DE TOFOL EL DE CAMPAI^AR, - dadun.unav.edudadun.unav.edu/bitstream/10171/28917/1/FA.Foll...

4
COLOQUI NOU DE TOFOL EL DE CAMPAI^AR, aon referís el ^ran chasco que li ha pasat en una lechu^ Ulna com el curios lector vord. Es presis entengaen, señores, á quí tenen vosltís davanl; CO se creguen que parlen ara en algún pela frustran; sabeu á <[ui tenen vostes? á un home molt cabal que no )i falta un quixal. Yo soe Tofol el.Gallardo, llaurador en Campanar, fill de Bartolo el pelut, que ara dos añs fon chural', ma ruare ]a nünienada dins y fora la siutat^ perque en dir ^ Pepa la polla, nÍngu posa el peu davant. De fam no me ñíoriré, perque tino mon tros de pa, tinc terreta de regaiu ahon se cu!l el millor nap, el chuHvert Leu creixcut y els. pimentons com lo cap; frutes (ie totes espesies, verdures, de cuantas ya. Tinc cu casa garroferes, linc viñes y oÜvars, pero señor, ¡yo aon estic!

Transcript of DE TOFOL EL DE CAMPAI^AR, - dadun.unav.edudadun.unav.edu/bitstream/10171/28917/1/FA.Foll...

COLOQUI NOU

DE TOFOL EL DE CAMPAI^AR,

aon referís el ^ran chasco que li ha pasat enuna lechu^ Ulna com el curios lector vord.

Es presis e n ten g aen , señores, á quí tenen vosltís davanl;CO se creguen que parlen ara en algún pela frustran; sabeu á <[ui tenen vostes? á un home molt cabal que no )i falta un quixal.

Yo soe T o fo l e l .G allard o , llaurador en Campanar, fill de Bartolo el pelut, que ara dos añs fon chural', ma ruare ]a nünienada dins y fora la siutat^

perque en dir ̂ P ep a la polla, nÍngu posa el peu davant.

De fam no me ñíoriré, perque tino mon tros de pa, tinc terreta de regaiu ahon se cu!l el millor nap, el chuHvert Leu creixcut y els. pimentons com lo cap; frutes (ie totes espesies, verdures, de cuantas ya.

T in c cu casa garroferes, linc viñes y oÜvars, pero señ o r , ¡yo aon estic!

¡E n qnin carrer ma ficat!Se lo que pretenc,que me estiguen escoUantpera oir uti sosuitque a mi msteix ma pasat;el fet c.imensi aixi,sense afechir ni llevar.

Un (lurnenclie (lem.iti de aquells bonicos de Mach en que loi calor del Hit el fa pronte á un borne saltar y anar foia per la fresca disfrutar; nien ani molt pot; á poc aeabadet de inudsr^ y pasec'nan chauo chairo en un hort rne vach finar; ya cuant per alli rodant, ya coliint un c la v t lk l , ya una rosa, un asar^ amarantos j fransesiiles, pélicans, y de estes y atres florf-tps un ramell vach arreglar, que veenío tan repolit l io el gosava yo á tocar; mes cuan menos men ahone per el.s andaors anar.t me Irobí de cara á cara ¡pare Sen Llouis! Gas com este de se^ur no podré diro perqué no ho sabré esplicar: me trobi ̂ (si podré dir un anchelel) perque alió no era chica, pareixia un diamant, un cogollo de lletuga en gust á pera tendrai^ ja boca me se| fea aigua de veure aquell candeal^ y enamorat y confus en el instant me vacli quedar; qué alegries , qué picors ern baixaven per lo ñas; el cor em pegava brincos com qui sen volia anar

al costat del ancheíet que mel habia robat. '

Yo en mich de esta confusio me deterraini á parlar, y le dic : perleta fina, mare de este riesgrasiat, sinse que oféndrela puga^¿no tindrá voslc á mal el pendre este ramellet?Y li ailarguí la ma.»

Ella entonses de seguida sinse ferse de pregar, el prengué y em digué:«grasíes» y seguí á regló tirat:(isi F'. gusta acompañarme ven°a conmigo d alm orsarji

Yo que Oíxqui aquella respoeta anava j a á relinchar, ptrque de goch no cabia, pero vach disimular; , un tem o de lotería mes ; no me agüera alégrate y digu! entre mi mateix; la COSI está en bon estât, no fem T a s e , pues Gallardo, tiremli á la pollaca que eÜa pareix qne seguíx, y el que te fam busca pa, y com pogui al meu raodo així li vach coüteslar; almorsar so is , mare meua^ mas que siga al alra part, á íes indies, y com vallga Tofo! la acompañará que es este que le present, pero no te de olvidar que es un asclafa tarrosos el que te vosté davaut, perque si en algo yo falte em sapia disimular; y ella em diu : «por dispensado esta vamos pues a i senador que la mesa preparan j a ,

d London mi 'J'qfoUn.'»Y o die enlre m i , be va,

«ya me din Don Goìondron» asó es ya moUa amìstat, sinse ílnctñ eila es fransesa, moltiìim ines per aìxó-, fenine yo conegut rie ella

me se apegará, á lo oieñ? el parlar franses, y t^nt com se apegará, pues de pensar yo no mes cuastt caret m e-va coslar la dichosa pegadura, to t me pose entre suat; mes lornem á pendre el ili, yo rae asentí al seu costat y de gcchor que tenia profit no em fea el menchar-, eis ulls no cls llevava de ella com cuant ia gata y el gat comensien á festecharse, y entre allargarli la ma^ els peus y sarpad» tes acab^rem de almorsar.

E lla digué en s'eguida,« T ü fo i in , tú pagarás» y sinse guardar raons T ofol la bolsa afluÍKáY els pinos de elia tragué pera pagar V almorsar.

Mos sen aném á casa sinse parar y raonant per lo camí per favor em demaná que en castella li parlara per ser politica grnn; y ella li agradava mes, y yo quedanme parat, perque cntenc poc esta ¡lengua li responguí en valensiá; clavell de or^ pimpollo m.eu, la volgnera contentar y parlarli en castella; pero tino tan poc cursat

que mefis poilré fero aixi á menuten cuant ts dir.t(;t alió quíí sajíialiu parlaré en castellá,y lo t{ue vosté sapiameu dirá en valensia.

nConcftclido om respongué pegant una carcailá« pues corn d ie , ya estéin en casa, se sentem en lo sofá; al poc ralo de cliarleta yo no sabia aon eslava, pareixia un abovat, tüt pie de gocli y picors., miranla sins pestañar, encontranla mes redolía que el mercolati ella em lorcava la bsva, me agarrara de la maV em fea tantas monades que tornant y retornant, sinse estar e i> 1a cuaresma, íjí ser t i disnpte «ant, me va fer toc ir á gloria sent voltes <n »)n Instant.

Estant aixó oixgneiem patades en ia sala del costat, y nua criada que dia: señ ora , se puede entrar, p asa adelante Tom asa, el men so’ ii contesta ¡Jesús y que saragiiel'o! al que va vore sentat ¿y fa voste c a s , señora, de eixe trosot de animal?¿No veu que es un tarugot?Si yo mel vera al costat en eixes manóles negres y tan de peí en lo ñas, me moría de repent ó posava els ul!s en bíanc perque no me entrara pasme;

yo a! oír tal romansá tue que<ií com fet de pedra; aixi corn vacl) retornar, enfurit com un l l c ó , U digiií:¿so descarada , quí ia espeñ que tan regola?Si nó estaguera ía seoora davant li diría qué fa el cas; si no soc para vosté, poc li deu importar el que tlnf^a el ñas pe!ut ü que el tinga, per pelar; pegues un punt á la boca y n o ein vinga á provocar.

La ama ho prengue á risa ( líenm e: «.déjala estar, no hagas caso de h ab ladoras, no pongas esto en olvido,<iue tá eres mi chuchiveo.»U n bálsein, un cordial fon pera mí esta resposta que en seguida em feu anar tot el inaíísiin humor que el inasot em va posar.

Yo d iguí: pasta fina, que á tota hora diu menchau ¿si donde tá está': no kay pena? Ya em tens desagraviat; m ana, yo te obediré, y aixi seguirem parlant; cuant yo mateixa senti á ia porta una aneflada y al mateix tecos un chiliit> esta era la señal de que aque'l era el seu majo segons m ’ n jré esplicant.

Qué torbada, qué confusa nostra dona se posá^ y me diu : uperr^idos somos como te llegue d pillar^ m étete bajo la cama

y cuídate de no hablar.y¡Yo fiu lo que ella em digué y ma maguí tremolant,, cuant estant ya baix lo ilit aguaítant per un íorat que tenía el cubertor, un home vach vore entr&r embosat l»asta les selles, y cuant se desenibosá li vach veure uo furga <lens (ie Albasete aixi tan liare, les borles y monetílles les portava á senfenars; botors sobre dotse groses ne duya remenechant, son sigarrot en la boca y un chambergo de costal, y acostanse li digué:¿So currita cómo estás? perque Socorro li dien al ama de este afarám, á la que em roba els sentits, y els pinos eu u'n inslant. Cómo cstojy li digué e lla , no me encuentro m uy cab a l, tengo una grande jaq u eca jr qu inera descansar ■, adaiió yo baix lo Hit sifise poder descansar, encollít com un cabdell, y un peu que vach estirar toqui en una canastrilla y vach moure ta) tronada que era creguí no estar segur; ell que oíxgué roído comensá á patechar, d icnli ; uya me has vendido pero tú la p ag arás , p ara curar la jaqu eca me voy por un cordial, »

L a propiedad de este coloquio que lo era de Isidoro Gómez ha pasado d s tde B las B ellver.