Definir El Problema
-
Upload
nuria-capdevila-rivera -
Category
Documents
-
view
5 -
download
0
description
Transcript of Definir El Problema
![Page 1: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/1.jpg)
1
DEFINIR EL PROBLEMA
La definició del problema a partir del qual desenvolupareu la vostra App és una part molt
important del vostre projecte. És necessari que invertiu temps i treball en grup per a decidir i
definir correctament les vostres propostes sobre els problemes de partida. Una bona
descripció i acotació del problema fa més senzill i efectiu trobar-ne la solució. De fet, si no
teniu clar quin és el problema, tampoc podeu tenir clar quina és la seva solució.
En aquest document trobareu informació sobre els aspectes bàsics i necessaris per a poder
definir un problema de forma eficaç i complerta. Llegiu el document amb atenció i apliqueu els
nous coneixements adquirits per a la definició dels problemes de partida per al disseny de la
vostra App.
Per a què serveixen les Apps?
En resum, una App busca realitzar alguna tasca.
Una tasca és allò que algú necessita fer.
La gent utilitza productes per realitzar tasques (p. ex. els treballadors d’una oficina
poden fer servir el Microsoft Word per escriure documents).
Si sabeu quina és la tasca que algú necessita fer, llavors ja podreu començar a
entendre quins resultats són importants per a aquella persona i fins a quin punt està
contenta amb les solucions actuals.
Un cop entengueu els resultats amb els que els clients no estan satisfets, podreu
detectar les oportunitats.
Detectar les oportunitats és la clau per crear aplicacions reeixides.
Com identificar les històries sobre els problemes
Normalment totes les Apps resolen algun tipus de problema. El curs comença buscant que
reflexioneu sobre els problemes que creieu que es podrien resoldre amb solucions mòbils.
Treballant per equips aportareu un munt d’idees, no per tal de crear una aplicació que causarà
furor, sinó per esbrinar els problemes que hi ha rere aquestes aplicacions.
El context
Els problemes que identificareu afecten a un grup determinat de persones que es troba en una
situació concreta; quan parlem de “context” ens referim a aquestes situacions. Durant el
![Page 2: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/2.jpg)
2
projecte parlarem molt sobre la idea de “context”, que té un parell de significats que caldrà
que tingueu presents:
El context ens ajuda a entendre millor una persona, un lloc, una cosa o una situació
aportant-hi informació. Per exemple, dir que ets al final de les rambles de Barcelona
utilitzant el teu telèfon per esbrinar més coses sobre la història del monument de
Cristóbal Colon és un exemple sobre com aportar un context.
El context és la manera, el medi o l’entorn en el qual realitzem la tasca. Per exemple,
utilitzar el telèfon per donar les indicacions al conductor sobre com arribar a un
casament al que arribem tard!
A mesura que comenceu a millorar les vostres idees, es farà més evident quin és el context.
Hi ha tres grans tipus de context que hauríeu de conèixer:
Tipus de context Descripció
Context d’ubicació On està situat físicament l’usuari quan es troba amb el problema
Context de mitjans Com l’usuari resol en l’actualitat el problema i quins documents o
tecnologies li ho possibiliten.
Context anímic Quin és l’estat d’ànim de l’usuari (p. ex. el problema passa quan
l’usuari està estressat mentre va camí de l’escola o mentre està relaxat
amb els amics?)
![Page 3: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/3.jpg)
3
1. Definir el problema
Durant aquesta primera etapa del projecte, quan es fa referència a la “definició del problema”
heu d’entendre que es tracta de contextualitzar-lo, és a dir, tenir en compte els aspectes que
són propis i únics del problema que plantegeu (situació, persones a que afecta, moment en
que es dóna...)
Per què és tan important definir el problema?
“El problema és... saber quin és el problema.” Albert Einstein
La definició del problema serà l’aspecte cabdal de tots els vostres esforços per resoldre un
problema... Sovint passa que, tan bon punt encarem un problema, tenim tantes ganes de
passar a les solucions que deixem de dedicar temps a polir-lo. El què la majoria de nosaltres no
veiem (i que potser era al què feia referència Einstein) és que la qualitat de les solucions que
trobem serà directament proporcional a la qualitat de la descripció del problema que mirem
de resoldre; no només disposarem de més solucions i de més qualitat, sinó que les
aconseguirem molt més fàcilment. Mirar-se les coses des d’angles i perspectives diferents per
tal de definir clarament un problema és una habilitat que es pot aprendre i desenvolupar.
Proposta inicial de problemes
El plantejament inicial de possibles problemes ha de nodrir-se de les idees de tots els membres
del vostre grup. Dos caps pensen més que un...i cinc caps molt més. Aprofitar les idees de tots
els membres del grup i posar-les en comú per a posteriorment fer-ne la tria final és el primer
pas per a definir el vostre problema.
No hi ha normes sobre la manera de trobar una bona idea, però us indiquem un parell de
maneres que en ocasions anteriors han estat útils per als equips:
1. Veure què us interessa
2. Observar la vostra rutina diària, o les rutines de les persones que coneixeu bé.
El vostre equip pot fer sessions de pluja d’idees o de brainwriting (pluja d’idees per escrit,
també anomenat “ escriptura creativa ”) per ajudar-vos a aconseguir-ho. Com es fa això?
![Page 4: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/4.jpg)
4
2. Brainwriting o “Escriptura creativa”
La redacció creativa, o brainwriting, és una bona opció per aportar idees per a la vostra
definició del problema.
Es tracta d’una activitat en grup que normalment es fa de la següent manera:
1. Els participants seuen al voltant d’una taula, cadascú amb un full.
2. Tothom disposa de 3 minuts (si bé es pot variar) per escriure una o vàries idees en el
seu full. En aquesta fase no cal editar les idees.
3. Quan s’ha exhaurit el temps o quan tothom ha acabat, cadascú passa el full al
company de l’esquerra.
4. A continuació tothom llegeix les idees que ha escrit el seu company i comença una
nova ronda de 3 minuts. Cadascú ha de mirar de millorar les idees que li han passat o
bé escriure’n alguna de nova. Tothom és lliure d’aprofitar com a punt de partida les
idees que ja hi hagi al full o bé d’ignorar-les.
5. El grup pot decidir parar després d’un nombre determinat de rondes (p. ex. quan els
fulls hagin fet una volta complerta a la taula) o bé es pot deixar quan tothom cregui
que ja no li queden més idees per aportar.
6. Després d’això es llegeixen les idees en veu alta, es discuteixen i s’ultimen.
El procés complet de generació d'idees té, bàsicament, tres divisions:
Primera fase: “Dir”. Tot s'hi val, s'aporten totes les idees que puguin tenir els membres
seleccionats (paraules, frases...) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil o no útil.
Aquest és el moment on pròpiament s'executa la pluja d'idees.
Segona fase: “Esporgar”. En aquest moment es fa una primera selecció repassant el que
s'ha escrit i eliminant el que és impossible o s'allunya molt de ser una solució factible.
Tercera fase: “Triar”. Després de la primera selecció hi ha diverses maneres mitjançant les
quals es van discriminant les millors idees que s'han proposat durant la sessió inicial. Un
cop acabada aquesta selecció s'arriba a la millor idea elegida, acabant el procés d'obtenció
d'idees amb els sistema brainwriting.
2.1 Consells per a bones idees
1. No hi ha cap fórmula màgica per a trobar idees; la inspiració funciona de manera diferent en
cada persona. Al principi intenteu no descartar res, apunteu les idees.
![Page 5: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/5.jpg)
5
2. Utilitzeu les tècniques de pluja d’idees per escrit per a treballar plegats com a equip.
3. Si no us interessa un problema, segurament no val la pena seguir-hi, al final us n’avorrireu
4. Centreu-vos primer en els problemes i no en les solucions. Només quan ho hagueu fet
podeu pensar les solucions.
3. Esmicolar els grans problemes
A vegades, els problemes que es proposen resulten molt complicats per a poder-se solucionar
mitjançant una única App. Per exemple, imagineu que un membre del vostre grup proposa
com a problema: “ La reducció dràstica d’aigua als rius urbans”.
Trobar una App per solucionar aquest problema pot ser quasi bé impossible per la seva gran
complexitat, però si el problema inicial s’esmicola en altres petits problemes, potser sí que es
pot trobar una app per a ajudar a solucionar una part del “problema gran” .
Per exemple, suposeu que un dels “petits problemes” resultat de l’esmicolament és : “ Els
habitants del meu barri malbaraten molt l’aigua corrent omplint les seves piscines ”. En aquest
cas, proposar una App que, per exemple, ensenyi a les persones a fer un bon ús de l’aigua i en
controli el seu consum pot ser una tasca molt més assumible.
La procediment d’esmicolament d’idees és molt útil per a poder trobar bons problemes
solucionables amb les Apps. Una de les tècniques que es fan servir i que us proposem que
apliqueu per a trobar bones idees inicials per Apps és la del “Problema de l’arbre”. Aquest
mètode està explicat al document del tema “ Què volem solucionar? Les nostres propostes”.
Per a l’aplicació d’aquest mètode, us proposem que feu servir l’aplicació www.mind42.com. En
la documentació del tema trobareu un tutorial que us ajudarà a saber-ne més.
4. Millorar les vostres idees
Hi ha diverses tècniques que ajuden a definir millor les idees proposades. Aquests mètodes i
principis us haurien de permetre perfilar, aclarir i organitzar les històries sobre el problema
que heu proposat. En organitzar cada problema de manera similar us quedarà més clar quines
històries tenen més potencial i interès pel vostre grup.
Us proposem que apliqueu les següents a la vostra llista de “grans problemes” per a poder
millorar la seva definició:
![Page 6: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/6.jpg)
6
4.1 El Factor Vex
Què és un bon problema?
El primer que hem de saber és que els problemes interessants i realistes amb solucions
aplicables a Apps per a dispositius mòbils acostumen a presentar certes característiques.
Normalment aquests problemes són:
1. Familiars: Afecten tant a persones reals que coneixeu (i que en podríeu dir el nom—si
calgués), com a vosaltres mateixos.
2. Freqüents: Esdevenen prou sovint per justificar una solució.
3. Específics: Tenen un relat clarament definit que podeu explicar.
4. Irritants: Sovint fan que la gent es posi nerviosa!
5. Cars: Allò a què renuncieu si no teniu la solució representa un cost alt.
6. Sobre la marxa: Acostuma a passar quan aneu d’una banda a l’altra; mai no podeu estar
segurs de quan us trobareu amb el problema.
Exemple d’aplicació del Factor “VEX”:
En les primeres etapes d’Apps for Good, l’equip Buzzer Buddiezz va descobrir que observar la
seva rutina diària els va ajudar a arribar al punt problemàtic de per què la gent es desperta
tard. Va ser estudiar aquesta qüestió moltes vegades el que al final els va ajudar a trobar una
solució:
EL FACTOR “VEX”
Familiar
Irritant
Freqüent
Car
Específic
Es mou
![Page 7: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/7.jpg)
7
Problema: Ignorar la repetició d’alarma del despertador
4.2 Les 5 grans preguntes: la piràmide de les notícies ( mètode “The 5 Ws”)
Quan llegim una notícia al diari veiem que es centren en diversos àmbits clau. Si ho apliqueu al
problema que heu descobert segur que també us serviran.
Qui – Qui són les persones afectades pel problema?
Què – Quina és la situació en la que té lloc el problema?
Quan – Quan pateixen el problema aquestes persones?
On – On pateixen el problema aquestes persones?
Per què – Per què pateixen el problema aquestes persones?
Exemple: Seguint amb l’exemple anterior de l’equip “ Buzzer Buddiezz”:
Qui?
Què?
Quan?
On?
Per què?
Familiar
¿Qui no es
lleva mai tard?
Freqüent
¿Quan va ser
l’última vegada
que et va
passar
Específic
El relat és fàcil d’explicar en poques paraules
Irritant
“Tan a prop... i
tan lluny
alhora”
Car
Fa que perdem
cites
importants
Mòbil
Mai no estàs
segur de quan
passarà
![Page 8: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/8.jpg)
8
Problema: “Ignorar la repetició d’alarma del despertador”
Qui?
P. ex., estudiants de
16 a 25 anys.
Què?
P. ex., estudiants
que es preparen
pels exàmens.
On?
P. ex., a la residència
d’estudiants.
Quan?
P. ex., s’ha de llevar
a les 7 del matí.
Per què?
P. ex., quan s’estudia
fins tan tard és més
possible que l’alumne
s’adormi.
4.3 Mètode SCQA (Situació, Complicació, Pregunta, Resposta)
L’SCQA és, en essència, una manera d’organitzar-vos les idees per tal que tinguin la màxima
repercussió quan les transmeteu davant d’un públic (cosa que fareu d’aquí unes setmanes). Si
continuem amb el mateix exemple, l’aplicació del mètode SCQA del grup “ Buzzer Buddiezz”
seria:
Situació Complicació Pregunta Resposta
Hi ha 100 milions de
persones al món
desenvolupat que tenen
entre 12 i 18 anys.
Una enquesta recent del
Chartered Management
Institute (CMI) ha revelat
que el 61% dels
empresaris ha tingut
problemes amb la
disciplina i puntualitat
dels joves.
Contínuament hi ha joves
a qui se’ls hi enganxen els
llençols tot i posar-se el
despertador. En ignorar el
botó per posposar
l’alarma s’acaben
adormint i es perden grans
oportunitats, com ara
presentar-se a un examen,
mantenir un bon registre
de puntualitat a l’escola,
anar a una entrevista de
feina o, en general, perdre
valuoses ocasions pels
matins.
Com podem ajudar als
alumnes a despertar-se a
l’hora i llevar-se quan
toca?
Una experiència ludificada
d’ús del transport públic
on es recompensa l’usuari
cada cop que arriba
puntualment a
determinats punts de
control marcats a Google
Maps.
Atenció: ignoreu la part de la Resposta mentre no hagueu fet una mica de recerca.
![Page 9: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/9.jpg)
9
Si utilitzeu només els apartats de la Situació, la Complicació i la Pregunta ja disposareu d’un
marc útil per explicar la història sobre el problema als altres membres de l’equip i a la gent de
fora.
Un altre exemple del mètode SCQA:
SITUACIÓ. Descriu el rerefons
Cada dia hi ha prop de 500.000 persones al Regne Unit que van al supermercat a comprar
fruita. S’emporten aquesta fruita amb una bossa normal i corrent i quan arriben a casa la
treuen de la bossa i la deixen en una fruitera, a punt per consumir-se. En total cada any es
gasten més d’1 bilió d’euros en aliments al Regne Unit.
Es tracta de crear un bon punt de partida. És el principi de la història, i tothom hauria de
poder-s’hi identificar.
COMPLICACIÓ. Explica quin és el problema concret
Durant el transport amb la bossa, la fruita s’aixafa. Arran d’això prop del 10% de la fruita es fa
malbé. Atès que mig milió de persones compren fruita i que s’hi gasten més d’1 bilió d’euros,
cada any es perden al voltant de 100.000 milions d’euros per la fruita malmesa.
Això és tot un problema! Aquí s’ha explicat de manera ben clara quin és el problema.
PREGUNTA. Planteja una pregunta concreta que s’adreça a l’arrel del problema
Com poder ajudar els consumidors a transportar la fruita de manera que no s’aixafi i que per
tant no s’hagi de llençar?
Aquest és el punt més important. Aquí ens podríem plantejar moltes preguntes, per exemple:
Com podem ajudar als consumidors a detectar que la fruita s’està fent malbé de manera que se
la puguin menjar abans d’haver-la de llençar?
O bé
Com podem ajudar els supermercats a separar la fruita malmesa que ja s’està podrint?
O bé
Com podem ajudar la gent a col·locar la fruita d’una manera més adequada?
![Page 10: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/10.jpg)
10
El més important en la pregunta és que relaciona la complicació amb la persona que la pateix i
alhora amb la resposta.
RESPOSTA. Respon a una pregunta concreta
Per això hem creat la GentleBag (marca i patents pendents de registrar). La GentleBag és una
bossa que s’ha dissenyat específicament per transportar fruita. El truc està en les petites
butxaques de plàstic encoixinades que té a l’interior i que permeten col·locar-hi la fruita sense
problemes. Les proves han mostrat que en comptes d’un 10% de fruita que acaba amb cops, la
fruita que es transporta amb la GentleBag només es malmet en un 3% dels casos! Als nostres
clients de prova els ha encantat la GentleBag i un 64% ha dit que no anirien a comprar fruita
sense ella si poguessin. Acabem de firmar el primer contracte amb una cadena de
supermercats per distribuir GentleBag al costat de les parades de fruita i d’aquí 5 anys haurem
conquerit el món dels supermercats!
Això respon a la pregunta. Per tant és important que la pregunti es formuli de manera ben
clara; si no hi ha una pregunta concisa i concreta tampoc no es podrà donar una resposta clara
i decidida.
4.4 Descripció del problema
Redactar una descripció del problema és una molt bona manera de resumir la situació en un
parell de frases. Ens presenta la història sobre el problema d’una manera clara i concisa. Els
exemples 1 i 2 que apareixen a continuació mostren descripcions del problema en les quals
manquen algunes de les característiques clau d’allò que constitueix un “bon problema”, tal
com s’indica al “Factor VEX” . Tot i així, el darrer exemple, el de l’app de Buzzer Buddiez, ens
ofereix una formulació del problema concisa i ben descrita. A continuació es mostra la
presentació que el grup va fer sobre la descripció dels problemes de la seva llista:
Descripció del problema
Una descripció concisa del problema
que cal tractar.
![Page 11: Definir El Problema](https://reader036.fdocuments.es/reader036/viewer/2022082518/55cf8eeb550346703b970a77/html5/thumbnails/11.jpg)
11
Exemple 1
Els propietaris d’un habitatge,
preocupats pels robatoris, no saben
quins tancaments haurien d’utilitzar
per la seva porta d’entrada.
Itinerant?
Freqüent?
Exemple 2
Els joves no tenen res a fer al
barri. No saben quines activitats
s’hi realitzen.
Concret?
Itinerant?
Els joves sovint s’adormen perquè
pel matí no han de retre comptes
a ningú i no tenen res que els
animi a fer-ho.