De dalt a baix2 SOLUCIONARI De dalt a baix iell 2 Unitat 1: Múltiples variables 1. Resposta oberta....

De dalt a baixVALENCIÀ

NIVELL

C2

SOLUCIONARI

2

SOLUCIONARI

De dalt a baix. Nivell C2

Unitat 1: Múltiples variables

1. Resposta oberta.

2. 1-b; 2-c; 3-c.

3. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Miquel O’Malley

parla en la varietat oriental. Ho sabem pel lèxic emprat

(dolent, vuit), per algunes formes verbals (assisteixi, trobo,

estimo, disculpi), pel possessiu seves i paraules com depèn,

vostè. / Bernat de Flor parla en la varietat occidental. Ho

identifiquem pel lèxic emprat (hui), per algunes formes

verbals (quede, treballe, supose, convide, vulgues) i paraules

com vosté.

4. «Mentre s’endinsaven en el laberint del barri del Carme»

s’entén que els personatges es troben a València. «Vosté,

evidentment, ve de les Barcelones», aquesta intervenció

de Bernat de Flor dóna a entendre que el policia és català.

5. Respostes 1, 3, 4, 5.

6. Fer un barret; Més gelat que un poll; De xamba.

7. És una ganga; quan fa calor put a bonyiga de cavall; No et

fot?; llevat dels del puntet d’Alzira; ser dona i estar bona;

Calla, sàtir masclista. / Alguns referents cultes són els que

es fan a Carner, Espriu, Salvat-Papasseit o a l’avantguarda i

el primitivisme, a més de l’expressió llatina Primum mandu-care, deinde fumare. / Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Panís: dacsa (històrica, geogràfica); aixina: així (social, fun-

cional); fellonia: traïció (històrica, geogràfica); bòfia: poli-

cia (social, funcional); consirós: pensatiu (històrica); gar-

jola: presó (social, funcional); bromera: escuma (històrica,

geogràfica); encisam: lletuga (geogràfica); membrança: re-

cord (històrica); cavall: heroïna (social, funcional); bola: men-

tida (social, funcional); excusat: vàter (històrica, social, fun-

cional); pigota: verola (històrica, geogràfica); dejús: davall

(històrica); canut: cigarret (social, funcional); camell: trafi-

cant (social, funcional); aprés: després (històrica); crispetes:

roses (geogràfica).

10. Resposta semioberta. (Possibilitats.) Ara contaré com vaig

ser engendrat i com va ser el meu naixement. En primer

lloc, com vaig ser engendrat. Mon pare, el rei Pere, no volia

veure ma mare, la reina. El que va passar és que una vega-

da el rei, mon pare, va anar a Llates, i la reina, ma mare, a

Miravalls. I va anar a veure al rei un ric home, per nom Gui-

llem d’Alcalà, que li va insistir tant que el va fer anar a Mi-

ravalls, on estava la reina. I aquella nit que els dos estaven

a Miravalls, va voler Nostre Senyor que jo fóra engendrat.

I quan la reina, ma mare, va saber que estava embarassa-

da, se’n va anar a Montpeller. I ací va voler Nostre Senyor

que fóra el meu naixement, a casa dels Tornamira, la vespra

de Santa Maria Candelera. […] I va posar dotze espelmes,

totes del mateix pes i grandària, i les va encendre totes al-

hora, i a cadascuna li va posar el nom d’un dels apòstols, i

va prometre al Nostre Senyor que aquella que durara més,

seria el nom que jo tindria. I la que més va durar va ser la de

sant Jaume, tres dits més que les altres. I per això i per la

gràcia de Déu el meu nom és Jaume.

11. la garjola: la presó; de passar a l’ombra: d’estar empreso-

nat/tancat; servei de recollida de porqueria: servei de re-

collida d’escombraries/deixalles; a amollar 10.500 euros

per un delicte: a pagar; condemnar a apoquinar 12.000 eu-

ros: condemnar a abonar/pagar; passara olímpicament del

recurs: ignorara totalment el recurs.

12. La variació que s’hi observa és la variació dialectal geogrà-

fica balear. Dos exemples clars són les paraules almanco

(almenys) i prest (prompte), pròpies d’aquesta varietat. Les

formes verbals (incrementi, admès, estigui...) o el possessiu

seva són trets comuns de la varietat balear i oriental.

13. Elisions: això el, perquè el, va estar, una altra, seu estómac,

baixava amb, que en, mala hora. Sinalefes: i amb, prendre

una, ampla i en, I ho, d’alçada i, pujava i, Juli Alandes.

14. Resposta oberta.

15. Calor: femení; color: masculí; amor: masculí; resplendor: fe-

mení o masculí; esplendor: masculí o femení; olor: femení;

dolor: masculí; humor: masculí; sistema: masculí; verema: fe-

mení; problema: masculí; crema: femení; estrata gema: mas-

culí; diadema: femení; poema: masculí; apotema: femení;

bacteri: masculí; edifici: masculí; anàlisi: femení; divor-

ci: masculí; síntesi: femení; consorci: masculí; dièresi: fe-

mení; exercici: masculí.

16. a) senyal horari; b) orde religiós; c) anàlisi sintàctica; d) els

llegums; e) bons costums; f) marató duríssima; g) els afo-

res; h) fort corrent d’aigua; i) dots culinaris; j) postres de-

licioses.

17. a) Fer esport té uns avantatges incalculables per a la salut

física i mental. b) Els espinacs no tenen tant de ferro com

es pensa la gent, és un mite. c) Aquell empresari tan famós

havia acumulat uns deutes que no podia afrontar. d) El cot-

xe va perdre el control després d’aquell/aquella pendent

tan pronunciat/pronunciada. e) En alguns pacients, la sida

ja no és una malaltia terminal, sinó crònica. f) Les piscines

són, segons el periòdic, una font de bacteris. g) S’ho ha gua-

nyat tot amb la suor del seu front. h) Per a la classe de di-

buix tècnic necessitaré els regles que et vaig deixar.

18. a) La regió més meridional del terme municipal era molt

agresta. b) La Filosofia hauria de ser una assignatura co-

muna en totes les modalitats de Batxillerat. c) Una dona

covarda no s’hauria enfrontat així al seu cap. d) La detectiu,

que es mantenia inerta a la cantonada, portava una gavar-

dina grisa. e) La invasió es va produir després que les naus

víkings arribaren a la costa. f) La seua comarca és limítrofa

amb la nostra.

3

SOLUCIONARI



20. a) tinta; b) tint; c) passa; d) pas; e) crit; f) crida.

21. a) del / a la; b) del / el; c) el / la / al; d) aquella; e) aquell / una;

f) contradictòries / la meua; g) la.

Unitat 2: Habilitats esportives

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. 1. a); 2. c); 3. b); 4. a).

4. Oferir consells.

5. Escalada. El primer fragment està redactat en 1 persona del

plural; el segon fragment, en tercera persona del singular. El

primer fragment és més personal. Estan escrits en la varie-

tat oriental: sortint, arribéssim, Avui, sortit, s’aturen, triguen...

6. Resposta oberta.

7. a) groguets. Categoria d’origen: adjectiu. Categoria habi-

litada: nom. b) parlar. Categoria d’origen: verb. Categoria

habilitada: nom. c) mecenes. Categoria d’origen: nom. Ca-

tegoria habilitada: nom. d) diari. Categoria d’origen: adjec-

tiu. Categoria habilitada: nom. / rosa. Categoria d’origen:

nom. Categoria habilitada: adjectiu. e) No. Categoria d’ori-

gen: adverbi. Categoria habilitada: nom. f) onze. Categoria

d’origen: numeral. Categoria habilitada: nom.

8. a) Fora de joc. b) penal. c) córner. d) migcampista. e) pròr-

roga. f) gol.

9. a) driblatge: Regateig. Acció de regatejar en el futbol i en

altres esports. b) esmaixada: Acció i efecte d’introduir la

pilota amb força de dalt a baix dins la cistella. c) triple: En

bàsquet, encistellada que s’aconsegueix des d’una distàn-

cia superior a 6,25 metres i que val tres punts. d) base: En

bàsquet, jugador que té com a missió fonamental organit-

zar el joc de l’equip. e) tap: En bàsquet, acció o efecte d’in-

terceptar la trajectòria de la pilota tirada a cistella per un

contrari. f) dobles: En bàsquet, falta que comet un jugador

quan fa botar la pilota simultàniament amb les dos mans o

continua el driblatge després d’haver-se parat amb la pi-

lota agafada. g) pivot: En bàsquet, jugador situat normal-

ment prop de la cistella adversària que en la fase d’atac fa

passades, agafa rebots i anota punts. h) passos: En bàsquet

i en handbol, falta en què incorre el jugador que fa més

passos dels que permet cadascun dels reglaments portant

la pilota en les mans sense botar-la. i) safata: Llançament

executat impulsant o deixant caure la pilota amb la mà pla-

na en una acció començada alçant la pilota des de baix de la

cistella. j) assistència: En els esports d’equip, passada d’un

jugador a un altre que aconsegueix marcar.

10. a) antidopatge. b) esprint. c) escamot; líder. d) rècord; ma-

rató. e) xicana; box. f) xerpa.

11. 3), 4), 1), 2).

12. Terminologia pilota valenciana: trinquet, partida, contrin-

cants, pilota, joc, parcial, marcador, envestida, (joc) net,

dau, terreny, rest, plantar cara, campions, revalidar, títol,

resultat...

13. a) Pasqua. b) aigua. c) llengua. d) obliqua.


15. a) Lluís és amant de la truita de creïlles, i sempre diu que

té moltes proteïnes. b) Mirava de reüll aquell truc increï-

ble i no aconseguia trobar l’explicació. c) El traïdor atribuí

aquell assassinat tan esfereïdor a una veïna posseïda pel

dimoni. d) Sentia un gran decaïment, que atribuïa a l’estrés,

però l’origen estava en l’hipotiroïdisme.


17. a) airada: moviment sobtat d’aire / aïrada: participi femení

singular del verb aïrar. b) fluid: Que està (una substància)

en estat líquid o gasós, de manera que, com que presenta

poca coherència molecular, pren la forma del recipient que

la conté. Fluent, que flueix. / fluït: participi masculí singular

del verb fluir. c) fruit: Producte de les plantes que serveix

per a desenrotllar i protegir la llavor, el qual pot ser poc o

molt carnós i sovint comestible. / fruït: participi masculí

singular del verb fruir. d) reina: monarca sobirana d’un reg-

ne. / reïna: resina. e) En el cas d’aquesta parella de paraules,

tradicionalment el significat ha sigut: beneït: persona molt

bona. / beneit: Que no té el cervell suficientment desenvo-

lupat, mig idiota, ximple, babau. Que ha estat beneït o con-

sagrat. Actualment, el DNV de beneit remet directament

a beneït. f) maleit: Rabiós, irritat o que s’irrita fàcilment. /

maleït: Molt roí. g) circuit: Recorregut fixat prèviament que

sol acabar en el punt de partida. Trajecte en forma de corba

tancada, fixat prèviament, per a disputar carreres d’auto-

mobilisme, d’atletisme o de ciclisme. Conjunt de conductors

interconnectats, a través del qual pot circular un corrent

elèctric. / circuït: participi masculí singular del verb circuir.

h) acuitat: participi masculí singular del verb acuitar. / acuï-

tat: Qualitat d’agut. Qualitat acústica dels sons que depén

de la freqüència dels elements que els componen.

18. a) argüeix, obeir, reconduir. b) atribuït, conduït. c) argüirà,

desmaiat, conduïa. d) oïa, seduït, posseït.

19. a) coincidir. b) reunió. c) gastrointestinal. d) infrautilitzat.

20. a) nom. b) adjectiu. c) adverbi.

21. a) complement directe. b) subjecte. c) complement directe.

d) subjecte.

22. a) complement del nom. b) atribut. c) complement del nom.

d) atribut.

23. difonent, creient, vivint, percebent, plovent, confonent,

rebent, naixent.

4

SOLUCIONARI


24. Una persona gran: de grans dimensions. Una gran persona:

una persona bona. Un vell conegut: un conegut des de fa

temps. Un conegut vell: el conegut és una persona vella.

Pur teatre: s’utilitza quan ens referim a una acció fingida

o exagerada. Teatre pur: teatre tal qual, sense cap altre

element diferent. Una pobra dona: desgraciada. Una dona

pobra: sense diners. Un trist policia: només un policia. Un

policia trist: sense alegria. Un simple suggeriment: només

un suggeriment. Un suggeriment simple: poc original. Una

sola persona: només una persona. Una persona sola: sense

companyia. Certs rumors: determinats rumors, uns rumors

en concret. Rumors certs: Rumors que són veritat, que són

certs. Un rar succés: un succés que és poc habitual. Un suc-

cés rar: Un succés estrany. (Possibilitats.) Bon esportista /

esportista bo; una simple paraula / una paraula simple; un

alt executiu / un executiu alt...

25. Qualificatius: un gos enfadat, un tenista entranyable, una

decisió intel·ligent, una empresària contenta, un fet la-

mentable, els pobres resultats.

Classificadors: una publicació quinzenal, delegació sindi-

cal, les consonants bilabials, el comerç marítim, una com-

petició anual, estudis universitaris.

26. a) Uns calcetins verd pistatxo. b) Unes xancles salmó.

c) Dues furgonetes verd oliva. d) Aquelles llibretes magenta.

27. El ciclista i la patinadora olímpics es van conéixer a les

grades del pavelló esportiu. Ell duia uns pantalons i una ca-

miseta blancs, i ella un vestit i unes sabates verd oliva. Es

comunicaven pràcticament per senyes, perquè ella parlava

les llengües polonesa, russa i txeca i ell només sabia italià.

Un amic comú els havia presentat feia una estona i que poc

que s’ho pensaven que acabarien fent-se inseparables. Al

cap d’uns dies la premsa groga feia pública la relació entre

els dos esportistes.

28. a) fer curt significa calcular per davall de la quantitat real

o fer una provisió insuficient. b) Li ha semblat que ha durat

poc de temps. c) Fer net significa fer neteja, és a dir, ha aco-

miadat o ha inhabilitat els polítics corruptes. d) netejar. e)

sense netedat. f) juga fent trampes, deslleialment.

Unitat 3: Per contracte

1. Resposta oberta.

2. 1. a). 2. b). 3. c). 4. c).

3. És una conversa formal perquè les persones que hi inter-

venen no són conegudes. S’utilitza el tractament de vosté,

el vocabulari és precís i la construcció de les oracions és

més acurada que en una conversa informal.

4. Resposta oberta.

5. El lloguer dels apartaments turístics és més car i això pro-

voca que en determinats barris de València els veïns s’esti-

guen desplaçant cap a altres zones més barates. A més, el

fet que els apartaments es dediquen només per a lloguer

turístic genera problemes de convivència amb la resta de

veïns, sobretot pel que fa al soroll i a la neteja.

6. cèdula, referència cadastral, foli, major d’edat, domicili, arren-

datària, contractants, arrendament, condicions, conformitat.

7. Resposta oberta.

8. a) enjardinada. b) renovaran. c) amassar, reblanir (o abla-

nir). d) allunya. e) emmalaltit. f) allarga. g) bonyegut. h) en-

fortisca.

9. Pertanyen a la 1a i la 3a conjugació. No hi ha verbs parasin-

tètics de la segona conjugació.

10. acartonades, empolsegat, engroguit, descolorides, arren-

dar, entenebrida, emblanquinar, enfortir, emmurallada, aca-

nalant, encertar.

11. Engolir. Amortir. Aparaular / emparaular. Alleugerir. Ani-

vellar. Embrutar. Ajornar.

12. Arrendador: Que dóna en arrendament (una persona) al-

guna cosa, o bé contracta la realització d’una obra aliena

o la prestació de determinats servicis. Arrendatari: Que

pren un bé en arrendament a canvi del pagament d’una

renda convinguda. Llogater: Persona que lloga una casa o

un pis per a viure-hi.



15. Si, tret que, En aquest cas, sense prejudici de, d’acord amb,

per tant, de conformitat amb, en virtut de, Per tant, ja que,

és a dir, Per consegüent.

16. IBI: Impost sobre béns immobles. IPC: índex de preus de

consum. LAU: Llei d’arrendaments urbans. LEC: Llei d’en-

judiciament civil. DOGV: Diari oficial de la Generalitat Va-

lenciana.

17. a) La magistrada jutgessa ha escoltat atentament el testi-

moni de l’alcaldessa presidenta. b) Què fan les claus angle-

ses damunt de les tauletes de nit? c) Els cotxes bomba van

ser trobats prop d’unes escoles bressol, la qual cosa va cre-

ar una gran commoció. d) En aquells cafés teatre serveixen

uns braços de gitano com no n’he tastat mai. e) Al teu text

li falta un punt i coma i li sobren unes i gregues. f) El primer

ministre es va demanar dos cafés amb llet abans d’entrar

al parlament. g) Els guàrdies civils van trobar en els vagons

restaurant els baixos relleus robats.


19. Si aquestes paraules no portaren guionet la r s’hauria de

pronunciar simple, la s sonora i la x s’hauria de pronunciar

com ks.

20. 1. c). 2. a). 3. c). 4. a). 5. a). 6. c). 7. c).

5

SOLUCIONARI


21. S’escriuen separades: cosina germana, café teatre, cent mil.

S’escriuen juntes sense guionet: compravenda, rodamón,

corpresa.

S’escriuen juntes amb guionet: Hispano-suís, corre-cuita,

poca-solta, causa-efecte, Vila-real.

22. Nord-africans: la o sona oberta i la d sona com una t. Por-

taequipatges: la o sona oberta. Sud-americà: la d sona com

una t. Pocavergonya: la o sona oberta. Terratinent: la e

sona oberta. Torcaboques: la o sona oberta. Setciències: la

e sona oberta.

23. honoreu, vostra, Deveu, us, seguen, seguen, seus, vostra,

vostra, vos, sabeu, vostra, deixeu.

24. honora, seua, Deu, li, seguen, seguen, seus, seua, seua, li,

sap, seua, deixa.

25. Callosa d’en Sarrià, la Marina Baixa; Canet d’en Berenguer,

el Camp de Morvedre; la Font d’en Carròs: la Safor; Lloc-

nou d’en Fenollet: la Costera; la Serra d’en Galceran: la Pla-

na Alta; la Torre d’en Besora: l’Alt Maestrat; la Torre d’en

Doménec: la Plana Alta; la Vall d’en Bas: la Garrotxa; els

Omells de na Gaia: l’Urgell; Castellar de n’Hug: el Berguedà.

26. a) Paula viu a la Xara, un poble de la Marina Alta entre Dé-

nia i Ondara. b) Carme treballa ara a l’Ajuntament de Cas-

telló de la Plana, però vivia a la Ribera Alta. c) Per a anar a

La Paz (Bolívia), has d’agafar un vol amb destinació a l’ae-

roport d’El Alto. d) Tu sabies que la capital de Malta és La

Valletta? e) A la ciutat d’El Salvador va fer amistat amb una

arquitecta d’El Escorial. f) Els periòdics ja no parlen dels

terratrèmols a la província de L’Aquila.


Repàs 1-2-3

1. campió, actuació, guardó, final, temporada, vitrines, redo-

na, remarcable, sobreposar-se, camp, caliu, dóna suport,

mentalitat, semifinals, vinent, aficionats.

2. 1. a; 2. quina; 3. c; 4. a; 5. b; 6. a; 7. c; 8. c; 9. a; 10. a.

3. Resposta oberta.

Unitat 4: Una societat productiva

1. 1-b, 2-c, 3-c, 4-b.

2. Resposta oberta. (Possibilitats.) En l’economia social i soli-

dària es tenen en compte els treballadors per damunt dels

diners i dels guanys, que juguen un paper secundari. En

l’economia hegemònica, el que importa són els diners i els

guanys per damunt de tot.

3. Resposta oberta. (Possibilitats.) Economia dominant: Perse-

gueix els propis beneficis i la voluntat lucrativa dels amos. /

Especula amb els diners i busca la rendibilitat econòmica. /

Té ànim de lucre i es relaciona amb grans empreses capita-

listes. Economia social i solidària: Enriquiment de tots els

qui produeixen. / Cerca la sostenibilitat i obtindre un salari

digne tots els treballadors. / No existeix cap jerarquia pre-

establida, té una estructura cooperativa.

4. G, T, G, T, G, T, G, T. Resposta oberta.

5. Especulació: Operació comercial que es practica amb mer-

caderies, valors o efectes públics, efectuada en previsió

d’una modificació en l’estructura de preus, per a obtindre

uns guanys extraordinaris. Benefici: Diferència positiva

entre els ingressos resultants de les vendes dels produc-

tes i les despeses que comporta el procés productiu. Ren-

diment: Resultat que es deriva de l’actuació pròpia d’una

determinada unitat econòmica referida a un cert període.

Retribució que es percep per un capital invertit. Cooperati-

va: Societat de producció, de comercialització o de consum

que pertany als mateixos usuaris dels servicis. Ànim de lu-

cre: Intenció d’obtindre beneficis econòmics de determi-

nats actes mercantils. Solidaritat: Relació de fraternitat,

de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres

d’una col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un ma-

teix grup i en la consciència d’uns interessos comuns.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta. (Possibilitats.) L’alcalde Joan Ribó, en la

vint-i-huitena edició del lliurament dels guardons dels Pre-

mis Jaume I, parla de la importància d’invertir en ciència

per al futur de tots i totes. Hi destaca el paper de la dona

i el seu reconeixement en la societat i fa una crida perquè

es visibilitze la dona científica, arquitecta, economista, qu-

ímica... la dona en tots els camps del saber en igualtat de

tractament que els homes. Recorda que cal investigar per a

avançar i lluitar per un món més sostenible. Manifesta que

els valencians i les valencianes estan en la cua d’inversi-

ons i finançament i reivindica algunes millores importants,

com el túnel ferroviari o l’estació soterrada de l’AVE. / Pri-

mer, primerament, però, especialment, a més, d’una banda,

i també, per exemple, per finalitzar... / un major reconeixe-

ment; tindre en compte; diàriament; en un termini curt de

temps; estar esperant alguna cosa. / Emprendoria (empre-

nedoria), mixte (mixt)...

6

SOLUCIONARI


9. Resposta oberta.

10. declaració de renda, comerç just, desenvolupament sos-

tenible, banca ètica, agricultura ecològica, bé de consum,

sector productiu, canvi climàtic, estat del benestar.

11. Declaració de renda: declaració de la totalitat dels ingres-

sos d’una persona o societat en un període de temps, ge-

neralment un any. Comerç just: Comerç basat en relacions

d’equitat i solidaritat i en valors ètics i socials que té per

objectiu millorar les condicions de vida dels productors

de països del Sud i assegurar que els seus productes es

comercialitzen a un preu just als mercats dels països del

Nord. Desenvolupament sostenible: Desenvolupament

econòmic i social que té lloc sense detriment del medi

ambient ni dels recursos naturals dels quals depenen les

activitats humanes i el desenvolupament, tant del present

com del futur. Banca ètica: sistema financer ètic i solida-

ri. Agricultura ecològica: Agricultura que recorre a adobs,

fertilitzants i pesticides orgànics i a la rotació de conreus,

en substitució d’un gran nombre de substàncies químiques

de síntesi industrial, i que evita el cultiu de vegetals trans-

gènics, amb la finalitat de respectar l’equilibri del medi i

conservar la fertilitat del sòl. Bé de consum: Bé comprat

i utilitzat directament per l’usuari final, que no necessita

cap transformació productiva. Sector productiu: Conjunt

d’empreses o negocis que produeixen. Canvi climàtic: Vari-

ació lenta de les característiques climàtiques en un indret

al llarg del temps. Estat del benestar: Estat que garanteix

als ciutadans un abastament mínim de béns materials i de

serveis i prestacions bàsics lligats a la salut, l’educació, l’ha-

bitatge, els serveis socials, etc.

12. a) de cap a peus. b) a balquena. c) al detall. d) en orri. e) a es-

pentes i redolons. f) a terminis. g) a ulls clucs. h) a ultrança.

i) amb l’ai al cor.

13. famílies, públic, recursos, primari, naturalesa, agrícoles,

pesca, PIB, industrial, mineria, energètic, 30%, serveis, co-

merç, educació, finances, policia, privats.

14. Sector primari: horticultura, pesca d’arrossegament, recol-

lecció de fruits.

Sector secundari: fabricació de telefonia mòbil, lampiste-

ria, geologia minera, robòtica, elaboració de vi, fabricació

de mobiliari d’oficina.

Sector terciari: fisioteràpia, disseny de pàgines web, dis-

seny d’estris de cuina, veterinària, enginyeria de monts,

correcció de textos.

15. PIME: Petita i mitjana empresa. NIF: Número d’identifica-

ció fiscal. ETT: Empresa de treball temporal. IRPF: Impost

sobre la renda de les persones físiques. IAE: Impost sobre

activitats econòmiques.

16. Mal tractament: Tractar algú o alguna cosa malament. Mal-

tractament: Acció de causar un dany físic o moral de mane-

ra no accidental a una persona.

17. subsecretari, infraroig, hispanoamericà, hipermercat, infra-

estructura, ultratomba, expresident, semicercle. En les ex-

pressions formades per un prefix i un sintagma nominal no

lexicalitzat, en les quals el prefix només complementa el

nom, i no els seus complements no s’hi ha de posar guionet

i el prefix s’escriu aglutinat amb el primer element. A més,

els compostos cultes s’escriuen generalment sense guionet.

18. (Possibilitats.) mata-segells, nouvingut, barba-roja, para-

fang, pèl-roig, celobert, mata-rates, para-llamps, cama-

llarg, parabrisa, pèl-blanc, noucentisme.

19. a) aeroespacial. b) semiespai. c) teleespectador. d) contra-

espionatge. e) antiesportiu. f) poliesportiu. g) interestel·lar.

20. a) reescalfar. b) reescriure. c) reesmerçaven. d) reestructu-

rar. e) reestrenada. f) resguardar. g) preestabliren, prescin-

dien. h) prescrit. i) restrényer, restablira. j) rescindir.

21. Capficat, capbusses, capsa, capdavall, captivar, captar, cap-

baix, cabdell, propvinent, capçal, capdamunt.

22. gratacel, d’amagat, l’evasió de capital, als afores, d’alta vo-

lada, als escacs, a les escoltes.

23. a) llevar l’àncora. b) les estovalles. c) les postres. d) en dejú. e)

escapar de la mà. f) gelosia. g) carabassa. h) perdre els sentits.

24. any de neu; remoure la cendra; viure de renda; llevar l’àn-

cora; ficar el nas; estar als llimbs; diner negre; no traure els

ulls de damunt.

25. a) La mare sempre ens deia al meu germà i a mi que érem

més adams que els ànecs i ens castigava sense postres

quan fèiem alguna malifeta. b) Els Montalvà sempre han si-

gut molt bons xicons, mai han actuat amb segona intenció.

c) Gran part de la família dels Boluda ha estat empresona-

da per cometre un delicte d’evasió de capital. d) Segons em

va arribar a oïda, aquells estudiants de matemàtiques eren

uns vertaders einsteins en la matèria.

Unitat 5: Contra el canvi climàtic

1. Resposta oberta.

2. a), c), c), c).

3. Totes les vegades que s’utilitzen cometes en aquest text,

les cometes indiquen que s’està fent una citació textual de

les paraules d’una persona.

4. És un text objectiu, ja que no apareix l’opinió de l’autora en

cap paràgraf (no apareix cap verb en primera persona del

singular, per exemple). La finalitat del text és la d’explicar,

amb dades científiques, les conseqüències del canvi climà-

tic en la salut de les persones.

7

SOLUCIONARI


5. b)

6. a) aerosol; b) erosió; c) fong; d) residu.

7. Resposta oberta.

8. En primer lloc apareixen les dades de l’emissor i les del re-

ceptor. A continuació la salutació formal i el cos de la carta.

Finalment el comiat i la signatura. Resposta oberta.

9. Resposta oberta.


11. 1) amenaça; 2) mitjana; 3) emissions; 4) inundacions; 5) se-

queres; 6) solsides.

12. Sí, és un text escrit en un registre estàndard i es caracte-

ritza per la correcció (un nivell de llengua acurat, sense er-

rades) i per un grau de formalitat intermedi: l’emissor és

l’autor del text (Jorge Hermosilla) que es comunica amb

persones que no coneix (els lectors), per mitjà del canal

que és la revista científica Mètode.

13. L’home que parla per telèfon utilitza un registre informal,

amb expressions col·loquials (ex: calor de morir-se…) i erra-

des gramaticals (*tindrem que…). Sembla que està parlant

per telèfon amb una persona coneguda i propera (xic!). La

dona, que sembla una presentadora de ràdio, sí que utilitza

un registre estàndard, amb unes construccions gramati-

cals correctes i una pronúncia acurada.

14. Fenòmens atmosfèrics i catàstrofes naturals: tifó, huracà,

terratrèmol, hivern, estiu, onades de calor, onades de fred,

tempesta, trons, llamps.

Problemes mediambientals creats pels humans: forats en

la capa d’ozó, abocadors il·legals, emissions de gasos, caça

furtiva, tala massiva, contaminació, desforestació, desapa-

rició de la biodiversitat.


16. 2016 ha sigut l’any més calorós des que es tenen registres,

amb un increment d’1,1 graus per damunt de l’era prein-

dustrial segons la NASA i la NOA. Eixe increment, que pot

semblar mínim en termes absoluts, està tenint efectes que

tots notem. A més de l’alteració de fenòmens extrems de

sequera i pluges torrencials, augmenten les malalties asso-

ciades a problemes respiratoris o moltes espècies vegetals

han vist alterats els seus cicles de floració. «Hi ha molts

animals i plantes que tenen un rang de temperatures. Això

és com el telèfon mòbil, quan diu que funciona entre –30 i

30 graus. Hi ha animals marins als quals, per exemple, no

els creix la closca a més d’una determinada temperatura,

perquè no poden incorporar els minerals. Així, igual ens

trobem que algunes gambes o llagostins comencen a no

créixer», explica Escrivà.

17. Agudes amb accent: calorós, està, floració, això, perquè,

així, Escrivà.

Planes amb accent: mínim, fenòmens, telèfon, mòbil, créixer.

Esdrúixoles: espècies.

Paraules amb accent diacrític: més, és.


19. Les errades tenen origen en la interferència lingüística, ja

que aquestes són paraules que en castellà tenen una toni-

citat diferent. Per exemple, espíritu – esperit.

20. a) alvèol; b) èczema; c) Àtila; d) acne; e) atmosfera; f) ciclop;

g) etíop; h) diòptria; i) Marràqueix; j) timpà; k) Himàlaia.



23. a) mi; b) mi; c) jo; d) jo; e) jo.

24. a), c), e), f).

25. Sóc Maria. Crec que el millor per a conscienciar-nos de la

necessitat de cuidar el nostre patrimoni natural és veure

les conseqüències que té, per a nosaltres mateixos, no fer-

ho. Jo no podia continuar mentint-me a mi mateixa i, per

això, vaig decidir afiliar-me a una organització ecologista.

Segons jo, participar en les activitats d’aquesta organitza-

ció és el millor que he fet en anys.

26. b) Vaig comprar quatre ganivets i els vaig portar a casa dels

meus pares. c) Sempre parlava d’un càmping preciós que

estava prop de la platja. d) Tenia molta faena per fer i no la

podia deixar per a un altre dia. e) De vesprada entràrem a

la caseta i hi trobàrem l’esquirol malalt.

27. Pau té moltes preocupacions i (1) en parla constantment.

A (2) mi no és que em moleste, (3) sinó que crec que (4) ell

no és conscient que no es fa bé a (5) ell (6) mateix. Hauria

d’intentar ser més flexible amb (7) si mateix, menys exigent.

Tots tenim defectes! El millor és acostumar (8)-nos-hi.

28. a) No té cap forma d’imperatiu. b) Tampoc es pot conjugar

en primera ni segona persona, del singular o del plural, de

qualsevol temps verbal. c) Tots coincideixen.

29. a) Portarem totes les sabatilles que calguen. b) Nevarà

quan arribem al cim. c) És impossible perquè aquests verbs

no tenen formes d’imperatiu.

Unitat 6: Un valor en alça

1. 1-a, 2-c, 3-c, 4-b, 5-c.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

6. (Possibilitats.) Cap i Casal: València. Permutar: bescanviar,

intercanviar. Produir, elaborar, fabricar...: fer. Devorar, engo-

lir, cruspir-se, embocar: menjar. Assegurança: asseguradora,

assegurar... Empresa: empresari, empresarial... Oferta: de-

manda. Proteccionisme: desemparament. Impostos: IVA,

8

SOLUCIONARI


IBI, de renda... Embarcacions: vaixell, canoa, transatlàntic,

iot... Hotel, hostal, alberg...: allotjaments. Al portador, no-

minatiu...: xec.

7. (Possibilitats.) Repetició: bambolla.; lloguer. Mots gene-

rals: termes. Antonímia: ofertes, demanda. Família lèxica:

lloguer, llogater. Camp semàntic: habitatge, pisos; lloguer,

propietaris, llogaters...

8. 3, 2, 1, 5, 4, 6.

9. a) petroliera. b) fer fallida. c) borsa. d) inversor (hi ha una

errada en l’edició d’octubre 2017 i la definició hauria de

ser: Que inverteix capital.).

10. a) Quan les accions pugen, cal pujar els stops... b) L’èxit

borsari rau en la diversificació d’inversions. c) Cal vendre

quan les accions encara són fortes. d) És correcta. e) És

correcta.

11. FGV: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. CSIC: Con-

sell Superior d’Investigacions Científiques. min: minut.

@: arrova. làser: Dispositiu que genera llum coherent, so-

vint quasi monocromàtica, i altament direccional (La de-

nominació làser és una lexicalització de l’acrònim d’origen

anglés LASER (light amplification by stimulated emission of radiation, ‘amplificació de llum per emissió estimulada

de la radiació’). pl.: plural. TSJCV: Tribunal Superior de

Justícia de la Comunitat Valenciana. av.: avinguda. ctres:

carreteres. SA: Societat Anònima. EUA: Estats Units

d’Amèrica. LGTBI: Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bise-

xuals i Intersexuals. UGT: Unió General de Treballadors.

IBEX: Les sigles IBEX estan formades per la unió de dues

paraules (Ibèria i índex) i es refereixen a l’índex de la bor-

sa a Espanya. IBM: International Business Machines. Res-

posta oberta.

12. a) A la UV les classes són presencials, mentre que a la UOC,

les classes són en línia. b) En el preu de venda final ja està

inclòs l’IVA? c) El DNV és obra de l’AVL , l’ens normatiu del

valencià juntament amb l’IEC. d) El cap de setmana vam vi-

sitar el MAC de Barcelona i l’MWC. e) El van ingressar a la

UVI de l’IVO. f) La ràdio municipal emet des del 100.3 de

l’FM. g) El N és el quart element més abundant en el cos

després del O, el C i el H. h) Ha llegat tres milions de € a

l’ONG on va treballar com a voluntari durant onze anys.

13. En la costa valenciana rodaran tres escenes de l’última pel-

lícula d’El Senyor dels Anells. Les cartes enviades per part

del Consell de Presidència porten el segell oficial. La nova

nau de distribució d’Amazon està al polígon d’El Palmar.

Joves estudiants descobreixen que la pizza hawaiana no és

originària del Hawaii.

14. a) Cal recuperar un quart de la inversió com a mínim. b) Cor-

recta. c) L’AP 7 és una autopista de pagament. d) Hi havia

250.000 persones. f) El preu per assistir a les conferències

és de 40 €.

15. (Possibilitats.) a) La paella d’eixe restaurant no és saborosíssi-

ma, però té un no-sé-què. b) Van quedar al voltant de les cint

a casa d’Andreu. c) Cada poble té les seues particularitats.

No sé per quin decidir-me! d) L’esmentada proposta va ser

aprovada per unanimitat.

16. a) La tornada a la faena és dura, però jo m’hi acostume

prompte. b) Ja te n’has assabentat? Quin bocamoll que

està fet Carles! c) Ha sigut beneficiari d’una beca de post-

grau a l’Ajuntament. Si hi vol renunciar, té un termini de

quinze dies. d) Han organitzat uns cursos d’anglés per a

joves. Si hi estàs interessat, envia’m un correu electrònic

amb les teues dades.

17. a) El demostratiu aquesta és innecessari. b) correcta. c) cor-

recta. d) correcta. e) correcta. f) d’aquests és innecessari.

18. a) El temps corria a favor seu. b) correcta. c) (Possibilitats.) Marta es va creuar pel seu carrer amb Joan. d) El vaig au-

toritzar perquè presentara la sol·licitud a nom meu. e) Com

que no vas poder vindre a la celebració, brindàrem en ho-

nor teu. f) Les bessones i els seus pares han vingut a visi-

tar-nos a casa.

19. (Possibilitats.) a) Si no queda satisfet, li tornem els diners.

b) M’han posat una multa. Tinc deu dies per a fer-ne efec-

tiu el pagament. c) Després de declarar l’hotel il·legal, van

procedir a demolir-lo. d) Ara torne, m’he deixat el parai-

gua al despatx. e) Defensem l’educació pública i n’exigim

la millora.

Repàs 4-5-6

1. Resposta oberta.

2. Però el tràngol dels bancs europeus es deu a més cau-

ses [...]. Alguns països, sobretot Itàlia i Alemanya, tenen

massa bancs i sucursals perquè a aquests els vagen bé

les coses. Un llarg període de tipus d’interés ultrabaixos

ha reduït els marges. Els bancs alemanys que depenen

dels interessos en tres quartes parts dels seus ingressos,

la proporció més alta en qualsevol país de l’OCDE, han

estat queixant-se gairebé tant com els clients. Un article

publicat fa poc pel Bundesbank pronostica que, si els tipus

es mantenen constants, tan sols un 20% dels prestadors

guanyarà el cost del seu capital (estimat en un 8%) el 2020;

l’any passa el va guanyar un 60%.

3. autovia, ferroviàries, escasses, tèxtil, trànsit, camions, ara,

tabú, sinònims.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

9

SOLUCIONARI


Unitat 7: Amb un parell de clics

1. Resposta oberta.

2. b), a), b).

3. Pretenen refermar la veracitat de les dades aportades. Ens

indiquen en quines fonts podem ampliar informació.

4. (Possibilitats.) en comparació de; per la seua banda.

5. mil·lennistes: Persona que forma part de la generació del

mil·lenni. Multifuncionalitat: aquesta paraula no es troba

en cap diccionari, però fa referència a la diversitat d’apli-

cacions. Usabilitat: Qualitat d’una pàgina web o d’un pro-

grama informàtic de ser fàcil d’usar i de tenir en compte

aspectes com ara la llegibilitat dels textos, la rapidesa de

la baixada d’informació, la manejabilitat i la capacitat de

satisfer les necessitats de l’usuari. Tauleta: Aparell dotat

d’una pantalla tàctil que n’ocupa pràcticament tota la su-

perfície, amb funcions similars a les d’un ordinador. Prosu-

midor: Consumidor que fa un consum proactiu. Cocrear:

aquesta paraula no està en cap diccionari, però fa refe-

rència al fet de crear en col·laboració amb les empreses.

Friqui: fa referència a una persona obsessionada amb un

tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al

punt de convertir-lo en una forma de vida. Màrqueting:

Conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de

comercialització, per tal de millorar la distribució i la venda

de productes i de serveis.

6. Resposta oberta. (Possibilitats.) En aquest cas fa referència

al negoci o empresa.

7. oferisca, s’estima, Recordeu, poseu, heu, tinga, aparega,

poseu, podeu, haja, oferisquen, escolliu, permeta.

8. Resposta oberta.

9. Pesca. Cibercafé. Telemàtic. Aplicació mòbil. Tauleta.

10. a) cibercafés. b) telemàtica. c) tauleta. d) aplicacions mò-

bils. e) pesca.

11. vegà / vegana; píxel; eslip; curri; dron; patrocinador; fa-

làfel; grafit; espot; bungalou; elit; debut; xou; piular / piu-

lejar /tuit / tuitejar; fitnes; caiac; esquaix; hoquei: estoc;

espagueti; apoderament; míting; bumerang; pírcing; gas-

patxo; fàtua; buldòzer; dòping; flaix; clic; mòdem; emo-

ticona.

12. a) ciberassetjament escolar; b) programari maliciós; c) la

facturació; d) galetes; e) xilis de Jalapa; gestor de comuni-

tats.

13. vegà, ravioli, tofu, papaia, xauarma, creps, viral, bloguer,

repiuL’lat, ciberespai, clicar, micromecenatge, transfòbia.


15. a) esprai; b) eslògan; c) esmaixada; d) esprint; e) esmò-

quing; f) estèreo; g) estic; h) estoc.

16. caiac, kafkià, kàiser, quetzal, cangur, kazakh, quítxua, ca-

noa, kendo, karaoke, kurd, caqui, coala, kiwi, copyright, qui-

buts, quètxup, karate, quimono, kamikaze, kantià.

17. a) Khan. b) kharja, moaixakha. c) khàzar. d) khi.

18. [v]: wagnerià, watt, wolframi.

[w]: wahhabisme, waterpolo, walkie-talkie, web, western,

kiwi.

19. best-seller; Dalai-lama; gintònic; càmera; Bloody Mary;

trompe-l’oeil; tutti frutti; vademècum.

20. a) l’és; b) n’ha; c) hi; d) ‘n; e) l’hi; f) s’hi; g) m’hi; h) hi; i) hi; j) en.


22. b) em fa mal...; d) Ens han dit...; h) No em crec... j) en vull dos.

23. a) L’any passat hi acostumaves a passejar. b) Els pares s’hi

van quedar quan el sentiren cantar. c) El secretari general

ho valora molt positivament / hi valora això que has dit. d)

No, no els són. e) Vol s er escriptor però només en fa a es-

tones perdudes. f) Penses que el virus el va introduir ell,

però no en tens proves. g) Si penses que pots arreglar el

partit, fes-te’n militant. h) Sempre acabe fet pols de l’entre-

nament, tu no hi acabes?

24. a) Us les serviren de mala gana. b) Demà us n’hi durem. c)

Sempre li n’hi fa moltes. d) Els n’hi donaren. e) Normalment

n’hi parlem. f) Els n’hi regalen. g) Posa-li-n’hi, per favor. h) Li

n’hi comprarem un.

Unitat 8: Una societat ben teatral

1. 6, 1, 2, 3, 5, 4.

2. És un teatral. Resposta oberta. (Possibilitats.) És un gènere

literari que es caracteritza perquè està escrit per a ser re-

presentat. L’autor desapareix i cedeix la seua veu als per-

sonatges, que hauran de ser interpretats per actors, amb

vestuari, escenografia, il·luminació, música...

3. a), b), c).

4. Resposta oberta.

5. a) com un campanar. b) com una vella. c) que un allioli. d) com

la paret. e) que les aranyes. f) com un ase. g) que un all. h) com

l’aigua. i) com un fus. j) com un dia sense pa. k) com un dimoni.

l) com una mà.

6. Resposta oberta.

7. 1. gaudiment. 2. hedonisme. 3. arrodoneix. 4. combatre.

5. propensió. 6. impulsivitat. 7. endeutament. 8 bucle.

8. 4, 7, 8, 11, 3, 2, 9, 1, 5, 6, 10.

9. a) 7; b) 3; c) 5; d) 1; e) 8; f) 2; g) 6; h) 4.

10. a) No es va inscriure a temps; per tant, no va poder fer el

curs. b) València, que és una ciutat mediterrània, rep una

gran quantitat anual de turistes. c) Josep i Maria han fet les

10

SOLUCIONARI


paus i han evitat conflictes. d) El secretari va dir: «Cal sig-

nar els documents». e) El professorat preferia fer jornada

continuada i l’alumnat, jornada partida.

11. Ulterior: que es fa o ocorre després d’una altra cosa. Sè-

nior: d’edat superior. Superior: d’un nivell més alt. Júnior:

d’edat inferior. Major: més gran. Millor: més bo.

12. a) major; b) sènior; c) ulteriors; d) júnior; e) superior; f) in-

ferior.

13. (Possibilitats.) superconegut, repassat, superexposat, ultra-

curt, reposat, ultrasensible, arximilionari, hipertens, reei-

xit, supercuidat, hiperrealista, ultracorrecció.

14. Celebèrrim: molt famós. Paupèrrim: molt pobre. Ubèrrim:

molt fèrtil. Libèrrim: molt lliure. Acèrrim: molt tenaç. Mi-

sèrrim: molt miserable. Salubèrrim: molt salubre. Pulquèr-

rim: molt net.

15. a) hagueres fet / hauries emportat. b) vinga. c) acudeixen.

d) aconseguirà. e) assistiria. f) hagueres. g) aprovaria. h)

vindrà.

16. a) haguera arribat, s’hauria assegut. b) s’enfonsara / s’en-

fonsaria. c) afectarà / afecten. d) haguera planificat, s’hau-

ria enfonsat. e) s’hagueren elevat, hauria disposat.


Unitat 9: Fes la motxilla!

1. Resposta oberta.

2. b), c), c), a), a).

3. Tenen molta importància perquè les imatges poden mos-

trar els productes (o en aquest cas, els llocs) que volen

promocionar els fullets. En el cas d’aquest text, la imat-

ge pot ajudar el turista a saber si vol o no visitar aquesta

ciutat.

4. Està escrit en català oriental. Podem veure-ho per la tria

d’algunes paraules (sortida, darrera, indret…) i per l’accentu-

ació oberta de la è de la paraula interès.

5. Resposta oberta.

6. a) Una clienta telefona a un càmping perquè vol que li tor-

nen els diners d’una reserva. Quan van arribar al càmping,

aquest no era com semblava en la pàgina web (la piscina

estava avariada i la parcel·la que els havia tocat no tenia

cap ombra) i decidiren anar-se’n. Sembla que sí que se so-

luciona perquè l’encarregat li assegura que li tornaran els

diners. b) La grava per a tindre una prova de la seua recla-

mació i poder justificar que li tornen els diners a la clienta.

c) Sí, semblen molt respectuosos. Se saluden de manera

cordial en començar a parlar i, en cap moment alcen la veu

ni es posen nerviosos. d) Recepció, parcel·la, tenda, ten-

dal, piscina.

7. Resposta oberta.

8. *Castilla y León Castella i Lleó; *Samora Zamora; *Ávi-

la Àvila; *Soria Sòria.

9. Resposta oberta.

10. ruta, guia, mitja pensió, hotels, comoditats, suite. 11. Es pronuncia en castellà el topònim Barcelona; el topònim

Milà es diu en italià (Milano) i, el topònim Nova York, la pri-

mera vegada que apareix, es diu en castellà: Nueva York.

12. Xile, Algèria, Hongria, Bolonya, Moçambic, Ginebra, Mon-

tenegro, Atenes, Rússia, Haití, Txèquia.

13. Resposta oberta. El fullet ha de incloure aquests topònims:

Màlaga, Cartagena, Barcelona, Marsella, Niça, Gènova,

Nàpols i Palerm.

14. sembla, contemplàvem, tribus, passejaven, havent, auto-

mòbils, avançaven.

15. Paraules que s’escriuen amb b davant de l: sembla. Termi-

nacions de l’imperfet d’indicatiu: contemplàvem, passeja-ven. No compleixen cap norma ortogràfica: tribus, havent,

automòbil. 16. País Basc, calvície, l’Havana, Còrdova, herbes, probable,

comprove.


18. a) Parlen dues persones que es troben en el control de pas-

saports d’un aeroport. b) La policia és d’Alcoi i el passatger és

de Barcelona. c) Diferències fonètiques: les vocals àtones: la

valenciana pronuncia [dukumentasió] (i no [dukuməntəsió])

i el català pronuncia [əkábu] (i no [akábo]); el català pronun-

cia fricatives aquestes palatals sonores: jo, agent i jornada; la

valenciana pronuncia africada la palatal sonora de Gimeno.

Diferències morfosintàctiques en les terminacions verbals:

acabo, busco, tingui… Diferències lèxiques: per favor / si us plau; hui / avui.

19. Aquestes són les lletres que representen sons diferents en

un parlant del bloc oriental i en un del l’occidental: La fage-

da d’en Jordà, un bosc de faigs que creix prop de la ciutat

d’Olot, a Girona, és un lloc meravellós per a passejar.

20. 1) que; 2) amb qui / amb el qual; 3) on, en els quals; 4) dels

quals; 5) que; 6) el que.

21. que portava…: relatiu que fa la funció de CD. Quin plaer…:

exclamatiu que fa la funció de CN. on havíem quedat…: re-

latiu que fa la funció de CC de lloc. Quant tardaria…: in-

terrogatiu que fa la funció de CC de temps. on dimonis…:

interrogatiu que fa la funció de CC de lloc; el substantiu

dimonis s’utilitza per a reforçar l’interrogatiu en aquest

cas. que havia fotocopiat…: relatiu que fa la funció de CD.

en què, finalment…: relatiu amb la funció de CC de temps.

22. a) Ha demanat els fulls de reclamació la dona a qui li havi-

en donat la pitjor habitació. El relatiu fa la funció de CI en

l’oració subordinada. Per tant, el pronom li sobra. b) Van

11

SOLUCIONARI


anar a un restaurant on hi havia bufet lliure. El relatiu fa

la funció de CC de lloc. No sobra el pronom hi perquè,

en aquest cas, no substitueix res, sinó que forma part del

verb haver-hi. c) Eren a la platja, jugant a les pales amb

uns amics amb els quals hi havien arribat. El relatiu fa

la funció de CC de companyia. En aquest cas, entenem

que sobra el pronom feble hi si substitueix aquest ma-

teix complement de companyia. No obstant, no sobraria

si considerem que substitueix un CC de lloc (havien arri-bat a la platja hi havia arribat). e) Són unes festes de les

quals n’estic farta. El relatiu fa la funció de complement

de l’adjectiu (farta de les festes); el pronom en sobra per-

què fa aquesta mateixa funció. d) Aquella és l’agència de

viatges de la qual et (te’n)vaig parlar. El relatiu fa la fun-

ció de CRèg. (et vaig parlar d’aquella agència); el pronom en

sobra perquè fa aquesta mateixa funció. e) És l’oficina de

turisme on li contaren quin era el millor itinerari cultural.

El relatiu fa la funció de CC de lloc. El pronom feble li no

sobra perquè està substituint un CI (a ell o a ella). f) Va fer

un descans, aprofitant el qual vaig eixir de la sala. Aquest

és un cas especial d’ús de relatius ja que apareix darrere

d’un verb. En aquest cas, fa la funció de CD (aprofitant el descans).

23. Entràrem al museu de què tant n’havíem sentit parlar. La

cua que vam trobar en arribar era tan llarga que hi esti-

guérem drets més de 45 minuts que dedicàrem a llegir la

guia. Les sales per on hi vam deambular tot el dia, mereixi-

en aquella espera: vam veure vertaderes obres d’art; obres

que només es poden veure en llocs com aquest. N’hi ha

que pensen que això no són vacances, però jo no hi estic

d’acord. Com jo, n’hi ha qui pensa que no hi ha millor mane-

ra de passar un dia del mes d’agost.

24. a) Sempre recordaré el semestre que vaig viure a Roma. /

Sempre recordaré el semestre en el qual vaig viure a Roma.

b) Era just l’hora en què començaria la visita nocturna. / Era

just l’hora que començaria la visita nocturna. c) Ella entrà

de sobte en el vagó en què havia pujat jo. / Ella entrà de

sobte en el vagó on havia pujat jo. / Ella entrà de sobte en

el vagó en el qual havia pujat jo. d) Aquell era el bar en què

ens vam veure per primera vegada. / Aquell era el bar en el

qual ens vam veure per primera vegada.

Repàs 7-8-9

1. Resposta oberta.

2. (Possibilitats.) b) Que content que estic que vingues amb

nosaltres de viatge. d) Només va entrar a classe va exigir

que apagàrem els mòbils. f) La setmana passada vaig veure

una funció de teatre i la recorde molt bé. h) La cap de per-

sonal m’ha preguntat: «Quan faràs les vacances?».

3. 1. a.; 2. a.; 3. c.; 4. a.; 5. b.; 6. a.; 7. c.; 8. a.; 9. c.; 10. a.

4. El consumidor del futur és una persona inquieta i incon-

formista, fidel a les marques, però que asovint sovint no

es queda satisfeta en amb la primera opció. És una per-

sona que sol ser immigrada, cada vegada més gran, que

viu sola en un percentatge elevat i està aborrida avorri-

da amb el model de compra actual. Aixina Així ho deter-

mina un estudi que s’hi s’ha presentat al saló Alimentà-

ria. El informe L’informe reflecteix un fet ja ha conegut,

que és que la societat canvia a ritmes vertiginosos i cada

vegada n’hi hi ha més gent gran, sola i, també, més im-

migració.

L’estudi «Demandes del comprador del futur», qui que

s’ha presentat a Alimentària, concloeix conclou que, a

grans trets, el nou consumidor busca una oferta innova-

dora, tindre més informació sobre el producte i espera fa-

cilitats alhora a l’hora d’aconseguir-lo, principalment amb

establiments que ofereisquen oferisquen més comoditat.

Com a possibles solucions a aquestes inquietuds, l’in-

forme, que ha elaborat l’empresa Taylor Nelson Sofres,

proposa que se es gestionen les cues, per a eliminar la sen-

sació de pèrdua de temps a l’hora d’anar a comprar. També

se suggereix l’ús dels carrets intel·ligents, com el qual que

s’ha presentat al mateix saló, que poden calcular el cost de

la compra i també són més fàcils de moure.

5. Resposta oberta.

Unitat 10: Amb molt de gust

1. Resposta oberta.

2. Està escrit en primera persona. Roger Compte és periodis-

ta, i al seu bloc escriu principalment sobre restaurants, vi-

atges i sèries de televisió. El text va adreçat al seguidors del

seu bloc («si mireu la fotografia», «si pareu per València»).

L’acompanya la seua dona. Trien el menú curt que costa 85 €.

3. Sí que ha sigut una bona experiència: «vam quedar fantàs-

ticament», «Em va entusiasmar especialment...», «El vam

felicitar...»...

4. En la primera part (1r i 2n paràgrafs) Roger Compte expli-

ca perquè estava interessat a visitar el restaurant de Ri-

card Camarena a València. Aquesta seria la introducció.

12

SOLUCIONARI


A continuació, en el nus conta l’experiència al restaurant.

Finalment, en els últims dos paràgrafs fa una mena de con-

clusió.

5. Compartir amb els lectors la valoració sobre la cuina de

Ricard Camarena.

6. El text està escrit en la varietat oriental. (Possibilitats.) Or-

togràfics: conèixer, vuit, cafè... Morfològics: llegeixo, cai-

guin, hagués, dono... Lèxics: tomàquet, pebrot, pastanaga,

patata, llimona, xai...

7. Caldos: en cursiva perquè és el títol d’un llibre. habanero / tipu naan / fours / Bonus-track: en cursiva perquè són parau-

les en una altra llengua. La Vanguardia: en cursiva perquè

és el títol d’un diari. Olleta de verdures: en cursiva perquè és

el títol d’un blog.

8. Resposta oberta.

9. creïlla: patata; llima: llimona; tomaca: tomàquet; pimentó:

pebrot; corder: xai; carlota: pastanaga; pistatxo: festuc.

10. a) Per més que ho intente, no m’agraden les llentilles. b)

Amb una llesca de pa amb tomaca i una truita tinc prou per

a sopar. c) Recorda’t d’agafar bajoquetes a la parada del

mercat. d) Com pot ser que t’agrade tant l’abadejo? e) El

meu peix preferit és la cavalla. f) Aquests fesols estan molt

farinosos. g) L’ensalada porta dacsa? h) És difícil trobar ba-

cores o n’hi ha a les botigues? i) Vaig provar de fer una cre-

ma carabassí i em va quedar aigualida.

11. monyica / canell; granera / escombra; bescoll / clatell; me-

lic / llombrígol; roig / vermell; espill / mirall; calcetins / mit-

jons; rabosa / guineu; camperol / pagés.

12. a) Li fa mal el bescoll i la monyica del braç dret. b) Quan

acabes d’agranar, deixa la granera al lloc. c) Hui després

d’alçar-nos hem eixit a passejar. d) A la vesprada compra-

ren una cuixa de titot per al caldo. d) La iaio vol que vages a

comprar ametles torrades. Ara et donaré diners.

13. canviar-se, verdureries, arròs, hora, pernil, roig, afigen, mi-

nuts, sal, creïlla, vegetarià.

14. bollir, rostir, fregir, sofregir, gratinar, fumar, arrebossar.

15. Gurmet: Persona que sap distingir i apreciar la bona cui-

na i els bons vins. Gormand: Que li agrada menjar bé i amb

plats bons i abundants. Sibarita: Que té (una persona) uns

gustos molt refinats, que sent inclinació pels plaers luxo-

sos, per una vida regalada i còmoda.

16. a) butlleta. b) enrotlles. c) guatla. d) motle. e) vetlar. f) rat-

lladura. g) bitllets. h) rutlen. i) bitlletera.

17. (De dalt a baix i d’esquerra a dreta.) 2, 4, 2, 2, 2, 2, 2, 4, 2, 1, 2,

4, 4, 1, 4, 4.

18. a) vil·la. b) vila. c) anul·lar. d) anular. e) rebel·lar. f) revele.

g) desvetlat. h) desvelat.

19. Resposta oberta. Cap d’aquestes paraules porta l final en

castellà.

20. a) En aquell restaurant de Bonrepòs i Mirambell vaig conéi-

xer una parella d’Edimburg. b) Em commou visitar la tomba

de ma tia Gemma. c) La informació de què disposa la policia

és ínfima, i algunes dades són inventades. d) L’ànec confi-

tat m’ha inflamat l’estómac; prendré una infusió digestiva.

e) El nombre d’immigrants ha minvat des que va començar

la crisi. f) Una de les menges més delicioses és la samfaina.

g) Aquella casa tan immensa fa xamfrà i s’ha convertit en

bé d’interés cultural. h) Gutenberg va inventar la impremta

en el segle XV. i) La premsa ha condemnat l’atemptat. j) Fes

uns quants exercicis mnemotècnics i triomfaràs a l’examen

teòric.

21. dèiem, feien, cantaren, eixírem, temérem.

22. a) estava, era. b) hi havia. c) era. d) hi havia. e) era, estava.

f) era, estava. g) estaven, estaven. h) hi havia. i) eren.


Unitat 11: Faena feta, diners aguaiten

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3.

1FALS. Beneficia les dues parts, els aprenents i els res-

taurant mateix.

2 VERTADER.

3 NO CONSTA.

4 NO CONSTA.

5FALS. La polèmica de l’article qüestionava el bon trac-

te que rebien els practicants en alguns restaurants.

6 VERTADER.

7 VERTADER.

4. Montar un follonaco equival a montar follón, o a montar un pollo. Significa provocar un aldarull, muntar un ciri, armar un sagramental, armar un sidral.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

7. a) Tothom pensa que és més còmode llegir en llibre electrò-

nic que en format tradicional. b) Trobareu tot allò que bus-

queu a la base de dades de la xarxa de biblioteques munici-

pals. c) És molt habitual parlar de subcontractació en el món

de les empreses modernes. d) La dona del cinquè ha deixat la

faena perquè l’han contractada com a gestor de comunitats.

e) Encara esperem que ens envieu el correu electrònic per

a poder accedir al nostre compte. f) S’ha fet molt famosa i ara

tot el món vol fer-se autofotos amb ella i fer-se’n seguidor.

13

SOLUCIONARI


8. AGM: aliment modificat genèticament. TIC: tecnologies

de la informació i la comunicació. IVA: impost sobre el va-

lor afegit. BTT: bicicleta tot terreny. R+D: recerca i desen-

volupament. ONG: organització no governamental.

9. a) taloner o talonador, sí que està acceptat. b) No està

acceptat. El terme acceptat és estat de la qüestió, que és

l’examen documental exhaustiu que es fa d’una matèria

determinada, generalment com a pas previ d’un treball de

recerca. c) El terme acceptat és estira-i-arronsa o estira-i-amolla. d) No és correcte, el terme adequat és tancaments metàl·lics. e) No és correcte, el terme correcte és línia per-manent. f) És correcte.

10. a) acolliment. b) sinistralitat. c) frau. d) ergonòmica. e) zel.

11. a) adherit. b) emoluments. c) l’assetjament. d) cessionari.

e) falta.

12. Finiquito: liquidació. A destajo: a destall. Despido: acomi-

adament. Desahucio: desnonament. Desempeñar: desem-

penyorar, exercir. Disfrute: gaudi. Ganancia: guany. Mer-

ma: minva, minvament. Quiebra: fallida.

13. (De dalt a baix i d’esquerra a dreta.) engolíeu, assembleària,

cinquantenari, podrida, ineptes, perplexos, tolidura, ebe-

nista, infermers, joventut, mundialment, saurina, sospita,

mol·lície, curvilínia, pèndol, rigorós, polvoritzador, disfres-

sades, Renaixement.

14. a) A la fàbrica van descobrir que endolcien les pastes amb

xarop d’agave. b) Sempre és millor que collim els albercocs

abans que el fullatge siga massa espés. c) M’agrada tindre

orquídies perquè no són plantes que produïsquen molta

brutícia. d) L’assassí s’afaitava cada matí amb una expres-

sió de melancolia que ens esgarrifava. e) Vosaltres aneu-

vos-en quan vulgueu, però no oblideu prendre el desdejuni

abans d’eixir. f) Hi ha qui pensa que les cadenes de muntat-

ge no són fonamentals per als treballadors.

15. a) El sergent va dir al presoner que... b) Com que no funci-

onava la llanterna, vam... c) S’estimava més una cerimònia

molt senzilla perquè... d) L’àvia sofria diabetis però sempre

que podia... e) Cap parent nostre ha... f) La supèrbia d’algu-

nes persones em sembla...

16.

aladroc OBERTA Joel OBERTA

jota TANCADA hereva TANCADA

mou (del verb moure) OBERTA beu (del verb beure) TANCADA

tova OBERTA/TANCADA selves TANCADA

moix TANCADA encendre TANCADA

sostre TANCADA bèstia TANCADA

moble OBERTA pou TANCADA/OBERTA

toix TANCADA congost TANCADA

esmicola TANCADA hotels TANCADA

17. a) El meu gendre Samuel (oberta) es passava el dia mirant

sèries (tancada) a l’ordinador. b) L’hotel belga (tancada)

tenia uns vistes d’un pou amb forma de sèpia (tancada).

c) Gabriel (oberta) s’havia comprat una casa que tenia les

habitacions plenes (tancada) d’herba (tancada). d) L’hereu

(oberta) del comte es passejava per uns carrers molts an-

gosts (tancada). e) A l’escola la Imelda (oberta) es queixava

perquè (tancada) tothom li deia que era una moixa (tanca-

da). f) El xanglot (tancada) li va desaparéixer quan va tastar

les postres (tancada) més bones de tota la zona (tancada).

18. a) L’últim rebut corre a càrrec nostre. b) Oficiaren una ce-

rimònia a l’aire lliure en honor seu. c) Si veus ta mare, fes-li

un bes de part meua. d) Han signat un acord en favor nos-

tre. e) Estava ple d’estudiants italians al voltant nostre.

f) Els rebuts del telèfon estan a nom meu.

19. Hola Remei,

Ja hem rebut els pressupostos. He de dir que n’estem

molt satisfets, tot i que hem estat ajustant-los a la nova

normativa. L’última proposta no ens acaba de convéncer.

Ja sé que és una proposta potent i que és la més seriosa

de totes de què hem parlat, però voldria/vull comentar-te

que no està molt ben ajustada a tot allò que esperàvem de

l’empresa i que en preferim una de nova.

És important reconéixer que tindre cinc sucursals tan

menudes que es troben totes en un radi de tres-cents me-

tres no ens sembla molt rendible. Ens agradaria que ho es-

tudiàreu detalladament.

Una abraçada,

Ignasi Roig

20. a) L’apassiona la seua faena. (T). b) Haurem d’apel·lar

contra aquella reclamació. (I). c) Va cessar en el càrrec la

setmana passada. (I). d) Va carregar la culpa tota la seua

vida. (T). e) El rector ha delegat un vicerector. (T). f) Descui-

da la família contínuament. (T). g) Volem recórrer contra

la sentència. (I). h) M’he quedat un dels cadells que teníeu.

i) S’ha legislat poc en això. (I). j) No va complir la paraula

14

SOLUCIONARI


com havia dit. (T). k) Sempre m’oblide de felicitar mon iaio.

(oblidar-se és intransitiu, però felicitar és transitiu). l) Això

no el preocupa gens. (T).

21. c), c), b), b), b), a).

22. a) m’imagine / s’imagina / ens imaginem / s’imaginen. b) ha

anat. c) prenc / prenia. d) calla.

Unitat 12: Un món millor

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. b), b), a).

4. Posar en pràctica: implementant. Tots els habitants: el glo-

bal de la població. Limitades: restringides. Sota la seua res-

ponsabilitat: a càrrec. Totes: el conjunt de. Fixar l’atenció:

posen el focus.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Jesús Tuson parla d’abús quan s’usen els eufemismes per a

amagar o endolcir la realitat. Resposta oberta.

9. Eufemismes del llenguatge quotidià: cec invident; parir

donar a llum; mort defunció; vell ancià; morir ex-

pirar; paralític minusvàlid; vàter lavabo; boig dese-

quilibrat.

Eufemismes del llenguatge políticament correcte: vaga

conflicte col·lectiu; guerra conflicte armat; presó establi-

ment penitenciari; autodeterminació dret a decidir; geno-

cidi neteja ètnica.

10. (Possibilitats.) a) un genocidi; b) ha mort; c) acomiada-

ments; d) guerra; e) decreixement / crisi / recessió; f) pre-

sos, presó.

11. anar borratxo en estat d’embriaguesa dur un pet com

un piano; boig discapacitat mental tocat de l’ala; tin-

dre relacions sexuals fer l’amor fotre un clau; penis

membre piu; morir traspassar anar-se’n a l’altre bar-

ri; embarassada en cinta bombo.


13. a) s’eradicara; b) multiracial; c) corintis, trirrem; d) d’inter-

regne; e) vicerector, busca-raons; f) soca-rel, contrarevolu-

cionaris; g) neorealista, irrompre. h) interracials, extraradi;

i) surrealistes, irracionalitat; j) quadrireactor.


15. Trirrem: embarcació amb rengles de tres rems. Furriera:

caporala que administra una companyia. Prorrompre: ei-

xir abrivadament (els soldats). Suprarenal: Situat damunt

del renyó. Prerrogativa: privilegi, exempció. Polirítmia:

ús simultani de ritmes diversos. Arizotònic: que no por-

ta accent. Erupció: dejecció de lava. Monorim: que conté

una sola rima. Ornitorinc: mamífer de l’ordre dels mono-

tremes.

16. Els diners amb què havien de comprar els mobles de la

residència havien desaparegut dels comptes de centre.

Des d’un primer moment se sospitava que devia ser un

nou cas de corrupció, però ningú gosava prendre les me-

sures necessàries. Els membres de la nova direcció havien

brandit amb orgull la seua suposada honestedat i ara es

trobaven que ells tampoc estaven lliures d’aquesta xacra.

O potser sí que ho estaven, perquè quan van cridar els

encarregats de la gestió econòmica per tal que aclariren

la situació, varen vore que n’hi passava alguna. Era im-

possible que ningú en sabera res i que, de sobte, en sen-

tir soroll de sabres, tots tingueren alguna cosa a dir, algú

a qui acusar. Aleshores les sospites es varen dirigir cap

a l’oficina econòmica i, sobretot, cap als interessos bor-

saris i l’afició al joc de l’encarregat de les finances de la

residència. Va ser un miracle que els diners desviats pel

jove economista hagueren duplicat el seu valor. El jutge

així ho va considerar i li va estalviar la càrcer a canvi que

tornara amb escreix la quantitat desviada, la qual cosa va

permetre que el centre comprara un mobiliari de molta

més qualitat.

17. a) hemisferis. b) quarta part. c) dècada. d) dotzena. e) mi-

lers. f) trimestre. g) tercet. h) desenes. i) cinquena part.

j) terços, mig. k) decasíl·lab. l) una quarta i mitja. m) mil-

lèsimes hi ha en huit dècimes. n) centenar.

18. diferents, diverses, meitat, dos, menys, D’altra, cada, un,

cap, algunes, moltes de.

Repàs 10-11-12

1. b) sengles. d) d’altri. f) aquestes. h) Si no. j) són a la sala de

reunions. l) explicant / i explicava.

2. 1. milers; 2. Se’ls; 3. es; 4. gamma; 5. hi; 6. uns; 7. en; 8. re-

ben; 9. a més, 10. màster.

3. pobresa, precarietat, cicle, estatal, habitatge, dignes, tri-

mestralment, ocupació, diverses, assalariats, qualificació.

4. Resposta oberta.

15

SOLUCIONARI


Unitat 13: Cultura accessible

1. Resposta oberta.

2. F, V, V, F, V, F.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. En la versió impresa d’octubre 2017 hi ha una errada i la paraula parabola s’ha canviat per patrimonium.

llatí valencià C P llatí valencià C Pinstitutio institucions spoliatio espoliaciópatrimonium patrimoni sĭgna senyespopŭlus poble artĭcŭlus articlepraejudicium perjudici contributio contribució

9. càtedra (cultisme) / cadira (patrimonial); nodrir (patrimo-

nial) / nutricional (culte); orella (patrimonial) / auricular

(culte); directe (culte) / dret (patrimonial); pugna (culte);

puny (patrimonial); ciutat (patrimonial) / civilitzat (culte);

lletra (patrimonial) / literari (culte); rotació (culte) / roda

(patrimonial).

10. (1) clics; (2) reinventa; (3) difuminen; (4) disruptiva; (5) ge-

neració; (6) difusió; (7) entramat; (8) destriar; (9) reclam;

(10) audiència.

11. (Possibilitats.) cervell, provar, moviment, núvol, berruga,

corb, escrivia, jove, home, ploma, dolç, pols, sorgir, títol.

12. a) hibernació; b) labial; c) mucositat; d) vulcanisme; e) bu-

cal; f) curvilini.

13. 1. lapsus; 2. genotipus; 3. porus; 4. fetus; 5. rictus.

14. holocé, holograma, hidròfon, hidròfob, hexagonal, hexa-

cord, aprehendre, subtrahend.

15. a) pudor de suor. b) correus per enviar. d) vaixell de vapor.

f) olor de gas. g) diferents de les meues.


17. a) cap; b) per a; c) com; d) Fins; e) per a; f) per; g) fins; h) per a.

18.

a amb de en perresignar-se

aspirar

contribuir

procedir

negar-se

sotmetre’s

estar d’acord

parlar

adonar-se

acomiadar-se

beneficiar-se

dubtar

oblidar-se

ocupar-se

prescindir

dependre

desfer-se

fiar-se

parlar

consistir

confiar

fixar-se

incidir

influir

preocupar-se

interessar-se


Unitat 14: Amb tots els mitjans

1. Resposta oberta.

2. a), b), c), c).

3. Vol dir que, en tots els contextos que no siguen formals,

s’utilitzarà la forma vos davant del verb, els verbs incoatius

acabats en -ix i els demostratius simples.

4. És un text objectiu perquè en cap moment apareix l’opinió

de l’autora.

5. Resposta oberta.

6. a) Són companys de faena. Sembla que treballen en una

productora de programes audiovisuals. b) Sí, perquè te-

nen un ordre del dia ben establit, dos objectius clars, un

16

SOLUCIONARI


secretari que en prendrà nota i un horari fixat. c) El pro-

blema va ser que un dels companys no va rebre la convo-

catòria de la reunió i va arribar-hi molt tard. d) No estaven

d’acord sobre el tractament que li donarien a la secció d’es-

ports. Ho solucionen votant.

7. «Arribar a misses dites», vol dir ‘arribar molt tard’. «No em

feia el pes» vol dir ‘no em convenç’.

8. Resposta oberta.

9. a) L’exposició explica perfectament l’evolució de la humani-

tat des de la Prehistòria. b) Han agraït molt sincerament la

participació de tots en el programa. c) La recaptació de fons

per a no tancar l’espai ha sigut molt emotiva. d) M’agrada-

ria saber l’equivalència en dòlars de vint euros. e) No li han

perdonat mai la inversió en aquell producte.

10. Inauguració, producció, visita, clausura. Resposta oberta.

11. a) És un programa del cor, perquè estan comentant les fo-

tografies d’una boda d’una parella famosa. b) Meló, pàm-

pols, morros, en pilotes, estirar la pota.


13. *Vesprà vesprada; *pos doncs; *moatros nosaltres;

*l’equipo l’equip; *mogolló un muntó; *vellea vellesa;

*al sendemà l’endemà; *entraes entrades.

14. Gnom: ésser fabulós, que té poders màgics i viu als boscos.

Pterodàctil: dinosaure que va viure al Juràssic. Mnemo-

tècnia: tècnica per a desenvolupar la memòria. Psicòleg:

especialista en psicologia. Ptolemaic: que té relació amb

l’astrònom grec Ptolemeu. Tsarista: partidari del tsar o del

tsarisme.

15. addenda, sessió, addicional, suggeriments, addictius, sang-

glaçada, addictes, addictes, aflicció, accèssit.

16. 1. subbranquial. 2. feldspat. 3. molibdé. 4. apotegma.

5. tungsté.

17. Antidòping, rànquing, fúting, míting, càsting, dàncing.


19. Ø, d’, de, de, en, des del, fins a l’, per, Ø, de, a.


21. a) Si haguera sabut que era una llanterna de piles, no l’hau-

ria mullat. b) Per a berenar, vam prendre un gelat que feia

gust de plàtan. c) Si us dic la veritat, mai he tingut por de

res. d) Pots anar amb vaixell, amb avió o amb bicicleta; però

no t’ho prengues de broma.

22. El dia que guanyà el premi al millor blog informatiu, va ei-

xir d’entre les butaques del públic amb el cap acatxat. Va

avançar pel passadís amb uns passets curts; semblava que,

al mateix temps, dubtava d’ell mateix i hi (en ell) confiava,

s’amagava del públic i el (el públic) mirava… Del / Des del

principi de l’escala a / fins a l’escenari van passar més de

trenta segons.

23. pel mig de por medio; amb para con; per ell(a) ma-

teix(a) de por si; per a tota la vida de por vida; en-

tre por entre; de moment por de pronto. a) pel mig;

b) amb; c) per ella mateixa; d) per a tota la vida; e) entre;

f) De moment.

24. En totes les oracions sobra la preposició en, llevat de la d).

25. a) A Morella estàvem a cinc graus sota zero. b) On hi ha el

tornavís i les alicates? Al costat de la caixa de ferramen-

tes. c) Si et poses davall de l’ombra de l’arbre, estaràs més

fresc. d) Dalt no hi ha ningú; en cavi, baix la sala està de

gom a gom. e) Enfront de sa casa han inaugurat una cafete-

ria nova. f) Tu veus les coses des de l’òptica d’un professor.

g) Si ho consideres des de la meua perspectiva, veuràs que

no puc acceptar-ho.


Unitat 15: Tenim educació

1. Resposta oberta.

2. 1. a); 2. a); 3. b); 4. c).

3. No, sí, no, sí, sí, no, no, sí, sí.

4. Resposta oberta.

5. Vespra: Dia que en precedeix un altre determinat, es-

pecialment quan es tracta d’un dia de festa. Vespre:

Primeres hores de la nit. Esborrador: Utensili amb què

s’esborra, especialment una pissarra. Esborrany: Primera

redacció d’un escrit o d’un text, sobre el qual es poden

fer a posteriori les modificacions que calga a fi d’elaborar

la redacció definitiva. Posar: Fer que (algú o alguna cosa)

estiga en un lloc determinat on no estava, en una nova

posició, en un nou estat o d’una nova manera. Pondre:

Expulsar o depositar (els ous) les femelles dels animals

ovípars, especialment les aus. Passar, un astre, per davall

de l’horitzó. Soterrani: Espai o recinte d’un edifici situat

per davall de la rasant del carrer. Subterrani: Que està si-

tuat davall terra. Revelar: Fer conéixer (allò que es tenia

amagat). Rebel·lar: Refusar l’obediència a una autoritat

constituïda. Semblar: Paréixer. Tindre semblança a algú.

Assemblar-se: Tindre, dos o més persones o dos o més

coses, semblança entre elles. Seure: Estar, algú, sobre un

suport de manera que el seu cos descanse sobre l’extre-

mitat inferior del tronc. Asseure’s: Posar (a algú) sobre un

suport qualsevol de manera que quede descansant sobre

les natges.

6. A través de la finestra es podia endevinar la posta de sol.

Era una vesprada càlida de finals de l’agost i encara que a

l’altre costat, al lluny, es veia un gran aparat elèctric degut

a la tempesta que s’aproximava, encara feia molta calor. Es

17

SOLUCIONARI


va asseure, al costat de Miquel, que dormia en un llit am-

pli. Suava molt a causa de la febre tan alta i ella li aplicava

uns draps al front per a intentar baixar-li-la. Però era en va.

La febre no cedia, ni tan sols amb el vial que li havia posat

el doctor. La malaltia de Miquel anava guanyant terreny i

la batalla que estava lliurant l’estava deixant cada vegada

més dèbil... Enrere van quedar aquells dies de felicitat al

costat del seu estimat. Quin delicte hauria comés perquè

la vida la tractara així?

7. 1. b); 2. a); 3. c); 4. c).

8. avaluació competencial; aprenentatge cooperatiu; inno-

vació educativa; procés d’aprenentatge; fracàs escolar;

exposició oral.

9. Avaluació tradicional: suspens, sancionadora, qualificaci-

ons, mestre jutge, memoritzar, por. Avaluació reguladora:

estímul positiu, habilitat, reflexió, motivació, innovació,

valoració, mestre guia.

10. Porten h muda: holocaust, hendecasíl·lab, exhumar, pro-

hom, filharmonia, hipoglucèmia, sulfhídric, almohade, he-

patitis, Homer, hègira, hosanna.

Porten h aspirada: Honolulu, dírham, hobby, gihad, hawaià,

Sàhara, Helen, mihrab, suahili, Hollywood, haima, hippy.

11. Tot l’hemicicle es va adherir a la redacció del document

en què es prohibia la subhasta dels llibres que parlaren

amb vehemència de la història d’aquell famós científic

hedonista, conegut pels seus estudis exhaustius sobre

l’harmonia i la coherència en educació. Des de la seua

obra L’ou de Colom, inspirada en l’hospitalitat que li van

brindar a Bahrain, fins a la seua obra mestra, Un coet cap a Mart, serien donades a la Biblioteca Nacional d’Hèlsin-

ki, on s’exhibirien amb unes mesures de seguretat ex-

tremes.

12. a) Hom. b) aprehendre. c) ohm. d) ha. e) om. f) ah. g) hullera.

h) aprendre. i) ullera. j) a.

13. cogut, acut, cuit, llus, lluirà, acut, acudisc.

14. reflecteixen, ofereix, descobrisc, acovardisc: Formal.

traduïx, decidisques, preferisques: Informal.

servisca, sigut: Informal.

llueix. Formal.

15. a) s’engreixa. b) encreue’s. c) es va quedar. d) callara. e) t’as-

senta. f) m’imagine. g) es van riure. h) recolza.

16. et creuràs, eixia, he trobat, te’n recordes, s’ha llogat, s’ha

muntat, t’estàs, prendre, passares, t’ho, m’he.

Repàs 13-14-15

1. S’acosta l’estrena de les noves ràdio i televisió valencianes:

À Punt. Segons que ha explicat la directora general, Empar

Marco, abans d’acabar l’any ja veuran la llum la ràdio i la

web d’À Punt. Marco també ha anunciat que, «si no hi ha

imponderables», la nova televisió pública s’engegarà el pri-

mer semestre del 2018.

Al començament, a la web s’hi podran trobar sobretot

continguts infantils. D’una altra banda, la ràdio arrancarà

amb poques hores d’emissió. Hi haurà, per exemple, un

magazín en què es tractaran qüestions vinculades amb la

cultura i la societat.

El retorn de la ràdio i la televisió valencianes s’ha fet

públic a l’acte de presentació de la identitat visual d’À

Punt, al Jardí Botànic de València. S’hi ha presentat el lo-

gotip d’À Punt, format per una lletra A amb accent obert de

color blanc sobre fons negre. També s’ha estrenat el comp-

te de Twitter dels nous mitjans públics valencians, on es

pot visualitzar la identitat visual i la sintonia del canal.

2. 1. a.; 2. a.; 3. b.; 4. b.; 5. b.; 6. a.; 7. a.; 8. a.; 9. c.; 10. a.

3. clandestinitat, dilema, versió, grapat, autor, manifest, òbvi-

es, ressenyes, justícia, imprescindible.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

Unitat 16: Mou-te per la llengua

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. És un text en prosa. Proposa unes hipòtesis. La intenció

primera és comunicar idees. En general expressa predicci-

ons. L’autor exposa de vegades la seua opinió. Aporta raons

i arguments per a justificar la seua opinió.

4. F, F, V, V, F, F, V.

5. (Possibilitats.) a) Una llengua no és només un instrument

d’intercomunicació. c) Que les societats de la nostra part

del món siguen cada vegada més plurals –i s’hi parlen més

llengües- no implica... d) En les societats amb llengües

normalitzades, el plurilingüisme d’aquestes societats no

afecta...

6. Resposta oberta.

18

SOLUCIONARI


7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9.

manlleus

(dins del diccio-

nari normatiu)

barbarismes

(fora del diccio-

nari normatiu)

mots genuïns

làmpara link enllaç

ral·li puesto lloc

fulard cadera maluc

xassís arrepentir-se penedir-se

víking jefe cap

míting abarcar abastar

camerino

handbol

10. a) La decisió del govern en matèria lingüística va ser qua-

si unànime. b) L’equip d’arqueòlegs descobrí uns quants

documents amb errors mèdics dates de l’època medieval

tardana. c)Després de l’intermedi sonà la cançó «Love

Story» que comença amb una sisena menor descendent.

d) Tot i que era a la grada vint-i-dos, el concert li agradà

molt a la teua amiga. e) Escriu les anàlisis entre parèn-

tesis abans de dilluns. f) Com que han tallar la llum, no

puc esmolar la fulla del ganivet, perquè no m’hi veig. g) Si

hagueres estat més atent, el xiquet no hauria caigut del

tobogan.

11. apartheid amazic; periquito castellà; joia francés;

allegro italià; catifa àrab; ambaixada occità; airbag

anglés; saragüells neerlandés.

12. a) occità. b) arpità. c) romanx. d) asturlleonés. e) gal·lés.

f) bretó. g) caixubi. h) friülà. i) èuscar. j) aragonés. k) ama-

zic.

13.

[s] [z] [s] [z]asimètric ultrasò

brunz endinsar

bissextil nazi

trapezi prosseguir

dinosaure transsexual

isosísmic enfonsament

transatlàntic contrasenya

14. zitzània, discussió, assutzena, basar, arcabussos, cosac,

salpar, aranzels, ressuscitar, masmorra, safrà, sotsobrar,

exorcitzar, escissió, arrossos, atzucac, excepció, cuirassa,

pressentir, presagi, azalea, alferes, desolada, disenteria.

a) presagis, sotsobrar. b) alferes, cuirassa. c) basar, azalea /

assutzena. d) safrà, arrossos. e) salpar, aranzels. f) discus-

sió, atzucac. g) desolada, masmorra.

15. 1. c); 2. a); 3. c); 4. c); 5. c).

16. El monitor havia prohibit l’accés a la pista d’esquí per por

que no provocarà una allau. Els ecologistes sospitaven

que el govern no volguera deixar-los fora de la negociació.

Margaria temia que la seua sòcia no li amagarà la comp-

tabilitat de l’empresa. Amaga el regal de la teua germana

abans no arribe i el veja.



19. a) dempeus. b) enjorn. c) tothora. d) inclusivament. e) (sis

euros) i escaig. f) amb escreix. g) corrents. h) exclusiva-

ment. i) força.

20. a) en lloc, enlloc. b) a les hores, aleshores. c) en l’aire, enlaire.

d) potser, pot ser. e) sobre tot, sobretot. f) Per tot, pertot.

Unitat 17: Éssers polítics

1. Resposta oberta.

2. 1. c); 2. a); 3. a); 4. a); 5. c).

3. Resposta oberta.

4. Tecnocràcia: Sistema de govern en què els experts i els tèc-

nics de les diverses àrees tenen poder decisiu.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

7. Resposta oberta.

8. Resposta oberta.

9. Podem: 8 escons, 7,8 % de vots. Compromís: 18 escons,

17,3 % de vots. PSOE: 28 escons, 25,4 % de vots. C’s: 8 es-

cons, 7,3 % de vots. PP: 37 escons, 33,4 % de vots.


11. Metàfora: 1, 4, 6 ,7. Metonímia: 2, 3, 5, 8, 9, 10.

12. (Possibilitats.) a) obertament. b) Descaradament. c) molt bo.

d) sense diners.

13. poble (gent del poble), trompeta (persona que toca la

trompeta), plomes (ploma per persona que la utilitza), un

dues estreles Michelin (restaurant amb aquesta qualifica-

ció), Martín Codax (nom de la bodega fent referència al vi),

un bon ull (la part pel tot).

14. Dictamen: Resolució que fa una comissió o el ple de l’ajun-

tament sobre una proposició determinada. Vot a favor:

Acció en virtut de la qual una persona exerceix el dret de

19

SOLUCIONARI


sufragi favorable a una proposta. Acord: Resolució pre-

sa per una assemblea deliberant, una junta, un tribunal o

qualsevol altre òrgan col·legiat. Decret: Resolució del po-

der executiu de caràcter general. Moció: Proposició feta en

una assemblea, comissió o ajuntament. Contracte: acord

de dues voluntats o més adreçat a produir efectes jurídics.

15. coalició, bipartidisme, república, monarquia, tecnocràcia.

16. Hi ha una errada en la versió impresa d’octubre 2017.

L’enunciat correcte és: Barra les institucions o organismes

següents que no siguen d’àmbit provincial. Si cal, busca in-

formació en les pàgines web oficials.

regidoria, alcaldia, ajuntament, mancomunitat.

17. –Perdone, on és l’ajuntament de la ciutat?

–Sí, es troba en una plaça molt a prop d’ací... Veu? En

aquesta.

–I em podria dir si hi ha cap lloc interessant per a visi-

tar? Vaja, si no li fa res...

–És clar que no! Mire, allí prop hi ha un museu molt in-

teressant de veure.

–Ah, doncs... D’acord, moltes gràcies!

–De res! Adéu.

18.

LA SECRETàRIA GENERAL DE LA UNIVERSITAT JAUME I

SALUDA

L’Il·lustríssim Degà de la Facultat de Biologia Francesc Al-

belda Hernandis i li agraeix la col·laboració prestada per

l’Institut de Bioquímica, del qual és el president, en els ac-

tes d’obertura del curs acadèmic 2016-17.

TERESA M. PLANELLS I LóPEz

aprofita l’ocasió per testimoniar-li la seua consideració.

Castelló de la Plana, novembre de 2017

19. a) Enric Valor, escriptor i gramàtic valencià, va escriure

L’ambició d’Aleix i La flexió verbal, entre moltes altres obres.

b) Mentre estàvem veient l’òpera La Bohème, de Puccini, a

l’auditori es va escoltar algú que deia: «Oh, my God! It’s be-autiful». c) Després de tota l’argumentació que hi vaig fer,

el professor va dir: «Excusatio non petita, accusatio manifes-ta». d) Cada vegada que anem al japonés, Arnau demana

una safata de sashimi, una ració de maki i un plat d’ànec

lacat. e) La setmana passada, l’associació de veïns va pre-

sentar l’obra Un futur per al barri, que va tindre una gran

acceptació.

20. Durant els segles XIII-XIV, autors com Ramon Llull, Bernat

Metge o Francesc Eiximenis bastiren una rica varietat lin-

güística que esdevingué una clar referent per als escrip-

tors de l’època de plenitud. El segle XV es caracteritzarà

per la continuïtat de la koiné literària de la Cancelleria, per

la renovació humanística (Felip de Malla, Roís de Corella) i

per la incipient manifestació de tendències dialectals, sem-

pre dins d’una llengua culta molt unitària, com és el cas de

L’Espill de Jaume Roig, els escrits de sor Isabel de Villena o

la novel·la de Joanot Martorell, Tirant lo Blanc.

Si vols ampliar la informació del tema pots consultar:

SANz, ROSA i RUIz, FRANCESC (1990), Quadern d’activitats,

núm. 6, València, Tàndem Edicions.

DIVERSOS AUTORS. Temes teòrics. Llengua de Cou

Tàndem Edicions

21. (Possibilitats.) Vull que ingresses els diners de les comissi-

ons, si és possible hui mateix. b) Anirem fent passant els

convidats a la inauguració a mesura vagen entrant per la

porta. c) No tinc gens de ganes de festa. No obstant això,

eixiré perquè tu m’ho has demanat. d) El regidor d’esports

va accedir a aprovar la subvenció que li demanaven amb

la condició que el fill fóra l’entrenador de l’equip d’hand-

bol. e) El teu fill s’han tancat en l’habitació sense dir res.

Si vaig, li diré dos i dos quant fan. f) Si haguera sabut que

arribaves tard a l’aeroport, hi hauria anar a esperar-t’hi.

g) Et deixaré veure el teu programa preferit sempre que

acabes el deure, estudies i endreces la teua habitació.

h) Ahir, Jordi va saludar Bernat, però ell no el va veure, ja

que anava molt atrafegat. i) Quan arribeu a Brussel·les,

heu d’agafar un autobús que us deixarà a la porta de la seu

del Parlament Europeu. j) La sessió de la comissió d’inves-

tigació no va començar fins que no va arribar el portaveu

del grup majoritari. k) Exigisc una disculpa, senyoria, atés

que el diputat Fenollosa ha fet un comentari masclista i de

molt mal gust sobre la llargària de la falta d’una companya.

Quina vergonya!

22. a) Se’n va anar de festa i encara espere que me’n diga el

perquè. b) No sols m’ha dit que no aniria, sinó que m’ho ha

prohibit. Si no actuen demà, quedarem per a eixir a sopar

i a fer una copa. c) Mentre venia el cambrer, els amics ana-

ven decidint què prendrien. d) El diputat, però, no sabia el

tema que s’havia de tractar en la reunió. El president volia

fer un discurs més informal, però els assessors li aconsella-

ren el contrari.

23. a) El teu germà ha vingut perquè li deixara el meu llibre de

Biologia. Per què fas tothora la guitza als teus companys?

b) Jo em quedaré amb la mare si no podeu quedar-vos vos-

altres. c) Recorde que la mare, mentre feia el dinar, sempre

cantussejava. Mentre l’home indicava per on havia d’anar,

el lladre li estava furtant la bitlletera. d) Aquella casa era

gran, però molt gran!

24. però, Per què, perquè, per a què, perquè, Però, mentre,

sinó, Si no, mentrestant, perquè, mentre.

20

SOLUCIONARI


Unitat 18: Història dels fets

1. Resposta oberta.

2. 1. b); 2. c); 3. c).

3. martingala tripijocs; llogat noliejat; aspiracions vel-

leïtats.

4. És tracta d’una variació social, una forma característica

de parlar d’un grup, que genera una fraseologia i unes ma-

neres expressives significatives per al grup i que els di-

ferencia d’altres grups socials. Com que en aquest cas es

tracta d’adolescent, l’autor ho expressa escrivint aquest

fragment com si fóra un missatge de text escrit per un

adolescent.

5. Les dues novel·les narren conflictes. Resposta oberta.

6. ab – amb; evident – palés; àdhuc – fins i tot; ambdós – tots

dos; siga – sia; ensems – alhora; algun – qualque; cap a –

envers; el seu – llur; pus – més.

7. Juan Diego Botto; Céline Dion; Carlemany; El Quixot; Be-

net XVI; Karl Marx; la reina Beatriu; Fiodor Dostoievski;

Copèrnic; déu Apol·lo; la Ventafocs.

8. Adolf Hitler, Iossif Stalin, Francisco Franco, rei Joan, Joan

Carles.

9. a) viatge, viatjar, viatger; b) corretja, corretger, corretjut;

c) jutge, jutjar, jutgessa; d) botija, botiges, botijós; e) roja,

rogenc, rojor, roges; f) lletja, lletges, lletjor.

10. vaig /ʧ/; marxa /ʧ/; cotxe /ʧ/; enmig /ʧ/; franja /ʤ/; jove /ʤ/.

11. maneig manejar; tempteig temptejar; enuig enutjar;

rebuig rebutjar; arqueig arquejar; aleteig aletejar;

balbuceig balbucejar; cabreig cabrejar; desbloqueig

desbloquejar; cantusseig cantussejar; rastreig rastrejar;

degoteig degotejar; mareig marejar; bombardeig bom-

bardejar; fantasieig fantasiejar.

12. burgés; distingir; aliatge; majestat; xador; objecció; bateig;

txadià; xarxa; xenofília; txecoslovac; Jeroni; afegir; enut-

jar; agitar; genet; manejar; dejú; juliol; jéiem; peix; boxeig;

doblatge; despatx.

13.

Fonema Paraula

/ʤ/Joventut, gerani, jeroglífic, Jericó, injecció,

massatgista

/ʧ/ Xiquet, panxa, boig, xutar, xiulit, cartutx

/ʃ/ Eixugar, faixa, encaixar, eixugar, Moixent, aixella


15. a) Els adolescents tenen moltes preocupacions! b) Hi ha al-

guna cosa interessant en aquesta revista? c) No pots donar

els béns d’una altra persona sense el seu consentiment. d)

Es creu que les façanes de les cases s’han de protegir. e)

Has vist alguna cosa allà dins? f) Han comprat als bessons

un ordinador a cada un.

16. a) Disculpa, però tinc un poc de pressa per tornar a casa. b)

Correcta. c) Correcta. d) El teu amic es pensa que és impor-

tant i no ha fet res per a guanyar-se aquest reconeixement.

17. a) Has de menjar una mica, encara que no tingues fam. b)

Com que / Atés que no has vingut a dinar, t’has quedat

sense pastís. c) No podem anar a veure’t ja que / perquè no

tenim cotxe.

Repàs 16-17-18

1. Resposta oberta.

2. b) Es. d) cada un un exemple de projecte cultural d’àmbit

local. f) encara que, en ocasions. h) alguna història d’aques-

tes. j) a. l) gust.

3. La tardor passada es detectava a les balears Balears el pri-

mer brot de Xylella fatidiosa (xilel·la), concretament al no-

vembre. D’aquesta manera, el conegut com a Ebola de les

oliveres, que ha fet estralls a Itàlia des de des que van sal-

tar les alarmes fa cuatre quatre anys, arribava a Espanya. La

pròxima parada, per una qüestió de proximitat, podia ser

la Comunitat Valenciana, i així ha segut sigut. Alacant, on

fins ara se’n se n’han detectat tres brots, ha esdevingut la

porta d’entrada en terres valencianes d’aquesta bactèria

d’aquest bacteri tan perillosa perillós.

La xilel·la es va detectar per primera vegada a la Pe-

nínsula al juny –concretament al Castell de Guadalest–,

tot i que ja deu de deu fer temps que està present al camp

valencià. Els armelers ametlers en va van ser els primers

hostes. Hi ha, però, més de 300 espècies susceptibles de

veures veure’s afectades per la xilel·la (a Espanya en po-

dem trobar més d’una centena un centenar), entre les que

quals hi ha alguns conreus tradicionals valencians com

l’olivera, els cítrics, els cirerers o la vinya. Dilluns passat,

la Conselleria d’Agricultura, que dirigeix Elena Cebrián, va

anunciar que n’havia detectat un tercer brot en 26 parce-

les parcel·les de la zona delimitada i als voltants, també en

armelers ametlers. En total, fins ara se n’han detectat 40

positius en aquests tres brots, tot i que en molts altres el

test ha estat negatiu.

4. irreconciliables, quelcom, perspectiva, considerar, patolò-

gica, actuals, solament, benestar, tanta.

5. Resposta oberta.

De dalt a baix2 SOLUCIONARI De dalt a baix iell 2 Unitat 1: Múltiples variables 1. Resposta oberta....

Documents

Transcript of De dalt a baix2 SOLUCIONARI De dalt a baix iell 2 Unitat 1: Múltiples variables 1. Resposta oberta....