De La Electricidad SA a l'ABB

Un exhaustiu estudi d’arquitectura industrial, amb un rerefons: la història d’una empresa centenària i pionera en la producció de maquinària elèctrica al país

QUADERNS DE PATRIMONI 12

De La Electricidad, SAa l’ABB

Fira SabadellCarrer de les Tres Creus, 202

De La Electricidad, SAa l’ABB


COL·LECCIÓ QUADERNS DE PATRIMONIII Època

Sabadell, desembre 2013

© 2013. Ajuntament de Sabadell

COORDINACIÓ I EDICIÓMuseu d’Història de Sabadell

© DE L’EDICIÓMuseu d’Història de Sabadell.Ajuntament de Sabadell

© DELS TEXTOSTxema RomeroGemma RamosJoan CodinaJoan ComasòlivasGenís Ribé Vimusa

© DE LES FOTOGRAFIESAjuntament de SabadellArxiu del Club Natació SabadellArxiu Fotogràfic del Museu de CASSAArxiu del Gremi de Fabricants de SabadellArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona - Arxiu Fotogràfic, ICUBArxiu Històric de Sabadell (AHS). Ajuntament de SabadellMuseu d’Història de Sabadell. Ajuntament de SabadellTAFVimusaFrancesc Casañas i Riera / AHSJuanma Peláez / Ajuntament de SabadellToni Peñarroya / MHSPrats fotògrafTxema Romero

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓDilema

IMPRESSIÓGraf Quatre

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAssessoria Lingüística. Ajuntament de Sabadell

DIPÒSIT LEGALB-27379-2013

ISBN978-84-922173-4-2

AGRAÏMENTSJosep AbellánGuillem Barceló (Alephlab, SL)Agustí CandelaFernando CastroEsteve DeuJosé Luis DomínguezJaume FontsManel GalíciaMagda LladóJaume MiróJosé NaranjoJordi Noguera (Alephlab SL)Salut PardellansRicard PerichJosé Luis PiedrafitaJosep PuigHans ReistMarisol RoigMaria Dolors SuárezEncarnación SuárezFrancesc TomàsAntoni Valls

FOTOGRAFIA DE COBERTA

La nau de la foneria de La Electricidad SA, construïda al

costat de l’estació del Ferrocarril del Nord, anys 1920.

Autor desconegut / AHS

FOTOGRAFIA DE CONTRACOBERTA

Vista actual del recinte firal Fira Sabadell.

Juanma Peláez / Ajuntament de Sabadell

De La Electricidad, SAa l’ABB.Història i evoluciód’un complex industrialTxema RomeroGemma Ramos

Amb la col·laboració de:

Joan Codina

Joan Comasòlivas

Genís Ribé

VIMUSA


Portada del catàleg d’empresa

«La Electricidad. Brujas, Frêne y Agazzi»,

1906.

AHS

DE LA ELECTRICIDAD, SA A L’ABB 5

7Breu història d’una empresa centenària

21La Electricidad, SA: Evolució arquitectònica

La nau de 1916 i les primeres edificacions

Formació de l’illa industrial: materialitzaciódel projecte (1946-1954)

71El conjunt de la Electricidad, SA: conclusions

75El projecte de rehabilitació i transformacióen recinte firal. Fira Sabadell (2005–2007)

83Bibliografia

Joan Codina, Joan Comasòlivas i Genís Ribé

Txema Romero

Gemma Ramos

Gemma Ramos i Txema Romero

VIMUSA, Habitatges Municipals de Sabadell, SA

6 QUADERNS DE PATRIMONI 12


Les principals empreses, a escala mundial, dedicades a instal·lacions i a maqui-nària elèctrica de corrent continu es fundaren entre els anys 1847 i 1885. En l’Ex-posició Internacional de l’Electricitat de Frankfurt de l’any 1891 es presentà la generació i transport d’energia en corrent altern, amb tant d’èxit, que a partir de llavors aquesta s’emprà majoritàriament.

Molt aviat a Catalunya, entre finals del segle XIX i principis del XX, es crea-ren algunes empreses del mateix subsector, una de les quals fou «La Electrici-dad» de Sabadell. Altres empreses catalanes pioneres foren: la Societat Espa-nyola d’Electricitat (1881), la Planas i Flaquer de Girona (1884), la Vivó i Torres de Barcelona, la Industria Eléctrica de Barcelona (1896) i la Electra Industrial de Terrassa (1917).

Un dels pioners de l’electrificació a Sabadell fou Joan Brujas Pellisser (1845–1920). Aquest fabricant tèxtil, el 1894, portà a terme una doble iniciativa: d’una banda, instal·lar una central de producció elèctrica i, d’una altra, un petit taller

Breu història d’una empresa centenària*Joan CodinaJoan ComasòlivasGenís Ribé**

f

Seccionador de corrent procedent

del vapor Buxeda Nou. Aquest és un

dels primers interruptors elèctrics

que fabricà La Electricidad SA per a

un establiment industrial de la ciutat.

Segona dècada del segle XX.

MHS

L’empresa La Electricidad, des de la seva fundació l’any 1897, fins al tancament definitiu com a Asea Brown Boveri, l’any 2000, ha estat una de les empreses emblemàtiques i més importants de la producció d’aparells, motors i maquinària elèctrics en l’àmbit local, català i espanyol

* Els continguts d’aquest apartat parteixen del text de la memòria de la intervenció arxivística 1996-

2000 publicat a la col·lecció <Eines de l’arxiu>, núm. 1 (AHS): Joan Comasòlivas i Font, Albert

Taulé i Tello i Jordi Torruella i Llopart (2001), Inventari del fons de l’empresa ABB Generación, S.A.

(Sabadell), antiga La Electricidad, S.A. 1896-1996.

** Joan Codina (enginyer tècnic industrial i extreballador de l’empresa), Joan Comasòlivas (arxiver i

director del MHS i de l’AHS) i Genís Ribé (historiador i tècnic del MHS).


de construcció i reparació de maquinària elèctrica de corrent continu ubicat a la plaça del Duc de la Victòria (actualment plaça del Gas).1

El 1897 Brujas fundà una raó social amb l’enginyer Emilio Frêne i amb E. Ra-fael Agazzi anomenada La Electricidad,2 que es dedicava a instal·lacions i ma-quinària elèctrica per als rams de l’enllumenat elèctric, producció i transmissió de força i telefonia. El taller, l’any 1898, estava al carrer de la Mina (actual carrer de Ferran Casablancas), xamfrà amb el del Reixat (actual carrer del Doctor Cre-hueras), i tenia 16 obrers. Dos anys més tard, el 1900, s’instal·laren en uns locals de lloguer al carrer de Bonavista, 16, i aleshores ja tenia 35 treballadors. Per altra part, el negoci de fluid elèctric evolucionà fins a constituir-se una nova empre-sa l’any 1899: La Energía.

1 Per a més informació podeu consultar Xavier MORENO i Núria JUAN-MUNS. L’electrificació a

Sabadell, 1913-1922. Sabadell. Treball mecanografiat (MHS). També la Revista Lesa (Sabadell) de

l’any 1937.

2 Per deformació del cognom d’aquest darrer soci, popularment era coneguda com «Ca la Gràcia», i

encara avui dia hi ha persones que l’anomenen així.

El 1897 Brujas fundà una raó social amb l’enginyer Emilio Frêne i amb E. Rafael Agazzi anomenada La Electricidad

Planxa litogràfica per imprimir

obligacions de l’empresa La

Electricidad, SA, 1915.

MHS, donació de Hans Reist /

fotografia: Toni Peñarroya / MHS

Turbina Francis amb regulador,

fabricada per La Electricidad, SA, ca.

1915.

Procedència: molí d’en Torrella /

Indústrias Casablancas, SA

Arxiu fotogràfic del Museu de CASSA


Autor desconegut

Fons Ricard Simó Bach, AHS.

Joan Brujas Pelliser (1845-1920)

Joan Brujas era un empresari del sector tèxtil d’aparells i acabats, i va ser el pioner de l’electricitat a Sabadell.

L’any 1894 va construir una central elèctrica a la plaça del Duc de la Victòria (ara plaça del Gas) cantonada amb el carrer de Sant Pere, moment en què acon-seguí un contracte amb l’Ajun-tament per il·luminar els carrers del centre de Sabadell. Aquest primer enllumenat públic de la ciutat va conviure amb la il-luminació preexistent dels fa-nals de gas i de petroli. L’any 1899 creà La Energía SA, consoli-dant aquesta central productora de fluid elèctric.

Fou un personatge molt reco-negut en el món empresarial, so-cial i financer sabadellenc: presi-dí el Gremi de Fabricants entre els anys 1897 i 1898, també fou president de l’Orfeó de Sabadell (1911-1913) i entre els anys 1912-1920 ostentà el càrrec de director president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El 1911 es constituí La Electricidad SA (LESA),3 i aquest mateix any començà la construcció de màquines de corrent altern. Continuava ubicada en el mateix lloc. El primer Consell d’Administració el presidia Jaume Brutau Manent (fa-bricant), el director gerent era Emilio Frêne Monval (enginyer), el vicepresident era Joan Brujas Pelliser (comerç) i actuava com a secretari Gabriel Casals Pena (advocat). En tota l’etapa LESA, el principal accionista fou la família Brutau i membres d’aquesta exerciren sempre el càrrec de presidència del Consell d’Ad-ministració o de direcció i gerència i també, a vegades, ambdós càrrecs.

L’any 1912 la LESA comprà a Josep Badia Capdevila i a Pere Turull Comadran uns terrenys en el paratge anomenat «plana de l’Ametller», on es volia construir la nova fàbrica. Entre els anys 1914 i 1917 es van realitzar diversos avantprojectes d’aquest futur complex industrial. L’any 1916 es construí el nou taller destinat a la foneria per a l’autoproveïment de peces foses, el qual seria dirigit per Joan Lladó i Font, modelista, fins l’any 1927.

De la memòria que s’adreça a l’Ajuntament l’any 1918 per demanar la forma-ció d’una sola illa industrial (un tram del carrer del Comte Borrell la dividia en dues),4 es desprèn que la fàbrica s’emplaça en un solar de la seva propietat i en altres terrenys arrendats, de 8.500 m2. En els anys vint i trenta se succeeixen pe-tites ampliacions.

Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada (La Electricidad, EC), i entre els anys 1936 i 1938 s’hi fabricaren, entre altre material bèl·lic, vehicles blindats de combat, aparells i màquines elèctriques, sirenes per alertar dels bombardejos aeris, vasos de granades de mà i armadures de bomba. En un pe-ríode inicial fou proveïdora de la Generalitat de Catalunya (Comissió d’Indús-tries de Guerra) i del Govern Central (Ministeri de Defensa Nacional), i a partir de finals de novembre de 1937 passà a dependre directament de la Subsecretaria d’Armament (DEU, 2005; MADARIAGA, 2008; GARCIA-PLANAS, 2010).

Un cop acabada la Guerra Civil, i aconseguida l’autorització de formar la «illa industrial» (1943), es presenta el projecte per als nous tallers (1946) per tal de reu-nir en un sol lloc totes les instal·lacions industrials, la major part de les quals es-taven ubicades fins aleshores al número 16 del carrer de Bonavista. Es construeix el nou taller, paral·lel al carrer de Covadonga, i a partir del any 1954 totes les secci-ons ja s’havien traslladat als nous tallers del carrer de Covadonga, 372.

En aquesta època la producció es centrà en: transformadors, generadors i mo-tors de corrent altern i continu, grups bomba, turbines hidràuliques, quadres de distribució, disjuntors i peces de ferro foses. Totes eren per a potències re-lativament petites i per a mitjana i baixa tensió. El disseny era propi, l’efectua-va el Departament Tècnic sota la direcció del Dr. Enginyer Industrial Juan Cor-rales Martín.

L’any 1955 es signà un contracte de llicència amb l’empresa suïssa Ateliers de Construction Oerlikon, per a la fabricació de màquines elèctriques de potènci-es i tensions més grans, encara que també se’n continuaven fent del tipus LESA.

La LESA va ser la més gran de les empreses metal·lúrgiques locals (el 1961 tenia uns 480 empleats) i va ser la pionera a Sabadell a tenir una escola d’aprenents que

3 L’escriptura de constitució de la societat fou autoritzada el 9 de febrer de 1911 pel notari José Poal

Jofresa (AHS. Fons de l’empresa ABB. D3 728/2).

4 Proyecto de modificación del Plano general de Sabadell para la formación de una gran manzana

destinada a uso industrial, 1918 (AHS. Fons de l’empresa ABB. D3 1730/11).


es creà el 1958, com les que tenien les grans indústries metal·lúrgiques barceloni-nes. La fabricació sota llicència s’anà incrementant i començaren a incorporar-se a l’empresa enginyers suïssos tant en el Departament Tècnic com en el de Pro-ducció, a fi d’anar introduint la seva tecnologia i els seus mètodes de fabricació.

Finalment, l’any 1962, els Ateliers de Construction Oerlikon passaren a fer-se càrrec de la majoria accionarial de l’empresa, la qual passà a denominar-se Oer-likon Eléctrica, SA (OESA). Això va implicar una reorganització de l’empresa, es nomenà un conseller delegat suís (amb funcions de director gerent) i, en canvi, el president del Consell d’Administració, que per imposició legislativa havia de ser espanyol, va continuar essent el mateix que ja hi havia, en Jaime de Semir i de Carróz. La seu social passà a Barcelona, al passeig de Gràcia, on a més hi havia el Departament de Vendes i, molt aviat, s’hi creà una Divisió d’Enginyeria d’Instal-lacions, que elaborava projectes (centrals elèctriques, indústries, etc.) utilitzant aparells fabricats principalment als tallers de Sabadell i de Suïssa. Per a la fàbri-ca de Sabadell es nomenà un director suís, en Hans Reist; l’aleshores director tèc-nic, en Juan Corrales, deixà l’empresa i es dedicà a la docència, camp en què va arribar a ser un dels professors més emblemàtics de l’Escola d’Enginyers Superi-ors de Barcelona.

En l’etapa OESA es fabricaven transformadors i màquines rotatives; a poc a poc, s’incrementaren les potències d’aquestes màquines i això comportà una manca d’espai en els tallers. S’efectuaren diverses ampliacions i reformes. En primer lloc, l’any 1964, la nau de la foneria es convertí en la nova caldereria (la que existia era molt petita i estava ubicada a l’illa limitada pels carrers de Covadonga, Comte

Les instal·lacions de la fàbrica de

Sabadell, ja en mans de l’empresa

Brown Boveri Oerlikon, SA, l’any

1968.

TAF, cedida per Joan Codina

g

Coberta i contracoberta de la revista

Lesa (La Electricidad E[mpresa]

C[olectivizada]-Construcciones

Electro-mecánicas), núm. 1, febrer

de 1937.

AHS

f

Vehicle blindat de combat de la CNT-

FAI de Sabadell, fabricat a la LESA,

davant de la catedral de Barcelona.

Setembre de 1936.

Autor desconegut / Arxiu Històric de la

Ciutat de Barcelona-Arxiu Fotogràfic,

ICUB


Borrell, Montcada i Bonavista). Uns anys més tard, el 1966-1967, atès que es fabri-caren els primers transformadors per una tensió de 220 kV, es construí un labora-tori d’assaigs d’alta tensió i també es cobrí una zona d’uns 1.500 m2, on s’instal·là un pont grua de 120 tones, per al muntatge i assaig de transformadors.

L’any 1968, a Suïssa, la Brown Boveri & Co (BBC) absorbeix Ateliers de Cons-truction Oerlikon i la companyia resultant rebé el nom de la primera. A Espa-nya, atès que la marca Oerlikon tenia molt de prestigi, es decidí nomenar-la Brown Boveri Oerlikon, SA (BBO) i esdevingué el representant a Espanya del grup Brown Boveri. La seva activitat fou la fabricació i venda d’equips elèctrics per a la generació, transport i utilització de l’energia elèctrica.

Tenia la social en unes noves oficines a Barcelona (ocupaven dues plantes completes de l’edifici Winterthur de la plaça de Francesc Macià) on també hi havia els departaments de Vendes, Enginyeria d’Instal·lacions, Administratiu i d’Acopis de Materials. A Madrid també hi havia un altre departament de Ven-des i d’Enginyeria. Disposava de delegacions de vendes a Bilbao i Gijón. De pre-sident del Consell va continuar el mateix, en canvi el director gerent, al cap d’un temps, va ser substituït per un altre també suís. A la fàbrica de Sabadell —amb una plantilla de 260 operaris directes i 240 empleats— no es produïren canvis d’organització. En els terrenys on hi havia hagut l’antiga caldereria es constru-ïren dues noves naus de 1.500 m2 cadascuna, destinades a la fabricació d’algu-nes parts de les màquines rotatives.

El 1973 s’eliminà el nom Oerlikon i l’empresa passà a denominar-se Brown Boveri de España, SA (BBE), la qual tenia una plantilla de 680 persones. A Saba-dell, s’adquiriren els locals de «Transportes Llobet» ubicats al carrer de les Tres

Transformador per a la subestació

elèctrica de Sentmenat, fabricat per

la Brown Boveri de Sabadell. Juny de

1985.

Autor desconegut, cedida per Josep

Puig


Creus i es reformaren: els baixos s’utilitzaren com a magatzems i el pis per al Departament d’Informàtica.

Poc més tard, el 1975, es produí un canvi de director gerent, càrrec que passà a mans d’un espanyol i això comportà que l’any següent es centralitzessin totes les oficines a Madrid, i a Barcelona només hi quedaren una delegació de vendes i la seu social. A la fàbrica de Sabadell el director Hans Reist passà a «Delegado de Gerencia en Cataluña» i en substitució seva es nomenà també un espanyol.

En aquesta etapa (1974-1976) afloraren diversos conflictes laborals importants, els quals tingueren com a punt culminant la vaga del metall de la tardor de 1976, en el marc de la negociació del conveni metal·lúrgic. Els esdeveniments polítics i socials, amb la mort del dictador el novembre del 1975, s’havien precipitat, i la lluita per reivindicacions laborals eclosionaren en un marc que depassava el món productiu i abraçava de ple la lluita política i social, ara protagonitzada per un moviment obrer en el qual la força del sector del metall era fonamental. La vaga, com és lògic, també afectà la fàbrica de la Brown Boveri de Sabadell, la qual hagué d’aturar la seva activitat; la tensió entre treballadors enquadrats en els sindicats majoritaris encara il·legals (CCOO, USO...) i els càrrecs directius fou elevada, però finalment a peu de fàbrica no es produïren incidents remarcables.5

El 1978 es creà l’empresa REPELEC, que s’encarregà de la reparació i el mante-niment de les màquines fabricades a Sabadell. Es construí una nau nova, molt senzilla, ubicada en els terrenys de l’illa compresa pels carrers de Covadonga,

5 Com diu l’autor Albert Arnaus i Picañol (2002), aquesta fou una «vaga laboral, però també vaga

fortament polititzada, que marcà el pols de la societat sabadellenca de l’època i deixà un record

inesborrable».

Segment del motor anul·lar per al

molí de boles més gran del món,

fabricat per l’ABB de Sabadell: mina

d’or New Mont Gold, dels EUA, Estat

de Nevada. Desembre de 1991.

Prats fotògraf, cedida per José Luis

Piedrafita


Fites més emblemàtiques en les màquines construïdes a Sabadell (1962-1992)

Transformadors

1962primeres unitats per a forns d’arc per a gran corrent (51.270 A), per a Hidro Nitro SA, fàbrica de Monsó (Osca).

1962primera unitat per a una tensió de 110 kV (Cen-tral Hidroelèctrica d’Oliana).

1964primeres (3) unitats per a 220 kV (Central Hidro-elèctrica de Riba-roja).

1970dues unitats per alimentar rectificadors d’alta cor-rent (85.000 A de corrent continu, la més gran a Espanya), per a la factoria de Solvay a Martorell.

1975tres unitats monofàsiques per al forn d’arc de més corrent d’Espanya (135.000 A), per la fà-brica de Carburos Metálicos a Dumbria (La Co-ruña).

1981primeres unitats (4) fabricades a Catalunya, per a 440 kV (Central Hidroelèctrica d’Estany Gento).

1983un autotransformador de 500 MVA, 400/ 220 kV, el de major potència fabricat a Catalunya, per a la Subestació Transformadora de Sentmenat (Hidroelèctrica de Catalunya).

Generadors

1962primera unitat de format mitjà (14.000 kVA / 375 rpm) per a la Central Hidroelèctrica d’Oliana.

1964primeres unitats (2) reversibles d’Espanya (gene-rador-motor) per a la Central Hidroelèctrica de Santiago, Orense (32.000 kVA, 500 rpm).

1972màquines reversibles (2), aleshores els gene-radors de major potència instal·lats a Espanya (152.500 kVA, 600 rpm), per a la Central Hidroe-lèctrica de Villarino II (Zamora).

1976generadors tipus bulb i reversibles, els de més gran potència d’Espanya fins avui dia (27.000 kVA, 130.4 rpm), per a la Central Hidroelèctrica de Guijo de Granadilla (Càceres).

1977unitats reversibles (4), per a la Central Hidroe-lèctrica d’Estany Gento, (125.000 kVA, 600 rpm).

1984màquines reversibles (3), fins avui les de major po-tència d’Espanya, per a la Central Hidroelèctrica de La Muela, València (200.000 kVA, 500 rpm).

1988generadors dièsel (2), en aquesta data dels més grans fabricats al món, per a la Central Dièsel d’Adolfo López Mateos, Mèxic (40.000 kVA, 100 rpm).

Motors

D’asíncrons es fabricaren alguns dels tipus més grans del grup ABB, un dels destacats:

1980unitats (2) per a la Central Tèrmica Meirama, Lleó (11.190 kW, 1.500 rpm).

D’anul·lars se’n fabricaren diversos, tots per a l’exportació, el més emblemàtic:

1992unitats (2), les més grans del món per a molins de boles, per a la companyia Newmont Gold de Neva-da (EUA), d’11.186 kW, 13 rpm.


Els tallers de la nau principal de la fàbrica en ple rendiment, poc abans de cessar la seva activitat. Fabricació d’un alternador

dièsel per a la Central de Linoperamata, a Grècia. Any 1992.

Prats fotògraf, cedida per José Luis Piedrafita


Relació cronològica i documental de la història de l’empresa:dels antecedents a la LESA i fins a l’ABB

1894–1896Juan Brujas Pellisser

1897–1908Brujas, Frêne & Agazzi

1909–1910Frêne & Agazzi

1911–1962La Electricidad SA

1962–1968Oerlikon Eléctrica SA

1968–1973Brown Boveri Oerlikon SA

1973–1986Brown Boveri de España

1986–1989Catalana de Maquinaria Eléctrica(CADEMESA)

1990–1996.08Asea Brown Boveri

1996.08–1998.12ABB Generación División Fabricación Este

1900–1903Huber y Wegmannen Comandita,Sociedad Española Oerlikon

1903–1913Huber y Cia.en Comandita,Sociedad Española Oerlikon

1914-1927Schindler y Behnen Comandita,Sociedad Española Oerlikon

1927-1966Schindler y Cia.en Comandita,Sociedad Española Oerlikon

1914-1968Sociedad Anónima Españolade Electricidad Brown Boveri


Distribució i usos de les diferents

instal·lacions de la fàbrica de

Sabadell a l’any 1986 (CADEMESA),

les quals ocupaven un total de 25.718

m2.

Segons documentació de l’empresa

cedida per Joan Codina

Montcada, Bonavista i Cardona (a tocar i paral·lela a les naus d’en Balaguer). La fàbrica de Sabadell assolí el màxim d’empleats (535).

El 1982 es rebé una comanda per fabricar els primers transformadors per una tensió de 400 kV, fet que comportà l’adequació del laboratori d’alta tensió (es-pecialment s’amplià la tensió del generador d’ones de xoc fins a 2.400 kV).

Una mica més tard, el 1984, s’aconseguí la comanda de tres generadors de 200.000 kVA (els més grans que s’hi construïren) per a la central de la Muela (València) i, com a conseqüència, s’amplià la capacitat del fossar per a assaigs i equilibrat de grans rotors per acollir-ne de fins a un pes 300 tones. Per altra part, s’instal·là un pont grua de 200 tones que permetia treballar conjuntament amb el ja existent de 120 tones. Per això s’elevà part de la coberta de la nau cen-tral i es col·locaren uns rails, per damunt dels existents, pels quals circulava el nou pont grua.

En el marc de la reconversió industrial espanyola iniciada els anys 1980, arri-bà la corresponent als fabricants de béns d’equips elèctrics. En aquell moment hi havia tres grans empreses a Espanya: Westinghouse, SA (WESA), General Eléctrica Española (GEE) i Brown Boveri de España (BBE). La capacitat de pro-ducció del conjunt era molt superior al mercat existent.

El 1986, WESA es desvinculà dels nord-americans i canvià de nom per dir-se CENEMESA —Constructora Nacional de Maquinaria Eléctrica, SA—6 i a

6 CENEMESA neix l’any 1930. L’any 1972 és absorbida per la multinacional Westinghouse, fins que el

1986 torna a denominar-se CENEMESA, quan no és tan sols una societat dedicada a la fabricació

de béns d’equips elèctrics, sinó un grup industrial que aplega diverses companyies.


01

02

0405

03

06

Plànol guia de l’entorn urbanístic on s’instal·laren i

aixecaren els diferents edificis industrials de l’empresa La

Electricidad, SA / ABB al llarg del segle XX (referències del

nomenclàtor segons l’època).

1 Taller del carrer de Bonavista, 16 (1900)

2 Foneria i naus dels carrers de Covadonga, Comte

Borrell, Montcada i Topete (1916-1930’s)

3 Caldereria dels carrers de Covadonga, Comte Borrell,

Montcada i Bonavista (1916-1950’s)

4 Tallers nous de 1946

5 Magatzems i informàtica, carrer de les Tres Creus (1973)

6 Nau dels carrers de Covadonga, Montcada, Bonavista i

Cardona (1978)


més comprà a BBE el 50% de les seves accions. La fàbrica de Sabadell passà al grup CENEMESA i a denominar-se Catalana de Maquinaria Eléctrica, SA (CADEMESA);7 en canvi, la majoria d’empleats de les oficines de Madrid continuaren perta-nyent a la BBE. En aquesta data la plantilla de fàbrica era de 404 treballadors en total.

Tot el grup CENEMESA pertanyia al holding ARBOBYL8 amb seu a les Illes Seychelles i Pietro Fascione n’era el president del Consell d’Administració. El seu pla fou el de sanejament i posterior venda del grup. Aquest tenia fàbriques a Còrdova, Eran-dio, Valladolid, Reinosa i Sabadell, amb produccions duplicades, i es procedí a repartir els productes. A Sabadell es quedaren els grans generadors de tots els tipus i els motors síncrones, els transformadors es concentraren a Còrdova i els motors asín-crones a Reinosa; les d’Erandio i Valladolid es tancaren. Al mateix temps, es reduïren les plantilles per mitjà de baixes volun-tàries incentivades.

El 1988 la GEE també s’integrà en el grup prenent el nom de CONELEC i com a conseqüència ARBOBYL tingué el control de tot el sector espanyol.

Finalment, un cop s’acomplí el pla de sanejament previst, el 1990 la multinacional ABB comprà la totalitat del grup. Asea Brown Boveri (ABB) es constituí l’any 1988 a partir de la fusió de dues grans multinacionals del sector de l’electrotèc-

nia, la sueca ASEA i la suïssa Brown Boveri & Co (BBC). ABB passà a ocupar la primera posició en el rànquing mundial del sec-tor de l’electromecànica, per davant de Siemens, Hitachi o General Electric.

El Grup ASEA tenia, des del final de 1967, una filial a Espanya: la companyia Construcciones Eléctricas ASEA de Saba-dell, SA (ASEA-CES), que fabricava motors de baixa tensió i equips de control i de distribució. A partir de 1988, s’anome-nà ABB Motores.

ABB presentà un nou pla de reestructuració.9 ABB de España es constituí com un holding d’empreses segons els segments de negoci: la generació d’energia (ABB Carbón, ABB Generación), la transmissió d’energia (ABB Subestaciones, ABB Trafo), el transport (ABB Tracción), la indústria (ABB Industria), els serveis (ABB Service), la distribució d’energia (ABB Metron) i els motors (ABB Motores). Per altra part, la companyia s’estructurà en cinc grans centres de producció; dos dels quals, ABB Galindo i ABB Sabadell, pertanyien a ABB Generación i s’hagueren de repartir els productes (ambdós fabricaven genera-dors de tots els tipus).

A la fàbrica de Sabadell s’adjudicaren els generadors hidràulics mitjans, els dièsel lents i semiràpids i els motors sín-crones anul·lars, mentre que a Galindo (Biscaia) es dedicaren als grans generadors. A Sabadell, l’any 1989, hi treballaven 350 persones i el pla industrial d’ABB preveia que es reduís a 217 persones.10 L’any 1990, per mitjà de noves baixes volun-tàries incentivades i prejubilacions, la plantilla quedà reduïda a 167 persones. L’any 1993 es produí encara una altra reduc-ció d’empleats (prejubilacions via un ERO) i només en quedaren 89. A poc a poc, els generadors de tipus dièsel lent i mo-tors anul·lars havien anat passant a Galindo i, a Sabadell, només es fabricaren els hidràulics mitjans i els dièsel semiràpids.

L’any 1996 la fàbrica de Sabadell passà a dir-se «ABB Generación División Fabricación Este» i finalitzà oficialment les seves activitats el desembre de 1998. La producció es va traslladar al llarg d’aquell any a la fàbrica de Galindo, on s’hi tras-lladaren alguns treballadors. Pel que fa a la resta, una part els prejubilaren i altres foren recol·locats a ABB Motors (Sant Quirze del Vallès) i ABB Subestacio nes (Viladecans).

La companyia ABB Service, dedicada al manteniment correctiu i preventiu, la reparació i la modificació de màquines elèctriques rotatives, transformadors i sistemes elèctrics per a la indústria en general, havia ubicat la seva seu a Catalunya a una part de les naus de Sabadell amb entrada pel carrer de les Tres Creus i fou l’única que romangué a la fàbrica fins a finals de l’any 2000.

7 D’acord amb el Boletín de la Propiedad Industrial, es dedica, entre altres qüestions, a «material fijo para ferrocarril, calderería, generadores eólicos y solares,

maquinaria nuclear de mantenimiento, motores, turbinas, compresores, prensa, dinamos, alternadores, grupos electrógenos, máquinas eléctricas, aparatos,

instalaciones y sus órganos para la producción, la distribución y la utilización de la energía».

8 Segons Mundo Obrero (13.12.1989) Arbobyl és una societat de gestió que no té tecnologia pròpia i que no està disposada a invertir. Vol convertir-se en un

mer instrument per al sanejament de les empreses amb diner de l’erari públic, per posteriorment, vendre-les al millor postor.

9 La intenció d’ABB fou reestructurar el grup prenent com a base cinc grans centres de producció: Trápaga i Galindo al País Basc, Reinosa, Còrdova i Saba-

dell. Aquesta última només fabricaria aparells de generació.

10 La Vanguardia, 30.12.1989.


La nau de 1916 i les primeres edificacionsTxema Romero

Precedents i avantprojectes

Entre 1914 i 1917 l’arquitecte Josep Renom va realitzar tot un seguit d’avantpro-jectes per a l’empresa La Electricidad SA, localitzats per l’historiador de l’art Josep Casamartina i Parassols a l’arxiu privat de l’arquitecte.1 Aquest descobri-ment va permetre establir l’autoria de Renom sobre la nau construïda el 1916 entre els carrers dels Montcada, Topete (avui, Alfons Sala) i Covadonga, fins aleshores només intuïda i atribuïda a l’enginyer Francesc Izard. Aquests docu-ments són els més antics localitzats pel que fa a la instal·lació de La Electrici-dad als terrenys compresos entre els carrers de les Tres Creus, de Covadonga i d’Alfons Sala i ja contenen les principals directrius de l’obra futura, així com la

1 Aquest fons el van inventariar prèviament Josep Renom i Gambús, Joan Serra i Renom i Josep

Casamartina i Parassols, i va servir de base per a l’exposició «Josep Renom, arquitecte» organit-

zada per la Fundació Bosch i Cardellach al Museu d’Història de Sabadell, comissariada per Josep

Casamartina i Parassols, l’any 2000, que va donar peu a la publicació del llibre homònim. Amb

posterioritat, l’any 2003, aquest arxiu va ser cedit a l’AHS.

La Electricidad, SA:evolució arquitectònicaTxema RomeroGemma Ramos*

f

Detall del rètol de la foneria de La

Electricidad SA, construïda al costat

de l’estació del Ferrocarril del Nord,

anys 1920.


El disseny de l’obra arquitectònica i la construcció del complex industrial de La Electricidad entre els anys 1914 i 1954 té dos noms propis: Josep Renom i Costa i Francesc Izard i Bas

* Txema Romero i Gemma Ramos són historiadors de l’art.


Façana principal de la nau de 1916,

abans del seu enderroc realitzat l’any

2005.

Txema Romero, 2004

proposta d’unificació de les dues illes, amb l’anul·lació del tram de carrer del Comte Borrell que les partia. També inclouen l’aprofitament de la via del ferro-carril per inserir-hi un desviament giratori que possibiliti l’entrada de vagons al pati de la fàbrica, en paral·lel a la nau de la foneria. El gran complex industri-al no es va arribar a materialitzar mai tal com Renom l’havia concebut en tots aquests projectes, tot i que, amb el temps, es realitzarien algunes naus i s’aca-barien adoptant bona part de les solucions que havia avançat. En aquest fons, actualment dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell, s’han localitzat dues vistes del conjunt, dues perspectives de l’edifici principal, un alçat de la façana prin-cipal, tres alçats de la façana de la nau i diferents esbossos i detalls arquitectò-nics d’unes torres i d’una escala (CASAMARTINA, 2000 :80-83).

Josep Renom, avantprojecte general A, 1914La primera de les vistes del 1914 (avantprojecte general A), conservada gràcies a un negatiu en placa de vidre, feta a l’època, mostra un gran conjunt industrial que in-clou tota l’illa compresa entre els carrers de les Tres Creus, Gran Via, Covadonga i Montcada. El complex, de clara influència centreuropea, presenta paral·lelismes amb l’obra arquitectònica de caràcter industrial de Puig i Cadafalch i Eduard M. Balcells, i es pot dividir en quatre grans elements: la zona de despatxos i oficines, els mòduls de dent de serra, la torre i la nau basilical, ja amb la proposta del des-viament del ferrocarril. El despatx o edifici per a les oficines està situat fent xam-frà entre els carrers Tres Creus i Gran Via, i presenta l’aspecte d’un bloc articulat mitjançant motllures verticals d’acabat rodó. Entre les motllures s’obren un bon nombre d’obertures en arc de mig punt a la planta baixa i al primer i segon pis. A


la façana destaca el cos central amb obertura termal i una teulada de gran incli-nació d’inspiració alpina. Els mòduls de dent de serra constitueixen la major part del conjunt industrial. Les seves façanes s’estructuren igualment a partir de pilars d’acabat rodó entre els quals s’obren tres finestres quadrangulars. Aquest mòdul es multiplica per 21, seguint dues alineacions paral·leles a la Gran Via i al carrer de Covadonga a banda i banda del pati central. La gran torre quadrangular presideix un pati central que presenta una estranya planta dentada, com a conseqüència de l’avançament i retrocés dels mòduls de dent de serra. D’aquesta manera, es deli-miten 5 petits patis oberts a un de més gran, que es connecta en sentit perpendi-cular a la nau de 1916. La gran torre quadrangular inclou un dipòsit d’aigua cilín-dric a la part superior, que se superposa a la planta quadrangular de l’edifici, tot culminant amb una exagerada teulada piramidal d’estètica centreuropea. La nau, separada de la resta per un gran pati que deixa lloc a la zona de càrrega i descàrre-ga, té planta basilical i façana articulada també amb pilars arrodonits que delimi-ten un frontó curvilini. En aquest cas la nau té només dues naus, la central i la la-teral dreta. La nau esquerra s’ha suprimit per deixar entrar la via del tren que ha de permetre la càrrega i la descàrrega.

Josep Renom, avantprojecte general B, 1915La segona vista (avantprojecte general B) és del 1915 i també es conserva a par-tir d’una placa fotogràfica de l’època. Tot i seguir la mateixa planta que l’ante-rior projecte, presenta una major depuració d’elements arquitectònics i un major acostament a les línies més modernes de l’arquitectura centreuropea. El bloc del despatx també està articulat a partir de pilars, tot i que canvien el peculiar acabat

Avantprojecte general A, de Josep

Renom. 1914.

AHS


Avantprojecte general B, de Josep

Renom. 1915.

AHS

arrodonit per uns medallons quadrangulars o relleus escultòrics a mode de ca-pitell, situats a la part superior. Les amples obertures, agrupades de tres en tres, s’emmarquen en una fina xarxa quadrangular que remeten als murs cortina de Peter Behrens i l’arquitectura germànica i austríaca. L’edifici manté els quatre ni-vells i culmina amb una teulada de gran inclinació, de silueta ondulada i amb una cresteria, tal com tornarà a fer Renom al Mercat Central de Sabadell. Manté els mòduls de dent de serra amb la triple obertura, però canvia l’acabat arrodonit dels pilars per una esfera. Continua amb el pati central dentat dividit en cinc es-pais, tot i que elimina la torre dipòsit. També manté la nau basilical amb façana articulada mitjançant pilars i amb una cresteria metàl·lica que recorre perpendi-cularment la teulada amb el nom de l’empresa: «La Electricidad».

Josep Renom, perspectiva bloc d’oficines i torre, versió AA l’Arxiu Renom es localitzen també dues perspectives (perspectiva bloc d’ofici-nes i torre, versió A), una a tinta i una altra conservada en suport fotogràfic. Amb-dues mostren l’entrada principal a la fàbrica, situada al carrer de les Tres Creus, el bloc del despatx o oficines i la torre dipòsit. Cap no està datada, tot i que la pri-mera s’acosta més al projecte de 1914 i la segona és més semblant a la solució de la vista general de 1915. En el primer cas, l’arquitecte articula la façana del despatx mitjançant sis pilars frontals i dos laterals. La planta baixa i els dos primers pisos estan delimitats per unes bandes de relleus quadrangulars, mentre que a les gol-


Perspectiva del bloc d’oficines i la

torre, versió A, de Josep Renom.

AHS

fes destaca el cos central que sobresurt en alçada. Les finestres d’aquest darrer ni-vell estan flanquejades per estàtues d’atlants i la teulada, extremadament inclina-da, culmina amb l’esfera d’un rellotge. A la banda esquerra se situa l’accés al pati, com un gran arc triomfal amb obertura de serliana, amb quatre pilars. La línia de façana continua amb una gran torre quadrangular, que dóna caràcter a l’edifici, i un petit cos amb coberta inclinada i façana amb pilars i obertura tripartida, que segueix el model de l’edifici principal. La torre culmina amb una gran teulada pi-ramidal que inclou la superposició del cilindre del dipòsit d’aigua.

Josep Renom, perspectiva bloc d’oficines i torre, versió BA la segona solució (perspectiva bloc d’oficines i torre, versió B), es manté el petit cos i l’arc triomfal en serliana, tot i que en aquest cas els pilars substitueixen els capitells pels relleus quadrangulars que també trobem a l’edifici principal del despatx. La teulada ondulada apropa aquest projecte a la vista de 1915. El bloc està culminat per la torre dipòsit amb el cilindre inserit al quadrat de la planta i la teulada piramidal, tot i que en aquest cas incorpora el rellotge en una clara referència al Big Ben de Londres.

Josep Renom, alçat bloc d’oficines versió A, 1917Un dels alçats de façanes conservat (alçat bloc d’oficines versió A), un esbós acolo-rit sobre paper, es correspon a l’edifici principal d’oficines o despatx. Data de 1917


Perspectiva del bloc d’oficines i la

torre, versió B, de Josep Renom.

AHS

i manté la mateixa composició que les vistes i perspectives anteriors: planta baixa, dos pisos i golfes, cos central destacat en alçada, teulada molt inclinada d’inspira-ció centreuropea i grans obertures. L’estil decoratiu, però, és bastant més clàssic. La planta baixa està recoberta d’un sòcol de carreus i té dues finestres quadrangulars que emmarquen una porta en arc de mig punt flanquejada per columnes jòniques. La resta de la façana s’articula a partir d’uns grans pilars verticals i per unes ban-des horitzontals aconseguides a partir de l’alternança d’estucat i totxo. Les obertu-res del primer pis són amb llindes, amb relleus geomètrics a les laterals i balcona-da amb balustrada a la central. Les del segon pis mantenen les motllures geomè-triques a la part inferior i presenten diferents propostes o variants: en arc escarcer amb cornisa de balustrada o en arc de mig punt culminat en arc mitràic i remat es-fèric. La finestra central, de clares referències manierites, presenta una decoració a la part superior en forma d’escut alat que serveix de base a l’emmarcament de l’obertura del cos superior a base de columnes toscanes i frontó triangular.

Josep Renom, alçats bloc d’oficines versions C, D i EEls altres tres alçats (alçats bloc d’oficines versions C, D i E) es corresponen a la façana de la nau i estan estructurats a partir de grans pilars que subratllen la verticalitat de l’edifici. Presenten tres cossos; els laterals tenen tres pilars i poden sobresortir en alçada formant dues torres, i el central està articulat amb pilars que delimiten grans obertures verticals. La façana està presidida per una inscripció amb el nom de l’empresa i inclou nombrosos relleus decoratius i me-dallons escultòrics de possible temàtica al·legòrica. A partir d’aquest model s’introdueixen les diferents variants entre els tres projectes. D’aquesta manera, dos utilitzen els remats esfèrics per culminar els pilars i un dels alçats amaga la teulada amb el sobreaixecament del cos central.


Alçat del bloc d’oficines. versió A, de

Josep Renom, 1917.

AHS

Alçats del bloc d’oficines, versions C, D i E, de Josep

Renom.

AHS


Josep Renom, detalls arquitectònicsTambé procedents de l’Arxiu Renom, es localitzen alguns detalls arquitectònics que es poden correspondre a la façana de l’edifici principal. Destaca una torre octogonal amb pilars que emmarquen les obertures verticals, teulada pirami-dal de doble inclinació i obertures en forma d’ovals, tot culminat per una agu-lla de ferro forjat. Al mateix full es pot veure el dibuix d’una façana amb pilars que s’alternen amb arcs escarcers i culminen amb remats esfèrics. També s’ha localitzat el projecte d’una escala interior, noble, que deu correspondre a l’edi-fici d’oficines.

Finalment, de tot aquest conjunt, únicament s’arribarà a fer la nau i alguns dels mòduls de dent de serra, tot i que amb variacions respecte a l’ambiciosa deco-ració dels avantprojectes. A les façanes, es manté la decoració de pilars i bandes verticals de les façanes i l’estructuració de les obertures basant-se en el mòdul de tripartit. Algunes de les solucions plantejades per Renom seran assumides en la posterior intervenció d’Izard. Cal destacar que, en bona mesura, als avant-projectes de Renom ja hi figuraran molts dels elements i solucions finals.

El conjunt dels avantprojectes de Renom presenta una clara influència de l’arquitectura centreuropea, com ara dels arquitectes Peter Behrens, Joseff Maria Olbrich i Otto Wagner. També presenta clares analogies amb l’obra d’al-tres arquitectes catalans propers, en un moment donat, a la secessió vienesa, com ara Josep Puig i Cadafalch, Rafael Masó i Eduard M. Balcells. Amb el pri-mer, amb qui Renom va col·laborar com a ajudant al començament de la seva carrera, comparteix la utilització dels pilars arrodonits (Casa Isabel Llorach) i l’estructura de naus i patis molt propera a la fàbrica Casaramona, construïda feia poc. Amb l’arquitecte gironí Rafael Masó coincideix amb l’ús de la teula-da inclinada i ondulada (Casa Masramon). I amb Balcells es poden trobar con-comitàncies amb obres industrials sabadellenques com la torre del rellotge de la fàbrica Sampere.

També es poden trobar semblances amb altres obres del mateix Renom, com ara el futur Mercat Central amb l’element monumental de la torre i l’estructu-

Diversos esbossos de detalls

arquitectònics, de Josep Renom.

AHS


ra de paraigua que se sobreposa als murs de les façanes, un projecte de xalet al riu Ripoll (CASAMARTINA, 2000 :69) per a l’ús de les teulades inclinades de di-ferents pendents i la Torre de l’Aigua amb la teulada alpina.

Primera fase de construcció del conjunt(1916-1946)

Entre els anys 10 i els 40 del segle passat es va portar a terme la primera fase del que esdevindria el gran conjunt industrial de La Electricidad-ABB. La primera dècada vindria marcada per l’establiment dels primers edificis de caràcter molt senzill i per la construcció de l’extraordinària nau basilical modernista de 1916. Entre 1914 i 1918, la concepció del conjunt anirà canviant i es tornarà més ambi-ciosa, tot i que només se’n durà a terme una petita part. Aquest procés d’eufò-ria podria venir donat pel fet que es gesta durant els anys de la Primera Guerra Mundial, que va afavorir d’una forma extraordinària la indústria catalana, da-vant la inactivitat forçada dels seus competidors europeus. A la dècada de 1920 destaca l’aixecament d’uns mòduls de dent de serra que Renom ja havia conce-but als avantprojectes. Després d’una dècada d’inactivitat constructiva, als anys 40 es portarà a terme una gran ampliació i també la reforma de les edificacions preexistents, que implicaran ampliacions, enderrocs i, fins i tot, el trasllat de part dels esmentats mòduls de dents de serra.

Més enllà dels avantprojectes de Renom, els primers testimonis de l’inici del conjunt daten de 1914.2 L’enginyer Marian Brujas, parent dels propietaris, va pre-sentar un plànol d’emplaçament de l’empresa per demanar el trasllat de la línia aèria de corrent cap a la zona on posteriorment s’edificarà el complex industri-al. Un any després, es localitzen les primeres edificacions documentades al car-rer del Comte Borrell.3 Els plànols estan signats per Marian Brujas, tot i que la grafia modernista del document es pot atribuir a l’arquitecte municipal Josep Renom. Es tracta del permís per a edificar un dipòsit i un cobert, en la línia de les característiques quadres industrials que es construïen a Sabadell, amb mur d’obra o reble i coberta amb encavallada de fusta. Al juliol del mateix any, Ma-rian Brujas torna a signar el permís per a una nau destinada als tallers de forja,4 situada perpendicularment a les vies del ferrocarril, a l’illa entre Comte Borrell, Covadonga, Gran Via i Montcada. El 1916, es comencen a construir diferents co-berts destinats a serreria al carrer del Comte Borrell i Bonavista,5 a l’illa del da-vant del conjunt de La Electricidad. Finalment, el juny d’aquell mateix any es presenten els plànols per a la construcció dels tallers de foneria,6 la nau basi-lical modernista que apareix als dos avantprojectes de Josep Renom, tot i que la documentació torna a estar signada per Marian Brujas, per la qual cosa no podem descartar que l’edifici fos el fruit de la col·laboració de l’arquitecte i l’en-ginyer. En aquell moment, hi havia tota una sèrie d’edificis preexistents al car-rer dels Montcada i Alfons Sala, on després es traslladarien dos mòduls de dent

2 Arxiu Històric de Sabadell (AHS). Fons de l’empresa ABB (D3 1730/1).

3 AHS. Fons de l’empresa ABB (D3 1730/2).




El projecte per a La Electricidad es pot considerar com el més important de tot el conjunt d’arquitectura industrial projectada per Josep Renom


Alçat de la façana principal dels Tallers de la Foneria, 1916.

AHS

Alçat de la façana lateral dels Tallers de la Foneria, 1916.

AHS

Planta dels Tallers de la Foneria, 1916.

AHS


de serra als anys 40, a la banda nord de la nau basilical. El 13 de juliol, Marian Brujas legalitza bona part dels coberts edificats amb anterioritat.7 El 1918, es presenta una memò-ria signada per Lluís Corratgé per crear la gran illa indus-trial8 inclosa des de 1914 per Renom. Corratgé havia estat el delineant de Renom durant molts anys i, un cop acaba-da la carrera d’arquitecte, li signaria bastants plànols, segu-rament per raons legals, de competències, atès que Renom era arquitecte municipal, o simplement per burocràcia; un d’aquests casos es produeix a les cases Trullàs i Teresa Romeu, totalment projectades i dirigides per Renom, però amb els plànols de llicència municipal signats per Corratgé. Marian Brujas signa la sol·licitud per a la construcció d’un mur de tancament i una porta i per a la instal·lació de mo-tors al carrer de Covadonga.9 Posteriorment, el 24 de de-sembre de 1918, l’empresa talla amb una tanca de fusta el carrer del Comte Borrell durant 30 dies per dipositar ma-terials.10 El mateix any, Marian Brujas signa un projecte d’un cobert amb teulada d’escates d’uralita per a desbarba-dores.11 Recentment s’ha localitzat un altre plànol que in-clou una variant important en relació amb els esmentats avantprojectes de Renom,12 amb la proposta d’una nova gran nau perpendicular a la de 1916 que esdevindrà el pre-cedent directe de la nau construïda a la dècada de 1940, per Francesc i Arnau Izard. Aquesta proposta ve signada per l’arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell, que llavors tre-ballava a Barcelona. De nou, la signatura d’aquest plànol obre una altra vegada la incògnita de la seva pròpia auto-ria. El més probable és que els autèntics autors del conjunt de La Electricidad fossin Renom, d’una banda, almenys en el plantejament general i la realització d’algunes construc-cions, i l’enginyer Francesc Izard, de l’altra, col·laborador de Renom a la Torre de l’Aigua, construïda paral·lelament als primers edificis de La Electricidad, i continuador fins al final de tot el conjunt, acabat durant la postguerra es-panyola. En el cas de l’autoria d’Izard, pel que fa a la con-cepció general i les primeres construccions (que és una teo-ria tramesa per tradició oral pels seus col·laboradors i fami-liars), caldria esbrinar també el paper de l’altre enginyer del conjunt, Marian Brujas, que, al cap i a la fi, és qui acaba sig-nant la majoria de plànols de llicència.






12 Localitzat per Gemma Ramos en el decurs de l’estudi de documentació

dels Nous Tallers.

El 4 de maig de 1922 es presenta una llicència13 signa-da per Josep Renom, que serà aprovada el 19 de febrer, per a la construcció dels mòduls de dent de serra. Originàri-ament, aquestes naus, estaven ubicades al solar delimitat entre Tres Creus, Comte Borrell, Covadonga i Gran Via. En aquest document, el carrer del Comte Borrell apareix ja tancat, però en la documentació referent a unes refor-mes, realitzades el 1923,14 torna a sortir obert. El 14 de no-vembre de 1928 es construeix una quadra signada per Ma-rian Brujas15 que s’adossa a la nau de 1916 pel pati situat a la banda nord. Dos anys més tard,16 Marian Brujas signa l’obertura d’unes finestres als mòduls de dents de serra (secció de modelatge).

El 193017 es produeix l’ampliació de la secció de mode-latge (signat per Marian Brujas). A l’alçat d’aquest plànol és visible la coberta original de la nau de 1916 i els seus ni-vells originals modificats a la reforma de 1946.

La dècada del 1940 representa la gran transformació del conjunt. El 1942 l’arquitecte Joaquim Manich signa els plànols d’un local industrial i una paret al solar del carrer del Comte Borrell, Covadonga i Montcada.18 Al maig de 1943 apareix per primera vegada Francesc Izard, en el per-mís per a la construcció d’un portal provisional de tanca a l’alçada del carrer del Comte Borrell.19 El 27 de novem-bre, projecta una paret20 i un any després, el 25 de maig,21 s’aprova la construcció d’un magatzem i el 10 agost la construcció d’una bàscula.22 El 14 de juny de 1945 Izard projecta un nou cobert.23 El maig de 1946 s’aprova la cons-trucció de la gran nau de Francesc i Arnau Izard.24 El pro-jecte s’havia dibuixat el 31 de desembre de 1944. De la me-mòria es pot extreure la situació en què es trobava el con-junt industrial abans de la gran reforma i ampliació: «Los talleres actuales están instalados en unos edificios arrendados sitos en la calle Buenavista n. 16, de esta ciudad, y las secciones de modelistas, fundición, calderería, prensas para chapas y apa-rellaje, están instalados en locales y barracones en el solar donde ahora se desea construir el nuevo Taller, obteniéndose con ello la unificación de la industria, aminorando los gastos generales y














pérdidas de horas de trabajo por recorridos innecesarios de productos fabricados, mayo-res facilidades de transporte a la par que una instalación perfecta de las condiciones de higiene y salubridad en el trabajo».

Paral·lelament, es porten a terme tot un seguit de reformes sobre els edifi-cis anteriors de Renom. Fruit de totes aquestes construccions, ampliacions i reformes, abans de l’enderroc de bona part del conjunt destacaven clarament dos edificis d’aquesta etapa: la nau basilical modernista de 1916 i els mòduls de dent de serra.

La nau de 1916La nau de la foneria, coneguda com de la fundició, tal com va ser construïda el 1916, seguia les pautes dels avantprojectes de Renom de 1914 i 1915. Presentava una estructura basilical de tres ales amb coberta inclinada a cinc alçades, d’es-cates d’uralita i una cresteria, segurament metàl·lica, amb el nom de l’empresa: «LA ELECTRICIDAD SA», que també ja estava prevista al segon avantprojecte. La nau era concebuda com una estructura metàl·lica exempta amb un tancament de mur d’obra. Tal com explica Gemma Ramos,25 sembla que es va encarregar a la casa barcelonina Torras Herrería y Construcciones, SA, que també realitza-rien l’ampliació de la mateixa nau a càrrec de Francesc Izard. Les façanes est i

25 Al capítol «Formació de l’illa industrial: materialització del projecte», a l’apartat «Construcció dels

nous tallers» d’aquesta publicació.

Façana nord de la Foneria de La

Electricidad, SA, construïda al costat

de l’estació del Ferrocarril del Nord,

anys 1920



oest s’articulaven a partir de pilars en forma de prisma i, amb un perfil de fron-tó esglaonat, reflectien les diferents alçades de la coberta. La façana sud definia uns mòduls amb pilars i obertures quadrangulars. En canvi, la façana nord, que donava al pati intern, tornava a emprar els pilars en forma d’obelisc per articu-lar el mur i distribuir les finestres.

Tal com consta a la memòria de 1946, la reforma de l’edifici va afectar la llar-gada de la nau, l’alçada i inclinació de la coberta i a les façanes laterals: «El ter-reno que se dispone es aún relativamente pequeño y, por tanto, es preciso utilizarlo con un mínimo de patios y superficies no cubiertas. De los edificios existentes actualmen-te en la manzana industrial, queda solo subsistente con sus necesarias ampliaciones, la gran nave de la fundición, debiéndose derribar una serie de barracones que no reúnen las condiciones de ninguna clase. [...] La ampliación de la actual fundición consiste en prolongar la gran nave central y laterales hasta la calle Covadonga y adosarle parcial-mente por su parte Norte un edificio con cubierta de diente de sierra, aprovechando la estructura metálica de una nave existente que debemos derribar».

Arran de la gran reforma, es va prolongar la nau basilical fins a arribar al car-rer de Covadonga. Es van portar a terme també canvis a la coberta, amb el so-breaixecament de les naus laterals per tal d’habilitar els espais del claristori del primer pis. Segons testimoni oral de Francesc Tomàs, treballador de l’empresa des de 1934 i ajudant d’Izard del 1945 al 1956, l’augment de l’alçada es devia a la necessitat d’espais per a l’entrada de grans volums. En aquell moment es van substituir les plaques d’escata d’uralita (visibles a les fotografies de l’època) per

Vista de la nau de 1916 des del Club

Natació Sabadell, ca. 1920

Autor desconegut / Arxiu del Club Natació

Sabadell


les típiques granonda de la factoria de Cerdanyola i es va eliminar la cresteria que reproduïa el nom de l’empresa. Per a la prolongació de la nau es va aprofitar la construcció preexistent al carrer de Covadonga, on ja es devien trobar les dut-xes i els lavabos. L’amortització d’aquest espai i l’aixecament de la coberta de la nau obligarien a reformar la façana lateral. La modificació de la façana sud va canviar l’alineació de les obertures originàries de la nau de la foneria, que adop-taren el nivell de la construcció que existia al carrer de Covadonga.

Tot i amb això, l’edifici que es va conservar fins al 2005 mantenia l’estructura marcada per Josep Renom. La façana oest, donava a la Gran Via. Estava com-pletament arrebossada, s’assentava sobre un sòcol d’un metre d’alçada màxima i s’articulava a partir de sis pilars verticals. Tenia 28,60 m d’amplada i 16,78 m d’alçada màxima. Els pilars delimitaven cinc cossos que mostraven a la façana les diferents inclinacions i alçades de la coberta. Els laterals presentaven set me-tres d’amplada i delimitaven cinc obertures rectangulars a la banda esquerra i tres a la dreta, tot i que la coloració de l’estucat semblava indicar que en un ori-gen eren també cinc finestres. Els pilars exteriors eren de perfil quadrangular i culminaven amb una motllura que resseguia tota la línia de la teulada. Els cos-sos mitjans estaven delimitats per quatre pilars de diferent alçada: 11 m els la-terals i 15 m els centrals. Tots quatre presentaven un acabat prismàtic en forma d’obelisc. El cos central tenia un gran finestral rectangular de 5 metres d’alçada per 2,60 m d’amplada. A la part superior culminava amb quatre motllures ver-ticals en forma de quatre barres i els números en relleu amb l’any de construc-

Façana lateral i posterior dels tallers

de la Foneria de 1916, carrers dels

Montcada i Covadonga, 2003.

Txema Romero


ció de la nau. Als cossos que el flanquejaven s’obrien dos grans finestrals de 4 m d’alçada per 1,60 m d’amplada.

La façana lateral (carrer dels Montcada) de la nau de 1916 tenia 9 m d’alça-da per 70,22 m d’amplada. Estava estructurada a partir de vint-i-nou pilars que s’aixecaven sobre un sòcol de 3,33 m. Els pilars delimitaven vint-i-vuit mòduls de 6 m d’alçada per 2,5 m d’amplada amb quatre obertures rectangulars dispo-sades a doble alçada: dos a baix i dos a dalt, il·luminant la planta baixa i el pri-mer pis. A excepció del primer mòdul (d’oest a est) que només tenia una fines-tra a cada nivell i el vint-i-un, que presentava dues obertures a dalt i una a baix. Els sis primers mòduls també presentaven unes finestres que il·luminaven el se-misoterrani, una finestra al primer mòdul i dues la resta, tot seguint l’alineació de les obertures superiors.

La façana del carrer de Covadonga (est) seguia exactament la disposició de la façana principal de la Gran Via, amb els cinc cossos, els cinc pilars (quatre dels quals tenien forma de prisma), les cinc obertures laterals, els finestrals centrals i les motllures amb les quatre barres verticals. Presentava algunes diferències, com ara l’absència de la data i l’obertura d’una gran porta de 5,5 x 5,5 m entre el cos central i el lateral dret.

La planta baixa presentava una estructura basilical de 3 naus i 14 trams, que abans de la reforma de 1946 havien estat 10, i tenia 29 metres d’amplada per 70,22 m de llargada. La nau central tenia 13,64 m d’amplada i les naus laterals, 7,20 m d’amplada. La llargada de cada tram era de 5 metres. A la banda nord

Interior dels tallers de la Foneria de

La Electricidad, SA, ca. 1925.

Francesc Casañas i Riera / AHS


es produïa una compartimentació de tres dels trams que formaven cinc estan-ces de petites dimensions. A les bandes est i oest, s’adossaven a la contrafaça-na les escales que donaven accés a les altres plantes. Hi havia un semisoterra-ni, a la cantonada sud-oest, en forma d’ela de 17 metres per 15 m. Les naus la-terals sustentaven un primer pis molt compartimentat. A la banda sud (d’oest a est) hi havia una gran estança que ocupava set trams, una estança d’un tram, una estança que es corresponia a dos trams i mig, amb una gran pica i set peti-tes estances que ocupaven tres trams i mig, que allotjaven les dutxes i els lava-bos. A la banda oest hi havia un pont de fusta que unia les dues naus. Pel que fa a la banda nord, hi havia una habitació d’un tram, una estança de quatre trams, una estança de tres trams, dos trams compartimentats en dos estances i una es-cala, una habitació d’un tram i una estança que ocupava tres trams.

Les naus laterals estaven cobertes mitjançant una estructura de revoltons o de bigues de ferro i taulons de fusta. Aquest sistema de cobertes es recolza-va sobre el mur de les façanes laterals i els pilars centrals. La teulada estava co-berta amb plaques granonda de fibrociment de la fàbrica uralita. La nau cen-tral amb 13 metres d’amplada presentava uns grans pilars metàl·lics de 7 metres d’alçada que sustentaven el pes de la coberta. Als pilars es recolzaven les grans bigues horitzontals en forma de doble T que delimitaven les diferents alçades: planta baixa, altell o trifori i claristori o finestrals. Entre els pilars dels trams 3 i 8 es disposaven uns tensors en forma de creu de Sant Antoni. Els triforis o al-tells del primer pis estaven tancats amb murs de totxo, a excepció dels primers trams més propers a la façana oest. Els pilars sustentaven l’estructura entrecre-uada de la coberta que se sobreaixecava a la part central per permetre l’entra-da de llum, definint així un doble claristori: el de l’inici de la coberta i el del so-breaixecament. La coberta era d’uralita, de fibrociment a les bandes laterals i de plàstic al central.

Els mòduls de dent de serraTal com ja s’ha aclarit, els mòduls de dent de serra ja eren presents a l’avantpro-jecte de Renom de 1914, i seria el mateix arquitecte el que signaria els plànols dels 5 mòduls que es van construir el 1922, al carrer de Covadonga. Originària-ment presentaven una façana d’obra vista, sense òculs i amb contraforts. L’any 1946 s’enderrocaren i es va aprofitar l’estructura per aixecar dos mòduls ados-sats a la nau basilical, a l’alçada del carrer d’Alfons Sala.

Abans de l’enderroc de 2005, els mòduls de dent de serra es trobaven a la banda esquerra (nord) de la nau basilical, endarrerits 6,18 metres respecte a l’edifici 1916. La façana tenia 15 m d’amplada i 9 m d’alçada màxima. Estava es-tructurada a partir de 3 pilars d’obra vista que delimitaven les dues naus. La fa-çana estava foradada per dos òculs que juntament amb la línia triangular de la coberta també rebien un tractament d’obra vista que contrastava amb l’es-tucat dels murs. Es tractava de dues naus paral·leles sostingudes per set pilars exempts de ferro, amb una planta de 18 m d’amplada per 40 m de llargada. Pre-sentaven dues estances rectangulars a la banda oest i tota una sèrie d’estances laterals a les bandes nord (8 espais) i sud (6 espais). També inclouria un passa-dís soterrani d’uns 33 metres que recorreria la nau esquerra. La planta retrocedia a l’oest respecte a la nau de 1916 per permetre l’accés de les vies del tren a l’inte-rior de l’edifici principal de la foneria. Els pilars de bigues de ferro en ziga-zaga

o

Obres de construcció dels tallers

nous, ca. 1946-1949. A l’esquerra

s’observen els mòduls de dent de

serra al seu emplaçament original.


p

Façana del mòduls de dent de serra,

2003.

Txema Romero


de 5,5 metres d’alçada, inclosos ja en el plànol de Renom, sustentaven unes bigues similars però de menors dimen-sions de la coberta de dents de serra. La coberta presenta-va a la banda nord les finestres de vidre que il·luminaven l’interior i a la banda sud les plaques granonda de fibroci-ment de la fàbrica Uralita.

Autors del projecte

Al llarg de l’estudi de l’evolució de la LESA hi apareixen cinc noms d’arquitectes i enginyers que, d’una manera o d’altra, intervenen en la projecció i construcció del con-junt industrial:

1) Josep Renom2) Marian Brujas 3) Lluís Corratgé4) Francesc i Arnau Izard

1) Josep Renom i Costa és l’autor de tota una sèrie d’avantprojectes del conjunt industrial que es troben a l’arxiu privat de l’arquitecte dipositat a l’AHS i també va signar el projecte de 1922 de les naus industrials de coberta de dent de serra que es construeixen a l’illa compresa entre els carrers de les Tres Creus, de Cova-donga, d’Alfons Sala i del Comte Borrell, abans de la unificació de la gran illa. Segons explica Casamarti-na, l’arxiu privat de Josep Renom i Costa, malaurada-ment, no s’ha conservat sencer, ja que durant la Guer-ra Civil espanyola se’n va perdre una part —per com-batre el fred es van cremar uns quants metres lineals de les prestatgeries que ocupava a la casa pairal del carrer de la Salut— i, d’altra banda, anys més tard va ser ata-cat pels tèrmits, de manera que el que ens n’ha arribat és només una part i no se sap si entre els documents ja perduts per sempre hi figuraven altres plànols i propos-tes de La Electricidad.26

2) L’enginyer Marian Brujas era el fill d’un dels propie-taris de la fàbrica, l’empresari tèxtil Joan Brujas Pelli-ser. Entre altres documents, signa els plànols de la nau del 1916 o de la fundició, fet pel qual no podem descar-tar una possible col·laboració entre l’arquitecte i l’engi-nyer. D’altra banda, era normal que els enginyers sig-

26 Dades facilitades a Josep Casamartina pel fill de Josep Renom, el Sr.

Josep Renom i Gambús, mentre preparaven l’exposició del seu pare.

Francesc Casañas i Riera / AHS

Josep Renom i Costa, arquitecte(Sabadell, 1880-1931)Era fill de l’agrimensor i mestre d’obres sabadellenc Francesc Renom Romeu i de Joaquima Costa Sallent, natural de Can Marata, a Polinyà.

El 1886 va ingressar als Escolapis de Sabadell per cursar els estudis primaris. Entre 1891 i 1896 va realitzar el bat-xillerat al pensionat del Collell, a Girona. Un any des-prés, es va inscriure a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on, entre altres professors, va rebre classes de Josep Puig i Cadafalch, amb qui va mantenir una estreta relació de col·laboració i amistat. El 1906 va ser nomenat professor de Geometria, Trigonometria i Dibuix Lineal, a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell.

El juny de 1907 va obtenir el títol d’arquitecte i va en-trar a treballar com a ajudant a l’estudi de Josep Puig i Cadafalch. Per aquestes mateixes dates col·laborà aixe-cant plànols de diversos edificis, junt amb el seu germà Vicenç, al llibre L’arquitectura romànica a Catalunya de Josep Puig i Cadafalch, Josep Goday i Antoni de Fal-guera. Paral·lelament va entrar a treballar amb el seu pare i va projectar les seves primeres obres privades. El 1910 viatjà a Bèlgica per visitar l’Exposició Internacio nal de Brussel·les. Posteriorment, al llarg de la seva vida, va realitzar altres estades a Bèlgica, Holanda, Alema-nya, Itàlia, Àustria, Hongria i França. Arran de la feina a l’Ajuntament de Sabadell, nomenat arquitecte muni-cipal l’abril de 1910, va deixar de treballar a l’estudi de Puig i Cadafalch i va obrir estudi propi a la casa pairal, al carrer de la Salut, 51. El 1912 es va casar amb la sa-badellenca Maria Gambús i Prats i es van instal·lar al número 83 de la via de Massagué, on Renom, a partir d’aleshores, va tenir també l’estudi.


nessin els permisos d’obres de les construccions industrials, tot i que en al-guns casos fossin projectats totalment per arquitectes.

3) L’arquitecte Lluís Corratgé Torrent, amb títol de 1910, va signar també l’ai-xecament d’algun dels plànols del conjunt industrial, com ara el projecte de tancament del carrer del Comte de Borrell per crear una gran illa, del juny de 1918. Tal com s’ha explicat, Corratgé, tot i ja tenir títol, durant aquells anys treballava al despatx de Josep Renom com a delineant i va signar bastants projectes privats de l’arquitecte municipal.

4) L’enginyer Francesc Izard i Bas en col·laboració amb el seu fill Arnau Izard Llonch, és l’autor de la reforma i ampliació del conjunt aprovat el 16 de maig de 1946, tot i que la primera vegada que intervé a la fàbrica és el maig de 1943 en el projecte d’un portal provisional a l’alçada del carrer del Comte Borrell. La seva intervenció implicarà reformes a la nau de 1916 i en altres edificis pre-existents, la unificació definitiva de la gran illa i la construcció d’una gran nau i dels nous cossos de serveis i oficines. És molt probable que Izard ha-gués col·laborat també amb Renom en les propostes inicials, ja que a la dè-cada de 1910 va treballar en altres projectes com ara la construcció de la Torre de l’Aigua, de la qual va ser l’autor del projecte tècnic d’elevació de l’aigua des del riu Ripoll i un dels promotors de la idea que es construís. Per tradi-ció oral, la mateixa família Izard atribuïa a l’enginyer l’autoria de tots els edi-ficis de La Electricidad, amb la nau de 1916 inclosa.27

Tradicionalment l’escassa historiografia sobre el patrimoni arquitectònic saba-dellenc d’aquesta època havia fet passar de llarg la intervenció de Renom en el projecte. Andreu Castells a L’art sabadellenc només esmentava la interven-ció d’Izard, i cal recordar que el projecte de la nau de 1916 el signa Marian Bru-jas. No va ser fins a l’estudi de Casamartina que es va poder aclarir millor l’au-toria, basant-se en els avantprojectes conservats que descriuen la nau de 1916, les dents de serra de 1922 i multitud de solucions que seguirien les intervenci-ons posteriors. El fet que Renom no signés el projecte s’explica per les incom-patibilitats existents entre el seu càrrec d’arquitecte municipal i la construcció d’obres privades.

Valoració arquitectònicadins l’àmbit nacional i local

El context: l’arquitectura sabadellenca modernista i noucentistaJa a finals del segle XIX, es va aprovar a Sabadell el Pla d’Eixampla de 1886 pro-jectat per l’arquitecte barceloní Miquel Pascual Tintorer i promogut per l’en-ginyer industrial sabadellenc Narcís Nunell i Sala. Aquesta eixampla urbanís-tica s’estenia com una gran xarxa sobre el pla del terme municipal abraçant la pràctica totalitat d’una ciutat industrial que concentrava els esforços cap a l’eix de la Rambla (LARROSA, 2000 :11-14). Posteriorment, com a arquitecte munici-

27 Conversa amb Josep Casamartina i Parassols (13/11/2007).

El fet que Renom no signés el projecte s’explica per les incompatibilitats existents entre el seu càrrec d’arquitecte municipal i la construcció d’obres privades


pal, Josep Renom traçarà el Pla d’Eixampla de 1928, un ambiciós projecte que estén la ciutat cap al nord, tot integrant la Creu Alta, amb propostes encerta-des que han trigat dècades en esdevenir realitat, com ara l’Eix Macià, el parc de Catalunya o la plaça d’Espanya.

El paisatge urbà del Sabadell de començaments del segle XX es podria des-criure com el d’una ciutat funcional, discreta, austera i unitària urbanística-ment, on únicament les xemeneies de les fàbriques i els campanars de les es-glésies desafiaven el que Josep Casamartina defineix com el tel gris (CASA-MARTINA, 2000 :23): «A Sabadell, s’anava per feina, les fàbriques eren blocs molt simples i sense cap tipus d’element superflu, les cases dels treballadors

—l’altre tipus de construcció que definia la ciutat— eren estretes i llargues: autèntiques màquines per viure, en el pitjor dels sentits i no era per casuali-tat que rebien el nom de cases barates [...]. Les cases riques, tampoc no eren ostentoses —sobretot a l’exterior—, perquè en una ciutat obrera més aviat calia justificar pèrdues que no pas beneficis i evitar que en qualsevol revol-ta comencessin a rodar caps» (CASAMARTINA, 2000 :23). Aquest esperit es-talviador incidirà negativament en una arquitectura que, en la majoria dels casos, no es correspon amb els plànols que es projecten, molt més ambiciosos. Aquest fet afectarà especialment l’arquitecte Josep Renom, que veurà com els clients eliminen el recobriment decoratiu i el motlluratge de bona part dels seus edificis a l’hora de passar del paper a la construcció definitiva.

Malgrat l’aparent austeritat de l’arquitectura sabadellenca de l’època, dintre d’aquest període de començaments del segle XX destaquen tota una sèrie d’ar-

Maqueta de la reforma i ampliació de

1946.

AHS


quitectes de prestigi que treballaren a la ciutat al llarg de l’època modernista i noucentista amb realitzacions de di-versa qualitat. L’arquitecte Miquel Pascual Tintorer, a fi-nals del segle XIX, havia fet, entre altres obres, les esglési-es de la Puríssima (1879-85), la capella del cementiri de Sant Nicolau (1893) i el santuari de la Salut (1882), el seu campa-nar (1907)28 i cases particulars, com ara la torre dels Gorina (1889). El sabadellenc Juli Batllevell, col·laborador d’Anto-ni Gaudí, va ser arquitecte municipal i desenvolupà una ar-quitectura immersa en el modernisme en obres com el Des-patx Taulé (més conegut com a Despatx Lluch, 1908), l’Ho-tel Suís (1902) i el desaparegut Cafè Euterpe. L’arquitecte Manuel Joaquim Raspall, treballà puntualment a Sabadell on projectà la cantonada del Cafè Euterpe (1913) i la refor-ma del Teatre Euterpe (1915). El seu cosí, l’arquitecte muni-cipal de Cerdanyola Eduard Maria Balcells serà un dels ar-quitectes més destacats que treballaran a Sabadell, amb pro-jectes com el de la Casa Joan Baptista Ponsà (1912), la Fàbri-ca Sampere (1913), la Fàbrica Sallarès Deu (1913), el Despatx Genís i Pont (1915), la Farinera «La Pureza» (1916), el Panteó Sallarès Deu (1915), el Panteó Carol (1918), els pisos Escaio-la (1931), els pisos de la Caixa de Sabadell (1935-1946) i, entre d’altres, la Mútua Sabadellenca (1928-1944). L’edifici de la Caixa de Pensions (1923) i l’inici de l’església de Sant Fèlix (1911) es deuen al reconegut arquitecte barceloní Enric Sag-nier. A la ciutat també hi va treballar Bernardí Martorell, autor de l’església del Escolapis (1924-32) i de diverses tom-bes al Cementiri de Sant Nicolau; Jeroni Martorell, que con-tinuà les obres l’església de Sant Fèlix i projectà l’edifici de la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1906-18) i, entre altres obres, el desaparegut Cinema Imperial (1911); i l’arquitecte terras-senc Lluís Muncunill, autor de la fàbrica Hilados Mohair posteriorment La España Industrial (1920-22). Ja dins l’eta-pa noucentista destaquen Francesc Folguera que continuà les obres de Sant Fèlix i, molt més tard, projectà la de Sant Salvador (als anys cinquanta), i Antoni Puig i Gairalt, que és l’autor de la desapareguda, recentment, Casa Antoni Oli-ver (1925), germà de Pere Quart. D’altra banda, l’arquitecte barceloní Francesc de P. Nebot es pot considerar l’introduc-tor del corrent monumentalista del noucentisme a Sabadell amb obres com les Cases Baygual del carrer de Quevedo (1917), les cases bessones Salvador Romeu (1918) del carrer de Vila Cinca, o les cases Enric Rocamora (1923) al carrer de

28 Segons informació verbal de Josep Casamartina, el campanar de la

Salut podria ser obra de Francesc Berenguer o fruit d’una col·laboració

entre Berenguer i Miquel Pascual. Berenguer treballava a l’estudi de Mi-

quel Pascual Tintorer, no tenia títol d’arquitecte perquè no havia acabat

la carrera i se li atribueixen moltes obres signades per Pascual.

la Indústria. Santiago Casulleras, també barceloní, però que acabarà instal·lant-se a Sabadell, és el continuador d’aques-ta via arquitectònica, però més situat en el regionalisme en obres com el Palauet Tamburini (finals dels anys vint), la Casa Vda. Guasch (1931), tots dos al carrer de la Indústria, i ja dins l’òrbita plenament racionalista, la fàbrica Artèx-til (1941). El sabadellenc Joaquim Manich projectà les naus dels Docks el 1914 i el 1916, el despatx Mateu Brujas (1916) i la Casa Armengol Duran (1917), a la Rambla. A finals dels anys deu, el mestre d’obres Rafael Estany encara estava en actiu i havia projectat el Casinet (1905) i la Torre Marinel-lo (1910).29 La majoria d’aquests arquitectes (tret de Renom, Manich i Batllevell)30 estaven establerts a Barcelona (o a Terrassa, en el cas de Muncunill) i treballaren puntualment a Sabadell sense tenir despatx a la ciutat.31

ValoracióEl projecte per a la Electricidad es pot considerar com el més important de tot el conjunt d’arquitectura industrial projectada per Josep Renom. La nau del 1916 és l’espai in-dustrial cobert més ample d’entre els que va realitzar. Dins d’aquesta tipologia, Renom va projectar també, en època modernista, les Sederies Ros i Campañà (Mollet, 1915), la fàbrica d’Antoni Duran Poblet (1915) també enderrocada, la de Josep Buxó, també anomenada els Nois Buxó (Saba-dell, 1918) o, ja en època noucentista, la nau de Miquel Dal-mases (1920) o la fàbrica de Vicenç Planas (1922), entre d’al-tres. Tots aquests edificis van rebre un tractament arqui-tectònic i decoratiu monumental en la seva execució o en el projecte, tot i que cap no es pot comparar, tant des del punt de vista de dimensions com arquitectònic, a La Elec-tricidad. D’altra banda, Renom també va projectar senzills edificis industrials a l’estil de les quadres típiques del segle XIX, com ara les naus de Rafael Marcet (1916), les d’Anto-ni Estruch (1916) o les també desaparegudes de Joan Borràs (1923), també conegudes com Can Borràs. Pel que fa als des-patxos, cal fer esment del Sallarès Deu (1912), del Llonch i Sala (1913-1914), del Prat i Llibre (1913), el de Quirze Estop

29 Segons informació verbal de Josep Casamartina, el campanar de la

Salut podria ser obra de Francesc Berenguer o fruit d’una col·laboració

entre Berenguer i Miquel Pascual.

30 Juli Batllevell tenia casa i despatx a Sabadell al carrer de Gràcia, però va

deixar Sabadell perquè tenia més bons encàrrecs a Barcelona, sobretot

de la família Güell, i, el 1901 ja té despatx obert a Barcelona, al carrer

de Llúria, 2.

31 La informació referent a l’autoria i la cronologia dels edificis procedeix,

d’una banda, dels expedients del PEPPAS (revisió d’abril de 1992) i,

d’altra banda, ha estat gentilment facilitada per Josep Casamartina i

Parassols.


(1913-1914), el de Marcet, SA (1916) o el de Josep Auliach (1920), cap dels quals no s’ha conservat. En l’àmbit de construccions de caràcter industrial cal fer especial menció de la Torre de l’Aigua (Sabadell, 1915-1919), un de les obres més emblemà-tiques de Sabadell i de l’arquitecte, malgrat que durant anys s’hagi atribuït exclu-sivament al director de l’empresa constructora, Lluís Homs. L’autoria de Renom va quedar perfectament demostrada amb l’estudi monogràfic realitzat per Josep Casamartina i Parassols.

La nau de 1916 presenta, sobretot, alguns paral·lelismes amb altres obres no industrials de Renom, especialment amb el santuari de Santa Maria del Collell (1915), a Girona, que també va tenir per director tècnic Lluís Homs, i amb el Mer-cat Central de Sabadell (1927-1930). Pel que fa al primer, cal destacar la semblança que manté amb la nau l’ús de l’estructura basilical de grans dimensions amb nau central, laterals, claristori i trifori. Amb el mercat, la nau comparteix semblan-ces per tractar-se d’un dels espais coberts més grans projectats per Renom, a base d’una estructura de ferro amb coberta d’uralita i amb una façana de tancament amb poca rellevància des del punt de vista estructural, coincideix, també, en la forma esglaonada de la teulada i la utilització de cresteria al carener.

Malgrat que el conjunt complet de La Electricidad és un projecte virtual, és a dir, no realitzat en la seva totalitat, cal considerar-lo com l’obra més important de tota l’arquitectura industrial projectada per Renom i un dels projectes més ambiciosos de la seva carrera.

Dins del panorama de l’arquitectura industrial sabadellenca la nau de 1916 de La Electricidad, SA es podia considerar un dels més significatius i desta-cats del seu patrimoni. Al marge d’alguns exemples de grans vapors constru-ïts al segle XIX, la majoria de fàbriques del Sabadell del XIX i començaments del XX adoptaven la tipologia de quadra, és a dir, de nau de planta rectangular de mur d’aparell de reble reforçat amb obra de maó, amb obertures d’arc escar-cer i coberta d’encavallada de fusta, rajoles i teules (sovint substituïdes poste-riorment per material de la casa uralita com ara la placa granonda). El mateix Renom és autor d’un bon nombre d’estructures que segueixen aquest model de quadra. Al marge d’aquesta tipologia, però, hi ha tot un seguit de conjunts in-dustrials del final del modernisme molt més elaborats des del punt de vista ar-quitectònic i decoratiu. En destaquen les naus dels Docks, projectades al finals dels anys deu per Joaquim Manich i Lluís Homs, que presenten algunes sem-blances amb La Electricidad, sobretot per l’estètica clarament centreuropea i —en el cas de la part projectada per Manich— per la utilització d’una estructu-ra d’encavallada de ferro en la coberta. Un altre conjunt molt rellevant és el de la fàbrica Sampere (1913), d’Eduard Maria Balcells, gairebé coetània a l’obra de Renom, que presenta paral·lelismes estilístics i tipològics, com ara el cos d’ofi-cines, amb un tractament estilístic més distingit que la resta, la inclusió d’una torre rellotge amb un caràcter monumental, i un elaboradíssim tractament de la façana; l’estructura de la fàbrica de Balcells, però, continua estant en la línia de les quadres amb encavallada de fusta i construcció de reble típiques del segle XIX. També entre els conjunts industrials destacats cal tenir en compte la fàbri-ca Carol (Cal Jepó nou), amb un tancament i porteria d’obra vista i un conjunt de quadres de grans dimensions, i, sobretot, la fàbrica Mohairs, SA (que va ser absorbida per La España Industrial), una sèrie d’edificis d’obra vista projectats per Lluís Muncunill en els quals destaca la creació de mòduls que articulen el

La direcció de l’obra [dels nous tallers] la van dur a terme en Francesc Izard i Bas, enginyer industrial i autor del projecte, i en Bartolomé Brutau Viloca, enginyer industrial i director gerent de l’empresa


conjunt, de la mateixa manera que proposava Renom als seus projectes. De les fàbriques esmentades, la nau de La Electricidad destacava per ser l’estructura més moderna i agosarada de totes.

Pel que fa al context general de l’arquitectura industrial modernista catalana, i al marge de les estructures basilicals dels cellers cooperatius, com ara els cellers Codorniu (1901-1904) de Puig i Cadafalch i, sobretot, els de Cèsar Marti-nell, que són posteriors, i els escorxadors, com el d’Iguala-da (1903) o el de Manresa (1906-1908), el referent més clar en relació amb La Electricidad és la fàbrica Casaramona (1911-1913) de Puig i Cadafalch, el mestre de Renom. Aquesta in-fluència s’evidencia en l’estructura de naus seriades i orde-nades formant patis interiors i, també, en la inclusió d’una torre emblemàtica així com en la concepció monumental.

La nau de La Electricidad també manté paral·lelismes amb altres conjunts industrials catalans, sobretot per la idea de la fàbrica com un edifici singular, en la línia rei-vindicada per Peter Behrens, especialment en els edificis de l’AEG. La nau presenta grans semblances amb el con-junt de la fàbrica Uralita a Cerdanyola, concretament amb les naus del 1916, atribuïdes a Eduard M. Balcells, que comparteixen el referent sezesionista i l’estructura basili-cal amb coberta metàl·lica i plaques de d’uralita granon-da. També, comparteix la utilització dels mòduls de dent de serra amb les sederies Vilumara de l’Hospitalet de Llo-bregat; la torre com a emblema del conjunt amb Can Ba-garia de Cornellà del Llobregat, i l’estètica centreuropea de frontons i torratxes amb la fàbrica Armstrong a Pala-frugell (1900-1904). La concepció de conjunt ens remet a les colònies industrials, com ara la Colònia Vidal, a Puig-reig, que com el projecte del bloc d’oficines de La Electrici-dad té una gran façana amb alçat basilical i grans arcs ter-mals. Així mateix, el projecte de Renom comparteix la mo-numentalitat amb les grans farineres i fàbriques de pasta, com ara la Costa, de Vic, obra d’Enric Sagnier (1896) o la del Sindicat Agrícola de Cervera, projectada per Cèsar Martinell (1920-1922). L’obra de Renom es diferencia molt, però, dels esplèndids edificis industrials que Muncunill va fer a Terrassa d’estètica gaudiniana i coberta de volta ca-talana, com ara l’imponent vapor Aymerich, Amat i Jover (1907-1909). En l’àmbit de l’arquitectura industrial moder-nista, el projecte de La Electricidad destaca per les dimen-sions i ambició del conjunt, per l’impuls de monumenta-litat, la modernitat de l’estructura i, també, per la clara fi-liació centreuropea.

Formació de l’illa industrial:materialització del projecte (1946-1954)Gemma Ramos

Antecedents

La Societat Anònima La Electricidad, des que l’any 1912 ad-quireix uns terrenys entre els carrers de Covadonga, Mont-cada, Tres Creus i Alfons Sala —espai format per dos solars separats per un tram del carrer del Comte Borrell—, té la voluntat de construir un important conjunt industrial per tal d’allotjar tots els tallers i seccions de la societat. Els di-ferents projectes d’en Josep Renom i la demanda de supres-sió del tram del carrer del Comte Borrell —ja des del 1918— així ho posen de manifest. L’empresa, però, haurà d’espe-rar fins als anys 40 del segle XX —en ple període de post-guerra— per veure materialitzat la totalitat del seu projecte.

Coincidint amb la sol·licitud del permís de supressió del tram de carrer abans esmentat, s’han localitzat, en una de les diverses carpetes de la societat que es conser-ven a l’Arxiu Històric de Sabadell, uns plànols signats el 1918 per un tal G. Borrell. Aquests dibuixos, per la simili-tud amb l’obra definitiva, podrien molt bé ser l’avantpro-jecte de l’obra que en Francesc Izard va acabar executant.

Aquest esborrany de projecte presenta tres cossos an-nexos d’edifici. Un primer, de planta basilical, format per una nau central d’un sol nivell i dues laterals de dos nivells. A la part central es troba un altre cos d’edifici: és de planta baixa, té sis crugies i lluernaris al sostre que permeten una il·luminació zenital. Aquest edifici està disposat transver-salment a l’eix dels altres dos edificis. L’últim dels cossos annexes és un edifici de planta baixa i pis.

L’autor del projecte, que signa «G. Borrell», s’ha iden-tificat, en un principi, com a Gabriel Borrell i Cardona,32 arquitecte sabadellenc, nascut el 23 de novembre de 1862. Aquesta atribució, però, cal prendre-la amb una certa cau-tela, atès que la signatura del projecte no s’adiu amb les d’altres expedients d’obres fets pel mateix arquitecte. Hi

32 Aquest arquitecte, amb títol del 7 d’octubre de 1887, projectà alguns

edificis a Sabadell, com ara: el Cercle Republicà Federal (1888), la

reconstrucció dels Camps de Recreo després de l’incendi del teatre

(1896), l’Acadèmia Catòlica (1889), la Casa Ponsà (1891) i el Col·legi de

la Sagrada Família (1908). Però el gruix de la seva obra el trobem fora

de la ciutat, concretament a Sant Joan Despí, Sant Feliu i Esplugues de

Llobregat, d’on va ser arquitecte municipal. A Sant Joan Despí, exercí

com a tal entre el 1897 i el 1944, any de la seva mort.

Gabriel Borrell també estigué molt vinculat a l’Escola d’Arquitectura

de Barcelona de la qual en fou professor: entrà el 5 de febrer de 1901,

com a professor auxiliar interí, i en sortí per jubilació el 23 de novembre

de 1932, com a catedràtic numerari.


ha la possibilitat que, en tractar-se d’un esborrany, en Borrell fés una firma més simplificada, o bé, simplement, que es tracti d’una altra persona.

En qualsevol cas, amb independència de l’autoria, el que sí que sembla força clar és que aquest projecte va servir de base per a l’execució definitiva de l’obra.

Si comparem la secció transversal del plànol signat per en Borrell amb la seva corresponent del projecte definitiu, signat per en Francesc Izard, ens adonem que es manté el mateix esquema compositiu, amb algunes petites variacions. La principal radica en el fet de donar una major importància al cos d’edifici de tres naus, tot reduint les dimensions del cos transversal. També en el camp estilístic es veu un canvi d’un projecte respecte de l’altre. Mentre que el del 1918 presen-

Planta, secció transversal, vista

longitudinal i alçat d’un avantprojecte

per als nous tallers de La

Electricidad, SA, 1918. Plànol datat i

signat per G. Borrell.

AHS


ta, en el cos de tres naus, una coberta de línies suaus i arrodonides que entron-ca amb el Modernisme, en el projecte definitiu les terrasses de la coberta li pro-porcionen una linealitat més propera a l’estètica racionalista.

Aquesta reducció del cos transversal ja es veu en un dels diversos plànols tro-bats dins la mateixa carpeta.33 Aquest, sense datar ni signar, presenta exacta-ment el mateix disseny que el plànol anterior però amb una petita reducció del cos de l’edifici central, que presenta cinc crugies en lloc de sis.

A part d’aquests avantprojectes, en la mateixa carpeta, se n’ha trobat un altre sense datar ni signar, el qual segueix el mateix esquema compositiu que el del 1918, però amb una petita diferència: l’edifici de tres naus està separat del cos transver-sal per un corredor, que estableix l’accés al complex. En un informe elaborat per en Francesc Izard, el 21 d’abril de 1941, s’esmenta un projecte que molt bé podria ser aquest. El text diu el següent: «[...] Seguimos como plan general el que nos ha in-dicado el Ingeniero D. Bartolomé Brutau, que viene a ser el proyectado en 1914 suprimien-do la entrada por la calle de las Tres Cruces y el pasillo correspondiente y haciendo aque-lla por la calle de Covadonga frente la calle del Conde Borrell lo cual permite un mucho


Planta i alçat d’un avantprojecte per

als nous tallers de La Electricidad,

SA. Sense datar ni signar.

AHS


mejor aprovechamiento del terreno y mayor desahogo de los talle-res [...]».34

En aquest cas la descripció coincidiria amb aquest plà-nol, però no amb la datació, ja que pel tipus de grafia cal-dria si tuar-lo entorn a la dècada de 1920. La data que apa-reix en l’informe de l’Izard, en canvi, coincideix amb el pri-mer projecte d’en Josep Renom, del qual, com ja s’ha comen-tat en el capítol anterior, se’n conserva una vista general a partir d’una placa fotogràfica. Seria possible pensar, a partir d’aquestes informacions, que l’origen i la base del conjunt arquitectònic es fonamenti en el primer projecte del 1914 fet per en Renom i que, a partir d’aquí, s’anés evolucionant fins a arribar al projecte que finalment es va acabar executant.

Construcció dels nous tallers

La Electricidad, SA, durant bona part del període de la Guer-ra Civil, es va dedicar a la producció d’armament. Tant és així que l’empresa passà a dependre, el 20 de novembre de 1937, de la Subsecretaria d’Armament del Ministeri de De-fensa, la qual subministrava les primeres matèries, el sou dels treballadors i diners per a les despeses generals impres-cindibles. Un cop acabada la guerra, en els dipòsits de l’em-presa s’hi quedà una gran quantitat de material, molt supe-rior al volum de primeres matèries que hi havia abans de la insurrecció militar. Això va reportar a l’empresa uns benefi-cis molt considerables, que afavoriren el seu enriquiment i propiciaren l’ampliació del complex fabril amb la construc-ció de noves naus.

Finalitzada la guerra, la societat va reprendre les tas-ques per a la construcció d’uns amplis tallers que pogues-sin allotjar totes les seccions de l’empresa. Una de les seves principals prioritats era unificar tots els seus tallers. Com ja s’ha comentat més amunt, la voluntat de crear un ampli complex fabril ja la trobem en els dos avantprojectes d’en Josep Renom de 1914 i 1915, fruit dels quals són les naus construïdes per Renom mateix.35 Aquestes naus, però, només significaven una part del projecte i eren insuficients per acomplir les necessitats de La Electricidad, SA, de ma-nera que l’empresa va quedar dividida en dues parts: d’una banda, les oficines i algunes seccions que es troben al car-rer de Bonavista, 16 —en unes naus arrendades— i, de l’al-tra, la foneria, la caldereria i altres que ja es trobaven ubica-des a l’illa on es volien construir les noves naus —l’illa de-


35 Vegeu capítol anterior: «La nau de 1916 i les primeres edificacions», de

Txema Romero.

limitada pels carrers de Covadonga, Montcada, Tres Creus i Flechas Azules (abans Topete i actualment Alfons Sala).

La necessitat d’unificar la indústria, per tal de re duir les despeses que provocava la pèrdua d’hores de treball pels recorreguts innecessaris dels productes fabricats, junta-ment amb la situació estratègica que li proporcionava la nova ubicació —al costat de les vies dels Ferrocarrils del Nord— són algunes de les causes que van empènyer la so-cietat a traslladar-se.

Aquesta nova ubicació, amb l’entrada d’un ramal de via a les dependències de l’empresa, podia comportar un im-portant estalvi en les despeses de transport, tant en l’arri-bada de matèries primeres com en la sortida dels produc-tes acabats, cosa que repercutiria directament en els benefi-cis de l’empresa. Així es recull en l’esborrany de la memòria de construcció dels nous tallers, signada el juliol de 1944.36

La memòria explicativa de les obres, signada el 28 d’agost de 1945 per Francesc Izard i Bas i Bartolomé Bru-tau Viloca —director i gerent de l’empresa—, posa de ma-nifest aquesta voluntat d’agrupar l’empresa, així com la de crear unes instal·lacions amb unes bones condicions de salubritat i higiene en el treball.37

El canvi d’ubicació de la societat, però, no arribarà fins a la dècada dels cinquanta. Entre el 1953 i el 1954 finalitzen les obres i, ja a partir del 1954, La Electricidad, SA apareix domiciliada al carrer de Covadonga, 372 en lloc del carrer de Bonavista, 16 on tenia la seu social i fiscal. Aquest nova localització va representar, segons l’esborrany de memòria esmentat més amunt, «el perfecto ordenamiento de todas las secciones de fabricación así como la racional comuni-cación con la Red ferroviaria lo cual permite no solo la ma-niobra de vagones a la carga y descarga dentro de los talle-res si que permite también la entrada y salida de locomo-toras y trenes automotores para las reparaciones de este material en su parte eléctrica. Todo redundará en la más económica y perfecta producción».38

Els nous tallers, segons es desprèn d’una carta de l’em-presa signada el 29 d’octubre de 1945, pretenien estar a l’avantguarda de la funcionalitat i crear un precedent en les indústries del ram. La carta ho expressa de la següent manera: «[...] proceder [...] a la construcción de un nuevo ta-ller que tanto por lo que respecta a su instalación como a salu-bridad e higiene de sus obreros fuera un modelo en su género».39


37 AHS. Fons Municipal. Llicències d’obres, exp. 326/1946 (AI 1279).


39 AHS. Fons de l’empresa ABB (D3 716).


Planta dels nous tallers de La

Electricidad, SA, 1945.

AHS

L’execució d’aquests nous tallers també es planteja com un element favorable per a la ciutat, en l’esborrany de la memòria de construcció de les noves naus es diu que «[...] por su grandiosidad superaran en importancia a todos los edificios in-dustriales existentes en la localidad con la circunstancia propagandística de que serán visibles a cuantos viajeros por fc. pasen por esta Ciudad».40

Gestions prèviesCom ja s’ha dit, un cop acabada la Guerra Civil, La Electricidad, SA reprèn les gestions per tal d’ampliar les seves instal·lacions. Ja el 1941 hi ha preparat un projecte de construcció per a les noves naus. Així ho demostren els plànols sig-nats per Francesc Izard el 31 de març de 1941.41

L’empresa, abans de començar les obres de construcció de les noves naus, volia tenir resolts tots els temes que afectaven d’alguna manera l’obra; per aquest motiu va fer, entre altres, les gestions següents: demanar permís per su-primir dos carrers i així poder formar una gran illa industrial, concedit el 22 de gener de 1943; reclamar la concessió de l’entrada d’un ramal de via que connec-tés els Ferrocarrils del Nord amb l’interior de les naus, aprovat el 15 d’octubre de 1942 segons contracte subscrit amb la Direcció de RENFE; requerir l’autoritza-ció de trasllat i ampliació d’indústria, atorgat el 8 de juliol de 1943 per la Direc-ción General de Industria, com també implorar la certificació, de la Delegación de Industria de Barcelona, de la necessitat d’una quota de 1.039 tones de perfils laminats, per a la construcció de l’entramat metàl·lic i l’admissió de la coman-da amb caràcter oficial per part de la Secretaría General Técnica del Ministerio de Industria y Comercio, concedit el 19 de maig de 1944.

Un dels principals interessos de la societat era l’aprovació de la reforma urba-nística, sense la qual el projecte resultava inviable. Les actuacions que calia dur a terme passaven per la supressió de dos trams de carrer: un tram del carrer del Comte Borrell (actual carrer dels Comtes), entre els carrers de la Flechas Azules i de Covadonga, i un tram del carrer de las Flechas Azules (actualment carrer d’Al-


41 Ibídem.


guersuari i Pascual), entre els carrers de les Tres Creus i dels Montcada. La supres-sió del primer tram possibilitava la unió de dues illes per tal de dur a terme el pro-jecte de formació d’una gran illa industrial i la supressió del segon permetia l’entra-da d’un ramal de via dels Ferrocarrils del Nord dins les instal·lacions de la fàbrica.

Per tal de justificar la supressió i ocupació d’aquests dos carrers, Bartolo-mé Brutau Viloca, director gerent de La Electricidad, SA, va fer una instància a l’Ajuntament en què es fa menció de les escriptures de compra dels terrenys on es pretenia formar aquesta gran illa industrial.

Les escriptures, datades el 10 d’octubre de 1912, fan esment, d’una banda, a la compra d’una partida de terreny de 1.553 m² més una altra de 6.834 m² a Josep Badia Capdevila i, d’altra banda, a la compra d’un terreny de 6.450 m² a Pere Tu-rull Comadran. D’aquesta manera, segons la instància d’en Bartolomé Brutau, la suma resultant, 14.837 m², correspon a la superfície exacta dels terrenys edifi-cables en dita illa industrial. Per tant, reclama com a seus els trams indicats dels carrers de les Flechas Azules i Comte Borrell.42

A la societat, abans de començar la construcció de les noves naus, li interes-sava la confirmació definitiva de la supressió dels trams dels dos carrers abans esmentats, així com la connexió a través d’un ramal de via entre els Ferrocarrils del Nord i els tallers de La Electricidad, SA. Això últim facilitava l’arribada del material necessari per a la construcció de les noves naus: acer per a l’estructura metàl·lica, ciment, cal, sorra, maons, etc.

La resposta a aquesta demanda va arribar el 22 de gener de 1943, moment en què es notificà a La Electricidad, SA que s’havia aprovat la modificació del Pla General de Reforma i Eixampla de Sabadell per a la formació d’una illa industri-al, després que ho autoritzés la Comissió de Sanitat de la Subsecretaria de Go-vernació, el 26 de desembre de 1942.

Supressió del tram de carrer del Comte BorrellLa idea de crear una gran illa industrial la trobem plantejada, com ja s’ha vist en el capítol anterior, en els primers avantprojectes d’en Renom de 1914 i 1915. Per tant, ja des del 1918, La Electricidad, SA reclamava la supressió d’aquest tram de carrer. Però l’aprovació de l’Ajuntament no va arribar fins al 31 de març de 1921. A més, cal afegir que el permís era de caràcter temporal. L’acord establert diu clarament que en el moment que el municipi ho estimi convenient la Societat haurà de tornar a deixar les coses tal com estaven, sense indemnització de cap tipus. De manera que, anys més tard, en el plànol d’Eixampla i Reforma, realit-zat pels arquitectes Renom i Manich l’any 1928 i aprovat per l’Ajuntament a fi-nals de l’any 1929, apareix novament grafiat el carrer que s’havia suprimit. Fet que mostra les contradiccions en què es trobaven els arquitectes municipals en relació amb els seus propis encàrrecs privats.

Això va comportar que s’hagués de demanar un nou permís per mantenir l’anul·lació del carrer. Les primeres gestions en referència a aquest tema es fan per mitjà d’una carta, datada el març de 1942, en què la societat de La Electri-cidad es dirigeix a l’Ajuntament de Sabadell de la manera següent: «Es evidente que este tramo de calle no tiene utilidad para nadie y, por el contrario, perjudica extraor-dinariamente el interés público y el particular de ‘La Electricidad’, pues nunca ha deja-

42 AHS. Fons Municipal. Llicències d’obres, exp. 378/1943 (AI 1257)

f

Plànol de la zona de l’Eixampla de

Sabadell on la societat anònima La

Electricidad proposa la creació d’una

illa industrial, maig de 1941.

AHS


do de subsistir la integridad de las razones alegadas que motivaron la dicha resolución [...], y ahora existen otras que se van relacionando y que convencen aún más de la proce-dencia y necesidad de que el repetido tramo conserve las características actuales [...]».43

Supressió del tram de carrer de las Flechas AzulesLa demanda per anul·lar aquest tram de carrer, amb la finalitat de construir un ramal de via que comuniqués les dependències fabrils de La Electricidad, SA amb els Ferrocarrils del Nord, es va fer, per primera vegada, el 10 de març de 1942.

La petició de la supressió del tram de carrer, dirigida a l’Ajuntament de Sa-badell, és expressada per l’empresa de la manera següent: «<Para que esta enti-dad se desarrolle en forma que pueda parangonarse con sus similares extranjeras, con-tribuyendo, por tanto, a la mayor prosperidad industrial de la ciudad y de España, es preciso que su gran manufactura relacione las líneas de ancho normal de los ferrocarri-les españoles que proyecta instalar en el interior de sus talleres, con los de la estación de descarga de mercancías de la Cía. del Norte, siendo forzoso atravesar muy oblicuamen-te la calle de Flechas Azules, única disposición que permite la entrada a los [...] talleres de todo el material rodante de la Cía. [...].

»La disposición indicada interesa no sólo a la recurrente sino a la misma Cía. de Fer-rocarriles del Norte, hasta el punto que ésta, para el debido enlace, ha dado toda clase de facilidades [...]». Segons sembla, La Electricidad, SA reparava el material elèc-tric de la companyia de ferrocarrils, de manera que amb l’entrada d’un ramal de via als tallers de l’empresa la Companyia del Nord també en sortia beneficiada: feia possible l’entrada de tot el material rodant als tallers de La Electricidad, SA.

»Por otra parte el Ministerio competente aprobó en diciembre de 1941 el referido enla-ce, según oficio nº 279, de fecha 7 de enero de 1942, que dirigió a la peticionaria la Primera División Técnica y Administrativa de Ferrocarriles, y por ello se podrán instalar las vías


Façana principal (carrer de les Tres

Creus) i lateral (carrer de Covadonga)

dels nous tallers de La Electricidad,

SA, novembre de 1942.

AHS


mitat pels carrers de les Tres Creus, Covadonga, Montcada i l’andana de mercaderies de l’estació de Ferrocarrils del Nord.

Després d’un informe de la Delegació dels Serveis de Foment, el projecte fou aprovat el 16 de maig de 1946 i no-tificat a la societat interessada el 29 de maig del mateix any. D’aquest informe es desprèn la voluntat, per part de la so-cietat, de crear una ampli complex fabril, amb un impor-tant nus de comunicacions, que connectés les diferents naus de l’empresa amb rails que enllaçaven amb la via dels Ferrocarrils del Nord.

L’informe diu que: «Esta delegación, visto el informe emi-tido por el Sr. Arquitecto Municipal, estima puede accederse a lo solicitado por dicha entidad con sujeción a las condiciones que después se consignarán, y a tal efecto tiene el honor de proponer a V.E. la adopción de los siguientes acuerdos:

»1º.- Conceder permiso [...] para la construcción de unas edi-ficaciones con destino a nuevos talleres, en el solar de su propie-dad [...] con sujeción a las prescripciones de las ordenanzas mu-nicipales [...], así como a las condiciones que imponga la Divi-sión Inspectora de la RENFE [...].

»2º.- Autorizar a la propia razón social [...] para instalar a través de la calle de Covadonga, una vía férrea de ancho normal y otra interior de ancho reducido, con destino a la circulación de vagones y vagonetas entre sus talleres y almacenes establecidos a ambos lados de dicha calle, mediante las condiciones que se de-tallen a continuación:

»[...] Esta autorización se concede a precario con objeto de que en ningún momento pueda aquella instalación dificultar

inmediatamente, después de obtenida la autorización de esta Cor-poración Municipal».

Aquesta demanda continua dient: «El plan de vías interio-res con enlace de las de la Cía. del Norte, vía nueva de descarga de la Estación y la regularización de las plantas de los nuevos edifici-os que exige un paralelismo de las fachadas de la calle Covadonga con la que darán a la estación del Norte, implica [...] la supresión de la calle de Flechas Azules, en su final, entre las calles Tres Cru-ces y Moncada, cuyos únicos propietarios colindantes son la Cía. del Norte y la propia sociedad peticionaria [...]».

Per últim, l’empresa, per tal de demostrar que aquesta anul·lació no es fa únicament en profit seu, fa notar que el major beneficiari d’aquesta actuació és la Companyia de Ferrocarrils del Nord: «La supresión del tramo de calle de Fle-chas Azules que solicita la recurrente, [...] permitirá a la Cía. del Norte añadir a su Estación otra vía de descarga partiendo del ramal de los talleres de la Sociedad exponente [...]». I segueix: «En el tramo suprimido de la repetida calle de Flechas Azules, cuyo terreno pertenecía en su totalidad a ‘La Electricidad, S.A.’, quedaría repartido [...], viéndose que en su mayor porción sería ocupado para el ensanche de la Estación del Norte».44

Concessió del permísA l’agost de 1945, La Electricidad, SA demana permís a l’Ajuntament per construir uns nous tallers, amb entrada pel carrer de Covadonga, al solar propietat de l’empresa li-

44 Ibídem.


o retrasar la ejecución de proyectos municipales de urbanización y saneamiento de la ciudad.

»La propia entidad tendrá a su cargo la debida vigilancia por medio del personal con-veniente, para evitar accidentes de circulación siempre que haya de utilizarse el indica-do paso, y deberá poner un cartel indicador de precaución.

»Bajo ningún pretexto podrá autorizar la expresada razón social que se paren los va-gones o vagonetas en la calle ya que ésta debe utilizarse únicamente como paso.

»[...] La razón social concesionaria satisfará un canon anual por ocupación de la vía pública de 500 pesetas [...].45

L’obraLa direcció de l’obra la van dur a terme en Francesc Izard i Bas, enginyer in-dustrial i autor del projecte, i en Bartolomé Brutau Viloca, enginyer industrial i director gerent de l’empresa. Així ho indica una carta datada el 17 de gener de 1944 en la que es diu que: «El proyecto de la distribución y del entramado metálico del nuevo taller LESA es debido al especialista en esta clase de construcciones D. Francis-co Izard, Ingeniero Industrial con la colaboración del también ingeniero D. Bartolomé Brutau, Director Gerente de LESA.46

L’empresa encarregada d’elaborar els entramats metàl·lics va ser García y Canga Construcciones Metálicas, de Gijón. I del muntatge de l’obra se’n va fer càrrec Felipe Sánchez Escudero, Construcciones Metálicas y Montaje de Puen-tes y Calderas, de Madrid.



Visita d’obres als nous tallers de

La Electricidad, SA. La persona de

l’esquerra, que està assenyalant en

direcció a l’obra, és en Bartolomé

Brutau Viloca i la del mig és en

Francesc Izard. A la dreta hi ha el Sr.

Vinader, director de la caldereria i

encarregat de l’obra; la persona que

queda en segon terme, darrere d’en

Bartolomé Brutau, podria ser el Sr.

Madero. Ca. 1948.



L’obra de construcció d’aquestes noves naus va comportar l’enderroc de gran part dels edificis existents. La nau que es conserva és la construcció d’en Renom, que serà reformada i prolongada fins al carrer de Covadonga per tal d’inte-grar-se en la construcció de les noves naus. En la documentació es diu de la forma següent: «[...] nos vemos precisados a derribar el ángulo que forma la fundición con las calles Covadonga y Moncada para proceder a la ampliación de la misma [...]».47 El 6 de març de 1948 es demana permís per fer una tanca de precaució per pro-cedir primer a l’enderroc i després a la prolongació de la nau.

Al costat de la nau de la foneria es preveu la construcció d’unes naus amb dent de serra, l’estructura de les quals provindrà d’una de les naus enderroca-des. Concretament, es tractava d’una nau de cinc trams amb aquest tipus de co-berta que havia estat projectada per Renom l’any 1922 tal com s’explica en el ca-pítol anterior. En referència a aquesta nau, en un informe elaborat per en Fran-cesc Izard el 21 d’abril de 1941, es diu: «examinando detenidamente el edificio con di-ente de sierra hemos concluido que, atendiendo varios inconvenientes que presenta tanto por razón de su empleo como por la de sus defectos constructivos así como por su esca-sa importancia en relación a la obra que debe ejecutarse, lo mejor era no tomarlo como base intangible para el proyecto de los nuevos talleres».48 Posteriorment, es decidi-rà traslladar part de l’estructura d’aquesta nau al costat de la foneria. Així s’ex-


48 AHS. Fons de l’empresa ABB (D3 1735/2)

Imatge del recinte de La Electricidad,

SA abans de la construcció dels nous

tallers. Al fons es veu una nau amb

coberta de dent de serra. Aquesta va

ser la nau enderrocada de la qual se

n’aprofità l’estructura per fer les naus

situades al costat de la foneria. En

aquesta fotografia també s’observa

l’amuntegament de perfils metàl·lics,

material per a la construcció de les

noves naus. Ca. 1946.



Secció transversal de les noves naus

de La Electricidad, SA, 1944.

AHS

plica en un esborrany de la memòria, datat el juliol de 1944: «[...] debiéndose [...] trasladar otros de estructura metálica con cubierta en dientes de sierra construida a con-tinuación de la fundición».49

El gener de 1943, es demanà a Torras Herrería y Construcciones, SA, de Barce-lona, l’estructura metàl·lica de la part de la foneria que es volia ampliar, donat que es tractava de l’ampliació de l’estructura que ells van fer el 1916. En la carta d’en Francesc Izard dirigida als senyors Torras es diu que es procuri, en tot el possible, que la part ampliada sigui igual a l’existent, tot i que s’entén que al-guns perfils potser s’hauran de substituir per uns d’equivalents. L’estiu de 1950 encara s’estan fent gestions amb aquesta empresa per al subministrament de part del material. Com veurem més endavant, aquesta serà la tònica general provocada per la carestia de materials durant el període de postguerra.

Les noves edificacions, segons la memòria explicativa de l’obra, van ser: «[...] una gran nave con cuerpo central de 16 metros de ancho por 15 metros de altura, con dos laterales de 10 metros con bajos y en parte un piso de una altura total de 11 metros, de ejes paralelos a la calle Covadonga, y de 90 metros de longitud con un cuerpo de edificio adosado en su parte Norte con fachada a la calle Tres Cruces, y de cuatro plantas des-tinado a vestidores e instalaciones sanitarias. Sigue adosada por su lado Este una gran nave de 17 metros de ancho por 82’50 metros de longitud y luego también adosado otro gran cuerpo de edificio de 12 metros de ancho y 135 metros de longitud, de bajos y piso con fachada a lo largo de la calle Covadonga. Todos estos cuerpos de edificios unidos (sin pa-tios intermedios) forman los bajos de los talleres sin solución de continuidad, con un mí-nimo de columnas o pies derechos (sólo 41) que permiten instalar las diversas secciones según las necesidades respectivas de cada época [...] sin estorbo de paredes maestras».50

També es van preveure un gran nombre de galeries subterrànies com es des-prèn de l’esborrany de memòria, fet el juliol de 1944: «Debido a la falta de terre-nos se han proyectado numerosos sótanos destinados a almacén de primeras materias [...] con recepción directa desde los vagones de vía normal. Además se disponen gran

49 Ibídem

50 AHS. Fons Municipal. Llicències d’obres, exp. 326/1946 (AI 1279)


número de galerías subterráneas en las grandes naves para el paso de conducciones de todas clases [...]».51

Aquestes noves edificacions, tres tallers annexos, estan col·locades de manera esglaonada per tal d’adaptar-se a l’obliqüitat del carrer de les Tres Creus. El ma-teix Izard ho descriu de la següent manera: «hemos suprimido las irregularidades que ofrecía la oblicuidad de la calle de las Tres Cruces, dejando la fachada en forma es-calonada y supliremos con edificios anexos y muro de cerca los patios poligonales resul-tantes [...]».52 Però tot i que la façana s’articula en tres cossos, els baixos de tots, com s’explica en la memòria, conformen una gran i única nau, per tal d’obtenir una aprofitament màxim de l’espai.

La construcció d’aquestes noves naus, per problemes amb el subministra-ment de material, no es van enllestir pas ràpidament. Tot i que ja el 1942 s’es-taven fent gestions relacionades amb el subministrament de material, les obres no es conclogueren fins a la dècada dels cinquanta.

El subministrament del materialAlguns dels materials es van començar a demanar abans de la concessió del per-mís, el que demostra la clara intencionalitat d’ampliar les instal·lacions de l’em-presa, així com la previsió del retard en el subministrament del material.



Muntatge de l’estructura metàl·lica


SA, amb tres personatges a primer

terme: el de la dreta és Francesc

Tomàs, cap del departament

d’obres i serveis de l’empresa i,

posteriorment, també ajudant d’en

Francesc Izard; el del mig és el Sr.

Vinader, supervisor de l’obra; i el

de l’esquerra és Tomás Maqueda,

representant de l’empresa a Madrid i

encarregat de subministrar els diners

per a l’obra. Ca. 1948.



El juny de 1942 La Electricidad, SA envia una carta a l’enginyer en cap de la Delegació d’Indústria de la Província de Barcelona, demanant «el certificado de esa Delegación sobre la conveniencia e interés general de que se les conceda el cupo de la-minados de acero [...] para las estructuras metálicas de los proyectados [...] edificios».53 El 4 d’agost de 1943 es va donar a l’empresa el permís corresponent a la necessi-tat de demanda de la quota pertinent. Amb la concessió d’aquest permís, l’em-presa va poder realitzar la comanda de perfils metàl·lics a la Secretaria Gene-ral Tècnica del Ministeri d’Indústria i Comerç. L’adjudicació definitiva de la quota, però, no va arribar fins el maig de 1944. Aquest retard en la concessió de la quota corresponent es deu al fet que hi havia un gran nombre de demandes acumulades que calia liquidar abans de cursar-ne de noves.

Abans de la concessió definitiva de la quota, hi ha una carta de La Electrici-dad, SA adreçada al Ministeri d’Indústria i Comerç, datada l’1 de març de 1944, demanant el material necessari per a la construcció de l’entramat. S’hi donen un seguit d’arguments per tal de convèncer de la idoneïtat de la cessió. En refe-rència a l’empresa diu: «[...] se encuentra hoy no sólo con insuficiencia de sus insta-laciones por falta de espacio, sino que las mismas no reúnen las condiciones necesarias para resistir la competencia extranjera el día que acabe la guerra, ni actualmente puede construir nuevos tipos de máquinas ni de mayor potencia que las que actualmente cons-truye. [...] La importancia de las construcciones de esta empresa para la Defensa Na-cional tanto en sus tipos como en su calidad, especialmente en las suministradas hasta ahora para la Armada, ha hecho que esta empresa fuera militarizada por el Departa-mento Marítimo de Cartagena en 28 de Mayo de 1943».54

Les diverses dificultats amb què topà l’empresa per obtenir la quota de perfils necessària per a la construcció dels nous tallers feia preveure un important re-tard en la culminació de l’obra. Així es veu, clarament, en l’esborrany de la me-mòria de construcció dels nous tallers, del juliol de 1944, on es diu el següent: «Dadas las dificultades actuales para la obtención de muchos materiales de construcción a precios razonables y de buena calidad [...], la total realización de nuestro proyecto exi-girá un largo plazo por lo cual es preciso que el Ayuntamiento modifique el que acostum-bra a dar para la ejecución de las obras cuyo permiso se solicita alargándolo lo más po-sible para no tener que pedir reiteradamente prórrogas».55

A principis del 1947 encara no s’havia muntat l’entramat, ja que s’havien pro-duït errors en la fabricació del material: concretament en la distància de les bi-gues. Això va fer que no es pogués muntar l’entramat tot i que ja s’havia rebut molt material.

El 20 de febrer de 1947, la situació era la següent: «En la actualidad tenemos entre acopiado a pie de obra y en curso de elaboración por la casa constructora del en-tramado metálico, García, Canga Ltda., [...] unas 700 toneladas que importan un mi-llón quinientas mil pesetas, de las que tenemos pagada 1.200.000.

»Que además, tenemos realizadas obras de albañilería entre desmonte y explanación, cloacas, sótanos y galerías de ventilación y cimentaciones de paredes y soportes, insta-lación de apartadero [...].

»Que la construcción de la obra, ha debido llevarse con extremada lentitud a causa

53 Ibídem.

54 Ibídem. A partir d’aquest fragment de carta podem intuir que l’empresa, coincidint amb la Segona

Guerra Mundial, va reprendre la fabricació d’armament.


o

Imatge aèria de l’any 1949 en què

s’observa, remarcat, l’estat de l’obra


SA.

Fotoplànol de Sabadell i rodalies, E 1:2.000

/ AHS

p

Vista general de l’entramat metàl·lic


SA. S’observa com s’ha començat la

construcció de murs i forjats.

Ca. 1950.



del suministro del hierro, no habiéndose podido proceder todavía al montaje del hierro acopiado a pie de obra, por falta de unas vigas» [...]».56

Entre el març i l’agost del mateix any es produeix el muntatge de la primera etapa. Es té constància, a través d’una nota del 18 de març de 1947, que el Sr. Fe-lipe Sánchez —encarregat del muntatge de l’obra— va anar a Sabadell per con-cretar i puntualitzar tots els temes necessaris per començar a muntar l’entramat metàl·lic. El muntatge de l’obra, per problemes d’interrupcions en el subminis-trament dels laminats, es va allargar fins a l’any 1950.

Durant la dècada dels cinquanta encara s’estan fent gestions per obtenir tot el material necessari per a l’obra. Concretament, el 8 de juliol de 1950 l’empre-sa, mitjançant una carta, s’adreça al delegat del govern per reclamar part de la quota de ciment concedida per a la construcció de les noves naus.

Un informe de l’Izard de juliol de 1950 descriu la situació de la següent ma-nera: «la construcción de la [...] obra ha venido retrasándose debido a que el suminis-tro de hierro para la construcción del entramado metálico no ha seguido el ritmo previs-to [...]. Actualmente, está ya montado todo el entramado metálico, terminadas cimenta-ciones y principales paredes, faltando completar las piezas de aglomerado corcho-cemento (patentado) para la cubrición de las naves [...]».57

Per a la construcció de les naus s’utilitzà ciment pòrtland, subministrat per


57 Ibídem.

Vista interior –cantó dret- dels tallers

de La Electricidad, SA. Ca. 1955.



la fàbrica Asland de Montcada i Reixac. El material s’uti-litzà, entre altres coses, per elaborar unes peces per a la co-berta, patentades amb el nom de «suberolita» per Fran-cesc Folguera i Grassi (1891-1960) i projectades de confor-mitat amb les característiques del pòrtland Asland, proce-dent de la factoria del Clot del Moro de la Pobla de Lillet.

En origen, la coberta d’aquestes naus es va fer en forma de terrassa amb una base de formigó cel·lular i un recobri-ment de grava que aïllava els tallers de les inclemències de l’exterior. La tria d’aquest material per al recobriment de les terrasses de la coberta es deu, segons es desprèn d’un in-forme elaborat l’abril de 1941 pel mateix Izard, a la manca d’uralita. En aquest es diu el següent: «La carencia de tejas de fibro-cemento acanaladas (uralita, Pizarrita, etc.) tan conveni-entes por su ligereza, resistencia, color, impermeabilidad [...] nos han inducido también a la adopción de cubiertas de terraza».58

Aquesta solució de coberta, inspirada en el Moviment Modern, va resultar poc funcional en el Sabadell d’alesho-res, la manca d’asfalt en molts dels carrers i la climatolo-gia van propiciar l’aparició de vegetació. Això va provocar que la coberta s’anés deteriorant de manera molt ràpida i es produïssin un gran nombre de goteres. Finalment, les terrasses varen ser substituïdes per una coberta d’uralita.59 Aquesta reforma, que va suposar també la impermeabilit-zació de la coberta, va tenir lloc entre el anys 1977 i 1978.60

El ciment pòrtland també fou emprat per reomplir els fonaments, per fer les parets de soterranis i galeries —amb formigó encofrat d’una cara—, per als paviments, per aixecar les parets de fàbrica de maó i per a fer els revo-cats de les façanes.

El responsable del projecte: Francesc Izard i BasFrancesc de Paula Izard i Bas va néixer a Sabadell el 18 de febrer del 1872 i va morir a la mateixa ciutat el 24 de juli-ol de 1957. Era fill d’Arnau Izard i Massagué i Josepa Bas i Fontanet. L’any 1896 es casà amb Antònia Llonch i Estany, filla del fabricant de teixits Rafael Llonch i Sanmiquel. El matrimoni va tenir vuit fills.

En Francesc Izard, dels 5 als 9 anys, va fer els seus pri-mers estudis escolars al col·legi del carrer de Sant Josep, dirigit pel mestre pedagog Francesc Bellapart. Els estudis de la segona ensenyança els va fer en el col·legi dels Pares Escolapis. El 1887, quan tenia 15 anys, va ingressar a l’Esco-


59 Informació extreta a partir del testimoni oral d’en Francesc Tomàs i

Busquets, ajudant d’en Francesc Izard i encarregat de la part tècnica de

l’obra.


Catàleg de màquines de l’empresa

«Sucesor de F. Bas». Sabadell, 1892

AHS

Els Izard i els Bas: antecedents familiarsL’avi patern de Francesc Izard era Pol Izard i el seu be-savi Arnau Izard Marty, originari de Caudebronde (França).

Arnau Izard (nascut l’any 1797) era bataner d’ofici i va emigrar al Vallès aprofitant la incipient embranzida in-dustrial del tèxtil català i un context social i polític fran-cès no gaire favorable. L’industrial terrassenc Pau Galí l’induí a instal·lar-se, vers el 1825, al molí del Santo (Bar-berà del Vallès) primer, i al molí del Rieral (Sant Julià d’Altura), després. Arnaud Izard aportà un sistema més modern per treballar els acabats, establint el mètode dels batans de cilindre o corrons. També introduí l’ús del sabó econòmic, el qual s’obtenia dels residus grassos que s’extreien de les peces quan es desengreixaven. D’aquesta manera, els mateixos greixos de la roba s’utilitzaven per fer el sabó amb el qual després la netejaven. Aquest ofici serà continuat pels seus descendents.

Pol Izard es casà amb Maria Massagué i Ribatallada i el seu primogènit, Arnau —pare d’en Francesc—, va fer l’aprenentatge de l’ofici de manyà al molí d’en Bus-quets, a la vora del riu Ripoll. Posteriorment, Arnau Izard entrà a treballar al taller d’en Francesc Bas i Tarré i es casà amb la pubilla de la casa, Josepa Bas.

L’avi matern d’en Francesc Izard, Francesc Bas i Tarré, natural de Llinars, havia arribat a Sabadell el 1843. Manyà d’ofici, es va casar amb Raimunda Fontanet, bar-celonina, i s’instal·laren a la casa del carrer de Sant Joan, 31, on hi tenien el taller i l’habitatge. Abans en Francesc Bas tenia el taller al carrer de la Creueta. Finalment, l’any 1864 va construir un ampli taller i casa a la Rambla.


la Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona. Acabà la carrera d’enginyer industrial l’any 1895, a l’edat de 23 anys.

Va fer pràctiques a l’empresa La Maquinista Terres-tre i Marítima i seguidament es posà a treballar al costat del seu pare, al taller mecànic que havia fundat l’avi ma-tern. Allà introduí nous sistemes i noves tècniques a la in-dústria metal·lúrgia que des d’aleshores passà a denomi-nar-se «Successors de Francesc Bas», la qual estava situa-da a l’illa delimitada pels carrers de Cervantes, del Sol i la Rambla. En aquest taller, Francesc Izard hi treballà amb el pare, després amb el seu germà Josep i, més tard, amb els seus fills Arnau i Francesc.

A més de la direcció de la seva empresa, va exercir de conseller i assessor tècnic en diverses empreses industrials, entre les quals La Energia, SA i La Electricidad, SA. També va fer nombroses construccions fabrils.

Entre 1911 i 1913 va ser tercer tinent d’alcalde i president de la Comissió de Foment de l’Ajuntament de Sabadell. Però ja des del 1909 el trobem com a regidor de l’Ajunta-ment, representant de les candidatures de dretes.

Durant el període en què es trobà al capdavant de la Co-missió de Foment, va realitzar l’elevació de les aigües del riu Ripoll al pla de Sabadell. Francesc Izard es va fer càr-rec de la supervisió del projecte, la compra dels terrenys i la defensa dels plets sorgits pel desacord dels altres usua-ris del Ripoll: la Societat General d’Aigües de Barcelona i la Societat de Propietaris de la Sèquia Comtal, que aga-faven l’aigua de més avall. D’aquí que la Comissió de Fo-ment i l’arquitecte municipal, Josep Renom i Costa, amb motiu de la urbanització dels terrenys del Taulí, proposes-sin el nom de l’enginyer per al carrer on es preveia edificar la Torre de l’Aigua. I així va ser. L’Ajuntament de Sabadell, presidit pel batlle Silvestre Romeu Voltà, ho acordà per unanimitat l’11 de juny de l’any 1915. Encara avui aquest carrer duu el nom de Francesc Izard.

També cal destacar la seva participació activa i eficient en l’arribada dels Ferrocarrils de Catalunya a Sabadell. La proposta inicial preveia que el tren arribés per sobre, fins a la plaça del Gas, passant pels terrenys que tenia la compa-nyia al carrer de l’Horta Novella. Izard va intercedir per tal que es fes un pas subterrani i va aconseguir la cessió dels terrenys, propietat de la família Moragas-Badia,61 per fer la sortida pel carrer d’Alfons XIII. Així mateix, entre 1906 i 1908, s’encarregà del projecte d’instal·lació de la màquina de vapor Wolf al Buxeda Vell, ja en aquell temps propietat de La Mercantil Sabadellense (LLONCH, 2001).

61 AHS. Arxiu Privat. Simó Bach (AP 55/13).

Francesc Izard i Bas, l’enginyer industrial director del

projecte dels nous tallers de La Electricidad, SA.

AHS


La seva ideologia política va fer que, durant el període de la Guerra Civil, ha-gués de marxar, primer a Itàlia, després a França i més tard a Béjar. Un cop aca-bada la guerra, retornà a la seva casa de Sabadell del carrer de Duran i Sors, 67 i a la seva indústria metal·lúrgica. També continuà amb el seu treball de conse-ller d’indústries metal·lúrgiques i de planificador de noves, junt amb el seu fill Arnau Izard i Llonch, també enginyer.

Algunes de les seves obres, a part de l’ampliació de La Electricidad, SA són:

— Indústria d’Isidre Ral al carrer de Roger de Flor (1901) (CASTELLS, 1961 :520).— Xemeneia del Vapor Buxeda Vell / La Mercantil Sabadellense (1906). — Xemeneia de Llagostera i Sampere (1907).— 1a Fase dels Docks Vells (1908). L’obra la va fer en col·laboració amb l’arqui-

tecte Joaquim Manich, quan aquest encara no tenia el títol d’arquitecte (no el va obtenir fins al 1911). Posteriorment, els Docks van ser ampliats per Lluís Homs (CASTELLS, 1961 :520).

— Fàbrica Carol (Cal Jepó nou, 1909). En aquesta construcció s’utilitzà per pri-mera vegada a Sabadell una coberta en forma de dent de serra, que permetia una il·luminació zenital. Anys més tard, el 1955, junt amb el seu fill Arnau, en farà una ampliació.

— Xemeneia de Francesc Sampere i Germans (1918).

Ampliacions i reformes

Un dels principals problemes amb què topà la indústria metal·lúrgica local du-rant el període de postguerra, a part de la manca de matèries primeres, fou la irregularitat del fluid elèctric. Les aturades en el subministrament energètic es

Visita d’obres al muntatge de

l’entramat metàl·lic. La figura central

és l’enginyer en cap Francesc

Izard que dóna instruccions a en

Francesc Tomàs i a en Vinader,

director i supervisor de l’obra

respectivament. Aquí es veuen les

peces corresponents a l’estructura

de la coberta, preparades per a la

seva col·locació, ca. 1948.



Plànol de situació d’una xemeneia dins el complex fabril de La Electricidad, SA, octubre de 1951.

AHS

El conjunt industrial de la LESA, 1956. S’hi observa la xemeneia projectada per Francesc Izard i Bas, construïda l’any 1952 i

enderrocada l’any 1966.

TAF, cedida per Joan Codina


perllongaren fins al 1955. Per tal de solucionar aquest problema que repercutia molt negativament en

la producció de les indústries, l’empresa La Electricidad, SA va instal·lar una central termoelèctrica pròpia, en previsió de futures restriccions del fluid elèc-tric. D’aquesta manera, el 7 d’abril de 1952 es concedeix el permís per a la cons-trucció de la xemeneia dels generadors de vapor, que s’havien d’utilitzar per a la força motriu i per a la calefacció de les naus de la fàbrica. Finalment només s’usaren per a la calefacció.

La següent reforma duta a terme està vinculada a un canvi en el tipus de pro-ducció. L’empresa, que fins aleshores s’havia dedicat a la fabricació de màqui-nes elèctriques petites i mitjanes, amb el canvi de societat i l’entrada de capi-tal estranger s’especialitzarà en la producció de màquines de major potència. Aquesta especialització comportarà unes necessitats espacials que es traduiran en l’ampliació d’un dels tallers, el de les tres naus. Aquesta reforma va ser duta a terme entre el 1965 i el 1966 i va suposar l’ampliació de la nau pel costat sud. Es va anul·lar la façana d’aquesta banda i es va ocupar el pati interior amb un nou edifici que es va annexionar als tallers existents. Aquesta reforma implica-va, però, l’enderroc de la xemeneia feta pocs anys abans. Així doncs, l’abril de 1965 es demana permís per enderrocar la xemeneia62 per tal de poder construir aquest nou edifici.

En referència a la construcció, la memòria de l’ampliació diu el següent: «[...]


Al fons de la imatge, obres

d’ampliació de la nau pel costat sud,

ca. 1965.



La cubierta de las naves será a base de placas de «Durisol» i encima placas de «uralita», la estructura será metálica [...]. Los paramentos exteriores se revocarán con mortero de cal y cemento Pórtland. Las paredes serán de gero y los pilares de obra vista los que hagan juego con los existentes. [...] Se derribará el edificio de máquinas existente [...]. Se derri-bará la pared de fachada final de las naves para la unión de la ampliación con lo existen-te [...]. Se construirá un anexo para la instalación del cuadro de distribución de fuerza a los talleres así como unas oficinas de taller».63

L’arquitecte encarregat d’aquest projecte fou Francisco Banllehí i l’empresa que es feu càrrec de l’elaboració de l’estructura metàl·lica fou Construcciones Hidráulicas e Industriales B. Thomas Sala de Barcelona.

Les gestions per demanar l’entramat s’inicien el setembre de 1965 i l’agost del se-güent any ja estan construïdes les estructures necessàries per poder muntar l’obra.

El permís a l’Ajuntament es va demanar el 22 d’octubre de 1965 i fou conce-dit el 22 de desembre del mateix any.64 Concretament, es demana permís per a la construcció d’un edifici destinat a laboratori de proves de transformadors.

Un altra de les reformes que van afectar la volumetria dels edificis tractats va ser l’elevació de la coberta del cos central de la nau amb façana a la Gran Via. Aquesta obra va ser posterior a la construcció de l’edifici que s’acaba de comen-

63 AHS. Fons de l’empresa ABB (D 1534/2).


Vista general del conjunt de la

fàbrica amb l’ampliació de les naus

pel costat sud. En aquesta imatge,

encara es pot observar la coberta

amb forma de terrasses, així com la

vegetació que va obligar a substituir

la grava per Uralita. Ca. 1970.

Autor desconegut, cedida per Hans Reist


tar. Concretament, aquest aixecament es va produir l’any 1984 com a conse-qüència de la instal·lació d’un pont grua de 200 T.65

Altres construccions en illes properesLa voluntat, per part de La Electricidad, SA, de crear un important complex fa-bril farà que la societat vagi adquirint terrenys en illes properes per anar cons-truint un gran equipament industrial. Aquestes dues illes són:a) L’illa limitada pels carrers de Covadonga, Comte Borrell, Montcada i Bona-

vista, on La Electricidad, SA era propietària d’un solar de 90.668 pams². En aquesta s’hi construïren tres edificacions, dues naus industrials i un cobert, amb façana als tres primers carrers. La resta de l’illa estava ocupada per dues fàbriques i algunes cases.

Les naus d’aquesta illa, que quedaven al davant de l’illa principal s’hi comu-nicaven a través d’una via fèrria, que creuava el carrer de Covadonga.

b) L’illa compresa pels carrers de Covadonga, Montcada, Bonavista i Cardona, on la societat era propietària d’un solar de 117.000 pams² amb façana als tres primers carrers. La resta de l’illa estava ocupada per la fàbrica del senyor Ba-laguer.

L’empresa, conscient de la importància d’unes bones comunicacions tant inter-nes com externes, enllaçarà a través d’una via fèrria d’ample normal i una altra de menor les diferents naus que configuraven aquest important equipament fa-bril i que alhora empalmaven amb la via del Ferrocarril del Nord.

A l’illa situada entre els carrers del Comte Borrell, Covadonga, Montcada i Bonavista, s’hi van construir tres edificacions diferents, entre el 1942 i el 1945.66

La primera fou un edifici destinat a magatzem, d’una superfície de 632,38 m², el permís de la qual fou demanat el 3 de març de 1942 i concedit el 7 de maig del



Fases constructives del complex

fabril de La Electricidad, SA..

Ajuntament de Sabadell, novembre de 2002

(imatge aèria).

n 1916

n 1946

— Ampliació de la nau del 1916

fins al carrer de Covadonga

— Trasllat d’unes estructures en

dent de serra al costat de la

nau del 1916

— Construcció dels nous tallers

n 1965

— Enderroc de la façana sud

— Construcció d’un nou taller que

s’annexiona als existents

n 1984

— Elevació de la coberta


mateix any.67 Amb la intenció d’establir comunicació entre la foneria (ubicada a l’illa principal) i aquest magatzem, el 12 de maig de 1943 es demana permís per obrir un portal en el carrer de Covadonga, en front del carrer del Comte Borrell.68

El 10 de maig de 1944 es demana permís per edificar una nova nau industrial de planta baixa destinada, igualment, a magatzem. La nau a construir, empla-çada a la cantonada dels carrers de Covadonga i Comte Borrell, tenia prevista una superfície total d’uns 356,04 m². El 25 de maig de 1944, l’Ajuntament li con-cedí el permís.69 Anys més tard es segregarà part d’aquesta nau per destinar-la a estació transformadora de l’Energia, SA. El permís per realitzar aquesta obra i algunes modificacions en les obertures (una porta i dues finestretes) serà con-cedit el 8 de març del 1951.70

Per últim, el 4 de juny de 1945 es demanà permís per a construir «un coberti-zo en parte del solar propiedad de esta Empresa, comprendido entre las calles Conde Bor-rell, Covadonga y Moncada, para almacenaje de hierros y metales [...]». L’Ajuntament va concedir el permís el 14 de juny de 1945.71

Amb el temps, un d’aquest magatzems, el construït el 1944, es va acabar con-vertint en edifici industrial destinat a caldereria. Aquest fet queda palès en la






Situació dels terrenys on es troben

les instal·lacions industrials de La

Electricidad, SA, gener de 1951.

AHS


descripció de l’illa que es fa en una carta dirigida a l’Ajuntament, datada el 17 d’octubre de 1952. La carta diu que l’illa estava integrada per la «sección de Cal-derería y Forja, soldadura autógena y eléctrica, parque de chatarra y materias primas para la fundición y nave destinada a taller de prototipos». Aquesta mateixa carta ens informa de que les dependències d’aquesta illa i les naus de l’illa principal es-taven unides «por vía de ancho normal de RENFE que atraviesa la calle Covadonga, perpendicularmente a su eje».72

Posteriorment, amb el canvi de societat i la progressiva especialització de l’empresa en maquinària de gran volum, la foneria deixà d’utilitzar-se i la cal-dereria es traslladà a l’edifici que antigament havia ocupat la foneria. El tras-llat de la caldereria farà possible la construcció de tres noves naus en l’espai que ocupaven les tres construccions anteriorment citades. Aquestes noves naus ampliaran la capacitat espacial de l’empresa, una de les seves principals necessitats.


Emplaçament i any d’execució

dels diferents edificis propietat

de La Electricidad, SA, situats a

l’illa delimitada pels carrers de

Covandonga, Montcada i Comte

Borrell, maig de 1945.

AHS

Planta i alçat del magatzem i

del taller de caldereria de La

Electricidad, SA, a l’illa delimitada

pels carrers de Covandonga,

Montcada i Comte Borrell, desembre

de 1953.

AHS


En el Pla General d’Ordenació (1950), fet per en Manuel Baldrich, les dues illes que tractem en aquest apartat van patir un canvi de qualificació.

En referència a aquest tema, La Electricidad, SA escriu una carta, datada el 17 d’octubre de 1952, dirigida a l’alcal-de de Sabadell. En aquesta es diu el següent: «Que en el nuevo plano de ordenación de esta ciudad, las manzanas des-critas (...) se han clasificado como «urbana semi-intensiva de transición», ante la cual, el que suscribe en nombre de su repre-sentada, hace notar que las manzanas indicadas deben conside-rarse ampliación a la principal ya que todas ellas van destina-das al mismo tipo de industria, que es la construcción de maqui-naria eléctrica e hidráulica de tipo pesado no pudiendo las secci-ones complementarias separarse de la principal. (...)

»De sobras es conocida la importancia que la Electricidad S.A. tiene no sólo para el prestigio y economía local por ser la más importante en el ramo metalúrgico, sino para la economía nacional debido a la fabricación de turbinas hidráulicas, alter-nadores y transformadores de gran potencia, maquinaria hoy protegida y de construcción estimulada por los organismo direc-tivos de la Nación.

»Sería contrario al prestigio e interés de nuestra ciudad el que la Electricidad, SA se viera constreñida a no poder desarrollar su ampliación y con ello su programa de fabricación, de tanto interés para la economía nacional, sino pudiera utilizar libre-mente, para ampliaciones sucesivas y necesarias los solares de su propiedad (...), lo cual por otra parte estaría en franca con-tradicción con el apoyo que ha venido recibiendo de otros orga-nismos oficiales.

»Por lo expuesto (...) ruega: que se anule la clasificación de «urbana semi-intensiva de transición» para las manzanas seña-ladas (...) en la presente instancia señalándolas como de To-lerancia Industrial-Subzona C, por considerar deben tener la misma que la principal».

Anàlisi formal dels nous tallers

Els nous tallers de La Electricidad, SA estan formats per diversos edificis, amb estructures diferents —totes de ferro—, articulats entre si i unificats a nivell de façana. Tot el conjunt té el mateix tipus d’acabat: un parament arrebossat combinat amb pilars de maó vist, seguint un ritme seriat i repetitiu que ve marcat pel nombre d’ober-tures —cada tres obertures hi ha una pilastra.

Els edificis que conformen els nous tallers són tres. El primer, amb façana al carrer de les Tres Creus i a la Gran Via, està format per tres naus, una principal i dues late-rals d’alçada inferior a la primera, i un cos de quatre plan-

tes (ara desaparegut) annexionat a la façana del carrer de les Tres Creus. A continuació i flanquejat pel primer i el tercer es troba un altre edifici: és de planta baixa i té la co-berta plana amb lluernaris a doble vessant que estan dis-posats en sentit transversal a l’eix de l’edifici. L’últim dels tallers és de planta baixa i pis, la seva façana es prolonga pel carrer de Covadonga fins a trobar-se amb l’edifici de la foneria i per la part interior té annexionat un bloc de và-ries plantes destinat a vestidors i instal·lacions sanitàries.

En l’àmbit compositiu, la façana situada al carrer de les Tres Creus es llegeix com la principal del conjunt, tot i que l’entrada al recinte es troba pel carrer de Covadon-ga. Aquesta lectura ve donada, sobretot, pel fet que l’edifi-ci del conjunt amb més entitat, el de les tres naus, té la fa-çana principal al carrer de les Tres Creus. També és el cas de l’edifici que queda al mig dels dos tallers, però no del següent, que té la façana principal pel carrer de Covadon-ga així com l’entrada principal al recinte.

Els edificis que conformen la façana del carrer de les Tres Creus estan disposats esglaonadament, cosa que els permet adaptar-se a l’obliqüitat del carrer. Aquest tipus d’estructura, però, evidencia clarament la manca d’unitat. Encara que l’embolcall sigui el mateix, no hem d’oblidar que el conjunt està format per edificis amb estructures di-ferents. Això provoca, en el cas de la façana del carrer de les Tres Creus, una manca d’unitat compositiva.

Com ja s’ha dit més amunt, de tots els edificis que con-formen el conjunt el que té més entitat i, per tant, el que resulta arquitectònicament més interessant, és l’edifici de tres naus amb façana a la Gran Via i al carrer de les Tres Creus. Aquest edifici, que es podria considerar com el principal —és el que porta el rètol amb el nom de la soci-etat—, a part d’acomplir unes funcions utilitàries com els altres tallers, està concebut amb una voluntat propagan-dística, ja que pretén ser la imatge de la societat. No és gra-tuït que aquest fos l’edifici que més es veia des de les vies dels Ferrocarrils del Nord.

El conjunt format per aquestes noves naus està conce-but com una obra d’enginyeria que dóna una gran impor-tància a l’estructura metàl·lica. Estaríem parlant d’una ar-quitectura de ferro on les façanes són simples murs de tan-cament i on la prioritat màxima radica en el fet d’acomplir unes funcions específiques. Aquesta adaptació de les for-mes a la funció, juntament amb altres elements com la uti-lització de línies rectes fa que puguem situar l’obra dins el que podria ser un racionalisme de postguerra. Aquest estil es diferencia del racionalisme de la dècada de 1930 per la utilització de volums monumentals que, en moltes ocasi-


ons, no són altra cosa que una simplificació geomètrica de formes inspirades en el llenguatge clàssic.

A Sabadell trobem una bona mostra d’arquitectura in-dustrial de postguerra, com ara l’Artèxtil (1940-1941), la fàbrica Molins (1941), la fàbrica Arrahona (1942) o Cal Balsach (1942). Tots aquests edificis, amb matisos dife-rents, estan marcats per corrents estilístics de base racio-nalista. Per exemple, l’Artèxtil té una clara influència de la Bauhaus, en canvi, la fàbrica Arrahona i Cal Balsach estan més properes a l’Art Déco, seguint el model fixat per la fàbrica Myrurgia de Barcelona (1928-1930), obra d’Anto-ni Puig Gairalt.

També vers aquests anys, i dins els corrents raciona-listes, es construeixen a Terrassa L’Electra Industrial, SA (1941) i La Magdalena (1942), ambdues de l’arquitecte Ig-nasi Escudé i Gibert.

Referents i fonts d’inspiracióEl referent més immediat d’aquests nous tallers és l’avant-projecte elaborat el 1918, del qual ja se n’ha parlat anterior-ment. Aquest, de la mateixa manera que ho estarà el pro-jecte final, està inspirat en el model fixat per la fàbrica de turbines d’AEG (1908-09) fet a Berlín per en Peter Behrens.

Segons John Summerson, la nau de turbines del com-plex AEG està dissenyada seguint les línies generals d’un temple clàssic, però amb tots el símbols i signes estilístics eliminats. En referència a això diu: «El pórtico del templo se ha contraído hasta quedar reducido a un gran ventanal bajo un «frontón» que no es triangular sino multiangular para ajustarse a la estructura de la cubierta» (SUMMERSON, 1984).

Si ens fixem en el projecte del 1918 veiem unes clares co-incidències entre la fàbrica de turbines d’AEG i el que seria el taller principal del projecte, llevat del fet que aquest últim té tres naus en lloc d’una. Les similituds més impor-tants les trobem en la concepció de l’espai, el frontó mul-tiangular i el gran finestral de la façana principal. També hi ha una coincidència de base conceptual entre aquestes dues naus: les dues, a part d’acomplir unes funcions in-dustrials, tenen la voluntat de crear un edifici singular que representi la imatge de l’empresa. D’altra banda, la nau de 1918 també té com a precedent directe la del 1916, projecta-da per Renom, tal com es fa evident a la fotografia de la maqueta de la reforma de 1946.73

Pel que fa a l’estructura metàl·lica, també utilitzada per Behrens, cal buscar els seus precedents en l’origen de l’arquitectura d’enginyeria, amb les primeres edifica-

73 AHS. Fons de l’empresa ABB 2/1

cions construïdes amb ferro. El primer edifici d’aquestes característiques va ser el pavelló de la primera Exposició Universal de Londres: El Christal Palace de Joseph Pax-ton (1851).

Aquest tipus d’edificacions, que s’articulen a partir de nervis i línies de força, introduiran un nou concepte en el sistema constructiu: els elements prefabricats, realitzats a priori fora de l’obra. Un cop elaborats, només calia mun-tar-los. A Catalunya aquest tipus de construccions comen-cen a generalitzar-se cap a finals del segle XIX, quan la uti-lització d’estructures metàl·liques prefabricades s’havia convertit en una pràctica habitual per a la ràpida construc-ció d’edificis, com mercats, estacions, etc.

Edició especial d’una làmina en què es reprodueix la

maqueta de la reforma i ampliació dels nous tallers de la

LESA, 1946.

Arxiu del Gremi de Fabricants de Sabadell


La construcció recent d’un bloc d’habitatges va suposar la desaparició de la nau modernista de la Fundició, obra de Josep Renom, amb una estructura i tipologia de nau basilical destacable dins el context de l’arquitectura industrial catalana.

Arran de l’estudi de l’abundant documentació de l’Arxiu ABB, dipositat a l’Arxiu Històric de Sabadell, es pot constatar la presència de nombrosos tècnics i arquitectes vinculats al projecte. La diversitat de signatures dificulta l’establi-ment de l’autoria de les diferents estructures. Amb la documentació localitza-da podríem concloure que Josep Renom és l’autor de la concepció general del conjunt, de la nau basilical de 1916 i, entre d’altres, de les naus interiors de dent de serra. L’enginyer Marian Brujas, fill d’un dels propietaris, va signar el plànol de l’esmentada nau, molt probablement, col·laborant amb Renom. Lluís Cor-ratgé, delineant de Renom, apareix en alguna de les estructures que podrien haver estat traçades al despatx de l’arquitecte. D’altra banda, Gabriel Borrell va signar uns esbossos datats al 1918 que prefiguren de forma sorprenent les naus construides per en Francesc Izard i Bas. Una d’aquestes naus —de les tres que formen en conjunt dels nous tallers— ve a ser una rèplica corregida i augmen-tada de la Fundició, en tant que segueix una estructura similar: taller de plan-ta basilical format per tres naus, una principal i dues laterals d’alçada inferior.

Tot i que la construcció del conjunt es desenvolupa entre les dècades dels deu i dels quaranta, bona part de les solucions adoptades, fins i tot a la darrera fase,

El conjunt de La Electricidad, SA: conclusionsGemma RamosTxema Romero

f

Vista interior dels tallers, als anys

1966-1968. En aquesta etapa

l’empresa es denominava Oerlikon

Eléctrica, SA.

Rafael Molins Alaix / AHS

El conjunt de La Electricidad-ABB era, abans de l’enderroc de bona part de les seves edificacions, un dels testimonis més destacats de l’evolució de l’arquitectura industrial sabadellenca, des de finals del modernisme als anys quaranta


ja eren presents als primers avantprojectes de 1914 i 1915. L’arquitecte Renom va traçar les principals característiques del conjunt i la idea de concebre una gran illa industrial que trenca la urbanització de la zona, tallant el carrer del Comte Borrell. La creació d’aquestes grans illes en contra del traçat urbanístic establert pot trobar els seus precedents en altres grans conjunts, com ara la Universitat de Barcelona, l’Hospital Clínic o la fàbrica Batlló posteriorment ampliada i con-vertida en la Universitat Industrial.

Un dels factors que més van condicionar l’establiment i posterior evolució del conjunt industrial va ser l’existència del ferrocarril. Els terrenys adquirits per a la construcció dels tallers de La Electricidad tenien un gran avantatge: es-taven al costat de les vies dels Ferrocarrils del Nord. Això va propiciar l’entrada d’un ramal de via a les dependències de l’empresa.

Ja en l’avantprojecte de Renom de 1914 es pot veure com la via del ferrocarril es desdobla per entrar de forma perpendicular al pati de la fàbrica. L’any 1918, quan es demana el permís per tallar el carrer del Comte Borrell, unificant les dues illes, es planteja el desdoblament de la via de forma paral·lela, tal com, fi-nalment, es va acabar realitzant.

Aquest fet, que en teoria havia de facilitar i abaratir el transport —amb l’ar-ribada de les matèries primeres i la sortida del producte elaborat—, en la pràc-tica no va ser així. Els testimonis orals d’alguns dels treballadors són clars en aquest sentit: el tren es va emprar en comptades ocasions, i el més habitual era que el transport es fes amb grans camions i tràilers, i el tren no funcionà degut a la inoperància de Renfe. Únicament es té constància del transport d’algun pro-ducte ja fabricat, gràcies a que se’n conserva documentació gràfica. És possible

Transport d’un transformador

monofàsic fabricat a La Electricidad,

SA. L’edifici que es veu darrere del

vagó de mercaderies és la presó,

situada a l’altra banda del carrer de

les Tres Creus, ca. 1955.


plantejats en anteriors avantprojectes, primer pels d’en Renom i, més tard, pels d’en Borrell.

també, segons es desprèn de la documentació, que el tren s’utilitzés per al transport dels materials usats en la cons-trucció dels nous tallers.

Vist tot això, la direcció de La Electricidad, SA veurà ne-cessària la pavimentació de tots els carrers que es trobaven dins la seva àrea, per tal de facilitar el tràfic rodat. Així ho demostra la carta del senyor Bartolomé Terradas Brutau, president del Consell d’Administració de La Electricidad, SA, dirigida a l’alcalde de Sabadell, en data 27 de març de 1943. En aquesta s’exposa «Que la edificación de los nuevos ter-renos en la manzana industrial que se nos ha concedido [...], im-plica un gran movimiento de vehículos y peatones en la calle de Covadonga [...]. Así, una vez terminadas las obras e inaugura-das los nuevos talleres, es indispensable la perfecta pavimentación de esta calle a lo largo de su fachada de unos 168 metros de longi-tud tanto en las aceras como en el arroyo, que estimamos mejor sea de 6 metros de acho y no de 5 metros como se ha adoptado hasta ahora en las calles de 10 metros de anchura».1

Pel que fa a l’estructura que es va utilitzar en tot el con-junt, cal destacar la utilització dels pilars, bigues, gelosies i tensors de ferro, que sustenten una coberta lleugera, so-lucionada finalment a partir de plaques granonda d’urali-ta. La planta i l’alçat predominant adopta una estructura basilical en els dos edificis més emblemàtics, de 1916 i 1946. Tot plegat, es pot considerar una evolució de l’arquitectu-ra de ferro del segle XIX i el primer XX. Els murs de tanca-ment són d’obra de maó, a base d’obertures i motllures en forma de pilars. La monumentalitat del conjunt, especial-ment de les façanes que donen a la via del ferrocarril, res-pon a la voluntat de donar a l’edifici una funció i valor em-blemàtic afegit. No s’ha d’oblidar que l’entrada principal al recinte, un cop fetes les diferents ampliacions, es troba-va al carrer de Covadonga i el rètol amb el nom de la socie-tat, en canvi, estava situat sobre l’edifici que es troba entre el carrer de les Tres Creus i l’actual Gran Via, lloc per on passava la via abans de que fos soterrada.

L’edifici principal del conjunt, tant per la seva monu-mentalitat com pel fet de dur el nom de la societat, no és pas, com és habitual, el que dóna accés al recinte, sinó el que és visible des del tren. Si ens fixem en els diferents projectes i avantprojectes de l’obra veurem que l’edifi-ci principal sempre es troba en aquesta mateixa cantona-da, fet que demostra que l’obra d’en Francesc Izard par-teix dels projectes que s’havien fet amb anterioritat. En el moment que es decideix canviar l’accés no es replante-ja la composició formal, sinó que es mantenen els volums



La rehabilitació i canvi d’ús de les naus de l’antiga ABB va requerir un procés me-todològic partint de l’emplaçament i del reconeixement de l’edifici, tant l’històric com el dels seus valors arquitectònics interiors, exteriors i de context urbà.

A partir del valor patrimonial de peça arquitectònica i del valor configurador urbà de l’edifici que construeix la ciutat i el seu paisatge, va caldre analitzar les seves pos-sibilitats de recuperació en termes de viabilitat econòmica i funcional i establir una dotació de nous usos amb els seus requeriments tècnics, així com també establir una jerarquia de valors a conservar o recuperar per acabar projectant una proposta arqui-tectònica amb un llenguatge coherent a nivell formal, tècnic i constructiu.

La proposta d’intervenció s’ha basat en els aspectes següents:— El valor arquitectònic de l’estructura metàl·lica i la seva secció, reforç i recupe-

ració de la seva imatge tant interiorment (grans llums i grans alçades) com a l’exterior mitjançant l’enderroc de la façana nord i la porxada a la façana sud.

— Adequació dels tancaments a la seva identificació urbana i als nous usos. Consideració de la nau central com un gran contenidor connectat mitjan-çant els seus accessos a dues bandes a l’espai públic. Les naus laterals per a usos multidisciplinaris.

— La incorporació d’un mòdul per al control tècnic i la gestió administrativa com un element «moble», com a fons de la nau, reforçant la seva axialitat i com a «mirador» privilegiat.

El projectede rehabilitaciói transformacióen recinte firal.Fira sabadell (2005-2007)VIMUSA(Habitatges municipals de Sabadell, SA)

f

Recinte firal de Fira Sabadell

Juanma Peláez / Ajuntament de Sabadell

La transformació d’ús i el procés de rehabilitació d’una part del complex industrial en recinte firal ha tingut en compte el seu reconeixement com a peça patrimonial històrica, els seus valors com a conjunt arquitectònic i el seu context urbà


— Resolució dels requeriments tècnics propis d’un edifici d’equipaments actu-al amb nivells de dotació adequats i adaptables als seus usos (climatització, il·luminació, xarxes elèctriques, telecomunicacions, incendis, etc.)

— Incorporació d’energia fotovoltaica a la coberta i panells d’imatge de gran format a la façana a Gran Via.

Descripció de la finca

L’edifici en qüestió és el conegut per Asea Brown Boveri Ltd ABB emplaçat a la Gran Via de Sabadell a l’illa formada pels carrers de les Tres Creus, Gran Via, Montcada i Covadonga.

Vista general del conjunt industrial

abans de l’enderroc

Vimusa

Aspectes urbanístics del conjunt:

Plaça d’Antoni Llonch

Vimusa


Projecte

Projecte de rehabilitaciói canvi d’ús de l’antiga nau ABB

Promotor

VIMUSA Habitatges Municipals de Sabadell, SA

Situació

Gran Via – Tres Creus – Covadonga – Montcada

Municipi

Sabadell

Arquitectes

Ricard Perich i DuranRafel Gàlvez i MillanesEduard Freixas i Coronas.

Arquitectes col·laboradors

Jan Puig i PerichFerran Carbó i Carbonell

Projecte executiu, direcció d’obres i activitat

IDP INDUSTRIAL, SL

Superfícies construïdes

Enderroc – cessió 760,58 m²Rehabilitació 4.744,22 m²Obra nova 458,16 m²TOTAL 5.992,96 m²

Es tracta d’un complex industrial format per una nau que consta d’un pòrtic central principal de 16 metres de llum entre pilars i uns 20 metres d’alçada i dos pòrtics la-terals de 10 metres de llum entre pilars i uns 10 metres d’alçada.

Les distàncies entre pòrtics és de 7,5 ml i la dimensió total de la nau principal és de 90 m de llargària amb front a la Gran Via i 36 m d’amplària amb front al carrer de les Tres Creus.

La nau principal té adossada longitudinalment per la banda est una altra nau de 85 m de llargària i 17 m de llar-gària, i aquesta nau té a la vegada una altra nau adossada de 75 m de llargària amb front al carrer de Covadonga i 12 m d’amplària, amb front al carrer de les Tres Creus.

La superfície total del solar és de 6.215,14 m2.

Dades urbanístiques

Per a la intervenció urbanística s’han seguit els paràme-tres del planejament vigent: Pla General Municipal d’Or-denació de Sabadell, aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000 i Modificació Puntual del Pla General de Sabadell a l’antiga fàbrica de l’ABB i la parcel·la F2i de l’Eix Macià (aprovació provisional 26 de gener de 2005).

La parcel·la gaudia d’una Qualificació de sòl C-nt: Equi-pament tecnològic.

Zonificació d’activitats

Nau principal

La nau central és l’àrea més gran de la Fira Sabadell, que, per la seva configuració, permet acollir la celebració d’ac-tivitats de gran format com a recinte firal, càtering multi-tudinari, congressos, concerts, mostres de moda, exposici-ons diverses, etc. dirigides a un públic nombrós.

Espai multidisciplinari

L’espai multidisciplinari és l’àmbit annex a la nau princi-pal on es poden desenvolupar activitats alhora de gran po-livalència i diferents dimensions en funció de les neces-sitats de cada moment, com ara exposicions, conferènci-es, seminaris, reunions, presentacions de productes, pe-tits càterings, etc.

Reconeixement de la façana nord

Vimusa


Reconeixement de la façana sud.

Vimusa

Reconeixement des del carrer de

Lacy.

Vimusa

Reconeixement de l’interior de

l’edifici (vista interior).

Vimusa

Reconeixement de l’interior de

l’edifici (secció transversal).

Vimusa


Proposta d’intervenció (nivell de conservació).

Vimusa

Proposta d’intervenció (ús).

Vimusa


Proposta formal: façana nord.

Vimusa

Proposta formal: façana sud.

Vimusa

Proposta formal: interior.

Vimusa


— la planta segona es distribueix en: — una sala de control de les instal·lacions, — la sala d’administració, — i uns lavabos.

Bloc de serveis tècnics

El bloc de serveis tècnics és l’espai on es concentren les es-comeses i els quadres de govern de les instal·lacions bàsi-ques, l’estació transformadora, el grup electrogen, etc.

Porxo

La porxada és l’àmbit d’accés i l’espai de relació amb la plaça. Està situat al costat sud de l’edifici i connecta tant amb la nau principal com amb l’àrea d’espais multidisci-plinaris.

Les activitats previstes per la porxada són molt diver-ses i condicionades en menor o major grau per les incle-mències meteorològiques, entre aquestes destaquen les següents:

— concerts de música i dansa,— representacions teatrals,— exposicions annexes a fires, — càterings a peu dret, — etc.

Aquest espai es caracteritza per disposar d’un accés ex-terior totalment independent de la resta de la Fira Saba-dell, de manera que pot estar en funcionament mentre la resta de dependències estiguin sense activitat. L’entrada dóna accés a una zona de recepció annexa a un gran vestí-bul des del qual es pot accedir per un passadís a la totali-tat de sales a disposició dels usuaris, com són:

— un auditori,— cinc sales multidisciplinaris,— un hall-bar,— i tres zones de serveis.

Aquest passadís presenta als extrems dues sortides cap a l’exterior que tenen una doble funció, com a via d’emer-gència en casos de necessitat i com entrada i sortida dels elements necessaris per a qualsevol muntatge que s’hagi de fer a les diferents sales.

Un altra característica a destacar és que, per com estan situats, tant les sales multidisciplinàries com l’auditori o la zona de serveis permeten també que s’hi pugui acce-dir per la nau principal, de manera que es poden celebrar actes vinculats al desenvolupament d’activitats a l’espai de la nau principal.

Àrea de gestió

L’àrea de gestió és l’espai destinat a la Fira Sabadell per acollir el personal encarregat de les tasques administrati-ves, logístiques i comercials necessàries pel correcte funci-onament de l’edifici.

A aquest espai s’hi accedeix des del vestíbul de la façana nord de la nau principal.

L’àrea de gestió està formada per diverses plantes comu-nicades entre si mitjançant escales i amb un aparell eleva-dor adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, pre-sentant la següent distribució d’espais i assignació d’usos:

— la planta soterrani: — amb tres vestuaris, — tres sales traster, — i accés a les galeries subterrànies.

— la planta baixa consta del vestíbul d’accés a la nau prin-cipal i l’escala i l’ascensor, que comuniquen les plantes de gestió.

— la planta primera es destina a l’atenció al públic, gerèn-cia i sales de reunions.


ACHE, Josep (2003), «L’enderroc de La Electricidad, S. A.», Diari de Sabadell, Sa-badell, 26 de juny.

ARNAUS I PICAÑOL, Albert (2002), «La vaga del metall de Sabadell i comarca. Setembre-octubre de 1976», Arraona, núm. 26 (quarta època), p. 46-61.

ALAYO I MANUBENS, Joan Carles (2007). L’electricitat a Catalunya. De 1875 a 1935. Pagès editors, Lleida.

CALVET PUIG, Jordi (2008). La indústria metal·lúrgica i de construccions mecàniques a Sabadell. Creixement, consolidació i transformació del sector metal·lúrgic de Sa-badell i comarca (1960-2005). Centre Metal·lúrgic i Fundació Bosch i Carde-llach, Sabadell.

CASAMARTINA I PARASSOLS, Josep (2000), Josep Renom arquitecte, Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell.

CASTELLS, Andreu (1983), «El franquisme i l’oposició sabadellenca, 1939-1976», Sabadell informe de l’oposició, vol. VI, Edicions Riutort, Sabadell.

CASTELLS, Andreu (1961), L’Art Sabadellenc, Edicions Riutort, Sabadell.

COMASÒLIVAS I FONT, Joan (2008), «El fons arxivístic de l’empresa ABB Gene-ración, antiga La Electricidad, S.A., 1896–1996», Butlletí d’Arqueologia Indus-trial i de Museus de Ciència i Tècnica, núm. 67, juliol de 2008.

COMASÒLIVAS I FONT, Joan, TAULÉ I TELLO, Albert i TORRUELLA I LLOPART, Jordi (2001), Inventari del fons de l’empresa ABB Generación, S. A. (Sabadell), an-tiga La Electricidad, S.A. 1896-1996, Arxiu Històric de Sabadell, Eines de l’Ar-xiu, núm. 1, Sabadell.

COSTAJUSSÀ I OLIVER, Josep (direcció) (1991), 1916-1991 Setanta-cinc anys del Club Natació Sabadell, Club Natació Sabadell, Sabadell.

DDAA (1994), Indústria i ciutat. Sabadell, 1800-1980, Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.

Bibliografia

f

Placa de la fàbrica ABB, anys 1990.

MHS


DDAA (1989), «Indústria, finances i turisme», Història eco-nòmica de la Catalunya contemporània, vol. 6, Enciclopè-dia Catalana, Barcelona, 1989.

DDAA (2000), Sabadell al segle XX, Eumo Editorial, Ajun-tament de Sabadell i Fundació Caixa de Sabadell, Bar-celona, 2000.

DDAA (1999), Terrassa, Patrimoni Industrial, Museu de Ter-rassa, IMCET i Ajuntament de Terrassa, Terrassa, 1999.

DEU BAIGUAL, Esteve (2005), La indústria metal·lúrgica i de construccions mecàniques a Sabadell. Dels orígens al Pla d’Estabilització de 1959, Centre Metal·lúrgic i Fundació Bosch i Cardellach, Sabadell.

DOMÈNECH SAMPERE, Xavier (2002), Quan el carrer va dei-xar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976), Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat, Biblioteca Serra d’Or, Barcelona.

DURAN ALBAREDA, Montserrat (2004), «L’arquitecte Ga-briel Borrell i Cardona» Materials del Baix Llobregat, núm. 10, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobre-gat, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya.

FILELLA, Ramon (2003), «L’ABB ja és a punt per transfor-mar-se en un gran centre de noves tecnologies», Diari de Sabadell, Sabadell, 15 de març.

FRAMPTON, Kenneth (1993), Historia Crítica de la arquitectu-ra moderna, Editorial Gustavo Gili, Barcelona.

GARCIA-PLANAS, Plàcid (2010). «Teixint bombes. Deu crò-niques de la Guerra Civil a Sabadell». Dins: DD.AA., Una esperança desfeta. Sabadell 1931-1945, p. 183. Sabadell, Ajuntament de Sabadell / Museus Municipals.

LARROSA, Manel (2003), «La destrucció de l’ABB», Diari de Sabadell, Sabadell, 20 de novembre.

Lesa (La Electricidad E[mpresa] C[olectivizada]-Construccio-nes Electro-mecánicas), núm. 1, febrer de 1937.

LLONCH CASANOVAS, Montserrat (2001), El vapor Buxe-da Vell, Quadern de Patrimoni VI, Museu d’Història i Ajuntament de Sabadell, Sabadell,.

MADARIAGA, Javier de (2008). Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939). Lleida: Editorial Milenio.

MORENO, Xavier i JUAN-MUNS, Núria (1992). L’electrifica-ció a Sabadell, 1913-1922. Sabadell. Treball mecanografiat.

MORENO RICO, Xavier (1994). «El inicio de la electrifica-ción de Sabadell (1876-1914)». Dins: ENRICH, Roser i al-tres, Tècnica i societat en el món contemporani, Sabadell, Museu d’Història de Sabadell.

PÉREZ, Virtudes (2003), «L’Ajuntament de Sabadell mos-tra a la ciutat l’interior de l’ABB, una peça clau dins la Gran Via Digital», El 9 Punt, Sabadell, 15 de març.

PUIG, Jaume (1991), El procés de formació de la ciutat de Saba-dell, Ajuntament de Sabadell i Caixa de Catalunya, Sa-badell.

ROMERO MARTÍNEZ, Josep Maria (2002), «L’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas: una aproximació a l’obra sabadellenca», Arraona, Revista d’Història, núm. 26, Sa-badell, tardor, p. 134-149.

ROMERO MARTÍNEZ, Josep Maria (2004), La Electricidad S. A. de Josep Renom (1916), documentació i estudi de l’edifici, octubre [estudi inèdit dipositat a l’AHS].

SUMMERSON, John (1984), El lenguaje clásico de la arquitectu-ra, Editorial Gustavo Gili, Barcelona.

Imatges de les entrevistes fetes i gravades a extreballadors de la LESA-ABB a les instal·lacions de Fira Sabadell (28 i 30 de novembre i 4 de desembre de 2007); Magda Lladó va ser entrevistada al seu domicili de Barcelona el 16 de juliol del 2008

En reconeixement a totesles persones que van treballaren aquesta empresa...

José Naranjo

JosepPuig

Jaume Miró †

José Luís Piedrafita / José Luís Domínguez

Magda Lladó

Encarna Suárez Agustí Candela / Jaume Fonts / Joan Codina

Maria Dolors Suárez

HansReist

Francesc Tomàs †

Manel Galícia † / Antoni Valls

El conjunt industrial de l’antiga La Electricidad, SA, fundada l’any 1911, ha estat un referent històric de l’activitat econòmica de la nostra ciutat, i també un referent del paisatge urbà sabadellenc. El seu projecte constructiu original i la seva evolució arquitectònica són analitzats en detall en aquest estudi, com també els seus protagonistes principals: arquitectes, enginyers, empresaris i treballadors.

També se’n descriu la rehabilitació com a recinte firal, una nova vida per a un edifici emblemàtic del patrimoni industrial sabadellenc.


De La Electricidad SA a l'ABB

Documents

Transcript of De La Electricidad SA a l'ABB