M RIUS TORRES:DE LA PEDRA A LA VIDA

JAVIERMARTIN

Les cartes amb Merc~Figueras i una selecci6 dela seva prosa TREUENdefinitivament el poeta deLleida del petrificat MITEDEL CREADOR MORT ENPLENA JOVENTUT i vitalitatcreativa, com pass~ ambFolguera, Salvat-Papasseit iRossell6-Pbrcel

Sam Abrams

D urant un temps, a l’inici dels se-tanta, Feliu Formosa havia expre-ssat el desig de dedicar un assaig

als quatre grans poetes catalans que ha-vien mort prematurament a la primerameitat del segle XX: Joaquim Folguera(1893-1919), Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), Bartomeu Rossell6-P6rcel(1913-1938) i Marius Tortes (1910-1942).Una llhstima que Formosa no tirds enda-rant el projecte, perqu~ hauria donatuna visi6 de conjunt que pos6s en refieurant els elements diferenciadors delsquatre poetes corn els denominadors co-muns qtle compartien.

Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell6-Pbrcel i Torres sempre hart representatun greu problema per a la historiografiade la lirica catalana moderna. E1 fet quemorissin en diferents graus de plena jo-ventut --Folguera, als 26 anys; Salvat-Pa-passeit, als 30; Rossell6-P6rcel, als 25, iTorres, als 32-- constitueix un seri6s obs-tacle a l’hora d’avaluar la seva producci6creativa, perqu~ suscita la pregunta espe-culativa i inc6moda sobre qu~ haurienpogut arribar a fer corn a artistes de laparaula si haguessin viscut mds. Aquestdubte sobre les possibilitats de futur per-dudes per sempre acaba projectant unallum negativa sobre l’obra que vandeixar, corn si d’alguna manera fos insufi-cient. Tradicionalment, no hi ha hagutun comentari sobre aquests poetes queno acabds arab un trist to de sospir: "Qu~haurien estat capaqos d’escriure ambmds temps?".

La pura veritat 6s que haurien pogutIlegar m6s obra, per6 la que van deixar 6sm6s que suficient. Els quatre s6n, tal comestan, figures de primera fila de la poesiacatalana del segle XX. Estan de ple dret entotes les grans antologies de repertori,com demostra la darrera en apar~ixer, Pa-raula encesa (2012), a cura de Pere Ballart Jordi Julia, on surten els quatre, l~s m6s,han exercit una influ~ncia decisiva enpoetes i generacions posteriors. Pensem,per exemple, en la petja de Salvat-Papas-seit sobre la lirica catalana del segle XX, ola de Rossell6-Pbrcel sobre els poetes ma-llorquins, o la del mateix Tortes sobrel’extraordinaria pl~iade actual de bards ales terres de Ponent. P~ss~ A L~ P~amA 2

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

89000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

11 Enero, 2018

Ve de la pàgina 1D’altra banda, molts altres poetescatalans com ara Joan Maragall,Carles Riba, Gabriel Ferrater, Segi-mon Serrallonga, Miquel Bauçà,Jordi Domènech o Carles Miralleshan mort abans d’hora sense quees congriï el núvol negre del dub-te sobre la possible insuficiènciahumana, intel·lectual i artísticade l’obra que van llegar.

Curiosament, aquest famós sos-pir sobre la pèrdua de vida id’obra en els casos de Folguera,Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrceli Torres contrasta amb la nocióromàntica molt arrelada a la cul-tura catalana que la poesia és unaqüestió sobretot de joves. N’hi haproves molt eloqüents. Per exem-ple, Joan Fuster va emmudir coma poeta perquè estava convençutque no li esqueia la lírica sent unhome madur. O, per una altra ban-da, la poesia de la vellesa d’autorsde la talla de Josep Carner, AgustíBartra o Pere Quart sempre que-da en un segon terme respecte al’obra de joventut i maduresa.

En general, la cultura catalanaés reverencial i penista davant dela pèrdua prematura dels seus ar-tistes. Només cal evocar lanòmina de premis que recordenpoetes morts abans d’hora. ElJoan Salvat-Papasseit, el Carles Ri-ba, el Maria-Mercè Marçal, el JoanDuch, el Màrius Torres… Tambés’han perpetuat els seus noms encarrers i instituts. En alguns ca-sos, la desaparició prematura elsha convertit en figures d’un certculte, com ara Valerià Pujol(1952-1992), Joan Barceló (1955-1980), Andreu Vidal (1959-1998) oJoan Vicent Clar (1962-1980). Peròsempre hi ha les excepcions queconfirmen les regles. Seria el casdel poeta, narrador i traductor Jo-sep Elias (1941-1982), que esperala resurrecció de la seva magníficaobra poètica. L’oblit d’Elias podriaser més intencionat perquè erauna figura capdavantera en el rea-lisme líric dels anys setanta, compalesen els tres magnífics poema-ris que va deixar: Per a un duc Wei-mar Bach escriví música, a Weimar(1971), Ideari a la recerca de la frui-ta tendra (1976) i Davant el fat comsi no hi fos (1982). A banda, hi haels dos poemaris que va escriureen castellà abans de canviar dellengua.

Amb valedors-patumsA vegades, també, els gestos de re-verència i pena no acaben de qua-llar per altres circumstàncies. Elnom de Cèsar Nogués (1922-1950)no diu res avui, però l’edició pòs-tuma de la seva Poesia completa(1953) va ser publicada a la sacro-santa col·lecció Llibres de l’OssaMenor i apadrinada per JoanTriadú, el crític que tallava elbacallà en aquella època. Amb tot,però, els poetes morts prematura-ment per excel·lència són Folgue-ra, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòr-cel i Torres. Són els poetes que en-carnen simbòlicament el poetadesaparegut abans d’hora. Ocupenaquest lloc a la tradició per diver-ses raons, la primera de les qualsés l’excel·lència i perdurabilitat deles seves obres. I un altre motiu ésque van comptar amb valedors deprestigi com Josep Maria López-Pi-có i Josep Vicenç Foix en el cas deFolguera; Tomàs Garcés, JoanTeixidor, Joan Fuster i JoaquimMolas en el cas de Salvat-Papas-seit; Gabriel Alomar, Carles Riba,Salvador Espriu i Josep Palau i Fa-

bre en el cas de Rosselló-Pòrcel, iJoan Sales i Pere Gimferrer en elcas de Torres.

Entre una cosa i una altra, Fol-guera, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel i Torres han quedat blin-dats davant dels efectes del pas deltemps i dels canvis estètics de lesgeneracions successives. ¿I com ésque no s’ha aconseguit que aquestefecte es fes extensiu a tots elspoetes malaguanyats? La reverèn-cia, la pena, el reconeixement crí-

tic i social i els esforços dels vale-dors-patums s’han enfocat en unamateixa direcció: la mitificaciódels quatre poetes. Convertir-losen mites els ha preservat de lesterribles inclemències del temps li-terari. La mitificació ha tingut laseva part positiva: situar-los mésenllà del bé i del mal. Però ha tin-gut també la seva part negativa,perquè no tenim una imatge clarad’ells que s’ajusti a la realitat i laveritat. Són institucions literàriesintocables.

Sortosament, en els darrersanys aquesta tendència mitificado-ra es comença a combatre i tren-car. A hores d’ara, Folguera, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel i Torresnecessiten tres coses per superarla mitificació congeladora: una bo-na, exhaustiva i rigorosa edició dela seva producció, una biografiaaprofundida i noves lectures queposin la seva obra al dia de les dar-reres tendències exegètiques. Elstres punts cabdals: edició, biogra-fia i nous estudis. I aquí teniml’explicació de les grans diferèn-cies entre els respectius destinsdels quatre autors.

Folguera té la magnífica ediciódel centenari, Poesia (La Mirada,1993), a cura de Lluïsa Julià, peròno té ni biografia, ni nous estudis.Salvat-Papasseit té la fastuosaedició, a cura de Carme Arenas,Obra completa. Poesia i prosa(Galàxia Gutenberg / Cercle de Lec-tors, 2006). I també té la magníficabiografia de Ferran Aisa i RemeiMorros, Joan Salvat-Papasseit1894-1924 (Base, 2010), però no dis-posa de noves lectures de la sevaobra, més enllà d’edicions escolarsanotades. Rosselló-Pòrcel, encaraara, 80 anys després de la sevamort, no té una obra completa dig-na. Però sí que té dos estudiosos-biògrafs de primera magnitud,com són Xavier Abraham i Rober-to Mosquera. Encara falten les lec-tures actualitzades.

En canvi, Torres ho té absoluta-ment tot, gràcies als esforços sos-tinguts d’un veritable exèrcit d’ins-titucions, editorials, entusiastes iespecialistes. Edició, biografia i no-ves aproximacions crítiques. Peraquest motiu, en els darrers anys,

Torres ha rebentat la cotilla mitifi-cadora i ha passat completamentdel mite a la vida. Ha abandonat elmarbre fred i callat del mite perencarnar-se en carn i ossos davantdels seus lectors.

Una bibliografia completaEn el camp de l’edició de l’obras’ha produït una autèntica revo-lució. Quant a la poesia, la màximaespecialista, Margarida Prats,aprofitant el centenari del naixe-ment del poeta, va lliurar la versiócanònica de la seva obra lírica, Poe-sies de Màrius Torres (Pagès Edi-tors, 2010). L’edició de Prats és im-pecable i impagable, fruit de dèca-des d’estudi curós. A Poesies deMàrius Torres finalment podem lle-gir l’obra del poeta tal com ell vavoler que la llegíssim, sense inter-vencions, sense manipulacions.

Paral·lelament, l’Aula MàriusTorres de la Universitat de Lleidaha començat l’edició en paper delsoriginals del poeta dipositats a labiblioteca i que fins ara només espodien consultar en xarxa. El 2010van editar Reculls de poemes1927-1936 (Pagès Editors) enedició facsímil. Es tracta de tresbreus reculls, mecanografiats pelmateix autor: Primers poemes,1927-1929 (17 poemes), Música decambra i altres poemes, 1934 (37poemes) i Per a Mercè Figueres.Tria de poesies de Màrius Torres,1936 (28 poemes). El 2017, l’AulaMàrius Torres i Pagès Editors vantornar a oferir un segon facsímil,Tries de poemes 1938, que aplegados quaderns més: Totes les poe-sies 1933-1938, 1938 (76 poemes) iTria de poesies de Màrius Torresper a Joan Sales, 1938 (32 poemes).

De materials biogràfics desti-nats a trencar la imatge mítica deguix insensible, hem de parlar dedos llibres trencadors i innova-dors. En primera instància,Màrius Torres, del poeta al lector(Pagès Editors, 2008), de Margari-da Prats Ripoll, un llibre profusa-ment il·lustrat que, a través de dife-rents eines, com ara una síntesibiogràfica, una tria de textosautobiogràfics i uns itineraris lite-raris, ens fa veure nítidament l’ho-

me, l’ésser humà singular que hiha darrere dels poemes.

Un dels llibres que més ha fetper baixar Torres de l’estratosferadel mite és Les coses tal com són(Acontravent, 2011), a cura de Jor-di Julià i Pere Ballart, extensíssi-ma antologia (500 pàgines) debreus fragments de la correspon-dència general de Torres articu-lats en set nuclis temàtics, onemergeix de manera incontestablel’extraordinària personalitat hu-mana, social, intel·lectual i artísti-ca del poeta.

Un canvi de ‘look’ del poetaTorres no era cap accidentbiològic, sinó que era el fill d’uncontext familiar que el va nodrir,esperonar i fer. Per això és tan re-comanable la lectura comple-mentària de la biografia del seupare, Humbert Torres. Metge,filòsof, polític (Alfazeta, 2009), deJaume Barrull Pelegrí, i el llibretardà del seu germà, Víctor Torres,Memòries polítiques i familiars (Pa-gès Editors, 1994).

El proppassat octubre, durantel 75è aniversari del traspàs delpoeta, va aparèixer Cartes a Mahal-ta (Club Editor), mostra ben signi-ficativa de 116 de les 503 cartesque es van creuar Màrius Torres iMercè Figueras durant l’estadaque van compartir al sanatori dePuig d’Olena entre 1935 i 1942.Són 86 cartes de Torres a Figuerasi 30 cartes del model original de lafigura de Mahalta al poeta. Cartesa Mahalta fa díptic amb la novaedició augmentada del ja llegenda-ri volum Cartes a Màrius Torres,de Joan Sales (Club Editor, 2014).

Cartes a Mahalta i Cartes a MàriusTorres són la clau que obre defini-tivament la intimitat del nostrepoeta.

A hores d’ara, entre uns i altreshan dotat Torres de la crònicabiogràfica que li correspon. I nohem de pensar que la biografia delpoeta sigui un compartiment es-tanc. De cap manera. La recons-trucció laboriosa de la vida de Tor-res ha desbordat el camp del me-morialisme i s’ha desplaçat lenta-ment cap al terreny dels estudisliteraris i textuals. De l’aproxi-mació biogràfica ha emergit un To-rres molt més complex a nivellhumà i, un cop assumida aquestanova complexitat de la personali-tat del poeta, calia replantejar-sede dalt a baix la seva figuraliterària. Així, ha aparegut el seucompromís amb la realitat en llocde ser un ultramundà, o el seucaràcter, a vegades divertit, en llocde la constant tristor del senten-ciat a morir.

I si, a banda de la concreció dela biografia de Torres, hi ha algunatendència que caracteritza durantels darrers anys el panorama d’es-tudis sobre l’autor, és la superaciótotal de la imatge de l’escriptor mo-nocord, dedicat en cos i ànima aun sol gènere literari: la poesia líri-ca. Ara tenim un perfil literari deTorres molt més ric, divers i com-plet. Ara sabem positivament que,al marge de la poesia lírica, conrea-va altres gèneres com el teatre, elconte, la novel·la, el dietari, l’as-saig, la vinyeta en prosa, l’articulis-me i la traducció en vers. Aquestcanvi de look de Torres com a au-tor és possiblement la revoluciómés insòlita que s’ha produït en la

recepció de l’obra d’un autor enles darreres dècades.

Tot el procés de rehabilitació iremodelació de la imatge literàriade Torres va començar amb lapublicació de la seva única obra deteatre, Una fantasma com n’hi hapoques: farsa en tres actes (AulaMàrius Torres / Ajuntament deLleida, 2007), escrita just abansd’ingressar al sanatori de Puigd’Olena el 1935. No és pas una peçaresidual i negligible, rescatada delfons del Llegat Màrius Torres, sinóuna graciosa reflexió sobre la iden-titat en la societat moderna.

El 2010 van continuar les desco-bertes amb dos volums pràctica-ment iguals que reivindicavenamb contundència l’existènciad’un Torres gran traductor de poe-sia:Màrius Torres tradueix (Alfaze-ta Edicions, 2010), a cura de Mi-quel Àngel Aguado i Txema Martí-nez Inglés, i Versions de poesia eu-ropea (Pagès Editors, 2010), a curade Pere Ballart i Jordi Julià. Elsdos llibres se solapen i ens propor-cionen moltes dades sobre les lec-tures formatives de Torres i la se-va manera d’abordar l’escripturapoètica. És interessantíssim obser-var com el nostre poeta va apro-piant-se de bards com Shakespea-re, Racine o Rilke. Tota una lliçó.

Després del dramaturg i el tra-ductor ha arribat el torn de lareivindicació en tota regla del Tor-res prosista, gràcies a l’extens vo-lum de mig miler de pàgines, Laprosa de Màrius Torres (GRAC-MON / Universitat de BarcelonaEdicions, 2017), a cura dels estudio-sos reincidents Julià i Ballart. Evi-dentment, La prosa de Màrius Tor-res és el germà bessó de Les cosestal com són. El llibre recull unamostra dels diferents vessants del’obra en prosa de Torres: 22 arti-cles, set relats, una novel·la, dosdietaris personals, tres assaigs, sisvinyetes de viatge, paisatges i re-trats i una tria generosa de la sevacorrespondència personal. A par-tir de l’aparició d’aquest llibre, dis-posem finalment d’una imatge fi-del de l’escriptor Torres, que vaconrear els tres gèneres de la lite-ratura clàssica: poesia, teatre i pro-sa. I no hi ha possible retorn alTorres mitificat de via estreta, sem-pre tocant la mateixa tecla de lapoesia!

I no cal dir que un Torres mésple i més plural ha demanat a critsel corresponent revifament i posa-da al dia de la lectura crítica de laseva obra. I no s’ha fet esperar gai-re. La primera entrega són les ac-tes d’un congrés universitari espe-cialitzat, I Simposi Màrius Torres(Aula Màrius Torres, Pagès Edi-tors, 2011), a cura de Joan R. Veny-Mesquida; la segona entrega ésmolt més recent: De poeta a poeta.36 poetes comenten 36 poemes deMàrius Torres (Aula Màrius Torres/ Pagès Editors, 2017), a cura deJosep Camps i Imma Farré. Ambaquests dos llibres s’ha començatel reset total de la recepció críticade Torres.

Màrius Torres i la seva obrahan encetat una nova vida pòs-tuma de molta més veritat i exigèn-cia. Té una nova biografia, té unaobra més pròdiga i més completa ité nous lectors per assegurar la co-rrecta transmissió del seu llegaten òptimes condicions. El ressorgi-ment totalment renovat de MàriusTorres no hauria de ser un casaïllat. Molts poetes catalans espe-ren aquest tracte modèlic que Llei-da ha volgut i sabut dispensar alseu poeta.

El metge quefeia versos

Dates per a una vida

11/01/2018 QUADERN 32 QUADERN 11/01/2018

Carles Geli

1910.Neix el 30 d’agost a Lleida.Fill gran del metge i parlamenta-ri català Humbert Torres i de lamestra Maria Pereña. Creixeràen un ambient de republicanis-me catalanista i adoptarà unaconcepció espiritualista de l’exis-tència.

1926. Inicia estudis de Medici-na a Barcelona. Comença a es-criure versos, que culminaranamb Primers poemes 1927-1929.

1933. Exerceix aLleida: “Elmet-ge que fa versos”, es defineix.

1934. Articles per a L’Ideal, set-manari lleidatà republicà, sota elpseudònim Gregori Sastre, bàsi-cament de temes artístics i cultu-rals. Va enllestint el segon recull,Música de cambra i altres poe-mes, iniciats el 1931.

1935. Escriu la peça teatralUnafantasma comn’hi ha poques, queconcursa sense èxit al premi Igna-si Iglésias. Al desembre, ingressaal sanatori de Puigdolena (SantQuirze de Safaja), emmalaltit detuberculosi. Té 25 anys i ja no ensortirà, tret d’algun viatge a Bar-celona. Lectures de Plató,Aristòtil, Bergson i Nietzsche.

1936. Torna a publicar aL’Ideal, ara amb més articles decaire polític. Al sanatori coneixMercè Figueres, la futura Mahal-ta de Cançons a Mahalta (queLluís Llach musicaria anys des-prés) i destinatària d’una notablecorrespondència (503 missives)que ara s’han reunit parcialment(116) a Cartes a Mahalta. Al des-embre, ella li presentarà l’editorJoan Sales, amb qui mantindràforça correspondència; Salesaquest publicarà Cartes a MàriusTorres (1976).

1937. Presenta, també sensecap reconeixement, el recull In-vencions al premi Joaquim Fol-guera.

1938.Una tramesa de tankes se-ves inicia una correspondènciaamb Carles Riba ques’estroncarà per la desfeta de laGuerra Civil.

1939. Li caldran avals polítics ila protecció de persones in-fluents, conegudes al sanatori,per fer front a possibles repre-sàlies pels seus articles a L’Idealde la Joventut Republicana. Reci-tals musicals i poètics dins el sa-natori amb el grup de Puig d’Ole-na.

1942. Mor el 29 de desembre.Desaparegut en plena joventut ivitalitat poètica, es convertirà enreferència mítica.

1947. Sales publica aMèxicPoe-sies, 96 composicions en cinc lli-bres que havia ordenat el mateixTorres el 1938. Fins a 1950 noapareixerà a Barcelona, en unaedició a Llibres de l’Ossa Menor.

REPORTATGE

La lletra menudade Màrius Torres(a sota, un textseu, il·lustat perun dels metgesque el portaven),que ha format partdel capítol de lahistòria de leslletres catalanesdels joves creadorsmorts en plenitudvital i literària,juntament ambBartomeuRosselló-Pòrcel(esquerra),Joaquim Folguerai JoanSalvat-Papasseit. /

càtedra màriustorres-universitat

de lleida

Més compromèsamb la realitat imés divertit és elMàrius Torres (enportada, enl’escultura que hiha en un parc deLleida —ciutat quedibuixà, a baix, enuna mena decoberta—; a dalt,amb MercèFigueras) que hanascut delsdarrers estudis illibres. El seu mésimportant, però,no el veié publicat:sortí a Mèxic el1947 (esquerra).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

89000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

11 Enero, 2018

Ve de la pàgina 1D’altra banda, molts altres poetescatalans com ara Joan Maragall,Carles Riba, Gabriel Ferrater, Segi-mon Serrallonga, Miquel Bauçà,Jordi Domènech o Carles Miralleshan mort abans d’hora sense quees congriï el núvol negre del dub-te sobre la possible insuficiènciahumana, intel·lectual i artísticade l’obra que van llegar.

Curiosament, aquest famós sos-pir sobre la pèrdua de vida id’obra en els casos de Folguera,Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrceli Torres contrasta amb la nocióromàntica molt arrelada a la cul-tura catalana que la poesia és unaqüestió sobretot de joves. N’hi haproves molt eloqüents. Per exem-ple, Joan Fuster va emmudir coma poeta perquè estava convençutque no li esqueia la lírica sent unhome madur. O, per una altra ban-da, la poesia de la vellesa d’autorsde la talla de Josep Carner, AgustíBartra o Pere Quart sempre que-da en un segon terme respecte al’obra de joventut i maduresa.

En general, la cultura catalanaés reverencial i penista davant dela pèrdua prematura dels seus ar-tistes. Només cal evocar lanòmina de premis que recordenpoetes morts abans d’hora. ElJoan Salvat-Papasseit, el Carles Ri-ba, el Maria-Mercè Marçal, el JoanDuch, el Màrius Torres… Tambés’han perpetuat els seus noms encarrers i instituts. En alguns ca-sos, la desaparició prematura elsha convertit en figures d’un certculte, com ara Valerià Pujol(1952-1992), Joan Barceló (1955-1980), Andreu Vidal (1959-1998) oJoan Vicent Clar (1962-1980). Peròsempre hi ha les excepcions queconfirmen les regles. Seria el casdel poeta, narrador i traductor Jo-sep Elias (1941-1982), que esperala resurrecció de la seva magníficaobra poètica. L’oblit d’Elias podriaser més intencionat perquè erauna figura capdavantera en el rea-lisme líric dels anys setanta, compalesen els tres magnífics poema-ris que va deixar: Per a un duc Wei-mar Bach escriví música, a Weimar(1971), Ideari a la recerca de la frui-ta tendra (1976) i Davant el fat comsi no hi fos (1982). A banda, hi haels dos poemaris que va escriureen castellà abans de canviar dellengua.

Amb valedors-patumsA vegades, també, els gestos de re-verència i pena no acaben de qua-llar per altres circumstàncies. Elnom de Cèsar Nogués (1922-1950)no diu res avui, però l’edició pòs-tuma de la seva Poesia completa(1953) va ser publicada a la sacro-santa col·lecció Llibres de l’OssaMenor i apadrinada per JoanTriadú, el crític que tallava elbacallà en aquella època. Amb tot,però, els poetes morts prematura-ment per excel·lència són Folgue-ra, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòr-cel i Torres. Són els poetes que en-carnen simbòlicament el poetadesaparegut abans d’hora. Ocupenaquest lloc a la tradició per diver-ses raons, la primera de les qualsés l’excel·lència i perdurabilitat deles seves obres. I un altre motiu ésque van comptar amb valedors deprestigi com Josep Maria López-Pi-có i Josep Vicenç Foix en el cas deFolguera; Tomàs Garcés, JoanTeixidor, Joan Fuster i JoaquimMolas en el cas de Salvat-Papas-seit; Gabriel Alomar, Carles Riba,Salvador Espriu i Josep Palau i Fa-

bre en el cas de Rosselló-Pòrcel, iJoan Sales i Pere Gimferrer en elcas de Torres.

Entre una cosa i una altra, Fol-guera, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel i Torres han quedat blin-dats davant dels efectes del pas deltemps i dels canvis estètics de lesgeneracions successives. ¿I com ésque no s’ha aconseguit que aquestefecte es fes extensiu a tots elspoetes malaguanyats? La reverèn-cia, la pena, el reconeixement crí-

tic i social i els esforços dels vale-dors-patums s’han enfocat en unamateixa direcció: la mitificaciódels quatre poetes. Convertir-losen mites els ha preservat de lesterribles inclemències del temps li-terari. La mitificació ha tingut laseva part positiva: situar-los mésenllà del bé i del mal. Però ha tin-gut també la seva part negativa,perquè no tenim una imatge clarad’ells que s’ajusti a la realitat i laveritat. Són institucions literàriesintocables.

Sortosament, en els darrersanys aquesta tendència mitificado-ra es comença a combatre i tren-car. A hores d’ara, Folguera, Salvat-Papasseit, Rosselló-Pòrcel i Torresnecessiten tres coses per superarla mitificació congeladora: una bo-na, exhaustiva i rigorosa edició dela seva producció, una biografiaaprofundida i noves lectures queposin la seva obra al dia de les dar-reres tendències exegètiques. Elstres punts cabdals: edició, biogra-fia i nous estudis. I aquí teniml’explicació de les grans diferèn-cies entre els respectius destinsdels quatre autors.

Folguera té la magnífica ediciódel centenari, Poesia (La Mirada,1993), a cura de Lluïsa Julià, peròno té ni biografia, ni nous estudis.Salvat-Papasseit té la fastuosaedició, a cura de Carme Arenas,Obra completa. Poesia i prosa(Galàxia Gutenberg / Cercle de Lec-tors, 2006). I també té la magníficabiografia de Ferran Aisa i RemeiMorros, Joan Salvat-Papasseit1894-1924 (Base, 2010), però no dis-posa de noves lectures de la sevaobra, més enllà d’edicions escolarsanotades. Rosselló-Pòrcel, encaraara, 80 anys després de la sevamort, no té una obra completa dig-na. Però sí que té dos estudiosos-biògrafs de primera magnitud,com són Xavier Abraham i Rober-to Mosquera. Encara falten les lec-tures actualitzades.

En canvi, Torres ho té absoluta-ment tot, gràcies als esforços sos-tinguts d’un veritable exèrcit d’ins-titucions, editorials, entusiastes iespecialistes. Edició, biografia i no-ves aproximacions crítiques. Peraquest motiu, en els darrers anys,

Torres ha rebentat la cotilla mitifi-cadora i ha passat completamentdel mite a la vida. Ha abandonat elmarbre fred i callat del mite perencarnar-se en carn i ossos davantdels seus lectors.

Una bibliografia completaEn el camp de l’edició de l’obras’ha produït una autèntica revo-lució. Quant a la poesia, la màximaespecialista, Margarida Prats,aprofitant el centenari del naixe-ment del poeta, va lliurar la versiócanònica de la seva obra lírica, Poe-sies de Màrius Torres (Pagès Edi-tors, 2010). L’edició de Prats és im-pecable i impagable, fruit de dèca-des d’estudi curós. A Poesies deMàrius Torres finalment podem lle-gir l’obra del poeta tal com ell vavoler que la llegíssim, sense inter-vencions, sense manipulacions.

Paral·lelament, l’Aula MàriusTorres de la Universitat de Lleidaha començat l’edició en paper delsoriginals del poeta dipositats a labiblioteca i que fins ara només espodien consultar en xarxa. El 2010van editar Reculls de poemes1927-1936 (Pagès Editors) enedició facsímil. Es tracta de tresbreus reculls, mecanografiats pelmateix autor: Primers poemes,1927-1929 (17 poemes), Música decambra i altres poemes, 1934 (37poemes) i Per a Mercè Figueres.Tria de poesies de Màrius Torres,1936 (28 poemes). El 2017, l’AulaMàrius Torres i Pagès Editors vantornar a oferir un segon facsímil,Tries de poemes 1938, que aplegados quaderns més: Totes les poe-sies 1933-1938, 1938 (76 poemes) iTria de poesies de Màrius Torresper a Joan Sales, 1938 (32 poemes).

De materials biogràfics desti-nats a trencar la imatge mítica deguix insensible, hem de parlar dedos llibres trencadors i innova-dors. En primera instància,Màrius Torres, del poeta al lector(Pagès Editors, 2008), de Margari-da Prats Ripoll, un llibre profusa-ment il·lustrat que, a través de dife-rents eines, com ara una síntesibiogràfica, una tria de textosautobiogràfics i uns itineraris lite-raris, ens fa veure nítidament l’ho-

me, l’ésser humà singular que hiha darrere dels poemes.

Un dels llibres que més ha fetper baixar Torres de l’estratosferadel mite és Les coses tal com són(Acontravent, 2011), a cura de Jor-di Julià i Pere Ballart, extensíssi-ma antologia (500 pàgines) debreus fragments de la correspon-dència general de Torres articu-lats en set nuclis temàtics, onemergeix de manera incontestablel’extraordinària personalitat hu-mana, social, intel·lectual i artísti-ca del poeta.

Un canvi de ‘look’ del poetaTorres no era cap accidentbiològic, sinó que era el fill d’uncontext familiar que el va nodrir,esperonar i fer. Per això és tan re-comanable la lectura comple-mentària de la biografia del seupare, Humbert Torres. Metge,filòsof, polític (Alfazeta, 2009), deJaume Barrull Pelegrí, i el llibretardà del seu germà, Víctor Torres,Memòries polítiques i familiars (Pa-gès Editors, 1994).

El proppassat octubre, durantel 75è aniversari del traspàs delpoeta, va aparèixer Cartes a Mahal-ta (Club Editor), mostra ben signi-ficativa de 116 de les 503 cartesque es van creuar Màrius Torres iMercè Figueras durant l’estadaque van compartir al sanatori dePuig d’Olena entre 1935 i 1942.Són 86 cartes de Torres a Figuerasi 30 cartes del model original de lafigura de Mahalta al poeta. Cartesa Mahalta fa díptic amb la novaedició augmentada del ja llegenda-ri volum Cartes a Màrius Torres,de Joan Sales (Club Editor, 2014).

Cartes a Mahalta i Cartes a MàriusTorres són la clau que obre defini-tivament la intimitat del nostrepoeta.

A hores d’ara, entre uns i altreshan dotat Torres de la crònicabiogràfica que li correspon. I nohem de pensar que la biografia delpoeta sigui un compartiment es-tanc. De cap manera. La recons-trucció laboriosa de la vida de Tor-res ha desbordat el camp del me-morialisme i s’ha desplaçat lenta-ment cap al terreny dels estudisliteraris i textuals. De l’aproxi-mació biogràfica ha emergit un To-rres molt més complex a nivellhumà i, un cop assumida aquestanova complexitat de la personali-tat del poeta, calia replantejar-sede dalt a baix la seva figuraliterària. Així, ha aparegut el seucompromís amb la realitat en llocde ser un ultramundà, o el seucaràcter, a vegades divertit, en llocde la constant tristor del senten-ciat a morir.

I si, a banda de la concreció dela biografia de Torres, hi ha algunatendència que caracteritza durantels darrers anys el panorama d’es-tudis sobre l’autor, és la superaciótotal de la imatge de l’escriptor mo-nocord, dedicat en cos i ànima aun sol gènere literari: la poesia líri-ca. Ara tenim un perfil literari deTorres molt més ric, divers i com-plet. Ara sabem positivament que,al marge de la poesia lírica, conrea-va altres gèneres com el teatre, elconte, la novel·la, el dietari, l’as-saig, la vinyeta en prosa, l’articulis-me i la traducció en vers. Aquestcanvi de look de Torres com a au-tor és possiblement la revoluciómés insòlita que s’ha produït en la

recepció de l’obra d’un autor enles darreres dècades.

Tot el procés de rehabilitació iremodelació de la imatge literàriade Torres va començar amb lapublicació de la seva única obra deteatre, Una fantasma com n’hi hapoques: farsa en tres actes (AulaMàrius Torres / Ajuntament deLleida, 2007), escrita just abansd’ingressar al sanatori de Puigd’Olena el 1935. No és pas una peçaresidual i negligible, rescatada delfons del Llegat Màrius Torres, sinóuna graciosa reflexió sobre la iden-titat en la societat moderna.

El 2010 van continuar les desco-bertes amb dos volums pràctica-ment iguals que reivindicavenamb contundència l’existènciad’un Torres gran traductor de poe-sia:Màrius Torres tradueix (Alfaze-ta Edicions, 2010), a cura de Mi-quel Àngel Aguado i Txema Martí-nez Inglés, i Versions de poesia eu-ropea (Pagès Editors, 2010), a curade Pere Ballart i Jordi Julià. Elsdos llibres se solapen i ens propor-cionen moltes dades sobre les lec-tures formatives de Torres i la se-va manera d’abordar l’escripturapoètica. És interessantíssim obser-var com el nostre poeta va apro-piant-se de bards com Shakespea-re, Racine o Rilke. Tota una lliçó.

Després del dramaturg i el tra-ductor ha arribat el torn de lareivindicació en tota regla del Tor-res prosista, gràcies a l’extens vo-lum de mig miler de pàgines, Laprosa de Màrius Torres (GRAC-MON / Universitat de BarcelonaEdicions, 2017), a cura dels estudio-sos reincidents Julià i Ballart. Evi-dentment, La prosa de Màrius Tor-res és el germà bessó de Les cosestal com són. El llibre recull unamostra dels diferents vessants del’obra en prosa de Torres: 22 arti-cles, set relats, una novel·la, dosdietaris personals, tres assaigs, sisvinyetes de viatge, paisatges i re-trats i una tria generosa de la sevacorrespondència personal. A par-tir de l’aparició d’aquest llibre, dis-posem finalment d’una imatge fi-del de l’escriptor Torres, que vaconrear els tres gèneres de la lite-ratura clàssica: poesia, teatre i pro-sa. I no hi ha possible retorn alTorres mitificat de via estreta, sem-pre tocant la mateixa tecla de lapoesia!

I no cal dir que un Torres mésple i més plural ha demanat a critsel corresponent revifament i posa-da al dia de la lectura crítica de laseva obra. I no s’ha fet esperar gai-re. La primera entrega són les ac-tes d’un congrés universitari espe-cialitzat, I Simposi Màrius Torres(Aula Màrius Torres, Pagès Edi-tors, 2011), a cura de Joan R. Veny-Mesquida; la segona entrega ésmolt més recent: De poeta a poeta.36 poetes comenten 36 poemes deMàrius Torres (Aula Màrius Torres/ Pagès Editors, 2017), a cura deJosep Camps i Imma Farré. Ambaquests dos llibres s’ha començatel reset total de la recepció críticade Torres.

Màrius Torres i la seva obrahan encetat una nova vida pòs-tuma de molta més veritat i exigèn-cia. Té una nova biografia, té unaobra més pròdiga i més completa ité nous lectors per assegurar la co-rrecta transmissió del seu llegaten òptimes condicions. El ressorgi-ment totalment renovat de MàriusTorres no hauria de ser un casaïllat. Molts poetes catalans espe-ren aquest tracte modèlic que Llei-da ha volgut i sabut dispensar alseu poeta.

El metge quefeia versos

Dates per a una vida

11/01/2018 QUADERN 32 QUADERN 11/01/2018

Carles Geli

1910.Neix el 30 d’agost a Lleida.Fill gran del metge i parlamenta-ri català Humbert Torres i de lamestra Maria Pereña. Creixeràen un ambient de republicanis-me catalanista i adoptarà unaconcepció espiritualista de l’exis-tència.

1926. Inicia estudis de Medici-na a Barcelona. Comença a es-criure versos, que culminaranamb Primers poemes 1927-1929.

1933. Exerceix aLleida: “Elmet-ge que fa versos”, es defineix.

1934. Articles per a L’Ideal, set-manari lleidatà republicà, sota elpseudònim Gregori Sastre, bàsi-cament de temes artístics i cultu-rals. Va enllestint el segon recull,Música de cambra i altres poe-mes, iniciats el 1931.

1935. Escriu la peça teatralUnafantasma comn’hi ha poques, queconcursa sense èxit al premi Igna-si Iglésias. Al desembre, ingressaal sanatori de Puigdolena (SantQuirze de Safaja), emmalaltit detuberculosi. Té 25 anys i ja no ensortirà, tret d’algun viatge a Bar-celona. Lectures de Plató,Aristòtil, Bergson i Nietzsche.

1936. Torna a publicar aL’Ideal, ara amb més articles decaire polític. Al sanatori coneixMercè Figueres, la futura Mahal-ta de Cançons a Mahalta (queLluís Llach musicaria anys des-prés) i destinatària d’una notablecorrespondència (503 missives)que ara s’han reunit parcialment(116) a Cartes a Mahalta. Al des-embre, ella li presentarà l’editorJoan Sales, amb qui mantindràforça correspondència; Salesaquest publicarà Cartes a MàriusTorres (1976).

1937. Presenta, també sensecap reconeixement, el recull In-vencions al premi Joaquim Fol-guera.

1938.Una tramesa de tankes se-ves inicia una correspondènciaamb Carles Riba ques’estroncarà per la desfeta de laGuerra Civil.

1939. Li caldran avals polítics ila protecció de persones in-fluents, conegudes al sanatori,per fer front a possibles repre-sàlies pels seus articles a L’Idealde la Joventut Republicana. Reci-tals musicals i poètics dins el sa-natori amb el grup de Puig d’Ole-na.

1942. Mor el 29 de desembre.Desaparegut en plena joventut ivitalitat poètica, es convertirà enreferència mítica.

1947. Sales publica aMèxicPoe-sies, 96 composicions en cinc lli-bres que havia ordenat el mateixTorres el 1938. Fins a 1950 noapareixerà a Barcelona, en unaedició a Llibres de l’Ossa Menor.

REPORTATGE

La lletra menudade Màrius Torres(a sota, un textseu, il·lustat perun dels metgesque el portaven),que ha format partdel capítol de lahistòria de leslletres catalanesdels joves creadorsmorts en plenitudvital i literària,juntament ambBartomeuRosselló-Pòrcel(esquerra),Joaquim Folguerai JoanSalvat-Papasseit. /

càtedra màriustorres-universitat

de lleida

Més compromèsamb la realitat imés divertit és elMàrius Torres (enportada, enl’escultura que hiha en un parc deLleida —ciutat quedibuixà, a baix, enuna mena decoberta—; a dalt,amb MercèFigueras) que hanascut delsdarrers estudis illibres. El seu mésimportant, però,no el veié publicat:sortí a Mèxic el1947 (esquerra).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

89000

17117

Semanal

3393 CM² - 300%

39450 €

1-3

España

11 Enero, 2018