DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

18
EXERCICIS D’ESTIL Elisenda Torrell

description

 

Transcript of DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

Page 1: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

EXERCICIS D’ESTIL

Elisenda Torrell

Page 2: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

EL PER QUÈ DE TOT PLEGAT

LLENGUA FLEXIBLE

ENRIQUIMENT

LLENGUA DIGITAL

REESCRIPTURA

“Els objectius bàsics que tota persona necessita per anar pel món són: saber parlar, saber llegir, saber escriure –a part de saber aritmètica, evidentment.” S. Oliva

Elisenda Torrell

Page 3: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

NULLA DIES SINE LINIA

• Aprendre a escriure és un aspecte més de comprendre el món. Què fa l’alumne/a per aprendre a escriure, què en pensa, com se situa davant els escrits que veu, i, per altra banda, facilita als i les mestres el fet de comprendre què podríem fer per ajudar-lo a avançar.

• Cada dia cal llegir, comprendre i escriure una mica i no cal, i fins i tot és més sa, que NO sigui estrictament en l’àrea de llengua.

Apeles, s.IV aC

Elisenda Torrell

Page 4: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

Vicens Vives, Medi 5è

“Tot el que ens envolta té una característica en comú: està fet de matèria. La matèria es pot trobar a la natura en estat gasós, com l’aire; en estat líquid, com l’aigua dels rius i del mar; o en estat sòlid, com les roques.

L’aire, l’aigua i les roques són diferents perquè estan fets per tipus de matèria diferents, que anomenem substàncies.”

EXEMPLE d’un text de difícil comprensió immediata.

1. Relectura, relectures.2. Elocució i dicció.3. Busquem sinònims.

4. Parlem de l’accentuació .5. Fem una explicació científica .6. …

Elisenda Torrell

Page 5: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

REESCRIPTURA

“La possibilitat de la variació en literatura; amb l’ús de les figures de retòrica; els canvis narratius (punts de vista, temporalitat); les funcions del llenguatge; els gèneres; les matemàtiques i altres ciències; les manipulacions; la transformació es transforma ella mateixa.[...]No és l’estil per si sol una manera absoluta de veure les coses? En tot cas, la petitesa de l’argument realça la riquesa del verb igual que la més pobra frase musical troba en la variació tota la seva amplitud.”

Elisenda Torrell www.escriucat.blogspot.com

Page 6: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA
Page 7: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

QUÈ HEM DIT FINS ARA?

- Ensenyar a escriure es concreta a ensenyar a activar els coneixements necessaris per a escriure, seleccionar el tema i les idees pertinents, establir els objectius de comunicació i determinar les condicions retòriques que permeten, d’acord amb les expectatives del lector i els contextos implicats, crear un text adequat.

Elisenda Torrell

Page 8: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

- El text escrit té la qualitat de poder-se revisar tant

com es vulgui fins que l’autor n’estigui satisfet i

aquesta qualitat caldrà viure-la sempre que produïm

un text, encara que siguin els primers textos. També

serà interessant que quan el mestre o la mestra

escrigui davant dels nens i nenes, mostri d’alguna

manera que primer pensa i decideix el que escriurà,

després escriu i després revisa i, per tant, canvia,

suprimeix o afegeix el que calgui. Elisenda Torrell

Page 9: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

- La millora de les habilitats lingüístiques de l’alumnat és un repte i una responsabilitat de tot el professorat, que cal abordar de manera conjunta, i no com a una tasca que recau exclusivament en l’àrea de llengua. Les habilitats lingüístiques s’han de desenvolupar al mateix temps que es treballen els continguts de les àrees curriculars, com les Ciències Socials,les Matemàtiques,Les Ciències del medi, la plàstica, la música ja que s’aprèn a llegir i a escriure d’història, geografia o d’art estudiant aquestes matèries i fent les tasques que les són pròpies.

Elisenda Torrell

Page 10: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

EXEMPLE de reescriptura: “ENREDEM LES CRIATURES!”

Crear un text base.Reescriure el text base al llarg del curs adequant-lo als

aspectes treballats en llengua (adjectivació, gènere, temps, poema, etc.)

Reescriure un text (triat) per:-millorar-lo o enriquir-lo o sintetitzar-lo-adequar-lo a nens/nenes més petits, als pares, al botiguer del barri...

(Treball específic de lèxic, coherència, estructura gramatical, coherència, etc.)*

Elisenda Torrell

Page 11: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

LLENGUA FLEXIBLEEL PLAER EL PLAER que provoca la producció d’un escrit. EL PLAER EL PLAER d’inventar, de construir un text, EL PLAER EL PLAER de comprendre’l per dins i per ell mateix.EL PLAER EL PLAER de fer-se seves unes paraules, EL PLAER EL PLAER de superar les dificultats que es trobenEL PLAER EL PLAER del “Ah sí...”, “També ho puc dir així...”EL PLAER EL PLAER de trobar el tipus d’escrit i les formulacions més apropiades a la situació, EL PLAER EL PLAER de fer progressos,

EL PLAER EL PLAER de la mateixa tasca duta fins a la fi; del text acabat i ben presentat.

Elisenda Torrell

Page 12: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

Cal que per a cada alumne, escriure sigui, no pas,

sinònim de dificultat, bloqueig o fracàs; sinó

d’evocació, sobretot dels projectes realitzats gràcies a

l’escrit, o de projectes d’escriptura de ficció reeixits.

ENRIQUIMENT

Elisenda Torrell

Page 13: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

LLENGUA DIGITAL

Dos exemples concrets d’ús dels recursos que ens ofereix Internet per treballar la llengua.

-Treball de la llengua oral (i també escrita) a través d’audicions que ens permeten treballar de manera més dinàmica.-Preguntes de comprensió-Resumetc.

Elisenda Torrell

Page 14: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

VIQUIPÈDIA CAST LibroUn libro (Etimología: de latín liber, libri, membrana, corteza de árbol) es una obra impresa,manuscrita o pintada en una serie de hojas de papel, pergamino, vitela u otro material, unidas por un lado (es decir, encuadernadas) y protegidas con tapas, también llamadas cubiertas.Según la definición de la Unesco, un libro debe poseer 49 o más páginas (25 hojas o más). Desde cinco hasta 48 páginas sería un folleto (desde tres hasta 24 hojas). Desde una hasta cuatro páginas hojas sueltas (una o dos hojas).Hoy día, no obstante, esta definición no queda circunscrita al mundo impreso o de los soportes físicos, dada la aparición y auge de los nuevos formatos documentales y especialmente de la World Wide Web. El libro digital conocido como e-book está irrumpiendo con fuerza cada vez mayor en el mundo del libro y en la práctica profesional bibliotecaria y documental. Además, el libro también puede encontrarse en formato audio, en cuyo caso se denomina audiolibro.

VIQUIPÈDIA CAT Llibre Un llibre és una obra impresa o manuscrita no periòdica que consta d'una sèrie de fulls de paper (si és pergamí o vitel·la es parla de còdex), cosida o enquadernada de manera que es reuneix en un volum. Segons la definició de la UNESCO ha de tenir 49 pàgines o més, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema.Un llibre és també cadascuna de les parts de l'obra en els codis i lleis d'una gran extensió. Sintèticament, es pot dir que el llibre neix com a imitació del còdex, però en paper en comptes de pergamí. És arran de la impremta que el llibre va anar atenyent la majoria de trets que li són característics i que alhora el distingeixen del còdex.Avui dia, tanmateix, aquesta definició no queda circumscrita al món imprès o dels suports físics, donada l'aparició i pujada dels nous formats documentals i especialment del web World Wide Web. El llibre digital, conegut com a e-book en anglès col·loquial, està irrompent cada cop amb més força en el món del llibre i en la pràctica professionalElisenda Torrell

Page 15: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

Un dels grups en què es classifiquen els éssers vius és el dels animals, que inclou organismes molt diferents.D’entre tots*, el que té més importància per a nosaltres és el dels vertebrats (animals amb ossos), perquè hi pertany la nostra espècie.Tots els altres grups d’animals reben el nom d’invertebrats (animals sense ossos).

Els animals es una part de les coses vives que també te altres coses vives diferents i també hi han les persones que estem en un grup d’aquets. Els vertebrats que vol dir que tenim ossos, però els invertebrats són tots els que no tenen ossos.

-Lèxic rigorós.-Sintaxi simple i precisa.

-Mots buits (substantius i verbs)-Imprecisió-Sintaxi complexa i agramatical

Elisenda Torrell

Page 16: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

-Creació d’un personatge forani que els acompanyarà durant tot el curs:

-L’han de descriure físicament-L’han de descriure psicològicament-Li han d’anar explicant en què consisteixen, per exemple, les festes que celebrem-Li poden explicar, setmanalment, com és la vida d’un alumne de la classe (oralment: preparació d’un guió base)-El poden treballar/representar a Plàstica-El poden treballar a Medi (social) i fer-lo històric

Elisenda Torrell

Page 17: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

Ets escriptor/a. Escriu el començament d’un conte on la Joana (que és la protagonista) es lleva. Hi havia una vegada la Joana, una nena de 11 anys que vivia en una caseta davant el mar. El seu pare es diu Joan i, la seva mare, es diu Anna. Per això, li van posar Joana (doncs el seu nom és la combinació perfecta entre Joan i Anna). El Joan era pescador i la Joana directora d’una empresa de peix congelat. Com que en Joan sortia a pescar al matí, molt d’hora, tenia que assegurar-se de que la Joana es llevi per anar a l’escola. O sigui que, la Joana no tenia que utilitzar despertador. Quina sort! Pel matí, la Joana no tenia que suportar l’insuportable soroll agut del despertador... A la Joana, no li agradava molt llevar-se d’hora, però si era amb la veu del seu pare...llavors no era tan pesat...

Elisenda Torrell

Page 18: DEL TEXT A L'ESCRIPTURA

– Ensenyar a escriure a partir de la reescriptura, cal reprendre constantment allò escrit per refer-ho, canviar-ho, adequar-ho a diferents contextos (registres, tipologies), millorar-ho, etc.

– Transmetre als alumnes la flexibilitat de la llengua.

– Repensar la manera d’enriquir allò que ja es fa a la Fundació, i començar a utilitzar progressivament els nous recursos (digitals)

Elisenda Torrell