1. KARPE DIES 19 IES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA FOIOS ALBALAT ALBUIXECH SIS CURS DE 2014 2. KARPE DIES 18 NDEX GRADUACI SETMANA CULTURAL ELTAPS DE PENLOPE ENTREVISTA PERE CANO EXALUMNES PEL MN TECNOLOGIA INDUSTRIAL FILOSOFIA ECONOMIA LA GAULIB- RIE I N F O R M - TICA EL FUTUR DE LIES ADU BONES VACANCES GRADUACI 2nAmb les notes musicals dels Obrint Pas, el passat dia 30 de maig comenava lacte de pas a totes les persones que hi van intervindre: parlaments de les alumnes, dels tutors, poema que recit. Mart i Pol tamb hi fou present amb la lectura dun dels seus poemes. nia que acab amb una picadeta oferida per lAMPA. LA KARPE DIES AGRAEIX LA COLLABORACI ECONMICA DE LAMPA EN LEDICI DAQUEST NMERO 19 DE LA REVISTA. 3. KARPE DIES 18 DE BATXILLERATgraduaci de lalumnat de 2n de Batxillerat del nostre centre. La vicedirectora, Teresa Menadas, donava dels alcaldes dAlbuixech i Foios i de la directora, Rosario Merino, del parlament de la qual reprodum el Els vdeos de fotos i records i el lliurament de regals, roses i diplomes posaren el punt final de la cerim- Trobareu ms fotos de lacte a KARPEDIES.BLOGSPOT.COM No te quedes inmvil al borde del camino no congeles el jbilo no quieras con desgana no te salves ahora ni nunca no te salves no te llenes de calma no reserves del mundo slo un rincn tranquilo no dejes caer los prpados pesados como juicios no te quedes sin labios no te duermas sin sueo no te pienses sin sangre no te juzgues sin tiempo pero si pese a todo no puedes evitarlo y congelas el jbilo y quieres con desgana y te salvas ahora y te llenas de calma y reservas del mundo slo un rincn tranquilo y dejas caer los prpados pesados como juicios y te secas sin labios y te duermes sin sueo y te piensas sin sangre y te juzgas sin tiempo y te quedas inmvil al borde del camino y te salvas entonces no te quedes conmigo. MARIO BENEDETTI 4. KARPE DIES 18 SETMANA CULTU Durant els dies 29 i 30 dabril al nostre centre se celebraren molts actes relacionats bsi- cament amb la festivitat del dia del llibre. Si b el dia 29 es va organitzar un curs de mani- pulador daliments i projecci duna pellcula per a 1r de Batxillerat ( La Celestina ) va ser el dia 30 on es concentra- ren la majoria dactes:ACT. MULTIESPORT:COLP-BOL, BSQUET, FUTBOL, VOLEI- BOL al gimns i pistes. Balls de sal a la cafeteria, taller de creaci de sab, taller de so- carrats, activitats de jocs de taula i concurs de preguntes del departament de Socials. Aix com la marxa per lHorta organitzada pel professor Pau Marqus. Ac en teniu el mur fotogrfic de les jornades: Es- pecial atenci li dedicarem a la representaci teatral feta a la Casa de la Cultura de Foios pels alumnes de 1r de Bat de Grec junt al seu professor Vc- tor Cao. Aix com la FIRETA DEL LLIBRE, LA XARRADA DECONOMIA I PERIODISME, EL MUR LITERARI I ELS LLI- BRES ESPECIALS DEL DE- PARTAMENT DANGLS I DEL DEPARTAMENT DORIENTA- CI. 5. KARPE DIES 18 RAL 29 i 30 DABRIL 6. KARPE DIES 18 El taps de Penlope 7. KARPE DIES 18 El dia 30 dabril, a les 11.30 h, a la Casa de la Cultura de Foios lalumnat de 1r de Batxillerat de la classe de Grec vam fer una xicoteta representaci: El taps de Pe- nlope. Aquest espectacle est constitut per set escenes de temtica clssica. A la primera escena, Parada obligatria, sens explica que aquest recital s un homenatge a lescriptora Maria ngels Anglada, una professora de llenges cls- siques que, prenent com a referncia el mn antic, va escampar als quatre vents les injustcies infinites que, en el segle XX, alguns pobles o grups poltics han per- petrat. Lescena de Cassandra conta la histria duna princesa troiana a qui els seus con- ciutadans van prendre per boja, perqu es pensava que es casaria i seria feli quan en realitat prompte formaria part del bot dels vencedors, i a qui la seua mare H- cuba intenta obrir els ulls sense aconseguir-ho. Aquest personatge serveix a lau- tora per manifestar la violncia de qu sn vctimes les dones que pateixen els estralls de la guerra. A la tercera escena Antgona, desprs de viure la guerra civil en la pell dels seus germans, que senfronten en un combat a mort pel tron de Tebes, ser jutjada per soterrar amb dignitat el seu germ Polinices, considerat pel nou rei com a enemic de la ciutat. La projecci Les germanes de Safo, que reivindica el paper de les dones poe- tesses de la histria, senriqueix amb un dels poemes damor de Safo de Lesbos, que dos companys nostres van recitar en grec i en valenci: , - . A lescena de Prometeu, el tit s encadenat al Caucas per robar el foc als dus i donar-lo als hmens. Zeus li envia una guila que cada dia li devora el fetge. Noms li quedar la paraula, el desig de llibertat i la revolta contra les injustcies. Vam recordar Salvador Espriu rellegint els seus versos sobre Prometeu: El somni de llibertat esdev la cadena I finalment, recitrem lemotiva elegia que va dedi- car Maria ngels Anglada a aquest poeta. Lescena VI ens transporta des de lAqueront, el riu per on la barca de Caront con- dueix els difunts a la seua llar definitiva, fins al camp de concentraci dAuschwitz. Mans humanes ens porten de la bellesa duna escultura dAfrodita al forn encs al camp dextermini nazi. Lltima escena, A cada amic, reprn els versos amb qu comenava el recital i parla als amics amb lesperana duna societat millor. Realitzant aquesta activitat vam aprendre els poemes del recital, hem viscut com si frem actors i hem estat cada vegada ms units com a grup, ja que ens hem ajudat mtuament. Ha sigut una experincia que no oblidarem mai i la tornarem a reviure una altra vegada. Grcies, Vctor! Et deixar, si vols, la veu. Anna Bartual i Esther Torres Alumnes de Grec de 1r de Batxillerat Uns diuen que un exrcit a cavall; al- tres, a peu, i altres, de naus, s el ms bell sobre la negra terra; i jo dic que s el que un estima. 8. KARPE DIES 18 ENTREVISTA AL PROFESSOR PERE CANO Quins sn els teus estudis? Jo tinc l'actual ttol de l'ESO, s a dir, el COU i tamb el BUP, l'actual batxillerat. Vaig estudiar la carrera de Geografia i Histria, i vaig decidir especialitzar-me en la histria medieval. Per qu fas de mestre? Perqu m'agrada ensenyar, no s una qesti d'haver aprovat oposicions com una alternativa laboral, sin s perqu simplement m'agrada ensenyar. Tot i que les circumstncies van canviant durant la vida, m'agrada ensenyar, transmetre coneixement... Tagrada educar, ensenyar, ajudar? M'agrada educar, ensenyar i ajudar com una contribuci a la societat no nicament com una qesti que la gent spia ms per saber-ne ms. Transmetre valors s el ms important. A banda da, qu ms fas? M'agrada animar l'activitat cultural de la zona i portar endavant altre tipus de compromisos des de poltics a artstics. Artstics en gran mesura. No sols en el fet d'escriure, sin collaborar que un amic puga fer un concert o collaborar a nivell social fent que una gent jove puga fer activitats juvenils o se'n vaja a l estiu fora com per exemple en un campament... Per qu escrius? Perqu m'agrada contar histries i traslladar la imaginaci a aquestes histries. Darrere de cada histria hi ha una voluntat de transmetre informaci o daportar alguna cosa ms a les persones. I la poesia? La poesia s traslladar el sentiment en escriptura per a poder-lo compartir. Qu s per a tu la histria? Podrem fer una interpretaci molt acadmica que ara mateix no podria dir perqu no tinc tots els recursos per... la histria seria levoluci del comportament hum per a ensenyar-nos com ens hem comportat en el passat i tot i que els fets mai es repeteixen, ens ajuda a saber com anar, orientar-nos... La histria s un conjunt, sota el meu punt de vista, de moltes cincies agrupades, s a dir, la classificaci en branques com sociologia, antropologia...cincies socials; inclou l'economia, l'art, les conductes humanes en general. s global, el que passa s que no cal ser dogmtic, cal ser molt obert... i estar sempre disposat a escoltar altres interpretacions. Per Isabel Glvez, 1r BAT PEV. 9. KARPE DIES18 ENTREVISTA AL PROFESSOR PERE CANO _Ens conten els llibres dhistria la veritat? Els llibres d'histria dels instituts solen contar la veritat ms o menys per no s qesti de contar la veritat, s qesti de ser honestos. Si tu no tractes d'enganyar ja ests fent un favor a lalumne o al lector. Sempre la veritat no s absoluta, s objectiva, depn del prisma des que es mire; tots tenim una ideologia darrere per de vegades cal quan tu fas un resum i englobes molts aspec- tes sols ser el ms objectiu possible, quan exposes molt de contingut hi poden haver moltes ten- dncies, en la brevetat s impossible de vegades manipular, es pot manipular dient una mentida o dient veritats a mitges. Els llibres d'histria tenen un rigor el que passa s que depenent del prisma amb qu es miren valen o no dient algunes coses com, per exemple, uns fenmens his- trics on no es conta tot, perqu cal espai o perqu l'historiador no ho sabia o perqu no es vol o no es prioritza. Com veus el nostre Pas Valenci? El veig b si hi ha un canvi poltic, el problema s que la poblaci del Pas Valenci com la d'altres llocs del mn, no sols est, ha de participar en la democrcia; si no es participa no avancem. s molt difcil perqu generalment el conjunt de la poblaci no sol participar (una minoria gran). Ho veig positiu tot i que lherncia o la situaci que es quede ser molt dura, desprs. La gent que vol canviar o millorar les coses, de vegades s massa crtica quan aquells que intenten canviar- ho no ho fan amb la rapidesa o la manera que ells consideren. Hi ha moltes variables, una cosa s estar en loposici o volent canvi i una altra s comenar a gestionar-los. I els que vinguen en un futur a canviar les coses veuran que la caixa est buida i els calaixos estan plens de teranyines i deutes, i quan es fa una malesa s molt difcil arreglar-la, com per exemple un edifici en una zona protegida ser molt difcil de reparar i sempre hi haur damnificats i gent que reclamar. 10. KARPE DIES 18 EXALUMNES PEL MN: UNA ANNA A PRAGA Ahoj! Em dic Anna i vaig ser alumna de l'IES fa uns anys. Ara estic cur- sant 5 d'Eng. Informtica a Praga, a la Repblica Txeca. Praga s una ciutat treta d'un conte de fades. Carrers empedrats, castell medieval, torres, ponts i un clima que fa que enyorem la terreta cada dia. Tenen la seua moneda, la corona txeca, i el seu propi idioma -impossible d'aprendre-. El comenament va ser difcil. Adaptar-me a una nova cultura, nous horaris... Em va costar, per ara, quan mire enrere i recorde els primers dies, note un estir interior, eixe que sols se sent quan creixes com a persona. Quan ja estava adaptada... Ac comen l'Orgasmus-Erasmus de veritat. Un seguit de festes, sopars, reunions i la gran i noble tra- dici de tots els Erasmus Valencians: intentar posar de moda "el botellot" all on anem. Un altre aspecte essencial de l'Erasmus: la quantitat de viatges fets i llocs coneguts. Vam comenar a interessar-nos per viatjar, ja que ens trobem al centre d'Europa i a dia de hui hem visitat 7 pasos amb la motxilla a l'esquena i pocs diners a les butxaques (sempre intentant que els trajectes foren nocturns per estalviar en albergs). Qu dir de l'angls... eixe gran obstacle que tenim tots els valen- cians. Eixa grcia que tenim per a inventar-nos paraules, eixe saber estar en classe quan no ests entenent res, eixa mestria per a fer que el professor t'entenga (i et pregunte: Don has eixit?) i, sobretot, eixa fludesa i vocabulari ric que sols acon- seguixes en les festes. Per el temps passa, i la fi d'aquesta experincia s'acosta. Per tadones que tens una gran famlia de tots els llocs, amistats que saps ben cert que duraran perqu has compartit amb ells moments nics. En l'Erasmus hem aprs a cuinar, a posar la rentadora, a estendre "b" per no haver de planxar.. Tamb hem aprs a dir paraulotes en 15 idiomes diferents i hem triomfat fent que els txecs digueren "Xe! Una cassalleta, nano!" S'aprn a conviure amb gent molt diferent i tamb a viure independent, l'Erasmus et brinda una sen- saci nica de llibertat. En definitiva, l'Erasmus t'obri la ment, travesses fronteres i tombes prejudicis. No puc donar-vos una definici de l'Erasmus perqu s una experincia de vida. Cadasc la viu a la seua manera. Per s que puc dir-vos que ha sigut una de les millors experincies de la meua vida, i que mig litre de cervesa ac costa 0,30. 11. KARPE DIES 18 PROJECTES DE TECNOLOGIA INDUSTRIAL Desde el Departamento de Tecnologa tenemos que daros una buena noticia. El proyecto realizado por un grupo de alumnos de Tecnologa Industrial con el profesor Jos A. Ramrez a lo largo de todo el curso ha sido seleccionado como uno de los cinco finalistas del con- curso PEQUEOS GRANDES INVENTOS. Este concurso est organizado por la Universidad Politcnica de Valencia para alumnos de Se- cundaria, Bachillerato y Ciclos formativos. El proyecto consiste en un robot que deposita de manera automtica, un pal, en dos sitios dife- rentes segn sea su altura. Desde nuestro Departamento os damos las gracias a todos los alumnos que ha- bis contribuido a este xito y os anima- mos a seguir trabajando el prximo curso. Felices Vacaciones. "Cuarto de la ESO es quiz el curso ms complejo de la enseanza obligatoria, no ya por el con- tenido de las materias, sino porque ests a las puertas del Bachillerato, lo que supone elegir el camino que vas a tomar, aparentemente, el resto de tu vida. Probablemente an no tengas muy claro de qu quieres trabajar, por lo que seguramente te de- cidas por un itinerario generalista, es decir, que te permita tener un gran abanico de posibilida- des de cara a la facultad. No obstante, si ya tienes ms que claro que a lo que aspiras es a hacer una ingeniera, te recomiendo que le eches un vistazo a la Tecnologa Industrial como materia optativa. No te voy a mentir, no es la tecnologa que has cursado anteriormente, de cortar madera y hacer casitas para pjaros, tiene mucho ms peso terico, especialmente en 2 de Bachillerato, y es por eso por lo que resulta tan til de cara a un grado tcnico. Llevars muchas cosas apren- didas y asimiladas; desde lgica digital a metalrgica, pasando por ciclos termodinmicos y multitud de cosas ms. No pienses que trato de asustarte, simplemente te hago ver las facilida- des que tendrs de cara a los aos siguientes. No obstante, no vas a pasarte todo el da cara a los libros, ya que, aproximadamente entre un tercio y la mitad de las horas de clase las pasars en el taller. Mi clase ha sido la segunda en cursar Tecnologa Industrial (I y II) en este centro, por lo que hemos hecho un poco de conejillos de indias. Sin embargo, hemos logrado disear y construir, en las horas de taller, un sistema de clasificacin de pals, que los discrimina segn la altura de los bultos que transportan. Una vez construido decidimos presentarlo al concurso PGI de la Univesitat Politcnica de Valncia, del que ahora es semifinalista. Por todo esto y por mucho ms, es por lo que creo que, si real- mente quieres vivir, literalmente, construyendo el maana, debes elegir esta magnfica asigna- tura." ALEJANDRO DESCO ( 2n BATX PIP ) 12. KARPE DIES 18 AMPA DE LIES MEMRIA DACTIVITATS DE LAMPA IES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA DE FOIOS 2013-2014 En primer lloc volem agrair el suport econmic de les 253 fa- mlies que formen part de lAssociaci. Grcies a les seues aportacions, enguany hem pogut finanar les segents activi- tats: Xocolatada de Nadal Edici daquest nmero de la Revista Karpe DIES Festes de graduaci de lalumnat dESO, PQPI i Batxillerat Agendes escolars per a les famlies que sn scies A ms a ms, al llarg del curs, ens hem ocupat de: Activitats ordinries de funcionament i de coordinaci de lAMPA, com ara lAssem- blea General Anual i les Reunions mensuals de la Junta Directiva Coordinaci amb lEquip Directiu de lIES Participaci en les reunions del Consell Escolar de Centre i en les Comissions que lintegren (Econmica, Convivncia, etc.) Participaci en les reunions del Consell Escolar Municipal de Foios. Mercadet de Llibres de Text. Participaci en les mobilitzacions per una Escola Pblica i de Qualitat. Volem recordar-vos que si teniu qualsevol problema, queixa o suggeriment, estem a la vos- tra disposici i us animem a participar en el dia a dia del centre de la millor manera que els pares i mares podem fer-ho, a travs de lAMPA. Sabem que no s un bon moment per a les famlies, per us demanem un esfor, tant econ- mic com de participaci per tal de reforar les associacions de mares i pares en benefici i defensa de leducaci pblica. Per acabar volem agrair la professionalitat de lEquip Directiu, del Claustre de Professors i del personal de serveis del centre i tamb la collaboraci dels Ajuntaments dAlbalat dels Sorells, Albuixech i Foios, que fan tot el possible perqu el centre continue endavant amb la important missi deducar els nostres fills i filles. 13. KARPE DIES 18 HAUREM DE SER DONES I VOLEM SER LLIURES Simone de Beauvoir Ana Saur 2n BAT PEV "Necesitan a un hombre para sentirse seguras y no se dan cuenta que lo nico que hay que temer es a los hombres" Isabel Allende, La Casa de los Espritus. Simone de Beauvoir ha estat per al feminisme una gran revoluci. Amb conviccions feminis- tes i existencialistes, el llibre El Segon Sexe ha aconseguit que la humanitat sadone que les Dones tamb podem arribar a ser. Aquesta idea darribar a ser s prpia de lexistencialisme i comporta la llibertat com nica facultat de lsser hum per poder elegir la manera de ser dun mateix; s per a que lautora parla no de ser dona sin darribar a ser-ho. Amb a, una persona escull, amb lli- bertat, qu vol ser. Fruit daquestes opinions, Simone de Beauvoir pensava que lhomose- xualitat no s res ro i que lavortament hauria dsser voluntari, perqu s un dret de les persones triar el seu futur des de la ms absoluta responsabilitat. En aquest sentit, Beauvoir introdueix un aspecte important que a tots ens agrada: volem ser lliures! Per quan tenim llibertat volem usar-la tota nosaltres i deixar que els altres no en tin- guen; doncs a s el que, segons Simone, fa que uns vulguen dominar sobre els altres. Aix va passar amb els esclaus, els jueus i tamb amb les dones. Noms que els esclaus es van alliberar i els jueus van reivindicar la seua dignitat, per les dones continuen oprimides. Ara b, la llibertat crea angoixa perqu sha de ser responsable dels actes dun mateix; si fas una cosa perqu vols fer-la, no pots dir que la culpa ha sigut dun altre sin noms teua. La gent associa aquesta angoixa amb no ser feli i lautora critica que la gent es conforma en el fet que la llibertat la tinguen el altres per tal de ser felios. Per a Beauvoir ser feli no s dependre daltres sin tindre la capacitat delegir els teus actes i aconseguir arribar a ser. Simone de Beauvoir escriu en el seu llibre que ella quan alg li diu que pensa el que pensa perqu s dona contesta que ella ho pensa perqu s aix, perqu s de veres, que no hi ha pensaments de dones i dhomes. Estic dacord amb Simone de Beauvoir que les dones no haurem de dependre de ning, haurem de lluitar per ser iguals als homes i per un mn amb dones emancipades i lliures del masclisme, haurem de clamar la nostra llibertat i la nos- tra manera de fer-nos. Haurem de ser DONES. Grcies per fer-me pensar que no sc una dona o un home, que sc un sser hum que viu al Mn! Per ella i per tot el que ha aconseguit per a les dones. Grcies Simone! 14. KARPE DIES 18 Lexcursi consistia a anar a vore la universitat i fer una activi- tat de mrqueting, el seu funcionament, les seues installa- cions, els seus programes dinici al mrqueting, etc. En arribar, el primer que vrem fer fou assistir a una benvin- guda amb power-point i lliurament de material orientatiu. Se- guidament vrem fer dos grups entre el nostre institut i els dos instituts ms que hi havia. Vrem fer un recorregut per totes les seues installacions i quan ja les havem vistes, ens portaren a dues aules i ens varen fer un altra exposici relacionada amb el mrqueting i ens plantejaren uns reptes a aconseguir. Per tant, vrem fer uns altres grups per a aconseguir-los. En el meu grup hagurem dinventar un projecte en el qual havem d idear: el disseny dun b, el seu preu, el pblic al qual va di- rigit ( target), el nom, els patrocinadors, la marca i leslgan. Tots els grups vrem fer un projecte, els vrem exposar davant de tots. En acabar baixrem a la cafeteria, que es troba en el soterrani i ens convidaren a un esmorzar dentrep de truita de crella, que estava bonssim! SUSANA BARBA DURO 1r BATXILLER PIP MARTA VICENT BRUIXOLA 1r BATXILLER PIP EXCURSIONS DECONOMIA ESIC: Universitat Business & Marketing 15. KARPE DIES 18 BANC DESPANYA: El dijous 20 de febrer els alumnes de 1er de Batxiller anrem a la sucursal del Banc dEs- panya que hi ha a Valncia. El primer que frem en arribar va ser parlar amb la directora del Banc dEspanya. Aquesta ens va explicar el funcionament que hi ha al banc i les seues funcions. Desprs de visitar les installacions, entrrem a una sala on un treballador ens va fer una xerrada, on ens explic ms profundament amb un power-point totes les funcions del Banc dEspanya. Per a prendre apunts ens donaren una llibreta, un bolgraf i un llapis. Quan Paco acab dexplicar-nos tot el que havem de saber, li vam fer algunes preguntes que ens interes- saven. Ens explic que les funcions del BE, com a membre del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) eren: definir i executar la poltica monetria, realitzar les opera- cions de canvi de divises, promoure el bon funcionament dels sistemes de pagaments i emetre els bitllets de curs legal. Les altres funcions que tenen com a banc central nacio- nal sn: posseir i gestionar les reserves de divises, promoure el bon funcionament i es- tabilitat del sistema financer, supervisar la solvncia, posar en circulaci la moneda metllica, elaborar i publicar les estadstiques, prestar els serveis de tresoreria del deute pblic i assessorar el govern . Aquesta excursi ens ha agradat molt perqu vrem aprendre moltes coses sobre el fun- cionament del sistema bancari que no coneixem. LUCIA GAVIL RAMN 1er BATXILLER PIP SARA MUOZ DIAZ 1er BATXILLER PEV Sis estudiants de segon de batxillerat d'Economia de l'Empresa de lIES Escultor en Francesc Badia de Foios van participar el darrer dissabte 12 dabril en la fase local de l'olimpada es- panyola d'economia. La final se celebrar en el Cam- pus de Melilla en la Facultad de Sociales de la Universidad de Granada a finals del mes de juny. Es va celebrar en la Facultat d'ADE de la Universitat Po- litcnica de Valncia (UPV). Un total de 210 estu- diants van realitzar ahir l'examen per a arribar a la fase estatal d'aquest concurs. Els 10 millors classi- ficats aconseguiran la matrcula gratuta en el primer curs d'universitat en les facultats d'Economia i ADE, de la Universitat de Valncia i la Universitat Politc- nica. Aquesta competici pretn estimular l'estudi de l'economia entre els jvens, premiar l'esfor i l'ex- cellncia. Les proves van consistir en tres tipus d'e- xercicis on els alumnes van demostrar els seus c o n e i x e - ments. 1er de BATXILLER LIES ESCULTOR EN FRANCESC BADIA A L'OLIMPADA ECO- NMICA 16. KARPE DIES 18 Le mercredi 2 Avril, est arrive, la classe de franais de 2BAC, Mme Claudia Bayo. Mme Bayo est une dame trs ge franaise qui est venue nous raconter son histoire et pourquoi elle est venue en Espagne. a a t trs intressant, et aussi un peu mys- trieux parce quon ne savait pas qui viendrait. (Alvaro) L'entretien a t magnifique parce que nous avons pratiqu le franais. Nous avons aim l'histoire de sa vie et elle a t trs gentille avec nous.(Arabea) Elle nous a aussi parl des faits de sa vie et des souvenirs de son enfance.(Gabriela) Elle nous a racont des anecdotes, par exemple que sa grand-mre vivait devant un chteau qui appartenait Jean de la Fontaine. (Rebeca) Lobjectif de lactivit a t connatre un peu plus les personnes ges dans notre so- cit et aussi les temps du pass sous une forme plus dynamique et proche. (Alvaro) Jai aim parce que je pense que les personnes ges ont beaucoup dhistoires int- ressantes transmettre et nous pouvons apprendre beaucoup deux parce quils ont vcu une autre poque avec des diffrences et un autre mode de vie. (Gabriela) Cest trs bien, parce que cest diffrent dautres activits quon fait pour pratiquer notre comprhension orale. (Rebeca) Il faut faire plus d'activits comme celle-ci!(Arabea) LLAA GGAAUULLIIBBRRIIEE La visite de Mme Bayo 17. KARPE DIES 18 LLAA GGAAUULLIIBBRRIIEE CONCOURS GASTRONOMIQUE Vendredi 16 mai, les lves de 4ESO de Fran- ais, nous sommes alls au lyce de la Pobla de Farnals pour participer au Concours de gas- tronomie francophone. Nous tions le JURY ! Nous avons dgust beaucoup de plats. Les lves de franais ont prpar les plats. Nous avons got et vot les plats .Il y avait des plats de: l Algrie, la Belgique, la France, le Luxem- bourg, le Maroc et la Suisse. Les camarades du Guillem dAlcal ont t trs trs gentils .Quand nous avons fini le Concours nous avons visit le lyce. Moi jai aim beaucoup le concours et le lyce ! Raja Saadaoui 4ESO La mer Je suis grande et profonde Pleine de couleurs et de vie l'intrieur Je peux tre tranquille et souriante Mais si je me mets en colre Je peux tre trs agite et dangereuse Les marins me connaissent et me craignent Je suis sale Je peux tre bleue, noire ou rouge, si tu prf- res Je suis la mer. Gabriela Deyanova La jeunesse La jeunesse n'a pas de valeur La jeunesse n'est pas dlicate comme des fleurs La jeunesse n'a pas beaucoup dannes ou dheures La jeunesse est lamour, faire avec le cur La jeunesse est de chercher, avant tout, le bonheur lvaro Gmez La paix. Si je pouvais faire de la magie Je finirais la guerre rapidement Les gens seraient heureux immdiatement Et tout le monde vivrait tranquillement Arabea Merhabaoui Largent Quand tu l'as et quand tu en as pas c'est le meilleur amant il ne demande rien, l'argent. Rebeca Piquer 18. KARPE DIES 18 DEPARTAMENT DINFORMTICA Imagina! El retoc fotogrfic ja forma part de la cultura general contempornia; si ms no, tothom nha sentit parlar. Coincidint amb la jornada contra la utilitzaci dels xiquets com a soldats, la- lumnat en aquesta prctica empra diverses ferramentes per modificar una imatge real i conver- tir-la en una imatge ideal imaginria. Treball realitzat per un alumne de 1r de batxillerat. Disseny grfic amb programes dimatges de mapa de bits. Troba les diferncies! Tot i que no s observable a la imatge final, cada diferncia entre els dos dibui- xos se situa en una capa diferent de tal manera que quan soculta una capa la diferncia es fa evident. Treballs realitzats per lalumnat de 1r de batxillerat. Disseny amb programes de dibuix vectorial. Prc- tica de capes. 19. EL FUTUR DE LIES Durant el mes de maig ens visitaren els futurs alumnes de 1r dESO provinents de les escoles de Primria que cursen enguany 6. BENVINGUDES I BENVINGUTS!! CEIP REI EN JAUME ( FOIOS ) CEIP MARE DE DU DEL PATROCINI ( FOIOS ) CEIP EL CASTELL ( ALBALAT DELS SORELLS ) CEIP TOMS ALBERT ( ALBUIXECH ) 20. BONES VACANCES