l’arrel

com exercim de ciutadans-es a vilafranca? / sobre el cost de l’exposició”vilafranca en marxa” / una jornada entrebancada / carrers que discriminen / la hipocresia

de l’equip de govern / què ens queda del centre històric medieval? / la riera de llitrà és un abocador / [el racó Ber] / l’escola pública com a garantia del nostre futur /

conversant amb josep marrugat i via / algunes de les nostres mocions / reflexions sobre la festa major / malalts de llengüa /

l’arrelde Vilafranca

núm. 2 abril 2006arrel@cupvila.org

l’arrel de vilafranca 2 número 2

Siguem realistes, no ha es-tat fàcil. Tanmateix, el se-gon número de l’Arrel co-mença a recórrer elscarrers de la vila. La tos-

suderia d’un grup persones l’ha fetpossible de nou. Moltes gràcies atots aquells i aquelles que heucol·laborat en l’edició d’aquestaArrel. Molt agraïts, també, per totesles mostres de suport rebudes. Heuestat molts els que ens heu aturatpel carrer o, senzillament, ens heufet arribar un correu electrònic i ensheu encoratjat a seguir amb la tas-ca. Els ànims rebuts han estat l’em-penta necessària per fer realitataquest nou número.

En aquesta segona publicació,hem volgut ampliar les col·labo-racions. La voluntat és que l’Arrelesdevingui alguna cosa més quela revista d’un partit polític; quel-com plural i obert a tothom quetreballa per una nova Vilafranca.Una eina al servei de la Vilafrancaviva, festiva i combativa.

Per això, a l’Arrel que teniu a lesmans, hi trobareu un article d’enJoan Cuscó Clarasó (filòsof vilafran-quí i folklorista) que ens posa al diade l’atzucac en què es troba la nos-tra Festa Major, i aporta idees sobrecom cal encarar el futur. També po-dreu llegir un article d’en Jaume Cla-ramunt i Mas, que ens fa un repàsde la política lingüística a la vila id’alguns llastimosos episodis del’actual legislatura. En Jaume, comsempre, ho fa de manera clara i sen-se embuts. I per acabar, com no po-dia ser d’una altra manera, hemvolgut donar veu als pagesos. Ells, des del nostre punt de vista,han estat uns dels protagonistesdel darrer any (i ja en van uns

quants!), amb les mobilitzacions endefensa del territori, lluitant per unpreu digne del raïm. I qui millor queel combatiu sindicalista de la Unióde Pagesos, Josep Marrugat i Via,per fer-nos cinc cèntims d’aquestaproblemàtica.

Aquests són alguns dels articles quepodreu trobar a les següents pàgi-nes, però no els únics. No ens hemoblidat de revisar la hipocresia de lanostra classe política i les grans cam-panyes propagandístiques impulsa-des per l’equip de govern. Hem cop-sat com es troba el sistema educatiua la vila, i també hem recordat la Vila-franca medieval; aquella que, ambuna gestió nefasta, l’Ajuntamentestà deixant desaparèixer. De tot aixòi més, n’hem parlat sense embuts enaquest segon número de L’Arrel.

Per acabar aquesta editorial, voldrí-em animar-vos un cop més a col·labo-rar amb l’Arrel. Feu-nos arribar apor-tacions, ja sigui per correu electrònic,a través d’una trucada telefònica ovisitant-nos. La CUP està començanta treballar en ferm per encarar leseleccions del 2007. Tenim el bagatgeque ens dóna haver estat tota una legislatura al peu del canó, i és l’horade consolidar el projecte de l’esque-rra independentista a Vilafranca. Si tu no, qui? Si ara no, quan? Esperem la vostra participació.

Salut i llibertat!

Que la democràcia és el millor siste-ma polític d’organització social és unaafirmació assumida per quasi tothom.

Fent cas de la definició de democrà-cia, el nostre diccionari diu “governen què el poble exerceix la sobira-nia”; ara bé, com totes les defini-cions, té diverses interpretacions.

A la nostra vila i, per extensió, atot el país, els polítics professio-nals entenen que la democràcia ésrepresentativa i que els ciutadansi les ciutadanes només la podemexercir amb el nostre vot cadaquatre anys. Durant aquest períodede temps, ells assumeixen totes lesdecisions (i no sempre les responsa-bilitats) sense que, en principi, laciutadania (per a ells, “electors”) pu-gui fer servir mecanismes de control,ni participar en la presa de decisionsimportants. El poder de decisió de laciutadania queda sotmès a la sevavoluntat durant aquest període entreeleccions i, sovint, això és entès comuna “carta blanca” per a justificarqualsevol acció municipal o nacio-nal. Ja no es consulta, ja no es dema-nen opinions, ja no s’obren períodesde debat, etc.

D’altra banda, hi ha una altra con-cepció de democràcia, la que anome-nem democràcia participativa i queofereix a la ciutadania la capacitatreal de decidir què s’ha de fer i com.En aquesta, els polítics són corretjade transmissió i alhora executors dela voluntat popular. Els ciutadans iles ciutadanes votem, però tambévolem participar activament de lesdecisions que s’han de prendre a lavila. D’aquesta manera participemen l’activitat i en la gestió del muni-cipi. És un model basat en la sobira-nia de ciutadans i ciutadanes.

Des de l’Ajuntament de Vilafrancas’estan duent a terme processos de-nominats de participació ciutadana.Recordem, per exemple, la remodela-ció de la Rambla, o el més recent, elsusos urbans que generarà el cobri-ment de la via del tren. En aquestsdos processos, s’ha seguit el mateixprocediment: convocar el conjunt dela ciutadania per a “decidir” com hade ser la nova rambla o el sòl urbà re-sultat del cobriment de la via del tren.

Tot i que sembla un procés de parti-cipació ciutadana, els ciutadans i lesciutadanes no hem pogut participaren tot el procés de discussió realdels projectes. La nostra participa-ció ha estat molt ínfima. No se’ns hadeixat debatre si era prioritari fer larambla nova o bé si ens conveniamés fer un ambulatori, o més habi-tatges públics, o més habitatges delloguer, o més carrils bici, o més sub-vencions a les entitats, o... debatreel model de ciutat, o el model urba-nístic, o el creixement... o milers decoses més.

El poder de decisió real no resideix,doncs, en decidir la distribució ni elcolor del mobiliari urbà, sinó en deci-dir realment què es vol, com es vol iquin és l’ordre d’actuació, sobretot al’inici d’una legislatura. Una mostrade participació ciutadana real seriadecidir on volem la futura estació detrens regionals, o quin model d’esta-ció ens convé, o com volem distribuirel pressupost municipal (aquellesdespeses que no són fixes).

Un cas semblant es reprodueix en lanova distribució territorial de Cata-lunya: des del centralisme polític deBarcelona es defineix un model queno ha estat consultat ni debatut perla població dels territoris.

Podem arribar a la conclusió, doncs,que els processos de participació ciu-tadana en un model de democràciarepresentativa (com el de Vilafranca):

- Estableixen límits als assumptes a decidir.

- Limiten la capacitat de decisió dela ciutadania.

- Deixen la gestió pública en mansde poques persones.

- La cessió de petites parcel·les dedecisió són vistes per l’equip gover-nant com a concessions “genero-ses” i “progressistes” a la població.

- Els governs condicionen fortamentaquest tipus d’iniciativa i els resul-tats no acostumen a ser vinculants.

- L’Equip de govern disposa d’un po-der polític que maneja al seu gust:ell és qui proposa i rebutja, quiplanteja o obvia.

- No es concedeix la informació ne-cessària a la població per tal queaquesta pugui establir un judicid’avaluació sobre les polítiquespúbliques municipals.

La participació ciutadana no ha deser un instrument al servei del po-der per oferir una cara generosa aciutadans i ciutadanes, sinó que hade ser l’eina per a prendre decisionsimportants i reals sobre la futuraevolució social, urbana, quotidianade la societat i de la nostra vila.

Com que la democràcia partici-pativa és la capacitat de decidircol·lectivament el nostre futur,que no ens pretenguin enganyar:de democràcies n’hi ha més d’una, però de participatives no!

Com exercim de ciutadans/es a Vilafranca?

La participació ciutadana no ha de ser un instrument al servei del poder per oferir una cara generosa a ciutadans i ciutadanes, sinó que ha de ser l’einaper a prendre decisions importants i reals sobre la futura evolució social,urbana, quotidiana de la societat i de la nostra vila.

Editorial

abril 2006 l’arrel de vilafranca3

Sobre el cost de l’exposicióVilafranca en marxai d’altresinversions de l’Ajuntament

Cal que els ciutadans/es puguem dir la nostra en elprocés d'elaboració dels pressupostos municipals.Cal treballar perquè els pressupostos municipalssiguin elaborats, en part, per la ciutadania deVilafranca i, així, poder decidir quines partidespressupostàries són més urgents i importants iquines no ho són tant.

El gener de l’any passat l’Ajunta-ment va iniciar una campanya anomenada Vilafranca en marxaamb la qual l’Equip de govern municipal volia presentar-nos els projectes de futur i d’altres que ja estan engegats.

Una exposició a la Capella de SantJoan, anuncis als mitjans de comu-nicació, falques de ràdio, tríptics in-formatius, càterings... van ser al-guns dels mitjans emprats per talde fer visible aquesta campanya.

A banda de les nostres considera-cions envers aquesta iniciativa (sobrela seva idoneïtat o no, o l’objectiu quebuscava), hem volgut saber quin costreal va tenir (totes les dades que in-cloem han estat obtingudes del ser-vei d’intranet de l’Ajuntament i tenima disposició de qualsevol ciutadà/naels documents que les acrediten).

En aquest gràfic podeu veurequin ha estat el cost que, en total, ens va costar als vilafran-quins/es 43.063,70 €. Una campanya on només s’exposaven projectes de l’Equip de govern sense que els ciuta-dans/es poguéssim valorar-los o participar-hi.

D’altra banda, també us presenteml’import que l’Equip de govern hadedicat durant l’any 2005 a algunesinversions importants per a la nos-tra vila. Creiem que no té massasentit que la inversió que l’Equipde govern fa en beques per a lesllars d’infants sigui de4.831,00€, o que el Pla per a lagent gran tingui un pressupostde només 3.000€, o que en elsajuts a joves per a llogar habi-tatges només s’hi destinin

12.000€, tenint en compte elspreus abusius dels habitatges.

En definitiva, aquestes dades confir-men que cal que els ciutadans/es pu-guem dir la nostra en el procés d'ela-boració dels pressupostosmunicipals. Cal treballar perquè elspressupostos municipals siguin ela-borats, en part, pels ciutadans i ciu-tadanes de Vilafranca i, així, poderdecidir quines partides pressupostà-ries són més urgents i importants iquines no ho són tant. Ja que nosal-tres paguem, seria just que tambépoguéssim decidir com es gasta elsnostres diners l'Ajuntament.

Això és participació ciutadana, d'altres accions són maquillatge.

Man

ten

imen

t de

l’Alb

erg

Mu

nic

ipal

1.50

0,00

Man

ten

imen

t i c

onse

rvac

ió d

e l’A

rxiu

Com

arca

l1.

500,

00

Des

pese

s de

l Pla

per

la g

ent g

ran

3.00

0,00

Bal

ls d

e la

Fes

ta M

ajor

3.00

0,00

Des

pese

s de

l Pla

per

la ig

ual

tat

3.90

0,00

Beq

ues

llar

s d’

infa

nts

4.83

1,00

Des

pese

s de

l’O

fici

na

del d

efen

sor

al c

iuta

dà5.

204,

00

Supo

rt a

alu

mn

es a

mb

nec

essi

tats

edu

cati

ves

espe

cial

s8.

800,

00

Aju

ts a

jove

s pe

r a

llogu

er d

’hab

itat

ge12

.000

,00

Pers

onal

fun

cion

ari b

enes

tar

soci

al13

.112

,89

Supr

essi

ó de

bar

rere

s ar

quit

ectò

niq

ues

13.7

92,0

0

Des

pese

s ca

mp

anya

de

civi

sme

15.0

00,0

0

Fun

daci

ó P

ro P

ened

ès: s

erve

i pro

dom

icil

i19

.000

,00

Fun

daci

ó A

màl

ia S

oler

: ass

istè

nci

a so

cial

20.1

31,0

0

Subv

enci

ons

per

a e

nti

tats

cu

ltu

rals

i ju

ven

ils

20.5

00,0

0

Creu

Roj

a21

.175

,00

Aju

des

a fa

míl

ies

28.6

50,0

0

Con

ten

idor

s30

.000

,00

Exp

osic

ió V

ila

fra

nca

en

Ma

rxa

43.0

63,7

0

Mil

lore

s al

s ce

ntr

es e

scol

ars

45.0

00,0

0

Mob

ilia

ri v

ies

públ

iqu

es i

jard

iner

ia85

.000

,00

Fest

a M

ajor

106.

300,

00

Fo

nt: P

res

su

po

sto

s 2

005

l’arrel de vilafranca 4 número 2

Dins de les nostres necessitats dià-ries, ens desplacem per la vila per arealitzar activitats quotidianes comqualsevol altra persona (anar a tre-ballar, a l'escola, a comprar...).

Tot això seria un fet normal si no fosper la quantitat de barreres arquitec-tòniques que tenen els nostres carrersi que ens impedeixen realitzar ambnormalitat aquestes activitats.

Entenem per barreres arquitectòni-ques els elements urbans que impe-deixen la llibertat de moviment il'autonomia de les persones. Llunyde creure que aquest és només unproblema de les persones amb mobi-litat reduïda (gent gran o amb mi-nusvalidesa), tots patim algun copaquest problema.

Dificultat per caminar per voreresestretes que no permeten el pas si-multani de dues persones, impos-sibilitat de passejar els nostres fillsamb cotxet, vehicles estacionatsen espais de pas per a vianants,cotxes ocupant voreres, conteni-dors d’escombraries tant plensque ocupen l'espai del vianant,cotxes que, per a poder circular,envaeixen el nostre espai, obresque ocupen les voreres, voreresmalmeses per les mateixes obres...En fi, ja veieu que el fet de passejarper qualsevol carrer de la nostravila pot ser una cursa d’obstacles.

Tot i que una part d'aquestes barre-res arquitectòniques formen part del’herència del passat, és responsabi-litat de l’Ajuntament treballar per afer-les desaparèixer en un espai detemps raonable.

Actualment l’ajuntament és excessivament permissiu amb les barreres arquitectòniques queell ha creat o heretat (voreres, car-rers, elements urbans...) i excessi-vament permissiu amb les barre-res que ocasionen els vehicles, elscomerços, les constructores, etc.

Com podríem minimitzar aquestesbarreres?

- Creant un codi d'accessibilitat d'obligatori compliment per a comerços, empreses i Ajunta-ment. Fent-lo complir, és clar!

- Sensibilitzant empreses i ciuta-dans per respectar aquest codid'accessibilitat.

- Prioritzant la mobilitat dels via-nants respecte als cotxes.

- Fent un seguiment de tot tipusd'obres per tal d'evitar conteni-dors sobre les voreres, tanquesmal senyalitzades, destrucció deles voreres, etc., que impedeixenla mobilitat normal. Sancionant.

- Potenciant l'ús de bicicletes i deltransport públic.

Com veieu, amb tot això, som moltsels ciutadans de Vilafranca que enssentim discriminats, ja que l'estat iles condicions de molts carrers dela nostra vila ens impedeixen realit-zar les nostres activitats amb nor-malitat i seguretat, dificultant laprogressiva integració social de lespersones amb mobilitat i comuni-cació reduïdes i, en molts casos, re-cloent ciutadans i ciutadanes queja no s'atreveixen a sortir al carrer.

Carrers que discriminen

Som molts els ciutadans de Vilafranca que enssentim discriminats, ja que l'estat i les condicionsde molts carrers de la nostra vila ens impedeixenrealitzar les nostres activitats amb normalitat iseguretat, dificultant la progressiva integraciósocial de les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes.

Des de fa dos anys, amb motiu de la commemoraciódel Dia de l’Alliberament Gai, Lesbià i Transsexual(28 de juny), la Comissió 28 de juny organitza unseguit d’actes culturals a la vila. En l’edició del 2005,el nostre Ajuntament va mostrar certa obstacu-lització o desatenció durant la preparació dels actescommemoratius.

Una jornada entrebancadaDes de fa dos anys, amb motiu de lacommemoració del Dia de l’Allibe-rament Gai, Lesbià i Transsexual, laComissió 28 de juny organitza unseguit d’actes culturals a la vila. Enl’edició del 2005, el nostre Ajunta-ment va mostrar certa obstaculit-zació o desatenció durant la prepa-ració dels actes commemoratius.Vet aquí el que va succeir a modede relat:

“Hi havia una vegada un equip de go-vern municipal que pregonava a torti a dret el seu esperit democràtic, enuna petita vila on el diàleg i la joiaregnaven per arreu i les campanetesde felicitat i alegria amenitzaven lavida de ciutadans i ciutadanes.

Un bon dia, un grup de persones decidiren reivindicar els drets delcol·lectiu Gai, Lèsbic i Transsexual através de la música, del teatre, delcinema i de xerrades. Aquest grupde treball es batejà amb el nom deComissió 28 de juny.

L’Equip de govern, per la seva ban-da, va declarar Vilafranca vila anti-homofòbica en un Ple Municipal.

Però, a l’hora de la veritat, i com en tots els contes, tanta felicitat no era real i les coses es van anarcomplicant. Per aconseguir benpoc, la Comissió 28 de juny, va haver de fer molt.

- Finestreta única? els tràmits bu-rocràtics demanant els permisos d’ocupació de l’espai públic, deconnexió elèctrica, l’escenari, lautilització del balcó de l’Ajunta-ment per a una representació tea-tral... es van fer eterns.

- “D’oca en oca i jo no tiro perquè noem toca”, “passa paraula queprendre la decisió a mi no em dónala gana!”. A l’Ajuntament de telè-fon en telèfon i a cada trucada tor-na a començar la història!

- Facilitar el balcó de l’Ajuntamentper a realitzar un petit acte teatralde Romea i Julieta? “I ara! Quinafeinada!” “A veure si aquests enspenjaran l’estelada!”.

La negativa va venir triplicada: Nibandera homosexual, ni balcó, ni es-telada. Quina vergonya! Quina cen-sura! Com si estiguéssim en tempsde la dictadura!

I per acabar, ens cedeixen l’escenariperò ens el deixen desmuntat en unracó de la plaça! Però des de quan elsequipaments municipals se cedeixenaixí? Això són maneres? Que no hi haUnitat de Serveis a Vilafranca?

Això de l’escenari va ser el darrer calvari!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat queaquest conte encara no s’ha acabat”.

Malgrat tot, els actes organitzats perla Comissió van tenir molt bona aco-llida i van funcionar molt bé. És lapart positiva de la història.

En resum: Obstaculització dels trà-mits necessaris per a organitzar elsactes + Negació de l’ús del balcó del’Ajuntament per a la realització d’una petita obra teatral, com va ferl’Ajuntament pel Carnaval 2005 +Desatenció a l’hora de facilitar elmuntatge i la preparació de l’acte te-atral Romea i Julieta + No adhesió del’Ajuntament a la Comissió 28-J, tot iestar oberta a totes les entitats + L’e-quip de govern no va complir l’acorddel ple municipal d’organitzar unacte anual en commemoració del 28de juny = L’equip de govern real-ment no va donar suport a la cau-sa ni a les persones que es varenmobilitzar al respecte.

Per tots aquests motius hem deciditencapçalar aquest escrit com “Unajornada entrebancada”. O no hoveieu així?Comissió de la Dona de la CUP.

abril 2006 l’arrel de vilafranca5

Voldríem encoratjar-vos a tots els vilafranquins i vilafranquines a participaractivament en els plens de l'Ajuntament, bé fent-nos arribar les vostrespropostes o bé assistint al Ple. D'aquesta manera sabreu què és el que pensenels nostres polítics i com actuen hipòcritament davant d'algunes propostesfetes absolutament d’una manera constructiva.

Quan, des de la CUP, definim qui-nes mocions es presentaran al PleMunicipal, ja sabem, indepen-dentment del que s’hi demani,que l’Equip de govern tindrà tresmotius per votar-hi en contra:

1. La moció obliga l'Equip de go-vern a fer alguna cosa.

2. Aprovar la moció implica modi-ficar el pressupost (ells presen-ten les seves modificacions alpressupost quan i com volen).

3. Que la moció deixi en evidènciaproblemes dels ciutadans/es dela vila.

Tot i així, no defallim i continuempresentant mocions per a millorar elnostre poble.

L’any passat vàrem presentar unamoció demanant una sèrie de mesu-res per a solucionar uns problemesque els usuaris/es del Casal de laGent Gran de Vilafranca ens havienfet arribar durant una visita que elsvàrem fer.

La moció demanava els punts següents:

1. Que l’Ajuntament vetlli i garanteixiper la qualitat dels serveis iinstal·lacions dels Casals de laGent Gran de titularitat pública, re-colzant i fent seguiment de les pe-ticions que des de l’administraciódel Casal es formalitzin.

2. Que la Unitat de Serveis puguiprestar els seus serveis al Casal dela Gent Gran.

3. Que l’Ajuntament doti els pressu-postos de l’any 2006, i posteriors,d’una partida per a despeses impre-vistes o de subministraments per alCasal de la Gent Gran i d’una altrapartida de manteniment que en ga-ranteixi el correcte funcionament.

4. Que l’Ajuntament exigeixi a la Ge-neralitat de Catalunya l’aplicacióde mesures per a prevenir els efec-tes de les altes temperatures (ins-tal·lació d’aire condicionat).

5. Que, en el cas que la Generalitat deCatalunya demori la instal·lació del’aire condicionat al Casal de laGent Gran més enllà del 15 de juny,l’Ajuntament es faci càrrec de lainstal·lació.

6. Que el Servei de Parcs i Jardins ga-ranteixi el bon estat del pati annexal Casal de la Gent Gran, de titula-ritat municipal, com si d’un parcmés de la vila es tractés.

7. Demanar a la Generalitat de Cata-lunya que traspassi a l’Ajuntamentla gestió dels Casal de la Gent Grani que proporcioni el finançamentadequat.

La moció va ser esmenada per l'Equip de govern municipal (PSC-IU-ERC) i, dels set punts, només es vaaprovar l’últim.

El regidor Patro Recober, del grup so-cialista i regidor de Coordinació delsPlans Transversals, Societat del Co-neixement, Medi Ambient i del Plaper a la Gent Gran, ens va acusar depopulistes. És populista que els ma-teixos responsables del Casal d'Aviset comuniquin un seguit de proble-mes sobre les seves instal·lacions iels presentis al Ple per a intentar so-lucionar-los? És populista demanarque s'arreglin els problemes dels ciu-tadans/es de la vila?

Va afegir que l'Ajuntament no pot as-sumir despeses que pertoquen a unaaltra administració, perquè això su-posaria una ingerència (cal recordarperò, que les escoles bressol tampocsón competències que pertoquen al'Ajuntament, però s'han assumit).Aquest fet, segons en Patro Recober,“comportaria que els vilafranquinspaguessin un servei dues vegades i

la situació seria caòtica si, seguintaquest principi, l'Ajuntament haguésde suplir mancances en altres ser-veis com l'hospital, les escoles, etc.”

Potser, en realitat, en Patro Recobervolia dir que si aprovéssim la mociódeixaríem en evidència la manca dequalitat dels serveis que proporcionala Generalitat i, és clar, com que aratambé manen a Barcelona...

Finalment l'alcalde Marcel Esteve varemarcar que ell “havia parlat ambels responsables del Casal i que la so-lució no havia de venir de l'Ajunta-ment. Cal millorar l'equipament, peròen el marc de les competències quecada administració té assignades.”

És a dir, que teníem raó i la moció eracorrecte: hi ha mancances al Casald'Avis i com que no són competènciamunicipal, les deixem de banda.

No obstant això, i encara que la mo-ció no va ser aprovada (ja que com-pleix els tres punts necessaris per ano ser aprovada), estem orgullososd'haver-la presentat, perquè a partird'aquesta moció, algunes coses esvan moure.

Ho demostra el fet que un cop regis-trada la moció i sense haver arribatencara al Ple, l'alcalde en persona vatrucar el president del Casal d'Avisper a “interessar-se” per allò que desde la CUP exposàvem a la moció. Defet, des de la CUP havíem demanat alpresident del Casal d'Avis que parti-cipés en el Ple (qualsevol entitat dela vila pot participar en un ple per adefensar una moció gràcies a la mo-dificació introduïda per la CUP en elReglament Orgànic Municipal). Tot ique semblava que hi participarien,per motius que no coneixem, la juntadel Casal va preferir no fer-ho.

Dies després de ser presentada lamoció, l'alcalde i la segona tinentd’alcalde, Anna Girona, van visitar el Casal d'Avis, preocupant-se per la

La hipocresia de l’equip de govern

seva situació. Semblaria estranytambé que si tot funcionés bé al Ca-sal, ara es preocupessin per la sevasituació. Els responsables del Casalels van explicar tots els problemesque nosaltres havíem exposat a lamoció i després d'anunciar-los quearreglarien el pati i els hi canviarienels bancs, van marxar.

Sobta que si no hi ha cap problema,l'alcalde faci una visita de cortesiaper a interessar-se per l'estat del Casal d'Avis, oi?

La junta del Casal d'Avis va rebre lavisita del diputat del PSC, RobertoLabandera. Tot i que desconeixemels continguts de la visita, tot fapensar que alguna preocupaciómouria el diputat per a presentar-se al Casal d'Avis tot i no ser perío-de electoral.

Amb tot això, arribem a la conclu-sió que l'Ajuntament mai reconei-xerà públicament que quelcom nofunciona, que hi ha serveis que nofuncionen, o que tenen mancancesimportants. Però si ho denunciem,com a mínim, es farà alguna cosa.

És trist però que l'Ajuntamentno vulgui ser responsable delsproblemes dels ciutadans/es de la vila, només perquè la sevasolució correspon a una altra administració.

Per tant, des de la CUP voldríem en-coratjar-vos a tots els vilafranquinsi vilafranquines a participar activa-ment en els plens de l'Ajuntament,bé fent-nos arribar les vostres propostes o bé assistint al Ple. D'aquesta manera sabreu què és elque pensen els nostres polítics icom actuen hipòcritament davantd'algunes propostes fetes absolu-tament d’una manera constructiva.

l’arrel de vilafranca 6 número 2

Què ens queda del centre històric medieval?

1 Regals Güell a la plaça de la Cons-titució. Aquí situem l’antic mercatmedieval de la carn, on els docu-ments conservats parlen de l’exis-tència de sis columnes.

2 Antic restaurant Txantatatxan, alcarrer de la Fruita. S’han conservatun conjunt d’arcades a l’edifici actual.

3 Arcada conservada a la botigaIKKS del carrer de La Parellada.

4 Arcada conservada al bar Marlene, al carrer de La Parellada.

5 Cal Blay, arcada conservada als baixos de la casa Dorda del carrer de la Font.

6 Dandara, arcada conservadaa la plaça Constitució núm. 46.

7 Sabateria Casals, arcada conser-vada a la Plaça de la Constituciónúm. 22.

8 Òpera Joies, arcada conservadaal Passatge Enric Regull núm. 6.

9 Muralla i espitllera del segle XIV alcarrer Muralla dels Vallets, darrera la casa de la Festa Major.

10 Arcades conservades a la Plaçade la Constitució, núm. 44.

11 Mur i finestra conservades a labotiga Colors a la plaça de l’Oli. A l’interior d’aquesta illa de cases hi situem el castell medieval.

8

1

9

2

10 11

7

6

5

4

321

Mostrem un conjunt de fotografies d’establiments comercials del centre històric que han tingut l’interès de conservar arcades i altres elements arquitectònics que van ser descoberts al fer les refor-mes de les botigues. La voluntat personal d’uns pocs comerciants ha aconseguit preservar en alguns espais de la vila la personalitat pròpia i els valors culturals del centre històric, acostant-nos ambel seu gest al coneixement d’un passat més proper.

abril 2006 l’arrel de vilafranca7

L’eina per decidir els elements delpatrimoni local que un municipi volconservar és el Pla Especial i Catàlegde Patrimoni (arquitectònic, me-diambiental i arqueològic). En el casde Vilafranca, quan aquest es vaelaborar, no es va contemplar laciutat medieval com a una unitat,és a dir, no es va protegir tot l’in-terior de la ciutat sinó només elperímetre de la muralla medieval.Així, s’han permès i es permetenobres i reformes sense cap controlarqueològic, de manera que lesexcavadores van per davant delsestudis científics i d’aquesta ma-nera és molt difícil que es puguitrobar res.

Al centre històric medieval hi ha edi-ficis que contenen elements d’èpocamedieval ocults (arcades i murs).Aquestes restes arquitectòniquesque no són visibles a simple vista,són destruïdes perquè no es realitza

zat prospeccions abans d’iniciar elsnous treballs de reforma.

Però el Pla Especial i Catàleg d’Ar-queologia encara no està aprovat,tot i el compromís de l’equip degovern d’enllestir-lo abans del’any 1988. Durant aquests 18 anysno hi ha hagut la voluntat de pro-tegir les restes arqueològiques dela nostra ciutat medieval. Al 2003,l’Ajuntament va decidir protegirl’espai per on passaven les mura-lles del segle XIV, però va obviartotalment que les restes arqueo-lògiques de l’antiga ciutat medie-val es troben dins el recinte de lesmuralles.

Al juny del 2004, a resultes d’unamoció de la CUP, es va incorporar alsistema de control urbanístic de l’A-juntament els jaciments localitzatsl’any 1989, amb l’objectiu de situar-los i establir mesures de protecció.

Al Juliol del 2004 vàrem denunciarpúblicament l’abocament de terres al’entorn de l’ermita romànica de San-ta Maria dels Horts (s. XI) inventaria-da al Catàleg d’edificis històrics, enun espai definit al POUM com a “es-pai de protecció d’un edifici medievald’interès arqueològic”.

Al Juny del 2005, una nova moció dela CUP tornava a demanar mesuresde protecció de les restes arqueològi-ques al centre històric medieval.Aquesta moció es va acompanyard’un seguit de fotografies documen-tals. El govern municipal es vacomprometre a que una comissiód’experts elaborés un seguit me-sures de protecció abans d’acabarl’any. A data d’avui encara no n’hem rebut cap. Mentrestant,continuem perdent patrimoni.

12 Es va enderrocar la casa Miret(1996 ), tot i que al Pla General de Vi-lafranca (1979-81) hi constava com a“Edifici que cal conservar”. Plaça Llo-rens i Barba, núm. 2.

13 Enderrocament de Cal Rafeques, a la Parellada núm. 20. Durant lesobres, un vianant va comunicar queapareixien restes arquitectòniquesd’un edifici medieval. Això va com-portar un estudi arqueològic, que vaconfirmar les restes d’un edifici d’èpo-ca baix medieval, possiblement rela-cionat amb la comanda de Sant Joan.

14 Obertura d’un nou carrer entre elcarrer dels Ferrers i la plaça Lluís Via.Una gran arcada va aparèixer sence-ra de l’enderroc, però va ser destruï-da. En aquest carrer, es va optar peresborrar part de la seva història. L’Ajuntament pensa dedicar-lo a l’historiador local Antoni SabatéMill. Desafortunat!

15 Obres de construcció d’una disco-teca a la rambla de Sant Francesc a l’abril de 1990. Hi va aparèixer un tram de paret suposadament de la muralla del segle XIV, malgratque no es va poder estudiar.

16 2002 Enderroc al carrer de la Frui-ta, vora la plaça de la Constitució, on van quedar a la vista tres arcadesmedievals, actualment cobertesamb un producte antihumitat.

17 Capitells medievals reaprofitatsen un altre espai, procedents de l’en-derroc d’un edifici al centre històric.

18 Finestra oberta al mur del Claustre de Sant Francesc on es van malmetre les pintures medievals,conseqüència de no haver realitzatles prospeccions arqueològiques enaquest edifici catalogat.

12

1212

12 14

16

18

15

1713

13

13

14

una recerca eficient per comprovar-ne la seva existència.

En algun cas hem pogut fotografiaraquests elements medievals un cops’ha enderrocat l’edifici (fotografies13 i 16). Aquests casos s’han pogutdocumentar, però malauradamentde la majoria d’enderrocaments delcentre històric no en sabem res. En-cara no s’han establert mesures efi-cients i suficients per localitzar i pro-tegir les restes medievals d’aquestsedificis.

Un exemple molt proper. Als anys 80 i90 es van fer obres i reformes a l’edifi-ci de l’Ajuntament i al Claustre deSant Francesc, prescindint de la rea-lització de prospeccions arqueològi-ques. En aquest darrer cas, degut a lamancança d’aquestes, el mateixAjuntament va malmetre restes pic-tòriques al claustre (fotografia 18). Adata d’avui, cal dir que s’han realit-

l’arrel de vilafranca 8 número 2Què ens queda del centre històric medieval?

abril 2006 l’arrel de vilafranca9

Aquest plànol de la Vilafranca delssegles XII al XV ha estat realitzat apartir de fonts bibliogràfiques, docu-mentals i arqueològiques, i també apartir de testimonis de vilafran-quins/es que ens han parlat del nos-tre passat. Possiblement és el primerintent de fer una difusió gratuïta id’enriquiment cultural del patrimoniamb el que convivim però que sovintens passa desapercebut. Se n’ha su-bestimat el seu valor sobretot si elcomparem amb la difusió feta del pa-trimoni modernista vilafranquí. Ésuna petita recerca del que encara po-dem trobar, oberta a tothom per aengrandir-la.

Les prospeccions arqueològiquessón necessàries per tal de localit-zar les restes que vagament po-dem situar gràcies a la documen-tació històrica que ens ha arribat(la sinagoga, el monestir de Santa Clara, els hospitals medie-vals...). Si no es realitzen anemperdent episodis de la història.

Conservar i donar a conèixer elpatrimoni medieval que encaraqueda en peu és la garantia de lasupervivència i de la recuperaciódels elements que configuren la nostra herència cultural.

Ciutat medieval (s. XII-XIII)

Ciutat emmurallada (s. XIV-XV) fins al segle XIX

Cementiri

Torre conservada

EnderrocatsS.XX

Derruïts S.XIX

Arcades conservades “in situ”

Trams de muralla documentats per arqueòlegsTrams de muralla destruïts (1970-2003)

Mur

Torre enderrocada

Arcades enderrocades

Call Jueu (s.XII-finals s.XV)

Sinagoga

1 Hospital de Blanca de Cervelló (s.XIII-XIV)2 Hospital del Sant Esperit (s.XIII-finals s.XVII)3 Hospital de Santa Maria (s.XIII-finals s.XV)4 Hospital de Sants o de Sant Llàtzer (s.XVI)5 Hospital de Sant Pere o Sant Jaume de la Calçada (s.XV)

6 Monestir de Sant Francesc (s.XIII-XIV) i biblioteca (s.XVI)7 Comanda de Sant Joan de Jerusalem (s.XIV-XVIII)8 Monestir de Santa Clara (s.XII-XVI)

9 El Firal - Fira anual internacional10 Mercat de la Plaça Major (s.XIII-XVI)11 Mercat de la carn i del peix (s.XIV)

12 Castell del Castlà o castell Moixó de la Clota (s.XIII-destruït s.XV)

Citem alguns edificis medievals i d’altres que estan assentatssobre construccions d’època medieval. Malgrat les fortes remodelacions, encara conserven elements arquitectònics:

13 Edifici de la Pia Almoïna (s. XV)14 Museu de Vilafranca. Palau Reial (s.XIII-XIX)15 Palau Baltà o Babau (s.XIV-XIX)16 Ajuntament actual.

Casa senyorial de Bernat Pellicer (s.XIV-XV) 17 Casa Macià (s.XIV-XV)

18 Casa Miret s.XVII-XVIII (Hostal del Rei s.XIV-XV). Enderrocada desembre 1996

19 Edifici enderrocat l’any 2002 (s.XX?). Casa senyorial del castlà Barberà (s.XIV-XV)

20 Casa Torrents i Miret S.XVIII (casa senyorial del Baró de Rocafort) (s.XIV-XV)

21 Cal Rafeques s.XIX. Restes casa senyorial (s.XIV-XV). Enderrocat l’any 1989

22 Casa Gomà (s.XIII-XVI) 23 Casa Dorda (s.XIII-XVI).24 Palau Copons (s.XV-XVI) Derruït al 188725 Casa Batlle (s.XVII-XVIII)26 Casa Milà de Ferran (s.XV)27 Cal Noia (façana remodelada l’any 1900)

28 Capella de Santa Maria (S.XII). Campanar (s.XIV) i Basílica29 Capella de Sant Pelegrí o dels Trinitaris (s.XIV-finals s.XVI)

Capella de Santa Maria dels Horts (S.XI)Capella de Sant Pau (a partir s.XV). Muntanya de sant PauCapella de Santa Digna. No trobadaCapella de Sant Jaume (s.XIV-XV) No trobada

Portals de la muralla (tots destruïts)A - Portal de la GranadaB - Portal d’en Coloma o PortaletC - Portal de Canyamars o de FerranD - Portal d’en SalellesE - Portal del Pont Nou o de Sant Bernat F - Portal de Sant Pere o de FramenorsG - Portal de la TorregrossaH - Portal d’en Fresquet o de Sant JoanI - Portal de Barcelona o de Nostra SenyoraJ - Portal de Santa Clara o d’en SolerK - Portal del Sant Esperit o de la Font

Ma

pa

co

nfec

cio

na

t p

er

Pep

Bo

sc

h (

his

to

ria

do

r m

ed

iev

al) i

Da

niel L

ac

ru

z (

dis

sen

y g

rà

fic

)

l’arrel de vilafranca 10 número 2

Els espais verds del nucli urbà nosón el que la majoria de la poblacióentenem com a espais verds. No-més cal passejar per Vilafranca.Així, trobem places noves acabadesd'urbanitzar i d'inaugurar, com laPlaça Marià Manent, catalogadacom una zona verda però que, enrealitat, no és més que un espaidins el recinte d’un bloc de pisosd’un autèntic gris ciment.

Les rotondes també estan cataloga-des com a zones verdes, des de lesrelativament cuidades a les que es-tan més deixades de la mà de Déu.

L'Equip de govern fa política-ficcióen aquest tema. Compta els metresquadrats d’espai verd per habitantque tenim a la vila i ho suma tot:places dures i grises, rotondes,aparcaments municipals... per po-der dir-nos que estem de sort, quesom dels municipis del país ambmés metres quadrats d'espai verdper habitant. I què més! Comptemrealment els metres que correspo-nen a espai verd, de veritat ?

Més places dures

Segons el Pla d'acció ambiental de lanostra vila, cal enjardinar els espaispúblics amb espècies autòctones quegaranteixin una adaptació fàcil i unmanteniment amb el mínim consumd'aigua. El Pla d'acció ambiental reco-mana eliminar la gespa dels jardinsmunicipals perquè és una espècie fo-rana que té un consum alt d'aigua.

Doncs, felicitats! D'això se'n diu ferles coses al revés. Com podeu veure ala fotografia, aquesta rotonda nova,s’acaba d'enjardinar amb gespa. Ensdeu sobrar l'aigua a Vilafranca. Ser-veis tècnics ... aneu en compte queGota a gota s'esgota!

I Premi a la rotondamenys sostenible!

La riera de Llitrà es troba farcidade residus per arreu: bateries, ne-veres, pneumàtics, restes de cot-xes, runes, etc. Residus que con-taminen el sòl i les aigües i quemalmeten aquests espais fluvialstant fràgils.

Demanem a la Regidoria de MediAmbient, que es tanqui la sortida pera les aigües residuals que hi ha a lariera de Llitrà per a evitar queaquests abocaments no es tornin aproduir mai més encara que hi hagifortes pluges. Demanem també quees prenguin mesures per a evitar elsabocaments incontrolats de residusals voltants de les rieres. Que es reti-rin i netegin aquests espais naturalsde manera continuada i que si calque es tanquin els accessos als ca-mins per als vehicles.

Arran de la nostra denúncia, la Regi-doria de Medi Ambient ha fet una pe-tita actuació de neteja, tant petitatant petita ... que els abocamentsque vàrem denunciar públicamentencara hi són.

bre aquest abocament. Aquesta em-presa va respondre que no en tenienconeixement però que es podria ha-ver donat un embossament de la xar-xa del clavegueram. Posteriorment,AIGÜES VILAFRANCA (entres els dies7 i 8 de novembre) va ordenar la nete-ja d’aquestes canalitzacions amb uncamió aspirador i va extreure les te-rres, llots i residus acumulats alcol·lector, per reconduir les aigües re-siduals cap a la depuradora de Vila-franca i no cap a la riera.

En el darrer Ple Municipal, la CUPtambé va demanar explicacions so-bre aquests fets per segona vegada.El Regidor de Medi Ambient, Sr. PatroRecober va admetre que no tenia capconeixement sobre el tema. El Regi-dor Joan Pareta va respondre que síque era cert que havien detectat unpossible defecte en les instal·lacions.

L’Ajuntament una vegada més ensvol fer creure que el que va passar elmes de novembre no havia passatmai, però els diferents testimonis re-collits ens demostren com aquestss’han produït en diverses ocasions.

Des de la CUP fem sortides de segui-ment per les dues rieres realitzantfotografies dels diferents aboca-ments incontrolats de la zona i del’estat d’aquests corredors biològics.I volem denunciar l’estat en el que estroben.

La riera de Llitrà ha patit en diver-ses ocasions l’abocament de les ai-gües residuals del complex espor-tiu de l’Ajuntament de Vilafranca,ja sigui per deixadesa ja sigui perun manteniment incorrecte de laxarxa que provoca obstruccionsimportants (embossament delcol·lector). La qüestió és que enmés d’una ocasió les aigües resi-duals de la zona esportiva hananat a parar directament a la rierade Llitrà, contaminant i deterio-rant la qualitat ecològica de les ai-gües, la vegetació de ribera i la fau-na existent a la riera.

Comptem amb el testimoni deveïns de la zona esportiva que enshan fet arribar les queixes i denún-cies realitzades tant a SEPRONA,com a l’Agència Catalana de l’Ai-gua, com a l’Ajuntament.

Sense anar més lluny, el passatmes de novembre es va produir eldarrer abocament d’aigües resi-duals de la zona esportiva a la rie-ra. Un veí de la zona (que ja ha aler-tat en diverses ocasions al’Ajuntament i a les diferents admi-nistracions competents) ens va ferarribar les fotografies de l’aboca-ment i la còpia de la denúncia rea-litzada a SEPRONA (Servicio de Pro-tección de la Naturaleza de laGuàrdia Civil). A la denúncia hiconsta que es va preguntar direc-tament a AIGÜES VILAFRANCA so-

La riera de Llitrà ésun abocador!

[el racó ber]Ja fa mesos que estem realitzant un seguiment visual de les rieres del municipi. Hem recollit també el testimoni de diferents entitats i veïns de Vilafranca sobre l’estat d’aquests espais naturals tant fràgils.

abril 2006 l’arrel de vilafranca11

Si tots tenim clar quel’educació és un dretuniversal i un bé públic,l’Administració (siguilocal o supralocal) té el deure de garantir -en condicions dequalitat i d’igualtat-l’educació delsciutadans i ciutadanesi, per tant, ha degarantir la qualitat del’escola pública.

Tothom està d’acord en que l’escolaés una part molt important en el pro-cés d’educació i de formació de fu-turs ciutadans/es, i per tant, és labase de qualsevol país.

Tot i aquesta afirmació, que qualse-vol dels nostres polítics subscriuria,històricament l’escola pública ha es-tat la gran oblidada (per omissió o aconsciència) de l’Administració, por-tant l’educació a límits extrems dedeixadesa, només superats amb labona voluntat de mestres, pares,mares i alumnes.

Per resumir, alguns dels problemesque pateixen les nostres escoles ique no permeten garantir una edu-cació de qualitat són:

- Dèficit de centres escolars, situa-ció que provoca la massificació amoltes aules. Actualment moltesescoles superen la ràtio d’alumnesper escola que fixa la Generalitat deCatalunya. En aquest punt, volemremarcar també que són moltes lesescoles en què cal fer obres de reha-bilitació i d’adaptació a les normati-ves municipals quant a l’accessibili-tat dels centres.

- Escoles amb barracons.Subtilment anomenades “cargoles”.

- Horaris no adaptats a la realitatlaboral dels pares i les mares.

- Els llibres i el material escolarsuposen una despesa molt impor-tant per a moltes famílies.

- Els menjadors escolars són cars ies preveu que d’aquí a l’any 2008augmentin un 48%.

- Falten mestres a moltes de lesnostres escoles i en moltes oca-sions, han d’assumir feines per a lesquals no han estat preparats/des.

Si tots tenim clar que l’educació és un dret universal i un bé públic,l’Administració (sigui local o supralo-cal) té el deure de garantir -en condi-cions de qualitat i d’igualtat- l’edu-cació dels ciutadans i ciutadanes i,per tant, ha de garantir la qualitat de l’escola pública.

L’escola pública és l’única eina quetenim per a garantir la formació inte-gral i igualitària de ciutadans i ciuta-danes en les mateixes condicions il’única eina que ens permet garantiraquest dret universal per una socie-tat cohesionada i justa.

Així doncs, per tal que aquest bé públic pugui ser universal i de quali-tat, ha de tenir en compte els criterissegüents:

- L’escola pública forma part de la so-cietat i del seu entorn. L’educació hade fomentar el coneixement de la rea-litat social i ambiental que l’envolta.

llar per lluitar contra les diferènciesideològiques, culturals i socials quedonen impuls als fanatismes.

- L’escola pública és part fonamen-tal en la tasca d’aconseguir unasocietat més igualitària i justa. Pertant, no discrimina, no segrega,integra la diversitat dels ciuta-dans i, constantment, busca ins-truments i estratègies per a com-pensar i superar les desigualtatssocials, econòmiques i culturals.

És ben cert que les competènciesd’educació recauen directament so-bre la Generalitat. Ja en coneixem elresponsable, doncs, però l’Ajunta-ment ha d’exigir a la Generalitat elbon funcionament de les escoles.Com a administració més propera ique coneix millor les necessitats deles escoles del municipi, l’Ajunta-ment s’ha de corresponsabilitzardel bon funcionament de l’educaciói de les activitats que deriven delfuncionament de les escoles.

Els nostres polítics no poden girar més la cara envers aquestproblema i passar-se la pilotaconstantment. Lluny de triomfa-lismes, s’ha de posar fil a l’agullaper tal que l’escola pública i dequalitat sigui una realitat ja.

- Els centres educatius han d’assu-mir els horaris laborals de les famí-lies i, per tant, han d’adaptar els ho-raris a la realitat de la societat.

- L’escola pública és de tots i totes.Per tant, ha de ser totalment gratuï-ta. Hi pot assistir qualsevol perso-na, independentment de la classesocial a què pertanyi.

- L’escola pública és democràtica.Així, la titularitat, la gestió, tots elscriteris que organitzen les activi-tats i els objectius seran públics i laseva organització democràtica,amb autonomia pedagògica i degestió. Sense oblidar l’aportació derecursos.

- L’escola pública és plural, ideològi-cament i culturalment. En ella hi sónpresents les diferents cultures i sen-sibilitats que conviuen en el nostrepoble i són representació real de lasocietat en què vivim. Per tant, l’es-cola pública ha de ser laica, com co-rrespon a un estat aconfessional i nopracticar l’adoctrinament, garantintla llibertat d’expressió i de confessió.El projecte educatiu de l’escola públi-ca com a formadora de ciutadanspropugna valors universals, com arala justícia social, la solidaritat, la to-lerància, el respecte a la diversitatideològica, cultural i lingüística, elpacifisme, l’ecologia, la coeducació,la racionalitat. Per això ha de treba-

L’escola públicacom a garantia del nostre futur

L’escola pública és l’única eina que tenim per a garantir la formació integral i igualitària de ciutadans i ciutadanes en les mateixescondicions i l’única eina que ens permet garantir aquest dret universal per una societat cohesionada i justa.

l’arrel de vilafranca 12 número 2

Rebem al nostre local la visitad’en Josep Marrugat Via, pagèsdel Penedès i membre del sindi-cat agrari Unió de Pagesos, responsable del sector del vi a la nostra comarca, membre de l’Executiva Nacional i de l’Executiva Comarcal.

Com està el tema del vi?La darrera verema ha estat una deles més curtes dels últims anys, haestat marcada per la sequera i s’hacollit molt menys que en altres ve-remes. Les dades oficials del ConsellRegulador parlen d’un 20% menysrespecte la mitjana dels últims deuanys i que, respecte a l’any passat,ha estat inferior en un 32%.

Quin paper hi juga l’Administració?En aquest moment no n’hi juga cap.I si no n’hi juga cap, nosaltres ente-nem que juga el paper de les em-preses, ja que hi ha una situaciód’indefensió i un domini del mercatque fa que es produeixi una situaciód’explotació de les empreses capals pagesos. Nosaltres creiem quel’Administració hauria d’intervenirja: per una qüestió de justícia so-cial, per justícia de mercat i perquèla llei de mercat, en el nostre cas,no funciona.

Què espereu de la Generalitat?Esperem un compromís clar per alsector primari i, el que veiem, tantamb els governs de Convergènciacom amb el que tenim ara (i més in-crementat, perquè sap més greu),és que estan a favor de l’agroindús-

tria. Fent polítiques a través de l’a-groindústria diuen que es tirarà delsector agrari. I això no és així ja queaquestes empreses miren pel seusbeneficis abans de mirar que hi hagipagesos per a poder produir. Si ne-cessiten avellanes, tant els fa d’onsigui el pagès -turc o català-, mentreells tinguin la producció d’avellanaque necessiten. I amb el vi podriapassar el mateix: el raïm pot venir de La Manxa o de l’Argentina. De totamanera, en el sector del raïm enssalva una mica la qualitat del pro-ducte i l’enoturisme.

Quina és la posició del govern de la Generalitat respecte al problema dels preus del raïm?La Generalitat diu que el tema de lestaules de negociacions no els perto-ca. Nosaltres entenem que sí que elsafecta perquè les competències lestenen, però ells diuen que no en po-den dictar el preu, que el preu el dictael mercat. Creiem que n’han d’estaral corrent, han de fer de mitjancers i,fins i tot, fer d’àrbitres, però la veri-tat és que se’n renten les mans. Noassistir en aquestes taules mostrauna despreocupació respecte als pa-gesos. Cada cop que convoquemuna taula, ho comuniquem alJoan Aguado (director de l’INCA-VI) i al Salvador Puig (director ge-neral de producció agrària), peròno vénen mai, i això que el presi-dent de la Generalitat s’hi va com-prometre a Vilafranca el dia deSant Fèlix de 2004: o bé no li fancas, o bé ell no ha donat les ins-truccions pertinents.

Conversant ambJosep Marrugat i Via, pagès

“El creixement de Vilafranca no és sostenible ni de bon troç”

Com és la situació de la pagesia a Vila-franca veient les perspectives que te-nim de creixement urbanístic, quartcinturó, autovia Vilanova-Vilafranca?Provoca dues o tres coses. En primerlloc provoca una pèrdua de superfícieagrícola, i cal ser-ne conscients per-què normalment aquestes infraes-tructures i els creixements urbanís-tics i industrials es produeixen a lamillor terra, a la més plana de la co-marca. D'altra banda, provoquen unencariment de la terra i unes expec-tatives de requalificació de terrenysquan vols incrementar la superfície i accedir a treballar la terra d'altres. I no parlem de si el que vols és com-prar: els preus es disparen. Hi ha si-tuacions en què el pagès no s’higuanya la vida i el que fa és esperaruna requalificació de les terres. Sitens seixanta anys i en fa cinc que noet guanyes la vida amb la teva feina,aquesta és la solució per a molts: ple-gar i ja està. Si no hi un marc estable,es produeixen aquests situacions i amés no hi ha noves incorporacions de joves. En un futur ens podemtrobar terra abandonada, erma,esperant que algú la compri per a fer-hi pisos o infraestructures.

Quan l'ajuntament tira endavant al-gun pla urbanístic o de desenvolupa-ment industrial, s'estableix algun dià-leg amb els pagesos afectats?Normalment no. Els ajuntamentsvan a la seva. Es més, quan l'ajunta-ment té intenció de tirar endavantun pla urbanístic o tirar endavant unsector industrial, ja hi ha un parelld'empreses per a parlar amb els pa-

gesos. És a dir, normalment ambqui parla l'ajuntament és amb lesimmobiliàries, no amb els pagesos.

O sigui que pot ser que tu que vius dela terra, et trobis d'un dia per l'altreque et diguin que aquesta terra ja noés teva?Ja m'hi he trobat així.

I quin és l'impacte ecològic de reduirel sòl agrícola en favor d’urbanitzar?A banda de contaminar molt més, elprimer que es nota és en la capacitatdel sòl d'absorbir la pluja. Quan la te-rra està treballada, la terra absorbeixl'aigua en tot el recorregut que fa. Sila terra està asfaltada, no absorbeixla pluja -és impermeable- i allà on vaa parar l'aigua pot fer-hi molt mal.

Com valoreu el creixement que s'estàdonant a Vilafranca, quan des de l'e-quip de govern es diu que el creixe-ment és sostenible?Jo penso que no és sostenible ni debon tros. Si continuem així, en poctemps, Vilafranca perdrà tot el sòlque no sigui urbà o industrial.

Si veiéssim les hectàrees que s'hanperdut a Vilafranca comparant-hoamb la diferència en població i indús-tries, veuríem que la població ha aug-mentat, però que proporcionalmenthan augmentat molt més els metresocupats de sòl. Això ens porta alcol·lapse. Ja sabem que Vilafranca nopot viure de la seva producció, perquèsinó, no s'haurien carregat les hortesque hi havia. Això culturalment tam-bé és una pèrdua important perquè,

en un context en què depenies de laproducció pròpia, no s’hauria d’ha-ver crescut cap a zones on hi haviahortes. L’horta però, ha quedat l'última en importància i, tot i queen puguis menjar, això no importa.Importa créixer en rodó i en aixòno hi ha cap sostenibilitat.

És més sostenible reutilitzar l'espaique ja tens i no utilitzar nou espai.De fet, les dades que va donar l'O-riol Nel·lo són esgarrifoses. Diu quea Catalunya hi han tres milionsd'habitatges, dels quals un milióestà desocupat, entre segonshabitatges, pisos acabats deconstruir i pisos buits. Això és esgarrifós i més veient el ritme deconstrucció que hi ha. Necessitemespai, volem espai, però fins on?Fins quan? Què hem de fer, quedar-nos sense més espai?

Val la pena lluitar per la defensa del territori?Jo això m'ho plantejo molt sovint.Si tenim consciència i tenim clarque aquest model ens porta alcol·lapse, sí que hem de lluitar perun altre model de país, a no ser quevulguem ser un parc temàtic.

abril 2006 l’arrel de vilafranca13

l’arrel de vilafranca 14 número 2

Hem perdut molt detemps i manca un equipde treball ferm des del’administració (de lamateixa manera que esdisposa de bons iqualificats equipstècnics en la restad’àrees de l’Ajuntament).

Com hem après dels castellers, fer laTorre de nou amb folre i manilles ésmolt difícil: cal molta gent, tenir am-bició, saber fer l’estructura, ganes defer-la, convèncer i mobilitzar... I enca-ra és més difícil fer-la moltes vegadesi durant molts anys. Heus aquí la lliçóque la Festa Major de Vilafranca en-cara no ha après. Una festa que alsanys vuitanta del segle XX eracapdavantera a Catalunya i que haarribat als nostres dies a una posi-ció discreta, fins i tot per darrerad’algunes d’aquelles que un dia lavan agafar com a referent (Tarra-gona, Reus, Mataró, Vilanova i laGeltrú, Sitges...). I és que com bé vaescriure Pere Mas i Parera fa un gra-pat d’anys (1926): “Tot ho concentremper sant Fèlix i després ens posem ajeure –i perdoneu el mot. Aquest he-donisme ens matarà”.

El problema de tot plegat rau en quèno hem estat capaços d’assimilar idigerir els canvis dels darrers anys: elcreixement de la Festa (de la partici-pació i dels seus elements) i el crei-xement de la vila. I, en bona part,això és així perquè a Vilafranca (i alvoltant de la festa) no s’ha produïtun veritable treball de reflexió i decrítica. Com que les coses tiraven endavant, s’ha deixat passar eltemps i, des de l’autocomplaença,avui només s’organitzen debats pre-festamajorencs que són una menad’espectacle de cara a la galeria i ser-veixen de ben poca cosa, i el de l’anypassat fins i tot es va suspendre. La crítica és mal vista i el debat unrecurs folklòric (no tenim la claredatd’idees necessària).

En la Festa Major cal tenir en comptemúltiples factors culturals, socials ipatrimonials que en els darrers anysno reben el tractament adequat.

Aquests són: participació, integració,suport econòmic, projecció, divulga-ció i treball sobre el patrimoni (imma-terial i material). Factors que, d’altrabanda, tampoc es constaten com aprioritaris en la resta del cicle festiu.I és que la Festa Major, de la qual sen’hauria de fer (a banda del meritoritreball que fan algunes escoles en ini-ciar cada curs acadèmic) major difu-sió entre els vilafranquins; no és niun festival ni un mer espectacle lúdic.

I són aquests factors els que fins arano traspuen en el dia a dia. S’ha mi-llorat el funcionament de les proces-sons (tot i que manca fluïdesa i quela solució no és escapçar-ne els reco-rreguts) i s’ha dignificat la Festa Ma-jor dels Petits. No obstant això, man-ca un protocol concís (que expliquiles atribucions dels Administradors iles de l’Ajuntament i que constatil’estructura i el valor globals de laFesta); actes importants per donaramplitud i popularitat a la Festa enuna Vilafranca que ha crescut demo-gràficament (per exemple les mati-nades del dia 31 i la Capta) han que-dat menystinguts i denigrats (algúes pensa que és normal que la Captafaci els mateixos recorreguts de fadeu anys, però amb menys hores, ique només es venguin 1.800 progra-mes?); espectacles d’envergadura,ambiciosos i creatius com el Ball deFoc no reben el suport necessari(cada any es fan mans i màniguesper aconseguir uns pocs diners); eldia 2 de setembre encara s’ha de ves-tir (i nosaltres el proposem com eldia dels balls parlats al carrer per es-ponjar les exhibicions dels altres diesi per crear nous balls parlats que ex-pressin la societat actual); tot i quela festa és un conglomerat viu delgruix més important del nostre patri-moni immaterial es canvien passosde ball i vestits sense cap tipus depudor (i no hi ha cap consueta de lesmúsiques i de les coreografies); elsballs no disposen d’un espai d’as-saig, reunió, taller, trobada i magat-zem adequats (i la Casa de la FestaMajor, tot i el seu potencial, resta in-frautilitzada).

Hem perdut molt de temps i mancaun equip de treball ferm des de l’ad-ministració (de la mateixa maneraque es disposa de bons i qualificatsequips tècnics en la resta d’àrees de

l’Ajuntament). Així, per exemple,en la investigació històrica no esdisposa d’estudis seriosos i, combé mostra el programa de l’anypassat, seguim fent refregitsplens de tòpics, mitges veritats i errors; en l’àmbit de la integra-ció observem com Vilafranca,fent seguidisme d’idees metro-politanes errònies, cada dia tre-balla més en la disgregació de la ciutadania per barris i no sapconjugar ni discernir sobre allòque ha de ser treball eficaç i efi-cient en cada barri i allò que té aveure amb la globalitat de la vila.

A Vilafranca es parla molt (es fanmassa reunions i comissions) i faltacapacitat executiva per donar pos-sibilitats a la creativitat, a la parti-cipació i a la màxima implicació delmàxim nombre de vilafranquins id’institucions de la vila en la Festa.

Reflexions sobre la Festa Major Joan Cuscó i ClarasóFilòsof i Folklorista

Volem constatar una vegada més, que des del pacte de govern PSC (+IC-Verds) i ERC, la pluralitatd’opinions i de vot d’ ERC i d’ IC pràcticament ésinexistent, ja que la normalitat és que les mocionss’aprovin o es rebutgin segons el criteri del PSC.Amb el pacte, el PSC ha aconseguit dos companysde govern que beneeixen fidelment totes les deci-sions del seu grup municipal, donant coberturapolítica a actuacions políticament molt desafortu-nades (base de muntatge, negociació del convenidel cobriment de la via del tren, saturació dels serveis municipals, etc.).

Algunes de les nostres mocions...A continuació us presentem algunesde les mocions que hem presentat alPlè Municipal durant el passat 2005 iel 2006:

Moció sobre el Programari Lliure:Aquesta moció va ser aprovada perunanimitat per tots els partits pre-sents a l’Ajuntament, encara quel’equip de govern va rebaixar les pre-tensions inicials. El resultat final vaser un acord on s’estableix promourela utilització de sistemes operatius iaplicacions lliures en els equips infor-màtics de l’Ajuntament i l’ús del pro-gramari lliure entre els ciutadans/esde Vilafranca, així com prioritzar irecolzar les iniciatives públiques iprivades, i les entitats de la vila queapostin per l’ús del programari lliure.

Moció sobre el Casal Municipald’Avis: Aquesta proposta va seraprovada per unanimitat pelconsistori vilafranquí, però amb unaesmena de l’equip de governmunicipal (PSC-IC i ERC). A pesar de rebaixar la moció inicials’aconsegueix acceptar que el CasalMunicipal d’Avis disposi de bonaclimatització durant els mesoscalorosos de l’estiu. També va posaren evidència les mancancesd’infraestructura del Casal i el malestat del pati annex.

Moció sobre la protecció sòl agrari:Aquesta moció va ser rebutjada per l’equip de govern: PSC-IC i ERC.L’objectiu de la moció no era altra queimpedir la classificació dels sòls alvoltant de la base de mantenimentdel TGV, mantenint-los com a sòld’especial protecció agrària.

Moció contra la precarietat laboral i el tancament d’empreses:Aquesta moció va ser aprovada pertots els partits representats al’Ajuntament encara que ambesmenes de l’equip de govern. Tot iaixò, s’aprovà que l’Ajuntament esposicionés a favor dels treballadorsde Miniwatt i altres empreses enprocés de deslocalització. Tambédemanava a la Generalitat queemparés els treballadors/ es prenentles mesures necessàries.

Moció sobre les declaracionshomòfobes: aquesta proposta de laCUP va ser aprovada per unanimitat

pel Ple de l’Ajuntament. En aquestamoció es proposava a l’Ajuntamentque vetllés pels drets civil de tots elsciutadans/es, i que expressés el seusuport als drets de gais i lesbianes perpart dels grups municipals. Igualmentes va demanar que s’expulsés delspartits als càrrecs públics (coml’alcalde de Pontons) que fessindeclaracions homòfobes.

Moció sobre el Pla de Mobilitat:Aquesta moció va ser rebutjada per laresta de partits municipals. Es dema-nava que es tirés endavant el Pla deMobilitat per tal d’executar una xarxade carrils bici a Vilafranca.

Moció sobre el català a les Fires: Vaser aprovada per tots els partits de aexcepció del PP. Amb l’aprovaciód’aquesta moció s’ha aconseguit quel’Ajuntament de Vilafranca elabori unprotocol, per assistir a les fires enqualitat d’expositor, on s’exigeixi,entre d’altres requisits, que escompleixi la llei de política lingüísticade la Generalitat i se n’asseguri l’ús de la llengua catalana en plenanormalitat a les nostres fires.

Moció sobre l’escolarització aVilafranca: Aquesta moció va seraprovada amb els vots en contra deCIU i PP. El text defensava els drets delsnens i nenes a ser escolaritzats enqualsevol centre de la vila, tant enescoles públiques com concertades, i es demanava la retirada de lessubvencions municipals a aquellesescoles concertades que no escola-ritzessin als nens i nenes nouvinguts,tal i com ho fan els centres públics.

Moció pel dret a l’autodeterminaciódels Països Catalans: Es demanavadonar suport públicament a la“Campanya Unitària per l’Autodeter-minació” i adherir-se al manifest.Reafirmar un cop més que aquestajuntament és favorable a que elsPaïsos Catalans puguin exercir el dretdemocràtic a l’autodeterminació. Tot ique sabíem que aquesta moció seriarebutjada, ens va sorprendre que elgrup municipal d’ERC, s’abstinguésal·legant textualment “que s’had’optar per anar avançant poc a poc”.Però, no eren independentistes? On són ara les estelades?”

abril 2006 l’arrel de vilafranca15

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar activament amb la CUP, fés-nosarribar les teves dades o posa’t en contacte ambnosaltres. Ens pots trobar al carrer de Santa Maria 4,de dilluns a dijous de 5 a 8 del vespre.

Malalts de llengua Jaume Claramunt i MasAssessor informàtic i membre de l’Equip CRITERI

La llengua catalana ha esdevingut el referent simbòlic d’una nació que maldaper ser. No li podem demanar a la llengua el que no li demanem al país. Un país sotmès tindrà una llengua subsidiària. Per ser normal, una llengua,necessita un país normal.

Des de les vilesi ciutats conhruïmla unitat popular!

www.cupvila.org

nom

cognoms

adreça

codi postal

població

telèfon

correu electrònic

Santa Maria 408720 Vilafranca del PenedèsT. 938 925 025arrel@cupvila.org

De feia uns anys, el debat sobre lasalut de la llengua catalana s’haviainstal·lat en un pols estèril entre elqui eren anomenats pessimistes,que ja des del manifest d’Els Marges(1979) auguraven un futur incert pera la nostra llengua, i els qui es de-claraven optimistes, que veien el fu-tur del català plenament garantit ique, brandant centenars d’enques-tes de coneixement, proclamaven lasalut immillorable del català. Ésclar que cal tenir en compte queaquests darrers acostumaven a te-nir responsabilitats en la políticalingüística que es duia a terme.Som un país curiós: els optimistesd’abans són els pessimistes d’ara.

Han passat els anys i hem arribata un punt on els percentatges deconeixement ja no poden ama-gar durant més temps la greu si-tuació en què es troba el català,la constant i progressiva dismi-nució del seu ús social, la pèrduaaccelerada d’àmbits d’ús, la sevadisminució territorial... És suïci-da no reconèixer el que qualsevolciutadà pot comprovar només pa-rant l’orella al carrer: el català estàen procés de substitució clara i,malgrat que el seu coneixement ésalt, el seu ús és cada vegada méssecundari. Qualsevol persona potviure sense cap mena de proble-ma al nostre país sense parlarmai en català. I el que és més greuencara, sembla que ens hem acos-tumat a la situació i ja no li donemimportància. Com si fos un fat in-exorable. Sembla normal incomplirla Llei de política lingüística senseque tingui conseqüències perquè,ja se sap, la nostra llengua, de fet,és una llengua de segona, d’estarper casa, i tots sabem que els cata-lans som molt tolerants i no voldrí-em pas mai de la vida imposar res.Com si la presència abassegadorade l’espanyol no ens fos imposadacada dia!

No és només la disminució en l’ús,que ens ha de preocupar. Qualsevolsociolingüista ens dirà que els pri-mers símptomes clars que una llen-gua està sent substituïda és el man-lleu constant i les interferències dela llengua dominant. Només cal ob-servar la desaparició acceleradadels pronoms febles, els trobar-se a

les “vuit i mitja”, els “se m’ha caigut”.TV3, que havia de ser la punta de llan-ça de la normalització lingüística, ésara una arma d’espanyolització con-tundent: ja ningú no s’estranya delscanvis de llengua constants i del vas-sallatge lingüístic que escenifica; aningú ja no li fa estrany quan sent“patera”, “tamany” o “vivenda”.

A casa nostra, la cosa no és pas mi-llor, tot i ser, Vilafranca, una zonafins on fa pocs anys el català era cla-rament majoritari al carrer. La pre-sència cada vegada més importantd’immigrants que no parlen la nos-tra llengua acompanyada de la in-existència d’una política clara d’aco-lliment han anat fent forat i haaccelerat un procés iniciat fa temps.Hi ha àmbits en què l’Ajuntamentsembla haver renunciat a intervenir.Entestat en una permanent campan-ya propagandística, obsedit a perpe-tuar-se a qualsevol preu, l’Equip degovern oblida l’efecte exemplificantque té com a institució més properaal ciutadà. Es poden fer tantes decla-racions benintencionades com esvulguin, però les polítiques reals esdemostren al ple amb mocions i ambdecrets. I a Vilafranca, cal reconèi-xer-ho, les úniques iniciativesconcretes de suport a la llenguahan estat propiciades per la CUP.

La culpa, tanmateix, la tenim tambéels ciutadans. Decebuts de tanta co-mèdia ens mirem amb displicèncial’acció de govern i deixem fer, dei-xem passar.

L’any passat, l’Equip de governimpedia que s’aprovés una mocióde la CUP exigint el complimentde la Llei de política lingüística ales Fires de Maig. No ens va sor-prendre l’actitud del PSC, però el votnegatiu d’ERC va ser tot un especta-cle: la demostració de la seva forçaen un tripartit que només respon aestratègies partidistes. Quatre me-sos més tard, la CUP va tornar a pre-sentar la mateixa moció i, aquestcop, l’Equip de govern en feia una de-fensa ardent. Què havia canviat enaquests mesos és encara un misteri.Potser els interessos del tripartit vi-latà. Però ningú no hi va parar es-ment. Sembla que la política munici-pal és així. Avui blanc, demà negre.

Fa més dos anys, ERC entrava al go-vern municipal signant un Acord deGovern on se’ns prometia el Pla mu-nicipal de normalització lingüísticafruit d’un ampli estudi de la realitatsociolingüística de Vilafranca. Un estudi que mai no s’ha fet peròque ha servit d’excusa per a paralit-zar qualsevol iniciativa de l’oposicióper fomentar l’ús social del català ala vila. Enlloc d’això, ens presentenun estudi circumscrit al sector delcomerç, d’un escàs rigor estadístic i on la pròpia dinàmica de l’enquestadirigia impunement l’entrevistat. Un estudi on tot és de color de rosa si no fos que els resultats no quadrenamb l’estadística que la pròpia Regi-doria, Òmnium Cultural, el Servei Local de Català i la CAL vam fer a lesFires de Maig.

Tot plegat palesa la manca d’una po-lítica seriosa en matèria de llengua aVilafranca malgrat l’existència d’unaRegidoria de Política Lingüística.

La qüestió, però, és més profunda.Potser no hi ha política lingüísticapossible. La llengua catalana ha es-devingut el referent simbòlic d’unanació que malda per ser. No li podemdemanar a la llengua el que no li de-manem al país. Un país sotmès tin-drà una llengua subsidiària. Per sernormal, una llengua, necessita unpaís normal. Un país que es defineixiamb els seus propis paràmetres,amb els seus referents, que no sesubordini a cap altre.

Aquest és el país que cal construir,també des dels ajuntaments. Un paísque sàpiga el que és i que camini,amb pas ferm, cap a la seva llibertat.On la política sigui transversal i on elsciutadans s’amarin, cada dia, de larealitat nacional que altres s’entes-ten en esborrar. On l’acció de governtraspuï la normalitat que volem coma nació. On els referents que es trans-meten siguin els nostres referents.

Un ajuntament amb una política na-cionalment autocentrada que facipolítica lingüística en cada acció degovern. Un ajuntament amb la digni-tat nacional de construir, dia a dia, elpaís que hem de ser.

Aquest és l’ajuntament que volem.Aquest és l’ajuntament que necessitem!

Dis

seny

Bil

di G

rafi

ksIl·

lust

raci

ons

Llu

ís M

asac

hs

Foto

grafi

es i

text

osCU

P V

ilaf

ran

caD

ipòs

it L

egal

B-2

9393

-200

5

11/02/2006