DE JEREZ A EIVISSA

Per Alba Reyes Palerm

La meva àvia, Pepa Reyes Velazquez, va emigrar de Jerez, del seu poble, aquí a Eivissa.

Va decidir emigrar a Eivissa perquè no deixava gran cosa, enrere, ja que no tenia relació amb

cap familiar, ni amb el pare dels seus fills. Per motius que crec que la meva àvia no voldria que

digués, no es parlava amb els seus pares, ni amb quasi ningú del seu poble. Amb el pare dels

seus fills, tampoc es duia perquè no estaven casats, ni eren novios, i podríem dir, que no eren

res.

També perquè una molt bona amiga seva que també va migrar aquí, per motius de treball, i per

l’ educació dels seus fills, la va convèncer, per aconseguir-li un treball aquí a Evissa.

Els seus fills eren molt petits, tendrien entre 5 i 10 anys, i pell que m’ha dit la meva àvia, ells no

se’n volien anar, ja que tenien allí els seus amics, l’ escola... Però quan es varen acostumar

a viure a Eivissa, ja els va agradar tant que no se’n volien anar. Ara que ja son tots grossos,

prefereixen estar aquí i anar a Jerez només de visita .

La migració que va decidir fer la meua àvia va ser voluntària, per motius ecònomics i definitiva.

Ara que ja és major, i te la seva vida feta aquí, si li preguntéssim si tornaria al seu poble diria

que no.