JOAN MARAGALL

Decàleg sobre la seva importància

DADES BIOGRÀFIQUES

• Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911) va ser un poeta i escriptor català, pertanyent a la bohèmia daurada del Modernisme català.

• La seva família es dedicava a la indústria tèxtil però ell va oposar-s’hi i es va dedicar a la literatura entre d’altres arts.

IMPORTÀNCIA EN LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES

• El juliol és elegit president de l'Ateneu Barcelonès i, en el discurs de la sessió inaugural del curs de l'Ateneu, el setembre, llegeix l'Elogi de la paraula, el qual era un text d’agraïment per a la gent que l’havia escollit com a president de l’Ateneu.

• Maragall funda la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, des d'on demana diners per a la creació de la Biblioteca de Catalunya.

• Intervé en el Congrés de la Llengua Catalana llegint-hi el discurs En pro de les varietats dialectals.

• Va acceptar el nomenament de membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

• Va ser un testimoni presencial de la bomba del Liceu, atemptat que produiria un canvi en la seva concepció del comportament humà.

AMISTATS INFLUENTS

• Coneix a Unamuno a Barcelona i inicien una bona amistat. Unamuno li dedica L'Oda a la Catedral de Barcelona apareguda a La Vanguardia.

• Va entroncar amb l'idealisme de les darreres generacions romàntiques gràcies al seu amic Josep Soler i Miquel i Joan Sardà.

LA SETMANA TRÀGICA• Va influir escrivint un seguit d'articles, publicats

a La Veu de Catalunya.

• Va escriure l'article La Iglésia cremada inspirat en el fort impacte que li va causar l'assistència a una missa dins d'una de les esglésies que havien estat cremades.

• Va utilitzar el diari de Barcelona per expressar les seves idees polítiques encara que no va estar mai vinculat amb cap partit.

INFLUÈNCIES EUROPEES I TRADUCCIONS

L'interès juvenil de Joan Maragall per l'obra dels autors alemanys, influït per Teodor Llorente, el va portar a interessar-se per l'alemany amb l'objectiu de poder llegir l'obra en la llengua original.

•Estava convençut que traduir altres llengües ajudava a modernitzar la pròpia llengua. Les principals traduccions fetes per Maragall eren en Alemany però també va realitzar traduccions de l’anglès, francès i grec.

•Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i Nietzsche.

LA PARAULA VIVA

La poesia no tan sols té una significació estètica sinó també humana, ja que entén el fet poètic com a manifestació natural, no elitista, pròxima a la societat i capaç d'influir-hi.

Rebutjava la grandiloqüència i perseguia una naturalitat emanada de l'experiència personal. Apropava el llenguatge a la parla col·loquial, deslligant-se de límits formals, convertint-se en un exponent de vitalisme contrari al simbolisme, que havia reduït la dimensió social de la poesia.

LES SEGÜENTS GENERACIONS

Va cultivar molts gèneres, per tant, va influir en tot tipus d’artistes.

Moltes persones varen heretar d’ell l'interès pel país i per la cultura; varen ser polítics, filòsofs, escriptors, pintors, escultors...

•Per exemple, un dels seus nebots, en Josep Lleonart i Maragall, també va seguir el camí del seu oncle, i va ser escriptor, poeta i traductor.

OBRA POÈTICA

Com gran artista modernista, Joan Maragall va escriure un important conjunt de poesies.

-Poemes importants:

«La sardana»La sardana és la dansa més bella

de totes les danses que es fan i es desfan;

és la mòbil magnífica anella

que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.

SEQÜÈNCIES«Cant espiritual»

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor

que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

«La fageda d'en Jordà»Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món.

OBRA TRADUÏDA

- BEETHOVEN, Ludwig van: Himne d'Europa. Simfonies núm. 9, op. 125, re menor. Lleida: 1986. - GLÜCK, Friedrich: Tot baixant per la drecera [Música impresa]. Barcelona: MF, DL, 1965. - GOETHE, Johann Wolfgang von: Ifigenia a Taurida. Barcelona: L'Avenç, 1898. - GOETHE, Johann Wolfgang von: Eridon y Amina: pastorel·la. Catalunya, Any II, núm. XXV. gener 1904, p. LIII-LXXVI; Barcelona: Publicacions Teatralia, 1909. - GOETHE, Johann Wolfgang von: La Marguerideta: escenes del "Faust". Barcelona: Biblioteca Popular de "L'Avenç", 1904. - GOETHE, Johann Wolfang von: Pensaments. Barcelona: L'Avenç, 1910. - GOETHE, Johann Wolfang von: Traduccions de Goethe [conté: Ifigenia a Taurida;Eridón i Amina; La Marguerideta de les disperses; Pensaments; fragments del Faust], dins Obres completes de Joan Maragall. Barcelona: Gustau Gili, 1912; Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1930-1931. - GOETHE, Johann Wolfgang von: Goethe: Antologia que la Generalitat dedica a les escoles de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1932. - GOETHE, Johann Wolfang von: Elegies romanes. Barcelona, 1958. - GOETHE, Johann Wolfang von: Poesies [edició a cura de miquel Desclot; introducció d'Alfonsina Janés]. Barcelona: Proa, 2000. - NOVALIS: Enric d'Ofterdingen. Barcelona: L'Avenç, 1907; Barcelona: Sala Parés Llibreria, 1931. - NOVALIS: Novel·les i narracions romàntiques. Barcelona: Edicions 62, 1981. (Cotrad. Ernest Martínez Ferrando i Manuel Carbonell) - WAGNER, Richard: Tristan i Isolda: drama líric en tres actes. Catalunya, Any II, núm. XXIX, maig 1904, p. XVII-CI. (Cotrad. Antoni Ribera) - WETTE, Adelheid (lletra) i HUMPERDINCK, Engelbert (música): Ton y Guida: rondalla musical alemanya (Hänsel und Gretel) [traduïda al català i aplicada la música per Joan Maragall i Antoni Ribera]. Barcelona: Joventut, 1901.

•Alguns d’aquests textos són òperes ja que els modernistes donaven molta importància a l’òpera perquè és considerada «L’ART TOTAL» .

Obra de Nietzsche traduïda al català.

<<Davant de la vida, davant del goig, davant del poder, els homes són essencialment desiguals: hi ha els senyors, forts de cos i d'ànima, lliures, irresistibles, que viuen la vida intensa, assedegats de goigs i de lluites, dominadors valents i brutalment ajogassats, egoistes sublims de la vida (…) Dessota aquest pocs hi ha la pasta humana, la massa dels esclaus, dels pobres de valer o de valer comú, dèbils, irreflexius, pobres d'instint, naturalment predestinats a servir d'objecte a la força dels forts, a ser el llur pedestal (…) En profit d'ell s'ha construït aquesta perniciosa moral que avui domina, basada en un altruisme desastrosament nivellador que no va més sinó a fer tornar l'home de presa, l'hermosa "blonde bestie", home domesticat; a convertir an els senyors en esclaus i a tractar an els esclaus com a senyors>>

OBRA ASSAIGÍSTICA

A part de la poesia, Joan Maragall va cultivar altres gèneres com tot autor regeneracionista, entre ells l’assaig.

•L’elogi de la Paraula:Quina glòria pera mi haver arribat a seure en aquest lloc i ésser el primer d'alçar la veu en l'anyada! I doncs, ¿tant m'estimeu que vos fes goig pera presidir tota la companyia? Jo vull correspondre al vostre amor i dignitat que ell tot sol me concedia, parlant-vos del nostre amor comú a la raó d'ésser d’aquesta casa: fent-vos l'Elogi de la Paraula.

JOCS FLORALS I INFLUÈNCIES POSTERIORS

• JOCS FLORALS:- Flor Natural als Jocs Florals de Badalona (1881)

- Englantina als Jocs Florals de Barcelona (1894)- Viola d'Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1896)- Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona (1904)- Premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona (1910)

També va ser nomenat Mestre del Gai Saber.

• La persistència en el temps de la seva obra demostra la seva importància per la cultura catalana. Un exemple d’aquesta influència és la commemoració dels 150 anys del seu naixement i els 100 de la seva mort entre els anys 2010 i 2011.

En conclusió, Joan Maragall va ser dels artistes més importants del modernisme català ja que marca la fi d’aquesta etapa amb la seva mort.