de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya,...

18
de William Shakespeare Direcció i dramatúrgia: Carme Portaceli Traducció catalana: Joan Sellent Barcelona

Transcript of de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya,...

Page 1: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

de William ShakespeareDirecció i dramatúrgia: Carme PortaceliTraducció catalana: Joan Sellent

Barcelona

Page 2: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

Políxenes està de visita a casa del seu gran amic Leontes, i aquest li demana que es demori més temps. Els compromisos familiars de Políxenes no el permeten quedar-se, i per això Leontes li demana a la seva dona, Hermione, que l’ajudi a convèncer el seu amic. A instàncies d’ella, Políxenes accedeix a perllongar la seva visita i això, de cop, dóna lloc a grans gelosies per part de Leontes, que decideix fer matar el seu amic. Però Políxenes aconsegueix fugir al seu país. Hermione, és maltractada de manera injusta, en privat i públicament, és detinguda i duta a presó. La gelosia súbita de Leontes el fa dubtar, fins i tot, de la paternitat del fill que té ja fa 5 anys amb Hermione.

Hermione estava embarassada i a la presó, dóna llum a una nena. Paulina, una companya que ajuda a Hermione i que està indignada de l’actitud i el maltractament de Leontes envers la seva esposa, la hi presenta amb l'esperança d'ablanir la seva actitud. Però Leontes també creu la nena il·legítima i mana a Antigonus, espòs de Paulina, que la faci desaparèixer.

Mentrestant han estat enviats missatgers per a consultar l’oracle de Delfos sobre la infidelitat d’Hermione. Els oracles adverteixen a Leontes de la innocència d’Hermione i del disbarat que està cometent, però ell es manté ferm. Paulina li duu la notícia que Hermione ha mort a la presó i al cap de poc temps el fill dels dos mor a causa de la pena que li produeix la situació de la seva mare. Llavors Leontes comprèn el seu error, però ja és massa tard. 

Antigonus bateja la nena amb el nom de Perdita i l'abandona a la costa de Bohèmia, país de Políxenes, on la troba un pastor que l'adopta com a filla. Al cap de setze anys, Perdita i el fill de Políxenes s'enamoren i, a causa de l'oposició de Políxenes al matrimoni, els joves fugen a Sicília, país de Leontes. Políxenes els segueix fins al país del seu antic amic i aleshores es revela la veritable identitat de Perdita i els dos amics es reconcilien, acordant les noces dels seus fills.

Paulina li ofereix al Leontes el regal d'un escultor que ha esculpit amb gran realisme una estàtua d’Hermione. Leontes queda meravellat per la semblança i per d

e W

illia

m S

ha

kesp

ea

retr

aduc

ció:

Joan

Selle

nt

dire

cció

: Carm

e P

ort

ace

li

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

Page 3: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

Direcció i dramatúrgia: CARME PORTACELI

Traducció catalana: JOAN SELLENT

Intèrprets

Florizel: NAO ALBET

Leontes: DAVID BAGÉS

Perdita: NEUS BERNAUS

Hermione i Paulina: GABRIELA FLORES

Camil i Antígon: ALBERT PEREZ

Políxenes: MANEL SANS

Músics

DANI NEL·LO

JORDI PRATS

Espai escènic i il·luminació: PACO AZORÍN

Música i direcció musical: DANI NEL·LO

Arranjaments musicals: JORDI PRATS

Vestuari: LAURA GARCÍA

Disseny de so: ROC MATEU

Disseny de vídeo: EUGENIO SZWARCER

Coreografia: FERRAN CARVAJAL

Maquillatge: TONI SANTOS

Ajudant de direcció: ÁNGEL ORDAZ

Assistent de direcció: RICARD SOLER

Ajudant d’escenografia

i producció tècnica: JORDI SOLER I PRIM

Disseny de la imatge: DAVID RUANO i PACO AMATE

Disseny gràfic: FERNANDO FERNANDEZ

Regidora: MARIA DE FRUTOS

Construcció d’escenografia: ARTS-CENICS

Construcció de vestuari: aiCarmela

Producció: CASIANA MONCZAR

Producció Executiva:

FEI – FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL

Fitxa Artística

l'insòlit fet que l'estàtua tingui la mateixa edat que hagués tingut aleshores Hermione, en cas d'estar viva. L'estàtua comença a moure's i després a parlar, descobrint-se que es tracta d'Hermione en persona. Shakespeare no aclareix si Hermione mai va morir o si es tracta d'un fet sobrenatural.

Durant tota la reacció brutal i irracional de Leontes envers la seva dona ningú s’atreveix a enfrontar-se a ell malgrat no estar-hi d’acord. Ningú excepte una dona, Paulina, l’única que li planta cara davant de tothom, portaveu del pensament de la majoria de la gent. Però tots sabem que la gelosia té l’origen més en la supèrbia que no pas en l’engany, més en la inseguretat que no pas en la real sospita.

Shakespeare fa una obra plena de contrastos, d’injustícia i de dolor per l’abús de poder i el maltractament, de reaccions humanes terribles nascudes del

ressentiment, de l’odi i de la por, i de la possibilitat de retractar-se i de canviar el comportament per la via de la raó i l’afecte.

"Com hi tocava en les sospites certesi en el meu just pressentiment! Ai las!Si n'hagués sabut menys! Que és maleïtaquest veure-hi tan clar! Dins d'una copahi pot haver una aranya, engolir-se-laun i deixar-la estar sense prendre parten el verí, perquè la intel·ligènciano és infectada; però, si un presentaals seus ulls l'avorrit ingredienti si li fa conèixer on ha begut,la gorja i les costelles li trontollenamb uns singlots i escarafalls de fàstics.Doncs jo he begut, i he contemplat l'aranya." (LEONTES)

Però tots, o sinó tots, alguns errors es poden perdonar si existeix un veritable penediment. Leontes és conscient del seu error i se’n penedeix de debò. I com a

premi a aquesta actitud, Shakespeare inventa un final fantàstic on l’impossible es fa possible: Hermione, que ha mort de tristesa pel maltractament, podrà viure ja que el seu home s’ha penedit de veritat dels seus actes.

En un món tan cru com el nostre em sembla meravellós que una cosa així ens faci volar i creure, per un instant, que tot és possible si la consciència es fa present. Els contes a la vora del foc són mines d’imaginació on la moralitat pot sorgir a través de cada una de les seves paraules.

Carme Portaceli

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

Page 4: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

CARME PORTACELIDirectora d’escena.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.

Va entrar al Teatre Lliure a l’any 82 i va treballar d’ajudant de direcció al costat de Fabià Puigserver. També al costat de Lluís Pasqual.

Fa classes de direcció i tallers d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Actualment és directora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional).

Destaquen aquests muntatges:

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE de Rusiñol. Teatre Nacional de Catalunya, 2010. Barcelona.

TE DOY MIS OJOS d’Iciar Bollain i Alicia Luna. 2009. Hanoi (Vietnam)

RICARD II de William Shakespeare. 2009. Barcelona

ASÍ QUE PASEN CINCO AÑOS de Federico Garcia Lorca. 2008. Caracas.

CANTS D’AMOR, FUROR I LLÀGRIMES de Monteverdi, Mazzocchi. Festival Grec 2008. Palau de la Música. Barcelona.

QUÈ VA PASSAR AMB NORA QUAN VA DEIXAR EL SEU HOME d’E. Jelinek. TNC. 2008. Barcelona.

ANTE LA JUBILACIÓN de Thomas Bernhard. Centro Dramático Nacional. 2008. Madrid.

JOSEP I MARIA de Peter Turrini. Temporada Alta. 2007. Girona.

FAIRY de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec. FEI. Nau Ivanow. 2007. Barcelona.

UN LLOC CONEGUT de Daniela Feixas. 2007. Barcelona.

LA SUÏCIDA (ZENA BOMBA) d’Ivana Sajko. 2006. València.

L’AGRESSOR de Thomas Jonigk. FEI. Nau Ivanow. 2006. Barcelona.

LA FINESTRA TANCADA d’Agustí Vila. Teatre Lliure. 2006. Barcelona.

AGUANTANDO LA VELA de Fabrice Melquiot. Festival de Otoño. 2005. Madrid. LA CASA DE BERNARDA ALBA de Garcia Lorca. 2005. Pamplona.

LA PELL EN FLAMES de Guillem Clua. Grec 2005. Barcelona.

RACCORD de Rodolf Sirera. TNC. 2005. Barcelona.

SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI d'Arnold Wesker. 2005. València.

THE RAPE OF LUCRETIA de Benjamin Britten. Festival Shakespeare Santa Susanna. 2004. Barcelona.

GENOVA 01 de Fausto Paravidino. Festival Grec 2004. Barcelona.

CANÇONS DEDICADES de F.X. Kroetz. 2004. Barcelona.

HAMLET MÀQUINA de Heiner Müller. Fest. Santa Susanna. 2003. Barcelona.

LEAR d’Edward Bond. Teatre Lliure. 2003. Barcelona.

UN ENEMIC DEL POBLE de H. Ibsen. 2003. València.

EL RETORN AL DESERT de B.M. Koltês. Teatre Lliure. 2003. Barcelona.

SALLINGER de B.M. Koltès. Mercat de les Flors. 2002. Barcelona.

CARA DE FOC de Marius von Mayemburg. Teatre Lliure. 2002. Barcelona.

BALL TRAMPA de X. Durringer. Festival Grec 2001. Barcelona.

JUBILEUM de G. Tabori. 2001. València.

SOLNESS, EL CONSTRUCTOR de H. Ibsen. TNC. 2000. Barcelona.

POR MENJAR-SE ÀNIMA de R.W. Fassbinder. Festival Grec 2000. Barcelona.

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

Page 5: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

CONTRA L’OBLIT Diversos autors. 2000. Barcelona.

EL BANQUETE de Chema Cardeña. 1999. València.

ELS VELLS TEMPS de Harold Pinter. 1999. Barcelona.

MEIN KAMPF de George Tabori. Festival Grec 1999. Barcelona.

EL IDIOTA EN VERSALLES de Chema Cardeña. 1998. València.

LA BOHÈMIA d’Enric Arredondo. 1998. Barcelolna.

LES PRESIDENTES de Werner Schwab. Festival Grec 1998. Barcelona.

PAT’S ROOM de Núria Amat. Festival Grec 1995. Barcelona.

EL TRIUNFO DEL AMOR de Marivaux. Mercat de les Flors. 1995. Barcelona. QUERIDOS MÍOS: ES PRECISO CONTAROS CIERTAS COSAS d’A.Gomez Arcos. Festival Otoño. 1994. Madrid.

LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR de William Shakespeare. Festival Grec. 1994. Barcelona.

MUELLE OESTE de Bernard-Marie Koltès. Festival de Otoño.1993. Madrid.

LOS GATOS d’Agustín Gómez-Arcos. Festival de Otoño. Teatro María Guerrero. 1992. Madrid. Buenos Aires.

EL PARC de Botho Strauss. Teatre Lliure.1992. Barcelona.

LA MISSIÓ de Heiner Müller. Mercat de les Flors. 1990. Barcelona.

EL RETABLO DE MAESE PEDRO de Manuel de Falla. 1989. Auditorio de Granada.

COMBAT DE NEGRE I DE GOSSOS de Bernard-Marie Koltès. Mercat de les Flors. 1988. Barcelona.

EL MUNTAPLATS de Harold Pinter. Tetre Lliure.1987. Barcelona. ELS FILLS DEL SOL de M. Gorki. Teatre Lliure. 1984. Barcelona.

Page 6: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

JOAN SELLENTÉs traductor de teatre i narrativa i exerceix la docència a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 2006 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana.

En el gènere narratiu ha traduït, entre d’altres, Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie; Trilogia de Nova York, de Paul Auster; L’illa del tresor, de

Robert L. Stevenson; David Copperfield, de Charles Dickens.

Entre les seves versions teatrals destaquen Hamlet, Coriolà, El rei Lear i Ricard II, de William Shakespeare; Peer Gynt, de Henrik Ibsen (en

col·laboració amb Anne-Lise Cloetta); El ventall de Lady Windermere, d’Oscar Wilde; Un tramvia anomenat Desig, de Tennessee Williams;

Panorama des del pont, d’Arthur Miller; Celobert, de David Hare; Un matrimoni de Boston, de David Mamet; Rock ‘n’ Roll, de Tom Stoppard; Els

nois d’història, d’Alan Bennett; La presa i Una ciutat brillant, de Conor McPherson.

Page 7: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

PACO AZORÍNLlicenciat per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’escenografia i il·luminació, ha vist reconegut el seu treball amb diversos premis:

Premi de les Arts escèniques de la Generalitat Valenciana 2008 a la millor escenografia, Premi Públics de Tarragona 2006 per l’escenografía d’El

Mètode Gronholm de J. Galceran, Premi Butaca 2004 al millor disseny per Lear d’Edward Bond i Premi Butaca 2000 per l’escenografia de “La mà de mico”, entre d’altres.

Les seves creacions més recents has estat els espectacles: Ante la Jubilación de Thomas Bernhard dirigida per Carme Portaceli, Pastoral per la

coreografia de Victor Ullate, Enrique IV de Luigi Pirandello dirigida per José Sancho, El amor brujo de Manuel de Falla per la coreografia de Ramón

Oller, Il prigionero de Luigi Dallapiccola dirigida per Lluís Pasqual, Els Pilars de les societats d’Elfriede Jelinek dirigida per Carme Portaceli,

Centenario de Chueca per l’Ajuntament de Madrid, Il combattimento di Tancredo e Clorinda de Monteverdi dirigida per Carme Portaceli, Cet Enfant

de Joel Pommerat dirigida per Antonio Simón, The History Boys d’Alan Bennett dirigida per Josep Maria Pou, Le nozze di Figaro de W. A. Mozart

drigida per Lluís Pasqual, Así que pasen cinco años de Federico García Lorca dirigida per Carme Portaceli estrenada a Caracas (Venezuela), Manon

Lescaut de Puccini, dirigida per Lluís Pasqual, L’auca del senyor Esteve de Rusiñol, dirigida per Carme Portaceli estrenada en la sala gran del TNC

(Teatre Nacional de Catalunya).

Page 8: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

DANI NEL·LOSaxofonista, compositor, autor i intèrpret.

Comença la seva carrera artística amb Los Rebeldes. Després d’onze anys i vuit àlbums d’èxit, abandona la formació i fa realitat el seu propi

projecte: Nel·lo y la Banda del Zoco. Els seus treballs publicats, Derechito al Infierno i Crápula, descriuen una nova manera d’entendre la música i

inauguren la seva unió creativa amb el compositor i guitarrista Jordi Soto.

Altres experiències més properes al jazz el porten a engegar un camí paral·lel amb la fundació del grup Tandori Lenoir, amb qui prepara el seu

segon disc.

El seu so, la força interpretativa i la capacitat creativa l’han fet propulsor d’un llenguatge propi dins l’escena musical del que ja n’han gaudit

diferents generacions.

Dani Nel.lo ha col·laborat en directe i a l’estudi amb Enrique Bunbury, Los Lobos, Raimundo Amador, Kiko Veneno, Ariel Roth, Jackson Browne,

Pat Mc Donald, David Lindley, John Parrish i Jimmy Thackery entre d’altres.

Però el seu caràcter multidisciplinari l’ha vinculat a una gran varietat de projectes artístics en diferents àmbits com a compositor o intèrpret. Per

aquest motiu, l’any 2003 escriu l’espectacle teatral- musical Estranyes Sensacions (l’Espai Brossa, Barcelona), dirigit i interpretat per ell mateix

amb el qual va realitzar una primera gira de 40 actuacions a Catalunya.

El mateix any, va crear i interpretar la musica de Gènova ‘01 de Fausto Paravidino amb la direcció de Carme Portaceli, passant a formar part, des

d’aleshores, de l’equip creatiu de la directora.

També amb Carme Portaceli i d’altres artistes independents, va impulsar el naixement de la Factoria Escènica Internacional- FEI, amb la que ha

realitzat diversos muntatges i en la que hi treballa creant i relacionant-se amb d’altres disciplines artístiques.

L’any 2005 un nou projecte instrumental, Vértigo (Blue Moon), donarà continuïtat al procés d’experimentació iniciat amb el Zoco i tot combinant

estils i estètiques a través del jazz, el rock i la musica lounge crearà una atmosfera de cabaret i de cine negre que serà el seu segell personal.

El 2006 i apropant-se de nou al jazz inicia un viatge literari amb l’escriptor Andreu Martín, musicant la novel·la El Blues del Detective Inmortal de

propera distribució.

El seu muntatge Negra i Criminal, La Ciutat de les Ombres recull l’aroma de les seves anteriors propostes: té el gust de Vértigo i textos rabiosos

com els d’Estranyes Sensacions.

Al 2008 va crear i interpretar la música pel muntatge Què va passar quan la Nora va deixar el seu marit? d’Elfriede Jelinek dirigida per Carme

Portaceli i produïda pel Teatre Nacional de Catalunya.

Page 9: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

JORDI PRATSSaxofonista i compositor.

Després de realitzar els estudis de clarinet al conservatori del Bruc i de saxòfon, harmonia i arranjaments al Taller de Músics i seminaris al

conservatori de Lyon, combina la docència   amb   actuacions com a instrumentista en tot tipus de formacions (big band del taller, Virtelia Jazz

Ensemble, big band de Badalona, Funktoria, Sifonk, Vértigo...) i participa en festivals tant de l'estat espanyol (Getxo, Bilbao, Sevilla, Santiago de

Compostela....) com de l'estranger (Paris, Padua, Milan, Lyon...)

Com a compositor ha escrit, juntament amb el pianista Joan Diaz, les bandes sonores dels llargmetratges: Hotel room, Kràmpack i En la ciudad de

Cesc Gay, i Todo me pasa a mi de Miquel G. Borda. Per a la sèrie de TVE Homenots dirigida per Sergi Schaaff i la TVmovie Dali etre dieux i la careta

de l'espai Via Guntenberg pel Canal Digital del mateix director.

Per teatre i dansa ha musicat poemes de Mª Antònia Grau (I grega), i Paul Bowles (Poems) així com diversos curtmetratges (No las terneras no) i

films d'animació interactius per l'Enciclopèdia Catalana.

Darrerament col·labora en els projectes de Dani Nel.lo (Vértigo, Negra i criminal) tant com a instrumentista com a compositor en els muntatges que

aquest realitza amb la directora teatral Carme Portacelli (Wozzeck, L'agressor, Fairy (Contes de Fades), Què va passar quan la Nora va deixar el

seu marit?), i en formacions com la del pianista de latin jazz uruguaià Eduardo Tancredi, el pianista sabadellenc Lluís Coloma, i la cantant argentina

de jazz Ana Finger.

Page 10: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

GABRIELA FLORES

TREBALLS REALITZATS

CINE

MIRANT EL CEL. Pel·lícula Direcció: Jesús Garay. Massa D’or. Barcelona 2007. (*)

MAS QUE HERMANOS. TV Movie Direcció: Ramon Costafreda. Diagonal TV. Barcelona 2005.

LES FILLES DE MOHAMED. TV Movie Direcció: Sílvia Munt. IN VITRO. Barcelona 2003.

LE LOUP. Pel·lícula Direcció: Alain Schwarstein. França 1999.

EL POETA EN LA CALLE. Documental Direcció: Rosa Vergés. Barcelona 1995.

CUCARACHAS. Pel·lícula Direcció: Toni Mora. Barcelona 1992.

CUENTA ATRAS. Pel·lícula Direcció: Pedro Uris. Valencia 1992. (*)

MOLINOS DE VIENTO. Pel·lícula Direcció: Tristán Bauer. Buenos Aires 1990. (*)

PERROS DE LA NOCHE. Pel·lícula Direcció: Teo Kofman. Buenos Aires 1990. (*)

DARSE CUENTA. Pel·lícula Direcció: Alejandro Doria. Buenos Aires1989.

MADE IN ARGENTINA. Pel·lícula Direcció: Juan José Jusid. Buenos Aires 1989.

PASAJEROS DE UNA PESADILLA. Pel·lícula Direcció: Fernando Ayala. Buenos Aires 1988.

CURTMETRATGES

EL NIÑO QUE VIO A DIOS. Direcció: Ferran Masamunt. Barcelona 2006. LA MUJER Y EL MAR. Direcció: Eva Romagosa. Barcelona 2004. (*)

LA ULTIMA PAGINA. Direcció: Beatriz Cisnero. Barcelona 2003. (*)

LA MALA VIDA. Direcció: Lidia Titos. Barcelona 2003.

L’ESCAMPAVIES. Direcció: Marc Recha. Barcelona 1997. (*)

TEATRE

PROMETEU. Heiner Müller. Direcció: Carme Portaceli. Grec 2010 Festival de Barcelona 2010.

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE. S. Rusiñol. Direcció: Carme Portaceli. TNC 2010.

TE DOY MIS OJOS. Iciar Bollaín. Direcció: Carme Portaceli. Centre Dramàtic de Vietnam. 2009(*)

RICARD II. W. Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2009.

QUE VA PASSAR AMB LA NORA QUAN... Elfriede Jelinek. Direcció: Carme Portaceli. TNC 2008.

FAIRY. T. Martin i C. Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2007.

LA SUÏCIDA-LA BOMBA. I. Sajko. Direcció: Carme Portaceli. Valencia 2006.

L’AGRESSOR. T. Jonigk. Direcció: Carme Portaceli. Nau Ivanow. Barcelona 2006.

LA PELL EN FLAMES. G. Clua. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona 2005.

LEAR. E. Bond. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec y temporada Teatre Lliure Barcelona 2003. (*)

LOS FILLS DE KENNEDY. R. Patrick. Direcció: Joseph Costa. Versus Teatre. Barcelona 2003. (*)

EL RETORN AL DESERT. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona 2003.

SALLINGER. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 2002. (*)

BALL TRAMPA. X. Duranger. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona 2001. (*)

POR MENJAR-SE ÀNIMA. R.W Fassbinder. Direcció: Carme Portaceli. Nou Tantarantana. Barcelona 2000.

Page 11: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

CONTRA L’OBLIT. E. Corman .Catherine Anne. Dir: Konrad Zchiedrich, Antonio Simón, C. Porataceli. Teatre Nou Tantarantana.

Barcelona 1999. (*)

REBENTAT. S. Kane. Direcció: Rabel Durán. Sala Beckett. Barcelona 1997.

EL TRIUNFO DEL AMOR. Marivaux . Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona 1995. (*)

EL BARRET DE CASCAVELLS. L. Pirandello. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure. Barcelona 1994

LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR. W Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Barcelona 1994.

MUELLE OESTE. B.M. Koltés. Direcció: Carme Portaceli. Festival de Otoño. Madrid 1993.

EL PARC. B. Strauss. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona 1992.

LOS GASTOS. A.G. Arcos. Direcció: Carme Portaceli. Teatro Maria Guerrero. Madrid 1992.

YEPETO. R. Cosa. Direcció: Omar Graso. Buenos Aires 1989.

TELEVISIÓ

VENT DEL PLA. TV3. Direcció: Lluís M. Güell. Barcelona 2005.

HOSPITAL CENTRAL. Tele 5. Madrid 2005.

COMISARIO. Antena 3. BOCA A BOCA. Madrid 2004.

LABERINT D’OMBRES. TV3. Direcció: Sílvia Quer. Barcelona 1999.

NISSAGA DE PODER. TV3. Direcció: Jon Berrondo. Barcelona 1999.

CARVALHO. Tele 5. Direcció: Enrique Urbizu. Barcelona 1998.

VIDAS CRUZADAS. FORTA. Direcció: Sònia Sánchez. Barcelona 1996/97.

MEDICO DE FAMILIA. Tele 5. Direcció: Daniel Ecija. Madrid 1995.

LOCOS POR LA TELE. TV1. Direcció: Lluís M. Güell. Barcelona 1990.

(*) TREBALLS PROTAGONISTES

IDIOMES: Castellà, català, anglès (nivell mig)

Page 12: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

DAVID BAGÉS DOMÍNGUEZLlicenciat per l’Institut del Teatre de Barcelona, s’ha format al costat de Maurice Durozier i James de Paul.

Va guanyar el Premi Butaca 2000 al Millor Actor Protagonista per Mein Kampf.

En teatre destaquen les seves ingterpretacions a La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda dirigida per Toni Casares, Fairy escrita i dirigida per

Carme Portaceli, Arcadia de Tom Stoppard dirigida per Ramón Simó, Unes veus de Joe Penhall dirigida per Marta Angelat, Les tres germanes

d’Anton Txékhov dirigida per Ariel García Valdés, El Rey Lear d’Edwar Bonn dirigida per Carme Portaceli, Conèixes a en Procinetky? de Paco Mir

dirigida per Josep Costa, Lulú de Franck Wedekind dirigida per Mario Gas, Mein Kampf de George Tabori dirigida per Carme Portaceli, Romeo y

Julieta de William Shakespeare dirigida per Maurice Durozier, Kafka. El procés de Kronos teatre dirigida per Àlex Rigola, Els bandits de Friederich

Schiller dirigida per Lluís Homar i El Tartuf de Molière dirigida per Konrad Zschiedrich.

Algunes de les seves aparicions més destacades al cinema són a: El Coronel Macià dirigida per Josep Maria Forn, Escuela de seducción dirigida

per Javier Balaguer, Cabell d’àngel dirigida per Enric Font i Carvalho dirigida per Rafa Monleón.

A la televisió interpreta diferents personatges a Mamá detective (TVE), La Lola (Antena 3), Ventdelplà (TV3), Genesis (Cuatro), L’un per l’altre (TV3),

Hospital Central (Tele 5), El Comisario (Tele 5), Jet Lag (TV3), Plats Bruts, Temps de Silenci, Nissaga de Poder i Estació d’Enllaç (TV3).

Page 13: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

ALBERT PÉREZ BORTEstudia a l’Institut del Teatre de Barcelona el mètode Uta Hagen amb Carol Rosendfeld, interpretació amb John Strasberg, el seminari Shakespeare

amb Penny Cherns, interpretació amb Bob McAndrew i clàssics alemanys amb Konrad Zsiedrisch.

En teatre destaquen les seves interpretacions a L’home coixí com a Tupolski de Martin McDonagh sota la direcció de Xico Massó (2009), a Què va

passar quan la Nora va deixar el seu home? com a Torvald Helmer d’Elfriede Jelinek dirigida per Carme Portaceli (2008), a DIKTAT com a Piet

d’Enzo Cormann dirigida per Lourdes Barba (2004), a Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder dirigida per Carme Portaceli (2000) i a Macbeth, com

a Macduff de W. Shakespeare dirigit per Tamzin Towsend (1996).

Algunes de les seves aparicions més destacades al cinema són el predicador a Sing for darfur dirigida per Johan Kramer, el celador a La Educación

de las hadas dirigida per José Luís Cuerda, el Conseller Grasse a El Perfume, dirigida per Tom Tykwer, Zotique a Pleure pas germain dirigida per

Alain de Halleux i el capellà a La ciudad de los prodigios dirigida per Mario Camus.

A la televisió ha interpretat diferents personatges en sèries com Porca Misèria (Enric) dirigida per Joel Joan, Àngels i Sants (Espada) dirigida per

Pau Freixas, Rapados (Cayetano) dirigida per Román Parrado, Crims (Felip) dirigida per Jordi Frade i Sitges (Jaume) dirigida per Eduard Cortés.

Page 14: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

NEUS BERNAUSTitulada en Art Dramàtic al centre acadèmic Estudis de Teatre, Barcelona 1997-02. Titulada en Art Dramàtic al centre de Formació de l’actor Nancy

Tuñon, Barcelona 1999-03. Workshop Històries mínimes per Stefan Metz. Golfes a Can Fabra, Barcelona 2005. Monogràfic de dansa contemporània.

Àrea, Barcelona 2005. Curs monogràfic L’ actor davant la càmera per Esteve Rovira. Barcelona 2002. Curs de formació anual de trapezi . École du

Trapeze, Barcelona 1996-98.

TREBALLS REALITZATS

TEATRE

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, de Santiago Rusiñol, dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli. Dir: Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya,

Barcelona 2010.

LAS CHICAS DEL TRES Y MEDIA FLOPPIES, de Luis Enrique Gutiérrez Ortiz Monasterios (LEGOM). Dir: Mercè Vila Godoy. Producció: Factoria

Escènica Internacional (FEI). Sala Nau Ivanow, Barcelona 2008.

LA PARADISE BAND, de Cristina Clemente i Mercè Vila Godoy. Dir: Mercè Vila Godoy. Teatre Lliure, Barcelona 2008.

KNOCK-OUT. Compte enrere, de Raquel Tomàs. Dir: Mercè Vila Godoy. Festival Barri Brossa, Convent de Sant Agustí, i sala ÀREAtangent, Barcelona

2007.

PUSH UP 1-3, de Roland Schimmelpfenning. Dir: Mercè Vila Godoy. Teatre Estudi, Barcelona 2006.

CÀPSULES. Dir: Raquel Tomàs i Mercè Vila Godoy. ÀREAtangent, Barcelona 2004-05.

LA ODISEA O DE VIEJOS VIAJES, adaptació lliure d’Homer. Dir: Stefan Metz, Sala Estudis de Teatre, Barcelona 2003.

MIGRACIONS. Dir: Stefan Metz, Sala Estudis de Teatre, Barcelona 2002.

CON LA MOSCA DETRÀS DE LA OREJA, de Jacques Feydean. Dir: Lilo Baür i Stefan Metz, Sala Estudis de Teatre, Barcelona 2002.

TELEVISIÓ

EL COR DE LA CIUTAT. Dir: Esteve Rovira. Col·laboració. Sèrie TV3. Barcelona, 2009.

ELS DIARIS DE PASCAL. Dir: Joan Gallifa. Personatge Irene Polo. Sèrie documental TV3. Barcelona, 2008.

CINEMA

APARTADO DE CORREOS 2003. E.S.C.A.C. Migmetratge, Barcelona 2003.

F.A.Q. (FREQUENTLY ASKED QUESTIONS). Dir: Carlos Atanes. Llargmetratge, Barcelona 2002. Seleccionat en Festival Diva Barcelona 2005, Festival

de Lyon 2005.

ALTRES

Actriu per a l’acte dels Premis Nacionals de Catalunya. Dir: Carol López. Lleida, 2010.

Ajudant de direcció per l’espectacle POR CULPA DE YOKO de Paco Sanguino. Dir: Mercè Vila Godoy. Producció: Jácara Teatro. Alacant, 2008.

Producció i gestió d’esdeveniments, Paités, Barcelona 2007.

IDIOMES

Nivell alt oral y escrit de català i castellà. Nivell mig oral i escrit d’anglès. Nocions d’italià.

ALTRES

Actualment cursant segon cicle d’Humanitats, UOC des de 2008.

Page 15: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

MANEL SANS

Graduat a l’Institut del Teatre l’any 1992. La seva activitat professional durant els darrers anys inclou:

TEATRE

NIT DE REIS. W. Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestre. Estrena a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, 2010.

SALVATGES. Händl Klaus. Direcció: Thomas Sauerteig. Estrena a la Sala Beckett de Barcelona 2010.

LA GAVINA Adaptació M. Crimp. Direcció: David Selvas. La Villarroel. Grec Festival de Barcelona 2010.

BORIS GODUNOV. La Fura dels Baus. Direcció: Àlex Ollé. Estrena al Teatre Nacional de Catalunya, 2008-09. Gira internacional de 18 mesos.

SOLDADOS DE SALAMINA. Joan Ollé i Julie Sermón sobre la novel·la de Javier Cercas. Direcció: Joan Ollè. Teatre Romea, 2007.

ERIC I L’EXÈRCIT DEL FÈNIX. Víctor Alexandre i Pere Planella. Direcció: Pere Planella. Auditori de Sant Cugat, 2006.

LA FAM. Joan Olivé. Direcció: Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya, 2006.

VERITAT O MENTIDA. Vicent Tur. Direcció: Emilià Carrilla. Teatre Lliure. Assajos oberts, 2005.

LA PELL EN FLAMES. Guillem Clúa. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Villaroel. Festival Grec i Temporada 2005.

SOTA L’ESCORÇA. Oriol Tarrasson. Direcció: Oriol Tarrasson. Versus Teatre. Estrenat al Festival de Sitges 2004.

BROC GROS. Gerard Vázquez. Direcció: Eles Alavedra. Versus Teatre, 2004.

CONEIXES EN PROSINETKY? Paco Mir. Direcció: Josep Costa. Teatre Principal, 2003.

EL TINENT D’INISHMORE. M. McDonald. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, 2004.

VERMELL NEGRE IGNORANT. Edwuard Bond. Direcció: Manuel Dueso. Sala Muntaner, estrenat al festival de Sitges 2003.

ROMEU I JULIETA. W. Shakespeare. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2004.

RETORN AL DESERT. B.M. Koltes. Direcció: Carme Portacelli. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2004.

NIEDERUNGEN. Ricard Gàzquez. Direcció: Ricard Gàzquez. Sala Beckett, 2002.

EL SOMRIURE DEL GUANYADOR. Gerard Vázquez. Direcció: Robert Torres. Teatre Nou Tantarantana Estrena Sitges 2002.

TITUS ANDRÒNIC. W. Shakespeare. Direcció: Alex Rigola. Gira per Catalunya, 2002.

SUZUKI I i II. A. Xipenco. Direcció: Alex Rigola. Teatre Lliure Sala Fabià Puigserver, 2002.

CREIEU-ME, UN ESPERIT SE M’HA FICAT AL COS. Ronaldo Ciambroni. Direcció: Jaume Mallofré. Versus Teatre Festival Grec i Temporada, 2001.

NUMBERT. Gerard Vázquez. Direcció: Robert Torres. Festival de Sitges, 2001.

LA MILLOR MARIHUANA LA FA LA MAMA. Dario Fo. Direcció: Emilià Carilla. Teatre Regina i gira per Catalunya, 2001.

UN COP BAIX. Richard Dresser. Direcció : Alex Rigola. Gira per Catalunya, 2001.

RESTES HUMANES SENSE IDENTIFICAR O L’AUTÈNTICA NATURALESA DE L’AMOR. Brad Fraser. Direcció: Manel Dueso. Mercat de les Flors, 2001.

NO ÉS TAN FÀCIL. Paco Mir. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Capitol 2, 2001.

ELS TRES MOSQUETERS. A. Dumas. Direcció: Pep Antón Gómez. Teatre Romea, 2001.

LA BELLA I LA BÈSTIA. Hadi Kurich. Direcció: Hadi Kurich. Teatre Regina, 2001.

TELEVISIÓ I CINEMA

TIERRA DE LOBOS. Sèrie per Telecinco. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 13. 2010.

VENTDELPLÀ. Sèrie per Televisió de Catalunya. 2 sessions. 2010.

BLOG. Llargmetratge. 2009.

LO CARTANYÀ. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol: Berlin.

ATLAS. GEOGRAFÍA HUMANA. Llargmetratge. Direcció: Azucena Rodríguez. 2006.

L’UN PER L’ALTRE. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol “L’amic encallat”. Direcció Pep Antón Gómez. Realitzador : Mercè Carbonell. 2005.

Page 16: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

PALABRAS. Migmetratge. Director: Jorge Acebo. 2005.

JET LAG. Sèrie per Televisió de Catalunya. Realitzador: Cesc Gay. 2004.

LO MEJOR QUE LE PUEDE PASAR A UN CROISSANT. Llargmetratge. Direcció: Paco Mir. 2002.

EL COR DE LES TENEBRES. Migmetratge. Direcció: David Blanco. Exposició Palau de la Virreina. Estrena Cine Verdi. 2002

EL COR DE LA CIUTAT. Sèrie de Televisió de Catalunya. Diversos realitzadors i diversos capítols. 2001.

PAGATS PER RIURE. Sèrie de Televisió de Catalunya. Realitzador : Agustí Vila. 2001.

TEMPS DE SILENCI. Sèrie de Televisió de Catalunya. 2001.

PLATS BRUTS. Sèrie per Televisió de Catalunya. Capítol “Tinc un somni”. Realitzador: Oriol Grau. 2000

Page 17: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

NAO ALBET ROIG

TREBALLS REALITZATS

TEATRE

GUNS, CHILDS AND VIDEOGAMES. Nao Albet i Marcel Borràs. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure, 2009.

ELS NOIS D’HISTÒRIA. Allan Benett. Direcció: Josep Maria Pou. Teatre Goya, 2008.

TIRANT LO BLANC. Joanot Martorell. Dramatúrgia: Marc Rosich i Calixto Bieito. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Romea, 2007.

STRAITHEN CON FREIGTHEN. Marcel Borràs i Nao Albet. Direcció: Nao Albet. Teatre Lliure, 2007.

TEMPS REAL. Albert Mestres. Direcció: Magda Puyo. Teatre Nacional de Catalunya (TNC), 2007.

TOT ÉS PERFECTE. Ignasi Duarte. Direcció: Roger Bernat. Teatre Lliure 2005.

SANTA JOANA DELS ESCORXADORS. Bertolt Brecht. Direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure i Grec, 2004.

COMPRÉ UNA PALA EN IKEA PARA CABAR MI TUMBA. Rodrigo Garcia. Direcció: Rodrigo Garcia. París i Estrasburg, 2003.

JULI CESAR. William Shakespeare. Direcció: Àlex Ruano. Teatre Lliure, 2002.

THE FULL MONTY. Terence McNally i David Yazbek. Direcció: Mario Gas. Teatre Novedades, 2001.

DIRECCIÓ TEATRAL

STRAITHEN CON FREIGTHEN. Marcel Borràs i Nao Albet. Direcció: Nao Albet. Teatre Lliure, 2007. GUNS, CHILDS AND VIDEOGAMES. Nao Albet i Marcel Borràs. Direcció: Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure, 2009.

CINEMA

EL KASERÓN. Javier Domingo. Direcció: Pau Martínez. Just Films, 2007.

FORASTEROS. Sergi Belbel i Ventura Pons. Direcció: Ventura Pons. Els Films de La Rambla, 2008.

EL DIOS DE MADERA. Vicente Molina Foix. Direcció: Vicente Molina Foix. Sagrera Audiovisual, 2009.

TELEVISIÓ

VENTDELPLÀ. TV3. Tres temporades en el paper de Martí.

MAJORIA ABSOLUTA. TV3. Dos capítols.

FACTORIA ESCÈNICA INTERNACIONAL, SL. C/Hondures, 28-30. 08027 Barcelona

Page 18: de William Shakespeare - Comedia Comunicació & Mèdia · 2011-02-04 · hi pot haver una aranya, engolir-se-la un i deixar-la estar sense prendre part en el verí, perquè la intel·ligència

Una coproducció de:

Amb el suport de:

Col·labora:

Barcelona