La ONCE és una Corporació sense ànim de lucre que té l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb discapacitat visual que hi ha a tota Espanya.

Disc

apac

itat

Visua

l

CONCEPTE DE CEGUERA O DEFICIÈNCIA VISUAL«Quan parlem en general de ceguera o de deficiència visual ens estem referint a condicions caracteritzades per una limitació total o molt seria de la funció visual.

Més específicament, parlem de persones amb CEGUERA per referir-nos a aquelles persones que no veuen absolutament res o tan sols una lleugera percepció de la llum (poden ser capaces de distingir entre llum i obscuritat, però no la forma dels objectes).

Per altre banda, quan parlem de persones amb DEFICIÈNCIA VISUAL ens referim a aquelles persones que amb la major correcció possible podrien veure o distingir, tot i que amb gran dificultat, alguns objectes a una distancia molt curta. En la millor de les condicions, algunes d'elles poden llegir lletra impresa quan aquesta es de suficient mesura i claredat, però generalment, de forma més lenta, amb un considerable esforç i fent ús d'ajudes especials.

En altres circumstàncies, és la capacitat per identificar els objectes situats al seu davant (pèrdua de la visió central) o, per contra, per detectar-los quan es troben a un costat, damunt o davall dels ulls (pèrdua de visió perifèrica), la que es veu afectada en aquestes persones.

Per tant, les persones amb DEFICIÈNCIA VISUAL, a diferència d'aquelles amb CEGUERA, conserven encara restes de visió útil per la seva vida diària (desplaçament, feines domèstiques, lectura, etc.)» (http://www.once.es/new)

Montse Carné MiquelCarol García Gallego

Maria Truyol JanerMercè Rodríguez Uris

Trastorns de Desenvolupament

Jaume Mascaró

ETIOLOGIA:Principals afeccions que són causa de les pèrdues i les anomalies de les funcions visuals, i també de les diferents repercussions que poden tenir en la conducta:

✦ Albinisme: Iris translúcid per disminució o absència de pigmentació. Absència congènita parcial o total del pigment d'iris i retina. ✦ Anirídia: Absència parcial i/o total de l'iris, congènita o adquirida.✦ Coloboma: Un tros de l'iris és defectuós, generalment a la part inferior.✦ Cataractes congènites: Opacitat congènita del cristal·lí.✦ Retinopatia del prematur: Desenvolupament anormal del vasos sanguinis a la retina. Comença als primers dies de vida, progressa ràpidament i pot ocasionar la ceguesa total en qüestió de setmanes.✦ Atròfia del nervi òptic: Degeneració de les fibres òptiques.✦ Glaucoma: Augment de la pressió intraocular per una anomalia en el flux de sortida de l'humor aquós, o en la seva formació, que produeix defecte de camp visual.✦ Nistagme: Oscil·lació curta, ràpida i involuntària del globus ocular que porta a una visió imperfecta. Generalment va associat a altres anomalies.✦ Miopia: Anomalia de refracció que produeix una visió imperfecta a distància.✦ Retinosi pigmentària: mutació genètica dins les cèl·lules de la retina. Implica una pèrdua de la visió nocturna i del camp visual perifèric.✦ Retinoblastoma: Tumor cancerós intraocular.

CLASSIFICACIÓDISCAPACITAT VISUALDISCAPACITAT VISUAL DEFINICIÓ1 CARACTERÍSTIQUES EDUCATIVES2

CEGUERA

TOTAL Absència total de visió o simplement percepció lluminosa.Absència total de visió o simplement percepció lluminosa.

CEGUERAPARCIAL

Ceguesa amb una resta visual que permet l'orientació a la llum i la percepció de masses, cosa que facilita molt el desplaçament i l'aprehensió del món extern.

Dificultat per a realitzar tasques visuals gruixudes. Impossibilitat per fer tasques que requereixin visió de detall.

BAIXA VISIÓ

SEVERA

La resta visual permet definir volums i percebre colors. La visió de prop pot ser útil per a la lectoescriptura amb tinta, la lectura de grans titulars, etc. Tanmateix, la seva visió no permet en la seva escolarització una lectoescriptura només en tinta.

Possibilitat de realitzar tasques visuals amb inexactitud, requerint l'adequació del temps, ajudes i modificacions.

BAIXA VISIÓ

MODERADA

La visió de prop permet la lectoescriptura amb tinta, amb diferents ajudes pedagògiques i/o òptiques, durant l'escolarització. Sovint s'observa que nens amb baixa visió severa funcionen millor que altres amb un camp o agudesa visual superior.

Possibilitat de realitzar tasques visuals amb la utilització d'ajudes especials i il·luminació adequada similars a les que realitzen els subjectes de visió normal.

1. Herren i Guillemet (1982): “Intervenció psicopedagògica en els trastorns del desenvolupament” Climent, G. 2.Barraga (1992) i Colenbrander (1977): “Niños y niñas con baja visión. Recomendaciones para la familia y la escuela” Bueno, M. et al.

CLASSIFICACIÓ

ÀREA MOTRIUÀREA MOTRIU

DIFICULTAT NECESSITAT

✦! Deficiències en l 'organització de l'esquema corporal.

✦ Anomalies en la marxa.✦ Deficient equilibri i coordinació dinàmica

general.✦ Alteracions de la postura i del to

muscular.✦ Desorientació espaial.✦ Dificultats en la lateralitat.✦ Absència de gests en la conversació.✦ Habilitat manual pobre

- APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA PERSONAL

- APRENDRE A ORIENTAR-SE I DESPLAÇAR-SE EN L'ESPAI

MANIFESTACIONS CONDUCTUALS I NECESSITATS EDUCATIVES QUE COMPORTA LA CEGUERA I LA BAIXA VISIÓ:Aspectes a tenir en compte pels professors i els familiars:

✦ L’organisme posseeix altres vies sensorials que ben estimulades poden compensar la pèrdua de visió.

✦ El desenvolupament és únic. Cal conèixer les etapes de desenvolupament, ja que facilita la comprensió de les dificultats d’aprenentatge dels infants amb ceguera.✦ Cal conèixer les característiques de les malalties visuals (l’origen, el pronòstic i la seva evolució) i si hi ha alteracions. ✦ LLENGUATGE com a eina fonamental d’informació, ja que és un element integrador en les percepcions tàctils, auditives, olfactives i gustatives. També afavoreix la memòria auditiva. ✦ Alt desenvolupament del sentit tàctil que augmenta quan el petit interactua amb altres canals sensorials.

✦ Percepció HÀPTICA (tacte actiu, no accidental): combinació del tacte i el moviment que ens dóna més informació sobre les coses.

Tot i que no existeixen unes manifestacions comportamentals uniformement presents en tots els infants amb discapacitat visual, amb freqüència es donen alguns comportaments que tenen l'origen en la deficiència en sí i en la valoració social de la pròpia deficiència.

Hem de tenir com a referència l ' e s ca la de desenvo lupament d'infants cecs de 0 a 2 anys de LEONHARDT (1992). Consta de 173 í t e m s , c o r r e s p o n e n t s a l desenvolupament postural, auditiu, comunicatiu, tàctil, cognitiu i de l'autonomia personal. L'objectiu principal d'aquesta escala, és oferir p u n t s d e r e f e r è n c i a c l a r s i diferenciats per al desenvolupament de les persones cegues. La finalitat d'aquesta escala no és comparar amb un infant amb visió “normal”, sinó entendre que aquests infants tenen un desenvolupament diferent.

ÀREA SOCIOEMOCIONAL ÀREA SOCIOEMOCIONAL

DIFICULTAT NECESSITAT

✦! Passivitat.✦! Deficient imatge personal.✦ Dificultats per a la interacció

interpersonal.✦ Dependència afectiva.✦ Tendència a l'aïllament.✦ Presència de sentiments d'inferioritat.

- APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA PERSONAL

- CONÈIXER I ASSUMIR LA SEVA SITUACIÓ VISUAL

- NECESSITAT D'ADQUIRIR UNA BONA AUTO-IMATGE- NECESSITAT D'EXPRESSIÓ DE LES SEVES INSEGURETATS I PORS ESPECÍFIQUESDE SENTIR-SE ACCEPTAT PELS SEUS IGUALS

ÀREA COGNITIVAÀREA COGNITIVA

DIFICULTAT NECESSITAT

✦! Dificultat per a rebre informació completa del medi. Percepció analítica.

✦ Dificultat en el aprenentatge per imitació: joc simbòlic, llenguatge.

✦ Certa lentitud en els processos d'adquisició dels aprenentatges

- APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA PERSONAL

- ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL

- RESPECTE AL SEU RITME D’APRENENTATGE

- ADQUIRIR UN SISTEMA ALTERNATIU DE LECTOESCRIPTURA

- ENTRENAMENT VISUAL (per infants amb baixa visió)

- REBRE UN LLENGUATGE EXPLICATIU- COMPRENDRE SITUACIONS SOCIALS I ROLS MITJANÇANT EL JOC SIMBÒLIC

APRENDRE HÀBITS D'AUTONOMIA PERSONAL:Necessitat d'aprendre hàbits d'autonomia personal: en la relació amb els altres; en els hàbits diaris (higiene personal, menjar, anar al vàter...); en fer trajectes sols en un espai tancat i conegut (per exemple a l'aula)...

ÀREA MOTRIU:

APRENDRE A ORIENTAR-SE I DESPLAÇAR-SE EN L'ESPAI:

Tenen dificultat per formar-se una imatge mental de l'espai que els rodeja, i per tant de detectar els obstacles que puguin interferir en els seus desplaçaments autònomament.

✦ ORIENTACIÓ és la capacitat d’emprar els sentits per establir la posició d‘un mateix i la seva relació amb l’entorn.

✦ MOBILITAT és la capacitat per desplaçar-se depenent de la orientació i del domini de la capacitat física que intervé en la locomoció.

ÀREA SOCIOEMOCIONAL:

NECESSITAT DE CONÈIXER I ASSUMIR LA SEVA SITUACIÓ VISUAL: Cal que conegui les seves limitacions visuals i les repercussions que implica per poder assumir la seva situació i formar-se una auto-imatge adequada a la seva realitat. Concretament en els alumnes amb baixa visió, la presència de les restes visuals fa que es sentin més perduts, ja que no s'identifiquen ni en el món dels cecs ni en el dels que hi veuen, fet pel qual de vegades refusen a rebre ajuda i programes educatius que compensarien les necessitats educatives que presenten.

NECESSITAT D'ADQUIRIR UNA BONA AUTO-IMATGE: És molt important afavorir una bona auto-imatge en l'alumne cec o amb baixa visió, verbalitzant i valorant, sempre que sigui possible, tots els progressos que se li observin. També cal que l'infant senti que els adults (pares, mestres...) creuen en ell i, per tant, cal que li exigeixin segons les seves possibilitats. Cal reforçar-li els èxits i minimitzar els fracassos.

NECESSITAT D'EXPRESSIÓ DE LES SEVES INSEGURETATS I PORS ESPECÍFIQUES: Rebre estímuls constantment, moltes vegades desconeguts, crea ansietat a causa de la seva situació d'indefensió, de dependència dels altres, o basada en concepcions equivocades de la realitat. Aquesta ansietat pot desencadenar en ràbia, agressivitat, frustració, soledat... Sensacions que és convenient que siguin expressades.

NECESSITAT DE SENTIR-SE ACCEPTAT PELS SEUS IGUALS: Necessitat d'una resposta empàtica per part dels seus companys: Quan un nen que té una dificultat personal i única és capaç de compartir-la amb els seus iguals, esdevé uns situació tranquil·litzant i relaxant.

ÀREA COGNITIVA:

L'ESTIMULACIÓ MULTISENSORIAL: Els infants necessiten completar la informació visual a través d'altres canals i per sí mateixos, les característiques no visuals dels objectes i de l'entorn (forma, textura, mida, volum, color, olor,...). L'estimulació multisensorial ha de ser espontània, però també intencionada, aquesta darrera ha d'estar precedida pel PRINCIPI INTEGRADOR, és a dir, que en totes les activitats s'ha de potenciar l'ús de diferents modalitats sensorials simultàniament:

✦ ESTIMULACIÓ TÀCTIL: L’infant cec necessita un entorn estable, amb objectes variats però coneguts, que sempre estiguin al mateix lloc per afavorir la seva manipulació i exploració tàctil. Cal anar afegint objectes diferents i nous a l’entorn que han de combinar textura, forma i so. D’aquesta manera afavorim l’estimulació multi-sensorial. Si pot ser que tenguin també diferent temperatura, olor i gust.

✦ ESTIMULACIÓ AUDITIVA: És el sentit que més es desenvolupa, ja que és una via fonamental per adquirir informació (també el tacte). Aprendre a atendre, identificar, discriminar i localitzar sons, detectar obstacles per millorar la qualitat dels processos perceptius.

✦ ESTIMULACIÓ DEL SENTIT DEL GUST I L’OLFACTE: L’olfacte i el gust aporten informació significativa per l’infant cec sobre les persones, objectes i llocs. Afavoreix l’anticipació del coneixement del lloc o d’una persona que s’apropa.

RESPECTE AL SEU RITME D'APRENENTATGE: Necessitat de que es respecti el seu ritme d'aprenentatge ja que és més lent donat el CARÀCTER ANALÍTIC de l'exploració tàctil. En els casos d'escassa agudesa visual, o de reducció del camp de visió, tenen una percepció visual dels objectes per parts (percepció analítica de la realitat).

El fillet cec allarga l’estadi imitatiu.

ADQUIRIR UN SISTEMA ALTERNATIU DE LECTOESCRIPTURA, sempre hi quan hagi adquirit els prerequisits sensorials:

✦ CEGUERA: el braille.

✦ BAIXA VISIÓ: altres recursos, materials i estratègies.

L'ENTRENAMENT VISUAL: Cal fomentar- lis, mitjançant un treball metòdic d'estimulació visual, les funcions visuals d'alerta davant un estímul, de fixació i de seguiment ja que aquestes funcions tenen com a objectiu integrar i estructurar el pensament com un tot.

REBRE UN LLENGUATGE EXPLICATIU: El llenguatge és bàsic per a la formació de conceptes si esquemes per a la representació mental del món. És, a més, un mitjà de relació amb els altres, una manera de tenir control sobre els objectes i les situacions que estan fora de l’abast del cec. L’educador ha de conèixer les peculiaritats més significatives del fillet cec.

Cal emprar un llenguatge explicatiu per donar-lis a conèixer noves situacions, objectes i persones i també per donar significat a les paraules. L’infant cec ha d’adquirir un llenguatge basat en la discriminació auditiva, en la identificació, la comprensió i la manipulació d’objectes. Se li ha de proporcionar un ambient ric en sons estimulants i plens de significat.

COMPRENDRE SITUACIONS SOCIALS I ROLS MITJANÇANT EL JOC SIMBÒLIC: El desenvolupament del joc simbòlic es decisiu, ja que gràcies a ell tots els infants aprenen a comprendre situacions socials i rols. El joc posa en funcionament tots els sentits. L’infant cec necessitarà a l’adult per fer joc simbòlic al principi i poc a poc se l’ha de deixar jugar amb altres o sol.

INTERVENCIÓ EDUCATIVA:

La intervenció específica del mestre i de l'escola, haurà de tenir dos grans blocs:

✦! La preparació de la persona amb deficiència visual per a l'adequat desenvolupament en el medi social i ambiental immediat, i,

✦ L'adequació de l'entorn a les seves característiques en resposta conseqüent a les seves necessitats educatives especials.

Abans d’abordar l’ensenyança cal fer una avaluació per determinar les capacitats que es posseeixen. Fer un observació en un entorn natural i veure si la persona cega és capaç de realitzar tasques amb seguretat, tranquil·litat, independència, confiança....

Per tant, la resposta educativa ha de ser abordada des d'una perspectiva multi -disciplinar i ha d'incloure, entre altres actuacions:

✦ La detecció el més primerencament possible del trastorn;

✦ La valoració del grau de desenvolupament de les seves capacitats i NEE;

✦La proposta d'escolarització el més acord possible amb les seves necessitats especials;

✦ L'adaptació del currículum en funció de les necessitats educatives, de les competències curriculars i l'estil d'aprenentatge que presentin els alumnes;

✦ La determinació dels suports i recursos ordinaris i especialitzats que seran necessaris.

El conjunt de mesures educatives ha de proporcionar la resposta més adequada a les seves necessitats personals, socials i familiars, per aconseguir el major nivell de desenvolupament possible de les seves potencialitats.

Les persones encarregades de l'educació dels infants cecs han de conèixer les característiques més importants del seu desenvolupament. També han de conèixer l'aprenentatge dels infants amb deficiències visuals severes. Només d'aquesta manera podran adaptar les seves accions educatives a les peculiaritats de l'infant. Aquestes accions han de cercar objectius d'adaptació en allò acadèmic i curricular, però sobretot en allò personal i social, com elements propis del seu desenvolupament.

ESCOLA INCLUSIVA

ADAPTACIONS DELS ELEMENTS D’ACCÉS AL CURRÍCULUM

De manera gradual s’incidirà en el recorregut dins l’aula, en els desplaçaments a les diferents dependències del centre. Cal informar-lo dels possibles obstacles que pugui trobar-se pel camí. L’exploració sistemàtica de llocs requereix començar pel perímetre de cada habitació per a què sàpiga com estan col·locats el mobiliari i donar-li a conèixer els trajectes quotidians.

RECURSOS MATERIALS:

MITJANS NO ÒPTICS: tècniques, estratègies o instruments que no requereixen l'ús de lents o mitjans òptics, i que pensem que poden estar a l'abast directe de la intervenció del tutor.✦ Aproximació del material: recurs afectiu i natural d'augmentar l'eficàcia visual, apropar-se a l'objecte.

Però hem d'estar alerta amb la fatiga de la posició (alguns infants s'aferren literalment a l'objecte, paper,...), falta de lluminositat provocada per la pròpia ombra,...; això fa que aquest recurs tingui les seves limitacions.✦ Il·luminació: ens referim a la qualitat de la llum. Amb això hem de tenir e compte el següents aspectes, entre d'altres: el temps d'adaptació de la llum a la obscuritat i viceversa, la distància i la quantitat de llum, els contrastos de colors, la informació suplementària més enllà de la visual (multisensorial), si l'element és fixe o mòbil, la seva mida, la presència o absència de distraccions,... ✦ El contrast: és la diferència d'il·luminació de dos objectes que estan junts. Un bon contrast pot augmentar la lluminositat d'un objecte entre un 15% i un 20%. La diferència de contrasts entre dos objectes igualment il·luminats, ve donada pels colors d'aquests. Formes d'augmentar els contrastos:

Les parelles de colors que donaran millor contrasts són: blanc-negra i groc-negra. Per tant, utilitzar retoladors negres en lloc de bolígrafs blaus, llapis tous (nº 0 ó 1).

Així doncs a l'aula s'ha de tenir en compte:✦ La quantitat i qualitat de la llum;✦ La taula de treball ha de tenir un acabat mate, per evitar els enlluernaments;✦ La llum ha de centrar-se en l'objecte, per darrera o lateralment.✦ Les necessitats d'il·luminació ha d'estar en concordança amb les característiques de la persona i de l'activitat del moment.✦ Comptar que la millor opció és que l'infant es col·loqui al costat de llum natural, com una finestra.!✦ Utilització de quaderns especialment pautats.✦Tenir en compte: el tipus de lletra, que sigui clara; el gruix del traç; l'amplitud dels marges; l'espaiament entre lletres, paraules i línies,...

✦ El macrotipus: Són diferents mètodes d'augment de l'objecte, el text,... per afavorir l'eficàcia visual de l'infant. Vindria a ser una ampliació manuscrita (feta a mà per la mestra), o una ampliació projectiva i electrònica (a través de projectors, retroprojectors, ampliació de fotocopies,...), i ampliació mecànica (a partir de màquines d'escriure de caràcters ampliats).

Amb aquest recurs s'ha de tenir en compte la relació entre el tamany òptic de la lletra o dibuix i l'eficàcia i qualitat de l'augment de la imatge.

✦ Tipus de grafia: A l'hora d'escollir un text, frase, paraula o lletra, hem de tenir en compte: la claredat del tipus de lletra, evitant adorns, lletres molt juntes, traços borrosos,...; l'ús de les majúscules, és més difícil llegir majúscules que les minúscules; cos de la lletra, que sigui equilibrat, ja que més tamany no significa millor facilitat lectora; els espais; tipus de paper, utilitzar paper mate i opac per millorar el contrast, evitar enlluernaments i que no es vegi el que hi ha al revers del full.

✦ Relleu: Materials amb relleu tàctil.

✦ MITJANS ÒPTICS: Lents convexes, sistemes telescòpics i electrònics, creiem que no estan a l'abast directe de la intervenció del tutor, per tant només els anomenem.

PAUTES GENERALS PER UN BON FUNCIONAMENT DE LES HABILITATS PER LA VIDA DIÀRIA:

✦ Tot ha de tenir un lloc concret i determinat, sobretot les coses de l'infant i serà el mateix alumne qui les ordeni.Si es canvien coses de lloc cal avisar a l'infant.

✦ S’intentarà evitar interferir en el pas (maletes al terra, llibres, cables...)

✦ Emprar senyals o marques personals per a identificar les seves coses personals.

✦ Les portes d’accés o estaran obertes o bé tancades

✦ L’infant amb discapacitat visual sempre ha d’estar situat en un lloc proper a l'adult.

INTERVENCIÓ ESPECÍFICA DEL MESTRE

✦ Adoptar una actitud positiva, ajudant als altres alumnes a comprendre i a acceptar al company amb problemes visuals com a integrant del grup amb els mateixos drets i deures, fent-lo partícip en les activitats escolars i extra-escolars, «per aconseguir que el discapacitat visual esdevingui una persona adulta autònoma es necessi ta un entorn educatiu normalitzador que, tot respectant la seva diferència, li ofereixi la possibilitat de desenvolupar-se en els aspectes emocional, social i cultural». LEONHARDT GALLEGO, M. et al (2001) “ In ter venció ps icopedagògica en els t ras torns del desenvolupament: DISCAPACITAT VISUAL” Fundació per a la UOC.

✦ El professorat necessitarà conèixer com aprèn, com es comunica i com resol situacions l’infant cec. Ser molt sistemàtic e n l a r e a l i t z a c i ó d’activitats. És necessari adver t ir prèviament a l’alumnat cec sobre els esdeveniments i els llocs que encara no coneix.

✦ Fac i l i t a r e l màx im d’informació possible a l’infant i es procurarà xerrar amb plena llibertat de qualsevol aspecte que un company vident plantegi sobre la ceguera, sempre i quan la situació ho requereixi (sense tabús). S’ha d’avisar amb anterioritat a tots els companys de classe que l’infant nou és cec i les limitacions que té i amb què poden ajudar-lo.

✦ Evitar un proteccionisme excessiu. Cal mostrar-li a què demani informació quan no entén alguna cosa o vol saber cosa. Estimular a l’alumnat amb ceguera per a que adquireixi independència i responsabilitat en la realització de les tasques de l’aula, fomentant els hàbits de treball i l’ordre.

✦ El mestre/a ha de considerar les diferències bàsiques en la forma de percebre el món dels objectes i per tant, evitarà centrar la percepció en els aspectes purament visuals (powerpoints, museus, quadres). Si és així ha de donar tot tipus d’informació a l’infant cec.

✦ Sempre es farà ús d’un llenguatge descriptiu. El llenguatge és fonamental i han de donar explicacions del que passi de forma concreta i senzilla. Paraules com “allà”, “allò”, “aquí”... han de ser substituïts per indicadors verbals de tipus “a la teva dreta”, “davant teu”. També es procurarà que manipuli els objectes i materials que intervenguin en l'explicació. És precís posar al seu abast el món real.

ADAPTACIONS DELS ELEMENTS

BÀSICS DEL CURRÍCULUM

Compe tènc ia més a adquirir per als infants amb discapacitat visual:

INTERVENCIÓ MOBILITAT I ORIENTACIÓ: L’orientació i la mobilitat és una àrea específica del currículum per aquests infants: una mena de rehabilitació per desenvolupar-se de manera autònoma en func ió de les seves motivacions personals, professionals o socials. A a q u e s t e s d u e s capacitats s’hi arriba a través de la competència f í s i c a , d e t e c c i ó d’obstacles, capacitat e spa i a l pe r f o r ma r mapes cognitius i sentit comú.

L ' e q u i p d e s u p o r t orientarà al mestre a fer l e s a d a p t a c i o n s curriculars específiques (individuals) per a cada infant.

✦ Estimulació MULTISENSORIAL.

✦ Les noves tecnologies afavoreixen tant el ritme dels aprenentatges de l'alumne cec o amb B.V., com la seva inclusió a l'aula ordinària. Tasca a compartir amb l'especialista, si escau.

Coordinació tècnic - docent:

✦ Ant ic ipar - se a les d ificu l ta ts i/o desfasament de conceptes i procediments de l'etapa educativa.

✦ Realitzar les adaptacions d'accés al currículum (no significatives): modificacions, provisió de recursos materials, espacials i de comunicació dirigits a l'alumnat amb discapacitat visual.

✦ Realitzar adaptacions dels elements bàsics del currículum, tant significatives com no significatives.

✦ Efectuar l'orientació personal de l'alumnat de baixa visió: facilitar-li el procés de maduració, contribuir en la millora de l'autoestima,...

FAMÍLIA

La presència en la família d'un fill amb ceguera o discapacitat visual provoca un desajustament emocional greu i sorgeixen una sèrie de necessitats:

✦ Necessitat d'informació.

✦ Implicacions i repercussions.

✦ Necessitat de formació sobre com atendre al seu fill.

✦ Necessitat de recolzament social.

✦ Necessitat d'ajustament emocional.

A més, cal tenir present que el desenvolupament del VINCLE DE L'AFERRAMENT entre mare-infant és una necessitat primària. Per tant, la mare ha de saber que els canals de comunicació s'establiran amb l'oïda del nadó. També el somriure serà menys freqüent, però no per refusament sinó perquè té un component visual, fet pel qual s'haurà d'estimular molt més al nadó. Tots els nens incorporen les actituds dels seus pares, però els nens amb ceguera congènita especialment.

Les mans del nadó seran fonamentals per la seva expressivitat ja que està disminuïda en el rostre. Les mans del adults també juguen un paper vital, tan a través del joc i les carícies (sentit hàptic), com d'apropament del nadó al món exterior.

La família propera són des del principi l'únic model al seu abast. Si els seus pares li permeten explorar l'entorn, experimentar, si estimulen les seves habilitats i l'ajuden a enfrontar-se a la seva realitat, limitacions, capacitats... el nen es crearà un bon autoconcepte del món exterior i d'ell mateix. Pel contrari, molts pares per l'instint de protecció cap al seu fill, poden frenar o

retardar l'autonomia. La por que el petit pugui fer-se mal els impulsa limitar les seves activitats i desplaçaments. S'ha d'orientar els pares perquè poc a poc animin i afavoreixin l'autonomia del seu fill.

ALGUNS SUGGERIMENTS O COMPETÈNCIES A TENIR EN COMPTE PER LES FAMÍLIES:

✦ Evitar conductes de refusament i/o sobreprotecció i reforçar els seus èxits personals.

✦ Procurar-li un medi físic còmode en el que pugui satisfer les seves necessitats desenvolupar les seves capacitats i el seu sentiment d’independència i responsabilitat.

✦ Proporcionar-li els medis específics necessaris

✦ Fomentar la seva autonomia personal.

✦ Cooperar i compartir informació, sentiments, actituds,... amb els professionals de l'educació, amb els equips socials, mèdics, etc... per tal d'afavorir el procés educatiu.

✦ Animar-lo a què empri la resta visual (dels que tenen baixa visió).

✦ Participar en les activitats programades, dins i fora del centre educatiu, per promoure la comprensió de la ceguera i la seva acceptació.

✦ Propiciar un major contacte amb el seu entorn socio-natural.

✦ Tenir un nivell d'exigències d'acord a la seva edat i a les seves possibilitats reals.♣

Bibliografia:BUENO MARTÍN, M., etal. (1999): “Niños y niñas con baja visión.

Recomendaciones para la familia y la escuela” Ed. Aljibe.

BUENO MARTÍN, M., et al. (2000); “Niños y niñas con ceguera. Recomendaciones para la familia y la escuela” Ed.Aljibe.

LEONHARDT GALLEGO,M., et al (2001)“Intervenciópsicopedagògica en elstrastorns del

desenvolupament: DISCAPACITAT VISUAL”Fundació per a la UOC.LUQUE, D. i ROMERO, J.F. (2002). Trastornos del desarrollo y adaptación curricular. Málaga. Aljibe

WEBGRAFIA

Guía para la Atención Educativa al

Alumnado con Discapacidad Visual.

Consejer ía de Educación. Junta de

Andalucía.http://www.juntadeandalucia.es/

a v e r r o e s / h t m l / a d j u n t o s /

2 0 0 8 / 0 5 / 2 1 / 0 0 0 5 / a d j u n t o s /

guiaatencioneducativaalumnadodiscapvisual.

pdf

Intervención educativa en el alumnado con

discapacidad visual.EOEP Murcia http://

ftp.cprcieza.net/pdf/UNIDAD14.pdf

Manual de atención al alumnado con

necesidades específicas de apoyo educativo

der ivadas de discapacidad visual y

s o r d o c e g u e r a h t t p : / /

www.juntadeandalucia.es/educacion/

p o r t a l / c o m / b i n / C o n t e n i d o s / P S E /

o r i e n t a c i o n y a t e n c i o n d i v e r s i d a d /

e d u c a c i o n e s p e c i a l /

Manualdeatenc ionala lumnadoNEAE/

1278666001766_08.pdf

La acogida de los alumnos con discapacidad

visual en los centros educativos http://

w w w . e d u c a 2 . m a d r i d . o r g / c /

d o c u m e n t _ l i b r a r y / g e t _ f i l e ?

p_l_id=156352&folderId=156391&name=D

LFE-3868.pdf