per l’ordi, però també d’altres com blat, civada, triticale,

colza i alguna lleguminosa. Tot i això, la seva importància relativa varia d’unes

zones a altres;

• la ramaderia extensiva s’ha reduït de manera molt notable arreu del ter-

ritori. Així, la funció de gestió de la vegetació i dels rostolls que en el passat

realitzaven els ramats d’ovelles i cabres s’ha perdut en gran mesura, amb el

conseqüent increment del recobriment de la vegetació natural. Dins el territori

de diversos espais protegits, com a tota la plana i més enllà, hi són presents les

granges de ramaderia intensiva, especialment les porcines.

J.P.

Geografia de la plana

Elaboració pròpia. Font: Institut d’Estadística de Catalunya(www.idescat.cat)

Secà de Mas de Melons - Alfés

30 31

Altres activitats que es desenvolupen en aquests espais i que tenen rellevància,

en major o menor grau, són:

• apicultura, que aprofita la floració dels subarbusts i arbusts de les timonedes,

brolles i garrigues, i dels fruiters;

• ús de l’aigua, atès que es tracta d’un territori de secà, amb aqüífers super-

ficials poc nodrits i subterranis poc assequibles, l’aprofitament de l’aigua està

circumscrit a pous o fonts d’abastament per a ús de boca i petits recs locals;

• turisme i ús públic, amb una infraestructura minsa que respon a iniciatives

locals en cadascun dels espais;

• cinegètica, caça menor orientada a la captura de perdius i conills, organit-

zada a través d’Àrees Privades de Caça, que es desenvolupa en gran part dels

àmbits inclosos als espais protegits;

• piscicultura a l’embassament d’Utxesa, on hi ha una zona de pesca controla-

da i on es realitza pesca esportiva i recreativa;

• industrials, presents a l’espai natural protegit dels Secans del Segrià i Utxesa;

• producció d’energia, com les instal·lacions de plantes fotovoltaiques o cen-

trals solars;

• extractives, d’argiles, guixos, graves (només absents a l’espai natural protegit

d’Anglesola-Vilagrassa);

• gestió de residus, amb zones amb petites deixalleries, compostatge de resi-

dus agrícoles i ramaders, i espais d’abocament de runes i deixalles. Per exem-

ple, al límit de l’espai natural de Mas de Melons-Alfés es troba l’abocador co-

marcal i planta de compostatge de residus domèstics del Segrià, amb efectes

com l’arrossegament de plàstics pel vent, el trànsit de maquinària i camions i

l’atracció d’espècies d’ocells antropòfiles que poden causar impactes sobre les

poblacions d’ocells que cal protegir;

• aeroportuàries, concretades en l’aeròdrom d’Alfés, d’ús esportiu i particular,

i l’aeroport de Lleida-Alguaire, situat prop de la zona dels Plans de la Unilla, pel

qual es preveia un volum anual de 400.000 usuaris i 3.500 tones de mercaderies.

Gravera de Belianes

J.B.

Aeroport d’Alguaire

Perdiu roja

J.B.

J.B.

Geografia de la plana

32 33

Paisatges de la plana de Lleida

Les característiques del paisatge dels espais

naturals protegits de la plana de Lleida re-

produeixen a petita escala molts dels atributs

de les zones romanents de secà de la vall de

l’Ebre.

Segons el Conveni europeu del paisatge, el pai-

satge designa una part del territori tal com la

percep la població, el caràcter del qual resul-

ta de l’acció dels factors naturals i/o humans i

de les relacions que s’estableixen entre ells. El

conveni assenyala la importància del paisatge en

els àmbits cultural, ecològic, econòmic, ambi-

ental i social i destaca el fet que contribueix a

elaborar les cultures locals, alhora que, com a

element important de la qualitat de vida, afavo-

reix el benestar humà individual i social, tant en

entorns urbans com rurals.

La plana de Lleida, amb un paisatge de dominàn-

cia rural, presenta una gran diversitat paisatgís-

tica, amb zones seques i àrides i també àrees

verdes i humides. Els propis ambients de secà, a més a més, canvien el seu

aspecte al llarg de les estacions, accentuant aquesta diversitat. El paisatge de

pedra i metall inclou habitatges moderns que conviuen amb castells, esglési-

es, torres de guaita i murs, però també amb coberts precaris construïts amb

materials de rebuig i granges d’aparença descuidada, o bé amb grans polígons

industrials i logístics. El resultat és una diversitat de paisatges única: un espai

modelat i construït; funcional, atenent al sistema cultural que hi opera, i per-

cebut, com a representació dels coneixements, sentiments i emocions de la

població que l’utilitza i el contempla.

En aquest àmbit, més d’un 68 % de la superfície es troba ocupada per conreus

−on els de secà representen un 43,8 % del territori i els de regadiu un 24,6 %− i,

si s’afegeixen les bosquines, matollars, erms i prats pasturats, el territori amb

un cert grau d’explotació actual −o molt recent− s’apropa al 87 % de la super-

fície total. Aquest fet determina el caràcter eminentment rural i agrícola del

paisatge d’aquestes terres.

La intensa transformació al regadiu que ha experimentat el territori atorga

encara més rellevància a aquest paisatge de secà, especialment quan algunes

àrees comencen a dibuixar-se com illes de territori cerealístic de secà enmig

de planes molt transformades a conreus arboris o herbacis intensius de regadiu,

amb característiques paisatgístiques específiques molt diferents.

Tot i que aparentment la distribució de paisatges ha estat força estable, entre

el 1992 i el 2002 el 27,9 % del territori ha experimentat importants canvis.

Aquests canvis afecten principalment les àrees agrícoles, ja sigui per l’incre-

ment dels cultius de regadiu −per exemple, a l’àrea d’Algerri–Balaguer−, com

per l’abandonament de conreus de secà en zones marginals o bé pel canvi de

Camp d’ametllers

J.P.

Geografia de la plana

34 35

fruiters de regadiu a conreus extensius que s’ha produït en alguns regadius

tradicionals. Les dades sobre la utilització del territori entre el 1996 i el 2004

indiquen un increment de la superfície forestal d’un 6 % −causat en part per

l’abandonament de les terres agrícoles de secà, que disminueixen un 8 %− i un

augment de la superfície de sòl urbanitzat, fet que s’explica en part per la re-

serva de sòl urbanitzable i per la construcció d’àrees industrials i infraestructu-

res. Al voltant de l’A-2 es viu una gran expansió urbana, creixements industrials

i logístics, aparició de noves àrees de serveis, infraestructures, equipaments,

etc.; un corredor urbà, que es reforçarà amb l’establiment de l’eix transversal

ferroviari i amb el desdoblament de la C-25.

Entre els processos que al llarg de les darreres dècades segurament han fet va-

riar més el paisatge agrícola de secà destaca la mecanització, que ha provocat

l’abandonament i eliminació de feixes i marges, la creació de parcel·les més

grans i uniformes, i, en alguns casos, la recolonització del bosc, que ha implicat

canvis notables que han afectat la diversitat agrícola i han causat la pèrdua

d’elements tradicionals com els camins, murs de pedra, cabanes de volta i al-

tres construccions rurals.

Elements del paisatge

Es poden descriure alguns elements estructuradors que caracteritzen aquest

paisatge. Són elements molt valorats per la població que engloben un seguit de

valors estètics, socials, naturals o històrics i que doten d’identitat i simbolisme

els paisatges d’aquest territori. Aquests elements són:

• els fons escènics i elements que destaquen: a banda del Montsec com a teló

de fons, hi ha un conjunt de serres de transició entre plana i muntanya com la

serra Llarga, i elements destacats com el tossal de Montmagastre al nord o el

de Montmaneu al sud, el Pilar d’Almenara (torre històrica del segle XI), la Seu

Vella de Lleida o el santuari del Sant Crist de Balaguer;

• els tossals: turons testimoni de l’antic modelat dels rius presents de forma

dispersa pel territori, referents en la construcció històrica del territori;

• els conreus d’olivera, ametller i vinya: paisatge agrícola amb un mosaic de

conreus de secà, sovint en terrasses i amb presència permanent de la pedra

seca −murs i cabanes de volta− que s’intercala amb fragments de matoll i bosc;

paisatge d’imbricació en el temps entre societat i natura;

J.P.

Geografia de la plana

36 37

• les zones estepàries: vegetació estèpica i de transició cap al bosc mediterrani

(brolles i garrigues), ambients relictes, principalment tossals i serres, amb ves-

sants que formen, juntament amb els conreus de cereals, guarets i superfícies de

vegetació baixa un mosaic que és l’hàbitat de poblacions d’ocells de gran valor;

• els paisatges fluvials: a l’entorn més immediat dels rius Segre i Noguera Riba-

gorçana, emergeixen aquests paisatges singulars que alternen ambients embos-

cats (boscos de ribera), espais humits i terrasses agrícoles, en contrast amb el

paisatge semiàrid tradicional;

• el regadiu: en comparació de les zones de reg més antigues, hortes associades

a la Noguera Ribagorçana i el Segre, l’obertura del canal d’Urgell, el 1862, per-

met l’extensió de l’agricultura de regadiu per la plana i la introducció de nous

conreus, les parcel·les són més grans i s’alternen cultius extensius al nord i de

fruiters al sud; paisatge i patrimoni associat a les tècniques de reg constitueixen

una part indestriable de la identitat paisatgística de la zona; les zones amb tèc-

niques més modernes presenten una major concentració parcel·lària i ofereixen

un paisatge més monòton, amb poca diversitat de conreus;

• l’horta: paisatge agrícola intensiu, gestionat a través de petites explotacions

familiars; element estructurador de gran valor productiu, social i familiar;

• les construccions defensives: castells i torres de guaita marquen l’etapa

d’assentaments defensius que tenen lloc durant la reconquesta en aquest ter-

ritori de frontera; especialment abundants a les comarques de la Noguera, la

Segarra i l’Urgell, on es van situar els límits territorials entre els dominis sarra-

ïns i els cristians;

• els nuclis encimbellats (en llocs dominants) i alineats en vall: poblacions

que, a banda de ser elements destacats, esdevenen miradors excepcionals so-

bre l’entorn circumdant; proliferen en direcció a les serres marginals, on la

plana deixa pas al predomini dels tossals −Segarra, Urgell i Les Garrigues−; a les

mateixes comarques, un seguit de poblacions s’assenten resseguint els cursos

fluvials: la vall Major, el riu Set, el torrent de la Femosa, el riu Corb i el riu Sió;

• i la boira: condicionada per l’estacionalitat i la distribució espacial, aquest

fenomen modifica la percepció del paisatge, influencia la composició vegetal i

l’estructura de conreus a la plana.

Castell de Montsonís

Camps de regadiu

J.B.

J.P.

Geografia de la plana

38 39

El paisatge dels espais naturals protegits

El Catàleg de paisatge de les terres de Lleida (vegeu requadre adjunt) divideix

el territori en unitats de paisatge que són, a grans trets, àrees amb un caràcter

similar pel que fa als elements naturals, culturals i visuals que configuren el

paisatge i que el fan diferent d’un altre. Les unitats es basen, principalment, en

els elements que estructuren el territori (muntanyes, rius o camins) i en la seva

organització (sòl agrícola, forestal

o urbà), però tenint en compte les

dinàmiques, processos i transfor-

macions propis, així com la tradició

cultural i la història particular.

Existeix una notable coincidència

dels límits de molts dels espais pro-

tegits amb els límits d’unitats de

paisatge concretes, especialment

quan aquestes tenen origen en ele-

ments geogràfics molt marcats o bé

d’usos del sòl força diferenciats.

El paisatge dels espais protegits de

la plana de Lleida es defineix per un

seguit d’elements: uns són abiòtics

com la continentalitat i l’aridesa

del clima, la presència de substrats

amb empaquetaments horitzontals i

el modelat del substrat per l’acció

del riu Segre i dels seus afluents;

altres tenen a veure amb la substi-

tució secular dels hàbitats naturals

semiestèpics d’herbassars, espar-

tars, brolles i garrigues per conreus,

principalment cereals de secà però

també conreus llenyosos; o amb la

presència de territoris contigus molt diferents, irrigats, però, amb estructures de

conreu força diferenciades. I d’altres fan referència al baix poblament als espais

naturals protegits, amb pocs masos i pobles generalment amb marcada història.

El paisatge dels espais naturals de la plana de Lleida es pot definir com un

paisatge agrícola de secà dominat, en bona part de la seva superfície, pels

conreus cerealístics −sobretot d’ordi−, tot i que amb certes intercalacions de

conreus arboris de secà tradicionals especialment a les zones més perifèriques.

Tot i aquestes consideracions generals, la notable diversitat dels espais naturals

protegits respecte del clima, l’orografia, els usos del sòl i la història dels assen-

taments humans donen lloc a especificitats paisatgístiques destacades.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de pro-

tecció, gestió i ordenació del paisat-

ge de Catalunya crea el Catàleg de

Paisatge com un instrument per a la

introducció d’objectius paisatgístics

en el planejament territorial, així

com en les polítiques sectorials, i

d’aquesta manera adopta els princi-

pis i estratègies d’acció que estableix

el Conveni europeu del paisatge pro-

mogut pel Consell d’Europa. L’Obser-

vatori del Paisatge de Catalunya, ens

d’assessorament de l’administració

catalana i de conscienciació de la

societat en general en matèria de

paisatge, col·labora amb el Depar-

tament de Territori i Sostenibilitat

de la Generalitat de Catalunya en la

publicació dels catàlegs de paisat-

ge. El primer i únic catàleg publicat

fins a l’actualitat, dels set previstos,

correspon a l’àmbit territorial de les

terres de Lleida.

El Catàleg de paisatge les terres de Lleida divideix aquest àmbit territorial en unitats de paisatge, àrees estructuralment, funcionalment i/o visualment coherents. Els espais naturals protegits de la plana de Lleida, diferenciats entre ells, s’encabeixen en diverses d’aquestes categories. Font: Nogué i Sala (coords.), 2010.

Geografia de la plana

40 41

Valors culturalsi històrics

Patrimoni cultural i històricJaciments catalogats i elements d’interès històricUn apunt final: els camins ramaders

J.P.

42 43

En un apartat anterior ja s’ha fet esment de com les terres que conformen la

plana de Lleida han estat testimonis dels diferents pobladors de la plana al llarg

de la història: pobles paleolítics, ibers, romans, sarrains i senyors feudals s’han

succeït en el temps deixant la seva empremta al territori, part de la qual s’ha

conservat fins als nostres dies. Una empremta que ara es troba barrejada i fosa

amb la dels ocupants de la modernitat.

Els territoris inclosos dins els espais naturals protegits de la plana de Lleida pre-

senten, en el seu interior o en la seva immediatesa, part d’aquesta empremta,

nombrosos elements d’interès històric i cultural que cal ressaltar com a part

integrant del patrimoni que s’ha de gestionar.

Així, els jaciments existents als municipis de Lleida, Puigverd de Lleida, Alfés

−pintures d’una escena de caça a la Balma de la Peixera, declarat patrimoni de

la humanitat per la UNESCO−, Aspa i Artesa de Lleida testimonien la presència

de primers pobladors durant el Paleolític. També es disposa de restes arqueolò-

giques pertanyents al període final del Mesolític (8800-5000 aC), com són, entre

d’altres, els jaciments de la roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues). En canvi,

però, no hi ha testimonis del Neolític (5000-2000 aC), com sí que es donen al

Montsec i serres properes.

Les restes ilergetes (segles VI i V aC) més im-

portants dins o a l’entorn dels espais naturals

protegits són el molí de l’Espígol (Tornabous) i

la fortalesa dels Vilars (Arbeca), a l’Urgell i Les

Garrigues, respectivament. Durant la romanit-

zació (entre el 218 aC i el 500 dC), el territori

de la Depressió Central Catalana presentava un

poblament molt dens, i destacaven especial-

ment les ciutats d’Ilerda (Lleida) i Iesso (Guis-

sona) i algunes vil·les rurals associades. Aquest

període també va estar marcat per la construc-

ció d’importants vies de comunicació (les vies

romanes), el traçat de les quals encara perdura

a través de les actuals infraestructures viàries:

la via Gallica Flava, per exemple, sortia d’Iler-

Patrimoni cultural i històric

Les transformacions paisatgístiques que han tingut lloc al llarg dels segles

a la plana de Lleida han deixat un llegat històric, rural i cultural extens que

constitueix, més enllà del seu valor intrínsec, un element de potenciació

dels espais naturals que els comprenen.

El patrimoni històric dels secans de la plana de Lleida reuneix un nombre extra-

ordinari de béns culturals i arquitectònics, jaciments arqueològics de diferents

èpoques, fins i tot, paleontològics. El patrimoni rural i cultural es fa palès no

solament amb l’existència de paisatges agraris de gran bellesa i elevat valor,

sinó també en la pròpia voluntat dels habitants de donar a conèixer les tradici-

ons i les formes de vida lligades al medi rural del territori −la casa, els oficis i

els costums− i a la diversitat dels productes agraris locals.

La combinació dels diferents elements i factors del paisatge de la plana crea

determinats paisatges que mereixen una especial consideració, com el paisatge

de secà −lligat a infraestructures de pedra seca (cabanes de volta, marges,

aljubs, etc.), amb fileres de fruiters de secà o bardisses que limiten les parcel-

les, etc.− o les hortes històriques vinculades a les cultures del regadiu de les

èpoques romana, islàmica i medieval que s’estenen al voltant del Segre.

Valors culturals i històricsJ.

B.

Secà de Mas de Melons - Alfés

44 45

A partir del segle XI, i especialment a l’inici del XII, amb la reconquesta d’aques-

tes terres i la creació d’un sistema feudal sorgeixen nombrosos nuclis de pobla-

ció arreu del territori. Aquests nuclis s’aixopluguen al voltant de castells (po-

bles d’origen castral) i esglésies (pobles d’origen de sagrera), mentre d’altres

es creen de nou (vilanoves).

A principi del segle XIX sorgeix un element cultural de molta repercussió en el

paisatge i que va significar la instauració de l’agricultura a les terres trencades

i costerudes de la Segarra, la Noguera i, molt especialment, de Les Garrigues:

la construcció de murs de pedra seca.

Cal destacar també que la Guerra Civil ha dei-

xat diverses restes en el territori objecte d’es-

tudi a causa dels esdeveniments de la Batalla

del Segre (abril de 1938−gener de 1939).

da cap a les Avellanes i, després d’enfilar-se pel port d’Àger, on encara es pot

observar un tram d’aquesta calçada, arribava a Àger, i després continuava fins a

Vilanova de Meià, travessant el Montsec pel pas Nou fins a Isona.

Del període posterior a l’Imperi Romà i la islamització resten pocs vestigis, de

manera que en l’àmbit dels espais naturals no trobem elements importants

referents a aquesta època tot i que durant el període de domini islàmic es van

produir avenços agrícoles importants, amb la construcció de diversos canals

com el de Pinyana −que encara sobreviu amb les correspo-

nents transformacions. Segons alguns darrers treballs,

tot i que els estudis sobre el món islàmic a Ca-

talunya són molt recents, actualment es

disposa d’exemples d’almúnies o al-

queries excavades, com a Avinga-

nya (Seròs) o al jaciment de

Solibernat (Torres de Segre)

on es pot veure un

d’aquests nuclis,

integrat per

una torre, uns

habitatges i

un mur que

cloïa el cim

d’un turó.

Castell de les Pallargues

Plans de Sió

J.P.

J.P.

A l’aeròdrom d’Alfés hi ha ele-

ments que recorden el passat

bèl·lic d’aquest lloc, associat

a la Batalla del Segre, com

ara els búnquers, els nius de

metralladores, el campament

republicà i els refugis antiae-

ris. A Bellmunt d’Urgell també

hi trobem alguns d’aquests

elements a més de túnels i

amagatalls. Al mateix poble

d’Alfés hi ha l’Hospital de la

Sang, utilitzat per atendre els

soldats republicans, i una fossa

comuna d’aquest període a to-

car del cementiri.

Valors culturals i històrics

46 47

Jaciments catalogats i elements d’interès històric

Arreu del territori comprès dins dels espais naturals protegits hi trobem restes

d’aquest passat històric, amb els seus valors culturals associats, alguns dels

quals han perdurat fins als nostres dies. Aquestes restes es troben en diferents

estats de preservació, però totes constitueixen el reflex de l’acció dels pobla-

dors d’aquestes terres al llarg dels anys.

Existeix una gran varietat de tipus de restes que es poden agrupar en diferents

categories com ara llocs habitats, poblats, viles, castells, torres, necròpolis,

ceràmiques, pintures i gravats. Les restes corresponen a moments històrics tam-

bé diferents, de manera que hi ha restes del Paleolític, del Mesolític, de l’edat

del bronze o de les èpoques ibèrica, romana i medieval. A la taula adjunta

s’assenyalen els jaciments històrics catalogats trobats dins dels espais naturals

protegits, ordenats en funció de l’època a la qual pertanyen, i on també s’indica

el tipus de jaciment, així com el municipi i l’espai natural protegit on se situen.

A banda d’aquests jaciments i elements històrics, hi ha una relació molt extensa

d’altres elements d’interès dispersos per tots els municipis amb territori dins

dels espais protegits. El seu estat de conservació és molt variable, i va des de

molt bo fins a ser purament un vestigi del passat.

La relació és massa llarga per ser tractada en aquest document, però en tot cas

val la pena fer un llistat de quin tipus d’elements hi trobem: cabanes amb co-

bertes de volta de canó, balmes murades, aljubs, molins, esglésies de diferents

estils (romàniques, barroques, gòtiques i neoclàssiques), convents, monestirs,

ermites, castells de diferents èpoques, palaus renaixentistes, poblats visigòtics

i nuclis medievals amb estructures de carrers particulars, cases renaixentis-

tes i barroques, aqüeductes

medievals, ponts, torres i

pilars, muralles i fortaleses

àrabs, pous i trullets (peti-

tes coves excavades a les

roques per a la fermentació

del raïm).

J.B.

Trullets d’Algerri

El patrimoni històric, cultural i rural de la

plana de Lleida és objecte d’estudi i delec-

tació per part dels visitants que arriben als

nombrosos museus de la zona, que respo-

nen a l’interès de les poblacions actuals de

donar a conèixer aquest patrimoni. Així, i

sense pretendre ser un llistat exhaustiu,

hi trobem museus arqueològics (Artesa de

Lleida, Verdú), etnològics (Agramunt, Bell-

puig), museu de l’oli i del món rural (Cas-

telldans, Belianes), exposicions de carros

(Anglesola) i eines del camp (Anglesola,

Bellcaire d’Urgell, Belianes, Sant Martí de

Riucorb, Sunyer), museu del blat i la pa-

gesia (Cervera, Plans de Sió), forn de guix

(Cubells), antiga fàbrica de filatures (Al-

guaire), o pous de gel (Cubells, Alguaire,

Almenar, Plans de Sió).

J.P.

Castell de l’Aranyó

48 49

Jaciments històrics catalogats als espais naturals protegits

Valors culturals i històrics

J.B.

Periode Jaciment Tipus Municipi EspaiPaleolític superior (30.000- 9.000 anys) Balma de la Peixera pintures rupestres Alfés Secans de Mas de Melons-Alfés

Mesolític (9.000-5.000 anys) La roca dels Moros pintures El Cogul Secans de Mas de Melons-Alfés

Balma del Salada gravats El Cogul Secans de Mas de Melons-Alfés

Edat del bronze (1.800 aC – 700 aC) Rocaferida poblat fortificat Sarroca de Lleida Secans del Segrià i Utxesa

Ibèric (VI-V aC) Coll de Reu poblat Verdú Granyena

Els Tossalets ceràmica Tàrrega Anglesola-Vilagrassa

Pedres Ficades poblats Tàrrega Plans de Sió

Tossal de l’Àliga poblats Agramunt Bellmunt-Almenara

Romà (218 aC – 500 dC) Tossal Mas de Matxerri vil·les Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés

Vil·la romana de Talarn vil·les Plans de Sió Plans de Sió

Clot del Moré vil·les Tàrrega Plans de Sió

Medieval (VIII dC – XV dC) La Pleta lloc habitat Belianes Secans de Belianes-Preixana

Montalbà lloc habitat Vilagrassa Secans de Belianes-Preixana

Mas de Melons II lloc habitat Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés

Tossal Rodó de Monfalcó torre Ossó de Sió Plans de Sió

La Pleta necròpolis Els Plans de Sió Plans de Sió

Riudovelles necròpolis Tàrrega Plans de Sió

Pilar d’Almenara torre Agramunt Bellmunt-Almenara

Escalars II lloc habitat Castellserà Bellmunt-Almenara

Tossal del Moro lloc habitat Castellserà Bellmunt-Almenara

Castell de Butsènit castell Montgai Bellmunt-Almenara

Indeterminat Tossal de les Forques ceràmica Montgai Bellmunt-Almenara

Indeterminat Mas de Melons I murs dispersos Castelldans Secans de Mas de Melons-Alfés

Arbeca

50 51

Un apunt final: els camins ramaders

Un element més del paisatge que il·lustra tant el passat com el present de les ac-

tivitats humanes i, en especial, les ramaderes és l’existència dels camins rama-

ders. Aquest no és, com és ben sabut, un tret exclusiu de la plana de Lleida, però

és un element més que cal tenir en compte, tant en la gestió dels espais protegits

com a l’hora de potenciar la riquesa del patrimoni cultural d’aquestes terres.

La norma estatal que regula i empara aquests camins per on el bestiar té dret

de pas −la Llei 3/1995, de 23 de març de vies pecuàries− té un gran valor ja que

no prescriu, és a dir, que el que ha estat camí ramader mai no deixarà de ser-

ho, encara que faci anys que no hi passa el bestiar. En el cas que siguin vies en

desús −assenyala la llei− només poden ser destinades a altres usos compatibles i

complementaris a la seva naturalesa i finalitat i han de donar prioritat al trànsit

ramader i altres usos rurals tot inspirant-se en el desenvolupament sostenible

i el respecte al medi ambient, el paisatge i el patrimoni natural i cultural. Es

tracta, doncs, d’un patrimoni públic per al lleure respectuós, la descoberta i

el gaudi de l’entorn. En l’àmbit dels espais naturals protegits dels secans de la

plana de Lleida, per tots ells hi passen un o més trams de les vies ramaderes,

amb l’excepció dels espais de Granyena i d’Anglesola-Vilagrassa.

J.P.

B.M

.

Castellmeià

Ramaderia extensiva als secans

53 54

Valors naturals

Ambients esteparis: únics i diferentsEls diferents tipus de secansOcells de la plana de LleidaAltres valors naturals rellevantsJ.

B.

55 56

i lleguminoses en interacció amb la

vegetació natural. Els ambients agro-

ramaders extensius han esdevingut els

substituts de les estepes naturals de

tal forma que les activitats agrícoles

i ramaderes extensives tradicionals

tenen un paper molt important en la

conservació dels paisatges estèpics i

de la seva biodiversitat, ja que eviten

els estadis de successió ecològica que

duen a la formació de boscos. L’agri-

cultura moderna, tant intensiva com extensiva, transforma aquests hàbitats

amb l’aparició de regadius, la proliferació de monocultius, la disminució de les

superfícies en guaret, la concentració parcel·lària intensiva o la progressiva

desaparició de la ramaderia extensiva. La construcció de grans infraestructures,

les plantacions forestals o les graveres accentuen encara més la desaparició

d’aquests hàbitats.

Ambients esteparis: únics i diferents

Les estepes es caracteritzen per ser grans extensions planes, desarborades

i dominades per plantes de port baix amb un potent aparell radical.

El concepte estepa és d’origen rus i fa referència a les extenses planes cobertes

d’herba que es troben a les regions més continentals d’Euràsia. A Amèrica del

Nord, els paisatges equivalents a les estepes s’anomenen praderies. A l’hemis-

feri sud, els referents més semblants són les pampes d’Amèrica del Sud, els pai-

satges herbosos de clima temperat de l’Àfrica austral i les terres baixes de l’illa

del Sud de Nova Zelanda. La considerable semblança de tots aquests paisatges

permet parlar d’un únic bioma estepari.

L’absència o escassesa extrema d’arbres i arbustos fa que el paisatge estigui

dominat bàsicament per gramínies que tenen un sistema d’arrels fortament

desenvolupat per absorbir la humitat de forma ràpida i efectiva, ja que a les

estepes els períodes considerablement secs succeeixen a períodes d’humitat

abundant. A Europa Occidental aquests ambients estèpics s’han de considerar

pseudoestepes o subestepes, ja que s’hi troben bàsicament comunitats de subs-

titució de les estepes naturals, representades per cultius extensius de cereal

J.P.

Anglesola-Vilagrassa

A nivell mundial els hàbitats

estèpics estan molt poc valo-

rats i protegits, i més del 75%

del territori del bioma este-

pari està llaurat i s’explota

de manera intensiva per con-

rear-hi cereals.

Valors naturals

57 58

i saladars. Al seu torn, aquests espais estèpics formen, conjuntament amb els

conreus de cereal, guarets i superfícies de vegetació baixa, un mosaic que és

l’hàbitat de valuoses poblacions d’ocells com el sisó, les terreroles o l’esparver

cendrós. En aquest sentit, algunes d’aquestes poblacions no només se situen als

límits de la seva àrea de distribució i constitueixen la connexió amb les poblaci-

ons aragoneses, sinó que sovint es tracta de poblacions molt petites, marginals

o aïllades, amb la qual cosa el marge de recuperació envers factors negatius és

molt reduït.

Les zones estèpiques que estructuren el paisatge de la plana de Lleida són àrees

de gran valor ecològic, paisatgístic i identitari, no només per a les mateixes

terres de Lleida, sinó per al conjunt dels paisatges de Catalunya.

Ambients subestèpics a Catalunya

A Catalunya, la superfície dels ambients subestèpics ha anat variant a causa

sobretot de l’activitat humana, especialment a mesura que els regadius iniciats

ja en temps dels àrabs anaven transformant superfícies creixents. Tot i aquests

canvis, la plana de Lleida continua essent l’àrea més important d’aquestes ca-

racterístiques a Catalunya. La plana constitueix, a més a més, l’extrem oriental

del conjunt de zones estèpiques existents a la depressió de l’Ebre.

La morfologia majorment plana i el seu clima subàrid −amb escassa precipita-

ció i grans oscil·lacions tèrmiques− determinen la presència d’una vegetació

climàcica estèpica i de transició cap al bosc mediterrani de brolles i garrigues.

La colonització històrica del territori va impli-

car l’extensió del conreu dels cereals a la pla-

na, i dels fruiters de secà (oliveres, ametllers i

vinya) als vessants dels tossals i les serres, en

aquest darrer cas gràcies a l’abancalament amb

feixes i murs de pedra seca.

L’extensió actual del regadiu sobre la plana ha

suposat un trencament amb la cultura agrícola

tradicional, una intensificació dels conreus i una

reducció dràstica dels ambients amb vegetació

natural.

El paisatge actual, marcat per la dicotomia se-

cà-regadiu, conserva al seu interior alguns am-

bients relictes, principalment tossals i serres,

on es mantenen uns hàbitats estèpics d’alt valor

ecològic per la seva singularitat i raresa en el

context de Catalunya. La presència d’aquests

espais estèpics relictes és actualment un factor

bàsic per garantir la biodiversitat i la identitat

del paisatge de la plana de Lleida i del conjunt

de les terres de Lleida. Aquests espais, especial-

ment els vessants, són l’hàbitat d’endemismes

d’interès biogeogràfic i d’espècies i comunitats

d’interès florístic com les timonedes, espartars

J.B.

Valors naturals

Ganga mascle

59 60

Conreus herbacis de secà

Els conreus herbacis de secà estan dominats per l’ordi i el blat. El seu cicle es

caracteritza per tres estadis ben diferenciats: la tardor-hivern, amb la sembra

i la naixença del cereal; la primavera, quan es dóna el creixement i maduració

fins que surt l’espiga; i l’estiu, amb la sega (fins que queda el rostoll) i, sovint,

el posterior llaurat dels camps. D’aquesta manera, al llarg de l’any un mateix

espai té aspectes molt diferents, tant en estructura com en coloració, i dóna al

paisatge una dinàmica temporal més gran que en qualsevol altre espai natural.

Els diferents tipus de secans

Els conreus de secà a la plana de Lleida estan dominats pels camps d’ordi

i de blat, alternats amb conreus llenyosos (ametllers i oliveres) en major o

menor proporció segons la seva situació geogràfica dins la plana de Lleida.

Més d’un 68 % de la superfície de la plana està ocupada per conreus, especial-

ment els de secà que representen un 43,8 % del territori, fet que determina el

caràcter eminentment rural i agrícola del paisatge de la plana de Lleida, amb

un pes específic del secà molt alt.

Els terrenys de secà no són uniformes, sinó que estan modelats per les activitats

humanes que s’hi realitzen. A grans trets, els podem agrupar en dos tipus de

conreu, els herbacis i els llenyosos, que en alguns sectors comparteixen l’espai

amb petites taques de vegetació natural. Els herbacis de secà estan dominats

pel blat i l’ordi i poden ocupar grans extensions de terreny. Els conreus llenyosos

estan dominats pels ametllers i les oliveres, i en algun sector existeixen petites

superfícies de vinya. La mida i la forma dels camps i les proporcions d’un i altre

tipus de conreu, així com la superfície de vegetació natural, és variable entre

espais i proporciona una fisiognomia del paisatge característica per a cadascun

d’ells. Actualment, l’agricultura tendeix a disminuir els marges, fent parcel·les

més grans i agrupant els diversos tipus de conreu. D’altra banda, també s’estan

abandonant activitats tradicionals com les de deixar els camps en guaret, fet

que incrementa la productivitat del conreu al mateix temps que redueix l’he-

terogeneïtat espacial de l’ambient i l’hàbitat de nidificació i alimentació de

diverses espècies d’ocells.

Torlit o Samerlic

Font: Catàleg dels Hàbitats de Catalunya elaborat pel DMAH

J.B.

J.B.

Valors naturals

HÀBITATS SEMINATURALS I ARTIFICIALITZATS SÚPERFÍCIE (ha) %

Conreus herbacis intensius, sobretot cereals i ferratges 15,61 0,03

Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses 896,26 1,67

Conreus herbacis de secà 34.035,26 63,32

Fruiterars alts, predominantment de secà 9.226,73 17,16

Fruiterars principalment de regadiu 235,12 0,44

Vinyes 215,85 0,40

Plantacions de pollancres, plàtans i altres planifolis de sòls humits 0,15 0,00

Grans parcs i jardins 8,66 0,02

Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 109,65 0,20

Pedreres, explotacions d’àrids i runam 46,03 0,09

Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d’esquí 2,67 0,00

Conreus abandonats 335,3 0,62

Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles , grans canals i estanys ornamentals 14,5 0,03

61 62

ver-lo llaurat, amb molt poca cobertura vegetal, o el cas extrem d’un guaret

abandonat durant anys que acaba essent colonitzat per plantes llenyoses per

convertir-se en un erm o pastura. Entremig d’aquestes dues tipologies extremes

de guaret, podem trobar multitud de variants en la seva composició florística i

en la seva estructura, depenent de diversos factors entre els quals destaquen

les pluges de la primavera, el banc de llavors, els fertilitzants presents al sòl o

la gestió realitzada, ja sigui mecànica o ramadera.

En l’actualitat, alguns guarets tenen una excessiva presència de nutrients al sòl

i una manca de pastura, fet que provoca un creixement vegetal desmesurat.

Aquest fet es produeix com a conseqüència de la gran quantitat d’adob que

es tira als sembrats des de fa anys per garantir la qualitat de les collites, com

també per l’abocament freqüent de purins i residus de depuradora. En canvi,

altres guarets mantenen una estructura amb una cobertura i alçada vegetal

molt baixa, afavorint les condicions de cria de les espècies d’ocells d’hàbits

exclusivament estèpics, que tenen uns requeriments ecològics molt específics,

cosa que les fa especialment vulnerables.

Erms

El pas següent al guaret, seguint la successió ecològica natural, és en molts

casos l’erm, que es pot definir com un terreny amb escassa vegetació i de poca

alçària amb grans proporcions de sòl nu. Moltes de les espècies vegetals que s’hi

troben ja no son anuals, com en el cas dels guarets, sinó que tenen estructura

llenyosa com poden ser, per exemple, la farigola o el romaní . Aquets espais són

molt importants tant per la flora com per la fauna, ja que a diferència del que

succeeix amb els conreus mantenen una estructura semblant al llarg de l’any, i

proporcionen aliment, refugi i lloc de nidificació de manera predictible.

Conreus llenyosos de secà

Els conreus majoritaris són els ametllers i les oliveres, que poden ocupar des

de grans extensions fins a petits camps o bé marges entre conreus herbacis,

tot creant paisatges molt diversos. Les oliveres són de fulla perenne, mentre

que els ametllers són de fulla caduca i floreixen al febrer-març, just abans de

treure la fulla. Sovint es troben en terrasses i amb presència permanent de la

pedra seca −murs i cabanes de volta− que s’intercalen amb fragments de matoll

i bosc, i configuren un paisatge característic.

Guarets

Els guarets són terrenys de conreu herbaci de secà que es deixen en repòs du-

rant un any o més per tornar a conrear-los posteriorment, un cop recuperada

la fertilitat del sòl. Aquesta activitat es realitzava antigament quan no es dis-

posava d’adobs, però en l’actualitat és una pràctica residual i molt minoritària

que ha reduït molt l’heterogeneïtat dels paisatges agrícoles. En l’actualitat la

superfície deixada en guaret no arriba al 10 % del total, mentre que fa 20-30

anys era propera al 30 %.

Tenint en compte que el terme guaret té un significat molt ampli, entenent com

a tal les parcel·les que es deixen en repòs un o més anys, cal distingir diferents

tipologies en funció de la seva estructura vegetal i la composició florística. Així

doncs, es pot considerar un guaret un camp poques setmanes després d’ha-

J.B.

J.B.

Valors naturals

J.P.

63 64

Valors naturals

Així, en anys mitjanament secs, la producció de cereal al secà de Belianes o al de Serós pot

ser molt diferent. Aquest fet, juntament amb la intensificació de l’agricultura, condiciona

la major o menor superfície conreada i, per tant, la major o menor presència de vegeta-

ció natural. Generalment, en zones més productives i de relleus més suaus la presència

de vegetació natural és més escassa, mentre que en zones més abruptes, amb presència

de tossals o sòls pobres per a l’agricultura com saladars o sòls guixencs, hi trobem una

heterogeneïtat espacial major. Així, es pot diferenciar clarament un sector més pla i amb

una diversitat paisatgística inferior en la part oriental de la plana de Lleida, però amb

produccions de cereal per hectàrea més grans, i un sector nord-occidental amb major

mosaic de vegetació on s’alternen erms, vegetació natural i els conreus de secà, que solen

ser menys productius.

D’altra banda, la presència de marges i guarets també és desigual; són superiors en per-

centatge en els sectors occidentals −on les terres són més pobres− que en els secans

orientals, tot i que la presència d’aquests camps depèn més de les pràctiques agrícoles.

Secans orientals, secans occidentals

A la plana de Lleida trobem dos sectors de secà clarament

diferenciats: un sector oriental, on trobem els espais de

Bellmunt-Almenara, Secans de Belianes-Preixana, Plans de

Sió, Anglesola-Vilagrassa i Granyena; i un sector occiden-

tal, més sec, on trobem els espais naturals dels Secans de

Mas de Melons-Alfés, Secans del Segrià-Utxesa, Plans de la

Unilla i Secans de la Noguera.

Les diferents característiques ambientals dels secans orien-

tals i occidentals han determinat variacions en les activitats

agrícoles i això ha provocat diferències paisatgístiques i de

distribució de la fauna entre els secans orientals, més plans,

fèrtils i humits, i els occidentals, amb un relleu més pronun-

ciat, sòls més pobres i amb una pluviometria inferior.

Les diferències vénen determinades per la pluviometria,

el relleu i les característiques del sòl, que condicionen la

presència d’un tipus de conreu i vegetació natural així com

l’estructura d’aquests.

J.B.

J.B.

65 66

boscarla de canyar, el balquer, el trist i el rossinyol bord, a més de la presència

del boscaler comú. Hi crien el rascló, la polla d’aigua, la fotja i el cabusset i al-

guns ardeids com l’agró roig, el martinet blanc, el martinet menut, el martinet

de nit i el bernat pescaire. L’embassament també és un punt d’aturada en el pas

migratori i lloc d’hivernada per a nombroses espècies d’ànecs.

Petits moixons de canyissar: la mallerenga de bigotis, el re-picatalons i la boscarla mostatxuda

La mallerenga de bigotis, el repicatalons i la boscarla mostatxuda són tres ocells

de canyissar que crien a Utxesa. La boscarla mostatxuda inicia la seva repro-

ducció ben aviat i evita els canyissars monoespecífics de manera que prefereix

vegetacions diversificades amb canyís (més aviat jove), boga, xisca borda o joncs

de baixa i mitjana alçària. El repicatalons se situa en canyissars més secs, de

creixement pobre, alçària mitjana i substrat molt dens. En canvi, la mallerenga

de bigotis necessita grans canyissars, inundats preferentment amb aigua dolça o

poc salabrosa. Durant la resta de l’any les tres espècies reben individus migrants

del nord d’Europa.

L’eliminació de canyissars i la pèrdua de

qualitat de l’aigua són un problema per

a aquestes espècies, i les pràctiques

de gestió per potenciar el creixement

dels canyissars densos i monoespecí-

fics, com la crema del canyís i el bombeig

d’aigua dolça, afavoreixen altres espècies d’aus

de canyissar més generalistes. La incidència de

pesticides pot explicar les baixades de població

d’aquestes espècies en zones en principi òptimes pel

que fa a l’hàbitat. Per tal d’afavorir aquestes tres es-

pècies s’han de mantenir superfícies àmplies de canyis-

sar, tranquil·les i diversificades, amb estructures. També

cal millorar la qualitat de l’aigua i augmentar el coneixement

sobre l’ecologia d’aquestes espècies mitjançant estudis cien-

tífics, aplicats de manera especial a la realitat dels canyissars

d’Utxesa i propers.

Ocells de la plana de Lleida

Els secans de la plana de Lleida són prou representatius de les comunitats

ornítiques d’hàbitat de secà pseudoestèpic del continent europeu. Amb

l’excepció d’una espècie extingida fa més de 50 anys, el pioc salvatge, i

una altra extingida l’any 2006, l’alosa becuda, a la plana hi nidifiquen les

espècies més característiques d’aquest hàbitat en l’àmbit europeu.

La plana de Lleida destaca per la presència d’una elevada superfície de terreny

de secà que allotja una diversitat d’espècies molt elevada i característica, amb

unes particularitats que les fan úniques i amb una sèrie d’adaptacions i limitaci-

ons que fan que moltes d’elles només puguin viure als terrenys de secà. Aquesta

avifauna és molt més variada que la que es troba en els ambients de regadiu

veïns. A la plana, però, també trobem zones humides i ambients forestals lli-

gats a rius que alberguen una elevada diversitat. Entre aquestes zones destaca

l’embasament d’Utxesa, situat dins de l’espai natural protegit dels Secans del

Segrià-Utxesa.

Els ocells de les zones humides

L’embassament d’Utxesa és d’una gran importància per als ocells aquàtics, però

és principalment rellevant per als ocells associats al canyissar, i es considera

una de les localitats més importants a Catalunya per a aquestes espècies i la

més important per a la mallerenga de bigotis, el repicatalons, la boscarla mos-

tatxuda i l’arpella vulgar. També nidifiquen altres espècies de canyissar com la

J.P.

Pantà d’Utxesa

Valors naturals

Mallerenga de bigotis J.B.

67 68

que en l’àmbit europeu tan sols estan ben representats a la península Ibèrica.

Els ambients de secà, però, són cada cop més escassos a causa de la transfor-

mació al regadiu i la pèrdua de qualitat d’aquest hàbitat per la intensificació

agrícola. A Catalunya, la superfície de secà també s’ha reduït de manera con-

siderable durant el darrer segle i, com a la resta d’Europa, la intensificació de

l’agricultura ha produït una reducció considerable de les poblacions de gairebé

totes les espècies associades. Dins l’àmbit català, moltes espècies gairebé no-

més són presents als secans de la plana de Lleida, amb la importància que això

suposa en l’àmbit de la conservació. Aquestes espècies són totes reproductores,

i poden passar aquí tot l’any o bé migrar a altres àrees durant l’hivern, princi-

palment a l’Àfrica Subsahariana. En destaquen el torlit, la cogullada fosca, la

calàndria, la terrerola vulgar i la rogenca, l’alosa becuda, la ganga, la xurra, el

sisó, el còlit negre, el tallarol trencamates, el trobat, la trenca, la xixella, el

gaig blau, l’esparver cendrós, el xoriguer petit, l’esparver d’espatlles negres o

el falcó mostatxut, tot i que hi són presents moltes altres espècies d’interès.

De totes aquestes, hi ha onze espècies per a les quals s’han declarat les zones

d’especial protecció per als ocells (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida,

i la seva distribució en l’espai ve determinada per les característiques paisatgís-

tiques, els usos del sòl i l’estructura de la vegetació presents a la plana.

Els ocells dels secans

Dins del secà hi ha diverses espècies d’ocells: algunes són especifiques d’aquest

ambient i d’altres més ubiqüistes, és a dir, que hi són presents en diversos hàbitats:

• entre les espècies ubiqüistes, espècies menys exigents comunes al secà du-

rant tot l’any però que poden viure en altres ambients, destaquen la garsa, els

pardals xarrec i roquer, l’estornell negre, el bitxac comú, la cigonya blanca,

l’esplugabous, el xoriguer comú, la perdiu roja, el tudó, la gralla de bec ver-

mell, el botxí, el cruixidell, el tallarol capnegre, la tallareta cuallarga, la cogu-

llada vulgar, el mussol comú o l’òliba, entre d’altres. Altres espècies comunes

però només durant els mesos estivals són l’oreneta vulgar, la puput, l’abellerol,

el siboc, l’àguila marcenca, el milà negre, el tallarol de garriga, el còlit ros, el

cucut reial o la guatlla. Durant l’hivern els secans són utilitzats per espècies co-

munes del nord d’Europa per passar els mesos més freds: hi destaquen els grans

estols de fringíl·lids −principalment pinsans comuns i passerells− l’estornell vul-

gar, la titella, l’alosa vulgar, l’aligot comú, el milà reial, l’arpella pàl·lida, la

daurada o la fredeluga, entre d’altres;

• les espècies específiques d’aquests ambients, a diferència de les anteriors,

estan greument amenaçades, ja que només poden viure en aquests ambients

J.B.

Valors naturals

Esparver cendrós

69 70

Àguila cuabarrada

Rapinyaire de mida mitjana-gran −més d’1,5 m

d’envergadura− amb ales amples i cua recta.

Quan vola s’observa el contrast entre el cos, de

color blanc, i les ales i cua de coloració més

fosca per sota. És una espècie sedentària,

present tot l’any, típica d’ambients me-

diterranis, que cria en parets verticals i

tranquil·les. Als secans de Lleida no

cria, però els joves fan servir els

secans com a zones de dis-

persió i àrees d’alimenta-

ció, ja que la seva dieta

es basa fonamentalment

en perdius i conills.

Necessita d’un mosaic de vegetació natural (erms, brolles, garrigues i clapes

de bosc) amb terreny agrícola de secà extensiu (predomini de cereal) combinat

amb guarets. Les zones amb més presència són Granyena, Mas de Melons, la

serra d’Almenara i Plans de Sió. L’espècie pateix una alta mortalitat de juvenils

per col·lisió o electrocució en línies elèctriques i la persecució directa (trets,

verí o trampes), així com la pèrdua d’hàbitat de mosaic natural i de conreus

extensius. La conservació i recuperació d’aquesta espècie passa per establir

sistemes de guarets rotatius, conservar i potenciar els arbres isolats perquè

actuïn com a posadors, adequar les línies elèctriques existents, però sobretot

mantenir l’estructura en mosaic, els conreus extensius herbacis, les zones de

vegetació natural baixa, amb àrees amb reduïda humanització i pertorbació.

Esparver cendrós

Rapinyaire de mida mitjana −al voltant d’un metre d’envergadura− amb ales es-

tretes i llargues i cua també llarga, i amb coloració ben diferenciada entre mas-

cles i femelles. Es tracta d’una espècie estival, que arriba a Catalunya a mitjan

març procedent de l’Àfrica Subsahariana, i marxa entre agost i setembre. Fa el

niu al terra en zones amb vegetació, preferentment en camps de cereal, però

si la cobertura és molt baixa pot criar en altres conreus herbacis. Tot i que es

pot observar en qualsevol dels secans, és més comú als orientals, especialment

al secà de Bellmunt i el d’Angesola-Vilagrassa. Necessita una alçària i densitat

del cereal considerable als camps on nidifica com també un paisatge divers

per obtenir recursos per caçar i marges naturals. El gruix de les eclosions dels

ous es produeix a la primera quinzena de juny i els polls volen entre la darrera

quinzena de juny i tot el mes de juliol, activitat incompatible amb els conreus

habituals d’ordi de cicle curt. La intensificació agrícola, l’època primerenca de

sega del cereal, les transformacions de conreu, la caça furtiva o la depredació

per part d’animals associats als humans són els principals obstacles per a la

seva conservació. En canvi, el manteniment del rostoll, la implementació de

varietats de cereal més tardanes

o de cicle llarg, retardar uns dies

la sega en els camps amb nius i el

manteniment dels marges i gua-

rets són mesures que en poden

potenciar la conservació i recu-

peració.

Valors naturals

♀

♂

71 72

Torlit

És un ocell camallarg de mida mitjana i coloració críptica. Destaca el seu ull

groc i gran, perfectament adaptat a la vida nocturna, que és quan realitza la

major part de la seva activitat. Té les potes llargues i les ales marrons amb dues

franges blanques ben visibles. Fa el niu directament sobre el terra.

Requereix de zones de vegetació baixa i oberta, amb sòls nus, amb abundància

d’invertebrats de mida mitjana i gran, així com grans superfícies contínues

d’hàbitat. És característic de tot tipus d’indrets plans i oberts, malgrat que

accepta la presència de matollars i d’arbres de petites dimensions. Tot i que

també està present en alguns conreus de regadiu, és més abundant als con-

reus de secà, on té tendència a ocupar erms, guarets, camps llaurats, vinyes

i camps amb ametllers o oliveres esparsos, mentre que defuig els camps de

cereal a causa de la seva excessiva cobertura. Ocasionalment nidifica en llocs

relativament pendents, com els vessants dels tossals. A l’hivern, bona part dels

torlits migren fora de la plana de Lleida, tot i que alguns es queden i formen

concentracions nombroses. La pèrdua i degradació de l’hàbitat, la utilització

de fitosanitaris, la pèrdua de superfície de guarets i erms, així com l’eliminació

de marges i la concentració parcel·lària dificulten la seva conservació. Petites

actuacions com l’increment de la superfície de

guarets i erms, el manteniment i augment de

marges amb baixa cobertura i la gestió d’es-

pais nus de vegetació per a la seva repro-

ducció són claus per a la millora de

les poblacions d’aquest ocell.

Xoriguer petit

Rapinyaire de mida petita −60-70 cm

d’envergadura− lleugerament més pe-

tit que el xoriguer comú. És una es-

pècie estival que arriba a Catalunya a

principi de març procedent de l’Àfrica.

És colonial i fa el niu en edificacions.

Necessita zones amb vegetació natural,

guarets i marges on pugui caçar les se-

ves preses, principalment insectes.

Necessita l’alternança de cultius ex-

tensius de cereals de secà, guarets,

erms, pastures i zones amb brolles poc

denses, amb disponibilitat d’aliment

(grans artròpodes i petits mamífers),

així com edificis o estructures artificials

amb forats on fer les colònies de cria.

La intensificació agrícola amb l’homogeneïtzació associada, la disminució de

preses, l’augment de cultius arbrats o d’estructura tancada, fruiterars inten-

sius, plantacions o bosquines, la pèrdua de construccions tradicionals per nidi-

ficar o el llaurat del rostoll després

de la sega són els principals reptes

amb què s’enfronta l’espècie. Per

això, per tal de potenciar la seva

conservació i recuperació, és neces-

sari protegir i adequar les colònies

de cria i fomentar els guarets, pastu-

res i erms, regulant l’ús de produc-

tes fitosanitaris en l’agricultura per

afavorir les seves preses.

Valors naturals

♀

♂

73 74

Ganga

Lleugerament més petit que un colom, aquest ocell té

una coloració general marró, amb la panxa blanca i el

pit vermellós amb una franja negra. La ploma central

de la cua es més llarga que la resta. Emet un cant

característic en vol, curt, dur, nasal i aspre. Durant el

període reproductor s’observen individus solitaris o en

parelles i durant l’hivern s’ajunten en grans grups que

poden concentrar tota la població catalana (aproxima-

dament 100 individus). Fa el niu a terra, en llocs amb

poca vegetació −erms i guarets principalment− entre

abril i agost, segons les condicions ambientals.

Viu en hàbitats cerealistes de secà, principalment en planes i petits altiplans,

amb presència de guarets, timonedes i erms, i fuig de les garrigues, conreus

arboris i grans extensions de conreus sense guarets. A Catalunya únicament es

troba al secà de Mas de Melons-Alfés. Necessita abeuradors amb marges amb

poca vegetació i bona visibilitat. Durant el període reproductor selecciona erms

i guarets amb cobertura vegetal inferior al 40 % i una alçària de la vegetació

inferior als 40 cm per fer el niu. En canvi, durant l’hivern es desplaça als grans

guarets de crucíferes on s’apleguen grans grups, i també a rostolls, llaurats i

sembrats, amb una alta fidelitat a les zones d’hivernada.

La transformació i la intensificació agrícola, com també la disminució de les zones

de vegetació natural herbàcia o arbustiva i la pèrdua de qualitat dels erms i gua-

rets per abandonament de la ramaderia són les principals dificultats de l’espècie

a l’hora de trobar un lloc per criar. Altres problemes són el llaurat de rostolls i

guarets en període reproductor, la substitució de cultius herbacis per arboris i la

pèrdua del nombre i qualitat dels abeuradors. Algunes mesures com l’augment de

la superfície de guarets i erms, amb unes característiques òptimes per a l’espècie,

mantenint una càrrega ramadera i temporal compatible amb el cicle reproductor

de l’espècie, com també el manteniment, adequació i creació d’abeuradors, són

essencials per a la conservació i recuperació de l’espècie.

Gaig blau

És un ocell de mida mitjana −al voltant de 70 cm entre els extrems de les ales− i

complexió robusta, amb el cap gran i el bec fort i negre. És de color blau, amb

el dors de color castany. Quan vola es veu molt el contrast entre el cap, ales i

cua de color blau en comparació amb el dors i les plomes de vol de les ales, de

color fosc. És un ocell estival, que arriba a Catalunya a final d’abril i marxa a

l’agost cap a l’Àfrica Subsahariana.

Cria en forats, ja sigui d’arbres (ametllers principalment) o de construccions

humanes (cabanes, per exemple). Necessita ambients agrícoles i ramaders ex-

tensius on hi hagi zones de vegetació baixa a prop de guarets, marges o erms

on pugui trobar aliment (insectes grans, sargantanes i petits mamífers). Sol

posar-se en llocs visibles i elevats que fa servir per caçar.

Un factor limitant per a l’espècie és la disponibilitat de llocs adients de nidifica-

ció. La concentració parcel·lària amb pèrdua de marges, la pèrdua de vegetació

natural i seminatural, la qualitat de guarets i erms amb massa vegetació com a

conseqüència de l’abandonament de la ramaderia

extensiva, l’eliminació d’arbres grans o l’ender-

rocament i caiguda de les construccions tradi-

cionals, com també l’eliminació de rostolls

després de la sega afecten la disponibilitat

d’espais de nidificació i d’aliment. Algu-

nes accions com la reconstrucció d’edi-

ficacions tradicionals o la instal·lació

de caixes-niu i plantació d’arbres en

zones amb manca de llocs de nidi-

ficació, són claus per a la conser-

vació de les seves poblacions.

Valors naturals

♀ ♂

75 76

Xurra

Lleugerament més gran que una ganga i de la mida

d’un colom, la xurra té una coloració general mar-

ró, amb una gran taca negra a la panxa que con-

trasta amb el blanc de les ales quan vola. A terra

passa molt desapercebuda. El cant, que emet en

vol, és característic, curt i bombollejant. Durant

el període reproductor, entre maig i setembre,

s’observen individus solitaris o en parelles als se-

cans del Segrià i als de la Noguera, i durant l’hi-

vern s’ajunten en grups de fins a 20-30 exemplars

en grans guarets, a l’altiplà d’Alguaire. Fa el niu al

terra, en llocs amb molt poca vegetació.

Les condicions que necessita per criar són semblants a les de la ganga, però

generalment fa el niu en zones encara més nues en terrenys de secà, amb pre-

sència de guarets, fugint de conreus arboris i grans extensions de conreus sense

guarets. També necessita abeuradors amb bona visibilitat.

Els principals problemes per a l’espècie són la transformació i la intensificació

agrícola, així com la disminució de les zones de vegetació natural herbàcia i la

reducció de guarets. L’abandonament de la ramaderia fa que sovint les condi-

cions estructurals dels guarets no siguin òptimes per criar. El llaurat de rostolls

i guarets en període reproductor pot malmetre els nius i esdevé també un pro-

blema greu. Com a mesures per a la conservació de la xurra destaca l’augment

de la superfície de grans guarets, amb un recobriment de la vegetació inferior

al 30 % i una alçària inferior als 20 cm, així com el manteniment, adequació i

creació d’abeuradors.

Sisó

Ocell de la mida d’una gallina petita, de coloració marró excepte la panxa.

Durant el període reproductor, el mascle mostra un coll negre amb dues franges

blanques i la cara de color gris. Té un vol molt característic, amb aletejos ràpids

i curts, que mostra les ales blanques per sota. Només canta el mascle i durant

el període reproductor, amb un so curt i sec que repeteix cada deu segons apro-

ximadament.

És una espècie sedentària a la plana de Lleida, que durant la primavera i l’estiu

es desplaça al secà per reproduir-se. Les primeres postes es donen a mitjan

abril i s’allarguen fins al moment de la sega del cereal. La major part de les

femelles nidifica en camps de cereal, per això el conreu de varietats de cereals

de cicle llarg afavoreix l’espècie. Fa el niu a terra en zones amb elevat reco-

briment vegetal com guarets, camps de cereals o marges. Mostra preferència

pels guarets i altres zones de vegetació herbàcia natural i tolera la presència de

plantacions aïllades de fruiters de secà.

Els polls s’alimenten exclusivament d’insectes durant les primeres setmanes

de vida, especialment de llagostes i és per això que els guarets, erms, marges

o brolles amb vegetació baixa i esparsa són importants per al seu creixement.

Durant l’hivern forma grans grups de fins a un miler d’exem-

plars, tot i que normalment són d’un o dos centenars, que es

desplacen als cultius herbacis de regadiu, bàsicament alfals.

La presència d’individus hivernants al secà és molt escassa

i no arriba a ser important fins entrat el mes de març. La

transformació, la intensificació agrícola, la concentració

parcel·lària i la reducció d’erms, guarets i zones amb

vegetació natural, dificulten la conservació de les

seves poblacions. Les mesures per afavorir l’es-

pècie consisteixen a potenciar marges am-

ples entre cultius amb vegetació herbàcia,

sembrar guarets amb lleguminoses, crear

un mosaic de cultiu de cereal amb sem-

bra directa i retardar com a mínim 15

dies la data normal de sega en una part

important dels camps de cereal.

Valors naturals

♀ ♂

77 78

Calàndria

Ocell semblant a una terrerola vulgar, però de mida més gran i més robust. És

de color bru, amb la panxa blanca i el pit amb franges marrons al centre i taca

destacada negra als costats. El bec és gran i fort. Quan vola mostra el cos blanc

en contrast amb les ales negres per sota, amb una franja blanca a la part pos-

terior de l’ala. Canta durant tot el dia, tant des del terra com quan vola a gran

altura, amb un cant potent que imita els cants d’altres espècies.

Durant la reproducció és una espècie molt visible, amb densitats altes allà on

es troba. A l’hivern forma grups que poden arribar a ser força nombrosos, amb

centenars d’individus. Necessita conreus de cereal extensius, erms i zones amb

vegetació herbàcia o timonedes. Fa el niu a terra en zones amb elevat recobri-

ment vegetal (guarets, camps de cereal, marges, etc.). Es tracta d’una espècie

molt lligada als conreus de cereal amb guarets intercalats.

Alguns dels principals reptes a què han de fer front les poblacions de calàndria

són la transformació a regadiu, la pèrdua d’extensió i qualitat de guarets, i la

sega primerenca de cereals amb varietats de cicle més curt. La potenciació de

les zones de guarets, zones de vegetació natural i rostolls −sense llaurar a la

primavera− són claus per mantenir les poblacions a Catalunya.

Terrerola vulgar

Petit ocell de color marró pàl·lid, amb la panxa i el pit blancs. Té una cella

blanca ben visible i una petita taca fosca als costats del pit; el bec és curt, pun-

xegut i fort. Té les ales llargues, fosques per sobre i blanques per sota, i la cua

fosca amb les plomes externes blanques. Canta durant tot el dia, generalment

quan vola, amb un vol ondulant. És una espècie estival, que hiverna al sud del

desert del Sàhara.

És relativament confiada i es troba en llocs amb molt poca vegetació i de pen-

dent pla, erms principalment, però també guarets i zones amb vegetació herbà-

cia esparsa i hàbitats salins. Nidifica al terra, en zones amb cobertura i alçària

de la vegetació força baixes i és molt sensible a l’alteració de les zones on

nidifica, com per exemple el llaurat; per això prefereix els erms als guarets. La

poca presència d’erms i l’excessiu recobriment d’aquests com a conseqüència

de l’abandonament de la ramaderia són obstacles importants per a la supervi-

vència de les seves poblacions, juntament amb la transformació a regadiu. Me-

sures com les que s’haurien d’aplicar per a la conservació de la ganga o l’alosa

becuda serien efectives també per a la terrerola.

Valors naturals

79 80

Trenca

De la mida d’una calàndria, aquest ocell té el cap gran i arrodonit, amb un bec

fort. Per damunt la gola blanca presenta un antifaç gruixut i negre que s’estén

per tot el front. El cap i el dors són de color gris i la cua és fosca per damunt i

blanca per sota. És una espècie estival, que arriba a Catalunya a mitjan maig

procedent de l’Àfrica Subsahariana i marxa a l’agost. Cria en arbres grans.

Prefereix zones amb força marges, guarets i vegetació en mosaic, on caça insec-

tes generalment des d’un lloc elevat.

Necessita arbres de gran port (plàtans, pollancres) per nidificar i zones de cace-

ra amb vegetació herbàcia i arbustiva laxa al voltant del niu. Li agraden espe-

cialment els cultius herbacis amb presència de marges amplis amb vegetació on

troba invertebrats de mida gran com escarabats i llagostes.

Els principals problemes per a la seva supervivència són la pèrdua i degradació de

l’hàbitat, la manca d’arbres grans per nidificar, la utilització de fitosanitaris que

afecten els insectes, la pèrdua de superfície de guarets, erms i marges, la con-

centració parcel·lària i l’aïllament poblacional. La població present a Torreribera

és l’única població espanyola i en l’actualitat només és de dues parelles, quan fa

només set anys era de vint parelles. Per salvar de l’extinció aquesta espècie s’ha

d’arribar a acords amb els propietaris per gestionar i afavorir l’espècie.

Alosa becuda

Petit ocell de color bru, similar a una cogullada però sense cresta, amb la panxa

blanca i llistes marrons al pit. Sol adoptar una posició estirada. Té el bec fi i

corbat. Es tracta d’una espècie tímida i que fuig amb facilitat, generalment

corrent. Té un cant peculiar que emet a primera hora del matí, a darrera hora

de la tarda i durant la nit. Es tracta d’una espècie sedentària, de costums molt

terrestres, que a Catalunya es va extingir l’any 2006, quan va desaparèixer

l’única població coneguda, situada a la Timoneda d’Alfés. Fa el niu a terra.

Té uns requeriments ecològics molt particulars i únicament es troba en hàbitats

pseudoesteparis amb matollars de vegetació natural (timonedes i erms), fugint

de garrigues i conreus. Necessita el pasturatge de la zona per tal que la vegetació

es mantingui esclarissada amb un recobriment d’un 30-40 %, amb poca cobertura

arbustiva, i una alçària de 35-45 cm. Un dels condicionants més important per a

la seva supervivència són les grans extensions d’hàbitat adequat per mantenir po-

blacions viables. I és que per estabilitzar un nombre mínim de parelles reproduc-

tores l’espècie necessita de 300 a 500 ha d’hàbitat adequat, ja sigui en una sola

taca o bé en diverses taques properes. Per això una de les principals amenaces

per a l’espècie és l’aïllament geogràfic respecte d’altres poblacions a causa de la

degradació de l’hàbitat i la reducció de les zones

de vegetació natural herbàcia o arbustiva laxa i

la disminució de la ramaderia.

Per recuperar l’espècie cal una superfície

d’hàbitat adequat i un augment de la su-

perfície actual de vegetació natural, erms

i timonedes, així com la millora de la

connectivitat entre poblacions. A

més, cal que aquests hàbitats

tinguin unes condicions òpti-

mes per a la reproducció

de l’espècie mantenint

una càrrega ramadera

adequada.

Valors naturals

81 82

Altres valors naturals rellevants

Els secans de la plana de Lleida presenten una

fauna i una flora de gran rellevància més enllà

de la coneguda fauna ornítica que és potser la

més destacada. L’estudi i seguiment d’aquests

valors naturals permeten millorar el coneixe-

ment de les seves adaptacions i distribució

així com de les comunitats i ambients que els

acullen.

Plantes d’ambients estèpics, de zones humides i males herbes

Existeixen diversos elements de la flora i de la fau-

na que convé destacar. Tal com s’ha avançat en un

apartat anterior, els espais naturals protegits de la

plana han estat objecte d’estudi per part de botà-

nics per les singularitats de flora existents.

Els estudis de base dels espais naturals estèpics ja

determinaven l’existència de set endemismes de

la vall de l’Ebre, 21 hispànics i ibèrics, 28 ibero-

magrebins i 21 espècies interessants d’ambients

àrids, i els estudis posteriors encara ressalten més

la importància d’aquests espais.

Així, per exemple, un inventari realitzat a Sarroca de Lleida, en una UTM de 100

km2 als Secans del Segrià i Utxesa, ha determinat l’existència de 709 espècies

de plantes vasculars, entre les quals destaca la presència de nombrosos grups

taxonòmics propis del mediterrani estèpic i endemismes diversos.

Un altre estudi realitzat a la timoneda d’Alfés ha permès detectar prop de 300

espècies vegetals, el 65 % de les quals són mediterrànies i entre les quals des-

taquen les plantes xeròfiles, pròpies d’ambients secs, de tendència estèpica i

que representen un 22 % del total d’espècies d’aquesta zona. També s’hi troben

endemismes ibèrics i espècies iberomagrebines d’ambients àrids.

Algunes espècies, ja sigui pel seu grau de protecció o raresa, mereixen una

atenció particular. Per a la seva descripció es poden agrupar en tres categories

segons si es troben associades a les comunitats estèpiques, a les comunitats

arvenses dels secans o a les zones humides:

• flora associada als herbassars i matollars estèpics, com en els casos de la

subespècie Senecio auricula sicoricus, endemisme iberomagrebí propi de sòls gui-

xencs en zones àrides i assolellades; o de Linaria oblongifolia aragonensis, prò-

pia de zones de matollars de sòls calcaris de zones àrides; o de Ferula loscosii,

endemisme ibèric propi de zones de matollars secs amb poca pendent i amb una

gran resistència als terrenys guixencs i salats. Totes tres espècies estan conside-

rades com a vulnerables al catàleg de plantes amenaçades de Catalunya (Decret

172/2008);

• flora arvense (males herbes) associada als conreus extensius de secà, que

es troben en un mal estat de conservació a causa de l’aplicació d’herbicides,

subministrament de fertilitzants nitrogenats o per la sembra directa. En són

exemples interessants les espècies Garidella nigellastrum, Silene conoidea o la

niella (Agrostemma githago), entre d’altres;

Granja d’Escarp

J.B.

Un endemisme fa

referència a una es-

pècie o tàxon que

viu exclusivament en

una àrea geogràfica

determinada.

Valors naturals

83 84

• flora lligada a les zones humides, amb espècies destacades localitzades a

l’entorn de l’embassament d’Utxesa, com Limonium latebracteatum, Limoni-

um tournefortii o l’orquídia botons de gos (Orchis palustris). Totes tres també

reben la categorització de vulnerables al catàleg de plantes amenaçades de

Catalunya.

Identitat animal en ambients àrids

La fauna invertebrada ha rebut una atenció relativament limitada en compa-

ració amb altres espais de la vall de l’Ebre com Los Monegros. Però ja hem es-

mentat que existeix un clar interès científic per la fauna associada a ambients

extrems en aridesa com alguns dels presents a la plana:

• aràcnids: en estudis realitzats a la ti-

moneda d’Alfés s’ha detectat la presència

de la taràntula, endemisme ibèric de gran

mida, i una de les aranyes més caracterís-

tiques. També s’hi troba una aranya prote-

gida, Eresus niger, o Gluvia dorsalis, l’únic

aràcnid de l’ordre dels solífugs de la penín-

sula Ibèrica, entre d’altres;

• llagostes: en general, a les zones estèpiques dels secans de Lleida apareixen

nombroses espècies de llagostes d’interès lligades a aquests ambients, tant es-

pècies pròpies del nord d’Àfrica, litoral meridional ibèric i vall de l’Ebre, com

d’altres d’origen africà, que

només arriben en la seva dis-

tribució fins a la depressió de

l’Ebre, i d’altres pròpies de les

zones de secà peninsulars, que

colonitzen també erms i zones

de garric. En concret, s’han

trobat diversos exemplars d’es-

pècies pròpies d’ambients es-

tèpics, que resulten ser de gran

interès biogeogràfic i que supo-

sen primeres cites per al nostre

territori, entre aquestes el lla-

gost-pedra de timoneda, només

citat aquí a tota Catalunya;

Ortòpter

Ortòpter

Valors naturals

Els solífugs són un grup

d’aràcnids de mida gran,

molt actius i adaptats a

les condicions extremes

de climes àrids.

J.B.

J.B.

J.B.

Aràcnid

85 86

• papallones: també entre les

papallones s’han detectat espè-

cies d’indrets secs, com Zegris

eupheme i Melanargia ines. A

diferència del que succeeix a la

resta de Catalunya, l’aridesa es-

tival d’algunes zones dels secans

fa que la màxima presència de

papallones tingui lloc a la prima-

vera i a la tardor i no a l’estiu,

amb algunes excepcions interes-

sants com Pyronia cecilia, que

s’alimenta de gramínies.

• crustacis: també cal citar la presència de crustacis d’aigua dolça d’interès,

com és el cas de la tortugueta, que habita en basses temporals, tolls que es

produeixen sobre forats o concavitats d’afloraments rocosos i abeuradors;

• peixos: al llarg dels anys, i a causa de diversos factors relacionats amb l’ac-

tivitat humana, s’han perdut vàries espècies de peixos que vivien als principals

rius que discorren pels secans com l’Ondara, el Sió, el Set o el Corb. La diversitat

de peixos actual és força baixa amb només 19 espècies, amb l’agreujant que 12

d’aquestes són introduïdes. Malgrat això, destaquen alguns rius com el Farfanya

amb una qualitat d’aigua bastant bona i una biomassa de peixos mitjana, però

on només hi trobem una espècie al seu pas per Castelló de Farfanya, el barb

cua-roig.

En el cas dels rius Corb, Ondara i el barranc del Gossalet, existeix una densitat

de peixos alta bàsicament per la presència de la bagra (espècie en franca dis-

minució a Catalunya) i el gobi ibèric, ambdues espècies autòctones, i on també

apareixen nombroses espècies introduïdes. Un cas a part és el de l’embassa-

ment d’Utxesa, amb més diversitat de peixos: set espècies, tres de les quals són

autòctones: el barb, la madrilla i la bagra;

• amfibis i rèptils: els espais naturals de la plana de Lleida tenen una notable

riquesa en amfibis i rèptils; tenen una especial rellevància els ambients estèpics

o subestèpics, en què destaca un grup conformat per cinc espècies d’amfi-

bis: granota verda, gripau corredor, gripau comú, gripau d’esperons i tòtil, que

aprofiten els cursos fluvials i els entollaments temporals.

A la xarxa del Catalan

Butterfly Monitoring Scheme

www.catalanbms.org hi ha cinc

itineraris que recorren els espais

naturals protegits de la plana de

Lleida, passant per la timoneda

d’Alfés, Arbeca, Mas de Melons i

dos a la Granja d’Escarp i en els

quals s’han detectat 30, 25, 31,

43 i 35 espècies de papallones,

respectivament.

Valors naturalsA.

R.

S.S.

Tortugueta

Granota verda

87 88

També hi trobem un grup important

d’onze espècies de rèptils entre saures

(dragó comú, sargantana cua-roja, sar-

gantaner gros, sargantaner petit, sargan-

tana bruna, vidriol i llangardaix ocel·lat)

i ofidis (serp blanca, serp verda, serp llisa

meridional i escurçó ibèric).

Si afegim els ambients de les ser-

res de Bellmunt, Almenara i Serra

Llarga, la llista s’incrementa amb

la serp de ferradura i la reineta.

Aquesta última també és present

a Utxesa, acompanyada de la tor-

tuga de rierol, la colobra d’aigua i

la serp de collaret;

• mamífers: la presència d’un paisatge en mosaic, amb diferents ambients

representats, és un factor clau que permet que hi hagi una bona representació

de mamífers al territori; hi trobem espècies com el porc senglar, la guineu, la

fagina, la geneta, el teixó o la mostela, així com els eriçons clar i europeu.

També ha estat citat el turó i el gat salvatge, malgrat que es desconeix si hi ha

poblacions estables a la zona. La llúdriga està present en diferents trams del riu

i s’ha detectat a l’embassament d’Utxesa. En canvi, fora d’algunes citacions de

cabirols al Mas de Melons, es troben a faltar espècies de grans herbívors. A més,

la zona té vuit espècies de micromamífers: les musaranyes nana i comuna, la

rata comuna, els ratolins mediterranis i de camp, la rata cellarda, l’esquirol i

el talpó; dues espècies cinegètiques: la llebre i el conill; i poblacions i citacions

més que interessants d’una gran varietat de quiròpters com el ratpenat de

musell llarg, la ratapinyada o muricec, el ratpenat de ferradura mediterrani, el

ratpenat de ferradura gran, el ratpenat de cova, el ratpenat de peus grans, el

ratpenat de ferradura petit o el ratpenat de bosc, així com alguna citació del

gènere Tadarida.

D’aquestes espècies, per la seva

escassetat al territori català, cal

destacar la sargantana cua-roja,

trobada a les zones sorrenca i

de salobrar del secà d’Utxesa,

als erms d’Aitona i a les zones

sorrenques dels tossals de Mont-

meneu, i l’escurçó ibèric, trobat

al barranc de les sabines de la

Serra Llarga.

Valors naturals

J.B.

J.B.

En el cas de Bellmunt-Almenara

hi ha una cita de dull o lludrió

estriat sense confirmar que, si

és bona, suposaria una població

totalment aïllada de la seva

àrea de distribució natural i

que dependria dels herbassars

existents en aquest espai.

Guineu

Serp verda

89 90

Agricultura iramaderia

L’agricultura als espais naturals dels secansRamaderia als secansPerfil humà de les explotacions agràriesPaisatges temporals

J.B.

91 92

Sobre la propietat del sòl agrícola, cal assenyalar que es troba molt repartit de

manera que hi ha molts propietaris per una superfície relativament petita, cosa

que dificulta la rendibilitat de les explotacions. Als espais protegits la superfí-

cie mitjana per explotació és de 40 ha, excepte al Pla de la Unilla i Anglesola-

Vilagrassa, on és de 20 ha. Les parcel·les també són petites, una mitjana de 2

ha, i molts agricultors demanen concentracions parcel·làries. En molts casos

es combina el conreu de secà dins l’espai protegit amb terres de regadiu a

fora, ja que, majorment, les terres situades als espais naturals estan explota-

des per agricultors que sovint també tenen terres agrícoles fora d’aquests, on

desenvolupen conreus de regadiu, especialment a les zones regables del canals

Algerri-Balaguer i d’Urgell, que els serveixen per complementar les rendes eco-

nòmiques obtingudes en als secans. A aquesta forma d’explotació mixta, s’afe-

geix sovint un nou complement amb l’activitat ramadera, la qual, a més a més,

condiciona els règims de fertilització de les explotacions.

Així, pel que fa a la fertilització, se’n fa una de fons i una altra de cobertura

a pràcticament totes les àrees, però en aquelles zones on hi ha més densitat

ramadera, en l’adobat de fons s’utilitza matèria orgànica enlloc del fertilitzant

mineral, tot i que sovint també es complementen un i altre. L’adobat de co-

bertura es realitza gairebé sempre amb fertilitzant inorgànic, encara que hi ha

L’agricultura als espais naturals dels secans

L’activitat agrícola té una gran importància als espais naturals protegits

de la plana de Lleida, tant des d’una perspectiva econòmica i social, ja

que es tracta d’una de les principals activitats econòmiques que tenen lloc

en aquests espais, com des de l’àmbit ambiental, atès el seu lligam amb la

conservació d’espècies animals i vegetals associades als ambients estèpics.

En aquests espais s’estableix una estreta vinculació entre l’agricultura i el seu

entorn, així com amb la resta d’activitats que s’hi realitzen.

Als espais protegits de la plana de Lleida existeix un domini dels conreus her-

bacis de secà, amb l’ordi com a espècie prioritària, atesa la seva adaptabilitat

a les condicions d’aridesa de la plana. Però també s’hi troben altres cultius

com el blat, la civada, el triticale, la colza o alguna lleguminosa. La importàn-

cia d’un o altre cultiu varia en funció de la zona o subzona en què ens fixem.

Així, als espais situats més al nord −Secans de la Noguera, Plans de la Unilla,

Bellmunt-Almenara, Plans de Sió i Anglesola-Vilagrassa− els cereals d’hivern

ocupen pràcticament tota la superfície conreada, mentre que als espais més

meridionals −Secans de Belianes-Preixana, Granyena, Secans de Mas de Melons-

Alfés i Secans del Segrià i Utxesa− es combinen amb més o menys intensitat amb

cultius arboris (olivera, vinya i ametller), i fins i tot amb fruiters de regadiu,

com en el cas dels Secans del Segrià i Utxesa (vegeu gràfic adjunt).

Agricultura i ramaderiaJ.

P.

Elaboració pròpia. Font: Correa, M. a partir de REGSEGA (2009). Secans de la Noguera i Plans de la Unilla a partir de dades de Servei Informació Geogràfica Parceles Agricoles (SIGPAC). Citat a Limonium, 2010.

Anglesola-Vilagrassa

93 94

llavor, segons un estudi del 2008, varien de forma considerable, des dels 1.500

kg/ha de la zona sud dels Secans de la Noguera fins als més de 3.000 kg/ha que

s’assoleixen a les zones més productives dels Plans de Sió, Anglesola-Vilagrassa

i Belianes-Preixana i Granyena.

En tots els espais naturals protegits l’ús d’herbicides és generalitzat i es duu

a terme en una fase que s’allarga des de final d’hivern fins a principi de prima-

vera, en funció de l’any, la data de sembra i les espècies de males herbes que

apareixen.

El maneig del sòl majoritari als espais naturals és el tradicional, amb diverses

passades de vibrocultors, cultivadors i grades. Tot i això, la sembra directa, a

més de representar un estalvi de cost important per a l’agricultor, constitueix

un dels pilars de l’agricultura de conservació; està molt present als Plans de Sió,

on està implantada des de fa més de 30 anys, i a Bellmunt-Almenara i la zona

nord dels Secans de la Noguera, des del 2005 a través de diversos plans pilot de

millora de la conservació.

agricultors que fan també aplicacions de purins. En general, però, alguns estu-

dis consideren que la fertilització és excessiva pels rendiments que s’obtenen

dels cultius de secà, a causa de l’aplicació en massa de dejeccions ramaderes,

que són tractades més com un residu que cal eliminar de l’explotació que com

un fertilitzant. La utilització dels subproductes de l’activitat ramadera com

a adob orgànic pot suposar un estalvi important, no només en termes de cost

de la fertilització dels cultius herbacis, sinó també en termes de gestió de les

dejeccions ramaderes.

Pel que fa a la tinença de la terra, aquesta és, principalment, en propietat i

només a la serra de Bellmunt-Almenara, Plans de Sió i Anglesola-Vilagrassa, la

parceria i l’arrendament assoleixen nivells destacables. La tinença de la terra

és un cost afegit per a les explotacions agràries quan aquesta no és la propietat,

ja que sota algun tipus de contracte s’acorda el pagament d’una certa quantitat

de diners per a l’ús productiu de la terra. Hi ha també un percentatge elevat de

propietaris que tot i que no arrenden terra sí que contracten els serveis agraris

a alguna empresa de la zona, normalment perquè tenen alguna ocupació prin-

cipal diferent a l’agricultura. Així doncs, trobar

contractes d’arrendament resulta difícil, però

encara ho és més la compra-venda de terres, de

manera que els agricultors que volen ampliar les

seves explotacions ho tenen força complicat.

Tot i que les característiques climàtiques, edà-

fiques i agronòmiques són força homogènies, es

poden detectar algunes diferències significatives

entre els sistemes agraris de les diferents zones a

causa de factors relacionats amb la pluviometria,

l’aridesa i també per factors culturals. Aquestes

diferències afecten la rendibilitat econòmica de

les activitats i també la major o menor dificultat

d’adaptació de les explotacions a noves condici-

ons. Tenint en compte les diferents variabilitats,

sembla que la quantitat mitjana de llavor utilit-

zada per sembrar el cereal de secà, en concret

l’ordi, és de 200 kg/ha. Els rendiments produc-

tius mitjans de gra assolits amb aquest volum de

Agricultura i ramaderia

S.S.

Bellmunt-Almenara

95 96

Ramaderia als secans

L’ativitat ramadera és present a l’entorn dels espais naturals protegits de

la plana de Lleida, i constitueix un complement més o menys habitual de

les explotacions de secà en aquests espais, tal com succeeix amb el conreu

de regadiu. El bestiar més comú a totes les àrees és el porcí, en concret

d’engreix, i es troba principalment en granges situades fora dels espais

protegits.

La plana de Lleida és un territori on la ramaderia intensiva té una especial sig-

nificació dins del conjunt del sistema agrari, ramader i agroindustrial d’aquest

espai. No és estrany que dins dels mateixos espais naturals protegits també

hi hagi un nombre significatiu de granges, especialment porcines, que tenen

una important influència econòmica, paisatgística i ambiental. La ramaderia

intensiva suposa una part significativa de la renda agrària en aquests territoris:

de fet, molts dels models d’explotacions incorporen en el seu disseny tant una

explotació ramadera intensiva com unes terres de conreu.

En canvi, la ramaderia extensiva, que en el passat havia estat un dels com-

ponents importants de l’agroecosistema del secà, s’ha reduït de manera molt

notable en tot el territori, de manera que la funció de gestió de la vegetació i

els rostolls que realitzaven els ramats d’ovelles i cabres s’ha perdut; tot i així,

continuen existint alguns ramats en alguns dels espais naturals.

Pel que fa a la maquinària, tots els agri-

cultors disposen de tractors −amb excés de

potència segons destaquen alguns estudis−,

així com sembradores tradicionals i estris

per llaurar la terra (cultivador, subsolador,

etc.), però molt pocs tenen en propietat

una recol·lectora, una embaladora o una

màquina de sembra directa. La majoria

d’agricultors que no poden assumir una in-

versió d’aquest tipus contracten els serveis

d’aquestes màquines, un cost afegit que cal

tenir en compte. En canvi, per als propietaris d’aquest tipus de maquinària, la

realització de serveis agraris en altres terres pot constituir una important font

d’ingrés complementària a l’activitat agrícola pròpia.

A la zona de Plans de

Sió, Anglesola-Vilagras-

sa i als Secans de Belia-

nes-Preixana i Granyena

hi ha regs històrics de

suport on també es cul-

tiva ordi amb uns rendi-

ments que poden arribar

als 5.000 kg/ha.

Agricultura i ramaderia

J.B.

J.P.

J.P.

T.T.

97 98

• un 23 % de les explotacions als Plans de Sió té activitat ramadera, malgrat que

als municipis de Plans de Sió i Ossó de Sió la xifra és superior al 30 %. El porcí

és el bestiar més representat en les explotacions agràries, seguit a molta dis-

tància de l’aviram, els bovins i els ovins, que són presents en menys d’un 5 % de

les explotacions. El nombre mitjà de caps de bestiar porcí és de més de 1.100.

Quant als bovins, la mitjana és de 200 caps; en cas dels ovins és de 500; i pel

que fa a l’aviram, hi ha granges de més de 23.000 aus. A les 43 granges situades

a l’interior de l’espai protegit, hi ha una dominància del boví, amb gairebé la

meitat de les instal·lacions, amb molta diversitat de producció per les granges

de cabra, conills, aviram i activitat apícola;

• un 15 % de les explotacions d’Anglesola-Vilagrassa té activitat ramadera. A

l’igual dels Plans de Sió, el porcí és el bestiar més representat, seguit a distàn-

cia de l’aviram, els bovins i els ovins. Però si s’analitzen les granges de l’espai

protegit, el porcí ocupa el tercer lloc després del boví i l’equí. El nombre mitjà

de caps de bestiar porcí és de poc més de 900. Quant als bovins, la mitjana és de

200 caps, en els ovins és de més de 1.000, i en el cas de l’aviram les dimensions

també són molt elevades. Dins de l’espai protegit hi ha 13 granges en actiu;

Activitat ramadera diferenciada segons els espais

Es troba activitat ramadera en tots els espais naturals protegits i a les seves

rodalies, però no és la mateixa ni té la mateixa intensitat en tots els espais

considerats. En alguns casos, el major o menor grau d’activitat agrícola es com-

plementa amb una major o menor activitat ramadera. Però també hi ha altres

elements que hi intervenen.

A causa d’aquestes diferències, resulta interessant veure com es desenvolupa la

ramaderia als diversos espais naturals protegits:

• Granyena és un dels espais amb mennys incidència ramadera, ja que només

un 11 % de les explotacions presents en aquest espai desenvolupa aquesta ac-

tivitat. El porcí i l’aviram són els dos sectors més representats, però en tot cas

amb un percentatge molt petit d’explotacions. Al territori protegit són majori-

tàries les granges per a la producció de pollastres, davant del porcí. El nombre

mitjà de porcs per explotació és una mica superior als 900, mentre que la xifra

supera els 20.000 en l’aviram, els 250 en els bovins i no arriba a 300 en el cas

de l’oví. També hi destaquen tres granges de conills. Dins l’espai protegit hi ha

11 granges en actiu;

Agricultura i ramaderiaJ.

B.

Secà de Mas de Melons-Alfés

99 100

• el 30 % de les explotacions dels Plans de la Unilla desenvolupa una activitat

ramadera. Cal destacar el municipi d’Almenar, on pràcticament el 40 % de les

explotacions té bestiar. El porcí és l’activitat ramadera més present, seguida

de l’aviram, mentre que el boví i l’oví tenen un pes menor. La mitjana de caps

de bestiar porcí està per sobre dels 1.100, mentre que la dimensió mitjana

d’aviram se situa en els 3.000. En oví, la dimensió està al voltant dels 400 caps,

i el boví al voltant dels 200. Dins de l’espai protegit només hi ha una granja en

actiu, dedicada a l’engreix de porcs, però amb una capacitat set cops superior

a la mitjana de la zona;

• el 24 % de les explotacions als Secans de la Noguera també desenvolupa ac-

tivitat ramadera. A l’igual del Pla de la Unilla, el porcí és l’activitat ramadera

més present −l’aviram, el boví i l’oví el segueixen a distància. Aquesta tendèn-

cia es manifesta també a les granges de dins de l’espai natural protegit, on el

80 % són d’explotació de porcs. La mitjana de caps de bestiar porcí està per

sobre dels 1.100, mentre que la dimensió mitjana d’aviram se situa per sobre

dels 8.500 caps. Les dimensions de l’oví i el boví són similars a les que es donen

al Pla de la Unilla. Dins de l’espai protegit hi ha 15 granges actives;

• només el 16 % de les explotacions agràries dels Secans de Mas de Melons-

Alfés desenvolupa alguna activitat ramadera. El porcí i el boví són els dos sec-

tors amb més representació dins la ramaderia, especialment als municipis del

Segrià que formen part d’aquest espai, mentre que l’aviram i l’oví tenen una

presència menor. El nombre mitjà de caps de bestiar porcí per explotació és de

gairebé 1.000, mentre que en el bestiar boví són menys de 200, pràcticament

500 en l’oví i més de 12.000 en l’aviram. En aquest espai hi ha alguns ramats

que pasturen tant per la reserva natural parcial de Mas de Melons, com per la

timoneda d’Alfés;

• el 18 % de les explotacions dels municipis amb territori dins de l’espai natural

dels Secans de Belianes-Preixana desenvolupa algun tipus d’activitat ramade-

ra, que s’enfila fins al 25 % si es tenen en compte només els tres municipis amb

més territori a l’espai protegit. El principal sector ramader de la zona és el

porcí d’engreix, seguit de l’aviram i els bovins, però a molta distància −inferior

al 6 % de les explotacions. L’oví té una presència marginal. El nombre mitjà de

caps de bestiar porcí per explotació és de més de 1.100, el de bovins poc més de

150, el d’ovins més de 600 i el d’aviram és molt elevat, amb més de 37.000 aus

per explotació. Dins de l’espai natural s’han comptabilitzat 30 granges actives;

• a l’espai natural protegit de Bellmunt-Almenara hi ha més presència de l’ac-

tivitat ramadera en aquelles explotacions on hi ha més dedicació al secà que al

regadiu. Entre un 30 % i un 40 % de les explotacions agràries desenvolupa també

una activitat ramadera. El bestiar porcí és, amb diferència, el més representat

als municipis que formen part de l’espai natural, i en especial per a l’engreix.

El segueix en importància, però a molta distància, l’aviram. El nombre mitjà de

cap de porcs per explotació és inferior a 1.000 en el conjunt de municipis, tot

i que un productor n’engreixa al voltant de 5.000. Per als bovins, la mitjana se

situa en els 250 caps, en els ovins gairebé 600, i en l’aviram prop de 20.000.

Dins de l’espai protegit, on hi ha deu granges en actiu, tot i que el porcí és ma-

joritari, l’activitat queda repartida entre les granges de cabrú, oví, boví, aviram

i explotació apícola;

Agricultura i ramaderiaJ.

P.

J.P.

Secà de Belianes-Preixana

Secà de Mas de Melons-Alfés

101 102

• agricultor professional consolidat en el sector: es tracta d’una persona en-

tre 40 i 60 anys d’edat, que gestiona un gran nombre d’hectàrees, entre 100 i

300 en el cas del secà extensiu, ja sigui en règim de propietat o de lloguer. Pel

que fa a activitats agràries, actua amb criteri estratègic d’empresari agrari,

tant si desenvolupa el monocultiu en secà acompanyat d’una empresa de ser-

veis agraris, com si realitza una altra activitat de regadiu o ramadera. Aquest

grup d’agricultors és poc nombrós però constitueix el recurs principal sobre el

qual recau la gestió agrícola de les àrees protegides;

• agricultor professional jove o d’incorporació recent al sector: són professi-

onals d’edats compreses entre els 18 i els 40 anys, que gestionen un volum mitjà

d’hectàrees, entre 30 i 100 en el cas del secà extensiu, ja siguin en règim de

propietat o de lloguer. Sovint acompanyen la seva activitat agrícola de secà amb

una altra complementària de regadiu o ramadera, ja que no té prou extensió

per explotar només el monocultiu de secà. Li és difícil créixer com a empresari

agrari, a causa de la dificultat d’accés a més terres pel seu preu elevat i la poca

oferta existent;

• agricultor patrimonial de temps parcial: es tracta d’agricultors de més de

60 anys que estan a punt de retirar-se del sector, o ja ho estan, o bé són més

joves però pels quals l’activitat agrícola no és la seva activitat principal, sinó

un complement a la seva font primera d’ingressos. Gestionen un volum petit

d’hectàrees, inferior a 30 en el cas del secà extensiu, principalment de propie-

tat, i no desenvolupen cap altra activitat agrícola ni ramadera. Molts d’aquests

agricultors arrenden les seves terres a professionals dels dos grups anteriors,

• a l’espai natural dels Secans del Segrià i Utxesa només un 12,5 % de les explo-

tacions desenvolupa alguna activitat ramadera. El bestiar porcí és el més repre-

sentat, mentre que el boví, l’oví i l’aviram tenen una presència molt petita. Però

dins de l’espai natural les proporcions canvien i les granges de boví superen les

altres. La mitjana de caps de bestiar és superior a 1.200 en el cas dels porcs, prop

de 45.000 en les aus, poc més de 200 en el boví i prop de 450 en el cas de l’oví. Tam-

bé hi ha força activitat apícola. Actualment,

hi ha 12 granges en actiu dins d’aquest espai.

Perfil humà de les explotacions agràries

Per entendre com funcionen les activitats agropecuàries als secans de la

plana de Lleida i, en particular, als espais naturals protegits, cal descriu-

re la figura de l’agricultor que desenvolupa les seves activitats agràries

i ramaderes en aquests espais naturals, i que és peça clau en la seva

gestió.

Els agricultors que es troben darrere de les explotacions agràries als espais pro-

tegits dels secans són els principals recursos humans sobre els quals es desenvo-

lupa la gestió d’aquests espais. Conèixer el seu perfil és de gran importància per

entendre quina és la realitat en aquests espais, i per pensar les millors eines per

elaborar i executar plans de gestió. A partir de diferents estudis s’han arribat

a definir quatre grups diferents d’agricultors, amb característiques també ben

diferenciades:

Ruscs d’abelles

Dins dels territoris dels

diversos espais naturals

protegits, es desenvolu-

pen activitats d’apicul-

tura, tot aprofitant la

floració dels subarbusts

i arbusts de les timone-

des, brolles i garrigues, i

també dels fruiters com

l’ametller i el presseguer.

Agricultura i ramaderia

J.P.

J.P.

Anglesola-Vilagrassa

103 104

però serveixen com a aproximació. D’aquestes es conclou que hi ha uns 19.500

propietaris agraris entre les comarques de Les Garrigues, Noguera, Segarra,

Segrià i Urgell, però poc més de la meitat són agricultors professionals.

El Segrià és la comarca amb més propietaris (6.505) i professionals (4.725): és

a dir, una majoria de propietaris són també gestors professionals, i la relació

entre uns i altres és de 1,38 (hi ha 1,38 propietaris per cada professional). En

canvi, la Segarra és la comarca que té menys propietaris (2.255) i professionals

(664), amb una relació de 3,40 propietaris per cada professional, és a dir, que

només un de cada tres propietaris és professional. El cas de l’Urgell (amb una

relació de 2,90) és similar al de la Segarra: ambdues comarques destaquen

perquè els seus conreus són bàsicament herbacis i de cereals i, per tant, cada

agricultor professional pot gestionar una superfície agrícola més gran −45 hec-

tàrees a l’Urgell i 70 a la Segarra− que si es tractés d’un altre tipus de conreu,

com passa a Les Garrigues, la Noguera i el Segrià, on l’agricultor professional

gestiona una mitjana de 29, 42 i 19 hectàrees, respectivament.

En conclusió, els recursos humans amb els quals es compta per a la gestió agrí-

cola dels secans de la plana de Lleida no són tan abundants en relació amb

la quantitat total de propietaris d’actius agraris: els agricultors professionals

representen en nombre la meitat dels propietaris, i cadascun d’ells gestiona un

volum de terres molt superior a la dimensió mitjana d’una explotació agrària

−de mitjana cada agricultor professional gestiona el doble de superfície agrícola

que la superfície mitjana de l’explotació agrària d’un propietari.

però no les venen ja que tenen expectatives de que el preu de la terra conti-

nuarà pujant. Això genera dificultats sobre els joves agricultors pel que fa a la

tinença de terres;

• gran propietari agrari: el tret diferencial d’aquest grup és la dimensió de les

seves propietats agrícoles, amb una superfície superior a les 300 hectàrees. No

és part activa en la gestió del territori, sinó que sovint es tracta d’un empresari

en alguna altra activitat professional, amb molta capacitat per invertir però que

no gestiona directament l’explotació.

L’agricultor del primer grup, és a dir, el professional consolidat en el sector, és

el que està millor posicionat quant a la seva capacitat econòmica i tècnica per

fer front, a través de la seva explotació agrària, a noves inversions com el rega-

diu o nous reptes de gestió del territori com la gestió compatible amb la conser-

vació als espais naturals protegits. El professional jove o d’incorporació recent,

del segon grup, pot tenir més dificultats −tant econòmiques com tècniques− per

a ambdós tipus de reptes. Malgrat això, són els dos grups professionals i, per

tant, els que podrien assumir millor la gestió agrícola dels espais naturals pro-

tegits. Als de més edat, però, se’ls presenta el problema afegit de la continuïtat

en l’explotació familiar, ja que molts d’ells no la tenen garantida, i en alguns

casos també s’afegeix alguna dificultat associada a la manca de certa formació

tècnica. En canvi, els agricultors del tercer grup no tenen voluntat ni capacitat

tècnica per afrontar noves inversions i reptes.

Tot i que és molt difícil quantificar el nombre d’agricultors de cada grup, es

pot fer una aproximació a partir de les dades de la Declaració Única Agrària i el

Cens de les Cambres Agràries. Les dades, que pertanyen als anys 2007 i 2008,

són comarcals i no es refereixen específicament als espais naturals protegits,

Agricultura i ramaderiaJ.

P.

105 106

Paisatges temporals

Els ritmes estacionals marquen una dinàmica paisatgística molt forta als

secans de la plana de Lleida. El fet de que el paisatge sigui majorment pla

fa pensar que es tracta d’un paisatge pobre i sense cap atractiu visual més

enllà de la visió de grans extensions de terrenys agrícoles. En canvi, els

canvis que es produeixen al llarg de l’any són molt aparents, tant en colo-

ració com en estructura de la vegetació, principalment a causa de l’activi-

tat agrícola, que en els conreus herbacis és una activitat anual que passa

per diversos estadis.

Tardor

Durant la tardor es realitza la sembra del cereal, generalment sobre camps

llaurats, que són de coloració bruna, com bona part del paisatge, tot i que pot

realitzar-se sobre rostolls on es fa la sembra directa del cereal. Durant aquest

període de l’any, els ametllers no tenen ni fulles ni flors i es pot dir que és el

període de l’any en què els secans tenen un menor atractiu visual. Aquesta

monotonia del paisatge amb tons bruns només es trenca pels arbres de fulla

perenne, com és el cas de les oliveres o les carrasques.

Hivern

En els mesos posteriors a la sembra, durant l’hivern,

els brots de cereal ja donen una coloració verda a bona

part del paisatge i durant aquest període es produeix

un dels fenòmens més característics de la plana, les

boires, associades a les altes pressions. Aquestes boi-

res donen un aspecte particular al secà, d’un atractiu

discutible, però identificatiu de la zona. Les boires,

que poden ser persistents i moltes vegades gebrado-

res, tenyeixen de blanc la totalitat dels secans i donen

un aspecte del tot hivernal, amb grans capes de ge-

bre sobre els ametllers. Quan desapareix l’anticicló,

també desapareixen les boires i el secà té un aspecte

totalment diferent; els tons verds del cereal recorden

que la primavera s’apropa.

J.P.

J.B.

J.P.

107 108

Agricultura i ramaderia

Primavera

La floració dels ametllers és, sens dubte, el que marca l’inici de la primavera

als secans. Ja al mes de febrer comencen a florir i ho continuen fent durant tot

el mes de març i tenyeixen de blanc i de rosa els arbres. El cereal comença a

créixer en alçària i ja pot aixecar un pam de terra a principi d’abril, tot depe-

nent de la pluviometria anual.

Durant el mes d’abril tot comença a adquirir un to verd, els ametllers comencen

a fer el fruit i els marges, els guarets i els erms a florir, fet que arriba al seu

màxim esplendor durant el mes de maig, quan es produeix l’explosió de roselles

que tenyeixen de vermell els guarets, marges i alguns camps de cereal. La ra-

venissa blanca, que començava a florir al març, continua florint durant el maig

amb la seva dilatada floració, tenyint de blanc alguns guarets. Durant aquest

mes l’heterogeneïtat espacial dels conreus produeix una elevada diversitat de

colors, sobretot en zones on alternen conreus de cereal amb marges arbrats,

erms i guarets en diferents estats de tractament, alhora que alguns camps es

mantenen llaurats. Els canvis en l’estructura de la vegetació −a final de maig el

cereal ja pot tenir en alguns sectors un metre d’alçària− pot reflectir imatges

molt maques, especialment en dies de vent quan el cereal oneja gràcies a l’aire.

A final de maig i principi de juny, es comencen a veure els primers símptomes

que s’acosten les calors de l’estiu, molt acusades en aquestes terres interiors.

El cereal comença a espigar i a adquirir una coloració daurada, que fa del pai-

satge una imatge espectacular, especialment a primera i darrera hora del dia.

Estiu

A final de juny i principi de juliol, quan el cereal és completa-

ment sec, comença la sega del cereal, que en pocs dies canviarà

totalment l’aspecte del paisatge. Els rostolls generats mantenen

la coloració daurada, però l’estructura es manté immòbil davant

el vent, que només pot aixecar pols. Aquesta visió del paisatge

tan horitzontal i sense vegetació dels conreus només es trenca

per les bales de palla, els marges que ja comencen a assecar-se

i els erms que mantenen el seu aspecte inalterable al llarg de

l’any a excepció de la seva floració primaveral. Poc després de

la sega, entre final de juliol i agost es produeix el llaurat dels

camps, que farà d’aquell paisatge un altre cop un espai on do-

minen els tons bruns, encara trencats pels ametllers que man-

tindran la fulla fins a la tardor.

A més a més, alguns espais poden patir canvis paisatgístics interanuals, com és

el cas de la inundació de la cubeta endorreica del clot de la Unilla, que depèn

del règim pluviomètric i s’inunda de manera molt irregular en cicles propers

als deu anys. Aquest component d’aigua suposa un contrast espectacular amb

el conreu de cereal circumdant. Aquest contrast es produeix de manera perma-

nent en altres indrets com el pantà d’Utxesa, on el to daurat del canyissar es

pot veure tot l’any, tenyit de verd en algunes zones durant la primavera.

J.P.

J.P.

Secà de Belianes-Preixana

Bellmunt - Almenara

109 110

Conservació

La xarxa Natura 2000 i les ZEPA

J.B.

111 112

gions biogeogràfiques de la UE −alpina, atlàntica, del mar Negre, boreal, conti-

nental, macaronèsica, mediterrània, panònica i estèpica−; en un termini màxim

de sis anys després de la selecció d’un espai com a LIC, l’Estat Membre designa

aquest espai com a ZEC. La xarxa Natura 2000 es completa amb les zones d’es-

pecial protecció per als ocells (ZEPA).

La xarxa Natura 2000 i les ZEPA

La xarxa Natura 2000 és el principal instrument per a la conservació de la

natura a la Unió Europea. El seu objectiu és assegurar la biodiversitat mit-

jançant la preservació dels hàbitats naturals, la fauna i la flora silvestres

al territori del seus estats membres.

Les directives comunitàries més importants en matèria de conservació de la

natura, conegudes com a Directiva Ocells i Directiva Hàbitats, defineixen la

necessitat de garantir la biodiversitat en

el territori dels estats de la Unió Euro-

pea (UE) a través d’un marc comú d’ac-

tuació. D’aquestes emana l’obligació

de crear i mantenir una xarxa ecològica

d’espais, anomenada Natura 2000, on

s’han d’establir les mesures necessàries

per garantir la conservació de la flora i

fauna salvatges, i dels hàbitats d’interès

comunitari, en harmonia amb les pobla-

cions humanes que hi viuen.

Els països membres de la UE tenen l’obli-

gació de declarar espais protegits segons

la presència i importància al seu territori

dels diversos hàbitats, flora i fauna llis-

tats en aquestes directives.

La designació de les zones especials

de conservació (ZEC) es fa en tres

etapes: segons els criteris establerts,

cada Estat Membre prepara una re-

lació de llocs amb hàbitats naturals

i espècies de fauna i flora salvatges;

a partir d’aquestes llistes nacionals i

d’acord amb els estats membres, la

Comissió Europea elabora una llista

de llocs d’importància comunitària

(LIC) per a cadascuna de les nou re-

Directiva Hàbitats és el nom

amb què es coneix la Directiva

92/43/CEE del Consell, de 21

de maig de 1992, relativa a la

conservació dels hàbitats natu-

rals i de la fauna i flora silves-

tres. Als seus annexos s’inclou

un llistat dels hàbitats, espèci-

es vegetals i animals (excepte

ocells) per als quals cal la cre-

ació de zones especials de con-

servació per a la seva protecció

(alguns d’ells amb criteris de

protecció estricta).

Directiva Ocells és el nom amb què

es coneix la Directiva 2009/147/CE

del Parlament Europeu i del Consell,

de 30 de novembre de 2009, relati-

va a la conservació dels ocells sal-

vatges, la qual substitueix, després

d’haver patit diverses modificaci-

ons, la Directiva 79/409/CEE del

Consell, de 2 d’abril de 1979.

Conservació

Xarxa Natura 2000 (actualitzada a novembre de 2010). Font: Agència

Europea del Medi Ambient.

113 114

Els estats membres tenen l’obligació de conservar els territoris més adients, en

nombre i superfície suficient per garantir la supervivència dels ocells llistats als

annexos de la directiva. En aquests territoris, declarats ZEPA, s’han d’adoptar

les mesures oportunes per aconseguir els objectius de protecció establerts, tals

com evitar la contaminació, el deteriorament dels hàbitats o la pertorbació

d’aquestes espècies.

Què és una ZEPA?

Són zones d’especial protecció per als ocells que cada Estat Membre declara

en compliment de la Directiva Ocells per garantir la protecció de determinades

espècies d’ocells, i que la UE incorpora dins la xarxa Natura 2000. La idea-força

que emana d’aquesta directiva és que els ocells constitueixen un patrimoni

comú per a tota la UE i el que es pretén és la conservació i gestió de tots els

ocells salvatges que viuen dins el seu territori. Per aconseguir-ho es defineixen

unes normes generals de protecció, es limiten les espècies que es poden caçar i

els mètodes de captura, alhora que es regula la seva comercialització. Al mateix

temps, la directiva dóna suport legal a la conservació dels hàbitats on viuen

aquestes espècies per tal d’assegurar-ne la protecció.

La superfície protegida per la xarxa Natura

2000 no és la suma de les superfícies res-

pectives de LIC i ZEPA, ja que sovint ambdós

espais se solapen parcialment o totalment.

Conservació

I.C.

J.I.

J.P.

J.P.

J.P.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

J.B.

115 116

Per exemple, la caça

sostenible es conside-

ra una de les activi-

tats que formen part

de la gestió d’aquests

llocs. En canvi, sí que

es prohibeix l’ús de

perdigons de plom a

les zones humides pel

seu efecte tòxic sobre

els ocells que els in-

gereixen.

Xarxa Natura 2000: noves oportunitats

Un cop designats els espais que constitueixen la xarxa, s’han d’aprovar els seus

respectius plans de gestió i endegar mesures que afavoreixin el manteniment i

la rendibilitat de les activitats tradicionals i les oportunitats de desenvolupa-

ment sostenible. Només així es pot aconseguir la conservació dels valors natu-

rals i la prosperitat dels seus habitants.

Els habitants d’aquestes zones han de veure

la xarxa com una oportunitat de reconeixe-

ment per part de l’Administració, de la im-

portància ambiental del seu territori i exi-

gir-ne l’atenció.

La xarxa no suposa una limitació automàtica d’usos. No es tracta de construir reser-

ves naturals o paralitzar l’activitat productiva ja que, en molts casos, és la mateixa

activitat humana la que ha generat i conservat els valors ambientals que tenen.

No es tracta d’una exclusió d’activitats com l’agricul-

tura, el turisme, la caça, l’oci o les infraestructures,

sinó de fer compatibles els usos amb la conservació

dels seus valors ambientals.

La titularitat de les terres tampoc no es veu modificada

per la declaració d’aquests espais.

Els parcs naturals d’An-

dalusia generen més

de 70 milions d’euros

a l’any en activitat tu-

rística.

Les empreses agroalimentàries que es trobin

dins els espais de la xarxa Natura 2000, sem-

pre que compleixin amb els requeriments i

la normativa establerta, podran acollir-se a

l’ús de la marca de qualitat d’aquests espais

que estigui reconeguda a la comunitat au-

tònoma corresponent. L’ús de marques de

qualitat porta associada la participació en

campanyes de comunicació i promoció tant

en l’àmbit nacional com internacional.

ConservacióJ.

B.

117 118

xen disminució dels seus

ingressos o s’enfronten a

costos addicionals pel fet

d’implementar un pla de

gestió en la seva zona.

També està contemplada

la possibilitat d’establir

incentius per tal de man-

tenir i recuperar l’activi-

tat cinegètica en aquells

llocs en què la caça sigui

necessària per a la gestió

específica d’un determi-

nat espai.

Les administracions mu-

nicipals incloses en la

xarxa Natura 2000 tenen prioritat en l’obtenció d’ajudes a través dels diferents

fons europeus i programes nacionals per a accions vinculades a la protecció,

millora i foment del medi natural com ara la millora del paisatge, restauració

ambiental, instal·lació de depuradores, gestió de residus, formació, etc.

Finançament de la xarxa

Existeixen diversos fons europeus que preveuen ajudes als agents que interve-

nen en la xarxa Natura 2000, però estan en funció del compliment que es faci

de les obligacions legals sobre conservació.

L’any 2005 els estats membres van adoptar un model de finançament d’aquesta

xarxa que aprofita els fons sectorials comunitaris de desenvolupament rural (FE-

ADER) −principal fons del qual es poden beneficiar els propietaris d’explotacions

agràries i forestals−, però també fons d’altres línies d’inversió: pesca (FEP),

desenvolupament regional (FEDER), de cohesió (FSC), així com un petit fons per

a projectes de demostració en protecció ambiental (LIFE+).

També la legislació espanyola, a través de la Llei per al desenvolupament sos-

tenible del medi rural, del 2007, estableix un marc de finançament per a inver-

sions públiques i privades en el medi rural amb prioritat pels municipis inclosos

a la xarxa.

Aquests fons ofereixen l’oportunitat de tenir un suport addicional i específic als

agricultors d’aquestes zones, sovint terres marginals. La previsió és que més

enllà de 2013, la percepció de la major part dels fons per a agricultura estarà

associada a mesures amb objectius ambientals i garanties de qualitat.

Els programes i plans de desenvolupament rural, europeus i nacionals, esta-

bleixen la prioritat sobre els espais en què s’han elaborat plans de gestió per

a l’assignació de fons i ajudes; atorguen ajudes agroambientals especialment

dirigides a les explotacions que es troben dins d’aquests espais; i contemplen

ajudes directes per ajudar agricultors, ramaders i propietaris forestals si patei-

El turisme orientat al coneixement i gaudi de la na-

tura és una demanda creixent que, de forma especí-

fica, guanya força a les zones rurals lligades a la xar-

xa Natura 2000. Els plans de gestió han d’orientar la

capacitat d’acollida de cada espai, establint vincles

entre turisme rural, turisme cultural i turisme de

natura, permetent un increment, quan calgui, de

l’oferta d’allotjament, però de forma ordenada, per

tal de preservar els valors naturals que serveixen de

reclam per atraure els visitants i continuar oferint

aquest valor afegit que suposa una natura en bon

estat. Entre els diversos subsectors del turisme de

natura, el d’observació d’ocells presenta actual-

ment un gran potencial, amb una demanda deses-

tacionalitzada.

Conservació

J.B.

119 120

Situació actual de la xarxa Natura 2000

Amb les dades de 2010 de la Comissió Europea i del Ministerio de Medio Ambi-

ente y Medio Rural y Marino del Govern d’Espanya −les darreres disponibles a

l’hora de redactar aquest text− es pot afirmar que:

• la xarxa Natura 2000 ocupa una superfície de 950.000 km2 entre zones terres-

tres (79 %) i marines (21 %);

• la Comissió Europea considera que les llistes de LIC declarades per Bèlgica,

la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Malta, Països Baixos

i Polònia són completes, mentre que les de la resta de països de la UE, inclòs

l’Estat espanyol, són insuficients;

• la Comissió Europea, a través de la Direcció General de Medi Ambient i l’Agèn-

cia Europea de Medi Ambient (AEMA), considera que les llistes de ZEPA decla-

rades per Bèlgica, la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, França, Itàlia,

Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Estònia són completes,

mentre que les de la resta de països de la UE, inclòs l’Estat Espanyol, són insu-

ficients;

• l’Estat espanyol és el país de la UE-27 que participa en la xarxa amb una

superfície més gran: 147.591 km2 entre zones terrestres (93 %) i marines

(7 %), superfície que equival al 18,3 % de tota la xarxa en consonància amb la

seva elevada biodiversitat; França és el segon contribuent absolut en superfície

aportada, amb 110.088 km2;

• a l’Estat espanyol, la superfície terrestre que forma part de la xarxa represen-

ta el 27,2 % de la superfície del país i això la situa en el cinquè lloc darrere de

Xipre, Eslovàquia, Bèlgica i Eslovènia, la qual, amb un 35,5 % del seu territori

inclòs a la xarxa, ocupa el primer lloc;

• dins l’Estat espanyol, Catalunya és la cinquena comunitat en superfície apor-

tada a LIC (10.415 km2), darrera de Castella i Lleó, Castilla-La Manxa, Aragó i

Andalusia que és qui n’aporta més amb 26.243 km2;

• en percentatge del seu territori declarat com a LIC, Catalunya també és la

cinquena comunitat (amb un 30 %) darrere de Ceuta, La Rioja, Canàries i la

Comunitat de Madrid que és la primera amb un 40 %;

• França és el país de la UE-27 que aporta més superfície ZEPA (terrestre més

marina) a la xarxa (un 16 % del total de la xarxa), seguida de l’Estat espanyol

(15 %);

• l’Estat espanyol és el país que aporta més superfície terrestre ZEPA a la UE-

27 (106.066 km2, un 18 % del total) però és el dotzè en aportació de superfície

marina ZEPA (1.034 km2, un 1 % del total);

• dins de l’Estat espanyol, Catalunya és la cinquena comunitat que aporta més

superfície ZEPA (9.134 km2), darrere d’Extremadura, Castella-La Manxa, Andalu-

sia i Castella i Lleó que és qui n’aporta més amb gairebé 20.000 km2; Catalunya

és la comunitat autònoma que aporta més superfície marina a les ZEPA;

Xarxa Natura 2000 a l’Estat espanyol (actualitzada a juliol de 2010). Font: Agèn-

cia Europea del Medi Ambient.

Conservació

121 122

Les ZEPA a Catalunya

• en percentatge, Catalunya, amb un 26% del seu territori declarat ZEPA, és la

sisena comunitat amb un percentatge de ZEPA declarat més alt, darrere d’Ex-

tremadura, la Comunitat Valenciana, Ceuta, La Rioja, i les Canàries que és la

que, amb un 36,5%, té més percentatge de territori declarat ZEPA.

Xarxa Natura 2000 a Catalunya

Alta i mitjana muntanya

Zones humides i aiguamolls litorals

Ambients mediterranis

Espais marinsAmbients d’aigües continentals

J.P.

J.P.

J.P.

C.S.

J.P.

123 124

En el cas de Lleida, més de la meitat de l’extensió de les seves ZEPA (57 %)

pertany a la regió alpina i es concentra al Pirineu, mentre que el 43 % restant

pertany a la regió mediterrània. Entre aquestes ZEPA mediterrànies, n’hi ha nou

que corresponen a la zona dels secans

de la plana de Lleida, objecte d’aquest

llibre i a les quals al llarg del text ens

referim com a espais naturals protegits.

Aquestes ZEPA dels secans ocupen una

extensió de 540 km2, superfície que re-

presenta un 14 % de les ZEPA de Lleida

i un 6 % del total de ZEPA de Catalunya.

Com ja s’ha comentat, Catalunya contribueix amb una extensió de 9.134 km2 a

les ZEPA de la xarxa Natura 2000. Un 28 % d’aquesta superfície pertany a la regió

biogeogràfica alpina, i un 72 % a la regió mediterrània.

Si s’analitza per províncies, Barcelona i Girona participen, cadascuna, amb un

16 % al total de la superfície de les ZEPA catalanes, Tarragona amb un 27 % i

Lleida amb un 41 %. Tanmateix, la província de Tarragona és la que té un per-

centatge més alt del seu territori declarat ZEPA, un 39 %, per davant de Lleida

(31 %), Girona (25 %) i Barcelona (18 %).

ConservacióJ.

B.

Les ZEPA de la plana de Lleida con-

formen l’àrea estèpica més impor-

tant de Catalunya i per això han

estat incloses com a espais de la

xarxa Natura 2000, per tal de con-

servar els seus hàbitats i les espèci-

es que hi habiten.

Secans de Mas de Melons - Alfés

125 126

Les ZEPA dels secansde la plana de Lleida

Importància de la conservació dels secansDesignacions de les ZEPADescripció de les ZEPA

J.B.

127 128

Des d’aquella data fins a l’actua-

litat, un total de 193 parlaments

nacionals han ratificat la Con-

venció sobre Biodiversitat, amb

tots els compromisos que això

comporta. La UE, com ja s’ha co-

mentat, també feia la seva lluita

particular i, si al 1979 ja havia elaborat la Directiva Ocells −reformulada 30

anys més tard−, un mes abans de la Cimera de Rio es va aprovar la d’Hàbitats,

que té per objectiu l’establiment d’una xarxa d’espais protegits que asseguri la

conservació de la biodiversitat europea.

És ben sabut que la biodiversitat no està igual-

ment repartida arreu del planeta, on hi ha am-

bients amb una alta concentració de diversitat

biològica com ara els boscos tropicals o els es-

culls coral·lins, mentre que d’altres són més li-

mitats, com els deserts o els ambients polars.

Però, tot i que en diferent mesura, tots els

ambients en tenen i la seva conservació és im-

prescindible per assegurar el benestar dels seus

ecosistemes, dels éssers vius mateixos i de les

societats humanes en particular.

En aquest sentit, els secans de la plana de Lleida no són una excepció. Al contra-

ri, aquests ambients pseudoestèpics ofereixen un seguit de serveis ambientals

dels quals traiem benefici, raó de més per preservar-los i gestionar-los adequa-

dament.

Importància de la conservació dels secans

Els paisatges pseudoestèpics de la plana de Lleida i les activitats agrícoles

associades tenen un gran valor en la conservació de la biodiversitat en el

seu sentit més ampli, tant pel que fa a la preservació dels éssers vius que hi

habiten, com al manteniment dels serveis ecològics que aquests ambients

proporcionen.

Preservació de la biodiversitat, una assegurança de futur

El 5 de juny de 1992, la comunitat internacional va aprovar la Convenció sobre

la Biodiversitat a Rio de Janeiro, Brasil, en el marc de la Cimera de la Terra

sobre medi ambient i desenvolupament. Les evidències sobre la pèrdua de bi-

odiversitat a escala mundial −fenomen irreversible associat a la fragmentació,

destrucció i reconversió d’hàbitats, la introducció d’espècies exòtiques, la so-

breexplotació dels recursos naturals, la contaminació i el canvi climàtic−, eren

ja massa evidents per no actuar globalment i prendre mesures per evitar-la. I

més encara sabent que d’aquest recurs format pels éssers vius, els seus gens i

els ecosistemes que els contenen, els humans en depenem per coses tan diver-

ses i imprescindibles com l’obtenció de combustibles, teixits, aliments i produc-

tes curatius a més de tots els serveis ecològics o ambientals que ens ofereixen

els ecosistemes, com la pol·linització, la producció d’oxigen o la regulació del

cicle de l’aigua, per citar-ne alguns.

Segons la Unió Internacional per a la

Conservació de la Natura (UICN), de les

més de 47.600 espècies avaluades el

2009, el 37 % estan en perill d’extinció.

Un estudi de la Co-

missió Europea desta-

ca que el 52 % de les

espècies animals i el

62 % dels hàbitats de

la UE es troben en una

situació desfavorable i

el 80 % dels ambients

agrícoles estan ame-

naçats.

Les ZEPA dels secansJ.

B.

129 130

Els ecosistemes pseudoestèpics rics,

com són una part important dels

que trobem als espais naturals, són

aquells en els quals existeix convi-

vència de diversos cultius i parcel-

les amb diferents estadis productius,

mosaic amb espais de vegetació na-

tural, marges amples i estructurats

i on l’agricultura que es practica és

sostenible i equilibrada amb el seu

entorn. En aquestes circumstàncies,

es crea un hàbitat amb una immen-

sa diversitat d’elements biòtics que

tenen un paper important per a la

salut ambiental de l’ecosistema i

de l’entorn més proper, amb impac-

te sobre les persones que hi viuen.

La diversitat de flora distribuïda als

marges i espais no cultivats servei-

xen de refugi i aliment per als ar-

tròpodes −depredadors de plagues,

pol·linitzadors i descomponedors

que ajuden a regular les poblacions

d’insectes, a recuperar l’estructura i

porositat dels sòls, i a la descomposi-

ció de la matèria orgànica−, i també

per als ocells, que regulen les pobla-

cions d’artròpodes i micromamífers al mateix temps que permeten la dispersió

de llavors i eviten la proliferació d’espècies vegetals invasores.

Als espais protegits dels secans, la relativa poca intensificació juntament amb

unes condicions biofísiques hostils −temperatures extremes, precipitació escas-

sa i irregular, sequedat estival, salinitat− han possibilitat l’existència d’un mo-

saic de conreus principalment herbacis, intercalats amb conreus tradicionals de

secà i zones amb vegetació natural que han permès una important biodiversitat

i, especialment, la conservació de les majors poblacions d’éssers vius del país

més lligats a l’activitat agrària tradicional.

Serveis ambientals

Els ecosistemes agrícoles dels espais naturals protegits de la plana de Lleida són

sistemes seminaturals que es desenvolupen en el medi obert, amb un compo-

nent natural que, combinat amb l’acció secular humana, ha permès a aquests

espais reunir un conjunt de característiques equivalents a les veritables estepes

herbàcies. Al mateix temps, són el rebost d’aliments per a la població humana i

un espai on es pot gaudir de l’entorn natural per a les activitats educatives i de

lleure. L’ús principal d’aquests espais és l’aprofitament agrícola −més d’un 82 %

de la totalitat de la seva superfície està dedicada a l’agricultura−, amb conreus

majorment de secà que es produeixen en un entorn on la interacció amb la resta

d’éssers vius és activa i constant.

Els diferents serveis ambientals que ofereixen aquests ecosistemes es poden

agrupar de la manera següent:

• biodiversitat: els ecosistemes

pseudoestèpics de la plana de Llei-

da poden semblar homogenis quant

a estructura, biodiversitat i serveis

ambientals que poden oferir, però hi

ha múltiples factors diferencials que

els fan particulars: les característi-

ques climàtiques i del sòl, la tipologia

dels cultius que s’hi conreen, el nivell

d’intensificació, les espècies pròpies

de cada zona, la quantitat i tipologia

d’inputs que s’utilitzen en l’activitat

humana, etc. En tots els casos exis-

teix una biodiversitat diferent associ-

ada, adaptada a les condicions ambi-

entals que es creen entorn al sistema.

Però la diversitat biològica de la plana

agrícola està fortament lligada al ni-

vell de naturalització dels sistemes,

de manera que es va reduint a mida

que la intensificació de l’espai i l’ho-

mogeneïtat van creixent.

Les ZEPA dels secans

J.B.

J.B.

Mussol comú

Mas de Melons

131 132

de qualitat està format per multitud d’espècies de flora i fauna que conviuen

en un mosaic de diferents cultius amb processos diferents i distints moments de

floració, de collita, etc.

La baixa intensificació dels espais naturals protegits de la plana de Lleida per-

met un mosaic paisatgístic diversificat, on elements com els camins, els marges,

els arbres aïllats, els retalls de vegetació natural i les construccions agràries

tradicionals tenen molta importància i aporten personalitat a l’indret. Aquests

paisatges es caracteritzen per ser oberts, amb poques alteracions i amb un con-

tingut històric de gran valor.

La presència de multitud de camins agrícoles, utilitzats tradicionalment i en

l’actualitat per agricultors i ramaders per a les seves tasques habituals, consti-

tueix una xarxa d’itineraris d’ús públic per al gaudi d’un sistema seminatural,

estacionalment canviant. De la mateixa manera, l’agricultura ha deixat un pa-

trimoni històric agrícola que encara es conserva en algunes zones, especialment

al secà, d’interès cultural per a les persones que hi viuen i per a les que el

visiten. Aquestes construccions antigues, així com els murs i marges de pedra

que separen moltes parcel·les tenen, a més a més, una funció ambiental molt

important com a refugi i punt de nidificació per a espècies d’ocells i rèptils.

L’àmbit agrícola dels espais naturals també té un paper en l’educació per reduir

la distància creixent entre el món agrícola i l’urbà, el qual desconeix els pro-

cessos de producció d’aliments frescos i l’origen dels productes que consumeix.

Al mateix temps, aquests espais són els darrers reservoris de l’activitat agrícola

de secà, on es conserven els últims reductes de la saviesa popular i tradicional

pròpia de l’indret i, per tant, espais de divulgació del coneixement;

• control de l’erosió, conservació de sòls i efecte embornal: els ecosistemes

mediterranis i en especial els espais naturals dels secans presenten uns sòls

pobres, on el clima accentua els problemes d’erosió i de pèrdua de la matè-

ria orgànica procedent dels residus de la collita i dels subproductes ramaders.

Aquesta matèria orgànica, amb el temps i gràcies a l’activitat de la fauna del

sòl, s’acumula en forma d’agregats, que són els responsables de donar una es-

tructura adequada al sòl i de fer disminuir el risc d’erosió, augmentar la capaci-

tat de retenció d’aigua i la fertilitat. La matèria orgànica que no forma part dels

agregats es descompon per l’acció dels microorganismes i la seva mineralitza-

ció permet l’absorció dels nutrients per part del cultiu. Aquesta descomposició

Els elements que constitueixen la biodiversitat d’una àrea són els reguladors

naturals dels fluxos d’energia i de matèria. Compleixen una funció important

en la regulació i estabilització dels sòls, en l’amortiment i protecció d’accions

mecàniques d’elements com el vent, en l’equilibri entre la matèria orgànica

que es crea i la que es descompon (nutrients), en la degradació de toxines, la

fixació i estabilització de compostos perillosos, així com en processos atmosfè-

rics i climàtics;

• disponibilitat d’espècies cinegètiques: l’activitat cinegètica als espais natu-

rals dels secans té una importància social i econòmica estretament vinculada

als ecosistemes agrícoles. Les mateixes condicions de diversitat que potencien

la presència d’altres espècies en el mosaic agrícola i natural afavoreixen també

el desenvolupament de les poblacions d’ocells com perdius, guatlles i tords,

i també de mamífers com el conill, la llebre, la guineu i el senglar, tots ells

objecte de la caça. La gestió adequada dels espais enfocada a la conservació i

recuperació de poblacions estèpiques coincideix en bona part amb els requeri-

ments que tenen les espècies cinegètiques: els ecosistemes pseudoestèpics amb

nivells òptims de conservació són els que poden oferir les millors poblacions per

a la pràctica de la caça;

• qualitat paisatgística i educació: els diversos espais agrícoles tenen diferents

valors naturals i paisatgístics, segons els impactes de l’activitat humana i de les

infraestructures associades. La qualitat paisatgística està també fortament re-

lacionada amb la biodiversitat que presenten aquests espais, ja que un paisatge

Les ZEPA dels secansJ.

B.

Perdiu roja

133 134

Designacions de les ZEPA

La designació de les ZEPA, en par-

ticular les dels secans de la plana

de Lleida, no ha estat un camí fàcil

a Catalunya.

El llistat actual d’espais catalans pro-

posats per formar part de la xarxa

Natura 2000 es deriva d’una sèrie de

propostes successives formulades pel

Departament de Medi Ambient i Habi-

tatge de la Generalitat de Catalunya

(DMAH), aprovades per acord de Go-

vern. Algunes de les propostes fan re-

ferència específica a espais protegits

dels secans de la plana de Lleida com

la designació de ZEPA de la reserva natural parcial de Mas de Melons (1987), o la

proposta d’inclusió de diversos espais com a LIC a la xarxa Natura 2000 i de designa-

ció de diverses ZEPA en el sector estèpic de la regió mediterrània catalana (2003).

Aquestes propostes i d’altres sobre altres àmbits, presentades per la Generalitat de Ca-

talunya des de l’any 1987, han estat recopilades en la proposta final, acord de Govern

de 2006, que inclou el conjunt de la xarxa Natura 2000 a Catalunya, tant pel que fa a les

llistes de LIC com a les de ZEPA. Sobre aquest global d’espais inclosos a la xarxa Natura

2000, la Comissió Europea (CE) ha analitzat de forma exhaustiva el grau de compliment

assolit per cadascun dels objectius de conservació definits per les dues directives.

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge i el Pla de gestió dels espais

naturals de la plana de Lleida, aprovats per Acord de Govern, són l’instrument que

estableix les normes de protecció, l’ordenació dels diferents usos i activitats socioeco-

nòmiques per a fer-les compatibles amb les preservació dels valors naturals, i la gestió

que cal fer per a assolir els objectius de conservació d’aquests valors.

s’accelera en llaurar ja que es trenquen els agregats i s’oxigena més el sòl, cosa

que afavoreix l’acció dels microorganismes. Els sistemes agrícoles es troben en

un equilibri fràgil, ja que l’acció humana, constant, pot actuar en benefici o

detriment de la conservació dels sòls, depenent de com sigui aquesta.

Els sistemes agrícoles absorbeixen gasos amb efecte d’hivernacle, com el diòxid

de carboni (CO2) necessari per a la fotosíntesi associada al desenvolupament

dels cultius. Realitzen una funció d’embornal sempre que el balanç entre les fi-

xacions de carboni i les seves emissions sigui positiu, tenint en compte, entre al-

tres factors, les emissions que es produeixen a partir dels combustibles emprats

en l’ús de la maquinària agrícola i la producció

de fertilitzants. Els processos productius soste-

nibles i de conservació afavoreixen la captura

del carboni i l’acumulació de matèria orgànica,

alhora que utilitzen mètodes de gestió més efi-

cients que redueixen les emissions. El segrest

de carboni als sòls agrícoles també permet mi-

llorar la qualitat dels sòls, augmentar la seva

productivitat, reduir-ne l’erosió i la contami-

nació de les aigües.

Un altre gas amb efecte d’hivernacle és el metà (CH4). Les seves emissions en

l’àmbit agropecuari estan relacionades amb els processos digestius de la rama-

deria herbívora, regulable en part mitjançant l’alimentació d’aquests animals.

El mateix passa amb els fems obtinguts d’aquests animals i la manera com es

fan les aportacions de fertilitzants als camps de cultiu. Tot i així, els sistemes

agrícoles tenen una certa capacitat de consumir aquest metà en funció del mo-

ment de l’any, gràcies a l’activitat de determinats bacteris del sòl.

Diversos estudis mostren

com l’ús de fertilitzants

inorgànics sembla neutra-

litzar en part el consum de

CH4 per part dels bacteris.

Les ZEPA dels secansJ.

B.

J.B.

J.B.

J.B.

Per tal de valorar on són les millors zones,

la CE disposa d’un inventari que va encar-

regar a l’associació BirdLife International,

la màxima referència en coneixement orni-

tològic en l’àmbit europeu. L’inventari rea-

litzat ha donat lloc a les àrees importants

per als ocells (IBA), delimitades l’any 1998,

que identifica, a grans trets, les àrees més

importants al conjunt de la UE. La CE, en

absència de millor informació científica con-

trastada, fa servir aquest inventari com a

marc de referència tècnic a l’hora de valorar

la suficiència de les propostes de ZEPA.

Calàndria, gaig blau, sisó i terrerola vulgar

135 136

Mapa general de les ZEPA dels secans

Les ZEPA dels secans

137 138

conreus, guarets, erms i fruiters de secà en el sector més proper a Castelldans.

Pel que fa al sector nord (Torreribera), és un espai singular, separat de la resta de

l’espai protegit, amb un mosaic de conreus, tant de regadiu com de secà, i amb

gran abundància d’arbres de gran port, sobretot plataners i freixes.

Paisatge i vegetació

L’organització actual del paisatge està condicionada pel clima semiàrid, que

històricament ha suposat dificultats per al desenvolupament de les activitats

humanes. L’ocupació vigent del sòl es caracteritza per un domini de l’activitat

agrícola que es va ajustant al particular relleu de l’espai, entre el riu i la pla-

taforma garriguenca. Al llarg dels segles, l’activitat antròpica ha anat dibuixant

la fesomia actual del territori d’aquesta unitat, on s’han conservat turons i

tossals, i part de la xarxa fluvial com el riu Set. Tot i que l’activitat agrícola

representa un 79 % de la superfície de l’espai, existeix un mosaic de sòl agrícola

herbaci i llenyós i sòl recobert de vegetació natural. La zona planera es troba

ocupada per grans extensions de conreus herbacis de secà, mentre que l’extrem

oriental (més elevat i accidentat) acull els conreus llenyosos de secà, formats

principalment per ametllers i oliveres. La zona nord de l’espai natural protegit,

travessada per la sèquia quarta del canal d’Urgell, és l’única superfície en què

es practica el cultiu herbaci de regadiu.

Les ZEPA dels secans

Secans de Mas de Melons-Alfés

Aquest espai natural protegit té una superfície de 7.616 ha, està situat entre

les comarques de les Garrigues i el Segrià i pertany als municipis d’Albatàrrec,

Lleida, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida, Castelldans, El Cogul, Aspa i Alfés.

Es tracta d’un espai discontinu on predomina el paisatge agrícola de secà, en el

qual el cultiu de cereal és el més estès, tot i que també es conreen ametllers i

oliveres. Un petit sector nord de l’espai natural (Torreribera) manté un mosaic

de secà i regadiu.

L’espai exemplifica un paisatge de transició entre el riu Segre i els seus afluents i

l’interior continental i elevat de la plataforma garriguenca. El riu Set, que marca

petits congostos, és un element significatiu de l’espai, dominat per grans exten-

sions de conreu de cereal en la seva part més occidental i per l’alternança de

Les ZEPA dels secans

S.S.

Mas de Melons

139 140

Fauna

En aquesta ZEPA, les espècies prioritàries designades pel Departament de Medi

Ambient i Habitatge (DMAH) són la ganga, el gaig blau, la terrerola vulgar, la

trenca, la calàndria, l’alosa becuda i el xoriguer petit. Acull una de les pobla-

cions més importants de torlit, uns 16-50 mascles de sisó i petits grups que

utilitzen les zones planes cerealistes d’aquest espai durant l’hivern, el 17 %

de la població catalana de gaig blau, amb unes 30 parelles, l’esparver cendrós

amb 0-2 parelles, el 20 % de la població de terrerola vulgar amb unes 175 pa-

relles, l’única població reproductora de trenca a Catalunya i Espanya. També

acull l’única població de ganga formada por 50-60 parelles (90–130 exemplars a

l’hivern), la terrerola rogenca que, amb una població entre 175 i 300 parelles,

representa la pràctica totalitat d’individus de les terres de Lleida i el 15 % de la

població catalana, com també la cogullada fosca.

Així mateix també destaca la presència històrica de parelles de xoriguer petit,

que van nidificar al Mas de Vinfaro i al Corral d’Alfés del 1998 al 2003; tanma-

teix, durant el 2009 no es va constatar la presèn-

cia de cap parella reproductora. La població de

calàndria és també molt important, amb unes 527

parelles. Apareix l’àguila marcenca amb una po-

blació d’una a cinc parelles.

La Timoneda d’Alfés és un indret especialment

singular dins d’aquesta ZEPA, ja que s’hi troben

set de les nou espècies europees de la família dels

alàudids. Destaca per ser l’hàbitat òptim de l’alo-

sa becuda a Catalunya, malgrat que des de l’any

2006 no s’ha detectat cap individu d’aquesta es-

pècie.

Altres aus d’interès sedentàries i nidificants són

el siboc, la merla roquera, el còlit ros, el pardal

roquer, el falcó pelegrí, la gralla de bec vermell.

Altres aus més comunes però també interessants

en aquest tipus d’ambients són la guatlla i l’abe-

llerol. En àrees de vegetació natural també tro-

bem el tallarol de garriga, la tallareta cuallarga o

Les terres que antigament debien estar recobertes per vegetació llenyosa, bos-

quines sobretot, i formacions herbàcies xeròfiles (llistonars i espartars) van ser

roturades i pasturades fins acabar de dibuixar el paisatge actual en mosaic, tot

i que encara romanen erms, guarets, vessants i capçaleres de tossals amb ve-

getació d’interès, o espais com la mateixa timoneda d’Alfés. Aquesta vegetació

natural està dominada per les brolles de romaní amb ginesta biflora, que es con-

centren a la meitat est de l’espai natural, entre Aspa i El Cogul, on el relleu del

sòl es més accidentat i dificulta el seu aprofitament agrícola. De manera més

dispersa, intercalades entre els camps de conreu, existeixen petites extensions

de matollars halonitròfils i brolles de romaní amb foixarda.

La part nord de l’espai natural protegit (Torreribera) destaca per la presència

de conreus herbacis irrigats a manta i especialment per arbres alineats al llarg

dels camins i canals, i que presenten un interessant dinamisme cromàtic; la

tardor és (amb els colors ataronjats de les seves fulles) el punt culminant.

Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-AlfésJ.

C.

Aspa

141 142

Dins del terme municipal d’Alfés, hi trobem les restes del castell de Vinfaro,

fortalesa documentada el 1197, i de la qual queda alguna resta en un turó que

domina el riu Set. A Alfés, destaquen també les pintures rupestres al límit del

terme amb Aspa. Es poden veure en una cova de petites dimensions (4,4 m

d’ample i 2,2 m de fons) i formen un conjunt integrat per tres figures: dues cor-

responents a figures zoomorfes naturalistes incompletes (caprins) i la tercera a

restes de pigment. Estan documentades als anys 9000-5000 aC (Epipaleolític).

Dins del casc urbà, hi ha l’església romànica de Sant Pere i l’Hospital de la Sang

que va ser utilitzat abastament a la batalla del Segre durant la Guerra Civil per

atendre soldats republicans. Cal destacar que l’inventari de les construccions

de pedra seca del municipi comprèn 26 cabanes amb coberta de volta de canó,

una torre de guaita de pedra seca, un pou ovalat i empedrat i tres balmes mu-

rades. A llarg del curs del riu Set i prop del poble hi ha restes de cinc molins

(destaca el de Cal Franxiquet) i de peixeres.

A Aspa destaca el castell-palau, situat al nucli urbà, que era la casa residenci-

al dels bisbes de Lleida, documentada el 1215. Té una galeria romànica, una

sala gòtica i reformes posteriors. L’inventari de construccions de pedra seca

determinen l’existència de fins a 28 cabanes amb diversos tipus de volta (falsa

cúpula, volta de canó, volta apuntada, etc.), una balma murada, un aljub i un

pou empedrat.

Al terme de Castelldans, destaca el castell situat a un turó a prop del poble

i documentat des del 1033, tot i que podria tenir un origen islàmic. Resta un

mur perimetral, part del paviment i les cisternes. Al casc urbà, cal destacar Les

Arcades, que són les restes de l’antic celler cenobial cartoixà. L’església de la

Mare de Déu de l’Assumpció té una façana neoclàssica amb una imatge de pedra

policromada de la Mare de Déu amb el nen (segle XV). L’inventari de construc-

cions de pedra seca incorpora fins a 37 cabanes amb cobertes de volta de canó

i dues balmes murades. Castelldans té també un Museu de l’Oli i del Món Rural.

Al terme del Cogul destaquen les pintures rupestres de l’abric de la Roca dels

Moros, en una cavitat d’uns 10 m d’ample, 3 m de fons i 4 m d’alçària, que va

ser utilitzada per l’home durant uns 5.000 anys. Es conserven figures antromor-

fes i zoomorfes i gravats. Aquestes pintures rupestres són Patrimoni de la Hu-

manitat per la UNESCO i s’està treballant per crear el Centre d’Interpretació de

la Roca dels Moros del Cogul. En aquest terme també hi ha les restes del castell

el botxí. L’abundància de preses (guatlles, perdius, conills, rèptils, invertebrats

de mida gran, etc.) és una garantia de la presència de diverses espècies de

rapinyaires. D’interès són les poblacions locals d’àguila daurada, àguila cua-

barrada, el falcó mostatxut; a l’hivern, l’esmerla i l’arpella pàl·lida. Les parets

que envolten el tram del riu Set que discorre per l’espai conté alguns territoris

de l’escàs còlit negre circumscrit a Catalunya a zones del migjorn tarragoní i

lleidatà. Aquesta espècie també apareix a la vall de Matxerri.

Elements de patrimoni històric

Cal destacar en aquest espai natural la disposició de diversos jaciments d’in-

terès al llarg del riu Set. Al mateix temps, cal destacar que l’aeròdrom d’Alfés

va aparèixer durant la Guerra Civil. Va ser un dels principals aeròdroms militars

republicans utilitzats durant el 1936-1938, i va tenir un paper molt important al

Front d’Aragó i a la batalla de Belchite. Conserva búnquers, dos nius de metra-

lladora, el campament republicà i els refugis antiaeris.

També cal destacar dins de l’espai natural diverses cabanes de volta, algunes

d’aquestes senyalitzades pel Consell Comarcal del Segrià, i els interessants Mas de

Matxerri i Mas de Melons, situats a la reserva natural parcial que duu el mateix nom.

Ganga mascle

J.I.

Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés

143 144

negre o l’oreneta cua-rogenca. De camí a Castelldans podem observar una al-

ternança de conreus de cereal herbaci i arbori de secà, especialment ametllers

i oliveres. Ja de tornada per la part nord, entre els quilòmetres 20 i 25, abunden

les brolles i els erms i es poden observar bones panoràmiques de la plana amb

abundants conreus de regadiu. A poc a poc, després de travessar la carretera

que uneix Artesa de Lleida i Aspa, el paisatge comença a canviar de nou, amb

zones amb grans extensions de cereal.

Dades d’interès:

• Distància: 38,8 km.

• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en

bicicleta o cotxe, tot i que en ser circular es pot realitzar caminant durant

tot el dia. En cas de fer-la caminant, és millor fer només alguna zona. Si

voleu gaudir de la gran varietat d’ocells, no oblideu buscar pels camps,

guarets i construccions abandonades amb els prismàtics.

• Dificultat: mitjana (a peu) per la seva longitud, tot i que és un camí força

planer. Es tracta d’una ruta que es pot realitzar en cotxe tot i que en alguns

punts el camí pot estar una mica en mal estat, especialment després de les

pluges. A migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i

per això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril i maig,

especialment a primera hora o darrera hora del dia per poder gaudir d’una

temperatura agradable i de la màxima activitat dels ocells, així com de la

millor llum.

del Cogul, documentat al segle II. L’inventari de construccions de pedra seca al

Cogul incorpora fins a vuit cabanes amb cobertes de volta de canó i dos aljubs.

Al casc urbà de Puigverd de Lleida hi trobem l’església parroquial de Sant Pere,

del segle XVIII.

A Artesa de Lleida, l’inventari de construccions de pedra seca determina l’exis-

tència de tres cabanes de pedra seca amb coberta de volta de canó. Al casc

urbà, hi trobem la casa Gallart (XVIII), l’església parroquial de Sant Miquel (ne-

oclàssica del segle XVIII) i les restes de l’antiga vila closa, anomenada la Vileta.

Visitar l’espai

Miradors

Si es recorre l’autopista AP-2 en direcció est-oest, des de Castelldans fins a

l’inici, la visió de l’espai es redueix a l’entorn pròxim, especialment cap al sud,

ja que l’autopista discorre en una cota inferior a l’altiplà on se situa la zona de

Mas de Melons. Tanmateix, a mesura que ens movem cap a l’oest, el camp visual

es va obrint i es pot arribar a veure el canal d’Urgell al nord i les àmplies zones

cerealistes cap al sud. Com a horitzó constant destaca el tossal de Carrassuma-

da, situat al sud-oest de l’espai protegit dels Secans del Segrià-Utxesa. El nucli

d’Alfés, abans fortalesa i situat al límit de l’espai, conserva encara l’estructura

de vila closa i és conegut com la Vileta. El poble s’eleva en un turó sobre la

riba esquerra del riu Set i, des dels punts elevats del nucli, es veu una àmplia

panoràmica de la ciutat de Lleida i de bona part de l’espai natural.

Ruta ( )

Es tracta d’una ruta llarga, circular, que travessa inicialment la timoneda d’Al-

fés, única superfície relativament gran d’aquest hàbitat a Catalunya i on trobem

moltes espècies d’ocells amenaçats. Després de travessar l’autopista, trobem

grans extensions agrícoles de cereal de secà. A poc a poc, comencem a veure

camps d’ametllers que alternen amb els conreus de cereal fins que arribem

al riu Set on hi ha diverses cabanes de volta interessants, així com un hàbitat

característic i on podem trobar espècies d’ocells força interessants com el còlit

J.C.

Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés

Aspa

145 146

N.L

.

Punt 1: en aquest tram del recorregut podem observar algunes espècies d’ocells

molt rares a Catalunya com són la ganga o la terrerola vulgar.

Punt 2: timoneda d’Alfés. En aquest indret trobem un dels hàbitats més

amenaçats a Catalunya i que manté una elevada diversitat d’espècies d’ocells.

Cal destacar l’extinció de l’alosa becuda l’any 2006, que trobava aquí el seu

únic refugi de tot Catalunya, representant el límit oriental de la seva distribució

a Europa. També trobem espècies com la calàndria, la terrerola o la ganga,

entre d’altres.

Punt 3: torre de nidificació d’ocells. En aquest punt crien diverses espècies

d’ocells, la gralla, la xixella i el gaig blau.

Punt 4: riu Set. En els vessants rocosos del riu Set podrem observar espècies

d’ocells com la merla roquera, el còlit negre, el còlit gris o els abellerols.

Punt 5: secà i Regadiu. Des d’aquest punt del recorregut podem observar les

diferències existents entre els conreus de regadiu (situats a la plana) i els de

secà, on alternen erms amb ametllers i oliveres.

Punt 6: mosaic de conreus de secà. En aquest punt del recorregut podem

observar la varietat de conreus de secà alternats amb vegetació natural.

Altres rutes senyalitzades ( )

Es troben dins la reserva natural parcial de Mas de Melons i al llarg d’aquesta

hi trobareu senyalització direccional i també informativa dels valors naturals

presents en aquest espai.

1

2

35

4

6

Les ZEPA dels secansSecans de Mas de Melons-Alfés

147 148

El conreu herbaci ocupa el 94 % de la superfície total de l’espai. La presència

del riu d’Ondara i diversos canals secundaris del canal d’Urgell permeten l’exis-

tència de conreus herbacis extensius de regadiu a l’extrem sud i central de l’es-

pai protegit. La vegetació natural existent ocupa 137 ha que s’estenen a l’est

de la carretera C-53 d’Anglesola a Tornabous i està constituïda per matollars

halonitròfils de sòls àrids.

Anglesola-Vilagrassa

Se situa a la zona central de la comarca de l’Urgell i comprèn una superfície de

1.123 ha. Pertany als municipis de Tàrrega, Anglesola i Vilagrassa. És un espai

monopolitzat per la presència de camps de conreu amb cultiu de cereal, tot i

que també hi ha petits cultius d’ametllers i oliveres.

Paisatge i vegetació

L’espai natural protegit d’Anglesola-Vilagrassa comprèn un territori de relleus

suaus formats per una suau planura de fons pla amb molt poques alçàries. L’agri-

cultura de cereal és la protagonista principal del territori, on el riu d’Ondara té

encara una presència modesta però visible. Dins l’espai natural no existeixen

nuclis de població. Atesa la preponderància de l’ús agrari del sòl, el paisatge de

l’espai és clarament agrícola, molt homogeni, amb línies rectes i horitzontals, i

només la fenologia dels cultius dominants aporta un cert dinamisme estacional.

Les ZEPA dels secans

J.P.

Anglesola-Vilagrassa

149 150

Visitar l’espai

Miradors

Dins la ZEPA no existeixen miradors

paisatgístics. Tot i així, l’ermita de

Sant Eloi de Tàrrega permet visi-

ons àmplies d’aquest espai.

Ruta

Aquesta ZEPA és la més petita de

les ZEPA de secans que trobem a la

plana de Lleida, és pràcticament

plana i la ruta és força curta. De

fet, es podria considerar com l’inici de la ruta de la ZEPA adjacent de Plans de

Sió, molt més llarga i que s’inicia just on aquesta finalitza. La ruta és ideal per

fer-la en bicicleta o caminant i només es recomana fer-la en cotxe si es decideix

continuar per la ruta de Plans de Sió. Travessa camps de cereal on és fàcil ob-

servar espècies com el cruixidell, la perdiu, la guatlla, però sobretot l’esparver

cendrós, que fa servir els camps de cereal com a lloc de nidificació.

Dades d’interès:

• Distància: 4,8 km.

• Com fer-la: caminant o en bicicleta. Tot i ser lineal es pot tornar per al-

tres camins de la zona. Una altra opció és empalmar amb la ruta de Plans

de Sió, molt més llarga i que es pot realitzar en cotxe. No oblideu portar

uns prismàtics i, si podeu,contractar un guia ornitòleg, podreu observar i

aprendre’n molt més.

• Dificultat: baixa, la ruta és molt planera i curta; es realitza en una hora

caminant (només anada).

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la entre març i juny, època en

què podreu observar l’esparver cendrós planejant a baixa altura per buscar

aliment.

Fauna

En aquesta àrea es troba el principal nucli reproductor d’esparver cendrós,

incloent les millors zones per a la nidificació d’aquesta espècie (set parelles el

2009), així com un dels nuclis de reproducció del sisó, al voltant d’uns 29 mas-

cles. Aquestes dues espècies són les designades com a prioritàries de conser-

vació pel DMAH dins la ZEPA. També cal destacar la presència d’altres espècies

com el gaig blau amb una parella, la calàndria amb unes 90 parelles, la terrerola

vulgar amb tres parelles i el xoriguer petit.

Elements de patrimoni històric

Dins d’aquest espai no trobem elements remarcables del patrimoni històric i

cultural. En tot cas, es podria citar l’església de Santa Maria de Vilagrassa, dins

del casc urbà del poble, amb una important portalada romànica. Al casc urbà

d’Anglesola, destaca Cal Gasol (casa pairal del segle XV) que incorpora un petit

museu de la pagesia, i l’església parroquial de Sant Pau de Narbona, construïda

a final del segle XVI però que manté encara unes estàtues originals romàniques

a la façana.J.

P.

J.B.

Les ZEPA dels secansAnglesola-Vialgrassa

Anglesola

Esparver cendrós mascle

151 152

Inici-final: aquesta ZEPA de petites dimensions és una de les més importants

per a la reproducció de l’esparver cendrós de tot Catalunya. Aquesta espècie

està greument amenaçada a Catalunya on hi crien molt poques parelles. Es pot

observar entre mitjan març i el mes d’agost.

J.P.

Les ZEPA dels secansAnglesola-Vialgrassa

Anglesola-Vilagrassa

153 154

Les transformacions humanes vinculades a l’activitat agrària estructuren i de-

fineixen el seu espai i ocupen aproximadament el 80 % de la superfície total de

l’espai natural. El relleu variat de l’espai de Granyena determina l’existència

d’un mosaic vegetal en el què es combinen l’ús agrícola, dominat pels conreus

herbacis i amb certa representació de conreus llenyosos, i la vegetació natural

que ocupa el 18 % de la superfície de l’espai protegit.

En general, i especialment a la meitat est, el sòl s’ha aprofitat mitjançant l’es-

tabliment de terrasses agrícoles que permeten superar els desnivells existents

entre les fondalades dels barrancs i les parts més elevades de les serres de la

zona. Al Pla de la Ruda, a l’est de Verdú, el territori està íntegrament ocupat

per conreus herbacis extensius de secà i conreus llenyosos de secà; el més abun-

dant és el d’olivera, que va acompanyat pel conreu de fruita seca i per la vinya,

que a Granyena presenta l’extensió més gran del conjunt dels espais naturals

protegits de la plana de Lleida.

A l’espai apareix un tipus de patró agroforestal de fons de valls molt caracte-

rístic: es tracta d’una estructura morfològica lineal, amb una vall principal que

funciona com a espina dorsal d’un seguit d’altres petites valls.

Granyena

Se situa entre les comarques de l’Urgell i la Segarra i ocupa una superfície de

6.646 ha. Pertany als municipis de Tàrrega, Granyanella, Cervera, Granyena de

Segarra, Ribera d’Ondara, Montornès de Segarra, Montoliu de Segarra, Guimerà

i Verdú. Té una orografia molt marcada i formada en conjunt per petites serres

i valls. Els cultius arboris se situen esglaonadament a les valls i els cultius de

cereal a les zones d’escorrentia. En general, s’observa un mosaic de cultiu amb

guarets erms i boscos.

Paisatge i vegetació

A grans trets, l’espai natural protegit de Granyena se situa a l’extrem nord-

oest del costat occidental de l’altiplà de la Segarra, així com també a la zona

de transició cap als conreus de secà de la plana d’Urgell, al sud de Tàrrega. La

presència dels cursos del riu Ondara al nord i del Cercavins al sud determinen

també certa gradació altitudinal cap a l’oest.

Les ZEPA dels secans

J.B.

Granyena

155 156

Els carrascars són la vegetació arbòria predominant i s’estenen per les vessants

i cotes altes de la serra Llarga, al nord. Les fondalades de la meitat sud, traves-

sada per un nombre més alt de cursos d’aigua, acull les rouredes de roure valen-

cià, mentre que les zones de més pendent lliures de conreu estan ocupades per

les pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles calcícoles. Al nord del torrent

de la Vilagrasseta i del Cercavins, així com a les cotes elevades de la serra

Llarga s’hi situen les 179 ha de llistonars de terra baixa, hàbitat d’interès co-

munitari prioritari que suposen el 4,7 % de la superfície total de l’espai natural.

Fauna

Aquesta zona té un gran interès per a les poblacions d’àguila cuabarrada ja que

és una àrea de dispersió de juvenils d’aquesta espècie. També es poden trobar

alguns exemplars de torlit, de sisó amb 5-10 mascles, de gaig blau amb 5-10

parelles, de calàndria amb 9-27 parelles, de cogullada fosca i, esporàdicament,

s’ha observat la terrerola vulgar. A més, gràcies al mosaic d’hàbitats presents

a l’espai, presenta una bona representació de rapinyaires com l’arpella vulgar,

l’esparver cendrós i el duc, i altres espècies com l’enganyapastors, l’hortolà i

la tallareta cuallarga.

Els usos del sòl varien segon els pendents i la qualitat del sòl: als punts més

baixos del fons de la vall se situen els usos agrícoles, sempre conreus herbacis

de secà; més amunt, als vessants, es poden encara percebre les terrasses de

cultius actualment abandonades i colonitzades per vegetació; i, finalment, a

les cotes més altes, els protagonistes són les masses lineals de pinedes. Aquest

patró es pot localitzar a les valls d’Ondara i del Cercavins. A la vall d’Ondara

les pinedes són substituïdes per garrigues de coscoll; pel que fa a la conca del

Cercavins, al fons de la vall hi trobem vinyes en comptes de camps d’herba-

cis. També a l’àrea drenada pel Cercavins, sobretot a la zona de Montornès

de Segarra, hi trobem els primers fruiters de secà, majoritàriament oliveres i

ametllers, que ocupen les terrasses en els primers pendents accentuats. Entre

les singularitats del paisatge agrari d’aquest espai natural també cal subratllar

la presència de murs de pedra.

La vegetació natural s’intercala amb els conreus i ocupa principalment les zones

de més pendent o els marges dels torrents que travessen el territori. El tipus

de vegetació dominant són les brolles de romaní amb foixarda i es concentra en

l’àrea compresa entre el torrent de Vilagrasseta i el Cercavins. Cal destacar que

es tracta de l’espai protegit amb més extensió forestal de totes les de la plana

de Lleida (aproximadament del 10 %).

J.P.

Les ZEPA dels secansGranyena

Mas Bondia (Granyena)

157 158

i una torre rodona de vigilància de 20 m d’alçària; està documentat com a

assentament des de l’edat ferro-ibèrica i posteriorment durant tota l’edat mit-

jana. Dins del casc urbà, destaca l’estructura de carrers medievals i l’església

parroquial d’origen gòtic. A la vall del riu Corb, es troben les ruïnes de l’antic

monestir cistercenc de la Vallsanta.

A Verdú destaca el castell central de la vila, que conserva una torre de l’ho-

menatge de planta circular de 25 m d’alçària, diverses dependències d’origen

gòtic i el doble mur. Al seu voltant, la vila es tanca i és defensada amb torres

quadrades del segle XII. En aquest poble destaca també l’església parroquial

amb la portalada d’origen romànic.

A Montoliu de Segarra cal destacar el castell enlairat, d’origen medieval.

Visitar l’espai

Miradors

El relleu de l’espai permet posicions topogràfiques variades a l’observador, de

manera que els paisatges són oberts o tancats segons la localització. L’alternan-

ça de textures vegetals en harmonia amb la suau topografia conforma patrons

molt atractius, de línies corbades. Els principals miradors de la unitat es troben

a Granyena de Segarra (panoràmiques a la meitat occidental).

Ruta

La ruta pel secà de Granyena és circular; aquest fet la fa ideal per realitzar-la en bici-

cleta. Tot i que que té pendents forts, aquestes són relativament curts. La ruta té en

total un desnivell acumulat de 322 metres. La ruta comença al municipi de Granyena

de Segarra i dóna la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Tan bon punt comen-

cem, arribem al punt més alt del recorregut, pocs quilòmetres abans d’arribar a Mon-

tornès de Segarra on hi ha el castell de Montornès, molt malmès ja que els materials

i estructures es van utilitzar per a la construcció de l’església parroquial i altres cases

del poble. Al quilòmetre deu del recorregut passem a prop del Mas del Bondia, que

mereix una visita. Després, continuem en descens amb petites pujades que travessen

les característiques valls d’aquest espai cap a la zona nord del recorregut, fins arribar

a Sant Jaume de la Mora, al costat del riu Ondara. A partir d’aquí el camí comença a

pujar passant per Granyanella i finalitza de nou a Granyena.

Elements de patrimoni històric

A la part sud d’aquest espai les construccions de pedra seca adquireixen una

especial rellevància, de manera que donen identitat al territori i paisatgísti-

cament tenen molt valor. Hi ha escampats arreu nombrosos castells de gran

bellesa i que estan situats en turons, cosa que els fa visibles des de molts punts

del territori. Les restes de diversos molins fariners antics romanen al llarg del

traçat dels rius, entre aquests el molí de Poblet (Verdú) o el molí del Mas de

Bondia (Montornès de Segarra).

A Granyanella hi podem trobar els castells de Granyanella, d’estil romànic (XI) i

actualment força enrunat; el castell de la Curullada també d’estil romànic (XI,

XVI); de Fonolleres, d’estil romànic però molt reformat; i la Torre Saportella o

Molí de la Torre, d’estil gòtic renaixentista (XIV).

A Granyena de Segarra hi ha el castell de Granyena, documentat com a empla-

çament des de l’època final ferro-ibèrica i posteriorment entre els anys 988 a

1789.

A Montornès de Segarra trobem el castell de Montornès, documentat com a em-

plaçament des de l’època ferro-ibèrica i des de l’any 400 durant tota l’època

medieval. Molt malmès ja que els seus materials i estructures es van utilitzar en

la construcció de l’església parroquial i altres cases del poble.

A Guimerà, i espacialment allunyat del límit de l’espai natural protegit, es tro-

ba el seu castell enlairat, d’estil romànic, del qual queden murs, estructures

JM.F

.

Les ZEPA dels secansGranyena

Torlit o samerlic

159 160

Dades d’interès:

• Distància: 24,9 km.

• Com fer-la: és millor realitzar la ruta en bicicleta, ja que es tracta d’una

ruta circular i és bastant llarga; tot i que es pot realitzar en cotxe, alguns

punts poden ser complicats per l’estat de la pista i caminant és una mica

llarga. Si voleu gaudir de les espècies més representatives de la zona, hau-

reu de mirar cap al cel, on, amb una mica de sort, podreu localitzar alguna

àguila cuabarrada. Això sí, no oblideu portar uns prismàtics.

• Dificultat: mitjana, tot i que el desnivell total acumulat no és molt alt, la

ruta presenta algunes rampes fortes.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la durant la primavera per gaudir

d’una varietat més gran d’espècies d’ocells, però durant l’estiu, la tardor

i l’hivern és un molt bon lloc per observar l’àguila cuabarrada, que utilitza

aquest indret com a àrea de dispersió de juvenils.

Punt 1: aquest és el punt més elevat del recorregut, amb 645 metres.

Punt 2: a Montornès de Segarra trobem el castell de Montornès, documentat

com a emplaçament des de l’època ferro-ibèrica. Es troba molt malmès perquè

els seus materials i estructures es van utilitzar en la construcció de l’església

parroquial i altres cases del poble.

Punt 3: els ambients en mosaic com el que observem en aquesta zona del secà

de Granyena presenta una gran quantitat de conills i perdius, espècies clau per

a l’alimentació de l’àguila cuabarrada, que fa servir aquesta zona com a àrea

de dispersió post-reproductora dels juvenils.

Punt 4: en aquest creuament agafarem el camí de l’esquerra (en direcció al Mas

del Bondia), en un terreny que descendeix lleugerament. En aquest punt del

recorregut abunden les oliveres.

Punt 5: bones vistes d’una de les valls principals de la ZEPA de Granyena.

5

3

2

1

4

Les ZEPA dels secansGranyena

161 162

La sinuosa morfologia de la serra Llarga, amb la seva peculiar alineació de tu-

ronets individuals, esdevé protagonista persistent en la imatge visual de l’espai

natural, en combinació amb la seqüència dels tossals de la Noguera Ribagorçana

i del Segre. Al seu peu s’estén una plana per la qual discorre el riu de Farfanya,

afluent del Segre, un tret distintiu de l’espai, que creua l’espai protegit en la

seva part nord al costat del nucli de Castelló de Farfanya i després es constitu-

eix en el límit occidental del sector sud.

El territori és eminentment agrícola; l’ús del sòl dominant és el conreu agrícola

herbaci de secà, que ocupa més de la meitat de la seva superfície (58,4 %). En

els darrers anys l’entorn de l’espai natural protegit ha sofert una transformació

notable a conseqüència de la seva posada en regadiu amb la inauguració del

canal Algerri–Balaguer (1999).

Dins l’espai, però, romanen els conreus cerealístics amplis a la part sud (en un

relleu molt planer, sense zones pràcticament de vegetació natural exceptuant

grups i bosquetons de carrasques i amb marges molt petits entre camps, i sense

incidència de conreus llenyosos) i al nord, on els camps de conreu (bàsicament

cereals però també oliveres) s’alternen entre zones d’alzinars i taques de mar-

ges més àmplies i amb una parcel·lació més reduïda. En aquest sector sud cal

distingir el peu de la serra constituït encara per aquestes parcel·les relativa-

ment àmplies de cereals i el cor de la serra, on domina la vegetació natural

(brolles, timonedes gipsícoles, cadequers, repoblacions de pi blanc).

Secans de la Noguera

Aquest espai situat a la zona sud-oest de la comarca de la Noguera, té una su-

perfície de 8.960 ha i pertany als municipis de d’Algerri, Ivars de Noguera, Ós

de Balaguer, Balaguer, Castelló de Farfanya i Camarasa. És un espai discontinu

on predominen els camps de conreu de cultius de cereal al sector sud i conreus

entre turons amb brolles, boscos i matollars al nord.

Paisatge i vegetació

L’espai natural protegit dels Secans de la Noguera comprèn un territori bàsica-

ment planer en la seva part sud, situada sobre una antiga terrassa elevada al

costat dret del riu Segre, entre aquest i el riuet de Farfanya, i amb un relleu

més accidentat a la part nord, limitada per les terres al·luvials dels rius Noguera

Ribagorçana i Segre i pel primer estrep prepirinenc (els Aspres de la Noguera).

Les ZEPA dels secans

J.P.

Secans de la Noguera

163 164

certa freqüència l’arpella pàl·lida, l’esmerla, abundants aligots i el milà negre,

i a l’estiu el falcó mostatxut. El xoriguer comú és molt freqüent a la zona, on

també s’observa el falcó pelegrí. Es tracta d’una zona on es poden veure en

vol joves en dispersió d’àguila daurada i cuabarrada, així com adults d’aquesta

espècie i d’àguila marcenca. També és possible observar l’aufrany. En aquesta

serra també són molt abundants les poblacions de còrvids (fins a sis espèci-

es), sílvids (incloent la tallareta cuallarga), túrdids hivernants (incloent el rar

tord ala-roig). També destaca la presència del mussol banyut. Les poblacions de

fringíl·lids són força interessants i destaquen els estols hivernals.

Elements de patrimoni històric

No existeixen nuclis urbans dins l’espai natural, però al sector nord destaquen

els pobles inserits o protegits pels escarpaments de la serra, com Ivars de No-

guera a l’oest, Algerri i Castelló de Farfanya al sud i Gerb a l’est. Aquests pobles

són antics, esgraonats sobre els vessants i compten amb restes de castells enlai-

rats, entre els quals destaca, pel seu grau de conservació i estètica, el castell

de Castelló de Farfanya.

Dins de l’espai natural protegit dels Secans de la Noguera destaquen les restes

del poble semiabandonat de la Figuera, al terme municipal d’Algerri. Es conser-

ven les restes de la torre i de l’ermita romànica de Sant Salvador de la Figuera.

Es tracta de l’espai protegit amb més proporció de vegetació natural (37,5 %)

a causa, principalment, de la topografia de la zona, caracteritzada per l’exis-

tència de diverses serres i barrancs que dificulten la utilització agrícola del sòl.

El conjunt de la vegetació natural està dominat per les brolles i timonedes amb

ruac (ocupen el 14,5 % de la superfície total), que s’estenen tot resseguint la

serra Llarga, al sud de l’espai protegit, i al voltant del barranc del Macip. Cal

destacar que aquesta comunitat vegetal està considerada hàbitat d’interès co-

munitari prioritari (vegetació gipsícola ibèrica). També són abundants les brolles

de romaní amb foixarda que, juntament amb els carrascars, ocupen el relleu

accidentat de la serra de l’Àliga i la serra de Boïgues, al centre de l’espai natural

protegit, i la serra de la Mora, a l’extrem nord-est. Com en la majoria dels espais

naturals protegits de la plana de Lleida, els Secans de la Noguera presenten una

certa superfície recoberta per prats mediterranis rics en plantes anuals.

Fauna

Les espècies prioritàries a la ZEPA dels Secans de la Noguera són la xurra, el

xoriguer petit, la terrerola vulgar, el gaig blau, l’esparver cendrós i la calàndria.

També hi ha presència del sisó i l’arpella pàl·lida. Cal destacar que a la zona

de d’influència dels Secans de la Noguera s’han concentrat, durant el 2009,

56 de les 67 parelles de xoriguer petit censades a la plana de Lleida. La serra

Llarga rep la visita d’espècies més montanes provinents de més al nord, com és

el cas dels voltors, nidificants a la zona del Montsec. A l’hivern apareixen amb

JM.A

.

Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera

Secans de la Noguera

165 166

El municipi de Balaguer té un casc amb valor històric de primer ordre però no

incorpora elements destacats dins del territori protegit. Sobresurten, però, les

restes de les seves muralles d’origen àrab, el castell Formós i la basílica del Sant

Crist, així com el convent de Sant Domènec i l’església romànica de Santa Maria

de les Franqueses.

Visitar l’espai

Miradors

La carretera entre Castelló de Farfanya i Os de Balaguer permet apreciar trans-

versalment els trets característics de la serra Llarga i el seu sistema agronòmic

associat; el recorregut entre Alfarràs i Castelló de Farfanya permet apreciar

tota la cara sud d’aquesta serra. El sector sud de l’espai natural no té carrete-

res ni miradors, només una trama de camins rurals. El trajecte de la carretera

C-26 es caracteritza per un contrast entre espais de visibilitat oberta i tancada,

on la visibilitat és fragmentada i la major part del territori es troba ocult entre

Alfarràs i Algerri. D’Algerri a Castelló de Farfanya, en canvi, la visió s’obre i

s’amplia i esdevé una visió panoràmica caracteritzada per una seqüència de

conreus herbacis extensius de secà. Si ens aproximem a Balaguer destaquen, ja

a les ribes del riu Segre, els matollars, espartars i carrascars.

Els principals miradors de l’espai protegit són externs i es troben a les rodalies

del cementiri d’Albesa (panoràmiques a la serra Llarga) i als pobles d’Algerri

i Castelló de

Farfanya (pa-

noràmiques a

la zona sud de

l’espai). Tot

i així, alguns

punts elevats

de la serra,

com les pis-

tes que surten

des del poble

d’Ivars de No-

guera cap a

Una mica més amunt del poble hi ha les restes dels trullets, petites coves ex-

cavades a les roques per conservar els vins. Sobresurt en aquest terme l’ermita

de Santa Bàrbara. Corresponent al terme municipal d’Ivars de Noguera, cal des-

tacar que dins del territori de l’espai natural hi ha l’ermita de Sant Sebastià. Al

sector sud de l’espai natural no destaca cap element històric rellevant, només

els masos tradicionals agraris, anomenats torres.

El nucli del poble d’Algerri té també elements d’interès com l’església de Santa

Maria (gòtica modificada al segle XVIII), l’ermita de Sant Blai, les restes del

Castell i la casa Escolà (neoclàssica del 1764).

Si bé el terme d’Os de Balaguer no contribueix amb cap element d’interès his-

tòric o cultural especialment important a l’espai natural protegit, cal destacar

l’existència del castell que domina el poble, com també el monestir romànic

de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, i el castell de Montessor. Al mateix

temps, la zona del nucli de Gerb està dominat per la penya de l’Espígol, on hi

ha les restes del castell i del poble vell. A la zona de plana de Gerb, cal desta-

car els jaciments arqueològics de la Torre de Moles, els Capitells de Morulls o la

necròpolis tubular de la Colomina.

Castelló de Farfanya és un poble medieval amb gran riquesa d’elements d’in-

terès cultural i històric. En un turó que domina el poble hi ha les restes del

castell i l’església gòtica de Santa Maria (amb retaule gòtic del segle XV). Dins

del poble, cal destacar l’església romànica de Sant Miquel (segle XIII), els casals

renaixentistes, els carrers porticats i el palau set-centista dels Ducs d’Alba, com

també una font barroca a la plaça de l’església.

J.P.

Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera

Castelló de Farfanya

Ruta ( ) Altres rutes senyalitzades ( )

167 168

Ruta 2

La ruta del sector sud-oriental dels Secans de la Noguera circula pel secà de

Balaguer, una àrea més planera que la zona nord-est de la ZEPA on es troba la

ruta 1. Es tracta d’una ruta circular, duns 11,2 km de longitud i que transcorre

per pistes amples i en bon estat, que només després de les pluges poden estar

en força mal estat. És ideal per realitzar-la en bicicleta o caminant, però també

es pot realitzar en cotxe. La ruta travessa grans extensions de cereal de secà

amb presència de guarets, sovint amb força vegetació i que al maig adquireixen

el seu màxim esplendor amb una variada flora. A diferència de la zona nord de

la ZEPA, en aquest recorregut són escassos els punts amb vegetació natural. Al

llarg de l’itinerari podem observar una variada fauna ornítica; destaquen el sisó,

la calàndria, el xoriguer petit, el torlit, la perdiu i la guatlla entre moltes altres.

Dades d’interès:

• Distància: ruta 1 (zona nord), 17,6 km; ruta 2 (zona sud-est), 11,2 km.

• Com fer-les: és millor realitzar el recorregut per la zona nord (ruta 1) en

bicicleta o en cotxe per la seva longitud i en no tractar-se d’una ruta circu-

lar. En canvi, la zona més propera a Balaguer és pot realitzar en 2-3 hores

caminant. Si voleu gaudir de la gran varietat d’ocells, especialment a la

zona sud-est, no oblideu portar uns prismàtics i si podeu contractar un guia

ornitòleg, podreu observar i aprendre molt.

l’est (i cap a l’ermita de Sant Sebastià) permeten obtenir vistes interessants

del cor de la serra, com també des del poble abandonat de la Figuera per la

seva situació enlairada. Les carreteres C-12 entre Balaguer i Os de Balaguer i

LV-9046 entre Gerb i Vilanova de la Sal permeten observar la part nord-oriental

de l’espai natural protegit, que és marcadament molt més muntanyós i forestal.

La carretera L903 fins a Ivars de Noguera permet també apreciar els espadats

que limiten la vall de la Noguera Ribagorçana. Cal remarcar la Serra Llarga com

a referent visual constant per a la resta de la regió de Lleida.

Ruta 1

Es tracta d’una ruta lineal amb un desnivell acumulat d’aproximadament 150 me-

tres, una longitud de 17,6 km i que transcorre entre Algerri i Castelló de Farfanya.

Aquest fet la fa ideal per realitzar-la en cotxe o en bicicleta. Només començar, i

en sortir del poble d’Algerri, podem observar els Trullets d’Algerri, on antigament

s’emmagatzemava el vi. Ja ficats al secà podem observar les notables diferències

amb altres secans de la plana de Lleida, amb més presència d’arbres (fins i tot

algun roure) i un relleu més ondulat que defineix aquest paisatge com una trans-

ició entre el secà i els prepirineus. Existeixen bones taques de vegetació natural,

moltes vegades de tipus arbustiu, que dominen les zones amb més pendent. A la

meitat del recorregut trobem el poble semiabandonat de la Figuera, situat en un

alt amb bones vistes sobre la part sud de l’espai natural. Posteriorment, el re-

corregut es dirigeix cap a l’est per una àrea amb abundants camps de conreu de

cereal per acabar baixant cap al riu Farfanya on finalitza el recorregut.

J.B.

Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera

Xurra (grup de mascles i femelles)

169 170

• Dificultat: són unes rutes que poden tenir camins en mal estat i són de vega-

des difícils de fer en cotxe, especialment després de les pluges. Si es fa cami-

nant als mesos de primavera-estiu durant les hores del migdia pot fer molta ca-

lor i per això és important portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.

• Dates recomanades: durant tota la primavera, especialment des de mitjan

abril fins al finals de maig, quan hi ha una major diversitat d’ocells i quan els

guarets estan més florits. A principi d’estiu és el millor moment per observar

les xurres, això sí, per veure-les primer les haureu d’escoltar quan volen, ja

que a terra és una espècie molt críptica.

Ruta 1

Punt 1: des de la mateixa carretera s’observen els Trullets d’Algerri. La utilitat

dels trullets era emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el pro-

cés de la fermentació i, posteriorment, extreure aquest líquid per comerciar o

consumir. Més informació: http://www.ccnoguera.cat/algerri/

Punt 2: en aquesta zona del recorregut dominen els ambients cerealístics amb es-

pècies com el cruixidell, l’abellerol, la perdiu o, fins i tot, el gaig blau, que fa servir

forats en grans ametllers i oliveres o en edificacions abandonades per fer el niu.

Punt 3: en aquesta petita bassa podem trobar una interessant fauna, principal-

ment d’insectes, com per exemple, les libèl·lules. Agafarem la pista que puja

cap a l’esquerra on el camí pot estar complicat en cas de pluges recents o si

es condueix un cotxe molt baix. En aquest cas es recomana seguir per la pista

anterior fins arribar de nou a la ruta.

1

2

3

4

5

6

Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera

JM.F

.

Milà reial

171 172

Punt 4: bones vistes de la serra, on s’observa molt bé la transició entre el secà

situat cap al sud i les serres prepirinenques al nord.

Punt 5: en aquest punt del recorregut trobem el poble semiabandonat de la

Figuera, al terme municipal d’Algerri. Es conserven les restes de la torre i de

l’ermita romànica de Sant Salvador de la Figuera.

Punt 6: vistes de la vall del riu Farfanya on finalitza el recorregut.

Ruta 2

Punt 1: en aquest punt podem observar una zona de vegetació natural rodejada

de camps de cereal. Aquest petit tossal mereix una parada per gaudir de les

nombroses plantes aromàtiques i és un lloc per descansar en una de les poques

ombres que trobem al secà. A més en aquesta zona és fàcil gaudir de la presèn-

cia dels abellerols, el mussol, el cucut reial i, fins i tot, el sisó.

Punt 2: les grans extensions de cereal són molt propícies per escoltar el cant de

la guatlla (un so que recorda un «vuit per vuit»). Als marges dels camps i guarets

podrem observar el sisó.

Punt 3: torre de cria de xoriguer petit. En aquest punt del recorregut podem

observar una de les torres de cria fetes per al xoriguer petit al secà de Balaguer.

Sens dubte aquest és un dels millors llocs de Catalunya per observar aquesta es-

pècie. També trobem altres espècies com el gaig blau, la xixella o la gralla. Els

camps circumdants, generalment en guaret són molt bons per al torlit i el sisó.

Punt 4: panoràmica del secà amb la serra de Mont-roig de fons.

JM.A

.

3

2

1

4

Les ZEPA dels secansSecans de la Noguera

Secans de la Noguera

173 174

Dominen els conreus herbacis extensius, que ocupen el 84 % de l’espai. La dis-

tribució de la vegetació natural que ocupa la resta de la superfície ve determi-

nada per la topografia de l’espai natural protegit, caracteritzada pel contrast

entre la zona planera de la major part de l’espai i la serra de les Quadres i la

serra d’Almenara, que se situen al límit sud de l’espai natural, disposades de

nord-oest a sud-est i que ocasionen l’existència de forts pendents. D’aquesta

manera, els vessants accidentats del sud estan recoberts per llistonars de terra

baixa (4,12 %) mentre que a l’extrem nord-oest de l’espai apareixen les brolles

i timonedes amb ruac, que ocupen el 4,6 % del total de l’espai natural protegit.

Ambdues formacions vegetals estan classificades com a hàbitats d’interès co-

munitari. La continuïtat temporal d’aquest mosaic ha permès el manteniment

d’importants valors ecològics. En algunes zones, especialment als vessants me-

ridionals, dominen aquestes brolles i timonedes gipsícoles.

Fauna

La ZEPA de Bellmunt–Almenara és una àrea designada pel DMAH com a crítica pel

sisó, el gaig blau, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. Així, a l’àrea de l’altiplà

de Bellmunt es troba un nucli reproductor de sisó, com també llocs favorables

per tal que els mascles situïn els cantadors (87 leck el 2008); els efectius d’es-

parver cendrós s’estimen al voltant del 19-30 % de la població catalana, amb

nombre de parelles entre 1-14 (set en el cas del 2009) i el gaig blau amb unes

tres parelles.

Bellmunt-Almenara

Està situada entre les comarques de la Noguera i l’Urgell i té una superfície de

4.039 ha. Pertany als municipis de la Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell, Balaguer,

Cubells, Montgai, Bellmunt d’Urgell, Castellserà, Penelles, Agramunt i Preixens.

La majoria del terreny està monopolitzat per camps de cultiu de cereal, quasi

sense cultius arboris. D’altra banda, també hi ha zones arbrades i arbustives

amb vegetació gipsícola d’interès.

Paisatge i vegetació

La serra de Bellmunt-Almenara es constitueix com una alineació de relleus su-

aus disposats en direcció est-oest, que formen part d’una unitat geològica sin-

gular, que des del sud es concep com un serrat ondulat que marca visualment

la primera limitació orogràfica a la plana agrícola. Al seu interior existeix una

mena d’altiplà amb un relleu més deprimit al centre, que forma com una cubeta

allargada i elevada, i cau de manera suau cap al nord (vall del Sió).

Les ZEPA dels secans

S.S.

S.

Sisó mascle

175 176

Des del punt de vista del patrimoni etnològic, cal citar l’existència en aquest es-

pai de mostres interessants de la cultura de la pedra, com les cabanes de volta

i els marges. Cal destacar les cabanes de volta de porta lateral de gran bellesa

constructiva, com els elements més singulars de l’espai i que, juntament amb

els que hi ha al terme de Puigverd d’Agramunt, no es troben en d’altres indrets.

L’associació cultural Aladrell ha inventariat 92 cabanes, a més de diversos aixo-

plucs, marges d’interès i altres elements de pedra.

També cal citar en aquest espai el pas del canal d’Urgell. Es tracta d’una obra

hidràulica força antiga (aviat complirà 150 anys), per la qual cosa està farcida

d’elements interessants, com les banquetes, les casilles del canaler (on vivia

la persona que tenia cura del manteniment del canal), les boqueres, els salts,

etc. Al pas per la serra d’Almenara –un dels dos obstacles principals que havia

de travessar el canal (a més de la serra de Montclar més al nord)– es va haver

de construir primer una trinxera (la trinxera de la caserna, de 1.700 m i 23 m de

profunditat) i després un terraplè, abans de Castellserà, per salvar la vall d’Ala-

drell. Cal recordar que actualment la Casa del Canal, que depèn de la Comunitat

General de Regants del Canal d’Urgell, està treballant per posar en valor aquest

patrimoni des del punt de vista cultural i ha col·laborat amb diverses publicaci-

ons, com també amb l’Espai Cultural del canal d’Urgell, un centre d’interpreta-

ció del territori que explica la transformació de la plana gràcies a la construcció

del canal d’Urgell. Des del punt de vista del patrimoni hidràulic, també existei-

xen, dins la serra, els ponts de l’antiga sèquia que l’havia de travessar.

Altres aus destacables són el torlit, amb 60-90 parelles, la calàndria amb unes

20 parelles, l’arpella pàl·lida, el cruixidell, el siboc, i fins i tot, el cucut reial.

Les zones agrícoles i mixtes amb vegetació natural són molt interessants per a

nombroses espècies de fringíl·lids, especialment els estols hivernals. També són

importants les poblacions d’alàudids, entre aquestes la cogullada vulgar i fosca

amb entre 37 a 95 parelles, l’abellerol amb molt bones poblacions estivals, i

la guatlla, o la tallareta cuallarga a les

zones de brolles.

Respecte dels rapinyaires, aquesta zona

té especial interès per l’abundància de

preses i s’ha convertit en una àrea de

cacera per a algunes aus amb territoris

en serres properes com l’àguila daura-

da, l’àguila cuabarrada, l’arpella vulgar,

que de vegades intenta la cria al cereal,

i el xoriguer comú. Cal destacar que per

a l’àguila cuabarrada la serra d’Almena-

ra és una àrea important per a la disper-

sió de joves. Altres falcònids més rars

però que també apareixen en aquest

espai són l’esmerla durant l’hivern i

el falcó mostatxut i el falcó pelegrí a

l’estiu. També hi arriben de tant en tant

exemplars erràtics o estols de voltors.

Elements de patrimoni històric

El poblament en aquesta unitat és escàs. La pràctica inexistència de nuclis habi-

tats i cursos fluvials i l’escassa xarxa viària contribueixen a l’incontestable domini

d’aquest paisatge agrícola característic, només alterat per la presència de les

granges. Tot i això, com a element més significatiu de l’espai natural, i dins del

terme d’Agramunt, destaca el Pilar d’Almenara o castell d’Almenara, documen-

tat des de 1139. Es tracta d’una torre de planta circular que s’enlaira en un indret

estratègic per la seva visibilitat de la plana circumdant. Al seu costat hi ha les

restes de l’església romànica de Sant Vicenç del castell d’Almenara.

I.R.

J.P.

Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara

Sisó femellaSecà de Bellmunt-Almenara

177 178

El municipi de Preixens conserva, al nord de l’espai protegit, els castells de

Preixens (gòtic) i de Pradell de Sió (gòtic), així com les restes de la muralla

de les Ventoses i l’església de Sant Pere en aquest mateix poble, que conserva

l’absis romànic.

Al terme de Montgai, es poden veure les restes dels castells de Butsènit i de

Montgai, ambdós medievals.

L’església del Castell al nucli urbà de Cubells té una de les portalades romàni-

ques més importants del país.

El poble de Bellmunt d’Urgell conserva al seu casc urbà cases amb portes adove-

llades i l’església parroquial de Sant Josep d’estil gòtic renaixentista.

Visitar l’espai

Miradors

Bellmunt d’Urgell, situat dalt d’un turó de 379 m, domina la Plana d’Urgell, i

des del poble es pot veure, els dies amb bones condicions atmosfèriques, un

panorama que s’estén des de Cervera fins al campanar de la Seu Vella de Lleida

i es constitueix en un mirador paisatgístic molt important. També ho és la torre

medieval del Pilar d’Almenara.

Ruta

Es tracta d’una ruta lineal, que transcorre d’est a oest per tota la vall que

defineix l’espai natural protegit. En ser lineal i tenir una longitud elevada es

recomana fer-la en bicicleta o bé en cotxe, tot i que es pot realitzar una part a

peu. La ruta comença al nord de Castellserà, al costat del canal, i és pràctica-

ment plana, amb un desnivell acumulat total de poc més de 150 metres. Durant

els mesos de primavera és un dels millors llocs per observar el festeig del sisó,

espècie emblemàtica dels secans de la plana de Lleida. El trobareu fàcilment

cantant als marges, guarets o franges de lleguminoses al costat d’alguns camps.

També podreu observar perdius, torlits, escoltar el cant de la guatlla o veure

espècies amenaçades a Catalunya com són l’esparver cendrós o la calàndria.

A la part central del recorregut, un quilòmetre a l’oest de Bellmunt d’Urgell

trobareu les Trinxeres dels Tossals, recentment restaurades.

També cal destacar les antigues guixeres als termes de Cubells, la Sentiu de

Sió, Bellmunt d’Urgell, Castellserà i Agramunt (Almenara); de fet, al poble de la

Sentiu de Sió hi havia una fàbrica de guix.

Cal esmentar també la importància que la serra de Bellmunt-Almenara va tenir

durant la batalla del Segre, a la Guerra Civil espanyola. Durant la guerra civil,

els enfrontaments a la zona van durar nou mesos i es van construir elements

propis del front. Encara resten diverses mostres importants de trinxeres i altres

elements associats. Així, en els tossals propers a la Font Amarga (terme muni-

cipal de Bellmunt d’Urgell) es poden observar tot tipus d’elements: búnquers,

trinxeres, túnels, emblemes, amagatalls. El punt més elevat de la serra de Bell-

munt (lo Borinyol), va tenir un paper estratègic molt important. Fora de l’espai

natural protegit cal destacar el Tossal de les Forques, al nord-oest del poble de

la Sentiu de Sió, que conserva un dels conjunts de trinxeres més interessants

de la Guerra Civil. Cal destacar, també, algunes masies d’interès arquitectònic,

entre aquestes, la masia de Cal Martí de la Serra, amb exemples d’arquitectura

defensiva, i l’ermita-capella del 1740 dedicada a Sant Martí de Tours.

Al poble proper d’Almenara Alta romanen les restes d’una torre medieval qua-

drada, la Torre de la Guàrdia de Déu (s.XI). Al nord-oest d’aquest nucli hi ha les

restes d’una necròpolis ibèrica.

C.T.

Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara

Butsènit d’Urgell

179 180

Dades d’interès:

• Distància: 17,7 km.

• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe

o en bicicleta. També es pot realitzar caminant però s’ha de tenir en compte

que és una ruta lineal i relativament llarga. Si voleu gaudir de la gran vari-

etat d’ocells, presents a la zona i especialment del sisó, no oblidieuportar

uns prismàtics i si podeu contractar un guia ornitòleg, podreu observar i

aprendre molt.

• Dificultat: fàcil; algunes pistes poden ser difícils de recórrer en cotxe si

ha plogut, ja que patinen força. Al migdia, durant els mesos de primavera-

estiu, pot fer molta calor i per això cal portar aigua, un barret i calçat

adequat per caminar.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril per observar el

festeig del sisó, especialment a primera hora del matí quan se’ls pot veure

saltant. També és molt fàcil d’observar en aquesta zona el torlit, la perdiu

i el mussol comú.

Punt 1: terraplè de Castellserà i Trinxera de la Caserna.

Punt 2: els marges, especialment els arbrats, i els guarets són indrets molt bons

per observar els sisons cantant durant els mesos d’abril i de maig. També és fàcil

observar l’esparver cendrós que utilitza els camps de cereal per situar el niu.

Punt 3: trinxeres dels Tossals.

Punt 4: des d’aquest punt es pot observar amb facilitat el festeig del sisó, prin-

cipalment en als guarets propers i marges dels conreus del secà.

Punt 5: sòls guixencs; aquesta ZEPA transcorre per una àrea de secà on trobem

petites taques de sòls guixencs, amb una vegetació molt interessant que pertany al

gènere Gypsophilion, que és considerat com a hàbitat d’interès comunitari segons

la normativa europea. En aquests indrets es formen els anomenats matollars gip-

sícoles, que estan catalogats com a hàbitats d’especial protecció ja que es tracta

d’hàbitats que ocupen poca superfície a Catalunya i, per tant, són representatius

d’una de les sis regions bioclimàtiques presents al territori de la Unió Europea.

32

1

4

5

Les ZEPA dels secansBellmunt-Almenara

181 182

naturalitat dels plans longitudinals donen una imatge d’obertura i amplitud ab-

soluta. Per tot plegat, és un paisatge singular en el qual cal tenir en compte una

particularitat: la zona d’inundació temporal del Clot de la Unilla.

La superfície dels Plans de la Unilla és pràcticament en la seva totalitat de

caràcter agrícola. Els conreus herbacis extensius de secà ocupen el 95,7 % de la

seva superfície ja que es tracta d’un terreny pla apte per a l’activitat agríco-

la. La vegetació natural queda relegada a una petita extensió de menys d’una

hectàrea ocupada per pinedes de pi blanc sense sotabosc llenyós, situada a

l’extrem nord-oest de l’espai, i a la zona humida del Clot de la Unilla, així

com algun vessant dels tossals que emmarquen la zona humida on apareixen

comunitats herbàcies de llistonars i espartars. Tot i aquesta reduïda superfície

de vegetació natural, cal destacar la importància de les comunitats vegetals

que ocupen la zona humida ja que, mentre que a l’àrea de pineda del nord es

troben els matollars halonitròfils, al Clot de la Unilla coexisteixen tres hàbitats

d’interès comunitari: la comunitat de salicòrnia i altres plantes anuals, les ai-

gües estagnants oligomesotròfiques i les basses i tolls temporers mediterranis.

Fauna

La ZEPA dels Plans de la Unilla compta, com a espècies prioritàries designades

pel DMAH, amb la xurra, el xoriguer petit, el gaig blau i la calàndria. Aquesta

zona concentra al seu interior i voltants la major part de la població hivernant de

xurra i una colònia de xoriguer petit amb vuit nius el 2009. Hi ha una presència

menor del sisó −entre 5 i 10 mascles−, d’arpella vulgar −amb una parella−, d’es-

parver cendrós −fins a quatre parelles−, de calàndria −amb 145-312 parelles− i de

cogullada fosca −entre 11 i 50 parelles−; també compta amb la presència de la

terrerola vulgar.

Durant els períodes d’inundació temporal, el Clot permet l’aparició de nombro-

ses espècies d’aus aquàtiques i es converteix en un important espai per a la

hivernada en gran nombre d’algunes espècies. El Clot té un interès especialment

remarcable en la migració prenupcial (primavera), amb 21 espècies de limícoles,

algunes anàtides escasses com l’ànec xiulador i el xarrasclet i també els fumarells

comú i carablanc i diverses espècies de rapinyaires. Entre els nidificants, cal des-

tacar el cames llargues, el cabusset i la polla d’aigua. El pas postnupcial és molt

menys important ja que el Clot sol estar sec després del període estival.

Plans de la Unilla

La ZEPA està situada a la zona de l’Alt Segrià i ocupa una superfície de 989 ha.

Pertany als municipis d’Almenar i Alguaire i es tracta d’una àrea de secà amb

una zona humida d’origen endorreic i d’elevat interès ambiental, tant des del

punt de vista hidrològic com botànic i faunístic. La irregularitat del seu règim

d’inundació li confereix unes singularitats ecològiques que no presenten les

zones d’inundació permanent. La zona encara es drena i es llaura.

Paisatge i vegetació

El paisatge dels Plans de la Unilla es pot definir en certa manera com una illa

perquè està elevada respecte als voltants, i perquè és un territori excepcional

a la plana de Lleida. D’altra banda, la manca d’obstacles en el paisatge i la

Les ZEPA dels secans

183 184

La vila d’Almenar es troba esglaonada en un petit turó. Al cim del turó hi havia

l’antic castell que va ser arrabassat el 1094 als musulmans de Lleida pel Comte

Ermengol V d’Urgell. Actualment només són visibles les restes d’una torre fuse-

llera del segle XIX. L’església parroquial de Santa Maria, gòtica i d’una sola nau,

va ser reformada al segle XVIII, quan també es va construir l’esbelt campanar

(1740) que domina les visuals de la població. Dins del terme municipal s’han

trobat restes arqueològiques de l’edat de bronze i del ferro (tossal del Metxut,

turó de Sant Salvador), d’un camp d’urnes a la partida de Tudela i de viles ro-

manes al pla del Sot i al pont de Ferrando. El municipi comprèn l’antic terme

de Santa Maria d’Almenar (o torre de Santa Maria) i el caseriu de la Bassa Nova.

Visitar l’espai

Miradors

L’itinerari de Malpartit a Almenar permet l’observació del paisatge característic

d’aquest espai, i al costat est del Clot de la Unilla s’ha habilitat un mirador

paisatgístic.

Ruta

Aquesta ruta és ideal per realitzar-la caminant en un parell d’hores o bé en bici-

cleta. És pràcticament plana i l’únic desnivell és el del mateix Clot de la Unilla.

Durant el recorregut podem observar una petita representació de l’altiplà d’Al-

guaire, on dominen els conreus cerealístics de secà. A diferència d’altres espais

de secà de la plana de Lleida, en aquest secà les plantacions de fruiters de

secà, com ametllers o oliveres, són gairebé inexistents, i aquest fet dóna més

amplitud al paisatge. Malgrat tot, aquesta ZEPA pateix pertorbacions humanes:

destaquen la gravera que trobem a la zona nord del recorregut i la nova autovia

Lleida-Pirineus, que divideix l’espai natural protegit en una part oriental i una

altre occidental, on es troba el Clot de la Unilla. Al llarg del recorregut es pot

gaudir de moltes de les espècies d’ocells més característiques del secà i si el

Clot està inundat durant els mesos de primavera es poden arribar a observar

moltes espècies d’ocells migratoris.

Elements de patrimoni històric

Dins de l’espai inclòs com a espai natural protegit no hi ha constància de l’exis-

tència de jaciments arqueològics ni elements arquitectònics d’interès. Cal des-

tacar, però, l’existència d’un antic pou a tocar del mirador paisatgístic.

Els dos municipis que incorporen territori a l’espai protegit, Almenar i Alguaire,

presenten alguns elements històrics i patrimonials d’interès. Alguaire té, en el

vessant de l’altiplà que domina el poble, les restes molt malmeses de trams

petits de muralla de l’antic castell, que va ser una comanda hospitalera i con-

vent de monges hospitaleres. La seva època d’esplendor va finalitzar el 1640;

a final segle XVII va ser abandonat. Cal destacar també, en aquest altiplà, la

monumental estàtua del Sagrat Cor, construïda el 1966, i que és visible des de

tot el poble. Altres elements d’interès del municipi són l’ermita de la Mare de

Déu del Merli, originada sobre una antiga església visigòtica anterior al pobla-

ment d’Alguaire; les restes arqueològiques de la necròpolis medieval del So

Roig; el Pou de Gel (s. XVI i XVII) existent dins del casc urbà; i l’antiga fàbrica

de filatures (1901), que va esdevenir colònia textil i origen del nucli de població

de la Mata de Pinyana.

J.P.

Les ZEPA dels secansPlans de la Unilla

Plans de la Unilla

185 186

Dades d’interès:

• Distància: 7,0 km.

• Com fer-la: es recomana fer-la en bicicleta o caminant, tot i que es pot

realitzar en cotxe. Les primaveres en què el Clot de la Unilla està inundat és

molt recomanable anar-hi ja que es pot trobar una diversitat d’ocells molt

elevada. No oblideu portar prismàtics i, si podeu, un telescopi.

• Dificultat: fàcil; durant els mesos de primavera-estiu pot fer molta calor i

per això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment

a primera o darrera hora del dia. En cas que el Clot estigui inundat, els

períodes de migració dels ocells (març-maig i agost-octubre) poden ser molt

productius en l’observació.

Punt 1: explotació d’àrids i nova autovia Lleida-Pirineus.

Punt 2: els camps de cereal de l’altiplà d’Alguaire és un dels millors llocs de

Catalunya per escoltar el bonic cant de la calàndria. La sentirem cantant quan

vola, sovint a gran altura i deixant-se caure per amagar-se al bell mig dels verds

camps de cereal. Les zones en guaret són un bon lloc per observar la xurra, el

sisó o el torlit, entre d’altres.

Punt 3: mirador sobre el Clot de la Unilla. Tot i que és molt infreqüent, alguns

anys el Clot s’inunda. Aquesta àrea presenta plantes adaptades a la inundació

que romanen latents fins a l’any en què es produeixi la inundació. Durant les

primaveres en què el Clot té aigua, s’observen moltes espècies d’ocells aquàtics

migratoris.

AM.C

.

1

23

Les ZEPA dels secansPlans de la Unilla

Plans de la Unilla

187 188

turons, encara que tenen un paper important en la configuració del paisatge,

tenen unes dimensions reduïdes. Dins l’espai protegit podem destacar els Tos-

sals de Queralt, de la Bassa Nova, de Sant Armengol, de Miró, Rodó, lo Tossal i

d’Espígol.

L’espai forma part del planell cerealista de la Segarra, tallat per quatre afluents

paral·lels del Segre. Són altiplans on predominen els cultius herbacis de secà,

però on també és possible trobar conreus més delicats, refugiats dels freds i

vents de l’hivern i de l’aridesa de l’estiu, a les valls abrigades. És destacable el

patró agrícola de conreus herbacis de secà al bell mig dels Plans de Sió, entre

Bellver d’Ossó i Hostafrancs, que geomètricament s’ordena en parcel·les estre-

tes que se situen perpendicularment al curs del Sió. El patró es pot percebre des

de la carretera L-303, que el creua paral·lelament. Cal destacar com a elements

singulars les cabanes de volta i les carrasques aïllades que formen bosquetons

en zones elevades.

Plans de Sió

Se situa a cavall de les comarques de l’Urgell i la Segarra, tot i que una petita

part pertany a la Noguera. Té una superfície de 10.382 ha i és la més gran de les

ZEPA de la plana de Lleida. S’emplaça dins dels municipis d’Agramunt, Puigverd

d’Agramunt, Oliola, Torrefeta i Florejacs, Plans de Sió, Tàrrega, Tornabous, Tar-

roja de Segarra, Barbens i Ossó de Sió. La majoria de l’espai natural protegit

està ocupat per zones agrícoles (principalment cereal de secà) i per petites

extensions d’arbredes naturals d’esclerofil·les amb sotabosc arbustiu.

Paisatge i vegetació

L’espai natural protegit es correspon amb terres planeres de relleu lleugera-

ment ondulat. De tant en tant, apareix algun turó allargassat que limita valls

suaus obertes. Cap a llevant es produeix un increment de l’altitud que comporta

una transició gradual de la vegetació, ja que es troben zones de carrascars i

brolles; cap a ponent es passa a terres més planes de conreus de regadiu. Els

Les ZEPA dels secans

J.P.

Conill (Plans de Sió)

189 190

nya, encara que la seva distribució no és uniforme en el conjunt de la ZEPA. Es

poden observar mascles de sisó a tota l’àrea, tot i que són molt més escassos

com més al nord (a causa del major relleu i el mosaic agroforestal); la distribu-

ció dels grups familiars es localitza al sud de l’àrea, principalment als sectors

de Tornabous i Plans de Conill, on el nombre de mascles està al voltant dels 340.

És, així mateix, una zona important per a la calàndria (900-1.400 mascles) que

utilitzen els erms i guarets per a la nidificació; apareix també la terrerola vulgar

amb unes 13 parelles. En menor mesura es poden trobar poblacions de gaig blau

(amb unes 16-31 parelles) i a la zona sud-oest, al límit amb el terme municipal

d’Anglesola, es troben nius d’esparver cendrós (1-2 parelles) i en alguns petits

canyissars l’arpella vulgar (1-2 parelles). La presència de zones de carrascar

permet una gran diversificació ornítica, amb poblacions interessants de carac-

terístiques molt més forestals, entre les quals destaca el colltort, l’astor i el

tallarol de garriga.

Les poblacions de rapinyaires estan ben representades, tant en espècies diürnes

−l’àguila cuabarrada, daurada, calçada i marcenca (les dues darreres amb 1-5

parelles nidificants possibles cadascuna) −com en les espècies nocturnes− com el

mussol comú, xot i gamarús. Aquest sector septentrional de la plana de la Segar-

ra i vall del Sió constitueix una àrea vital de nidificació per a petits rapinyaires,

i de campeig i caça per a grans rapinyaires.

L’activitat agrícola de secà ocupa el 97 % de la superfície de l’espai natural dels

Plans de Sió, concretament per conreus herbacis extensius, ús que es veu facili-

tat per la topografia pràcticament plana de l’espai. La superfície que ha conser-

vat la vegetació natural es distribueix pels extrems de l’espai natural protegit,

coincidint generalment amb les zones més humides properes als cursos d’aigua

naturals. La major varietat vegetal es concentra a l’extrem nord-oest de l’espai

protegit. Hi coexisteixen àrees ocupades per brolles de romaní amb foixarda,

llistonars de terra baixa i espartars d’albardí. A la punta nord, a l’est del poble

de Renant i coincidint amb el curs del barranc de la Pisquera, apareixen car-

rascars i màquies i garrigues amb càdec. Hi ha també una petita extensió de

jonqueres de jonc boval. Sota el casc urbà de Claravall apareixen petites àrees

ocupades pels matollars halòfils mediterranis i matollars halonitròfils.

Fauna

En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries pel DMAH són el sisó,

el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. La població de

sisó d’aquest sector és la segona o tercera en importància de tota Catalunya,

fet pel qual aquesta ZEPA esdevé estratègica per a la conservació de l’espècie

a escala nacional. En aquesta zona es donen densitats (3,3 mascles/km2 i 0,7

femelles/km2) i productivitats (1,2 pollets/femella) de les més altes de Catalu-

J.P.

J.B.

Les ZEPA dels secansPlans de Sió

Sisó mascle

Plans de Sió

191 192

Al terme municipal dels Plans de Sió hi ha també nombrosos castells. El castell de

les Pallargues es troba al nucli urbà homònim i consisteix en un casal fortificat amb

un gran arc gòtic a la façana, documentat des de l’any 1040.

Al poble de Pelagalls hi ha l’església romànica de Sant Esteve de Palagalls, amb

absis, volta de canó i portalada orientada a ponent amb tres arquivoltes.

Al nucli de Concabella hi ha el castell, documentat l’any 1040 i que actualment és

un palau senyorial de planta quadrada amb elements renaixentistes del segle XVI.

A l’oest del nucli urbà destaca el castell-molí de Ratera, que és una casa fortifi-

cada amb una gran torre de planta quadrada i una altra circular, reformat el 1534

per realitzar funcions de molí. Al sud es troba el castell de l’Aranyó, dins del nucli

homònim, documentat el 1126, i que és un castell residencial de planta poligonal

(reformat el 1569 amb elements renaixentistes). Ben visible des de tota la plana

hi ha el castell de Montcortés, documentat el 1095; va ser reformat el 1493, amb

planta rectangular, dues torres bessones a ponent, portal de mig punt adovellat a

migjorn i finestrals renaixentistes.

Al municipi de Tornabous, extern a l’espai natural protegit però proper al seu límit,

hi ha l’impressionant jaciment ibèric del Molí de l’Espígol, que és un poblat amb

estructures, centre de producció i explotació agrícola (sitges) i metal·lúrgica cor-

responent a l’època ferro-ibèrica.

Elements de patrimoni històric

El poblament de l’espai natural protegit és dispers i, majoritàriament, de tipolo-

gia rural. Destaca Agramunt com a població externa més important al nord-oest i

Cervera al sud-est. Els llocs de poblament inserits dins l’espai natural són d’origen

castral i han deixat empremtes que perduren actualment, com el cas de la distribu-

ció de les parcel·les en forma de corbes circulars establertes al voltant dels nuclis

de poblament. Es tracta de la sèrie de poblats que se situen al llarg del Sió, als

punts més elevats del terreny, i que, en ocupar aquests punts privilegiats, poden

aprofitar l’aigua necessària per a l’agricultura, protegir-se del risc d’inundació i

controlar el territori. Aquests pobles, amb una organització molt concentrada i

densa, segurament per raons de seguretat i de defensa contra els possibles atacs,

formen una espècie de front compacte de cara a l’exterior, que manté protegides

les petites places i obertures interiors. Alguns d’aquests pobles mantenen enca-

ra alguns exemples d’edificis d’un valor important, que mereixen una protecció i

aprofitament especial.

L’espai protegit i territoris propers presenten nombrosos castells i torres de guaita

escampats pel territori que són un fidel testimoni de l’època en què la Segarra

constituí una frontera. Un altre element característic del paisatge són els molins

hidràulics de la vall del riu Sió, com els d’Ossó de Sió, Puigverd i Agramunt, que són

d’origen medieval. També les cabanes de volta anteriorment citades són elements

que cal tenir en consideració.

Al terme municipal d’Ossó de Sió es troba

la Torre Rodona, situada al poble de Cas-

tellnou d’Ossó, que correspon a una torre

medieval, de planta circular i probable-

ment d’origen romà. També destaquen

l’església romànica de la Mare de Déu del

Remei d’Ossó de Sió, l’església de Sant Mi-

quel de Montfalcó d’Agramunt, que con-

serva una antiga imatge de la Mare de Déu

de Montmagastrell, l’església romànica

de Sant Pere de Castellnou de Montfalcó,

i l’església, també d’origen romànic, de

Sant Pere de Bellver de Sió.

AM.C

.

Montfalcó Murallat

Les ZEPA dels secansPlans de Sió

193 194

Els principals miradors de l’espai natural protegit són externs i es troben a la serra

d’Almenara (panoràmica general des de l’est) i Florejacs (panoràmiques cap al

sud-est). La principal ruta escènica dins l’espai natural és la que va de Concabella

a Montfalcó d’Ossó.

Ruta ( )

Es tracta d’una ruta de llargària mitjana en lleuger ascens, però que en cap cas

té forts pendents. Aquesta ruta és la continuació natural de la ruta de la ZEPA

d’Anglesola-Vilagrassa, de només 4,8 km de longitud. La ruta manté gairebé al

llarg de tot el seu recorregut un paisatge similar, on dominen els conreus herbacis

de secà amb camps dispersos, principalment d’ametllers però també d’oliveres.

Destaca al quilòmetre set el llogaret abandonat de Conill, just abans de recórrer

uns quants quilòmetres per unes zona d’àmplies vistes. Posteriorment, i passant

els termes de Bellver d’Ossó i Mont-roig, el camí transcorre per una zona amb més

presència de conreus arboris. Just passat el canal Segarra-Garrigues, ja es divisa el

castell de Montcortés de Segarra, situat a sis quilòmetres de distància i on finalitza

el recorregut.

Dades d’interès:

Al terme de Tàrrega, i propers al límit meridional de l’espai natural, apareixen

diversos castells en nuclis urbans com el de la Figuerosa (documentat el 1105 però

actualment molt desdibuixat), el d’Altet (segles XVI-XVIII), el de Riudovelles (cas-

tell-palau d’època incerta, annex a una església parroquial romànico-tardana) i el

de Claravalls (castell-palau documentat el 1172, però molt modificat, de planta

quadrada i gran pati central).

Els termes d’Oliola, Barbens i Puigverd d’Agramunt no incorporen elements desta-

cats del patrimoni dins de la seva part de municipi inclosa a l’espai natural o als

seus encontorns. Es pot citar, però, l’església de Santa Magdalena dels Arquells al

nucli homònim dins del terme d’Oliola.

El terme de Torrefeta i Florejacs té una gran densitat de castells (la Morana, Flo-

rejacs, les Sitges, Castellmeià, Bellver, el Llor) i proper al límit de l’espai protegit

destaca el castell de Sedó, d’estil romànic, documentat al segle XI.

Visitar l’espai

Miradors

Els trets morfològics del paisatge dels Plans de Sió permeten que les perspectives

s’obrin i es pugui gaudir de la visió àmplia del paisatge. Seguint el curs de la carre-

tera L-303, d’Agramunt cap a Cervera, destaquen en la imatge visual una seqüència

de conreus herbacis extensius de secà i, cap a les serres del límit de la vall del

Llobregós, brolles de romaní i timonedes, taques compactes de llistonars en segon

pla i petites llengües de garrigues de coscoll i cadequers que descendeixen pels

vessants cap a l’interior de la vall. Al llarg del riu Sió la imatge visual està caracte-

ritzada per un sistema continu de nuclis urbans, amb la repetició variada dels ele-

ments de paisatge (orografia, edificació, vegetació). Vers al nord-oest, direcció a

Agramunt, la capacitat de domini visual s’amplia i s’obre; destaquen en primer pla

conreus herbacis extensius de secà i, en segon pla, una seqüència de garrigues de

coscoll, cadequers i brolles de romaní. Com a referència visual de fons romanen la

muntanya de Sant Mamet i la carena del Montsec de Rúbies o de Meià. La carretera

de Tàrrega a Agramunt és una altra via que permet recórrer bona part de l’espai i

apreciar la transició de les zones més cerealistes meridionals cap als petits turons

que enllacen amb la serra d’Almenara a l’oest.

Pradell de Sió

M.U

.

Les ZEPA dels secansPlans de Sió

195 196

• Distància: 24,6 km.

• Com fer-la: si es vol realitzar la ruta completa es recomana fer-la en cotxe

o en bicicleta per la seva gran distància. També es pot fer caminant però en

aquest cas és recomanable fer només algun tram. No oblideu dur els prismàtics.

• Dificultat: mitjana si es realitza caminant, ja que durant els mesos de pri-

mavera pot fer molta calor i cal tenir present que cal portar aigua, un barret

i calçat adequat per caminar. Es tracta d’una ruta que pot tenir camins en

mal estat si es vol fer en cotxe, especialment després de les pluges. Si es fa

a peu, cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la als mesos d’abril i maig, on podreu

observar el festeig del sisó, especialment a primera o darrera hora del dia.

Punt 1: mosaic agrícola de secà on dominen els ametllers, les oliveres i els

camps de cereal. Bones vistes sobre la vila de Claravalls.

Punt 2: en aquest punt podem observar les espècies més típiques dels ambients de secà

amb arbres dispersos com la puput, la perdiu, el cruixidell o el torlit, entre d’altres.

Punt 3: llogaret abandonat de Conill.

Punt 4: a Bellver d’Ossó destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.

Punt 5: pont sobre el canal Segarra-Garrigues.

Punt 6: ben visible des de bona part del final d’aquest recorregut, trobem el

Castell de Montcortés, documentat el 1095, reformat el 1493, que presenta

una planta rectangular, dues torres bessones a ponent, un portal de mig punt

adovellat a migjorn i finestrals renaixentistes.

Altres rutes senyalitzades ( )

Al llarg d’aquestes rutes hi trobareu senyalització direccional i també informativa

dels valors naturals presents en aquest espai.

1

3

2

45

6

Les ZEPA dels secansPlans de Sió

197 198

que aquestes explotacions constitueixen un element d’alteració constant en el

paisatge. Atesa la preponderància de l’ús agrari del sòl, el paisatge de l’espai

protegit és clarament agrícola, molt homogeni, amb línies rectes i horitzontals,

on la vegetació natural és pràcticament inexistent. Quant a patrons agrícoles,

podem afirmar que les trames agrícoles més nítides es troben al nord de Belia-

nes. En aquest cas, el patró està format per conreus herbacis de secà, amb una

configuració espacial particular, que es caracteritza per parcel·les longitudinals

de mida petita que aprofiten al màxim, gràcies a la seva orientació perpendicu-

lar al riu Corb, els recs.

La part nord i central de l’espai, al marge esquerre del canal d’Urgell, està ocu-

pada pels conreus herbacis extensius (70 %), mentre que el terç sud s’empra per

als conreus llenyosos tradicionals (29 %). Aquests últims estan constituïts apro-

ximadament en parts iguals per conreus de fruita seca (ametllers) i d’olivera. A

més, hi ha una certa presència de vinya i conreus de fruiters. La vegetació na-

tural és pràcticament inexistent dins l’espai natural protegit; tan sols han romàs

51 ha no conreades que suposen menys de l’1 % del total de l’espai protegit.

Al sud apareixen àrees aïllades de pinedes de pi blanc amb sotabosc de brolles

calcícoles o de màquies i garrigues, així com brolles de romaní amb foixarda.

Al tram sud del riu Corb existeixen també petites superfícies de bosc de ribera.

Fauna

Secans de Belianes-Preixana

Situat a cavall entre les comarques de l’Urgell, les Garrigues i el Pla d’Urgell,

aquest espai té una superfície de 6.521 ha. Pertany als municipis de Tàrrega,

Vilagrassa, Preixana, Sant Martí de Riucorb, Belianes, Arbeca, Vilanova de Bell-

puig i Bellpuig. Predominen els conreus de cereal de secà encara que hi ha una

bona representació de cultius arbrats.

Paisatge i vegetació

Aquest espai natural protegit comprèn un territori de relleus molt suaus −en al-

guns casos pràcticament plans− formats, d’una banda, per valls amples de fons

pla i, de l’altra, per turons i altiplans d’alçàries modestes.

L’agricultura és la principal protagonista del territori, i n’ocupa gairebé el 99 %

de la superfície d’aquest, a causa principalment de les escasses limitacions de

pendents i de risc d’erosió. Dins l’espai natural destaquen algunes activitats ex-

tractives existents que exploten les graves i els còdols del riu Corb, de manera

Les ZEPA dels secans

J.P.

Secans de Belianes-Preixana

199 200

Elements de patrimoni històric

No existeixen nuclis de població dins l’espai natural protegit, però sí a la perifè-

ria, sovint al llarg dels cursos d’aigua. Al costat del riu Corb, destaca Belianes,

Maldà i Sant Martí de Maldà. Aquests petits pobles perifèrics tenen força trets

comuns: sovint es recolzen en turons testimonials, amb un centre format per un

nucli dens. Aquests municipis tenen diversos elements d’interès històric que cal

referenciar. A tota la zona cal citar l’existència de diversos molins fariners que

aprofitaven l’aigua del riu Corb: per exemple, a Belianes, Molí del Roquet, Molí

del Fontova, Molí de la Torre (s. XII-XIII) o Molí de la Sinoga (s. XII-XIII), o també

el Molí del Falguera.

Al terme municipal d’Arbeca cal destacar el Castell-Palau d’Arbeca, documen-

tat des de l’any 1151 i reconstruït el 1520 amb estil renaixentista. Només es

conserven restes dels murs de talús de la base i part d’una torre de planta

circular. Cal destacar que l’inventari de construccions de pedra seca de les

Garrigues cita en aquest municipi fins a 64 cabanes amb cobertes de volta de

canó, dues balmes murades i cinc aljubs; no s’ha determinat quantes n’hi ha

dins de la ZEPA.

Al terme municipal de Preixana, i dins del casc urbà, destaca l’església de Sant

Llorenç, d’estil gòtic, i la creu de terme.

El nucli històric de Belianes, d’origen medieval (esmentat el 1041) incorpora

una estructura de carrers entorn del desaparegut castell. Destaquen l’església

de Sant Jaume Apòstol d’origen gòtic del segle XV i aixecada sobre l’antiga es-

glésia romànica, així com diverses cases d’estil renaixentista i barroc amb grans

portalades adovellades de pedra que formen arcs de mig punt: Casa de la Vila,

Cal Roc, Casa Renyé i Cal Josa.

Al terme municipal de Sant Martí de Maldà destaca el castell de Sant Martí situat

a la part alta del poble, documentat el 1212, del qual resten pocs vestigis, i

l’església homònima de Sant Martí, d’estil barroc.

Tot i que el municipi de Maldà aporta molt poc territori a l’espai natural prote-

git, la seva situació propera als límits fa força visible el castell de Maldà, d’ori-

gen medieval però transformat en palau renaixentista, del qual es conserven

parts molt importants de la seva façana.

En aquesta ZEPA les espècies designades com a prioritàries pel DMAH són el

sisó, el gaig blau, la calàndria, el xoriguer petit i l’esparver cendrós. En aquesta

àrea es troba el principal nucli reproductor del sisó, incloent les millors zones

per a la reproducció d’aquesta espècie, així como els llocs més favorables per

tal que els mascles situïn els seus lek (de 250 a 300 mascles). També es tracta

d’un espai important per acollir en les seves construccions agrícoles poblacions

de xoriguer petit (tres parelles el 2009) i de gaig blau (30-45 parelles); també

trobem un dels nuclis de nidificació de l’esparver cendrós (5-10 nius) a la zona

de regadiu del riu Corb. Com a zona de cereals extensius, són molt importants

les poblacions d’alàudids, entre ells la calàndria que té aquí una de les seves

millors poblacions (estimada en 772 parelles), i també la presència de la terre-

rola vulgar amb 14 parelles. El torlit té també poblacions importants.

I.R.

Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana

Gaig blau

201 202

Dades d’interès:

• Distància: 15 km.

• Com fer-la: ideal per realitzar a peu o en bicicleta, ja que és circular. Si

voleu gaudir de la gran varietat d’ocells no oblideu portar uns prismàtics.

• Dificultat: fàcil, ja que la ruta és completament plana i les pistes estan

en bon estat. Si es realitza en cotxe s’ha d’anar amb compte en algun tram

després de les pluges, ja que la pista pot relliscar força.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes d’abril per observar el

festeig del sisó i moltes calàndries cantant, especialment a primera hora

del matí. També és molt fàcil d’observar en aquest mes el torlit o el mussol

comú, ambdós força abundants. Durant el mes de maig també és fàcil obser-

var el gaig blau en ametllers i edificacions abandonades.

Al terme de Bellpuig cal destacar el convent de Sant Bartomeu, les restes del

castell, com també dins del patrimoni arquitectònic, l’aqüeducte medieval, les

Coves del Macarí i tres molins catalogats dins l’inventari del Patrimoni Cultural

Immoble de Catalunya: el Molí del Nou Senyor, el Molí Vell de la Vila i el Molí

de la Farinera.

Visitar l’espai

Miradors

Fora de l’espai protegit es pot afirmar que la carena que s’estén de Tàrrega a

Verdú esdevé una referència visual per a la resta del territori, tot i que la vista

de la ZEPA és relativament llunyana. D’altra banda, els principals miradors de

l’espai natural es troben a Belianes, amb panoràmiques a les Garrigues Baixes

i la vall del Corb.

Ruta

Es tracta d’una ruta de longitud mitjana, pràcticament plana amb només un

desnivell acumulat de 59 metres. La ruta transcorre per un ambient de conreus

de secà on s’alternen camps d’ordi i blat amb camps d’ametllers i masos aban-

donats. La part inicial del recorregut està menys arbrada que la final i transcor-

re propera al canal; en aquesta zona les parcel·les són molt allargades i perpen-

diculars al canal. Els guarets i marges, així com els camins menys transitats que

observem des de la ruta principal, són utilitzats per moltes espècies d’ocells,

entre les quals destaca el sisó, espècie que observem amb molta facilitat si visi-

tem l’espai entre abril i maig. A la meitat del recorregut, travessem la carretera

de Bellpuig a Belianes i deixem a l’esquerra una gran gravera. Aproximadament

1,5 km després girem a l’esquerra i entrem en una pista en pitjor estat; punt del

recorregut on abunden els guarets i els grans ametllers, que creen un hàbitat

òptim per a moltes espècies d’ocells entre les quals destaquen el gaig blau, el

sisó, el torlit i, fins i tot, l’esparver d’espatlles negres.

Sant Martí de Maldà

R.F.

Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana

203 204

Inici i final: tot sortint de Bellpuig en direcció a Belianes per la carretera LP-

2015, a 1,3 km de distància de Bellpuig travessem el canal; just en aquest punt

agafem cap a la dreta un camí que passa al costat d’unes granges.

Punt 1: en aquests metres inicials del recorregut s’observa com dominen els

camps de cereal d’aspecte allargat i amb marges sovint amb presència d’amet-

llers. Aquesta zona és una de les millors de Catalunya per observar el festeig

dels mascles de sisó durant els mesos d’abril i maig. Un dels sons més comuns

durant aquest període de l’any és el cant de la calàndria. A començament de

l’estiu (quan ja s’ha segat) és la millor zona de Catalunya per observar les fe-

melles de sisó amb els seus pollets pels rostolls.

Punt 2: les construccions humanes i els marges arbrats amb ametllers grans són

zones molt bones per a la cria del gaig blau. A les construccions també podem

observar el xoriguer comú i el mussol comú.

Punt 3: en aquesta zona del recorregut s’alternen els guarets i erms amb els

conreus de cereal, amb presència d’ametllers amb gran port, ideal per a la

reproducció del gaig blau, però també per a espècies molt escasses a Catalu-

nya com l’esparver d’espatlles negres. Al llarg del camí podem observar altres

espècies comunes del secà com són el mussol, la calàndria, la cogullada vulgar,

la perdiu o el torlit.

I.C.

3

2

1

Les ZEPA dels secansSecans de Belianes-Preixana

Puput

205 206

A l’extrem sud-oest, l’elevació dels Tossals de Montmeneu, amb la seva forma

cònica característica, es converteix en un punt de significació paisatgística vi-

sual des de bona part del sud de la província de Lleida.

L’ocupació del sòl es caracteritza per un predomini de l’activitat agrícola que

s’ajusta al particular relleu de la zona. Al llarg dels segles, l’activitat antròpica

ha anat dibuixant la fesomia actual del territori. Les terres que antigament de-

vien estar recobertes per vegetació llenyosa, principalment bosquines, i forma-

cions herbàcies xeròfiles (llistonars i espartars) van ser roturades i pasturades

fins dibuixar el paisatge actual en mosaic amb una diversitat d’usos del sòl rela-

tivament elevada. La riquesa relativa és alta amb predomini del secà herbaci i

dels fruiters de secà, però també amb inserció dels fruiters de regadiu (com els

presseguers i els cirerers).

Les terres situades als nivells de terrasses mitjanes d’un sector del marge es-

querre del riu Segre acullen zones humides artificials i terres agrícoles posades

en regadiu els darrers anys, que van experimentar una concentració parcel-

lària. Al sud de l’espai natural protegit, l’activitat agrícola es limita als fruiters

de secà que es restringeixen, gairebé exclusivament, al fons de les petites valls

que estructuren el territori; mentrestant, als vessants apareix una escassa ve-

getació menys intervinguda, testimoni de l’antic paisatge climàcic del territori.

Es tracta de l’espai natural protegit que presenta una major extensió de sòl

agrícola de conreus llenyosos de secà, dominats per l’olivera i els arbres frui-

ters, ús que ocupa el 64,4 % de la superfície. Els conreus herbacis de secà

tenen una petita representació en

aquest espai. Tot i això, destaca

un percentatge força alt de terri-

tori en què encara es manté la ve-

getació natural, i esdevé el segon

espai natural protegit del conjunt

d’espais de la plana de Lleida amb

més superfície natural. Pràctica-

ment la meitat d’aquesta vegeta-

ció natural de l’espai natural està

formada per brolles de romaní

amb foixarda i matollars haloni-

tròfils de sòls àrids, aquests últims

Secans del Segrià i Utxesa

Situats a la zona del baix Segrià, tenen una superfície de 7.731 ha i pertanyen als

municipis d’Alcanó, Torres de Segre, Sarroca de Lleida, Aitona, Seròs, Llardecans

i La Granja d’Escarp. Engloba la zona humida corresponent al pantà d’Utxesa i la

zona estepària dels erms d’Aitona i La Granja d’Escarp-Seròs. Hi ha una part im-

portant de conreu arbori, en moltes zones de regadiu (presseguers principalment).

Paisatge i vegetació

Paisatge complex, situal al límit entre el riu Segre i els seus afluents, de trans-

ició entre el paisatge fluvial d’una banda, i l’interior continental i elevat de la

plataforma garriguenca, de l’altra. Al sud, la seqüència de valls estretes accen-

tua la presència dels afluents i prepara les entrades de les estructures lineals

mixtes de l’interior de les Garrigues, que es componen de la combinació de la

vegetació de garriga i la vegetació agrícola de secà.

Les ZEPA dels secans

J.P.

Utxesa

207 208

gralla de bec vermell.

L’embassament d’Utxesa, situat a

la ZEPA dels Secans de Segrià i Ut-

xesa, té, lògicament, una gran im-

portància per les aus aquàtiques,

però especialment per les aus lli-

gades al canyissar, de manera que

ha estat considerada una de les 23

localitats més importants a Catalu-

nya d’aquests tipus d’aus i, espe-

cíficament, la més important per a

la mallerenga de bigotis, el repi-

catalons (amb aproximadament 25

parelles) i la boscarla mostatxuda,

amb entre 5 i 10 parelles. També

nidifiquen altres espècies típiques

de canyissar i algunes espècies

d’ardeids com l’agró roig, el mar-

tinet blanc, el martinet menut, el

martinet de nit i el bernat pescai-

re. L’embassament és també un

punt d’aturada en pas migratori i

d’hivernada de nombroses espèci-

es d’ànecs. Entre els rapinyaires que nidifiquen a l’espai cal destacar l’arpella

vulgar amb 16 parelles l’any 2009 (el 27 % del total de nius de la plana de Llei-

da).

Elements de patrimoni històric

El poblament, extern però immediat a l’espai natural protegit, és compacte i

de tipologia rural. La major part de les poblacions properes a l’espai natural

són castrals, és a dir, originades al voltant d’un castell construït abans o durant

la conquesta comtal. Normalment el castell es troba al centre de la població;

és el cas del poble de Sarroca de Lleida, que aprofita la topografia del tossal de

Petxango per assentar-se. Sarroca de Lleida és una de les primeres poblacions

concentrats a la zona central de l’àmbit, entre les carreteres de Seròs a Maials

i d’Aitona a Llardecans. Les pinedes de pi blanc de l’extrem sud constitueixen

la vegetació forestal natural de l’espai.

L’espai protegit posseeix pràcticament 90 ha de zones humides (Utxesa-Secà,

Burgebut, Simó) que serveixen per a la regulació del canal de Seròs i que es van

aconseguir aprofitant el tancament de tres valls seques (valls de Secà, Major i

Burgebut) mitjançant dics i la posterior inundació amb aigües procedents del

canal. El pantà d’Utxesa s’encasta en aquest espai com una singularitat de gran

força visual, que presenta variacions estacionals importants. La presència de

l’aigua en làmina superficial, rodejada per la vegetació permanent (principal-

ment canyissar), afegeix qualitat i varietat al paisatge de l’espai natural, sobre-

tot a la primavera i l’estiu. No obstant això, la seva situació d’adjacència visual

a línies elèctriques i altres infraestructures disminueix el seu valor paisatgístic.

Cal destacar l’existència de tres dels cinc hàbitats d’interès prioritari presents

en el conjunt dels espais naturals protegits de la plana de Lleida, a causa, prin-

cipalment, de l’existència del pantà d’Utxesa. És en aquest espai humit on es

troben les comunitats halòfiles de sòls d’humitat molt fluctuant i els aiguamolls

calcaris amb mansega. De manera més extensa i repartida arreu de l’espai na-

tural protegit trobem els prats mediterranis rics en anuals; són més abundants

entorn del tossal de Ventafarines i del barranc de Valldemora.

Fauna

En aquesta ZEPA, les espècies estèpiques designades com a prioritàries pel

DMAH són la ganga, la xurra, el gaig blau, la terrerola vulgar i la calàndria. Tam-

bé hi trobem el sisó i l’esparver cendrós. Les espècies estèpiques estan molt ben

representades: la xurra, amb unes 4-6 parelles, xifra que representa més del 50

% de la població catalana, el gaig blau amb el 10 % de les parelles de Catalunya,

la terrerola rogenca, la terrerola vulgar, la calàndria (amb més de 500 parelles)

i també la ganga, que molt aïlladament apareix als Erms d’Aitona i la Granja

d’Escarp. Per al sisó i el xoriguer petit, aquest espai és una àrea amb presència

esporàdica, si bé potencialment bona pel que fa a les característiques de l’hà-

bitat. Tampoc no s’han d’oblidar altres aus d’interès com l’abellerol, el torlit,

la cogullada fosca i comuna o el trobat. Entre els rapinyaires sedentaris destaca

l’àguila cuabarrada, el falcó pelegrí i el duc. També destaca la presència de la

J.B.

Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa

Teixidor

209 210

Al terme de Sarroca de Lleida destaca, com ja s’ha comentat, el castell de

Sarroca, documentat el 1280. Molt ben conservat, sobresurt el recinte superior

amb part del mur, cisternes, una sala rectangular amb tres espitlleres i una

torre de planta quadrada. L’inventari de construccions de pedra seca cita per

a aquest municipi una cabana amb coberta de volta de canó a la partida dels

Embalçadors.

Cal destacar que a Alcanó, l’inventari de les construccions de pedra seca de-

termina l’existència de deu cabanes de volta i un aljub amb coberta de volta

de canó. Al nucli urbà es poden veure les restes del castell, d’origen medieval

però molt modificat, del qual es conserven les restes d’una finestra ogival, una

espitllera i un trencaaigües. L’església parroquial de Sant Pere és barroca (segle

XVIII). Aquest municipi té també les restes arqueològiques del Tossal del Gros.

A la vall de Carratalà, dins dels Erms d’Aitona, hi ha tres cabanes de volta. El

nucli urbà d’Aitona se situa a l’altre costat del Segre i conserva una església

barroca del segle XVIII, les restes molt destruïdes del castell i les restes de l’er-

mita romànica de Sant Pere. La zona del terme en aquest costat del Segre és

rica en jaciments prehistòrics, ibèrics, romans i musulmans.

A Llardecans, l’inventari de construccions de pedra seca incorpora vuit cabanes

amb diversos tipus de volta i una balma murada, encara que segurament, per la

poca superfície inclosa a l’espai protegit, no hi hagi massa elements d’aquestes

característiques dins l’espai protegit. El nucli urbà d’aquest municipi té una vila

closa amb casals de pedra del segle XVIII i l’església parroquial de l’Assumpta

característiques dels patrons que segueixen l’estructura lineal de la comarca

de les Garrigues. Històricament, trobem les seves arrels en el període islàmic

i ocupa un indret privilegiat perquè permet la vigilància de la vall de la Socar-

rada. Destaquen també com a elements estranys però que cal tenir en compte

les urbanitzacions situades a la vora de l’embassament d’Utxesa i l’antic poblat

dels treballadors de FECSA dins d’aquest mateix espai.

Al terme municipal de Torres de Segre destaca l’ermita de Carrassumada, situ-

ada en un petit tossal a pocs quilòmetres del nucli, anomenat tossal de Carras-

sumada, i és propietat del Bisbat de Lleida. Va ser construïda al segle XIV per

commemorar la llegendària trobada d’una imatge per un pastor. Actualment,

l’ermita és una reconstrucció parcial de les restes que es van conservar després

de la Guerra Civil. A aquesta ermita, espai religiós de referència per a tots els

pobles de la vora, es realitzen dues romeries tradicionals el 10 de maig i el

primer diumenge de setembre. Des del cim de l’ermita es pot gaudir de molt

bones vistes de la major part de la comarca del Segrià. Hi ha mostres evidents

de població al tossal en època dels ibers, els primers pobladors del lloc. El nom

del temple, però, és fruit de sis segles d’assentament de cultura àrab. Carrassu-

mada, en àrab Kars’umm-adà, és un mot compost de Kars (palau o castell), Umm

(mare) i Adà, nom propi de l’amo. Per tant, sembla que significa: Palau de la

mare d’Adà. Probablement quan els cristians van tornar a ocupar la terra, cap al

segle XII, van dedicar aquesta muntanyeta a Santa Maria amb una petita església

al costat del palau, tot i que potser la mesquita va passar a ser un temple cristià.

J.B.

Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa

Cigonya blanca

211 212

abandonem el pantà ens endinsem una mica al secà proper on hi ha una bona

representació de conreus de cereal, erms i guarets. Destaquen especialment

els erms situats al final del recorregut a la part més oriental del tossal de Car-

rassumada.

Ruta 2

Es tracta d’una ruta circular ideal per fer-la a peu o en bicicleta; tot i que es

pot realitzar en cotxe alguns trams es troben en mal estat. A diferència de

la Ruta 1 d’aquesta ZEPA, aquesta ruta transcorre per una de les zones més

àrides de Catalunya. El paisatge està dominat pels conreus de cereal de secà

i les plantacions d’ametllers i oliveres. En aquesta zona es poden observar les

grans diferències existents entre els secans orientals i occidentals de la plana

de Lleida, on els mateixos conreus de cereal tenen una aparença ben diferent,

amb produccions de gra de cereal per hectàrea molt inferior que en altres

secans com, per exemple, el de Belianes. El paisatge està dominat per petites

valls i amb tossals amb vegetació natural en els vessants. Al llarg del recorregut

abunden les construccions humanes abandonades on es reprodueixen diverses

espècies d’ocells com el gaig blau o la gralla de bec vermell.

(XVIII) amb façana barroca. Al terme municipal destaca també el despoblat

d’Adar, amb vestigis d’una fortalesa àrab i un interessant arc apuntat.

Al terme municipal de Serós, destaca la basílica paleocristiana de Bovalar, a

l’est del poble i propera al límit de l’espai natural. Té planta rectangular divi-

dida en tres naus separades amb columnes. Sembla ser que al voltant hi havia

un poblat d’època visigòtica. Al terme de Seròs també hi ha la Torre dels Moros,

d’Algorfa o d’Engorfa, que pertanyen a l’època medieval islàmica.

Al terme municipal de Torres de Segre, a més de la ja citada ermita de Carras-

sumada, cal destacar les restes del castell, dins del casc urbà, del qual només

es conserven els contraforts.

Visitar l’espai

Miradors

Els principals miradors de l’espai natural protegit, des dels quals es poden con-

templar àmplies àrees de territori propi i veí, es localitzen al tossal de Carrassu-

mada. La carretera de Maials a Seròs creua l’espai natural en una zona elevada

de mosaic de conreus llenyosos i de cereals. El camí natural que circumval·la

l’embassament d’Utxesa a Torres de Segre i Aitona permet apreciar perfecta-

ment aquest espai singular. Finalment, les zones sud-occidentals de Montmeneu

són molt poc visibles i no tenen itineraris o miradors accessibles −només per

pistes forestals− tot i que la potència del Tossal el fa visible des de territoris

llunyans i el camí asfaltat de la Granja d’Escarp a Maials permet bones visions

d’aquest territori.

Ruta 1

La ZEPA dels Secans del Segrià i Utxesa té una superfície força elevada amb am-

bients molt diversos i és per això que dins d’aquest espai natural s’han realitzat

dos itineraris. El primer se centra en el pantà d’Utxesa i secans circumdants i el

segon transcorre pels secans de Serós. La zona central de la ZEPA conté diversos

centenars d’hectàrees dedicades al conreu de fruiters de regadiu, principal-

ment el préssec. La ruta comença al tossal de Carrassumada i es dirigeix al

pantà per un camí paral·lel al canal de Seròs. Durant el recorregut, al voltant

del pantà, trobem diversos observatoris per a l’observació d’ocells. Una vegada

Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa

J.P.

Utxesa

213 214

Dades d’interès:

• Distància: la ruta 1 té 19,7 km; la ruta 2 té 10,7 km.

• Com fer-la: la ruta 1 es pot fer en cotxe, en bicicleta o caminant. Es recomana fer

la ruta 2 en bicicleta o caminant ja que alguns trams del recorregut es troben en mal

estat. Si voleu gaudir de la gran varietat d’ocells no oblideu portar uns prismàtics.

• Dificultat: es tracta de dues rutes sense dificultat; tanmateix, si fem les

rutes en cotxe ens podem trobar camins en mal estat després de les pluges.

Al migdia, durant els mesos de primavera-estiu, pot fer molta calor i per

això cal portar aigua, un barret i calçat adequat per caminar.

• Dates recomanades: ideal per realitzar-la al mes de maig, especialment a

primera o darrera hora del dia. La ruta 1 (embassament d’Utxesa) és especi-

alment interessant durant la primavera-estiu i també a l’hivern.

Ruta 1

Punt 1: arribem a l’embassament d’Utxesa. Aquest espai presenta un dels ca-

nyissars més importants de l’àmbit català, i presenta espècies d’ocells molt

interessants. Destaquen les colònies d’ardeids (bernats pescaires, martinets de

nit, etc.) i les espècies lligades al canyissar com la mallerenga de bigotis, el

repicatalons i la boscarla mostatxuda, totes elles reproductores. Utxesa també

és un dels indrets més importants de tot Catalunya per a l’arpella vulgar i és

fàcilment observable en aquest recorregut. Durant l’hivern, l’embassament és

molt important per a altres espècies, especialment les anàtides.

Punt 2: bones vistes del canyissar de l’embasament d’Utxesa.

Punt 3: observatori de fauna amb vistes al canyissar. És un bon lloc per observar

espècies associades a aquest ambient, com el repicatalons, la boscarla mostat-

xuda o, fins i tot, la mallarenga de bigotis.

Punt 4: en aquesta zona es pot observar la transformació dels conreus de secà a

regadiu. Els fruiters de regadiu (presseguers principalment) estan substituiint erms,

guarets i conreus de cereal. Aquest fet és especialment important a la zona central

de la ZEPA, entre els dos itineraris dels secans del Segrià-Utxesa, a la zona d’Aitona.

Punt 5: tossal de Carrassumada. Aquest tossal presenta erms en un bon estat

de conservació. En aquest indret podem observar el torlit, la xurra o el siboc.

1

4

32

5

Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa

215 216

Ruta 2

Punt 1: la zona sud de l’espai està dominada pels conreus arboris de secà, espe-

cialment els ametllers i les oliveres. Els fons de vall estan dividits en parcel·les

longitudinals, perpendiculars a la direcció de la vall, separades per marges amb

vegetació natural.

Punt 2: en aquesta zona dominen els guarets i els conreus de cereal, amb

una gran quantitat de masos abandonats on podem observar moltes espècies

d’ocells que les fan servir per criar i refugiar-se. Entre elles destaquen el gaig

blau, el xoriguer comú, la gralla de bec vermell, el mussol comú i l’òliba.

Punt 3: les basses pel bestiar es troben repartides per diversos punts del secà i

són de gran importància per a algunes espècies d’ocells de secà, especialment

les que s’alimenten exclusivament de llavors, ja que només amb la dieta no

aconsegueixen l’aigua que necessiten; entre aquestes destaquen la ganga i la

xurra, espècies molt localitzades i escasses a Catalunya i que es poden observar

en aquest espai. Als camps propers, generalment els que tenen menys cobertura

vegetal, podem trobar espècies que han patit una forta davallada durant els dar-

rers anys a Catalunya, com és el cas de la terrerola vulgar, una espècie estival.

Punt 4: a les zones més seques i amb més pendent podem observar espècies

com el còlit ros o el còlit negre, i als ametllers propers i construccions aban-

donades, el gaig blau, molt abundant aquí durant els mesos d’estiu. En algun

dels guarets propers es pot observar alguna de les poques parelles de ganga que

queden en aquest espai.

A.E.

Utxesa

1

2 3

4

Les ZEPA dels secansSecans del Segrià i Utxesa

217 218

Annexos

Estudis i treballs realitzats Noms de les espècies citades al llibreReferències bibliogràfiques

AnnexosJ.

B.

219 220

• Seguiment anual de les poblacions catalanes de ganga i xurra

Finançadors: Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (REGSEGA) / Aigües del Segar-

ra-Garrigues, SA (ASG), 2010-2011.

Seguiment de la població reproductora i hivernant d’ambdues espècies, localit-

zació de zones de nidificació i aprofundiment en el coneixement sobre els seus

requeriments ecològics.

• Xarxa de monitoreig d’ocells i hàbitats en l’àmbit del Segarra-Garrigues

Finançadors: REGSEGA / ASG, iniciat al 2010.

Xarxa que contempla més de 200 transsectes repartits per totes les ZEPA de

la plana de Lleida. Permetrà disposar d’un sistema de monitoreig de les po-

blacions d’ocells i dels seus hàbitats per avaluar aspectes com ara tendències

poblacionals d’espècies que no disposen de programes específics de seguiment,

aprofundir en el coneixement de la biologia d’espècies, avaluar la incidència de

canvis −com les concentracions parcel·làries− en les poblacions d’ocells, etc.

A més a més, aquests transsectes permeten obtenir informació anual relativa

a aspectes relacionats amb l’agricultura com ara percentatge d’usos del sòl,

estructura (alçària i recobriment) dels cultius de cereal, característiques de

marges, etc.

• Projecte d’estudi sobre ecologia de la terrerola vulgar

Finançadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011

La terrerola vulgar és una de les espècies que ha sofert una davallada poblacio-

nal més gran en l’última dècada a Catalunya. Actualment, la població catalana,

majoritàriament concentrada als secans lleidatans, no supera les 200 parelles.

Els escassos coneixements sobre els requeriments ecològics de l’espècie han

plantejat la realització d’aquest estudi basat en el marcatge d’exemplars amb

emissors en zones de vegetació natural permanent i zones de guaret; l’avalu-

Estudis i treballs realitzats pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya entre els anys 2010 i 2011

• Documents tècnics dels expedients d’aprovació dels Plans de Recuperació d’ocells esteparis

Finançador: Direcció General de Medi Natural, 2010.

Redacció i actualització segons el Decret del Catàleg de Fauna Amenaçada dels

plans de recuperació/conservació de les espècies d’ocells estepàries de Catalu-

nya. Els plans han de marcar les línies estratègiques que cal seguir per garantir

la recuperació d’aquestes espècies a Catalunya.

• Ocells esteparis, pràctiques agrícoles i viabilitat eco-nòmica: conservació d’espècies amenaçades en entorns humanitzats

Finançador: Fundación General CSIC-Banco Santander, iniciat al 2011.

Projecte interdisciplinari que pretén aportar noves aproximacions sobre la con-

servació de les espècies d’ocells amenaçades vinculades als hàbitats esteparis,

en entorns fortament humanitzats i dominats per l’activitat agrícola. Integrant

les pràctiques agrícoles en les estratègies de conservació, es desenvolupen es-

cenaris amb diferents usos a escala de paisatge, descrits mitjançant el conei-

xement local i agronòmic. Els escenaris seran avaluats en termes de viabilitat

econòmica i de capacitat d’albergar poblacions viables d’ocells, utilitzant els

elements ecològics clau de les espècies. Aquestes aproximacions poden ajudar a

la implementació d’accions específiques de gestió en un context agronòmic.

Annexos

221 222

• Cens de gaig blau a la plana de Lleida

Finançador: ASG, 2011.

L’any 2006 es va realitzar un cens específic de gaig blau en l’àmbit de la plana,

que va permetre conèixer la distribució de l’espècie i estimar la seva població.

Passats cinc anys, s’ha considerat que calia realitzar un nou cens per avaluar la

tendència poblacional de l’espècie durant aquest període de temps, i disposar

d’una estima poblacional acurada del nombre de parelles reproductores.

• Seguiment de la productivitat de sisó en diferents po-blacions de Lleida

Finançadors: REGSEGA / ASG, 2010-2011.

La productivitat −nombre de polls per femella− és una de les principals varia-

bles poblacionals que condiciona la viabilitat de les poblacions de sisó. L’acurat

seguiment anual d’aquest paràmetre permet avaluar les tendències a mitjà i

llarg termini, com també les causes de la seva variabilitat, i esdevé un element

imprescindible per a les estratègies de conservació de l’espècie. Amb aquest

seguiment es realitza un cens de femelles amb polls als secans de Belianes i

Bellmunt, Mas Estadella i Plans de Sió.

• Resposta de l’avifauna al pla pilot de gestió en la ZEPA del secans de la Noguera

Finançador: REGSA, 2010-2011.

Avaluació de la incidència de les mesures de gestió endegades dins del pla pilot

sobre la comunitat d’ocells esteparis presents a la zona, especialment sobre les

poblacions de xurra i sisó.

ació de la fenologia de la reproducció i paràmetres reproductors a partir de la

recerca de nius; i la realització d’un estudi comparatiu de la biologia repro-

ductiva, mida de territoris, etc. entre hàbitats estables (erms o timonedes) i

hàbitats més estacionals com els guarets i les pastures.

• Seguiment ornitològic de les mesures compensatòries de l’aeroport de Lleida-Alguaire

Finançador: Aeroports de Catalunya, 2010

Avaluació de la incidència de les mesures de gestió compensatòries endegades

en el marc de la declaració d’impacte ambiental de l’aeroport de Lleida-Alguai-

re sobre la comunitat d’ocells esteparis presents a la zona. Aquestes mesures

s’han centrat principalment en l’arrendament i gestió de guarets per a la fau-

na.

• Avaluació de les mesures d’agricultura de conservació a les poblacions d’aus estepàries a la ZEPA de Bellmunt-Almenara: incidència sobre la població de sisó

Finançador: REGSEGA, 2010.

Avaluació de la incidència de les mesures de gestió endegades dins del pla pilot

sobre la població de sisó d’aquesta ZEPA, principalment en relació amb la se-

lecció de l’hàbitat i població de mascles, com també la productivitat anual de

les femelles.

• Seguiment de la població de trenca a Catalunya

Finançador: REGSEGA, 2010.

Localització de les parelles reproductores i possibles exemplars no aparellats a

les zones tradicionals de cria de l’espècie.

Annexos

223 224

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

romaní

farigola timó

Aranyes

Eresus niger

Gluvia dorsalis

taràntula Lycosa fasciventris

Llagostes

llagost-pedra de

timonedaPrionotropis flexuosa

Papallones

Zegris eupheme

Pyronia cecilia

Melanargia ines

Crustacis

tortugueta Triops cranciformis

Peixos

bagra Leuciscus cephalus

Noms de les espècies animals i vegetals citades al llibre

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

Flora estèpica

Ferula loscosii

Linaria oblongifolia

aragonensis

Senecio auricula sicoricus

Flora arvense del secà

niella Agrostemma githago

Garidella nigellastrum

Silene conoidea

Flora de zones humides

boga Thypa sp.

canyís Phragmites australis

orquídia de prat Orchis palustris

xisca borda Cladium mariscus

Limonium tournefortii

Limonium latebracteatum

Altra flora

Annexos

225 226

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

sargantana bruna Podarcis liolepis

sargantana cua-roja Acanthodactylus erithurus

sargantaner gros Psammodromus algirus

sargantaner petit Psammodromus hispanicus

serp blanca Rhinechis scalaris

serp de collaret Natrix natrix

serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis

serp llisa meridional Coronella girondica

serp verda Malpolon monspessulanus

tortuga de rierol Mauremys leprosa

vidriol Anguis fragilis

Mamífers

cabirol Capreolus capreolus

conill Oryctolagus cuniculus

eriçó clar Erinaceus algirus

eriçó europeu Erinaceus europaeus

esquirol Sciurus vulgaris

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

barb comú Barbus graellsii

barb cua-roig Barbus haasi

gobi ibèric Gobio lozanoi

madrilla Parachondrostoma miegii

Amfibis

granota verda Pelophylax perezi

gripau comú Bufo bufo

gripau corredor Epidalea calamita

gripau d’esperons Pelobates cultripes

reineta Hyla meridionalis

tòtil Alytes obstetricans

Rèptils

colobra d’aigua Natrix maura

dragó comú Tarentola mauritanica

dull o lludrió estriat Chalcides striatus

escurçó ibèric Vipera latastei

llangardaix ocel·lat Timon lepidus

Annexos

227 228

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

ratpenat de ferradura gran

Rinolophus ferrum-equinim

ratpenat de ferradura mediterrani

Rinolophus euryale

ratpenat de ferradura petit

Rhinolophus hipposideros

ratpenat de musell llarg

Myotis myotis

ratpenat de peus grans

Myotis capaccinii

talpó Microtus duodecimcostatus

teixó Meles meles

turó Mustela putorius

Ocells

abellerol Merops apiasterbellerol, miner, auriol, picot terrer, pardal canadenc

agró roig Ardea purpurea garsa

àguila cuabarrada Aquila fasciata àguila perdiguera

àguila marcenca Circaetus gallicusàliga, àliga blanca, àliga colobrera, àliga serpera

aligot comú Buteo buteo

àguila, àliga, àliga perdiguera, àliga xica, aligot, busaca, dugo, esparver, esparaver

alosa becuda Chersophilus duponti

alosa vulgar Alauda arvensis alosa, aloia, losa

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

fagina Martes foina

gat salvatge Felis sylvestris

geneta Genetta genetta

guineu Vulpes vulpes

llebre Lepus granatensis

llúdriga Lutra lutra

mostela Mustela nivalis

musaranya comuna Crocidura russula

musaranya nana Suncus etruscus

porc senglar Sus scrofa

rata cellarda Eliomys quercinus

rata comuna Rattus norvegicus

rata d’aigua Arvicola sapidus

ratapinyada Pipistrellus pipistrellus muricec

ratolí de camp Apodemus sylvaticus

ratolí mediterrani Mus spretus

ratpenat de bosc Barbastella barbastellus

ratpenat de cova Miniopterus schreibersii

Annexos

229 230

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

cruixidell Emberiza calandra cruixider, cruixidé

cucut reial Clamator glandariuscridol, cucut garser, cuvatxo

daurada grossa Pluvialis apricaria piulot

esparver cendrós Circus pygargusesparver, esparaver, àliga

esparver d’espatlles

negresElanus caeruleus

esplugabous Bubulcus ibis garsa, patxera

estornell negre Sturnus unicoloraustornell, asturnell, estornell, pujolet, tord, rixard

estornell vulgar Sturnus vulgaris

austornell, asturnell, estornell, estornell negre (a la primavera), pujolet, tord, rixard

falcó mostatxut Falco subbuteo falcó

fotja vulgar Fulica atra fotja

fredeluga Vanellus vanelluscogullada marina, gallet, cucullada marina, fredolia

gaig blau Coracias garrulusgaig, garsa reial, gralla blava, gralla verda

ganga Pterocles alchata carranca, xurra

garsa Pica pica

gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocoraxcigala, cigarra, gralla, gralla de bec roi, sigala

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

arpella vulgar Circus aeruginosus

arpella pàl·lida Circus cyaneus esparver d’estany

balquer Acrocephalus arundinaceus ric-rac, xarrac

bernat pescaire Ardea cinereabernat, garsa, garsa pescaire, garsa reial

bitxac comú Saxicola torquatuscagamànecs, cagamànics, cagatrip, montanyés, pelut

boscaler comú Locustella luscinioides

boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus

boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon

botxí meridional Lanius meridionaliscapser, capser garser, gaig botxí

cabusset Tachybaptus ruficollis cabussó

calàndria Melanocorypha calandra calandri, calània

cigonya blanca Ciconia ciconia cigonya, cigüenya

cogullada fosca Galerida theklaecogullada, cregullada, cucullada, cugullada, txutxuvia

cogullada vulgar Galerida cristatacogullada, cregullada, cucullada, cugullada, txutxuvia

còlit negre Oenanthe leucuramerla cuablanca, covatxo

còlit ros Oenanthe hispanica covatxo

Annexos

231 232

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

pinsà comú Fringilla coelebspilsà, pinsà, pinsó, pinson

pioc salvatge Otis tarda avutarda

polla d’aigua Gallinula chloropusgallineta, gallineta d’aigua, polleta, polleta d’aigua

puput Upupa epops putput

rascló Rallus aquaticus polleta

repicatalons Emberiza schoeniclus picampall

rossinyol bord Cettia cetti rossinyol de boba

siboc Caprimulgus ruficolliscabrer, enganyapastors, saboc, escloper

sisó Tetrax tetrax

ànec de secà, ànec garrigal, ànec xiulador, brèvol, grèvol, pollbou, sisot, trèvol

tallareta cuallarga Sylvia undata

tallarol capnegre Sylvia melanocephalacapet negre, capellanet, flaret, rectoret, txenxe

tallarol de garriga Sylvia cantillans

tallarol trencamates Sylvia conspicillata

terrerola rogenca Calandrella rufescens

terrerola vulgar Calandrella brachydactylacalanió, terredull, terredulla

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

guatlla Coturnix coturnix gotlla

mallerenga de bigotis Panurus biarmicus

martinet blanc Egretta garzetta garsa, patxera

martinet de nit Nycticorax nycticorax

martinet menut Ixobrychus minutus

milà negre Milvus migrans àliga, esparaver

milà reial Milvus milvusàliga de cua forcanada, cua de peix, milà

mussol comú Athene noctua mussol, xut, meuca

òliba Tyto albameuca, ganeca, llantier, olier, xuta

oreneta vulgar Hirundo rustica

agruneta, angrineta, aurineta, orendeta, orendeta casolana, oreneta, orondeta, volandreta

pardal roquer Petronia petronia pardal tordà

pardal xarrec Passer montanuspardal, pardal roquer, pardal de teulada

passerell comú Carduelis cannabina passarell, passerell

perdiu roja Alectoris rufaperdiu, perdiu roia, perdiu rossa, perdigot (el mascle)

Annexos

233 234

NOM COMÚ NOM CIENTÍFIC NOM LOCAL

titella Anthus pratensis aigüerol, piula

tord comú Turdus philomelos tord

torlit Burhinus oedicnemussaberlic, samarlic, samerlic, txamerlic

trenca Lanius minor capser

trist Cisticola juncidis bit-bit, sit, sit-sit

trobat Anthus campestris piula

tudó Columba palumbuscolom salvatge, trocaç, toraço, todó, paluma

xixella Columba oenas sisella

xoriguer comú Falco tinnunculus

asparaver, astoret, esparaver, esparver, lo que balla, esparver que fa l’aleta

xoriguer petit Falco naumanni

xurra Pterocles orientalis carranca, xurla, xurrut

Annexos

J.B.

235 236

Referències bibliogràfiques

AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDI AMBIENT (AEMA). Natura 2000: Birds and Habitats

Directives. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.eea.europa.eu/data-and-

maps/figures/natura-2000-birds-and-habitat-directives-2

CANTERO, Carlos i MONCUNILL, Judit. Caracterització agronòmica de les Zones

d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs) dels hàbitats esteparis de Catalunya.

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Cata-

lunya, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. 2008.

COMISSIÓ EUROPEA. Natura 2000 network. Consultat el 6 de juliol de 2011 a:

http://ec.europa.eu/environment/nature/natura2000

CONSELL D’EUROPA. Conveni europeu del paisatge. Consultat el 6 de juliol de

2011 a: www.coe.int/t/dg4/cultureheritage/heritage/Landscape/VersionsCon-

vention/catalan.pdf

CONSELL D’EUROPA. Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992,

relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres

(Directiva Hàbitats). Consultada el 6 de juliol de 2011 a: http://europa.eu/

legislation_summaries/environment/nature_and_biodiversity/l28076_es.htm

CORREA, Miquel (coord.). Estudi de la viabilitat econòmica de les explotacions

agràries a les àrees ZEPA. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de

Lleida i Centre Tecnològic i Forestal. Març, 2010.

CURCÓ, Antoni; ESTRADA, Joan; FOLCH, Anna; i RIFÉ, Santi. Importància eco-

lógica i interès biogeogràfic de la Timoneda d’Alfés, Lleida. Institució per a

l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (EGRELL). 1996

FOLCH, Ramon (dir.) Biosfera. Vol.8 Praderies i taigà. Fundació Enciclopèdia

Catalana. Barcelona, 1997.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Designació de les zones d’especial protecció per

a les aus (ZEPA) i de llocs d’importància comunitària (LIC). Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya. Número 4735. Octubre, 2006.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Proposta de modificació de límits de diversos es-

pais de la xarxa Natura 2000. Departaments de Medi Ambient i Habitatge i

d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Abril,

2009.

LIMONIUM. Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del pai-

satge dels Espais Naturals Protegits (ENP) de la Plana de Lleida. Departament

de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Centre Tecnològic

i Forestal de Catalunya, i Limonium. Setembre, 2010.

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (MARM). Red Natura

2000. Consultat el 6 de juliol de 2011 a: www.marm.es/es/biodiversidad/te-

mas/red-natura-2000

NOGUÉ, Joan i SALA, Pere (coords.). Catàleg de Paisatge. Les Terres de Lleida.

Observatori del Paisatge de Catalunya, Departament de Política Territorial i

Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, 2010.

PARLAMENT EUROPEU I CONSELL D’EUROPA. Directiva 2009/147/CE del Parla-

ment europeu i el Consell, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació

dels ocells silvestres (Directiva Ocells). Consultada el 6 de juliol de 2011 a:

http://europa.eu/legislation_summaries/environment/nature_and_biodiver-

sity/ev0024_es.htm

AnnexosJ.

B.