EL RITUAL D’ANAR AL TEATRE

MOSTRA DE TEATRE + EDUCACIÓ

Les 10 coses que has de saber abans d’anar al teatre

No cal aprendre el nom de cada part de l’escenari

“Un minut amb la teua estimada no és el mateix que un minut fent un examen.”

Teoria de la relativitat (Einstein)

1. Tenir en compte que el temps real dels espectadors no és equivalent al temps de l’escenari i que ens hem de deixar transportar a l’època i l’espai dels personatges.

“ Toca amb els teus ulls!”“Imagina un espai buit… algú el travessa i algú se’l mira. No

es necessita res més per a fer teatre.” Peter Brook

2. Assumir que la funció de l’espectador (sense la qual no existiria el teatre) està molt codificada: mirar, escoltar, respectar el silenci i, en la mesura del possible, compartir emocions amb la resta d’espectadors.

“L’art no imita la naturalesa, actua com ella”

3. Descobrir que en l’art teatral l’espai i els elements escenogràfics poden ser abstractes o simbòlics i no sempre han d’estar representats de forma figurativa, explícita o realista.

“En art, menys és més.”

4. Respectar el ritual del teatre que ens permet veure en el company o companya d’institut, a més d’un actor o actriu, els personatges que estan creant.

“La vida d’una persona creativa està orientada i controlada per l’avorriment. Evitar l’avorriment és un dels nostres objectius més importants.”

Saul Steinberg)

5. No caure en el riure fàcil davant les escenes maniquees o en els diàlegs estereotipats, ni deixar-se seduir pels recursos de sempre, les ano-

menades “taules”.

“Si ladran, déjalos Sancho, éso quiere decir que avanzamos.”

6. Valorar la capacitat de les obres de teatre per a mostrar la vida, el desig de canvi i les inquietuds de les persones, en cada època i lloc, per damunt de l’espectacularitat gratuïta o la grandiloqüència.

“Tota gran funció necessita un gran estímul.” Jorge Wagensberg 7. Valorar la dimensió

vivencial i poètica del fet teatral front als efectes tècnics i espectaculars del cinema, com valorem els estímuls de la música viva i en directe.

“La unió de les parts és més que la suma de totes elles.” Gestalt

8. Recordar que el teatre és l’art del col·lectiu on, a més del director i els primers actors, hi ha altres emissors de significat com són els escenògrafs, il·luminadors, dissenyadors de vestuari, coreògrafs, tècnics, etc.

“Tothom pot fer teatre, fins i tot els actors” Augusto Boal

9. Ser conscients de que el teatre és i serà un motor de canvi social i que es pot fer teatre en qualsevol espai i en tot moment.

“El plaer de la metamorfosi és condició prèvia de tot art dramàtic.”

Nietzsche

10. Analitzar el fet teatral i el microcosmos que es crea als escenaris com una metàfora de la vida en totes les seues dimensions…

“En una bona obra de teatre, es tenen més preguntes després d’eixir que abans d’entrar.”

ESCOLA D’ESPECTADORS

Per aprendre a veure teatre, cal anar al teatre. Compartir el riure i el plor amb un públic de la mateixa

edat i interessos fa funcionar el ritual del teatre. “El teatro es un atajo pedagógico” F.G. Lorca “Una obra de teatre ensenya més que qualsevol gran

llibre.” Voltaire Qui no s’emociona no és capaç d’emocionar ningú.

Como gustéis W. Shakespeare

“El mundo entero es un teatro, y todos los hombres y mujeres simplemente comediantes. Tienen sus entradas y salidas, y un hombre en su tiempo representa muchos papeles, y sus actos son siete edades. Primero, es el niño 1 que da vagidos y babea en los brazos de la

nodriza; luego, es el escolar lloricón 2, con su mochila y su reluciente cara de aurora, que, como un caracol, se arrastra de mala gana a la escuela. En seguida, es el enamorado 3, suspirando como un horno, con una balada doliente compuesta a las rejas de su adorada.

Después, es un soldado 4, sometido a extraños juramentos y barbado como un leopardo, celoso de su honor, rápido y atrevido en la querella, buscando la burbuja de aire de la reputación hasta en la boca de los cañones.

Más tarde, es el juez 5, con su hermoso vientre redondo, relleno de un buen capón, los ojos severos y la barba de corte cuidado, lleno de graves frases y de lugares comunes. Y así representa su papel. La sexta edad nos lo transforma en el personaje del enjuto y embaucado Pantalone 6, con sus anteojos sobre la nariz y su bolsa al lado...

En fin, la última escena de todas, la que termina esta extraña historia llena de acontecimientos, es la segunda infancia 7 y el total olvido, sin dientes, sin ojos, sin gusto, sin nada.”

“Si és absolutament necessari que l’art o el teatre servisquen per a alguna cosa, serà per a ensenyar a la gent

que hi ha activitats que no serveixen per a res i que, així i tot, són indispensables.” Eugene Ionesco

“No es pot representar allò que encara no s’ha comprés”

Jordi Mesalles

http://avecteatre.googlepages.com